El món ibèric a les comarques meridionals de Catalunya

1M Ó N I B È R I C A L S PA Ï S O S C ATA L A N S

En la present ponència pretenem mostrar un estat de la qüestió sobre els estudis de poblamentibèric que s’han desenvolupat i s’estan duent a terme en l’actualitat a les comarques meridionalsde Catalunya. En aquest sentit, podem diferenciar clarament dues zones en el territori analitzat :una primera, més meridional, que englobaria el curs inferior del riu Ebre, i una segona, definidaa partir del nord del Coll de Balaguer, que emmarcaria el Camp de Tarragona, el Baix Penedès i aConca de Barberà.Els equips que han treballat o que en aquests moments desenvolupen els seus projectes d’inves-tigació en aquesta àrea són diversos: la Universitat de Barcelona (equips del Dr. Joan Sanmartí alCastellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre), al Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre)a Alorda Park i el seu territori (Calafell, Baix Penedès) i del Dr. Francesc Gràcia a la Moleta delRemei i a Sant Jaume Mas d’en Serra (Alcanar, Montsià)), l’Àrea d’Història Antiga de la Universi-tat Rovira i Virgili de Tarragona (equips del Dr. Jordi Diloli i David Bea a Les Planetes (Bítem-Tor-tosa, Baix Ebre), L’Assut (Tivenys, Baix Ebre), El Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta) i la mateixaciutat de Tarragona (Tarragonès) i de la Universitat de Lleida (equip de la Dra. Núria Rafel a l’as-sentament del Molà (Priorat)). Les tasques desenvolupades passen per prospeccions sistemàtiquesde diverses àrees d’aquest vast territori, com per exemple, de la zona del Baix Penedès, relacio-nada amb Alorda, o del Baix Ebre–Montsià, per posar alguns exemples, prospeccions que han es-tat completades amb l’excavació d’alguns dels assentaments localitzats, fet que contribueix a do-nar una bona idea dels models de poblament existents. El cas de la ciutat de Tarragona, amb interessants nivells ibèrics i republicans, ha funcionat demanera diferent. No s’ha traçat cap projecte conjunt, doncs les dades han estat recuperades perdiversos equips arqueològics en diferents excavacions d’urgència, i en alguns casos resulten dis-perses. No obstant, i degut a la importància del model de poblament urbà en època ibèrica i re-publicana a la ciutat, resulta interessant aportar una visió conjunta d’aquestes dades en la pre-sent ponència, així com presentar alguns dels darrers resultats de l’estat de la investigació.Malgrat que es tracta d’una zona força treballada, cal efectuar postes en comú de resultats, aixícom difondre a nivell ample, no solament científic, la riquesa del poblament ibèric en la Catalu-nya meridional. Aquest fet es deu a que la majoria dels equips treballen per separat, encara queaquesta mancança s’intenta solucionar mitjançant la convocatòria de congressos, taules rodoneso convencions, com per exemple les Ires Jornades d’Arqueologia Ibèrica de Tivissa, celebrades elnovembre de 2001, que pretenien donar una visió de conjunt del fenomen. En aquest sentit se-ria interessant la celebració de trobades científiques periòdiques que posessin al dia la gran quan-titat de dades existents sobre un territori molt treballat i a voltes oblidat, que presenta greus pro-blemàtiques com ara el trencament existent entre el sud i el nord, o el buit en els estudis de ciu-tats com Tortosa o Tarragona, que esdevenen vertaderes voltes de clau vertebradores dels seus res-

EL MÓN IBÈRIC A LES COMARQUES MERIDIONALS DE CATALUNYA

Jordi DILOLI*David BEA**

* Professor de l’Àrea d’Història Antiga de la Universitat Rovira i Virgili** Arqueòleg. Investigador del Grup de Recerca de la Universitat Rovira i Virgili Seminari de Topografia Antiga

Introducció

Les comarques meridionals de Catalun-ya han estat des de sempre un focus d’inves-tigació del món antic, que s’ha fomentattant des de les institucions científiques apartir de les que s’ha estructurat la recercaal nostre País, com des d’entitats locals ambmés o menys encert. Aquest atractiu, però,no s’ha traduït sempre en un avanç de la in-vestigació, doncs fins als anys 80 no s’ha ob-servat un veritable progrés en el coneixe-ment de les societats que ocupaven aquestterritori durant la protohistòria.

Tanmateix, els últims anys s’ha efectuatun important pas endavant tant quantitati-vament com qualitativa, estructurant-senoves línies de recerca a través de grups dereconeguda vàlua científica procedents dediverses universitats catalanes: al Montsià, elBaix Ebre, la Ribera d’Ebre i el Baix Pene-dès, la Universitat de Barcelona; al BaixEbre, la Terra Alta i la mateixa ciutat de Ta-rragona, la Universitat Rovira i Virgili i alPriorat, la Universitat de Lleida, amb tre-balls que van des de les prospeccions siste-màtiques fins l’excavació dels jaciments mésparadigmàtics del territori. Si més no, l’ac-tivitat s’estructura encara amb línies de re-cerca desiguals en virtut de la zona d’actua-ció, doncs si bé al Baix Penedès i al curs in-ferior de l’Ebre els projectes d’investigaciós’organitzen des de les universitats, a la ciu-tat de Tarragona, amb importants nivellsibèrics i iberoromans, no s’ha traçat cap es-tratègia de recerca conjunta i les dades ac-

tuals han estat recuperades en excavacionsd’urgència per equips arqueològics diversos,resultant en molts casos força disperses i dedifícil interpretació.

Aquest problema que subjau a la investi-gació que es desenvolupa a la capital provin-cial, si bé no es produeix per igual a les co-marques meridionals, tampoc passa des-apercebut quan es tracta d’unificar els cri-teris de recerca i analitzar els resultats obtin-guts pels diversos grups que hi treballen.Aquest fet, degut a la falta de coordinacióentre equips, s’ha intentat solucionar mit-jançant la convocatòria de congressos, tau-les rodones o convencions, com per exem-ple les Jornades d’Arqueologia de 1999, efec-tuades a Tortosa, o les Primeres Jornadesd’Arqueologia Ibèrica de Tivissa, celebrades elnovembre de 2001, on es pretenien mostrarl’estat de la qüestió de la investigació pro-tohistòrica al sud de Catalunya i que va te-nir uns resultats esperançadors en quant ala possibilitat de plantejar estratègies i ob-jectius conjunts.

Tanmateix, hem de partir d’un fet quecondiciona l’aplicació de programes co-muns, doncs tant pel que fa al desenvolu-pament històric com a la investigació apli-cada, la província de Tarragona es troba di-vidida en dues àrees territorials molt ben de-finides, separades pel Coll de Balaguer: alnord, el Camp de Tarragona en un sentitampli, una àrea densament poblada des del’antiguitat, distingida als textos clàssics apartir del segle III a.n.E. amb el nom deCessetània, basculant entorn de la ciutat de

2X I I I C O L · L O Q U I I N T E R N A C I O N A L D ’ A R Q U E O L O G I A D E P U I G C E R D À

EL MÓN IBÈRIC A LES COMARQUES MERIDIONALS DE CATALUNYA – Jordi Diloli, David Bea

pectius territoris. En aquest sentit, aquesta ponència ha de ser un inici i no un final del camí queha de dur a la investigació a la publicació de resultats globalitzadors, almenys pel que respectaals models de poblament ibèrics d’aquestes àrees meridionals.

Tarragona com a gran centre costaner i ambaltres assentaments de caràcter destacatcom poden ser el Vilar de Valls (Alt Camp),les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Pe-nedès, Baix Penedès) o Olèrdola (Olèrdola,Alt Penedès) més a l’interior; al sud, el cursinferior de l’Ebre i comarques veïnes, entreles que es poden contar, amb uns límits dedifícil precisió, el Matarranya, el Baix Ara-gó o el Maestrat, evolucionant a partir delpaper del riu Ebre com a nexe d’unió i prin-cipal via de comunicació del territori, for-mant en època ibèrica una regió ètnica co-neguda als textos clàssics com a Ilercavònia.

Aquests dos grans espais d’investigacióque podrien aportar, i de fet aporten, granquantitat d’informació sobre l’evolució de lacultura ibèrica al sud de Catalunya, tenenun punt de contacte situat entre el Baixcamp i el Priorat, històricament la zona d’u-nió o separació entre ilercavons i cossetans,que ens és encara avui dia força desconegut,i sobre el que caldrà incidir ben aviat per en-tendre de forma globalitzadora les transfor-macions d’aquest territori durant la proto-història.

Aquest esbós explicatiu sobre la territoria-litat d’aquesta àrea indica perfectament ladificultat de recollir en un sòl article l’evo-lució protohistòrica d’aquest gran espai ge-ogràfic, així com la tasca d’investigació ques’hi ha efectuat al llarg de la història, tan-mateix, intentarem aportar un estat de laqüestió en quant als estudis sobre el mónibèric que s’hi han desenvolupat, incidintespecialment en les dades més novedosessorgides els darrers anys a partir dels dife-rents projectes o intervencions efectuadesen jaciments tan significatius com la ciutatde Tarragona.

Marc cronològic

Amb la frase “La Història existeix per quèel temps l’articula i la seqüència” (Carbonellet alii 1996, 7) es resumeix el sentit i la res-ponsabilitat dels esquemes cronològics apli-cats a l’estudi de l’espècie humana, indivi-dualment i social. Els marcs cronològics do-nen cobertura a les estructures espacials demanera que l’articulació espai-temps està enla base que explica la progressió social. Lacronologia, doncs, juga el paper d’ordenanti jerarquitzant de la dialèctica històrica(Carbonell et alii, 1996), convertint-se enun factor essencial per entendre l’evolucióhistòrica i articulant el procés d’investigacióde la mateixa evolució humana: econòmica,política o social.

Les particions cronològiques que ha so-fert la Història al llarg del seu estudi o anà-lisi han fet especial incidència en aspectesformatius/funcionals de l’espècie humanaper tal de diferenciar els períodes en elsquals s’inscriu l’evolució dels grups analit-zats, aspectes que s’han concretat més en l’a-nàlisi de la cultura material que emprava ca-da comunitat a mesura que ens apropàvema èpoques més modernes. L’aparició de no-ves tècniques que permeten datar mitjan-çant cronologies absolutes ha posat en en-tredit aquesta divisió, que si més no ha con-tinuat utilitzant-se mitjançant, però, data-cions absolutes, al definir-se igualmentunes fases o “edats” a partir del control tec-nològic sobre elements com són el Bronze iel Ferro.

Dins d’aquest esquema, alguns autors,cenyint-se al territori objecte del seu estu-di, han establert perioditzacions més con-cretes, en general seguint també l’evolucióde la cultura material dels grups que hi ha-bitaven. A la Catalunya meridional, el pri-mer esquema cronològic que abastava pràc-





ticament tota l’època ibèrica fou establertpel Dr. Vilaseca (Vilaseca, 1947; 1973), quia partir dels seus estudis sobre les comarquesdel sud català, dividia l’últim mil·leni a.n.E.en cinc moments diferenciats:

Autors posteriors (Padró, Sanmartí,1976-78; Sanmartí, 1987; Gracia, Munilla,Pallarés, 1991; Gracia, Munilla, 1993), apartir de la presència/absència de diversosmaterials d’importació als jaciments proto-històrics del baix Ebre i territoris adjacents,plantejaven noves perioditzacions exporta-bles a tota l’àrea tarragonina, emmarcant elperíode ibèric entre els segles VI i I a.n.E.,dividint la seva evolució en diversos apartatsque diferencien un moment de formació,una fase d’auge i l’última de crisi i desapa-rició. (v. taula 2)

Aquests esquemes cronològics tindran,però, un apartat referent al moment ante-

rior al sorgiment de la cultura ibèrica, queen els tres casos es definirà com a preibèric,delimitant-se temporalment per l’existènciade materials d’ascendència semita als jaci-ments indígenes. Es tracta d’una valoraciódiscutida, doncs si bé alguns investigadorsatorguen al factor fenici una importànciadecisiva en l’evolució del món indígena versla cultura ibèrica (Arteaga et alii, 1986; RuizZapatero, 1992; Aubet, 1993), altres autorsdefensen la idea de que la influència feníciano té un significat tan preeminent en l’evo-lució de les poblacions autòctones com perressaltar-la mitjançant la utilització d’aques-ta partició cronològica i proposen, si es volmantenir un diferenciació de la seqüènciacronocultural basada en els tipus d’impor-tacions, unificar els conceptes de preibèrici ibèric antic fins el moment de l’existènciad’importacions d’origen no semita, tornar ales nomenclatures de l’Edat del Ferro a l’Eu-ropa Occidental o efectuar una classificacióbasada en la presència de materials d’impor-tació, amb marges cronològics, però sensecontingut cultural, com la suggerida per F.Gracia i G. Munilla (Gracia, Munilla,1993). (v. taula 3)

Període a.n.E.

I 1200 a 1000

II 1000 a 800

III 800 a 600

IV 600 a 450

V 450 a 300

SANMARTÍ-PADRÓ SANMARTÍ GRACIA-MUNILLA-PALLARÉS

Preibèric (s. VII a.n.E.) Preibèric (s. VII a.n.E.) Preibèric (s. VII a.n.E.)

Ib. Antic I (600-550 a.n.E.) Ib. Antic I (600-550 a.n.E.) Ib. Antic (s. VI a.n.E.)

Ib. Antic II (550-500 a.n.E.) Ib. Antic II (550-500 a.n.E.)

Ib. Ple I (500-450 a.n.E.)

Ib. Ple (500-200 a.n.E.) Ib. Ple II (450-400 a.n.E.) Ib. Ple (s. V-III a.n.E.)

Ib. Ple III (400-200 a.n.E.)

Ib.Tardà (s. II-I a.n.E.)

Taula 2



En tot cas, els treballs que s’han efectuatels últims anys a la Catalunya meridionalmés que resoldre aquest problema l’han ac-centuat, doncs la presència d’ítems ceràmicsde clara ascendència formal fenícia, peròque no es corresponen amb les importa-cions habituals procedents del sud peninsu-lar, ens indiquen un moment de transició–sempre dins de plantejaments materialis-tes- i/o de trencament tecnològic- a princi-pis del segle VI a.n.E., que podria associar-se amb l’eclipsi del comerç semita i l’apari-ció d’un nou procés econòmic i social quedonaria pas a la cultura ibèrica, fent-se en-cara més tèrbol el trencament entre el perí-ode anomenat Primera Edat del Ferro i l’È-poca Ibèrica.

