L a Veu de Cata lunya diari d'avisos i noticies

Any 43 Barcelona, dimecres, 4 octubre 1933 Núm. 11,639

REDACCIÓ: relayo. 1. Telèfon 23309. ADMINISTRACIÓ: Pelayo. 1. Td . 18178. ANUNCIS: Pelajro. I . Telèfon 13173. IMPREMTA: Ferlandlna, 9. Tel. 15110 DARRERA flORAr Telèfon I51S1.

subscripció a Catalunya: Un mes. > > > . Ple». Trimestre . • » . WC!) »

Preu del núm, 15 ets.

E d i t o r i a l

LA DERROTA DEL SENYOR LERROUX Crwí al govern autònom de Cata­

lunya. Crisi al govern central de la República Espanyola. El Sr. Lerroux ha estat derrotat a les Corts. Abans, però j i e la seva derrota, ja liavia ài/nitit. S'obre, doncs, una nova crisi, de solució di/icilissitna, i en la tramitació de la qual es posarà a prova, una altra vegada, impru­dentment, el prestigi de la més alta magistradura del país.

. . La nova crisi l ia eslat produïda per l'actitud dels que es diuen de-/ensors de les prerrogatives del Parlament. Però, en la forma com Iw eslat provocada, constitueix un desprestigi per al normal funcio­nament del règim parlainentari.

Coneguda la nostra actitud de sempre, és clar que nosaltres no anem a defensar el ministeri Ler­roux. No és lícit, però. mantenir ministres dins un govern al qual es neguen els vots. No és licit, tam­poc, que uns ministres donin un vot de confiança al President del Consell, i que la representació par-lamenlària dels partits que els sos­tenen al govern presenti i aprovi alhora un vot de censura. L'espec­tacle del senyor Sbert combatent el ministeri Lerroux en nom de l'Es­querra Republicana de Catalunya, mentre el senyor Santaló seia en­cara al banc blau en representació de la mÀícità k'squeifa no pot ésser aceepiable en bona ètica política. O sobrava el ministre o sobrava el discurs. O sobrava la confiança 0 sobrava la censura.

A l'hora d'escriure aquestes rat­lles no sabem encara com serà re­solta la crisi. La incògnita del mo­ment és el decret de dissolució. L'ob­t indrà el senyor Lerroux? No l'ob­t indrà? Causa a l'ensems sorpresa 1 amargura el fet de veure que l'en­derrocament d'un règim secular i els trasbalsos de Iota mena que des de fa quime anys agita la política espanyola no ha pogut variar l'es­sència de les comunitats gover­nants. Avui es parla del decret de dissolució com se'n parlava quinze anys enrera. 1 els que es diuen republicans cent per cent, els que voldrien estancar el republicanis­me com els politics del vell règim volien estancar et patriotisme, són precisament els que evoquen, amb llurs temeraris atacs al poder pre­sidencial, els tòpics i els usos del temps de la monarquia.

Més que la necessitat d'una rà­pida consulta al país, amb l'óbjeote de donar estabilitat al règim i re­presentació al poder, preocupa a les nooes oligarquies polítiques l'ar­ma electoral que encara ells creuen que significa el decret de dissolució. 1 aquesta concepció antirepublicana és compartida per tots els partits T-evolucionarisI

Bis fets demostren la raó que teniem quan cridàvem l'atenció de les comunitats governants sobre ets perills que la seva impremeditada actuació suscitava. A la nostra KetaJ-t a l corresponien amb els atacs més vioents. I els que ens deien derro­tistes i sabotejadors de la Repú­blica són eis que han dut la Repú­blica a la crl'tica situació on es troba, debatent-se entre ta dicta­dura i l'anarquia.

Cal esperar encara que la ma­teixa gravetat de la situació posarà una mica de seny en la conducta dels partits que es diuen republi­cans.

La Tiova crisi ofereix la mateixa gravetat de les anteriors, accen­tuada encara per la reincidència i la indecissió. La clau del problema polític és el desequilibri entre el poder i la representació. Únicament el pol resoldre una franca i lleia' apellació al país. mitjançant el su­fragi. I caldria també que la lliçó d'aquests dos anys i mig no fos perduda.

Llegiu en aquest número

LLEGIU DOSTOIEWKV! per M. de Montoliu

L'ART DE DIRIGIR L'pRQLESTRA

per Frederic Lliurat

RIFOLL PER LA CULTURA per J. Arcs i Volta, pàg. 6

L'ESQUERRA PAGA LES CULPES DE LES SEVES ERRORS per Joaquim Marfà, pàg. 10

CRÒNICA DE MADRID per Josep Pla, pàg. 17

EL RETORN DE L'ARGENTINA A GINEBRA

per R. Garriga, pàg. 18

C o m e n t a r i

EL JUEU ERRANT Els jueus tenen bona premsa.

Les brutalitats hitlerianes t.ontfa els jueus han merescut la cenviru universal. A França mateix, on el iiacio/ialis7ne fto a n i t covant l 'ctt contra els jueus, quina diferència entre la serenitat dels comentaris actuals i el furor passional dels temps del procés Dreyfusl

A Espanya, allunyat del Poder l'iHustre fanàtic don Fernando le los Rios, no s'ha parlat més dels jueus expulsats d'Alemanya. El Go­vern Azana, que tenia la vi r tv t d'enverinar tots els problemes, vo­lia fer servir el jueu errant de "trà-

El Govern de Catalunya per Joaquim Pellicena

La crisi del govern de l a Generali tat de Ca­ta lunya ha p rodu ï t , per la seva forma i pel seu ions, una impress ió penosa. Es la segona crisi t o t a l de la Catalunya a u t ò n o m a en els deu p r i ­mers mesos del seu govern propi . I aquesta se­gona crisi, com la pr imera, s'ha desenvolupat en una forma tan e x ò t i c a , ' t a n estranya a la t r ad ic ió del pensament po l í t i c de la Catalunya viva, que tots els catalans J^em ^ ^ g p e é n el Ions de la nostra ànima";- u è n f ' i n q u i e t u d revela­dora.

Els homes de l'Esquerra, que es deien revo­lucionaris abans de catalanistes, no han senti t m a i aquella Catalunya in tegra lment catalana que vivia en la idea renovadora d'Enric Pra t de la Riba. Es per a ixò que s'oposaven a la represen­t ac ió proporcional i volien monopolitzar el Po­der. Coincidien amb el p re jud ic i feixista, es­t rany t a m b é a l pensament pol í t ic de Ca ta lu ­nya, d 'Identificar el pa r t i t amb l 'Estat I l 'Estat amb el pals. I com a excusa de l l u r desordena­da a p e t è n c i a de poder, deien que calla teni r majories h o m o g è n i e s l nombroses per t a l de formar 1 sostenir governs forts. Governs for t s ! Dues crisis greus, dues crisis de fons, en deu mesos és el que han p r o d u ï t aquelles majories h o m o g è n i e s de l'Esquerra, elegides per u n sis­tema ma jo r i t a r i de t ipus teixlstic. Es que l a real i ta t no pot ésser desconeguda impunement . I l a rea l i ta t és que aquestes majories aclapara­dores no solen aconseguir-se s inó en v i r t u t de les combinacions m é s a r b i t r à r i e s , on les d i s t i n ­tes fraccions no es senten unides per la d isc i ­p l ina infranglble d'un Ideal comú, s inó per la cobe jança incoerclble del poder.

Davant d'aquest espectacle a n g u n i ó s i de­priment , el nostre poble evoca aquests dies la m e m ò r i a Inoblidable d'aquella gloriosa Manco­mun i t a t de Catalunya, que v isqué deu anys, so­ta el guiatge mestrivol d 'Enric Prat de l a Riba i Josep Puig i Cadafalch, sense teni r ma i n i una eola crisi . N I una sola crisi en deu anys! Quin contrast amb aquestes dues crisis en deu me­sos! I aquells governs no tenien darrera seu majories homogèn i e s , majories de par t i t , majo­ries aclaparadores elegides per procediments feixlstlcs. P e r ò tenien una cosa que val ia m o l t més . Tenien la unan imi ta t p a t r i ò t i c a d 'un po­ble, que s 'hi sentia a u t è n t i c a m e n t representat. Per què? Senzillament, p e r q u è aquells governs de la Mancomuni ta t de Catalunya no eren uns governs de par t i t . Eren uns governs de Ca ta lu ­nya. Actuaven sempre cercant tots aquells punts de c o n v e r g è n c i a p a t r i ò t i c a o n podien coincidir tots els catalans. Cercaven sempre el que podia unir . Evitaven sempre el que podia separar.

Ara s'ha fet exactament to t el con t r a r i i el resultat és a la vista. S'ha cercat to t el que po­dia dlvldi í . S'ha defugit to t el que podia so l i ­dar. S'ha volgut excloure del govern de Cata­

lunya to t el que no cabia dint re del l i m i t a t es­pai de la c o m p r e n s i ó dels que ocupaven el po­der. S'ha volgut manar, no governar. I a l 'afany de comandament s'ha sacrificat tot , f ins la p r ò p i a c o h e r è n c i a .

La darrera crisi s'ha caracteri tzat per la c l aud icac ió del poder púb l i c davant les amena­ces de la d e m a g ò g i a , " t n certa-manera h a estat una c o n s e q ü è n c i a de l ' a l t r a . D 'una banda, l 'e­x a l t a c i ó tendenciosa dei~ poder personal. D ' a l t r a banda, la c a p i t u l a c i ó de l poder púb l i c davant la gosadia d e m a g ò g i c a .

Els governs de la Mancomuni t a t da Cata lu­nya eren producte de la co inc idènc ia en els Ideals pa t r iò t i c s . Els governs de l'Esquerra han estat producte de les maniobres partidistes, i n ­terpretades a cada moment segons les conve­niènc ies electorals. I com que, encara, aquesta i n t e r p r e t a c i ó era f i l l a de l ' ap rec iac ió personal, ha arr ibat u n moment que la bastida a r t i f i c io ­sa no s'aguanta 1 el p r o p i prestigi del poder en pateix les conseqüènc i e s .

Confessem sincerament que la descompos i c ió de l'Esquerra i les crisis del govern de l a Ge­neral i ta t ens causen profunda pena. Nosaltres h a u r í e m volgut una a l t r a cosa. Nosaltres h a u ­r í e m volgut que els par t i t s catalans, de dreta, de centre o d'esquerra, haguessin actuat sem­pre amb aquell seny renovador, amb aquella no­ble ambic ió de fu tur que empenyia el catala­nisme h i s tò r i c a la In t e rvenc ió en la vida po­l í t ica del pa í s . Ens hem de doldre que no hagi estat possible. I ens hem de doldre encara m é s que n i t a n sols hagi estat In tenta t als moments genesiacs de la nostra Autonomia.

Enmig, pe rò , d'aquesta dolor i d'aquesta i n ­quietud, ens aconsola l 'exemple de serenitat, de fo r t l t ud , de responsabilitat que ens o f e r é i x e n les Joventuts de L l iga Catalana, organitzadores del gran Aplec de Ter ramar de diumenge. Ment re veuen com a l lu r en to rn totes les altres coses vacil·len 1 cauen, tots els altres part i ts s'esmico­len 1 desapareixen, contemplen amb entusiasme jovenívol com s'aguanten, amb l a modern i t a t de les coses eternes, els pr incipis fonamentals de la t r a d i c i ó catalana i el pa r t i t que els encar­na. L'Aplec de Terramar . organi tzat per la Fe­derac ió de Joventuts de L l iga Catalana, s e r à u n acte c iv i l d ' a f i rmac ió p a t r i ò t i c a . La paraula rectora del nostre Francesc C a m b ó e x a m i n a r à amb la seva peculiar p e n e t r a c i ó el moment po-l i t i c que v i v i m , moment pol í t ic que seria f r an ­cament descoratjador, sl no existissin a Cata­lunya els homes i les doctrines, els procediments l els ideals que in fo rmaven els governs de la gloriosa Mancomuni t a t de Catalunya, homes i doctrines. Ideals i procediments que permetien travessar les d è c a d e s sense una sola cr is i , preo­cupats tots els cors i tots els cervells en l 'obra feta, en l 'obra a reali tzar.

Sroia" contra els catòlics espanyols. Aquesta era la pietat que merei­xien els jueus alemanys a don Fer­nando. L'acolliment que efl eis d > nava. era a canvi de molestar el» catòlics. Quina trista idea de la caritat tenen aquests laics.' Prote­git per don Fernando—mes cone­gui per •·Barbitai."—el jueu errant s'hauria conquistat l'odi del país i hauria estat expulsat molt aviat, sense necessitat d'esperar uns al­tres reis catòlics. Hi havia el pla d'organitzar una gran sinagoga a

Toledo i un museu jueu. El mu­seu s'hauria nodrit amb objecte?, principahnent biblíes, de les cate­drals. Havent-se apoderat l'Esic.t dels béns de l'Església, era senzill desguarnir l'altar de l'Església p f a guarnir l'altar de la Sinagoga. I els jueus, encegats com sempre, potser ho haurien consentit. P v alguna cosa l'Església pinta la Si­nagoga com una matrona tapada d'ulls.

L'única posició digna davant la persecució dels jueus alemanys *• la que han adoptat els principals escriptors catòlics del món, ben diferenta per cert de la del "Bcr-bitas". Recentment, en una reci*-ta catòlica, he vist que els israeli­tes eren: "els nostres germans els jueus." Crec que val la pena d'ci­mentar la Tíeíra que envia de Lon­dres estant a "La Paraula Crislia-na" l'eminent escriptor Hiiarí Belloc.

El punt de vista de Belloc c« que, com a catòlics, tenim l'obli­gació de protestar contra la perse­cució dels jueus. "Com a catòlics— efiu—formem part d'una organitza­ció estesa per tot el món, i l'orga­nització jueva també és estesa ar­reu del món; tot el que els faci c i poble cristià, afecta iníensam-.'ní tots els altres pobles." Diu Bel'.oc que "és una glòria dels catòlics, • hauria de romandre com llur prin­cipal orgull, el que ells sols en el món modern conservin plenament la raó". 1 també: si nosaltres no protestem, "ningú més no ho /ora, perquè el món no catòlic que en» rodeja ha tornat enrera i viu sola­ment de prejudicis í emocions"

Si no h i hagués una raó moral i cristiana per a protestar contra la persecució dels jueus, hi hauria una raó de conveniència. Encara que no es tracti d'un cas idèntic— diu Belloc—hi fia el fet de la per­secució dels catòlics espanyol» "L'organització catòlica ha estat brutalment robada", "Zi ha estat prohibits l'exercici dels drets cívic* correnís", "la propietat de les or­des religioses ha estat vexada sen­se cap ombra d'excusa, i lleis per­secutòries han estat decreta'lea prohibint-los l'ensenyament."

La lletra de Belloc acaba dema­nant la protesta dels catòlics del món contra la persecució det» jueus, protesta fonamentada en la raó. Totes aquestes lleis d'exeepciò —l'alemanya i l'espanyola, dtu Bé-Uoc—violen no sols la justícia, sinó també la dignitat de la raó.

Però expliquen nfcró a un ïaie. 39-gur que el "Barbitas", n i Azaüa, ni Lerroux no ho entendrien, l encara menys el pobre senyor San­taló. Però la posició dels c a t ò l i c í iacaní d'aquest cas, no pot ésser al­tra que aquesta. Com diu Belloc. hem de reclamar per a nosaltres ésser cte campions de la raó.

M MUEL BRUNET

Pàg. 2. — L a Veu de Catalunya Dimecres, 4 octubre 1933

LA VEU DEL CARRER

E I . MENYSPREU A LA MUSICA SERIOHA

Es una calamitat l'increment que va prenent l'anomenada música de Jazz, qualificada molt encertada­ment de música tortamuda per un escriptor irònic, a causa de l 'abús que s'hi fa de la sincope. No hi ha dia que les dues emissores lo­cals de la ràdio no ens en donin a desdir, adés com a número del programa, adés retransmetent els ballables executats en restaurants de moda.

En canvi, la música seriosa va desterrant-se al mateix temps en els programes de la radiofonia. A l ­guna vegada, de tant en tant, h i f i ­gura alguna emissió de música se­riosa, però sembla que sigui emesa a creganadientes». com diuen els castellans, 1 amb freqüència a l'ho­ra de l'emlssiò és canviada per un altre programa. Vegi's si no el que passà fa pocs dies. La Ràdio Bar­celona anuncià per al divendres, dia 22 del proppassat setembre, la radiació d'una òpera en discos; ja sabien, però, de sobres, els direc­tors de la susdita emissora, que a l'esmentat dia s'havia de retrans­metre la sessió municipal, i , natu­ralment, la radiació de l'òpera que­dà suprimida. Si s'hagués tractat d'una radiació dc Jazz o d'un «can-te» d'aquell «popular» escriptor cas­tellà, ^an conegut per la seva cata-lanofòbia quan era cap de correus a Arenys de Mar. ja hauria procu­rat la dlieccló retransmetre els sus­dits números el dia següent. Trac-tant-se. però, d'una òpera, es veu que no val la pena de fer-ho. Una cosa semblant ocorregué amb l'òpera anunciada per al dissabte dia 30 de setembre, la qual retrans­missió fou suprimida per a donar-nos un concert celpbrat a Vic.

Abans, les retransmissions d'òpe­res les feien els diumenges al ves­pre. Aprofitaven aquesta sessió en què no acostuma havor-hl anuncis. Així 1 tot, com sl a la Direcció els sabés greu que gaudíssim massa de l'emissió seguida, sense anuncis, d'una òpera, ens hl endossaren un «cantes d'aquell popular escrip­tor í?), ouna altra carincloneria per l'estil. Ara. en la dita sessió do­minical, ens radien tres sarsueles, en lloc d'una òpera, però, això si, tractant-se de sarsuela ja no hi i n ­clouen nl «cantes» ni anuncis. Aca­bat de radiar una sarsuela, sense cap descans, es radien les altres, amb un respecte per al susdit gè­nere de música que no meresqué mai a la Direcció la radiació d'òpe­res. I quant a aquestes, generalment ens han donat sempre els primers actes; a partir del tercer, ja es suspenia l'emissió, per a radiar les partides d'un joc.

Es d'esperar que les emissores lo­cals procuraran acontentar un xic més els amants dc la bona música, l així faran també un servei a la cultura general.

D. M .

NOTICIARI DE BARCELONA L'obra del cens periodístic Inicia­

da per l'Associació de Periodistes, va portant-se a cap amb molt d'è­x i t Actualment les declaracions que s'han rebut a la secretaria de l'entitat, són ja en nombre consi­derable. Cal remarcar que moltes d'aquestes revesteixen un gran in­terès per les dades curioses que contenen. Quan aquest cens estigui complet, podrà ésser base d'un es­tudi . Interessantisslm del periodis­me català. Tant per aquesta com per les altres finalitats que té l'o­bra del cens periodístic de l'Asso­ciació í'e Periodistes, aquesta pre­ga amb molt d'interès a tots els periodistes catalans que vulguin contribuir-hi. que trametin a la dita Associació, aquells que no ho han íe t encara. Dur declaració. Aquells que tinguin algun dubte sobre la manera d'estendre la referida de­claració, són pregaLs de passar per la secretaria de l'Associació de Pe­riodistes. Rambla dels Estudis. 1J, praL, qualseval dia feiner, de dos quarts de quatre a les cinc de la tarda.

Acadèmia Ainaud frí'úll Solfeig. Piano, Viol i , Violoncel. Gu tafra, Cant. Cursos genera's. Classes parliculars a rAcatlèmla i a domicili.

Es troben molt avançats els pre­paratius per a la inauguració del segon Saló Internacional d'Art Fo­togràfic, que s'obrlrà al públic el dia 7 del corrent, a les Galeries Subterrànies de la Plaça de Cata­lunya.

En aquest saló hl figuren repre­sentats més de vint països, entre l'aportació dels quals es troben les millors firmes mundials.

duts: Trenta set paraigüeo; un bastó; dotze bosses i moneders; cinc parells de guants: cBinc va-nos; dos mocadors grans; unes t i ­sores ; una capsa que conté paper. una novella; un guarda pols; un malet í ; un trempa p'.omci; un ca­pell per a home; un jersuy per a infant; un cmyell per a dona; una petaca; un rellotge de polse­ra ; un llibre de text; una mante­llina ; unes ulleres; un paquet que conté un tros de suro; un altre amb una molxil la; un altre amo roba per a infant; un altre que cont xoco!'>ta; un amb colçotets. un amb espardenyes; un amb es­pecífics: un amb tapaboques; un amb un tros de roba* un amb mit­jons i un altre amb pòlvors-cola.

es presentà al Jutjat de guàrdia una denúncia contra un dels cobra­dors que té a les seves ordres el qual ha desaparegut de Barcelona amb 6.277 pessetes que havia cr> brat en diversos llocs.

El denunciat es diu Pau Bone. i la policia té ordre de deteuir-Io i conduir-lo al Jutjat corresponent.

SARDANES

La Secció de Repòrters de l'Asso­ciació de Periodistes assabenta elí companys, per mitjà d'aquesia nota, que la Junta General Extm-orcünàrla del dia 28 del mes pas­sat acordà que els socis, com tam­bé els que ingressant de bell nou a la secció ho sol·licitin, seran ad­mesos com a socis fundadors, en cas que ho demanin per escrit abans del dia 10 d'aquest mes.

Relació dels objectes trobats els cotxes de «Tranvlas de Barcelo­na, S. A.». «Gompania General de Tranvlas» i «Tranvlas de Barcelona a San Andrés y Extenslones» du- , rant el passat mes de setembre. 1 que estan a disposició dels qu.c acre­dit in que els pertanyen, a l 'Oflcl-na de la Ronda de Sant Pau, 41, primer pis. Secció d'Objectes psr-

EIs funcionaris dc la Generali­tat de Catalunya adscrits al Ser­vei de Cèdules 1 Contribucions, sc-cis de r«Associacló de Puncionarls de la Generalitat de Catalunya» organitzen un sopar d'homenatge a l lur company Rafael Ramis, per la seva encertada actuació com a president de la dita associació.

Tots els simpatitzants amb el dit acte poden Inscriure's a l'est.it-ge social. Plaça de Catalunya, 3 spgon pis.

- S A L VICHY-ETAT

per a fer l'aigua digeativa

DEPENDENT INFIDEL Per l'encarregat d'una societat

d'assegurances. Pau Daívó Morell,

A^ui tarda: Gran Te Dansant. Nit: Concert ieguit de Ball i Sor­tides de Teatre. Aciuaran

LA GRAN M A B I M B A S U V A D O R E N Y A i l'art sia G r a n i t o amb llurs creacions

CONCURS SOCIAL El Comitè de Ballades l Festes

del Foment de la Sardana convoca tots els seus socis a un concurs social de sardanistes, que t indrà lloc a l'estatge social, el diumenge, dia 29 del corrent, a la tarda, per tal d'elegir la colla que haurà de representar el Foment a la com­petició sardanista de Catalunya. A la secretaria es facilitaran tota mena de detalls 1 bases del con­curs.

• • • A la barriada d'Hostafrancs, amb

motiu rte la festa major, tindran lloc selectes ballades de sardanes, en les entitats i dics següents :

Reunió Familiar Instructiva (Con sell de Cent, 18). Dia 15, a la nit . per la cobla Barcelona, amb la col­la boracló de l'Orfeó Atlàntida.

Foment de la Sardana (rector Trladó. 10). Dia 8. al matí , per la cobla Principal del Llobregat, a la Plaça d'Espanya.

Ateneu Montserrat (Torre de Da-mlans, 6). Dia 8, a la ni t , per la cobla La Principal del Llobregat, cn coUabornció amb el Foment de la Sardana.

Dia 15. a la tarda, per la cobla Empòrlum. als patís de l'entitat.

NOTES PERSONALS E l . modiste Ferrer Artigas pre­

senta, des d'aquesta tarda, la seva nova colleeeló als salons de Pro-vença, 251. pral.

AJUNTAMENT A votar

Ha marxat a Madrid l'Alcalde, senyor Aiguader. 1 ha pres pos­sessió de l'Alcaldia accidental el senyor Duran i Guardia.

P e r l ' a p l e c d e l a

FEDERACIÓ DE JOVENTUTS DE L L I G A C A T A L A N A a T E R R A M A R

Sota comanda, el proper diumenge es despatxaren BOSSES A M B MENJAR a l 'Aulòdrom de Ter-remar al oreu de 6 pe t se io .

COBERTS AL RESTAURANT del CASINO PLATJA D'OR 12 ptes. COBERTS A L'HOTEK TERRAMAR PALACE 16 ptes.

Per a fofoimcs I tiquet*: CASA L L I B R E i HO 1 E L ORIENT

D o n y a M e r c è G a l l a r d a i B a t l l o r i vídua d'Isídor Martínez i Roig

morí el dia 31 d'agosl darrer

després de rebuh ets Sanis Sagraments i la Benedicció Apostòl ica

(A. 0. 8.)

Els qui la ploren: fills Isklor i loaii, filla política Rosa Bayó, néts Joan i Maria Rosa, germà Pere, germana política Teresa Campanà vídua Gallarda, ties, nebots, cosins, família tota i la raó social «MARTÍNEZ G A ­L L A R D A HERMANOS>I en recordar als amics f coneguts tan irreparable pèrdua, els preguen que la tinguin present en liurs oracions i que se serveixin assistir als funerals que, per a l'elern descans de la seva ànima, tin­dran lloc dijous, dia 5, a dos quarts d'onze, al Santuari de Nostra Senyora del Carme, Carmelites D e s c a l ç o s (Diagonal·Llúrla), pel qual favor els restaran agraïts.

LES MISSES DESPRÈS OE ".OFICI I DE SEGUIDA I A OEL PERDO

EL DOL ES DOHA PER ACOMIADAT HO E8 CONVIDA PARTICULARMENT

INFORMACIÓ METEOROLÒGICA

Situació genera! atmosfèrici d'Eu­ropa a les set hores del dia 3 d'octubre de I)i33

A Polònia es troba el centre d'una Important depressió baromè-trlca que produeix mal temps amb molta nebulositat, pluges 1 vents freds del Nordest d'Escandinàvla fins a l'Europa Central.

Pels països occidentals d'Europa dominen pressions superiors a la normal, però amb cel núvol i boi­rós, vents fluixos del primer qua­drant 1 temperatures suaus.

Estat del temps a Catalunyt a les vuit horw:

Ha millorat el temps per haver desaparegut el mínim barométric de la Mediterrània Balear.

El cel està serè per la conca de Tremp, Pallars 1 vall d'Aran: per la resta de Catalunya s'estableix el règim de temps humit, amb núvols baixos 1 boires en abundància.

