Gesta Karoli Magni - Forgotten Books

355

Transcript of Gesta Karoli Magni - Forgotten Books

GESTA KAROLI MAGNI

AD CARCASSONAM ETNARBONAM.

LATEIN I SCH ER TEXT UND PROVENZALISCHE

ÜBER SETZ UN G MIT EIN LEITUN G

DR . F. E I) . SCH NEEGANS ,PR IVA TD O Z E N TE N A N D E R UN IVE RSITÄ T H E I D E LB E R G .

HA LLE A . S .

VE R LAG VO N M A X N I E M E YE R .

1 898 .

M einer l ieben M utter

in ‘

D ankbarkeit zugeeignet.

30 . September 1898.

Im B egriff den Text der Gesta Karoli zu veroffent

lichen,spreche ich meinen wärmsten Dank al len denen

aus,d ie mich bei der Arbeit unterstützt haben , Herrn

Professor Dr . Wendel in Förster, der bereitwilligst den Text

für die romanische B ibliothek angenommen hat,meinem

verehrten Lehrer Herrn Professor Dr . Gröber, Herrn Prof.

Dr . Fritz Neumann die mi ch vielfach wahrend der Arbeit

durch R atschlage anregten und förderten, Herrn ProfessorDr . Levy , der in l iebenswurd igster Weise mir beim Lesen

der Korrekturen beistand Zu besonderem Danke fühle

ich mich verpflichtet gegenuber den Herren Direktoren der

Nationalbibliothek in Paris,der B iblioteca Laurenziana in

Florenz,der Stadtbibliothek in ! Carca ssonne

,des British

Museum in London ,die mir die lateini schen und proven

za l ischen Handschriften zur B enutzung überliessen,sowie

den Herren Direktoren der Stadtbibliotheken in Strassburg

und Hamburg,welche die B eschaffung und Aufbewahrung

der Handschriften bereitwilligst übernommen haben.

F. E d . S chneegans .

I nhal t sverzei chni s .

Seit eI . Te i l .

Historische und legendarische Quellen der GestaKaroli M agni . Zusammenhang der Gesta mit d emE pos . D ie A yineri und -Narbonne-episode inden Gesta und der Chanson de Geste A ymeri deNarbonne . Annahme einer p rovenzalischen epischen Tradition über Kämpfe Karls des Grossenin O s t sp anien. S ons tige ep is che R eminis cenzen

in d en Gesta.Handschriften und Ueb erlieferungSprache der Gesta

I II. Te i l .

Lateinischer und. provenzalischer Text 1—24 1Anmerkungen, Glossar und. E igennamenverzeichnis 24 1—270

E i n l e i t u n g .

Die unter dem Namen„Gesta Caroli Magni ad Car

cassonam et N arbonam “ 1 ) bekannte Gründungsgeschichtedes Klosters La Grasse verbindet wie der l ’seudoturp in 2)eine erbauliche Legende mit weltlichen , aus dem nationalenE pos geschöpften Motiven und. E pisoden . Während aberTurpins Chronik eine Sammlung von einzelnen z . T. zu

verschiedenen Zeiten entstandenen Kapiteln und E rzählungenist, die nur lose mit einander verknüpft sind , stellen sichbei näherer Betrachtung die Gesta dar als eine einheitlicheE rzählung

,in der die fromme Heiligenlegende mit den

E pisoden aus der Volkssage in eigentümlicher,schwer

entwirrbarer Weise verschlungen ist . Die Sonderung dereinzelnen B estandteile des Buches

,die E rgründung der

Quellen wird dadurch sehr erschwert : die ursprünglicheForm der epischen Motive ist dem frommen Zwecke zu

Liebe stärker verändert w orden als in den entsprechendenKapiteln des Pseudoturp in ; manches erscheint dem Leseral s reine E rfindung des Verfassers im Stile des E pos. S o

erklären sich die im allgemeinen abfälligen Urteile von

Der lateinische Text nach der Hs . der B ibliot . Laurenz .

v. Florenz herausgegeben von Sebastiano Ciampi . Florenz 1 823.

2) An einen Zusammenhang der beiden Texte zu denken

,

verbietet der Umstand,dass ausser einigen aus der Sage be

kannten Namen die Gesta inhaltlich mit Pseud oturp in keinengemeinsamen Zug bieten. Beide Texte scheinen in einzelnenPunkten auf eine gemeinsame Quelle zurückzugeben.

Rom . Bibl iothek , Gesta Carol i M agn i.

namhaften Kritikern , die Gelegenheit hatten sich mit un

serem Texte zu beschäftigen . Aber gerade die Schwierigkeit

,die der Text bietet

,die Thatsache

,dass er als wich

tigstes Kapitel eine E pisode aus der A ymerisage enthält,lie ssen es a l s erwünscht erscheinen mit einer Herausgabeder provenzal ischen Uebersetzung der Gesta eine Quellenuntersuchung zu verbinden.

In einer 1 89 1 erschienenen Arbeit 1) über Philomena,auf die ich im Folgenden werde hinweisen müssen

,habe

ich nachzuweisen versucht,dass die Gesta nicht als ein

wertloses Lügengewebe zu betrachten sind,sondern zu der

Gattung mehr oder weniger harmloser, in einer unkritischenZ eit möglicher Comp il ationen gehört , an denen die mittelal terl iche Kloster und H ei l igenl itteratur reich ist. 2) Wem

der Sinn für die historische E ntwickelung der Dinge fehlt,

der kommt leicht auf den Gedanken,dass die Kirche in

der er betet,das Kloster in dem e r lebt

,immer so aus

gesehen haben , wie er sie sieht,zumal wenn die Mauern

,

d ie ihn umgeben , die Zeichen jahrhundertelangen B estehensan sich tragen . In der Lage befand sich im 1 2. Jahrhundertein M önch des Klosters La Grasse bei Carcassonne . E r

wusste,dass das Kloster zur Zeit Karls des Grossen ge

gründet worden war,Urkunden und die Tradition Sprachen

von dem grossen Kaiser. E rhielt er nun den Auftrag einBuch zu E hren seines Klosters zu schreiben

,so musste er

folgerichtig alle Klosterbauten,alle E inrichtungen

,wie er

sie täglich vor Augen hatte,auf den ersten Wohl thäter

des Klosters,Karl den Grossen , zurückführen der zwar

1) Quellen des s ogenannten Pseudo -Philomena und des O ffi

ciums von Gerona zu E hren Karls des Grossen (Strassburg.

h ang2) z . B . die anonyme Vita S . Wilhelmi Gellonens is , deren

E ntstehung aus der älteren Vita des Ardo , wie die der Gesta,der comb inierend en Thätigkeit eines frommen

'

für sein Klosterbegeisterten M önches zu verdanken ist . cf. Dissert. p . 21 f.

3) Wie im E pos Karl der Grosse zum Vorkämpfer der

Chris tenheit gegen die Heiden wird, so werden ihm auch in dererbaulichen halb gelehrten, halb volkstümlichen Tradition Gründungen von Kirchen und Klöstern zugeschrieben : Das KlosterMontmajour bei Arles besitzt eine Kapelle , die im Jahre 1 0 19

nicht p ersonl ich in der Gegend w ar,wohl aber die Grün

dung des Klosters durch N imfridus urkundlich bestätigthatte . 1) Von diesem l eichtcrklärl ichen Vorurteile aus

gehend , können wir mit einiger Wahrscheinlichkeit denWeg bestimmen , den die Phantasie des Verfassers eingeschlagen hat

,wenn auch in vielen Fallen bestimmte

s chriftliche Quellen ihm offenbar nicht vorlagen . E r w irdsich zunächst nach Dokumenten aller A rt umgesehen haben ,die auf die Klostergeschichte sich bezogen ; mit welcherGenauigkeit und. welcher Konsequenz er dabei vorging,zeigt ein Beispiel , auf das ich in obiger Arbeit bereitshingewiesen habe : aus einer Stelle einer Urkunde von

806 in der Karl dem Kloster„val lem Borianam

, que

nunc Lizinianus appellata , in comitatu N arbonnensi “ giebt,macht er eine S chenkung A ymeri

s von Narbonne,der

„in

p resentia Karoli dedit Monasterio et abbati Borianam que

hodie Lizinianus vocatur“

. Durchmustern wir die Sammlung von Urkunden des Klosters in Mahul : Cartulaire deCarcassonne Bd. 11 , so finden wir eine Reihe von Momenten

,

welche die B ildung der Grundungssage des Klosters erklären : ausser der Urkunde , durch die Karl der Gro ssedie Gründung des Klosters b estätigt und der obenerwähnten

eingeweiht wurde ; nichts desto weniger wurde im 1 3. Jahrh. ineiner bekannten Inschrift die Gründung der Kapelle auf Karld en Grossen zurückgeführt :

„cum Serenissimus princeps Ka

rolus magnus Francorum rex civitatem A relatem quae ab infi

d elibus d etinebatur ob s ed is set et ip sam vi armorum cep isset“

u . s . w .,womit angeknüpft wird entweder an die epischen E r

zählungen von A lis camp s (im E pos ist aber Karl als schon ges torben gedacht) oder an die Kämpfe Karl M artel

s gegen dieS arrazenen in der Provence . s . darüber und. über andere vermeintliche Gründungen Karls des Grossen (dessen Name in dermittelalterlichen Archaeologic typisch wird wie der König S alomos fürGegenstände des antiken Kunstgewerbes

,Vasen

,Schalen

,

oder der S arrazenen für römische Bauten) Quicherat : M élangesd

’archéologie et d

’histoire

“1886. Bd . II

,p . 333 if . E . Müntz

E tudes iconographiques et archéologiques sur le moyen-age.

Paris 1 887. l . série : La légende de Charlemagne dans l’art dumoyen—age . p . 75 ff.

1 ) S . Gallia Christ. VI . Instrum. E cclesiae Carcass . p. 4 1 1 .2) S . Gallia christ. VI . p . 936.

Urkunde von 806,

finden wir im 9 . Jahrh . a . 855,863

,

8 76 Urkunden von Karl dem Kahlen,899 eine von Karl

d em E infältigen ; nach dem bekannten in der E ntwickelungdes altfranzösischen E pos so oft beobachteten Prinzipwurden in der Phantasie der Klosterangehörigen alle Urkunden der sp ateren Zeit auf den einen Karl den Grossenübertragen . Unter den Zügen , welche die Gesta den Urkunden des Klosterarchivs entnommen haben

,hehe ich

noch hervor die von Karl dem Kloster zugesprochene Freiheit von j eglicher weltlicher Gerichtsbarkeit , die direkteAbhangigkeit des Klosters von der rom1schen Curie

,das

Recht der eigenen A btwahl,Privilegien

,die sich auf eine

Urkunde Karls vom Jahre 80 7 und eine päpstliche Bullevon c . 8 1 6 gründen.

1)Die Gründungsgeschichte des Klosters wurde erweitert

,

ausgeschmückt durch legendarische Nachrichten,teils aus

der Klostertradition geschöpft,teils vom E rzahler selbst

zurechtcomb iniert. Als eigentliche Gründer des Klostersgelten sieben E remiten

,deren wunderbare A uffindung durch

Karl den Grossen und deren M ärtyrertod die Hauptelementedes legendarischen Teiles der Gesta bilden ; den Ausgangspunkt für die E rzählung finden wir in der Thatsache

,dass

in der authentischen Gründungsurkunde erwähnt w ird,

La Grasse sei „intra eremum“ gegründet worden . Verbindet

man mit dieser N achricht die entgegengesetzte Vorstellung,

welche in der Phantasie des Volkes durch den Namen

„Lagrasse “ hervorgerufen wurde

,so hat man das Grund

motiv der E rzählung : eine von einem oder mehreren E insiedlern bewohnte Gegend w ird durch das thätigc E in

greifen des grossen Kaisers und Kirchengründers in einereiche

,fruchtbare Abtei verwandelt. Die Siebenzahl der

E insiedler,ihre Namen die Charaktereigenschaften

,die

1 ) Andere Uebereins timmungen zwischen den Gesta undden urkundlich bezeugten ’

l‘

hatsachen werden in den AnmerkungenE rwähnung finden.

2) Vielleicht ist es kein Zufall, dass in der Vida de S . H o

norat als Vater des Heiligen ein König von Ungarn genanntwird und in den Gesta einer der E remiten der Sohn eines ungarischen Königs ist.

ihnen beigelegt werden ,sind viell eicht aus dem Vor

handensein von Gräbern vor dem Altar und dem Stuhledes Abtes zu erklären

,wo nach den Gesta d ie sieben

Märtyrer beigelegt wurden . Die weiteren E lemente derSage sind offenbar durch Compilation und Combinationentstanden

,wie die meisten Litteraturwerke des Mittel

alters : neben dem S chatze von Märchen und weltlichenS agenmotiven gab es im Mittelalter einen ebenso reichenSchatz von Legenden

,frommen E rzählungen , einzelnen

legendarischen M otiven und Wundern,herrenloses Gut

,das

ein Zufall an bestimmte Persönlichkeiten fixiert ; so habensich aus den historischen Figuren die epischen Heldenentwickelt

,so sind viele Heiligenlegenden entstanden . Das

Leben der E insiedler musste stark auf die Volksphantasieeinwirken

,bestimmte Situationen prägten sich ihr ein ; so

i st im Volksepos und im höfischen Roman die A uffindungeines E remiten durch einen Jäger oder einen fahrendan

Ritter ein häufiges Motiv,das sich in der Wirklichkeit oft

wiederholen musste ; das zuruckgezogene Leben,das die

E remiten in der Waldeinsamkeit führten,musste sie in ein

intimes Verhältnis zu den Tieren des Waldes bringenJ)Von den zahlreichen ganz ähnl ichen E rzählungen seiennur einzelne erwähnt (3 . G. Paris und B O S : Vie de St.Gilles . E inleitung p . LIX— LXIV [Société des ano. textes] ,wo weitere Beispiele aus der Legendenl itteratur gesammeltsind) . Der hl . E gidius

,ein Grie che von Geburt , lebt als

E insiedler in der Wildnis bei der Rhönemündung undnährt sich von Krautern und Wa sser und der M ilch einerHirschkuh

,die in seiner Höhle wohnt. Die Jäger eines

Gothenkönigs , den die Sage Flavius nennt, verfolgen einstdas Tier

,das sich in die Höhle des Heiligen flüchtet.

Die Hunde bleiben vor der Höhle wie festgebannt stehen .

Am nächsten Tage ereignet sich dasselbe Wunder inGegenwart des Königs und des B ischofs von Nimes ; abereiner der Begleiter des Königs schiesst auf die Hindin und

1) Man denke an den ganz ahnlichen Z ug im Charakter des

heiligen Franciskus,der s ich in den rührenden E rzählungen d er

Fioretti wiederspiegelt.

verwundet den Heiligen . Der Konig schenkt dem Heiligendie Stätte

,wo er dann ein Kloster baut (St. Petrus in Valle

Flaviana,später 8. E gidius) . 1) A ehnl ich erzählt die Vita

S . Karilefi (v . G. Paris : Vie de St. Gilles) , dass der Heiligebei Le Mans in der Wildnis lebt mitten unter den Tierendes Waldes . E in Büfi

el w ird einst von König Chi l debertverfolgt und flieht zu den Füssen des Heiligen . Der Königzürnt zuerst

,wird aber durch ein Wunder umgestimmt und

schenkt d em E remiten Ländereien zu einer Klostergründung.

In der Vida de S . Honorat wird erzählt,dass der Heilige

in seiner Jugend auf der Jagd einen Hirschen verfolgt,

sich im Walde verirrt und drei E insiedler trifft ; der „Hirsch

legt sich neben Honorat “ . E r gehorcht dem B efehl derE remiten und. fuhrt den Jungling zu seinen Begleiternzurück : die Beschreibung der Armut der E remiten

,ihr

Verhältnis zu den Tieren („ totas nos son obed ientz efan mostres comandamentz “ Vida d . S . Hon . ed . Sardou p . 1 0 )erinnern lebhaft an die E rzählung der Gesta ?) Dass die

„E ntdeckung“ von E insied l ern ein der Wirklichkeit ent

nommener Zug ist, bew eisen folgende Stellen , die FlachOrigines de l’ancienne France 11 p . 1 46 f. 1 78 f. anführtin einer Urk unde heisst e s von einer Waldkapelle :

„cincta

und ique silva densissima , quam passim incisam,al iqui ho

mines undecumque advenantes hab itacul a sibi commoda

1 ) Lateinische Vita bearbeitet von Baillet : Vie des SaintsBd . VI . 1 . Septembre S . 2. B is t . gener. de Languedoc 2. Ausg.

I p . 555 f. III,288. poetische Vita : Ausg. v . G . Paris und B O S

(S oc . des anc. textes) .2) A uf eine Stelle im E pos Doon de M aience , wo ein von

Jagern verfolgter Hirsch in die Behausung eines E remiten flieht :„pour estre a sauveté “ und feierlich in Schutz genommen wird ,weist Flach hin in O rigines de l’ancienne France “ II p . 146.

Diese E rzählung ist off enbar der Legend enl itteratur entnommen,was nicht ohne B edeutung ist

,da auf der Weltflucht Gui’s (die

im Folgenden erzählt wird) d er weitere Verlauf des Gedichtesberuht . Wir haben also hier ein Beispiel des E indringens d esreligiösen E lementes in das E pos (of . z . B . d er zweite Teil vonRaoul de Cambrai) . Die E rzählung in Doon de Mayence scheinteine Verbindung der zwei oben erwähnten M otive zu sein : Zorndes Jägers über den von d em E remiten dem verfolgten Wildgeschenkten Schutz und. Verwundung des E remiten.

praep ararunt in circuitu praed icti oratorn“

. Noch mehrerinnert an d ie E rzählung der Gesta eine Stelle der VitaS. Gerardi : „

Silva autem in circuitu tam densa vep ribus

et sentibus creverat , quod nullus ad ecol esiam ap pr0 p in

quare p oterat nisi gladio aut alio al iquo ferramento priusiter fecisset “ (AA . SS. Ben. S aec . VI 2. T. p . 886 v. Flach l . c .p . 1 78) vgl . Gesta :

„aud ierunt s trep itum exercitus qui

ap eriebat vias cum ensibus et alns ferramentis frangendoarbores et romices

,ut ad locum heremitanorum p ossent sine

impedimento pervenireDie ganze K losterlegende ist also nicht etwa aus einer

bestimmten schriftlichen Quelle gezogen,sondern das Leben

hat dem Verfasser d ie E lemente seiner Darstellung gegeben

,wozu E rinnerungen aus der Legendenl itteratur

hinzukamen : daher die frische,lebendige Darstellung in

den Anfangskapiteln der Gesta , die von der trockenenForm der weltlichen E rz ählungen absticht. Auch die anderen Züge der Legende lassen sich

,w ie mir scheint

,auf

ihren Ursprung zurückführen . E s w ird erzählt,dass nach

der Gründung des Klosters die sieben E remiten „in monte

ville bercianis “ sich zurückziehen und. von den MönchenBrod

,Wein und zwei Diener beziehen . Unweit von La

Grasse in dem Orte„Vil lebersas oder Vi l lebergans

“ befandsich eine Kapelle des Heil . A ss isclus

,die im 1 0 . Jahrh.

bereits in den B esitz des Klosters La Grasse überging undnoch im 1 7 . und 1 8 . Jahrh. von E insiedlern bewohntwurde . Aus einer Abrechnung der E inkünfte und Ausgaben des Klosters aus dem Jahre 1 682 erfahren w ir

,dass

in Vil l ebersas sich drei E insiedler befinden und dass d ieAchte von La Grasse j edem 3 sestiers de bled “ und

„3

charges de vin “zu

„ liefern haben . Ob diese Zuständeschon im Mittelalter bestanden

,lässt sich nicht nachweisen

,

wird aber durch die E rzählung in den Gesta wahrscheinlich. Was endli ch den letzten Teil der K losterlegendebetrifft , die wunderbare Consecration der Klosterkirchedurch Christus und die E ngel schaaren, so haben die Gestaw iederum eine sonst vorkommende Wundererzählung benutzt. Auffallende A ehnl ichkeit zeigt die Conse crationdes Klo sters Figeac (Dép . Lot) wie sie in einer der Hand

schriften von A dhemarus Cabannensis : H istoriarum libri III,

Buch I (M. G . SS . IV,p . 1 1 4 f. A nm .) erhalten ist . Pip in

begiebt sich nach der Consecration von St. Denis nachAquitanien

,wo er den B au des Klosters Figeac unter

nommen hatte . Zur E inweihung erscheint Papst Stephanusnocte consecrationis diem precedente a nonnul l is voces

p sal lentium in aecclesia eadem aud itae sunt et die il luscentesubito nubes densissima suavissimo fragrante hodore totamip s ius templi sup erficiem ita coh0 p eruit, ut omnino ingred ivol entibus aditum denegaret. Circa vero illins terciam dieihoram nube d iscedente dominus papa Stephanus cum

coep isco'

p is ac cl ericis et rex serenissimus Pip inus aeccl esiam

ingredientes parietes et ali aria sacra unctione d ivinitus

consecrata consp exerunt“

,worauf s ie dem Kloster Län

dereien schenken und ähnliche Privilegien zuerteilen wieKarl der Grosse dem A b te von Lagrasse .

Weiteren Stoff zur B ildung der Gesta boten die geschichtl ichen E reignisse . Wenn erzählt wird

,dass

,nach

d em A ymeri mit Narbonne belehnt werden ist,der Kaiser

den neuen„Herzog “ veranlasst

,d em A bte den Vassal leneid

zu leisten,so findet die ses an sich befremdliche Faktum

seine B estätigung in der Geschichte . Hundert Jahre vorherleistet B ernhard Ato

,Vizegraf von Carcassonne

,den

Vassal leneid„pro castris et vi l l is et locis que ab ipso

(dem A bte von La Grasse) et ejus p redecessoribus et antecessores mei in feudum et ego tenere debebam sicut ipsitenuerunt

,er verspricht zugleich

,dass bei j eder A btwahl

er und seine Nachfolger auf eigene Kosten den neuenAbt besuchen werden

„et cum abbas ascenderit in eqüum

debee et ego et heredes mei vicecomites Carcassonenses ac

corum successores ei tenere strepum“

.l ) Dieser H uld igungs

akt wurde nun auf A ymeri übertragen , der in der Vor

1) Was hier vom Vizegrafen von Carcassonne gesagt ist,scheint in den Gesta auf den B ischof von Carcassonne übertragen zu sein

,dem der Papst die Verpflichtung auferlegt,

jährlich auf Wunsch des Abtes in La Grasse die M esse zu

lesen und d ie B eichte der kranken M önche entgegenzunehmen,wogegen der A bt ihm

„p alafredum suum in Signum d ilectionis “

geben s oll.

wart fortlebt. E s ist klar,dass fur den Verfasser der

Gesta Narbonne und Toulouse untrennbar waren und erkein besonderes Interesse daran hatte al s Woh1thater desKlosters den Vizegrafen von Narbonne hinzustellen , wohlaber den machtigen Grafen von Toulouse . Das Gebiet

,

das A ymeri in den Gesta erhält, entspricht ungefähr dem

jenigen der Grafen von Toulouse in der Zeit ihrer grosstenMachtentfaltung im 1 2. Jahrhundert

,obgleich man keine

allzu genaue Fixierung der Grenzen in den Gesta erwartendarf , bei den überaus verwickelten durch Verträge undE rbschaften komplizierten Verhältnissen der Vassal len

staaten des 1 1 . und 1 2. Jahrhunderts . Schon im 9 . Jahrhundert war Narbonne Herzogtum

,das im 1 0 . Jahrh. den

Grafen von Rouergue gehört,im 1 1 . Jahrh. in die B ande

der Grafen von Toulouse übergeht,die den Titel Herzöge

von Narbonne annehmen . Narbonne w ird die Hauptstadtder Markgrafschaft Gothien

,die ebenfalls

,seit 1 0 93

,von

den Grafen von Toulouse abhängt und zu der die in

den Gesta erwähnten Städte Agde,Beziers

,Minerve

,

Nimes gehören . Im 1 1 . Jahrh. erweitert sich das Gebietder Grafen von Toul ouse um die Markgrafschaft Provence

,

wohl in Folge der Heirat des Grafen Wilhelm Taillefermit Emma

,Tochter des Grafen R otbol d . 1 1 25 erfolgt ein

Teilungsvertrag zwischen Alfons Jordan, Graf von Tou

louse,und Raymund Berengar III .

, Graf von Barcelona ;der Graf von Toulouse erhält einen Teil des Gebieteszwischen Durance und Isere und verzichtet auf das Ge

biet zwischen Durance,der Rhöne und dem M eere.

l ) DieTitel

,die A ymeri bei seiner B elehnung zuerteil t werden ,

entsprechen den historischen Verhältnissen : Graf von Toulouse

,Herzog von Narbonne . Mit

„per civitates Marchio “

ist offenbar gemeint die Markgrafschaft Gothien (oder Septimanien) und die Markgrafschaft der Provence . Auffallendist dagegen

,dass auch die Spanische Mark (mit den Haupt

städten Ca ta l oniens) A ymeri geschenkt w ird , während bereits865 die spanische Mark von S ep timanien getrennt wurde

1 ) Hi st. générale de Languedoc II p . 266 Note 87 . III 453.

Longnon : Atlas bist . de la France Blatt _XI und XII und textelivraison 3 p . 213 ss .

und dem Grafen von Barcelona unterworfen Wurde.

l ) DieGrafen von B arcelona bl ieben nominell von den franzö

s ischen Königen abhängig, bis ihre Unabhängigkeit offiziellanerkannt wurde 1 258 .

2) In diesem Punkte also stimmendie A ngaben der Gesta mit der Geschi chte nicht überein,wenn man nicht etwa annehmen darf, dass die E rinnerungan die einstige Ausdehnung des E rzbistums Narbonne miteingewirkt habe : dasselbe umfasst in karolingischer ZeitUzes

,Toulouse

,und die catal anischen Städte Urgel , Bar

celona, Gerunda , A usona . Nach vergeblichen Versuchen

der Grafen der Spani schen Mark die Städte ihrer Provinzder Autorität der E rzbischofe von Narbonne zu entziehen

,

erfolgte 1 0 9 1 die offizielle Trennung durch Urban II.,der

Terragona als Metropolis der Spanischen Mark einsetzte .Ganz unberechtigt ist die B elehnung A ymeris mit S tädtendes m ittleren Rhönethal es

,die zum Königreiche Burgund

gehorten. Hier mögen epische Vorstellungen aus der karol ingischen Zeit dem Autor vorgeschwebt haben. Vielleichtkannte er E pen aus dem Wilhelmcyklus und wusste , dassWilhelm und seine Verwandten Städte an der Rhöne erobert hatten

,Nimes

,Orange

,Vienne u . s . w . So würde

auch die Bemerkung Karls,er könne A ymeri die S tädte

Valence und Vienne nicht geben,weil sie einem Ver

wandten (Onkel) Aymeris gehörten , ihre E rklärung finden .

In eige‘

ntümlicher Weise vermischt sich a lso in der Phantasic des Autors die Vorstellung des epischen A ymeri ,dem er seinen Beinamen de Narbonne lässt

,mit der hi

storis chen Figur der mächtigen Grafen von Toulouse : dassdiese Umgestaltung des epischen Helden dem Verfasserder Gesta zuzuschreiben ist , zeigt der Umstand

,dass in

andern Teilen des Buches ganz Südfrankreich in denHänden der S arrazenen ist

,wie in den E pen des Wilhelm

cyklus ; eine Schw ierigkeit , welche die Gesta umgehendurch die Bemerkung

,dass Karl A ymeri zunächst mit den

schon eroberten Städten belehnt, die Herrschaft uber dieanderen Gebiete ihm aber verspricht .

1 ) Hist. gener. de Languedoc II p . 237 (cd . M ab ille) .2) s . Longnon : Atlas hist. d e la France . texte 3 6 . 1ivraison.

Suchte der Verfasser der Gesta eine passende Rahmenerzählung

,in die er die Gründungsgeschichte seines

Klosters einflechten konnte,

so boten sich ihm zweiQuellen dar

,hi storische Aufzeichnungen und die epischen

E rzählungen uber die Kämpfe Karls des Grossen in Südfrankreich . B eide Quellen haben ihm offenbar das Material zu seinem Werke geboten.

1) Ihre Scheidung,wie

erwünscht sie auch wäre , ist überaus schwierig,

zumaldie Gesta den Haupthelden der Kämpfe in Südfrank

reich gegen die Mauren,den Markgrafen Wilhelm

nicht gekannt zu haben scheinen . Zunächst möchte esscheinen als hätten die Gesta dem epischen Schatz nureinige Gestalten entnommen, deren Namen von M und zu

Munde flogen und sie in einer frei erfundenen E rzählungw illkürlich verwertet : es sind allerd ings wesen und cha

rakterl ose E rscheinungen,mit denen wir es hier zu thun

haben,alle gleich ausgezeichnet durch korp erl iche Kraft ;

die vielen Kämpfe,an denen sie sich beteiligen

,gleichen

sich und könnten recht wohl das Werk auch eines dichterisch weni g beanl agten Mönches sein . Aber aus derfarblosen E intonigkeit der Darstellung heben sich einigeZüge heraus

,die sicher b e s t imm t e n E p e n entnommen

sind . Auffallend ist zunächst die Thatsache,dass die

Gesta die Figuren der zwei epischen S agenkreise derKönigsep en und der Wi lhelmsep en scharf scheiden . Inden ersten Kapiteln w ird uns eine von den bekanntenetwa s abweichende Liste der 1 2 pairs 2) gegeben , derenHauptfiguren den Karl sep en entnommen sind und im erstenTeile de s Buches sind Roland

,Olivier

,Turpin mit Karl

die Träger der Handlung . Mit dem B eginn der Kampfevor Narbonne tritt unerwartet A ymeri auf , dessen plötzliche s E rscheinen dadurch erklärt wi rd dass er und seine

1) In wieweit die Verbindung der historischen und legen

d aris chen Züge, die wir in den Gesta vorfinden , d em Verfasserdieses Buches zuzuschreiben ist oder bereits in der vorauszusetzenden von ihm benutzten Quelle vollzogen war , lasst sichim E inzelnen nicht mehr bestimmen . A uf d iese Frage werdenwir im zweiten Abschnitt zurückkommen.

2) S . Anmerkungen.

Verwandten 1 6 Tage fern vom Heere verweilt haben ;wenige Seiten vorher ist aber erzählt werden

,dass A ymeri

bereits einen ersten Angriff auf die Stadt gemacht hat.Die E rzählung der E innahme von Narbonne ist offenbareiner andern Quelle entnommen als die ersten Kapitel derGesta. In der obenerwähnten Arbeit habe « ich versuchtdie zwei H aup tep isoden auf ihren Ursprung hin näher zu

prüfen . Ich glaubte in der E rz ählung von der SchenkungNarbonnes an A ymeri die ursprüngliche Form der Sageerkennen zu dürfen

,welche die E roberung von Narbonne

vor einen Zug der Christen nach O stsp anien setzte . Im

Allgemeinen scheint mir auch j etzt die se Ansicht haltbar .Sie ist begründet auf der Thatsache

,dass zahlreiche An

Sp ielungen die E xistenz einer epischen Darstel lung derKämpfe in Languedoc und O stsp anien bew eisen und dassdie E innahme von Narbonne in diesen Zusammenhangpasst

,während sie sich nur gewaltsam mit dem im Rolands

lied erzahl ten Zuge nach Spanien verbinden lässt. Wirhaben hier offenbar zwei in verschiedenen Zeiten entstan

dene Sagen zu scheiden,die Später im E pos A ymeri de

Narbonne zusammengeflossen sind._Während das Rolands

lied nordfranzösischen Ursprungs ist,scheinen di e Sagen

,

welche die Kämpfe der Christen in Südfrankreich behandeln

,dem Süden

,d em provenzalischen Gebiet anzugehören .

S eit den ersten E infällen der S arrazenen in S üdfrankreich wurde zwis chen Christen und Heiden um den B esitzNarbonnes gekämpft. Die Hauptmomente dieses verzwei

felten Ringens um die Herrschaft in Frankreich sind bekannt : Schon 721 wird die Stadt durch die S arrazenenunter dem Kalifat von E l - Samah erobert und bleibt inihren Händen

,nachdem sie bei Toulouse durch O de

,

Herzog von Aquitanien,besiegt worden waren . 732 wurden

die S arrazenen von dem Grafen M aurontes von Marseillegegen Karl Martel zu Hulfe gerufen und besetzten vierJahre lang die Provence

,b is sie durch das siegreiche

Vordringen Karls gezwungen wurden,sich nach Narbonne

zurückzuziehen und an dem Flüsschen B erre eine blutigeNiederlage erlitten. Narbonne blieb trotzdem in ihrerGewal t bis zum Jahre 759

,in dem die S tadt nach 7 j ähriger

Belagerung durch den Verrat der gothischen Bevolkerungden Christen überliefert wurde . Diese N iederlage derMauren an dem Flüsschen B erre lebt nach P. Rajna 1) indem fünftägigen Kampfe bei Narbonne und der FluchtM ars il e

s nach Spanien fort,wie sie die Gesta erzählen

zu diesen E lementen,deren Grundlage zu suchen ist in

den Kämpfen des 8 . Jahrhunderts,tritt [eine zweite Re ihe

historischer E reignisse hinzu : die letzten Versuche , welchedie Heiden gemacht haben

,um sich dauernd in S üdfrank

reich niederzulassen,in Raubzügen

,denen durch die Helden

thaten des Markgrafen Wilhelm ein E nde gemacht wurde .Becker 2) scheint mir mit Recht nachgewiesen zu haben

,

dass die E ntscheidungsschlacht am Flüsschen Orbieu nichtdie Grundlage ist für d ie Schlacht bei A l iscans wie sie indem gleichnamigen Epos erzählt wird . Dass aber ein sogewaltiges E reignis w ie das heldenmütige Ringen derChristen am Orbieu in einer Zeit

,in der unbedeutendere

Thaten in der Dichtung weiterlebten , ohne Nachklang imE pos geblieben wäre

,i st an sich unwahrscheinlich. Spuren

davon glaube - ich in den Gesta erkennen zu dürfen. Wichtigist für uns die E rzählung von zwei Angriffen auf dasKloster La Grasse

,die wir bei genauerer Prüfung al s Pa

ral lelversionen erkennen und die so w enig in den Zusammenhang der Darstellung passen , dass sie unmöglich E rfindung des Verfassers der Gesta sein können . Nachdemder erste Angriff der sarrazenischen Könige der Provencezuruckgeschlagen werden ist

,erfährt Karl der Grosse

,der

imNorden von La Grasse bei Camplong weilt,dass in der

Nacht fünf Könige La Grasse angegriffen haben . Mit auffallender topographischer Genauigkeit werden die O ertl ichkeiten aufgezählt

,durch welche die S arrazenen zieh en

von monasterium Pa l ati i (j . Les Palais an dem FlüsschenNielle) ziehen sie nach Suden über St. Laurent (de laCabrerisse) per ripariam Tornisharni (j . Tournissan) , überschreiten das Flüsschen Orbieu und ziehen über Miralb a

1) Le origine dell

5 epopea francese p . 228.

2) Die altfranzösische Wi lhelmsage und ihre Beziehung zu

Wilhelm d em Heiligen. p. 48 f.

( j . Mirail les S . W. von La Grasse) nach Casl ar (j . NotreDame du Carla) am Flusschen A l sou

,das bei La Grasse in

den Orbieu sich ergiesst. Von hier aus versuchen s ie das

Kloster anzugreifen,werden aber zurückgeschlagen und

verzichten auf ein weiteres Vordringen propter d ifficultatem introitus “ . Turp rn z ieht gegen die Heiden aus undgreift sie von zwei Seiten an

,westlich von Rieux (apud

Rivos) südlich von Caunettes aus . Das heidnische Heerw ird geschlagen und flieht nach Suden bis S orracum (j .St. Martin de S ousac) . M it der E rzählung dieses Angriffesist in seltsamer Weise verknüpft die Darstellung einesAngriffes von sarrazenischen Königen südfranzösischerStädte

,die von der Provence aus Karl den Grossen an

greifen : den Schluss der beiden E rzählungen,die der Ver

fasser nicht von einander zu scheiden vermocht hat,bildet

eine Doppelschlacht,in der die beiden S arrazenenheere

von Karl und von Roland geschlagen und bis Narbonnezurückgetrieben werden . Matrand

,König von Narbonne

,

zieht sich in die Stadt zurück . A us der sehr wirrenDarstellung

,in der sich die oben geschiedenen E rzählungen

kreuzen,ergiebt sich mit S icherheit die Thatsache , dass

der Angriff der funf sarrazenischenKonige auf das KlosterLa Grasse von Nord - Osten aus geschieht. Nun w ird an

späterer S telle die E rzählung des Angriffes auf La Grassewiederholt und. zwar so übereinstimmend

,dass an ein zu

fälliges Zusammentreffen nicht zu denken ist. Diesmalsind die fünf Könige zu Königen von fünf catalanischenS tädten geworden. Sie w ollen nicht das christliche Heerangreifen

,w eil sie schon einmal die Macht Karls und der

Seinen„erprobt “ haben (jam eos temp tavimus) , sondern

wollen La Grasse zerstören und die Zelle der sieben E remiten

, der Gründer des Klosters , die sich auf einen B ergim Süden von La Grasse zurückgezogen haben . Obgleichsie aber von S üden aus kommen sollten

,legen sie den

selben oben beschriebenen Weg zurück,greifen w iederum

das Kloster von Nord—Osten aus an. Bei der auffallenden

1) S . D issertat . p . 37 ff . , WO im E inzelnen die verschiedenen

E p isoden mit einander verglichen werden.

Genauigkeit der geographischen Angaben ist diese Inconsequenz in der Darstellung nur dadurch zu erklären

,

dass der Verfasser der Gesta einen ihm vorliegenden Bericht willkürlich bearbeitet hat. Denn sollte die ganzeDarstellung von ihm erfunden sein

,so hatte er unmöglich

bei seiner genauen Kenntnis der Topographie die Sarrazenen den eben geschilderten Weg zurücklegen lassen .

E rzählt w ird also in doppelter Form wie ein von fünfsarrazenischen Königen befehl igtes Heer von N O . ausin die Gegend von La Grasse zieht

,dort am Orbieu ge

schlagen wird und nach Süden flieht . Dürfen w ir nichtin dieser E rzählung eine R eminiscenz an die Schlacht am

Orbieu erblicken oder wenigstens an einen Angriff einerAbteilung des sarrazenischen Heeres auf das Kloster LaGrasse . Die Art wie diese E pisode in die E rzählung ein

geflochten w ird beweist,dass hier eine bereits vorhandene

Schilderung des E reignisses von d en Gesta oder derenVorlage benutzt werden ist. Leider lässt sich aus denAngaben der Chroniken nicht genau ermitteln

,wo die

Schlacht stattgefunden hat. Wir w issen,dass die Heiden

unter Abd-a l -malek einen Zug nach Südfrankreich unternahmen

,Narbonne

,den Stützpunkt ihrer kriegerischen

Unternehmungen auf französischem B oden,umsonst an

griffen,die Vororte der Stadt verbrannten und. gegen Car

cassonne vorrückten fi) Da trat ihnen Wilhelm , Graf vonToulouse

,entgegen und zwang durch seinen mannhaften

Widerstand die Heiden zum Rückzuge nach Spanien. Wogeschah dieser Zusammenstoss ? D ie

Bezeichnung Schlachtvon Villedaigne wurde zuerst aufgestellt durch die Verfässer der Histoire générale de Languedoc und ging vonda über in R eynaud

s„Invasion des Sarrasins “

,in Gautier’s

E popees . Diese B ezeichnung ist entstanden aus der Bemerkung, die Sarrazenen seien mit Wilhelm auf dem Wegevon Narbonne nach Carcassonne

°

zusammengetroffen : Villedaigne

,wo die S taatsstrasse von Toulouse nach Narbonne

den Orbieu überschreitet,schien den Angaben der Chro

niken zu entsmechen. Becker ?) macht aber darauf auf

1) s . R einaud : Invasions des Sarras ins p 1 00 ff.2) Die altfranz.Wilhelms age p . 47 und Anm.

in den Orbieu mundet,und den in den Gesta geschilderten

Weg nach La Grasse wählte,angezogen durch die Hoffnung

auf Plünderung der klösterlichen Niederlassungen an derNielle . (Les Palais St. M aria de Pa l atio

,freilich erst

1 1 72 bezeugt : M ahul II p . 255, St . Laurent de la Cabrerisse : Schenkungsurkunde von Karl dem Kahlen

,ib . p .

Nach der ersten Version dieser E pisode in den Gestawurden die S arrazenen verhindert La Grasse anzugreifendurch das Vordringen Turpins

,der s ie von Camplong aus

überfiel und bei N otre -Dame de Carla (am Flüsschen A l souw estlich von La Grasse) schlug. Nach der zweiten Versionwurden die S arrazenen südlicher in der Gegend von Prat

(südl . von La Grasse) von den Mönchen geschlagen ; dieVerlegung des Schl achtfelde s nach Süden erklärt sich dadurch

,dass in der zweiten Version der Angriff der Sarra

zemen nicht dem Kloster galt,sondern der Zelle der sieben

E remiten auf dem mens bressorum villa Bersas) südlichvon La Grasse . Nach d ieser E rzählung scheint also in derGegend von La Grasse ein wenigstens für d ie Lokalgeschi chtenicht unbedeutender Zusammenstoss zwischen den Sarrazenen und den Christen (ursmüngl ich wohl der aus M önchenund den Untergebenen des K lo sters gebildeten B esatzung)stattgefunden zu haben und für dieses E reignis passt wohlkein Zeitpunkt besser als das Jahr der Schlacht am O r

bieuHält man diese Annahme fur moglich

,so frägt es

sich,wo der Verfasser der Gesta diese Nachrichten ge

funden hat ; als unmittelbare Quelle ein E pos anzunehmen ,verbietet die genaue Topographie : so beliebt im E pos die

1) Auch die Lokal sage scheint eine E rinnerung an dies E r

eigniss bewahrt zu haben. Solche Sagen sind natürlich immermit Vorsicht aufzunehmen. Die E rinnerungen an die Sarrazenenkämp fe waren wohl noch in sp äter Zeit so lebendig , dass leichtsolche E rzählungen entstehen konnten als halbgelehrte Deutungenvon seltsamen Naturerscheinungen , Funden von Gräbern u. d gl .

In der Gegend von La Grasse besonders mochten die Gesta unddie Verehrung Karls als Gründer des Klosters die E ntstehungvon Sagen begünstigt haben . Immerhin ist es bemerkenswert,dass die Volkssage von Gräberfunden bei Caunettes-en—Val sprach,die S arrazenenleichen enthalter

'

r sollten.!

Aufzählungen von Personennamen sind ein Name regtdie Phantasie an , zaubert dem Hörer eine bekannte epischeFigur vor die Seele so dürftig sind die geographischenAngaben . Wenige Namen bleiben in der E rinnerung haften

,

weil eine geographische B ezeichnung etwas an sich farblo ses

,nichtssagendes ist. Wird ein Kriegszug erzählt

,so

genügen dem Dichter meist einige allgemeine Wendungen ,die in ihrer prägnanten Kürze unmittelbarer auf das Gemütwirken al s ein ausführlicher B ericht

„n

i ad castel qui devant lui remaigne M urs ne c itet n

i est remes a fra indre “

(R O I . v . Da nun die E rzählung des misslungenenAngriffs auf La Grasse und M ens bressorum nicht vom Verfasser der Gesta erfunden ist, so bleibt wohl nur eine E rklärung übrig : es lag ihm ein schriftlicher Bericht vor

,

eine alte K l os teraufzeichnung ,der freilich eine poetische

Darstellung des E reignisses zu Grunde liegen könnte . DieB ezeichnung der fünf sarrazenischen Könige nach spanischenStädten

,die E inführung des Königs von I l erda

,der die

andern Könige z ur Flucht mahnt, wurden in eine epischeDarstellung sehr gut passen .

Neben dieser in doppelter Version erhaltenen E pisodefinden wir auffal l enderweise eine zweite

,ebenfalls in dop

pelter Gestalt,die uns auf den Ursprung der H aup tep isode

in den Gesta,der E i n n ahm e v o n N a rb o n n e

,führt. In

der schon erwähnten Arbeit versuchte ich den Zusammenhangnachzuweisen zw ischen dieser E rzählung und dem kurzenBericht über einen Zug Karls des Grossen nach Catal onien,wie er uns in einem seltsamen liturgischen Text erhaltenist

,dem O fficium von Gerona zuE hren Karls des Grossen

,

aus dem 1 4 . Jahrhundert. In zwei Versionen einer ausführl icheren und einer kurzeren

,w ird erzählt

,dass Karl

nach der E innahme von Narbonne nach Spanien zog und.

das heidnische Heer in die Pyrenaenp ässe trieb . M arcil ius .

der König der S arrazenen,wurde in einer B ergfeste ein

geschlossen,die in einer Version E sp artus oder Portus ge

naunt wird,in der andern M alp artus ; beide Namen w erden

SS . den Text mit den Parallelstellen aus den Gesta : Dissert.

58 —66.

a l s eine Neubezeichnung fur denselben fruheren A lbarras

oder Del Barra Albares (eigentl . Höhenzug von Pratsd e M ol lo bis Cap Cerbere in den Pyrenaen) bezeichnet.E in flüchtiger Vergleich dieser E rzählung mit den Gestazeigt , dass diese Schilderung übereinstimmt mit der E r

zählung der Flucht M ars ile’

s und seiner E inschl iessung inMontagut “

,das von Turpin umgetauft wird und fernerhin

,Clausa “ heissen soll und identisch ist mit

„ad A lbaras “

oder M al Pas (im lateinischen Texte Malus Pertusus).Dieser B ericht uber die Flucht M arsil e

s in die Pyrenäenpässe

,den wir ausführlich am Schluss der Gesta finden

,

e rscheint,in kurzem Auszug und seltsam verknüpft mit der

E rzählung der E rbauung von La Grasse,im ersten Teile

wieder. Hier wird ein erster Angriff M ars ile’s gegen Karl

erzählt,der fur die Heiden einen ähnlich verhangnisvol l en

Ausgang hat w ie der zweite ; w ir erfahren aber nur , dassdie Heiden bis La Clausa (latein . La Clusa) fliehen

,dann

von Roland w eiter vier Tage lang verfolgt werden ?)

1) Fur die Durchführung des Vergleiches zwischen den zwei

Versionen der Gesta und d em O ffic ium sei nochmals auf dieDiss . hingewiesen. p . 7 1 ff. Damals war m ir aber die Ueb ereinstimmung der Gesta und der kürzeren Version des O ffic iums ineinem bes onderen Punkte entgangen : in der ausführlichen Version des O fficiums wird der Pyrenäenp ass , in d em M ars ile ein

geschlossen wird,E Sp artus und Portus genannt , während die

kürzere Version bietet :„p ervenit ad montis verticem qui vocatur

A lbarras,postea nominatus est M alp artus “

,was zu d em

„mal pas

,

malus p ertusus“

,der Gesta stimmt . M alus p ertusus ist ein in der

Gegend auch sonst vorkommender O rtsname und bezeichnet hierden bekannten Co l de Pertus . Wenn die provenzali sche Uebersetzung dafür „

Mal pas“ s chreibt,so ist das wohl nur eine ety

mologis che Umdeutung für M alp ertus . E sp artus der ausführ

lichen Version des O ffic iums i s t offenbar zusammengesetzt aus

partus pertus und d em catalanis chen Artikel es ip se (cf: imO fficium : S aclusa für La Clusa). Trotz der Uebereins timmungd er kürzeren Version des O fficiums und der Gesta in diesemeinen Punkte werden wir daran festhal ten

,dass die beiden O ffi

c iumvers ionen einer gemeinsamen Quelle entspringen, in der derPyrenäenp ass Malusp ertusus hiess , woraus die eine Version selbständig E sp artus machte (der Ausdruck in loco vocato E sp artusqui antea vocabatur del Barra“ s cheint anzudeuten

,dass auch

in diesem Texte ursprünglich der Name M alp artus stand als eine

Durch Vergleichung“

der letzten Kapitel der Gestamit den beiden Versionen des O fficiums kamen w ir"zu dem

Schluss,für beide Texte eine gemeinsame Quelle anzu

nehmen,auf deren B eschaffenheit w ir noch eingehen

werden,von der wir aber j etzt schon sagen können ,

dasss ie einen Zug Karls des Gro ssen nach Catal onien in Verbindung brachte mit einem E infall des A lmassor von Corduba und M arsi le

s in Südfrankreich und der VerfolgungM arsil e

s durch d ie Christen bis in die B ergfesten derPyrenäen . Ist aber diese Verknüpfung der beiden E reignisse ursprungl ich oder w aren etwa in der von den Gestaund dem O fficium benutzten Quel le zwei von Hause ausunabhängige Stoffe zu einem Ganzen verarbeitet ? Für diezweite Annahme scheint mir folgendes zu sprechen : diezweite ausführlichere Schilderung des E infalls M arsile

s

und seiner Verfolgung durch Karl unterbricht in ungeschickter Weise die E rzählung des letzten AufenthaltesKarls des Gro ssen in dem neugegründeten Kloster La

Grasse : der E rzähler hat eben mit der Taufe der Königinvon Narbonne und ihrer Vermahlung mit einem christlichenHelden der N arbonneep isode ihren natürlichen Abschlussgegeben (vgl . den ganz ähnlichen S chluss der Prise d

O range

ed . Jonkbl oet v . 1 862 ff.) und zugleich mit der B elehnungdes Abtes von La Grasse , dem A ymeri den Vassal l eneidleisten muss

,der Verherrlichung des Klosters die Krone

aufgesetzt,der Kaiser ist eben im Begriff nach Spanien

aufzubrechen,da melden sechs B oten

,da ss die kaum er

oberte Stadt Narbonne schon wieder in d ie Hände M arsile’

s

geraten ist . Statt nun sofort gegen die S arrazenen zu

ziehen,schickt der Kaiser Boten nach allen Gegenden des

Reiches aus und einige Seiten w eiter w erden die Länderaufgezählt

,die Kontingente senden ; eine erste Liste nennt

ausser Städ ten und Landschaften Sudfrankreichs auch dieNermannen

,während die zweite Aufzählung Britten

,Deutsche

mit den verschiedensten Völkerschaften Frankreichs verknüpft

,im Ganzen 1 30 0 00 Mann . Ausserdem lässt der

aus der topographischen B eschaffenheit des Passes gezogeneNeubezeichnung) .

Kaiser das Kloster mit Mauern umgeben (was bereits frühergeschehen war) „ne si venirent (so. S arraceni) eo absentep ossent monasterium destruere“

,das Alles während der

Feind einige Kilometer nördlich von La Grasse steht : R oland und A ymeri allein ziehen gegen M arsile aus

,besiegen

ihn und der A lmas sor von Corduba,welcher mit M ars i le

das heidnische Heer befehligt,w ird von Roland getötet .

Karl dagegen begieb t sich nach Carcassonne , wo er vondem B ischof empfangen wird und Falco

,den Gatten der

eben getauften S arrazenenkönigin, begrüsst. Hier erfährt erdie N iederlage der Heiden und empfängt das Heer derGascogner und weitere H ü l fstrup p en. E nd li ch entschliesster sich die Heiden selbst anzugreifen

,vernichtet das Heer

der Aragonier,siegt in mehreren Treffen

,erobert Narbonne

und zwingt M arsil e sich eiligst nach Spanien zurückzuziehen .

Seine Flucht und Verfo lgung bildet den Abschluss derE rzählung , worauf berichtet wird , dass Karl nach La Grassezurückgekehrt die Consecration des Klosters vornimmt unddie geplante E xpedition nach Spanien anordnet. Die Rolle

,

die der Kaiser bei der Nachricht von einem neuen Angriffder Heiden Spielt

,die Aussendung der B oten in di e ent

ferntesten Gegenden des Reiches,während der Feind das

Land ringsum besetzt hält,das Alles widerspricht so sehr

den elementarsten Forderungen der Wahrscheinlichkeit,dass

wir unmöglich annehmen können der Verfasser der Gestahabe ohne äussere Veranlassung den Gang der Darstellungderart gestört. Nehmen w ir dagegen an

,dass ihm oder

berei ts seinem Vorgänger zwei getrennte Stoffe vorlagen,die

Niederlage und Flucht M arsile’

s und der Zug Karls nachSpanien

,und dass er der eyk l ischen Tendenz der Zeit

folgend sie beide zu einem Ganzen zu verarbeiten suchte,

so erklä rt sich bei seiner auch sonst bewiesenen Unbehol fenheit

,die Störung und Unkonsequenz in der Dar

stellung . Natürlicher ware e s gewesen zunächst die Niederlage und Flucht M arsi le

s zu erzählen,dann etwa die

Consecration des Klosters einzufugen und die Unterbrechungder Kriegsoperation zu benutzen

,um der A nkunft der

H ü l fstrup p en den Schein der Wahrscheinlichkeit zu geben,dann die gewaltigen Rü stungen Karls zu seinem Zuge naeh

Spanien folgen zu lassen. Nahe lag es aber, das allgemeineAufgebot

,das Karl an seine Unterthanen ergehen lässt

,

mit dem E infall M arsile’

s in Verbindung zu bringen und

d as haben die Gesta oder ihre Quelle gethan. Sie lassenKarl den Grossen Truppen sammeln und das Kloster befestigen

,während Roland und A ymeri mit den Leuten uber

die sie gerade verfügen den Feind schlagen. Dass nund iese ungeschickte Darstellung bereits in der Vorlage derGesta vorhanden war

,ergiebt sich daraus , dass auch das

O fficium sie bietet und nicht direkt die Gesta benutzt hat,

sondern aus e iner gemeinsamen Quel le schöpft . Auch imO fficium ist d ie Flucht M ars ile

s mit dem Zuge Karls nachSpanien verknüpft. B etrachten wir nun diese zwei E rzählungen näher

,so fällt uns Zzunächst die A ehnl ichkeit

auf der E rzählung von dem misslungenen Versuch desA lmass 0 r

’s von Corduba und M ars ile

s Narbonne zuruck

zuerobern und der S c h l u s s ep i s o d e d e s E p o s A ym er i

d e N a r b o nn e,worauf zuerst D emaison hinwies (A ym . de

Narbonne ed . D emaison I p . CCXXXVIII) , ohne aber, wie mirsche int

,die aus der Prü fung beider Texte für die ursp rüng

liche Gestalt des A ymeriep os sich ergebenden Thatsachenvoll erkannt zu haben . Im E pos wird erzählt

,dass wäh

rend A ymeri auf seiner Brautfahrt nach Pavia begriffenist

,ein S arrazene die beiden Könige von Narbonne

,B au

fumé und Desramé,in Orange aufsucht

,w ohin sie durch

eine„croute “ nach dem ersten Angriff A ymeri s geflohen

waren . Der B ote fordert sie auf die schwache Besatzungvon Narbonne anzugreifen . Sofort reiten “ die Königenach B abylon (Kairo) zum

„amirant “

,der ein gewaltiges

Heer versammelt,in

„Terasconne

(Tarragona , Ostküstevon Spanien) landet und

von hier uber A val ence nachNarbonne zieht . Nach gewaltigen Kämpfen

,an denen der

eilig zurückgerufene A ymeri und Girard de Viane teilnehmen

,wird das heidnische Heer vernichtet ; den beiden

Königen gelingt es zu entfliehen und mit 30 GetreuenC o r d re s zu erreichen . Warum fliehen sie dahin und nichtetwa nach N imes oder Orange wie am Anfang des Krieges ?Der Grund dafür ist leicht einzusehen . Die Flucht derbeiden Könige durch einen unterirdischen Gang und der

Kriegszug des amirant“ von Babylon sind junge Z uthateneingeführt durch den letzten Redaktor des E pos. Ursmünglich wurde der Z ug von Cordova (Cordres) aus unternommen

,der amirant von B abylon ersetzt hier wie in der Ba

l igantep isode des Rolandsliedes (of. D issertat. p . 36) einenspanischen König. Dank der E rwähnung von Cordres

können wir uns ein klares B ild von dem ursp rungl ichen

Inhalt des A ymeri de Narbonne machen ; wi r können auchziemlich genau erkennen

,wo der Ueberarbeiter angesetzt

hat. D a s ursprüngliche Gedicht erzählte mit engem Anschluss an die historischen B egebenheiten die Belagerungvon Narbonne durch Karl und A ymeri und den missglückten Versuch des Emirs von Cordova die Stadt zu

entsetzen,seine Niederlage und eilige Flucht . Dem Vor

bilde der Späteren E pen folgend verlegte der Ueberarbeiterden Sitz des Emirs von Cordova nach B abylon-Kairo undstatt von Narbonne aus einen B oten nach B abyl on entsenden zu l assen

,erzählte er dass Desramé und Baufumé

durch den unterirdischen Gang nach Orange flohen,wo

s ie auffal lenderweise blieben , statt sofort den Herrschervon Babylon um Hülfe zu bitten . Die Verse 9 72 - 1 0 1 1

sind sicher nicht ursprünglich : den unterirdischen Gangkennen w ir aus andern E pen der Sp ätzeitJ) Wenn wirdie romanhafte E rzahlung von der B rautfahrt A ymeri

s mit

den E reignissen in Babylon ausscheiden,so erhalten wir

ein Gedicht von mässigem Umfang,das wenigstens was den

Inhalt betrifft uns ein annäherndes B ild von der urs p rü nglichen Chanson de geste giebt (c . laisse lV—XXX incl .XXXII— XXXIX . XCIX— CVII).

Halten wir nun den Schluss von A vmeri de Narbonne m itden Gesta zusammen

,so fallen uns neben den übereinstim

menden Zügen schwerwi egende Abweichungen auf. Die Uebereinstimmung der beiden E rzählungen in den Hauptzügen

1 ) So gelingt es Wilhelm und seinen Genossen ,die in

O range ge fangen sind,durch eine solche

„bove “

,die bis zur

R höne führt,Hülfe von B ertrand zu erlangen

,nachdem wenige

Verse vorher erzählt war,dass die Heiden d urch einen ähn

lichen Gang in die Burg Gloriete eingedrungen sind (Prised’0 range) .

auf der einen Seite,M arsile und den almassor von Corduba

auf der anderen . Auch in dem Punkte hätten die Gestadie ursprüngliche Form der E rzählung treuer bewahrt fi)Der Schlus s der E pisode in der Chanson de geste

,in der

die zwei S arrazenenkönige zur See nach Spanien entfl iehen,

hat den historischen Sachverhalt in der ursprünglichenForm erhalten : nach der Niederlage an d em FlüsschenB erre flohen die S arrazenen zu ihren Schiffen und dieChristen

„super eos insi l iunt suffocantesque in aquis in

terimunt “ . In den Gesta dagegen wird noch die FluchtMärsile

s und seine E inschl iessung in La Clusa erzählt.Ist dieser Schluss ursprünglich in der den Gesta zu Grundeliegenden Version oder bildete er etwa eine E pisode desZuges Karl s nach Catal onien vor der von uns eben angenommenen Vereinigung beider E rzählungen ? D as wirdsich j etzt kaum noch ents cheiden l assen.

Vergleichen wir nun den e r s t e n T e i l des A ymeri deNarbonne mit der E rzählung der E innahme Narbonne’s inden Gesta

,so finden wir

,dass die Voraussetzung beider

E pisoden eine verschiedene ist,was die oben erwähnte

Arbeit nachzuweisen versuchte . In den Gesta ist die E innahme von Narbonne vor einen Zug Karls nach Cataloniengesetzt

,in Aymeri de Narbonne dagegen nach den ver

hängnisvol l en spanischen Feldzug , der mit der Niederlagevon Roncevaux schliesst. Die Form der Sage

,wie sie in

den Gesta erhalten ist,scheint deswegen ursprüngl icher zu

sein als die im E pos überlieferte,weil letztere voraussetzt

,

dass A ymeri und seine Verwandten an dem Kampfe vonRoncevaux teilgenommen haben

,wovon das Rolandslied

nichts weiss und dann weil diese Version gegen das am

Schluss des Rolandsliedes angegebene ganz richtige Itinerar 2)Karls verstösst

,der von R oncevaux aus nach B ordeaux

z ieht und darauf die Gironde überschreitet. Andererseits

1 ) Dass im E p os die Schilderung des Todes des „ami

rant“,den A ymeri allein im sarrazenischen Lager aufsucht und.

mitten unter s einen Trup p en erschlägt, nicht ursmüngl ich sondernromanhafte E rfindung ist, ist wenigstens wahrscheinlich.

2) cf. Jullian Blayes dans la Chanson de Roland

mania 1 896.

bezeugen zahlreiche Anspielungen in verschiedenen Textendie E xistenz einer Tradition über einen Zug Karls nachCatalonien über die O s t p yrenä en . Mit diesem Zugewäre die N arbonneep isode in Verbindung gebracht werden,

doch erst in späterer Zeit, wie wir oben sahen , während ursp rüngl ich d ie E innahme von Narbonne selbständig erzähltwar dem historischen Verl auf der E reignisse entsprechend .

Freilich bleibt so der erhabene und wie es scheint ausder besten Zeit der E p end ichtung stammende B eginn des

A ymeri de Narbonne unerklärt, der zur Voraussetzung hat,dass die christlichen Helden eben einen furchtbaren , aufreibenden Feldzug uberstanden haben . Aber was hindertuns anzunehmen

,dass ein gotthegab ter Dichter sich der

E rzahlung von der E innahme Narbonnes bemächtigte , dendankbaren Stoff selbständig umarbeitete und m it dem

Roncevaux -E pos in Verbindung brachte ? Da das E pos inseiner j etzigen Form etwa aus der ersten Hälfte des1 3. Jahrhunderts stammt und die Sage sich spätestens im9 . Jahrhundert ausgebildet haben muss (mag man nunmündliche Ueberl ieferung oder , was mir wahrscheinlicherist , poetisch fixierte E rzählung annehmen) , so muss sichnaturl ich das E pos in diesem Zeitraum von 200— 300 Jahren

,

allen Zufälligkeiten und der Willkür der Sänger und Abschreiber preisgegeben

,vielfach verändert haben .

Auf eine Reihe von wichtigen Uebereinstimmungen

zwischen dem E pos A ymeri de Narbonne und den Gestahat bereits Dema ison hingewiesen (Ausgabe v. A ym . deNarbonne einige weitere Punkte habe ich Dissert.p . 32 hinzugefügt. E rwähnt sei hier noch

,dass bei der

E rstürmung der Stadt„A ymericus venit ad palatium regium

et Judaei redd iderunt ei eum et p osuerunt vexillum Karolisuperius , postea cucurrerunt per totam villam “

(offenbarA ymeri und die Seinen) cf. A ym . de Narbonne v. 1 7 7 ss .

„Tant fiert l i cuens et avant et arrier E t avec luimaint vaillant chevalier Que il s

’en entrent el grantpales p lenier ; E l mestre estage fet s

ensengne drecier

Cuens A ymeris et au vent baloier.

“ Bei der B estürmungder Stadt durch A ymeri erster Angriff in A ymeri deNarbonne) ruft A ymeri seinen Schlachtruf „

Narbonne “ aus :

sed Matrandus hoc aud iens indignatus quésivit ab eo quareN arbonam cl amaverat et ille resp ond it , quod Kar01us dederat cam ei “ cf. A ym . de Narbonne v. 932 : A ymeri

ruft vor den Thoren der Stadt„Nerbone “

„moie est

ceste cité Fil a putain,fel glouton desfaé B andez -moi

test l a mestre fermeté Car Charl emaine m’

en a le dendoné . Se vos nel faites

,tuz seroiz desmenbré “ etc .

Die Rolle,welche die jüdische B evölkerung bei der E in

nahme der Stadt spielt,hat D emaison mit Recht erklärt

aus dem Verhalten der Gothen bei der E innahme Narbonne

s durch die Franken unter Pip in (s . A ym. de Narb .

I p . CCXXXIX). In der Geschichte der Kampfe zwischenden S arrazenen und Christen in Südfrankreich wiederholensich mehrmals dieselben Seeneh ; bald sind es die Judenbald die Gothen

,die belagerte Städte den S arrazenen oder

Christen durch heimliche Vertrage überl iefern fi)Neben der S childerung der Kampfe um Narbonne ent

halten die Gesta noch manche Züge,die dem E pos ent

nommen sind . Der ursprüngl ichen Sage von der E innahmeNarbonne

s fehlt offenbar die in die Gesta eingeführte Gestal t der S arrazenenkönigin Oriunda, der Geliebten Rolands .Oriunda schwort ihren Glauben ab

,wird ihrem Gatten

,dem

König von Narbonne,untreu und heiratet einen Christen .

Sie ist eine uns wohlbekannte Figur,die wir in zahlreichen

B earbeitungen älterer E pen und in der Gruppe der künstlichen

,nicht mehr auf geschichtlicher Basis beruhenden

1) a. 848 wird B ordeaux von d en Normannen mit Hulfe

der jüdischen B evölkerung erobert (Hist . gener. de Languedoc Ia . 852 überliefern die Juden Barcelona d em Feldherrn

des E mirs von Cordova A bderrhamän (ib . p . Die freilicherst im 9 . Jahrh. geschrieb ene apocryphe Vita des heil. Theodarduserzählt

,dass Toulouse von d en Juden . an die S arrazenen über

liefert wurde (ib . 1 p . 79 1 und A nm . von A . M olinier IV,Note II) .

E s konnte sich leicht eine Sage gerade an den Namen der Judenknüpfen, die das M ittelalter als Verfolger Christi verachtete, cf .

die symbolische Handlung in Toulouse,wo jährlich während des

O sterfestes ein Jude vor d em Altar eine O hrfeige erhielt s .A dhemari Cabannensis H is toriarum libri III

,III 0 . 52 (wie mass

los sich der Groll der Christen gegen die Juden äusserte , zeigtdie E rzählung bei A dh. Caban .

,wo ein Priester d em Juden

„cerebrum illico et oculos ex capite p erfido ad terram effud it

Produkte der Spätzeit wiederfinden . Den geistlichen Verfässer der Gesta erkennt man an der seltsamen B ehandlungdieses Motivs . E r hat zwar die romanhafte Figur desKnappen der Königin beibehalten

,der von Roland ge

fangen genommen und mit einem Ringe fur Oriunda zurückgeschickt w ird . Während aber sonst die Dichter die sarrazenische Heldin als ein leidenschaftliches sich über dieSchranken der Sitte hinwegsetzendes Weib schildern , verwandeln die Gesta die sinnliche Leidenschaft in platonischeauf Bewunderung des Christengl aubens beruhende Zuneigungzu Roland . Aus Abscheu vor den Irrtümern der muhamedanischen Religion flieht sie zu Karl dem Grossen. DieThatsache

,dass sie ihrem Gatten die Treue bricht , wird

a l s selbstverständlich hingestellt,da j a vom religiösen

Standpunkt der Gesta aus‚ die E he mit einem Heiden nicht

bindend sein kann . Im E pos kommt freilich auch dierelig iö se Frage in B etracht, das Hauptmotiv aber, w elchesetwa Crable oder M ab il le zu ihrer Handlung antreibt

,i st

die Leidenschaft. Auch i n anderer B eziehung haben dieGesta dieses profane Motiv umgearbeitet. E s fällt auf

,

dass während bei der ersten E rwähnung der Konigin vonihrer Liebe zu Roland gesprochen wird (sie rühmt sichdieser Liebe ihrem Gatten gegenüber), später die heidnischeKönigin ohne E rwahnung Rolands unter den Christen einensonst unbekannten Falco von M ontescla ire zum Gatten sichaussucht. Die Gesta haben wohl eine ihnen vorliegenderomanhafte Darstellung frei umgearbeitet

,um aus irgend

einem Grunde einen Falco zu verherrl ichen,der wohl ur

sprünglich der O riundaep isode fern stand . Leider ist e smir nicht gelungen im E pos eine Falco entsprechende

Figur zu finden . Ori unda ist nach den Gesta Tochter desA lmassors von Corduba

„qui dederat fil iam suam M atrando

regi N arbone“

; auf seine B itte hin unternimmt M ars ile mit

den spanischen Königen den oben naher betrachteten Zugnach Frankreich. Dass dieses Verwandtschaftsverhältnis

,

das den A lmassor bewegt seinem bedrängten S chw iegersohnzu Hülfe zu eilen

,nicht auf E rfindung beruht

,scheint mir

hervorzugehen aus der E xistenz eines ganz ähnl ichen epischenMotivs

,das wir in der Kompilation der Narbonesi“ frei

lich in anderem Zusammenhänge wiederfinden : E s ist ebenerzählt werden

,dass die Narbonesi einen furchtbaren A n

griff der afrikanischen S arrazenen auf Spanien siegreichzurückgeschlagen haben und dass flüchtige Konige derS arrazenen sich zum Sultan von Babylon begeben um Hülfezu suchen . Unter ihnen ist A lep antino, König von Geronain Catal onien ,

dem Arnaldo (H ernaut de Gironde) seineStadt und seine Frau entrissen hat. Dieselbe ist die Tochterdes Sultans

,der sich besonders auf Antreiben seines Sohnes

Leonfero entschliesst,d ie Narbonesi in ihrer Hauptstadt

anzugreifen . Leonfero zieht gegen die Christen aus undbelagert Narbonne . Im Zweikämpfe mit Ghibellino w irder getötet

,seine Leiche wird dem Sultan

,seinem Vater

,

zurückgebracht,der im Verein mit Tibaldo einen gewaltigen

R achezug unternimmt. Der Rahmen,in den die E rzählung

in beiden Texten eingefügt ist,ist verschieden ; in den

Ge sta geschieht der Zug während der B elagerung von Narbonne durch die Christen ,

in den Narbonesi lange nachdiesem E reignis ; A l ep antino ist König von Gerona , seineFrau wird von Arnaldo ihm entrissen . Andererseits stimmendoch die beiden Versionen in den wichtigsten Punktenüberein : der Sultan von B abylon ersetzt wohl w ie in A ymeride Narbonne den A lmassor von Cordova ; seine Tochterfällt wie Oriunda in die Gewalt der Christen (letztereallerdings freiwillig), sein Sohn unternimmt einen Zug nachNarbonne

,w ie Justeamundus , der Bruder Oriunda

’s,in den

Gesta,beide fallen im Zweikampf gegen einen christlichen

Helden . Wenn wir bedenken,mit welcher souveränen

Willkür die Narbonesi den Sagenstoff behandeln,so werden

wir wohl auf die E xistenz eines epischen Motivs schliessendürfen

,einen j ener zahlreichen epischen Gemeinplätze ,

welche die Bausteine sind,aus denen spätere Dichter

künstlich ihr Werk aufrichten . Ob dieses M otiv ursmüngl ichmit der Narbonne oder mit der Geronasage verknüpftwar

,lässt sich nicht mehr mit Sicherheit ermitteln ; letzteres

ist deswegen unwahrscheinlich,weil auch sonst die E r

zählung der E innahme von Gerona , w ie wir sie in denN arbonesi le sen

,nicht mit der uns aus Anspielungen be

kannten Sage übereinstimmt. Möglich i st dagegen , dass

in der ursmungl ichen Version der E innahme von Narbonneder A lmassor von Corduba Schwiegervater des Königs vonNarbonne war und d ieser Umstand ihn zu d em R achezuggegen die Christen bewog

,dass dann der Verfasser der

Gesta die Gestalt der S arrazenenkönigin aufgegriffen hat

und mit dem zweiten Motiv Liebe zu einem Christen ,Verrat des Gatten , Taufe und Heirat in Verbindunggebracht hat . So würde s ich der Umstand erklären

,dass

die Königin in den ersten Kapiteln der Gesta nur als „regina “

bezeichnet w ird,plötzlich aber den Namen Oriunda erhält

in der jüngeren romanhaften E rzählung ihrer Flucht in daschristliche

Neben diesen dem E pos entlehnten Motiven hat derVerfasser der Gesta einzelne Züge aus d em Schätze der„Universal l egende

“ geschöpft,die von Anfang der epischen

Litteratur an erweiternd,umgestaltend auf d ie dem histo

rischen E pos zu Grunde liegenden E reignisse eingewirkthat . E ine historische Figur wird zur epischen Gestalt, einE p o s entsteht dadurch

,dass E rzähler

,Später Dichter und

Zuhörer in einer von Sagen gesättigten Atmosphäre sichbewegend

, S elbsterl ebtes oder Gehörtes unwillkürlich mit

den ewig frischen B lumen der Sage schmücken: so erhältRoland sein wunderbares Horn

,das dann auf rein littera

rischem Wege ein Dichter der späteren Zeit auf Vivienübertrug . Wir finden z . T . diese epischen Züge in fremdenLitteraturen wieder

,wie etwa die Stoffe unserer Märchen

,

z . T . sind s ie aus der gelehrten Litteratur in die Volksl itteratur eingedrungen : eine solche Sage gelehrten Ursprungs ist die kurze E rzahlung der wunderbaren E innahmeCarcassonnes durch Karl den Grossen, vor dem die Türme

1) A uf das E pos w eisen uns die zahlreichen von Karl an

Matrand geschickten Gesandtschaften und ihre Zurückweisung,

besonders die Stelle,wo Matrand die Gesandten köpfen will, aber

von seiner Frau daran verhindert wird (cf. die von P. RajnaLe origini dell’ epopea franc . p . 257 angeführte Stelle aus d em

Roman d’A quin) . Wichtig ist auch die Thats ache

,dass die

meisten Namen der sarrazenischen Konige entweder d em E posentnommen sind oder in der Geschichte der Kämpfe zwischenden Sarrazenen und Christen vorkommen. s . Glossar.

der S tadt zu B oden sinken. E s ist die s kein eigentlichepischer Zug, denn dem realistischen altfranzösis chen E posscheint ursprünglich das Wunder“ fremd zu DasMotiv ist wohl dem alten Testament entnommen (E innahmevon Jericho cf. im Rolandslied das Wunder Josua’s

,vor

dem die Sonne stehen bleibt,auf Karl übertragen) . Wir

finden den Z ug wieder in der Vida de S . Honorat ; rm

Cod . Ven . IV des Rolandsliedes wird Narbonne durch einähnliches Wunder erobert (cf. D emaison : A ym . de Narbonne I p . CCXLVI f. CCC , wo man zahlreiche w eitere BeiSpiele findet. cf. P. Rajna : Le origini dell’ epopea francesep . 247 f. p . 248 A nm .

Wir haben versucht aus der z . T. sehr verworrenenDarstellung der Kämpfe vor Narbonne

,der E rbauung und.

E inweihung des Klosters La Grasse die wesentlichen derreligiösen Legende , der Tradition , der Geschichte und derepischen Litteratur entnommenen Züge auszuscheiden . Bei

der B etrachtung der historischen und legendarischen E lemente des Buches haben wir zugleich den Charakter dervon den Gesta benutzten Quellen festzustellen versucht.Nichts zwingt uns anzunehmen

,dass den Gesta eine einzige

Quelle verl ag ; vielmehr scheint der Autor selbständig verschiedene teils historische

,teils legendaris che Nachrichten

mit einander verarbeitet zu haben . Weit s chwieriger undWichtiger ist die Frage zu beantworten

,welchen Quellen

der Autor den epischen Teil des Buches entnommen hat .E s scheint ihm eine Kompilation vorgelegen zu haben,in der die drei oben betrachteten Episoden , E innahme vonNarbonne

,Kampf mit M arsi le

,Verfolgung M arsi le’s in die

Pyrenäenp ässe und Z ug Karls des Grossen nach O stsp anien

bereits kombiniert waren und die gleichfalls vom O fficium

1) E in mit d em früh entwickelten Charakter der französischen

Litteratur übereinstimmender Z ug , der in d er erzählenden Poesreder sp äteren Zeit fortlebt.

auf La Grasse B ezug hatte, sich wahrend der Grundung

und. E inweihung des Klosters zugetragen hatte . Die weiteren Kämpfe Karls des Grossen waren also in dem benutzten Buche nicht erzählt. Den Abschluss bildetenwohl die Kämpfe in Katalonien und die E roberung von

Gerona. E s war also eine Kompilation der Lokalgeschichte Südfrankreichs in der Zeit der Kämpfe gegen dieS arrazenen.

Schwierig ist die Deutung einer w ichtigen Stell e imProlog der Gesta , die sich gleichfalls nur in der lateinischenVersion erhalten hat. N ach allgemeinen B emerkungen überdas menschliche E rinnerungsvermögen heisst es Karl derGrosse habe die von ihm vorgenommene Gründung vonLa Grasse und die Kämpfe vor Carcassonne und Narbonnedurch seinen Geschichts schreiber Fi lomena aufzeichnenlassen

„que ystoria antiquata l itteratura et fere destructa

in l ibrorum repositorio dioti monasterii fuit inventa ; quam

ystoriam ad instanciam et precum (s ie !) viri venerabilis Deigratia B ernardz

'

A bba te'

s et totius conventus d icti monasterii,

beata Dei genitrice Maria adjuvante,latinis verbis ego

Paduanus conp osui , prout mei possibilitas fuit translatare ,principium faciens in ipse ystorie primordio , que captaCarcassona ,

et Christianorum ( multitudine ) p 0 pul ata ,hedi

ficatis eccl esiis ineohatur“ . Aus dieser Bemerkung,die wir

keinen Grund haben zu verwerfen , erfahren w ir, dass Paduanus ein altes Buch der Klosterbibliothek übersetzt hat,so gut er es konnte

,dass das Buch aus irgend einem nicht

mehr erkennbaren Grunde als das Werk eines uns unbekannten Filomena angesehen wurde

,und dass dasselbe

ebenso anfing wie die uns vorliegenden Gesta . WelcherArt die Benutzung diese s Buches war lässt sich wegen derdunkeln Ausdrucksweise schwer mit B estimmtheit sagen.

Sicher ist aber die Annahme abzuweisen , dass der provenzal ische Text wie er uns in zwei Handschriften vorliegt,die Vorlage der lateinischen Version Dass das Verhäl tnis s vielmehr umgekehrt ist, ergieb t sich daraus , dassan manchen Stellen der p rovenzalische Text Lücken und

1) Wie Fauriel annimmt Hist. littér. de la France Bd . XXI.

Fehler aufweist, ohne dass man sie mit S icherheit einemSchreiber zuschreiben könnte. 1) Die Namen der sarrazenischen Könige weisen in der provenzal i s chen Version2 . T. noch die lateinische Nominativ und A kkusativendungauf

,so Fureus

,Fureum in demselben Satze , d em lateinischen

Texte entsprechend ; a lter toletanus (so. rex.) cf. p rev.

l’au tre de to letcma . S up ers ingus p rev. sobrecz'

ngus .

Quarmctus guarantus . Die andern Abweichungen derprovenzalischen Version von der lateinischen erklären sichaus der Natur der benutzten Handschriften

,aus der That

sache,dass der provenzalische Uebersetzer einen z . T.

besseren Text benutzt hat als die uns erhaltenen lateinischenHandschriften ihn bieten.

Fassen wir andererseits die Moglichkeit einer Vorlage inder Vulgärsprache für die lateinische Version der Gesta insAuge, so fällt uns weniger die vollständig romanische Färbungdes Ausdrucks auf

,die auch von einem ohne lateinisches

Sprachgefühl romanisch denkenden Mönch herrü hre n könnte ,als vielmehr die grosse A nzahl von Wendungen , welchedirekt der Vulgarsprache entnommen sind , speziell der

1) M assgebend ist z . B . die Stelle Ciampi p . 78

,wo der latei

nische Text zu d em Worte a lmassori s eine Randglosse regi s auf

genommen hat und schreibt : rex cou lsus a s clla p er monachum

non debet u lm'

s a lmassom'

s s ive regte fili c a ltem'

us amp leacam'

. Derp rovenz . Text s chreibt : 91 0 den p er los bras ses de la filha del reya lmassor es ser abra ssa tz

,versucht also den latein. Text zu ver

bessern. A ehnlieh Ciampi p . 1 1 f . : et archiep i 30 0p us p ortam'

t et

wa s gueddam p lenum e ine ct cip hum ,das offenbar entstanden

ist aus cip hum p l . e ine durch Aufnahme der Glosse c as quod

dam,prov. : p ortec li de vi et enap übersetzt den interpolierten

lateinischen Text : so allein erklärt sich p rev. ct m ap . Ineiner der Listen von sarrazenis chen Königen fehlen im p rovenz .

Texte mehrere Namen,die der Ueb ersetzer bereits in s einer

Vorlage nicht mehr vorfand ; denn während da , wo die Namennoch vorhanden sind

, „rey

“ ohne Artikel s teht (z . B . lo . ac. es reyd

uses et a nem. Tamarin) , wird der Artikel gebraucht, wenn dieNamen fehlen : lo . i i i . es lo rcy d

c nga . Für das richtige„duo

fucrunt dc A lamcmni a,de R aynaborc, a lter de A ng

li a,Londrensi s “

hat der p rovenz. Text la .i . fo dc A lamanha ,l autre dc R agna

borc. Das dem p rev. Schreiber unbekannte marochinum (Ciampip . 80 quendam nob ilem militem M arochinum) behält er in derlatein. Form bei : an noble cavaycr marochinum .

Sprache des Volksepos . Im Unterschied von ahnl ichen l atei

nischen B earbeitungen von volkstümlichen Stoffen,die eine

Uebersetzung des volkstümlichen Ausdrucks in die Sprachedes lateini schen E pos versuchen

,klassische

,schwülstige

Wendungen nachahmen,zeigt der Stil der Gesta keine

Spur einer Beeinflussung durch die lateinische E pik . DieK amp fscenen sind ganz „

romanisch“ gedacht und muteneinen wie Uebersetzungen an . Ausdrücke wie lap ides et

circu los ga learum ; f ai t p relc'

um,s trages , detm nca ti o cap i

tum et a liom m membrorupc ordina ti s s ca lis es cheles .) l )u . s . W . erklären sich nicht al s selbstständige B ildungen unterder Feder eines Geistlichen ; durch ihre auffall ende A ehnl ichkeit mit epischen Wendungen verraten sie ihren Ursmung .

Auf einige E inzelheiten,die für die Annahme einer romanischen

Quelle der Gesta sprechen,sei noch besonders hingewiesen

in der Liste der spanischen Könige wird ein Golias,rex

D a lma tie oder D a lmarie (j e nach der Hs.) genannt ; gemeint ist die spanische Stadt A lmaria . Der Fehler lässtsich kaum anders erklären

,als durch die Annahme eines

romanischen Genitivs d’A lmaria,da sonst im lateinischen

Texte der Gesta die Namen der S tadte im Genitiv oderin der Adjektivform stehen (nur einmal und zwar ohne rex :Tornaferius de B arbasta) . Auffallend ist

,dass die pro

venzal ische Version das richtige d ’

A lmaria hat,w as sich

aber sehr wohl als eine selbstständige Decomp ositioir ausD a lmarie erklärt. Wichtiger ist das Vorkommen ‚

vonromanischen Formen im lateinischen Texte : usque la Clusa(Pyrenäenp as s ; für die Vorlage w ird die romanische Formbezeugt durch die entsmechende Stelle im O ffizium vonGerona „

ad lo cum qui d icitur S aclusa “ mit dem

katalanischen Artikel s a) ; cum ense sua Joiosa (in beidenlateinischen B SS ) ; die echte romanische ' Namensform

1) Andere ahnliche Ausdrucke habe ich Dissert. p . 48 s .

mit entsprechenden Wendungen der epischen Sprache zusammengestellt. Die Vergleiche liessen sich vermehren. cf. den episch

gefärbten Ausdruck im so .gen Haager Bruchstück,das Gröber

in seiner treff lichen Abhandlung,‚Z um Haager Bruchstück“

auf eine chanson de geste zurückt iihrt . (H errig’s Archiv für das

S tudium der neueren Sprachen und Litteraturen Bd . 84 p . 29 1 ff.)

Gayrzes‘) war offenbar dem Autor unbekannt : er behielt sie

unverändert bei in der korrupten Stelle Ciampi p . 38 hotoym°

s

K aro li Gaynes wome'

ne ;2) wichtig sind die Formen A ugerius

D em esus,während Pseudoturp in rex D a er

e gebraucht ;A ncelmus de Prohr

'

s de Provins,B ones

,Gi lia s

,de villa

que vocatur R oham = B auen,per ripariam de N iela (die

lateinischen Urkunden haben z . T. Nigella,sonst Niela) per

ripariam Torm'

sharni , ep iscopus de Chartres oder Chartres ,Tayrmbue (l . R aynaborc) R egensburg .

Fragen w ir uns nun,ob diese angenommene Vorlage

französisch oder provenzalisch war. Für letztere AnnahmeSpricht

,w ie mir scheint

,d ie Thatsache

,dass in der l atei

nischen Version N a imes,der Ratgeber Karls des Grossen

,

Aymo genannt w ird ; die Auffassung des 11 al s p rovenz . en,

ist schwer erklärlich,wenn man annimmt

,dass der Ueber

setzer einen fr an z ö s i s ch e n Text vor sich hatte . Der provenzal ische Text hat die Form N aymes ,

die aber auf

das Aymo der lateinischen Version zurückgeht ; denn fürlatein. A ymoni hat der provenz .

'

Text einmal ad Ymo

A ymo); für eN aymes l at . et A ymom i st also en’

A ymeszu schreiben ; an zwei ander-en Stellen ist ser/eher N aymes , lo

senker N epmes dominus A ymo , aus ursprünglichem%

A ym& 9 entstanden , irrtümlich von einem Schreiber alsN aymes aufgefasst und mit dem Titel s enker versehen . Füreine provenzalische Quelle sprechen auch die Formen A ugeriusD anesa s aus p rev. D omes

,A ncelmus de Prohis (Provins

v behandelt wie in Proensa ) . Gehen w ir nun einen Schrittweiter

,so drängt sich uns die Frage auf

,in welcher Sprache

die Gedichte verfasst waren,welche der von Gui llermus

benutzten Kompilation zu Grunde lagen . Der epische Ausdruck in den Gesta

,die korrekte Form der Namen sarra

zenischer aus der epischen Litteratur bekannter Könige

B eachtensw ert ist die Beibehaltung der alten roman. Nominativform cf. G . Paris : le

„carmen de p rod itione Guenonis “

Romania XI,p . 487 . Turpin hat Ganalo

, Ganalonus .