De fet, integrats ja dins del Món Ibèric,la primera etapa, anomenada Ibèric Antic,no deixa de ser un estadi de trànsit i d’afir-mació de noves expressions socioeconòmi-ques, que tenen uns trets comuns amb mo-ments posteriors que és limiten a l’ús d’al-guns recipients de tècnica semblant, men-tre que l’estructuració sociopolítica i econò-mica que definirà als ibers del sud de Cata-lunya s’efectuarà a partir del segle V a.n.E.,restant el primer estat de la denominadacultura ibèrica com un període d’afiança-ment de determinats sectors sorgits d’entreles comunitats de la Primera Edat del Ferro,que ara per ara no sabem si seran els matei-xos que promouran els canvis posteriors.

Per finalitzar aquest apartat, volem recor-dar la necessitat d’establir un esquema cro-nològic basat en una estratègia comuna apartir de datacions absolutes que superinl’àmbit estricte de la cultura material, per talde poder explicar l’evolució històrica de lescomunitats ibèriques del nord-est peninsu-lar en general.

Història de la investigació

Les Terres de l’EbreA les Terres de l’Ebre, l’interès per la in-

vestigació històrica i arqueològica ve demolt antic, doncs ja en obres del segle XVIi XVII es fa referència a troballes relacio-nades amb els antics habitants d’aquestesterres. Els autors tortosins sovint faran re-ferència a l’antiguitat de la ciutat relacio-nant la seva història amb els textos clàssicso els descobriments efectuats al mateixmunicipi o al seu territori. Tanmateix, noserà fins al segle XX que aquesta atenció nos’estructurarà en forma de publicacions,bàsicament d’història municipal, propo-sant sobre tot orígens i evolució dels poblesestudiats.

Aquest interès localista anirà acompanyatper una investigació de caire més científicque, efectuada sobre tot des de Barcelona,trobarà a les Terres de l’Ebre i al Baix Ara-gó un marc territorial idoni per avançar en

Ibèric I Ibèric II Ibèric III Ibèric IV-V

Horitzó Preibèric Horitzó Ibèric Antic Horitzó Ibèric Ple Horitzó Ibèric Tardà

600/580 a 540/530 540/530 a 450/425 450/425 a 350/300 350/300 a 175/150 a

a.n.E. a.n.E. a.n.E. 175/150 a.n.E. 60 d.E.

Taula 3

els coneixements sobre les cultures preroma-nes d’aquesta àrea.

Després del lapse de la Guerra Civil, ja ala dècada dels 50, hi haurà noves actuacionsa les comarques meridionals de Catalunya,dirigides bàsicament per dos investigadorsde gran renom el professor F. Esteve Gálvezi S. Vilaseca, llavors Comisario Provincial deExcavaciones. De S. Vilaseca hem de lloar latasca efectuada en diversos jaciments delPriorat o de la Ribera d’Ebre entre els anys40 i 70, amb estudis que van obrir nous ca-mins per la comprensió de l’evolució histò-rica d’aquesta zona, culminant l’any 1973amb la publicació del llibre Reus y su entor-no en la Prehistoria, on s’establia una perio-dització cultural que s’ha vingut utilitzantpràcticament fins als nostres dies (Vilaseca,1973). F. Esteve Gálvez, d’altra banda, vadinamitzar l’interès pel passat i per l’arqueo-logia en aquesta regió, documentat i exca-vant un gran nombre de jaciments de diver-ses èpoques dels quals hem de destacar lesnecròpolis de Mas de Mussols, Mianes il’Oriola.

Als anys 60, amb l’interès per descentra-litzar la investigació que es feia des de Bar-celona predominantment dirigida a la zonaemporitana, es va reconduir l’interès vers elbaix Ebre, on després de l’excavació del po-blat del Tossal del Moro de Pinyeres (Batea)l’any 1961 (Maluquer, 1962), l’Institut dePrehistòria i Arqueologia de la Diputació deBarcelona, sota la direcció d’E. Ripoll, vainiciar els treballs a l’assentament ibèric dela Moleta del Remei (Alcanar), poblat queja havia estat objecte d’un estudi a princi-pis de segle per part de J. Colomines, perencàrrec de la Mancomunitat de Catalun-ya. Malauradament, els treballs foren de du-rada limitada, doncs després de dues cam-panyes es va decidir no continuar amb lesexcavacions.

Als anys 60, l’aparició de tota una sèriede jaciments a les comarques del baix Ebreva provocar la presència en aquesta regiód’investigadors de la Universitat de Barce-lona: l’any 1961 es descobrí el poblat pro-tohistòric de la Ferradura, que seria excavata partir de 1971 (Maluquer, 1987); els anys1966-67 s’actuaria a la necròpolis de Mas deMussols, a l’Aldea (Maluquer, 1987); elsanys 1970 i 1971 es procediria a excavar lanecròpolis de Mianes, a Santa Bàrbara (Ma-luquer, 1987).

Tots aquests treballs de recerca arqueolò-gica es veien completats mitjançant l’elabo-ració de diversos estudis sobre la regió del’Ebre i àrees adjacents en època antiga quequedarien plasmats com a tesis de llicencia-tura i doctorals (Callarisa, 1965; Gimeno,1972; 1975) a la vegada que continuava eltreball arqueològic. Així, l’any 1974 es por-taria a terme una breu campanya d’excava-ció al Castellot de la Roca Roja (Benifallet)que ja havia estat objecte de treballs arqueo-lògics en un moment anterior per part d’unsaficionats i el 1978 s’encetaria de nou l’ex-cavació del Castellet de Banyoles (Tivissa,Ribera d’Ebre), dirigida per R. Pallarés (Pa-llarés, 1984).

D’aquesta forma, durant els anys 80 lescomarques del curs inferior de l’Ebre vancomençar a tenir la importància a nivelld’investigació que el seu patrimoni arqueo-lògic exigia. Fou així com a la Terra Alta, l’e-quip encapçalat per N. Rafel, D. Molas i G.Hernández reprenia els treballs al conjuntarqueològic del Coll del Moro, a Gandesa(Rafel, 1986, 1989; 1991; Rafel, Blasco,1994), que ja havia estat objecte d’investi-gació anys abans. Al 1985 es reiniciarientambé els treballs d’excavació a la Moletadel Remei (Alcanar) (Gracia et alii, 1988);l’any 1986, el descobriment del jacimentprotohistòric d’Aldovesta (Benifallet), fou el



propulsor de la creació d’un equip que di-rigiria la seva investigació envers la presèn-cia fenícia a les boques de l’Ebre. Aquestmateix equip iniciaria l’any 1988 uns tre-balls de prospecció per tal d’aprofundir enl’estudi del poblament protohistòric del sudde Catalunya i el Nord del País Valencià(Mascort et alii, 1990; 1991). També enaquesta dècada van veure la llum nous es-tudis en forma de tesis o tesines que feienreferència a la Catalunya meridional (Gene-ra, 1980; Pallarés, 1984; Rafel, 1986; Puch,1986; Munilla, 1988).

Durant els anys 90 la investigació proto-històrica a les Terres de l’Ebre ha avançat so-bre projectes de recerca ben estructurats: alBaix Ebre i Ribera d’Ebre la prospecció delcurs inferior de l’Ebre i l’excavació dels ja-ciments de Barranc de Sant Antoni i de Gà-fols (Rasquera) (Asensio et alii, 1994-96); elreinici dels treballs al Castellet de Banyoles(Tivissa) (Asensio et alii, 2002) i la conti-nuació de les tasques arqueològiques a SantMiquel de Vinebre (Genera, 1993); al BaixEbre, l’excavació dels jaciments del Caste-llot de la Roca Roja (Benifallet) (Belarte etalii, 2002), de les Planetes (Bítem-Tortosa)(Diloli et alii, 2003) i de l’Assut, a Tivenys(Diloli et alii, 2002); a la Terra Alta, la des-coberta i excavació del Turó del Calvari, aVilalba dels Arcs (Bea et alii, 2002); alMontsià, finalitzades les excavacions a laMoleta del Remei (Alcanar), l’any 1997 esva adequar per tal de fer-lo visitable, altemps que s’actualitzava la planimetria deLa Ferradura (Ulldecona) i s’iniciaven lesexcavacions al poblat de Sant Jaume (Alca-nar); per últim, al Priorat, la finalització delstreballs al Puig Roig (Masroig) (Genera,1995) i la represa de la investigació al Cal-vari del Molar (Rafel, en premsa).

Totes aquestes intervencions arqueològi-ques programades s’han vist complementa-

des per la presentació de treballs en formade tesis de llicenciatura o doctorals, comple-tant el treball sobre el terreny (Mayoral,1992; Diloli, 1993, 2002; Oliver, 1993;Noguera, 1997; Garcia, 1999).

Per últim, a Catalunya, el Servei d’Ar-queologia del Departament de Cultura de laGeneralitat, amb plenes competències enmatèria de patrimoni des de 1983, s’ha fetcàrrec de les diverses excavacions d’urgènciaque s’han plantejat a les comarques ebren-ques, amb el resultat de l’estudi i conserva-ció de diversos jaciments de força importàn-cia: el Castell d’Ulldecona (Álvarez et alii,2002); les Valletes d’Aldover (Arbeloa,1990); la necròpolis de Mianes (Genera,1991; 1996); el Castell d’Amposta (Villalbíet alii, 2002), encomanant també la realit-zació de les Cartes Arqueològiques del BaixEbre, Montsià, Terra Alta i Ribera d’Ebre,que són fins aleshores l’inventari més com-plert dels jaciments existents al territori de-terminat pel riu Ebre en el seu tram final.

Actualment, podem indicar que la inves-tigació arqueològica a les comarques delcurs inferior de l’Ebre és un fet plausible,amb diversos equips científics de la Univer-sitat de Barcelona, Rovira i Virgili o de Llei-da que tenen projectes al territori i cada copaporten més dades que permeten millorar elnostre coneixement sobre l’evolució d’a-questa regió durant la protohistòria. Aaquests estudis territorials, generalment re-colzats mitjançant intervencions en jaci-ments de la zona, s’ha d’afegir la investiga-ció estructurada que des de la UniversitatRovira i Virgili es porta a terme a la ciutatde Tortosa, per tal d’analitzar el paper d’a-quest enclavament en tot aquest entramathistòric.

No volem finalitzar aquest apartat sensefer esment de l’esforç que s’ha donat durantels últims anys per tal de possibilitar la re-



lació o intercomunicació entre els equipsque actualment esmercen la seva investiga-ció en aquesta àrea, una tasca que, si bé en-cara no és suficient, ha de permetre coordi-nar esforços i relacionar uns resultats quesón més importants en conjunt que parti-cularment, tal com es va poder comprovara les Jornades d’Arqueologia celebrades aTortosa el 1999 o a Tivissa el 2001.

El Camp de TarragonaA l’àrea més septentrional de la provín-

cia de Tarragona, els estudis sobre l’antigui-tat s’han efectuat casi sempre dirigits vers laciutat de Tarraco. Tanmateix, altres àrees delCamp han tingut i encara tenen un fort res-sò en temes d’investigació Prehistòrica iProtohistòrica, destacant els treballs de S.Vilaseca a l’entorn de la ciutat de Reus i laseva comarca i la investigació aplicada desd’antic a zones concretes com el Baix Pene-dès, tant per part d’investigadors locals comforans.

Pel que fa a la capital provincial, Tarra-gona ha presentat una gran controvèrsia en-tre els investigadors ja des del segle XVI,moment en el que humanistes com l’arque-bisbe Antoni Agustí o misser Pons d’Icartvan començar a plantejar els primers estu-dis arqueològics, centrats bàsicament en lesabundants restes romanes de la ciutat.Aquests autors van interpretar diverses res-tes republicanes, principalment la muralla,plantejant la hipòtesi de la seva presumptaconstrucció en època preromana. Deixat debanda durant anys, al segle XIX la qüestiódel poblament anterior a la conquesta ro-mana va tornar a revifar, sobretot a partir deles troballes efectuades per B. HernándezSanahuja a les obres de la Pedrera del Porti especialment a partir de la localització demés de mil asos de Kesse a la Pedrera Co-rromput, propera a la ciutat. Però resultava

difícil donar una ubicació concreta a l’assen-tament ibèric, i així s’especulà sobre la pos-sible localització d’aquest al cim del turó dela ciutat, a partir de l’errònia datació del pa-rament ciclòpic de la muralla, quan Her-nández Sanahuja va considerar que la pre-sència de signes de picapedrer “ibèrics”(sembla que són realment itàlics i es corres-ponen als treballadors que acompanyavenl’exèrcit romà) en alguns carreus de la mu-ralla eren indicadors d’una fase cossetana,anterior (Hernández Sanahuja, 1868).Aquesta idea la van recolzar Hübner (Hüb-ner, 1890) o Fick (Fick, 1933). Fins i totSchulten li va donar una atribució “etrusca”basant-se en criteris essencialment filològics(Schulten, 1933). No va ser fins a la inter-venció de Serra Vilaró i Lamboglia de l’any1951 quan es va trencar amb aquesta idea ies va determinar que la muralla era de fac-tura romana.

A partir d’aquesta nova aportació, la hi-pòtesi de que el poblat ibèric es trobava alcapdamunt del turó de Tarragona i que ha-via estat arrasat al construir-se les estructu-res monumentals romanes va començar aperdre interès. La idea d’una ubicació d’a-quest assentament a la part baixa de la ciu-tat anava prenent forma, recuperant-se vellesdescripcions de Pons d’Icart que situaven untraçat de muralla que englobava aquestaàrea, encara visible en part a la segona mei-tat del segle XVI (Pons d’Icart, 1572).

En aquesta línia, les excavacions desenvo-lupades a partir dels anys 70 de la darreracentúria han permès confirmar la presènciade l’assentament ibèric a la part baixa de Ta-rragona, en un punt estratègic que contro-la una franja de mar i la desembocadura delriu Francolí, com s’ha pogut comprovar alssolars número 23, 24, 33, 35 i 37 del carrerCaputxins, al carrer Pere Martell, Lleida,Prat de la Riba o U.A. 15.



Cal senyalar que existeix un abans i undesprés pel que respecta als estudis sobre elpoblament protohistòric a la ciutat de Ta-rragona i rodalies a partir de la publicacióde l’interessant article “L’assentament pre-romà de Tarragona”, signat per M. Adserias,L. Burés, M.T. Miró i E. Ramon, aparegutl’any 1993 a la Revista d’Arqueologia de Po-nent, on s’efectua per primer cop una visióen conjunt de les diverses dades arqueolò-giques acumulades en diferents interven-cions al sector ibèric de Tarragona, unificantàrees i delimitant un assentament, una en-titat poblacional concreta, integrada en unterritori més ampli. Els treballs posteriors ala publicació d’aquest estudi han permès afi-nar encara més les dades, tant pel que fa ales restes urbanes com a estudis més gene-rals de caire econòmic o social (Asensio,Otiña, 2003).