La temperatura màxima d'ahir t ingué lloc a Serós amb 29 graus, 1 la mínima a Núria, amb 6 graus.

Observacions de Barcelona a lei set hores del mat í ; Pressió al nivell de la mar, 762-3

miUimetres Temperatura actgal, 20'4 graus. Humitat rclaUva, 87 per 1G0. Velocitat del vent, 1 quilòmetre

per hora. del Nord nordest. Visibilitat horitzontal en prome-

dl. 4 quUòmetres. Estat de! cel. 7-10 de Cl i Cist.

En les darreres 24 hores: Temoeratura màxima. 24 4 graus. ídem mínima 19'8 graus. Recorregut del vent, 316 quilò­

metres. Precipitació nuUa. Insolació en el dia d'ahir, 3 ho­

res 32 minuts.

Dia 3 d'octubre de 1933 Hores d'observació: a les set, a

les tretze 1 a les divuit. Baròmetre a zero 1 al nivell del

mar. Mil·límetres: 763'0, 763,1, 763·4. MlHlbars: 10ÏT3. 1017'4. lie'S.

Termòmetre a l'ombra. Sec: 210, 23·8. 23'0. Humit: 200. 21'2, 21'0.

Humitat (centèsimes de satura­ció): 91, 78, 83.

Vent. Direcció: NE. SE. calma. Velocitat (m. per segon): L 3.

Estat del cel: nebulós, nebulós quasi descobert.

Temperatures extremes a l'om­bra. Màxima: 250. Minima: 20 0. Id . prop de terra: 18'4.

Oscil·lació termomètr ica: 5'0. Temperatura mitjana: 23'0.

Hores de sol eficaç: 8'30.

NECROLÒGIQUES Tingué lloc a Santa Coloma de

Queralt el luctuóe acte de l'enterra­ment del senyor Ramon MuUerat, pare del membre del Comitè d'Ac­ció PollUca de Lliga Catalana de la Circumscripció de Tarragona Josep Mullcrat 1 Soldevila i del metee d'a-qucUa localitat Joan.

Hl assistiren ei diputat per Tar­ragona senyor Casabò 1 el seu secretari senyor Torrents, els com­panys "tel Comitè senyors Sagalà i Talavera, el sots-secretari polit io se­nyor Vendrell, altres nombroses per­sonalitats dels pobles veïns i la po­blació en pes, en la qual era esti­ma dLssIm el senyor MuUerat. com ho és la seva distingida família.

Reposi en pau i rebin els que el ploren . 1 testimoni del nostre sentit condol l

De la presó de Vic s'han escapat tres

reclosos

De la presó de Vic, a les set del vespre do diumenge, s'escaparen tres dels reclosos que foren tra­mesos des de Barcelona. S'anome­nen Felip Valero del Cura, de 29 i>nys, processat per delicte de f u r t . Francesc Valdés t Infanton, de 36 anys, natural de Cuba, processat per haver trencat el decret d'ex­pulsió, i proposat novament per ésser expulsat d'Espanya: Emili Oteiza 1 Oarcia, de 22 anys, que té pendents dues causes per roba­tori .

La policia els cerca activament.

Dimecres, 4 octubre 1933 L a Veu de Catalunya. — Pàg. 3

R E L I G I O S E S SANTORAL

Sants d'avui: Sant Candi m.. Santa Teresa de Jesús Infant vg.. Sant Proilàn b. 1 Sant Grau abat

Sants de d e m à : Sant Francesc d'Assls cf. 1 fd-, Sant Petroni bisbe m-. Sant Hieroteu l Santa Aurea verge.

Quaranta hores: Avui i demà, a lec RR. Adoratrius.

RECÉS PER A SACERDOTS

El dia 12 d'aquest mes. al Con­vent dels Pares Menors Conven­tuals de la ciutat de Granollers del Vallès, es celebrarà, ajudant Déu. u » Recés espiritual en com­plet recolliment pels reverends sa­cerdots del Deganat del Vallès.

Dirigirà el Recés el doctor Joan Undó. canonge magistral de la Seu de Vic

Sis reverends sacerdots que de­sitgin assistlr-hl. procuraran avisar el senyor Ecònom Arxiprest acci­dental de Sant Celoni o bé la rectoria de Granollers, tot el més tard Uns el dia 9 d'aquest mes.

I.'acte començarà a dos quarts de deu del matí . 1 s'acabarà a dos quarts de sis de la tarda.

L'nlmolna serà de set pessetes.

HORA SANTA A LA CATEDRAL

Divendres, primer del mes consa-giat al Sagrat Cor de Jesús. A la Santa Església Catedral Basílica, a les set del vespre, se celebrarà so­lemne Hora santa a llaor de la prodigiosa imatge del Sant Crlstt de Lepant amb meditació l càntics litúrgics. La prèdica ha estat con­fiada al Degà de la Seu. La part musical és a càrrec del mestre se­nyor Sancho Marraco.

EL MIRACLE D'ASSIS

Com al rodamón a c.ii, després d una llarga caminada, plau d'a­turar-se arran d'un fontinyol ama­ga dis 1 cantador, per a mullar-hi el llavi assedegat i lliurar-se uns Instants al repòs, així mateix nos­altres, després de publicar una sè­rie d'articles de caient polític, sen­tim la Il·lusió d'obrir un xic de parèntesi en la nostra tasca, po­dríem dir-n epatrtòtica, per a cer­car un refrigeri 1 un sedant en l'expansió espiritual dels nostres sentiments cristians.

Casualment, ens ha vingut a les mans un extens Compendi de la vida de Sant Francesc d'Assís i no cal dir que. com altres voltes, l'hem llegit amb vera complaença.

Hem anat seguint, pas a pas. la trajectòria lluminosa que des­criu cl gran Apòstol scràfic a tra­vés del seu peregrina Ige per la teira, i des de la seva humil nai­xença en un estable fins a la seva mort edificant al convent de la Porciúncula, hem trobat tot un enfilall de místiques tendreses, tal­ment com una garlanda de l l i r is candorosos que us embriaguen amb llur cèlic 1 suavissim perfum.

Tot en la vida del sant té un poder d atracció Insuperable i to-Ui la seva obra apostòlica —a des-gre. de la transcendència espiri-tuale que la informa— respira un aire de dolcesa infinita. Diríeu que és la gesta de l'ocelllc que, tot 1 la seva insignificança corpòria, disposa d'unes ales lleugeres per a guanyar els cims més enlairats.

No gosaríem estudiar la figura gegantina de Sant Francesc com a fundador de l'Orde seràflea, n l esta a l'abast de la nostra ploma glossar la seva obra de conjunt, des del punt de vista evangelitza­dor ; però si ens calgués resumir la magna epopeia franciscana, d i ­ríem que cap arbre com el plantat pel Mlraclcr d'Assls prengué una tan fonda arrel .nl escampà les seves branques esponeroses arreu de l'univers, en un espai de temps tan curt. I és clar. com que aquest arbre fou soRicitament vigilat I va créixer i florir arren d'un doll ine.stroncable de santetat i sota el bis càlid del Sol de l'Amor dlvt-nal. d'aquí que el seu fruit esde­vingués tan abundós 1 assaonat.

Però tot reconeixent que ens trobem situats mafsa lluny de l'intinlt p?r a poder establir con-tacU- amb els estels que formen la dlamanllna corora que enlluer-un el Dant. en en' rí>r-s3 al quart cei ,acotnpanyat de Sealriu. vo-l':m remarcar dos fets realment transcendents de la vida de l'sAl-ter Christus».

En eseoltor la veu del Mestre. Francesc rcaunc a el món i s'em-u>ui!era joiosamcrit amb matlo.ia Pcb.-osa. aquesla dor.a tan despre-ciaJa cota temuoa, «a l·i r.uU, com a la mort. ningú no 11 oliru

gustosament la porta». Sap que «elK és vídua del seu primer Es­pòs. Jesucrist», 1 l'acull amorós entre ela seus braços i la passeja triomfalment a través dels seus llargs romiatges apostòlics, com els croals enarboraven la senyera victoriosa de la creu. I el seu IdilU amb la muller escollida perdura fins l'hora suprema de cloure els ulis a la terra, per esbatanar-los al Paradís, a presència de l'Amor de tots els amors.

L'eplsodl més sublim, però, éa la consagració definitiva del sant Taumaturg a la clma del mont Auvèmla— el Oòlgota franciscà—, entre el Tibet l l'Arnó. Francesc s'aixopluga en aquell refugi aus­ter l es lliurà a la contemplació i a la penitència. Jesús se U apa­reix una nit damunt la creu, tota nimbada de querubins, l és ales­hores que es realitza el gran mi­racle de la impressi óde les lla­guts al cos santíssim del deixeble benamat: és aleshores que el foc de l'amor diví abranda el cor del servent escollit I resta transfor­mat en un serafi de la terra.

I és aquesta l'ofrena nu vial de Jesucrist al cast 1 amantlssim es­pòs de la santa Pobresa: és la raetf alta 1 preada recompensa que ha concedit el Bon Jesús als he­roics defensors de les seves doc­trines.

SI fullegem el santoral de l'es­glésia, poques figures hl trobarem tan ben perfilades com la de Sant Francesc d'Assls. Admirable pel seu entusiasme apostòlic i per l'ànsia abrusadora d'un perfeccio­nament difícil de superar. I aques­tes són les tres virtuts excelses que —com castes colomes— l'a­companyaren en el seu vol serà-fic a la Glòria.

A. BALASC I TORRELL

PEREGRINACIÓ A ROMA

Els propers dies 5 i 6 del corrent a les oficines de l'Hospitalitat de Nostra Senyora de Lurdes (Palau Episcopal), i als altres centres d'ins cripcló. seran lliurats els bitllets definitius de la I v Peregrinació a Roma que sortirà de la nostra du ­ta: el dia 8 del corrent, en tren es­pecial.

ESGLÉSIA DE LES MONGES FRANCISCANES I>E LA NATI­

VITAT Travessera de Dalt. 142

Avui, festa de Sant Fran­cesc d'Assís, a tres quarts de set missa rasa. A les nou Ofici can­tat per la Comunitat 1 sermó per un P. Franciscà. A les onae missa rasa. A -los quarts de set de la tarda, exposició de S. D M . 1 fr l-sagi cantat. Cerimònia del t ràns i t del Sant, adoració de la seva relí­quia.

ESGLÉSIA DE RELIGIOSES CLARISSE8 Verrtl, 97

Avui, dimecres, festa de Sant Francesc, ó ' i rant in missa de set es larun les pràctiqii'js del darrer dia de la novena, A Ics vuit missa rasa 1 a les deu missa cantada pr la Comunitat: uredlcara el pa­negíric del Sant el P. Enric Pon-dad dominic A tres quarts de set de le tarda exposició de S. D . M. rosari, frisagi cantat i sermó pel P. Valentí Pons, O. P. M-. reserva i adoració de la reliuuta.

INSTITUT MISSIONER CIEN­TÍFIC La sagrada Congregació de Se­

minaris l Estudis per decret publi­cat el mes de setembre dar­rer, ha procedit a l'erecció canò­nica del Institut Missiuner Cien­tífic en e! col·legi Urbà rte Propa­ganda, havent-se-di oforgat a per­petuïtat !a facultat de conferir els grans acadèmics a quarts cur-sm els estudis de riissioIoRia en les secs aules. Aquesta nova ha causat molt bona Impressió en les esferes cientifiqMes del món missioner.

C . A M I S E « S

ÍP.4 PORWENWSSA 2 6 j HebHi.i·rS de pr^us >ú fi tie t . - 'ni^Mfij

TRIBUNALS

SiHA CONFIRMAT LA RESOLU CIO DE SUSPENDRE L'ADVO­CAT SENYOR JOSEP MARIA ANDRdS BOET

En la reunió de dilluns de la Sa­la de Govern d'aquesta Audiència territorial s'estudià la reclamació del lletrat del Col·legi de Lleida dou Josep M. Andrés Boet, contra l'acord d'aquell col·legi d Imposar-l i una suspensió de sis mesos en l'exercici de la carrera.

Estudiats els antecedents, el t r i ­bunal de la sala de govern acor­da confirmar la resolució del Col-legi de Lleida.

UN ATRACAT QUE FEU FUGIR ELS ATRACADORS A COPS I1E PUNY

Prestà declaració al Jutjat el proveïdor de carns Joan Larracli.k, el qual cl dl 31 de setembre pas­si féu fugir u cops de puny tres Individus que el volien atracar. El fet ocorregué al carrer de Topazi, I h i Intervingué també, en enge­gar uns trets, un «screno» que ."a prestat Igualment declaració.

El senyor Lsrrucha ha explicat el fet tal com ocorregué l es troba ja gairebé restablert de les ferides que l i cousaren els atracadors.

PROPI TAHI POC ESCRUPOI.O-;

Fou posada a disposició del Jut­jat de guàrdia una dona anome­nada Modesta Frigola Rita, la qual habita a unes barraques del car­rer de Rlalp; fou denunciada pel propietari de la barraca per ame­naces de mort.

A presència del jutge, la dona negà haver amenaçat de mort l que segurament el que volia el de­nunciant era aconseguir la seva barraca, en la qual pagava vuit pessetes mensuals 1 devia dos me­sos, per aquest sistema el propie­tari s'estalviaria les despeses del desnonament.

L'esmentada dona afegí que té dos fills de 4 i 3 anys l que el seu marit es suïcidà el passat dia I I de setembre Uançan-se a la via del t ren: és degut a tot això que no podia pagar.

Davant aquestes manifestacions, el jutge Interrogà el propietari, el qual confessà que no havia estat amenaçat 1 que si havia dit ante­riorment qu : ella es dedicava a la mendicitat és perquè hom 11 aconsellà que ho digués. Ja que ell no l'ha vista mai, per residir fora de Barcelona.

Ai Jutjat hom comentà desfa­vorablement l'actitud de l'esmen­tat propietari, qui per 18 pessetes no dubtà d'acusar una dissortada vídua, perseguida per la desgracia.

La dona fou posada immediata­ment en llibertat 1 segurament s'instruirà sumari contra el des­aprensiu propietari, per falsedat en les seves declaracions.

U niENCIA CAUSA PER ATEMPTAT

Secció primera. — Es veié una causa per atemptat contra Nemesi Penya, cl qual es conformà amb la pena d'un mes i mi dia d'arrest i 150 pessetes de multa,

PER LA TOPADA DE DOS CAMIONS

Secció Jjffcona. — El processat Josep Pa&Mal Ferré, conduint un camió per la carretera d'Iguala­da, topà amb un altre camió, al qual causa danys, per la qual cosa el fiscal demana per al pro­cessat la rena de 135 pessetes de multa.

PER TINENÇA IL.LICITA D'ARMES

A la mateixa secció es veié una causa per tinença Wicita d'or-mes. contra Josep Antoni Marin. per al qual demanaren set me­sos d'arrest

CAUSA PER ACCIDENT AUTOMO'ÏIUSTA

Secció tercera: Tingué Uoc en aquesta Secció

la vji.la d'una caüsa per lesions per únpi udència. contra Leodoaa'i F.-.jol Ai tüneí . i " . - ; a la carretera de C-rr nollers. aiiib un camió que contU;!n. topà amb un autoòmni-bi'-s de pr^satgers, a conseqüèn ia de la qual dos d'aquests resultaren lesionats. La pena sol·licitada fou la de dos mesos i un dia d'arrest 1 1800 peiStles d'indemnlUacló.

Secció quarta — No tenia as-senyülsments.

31

E L D I Q U E F L O T A N T E Avda, Portal de l'Angel, 9 (can»on«da Canuda)

7

participa !iaver rebut tofes les novetats en S a s t r e r i a , C a n v s c r i a í G è n e r e s dfc i u n t

pròpies per a C O L · L E G I A L

V E G E U A P A R A D O R S

L'única casa que li donarà completa satisf .cció per la distinció dels seus models

bonesa de la seva confecció per la qualitat dels seus gèneres

per la rapidesa en el lliurament per la jusiesa dels seus preus

per la

ASSENVALAMENTS PER A A V U I

Audiència Territorial

Sala Primera. — Major quantia. —Ignasi Tarrida o n t r a Banc Nue-va Hispània, Divorci.- — Concepció Mar t i contra Joaquim Llorenç 1 el fiscal.

Sala Segona. — Divorci. Manue­la Coma contra Pau Puignou i el fiscal. Menor quantia. Manuel Vi-ladric contra Joan Font.

Audiència Provincial

Secció Primera. — Divorci. Ma­nuel Lleonart contra Joan Masca-rcl l i el fiscal. Dos orals per homi­cidi, estafa conlra Jaume Pedrago-sa i Tomàs Acero.

Secció Segona. — Dos orals per imprudència i i per furt contra Rafel Costelltort, Andreu Cazalbc 1 Felip Puig.

Secció Tercera. — Divorci. Ri­card Miret contra Àngela Víctor i el fiscal.

Secció Quarta. — Un oral per furt contra Joan Sancho i dos in­cidents.

pUces de la Sociedad Indicada, cu-yo Gerenle, queda Inhabilltado pa­ra la administraclón de los blenea de la misma y para toda clase de gestiones que a tal f in haga a nom­bre de la Sociedad.

V para que tenga lugar su p i * blicidkd, y por haberlo osi acor-dodo en providencia de este dia, como medida absolutamente neca-saria y de cuya dilación pudiera'i resultar perjuicios Irreparables al emparo de lo dlspuesto en el ar­ticulo 114 de la Ley de Enjuicia-mlento civil, expldo cl presente edlc to que firmo en Cartagena a velnti-nueve de setlembre de mil nov»-cientos trcinla y tres. — Franciscà Serra.

GOVERN GENERAL

ANUNCIS JUDICIALS

EDIC'TO

Don Ginés Parra Jiménez, Juez especial de la quiebra de Construc-ctones Inmovlliarias, S. A.

Hago saber: Que a Instància de don Àngel Sànchez Guerra y don Juan Santos Medina, representados por el procurador don Ignacio Gar­cia Góngora, se ha dictado con fe-cha veintc del pasado mes de ma-yo. auto declarando en estado legal de quiebra necesaria a la entidad «Construccionce Inmovlliarias, S. A.» con domicilio en Barcelona, Paseo de Gracia, 46. de la que « Gerente don Pablo Vila San Juan, prevlnléndose que nadle haga pa-gos. nl entregue blenes a dicha So­ciedad, debiendo verificarlos al De-positario que lo es hoy, don Pran-cisco Ruiz Moreno, por abora y en su dia a los sindicos que se nom-bren, bajo apercibímiento de no te-nerles por descorgados de sus obli-gociones y a todas las persouos en cuyo poder existan bienes, de la pertenencia de dicha Sociedad, ha-gan manifestación de ellos por no­ta que entregaràn al comisario que li> efi hoy don Vicente Mogro Mas, bajo aperubimlento de ser temdos por ocultadòrcs de bienes y cóm-

EIs llibres pornogràfics que es troben dipositats al Govern general seran destruïts en una fàbr^i

de paper Els llibres pornogràfics de q iè la

policia s'incautà procedents de di­verses llibreries i cascs editorials, cataven amuntegats al pati del Go­vern general. Actualment nan esta! traslladats a les lolfes d'aquell centre oficial perquè no s'extrar vlïn,

Ur. periodista dels que fan m-formacló al Govern general, lia dit al governador que havia estat un gran encert recollir aquelles obre» pornogràfiques, però que calla in-uUlltzar-les,

El senyor Selves ha contestat que totes les obres recollides seran venudes, amb les degudes precau­cions 1 vigilànlla, a una fàbrica de paper. D'aquesta manera, ha dit, no serà possible que els dits llibres puguin circular, perquè tote des­apareixeran en les maquine?) de fa­bricar paper.

VISITES

Han visitat el governador, ei lo-'.egat de l'Estat en la Badio. l'sl-calde accidental senyor Di.ràr. Guàrdifi. el cònfol de Bèlgica. «1 diputat senyor Aragai, • als direc­tors de les mines de potassa de Cardonn. Súria i SaDent

Pag'. '4. — L a Veu de Catalunya Dimecres, 4 octubre 1933

L A S E D A Origen i expansió per Asta i Europa

L a mtlologia xinesa explica l'o­r i gen de la seda amb una llegen­da amarada de poesia.

Va desaparèixer de casa seva un home que era feliç t la muller vu prometre que donaria la seva única filla, que era molt cobejada per la seva be lesa, al qui trobés el desaparegut

Ningú el trobava, el temps s'es­corria i la tristor s'intensificava a la llar que en altre temps era tan venturosa.

ü n dia el cavall del desaparegut, en el qual estava encarnat un geni misteriós, va sortir també a la re­cerca del seu amo i va aconseguir trobar-lo l du r-lo a casa.

La felicitat va reflorir a la llar però la bèstia va restar furiosa o trista. L'amo va dir que una pro­mesa com la de la seva muller s'hauria complert amb una perso­na i no fèu cas de la tristor n l de la fúria del cavall.

Com que la bèstia es tornava cada dia més Inquieta, fou morta; i la seva pell, que s'assecava al sol, va animar-se de sobte quan la noia va passar per davant, 1 sense que ningú ho pogués impe­dir, va embolcallar-la i desaparegué pels aires.

Al cap de deu dies la pell ;ou trobada estesa damunt d'un arbre estrany en el qiftü un cuquet men­java les fulles l produïa uns fila-ments.

Tothom va creure que la noia, cè­lebre per la seva formosor, havia estat convertida en el cuquet de l'arbre exòtic, però al cap de pocs dies va aparèixer als seus pares, vestida de seda i muntada en el mateix cavall mort al pati de casa seva.

Pares!—va dlr-Ios—no ploreu, cor en premi al meu amor filial Déu m'ha escollit per servidora seva 1 ara sóc feliç.

Des de llavors la noia és tingu­da per deessa de les moreres i hora 11 demana bones collites de fulles i fecunditat prolífica en els cucs.

Després, la llegenda 1 el mite es barregen amb la Història. Diu que el tercer emperador de la Xina Hoang-Ti, que va regnar una 17 segles abans de Jesucrist. va Inte-. ressar-se en el conreu de les mo­reres 1 va encarregar a l'empera­driu Slng-Ll-Xi que procurés hiar 1 teixir els filaments produïts pels cucs.

Va relxlr 1 per això el poble x i ­nès l'ha anomenada «Reina dc la Seda».

Industrialitzada la producció de la seda resultava tan costosa que només podien usar-la els empera­dors 1 els magnats molt rics. Com en tants d'altres productes rars, el temps va dur facilitats t la seda fou produïda a més bon preu.

Llavors va sortir de Xina 1 els perses, que eren grans comerciants, van estendre-la cap a l'occident de l'Aala. sense, però, saber quin era l'origen n i el procediment de fa­bricació.

Els grecs l els bizantina van suc­ceir els perses en ITiegemon'n co­mercial del pròxim Orient. 1 van fabricar la seda. Avui encara ens meravellem davant dels teixits bi­zantins, notables per la sumptuo-sltat l bellesa.

Amb l'expansió del Mahometis-me pel Mediterani i pel Nord de l'Afrlca va venir la Invasió ftrab a Sicília 1 Espanya.

El contacte de la força Impetuo­sa de l'Orient amb les restes pres­tigioses de la vella civi'ltyació ro­mana, produí una eclosió artís­tica l cultural meravellosa. Com en tots els altres aspectes de la vida la Indumentària va prendre un aire pumptuós al qual va contribuir, més que altra cosa, el teixit «l» seda

La conquesta de SiclHa pels nor­mands va estendre la seda per Europa. Els fills del Nord no van destruir res del que trobaren a Si­cília sinó que ha van adoptar gai­rebé tot, a part de la religió.

Sicília va ésser un empori de magnificències del qual no podríem

imaginar l'esplendor si no en res­tessin els monuments artístics de Palerm i les relacions de viatgers cota Edrisl, l'escriptor moro valen­cià.

La seda va passar de Palerm a Amalfi i a la I tà l ia superior fins a Luca. Després, les ciutats com Flo­rència, Gènova, Milà, Venècia, que al segle X V eren racers de civilit­zació 1 de riquesa, van adoptar la seda 1 l'escamparen per tota l'Eu­ropa civilitzada.

Simultàniament, els Jueus espa­nyols que la veien produir als àrabs, la dugueren als regnes cristians de la Península; 1 els dos corrents ex­portadors, el que venia de l'Espa­nya musulmana 1 el que procedia de la Sicília normanda, es coníon-gueren, especialment a Catalunya, carreró estratègic dels dos corrents.

A mesura que els moros eren fo­ragitats de la Península, passaven a mans dels cristians llurs Indús­tries, però la conservació fou dife­rent. Els que giraven entorn de l'he­gemonia castellana cedien en llur producció i se'n cansaven; mentre que els subjectes a l'hegemosia ca­talana seguiren produint durant

molt de temps. Durant el període que va de 1519

a 1640, Ja de fet establerta la uni­tat política espanyola, h i havia 10.000 telers a la província de Se­villa, 9.0OO a la de Toledo l 16.000 entre Granada. València. Múrcia 1 Almeria.

A poc a poc va anar desaparei­xent el cultiu a la major part de les comarques espanyoles, però Valèn­cia restà un centre actiu de pro­ducció.

Ja l'any 1479 Ferran el Catòlic havia signat un decret establint el gremi de seders i vellutere, i a prin­cipis del segle XVEt la seda valen­ciana s'havia imposat a tot Europa, i la seva llavor era estimada espe­cialment.

Aquesta hegemonia valenciana en la producció de la seda va tenir òrgan d'estructuració 1 expansió l'any 1686, amb el client de Car­les D , establint el Col·legi de l 'Art Major de la Seda de València, ofe­rint garanties i privilegis als que s'ocupaven en aquesta Indústria.

L'any 1800 encara feia un bon paper la Indústria sedera a Espa­nya, car va produir les quantitats

L ' E N C Í S DE LA L L A R

t u H E H S VAN A L ' f /COLA

Amb la reobertura de les clas­ses, els petits surten cada matí desafiant les inclemències de l'I^yern. Protegim els seus ten­dres organismes, donant-los-Ki

F A R I N A LACTEADA NESTLÉ

Aliment complet, molt nutritiu i assimilable, ric en vitamines i sals minerals, que els hi pro­porcionarà abundants reserves per a resistir l'acció nefasta del fred i la humitat.

""•emani ovui mateix una mostra de Farina Lacteada Nestlé i un exemplar de l folleló "Poro fortalecer a la Infància" o-. Sociedad NesHé A. E. P. A. (Secció B 24) Vio Laietana, 41 Barcelona.

INA LACTÍ*??

E S T L l

Interessant sèrie de petits art:-oles dc vulgarització higiènica per a la protecció de la Infincla.