2) In hotoym

'

s scheint auch eine romanische Form verstecktzu s ein , die sich m it Hülfe der Form cui a t des p rovenz . Textesals conha t (ho aus d em Artikel lo entstanden vermutungsweisewiederherstellen lässt.

g'estatten uns nicht die Kompilation ihrerseits fur eine Uebersetzung etwa französischer Gedichte aufzufassen : bei derUebertragung aus einer Sprache in die andere hätten sich derAusdruck und die Wortformen zu stark verändert

,al s dass

epische Wendungen und Namen noch in der lateinischen Version erkennbar wären . Die epischen E rzählungen

,aus denen

uns die Gesta A uszuge und Fragmente erhalten haben, müsstenalso im provenzalischen Sprachgebiete entstanden sein . E s

wäre vermessen in diesem Zusammenhänge die schwierigeFrage nach der E xistenz einer p r o v e n z a l i s ch e n e p i s ch e nL i t t era tu r beantworten zu wollen . E s sei uns aber dochgestattet die Frage hier aufzuwerfen und eine B emerkungzu Gunsten dieser Hypothese einer provenzalischen chansonde geste beizufügen . Wie liesse sich die in den ursp rünglichen E pen streng durchgeführte Scheidung zw ischen denbeiden

„Gesten“ Karl s und der südfranzösischen Helden

anders erklären,als durch die Annahme lokal verschiedenen

Ursprungs der Gedichte und poetischen Gestalten ? Wiekommt es

,dass während der langen E ntwickelungsp eriode

der Roncevaux—Sage weder A ymeri noch einer der Verwandten Wilhelm

s in diese Sage eingedrungen ist, währendumgekehrt die Verbindung der N arbonnesage mit der Roncevaux- Sage sich al s ein Versuch erweist

,künstlich zwei ge

trennte S agenkreise zu verknüpfen ? Die einzelnen Kampfe undS tädteeroberungen in Südfrankreich und Katalonien konntennur die unmittelbar Beteiligten interessieren

,sodass wir

uns trotz der dagegen angeführten Argumente doch fragenmüssen, ob nicht im unmittelbaren Anschluss an diese Kämpfein Südfrankreich E pen oder wenigstens kürzere erzählendeGedichte entstanden , in denen sich eine Gruppe von Heldenfiguren ausgebildet hatte , die erst nachtragl ich in die nordfranzösische E pik eindrangen und künstlich mit den nordfranzösischen Helden (besonders m it Wilhelm ,

Graf vonToulouse) in Verbindung gebracht wurden . Der gänzlicheUntergang dieser sup p onierten Littera tur scheint mir keinschwerwiegendes Argument gegen eine solche Annahmezu sein . E s könnte sich doch nur um Gedichte handeln ,die in der ältesten Periode entstanden wären

,im 9 . und

1 0 . Jahrhundert,also in einer Zeit deren Litteratur uns uber

haupt nicht mehr erhalten ist ; in der Zeit , in der dieältesten nur teilweise durch die Kritik erreichbaren abernotwendigen Vorstufen der uns erhaltenen französischenEpen entstanden . Im elften und zwölften Jahrhundert eineetwa durch die A lb igenserkriege oder sonst ein E reignis zerstörte provenzal ische E p end ichtung anzunehmen , würdefreilich aller Wahrscheinlichkeit widersprechen

,nicht aber

,

wie mir scheint,die Annahme einer epischen Volksdichtung

,

deren E ntwi ckelung und künstleri sche Ausbildung durchdas frühzeitige Aufblühen des Hoflebens

,der höfischen

Lyrik unterbrochen w erden wäre . Aus den Anspielungen derTroubadours auf die E xistenz dieser Littera tur zu schliessen

,

wäre ganz unberechtigt und ebenso gewagt der Versuch inden epischen Gedichten der späteren provenzalischen Litteratur Reste der hier als möglich angenommenen Volkspoesie zu erkennen . Diese Hypothese ändert also nichtsan unsern Vorstellungen uber das E pos und überhauptüber

die provenzalische Litteratur der B lütezeit. Das alteBuch mit der fast zerstörten “ Schrift

,welches der Paduaner

Mönch in der Klosterbibl iothek von La Grasse vorfand undteilweise übersetzte

,könnten wir als eine Sammlung solcher

vorl itterarischer E pen ansehen .

Fragen wir uns wann die Gesta entstanden sind,so

giebt uns die E rwähnung des Abtes B ernhard,auf dessen

B efehl das Buch entstand,einen sichern Anhaltspunkt .

E s giebt im 1 3. Jahrhundert zwei Achte dieses Namens inLa Grasse : B ernhard I I . w ird Abt 1 20 5, B ernhard I I I .

wird Abt 1 237 und lebt noch Ciampi führt in derE inleitung seiner Ausgabe verschiedene Argumente an

,auf

deren Grund er die E ntstehung des Buches in die ZeitBernhards III . verlegt . Diese Argumente sind für unswertlos ?) sie beweisen nur

,was wir schon wissen

,dass

1) Gallia Christiana Bd . VI . 946. B ernhard I .

,der im 1 0 . Jahr

hundert leht kommt natürlich nicht in Betracht. Bernhard II .kann höchstens 3 Jahre lang Abt gewesen sein : bereits 1 208 wirdGuillermus de Cervian0 als Ab t erwähnt

,1208

,1 21 5

,1 221

,1224

ist B enedictus d ’A llignan Abt, noch erwähnt 1230 . Berengarius II .

1234 . Bernhard I II . 1 237.2) A us der E rwähnung der 12 Pairs s chliesst er, dass die

Gesta nicht vor 1226 oder 1257 ents tanden sein können. E s is t

die Gesta nicht vor 1 200 entstanden s ind . Die zahlreichenin den Gesta erwähnten Heiligen

,die Klostergründungen

und K ircheneinweihungen gehen leider keinen A nhal tsmnkt

für die genauere Datierung des Werkes : sie gehören alleder karolingischen E poche oder der Zeit vor 1 200 an.

E inen terminus ante quem finden w ir in der Thatsache,

dass A ymeri in d en Gesta das gewal tige Gebiet der Grafenvon Toulouse in seiner Hand vereinigt. E ine solche Vorstellung ist nicht mehr denkbar nach dem fur Südfrank

reich und die Grafen von Toulouse verhängnisvollen Albi

genserkrieg : im Jahre 1 229 wurde das Herzogtum Narbonnevon der Grafschaft Toulouse losgelöst und königlichesLehen . Die M acht der Grafen von Toulouse war gebrechen . Die E ntstehung der Gesta unter Abt B ernhard III.(1 237 55) scheint m ir danach unmöglich zu sein . DieGesta müssten also in den ersten Jahren des 1 3. Jahrhundertsentstanden sein .

H and schri f ten und Ueb erl i eferung .

Der Text der Gesta Karoli Magni“

i st uberl iefert ineiner lateinischen Version und zwei Uebersetzungen ,

einerprovenzalischen und einer französischen .

Von dem lateinischen Texte sind zwei Handschriftenerhalten :

1 . L Florenz : B ibl iot. Laurent. Pluteus 66 Cod.

Pergamenthandsch. in Ledereinband des XVI. Jahrh. mit dem

ab er klar , dass die Gesta die 12 Pairs d em E pos entnommenhaben. Die

„Picardi“

,die in den Gesta ’

erwähnt werden, sollenbei Du Gange nicht vor d em 13. Jahrh. belegt sein. D . C . sagtaber

"

ausdrücklich,der Name komme zuerst 1 1 00 vor. D ie E le

vation der Hostie,das Fasten am Sabbat sollen Gebrauche des

1 2. Jahrh. sein. Das Fasten wurde schon durch Innocenz I . zum

allgemeinen Gesetz erhoben (S . F. X . Kraus : Real-E ncyclop . derchristlichen A lterthümer s . v . Sabbat).

1) E ine Abschrift d ieser H s . befindet sich in Toulouse

Stadtbibliothek M ss . N° 627 v . Catalogue général des manuscrits

2. 0 Stadtbibliothek von Carcassonne N O 8486 1)Pergamenthandschrift 32 B lätter in 3 Heften von je

4 Doppelblättern und 1 Heft von 5 Doppelblättern . Im

zweiten Hefte fehlt ein Doppelblatt. A m Schluss fehltein fol. (Grösse der Seite :

A us den „archifs de Carcassonne et de l ’abbaye de la

Grasse nach einer Notiz 2) des 1 8 . Jahrhunderts auf

der Innenseite des Umschlags. Auf der Innenseite des E inbanddeekel s ist die Abschrift einer p äbstl ichen Bulle aufgeklebt

,in der ein Pabst Urban einem Geraldus de Mano

,

Kanonikus des Klosters„Sancti Cipriani ordinis Sancti

Augustini S arl atensis d ioceseos“ das durch den Tod desPriors R aymundus A tonis erledigte Priorat des Klosters

„beate Marie Burgi Carcassonensis“ uberträgt.

3)Die provenzalische Uebersetzung ist in doppelter Ver

sion erhalten,einer kurzeren

,die genau den Wortlaut

des lateinischen Textes wiedergiebt und. in der Hs. B überliefert ist und einer überarbeiteten Version

,in Hs. P.

3. B : London British Museum : Addit. Mss. N O 21 21 8Pergamenthandschrift. 1 30 geschriebene S eiten ; erstes Heftmit 5 Doppelseiten

,4 Hefte mit 6

,Heft 6 mit 3 Depp el

blättern,letztes fol. abgeschnitten.

Inhalt : fo l. 1 r°— 3r 0 Testamentum. Karoli magnieondam regis Frantic . In nomine dei omnip otentis pa tris.fil i i et Spiri tus Sancti amen . Descripti o atque divisio quefa cta est A gl oriosr

'

s s imo domino Karola imperatore augustoetc . finita vita Karoli imp eratoris .

1

) c fr. Ch. Fierville :„E tude sur les manuscrits de la B i

hl iotheque publique de Carcassonne“ in : M ém . de la Société desarts et des s ciences de Carcassonne Bd . 111 1 870. S . 1 63. N° 36.

2) Dieselbe Notiz schreibt das Buch einem Vidal zu

,statt

Guillermus Paduanus .

3) Das Datum der Urkunde fehlt.

Die E rwähnung desB istums Sarlat , gegründet 131 8, giebt einen terminus a quo fürdie Abfassung der Urkunde , der Aussteller ist Urban V ( 1362— 70)oder Urban VI. (1 378 E s gelang m ir nicht die Urkundeunter den bekannten A cten dieser Päb ste w iederzufinden, ebensowenig die darin erwähnten Persönlichkeiten zu identifizieren .

E in Kloster S. Ciprian ist in der Gallia Christiana nicht erwähnt .

fo l. 3r0 Origo Karoli magnr rmp eratoris condarn ac

regis francie.

Sanctus arnulphus cum esset in juventute dux genuitA lgesim ducern p ip inus Rex genuit Karolnm queml ee Romanu.s pontifex cons secravit et bened ixit ad imperatorem in eccles ia uhi hea tiss imum corpn3 ap ostol ornrn

p rincip is petre'

R equiessit die natali domini nostri jhesuchristi .

fo l. 3r°— 63r0 Gesta Karoli Magni.

Auf fol. 63 r“ und 63 0 0 (nach einer Notiz uber dieGrundung Narbonne

s„fondée par haredon XIIme Roy de

gaule qui de son nem harhonne l a nomma et despuis cetemps appellee Narbonne en mutacion de h en 11 u . s . wUnterschrift von Consuln der S tadt Narbonne aus denJahren 1 61 9 , 1 622, 1 624 , 1 634 .

Nach einer Notiz,die M ahul : Cartul aire de Carcassonne

II p . 459 aus den Papieren der Verfasser der Histoiregénérale de Languedoc (B ibl. N at . fond Languedoc Vol . 74 ,fol. 53— 85) mitteilt , stammt die Handschrift aus dem

H ötel de Ville von Narbonne . Seit 1 875 im Brit. Mus .

XIV. Jahrh. s . Notiz des„Catalogue of Additions to the

M anuscrip s in the Brit. Mus . in the years 1 854— 1 860 p . 34 .

Zwei Abschriften dieser Handschrift befinden sich die einein Aix : B ibl . Mej ane N O 1 43 1) die andere in Paris : B ibl .N at. fond B oat

4 . P : Paris : Bibl ioth. Nation. M s. fr. 2232 (fruher1 0 30 7) Pergamenthandschrift. klein octav. 1 33 fo l. Fragment von fol. 1 34 , in 1 7 Heften zu 4 Doppelseiten (Heft 5

1) I ch verdanke d em freundlichen E ntgegenkommen des

Herrn Professor Ch. Jeret eine Notiz über die H S . der B ibl.Mejane

,aus der mit Sicherheit hervorgeht

,dass s ie eine Abschrift

d er Londoner Hs . ist : sie enthält das Testamentum Karoli,die

Genealogie Karls und am Schluss die Unterschriften der Consulnvon Narbonne . Die H S . B ibl. Mejane wurde zum Teil herausgegeben im Bd . 1 1 der Histoire gener. de Languedoc (additionset notes du livre VIII) p. 1 7 .

2) E ine dritte Abschrift soll enthalten sein in der Collect.

d es papiers de l ’hist. gener. du Languedoc Bd . LXXIX fol. 53b is 85

, wie mir Herr Izard , Stadtbibliothekar in Carcassonne,freundlichst mitteilt.

hat 5 Seiten). Von Heft 1 fehlen die vier ersten Seiten .

Zwischen Heft 3 und 4 fehlt ein ganzes Heft. Grösse derSeiten : cm 1 7 cm. Die letzten Seiten haben eben durchFeuchtigkeit gelitten . Am Schlus s ein E xplicit mit demDatum der Abfassung der H s .

,von dem ein Teil erhalten

ist auf dem Fragment von fol. 1 34 0 0 : ges ta de K . l an

com eorntcw a M UC CXXV . K 1j . calenda s Diese Hs.wurde von R aynouard benutzt für das Lexique roman, vonFauriel für seine Notiz in der Histoire littéraire de laFrance .

E ine französische Uebersetzung aus dem Anfang des.XVIII. Jahrhunderts

,wohl in der Gegend von Carcassonne

entstanden,wurde von H. Louis Fedie herausgegeben in

den Mémoires de la Société des arts et des sciences deCarcassonne Bd . VI . 1 890 S . 36 Die Uebersetzungi st lückenhaft und am Schluss stark gekurzt.

E in Prachtexemplar der Gesta (das Original ?) befandsich noch 1 521 im Klosterarchiv und wird beschrieben ineinem

„Dénombrement des possessions du Couvent. “ E s war

aufbewahrt in einem Schrank hinter dem Altar zusammen mitden Urkunden und p äb stl ichen Bullen und enthielt ausser denGesta einen „

Tractatus brevis de tempore et annis generalium et p articul arium In einer Urkundevon 1 646 (Mahul II , p . 4 1 0 ) wird eine Stelle aus den Gestazitiert abweichend von den H ss . L u . C, wahrscheinlich nachdem offiziellen Text des Klo sterarchivs . Im Jahre 1 663wird der Schrank hinter dem Altar wieder geöffnet undsein Inhalt genau beschrieben . Die Handschrift der Gestawird nicht erwähnt. Sie muss also in der Zeit von 1 646auf 1 663 spurlo s verschwunden sein.

Die H ss . LG und BPF bilden zwei Gruppen in derUeberl ieferung ,

1 ) In der E inleitung zu dieser Publikation fasst H. Fédre

die Bemerkungen Ciamp is über die Abfassung szeit der Gestazusammen und begründet dessen Ansicht durch den Hinweis aufdie Thätigkeit des Abtes B ernhard III . , die es wahrscheinlichmache , dass das vWerk unter ihm entstanden ist.

2

) M ahul : Cartul . de Carcassonne B d . II.

1 . LC entstammen (wahrscheinl ich ohne Zwischenstufe)demselben Original. Dass nicht etwa 0 Abschrift von List

,zeigen Stellen w ie : L invenerunt hermitaculum et in

venerunt ibi Thomam'

0 richtig : intraverunt invenerunt

232 L scilicet rege S egovie C rege Sardonie 590 L dedenam equis C dederunt avenam equis 2758 L Torna !

bellus et Corduba C Tom . de Corduba 28 1 2. L ut hedificarent 0 nt cappellas hedificarent 338 . L super duasfenestras in cornu altare 0 richtig : inter d. f. in cornusuper al tare 1 082.

Dass beide Texte dieselbe Vorlage benutzt haben,geht

hervor aus gemeinsamen Fehlern wie : famis fames 486 .

et introitu (C introitus) vallis für et in introitu vallis 1 559 .

capitis für tapetis 299 1 . quo summi (C supremi) regis

presentia statt coram S . r. pres. (L m 2 korrigiert) ait inbeiden Texten umgestellt 2840 ff. de S ancto Paulo reli

quias et de .XX . novem reliqni is statt de .XX . novems anetr

'

s

reliquias et BP) 1 0 72. L hat den Text imallgemeinen viel reiner erhalten al s 0 ; der Schreiber von C,offenbar des Lateinischen unkundig

,häuft die grammatischen

und orthographischen Fehler,hat aber

,wie obige B eispiele

zeigen,an manchen Stellen das Richtige allein bewahrt.

Dass die Vorlage von LC bereits Fehler aufwies , zeigendie gemeinsamen Fehler und Lücken in LC (die in L z .

T. durch m. 2 verbessert werden sind) .BP sind trotz der zahlreichen Abweichungen von der

Ueberl ieferung , die P bietet, Abschriften derselben Vorlage .Der Schreiber von B hat durch beständige Umschreibungen

(besonders des Perfectums durch Praes. oder Perf. vonanar durch ermüdende Wiederholungen desInhalts eines vorhergehenden Haup tsatzes in der Form einesTemp or‚al satzes oder einer Partizipialkonstruktion

, d urchE inführung von synonymen A usdrucken seine Vorlage geschmacklos erweitert

,ohne einen selbstständ igen Gedanken

hinzuzufügen . E r wurde immer weitschweifiger je . weiter

er in seiner Arbeit fortschritt . Fo lgende Stellen , die sichbeliebig vermehren liessen

,beweisen , dass B und B den

selben Text Wiedergeben , zeigen zugleich wie P deri - Text'

umarbeitet :

B et els (die Juden) d isxeron li (zu Matran) queaquest cofort re non valiaet amavan se mays rendrea Karl es que s i morian eten tetas causas farian savoluntat 2327 ff.

B E 1’abat el s morgues

feron li °n grans gratias d’aquest do e fo mes en scrite cofermat per Karl es .

Dass B nicht direkte Vorlage von P ist, ergiebt sichaus einigen Stellen

,in denen P die ursprüngliche Lesart

bewahrt, B ändert : LC cep erunt bociare et clamare

P a cornar et a cridar F ; B a cridar et cornar

LOF scutum et l oricam O l ivern p erforavit sed nontetigit cum in corpore et l anceam fregit 231 0 .

P trauquec l’

escut e lh B que l’

escut e l’

ausberc

haubert ab la lansa ad Oli li trauquec el cors e trenquecvier aissi que la lansa la rom la laussa.pec sus

,mais no fo nafrat

al cors .

P andert zwar den Wortlaut , hat aber den Gedankensed non tetigit cum in corpore“ bewahrt

,der in B fehlt.

B 1 29 1 lässt E K . dix : Lo farey vol entiers“ aus.

P Los Jusieus quant agro

aund a Z ur resp os ta clhs vandir a Matran aysso : S eynher,nos

oessern e conoyxern

be que aques ta s p arau lhas

que eos nos d iss eta s o s enes

fru t et aquest cofort que

eos metetz avant res novalh

, p er que‘

u.9 dissern,

s eynher, p er sert que lo nsamam mays retre a Karlesque si moriam et en tetasaquelha s causas que nos

p usquarn fa ir p er elh sa

p r'

a te p er sert que nos hofarem a iss i eoma hom deu

fayr p er s o s eynhor.

P l’abbat e lhs morgues

li van fayr grassias delb do

que lhs har: fay t p ueys fotot mes en escrit e K . anec

ho cofermar.

Die l nitiale von Doni zeigt,da ss B die Lucke in der Vor

lage vorfand und „el irom de Dieu“ zum Vorhergehenden zog .

2390 LG et legern et B e‚ la nostra gent

gentem amice s et p rop inquos e tetas nostras causaset omnia rel inquimus . desamparam.

P e desemp aram nos tra leg e tota nostra gentquant avem en just.

1 308 LOF et si boni B e si bes estz be vuonestis bene videbimus et bene venra e bes vuo *n venra .

crit nobis.

B hat wenigstens den Verbalstamm bewahrt,die

E ndung war wohl in der Vorlage von BP undeutlich :P be vos venra e veyret he he.

1 360 LG engarda R otoland i P l anguarda Botlan

B la guarda R otlan.

E ine mittlere Stellung zwischen den Gruppen LG undBP nimmt die für die Textbestimmung wichtige französischeUebersetzung ein . Dass sie nach einem lateinischen Textverfasst ist

,zeigen folgende Fehler :

LC R otol andus (p rostravit mortuum) Ylerde regemO l iverius decap itavit regem A lmarie. H osp inel lus eidens

hoc p ercussit comitem flandrensem. F Mais Ga sp ine leJuif iudeus aus nidens) s

’en vangea u . s . w . 90 9 .

27 75 LG Felinurn regem S egovie F le fils du royde S égovie.

LC. E t circa montem deTano illa nocte steterunt F

118 couchérent cete unit ä une certaine montagne nomméeCauqi lla tauoil l a) 2942.

Im Allgemeinen stimmt F mit LC uherein BP gegenuber. Die Abweichungen von BP sind Fehler und Lücken ,die dem Uebersetzer oder den Schreibern unserer B ss. zu

zuschreiben sind. An manchen Stellen hat aber F mit

BP gemeinsame Lücken und Versehen,l ) so 638 fehlt

1 ) Auf gemeinsamen Ursprung von BPF lasst auch folgendeStelle schliessen

BPF der Name A ly ; 647 LC A lhium, Caturéum ; BPF

Cahortz et Albi . 1 379 fehlt BPF ad Periacum ; 2264 „ etlapides et circulos“ fehlen in BPF,

2630 O l oronem Rutinensem f. BPF für das richtige : rex D enia haben BPrey de Via F roi du ehern1

'

n de . Via) 845.69 9

LC cum tubis cornibus et tympanis BPF am trompaset am corns et am d

au tres s trumens .

An andern Stellen hat aber F mit BP die richtige*

Lesart LC gegenüber bewahrt ; der Fehler ist dann in derVorlage von LC entstanden , so

221 BP 10 tramp ol el trincad is que fazia la ost

p er la base (per 10 hose f. B ) F par l ’ép a is seur dubois LC strep itum exercitus qui ap eriebat vias cum ensibus .

80 9 e de Rodes f. LC.

1 7 74 -BPF Borrelh de Camba‚

E scura (F Combescure)LC Borel lus de Comba . 1 97 1 LC .LX. m. B PF .LXX .

2121 LC et engol l is ep isc0 pus sentonensis et episcopus p ictaviensis BP e l

avesque de S antonge e l’

avesquede Peytou e cel d

A ngolesme F. 247 7 LC Vinio

nensem BPF Vivaretz . 2637 l os .XII . pars f LC.

(F tous l es pers de France) . 29 92 BP .1 1 . tinas (F trois)die Zahl fehlt LOJ)

B PF zeigen abweichende Zahlenangaben,so 2696

BPF : 70, LC : 60 . 90 3. 2643 LG l .xxx . m . BPF

l .xx . m.

2245 LG fa cia ti s mamimam‘

euri a l i ta tem.

B gran curia lc'

ta t so es cortes ia .

P gran cortess ia .

F une courtoi s ie.

_ Die gemeinsame Quell'

e . lratte offenbar die Glosse sci li cetcortes i a . P und F haben unabhängig von einander das ihnen alleingeläufige Wort aufgenommen.

1) cfr. 626 LC et d am

de mutationei

nominis . letarentun

BP F e d omentre que del nem de la valh‘

parlavan (aus „loque

rentur“ der gemeinsamen l atein. Vorlage) .

E rweist sich die Lesart von LC als falsch ,so

giebt uns das Zusammengehen von BPF dasRichtige (z. B . Borel lus de Comha obs cura s . eben) ,falls nicht die Ueberl ieferung überhaupt getrübt ist.Das Zusammengehen einer der latein . Handschriftenmit der Gruppe FBP giebt den Ausschl ag

,w enn

nicht zufällige Uebereinstimmung denkbar ist : also1 86 schreiben wir mit CBF nobilis gegen L nohili oder 59 9 mit LBPF rex S egovie gegen CSardonie . Bei A l cayum de Leone LF deleone Cdel Coyne BP, ist aber der Fehler in C und derVorlage von BP zugleich entstanden

F haben w ir nur in soweit berücksichtigt alsder Text fur die Kritik wertvoll ist (die eigentüml iche Orthographie vonF haben wir beibehalten) .Von P wurden alle Stellen aufgenommen , die textkritisch , grammatisch oder lexikographisch interessant sind ; die Schreibung der Hs . P ist in denVarianten unverandert wiedergegeben

,nur wurden

Interp uktion und Wortahtrennung durchgeführt. E r

gänzungen und Korrekturen wurden im Texte durchKursivschrift bezeichnet . Die Orthographie von Bwurde beibehalten ausser den im folgenden Kapitelangegebenen A enderungen ,

Interpunktionszeichennur insoweit eingeführt al s sie das Verständnisdes Textes erleichtern .

IV.

Sp rache der Gesta .

Das Bedurfnis die Gesta Karoli durch Uebersetzungenzu verbreiten

,k onnte nur in der Umgegend des Klosters

und den an der E rzahlung zunächst beteiligten StädtenNarbonne und Carcassonne vorhanden sein. Das Buch hateinen zu sehr lokalen Charakter

,die Gründungsgeschichte

des Klosters nimmt einen zu breiten Raum darin ein , um

einen grosseren Kreis von Lesern zu interessieren Ä) Sofehlen denn auch Anspielungen auf unsern Text im Mittelalter

,ausser in Urkunden , die sich unmittelbar auf die

Klostergeschichte beziehen . E s i st daher sehr wahrscheinl ich

,dass die lateinischen Handschriften und die Ueber

setzungen in der Gegend entstanden sind : die lat. Hs . L ist inCarcassonne geschrieben

, C scheint ebenfalls aus dieser Stadtzu stammen , da der alte E inband aus einer auf Carcassonnebezüglichen Bulle von Pabst Urban V oder VI besteht undJahreszahlen trägt (z . T . Schreibübungen) , unter denen mit

Mühe zu entziffern i st „Anno ami millo HII c 1x0 qui te et

die.XXX. mesis A ugustij

“ in welchem Jahre entweder das Buch geschrieben oder eingebunden wurde . Die

p rovenz .Hs . B war im 1 7 . Jahrh. im Rathaus von Nar

bonne aufbewahrt. Woher die Hs . P stammt konnte nichtermittelt werden . Wir können daher von der Annahmeausgehen

,dass unsere Texte die Sprache der Umgegend

des Klosters wiedergeben . Die Hs. B ,deren Schreibung

w ir der Ausgabe zu Grunde legen , bietet wenige Formenmit dialektischer Färbung ; reicher an solchen Z ugen istdie jüngere Hs . P,

deren Text einer durchgehenden Bearbeitung unterzogen werden ist. ’ Wir werden daher denText P berücksichtigen

,sobald P nicht mit

B zu

sammengeht.

Die Aufstellung des Textes wird dadurch erschwert,dass die beiden Handschriften in der Schreibung und demWortlaut auseinandergehen und dieselben Laute in verschiedener Gestaltung auftreten , ohne dass wir in vielenPunkten der einen vor der andern den Vorzug gebenkönnten . Wir werden d ie Sprache unseres Textes mitSprachproben aus der Gegend von La Grasse, Carcassonneund Narbonne vergleichen. E s sind zunächst einige auf

La Grasse (Kloster und Stadt) bezügliche Urkunden inM ahu l : Cartul aire de Carcassonne Bd . II :

1 ) Die Gesta unterscheiden sich dadurch von d em Pseudoturpin

,der obwohl in bestimmter tendenziöser Absicht geschrieben

,

durch seinen reichen Inhalt auch für nicht B eteiligte eine Quelleder B elehrung und Unterhaltung wurde .

a. 1360 Ordonnance et R égl emens sur la fabrique et

manufacture des draps en la ville de La Grasse,

présentées par les conseils de l ad itte ville,en lan

gage du pays,avec l

ap p robation et confirmation deH é l ie

,abbé de La Grasse (scheint nach der Copie

in der Sammlung Doat vol . 67 fa l. 369 publ iciert zu

sein) p . 50 1 die provenzalische A nkünd igungsformel dieser Ordonnance“ durch den

„p raeco p u

b l icus“ p . 499 ff.

a. 1 525 R eglement pour l election des consul s et conseil lers de la ville de La Grasse (französisch gefärbt)aus dem Cartul ar von La Grasse (Archives de laPréfecture de 1 ’Aude) p . 5 1 5 f.

XV. Jahrh. Transaction entre P. d’

A bzac,abbé de La

Grasse et l es .hab itants de Montlaur (c . 7 Kil . n . w . vonLa Grasse) aus dem Cartul ar von La Grasse p . 567 f.

Dazu kommen einige Urkunden von Ortschaften,die

von S . W . aus beginnend nördlich von Carcassonne,La

Grasse bis Narbonne liegen

a. 1 386 Transaction entre Jacques abbé et les religieux du monastere de St. Hilaire (s . von Carcassonne)d’une part

,et les habitants et université du dit

St . l laire d’autre part

,nach der Abschrift in Doat

Bd . 7 1 fa l. 425. Mahul V p . 1 1 1 . Acte de l’

hommage rendu au Roy par B ernard Boerij chevalier

coseigneur d’

A ragon et de Montclar pour ledit lieu d ’

A ragon . Mahul I p . 275. ff.

a . 1 451 Transaction entre Noble Jean de la JugieSeigneur de Rieux et d ’

A lzonne (n . w . von Car

cassonne) et les Consuls du dit lieu . Coutumes et libertés du lieu d ’

A lzonne. Bans com

munaux usités en la ville d’

A lzonne nach dem

Original . Mahul I p . 20— 25.

Transaction ! entre les habitants de Villarzel-Cabardes(11 . ö . von Carcassonne) et leur Seigneur (Abschrift von

Mahul I I p . 1 7 1 f.

a . 1 396 . S entence arbitrale prononcée p ar Pierre Raynard ,Prieur du Couvent de S te. Marie de la Louhatiére et

Hugues S agrana coseigneur de Peyriac entreFoulques M eruli

,seigneur de Villegly (11 . ö . von Car

cassonne) et les habitants du .dit lieuM ahul II 1 1 8 . Original .Dazu ein moderner Patoistext fur Pepieux (11 . ö . von

La Grasse , Canton Peyriac M inervois) in Revue des pato isgallo -romans III 1 890 p . 1 45 ss .

C a r c a s s o n n e : Auszüge aus dem l exikalisch besondersinteressanten

„Livre des Comptes des Recettes et des

dépenses rendus par les Jurés de 1’E glise paroissiale deSt. M ichel 1 4 1 7— 50 . M ahul VI 1 (nach B arthe : Mem . d .

1 . See. des Arts et des Sciences de Carcass. 1 1 . 262Ordonnances de la Connestabl ie de Carcassonne

nach einem Vidimus von 1 4 1 1 . Mahul V 702 f.Moderne Texte : Recueil contenant les proses et hymnes

des heures de Carcassonne en vers patois . s . d . (wahrscheinl ich gegen 1 822

,nach Roque - Ferrier : Revue d . l .

rom . VII p . 1 0 9 Anm. Version der Parabel vom verlernen Sohn.

Traduction de quelques Strophes de Mireille . Revuede philologie franc. 1 894 p . 265 fil l)

Narb o n n e : B irat : Poésies N arbonnaises fi)La Grasse gehört dem Sprachgebiet von Carcassonne

und. Narbonne an und ist c . 25 Kil . von Carca ssonne,

0 . 30 K il f von Narbonne entfernt . Wir werden daher beider Untersuchung der Sprache der Gesta die Spracheigentüml ichkeiten dieser beiden Centren mit berücksichtigen :schon in den ältesten Urkunden wird das Kloster bezeichnet als : rn corifinio Narbonese et Carcassense“ liegend(so bereits a .

1) cfr. Revue d . langues rom . I p . 31 2 ff. Sous - dialecte

Carcas s onnais et sous - dial. limitrophes .2) S . auch Comparaisons populaires du N arbonnais et du

Carcassez in Revue d . langues romanes . Mantel et Lambert :Chants populaires du Languedoc (Revue des 1. rom . VI 11 . felg .)und einzeln.

Vokal i smus .

a + l Kons . wird eu in B marteuda t (P mortau

da t). Das Suffix —arius ergiebt regelmässig -ier : z . B .

ba les tier , p rin u'

er,aoluntiers , B a lagier (Stadt in Spanien) .

-aria erscheint dagegen in dreifacher Gestalt : -iera,

-egra ,-iegra ,

die in beiden Handschriften sich finden .

P zeigt Vorliebe fur -iegra p ort’

aguiegra ,maniegra ,

carriegra . Da -iegra mehrmals in beiden H ss . vorkommthabe ich diese Form in den Text aufgenommen ;

-iera

und -egra scheinen Vereinfachungen des‘ ursprünglichen

D iphthonges zu sein . cfr. St. Hilaire : 2 mal mani egra .

Montclar — Aragon p remi erarnent. Alzonne : maniera,

carrieres , p rimierarnent. Carcassonne : 1) Livre des Comptesde St. Michel : egra ,

iegra manegra ,maniegra

heretiegra , ehemeniegra , carriegra ;- arius 2 mal als —er

eloquer, solar Söller) . Montlaur : iegra , egra , iera .

e Palat. zu iei (geschr. ieg) lieg t, p rofieg t, gliegsa ,aielh

,desp ieg, rnieg . anlautend : gess ca , iesea (v. eiss ir.)

zweimal ei in B glegsa (P g liegsa) . Auffallend i in derOrdinalzahl s ize B 1 96 die Form scheint ursprünglich zu

sein,da sonst die beiden E ss . Zahlen durch Zeichen aus

drücken,und könnte catal anisch sein . Sonst überwiegt

i eg cfr. Montclar : s iegs (einmal sges) . Alzonne : p rofieg t.Carcassonne : Livre des Comptes : gliegsa , s iegs , liegt, miej a ,a ielhas (1 mal aiei lha), daneben meja , glegza . Pepieux

g legeo. e Gens eu in denme , deurnar B

50 7 . 583 wofür P danete schreibt. cfr. o et A nm. 2.

Vorteniges e zu i in eliget , eligir, ligir (wofür Blegir) a ligir P. Vorteniges e zu a in dem gelehrtenWorte s agel 2633 (s . R aynouard V„

I 32) vor Labial zu a

verdunkelt in ornp lir, adarnp lir BP,neben emp lir, zu u

in p rumier.

o Palat. zu uei : hueg , p uegs , nuegt, auelh, p uey,

p lueia p lavia ) . o Velar zu ue : bueus .

Die Texte zeigen alle den Triphthong uci (zu u ver

1 ) O rdonn. (1 . la Connes tablie : i eg .

einfacht in einigen Fallen im Livre des Comptes,zu e oder

ei in den Proses et Hymnes de Carcassonne (cfr. PechMari in der französischen offenbar in der

,

Gegend von LaGrasse oder Carcassonne entstandenen Uebersetzung der

Gesta eg in Alzonne . ei in den Ortsnamen : Pei ch debase

,Peich Canard Cadastre du lieu de Caux : M ahul l

p . 65. e in Pech S egaus (Territoire d’

A ragon s . w . vonCarcassonne) Mahul I p . 55.

ue in rnuera neben dem Conjunctiv auf —ia : maria .

Unter E influss eine s Labials wird ne zu 6 reduziert in uelhP 1 258 (neben auelh) phonetisch gelb ; uela P 589

(g uelba B ) ; p esqua P 527 . Vereinzelt w ird freies od iphthongirt in B : auol 1 885 (aus älterem auel ? ctr.

Meyer-Lübke Gram. I 5. 1 93) wofür P vol l)Vorteniges Q

?) zu u nach Labialen : p uimfe, p us ca te

(danach p usca ) vu la t.e (danach g u lb,3) wenn nicht hier

catalanischer E influss vorliegt (s . Morel - Fatio im Grundriss I

,p . 676) auch recu lhirn.

Auffallend ist die B ehandlung des a in 0 0 8, wenn n

aus en incl inierend hinzutritt : statt vo n hat B vua n 352,in vec euo

*

n .XXX . m . entre bueus e vacas (P ae us) 57 7 ,non an temor mays de vos que aua

'

n fugiatz 650 f (P aa n)be vua n venra e bes aue °

n venran 1 308,ma l eua n venra

1 30 9 (P eos) aua n tornariatz 20 74 (von P) .

i zu i e vor l in aiels 1 84 vilis B (die Hs . hat aielbs :et son pus a ielhs que , fasst also das uiels der Vorlage al s

a ielhs veolus auf. lateinisch : vil ior F le moindre)aielha 1 425 burnielrnent B 300 5 (daneben das jüngereburnia lrnent in P) . Vor lh aber i : filh , eben so vor ll :mi lle

,ai la . i vor u aus a Conson. wird i e in B vieus

(vivus) 580 a ieure neben eius,vias 1 7 1 1 ; riu

rieurn) 2773.

1) cfr. quier quaerit B P 2350 .

2) 0 + 0 Censen. u tavas B (octava P) , vgl. das ebenfalls

gelehrte Wort doctores rn G de Roussillon v , 5354 M s . O xf. doutor

(M s . Lond. doctor) .3) P uuelh.

cfr. ie,ia in O rdonn. de la Connestabl ie (Carcassonne)

aiela,aia la

,aia lainas p araul as, ebenso Livre des

Comptes : burniel, fia l, fiel, mia l mille) aaria l.

einmal in vertoniger Silbe : cieuta t P.

Konsonant i smus .

a a erscheint in beiden Handschriften als 0 (einB eispiel von ch P . rachas 572. E benso g a g,

gu . letztere Schreibung,die durchaus w illkürlich gebraucht

w ird,ist wohl als graphisches Zeichen für den gutturalen

L aut nur deshalb eingeführt,weil das einfache Zeichen g

in beiden Handschriften vor a zugleich den Laut 2"

deutet.Die Grenze der Laute lt

, 9 a einerseits und ch,e‘

andererseits 1) wird im Norden des für die E ntstehung derGesta angenommenen Gebietes durch den oberen Lauf desTarn gebildet. Das départ . Aveyron gehört dem ca

Gebiet an.

Schwierigkeit bereitet die E ntwicklung des 0 in derGruppe -et. Die B ehandlung von ct bildet ein wichtigesa l l g em e i n e s Criterium der Dial ektbestimmung ; wie dieProdukte von latein . e+ a ,

treten die romanischen Re

p räsentanten von ct nicht Sporadisch auf, sondern erstreckensich über weitere Gebiete . Suchier hat auf der Karte VIim ersten Bande des Grundrisses der roman. Philol . ver

sucht das - i t Gebiet näher zu bestimmen . Danach gehören Narbonne und Carcassonne dem ca - i t Gebiete an ,während das eh at) Gebiet mit Beziers dem - i t Ge

biete sich nähert. Die Durchsicht der Texte von N ar

bonne und Carcassonne zeigt,d ass d ie Durchführung des

Lautes - i t in Carcassonne und Narbonne nicht vollständig ist :

St. Hilaire : -i i : d it, gag t, dreg i , fag t, ebenso in der

Urkunde von Montlaur,in der mehrmals -

'

cl g'

eschrieben

1 ) P. M eyer : Romania 1 895 p . 557 1f . (cfr. Suchier : Grundriss 1 Karte V) .

qu a Narbonne le groupe -net n’a pas été traité comme le

groupe et ; j e lis dans les comptes du clavaire de 1 379— 80

fal . 1 53 copia de la letra del fayt del bestiar am

l’

ap onchamen. fol. 1 45 71 0 c . 2 .I . rolle d ’ap ohamenz sus lo

fayt de M O 10 vescomte.

Diese doppelte B ehandlung des Lautes rn denselbenTexten (auch in Originalurkunden) l asst sich wohl nur soerklären , da ss das Sprachgebiet von Carcassonne und Narbonne auf der Grenze zwischen dem -i t und dem -eh Ge

biet liegt. Die wenigen Texte,auf die wir uns /beziehen

,

genügen nicht diese Grenze genauer zu bestimmen,machen

es aber wahrscheinlich,dass dieselbe durch Carcassonne

und die Gegend von La Grasse zog. Die B ss . B und Pgebrauchen nebeneinander -i t und -eh und zwar so

,dass

sie bald rn einer bal d in der andern Schreibung ubereinstimmen

,eine E ntscheidung auf Grund der handschrift

lichen Ueberl ieferung also nicht möglich ist,vielmehr

schon in dem Original oder wenigstens in einer erreich

baren Zwischenstufe beide Schreibungen nebeneinander bestanden. Gerade dieser Umstand scheint mir für die Annahme zu sprechen

,unser Text sei 111 der Gegend von La

Grasse entstanden . D a die alten Texte und die modernenpatois die Schreibung - i i zu bevorzugen scheinen

,wird es

Sich empfehl en da,wo die H ss . auseinandergehen , -i t zu

wählen,in Fällen der: Uebereinstimmung aber -Cli zu be

halten,ohne zu übersehen

,was dieses Verfahren w illkür

liches an sich hat.b w ird im Anlaut in beiden H ss . ganz w illkürlich

gebraucht z. T . im Anschluss an das lateinische Original,

wo Formen w ie hed ificatio neben yl ares , Ysp ania vorkommen . Zur H iatusti lgung dient h in den Formenahuda

, p ahor, Probenss a ls 27 1 8 , liba ls P 2593.

l,lh . B und P gehen in der Schreibung auseinander.

B fuhrt consequent die Schreibung lh für mouil l iertes lein

,1) ausse r in einigen wenig en Fällen (aass elea, a eass elec,

Gebiet von Narbonne die Formen cuei cho (coxa) , p ounchudobezeu

gt .

1) Auffallend ist die beiden H ss . gemeinsame Umstellung

der Mouillierung in aginolhar, das P aginhular 1487, BP 1 732

ap arelee, aginolee) , wahrend P ziemlich regelmassig e

(mouil l iertes l) durch l ausdrückt, andererseits aber conse

quent inlautend und auslautend l durch lli w iedergiebt

corta lh , M i chelh ,feth

, qua lh (qua lis) u. s . w . BeidenHandschriften gemeinsam ist lli für latein . ll intervocalund auslautend : va lh

, eaaa lh, (cava l B g a lba t,ga lh , novalha

,amp a lha , folharnent B (P umgekehrt l)

elh,elha

, B arralh (latein . Borel lus) . Die konsequenteSchreibung von eaea lh, va lh

,B areth, novelha in BP ge

stattet die Annahme,dass diese Schreibung schon in der

Vorlage sich vorfand . Welchen Wert hat nun dieses lhfür latein. ll ? Da B lateinisches l und lateinisches ll inder Schrift unterscheidet (B orrelh aber carta l

,tau la) wird

lli für lat. ll in B und. der Vorlage von B den Wert desmouil l ierten l haben ; die wenigen Fälle , wo B l für lhsetzt (ap arelec , eosselee

,dep u lee, agino lec 1 487 u . s . w.

umgekehrt ca lhessen 459) sind wohl als orthographischeVarianten zu betrachten . E s i st daher überall für mouill iertes l lb einzuführen

, _

die Falle,wo lli latein . ll wieder

giebt,sind beizubehalten. Fur P steht die Sache wesent

lich anders . Der Schreiber von P hat alle l l at. lund lat. ll) durch lh ausgedrückt : z . B . M ichelh

,wo die

Annahme von mouil l iertem l ausges chl ossen ist ; wo mouill iertes l auszudrücken war

,nahm der Schreiber von P

seine Zuflucht zu einfachem l,daher die häufigen umge

kehrten Schreibungen rni tora te,reeu lir, mera eclos , mo ler

(5 ma l) ba ta la ,M ira las , rneraeelera s

,ap areles u . S . w .

Daher wird l auch lli bedeuten in den Fällen ,wo B lh

lat. ll schreibt. Die Frage,ob in allen Fällen für latein .

ll lh zu schreiben ist (also auch z . B . eap elba), lässt sich

3002 (durch Kreuzung mit der etymologischen Form aginholharschreiben (s . Beispiele solcher Umstellungen in Suchier

’s Denk

mälern I p . Weitere Veränderungen erleidet das Wort inder Verbindung de gino lhos ; dafür hat P dreimal de linholos ,B einmal de dinholos 20 18

,woraus de linholos durch Dissimilation

ents teht. denoulh findet sich in M ontel-Lambert : Chants pepulaires du Languedoc in einem Texte aus Belesta (A riége) : sound enoulh red oun. cfr. adenolhea 8uchier : Denkmäler I

,p . 528.

denolhos (de) Levy Sup p lem. Wörterbuch II,p . 92.

mit S icherheit nicht beantworten . Dafür Sprechen die Fallev on umgekehrter Schreibung in P amp ala , folarnent, wol wahrscheinlich den mouil l ierten Laut bezeichnet

,die

Formen lunha res,lunka tenda 289 7 in B . E rwähnt

seien noch vereinzelte Schreibungen ll für den mouill ierten Laut in B so meraoellas

,ba ta l la 696. Dürfen wir

nicht in dieser Behandlung des latein . ll catal anischen

E influss erblicken ? Cata l anisch wird j a j edes ll zu mouill iertem l

,d as sich gerne zu g vereinfacht :

1) so yvürde sichdie in beiden Texten durchgeführte Schreibung cavagér

2)erkl aren. Vergleichen w ir die modernen Patoistexte derGegend , so finden wir keine Spur von lb für lat. ll in denTexten von Carcassonne

,Narbonne

,Pepieux (z . B . bi laäe) .

A el tere Texte schwanken in der Schreibung : in der Transaction von Al zonne finden wir

,wie in P

, qua lh, ta lk, be

s ti a lh, ma tina lh, wo al so lh den Wert von Z hat nebenamp olha und den umgekehrten Schreibungen a cons elarern

,

w lan aa leant. B emerkenswert ist die Schreibung llin ea lla , ea lla (cal eat) cfr. Va lledru lla Vaudrueil : Mahul I, 224 . In den Livres de Comptes (Carcassonne) istdie Schreibung lh für l ziemlich konsequent durchgeführt

p a sea lb, telha tela, p orta lb, er is ta lh ß) lh für lat. ll :navelha ,

cap elha ,ap elha da ; umgekehrte Schreibungen

moler, o ielas (vecl as) p ara lo, bruel. (lh scheint hier denl-Laut zu bezeichnen , so da ss es für die sen Text fraglichist ob latein . ll zu mouil l iertem l geworden ist.) Die E ntwicklung von ll zu mouil l iertem l wäre in der Gegend von

Carcassonne nicht auffallend : sie kommt in Ariege vor

und. in Tarn nach Meyer-Lübke (Grammatik I p .

l vor Konsonannt wird u ausser vor labialem Konsonant 8

,wie allgemein im Provenzalischen : au tar, au tre,

ausberc, aber cols,eolp s , p els , p o ls . 1 fällt vor Konsonant

nach 0,immer in mat

,vereinzelt in eseotar : escotada

1 ) Grundriss 1 p . 678.

2) c av ay e r in der Novelle von Arnaut de Carcasses , frei

lich auch sonst : R aimh. de Vaqueiras : Brief 1 an Bonifaz I v . 42

Raimon Vidal,Novelle : so fo el temps c

’om era jays (ed.

Cornicelius . B erlin3

) Auch'

anlautend ; d’

arnp le e de lharg.

P 1 841 , escotes B (wofür P esw rntes,los com ics 2969,

die Form ohne l stand also wahrscheinlich schon in derVorlage von BP

,P verstand eseö tes) S tat P S to ll B

(E stoldus) P 1 8 1 6.

Nach andern Vokalen fallt l aus in arn0gnas P 1 435,

es einmal B els 60 1 , a tres ta l, a tres i (s. Levy : Supplement-Wörterbuch s . v. atretal

,atrestal) . Da l in B und P

in verschiedenen Wörtern ausfäll t, war die Tendenz l verstummen zu lassen schon in der Vorlage von BP vorhanden ; auch hi er könnte man an catal anischen E influssd enken : s . M eyer-Lübke Grammatik I 408 ; Grundriss I p . 678

Nach p fällt l aus immer in p us , das für Narbonnebezeugt ist durch die Gedichte von B irat

,fur Carcassonne

durch die Proses et hymnes “ ; einmal in eomp iment

P 456.

In der B ehandlung des auslautenden n und des t nachNasalen im Auslaut zeigen beide H ss . eine solche Willkür

,

dass es‘

kaum möglich sein wird die ursprüngliche Schreibungfestzustellen : erschwert wird der Versuch der Rekonstruktiondurch den Umstand

,dass das ursprüngliche Verhalten des

Textes in B ezug auf die Beobachtung der Dek l inationsregeln nicht mit Sicherheit festgestellt werden kann

,so

dass in den einzelnen Fällen nicht ermittelt werden kann,

ob nicht ein Wort mit nasalem Ausgang seine j etzigeGestalt erst nach dem Schwund des Casuszeichens erhalten hat.

n im romanischen Auslaut schw indet bei Substantivenund E igennamen : p a , ei

,tra

,da

,ma

,cres tia , Ju lia , Turp i , .

S eba s tia , mag li , aberfin B nebenp erfi 1 557 Nach r bleibt ncorn

,entorn,

forn,jorn. Von Adj ektiven : bon vor Vokall

und Konsonant in attributivem Gebrauch, p raed icativ a l s

Neutrum : ba in no era ba ,non es ba

,li saup ba sa

aenguda . Fur bene ist wohl ausser vor Vocalen be an

zusetzen . E benso für non,obgleich auch hier die H ss .

nicht konsequent sind, B mehrmals auch vor Konsonanten

non setzt und andererseits P vor Vokalen na eingeführt hat.

Auslautendes n t : Die A dverb ialendung -rnent ist

immer mit 15 geschrieben , ebenso das N ominal suffix im

Singular. Im Plural hat P immer : -mens . B hat meistens-nt.e : das Vorkommen von -nte in der älteren Handschriftlegt die Vermutung nahe

, B habe auch in diesem Punktedie altere Schreibung beibehalten und nur gelegentlich diejüngeren Formen auf -ns gebraucht , die P konsequentdurchgefuhrt hat . E benso werden behandelt die SubS tantiva : gant, dent, cant

,effant, s irvent

, gent, argent.

mundus kommt nur in der Form man vor. Beim Part.Praes . in d er obliquen Form des Singulars fallt t immerab ; in B sind einige N ominativformen auf 8 erhalten . Fürgrandis steht gran vor vokalischen und konsonantischemAnlaut ; plur . grans , selten grant im Singular. tant

,eant

werden behandelt w ie die Substantiva auf -nt,während das

adverbial vor Adjektiven gebrauchte tantum meistens ohnet ist : tan longament, während tan latein . tam) oft

(seltener in B ) das n verliert : ta gran anta . E inzelneviel gebrauchte Wörter haben t werl oren

,so immer die

Konjunktion can ; don dont ; de - intus°wird dins

,

dinte (dedins , dedinte) . Wir w erden uns darauf beschränken der in B vorherrschenden Schreibung zu folgen .

n ebenso r,s vor Konsonant werden sporadisch zu g

P aeg t’en a mi 1 327 , zweifelhaft ist ag ta i tos t P 1 4 1 6 .

Auffallend istA ngolegmeP21 22 B 2876 a lmognas BP 1 435(cfr. a lmagnier bei R aynouard) , das sich entweder erklärt ausa lmarna oder aus a lmasna : Uebergang von s zu i ist fürdie Gegend bezeugt

,freilich nur im Auslaut

,in Pepieux :

p ag mag p a s ma is neben p a s ana . CarcassonneUebersetzung aus Mireil l e z l ) p ag ale p ibou l , lag bes tias ,ag lag mas .

r wird zu i vor Konsonant in BP vor b : agbre , inB vor 3 : aags , M a is s eli (einmal 1 792) daneben Ausfalldes r einmal olivesa s 47 1 , p e s ert P 1 0 53 p e joga s P 2528 .

s’

amesso armesso) P 1 964 . p e queus d ie P 20 68 .

p e la s animas P 21 32 erro s s arra s ina P 2244 . Vor r :

1) s . Revue de philol . , franc. 1 894 p . 265 f . A nm .

„ako

g= aka

es avec adoucissement de 3 final devant toutes les consonnessauf c

, p ,t . cfr. M eyer-Lübke : Grammatik 1 p . 51 6.

Fegragu t P 1 1 9 1 (B Ferragut) Fegragan P 600 S egra

B aga Serra R ubea l ) 392.

Anlautendes fällt vor a zunachst nach vokalischemAusl aut (wie inl autendes zwis chen Vokalen) dann analogisch nach konsonantischem Auslaut in P : a d una ats

50 9 . 67 1 , en au ta ote 658 P 2379 una gran o te 467 .

P eigentümlich i st die B ehandlung von a in vos aus tras

gens 649 und usau tres 250 vos autres) : das a vonnos tras , vos ist unter dem E influss des a

,das bereits die

Stufe u erreicht hatte,

zu u verdunkelt werden ; us tras

also uus tra s,usau tres uus au tres . Im Inlaut fäll t

primares und secundäres in labialer Umgebung in BP :

ahuda B (P a cleo P (B a esp a ordida P 231 6,

Prokenssa 630 (P Proensa) p aar (P — o 21 7 . 665.

1 1 9 1 . 1 486 1 499 p aaar P 1 70 9 . 2361 .

Die Gruppen bg, eg ,w erden Oli

,geschrieben i

,j,

g a (letztere Schreibung von P bevorzugt, ebenso z . B .

in dem von Chabaneau publizierten Leben der Heil. Magdalena

,s . R ev. (1 . l . rom. Bd . 26 p . raia 393. 1 1 88 ,

p lueiu aber agarn baga P 21 1 1 . 270 1 cfr. in Pepieuxa .i e habeat (mit Aufgabe des cl -Vorschlages) CarcassonneLivre de Comptes p lueja .

olg, gg , j w erden inlautend , vor und nach dem Tone ,und auslautend w iedergegeben durch die Zeichen i

,j, g vor

a déi B i st in der S chreibung konsequent : p uey, deeieg,mi eg, micia ; enueg ,

magerment in P. P hat danebenaega te, e ga ss i

agsso 659 (B j a) eortegar 2438 . B eideHandschriften haben hueg = hod ie

,reg (reg ist erhalten

in dem Namen eines der There von Narbonne : p arta reg8 1 8 . davon rega l 2461 (P rea lh) ; nebenma ies tre ma is tre, maes tre, der S chwertname Jogosa 720 .

2426,die wohl dem Französischen entlehnt sind . Die

Schreibungen 9 vor a ersetze ich inlautend durch j.

E rwähnt seien die Formen p uegtz, p uetz BP podium,

p ieg te pejus 1 886.

1) agbre findet sich im Livre des Comptes (Carcassonne) ,

varlet (s . R aynouard V ,47 1 ) geben die Reglements des Tisseurs

ge Carcassonne und die Version der Parabel vom verlernenohne .

.n-B

Die Texte von Carcassonne und Narbonne zeigen

gleiche

Die romanischen Gruppen t’eum,d

aum ergeben denLaut de

'

,geschrieben i , g, gg : sa lra ias

,s a lvagges , len

guagges message (messager P), mega , iuggec ; maniarnenj ar, daneben P mangesson, mangar 1 029 11 . ö . cugero

P 757 . cugaaan P 767 . cfr. Pép ieux : bi las'

e. B irat :Poésies N arbonn. manj et, -a che (aticum) .

E rwähnt seien noch einige E rscheinungen der S atzphonetik : Beide H ss .

, P besonders , verzeichnen’

ziemlichkonsequent die Veränderungen

,welche der auslautende

Konsonant einsilbiger p rocl itisch gebrauchter Wörter erleidet : en : em p ena P 4 1 8 . em p ossess io P 1 252. em

p res o P 1 458 . em p ieg te P 1 886 . e s on car P 2505 .

em p es P 1 304 . em p er amor d’

agsso 1 234 P 1 396. 1 50 4 .

em p ara dis P 667, em maniera 559 e ma garda P 2351

(statt em ma garda) e ma lh P 250 1 (statt em ma lh) , etemp s . ad : as els 1 0 64 , a s O rbio P 1 240

, as E na

E una,Stadt in Roussillon) P 1 624 . a s Amseusa P 27 95 .

son a som p a lha i tz P 2405. s om p agri , s om

p oder P. tan : ta noble baro ni tam p ras P 250 9,

tam fort P. an gran p roces s io B 2127 . Dahin gehörtauch die in BP (bes . P) sehr haufige Dehnung des A nl autkonsonanten auffal lenderweise nicht allein nachvokalischem

,sondern auch durch einen promiscue -Gebrauch

(Neumann Zeitschrift VIII, 255) nach konsonantischem Auslaut besonders als Mittel Werter eng zusammenzufügen ,so tot ss a P 546

,regelmässig a s saber ; oft nach Prac

positionen : entre s si 25 1 4,ab s s i 753, de ssa P 597

, de

ss i P 736, p er S sarras s i s , de S sarra s is P 631 ; a sseme

nar 403, a rrire 240 , a mman vol P 1 885, a 380 senhor

B 200 7 ; nach dem Artikel : la rri begra 747 , las S sar

ras s is P 1 557, e lhs S sarra ss is P 1 651 ; nach et : e s sa

moler P 430, e ss ia tot be fait P 43I

, e ga s si’agssa

P 659 . 60, e ss enhec 7 1 0 , e rrassero P 1 586

, e tian P 1 7 1 4 .

1) j oui ons , reino in d em Gedicht

„a las tres nouricos

Revue d. rom . 111 p . 1 40 s ind wohl französisch, ebenso mougenbei Birat.

P foro tans grans cans e tan dosses ) 30 1 1 . dep uss iraens es te de D ieu et amie 1 75. dep us que

‘ l mones ti ers era hedifiea te 1 340 . p els 1 669 . Vocativ : amin 2 1 93.

Das Nominativ - s ist erhalten in E igennamen : A ncelrnes,

B ones (schon im l atein . Text) Gagnes , nA gmes , B aeols ,erstarrte Formen

,die auch mit Praep ositionen gebraucht

w erden z . B . a l s enhar nA gmes 31 6. D em Schreiber gel äufigere Namen wie R obert, B ogier, Turp i werden ohne3 geschrieben .

F em i ni n a : cenres mit analogischem s 1 667 . verges

Vocat. 45 1 . 682,oft al s A ccusativ gebraucht so 1 051 .

nueg te in den formelhaften Ausdrücken : entro que fonueg te 1 99 9 . car nuegte era 1 698 , com s i fos nuegte

es cura ,et era 0 be nueg t.e 1 204 (einmal in BP de

nuegtz 2637 p rop de nuegte B 2903 P fo nuegte) .Fester hat sich der Nominativ in der Funktion als

Subj ekt bei den ung l e i c h s i l b i g en Substantiven erhaltenund bei den Substantiven mit w e ch s e l n d e r B e t o n u n gaber auch da ist die B ehandlung der verschiedenen Wörterungl eichmassig , so dass es ohne Willkür nicht möglich istkonsequent bei allen diesen Substantiven die N ominativform durchzuführen. Bei einigen ist die N ominativformspurlos vers chwunden , bei andern ist sie erhalten , was beider Sonderstel lung dieser Wörter sich leicht erkl art :

a ba t : die Form aba t überwiegt neben sicheren Fallenvon N om. a bba s in B 363 . 367 . 37 6. 382. baro : vonbar kein B eispiel , einmal analogisch baras al s Vocativ

B 1 258 (P nabba t) sonst überall N om. baro . eamte : N om .

comte BP. erea tor : N om . creagre 278 . 880 . 1 1 68 .

1 67 1 . P 21 0 9 . B 240 9,Vocat . 1 1 68 . emp eraclor : N om.

emp era ire (2 mal in P emp erador 1 0 99 . Vocat. emp era ire ; emp era ire in B wohl durch Versehen des Schreibersfür den Accus . gebraucht 2494 in BP 25 1 9 . P 21 1 2.

fazedor : Voc. fazeire BP 1 1 69 .

goeernaclor : N om. Voc . gaaerna ire BP.

ham : N om. hams B P 2532,in B in formelhaften

Ausdrücken : nu ls homs no a p agria comtar ; non es nu lshoms que p ogues dir ni comtar 797 (P luns homs), .

nu ls

homs eig ens 9 1 3 , nuls home 9 73. 1 593 (degu P) 1 80 9

(nu ls ham P) 1 982 u . ä .,wo P 5 mal nu ls ham hat . Sonst

ham al s pron .„man.

“ Acc. home 1 830 .

s enhor senher regelmässig al s Nominativ und. Vocativerhalten (B 6mal Vocat. senhor

,Fälle die zu verbessern sind)

in BP. N om. senhor BP 29 94 . 300 1 B 1 1 47 . 1 229 . 1 278 .

1 470 . 30 31 . Accus . senher P 296 1,N om . S . senhors als

Praed ikatsnomen B 833. 2329 . P 2470 . traehar : N om .

B tracher 24 1 7 traehers 2256. Acc . traehor 2420 (Ptrahi dor) .Dazu die Comparativa : menor

,mi lhor, maj or . major

N om . mager 984 , einmal P (B maj or) 1 638 ; einmal BPmajor

,Acc. major 255 1 , ma ier B 1 638

, P 1 0 1 1 . menor

N om. menor 1 48 1 . Acc. einmal menre BP 1 1 04 . P 1 464 .

mi lhor : N om . mi lher 2247 mi lhor 2246. Acc . mieler 2508 .

B ezeichnend ist,dass die Pronomina ea seu ,

negu (einmal aques tz B 20 65) in substantivischer Verwendungziemlich regelmässig das Nominativ -3 erhalten , wodurchoffenbar ihre grammatische Funktion bezeichnet werden soll .

Dafur dass in B sich der Zustand des Dekl inationssystems

,w ie er in der O rigina lübersetzung vorhanden war,

ziemlich rein erhalten hat,Spricht die Tha tsache, dass das

Particip ium präsens in der flektierten Form oder al s Gerundiumgebraucht wird im Anschluss an den lateinischen Text.

Im Plural ist die A ccusativform überall eingefuhrf.

Spuren des s - losen Nominativs haben sich erhalten in Bin formelhaften Ausdrücken : tote li baro 1 751 . 1 99 1 . 21 04 .

2369 . li areeeesque e li aaesque e ls autres p rela teli au tre maes tre 1 325 (elhs au tres

maes tres P) tote li autre 1 9 1 8 . 240 0 , sonst li morgue1 90 5. li aaesque P 21 32. li mega 927 li Pegtaei 2706.

Die ursmüngl ich indecl inabeln Substantiva auf -3 habenim Plural den Trennungsvokal , eorsses 292. 686. 1 1 36,

bra s ses 1 882,arses 2 1 1 , ebenso bei den Adj ektiven p elases

1 30, gross es P 1 463 grasses B 1 463. In B sind einige

N om. Plur. auf i von Adjektiven und Partizipien im Satzinnern erhal ten : aeengudi 225 sotemesi 1297 eos au tri

5*

1 904, antri 221 8 , enaerss i 2653

,cologuadi 280 9 cfr

Meyer-Lübke Grammatik I,5 1 6.

In der Funktion als Prädikatsnomen hat sich derNominativ der Substantiva und A djektiva viel besser gehalten , oder vielmehr hat der Schreiber der Vorlage vonBP das Flexions -s benutzt, um den Nominativ zu kennzeichnen und das syntaktische Verhältnis der Wörter schärferzu bestimmen : dass nicht der N om i n a t i v als Prädikatsnomen erhalten ist

,scheint mi r aus

‘der Thatsache hervorzugehen , dass B a l s Subj ekt abas

,s enher gebraucht , als

Prädikatsnomen a bba t.e P 1 1 26 (B abba t) 1 1 31 . 1 1 45. 1 1 46.

1 247, s enhors , ebenso mi lhars 2832. A ber auch hier ist

Regel nicht streng durchgeführt. A ni konsequentesten ist dieB eobachtung der Flexion im Partie. präteritum ,

wo wenigstensder Nominativ Singular mit 8 versehen ist, während im Plural

,

wie überall,die Gleichsetzung von Nominativ und A ccusativ

durchgeführt ist. Zahlen beweisen hier nichts,da selbst

wenige Fälle der E rhaltung des 3 im Nominativ Sing. desPartie . prat. auf allgemeine B eobachtung der s -Regel in derVorlage von BP schliessen lassen könnten . Wichtig istdie B eobachtung

,dass P meistens das s auslasst

,wo es B

erhalten hat,oder die Konstruktion ändert (B secors hi

era aengu te, P secors a aian aau t) , in einigen Fällen aber 8erhält

,wo B die flexionsl ose Form hat

,z. B . B 474 D ieus ne

s ia lausa t,P lausa te

,B 1 1 90 que s

en fos ana t B otlan,P ana te. cfr. 1 659 un ca lice d ’

eram argenta t B , que era

argenta te P ; der Schreiber von P hat dann wohl die ur

smüngl iche Leseart erhalten . Auch von flexierten Prad i

katsnomina und Präd ikatsadjektiva haben sich in B so

zahlreiche Spuren erhalten,dass eine Wiederherstellung

der flektierten Form für den Nomin . Singular möglich zu

sein scheint,z . B . anee a N arbona p rimiers 1 374 . Von

dem s -losen N ominativ Plural finde ich nur : B 1 998 eran

s eg onele e faron fi t (P 8 0 3 oncles) B 1 266 s ia te

ba conduehiers (ba conduchier P) . E ine Wiederherstellungder Deklination in ihrem ganzen Umfange wäre unmöglich,da besonders fur den Plural die Anhaltspunkte fehlen .

Wir werden uns darauf beschränken das künstliche S ystem ,

in dem die Deklination dem B edürfnis nach Klarheit

unterworfen ist, konsequent durchzuführen , fur das Subj ektdie s - lose Form beibehalten

,heim Prädikatsnomen dagegen

den Nominativ durchführen.

Die gew ohnl iche Form des A r t i k e l s ist la, la,

las . Daneben kommt in B häufig die Form le,Plur. les

für da s Maskulinum vor : diese doppelte Form des Artikelsscheint für die E ntstehung des Textes in der Gegend vonCarcassonne zu sprechen : le

,les , als Artikel und Personal

pronomen der 3 . Person,ist der Sprache von Carcassonne

eigen,wahrend in Narbonne der Artikel lau

,laus lautet ?)

In dieselbe Gegend verweist uns die dritte Artikel formel, els , die sich in beiden Texten in allen Stellungen nachvokalischem wie nach konsonantischem Wortschluss findet

,

in P besonders haufig. Die Texte von La Grasse gebrauchenlo, los , sehr selten le, les

'

(les di ts eossols ) el findet sicheinmal in dem Livre des Comptes (Carcassonne) massenherel s enes cha l.

Dieselben Formen lo, las , le, les werden al s Personal

pronomina gebraucht.Z um Personalpronomen ware noch zu bemerken

,dass

P regelmässig i 3) für den Dativ li ‚ nach Persona lpro

nomina im A ccusativ setzt, so dana te lo g 1 322 la li B .

Vielleicht ist auf cata l anischen E influss zurückzuführendie Verwendung von encl itischem la und los als DativSingular und Plural in a l B 24 1 1

, que‘ l 2533

, (‚a ls P

(B en qua l guisa Z ar era p res .) e lhs hac toltz P 1 1 94 .

1) Spuren des N om . Plur. M . li inB li autres 1 0 1 5 1364 . 1 764 .

tote li autre 1 9 18. 2400 . li autres 1 764 . 1946. 2205. li .XI I . p ars

1381 . li S arra ssi s 1 775. li baro B 1 751 . 199 1 . 21 0 4. 2369. liJus i eus 2327 .

2 s . Cantagrel in Revue d . rom . VI p . 575 A nm . 2.

3) cfr. B 1 1 40 . 20 17 et hi danaria,entsprechend beim Rela

tivum : en la qua lh danarem P 1 107 (B e nos darem ad el) , enA gmeri c en la gna th avi a Kartes danada N arbana P 2436. en

la qua lh aa danar P 2457 .

D ie Konjugation.

Pra s en s I nd i c a t i v : 1 . Pe r :s o n BP haben neben denregelmässigen Formen p ree, da u . S . w . die analogisch gebildeten ami

,dani

,afermi

,eonfermi ; und mit Ausdehnung

des rauf d i e andern Konjugationen : qui eri , nini , eres i , des trus i .1 . Pe r s . Pl u r . : in P oft n statt m : en entsprechend

p agran 1 1 93. 3. Pe rs . Pl u r. : In beiden H ss . hat dieE ndung der 2. und 3. Konj . —an weit ums ichgegriffen. DieE ndung -an i st in den w enigen vorkommenden Fällen derE ndung -an

,-a gewichen : einmal nur haben B und P

s a ludan 574,während in zwei weiteren Fällen merk

würd igerweise P -an bewahrt ha t. D a die meisten Formenauf -an auf den ersten Seiten des Textes sich finden

,die

in P fehlen , so entgeht uns die Kontrolle der jüngeren Hs.Dennoch ist wohl an allen Stellen -an einzuführen

,da

nach P. Meyer”) und Meyer -Lübke ?) -an Spät (wenn auchvor dem 1 5. Jahrh .) auf alle Konjugationen ausgedehntw erden ist und andere Spracheigentüml i0hkeiten dieE ntstehungunsere s Textes auf dem Gebiet östlich von der Rhöne aus

schliessen . P schreibt einmal denen 20 1 1 dass die E ndung-eu dem Gebiete nicht fremd ist

,zeigt z. B . der Text von

Al zonne (Coutumes et Bans communaux), der -an und -en

s cheidet. Der Livre des Comptes (Carcassonne) , Anfangdes XV. Jahrhunderts

,gebraucht -an ,

aber -an für die1 . Konjug. Die Ordonnances de la Connestab l ie de Carcassonne (Abschrift a . 1 4 1 1 ) führen - 0 durch.

-on,

-o istauch in das Imp e r f. der 1 . Konj . eingedrungen

,neben

-ian 2. und 3. Konj . in BP. Die Fälle,in denen bal d die

eine bald beide H ss .-on gebrauchen , sind zu korrigieren .

I nd i e. P e r fe k t : In der 3. Pe r s. S i n g. sind nachdem B eispiel der -u Perfekta

,die Perfekta aller Konju

gationen mit solcher Konsequenz in beiden H ss . umgebildet,dass die Form auf -e wohl

/

a l s o ursprünglich angesehen

1) Romania IX . p . 202. 206. 214.

2) Grammatik 11 p . 1 80 ,

werden darf. Nur in wenigen Fällen ist das - t erhaltenP eommandet, mandet : einige weitere Formenauf - t mögen hinzutreten , wo die A ehnl ichkeit der Buchstaben e

,t eine E ntscheidung unmöglich machte . N ur in

einigen starken Perfektformen haben sich die -0 l esen

Formen erhalten : P meistens nie,B ni 1 387 . 1 4 1 7 . 1 44 1

(5 mal nic) . Spuren der ursprünglichen Perfektform ders -Klasse sind : rasp as 1 046 P 1 1 30 . 1 236. B 1 525. P 1 7 1 0 .

(B resp ondec) 2256. 2397 . alauran B 824 . p reiron B 1 361 .

(p resero P) 1 434 . 21 74 . (P p ressero) tramegro B 1 7 1 5.

1 924 . 2674 (P tramess era) romagron B 706. 1 924 (Promassero) B 1 984 . meiro B 21 33. 21 38. Nach einerAnmerkung in Revue des patois I II , ist a im Perfekt fürdie Sprache von Carcassonne charakteristisch

,während in

dem 0 . 30 Kilom . nordöstlich gelegenen Pepieux d as - t

sich erhalten hat : cfr. Livre des Comptes (Carcassonne)es te

e,anec , res tee

, fenu . S . w. e i st durchgeführt in derVersion de l

enfant prodigue von Carcassonne : leben,beeee

(neeer), di bisec, d iguec. 3. Pe r s . Pl u r. : In B überw iegt -an

,während in P n (häufig mit B übereinstimmend)

abfä11t. Daneben einige Formen auf -en. Auch die 3. Pe r s.Pl u r. K o nj . Im p f. hat durch das E indringen der E ndung-on gelitten. Nur wenige Spuren von -en sind erhaltenin B und in P,

wahrend andererseits vom Konj . Fräs. ausvereinzelte Formen w ie fasson

,rendesSa tz , ba theges sa te,

esp eressan in P (B zweimal fossan) eingedrungen sind .

A uch hier ist die ursprüngliche Form einzuführen .

B emerkenswert ist das häufige Vorkommen der dem

gaskognischen rind katalanis chen Gebiet eigentümlichenKonjunctivformen auf -i : s ofriam

,eligia te, B 1 1 1 7 (f. P),

p las s ia P 620 B 1 1 1 8 (f. P) P 21 94 . 2957 (daneben inP die analogische B ildung p laga 656 p ladé

'

a) mariaP 22 1 1

, sebelia te P 21 23, fugia tz BP 65 1

, suffriam 875,

sap ia P 1 1 32. 1 1 52. 1 276. 2338 . Sap ia tz 1 77 . 1 82. 522.

P S 8 I . 1 0 47 . 1 638 . 20 70 . P 2397 . 2965. eligia te 1 1 1 7 .

guarniam 1 231 . p artiam P 1 1 1 5 (B p artam) . regia te

P temia 20 0 9 , temia te 1 453. comba tiam P 2278 .

des tronia te P 2605 .

Die 1 Pe r s . S i n g. F u t . lautet meistens in BP ei

(geschrieben eg) adomp lireg, farag, s ereg u . s . w . ctr.

M eyer - Lübke Gram. l l @ 24 1 . B hat zweimal Dekemposition des Futurums in : neus ser los em 2702. dar s

an

gaug 1 1 3. Auf katalanischen E influss sind wohl einigevereinzelte in beiden H ss . vorkommende inchoative Formenbei Verben der 1 1 zurückzuführen : Ind . Pras . abesegssan

21 4 . 335, sernegs son 456 P 1 4 1 4, p artegsxon 1 408 . Konj .

Präs . s ebeles can B 2123 (P sebelia tz). sernes ca BP 2008 .

In p regans la tua m isericordia que p er p reot d’

aques te

sante hermi ta s que agss i t sernegsso del comp liment dela tua gra tia esp andegs en nos tras huels 455 , stehtfälschlich der Ind icativ für den Konjunktiv

, P hat die unmögliche Form esp andegsaei , statt -escas .

Von einzelnen Verben seien hervorgehoben

aner : habeo in BP eg, entsprechend der Futurendung.

ag 1 277 B . Part. Prät . au t, auda P,ahuda B .

es ser : Pras . Ind ie. 1 . Pers . s o,s an neben s ag 1 269

(P s o) . 2. Pers . ies t. 3. Pers . in P einmal eis , daneben in Anlehnung an que und s o que

‘ys 1 86. 653,

sa gs (in sa gs a s saber B eis in P 662 scheintaus queis entstanden zu sein

,dadurch dass eis als

selbständige Form aufgefasst und. losgelöst wurde,

wie wahrscheinlich die Artikelform el aus del, quel.

1 . Pers. Plur. em,sem (P 2. Pers . Plur.

ete und es te es te 1 30 7 .8 ist graphische Variante fürals wie öfters in B tas te für tote (cfr. z . B . aufa s tz,esna s is t.e in Suchier : Denkmäl er 1 p . 486. Archivesde la Commune de Cl öture Rev. 11 . l . rom. Bd . III :

s os tz,mos tz

,degus te, tengus te) .

B emerkenswert ist farem in : dep us que farem agsn

la nolunta t de tote fo una 1 78 . scalars eram

de Paris e farem camp anha.'

s 200 S . Diez : Grammatik 5 p . 548 A nm.

fa cere : Infin. B far, P fa ir. Da fair nur zweimal inB erscheint

,ist far wohl al s die ursprüngliche Form

zu betrachten . P einmal fagre. Präs . Ind ie. 1 . Pers.

fau 652. 930 . 1 . Pers . Plur. fam. 2. Person Plur.fa i te. Perf. Ind ie. 3 . Pers. S . fe neben fen. 1 . Pers .

w o B die Perfektform gebraucht. . Diese Umschreibung istder katalanischen Sprache eigentümlich (S . Grundriss I p . 684)wenn sie sich auch in provenzalischen Texten häufig findetcfr. Chab aneau : Revue d . l . romanes XXVI 1 1 5. P ergentüml ich ist der ausgedehnte Gebrauch des neutralen lo

beim Verbum zur Wiederaufnahme oder Ankündigung desSubjekts oder des Obj ektes

,besonders als Stütze für ein

Personalpronomen in der E nclisis : mentre que la messalo s cantana 1 220

,de la camp agnha de B arralh lo g

moriro 1111 m . 1 983. S imire lo es 1 246. quan l’ars se

nesque Turp i lo‘

l nic demandee li 739 . lo s o lia es ser

regina 2502. a l p us tos t que p usquam,lo no n tornem

1 1 94 . nigagre l0‘

m dona 1 0 1 1,camp agnho lo t faria de mi

e tr0p lo t faria fagr de be a E arles2 242 u. s . w. BeideTexte haben die Neigung da s Obj ekt des Infinitivsatzes 1)zu dem Worte zu ziehen

,von dem der Infinitiv abhängt :

ist dieses Wort ein transitives Verbum so wird das Objekteinfach vorausgenommen : que fes es cess ar los giens de

tragre 1 552. eomenssee s a s p arau las a dir 1 74 . que

tant los agam trigua tz de sebelir P 21 1 1 ; ist dagegender Infinitiv mit einer Präposition konstruiert

,so wird das

Obj ekt zu der“

Präposition gezogen,der Infinitiv mit der

Präposition a ?) ergänzend beigefügt : ses damp nagge a

p enre3) 1 1 94 . p essete de be a fair e de be a dir

P 2605 ° erstarrt i st die Konstruktion in der Wendung :

ad ap s de las corunda s a far 423, ad ap s de las tors

a far 1 31 2 (ad obs de las tors que fessan a lh

mones tier P), p er la gent p aguana a des troir, ses mat

a sonar P 1 9 1 0 . ap ara lheda a s on p la ser a far, mandeeli que meses ma a l cluquier a fa ir P 1 238 . nes ti tz

a la messa a cantar B 1 647 (P p er 0 . la messa). p as

1) E benso im Nebensatz mit que : e motas causas di sx (so.

Karl) que li ani a donadas (so. Pip in einem von ihm gegründetenKloster) 1 952.

2) Ist der Infinitiv selbst mit a konstruiert , so steht drese

Prap os ition nur einmal : no li eran nengutz far secors a N arbona

p enre B 1 950 .

3) Bertr. de B orn ed. S timming Anm . zu ctr. zur

altfranz . Konstruktion Tobler,Gött. gelehrt . Anz . 1 875 p. 1 068.

sono deths hermi tas a sebelir P 1 724 1) Aus demselbenB edürfnis das Obj ekt durch die S tellung hervorzuheben

,ist

die Konstruktion entstanden : s es ma l que no lar fam 21 4,

ähnlich mags un reg de N arbona que nenn e

egssenhem li 295 , wo wir logisch Sätze mit ses que,mags que ausser dass) erwarten ; durch die Anwendungdes Relativsatzes w ird der Ausdruck lebendiger. Analog

gebildet sind die formelhaften Ausdrücke : e p loran de

gaug que anian 236, de dal quen agron. cfr. son payrede Karl es Pipi avia hedifiquat aquelh monestier e trap ascausas que lhs ania donadas P 1 95 1 .

1) Analogisch wird das A dverb ium vom Verbum getrennt

und zur Präposition gezogen in : p er mi elhs a ba tha lhar P 21 59

1 0

I n c i p i t G e s t a K a r o l i M a gn i q u an t um a d d e s t ru

t i o n’

em'

Ca r c a s s o n e e t N a rb o n e e t a d c on s tru t i on em

m on a s teri i Cra s s en s i s .

um quel ibet pars nostri corporis minorationi et defluitionicotid ie sup p onatur ex cansis videlicet et rationibus quam

p lurimis I . calore naturali agenti non natura li ter et usu

inmoderato e tiam rerum non natural ium,sine quibus in

corpore a l icuius impossibile est vita stare,et memoral is

cellula sit una de partibus membrorum et principale primumde quatuor adunatis

,s icut relique partes sic et hec cotid ie

minoratur. Cum igitur hominis cuiusl ibet corpus sit ta l iterexp os itum ,

merito hominum memoria est l abi l is,precipue

cum non de re una sed de multis ep orteat queml ibet cogitare . H ec resp iciens christianiss imus Deo d il ectus vir gloriosus rex Francorum et imperator Karolus

,dum hoc mona

sterium construchat, voluit quod hed ificatio et consecratio

1 Les faits et gestes de Charlemagne,touchant la prise de

Carcassonne et de Narbonne,ainsi que la fondation de l

’abbayede Lagrasse

,récit fait sur l ’ordre de ce souverain p ar Philomen,

son secrétaire juré F. 8 1 naturali colore C non naturali 0nö hatuli et usu inmorato L ex rerum : LC. 1 0 st(darüber : impossibile est) E C. 1 2 s ie et cotid ie : Lückev. 8—9 Buchstaben C . 1 3 cuilibet L corporis C. 1 5 nen C.

Die Abschnitte sind im Text durch den Druck hervorgehoben,wobei im Allgemeinen den Angaben der E s s . LC gefolgt wurde,welche mit ziemlicher Konsequenz zusammenhängende E rzählungen

,besonders die E reignisse an einem Tage durch Initialen

(C ausserdem durch vorges etztes „Sequitur Gesta Karoli M agni“)

absondern.

LC

monasterrr beate et gloriose virginis Marie Crasse et prelia20 que fecit in cap tione Carcassone ac N arbone oblivioni p enitusnon tradere ntur. E t idee suo iurato scrip tori nomine Filomenaprecepit ut omni sup erflnitate remota totam ystoriam inscrip tis red igeret , qui prout melius p otuit precept0 ip siusobed ivit ; que ystoria antiquata l itteratura et fere destructa

25 in l ibrorum repositorio d icti monasterii fuit inventa. Quam

ystoriam ad instanciam et p recem viri venerabilis Deigratia dompni B ernardi abbatis et totius conventus diotimonasterii b eata Dei genitrice M aria adjuvante latinis verbisego Paduanus conp osui prout mei possibilitas fuit trans

30 1atare , principium faciens in ipse ystorie primordio , quecapta Carcassona et Christianorum mu lti tudine p 0 pulata

hed ifica tis ecclesiis incoha tur.

ando igitur Karolus Magnus cepit civitatem [fa l. 1 no]Carcassone in cuius cap tione multa mala sustinuit et

35 mul tos viros nobiles ibi amis it et tamd iu ibi stetit donec divinapotencia inspirante vidit turres versus exercitum incl inari , tunccognovit quod gratia Dei c ivitatem cap eret. E t precedentetempore cam cepit et christianorum multitudine p 0 pulavit,hed ificavit ibi etiam quam p lures ecclesias scilicet Sancti

40 N azarii et Sancti Saturnini, Sancti Johannis, Sancti M arcelliet quendam virum nob ilem R ogerium nomine et bonumc l iricum ibi p osuit et cum a sanctiss imo viro Leone papaqui tunc temp oris erat ibi fecit in ep iscopum consecrari .

H ec facto noluit ibi ul terius remanere sed eius propositum

45 modis omnibus ad imp l ere videlicet gentem sarracenicam

confundere, fidem cathol icam exal tare . E t fecit p reconizariper totam civita tem quod omnes venirent apud M ohtem

M arinum et ibi suum sumeret consilium versus quas partestenderet . E t ad dictum montem ex precepto ip sius omnes

22 fl itate L (C unlesbar) . 26 p recum LC. 27 dompni f. L .

31 Carcassone L . multitudine f. LC cf. z . 38. 32 inchoatur C .

34 in cap tione cuius 0 (in cap tione eiusd em : titul. a 1 483 MahulCartul . de Care . V . 365 s s ) . 36 une des tours F. 38 multitudinef. C. 40 et C. M arcelli : utard el li L elli . C (die Namenfehlen in

_F ) . 47 en la montagne voisine

,appellee du vulgaire

pech mari F.

[fa l . 3 r°]

an Karl es Maynes pres l a ciutat de Carcassona adoncx

sofri e pres aqui grans d apnages c motz nobles baresaqui p erdec e tan l ongament aqui estec entro que per 10 35poder de Nostre Senhor—vi las tors bncl inar en vays laost. E conoc que per l a gratia de Dieu la ciutat p enriae per son temps p i cs la e p ohlec ‚la de gran rc de orestiaset ed ifiquec motas gl ieysas aqui , so es a ssaber de S antNazari , de S ant S erni , de Sant Johan e de S ant Marcel 40et .1 . noble baro que avia nem Rogier bon cl ergue aqui

p auscc p er avcsque local sagrcc lo sant Leo papa. [fol. 3 no]

A ysso fayt lo sant emp craire Karles no volc aqui pus remancrmays . p rep ausament dc cofondre la gent sarrazina et ashaus 45

sar la fe catholical. E t adoncx el fe cridar per tota la ciutat

que tostz venguesscn a Pucg Mari et aqui auria son cossclh

vays cals p artz iria. E t aqui vengron tostz e fo aqui lo samt

B : 35 tant. s tcc . 36 senher. 37 conog . 40 nach NazariLucke von c. 12 Buchst . 45 mays ad adomp lir de p rep ausamentmays ad omp lir de lo p rep ausament (ad wohl vom Schreiberfälschlich w iederholt ; de s cheint der Rest eines d em latein.

mod i s omni bus entsprechenden Ausdruckes zu sein, etwa de tatasmanieyra s). 47 venguesson.

LC

50 pariter convenerunt . Fuit namque ibi sanctiss imus vir Leopapa et maxima pars omnium card inal ium et p a triarcha

jerosol imitanus et archiep iscoms Turp inus ct alii archiep is0 0 pi

,episcopi ct abbates

, p riorcs c t alu cl irici infiniti . Fuitetiam ibi R otolandus

, O l iverius , R ayncrius de A lbaspina ,55 R ogerius de Corduba, A ncelmus dc Prohis , Gel crius , Gil ius ,E stol dus

,fil ius O donis , Symfrcdus , A ugerius Dancsus , Gay

ferius,B oves sine barba

, qui fuit de Normandia, E ngel eriusde Vasconia

,Salamon de Britania et Torcstagnus , frater

eius,et omnes .x 1 1 . p ares , duces , comites , vrcecomites , baroncs ,

60 proceres et alii milites quos omnes esset l ongissimumennarrare. Congregatis igitur omnibus Karolus Magnustraxit ad partem archiep is0 0 p um Turp inum p etens ab eoconsilium qual itcr facerent vel versus quas partes p rimeircut

,qui resp ondcns ait Non est congruum ut in tanto

05 facto ct inter tot nobiles niras ego solus dem v_obis consilium ;sed vocctis dominum papam

,patri [fo l. 2r°] archam ,

cardinales,

archiep is0 0 p os , episcopes ct abbates , .X I I . p 3 1'

GS et“

aliosviro s nobiles et ah omnibus istis vestrum consilium im

p loretis et in omnibus consilium corum teneatis ; nam id

70 quod a pluribus ct sap ientibus ap p roba tur non debet posteare vocari et ita factum fuit ct c

_onvocatis omnibus et ab

omnibus p etens consilium b aue orationem coram omnibusincohavit : Viri nobiles

,licet multa passi s imus p ro Christo

ad ip sius fidem cathol icam exal tandam et gentem sarra

,5 cenicam confundcndam non tamen p ossemus tanta pro Christosustinerc quod millesime parti p assionis ip sius resp ondcret ;qui nos ut a potestate dyabol ica erneret, suum sanguinemproprium effud it , susp cnsus in cruce , p otatus aceto fc l l e

LCF: 53 et alu p riorcs et ahr cliric i C (F= LB ). 54

O livierius L . de albo spino LC. de a110 8pine F . 55 Corduna F . Geccrius Giles F. 56 S infidus L . Syrifidus C

(r unsicher) . Synifréd e F. A uger, vassens F . 57 B oves bi sde Vasconia excl . f. S al

’gon L . Salomon C. Valamon F .