Pel que respecta al treball al territori, haestat desenvolupat de manera desigual. Ai-xí, mentre alguns assentaments han estat ex-cavats amb més o menys fortuna, cas del Vi-lar de Valls, un gran nombre de documen-tació sobre l’Àger de Tarragona es basa enprospeccions superficials efectuades durantels treballs de redacció de la Carta Arqueo-lògica, que no ha anat més enllà en temesd’investigació.

Menció a part mereix l’excavació del po-blat de l’Era del Castell del Catllar, que hapermès la localització d’un assentament in-dígena força ben conservat que arrencad’unes potents fases de Primera Edat delFerro i que continua desenvolupant-se ur-banísticament fins al segle II a.n.E. (Mo-lera et. alii, 2000) Aquest assentament, elprimer del Tarragonès amb nivells de l’Ibè-ric Antic, continua essent investigat a l’ac-tualitat. Un cas similar pot ser el del po-blat de la Sella de Salou, excavat per l’e-quip de Nemesis SCCL, possiblement

ocupat entre els segles IV i II a.n.E.Finalment, hem d’esmentar que l’àrea

més ben treballada és la del Baix Penedès.A partir dels projectes d’investigació desen-volupats per l’equip dels Dr. Joan Sanmar-tí i Joan Santacana centrats al jaciment d’A-lorda Park, s’ha generat un interessant pro-cés d’estudi d’aquesta zona, complementatper altres accions concretes motivades per lamateixa evolució del territori, com perexemple l’excavació del centre metal·lúrgicde Les Guàrdies. Cal senyalar que el terri-tori penedesenc ja havia estat objecte d’es-tudi des dels anys 40 del segle passat, ambprospeccions (Giró, 1944; Ferrer Soler,1947-1948; Giró, 1960-1961) i excavacionsforça interessants, com la de la necròpolis deCan Canyís (Banyeres del Penedès) l’any1961 (Vilaseca 1963), dinamitzant-se unsestudis que han convertit aquesta comarcaen una zona puntera en recerca protohistò-rica.

Aquest estat de la investigació ha motivatel desenvolupament de treballs científicscom són diverses tesis doctorals i de llicen-ciatura, en concordança als equips de recer-ca procedents de la Universitat de Barcelo-na i Universitat Rovira i Virgili que desen-volupen la seva tasca al territori. D’altrabanda, no hem d’oblidar els treballs efec-tuats a la ciutat de Tarragona per empresesd’arqueologia com Codex SCCL, NemesisSCCL o Cota 64 SL, que continuen realit-zant intervencions d’urgència en sectors dela ciutat relacionats amb la ubicació de l’en-clau protohistòric, molt importants peravançar en el coneixement de la cultura ibè-rica en aquest territori.



El territori i els jaciments.Estat de la qüestió

Terres de l’EbreEl territori que tractem presenta, tal com

ja hem senyalat, una gran diversitat en elsconeixements de l’ocupació protohistòrica,doncs les dades provenen tant de prospec-cions com, cada vegada més, d’excavacionsarqueològiques efectuades en jaciments dela zona. Tanmateix, si bé el conjunt globalde la informació permet actualment refer unmapa ocupacional força complert, el con-junt de jaciments que ens permetrien repro-duir una seqüència estratigràfica ben defi-nida no és tan ampli.

Si més no, a partir dels treballs que s’e-fectuen a la zona i de la informació que esva publicant, podem avançar un esquemacronocultural que expliqui l’evolució de lacultura ibèrica en aquest marc territorial.

El moment tradicionalment anomenatIbèric Antic (Padró, Sanmartí, 1976-78;Sanmartí, 1987; Gracia, Munilla, Pallarés,1991) o Ibèric II (Gracia, Munilla, 1993),inclòs dins del període IV de S. Vilaseca(Vilaseca et alii, 1947; Vilaseca, 1973), da-tat entre inicis- mitjans del segle VI a.n.E.i aproximadament la primera meitat del se-gle V a.n.E., es determinaria culturalmenta partir de la presència de les primeres ce-ràmiques a torn indígenes plenament ibèri-ques i de l’aparició de les importacions gre-gues, que substituirien a les produccions fe-nícies, predominants durant el període an-terior.

L’ocupació del territori es representa enaquest moment a través de dos tipus d’as-sentament, els poblats, que són de reduïdesdimensions, i el que s’han considerat resi-dències aristocràtiques o llocs d’hàbitatd’un sector preeminent de la societat, quepoden definir-se com a unitats habitacionals

fortificades (Moret, 2002), ambdós en po-sicions topogràfiques estratègiques i decontrol. L’establiment d’un patró poblacio-nal d’aquestes característiques, amb un clarinterès pel domini de les vies de comunica-ció i de les zones amb més recursos, és in-dicatiu de l’existència d’un tipus d’ocupacióben organitzat que prioritzarà la consecuciód’uns productes i la seva comercialització,bescanviant-los per uns béns considerats deprestigi. Aquesta estructura econòmica esbasa fonamentalment en l’existència d’unsector social diferenciat que refermarà el seupoder mitjançant el control de la producciói dels intercanvis, que podria definir-se, siconsiderem els aixovars funeraris recuperatsa les necròpolis datades durant aquesta èpo-ca, com una veritable aristocràcia guerrera.Aquests individus seran els que s’establiranen els llocs d’hàbitat fortificats, que conta-ran amb unes estructures defensives excep-cionals, destinades possiblement tant a tas-ques de coerció com de protecció, alhoraque lloc d’emmagatzematge dels productesdestinats a l’intercanvi.

Jaciments paradigmàtics d’aquesta èpocasón a la Ribera d’Ebre, el Coll del Moro dela Serra d’Almos, a Tivissa; al Baix Ebre, elCastellot de la Roca Roja (Benifallet) i pos-siblement l’Assut (Tivenys) i a la Terra Al-ta la Gessera (Caseres) i el Tossal del Morode Pinyeres (Batea). Altres assentamentsdestacats de les àrees veïnes, sense disconti-nuïtat geogràfica i que són possiblement elsque més bé il·lustren les cases residencialsdescrites els trobem a Vinaròs —el Puig dela Misericòrdia— o a la Terra Alta-Baix Ara-gó, amb l’exemple, entre d’altres, del TossalMontañés (Valdeltormo)2.

Un factor important que destaca durantaquest moment cronològic i que es mantin-drà durant, al menys, el segle següent, seràl’existència d’una ritualitat lligada al món de



la mort determinada per les necròpolis d’in-cineració. Aquest ritual, documentat a la Te-rra Alta, al Priorat i possiblement a la Ribe-ra d’Ebre en èpoques precedents, apareixe-rà al Baix Ebre i Montsià als segles VI i Va.n.E., just en el moment d’eclosió de la cul-tura ibèrica, per desaparèixer a partir de fi-nals del segle V a.n.E., moment en que tam-bé deixaran d’utilitzar-se les necròpolis d’à-rees veïnes. L’estudi d’aquests espais sacra-mentals ha permès confirmar l’existènciad’un sector social més afavorit, que seria elque s’enterraria seguint aquests rituals, tal icom es desprèn del nombre d’incineracionso de l’aixovar dipositat a les tombes.

Les necròpolis en funcionament enaquest moment serien la dels Castellons, aFlix, el Coll del Moro de Gandesa, Mianes(Tortosa), Mas de Mussols (l’Aldea) i l’O-riola (Amposta)3. De fet, i si bé tenim po-ques dades sobre el desenvolupament d’a-quest aspecte funerari entre les primeres co-munitats ibèriques del sud de l’Ebre, l’apa-rició de tres importants necròpolis pràctica-ment a la desembocadura del riu, en un es-pai certament reduït i que difícilment po-den ser associades a llocs d’hàbitat estable dela zona, ens fan plantejar l’existència possi-ble d’uns fossars que superessin l’àmbit del’assentament per convertir-se en espaisd’enterrament d’abast regional.

El període anomenat Ibèric Ple s’ha en-quadrat tradicionalment entre el segle V i fi-nals del segle III a.n.E. (Padró, Sanmartí,1976-78; Sanmartí, 1987; Gracia, Munilla,Pallarés, 1991), malgrat haver-hi altres pe-rioditzacions que el situen entre mitjans se-gle V i principis del segle III a.n.E. (450-300 a.n.E.), com és el cas del període V deS. Vilaseca (Vilaseca et alii, 1947; 1973) ode l’Ibèric III de Gracia i Munilla (Gracia,Munilla, 1993).

Aquest moment cronològic, que és el de

màxim esplendor de la cultura ibèrica a lazona, es caracteritzarà per la plena definiciódels models d’ocupació del territori, amb unaugment considerable del nombre d’assen-taments, l’aparició de canvis importants enla cultura material, l’estructuració de novesxarxes comercials i la desaparició de les ne-cròpolis a finals del segle V a.n.E..

A nivell material, augmenten les impor-tacions de ceràmica fina procedents de l’hin-terland grec, sobre tot ceràmiques àtiques defigures roges i de vernís negre, que donaranpas a partir de finals del segle IV a.n.E. a lapresència d’altres elements ceràmics proce-dents del nord-est peninsular, amb l’existèn-cia en els contextos indígenes d’un volumconsiderable d’àmfores púniques.

Pel que fa als rituals d’enterrament, s’ob-serva un canvi que es traduirà en la desapa-rició dels cementiris anteriors, tant els de lacosta com els de l’interior, que en tots els ca-sos deixaran d’utilitzar-se com hem dit apartir de finals del segle V a.n.E., potser de-gut a una nova estructuració social que noserà aliena a l’organització del territori.

En quant als models d’ocupació del terri-tori, a la Catalunya meridional es produeixdurant aquest moment una definició del pa-tró de poblament que sembla dirigit desd’una instància superior, que podria inter-pretar-se com una organització de tipus es-tatal4. Entre mitjans i finals del segle Va.n.E. es documenta un important augmentdels nuclis d’hàbitat construïts, des d’unaplanificació prèvia que s’ordena en base a untipus d’ocupació del territori funcional. Elbastiment d’aquests centres es disposarà apartir de la construcció d’un dels elementsbàsics en l’arquitectura i l’urbanisme dels as-sentaments: les fortificacions o estructuresdefensives.

A partir d’aquest moment s’observa,doncs, una especialització funcional dels



nuclis, caracteritzant-se tres tipus bàsicsd’assentament: els poblats, de major o me-nor grandària i entitat, amb uns trets urbanscaracterístics, els llocs de guaita i/o control(talaies) i els nuclis rurals, sense excloure lapossibilitat de que algun d’aquests centresaglutini més d’una d’aquestes funcions.

L’estratègia d’ocupació és molt semblanten tots els casos: els poblats s’erigeixen enllocs de fàcil defensa, en turons ben diferen-ciats que mantenen un gran control visualde l’entorn, de les vies de comunicació o deles principal àrees productores dels recursoseconòmics, reforçant l’estratègia defensiva.Es tracta d’assentaments que completen laprotecció que els hi atorga la geomorfolo-gia mitjançant la construcció de sistemesdefensius complexes que dirigiran en bonapart l’urbanisme del poblat, amb models di-ferents condicionats per la ubicació topo-gràfica del propi nucli: muralles d’esperó,d’encerclament, etc., protegides per ba-luards, torres i altres elements més comple-xos procedents de la poliorcètica grega, compodrien ser les torres o l’epikampion delCastellet de Banyoles.

Com a elements distintius podem senya-lar que les torres defensives de l’àrea de l’E-bre presenten, dins d’una gran diversifica-ció en quant a les plantes —circulars, semi-circulars, ovalades, quadrangulars, pentago-nals—, certs trets comuns: en el cas dels ja-ciments situats en vessant, les estructures tu-rriformes són de planta arrodonida, aparei-xen individualitzades i se situen habitual-ment al punt més alt del jaciment (Barrancde Musselló, Sebes, les Valletes, les Planetes,el Coll del Moro, el Tossal del Moro), pos-siblement evolucionades des de tradicionsconstructives anteriors. Pel que fa als po-blats d’esperó barrat o encerclats perimetral-ment per un parament— muralla, les torress’associen al mur defensiu, generalment pro-

tegint el punt d’accés a l’interior del poblati són de planta quadrangular (Castellot dela Roca Roja, la Moleta del Remei).

Davant d’aquestes dades podem indicarque la construcció dels diferents tipus de-fensius la determina la classe d’assentament,adaptant-se en cada cas a la topografia del’àrea ocupada. Tanmateix, un tret impor-tant que si que sembla comú a totes lesconstruccions, a banda de la funcionalitatconcreta per la qual es conceben aquests sis-temes defensius, que és la protecció delsllocs d’hàbitat, sembla inherent la intencio-nalitat per mostrar el sistema defensiu desde fora, augmentant així la seva eficàcia coma element dissuassori, a l’hora que de pres-tigi.

Per últim, cal indicar que la grandària delsassentaments és força variable, depenent dela seva situació en l’escala jeràrquica. Els nu-clis principals del territori, el Castellet deBanyoles (Tivissa) i possiblement el Castellde Sant Joan/la Suda (Tortosa) podrien ocu-par en ambdós casos superfícies properes ales 4 ha, mentre que la resta de poblats decerta entitat oscil·len entre els 3000 i 6000m2. Els nuclis més petits, especialitzats, arri-ben com a molt als 1000 m2.

Jaciments d’aquest moment són entred’altres, a la Ribera d’Ebre, el Barranc deMusselló, a Flix, amb torre semicircularmassissa; Sebes i els Castellons, també aFlix; la Roca del Sol, a Garcia; el Forn Teu-ler, a Ascó, amb muralla tipus barrera i unatorre adossada; el Castellot de Solà, a Mira-vet; el Castellet de Banyoles (Tivissa), ambun sistema defensiu basat en un perímetretancat i un accés protegit per dues torrespentagonals i un epikampion. Al Baix Ebre,el Turó de l’Audí, el Castellot de la RocaRoja, amb un mur de tancament protegitper al menys una torre quadrangular i la To-rreta (Coll de Som), a Benifallet; a Tivenys,



l’Assut, assentament que presenta un siste-ma defensiu molt complex estructurat entres terrasses a partir d’una construcció ba-sada en murs superposats, i la Punta de laPlana de la Mora, amb muralla tipus barre-ra; les Planetes (Tortosa) i les Valletes (Al-dover), jaciments de vessant protegits peruna torre ovalada ubicada al punt més altdel poblat; el Barranc de Sant Antoni (Ro-quetes), Mas de Mussols (l’Aldea), el Bor-dissal (Camarles), o el mateix Castell deSant Joan/ la Suda (Tortosa). Al Montsià, elCastell i les Faixes Tancades de l’Antic, aAmposta; la Moleta del Remei, poblat d’e-rola, protegit per muralla circumval·ladorai torre, a Alcanar; el Castell i les Esquarte-rades, a Ulldecona, aquest últim protegitper una muralla defensada per dues torres;el Castell dels Moros, al Godall, amb unatorre de planta circular. Per últim, a la Te-rra Alta, el Tossal del Moro de Pinyeres,amb torre defensiva semicircular i el Colldel Moro del Borrasquer (Batea); el Coll delMoro de Gandesa, amb torre de planta ova-lada protegint el punt de més fàcil accés; elsVilassos I i el Tossal del Moro (Bot); la Pi-cossa (Arnes); la Gessera, el Castell d’Almu-défar, els Carrascals, el Puig, els Corralets ila Serra Mitjana a Caseres i els Vilans, Pen-ya Gall, i el Collet a Horta de Sant Joan5.