I X Capítol segon

ALIMENTACIÓ Perills de la llet fresca

Antigament, les mares que no podien criar, subsUluïen la llet ma­terna per la llet fresca de vaca. No obstant, tot l els progressos realit­zats en la higiene del bestiar 1 cn les vaqueries, es molt difícil, so­bretot a l'estiu, obtenir llet sense gèrmens perillosos. La llet a la qual hom dóna gra tu ï tament la denonu-nacló de llet fresca, sovint ès una vertadera metzina per al fràgil .«•;..-

nisme del nen. Qui té la certesa que la vaca que ha produt la llet adquirida no està malalta? La tu­berculosi en els animals, resta, ge­neralment, ignorada. L'exemplar més sa. aparentment, pot posseir abundants bacils.

De totes maneres, admetem que la vaca estigid sana. Qnl ens diu que l'home que l'ha munylda Ha

pres les precaucions més elementals d'higiene? S'ha rentat les maiiar Ha rentat els mugrons de l'animu:? Ha estat recollida 1 transvasava la llet amb atuells nets? Abaiw d'arribar a la seva destinació, la llet ha hagut de suportar batzeça-des, ha estat exposada a la pol*, als microbis, a l'atmosfera, a I^s mosques 1 altres insectes, produc­tors de moltes Infeccions i malal­ties perilloses.

Si s'ofereix al nen la llet fresca tal com arriba, absorbirà, com es comprèn, una multitud de micro­bis que l'exposen a les gastr iüs , enteritis, diarrea l altres malalties.

Bul l in t la llet, es poden destruir els microbis 1 altres elements nu-tritus. Un nen alimentat ex cl is 1-vament amb llet bullida, no es des­enrotlla com caldria, està fies nut r i t i pàl·lid, la seva gana minva progressivament, i és a la fi vícti­ma de qualsevol malaltia causada per la vitaminosl.

(Continuarà) (Extracte d'un fascicle editat perr

Societat Nestlé.)

següents: València, 6.000.000 de qui­los; Andalusia, 4.000.000; Múrcia. 2.000.000; Aragó, 100.000; Catalu­nya. 50.000; Extremadura, 50.000; total, 12.400.000 quilos que valien 70.000.000 de pessetes.

Després va venir la decadència, que a Catalunya havia començat molt abans.

Miquel CAPDEVILA

Els capells En els capells tainoc ha implicat

la moda una extensa variació. Ho podreu Jutjar pel contingut d'a­questes ratlles, fent-vos present que aquest contingut és una succinta relació dels criteris dels creadors dc la moda. que aquesta tempo­rada, val a dir-ho, no han estat gaire avars en idees i Inspiracions.

Començarem per descripre els ca­pells de mati. Capells tcloches», uns amb copa molt alta del darre­ra t dels costats 1 baixets del da­vant; els altres, amb la copa qua­drada 1 baixa. Gnlrebé tots amb

plecs. Les ales inclimuks al front, cap a la part dreta, uns aixecats pel darrera i altres baixos.

Les boines, amples l decantades pel costat. Altres, petites, amb vi­sera.

Casquet amb visera. D'oquesU es pot dir que ha estat un núvol d'es­t iu perquè, malgrat llur escalen-

ça. decauran per l'alició mateix* amb què han estat admesos. Amb tot, són aconsellables per a excur­sió 1 viatge. Els proveïments dar

quebts capells s ó n : feltre llis, fel-tre vellut, gènere nou enguany: vellut mat repuntejat. Guarni­ments: petites fantasies, plomes l motius de .netall.

Capells de tarda l n i t : Toques de vellut fetes amb vius; drapeja-des lleugerament, ben emmotllaries al cap. caigudes damunt l 'u l l dtet amb un plec formant vaga o nus, ben estudiat, quelcom que nomrs pot fer l 'art de la modista.

Una altra novetat presenten en­guany, l és el vellut cautxú qua s'emmotlla al cap 1 dóna la sensació de capell fet amb «coullsses», però a la m à us faran esclatar la ria­lla, puix que semblen un rebrec. Boines, «canotiers» amb capa molt

baixa l aleta molt petita. Es fan d'antilop l vellut guarnits en Pa­tits «cros» 1 plomes rissades. Al­gun o altre vel, segons la forma del capell.

Colors: Tots els escalats de verd 1 de m a r r ó ; negre, blau mar í . pru­na i un xic morats.

La «clochc» que us presento ea de feltre antílop verd. amb cinta «grogaln» marró en petita cocarde

L'al t r t és una toca de cinta am­pla de vellpt morat.

Informació facilitada per ManoW ta Ordufla. Passeig de Gràcia. 32.

Grip - Pulmonies - Bronquitis - Tos es combaten amb el

X a r o p P U I G Per al tractament extern de les esmentades dolences

P o m a d a P u i g insubstituïble en la mainada

De venda en farmàcies í cetrtres d'específics

(Productes científicament elaborats ats laboratoris Puig de RipoH)

Dimecres, 4 octubre 1933 L a Veu He Catalunya. - Pàg. 5

La moda en el vestir

Per bé que un poc prematur, en parlar de la moda femenina que ora ve hem de dedicar una prefe­rència a parlar del vestit, 1 amb aquest motiu hem consultat una persona que Judiquem a bastament experta perquè ens facilités la se­va opinió.

So col dir que és un Impossible

i ; explicar en aquestes curtes ratlles el que es portarà, j a que hem de dir que la moda ha canviat com­pletament. Podem donar, no obs­tant, alfrunes idees noves l tallats

CARNET DEL RADIOIENT

PROGRAMA SELECCIONAT PEL RADIO CLUB CATALUNYA

Dimecres, dia 4

A les 19. LONDRES. Concert Pro-menade retransmès des de Queen s Hall, festival Brahms.

A les 1S'Í5. RADIO PARIS. Con­cert simfònic: vetllada de música francesa.

A les 21. RADIO ASSOCIACIÓ DE CATALUNYA.—Radio Teatre; «El plet d'en Baldomoro».

A les 19. RADIO toüISSE-RC-MANDE Concert orquestral: Pr'-mera part, Haydn i Aubert. Sego­na part, obres de Turina.

mèdits. Veurem en els vestite Ue carrer moltes espatlles l dalts ds pells, jaquetes de totes menes, cur­tes 1 cenyides, i més llargues i va­gues aquestes, tant en llana com en pell.

I*s mànegues són sorprenents de talla; moltes en amplada, per bé que estretes del puny. Els es­cots també han variat força: molt tancats i llisos del davant, i cn canvi adornats i escotats de dar­rera, no solament en vestits de n i t sinó també en els de carrer i tarda.

La Unia general aquesta tempo­rada és emmotllada fins al genoll l eixamplant-se inesperadament de baix.

Ela abrics també afinen la si­lueta: les pells estan disposades de manera que eixamplen molt les espatlles l el bust. Colors molt va­riats t a m b é : els verds, tota la ga-ma de be ix a marró, el vermell 1 el negre.

Gèneres : velluts, otomans. fals. moarés i la més.

Informació facilitada segons la col·lecció que presentarà Ferrer Ar­tigues. Provenen, 251.

Dels Joc» Florals de Sarrià

Ens diuen que en el veredicte dels Jocs Florals de Sarrià, que han de celebrar-se diumenge v i ­nent, ha guanyat la Flor Natural el poeta Felip Graugés, 1 que la Viola ha estat guanyada per mos­sèn Bartomeu Barceló.

Segons sembla, entre els altres autors premiats hi ha Carles Riba, Xavier Benguerd, Carme Karr, Carles Fages de Climent, Clemen-tlna Arderiu l Tomàs Roig 1 Llop. Ens diuen també que el premi al millor article crític sobre la poe­sia de Guerau de Liost l'han ob­tingut Domènec Guansé I Octavi Saltor.

NOTES DE L E S EMPRESES

LA PRÒXIMA TEMPOKADA DE CIRC A L'OLYMFIA

Els amateurs de circ. els aficio­nats a les grans emocions estan d'enrorabona 1 ens permetem asse­gurar al distingit públic de Bar­celona que la quantitat i qualitat dels números l graus atraccions que desfilaran per la pista de l'Olym-pla serà una cosa digna de la nos­tra capital.

La direcció artística de l'Olympia ha aconseguit una cosa verament sorprenent: presentar un programa nou cada dotze dies.

Tornem a repetir que els amics del circ estan d'enhorabona. Durant aquesta temporada desfilaran pel grandiós coliseu de la Ronda de Sant Pau les millors «vedettes» In­ternacionals, els números de circ més emocionants l les agrupacions musicals de positiu mèrit artístic.

Aviat donarem a conèirer la llis­ta dels números contractats per aquesta temporada, que començarà el dia 12 del corrent mes d'octubre.

Concert per la Banda Municipal a Sarrià

l A Banda Municipal donarà un concert simfònic popular a la pla­ça del Consell de la Vila (Sarrià), dijous vinent, dia 5, a un quart d'onze de la nit . sl el temps ho permet. S'executarà el programa se­güent :

I . — Schubert: «Rosamunda», Obertura ; Rhenc Baton: Per a l'enterrament d'un mariner Bretó, petit poema; Sslnt-Saens: «Dan­sa macabra», poema simfònic: Mo­rera: «Tassarba», Dansa del Poc.

n. — Wagner: «Tristany i Isol-da». preludi i mort dlsolda; Ri­card Lamote de Grignon: «Nup­cial», sardana; Weber: «Der Freis-chutz, obertura.

N O G A T PRODI CTE ESPECIAL MATA-RATK8

La il·lusió es perd amb la joventut del rostre. Quantes dones creuen ésser Joves i no ho són! Només per abandó, no cul clan t-se la pell, aquesta s'ha relaxat, apa­

reix la primera amiga I l'aspecte del rostre és entemidor, trist, en­vellit...

A totes les edats h i sou a temps per a evitar-ho o per a corregir-ho. Un cutis aparentment vell, recobra la seva joventut, la seva vital i tat dels 18 anys d'una manera ràpida 1 sorprenent. Només l'ús d'aquest cèlebre l econòmic Tractament de Gran Bellesa «RISLER» que usen totes les estrelles del Cinema, Teatre í Muslc-Hall nord-americanes, us conservarà i us retornarà al rostre l'alegria i la felicitat, el somrís d'una joventut eterna i la bellesa d'un cutis ben cuidat Aquets senzill Tractament «RISLER» es compon només de cinc productes: CREMA DE DIA. CREMA DE NIT, COLORET EN CREMA, POLVOR8 D'AR­RÒS 1 EMULSIÓ DE GRAN BELLESA «RISLER». Vosaltres mateixes us sorprendreu dels seus efectes. Mal no hauríeu somiat d'arribar a tant!

Assageu GRATUÏTAMENT el tractament complet de Gran Ballesa «RISLER>. NO GASTEU DINER

Demaneu mostres 1 una recepta que farà per a vo» sola el íamos Dr. Kleltzmann. Indiqueu edat, color 1 qualitat del cutis, color del cabell, etc. Cal adreçar-ee al Concessionari per a Espanya, Sr. J. P. Casanoves. Secció 81, carrer Ample, 34. Barcelona. (Envieu 50 cèntims

en segells de correu per a despeses de franqueig).

Escolteu les nostres emissions per ràdio El i dimarts 9 05 nit per eslació E. A. j . 1 Ràdio Uarcelona, i •U divendrei 9 nit » » E. A. J. 1 Radio Aísoeiacló.

Anit passada s'inaugurà la temporada de Teatre Català amb «L'Estrella dels

miracles», de Josep M. de Sagarra

Unes paraules de Vautor abans de l'estrena teatre, tan impulsiu i tan ple da defectes, donar, a canvi de coses millors, un mlnlmum d'emoció poè­tica, i tota la quantitat que m'ha estat permesa de lirisme. Jo. com que crec que el teare serveix per passar 1 estona 1 entretenir un públic com més vast í més heterogeni mi­llor, aprofio l'ocasió d'entretenir-lo per deixar-11 anar a l'orella una mica de sò poètic, tan necessari cn una època tan anti poètica com la que vivim. I procuro també, en­cara que no sigui gens partidari del teatre de tesi, que en les me­ves obres hl hag: la Intenció d'una lliçó moral En «L'Estrella dels mi­racles», aquesta Intenció és de comprensió i de caritat evangèli­ques, I això ho he escrit sincera­ment. I no per complaure les se­nyores sentimentals que m'escoltin, perquè crec també que en el món que vivim fan una terrible falta tota mena de lliçons evangèliques. I Jo. si amb «L'Estrella dels mira­cles» puc obrir els ulls d'algú en aquest sentit, Ja no hauria perdut el temps.

Maria Vila, em penso que per la seva frescor natural 1 per la seva sinceritat de dicció, 1 per aquella gràcia única que té a conduir les situacions emotives, em penso que serà la Intèrpret somiada, d'a­questa noia que no s'espanta da­vant de res. perquè va ptotegida per una Incorruptible convicció del seu deure.

Fins aquí he explicat les meves intencions; com han estat realit­zades, i tHjè és, en definitiva, «L'Es­trella dels miracles»; això són co­ses que ha de dir el públic; perquè sobre una obra teatral, en realitat no se sap mai res en con­cret fins que ha estat estrenada, Bns que ha cohabitat d'una ma­nera decisiva amb l'atenta presèn­cia dels espectadors.

DE L/VS B ATA*. TM

Encara que no hi ha res més di­fícil per a un autor de teatre que donar una impressió personal so­bre la pròpia obra. després de quin-se dies d'assaig, tarda 1 nit, que fatalment acaben desvaloritzant l desplaçant dins la consciència de l'autor tots els elements que com­ponen la seva obra. Jo procuraré, sl més no, explicar en unes ratlles quina ha estat la meva intenció 1 què és el que jo em penso que hi ha en el poema dramàtic que s'es­trena aquesta nit per a obrir la temporada de teatre català.

«L'Estrella dels miracles» és de les meves obres teatrals que cauen més de ple dins el terreny de' som­n i 1 del teatre poètic. Es en reali­tat un poema.escènic, com ho eren «Dijous Sant», «Marçal Prior», «La filla del Carmesí» l és potser amb aquesta darrera obra citada que té més punts de contacte.

«L'Estrella deia miracles» presen­ta el cas d'una noia simple l na­tural que el propi Instint la con­dueix a obrar en aquesta vida se­gons l'esperit de l'Evangeli. La su­perstició que la rodeja fins arriba a atribulr-Ii miracles; el seu pare, que representa tot l'egoisme incom-prensiu, l'obliga, per una sèrie de contingències, a casar-se amb un milionari brutal 1 sense escrúpols, el qual també per una sèrie de con­tingències, acaba a presidi'. després a la misèr ia L'argument no té res de nou, l podria ésser perfectament una faula o un exemple populars, que expliqués com la bondat l la puresa d'una persona arriba a rec­tificar, fins a ennoblir-la, tot l'aire de baixesa i de dolenteria que la volta.

L'obra, amb tot i els seus mo­ments patètics, he procurat que fos d'una claredat i d'un gran optimis­me. Els llavis d'Estrella, que es pronuncien damunt de tots els con­flictes, no tenen altra font d'inspl-racíó que l'esperit evangèlic més comprensiu i el sentit comú més elemental Té la fe que tenen tan­tes dones primàries del poble, però té la gràcia d'obrar sempre d'acord amb aquesta fe, i amb una gran intransigència que no 11 cos­ta cap esforç.

Jo he procurat sempre, en el meu

CARNET DE L'ESPECTADOR

DIMECRES. — Nous programes i reportatges al Publi-Cinema

DIJOUS — CapitoL «El Robinson modern». interpretat per Douglas Falrbanks.

T A P I O Q U E S I PURES

F I G U E R E S SON ELS MILLORS

F a i a n ç C a t a l à GBAN ASSORTIT EN OB­JECTES PER A PRESENT

Corts, 615. — Barcelona

Risler TflE RISLER MANUf ACTCRING Co.-New York.

«RISLER» Publicity núm. 854 Paris. London

El n ata-rates :iNOGAT» coasu-tuelx el producte més còmode rà­pid l eficaç per matar tota classe de rates 1 tatollns. Es ven a 50 cèntims paquet I a 10 ptes. la capsa de 25 paquets a les principals farmàcies i drogueries d'Espanya Portugal 1 Amèrica PRODUCTE DEL LABOBATOBI

SOKATARG Carrer del Ter. 38

Telèfon 6079L - Barcelona

NOTA.—Dirigint-se i trametent al mateix temps per Giro Postal o se­gell de correu l'import, més 60 cèn­tims per 1 -speses de tramet.-, el I --boratori. a mvl de correu, tramet la comanda.

Col· leg ia ls El més extens as­sortit en abrics i capes impermeables encautxutades i es­

tampades ( ú l i i m a novefat)

Ifabrica tindria ai IM

Ronda dc Sant Pere, 7 Avinguda Portal dc l'Angcl, 25

Tapínería, 33

Pàg. 6. — L a Veu de Catalunya Dimecres, 4 octubre 2933

L A V I D A C U L T U R A L HORITZONS

Llegiu Dostoiewsky! Avui que en la noveUistica mun­

dial ens trobem amb la pintura ú i la realitat estricta del món de l'instint i del subcoTiscient amb texclusió cada vegada més radi­cal de tot element racional, mo­ral i religiós de la vida dels ha­vies; avui que sols es permet al notellista parlar de les accions agradables o repel·lents deia indi­vidus, però no els és permès en­sems qualificar-les amb les eter­nes nocions del bé i del mal, de la virtut i del vici, que semblen ja definitivament retirades del món de l'observació i del pensament; avui que en la novella el lector no ha de trobar més que psicologia i , més concretament encara, psico­anàlisi, i els homes h i apareixen hoiriblement mutilats del sentit moral i del sentit, del divi per pas­turar sempre arran de terra, creiem que és d'una gran oportu­nitat remembrar certes pàgines del novellista per antonomàsia, el ge n ial Dostoiewsky, el furgador més agut. que ha viscut al món, dels gèrmens del mal dipositats al cor h u m à ; pàgines, escampades per tols els seus llibres, en les quals l'anima humana segueu: essent, com en el món de l'eterna moral cristiana, el camp de batalla de les forces del bé i del mal, de l'àngel i de la bèstia que afer^m-saaament es disputen la posfe»9íó del nostre esperit.

Escrivim aixó recordant una pàgina de la «Cosa dels Morts» que ens deixà gravada al fons de l'esperit una d'aquelles impres­sions que no s'esborren en tota la vida. Es aquella pàgina en què Dostoiewsky ens parla d un cert t i ­pus de criminal que «un cop ha pessat més enllà de la Unia fatal, ell mateix es sent tot estranyat que res sagrat existeixi ja per a ell ..»; que tfrueix del tremolor de! seu cor, de l'esglai mateix que ell sent»; que és com «un home que s'aboca de dalt d'una torre a l'abisme obert als seus peus, i que seria feliç de llançar-s'hi de cap per acabar més de pressa»; que «frueix àdhuc de l'horror que ell ei.»5a, i es complau en la repul­sió que ell excita»; que «espera una punició pròxima.. . per tal com l i sembla massa feixuc supor­tar ell tot sol el pes del seu desesper»; que al moment de por­tar-lo al patíbul, «es tranquiHitza de sobte, defalleix i demana per­dó al poble». Sobre aquest tipus de criminal, observa Dostoiewsky. que qvan és al presidi, ningú no di­ria, en veure'l, que aquesta «ga­llina mullada» ha assassinat cinc o sis persories.

Cal als novel·listes d'avui llegir i rellegir pàgines com aquesta, en qui) el genial rus escandaUa fins al més pregon l'ànima de certs criminals i ens hi fa veure quel­com que els novelllstes moderna h i esquiven sistemàticament, do-nant-ho de segur com inexistent: el remordiment, la punició inte-rioi que corca lentament els tei­xits més íntims de l'esperit, el ne­gre desesper que, com una marca roent de maledicció, deixa el pe­cat, el crim, el delicte, la infrac­ció—digueu-ho com més us agradi —en l'entranya viva de l'esperit; aquest neguit, aquesta angoixa, aquesta tortura insuportable que els grecs personificaven en les Fú­ries i els cristians expressen amb termes que signifiquen etimològi­cament o punció o mossec o re-bregament o rosec o pena o càs­t ig (compunció, remordiment, pe­nediment, expiació, contrició). Dt stoiewsky, àn ima profunda­ment cristiana, no es pot perme­tre la profanació de presentar l'à­nima de l'home mutilada del seu sentit moral. No és modern en aquest sentit. Qu i hi fa, però? No hi ha modernitat més excel-lent I dejiíjaWe que la d'aUò que 4s etern perquè és la veritat, la veritat que no passa ni es muda. — M. de MONTOLIU.

F a r m à c i a O r . M a s ó • A r u m i . M e d i c a m e n t s p u r i s s i m s

E 5 , p e c i f í c « s - R l i l a < C a n e l e t c s , l

«L'ART DE DIRIGIR L'ORQUESTRA», D'HERMANN

SCHERCHEN (D

per Frederic Lliurat L'Editorial Labor acaba d'enriquir la seva ja Im­

portant colleeelo de llibres dedicats a la Música, amb una excel·lent traducció castellana, que ha escrit Robert Gerhard, del llibre d'Hermann Scherchen: L'art de dirigir l'orquestra.

I diu l'autnr del llibre que assenyalem avui, en parlar del mètode pedagògic per a la fonnacio del director d'orquestra:

«Com s'aprèn de dirigir? I es contesta habitual­ment: mi t jançant la pràctica. Es a dir, permetent que l'aspirant a director, sense cap preparació tècnica, lact víctimes de la seva inexperiència, a Ics obres, r. l'orquestra, 1 al públic, per tal d'adquirir l'oQci grà­cies a la pràctica, durant una sèrie d'anys de bàrbara 1 aiuiart ís t ica activitat enfront de l'orquestra.»

«Nosaltres, en canvi — afegeix Scherchen — pre­tenem exposar que existeix una tècnica de la direcció de l'orquestra, que pot ésser apresa, fins en els seus més subtils detalls, i en la qual el deixeble pot exer­citar-se abundosament abans de dirigir per primera vegada una orquestra. En agafar la batuta 1 situar-se al davant de l'orquestra, la seva formació tècnica ha d'ésser ja perfecta; no ha de dominar solament tots els procediments manuals de l'ofici, sinó que ha de sentir-se en condicions a propòsit per a subor­dinar la Imatge sonora efectiva que l i dóna l'orques­tra a la representació ideal que existeix ja de l'obra en el seu esperit.»

I el llibre de Scherchen és, doncs, essencialment 1 ben palesament pràctic. En realitat, emplena un buit. Talment com bo recorda Robert Gerhard en el seu Pròleg del Traductor, llevat dels mots de Berlioz que hom troba en el seu conegut i j a clàssic Tractat d 'Instrumentació, de l'opuscle de Wagner. Ueber das Dirigieren (existeix una traducció fran­cesa del dit opuscle, que publicà la casa Scholt frères, de BrusseUes. a la qual col·laboràrem durant la nostra jovenesa), 1 del llibret de F. Weingartner. ja no hi ha gairebé res més que tract i de la matèria de la qual parlem. Cal afegir a les obres esmentades, els treballs que cita Scherchen: Die Geschichte des Dir i -gierens. de G. Schünemann 1 Das Handbuch des Dirígierens, de Cahn-Speyer.

I diu Hermann Scherchen:

«Els llibres que s'han publicat sobre aquesta ma­tèria fins ara. solament ofereixen observacions a pro­pòsit de fets pràctics isoladament considerats, polè­miques sobre maneres d'interpretar tal o tal obra

a la interpretació d'obres . Al costa d'això es donen, a més, alguns esquemes gràfics relatius als principals gestos que empra usualment el director, 1 no res més. Però com es dirigeix una obra i , sobretot, com s'aprèn de dirigir, d'això no es pot llegir res que aconsegueixi esgotar la matèria.»

I Scherchen escriu, doncs, una obra per damunt de tot didàctica. L'autor esmentat parla en el seu llibre (innegablement important, ben fet), de L'arí dc dirigir l'orquestra (El que pot ésser ensenyat de la tècnica del director d'orquestra, Particularitats de l'acte de dirigir. Execució orquestral t direcció de l'orquestra), de l'Estudi de l'orquestra (Els instruments de corda. Els instruments de vent, Els Instruments de percussió). d'El director i l'obra (La tèonica de la direcció de l'orquestra. La tècnica aplicada de la direcció de l'orquestra. Exemples pràctics).

Cadascuna de les seccions del llibre que ens ocupa, apareix ben explicada. I hom sent sempre que el seu autor (artista, d'altra banda, el nom del qual hem vist citat, més d'una vegada, en publicacions estran­geres) és un home expertissim. que domina, en veritat, la matèria de la qual parla.

Ens fóra agradós de comentar llargament el llibre

de Scherchen. Però no podem fer-ho ja que escrivim un breu article de divulgació. Esmentarem, amb tot. quelcom del que escriu el mestre Scherchen.

Diu, per exemple, en ocupar-se de la Carència d'intencions:

«L'expressió Ideal d'una obra és la que exterioritza el seu natural desenvolupament amb absoluta lliber­tat, sense mal violentar-lo amb intencions interpre­tatives; una execució en la qual l'obra sembli eixir de les seves pròpies energies, en la qual no hi hagi ni un sol crescendo fill de l'arbitrarietat, n l un sol rltardando, ni un sol rubato assolits per força i en la qual el curs del seu desenrotllament pugui apa­rèixer amb la mateixa naturalitat que el ritme de la respiració.»

Parlant del director d'orquestra, diu així mateix H. Scherchen:

«Una àmplia cultura general és la natural premissa indispensable. Considerem un instant solament les múltiples tendències que s'han manifestat en la producció musical moderna durant els darrers anys: impressionisme, expressionisme, art coUectivista, neo-classlcísme. nova objectivitat, música utilitària, ato-nallsme, música amb quarts de to, etc. Quina riquesa d'idees, de conceptes, d'assaigs estilístics, d'experi­ments i solucions, d'abstraccions 1 de veritables obres d'art! Es evident que Strawinsky no es pot tocar talment com es toca Schónbe rg ; ' Hlndemith exigeix un altre estil interpretatiu que Kreneck; consideri's els contrastos que ens ofereixen, sense sortir-nos de l'esfera contemporània, les obres d'artistes com Bu-soni i Pfltzner. Webem 1 Kaminski, Honegger i Strauss »

Home pràctic, Scherchen creu que cap canvi, can progrés dels instrumentistes no ha d'ésser menys­preat, mentre ofereixi un sentit 1 que tingui un valor. I diu, amb r a ó :

«Amb aquests instruments ens trobem ja en el terreny del jazz-band, amb la sorprenent riquesa 1 continua variació dels seus efectes de bateria. Qual-sevulla que sigui la valor que es doni a aquesta mo­dalitat de la música, moderna de dansa, és ben cert que els més feixucs instruments de la nostra orques­tra simfònica han sofert una veritable revolució tèc-nica amb el jazz-band. Sl s'observa el grau sorprenent d'agilitat 1 autonomia que han assolit en dits agru­paments els instruments que són encara l'obsessió de les nostres orquestres actuals (instruments de metall i bateria) no cal sinó desitjar que aquesta influència vivificadora es faci extensiva a l'orquestra simfònica, que no ha de vaciUar en tractar-se de man­llevar al jazz-band tots els perfeccionaments tècnics i instrumentals que ha anat suscitant durant els darrers temps.»