Torrcstagnus C . Tores tan F . corr. R od es tagnus ? v. Glossar.65 entre tant de S i braves princes et s eigneurs . F. 70 sa

p ientibus pluribus C . (C und d er p rovenz . Uebersetzer habenunabhängig von einander et aufgegeben .)

B

papa Leo e la maj er partida dels cardena l s c l p atriarcha 50

de Jherusal em ,l’

arcevcsquc Turpi et autres arccvesques ,

avesques et abatz,pri ors e d

autres clergucs trop s sesnombre .

Fe aqui R otlan ,Olivier

,R ayniers d

A lc p ina ,

A ncelmes dc Proys , Angel icr E stout,filh de Odon , 55

S ymfrc , A ugicr Danes , Gayfre , Boves senes barba, local fode Normandia , E ngcl icr, que fo de Vascuenha , Salamo deBretanha e Torcstan ,

frayre de luy,c tos tz

dux,comtes

,vescomtcs , bares , p rosomes e gran re d

autrcs

cavaycrs , que scria trop l onc per recomtar. E can foren 60tostz ajustatz , Karles Maynes trays ad una part l

arcevesque

Turpi demand ans ad el cossclh en cal manieyra farian nivays cals p artz tenrian p rimieyrament. E t el resp ondecli : S enher ,

no es covenabl a causa,que en tan gran fayt

ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cossclh ; 65

mays ap clatz lo senhor papa Leo , la p atriarcha ,los car

denal s e l s arccvesques, los avesques , los abatz , l os . x 1 1 . p ars

e ls autres nobles bares et ajatz vostre cossclh am totzaquestz c segon l os ditz d

a [fal . 4W] quels vos vos cap delatz ;car so que motz p rosomes l auzari

,non den esser p

_

ucys 70

revocat. E t ayssi fo fayt et ap el ec lo s totz c requirens

l er cossclh Karl es commensec aquesta oraso :

Baros nobles,j a sia aysso que met ajam sufcrt per

Jesu Crist ad eyssaussar la santa fe catholical e la gentsarrazina a cofondre

,no p oyriam tant sostcnir per Dieu 75

que fos semb l an a l a milena part de la sua santa passio,

lo cal escamp ec lo sieu sant sanc per so qucn s del iures delpoder del diable

,susp endutz en l a crotz et abenratz dc fel

B : 50 maier. 62 maniera. 63 p rimicrament . 64 tant.68 aiatz . 69 les . 70 ca. lauzon . 7 1 ays shi . requiren. 73 aiam .

74 es saussar. sha. 76 semblant. 77 sanctc . 78 ab curat .

LCF: 7 1 et c0nvocans omnibus L m 1 . (m. 2 conv0 catis ?)convocans omnes 0 m l . convocavit m 2. 73 inchoavit C.

sumus C. 74 sarracenam C.

CL

mixto , Sp inis coronatus,pectore vulneratus

,pedibus ct ma

ge nihus cl avc l l atus,sp utis

in facie p ercussus in genis ,passus tanta et tot supplicia

,quod est aud itu terribile et

terribil ius ennarrare. Cum igitur tot et tanta passus sit,ut

nos l iberarct a penis inferni et potestate dyabol ica , et preterca nobis promittat nos in sua innennarrab il i gloria colle

85 care , merito adhuc debcmus pati pro Christo exaltandofidcm christianam et gentem p aganicam contundendo

,ut

del itiarum sue glorie mercamur participes fieri in cternum.

M ode est ita quod ipse adiuvante p rop onimus intrareYsp aniam ; set tamen est hie prope quedam nobilis civitas

90 que Narbona nuncup atur et alie quam p lures citra Ysp aniamque nos infestant quam p lurimum ; et s i p ossemus d ictamN arbonam cap erc introitus Ysp anie ap erirctur et alie civitates ipsa devicta de facili vincerentur. E t si consul itis utversus N arbonam eamns

,ex parte Domini ; sin autem,

in

95 tremus Ysp aniam et quod magis vobis p l acuerit el igatis .

Tune omnes unanimiter clamavcrunt quod melius erat primed evinccrc c t cap erc N arbonam et postea Ysp aniam introire.

His itaque d ictis generaliter postea sp ecia l iter Karolus a

1 00 Leone papa et a p atriarcha [fo l. 2 r°] et ab archiepiscopoTarpino et a Rotolando et ah omnibus nohil ibus quesivit

consilium qui omnes in superiori consilio concordarunt.

H ec facto prep araverunt se et tetus exercitus extra civitatem

jacuit illa nocte .

1 05 rastina die mane aud itis et cel ebra tis missis vocavit

Karolus ductorcs suos quercns ab eis qua via possetmelius ire versus N arbonam . Ipsi d ixcrunt quod

,si vellet

ire per viam planam,posset vel

,si vellet ire p er montuosa

80 sa face salie de crachats ses jones batues F= B . 83 propterca C . p’tca p ’t’ca) L . 85 pro ip o C. 94 que nousaliens droit a Narbonne

,au nem de Dieu seit F.

B

e de viagre ,coronatz d

csp inas , c l costat naffratz,el s p cs

e l as mas cl avclatz,escop itz en la cara e batutz en las 80

gantas e motz de supp l icis suffcrtatz,que eSp aventabla

causa es p er anzir e pus per comtar. Done cn p er amord

ays so el aj a tantz turmentz per nos suffcrtatz p er tal

que ns garc de las penas d’

ifcrn e que nos rczcmbes del

p od cr del diable e que ns col ogara en la sua santa 85gloria

,en per amor d

’aysso devem suffcrtar p er Jhcsu

Crist eyssaussan la fe catholical e cofonden la gent sarrazina p er so que

ns fassa p arsoniers dels siens santz dcl ieytz . E t ara es cn ayssi que el ajudan p rep ausam intrar

en E spanha ct es ayssi una nehla ciutat que om apel a 90Narbona ct autras motas de sa E spanha que ns treba lhanmet fort e s i podiam Narbona penre

,senhors

,sap iatz que

l’

intrament d’

E sp anha scria met ubertz e las autras ciutatz

en la venguda pus l en scrian vencud as . E si acosselhatz

que vays [fo l. 4 n°] Narbona anem ,sia de part Dieu ; si 95

no,intrcm cn E spanha ; ct el igetz so que pus ne volrctz.

E totz crideron en una votz,que miels sera p rimieyrament

vcnccr Narbona e penre e pueys _intrar cn E spanha . E t

aysso dich Karles demandcc cossclh a papa Leo et al

p atriarcha et a l’

arcevesque Turpi et a R otlan et a tote 1 00

los nobles baros c totz,acordcron se al p rimier cossclh

c tota l a nueyt esteron cntorn la ciutat de Carcassona .

end cma mayti ausidas las messas Karles ap elec alcus 1 05que sabian l as carr ieyra s e demandcc l er per

cal via p oyria anar vays Narbona ct el s d isscron li quesis volia p oyria anar per via plana 0 per montanha

B : 79 naffrat . 80 corr. c en las mas ? 83 aia . turmens .

85 corr. e p er estiers nos aj a p romes ? 87 Crit (Gas . ob liq . zu

Critz ?) 88 sanc tcs . 89 aiudan. 90 ayshi . 9 1 trebalho . 94 acosselatz . 96 intrcra. S p anha . eliget . 97 p rimicrament . 99 dig.

de co ssclh. 1 0 1 acord eren. coss cl . 102 Lücke nach e? cf. LC .

105 al sens . 1 06 carricras . 1 07 p oyrian et leur demanda quclchemin il devoit tenir F= LO .

1 10

1 15

120

1 25

1 30

1 35

LC

loca, al iquantulum inveniret pulcra loca et ad venandum

habilia et p er istam viam ita bene vel melius posset ire .

Dixit archiep iscopus Turp inus : Domine, per istam camus ;nam recreabimur a l iquantulum in cap tione ferarum etcgoinet ibo cum venatoribus ct vos cum domino papa ettote exercitu venietis suavitcr

,secundum quod maximum

exercitum decct ire . His d ictis arripuerunt iter ct Turp inus

ante eos cum venatoribus ct ductoribus . E t dum ivisscnt

circa quatuor leu cas et archiep iscow s Turp inus esset segre

gatus ah omnibus venatoribus et esset in monte quedam,

invenit ibi quendam S arracenum venantcm et cepit cum °

postea quesivit ab co quis home esset et unde erat . Qurresp ondcns ait Venator sum et ex venationc mea vivo ct

sum S arracenus ct domicil ium meum est apud Petram

Celebram in quedam monte in quo marmorcs sunt infiniti .E t dum ista quercret vidit fumum in valle quadam antese et quesivit a Sarraceno

,si erant al iqui habitatores in

lo co 1110 ubi fumus erat. E t S arracenus rcsp ondit quodvallis illa vocabatur Maera

,quia N arbonenscs tale ei nomen

imp osuerunt ; set ab al iis antea Vallis Vallica nuncup ahatur

ct vocatur idee Macra, quia .XX . anni sunt el ap si quod

septem homines degunt ibi et sunt nigri ct pilosi, bestialesct ita macri

,quod fere exeunt a figura hominum et non

comcdunt nisi milium ct fabas et caules et alias [fol. 3 r°]herbas agrestes et ncmini faciunt nequc bonum nequc

malum ; c t idee quia tales sunt vallis Macra ab omnibusnuncup atur ct in domi cilio corum est ille fumus . Archiep iscopus dum i sta aud ivit fuit gavisus quam p lurimum etredd id it grates Deo . E t interim ip semet Karolus d imisso

exercitu in quedam p l ane ct cum co R otol andus ct .x1 1 . pares ,

1 09 invenirent L . inveniet C. pulcra loca ad venandum

et habilia . L m l C . L m 2 BF (car vous y verrez de beauxlieux et propres

grour la chasse). Ursprünglich : pulcra loca ad

venandum etiam 1 1 0 et melius C . 1 1 2 venarum L (m 2

am Rande fcrarum) ven eg0met C. nous aurons le plaisird e la chasse F . 1 28 Vallica : corr. novalica? cf. tit. a. 778

„in loco nuncup ante nona ligo

“ a. 807 in valle nona li tia que modecrassa nominatur

“. 137 reddit C.

140

1 45

1 50

1 55

1 60

1 65

1 70

LC

archiepiscopi,episcopi et abbates usque .LX. venerunt ibi

et archiep iscopus Turp inus narravit eis omnia quecumqueS arracenus d ixerat ei et omnes fuerunt gavis i et egeruntgrates Deo . E t R otolandus dixit archiepiscopo : Domine

,ex

quo ita est desccndatis ib i et vidcatis utrum hec sint vera.

A rchiep iseoms resp ondit : Omnes ib imus . E t hoc dictocep erunt desccndere trahcntes eques per lora

,quoniam

propter cacumina ct descensiones malas ep ortebat omnesire p edites . E t fere .V . mil ia venerunt ad introitum vallis ;sed archiep iscopus Turp inus prime solus venit ad habitaculum et non vidit ibi nisi domos p aup crcul as et introivitper omnia loca et aSp iciens vidit quoddam oraculum siveoratorium juxta quod invenit unum de .v1 1 . heremitis quistup efactus timore vix fuit ansus archiep iscopum resp icere.

Sed archiep is0 0 pus ques ivit ab co ad honorem cuius sanctii l lud oratorium erat hed ificatum ; qui non p otuit responderesed s ignis ostendit quod ad honorem beate virginis Marie .Intravit ergo archiep isc0 p us gaudens et, dum preces effud it

beate virgini , reversus est ad heremitam salutans cum

l itteral iter ; qui reSp ond it ci inclinato capite : Omnip otcns fil iusvirginis vos bened icat. At archiep isc0 pus bened ixit cum et

quesivit ab eo utrum erat solus an p lures socios haberet.Qui resp ondcns a it : Ex quo signum crueis fronti vestre im

p rimitis me benedicendo etiam cedem signo , p ossumne vobiscuml oqui de cetere sieut christiano ct Dei famulo ? Qui resp ond cnsait : Frater

,potes et ne timeas ; nam scias pro certo quod

ego sum christianus et archiep iscoms [fa l. 3 n°] ct

statim videb is christianissimum imp eratorem cum infinita

christianorum multitudine ; nam secum est sanctissimus Leo

papa et p atriarcha jerosol imitanus , cardinales, archiepiscopi,episcopi et abbates plus quam scp ti _ngenti et R otol andus ct

.XII . pares, duces , comites et baroncs quam plurimi et alii

1 39 soixante F . 1 46 propter f. C. 147 pedes L 149 corr.

nisi .1 1 . demos ? (n’

y trouva que de bien pauvres maisonnettes F.)1 50 s ine ora torium Glosse zu oraeu lum

? 1 55 Signum C . 1 58 corr.latiniter? 1 58 resp ond cns L . 1 60 aut p lures C . 1 64 timcat C .

1 66 videbit C . 168 cardinales f. L . F= CB . 169 episcopi f. L .

F CB . corr. LX ? (cf. 1 39 . 285) F LGB .

B

arccvesques , avesques ,abatz entorn XL . vengron aqui e

l’

arccvcsque Turpi contee ler tot so quc l S arrazi li aviadich e totz agron gran gaug e feron grans gratias a Dieu .

E dis R otlan a l ’arcevesquc : S enher, pus cayssi es , anatz

l a e vcjatz Si e s enayssi . E t el resp ondec li : Totz i irem.

E comensseron a d eyssendre tiran los caval s per las regnas ,car per la mal a carrieyra que atrobavan les covcnia anara p c . E feron cntorn .v . m. a l

intran de la valh. Maysl’arcevcsque Turpi totz p rimicrs sols vene a l

ab itacol c novie aqui mays doas mayzone [fa l . 5 n°] tas met p aubras etintrec p er tot c vie un oratori de costa l cal atrobec .1 .

dels .VII . ermitas,local ac gran paor que a penas ansee

gardar l’arcevesque. Mays l

a1°

eevesquc demandcc ad cl

ad onor dc cal sant era edeficatz ayssel orator. E l’

ermita

no li p ec resp ondre mays fe li senhal qu’as onor de ma

d ena santa Maria. E t intrec l’

arcevcsque am gran gaug ementre orava girec se a

_

l’

crmita c saludec 10 en lati. E t

el enel inec son cap e respes li : Lo tot poderos Dieus filhde la verges vos benasiga . E l

’arcevesquc senhcc 10 e

demandcc li,si era sols 0 si avia Companhia . E t el respes

li : Dcpusquc crotz faytz cn vostrc front mi benasen

d’

ayta l senhal metcys , be pucsc parlar am vos d’

ays si cnant

ayssi com ab erestia e sirvent de Dieu ? E t el dis li : Be0 petz far scgurament ; sap ias p er cert que yeu soyerestias et arccvesques ct ades veyras Karles crestiaemperador am gran montesa de orestias et ab si e spapa Leo 8 1 p atriarcha de Jherusal em ,

cardenal s , arcc

vesques , avesques , abbatz mays de .dcc . e R otlan e totzlo s .XII . pars

,dux e comtes e baros motz et autres

B : 139 corr. .Lx . (F=LO ) . 1 41 dig. 1 44 ayshi . 1 45comcnssero . 1 46 0 0venian. 1 53 aysecl . 1 54 ca. 1 59 resp on.

1 6 1 e d ’ayta1. 164 erestias .

1 40

1 45

1 50

1 55

160

1 65

1 75

1 80

185

190

LC

milites et p edites qui ad fidem christianam exal tandam ex

p onunt se l abori non mortem nequc periculum metuentes .

andito d ictus heremita eecid it ad pedes eius etcns et l acrimans p eti it ab eo veniam,

suum sermonem

p rofcrcns in huno modum : Domine archiep iscop e, ex quoservus et amicus Dei es misericordiam habeas istius peccatoris et snorum omnium sociorum. N am scias quod .v1 1 .

socii sumus et,ex quo fuimus hie

,voluntas omnium fuit

una. Qui resp ondcns ait : Prceip io tibi in virtute sancte

obedienc ie ut omnia mihi narres,videlicet de qua progenie

estis nati et de qua terra ct qua l itcr huc venistis . At illedixit : Libcnter narrabo vobis omnia ; sciatis quod .v1 1 . sumus

et nullus est de provincia alterius . E go voeor Thomas etfui de Normandia de vi l l ai que vocatur R oham et sum vil ior

omnium sociorum ; alter fuit de Lombardia de civitate , quevocatur Papia que est sita super fluvio Toziti , et est nobilisgenere sed moribus et scientia nobil ior ultra modum etvocatur R icardus ; tertius fuit

de Ungaria , fil ius regis regnieiusdem ,

et vocatur R ohertus,bonitatem et mores ip s ius esset

l ongissimum ennarrare ; quartus dc S cocia et vocatur Germanus, nobilis parentela Sed d ilectione Dei nobi l ior ut benenovimus et amorc ; quintus est Fl andrens is de quedamsuburbio Sancti O cthomcrii nomine et vocatur A layranus ,quem humi litas ip sius et inflammatio amoris spiritus sancti

1 95 gencrosiorcm faciunt omni rege ; sextus Theotonicus natus

200

in Colonia civitate,fil ius cuiusdam nobilis viri sed in suis

factis ostend it se genere al tiorcm et vocatur [fal . 4 r"] Philippus ; septimus de E gyp tiaca provincia , cuiusdam nobilisregis fil ius et vocatur Bartholomeus inter omnes patientiaet bonitate nobil ior ct est bonus cl ericus ; qual itcr autemsumus hie

,aud iatis : S col ares eramus Parisienses et fuimus

179 sancte f. L . (F= CB .) 1 86 t0 zitc F. nobili L . (F= B )189 R ohertus : 0 m 2 nach R ohertus : cin(us) R obertinus ? 193

ochomerii C. (L m 2? am Rand e octomari) d etomöre F .

= octom .

1 95 Theotonicus L . f. F. 198 cg ip ciata L . p rovincia f. C.

p aris ie 0 m 1 ; m 2 p aris ie e . Danach Lücke von Buchsta en .

205

21 0

2 15

220

225

LC

socrr fere per quadriennium ; postea divina gratia inspirantefuit propositum nostrum ut rel inquercmus omnia et conse

qucremur Christum,terrena tamquam vilia et transitoria

contemp nendo, et ut p atercmus pro ce,qui pro nobis passus

est usque ad mortem ; qui nobis locum i stum per suos angelosdoeuit

,et hie fuimus fcrc per .XX . annos ad servitium

ip sius congregati ; ordeum et milium comed imus,caules et

alias herbas agrestes,que seminamus c t col l igimus in istis

montibus,secundum

quod nobis ipse p rep arat qui tali modevol atil ia p ascit et omnes alias creaturas . Leones et ursos ctomnia alia salvatiea

,que in nemoribus invenimus

,non fuga

mus nee ipsa nos fugant, immo amicab il iter nobiscum vivunt innemore ct nobis obed iunt

,nul lam nobis nee nos eis injuriam

facientes ; et tal iter viximus usque mode . Thomas,dixit

archiep is 0 0 pus , faciatis venire socios vestros . Domine,l ibenter

,sed valde timebunt ; nam

salvatici sunt sieut aliefcre in nemoribus . Tune pul savit suas campanellas etfratres aud ientcs seuum carum

,qui erant in Rupe Geraria,

cep erunt d esccndere. E t dum venissent ad locum,qui

vocatur Cortal lus,aud ierunt strep itum exercitus

,qui ap eriebat

vias cum ensibus et al iis ferramentis frangendo arbores etromices

,ut ad locum heremitanorum p ossent sine impedi

mento pervenire . E t tunc fuerunt stupore p erterriti credentes Thomam

,corum fratrem

,mortuum a S arracenis , qui

hac de causa de Ysp ania venissent ibi,ut eos interficercnt.

E t redd iderunt gratias Deo deprecantes ipsum,ut morte

simili morcrentur et ut eos eorona eoronarct inmarcessibil i ,

203 scqucremur C. 208 ss . l’orge,le millet

,les choux et

autres herbes sauvages que nous semons en ses montagnes sontnos vivres ordinaires ; nous vivons en amitié avec les bätes sau

vages ne leur faisant nulle injure ny ches a nous,cllcs nous

obéissent . F. 21 2 alia salvatica LC. al’ia salvat ica L m 2 animalia s ilv .) cf. B . 21 7 valle L m 1 . (Am Rande, m valde .)21 9 corr. Gelaria ? (Roque galiérc ö . v. La Grasse : Recherched u Terroir de la Grasse a. 1 623 : Mahul Cart. Care. 1 1 53 1) Roquecaliere F . 221 corr. : strep itum exercitus p er nemus

? cf. PF.

227 grates C.

BP

comp anhos pr0 p de ‚1 1 1 1 . ans ; p ueys Dieus quen s Spireede la sua gratia desamparem tetas causas e seguim Ihesu

Crist las tcrrenal s causas coma vils e tresp assadoiras mencsp resan e que suffrissem per el , car per nos suffric tro 205a la mort ; lo qual a nos per los sicus angils aquest 10 0

esscnhcc . A yssi avem estat pr0p de .XX . ans ajustatz as ervis i dc luy ; ordi e milh avem manjat

,cauls et autras

herbas sal‘

vajas , que semcnem e rcculhim segon que Dieusnos ap arelhec et a ls auscl s del cel et a tetas antras 21 0creaturas . Leos

,orsscs ct antra s tetas sa lva sinas , que el

hose atrobem,nos no las encausscm ni elas nos

,enans

amiguab l ament an viscut am nos e viven el hose et a nosobeseysson ,

ses mal que no l er fam ni elas a nos ; et enays si avem visent entro ara . Thomas

,so d isx l

arcevcsque, 21 5

faytz venir vostrcs frayres . Senhor,voluntiers

,mays gran

paor auran,que salvagges son com l as bestias del hose.

E t adoncx Thomas sonec las campanas ct el s ausiron las,

que eran a B oca Gucl ie.yra ,e comensseron a deysscndre.

E can foren costa 11 1 1 100,que a nem 10 Cortal

,ausiron 10 220

tramp ol c l trincadis que fazia l a ost p er 10 hose, am l as

esp azas et amb autres ferramentz trcncan los aybrcs p er farcarrieyra entro al 10 0 , 0 1 1 eran los hermitas . E t adoncx

agron gran paor que fos mortz l er frayre Thomas p erS arrasis que y [fa l. 7 r

°] fosson avengutz . E t adoncx feron 225gratias a Dieu p regans el , que ls fezes morir ad aytal mort,com l er frayre Thomas era mertz

,e que l s eorones de ce

rona p erdurabl a .

203 corr. fo ,nos tre p rep ausament que e

s eguissem et que suffris sem . 204 tresp assad oras B . 205 me

nesp rcsans B . 207 corr. et ayss i ? 208 maniat B . 209 s alvaias B .

21 0 ap arelec B . els aucel s B . 218 B eginn von Hs . P (fol . 1 r° z . T.

. levcc sus e s onec P. 21 9 eron B . eran P. gulicraB .

220 e f. B . foro B P. le C. B f. P . le tramp e l B . 221 trenquad is P.

per 10 hose f. B . que fas ia er 10 hose P (parmi l’

ép css cur

du bois F.) 222 ab d ’autres . air P. 223 carriera. ero B . |

et f. B .

get quant aus iro tan gran tabus tol agron P.) 224 mort P.

225 per sarras is P. avengud i B . vengutz . ad onquas P. 226

Dieus B . p rcguan clh que aytalh mort quo Themas lur frayr

q_flue

=e

Lh

C

S

.

morissen per . P . 228 Nach p crdurab la Lücke rn BP.

LC

qui pro eis moriendo eorona fuit circumdatus et sp inis

230 acutiss im is eoronatus . E t dum hec [fo l. 4 n°] cogitarent,

235

240

245

viderunt exerc itum et c ite venerunt usque ad O rb ionem,

quo transacto intraverunt heremitaculum et invenerunt

ibi Thomam ct archiep iscopum ; qui Thomas omnes. osculando pariter sa lutaverunt se . Quo facto narravi t eis

,

qual itcr omnes erant christiani, ct ipsi narraverunt ei,qua

liter ipsum mortuum existimabant ; postea gaudio flentes

d ixcrunt ci : E x quo Dominus tantum honorem nobis contulit

,quod tantos viros huc adduxit

,invitetis cos et de

bonis nobis a Deo datis eis demus ad comedendum . Tune

Thomas cepit ridere ct dixit : Non habemus nisi ga l lumunum ad horas cantandas ; qual itcr tot et tantis viris p oterithabundare? His d ictis atque p eractis venerunt ad heremitaculum ip semet Karolus et sanctissimus Leo papa, Rotolandus et .x1 1 . pares

,archiepiscopi

,episcopi

,abbates

,duces

,

comites,baroncs

,quos omnes esset l ongissimum cnnarrare

et viderunt heremitas admirantes in corum asp ectu. E t benignissimus Karolus imperator eos

humi l itcr salutavit„con

sequenter Leo papa et omnes alii . E t Turp inus omniasup rad ieta narravit eis vcrbo ad verbum . Quo audito

Karolus et omnes alii miseria moti cep erunt flere gaudiomagno gavisi , gratias agentes Deo , quod tam sanctos viros eosinvenire p ermiserat et ad locum tam sanctissimum pervenire .

LCF 232 invenerunt herem. L . 233 Thomas L m l (m 2Thomam) . Thomas les saluant les baisa F. urspr. Thomam?Thomas scheint aber unserer Ueberl ieferung zu Grunde zu liegen.

234 narraverunt LC. F= B P. 237 et d ixcrunt 0 cf. BP (fehltein Verbum vor : gaudio flcntes ?) 245 comites et baroncs C .

246 Lücke nach asp ectu ? cf. BP. 251 gratias L m 2 am Rande.

BP1 247— 8‚

comenssec a dir tota la raso e a comtar de metc met sse que Th. li avia dit ni comtat P. 250 grans lausers P.

251°1s avia f. B . ni lhs P. laysatz B . tant P. sancte BP.

LC

Leo papa vid cns illes viro s bono s voluit l oqui et faceresermonem suum ; sed archiep iscopus Turp inus regavit ipsum,

255 ut d ifferrct usque in erastinum et quod Karolo consul ercnt ,ut monasterium facerct et abbatcm ibi p oncret . E t dom inusLeo papa ap probavit hoc ct tetus el erus . E t dum Karolus

hoc audivit, resp ondit eis , quod ibi hed ificaret monasteriumet d itaret i l lud ,

quoniam bene‘

eognoscebat quod Dominus260 d il igebat illes bonos viros et quod locus erat bonus etsanctus .

E t dum talia p rofcrrct , s itivit et archiep is0 0 pus Tur

p inus p ortavit ei ciphum pl enum vino . E t dum voluit

b ibcrc,Thomas dixit ei : Domine

,si vel l etis de pauc mestre

,

265 l ibentissimc daremus vobis. E t a p ortavit d imid ium panemmi lii dumm ct muscidum

,nam .XI . dies erant el ap si , quod

non fuerat d ccoctus ; et bened ixit dictum panem Thomas ,postea ohtul it cum Karolo e t Karolus cepit cum et —fregitet comed it ex co a l iquantulum , residuum dedit Turp ino et

270 comed it et dominus papa srmrl iter comed it et totus cleruset plus quam .VII . milia al iorum . E t omnes fuerunt itasaciati

,ac si in regali regi s curia comed issent . H ec facto

tantus fletus et tanta l a crimarum cffusio tantaque pectorum p ercussio fuit in exercitu

,quod tota vallis un

275 dique resonabat ; nam quicumque de illo pane comedisset a suis p cccatis omnibus cred cbat esse mundatus . E t

Turp inus elara voce c l amavit : Viri patres et fratres,

LCF: Turp inus f. LC . F BP. p ortavit ei vas quodd am plenum vino et ciphum LC p ortavi t ei cip hum pl . vinonas quoddam Glos se zu s cyphum . cf . B P.) F übersetzt frei.266 .x1 1 . L . F = GBP (demi pain de m illet cuit depuis onzc

j ours F) . 27 1 ita sac iati f. C . 272 regis Glosse zu regali?274 et fuit C.

BP

Leo papa veseus aysscl s baros bes vol c far son scrmo c

l’

arccvesque Turpi p rcguee lo , que no feses entro l endemae que cossclhcssen a Karl es

, que aqui feses monestier e 255que y p auscs abbat. E l senher papa laus ec aysso e tota l acl erc ia . E can Karles ac ays so aus it

,dis que voluntiers

y bastiria e y faria monestier e l ’endotaria,car be conoysshia,

que Dieus amava ags sels bes baro s e qua l 10 0 era santz

E domentre que menavan aquestas p araul as , K arl es

ac ° cet c l’arcevesque Turpi p ortcc li de vi et enap . E

can vol c beure,Thomas 11 d isx : Senher

,si vol etz del

nostre pa,voluntiers von darem . E t ap ortec li mieg pa 265

de milh dur et arre,car .XI . dias avia p assatz , que era

cueytz ; . e bencsic 10 pa Thomas, p ueys presentee 10 a

Karl es e Karl es pres 10 e trenquec 10 e manjee ne unpauc el remanent doncc a Turpi c manjee ne e 1

Apostolieyssamcnt el s cl ergues c d

autrcs p us de .VII . m . E totzforen ayshi be sadolhatz

, quo s i. aguessen manjat encort de rey . E t aysso fayt tan gran p 10 r e tan granferiment de p ieytz ausiratz aqui en la ost que total a

_

valh resond ia ; e cclh, que podia manj ar d

aquelpa

,eresia esser montz e netz de ses p eccatz . E Turpi

am elara votz cridec e d isx : Baros p ayres e frayrcs ,

BP: 253 e lh p . quan los vie P. vol B . volc . fair P. 254

qu’

cntro lend ema no l fcs P. 255 cos s clhcsso B . acosselcsso P.

tes monestier de rnonges negres am lur abbat a servis i

de Dieu . e de la verge M aria P. 256 senhor B . f. P. 257

que volentiers 10 y bas t iria e i faria monestier e que ls dariarendas e gran res de bes en talh manieyra que p oguesso estaronradamcnt e viure

,quar be conoys s ian , que Dieus amava

aquelh 10 0 e conoys s ian , que clh 10 0 era sant e devot c lhs.v .1 1 hermitas ero sant homes e amioz de Dieu . P. 258 conoys shia . 259 amava als ccls ais cels B f. .P sanct B . 263 ancc

li aportar de vi amb un bel enap P. 264 s eynher s s i vol iatz .

ve n dariam d ’ayt_

alh co l’avem . E K . dix que n p ortes P . 266mil P .

quar avia be . .xr i orns qu’era qucitz_

P . 267 c Thomas quant hacpres 10 p a elh 10 bene . . Lücke in P. 268 maniec B . 27 1

ayshi B . agnes se mangelt B .

270

275

280

285

290

295

300

305

LC

nos de sua männa creator omnium saciavit. E t ex quoita est

,quod tam sanctos viro s invenimus

,catis omnes et

reccdatis p er va l l em ct p rep arctis tentoria vestra et , quinon habent tentoria , dc frond ihus arborum faciant domes

,

uhi p ossiu'

t de cetere permanere,quoniam dominus Karolus

remanehit secrete cum istis sanctis viris . E t ita factumest et omnes recesserunt

,excep tis dominus papa cum patri

archa et tam archiepiscop i quam episcopi et abbates .LX.

ct..XV . tam comites quam duces

,ct exccp tis istis omnes

a lu recesserunt . H ec facto Karolus l ocutus fuit cum Thomaet a l iis sociis d icens eis . Karissimi domini

,bene cognos

'

ci

mu‚quod Dominus vos d il igit , ex quo tanto tempore in

istoS

hercmo fuistis ad eius voluntatem p erficicndam in em

nihus ct ad ea que Vidimus et in vestrorum asp ectu corporum nunc videmus . Sed ut me certifieetis dep rc cor,vallis i sta qual itcr nominatur. Thomas reSp ond it : VallisVallica consucvit nominari . Sed quidam rex de Narbonatempore p rcterito venit hie ad nos et

,secundum quod

nobis Deus administraverat,docuimus [fol. 5 n°] cum qua

liter posset salvari ct bap tizavimus cum et stetit hie

nobiscum diu . Sed famen non p otuit ad ultimum vitamnostram sustinerc et recessit ct val lem i stam Macram fecitpostea nuncup ari , quia nos eramus macres. O p ortct , dixitarchiep iscopus Turp inus , ut nomen is tud mutetur. E t Karolus ait : In melius mutab itur omni mode sed consul atis

me qual itcr ep orteat mc facere . E t archiep iscop us a it :

Domine,per totam va l lem fac iatis exercitum collocare ct

R otol andus faciat a l iquam forciam hie in alique loco juxtanos . N am

, ex quo S arraceni scient , quod nos sumus hie,

machinabunt,in quantum p oterunt, nostrum modis omnibus

detrimentum ; et idee simus ct s tcmus hie sap ientcr ;

278 magna_C. 281 habet L m 1 . (m 2 am Rande habent)

et que ceux qui n’en avo icnt fisscnt d c petites logétes avec d c

rameaux des arbres F. 285 abbates lxxv L,xv von m 2.

L m l CB . (abbés et environ septante cinq tant ducs quecontes F.) 289 tanti temp oris C. L m 1 . 29 1 nostrorum L m i .

292 Vidimus L . 296 Deus nobis C . 30 1 mutarctur C.

LC

et a_rchiepiscopi ct episcopi faciant suas capellas et vos

31 0 habeatis ves tros magistros , qui furnes faciant ad calcemfacicndam ct lapides ct cementum congregent. E t magistri

l ignorum eant p er nemora ad colump nas c t omnia que

necessaria fuerint E t p rctcrea mandetis p er omnesterras

,ut vic tual ia habeamus ct omnia necessaria et

,ut

315 securiter veniant, p rep aretis . E t imperator ait : Sit ita .

E t precepit statim domino A ymoni dc B ayvcria , ut suprad ictis omnibus curam daret. Qui resp ond cns a it : Domine ,ves tri voluntas ad imp l eb itur ct sup rad ieta omnia imp lebuntur.

E t dum ista tractarcnt,

venatorcs Karoli vociferando cum

320 clamore maximo venerunt per exercitum cum suis canibus

duecntes quinque inter cervos ct cervas ct nullum p oterant

cap erc nee habere . E t cervi venerunt usque ad b eremitaculum et

,dum viderunt herem itas

,s ecuritate maxima gavrsr

fuerunt et corum manus lamb cntcs ul terius fuga cessavit.325 Canes etiam qui post eos latrando venerant et erant

plus quam .ecc . dum heremitas viderunt omnes remanscrunt et proni in terram ccciderunt

,unum pe

.dem de primis

supra alium p oncndo ,signum humil itatis et obed ientie

ostendendo . Karolus et tetus exerc itus hoc videntes ad

330 mirantes fuerunt [fal . 6 r°] et gaudio stup efaeti . Tune archiep iscopus Turp inus a it : B ene potest mode quil ibct nostrumsanctitatem virorum istorum cognoscere quos nobis Dominuscontul it invenire ; nam non tantum cos sanctos creator em

nium per vo ces et facta corum nobis ostend it,imo secundum

335 quod vid ctis p er feras ct canes,qui eis obediunt

,ad eorum

etiam refugium concurrentes . Tune Karolus ercctis manibus

et l acrimans gratias egit Deo cum flctu maximo et plus

31 1 c_ongrent C . 31 3 fuerint madenda ? L ( i

_n 2 am Rande .

scinda i n da 0 . p our coup er le bois qui sera né ces sairepour un tel oeuvre F. (Ci amp i : invenienda.) 319 et clamore C.

voc iferant et L m 1 (am Rande cum und et rm Text unterp ungiert) .320 cum exerc itu C . 324 fuerunt f. C. 325 latram de C . et

en dépit de tous se vinrent rendre devant l’hermitage et entreles herm i ttes leur léchant les mains , les chiens qui couroicnt

apres s’arrctérent a l ’écart , n’osant passer plus entre F. 328

ebcdi c os tendendo L . 332 is torum cognoscere f. C.

B

a l s arccvesques e l s avesques fassan lors capelas e vosajatz rnajestrcs p er far forns ad obs de l a caus e de 31 0

p eyras e de mortier .E

° l S majcstres d e la fusta vasan per 10 hose p er aparelharla fusta

, que ns aura obs . E t cstiers aysso fatz cridar

per tetas las terras, que ns aporten viandas , e fa i z aparelhar

que p uescan venir segurament. E l’

emp erayre d isx : A yssi 31 5

s ia fayt. E comandec aqui metcys al senhor N aymes deBavieyra , que s dones eura d c tot aysso . S enher

,so d isx ,

a vostrc comandament sera fayt et adomp l it . E domentre

que aysso parlavan ,los cassadors de Karles intrcron per

la ost cridan ct apelan am los cas segnen .v . entre sers e 320servias c no podian neguna penre .

E vengron los sers entro a l’

ab itacol e can viron loshermitas

,fengren se p er scgurs e leperon lar l as mas e

‘ ls 325cas d ’aqui avant l ays seron se de l ayrar e de seguir eteran pus de .ecc. cas et aqui metcys , can viron lo shermitas

,cstenderon sc per terra e s p auseron la 11 11 pe sobre

l’

autre mostran senhal d’

umil itat e de hobcdiencia . E Karl es

e tota l a ost,

c’

aysso viron , deren se grans meravelhas, 330

can viron aque que ls cas fazian. Be p odetz ara caseusconoysser, so d isx 1

arc cvesque, la santctat del s baros, que

Dieus nos a faytz ayssi trobar, e no tant solament per votz

del cel ni per autra destinada nos o fa conoysscr , mays

p er las bestias sa lvajas e p er los cas, que obeseysson ad el s 335

e vcnon a l er refugi . E t adonx Karl es endressadas l as mas

vays Dieu fc grans lausers e gracias a Dieu p l oran et

B : 310 aiatz maestres . 312 maestres . vason. 31 4 aporto .

31 7 Baviera . 31 9 intron . 320 am f. B . (F qui men0 ient avecleurs chiens un grand nombre de bétes rousses .) 324 les . leshermitas . 325 luy l. m . 327 viro . 330 meravcllas . 331 viro .

335 salvaggas . les cas . oheseys so . 336 vene . 337 Dieus .

340

345

350

360

365

LC

quam .XX . 111. secum. Tune precepit Karolus ut capellashed ifiearent et quod hed ificatio monasterii tractaretur. E t

vocavit Thomam d iccns ei : Quid eonsuevcrunt iste bestiecomcdcre

,quoniam dabimus eis quicquid volueritis ineunc

tauter. E t tune Vasco E ngel erius a it : Detis eis de p ip crecalido , quoniam talis eomestio decct illas . E t Turp inus

ait : S tul tc,numquam verba derisoria rel inques ? E t Thomas

a it Karolo : Domine,ista animalia non eonsuevcrunt come

dere nisi b erham et folia arborum nee al i is eomestionibus

indigent. E t Karolus fecit eis ap ortari unum hominem ho

neratum de caul ibus,d icens Theme ut amore sui in '

man

d ium daret eis . E t Thomas de d ictis caul ibus bestiassaturavit ; postea dixit, p crcutientihus manibus suis : Revertemini de cetere in nemoribus et cavcatis vos a canibus . E t

suum preceptum animalia p red icta feccrunt et suaviter p erexerc itum transicrunt et nullus fuit

ansus ea tangere,sed

ad loca consueta securiter red ierunt.

oe facto Karolus dixit omnibus ut suas capellas facerent ct

,quot feccrunt et qui , aud iatis . A bbas Sancti

Michaelis de Gargano,monasterium cuius est in quedam

monte juxta mare in A pulea , fe cit juxta hab itaculum suamcap el lam ad honorem Sancti Michaelis . Dominus Leo papatrans ivit aquam Urbioni s et super montem A rgclcrio fecitsuam cap el lam ad honorem S anete Cecilie . A rchiep is0 0 pus

turoncnsis fecit suam cap el l am j uxta Urbionem [fal. 6 n°]ad honorem Sancti Christophori . Abbas Sancti Bened ictisupra Ligerum transivit Urbionem et de societate sua fuerunt

.VII . 111 . et fecit suam cap el lam ad honorem Sancti Bened ietict exercitus ct societas sua tenuit usque ad Kortal lum.

338 capellas f. L . 346 herbarum C . 349 Lucke nachdaret eis ? F LC . 350 et apres bätant les mains leur dit F.

35 1 et gardés vous de chiens . F = B . 360 dessous Roquecaliere . F : B (die Stelle ist corrup t cf. 364 Ligerim

L m 2. Saint B eno i t sur l’heure (s ie !) F. Urb ionem f. L . passaO rbieu . F. 366 hortallum L . j usques aux courtals F.

370

375

380

385

390

LC

Abbas Sancti Dionisii,qui habuit in societate sua

°

.X . abbateset plus quam .XXX . m. homines

,fecit suam cap el lam in

quadam serra ibi prope ad honorem Sancti Dionisii . AbbasM ajoris M onasterii

, qui fait unus de .VII . dormientibus,

fecit suam cap el lam in quodam loco , de quo totum exer

citum p oterat videre,ad honorem Sancti M artini . Abbas

Sancti Johannis de A ngel erio fecit suam cap el lam in quadamcumba ad honorem Sancti Johannis . R otol andus

,ut custo

diret exercitam,fecit suam forciam apud Casl arium et fecit

ibi suam cap el lam ad honorem S ancte M arie . Comes d cAlvernia et abbas de Brinde et .IV . episcopi cum illis cum

suis exercitibus iverunt apud N ausam et feccrunt ibi monasterium Sancti Michaelis et sancta s reliquias ibi miserunt

,

videlicet de sanguine Sancti Stephani et unum dentemS ancte Columbe et de pulvere beati Laurentu et per d ictosep isc0 p os fuit e cclesia consecrata ; item abbas de Briudefecit aliud monasterium juxta Urb ionem ad honorem SanctiJuliani ; ep isc 0 pus angevensis fecit monasterium Sancti Laurenti i ; ep isc0 pus p ictavensis fecit monasterium S ancte

Marie de Palatic . Sed ante quam Karolus exivisset Carcassonam , A ugerius A danens is et du Normandie equitaVerunt ultra montes usque Gerundam et in ripa mariscep erunt jumenta et homines et feminas et infantes cap tos

secum duxerunt et p redam infinitam quam habuerunt tam

de Gerunda quam de Helma et de illis partibus . E t dum

capelle hed ificabantur venerunt et in Serra Rubea apud

LOF: 368 feccrunt C . 37 1 feccrunt C . 373 Saint Jehand

’A ngel i F. 375 au Carla F. ( j . Notre Dame du Carlat W . v.

La Grasse . ) 377 d’A uvergne F. Briuda 0 c f. BP. 38 1 Sancti

Laurentii C . 382 Briuda C. 384 agens is C . d’A gen F. 387

A d anens is LF. (L m 2 adan.) A udamens is C . A nger A danens is

et le due de Norm'

andie F. 392 et in Serra R . L m l 0 . L m 2

unterp ung . et.

BP: 389 les preses B . et efans e gran re de bes tiar ses totnombre lo qualh levero de Girona e d

’E una P. 390 Girona BP.

vengro am tota la presa en la S s eyra Roga et a M ontagutelhs cologuero P.

BP

L’abbas de Sant D euni avia en sa comp anha .X . abbatz emays de .XXX . m . homes e

'

fe sa capela aqui pr0 p ad onorde Sant Deuni . L

’abbas de Mont Maj or,que fo dels .V I I

dormens,fe sa capela en un loc

,don podia veser tota la 370

ost,ad honor de Sant Marti . L

’abbas de Sant Johand

A ngil ier fe sa capela en una comba ad honor de santJohan. B otl an

,per tal que pogues gardar la ost

,fe una

forssa al Casl ar e fc aqui una capela ad honor de Nostra Dona

Lo compte de Lumanha e l’abbas de Briude e .IV . avesques amb els am lors estz vengron ad un pueg c

’a nom

Nausa e feron aqui monestier ad honor de Sant Miquel etaqui p auseron tropas de rel equias , so es a ssaber del sancde Sant E steve et una dent de Santa Columba e de la 380p olvera de Sant Laurens . E pueys sagreron l a gl iey sa .

E l’abbas de Briude fe autre monestier costa O rbio ad

honor de sant Jol ia ; l’avesque d

A njou fe autre monestierad honor de Sant Laurens ; l

avesque de Peytous fe monestierad honor de Santa Maria del Pa l aytz .

M ays enantz que Karl es iss is de Carcassona,Augier Danes

e‘

l duc de Normandia eran anatz caval guar otra l s montzde c ays Gironda et en riba de mar et aqui p reseronhomes e femnas et efans et ameneron los preses e de bestiarses nombre que agron de Gironda e d ’

E una e d’aquelas 390partidas . E men [fol. 1 0 r°] tre fasian l as capelas, els vengron

BP: 367 abbat P. 368 .1 . capela. pr0p de ssi P. Luckein der Vorlage von BP nach aqui pr0 p . 369 abbat . M on

maior P. M aior B . 370 fec B . fe P. 37 1 l’abbat . 372 A nguilier

P . fec B . fe 373 una forssa— aqui f. P. 376

le e. B . d’A lamaynha P,

der Name war schon in der Vorlagevon BP entsteht . Bro id e B . Brieud e P. 377 ab lur ost . queha P . 378 fero BP. 379 a saber P. 381 de la palidade S . L. P.

_ sagrero P. 382 Sant Briud e B .

383 e fe lhad honor de Sant Julia. A nyho P. (ybo V. m 2

,m l : Avinho ?)

384 Peytiers . autre monestier P. 385 dels Palaytz B . 386

enans P. Dancs B . Daynes P. cavalcar entro l s monsde Gironda P. (in der B und P gemeinsamen Vorlage fehltebereits vags , daher entro in P.)

395

400

405

4 1 0

4 15

LC

Montem Acutum col locaverunt sua tentoria et gaudiummagnum fuit in toto exercitu Karoli de adventu eorum.

E t ip semet [fol. Karolus venit ad eos apud MontemAcutum congaudens eis et ipsi erant .xl . m . et adduxerunt

tam Sarracenos quam Sarracenas plus quam .II . m. et septingentos infantes in bressibus . E t ad preceptum Karolifuerunt ibi omnes bap tizati per archiep isc0 pum Turp inum,

qui archiep i scop us mutavit ibidem nomen montis et propterinfantes

,qui in bressibus ibi venerant

,dixit

,quod Mons

Bressorum ap p el laretur de cetero . E t Karolus et omnesho

c mirabil iter app robaverunt et ibidem hed ificaverunt mo

nasterium ad honorem Sancti Vincentii et Karolus deditindumenta omnibus bap tizatis et b l adum ad comedendum

et ad seminandum et precepit eis,ut l aborarent de ce tero

et essent boni christiani et ita factum fait,ut precepit

,

anno incarnationis Domini sep tingentesimo LXXXX I . Hocfacto red iit Karola s ad hab itaculum heremi tanorum etThomas ex precepto domini pape cantavit mi ssam et archi o

ep iscopus Turp inus d ixit evangelium . Celebrata mi ssaThomas ex precepto domini pape et Karoli dedit bened ictionem suam omnibus et Karolus precepit Thome etheremitis post missam

,ut secum comederent. Thomas

resp ondit, quod secum de consueta comestione comederent

l ibenter , sed carnes nec vinum non recip erent ; et ad hocnon p otuerunt induci nisi ad ultimum ,

quando dominus

LCF: 393 arrivérent a un lieu tout proche nommé SerreRouge dit vulgairement Pech Pounchut ou ils dressérent leurstantes F. 406 eos L . 408 Christi Domini C. LXXXI LC.

x

LXXXIX BP. nonante un F. O riginal wahrscheinlich : LXXXI .(daraus PB 11 : LC). 409 hermitaculum h. C. 41 4 ut f. C.

4 1 5 comederet L .

BP: 4 1 2 dissero BP. 4 1 3 maniarian B . maniars BP.

manyarian. que avian acostumatz P. 4 l 4 manyarian P.

LC

papa precepit eis sub pena excomunicationis quod comederent et b iberent secundum voluntatem Karoli ; et ita

420 factum fuit. Post oenam l ocutus fait archiep iscopus Turpinus et ait Karolo : Domine

,op ortet ut hed ifi eetur mo

nasterium de cetero ; nam .IIII . furnos habemus de cal cecocta et lapides ad totum monasterium hed ificandum eon

gregatos ; sed op ortet , ut camus ad marmora,cum quibus

425 pilaria el eventur. E t Karolus ait : D ictemus ante,uhi mo

nasterium fiat . E t juxta habita [fol. eulam dominusAymo de B ayveria mensuravit .XX . brachias in longumfrontis capelle et .XII . per crucem mona sterii . Abbas SanctiD ionisii mensuravit claustrum et d ictavit. Hoc facto Karolus

430 vocavit magistrum suum l ap ideum R obertum nomine,qui

duc s fil ios et uxorem habebat ibi secum,et ait illi : Amice

Roberte,opus istud properes in quantum p oteris et operam

des,ut bene et congrue omnia fiant. Omnibus al iis ma

gistris tam l ignorum quam lapidum dixit idem . Postea435 come s flandrensis dixit Karolo : Domine , ex quo Deus nos

huc duxit et direxit et tam sanctissimos viros nos invenire

p ermisit , faciatis monasterium honorab il e et pul crum adhonorem virginis Marie et d itetis cum d iviciis et possess ionibus et faciatis Thomam hie abbatem et nullum alium

440 hie p onatis . E t Turp inus ait : Valde congrue et bene locutus est dominus comes flandrensis et eius consilium approbamus . E t Karolus resp ond it : Sit ita , si Thome p lacuerit .

LOF: 422 duos furnos C . F = LBP. 423 et f. L . mo

nas terium faciendum C . congregatos f. L . 425 d iocem L m 1 .

d ieemus C (désignons prendre ce lieu du monastere F).426 et aus s itöt A ymont de Bamet e mesura tout joignant l

’her

mitage vingt brassées en longueur pour le frond de la chap elle F .

431 secum ibi C. 432 R otberte L . p oterit C. 433 aliis

omnibus mag . 0 . 435. 441 . fland renchis C . 439 hie f. L .

BP: 440 tenen B . e totz quans em ho tenem per be faytque Thomas sia lur regidor. 44 1 adonquas . si a Thomas platzet a totz . A us idas aques tas p araulas entre Karles e sson cossclh

e l ’arssevesque Turpi dix que anesso a la mes sa P.

BP

apoderar,entro que l ’arcevesque Turpi lor o mandec en

pena d’escomengament . E t adone feron la

voluntat de Karles . E can agron manj at,l’

arcevesque 420

Turpi d isx a Karl es : S enher , aras covenra que hedefiquemlo monestier

,que .IV . forus avem de caus e pro p eyra

ajustada ; mays cove sse que anem al s marmes ad ops delas corundas a far. B ichem enans

,so disx Karl es

, onsera lo monestier. E de costa l

ab itacol lo senher N aymes 425

de Bavieyra mesurec .XX. brassas en l onc del front de lacapela e .XII . en crotz del monestier. L

abbas de SantDenni mesurec l a claustra e la deehec . A ysso fayt Karl es

ap el ec lo maystre de la p eyra Robert , que avia aqui .II .filhs e sa molher

,e d isx ad el : Amic Robert

,aquesta 430

obra coyta aytant cant p oyras e sia tot be fayt e covinentment. E t als maystres de l a fusta disx atrestal .

E t enapres lo comte de Flandres d isx a Karl es : Senher, 435pus que Dieus nos a faytz ayssi venir ni

‘n3 ha donat atrobar

tantz bos baros,faytz lo monestier bel et ondrat ad honor

de madona Santa Maria e faytz lo rie d’

ondradas p ossctios

e p ausatz hi Thomas per abbat. E Turpi dis : Fort ondradamente b e a parlat lo comte de Flandre s e totz tenem per bo so 440que ha dit. E Karl es dis : Doux ayssi sia, si platz a Thomas .

BP: cm pena d ’escomergament P. 4 1 9 fero BP.

e sela era clhs f. P. 420 agro B P. maniat B .-yat P. 421

ara covenra que hed ifiquetz P. 422 le mon. B . 423 aius tada P

f. B . marmetz B . mays que nos covc que anem alb s marmes P.

424 a fayr. veyam hen sera elh monestier abans . S eynher, dec osta l ’ab itacol . E

°

lh seynher N aymes de Bav. P. 425 lemon. B . 426 .xxx. brassas ad obs d elh front de la cap elaP.

427 e—monestier f. P. 428 clautra B . la claustra on fora P.

429 10 maestre d . l . p. Robert P. 430 e ssa moler P. 43 1 eochiaaytant quo p oyras e ss ia P. e vor covinentment f. B . 432

aque meseys mandeo als maes tres P. 436 p us Dieus nos hafaitz venir aissi ni °ns ha donatz atrob . tans sans homes P. 438

le B . e faitz lo rie e d ontz lor honradas p osses sios e p ausatzaquest home sant Thomas. E -l

’ars sevesque T. P.

445

450

455

460

465

LC

E t omnes fuerunt in hoc pariter concordati. Tune ait

Turp inus : A ud iamus missam,quoniam campanelle sonant

,

et audita missa vol untatem Thome et consilium aud iemus .

Tune iverunt omnes ad cap el lam heremitanorum et Thomas

p rep aravit se ad missam cel ebrand am. E t dum missa delebrabatur

,eece .IV . viri ceci de l onginquis partibus venerunt ;

nam duo fuerunt de Alamannia,de R aynab 0m ,

alter deAnglia

,l ondrens is

,quartus p etragorieens is et quil ibct cereum

aceensum in manu sua p ortavit. E t venientes ad cap el l am

cl amaverunt voce magna dicentes : Virgo Dei genitrixM aria

,restitue nobis lucem ; nam ad istum sanctissimum

locum venimus confidentes de tui mi sericordia et quia iamloci sanctita s et heremitanorum bonitas est in d iversis

mundi partibus pub l icata ; mediante qua nos hie venimus

implorantes tui misericordiam,ut med iantibus [fo l. 7 r

°]p recibus istorum tuorum famul orum heremitarum de tuaplenitudine gra tie in occul is nostris infundas

,ut visus cl a

ritas nobis miseris restauretur. E t quia missa celebrabatur,

fuit eis silentium imp ositum . Sed heremita Thomas et aliifratres ip sius eos ita fientes et clamantes resmxerunt etomnes misericordia moti pro ip sis preces Domino effuderunt .

E t dum eucharistia per Thomam elevahatur,tanta claritas

de celo descendit,quod omnibus fait visum ip summet

creatorem omnium descendisse et vox magna intonuit

d icens : E xaud ita est , Thomas , tui dep recatio et tuorum .

LCF: 443 in hoc f. C . 447 p rop eravit C . 449 taynabue

LC . R ivergue F (wodurch R — r gesichert werden) . les deuxfurent d ’

A llemagne, de R ivergue. F= LC . 450 cercam ? L m 1 .

(cereum L m 2.) 45 1 de cap el lam L m 1 (m 2 am Rande : ad) .452 c lamaverunt f. C. 453 nous sommes venus a ce saint lieu avecconfiance a votre miséricorde au bruit de la sainteté d ’

icelui

et de ces braves serviteurs qui s’ép and en diverses parties du

monde,sp érant que leurs prieres impétreront pour nous ce que

nous ne sommes pas dignes de recevoir F . 459 et visus C .

463 omnia moti C . omni a ? miser. motis L m l . omnes miser.moti Lm 2. miserie. f. C . mais Thomas et ses freres émus de pitiéoffrirent leurs voeux a Dieu pour leur guérison F. 465 proomnibus L m 1 (m 2 am Rande : quod) . ipsum inter creatorem C.

LC

E t tunc ap ertis c ecalis ceeis fuit visus claritas restituta etvoce magna clamantes reddiderunt grates beate virgini

470 Marie . E t archiep isc0 pus Turp inus p osuit coram eis .1 v .

denarios de d ivers is monetis et ait illis : Quid videtis ?

R esmnderunt et d ixcrunt : Domine,videmus unum altare et

unum cal ieem deauratum desup er et Thomam p rep aratum

ad missam cel ebrandam et vos omnes . E t ait Turp inus :

475 Laudetur Deus ; sed quid adhuc videtis reSp iciatis und ique.

Tune resp exerunt versus terram et el evaverunt denarios

unumquemque nominantes . E t tunc a it Leo papa : Benecognoscimus quod vident ; et ideo reddamus gratias Creatori

,quia visitavit nos et suum orientem fecit desccndere

480 super istos . E t p roieeit se flexis genibus in terram et postcum tetus exercitus tam cl ericorum quam al iorum flendoet lacrimando gratias agentes beate virgini Marie ; et campanelle per se pul saverunt. E t tunc ex percussione pectorum et fletu et p l anctu tota vallis resonabat mirabil iter

485 et hoc duravit per totam diem usque ad noctem ; et tantafuit leticia in exercitu

,quod famis etiam neminem occup avit

propter miracula,que Deus eis ostenderat manifeste . Sed

toto exercitu congregato ante cap el l am Sancti Michaelisdominus Leo papa suum sermonem [fol. fecit coram

490 omnibus in hunc modum : Viri fideles,sanctitatem loci et

bonitatem heremitanorum nobis ostend it Creator omnium inaperto ; nam non tantum corum habitus et verba hoc nobisostendunt, immo etiam,

secundum quod vid istis,fere nemo

rum et animalia bruta et non tantum ista, sed etiam voces

LCF: 468 et claritas C . 477 unumquodque nominantem L .

483 p ersecuss ione L m 1 . 484 mirab il . reson. C . 486 famis

LC (L m 2 fames) . 490 coram hominibus L .

BP: 490 d’

aques tz sans hermitas que aiss i avom trobatz P .

49 1 d emostratz B . 493 salvagas P.

BP

E t aqui meteys l os sexs cohreron ler veser e feron gra tiasa Dieu.

E l’

arcevesque‘

Turpi p auscc l er davant .IV . d iniers ded iverssas monedas e d isx l er : Que vesetz ? S enher , unautar e desobre un calitz daurat e Thomas ap arelhat decantar messa e vos autres .E Turpi d isx : Dieus ne s ia lausatz et encara gardatz quevesetz entorn vos . E t adoncx guarderon vays terra e l everon ne los d iniers e mentaugron cadahun per son nem

[fo l . E t adonx d isx lo senher papa : Ben conoysxem

,que vesou e fassam ne lausor a Dieu

, que ns ha

vis itatz de la sua resplandor sobre aquestz. E t el metcyse totz los autres p l oran feron gratias a Dieu e l ausors ;e las campanas someron per elas meteys sas .

E t adonx de l feriment dels p ieytz e del p lor meravelhesament resonava tota la va lh ; et aysso durec per tot lodia entro l a nueyt e fo tan grans lo gaug aquel d ia pertota la ost, que negu no ac dezieg de manjar ni non ae fam

per los grans miracles,que Dieus fe aquel d ia . E com

fos tota l a ost ajustada costa la ’

cap el a de Sant Miquel ,lo senher papa Leo fe son sermo denaut totz en ayta l s p a

470

475

480

raul as : Baros fizel s,la bonesa e la santctat d ’

aquest loc e dels 490hermitas nos ha Dieus demostrada e no ‘ns ho a ara solament

mostrat en la convers satio dels hermitas ni en lors p araul asni en las bestias salvajas , mays en l a el artat et en l a votz

BP: 468 et aitantot eobrero lur vista P. 470 Fait aques tmiracle en p res sens ia de Karles e de totz los autres l

’ars s eves

que T. deniers P. 47 1 d ivesas P. 472 e vor d es obre f. B . edesus l’autar ha un calice daurat . ap arelec P . 474 lausat B . lau

satz P. 476 els d . B . 477 senhor B . be P. 478 veso P. 479

ves itatz de l . s . resplandor et ha donada sal at e lutz en aques tz sex P.

480 les autres B . a lh papa messeys e totz los autres es sems . P .

481 sonero B . meseychas P. 483 de feriment del B . d elhs

ferimens d elhs p ieytz P. 484 reys s ond ia P. 485 tot lo dia entroa la nueyt . tan gran gaug P. 486 11 0 hae d es ig de manyar detot aquelh dia ni agron fam ni s et . P. 487 fee B . fe P. 488

aiustada BP. M ichelh P. 489 le senhor B . 10 sant p. L. P.

495 de celo cum el aritate maxima venientes et visus occ'

ul orum

recup eratio ,secundum quod palam Vidimus in presenti.

E x quo igitur tam sanctum locum et tam bonos viros invenimus

, p recip io vobis omnibus ex parte Domini, ut omnesdemus unanimiter operam ad monasterium faciendum . Sed

500 quia in subiecto loco et arido sumus c t vix possumus habere victual ia et totius cleri consilium est

,ut R otolandus

cum his,quibus ei p l acuerit , transeat montes et equitet

per t otam terram usque Barchinonam et Gerundam et nonfaciat ibi moram maximam

,ne reges i l l ius patrie p oss int

505 congregari bellum ei publicum faciendo ; sed ab eo et abomnibus peto donum hoc

,ut de omnibus

, quecumque

lucrati fueritis,decimam partem dicte beate M arie monasterio

ad ea, quecumque fuerint ibi facienda et necessaria, detur.

E t tam R otol andus quam alii una voce clamaverunt di

51 0 centes : Fiat,

fiat . E t tunc Karolus a it Rotolando : Karissime nepos

,vos ibitis s icut dominus papa dicit ; sed cavcatis

vobis ab omni decep tione S arracenorum . E t volo,ut vo

b iscum ducatis .xx.m. mil itum et .xxx.m. p ed itum et quamcitius p oteritis redeatis . E t ita factum fuit accepta bene

5 15 d ictione a Thoma et omnes secundum quod dictum fuerat

recesserunt . I stis ab eo sep ara tis Karolus congregavit

exercitum et ait illis : Viri boni, R otol andus recess it,quem

Deus cum omnibus sociis suis sanum et incolumem nobisreddat. Sed tres sep timane sunt elapse , quod nos fuimus hie,

LCF: 500 E t p arceque nous sommes en un lieu désert etaride et que nous n

y pouvons pas trouver des vivres , notreconseil a ordonné F. 50 1 ex to tius L . corr. : mei et to t iuscleri c . es t 503 per f. C . 507 diete f. C. 508 ac necessaria C .

509 clamantes C. 5 1 0 dicentes f. C . R otolandus L . 5 1 9 Lückenach fuimus hie“

ef. BP. (F kürzt )

BP: 51 6 R otlan am sa comp aynha se partie -e tenc sa

via P . 5 1 7 aiutec B . aius tec P. 5 1 8 rendra D . si ad elb platz P.

5 19 sab 0 be elh rey P.

LC

520 et idee ep ortet nos tractare qual itcr exercitus maneat , nea l iquis p es sit ex nobis [fol . decip i . E t Girardus deViana dixit ei : Domine

,sciatis p ro certo , quod antequam

sint sex dies el ap si habeb itis hie p rel ium magnum. Verumest pro certo , dixit comes Handrensis ; nam ego scie quod

525 rex N arbone et alii quam plurimi sunt congregati ; quarefaciatis exercitum stringere et fereias hed ificare in cacuminihus mentium, ne inscientes p oss int nes vereeundari , etpostea faciatis cas stabilire satel l itibus cum habundancia

victual ium copiosa et deincep s vestrum p oteritis hed ificare

530 monasterium omni timore ab iecte .

'

I stud consilium ap p rebo ,dixit Karolus

,et omnia que consul itis faciemus . Tune

precepit baronibus,ut ferc ias facerent. E t unam fecit fieri

in M onte Bresserum cum tribus mirandis et aliam in RupeGil eria cum .v . mirand is ; a liam supra Sanctum Christepherum

535 cum .IV . mirand is,apud M iralhas a liam in introitu vallis

,

apud Sanctum D ienis ium aliam,apud Rup em de Bosca

aliam cum duebus mirand is,apud N ausam aliam,

que valdefuit necessaria et cam satel l itibus optime p remunivit. Cum

fercie fuerunt faete , multum p lacuit Karele et tete exer

540 eitui et dixit eis : O p ertet, ut de cetere nostrum opus pro

p eremus . E t vocavit R obertum,magistrum operis

,et ait

ei : E cce dedi tibi mille homines et .ecc . bestias a d defe

rendam ea que fuerint necessaria et picas et p a las etal ia ferramenta et .VII . milia paria cirethecarum et victual ia

545 ad tres menses et , si aliquid aliud est tibi necessarium,

mode pete . E t R ebertus resp ond it : Quicquid est nobisnecessarium habemus . E t archiep is0 0 pus Turp inus ait

LCF: 529 p oteris L . 533 a Roque Caliere avec cinq, surSaint Christom une avec quatre

,une sur M irales a l

entree dela valee F . 534 aliam f. CL . L m 2 am Rande aliam . 535 M i

ralas C . 536 bosce C . une autre (sc . s entinele) sur la Roquede B oesse F. 538 multum fuit n. C . 540 ep erteret C. 543

pilia L . pila C . 544 urspr. vielleicht .VII . milia besamtos,daraus

verlesen „de gantes “ cirethecarum F=LCBP. ef.Anmerkungen.

545 es t ibi L . F= CBP .

BP: 544 ferramens B . d’

autres feramens trop s P. gans B P.

p arelhs de gans P. 545 si albs P. 546 to t sse avom que ns f. m . P.

BP

de Narbona e l s autre s, per que s cove , que estiam saviament e que no nos p uescan decebre. E Guiraut de Vianad isx : S eynher , sap iatz per cert que , ab ans que vengua a.VI . jorns cemp l itz , auretz ayss i gran batalha . Vers es percert

, so dis l e comte de Flandres , que yeu sei que l reyde Narbona e d

autres trop s sen ajustatz per que, senher,

es be que fassatz estrenher l a est e bastir ferssas els

pueitz la on miels sera , per c’

em no nes p uesca far ver

genha , e faytz las establ ir de s irventz ; p ueis p oyretz se

gurament hed ificar lo monestier. A quest cossclh tenc perbe

,so d is Karles .

E t adoux comandec a sses bares que [fol. 1 2v°] fessenl as forssas . E fe n una far el Pucg de Bres solas am .III .miranda s et autra a R egöa Guil ieyra ab .v . mirandas

,

sebre Sant Cristel autra ab .1v . mirandas,

a M iralha s

autra a la intrada de la va lh,

a Sant Deuni autra,

a l a Rocha de Beychia autra ab II mirandas,a Nausa

autra,que y ac grans obs e fe l a be stab l ir. Quan

las forssas foren faytas , met plac a Karl es et a teta l aest e d isx ad els : Huey mays se cove que cochem nostraobra . E t ap elec Robert , maystre de l

ebra,e d isx li :

Vec te que t’ey donatz .m . homes e .ecc . bestias ad acabarla obra et ad aportar so que t sera mestiers e picease palas et autres ferramentz e .VII. m. gantz e p ro

vianda a .III . meses e,si a l s te fa mestiers

,ara o

demanda . S enher,so d isx Robert

,tet aque avem

,que

nes fa mestiers . Pueys l’

arcevesque d isx a Robert :

BP: 521 e que nos guardem que no nes p usquan d es sebre P.

p uscan B . 522 que venga .v1 . iorns P. 523 batala P. 524

le comte B . lo e. P. 525 s se aiustatz P. 526 estreynher P.

527 albs puetz la en mielhs s . fasseder, per talh e’om no nos pes

qua P. 528 fayt P. s irvens BP. p oyrem P. 532 fes sen B .

a ses baros que fes san las forsas test e d eliure, e fe far una ter

alh p ueg de Vilas Bersas P. 534 Gui liera B . Requa P. 535 fe *

n

autra s obre Sant Cristel. a M it alas P. 536 autra B oychia

autra incl. f. B . 537 ab .II . 111 . autra incl . P. 538 f . la es tab l irP .

539 fero B P. 540 que ns eeehiem n. e . P . 54 1 maestre P.

542 Vec que t’ey P. 543 so que y sera mes tiers P.

520

525

535

540

545

550

560

565

570

CL

Roberte tu habes .XX . pila et marmorcs ad faciendumfundamentum chori et facies .XIII . fenestras et unum foramenrotundum et cum arcubus revelvetis tetum monasterium ;hed ificabis etiam in choro demninorum .X . arche s facicsque.v . ab utraque parte et .X1V . arches in [fo l. tota aliaecclesia et omnia capitella concava facietis ; nam in quolibetp onemus satis reliquias. E t R ebertus a it : Quet capita

,ut

fiant ibi al taria,fa ciemus ? E t ait Leo papa : Propter strie

turam loci tria tantum . Sed fenestras capitis,uhi erit al

tare beate M arie virginis,fac iatis magnas et super quam

l ibet unum foramen d imitatis , ut in quolibet una cupap ess it intrare ; quod foramen p essit cl aud i lapide eminentiad modum clavis et inter quaml ibet fenestram aliud foramen

p ermitatis et p rop eretis opus et .xx. pila congrue ord inetis .

E t Karolus ait magistre : Roberte , omnia hec red igas in

scrip tis , ut nichil omitas de his . E t a it R obertus : Vestri

et corum voluntatem in omnibus faciemus . E t tunc exierunta monasterio et comederunt .

Facta comestione septem milia bestie honera te victual ium

intra verunt val lem,que versus Tholosam pariter veniebant

,

de quibus Karolus et tetus exercitus fuerunt quam p lurimum

gratul ati . E t dum istud gaudium in exercitu ducebatur,

Vasco E ngelerius venit cum sep tingentis mil itibus armatis

et adduxit plus quam .XXX. milia inter beves et vaceas etsa lutavit Karolum et alies d icens : Domine

,R otolandus et

LOF: 554 Lucke nach satis reliquias ? ef. BP. Naeh p onemus Lucke von 8— 1 0 Buchst. C . 557 Marie f. 0 . superqual ibet C . 558 culpa L . 559 c laudere C . 561 .XX . et p ilaL m 1 . (p ilas m 569 quam f. L . 57 1 A ngelerius L . F= CBP.

BP: 569 K .] R obertP. fero fort alegres e n agro gran p la sserP.

agro B . 570 d avon B . e mentrc clhs s ’alegrave d’aquesta ven

guda P. 57 1 E ngelier. cavayers P . 572 vachas P. 573 etotz les autres que amb elh eren P. enauss i B .

CL

alu baroncs salutant vos et totum exercitum et,secundum

575 quod p romiserant , mitunt ad heremitas et ad monasteriumbeate Marie d ecimam partem sui lucri et eece .XXX. m . interbeves et vacoas et inter eques et mulos quadringentos ,.XI . milia besantes auri et nenaginta pannes de seriee etaure ad ornamenta menastern p rep aranda . E t ait Karolus

580 ad cum : E stne sanus R otol andus ? S anus et incolumis,

dixit Vasco,et multa lucrati sumus ; nam et Villas et castra

cep imus et ter preliati sumus et omnes devincimus et mandatvobis R otol andus

,quod vos decimahitis terras et quod ipse

et alii barones vestrum preceptum sunt pam ti in omnibusad imp l ere. E t Karolus

,quando aud ivit i sta

,

gratias agens Deo gavisus est ultra modum et ipse et Turpinus vocaverunt Thomam et a it Turp inus : Thoma , recipiatis thesaurum

,pannes et omnia i sta

,que R otolandus

mitit vobis . Absit,dixit Themas

,quod aliquid proprii ha

590 beamus ; vestrum sit et quicquid de ce volueritis faciatis .

E t Karolus ait ad Engelerium : Dicatis mihi quas term sacquis istis . Domine

, Cerdaniam totam et medietatem deGerunda et sal ivimus apud Barchinonam et ibi fuimus multalucm ti et assal ivimus apud Yl eridam et apud Balager et

595 neu fuimus ausi ultra ire ; nam .XX. reges emnt congregatiet sine vestri consilio noluimus cum eis p rel ium facere.Bene fecistis

,dixit Karolus ; sed citra quid fecistis ? E t

Vasco ait : In montibus Urgel l i fecimus p rel ium cum tribusregibus scilicet rege S egevie , nomen cui erat A bsuatus,

600 alter toletanus Ferregandus , alter fuit de Fraga Sup ersingusnomine . I stos tres eccidimus et cum illis .CXXXI I I I . miliade gente sarracenica et amis imus quadringentos de nostris .

LCF: 580 et est sanus C . 586 grates C. 590 quitquid d ee

voluerit is fac . C. 593 multum C. 594 Ylerdam . B elarger C.

Balanguer F . 599 Sardonie . A ssuatus C . A b svatus F. 600

tho letanus L . S erregaud F. Sup ers igus LC c f. BP. Supersvigns F Sup ers ingus . corr. Ferregandus nomine?

BP: 599 S eguonia B . so *ys a s saber elh rey de S agonia . Abrivacus P. 600 Tholetala B . Tholetrana . Feyragan P. 60 1 S chre

singas . auss im P. aueirem .exxx.m . B . .exxx1m m . S arras is P .

602 gentz B . ne f. P.

BP

autres bos baros vos saludan e tota la ost e,segon que

avian promes,trameton als herm itas et al monestier de 575

madona Santa Maria la dezena part de l er guazanh . Vecvuo 'n .xxx .m . entre bueus e vacas et entre caval s e mul s.CCCC . et .X I . m . bezans d

aur e .X C . draps de ceda ed ’aur a l a ornamenta del monestier. E Karl es d isx adel s : E s vieus B etlan ? S enher , sas e sal s es , so d isx 10 580

Guasc E ngil ier, e trop avem guazanhat ; vilas e castel s avempresas e tres vetz nos em cembatutz e tota hora avem

veneut . E manda ns R etl an que vos deumetz las term se que el e l s autres bares sen ap p arc lhatz de far vostrecomandament en tetas causas . E Karl es can ansie aquestas 585

nove[f0 1. 1 8 0 °]1has fe grans l ausers a Dieu et a legrec se metfort et el e Turpi ap el eron Themas e d isx li Turpi : Thomas ,p rendetz aquest thesaur e l s draps e tot aysso que vos

tramet R etl an. N e,senher

,no vuelha Dieus , que nos aj am

propri, so d isx Thomas ; vostrc sia e faytz ne so que us 590

vulhatz. E t apres d’

aysso Karles dis ad E ngil ier : D iguatzme quals terras avetz guasanhadas . S enher, teta S erdanha el a maytat de Gironda e cavalguem a Bars sal ona et aqui

guasanhem tr0 p , pueys aLerida et a B alaguier ; e no ausem anard

aqui enant ; car .XX. reys eran ajustatz centm nos e ses vostrc 595cossclh no *ns velguem amb els cembatre. Ben e gent o feytz ,so dis Karl es, mays de sa que avetz fayt ? R °

l Guaso d isx liEn las montanhas d

Urgelh fern batalha am .III . reys,so es

a ssaber am 10 rey de Segovia, que avia nem A brivatus , l’autre

de Teletana,que avia nem Ferragan,

l ’autre de Fraga,que 600

avia nem S ebrecingus . A questz .III . aucim et ab esde gent sarrasina e nos perdem ne .0 0 0 0 . dels nostres .

BP: 574 bos f. P. 575 aviam . trameto P. 576 saneta B .

577 e ve us que*

us ameni P. .xxx.m . f. P. 578 .xv.m . P.

.IC . draps B . 579 ad ornar elh monestier P. 580 viu P.

le Guasc B . elh Gase P. 581 e s ap iatz , s eynher , que tropavem gasaynhat , vilhas e castelhs que avem presas P. 583

R etlan f. B . manda us,s eynher, R etlan que donetz las terras P.

584 fair P. 587 ap eleyro B . ap elero P . 588 aquetz tressaur

qua ns tramet P. 589 uela P . aiam BP. 590 p rop i . fayt ne 10que us velretz P. 59 1 ap rop aisso P. 593 GirOna . quavalgon P.

597 de ssa P.

LC

E t ait Karolus : E t R etol andué ubi remans it ? R esmnd it

Vasco : Domine , apud Imp urias in ripa maris qui605 p remiserunt ei quod bap tizarentur. Sed apud Urgel lum

amisimus quemdam baronem optimum,de que R otolandus

et tetus exercitus dolent ultra modum,et amere ip sius

R otol andus facit fieri monasterium in capite montium Roselienis ad honorem Sancti Andree

,quod monasterium crit

610 sub monasterio Cra sse, secundum quod R otolandus p romisit,

et ibi est sepul tus ille bonus vir. E t quis erat ? dixitKarolus . Domine

,A ugerius de Normandia . Tune ,

doluit

Karolus et omnes,qui cum eo emnt

,de morte ip s ius . Postea

K aro lus vocavit Philomenam,magistrum ystorie ,

et dixit

51 5 quod totum hec p eneret in ystoria et nichil fal si [fol . 1 0app oneret, s i in sui vellet amicitia permanere .

i s p em ctis comes Flandrensis vidit,quod tota vallis

erat repleta tam victual ium‘

quam animal ium et quodsaeietas magna et gaudium magnum venerat in exercitum,

620 dixit Karel e : Domine , ex

quo in tanta sacietate sumus ,

op ortet ut nomen vallis mutetur ; nam nen est de ceterecongruum ,

ut vallis Macm vocetur. E t Karolus a it Turpino : Justum est

,quod comes dixit

,et vos imp enatis aliud

nemen . Ait : Libenter ; vallis Crassa de cetere nuncup etur.

525 E t hec nomen p l acuit regi et tote exercitui et ita fuitpostea nuncup ata . E t dum de mutatiene nominis letarentur,eece quidam nuncius Karoli intravit

,qui sciebat omnes

linguas,quem Karolus per diversas term s mittebat . E t

LCF: 604 a cause que les habitants de ses lieux lui ontpremis de s e faire chrétiens F. quod dam L . 61 2 O gerius deNormandie F. 61 4 Philanelle F . 619 societas LC. la valée

remp lie de vivres et la grande afluance qu’un chacun . . . eu

avo it F . 620 in tanta societate LC . puis qu’il nous est arrivéune tei le abondance des choses nécessaires F. 624 S it e

,dit I’A r

chevéque , p uisqu’il vous plai t elle s ’ap p el lera la valée grasse F.

626 p andant ces discours . F = B P.

BP: 626 clhs es tavan en aques t parlament de la valh P.

627 message B . messayer P. 628 lenguagges B . lengages P.

630

635

640

645

650

LC

dum Karolus cum vidit,vocavit eum d icens : Unde venis ? pro

qua de causa tantum stetisti ? At ille ait : Domine,d e Pre

vincia veni cum exercitu maximo S arracenorum et,cum crunt

congregati,erne t .XVI . reges et putant vos hie devincere, nam

seiunt quod i stud monasterium hed ificatis,et quil ibet istorum

venit cum tote sue posse et audiatis qui sunt reges : M a

tm ndus est primus,rex N arbone

,ad cuius preces omnes

a lu veniunt ; secundus rex vivarens is ; tertius Barretusnomine

,rex auraticensis ; quartus M ordanus , rex avinienensis ;

quintus Aly,rex am latensis ; sextus Corbinus , rex nemau

sensis ; septimus Blabetus , rex gaba ldanensis ; octavus Vitrenus

,nitinensis rex ; nonus Furenus , rex l edevensis ; de

cimus H eber itus , us cis sens is rex ; undecimus Tamarindus ,magal onensis rex ; XII . D anabutus , biterrensis rex ; XIII. Quarantus

,agatensis Tex ; X I V . A rchil andus

,rex terragenensis ;

XV . S athenus , barchinonensis rex ; ‘XVI . [fol. Mahe

metus, girondens is rex. E t habent inter istos milites lori

cato s .CLXX . 111 . et p ed ites armatos .CC . 111 . E t d icunt,

quod vi recup erabunt Carcassonam et Thol esam ,A l bium,

Caturcum et quicquid eis ab stul istis et vos et vestmm

gentem devincent ; et ego dimisi eos in vado Capre Pincteet non timent aliud

,nisi ut vos fugiatis . E t ait Karolus :

Inanis est eorum timor,

nam si decem tanti essent , hieme modis omnibus invenirent

,quia hedifico hie d emum

beate virginis Marie,que mater est omnip otentis Dei, et ex

LCF: 630 s tetistis C . 636 vivariens is L . le re i du Vivaresest le second . Berreetus , rey des A uras ticiens F. 637 d

’A uvergne

nemmé M erdan F . 638 Aly f. F Corb ieu F . 639

galdänens is C . 640 Vitreus,rey de Rondes F (F liest in seiner

Vorlage Furens F. 64 1 heb itus c iss ens is L . habitueens is 0 . le d ixiéme d ’

Uses nommé E b itus F. Tamarin F. 642 bitterrens is C. Garant F. 643 rex agathens is C. terregenensis L .

rey de Tarragone F . 644 rex barch . C . Sateu F . 646 .CLX .

LC . F= BP. 648 Carcutum C . Castres F. (C. et Albi F=BP.)649 Pinte L (au gué de la Chevre Pinte F) . 653 Marie virgini . est mater 0

BP: 65 1 vana es lur entecio quar per sert aissi le °m trobaran,si eran .x. tans que no se P. 652 s ancta B . ad honor de la vergemayre de Dieu en que es tot p od cr P.

BP

can lo vi Karles,ap el ec 10 e : Don ves , d isx el

,per que

as tant estat? S enher , d isx el,de Prohenssa so vengutz 630

am gran est de S arrazis e,can seran ajustatz , seran .XVI .

reys qu’els sabon, que vos faitz hed ificar aquest

monestier,e caseus dels reys es vengutz ab tet son [fo l. 1 4

poder et aujatz quals reys sen : LO p rmm’

ers es Matran,rey de Narbona

,e per ses prex son totz vengutz ; l e segon 635

es lo rey de Vivares ; l e tertz es lo rey d’A urengua ; 10

JUL e s lo rey d’

A vinho ; 10 .v . es rey d ’

A rl e ; 10 .VI. c’

a

nem Corbin es rey de N emze ; l o .V1 1 . es rey de Gavaudaet a nem B labet ; l o .V1 II . es rey de Nissa ; lo .IX. es Furen

,

rey de Ledeva ; 10 .X . es rey d ’

Usest et a nem E beritum ; 640

lo .x1 . es rey de M agual ena et a nem Tamarin ; l e .XII . esrey de Bezers et a nem D anabut ; 10 .XIII . es rey d

A cde

et a nem Guarantus ; 10 .X IV . es rey de Terragona et anem A rchi lan ; l e .XV . es rey de Barssalona et a nem

Saten ; lo .XVI . es rey de Gironda et a nem Mahomet. E t 645

entre totz aquestz han de cavaliers .CLXX . m. e de sirventz

guarnitz .CC . m. E dison,que per forssa cobramn Carcassona

e Thol osa e Cahortz et Albi e tot quant tout ler avetz evos e vostra gent vencemn ; e yen

' ey l es l ayssatz a l ga de

Capm Peneha e non an temor mays de vos que vuo ‘n 650fugiatz . E Karl es d isx li : Vana es ler temor

,e

ayssim

trobaran,si eran .X . tantz ; car ays si fau mayse ad honor de

madona Santa Maria,que i s mayre de Dieu l e tet poderos .

BP: 629 vie P. 630 e lh messag ier reSp ond ec li : S eynherde Preens a P. vengut BP. 631 de S sarras is P. 632 .xv1 .

reys totz ab lur p od erglos

gualhs vele venir sobre vos

,quar sabo P.

sabo B . 633 4 vengut monestier que tet quant hi ha veledestruir. E t ieu, seynher, dire us qualhs reys s o per nem : Pra

miers M atran P. auiatz B . lo p rumz'

ers es f. B . 635 e p er bi svengutz f. P. 636 Vivars P. A urenca B . 637 10 rey d ’A rles P.

638 Cebrin B . lo . .v1 es lo rey de N emse e ha nem Corbin P.

Granada P. 639 Jussa B . 640 Uset . E britan P. 641

Tamarim P. 643 Garautus P. 644 A chilan B . A rchilam P.

645 Sathen P . s . Anmerk . 646 cavayers P. e de m . f. P.

647 diso BP. 648 Chaortz P. 649 e vos e us tras gens dissoque vens iran P. yeu e les l . B . a Cap ra al ga de C . P. B .

las sxatz a Cabra Penehya e disso que no han temer de vos

mays que vo n fug iatz P .

LC

quo mater est ip sius , eius patrocinium p reval et eorum fragili655 eongeriei infidel itatis et stul titie plene . E t certe id

,quod

de nobis eredunt facere,nes de ip sis eius sufi

ul ti patrociniofaciemus . Sed ut

'

rnam R otol andus esset hie nobiscum . H ec

dicte ait alta voce omnibus,qui aud itis rumoribus emnt

circa eum eengregati : Viri nobile s , isti reges ques audivistis660 veniunt contra nos et sunt hie prope et

,l icet sint multi

,

eorum potentia crit parva ; nam Deus , qui est vera potentia,est nob iscum et eos edit et nos sumus hie ad honoremB eate Virginis congregati et sumus certi quod eius tuemurpatrocinio ; quare nullus vestrum dub itet neque p aveat, sed

665 yl ares et cum gaudio stetis,quoniam eos viril iter devin

cemus . E t p aup erier vestri dives efficietur hodie et sial iqui meriuntur sed utinam nullus moreretur ejus animacum angelis gloriab itur in cternum . E t p rep aret igitur qu1libet arma sua et satellites armati ascendant montes et , si

670 eos viderint,nuneient nobis . Tune tetus exercitus cl amavit

d icens : Domine,sit ita ; nam quil ibet nostrum est leone

animosior et eos nequaquam dub itamus . Tune ait R ogerius ,ep iscopus Carcassone : Domine

,consul itis ut milites. ad

custod iendum Carcassonam vadant ? Placet mihi dixit

675 Karolus [f0 l. 1 1 1J°] E t ita factum fuit. Po stea misit Karolus ad custod iendum N ausam comitem flandrensem cum

duobus mil ibus mi l itum et quinque mil ibus p ed itum . E t

dum venissent i l luc,viderunt totum exercitum S arracenorum

LCF: 655 plena LC. 657 faeimus C. 660 et sent bienpres d’iei F LC ef. P. sunt Lm 1 . 661 parva L BPF . p rava C .

665 d evineeremus C . 666 vestris C. L m l (L m 2 vestri). 670

nunc . n.] convenient nobis O . F LBP. 67 1 dominus L m 1 . d e

mine m 2. 672 animad s iorum et cos 0 . 674 cus tod iendam C. vadant

f. 0 . Karolus dixit L . et f. LC . F BP. 676 cus to diendam 0 .