Un fet interessant per destacar és la rea-lització cap al segle III a.n.E. d’algunes mo-dificacions en determinats poblats, tant enel sistema defensiu, com és el cas del Colldel Moro, ampliant-se mitjançant la cons-trucció d’una nou parament amb baluards,com en la zona d’hàbitat, reduint-se els es-pais d’alguns recintes davant la impossibi-litat de creixement fora muralla, possible-ment per fer front a un augment poblacio-nal, com s’observa a la Moleta del Remei.En aquest mateix sentit podria interpretar-se la fundació durant aquest mateix perío-

de d’algun nucli de nova planta.El tercer moment, conegut com a Ibèric

Tardà, Ibèric Final o Baixa Època de la Cul-tura Ibèrica s’ha situat cronològicament des-prés de la fi del moment anterior, abastantdes d’inicis del segle II a.n.E. fins el canvid’Era, documentant-se a partir de la plenamanifestació política i econòmica de Romaa la Península Ibèrica després de la seva vic-tòria devers Cartago a la Segona Guerra Pú-nica, presència que provocarà el constantabandonament dels nuclis indígenes fins laseva total desaparició.

Culturalment, durant aquest període per-duren les formes ceràmiques ibèriques an-teriors, apareixent-ne de noves, mentre queles importacions que s’imposen són les pro-cedents de l’àmbit itàlic —les diferents va-riants de la Campània en quant a vaixella fi-na, i les àmfores grecoitàliques i itàliquesdins dels recipients d’emmagatzematge—,mantenint-se també, al menys durant el se-gle II a.n.E. les relacions amb el món puni-coebussità, representat sobre tot per la granpresència de recipients amfòrics.

A nivell de poblament, s’observa unacontinuïtat d’ocupació respecte al momentanterior, sense que la Segona Guerra Púni-ca o la presència militar romana al nord-esta partir de Cató signifiquen un trencamenthabitacional, a excepció d’algun nucli comés el cas del Castellet de Banyoles, destruïta finals del segle III a.n.E.. A partir de mit-jans del segle II a.n.E., i especialment de l’-últim terç d’aquest mateix segle s’observa unconstant abandonament dels poblats ibèricsdel baix Ebre, al temps que comencen aconstruir-se nous assentaments de tipus ru-ral seguint un model completament diferenta l’imperant durant els segles anteriors, si-tuats a la plana i sense un espacial interèsper l’estratègia defensiva i/o de control delterritori.



Com a dada interessant únicament des-tacar el bastiment l’últim quart del segle IIa.n.E. del nucli de Sant Miquel de Vinebre,amb una funcionalitat encara incerta peròpossiblement associada al control del Pas del’Ase, amb perduració fins la segona meitatdel segle I a.n.E. (Genera, 1993). A partird’aquest moment, l’únic enclavament queresta ocupat és el més important dels iler-cavons, de localització incerta, però no mas-sa llunyà de la posterior ciutat romana deDertosa, possiblement situat al solar delCastell de la Suda/ Castell de sant Joan (Di-loli, 1997).

En quant als rituals funeraris, durant elsegle II a.n.E. trobem de nou documenta-da l’existència del ritus de la incineració, enun enterrament aïllat a la Carrova (Ampos-ta) (Garcia, Villalví, 2002).

Pel que fa a la ciutat de Tortosa, poquessón les dades arqueològiques que tenim ac-tualment que ens permetin adscriure-hi unnucli ibèric de certa importància. Tanma-teix, tant les fonts literàries clàssiques, la nu-mismàtica, com els estudis sobre els modelsd’ocupació territorials durant la protohistò-ria al curs inferior de l’Ebre semblen indi-car l’existència d’una ocupació d’època ibè-rica al lloc on avui dia hi trobem el muni-cipi tortosí (Diloli, 1997). En aquest sentit,cal indicar que els treballs d’investigacióefectuats a la ciutat de Tortosa durant els da-rrers temps, especialment els desenvolupatsen el marc del projecte que està portant-hia terme l’àrea d’Història Antiga de la Uni-versitat Rovira i Virgili, han permès corro-borar la presència de materials d’època ibè-rica en diversos punts del casc antic de laciutat, com són l’edifici de la Telefònica, elcarrer Sant Domènec, la Catedral, la Plaçadels Estudis, la Plaça d’Alfonso, el Castell dela Suda i possiblement el Turó de la Resi-dència Sanitària Mare de Deu de la Cinta.

Totes aquestes dades semblen indicar l’exis-tència en aquest punt d’un nucli de primerordre que completaria la seqüència d’ocupa-ció territorial d’aquesta àrea durant l’èpocaibèrica.

Aquesta informació ens permet proposarun esquema cronocultural per a les Terres dl’Ebre que podria definir-se a partir de lessegüents fases:

• Inicis/mitjans segle VI- mitjans segle Va.n.E. (aproximadament entre 575/550a.n.E. i 450 a.n.E.): Accentuació de la je-rarquització i del poder de les elits, ques’organitzaran territorialment a partir delbastiment d’autèntiques fortaleses, desd’on es controlarà l’explotació del terri-tori. Aquest procés anirà associat a l’apa-rició de les primeres necròpolis ibèriques,amb presència d’aixovars que denotencerta estratificació, essent però el propi ri-tual d’enterrament el que apunta unapossible diferenciació entre estaments declasse i/o socials. A nivell de relacions, re-estructuració dels mercats i de les xarxesd’intercanvi: aparició dels primers pro-ductes de l’hinterland grec i eivissenc i re-ducció de les importacions fenícies delsud peninsular, que desapareixeran abso-lutament durant la segona meitat del se-gle VI a.n.E.

• Mitjans segle V- finals del II a.n.E. (apro-ximadament entre 450 i 125 a.n.E.): Je-rarquització entorn uns assentaments es-tables que controlaran el territori econò-micament i estratègica i es protegiran entots els casos mitjançant estructures de-fensives de cert prestigi. En aquest mo-ment cronològic es constata també el bas-timent de petits centres dependents delsnuclis amb més entitat, destinats a recol-zar-los en les tasques de control i/o d’ex-



plotació del territori. Políticament és elmoment de la creació d’una estructurabasada en una compartimentació ètnicadel territori, amb la presència dels ilerca-vons a l’àrea costera de l’Ebre, els cossetansal nord-est, ocupant el camp de Tarrago-na, mentre que a l’interior hi trobaríemals ilergets al nord i possiblement un grupètnic diferenciat a la zona de confluènciaentre l’Ebre i el Matarraya, que podrienser els ausetans de l’Ebre (Jacob, 1987-88;Burillo, en premsa).Dins d’aquest període es poden diferen-ciar tres moments:

– Del 450 al 400 a.n.E.: Construcció denous assentaments amb sistemes defen-sius complexes; abandonament de les ne-cròpolis. A nivell comercial, manteni-ment del sistema de relacions amb elsmercats grec i eivissenc. Cap al 400, can-vis en l’ocupació definits per l’abandona-ment d’alguns centres i el bastiment denous poblats.

– Del 400 al 300 a.n.E.: Estabilitat. – Del 300 al 150/125 a.n.E. A partir del se-

gle III aparició dels productes itàlics, quesubstituiran constantment als grecs. Ur-banística i arquitectònicament, remode-lació d’alguns poblats. Dins d’aquest pe-ríode s’ha d’incloure la construcció delCastellet de Banyoles així com la sevadestrucció durant la Segona Guerra Pú-nica. Aquest nucli ocuparia possiblementel centre polític de l’àrea nord de la Iler-cavònia. La presència púnica i romana noafectarà de manera important l’estructu-ració del territori fins la plena implanta-ció de l’estructura política imposada perRoma, ja a finals del segle II a.n.E.., mo-ment en que s’abandonaran els principalsassentaments ibèrics.

• Mitjans/finals del segle II- mitjans segleI a.n.E. (aproximadament entre 150/125a.n.E. i 50 a.n.E.): Bastiment de nous as-sentaments amb una funcionalitat essen-cialment encaminada a l’explotació eco-nòmica del territori. Canvi en els patronsd’assentament, que s’accentuarà cons-tantment. Desestabilització de les estruc-tures econòmiques del món ibèric. Im-plantació d’una nova organització econò-mica, política i social plenament integra-da a les formes romanes. Desocupació detots els poblats ibèrics.

• A partir de mitjans segle I a.n.E. fins alcanvi d’Era no queden nuclis indígenes alterritori, desocupant-se així mateix Hibe-ra, ciutat citada a les Fonts Clàssiquescom la més important de la regió, essentsubstituïda en importància territorial perDertosa. Malgrat que les fonts escritesposteriors encara anomenaran el territo-ri ilercavó, aquest ja no es pot consideraramb les mateixes característiques econò-miques, polítiques o socials que durantels segles anteriors.

Àrea de TarragonaEl Camp de Tarragona, regió natural que

abasta el Tarragonès, l’Alt Camp i el BaixCamp, presenta unes estructures d’explota-ció del territori en època protohistòrica benconsolidades i perfectament relacionadesamb el Baix Penedès, conformant una de-marcació històrica força homogènia distin-gida a les Fonts Clàssiques amb el nom deCessetania.

De fet, és a les comarques del Penedès ia la veïna del Garraf on s’ha efectuat, comja hem senyalat, una investigació més acu-rada sobre l’època ibèrica, sobre tot a partirdels treballs desenvolupats als jacimentsd’Alorda Park/ les Toixoneres (Calafell,



Baix Penedès), Olèrdola (Olèrdola, Alt Pe-nedès) o Darró (Vilanova i la Geltrú, Ga-rraf ), sense oblidar la necròpolis de CanCanyís i el poblat de les Masies de Sant Mi-quel, a Banyeres del Penedès.

A efectes de l’estudi que presentem, hemde recordar el fet ja apuntat de que recollirla totalitat de la investigació ibèrica de lameitat nord de la província de Tarragona enun article com el que ens ocupa és certa-ment utòpic. La quantitat de documentacióés ingent, molta d’ella inèdita i provinent deles cartes arqueològiques o d’informacionsorals. A més, es planteja un problema de te-rritorialitat ètnica ibèrica evident. Malgratque queda clara l’atribució del Baix Penedèscom a territori cossetà, a partir de concep-tes històrics i d’aquella ecologia cultural queplantejava Kohl a inicis dels anys setanta delsegle passat es defineixen tres àrees força cla-res: una pel mateix Camp de Tarragona, nu-clearitzat a partir de la ciutat de Tarragonai sectoritzat entorn de Reus i Valls, una al-tra per als Penedesos i Garraf, amb la quales relaciona, evidentment, el Baix Penedèsi l’última per la Conca de Barberà, pas na-tural vers les terres del ponent català, que esrelaciona per igual amb el Camp com ambles Garrigues i la resta de terres lleidatanes.En el present article ens cenyirem a la inves-tigació que s’ha desenvolupat a les comar-ques costaneres, obviant l’àrea més interior—Conca de Barberà- tractant genèricamentels territoris enumerats, malgrat que cadas-cun d’ells aporta suficient material científiccom per escriure un treball propi. De totesmaneres ens centrarem més en l’àrea delCamp de Tarragona, potser la més descone-guda de totes, tractant l’assentament ibèricde Tarragona per separat.

Si partim de la periodització habitual dela cultura ibèrica, la localització de jaci-ments datables a l’Ibèric Antic a les comar-

ques de la meitat nord de la província de Ta-rragona no és, fins al moment, massa pro-lífica. A part dels nivells que presenten ma-terials ceràmics datables a partir del trànsitentre els segles VII i VI a.n.E. i al llarg d’a-questa última centúria apareguts a Tarrago-na ciutat, que s’exposaran en l’apartat co-rresponent d’aquest article, solament es co-neixen evidències d’hàbitat de l’Ibèric An-tic al Camp de Tarragona al poblat de l’E-ra del Castell del Catllar (Tarragonès) (Mo-lera, 2000). Aquest assentament, que es tro-ba situat sobre un dels meandres del riuGaià, té com a fase més antiga una petitaocupació de fons de cabana datada durantel Bronze Final, perdurant fins almenys elsegle V a.n.E. El seu horitzó constructiumés important cal datar-lo durant la Prime-ra Edat del Ferro, esdevenint així el primerjaciment d’aquesta cronologia intervingut alCamp de Tarragona. La segona fase del ja-ciment, la pitjor coneguda, coincidiria ambaquest període, i sembla trobar-se força mal-mesa per la construcció del castell medievaldel Catllar. De totes formes, s’han conser-vat almenys dues cases de planta rectangu-lar, d’uns 16 metres quadrats de superfície,amb una estratigrafia que s’endinsa dins dela cinquena centúria i que marca el progres-siu abandonament de l’assentament.

El Baix Penedès posseeix una idiosincrà-sia diferent al Camp de Tarragona per aaquests moments. A Banyeres del Penedèses va documentar una de les dues úniquesnecròpolis ibèriques aparegudes a la meitatnord de la província6. Es tracta de Can Can-yís, mostra força coneguda dels paràmetresfuneraris protohistòrics al sud català. Aques-ta necròpolis fou descoberta l’any 1960 du-rant el transcurs d’uns treballs agrícoles, re-cuperant-se part dels materials i podent-seexcavar tres enterraments més o menys con-servats in situ, documentant-se durant 1961



la denominada pel seu excavador, el Dr. Vi-laseca, “Tomba del Guerrer” (Vilaseca etalii, 1963). L’any 1996 es va efectuar un re-estudi dels materials procedents de la necrò-polis, interpretant-se com un cementiri pe-tit, de no més de vint enterraments, segu-rament destinada als segments d’elit delgrup social, amb una seqüenciació cronolò-gica que abastava des d’inicis del segle VIa.n.E., amb alguns materials anteriors, finsaproximadament el 475 a.n.E. Al mateixtemps es va determinar la presència al regis-tre de ceràmiques tecnològicament fenícies,un fet que avui dia desperta un interessantdebat entre els investigadors que treballenaquesta cronologia (Bea, 1996). Can Can-yís, a banda de tenir formes fenícies (unavora d’urna de tipus Cruz del Negro), pos-seeix també formes ibèriques, com ara lesurnes d’orelletes (Bea, 1996), en un pas queva més enllà del registre d’aquest tipus re-cuperat a l’Ebre. Prop de la necròpolis estroba el seu assentament, les Masies de SantMiquel, amb nivells datables al segle VIa.n.E. Un altre poblat del Baix Penedès ambfases datables en aquest període és AlordaPark (Sanmartí et alii, 1992).