Scherchen pledeja, en fi ( i també amb raó) a favor de les Escoles d'orquestra. I d i u :

«Existeix a Alemanya, des de l'any 1823, una Orcheslers chule (escola d'instruments d'orquestra) creada i subvencionada pel ministre d'Instrucció pú­blica i el Sindicat general de músics alemanys (Allge-gemeinen Deutschen Musikvcrba'id); els deixebles de la dita escola comencen d'eixir ara en públic. Es una gernació d'artistes que desperta les més belles espe­rances: aquests músics de divuit o dinou anys es presenten ja davant de nosaltres amb un saber pro­fessional i una cultura general que contrasta singu­larment amb el tipus de músic d'orquestra d'abans de la guerra.»

I no ens queda ja lloc smó per a recomanar la lectura i l'estudi del llibre de Scherchen als nostres músics 1 aprenents de director d'orquestra

(1) Hermann Scherchen: El orfe de atrigir la orquesta. Traducción directa del alemàn, por Roberto Gerhard. Editorial Labor. Barcelona.

Jocs Florals de Sarrià organitzats per l'Or­feó Sarrianenc en commemoració del

Centenari de la Renaixença Veredicte

Llibres d'actualitat Acaba d'é&ser publicat el volum

V I de la Història Nacional de Ca­talunya, de Rovira Virgi l i . Falten, per ésser acabada l'obra, dos vo­lums més que sortiran molt aviat. El nou volum, com els anteriors, és il·lustrat amb nombrosos gravats: reproduccions de documents l de monuments 1 àdhuc curioses re­construccions que faciliten la com­prensió del text. No cal, altrament, que ens deturem a fer l'elogi del contingut del volum. Es prou reco­neguda l'escrupolositat de Rovira 1 Virgili historiador, així com el seu sentit crític, la bellesa de la seva prosa i aquesta passió que posa en tot allò que escriu l que porta a les pàgines de la seva Història Nació-sal de Catalunya, una gran viva­citat.

Del Llibre del Te, d'Okalturs Ka-kuzo, que fa pensar pel seu text en la fragilitat de Ics porcellanes, en la gràcia de les laques i en In de­licadesa de la pintura de l'extrem orient, n'ha estat feta una petita edició de luxe. que no desdiu gens del seu contingut, per la Llibreria Catalònla. Editat aixi el «LUbre del te» és oportunlsslm per a presents. Es una joia en cl seu doble aspec­te espiritual 1 material. Hom en trobarà en edició de f i l l en edició Japó.

Conferència del pro­fessor von Beckerat

Acaba d'arribar a la nostra ciu­tat el conegut economista alemany, doctor Heribert von Beckerath, ca­tedràtic de la Universitat de Bonn, director de l 'Institut de Ciències econòmiques de la mateixa Uni­versitat. L'esmentat professor do­narà demà, dijous, una conferèn­cia en alemany, organitzada pel Centre d'Estudis Alemanys 1 d I n ­tercanvi, tractant sobre «L'Econo­mia alemanya en l 'actualitat.» L'ac te t indrà lloc al Paranimf del col-legl Alemany, Moià, 4, a dos quarts de deu de la mt i serà públic.

Per tractar-se d'un investigador de primera fila, la coníerèncla ha despertat gran Interès en el món intel·lectual i econòmic de Barce­lona.

Corporacions científiques

Acadèmia i Laboratori de Cièn­cies Mèdiques de Catalunya.—Avui, aquesta corpordeió celebrarà la pri­mera sessió científica del curs 1933 1 1934

Hl seran presentades les següents comunicacions:

J. Sala i Roig, «Un cas d'estasi duodenal».

M. Mlserachs l Rigalt, «Contribu­ció a la tècnica dc la transiusió».

Galeries d'Art

GALERIES LAIETANES

A les Galeries Laietanes t indrà lloc demà, a les cinc de la tarda, la inaugural de la temporada d'ex­posicions.

La inauguració serà amb obres dels malaguanyats artistes senyors Modest UrgeU i Ricard UrgeU (fill) com a homenatge a llur me­mòria amb un conjunt d'obres mes­tres.

En el curs de la temporada, ani­ran seguint d'altres exposicions de renomenats artistes, alguns dels quals detallem.

Alexandre Cardunets, Pere G. Càmlo. Vidal Rolland. Roig Ense­nyat, Nicolau Raurich. 8. Mnttii<> E. M eifren. Carles Vàzquez. Dionls Baixeres. Prudend Bertrana, A. de Ferreter, Juli Borrell. Olivet Lega-res. El Ochoa. A. Valdemi, Pere Bor-re!l. Jaume Costa, Ferrer Carbonell Cabestany, Bru Veran, Antoni Gl-ménee. Ramon López, J. Solà, Ra­mon Mas. senyora Taylor, VUa-Clnca, Agrupació d'aquarel·listes de Catalunya. Segon Saló de Mirador, i filtres.

«Presentació d'un nou model d'agu­lla.»

La sessió t indrà lloc a l'estatge social i començarà a les set del ves­pre.

Premis ordinaris

Flor Natural. Premi d'honor ofert per l'Orfeó Sarrianenc al número 121; «Roses del camí. Lema: Cançó de muntanya.

Englantina. Ofert per l'IHustre c iutadà Frederic Amat, conseller municipal del districte, al número 1: «Sonet del repòs en la ruta». Lema: Divisa commemorativa.

Viola. Ofert pel reverend Joan Basaany, prevere, rector de Sarrià, al número-173: «Els ulls de Blan-quema». Lema: Lul·liana.

Premis extraordinaris

1. Del Consell Municipal de Bar­celona. S'acumula al número 4 i es divideix entre els dos concur­sants.

2. Del ciutadà Ferran Sagarra, conseller municipal, al número 193. «Nocturn». Lema: Aigua i celatge.

3. Del ciutadà Amadeu Llopart, conseller municipal del districte, al mim. 184. «Narcís». Lema: Je suís sl près de tol que je pourrais te boire. O visagel... Ma soif est un es clave nu.

4. De l'Associació Protectora de l 'Ensenyança Catalana delegació de Sarrià, acumulat amb el número 1. Es parteixes estre els dos articles peridístics: número 15. Poetes ca­talans Guerau de Host, i el nú­mero 74: Lírica critica. (La poesia de Guerau de Liost.

6. Del senyor Ricard Carbonell, ex-conseller municipal de Sarrià al número 115: Dos poemets de sole­dat i amistat. Lema: Caminem

acostats. 8. De fartista senyor Josep

Obiols, al número '127: Plor en l'al­ba. Lema: ieu fabrique un papillon avec des grams de poussière.

7. Del senyor Leopold Sagnier, al número 194: Fantasia. Lema: Llosa liquida.

8. D'Acció Catalana Republica­na de Sarrià i Bonanova, al nú­mero 81. L'om del desert. Lema: Elogi.

9. Del reverend Àngel Rovira, prevere, al número 117. Sonets es­pirituals. Lema: Tríptic.

10. D'un il·lustre patrici al nú­mero 126: diumenge d'agost. Lema: Cascavcll de plata.

11. De l'artista senyor Enric Cla-rasó, al número 154. Carrer de Po-meret. Lema: Records d'Infantesa.

12. D'un sarrianenc, al número 77. Poema de Rut la Monbita. Sen­se lema.

13. De l'artista Josep Guasch, al número 108, Palmera darrera el balcó. Lema: En despertar.

14. De la Joventut Catalanista de l'Aleneu de S a m à . al número 80. Lema: Estampes sarrianenques.

15. Del senyor Lluís Tintaré 1 Mercader, ex-president de l'Orfeó Sarrianenc, al numero 21. Munta­nyes del Canigó. Lema: Murtra flo-ridu

16. De l'arusta senyor Josep M Feliu, al número 106. Tarda de se­tembre. Lema: Montserratina.

17. Dc l'artista senyor Nicolau Raurich, al número 125: Dotze en columna indiana. Lema: Rostres.

18. Del Centre del Congregant al número 204: Veig els meus disset anys. Lema: Sarrianenques.

20. De la casa Porqueras i Bol-dú, al número 163. El Ginebró. Le­ma: Conte vell,

21. Del senyor Joaquim M. de Nadal, al número 87. Vallgorguina. Verge 1 misteriosa.

El Jurat fent ús dels seus drets ha conferit els premis números 14 1 17 a dos treballs en prosa.

Barcelona-Sarrià. 3 d'octubre de 1933.

El jurat qualificador: Manuel de Montoliu, president; Tomàs Garcés. Rossend Llates, Marià Mancnt. Pau Romeva, Maurici Serrahima. vocals: Antoni Forcada, secretari.

Hom prega al guanyador de la Plor aNturel que es posi en rela­ció amb la comissió organitzadora. La festa es celebrarà, a dos quarts de cinc de la tarda a l'estatge de l'Orfeó Sarrianenc, el dia 8 d'a­quest me*.

Dimecres, 4 octubre 1933 L a Veu de Catalunya. — Pàg-. f-

Cursos i Conferències Escola d'Assistència Social per a

U Dona. — Asslstenio Social Sa­nitària, Assistenta Social d 'Indús­tries. Visitadora Social (Infermera Visitadora), i Laboro tècnica.

A totes les senyoretes inscrites a l Escola d'AsBistincia Social per a la Dona, Corts Catalanes, 6«9, principal, i C|Ue no posseeixin el l i -loi de battiller o magisteri, sels comunica i i i e dilluns, dia 9 d'oc­tubre, a les deu del mati, comen­çaran els exàmens d'ingrés.

S'obro també matricula d'oient per a aquelles senyoretes que vo­lent prescindir d'una professió lu­crativa, no tinguin els seus estudis altre valor iiue el purament wtf í r ral.

Per a més detalls, adreçar-se a 1B Secretaria de l'Escola, els di­marts, dijous i dissabtes, d'onze a una.

bsludis Universitaris Catalans.— El dia 13 començaran les tasques del curs monogràfic de Geografia de Catalunya, a càrrec del profes­sor Pau Vüa, sobre «L'habitat ru­ral de Catalunya», que t indrà lloc, com l'any passat, a l'estatge del Centre Excursionista de Catalunya. Paradís, 10, pral., tots els diven­dres, de dos quarts de vuit a ios quarts de nou de la vetlla. Poden Inscriure-s'hi tots els qui han se­guit els cursets de l'esmentat pre-ícESor, i aquelles persones que, a Judici d'aquest, estiguin en condi­cions d'assistlr-bi. La matricula, que importa cinc pessetes, pot fer-se a les oficines de l'Associació Protectora de l'En-ionyança Catala­na. Arcs. 1, pral.

Els altres cursets dels Estudis Universitaris Catalans, que tenen lloc a la Universitat de Barcelona, s'anunciaran oportunament, per tal com l'obertura do classes d'aquest Centre no tindrà Uoc fins al pri­mer de novembre.

Un curs general de Català, a l'Associació Protectora de l'Ense­nyança Catalana — El dia 16 d'oc­tubre començarà un Curs de Cata­là, a l'estatge de l'Associació Pro­tectora de l 'Ensenyança Catalana, sota la direcció del professor M. G. Alba. Les lliçons es donaran els di­lluns, dimecres i divendres, de set a vuit de la vetlla, 1 continuaran fins el mes de Juny de l'any vi-nenv

El Curs serà dividit en quatre parts, en les quals seran estudiades metódicament la Morfologia, Sinta­xi , Fonètica 1 Ortografia de la Llengua Catalana. La matricula serà independent per a cadascuna de les parts del Curs. I limitada a un curt noiabre d'inscrits, els qu?ls, d'altra part, podrau ésser distri­buïts en seccions, o bé no ésser admesos si l'excessiva diferència de preparació, tespecte a la resta d'a­lumnes, pogués constituir un in­convenient per a la bona marxa de les lliçons. En aquest darrer cas. l'interessat seria orientat, donades les seves condicions particulars, respecte a la manera de poder cur­sar l'estudi del català en un altre lloc més npropiat per a ell.

En aquest Curs, doncs, al cos­ta t d'un mètode de treball estu­diat amb detenció, es prendran to­tes aquelles mesures que permetin esperar el major resultat possible de l'esforç dels alumnes.

Obertura de Curg a l'Atenen En­ciclopèdic Popular. — El dilluns començaren les classes de l'Ateneu Enciclopèdic Popular amb gran afluència d'alumnes. Les classes inaugurades son les de Primeres Lletres, Aritmètica, Càlcul Mer­cantil, Comptabilitat, Català, Cas­tellà, Francès, Anglès, Esperanto, Solfeig i Piano i Cultura Física.

La setmana entrant, a partir del dilluns, dia 11, començaran les altres classes d'Alemany, Rus i Ta­qui gra fia.

A petició de nombroses persones, ha estat ajornat el terme d'admis­sió de matricula per tota aquesta quinzena, de manera que les perso­nes que desitgin matriculor-se a alguna d'aquelles classes, tant de les que Ja han començat com de les que començaran, poden passar per Secretaria (Carme. 30. primer pis), fins oi dia 15.

Institut Francès. —La reobertu­ra dels cursos de llengua i cultu­ra franceses de l 'Institut Français. t indrà lloo el dilluns, dia 9 d'octu­bre, a les sis de la tarda. Bis pro-grames es faciliten a la Secretaria de l'Institut Francès, Provença,

' número 325, tots els dies feiners, tfonae a una i de sis a vuit. La matricula Ja ha començat.

Classes per a senyoretes ofici­nistes. — Es oberta la matrícula per a les classes del present cura, que tindran lloc en el local social de les Oficinistes, Canuda, 13. pral. Les classes són les següents:

Gramàtica Catalana elemental. —Classes de preparació. Dilluns, dimecres i divendres, de dos quarts de vuit a nou de la nit .

Gramàtica catalana superior. — Dilluns, dimecres i divendres, de dos quarts de vuit a un quart de nou de la nit.

Taquigrafia sistema Boada — Dilluns, dimecres i divendres, de dos quarts de vuit a dos quarts de nou de la nit.

Taquigrafia sistema Marti. — Dilluns, dimecres i divendres, de dos quarts de sis a dos quarts de set de la nit .

Francès elemental. — Dimarts 1 dimecres, de dos quarts de vuit a dos quarts de nou de la nit.

Pràctiques de mecanogralla. — Tots els dies a hores convingudes.

Classes de conservació

Francès Superior. — Dimarts i dijous, d'un quart de nou a les nou de la nit.

Anglès Superior. — Dimarts i di­jous, d'un quart de nou a les nou de la nit.

Repàs de Càlcul i comptablUtat. —Dimarts, de dos quarts de vuit a dos quarts de nou.

Classes complementàries

Rítmica i p làs t ica — Dijous, d'un quart de vuit a un quart de nou de la nit.

Cursos Monogràfics. — Dimarts i dijous, d'un quart de nou a les nou de la nit.

Infermeria pràctica. — Dijous, de dos quarts de vuit a les vuit de la nit.

Tal l i confecció. — Dilluns, d i ­mecres i divendres, de dos quarts de vuit a les nou de la nit.

Pintura deka, treballs de llana, flors artificials. — Dissabtes, de cinc a set de la nit .

Repujat. — Dissabtes, de sis a set de la nit .

Totes Ics classes començaran el dia 16 d'aquest mes.

B&txílleiat i idiomes d la Unió d'Estudiants. — La Unió d'Estu­diants recorda a tots els seus so­cis que la inscripció als cursos de Batxillerat i idiomes (francès, an­glès 1 alemany) acaba el dia 10 del corrent. L'horari és de 4 a 9 pel Batxillerat i idiomes, el curs del vespre és a una matricula econò­mica Els que sentin simpatia per aquesta entitat catalana de divul­gació cultural poden demanar co­mandes de matricula a la secre­taria, Rivadeneira, 4, segon, (Pla­ça de Catalunya).

Ll i fa Ciutadana Cultural.—Con­tinua oberta la matrícula a les classes enciclopèdiques gratuïtes per a ambdós sexes de ca t a l à cas­tellà (perfeccionament en la gra­màtica, anàlisi, aritmètica), pre­paració per a l'ingrés en el batxi­llerat, batxillerat, francès, anglès, alemany, italià, comptabilitat, te-neduria, taquigrafia, diBuix ( l l iu­re i oficial) lineal i artístic, pintu­ra, publicitat, música (solfeig, pia­no i violi, amb més de 30 profes­sors a la Lliga Ciutadana Cultural, Avinguda Portal de l'Angel, 6, pral. Borsa de Treball. Per a més detalls, dirigiu-vos a Secretaria des de les 7.30 fins a les 9.30 del vespre.

Curs de 1933-34 a l'Atcueu Poly-technicum. — Continua oberta la matrícula dels Estudis Universita­ris i Estudis tècnics, organitzats per aquest Ateneu en l'actual curs. el qual serà Inaugurat el proper dia 9. Les assignatures a les quals hom pot inscriure's són les següents:

Estudis Universitaris: Història Universal, Pisíca i Química, Biolo­gia, Matemàtiques, Filosofia, His­tòria de l 'Art, Geografia Humana, Economia Polí t ica Sociologia, His­toria Universal. Idiomes: Gramà­tica Catalana Francès. Anglès, Ale­many, primer i segon curs. Estu­dis Tècnics: Aritmètica. Electrici­tat, Tecnologia de Taller, Tecnolo­gia de la Construcció.

Per a informes a la Secretaria de l'Ateneu, carrer Al t de Sant Pe­re. 27, pral, de set a nou del ves­pre.

Instrucció Pública

Primer Ensenyament Jubüacions. — Per haver com­

plert l'edat reglamentària, es de­claren Jubilats, amb l'haver que per classificació els correspon, els se­güents mestres nacionaïs:

Don Manuel Martínez Marín, de València; don Josep M Lazcano Hortelano, de València: don Plà­cid Gal van Rodríguez, de Badajoz; don Josep Hernàndez Quintero, de Santa Cruz de Tenerife.

Donya Maria del Socors Priero Alcoy, de Pontevedra; donya Do-rotea Calvo de Lucas, de Segòvia; don Evarist Sànchez Alcalde, de Se­gòvia; don Cosme Arias Ordóftez, de León; donya Sablna Bravo Mu-rugan, de Segòvia; donya Elvira del Pueyo Arias, de León; donya Car­me Giménez Calderón, de Còrdova, i don Manuel Gonzàlez i Suàrez. de León.

La matricula de les Escoles d'A­dults. — Havent estat ajornada l'obertura de les classes d'adults a les Escoles públiques, la data de ma­tricula queda també ajornada, i Ja s'avisarà per la premsa la data en què es podrà formalitzar.

Excedències. — «La «Gaceta» del dia 2 publica els decrets correspo­nents, concedint l'excedència que tenien sol·licitada, a les mestresses de Sant Esteve de la Sarga i de Mofet-Agramunt (Lleida), les se­nyores Anna Salvadó i Sa torra. 1 Purificació Salas i Chaudrid. res­pectivament.

Peticions de l'Associació Nacional del Magisteri Primari.—La Comis­sió permanent el 26 de setembre lliurà al director general de Pri­mer Ensenyament, la següent no­ta:

«La Comissió permanent d'aques­ta Associació Nacional considera d'urgent resolució el següent:

1. Efectuar la substitució en l'ensenyament de les Ordes reli­gioses, utilitzant en la forma re­glamentària el personal que figura a l'escalafó general del Magisteri.

2. Proveir ràpidament en pro­pietat totes les vacants que exis­teixin en ractuolltat.

3. Crear les noves places amb un sou mitjà no Inferior a 5.000 pessetes 1 distribuir-les proporcio­nalment en les distintes catego­ries.

4. Discussió 1 aprovació al Par­lament de la llei de Bases de Pri­mer Ensenyament.

5. Modilicació de la base 21 d'a­questa llei, de conformitat amb la proposta feta reiteradament al M i ­nisteri per aquesta Associació.

6. Consignar en el pròxim pres­supost les quantitats necessàries per tal de donar efectivitat al pla d'equiparació econòmica a què es refereix la petició anterior.

7. Reorganització dels organis­mes de Primer Ensenyament do­nant-ne al Magisteri la repre­sentació que l i correspongui, cern l'element més essencial.

8. L'Associació Nacional del Ma­gisteri es pl&ny que s'hagi fet una nombrosa convocatòria per a pro­veir places d'inspectors de Primer Ensenyament, sense l'estudi previ de la ponència que elaborà la seva Junta directiva. Ponència que ten­deix a buscar un major rendiment de la funció inspectora 1 a elevar la personalitat professional del mestre, per la seva Intervenció di­recta en l'orientació l direcció de l'obra escolar.

9. Que es compleixin els fitis per als quals fou instituïda la Jun­ta de Protecció als Orles del Ma­gisteri, ja que el fons considerable de què disposa fa possible la seva realització.

10. Derij^ació del decret sobre incompatibilitats.

11. Resoldre el problema dels mestres substítuïte que són jubi­lats en complir els seixanta anys d'edat sense dret a pensió per no reconeíxer-los els vint onys de ser­veis.

12. Reconeixement a les vídues 1 orfes del Magisteri al dret d'op­ció que determina l'article 17 de la vigent llei de Drets passius.

LLIBRES I REVISTES

«Butlletí dels Mestres». — Amb la puntualitat acostumada, ha sor­t i t el número corresponent al pri­mer d'octubre d'aquesta interessant pubüca iió pedagògica del Consell de Cultura de la Generalitat. Conté el següent sumari: Insistint sobre l'ensenyament de la llengua a Ca­talunya: XI. Pedagogia: Rafael Campaians pedagog (Alexandre Ga­l í ) ; Text del decret creant el Con-

Vsredicte Flor Natural: composició número

75. Cant epitalàmlc. Lema «A l'a-madas.

Primer accèsit : composició núme­ro 223. El trèbol de quatre fulles.

Segon accèsit: composició núme­ro 243. El creient. Lema «Retrats.).

Eng lan t ína : deserta Viola: composició número 57.

Cant social. Lema «Camina i més camina».

Premi Generalitat: número 221. Cançó de l'amor vora la plat ja Lema «Hores vaga roses w.

Premi Ajuntament: composició número 02. Penedenques. Lema «Clars de sol».

Premi Jaume Aiguader: compo­sició número 10. Tres momente. Lema «Del meu dietari».

Premi Ventura Gassol: composi­ció número 13. Poemet de Juny. Le­ma «Tríptic».

Premi Josep Dencàs : desert. Premi Francesc X . Casals: com­

posició número 63. Cançons d'es­tiu. Lema «Matinada».

Premi Joan B. Soler i B r u : com-jxalc ló número 41. La tragèdia dels que arriben a vells. Lema «La unió fa la força».

Premi Arteml Aiguader: desert. Premi J. Armengol de Llano:

sell de Primer Ensenyament a Ca­talunya; L'ensenyament del cata­là. Ortografia Exercicis pràc t ics ; Vida escolar: La lectura silencio­sa i oral a 1 Escola (Tomàs Cozco-lluela); L'ensenyament del català a l'Escola primària (J. Roca i Gar­cia) ; El millorament professional (Tomàs Vicens); Llibres; Revistes; Noticies breus.

«Lecciones de cosas». — Es el t í­tol d'un volumet profusament i l -lustrat, que acaba de publicar la casa «Ediciones Tassó», de Barce­lona. El seu autor, Emili Gómez de Miguel, més que un tractat metò­dic, s'ha proposat d'escriure una sèrie arbi t ràr ia de treballcts adap­tats a la capacitat 1 al caràcter vo­luble dels infants. El fet de la va­rietat dels temes fa de l'obreta més aviat un llibre de lectura, que un manual de lliçons de coses. Pot­ser la om-upotència que atribueix a la Naturalesa en les primeres ratlles del pròleg, desplaurà a qm no pot deixar de creure que la ma­tèria deu, almenys, el seu origen a l'esperit.

Segon Ensenyament Consell Regional d'Ensenyament

Secundari. Habilitació. — Es posa al coneixement dels senyors Beca­ris en elf; cursets de selecció del Professorat d'Ensenyament secun­dari, que ha quedat obert el paga­ment de les beques esmentades, tots els dics feiners, de deu a dotze del mati. a Taula 16 de la Universitat.

Escoles especials ESCOLA INDUSTRIAL DE

BARCELONA

Començament de classes.—Degut a l'aglomeració de matrícula ocor­reguda a darrera hora, 1 a f i que les classes puguin començar a r w tot l'ordre i orgunilració desitja­bles, s'ajomen les classes del grau de Tècnic i de Director d'indús­tries en totes les quatre especiali­tats, fins avui, dimecres, i les dèl grau d'Auxiliar i de Preparació fins diUuns vinent, dia 9. Els ho­raris corresponents s'ar.imciaran oportunament.

Es convoca tots els alumnes sen­se excepció, incluús els de l'espe­cialitat tèxtil i els de Preparació, a una reunió que t indrà lloc al Saló d'Actes de l'Escola del Tre­ball dijous vinent, a dos quarts de dotze.

Universitat A la Facultat de Medicina s'ha

rebut el següent telefonema: «Nom Associació Espanyola Neuropsi-quiatres, felicita efusivament Pro­fessorat Mèdic Universitat Autòno­ma Barcelona creació Càtedra Psi­quiatria i Neurologia que fa anys ve propugnant Associació. Gran èxit designació directa per al seu exer­cici, trencant hàbits arcaics, doc­tors Mira i Rodríguez Arias, que contribueix prestigi a Universitat Catalana.»

Jocs Florals d'Hos-tafrancs organitzats pel Casal d'Esquerra

Estat Català

Noticiari de Música Orfeó Català. — Diumenge vi­

nent, dia 8. a les cinc de la tarda, l'Orfeó Català donarà en el seu Palau de la Música Catalana el concert repàs que mensualment de­dica als seus socis protectors.

Concert per l'Orquestra Pau Ca­sals a l'Orfeó Gracienc. — Heus ací el programa del concert que, ofrenat pel mestre Pau Casals i Patronat de la seva Orquestra a l'Orfeó Gracienc, amb motiu de les seves Noces d'Argent, es cele­brarà a l'estatge social de l'entitat coral graclenca a la n i t d'avui di­mecres.