BP: 666 7 e si negu de vos mer en la bathala p ro avem t’rala sua arma sera davant D ieu coronada ab les angils em paradis eper aque

,belhs seynhors , p rend etz casqu vos tras armas es tiatz

as iguratz e ls s irvens P. 668 casen BP. 669 s irvens BP.

p uejen B . p uegen s’en albs p uey tz P . 670 fasse B . 67 1 crid ec

ad una otz P. 673 cavalier B . S eynher , be seria que trames essem cavayers P. 674 K . e trames hi tautest P. 675 le e . B . elhe . P. 676 cavayers P s irvens BP. le p ueg B . elh p ueg P .

680

685

690

1 00

LC

venientem et cep erunt de Nausa cum cornibus et tubis

bucinare,illi de forcia Rupe Gilerie il lud idem

,de M onte

B 1 esse1 um idem,de Caslario idem et de omnibus forciis

idem . E t hec aud ito ait Karolus : Virgo Dei genitrix,sis

hodie nobis auxil iatrix. E t p 1 ecep it et fecit p 1 ecenizari ,ut armarentur et ut archiepiscopi et episcopi et alii prel atireliquias et eerp ora sanctorum extraherent.

E t dum tal iter Karolus se cum exercitu prep arassent ,comes flandrens is descendit montem Nause cum societatesua et invenit ibi regem b iterrensem cum al iis .v . regibus

et fecit insul tum versus eos cum suis,Dei adjutorium im

p lerando, et in p rime ictu eecid it fratrem regis b iterrens i set fuit p rel ium maximum. N am duo milia p editum etseptuaginta milites S arm cenorum fuerunt in primis ictibuseccisi: H oc videns M atrandus

,rex N arbone

,clamavit voce

magna : N umquid bene sumus viles ex quo .XX . garciferi

faciunt hie nobis torneamentum omnibus . E t cum decemmi l ibus S arracenorum ,

qui secum emnt,incl usit comitem

flandrensem et suos in valle Nause,scilicet in Cengusto ,

viril iter expugnando . E t tune gentes ille infidel es feccrunttantum tumul tum. cum tubis

,cornibus et tympanis

,ac si

tonitrua quam plurima aud iretis , nee mirum y nam exerc itus aloco supm d icto usque ad Luces und ique contingebat . Karolus

aud iens hec trans ivit cum suis usque ad M atharol s et in so cietate sua .XXXV. milia milite s loricati et .LXXX. milia p ed itum

,postea usque ad redetum supra Sanctum Jul ianum .

LCF: 679 er p andant que le conte mento it la haut il vitvenir l ’armée des S arrazins ct fit s onner les trompettes p ouravertir le rey , ceux de Roque Cahcre en firent autant F . 683

nob i s cum L m l . 684 archiep . episcop i L . 690 b iterris LC

(0 hatte zuerst b iterres ) . 692 in pr. ic t ibus interfec ti C . 697

augusto L m 2. la valée de Nause dite le Ceugeust F. 699

grand nombre de trompetes et autres instruments F. 702 le

rey sortit aux M atercles F. 703 . .xxxx milia m . 1. C. F : LBP.

octuoginta L .

BP: 704 anero B . E Karles am tota aquela comp aynha

s’en ance entre l red et de Sant Julia P.

BP

e comensseron a cornar aqui e ccls que eran a B oca

Guil ieym ni al Pucg de Bressols ni a l Cas lar E t 680

aysso ausit Karl es disx

Verges,de Dieu engendrayritz , sia s nos huey en ajuda. E

fe crid ar,que totz se armessen e que li areevesque e li

avesque e l s autres p rel atz traysxessen las rel equias e l s 685

corsses santz . E domentre que d’

aysse traches ni aderdenes Kar

,les lo comte de Fl an [f0 1. 1 5 v°] d 1 es deisxendec

del p ueg de Nausa e tm bec aqui l e 1 ey de Beze1 s am

. .V d’

autres 1 eys e dee amb els e1 idan l’

ajuteri de Dieu eta l s p rimiers colps el aucis lo fray1 e del rey de Bezers 690

E t ac aqui faita met granda batalha,si que moriron .I I .m .

s irventz e .lxx. cavaiers sarm zis . E can M atmn vi aysso ,el d i sx : Be em vils can a .XX. garssos nes fan ayssi torneiament. E t am .X . m . S arras is el encl aus l e comte deFlandres e l s siens en la va lh de Nausa

,so es al Concest

, (595

fertment fazen batalla .

E t aquela malvada gent feron tan gran brutle e cristz am trom

p as et am corns et am d’

autres esturmentz, que disxeratz so , que

aque es 10 maj er tre,que ano fos ansitz

,e 11 0 ssera meravelha s

,

car d’aqui tenian entro Luc de cada part. E“

can Karl es ausie

aysso , passee am lo s sieus entro M areles et eran en sa cem

panha .XXXV . m . caval iers amb auberxs et .LXXX . m . sir

ventz . E pueys aneron entrei redet sobre Sant Julia .

BP: 679 e vor cels f. P (die Lueke 680 cf. i l lud idem idemLC

,s chen in der Vorlage von BP

,nicht aber m der O riginalüber

setzung ) 680 Guileyra B . 683 verge . engenrayritz P . armes s o B . que te t hom se armes P . li av . e li arcev. B . que lhsars sevesques c lhs avesques e lhs autres p realatz P= LCF . 685

traysxes sen BP. 686 tractava P. 687 le comte B . 688 de Nausaf. B . elh rey P . 689 e ferie sobre elhs P . 690 p rumiers . so

frayre del rey P . 69 1 aissi que y merire P. 692 s irvens BP.

. .lxx m . cavaiers B . P : L OF . vie P. 693 que .xx . gars os P.

corr. can am . .xx g . 694 le com te B . 695 so es — batalhaf. P . 698 fas ian tans grans brugitz e tans grans critz P . tantgran br. B . 699 sturmens B . esturmens P. 700 que aqueera gran tre e salvage . e ne sera meravelha P. la maier tre B .

703 cavayers P. s irvens BP. ab B .

LC

705 E t Thomas [fo l. 1 2 ivit cum eis pedes,deferens Lignum

Domini in manu sua et socii remanserunt apud Cra ssamdeprecantes Deum pro ip sis . Sed Karolus ait Thome :A scendatis in eque et stetis inter gil dam ,

nam multumtimeo de vobis. N umquam in vita mea ascendam equum,

7 1 0 dixit Thomas. E t Karolus fecit cum ascendere N ausam etThemas

,dum fuit apud Sanctum Michael em

, bened ixit Karolum et suos et om vit p ro ip s is ut divina potentia mediantetriumphi gloriam ebtinerent.

c facto Karolus cum .VI I . mil ibus mil itum et cum

archiepiscopo Turp ino et A ymone de Bayveria , comite

p ictaviensi , comite egevensi , duce Normandie , Gim rdo

Viane,R aynerio Losanie , A ymerico ,

Milio A pul ie , duceLothoringie, duce Bergund ie ivit primus et invenit Fureum,

regem Ledovensem ,et Fureus fregit astam in scutum Karoli .

720 Karolus vero cum ense sua Jeiesa nomine p ercuss it Fureumin medie galee vexille et scind it cum per medium et equumtetum ita quod ensis venit usque ad terram ; et qui l ibctde .V I I . mil ibus eecidit unum de S arracenis . Hoc videntesalii .XV . reges eongregaverunt exercitum admimntes de his ,

725 que videmnt,et feccrunt tubas et cernua et tympana pul

sari et venerunt usque ad Camp um Longum. E t comesflandrensis exivit de valle

,in qua erat inclusus

,et cum

ylari vul tu erruit super eos . Gilda Karo l i venit ex aliaparte et ibi apud Camp um Longum fuit p rel ium ,

stmges

730 et detruneatio cap itum et al iorum membrorum,tumultus et

LCF: 708 es tet is inter g. C. 7 1 0 Nause L . 7 1 6 p ic tai

vensi L . p ictavens i C. celui d ’A gen F. corr. agenefis is ? 7 1 7

M ilis A pulie C. R aynerie Lothoring ie f.P. 7 1 8 lo theremgure C.

B ergunie L m l (m 2 B ergunie). 7 19 furent F. (denna le premier dans les ennemis furent reys de Lodeve s ’éte'

nna devant luiavec son avangard e F.) 721 vexilla LC.

BP: 725 vengro BP. 728 isxic desus P. de la valh f. P.

geuda P. 730 mortaudat . de membres e caps . P.

735

740

745

1 50

755

LC

decel latio,mers et cffusio sanguinis tanta

,ae si terra esset

pluvia sanguinis madefaeta_; nam torneamentum duravit a

tertia usque ad vesperas in illo loco et de gente Karolifuerunt ibi interfeeti .VII . milia

,de S arracenis .XLV . milia

et tunc remansit [fol . 1 2 torneamentum usque in erastinumet quel ibet pars de se nocte illa prout melius p otuit p recumvit.

t dum ista tm ctassent,Germanus

,unus de septem here

mitis,venit et archiep iscopus Turp inus videns eum

ques ivit ab eo , qua de causa venem t,et ille a it : Quinque

reges prel iati sunt per totam noctem Casl arium et amiserunt

ibi mille homines et illi de Ca sl ario .XXX . et putaverunt intm rc val l em Crasse et d estruere id quod hed ifieatum estibi et non fuerunt ausi propter d iffieul tatem introitus . E t

Turp inus ait : E x qua parte venerunt. At ille ait : M e

nasterium Pa l ati i destruxerunt et venerunt per ripariam deN iela et devastaverunt Sanctum Laurentium et per ripariamTernisharni et apud Mentem Bressorum tmns ierunt Urbionem

et archibal istari i illins vulneraverunt eis eques et homincs quam p lurimos apud M im lhas , et apud Rotam Bo

vinam tmns ierunt usque ad A l senem et ibi sunt mode .

E t archiep isc0 pus a it K arel e : Domine,si vobis placet

,ego

ibo ad eos . E x parte Dei catis,ait Karolus . E t iverunt

secum .X . milia milites et mille archiba l istarii et .X . milia

p ed ites et circa hemm vesp erum tm nsierunt R edetum etper Cumbam de Buisa apud A l senem. E t Turp inus misit

LCF: 736 se f. C. 739 Turp inus f. L . 741 per to tamdiem C . durant tout ce jour F. corr. per to tam diem usquead noc tem ? 742 les n0tres d u Carla F . c f . P (j . Notre—Damedu Carla t) . 744 ausi f. C 746 p ar Palais , dit Germain ,

etPont ruiné F . 748

l‘

ernizarm C. To’urnissan F. 749 de ce

fort F . corr. illins loci ed . illins forcée? 750 M iralas C. 51 Mi

railles F . 751 A lzenam C . maintenant ils sont au S on F. 755

l’archevéque part et environ l

heure de vép res passe au redet,de

151 par la .val ée de beis F. 756 de Brusa 0 .

BP: 754 c irvens B . s irvens et entern hora de v. P. era

f. B . passero Rodet per 1. C. de B . entre Also P.

BP

escamp ament de sanc , que teta l a terra era mostesia com

si fos p lueja de sanc. E °l torneiament durec de la terciaentre sus a vesmas en aquel loc e de la gent de Karl esmoriron aqui .VII. m . e dels S arm s is .X LV . m . Pueys romasle terney entre lendema e eascuna de l as p artz p rocurecde si ayscel a nueyt al miels que poc .

domentre que d’

aysso parlavan , Girma, un dels hermita s

,vene [fol. 1 6 aqui e can l e vi l

arcevesque

Turpi demand cc l i per que era vengutz . Sember,so d isx 740

el,

.v . reys an combatut una dia entre la nueyt l e Casl ar

e p erderon aqui .m . homes e ccls del Casl ar .XXX . e cujeronintrar en la valh de La Grassa e destroir so que fayt hiavetz e ne y p egren intrar tant es grens la intrada. ETurpi d isx l i : De cal part vengron? Semb er

,disx el

,10 745

monestier del Palaytz an destruit e vengron per la N ielae destroiren Sant Laurens tot e per la rrib ieyra de Ternisxarn dreyt al Pucg de Bressel s p asseron O rb io e l s ba

l estiers d’

aqui nafl‘

reren ad el s gran res de cava l s e d’

emesentorn M iralhas e p asseron a la B eta B ovina entre ad A l s se 750

et aqui so am s . E l’

arccvesque Turpi d isx a Karl es : S enher,

s i a vos platz yeu iray ad el s . A natz de part Dieu , so d isx

Karl es . E menec ab ssi .X . m . cavayers e .m . ba lestiers e.X . m . sirventz et entorn era de vesp ra s passere i redet eper la Comba de Boysxeda entre en A l s so . E Turpi trames 755

BP: 731 sanc de p lueia B . tota la terran era plena cemasi fo s p luega P de sane f. P. 733 sus f. P . 735 le terney B .

elh terneyhament P . 736 de ssi . miel hs P. 738 clhs p essavod

’ays so ni parlavan P. 739 quan l ’ars s evesque T. lo *l vie de

mand cc P . 740 s o d isx el f. B . sa d isx elh P. tot .1 .

iherm entre a la nueyt elh Carlar e an hi p erdutz .m . h . et aquelhdelb C. an m

’i p erdutz xxx . P. cuieron B - e P) . 743 que y aviatz

fait P. 744 greu P. 746 dels Palaytz B . 747 ribeyra BP.

748 aneron dreg alh p ueg de Vila Breso lhs e p . P. 749 re P.

750 passero BP. B oca B euma entre M iralhas B . entron M i

ralhas P. B echia Boys sa entre A lsse et aqui so enquara P .

752 irey P. de part de Dieu B . de part Dieu P. 753

ab si P.

LC

I I I . milia de suis apud Caunetas et apud Rivos due miliaet , dum S arraceni eredebant securiter stare

,exclamando

Turp inus et al ii irruerunt super eos et il li de Ca sl ario si760 militer venerunt ibi ; et Turp inus in primi s ictibus interfecit M ahometum

,regem Gironde

,et in ille prelio fuerunt

mertui .VII . milia S arm cenerum et Turp inus amis it .CCC .

qui fuerunt sep ul ti apud Casl arium . Postea omnes aliiS arraceni dederunt terga fuge

,alii per montes

,alii unde

765 cumque p oterant . Sequela duravit usque S orzacum. R ogerius ,ep i sc0 pus Carcassone, casu venieba t de Carcassona cum ‚CCC .

mil itibus [fol. et septem milia p ed itum velens succurrere Karele et ebv iavit istis fugientibus , qui apud M inerbam eredebant fugere

,et fecit p rel ium cum ip sis et

770 coram archiepiscopo Turp ino , qui eos insequebatur, eecid it

Gruarchium, regem agathensem . E t Turp inus videns hec ait

illi yl ari vul tu : Domine ep isc0 p e, . mede sumus vos et egosocii ; nam quil ibct nostrum unum regem interfeeit. Interfecte Gruarerio omnes al ii fuerunt devicti et eum .x1 1 . mil ia

775 equorum venerunt ad exercitum Karoli et imperator videns

eos gavisus est ultra modum et Turp inus narravit ei omniaet Karolus gm tias agens D ee dixit ei : Hera est de cetere

,

ut cemedamus et postea a l iquantulum quiescamus ; nam maneop orteb it nes ad p rel ium redire . E t fecit armari .XX . milia

780 custodes et precepit eis , ut per totam noctem_vig ilarent et

exercitum custod irent. E t ita factum fuit et quil ibct stetit

prout melius p otuit illa nocte .

LCF: 757 Rieux de Lavald édaigne F . 760 interfecit f. C .

L m 1 . 761 M aumetum C . 765 S orracum C. S ouzac en La

vald édaigne F. 77 1 Gruareb ium L (f. F) corr . Quarantum od er

Guarantum‘

? Der Name war schon in der Vorlage von LG verd erb t . 774 Gruarerio f. CF. 779 vingt mi l hemmes F= LC .

BP: 7 76 comtec a K. ce°ls era endevengut P. 77 7 maniem B .

be es era que mangem e qua ns p . un pauc,quar alh mati co

venra P. 780 velhesson . guardessen B . gardes so la est e que sgardesso be de dormir P. 78 1 eascu BP. mielhs P.

785

800

805

LC

up ra dicta eengregatie S arracenorum fuit nunciata R etolando et qual itcr eredebant Karolum devinccrc et

monasterium Cm sse p enitus extirp are. E t ipse hec aud iens

cum societate sua tam de die quam de nocte ad succurrendumKarel e prout melius p otui t p rop eravit, ita quod in noctesup radieta jacuit apud N iel am ,

et cm stina die mane armavitse et fecit armari alies

,quoniam aud ierat rumores nocte

illa de tmnsacto prelio et de future et voluit armata mannS arracenorum exercitui obviare. E x alia parte “

Karolus

redivit summo mane ad p rel ium et eieeit vi S arm cenes deCamp o

Lenge et fugavit eos usque Faberzanum et exindeusque ad Luces et in loco ille

,uhi Niela cadit in Urbionem

,

R otolandus eis obvians buccinavit cornu suum,cuius senns

p oterat aud iri per unam l eucam . E t Karolus cum audiens

et omnes christiani fuerunt plus quam aq u1 s potest dicere

gm tul ati [fo l . 1 3 0 0] et unusquisque factus est audacier

ultra modum et tantus terror et timer eecid it supm Sarracenes

,quod de vita sua qui l ibct dubitavit. Postea Rote

landus cum s uis fecit insul tum in eos signum Karoli exclamando et in primis A l cascium de Tortosa p restravit interra mortuum et alies .VII .

,ante quam l anceam ad se tmheret .

E t in illo prelio fuit tantus clamor ab utraque parte ettantus strepitus et tanta detruneatio cap itum et al iorum

membrorum ,quod esset d ifficile ennarrare. N am per R o

tolandum tantum et suos fuerunt ibi interfeeti .XXX. miliaS arracenorum et per Karolum et suos infiniti . E t fuit

LOF: 786 de die quam f. C. 787 p. p rocuravit O . 789

nocte illa rumores C . 792 supreme mane C. 794 O rb ionem LC.

795 bueinav it . seuum L . 802 elcas ium 0 (ca unsicher) . aleatrun F . de T. et cum p r0 3tratrum in terra C. corr. p ercuss i tet eum p re stravit ? 806 p ro Rot. L m l . 807 tantum f. C .

milia f. L m 1 .

BP: 805 tans trenquamens P. 806 taus f. P. lonc scriade comtar P. 807 per siens P.

a gran moutesa dels S arm s is fon dicha a R etlan et encal guisa eujavan veneer K arl es e destruir 10 me

nestier de La Gm ssa . E t el can ansie aysso ab ssa cem 785

panha de nucitz e de dias cechec de venir e per acorrer aKarl es al p us test que poc , enays si que l a nueyt davant ditaj ac entern la Niela e l endema armee se e fe armar l esautres

,car avia ayssel a nueyt aus idas novelhas de l

avantdita batalha e d

a [fo l . 1 7 v"]quela que era ad ehdevenir,

e vele afertidament contrastar a l a ost dels S arrazis . EKarles tornee a l mati a la batalha d

autra part e gi teel es S arras is per forssa de Camp Lenc

q

et encaussec l es

entre Faberza e d’aqui endreyt entro Luc e la en se mescla

la Niela ab O rbio R etl an ler isxic a l denaut e cernee tantaut que d’una l egna l podia hom aus ir. E can Karles

l’

aus ic e totz l es erestias nen e s nuls hems,que pegues

dir ni comtar lo gran gaug,qu

’els agron en teta la ost.E foren caseus tant ard itz que memvelhas es per eomp tar.

E t adoncx l es S arm sis agron tan gran paer,que negus nen

era fis de sa vida . E t enap res R etl an cavalguee sobre el se cridec l a senha de K arles e p rimiers feric 1

A l cafit deTortosa et gitee lo mert en term e .VII . d ’

autres,ans que

ternes a ss i la l anssa . E t en aquela batalha fe tan gran critde eascuna de las p artz e tant trincament de caps e d

autres

membres tau s qué lengua causa seria per comtar. Empero perR etl an e per l es s ieus moriron aqui .XXX. m . S arrasis eper Karles e per los s icus moriron ses nombre . E merie

BP: 783 La grant moutesa B . Fayt te t ayss o om comtec aR etlan la gran bathalha e la gran mul tetut d elhs S arras is que eranvengutz contra K . ad aus s ir e destruir 10 monestierP. 784 euiaven.

le monestier B . 788 e gran mati c lh se levec e mandeo quetot hom s’armes P. 789 ays s ila B . a is selha P. 790 dicha B . dita.

d’

aquelha ques devia fair P . 79 1 e vor vele f. B . contrastare fair sobre la ost d . S . e K . quant vene alh mati elh tornee ala b . P. 792 e f. B . 795 al f. B . lo isxic a davant. tan aut

que d’una lega p egratz aus ir P. 797 luns homs P. 799

fore quasqu. meravelha P. 800 e s elha era agro clhs S arras is P.

80 1 d e ssa vida . ferie s ebr’elhs P. 802 de K . e de venguda clh

feric P. 804 aus que tires a ssi la lansa P.

790

795

800

LC

i b i mortuus rex aral atensis et rex ru tiueus i s et postea

81 0 S arraceni hec videntes non p otuerunt eos ul terius sustinerc,

yme dederunt terga fuge versus N arbonam . E t R otol andus

et alii seeuti sunt eos,interfic iende quotquot attingere p o

tem nt vel habere . Sed Karolus fecit redire versus Cm ssam

Thomam cum maxima parte p editum . Ipse tunc retinuit

8 15 secum .e . milia et cum illis seeutus est apud N arbonam etjuxta N arbonam fuit p rel ium maximum . Sed tamen R o

tol andus mala spente corum trans ivit vadum Capre Picteet interfecit ibi quingentos milites , postea red ivit ad Karolum . E t torneamentum fuit maximum apud portam regiam ;

520 nam per unam leueam posses audire strep itum et tumul tum ,

quoniam plus quam .lxx . m. S arracenorum fuerunt ibi interfeeti et .d . milites christiani , ques Karolus omnes henestissime sep el ivit. E t dum M atrandus vidit

,quod nen p e

tem t eos sustinere, vulneratus tamen intravit N arbonam et

825 omnes S arm ceni secum et pro timere cl auseruut portascivitatis et tunc remansit torneamentum. E t Karolus red ivit cum suis usque ad Montes Laures et stetit ibi no cteilla gaudens cum nepete sue Rotolando et a l iis de corumvictoria [fol . et triumpho . E t hed ifieavit ibi eecles iam

830 ad honorem Sancti Michaelis et narm vit ei R otol andus,

quicquid fecerat ultra montes et qua l itcr venem t,et qui

libet eorum stetit prout melius p otuit illa nocte .

t quum M arcil ius,qui tunc temp oris erat dominus totius

Ysp anie et alii reges erant sub ee quotquot erant in

LCF: 809 et celui de R oudes F cf. BP. 81 3 versus Carcass onam C. 820 unam f. L . 822 chris tianorum C. omnes C. 824 eosf. LC . soutenir le chec des chrétiens F. tamen f. 827 cum

suis red ivit C . 830 ad honorem f. L . F= C’BP. 832 Le reyMarcille qui éte i t sur tous les autres reis des E spagnes eüt neuvelles de l ’entrep rise du rey Charles tant sur 1

E Sp agne que

Narbonne . 11 manda auss itöt a certains re is de s’

a ssembler aux

quels quelque temps devant il avo it fait jurer que si le reyCharlemagne se p résente i t pour entrer en E spagne e 1

1 qu’ilvoulut forcer Narbonne qu

’il s y courre ient au devant pour

l’emp écher l

’assemb lée étant faite ils partirent partie par mer et

partie par terre etc . F (der uncerrek te B au d es Satzes in LCs cheint ursprünglich zu sein) .

LC

835 Ysp ania aud ivit,quod Karolus vel ebat intrare Ysp aniam

et quod erat juxta N arbonam,mandavit quibusdam regibus

et p rincip ibus , ques fecem t jurare din em t nt,si Karolus

intraret Ysmniam,enm exp ugnarent et devineerent et ut

venirent centm cum apud N arbonam,et precipue regatu

840 A lmassoris Cordube , qui dedem t fil iam suam M atrando

regi N arbone ; et omnes isti reges nocte suprad ieta venerunt apud N arbonam tam per mare quam per terram etqui et quot fuerunt audiatis : Ibi fuit A lmassorus Cordubeet Golias

,rex A lmarie ; Fa lquetus , rex Valentie ; A urel etus ,

845 rex Denie ; O trandus , rex Tortese ; Succretus , rex Cul ierie ;Bal ingandns , rex Cesarauguste ; Tebetus , rex Tutele ; Verdelanusf ? ex Frage ; Tornaferius de B arb asta ; Hospimel lus et Fernegandns , rex N azare ; Bruandus , rexA nstorge ; Cap adec ius , rex Leoni ; B artius , rex Portagalens is ;

850 Pal ins , rex Pamp ilenie ; Chil anrandus , rex Lucerne ; Fraletus

,rex Granade ; B avel inus , rex S egevie ; Bem giesus ,

rex Tolete ; Beeanns , rex Yl erde et A l cascius de Bal ageriosecum et fuerunt inter omnes tam milites quam al ii.DCC .LXXX. m . E t mane

,dum Karolus voluit audire missam

,

855 resp exit versus N arbonam ; videns furnes et tentoria admi_

ratione maxima fuit stup efac tus et vocavit archiep iscopum

Turp inum et R etol andnm ostendens hec eis. E t dum interse l eqnerentnr , quidam nuncius venit et

, qnot et quantiem nt et qual iter venerant, [fol. 1 4 eis narm vit et qua

860 liter ipsum eredebant devineere et hed ifieationem monasterii

Crasse p enitus extirp are. H ec aud iens Karolus vocavit dom inum Leonem papam

,cardinales

,archiep iscop es , episcopes

LCF: 841 venerunt nocte sup rad . N arb onam C. 842 Narbonam apud L m 1 . 844 Dalmatie L F (de Dalmatie) Dalmarie C . A uuletns LC. Danie C. A urilet du chemin (aus d e Via !) F.

845 O randns C . O rran F. O rrandns L ef. BP. Sncret F. 846

Baligaad F (corr. Baligand) . Cesarean uste 0 . de César angustanoF .

847 Tornas c0 rey de Barbaste 848 0 3pinel et Ferregaud , reis deNazare F . Bruendus . A ustarge L . Brunaud F. anstorge F. corr.Bruiandns

? 849 Cap erad e . Barfin F. 850 Palin F . Pap ilonie L .

Chilaurondus C. Chi lanrandus L . 851 Bavel ius C. f. F . Benignus

r. de Tel . F. 852 Betan rey d’I lerde et A lcatin de Balaverion F.

854 .LXXX . f. LC. septante m il hemmes F. 855 corr. et videns ?

B

E spanha,ansie

,que Karles volia intrar en E spanha e que 835

era costa Narbona,comandcc ad alcus reys et a princeps,

que avia faitz jurar pessa avia, que si Karles intrava enE spanha que *l combatessen e li fessen batalha contra el aNarbona

,e sobre tot p reguec fort l

’A lmassor [fo l . 1 8

de Cerdea,que denec sa. filha per molher a Matran , rey 840

de Narbona,e totz aqnetz reys la nueit davant dita

vengron a Narbona per mar e per term e,cals ni cantz

foren,aujatz he : Aqui fo l

A lmassor de Cordoa e Golias ,rey d

A lmaria ; Falquet, rey de Valentia ; Anrel et, rey deVia ; Ortan , rey de Tortosa ; S ucret , rey de Cul ieym ; Ba 845

ligan,rey de S araeossa ; Tebet , rey de Tudela ; Verdelan

rey de Fragua ; Ternaferr de Barbasta et O sp inel ; Prenagan

,rey de Nazaret ; E rivan , rey d

A nsterga ; Cap adoei ,rey de Lee ; Barey, rey de Portagua l ; Palins, rey de Pampalena ; Gi l auran, rey de Lucerna ; Fra let, rey de Granada ; 850

rey de Segovia ; B engion ,rey de Toleten ; B ecan

rey de Balaguier ab el e foren entre totz .DCC.LXXX . m .

E t al mati Karl es vele ansir messa e guardee vays Narbona e vi 10 grau fum e las tendäs e de gran meravelha 855

fo fort esbalansitz et ap elec Turpi e R etl an e mestrec l er e .

E domentre que parlavan aqui d ’

aysse , un messagiervene e calsni cantz eran ni ce vengron ni ce l eujavan veneer ni destroyrl e monestier de La Grassa

,tet ler e comtec . Can ays so ansieKar 860

l es,ap el ec l e senhor Leo papa, los arccvesques el s avesques

B : 838 combatesse . fesse . batalha (e que venguesscn contrael. 839 A smasser. 840 dones filha . 843 fero aniatz 845

Culeyra. 848 corr. Bruian ? cf. Glossar. 849 Palnis . 855 meravela. 856 fortz. 859 euiaven. 860 le monestier. 861 Lückenach papa.

865

870

880

885

890

LC

et omnes barones exercitus et ostendens eis factum p etnt

ab eis consilium qual itcr faceret. A d questionem cuiusdominus Lee papa resp ond it in hunc modum : Domine Karele

,faciatis exerc itum congregari et ego faciam sermonem

et in sermone meo d icam, qual itcr vos et omnes alii de

beatis facere,secundum quod creator omnium suam mihi

d isp esnerit voluntatem . E t ita factum fuit. E t dum omnesfuerunt congregati

,sanctus vir ille dominus Lee papa suum

sermonem tal iter incohavit : Viri fratres et fil ii,si pater

omnip otens nes d il exit,manifestum est omnibus . N am

unicum suum fil ium,nt nes a morte perpetua l iberarct

,

misit in hunc mundum qui, qnot et quanta ebp rebria pro

nobis passus fa i t,mul tec iens aud ivistis ; congruum est igitur,

ut nos amere ip sius p atiamur. M ode ita est quod M arcil ins

aud iens,quod dominus Karolus et nes omnes debemus in

tm re YSp aniam ,contra enm misi t hie fere tetum suum

pessa credens per eos nos devincere,

antequam ul terius

preeedamus . Sed creator omnium est eo p etentier, patroc inio cuius erimus sufful ti et p retecti . N am in veritatesciatis quod beatissimum Georgium mittet nobis

,qui primus

in prelio p ercutiet enm so cietate pulcherrima beaterum °

p reterea d ebetis scire et p ro vere credere quod , si al iquisvestrum decesserit in prelio , corenab itnf corena inmarcessibili et eterna , selnmmode sit confessus snorum omniumpeccatorum. E t ex quo igitur securi sumus quod eos

devincemus et in vita et in morte tantum premium ex

p ectamus , cum magna audacia et yl aritate debemus eosviril iter expugnare. E t nos

, qui vices Petri gerimus

[fo l. 1 5 in hac parte,de potestate ei et nob is collata

remissienem vestrorum vobis conferimns omnium peccatorumet illa sitis benedicti0ne benedicti , qua Deus suos disci

pnlos bened ixit . E t incontinenti sermone vix finito,

LCF: 869 d isp esnit C . 87 1 inchoavit C . 874 tan‘ta obprebia C. 876 nt et nos am . M od e est ita C cf. z . 88. er estil que Marcille ayant été averti que nous sommes proches pourentrer en E spagne a envoyé ici tente sa puissance pour nousemp écher de passer plus entre et nous ruiner F . 882 beniss imnm

G . C. 886 omnium snorum C .

LC

Karoli Gaynes nomine intravit exercitum cum .L . mi

libus armatorum veniens de Francia,de cuius adventu

tetus exercitus habuit gaudium et precipue,quia loco venit

tam necessarie atque hora. His d ictis Karolus p rep aravit

suum exercitum et armavernnt se omnes et fuerunt tam900 milites quam p ed ites .CC . et .XL . milia

,videlicet .LX . m . mi

lite s et .C .LXXX. m . p edites ; ex altem parte S arraceni armavernnt se et fuerunt sep tingenti milia videlicet .CC . et.XXX . m . milites et quadringenti et .nxxx . m. p edites . E t dum

ex utraque parte fuerunt armati, ante alies exivit de exer

905 citu A lmasserns cerdubensis et b lasphemavit Karolum etsuos . E t ipse hec aud iens exivit de exercitu et videntibusomnibus p restravit cum in terra mortuum et ibidem Retolandus Yl erde regem

,A ugerius regem Cul ierie

,O l iverius

decap itavit regem A lmarie ; H osp inel lus videns hec p ercussit9 1 0 comitem flandrensem et cum et equum p restravit mortuum.

Tune omnes christiani moti amere cemitis flandrens is una

nimiter irruerunt in eos et fuit ibi tantus conflietns et tantastm ges et tantus clamor , quod nemo vivens posset modisal iquibus ennarrare. N am p rel ium duravit per .v . dies ; ad

9 15 ultimum fuerunt d evicti omnes S arraceni et fuerunt ibiinterfeeti .XVI . reges et quingenti milia S arraceni . E t Ka

rolus omnes ehristianes mertues fecit congregari et fuerunt.XXXVII . milia et istorum fuerunt .v . episcopi et .X IV . abbateset septem comites et ectingenti barenes . E t abbas S ancti

920 D ionis i i fuit ibi vulneratus usque ad mortem et Karolusfecit enm dep ertari apud S anctum M artinum de Laverna.

Postea fecit sep el iri omnes [fol. 1 5 christianes mertueset deferri apud Cm ssam et comitem fiandrensem similiterfecit deferri apud Cm ssam et cum sep el iri in ecclesia

LCF: 895 hetoynis Karoli Gaynes LC . Chänes venant deFrance arriva a l ’armée du rey F. 900 F= LC. 903 quatrecent septante mi l piétons F= BP. 908 Anger n

’en fit pas meinsa Sueret F. 909 mais GaSp ine le juif (aus H o sp inel lus uid ens l) .s’en vangea car de son grand guiterre il j etta mort en terre leconte de Flandres F. 9 1 1 omnes f. C . christiani f. L . les chré

tiens F. 9 1 4 al iquibus modis C. 9 1 6 quingenti OL m l (m 2—ta) .c inquante mil hommes F. 9 1 9 .Lxxx . baroncs C. s eptante F(of. d ee B ) . 920 vulneratus ad mortem C .

B

cueiuha t de Karl es Gaynes intrec per l a est ab .L . m. cem 895

pambos armatz de vays Franssa e car era vengutz en era eten temps que grans obs ler era , donere se gran gaug egran be saber. Apres aysso Karles fe aparelhar la ost eforen .O CX L . m.

,so es a ssaber .LXXX . m. cavaiers e .CC. m.

p eseniers ; de l’

antm part dels S arras is armero se e fero 900.D 0 0 . m .

,so es a ssaber .CCX XX . m . cavaiers e .CCCC .LXX . m.

c irventz . E can foren armatz de cada part,e tostz p rimiers

isxic 1’

A lmasser de Cordoa de la est e d isx gmns antasa Karl es et a l s siens .

E t el que ansie aysso isxic de la est e vesen de totzescrebantec l e mert en terra aqui metcys e R etl an aucis

lo rey dc Lerida A ugicr lo rey de Cul ieyra . Olivier telcle cap al rey d

A lmaria et H O Sp inel vi aque e va ferirlo comte de Flandres

,si qu’el el caval aucis. Adoux 9 1 0

totz lo s erestias de gran del er e de mal saber que n agron ,vengron totz sobre els ferir et ac aqui tant de ma l entrede ssa e de la e de crit e de merteudat , que nuls homsvivens ne p oyria per nulha guisa comtar. Car la batalhadurec .v . dias et a la p erfi foren mertz dels S arrasis

,so 9 1 5

es a ssaber .XVI . reys e .D C . 111 . S arrasis . E Karl es fe ajustar

[fo l . 20 totz l es orestias mertz e foren .XXXVII . m .,

entre l s cals feron .v . avesques e .XIV . abatz e .VII . comte se .D CC . bares . E l’abat de Sant Deuni fe aqui nafl

'

ratz ala mert e Karl es fe °l ne pertar a Sant M artj de La 920Verneda . E t enap res fe sebel ir totz l es orestias mertze pertar a La Grassa. R °l comte de Flandres isxamentfe aportar a La Grassa e sebel ir en la gl ieysa de

B : 895 cniat (n gesichert durch den lat. Text) . 897 tepms .

902 cirvens . 907 corr. et aqui metcys R etlan auc is ? 908 tel .

9 13 de la merteudat . 9 14 corr. ne 0 p oyria ? 9 15 fero .

9 16 ains tar. 9 17 e fero .

d f921 Laverne F. corr. La Verneta ? 924 fecit s im .

e .

925

930

935

940

945

LC

S ancti M ichaelis juxta altare et alies quam p lurimos secumjuxta eccl esiam. Postea venit Karolus cum tete exercitu

apud Lavernam amere abbatis Sancti D ionisii et d ixcruntei medici, quod nullo mode p oterat evadere , et ip semet etdominus papa et multi alii venerunt coram ee . E t dominusabbas resp iciens eos a it : Domine Karel e

,ego morier

,sed

grates ego refere creatori mee de victoria et trihumpho ;et

,quia tantum honorem beata Dei genitrix nobis in hec

prelio contul it, deprecor cl ementiam vestram,nt monasterium

Crasse honerifice p erficiatis ad honorem ip sius et non p e

natis ibi nisi nobiles homines,quia per viro s probos et

nobiles angmentabitur et mel iom b itnr locus . Me tamen

faciatis s ep el iri in monasterio Pal aci i , quia tam ego quamgenus meum i l lud hed ificavimns . E t hec dicte exp imvit

,

animam cuius visibil iter angeli detnl erunt. E t Karolus etdominus A p estel icus venerunt secum et tetus exercitus apudPalacium . E t Themas et alii hermite audita morte dominiabbatis venerunt apud Pal acium dolentes de morte ip siuset Themas amere ip sius cel ebm vit

,postea sep el ierunt corpus

infra ecclesiam et dominus papa consecravit eccl es iam et

p osuerunt ibi .XI I . monachos socios ip s ius abbatis, qui amereip sius l ibentiss imc remanserunt ibi . E t dominus Karolusdotavit monasterium

,ut p rior quem ibi censtitnit cum duo

d eeim monachis p ossent ibi honorifiee vivere semper etpermanere ; et voluit et mandavit , ut sub abbate et monasterio

950 Cm sse semper es sent et ei tanquam suum p rieratnm inomnibus resmnderent et ita fuit factum. E t postea Karolusenm tote exercitu venit apud Cm ssam. Qui , dum vidit deRupe Gilerie locum

,cepit [fol. 1 6 Here et tetus exer

citus enm ee gaudio et pietate moti . Postea venerunt in

LCF: 929 venerunt f. L . 931 grates] L m 2 (m l frages ) .932 et p arceqne la glorieuse vierge nous a assistés en ce grandaffaire j e vous supplie tres humblement qu’en reconnaissance d ece bien-fait vous fais iez achever . le monastere de Lagrasse F .

9 35 F= LO . 937 quam ego tam genus meum il lud hed ifica

vimus L m 1 ; L m 2C : tam ego quam gen. m . ; mes gens et me i F.

94 1 a Palais F. 942 et Thomas et ses compagnons rendirent ceb en office an dit abbé de se trouver le qnel fut ensevelidans l’eglise F. 945 d euze meines F LC.

L

955 monasterium gratias agentes B eate Virgini de corum victoriaet triumpho . E t dominus Karolus vocavit magistrum totius

operis et quesivit ab ee,quid fecerat ; qui resp ond cns a it :

Domine,val de bene ; nam pilaria sunt erecta et celumpne

preparate et archiflecte faete . E x parte Domini,dixit Ka

900 rolus , multum enim bene fecisti s et totum opus quam citius

p rep aretis . E t precepit omnibus,ut ad tentoria redirent

,

et, quia multa passi fuerant, recreando de cetere cum gaudio

p ermanerent.

beatissimns imp em ter surrexit et ivit ad

et resp exit opus et ei p l acuit et, dum missafuit celebm ta

,vocavit archiep iscopum Turp inum et quesivit

ab ee consilium,quem abbatem in monasterio p eneret ; qui

resmndens ait : Domine,non est adhuc hora

,sed p ermitatis ,

ut monasterium p erficiatnr. E t faciatis ibi fieri refecterium970 et dormitorium et cameras, coquinas

,cel larium et infirmariam

,

mol end ina,furnos et p enatis ei pondus in pauc ne p oss it

diminui,ut eqnal is p ertio omnibus tribuatnr, helemosynarium

hospitale,in quo p anp eres hO Sp itentur. Preterea consti

tnatis,ne al iquis recipiatur ibi , nisi esset nobilis alique

9 75 p retie , quoniam igneb iles causa s que sunt iguobi les cogi

tcm t et p er nobi les emmis probitas, honor et emne bonumexal tatur. Hoc facto p enetis ibi abbatem ; sed si Theme

p l acuerit enm esse abbatem,nullum al ium faciatis . H ec

concedo,dixit Karolus

,sed camus videre magistros et , s i

980 mel ierare p otestis aliquid epere,faciatis . E t Turp inus fecit

ibi fieri .1V . fenestras plus quam ante d ixem t et ita fueruntXVIII . Postea Karolus vocavit dominum papam et aliesprelates querens ab eis

, qua l itcr censtitncrentur aliaria.E t dominus papa ait : Majus altare erit hie ad honorem

LF: 97 1 corr. p en. ibi ? 973 hospitale Glosse zu helemosynarinm

? il fant constituer un aumönier et bätir nn höp ital F.

(Fragment einer franz . Ueb ersetzung in einer Urkunde beiM ahul l l p . 4 10 : des aumesnes pour l’hospital) . 975 les ignoblespansent pour le plus souvent a choses viles F. ebenso Fragm . beiM ahul : ceux qui ne s ont pas nobles ne pansent qu

’a des choses

innobles et par les hemmes nobles etc. B . causas—nobiles f. L .

B

d’aqui deisxenderon et intrcron al monestier e feron grans lau 955

sors e gm tias a Dieu et a madona Santa'

M aria de l er victoria .

E °l senher Karl es ap elec lo maiestre de l’

ebra e demandccli, que avia fayt. E t el d isx li : . Trop be

,senher, l es pilars

son dressatz e las corendas aparelhadas . De part de Dieu ,so d isx Karles

,met be avetz fayt e teta l ’antra ebm ap a 960

relhatz al pus test que puscatz . Pueys mandec a totz ques

en ternessen a lors tendas per rep ausar lors corsses , car

gran treb t avian snfi'

ert,e que estessen am gang .

endema maiti l e benaurat emp emyre K arl es levec se

et anec‘

al monestier e guardee l’

obra e plac li . E 965

can la [fo l. messa fe cantada ap el ec l’

arcevesque

Turpi e demandcc li cossclh,qual abat i pausaria . E t

el resp ondec li : Sember, no n es encaras era,mays l aysxatz

acabar l e monestier e faytz hi far refreehor,dormidor

,

cambm s,cosinas

,efi

'

ermayria , melis e fern e fatz far 970

p cs de pa , que no puesca mermar e que engnal part siadonada a eascu

,e sagnayria, ospital, on p aubres sian re

cenbutz . E per cstiers fatz establ iment,que nuls homs

no y sia recenbutz per nul temps si non era nobles,car

ccls que non so nobles causas que no se neb las se p ensse 975

e per l es nobles bares tetas p roesas e totz bes per els so

eisxaussatz . A ysso fayt p ausaretz aqui abat ; mays si

pla sia a Thomas nul autre nen i p ausassetz . A ysso autregi ,so d isx Karl es

,mays anem veser los maistres e

,s i p o

detz res milhem r en l’

ebra,faytz ho . E Turpi fe aqui far 980

.IV. fenestras mais que dit non era et enaisxi feron .xvn 1 .

E t enap res Karl es ap el ec l e senhor papa e l s autres p reyl atz ,demandan ad els en cal guisa se bastirian l es antars . E °l

senher papa d isx : Le maj er autar sia aysxi ad honor

B : 957 senhor. 958 s enbe . 962 tornes se . 963 trebal.estessen. 964 le . 970 et fermayria . 97 1 pusca. 976 lesnobles b . 978 p ausaretz ? 980 fec . 982 sember. 983 lesantars . 984 maier.

L

985 Beate Virginis . Sed ad honorem [fo l. 1 6 beatissimiPetri apostoli faciam in ista dextra parte altare . E t ibidemfactum fuit. E t p osuit ibi unam costam S ancte R edagund is

et unum dentem S ancte Fidis et unam uneiam digiti SanctiVincencii et alias reliquias septem sanctorum et p rohibuit

990 sub pena ana thematis,ne al iquis aliquid de hec sit ansus

extmhere nl l e tempore sive hora . Hoc facto ep iscopus

Sancti Andree de S cecia fuit aliud altare ad honoremip s ius Sancti Andree et p osuit ibi p lures reliquias SanctiAndree ; ep iscopus l emevisensis fe cit aliud ad honorem

995 Sancti M arcial is et p osuit ibi ep timas reliquias atque sanctas ;

archiep iscopus Sancti Theme de India fecit aliud in honoremSancti Theme et p osuit ibi trium sanctorum reliquias sanctas

et preciosas ; ep iscop us Carcassone misit Karel e quatuormagnas campanas et ipse fe cit cas el evari in quatuor co

1 000 1umpnis , de senitu quarum tota v allis resonabat et tetusexercitus gaudium habuit . H ec facto R otol andus cum

archiepiscopo Turp ino et al iis .IV . ep iscop is ivit apudCasl arium et omnes christianes mertues fecit congregari ,

qui fuem nt mertui in prelio,que s archiep iscepns Turp inus

1005 ibi juxta corpora a l iorum fecit sep el iri , de quibus corp oribus

tanquam fumus aromatum ascendebat et mirabi l iter redel ebant . In era stinum cel ebra tis missis ad exercitum red ierunt

et archiep is copus Turp inus dixit Karel e : Domine , non estbonum

,quod hie

'

s imus ; nam magistros et totum epus imp ed imus

1 0 1 0 propter stricturam vallis sed exeamus hie apud M iralhaset propter amp l itnd inem erimus ibi melius . E t ita factum fuit.

LF: 985 Lucken in F : a l’honneur de la vierge . E n ce lieu le

marquant a la main droite aura un autel . a l’honneur de St . Mar

c ial et y mit p lus ieurs saintes reliques F . 1 00 1 Les ehrétiens

qui avo i ent été tués an Carla n’avoient pas été enterrés c’es t

p ourquoi R0 11and , l’archeveque Turpin et autres quatre é veques

y alérent et furent faites les honneurs qui leur mériteit . . E tant

de retour a Lagrasse 1’A rcheveque Turpin u. s . w . s . 1 007.

BP: que mager eSp ass i aurem tr0p e mielhs es tarem a nostra

goniss

a;B

ant aques t coss clh Karles-maynes fe aqui ap arelar. 1 0 13

L

Dominus Karolus fe cit ibi parari tentoria sua et coquinas

1 0 15 et omnes alii similiter juxta cum. E t Turp inus precepitmagistris ut ep us p rop erarent et omnia bene et congruefacerent . E t dum fuerunt apud Mim lhas Karolus minuitsibi et [fol . omnes alii

,quibus fuit necessarium

,et

tetus exercitus stetit cum magno gaudio et leticia. Die

1 020 tertia venatorcs Karoli adduxerunt .CCC. bestias salvaticaset Karolus fecit illa die tria milia milites qui omnes erant

fil ii mil itum et omnibus contul it eque s et p alafredes etomnia quecumque emnt eis ne cessaria . Deinde misit eosapud Crassam ad missam and iendam et quil ibct corum

1 025 op tnl it unum b isantnm et amere il l orum Karolus fecitmagnum convivinm. N am in quolibet capite plani de Mim lhis fecit unum lapidem erigere et mauda 0 i t quod illeversus Crassam elevetur super terram .III . pedes et dimid ium

,alter quinque . E t Vasco E ngelerius mensuravit longi

1 030 tnd inem ab uno lapide ad alium et invenit .CXXX. bm chias

et ibi p osuerunt mapas per totnm. E t Thomas venit etcomed it ibi cum Karel e ; sed quia dies sabbati erat noneemedebat carnes et erant date Karele .XI . troite et dediteas Theme et Turp inus fregit cas ip semet supra unum

1 035 1ap idem et dixit,quod vocaretnr locus iste de cetere

Petra Fixa,et Karele p lacuit et omnibus nominatio loci.

Facta comestione iverunt apud Crassam et omnes parieteserant tunc facti et tmbes omnes preparate . E t Rotolandus et omnes alii milites elevaverunt omnes trabes cum

1 040 cordis et omnes cl irici cantabant „te Deum laudamus “

et in tribus d iebus postea fuit totnm monasterium coopertum. Postea Karolus fecit omnes parietes dep ingere.

LF: 1 0 14— 1 036 stark geknrzt in F. . 1 0 1 7 minuit Lm 2(m l mimm it ?) s . A nmerk . 1 027 man

'

d . quod f. L .

BP: 1 031 e p ortcc hom a. K. .XII . trechias P. 1 032 ameelas tren(car) P. 1 033 Peyra Fixa P. 1 037 mangat P. 1 038

ero B . fero faytas . ap areladas de pausar P. 1 0 39 e vengutz

que fero alh monestier R t . e d ’

autres c . agro cordas e p ugeronlas bigas sus la obra P. 1 040 et enap rep .III . dias P. 1 04 1

p eynher las p eyras P.

BP

senhor Karl es fe aqui aparelhar sas tendas e sas foguanhase totz l i autres eysxament costa el. Pero Turpi mandeo 1 0 1 5als maestres

,que be e covinentment e test fessen la ebm .

E domentre que Karles fe a M im lhas , el se fe sagnar etotz ccls que s vol gren en tota la. est et estec am gran gauget am gran a l egmnssa . Le tertz dia l es cassadors deKarl es ameneren .CCC . bestias salvajas e Karles fe aquel 1 020dia .1 1 1 . m . cava iers

, que eran totz filhs de cava iers,et a

totz dee caval s e p al affres et tet so que obs l er fe . Pueys

trames l es a La Grassa ansir messa e caseus effrie nn besand

aur. E per amor d’

el s Karl es fe gran cevit e gmns manjars .

Empero en casen cap de la taula fe dressar una p eyra et 1 025aquela devays La Grassa estec sobre term .III. p cs e demiege l ’autra .v . E °

1 Gasc E ngil ier mesurec la l ongnessa d’

una

p eyra entre l’

autra e trobec hi .CX XX. brassas e p auseronhi thoa lhas per tot. E Themas vene aqui manj ar am

Karl es . E car era d issap te , ne manj ava carn. E t avia 1030hom donadas a Karles .X I I . treytas et el denec las aThemas e Turpi trenquec las sobre una p eyra e d isx

que aquel [fol . 22 lo c agues nem d’

aqui cnant Peyra

Ficha et aquest nem plac‘

a Karles et a totz cels quel’

ansiron.

E can agron manjat,vengro s

en totz a La Grassa e tetasl as paretz eran j a faytas e las b iguas aparelhadas e tetas l aslevec sus R etlan e l s autres cavaiers ab cordas . E totz l os clergues cantavan : Te Deum laudamus. E t en tre s dias enapres fo 1 040cnbertz tet lo monestier. Pueys Karl es fe p enher las paretz.

BP: 1 0 1 5 totz los (Hs . ses ) autres fero aque messeys costaelb P. 1 0 16 al maestre B . als 111 . P. be e cemp lid ament P.

fessen B -an P) . 1 0 1 7 e c lh se fe sagnar P. 1 0 1 8 volgre BP.

1 0 19 E s tat quehac aqui .I I I .iorns vengro ses e . de cassar et amenereP.

.1 020 amenet e B P.

salvaias B . salvagas . aquelh ieru P. 1 022

que e obs ler fo B . fe a totz lurs obs de tot so que mes tiersler fe P. 1 023 casqu. bessant P. 1 024 maniars B . gran festa P.

1 027 de la una p . P. 1 028 trobec que hac de lonc .0 .xxx .

brassas P. pausero B . p ans ec P. 1 029 thoualhas P. maniar B .

manyar P. 1 030 maniava B . no vele mangar P.

LC

Hoc facto dominus papa precepit omnibus archiep iscep is ,ep 1sc0 p 1s , abbatibus et al iis prel atis , nt ad honorem B eate

1 045 Virginis et propter sanctitatem loci omnes p enerent ibi desuis rel iquiis et i l l orum quil ibct concessit. Sed Turp inusait : Domine papa

,numqnid melius erit

,nt monasterium

censecretur,antequam p enamus ibi reliquias ? E t dominus papa

resp ondit : Frater, [fo l. 1 7 sciatis vos et omnes alii,quod

1 050 ante tmnsibit mensis , quam monasterium censecretur, quianob il ior est enm consecraturus , ip semet fil ins Beate Virginis ,ut mihi de consema tione cogitanti nocte preterita per suosangelos nunciavit. Tune Karolus et omnes alii aud ientcshec fuerunt gavis i quam p lurimum et flentes Dominum

1 055 bened ixerunt unanimiter voce magnas Postea p osuerunt

ante altare B eate Virginis .IV. tapeta ad p onendum rel i

quias et fuerunt omnes c l erici indnti p anni s serieis , quijuxta tapeta stabant . E t p osuerunt omnes ibi archiepiscopi,episcopi et alii prelati cap sas et scrinies

,in quibus de

1 050 ferebant rel iquias, et cantus cl irieerum et pnl satio campanarum em t maxima et fumo thuris et aromatum eratecclesia teta repleta. E t Themas d is ceep erit altare B eateVirginis et ostend it eis celumpnam marmeream in qualapis a l taris sustentabatur, que erat tota concava, et im

1 065 p l everunt cam de rel iquiis sanctorum et que sint aud iatisPrime p osuerunt ibi unum es de pectore Sancti Fel icis etpostea duc s digites Sancti Germani et unam manicam deindumentis Sancti Martini , unam eirethecam Sancti Georgii ,

LCF: 1050 nas terium eensecretur quia melior est enm c.E nde der Lücke in C . 1 053 hec aud ientes C. 1 058 capetaL m l . 1 064 sub s tantab atur C . sur laquele le heut de l

’autelé to it soutenu F. 1 067 unam manieam Martini in L am Randund einzuschalten nach unam ampul lam . F= GBP.

BP. E pausero a ni eanselhas e d ’autres arnesses les av.

e lhs arssev . P. 1 057 re c B P. 1 060 mentrc que p ortavan lasreliquias P . 1 062 e de romatic P. 1 063 anec descobrir P.

1 064 ad clhs la cerenda de marme,la calh sos tcnia l

’autar et era

cavada alh mieg la qualh cerenda fo omp l ida P. 1 065 emp liro B .

1 067 dens P. 1 0 08 Sant Iorle P.

LC

unam p ixidem heheris p l enam de pulvere Sancti Laurentu,1 070 de sanguine Sancti Stephani unam ampul lam . E t ip semet

papa p osuit ibi unam bursam p l enam rel iquiarnm et deS ancto Paulo reliquias et de .XX. novem rel iquiis imp l eve

rnnt pile ' foramen. Posnerunt etiam ibi de indumentis

B eate Marie et postea clauserunt foramen et cum cathenis

1 075 ferreis l igaverunt celump nam et ceep eruernnt altare depanis preciesissimis coop ertis aure et seriee . H ec facto inarchufiexe crucis p osuit Turp inus in quedam feramine multasreliquias videlicet S ancte Fidis

,S ancte Baselle , S ancte Cc

ci l ie et de a l iis .XVII. p osuit Turp inus . Postea elansit

1 080 foramen et descendit . Po stea ex alia parte [fo l . 1 8 inquedam feramine misit quam p lurimas reliquias et el ansitforamen . Postea a scend it inter duas fenestras in cornusuper altare et dominus papa dedit ei unam p ixidem factam

de aure et argento invelutam in qnadam bursa purpnma ;

1 085 in p ixide emnt de cap il l is B eate Virginis et Turp inus p esuit d ictam p ixidem in dicte feramine et alias reliquias.X I I I I . sanctorum ; postea el ansit foramen . Postea ascendit

in tertiam fenestram et in quedam femmine p osuit reliquiasSancti S amp sonis et S anctiD ionisii et Sancti Saturnini et elansit

1 090 il lud et postea descendit ; et ivit apud a ltare S ancti A ndreeet in quedam feramine in arehu p osuit reliquias sanctas

Sancti Sebastiani . Postea in altari B eati Petri p osuit deeisdem et etiam S ancti M auricii . H ec facto feccrunt cam

panas pul sari et dominus papa eelebravit missam ; missa

1 095 celebrata suam benedictienem omnibus contul it d ieens

LCF: 1 072 corr. et de .XX. novem sancti s reliquias et ? 1 077

p osuit f. L . crucis f. C. L’archeveque Turpin mit aussi plus ieurs

reliques a un treu d’un certain are scavo i r de Sainte Fey

de sainte Cecile et autres et ferma. E n nn autre lieu en mitd ’autres . Apres le dit A rcheveque monta F= LC. 1 082 superduas fenestras L . in cornu sr altare C ä

' f. L . menta entre les deuxfenetres de sur l’autel. 1 088 et f. C. 1 09 1 sanctas f. L . 1 093

etiam f. L .

BP: 1 092 messeyxas . Pausadas tetas lnrs relequias fero s . P.

1093 ance cantar P.

BP

et una cancela d’

everi plena del sanc de Sant Laurens edel sanc de Sant E steve una plena amp elha . E t el me 1 070

teis lo senher papa p ansec aqui una brustia plena de rel iquias e de Sant Paul reliquias e de .XXIX. santz reliquias

,

et omp l ire*l tmnc de l a celumpna e p auseron aqui del

vestir de nostra dena Santa Maria. Pueys cl anseren l e

traue et am cadenas l ieron la celump na e eobriron l’antar 1 075de met p recie

ses draps d’

anr e de seda cnbertz . A ysso

fayt Turpi p ansec en l’

arc de la cretz en un traue motasreliquias

,so es a ssaber de Santa Fe e de Santa B asel a

,

de Santa Cecilia e de .XVII . autres santz ; pueys d’antra

part p ansec motas reliquias en un traue e pueys clans 10 . 1 080

E p ueys Turpi pugec aut entre .II . fenestras al com del

autar e l senher papa denec li una brustia [fol. 23danrada et argentada euberta d

una berssa de p elp ra . E t

en la brustia avia dels cabel s de nostra dena Santa Maria.E Turpi p ansec la aqui e d

antras reliquias de .X I V. santz 1 085e clans lo traue . Pueys pugec en la terssa fenestra etaqui en un traue p ansec reliquias de Sant S amp sso e deSant D euni e de Sant Serni e claus lo traue ; p ueysdesxendec d

aqui et anec a l ’autar de Sant A ndrieu et enun traue de l

arc el p ansec aqui reliquias de San Sebastia . 1 090

E t enap res p ansec en l’antar de S ant Peyre d

’aquelasmeteysas reliquias e de Sant M aurici . A ysso fayt ferosenar las campanas e l senher papa cantee l a messa edenec a totz la sua benedictie

,comandan aqui a totz

BP: 1 070 ampola P. 1 07 1 senhor B . e lh papa Leo sen

cers anee metre una plena bersa de reliquias P. 1 073 et 0 0 0emp liro f. B . el traue B . e cemp liro te t lo traue de la cerenda P .

pausero BP. 1 074 de la vestimenta de Nostra Dena P. 1 076 met

p recios es , cnbertz f. P. 1 079 .XVII . corses sans P. Lücke vor pueyscf. LOF. 1 080 ad un traue et a itantost elh le fe clauser.

A p rep P. 1 081 en .II . fenestras P. 1 082 senhor B . e lh papaLeo liuret li una br. euberta d’anr e d’argent dins una b . d . p . P.

1 084 delhs p elhs de la verge Maria P. 1 085 la,e f. P. 1 086

p ugec enap rep l’arssev. T. a la t. fines tra P. 1 088 e vor Sant

S erni f. B . 1 089 desxendut que fo d’aqui anee s’en P.

1 09 1 enap rep . a l ’autar P.

1 1 00

1 1 05

1 1 10

1 1 15

1 120

LC

omnibus,ut cengregentur mel ieres et nob il iores et eli

gant abbatem,et omnes concessernnt dicentes unanimiter :

Fiat,

fiat.

engregatis omnibus mel ieribus tam cl ericis quam l aycis

K arolus suum sermonem p retnl it in hune modum : Virifidel es , cultores justicie et omni bonitate et fidel itate muniti

,bene scitis quod Dei adjutorie atque vestri

,ex quo

exivimns Franciam,

.XX . menasteria hed ifieavimus et inomnibus abbates p esuimns et ea tal iter d itavimns , quod inmineri .C . monachi omnes de nobili genere procreati honorifice et in habundantia omnium necessariornm creatoriomnium famnlantur ; et istud crit .XXI .

,quod Dei adjuvante

misericordia crit de nobil ieribns et d itieribus et nos dabimusei tot possessiones

,quod omnes ibi habitantes honerifice et

bene p eterunt permanere . E t locus est tam sanctus et tetsunt ibi reliquie

,quod ab omnibus [fol . 1 8 debet viven

tibus henom ri . E t cum a l iis tribus menasteriis crunt .XXIV .

et in quolibet,si consul itis

, p onemus unam l itemm alphabeti

et omnes cl amaverunt : Fiat. Postea d ixerunt omnes Karele

Domine,ex que monasterium est hed ificatum ,

necessariumest nt cogitetis de cetere, ut fides christiana p enitus angmen

tetur et ab iste loco modis omnibus recedamns . Sed primeep ortet, quod hie p enatis abbatem

,sed omnes sumus cen

cordes,nt Thomam el igatis et ipsum abbatem

,si ei p l acuerit,

faciatis . Libenter,dixit —Karolus , selnmmedo ut p l aceat ei .

His d ictis dominus papa vocavit Thomam d icens ei : Thema,

nes volumus et dominus Karolus et omnes archiepiscopi,

LCF: 1 1 06 habundantiam L . 1 1 20 ut f. C.

BP: 1 1 17 que Themas len sia, si ad elh platz, que e uela

penre P. 1 1 1 8 sol que e uela penre . 1 1 19 Andas aquesta s p aranlas entr

’elhs el papa P. 1 1 20 senhor B . totz les autres so

es a saber arssevesques et avesques e p realatz P.

LC

episcopi et a lu prelati et omnes baroncs de exercitu,nt

ad honorem B eate Virginis et quia d in hie ad eius ser1 125 vieium fuistis

,quod s itis abbas istius monasterii sive loci

ad regendum monasterium ; et eritis p etens dandi , exp em

dendi et ducend i milites et alies viro s nobiles,cum quibus

fides christiana angebitur , et hec nul l atenns refutetis . Atille resp ond it : Absit , domine sancte pater

,quod ego s im

1 1 30 abbas et quod me de cetere de rebus secnlaribus ep orteat

cogitare ; alins , qui melius seiat se intromittere,est hie

necessarius ; sed ego nee al iquis mcc rum socierum volumus

aliquid aliud de cetere,nisi ut corpora

,dum in hac vita

sumus,miserab il iter sustententur et in Beate Virginis et ejus

1 1 35 fil ii p reciesissimi p essimns servicio commem ri . E t Karolus

ait Thome : Dimitatis i sta verba et abbaciam amere meirecip iatis et possessiones omnes quas ego ei dabo . At illeiterum negavit , quod nulle mode cam recip eret . Censequenter Turp inus et R otolandus et omnes alii nobile s re

1 140 gaverunt cum,nt cam recip eret et iterum cam refutavit .

Tune tetus exercitus clamavit,quod vi p eneretur in ka

thedra et quod abbas esset,vellet nel let [fol . A t

ille magis ac magis cl amavit,Deum et Sanctum Petrum

et romanum curiam,licet dominus papa esset ibi

,ne cum

1 1 45 cegerent, appellando . Tune dominus papa ait,quod nulle

mode cegeret cum . E t omnes fuerunt irati ; tamen Karolusnoluit inferre ei al iquam injuriam nulle mode . H ec factoO l iverius dixit Karel e et omnibus , quod necessarium erat

LOF 1 132 n0 1imns C. 1 134 sustentantur L . 1 138 etconsequenter C. 1 1 47 nlle mode C.

BP: p ansessen. cadeyra B . 1 1 48 sia abbatz f. P. encaradix que per res no he p res era apelan a Dieus P. 1 1 47

senher B . f. P. 1 1 48 fersaria pus que penre ne he volia degrat P . foren B . foren fort iratz a gran meravelha P. 1 1 49

e nulha manieyra f. P.

BP

e li avesque e li autres p reyl atz e totz l es bares de laost

, que ad honor de Dieu e de l a bonaurad a mayre sieua

e car l emgnament ayssi avetz estat a servisi de luy , que

vos siatz abbatz d’

aqnest l oc a governar l e monestier ; eseretz p ederes de dar e de desp endre e de memar am vos

cavaiers e d’

emdratz bares,am l es cals la fe crestiana sera

creguda et aysso mom refudetz per nulha re . E Thomasrespes li : N e

,samt payre

,me o y uelba Dieus

,que yeu sia

abbatz mi que d’

ayssi cnant me vengua a pessar de lascausas temporal s ; autre m

’i p ausatz , que mielhs s

em saubes

entremetre e que sia pus p refitabl es al loc que yeu mi

degns de mes comp anhos ; [fo l. non avem cum d’als,

si mo que p uscam aver so quems sera obs a ssestemtar

nostres corsses ; dementre que serem em aquesta freul vidaet en servisi de la mayre de Dieu e del sieu precios filhvelem ayssi tenir mestm vida et estar. E Karl es d isx li :Laysatz aquestas p amnlas estar e per amor de mi prendetzl’

abad ia am l as p e ss eties , que yeu hi darey. E t encam

el d isx, que no la p enria em nulha guisa. E Turpi e

R etlan e totz l es autres nobles bares p regueron lo , que lapreses ; et el disx , que no faria .

: E t adoncx teta la est

cridec , que per forssa l e p ansessem en la cad ieyra ; vuelha

o no vuelha , sia abbatz. E Themas encara mays e maysrefudee esser abbatz

,apelan Dieus e Sant Peyre e la eert

de R oma,si be sera aqui lo papa . E t adoncx l e semb er

papa d isx, que mol me ferssaria . E foren me totz iratz eKarl es mol vele emjuriar e nulha manieyra . A ysso faytOlivier d isx a Karles et a totz les autres

, que mestiers era

BP: 1 1 23 les baros B . 1 125 a s om servis i que totz vosp reguam que vos s iatz abbatz d

’aqnes t loc e gevernayre d

’aques t

monestier P. 1 126 abbat. le monestier B . 1 129 men 0 refadetz BP . refud . per amor de nos P. 1 1 30 resp ond ec B . me

vuela P. 1 131 abbat . ieu pesse P. 1 132 per que us pree queautre m’

i p ansetz que m . he sapia fair que ieu e que mielhs

s’en sapia entremetre e que m ielhs lo l sapia d efendre que

ieu P. 1 1 35 mes tiers a sostcnir n. c. d ementre P. 1 1 37

s iens B . 1 138 femir nostra vida B . 1 140 qu’iens darey P.

1 1 4 1 que per deguma causa delb mom P. 1 144 le y mesesOm e que lh p ausesse a la ead ieyra velgues o no velgues P.

1 125

1 130

1 135

1 140

1 1 45

1 1 50

1 1 55

1 1 60

1 1 65

1 170

1 1 75

LC

quo d in tam d iviti monasterio esset abbas de nobili genere ,bonus et stremnus im armis

,qui seiat dare

,exp emdere, ma

nul evare et b aratare et bene se habere im l iteratum etmoribus

,et astutia p remnmitns . E t omnes unanimiter cem

cessernmt . E t dum de el ectiome tractaremt,R ebertns de

R ess il iome venit cum .XXX. m il itibus , querum .x . erant fer

titer vulnerati,marrams eis quod M arc il ius eiecerat eos de

R essi l iome et omnes alies christiamos imterfecerat et totamterram Inp uriarum et R ess il ienis recup eraverat , mimams

Karele et omnibus ah 1s,quod mortem snorum omnium

,

que apud N arbonam facta fuit,crndel iter vind icaret . Pre

terea narravit eis,quod p rel ium fe cit cum eis in Pratis

Ped il iami et fuerunt ibi interfeeti .VII. milia christiani etquatuor tanti de S arracenis ; ad ultimum fuit dev ictus ; meemirnm ,

quoniam cum Marcilio emmt .CCC . milia in equis etnon nisi .XXX . evaserunt et per totam noctem cum fugaverunt et asserumt

,quod enm videbunt p rocnl dub ie sine

mom . Karolus hec aud iens a it : Pater sancte ,omnium

creator et actor,ab corum insania me et mees libera et

defende ; nam im hed ificatiome monas terii B eate VirginisCrasse nem sp ectabam ul terius habere p rel ium et, si mode

ep ortet me p rel iari , triumphnm mihi ad honorem ip sius

concedas . E t R otol andus dixit ei : Domine,hec mom est

nisi corum superbia,quoniam eredunt

,nt nostra gens im

suis partibus recesserit et quod s imus panci,et idee mes

veniunt insul tari . E t Karolus dixit omnibus : R ecedamusab Vol. iste loco et cemedamus aliquid ; posteaascendatis eques et montes et gardas undique cap iatis , ut

,

LCF: 1 1 55 cum L . 1 1 56 vint de Roussillon F. 1 1 61 facts.sunt L . 1 162 a la prairie de Péd illan F . 1 1 64 d evimctus C .

1 167 ass erit C . c err. as sernit ? 1 169 auctor C. 1 173 Dominus L m i .

1 1 75 in s . p . red ierit C .

BP: 1 1 7 1 e de la verges B . esp erarem aver P. 1 1 72

convenia a cembatre P. 1 1 73 Lücke nach mayre. 1 1 74

anes so BP. 1 1 75 p resessen B- 0 P) . c i h p ueytz P.

LC

si venerimt,mom p ossint subito detrimemtnm al iqnod imper

1 180 tiri. E t ita factum fuit. Postea commemdavit suis medicisvulmem tes et Roberto precepit

,nt quiesceret. N emdum

tamem milites Karoli eques a scenderant,quod custodes

R up is Gil erie et Ville B ercianis cep erunt bucinare et clamare et M arcil ius incontinenti sicut venit im valle Ville

1 1 85 Bercianis cepit mille bestias et imterfecit ibi centum homines.E t K aro lus et tetus exercitus , dum fuerunt muniti

,iverunt

versus eos . E t dum fuerunt apud S ermm R ubeam Rotelandus bueinavit cornu suum. E t Marcil ius hec aud iens etalii qui secum erant p utaverunt , quod R otol andus esset

1 1 90 reversus apud m ciam,timuerumt valde et eongregaverunt

suos et Fermegandus de N azarea a it Marcilio : Domine,ex

que R otolandus est hie, si essemns quatuor tanti,mom p es

semus eos sustinerc ;°

sed absque detrimento prout citius

p oterimus revertamnr. E t sie congregati cep erunt fugam .

1 1 95 Sed ante quam fuissent apud rivum Nielle,amis it M arcil ius

de suis .XVI . 11 1 . et R otolandus p ercussit ibi quemdamregem B al dragnm nomine et cum s cind it per medium etim ille ictu fuerunt omnes p erterriti , ita quod nullus aliumexp ectavit et usque fuit nex secuti fuerunt eos . E t tumc

1 200 Karolus fecit suos p ed ites redire dep recam Deum utM arcil ium cum suis cemfumderet. Finita oratieme tantussp l emder eorrnit im eos

,ac si merid ies esset

,et inter Sarra

cenes tamta temebrositas,ac si mox esset migerrima , sicut

LCF: 1 1 79 aliquid C. 1 182 et custodes C. 1 183 RoqueCahcre et Villebres sas F . 1 184 s icut venit cepit im valle C.

cepit f. L m l (m 2 nach B erc ianis ) . 1 1 87 sarram L . 1 1 89

p utantes C. corr. qui p utaverunt ? 1 19 1 Ferregamdns C . Frenc

gamt F . 1 1 97 Baldratum C . Baldrad F. 1 199 nox] mes L .

BP: mi cemems ere a tornar atras , ans que fesse a la N ielha ,Karles lo l s hac acossegnitz c lhs hac tol tz .XVI . 111 . P. 1 1 95

fes sen B . 1 196 a la uila B . 1 1 97 Badrac e y al b ferir per talhvertut que tot lo fendec per mieg P. 1 1 98 cel B . fero am

gran meravelha fort esp aord itz P. no esperce la .1 . l’autremays que pessere totz de fugir P. 1200 cirvens B .

aytamtes t va venir tan gran resplandor delb celh que s emb lec

que fos mieg iern P. 1 204 escurtat . nueyt P.

BP

de cada part entern si,per tal que

,si veniam

,me p egnessem

penre mi aver per els mul dampmage. E t aysso fayt ce 1 1 80

mandec los naffratz al s meges e mandec a R obert que ‘ s

p auscs . Mays empero l es cava iers de Karl es encam mom

emn pnjatz en lers caval s,que l as guardas de B oca Gui

l ieyra e de Vila Berssas comensseron a cridar et a cornar.

E M arcel i aqui metcys quo vene pres en la y alb de VilaBerssas .M . bestias et aucis .C . homes . E K arles e tetala est

,can feron guarnitz , vengron vays els e cam foren

a Serra Roja R etl an cernee sem corm. E M arcel i cam

l’

ausic e l s siens,que eram amb el

, [f0 1. 25 cniavam se,

que s’

em fos anatz em Franssa R etlan,et agron tan gmm

paer,que ajustere se e Ferragut de N azera d isx a M arcel i

Semb er,pus que R etlan es ayssi , si eram .IV. tantz me ls

p oyriam sofi'

rir ; mays empero al pus test que p eyrem eses dampmage a penre tornem ne n. E t ayssi ajustatzcomensseron a gim r areyre. Mays ans que fessen a laNiela

,perdoe dels e R etlan ferie

aqui um rey Bal drae e fendec 10 per mieg e per ayssel

colp foren totz esp avemtatz , si que p ueys me agnardec

negus l’autre . E t entre que fo mueytz seguirem los . E t

adoncx Karl es fe me l os siens cirvemtz tornar, pregamNostreSenhor Dieus

,que M arcel i e l s siens confundes e que dones

victoria ad el et als siens . E femida la eratie tan granresplandor vene sobre l s siens

,com si fos mieg dia, et entre l s

S arras is tan gmm scurtat,com si fos mueytz escura, et era 0

BP: 1 1 79 entorn clhs P. p egnes sem B . 1 1 80 comamd et P.

1 1 81 clhs nafr. mandet P. 1 182 M ais empero enquara P. 1 183

sobre l. cav. P. Guil iera B . 1 184 comenssere BP. 1 185

BP : C. quar vire vemir le rey M arseli am gran p od cr de Sarrasis e de venguda elh pres la valh de Vila Bersas et amenecme .M . bestias et auc is de venguda .C . homes P. 1 1 87 vengro

s’

em tes t e d elinre vais Marseli P. 1 1 88 Rega P. 1 1 89 ni °lssiens P. cniave *

s B . 1 190 amat . agro B . que me y fos , maysque fos vais Fransa et agro t . gr. paver que totz se van ajustarP.

1 19 1 Feyragut P. 1 1 92 sap iatz per cert que p ns que P .„ 1 1 92 3

.1 1 1 1 . tans que me em me'ls p oyran P. 1 1 94 dapnagge B . al p us

test que p usquam le mom tornem e ses dampmage nos tre,quar

per sert de badas sem vengutz . E t ayss i quam se fero aius tatz

1 1 85

1 1 90

1 1 95

1200

1 205

1 21 0

1 215

1 220

1225

LC

erat. E t ante terciam im em stimum m p lane B essel ienis

fuerunt . E t ibi feccrunt p rel ium et iterum fuit M arcil ius

devictus et amisit ibi .LXX . milia de suis et Karolus

[fol . 20 mom misi quadringentos milites ibi et fuit interfectus ibi ep iscep us de Chartres B aymal dns nomine et duemonachi se cum

,querum umus vocabatur R obertus de S ancte

Germame de Pratis , alter R ogerius de Sanoto Dionisie , etfecit eos homerifice s ep el iri . E t p ersecutio christianorum

dnm vit usque a La Clusa . E t fecit Karolus postea omnesmilites ehristiames im monasterio Sancti Andree henerificesep el iri et R otol andus p ersecutns fuit eos enm .X L . miliade suis per quatuor dies et ab stul it Marcilio plus quam.C . m ilia milites et postea red iit in terram B essel ienis etexinde cum Karel e et suis red iit apud Cra ssam . E t Thomascum suis et a l iis

,qui remanserunt

,reeep it eos enm maxime

gaudio et p rocess iene gratias agens Deo de corum gl oriaet triumpho . E t dominus papa precepit quod pro ep iscep o

de Chartres cel ebm remt missas ; et dum cel ebmbamtnr, trescl audi sive centracti venerunt coram altare beate virginisM arie

,uhi corpus dioti episcopi erat positum im quedam

leete,et amere d icti episcopi B eata Virgo eis redd idit

sanitatem et tumc gavisi sunt omnes et dominus papa judicavit cum sanctum . Postea fuit sepul tus , nt dictum est

,

juxta altare Beati M ichaelis,pulcre et hemerifice ut decebat.

ec facto dominus papa et omnes a lu nobiles h abueruntconsilium inter se et Karolus dixit eis : O p ertet nt

tal iter p rep aremus et mnmiamns istud monasterium,me

cum mes recesserimus p ossint cum S arraceni destruere.

LCF: 1 207 d evimct n'

s C. 1209 Chartes L . Carces . nemmé

B aymaud F= LO cf. BP. 1213 a la c lause F . 1222 Chartes .

celebrabatnr L . Chartris C. 1 223 centracti : Glosse zu claud i?

1229 Lücke h1 (7 —1 314 .

BP: 1 230 entr’elhs . Em qualh que guissa cove que ap arelem

e que guarniam P. 1232 p us cam B . p uesqnan d. quam no no

y serem P.

L

E t archiep iscopus Turp inus ait : Domine , valde bene d icitis ;faciatis ergo fieri .V . turres fertissimas et fossata circum

1 235 quaque et postea neminem dubitabunt . E t Thomas aitDomine , campanile est etiam necessarium. Verum est

,

dixit Turp inus . E t vocaverunt R obertum ,magistrum operis ,

et dixcrunt ei quod faceret campanile et haberet .XX. brachiatas im altum et essent ibi .XX. fenestre , ut senns cam

1240 p amarum melius [fol . 20 aud iretur et due alie parvefenestre . E t hec ita dictate et es temse Roberto e t quodetiam pontem hedifiearet im O rbieme

,recesserumt omnes et

iverunt cemestum. Celebrata et pem eta comestione fueruntcongregati et Karolus a it : Qua l iter faciemns de abbate ?

1 245 E t come s p ictaviensis ait : Domine , hie est quidam cem

sanguineus mens,miles bonus et sapiens et bonus cl iricns

,

et erede quod bene accip iet abbatiam . Quis est ille ? dixitKarolus . Domine

,Symfrcdus quem bene cegmescitis . E t

K arolus fecit cum venire d icens ei,si vellet esse abbas .

1250 E t ip se dixit : Domine , l ibenter. E t omni mom et p rel ixitateabjecta fecit ei dominus papa maximam ceromam et .C .

al iis tam mi l itibus quam domicel l is ertis ex nobiligenere

,qui fuerunt ibi monachi cemstituti ; et cum pul

satiome camp amarum et cantu maxime bened ixit cum

1255 dominus papa et alies et p osuerunt cum im cathedraTe Deum l audamus “ unanimiter ceneimemde.

Hoc facto et missa celebrata dominus papa vocavit

abbatem et dixit ei : A bbas,imtel l igatis ista, que vobis d icam.

LF: 1238 brachias L m l . 1240 corr. parve fenes tre etquod etiam pontem hed ific . in O rb iene et hec Roberto recesscrunt omnes ? (cf. F : lui commanda de faire un clocher— faitesaussi dit le rey a Robert um p emt sur l

’O rb ieu car il est fort

requis . Apres um chaeun se retira pour aller semper.) c f. BP.

1 251 et a l ’ins tamt sans plus attendre le pap e lui fit une grandecouronne F.

BP: E t aitanto s t K . el h A p estholi los van metre em possessiocamtam totz los c lergues que aqui eran Te D . land . et amb aquelhalausor clhs lo van metre en la kad ieyra (m l bad ieyra) P. 1 254

cad eyra B . 1257 le s . B . papa Lee le s fe venir l ’abbat P. 1258

m’A bbat ieu vos nelh dir a ves tres morgues alcumas p aranlhas lasqualhs vuelh be qn

’entemdatz . vulh B .

BP

E l’

arcevesqne Turpi d isx : Sember, fort 0 disetz be ; faytzem per amor d

aysso far ayssi .V . tors fortz e valhatz decada part . E Thomas disx : S enher

,cleqnier hi fatz far, 1235

car grans ob s hi es . Ver ditz,ditz be

,so d isx Turpi.

E feron venir R obert 10 maestre de la obra e manderenli que l cl eqnier feses et agues d

aut .XX . brassas am .XX.

fenestras,per tal que las campanas puesca hem ansir miels

e .II . antras fenestras paucas hi fe e que feses bel pent 1240em O rbio. A ysso dig et a derdenat partire [fol. 26 seet amerom manjar. E t apres manjar foren totz essems eKarles d isx : Que o farem d

abbat ? E‘

l comte de Peytonsd isx : S enher , ayss i es um ees i mieu

,bon cavayer e savi

e bon cl ergue, e cresi qu’

el p emdm l’

abad ia si a vos platz. 1 245

Qui es ? so d isx Karl es . Semb er,S imfre

,que vos conoys

setz be . E Karles fe °l venir e d isx li,si volia esser abatz .

E t el d isx que ec be . Aqui metcys ses tota trigua lopapa fe li gran corena et a .e . d

autres entre cavaiers e 1250donzels totz de gran e de noble l inhage, que foren morguesd

aqui ; et am gmm s o de l as campanas e de grans cantz

dels cl ergues camtamtz Te Deum l andamus “ p auseron lo en

l a cad ieyra .

A ysso fayt e cantada la messa lo senher papa fe venirl’

abat e d isx li : Baros,emtendetz so que vos vuelh dir :

BP: 1 234 per amor d ’aisso e per amor d ’

aques t p erilh que

no sab etz que si p oyria emd evenir .v. tors P. 1 235 Lücke nachcada p . cf. LC. faitz hi fair .1 . b e cluquier P. 1 236 E l

ars sev.

T. respes e dix a. K . : S eynher, necessari per sert hi es P. 1237

tram essero quere R ob ert P. mandere B . 1 238 E . K . mand ec lique aytamtes t meses ma al c luquier a fair P. 1 239 las eamp aynhas pa squa hem m ielhs ansir P. 1 240 que fes B P. um pentb e e ferm as O rb io P. 1242 amere B P. fero B . Can ferod imatz termere essems parlar et adherdenar de la electio delbabbat P. 1 243 Peytiers P. 1 244 aissi ha ume . P. 1245 pent a P.

1 246— 54 E n comte, qui es elh ? S imfre 10 es

,lo qualh vo s c .

be. Lücke bis : aytamtest clh papa Leo fo aqui ais inatz e feli fair gran corena et aitantost elb fe aqui .e . morgues hemrathomes entre cavayers e denzelhs , les qualhs eramde gran linhage.

L

Iste sanctus est et bonus locus et d ilectus a Dee et semper1 260 crit, selummode sitis casti et mundi . Caveatis me reliquias

sanctorum,que ibi sunt posits

,me p ossit a l iquis farari .

Preterea precip io vobis et omnibus successoribus vestris,ut

sitis casti et mundi et me sitis adul ateres mee adul atiemes

cred atis et s itis bene fidei et d i l igatis vestros fratres et1 265 monachos devote Dee serviemtes ; ne sitis mendaces

,si ali

qua p romititis , premissa omnibus modis detis vel mom premitatis ; me sitis avari

,large exp endatis , s itis boni convive ,

regul am vestram fidel iter ebservetis ; semper regem Frameie

d il igatis et ei reswmdeatis et Apostolico romamo et mullum

1 270 alium dominum habea tis . E t quia fui ego in [fol. 2 l r°]hed -ificatiome huius monasteri i

,istud privilegium de vobis

et omnibus vestris succes soribus , ut nulli ep iscep o velarchiepiscopo s itis submis si mee alieni resp emdea tis im aliquemisi tantnmmedo A postol ico remame. E t p reterea ad ho

1 275 merem beate M arie virginis do vobis donum ,ut quicnmqne

sit abba s istius memasteru eat B emam im capite .v . vel .VII.ammernm

,et

,ut tetus mundus seiat quanta d il ectione curia

romana d il igit monasterium Crasse,dominus papa dab it ei

suum p alafrednm album cel l atnm et munitum causa recogni

1 280 tiemis et abbas ducat enm per annum ; et hec erit recognitie

d i lectiomis et amicitie eornmdem. Im capite anni quicnmqnesit ep iscepus Carcassone in generali feste S ancte Marieassnmp tiemis veniat ad monasterium Cm sse

,si abbas mam

d averit,et celebret ibi missam et and iat confessione s im

1285 firmornm et postea abbas det ei p a l afrednm suum in signumd i lectiomis

,si fuerit p rebus . Preterea precip io vobis , ut

justiciam temeatis tam p arvul is quam magmis mee ad

LF: 1265 aymes vos fréres em servant a Dieu F . 1270

hab eatis f. L . 1 276 et afin que l’en connaisse de quelle affection

la cour romaine ayme le monastere de Lagrasse , le pape qui seralui emveyera an devant sa mnle en s igme d

’amitié F.

BP: 1 281 avesque P . 1282 en aqu . mon. f. P. 1283 mam

dava P. ania B . 1 285 si es pres ni valent P. 1 286 dreetum B .

LC

a l iquam partem prece vel p retie devictis . His d ictis dixitdominus papaKarele

,ut hereditates et possessiones monasterio

1290 daret im Dei nomine , quoniam hora erat de cetere atque

1295

1 300

1 305

1310

tempus . E t K arolus resp ondit : Libenter. . Done igitur etconcede beate Virgini Marie et monasterio quingenta s mil itias et totam terram circumquaque

,quantum una mnla

p oterit una die ambulare ; et dene et p recip io omnibusinfm istum terminnm comstitutis

,ut omnes sint submissi

monasterio Crasse. qual iterenmque fuerit d igmitatis , et omnesei faciant homagium et fidel itatem sacramemto firmatam .

Preterea done ei .V . milia homines ques feci bap tizari .I stnd demo ei ad p resens et enm lucrati fuerimus dabimuscotid ie amp l ius . Preterea demo ad p resens propter expensas mille marchas argenti . E t abba s et alu redd iderunt

ei gratias . Sed tumc dixit [fol . Karolus abbati etalns monachis quod semper darent .XI I I I . p aup eribus adcomedendum et tribus al iis amere anime sue . Preterea

dixit eis : E go valde diligo locum istum et idee p recip iovobis

,ut bene vos habeatis in omnibus que p ertinebunt ad

monasterium,et

,ut semper mel ieretur

, p rocuretis unusquis

que . E t si boni estis,bene videbimus et bene crit vobis

et,

si mali,bene sciemus et malum vobis eveniet sine

mora. Preterea relinque vobis hie magistros et homine s,ques op eri eegmevimns necessaries esse , et R obertum cum

uxere sua et duobus fil iis ad turres et pontem faciendumet mamde vobis

,ut cum heneretis et d il igatis et mullam ei

viel entiam inferatis . D emine,dixit abbas

,melius faciemus

LCF: 1 29 1 corr. In Dei nomine demo ? E in entsprechendesdopp eltes el 11 . de Dieu würde die Lücke in der Vorlage von B

(1 29 1 ) erklären . 1 292militas L m 1 . 1296 qual itercumque] qual iscumque L m 2. 1 309 s i vous etes bon nous le saurons et toutbien vous arrivera F= L . 1 314 mullam ei vielentiam im

ferratis : E nde der Lücke in C.