L’inici de la següent fase, anomenada Ibè-ric Ple, marca l’eclosió del poblament ibè-ric en determinats sectors del territori. Talcom hem dit, hi ha una forta diferenciacióen els estudis que s’han efectuat en aquestaregió, trobant-nos amb àrees profusamentestudiades (el Penedès), a diferència d’altreson fins ara la investigació és pràcticamentinèdita (Camp de Tarragona).

Es tracta del moment en que la culturaibèrica s’assenta plenament, desenvolupant-se noves formes socials, polítiques i econò-miques que es reflecteixen, a l’igual que a lazona de l’Ebre, en l’ocupació del territori,creant-se nous nuclis amb diverses funcionsi estructurant-se un model habitacional en

torn d’uns centres que s’estructuren jeràr-quicament, autèntiques ciutats que dirigi-ran territoris molt ben definits.

Al Camp de Tarragona aquest nou patród’hàbitat se centra en la presència d’un nu-cli central que caldria identificar amb l’as-sentament ibèric de Tarragona, situat a lacosta, del que podrien dependre centres im-portants però en un lloc secundari de l’es-tructura jeràrquica territorial com podenser el Vilar de Valls o les Masies de Sant Mi-quel (Banyeres del Penedès) al Baix Pene-dès, nuclis que articularien a la vegada al-tres unitats habitacionals més petites se-guint un esquema de gradació nuclear quees reprodueix en altres territoris ibèrics. Detotes maneres, al no haver-se efectuat un es-tudi profund del territori, aquest planteja-ment s’ha d’esbossar com una hipòtesi acontrastar.

Pel que fa a l’assentament del Vilar deValls, conegut des d’inicis del segle XX,malgrat la intervenció arqueològica dirigi-da per J. Colomines i J. de C. Serra-Ràfolsa partir de l’aparició d’una sèrie de restesl’any 1923, que va servir per ressaltar la im-portància del jaciment, el seu estudi mai noha estat inclòs en un projecte de recerca. Amés a més, el coneixement de la seva exis-tència i la seva situació al costat de la ciutatde Valls, han afavorit les intervencions irre-gulars a l’indret al llarg de decennis, essentúnicament les efectuades els últims anysamb els permisos pertinents del Servei d’Ar-queologia les úniques que han aportat indi-cis sobre l’evolució del poblat7.

Amb les dades actuals, plantegem la hi-pòtesi de la subordinació del Vilar de Vallsa l’assentament central de Tarragona, con-trolant l’interior de la Vall del Francolí, al’entorn del qual s’articularien nuclis méspetits, formant una malla d’ocupació del te-rritori que podria presentar una certa radia-



litat i que funcionaria fins a l’abandona-ment del poblat, datat durant la primerameitat del segle II a.n.E. (Otiña, 1998).Aquests nuclis que podrien formar partd’un tercer ordre en aquesta xarxa territo-rial, amb dependència del Vilar de Valls iper extensió de Tarragona, podrien ser laPunta Coroneta de Mont-Ral (Alt Camp),els Garràfols de Vallmoll (Alt Camp), el De-gotall d’Alcover (Alt Camp), el Pont del Co-dony de Perafort (Tarragonès), on es loca-litzà un interessant lot de ceràmiques àti-ques, Manous (el Catllar), la Selva delCamp, la Timba del Castellot (Riudoms) oel poblat de la Sella (Salou).

Al territori penedesenc i àrees associadess’observa també una intensa activitat pobla-cional entre els segles V i II a.n.E., docu-mentada sobre tot a partir dels treballs ar-queològics efectuats a Alorda Park (Calafell,Baix Penedès), les Masies de Sant Miquel(Banyeres del Penedès, Baix Penedès), Olèr-dola (Olèrdola, Alt Penedès) o Darró (Vi-lanova i la Geltrú, Garraf ), aquests dos ja ala província de Barcelona. Durant l’IbèricPle, en un moment en que els grans centreshan desenvolupat la seva trama urbana,semblen sorgir en aquest àmbit geogràfic ja-ciments de grandària més reduïda, en unaclara estratègia organitzativa de control i ex-plotació del territori, cas del Fondo del Roigde Cunit (Baix Penedès), l’Argilera (Cala-fell, Baix Penedès), l’Albornar (Camps 1/2)o del poblat metal·lúrgic de les Guàrdies (ElVendrell, Baix Penedès), entre d’altres8. Lesdiferències tant estructurals com de registrematerial entre aquesta zona i la Laietanaorienten a determinar una diferenciació èt-nica que adscriuria aquesta regió al territo-ri cossetà, doncs mentre que a la Laietàniadominen els assentaments fortificats en alt,aquest no és el cas del Penedès. Al mateixtemps, la presència de ceràmiques en perfil

en S és més constant al nord del massís delGarraf, i numismàticament les emissions deKesse dominen amplament als numeraris delaiesken en els jaciments penedesencs (San-martí, Santacana, 1992). El que sí semblaclar, és que durant l’Ibèric Ple al nord de laprovíncia de Tarragona i al Garraf es defi-neixen dues àrees d’implantació territorial,vasculant una d’elles entorn d’un nucli se-gurament ubicat a l’actual municipi tarra-goní i l’altre, en tot cas, possiblement a Da-rró.

Els últims anys de la cultura ibèrica estanprofusament representats al Camp de Tarra-gona en quant a nuclis habitats, doncs lagran majoria de jaciments descoberts mit-jançant prospecció presenten materials ce-ràmics emmarcables en aquest període.Tanmateix, la falta de dades provinentsd’excavacions no ens permeten precisar laseva fundació ni durada ocupacional real.Possiblement aquests llogarrets podrien in-terpretar-se com a centres essencialmentagraris, distribuïts estratègicament pel terri-tori, donant pas amb la plena dominació ro-mana al posterior establiment de villae. Ensón exemples el Mas de les Figures (Tarra-gona, Tarragonès), el Turó de l’ermita deMontornès (La Pobla de Montornès, Tarra-gonès), La Clota (Creixell, Tarragonès) o elMas dels Frares (Constantí, Tarragonès).Aquests dos últims, excavats parcialment,mostren aquesta continuïtat en època roma-na que senyalàvem. Generalment es tractad’assentaments amb cronologies emmarca-bles entre els segles III i I a.n.E.

Al Baix Camp hi trobem un dels nuclisque més dades han aportat fins l’actualitatper aquest període. Es tracta del poblat deSanta Anna, a Castellvell del Camp, on s’-hi va localitzar un petit assentament elevat,amb un urbanisme que presentaria dues otres filades de cases separades per carrers, un



dels quals aparegué enllosat. Compta ambdues fases d’ocupació: una anterior al 200a.n.E., que pràcticament no ha estat inter-vinguda, i una altra, la més important, da-tada entre el 200 i el 150 a.n.E., que és quanes construeixen la majoria de les estructu-res conservades i es defineix l’urbanisme delpoblat. L’abandonament cal cercar-lo a par-tir del 150 a.n.E. (Ramon, Massó, 1994).

De fet, és durant aquest període inicialdel segle II a.n.E. que es constata la desapa-rició d’alguns assentaments d’aquesta zona,com és el cas del Vilar de Valls o de Manous(El Catllar, Tarragonès), en un procés queperdurarà durant tot el segle. El que sem-bla clar és que a partir d’aquesta data, i so-bretot a mitjans del segle II a.n.E. s’implan-ta progressivament el model romà d’ocupa-ció del territori, i els poblats ibèrics desapa-reixen o són reconvertits en assentamentsrurals amb plantejaments econòmics ins-crits dins de l’òrbita romana, com és el casdel Mas d’en Corts de Reus (Baix Camp),on per sobre d’un nivell d’estructures ibèri-ques tardanes es construeix un complex ce-ramista de considerables dimensions (Oti-ña, 1998).

A la regió penedesenca sembla reproduir-se aquest model, amb una constant substi-tució dels models d’explotació ibèrics pelsromans, abandonant-se durant el segle IImolts dels poblats ibèrics ocupats durant lescentúries anteriors, a l’hora que s’estableixennous centres de grandària reduïda i caràcteragrari que continuaran funcionant fins almenys el canvi d’era (Miret et alii, 1984;Sanmartí, Santacana, 1992).

En quant a Tarragona, la localització d’es-tructures i nivells arqueològics enquadrablesen època ibèrica ha esdevingut de sempreuna de les grans incògnites històriques de laciutat. Ja hem senyalat anteriorment quecom a mínim des del segle XIX la qüestió

dels orígens de la urbs tarragonina ha des-pertat la curiositat de nombrosos investiga-dors. Tanmateix, la presència de la capitalromana ha provocat que mentre que els es-tudis sobre la trama urbana romana es des-envolupaven a bastament, els que planteja-ven incògnites sobre l’esquema poblacionalibèric quedessin en segon termini, no essentfins a la dècada dels 80 del segle passat quanels treballs arqueològics no van començar aaportar dades importants sobre aquest pe-ríode ocupacional.

Si bé amb anterioritat la investigació tansols s’havia centrat en la cronologia de lamuralla i en la recerca d’un possible assen-tament ibèric al capdamunt del turó quedomina la ciutat, a partir de 1980 tot un se-guit d’intervencions arqueològiques d’ur-gència a diversos punts de la part baixa dela ciutat, amb l’aparició de diverses restesprotohistòriques i de nombrosos materialsmobles, van començar a definir el traçat ur-bà del poblat ibèric tarragoní. Tanmateix,les intervencions, que continuen avui endia, malauradament no es troben orientadesper un projecte d’investigació que aglutinitota la informació que s’està recuperant.Únicament des de l’Àrea d’Història Antigade la URV i des del treball d’investigadorscom M.T. Miró, M. Adserias o E. Ramons’intenta pal·liar aquest problema insistinten els intents d’interpretació de la xarxa ur-bana ibèrica de Tarragona.

A efectes ocupacionals, els treballs efec-tuats fins l’actualitat ens permeten ubicar elnucli ibèric a la part baixa de la ciutat, enuna àrea de difícil definició que inclouriades dels carrers Mallorca/Gasòmetre alnord, incloent els carrers Sevilla, Caputxins,Zamenhoff i possiblement el sector meri-dional de Jaume I, tancant pel sud a l’anti-ga platja, localitzada al solar de la U.A. 15del carrer Vapor, el carrer Pere Martell a



l’oest i aproximadament el carrer Soler al’est, abastant un espai que podria superarels 10.000 metres quadrats. Però no es trac-ta d’uns límits tancats, doncs les noves in-tervencions, com les de la U.A. 15 provo-quen l’aparició d’estructures que fan aug-mentar la superfície ocupada per l’assenta-ment. Ens trobem, doncs, davant d’un po-blat de grans dimensions, amb una exten-sió que possiblement superi les 10 hectàre-es, fàcilment identificable com un gran cen-tre de control del territori.

En quant a les dades que tenim actual-ment sobre aquest oppidum, podem dividir-les entre les procedents de les intervencionsefectuades amb anterioritat a l’any 2000,publicades en gran mesura pels seus propisinvestigadors i centrades bàsicament en elscarrers Caputxins, Pere Martell i Lleida, i lesposteriors a aquesta data, moltes d’elles en-cara inèdites.

Al carrer Caputxins es van excavar al llargde les dècades dels 80 i dels 90 de la darre-ra centúria els números 23, 24, 33, 35 i 37,en sengles intervencions dirigides per Pedro-Manuel Berges, antic director del MuseuNacional Arqueològic de Tarragona (Caput-xins 24), Maria Teresa Miró (Caputxins 33,35 i 37), i Pedro Otiña (Caputxins 23), de-finint-se una interessant zona d’hàbitat ibè-ric, constituït per cases de planta rectangu-lar, en alguns casos amortitzades per estruc-tures romanes posteriors, amb presència dematerials ceràmics que permetien pensar enuna ocupació des d’almenys el segle V a.n.E.De fet, la seqüència cronocultural en aquestssolars era força similar: un inici ocupacionala partir del segle V a.n.E., un desenvolupa-ment urbanístic durant el segle IV, unaamortització i reforma d’estructures ibèri-ques durant el segle III i una progressiva re-conversió de la zona en àrea residencial ro-mana a partir del segle II a.n.E. El segle III

a.n.E., el més desconegut de tots, semblamarcar un moment d’amortització d’algunesestructures anteriors, així com el reaprofita-ment d’altres en noves edificacions o usos.No s’hi van localitzar estructures anteriors alsegle V a.n.E. Els materials recuperats abas-ten des de l’espectre de les produccions gre-gues de figures roges o de vernís negre finsals vernissos negres itàlics, passant per unagran variant de formes comunes ibèriques,pintades o no. Les amortitzacions del segleIII vénen marcades per la presència d’àmfo-res grecoitàliques i púniques, a part dels ver-nissos negres ja esmentats (Adserias et alii,1993; Asensio, 1993).

Un altre sector intervingut amb existèn-cia d’estructures protohistòriques fou el delcarrer Pere Martell. Es tracta d’un extens so-lar excavat a inicis de la dècada dels 90 delsegle passat en diverses fases, dirigides perFrancesc Tarrats, Ester Ramon i Maria Ad-serias. En aquest cas també s’ha identificatuna considerable àrea habitacional ibèrica,amortitzada en bona part per estructures ro-manes posteriors. Els sectors que van apor-tar restes constructives o estratigràfiquesprotohistòriques foren l’1, el 3 i el 4, en elsquals es localitzaren unitats habitacionalsibèriques constituïdes per cases de plantarectangular. Algunes d’aquestes habitacionspresentaven paviments de terra batuda, enalguns casos refets i ben conservats, així comllars de foc. Es va documentar per a tot elsector un inici de l’activitat a finals del se-gle V a.n.E., un desenvolupament urbanís-tic al llarg del segle IV a.n.E., que hauria deperllongar-se durant el segle III a.n.E., i unaamortització per al conjunt al llarg del se-gle II a.n.E., que és quan es daten les pri-meres construccions romanes que obliterenel complex habitacional ibèric. En aquestsentit, el comportament sembla força parellal del sector del carrer Caputxins.



De totes formes cal destacar que al Sec-tor 3 d’aquesta excavació aparegueren al-guns materials ceràmics anteriors al segle Va.n.E., en contexts estratigràfics posteriors,com poden ser un fragment informe d’àm-fora de coll de figures negres, datable al se-gle VI a.n.E., així com un fragment d’àm-fora fenícia o massaliota. Aquest és un fetque, com es veurà, també s’intueix a la U.A.15 de Tarragona.