Primera part. — «Obertura de Corlolà», Bcethoven; «Simfonia de Comiat», Haydn. Segona part. — «Concert» en do major, per arpa. flauta i orquestra, Mozart. Acabada aquesta part, t indrà lloc la ceri­mònia de deixar al descobert l'ar­tística làpida —obsequi també del Patronat i mestre— commemorati­va de la coHaboració de l'Orfeó Gracienc nls grans festivals amb intervenció coral celebrats per l'Orquestra Pau Casals.

Tercera part — «Qualrena Sim­fonia», en st bemoU. Bcethoven.

Col·laboraran amb l'Orquestra Pau Casals, dirigida pel seu emi­nent mestre, els excel·lents concer­tistes senyoreta Rosa Balcells, ar-pista 1 Esteve Gratacòs, flautista.

Un gran pianista a l'Associació de cultura musical. — Ja estan acor­dats els concerts que l'Associació de Cultura Musical celebrarà en el mes d'octubre. En el primer hi ac­tuarà el famós pianista espanyol Josep Iturbi , considerat actualment arreu del món com un dels millors pianistes. I turbi és un artista únic, la seva tècnica meraveUosa. les se­ves qualitats pianistiques són tals la seva gran musicalitat i el seu gran temperament art íst ic són de tal classe, que el públic l'ha col·lo­cat entre els pianistes elegits.

El concert dTturbl a la Cultu­ral constituirà una veritabe mani­festació musical a Barcelona, puix que I turb i només podrà celebrar un únic recital, que és l'anterior­ment mencionat i que es celebra­rà el pròxim dimecres, dia 11, a les deu de la ni t , a l'Associació Cultural Musical. També, aquest mes, l'Associació de Cultura Mu­sical celebrarà un altre important concert a càrrec del íamosisslm Quartet Roth.

El mes de novembre ac tuarà ot gran guitarrista Andreu Segòvia Tots els concerts que l'Associació de Cultura Musical celebrarà, són exclusivament per als seus afiliats i els artistes contractats per aques­ta entitat no actuen enlloc més, puix que ho són exclusivament per la Cultural. I és, per tant, ab­solutament üidisensable pertànyer com a soci a la Cultural. S'adme­ten les inscripcions a Claris, 43. primer, segona Tel. 20328. sense quota d'Ingrés.

Recital Elena Saduveu. — Ele. na Sadoven. la mezzo sopran rus­sa, per qui tanta predilecció sent el nostre públic, per les seves nom­broses i memorables actuacions ul Teatre del Liceu, ha volgut nova­ment, 1 per única vegada, posar-se en contacte amb el públic bar­celoní.

I sl les seves actuacions han c=. tat triomfals en el teatre, també ho han estat en el concert. Car Elena Sadoven posseeix, com po­ques Uederistes tenen, una weu abundant 1 càlida, i un f l instint musical, 1 en el programa que in­terpretarà dissabte vinent figuren les obres que més han plagut als nostres filharmònics.

composició número 50. Desencís. Lema «Les cendres fredes».

Premi J. Tomàs 1 Piera: compo­sició número 30. Capvespre a ciu­tat. Lema «Crepuscles barcelonins».

Premi Antoni Soteras: composi­ció número 243. La monja.

Premi Narcís Soler: composició número 73. Poemes zoològics.

Premi Pasqual Mas: composició número 47. La necesaltat de la sin­dicació obrera. Lema «Assoclaeló d'emancipació».

Premi J. Fontdevila. Retrat. La festa es celebrarà al Casal

(Consell de Cent. 33) demà, dijous a les deu de la vetlla.

Tot iKicTta ijue no es trobi pre-f»nt a la festa I no enviï un delc-gHt o bé tina lletra justificant la seva manca d'assistència, es con­siderarà que renúncia a! nrem. ! aquest passarà a ésser propieta! ' i la Ooinisstó.

Pàg. 5 . - — L a Veu de Catalunya mecres, 4 octubre 1933

BORSA DE BARCELONA

MKRCIAT L l i r B K COI^LEUI D'AGENTS

Valor» a terme 3 d'octubre 1933

Sessió del mati, d'onte a dos quarts de dotze, al Casino Mercan­t i l : S'opera de Nords de 43'50 a 43'80 i a 43'65. Alacants de 3915 a 38'95 1 a 36-05. Aigües a 144'1S. Fel-gueras a 40'50. Explosius a 128 00 I a 128*26, Mines RU a Sl'OO i a 6015. i C. H. A. D. E. de 391'00 a 888 00.

Sessió de la tarda, de tres a qua­tre, a Borsa: Es fa de Nords de 43'80 a 43'50 1 a 44'00, Alacants de •9 00 a 38'90 i a 39 50, Transver-•al a 2»·26 i a 29·65. Aeri Montser­rat a 60'00 1 a 60'25. Colonial a 46 00, Explosius de 128"50 a 128 00 1 a 12S'25. M i n w Rif de 50'50 a 60'00 1 a 5079, Sucreres a 44 00 i a 43'75. Pelgueras a 40'50 i a 40'75, i C. H. A. D. E. de 388*00 a 384 00.

Valors al comptat Deutes de l'Estat

ECONOMIA I FINANCES ASSEMBLEA DE TRANSPORTS PER VIA FÈRRIA

T A N C A Ant. 4riil

Interior 4 % A » B » O » D I E » F * O 1 B

Pcrp Ext. 4 % A > • I i I • » • > • t > a

Amortit. 4 % » IBOe >

Amortit. 8 % » 1900

I • > >

Amortit 6 % » 1917 * * » I

àmorttt 6 % > 1026 I > > >

Amortit. 44 % 1928

Amortit, fi > 1027 sense B . * Impoatos O .

D . » B . » P

Amortit, h •: A » 1937 amb B. > Impostos C I l

Amortit 8 % A LOH B O

4 % 1928

D E P

8 % 1929

Atno t l t . > i

Amortit. I i I > i

Bons or Tresoreria A Bons or Tresoreria B Deute l'errovlarl 8 % A Deute ferroviari 6 % B. Deute rerroriari 5 % O. Deute Forrov. 4 i % A. Deute Ferro». 4 1 % B. Deute Perrov. 4 è % O.

A B , a A B V O •

Obllg Tresor 6 í Obllg. Tresor 6 { QMICI Tretor b OMIc Tre·or 5

% A, % B *h A. •íi B.

M'76 B8'Í5 «7'5e 67'50 M'bfl M'M HI'M «2 80 M M M'M 7I'M N'M M'OC rt'M n'M 1TS» 92'IS 92·35 K*H 92 25 92'00 91'M 86'5S M'M 86'75 g'M wn U'75 97'TS M'H •7'7i 99-25 99'55 M'H «9'M M·25 99-25 98'25 98 00 98'00 96 M 98'00 98'M 85'25 65'68 85'00 85'85 H ' N 85 59 M'H 72'J5 TÍ'JS 8=-30 64 00 65 00 M·2S 17'»» 99 00 99'25 99'25 M'7S

293 50 206'75 90'00 07't5 97'15 68'00 87'25 88'85

1Í2'30 I02'M nrn 16175

68'7» 66'75 61'7» M-75 H'75

65 00 M'65 U'65 80-50 6a-M 7i'2S 7§'7I M'OO 77-00

77'M B2'40 92'25

N'M

97'SS

69 00 89'M 98'16 97'M 97-90 97-90

65-25 85'00 85'M

71-60 7t'2& 71'25

97'76

203 25 96-00 95-65

85'25

101- 75 102- CO

Regions a u t ò n o m »

T m Oeneroiltot 6 % I IM'K i 100' 00

Ajuntaments

Ha Un lona 0 % . . 8»rcclonn. semestre

* isoe A. * 1006 B. > 1906 O. . . > 1907 D. > 1910 O. . . » 1912 B ampl. > 1912 E. » 1913 P. . . « 1913 B ampl. > 1910 B * 1917 B • t9>8 B.

86 00 se-M 55'M 59'50 55'00 54'M 53'M 55'75 53'50 52'M 5I'50 5('M 56'75 «'58

57'60

A Madrid començà, dilluns, l'as­semblea convocada per l'Associa­ció General de Transports per via fèrria. Els senyors Escoriaza i V i ­ves donaren compte dels treballs Jets des de la darrera sessió.

Després es passà a estudiar el primer tema de l'ordre del dia: "Co­ordinació de Transports i conduc­ta a seguir en aguest problema" Després d'alguna discussió, s'accr-dà sol·licitar del Govern que es dont Jorça legal a les bases aprovades en la Conlerència Nacional de Transports, gue representaren una transacció entre els transports per carretera i els ferrocarrils.

S'entrà seguidament en la dis­cussió del problema ferroviari, i cl sentor Bravo indicà que existeix una vertadera confusió en el Po­der públic respecte del prcAlema ijue és de cardeier fonamentat. E-més important que cal assenyalar és que la situació, de fet, de les Companyies, resulta msostenilMe i cal demanar que acabi d'un cop la situació actual, per tal que et restableixi ur règhn ivridic defini­t iu. Per a això, el que cal soUicltar del Govern és : primer, la declara­ció per l'Administració de la Jií<ía-ció /uridica en qnè estan les Cnn> panyir**; segon, que mentre s'arri­bi a una solució lepislativa, cal de­clarar que la situació, de fet, és insostenible.

El representant d'Ontancda as­senyalà la necessitat de presentar

al Govern, amb la major urgèn­cia, el problema agut de k « C<»«-panyies deficitàries. El senyor VUa-líonga demanà que havent-se clas­sificat per les Corts el Decret d'Es­tatut Ferroviari ae 1924 entre els que han de subsistir, el que cal fer és demanar que aquest sigui con­siderat com el vertader règim Ju­rídic de les Companyies, i que pel a mtdificar-lc sigui necessari pac­tar entre l'Estat i aquelles, com s'fui fet a França. Cal partir de la rea­litat que VEstatut regeix. S'ha de formar nna ponència sobre la si­tuació de Ics petites Companyies, que estudiï l lur prob/emn i arribar a la creació, si és necessari, d'vn Sindicat de les Companyies arruï­nades.

El senyor Vives m t e n i n g u é per a declarar la necessitat urgent de definir la situació de les Compa­nyies. L'Estatut està en vigor, pero l'Estat l'nplica en uns extrem» « l'oblida en d'altres. Portar aquest probte^ia a les Corts, és una heret­gia jurídica, perquè el primer que cal declarar és la vigència de l'Et-tatul.

Després es díscuil el tema "Pro­jecte d'Fstatut del personal de fer­rocarrils", i després d'Intervenir al­guns oradors assenyalant els uns les imposicions d'alguns Jurats Mix­tos que representen una bestreta de VEstatut de personal i propugnant d'altres que s'acudeixi a la infor­mació pública decretada, K'acvdà

refusar, en principi, la proposta unilateral apareguda a la Ga«e*£. que respon a un mandat del Sin­dicat Ferroviari i demanar que se suspengui la informació.

En la segona reunió es discuü tí tema ' 'L'organització de les Coma-saries de l'Estat als Ferrocarrils" El president explicà que el Reglir ment de les Comissaries havia vul­nerat la pròpia llei que les creà, i que hom ha demanat informes a il·lustres pcrisconsults sobre els re cursos que es poden utilitzar per aconseguir la modificació del He-glament i arribar, almenys, a vue s'acomodi*a la llei mentre aque^a no es deroga.

El senyor Vives proposà que es demani la derogació de la llei, per què infringeix una altra llei pac­tada, que és l'Estatut; que entre­tant es reformi el Reglament; que les Companyies que no tinguin aportació no paguin les Comissa­ries i que, en tot cas, aquestes se sufraguin a càrrec del que es paga per quilòmetre. Quedà aprovada ta proposta d'aquesta forma.

Es passà al tema següent : "Fun­cionament dels Jurats Mixtos de Ferrocarrils i Tramvies". El senyor Blancs proposà que es demani la reorganització dels Jurats i que passin a Obres Públiques. D'altres delegats demanaren la supressió dels Jurats Mixtos: que Vúnima 1u-

(Continua a la pagina 9)

B O R S E S F O R A N E S

l 1910 tí. > 1920 B. i 1931 0 % . . I 1921 6 % déc i 1925 6 % 1 1926 6 % » 1929 6 % > 1923 Exposi. > 1926 Balmes > 1928 Balmes .

» 1928 P. Franc > 1928 6 %

> Eixampla ti<07 * Eixampla 1913 > Eixampla 1927 » Bons Reforma

CAdlz 5 J °5, 1929 MMaga 6 % 1023 MAIaga 6 % 1028 . . . Sevilla Exposició 6 * . Valéncl» 8 1

5650 55'75 73- 75 74- 15 74-M 72'25 72'M U'50 73'5fl 73'00 73'15 60'76 63-00 BÍ'M 73'25 60'25 c8 M 6? 00 H'M 70'00 M-75

7J·25 72-00 71'78 72'M

Mpatacioni

Barcelona. !» !nU1ons > 6 milions » sèrie B » sírle C. 1 6 % 1926 i 6 % 1930 . t Provincials

Mancomunitat 1914 Mancomunitat 1930 Caixa Cròdlt Com.

N 'H 76'U 66-50 69-00 89'25 86-00 «7-75 M'OO 66'M 73'00

M'OO

67'60

luntes Obres rúbiinac»

Port de Barcelona 1908. » Barcelona, vàries i de Cfcdfz . . . > de a t lón Musel. » de Sevilla s. D. • » s E. 1 » s. P. » de Tarragona.

H'N 82'M 95 00 '9 • U'50 96' N 95-00 H'M

Valors amb garantia de l'Estat

Caixa d'Emls. 5 % . .1 80-25 I 80'00 Hldrogr&Qca Ebre 6 % .| 92-00 |

Valors que es cotitzen com efectes públics

Banc Slp. d'Esp.- 4 % . » » » 5 % . » i i 6 % . » » 1 6 4 % . • Crèdit Local 6 % . » » » S i % . » i Interprov. 5 % > > Interprov. 6 %

Crèdit Local 6 % 1032 . Bons Expos. Intern oc. . Local e % amt per lots

83'» 89-65

100'65 86-50 86'75 81'M 82'25 M'M 95'00 »Ï'M

101'76

Valors estranger)

Cèdules Argentines . . 2'18 EmpréBt. Argenti 6 % A 87'50

* i B OVSO • 1 C M M

Kmprèet. Austríac 6% A '00'26 Emprèst. Austríac 6% B M'M Empièst. Austríac 6% C 94'00 Oov. Imp. Marroc 8 % . H'75 Brapr. del Majzen 6 % A 103'50

i • B 107-30 > » C 193-M

Céd. 7 % Costa Rica. 70*00

-•'errocaiTils

Nord Espanya l.-s. 3 % 55-50 * 1 2.·s. 8 % « 25 » 1 3.- s. 3 % M'H » » •••s-|2> 53'M » 1 5.' 8. 3 % 61 ^

Eap. Pamplona 3 % . . •f·fï Prior. Barcelona 8 % ssws Segòvia a Medina. 48'00 Astúries l , ' hipoteca. . 49-85

» 2.- • . si 'M * 3.* » 50'M

Lleyda a Reus 3 % sg-;} Villalba a Segòvia. . sj·sn Especials Almansa. . or 50 Almansa a València ao. 52'50 Mines Sant Joan 3 % 53-50 Alsosua t Sant Joan. . M'M

. França 61'25 "íord efpeclals 0 % u oo

Valencianes 51 %. M ' í$

90'00 181'00 H'76 K'25 80'50

H*H

217 81'60 81'25

•*H

51-79

81-25

M 25 «1-11

' M -25 i

Alar a Santander. . . 72-75 Alacant hipoteca. . N ' N

t 2.' • . 74'00 » 8.- s . . 71-75 1 A 5 %. . . 75-M t B 4 * %. . . «l 'H > C 4 %. . . M'ÏS > D 4 %. H 'M I E 4 i %. . 73-50 • F 5 %. . 7«'W > G 8 %. . . . M'OO I H 5 4 %. , . «4-60 > 1 6 % . . M'OO I J 6 %. . 73-N » França 1864 . . 60'M ( > 1878 . M'M > Directes . «7'M • Beus a Roda. . 45'M • Còrdova 3 % 41-K » Badajoz 8 % 77'»

Andalusos 1." variable . 7'H * l - 3 % . 14 00 > 2.- va ble 7'M 1 2.- 8 % 12'M » 1007. 3 %. 13'M t «Bobadilla» . 16 08 » 1018. 8 %. H'IS 1 1920. 6 % 17'S0

P.-C. de Cntaninva 8 %. 59'00 * • 6 %. 74'H > Centrat d Aragó 6 % 53'M

P. C. Oest Espanya 3 % 40'00 F. C. Cremallera 6 % H M P. C. Secundaris . . 32'M Oran Metro 1022 6 % . 76'00 Gran Metro 1028 6 % . 77'M Medina a Salamanca . 39'M Metropolità Traaa. 6 % 30'no Orense A B C D E P «'75 Orense G 1 H prior. 45'75 P. C. Sarrià 6 % . . 84'75 Tàneer a Fez 0 % H 'M

Tramvies

Oral. Tramvies 4 % .1 N ' H Oral. Tramvies 6 % .1 67'f8 Eixampla 1 Gràcia 4 % SB'M Tramv. St. Andreu . 73 M Tramv. Barcelona 1926. «1-76 1 ramv. Barcelona 1930. 63'M Tramvies Sevilla 6 % . 93 00 Tramvies Granada 6 % 7«'H

Navileres

iransatlàntlca 4 % . . H 'M Transatlànti. 8 % 1920 12'» Transatlàntl. 8 % 1022 l i 'M Traos. 5 1 % esp. 1928 76' M Trana, 5; % cons. 1925 79'M Transatlàn. 8 % 1926 Si'SO Transatlàn. 6 % 1028 72 M Bons Transmedlt. 0 % §5 00 U Naval Llevant 6 % 7t'H

Aigua i Canals Gas i Electrieitat

Algdes de Huelva 6 %. AigOes València 0 % . Barcelonesa Elect. 1907 Barcelonesa Elect. 1908 Barcelonesa Elect. 1912 Barcelonesa Elect. 1913 Barcelonesa Elect. 1920 Canal Urgell Catalana Gas D . Catalana Gas E . Catalana Gas F . . . Catalana Gas O 6 % . Catalana Gas Bons . . Blsp. Amer. d'Elec 6 % Hlsp. Amer. d'Ele. Bons Regonls Ebre. Bons. . Coop. Plukl Elèc, 6 % . Ooop. Manresa na Ener. Energ. Elèc. GataL 8 % Bnerg. Elèc. Ca tal. 6 % Kner. Elèc. Cat. 5 % or Ener. Elèc. O. 6 % 1928 Ener. Elèc. C. 6 % 1932 Ener. Elèc. C. Bons 1918 Ener. Elèc. O. Bons 1924 Elèctrica Cinca 6 % . Elèctrica Tenerife 6 % Elèc. 1 Gas Lebon 8 % Aigües Barcelona 3 % Alglles Barcelona 4 % Aigües Barcelona 6 % Aigües Barcelona 6 % O Aigües Barcelona 6 % D General Regadius 6 % Llum 1 Porca Llevant . Manresana Elèc. 6 % . Prod. Forces Motr. 8 % Pro. Por. M. Bona. 7 % Pro Por. M 0 % 192S

m N OI'M 93- 00 93'M 94- 26 81-50 99-26 70'M M'50 83-00 62- 75 98-75 N'H

102'50 115-00 63- M 46 N 86'M 88'M 96-M H'H 95- 50 B7-M H'M 98-50 92-00 81-10 »7'50 82 00 78'00 90'50

I02·00 1M'75 7B'25 86'50 H'H 88'00 81'00 72-50

73·M SJ'ÜO

63-15 84-Ji 88-75 7.1-75 78'76 68-00 S4-M

60'50 M-75

74'M M'M

«l'M

86'75 70'M

I t ' H i m H'H

10325

M ' M

M'H

H'H 86'60 79'M

101-76

70'25

Can 1 Reganla Ebre Bons Regadius Llevant Regadius Llevant 8 % Sevillana d'Elec. 7 sèrie Sevillana d'Elec. 8 sèrie Sevillana d'Elec 9 sèrie Unió Elèct Catalunya

74 00 M'75 65 00 82'M 60'50 112'M 92'00

M'76 M'H M'M 91'M

Diverses indústries

Aplicacions Eicc. 0 %. Asland 6 %. preferents Asland 6 % 1916 Asland 1 % . . . Asland 6 % VUIalucnga Asland 0 % Còrdova . Auxiliar Cons. «Sansòni Comp. Auxiliar de F. C. Carbons Berga 44 %. Colònia Güell 6 % . . Coust. Paviments 0 % Const. Ferroviària 64 % Cros. S. A 6 % . . . Electró. Met. Ebre 0 % El Tibidabo 6 % . . . Ener. Ind. Arng-ons 6 % Esp. Carburs Met. 0 % Construccions Elèc 0% Colorants l Exploa 6 % Fln 1 Fld. Arnüe-Garl . Pom. d'Obres 4 t % . Pom. d'Obres 6 % Pom. d'Obres 8 % 1023 Pom. d'Obres 0 % 1925 Pom. d'Obres Bons 8 % Pom. d'Obres Cèd. 6 % Maeatzems cEl Slaloi> Botel RUz 7 % . . .! SoIIera Espanyola 1924 H ullera Espanyola 1028 H ullera Espanyola M M Madrid-Paría 6 % . . Manufactures de Surò Maq. Terres. Mart. 6 % Metropolitana de Cons. Min. Potassa Súria 7 % Productes Pirelli 1928 . 3ert. 3. A. 0 % . rclcfònlca 6 1 % . . Tcnerla Moderna 7 % Onlo Cotonera 6 % . Ontò Salinera d'Es. 8 % Valen. Millores Urbanes

Accions

P. C. Grana pendents . Funicular Montjulch . Tramv. Barc. pref. 7 % Tramv, Barc. pref. 8 % Tramv. Elec. Granada Aigües València prefe. Catalana Gas s. D Catalana Gas a. E Catalana Gas s. F 8 % Blsp. Amer. Elec A B C Hlsp. Amer. Elec. s. D Blsp. Amer. Elec. 8. E Aluües del Llobregat . Elec. 1 Gas Lebón s. B C." Transmedlterrànla . Banc d'Espanva Banc Exte. d-Èsponyo . Clmont «Asland» ord. Clmcn.; «Asland» pref. Clmont «Sansón» ord. » «Sansón pref. 7 %. Cros, 8. A. . Const. Ferroviària . . Cobertes 1 Teulades . Espanya Industrial . . Carburs Metàl·lics Foment d'Obres . . . Tabora Filipines Hlspano Suïssa Hotel Ritz 6 % Indústries Agrícoles . . Maquinista Terrestre Monopoli Petrolis . . salinera Catalana ptes. Telèfonlca 7 % pref. . Telefònic* ordinàries . unlò Salinera Espanya.

78-50 83'50 83'00 M'SO 83 M H M 93'80 D 3 M 60 00

100-M M'M 78 00

102-50 58'M 85 00 73'25 M'H 85-M

IM'M H ' H 94 H 75-M 84-00 86'M '«'50 H'50 88'58 rt'H H ' H M'25 99'M 74-50 79'50 84·M 46-51 88-75 96'M M'M H ne M'75 60-00

1M'25 87'00

l o n 17-M 88-M >.6 ?C 60 00

132 00 78'M 90'75 96'50

Ni • 5" M W 213-M 68-IIC H'H

115-M 534 00 35'00 59'00 73'00 25'00 63'M

109'M lOO'OO 105'00 IIB'M I44'B0 162'00 «H'M I t t 'H 37-M

IH'H M'OO

1I6'50 in no I05'35 1M'7S 120'00

Itt'H

83'50

• M 60-00

«S'H

95'M H 'M

«S'M

H'IS

530-30

10'''00

160 00

IH'TI

Canvis de valors tractats al comp­tat i no admesos a la cot lira/ ió

del Butlleti Oficial.

Patronat de rHab. 6 % AJunt. Càdlz 6 % 1030. AJunt. Girona 6 %. AJunt. Granada 0 %. AJunt. Granollers 6 %. AJunt. Lleyda 6 4 % . AJunt. Màlaga 1928.

41-M 56'00 77'M 60-25 58-00 80-M 64-00

41-00

Borses estrangeres

PARIS Renda francesa i % 8820 Banca de França . 12316 Suez 19710 Wagoos llits. . 97 • 7 Río Tinto . . Tabacs Filipines , 3366

MICA Consolidat 5 % . 9205 Bca. Com. Italiana . 996 Navígaione Gle. I ta l . 102 K t J L T , . . . . . 252 Montecatini . . . 118 Adrlàüca 187 1/4

BBÜSStX-LES Bca. de Brussel·les. . 615 Angleur. . . . 247 1/2 HeUiopoüs Raüwaya . 1320 Solïna 8500 Sidro privlleg. . . Chade. . . . .

ZURIC Brown Bovery. . . . Sevillana Electricttnt Motor Colom bus . . Chade Bons de Renda Chade

BERLÍN Reichsbanic . . . . Deuts. Bank & Dt. Cea Harpener Bergbau . Siemens & Haiske L G. Par ben Chade . . .

LONDRES Consolidar 2 4 % Barcelona Tractaon Hidro-Elèc Securitlea Midland Banit Armstrong Wlth. o. Imperial Chemical, or.

NOVA VORK American Teiph. Tel. tXMia. Gas O. ot N . - 1 . Pennsylvania R H. U S SteeL . . General Motors. Standard O. of N.-T.

Barcelona. 3 d'octubre de 1933

Monedes estrangeres Cotització de monedes estrange­

res facilitada pel C. O. de C. de M , de Madrid:

Lliures, 36'BO x 36'üO. Francs, 46'80 x 4e,90. Dòlars, 7'70 x 7T2. Lires. 6275 x 62116. Marcs or. 2'855 x 2'87. Suïssos, 23n5 x 232 00. Belgues. 166'85 x 16T10. Florins. 4'83 x 4'84. Escuts, 33'90 X 36 30. Corones Praga, 36'60 x 36'80. Pesos Argentins, x 3 04. Corones sueques, VW x 1V4. Corones noruegues, V91 x l'89. Corones doneses. l'66 x l'68.