BP: 1 307 eascu BP. d ’amilorar aques t loc P. 1 308 he vos

venra e veyret he he e si mals etz P. be s i e etz f. P . 1 31 0

aitans quo cemeysxiran que y fes san mes tiers P. 1 31 1 moler P.

1 312 ad ob s de las tors que fes san alh monestier e que fessanle pent desobre O rbio . que R ob . sia enratz P. 1 3 13 res B .

1 31 4 causa de malh estar P.

BP

e per mulh aver ne von d evietz . A questas causas ditasad els et aysxi amonestadas , l e semb er papa d isx e preguce a Karl es que dones heretatz e p osseties al monestier,car era era e temps . E Karles d isx : So farey voluntiers .

E l nem de Dieu demi per amor d’

aysse et autregi a labonaurada mayre de Dieu et en aquest monestier .D . ca

val ayrias e teta la terra entern, aytant cant una mnla

p oyria anar en un dia ; e vuelh e eemand i a totz sel s quesen 0 que seran d ins aquest terme que totz sian [fo l. 27sotzmeses ad aquest monestier de La Grassa e totz lifassam hememagge. E per cstiers demi li .v. .m . homes qu’eyfaytz batejar. E cant aurem mays guasanhat nes hi daremmays tot d ia . E domi li per desp esssas .m . marcx d

’argent .E t adoncx l’abat el covent renderem l in e li°n feron gransgratias .

Mays emp ere‘

Karl es d isx a l’abat et al coventque testemp s domessen a manj ar per la sua arma a .X I I I I .

p aubres et a tres autres per l a sua arma . E d ie vos que

yeu ami met aquest loc e per ays so mamdi a totz que bevos cap del etz en tetas causas que s tamb era al monestier

,

e cas0ns p essatz de milhom r a l monestier. E si bos estz,

be vuo 'n venra e bes vue'

n venran. E si mals estz,be 0

saubrem e,si e etz

,mal vuo 'n venm ses trigua . E per cstiers

l aysxi vos ayssi maestres et homes aytantz cantz conoyssem

que mestiers vos fan,e R obert am sa melber et am .II . fil s

ad ep s de las tors e del pent a far ; e mandi vos quel’

enretz e que l’ametz e no li fassa tz mi'

l d iguatz reque mal estia. S enher

,so d isx l

abat,miels e farem

BP: 1 288 no us emd entetz . dichas B . 1 290 p regec K .

maymes . heretas P . 1 291 E Karles — voluntiers f. B . volentiers P. 1 292 E nem de Dieu e de la verg e de Dieu e detotz les sans e las santas de p aradis les qualhs m ’

adress e adesxausar la santa fe crest iana et abays sar la gent pagana doniet autregi en aques t loc samt e d igne P . 1 297 s etzmes i B .

s esmeses P . 1 299 bateiar BP. Lücke nach batejar c f. LC .

1 300 mars d’arg. P. 1 30 1 fero B . l’abbat am ses morgues li

_

fe gr. gr. P . 1 303 denesse'

B . 1 304 et a .III. d’antra p art ,les qualhs . III . se denen quada ieru a la porta a p aubres p elegrise aquelhs (Hs . aquelhas) .III . p remguan ratio engnalh . I . morgue ,per que ns pree que tet ais so sia donat per la mia arma‘ quadaiern mentrc elh monestier sia em pes P. 1306 ques taynhiran P.

1

1290

1 295

1 300

1 305

131 0

LC

1 31 5 eis quam vos credatis et ein em vestram voluntatem in .

omnibus pro pesse mestre Dei ad iuterie faciemus. E t Bo

bert_

us dixit Karel e : Domine,ex quo vul tis nt hie remaneam

,

placet mihi et opus p erfieiam divina gratia mediante . Sedtamem cl ementiam vestram dep recor quatimus nnnm locum

1 320 parvum hie prope mihi detis , in que vele nnnm mel end imum

hed ificare. Ubi est ? dixit Karolus . Domine,hie prope

apud Beysedam . Abbas,dixit Karolus

,detis ei. Domine

,

l ibenter ; p lnra etiam ei darem si vel l etis . Postea dixit eiKarolus : M ode hed ifiea melend imum tuum et alii magistri

1 325 a d iuvabumt te et enm comp l everis p eme ibi uxorem tuamet postea red ib is hie ad ep us i stud p erficiemdnm ; et opusistud quam citius p oteris fae, quoniam apud N arbonam erisnobis necessarius

,dum cam ebsedemus . E t R obertus dixit :

Domine,

vestri voluntas ad imp l eb itur ; nam semper ere

1 330 p am tns vestram voluntatem in omnibus ad imp lere.

His ita p em ctis Karolus misit muncios apud N arbonamM a trando mandans ei quod

,si vellet bap tizari et ei reddere

N arbonam,quod esset ab ee securus [fol. 22 et quod

daret ei plus de terra quam ipse p essidebat. Sed Matran

1 335 dus , dum aud ivit muncios talia ei nunciamtes,voluit eos

decapitare ; « sed ad preces uxoris sue eos secures ad Karolum redire p ermis it mandans ei quod non faceret pro

ee quicquam ; yme m imabatnr ei et suis vilipendendo cum

et suam gemtem . E t Karolus hec aud iens ait : Totnm hec,

1 340 quod ipse dixit , divina gm tia mediante in capud ip s ius

redundab it. Postea congregavit suos nobile s baroncs etdixit eis quod

,ex que monasterium em t hed ificatum

,nem

em t necessarium eis eos ul terius comerari,sed quod iremt

LCF: 1 320 parum C (aus parium) . c’est um petit lieu pres

d’ici 0 11 j e veux faire un monl im F. 133 1 His itaque C.

BP: 1 339 D ieus B . A p rep aquestas novelhas que hac

andas elh va ap elhar et aius tar e dix ler aques tas p araulhas :

Belhs seynhers , p usquel h monestier de la verge maire de D ieude La Grassa es acabatz

,mes t iers es que p us no demorem

aqui P. 1 34 1 d emoressen. anesso B :

1 345

1 350

1355

1360

1 365

1370

LC

ebsedere N arbonam et fidem cathol icam exal tarent . E t

R otol andus ait : Domine,mel ius est ut prime cap 1 amns

M inerbam,B iterim et A gathensem civitates et omnes fereias

und ique et postea p oterimus ebsedere N arb onam melius etjuxta cam ap tius eomem ri . Sit ergo ita, dixit Karolus , et

die crastima mane, u t camus apud M inerbam

,s imus omnes

unanimiter preparati. E t ita factum fuit. Die crastima

mane audierunt missam in ecclesia B eate Virginis et Karolus precepit abbati ut

,quicquid Themas et socii sui

vel l emt,totnm faceret et eos homeraret pre omnibus . E t

postea Karolus escul atus—fuit Thomam et cemiatum a ccep it

ab ee et ab al iis et d ominus papa et omnes alii similiter .E t accepta bened ictiene in ecclesia B eate Virginis apudM inerbam omnes pariter iter arripuerunt et cep erunt cam

statim et p osuit ibi Karolus milites et satellites ad castrumet terram custodiemd am . Postea venerunt apud PontemCel ebrimnm et p osuerunt ib i nemen E ngarda R otoland i ethed ificaverumt cap el lam ad honorem Sancti Martini. Posteaiverunt apud Capudstagmum et cep erunt enm et hed ificavernnt ib i p lures capellas . Postea venerunt apud B iterimet cep erunt statim eam. E t Karolus fecit [fol . 22 baptizari omnes Sarracenos ; consequenter R otol andus ivit apudA gathensem civitatem et cepit cam et stetit ibi per c etedies . Postea tam Karolus quam ipse quam omnes 5111

venerunt apud Cursamum et hed ificaverumt ibi monasteriumad honorem Sancti Stephani et

,quia Karolus tenuit suam

curiam,vocaverunt locum Cursamum . Ab ille loco misit

LCF: 1345melius erit prime e . M . C. 1 346 Biterrim C. corr.B iterremsem ? 1 349 ut f. LC. sumus C . qu’nn chaeun seit p rét b enmatin p our aler an dit M inerbe F . 1 352 sui socii C

_. 1 353

vellem L m 1 . 1354 eommeatum L m 2. comeatum C . 1 360 a

um pent nommé Celebran F . E ngarda B elant C. Garde Rolland F.

1 362 Capnt stagnum C . Caud’s tagnnm L m 1 (m 2 am B ande capi) .

1 363 B iterrim C . 1 368 Cenrs sa F .

BP: 1 362 estec aqui a seti .VII . iorns P. 1 363 Paytaaquesta ressa K . e R t . e totz les autres vengron P. 1 364

vengro Cosa . hed ifiquec P. hed ifiquere B . 1 366 ap elero B .

temc aqui grans certz et aquelh loc fo ap elhatz Cersan. E s tanaqui K . am sa ost elh trames ses messagiers P.

1 0 8

BP

assetiar Narbona et eyssaussar la fe catholical . E R etlan

d isx a Karles : Semb er,mays valria que p rimieyramemt

p renguam M enerba [fo l. Besers et A cde ciutat etetas las forssas entorn aqui ; p ueys p eyrem miels a ssetiar

Narbona et estar pus seguramemt entern . S ia aysxi doncx,d isx Karles , e dema mayti siam ap arelhatz d

anar la. E t

aysxi fe fayt. E t al mati ausiron messa en l a gl ieysa demadona Santa Maria e mandeo aqui Karl es a l

abat,que

cal que causa volgues Themas mi ses comp anhos , que tot0 fes es e qnel enres mays que totz . Apres d ’

aysso Karl es

baysee Themas e pres comiat de luy e dels autres e l

senher p apa aque metcys . E t avuda la bened ictie delpapa en la gl ieysa anero s

en vays M enerba totz e tamtost

preyrom l a e Karl es fec aqui metre cavayers e sirventz

per gardar lo castel e l a terra. E t enap res vengron alpent Celebrar e meirem li aqui nem 1

A mguarda R etlan eferon aqui capella de Sant Marti. Pueys amerom a Cabestamh e -

p reyre l . E Karl es fe batejar totz l es S arm s is

e R etl an anec ad A cde la ciutat et estec hi .VIII .dias ; pueys pres l a . Puey aysso fayt Karl es e R etl an

vengron a Corsa e totz li autre s et hed ifiqueren aquimonestier ad honor de Sant E steve . E Karl es tene aquisa cert et ap el eron aquest lo c Certassan . E d

aqui

BP: 1 344 i s sxausem P. 1 345 p rimierament B . p rnmeyra

ment p resessam P. 1 346 A cde que es ciutat P. 1347 mielhs P .

1 348 e p ueys estar segur entorn P. 1 349 E . K. dix que fortli plasia so que R t . d is ia . s iatz mati ap arelatz . Camt vene almati P. 1 353 fes B . que tet fos fayt aitantos t ses trigua eque s guardes be que Themas fos honratz sobre totz P. 1 354

elh anec baysar P. 1 355 enap rep 1’A p estbe li ais si meseys .

avud a hemed . P. 1 356 e tautes t K . ce fe la elh la pres presaque l

’agre elh la es tablic —de cavayers e de s irvens P. 1 357

p reyro . cavaysers B . 1 359 cf. Celebran F. p ueg Celebrar P.

"

s . Anmerkung. la Guarda R t . am B ande von sp aterer H and :

guarde B enlant B . 1 360 fero B P. a Cabes tayng e presero lo P.

1361 Lücke nach p reyre l . bateiar B . batheyar P.

1345

1 350

1355

1360

1365

LC

Karolus suos muncios M atrando,ut veniret loqui cum eo ,

et M atrandus muncios et enm vil ip emdens moluit venire .

E t die crastima mane R otol andus cum .XX . mil ia mi l itibusivit apud N arbonam primus et Karolus secutus fuit enm

1 375 cum tete exercitu et R otol andus venit usque ad portamregiam et M atrandus exivit cum suis et fuit ibi torneamentum et M atrandus amisit ibi .DCC . milites et R otol andus.XIV. Postea venit Karolus et ebsederumt villam tam ul traaquam quam citra . N am ad Periacum ap esnernmt se ibi

1 380 plus quam .XXX . milia,apud Sanctum Michael em de M onte

Lauros plus quam .XL . milia,apud Capmm Pietam plus

quam .L . milia,apud Brel ium p osuit se R otolandus et

omnes .x1 1 . p ares . E t Karolus fecit hed ificari monasteriumSancti Fel icis et p osuit se ibi et ita eb sederumt N arbonam .

1 385 Postea Karolus misit pre magistre sue Roberto apudGrassam ,

qui comeatu accepte a Thoma et ab abbate etab al iis

,venit apud N arbonam .

'

E t Karolus videns cum

quesivit de statu monasterii Crasse . Qui resp ondens aitquod omnes cum salutabant et quod bene faciebamt et

1 390 quod cotid ie p re eis preces D emine efi°erebant. E t de his

Karolus gaudens precepit ei ut ingenia ad exp ugnandum

civitatem p rep araret ; qui eius pre cepto im omnibus ebe

d ivit .

ed quia nem possumus ab stimere quin l oquamur deillis per ques hed ificatum fuit monasterium Crasse

,

[fo l. 28 fuit enim ita quod Thomas congregavit suos

LCF: 1377 cerr. .LXX . ? F BP. 1 379 Peria C. f. F cf .

BP. 1 382 an breil F. 1 389 faciebamt et quod et cot id ie

L m 1 . (m 2 streicht et quod .) fac iebamt cotid ie quod eis C. 1 394

eb t inere L m 1 . ebmitere C.

BP: que Dieus vos dones victoria de vos trcs enemicz P.

1 390 hac ne gran p laser P. 139 1 fes B . ap areles P. ciutat B .

la cieutat ; ays inatz que fero pessere de cembatre P. 1 395 esavut hed ifiqnat P. 1396 em per amor d ’

ais so tornem P. 1 397

emd evemc se P.

1 400

1405

1 4 1 0

1 4 1 5

1420

LC

so cios et ostend it eis,quod nem erat bonum ut inter illes

monachos, ques Karolus ibi cemstituem t, ul terius permane

remt,quoniam ipsi vol ehant comedere splendide et bibere

et habere pulcra indumenta et equitaturas pnl cherrimas etvoluntas corum erat p enitus centraria secundum vitamquam ducere cemsueverant

,ante quam eos Karolus invemisset.

Ad ultimum fuerunt omnes .VII . concordes , nt monasteriumrel inqueremt et im monte Ville B ercianis hab itaculum cen

sti tueremt . E t ita factum fait,licet abbati et monachis et

precipue cuidam probe monache nomine H elyas recessuseerumdem esset gravis. Sed tamem H elya s dixit abbati : E xquo ipsi recedumt

,semper mitatis eis panem et vinum et

corum necessaria,s icut d aretis eis si hie vobiscum remane

rent,et detis eis etiam dues servitores qui l igma et corum

necessaria eis afi'

erant. E t dixit abbas quod l ibenter hecfaceret et etiam p lura s i essent eis necessaria. E t ita

recessernnt a monasterio et fecerunt suum hab itaculum etcap el lam unam ad honorem Sancti Vincentii et ibi humiliter serviendo Dee et B eate Virgini remanserunt. H ec

facto abbas Symfrcdus ivit apud Karolum ad exercitum .

E t Karolus dum vidit cum gaudens de adventn eius quesivit de Thema et eius sociis

, qui qual itcr recesserumt a

monasterio plenarie narravit ei . Postea dedit Karolus .C .

marchas argenti abbati ad b l adum emendum et cum illisrediit ad monasterium et omnes monachos ex parte Karolisalutavit. In erastinum Gilabertus p rior vocavit abbatem

et dixit ei : Domine,aufemmns mel end imum de Beysseda

LOF 140 1 equituras C. 1405 a Vil lebressas F. 1 408

gravis C . Sed tum L . 1 4 16 Virginis L . 1420 plenarie L . 1 423

Jalabert F. 1 424 B eys eda L . Beixéd e F.

BP: 1 4 1 1 Lucke nach mes tiers . 14 14 se partiremdelb monestiere van s’en al pmeg deV . B . et aqui clhs f. lurhab . oms erveysxen D ieue la verge M aria P. 1 4 15 Lücke nach aqui . 1 4 1 6 aitayto st

s ’en amee vays K . P. 1 4 1 7 vie plac li f . et hac gran gaug dela venguda P. 141 8 va li comtar P. 14 19 A us id as K . aques tas

p araulhas aytamtest elh va denar P. 1422 Gibert B . Girbert

p rior claus trier que era P., 1423 le meli B . thelam el m0 1i P.

BP

e d isx ler que nem era be,que d’aqui avant estessen

estab l itz , car l es menges velian manjar e beure bel amemtet aver bei s vestimentz e belas cava l guaduras e l a l ervoluntat era centraria em tetas causas a la vida , qu

elsselian tenir ni memar

,ans que Karles vengues aqui .

E feron d’un acert totz .VII .

, que l aysxes sem

lo monestier e que fessen l er hab itacol al p ueg de VilaBerssas . E feron e

, _ ja sia aysso que a l’

abat et a l s

morgues e majerment ad un presem morgue que avia momHelia s fe grens lo l er dep artiment . M ays empero d isx al’abat : Depus que els s

’em p arteysxon d

ayssi , trametetz l er

ler pa e ler vi e sse que l er es mestiers,ayssi com s i

romanian am vos ayssi ; e donatz l er des servieial s , que

l er aportem lenha e so que ler sera mestiers .

E t ayssi partire se d’aqui e feron ler habitacol aqui e

sirven a Dieu et a madona Santa Maria romayron aqui .E t aysso fayt l

’abat vene la em era Karl es . E Karl es canl e vi plac li fort e li saup be sa venguda e d emandcc li deThemas e de s es comp anhos e l

’abat d isx li,en cal guisa

se sen p artitz d’

aqui . E t aqui meseys Karl es denec a l’

abat.C . marcx d

argent,dels cals cemp rec blat et amb aquel s

l’

abat s ’en tornec al monestier e saludec totz l es morguesde part de Karl es . L

endema Girbert l e prior vene s’

em

a l’abat e disx li : S enher , telham lo meli de Beysxeda

BP: 1 398 estessen B -0 P) . 1 399 aqui es tablitz P. urspr.es tessen entre aques tz meugues que K arles avia es tablitz ?les menges. maniar B . manyar belamens P. 1400 ves timens BP. cavalcaduras P. 1 40 1 segon la v. que s . t . P. 1 403

laysxessem B . s’acOrd ere es sems e tet s o que vele la .I . vele

l’autre e acord cro s ais s o que aus iretz totz essems que layses so P.

1 404 fes sen B . fessan P. 1 405 L’abbat e lhs morgues que ays so

sanhro mi aques tas novas aus iro agron gran d esp lasser e marriment .I . morgue que havia nem Helias

, que era fort v ielh,le

qualh hac gran d esp lass er de lur d ep artiment P . 1407 greu lel er d. B . 1409 co ssi estavam am mes essems P. 1 4 1 1 leynha

e tetas antras causas que ler siam meees sarias a lurs negess i s P.

LC

1 425 illi vetul e et films suis,qui cotid ie dahit nobis panem pre

.XXX. hominibus . E t abbas dixit : Nisi esset timer Karoli,

d in est quod hec fecissem . Ad ultimum fuerunt concordes,

ut hec facerent . E t extraxerumt de mel end ime .LX . sextaria [fol. 23 bladi et occup avernnt mel end imum ,

sed

1 430 mul ierem cum suis films p ermiserunt adhuc ibi remanere ;et hec tetum feccrunt invito H el ya et al iis monachis .Cemtigit etiam quod

, cum R obertus p rep araret ingenia Karol i

,mortuus fuit enm cayrel le et mortem ip s ius sciverunt

ibidem apud Crassam et uxor et fil i i contristati sunt valde .1 435 Tune abbas et p rior audita morte Roberti cep erunt molen

d innm et ejeccrnmt feminam et fil ios et d ixcrunt quod dehel emosinis mona sterii viverent de cetere

,cam etiam vi

liter b la sphemand o . Filii dolentes d ixerunt matri sue,

quod iremt cenqueri Karel e de abbate . Mater nem fuit1 440 ausa sed unus de fi lms nomine B aydulphus ivit ad Karolum

et invenit enm apud Penetrad . E t Karolus videns cum

pietate metus,quoniam multum d il igebat p atrem suum ,

quesivit ab eo qual itcr erat ei . A t ille escul ams pedes ip siuscomquerende menstmvit qual itcr abbas et p rior ab stul erant

1 445 eis mel end imum et .LX. sestaria bladi. Karolus hec aud iens

iratus valde scripsit abbati et priori , nt melend imum etb l adum et omnia restituerent mul ieri et fil iis , aliter immet ind ignatienem ip sius imcurrerent et hec crudel issime

vind icaret . E t dedit puere .L . solide s et indumenta sibi

LCF: 1 425 p ro : f. C. L m 2. 1 437 viveret L m 1 . 1438 lesenfants quoique petits portant fort imp ass iement cest outraged iso iemt a leur mére qu’elle se d evoit aler plaindre “

an rey maiselle n’

esa jamais ; b ien y ala um des enfams nemmé B adulphe . F

ursp rüngl . quod iret eenqneri Karele d e abbate ? 1442 vid ens

cum pietate L .

BP: 1 438 ames B anesso P. 1439 mays cub ertamemt que

pres .I . d elhs filhs,le calh avia nem R asso ls

,et amee P. 1 440

anero B . atrob ero 10 a Peyrihac P . 1 44 1 lo s vi B . la vie P s . Anmerk . mangut P. 1 443 clama e bayssam B . pres se a clamar ebaysar. P. 1444 elh moli e pres .XL . sestiers . P. 1 445 e presec B . 1 446 fe es cemangutz et escris P. 1 447 alh p rior clans trier. P. rendessem B (P—e) elh meli P.

LC

1 450 et matri sue et fm tri ; et rediit et ostend it l ittem s Karol iabbati . Abbas aud iens p rescrip tum Karoli timnit valde ;sed p rior dixit ei : N e timea tis

,quoniam Karolus habet

multa ad faciendum et non recerdab itur ; et p enamus puernmim careerem et d ieemus

,quod nem Vidimus l itteras .

Karoli1455 nee puer dedit nobis Karolus hec sc iret ; et ita poteri

mus excnsari . E t abbas concessit et factum fuit ita. E t

p rior habuit .L . solides ques matri attnlerat . Mater flens

et ejul ans de cap tione fil ii sui p etmt ab abbate,ut amere

Dei fil inm eius redderet ei,quia nichil cemiserat

, [fo l. 24 r°]1 460 ut cap eretur. Ipse mimams ei moluit reddere

, yme p rior

suis indumentis cam p enitus sp el iavit et eam crud el iss ime

verberavit. Mulier dolens et mesta ivit apud mel end imumet cepit .X . pul l es pingues et bemes cum una gallina et

p osuit eos im calato et cum il lis et fil ie sue mineri ivit1 465 N arbonam et invenit Karolum apud Brel ium cum Rotolando

et a l iis neb il ibus viris et p l orans ostend it Karel e seriemfacti et ohtul it ei gal linas d icems

,quod nichil al iud reman

s erat ei . Karolus hec aud iens iratus et tristicia p lenus deconsilio domini pape et a l iorum nob il ium scripsit iterum

1 470 abbati , nt omnia mul ieri restitueret,et dedit ei .0 . solides

et indumenta et suummet muncium proprium misit quem

videns abbas promisit, quod omnia restitueret et suam

LCF: 1 455 li cet Karolus hec s ciret L . litteras Karola s hec

s ciret C. et dirons que nous m’avens ven ni l’enfant mi les lettres

du rey et notre excuse sera pertinente F. 1457 quo matriatulerat L quo mater C le prieur 6ta les cinquante sols a la mére Fcorr. que s p uer matri attnlerat oder que s matri ab s tulerat ? 1 460

p rior] prius . 1461 indument is f. C . 1 464 eos f. L . 1 47 1 et lui baillaun de ses messagers pour aller avec elle F=BP. 1474 F=LO .

BP: de trist is s ia P. 1 470 semb er B . 1 47 1 que elh li mandavaque li rotes tot so que li havia tout P. 1 473 liurec que pertesla letra a lh abbat P. 1 475 mand aven B . temps B . 1 476 eque vistas sas letras elh restituiria tot so que avia hem avutd ’elb e tota sa voluntat scria cemp lit so message (sie ! ) P.

BP

Karl es denec a l macip .L . sols e vestir a ssi et a sa mayre 1 450et a sen frayre , e tornee s

en e mestrec las letras a l’

abat.E can l’abat ansie l

escrig de Karl es hac gran temer ;e

'

l p rior d isx l i : N o us temiatz car Karl es a met a far e noli membram ; e metam em career l e macip

, pueys [fol . 30direm

,que ame nen vim las letras de Karles et ays si serem

excusatz . E l’abat autrejee hi e vele e“

e fe ayssi fayt.E °l prior ac de la mayre del macip .L . sols que el aviaap ertatz. E meneron en preso l e filh et ela

,cridam e

p loran de la preso del filh, demandcc e requeric a l’abatque li rendes sem filh

,car nen avia res forfait p erque l

tengues pres . E l prior nel li vele rendre,ans li telc so

que avia e la batee cruselment . E la femma del enta etrista amee al meli e pres .X . pel s bes e grasses que aviaamb una galina et amb els et am so filh menor amee s

ena Karl es a Narbona e trobec lo a l Brnelh am B etlan etam l es autres bares nobles. E p loran mestrec a Karl es eclaman

,en ca l guisa li era avengnt del fayt, e denec li

el present,d isens que res alre ne li era remasut . Cam

aysso ansie Karl es, jratz e ples de tristesa del cos sclh del

senher papa e dels autres nobles bares escris a l’

abat autraveguada ,

que rendes a l a femma tet so que tout li avia ;e denec li .C . sols e vestie la e so messagge propri Karl esli l iurec am las letras

,que ames am l a femma a l

abat .E l’abat

,que vie l e messaggier de Karles

,aysso ausems

que mandavan l as letras , escris a K arl es que nulh tempsel ne avia vistas sas letras e d i sx que a la femma resti

BP: 1 450 e vestie elb e sa mayre e son frayre e pueys elhas’em tornec am s o filh vays La Gras sa. E quant fe la

,elha pres

s entee s as letras alh abbat P. 1452 las letras de Karles P.

1 453 K arles ha trop a fair e ne 11 membra d ’aysse P. 1 454 le

macip B en cars ers P. 1455 Lücke nach Karles . F= BP .

1 456 autreiee B . E'

lh abbat tot aisso autregec e vele que aissi fosfait. E

‘ lh p rior telc a la mayre les .L . sols que Karles li aviadenatz e p ueys li mes s o filh em preso P. 1458 menero B .

1 461 no le y vele rede,ans li tele so que aviaP. 1462 s o que avia]

aus ses ab itz ? 1 463 grosses . 1 464 am una B . galinhaP. Lückenach galina F=BP . 1 464 menre et amee s

’en a Karles P.

1 467 delb fayt delb meli P . 1 468 dissen. re alre P. 1 469 p lc

1455

1 460

1 465

1 470

1 475

LC

voluntatem im omnibus ad imp l eret. E t enm his nunciusred iit Karele . Sed abbas et prior corum ma l iciam duplicamde nichil im snpm d ictis feccrunt

, yme .C . solides a1 480 muliere habuerunt. Postea im capite c ete d iernm fil ius minor

red ivit ad Karolum marrams ei qual itcr abbas fecerat et

qual itcr sp reverat ejus imperium . Karolus furore commotuS

enm .CCC . mil itibus ivit statim apud Crassam et intravitmonasterium et abbas cantab at missam ; qui enm videns

1 485 tanto timere fuit p erterritus , quod nichil p otuit dicere . SedKarolus exp ol iavit capam suam et gemu Hexe oravit. Posteadixit abbati quod non faceret tam l engam missam . A ltertimems et videns

,quod emsem evaginavem t , amp lexaverat

altare . Sed Karolus ab stul it ei caput ita quod caput ivit1 490 a lenge et corpus eecid it ex tramsverso et fait miraculum

,

quoniam nichil in tete altari fuit sanguine madefactum,et ali i

omnes fugerunt . Sed K arolus statim rogavit B eatam Virgimem

nt hec ei d imitteret et cendemaret,quoniam hec fecit amere

insticie,quia abbas hec meruem t [fo l. 24 eb delictum

1 495 suum. Postea quesivit p rierem per claustrum et demes etinvenit cum et eruit ei ocul os . Postea vocavit omnesmonachos et dixit eis quod nnl l um timerem haberemt ostemdens eis eansam ,

quare hec fecerat . E t H elyas resp ond it

ei : Domine,mala sponte nostri abbas et p rior sup radieta

1 500 faciebamt et, quia hec fecistis , castigati erimus nos et omnessuccessores nostri a tal ibus . E t Karolus dixit ei : Helias

,

vos estis de nobili genere et nichil debetis p erp eram facere

LCF: 1 476 in cap ietate C 1 488 amp lexaveratque LC. 1 490

et le corps temba a la renverse F. 1 49 1 a sanguine C. 1 493

feci L C. 1 496 im oculos C . 1 502 facere p erp eram C.

BP li avia fayta gran amta e gran menesmes samemt . Fayta saoratie a Dieu que li perdones so que avia fayt d elh abbat, ap rep amees erquar l e prior claus trier ,

quar elh era causa per que l’abbat

fas ia aque e val h trobar ques fe amagat ad .I . hestalh e va litrayre los huelhs P. 1499 agnesse BP. 1 502 e quar avetz

fayt aytalh vengament d’elhs , b en serem m ielhs cas tiatz de fayre

emueg ad hem vostrc . P. 1 503 fayr deguma felia ni res fairfo lament . P.

LC

et idee comendo vobis curam totius abbatie et regatis et1 505 gubernetis et D ee damte faciemns vos abbatem. Domine

,

dixit H elyas , quidquid D ee et vobis p l acuerit, faciemus. E t

dum ista tractaremt,Themas venit et ti ens accessit ad

Karolum p etens qual itcr abbatem interfecerat. E t Karolus

narravit ei omnia. Postea p etiit corpus ad sep el iendum et

1 51 0 Karolus dedit ei . E t ee sepulte Thomas p etiit cemeatum

a Karele et recessit. Karolus autem stetit ibi per totamnoctem et in erastinum restituit omnia uxori Roberti sibiab la ta et precepit H elye ut cam d il igeret et im omnibusbene et honeste se haberet.

Postea recessit et venit N arbonam et demine pape et almstetum quicquid fecerat ennarravit . E t ibidem exivit Matrandus de Narbona et fecit enm eis torneamentum et fueruntibi interfeeti eetoginta milites christiani et quadringenti

1 520 sarraceni . Ad ultimum christiani concluserunt eos vi ,ita quod nullus fuit ansus illa hora extra portas ul teriusremanere . Postea misit Karolus M atrando ut veniret ad cumsecurus ,

quia cum illo velebat habere colloquium . E t

M atrandus venit ad enm apud Brel ium. E t Karolas dixit

1 525 ci quod,

s i redderet ei N arbonam et vellet bap tismumrecip ere , quod ipse daret ei Girondam et Barchinomiam etduo tanta de term quam ip se p essidebat. M atrandus

resmnd it, [fo l. 25 r

"] quod nem poterat N arbonam reddere,

licet vellet,quoniam dues fratres habebat

,videlicet Bruaventum

1 530 et Tamisum ,et Porta Aquaria em t Tamisii , Porta B egia

LCF: 1 5 1 3 d il igerent C. 1 5 19 ectuginti L m . 1 ectingenti C

environ de huitante F . 1 530 porta et regia L .

BP: S saras is .0 0 0 0 . P. 1520 les eres tias le sobrere elhs

S arras is e enclausero les a la ciutat P. 1 521 Lucke nach ciutat.trames message P. 1 523 si volia rendre N . mi s velia batheyare si e fas ia elh li daria P. 1 524 bateiar tes tantz B .II . tans P.

1 525 va resp ondre e dix a Karles P. 1 526 am que P. 1 527 Porta

A guiera B Pert’agneyra P.

BP

res folhamemt et [fo l 31 00] em per amor d

aysse cema:m

vos la cum de tota l a abadia e regetz e governatz la.Semb er

,so d isx Helias , so que a Dieus mi a vos p l azera ,

yeu farey . E mentre d’

aysse p arlavan , Themas p loran venes ’en vays luy e demand cc li , per que avia mert l

abat eKarles contee li e tot . E t enap res Thema s p reguec Karles

que li l aysxes sebel ir le cers e fe e . E can fe schelitz ,Themas pres comiat de Karl es et amee s

en e Karl es estec

aqui teta la nueyt. E l endema restituic a l a femma ,me

lber de R obert,so que li avian tout e mandeo ad E lias

,

que em tetas causas se agues e cap del es be e visques be 6homestament .

Pueys partie se d’aqui e vene s

en a Narbona e Karl escomtec a 1’A p estol i et a totz les sreus tet so que avia fayt.E t aqui metcys isxic M atm n de Narbona e fe amb elstorneyamemt e moriron aqui .LXXX. cava iers erestias e 3 0 0 0 .

sarrasis et a la fi l es orestias sebreren l es S arrasis etenclauserom les en l a ciutat. Pueys Karles tmmes a Matran ,que vengues ad el segumment parl ar . E vene ad el albruelh. E Karl es d isx li

,si remdria Narbona nis volria

batejar , qu’

el li daria Giroma e B arssal ona e .II. tantz determ qu’el mom avia. E Matran respes li e disx que me

podia , ab que far 0 volgues ; car .II . frayres avia, Bruaventume Tamissum

,e Porta A guieyra era de Tamissen e Porta

BP: 1 504 e per am0 r’ d’aqne ien vos eemand i la cum de

l’abad ia que la regiatz e la gevernetz aissi quema presem que

etz . P. 1 506 senher B . 1 507 E mentre que estavam en a nestasp araulhas P. 1 508 per que avia fayt aque delb abbat ; it quehac so que vele a Karles , elh li resp ond ec e comtec li teta lamse per que he avia fayt. A nsida que hae Thomas la rase deKarles

,elh li va p reguar. P. 15 10 le cers B . elh cers .P. 1 51 1

va penre comiat . P. 1 5 1 2 elh va restituir P. 1 5 14 vis catz B . f.P.

1 514— 6 que governes be en tetas causas le monestier. A dhordenadas que hae tetas sas fas send as elh pres

‚comiat de Helias e

d elhs autres morgues e torne s’em vais N P. 1 51 7 co avia

faytas las fassendas . P. 1 51 8'

isxit fera la c1ntat P. 1 520 e -de

1 505

1 51 0

1 520

1525

LC

1535 Bruaventi et ipsi erant apud M arci l ium et debebant statimvenire et p reterea ,

quod ipse mullo mode detnrp aret

genus suum bap tismum re cipiende . Ad ul timum nen potnerunt concordat i sed d iffidaverunt se et uterque recess it.

E t K arolus fecit p reeemizari per totum exerc itum,quod

1 540 p rep ararent se ad exp ugnandum villam et summo maneesset quil ibct prep aratus . Sed in ipsa nocte venerunt Tamisuset Bruaventus per mare cum .I I . mil ibus mil itum armatorum

et .XXX . milia p ed itum et ne sciente Karele et sue exercitu

intraverunt N arbonam . Die crastima mane,dum Karolus

1 545 p rep arab at se ad expugnandum villam et ingenia et p etraria straheremt et destruerent muro s

,exierunt omnes tres fratre s

de villa enm .XI. mil ibus armatorum et quil ibct il l orumeecid it umnm militem christianum et Karolus cognovit

,quod

a l iqui extranei venerant. E t vocavit M atramdum et venit1 550 ad cum securus et narravit Karel e

, qual itcr sui fm tresvenerant

,minans ei quod

,misi recederet ab obsidione

,nen

posset evadere . Ad ultimum rogavit Karolum ,ut esset

torneamentum in campis et ingenia cessaremt . E t ipse eon

eess it hec et fuit torneamentum apud Brel ium et fuerunt ibi1555 interfeeti quingenti milites christiani et tam milites quam

p ed ites .XI . m . S arraceni . E t Engel erius de Vasconia imtenfecit ibi Bruaventum

,fratrem M atmndi . Ad ul timum nem

p otuerunt illi de Narbona gemtem Karoli sustinere ,sed fuga

accepta intmverunt villam . E t iu introitu R otol andus eecid it

1 560 .X L . milites sarracenos et cl auserunt portas dolentes demorte Bruaventi et a l iorum et Karolus et sui ad corumtentoria red iernmt [fol . 25

LCF: 1 540 suprime mane C. 1 543 p ed iterum C. 1 545

p etraria C L m 1 . 1 553 cessaremt f. C . 1 555 chris tiani tamm ilites quam C . 1 559 et intro itu L . et i ntroitus C. et sur l’emtrée B elland fit des merveilles car il abateit tout ce qu’il rencentrait et ainsi se retira avec les siems p our enlever environde deux cents chrétiens qui étoient demeurés sur la place F.

1 560 eec id it .xx1 . m ilites C . f. F .

BP: ne p ogro s es tenir los eres tias mays que s’en imtrere a Nar

bona P. 1 559 Lücke nach Narbona. e quant fero lains menerogran d el de la mert P. 1 560 Bruantum . B . Lücke nach autres .

ie crastima mane ep iscepus Sancti Licii fecit armarigemtem suam et fuerunt tria milia in equis et assal ivit

1 565 N arbonam et Tamisus fuit intus armatus cum .XX. milia etexivit ; et im primis ictibus ip semet ep iscepus eecidit duc smilites sarracenos et fuit ibi p rel ium maximum ; ad ultimumTamisus eecidit ep iscepum nomine Gregorium. E t Karolus etR otolandus et tetus exercitus fuerunt armati et irruerunt in

1570 eos amere et delere d icti episcopi et fuerunt ibi interfeeti

quadringenti milites S arracenorum et vi imeluserunt eos .

E t postea sep el ierunt ep iscepum im ecclesia Sancti Fel icis,

ad honorem cuius Dominus redd id it ibidem centractis plenarie sanitatem

,de que miracule fuerunt omnes gavisi , ipsum

1 575 virum sanctissimum rep utantes .

Alia die A ymericus , nepos Girardi de Viana et B aynerm de Lausama ,

patris O l iverii qui A ymericus fuitpostea dux N arbone , et non em t l argier al iquis in totoexercitu nequc probier cum .CCC . mil itibus et .LX. archi

1580 bal istariis transivit aquam apud Capram Pinctam et assal ivit civitatem ex alia parte et ivit usque ad Penaeriad etusque ad Portam A quariam . E t eecid it ibi .L . Sarracenoset cepit .C . eques et Tamisus et M atrandus exierunt ex aliaparte. A ugerius D anesns cum .XV . .m. Alamannis et Danesis

1 585 venit de Cursamo et invenit Tamisum et M atrandum fugamtes

A ymericum et feccrunt p rel ium maximum. Postea Karoluset R otolandus cum tete exercitu v i imeluserunt eos et

LCF: 1 563Lec1 1 C . 157 1 S arraceni C. 1 580 Pintam LC. cfr.BP.

Chevre pinte F. 1 58 1 Penacirad L . Penacriad C (r unsicher) f. F.

BP: l’ayga a Cabm Penehia ab .ecc . cavayers P. 1 580

entre la c . d’antra part amee entre Penatreas P. 158 1 Port’agney

m .L . S sarrass is P. 1 582— 8 M . e T. que vire que ayssi fass ianlurs fassendas isxim d’antra part e vengro sobre clhs e comenscrods ad encaussar e mentrc fass ian l

’eneaussamemt A ugicr

Daynes vene d evays A lamaynha ab .XV . 111 . ( .x. m . B ) A lamaynset, aytamtest que clh vie l’encans

,clh ferie sobre clhs e tere

gran bathalha e , mentre ques combatiam,K . e R etlan am tota

la. ost feriro sobre clhs et amer0 1 s enclaure a la ciutat e r1assereles cavalhs (sie !) e tranquero los murs , mays que de la part dedins gitero tee grassee P. 1 586 fero BP.

BP

’ondema mayti l

avesque de S ant Lis fe armar sas gentze feron .III. .m. en caval s e cavalguee a Narbona e

Tamisse fo ded intz armatz am .XX. .m . et isxic fora et al s 1 555

p rimiers colps el metcys l’

avesque aucis .II. cavaiers sarrasise feron aqui gran batalha. E Tamisse ameis l

’avesque, que

avia nem Gregorii . E Karles e Botl an e teta la ost forenarmatz e

,per amor que avian a l ’avesque e de del qu

’emagron

,anssiren aqui .CCCC. cavaiers sarrasis e per forssa 1 5 1 0

enclauserom l es autres . Pueys sebel iren l e cers de l’avesque

en la gl ieysa de Sant Fel itz,ad honor del qual Dieus

restituic aqui alcus cemtraytz e ler remdec samitat,si que

gran gang agron em en la est e tengre l per samt.Autre dia m’

A ymerie , que era nebet de Girart de Viana 1 575e de R aynier de Lausema , payre de Olivier le cal A ymerie fo pueys dux de Narbona et en teta la ost no avia

pns l arc hem mi pus presem am .CCCC. cavaiers e .LX .

b alestiers passee l’aygua a Capm Peneha e cavalguee a

la ciutat d’antra part et amee entre Penatreat et entre 1 580

Pert’aguieyra . E t aucis aqui .L . S arrasis e pres .C . cava l s

e M atmm e Tamisse isxiren d’

antra part. A ugicr Damesam .XV . .m. A lamans e Dancs vene de Cerssam et [fo l. 88r°]atrobec Tamisse e Matran

,que encaussavam A ymeric , e

feron gran batalha. Pueys Karl es e Betl an am tota la 1 585

est per forssa enclauserom l es e raseron las cavas e trau

BP: 1 563 Lins P. 1565 armartz B . 1 566 cols B . amee ansir.s sarrasisP. 1567 eTamisse va s s ’en vays l

’avesque et amee l’ansirP.

1 568 e Karles et R etlan, que vire la mert d elh avesque ,

ferofort dolens et iratz et aytamtes t domere sobre elhs et ansit o y.eeee . cavayers sarrass is et clhs , que vire que malh amava, imtreres’en per forssa a la ciutat. Imtratz que s

’em fero Karles fe

sebelir P. corr. foren armatz et douerou s obr’eis e ? cfr. LCP.

1572 a la glieysa d elh avesque ad honor de Dieu (Text in Pverderbt) et aqui Nostre S eynher fe miracles per amor delhavesque que li (aus : qn

elh?) remd ee salut e sanetat e la ost quevie aques t miracle iugere

*

l per samt home P. 1574 sanct B .

1575 que era mehet de f. B . Guiraut P. 1 576 Laymier B .

de Lausona f. P . 1 577— 9 due de Narbona et era tan frame,que

tot he passava de franquessa e de largetat passee .I . iern otra

LC

imp l everunt fossata et p erfemvernnt muros , sed ipsi de intuscum igne greco cembusserumt omnia . Postea clauserunt

1 590 foramina muri et Tamisus exivit et interfecit ducs militesehristiames . Postea bl asfemavit legem christianam et mimatusfuit Karele et Rotolando

,eos et alies quamp lurimum vil i

pendens . Sed R otol andus armatus p rohibuit [fol. 26r°] ne

a l iquis enm adjuvaret , quia ipse solus cum sol e velebat

1 595 cum ee p rel iari ; et exivit R otolandus solus. E t A ugerius

v ocavi t Tamisum querens ab ee si exp ectaret R otolandum.

A lter resp ondit quod exp ectaret l ibenter , si veniret solus ,et s ie fuit comstitutum . E t uterque venit apud alium

,prout

m elius p otuit, sed R otol andus noluit cum tangere ; Tamisus

1 000 autem p erforavit scutum Rotolando Postea dixit eiR otolandus ,

si vellet bap tizari , quoniam ,si vellet

,ipse

honem ret cum et Karolus daret ei plus de term quamipse et frater suus haberemt. Alter dixit quod timere hecd icebat et quod mullo mode bap tizaretur ; et evagimavit

1605 ensem' et scutum R otol and i fere per medium fregit

,ita

quod equm R otol and i in spatula fertiter vulnemvit. B etolandus hec videns iratus valde p ercuss it Tamisum cum

Dummdarda per medium verticis galee et enm scind it permedium sicut glans d ivid itur et tam cum quam equm im

1 51 0 term p restravit mertues uno ictu, de morte cuius fuit Karoluset omnes Gallici quam p lurimum gratulati. Sed M atrandus et

LCF: 1589 conbnxernnt C . 1 59 1 b lasphamavit C. 1 600

Lueke nach Rotolando F=LO . 1 60 1 quoniam si velles C.

ipse f. C. 1602 plus quam de t . quam C .

BP: fan saber p er sert , que no 111 bathegaria . E aytamtes t

dit que hac aque ,T. va trayre la sp assa e va ferir R etlan per

mieg l’es cut , si que tot lo y va fendre p er m ieg . 1 604 ba

teiaria B . 1605 tal ce l B . 1 608— 1 3 e va trayre l’esp assa Durem

darda e ferie 10 per talh p od cr , que tot le va fendre per m iegl’elme e lh cavalh. Karles e totz aquelhs que eran a la es t ,

que viron que Tamis se fo mertz agro gran gang ; Matran , que

vie so frayre mort,hac gran d el e va lh penre e metre d ed ins

lo p alaytz et aqui hac tan gran de l e tan gran marriment quet 1 0 p scria gran per comtar. P.

LC

p mmes de Narbona recep erumt corpus et p osuerunt cum in

p al atie et ibi fuit tantus planctus et tantus clamor , quodesset d ifficil limum ennarrare

,et in morte ip s ius M atrandus

1 61 5 et omnes sui fuerunt timere maxime stup efaeti . Tamem a d

censelatienem a l iorum M atmndns mimatus fuit Karel e etsuis d icens et asserems quod im brevi mortem snorum fratrumcrudel issime vind icaret. Sed quia ep ortet nos al iqua interponere de Thema et eius sociis

,idee de facto Naib one

1620 a l iquantulum taceamus .

des namque fuerunt omnes reges Catal onie, videYl erde

,Tortese

,Thorac

,B archinonie

, Girondeet multi alii de eonvicimis partibus

,nt succurreremt Matrando .

E t dum fuerunt omnes apud E lmam civitatem [fol. 261 625 im B esil iome dictum fuit eis quod Tamisus erat mortuus et

fm ter eius ; et dubitavernnt intrare N arbonam et quia aliavice jam fuerunt ibi devicti . Tune habuerunt consiliuminter se qua l itcr facerent . E t rex Ylerde ait : Tanta estsuperbia Karoli et tantum sunt R otol andus et sui socii

1 630 metuend i , quod stul tum esset il luc ire,et

,quia jam eos

temp tavimus , hec possumus s ecurius affirmare ; sed istud

est meum consilium ut camus destruere monasterium Crasse,et interficiemus abbatem et monachos . Preterea im quedammente ibi prope sunt .VI I . homines

,ques Karolus d il igit

1 535 ultra modum et amere corum hed ificavit monasterium Cm sse,

et eccidemus eos et de morte istorum et destructiememonasterii crit iratus Karolus valde et omnes eius socii ;

LCF: 1 6 15 im timere C . 1 622Thorat C. die S tad tenamen f. F.

1 623 succurrent LC . 1 633 postea in C. 1 636 ecc iderimus eos C .

1637 valde] vere C .

BP: s i vos autres me voletz creyre , que anem destruir .I .

monestier, que hem ap elha La Grassa, le qualh a fayt per amor

de .VII . hermitas qu’es tavan al pueg de Vila Bersas ; e quant

aurem d estruit lo monestier,irem ansir aquelhs hermitas e d ie

vos , que no pedem fayr a Karles tan gran anta , quar elh ama

aquelhs mays que res c i h monestier. Dita que hac sa rassototz les autres d isxere

, que be era P . 1 630 assaiat B . 1636 corr.e de la mert d ’

aquels e del destruiment ?

BP

p auseron le el s p alaytz . E fo aqui tan gran plang e tan

gran p lor , que met scria greu per comtar , et en la mertd ’aquel Matran e ses comp anhos foren fort esmventatz .

E t en cemssol atie de ses comp anhos Matran menassee aK arles et al s siens dison et aferman qn

em bren venjarial a mert del s siens frayres . E car nos cove aysxi entrepansar de l ’afair de Themas e de ses comp anhos , direm em

cal guisa p reiron martirj e calarem de l’

afair de Narbona

encerdans feron totz les reys de Cataluenha , so esd

Irlamda ,de Tortosa

,de B arsalona , de Girona e

trep s d’

autres entern el s,que secerregnessen a Matran . E

can foren totz ajustatz ad E una em R ossele ,fe l er dit

que mertz era Tamisse e sem frayre e dup tere‘

s d’

intrar a

Narbona,car ja em n aqui veneutz una veguada . E t agron

aqui ler cossclh ,cossi o farian . E °

l rey d’Irl anda d isx

Tant es grans l’

erguelh de Karles e tant so dup taders eR etlan e sos comp anhos , que me scria sens d

anar l ay e ,car aysso avem assajat d

autras veguadas , miels o pedemd ir per cert. Mays ays sodemi yeu per cesselh que anemdestroir l e monestier de La Gm ssa et . ancisam l

abat e l smorgues . Per cstiers aqui metcys pr0p en un pueg ha

.VI I . homes,que met ama Karles e per l er amor bastic e

fec lo monestier,et aucirem l es e de [fol . 84 r°] la mert

e d ’

aquel destruiment del monestier sera Karl es fort iratz e

BP: 161 4 Matran e tota sa comp aynha fe fort esp avemtada .

E Matran,per talh ques censelesso sas cemp aynhas , va memassam

fort a Karles et als siens dissen e memassam (d iscn aferman B )que elh vengaria la mert de ses frayres . Am fassam pausaaissi , quar nos cove a. parlar delb afair de Thomas e deses cemp aynhes , d issem, em qualh guis sa presem martiri per Dieu

,

e calarem .I . pauc . P. 1 621 A eerdatz fero P. 1 622 Lückenach Tortosa cf. F. 1623 vengues sam ad aintori P. 1 624 asE na . P. 1 625 et clhs que aus iro la mort fero fort esp aord itze d up tes de venir vays N .

,quar autra vegada 10 y eram

avntz veneutz P. 1 627 co ho farian (Hs . fasrian ,r überge

schrieben) P. 1629 no scria saviessa d’anar la e magerment quarlos avem assagatz autra vogada ; m ays que deni aques t cossclh,

1640

1 645

1 650

1 655

1 660

LC

et nullum majus dedecus ei inferre possumus,hec sciatis .

E t eius consilium ap p robaverunt dicentes quod melius erathec facere quam .X . civitate s acquirere ct i sta omnia securiterperpetrare E t arrep to itinere eumtes per totam noctem im cra

stinum circa meridiem apud Pal acium fuerunt et occiderunteos

,ques ibi invenerunt

,et omnia destruxerunt . Postea vene

runt apud Sanctum Laurencinm et il lud idem fecerumt ; deindeapud Tornizarnnm et tam vineas quam alia destruxerunt. Innocte steterunt circa Prates et crastima die mane venerunt adhabitaculum herem itanorum. E t Themas erat indutus admissam celebm ndam et alii stabamt in oratiene. E t interfeee

runt eos ita subito,quod nullus p otuit al teri verbum al iqned

dicere, sed martirium omnes humil iter suscep erunt . Ip sis inter

feetis claritas de celo descendit inennarrabil is et ab angelismiro mode camtantibus

,ita quod eorum dulcis mel odia ab

infidel ibus S arracenis aud iretur,corum anime coram summi

regis p resentia delate fuerunt,

suscip ientes ibi coremas

[fol . 27 r°] inmarcess ib iles et eternas ; de querum adventn

teta cel estis curia fuit gavisa plus quam hominum possetsap ientissimus enna 1 ra1 e. E t infidel es sup 1 ad icti p e1 acto

tam meste facin0 1 e que1 entes totum e0 1 um domicil ium ,s i

p ossent ibi aliquid 1mveni1 e ,nem imvene1 umt ibi misi cal ieem

quendam herenm deargemtatum et credentes quod esset deaure pure

,volems quil ibct corum habere

,inter se preliati

sunt et fuerunt ibi mertui plus quam .C . Postea ineendernmthabitaculum et adhuc orant multi intus de S arracenis , qui

et ista sec perp . L . 1642 a Palais F . 1645’

l‘

ernizamnm L

Tornizarinm C Tournichan F . 1650 interfeeti L . 1653 que

CL 111 1 (m 2 coram) supremi C . 1 656 fuit gratulata plus quamposset h. s . C. 1 661 corr. de argento ? de cuivre surdoré ilseurent l ’0 p inien qm11 étoit d

’or F (cerrig iert seine mit LC übereinstimmende Vorlage) . 1663 intus multi C .

BP: argentat ] que era argentatz P . 1 660 ca squ. et agrotan gran brega entr

’clhs p er le calis P. 1661 e. . S arras is , que

totz s’esp es segere entre clhs messeyss es P. 1 662 trop s de

S arras sis . P.

LC

virtute Dei mediante nescierunt ad ostium redire,et fuerunt

1 555 combusti ibi .C . mumero,querum animas dyabel i ad infernum

detnl erunt . E t flante vente maxime nee carbones mee

c ineres mee al iquid aliud,uhi fuit ante domicil ium

,remansit

misi tantum corpora sanctorum virorum,querum unicus

pilus nem fui t tactus ab igne ; de querum integritate fuerunt

1 070 omnes S arraceni mirabi l iter stup efacti . Sed ex que creatoromnium corum animas ab igne inextinguihil i l ibemvit

,moluit

,

quod material is ignis corpora eorum in alique tangeret adexemplum al iorum

,im eis eius misericordiam ostendendo .

1 075 H ec facto venerunt ad monas terium et illi de monasterioeos videntes pul saverumt campana s et quidam de turrihus

clamaverunt . E t erant .CXL . satellites et .CXX . due monachiet p osuerunt im qual ibet turri .v . satellites et monachi omnesarmavernnt se et ascenderumt eques . E t H elyas cum .LX .

1550 armatis transivit O rb ionem,inter ques fuit quidam monachns

,

B aydulphus nomine , de nobili genere ertus,qui gaudens

de prelio ait suis sociis : Karissimi socii,melius est im

eentup lum pugnare quam psalterium legere amt cantare .E t H elyas im primis ictibus interfecit regem Gironde et

1685 quil ibct corum .LX. monachorum im primis ictibus unummilitem [fol. 27 interfeeit. Postea venerunt alii monachiet satellites cum eis . E t im plane Sancti Andree fuit torneamentum maximum. Ad ultimum S arraceni fuerunt devicti

LCF: 1 667 alius L . 1672 quod corum c. mater. ignis C.

1 677 .CLX . C (F 1 678 .v . d c satellitibus C . 1 681

ortus f. C.

BP: 1 677 Lucke nach et avia . 1 678 s irvens BP. 1679

sobre lurs cavalhs . E t Helias regidor que era delb monestier ab.LX . morgues que fero be armatz et atilatz passero P. 1681 de granlymh. P. 1 684 1ig ir. Pas satz que fero otra O rb io , clhs vire clhs Sarms s is et aytamtes t feriro sobre clhs aissi que Helias albs p rumierscolps amee auss ir P. 1686 casqu P. 1 687 E mentrc que clhsse combatiam

,clhs menges que eran remassutz alh monestier

vengron ab lurs s irvens P. 1 688 sirvens BP. fero B .

BP

dels cal s incremeron .C . ; car ame,per vertut de Dieu que

o fe,me pogrom atrebar la porta , per om isxissem; las animas 1665

del s qual s les diables las ne p erteron en ifern. E t adoncx

fe tan gran vent , que carbo ni cenres mi autra causa ne yromas l a on era l

abitacol,si ne tant sol ament los corsses

dels santz hermitas , dels cals ni pels mi lunha res d’

elsno fe tocat per le foe

,per que foren totz l es S arras is es 1 670

bal ausitz . E car l e creavre de tet cant es vele gardarl as l ers armas del foe que nos p et tudar , plac li queguardes lers eerces del foe material

,que m0 °

l s teques adisxamp l i d el s autres , demonstmn aqui sa gran misericordia.

E t aysso fayt vengro s’

em al monestier et aquel s de lains , 1 675que l s viron venir

,soneron l as esquelas et alsens de las

tors crideron. E t avia aqui .C .XXII. morgues et“

p auseron

en eascuna“

de las tors .v . s irventz . E totz l es morgues

garnirom se e pugeron em lers caval s . E t Helias am .LX .

comp anhos armatz p asseron O rbio et entre els fo ummorg ue , 1680que avia mom B azol s

,de n oble l inhage matz , et ac gran

gaug de la batalha e d isx a ses comp anhos , que maysva] per .C . debl es

,senhors cars comp anhos , combatre e far

batalha que l egir lo sauteri ni cantar. E t [fo l . 85 r°] enap resmescl eren se am l es S arrasis

,si que H elias al s p rimiers 1685

colps aucis l e rey de Girena e caseus d’

aquel s .LX . morguesameis um cavayer sarrasi . Pueys vengre l s autres morguesam los sirventz. E t el pla de S ant A ndrieu feron grantorneyament e foren veneutz l os S arra sis e fagire s

en

BP: 1665 no p egro venir a la porta P. isxissem B . 1 666

las qualhs animas lem p ertere diables P. 1667 E levec se tangran vent P. 1 668 les corsses B . 1 669 delhs calhs ni pelsni rauba ni deguma causa que fos sobre elhs mo fe tequat defoe

,per que le °

n fero totz les S arrass is emblaus itz P. 1 670 1esSar. B . 1 67 1 le creator de tot lo mon P. 1672 del foe infernalh aissi messeys vele gardar lurs corses delb f. 111 . per domari sxamp li ad a nelhs que y eran mostramP. 1675 E vitz aquestz

miracles los Sarrass is d es semp arere l’

ab itace l et aitantost clhss’en vengro P. 1 677 d e la torr cridere B . comensero a senarlas esquelhas et aquelhs que estavo a las tors comensero a cridaralb s morgues

, que a qui estavam, les qualhs eran per nombre .C . ;

et ays s i messere aitantost .v. sirvens per refermar las tors P.

1 690

1 695

1 700

1 705

1 7 l 0

1 7 15

LC

et fugernnt usque ad Certal lum et per montes et colles

quil ibct evas it prout citius p otuit illa hem ; et fuerunt in1110 prelio interfeeti sep tingenti de S arm cenis et corumfuga usque ad N iel am sine dubio nen ce ssavit. E t tumc

rex B archinomie a it : M ode possumus cognoscere,quod

nester M ahometus nem valet d imid ium glandis,ex quo isti

homines nigri ita vi l iter nes devimcnmt. E t rex Terragemensis ait : Isti sunt diaboli vivi qui mes corum decep tie

nihus decep erunt. A dhuc d icetis aliud,dixit rex Ylerde,

quoniam,si hec sciret Karolus

,vitam omnium mestrerum

p re tribus denariis ded issemus . E t quia nex fuit,H elyas

moluit tmmsire N iel am sed cum suis sociis et lucre maximead monasterium incelnmes red ierunt . E t men amiserunt im

tete prelio misi .X X X . satellites,ques apud Sanctum Michac

l em sep el ierunt , gratias agentes B eate Virgini de corumvictoria et triumpho . E t S arraceni p

er totam noctem fugernnt

et in erastinum,mullam sp em securitatis habentes

,denec

omnes H elmam tmmsiernnt. E t dum inter se de corumvictoria fabul arentur monachi, dixit Helias : Fratres karissimi ,scimus quod. quitquid erat in mente Ville Bercianis , eom

bustum est et timeo valde de Thoma et eius so ciis . E t

Badulphus a it : Bene d icitis ; camus visum utrum vivant am

sint mertui . E t fuerunt .XXX. cum H el ia et B adulphe et,dum fuerunt in verticem montis

,viderunt omnes mertues .

E t Helias delore eemp ul sns p restravit se de eque et omnesalii secum. Postea feccrunt tantum p lamctum ,

quod nem

posset al iquis ennarrare,et miserunt suos muncios apud

Crassam,nt _ defferent eis leetes ad corpora deferemda . E t

LCF: 1 690 Certallnm aus Cortellum L m 1 Cortel F.

1 694 p es s imns C . 1 698 d iceretis LF= CB (P. ändert willkürlich) . 1 70 1 suis f. C. 1 709 Bercians L . 1 7 1 1 B aymaldns C.

1 7 12 aut sint C. cum f. L . m . 1 . Helias L . m . 1 . 1 7 1 3 invertice C.

BP: amb elh a eavalh P. Lucke nach Helias . 1 7 12 E

quamfero sus l ’ab itaeol clhs vire tot quant hi ac cremat et Helias es es cemp aynhos vire los herm . m . et clhs que lhs viron mertz agrotan d el que

*hs cavalhs les laysxere casser totz emterm . P. 1 7 1 4 ttan

gran d el et ttan gran p layns P. 1 7 15 trameyro B . tramessero P.

1 7 16 per lieytz e que portesse les corsses P.

LC

me [fol. 28 r°]naehi delore maxime angustiati recep erumt omnescum maxima p roces siene im ecclesia et henerab il i camtu et

1 720 ab luernnt corpora et in l ectis pnl cherrimis ceep ertis serieispammi s et p recies is p osuerunt eos ante altare B eate Virginiset quil ibct p resbyterorum p re amimabus corum corde purissimocel ebravit. Postea tractamtes de corum sepul tum dixitHelias : Karissimi

,nen esset decens ut nesciente demino

1 725 papa et Karele corum corpora sep el iremtur. N am ipsifuerunt jam domini istius loci et ed ificatienis istius lociipsi fuerunt causa . E t idee op ortet et , quia in veritatescimus eorum animas in celesti p alatie cel lecatas

,ut eis

honor maximus p rebeatur. E t dum ista d iceret,

.v . eemtm cti

1 730 et .IV. eeci intraverunt monasterium et flentes et beatissimamVirginem deprecantes p restm ti sunt comm leete Theme

,

ad honorem cuius beatissima virge Maria et eius fil ius

benignissimus restituerumt sanitatem e is . De sanitate corumtanta fuit leticia in monasterio

,quod quil ibct Deum glori

1 735 ficans ipsum eredebant propriis occul is intueri . Posteaconsilio accepte inter eos H elyas et B adulphus cum .XL.

in equis iverunt N arbonam et invenerunt Karolum et B etol andum venantcm cum .CCC . mil itibus apud Lavernam etcep erunt .IIII . apres . E t Karolus videns H el iam gavisus

1 740 fuit valde querens , qua l itcr erat eis apud Crassam. E t

H elyas ex parte totius conventus salutando ait : Domine,

valde bene ; sumus lucrati, sed amis imus similiter. At ille

LCF: 1 727 ep ortet quia L . op ortes C. 1 630 flentes beat is s imam L . 1 733 de s am. querum C. 1 738 a Laverne F. corr.La Verneta ?

BP: Fayta que agro lur eratie aitantost eobrero les sex lervista c lhs cemtraytz eobrero lur s anetat P. 1 738 anesso BP.

1 739 fero . vengro BP. 1 742 co estavama La Grassa. E t Heliasva li saludar de p art totz les morgues les cals se comandavama la s ieua gratia . E t H . va li resp ondre que fort ler estava beDieu merce

,quar avian d’una part gassaynhat e d

’antra p erdnt .E Karles d isx que li p lass ia elh gas saynh em avia gran gaug

,de

la perd0 a avia gran d eSp las ser, s i alb s ne pogues P.

BP

E totz les morgues am gmm del e de trebalh que agronde la mert d

aquel s , recebron l os corsses am gran p rosessio

et am grans cantz e l averon los corsses e,cam l es agron

cnbertz am de bels draps de seda, p ueys p auseron lo s

davant l ’autar de madona S anta Maria et enap res caseusdels p reveyres camtec messa per las animas dels santzcors ses . E d omentre que p essavan de sebel ir

,Helias d isx :

Senhors cars,nem es covimabla causa mi s tamh que aquestz

eerces siam sebel itz ses saubuda de Karl es mi del papa,

car el s feron senhors d’

ays si et hed iffiqueren aquest loc .E car sabem per cert que l a s lors armas so col ogadas

al celestial p al aytz ,cove se que gran honor l er sia fayta .

E dementre que aysso d isian,

.V . cemtmytz e .IV. sexsintreren al monestier e p l orans e p reguans madona SantaMaria e demant [fol. 86 r°] l e l ieyt de Thomas e el s s

’aginhelheron p reguans Dieus e madona Santa Maria e l s santzhomes

,que emn aqui p resens , que lhs denes sanetat. E t

aytamtest rendec l e veze1 ° a l s sexs e restituic lo p odcr alscontmytz ,

per la cal causa totz aquel s del monestier ferongrans gm tias a Dieu . E t apres aysso agron ler cossclh

,

que Helias e B asol s am .XXX .

'

am lors caval s anessen a

Karl es a Narbona. E cam foren aqui,el s vengron a La

Verneda,l a en era Karl es e R etl an

,que cassavam et avian

preses .I V . cingl ars . E Karl es can vie Helias ac ne grangaug e demand cc li

,com l er estava a La Grassa . E t

Helias saludan el de part de tet l e covent d isx li : S enher,

fort be ; et avem guasanhat met et isxament t1 0 p pus fort

BP: 1 7 1 8 E totz los morgues issxiro am gran p o sess io et abgrans cams a ressebre clhs corss es

,menam gran d el de la mert

d elhs sans hermitas . B eceubntz que lhs agro clhs les van lavar P.

1 7 19 les cors ses . p refess ie B p oses s io P. 1 720 laveron lesc ors ses B . 1 722 cas en BP. amee cantar P . 1 724 mentre pessavan d elhs hermitas a s eb elir. P . 1 725 no es causa de rasso ni staymh P. 1 727 et hed if . loc f. P. 1 729 alh regne celes tialh

cove que P. 1 730 E mentre estavam em aques tas p araulhas P.

1 73 1 al monestier p loran e cridam e claman e vengro a lagl ieysa e , quant fero layus , clhs s

’agymholer0 d enant le lieyt de

Themas p regan P. 1 732 corr. de Thomas els s’ag ? s

’ag imhol

here B P. 1 734 homes f. P . ero B . que ler rendes s amitat .

9*

1 720

1 725

1 730

1 735

1740

LG

1 745 ait : De lucro gaudeo , sed de amissione doleo et,quia esurio

camus ad tentoria et postea narrabitis mihi omnia seriatim.

E t m introitu exercitus precepit Turp ino ut tractaret deH elya et ejus so ciis , qui eos h0 8p itavit et fecit eis quicquid fuit necessarium el argiri . E t p eracta comes tione ad

1 750 tentorium Karoli omnes de exercita et dominus papa con

[fol. 28v°] gregati fuerunt . E t Helias venit et precepit eiKarolus ut

,quicquid ei p l aceret , coram omnibus d ioeret.

E t Helias verbo ad verbum, qua l iter omnia oontingerant,

videlicet de destructione Pa l acii,Sancti Laurentii

,Tornisarni

1 755 et Ville Bercianis et mortem .VII. heremitanorum et miracula

,que in conbustione hab itacul i Dominus O p eratus fuit,

et p rel ium et eorum victoriam et sequel am usque ad rivumN iele et del ationem .V II . virorum bonorum apud Crassamet honorem

,quem eis intul erat

,et de .V . contractis et J U L

1 750 ceeis , qual iter sanitatem recup eraverant , seriatirn omniacoram omnium p resentia ennarravit. E t Karolus hoc aud iens

et omnes alii de morte Thome et suorum sociorum fuerunt

quam p lurimum contristati . Sed quia per miracula precedentia cognoverunt eos sanctos et in celesti p al atio c onsti

1 765 tufos , dolor corum et tristicia fuit al iquantulum mitigata.Postea dixit dominus papa quod ip semet iret ad corumcorpora sep el ienda ,

nisi detineretur ab infirmitate,que in

firmitas omnibus manifesta erat. Sed dominus Karolus a it

S ternus in hac nocte et cras habeb imus consilium ,quid

1 770 erimus in hoc facto facturi,et ut quil ibct ad sui tentoria

LCF: 1 747 et introitu LC . 1 753 contingerent C. 1 754 Tornizarni C. 1 757 rium Nielle C . 1 758 .VII . bonorum virorum C.

1 769 je suis d’avis , dit le roy, que nous ne passi0ns plus outreen cest affaire

,car demain nous résoudrons ce que nous avons

a faire et que chaeun se retire en son pavillon,ce qui fut fait . F.

BP: verge M aria e lhs sans martirs , que eran aqui pressens ;e fayta lur oratio elhs foro sanatz ; p ueys comtec lor to t quantlor era end evengut , p us no y foro P. 1 762 maniera B . 1 764

los autres P. 1 767 corr. lo s p . ? 1 768 aconortero s’

en P. 1 769

E stata P. 1 77 1 tornesson B . 1 7 0 B otlan gayt f. P .

LC

red iret. E t ita factum fuit. E t R otol andus habuit custodiamexercitus ill a nocte . Sed illa nocte intravit N arbonam

B orel lus de Cumba O bs cura cum .VII . mil ibus mi l itum,

1 775 quos M arcil ius ad sucursum M atrandi ibi misit et hoc ne

sciente Karolo et suis . E t illa nocte habuerunt inter se

consilium S arraceni, qual iter facerent . Ad ultimum M atran

dus cum ip sis fuerunt unanimiter concordati,ut Borel lus

cum suis .V I I . mi l ibus mi l itum armaretur et M atrandus cum

1 780 omnibus al iis mi tteret insul tum apud exercitum .LX .

milite s et,dum illi de exercitu eos essent insecuti

,ipsi

subito exissent et,quicquid ei dampni p otuis sent, intul issent.

E t ita factum fuit. E t christiani insul tum vidente s sine

[fol. 29 l oricis et g :11eis exierunt de exercitu Karoli

1 785 plus quam duo milia in equis et occiderunt de illis .LX.

Sed Borel lus et M atrandus,sicut constitueraut

,exierunt et

occiderunt de chris tiani s mille et .CC . et postea infra N arbonam m l ociter intraverunt. Karolus de amiss ione snorumdolait ultra modum querens

, qual itcr p otuit hoc contigisse .

1 790 E t R otolandus ait ei : Domine , ego arb itror ut in hac nocteal iqui extranei ibi venerint et de hoc nul latenns dub itetis .

H ij s itaque inter se l oquontibus A ugerius Danesus cepit

quemdam scutiferum regine et,nis i esset amore ip sius ,

cum interfecisset et adduxit cum ante Karolum et stetit

1 795 illa nocte cum eis et , qui et qual es erant qui venerant adsuccursum

,narravit . Postea R otol andus dedit ei indumenta

et misit quemdam anulum aureum regine,que valde d il igeb at

LCF: 1 772 exercitus custodiam C . 1 774 O bscura f. LC . deCombos eure F=BF . 1 780 Lücke nach cum aliis cfr. B P. 1 7

.XL . milites C . 1 780 ff. et fut avisé d ’envoyer soixante hom

mes de cheval pour donner l ’alarme au champ avec le mot duguet pour tacher a attirer les ennemis , p andant que B orrel sortiroit avec c e qu’il avoit mené F. 1 783 il fut fait comme ilavoit été délibéré mais les premiers ne furent pas si töt reconnusqu

’ils furent suivis de deux mil gendarmes et si bien batus que

des soixante les quarante d emurérent sur la place . F. eorr. deillis .XL . ? 1 788 dolens de amiss . d 0 1u1t 0 . 1 789 contingis se (

J.

1 79 1 venerent L m 1 . 1 794 interfec . enm 0 .

BP: (Hs . M aiss eli) lor avia trames secors aquela nueyt niquina comp aynha eran. P. 1 793 li va donar P.

BP

aquela nueyt fe l gayt . Mays en ayssela nueyt intrec

Borrelh de Comba E scura am .VII. .m. cavaiers,los quals

tmmes aqui M arcel i a secors de M atran e de lor intradanon saup res Karles ni ls siens . E t aquela nueit li S arrasis 1 775agron lor cossclh

,en cal guisa se cap del arian . E Matran

adordenec aysxi am son cosselh ,que Borrelh am .VII. m .

s’armes e Matran metria sse en agayt am totz lo s autre se trametrian ne .LX . cava iers p rimiers e , domen [fol. 37tre que aquel s de l a ost encaussarian aquel s .LX.

,que 1 780

Matran isxiria del gaitil e daria amb els . E t aysxi fofayt. E

°

l S erestias non viron ges de la gayti l e degarnitzsus los cava l s pus de .II . m. seguiron alcu s d

aquel s .LX.,

mays B orrelh e Matran,aisxi com avian establ it

,isxiron et

auciron dels orestias .m. e .CC . e totz el s s’

en intreron a 1 785Narbona . E Karl es iratz e ma l p aguatz de l a mort delssiens demandec

,co podia esser endevengut. E B otl an d isx

li : S enher, yeu m

a lbir e no y dup tetz , que anueit hi aintrat secors . E domentre que d

aysso parlavan , AugierDanes pres un escud ier de la regina e

,si no fos p er amor 1 790

d’

ela,volia ‘

1 aucir et amenec lo denant Karl es et esteeaqui amb els aquela nueyt e comtec lor

,quals hi eran

intratz per secors ni cantz . Pueys B otlan donec li unvestir e tmmes a l a regina un anel d

aur,car fort l

amava

BP: 1 772 A quelha nueyt lo rey Marsseli trames B . d ie

C . E . ab .VII . m . e . per secors a M atran aissi que de lur intrada K . non s aup res elh ni sa comp aynha ni res non sentiro P.

1 7 77 aneo adord enar P. 1 779 e trametam .XL . cavayers defora vays clhs e

,mentrc que aquelhs de la ost encausarian

elhs .XL .

,Matran isxira d elh agayt e dara amb elhs P. 1 78 1

Lücke nach amb els . 1 782 no viro l’

agayt ni s’en raquero

et aissi,eo ero d es sarmatz

,clhs p ugero sobre lurs cavalhs e s e

giro l hs entro .II . m . que foro e , mentre fas ian l’

encaus,M atran e

B orrelh, que ss

’ero messes en agayt am tota lur comp aynha,

isxim fora e dono sobre c lhs et aus iro P. 1 785 van intrar. P.

1 787 cos p . esser end ev. P . 1 788 ieu me pessi per sert queanueyt hi aga vengut secors e per aquo no von deveta meravelar P. 1 79 1 e quar era son escud ier no l volo ansir , maysque lh amenec davant Karles . P. 1 792 quo clh rey Marsseli

LC

eum et cotidie a l tercabatur cum marito suo fovens partemchristianorum et desiderans quam p lurimum bap tizari . E t

1 800 ita nuncius reversus fuit apud reginam ofi°erens ei anulum

et omnia,que ei contigerant, ennarravit.

Postea crastina die circa terciam exivit Borel lus armatuscum suis apud Brol ium et p rojecit de equo Vasconem

E ngel erium et ibi fait maximum torneamentum . Sed tamen1 805 B orel lus occidit .v . milites christianos in uno impetu . Postea

fuerunt omnes christiani armati et Salamon de Britania

p rojecit Borrel lum de equo fortiter eum p ercuciendo et inel evatione ip sius fuit tantus confiictus et tanta sanguiniscffus io et tanta detrunca tio cap itum et pedum ,

quod vix1 81 0 posset ab a l iquo ennarrari . A d ultimum el evaverunt vi

B orel lum de campo et amiserunt ibi S arraöeni .D . militeset

,torneamentum robur accip iens , Karolus de suo exercitu

exiens sep aravit Bal dretum ,regem Tutele

,cum et equm per

medium ; et R otol andus [fol. 29 v°] interfecit A rp inum ,O l iverius

1 8 15 Torchinum,Augerius D anesus Peramium ,

Salamon de BritaniaGoranum,

R ostagnus , frater S a lamonis , Z amendretum ,E stol

dus Plumereum . E ngel erius des iderans vind icari p ercussit

M atrandum ita fortiter,quod eum p rojecit de equo , et

dyabolus enm a morte evas it il la vice . Postea dixit ei

1 820 E ngel erius : Fere socius fuistis fratris vestri Bruaventi . E t

O l iverius multum in_isto ictu E ngel erium commemdavit.

Girardus de Viana interfecit B alnal eum ; sed R aynerius deLosenia

,frater patris O l iverii , et comes p ictaviens is , enge

vensis,forensis

,Gayferius burdegalensis , Sampson , Berenga

LOF: 1 80 1 contingerent O . 1 806 Sal’on LG. 1 809 d etrunea

tione L m 1 . 1 81 3 B landet roy de Tadele F. 1 8 15 Feramin L .

Frau F. Sal’on L . 1 816 Garonum C. Joran F . v. B P : corr.Gorhanum ? (c fr. Gorant Gorhant A li s c . 79 R uf. O g . 1 8 1 6

E xaudret . F . 1 8 17 Plumet F. 1 823 Los onia C . Losania F .

corr. Losania ? p ictavens is C. 1 824 burdegalend is L .-ius )LC.

(daraus B enganus B P. B ervis F) .

BP: der Name fehlte in der Vorlage von B,daher 10 r. 181 4

Rapin B . v . Glo ssar. 1 81 5 corr . Peramum ? v . Glossar . 1 8 16

Tores tan Stot P. 1 8 1 7 Plumerum P. 1 8 19 pauc s’en ha falit

quar no etz avut comp aynho P . 1 821 Guiraut . Balnica P. 1 823

Peytieus . Burdegualh. S ams on P.

LG

1 825 rins , archiep is0 0 p us Turp inus , Gaynerius de Alvernia etomnes isti cum .XII . mi l ibus mi litum fecerunt insul tum apudportas civitatis . Sed ex al ia parte fuerunt .XV . m . militeset .XXX. m ilia p edites armati et recep erunt eos et , quantastrages mil itum et a l iorum fuit ibi

,non posset diei ab al iquo

1 830 veritas . Sed ad ultimum .X 11 . milia S arraceni tam desocietate B orel li quam de al iis fuerunt p rocul dubio interfeeti

‘ et op ortuit eos claudere portas civitatis . E t reginaeos inerep ans a it : M elius e sset vobi s N arbonam Karoloreddere quam mori et tanta vitup eria sustinerc . Preterea

1 835 dixit sp ecial iter B orello quod male apud N arbonam venitet mine

,quas in introitu fecerat

,in eius detrimentum et

obp robrium sunt reverse . E t,quia fil ia erat A lmassoris

Cordube ,non fuit ansus aliquid aliud d ieere

,quod eam

gravaret , et ideo eos ipsa mul tooiens b l asfemabat. Sed

1 840 tamen M atrandus , vir eius , dixit e i quod male d icebat etquia amore R otolandi a l iquando crudel issime p uniretur. Atipsa cum eognovisset eum zel otipum ait : Domine , de vestraguerra intromitatis vos et me p ermitatis diligere , quoniamnul lum [fol . 30 obp robrium est vobis

,si tantum virum

1 845 et tam probum et in armis strenuum sicut R otol andum,

nep otem Karoli , ego diligo casto amore , et p reterea ,quia

jam esset capta N arbona, nisi esset amore mei , et vos aliiinterfeeti . E t M atrandus hoc audiens iratus d iseessit ab

ea et steterunt illa nocte .

1 850 Crastina die mane armavit se Turp inus cum suis et multia lu et per quatuor partes fecerunt insul tum ; et M atrandus

LCF: 1 825 arehiep is e0 pus Gaynerius de f. F. Garnerius O .

1 826 F=BP. 1 830 F=LC. 1836 mine 0 mitic L corr. minatie?que LG. 1 847 corr. et vos et alii ? f. F. 1 850 armaverunt se 0 .

BP. e per aquo podia dir tot s o que s volia. E M atram,

quant l’ac pro escotada,clh li va dir P. 1 84 1 e que p er als

elha no ho d is ia,mays per amor de R etlan

,don ne scria qualh

que ora punida . P . 1 843 entremete us de v. g . P. 1 844 s i yeu

ami tan noble baro . P. 1845 6 et ien que lh am i am casta amor,p er que us d ie que si de m i p es s

’a f . p . N . P. 1849 e steren B .

BP

Benganus , l’

arcexfesque Turpi , Gaynier d’

A lvernha , totz

aques tz am .XX . m . cava iers cava lgueron entro las portasde l a ciutat . M ays de l

autra part foron .xv. m . cavaiers

e .XXX . m. p eseniers totz armatz fora l as portas et aquimesel eron se e de l a gran morteudat , „ que aqui fo deeascuna part , no p oyria esser

d ig ni albirat per home .

Pero a l a fi entre amdoas l a s parta en aysselh torneia

[fo l. 38 ment ne moriron .XX . m . e covene lor a el aure

l as porta s de la ciutat. E l a regina b lasmee lo s fortmente lor d isx : M ays nos va lgra rendre la ciutat a Karl es ,

que morir ni sufi'

rir tanta s antas ni tantz vitup eris . Ed isx a Borrelh que mal era vengutz a Narbona e l as

menas sas,que avia faytas a l

’intrar

,eran en dampnagge et

en vituperi tornadas . E car ela era filha de l’

A lmassor deCordoa no li vol c res dir

,que l i peses e per aysso ela

p leiava de dir so que s volia. Mays M atran,marit d

ela,l i d isx que ma l 0 d isia e per amor de B otl an seria qualqu

ora punida. E t el a conoc que Matran o d isia per gil osiae d isx li : S enher, de vostra guerra vo s entremetetz e l ayssatzme amar

,car nula anta no y avetz

,si yeu tan bon b aro

ni tan espert d ’

armas eo es R otl an,nebot de Karl es , si yeu

l ’am i per casta amor. E per estiers pess’

a fora presaNarbona e mort vos e l s autres

,si no fos per amor de mi .

E Matran, que ausie aysso , partie se d

ela fort iratz etestiers estero se ayssel a nueyt .

L’

endema armee se l’

arcevesque Turpi am los siens e motzd

autres e per .IV . p artz eaval gueron a Narbona ; e Matran

BP: 1 825 Garnier P. 1 826 aquetz quavalquero entro portasde la e. de la p art de lha foro .XV . .m . cavayers P. 1 829 s e

van mesclar essems et aqui hae tan gran mortaudat entre de s sae de lha

, que no p oyria esser per h. alb irat P. 1 83 1 entre amdo slas partidas romas sero en aquelh torneyhament al camp , que ymoriro .XX . .m . P. 1 832 c lauser. P. 1 833 les B . b lastomec P .

1 834 que mays lor valia, que retes so la ciutat P. 1835 sos tcnir

tans vitup eris B . tan grans vit . P. 1 836 vengutz a N . a sos obse las menassas que aviatz faytas a la intrada, per mon cap lou ss on tornadas en d ampmage P. 1838—4 1 Ditas que hae la reg. aques

tas p arau lhas , B . so l no li vole resp ondre causa que li d esp lagues ,mays que la sostene, quar era filha delb A lmassor de Cordoa

1 825

1 830

1835

1 840

1 845

1 850

LC

et Borel lus cum tota eorum gente armati exierunt . E t

Turp inus coram omnibus interfecit quendam m ilitem B orelliet enm et equm p rostravit in terra mortuum et fait ibi

1855 maximum torneamentum . E t Helias et B adulphus hoc V i

dentes petita licencia ab archiepiscopo Turp ino iverunt armati ad tentoria ; et venientes cum societate sua B adulphusautem ante omnes p rostravit in terra mortuum Cabraetum ,

soeium B orelli,signum Crasse fortiter exclamando et

,ante

1 860 quam lora equi ad se traheret,

.v . alios interfecit. Posteaabbas Helias videlicet gaudens

,quia Badulp hus ita bene

fecerat , vidit M atrandum juxta Brol ium et signum Crassefortiter exclamando p rostravit eum et equm in quodam

fossato,vidente regina et omnibus utriusque p artie. E t

1 865 Karolus videns hoc gavisus a it : Probus est noster abbaset

,quia de nobili est ortus pro sapia

,atrahit ad eam et per

enm monasterium Crasse mel iorabitur,

ut ap p aret . SedM atrandus p lenus verecundia et rubore ,

ira et tristicia ins tigante ,

intravit civitatem per Portam Regiam postea in1 870 aula regia ; ct in lo co

,ubi M ahometus adorabatur

,erat

ymago quedam magna argentea deaurata,et

,sicut venit

,

p ercuss it cum pede imaginem et cam in M ahometi vitup erium

l aceravit d icens quod,ex quo cum quidam vilis monachus

ejeeit ab equo , non erat d ignus adorand i M ahometus nee

1 875 potestas eius [fo l . 30 nee deitas adp robanda . Sed S arraceniincrep abant enm dicentes quod p eccabat M ahometum verberans

,quoniam contra Creatorem M ahometus enm non p oterat

LCF: 1 857 B aydulphus LG. 1 865 hoc videns 0 . 1869—72 etentrant dans le p alais et en la sale , roide ala au lieu ouétoi t l’imagede M ahomet d’argent surdoré et en furie lui donna des coupsde pieds disant F.

BP: era gran tota d anrada, et aquelha elh va penre e fericla am 10 p e e en d esp ieyt P . 1 875 van 10 reptar tr0 p quar P .

1 876— 80 e d isxero li c0 °

s podia elh pes sar que Maometh p 0 gues

mays quel h creator ni contra la sicua vo luntat . E M atran totzfelhs dix e menass ee que , p ns que elh avia pressa ta gran antap er los monges de La Gras sa , que elh no pausera ni armera

,

entro que elh agues des truit elh monestier,s i elh vivia

,e que

no volia aiuda nul temp s mays de Maometh. P.

LC

adjuvare. E t M atrandus dixit eis : Domini mei,ex quo

mona chus Crasse tantam mihi verecundiam intul it,nisi ego

1 880 destruxero monasterium et in brevi , nolo a M ahometo intoto vite mee Spatio adjuvari . E t regina ait : Rex evul sus

a sella per monachum non debet ulnis A lmassoris fil iae

ul terius amp l exari nee postea regal i nomine nuncup ari .