Al carrer Lleida i a la Plaça Ponent, les in-tervencions efectuades els darrers anys hanpermès constatar també la presència de ni-vells ibèrics d’una fase tardana, que s’inicia-ria com a mínim al segle III a.n.E., perdu-rant fins al segle I a.n.E., moment en quees produiria una gran transformació urba-nística a la zona possiblement associada a lareforma urbanística que implicarà la plenaintegració de l’antic poblat indígena dins dela ciutat romana (Güell, Diloli, Piñol,1994).

A part de la investigació directa enaquesta zona, hem de fer esment a les dadesaportades per altres actuacions efectuadesen àrees més llunyanes que també han pro-porcionat referències a l’ocupació d’èpocaibèrica de la ciutat, com ara les extretes del’excavació del solar del PP16 (Peri Plana16), on es va localitzar un tram viari del se-gle II d.n.e. amb uns nivells de reomplimentque presentaven una gran quantitat de ma-terials ceràmics protohistòrics. Cal relacio-nar aquest fet amb l’aportació de terres desd’un altre punt per part dels romans per talde construir la via, segurament des d’alguntram urbà protohistòric no massa llunyà.Els materials es poden datar entre el segleVII a.n.E. i el canvi d’Era, essent la ceràmi-ca ibèrica la més ben representada del con-junt. Les evidències més antigues són, pe-rò, dues vores d’àmfora fenícia del Cercle del’Estret de Gibraltar, assimilables al grup de

“pastes Màlaga”, corresponents a la formaRamon T.10.1.2.1./Vuillemot R-1 datablesentre el 650 i el 575 a.n.E. i un fragmentde vora del tipus Ramon T.11.3.1.2., pro-ducció sud-peninsular escassament docu-mentada a Catalunya, coneguda amb elnom d’àmfora de Tagomago, amb una data-ció que oscil·la entre finals del segle VI i elsegle V a.n.E. Cal també destacar la localit-zació d’un fragment de vora d’una àmforapunicoebussitana del tipus RamonT.10.1.2.1 (antiga PE-10) datable al segleVI a.n.E. (Ramon, 1995). La presènciad’àmfores púniques, punicoebussitanes igrecoitàliques al conjunt és també constant.Pel que respecta als vernissos negres s’hanlocalitzat fragments àtics amb cronologiesemmarcables dins del segle IV a.n.E. Elgruix més important és, però, el de les ce-ràmiques campanianes, de tipus A i B (Di-loli, 2001).

Pel que fa a les intervencions més recents,s’ha de citar l’excavació de la U.A. 15, queés un gran solar situat a la part baixa de laciutat, delimitat pels carrers Jaume I, Smithi Vapor, afectat des de finals de l’any 2000per un pla que contempla la reurbanitzacióde la zona. Les intervencions arqueològi-ques, dirigides per David Bea amb el suportcientífic de l’Àrea d’Història Antiga de laURV, han localitzat un gran complex por-tuari romà, molt ben conservat, format perdiversos horrea d’emmagatzematge datablesa partir del canvi d’Era, determinant-setambé alguns nivells i estructures d’èpocaaugusta. El procés d’excavació, encara no fi-nalitzat, ha permès la intervenció en algunssectors que conservaven estratigrafia per so-ta de les construccions alt imperials, aparei-xent algunes estructures republicanes, comara una claveguera, datables en el trànsit en-tre els segles II i I a.n.E. que demostren l’e-xistència d’un entramat urbà anterior a les



reformes de canvi d’era. Aquestes fases, pe-rò, queden ocultes per les potents estructu-res portuàries imperials i únicament han po-gut ser identificades puntualment.

El fet més interessant ha estat, però, la lo-calització d’estructures ibèriques que defi-neixen un veritable barri de cases associadesa l’antiga platja existent a la zona, que po-drien correspondre’s amb habitatges de pes-cadors. Aquestes cases, de planta rectangu-lar, estan construïdes mitjançant un sòcol depedres lligades amb fang, i en el punt mésben conservat es distribueixen en bateria endirecció a l’antiga línia de costa. Els mate-rials recuperats durant l’excavació, que enaquest moment es troben en procés d’estu-di, van des de els vernissos negres àtics o elsvasos de figures roges, amb cronologies desegles V-IV a.n.E., fins als vernissos campa-nians, especialment de tipus A. S’han recu-perat també nombrosos hams de pescador iclaus de calafatat de vaixells, que poden in-dicar que aquest barri desenvolupava fun-cions d’explotació dels recursos marítims al-menys des d’un moment indeterminat de fi-nals del segle V o del segle IV a.n.E. Sem-bla que aquesta activitat ocupacional arriba-ria fins al tercer quart del segle II a.n.E.,moment en que s’amortitza tot el sector. Laimportància d’aquest barri ibèric, a part dela intrínseca a la seva pròpia cronologia, calcercar-la en el fet que ha aparegut en unpunt a priori fora de la ubicació tradicionalde l’assentament protohistòric. Podríemtrobar-nos, doncs, davant d’un barri exte-rior o un raval de pescadors ibèric, fetaquest fins ara desconegut a la ciutat.

També en aquest punt, just davant de labateria de cases del barri de pescadors ibè-rics, en un sondeig efectuat al tall de finalde l’excavació, aparegué un potent mur d’a-parell megalític de blocs de fetge de gat, depedra calcària, amb un sistema de construc-

ció idèntic al del sòcol de la muralla repu-blicana, observable a tota la part alta del tu-ró que corona la ciutat. A uns metres d’a-quest potent mur es va localitzar el seu re-bliment intern, observant-se l’existènciad’un parament doble, separat uns sis metres,de sòcol megalític amb almenys dues líniesde carreus de soldó o sorrenca per sobre.L’espai entre els dos paraments estava reom-plert per tovots. Aquesta gran cata fou ta-pada de nou, i actualment resta protegidaen espera de la possibilitat de ser excavada.Tant la similitud constructiva amb la mu-ralla republicana, com l’estudi dels mate-rials que van aparèixer en una trinxera defonamentació que es va excavar al primerdels murs megalítics descobert, amb unacronologia força precisa d’entorn de 130a.n.E., permeten relacionar aquest mur de-fensiu amb la segona fase de la muralla tar-ragonina.

La gran novetat d’aquest descobriment,que s’haurà de confirmar amb una interven-ció programada a l’indret, és que ens troba-ríem davant d’una línia inèdita de traçat dela muralla republicana, que s’acostaria aixímolt més a la platja i al mar. Sense més da-des és difícil apuntar el seu traçat i funció,però no s’ha d’excloure la possibilitat queaquest mur tanqués la banda portuària, jus-tificant l’existència d’una torre propera alcarrer del Vapor, coneguda d’antic i fins aradescontextualitzada. Aquesta torre, que ensha arribat com a una reforma adrianea, po-dria ocupar l’espai d’una estructura anteriorformant part d’aquest nou traçat, molt méscoherent que els plantejats fins ara, que dei-xaven fora de muralla el port i el teatre ro-mà. Tanmateix, aquestes dades únicamentsón una hipòtesi, doncs fins ara tan sols espot afirmar que s’ha localitzat el que sem-bla ser una nova línia de traçat de murallarepublicana molt propera a la platja antiga



i que pot arribar a resoldre el dilema exis-tent sobre les estructures defensives de laciutat i la seva relació amb el port. A més,la seva data de construcció coincideix ambla d’amortització del barri de platja ibèric,al davant del qual es basteix el mur megalí-tic, fet que provocaria el tancament del ba-rri amb la conseqüent pèrdua de sentit dela bateria de cases de pescadors i per tant,el seu abandó. No cal oblidar que Pons d’I-cart, al segle XVI, ja va observar les restesd’una possible muralla propera a aquesta zo-na, encara dempeus en aquells temps (Ponsd’Icart, 1572).

Per finalitzar, hem de fer esment a l’exca-vació efectuada a l’Antic convent dels Des-calços, en un dels punts més elevats de laPart Alta de Tarragona, dirigida per RocArola i Neus Gasull9, membres de l’equipd’investigació de l’Àrea d’Història Antiga dela URV, on a part de les estructures i els ni-vells moderns, medievals, baix imperials i altimperials localitzats, es van identificar unasèrie d’unitats estratigràfiques sense estruc-tures associades, que ocupaven retalls delsubstrat geològic i que s’emmarcaven crono-lògicament entre les darreries del segle III ila primera meitat del segle II a.n.E. Els ma-terials procedents d’aquests estrats van desde ceràmiques ibèriques comunes, pintadeso no, fins a materials amfòrics d’importació,entre els que destaquen les àmfores itàliquesDressel 1 A, així com alguns vernissos ne-gres campanians. Són, per tant, les evidèn-cies més antigues d’ocupació a la part altadel turó, dins del recinte emmurallat supe-rior, malgrat que no poden associar-se a capconstrucció, però no deixa de ser temptadorpensar, per la seva cronologia i per la cotadins de la ciutat en la que apareixen, en elpraesidium o en algun tipus de construcciórepublicana desapareguda.

A partir d’aquesta exposició, presentem

una seqüenciació cronocultural per a l’as-sentament ibèric de Tarragona que abastacinc fases o moments diferenciats:

– Fase I. Ocupació anterior al segle V a.n.E.Si bé no s’han localitzat de moment ni es-tructures ni nivells arqueològics datablesamb anterioritat al segle V a.n.E., cal te-nir present l’aparició d’evidències ceràmi-ques de la Primera Edat del Ferro i Ibè-ric Antic en nivells ibèrics o romans de laciutat, elements que poden arribar a mos-trar, en el cas que futures intervencionsho confirmin, l’existència de fases ante-riors a l’Ibèric Ple a la ciutat de Tarrago-na.

– Fase II. Ibèric Ple.– Segle V a.n.E. En aquest moment és quan

sembla que es comença a edificar la tra-ma urbana ibèrica de Tarragona. És quanes daten les estructures i els nivells mésantics, al menys fins ara, en alguns sec-tors del carrer Caputxins i a Pere Martell.És també el moment en que sembla cons-truir-se el barri suburbial de platja de laU.A. 15, encara que aquesta dada es con-firmarà quan s’acabin els estudis que ac-tualment s’estan duent a terme sobre elsmaterials.

– Segle IV a.n.E. Període de màxim apogeudel funcionament de l’assentament ibèricde Tarragona. Estructures habitacionalsdatables en aquest segle les trobem a Ca-putxins i Pere Martell. Les cases del ba-rri de platja de la U.A. 15 continuen fun-cionant al llarg d’aquesta centúria, i pre-sumiblement l’assentament aconsegueixel seu màxim desenvolupament urbanís-tic, encara que aquesta dada haurà de serconfirmada en futures excavacions. Éstambé el moment de l’arribada del gruixde ceràmiques de vernís negre àtic aixícom de les produccions amfòriques pú-



niques i punicoebussitanes.– Segle III a.n.E. Aquest sembla ser el pe-

ríode més desconegut pel que respecta alfuncionament de l’assentament ibèric ta-rragoní. No es disposa de dades per aconfirmar si algunes de les estructuresaparegudes al carrer Caputxins 33, 35 i37 són d’aquest moment o anteriors,malgrat que s’amortitzen durant la sego-na meitat d’aquella centúria. Dues estruc-tures molt arrasades del Sector 1 de PereMartell semblen poder-se datar en aquestsegle. Les cases de la platja semblen con-tinuar funcionant sense cap incidènciadestacable. No podem confirmar si enstrobem davant d’una decadència de l’as-sentament, fet improbable a la llum de lestroballes efectuades, o si la manca de do-cumentació respon a l’aleatorietat del re-gistre. El que sí que continuen arribantsón els materials, encara que generalmentels localitzem en nivells posteriors. Entreells cal destacar les produccions de cuinacartaginesa, essencialment els caccabai iles lopades. El gust per aquestes formes ce-ràmiques és destacable, i en fases poste-riors, de segle II i I a.n.E. es pot observarcom es mantenen les formes cartaginesesen produccions de cuina itàlica, abun-dants a Tarraco, mostra evident dels pro-cessos de romanització.

– Fase III. Segle II a.n.E. En aquest mo-ment és quan es produeixen les primeresgrans reformes urbanístiques romanesque suposaran el declivi de l’assentamentibèric. En sectors com Pere Martell, ca-rrer Lleida o U.A. 15 és on s’observaaquest fet d’una manera més significati-va. A Pere Martell i carrer Lleida per so-bre de les estructures ibèriques se’n cons-trueixen noves de romanes, encara que esmantenen alguns aspectes culturalmentibèrics. El barri de platja de la U.A. 15

desapareix en el tercer quart d’aquest se-gle, coincidint amb la construcció delpossible nou traçat de la muralla desco-bert recentment. Aquest fet representa laconsolidació del poder i de l’edilícia ro-mana a la ciutat de Tarragona. Finalment,els nivells republicans de l’antic conventdels Descalços, situats al punt més elevatdel turó, han de comptar amb una clarafiliació romana.

– Fase IV. Segle I a.n.E. Desaparició de l’as-sentament ibèric, que s’integra a les refor-mes urbanístiques romanes.

Conclusions

Tal com s’ha vist al llarg de l’article, lesdades que tenim actualment sobre l’evolu-ció de la cultura ibèrica a la Catalunya me-ridional són d’un volum prou considerablecom per fer pràcticament impossible reco-llir-les en un treball amb les característiquesdel que ens ocupa. Tanmateix, una circums-tància que queda perfectament expressada ales línies anteriors és la diferenciació que esdona a l’àrea tractada entre la part septen-trional, cenyida al Camp de Tarragona ambel Penedès inclòs, i la més meridional, cen-trada a les Terres de l’Ebre.

De fet, i com a l’article ja es manifestenamb escreix les dades i les propostes crono-culturals corresponents a cada territori apartir de la informació que posseïm actual-ment, no anirem més enllà i aprofitaremaquest espai per fer algunes apreciacionsdestinades sobre tot a incidir en alguns as-pectes que ens preocupen a l’hora d’avançaren la investigació que s’efectua a les àrees ta-rragonina i ebrenca, sobre el món ibèric. Enprimer lloc, recordar que l’existència de di-versos equips desenvolupant la seva investi-gació en aquest territori és un fet profitósper la quantitat d’informació que s’extreu,



però que pot ser inútil si es crea una com-partimentació espacial de les dades sense unintercanvi efectiu entre els grups de recer-ca. En aquest sentit, aplaudim les iniciati-ves que han fet possible les reunions d’in-vestigadors a l’estil de les celebrades a Tor-tosa i a Tivissa, però encara voldríem anarmés enllà i demanar als responsables delsequips que actuen al territori definit més co-municació, deixant de banda, com ja sen-yalava Emili Junyent a Tivissa, la promocióindividual i de grups i intentar anar més en-llà en el debat i la discussió.