5700

145 161 diner

273 37 1.2

815

141 43

80 3/8 145 3/4 118 18

158

74 l 'S 17 5/8

8 81 8

39 1/2

116 1/8 40 18

44 1/8 7 7/8

39 3/8

AJunt. Màlaga 1929. AJunt. Sabadell 6 %. . Ajuut. Santander 6 4 % AJunt. Sevilla. 1920. . AJunt. Sevilla, 1923. AJunt. Tarragona 6 %. Ajuut. Saragossa 6 %. Céd. Coop. Funcionaria P. C. Cat, prel. 7 % Traus. 6 % testampt.» Trons. 8 %. avalat 1929 OraL Tram. Bar. S % Algues València. 1926. Aigües València. 1929. Barcelona Trac Lloa 0 % Gos Lebon 6 %. 1027. Bons 6 % Gas Lebon. Gallega d'Bloc. 8 %. Bon» Gallega d'Elèc. Marroquí Gas 1 Elec. Llum I Por. Llevant 7% Cinem. Verdaguer, Const. Immob. 6 %. . Fab. Mecàn. Vidre 6 %. Bons Mecàn. Vidre 6 % Espanyola de Petroli». Hlspano Suïssa 6 %. . Stas. Gral. Hules 6 %. Illes Guadalquivir 8 %. Bons 6 % Espanya Ind. Ind. Química Saragossa. Seda de Barcelona 6 %. Bons Cim. «Gríffl» 7 % Bona Mines de Súria. Bons Unlò Salinera 8 % Aeri S. Sebast.-Miramar Acs. Ponògr. Hlsp. Ame Oral. del Suro (pref.i. Gral. del Suro (ord.V

es'M 78'M et'M 4 8 ^ 46'M 93'M 75'M 65-50 3300 25'M MM H'H 97'00 ir26 68'd, 96'50 18 -75 M-26 IH'M H'H MOO 4 r M 18'00 85-M 87-00 «2-00 M' N H'M 32 00 93 • M «5'08 76 00 67 00 97'M IH'H 2 r N l ' H

10'M 2'M

70'00

M«M

«S'II

21*00

RESUM UENERAL DE FE.saETES NOMINALS NEGOCIADES

Deutes t obligacions

Interior 4 % . . . Exterior 4 % Amortitzable 6 %, 1927. s. Imp. Amortitzable 6 %. 1927. a. Imp. Bons or de Tresoreria. . . . Obligacions Tresor 6 4 % . . Deute Ferroviària de l'Esta: . Municipi» 1 Diputacions. . . Obligacions L c l Industrial»

UTIH 810, OM 517,OM 371. OM 31.OM IM.MO U.000

178 HO ÍTO.OOÚ

Dimecres, 4 octubre 1933 L a Veu 3e Catalunya. —> Pàg. 9

BLATS, CAFÈS, SUCRES. ETC.

'(DE LA CASA OOBCA I FELIÜÍ

Blat WINNIPEG

Mes Anterior Obertura Tanca Desembra 62 i 6 H 60 i Maig . 67 i 66 i 65 i CHICAGO

Mes Anterior Obertura Tanca Desembre. 891 8» 89 i Maig . . 82 92 i 93 S LIVRKPOOL

Mes Anterior obertura Tanca Desembre. 4-10 i 4-9 i 4-9 i Març . i 5-0 i 4-11 i 4-11 í Maig 5-1 I 6-1 ft-O 6 ItCRNOS AIRKS

Mes Anterior Obertura Tanm Octubre -. 5 28 Novembre S 'S !

Moresc CHICAGO

Mes Anterior Obprtura Tanca Desembre 48 i 48 i 47] Maig . 65 53 54 i Juliol . . BlIENOS AIREB

Mes Anterior Obertura Tanca Octubre S'es Novembre 375

Metalls termini LONDRES Coure. Estany . Plata.

Seda NOVA-VOBK

Mes Anterior Obertura Tanca Octubre 171 Dbre. l'SO Gener r69

Cuiro» NOTA-YORK

Mes Anterior Obertura Tanca Dbre. l O ^ Març 1070

Sucre LUNURBS

Me* Aaterioc Obertura Tanca Desembre. 4-11 j 5-1 i Març . i 5-1 J 5-1 i Maig. . , 5-3 1 5-3 S Agost . . 6-6 J 5-6 3 NOVA-TORK

Mes Anterlov Obertura Tanca Desembre. 144 l'43 l'45 Gener . . 1-44 l'44 l'45 Març . ; l ^ g l'49 l'SO Maig * , X** 1^3 l ^ Juliol l ^ l'58 l'59 Setombre. 164 l'64 1·64

ttON'UKES Mes

Dbre.

Cacau Anterior Obertura Tanca

22-0 KOVA-YORK

Mes Ariterlor Obertura Tanca Octubre 4·21 4,15 Dbre 4·30 4·24 Gener , 4 43 4'40 Març . 4·62 455 Maig. . i 478 470 Juliol . > 4 93 4-85

Cautxú LONDRES

Mes Anterior Obertura Tanca OtC/Dbe. 3 9/12 4 i 4 3/32 Or.-Març. 3 7/16 4 3/32 4 6/32 Abril/Maig 3 25/32 4 3/16 4 4/32 WOVA-VORK

Mes Anterior Obertura Tanca Octubre 8-20 S'OO T95 Dbre. , 835 8-16 8'10 Gener | 8 63 8'46 8'40 Març , , 8-67 8-63 Maig . , 911 8'97 8-86 Juliol . . 9-35 9-10

Cafè

MERCAT DE LLOTJA

Dia 3 d'octubre.

Absència de negocis, ja que ni venedors n i compradors no mos­tren el més petit interès a fer operacions.

L'oferta és reduïda 1 els preus mé* bé ferms. Els compradors s'abstenen davant la paralització de vendes de farines L com a con­seqüència de la baixa del preu dei pa. Intenten portar la baixa en els blats, sense aconseguir-bo, i més bé, sl persisteix el retraï-ment per part dels venedors de blat. hauran de pagar mitja pes­seta mps

El tienuer. per la seva part, veu reauï t considerablement el marge de beneficis i s'obstina d'aconse­guit farines a preus que "1 com­pensin la baixa del pa i , si vol una farina corrent bona, ha de Pí!gar-la entre 64 i 65 pessetes, l les extres, no cal dir que no es cedei­xen a menys de 68 1 69 pessetes. Així, la paralització general de vendes porta una gran desorien­tació en els negocis, majorment amb la situació general de desga­vell per produir una baixa en el pa, completament extemporània, ja que no han baixat nl els blats ni les farines I estem, més bé, en un.i seva Imminent alça. com a conseqüència d'una collita bon tros reduïda, com tenim en la present campanya.

Els blats segueixen cotltzant-se a 45'50 pessetes els candeals su­periors de la Unia d'Avila; a 45 pessetes els de la liula de Sòr ia ; a 43 els «empedrats de la línia de Palència, 1 a 42-50 pessetes els «blanquets» d'Extremadura.

Els residus de molturació, po­ques vendes. I preus una mica més ferms.

Els ordis tenen vendes molt l i ­mitades 1 preus estacionats. D'an-dalusia l'oferta segueix a 24'50 pessetes els 100 quilos, damunt moü Almeria, que és runic que es ven. Així d'Extremadura, com de Uelda. els preus són els de 24 1 27 pessetes, respectivament, da­munt vagó sortida, els quals re­sulten a 2'50 pessetes els 100 qui­los més que el de la primera pro­cedència esmentada.

En veces. Màlaga ofereix a 31 pessetes els 100 quilos, damunt moll sortida.

El moresc segueix amb preus 1 classes varladissimes 1 negoci re-' guiar. Especialment obté negoci el d'Andalusia.

Han arribat per les estacions: Nord: 26 vagons de blat, 6 de

farina l 2 d'ordi. M. S. A . : 16 vagons de blat,

24 de farina 1 1 d'ordi.

A S S E M B L E A D E T R A N S P O R T S P E R V I A FÈRRIA

(Ve de la pàgina 8)

L'IIAVRG Mea Anterior Obertura Tanca

Desembre llO'aa 110-50 Març . . 129-50 1Ü875 Maig . -. m^S 128'^ Juliol 129'— 128 25 Setembre. 129-25 — NOVA-ÏORK (Contracte Sanjos)

Mes Anterior Obertura Tanca Desembre. 8'37 8-35 8,37 Març . 8'47 8'45 8'48 Maig . . 8'56 8 53 8-57 Juliol . 8'65 863 8-66 Setembre. 872 872 NOVA-YORK (Contracte R

Mes Anterior Obertura Tanca Dbre. 5-96 5-00 SÏO Març 605 6-05 6'Ó3 Maig. . '613 e-ia e'il JuIIoL 620 6-20 e'IS Setembpj. 6'25 r25 S'M

Barcelona, 3 d'octubre de 1933.

CENTRE COTONER

h 55

2

1 9 O

I.IVI K F O O L (Cotó Amerlcft) Dlsp. Octubre^ Gener Març 1 Maig , Juliol 1 Octubre Gener .

5·53 , e-SS 5'31 5'38 5-36 6·42 5'45 5'44 5'48 5-47 5·52 Nm.

. 5'56 Nm.

5-32 5'32 S'M 5·36 S^l 5-40 5·44 5"43 5'46 5'46 Nm. 5-50 5'54

9

I 5'47 5'34

6'41 5-44

5'50 5'54

LIVERPOOL (Egipci Sakel) Novbre. 7 03 Nm. 7'01 Gener 7'12 7'11 7'09 Març •. 1 7,22 Nm. 7·18 Maig. 7'32 Nm. 7'27 LIVERPOOL (Eslpcl Up per} Novembre 612 Nm. 6,10 NOVA-YORB Octubre Disp. Dbre. . Gener . Març 1 Maig Juliol 1 rrans. .

990 9'65 9-61 9'63 9'8o 9-82 9-85

, 9 92 9'89 9'92 , 1011 10'07 10-10

10-27 10-23 10-25 , 10-42

1 478 i

9-80 9'53 976 9'83

lO'OO lO'lO 10'33

Arribades ais ports del Estats Units Campanya anterior

En Bales . . , 1 i 92 c/ 67 Des de l.er agost. Bs. 1980 c/ 1607

S - e

p I So. S i O ALEXANDRIA (Sakel-larldlsl Novembre. 13'18 13-08 Gener. , 13,57 13'46 Març. 13'99 Nm. Maig. ; . i 14,35 Nm. ALEXANDRIA (Aslimounl) Octubre 10-54 10,57 Desembra lO'ei 10'57 Pcbrero , , l 10-84 10-79 Abril , i , 11'12 Nm. Juny 1 t 1 11'30 Nm. LIVERPOOL (Co» Imperi

nrltànlc I varlsi Octubre 5'32 Gener , , : 5'35 Març , 5'38 Maig . i - 5'41 JuUol 1 1 6'39 LIVERPOCL (índia Oomra) Octubre 4-68 466 Gener . , , 4*69 4-67 Març . . . ( 4·66 4,64 (Bumbal liengal) Dbre./Gener . 150 145 (Komhal Uonibta) Dbre., Gener 172 168 (Uombaj Oomra) Abril /Maig 198 196 Barcelona Disponible Gooa Mldd.

Canvi de la pesseta a Nova York: Obertura. 1302.

Barcelona, 3 d'octubre de 1933.

VIDA MARÍTIMA

1302 1341 1380 14-18

10-42 10-50 10-72 10- 96 11- 22

5-32 5·34 5'36 5^9 6'37

4-68 4-69 4·66

risííicció en matèria de treball la tinguin els Tribunols ordínoris; que es freffitt als presidents la la-cnütat de dirimència; que les rs-clamacions davant els Jurats ile ferrocarrils tinguin, com en altres indústries, el "tope" ds 2.500 vos-setes, i d'altres iniciatives per l'estil.

També demanaren alguns dele­gats que VAsiociaoió de Transports per Via acudeixi a la injormachi priblica oberta pel Ministeri del Treball sobre els Jurats Mixtos. ' el senyor Vives recordà gue les for­ces econòmiques espanyoles no n'han demanat mai la desaparició, sinó el canvi de Hur estructura. L'Asseii-blea acordà reproduir les conclu­sions de la que se celebrarà el mes de març i demanar que en aquest aspecte s'equiparin les Companyies de ferrocarrils i les tramviàries.

Sobre el tema relatiu a les be­ses de treball de les Ccmpanyi-íS, s'acordà demanar l'anullació de les de Vigo, signades pel ministre an­terior el mateix dia de la crisi.

Després es parlà del règim Jc concessions de línies tramviàries, després d'interoenir els senyors Laso i Villalonga, s'acordà inclou­re una conclusió per a demanar que sigui derogat el decret sobre pro'iíWeio de concessions.

Movknent del Port Dia 3.

ENTRADES

Vapor «Manuela C. de B.», de Cartagena, amb 114 passatgers 1 càrrega general; motonau postal «Ciudad de Palma, amb 312 pas­satgers, correspondència 1 càrrega general; motor «Motomar», de Gènova 1 L·lomo, amb un passat­ger per a aquest port l càrrega general; vapor «Teresa», de Va­lència i escales, amb càrrega ge­neral; vapor noruec «L. A. Chris-tensen», de Plladelfla i escales, amb càrrega general; vapor fran­cès «Asnl>, de Mogador i escales, amb passatge i càrrega; vapor no­ruec «Triton», de Dairen i esca­les, amb un passatger per a aquest port. cinc de trànsi t l càrrega ge­neral; pailebot «Cala Tuent». de Torrevieja, amb conserves; vapor noruec «San Miguel». d'Oslo 1 es­cales, amb càrrega general.

SORTIDES

Vapor «Virgen de Àfrica», cap a Gandia i escales, amb passatge i càrrega general; vapor holan­dès «Hebe», cap a Tarragona i es­cales, amb passatge 1 càrrega de t r àns i t ; pailebot «Cala Antio», en llast, cap a València; pailebot « M.Murall», amb càrrega general,

INFORMACIÓ NACIONAL

A S S E M B L Í - : D E L A C N I O D E V A Q C E B S B Ü R A L S A G R A N O ­LLERS

Per tal de resoldre d'una mane­ra definitiva les dificultats econò­miques creades en un princiDi per la pasteurització de la llet a Bar­celona, servida directament al pú­blic, demà dijous al mati t indrà Doc una assemblea general al Teatre Alharabra, de Granollers, convocada per la Dnló de Vaquers Rurals.

En dit acte, la Comissió donarà compte dels seus treballs, aprovats pels delegats de poble, en la re­unió de diumenge passat, d'una manera provisional.

«Crií Rural», la revista dels vaquers, recriadors de bestiar, pa­gesos en general i transportistes de llet de les comarques catalanes, sortirà, probablement, a mitjans d'aquest mes.

Els simpatitzants de les comar­ques llunyanes poden odreçar-se per correspondència al director: senyor Emili Codina, a Llinàs del Vallès o al mateix nom a Barce­lona. c n ' - T dels Canvis Vells, 2, prirr"- ' rie Llotja).

HO.v ARA UNA IMPOR­TANT .iSSEMBLEA PESQUERA

Les evidents deficiències que s'observen en l'actual legislació de pesca, i també, la manca d'ins-Iruments adequats que garantei­x in l'exacte compüment de les lleis ja existents, han portat els pescadors d'arreu del •litoral de les comarques gironines a una si­tuació cada dia més angoixosa, que posen en perill una de les fonts de riquesa més importants del

nostre pais, que representava l'únic element de vida de milers de famí­lies treballadores. Els Alcaldes de les poblacions que tenen Interessos pesquers a defensar, davant d'a­quest lamentable estat de coses, han cregut absolutament necessari en­vestir decididament el problema en tots els seus d i verso aspectes, i a aquest fi han determinat la con­vocatòria d'una gran Assemblea que t indrà lloc el proper dia 12. a la vila de Palafrugell.

A aquesta Assemblea, h i han es­tat Invitats tols els dipulats a les Corts Constituents de la República i al Parlament Cata là per la cir­cumscripció de Girona, les Autori­tats de Marina, els Ajuntaments de poblacions de l'esmentat litoral i . a més. totes les organitzacions de pescadors, tant si representent un sentit favorable com contrari a la pesca d'arrossegada coneguda ge­neralment per la de les «vaques», que ha de constituir un dels motl'is més forts de discussió. Amb això es veu ben clar que els organitza­dors de l'acte pretenen harmonitzar els distints punts de vista dels pes­cadors, fer comprendre a tots els treballadors del mar la convenièn­cia general d'assegurar e' manteni­ment de la riquesa de les nostres costes mit jançant una legislació eficient, el compliment de la qual sigui garantit per les Autoritats i pels propis pescadors.

La Comissió organitzadora de l'Assemblea ens prega de fer públic que l'acte es celebrarà al «Coliseu Empordanès» de Palafrugell. Co­mençarà puntualment a les deu del mati . Així mateix ens encarrega que fem avinent que poden concór­rer a l'Assemblea tots els que cre­guin poder aportar solucions als problemes plantejats, encara que no hagin estat convidats expressament.

cap a València; vapor alemany «Genua», amb passatge 1 càrrega general, cap a Puerto Colón; va­por francès «Asni», amb càrrega general, cap a Marsella; vapor noruec «Triton», amb passatge 1 càrrega general 1 de trànsit , cap a Oslo l escales; motor «Moto­mar», amb passatge i càrrega ge­neral 1 de trànsi t , cap a Nova-York. 1 escales; motonau postal «Ciudad de Palma», amb passat­ge i càrrega general, cap a Pal­ma: vapor «San Eduardo», amb càrrega general, cap a Palma.

NOTICIES A l'objecte de descarregar 279

tones de càrrega general, ancorà al moll de Sant Bertran el vapor noruec «L. A. Christensen», que procedeix de Filadèlfia l escales.

—De Mogador l escales, ancorà al moll d'Espanya el vaixell fran­cès «Asnl», amb 400 tones de càr­rega diversa, que deixà a l'esmen-

INFORMACIÓ ESTRANGERA

A N G L A T E R R A

Situació pressupostària La «City» no deixa d'acollir amb

satisfacció la situació del Tresor del primer d'abril al 30 de setem­bre darrer. Durant aquesta prime­ra part de l'exercici fiscal, en efec­te, l'excedent de les despeses sobre els ingressos sols és de 48.590,155, fet que constitueix un mínim de fa molts anys. Es compaia lunb els excedents següents de despeses so­bre els Ingressos: 1932, 104.108.465 lliures esterlines; 1931, 118.176,655; 1930, 81.083.704; 1929. 72.083.406 1928. 75.987,367.

Com que la major part de les en­trades té lloc del primer d'octubre al 31 de març. entra al terreny de les realitats. 1 esperança d'una re­ducció de l'«income-tax». l'any que ve, tant més que el govern pre­sentarà, quan s'obli el Parlament, un projecte de llei modificant la llei sobre les assegurances de ma­nera que ítlleugerlxl encara més leo càrregues de l'Estat.

ESTATS UNIT*

L'activitat comercial cs salisfac-lüria

Segons el butlletí de la «Banqua Fédérale de Réserve». el comerç a l'engròs, en el seu conjunt, ha es­ta t superior de 52 per 100, durant el mes d'agost oairer, al que havia estat l'any passat a la mateLca època. Durant el mateix mes. les vendes ^els grans magatzems c'.e Nova-York tian tingut un augment de 8,5 per 100.

D'altra banda, «Dun and Bred-ttreet» i-onclou que el mes de se­tembre La acabat millor del què havia ïomençat, 1 constata que el ledreçamjnt industrial ha regis­t rat durant aquest mes una certa acceleració. Les compres progres­sen de manera més decisiva. Per les vendes al detall, el valor en diilars sols és lleugerament supe­rior a la de l 'estadística correspo­nent -1e l'any anterior; pel contra­r i , el comerç a Vengròs ha aug­mentat si bé en alguns rams les cempres es mantenen en suspe:is fins a que B pareixi millor definida la tendència del mercat al detall.

Projecte d'emissió de bitllets ga­rantits sobre el deute briíiinic. Evolució del programa de redre­

çament Es multipliquen els projectes

inflacionistes. El darrer pla propo­sa un nou reglament del deute bri­tànic, que comporta una tramesa d'una determinada quantitat d'o­bligacions angleses ois Estats Units. El govern americà perme­t r à als «Federal Reservo Banks» d'adquirir aquestes obligacions l d'utilitzar-les com a base d'emissió de bitllets. Segons certes informa­cions, aquesta proposició és estu­diada •.•urosament per Washing­ton, o a r t i c ü a r m e n t pels alts fun­cionaris lesignats per a les nego­ciacions anslo-americanes.

S-ha produït i:n cipgiramcnt en l'evolució del programa de redre­çament. El govern ha anunciat que Intentaria icvisar els salaris de la indústria de la construcció, en el sentit de la baixa, per a reanimar l'activitat d'aquesta Indústria que pateix particularment de la de­pressió 1 les perspectives de la qual. de moment, són poc satisfac­tòries.

Es admès, generalment, en els cercles oficials que elftuncionament del programa de redreçament no respon a les previsions, car algí'-nes foses d'aquest programa evo­lucionen més ràpidament que les altres, cosa que tendeix a retardar el millorament que hom esperava de l'augment dels salaris 1 del de*-envolupment; de les compres. En aquestes condicions, les autoritats es donen compte de la necessitat d'estudiar noves mesures, abans de l'hivern, que comporta l 'amenaça d'augment de l'atur forçós l d'a­greujament general de la situació. El govern reconeix manifestament que aquestes mesures noves han d'ésser preses per ta l d'arribar als resultats que el programa de re­dreçament neciorial no ha pogut assolir.

tat moll. Aquest vaixell continua­rà el seu viatge cap a Marsella.

—Procedent d'Oslo 1 escales re­cala al nostre port el vapor no-rue- «San Miguel», conduint 150 tones de pasta de fusta. Efectuà la descàrrega a la part N. del moll de Barcelona.

Dimecres, 4 octubre 1933 ^ g . 10. — L a Veu de Catalunya

L ' A C T U A L I T A T S O C I A L L E S F I C C I O N S

D E L S E X T R E M I S T E S

L'òrgan de la Confedera­ció segueix fent passar per màrtirs els set mili­tants detinguts a Sevilla

Segons l'òrgan de la Confedera­ció, ja la set dies que no mengen els set militants que es troben de­tinguts al penal de Port de Santa Maria.

Diu l'al·ludit diari que l'actitud dels set anarquistes és «impuesla por las circunstanclas, por la ac­t i tud còmplice del Goblerno Ler-roux, heredero en toda la línia del àr. Casas Viejas, por la crueldad de las autoridades sevlllanas que les dejan morir, sin rescatar sus vidas con la promesa de que la ley de Vagos no se apUcarà con­t ra ellos, obrer os que slempre han trabajado.»

No es pol negar que els dirigents de la Confederació tenen una ha­bili tat extraordinària a emprendre campanyes que no tenen cap base sòlida. Volen actuar de sentimen-talistes. i els qui són una mica observadors s'adonen de la ficció que hi ha sota els gemecs i les llàgrimes.

No sabem si le., autoritats de Se­villa nan aplicat o no la llei de vagabunds al set anarquistes que fan el sacriüci de morir de fam perquè sigui derogada la dita llei. El que sabem é4) que cap dels set detinguis treballava en 1 actualitat. Fem aquesta afirmació tan cate­gòrica, perquè cSclidaridad Obre­ra», en uns moments de sinceritat, va confessar que ara no treballa­ven, «però que sempre havien tre­ballat».

La nota que publica en l'edició de dilluns, acaba amb aquesta amenaça :

«Exigimos la libertad Inmedlata de Ascaso, Durrutl , Diez. Paniza, Troyano, Valiente y «Combina», 1 la derogación de la ley de Vagos que no se aplica contra los autèn-Ucos vagos y mal cantes y preten-de aplicarse contra trabajadores honrados! .'Por la justícia, por la dignídad. por el decoro del pueblo espafiol, la Confederación Nacio­nal del Trabajo lo reclama, haclén-dose intérprete de la Indignaclón y del anhelo de todo el proletaria-do hlspano!»

Segurament els obrers que no han perdut el seny, que són mol-tlssims, es donaran compte que els dirigents de la Confederació no es proposen defensar els Interessos dels obrers, que són tan legítims com els dels patrons, sinó que apro­fiten qualsevol oportunitat per a l lançar damunt el solc de! nostre camp social la llavor de l'anarquia.

Noves gestions per a solu­cionar el conflicte del ram tèxtil de Sabadell

Altra vegada han començat a l'Escola Industrial de Sabade'I i;nes converses entre representants de la Federació Tèxtil 1 Sind'cat Unió de l 'Art Pabril 1 Tèxtil per tal de buscar la solució del con-fllcle plantejat fa cinc setmanes, en la Indústria del ram tèxtil d'a­quella ciutat.

Presideix les reunions e! senyor Mart í Barrera, delegat del gover­nador general senyor Selves.

En aquestes converses e?s repre­sentants dc la Federació tèxtil ex­posen davant l'autoritat els mo­tius que els priven d'accedir a les peticioas formulades en les bases qiA presentaren els obrers 1 que es discutiren llargament

Ha estat evitada la vaga dels descarregadors del

port de Palamós Els obrers de la descàrrega del

port de Palamós anaven a aban­donar el treball, però degut a les geí t ions que ha realitzat el senyor Selves ha pogut evita s-se la vaga.

LA REBEL·LIÓ DELS RABASSAIRES

L ' E s q u e r r a paga les culpes de les seves e r r o r s

E L T E R R O R I S M E E N

ACCIÓ

Una circular del Conseller d'A­gricultura ha t ret de pollaguera els rabassairas, els quals han afirmat que la circular vulnerava la Uel per a la solució dels conflictes de­rivats des contractes de conreu aprovada pel Parlament de Cata­lunya. Què deia la circular? No feia sinó «interessar» de les autoritats governatives i judicials, l'exacte compliment de l'esmentada llei.

La circular era publicada en el moment que, coincidint amb la ve­rema, rebrotava la violència al camp, sobretot al Pla de Bages. Semblava que la llei havia d'evi­tar aquesta violència, per ta l com els propietaris, que eren els únics perjudicats, no anaven pas a provocar-la, a malgrat de l'es­poliació que se'ls havia fet. Els rabassalres 1 parcers que en les an­teriors collites no havien complert el contracte, veien reconegut aquest Incompliment per l'esmentada llei. Els altres que havien complert d contracte, no havien de fer altra cosa que seguir complint-lo.

Però, mentre els primers han acatat la llei, perquè els reconei­xia l'espoliació de la meitat del que correspon al propietari, els se­gons (no tots, però en gran nom­bre), han volgut Imitar els segons, amb la qual cosa infringien la cè­lebre llei que castiga els que ha­vien complert el contracte. iQuè ha fet la Unió de Rabassalres davant aquesta actitud? No ha pas defen­sat l'acatament a la llei, sinó que ha excitat els parcers a l l u ­na- al propietari solament la mei­tat del que havien de lliurar. I els parcers, amb la major Impunitat, s'han endut dels camps el que era dels propietaris.