Sed,al iquaeumque que contigerint vobis , sponte mei N ar

1 885 bonam Karolo redderetis , sin autem cotidie mutab itur vestrumstatum in d eterius . E t M a trandus iratus ab ea d iseessit etcum mille mi l itibus exivit ad torneamentum

,quoniam Roto

landus mul tos interfecerat. E t erant ita mixti,quod vix

parte s discerni p oterant juxta villam . E t B adulphus videns

1 890 d imieantem quendam et gaudentem de nece cuiusdam mil itis

christiani signum Crasse fortiter excl amando venit versuseum . E t Borel lus videns enm venientem p ercuss it equm

et ad ivit eum et se ad invicem ita fortiter p ercusserunt,quod scuta amborum et loricas l ancee p erforaverunt et

1 895 qui l ibct prostratus humi occid it ex adverso , ad elevationem

quorum quel ibet pars prout melius p otuit opus dedit , itaquod Helias interfecit ibi quatuor milites sarracenos. E t desociis Borelli fuerunt ibi interfeeti .D O C . et de a l iis N arbone

infiniti . E t K arolus amisit ibi .C . christianos ; ad ultimum

1 900 quel ibet pars suum recup eravit . E t Badulphus , p ostquam

elevatus fuit a terra,in illo prelio .v. milites interfecit et

Borel lus iratus p l enusque verecundia intra vit N arbonam

et tumc remansit p rel ium illa hora . E t dum M atrandus etB orel lus fuerunt in p a latio, regina dixit eis : Qui et qual es

1 905 s itis,uterque vestrum seit

,monachos

,si eo s [fol. 3 1

LCF: 1 879 tantam verecundiam michi O . 1 882 A lmassoris

sive regis filie LC . (sive regis : Glosse zu A lmassoris) ne doitjamais plus embras ser la fil le d

’un roy ny moins doit—i l étre

appelé roy F . 1 884 cont ingerint C . 1887 exivit torneamentum 0 .

1 8 89 1900 B aydulp hus LG. 1 903 quand M atran et B orel furentau palais la reine leur dit : E t bien les moines ne vous connaissentils pas. F . 1 905 seit] s it 0 .

BP: 1903 al p alhaytz P. 1 904 .5. P= B . 1 904 vos autri B .

1905 sabo be P.

BP

diex ad elhs : S enhors , depus que cmmorgue de La Grassa m’a

fayta ta gran anta , s i yeu no destrus i l o monestier en breu,

domentre que yeu Viva,no vuelh que Mahomet m’

ajut . 1 880E la [fol. 39 regina disx li : Rey

,que es gita t de eela

per un morgue,no deu per los brasses de l a filha del reyr

A lmassor esser abrassatz ni no deu pueys esser ap elatz pernom de rey . E t enans que p ieytz no von vengua , permon vuol rendriatz a K arles Narbona . Si no 0 faytz , vostre 1 885

p rep ausament sera mudatz en p ieytz cada d ia . E Matranparti e se denant ela fort iratz et am .m . cava iers isxic al

t orneiament,que fasia B otlan am lo s siens e trop s que i a

n’avia faitz aucir aqui ; car de guisa eran mesel atz , que

a penas conoysxian los lors. E R azol s vi que Borrelh 1890

se dava gaug de l a mort d’

un cava ier crestia, cridec aut

la senha de La Grassa e vene vays elh. E Borrelh,can

lo vi,vene vays luy e feriron se tan fort amdos c

’ap l as

l anssas trauquec la us a l’

autre l ’eseut e l’

ausberc si fortment

, que caseus caseo envers ad una p art . E ea scuna 1 895

de l as p artz levec ne l sieu e li ajudec a l miels que poc,

si que H elias aucie aqui .1v. cavaiers sarrasis . E del s eom

p anhos de Borrelh moriron aqui '

.D CC. e dels autres deNarbona ses nombre . E Karl es p erdec aqui .C . erestias eeascuna de l as p artz eobrec lo s siens . E R azol s

, pus que 1 900

f0'

n l evatz,auci s .V . cavaiers e Borrelh iratz e ples de

vergonha intrec s’

en en l a ciutat et adoncx romas la batalha .

E domentre que Borrelh e Matran foron els p al aytz , l aregina d isx ad els : Qui etsz ni [fol. 39 cals vos autres

,li

morgue o sabon ; si eonogutz los avetz e , si ls avetz eonogutz, 1 905

BP: 1 878 un f. B . 1 879 si eu B . 1 880 aiut B . 1 883 ap elhatz

d’ayss i avant rey . E t enans

,si vos me cressetz ni que p ieytz von

venga, a mmon vol rendrietz (rendriatz Narbona a K. P 1 886 em

p ieytz P. 1 887 ab .III . m . cavayers (F= LOB ) et isxic forae vie que R . fas ia bathalha ab los s iens e trop s . P. 1 889 entalh manieyra eran meselatz P. 1 890 vie que B . s

’alegrava

d’un cavayer cres tia , que era mortz ,crid ec La Grassa e vene

vays elhs a cors de eavalh P. 1 89 1 cavaiers B . 1 893 vie

que am P. 1 894 lo s tranquero la . I . l’autre l ’eseut e l’aubere P.

1 895 eascu BP . evers P. 1 896 aiudee BP alb s mielhs que

poc P. 1 90 1 fo fels et iratz e ple P . 1 902 a la ciutat P.

1 9 1 0

1 9 15

1 920

1 925

LG

c0gnoscitis , ex quo ipsi tales sint , alu,qui sunt

,nul latenns

dubitetis . Quare esset vobis honestius,ut N arbonam Karolo

reddereb is,ante quam vosmet et alios vinculo mortis tra

d eretis . E t mine B orelli, que ita crudel es et nep hande in

principio videbantur,modo ap p aret quod in nichilum sint

reda cte . E t ita ipsi irati et mesti ab ea recesserunt . E t

Karolus cum omnibus suis reversus ad tentoria, p rep aratis

eomes tionibus , splendide comederunt. Peraeta cena Heliasdixit Karolo et omnibus al iis quod tempus esset de cetero

,

ut Crassam red iret et Thomas et so cii sui traderentur

modis omnibus sepulture . E t Karolus dixit ei quod noniret ad p resens , donee cum M atrando et Borello facerent

p rel ium et ipse esset in abbatem honorifiee benedictus . E t

ibidem apud Sanctum Fel icem fuerunt dominus papa etomnes alii congregati . E t fuit benedictus a domino papaet confirmatus et R adulp hus prior factus. E t Karolus deditR adulp ho .C . marcha s argenti et Helie .XXX. mulas

,quas

Helias voluit ibidem dare domino pape,qui eas refutavit.

E t archiep iscop us Turp inus dixit H elye quod melius esset,ut eas apud Crassam mitteret et pro blado darentur. E t

ita factum fuit ; nam H el yas et R adulphus miserunt apudCrassam mulas et

"

.C . marchas argenti et,quicquid lucrati

fuemnt in prelio,et ipsi cum Karolo remanserunt .

ie M a trandus et Borel lus cum tota sua genteKarolus cum suis et apud

Brol ium fuit p rel ium maximum et R otol andus interfecit ibi

quendam nob il em militem maroehinum,

soeium B orelli,

LCF: 1 906 tales f. C . 1 908 trad entis L m l . 1909 ne

p hante L . 1 9 15 quod Cras sam C . 1 921 B aydulp hus LG. 1 922

R aydulpho O . 1 927 car Helie et s on compagnon R ad ulp ho

y mand érent les mules d’argent (s ie !)“et ee qu

’ils avo ient gagné

sur les ennemis F.

BP: cressee ne l’ars . e tmmes P. 1 924 Lucke nach La

Gras sa. romayro B . t omas sero P. 1 931 al bruelh elhs semeselero es s ems et aqui hac gran bathalha e R . ansis aqui .I .

comp aynho de B orrelh ,_lo qualh era noble baro , que tot lo partieper mieg et avia mom P.

LC

Alexander nomine . E t dum ex utraque parte eonflietus

eensp issabatur , ex a lb iensibus partibus et tholesanis venit

1 935 quidam nobilis vir Falco de M ontescl arie cum .CCC. mili

1 940

1 945

1 950

1 955

tibus,qui

,sicut venit

,signum M entisclarii exclamando inter

feeit A l eayum Tortese [fol. 31 0 0] et alies .v . milites une

impetu p restravit in terra mertues ; et quil ibct suorum socierum unum de sarracenis mil itibus interfeeit. E t Karolus

et omnes alii videntes Fal cenem fuerunt quam p lurimum

gratulati et,quia p luebat al iquantulum, p rel ium fuit d ivisum

et tam ad civitatem omnes quam ad tentoria redierunt .

E t Karolus precepit A ymeni , ut de Falcone tractaret , eiomnia ne cessaria conferendo

,qui suum preceptum prout

ipse voluit ad imp l evit . E t in nocte cena p eracta ad tenterium Karoli R otol andus et omnes barones exercitus veneruntvisum Fa l conem cum ee gaudendö ad invicem et de statu partium

,a quibus venit

,multa et varia

\

inquirendo. E t Karolus

cenquestus fuit ei de abbate S erieinie et de Gal l iace e t d e

multis a l iis,qui non venerant in adjutorium ip sius N arbone,

asserens quod pater suus Pip inus hed ifieaverat monasteriumS ericinium et ipse rehed ificaverat et multa eh eentul erat,quare abbas ad cum debuisset venisse cum tete sue pesse ,ex que scivit eum N arbonam veraciter eb sedisse. E t Fal co

resp ond it ei : Quicquid vobis p l acuerit , faciet et quil ibcteorum cum tote pesse sue veniet et in brevi. E t dum

multa de multis l eeuti fuissent,ad sui tentoria quil ibct

LCF: 1 934 the’amis L . F : C. 1 935 Falcon de Mentdar

M ontclar) F. M ontesc lacum C Menteselarum) 1937 etinterfec it L . et en criant vive Mentdar renversa a terre A lcartde Toulouse F. 1 946 ut omnes b . L m 1 . 1949 Gallice 0 . deS ourese et de Gaillac F . 1 952 red ificaverat C. 1 953 cum tetepesse sue et s civit C. 1 955 corr. facient : ils sent vos tres humbles serviteurs . F .

BP: aquelh monestier e trepas causas que l hs avia donadasP.

1 952 Lücke vor hed ificat (cfr. LC. rehed ifieaverat) . 1 955 e Falcoem bren am tot ler p od cr vor quar sen pa re d e K. Pipi P.

1 956 eascu BP. 1 957 eas cu BP. 1 958 agro (hac . p arlhat P) .

BP

d e Borrelh , que avia nem A l eysxandri . E domentre que

cemba tian,de vays A lbeges e de Thelesa vene un noble

bare Fal co de M ontesclayre am .III . m. cavaiers,le qual

, 1 935

aysxi ce vene,cridan M ontesclayre aucis 1

A l cayt de Torto sa et autres .V . cavaiers gitee en terra mertz de lerscaval s . E

' caseus de ses comp anhos aucis un cavaier

sarrasi . E Karl es,can vi Fa l co

,denec se gran gaug e

totz los sieus e p lovia un pauc e per se partie se la ba 1 940

talha de eascuna part. E °l s bus terneron s’

en en la ciutate l s autres en l a s tendas defera am Karl es . E K arles

mandec ad Aymo que pesses be dels comp anhos de Falcoe d’el meseys e qu _

e l er amarvis so que mestiers l er seria .E t el fe o l arguament et voluntiers . E la nueyt , can agron 1 945manjat

,R etlan e li autres bares vengron a l a tenda de

Karl es per vezer Fal co et aver solatz e deport entr’

el s edemandan de trepas novelhas de l as p artz , den era vengutz.

E t adoncx Karl es querelhee se ad elh de l’

abat de Seresie de Galhae e d ’

autres trep s , car no li eran vengutz far 1 950secors a Narbona penre ; bar sen payre Pepi avia hed ificataquel monestier et elh l’a hed ifieat e motas causas d isxque li avia donadas

,per que l

abat degra esser ad elh

ven [fol 40 gutz am tet sen peder, pus que e saup qu’

elh

era vengutz per cert assetiar Narbona. E Falco resp ondec 1 955li e d isx : S enher , so que a vos p lasera faran e caseusd

els venran en bren a vos am tet ler p odcr. E caseus,

can agron parlat de se que l er plac,partire se d

aqui e

BP: 1 933 A lixandri B . 1 934 que s eembatian P. 1 935 M on

teselar B . 1 936 de venguda elh va ans ir 1’A leass it P. aucis

A leayt B . 1938 eas cu B . 1 939 vie . ae gran p lasser de savenguda e gran gaug e quar plavia un pauc P . 1 94 1 el hus B .

e cadau s ’en aneo e sen loc edhs S arras s is a la’ciutat e Karles

am sa comp aynha en lurs tendas . E quant fero aqui K . mandeoad Aymo P. 1943 Yme B . 1 9 44 s o que ler fara mestiers . E t

Aymo fe e largament et alegraP. 1 946 agro maniat B quan venequ’els agro manyat a la nueyt R etlan e lhs autres P. vengro B .

vengro s’en P. 1947 solas BP. que agnesse solas e deport

entr’

elhs P . 1948 de vor trepas f. P. eran vengutz P. 1 949

querelee P. 1 950 Galae . eren B . 11 0 li eran vengutz a ssec0 rs

al seti. 1 951 quar sen payre de Karles Pipi avia hed ifiquat

LC

remeavit . Sed Karolus invitavit Falcenem ut die crastina

1 960 mane secum comederet et ip se conces sit. E t mane,dum

fuerunt ad mensam p esitam ,M atrandus et Borel lus exierunt

cum tote p esse‘

eerum et occiderunt .XXX . milite s christianeset clamor fuit maximus per tetum exercitum Karoli

,ut

armarentur. E t Fa l co sal ivit de mensa et fuit v,el eciter

1 965 munitus et omnes socii sui secum et irruentes in eos inprimis ictibus p restravit in terra mortuum Amal dranum

S egeviensem et,ante quam ad se lora traheret

,alies .v .

milites interfecit et fuit ibi [fol. 32W] p rel ium maximum,

ita quod in Portam Regiam eos viril iter incluserunt. Sed

1 970 ipsi exierunt per aliam portam et apud Brol ium fuit terneamentum et fuerunt ibi interfeeti .LXX . milites christiani .Sed R otolandus et Turp inus invaserunt eos et fuit ib i infinita confusio p ed itum non p otuerunt occiderenisi .C . E t Falco de M ontescl arie videns hoc

,signum de

1 975 Montesclarie fertiter exclamando,venit et

,quia in equis

nichil p oterant faee1 e , descendit de eque et plus quam X .

milia de christianis cum ee et scutis ante se p ositis cusesin manibus dep ortantes irr

'

uel unt in eos . E t fuit ibi tantastrages et tanta det1 uncatie membremm et _ tanta sanguinis

1950 efi“

us ie,ae si per duos dies sanguis de celo p luende fertiter

emanasset,et

,qui et quot fuerunt ibi interfeeti, _

nen posseta l iquis ennarrare ; nam de societate tantum B orelli fueruntibi interfeeti .IIII. milia

,ita quod de suis nen remanserunt

ei nisi mille ; et_ quadringenti fuerunt ibi interfeeti . E t

LCF : 1966 in terram 0 . 1 97 1 . .LX LC. F : BP. 1 972

mais parce qu 11 y avait de la confusion a cause des gens dep ied i l n

y cut que cent sarrasins de tués . F . 19 76 . .x miliachristiani C. 19 79 tanta strages et f. L . 1 980 et S i 0 . sanguis f.C .

fertiter f. C . 1 982 B orelli tantum C . 1 984 ibi f. L .

BP: davant clhs e las esp as sas en lurs mas P. devant elsS arras is f. B . 1 979 foe B . 1 980 mertaudat P. ta gran m. B .

1 981 que s emb lec que agues pl. P. 1983 10 y moriro .1 1 11 . m . P.

1 984 remassero mays P

1 985 Borel lus intravit civitatem,quia nen p otuit eos ul terius

sustinere nee mirum,quoniam ipse detul it .v . l ancea s fractas

in scuto et quel ibet carum scutum p erforavera t et .IIII .teles ; et postea clauserunt portas civitatis et pluvia cadebat .

Ip s is inclusis Karolus et sui ad tentoria red ierunt et pars1990 quel ibet suos mertues sep el ivit in erastinum.

estea venerunt omnes barones de exercitu coram Karele

et unusquisque sp ecial iter quesivit N arbonam. At illenoluit eam dare al icui . Sed dum in ista p etitione instabant,quidam nobilis intravit exercitum cum sep tingentis mil itibus

1 995 et .ecc . arehibal istariis, qui nen fuerat in exercitu .XV I .

dies erant el ap si nomine A ymericus , fil ius A rnaud i de Berlanda et nepos Girardi de Viana et R aynerii de Losaniaet M i l ii de Apul ia . Isti avuncul i ip sius fuerunt, fil ii Garinide M ontecl arie . E t i ste A ymericus equitaverat [fol. 32

2000 apud Barchinoniam et usque Yl ef dam et multa lucratus

fuerat. E t Karolus videns cum gavisus fuit multum , que

niam valde d il igebat cum et omnes de exercitu eur'

n quam

p lurimum dil igebant, quoniam probus erat et l argus et miles

p erep timus . E t omnia, quecumque fecerat, Karel e et omnibus

2005 a l iis enarravit . Postea avuncul i sui sup rad icti venerunt adcum et d ixcrunt ei quod N arbonam Karele quercret. Atipse resp ondcns eis dixit quod nichil Karel e quereret, sed

,

que ei p l aceret , daret ei , quoniam a bene demino nen

debet queri aliquid,quia querens sue videtur demino dis

20 10 p l icere ; sed sue debet demino , prout melius p etuerit, deservire

LCF: 1 987 in escute C. 1 994 sep tuagentis C . 1 996 Arnaudde Beuland a F. 1 997 Viaria? L m 1 . Viäna L m 2. 1 998 fils deGarin de M entglan F . cerr. Garini de M 0n1eglano ?. 2000 usqueBarchinoniam C . 2002 et omnes de exercitu cum f. C . 2008 s’ilplai t au rey il me la donnera car il ne f aut jamais rien demandera un b en mai tre F . 20 1 0 d eservire f. L (L m 2 : servire am

Rande nach demino

BP: que res nen faria,rase per que quar ne s tayn que

vassalh quiera res a sen seynher , mays , quant ad elh p lassera ,que m dene

,si li platz

,mays qu’em le servesqua be e l ialhment

al miels que puesqua de son p od cr P. 2008 10 f. B . 2009 le B .

BP

0 0 0 0 . orestias e Borrelh intrec s’

en en la ciutat, car ne ls 1 985

p ec pus sostcnir e nes fe meravelha , car elh portam ensen eseut .V . lanssas trencadas e .IIII . dartz. Pueys clauseren las portas de la ciutat e

,car plavia

, Karl es e l s

siens s’en terneren a l as tendas e l ’endema eascuna de

las p artz sebel iren les siens.

vengron totz li bare denant Karles e caseusesp etialment querio li Narbona , que la l er dones. E t

clh ne l a vele denar a negu d’

aquel s . M ays domentre

qu’

estavan en aquest deman , un noble bare intrec en l aest am .VI I . m. cavaiers e .CCO . balestiers

, que no era avntz 1995

en la est .XVI . di as avia p assatz , per nem A ymeric , filh

d’en Arnaut de Berl anda e nobet de Guirart de Viana , eR aynier de Lausena e M il ii de P0 1a eran sey oncle e feronfilhs de Garnier de M engl an . E t aquest A ymerie aviaeava lg11at a Barssa l ona et entre Lerida et avia met gua 2000

sanhat e [fol. 4 1 0 0] Karl es,can le vi

,ac ne grau gaug

,

car met l’amava,car era pres e l arxs e bes cavayers . E

tet cant avia fayt contec a Karles et a totz l es autres .Pueys ses oncles davant ditz vengron ad clh e d isxeronli que queris Narbona a Karl es . E t elh d isx l er que.

res 2005no queriria a Karl es

,mays

,cant p laseria ad elh

,que li

denes ; que res ne devia hem querre a sse senhor, can conoysque non es l ex o no li p laseria ,

mays c’em le servesca al

miel s que poyra e e’

om 10 temia e l’ame . E t aytal s demandas

BP: 1985 B . que vie que malh anava intrec P. 1 986 nes

fo meravelhas P. 1987 .v . lansas fermadas P. Lucke nachtrencadas . 1 989 ternere B . K . am sa comp aynha tornee vays lurstendas P. 1 990 casqu p es sec de s ebelir P. les s icus B . 1 9 9 1

le s bares P. eas cu B P . 1995 avut P. 1 997 Ar’ BP. 1 998

Lausana e de M elie P. 1 998 e ramsey (sie !) B . ses oncles P.

2000 10 qualh hac trop gasaynhat e cequerit P. 200 1 vie P. 2002

quar elh era fort amat per Karles e no *

s era meravelhas,quar

elh era pres e larc\e be cavayer d

’armas P. Lücke nach amava.

cavayer BP. 2003 avia fayt ni ce li era end evengut et aqueelh li comte e em p res sens ia de totz les bares . Comtat que haca Karles tetas las novelhas

,ap rep aisso vengro s

’en ad elh ses

oncles e d isxere li que queris N .P. 2004 d isxere BP. 2006 canB

_ f 1 52

LC

et cum timere et amare_. E t i ste sunt p etitienes congrue ,

que a bonis debentur dominis exaud iri . Sed ego nullum'

demino mee Karel e sérvicium centuli , ut mihi N a1 bonamcenferre debeat

,sed

, quandecumque ei p l acuerit, mihi dahit.20 15 E t omnia verba ista Karolus aud ivit

,licet videretur eis quod

in al i is intenderet. E t omnibus aud ientibus ad se dictumA ymerieum feci t venire d icens ei quod N arbonam recip eret et

,si Deus ei vitam p restiterit , alia multa daret ei.

E t A ym‘

ericus Hexe genu cum .VII . mil ibus mil itum gratias2020 redd id it Karele de tam magno et tam nobili dene sicut

erat - Narbona . E t Rotolando et omnibus barenibus p lacuitde exercitu hec . Postea Karolus precepit omnibus

,ne quis

esset ansus enm ap el l are de cetere A ymericum de Beulanda sed A ymericus de Narbona de cetere ab omnibus

2025 nuncup etur. E t eum omnes tal iter postea ap p el laverunt.

Postea fecit Karolus tetum exercitum armari et dederuntex omnibus partibus p rel ium civitati et intraverunt fos sata .

Sed M atrandus et Borrel lus cum suis exierunt et fait ibi

p rel ium maximum et fuerunt ibi interfeeti

2030 et .X I V . christiani ; et , quia sero erat , remansit p rel ium

et quel ibet pars d iscess it [fiel . E t in illa nocte fil iusA lmassoris Cerdube, frater regine uxoris M atrand i

,intravit

N arbonam cum .X . m i l ibus mi l itum,de adventu cuius omnes

de civitate fuerunt gavisi quam p lurimum . E t isti et omnes2035 alii de Narbona fuerunt summo mane muniti . E t Roto

landus et A ymerious et O l iverius cum suis armavernnt se

summo mane,nescientes quod al iqui N arbonam venissent.

LCF: 20 1 5 ista omnia verba C. cerr. de exerc . p lacuit

hoc . 2027 partibus f. L . 2028 E t M atrandus L . 2035 su

preme mane 0 .

BP: 2032.3 intrec a Narbona secors a Matran,rey que era

de Narbona,ab .x. m . cavayers , d en agro totz aquelhs de la

ciutat gran gaug e gran p las ser , quan les vire . Cant vene bemati Matran e s en cueynhat s

’anere armar am tota lur comp aynha ,

canta qu en agro P . 2032 agro BP . 2034 fero B . 2035

sabron B . degu de la companhia de Karles no sanhro P.

2040

2045

2050

2055

2060

E t coram omnibus A ymericus exelamavit N arbonam et multialii secum de sua familia et videntibus omnibus unummilitem interfecit. Sed M atrandus hec audions ind ignatus

quesivit ab eo , quare N arbonam clamaverat et ille reSp ond itquod Karolus dederat cam ei. Sed tamen

,si vellet bap ti

zari,ei redderet N arbonam et donum adhuc sui domini

exp ectaret. Sed M atrandus resp ondit quod nen accip eret

bap tismum p re .C . civitatibus et ejus donum cassum etinutile rep utavit. E t quidam miles Corbealus de Torto sadixit A ymerice quod secum duel lum faceret , quod nunquamN arbonam haberet et quod valebat M ahometus plus quamChristus. E t A ymericus hec concessit et ibidem ab utraque

gente securi unus adversus alium venit prout c itius p otuit.E t O erbealus p ercuss it A ymericum et scutum et l oricamip sius viril iter p erforavit , sed nen tetigit cum in corpore ,quia lancea in multis partibus fa it fraeta . Sed A ymericusN arbonam exclamando cum ta l iter p ercussit , quod scutum,

loricam et enm per medium corpus p erforavit , animamcuius dyabol i detulerunt ad infernum . Postea fa it p rel iummaximum et M erle1a ndus de Sala occid it .v . milites christianos et A ymericus hec videns ir1 uit in cum ct cum prestravit

in te1 ra et R otol andus M atrandum et O l iverius Ber .el lum

Sed nullus ist0 1 um alterum eecid it . Sed tum de C0 1 dubensibus .D CC . fuerunt in illo prelio p roculdubio in [fo l. 33terfecti et mala Spente corum intraverunt civitatem etportas cl auserunt

,in introitu querum fuerunt quam plurimi

LCF: 2039 omnibus f. —C . 2042 velles . 20 43 tibi redderet L . corr. donum aliud? toutefois si vous veules baptis er j evous donnerai toutes les p rétans iens que j

’i ay et attendrai un

autre bienfait du rey . F. 2046 Corb earius C . F : LE P. 2057

M eilerandus L . M erleran F. 2058 et enm f. LC. 2059 O livierius C. 2062 et mala sponte quam plurimi interfeeti f. C.

2063 et in intro itu L .

BP: 2057 M eleram B M erelan P . 2058 va s’en vays clh

e d ee li tan gran ce lp que delb eavalh lo l va g itar. P. 2059

degu d ’aquelhs P. 2060 Mays per sert. 10 y moriro P. 2062

le y moriro trep s a la intrada P.

BP

d avant totz A ymeric cridec Narbona e trep s autres delssiens e vesen de totz aucis un cavaier. E Matran , c

aysse

aus ie,ac ne endenh e fasti e demandcc ,

per que aviacridada Narbona. E t elh resp ondec li e d isx li que Karles

la li avia donada. E t A ymeric d isx li,que

,si s vel ia

batejar , el l a li rendria et hieu esperaria autre de de mosenhor. E Matran resp ondec li que no recebria babtisme

per .C . ciutatz e l de,que li era faytz , tenia per feni e

per au] . E t un cavayer Corbea l de Tortosa d isx adA ymeric qu

amb el se velia combatre d isens que ja ne auriaNarbona e que pus valia Mahomet que Jhesus . E t A ymeric

autrejee li que s cembatria amb el [fo l. 42 0 0] et aqui metcyscaseus asseguratz de cada part vene la us vays l

’autre alpus test que poc . E Corbeal feric A ymeric tan fort

, que

l’

escut e l ’ausberc li trauquec ,mays ne li tequec el cers

e la l anssa vene en pessas . E nA ymeric vene vays l’autr

esi fortment

,cridan Narbona

,que l

escut l i trauquec e Pausberc e

°l cers e l gitec del eava lh mert en terra,l’

armadel ca l ne p erteron diables en ifern . Pueys aqui ac faytagran batalha e M erleran de Sal a aucis .V . cavaiers erestia s

e nA ymeric ,c’

ayssb vie,aneo lo gitar del eavalh e R etl an

Matran et Olivier Borrelh ; mays degus d’aquetz ne moriron,

mays ve1a yament de ccls de Cordoa moriron en aycelh

terneyament .DCC. e l s autres mal gra t de Karles intrcron

s’

en en la ciutat et adoux moriron aqui trop s a l’

intrar.

BP: 2038 A is inatz que fero , A ym . crid ec . P . 2039 e devengada elh va aus ir. E M atran

, que aysso aus ie,e ad enc hac ne

gran fasti P. 20 41 va resp enre e dix P. 2042 la y aviadonada P. 2043 bateyar. autre do quem dones mo seyh b orKarles P. 2044 va resp ondre P. 2045 tenial h per aulh e pervil P. 2046 E s en cavayer P. 2047 a nAymeric . diss en P.

2049 autreic B . A ymeric , que aysso aus ie,dix que be li plasia

la bathalha P. 2050 eascu . B . Cadau per las partidas venela 11 vays l

’autre P. 2051 p us tot B . 2052 li va trauquar. al cers P.

2053 e va trenquar la lansa per tors . E n Aym . vene vaysclh cr. N . e vene ta fortment vays elh que l

es eut li va trauquar , aissi que d elh eavalh 10 °l va gitar mert en terra. P.

2056 delb calh Parma 10 °

n portero diables en ifern B . portero BP.

2040

2045

2050

2055

2060

LC

interfeeti ; postea Karolus cum sui s ad tentoria red ierunt.

2005 E t Justeamendus venit coram sörere sua et ait : M ultumsunt probi viri isti christiani et male nes hodie tractaverunt . At illa ait : Frater

,adhuc nichil d icitis

,sed delee

de vobis,quia huc venistis . N am scie

"

quod moriemini,

quoniam in veritate sciatis quod,s i essent omnes S arraceni

2070 de Ysp ania in uno campo et non essent nisi .XXX. miliachristiani

,ita devincerentur omnes S arraceni , sicut vos

unum p uernm vinceretis . N am s ie ducuntur s icut oves perprata ; quare Spente mei ad propria red iretis . E t preterea

sciatis quod Karolus dedit N arbonam cuidam A ymerice ,

2075 qui de neb il ieribus est totia s Francie et"

de p rob ieribüs , utaudivi

,et

,s i maritus mens M atrandus vellet bap tizari ,

Narbona et teta sua terra restitueretur ei. Sed nen vu'

ltet N arbonam non potest contra Kar01um ret inere et

,quia

ego pre certe scie quod potestas nee deitas'

M ahometi

2080 nulla est , idee faciam me bap tizari et legem christianorum

tenebo ad honorem beate virginis Marie,fil ius cuius est

verus Deus ct p etens Super omnes dees , et vos il lud idemutinam mecum fa ceretis

,sin autem vita v estra velociter

finietur. At ille hec aud iens increp avi t cam vil iter , blas

2085 femand o et stul tam,quia talia d ixerat

,reputando . E t dum

talia inter se l eqnerentnr , R otolandus et A ymericus etmaxima pars exercitus Karoli fuerunt armati et des truxerunt

LCF: 2065 Justament F . 2077 N arbonam L . terra sua C .

2082 potestas super omnes dee s L m 1 (m . 2 : eius am_Rande) .

2082 3 et vos mecum illud idem faceretis . C . 2084 fin1entur C.

2085 rep utando f. 0 .

BP: tenir Narbona, que no la perda , per que us d ie , frayre ,que

°lh peder ni la (1 . de M . no es res , quar tot es belhmenta cemp aratie de lur creator P. 2081 bateiar B . bateyhar en laley crest. e la tenrey P. 2084 dieus , les qualhs vos adheratz .

fairetz P. 2085 faytz , per sert vos d ie que vostra vida serabren. So frayre , que aus ie las novas, que la regina li dix, tencso trep a gran anta e dix li de grans antas e de grans vilaniase rep tec la trep asp ramens P. 2088 maier BP.

LO

Sal as et interfecerunt ibi .CCC . Sarracenos et postea fecerunt2090 insul tum apud vil lam ex parte

,qua naves veniunt ibi . E t

tunc M atrandus et Borel lus exierunt et Justeamendus cum

.X . mil ibus mil itum, ques secum adduxerat. E t fuit ibi

p rel ium maximum et A ymericus exclamando [fo l . 34 0 0] Narbonam coram omnibus decap itavit Fusteretum de A lmaria ,

2095 nobi l em virum,et H elyas exclamando fortiter signum Cra sse

p restravit mortuum in terra Juncalem ,nobi lem S arracenum

,

et R adulphus interfecit a lium et fuit ibi tanta strages ettanta dilaceratio

,quod vix posset ab alique ennarrari . Sed

Justeamendus amisit ibi due milia et quadringentos de suis21 00 et Karolus .CCI I I I . de suis et

,quia nox erat

,remansit

21 10

p rel ium et quel ibet pars d iscess it,christiani gaudentes ;

alii dolere et timere p erterriti ad custod iendum civitatem

operam dederunt,a regina omnes vil iter increp ati .

ie crastina omnes barones de exercitu ad tentoriumregale Karoli fuerunt omnes congregati et H elyas

suum sermonem contul it coram omnibus in hu11c modumCum nulli

, qui eos cegneverit , sit dubium quin animeTheme et snorum socierum in celesti sint p al atie constituteet hec j am cegnevimus per multa miracula

,que amere

ip sorum Creator omnium nobis videntibus est ep eratus interris et corum corpora tanto tempore remanserint inhumata ,non est decens nee congruum. Quare dep recor d ilectissimum imp eratorem ,

dominum meum Karolum,ut ipse dignetur

velle quod corum corpora sep el iantur et eis et in corum

LCF: 2089 feccrunt ibi L (ibi unterp unktiert . 2090 venerunt ibi C . 2094 Fus té cu 0 Furetum L cfr. B 2096 pros travit in terra mortuum C. Vincal F Juncalem) . 2097 R aydulpba s L . et nach s trages f. L . strates C. corr. dilaceratiomembrorum ? 210 1 p relium quel ibet C . 21 06 s ermonem coramomnibus contulit C. 21 1 1 remanserunt 0 .

BP: menes tatz le creayre de tet le men P. 21 1 0 aiamB21 1 1 eem inab la B . no es covinab la causa , que tant .les ayamtriguatz de seb elir P. 21 12 10 trep amat de Dieu e de la vergemayre siena lo noble emp erayre P. 2 1 1 3 les corsses B . que elh

deja (s ie voler que aquetz nobles e sans hermitas P.

e que siam a lur s epult., per talh que ler P.

BP

armatz e destroiren Salas et auciron aqui .CCC . S arrasis ;

p ueys cavalgueren a Narbona de vais las naus . E t aqui 2090isxic Matran e Borrelh et Amedou am .X . m. cavaiers

, queavi a amenatz . E t aqui feron gran batalha et nA ymericcridan autament Narbona tel c le cap a Fustenet d

A lmaria,

noble bare,et Helias cridan la senha de La Grassa gitec

en terra mert Imica lem , noble bare sarrasi e R asel s

[fol. 43 aucis ne autre e fe fayta aqui tan gran mer

teudat e detrencament de membres que nuls homs no 0

p oyria comtar. E mpero l e devant dit A med en p erdec aquidels siens .II . 111 . e .CCCC . cavaiers e Karl es .CCI I I I . e

,car

era nueytz, romas la batalha e eascuna de las p artz parties

en,les orestias gausens e l s autres dolens e p esseren de

guardar la ciutat e foren fort vils tengutz per la regina .

endema totz li bare de l a est a la tenda de Karl esforen totz ajustatz e Helias d evant totz comenssec

sen sermo e disx : Cem negus ne y dup te de cels , que l sconoysxian ,

que l’

arma de Thomas e de ses comp anhos nosian cel eguadas el celestial regne et aysso ajam cenegut

per motz miracles , que per amor d’

el s nes ha faitz le

creayre de totz vesibl ament en terra,e lors corsses aj am

tant trigüat de sebel ir , no es eevinabl a causa . Em peramor d

aysso pree l e met amat de Dieu emperador e senhormieu Karles qu

el denhe que l es corsses siam sebel itz et

BP: 2089 e van s’en vays S . e van la destruir teta e vanansir P. 209 1 les qualhs avia amenatz Ameden de Cordoa P.

2092 e van se mesclar essems, p ueys fero . P. 20 93 davant totz

va tolre elh cap . P. 2095 d ee ta gran celp ad . I . bare sarras i,

que avia nem Imicalem ,que en terra le °

l va -

gitar mert, R asel s ,que era p rior claustrier

,va n ansir autre . P. 2097 mertaudat

e tan g ran trenquament . hem P. 2099 e Karles p erd ec n’

i .CC .

e .1 1 1 1 . P. 210 1 les erest ias B . pessere BP. 2102 Cant ferovengutz d enant la regina , elha los tenc fort vils P. 21 04 totzles baros P. 2 105 et elb va comensar sen s ermo P. 21 06

negu BP no dup tes’

P. 21 08 no fesse c e leguadas en le cel.regne de p aradis ne -

y dapto e ce n e s aiam aisso cenegut pertrep s miracles P. aiam cenegutz B . 21 09 no ha B nes ha

2095

21 00

21 05

21 10

LG

21 15 sepultura , quicquid honoris p oterimus , cenferamus . E t hec

21 20

21 25

2130

2135

omnes unanimiter concesserunt. Tune K arolus a it : Hoc quodHelias dixit

,est jus tum et bonum et eg0met ivissem il luc

,si

p etuissem exercitum'

derel inquere. S ed archiep iscopus Turpinus ibit et R intardus

, ep iscepus p arisiensis , et R obertus ,ep iscepus carca

'

ssens is,et R adulphus , ep iscep us oril ianens is

,

et ep iscepus sentonensis et ep iscep us p ictaviensis et ep i

s cop us engel l is'

et,quia septem sunt

,septem ep 1seep 1 crunt

ad eorum sep ul turam et dep recor ut cum tanta reverentia

[fo l. 34 et henere quanta p oterint eos sep el iant et inlocis p ul eherrimis . E t s icut ipse dixit, sie fuerunt

” omnesibidem preparati et fuerunt .CCC . armati. E t circa nonam

apud Crassam fuerunt et monachi cum sel lemp ni process iene

et pul satiene camp anarum et _cantu eos recep erunt. E t equiscel lecatis omnes in monasterium intraverunt et oratiene

facta Turp inus accessit ad lo cum Theme et cum videns

pietate metus flevit et omnes alii secum et,quia nox erat ,

nen p otuerunt eos sep el ire. Sed die crastina mane omnesepiscopi p re animabus corum celebraverunt missa s et eiscelebratis sep el ierunt cerp 0ra et

'

p osuerunt Thomamjuxtaaltar

e Beate Virginis ante per tres brachias et d imid iamet Germanun juxta cum ante ca thedm m abba tis p er .1 1 1 1 .

pedes et d imid ium,Phil ipp um ante cathedram abbatis , alium

de Grecia natum juxta altare Sancti T heme et juxta enm

alies dues , s extum juxta altare Sancti M arcial is et sep timum2140 ibi j uxta cum. Ip sis sepul tis , dum ceep eriebantur , tanta

LCF: 21 1 6 unanimiter omnes censenserunt O . 2123 et

engel lis ep iscep us s entonens is et ep iscepus p ictaviens is LC. (0 en

gellis) corr. engellesmens is ? l’évéque de Saintonge , celui de

Poitiers et d ’

A ngelesme BP. 2129 omnes f. L . 2136 antecathedram abbatis f. LG. 21 38 Die Stelle ist corrup t ; es werden8 E remiten aufg

'

ezählt. Vielleicht is t ein Name ausgefallen und„ alies dues “ bezieht sich auf die beiden letzten ? F lässt einenN am

qp(Germanus) aus , wohl absichtlich ,

um die S iebenzahl herzus te en.

BP: gran honor et am gran reverencia. E van metre P.

maier BP. 2134 micia B miega P. 2 135 e mieg P. 2136 cad iera .

Gres tia B Gres s ia P. 2137 d e Sant Thomas de Conturb ierames hem les d es P. 2138 meyre B mes hem P.

LC

claritas de celo descendit in monasterio,quod visus emn1um

effuscabat et dulcis melodia canta s angel erum fait ab ip sisaudita

,que omnes in ecclesia stantes timere et gaudio

stup efec it. His iam actis ait Turp inus : Absque dubio2145 possumus cognoscere , quod anime eorum in celesti sunt

p al atie constitute . E t precepit abbati quod in quolibet annefacerent festum in tali kalenda in cemmemeratiene eorum

gloriam et honorem cel ebrarent . E t ipse et monachi heccensenserunt et

,quia nox erat

,non p otuerunt recedere illa

2150 nocte. Crastina die mane recesserunt et,dum fuerunt Nar

bonam et Karolus cum eos vidit, gavisus fa it quam p lurimum ;

et, qual iter fecerant , et cl aritatem et angelerum cantus ei

narraverunt et ipse hec aud iens gaudens et ylaris gratiasredd id it creatori . Postea quesivit [fo l. 35 Turp inus , si

21 55 fecerant aliud vel si p rel ium habuerant. E t Karolus aitNichil de prelio curavimus postea

,quia gentes erant fesse

et ep ortebat eos al iquantulum recreare . E t dum ista interse leqnerentur , quidam nuncius O l ivern venit de partibusYsp anie d icens et ostendens Karele quod nocte illa debebat

2160 intrare succursum apud N arbonam ex parte A lmassoris,

omnes videlicet de Valle Fuirana,A lmarie et Val encie

et sunt .LXX. milia tam equites quam p ed ites . E t Karolus

ait : Male venerint. Postea vocavit R etol andum et O l iveriumet narravit eis omnia et precepit ut armarentur ct vigilarent .

2165 E t ipsi gaudentes fuerunt veleeiter armati et fuerunt .XXX .

LCF: 2142 o ffus cabat L m 2. fuerunt C. 2143 audita qui

L m 1,quod C . 2 144 stup efaeti C. 21 47 faceret LC . j

’erdenne

que toutes les années en tel temps que nous sommes vous

M ens ient l ’A bbé et messieurs les me ines feres fete en leur honneuret souvenance F. corr. in cemmemeratiene corum et eorum gloriam ?21 48 celebraret 0 . 2 153 et gratias C . 21 58 O l ivarii C. 2163

O l ivarium 0 .

BP: part B . 21 63 Furana P. 21 64 dix que malh fe s s en

vengutz . A ytanto s t elh va ap elhar P. 2165 e mand ec ve

lhes sen P. 21 66 armessen. velhes sen B .

BP

cel entr’

el s , que l vezer l er enp achava e tan desses cantzd

angil s ausian en l a gl ieysa ,que de gaug que aw an eran

totz esbal ausitz . A ysso pa ssat l’

arcevesque Turpi d isx :Ses tet dup te pedem ara eoneysser que l as l ors armas so

'

nceleguadas el celestial p al aytz . E mandeo a l’abat que 21 45[fo l . 44 cad’an fos fayta festa d

aquel s santz martirisi

hermitas en aquel dia et en aquela calenda per cemmeme

ratio e per gloria e per honor d’el s . E l ’abat e l s morguesautrejeren e d isxeron que farian e e

,car era nueytz ,

no ‘ s

p egren partir d’aqui . E l

’endema maiti partire se d

’aqui 2150e s maugren d

aqui e,can feron a Narbona

,K arl es c’eri

denec gran gaug et ac be saber de la 10 1. venguda ; et,en cal guisa avian fait

,e l a el artat e l s cans dels angils

tot li e comteren. E,can aysso ausie Karles

,fo ne fort

alegres e s’

en denec gran gaug e fe n l ausers a Dieu . E t 21 55

enapres Turpi demand cc a Karl es,si avian als fait ni si

avian avuda batalha . E t c lh diex li que p ueys ne agroncura de batalhar

,car l as gens eran lassa s e cevenia s que s

resp ausessen. E ,domentre que parlavan

,intrec un messagge

d’

O l ivier , que vene devais E spanha recomtans e d isens a 2160Karl es que aquela nueyt devia venir et intrar secors a

Narbona de l a part de 1’

A lmasser,so es a ssaber de la

Valk Furrana,d

A lmaria ,de Valencia et entre a eava lh

et a pe so .LXX . m . E Karl es d isx : Mal sian els vengutz .

Pueys ap elec R etlan et Olivier e comtec l er e tet e mandec 21 05l er que s

armessen e que velhessen. E t els gausens armero

BP: 21 4 1 tant desses B . 21 43 esbabaus itz B emb lausitz .

Camt tet ayss o fe esp assat P. 21 46 festa en aquela calendap er f. B . fesse festa P. 2 148 e per honor f. P. 2149 autreie

ren B autregeren se , que clhs he farian P. 21 50 p egre B . 2151

d’aqui e van s’en vays Narbona e quant fero davant K . c lh hac

gran gaug de la lur vengud a P. maugre B . fero BP. 2153

en qualh guissa les avian schelitz e quant les sebeliau que lervene la gran elartat ni que aus iro elhs cans d elhs angils P. 21 54

cantero B . 21 55 fe fort alege e pagat P. 21 57 auda bathalhap us qu

’elhs 11 0 y foren . P. 2158 de batalhar, rase per que quar

tota nostra comp aynha es lassa e valk may que s siam p ausatzper m ielhs a bathalhar P. 21 59 rep aus esson. p arlavo B .

anP) mes sagier P . 21 6 1 que la nueyt segonda P. 21 62 del

1 1*

milia milite s et erat jam nox et p osuerunt se ad SanctumCrisantum. E t circa mediam noctem viderunt eos venientes

et fuit ibi maximum p rel ium ; ad ultimum omnes S arraceni

21 70 fuerunt devicti . Et fuit ibi captus per O l iverium rex Val encieet E ngel erius cepit A l cascmm Denie et R otolandus interfecitregem Murcie ; et Abraam ,

qui erat princeps S arracenorum,

fuit ibi similiter interfectus et omnes al ii S arraceni fuerunttam interfeeti quam submers i et .LXX. milites christiani

21 75 fuerunt ibi similiter interfeeti . E t fuit jam dies et christianicep erunt , quicquid ipsi deferebant , eques et arma , b ladum,

vinum,boves et arietes et alia animalia infinita et cum

tanto lucre et victoria ad tentoria red ierunt . E t p remis it

eis rex Va lencie quod,si eam nen ecciderent

,daret eis .C .

21 80 mulos honeratos auri et argenti et mille samita de aureet seriee et mille cendates , mille eques nobiles , .C . falconesmontard ines . E t O l iverius resp ond it ei : Quidquid Karel e

p lacuerit , crit de vobis factum , quoniam in ipse solo estredemp tie vestra. —E t Karolus eos videns ques ivit [fol . 35

21 85 ab eis, qual itcr fecerant. E t E ngelerius resp ond it : Dum

vos dermiebatis,nes eramus in prelio et seriatim quicquid

fecerant ennarravit. E t ipse de victoria gaudens de christianis mortuis doluit quam p lurimum et eos apud SanctumFel icem fecit henerifice sep el iri .

E t O l iverius dixit ei :

21 90 Domine , ego habeo regem Val encie cap tum ,qui multa se

daturum premitit, si cum volumus abselvere,ne interfic iatur.

LOF: 21 70 d evincti C O livariüm L . 21 7 1 A lcass ium C .

A nger A lcat , B elland tua le rey de M urc ie F. 21 72 et Habram C .

21 74 s upmers i L m 1 . m 2. submers i . sup ermensi C . bref tousles autres furent eu tués eu niés noyés) F . 2179 « daretei L m 1 . 21 86 nes f. 0 .

BP: 2186 A p rop elh co'

mtec a K a'

rles en quina maniera ‘

avian

faytas lurs fas sendas ni cc l s era end evengut . E K. quant jhacaus id as las p araulhas hac gran p lasser de la victoria, que Dieusler hac d enad a

,et hac gran d esp lasser de la comp aynha , que

agro p erdud a , d en ne fe fort iratz P. 2188 les tet B . 2190 eyelh rey de Valenc ia pres e premet gr.

'

r. que donara P.

21 95

2200

2205

221 0

LG

E t Karolus resp ond it ei : Amice Oliveri , numquam tibi pecuniadefuit nee aliud bonum ; sed iste est avunculus M atrand i

,

et,si vult nobis N arbonam reddere

,ab selvemus cum ; sin

autem decap itab itur et frustratim cum mang anel l is intus

p rehicietur. E t l igatis manibus fuit ad Portam Regiamadductus . E t O l iverius dixit M atrando quod ibi era t avunculus suus et, s i vellet N arbonam reddere Karel e

,redderet

ei avunculum suum ; sin autem d ecap itabi tur. E t M atrandus

resp ond it quod non daret p re omnibus p rep inquis parentibus suis unum denarium . E t recessit ab eis. E t O l iverius

hec aud iens fecit cum decap itari et capud et alia membradetruneata cum manganel l is p reici . E t M atrandus videns

capud avuncul i s ui delere et tristicia fuit stup efactus etalii omnes dixerunt : E x que talia de rege Va lencie

feccrunt,quid de nobis

,si nos habere p otuerint , facient ?

Preterea soimus quod nunquam sueursum habebimus decetere

,ex que isti sunt tal iter interfeeti , qui mode vene

rant. E t tantus erat inter eos del er° et tristicia ,quod

nullus ab alie p otera t consolari . E t Borel lus ait : Scioquod hie meriar

,sed antequam meriar me crudel iss ime

vind icabe . E t Justeamendus dixit : Melius esset ut de dievel de nocte evaderemus . Se d M atrandus a it : Ne sitis ita

p erterriti , quoniam c ivitatem habemus bonam et fortem et

LCF: 21 93 O liver11 ‘

0 (L zuerst O l iverius ?) p ecuniam L m 1 .

2200 omnibus f. C . p rep inquis et p arentibus C . f. F. 2204 delerefa it et tris ticia C. 2206 p o terint L . 2207 secursum L m 1 . habemus U

L2208 s unt f. L . 221 1 sed antequam moriat f. L . 221 3

s citis

BP: ne‘

ns calh fair comte de secors, que us trameta le

rey M ars seli, p us que aissi avem p erd utz totz aquestz que ne s

venian a s secers . E t avia ta gran d el P. 221 0 negu B P. l’autreaconertar. E Borrelh aneo metre cer e dix enayss i . P. 221 1

meria P. 2212 Amedou . 221 4 que mays valria que anesso,

ans que ler vengues mala ventura . Matran, que aus ie aquestas

novas,va ler metre cer e dix ler : Baros

,ne s iatz esp avcntatz ni

aiatz paer de re,quar em bona ciutat em et en fort et yeu sey

per sert que nos aurem secors d elh rey Marsseli leu e totz eper aque es tiam ferms . P.

BP

si ne l ’aussis'

etz e°

l voletz al arguar. E Karles resp ondec

l i : Amix Olivier , j a aver ni autres bes ne vos falhiran.

Pero aquest es oncles de Matran e , si vel rendre Narbonasolverem lo ; si nen 0 fa , telrem li

°l cap e membre e membream l os

manganel s gitarem lo lains . E Heron li l as ma s,

pueys menero 1 a Porta Reg et Olivier d isx a Matran que'

aqui era seh encle e,s i vol ia rendre Narbona a Karl es

,

elh l i ren [fol . 45 dria sen oncle e,si no fas ia

,elh li

tolrial cap . E M atran d isx que per totz ses p rep ris

p ar-cns no daria un denier. E partie se d’el s . E t Olivier,

qu’aysse ausie

,decap itec l e e

°l cap ezl s autres membresfee gitar am los manganel s d intz l a ciutat . E Matran

,

can Vi 10 ‚cap de son encle,fo totz esbalausitz et ac

gran de l e gran tristesa am si . E totz li autres d isxeron : Pus que del rey de Va lens ia an fait a isso

,que

farian de nos,si ns podian aver? Per estiers sabem que

j a mais. .ne auretz secors

, p us que aissi son mertz , que eranvengutz aras a - ves . E t era tan gran del entr

el s e tan

gran tristesa , que negus ne podia l’autre cenertar. E Berelh

d isx : l eu. sey que ayssi morrey , mais , enans que icu muera ,cruselment e earvendrey. E t Amenadon

,fraire de la

regina , d isx : Mais valria que de nueytz o de dias escap essem .

E Matran d isx l er : N e siatz aissi esp aventatz , car bona

BP: 21 93 alarguar que no p rengua mert. Comtat que li ohac tet a K .

,va resp ondre e dix ad O . : Am ic O livier

,ne p lass ia

a D ieu que ien lays se escapar degu rey sarras s i, qu

’ieu aia

,

ni °n rey remi (s ie !) per ressense,car esperansa ey en D ieu et

a la s ieua mayre que ya aver ni autres bes ne m faliram,mentrc

D ieus me dene vida. Empero aquest es oncle de M . e,si vel retre

N ia ne p enra mert e laysxarem lo anar e , si ne ho vel fair,fai tz li

tolre elh cap e de m . e m . ab los manganelli s gitarem los lains a laciutat . Fayt que hac K . aques t mandament elhs van liar P. 21 97

van le amenar. va dir P. 2 198 si volia retre N.

, que lh le y retria sae salh e

,si fair ne he volia

,per sert elh p erdria elh cap . 2220

va reSp endre e d isx que per totz quans p rep is parens avia . P .

2202 elh li fe tolre elb cap el hs autres membres P . 2203 fe P.

2204 vie . fort emb laus itz et hac gran d el e gran trister am

si P . 2205 totz les autres P. 2206 S eynher, ne°

m d iguatz que fariande nos

, que delb rey de Valencia, que es vestre encle, a fayt aisso ,si nos tenia vias ? Per que us d isem ,

seynher , que mays huey

2195

2200

220 5

2210

2215

2220

2225

2230

2235

LG

sine dubio soimus quod M arcil ius succurret [fol. 36 nobisin brevi. E t per cum fuerunt

'

al iquantulum consolati. Sedregina dixit eis : Verba

,que M atrandus dixit

,inania sunt

et vana ; quoniam aut bap tismum recip ietis omnes aut perKarolum aut per suos eritis vel eeiter interfeeti . E t multaverba talia dixit et nullus fuit ansus ei aliquid dicere . Sedante ip sam omnes recesserunt timere et angustia stup efacti.

ie cra stina mane B orel lus et Justeamendus et M atrandus

feccrunt armari suos et fuerunt .v. milia in equiset exierunt per Portam A quariam . E t ante quam christianiessent armati vel a l ectis surgerent , feccrunt insul tum adtentoria et occiderunt quadringentos christianos. E t Borel lus

invenit Lambertum ,l emeviscensem ep iscepum,

cum .v . sociistum venientes de aqua et interfecit cum et alies similiter.E t R otol andus aud ito strep itu et clamore et omnes christianiarmavernnt se et ep iscep um et suo s so cios invenerunt etalies socios christianos quam p lurimos mertues . E t Karolus

et alii p l angerunt multum ep iscepum,quoniam probus erat .

E t R otol andus ait : D imitamus p l anctum et eum vind icemus .

E t irruens in Sarracenos unum militem scindit per mediumet in elevatione eius alium interfecit et .XV. alies

,ante

quam lora traheret,et fait ibi prel ium maximum. Ad

ultimum S arraceni non p otuerunt eos sustinerc , sed prout

quil ibct melius p otuit portas intravit. E t ante quam Borel lus

LOF: 221 9 et suos L . 2231 socios et christianos C. ils

renoentrérent en chemin l’eveque et ses compagnons avec plusieursautres morts F . 2237 non p et . eos S . sus tinerc 0 .

BP: van ne aus ir .CCCC .

,aus que s fesse recenegutz P.

2227 va atrebarLambert P. 2228 de l’ayga f. B . 2229 Lücke nachcrit . elh le s va aus ir. R e tlan ansie la crida e l h tramp ol e lb

crit e,mentrc le y venia , elh va atrebar P trob ere B . 2230

trep s f. B . K . que vie l’av. mert hac ne gran d el e gran trebalh,quar era trop pre s e valens P. 2232 lays sem estar elh p layn

et anem le vengar totz espert. E de vengada R etlan va denartan gran celp ad .I . cavayer , que te t le va fendre per mieg P.

2234 elh ne va ansir .xv . d’autres P. 2235 Los S arrass is

, que

vire que la malh los ad ebave . P. 2236 e qui enans p ec , s’en

intrec P, 2237 a la p orta P.

LC

esset ad januam , R otol andus fuit ante , d icens ei : B erel le,2240 multa mala mul tetiens nobis intul isti, sed mode male omnia

cemp arabis . Ceterum,si velles bap tizari , te meum secium

facerem et multa tibi dari Karel e facerem ; quoniam de

p rob itate tua delee,si fueris in errore tue sarracenice

interfectus . A t ille reSp ond it : Si daretis mihi .C . civitates ,2245 nen recip erem bap tismum . Sed fac iatis maximam [fol. 36

eurial itatem : ego namque scie quod melier miles estis deteta christianitate et ego erede esse melier in teta nostragente . Pugnemus ambe apud Brel ium videntibus omnibusutriusque partis et ego assero et corpus meum pono quod

2250 plus valet M ahometus quam vester Christus et,quod plus

val eat, videntibus omnibus hodie vos devincam. E t reSp ond it:

ei : Duel lum ap probo et faciam ; sed adhuc rogarem te utbap tismum recip eres et eris de mel ieribus totius curie Karoli .E t dum ista inter se l eqnerentur , A ymericus de Narbona

2255 venit et dixit Borello ut ei redderet N arbonam et,nisi

faceret,quod fal sus et proditor remaneret. E t Borel lus

reSp ond it quod menciebatur et, si Rotolando p l aceret, quodstatim p roculdub io excusaret se . E t R otolandus dixit :Placet mihi et de vobis securitatem ab omnibus de exercitu

2200 Karoli et ambe ,prout melius p oteritis , faciatis . E t ambe

gaudentes videntibus omnibus utriusque partis p relengaveruntse et venientes ad invicem tal iter se p ercusserunt , quodl ancea s et

_scuta fregerunt et cingle et p ectoral ia rump erunt

et lapides et circules gal earum et quil ib et prostratus humi

LCF: 2239 Rolandus C. 2240 nobis multe t iens intulis tis C :2249 et vor ego f. C . 2250 car j e veux soutenir que M ahometvant plus que vo tre Christ

, j’ac cep te le combat , dit R el land F.

225 1 valet C . 2263 corr. cinglas ? rup erunt L m 2.

BP: empero he m p laseria mays , ‚s i t volias b atheyar [bemp laseria] e serias d elhs milers P. 2252 bateies ses B . 2253 M entrequ

’es tave en aques t parlament R t . e B . P. 2254 Borrelh

,vos

me retrez Narbona e,si ne 0 faytz , d ie vos que vos etz auls e

fals e trayd er P. 2258 que be li plasia e que elh ler denavas egurtat P. 2259 Ditas que hac R t . aques tas p araulhas e donadaque ler hae l issens ia amdo s alegrament vesen de eas cuna P. 2260

se van aluynhar P. 2261 eascu B la 11 P. ques van ferir tamfort P.

BP

ciutat,R etlan li fe al davant d iscn ad el : Eya ,

Borrelh

motas veguadas nos as fa itz grans dampnages , mays ara 2240es venguda la hora que e car comparara s ; mais empero ,si t vol ias batejar, comp anho te faria de mi e met te fariadenar a Karles

,quar met m

es greu de ta p rehesa ,s i mers

en error sarrasinesca . E t elh resp ondec li : S i m davas .c .

ciutatz,yeu ne m batejaria . M ays faretz gran curial itat : 2245

yeu sey que vos estz l e milher cava ier de tota crestiantat

et yeu cresi esscr l e milher de nostra gent . Combatamnos amdos al [fol. 46 v°]b 1

°

uelh vesen de eascuna part edie et afermi que mays va l Mahomet que vestre Cri st eque pus va l . E t huey vesen de totz vos vensserey. EBetlan resp ondec l i : Batalha vuelh e m platz e la farey ;mays encara t p reguaria que t batejesses e serias del s milhorse del s p us enratz cava iers de la cert de Karles . E domentreque parlavan

,nA ymeric de N arbona vene e d isx a Borrelh

que li rendes Narbona e,si no 0 fasia , d isx que romandria

fal s e trachers . E Borrelh respes li e d isx li qu ’el mentiae , si pla sia a R etl an

,que ades s’en escusaria . E B etlan

disx li : Platz me e doni vos securtat de totz ccl s de l aest de Karles et amdos faytz al m iel s que puscatz . E t

a l egrament vesen eascuna de l as pariz alunhere so e venecaseus y ays l

autre tan regezament , que s feriron tan fort,

que l as l ans sas e °ls escutz trenqueron e las c incl as e l s

p itral s remp eren e cadaus casec evers en terra . E t adoncx

BP: 2239 li fe davant P. eya f. P . 2240 tropas vegad as P .

224 1 he quar eump raras P. 2242 bateiar B bategar comp anhele °

t faria de mi e trep le t faria fayr d c be a Karles . P . 2243

si mores en crre s sarrassina (l. erro ssarrass ina) P . 2244 s i mdomavas P. 2245 non bateiaria B ne m batheyaria P. curialitatso es certezia (so es c . Glosse zu curial itat) B mays faytz grancortes

_s ia ; hem d itz que vos etz elh pus noble cavayer crestia

que S i a alh mon entre vos autres ; hem ditz que ieu so elh pusnoble cavayer sarrass i que s ia entre nos B . 2246 le mi lher B .

2247 E R t . qu’

ayss 0 ans ie dix l i que be li plasia. E nquara d ie, sadix B orrelh , e afermi , que mays va lh M aometh que t en Christ,le qualh vos autres adoratz c d ie te que vessen de totz le ‘

tvenserey. P. 2251 que be li plasia , que s fes la bathalha

2250

2255

2260

LC

2265 eecid it ex adverse . Tune christiani feccrunt imp etum apudBerel lum vel entes cum occidere vel cap erc . Sed ipse hecvidens elevatus evaginavit ensem et cum ea duc s equeset equites interfecit . E t R otol andus hec videns

,qui ei

securitatem p restiterat , d olui t et imp etum in christianos2270 faciens quam p lurimos vulneravit p rehibens eis , ne al iquis

2275

2280

cum tangeret, qui postea nen fuerunt ausi ei aliquid facere,

immo ab 1110 loco recessit qui l ibet, prout citius p otuit, cum

timens . E t Borel lus ascend it equm'

et intravit N arbonam

et ab luit se . Postea armatus iternm exivit ostendens

M atrando et omnibus a l iis qual itcr cum Rotolando duel lumfirmaverat. E t exiens c ivitatem quesivit R otol andum .

At ille veniens dixit ei quod bap tizaretur. Dum

talia d iceret,Justeamendus venit et dixit B orello quod nen

p ermitteret cum solum pugnare et quod ap p el l aret O l iverium

et ipsi due cum Rotolando et Oliverio pugnarent . E t

B orel lus dixit ei : Mode cognosce quod probus es et ertusde nobili prosapia et

,ex quo tibi placet, sit ita . E t dixit

Rotolando ut O l iverium ap p el laret ; at ipse fecit. E t dum

fa it cum eis,dixit eis Borel lus

,quod ibi erat fil ius Almas

LCF: 2266 B orello L . 227 1 facere f. 0 . 2273 Borelremonta sur sen cheval et entra dans la ville ap rés s

étre lavéil dit a M atrand et aux autres qu’il avo it accordé le d ue] avecR elland et que p our c’est etfet il s’en retourneit dehers . F=LC.

2275 omnibus f. L . 2278 nen f. L . 2280 cum O livarie etRolande C . 2283 O livarium . 2284 corr. dixit ei B . (le quel( s o. O livier) fut b ientöt sur le lieu . O livier

,dit B orel

,voici le fils

de 1’A lmassor de Cordube qui veut et mey avec lui soutenircontre vous et R el land que notre M ahomet vaut plus que votreChrist. F) .

BP: 2277 cones B . 2280— 87 B errel hva dir ad O livier, aquestas p araulhas : O livier, aissi es Amedou , frayre que es de la reginade Narbona

,le qualh es filh delb A lmas s or de Cerdea

,ben

cavayer et es pres e , quar sap que ves etz bos e pre s,elh se

vel combatre ab ves, p us que yeu me combati ab R etlan. Ditas

que hac Borrelh sas novas,O livier l i va resp ondre e d isx li

aques tas p araulhas : Borrelh, per s ort ves d ie que fort me plasseaquestas p araulhas , que ve s me avetz ditas . R esp es t que hac

O livier,B orrelh va d ir aquestas p araulhas a R etlan et ad O livier :

E nquara ves d ie mays que mays valh M aometh que ve stre ChristE R etlan et O livier resp enguere e d isxere , que al d ep artimentpari a

, qui auria mais de peder ni qui mays valria. P.

LC

2285 seris Cerdube ,qui secum velebat pugnare

,e t quod ipsi

due cum ee et Rotolando pugnarent , quod M ahometus plusva l ebat quam Christus . E t ipse resp ond cns ait : Placetmihi. E t apud Brol ium fuerunt omnes quatuor armatividentibus omnibus utriusque partis . E t R otol andus iterum

2290 rogavit B orel lum et alium ut bap tizarentur ; at illi noluerunt .Tune R otol andus et Borel lus venerunt unus contra alium .

Sed R otol andus noluit ferrum l ancee ante portare et percus serunt se ambe. Borel lus autem fregit l anceam et Rotelandus p ercussit cum ita fertiter

,quod eum p restravit de

2295 equo ; et B orel lus surgens evaginavit ensem et decap itavitequm R otol and i p rime i ctu. Postea fuerunt ambe in terraet iterum Borel lus cred id it auferre pedem sed ipsehec v idens sal ivit plus quam due stadia et ensis Borelliintravit per terram fere med ietas . E t R otolandus a ccedens

2300 ad enm rogavit i terum ut bap tizaretur et ipse resp ond it

quod suus baptismus parum ei p roficeret , s i cum possetcensequi et de plane . E t iterum ta l iter p ercuss it cum

,quod

cireulum gal ee et med ietatem scuti usque ad terram omnino

sep aravit. E t R otol andus hec videns,qui nelebat enm

2305 tangere credens cum ad bap tismum inducere et non p oterat,humerum et sp atnl am cum Durandarda a corpore sep aravit

et Borel lus eecid it [fol. 37 0 0] et in alie ictu caput similiteramputavit. E x alia parte O l iverius et Justeamendus venerunt

LCF: 229 1 versus alium C. 2292 p ertare sed ambe (s ie !) 0 :2296 R eland i C. 2299 acced it O . 2306 sp atulum L .

BP: pogues ansir, va trayre la spassa Dnremdarda, _que avianem

,e va li denar tan gran colp per mieg l

’elme que tet le

feudee que 111 muscle e la spalla l i°

n v a d evalhar delh cers aB orrelh P. 2305 bateiar B . 2307 Lücke vor p ueys . A p repais so O livier et Amedou fero ays inatz al camp e vene la .I .

vays l’autre tam fortment

, que Amedou trauquec l ’es cut e lh

aubert ab la lansa ad O livier,ais si que la lanssa la remp ec sus

,

mays ne fe h afrat al cers P.

BP

filh de 1’

A lmasser de Cordoa,ques velia amb elh combatre

, 2235

e que els amdos “

ab Olivier et am B etlan se combatessen

que M ahomet valia mays que Crist . E t Olivier resp ondec

li que met li plasia . E t al bruelh foren totz .IV . armatz

vesen eascuna de las p artz . E R etlan preguec Berr'

elh el ’autre que s batejessen e nen 0 volgren far. E t ad oncx 2290

Borrelh e R etlan vengron la us vays l’

autre . Mais R etl annes vele pausar l e ferr de la l aussa denaut si e ferironse amdos tan fort

,que Borrelh trenquec la l anssa ; e R etl an

ferie Borrelh e g itec 10 en terra del eavalh . E Borrelh

l evec se de terra e trais la spasa e denec ta l cel p a l eava lh 2295

de R etlan,que l cap li 10 10 en un colp . Pueys foren

amdos en terra et encara mays Borrelh cujec a R etlantelre

'

l pe am la spasa. E R etlan sautee areyre .II . stadis

e la spada de Borrelh intrec per terra la maitat. E R etl anfe se vais elh e p reguec lo que s batejes et elh diex li que pauc 2300l i agra valgut sen babtisme, si l

’agues acesseguit de pla . E t

autra veguada feric le tan fort que la maitat del cel cl e

de [fol. 4 7 l’

elme e la“

ma ita t del sent li partie entrea terra . E R etl an c

aisse V i e que n0°l volia tocar

,mais

que l fera batejar , si pogues,e non podia

,denec l i tal 2305

colp am Dnremdarda,que l muscle e la spalla li partie del

cers de Borrelh ; pueys tol c li°l cap . E t Olivier et Amedou

vene la us vais l’autre et Ameden denec tal colp ad Olivier,

BP: 2286 combates sen B . 2287 que f. B . que vestre C. P.

2289 vessen de cada una de las p artz P. 2290 bateiessen B que sbatheges P. 2290—4 clhs resp ondere e d isxero que res nen farian,mays que ' s d eliures se de fayr la bathalha . E t ad onc R et lan

v ie que res ne podia aquabar 6 van se alueynhar la .I . de l’autreelb e B orrelh. Mays R etlan ne vo lc girar le ferr de la laussavays elh e van se ferir tam fort amdos

, que Borrelh va trenquarla lansa e R etlan va denar tan gran celp a B orrelh am l

ares tel

de la lansa,que delb eavalh le

°l va gitar en terra P. 2295 eva denar tan gran colp al eavalh de R etlan , que lh cap -li vad evalar en .1 . ce lp . P . 2297 cuice B . 2298 sta tz P. 2299 spassa P.

2300 bateies B ges P. 230 1 valgra . aces seguit de la spassa P.

2302 lo l va ferir e d ee l i tan gran colp, que la maytat delb

selele delb elme li °n va d evalhar e va li partir per m ieg entroa terra. R . que aisso vie que elh ne p ueynhava mays que lh

2310

231 5

2320

2325

2330

LC

unus versus alium et Justeamendus p ercuss it cum tal iter,quod scutum et l oricam O l iverii p erforavit, sed non tetigitenm in corpore

,et l anceam fregit. E t O l iverius p ercussit

cum ita fertiter, quod scutum et loricam et corpus per

medium p erforavit et cum in terra p rostravit mortuum unoictu. Postea cum manganel l is et p etrariis capita et corporadilacerata in c ivitatem p reiecerunt . E t regina videns fratremsuum interfectum delere eemmeta cepit quam p lurimum

centris tari et M atrandus et omnes al ii de civitate timereet dolore fuerunt p erterriti . Sed M atrandus a d censelatienem

a l iorum juravit quod mortem corum crudel issime vind icaret

et eos prout melius p otuit confertavit . Sed regina dixitCensel a tio vestra inanie est et vana . N onne mode p otestis

cognoscere quod M ahometus vester nee deus est nee potestatem habet dei ? Quare censulerem ut N arbonam Karel e

redderetis et bap tismum recip eretis . E t M erl e1a ndus i l lud

idem censuluit . Sed M atrandus eos inerep ans corum consil ium tanquam nephandum et pessimum refutavit.

udei autem in civitate permanentes in s ertib'

us suiscOgneverunt quod K arolus cap eret civitatem et totius

terre,que citra mare erat

,dominus efficeretur. E t habite

inter se consilio venerunt ad M atrandum et d ixcrunt eiquod qual emcumque posset cum Karele concerd iam faceret

vel sc iret p re certo quod civitatem amitteret et ip semetinterficeretur et omnes sui fautores . E t ipse ind ignatus

resp ond it quod hec nulle modo faceret et asseruit q ued

LCF: 231 0 et p erforavit B . 231 2 fertiter s ie“

quod L . 2315

in civitate C. 2316 cepit I. L . 2327 in c ivitatem O . 2 234

ulle mode 0 .

BP: ces selh B . 2327 Lo s Jus ieus . P. cenegro BP. 2329

de sa mar,aissi que agro cesselh entre elhs que venguess cn a

M atran P. 2230 d isxeren P. 2331 fes BP. 2332 em breu pent ia P.

2233 aus irian P. 2334 per que‘

us d ic, que no ho faria per lueynha

res delb mon. Car ieu speri aver em breu tan gran secors etan gran ce ss elh d e M .

, quel hs vens irey e lhs d es truhirey Karles

e tetas sas gens e d’ais s e ien so sertz . P.

LG

2335 tale et tam bonum succursum haberet et in brevi,quod

Karolum devinceret et se et suos eccideret ; et de hec eratcertus per proprios nuncios [fo l . 38 r"] A lmassoris . At illiresp enderunt quod hec censelatie non val ebat et quod ipsi

,

antequam interficerentur,redderent se Karele et ejus volun

2340 tatem in omnibus ad itup lerent . E t ipse p rohibuit eis , ne hecfacerent . Sed ipsi sp ernentes eius inhib itienem el egerunt

Ysaac et alies .X . et cum .LXX. mil ia marchas argenti eosad regem Karolum miserunt . Qui coram Karel e venientes

salutaverunt cum et Ysaac prime l ocutus fuit dicens ei :2345 Domine rex , bene cegnescimus quod Narbona non potest

vobis ul terius resistere et nes sumus Judei et p etimus misericord iam tam p re nobis quam pre omnibus de villa et

,

quicquid vobis p l acuerit , faciemus . E t ille resp ond it eiQui misericordiam petit

,misericordiam consequi debet ;

2350 et ego ves recip io in mei jurid ietione et custodia . E t

Ysaac dixit : Domine,

nen credatis quod nes a l iquam

p red itienem faciamus . N am M atrandus nichil habet innobis nee aliquid tenemus ab ipse ,

nisi quia p re amparancia dabamus ei certam p ecuniam annuatim. Preterea

2355 rogamus ves ut semper sit in Narbona rex de gente nostra,

quoniam ita debet esse et est hodie . E t ex parte ip siusnos ad ves venimus et est de genere Davidis et Baldachi

LCF: 2338 talis censelatie C . 2355 de gente vestra 0 .

BP:'

p rengatz a misericordia. M isericordia,seynher, que us

auretz avud a, nes em pretz ap arelhatz que nes fas sam per vesaissi cema d eu hem fayt per se s eynher naturalh tot so que aves p lassera . Karles que aques tas p araulhas aus ie hac granp lass er de lur d e , que li fero , e magerment de lhas novas queli d isxere e va ler resp ondre en aques ta manieyra : Baros , ienves fau merses delb d e

, que m’avetz p ress entat , e d ie ves que,

qui merse quier P. 2351 e ma garda et e ma d efens ie P. etnach guarda f. B . 2354 tenem. s ep tat que li iam aleuna cantitat

d’aver P. 2355 emp arasa P. aia BP. 2356 Lücke nach es ser.2357 de 111 P. de linhage B .

BP

res,car el sperava aver en breu tan gran e tan ben cesselh 2335

de M arcel i e secors,per que elh venceria e destruiria

K arles e tetas sas gens e « d’

aisse era certz per messagesde 1’A lmasser. E t els d isxeron li que aquest cofort resnon v alia et amavan se mais rendre a Karl es

,que si

morian,et en tetas causas farian sa voluntat. E t elh 2340

mandec l er e vedec l er que nen 0 fessen. Mays clhsmenesp reseron l e sieu mandament et el igiren Ysaac etautres .X . Jusieus e trameiron l es a Karl es am .LXX . m .

marcx d’argent. E vengron devant Karl es e saluderon

10 et Ysaac parlee primiers e d isx : S enher rey,be 23 15

cenoysshem et atrebam en nostres sortz que Narbonane

°

s pot tenir d’

a iss i avant ni ne pot rendre contrasta ves . E nos em Jusieus e per nos e per totz ccls dela vila demandam misericordia e farem so que us p lasera .

E t elh d isx l er : Qui merce quier , merce deu atrebar,et 2350

yeu p renc ves en ma guarda et en ma defenssio . E t

Ysaac reSp ondec li : S enher , ne cresatz pas que nes j afassam trascie

,car de Matran res ne tinem per elh

,si ne

tan solament que l i d avam certa quantitat d’aver per am

p aranssa . Per cstiers p reguam ves que testems aj a rey a 2355

Narbona de nostra gent,car aissi deu esser. E de part

de luy em nes vengutz [fol 48 et e s del l inhage de

BP: 2338 Les Jus ieus,quant agro avuda lur resposta

,clhs

van dir a Matran ays so : S eynher , ne s vessem e ceneysxem beque aques tas p araulhas , que ves nes d issetz

,so senes frat

et aquest cofort que ves metetz avant res ne valh,per que us

diesem , seynher, per sert que nos 10°ns amam mays retre a Karles

,

ue si moriam et en tetas aquelhas causas , que nes p usquam

ia r per elh,sap iatz per sert que nes he farem aissi cema hem

d eu fayr per se seyh bor. P. 234 1 fessen B . que per res no he fesse .

Empero clhs Jus ieus de se mandament ne l volgre creyre. P. 2342

Ysac B . al igire Isaach P. 2343 e van los trametre P. 2344 d’argent , los qualhs l i van p ressentar de part de la eemuni a d elhs

Jusieus . E quant fero devant Karles elhs lo van saludar et Isaachp arlec prumier e va li dir aques tas p araulhas P. 2346 et s ortz f. B .

2347 ni p et contras tar a ves ni aurem peder. E per aque,seyu

her, nos em vengutz aissi davant ves per nos e per totz aquelhs

de la ciutat e de part de totz nes ves p ress entam aques t tressaur

et em,s eynher, Jus ieus lesqualhs , seynher, ves pregam que ne s

12*

LC

et mittit vobis per nes .LXX . milia marchas argenti et,si

plus vul tis,plus habeb itis et quicquid habemus vestrum

2360 crit. Preterea ex parte ville nostre inpugnetis N arbonam

et cap ietis cam ; nam .C . brachias de muro tenebimus etplus et

,quod nullus vobis crit ausus lapidem prehicere

nee 1nferre al iqued nocumentum. E t Karolus concessit eisomnia

,que p etierant, et recep it p ecuniam . E t ipsi in civi

2365 tatem red ierunt et al iis Judeis omnia,que Karolus eis d ixera t

,

retul erunt,de querum responsione fuerunt omnes quam

p lurimum gratulati. E t Karolus et dominus papa erant

propter adventum Judeorum congregati et omnes alii baronesde exercitu. E t p atriarcha [fol. 38 jereselymitanus

2370 p etivit audienciam et fuit ei concessa . E t dum l oqueretur

de morte episcopi l emeviscensis,ut ad Grassam deferretur

,

cayrel lus ex parte civitatis venit et p ercussit cum tam

fortiter per dextrum ecculum,quod per occip icium cayrel l i

med ietas exivit et eecid it ad pedes Karoli stup efactus .

2375 Postea surgens rogavit Karolum et dominum A p estel icum

ut corpus ip sius apud Crassam facerent defi‘

erri,qui hec

dolentes de vulnere ip s ius concessernnt. E t extracto cairel lo

videntibus omnibus exp iravit ; p ositeque corpore in quedamleete pulcherrimo

,R otolandus exclamavit voce magna ut

2380 omnes irent armatum et mortem ip sius vind icarent et,s icut

LCF 2358 il envoye a votre majesté p ar nous septante milmarcs d’argent que, s

’il lui en plai t davantage,nous le fournirons

comme étant tout ce qui est a nous sien ; qu’elle face donner

l’assant a la ville vers notre cete. F. 2362 plus quod . nobis Cerit f. C. 2365 alii L . 2373 ecc ilum 0 .

BP: Limosi P. 237 1 autreiat B . 2374 11 va isxir. elh vacasser P. 2375 emblaus it . Camt hac es tat un pauc elh va levarsus e va p reguar que lh sieu cers fos portat s ebel ir P. 2376

fessen B . 2377 dolens e marritz va li o autreyarP. autreic B .

2378 elh va morir . Ays inat que lh agro elhs le van pausar enun

"

belh lieyt . R etlan que vie quel h p atriarcha de Jherusalemfo .mertz hac gran del et aytantes t elh se pres a cridar en antaetz P. 2380 anessen. vengessen B e P).

LC

ipse precepit,factum fait ibidem . E t circumquaque inpugna

verunt villam et Judei vol eb ant cam reddere Karel e. SedM atrandus occurrit il luc cum magna multitudine mil itum

et,quia p lures erant

, p rohibuit eis ; tamen rixa fuit inter2385 eos maxima . E t dum ista rixa durab at et villa impugna

batur,regina et M erl erandus cum .L . tam domicel l is quam

domicellas et cum aure et argento,quet defl

'

ere p oterant,apud Karolum exierunt ; et Karolus cam videns gaudensrecep it cam . E t ipsa dixit ei : Domine rex , ad ves venimus

2390 et legem et gentem ,amices et p rep inquos et omnia reliu

quimus et ad honorem et l audem Dei et Beatissime Marie ,matris ip sius , volumus bap tizari deprecantes cl ementiam

vestram ut , dum fuerimus bap tizati , mihi et virginibus meismarites detis ; interim ab omni custod iatis nes verecundia

2395et inhenestate. Sed tamen apud Crassam me et meas modisomnibus bap tizetis . E t Karolus pietate et misericordia metus

ylari facie resp ondit ei quod omnia ista faceret et , quicquidei p lacuerit. E t cam et suo s in suummet tentorium cellecavit et pugna civitatis remansit. R otol andus autem [fo l .

LCF: 2382 villam f. 0 . et inde vol. 0 . 2383 cucurit C . 2390

et vor legem f. C . 2389 Sire,nous avons quité notre loy

,nes

parans amis et tout notre avoir et nous sommes venus rand re etmetre s ous vo tre p re texien et vous supplions tres humblementque par vo tre moment a l ’henneur et gleire de D ieu et de laglorieuse vierge Marie nous seyens baptisés . F=LC. 2394 cu

s tod iatis nes ab omni C . 2396 pietate misericordia L .

BP: quo em devant ves vengutz batheyatz a La Grassa P.

23923 6 bateiatz B . 2396 fe escomaugut de gran pietat et am e .

al. elh va resp ondre a la regina e va li dir aquestas p araulhas

S ap iatz per sert que ays so que ves d emandatz farey e tet soque ves sap iatz demandar ni que a ves p las era ni de vos trcs

cemp aynhes . E Karles fe aisinar sa tenda, que vele que elha

es tes lains ab sas denzelhas et ab teta sa comp aynha. P.

BP

et,aysxi ee elh o mandec

,fo fayt. E combaterem la vila

de cada part e l s Jusieus velian l a rendre a Karl es eM atran correc la am [fol. 49 gran montesa de S arrasise de cavaiers e , car elh era am mais de gens que l s Jusieus ,vedec 10 1. o ; p ero gran pelej a fo entre el s . E dementre

l a tensse durava e cembatian la vila, l a regina e M erl aranab .L . donzels e donzelas et ab a itant d

’aur e d’argent,

'

eo

p egren pertar , isxiren a Karles ; et elh ,can la vi

,receup

la am gran gaug. E t ela disx li : S enher rey , a ves venem

e l a nostra ley e la nostra gent e tetas nostras causasdesemp aram ad honor et a l ausor de Dieu e de l a benaurada mayre sieua e velem esser batejatz . E pree l avostra benesa

,sa d isx la regina

,que

,can serem batejatz ,

a mi et ad aquestas verges mieuas denetz maritz. E t

entretant que ns gardetz de teta vergonha e de teta desenestetat

,mais a La Grassa no s batejatz. E Karl es mau

gut de ,

pietat am cara alegra respes e d isx que a isso fariae tet so que ad ela p laseria . E t ela e l s Siens comp anhos

elh col oguee en la sua 4enda e la batalha de l a ciutat

BP: 238 1 elhs anero denar bathalha de cada part a la ciutat,

aissi quel hs Jus ieus velian retre la ciutat a Karles . E Matran, que

conoc le barat d elhs Jus ieus,corree vays clhs am gran comp aynha de

S arras s is cavayers P. 2384 .5'

que lhs Jus ieus no eran ved ec ler,

qu’enquara no p egre retre la ciutat mays que agro gran p elega entre

clhs P . p elega B . 2386 Can Matran s’en fo anatz vays la partidad elhs Juswus per guardar que d

’aquelha part que R etlan combatia

11 0 intres se,la regina

, que avia nem H erienda, que era moler de

Matran,rey de Narbona

,quant elha vie que se marit fe ecup at

a la b1 ega,elha aytantest se va ays inar e M erelan ,

le qualh eranoble bare sarrass i

,et amb elh per nombre .L . d enzelhs e gran

re de d enzelhas, que eran am la regina et amb aytant d

’aur ed’argent

,ce p egre pertar, la regina am tota sa comp aynha s

’enva i sxir de la ciutat et aneo s’en via d reyta a la tenda de Karles . P. 239 1 e d esemp aram nostra ley e teta nostra gent etet quant avem en ius t et en querent e velem ess er bateyatztotz aissi que em vengutz devant ves ad honor de Dieu e dela mayre sicua b enes eyta e de teta la cort celes tialh de paradis ,d en pregni la vostra nehla persona que , cant ieu serey bateyadaet aques tas verges que aissi so am mi

, que nes d enetz maritz .

E pree vos,s eynher, que en aques t m ieg nes gard etz de vergoynha

e de penre anta ; encara, seynher, ves p regui que siam totz aissi

2385

2390

2395

LC

2400 et omnes alu barones iverunt visum reginam consolandocam , p remittende etiam quod , quicquid honoris p oterint, eifacient , de quibus gavisa fuit quam p lurimum domina

Oriunda.

d M atrandus videns quod uxorem suam amiserat,doluit

ultra modum et juravit M ahometum quod Karel e ,qui

cam ei abstulerat, capud auferret,si cum posset loco alique

invenire . E t misit ei nuncium ut uxorem suam ei redderet.At Karolus resp ond it quod ei cam nen abstul erat , sedcreator omnium

, qui voluntatem bap tizandi ei dedera t. Sed24 1 0 tamen, si vellet bap tizari , redderet cam ei et plus de terra

quam unquam habuerit. E t nuncius omnia ista retul it ei .Qui hec aud iens ind ignatus armavit se et omnes suos fecitarmari et exivit civitatem et apud Brol ium vidit Karolum

,

qui armatus similiter iverat sp aciatuii1 . E t vocavit cum

24 15 M atrandus d icens ei quod,nisi redderet ei uxorem suam

,

proditor erat p essimus nee debebat regali nomine nuncup ari.

E t Karolus hec aud iens rogavit cum ut bap tizaretur ; etredderet ei uxorem suam. E t ipse iterum enm p reditorem

LCF: 2404 ff. grosse Lucke in F : der franz . Uebersetzer erzahltfrei die E innahme der Stadt N arbone und den Tod M atrand ’

s,

ganz abweichend von LG BP. 241 1 nunquam C habuit L . ei f. L .

24 15 red d eret uxorem L .

BP: 24 10 1 4 bateiar B . 24 1 3 fasti de s e que li tramesmessage

,quar li parlava de bateyar. E va li tramett e message ,

que elh era aulh e fals e trahid or e que no devia esser mentaugut per rey , si no lay retia ; trames que ‚li hac message aytantes t

elh se va armar P. 2414 les s icus B . 24 15 elh vi K. estar albruelh, que s fe armatz e va s ’en vays clh e va li dir autra vegada

que elb era aul e fals e trahid er,s i ne li retia sa moler. Cant

Karles aus ie aquelhas p araulhas tene so a trufa (Hs . a rrufa s .Glossar) e val h p reguar fort que s bateyes e , si e fasia ,

clh liretria sa moler e li daria gran re de terra mays que ne

°

n tenia.

E Matran quant he aus ie ne he pressec res,mays que lh va ap elhar

autra vegada trahid er. E Karles,quant he aus ie, tenc so a nen res .

Empero , sa dix Matran, ienme cembatrey ab ves P. 2419 bateies B .