Un segon punt que ens sembla bàsic pertal d’avançar en el coneixement d’aquestazona durant la protohistòria és intentar so-lucionar la falta d’informació que tenimd’un espai força interessant que actua coma nexe d’unió entre les Terres de l’Ebre i elCamp de Tarragona, que abasta des delPriorat al mar passant per les Serres de Ti-vissa i el Coll de Balaguer. S’haurien de pro-moure línies d’investigació destinades aconfirmar si el problema és realment l’escas-setat de dades o l’existència d’un veritableblack hole ocupacional, explicable des d’unpunt de vista de fronteres territorials.

En tercer i últim lloc, recordar la impor-tància de la investigació en ciutats com Tor-tosa o Tarragona, que esdevenen vertaderesvoltes de clau en la vertebració dels seus res-pectius territoris, i on, al menys pel que faa Tarragona, les actuacions proliferen enquantitat però sense uns objectius científicsveritablement traçats, aspecte que dificultala reconstrucció històrica i que es pot con-vertir en un greu problema de pèrdua d’in-formació.

BIBLIOGRAFIA

Adserias, M.; Burés, L.; Miró, M. T.; Ramon,E. (1993): L’assentament preromà de Tarra-gona. Revista d’Arqueologia de Ponent, 3, Llei-da, 1993. Pàg. 177-227.

Álvarez, J.R.; Forcadell, T.; Garcia, D.; López,A. (2002): Excavacions a l’assentament ibè-ric del Castell d’Ulldecona (Ulldecona,Montsià). Un balanç de conjunt. I Jornadesd’Arqueologia Ibers a l’Ebre. Recerca i interpre-tació. Ilercavònia, 3. Tivissa. Pàg.: 171-184.

Arbeloa, J.M.V. (1990): les Valletes (Aldover),a Arbeloa, J.V., Prospeccions i Excavacionsarqueològiques. Butlletí Arqueològic, 12.RSAT. Tarragona. Pàg. 188-192.

Arteaga, O.; Padró, J.; Sanmartí, E. (1978): Elfactor fenici a les costes catalanes i del Golfde Lió. Els Pobles Preromans del Pirineu, IICol.loqui Internacional de Puigcerdà. Puigcer-dà, 1976. Pàg. 129-135

- (1986): La expansión fenicia por las costas deCataluña y del Lenguadoc. G. Olmo i M.E.Aubet, ed., Los fenicios en la Península Ibèri-ca. Sabadell. Pàg. 303-314.

- (1990): El poblado ibérico del Tossal de Moro dePinyeres (Batea, Terra Alta, Tarragona). Mo-nografíes Arqueològiques, 7. I.P.A. Barcelo-na.

Asensio, D.; Belarte, C.; Ferrer, C.; Noguera, J.;Sanmartí, J.; Santacana, J. (1994-96):

El poblament de les comarques del curs inferiorde l’Ebre durant el Bronze Final i la PrimeraEdat del Ferro. Gala, 3-5. Models d’ocupació,transformació i explotació del territori entre el1600 i el 500 a.n.E. a la Catalunya meridio-nal i zones limítrofes de la Depressió de l’Ebre.Sant Feliu de Codines, 1994. Pàg. 301-317.

Asensio, D.; Miró, M.T.; Sanmartí, J. (2002):El nucli ibèric del Castellet de Banyoles (Ti-vissa, Ribera d’Ebre): un estat de la qüestió.I Jornades d’Arqueologia Ibers a l’Ebre. Recer-ca i interpretació. Ilercavònia, 3. Tivissa.Pàg.: 185-203.

Asensio, D.; Otiña, P. (2002): Àmfores d’im-portació i comerç en època ibèrica (segles V-



I aC) a la zona del Camp de Tarragona. Ci-terior, 3. Contactes i relacions comercials entrela Catalunya meridional i els pobles mediterra-nis durant l’Antiguitat. Ed. J. Diloli i J. Ro-vira. Tarragona, 2002. Pàg. 93-128

Aubet, M.E. (1993): El comerç fenici i les co-munitats del ferro a Catalunya, a Laietània,8. Actes del Seminari El poblament ibèric a Ca-talunya. Mataró, 1993. Pàg. 23-40.

Bea, D. (1996): Can Canyís. Una necròpolis dela Ia. Edat del Ferro i de l’Ibèric Antic a les co-marques meridionals de Catalunya. Tesi de Lli-cenciatura inèdita. Universitat de Barcelona,1996.

Bea, D.; Diloli, J.; Vilaseca, A. (2002): El Turódel Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta). Unrecinte singular de la Primera Edat del Ferroal curs inferior de l’Ebre. I Jornades d’Arqueo-logia Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació. Iler-cavònia, 3. Tivissa. Pàg.: 75-88.

Belarte, C.; Noguera, J.; Sanmartí, J. (2002): Eljaciment del Castellot de la Roca Roja (Be-nifallet, Baix Ebre). Un patró d’hàbitat ibè-ric en el curs inferior de l’Ebre. I Jornadesd’Arqueologia Ibers a l’Ebre. Recerca i interpre-tació. Ilercavònia, 3. Tivissa. Pàg.: 89-110.

Benet, C.; Burès, L.; Carreté, J.M.; Fàbrega, X.;Macias, J.M.; Remolà, J.A. (1992): Interven-ció arqueològica en els assentaments ibero-romans de l’Albornar (Baix Penedès). Revis-ta d’Arqueologia de Ponent, 2. Lleida. Pàg.:155-175.

Burillo, F. (en premsa): Propuesta de una terri-torialidad étnica para el Bajo Aragón: los au-setanos del Ebro. Cuadernos de Prehistoria dela Universidad de Granada. Homenaje a A.Arribas. s.p.

Callarisa, M.P. (1965): El proceso histórico y lapoblación primitiva en el Bajo Ebro. Tesi deLlicenciatura (inèdita). Universitat de Barce-lona.

Carbonell, E.; Pastó, I.; Rodríguez, X.P. (1996):Cronologia de la Prehistòria. La consciènciadel temps. Cuaderns de Vilaniu, 29. Pàg. 7-11.

Carrasco, M.P.; Revilla, V.; Pallejà, Ll. (1990):El poblat ibèric de les Masies de Sant Miquel,

Banyeres del Penedès (Baix Penedès), a Arbe-loa, J.V., Prospeccions i Excavacions arqueo-lògiques. Butlletí Arqueològic, 12. RSAT. Ta-rragona. Pàg.: 166-172.

Diloli, 1993: El poblament ibèric al curs inferiorde l’Ebre (Baix Ebre i Montsià). Tesi de Lli-cenciatura (inèdita). Universitat Rovira i Vir-gili.

- (1995): Anàlisi del poblament en època Ibè-rica al curs inferior de l’Ebre (Baix Ebre-Montsià). Revista d’Arqueologia de Ponent, 5.Pàg. 99-124.

- (1996): Hibera Iulia Ilercavonia-Dertosa: l’as-sentament ibèric i la implantació de la ciutatromana. Butlletí Arqueològic, 18. R.S.A.T. Ta-rragona. Pàg.: 53-68

- (1998): Introducció al Món Ibèric a la Cata-lunya Meridional. Actes de les Segones Jor-nades d’Estudi de la Terra Alta. Batea, 1995.Pàg.: 45-67.

- (2001): Un tram viari d’època romana a la vo-ra del riu Francolí. L’excavació del solar PP-16 (Tarragona, Tarragonès). Butlletí arqueo-lògic de la RSAT, Tarragona, 2001. Pàg. 187-212.

- (2002): Anàlisi dels models d’ocupació del terri-tori durant la Protohistòria al curs inferior del’Ebre. Edició en microforma. Universitat Ro-vira i Virgili.

Diloli, J.; Foguet, G.; Vilaseca, A.; Zaragoza, J.(1993): El poblat ibèric de Manous, El Cat-llar (Tarragonès). XXI Congreso Nacional deArqueología, Terol. Pàg.: 338-351.

Diloli, J.; Bea, D.; Vilaseca, A.; Arola, R.; Vi-lalta, E. (2002): Primeres intervencions al ja-ciment protohistòric de l’Assut (Tivenys,Baix Ebre). I Jornades d’Arqueologia Ibers al’Ebre. Recerca i interpretació. Ilercavònia, 3.Tivissa. Pàg.: 137-148.

Diloli, J.; Bea, D.; Vilaseca, A. (2003): El jaci-ment ibèric de Les Planetes (Tortosa, BaixEbre). Viure vora el riu durant la Protohistò-ria. Tarragona.

Esteve Gálvez, F. (1974): La necrópolis ibérica deLa Oriola, cerca de Amposta (Tarragona). Es-tudios Ibéricos, 5. València.



- (1999): Recerques arqueològiques a la RiberaBaixa de l’Ebre, I i II. Museu del Montsià.Amposta.

Fick, A. (1933): Die Stadtmauer von Tarrago-na. Archäologische Anzeiger, 48. Pàg. 484-513.

Garcia, D. (1999): Evolució del poblament a lacomarca del Montsià (s. VII aC - III dC). Te-sis de licenciatura inédita. Universitat de Bar-celona.

Garcia, D.; Villalbí, Ma. M. (2002): Un proba-ble context funerari d’època iberoromana a lapartida de la Carrova (Amposta, Montsià). IJornades d’Arqueologia Ibers a l’Ebre. Recercai interpretació. Ilercavònia, 3. Tivissa. Pàg.:229-250.

Genera, M. (1980): Evolució del poblament pre-històric i protohistòric a les comarques de la Ri-bera d’Ebre i del Priorat. Tesi doctoral. Uni-versitat de Barcelona.

- (1991): L’Ebre final: del Paleolític al món romà.Coop. Graf. Dertosense, Tortosa.

- (1993): Vinebre: els primers establiments delriberal. Recerques arqueològiques. Institutd’Estudis Tarraconenses Ramon BerenguerIV. Tarragona.

- (1995): El poblat protohistòric del Puig Roigdel Roget, el Masroig, el Priorat. Memòriesd’Intervencions Arqueològiques a Catalunya,17. Barcelona.

- (1996): El món funerari a l’antiguitat: les ne-cròpolis de l’Ebre final. Citerior, 1. L’arqueo-logia de la mort. El món funerari a l’antigui-tat a la Catalunya meridional. Ed. J. Diloli iJ. Rovira. Pàg. 73-90.

Genera, M.; Brull, C.; Pérez, J.M.; Camps, P.;Gómez, A.; Rams, P.; Sant, L.; Riart, F.; Llo-rens, O. (2002): L’establiment de Sant Mi-quel de Vinebre (Vinebre, Ribera d’Ebre): es-tudi preliminar de l’estructura de tanca delvessant septentrional. I Jornades d’Arqueolo-gia Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació. Iler-cavònia, 3. Tivissa. Pàg.: 251-268.

Gimeno, T. (1972): La Ilercavonia: fuentes lite-rarias y arqueológicas. Tesi de Llicenciatura(inèdita).

- (1975): Aproximación histórico-arqueológica ala Ilercavonia desde la iberización hasta la ro-manización. Tesi Doctoral. Universidad Au-tónoma de Barcelona.

Gracia, F.; Munilla, G. (1993): Estructuracióncronocupacional del poblamiento ibérico enlas comarcas del Ebro. Laietania, 8. El pobla-ment ibèric a Catalunya. Mataró, 1993. Pàg.209-255.

Gracia, F.; Munilla, G.; Pallarés, R. (1988a): LaMoleta del Remei. Alcanar. Montsià. Campan-yes 1985-86, Tarragona.

- (1988b): Les darreres campanyes d’excavacionsal poblat ibèric de La Moleta del Remei (Al-canar, Montsià): 1985-87. Tribuna d’Arqueo-logia, 1987-88. Barcelona. Pàg. 145-151.

- (1991): Estructuración del poblamiento y sis-temas defensivos en el área de la desemboca-dura del Ebro. Dos casos de estudio: La Mo-leta del Remei (Alcanar) y el Castellet deBanyoles (Tivissa). Fortificacions. La proble-màtica de l’ibèric ple (segles IV-III a.C.). Man-resa, 1990. Pàg. 67-78.

Güell, M.; Diloli, J.; Piñol, L. (1994): Novesaportacions al coneixement de la Tarraco tar-do-republicana: el carrer de Lleida, 27. Tri-buna d’Arqueologia 1992-93. Generalitat deCatalunya. Barcelona. Pàg.: 107-113.

Hernández Sanahuja, B. (1868): Muros cicló-peos de Tarragona. Memorias de la Academiade Buenas Letras de Barcelona, II. Pàg. 413-436.

Hübner, E. (1890): Römische Herrschaft in Wes-teuropa. Berlín 1890.

Jacob, P. (1987-88): Un doublet dans la geogra-phie livienne de l’Espagne antique: les Ause-tans de l’Ebre. Kalathos, 7-8. Terol. Pàg. 135-147.

Maluquer,, J. (1962): Tossal del Moro. Excava-ciones Arqueológicas en España, 5.

- (1987): Catalunya: Baix Ebre, P.I.P. Universi-tat de Barcelona.

Mascort, M.; Sanmartí, J.; Santacana, J. (1988):Noves dades sobre el comerç fenici a Cata-lunya. VII Col·loqui Internacional d’Arqueo-logia de Puigcerdà. Homenatge al professor Dr.



J. Maluquer. Puigcerdà, 1986. Pàg. 185-199.- (1990): Noves aportacions sobre el poblament

protohistóric a les comarques del curs infe-rior de l’Ebre. Els resultats de la campanya deprospecció desenvolupada l’any 1988. La ro-manització del Pirineu, VIII Col·loqui Inter-nacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcer-dà, 1988. Pàg. 165-174.

- (1991): El jaciment protohistóric d’Aldovesta(Benifallet) i el comerç fenici arcaic a la Cata-lunya Meridional, Tarragona.

Mayoral, F. (1992): Análisis de las variables so-ciales reconocidas en las necrópolis del hori-zonte Ibérico Antiguo y reconstrucción de lasociedad en el Montsià- Bajo Maestrazgo.Edició en microforma. Universitat de Barce-lona.

Miret, M.; Sanmartí, J.; Santacana, J. (1984):Distribución espacial de núcleos ibéricos: unejemplo en el litoral catalán. Arqueología Es-pacial, 4. Teruel. Pàg.: 173-186.

Molera, S.; Ollé, A.; Otiña, P.; Vergés, J.M.; Za-ragoza, J. (2000): L’Era del Castell (El Cat-llar). Un assentament de la Primera Edat delFerro al Camp de Tarragona. Tribuna d’Ar-queologia 1997-98. Barcelona. Pàg.: 7-17.