Per això el menys que podia fer el Conseller d'Agricultura, davant d'aquestes violències, era cridar l'a­tenció a les autoritats governatives 1 Judicials perquè les impedissin. La Unió de Rabassalres ho ha consi­derat una vulneració de la llei, per­què entén que els casos d'incom­pliment de contracte han d'ésser

resolts per les Comissios arbitrals. Aquestes Comissions no tenen cap eficàcia, perquè els presidents són part interessada, i els vocals pro­pietaris no són tals ni representen els veritables propietaris.

í l què ha fet el Govern de l'Es­querra davant l'actitud de rebel·lió en què s'ha col·locat la Unió de Ra­bassalres Senzillament: ajupir-se una vegada més a les exigències d'aquesta, puix no altra cosa sig­nifica la circular aclaratòria de l'anterior publicada pel Conseller d'Agricultura. En aquesta segona circular, el Conseller d'Agricultura ja no parla d'autoritats governa­tives l judicials, sinó que diu que «cal que tant els conreadors com els propietaris que es considerin perjudicats per llncompliment d'al­gun pacte acudeixin a les comis­sios arbitrals. Això és equivalent a què els propietaris s'hagin de veu­re novament espoliats d'això que els pertany.

Amb aquesta nova subjecció a les exigències de la Unió de Ra­bassalres, l'Esquerra no fa altra cosa que procurar l 'ajut electoral que se 11 escapava de les mans. Una vegada més l'Esquerra ha avant posat els interessos de partit als interessos de Catalunya, 1 al que aconsella la justícia més ele­mental. Però d'aquesta burla dels interessos generals i de la justícia, l'Esquerra fatalment n'ha d'ésser la víctima, perquè tard o d'hora es veurà repudiada per l'opinió pú­blica, 1 abandonada pels mateixos rabassalres Ha sembrat pels nos­tres camps la demagògia més des­fermada, 1 els fruits han d'ésser amargs, però adequats a la seva obra.

La Unió de Rabassalres es mou únicament per Interessos de clas­se, és una organització que s'inspi-pira en cl materialisme més des­carnat. No h i ha en les seves ac­tuacions cap anhel de progrés de la nostra agricultura, sinó tan sols el desig que els rabassalres l par­cers s opoderin del que és dels al­

tres. El que a ella U convé no es que la Uel votada per la majoria del Parlament de Catalunya es compleixi, sinó que cada any aug­menti el nombre dels parcers i ra­bassalres que no respecten els trac­tes convinguts amb els propietív ris. Així engrolxelx la llista dels seus adeptes, agraï ts a una orga­nització que els ecita i els empa­ra a prendre el que és dels altres. I es val de la força del nombre per imposar la seva voluntat al Govern de l'Esquerra .qi.e no és pas el Govern de Catalunya. Per això hom veu com amb tota im­punitat els rabassalres 1 parcers s 'enúuen dels camps els fruits que no els corresponen, mentre els pro­pietaris han de contemplar indig­nats com cap autoritat impedeix la consumació dd tantes espolia­cions, i Quina fe han de "tenir en les decisions d'unes juntes arbitrals, sl han vist com els milers de pro­pietaris que tenen una sentència favorable dels tribunals no han pogut fer-la valer.

L'Esquerra paga ja les culpes de les seves pròpies errors. A cada sa­tisfacció que dóna a les exigències dels rabassalres es creu que ha complert els compromisos adqui­rits. Però la Unió de Rabassairei és com un monstre insaciable que cada vegada demana més. L'Es­querra s'ha aliat amb l'egoisme sense límits dels rabassalres, que ho volen tot per ells. Ha hagut de passar per la vergonya de votar una llei que serà el seu més gran estigma. Ha de passar ara per l'a­front de veure com aquesta llei no és acatada pels mateixos que la imposaren. Haurà de passar tam­bé per l'amargor de veure's aban­donada pels que foren els seus aliats. I per damunt de tot. haurà de veure com el poble de Catalu­nya la repudia per demagògica l per inepta. Serà el just premi a la seva actuació destructora dels fonaments bàsics de l'economia agrària de la nostra terra.

Joaquim MARPA

L E S A S S O C I A C I O N S

AGRÍCOLES

L'Institut Agrícola Cata­là de Sant Isidre organit­za una Assemblea de De­

fensa agrícola L'Institut Agrícola Català de

Sant Isidre ha circulat entre els seus associats una convocatòria per c l'assemblea magna que ha acor­dat celebrar en aquesta ciutat i n ­tegrada per les Associacions Agrí­coles de propietaris de riatalunva, el dia 29 d'octubre corrent

Donat l'estat anàrquic regnant a les nostres terres i el desempai legal en què es troba actualment la propietat catalana, és d'esperar el concurs de la major part dels propietaris de finques rústiques de Catalunya, contribuint a l 'èslt de l'assemblea.

Un paleta fereix amb una eina l'encarregat d'una

obra en construcció L'encarregat de les obres en cons­

trucció de la Clínica mental de Santa Coloma de Gramanet, amo­nestà un obrer perquè no es posa­va a trebalar com els altres com­panys que ja havien començat la feina.

L'obrer, que s'anomena Blanch, en comptes d'obeir, amb una eina 11 va donar un cop al cap 1 II cau­sà lesions de pronàetlc reservat.

L'agressor va fugir 1 l'agredit fou traslladat al seu domicili.

El Sindicat de Llum i For­ça ha lliurat unes noves bases de treball a les em­preses de Gas i Electri­

citat Com tothom sap. els represen­

tants del «Front Unlc» discutei­xen unes noves bascs de treball amb els directors de les Empreses de Gas 1 Electricitat.

Independentment d'aquelles ba­ses, el Sindicat Uníc de Llum 1 Força n'ha redactat unes altres que han estat lliurades a les dites empreses.

La gran majoria dels obrers de les Companyies de Gas 1 Electrici­tat no estan afiliats a la Confe­deració 1, per tant, no comprenem què pretén el Sindicat Unlc de Llum i Força presentant unes no­ves bases.

La Junta del dit Sindicat ha pu­blicat una nota molt pintoresca, que reproduïm a continuació per­què hom vegi com enganyen els pobres obrers:

«Para evitar otra poslble confu-sinó a los trabajadores y a la opi-nión pública, que podria ser ama-fiada por los «cèlebres rendento-res» del «frente únlco», comunlca-mos a todos en general que hoy martes, dia 3 de octubre, emple-zan la discuslón de bases los obre­res de las Empresos Plúldo E léo trico y Barcelonesa, directamente con los representen tes de dichas Companias.

Sé pa nio todos en general: nos-otros no pedimos el parecer del se-nor Selves, n i de los Jurades Mix­tos, n l el apoyo de la «Radloguber-namcntal» de Barcelona, nl dare-mos no las tendenciosas para em-baucar al pueblo.

E L S C O N F L I C T E S

S O C I A L S

Si abans de divendres no s'ha solucionat el conflic­te del Gas i Electricitat,

esclatarà la vaga Hom creia que a les reunions que

aquests dies s'han celebrat al Go­vern General h i assistien els repre­sentants de les Empreses i els del «Front Unlc». El senyor Selves ha manifestat als periodistes que fins ara s'havien reunit separadament, però que des d'avui es reuniran plegats.

Com que l'ofici anunciant la va­ga no ha estat retirat, a les dotze del pròxim divendres acaba el ter­mini, 1 si no s'ha arribat abans d'aquell dia a una solució, escla­t a rà el conflicte.'

En la reunió d'ahir es van aprovar cinc bases

essencials El governador ha dit als perio­

distes que segueixen les negocia­cions dels representants de les Companyies de Gas i Electricitat amb el Front Unic.

En la sessió d'ahir es van apro­var cinc bases essencials 1 avui se­guirà la reunió, per a tractar de l'aprovació d'altres quatre punts es­sencials.

Cal esperar que els representants de les Companyies 1 els obrers fa­ran un esforç màxim per arribar a un acord.

La impressió del governador és que es resoldrà el conflicte favora­blement.

La bomba que va esclatar en una fàbrica de Rubí ha causat més de 40.000 pes­

setes de pèrdues Heus oci alguns detalls de l'ex­

plosió de la bomba que fou collo-cada a !a fàbrica «Clerres Automà-tlcos y metàllcos de la S. A. Aza-mon». de Rubí.

A conesqüèncla de l'explosió re­sultà la màquina destroçòda alsl com també amb desperfectes dues màquines més instal·lades prop de la que es destroçà. Es trencà gran quantitat de vidres.

Els autors d'aquest acte de sa­botatge, per aconseguir el seu in­tent, penetraren a la fàbrica, que fstà situada als afores de la pobla­ció, per una finestra servint-se d'una escala de mà .

En abandonar la fàbrica Incen­diaren un magatzem on estan di­positades les cintes que servien per a la fabricació de les tanques.

Les pèrdues es calculen en unes 40 000 pessetes.

E l vigilant de la fàbrica, que es donà compte del fet ho comu­nicà a la gerència, 1 els agents de policia de Barcelona que anaren a aquella població trobaren en una màquina una bomba forma cilín­drica d'uns 40 centímetres de llarg per deu d'amplada, amb una met­xa llarga que esgurament s apagà I per això no féu explosió.

Segons manifestacions de l'amo creu que els autors pertanyen a determinat Sindicat que està en combinació amb els elements avan­çats de Rubí, I obeeix al fet d'ha­ver tancat la fàbrica que tenia la Societat a Barcelona, carrer Villar-roel, 144, 1 traslladar la maquinà­ria a Rubí per a poder seguir fa­bricant l competir amb l'estranger que tramet el mateix productes a Espanya a preus limitats.

La policia realitza gestions per a poder descobrir els autors.

Hom creu que no serà plantejada la vaga de

forners El governador general ha fet una

proposició als patrons flequers, la qual, si és acceptada, evitarà la va­ga que tenen anunciada els obrers.

La Impressió del governador és optimista. ,

El governador ha enviat un delegat a Mataró per­què solucioni la vaga del

ram de l'aigua El Consell Directiu de la Gene­

ralitat ha facultat el governador general perquè intervingui en la so­lució de la vaga del ram de l'aigua de Mataró. El senyor Selves ha en­viat un delegat a aquella població, amb el qual ha conferenciat.

Han estat traslladats a les presons de Puigcerdà

i Figueres, trenta vagabunds -

Han estat traslladats a les pre-soss de Puigcerdà I Figueres tren­ta detinguts indesitjables, als quals serà aplicada la llei de vagabunds. bunds.

Avís als metal·lúrgics estrangers

Els obrers estrangers que estan sota la jurisdicció del Jurat Mixt de la Siderúrgia, Metal·lúrgia 1 De­rivats de Barcelona, i en el seu cas les empreses o particulars que els tinguin al seu servei, que hagin demanat l'expedició de la carta d'1-dentltat professional de què aquells han d'estar proveïts, es serviran passar per les oficines del cor­responent Jurat Mit , Passeig de la República, número 2, primer, primera, els dimarts 1 dijous de cada setmana, de cinc a vuit de la tarda, fins el dia 25 del corrent, advertint-los que de no fer-ho, car­regaran els perjudicis consegüents, en vir tut d« la vigent legislació.

Dimecres, 4 octubre 1933 L a Veu He Cataliinvat.— "àfr

EI Govern de Catalunya en cr m o

IS i En efecte, el senyor Macià va

anar dilluns a la n i t al cinema 1 ahir a la n i t anà a Romea; en ecrtir del teatre del carrer de l 'Hospital « a r r i b à encara a un casino de l'Esquerra que h i ha al carrer de Consell de Cent. El ecnyor Macià és optimista.

Els comentaristes de la galeria gòtica, entre els quals es trobaven ahir molts diputats, no entenen ^'optimisme del senyor Macià. Pins | tot els seu i addictes més incon­dicionals comentaven amb un cert astorament les declaracions que va ï e r el President a primera hora de la n i t als periodistes glossant

j a fortalesa i el prestigi de l'Es-ouerra Republicana de Catalunya, ^tlren pocs els que concebien com el senyor Macià, davant d'uns fets tan eloqüents i tan definitius com els que es produeixen aquests dies en el seu partit, podia parlar de ta manera com va fer-ho dilluns.

En altres ocasions, per exemple, quan es tractava de la famosa jvalorització de serveis, la paraula optimisme en boca del senyor Ma­cià i del seu Primer Conseller po­dia tenir encara una significació d'esperança i potser la intenció de contribuir a l'aixecament de l'esperit públic. Justament dece-*>ut per les equivocacions lamen-^tabUissimes del seu Govern. Ara, •però, l'optimisme del President no pot tenir cap base. El poble co­neix tots els fets que s'han pro­du ï t aquests dies i que han tingut llur culminació amb la crisi del

Govern 1 l'avalot produït al Par­lament per la manera originallssi-3na com el senyor Pi i Sunyer wa tenir la poca fortuna de plan-tejar-la. £En què pot basar el seu optimisme el Sr. Macià? Aquesta és la pregunta que ahir es feia tothom a la galeria gòtica, la qual £S veia més concorreguda que enai. I ningú, naturalment, no tro­bava cap resposta adequada.

La crisi es va desenrotllant no gosaríem pas a dir d'una manera normal. L'esperit dels rabassaires n 'éï la guia I ,sigui quina sigui la solució que tingui, hom podrà concloure, en donar-ne compte, que els rabassaires han guanyat el plet. El senyor Aragai pesa molt en la unió dels pagesos 1 no ens Wèrem equivocar quan donàvem ahir la impressió que l'al·ludit d i -

Íutat no havia e?t<it encara des-ancat. El diputat Sr. Riera, de Mar­

torell, feia a primera hora de la tarda unes declaracions al Parla­ment, en les quals hom troba ar­guments prou remarcables per en­tendre que, ara com ara, és més afermat entre els rabassaires el senyor Aragai que no pas el se­nyor Companys. Aquest, després de la seva primera entrevista amb Bl senyor Macià, va fer algunes

gestions prop de pagesos signifi-«cats. gestions que han donat un bon cesultat. Les que va fer dilluns, * n canvi. Ja no van ésser tan sa­tisfactòries. Sobretot una entre-vista que va tenir amb el senyor VViagal i de la qual no ha dit res la premsa devia portar segura­ment a l 'ànim del senyor Com-íPanys la convicció que, mentre ell ' ï e n i a cura d'arranjar els proble-m?s de l'aigua, com a ministre

Vdfe Marina, el seu ex-coHaborador -^l ex-amic s'havia anat apoderant ''de la voluntat (lels homes de la .terra. El senyor Aragai és al cos­tat dels rabassaires i els promet allò que. ara com ara. no els pot •pro>meire

Un comentarista donava al oyor Companys la seva Impressió sobre el resultat de la crisi, dient:

—Els propietaris del camp co­mencen ara llur calvari.

També ha estat objecte de molts .comentaris la proposició que di-

l i van presentar al Parlament els diputats socialistes. No va lle-gii-sï degut a la crisi, però aquella minoria va tenir molt d ' interès <, arribés a mans dels periodis­tes, per tal que sortís en els diaris d ahir. Aquesta proposició és un vot de censura, descarnat i con­tundent, al senyor Mies, per l'es­perit de la seva Circular sobre la inlerpretacló de la llei dels con-Bictes del camp. I b é : sabent com se sap que aquesta circular fou apicvr.da pel Co-isell l que el pro­pi r ; r7or Macià va fer-la seva ei-, -a conversa que va tenir dis-sa l r : n la n i t amb els periodistes —f. '.s oue.són poricctainent cone­gut5 pels diputats sociclistes—, llom remarcifa que el vot de cen-

>Bura c? l i minoria siiaC.a a l'Es-jue r r a cau de ple sobre el Presi-• K i l i el sej Consell;

Comentaris a la crisi. - Són consultats els senyors Casanoves, Coromines i Companys. - Aquest refusa de formar part del nou Govern. — Manifestacions del senyor Aragay. - E l senyor Macià creu que avui quedarà solucionada la crisi. - Una conferència tele­fònica entre el senyor Humhert Torres i el senyor Macià

Les consultes fetes ahir al ma­t i pel President han estat tres: se­nyor Casanoves, president del Par­lament: senyor Companys i senyor Pere Coromines. Ha parlat encara el President, repetides vegades, amb el senyor Carles Pi i Sunyer, Els re­pòrters no han pogut parlar ni amb el senyor PI nl amb el senyor Ca­sanoves, el qual ha passat amb el senyor Macià mitja hora escassa. En canvi, el senyor Companys ha estat a la Presidència prop d'una hora

En sortir ha manifestat als re­pòrters que el seu consell al Presi­dent havia estat de fer un govern profundament esquerrà.

Amb molt d'interès — ha dit — m'ha pregat el senyor Macià que Jo en formi part, però tot agraint aquest deferència he hagut d'ex-pressar-U els molts motius que tinc per a no atendre el prec que m'ha fet, que són en realitat els matei­xos que van fer que no acceptés el ministeri que em fou ofert pel senyor Lerroux en constituir-se l'ac­tual govern. Estic cansat i la salut no em sobra i , per tant. tinc ne­cessitat de repòs.

Encara crec — ha seguit dient — que fora del Govern podré fer tas­ca eficient a favor d'aquest i pot­ser encara més que de dins estant. La meva confiança la t indrà tota, el govern que es formi i el Presi­dent tindrà la meva adhesió per­sonal

A la pregunto teta per un com­pany sobre els consellers de l'antic govern que seguiran en el nou, ha respost el senyor Companys que seran probablement dos o tres.

Quan el senyor Companys ha dei­xat els periodistes ha començat a parlar amb els diputats senyors Dot, Rauret i Polc, amb els quals ha parlat més d'un quart d'hora molt agitadament per la sala de Sant Jordi. La conversa era viva de debò. Un correligionari s'ha apropat a aquell grup i el senyor Tauler en donar-se'n compte ha exclamat.

— Això és Imprudent. Ja podia veure que tenen una conversa inte­ressant.

Tant devia ésser-ho, que altres diputats que h i havia per la sala tampoc no han gosat d'apropar-se, feta excepció d'alguns del camp de Tarragona que han exposat l lur queixa que avui els «escamots» vagin a Reus, la qual cosa entenia que constitueix una pertorbació.

A les dues de la tarda la galeria gòtica bullia d'animació l el senyor Companys ha marxat a casa seva perquè cap a les cinc havia de tor­nar a la Presidència.

A la tarda ha continuat la gran animació a la Generalitat. El se­nyor Aragai h i ha estat uns mo­ments per tal de despatxar un as­sumpte que no té res a veure amb la crisi. Els periodistes, però, l'han voltat 1 l i han fet algunes pregun­tes, a ics quals l'home del dia ha respost amb tota claredat.

—üs han cridat? —No, nl és probable que em cri­

din. —Amb tot, ahir tarda... —Si; ahir fórem cridats pel se­

nyor Macià i vàrem venir. —Es pot saber el motiu? —El senyor Macià ens va donar

compte de la tramitació de la so­lució del conflicte que hl ha pen­dent.

—Les explicacions foren satisfac­tòries?

— E i disgust l el conflicte han estat produïts per un fet. i sola­ment im fet pot esborrar el con­flicte i el disgust.

—Heu parlat amb en Companys? —Si. Ahir tarda va estar a véu-

re'm. — i l el Sr. Macià no us ha con­

sultat? —No cal. El senyor Macià coneix

sobradament el meu criteri ta més de dos anys. Ja sap, per tant, com penso.

I amb aquestes parau'-'s ha do­nat per acabada la seva conversa amb els repòrters.

El senyor Coromines ha sortit de la Presidècia en companyia del senyor Pi l Sunyer l no ha dit res de nou. En realitat, les nostres en­trevistes amb el President —ha manifestat — són petits canvis d'impressions que tenim com a ex-consellers i no tenen cap interès pclitic. D'altra banda, les visites col·lectives no ee presten pas a dir coses transcendentals. Jo els diré, però. que crec que les consultes haurien d'ampliar-se amb ele­ments de fora de Barcelona.

Tal com dèiem en la informació d'ahir al mati, estigué novament a la Generalitat el senyor Companys. Sortia de la Casa dels Caonges, on passà llarga estona confe­renciant amb el senyor Macià. Als periodistes els repetí les manifes­tacions fetes al matí.

El President ha insistit nova­ment l d'una manera molt impe­riosa en el sentit que Jo entri a formar part del nou govern. M'ha dit que la meva presència donaria a aquest govern un to més esquerrà l més republicà; pe­rò jo he insistit també que no puc accedir als seus precs. No puc prestar la meva col·laboració al nou govern perquè físicament 1 inleHectualment sóc home a l 'ai­gua. Estic completament esgotat, puix que des de la proclamació de la República he treballat In­tensament.

Tots aquests arguments, que he hagut de repetir diverses vegades, h..!i convençut finalment el Pre­sident, al qual he expressat una vegada més l'expressió de la meva més sincera adhesió, 1 l i he pro­mès a la vegada la meva col·labo­ració des de fora del Govern.

El seyor Macià parlà uns minuts amb els repòrters; digué que abans del vespre els donaria compte de les gestions que porta fetes. No podia dir encara sl els podria donar la solució, perquè a part de les consultes que feia a la Generalitat, en faria segurament alguna fora del Palau. Amb tot, tenia interès marcadissim que la crisi fos resolta ahir.

I el President es tancà al seu despatx, on sostingué una nova conferència amb el senyor PI l Sunyer.

Mentrestant els periodistes han parlat amb el doctor Dencàs, el qual els ha dit que estava arran­jant les coses del seu Departament per tal que aquell que el substi­tueixi trobi totes les coses al seu Uoc.

—Així — ha preguntat un repòr­ter — vós aneu. tal com es diu des d'ahir, a Treball.

—Jo no sé res. —Aneu a Governació? —Es que encara no sé s! que­

daré en el Consel. —TJn home que té la força que

vós teniu (el repòrter es refereix a la força dels escamots), no que­darà pas fora del Consell I a Go­vernació aquesta força us podria fer el servei d'establir tui sistema nou de govem.

El mateix company ha preguntat encara:

—La declaració de la crisi feia pel senyor PI 1 Sunyer a) Parla­ment fou acordada en consell.

—Naturalment i l la crisi, tal com demanaven

el senyor Lluhi i els seus amics serà explicada al Parlament pel senyor Macià?

—Si els tenen els vots suficients per a exigir-ho no h i hau rà altre remei que complaure'ls.

I el conseller no digué res més. El senyor Macià celebrà ahir

a la tarda una conferència te­lefònica amb el senyor Humbert Torres, que es troba actualment a Madrid.

El senyor Macià ha ofert un càr­rec al senyor Torres en el nou Go­vern.

La conferència ha estat llarga. Acabada la conferència el se­

nyor Macià donava senyals evi­dents de cansament

A les set del vespre va arribar un grup de diputats, per tal de parlar amb el senyor Macià. Ei grup esmentat era format pels se­nyors Casademuut, Polc, Sallea Do t Rauret Mestres, Cantum i Sauret

Bis repòrters, en veure'ls, van ex­clamar:

—Ja tenim aquí els rabassalri'-s! —No és veritat—va exclamar un

dels més significats com a protec­tor dels pagesos—. Aquí no som rabassaires.

—Doncs no comprenem aquesta visita collectiva

I parlant parlant, es va pos. r en clar, no sense grans dificultats, que es tractava d'una representa­ció dels parlamentaris de les qua­tre demarcacions catalanes.

Els havia cridat el senyor Ma­cià, i potser la crida fou decidida en saber-se que al pal i dels ta­rongers hom murmurava sobre la poca intervenció que en tots els afers és concedida als diputats ru­rals.

—Hem estat cridats—va dir un d'ells—perquè el senyor Macià sa­bia que érem a Barcelona.

I després d'aquesta ingènua ex­plicació, van entrar a la Presi­dència.

L'entrevista fou llarga. I tot del xa endevinar que durant el seu curs es va parlar del conflicte dels rabassaires.

Quan van tenir la tasca enlles­tida, van sortir per una porta ex-cusada, per tal d'evitar la presèn­cia dels periodistes.

Un company, però, va pariíir amb ells. No fou molt afortunat en l'aclariment de l'objecte que te­nia la visita, la qual sembla que fou convocada pel senyor Maca. a base dunes gestions fetes pel senyor Caaturri. Cal anotar que aquest diputat, al matí , havia es­tat a la "residència.

Mentre els periodistes esperaven a la. Generalitat es va rebre la nova de la crisi del Govem de Ma­drid, l amb ella la recensió de la Intervenció del senyor Sbert al de-

pbat polític, intervenció que deaa en un lloc no gaire bonic nl seu.; ur SíinUüó, que tantes promeses na-via fet :d senyor Lerroux de si els diputats de l'Esquerra estailen oi seu costat. Alxo fou objecte «So molts comentaris. Després es va rebre la nota referent a l'avalot del Congrés.

El senyor Serra Hunter va esiar a visitar el President, acompaiiyat dels diputats senyois Pàbreguss 1 Soler i Bru, sense dir l'objïcte de la visita.

El senyor Coromines, que a pri­mera hora de la tarda havia mar­xat a Sant Pol, a primera nova de la n i t va tomar a Barcelona precipi tadament.

Quan els periodistes Ja feia qua­tre hores que esperaven, el senyor Alavedra, en nom del senyor Ma­cià, els va dir que el Presidenc no els podria comunicar res, però que, en canvi, avui, que és la seva festa patronal, eïperava que passarien per la Cisa dels Canonges, a mig­dia, i que els donaria la llista com­pleta del Govem. Pel que toca a la nit, no calia que tomessin a la Generalitat, perquè no tindria cap noticia d'interès, car la solució de la crisi depenia d'unes consultes privades que 11 calia fer.

Els repòrters, davant d'aquesta invitació a sortir de la casa, vun donar oer acabada la InformEcló de la segona Jomada de la crisi.

Aclariment del senyor Albert

E l senyor Miquel Albert, cel qual publicàvem unes declaracions en l'edició de diumenge, ens prega que fem constar:

Primer: Que no és President de LA PAT-ç, sinó Vice-President dimissionari, j a que el càrrec de President l'èxercelx amb el zel 1 encert el seu company senyor Ma­nuel Sandé.

Segon: Que les declaracions fe­tes públiques reflectien estrictament el seu criteri personal i sentiria que algú pogués interpretar-les com si fossin el pensament de l'entitat el qual no serà conegut flns des­prés de celebrada l'Assemblea ex­traordinària aur.ciada per al dia Z del corrent.

Homenatge a un veterà federal

Diumenge passat, al Restaurar i «La Pàtria1), t ingué lloc l'anunciat àpat d'homenatge dedicat al vell i conseqilent federal senyor Josep Blanc I Roldós.