LC

2420 mul teciens ap pel l avit et , quod talis esset , duel lum secumfaceret sine mera . E t K arolus hec audiens cemmetus ind ignatione d iffidavit cum . E t M a trandus

,prout melius

p otuit equs currere,venit versus eum et p ercussit cum ita

fortiter,quod scutum ip s ius p erforavit , sed , quia l anceam

2425 fregit, nullum nocumentum ei intul it nee se in sell a versuspartem a l iquam vacill avit. Tune Karolus evaginavit ensem

Jeiesam nomine et p ercuss it dictum M atrandum per verticem

galee et usque ad scel lam per medium tetum scind it,animam

cuius diaboli detul erunt in infernum. Judei mortem ip sius

2430 aud ientcs plus quam quingenti armati ascenderunt PortamRegiam et quatuor .C . et plus in p al ac ium [fol. 39W] M a

trand i et non p ermiserunt Sarracenos intrare . E t Rotelandus et tetus exerc itus imp etum in eos faciens occiderunt

extra portam plus quam .VII . milia. Postea venerunt ad2435 Portam Regiam et Judei p ermiserunt eos intrare . E t A y

mericus venit ad p al acium regium et Judei redd iderunt eicum et p osuerunt vexillum Karoli superius . Postea cu

currerunt per totam villam et in p al atie alie apud PortamA quariam interfecerunt plus quam .V . milia Sarracenos

,

2440 qui res istebant ibi , et postea fuit teta civitas acquisita. E t

Karolus fecit p 1e cenizari per totam c ivitatem quod nullusesset ansus aliquid tangere in alique l oco

,quoniam nel ebat

dare villam p aup erem et inep em tam nobili vire s icut eratA ymericus . E t nul lus postea ansus fui t aliqu id tangere et

2445 nul lus S arracenorum , qui bap tizari voluit,fuit interfectus ;

alii autem fuerunt decapitati omnes . E t tal iter capta civi

LCF: 2423 equm L . 2427 p ertus it C . dictum f. C . 2428

galei C L m 1 (m 2 galee) cellam C . 2440 postera L . 2442 tangere ei 0 . 2444 nullus fuit postea 0

BP: layus amb elhs en la ciutat e,quant fe alh p alhaitz , los

Jus ieus li van ebrir e van s’en intrar lains e van li retre tetquant hi avia. P. 2437 e ] Jus ieus . senhiera B .

—eyra P) . 2438

elhs van certeyar P. certeieren B . 2439 Pert’aguieyra P. 2440

que ler contrastavo la intrada . P . 2440 conquerida que no lerquale aver paer de res . fe cridar P. 2442 en loc que y fos ala ciutat P. 2443 vielha P. 2445 bateiar B . e d egu S arrass ique:s volgues bateyar ne pres mort. P.

BP

tracher e , qu’elh a ital fos , d isx qu

elh se'

cembatria abb clh 2420

ades . E Karl es , c’

aysse ausie,tenc so a non res e desfisec

10 . E Matran aytant cant poc de cers vene vais elh eferic le aisxi fort , que l

’escut li trauquec e , car trenquec

la l anssa,ne l i fec autre ma l ni aneo vais nulha part ni

no se encantel ec en la cela per l e colp . E Karl es trays 2425l a spasa

,que avia nem Joyosa, e denec tal celp a Matran

per mieg l’

elme , que tet l e feudee entre la cela , l’

armadel qual diables l an p erteron en ifern. E °l S Jusieus

,que

viron l a mert de M atran , pujeren s’en

‚ma is de .D . guarnitz

al p alaytz e mays de .CCCC . sobre Porta Reg e non lai 2430

sxeren intrar l es S arrasis . E R etl an e tota l a est vengron

vays les S arrasis e defera Porta Reg auciron mais de .VII. m.

Pueys vengron a Porta Reg l es orestias e l s Ju [fo l. 50 7 0] 2435siens la isxeren los intrar. E t A ymeric vene al p a laytz

del rey e l s Jusieus rendere l l i e p auseron l a senhieyra

de Karles desus. P11eis cortejeron per tota la vila. E t

a l’autre p al aytz de Porta A guieyra auciron mais de .V . m .

Sarra sis,que contrastavan ad el s ; p ueis fo teta la ciutat 2440

conquerida . E Karl es fee cridar per tota l a ciutat quenegus ne fos tan ausartz

,que res teques en negun loc , car

no velia denar p aubra vila a tan noble bare ee era nA ymeric. E d’aqui enant fe tet assegurat e ne y mericS arras i

,qui s volgues batejar. E °l S autres foren totz espes 2445

BP: 2422 E Matran, que ansie que l

’ac d esfissat,aytantes t

elb vene vays clh a cers batut P. 2423 e va lh ferir ta fortmentque tet l

’es cut li va trauquar P. 2425 encantec B . ni s girec

vays neguna part ni sol ne s’en encantelec en d eguna part per

le colp que pres P. 2426 Joysa B . 2428 len portero diablesen item P. 2429 p uyeren P. p uieren B . 2430 als p alaytz B .

d’antra part fero entre .CCCC . que van metre a P. R. e vedero laintrada albs S arras s is P. les Sar. B . R etlan va°s metre alhencans contra clhs S arras s is am teta la ost e va l hs acess eguir aP. R . P. 2434 .v.m . Sarras s is .P. 2435 Payta que fe la mertaudat lesorestias s ’en imtrere per P. R . P. 2435 les eres tias B . 2436 palais B .

E nA ymeric en lo qualh avia d enad a Karles Narbona intrec s’en

LC

tate steterunt tam intus quam extra cum gaudio maximeilla nocte . E t in capite .v . mens ium a prime die eb sid ienis

fuit p roculdubio acquisita.

ie crastina Karolus fecit p atriarcham et ep iscepum

l emeviscensem et alies interfectos nobiles apud Crassam deferri et precepit quod nen sep el irentur, denec ipseesset ibi

,sed cum honore reservarentur maxime et decenti .

In capite vere c ete d iernm cap tionis Karolus tenuit curiam2455 suam generalem et d ivis it civitatem. Censtituit namque

archiep iscopum nomi ne Thomam de Normandia et .x. episcepes ei submis it. Dedit p reterea ei terciam partem civitatiset construxit eccl esiam B eate M arie et possessiones aliaset redd itus quam p lurimos ei d ed it. Similiter aliam tertiam

2460 partem civitatis ded it Judeis , qui eam ei reddiderant,et

dedit eis regem ad voluntatem eorum. Postea sedens

[fol . 33 7 0] in p ala tie in sede regal i cep trum c eiam tenenscircumdatus infinita multitudine virorum nobil ium A ymeri

cum de Narbona fecit coram se venire d icens ei : A ymerice,2465 terciam partem civitatis dedi archiepiscopo

,aliam terciam

Judeis ; rel iqua pars crit vestra . E t quia dedi alias dua spartes

,d icatis mihi

,si pl acet vobis necne. At ille re

Sp end it : Non debuissetis a me talia querere ; nam scitis etscire debetis quod

,s i mille civitates haberem ,

et me et

LCF: 2452 ut nen 0 . 2457 F nach einer selbständigenDarstellung der E innahme Narbonne

’s :„Des le moment i ls alérent

a l’eglise d e Jupiter 0 11 le pape la c onsacra a l ’honneur de SaintJus t et de la furent a une autre E glise éteit l

ido l le de Calb inle pap e la consacra l

enneur de Saint George qu’ils avo ient

tant inv0 qué 0 11 fut chanté le tedeum de la victoire.“ 2464

coram ipse venire 0 .

BP: quar p er sert , seynher, testemp s ademp l irey c farey avostra vo luntat e nus temps nou s serey d eseb ed iens en res quevulhatz fair. L

’emp erad or, que ansie aques tas p araulhas , hac

gran p lasser de s e que li aus ie dir e va li dir aques tas paraulhas : nAymeric , fort ey gran p las ser de vostra resposta e d ie

vos, que be avetz reSp e st cema noble bare e savi

, p erque us d ie

que ves ne cobraretz guasard e e b e e per amor d’

ays se adesle

°

l ne cobraretz P.

2470

2475

2480

2485

2490

2495

LC

omnes illas p ossetis dare , quoniam nulle tempore vite meeere vobis inebed iens

,sed semper vestram voluntatem prout

c itius petere ad imp l ebe . E t imperator resp ond it : S icut virnobilis resp end isti et idee statim meritum recip ies : nam p re

una parte do tibi b iterrensem civitatem, p re rel iqua aga

tensem et p ertum maris . Preterea dene tibi M agalonam,

Uticensem,N emausensem

,A ra l atensem

,A vinienensem

,Aura

tinensem,Vinionensem . Valencia est avuncul i tui

,quare

nen possum eam dare tibi,et Viana ; simil iter . dene tibi ad

huc Leudunum super fluvium Rodani,Rutinensem ,

Ledevensem , Caturcum ,

Thol esam,A lbium , Carcassonam ,

Reddensem

,H elnam

,Imp uriam , Caucol ibrium ,

Girondam,

B archinoniam,Terragonam et ita habeb is .XXIII. regna S ar

racenorum . E t per N arbonam eritis dux , per Tholesamcomes

,per civitates marchie

,et de acquisitis statim demi

nium recip iatis . E as,que non sunt acquisite

,habebimus ,

quando Deo p l acuerit et cum istis p oteritis esse probus dareet exp endere. E t donum istarum civitatum coram istis

omnibus vobis confirme et trade vobis regalem cirethecam

in signum et stab il itatem p ossessionis p erfecte. E t Aymericus gratias agens flexis genibus recep it donum et cirethecam et pre tam nobili dene homagium ei fecit et .XXX. m.

milites secum amere ip sius et omnes sui parentes et cognati,p remittentes [fol . imperatori quod semper

,quicquid ei

p l acuerit , facient , nullum mortis periculum metuentes p re

teta sua voluntate in omnibus facienda . E t tota curiagratias egit K arele de dene A ymerici et cum quam pluri

LOF 2470 omnes f. C 2472 E nde der Lucke in F . 2473

recip ietis C . 2474 p artium C. 2476 N emansenser. L . A ralatensem

Vinionensem f. C . 247 7 Vivares F= BP. 2478 dare vobis.similiter adhuc dene tibi C . Vianam L . 2480 Castres F. 248 1

R esens em . H elveam C. Caucoliberium L . Caucol ibrum 0 . Redd ensem : F. 2482 Barchinonam O . 2486 vous aures de queivous entretenir en homme de bien donner et d ép andre quand ilsera bes e in F . 2487 omnibus istis C . 2490 ss . F=LC. 2495 fac .

in omnibus 0 .

BP: de mert B . 2494 no d up tarian a fayr que elh he

mandes negun temp s P.

BP

vetz o fair, car si yeu avia .X . c iutatz,que tetas e mi 2470

meteis p odetz denar ; car nulh temps ne serey dezebed iensen re

,mays testemp s farey et adomp l irey vostra voluntat .

E l’

emp erayre d isx li : A yssi com noble bare avetz resp est

e per amor d’

a isse recebetz ne ades guasarde : per la una

de las p artz davant ditas ves deni Besers ciutat e per l’

autra 2475

A cde e l port de la mar. E ncara ves deni mais Magalona,Usest

,N emze

,A rlhe

,Avinhe, A urenca , Vivaretz ; Valentia es

de vestre encle,per que no la°us puesc denar e Viana ; e deni

ves may Leon , qu’es sobre l fluy i de Reser

,Rodes

,Ledeva

,

Caertz,Thol esa

,A lbi

, Carca ssona , R egnas , Henna , Empurias , 2480Cegl iure, Girona , Barssa lona ,

Terragona , et ayss i auretz

.XX I I I . 1°

egnes de S arrasis e per Narbona seretz dux , perThelesa comtes e per l as antras ciutatz marquis ; e de eelas ,que son cenquerida s, recebetz ades la senhoria et aquelas

,

que no son cenqueridas , auretz l as,can a Dieus p lasera ; 2485

et amb aquestas p oyretz esser pres e p odetz dar e des

p endre . E °l den d’aquestas ciutatz ves comfermi vesentre

de totz aquetz e l ivran s’

[fol . 51 7 0] a ves lo reyal gantper senhal e per fermetat de p ossetie . E nA ymeric fecli gratias de ginholes e receup l e d e e fe ss

en ses homs 2490e per amor de luy .XX X. cavaiers ; e receup l e gant nA ymeric e totz ses parens e ses cesis e feron li hemenageper l ’enrat de

,c’avia fayt a nA ymeric , p remetens a l

em

p erador que testemp s farian so qu’

elh velria e ri t p erilh

de mert nen temerian per far l a sua voluntat testemp s . 2495

E teta l a cert fee gratias a Karl es del de que avia fayt

BP: 2475 Uset P. 2476 A rtle B . A urencha Vivars . Valensia P. 2478 c

°lh Lee,lequalh es sobre elh fluvi de B esser P.

2479 E mp uria . Ceceliure P. 2482 comte . marques P. 2483

resebretz . seynheira . ed aquelhas P. 2486 e lh d e . c0 fermi

em p ressens ia d c t ez aquetz bares e l ivri ves P. 2487 livram .

rial BP. 2488 s enhalh B P. de p oses s io de la calh ves meti .NA ymeric cema pres e valent que elh era aitantost levec sus efe P. 2489 de l inhe les fe s’en . P. 2490 per amor d ’

elhs P.

249 1 feren B . fero P. nA ymeri c P. ses cesis fero li °n homenage P (Die Umstellung der Worte et c irethecam “ und

„et p re

tam nobili fecit“,schen in der Vorlage v . BP) . 2492 que

li avia fayt a nAymeric p remeten P l’emp eraire B . 2493 peri

mum cemendarunt. E t hu s omnibus p eractis omnes a p alatie cum letitia et gaudio recesserunt . Sed R otol andus etO l iverius cum s ep tingentis mi l itibus iverunt ad tentorium visum

2500 dominam O riundam et regaverunt cam ut intraret civitatem.

t illa reSp ond it quod nen faceret et non haberent p re male ,quia nel ebat intrare

,quoniam

,dum ad memoriam reduceret

qual itcr dicte civitatis eensueverat esse regina , dolere ettristitia moreretur. E t p ost multa verba alia et curial ia

2505 R otol andus quesivit ab ea, quem maritum vellet vel si aliquem in corde sue p rep esuerat ut haberet. At illa resp ond itquod

,si ei et demino Karel e p laceret, l ibenter vellet Fal

conem de M ontescl arie . Certe,dixit R otol andus , valde

bene el egistis , quoniam ,s i p essibi l itatem haberet , nullus ee

25 10 probier est in munde . E t cum habeb itis p rocul dubio'

et

eritis cum ee domina nobilis et bona et in brevi apudCrassam,

si Deo p lacuerit, bap tizata . I stnd plus quam aliuddesidero

,dixit illa. E t

,quia bap tismum tantum d istul i ,

delee ultra modum. E t dum talia inter se l eqnerentnr,2515 Fal co de M ontes cl arie et ep iscepus Carcassone et abbas

Crasse venerunt gaudentes de cap tione civitatis . E t Rotolandus rel icta domina eis obviavit , qui eis, qual itcr civi tatemcep erant , narravit et usque ad imp eratorem Karolum cum

LCF: 2497 omnibus bus 0 . 2501 haberet C . 2506—i11am L .

2507 vellem C . 251 5 et Carcassone f. C. 25 17 d elicta C.

eis qui f. C . il laissa O riane au cengé et leur courut au devant F .

que es tavan en aquelh parlament , dix hem a R etlan que Falcoam les desus ditz venia et aitantos t clh ler va isxir de fera etemp arar e va ler comtar la ciutat

,e ne s partie d ’

elhs , entreque lhs hac amenatz davant l ’emp erayre . E quant fe R . davantK. elh le va tirar a part e va l i comtar en qualh guissa O riandavelia per marit Falco de M ontes clayre. A p rep elh li va cem

tar tota la rase ,per que no vele intrar a la ciutat. A us idas que

ac Karles tetas las p araulhas : E denquas , sa dix Karles , vel aissiFalco O rionda ‘

? Hoc, seynher, sa dix R etlan. E t ieu°

s premeti,

sa dix Karles , que elha l’aura per marit en tetas guissas F.

LC

duxit. E t cengaudentes insimul R otol andus traxi t ad partem2520 Karolum narrans ei, qua l itcr Oriunda p etierat Falcenem de

M ontescl arie in virum et qua de causa noluit intrare civitatem . ! E t Karol us dixit ei quod cum haberet modis omnibus.E t hiis d ictis fuit nox et omnes [fo l. 4 1 7 0] a p al atie recesserunt. Die crastina mane congregata curia et baronibus ,

2525 coram omnibus K arolus vocavit Fal cenem d icens ei quodO riundam ,

condam uxorem M atrand i,daret ei in uxorem

et daret'

ci A lbiensem civitatem et tetum comitatum ; seddemino Thol ose esset ebed iens et cam ab ipse teneret . E t

Falco reSp ond it ei quod , quicquid ipse vellet , faceret et2530 donum civitatis ibidem recep it de voluntate A ymerici , cui

coram omnibus fecit homagium. E t A ymericus p romisit eimulta se daturum et quod cum d il igeret et amaret. E t

K arolus et Fal co iverunt et omnes alii videre O riundam et,

dum fuerunt ad eam,Karolus dixit ei : Domina

,eece Fal

2535 conem,quem a Rotolando p etistis et amore vestri dedimus

ei et vobis A l biensem civitatem et cemitatum totam et,

dum fueritis bap tizata ,recip iet ves in uxorem. E t ipsa

gaudens gratias cgit ei quam p lurimas et cum Falconemulta fuit cloonta . E t tam intus quam extra cum gaudio

2540 maxime steterunt illa die .

ie crastina mane A ymericus de consilio Karoli p osuitsenescal lum in Narbona R obertum nomine N ermannum

et trad id it ei .D CC . milites p recep itque ei ut N arbonamcustod iret , quecumque ipse iret. H ec facto Karolus cum

LCF: 251 9 gaudentes C. 2524 mane C . 2532 cum f. C .

2540 maxime f. 0

BP: marit P. 2537 bateiada BP. 2538 moler. O ri

anda, que aus ie aquestas novas , hac gran gaug e gran p lasser

e fc P. 2539 A p rep aisso O . parlee trep am Falco . Dins latend233e d efera es tero am gran gaug aquelh dia P. 2543 Ner

man

BP

l es entre l’

emp erader Karl es alegran entre si. E R etlan

trais ad una part Karles comtan ad elh,en qual guisa 2520

Orianda a querit per marit Falco de M ontescl aire e , perque no volia intrar en la ciutat

,tet l i e comtec . E Karles

d isx que en tetas guisas l’auria. E t aysso dig fe nucitz

et isxiren se totz del p alaytz . L’

endema mayti , can feajustada teta la cert e totz les bares

,aqui denaut totz 2525

Karl es ap elec Falcon de Montescl ayre disen ad elh queOrianda

,que foe melher de Matran

,li daria per melher e

daria li amb ela l a ciutat d ’A lbi e tet l e comtat. Mais al

senhor de Thel esa ne scria hebed iens e de luy la deterra .

E Fal co resp ondec li e d isx que tot so, qu

elh velria, 2530

faria et aqui receup elh 10 de de l a ciutat de voluntat

de nAymeric e denaut elh se feo ses homs . E nA ymeric

promes li que l daria encara mays e l’

amaria e l’

onraria .

E Karles e Falcon e totz vengron veser Orianda e, can

foren ad elha,Karles li d isx : Dena

,ve us Fal co

,que ves 2535

demandetz a R etl an ; e p er amor de ves denam ad elh eta ves la ciutat d ’

A lbi e tot lo comtat. E can seretz batej ada

, p enra ves per melb er. E t elha denec s’

en gran gauge feo li°n grans [fol . 52 grascias e p arl ec met am Fal co .

E d intz la tenda e defera et esteren am gran gaug aicelh d ia . 2540

yti nA ymeric ab cesselh de Karl es p ausccsenescal c a Narbona R obert

,que era

Normans,e l iurec li .DCC . cavaiers e eemandec li que

gardes Narbona,on qu

elh s’

anes . A ysso fait Karl es , can

BP: 2519 emp craire BP. 2520 centam B . 2524 dels p alaitz B . mayti f. B . (mati 2525 aiustad a BP les bares B . f.P.

2527 fo P. 2528 am tet lo comtat pe j oyas. Empero,sa d isx

Karles,ves len s eretz home delb comte de Thelosa et ad elh

le seretz ebediens e per elh la tenretz P. 2530 S eynher , sadix Falco, ien so pres ap arelhatz de fair e de dir tet so que ala vostra nehla persona p lasera testemp s , mentrc que icu viva.

E K. que ansie la resposta hac ne gran p lasser. E t aitantos t em

p ressens ia de totz e de voluntat d’en Aym . elh li fe donatio delbcomtat d ’A lb i e F. fe s

’en ses homs P. 2531 le do B . 2533

encara mays f. B . 2534 e Falco am tota la baronia essems s’envengro vays O rienda P. 2535 fero davant elha P. 2536 ves

avetz tant d emandat a R etlan,le qualh vuelh que sia vestre

LC

2545 tote exercitu cemeato accepte et civitate stabilita versusCrassam iter arripui t cum domina Oriunda et circa nonam

fuerunt ibi recep ti cum p rocessiene et gaudio maxime. E t

Karolus detul erat victua l ia per .v . dies et de monachisnichil voluit accip ere illa nocte . Die crastina mane cele

2550 braverunt missas p re morta is et sep el ierunt p atriarcham

retre altare B eate Virg1n1s ln media fenestra et episcepum l emeviscensem retre altare Beati Petri et abbatemSancti Michaelis retre altare Sancti Andree . E t dominuspapa cum .IIII. centis ep iscep is eis sep ul tis [fol . 4 1 0 0]

2555 cimiterium henerifice consecravit et omnes ab ecclesia postearecesserunt. E t dominus Aymo de Bayveriis p rebendam

victual ium omnibus dedit et Karolus cum .C . mil itibus etFalcone et Oriunda in sue tentorio comederunt. Die era

stina mane ip semet dominus papa cel ebravit missam. Postea

2560 dominam O riundam indutam de panne seriee a lbis simo in

tynea quadam plena aqua henerifice bap tizavit . E t Karolus

cam tenuit in fentibus p atrinusque eius fuit et Oriunda deM ontesclarie fuit postea appellata. Ibidem sel lempniter

Falconi cam in matrimonio cepul avit ; missa celebrata exie

2565 runt a monasterio . Sed domina Oriunda ep tul it a ltariB eate Virginis duc s pannes sericos et unum in quolibetal iorum al tariorum . E t dum fuerunt ad tentorium Karoli

,

Karolus dedit fil iol e sue .C . eques nobiles et benes et .C.

cl amides cum tunicis ferratis de p el l ibus variis et hermini is

2570 et cupas et ciphes argentees dep recans cam ut bona domina

LCF: 255 1 in medie et ep iscepum C. au milieu de lafenétre F . 2560 de p . cirice C . 2566 eb tulit B eate Virgini Ca l’autel de la vierge Marie F=BP. 2568 cent rohes avec autantde tuniques feurrées de martres et d ’

hermines F . 2569 feriatis L .

une grande quantité de vaisseaux d’argent F. eft .

°BP.

BP: e fe sem p ayri P. 2562 O rienda P. 2563 la pres P. 2466

e en quasqu d elhs autres antars len d enec .I .P. 2567 s’en fero totztornatz . et elh d enec . P. 2569 fe lratz de penas vayras amb

erminis P. 2570 et enap s f. P. Denat que li .hac aques t d e K .

elb la va p reguar caramens que elha fo s . P.

LC

esset et fidel is cristiana et Deum dil igat p aup eresque sustentet

,moribus , bonitate et sapientia sit ornata . E t ipsa

gaudens,quod tam dul citer cam decebat flende etiam grates

ei retul it p romitens ei quod prout melius posset se haberet

2575 et semper crit ad ejus benep l a0 itum preparata . A ymeri

cus etiam de Narbona dedit ei mille marchas argenti de

p recans cam ut mortem snorum p rep inquorum cendenet ei ;et cam d il iget et , si necessarium fuerit

,adjutorium ei

p rebeb it et succursum. E t ipsa d imisit ei omnia d icens quod25530 ipsa et Falco suam voluntatem semper in omnibus adimp lerent.

Omnibus hii s p eractis , comeatu accepte ,die crastina mane

Fal co cum uxere sua et .CCC . mil itibus apud A lbium et apudM entemsel arium iverunt. E t Karolus remansit apud Crassamd isp enens , qual itcr faciat de multis [fol. E t congre

25g5 gatis omnibus Karolus rogavit abbatem et monachos utbene se haberent et erdinem ebservarent et ipse semperaugmentaret possessiones monasterii sui , secundum quodterm s acquireret. Postea dixit A ymeriee N arbone ut efficeretur home Beate Virginis Crasse et ei homagium faceret

2590 et ipsa c

um defenderet et juvaret. E t A ymericus flexis

genibus coram altari B eate Virginis abbati homagium fecit

p romittens quod tanquam bonus vassal lus demum d il igeret

et amaret . E t ep tul it in altari unum cal ieem deauratum

et .v . pannes sericos ; postea in presentia Karoli dedit

LCF: 2577 la pria de lui pardonner la m0 rt des siens,de

l’aimer toujours et s ’il avoit besein de son aide et secours del’

as s is ter F. 2578 cum d iligat C . 2581 hiis f. L . 2587 sui f. L .

BP: e s s’erfers sessen. serves son B e P) . 2587 e

que, si clhs fas ian ays si cema nobles relegiesses , que elh lercreysxiria lurs p osses s ios e lurs riquesas P . 2589 Ditas quehac Karles sas p araulhas l

’abbat li va resp ondre : S eynher, sa

d isx Helias que era abbat,nes farem en talh manieyra que ves

d iretz que cema be s relig ie_s ses estam,si a Dieus platz ni a la

siena mayre . P . 2589 fes B . que s fes home. P. 2590 fes B . 259 1

elha gard ara ves a us d efendra P. senher. B . 2592 s’anec agi

nhelar et aqui elh fe hemenage em p ressens ia de Karles e deteta la cert e va aqui p remetre que tes temp s seria bes e lihalset amaria elh monestier P. 2594 calice d’argent daurat P.

BP

e fisel crestiana e que ames Dieu e feses be a p aubres e

que fos be garnida de benas costumas e de benesa e . desaviesa . E t ela a c gran gaug , car tan dessament e tanbona la ensenhava

, p loran et ela li feo gracias , p remetensad el que

,al miels que p oyria , e faria en tetas causas e

que testemp s scria aparelhada a sen p laser a fayr et adir. E °l senher nA ymeric denec li .m . marcs d

’argent e

p reguec la que li perdones la mort de s es p arentz p rep ris

e que ‘ ll1 ames et elh faria li testemp s va l enssa e secors,si

ob s li era. E t ela p erdenec li o tet e d isx li que ela eFalco farian tota sa vo luntat . A ysso fait pres eemjat l

’endema maiti Fa l co am sa melber et am .CCC . cavaiers s’enanec vais Albi et a M ontesclayre E Karl es romas a La

Grassa adordenans aqui,en cal guisas cap delaria de se,

que p rep ausava a fair. E l’

abat e l s morgues p reguec quebe se cap del essen e ss

esferssessen de be a fair e servessen

l’orde . —E t clh testemp s creisxeria l er las p esseties , quel er avia donadas , segon qu

’elh conqueri [fol. 53 ria terras .

Pueys d isx a nA ymeric de‘

N arbena que s feses ses homs demadona Santa Maria de La Grassa e que li feses hemenageet elal guardaria e

°l defendria . E'

l senher nAymeric de

ginelhos davant l’autar feo aqui hemenage p remetens que

testemp s amaria aquelh lo c aisxi com be vassalh. E t otrica l ’autar .I . calice sebredaurat e .V. draps de ceda . E t

apres d ’aysse en la p resentia de Karl es denec al monestier

BP: D ieus . fes be alb s p aubres de Dieu . P. 2573 Ditasque hac Karles s as p araulhas ad elha , O rienda li va resp ond re

am gran gaug e vie que ta d essament e tan certessa la esseynhava sen p ayri p loran elha li fe grans grassias e va li p remetreque elha he faria en talh manieyra, que elh diria que be ho fa e quey faria te t sem peder en tetas

'

causas, que elha p ogues fayr ni dir

e que tes temp s seria aparelhada P. 2575 ad els B . 2577 senhor B .

li va denar per ieyas .m . mares d’argent p ueys elh li va p reguar P.

2578 p rep is parens P . 258 1 tet so que elh velria . A vudas que

agro lurs novas entr’elh Falco e sa moler anero penre comiatde K . e de teta la baronia que era a la es t . L

’end ema mati

Falco P. 2581 cemiat BP. 2582moler. P. 2583 a romas B . Karles

romas a La Grassa am tota sa cavalayria . E t aqui elb ler dix , enqualh guissa se cap d eles s e de se que P. 2585 p reguec f. B .

elh va p reguar l’

abbat e ses monges P. 2586 cap delessen

2575

2580

2585

2590

2595

LC

monasterio et abbati Berrianam ,que hodie Lizinianum ve

catur,et R ob ianum et totam Lavernam , p romitens etiam

quod,cum adquesierit magis , magis dabit et istud donum

in p resentia omnium cenfirmavit et abbas et monachi gra

2500 tias agentes ei donum in scrip tis redigerunt et cum fecerunt

a Karel e cenfirmari . Postea dixit Helias Karel e quod eiplaccat ut secum eat in Ysp aniam ,

quoniam paratus est cum

juvare et, quicquid ei p l acuerit, facere . E t Karolus reSp on

dit ei quod non iret secum,quia monasterium erat adhuc

2605 pauper et novum ,et nel ebat quod exp ensis cenfunderetur.

E t dum ista l equerentur ad invicem,due nuncii vene

runt de Narbona et invenerunt A ymericum juxta cap el l am

Sancti M ichaelis et enm salutantes narraverunt ei quod Marci l ius debebat statim venire apud N arbonam et A lmassorus

261 0 Cordube cum .CCC. mil ibus mil itum et infinita multitudine

p editum minantes eis et credentes quod Karolus apudFranciam red iisset. N endum i sti duo verba finierant

,quod

alii duo venerunt narrantes quod Narbona erat eb sessa etmona sterium Sancti Crisanti destructum et Sancti Fel icis atque

2615 SanctiPauli et quod gentes erant p rocul dubio [fol. 42 infinite.

N endum et isti finierant verba sua,quod alii due venerunt

narrantes quod plus quam .c . milia in equis destruxeruntBerrianam et devastaverunt totam terram

,beves

,vacoas et

animalia cetera depredando et quod jam venerant usque

2620 ad Sanctum Michaelem de Nausa et juxta O rb ionem ani

LCF: L [zinianum nuncup atur C. 2597 La Verine F. 2598

ad quiserit L . 261 0 Cordule 0 F. 261 1 minantes ei 0 .

26 18 d evas tabant 0 .

BP: et amenava ab s i e de s irvens ses nombre,les cals

menassavan trep ad clh e p essav0 s que Karles s’en tes ternat P.

261 1 cujaven B . 261 3 c_emtam B . e van li eemtarP. 26 14

assetiatz B . 2616 gens B . e que li fas ian saber que ses nombrele y avia vengutz de S arrass is . P. 261 7 autres .I I . 10

°

11 van venire van li eemtar P. 261 9 e cO rseyavan tota la terra e la gas tavan e p rend ian bueus e vachas e tot autre bestiar

, que clhsp oguesso trobar e so vengutz P. 2621 Nausa B .

2625

2630

2635

2640

2645

LC

malia infinita eengregaverant. Tune Karolus hec aud iens

mandavit in d iversis partibus suos nuncios ut omnes,qui

cumque p ossent arma deferre,ad cum venirent et nullus

esset ausus remanere et,si remaneret

,ejus inimicitiam in

curreret et in perpetuum damp naretur. Misit autem apudThol esam

,A lbium

, Caturcum ,Lemozinum

,Petragerium,

E ngolem,Burdegalem ,

Pictaviam,N ermand iam

,Basatum

,

A genensem,Lecturum

,Baienam

,Lesearium

,apud Montem

A lbium, O lerenum ,Tarham

,Cel erusam

,Cenvenarum

,O steam

Coserensem ,R utinensem

,in Alvernia apud Cl arum Montem

et in multis al iis partibus,tam clericis quam laycis , quibus

cumque arma deferre p oterint, ut deferant victual ia ad tresmenses . E t nuncii fuerunt .ecc . cum l itteris s igi llo sui

anuli s igil l atis . E t Karolus fecit fieri forcias et castella inmonasterio

,ne

,si venirent eo absente

, p ossent monasteriumdestruere. E t R otolandus et A ymericus et omnes .X I I . p ares

cum .XV . milia mil itum die veneris quadam dieta nocteexierunt de Crassa et circa auroram fuerunt juxta N arbonam .

E t equis bene c ingl atis et strictis quil ibct cum armis venerunt

, juncti'

et simul per medium exercitum eccidendo etdetruncande ,

usque ad Periacum . E t antequam S arraceni

essent levati nee armati,undecim milia et ectingenti de

ip sis fuerunt interfeeti et .VII. milia eques lucrati fuerunt,aurum et argentum

,pannes sericos et alia [fol.

sup p electil ia infinita . M arcil ius hec aud iens et omnes alii

LCF: 2627 Albi Castres F. 2628 Fugelem LC. E ngolesmes F. 2629 A geneum L . Agen F. Lecturam C. Laicteure F .

(B aienam Lesearium F.) 2630 E leronum C. O lerenum-O steam f. F. 2631 Cosereneum L . corr. R utinensem Vivarensem ?

c fr. B P,F= LC’. 2633 d efferre arma. et d eferant C. 2634 avec

lettres signées du sain du rey F. cum litteris . cum signe sui

annuli s ig il latis : corr. Ciampi. 2637 et töus les pers de France avecquinze mille chevaux un certain vendredi sertirent de nuit deL . Gr. F. 2644 ils en furent tués onzc mil sept cents sept milchen ux F B P.

BP: et aissi cembaten clhs anero entre Peyriac P. 264 1

tree; u B . 2642 n’agro BP. 2643 e tet le men d’aur e d’argent P.

2641 les autres B .

BP

O rbio avian ajustat de bestiar ses nombre . E t adoncx

Karl es, c

aysse ausie,mandeo en trepas de p artz ses messages

que tet hem,que pogues armas pertar

,vengues ad clh e

negus no fos tan ausartz , que romases ; e , si romandia, queper testemp s auria p erduda la sua amor. E tmmes a

Thol esa,ad Albi

,a Caertz ,

a Limoges,a Peyragerc , ad

E ngueles, a Berdegual , a Peytieus , a Normand ia, ad Agen ,a B ayona

,a Lascar

,a Montalba

,a Rodes

,a Cezerans , a

Vivares et en tropas d’

autra s ciutatz a cl ergues et a laix ,que armas p oguessen pertar, e que p ertessen viandas a.III . meses . E

° l S messages foren .III . centz am letras deKarl es sagel ada s del sage] de l

anel de Karl es . E t apresa isso Karl es fe fair al monestier tors e forssas

,que

,si

venguesscn aqui l es S arrasis et elb 11 0‘ yfos

,que no p e

guessen destruir l e monestier . E R etl an et A ymeric e totzlos .XII . pars am .XV. m . cava iers .I . divendres maiti denucitz isxiren de La [fol. 54 Grassa et ap rep de l

’ai ba forende costa Narbona . E t aqui eingl eren les caval s et ap arelherese fort be de l er guarniuientz e per mieg de la est

aucisen e trencan entre Peyriac . E t enans que ls S arra sisfossen l evatz ni armatz

,.X I . m . e .D CC . n’agren mertz e

gäsanheron .VII. m. caval s,aur et argent

,draps de ceda

et antras causa s tropas ses comte . E M arcel i , que aisso

ansie,e totz les autres de l a ost crideron : Aride

,aride

BP: 2622 aiustat BP . 2623 que aisso vie aytantes t elh vatramett e P. 2625 tan ausart

, que y remasses e que ler fas sia saberque, si romand iau , que testemp s aurian p erduda s

’amer P. 2628 anen ue les

,Peytieu B . Lücke nach Normandia. 2629 al caslar .B .

Lüc e nach Agen,nach M ontalba. Cessarans P. 2630 Lücke

nach Vivares . et vor a laix f. B . a laix et a totz que P. 2631

p ogues sen B . corr. e mandec ler que p ertessen P) ? p ertesson B —e P) . 2632 E l messages B . a lb s messages feroentre totz que trames per la terra am letras sageladas de sonsagelh delb anelh ‚0 0 0 . P. 2634 que , si tant sera que elh ne

fos al monestier, que lhs Sarrass is ne l p ogues so destruir P. 2635

venguess cn B . 2637 s’anere armar ab .xv. m . c . a eavalh et un

d ivendres de nueytz elhs isxire P. 2638pr0 pP. 2640 10 s g .B ap repclhs s e van aparelhar de lurs armas be e neb lament ; ais inatz quefero clhs van ferir aitantost per mieg la es t esp essegan e trencan

2625

2630

2635

2645

LC

de exercitu exclamantes : Arride signum est Marcil ii

quil ibct prout citius p otuit se armavit et inter Penatradet Sanctum Crisantum fuit torneamentum. E t R otol andus

2650 cum Durandarda videntibus omnibus scind it per mediumPlumeratum

,ictus cujus omnes alie s terruit et exp avit. Oli

verius detruncavit caput Barrame,A ugerius p restravit mer

tuum Cabraetum,Samson de Britania junxit cum H O Sp inel l e

et ambe eversi occiderunt in terram sanguine madefactam ;2655 Ydenis interfecit Pl ageletum. A ymericus de Narbona vidit

M arci l ium et dixit ei quod male ob sederat N arbonam ; etM arcil ius resp ond it ei quod nee ipse nee Karolus evaderet

a suis manibus nee a l iquis al iorum . E t dum inter se adinvicem l equerentur, R otol andus cognovit cum et imp etum

2660 faciens ensem,ut cum p ercuteret , elevavit. Sed M arcil ius

ipsum videns et cegnescens , prout citius p otuit , apud suosfugam arripuit et ipse p ost cum : E t dum vidit M arci l ius

quod nen p oterat evadere , p restravit se ex eque et R otelandus credens eum atingisse p ercussit equm et cum per

215155 medium sep aravit. E t Marcil ius signum excl amans fortiter,habuit succursum et a terra fait per suos socios elevatus .A ymericus de Narbona vidit A lmasserem Cerdube, ir1 uit incum et p ercussit cum tam fertiter

,quod enm p restravit in

te'

rra mortuum. E t de morte ejus M arcil ius et omnes alu.

2670 fuerunt delere nimio stup efa cti et per duc s dies duravit terneamentum et fuerunt interfeeti tria milia S arraceni excep tis

.XI. milia sup radicti3. E t R otol andus et A ymericus cum

LCF: 2646 et criant tout haut : Vive Marcille ! il faiso it unmende d’armes et füt ce grand combat prés Saint Crescns F.

2652 B arranio C . Baram F . 2655 Yderus C. Iden F. 2668

p ertusit cum 0 .

BP: ferir M ars seli P. cuiec B . 2664 fe acorregutz P. perles s icus f. B . 2666 en terral h g itec mert vessem de totz .

Lo rey M ars sel i, que l h vie mert,ac ta gran d e l et teta sa com

paynl :a , que hem no se p oyria alb irar e fero fort esp aventatzles S 1rrass is de la mert delb A lmassor a gran meravelha

,aissi

que lh torneyhament P . 2667 totz les s ieus B . 2668 e van himeri: P. 2670 am les lur P.

2675

2680

2685

2690

2695

LC

suis et cum lucre maxime gaudentes et ylares N arbonamintraverunt ; M arcil ius et sui [fol. 43 dolentes ad tentoriared ierunt. E t R otol andus et A ymericus suos nuncios apudKarolum transmiserunt cum l iteris continentes

, qual itcr Narbonam intraverant et de torneamento et quod quatuordecimmilia S arraceni fuerunt illa die interfeeti et A lmassorusCordube et multi alii nobiles et totum qual iter actum fuerat

illa die .Karolus autem post aliquot dies ivit apud Carcassonam

et ep iscepus cum henerifice cum maxima sel empnitate sus

cepit. E t in sequenti die Fal co de M ontesclarie venit cummille mil itibus et .CCC . arehibal istariis

,de adventu cuius

Karolus gavisus fuit quam p lurimum, quercns ab ee qual itcr

se habeb at domina Oriunda. E t ipse resp ondcns quodvalde bene et quod multum erat bona domina et legali s,postea narravit ei quod tetus mundus veniebat et quodpater nen exeusabat fil ium nee fil ius p atrem sed omnes

yl ares unanimiter veniebant. E t Karolus narravit ei,qua

liter R otol andus fecerat et mortem A lmassoris Cordube etquod in brevi dominus Cordube efficeretur divina miseratieneinspirante ; et multa ei p romisit. E t Fal co cum suis extravillam in suismet tenteriis hosp itaverunt. S equenti dievenerunt Vascones et tam equites quam p ed ites fuerunt

.LXX. milia muniti . E t Karolus andito quod veniebant eb

viavit illi s et eos videns gaudio magno facies ejus resp l en

duit rubere quam plurime colorata ; et a l acriter eos salutandosuscep it et eis omnia, qual itcr M arcil ius N arbonam obsederat

LCF: 2677 quod f. L . 2683 de M enteclario L . 2689 filius

p f er(us ) L m 1 . 2690 ylaret unanimiter L unanimiter ylares C .

2695 .LX. m LC. 70 000 F= BP,ebenso Citat aus den Gesta in

„Factum adressé a la Cour du Parlement de Toulouse a. 1483(v. .M ahul z Cartul . de Carcassonne. V.

BP: 2693 grau re de be. A usidas que hac F. las nevas de K .,

aitanto s t elh s’en va fora la vilha a sa tenda alberguar P.

2696 de fera f. B . e Karles,quant saup que venian, aneo ler°

isxir de fera e de lur vengada hac gran gaug e gran p lasser,aissi que la cara P.

BP

guasanh et am gaug en lers tendas. E R etl an etA ymeric tramevren lers messages a Karl es am lors letras

,

en l as quals era centengut, en qual guisa jntreren a Narbona e del torneiament

,que avian fayt e que .XIV . m.

S arrasis hi avian mertz,e l

A lmasser de Cordoa e motzd

autres nobles bares.

E ne triguec gaire de dias , que apres a isso Karles

aneo a Carcassonna e l’avesque receup 10 am gran sel emp

nitat et am gaug. E l’

endema maiti Falcon de Montesclayre vene am .m . cavaiers et am .ecc . arquiers . E Karl es

denec s’

en gran gaug , can l e vi e demandec‘ li de la dena 2685

Orianda,sa melher, ces cap del ava . E t elh d is li que niet

be e que era bona dena e l ial s . Pueis comtec l i que tetl e mon venia e que l payre ne escusava l filh ni °l filh lopayre

,mais que totz venian a l egrament. E Karl es comtec

li de R etlan,en cal guisa avia fayt

,e de l a mert de 21590

1’

A lmasser de Cordoa e d isx li qu’

en breu se [fol. 55ria senher de Cordoa am l a voluntat de Dieu e promes li

qu’

elh li denaria e li faria gran be . E Fa l co fera de lavila am sos comp anhos en sas tendas a lberguec . E l

endema vengron l es Cascos e foren entre a eavalh et a pe 2695.LXX . m. e Karl es , can ausie que venian

,isxic l er defera

e,can les vie

,de gran gaug qu’en ac l a cara li °n tornee

colorada ; e saludec les et emp arec los am gran gaug ecöntec ler

,en cal guisa M arcel i avia assetiada Narbona

BP: 2673 en lors tendas f. P. (Lucke schen in der Verlage v . P). 2674 tramessere lurs mes sagiers P. 2675 se cen

tenia P. 2676 e fas ian ler saber que .x1 1 1 1 . m . S arrass is le yavian mertz . P. 2678 autras B . Lücke nach bares . 2683 selepnitat B . 2684 vene d evays sa terra ab 1 11 . cavayers be asinatz P. 2684 E K . cant le vie hac gran gaug e gran p las serde la s ieua venguda P. 2686 moler P. 2687 que fort se capdelava be cema nehla dena e bona que era e lialh. P. 2688 1e

men BP. li venia ad aiutori . Quar per sert seynher, elh paireno espera clh filh ni °lh filh elh payre (le p. mays que totz livenian aiud ar alegrament P. 2690 avia faitas sas fassend as P. 269 1

em breu s cria seynherP . 2692 senher BP. am la vel . de D . f. B .

LC

2700 et qual itcr R otol andus in introitu fecerat, ennarravit. Quiresp enderunt ei : N on restat aliud nisi ut apud N arbonameamus

,quoniam eos viri l iter devincemus

,nee ep ortet ves

al iquos a lies exp ectare. E t ipse gratias egit eis , quia tambene et henerifice venerant

,et resp ond it quod melius erat

2705 adhuc [fol . 44 alies exp ectare. E t extra villam properipam fluminis se cel lecaverunt. Die sequenti venerunt

Pictavienses,Normanni

, Centongenses , A genenses , Thol esani

et A lbienses, Caturcii, Rutinenses , et omnes alii de partibus

illis . E t Karolus eos videns gavisus quesivit ab archiep is

27 1 0 cepis et ep iscep is , quet e sse p oterant. E t ipsi reSp onderuntquod plus quam .LX . milia mil itum armatorum excep tis peditibus et a l iis

,querum erat numerus infinitus ; et ibidem se

juxta alies cel l ecaverunt. E t illa nocte venit abbas Crasseet narravit Karele quod die preterita interfecit R otolandus

27 15 regem Pamp ilonie apud Brel ium et die veneris A lcayumde Leone et in duobus torneamentis S arraceni fuerunt quamplurimi interfeeti. E t ibidem venit quidam nuncius narransquod exercitus maximus exp ectaba t enm apud Amsesunam,

scilicet omnes de Alvernia et Burgundia,Provinciales et

2720 omnes de partibus illis et non sunt ausi transire stagnum,

denec ves veniatis,nee S arraceni ausi ad eos transire . E t

Karolus hec aud iens precepit omnibus,qui ibi congregati

erant,quod

,quando aud irent tubas ip s ius circa mediam

noctem,quod omnes surgerent et ad cundum apud N arbenam

2725 se quil ibct p rep erasset. E t abbas Crasse dixit ei : Domine ,

LCF: 2700 in f. L . et ce que R elland avo it fait F. corr.R otolandus introitum fecerat ? cfr. BP. 2706 ripam f. 0 . 270 7

S entenenses L . f. F. 2707 s . les Agenois,les Tolesains , ceux

d’A lb i

,de Cas tres F. 27 1 0 et vor ep is cop is LG. 271 6 del

cene C . A lcass al de Lion F. 2721 ad eos ausi C. 2725 corr.p rep arasset .

BP: e P) 2727 armatz et ays inatz e que fesse ap p arelhatz P.

2725 va p reguar Karles que lh laysxes anar ais inar (Hs . aisirar)a La Grassa e quere mays de comp aynha e dema entorn primatrebaretz me P.

LC

p ermittatis me i re apud Crassam et cras circa primam dieiinvenietis me apud Berrianam cum pesse mee vel me aliquantulum ibi exp ectetis . E t ei Karolus hec concessit etabbas reces s it. E t circa mediam noctem Karolus p 1e cenizari

2730 fecit per tetum exercitum et per villam ut omnes armarentur et, prout citius p ossent, iter versus N arbenam arri

p erent et, sicut ipse precepit, fuit factum. E t Karolus cum

tote exercitu apud Berrianam iter arripuit . Sed Helias venitapud Crassam et monachi enm humil iter recep erunt et ipse sa

2735 lutavit eos ex parte [fol Karoli narrans eis quod Karolusdebebat habere p rel ium cum M arcilio et quod se ad suceursum ip sius qui l ibet p rep aravit. E t Helia s ante , propter timeremM arcil ii

,fecerat ibi congregari omnes suos milites p ed ites

et omnes alies,quot habere p otuit. E t ante auroram

2740 recess it a monasterio cum omnibus et fuerunt quingenti

milite s et .LXX . monachi armati ct .y rr. milia p ed ites valdebene muniti . E t circa primam diei invenit Karolum apudBerrianam cum tete exercitu. E t Karolus videns cum cum

tam decenti societate gavisus fuit quam p lurimum et enm

2745 osculando mirab il iter cemmendavit. E t dum fuerunt eon

gregati , omnes Karolus fecit cemp utari et invenit .LXX .

milia milites et .CX C . milia p ed ites et deprecando monuiteos ut amore sui et Dei precipue quil ibct , prout meliusposset

,faceret. E t dominus papa omnes ab selvit ab omnibus

2750 p cccatis suis et eos bened ixit et p romisit eis quod, si al iqui

LOF: 2729 fecit p recenizari per excercitum et in villa C.

2737 p rep araret C . F L . ante f. C . 2743 eum f. L . cum

videns cum 0 .

BP: e trobec P. 2746 elh les va preguar ‚et amonestar P.

2747 eas cu fes BP. 2748 les va totz abse lure P. 2749 elhles va sermenar et amonestar

, que aqui eran totz ajus tatz perla santa fe chathe lichalh ad esxausar e per la gent paguana adestruir et encausar. E per aque ne ayatz degu paer quar persert, s i negu moretz en la bathalha

,totz vo n iretz davant Dieus

e seretz cerenatz eu lo regne celes tialh de paradis ; e per amord

’aysse cadan aya cer de lee

,quar per sert Dieus es am ves e

la s 1eua mayre P.

BP

La Grassa e dema entorn prima trebaretz me a B orrianaam tet mon peder e que me esp eretz aqui un pauquet .E Karl es autrejee li e e l

abat partie se d’

aqui e venes

en vays La Grassa. E t aprep de la mieja nueyt Karl es

feo tromp ar per teta la ost e per l a vila que totz s’armessen

per anar vays Narbona e , segon qu’el eemandec

,fo fait.

E Karl es am teta la est vene a Borriana . E can Heliasl ’abat foe vengutz a La Grassa , l es morgues l e receubren

humilment et el saludec los de part de Karl es e comtec

ler que Karles se devia combatre am M arcel i e caseus seaparelhes de far secors ad elb . E t Hel ias enant d

aysse

per paer de M arcel i avia faytz ajustar aqui totz l es sienscavaiers e l s sirventz e totz ccls que p ec . E t enans del’

a lba partire se d’aqui e feron .D . cavaiers e .LXX. morguesarmatz e .VII . m . p eseniers met gentz guarnitz . E t entorn

l a prima del dia atrobec Karl es a B orriana am teta laest . E Karles

,can l es vie am tan [fo l. 56W] covinent

comp anha , ac ne gran gaug e l ausec l’abat meravel esament

haysan elh. E dementre que feron aqui ajustadas lascomp anhas tetas , Karl es l as comtec e trobec que eran.LXX. m. cavaiers e .CX C. m . p eseniers e p regan els ame

nestec lo s totz que caseus feses al miels que pogues . E°

l

senhor papa fe 10 1° aqui ab ssolutie de totz lers p eccatz epromes l er que

,si negus meria aqui

,que las lers armas

BP: 2727 e pree ves,s eynher, que m eSp eretz un pauc aqui.

E . K . va li e autreyar P. 2728 autreiec B . 2729 pr0 p de lamiega n. P. micia B . 2730 fe P. armes sen B e P) . 2731

mand ec P. 2733 vengut B . les monges lo l receubro P. 2734

sal . les B . 2735 en calh manieyra K . lo s devia am le rey M .

combatre. E per aque pree vos , que eascu _lo us ais inetz al

mielhs que usquatz e que anem ad elh a s secers . E t enans

l’abbat avia ayt venir al monestier gran re de cavayers e d

’autra

comp aynha de sirvens per paer de M .,si vengues per destruir

le monestier. E t enans que lh abbat partis delb monestier fero P.

2737 s irvens B . 2740 E t entorn prima elh le va atrebar. P. 2742

am tan asanta comp . ni ta be aparelhada P tant B . 2743 e va lhtrep lausar a gran meravelha e per semb lansa d’amer que li aviaelh le va baysar P. 2744 E quant fero P. 2745 las va comtar

2730

2735

2740

2745

LC

morerentur,anime corum essent in celesti p alatie collocate .

E t versus N arbenam cum gaudio maxime iverunt . E t ductordixit K arel e : Domine , omnes A ragenenses invenietis apud

2755 Bul ianum et apud Montem Laurinum,qui per sup erb iam

nelunt cum alie exerc itu cemmerari . E t Karolus dixit :Primitus p roculdubio devincemus eos . E t in plane pul erejuxta N arbonam dederunt avenam equis et comederunt ; etfuit nox et a l iquantulum dormierunt et postea versus Nar

2760 bonam iverunt . E t in aurora in principio plani juxta Narbonam fuerunt et videntes tentoria et exercitum et apudMontem Laurinum omnes A ragenenses adhuc in l ectis persup erb iam invenerunt et occiderunt eos omnes et eques

,

aurum et argentum,pannes sericos

,tentoria et omnia

2765 occup arunt. E t fuerunt ibi interfeeti .XXXV. milia et quatuorcenti A ragenenses et non eva [fo l. 45 scrunt nisi quatuor

,

qui apud M arci l ium venientes,

.qual iter eos occiderant,

narraverunt . E t ipse et alii hec aud ientes delere fueruntnimio angustiati . E t fecit p recenizari per totum exercitum

,

ut armarentur et ibidem fuerunt armati. E t Karolus venitapud eos suaviter et p lane cum tete exercitu B eatissimam

Virginem d eprecans ut victeriam d ignetur ei com ed ere

LOF: 2755 Bul iOn F. 2757 il les faut d enques , dit le rey,en premier lieu attaquer et sans deute nous les vaincrons maisafin que nous seyens plus frais p our le combat j e suis d

’avisque ,

puisque nous avons ici un beau lieu,que nous faisions

rep aitre nos chevaux et que nous mang ions aussi et dormionsun p eu F. 2758 de demam equis L (Ciampi : dedit oenam equis) .2761 fuerunt videntes tentoria 0 . et voyaient les pavillons desennemis ; le rey ainsi qu

’il avo it arrété s’en ala au quartier desA rageno is lesquels il trouva tous endormis et avant qu

’ils fussent

en armes il fut fait un tel carnage F. . corr. fuerunt videntestentoria et exerc itum et ap ud M ontem Laurinum omnes Aragoneuses ques adhuc in leotis per sup erb iam invenerunt et eecid erunt omnes ? 2765 .xxv. m . et .ooo . A ragenenses C . il futfait un tel carnage que ceux qui voulurent faire t6te 11e purentrésister ains furent tous taillés en pieces sauf quatre dc _,xxxv.

mille,les quels quatre F BP.

LC

E t circa quendam rivum inter Montem Laurinum et N arbenam fuit torneamentum maximum . E t Karolus p rime

2775 veniens Fel inum,regem S egevie, in terra p rostravit mortuum

et .V I I . III111tGS sarracenos,antequam lora traheret

,signum

suum fertiter exclamando . Sed Girardus de Viana et comesengevensis et p ictaviensis cum .X . mi l ibus mil itum insimul

irruerunt in eos et, antequam lora traherent, interfecerunt2780 .XX . milia Sarracenos . E t quidam nobilis S arracenus dixit

Marcilio : Domine,faciatis gentem vestram congregari et

p rep aremus nos ad p rel ium. N am vereeundesum est quodtal iter gentem nostram amitamus

,cum .X . tanti s imus quam

ipsi. E t H O Sp inel lus dixit Marcilio : Domine , ego d ixeram

2785 bene vobis quod cum Karele nichil essetis lucratus etminabatis quod usque Parisios mala sponte omnium christianorum iretis et cam cap eretis et ibi faceretis ves modisomnibus coronari ; mode nen ep ortet ves l ongius ire , quoniameece h ie Karolum

,qui omnes A ragenenses interfecit et

,

2790 nisi p rep aretis gentem vestram ad p rel iandumque exertetis,

devictus eritis et nes omnes p roculdubio interfeeti . E t

M arcil ius hec aud iens gentem suam confortando , prout melius

p otuit, ad faciendum p rel ium p rep aravit et torneamentum duravit usque que fuit nox. E t Karolus apud M ontem Laurinum

2795 red iit et stetit ibi cum suis omnibus illa nocte . A lii quierant apud A msesunam [fel. 45 transierunt stafgnum etfuerunt .XXX. milia milites. E t R otol andus et .X I I . pares ,aud ientcs quod ip si venerant

,exierunt ad eos et

,dum

LCF: 2773 quoddam rium C . ante montem L . 2276 sarracenes f. L 2786 Paris ius LC. 2788—96 F fuhrt die RedeMarcille’s an seine Trupp en frei und. selbständig aus. 796

ceux qui é toient 21 Nissan F.

BP: an mertz . 2790 be de d efendre e nes e ves e tetasnostras gens serem hivas veneutz

,quar gran temens a ey, que

totz hi merrem , si guayre dura aques ta perdoa de nostras gens P.

2792 fe P. Amones ta tz que lhs hac , totz se van armar et ap arelaret aytantes t clhs van fair tem ,

le qualh durec entre la nueyt . P.

2795 ad E una B . as Amseusa P. 2797 van ler isxir fera peremp arar. fero essems P.

BP

victoria. E costa un riu entre M ont [fol. 56 Laurense Narbona feron gran torneiament. E Karl es p rimiers feric

tal celp sobr’en Felin

,que era rey de Segovia

, qu’

en te1°ra°l 2775

gitec mert e .VII. cava iers sarrasis,ans que tires las regnas

a l caval,cridan meravelhosament sa senha . M ais Guiraut

de Viana o l comte d ’A vinhe e de Peytou am .X . m . cava

iers feriron sobre els et,emaus que t iressen areyre lers

caval s,

auciron .XX. 111 . cavaiers sarrasis . E t .I . noble 2780S arra s i d isx a M arcel i : Senhor, faytz vostra gent ajustar etaparelhem nes de l a batalha . Car gran vergonha es a nes

c’

a issi perdem nostra gent,car nos em .X . tantz que els .

E t O Sp inelh d isx : S enher, yeu ves e avia ben dit que resnon guasanhariatz ab Karl es e menassavatz que mal grat 2735d

elh jriatz entre Paris e la p enriatz o us fariatz aquicorenar en teta s guisas ; ara no us cal anar pus luenh,

que vo us ayssi Karl es , que‘

us ha mertz totz les Aragonese se, si be non ap arelhatz vostras gentz a combatre e quo l s

amenestetz ben a defendre,e,si ne 0 fan

, jvas seretz 2790

veneutz e nes totz hi merrem . E M arcel i,que aysso ausie

,

feo aparelhar sas gentz e l a s amonestec al miels que p ec ,s i quo l terneyament durec entro que fe nueytz. E Karl es

tornec s’en a M ont Laurens et estec aqui tota la nueyt am

ses comp anhos . E°

l S autres, que eran ad A mseuna

, p asseron 2795

l’

estanh e feron .XXX . m. cava iers e R etl an o l s .XII. pars,

c’

ausiren qu’

cl s veniam,isxiren vais els . E can feron ad

BP: 2774 e N . va ferir K . sobre clhs e aqui fero E K .

va ferir p rumieyrament lo rey de Segonia , le calh avia nem

Pelyn ,e dee li ta gran celp , que en terra lo l va gitar mert e

.VI I. cavayers sar. ap rep ans que tires las rognas d elh eavalh

a si P. 2778 Peytieus . 2779 t iressen B e P) . 2780 que

vie que mal anava dix P. 2782 ap arelem P. gran vergenho

lo ns es P. 2783 .II . tantz BP (aus detz ?) nostra gent e nesabem co

,quar nes em .II . tans mais que elhs P . 2785 mena

savatz lo que e que la lo l p enriatz e que en tetas ves fariatza Paris corenar ; per quo us d ie, seynher, que no us cal quo lhanetz s erquar a Paris, quar p us pres lo l trebaretz , que vo lh ves

aissi prep de ves e 11 0 sembla ges , que aya gran paer de ves,

quar vo us que ja ha ferit en nostra est , quar totz los A ragones ses

LC

fuerunt simul , narravit eis R otolandus qual itcr Karolus

2800 interfecerat omnes A ragonenses et orant .XXX. quinque miliaet quadringenti et in torneamento plus quam .XX. milia etip semet, dum intravit N arbenam

,plus quam .XI I I I . milia. E t

ita l equentes venerunt usque ad Portam Regiam et nolueru ntintus intrare

,sed juxta Sanctum Fel icem p osuerunt so

2805 erectis tentorus ; et R otol andus traxit suum tentorium etstetit extra cum illis et a lu quam plurimi illa nocte . SedM arcil ius de consil io snorum baronum remevit so ab illolo co

,in que erat in principio noctis , et eel lecavit se apud

Sanctum Crisantum prope Petraeum et Junqueria s , quia281 0 inter exercitum Karoli et civita tem noluit remanere. E t

dum fuerunt collocati,circa mediam noctem eiectis excub iis

,

Ternabel lus de Corduba,frater A lmassoris mertui

,venit

0 11m .xxx. mil ia mi l itum,de adventu cuius M arcil ius habuit

maximum gaudium et cum et suos juxta suum fecit ten

281 5 terium cel locari . Postea narravit ei mortem fratris sui et

qual itcr Karolus eos male tractaverat et mortem A ragonensium. E t Ternabel lus hec audions M ahometum juravitquod crudel iss ime die crastina hec vind icaret et quod Falconem de M ontescl arie decap itaret , s i cum posset loco alique

2820 invenire . His d ictis comederunt ; postea al iquantulum der

mierunt .

ie crastina mane Ternabel lus armavit se cum suisomnibus et ad exercitum Karoli insul tavit et .v . domi

celles,qui eques ad aquam duxerant

,interfecit. E t Falco

LCF: 2802 intraverunt C . 2803 cfr. 267 1 f : .III . milia Sarraceni excep tis .XI . milia sup rad ictis . 2803 venerant ad portam C.

281 2 Ternabel lus et Corduba L . 2816 qualitcr cos 0 . 2824

duxerunt 0 .

BP: K . les avia ad obatz P. les avia B . 281 6 Ditas quehac sas p araulhas Mars seli , Tern . anec jurar M . vengera P corr.jurec M ah. ? 28 17 te lria elh cap. P. 28 18 dig B . 2822

mayti f. B (mati P) s’anec armar P. 2823 entre la est de K.

e de vonguda elh va ansir P. 2824 denzeles B (d enzelhs P).E t en aisso P.

LC

2325 de M ontescl arie fuit armatus et maxima pars exercitus eteo s insecuti fuerunt . E t Fa l co videns eum [fo l. 46 ita

apte et curia l iter fugere,suis omnibus ante se p os itis , quesivit

quis erat. E t ill e resp ondcns a it quod Ternabel lus neminabatur et suum nemen similiter quesivit , qui resp ondcns

2830 a i t : Fa l co de M ontesclarie vocor, vasal lus Karoli et amicus .Te solum querebam ego, dixit Ternabel lus , et, quia nep temmeam habes in uxorem

,duel lum tecum s i volueris faciam

,

quod M ahometus est melier Jhesu Christe et uxor tua falsameretrix et nephanda . E t Falco ap probavit duel lum asserens

2835 quod mentiebatur et duel lum ibidem firmaverunt . Posteavenit Karolus ad civitatem et R otolandus et A ymericusexierunt cum omnibus de civitate et omnes armati utriusquepartis in plane illo inter N arbonam et mare fuerunt. E t

securitate utriusque partis p restita inter utrumque exercitum

2840 Ternabel lus et Falco ad duel lum p eragendum fuerunt armaturis omnibus preparati et p re pesse equorum unus versusalium veniens se ad invicem tal iter p ercusserunt , quodambe evul s i a sella resupini etiam occiderunt et se quil ibctprout c itius p otuit el evavit . E t Ternabel lus ense evaginata

2845 Fa l conem ita fertiter p ercussit, quod ex parte dextra galcamet circules et nazales usque ad l oricam scind it

,sed cam nen

p otuit frangere nee falsare,et eum fero a sui memoria se

p aravit et iterum cred id it cum p ereutere et ambas tibiasamputare . Sed Falco ictum videns venire sal ivit plus quam

2850 duas brachiatis et ibidem red iit. E t Fal co ense cum per

LCF: 2628 resp ond it quod C. 2831 querebam ait ego dixitC ,L m 1 . j e suis

,dit il

,Falcon de Mentdar ; men ami

,dit

Tournab el,j e te cherchais a to i et p arceque tu as ma niece en

mariage je veux me batre avec tey en dueil et le soutenir queM ahomet veaut plus que ten Jésus Christ F. 2835 firmaverant C.

284 1 ap ud alium C . 2850 brachias 0 .

BP: e Falco eysxament Ternabelh trays . P. 2845 li desxend ec una partida delb elme P. 2846 haubert P. 2847 etai tantos t Ternabelh va ferir Falco per las cambas am la spassa,que las hi cuyec terar. E F. guardee se d elh celp , quan le vie

venir e sautec atras grans .II . bras sas. P. 2849 terna e va

li denar P. 2850 corr. per mieg l’

elme? P.

BP

de Montescl ayre era guarnitz e la maj er part de la ost e segui 2825

ron aquel s . E Falco,quo n vie anar tan ricosament e tan

curial Ternabelh, ques menec davant s i tetz'

l es siens,deman

dec qui era . E t clh resp ondec e d isx que Ternabelh [fo l. 57era . E t elh ixament demandec d

cl,ce avia nem . E t elh d isx

li que Fal co de M ontescl ayre l’

ap el ava hem ,va ssalh de K arl es 2830

et amic . E t adoncx d isx Ternabelh : Car as ma boda permelber

, yeu me cembatrey am tu,que milhors es Mahomet

que ten Crist e ta melher fal ssa baguassa e desl ial . E

Fa l co autrejee li l a batalha d isen et s conden qu’

elh mentiaper la gela d’aqne que dig avia . E t aqui fermeren la 2835batalha . Pueys vene Karles a la ciutat e R etlan et A ymericisxiren am totz l os l ers de la ciutat e totz armatz e guarnitz de eascuna de l as p artz foren en aycel p l a entre Narbona e la mar. E t assegurada la junta de eascuna parte la batalha

,e Ternabelh e Falco feron se caseus gent e 2340

belh armatz c vene caseus vais l’autre tan rege e tan fortper peder de eava lh

,que tals colps se douerou c

amdos

eversses vengron en terra . E Ternabelh, can fe dressatz ,ni Fal co e Ternabelh trays la spa sa e denec tal colp a

Falco p o l cap en ava lh, que de la part dreyta l i n desxen 2845

dee l’

elme,mais ano res que fo s de l

ausberc non poc envasire gitec lo tet a per pauc de sa mermeria et aqui meteiscujec l e ferir autra vetz per las cambas a terar. E Fal co

sautec areyre grans .II . brassadas et aqui metcys tornec vaiselh e denec li tal colp ab la Spasa per mieg le cap , que 2850

BP: 2825 majer B mager P. 2826 et aitantos t elhs semessere ad encausar aquelhs P. e tan crus selh P . 2827 quo nmenec P. 2829 E t elh d emand cc li atressi ce avia nem elh P.

2831 Lücke nach amic. ma neboda per moler ien me vuelh com

batre P. 2834 autreiec B autreyec li la bathalha e d isx li que de seque elh d iss ia mentia aulhment e falsa e d elialh per la gela de s e

que d is ia e que elh lo l ne retria mert e vencut cema aul e fals ed elialh que elh era P. 2836 et A ymeric et isxiren B . 2838

foren B (fero P) . 2839 as seg . la bathalha P. 2840 foren. eas cu B .

F. fe aqui be armatz e be ap arelhatz e T. atres i . P. 284 1

eascu B la .I . P. tant B . tan rege e tam fort de peder de ca

valh P. 2844 corr. E Ternabelh can fe dr. ni F.,T.

,ed .

„e

Ternabelh“ irrtümlich wiederholt ? E cant Ternabelh fe dressat

2855

2860

2865

2870

2875

LC

verticem galee tal iter p ercuss it, quod cum usque ad zenam

per medium sep aravit, qui antequam cecid isset videntibus

omnibus exp iravit. E t K arolus et omnes sui Fal conemfeccrunt ascendere

, gaudentes quia ita bene ei contingerat,et pars quel ibet ad p rel ium animata erd inatis scal is nul leque

obstaeul e [fol . 46 interp os ito inter Sanctum Crisantum

et Junquerias fuerunt. E t videntibus omnibus R otolandusunum m ilitem cerdubensem scind it per medium cum Durandarda signum fortiter exclamando ; postea fait prel ium

maximum et, qui et quet fuerunt ibi interfeeti , nen posset

vivons a l iquis ennarrare. Sed usque apud Junquerias M ar

cilium et suos eccidendo et detruneando fugaverunt . Tune

M arc il ius voce magna c l amavit fertiter et H osp inel lus

secum,Fernagandus , Turnafil ius , Bel l igandus , Satandus

,

Fal sabrenius, S ebrandus , A tenandus et omnes alii reges

,

signum suum quil ibct exclamando , et suos prout melius

p otuit congregavit. E t resup tis viribus usque ad SanctumCrisantum christiano s omnes mala sponte corum viril iter

expul erunt et , quia milites ex utraque parte fessi orant,cessavit al iquantulum p rel ium . E t gelde omnes et poditesvenerunt ex utraque parte . E t pars il l orum per se

'

quil ibet

ap p rehendit prout melius p otuit se ap tavit. Fuerunt nam

que ibi gelde sive cemunie N ermannerum Teetonicerum,

A ngevorum ,Britonum , M anselorum

, Cel eniensium ,Franci

generum,Fl andrensium

,Pictaviencium

,Pineardorum,

Pen

tinorum,Berviatorum

,S antengencium ,

E ngelmencium , Petra

LCF: 2857 Juquerias LG. 2864 Ferragandus LC . Sem egaud F c fr. BP. Vacand F . S abrandus LC . S ebrand F BP.

2868 Crisanctum LC . Lücke in F. 2870 geud e L . 2873 s iveeemunie : G losse zu gelde . 2875 Pictavens ium C . Pinearcerum C.

ctr. B P. 2876 E agol ivenc ium L . f. C .

BP: que aus iretz,de Normandia

,Teetonis i . P. 2872

ap arelec B . 2873 p lus B . 2874 A lamains : Glosse zu Theotonic i, E ngleses zu B retes . 2874 5 Lücke nach E ngles es und

Pentes es . 2876 E ngeleimes B . Peyragercx. P.

LC

govi censium,Lemovicinerum

,A lverniensium vel A ycensium,

Burgunderum,Forencium

,Vianens ium

,R utinencium

,Albieu

sium, Caturcens ium ,

Vascenum et Thel esanorum,Carcasson

2880 oium et mul terum a l iorum l ocorum et fuerunt inter omnes.CXXX. m . E t omnes insimul seriatim venerunt ; ex aliaparte gelde et p ed ites M arcil ii fuerunt .CCC . milia . E t

una pars apud aliam,prout citius p otuit, p rop eravit et fuit

innennarrab il e p rel ium inter eos . A d ultimum fuerunt

2885 omnes S arraceni dilacerati et devicti et fuerunt ibi interfeeti .CX I I I I . milia christiani podites. Postea fuit p rel iumde mi l itibus utriusque partis et fait mertale magnum ,

[fol. 47 E t fuerunt ibi interfeeti '

.XXXV . milia militesS arracenorum et propter l assitud inem et noctem p rel ium

2890 fa it separatum. Sed tamon si dies plus durasset omnesS arraceni fuissent devicti . E t Karolus apud N arbonam

cum omnibus suis redut et p re lassitudine parum aut nichilcomederunt illa nocte

,sed eques p rep araverunt bene ; il lorum

autem al iqui induti,

al iqui exp ol iati fortiter dormierunt.

2895 M arcil ius autem de consilio omnium suorum fugam arripuit

illa nocte et,

antequam dies esset,sep aratus fuit a N ar

bona per unam l eucam et plus. E t, dum dies fuit, custodesN arbone narraverunt Karele quod M arcil ius fugam arri

puerat et quod nullum tentorium ap p arebat. Ipse autem2900 hec audions precepit omnibus ut vel eeiter armarentur. E t

cum .LX. milia mil itibus secutus fait eos et,denec fuit fero

LCF: 2877 Lemovi cinerum f. L . 2879 Caturcum L . 2883

prout melius p otuit L . 2885 d evincti C. 2889 S arraceni C.

289 ] Karolus f. L m . 1 (m . 2 nach : N arbenam) Ende der Lückein F (ausgefüllt durch s elbständige E rzählung der Schlacht :Die Lücke al so schon in der Verlage v . 2896 prit la fuiteet devant le j our fut éloigné plus d’une lieue F= LO’.

BP: hac de se s bares aquelha nueyt , aus que fos dias ,elh s’en fe anat al mays que p ec vays sa terra aissi que hacanada una gran lega aus de dia otra Narbona. P. 2893 d ermire BP.

2894 et f. B . 2895 fen d ias las gaytas P. 2896 cemtere BP.

2897 d eguna tenda, car am tet n’eran anatz P. 2898 armessen B .

que s’

armesse totz P.

BP

d’

A ixs , Bergenhes , Ferezes , Vianeses , R edeses , d’

A lbeges ,

Caorceses , Guasces , Tolzas , Carcaceses e d e motz autresloex e foren entre totz .CXXX . m . e totz adordenadament

entre si vengron e de l’

autra part gran geuda o p esseniers 2880

de M arcel i foren .CCC . m . E eascuna de las p artz vengron

vays l’autra

,aytant cant p egren, e foe aqui entre clhs tan

gran batalha,que nuls homs no la p oyria eemtar. [fol . 58

Pero totz l os Sarrasis feron veneutz e moriron aqui .CX I I I I . m.

sirventz orestias . Pueys la batalha foe grans entro l s 2885

cavayers e moriron aqui .xxxv . m . cava iers sarras is o l

lasset e la nueyt que fe vonguda partie se la batalha .

Mais emp ere si°l dia dures mays

,l es S arrasis feran totz

veneutz . E Karlee am los s icus tornec s’

en vais Narbonae per le gran lasset manjeren un pauc aquela nueit e 2890nonres de tals ni hac , mays dels caval s p esseren be ; etaleus anoron dormir vestitz o l s autres desp ulhatz e dormironfort p e

1° l e gran lasset. E M arcel i per cesselh de s es

baros ayssel a nueit fugie s’

eu et , enans que fos dia s,fe

lacub de Narbona mays d’una lega . E can fo dias las 2895badas de Karl es vengro s

en ad elh e cemteron li queM arcel i s

eu era fugitz e que 11 0”

i vesian lunha tenda .

E t elh,c’aisse ausie

,mandeo a l s siens que s

armessen tost.E t am .LX . m . cavaiers seguie l es et

,entre que foe prep

BP: 2877 Pozeres B . Feres ses P. B ergeynhes P. Dalbegeses B . 2880 vengron B . entre clhs vengro . atress i hac

gran geuda e gran comp aynha de p eseniers de M arssel i e fero P.

2883 hem no he p . e. P. 2884 les Sarr. B . 2885 A p rep ais sofero autra bathalha les cavayers eres tias am les Sarrass is e moriroper nombre de la comp aynha de M arsseli .xxx .v. m . cavayers

o lh lassee fe gran e la nueytz fe vongud a, enais s i la bathalharomas P. 2887 e lassee B . 2888 may B . fero P f. B . fero veneutz que no n es cap era testa. P. 2890 lassee B . aleus ni hacque manyero un pauc aquelha nueyt e d

autre ni hac que no

volgre manyar res . P. 2892 Pueys hac ni aleus ques anneropausar dormir totz ves t itz e d ’

autres que s anero ed ermire fort be per le gran las see que avian. Mars seli

, que vie

que ta mal li era pres d ’aquelha vonguda , am le ces selh que

LC

nox,nen p otuit eos consequi et iverant jam per .XV . leucas.

E t in quedam pessimo passu , ubi vocatur ad A lbarrasnemen cujus fuit per Turp inum postea mutatum

,Malus

2905 Pertusus , videlicet conseeutus fuit eos . E t ab stul it ibi

Marcilio .XXX. milia S aracenes et tria milia saumeries henerates victual ium et septuaginta camelos heneratos de aureet argento

,cupis et c iphis, et scutel l is mirab il iter ep eratis .

E t quia nox fuit, sequela remansit et ibidem stetit Karola s

291 0 illa nocte . M arcil ius autem cum omnibus,qui in bonis

equis erant,usque ad Montem Acutum fugit et ibi remans it

,

quoniam dominus illins castri erat vassa l lus suus,Fernegandus

videlicet. Qui,dum vidit M arci l ium

,dixit ei : Domine

,ego

bene d ixeram vobis ne apud N arbonam iretis ; alia namque

29 1 5 vice cognoveramus p otentiam Karoli , quare recte censul e

hamus ves ne p rel ium cum ipse modis al iquibus faceretis .

At ille reSp ond it : Ita erat necessarium evenire ; sed , exquo evasi

,amissionem meam crudelissimo vind icabe .

[fol . 47 11 0] Sed dep re cor fidel itatem vestram ut vestrum

2920 equm mihi modis omnibus acemedetis et,in quantum petere ,

fugiam pre timere Karoli ista nocte . E t Fernegandus aitCastrum habemus fortissimum et non dubitamus Karolum

nequc al iquem venientem,quare nen recedetis modo. E t

ad sui censel atienem remansit. E t Fernegandus cum et

2925 suos eel lecavit in castre,omnia eis necessaria largissimo

tribuendo . In aurora diei Karolus suique surrexerunt et,

dum fuerunt armati , viderunt Montem Acutum et neminem

LCF: 2902 le rey ceurut .v . lieues sans le pouvoir presqueatteindre j ca sque sur la nuit a un certain mauvais passage nemméA lbarras

,lequel nem fut puis apres chang é p ar l

’archevéque

Turpin et füt appelé M alp ertus , et en ce lieu d onnant sus laqueue des gens de M arcille ils en furent tués trante mille ou

environ F. 29 1 8 j e vangerai bien cruelement ma perte . F. 2921

ista nocte Lücke inF. 2923viventem L C=BP f. F. 2926 d ieL .

BP: de castelh,dix li : S eynher, no us cal dup tar de K. car

per sert be c . avem e fort P . 2922 e per aque P. perque B .

2924 fe cologar. P. 2925 castelh e p esec ne be e neblament .Cant vene sus l

alba K. P. 2927 et elhs s e viron M ontagutd enant clhs e ne y vire degu delhs S arrass is . P.

BP

S arracenorum. Tune ait Karolus : In qua parte recesserunt

isti ? E t R otol andus ait : Apud Montem Acutum . Tune

2930 Karolus cum suis apud Montem Acutum fa it et Fernegandusel ansit portas et neminem exire p ermisit. E t K arolus ad

quandam fenestram fecit exire M arcil ium. E t dum viditcum

,dixit ei : M arcil ii

,quare recessisti a Narbona ? nunquid

exibitis facere torneamentum nob iscum ,an tanquam victus

2935 inclusus p ermaneb itis in hec castre ? At ille ait : N0 11 habemus eques . Sed antequam sit annus elap sus , gaudium ve

strum in iram p rocul dub io cenverteturm Non est lo cus,

dixit Karolus,l itigand i ; sed quia inclusus estis , castrum

istud Clausa vocab itur de cetere . E t ita fecit cum postea2940 nominari . E t quia castrum erat forte et ad e xpugnandum

nen venerant preparati,de consilio omnium apud Crassam

omnes pariter recesserunt. E t circa montem de Tave ill anocte steterunt . Die crastina circa meridiem apud Crassamfuerunt . E t abbas et monachi cum maxima p rocessiene

2945 recep erunt eos . E t Karolus et omnes intraverunt menasterium. O ratione facta exierunt et qual itcr fecerant eteorum victeriam Karolus abbati et monachis plenarie omniaennarravit et ita steterunt cum gaudio magno illa nocte

[fol. 48

ie crastina mane Karolus congregavit omnes prelateset baroncs

,abbatem et monachos et coram omnibus

dixit abbati et monachis quod ipse nen venerat ibi,nisi ut

comeatum accip eret ab eis , dep recans eos ut honesto vivant

LCF: 2930 fuit apud C . 2934 exhibitis C. 2939 Clusa C.

294 1 neu erant L m 2. 2942 a une certaine montagne nomméeCaugilla Taug illa nocte) . 2852 venerant L .

BP: que d’esta era eynant aura nem Clausa P. 2939 fert .

vengut P . 2940 hac de cesselh de s es bares P. 2941 ter

nessen B . s’en ternes P . 2942 iagre entorn le p ueg de T.

L’end ema gran mati elhs se partire d’aqui e vengro s

’en a L. G .

e fero y y ays mieg d ia P. 2944 am tota sa baronia P. 2945

E nap rep . va comtar P . 2947 s teren B . 2950 mati . aiustec BP.

p realhatz P. 295 1 monges P. 2952 comia B . vengut aquiper alhs mays per penre comiat P. pregues les B . 2953 eque tenguessen hones tament e que tenguessen la regla B .

LC

S arrasis . E Karles d isx,

en s’

en sirian anatz aquestz .

E Betlan d isx li que a Montagut eran . E Karl es am lossi ens aneo a Montagut e Frenagan claus las portas e ne y 2930l ayssec hem isxir e Karl es fec j sxir M arcel i ad una fenestrae,can l e vie

,d isx li : Marcel i , p erquo t p artist de Narbona ?

nen isxiretz fair am nos torneiament, aus que veneutz siatz

et enclaus en aquest castel ? E t elh d isx li : N on avomcaval s ; mais , ans que vengua ad un an

,vestre gaug tornara 2935

en jra ses dup te. N on es loc,so d isx Karl es

, de tensseneiar ; mays , car estatz encl aus en aquest [fol . 59 120] castelaura nem Clausa. E t enaysxi l fe apelar d

aqui cnant. E

car l e castel era feriz e nen eran vengutz ap arelhatz decombatre , fen de cesselh de totz les bares que s

eu ter 2940

nessen a La Grassa e feron o . E t a ycel a nueyt jaeerenentorn l e pueg de Taug e l

’endema endreyt l e mieg dia

feron a La Grassa . E l’abat o l s morgues receubren l os

am gran gaug et am gran processie e Karl es am l es autresintrcron orar en la gl ieysa . Puey isxiren s

en e Karles 2945

comtec a l’abat et a l s morgues so que avian fait ni en

cal guisa avian veneut. E t aycel a nueit esteren ab grangaug.

’endoma mayti Karles ajustec totz l es p rel atz o l s bares 2950e l

abat o l s morgues e d isx l er qu’

elh nen era vengutz

,si ne per comiat a penre d’els . E p reguec los que

visquessen honestament e que tenguessen honestament la

BP: 2928 E Karles meravelec se trep car ne y vi hem entorn

le cas telh e dix,co s podia fair que hem no y ages . E R etlan

dix li : S eynher, per sert ien lo m pessi que a M ont agut lo ssian albegatz et aqui sen remas sutz anueyt P. 2930 anec lasp . clauser e ne laysxec isxir fera elhs S . E . K .

,cant fe denaut

le cas telh,elh se fe isxir d efera ad una finestra M . P. 2932

M arsseli,co us etz aissi aluynhatz de Narbona co us etz aissi enclaus

en aques t castelh? No isxiretz fair torneyhament am nes P.

2933 isxeretz . aus que bi s castelf.P. 2934 E M arsseli anec se escusar e d isx li P. 2935 anque B . mais qu

’elh li fas ia saber

,que ans

que vengues .I . an, que sen gaug ternaria em p lor et en ira ses

dup te P. 2936 No es aissi era d’aver novas ni d’aver centensa .

Mays quo us d ie que, p us que ves etz enclaus en aques t cas telh,

1 5*

LC

et regulam teneant et non sint devastateres,sed ad melio

2955 rationem monasterii, prout melius p oterint , quil ibct sit

2960

2965

2970

2975

intentus . E t dum tal iter eos exertaret dixit abbas : Domine,

ante quam recedatis , ex quo monasterium p erfecistis etdominus papa est hie et multi archiepiscopi et episcopi

,

congruum esset et vobis utile ut monasterium censecraretur.

Cl ementiam tamen vestram quante carius possumus deprecamur quatinus , s i absens estis corpore

,et mente et afl

'

ectu

et d il ectione semper sitis nobiscum et nes semper et multetiens per vestros nuncio s vis itetis . At ille dixit quod nunquam esset corum inmemor

,sed adhuc p lura quam dederit

daret monasterio . E t concessit p etitienem consecrationis

monasterii et rogavit dominum papam ut cum henerabi l ius

quam posset et henestius censecraret . Qui reSp ondens

aud ienciam p etiit et surrexit suum sermonem p referens inhunc modum : Viri fratres et fil ii

,nen sunt nisi .v . d ies

usque ad pascha et in hac quadragesima multa passi estis ;idee censul e ut omnes simus hie in feste et

,ut henerab il ius

monasterium censecretur , habeamus omnes episcopes istiusprovincie et die martis post octabas pasche consecrab itur.

Interim p rocuretis qual iter debeatis vostra negotia facereet quiescatis in pace cum gaudio . Confitemini tamen

LCF: 2955 p etuerint C. 2959 nobis utile C. 2964

esses L .

BP: per sort que tes temp s lo ns amarey lo ns aurey enmermeria. E s ap iatz per s ort que , s i D ieus me dena vida, en

cara d enarey mays al monestier que donat 11 0 y ey e per aqueesfersau s de be a fayr P. 2969 que hem les cemtes (s ie P.

297 1 avom traitz grans malhs e s ostengutz e per amor d’aisse ieu

deni per ces s elh que totz romangam e que tengam ays si fes ta P.

2974 aiam B sagrat aques t monestier et aiam totz les p realatz P.

2975 s . ap rep la octava de pasca. et en aquest mieg pessateas cu de s e que avetz a fayr et esta us eas cu am gran gauge rep ausa us , cer mes tiers nes fa per 10 grau t rebalh que avo

'

m

avut aques t careme P.

LC

peccata vestra quil ibct ut in die pasche honeste et mundificati a del ictis omnibus corpus Christi recip ere va l eatis ;et ipse d ignetur vobis cum hO Sp itari , qui pre vobis die illa

2980 a mertuis resurrexit,ut nobis in eternum cum gaudio vitam

daret. E t ejus sermonem et consilium omnes ap p rob averunt .M andavit itaque Karolus omnibus [fol . 48 0 0] archiep iscep is ,ep iscep is alusque eccl esiarum recteribus ut in die censtituta

apud Crassam veniant. M iserunt itaque per omnes terras2985 convicinas p re victual ibus et al iis rebus eis necessariis et

cum gaudio maxime festum pasche henerifice cel ebrarunt .

E t dum dies censtituta advenit,fuerunt omnes prelati eon

gregati et tam archiep is cop z'

et episcopi quam abbatescrossas ex debito deferentes fuerunt .m. et .CCC . E t ex

2990 p annis p retiesissimis ernaverunt tetum monasterium circum

quaque selumque tapetis , herbis et fleribus redel entibus .