Morer, J.; Rigo, A. (1998): Noves dades per al’estudi del poblament en època ibèrica a lacosta oriental de la Cossetània. Citerior, 2.Anàlisi dels models d’ocupació i transformaciódel medi a l’antiguitat a la Catalunya meridio-nal i àrees lindants. Ed. J. Diloli i J. Rovira.Tarragona. Pàg.: 129-152.

- (1999): Ferro i ferrers en el món ibèric. El po-blat de les Guàrdies (El Vendrell). AUCAT,Barcelona, 1999.

Moret, P. (2002): Tossal Montañés y La Gesse-ra: ¿residencias aristocráticas del Ibérico An-tiguo en la cuenca media del Matarraña?. IJornades d’Arqueologia Ibers a l’Ebre. Recercai interpretació. Ilercavònia, 3. Tivissa. Pàg.:65-74.

Munilla, G. (1988): Los Bronces paleoibéricosde uso personal en occidente. Edició en mi-croforma. Universitat de Barcelona.

Noguera, J. (1997): Evolució del poblament de

la foia de Móra des del Bronze Final a l’An-tiguitat Tardana: anàlisi i evolució del terri-tori. Tesi de Llicenciatura (inèdita). Univer-sitat de Barcelona.

- (1999): Estudi dels materials dipositats en elMuseu d’Arqueologia de Catalunya del jaci-ment ibèric del Castellot de la Roca Roja (Be-nifallet, Baix Ebre), Pyrenae, 30. Pàg.: 243-251.

- (2002): Ibers a l’Ebre. Col.lecció Daliner, 3.Flix.

Oliver, A. (1993): Poblamiento y territorio pro-tohistóricos en el llano litoral del Baix Maes-trat (Castellón). Tesi doctoral. Universitat deBarcelona.

Otiña, P. (1998): Els ibers al Camp de Tarrago-na”. Kesse, número 26, agost de 1998. Tarra-gona. Pàg. 8-13.

Padró, J.; Sanmartí, E. (1976-78): Ensayo deaproximación al fenómeno de la iberizaciónen las comarcas meridionales de Catalunya.Simposium Internacional sobre els orígens delMón Ibèric. Barcelona-Empúries, 1977. Am-purias, 38-40. Pàg. 157-176.

Pallarés, R. (1984): El poblamiento ibérico en lascomarcas de Tarragona, Tesi Doctoral (resum),Universitat de Barcelona.

Pou, J.; Sanmartí, J.; Santacana, J. (1983): Elpoblament ibèric a la Cessetània. Laietània,8. El poblament ibèric a Catalunya. Mataró.Pàg.: 183-206.

Puch, E. (1986): El poblamiento ibérico y roma-no en la “Terra Alta”. Tesis de Llicenciatura(inèdita). Universitat de Barcelona.

Pérez, J.M.; Rams, P.; Jornet, M. (2002): La ta-laia del nucli ibèric del Barranc del Mosselló(Flix, Ribera d’Ebre). I Jornades d’Arqueolo-gia Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació. Iler-cavònia, 3. Tivissa. Pàg.: 149-158.

Pons d’Icart, Ll. (1572): Libro de las Grandezasy cosas memorables de la insigne ciudad de Ta-rragona. Lleida, Antonio Robles, 1572.

Pou J.; Sanmartí, J.; Santacana, J. (1993): El po-blament ibèric a la Cessetània . Laietania, 8.El poblament ibèric a Catalunya. Mataró,1993. Pàg. 183-197.



Rafel, N. (1986): La necròpolis del Coll del Mo-ro de Gandesa. Tesi Doctoral. Universitat deBarcelona.

- (1989): La necròpolis del Coll del Moro de Gan-desa. Les estructures funeraries. Tarragona.

- (1991): La necròpolis del Coll del Moro de Gan-desa. Els materials. Tarragona.

- (1994-96): El conjunt arqueològic del Coll delMoro de Gandesa: algunes dades sobre elprocés d’iberització a la zona. Gala, 3-5. Mo-dels d’ocupació, transformació i explotació delterritori entre el 1600 i el 500 a.n.E. a la Ca-talunya meridional i zones limítrofes de la De-pressió de l’Ebre. Sant Feliu de Codines, 1994Pàg. 341-348.

- (en premsa): Nous treballs al jaciment proto-històric del Molar (Priorat). Tribuna d’Ar-queologia, 2002-2003. Barcelona.

Rafel, N.; Blasco, M. (1994): El Coll del Moro.Un recinte ibèric fortificat. Campanyes 1982-1983. Gandesa, Terra Alta. Memòries d’Inter-vencions Arqueològiques a Catalunya, 8. Ge-neralitat de Catalunya.

Ramon, E. ; Massó, J. (1994): El poblat ibèricde Santa Anna. Castellvell del Camp, BaixCamp. Memòries d’Intervencions Arqueolò-giques a Catalunya, 11. Generalitat de Cata-lunya, Departament de Cultura, 1994.

Ramon, E. (1989): El poblament d’època ibè-rica a la comarca del Baix Camp: estat de laqüestió. Acta Arqueològica de Tarragona, II.RSAT. Pàg.: 55-67.

Ramon, J. (1995): Las ánforas fenicio-púnicas delMediterráneo central y occidental. Universitatde Barcelona, col. Instrumenta, 2. Barcelona,1995.

Ruiz Zapatero, G. (1992): Comercio protohis-tórico e innovación tecnológica: la difusiónde la metalurgia del hierro y el torno de al-farero en el EN. de Iberia. Gala, 1. Pàg. 103-116.

Sanmartí, E.. (1987): La cultura ibérica del surde Catalunya, a I Jornadas sobre el mundo ibé-rico, Jaén, 1985. Pàg. 67-75.

Sanmartí, J.; Santacana, J.(1992): El poblat ibè-ric d’Alorda Park. Calafell, Baix Penedès. Ex-

cavacions Arqueològiques a Catalunya, II.Generalitat de Catalunya, Departament deCultura, 1992.

Vilaseca, S. (1947): El campo de urnas de LesObagues del Montsant y la evolución de lacultura de las urnas en el sur de Cataluña. Ar-chivo Español de Arqueología, 66. Pàg. 28-45.

- (1953): Coll del Moro. Yacimiento Posthallstát-tico. Estudios Ibéricos, I. València.

- (1973): Reus y su entorno en la Prehistoria. Aso-ciació d’Estudis Reusencs. Reus.

Vilaseca, S.; Solé, J.M.; Marcé, R. (1963): Lanecrópolis de Can Canyís (Bañeres, provin-cia de Tarragona). Colección Trabajos de Pre-historia, 8. Madrid.

Vilaseca Pericot, L. (1953): Hallazgos helenís-ticos en Camarles (Tarragona). Ampurias,XV-XVII. Pàg. 355-358.

- (1968): Notas de Arqueología de Cataluña yBaleares.Tortosa (Tarragona). Ampurias,XXX. Pàg. 360-361.

Villalbí, Ma. M.; Montañés, Ma. C.; Forcadell,T. (2002): El poblat del Castell d’Amposta(Montsià). Un hàbitat fortificat a la desem-bocadura de l’Ebre. I Jornades d’ArqueologiaIbers a l’Ebre. Recerca i interpretació. Ilercavò-nia, 3. Tivissa. Pàg.: 159-169.

NOTES

1. Àrea d’Història Antiga. Universitat Rovira i Virgili. Pla-ça Imperial Tarraco, 1. 43001. Tarragona.

2. Hem d’indicar que els treballs d’investigació efectuats elsúltims anys a les Terres de l’Ebre han permès localitzardiversos jaciments que possiblement podrien incloure’sen aquest llistat, però en els que no s’hi han efectuat tas-ques arqueològiques per permetin confirmar la seva ads-cripció cronològica. Per més dades sobre aquests nuclises poden consultar els treballs de Diloli, 2002, Garcia,1997 i Noguera, 1999.

3. Un altre cementiri d’incineració és objecte actualment detreballs d’investigació a l’àrea de l’Ebre, exposant-se elsresultats en aquest mateix col·loqui. Es tracta de la ne-cròpolis de Santa Madrona, a Riba-roja (Ribera d’Ebre),amb un funcionament que es data, però, durant la Pri-mera Edat del Ferro.

4. Si bé no podem definir quin tipus d’estructura políticaimperaria en aquest moment a l’àrea de l’Ebre, els can-vis documentats respecte a èpoques anteriors i l’existèn-





cia d’un model de poblament jerarquitzat funcionalmentpodrien associar-se a la presència en aquest indret d’ungrup ètnic diferenciat, que serà distingit per les fonts clàs-siques a partir del segle III a.n.E. amb el nom d’ilerca-vons.

5. Hem fet referència únicament als jaciments ocupats du-rant aquest moment que apareixen citats a la bibliogra-fia especialitzada i que han aportat més dades sobre l’e-volució de la cultura ibèrica en aquest territori, obviantaltres nuclis coneguts a través de troballes superficials pe-rò de menor entitat. Tanmateix hem d’indicar que algunsd’aquests assentaments no han estat objecte de cap tre-ball arqueològic.

6. L’altra és la de Milmanda, a Vimbodí.7. Respecte a la investigació portada a terme sobre aquest

jaciment, hem de citar un treball efectuat recentment per

E. Vilalta, no publicat, que recull tota la seva història al’hora que reestudia materials procedents d’antigues in-tervencions, actualitzant la seqüència històrica del po-blat.

8. La recerca efectuada al Baix Penedès ha permès docu-mentar l’existència de gran quantitat de jaciments data-bles en època ibèrica. Tanmateix, els treballs d’excavaciós’han concentrat en alguns d’aquests nuclis, restant els al-tres per analitzar més profundament. Els assentamentsque citem són els més coneguts o els que han estat ob-jecte de treballs més acurats.

9. Agraïm als directors d’aquesta intervenció la documen-tació inèdita que ens han facilitat en referència a aquestsnivells republicans per tal de redactar el present article.

Il·lustració 1. Àmbit general d’estudi.



Il·lustració 2. Principals jaciments de l’Ibèric Antic a l’àrea de l’Ebre: 1) Coll del Moro de la Serra d’Almos (Tivissa), 2) Castellotde la Roca Roja (Benifallet), 3) l’Assut (Tivenys), 4) la Gessera (Caseres), 5) Tossal del Moro de Pinyeres (Batea), 6) elsCastellons (Flix), 7) el Coll del Moro (Gandesa), 8) Mianes (Tortosa), 9) Mas de Mussols (l’Aldea), 10) l’Oriola (Amposta). A)el Puig de la Misericòrdia (Vinaròs), B) el Tossal Montañés (Valdeltormo).



Il·lustració 3. Principals jaciments de l’Ibèric Ple a l’àrea de l’Ebre: 1) Barranc de Musselló (Flix), 2) Sebes (Flix), 3) elsCastellons (Flix), 4) la Roca del Sol (Garcia), 5) el Forn Teuler (Ascó), 6) el Castellot de Solà (Miravet), 7) el Castellet deBanyoles (Tivissa), 8) el Turó de l’Audí (Benifallet), 9) el Castellot de la Roca Roja (Benifallet), 10) la Torreta/ Coll de Som(Benifallet), 11) l’Assut (Tivenys), 12) la Punta de la Plana de la Mora (Tivenys), 13) les Planetes (Tortosa), 14) les Valletes(Aldover), 15) Barranc de Sant Antoni (Roquetes), 16) Mas de Mussols (l’Aldea), 17) el Bordissal (Camarles), 18) Castell deSant Joan/ la Suda (Tortosa), 19) el Castell (Amposta), 20) les Faixes Tancades de l’Antic (Amposta), 21) la Moleta del Remei(Alcanar), 22) el Castell (Ulldecona), 23) les Esquarterades (Ulldecona), 24) el Castell dels Moros (Godall), 25) el Tossal delMoro de Pinyeres (Batea), 26) el Coll del Moro del Borrasquer (Batea), 27) el Coll del Moro (Gandesa), 28) els Vilassos I (Bot),29) el Tossal del Moro (Bot), 30) la Picossa (Arnes), 31) la Gessera (Caseres), 32) el Castell d’Almudéfar (Caseres), 33) elsCarrascals (Caseres), 34) el Puig (Caseres), 35) els Corralets (Caseres), 36) la Serra Mitjana (Caseres), 37) els Vilans (Horta deSant Joan), 38) Penya Gall (Horta de Sant Joan, 39) el Collet (Horta de Sant Joan). Les necròpolis que es mantenen durant elsprimers anys d’aquest període són A) Mianes (Tortosa), B) Mas de Mussols (l’Aldea), C) l’Oriola (Amposta) i D) el Coll delMoro (Gandesa).



Il·lustració 4. Presència de ceràmica ibèrica a Tortosa: 1) Edifici de la Telefònica, 2) carrer Sant Domènec, 3) la Catedral, 4)Plaça dels Estudis, 5) Plaça d’Alfonso, 6) Castell de la Suda, 7) Turó de la Residència Sanitària Mare de Deu de la Cinta.



Il·lustració 5. Principals jaciments de l’Ibèric Antic a l’àrea de Tarragona: 1) Tarragona, 2) Era del Castell (El Catllar), 3) LesToixoneres/ Alorda Park (Calafell), 4) Les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès). A) Necròpolis de Can Canyís.



Il·lustració 6. Principals jaciments de l’Ibèric Ple a l’àrea de Tarragona: 1) Tarragona, 2) el Vilar (Valls), 3) Punta Coroneta(Mont-Ral), 4) els Garràfols (Vallmoll), 5) el Degotall (Alcover), 6) Pont del Codony (Perafort), 7) Manous (El Catllar), 8) LaSelva del Camp, 9) la Timba del Castellot (Riudoms), 10) Les Toixoneres/ Alorda Park (Calafell), 11) Les Masies de SantMiquel (Banyeres del Penedès), 12) Fondo del Roig (Cunit), 13) l’Argilera (Calafell), 14) les Guàrdies (el Vendrell), 15) la Sella(Salou).



Il·lustració 7. Principals jaciments de l’Ibèric Final a l’àrea de Tarragona: 1) Tarragona, 2) Mas de les Figures (Tarragona), 3)Turó de l’ermita de Montornès (La Pobla de Montornès), 4) La Clota (Creixell), 5) Mas dels Frares (Constantí), 6) Santa Anna(Castellvell del Camp), 7) Mas d’en Corts, 8) L’Albornar (Santa Oliva), 9) Les Toixoneres/ Alorda Park (Calafell), 10) ElVilarenc (Calafell).



Il·lustració 8. Situació del poblat ibèric de Tarragona i dels diferents sectors on s’han recuperat restes d’època ibèrica a la ciutat.

El món ibèric a les comarques meridionals de Catalunya

Documents

Transcript of El món ibèric a les comarques meridionals de Catalunya