Posnerunt etiam coram altari tynas aqua plenas et omniaad eens ecrationem necessaria . E t dominus papa precepitquod usque ad heram nonam misse cel ebrarentur ab epis

2995 cepis ; et ita factum fuit. Postea dixit dominus papa utconsecratio d ifi

erretur usque in erastinum mane et iveruntomnes cemestum . Postea venerunt omnes in monasteriumad vesperas cel ebrandas p ariterque eenp leterium ; celebratisque vesp eris et eenp l eterium cum cante maxime et mi

3000 rab il i fuit nox maxima et omnes ab ecclesia recesserunt

iveruntque dermitum. Selus autem dominus papa in menas

LCF: 2988 archiepiscopi et f. LO . tant archevéques évéquesqu

’abb és pourtant cr0 s se F BP. 299 1 capitis CL 111 . 1 (m2

tapetis) horbis f. L . les murailles d u monastere furent tanduesde précieux et riches draps . E t le de teute Sorte de fleurs F(die Lücke nicht wie s ons t durch Punkte ausgefüllt in der A usgabe ven Féd ié) . 2992 corr. .III . tynas ? trei s grands vaisseaux F.

2998 que cemp leterium . f. LOF.

BP: cant fero aiustatz clhs d isxero v . et en ap rep cemp letas

am gran sellemp nitat et am gran reverens ia, aysxi que, cant lasagro ditas

,fe nueytz P. 2999 cantero B . 300 1 senhor BP .

s ol le senher papa que romas te t sol a la glieysa en eratie em

pere aneo tancar la porta de la glieysa . A p rop elh se va aginhelar P.

BP

Empero cefessatz caseus vestres p eccatz, per tal que mundatzde ves tres p eccatz puscatz recebre lo cers de Jhesu Christe qu

elh denhe esser et h abitar am nos, que per nes ressu

citec de mort a vida. E t aysso d ig totz l auseren l e sieu 2980cesselh c

l tongren per be . M andec empero per amord

’aysse Karl es a totz lo s arccvesques , avesques et a totz

l es autres p rel atz que fessen ad aquest d ia totz a La

Grassa . E t apres aysso trames caseus per las p rovintiase per l as terras per viandas e per se que mestiers l er

era. E t am gran gaug cel ebreron la me ssa et ondradament.E can fe vengutz lo d ia denaut dig, quo l papa avia establit

,totz lo s p reyl atz foron ajustatz et entre arccvesques

et avesques et abatz p ertans crossas foren .m . .CCC . E depreciosos draps de ceda encertineren la gl ieysa tet entorn

de tap itz ; e de benas herbas [fol. 60 0 0] e de flors

p auseron atressi davant l’

autar maj or e p auseron .II . tinasplenas . d

aigua e tet so que avia ob s ni °s cevenia a lasagratio . Pueys le senher papa mandec qu

endreyt l’

auranena fossen cantadas l as —messas per l os avesques ; et ayssife fayt. E t enap res le papa mandeo que la sagratio fo s

p erl enguada entre l’

endema maiti et aneron manjar . Pueys

vengron totz a la gl ieysa cantar vesp ra s e cemp l eta ecanteren las onradamcnt e fe nueytz can foren cantadas .E totz isxiren se de la gl ieysa et aneron dormir . Maysl e senhor papa romas sols en la gl ieysa e claus las portas

BP: 297 7 Emp ero casqu fassa aissi cema b e crestia e fassaque casqu lo s eo fesse en aques ta santa festa de pascha de ses

p eccatz, en talh manieyra que p ues ca ressebre le cers,de Jhesu

Christ a p r0fieyt de lh’arma

,car en aques ta santa festa res sus s i

tec P. 2978 recebre f. B . 2981 tengre BP enap rep K .

mand ec P. 2982 les arcev. B . 2983 les autres . fessen B .

que totz hi fesse aquelh dia, que1 h seynher papa avia donat aLa G. P . 2987 vengut BP. 2988 aius tatz B P. 2990 eu

certinere BP de nobles draps e p res ioses e tet entorn atres i de%ap itz e de benas herbas e de flors pausero denaut l

autar maier,

ap rep clhs pausero .II . tinas d enant l’autar P. s . Anmerk . 2993

urns cevenia B ni y fas ia mes tiers P. 2994 senhor BP endregaura nena P. 2995 fessan B (fessen P) . 2697 fos alongada P.

2997 s . manyar. A p rep manyar clhs ternere totz a la glieysa e

2985

2990

2995

3000

3005

301 0

30 1 5

3020

3025

LC

terie remansit et cl ausit januas flexißque genibus coramaltari B eate Virginis ip sam et ejus fil ium humi l iter exeravit

et tamd iu stetit in eratiene,quousque omnes in dormitorio

dormierunt. Postea intravit dormitorium suaviter et inquedam leete , sieut erat indutus , humil iter se p rojecit.N endum tamen ip sius ocul os semp nus ecup averat , quodip semet fil ius hominis cum infinita multitudine angel erum

et archangelerum in monasterio d ignatus est desccndere et,quantum ad consecrationem dioti monasteru p ertinebat, vicescarnal ium humanarumque personarum misericord iter adim

p levit .‘ Tantus namque fuit archangel erum et angel erum

cantus meled ie armonia p ariterque suavis,quod dioti aures

apostolici dul ciflua dul [fo l. 49 ced ine reserarunt . Facte

igitur, quecumque in menasteru consecratiene decebant

,

misericers omnium ille gubernator in sui celesti p al atiecomitatus suprad ieta familia remeavit . Que omnia vir ill esanctus ap estol icus aud iens

,ip sis descendentibus , intravit

monasterium ip semet agens gratias Creatori,qui miserabil i

metus pietate sup rad ieta d ignatus est ad imp lere. Viditnamque pannes et parietes aqua illa benedicta a benedicentebened ictissime madefactes omniaque p eracta p erfectiss ime

et melius quam posset humana res a l iqua med itari . E t ideeip semet campanas p ul savit, seuum quarum aud ientcs omnesmonachi et alii tam cl erici quam 1ayci surrexerunt etintrantes ecclesiam videntes etiam parietes et omnes pannes

LCF: 3009 E nde von F : d eigna descendre dans l’eglise p our

la consacrer et en cela faire l ’effice d ’un hemme merte] . Jesus

Christ consacra l’eglise aecomp agné d’une multitude d ’

anges .

30 16 p alatie glorie s es comitatus L glorie s .is C corr. gloriosus?3022 bened ictiss ime f. C . 3024 p ulsavit f. 0 .

BP: si que 3021 E n ap rep clh vie clhs draps e las p aretz b aynhadas d

’aigua P. E n ap rep elh f. B . 3026 les mer

gues B . menges P. 3027 meravelere se fort et aitantos t clhsse van levar e vengron s

’en a la glieysa. E cant vire les drap sbaynhat e lhas paretz a tres i e totz les autres seynhalhs , que viremanifes tament

,e vire senar las companas a l’ap es t0 1i sen cers ,

de gran meravelha ques donero,fero fort embalaus itz . P.

LC

und ique madefactös et signa consecrationis aperta ip sumquedominum ap estol icum campanas pul santem admiratiene

3030 fuerunt mirabili stup efacti . E t dominus Lee papa Karolumet alies vidons eis omnia

, qua l itcr facta fuerant, ennarravit.

Ipsi hec aud ientcs letitia et gaudio refecti flentes p re gaudiogrates ipsi Dei fil ie redd iderunt

, qui monasterium sui misericord ia d ignatus est visitare . E t illins que remansit aque

3035 bened ictissime quil ibet occul es,prout citius p otuit , lavit,

que maculas et ob scuritates omnium emundavit. E t ut

magis istud miraculum päteret, .III . ceec i, qui ibi venerant

propter cengregationem consecrationis , unus narbonensisR adulphus nomine , alter albiens is Garinius nomine , tertius

3040 sericinus Bernardus,aud ientcs hec intraverunt monasterium

et ablutis occul is ex aqua sup rad ieta claritas visus fuit eisomnino restaurata proculdub io . Qui videntes ita bene velmelius quam unquam viderint

,fiontes et clamantes voce

magna ante altare Beate Virginis sunt prostrati bened icentes

3045 et l audantes Deum . De querum [fol . 49 visus rostauratione fuerunt omnes quam p lurimum gratulati cognoscentesin hec omnia

, que dominus ap estol icus eis d ixerat , essevera

, gavisi l acrimantes p ietateque moti gratias egerunt beatissime V irgini Marie , amere cujus eius fil ius eis tale et

3050 tam magnum miraculum d emenstravit. Dominus autemap estol icus et archiep iscepns Turp inus ampul lam quandam

de aqua illa bened ictissima in celumpna al taris p osuerunt,

LCF: 3037 p areret C . patet : L m 1 . (m . 2. pateret) . 3039

R adulphus . Garinus 0 nomine f. C. 3040 seric ius C. 3042

omnino C. L m . 2 0 171 . corr. omnibus ? 3043 nunquam viderint C .

3048 gavisa L . 3049 amere cuius fil ius eius eis L m 2. 3053

Lücke in O : ut aqua illa et omnibus aud ientibus loqutus fa it .

BP: miracle et a itantos t clhs s’en -van intrar. P . 3045 aysxi

be e miels ce nuls temps e miels avian vist B . la vista, que vire

m ielhs que nus temp s ne avian ta be vist P. 3047 congre B .

K . e totz cans eran a la glieysa cant vire manifes tament aques tm iracle

,cenegro be que te t so que l

ap es teli ler avia dit eraveri tat P. 3049 aiss i que de gaug totz se p ressere a plot ar. P.

3050 Lücke nach Dieu. Dieu et a la maire s ieua beneseyta P.

3051 van emplir una ampola d ’aquelha aiga beneseyta, en ap rep

clhs la van metre a la cerenda delb autar P. 3052 aguesso BP.

235

BP

la gl ieysa e viron les draps e las paretz mulhatz e molhesitz d

’aigna e d’

autres senhals manifestz et el metcys , losenhor papa

,senan las campanas

,de gran meravelha ques

deneren, foron testz esbalausitz . E °

l senhor Lee papa,can

vi Karl es ni °ls autres,tot aysso que ausit avetz l er comtec .

E t els , c’aisse auziron

,tan feron ples de gaug e d ’

a legrier

ques p reyren a p l orar e renderen gratias e lausers a l

filh de Dieu,car elh denhec ves itar aquel monestier. E

de l ’aigua benezeyta ,qu’era remasud a

,caseus d

els s’

en

l avec los huels et aycel s que y avian nulha taea,termeren

tan belhs e tan cl ars, que ano may ne viron tan be . E

per tal que aquest miracle fos p us manifestz , .III . sexs , queaqui eran vengutz per 10 grau ajust de la sagratio, la.I . era de Narbona

,c’avia nem B azol s

,e lautre

d’

A lbeges , c’avia nem Gari, e l

autre avia nem B ernat au

siron aysso et intreren s’en en la gl ieysa e laveron so l os

huels ab d’aquela aygua benaseyta e cebreron l e vezer

aysxi be e miels , co nuls temps avian vist, l auzans e benezens nostre senhor Dieus davant l ’autar de madona SantaMaria. E totz ccls que eran aqui cenegron que vers eraso que l er avia dig l e papa e deneren s

en gran gaug,

s i que s’

en p reyren a p l orar e feron gratias e lausers aDieu . E °l papa e l ’arcevesque Turpi p auseron en la co

lumpna de l’autar .I . amp elha plena d

’aigua benaseyta , per

tal que testemp s aguessen remembrament d’aquela ayga .

BP: 3631 senhor B . 3032 cant vie K . e totz les autres ,quant se fero aius tatz a la glieysa , va ler comtar tet so que hac

aus it la nueyt davant dita E K . e totz les autres,que ais s o

aus iro,ta agro gran gaug et agron (Hs . a gran) alegrier , que

totz se van penre a p lorar P. 3035 aquest loc b enesecte lecalh es hed ificat ad euer et a reverensia de la sua maire P . 3036

b enezeyte B . casqu . P. 3037 acels B . aquelhs que avian deguna taca ni degu mal albs huelhs

,aitantos t co ls s’agre lavatz

amb aquelha ayga beneseyta , aissi lo ls agro belhs e olars cedegu hem p et aver per bes ni per b elhs que

°

lhs aya,aissi que

nul temps nen vire tam be P. 3038 vire B . 3039 manifest,

.III . sex avia aqui vengutz per le gran aiustament que s i fas iade la sagra s s ie, et era la .I . de N . et avia nem P. 3042 Lückevor avia. 3043 les huels B . et aques tz ausiro dir aques t

3030

3035

3040

3045

3050

LC

ut aqua illa semper in memoria haberetur. Ad hoc etiamcreator omnium istud miraculum voluit manifestius ep eriri ;

3055 nam mutus quidam omnibus videntibus tetigit l ingnam suamex aqua illa et omnibus aud ientibus l ocutus fait p erfec

tissime et aperte . Tune omnes cl iric i unanimiter Te Deuml au damus cecinerunt Karolus autem vidons hec ait : E x

que Dominus et beatissima mater ip sius hunc locum tam

3050 d il igunt, nos,qui ad honorem ip sorum eum hed ificavimus

,

cum debemus diligere tete pesse nostre et idee primumdonum

,quod in al tario p enetur p ost tam beatissimam cen

secratienem visitationemque b enigniss imam Createris , debetesse tale

,quod semper hie remaneat et ab omnibus vol le

3065 videntibus videatur. E t hec erit calix quidam p retiss issimi

smaracd inis resp l endentis et mel ieris quam p ossit inveniri ,quem mul teciens de mille marchas argenti redemi

,quem

credebam portare apud A quensem in capella Alamannia.

E t patella de l apide p retiesiss imo facta , nomen cujus e st3070 varii maragd inis , et non sunt pares ei nisi tres bonitate

nee precio ut susp icer in hec mundo : unum videlicet apudSanctum D ienis ium

,alium apud S anctam S ephiam in Cou

stantinep el itana civitate E t ip semet suis manibus ca

l ieem et p atenam efferens in honorem Virginis in al tario

3075 p osuit et, ut semper ibi esset, a bbati et monachis imp eravit.O p tul it etiam postea totam suam cap el l am p annis cericis

l ibrisque necessariis p rep aratam. Pesuit etiam [fol. 50ibi cirethecas in signum d ilectienis mona sterii p remittens

quod,si ei Dominus vitam prestiterit et Ysp aniam acquisierit,

possessiones ip s ius augmentab it. Pesuit etiam ibi dues

LCF: 3054 is tum L m 1 . ep erari L m 2. 3065 Ciamp i corrab omnibus videre vo lent ibus videatur. p rec ies iss imus L _m 2.

3066 naragd iniis C. 3067 redimi 0 . 3068 in cap ellam Almania C . 3069 patena L m 2. 3079 s i ei Deus C .

BP: cers efric lo sus_l’autar et clh sen cers 10 y va pausar

e la patena eis sament . P . 3073 tenguesso BP. 3075 ses

gans P (richtige Lesart?) 3076 elh lo l creysxiria de riquessa

e de p esess ies . P.

LC

libres,unum eeep ertum eberis

,in quo erat ymago crucifix

'

i

ex una parte sculpta et maj estas summi regis ex altera,et

psalterium habens postes de cipresso et duas capas de aure etseriee mirab i l iter ep erata s et .X . pannes integres de seriee

3085 pretiose . E t in p ostibus psaltern,quem ibi p esuit, e1

°

ant .cxxxv.

lapides p recies is simi et mirabil iter virtuosi . His omnibus inal tario p es itis Beatissimam Virginem exeravit ut monasteriumsemper foveat et defendat et

,cum ojus anima recesserit a

corpore ejus p recibus intervenientibus per ejus fil ium in celeste

3090 palatium col lecetur. O ratione p eracta dedit etiam ibi pondusad panem

,ut nunquam augmentetur aut minuatur

,de lapide

quedam,qui fuit inventus in capite cujusd am piscis , qui

cetus ab omnibus nuncup atur ; archiep iscopus etiam Turp inus

ep tul it similiter post enm unam capam mirab il iter ep eratam

3095 et unum l ibrum,quem ipse fecerat

,omnes litore cujus erant

aure purissimo ep erate epere mirabil iter et d iverse ; erantnamque postes c ircumdati ex l ap id ibus p recies is . H ec factodominus papa prep aravit se ad missam cel ebrandam etR ogerius , ep iscep us Carcassone, cantavit ep istelam ,

archie

31 00 p iscepus Turp inus evangelium. Multa namque et varia etdiversa fuerunt ibi oblata

,que omnia

, que et qualia fuerunt,e5set l ongissimum ennarrare. Celebrata missa omnes recesserunt a monasterio et ad sui tentoria red ierunt.

c ete illa fecit K arolus precen1zar1 per tetum exercitum,

ut omnes barones die crastina mane ad sui tentorium

LCF: 3082 magestas supremi C\.

BP: et es tab lir P. p oyria B . avuda en .I . cap de balena P.

3094 clh p cs delb p a , per talh que ne°

l p oguessen amermar etelh pes d ’

aquelha p eyra elh vele que p res es sen cadan d elhs

menges en pa. P . 3095 aneo efrir sus l’

autar de la mayre deDieu P. efric f. B . 3097 que elb avia fayt

,lo calh libre era

te t e enlumenat de letras d’aur e las p es tz eran entorn

entrevirenad as P. 3 1 0 1 en la calh messa fero trepas ieyas etantras causas ufertas e donadas

,las calhs scrian lengas causas

per comtar P. 31 03 ternere B . 31 04 fe P et en aquelha nueyt

Schluss (s’en van anar vays lur rep ayre) zum Teil unleserlich P.

3 105 les bares fessen B . fe sse P.

BP

isxament .II . libre s , la .I . cubert d ’

everi,el cal era d

unap art l a ymagena del crus ific entretalhada e de l

autra partera la majestat del sobiran rey , so es un sauteri et autrede cipres . E deas capa s d

aur e de ceda meravelhesamentobradas e .X . draps entiers de seda preciosos . E t en las

p estz del sauterj , que p auscc aqui , avia .C .XXXV. p eyras

preciosas e meravelhesament vertuosas. E pausadas tetasaquestas causas en l

’antar p reguec madona Santa Mariaqu ’elha guardes l e monestier. E can la sua arma partiriadel cers

,que per l a pregaria d

elha lo sieu benezevte tilhl a colognes el celestial p al aytz . E can ac faita aquesta

eratio,denec et estab l ic aqui una p eyra que era ahu

[fol . 62 da atrebada al cap d’una balena

,que fo s per

testemp s pes del pa , per tal que no pogues mermar nicreisxer l a ratio de 10 1° pa. E l

arcevesque Turpi efri capres d ’elb una capa meravelhesament obrada et un libre ,qu’el av i a fait

,e l as letras d

aquel eran d’

aur e l as p estzeran revirenadas de p eyras preciosas . Ays so fait le senher

papa s’ap arelhec de cantai

° la messa e Rogier,avesque de

Carcassona,canteo la pistola e l ’arcevesque Turpi l

avangel i .

E foren aqui ufertas trepas de causas et en diverssas guisas ,las cals causas scrian lengas per comtar. E cantada lamessa totz s

en terneren a las tendas .

aquela nueit Karl es feo cridar per teta la o st queotz l es bares fossen l

endema a la sua tenda aj ustatz .

BP: 308 1 A p rop clh hi va denar .II . libres,la .I . am post

d’overi,en le cal era d’una part le crusefic entretalhat e de

l’

autra de sede mages tat is . P. 3084 so es cipres fehlt P,

dafür nach de seda p rec io ses“: l’autre libre

, que d enec , fe .I .

santori am p es tz de sipres , lo cal era cubert tet de p eyras P.

(Die S terung bestand also schon in der Vorlage von BP,P cer

rig iert selb s tand ig ) . 3085 obrados B . 3086 peyres B . p eyras

preciosas meravelesament fort neb las e vertuosas e avian 1 pernombre Donadas que ac tetas aques tas ieyas , pausadas quehac tetas aquestas j oyas sus l ’autar de la mayre de Dieu , elh lava p reguar humilhment e devota e quo lh tenges em p cs . P. 3089

le monestier. p artria B . isxiria P. 3090 precia d’elha B . per la pres ensia d’elha sia presentada denaut le sieu car filh benes ec te

,la calh

arma sia celegada al regne de paradis . P. 3092 clh va ad ordenar

3085

3090

3095

31 00

31 05

LC

congregarentur. E t nocte illa cum archiepiscopo Turp ino , .XII ."

paribus et al iis suis famil iaribus habuit suum privatum cousilium

,quid esset facturus et qui irent [fo l. 50 71 0] secum vel qui

remanerent,et elegit quos voluit ; rel iquos omnes repatriare

31 1 0 p ermisit. R etinuit tamen secum .LXX . m ilia milites et .C .

milia podites . E t die crastina mane omnibus congregatis

suum privatum consilium pr0 p alavit reces seruntque omnesexcep tis sup rad ictis . Precepit etiam omnibus recedentibus

ut, quandooumque suos nuncios videmnt

,quod veniant prout

31 15 melius p oterint preparati. Ipse tamen remansit apud Crassamnocte illa et alii omnes

,ut dictum est

,recesserunt. Die

crastina mane aud itis m i ss i s sump serunt Karolus et omnesalii comeatum a toto oonventu monachorum ; et flens omness ingul ariter osculatus fuit Karolus et archiep is0 0 pus Tur

3120 pinus, R otol andus et multi alii similiter, eos quam p lurimum

deprecantes ut Beatissime Virgini preces pro eis efi‘

underent

cotid ie,ut eos ab omnibus advers is custodiat et defendat.

Fuit nempe ante altare Beate Virginis et in exitu monasterii

tantus fletus et tanta l acrimarum efl‘

usio tam per monachos

3125 quam per 1aycos , quod non posset al iquis vivens omniaennarrare. E t apud R ossi l ionem comeato ta l iter accep to

Karolus et omnes alu recesserunt. E t abbas et prior iverunt cum eis per totam il lam diem et in erastinum admonastrium red ierunt.

31 30 Qual iter autem Karolus Ysp aniam et alias provinciasa cquisierit, prelia, torneamenta et omnia , que fecit postea,nesoirem in scrip tis redigere neo veraciter ennarrare. Sedut memoria hed ificationis et consecrationis monastern inp erpetuum habeatur , ego Guil lermus Paduanus sup ra d ieta

3135 omnia , que de quadam ystoria vetustissima,quam vix legere

p oterarn el icui , prout melius et brevius p otui nichil tamenomi sso de his

,que ad hedificationeni consecrationemve per

tinebant , compilavi ; si quatenus sunt ibi minus apte diotavel posita quam deceret mei fuit inscientia et, quia nesoivi

31 40 melius , ipsa [fol. 5 1 7 0] me habeat al iquantulum excusatum.

Valete .

LCF: 31 09 no luit . reliquos omnes f. C. 3 1 1 0 milia f. C. 31 12

recesseruntque : E nde von C. 3 138 comp ilavit L .

Anmerkungen.

36. 1. envays .

40 f. S . N az ar i : j . St. Nazaire , 1 096 im Bau begriffen s .Hist . générale de Languedoc nouv. éd . IV

,p . 742 f . S . S a t u r

n inu s j . S . S ernin , erst nachweisbar im 1 4 . Jahrh. ib. p . 743. D ie

beiden andern Kirchen sind nirgends bezeugt.42. 56. 77 . l. 10 cal.45 . mays ad adomp lir de p rep ausament . corr.

mays ad omp lir de totas mani eyra s so p rep ausament .

47 . M ans M arm us j . Pech Mary'

s . 6 . von Carcassonne .

Die Liste umfasst 1 5 Namen,drei Namen sind also

der ursp runglichen Pairs lis te fremd. (Dass der Verfasser derGesta die Pairs l is te nicht selbst zusammengestellt hat , zeigt dassinnlose

„et omnes .X I I . pares “ nach der Aufzählung der Namen.)

Pseud o turp in (pag. 1 7 . ed. Castets) stimmt mit den Gesta in1 1 Namen überein

,ohne dass ein direkter Zusammenhang zwischen

den Texten bestünde (die O rdnung der Namen ist verschieden,ebenso die Namensformen und einige der den Namen beigefügten Titel) , es fehlen im Turp in die Namen R ogerius de Corduba

,A ncelmus de Prohis

,S infridus

,Boves sine barba

,letzterer

Name,der auch sonst in der epischen Litteratur oft bezeugt ist,

könnte zur ursprünglichen Liste gehören. Die Uebereins timmungvon Turpin und unserem Texte setzt die E xistenz einer von deraus andern Texten bekannten etwas abweichenden Pairs lis te

voraus (Vida de S . Honorat erwähnt in Cap . XXX p . 60 cd .

Sardou : E s toutz le cams d c Londres e lo comp tes O dons , A res

tanz de B retayna) A ehnl ichkeit mit unserer Liste zeigt Coronem .

Loo is ed. Langlois v. 564 ff neben Gerins und E ngeliers werdengenannt E s tolz de Langres et li cortots Gua lti ers mit der Variante Gua ifiers et li danois O gi ers .

92. Komma nach e .1 05. l. L’

end ema.

120 . 1 50 . l. 10 cal .

126. l. c’alcus .

1 43. c’

ays s i .

154. l. c’a s

’onor.

243

1 83 if . Wie diese Namen entstanden sind,lasst sich nicht

mehr ermitteln. Besteht vielleicht ein Zusammenhang zwischend em R o b e r t , Sohn des Königs von Ungarn, und A ndronicx,fyl del rey d

0 ngria ,d em künftigen S . Honorat ? (Vida de

S . Honorat c . I II .) E in Robert war Abt von La Crasse imIX. Jahrh. E in B ischoff Germanus von . S chottland lebte imV . Jahrh. bei Amiens (s . Chevalier : Répertoire p .

203. Komma nach gratia. 254. l’end ema .

232. corr. e can intrcron Th . haysan c' t sa ludan et el

salud ec los ? cfr. pariter salutaverunt s o.

27 1 . Anm . ayshi zu s treichen.

28 1 . corr. qui no han tendas .290 . Komma nach servis i .

363. j . S . B enoi t s ur Loire (M onasterium SS . Petri et Bened icti Floriacense) Bis thum O rléans s . M as - Latrie : TréSor deChronologie.

372. j . St. Jean d ’A ngely (B istum Saintes) .376. Briuda

,lat . Brivas

,das aus der Wilhelmssage b e

kannte Kloster St. Julien de Brioude (Haute—Loire) .378. j . St. M ichel de N ahuse n. v. La Crasse

,erste E r

w ahnung in einer Urkund e von 902 Villa quod vocatur Campolongo ad radices montis a Nausa.“

425? l . nAymes487. l. feo.

544 . Vielleicht liesse sich das cirothecarum halten. D ie

Sitte bei der Arbeit Handschuhe zum Schutze der Hände zu gebrauchen wird bezeugt durch folgende Stelle bei Gay : Glossairearchéologique du moyen-age et de la R enaissance I p . 759

„pro

1 9 p aribus cerothecarum pro d ic tis mas30nibus , 12 s .“

(Dépensesdes travaux du Chäteau de Beaufort en Vallée aus

d em Jahre s . Mem. de la Soc. des Antiquaires de France 1 9p . 60 . 68. Auffallend wäre nur die Zahl der von Karl gegebenenHandschuhe .

608. j . St. André de S orede, gegrund et durch M iron unter

Ludwig d em Frommen ; erhält 836 eine Immunitätsurkunde, wird1 1 09 durch Agnes

,Gräfin von Roussillon

,d em Kloster La Grasse

geschenkt . (B estätigung der S chenkung 1 1 39 durch Gaufred,

Graf von Roussillon) Hist. gén. de Languedoc.631 . .xv1 . reys : cfr. A l is c . v. 5218 ed . Jonkb loet : „

forz deson tref est issuz Desramez Ensemble o lui .xv. rois coronez .

636 ss . Die Namen der Könige von Vivares,A urengua ,

Avinho scheinen schon in der Vorlage des Ueb ers etzers gefehltzu haben

,daher der Artikel vor rey. Die Namen der Könige

vo

p1fl.rle und Nissa sind wohl erst in der Vorlage von B P aus

e a en.g645. S a ten wohl identisch -mit Z athun oder Sathon

, „Königvon Barcelona, der Karl dem Grossen huldigt, aber sich weigertdie Christen in seine Stadt einzulassen. a. 800 verteidigt Sathon

16*

Barcelona 7 M onate lang gegen Ludwig von Aquitanien undWilhelm

,Graf von Toulouse . Chron. M ois s iac . ad a. 803 : M G .

S S . I . p . 307 . E inen S a tana s bietet die Liste der 75 sarraze

nischen Könige von Antiochia in Petri Tud ebod i : Historia deH ierosolymit . itinere Thema XII I , 1 (Hist. des Croisades I I I ,p . 89 c fr. die Form S a thon

,nur in P erhalten.

680 Cas lar Notre -Dame du Carlat,W . von La Grasse

am Flüsschen Also : „rép utée de l’ép oque Carlovingienne

“ MahulCartal. de Carcassonne II

,534

,325 .

695. Concos t : cfr. „Venta farina ou Congoust in einer

Recherche du terroir de S t . Pierre des Champs “ a. 1 538 MahulII

,624 , liegt bei Villabersas , s . w . von La Grasse . Da Nausa

nördlich von La Grasse liegt,muss entweder ein Irrtum der

Gesta angenommen werden oder es gab zwei O rte des Namensbei La Grasse .

709 . c f. A iol et M irabel v . 6643,wo ein als M önch ver

k leid eter Räuber sich ebenso aus christlicher D emuth weigertein Pferd zu besteigen.

747 . j . Tournissan, Nebenfluss der Nielle .750 . A lso

,westlicher Nebenfluss der Nielle

,mundet bei La

Grasse . M ira lhas j . M irailles s . von La Grasse am O rbieu.

788. corr. l ’end ema .

81 8. Porta R eg (cfr. wegen der B ildung Vorey,lat . Villa

B egia im Velay : Hist . gener. de Languedoc III, 1 22) eines derThore von Narbonne : Hist. génér. de Languedoc V

,col 540 ; ein

Petrus de Porta Regia unterschreibt 1 067 eine Urkunde ib . III, 355 .

Porta Reg o ft erwähnt in B irat : Poésies narbonnaises .

84 1 . j . Caunettes - em-Val,s .w . von La Grasse . R ivos

Rieux-en—Val am Flüsschen Aisou Also der Gesta) .851 . B ecam os rex I lerd e : scheint identisch zu sein m it

Jabia ben Gania,Gouverneur von Lerida , der 1 134 die Stadt

gegen Alphons,König von Aragonien , verteidigt s . Hist. gen.

de Languedoc III , 69 0 .

881 . j . Fabreza „da wo die Nielle in den O rbieu mundet

887 . Komma nach vens cerem .

937 . in monas teri o Pa la ti i : j . les Palais ö . von La Grasse .Die Pluralform in B erklärt sich aus der Vulgärform des Namens„desp a la i s

“und is tv ielleicht beizubehalten. 961 . 1 008 corr. l ’endema.

968 if . cfr. S cen0 graphia imperialis abbatiae B . M ariae

%assensis a. 1 686

,in fac- simile in M ahul : Cartul . de Carcassonne

p. 425.

97 1 ff. cfr. Coutumes de la Grasse a. 1 351 (Mahul : Cartulaire II

,p . 324) „ quod quidem b ladum (s o. decem modia ord ei )

distribui debet per d ictos helemos inarios (minores dioti mona steri i)in pane d ecocto p aup eribus venientibus ad monasterium Crassae

sive ejus hospitale quibus cumque volentibus amore Dei panemrec ip ere in eod em : qui quidem .x . mod ia

'

ordei solvi d eb ent , ut

p retfertur ex Ord inat ione sedis ap os tolicae et tradunturhelemos inariis minoribus .IV. panes vocati moffletz tales quales

O bservat . sur le trésor de Conques 1 867 konnte ich nicht benutzen) . Die Tradition

,wie s ie in den Gesta erzählt ist, könnte

entstanden sein aus der Thatsache,dass die Gründung von

25 Klöstern in Aquitanien Karl d em Grossen zugeschriebenwurde s . (A stronomus) Vita H ludow ici maior c . 1 9 (von Schlosserp . 1 86 Hinzu kam

,dass auf der Kirchenversammlung von

Aix 81 7 bestimmt wurde,dass 54 Klöster Frankreichs

,darunter

1 9 in Languedoc,d em Kaiser nur Gebete schuldeten. Die

E xistenz des A gab den Anlas s zu der S agenb ildung : cfr.

Darcel : Le Trésor de Conques in D idron : Annales archéologiquesBd . XX 1 860 p . 264 270 . Nach Darcel konnte das A ursprünglicheinem von Ludwig d em Frommen dem Kloster geschenktenKruzifix angehört haben, wo es einem S2 entsprochen hätte

,da

gegen Lasteyrie Mem . de la Soc. des Antiquaires de France3. s érie 8 p . 61 ff .

1 1 62. p ra ta Ped i liami : cfr. Urkunde von 1 103 „de

manso de Dag irand 0 , qui est in valle E sp eria Vallesp ir) ,in villa Pic iliano “

(Ped ilha) , d em Kloster La Grasse geschenkt.M ahul II , 238 ; in villas de Ped il iano ib . p . 239 ; S t. Felix dePed ilha : Gallia Christiana VI

,943 E .

1 205. l. l ’end ema.

1 240 . bel p ont : gemeint ist die alte Brucke , dargestelltauf d em Siegel des Klosters La Grasse . „

Les tours qui lesurmontaient et qui existaient encore en 1 398, ont été démolies ,mais on en distingue les attachements “ Mahul II

,544

,469 .

1 298. cfr. 397 ff,wo

„plus quam .II . m.

“ Sarrazenen getauft werden .

1 321 .„un moulin de bled dedans la dite vallée super

flum ine Urb ionis et au terroir de B oys séd e“ Dénombrement des

biens et reveneus de l’abbaye de la Grasse 15.

— 1 6. Jahrh.

(Mahul II , p .

1 359 . La Garde B oland und Pont Colobranum j . Pont-d

’0 gnon an der S trasse von Beziers nach Carcassonne , da wodie Strasse den Aude überschreitet . Capestang und Coursanliegen an derselben Strasse .

1 439 . D ie ursprüngliche Lesart scheint zu sein : d ixeruntmatri sue quod iret (nämlich die Mutter) conqueri M aternon fa it ausa : trent irrtümlich eingeführt wegen filt

'

i . Der provenzalis che Ueb ersetzer sucht die auffallende Lesart i rerot durchdas Futurum i ran und den Zusatz

„ausarda de d ir que s

’en

anes sen clamar p er p aar de l’

a ba t “ zu erklären (anes von B ist zukorrigieren) P sucht die offenbar schon vom Uebers etzer durchE inführung d er M utter (B ela et un dels filhs wegen

„irent

in LC verd erb te S telle willkürlich zu verbessern,daher „

atrobero

,can la vic“ .

1 5 12. l’

end ema .

1 527 . Porta A quaria : „med ietatem castri de Porta B egia

et med ietatem castri de Porta Aquaria“ Hist. génér. de Langued oc V, 540 .

' 247

Wie Thomas und seine Bruder uberfallen und getötet werden

,so wird von S . Theofredus St. Chaffre) , Abt

von M onastier (Velay) , erzählt, er sei allein in d em von denS arrazenen angegriffenen Kloster zurückgeblieben nach der Fluchtder M önche und sei von Ungläubigen getötet worden : die Ankunft eines Christenheeres oder ein Sturm habe dann die Sarrazeh en auseinandergetrieben s . Reynaud : Invas ions des Sarrasinsp . 27 ff.

1 7 1 1 . Helias aneo se armar s i .XXX . emes que anero ambelh a cavalh : P

,über d ie Construction s. Diez : Grammatik3

p . 774 . si .XXX . emes wird behandelt wie ein Collect ivbegriff,der Relativsatz bezieht sich auf den in si .XXX . emes enthaltenen Pluralbegriff ; c fr. eine ähnlich freie Construction nachd em Sinne : P 2203 faitz li tolre elh cap e de membre e membre

gitarem los .

1 723. santz corss es Heilige,s o regelmass ig ,

auch vonLebenden , in der Vida de S . Honorat s . Tobler : VermischteB eiträge zur französis chen Syntax I

,p . 28 (sonst auch afr.

Reliquie oder Heiliger z . B . R om . de Ren . IV,v. 5 : de cors saint

o‘

r'

r la vie) .1 767 . A nm . l. : corr. 10 s . papa ?1 782. corr. del gaytil .1 935.

M ontesclayre : Kastell auf der Grenze von Querc iund der Grafschaft Toulouse . Wilhelm

,Sohn A dhemars III

,

Vizegraf von Toulouse , träg t d en Titel Vizegraf von M ontclar.Hist. génér. de Languedoc III

,pag. 380 nouv . édit.

1 949 . S orest j . Soreze,s . von Castres (Tarn) . Das Kloster

bestand s chon Anfang des IX . Jahrh. und wurde nach einerzweifelhaften Tradition von den S arrazenen zerstört und durchPip in den Kurzen wiedererbaut. Die Urkunde

, auf der dieTradition beruht , könnte nur von Pip in I von \

A quitanien s ein,

ist aber unecht : Hist. génér. de Languedoc I,p . 94 9 , I I , p . 1 1 1 .

Schon in der Vorlage von BP war hed ificat irrtüml ich wiederholt statt eines dem lat . rehed ificavit entsprechenden die Renovierung des Klosters bezeichnenden Verbums . P lässt das sinnlose zweite hed ifiquec aus. Galhac j . Gaillac am Tarn.

1 977 . P am los es cutz p ortans devant elhs e las esp asasen lurs mas : Ueber den Gebrauch des Part . Praes . s . ToblerVermischte B eitr. I

,p . 32 ff. Mit den von Tobler angeführten

B eispielen wäre identisch ein„avian las armas p ortans devant

elhs“

(cfr. ib . p . 39 forgier, eserin, cofre portant a cheval), danachist gebildet am los escutz p ortans d . elhs

“.

2066. Die Form Jus teamendus oder Jus teamundus entspricht dem altfr. Jus tamont , Vater Guitecl in’

s s. Romania IV, 319

und G . Paris : Carmen de Prod it . Guenonis,Roman. XI

,493 ff .

2168. S . Cri santus S . Cresent s . w . von Narbonne.Petraeum Peyriac-de-M er am E tang de Peyriac

,beide an der

Landstrasse von Narbonne nach Perpignan. Jonqu1eres is t einin der Gegend häufiger O rtsname.

21 95. Dieser Z ug ,der sich beim Tode von Borrel und

Jus teamundus (231 4) wiederholt, kommt auch sonst in altfran

zös ischen Texten vor (s. Beispiele in meiner Arbeit über PseudoPhilomena p .

2235. Var. lect. corr. que ta malh los adobava .

2260 . cfr. anb edui s’entreloignent le trait a .1 . arc ier“ von

zwei Kämpfern A io l 6797 .

2443 ff. cfr. A iol 1 09 10 ss . O il dedens qui se voillent leveret baptiser Ne perdirent de 10 r valis sant .III. deniers Quien D ieu ne vaut croire

,mout tost fu es illies .

2573. D ie lateinische Vorlage von BP hatte wohl : c ivitatemredd id erunt . P hätte dann selbständig geändert.

2626 ff . cfr. A iol 1 0572 ff . Li rois a fait ses bries,les

cartres saieler De par toute sa terre fait ses barons mander.27 1 8. Amsezuna : Am seduna in Urkunden a. 899 . 958.

(Gallia Christ. VI . Ins trum . E ccl. S . Pontii p . 76. E co] . N arbon.

pag. 2748 P corr. ab solvre .

281 2. corr. los statt l’os .289 1 .

„assen sie etwas diese Nacht und es gab auch welche

di e Nichts assen.

2990 . Die Lucke in der Vorlage von BP nach tot entorn

hatte zur Folge dass e de bonus herbas e de fiors zu'

e p auseron

gezogen wurde und e p auseron wegen .I I . tina s wiederholt wurde .

3006 ff. E in kurzer B ericht über das Wunder der Consecration des Klosters (auf der Darstellung der Gesta beruhend) istin einem Brief König Karls des Fiinften

,in d em er die Be

sitzungen d es Klos ters bestätigt,erhalten : quodque monasterium

huiusmod i p lasmator omnium consecravit et descendit ibidemangelorum et archangelorum universa multitudine sociatus

,cuius

umbrae mannum impressio (welcher E rs cheinung Händ eab druck )maiori altari iamd icti monas terii in signum consecrationis ba ius

modi clare liquet (Mahul II, pag . Nach M ousket v. 3394 ff .weihte Jesus auch die Kirche von Aniane eigenhändig.

3063. Plus une grande coupe séparée de s on pied dictela coupe de Charlemaigne estant d’argent vermeil“ : Inventar desKirchens chatzes von La Grasse von 1 663 : Mahul . Cartul . II

,

421 cfr. über ähnliche Karl zugeschriebene S chenkungen : Müntz„La légende de Charlemagne dans Part du moyen-age

“ in E tudesiconographiques et archéologiques 1 . séi ie Paris 1 887 p . 96 ff.

3077 .„Plus un livre des E vang iles qui nous a esté dict

avoir esté baillé par Charlemagne, convert d’

yvoire et les bordsd’argent fa<; onné avec des pierreries avec son estuy

“ Inventarvon 1 663.

3096. un libre,qu’el avia fait zd amit ist wohl die Turpin

zugeschriebene Chronik gemeint.

a lbirar refl ., glauben , meinen 1 788 Rayn . II

,1 1 1 Appel : Prov.

Chr. Glos sar.A lcayt, A lcafit, bald fälschlich als Name aufgefasst , bald als

Titel : 802 ,1 936 (LG A lcayum) 21 7 1 (BP A lcac im) 27 1 5

(A lcaym LC A lcayum) .a legrament, Fröhlichkeit 2498. Rayn . IV

,53. Levy I . 50 .

a legri er, Fröhlichkeit P 2944 (B gaug) 3033 Rayn. IV,53. Appel

Chrest. Gloss .a lmoyna , Almosen 1 435. Appel Chrest. Glossar.a logar wohnen B 2924 . Rayn . IV . 90 .

a lunhar,refl . auseinandergehen , von zwei Kamp fenden ,

die sichzum Kampfe aufstellen 2260 . P 229 1 . Rayn. IV,

97. Levyamarvir

,geben 1 944 . Levy I

,55.

amenis trar,auftragen 296 Rayn. IV

,237 drittes Beispiel.

amiguablement, freundlich 213.

ami lorar de intr„durch etwas sich verbessern

, gewinnen P 2509 .

amones tar ale. ren, lehren 1 29 1 Levy I 59 amonestar 1 .

amont aut adv„oben (sus lo p ueg) 1 7 12.

amor (em p er d’

aysso) , deswegen 874. 1 234. P 1396. 1504 .

2081 . 21 1 1 . 297 1 . 3060 . Levy I,59

,amor 2.

amp aranssa , Steuer für gewahrten S chutz 2355 (P emp arasa) . LevyH

,326 Du Cange : tuitio s eu p restatio pro tutela et

p rotectione.

anar trans . umgehen 1295.

anguarda , Wachtposten , als O rtsbezeichnung : Ang . R otlan

(LO E ngarda R o toland i, R olant) 1 359 cfr. Vida de S . Honorat,

XX (von Sardou übersetzt : guet , lieu d’

ou l’on regarde auloin) Rayn . III

,426.

anueyt (ad) , heute Abend 1 769 .

ap oderar, überreden (LC ad hoc non p otuerunt induci) 4 18 ; refl .

mächtig , gewaltig werden, von der S chlacht (LO torneamentumrobur accip iens) 1 812.

ap res de, nach 59 1 . 1353. 2021 . 2553. 95. 3096,Rayn. IV , 637.

ap rep de mit Zeitangaben, um herum 2638. 2729 (P pr0p) .d ’ara

,fortan P 2960

,Levy I

,76.

a re, Gewölbebogenardi t d

’armas

,kamp fesmutig 1 153

aremenar,zuruckbehalten P 31 1 0 (Rayn. IV

,1 9 1 ubersetzt „

conduis it

,der Sinn ist

„behielt bei sich“

,LC retinuit secum.)

M istral : arremena = conduire,arréter. refl . Halt machen

P 291 0 .

aride,Schlachtruf M ars ile’

s 2645. cfr. Chanson d’A ntioche ed .

P. Paris VI,884 und Anm . B d II

,p . 1 22 : Sarrazins assalirent ,

ses ont fait esvei ller Aride ! Aride ! hucent,Mahons ! quex

d estorb ier.

“ D er Ausdruck in den Gesta ist offenbar eineepische R eminiscenz (s . Godefroy I, p .

armar,ruhen

,rasten ? P 1 879 (no pausera ni armera) .

aroma ti c (P aramat ic ) Balsam 1 006 (P romatic) 1 062.ashaussar, erhöhen 45,

n

asp irar, hauehen (vom letzten Atemzug des Sterbenden oder istetwa e3p irec zu schreiben ? LO exp iravit ) 937 .

a tendar,refl . sich lagern P 2805. 28 12 Rayn. V

,323.

a ti lar,ausrüsten P 1 680 ; Rayn . V

,362 übersetzt “disposés .“

a trayt (fa i r) , sich nach etwas richten 1 866. Levy I,97 . (de ben

fai atrag qu’a testemp s fag richtet s ich nach dem

Guten wie sie immera tres ta l

,ebenso 432 (P quo meseys) Levy I , 98. Appel Chrest. Gl .

auberc,neben ausb ere 703.

aulhment,in elender Weise P 2834 .

aa sen de,vor den Ohren

,in Gegenwart von 20 15.

autrej ar ad ale. ren : beiflichten 1 097 . 1456.

aver refl .,s ich benehmen 1 51 4 . Levy I

,1 1 3 aver 2.

banhar,benetzen P 3028.

beylles (se metre) d’alc . ren

,sich um etwas kummern P 1 053.

entscheiden P 2183.

bla s femar,schmähen

'

P 1590 . 1 833 Rayn. I I,224 .

B eysxeda ,nicht „

foret,bois “ wie R aynouard II, 24 1 ubersetzt

,

sondern als O rtsname aufzufassen 1 321 .

bonesa, Güte , Gnade 932. 1 1 0 1 . 2573 Rayn . II

,236 Appel :

Prov. Chr. Glossar.bosaber

,Wohlgefallen 569 . 897 (gran bosaber) 1 390 . 2152. 21 87.

251 6.

brega , S chlachtgetummel , S chlachtgedrange P 1661 . 2386. Levy I,

1 63, brega 1 .

brude,Lärm , P 8 19 (B brutle) .

brugi t, Lärm,

'

P 698 (B brutle) . M istral s . v . brut. Du Canges . v. brug itus .

brus tia,Kasten

,107 1 . 1 082 4 (in L C p ixis u. bursa) 3 . Du Cange

ein Beispiel :„O pferstock“ fr. trone (dieselbe B edeutung hat

afr. brustie in d em von Godefroy angeführten Beispiel) .brutle

,Lärm

,Tumult Levy I

,1 7 1 .

cap ,Kop f, als S chwurformel : per mon cap. P 1 837 . E nde1 025. 1 142. a cap de

,mit Zeitangaben

cfr. a chap de .I I . anz'

: Sermons et préceptes relig. ed. Cha

baneau Rev. d . l . rom . s . M istral s . v. cap . Du Canges . v. caput 2 (ad caput .xv. annorum) .

cap ela , Altarschmuck 3073.

cap i tel, Säulenkap itäl B (P capitols) ; S aule oder Altarplatte 554 .

carament (pregar), innig 2961 . Rayn. II,330 . Appel Chres tom .

3 649 .

Cas ler,O rtsname 680 . 759 . 763.

caucela,R el iquienschein 1 056 8. 1 069 s . M istral : chausselo . Du

Cange cap sella s . v. eap sa 1 :

casura , Fall P 2272 (B casuta) .cava , Graben 1 586. 2026. Rayn. II

,365. Levy I

,231 .

cava layria , ein Flächenmass 1 293 s . Du Cange eaballaria 2. Ritterschaft P 1 296. 2497 . 2583.

cert, bestimmt 2354 Levy I , 246 cert 1 .

p er cert, gewiss , sicher 523. P 2501 . 2508. Appel : Prov.

Chrest. Glossar.certanament

,gew iss

,sicher 1 77 .

certas, gewiss , sicherlich 2508. Levy A ppel : Prov. Chrs t .

cikola, Sattelgurt 2262 R aynouard 1 1 , p . 377 . Du Cange : cingla

cinglar, gürten 2639 .

d as,en un elas

,einstimmig P 1 055 (en una votz B ) s . Levy I ,

258 elas 2.

c laus tri er (prior) , Kloster-Prior P 2095.

e lerecia,Priesterschaft P 50 1 (B clerc ia) . Levy I

,262.

cofisar de, vertrauen auf 453.

s e cog i ta r d’alc . ren

,nachdenken uber etwas 1 052.

co l, Hügel 1 690 Rayn. II

,438 s . M istral con.

coltivador,übertragen : Pfleger 1 100 .

colump na , Säule 1000 .

Comba , O rtsname 755. Comba escurq 1 773 s . M istral CournboE s cura Familien und O rtsname (in Herault, Gard , Lot , Dordogh e) . Du Cange : cumba (gascon . Texte) .

corrriraable

f

2

Pgebührend ,

schicklich 620 . 21 1 1 B (P covinab la)2959

comp arar, car conrp arar, teuer bezahlen, bussen 2241 . Appel :Prov. Chr.

comp liment, Fulle 456. Levy I,305 compliment 2.

comte,fa ir comte de

,auf etwas rechnen P 2207.

eemuna,Gemeinde 2873.

eemuni a, Gemeinde P 2344. 2873. Rayn . IV

,289 . Levy I

,31 4.

concordar. es ser concordans,einig sein 1622.

concordi a (far) ab , Frieden schliessen mit 2331 .

conduchi er,Gast (LC conviva) 1 266. R ayn. l l

,456.

contras t (rendre) ad alc., Widerstand leisten 2347 . (P eon

tras tar) .converse ti b

,Benehmen (lat . habitus) 492.

cer (metre), aufmuntern P 221 0 . 2214 . Levy I,359 cor. 7 . donar

voluntat e cor e sen de m it Infin. : geneigt machen P 24 1 0 .

com,E cke 1 081 M istral cer

,coin

,angle

„Du Cange : cornu altaris .

corena,Tonsur 1 250 cfr. Du Cange coronas facere

,dare donner

la tonsure (afr. Godefroy : coronne) .coronda corunda

,S aule 424. 959 . P 1 064. 1 073. 3050 . Rayn II

,440 .

Levy I,373.

cers . son sors, p ersonlieh Levy

denkt an cors cursus, gegenüber R ayn.

’s Ueber

setzung „de sa personne“

,d ie jedoch zu halten ist.

cers (de) , schnell eilends 2422. 2658. Levy I,382. A ppel : Prov .

Chres t. N°. 49 , 30 „vai tost, de cors , ten via . a cers de

dep artiment , Scheiden 1 407 . Streit,Kampf? P 2287 R aynouard

IV,p . 439 letztes B eispiel.

desej ar, wunschen, begehren P 25 12. Levydesones teta t, Unanständigkeit, Unschicklichkeit 2395. Levy II

,229 .

des ti

qa,Bestimmung 334 . Rayn. III

,29 . Appel : Prov. Chrest.

ossar.

detolement,Abhauen B 1 808 (P tolement) Levy II, 1 86.

detrencament,Abschneiden 2097 (P trenquament) Levy II, 1 87.

deumar,den Zehnten erheben 583. Levy II

,1 47 s .

deume,Zehnter 507

d i char,dechar

,vorschreiben P

_424. 428. Levy II

,238 d ichar 5.

dinnar refl .

,frühstücken P 1 746 (B manjarey) 1 751 . 1 9 1 1 . 1 961 .

Levyd iuua t

,der gegessen hat Levy II

,252.

d iuolhos (de) , knieend 20 1 8 (P de linho los ) .di tar

,werfen B 2362. Levy II

,253.

donar en terras,zu B oden s türzen P 1 853 (B aneo a terra) .

ab alcu,zusammentreffen mit 1 965 . 2232. Levy I I

,283 donar 12.

sobre aleu über j emand . herfallen P 759 (B dar sobre) s.M istral : donna dessus .

se dauer,cara de für E tw . sorgen 31 7 ; gran gaug : sich über

etwas freuen 775 . 1 939. 21 85. 2368. 2402. 2685.

bosab er , Wohlgefallen haben an etwas251 6 ; so latz e deport 1 1 1 ; gran temor : sich sehr fürchten vor1 000 . 1 709 . 1 939 . meravelha : s ich wundern über 330 .

3080 ; gran dol e gran ira : traurig und zornig sein 2405.

Levydormidor

,Schlafraum 969 . 3004 . Rayn . III

,74 .

dup tador, zu fürchten 1 628. s . Levy

efiermayria , Krankenhaus 9 70 . Du Cange : infirmaria.

emp arar, besetzen 1429 ; erwarten P 1 596. 25 17 ; aufnehmen 2698.

P 2797 Levy II 376.

emp arasa , P 2355 s . amp aransa .

eroblaus ir,emblaus ir

,trans . in Staunen s etzen P

2204 . 2375 . P 3031 embalaus ir (B esbalaus ir) .encantar refl .

,neigen 2425 (P encantelar) M istral encanta v. a.

pencher (gaskon.) cfr. S tiebel : Beiträge zur Lexicographiedes altp rov . Verbums Ausg. Abk . LXXXVI , p . 7 Nouletet Chabaneau : 2 Manuscri ts s . v. eantel Levy II, 427 .

encantelar s . encantar.

encaus,Verfolgung P 1209 . 1 582. 1780 ; cfr. R aimbaut de Vaqueiras

Brief I an B onifaz I ed . Schultz v. 38. Levy II 432.

eucaussament,Verfolgung P 1582.

endenh,A erger B 2040 (f.

endevenir,s ich zutragen

, geschehen P 776 B (P refl.)P 1234 (refl .) BP 1 432. 1 755 (refl .) BP 1 763. 1 787 . P 2003.

2186. 2404 (refl .) 29 16. s . Appel : Chrest . Gloss . M istral, Aza'

1‘

s

s . v. endevenir (se s’end even s ’il arrive jamais). ende

venir s e d’ale . ren : übereinkommen über P 2277 .

endotar, mit E inkünften versehenendreyt p raep . : gegen mit Zeitbes timmungen 1 642. 2125 B 2942

(P vays ) 2994. Rayn. V,75 zweites B eispiel. Levy II

,474 .

endreyt adverbial, in der Richtung : endreyt entro 794 .

eudressar, lenken 3 120 . Levy II,475.

enflamarnent (übertragen) B egeisterung 1 94 .

enginhar, aussinnen 306. Appel : Prov. Chrest. Gloss.euteci o Vorhaben ? P 651 .

entrep ausar, einschieben 1 6 18.

eu treta lhar,ausschnitzen 3082. M istral : entretalha découper.

entretant,unterdessen 1 36. 2395.

entrevirenar,umgeben P 3098 (Rayn. V

,551 environar zweites

Beispiel zu streichen) .enva s ir

,verletzen 2846.

enversseta t,Widerwärtigkeit 31 21 .

error,Irrglaube 2244 cfr. Vida de S an Honorat cap . 44 vom Ketzerglauben der Manichäer.

escamp ament, Verg iessen 731 . 1 808. 1 980 . 31 23.

escarn,Spott 24 1 3 (toner ad es carn

,spotten über) .

escomeugament, Kirchenbann 4 1 9 (P escomergamerzt) 990 .

escond ir,vorgeben 2834 .

s’

esdemetre vags , angreifen 2268 V. Flamenca Glossar. esdemessa

(P endemes se) .e3p a ssar, sich ereignen P 21 43 cfr. M istral : eSp assa , se passer.esp erar a mit Infin.

,erwarten 1 17 1 (P Inf. ohne a) .

esp ert de, erfahren in, der umzugehen we iss mit 1 845 ; esp ert adv .

,

rasch P 2232 (Adj . Appel : Prov.

eSp essej ar, zertrümmern P 81 1 . 1 661 . B P 21 73. 2445. P 264 1 . 2763.

esquela , Glocke (oft ‚in Flamenca) 1 676. Du Cange esquilla.

esser,reflexiv P 2405.

es tab

l

ltr,e9

inrichten 2545,unterbringen 2128 (ist etwa es tablatz zu

establi r de, (eine Festung) ausrusten mit P 1 356.

es tar,sich lagern 1 02. 781 . 830 . 1 849 (refi .) 2446. 2540 . 2847 . mal

estar : unpas send sein B 131 4 . s . mal-estar. refl . abstehen vonP 1 336

cfr. Suchier : Denkmäler I,228. Bertr. de Born 28

,6.

es trechura,E nge 556. 61 9 . 1 0 1 1 (P estrechi essa) .

es trechi essa,E nge P

es trer1her,rings umschliessen 526.

eya Interj ection 2239 Rayn. I II,245

famej ar, Hunger haben 1 746 s . Stieb el p .

fami liar Subst . Freund,Genosse 31 07 .

far se f. vays alc ., sich stürzen auf 2300 (Breviari d’amor v. 250 12)

f . s obre ale . herfallen über P 79 1 . liefern (von einer Geldsumme) P 2354 , überbringen (eine Nachricht) P 2759 .

fa ssedor thunlich P 527

fas ti (teuer a ), etwas verschmahen‘

? B 2334.

fazedor,E rschaffer 1 1 69 .

feni (teuer p er für nichtig halten 2045.

fermer la batalha,den Zweikampf beschliessen 2835 .

ferr, Lanzem p itze 2292.

feusseta t, Vasal lentreue B 1 10 1 (P feseutat).fonsament, Fundament 548 (übertragen von Jesu , qu

es cap s e fousa rnens

,Suchier D enkmäler l

,

for, ausser 240 (P mays) Appel : Prov . Chrest.fort adv .

,allgemein den hohen Grad angebend 613.

1 893 u . s . w.

frut, Frucht, Nutzen (senes frut zwecklos) P 2338.

ga i ti l, Hinterhalt B (P agayt) (M istral : gaehi l, lieu d’oü

l’on guette,guérite en languedocien) .

gua lhardament , kühn, mutig 889 .

se guardar que, darauf achten dass P 1 353.

guargar , beladen 347 (v . S tieb el : s . v . gargar) .

gazanhar, die Bedeutung „avancer

,faire du chemin“ Rayn III

,450

zu streichen 594 (guasanhem tr0 p) .geoda , geuda , Burgermil iz, Fussvolk Chansondes Albigeois

,mehrmals . cfr. Gir. d . Rouss . traduction

P. Meyer p . 268 note 2. Flach : O rigines de l’ancienne FranceII

,p . 4 14 A nm .

gieu , Kriegsmaschine 1 39 1 . 1433. Rayn. III,p . 455.

gi tar la s guardas, Posten ausstellen (lat. ejectis excubns) 281 0.

gola (rnentir p er la ) d’alc . ren

,in B etreff einer Sache lügen 2834.

gra ses c (foe) , griechisches Feuer 1 589 . (P grassee) .de gra t, gern. P 1 1 48 (cfr. de son gra t : 2 manuscr. ed. Noulet

Chabaneau VI . v . 168. M istral s . v. grat) .greu (es) ad a le de

,es thut einem leid um etwas 2243.

de gu i sa , derart 1 889 .

kivas,ivas

,schnell Herrn Prof. Levy verdanke ich

folgende weitere B elege : Vie de S te . Marguerite v . 1 96 s .Chabaneau : Revue des 1. rom 11 . Anmerkung. Catal .ist das Wort nicht selten s . M us safia : „

die catal. metrischeVersion der 7 Weisen M eister“ Glossar. M orel-Fatio : Romania X

,278

hora,d

’aquelha hora avant : von nun an P 397 . d’esta ora avant

von nun an P 620 . d’esta ora e nant P 2936. qualqu’ora

irgend einmal 1 84 1 . sela ora : als ann P 4 19 . 800 . tota orastets

,immer 582.

iucremar,verbrennen

intrant,intrare E ingang 1 747 . 2758. 280 1 eft . M istral : intrant .

s’

er1 intrar,eintreten

,s ich flüchten in 2061

menar p araulas , ein GeSp racb führen 262.

meravelhas,m it esser unp ers . es ist einWunder 700 . 799 unp ers .

und reflexiv 1 163. P 1 986 (B meravelha) 2002.

mem oria,Bewusstsein 2847 P 2965 .

mesclar refl .,handgemein werden P 1931 . 2092.

messergua ,Lüge 6 16. s . Rayn . IV p . 1 1 6 (wo zu s chreiben ist

lo maes tre de la es tori a ses mesorga) .mes t (de) , unter, zwischen P 1 853 (construiert wie entre in entretotz

,Alle zusammen) .

mes ti ers : aver rn . ad a la, p ers onl . j em . braucht

,bedarf 500 .

mes ti ers : fa ire rn. ad a la, p ers önl . , etwas thut jemd em Not 545.

P 1 020 . 1 1 53. P 2975. 93 31 1 1 . (cfr. M istral s .v . w es tie

,aeo me fa i w es tie) .

metre avant,vorhalten

,vorbringen P 2338.

w i eg (en aques t), unterdessen P 2395. 2452 (B entretant) 2975.

m i ten,tausendst 76.

m i lhorar ad ale . ren,etwas verbessern 1 307.

molhes ir,benetzen B 3028 (f.

man : tot lo mon de, Alles P 21 75. 2643.

monestar,zeigen P 2109 .

montardi (fa lco) , Bergfalke 21 79 (B montargi s) cfr. Flamencav. 4424 . fa lx montarzi s Appel Chrest . Glossar.

merteudat, Gemetzel 1829 . 1 980 . 2096. P 2435. (P mor

taudat) .mostes i a ? 731 .

s e mudar,hinziehen nach P 2807 (eft . Flamenca

mu lteta t,M enge P 783. 3007 (multitut) v. Rayn. IV p . 251 .

novas (aver) sich unterhalten P 2936 ; unp ers . P 270 1 . aver sasnovas P2581 .

obedi enssa,Kirchenregel ? 1 79.

obrar,erbauen 499 .

ones tarnent,ehrenvoll

,schicklich 821 .

ap s fa ire son op s ad a lcun de, jem . das Nötige geben an P 1 020.

1 427 . B 2556 (cfr. Cr0 is . d. Albig v . 3297, que i agues sos

ops) aver ops aleun : j emanden brauchen 1 329.

ad ap s de, zum Zw ecke von, für P 426 P. 554 B 2655.

mit Infinitiv, um zu Appel Chrest . Glossar.ora tori

,ora tor

,Kapelle

ornamenta,Schmuck

,Ausstattung 579 .

p aga t , zufrieden, froh P 394 . 2155. mal paguat 1 786.

p a li da , Staub P 381 .

p arti da , Partei P 2050 . Appel : Chrest .: Glossar.p as : a p as , im Schritt P 2768 cfr. lo p as „

im Schritt“ Appel Chr.I,255. 10 gran pas : 2 M ss . ed . Noulet-Chabaneau Rev. des I.

rom . XIV,52. Breviari d ’

amor Glossar zu v. 231 95 f . Aza‘1'sübers . fälschlich (Ne meneron lo filb de Dieu A l’ostal d ’Annalo gr. p .) „p remiérement

“ statt„rasch“

.

p assar de, übertreffen an P 1 578.

p auc, a per pauc, beinahe 2847 Appel : Chrest. Glos sar.p ena , Pelzwerk P 2569 (B pels) Rayn. IV

,409 . Du Cange : penas 3.

pannus 2.

p er que, wie sehr auch P 3037 (cfr. franz . pour que)Rayn. IV

,51 3.

p erdea Rayn. IV,5 1 7

,2 zu streichen

,P hat perdoa.

p ensar refl .

,seinen S inn richten auf 975

, glauben P 1 788 (M istralse p ensa languedocien : p enser en soi) p esar d e : sorgen fürpflegen P 1 990 . 210 1 . BP 289 1 . P 2925. 2975.

p erfi (a la ) , zuletzt (M istral : a la p erfin) Rayn . IVp . 332 a la p ar/in.

se p ertener a,gehören zu 3009 (P p ertaynhi a : Citat Rayn . V

,

p . 300 unvollständig : tot cant a la sagra ss i o delh monesti erse p ertaynhi a a fa ir gehören, gebühren) .

p es (esser em ) , aufrecht stehen P 1 304 ; teuer em p cs , aufrecht s rhalten P 3089 . Rayn . IV p . 470 .

p essa , Zeitraum P 2503 ; p essa avi a,vor langer Zeit 837.

p ess’

a adv.,schon lange 1 427 . 1 846.

p i stola , E pistel 31 00 Rayn. III p . 1 33.

p i tra l , Brustriemen (des Pferdes) 2263.

p la adv.,langsam 2768 (M istral : ana p la) .

de p la ? 230 1 .

p lei ar de mit Infin.,konnen ? B 1840 (P podia) .

p ost , Rayn. IV p . 61 7 nicht„p 0 teau

“ sondern Buchdeckel“

p rendre unp ers mit Dativ der Person, es ergeht einem 232. 2764 .

P 2893,29 15 6.

p reyla tz , Prälat 1 123, P 685 p realatz, B p relatz .

p rima , erste Stunde 2726. Aza'1‘s : primo,prime

,la prem1ere des

heures canoniales .p roessa , ein wackeres Wort P 2604.

p uej ar trans ., heraufheben P 1 039 .

p uenhar, versuchen, streben B 305 P 2304. Rayn. IV p . 598.

quart_ump rar R ayn. IV,8,23 zu streichen P hat car eump raras .

se querelhar de , sich beklagen uber 1 949 .

querent (aver en inst et en) ? P 239 I .

se racar de,bemerken ? P 1 782.

ra sar,zuschütten 1 586 (cfr. Aza1 s : arrasa

,mettre l ’as sise d

’un

mur au meme niveau,eomb ler un trou

,une tranchée . M istral :

rasa : raser,enterrer. Du Cange : rasare 1 (valla rasare Ur

kunde a . 1209) Godefroy s_. v. ras er.

_raso p er que quar? weil P 2006. 2158.

ra so y a,es ist Grund zu etwas P 250 1 .

reculi r refl .

,sich zurückziehen P 2804 .

refermar las tors, die B esatzung der Turme verstarken P 1 678

(Rayn. III , 31 6, 21 , messero V s irvens statt menero) .eröffnen

,kund thun P 31 1 1 .

refrechor, S p eisesal 969 . Rayn . I II,p . 315 s . v. effermaria Du

Cange : refectorium.

R eg (Porta) , ein Thor von Narbonne 81 7 . 1 376. 1 869 . 1 969 .

2197 . 2435 . 2803.

rep a ss imar refl .

,ausruhen P 28 12 Rayn. V p . 86. M istral : re

pasima,se rep . : se radoucir.

resond i r,ertönen von 274 . 484 (P reyssondi a) Rayn. V

,p . 265.

resp ondr

&z a

, Vassallend ienste thun 1268 cfr. Du Cange s . v. respon ere .

ressuci tar intrans. auferstehen 2979 (cfr. 2 M anuser. ed . NouletChabaneau Hs. B . V

,v .

restaurament,Wiederhers tellung 495 Rayn. VI

,37 .

restaurar de,wiederherstellen von

,retten von P 1 800 .

res ti tuir alcun,gesund machen 1 573.

revirenar,umgeben 3098 (cfr. Breviari d ’

amor

ri cosament,kühn

,stolz 2826.

rodet,Pfad 704. 754 .

rota,Weg (B eta B evina als geograph. B ezeichnung) 750 .

so a rrufa (corr. a trufa , Conject. von H . Prof. Levy)241 5.

saber b o ad aleun : gefallen B 1 41 7 P 2467 . Appel Chrest:Glossar.

saber malh ad aleun,missfallen P 1426.

sagnayri a , Krankenhaus 972.

s ami t, Gewand (aus Seide oder Goldstoff) 21 78 Rayn. ein B ei

s 1 e

ses sa%buda,ohne Wissen 1 726 cfr. Bertr. de Born ed . S timming

1 2,40 A nm . a saubuda.

scolar,Schüler

, S tudent 200 .

segudar, verfolgen 2859 .

semblansa,Zeichen

,B eweis (per sembl . d

’amor) P 2743.

s emblant : s . m ’es

,es scheint mir P 29 1 6.

sencha,Gürtel 2851 Rayn. II

,p . 376 seynera zu streichen. P hat

entro la seynsxa B sencha .

sens : no seria sens d’anar lay,es wäre unvernünftig B 1 629 (P no

scria savies sa) cfr. B ertr. de Born ed. S timming XVIII, 37,si l’es sens .

s entir,bemerken P 1 775.

sep ta t que, ausser dass P 2354 .

serra : S erra R oj a , geograph. B ezeichnungservi a : Hindin 321 .

tat : en tatas,auf alle Falle P 2786.

tra ire, ertragen , erdulden 297 1 Rayn. V p. 399 cfr. B ertr. deB orn 34

,31 f.

tramp ot, Lärm 221 . 2229 .

tremar Rayn. V p . 414 . zweites Beisp i l. temor.tresp assadar, vergangl ich 204 .

trincad i s, abgehauenes Holz , das Abhauen

'

221 (P trenquad is)s . M istral : trencadi s

,chablis

,bris

,choses tranchées .

tri s tar,Traurigkeit P 2204 .

trayta , Forelle 1 031 (P trochi as) .tran

,Gewitter 700 .

utana,Oktave; Z eitraum v. 8 Tagen 2975 (P octava) .

va ledor,Helfer

,A nhanger 2333.

va lenssa,Hülfe 2579 . Rayn . V

,464.

negada (tata ) , immer P 2361 (Breviari d’amor : v. 20637 tota

negada toute fois,touj ours) .

nij ayre : a totz fa a vigayre que es“schien , dass P 465 (B fa

vegayre) . vigayre iam dana que, es s cheint m ir P 1 0 1 1 .

vens ir, besiegen ( in vens iran,vens irem , vens irey) P 649 (B ven

eeran) 655 (B vencerem) 2072 (B venss eriatz) .car nendre

,teuer verkaufen

,büssen lassen 1 160 2212. 291 7 .

de venguda ,sofort

,beim ersten Angriff P 767 .

1 590 . 2039 . 2232. 2273. 2823. 2855. a la venguda P 1853 Rayn . V p . 487 .

venir a (unp ersönl . mit Zeitangaben) es kommt zu : .VI . jornscomp l itz 522 (P venga .VI . iorns ) al mati P 1349 ad un anB 2935 c fr. quant nena a l tere i arn : B aimb . de Vaqueirasv . 50 .

nertuas,wund ertbätig 3087 .

vertut : en vertut de,im Namen, Kraft einer Sache 1 79 .

vescomte,Vizegraf 59 .

vesentre de, vor, in Gegenwart von , 2486 B 2851 (Chanson de laCrois . d . Albig. v . 1 0 18

„vesentre tat la p able : voyant, en

présence de,formé comme esci entre, seguentre

“ P. M eyerGlossar.)

vesen de, in Gegenwart von B 9Oß . 1 864 (P aesan demes t totz) B 2039.

2248. 2378 . 2649 . P 2650 . 2666. 2851 . 3055.

vestimenta , Kleidung P 1 074 (B vestir) .ves tir subs tant . Kleidung B 1 074 . 1 450 . 1 794.

ni a dreyta ,geraden Weges P 2388.

vi tup eri , S chande 1 8358 Rayn. V,p . 560 .

nal,vuo l : p er man nal

,m it meinem Wilen B

am mo vol P 1 885 B 2074 .

volunta t (de) de alc . : mit Willen von 2531 .

A brivatus,König von Segovia 599 (LF A bsuatus C A ssuatus) .

S . A dri eu,608 (LOF Andreas) .

A layran, einer der 7 E remiten (aus S . Omer in Flandern) 1 94 .

A leysaaandri , marokkanischer Ritter, Gefährte B orrels 1 933 (LGAlexander B A lixandri ) .

A ly, s arrazenis cher König von Arles 638 f. BP.

Ama ldran,sarrazenis cher König von Segovia 1 966 (P Amald iran) .

Amedan,Bruder der sarrazenischen Königin O rianda 2066 9 1 9 8.

(LOF Jus teamendus . cfr. Jus tamont,Vater

Guiteclins in M ainet : Roman. IV . 31 9,vergl. XI

,493 ff) .

A ncelmes de Proys Provins) : einer der 12 pairs 55.

S . A ndri en d’E s coss ia 2553.

A ngeli er, einer der 12 pairs 55 (LC Gelerius) .A rama

,ein S arrazene 265 1 (LG Barrama) .

A rahi lan, sarrazenis cher König von Tet ragona 644 .

A rnaut de Berlauda Vater Aymerie’s 1 997 . 2023 (LG B eulanda ) .

A rp in ,ein S arrazene P 1 814 (B Rapin) Harpin

,A rpin in den

Wilhelmsep en (Charrois , A liscans , cfr. I N erbones i ed. IsolaIV

,1 4) auch A iol 580 8, Iwain.

A tenan,ein S arrazene 2862 cfr. Athenas A ymeri de Narbonne ed .

Demaison v . 3605 (einer der 1 4 sarrazenischen Könige , dieNarbonne in der Abwesenheit A ymeris angreifen. VariantenA tamas Adamas) A lis c . 4469 Baudus l i fels

,A iquin et Atanas .

A ugier Danes (LC A ugerius Danesa s ; 386 A danensis L ,Auda

niensis 0 ) einer der XM pairs 56. 1582. 1 595. 1 789 .

18 15. 2652.

A ugi er de Normandia, christlicher Held , begleitet Roland aufeinem Zuge nach Catalonien

,wo er fällt 612 c fr. 387 .

A urelet,sarrazenischerKönig von Denia (Südostküste von Spanien)

844 .

Die Hinweise auf historische und epische Quellen,die

keineswegs auf Vo lls tand igkeit Anspruch machen , sollen nur diein der E inleitung aufgestellte Annahme eines Zusammenhangs derGesta mit d em E pos stützen . Die Namen sind in der Form derHs . B aufgeführt.

A ymeri c, Herzog von Narbonne 7 1 7 . 1996. 99 . 20 1 6 ff. 2054.

2270 . 2436 89 . 9 1 . 2607fi‘

. 2836.

B ahomet,M ahomet 1 693 (LG M ahometus) .

B a lda chi (Badachi B ) , Ahnherr der jüdischen Könige von Narbonne 2358.

B a ldra e (P B adrac) , sarrazenis cher König 1 197 . cfr. B a lduc,

B a ldus Alise. Coven. Viv . ; Budac : Vida de S . Honorat ed.

Sardou p . 4 1 . (ein B a lduc : Wilhelmi Tyr. Historia in H is tor.

des Croisad es I , p . 1 57

B a ldretus , sarrazenischerKönig von Tudela 1 813 f. BP (F Blandet) .B a ligan, sarrazenischerKönig von Saragossa 845 (LC Bal ingandus )

286 1 (LG Bel ligandus ) Baligand im R olant u. s . w .

B a lneu,ein Sarrazene 1821 (P Balnieu . LC Balnaleum).

B arretus , s arrazenischer König von O range 636 f. B P B arrez

Charrois d . N . v. 51 9 (einer der Könige von Nimes) . B arréib . v . 1233 (S énéehal des Königs v. Nimes) Cov . Viv. 1 84 .

B arey, sarrazenis cher König von Portugal 849 (LC Bartius ) .S . B asala

,ihre Reliquien von Turpin d em Kloster La Grasse ge

schenkt 1 078.

B ecan,sarrazenischer König von Lerida 85 1 s . Anmerkungen.

S . B enaseyt 365.

B engian,sarrazenis cher König von Toledo 851 (Beragiosus LC).

B erengari us , christlicher Ritter 1 825 (BP B enganus ) .B ernardus

,Abt von La Gras se

,der den Text der Gesta zu

sammens tellen liess 27 f. BP.

B erna t,ein Blinder

,bei der E inweihung der Kirche von La

Grasse geheilt 3042.

B ertholmi eu,einer der 7 E remiten (aus Aegypten stammend) 1 98.

B labet , sarrazenis cher König von Gevaudan 639 .

B orrelh de Camba es cura,ein S arrazene 84. 1 802 ff . l 90 1 1f .

2027 . 221 0 . 2226 1f. B arrel,B arreaus der Wilhelms

e en.

B aves

ps enes barba (la ca t fa de N ormand ia ), einer der 1 2 pairs 56,

Vater Girards von Vienne in der Karlamagnus saga (v. B ibl.d . l

’E cole des Chartes 5. s érie V p . 92. A iol 8955.

9507 (Beve sans barbe) .B raham

,princeps dels S arras is 21 72 (LG A braam . P Abram) ef t .

legatus Amirati A braham, qui in confinio A fricae in Fossato

(S

:

S

: Ii

‘ ez) p raes id erat . E inh. Annales ad a. 80 1 P ertz . M . G .

‚1 90 .

E rivan,sarrazenischer König von A ustorga 848 (LC Bruandus ,

Bruondus . F Bramaud) corr. B ruian ? cfr. Bruiant d’A rguemor

Gov . Viv. 1 724 . Bruianz des Illes : E rec und E nid e 6730 .

B ruaventum,Bruder M atrans , Herr der Porta Regia von Nar

bonne 1 526. 35. 60 (B Bruantum) 1 820 .

E p op ées IV ,323 A nm . Ferracutus : Pseudo-Turpin C. XVII.

ed . Castets p . 27 Anm .

Fi lamena , vermeintlicher Geschichtsschreiber Karls des Grossen,als Gewährsmann für eine E pisode der Gesta zitiert 61 4 .

Fra let, sarrazenischer König von Granada 850 .

Frenegan s . Ferragut , sarrazenis cher König von N azera (B Nazaret f. P) 847 (LC Fernegandus) . Vassall Mars iles 2861und Herr des Schlosses M ontagut 29 1 1 . 20 . 24 . 30 .

Furen,sarrazenischer König von Lodeve 639 (LC Fureus)Faurré der Chansons de geste .

Fustenet , König von A lmaria (j . Almeria) 2093 (L Furetum.

C Fusterecum) .

Gaynes : Ganelon der Karlsep en ,nach der corrup ten Stelle der

Gesta wahrscheinlich Schwager Karls des Grossen 895.

Guarantus,sarrazenis cher König von A gde 643 (LOF Quarantus )

768 (L Gruarchium 0 Gruarebium) 773 (L Gruaeri a f. CF ).Gari

,ein Blinder

,bei der E inweihung des Klos ters geheilt 3042.

Garni er de M anglan , Grossvater A'

ymeries 1999‘

(L0 Garinusde M onteclari a) Garin de M antglane.

Gayfre de B rudega l, einer der 12 pairs 56. 1 823.

Gagnier d’

A lvernha,christlicher Held 1 825 (P Garnier) .

Gelerius , einer der 1 2 pairs 55 (B A ngeli cr) cfr. Galerus im

Pseud oturp in. Geri ers Ro] . v. 794 .

G i lauran ,sarrazenischer König von Lucerna Luiserne der

Chansons de Geste,Pseudoturp in) 850 (LC Chilanrandus) .

G i lius,einer x1 1 pairs 55 f. BP cfr. Gelinus im Pseudoturp in.

G irbert (Gibert B ) Prior des Klosters La Grasse 1 422 (Gilabertus LG) 1 428.

G irma,einer der 7 E remiten

,aus S chottland geburtig

21 34 .

S . G irma 1 065 .

Golias,König von A lmaria 843 cfr. Galias einer der Könige von

N imes : Char. de Nimes v . 51 8 ; Prise d’O r. 346. 594 . 1247.

1 680 . Alise . 3981 . 4468. 6429 . Voy. de Charlem . 423 S .

S . Garge, Gorle 882. 1 068. (Jorge B Gorle P) .Gartanum

,ein S arrazene 1 8 1 6 (L Goranum 0 Garonum)

Gorant,Gorhant : Alise. 79 . E nf . O gier. 481 7 . A iol 5248.

regari i , ein B ischof, von d em S arrazenen Tamis so getöd tet 1 568.

Gui llermus Paduanus,M önch von La Grasse , Verfasser der

lateinischen Version der Gesta 3134 f. BP (29 Paduanusgenannt) .

Guiraut de Viana,einer der Vassallen Karls des Grossen, O heim

von A ymeric de Narbonne (LC Girardus) 1 575. 1821

(B Girard . P Guirart) 1 997 (BP Guirart . LC Girardus).

H elias,M anch v on La Grasse

,wird A b t d es Klosters

1 500 ff. 1 679 fi'

. 1 724. 1 738. 4 1 . 43. 48 1 9 123 18. 22.

2094 . 21 05. 21 1 7. 2600 . 2732. 36.

Janundretum,ein S arrazene 1 816 (LG Z amendretum) .

Imi ca lem,sarrazenis cher Ritter 2095 (LCF Junca lem) .

S . J ohan 373. . P 408

S . Jali a 383.

Jayasa , Schwert Karls d es Grossen 720 . 2426 (B Joysa) .I saac

,Ysac, einer d er Juden, d ie Karl d em Grossen Narbonne

überliefern 2342.

S . Just,F 2457 f. LOE P.

K arles M aynes, passim .

Lambert, B ischof von Limoges , von Borrelh getödet 2227 .

S . Laurens 1 069 .

Lea,wahrsch. Pabst Leo III

,passim .

M ahomet, sarrazenis cher König von Gerona cfr. Hist.

génér. d e Languedoc I,8 79 (nouv. M ahometus

,König

v . Corduba : H incmari R em . Annales a. 863. 64 . 65 : M . G .

S S . I p . 460 . 66. 70 .

M ahomet,der Prophet 73. 75 . 80 . 2249. 2319.

2405. 281 6.

M arachinum adj .,aus M arokko 1 932.

S . M arssa l 995 . 21 38.

M arceli„ que en aquel temp s era senhors d

E sp anha“

1 1 57 . 65. 1 1 85 ff . 1 201 . 1206. 1213. 1 535 . 1 774 . 2215. 2336. 2609 .

2644 . 6fi'

. 99 . 2735 . 37 . 63. 281 3. 58. 60 . 97 . 2905. 9 .

25. 31 . 32. M ars i lias R olant u.s . w .

S . M arti 37 1 . 1 066. 1360 .

S . M auri ci 1 092.

M a tran, sarrazenis cher König von Narbonne cfr. Mad erante il

barbero,il s oldano M and erans : I N erbones i IV

,30 ; I , p . 470 .

1 51 8 ff. 1 5821f.1 774 ff . 1 840 ff. 29 . 61 . 39 . 44 . 77 . 91 . 21 94 .

2200 . 2203. 2313. 6. 8. 22. 30 . 83.

22. 26. 29 .

M elia d e Pola M ilon de Pouille .

M erleran d e Sala,sarrazenis cher Ritter 2058 (PMerelan B M eleran)

2322 (B M eleran. P M eralay) 2386 (Merlerandus LC M er

laran B ) .S . M iquel 358. 925 . 1 223.

M ordanus, sarrazenis cher König von Avignon f. BP 637 cfr. M or

d andus in einer Liste von 75 Königen von Antiochia in Tudebodi H istor. d e H ierosolym . itinere Thema XIII

,1 . H istor.

des Croisades l l l p . 89f.

N aymes de Baviera (wahrscheinlich zu lesen nAymes) 3 16. 425.

7 1 5. 1 943. (Aymo LCBP) 2556 der Ratgeber Karls desGrossen.

O don, Vater E s tout’s 55.

O livi er, einer der 12 pairs , der Gefährte R olants 54. 908. 1 1 50 .

1 576. 1 814. 1 822. 2035. 21 60 . 5. 82. 9 . 93. 7. 220 1 .

80 . 86. 7 . 2307 . 23 10. 2498 . 265 1 .

O rianda (LC O riunda) , Tochter des A lmassors von Corduba,Frau Matrans 2402. 2499 . 34 . 46. 57 . 59 . 62. 65. 2686

(O riand a heisst die Fee , die M augis aufnimmt in Maugisd

’A igremont , in Mainet die Tochter des Galafre , sonst Galieoder Galienne genannt 8 . Romania IV

,p .

O rtan sarrazenis cher König von Tortosa 845 (LF O rrandns,

C O randns) cfr. Char. de Nimes v. 497 . 1 080. Prised

’O range v . 46. 483. 699 .

O Sp inel , sarrazenis cher König 847 . 909 . 2653 (LG H osp inel lus)2784 . 2860 .

Pa l ins , sarrazenischer König von Pamp alona 849.

S . Paul 1 072.

S . Peyre

Pep i , Pipih der Kurze 1 951 .

Paranum,ein S arrazene 1 8 15 (L Peramiu O’Peramium) . Der

Name scheint historisch zu sein : ein mout p uissanz princede Turquie

,Paramana avo it nom

“ in der Ueb ersetzung vonWi lh. Tyrens is : Historia XVI , 22 (latein . Paramum d ictus)H istor. des Croisades I , 744 .

Phi lip p us , einer der 7 E remiten aus Koln geburtig (f. B ) 1 97 .

Plumereum,eine S arrazene 1 81 7. 2650 (B Pluinerat . P Pulmeron

LC Plumeratum) .

R agnart, B ischof von Chartres (P Castres) 1208 (LG R aynaldus) .B agui er de Lasana (LC Losani a) Vater O liviers

1 998.

B agui er d’A lbesp ina ,

einer der XII . pairs 54 (LCF A lb0 3p ino)cfr. Renaut d ’

A ubesp ine s . Gaydon ed. S . Luce p. 9 5. Rayh aldus de Alba Spina : Pseudo-Turpin.

B avel,1_sar

)razenis

‚cber König von Segovia 851 (L Bavelinus C Ba

ve ms

R azols,Sohn des Baumeisters Robert einer der

M önche von La Grasse 1 681 . 1 738.

20 . 2095. B ischof von O rléans 21 20 . ein Blinder 304 1 .S . R edaganda 987 .

R i cart , einer der 7 E remiten, aus Pavia geburtig 188. B ischofvon Paris (historisch nicht nachweisbar) 21 19 .

R obert, einer der 7 E remiten,Sohn eines ungarischen Königs 1 89 .

Baumeister Karls des Grossen : 541 111 554. 62.

Torcs tan,einer der 1 2 p airs, Bruder von Salamo de Bretanha 58

(LC Torcs tagnus , Tarres tagnus F Tares tan) 1 81 6 (B Tores

tanus . LOF R as tagnus) . Der Name war schon in der emeinsamen Vorlage unserer Handschri ften corrup t. r

Sp rün lich vielleicht R adestagnus . E in R ats tagnus , Grafvon erona ,

kämpft vor Barcelona a . 801 . 803. (Vita H ludow ici imp eratoris . M . G . S S . II

,p . 612 Die Form R odes

tagnus „vas sus dominicus“ Karls des rossen

,in einer Ur

kunde a. 782 (zu Gunsten Daniels , E rzbischof v. Narbonne)v. Hist. génér. de Languedoc I I Preuves 47 (nouv .

Tarna belh,de Cordoa

,Bruder des A lmas s ors 281 0 . 1 5. 31 .

40 . 3. 4 . cfr. Tarnebeuf im A iol v.

Tarnaferr ,sarrazenischer König von Barbas ta 847 (Tornafe

rius LC) cfr. Tarnefier, Oheim v. Guiborc Alise. 4756.

Tarquin,ein S arrazene 1 81 5.

Turnafilh, ein S arrazene 2861 .

Turp i , E rzbischof von Reims 51 u . s . w.

S . Vi cens 402. 989 . 14 15 f. BP.

Verdelan, sarrazenischer König von Fraga 846.

Vi trenus , sarrazenischer König von Nizza 639 (f. BP) .