D E S C A N S

FLASCÓ. 2.50

UffRt 15 PffiS

Doneu calma ais n i rv i* excitats, i prepareu el coc per a un repòs sedant amb friccions de. Colònia « A n e j a » . Per les seves essèn­cies naturals, la se­va concentració i la seva puresa, dona descans i benestar.

A I G U A C O L O H I À

A f l E J A M«(A GAL MAOSIO -WENOS *'S64

Pàg. 72. — L a Veu de Catalunya^ Dimecres, 4mti

LLANTERNA PCMJTICA

A PLE SEGLE X I X ? — Els dar­rers episodis de les Constituents fiatíran estat una sorpresa per tot­hom. I no obstant, sembla que en Uur mecanisme no han actuat al­tres ressorts que els de l'Espanya més clàssica i casliça. Potser ens haviem fet massa la il·lusió d'haver canviat. Però eis últims espectacles del Parlament de ta República de­mostren tot el contrari.

En el discurs de dilluns el senyor Azana aconseguia Jer-se aplaudir Jrenèt icament per tota la Cambra, sense distinció de matisos: els agra­ris, els conservadors, els de l'Orga —orsro de gals?—els de l'Esquerra i fins i tot algun que altre radical, sumaven llurs entusiasmes a l'en­vestida del senyor Azana contra el Govern Lerroux. Encara ahir els representants dels diversos partits al Govern, eren desautoritzats pels representants dels mateixos partits al Parlament...

Políticament, doncs, sembla que encara no hem superat l'estadi ora­tori. Crèiem caminar cap al se­gle X X I , però i no ens trobem a ple segle XIX?

TOTHOM SE N'HAURIA OBLI­DAT. — £1 senyor Lerroux, en fer dilluns passat, a les Corts, la pre­sentació del ministeri que a hores ifara està ja de cos present, s'obli-é à de presentar el senyor Santaló. ministre de Comunicacions.

En una penya d'amics es comen­tava aquest fet i un digué:

—Tothom se n'hauria oblidat, de presentar En Santa ló!

DAVANT LA UNIVERSITAT DE MÜRCIA. — iPertany al servei de VAjuntament el cotxe núm. 50.500?

Aquest cotxe ha estat aturat tres dies i tres nits davant mateix de la Universiat de Múrcia, on, segons sembla, s'han examhiat, amb èxit. d'algunes assignaturas de la carre­ra d'advocat, els distingits germans i distingits radicals senyors Utted...

MASSA SEMBLANTS. — Sembla que a horet d'ara en el si d'Acció Catalana hi ha grans lluites. Algú. fins i lot arriba a preveure una es­cissió. D'altres, creuen que aquesta escissió és impossible perquè man­ca l'element necessari, o sigui ma­tèria i volum per eicindir-se. Els partits, ve un moment que adqui­reixen per la seva pròpia insignifi-cància el do de la Indivisibilitat.

Tot amb tot, aquesta partícula volàtil que és Acció Catalana, està ara subjecta a la influència d'un microscòpic torbelli interior. H i ha mn grup d'accionistes que, davant les eleccions, es voldrien decantar cap « l'Esquerra. Un altre grup estima que h i ha més possibilitats de for­tuna, decantant-se cap al nucli de •L'Opinió».

—Cap a nL'Opiníó» mai! — er-tíamava un dels del primer grup—. Són massa semblants a nosaltres! —afegia en veu baixa.

Ens permetem observar sincera­ment que creiem que qui això deia, deia una gran veritat. H i ha un bon assaig a escriure sobre la sem­blança d'aquests dos enemics irre­ductibles que es diuen Amadeu Hur-tado i Joan Lluhi...

VET AQUÍ ELS LAICS. — Di ­vendres passat, i en els moments en què sobre Barcelona queia un xàfec imponent, el Sr. Selves es tro bava en ple trasllat de mobiliari del seu pis de l'Avinguda del 14 d'A­bril al Palau de Governador que ara habitarà.

Els veïns que s'esqueien a bai­xar l'escala en aquells Instants, s'ad vtiraven de la diligència de la fa­mília Selves, que realitzà amb les pròpies mans el trasllat dels ob­jectes -nes mereixedors d'un tracte especial.

Va cridar molt l 'atenció, sobretot, que la familia del senyor Selves in­troduís a un taxi, en el qual pri­merament havia posat unes quan­tes capses de capells, un magnífic crucifix, preservant-lo amb gran cu­ra de la inclement tempesta.

SI xofer, per la seva banda, deia tn t re dents:

—Un Sant Cristf Vet aouí el* lates'

Les eleccions municipals del dia 12 de novembre

Com votarem el 12 de novembre Les eleccions seran a tot Catalunya. Votaran homes i dones que tingruin els 23 anys i figurin

a les llistes electorals. Les eleccions no seran per districtes, sinó per cada ciutat

o poble, i formaran el conjunt de les Seccions un CoUegi únic No serà vàlida cap combinació de noms, ja que no es

votaran candidatures com abans, sinó paperetes numerades que correspondran a les llistes presentades a la Junta del Cens i oficialment proclamades.

A Barcelona podran sortir elegits consellers de qua­tre llistes diferents i a les altres ciutats de més de 10,000 habitants en podran resultar elegits de tres llistes.

Correspondrà la majoria, o sia un 65 per 100 dete llocs vacants, a la llista que obtingui el major nombre de sufragis. A la llista que segueixi a la primera en nombre de vots, li se­rà adjudicat el 65 per 100 dels llocs restants, i així successiva­ment per la tercera i quarta.

LA CIUTAT DE BARCELONA ELEGIRÀ 40 CONSELLERS

amb la següent distribució:

1. Llista que obtingui major votació: 26 consellers. 2. Llista que segueixi a l'anterior: 10 consellers. 3. Llista que segueixi a l'anterior: 3 consellers. 4. Llista que segueixi a l'anterior: 1 conseller. O siguin els consellers a elegir: 40.

Seran les primeres eleccions muni­cipals de la Catalunya Autònoma

A les eleccions del 12 de novembre es vota­rà amb les paperetes

dintre un sobre

Ells electors de Barcelona Barcelona t é , segons el cens vigent 570.569 electors d i s t r i ­

b u ï t s en la s e g ü e n t forma-

HOMES: 251.527 DONES: 313.042

Els secretaris de tots els partits polí­tics s'han dirigit al Conseller Primer de la Generalitat i al batlle de la Ciutat, per tal que portin a resolució i aprovació del Parlament de Ca­talunya i Ajuntament de Barcelona, les nor­mes electorals unà­nimement acordades per tots els partits i que van ésser ofi­cialment lliurades a les esmentades auto­ritats.

T O T A L : 570.560

EL D I S T R I C T E I t é electors 53.947

E L D I S T R I C T E I I > >

EL DISTRICTE l U » >

E L DISTRICTE I V > >

EL D I S T R I C T E V > »

EL DISTRICTE V I > »

E L D I S T R I C T E V I I » »

E L DISTRICTE V H ! > >

E L DISTRICTE I X > »

K L D I S T R I C T E X » »

50.538

32.764

66 246

59.988

55.664

67 057

63.846

74.875

46644

HOMES:

DONES:

HOMES:

DONES:

HOMES:

DONES:

HOMES:

DONES:

HOMES:

DONES.

HOMES:

DONES:

HOMES:

DONES:

HOMES:

DONES

HOMES:

DONES:

HOMES:

DONES;

24.300

29.647

23.853

26.685

13.709

19.055

27.093

39.153

28.296

31.692

23.251

32.413

31.804

35.253

27.816

36.030

35.412

39.463

21.993

23.651

L L I G A C Secció de pro

Diumenge, dia 8 d'octubre. —

JOVENTUT DEL CENTRE I (LeyvaJ

Acte amb mot iu de la HI pajj

An ton Albareda, Ferran Ped Sastre. Ramon Almeda Ct

Verda.

Diumenge, d ia 8 d'octubre. —

ATENEU C o n f e r è n c i a a.

Ross«nj| sobre ]

«LA DONA I LA REGENI GATA

D E L ' A P L E C EL SERVEI DE TRENS PEL PA DIA 1 D'OCTUBRE, ESTA DISTI

SEGO

B A R C E L O N A HTE Barna.-Terme. . 7'48 8'54 11'48 ull3' Passeig de Gràcia. 8-00 8'06 12 00 l f l l 3 ' Arrlb. Terramar S M 10'11 12'54 1W4'

T E R R A M A R • • Sortides de Terramar. . TSl i 'U <fli4' Arribades Pg. Gràcia . 8'25 9'47 l A ó ' Barcelona - Terme. . . 8'37 9'58 u l l 5 '

TRENS ESPECIAL* mn S'han let les gestions necessàries |

per tal que s'organitzi un tren es. als volts de les set del mati per Aquest tren t indrà parada a tot« I serà directe des de Sant Vicenç »l la presentació de les cèdules a la Bxet quiriran els bitllets.

Hom recomana als catalanistes ses les de Mora la Nova, Falset. Marsà, Bde Borges del Camp, Reus. Morell, bla de Montornès i Roda. que íaciíiHm de la Circumscripció, Comte de RiuiB, 1 ces que aproximadament necessitanBta Insuílcient el tren especial que es un altre que sortiria de Reus. Ho tren especial que sortirà de Mora I t b

Parada a l baixador de Terrama'l de les coraarqu

a Companyia de M. S. A. ba • baixador de Terramar els següentí

A N A | Trens Sortides

(1)

542 Tarragona, a les 7'10 442 Mora, a les S'IT 340 Valls, a les «'50

510 ' Tortosa, a les 3 35 Tarragona, a les 5'46

448 Vilanova, a les 7,S5

662 Tortosa, a les 7 00 Tarragona, a les S'IB

658 Tarragona, a les 13'46 448 Reus, a les 1315

Trens Sortides

567 Terramar, a les 441 Terramar. a les 17 47 434 Terramar a les

446 Terramar, a les 345 Terramar. a les l'37

555 Terramar. « les 19'48

449 bis Terramar. a les

(1) Els viatgers que procecte^J ^ correu de València 610, hauran d* " el 446 fins a Terramar.

\tubre 1933 L a Veu de Catalunya. — Pàg 13

A L A N A \oanda oral

rELONA:

lERAL R E G I O N A L I S T A

j(S) l iccló de la Bandera

In fit Falgàs, Srta. Concepció Boan Estelrlc i Vídua de fcallis

A les cinc de la tarda.

lAS: I l N(

del senyor eüé ia: IO DE L A POLÍTICA

|A> A les tres de la tarda

IUKA LA NOVA •e la Companyia de M. S. A. que sortirà de Mora la Nova

k a Sitges a un quart d'onze, festacions fins a Sant Vicenç, i [ramar. Per a viatjar-hi caldrà xctçs de les estacions on s'ad-

fs estacions del trajecte, o sia Jdell, Dues Aigües, Riudecanyes,

Perafort, Catllar, Riera. Po-1 mercè d'avisar a la Secretaria

I Tarragona, el nombre ile pla-poncs és possible que resultant pa, sigui necessari organlt'.ar-ne narà aviat l'horari exacte del

Ina* ordinaris procedent« lonlnes

dit que tinguessin parada al

Arribades a Terramar

S'IS

7-30

10-15

1450

Arribades

praflona, a les 15·56 a lea 15'50

""arnotxan«, B les 16'« (Lleida. WM)

a lw 22·25 ^ " • « • J I I S , a les 21'05

«Lleida, 016)

agona, a les 20'50 ». a les 23 —

v»<*nç. a ke 20'51

1 qua-utUitzu» el tren 'B·no ·a 1 eontmuar crab

TERRAMAR )R DE TERRAMAR PER AL

CONFORME AL QUADRE

' E R R A M A R 113 08 14'56 15'38 IS'18 20 03 20 38 |l3'20 16'08 15'50 19'30 2015 20'4Ü 11414 16-02 16'44 20^2 2109 Ql^S

i R C E L O N A 11406 17'41 n'66 IS'lS 20 04 2140 lló OO ÏS-Zi 18'50 20 09 2100 22 35 lló'U 18'49 19 01 20'20 21'11 22'46

La Federació de Joventuts de Lliga Catalana celebrarà diumenge que ve, dia 8, el grandiós Aplec de Terramar

FEDERACIÓ DE JOVENTUTS DE LLIGA CATALANA

A P L E C A T E R R A M A R (Diumenge, 8 d'oefubre)

PROGRAMA

A les deu. — Sort ida del t ren especial del Baixador del Pas­seig de G r à c i a .

A les 11. — Aplec a Te r ramar amb l ' a s s i s t ènc ia del Consell de Govern de Ll iga Catalana 1 representacions.

Desfilada de banderes. Parlament a c à r r e c dels senyors: Antoni Aparicio, de la Secc ió Escolar. Salvi Valentí, Conseller federal de les Joventuts. Paulina Pi de la Serra, de la Secció Femenina. Josep Maria Casabò. d ipu ta t per Tarragona. Josep Maria Tries de Bes, d iputa t per la C l rcumscr lpcc ló de

Barcelona, i FRANCESC GAMBO

De 1 a 3 30. — Temps l l i u r e per a d inar . (Els que es po r t i n el dinar t robaran llocs adequats d in t r e el recinte de l ' A u t ò d r o m ) .

A les 3'30 — Gran festival a l'Autòdrom. I Cursa de c o m p e t è n c i a entre u n avió i un au tomòbi l . D Danses populars per l 'Esbart Folklore de Catalunya, m Festival d 'aviac ió . I V Audició de sardanes per una reputada cobla. A les 6. — Tornada del t r en especial.

INSTRUCCIONS Es poden recoll ir a la L l i g a Regionalista els bit l lets de fer ro­

ca r r i l del t r en especial. L 'accés a l 'Au tòdrom s e r à per inv i tac ió , però els seients

seran de pagament. Als que vulguin estar drets no els c a l d r à res m é s que la

Invi tació , l a qual és g r a t u ï t a .

B i t l l e t de anar i

B i t l l e t de anar i

Seients de

PREUS de Barcelona-Sitges,

8'00 ptes. de Barcelona-Sitges,

segona, to rnar . tercera, t o rna r l ' A u t ò d r o m . . .

L l o t j a preferent amb sis seients M i t j a n ç a n t unes cèdu l e s que els centres podran recollir a l

local de la Ll iga , r eg i ran els s e g ü e n t s preus, d'anada l tornada, per f e r roca r r i l :

4'90 l'OO

25'00

Pobles

Figueres Gi rona Mora la Nova M a r s à Reus Valls Tarragona Lleida Granollers Manresa Vic Tortosa Ulldecona Santa B à r b a r a Vendrel l

Segona Classe

29.10 23.10 17.30 14.10 9.70 8.45 7.95

18.65 11.95 18 — 18.75 20.80 25.70 23.55

7.95

Tercera Classe

17.25 13 45 10.15 8.45 6 — 5.05 4.80

10.90 7.15

10.55 11.35 12.55 15.05 13.75 4.80

Per a obtenir aquests preus és necessari presentar l 'esmen­tada cèdu l a a les gulxetes del fe r rocar r i l .

U l t r a les estacions que són esmentades, h o m pot obtenir la rebaixa des de qualsevol e s t ac ió , m i t j a n ç a n t la p r e s e n t a c i ó de la cèdu la de r e f e r è n c i a .

Les portes de l ' A u t ò d r o m s 'obriran immedia tament d'haver a r r iba t el t r en especial.

EL FESTIVAL 0 A V I U I O

Heus aci els detalls del festival d'aviació que començarà a Jos quarts de quatre de la tarda:

Destrurció de globus

Cinc globus per concursant. Hi prendran part:

Carreres, professor de l'Escola d'Aviació Barcelona.

Camarasa, professor de l'Escola d'Aviació Barcelona.

Aguilera, professor de l'Escola d'Aviació Barcelona.

Esteve Femàndez, president de l'Aeri Club de Catalunya.

Alfons Alarcón, de València, que fa el viatçe expre«samcnt. per ta '

de prendre part en aquest concurs. Carballó. d'Amposta.

Exercicis d'acrobàcia

Hi prendran part: Carreres, professor de l'Escola

d'Aviació Barcelona. Camarasa, professor de l'Escda

d'Aviació Barcelona. Alfons Alarcón, de València. Matx de repte entre un avió

i un cotxe de carreres, a deu voltes a la pista, per Esteve ^- ^ndea (avió) 1 Edgar dç Morawitz (cotxe)

Vols de conjunt amb esqindreta de combat. Per premi hi h a u r à una copa per a cada exercici.

ELS PANIERS DE L'AUTÒDROM

Per tal de no haver dc sortir de l 'Autòdrom un cop s'hagin acabat els discursos i mentre hom espera el festival d'aviació, la H. U . 8 A. ha preparat un servei de paniers per a poder dinar.

Per a detalls hom pot consultar l'anunci especial.

LA RADFO

Es fan gestions per tal que els parlaments que es pronunciïn a l'Aplec de Terramar. siguin donats per la Ràdio.

F.NTUSI 4SMI '

Durant uns quants dies ha sem­blat que l'Aplec de Terramar no atreia l 'atenció dels estols cata-lanistes, però els treballs d'orgar.it-zació. aprofitant l 'interval forçat del temps plujós, anaven prosse­guint.

Ahir. dimarts, a les Oficines do la Lliga, que tenen cura d'aquest acte, les consultes telefòniques fo­ren constants d'arreu de Catalu­nya, i en totes elles es veia la ino-bilització de grans contingents.

Hom prega el públic que passi aviat a recollir les invitacions, per­què s'estan esgotant.

K

B

<1« V i l

INDICACIONS

V Parador de Terramar (M. 8. A.). B. Pas reservat per a vianants. C. Pas reservat per a carruatges. D. Passos prohibits. E. Tribuna d'oradow. F. Cadires de pista (invitació OU va). G. Llotges (invitació groga). H. Seients de tribuna (invitació roja). L iiPelouaeu (invitació blanca). J . Pista de l'Aotòdrom. K. Cadires reservades als concurrents d« tes comarques tarragonines. L Accés a lea tribunes.

L'estacionament de cotxe» M sota lea tribu ne»

Pàg , 14. — L a Veu de Catalunya Dimecres, 4 octubre 1933

Crisi total del Govern Lerroux La mateixa animació a les t r i ­

bunes que el dia anterior. A les 4'10 comencen a tocar els

JUmbres. A un quart de cinc el senyor

Bestelro declara oberta la sessió. Els escons presenten un aspecte

menys animat que el dia anterior. El banc blau està buit. Moments després entren el cap

del Govern i els ministres de Jus­tícia, Marina, Instrucció Pública, Treball, Agricultura 1 Indústria.

Es llegeix l'acta de la sessió an­te: lor.

Él President, en vista de la pro­posta de la minoria radical, indi­ca el nom del senyor Villanueva per a la primera vice-presldècia de la Cambra.

Després dóna compte d'haver eessat el senyor Gonzàlez Cecília Bn el càrrec de diputat.

El senyor PRIETO diu que no ca. donar compte de les renúncies de diputats nomenats per a càr­recs incompatibles, puix que en el moment que acceptaren el càrrec I transcorregut el termini regla­mentari, cessen automàt icament .

El senyor PÉREZ MADRIGAL: Tots som incompatibles.

(Protestes a la minoria socialis­ta i contraprotestes als radicals.)

El PRESIDENT fa constar que ell no pot tenir cap noticia de la presa de possessió d'aquests càr­recs; per això s'ha d'atenir a les renúncies.

El senyor PRIETO diu que així el president ha de requerir els mi­nistres perquè diguin els diputats que estan en aquest cas. per tal que un cop declarat que han pres possessió de llurs càrrecs cessin a la diputació.

EL MINISTRE DEL TREBALL declara que el senyor Blasco, en acceptar el càrrec de sots-secretari, entenia que cessava en el de di ­putat.

El PRESIDENT manifesta que en vista d'aquesta declaració, el senyor Sigfrid Blasco cessa en el càrrec de diputat.

El MINISTRE D'AGRICULTU­RA diu que el senyor Moreno Gal-vache, nomenat sots-secretari, en cara no ha pres possessió del seu càrrec.

Et MINISTRE DE FINANCES fa una declaració anàloga sobre el senyor Niembro.

El senyor SBERT, on no ., de l'Esquerra, diu que ell corsideru el senyor Prieto com a un home úb partit que cancel·lats eU seus compromisos amb els partits repu­blicans, aixeca altra vegada la ban­dera revolucionària, però el discurs del senyor Azafia el considera ex­posició del criteri d'un homo de Govern, i ha refiectlt el setilir de molts sectors de la Cambra en de­fensar els furs del parlantcnta-fisme.

Recorda que l'Esquerra Reou'oli-cana és un partit netament esquer-rista 1 revolucionari.

El l no ha estat mal cap o'ïStTicle per a formar aquelles concjntra-cions que els homes dels partits tcpublicans creien beneüeioses per n la República. Per això en la dar-•'tera crisi els seus representants es pronunciaren per un Govern d'àm­plia concentració esquerrista cn i qual entressin també els scoialis-tes

Es íormà el Govern ictual, l ells, per bé que no els convenia molt la eeva formació, acceptaren una car­tera, per no posar obstacles a l'o-tira republicana. I posaren només com a condició que fos un Go­vern esquerrista.

Ja suposaven que aquest Govern Ho seria me s revolucionari que l'an­terior, però això no volia dir que en fossin contraris.

També posàrem com a condició çue el Govern procedís amo lleial­ta t quant als postulaU autonon-ls-les acceptats per governs amerlors.

Pins ara, tant per la petita ac­tuació del Govern, com peí la de­claració ministerial, no es menten defraudats, però tampoc, mirant el Govsrn des del punt de vista na­cional, no es poden donar per satis­fets, puix que cn el discurs aei se­nyor Lerroux. en ço que es refereix a les aUusions a la política laica, agràr ia l social, no els pot satisler.

< Grans rumors.) Insisteix que no pot donar-se per

satisfet, perquè si bé se segueix la Uetra de la Uel. s'aparten de l'espe­r i t .

Fa constar que ells condicionaren tanròé la seva participació en què no pagués donar-se ui)a amnistia que signifiqués la Impunitat per

L'Esquerra Catalana, per boca del senyor Sbert, retirà la confiança a l'actual Govern

E l senyor Lerroux, després d'un discurs en què atacà molt fortament el Sr. Azana, T a presentar

la dimissió del Govern Presentada i tot, però, la dimissió, ta Cambra votà, contra l'obstinada resistència del senyor Lerroux, el vot de desconfiança dels socialistes, el qual fou

aprovat per 189 vots contra 91

greus responsabilitats contretes, perquè aquestes Corts que repre­senten l'esperit del 12 d'abril i no en poden representar d'altre, no po­den fer les rectificacions que es pre­tenen.

Censura, com ho han fet els ora­dors anteriors, que el senyor Ler­roux digui que aquestes Corts es­tan divorciades de l'opinió pública, puix això no es pot sostenir en for­mar govern parlamentari.

Per últim afegeix que ells no poden suportar una obra de govem que rectifiqui el que fou criteri de les eleccions que els portà a la Cambra, i sl el text de la declara­ció ministerial vol dir el que sem­bla desprendre's de la declarac:ó del senyor Lerroux, l'Esquerra no podrà votar la confiança a aquest govern.

(Aplaudiments en la minoria de l'esquerra i forts rumors en tota la Cambra.)

El senyor G I L ROBLES diu que donada la situació d'un Govern al que de mitja en mit ja hora van treient ministres les minories que li'ls atorgaren, no creu que hi hagi marge per- a la seva intervenció. 1 renuncia a !'ús de la paraula.

E l Sr. GORDON ORDAX, en nom del grup radical-socialista, diu que el seu partit fou el primer de prestar col·laboració al Govern.

Explica les discussions que sor­giren dintre el part i t sobre la col-laboració, que alguns creien indis­pensable, del partit socialista en el Govern.

Es preguntà al senyor Lerroux sl estava disposat a això, i contes­t à que. si no la col·laboració, havia demanat al senyor Bcsteiro l'as­cens dels socialistes que acceptaren col·laborar amb el senyor Lerroux.

Recorda que en el darrer govem del senyor Azana entraren interina­ment, condicionant la seva col·labo­ració, a unes bases que el senyor Azana no contestà durant dos me­sos. En aquestes mateixes condi­cions han entrat en aquest govem.

Critica l'anterior gabinet perquè creu que no estudià les condicions econòmiques del país, 1 creu equi­vocat el règim del salari en el camp.

(Protesta dels socialistes i contra­protestes en els radicals).

EL PRESIDENT adverteix els di­putats socialistes que s'atinguin a llurs representants.

EI Sr. GORDON ORDAX segueix dient que és f i l l d'un modest agri­cultor.

El Sr. EGOCHEAGA: óDels que donaven tres pessetes de sol a sol?

El Sr. GORDON ORDAX: No guanyen tant els arrendataris.

(Forts rumors en la minoria so­cialista).

Afegeix que fins ara la política agràr ia s'ha l imitat a notes literà­ries. La República ha promès rea­litzar moltes coses sense passar des­prés de l'exposició.

Recorda el cas d'Oropesa, on es prometé als veïns una devesa que estava en poder dels aristòcrates. El senyor de los Ríos anà a l'es­mentat poble 1 l a devesa passà a

l'Estat, però no a mans dels cam­perols. Per això s'ha perdut l'espe­rit republicà dels camperols, que es passaren al partit dels agraris.

(Rumors d'aprovació en la ma­joria).

Acusa els socialistes de no haver tingut cura, sinó d'atreure elements que abans estaven amb la dicta­dura.

(Grans protestes en els socialis­tes 1 contraprotestes en els radi­cals).

En la mateixa forma, afegeix, que nosaltres explotem els errors de la monarquia, així després nosal­tres hem donat lloc a què els agra­ris explotessin els nostres errors.

Els partits governamentals perde­ren el temps en lluites d'esquerres teòriques.

(Protestes en els elements de l'an terior coalició).

Així s'és arribat al deplorable es­tat actual, en què tot és r ancún ia entre els partits.

Fa algun temps, quan els radi­cals declaren l'obstrucció, nosaltres asenyalàrem el sentiment que aquesta lluita s'entaulés. Crèiem l creiem quo havia de buscar-se un minimum de cordialitat.

Sempre he cregut que calia trans­formar la col·laboració directa dels socialistes en col·laboració indirecta.

Recorda que porta vint-i-clnc l luitant a León, al costat dels so­cialistes, per la qual cosa no se l i pot suposar animadversió envers ells. Crec que els socialistes, en aquests darrers temps, practicaren una política perillosa que ha vin­gut a constituir una lluita directa entre el feixisme i el marxisme, ex­cloent tots els altres termes.

Tampoc pot ésser que els minis-ties vagin als departaments m i ­nisterials, a parlar de lluita dc classes.

(Aplaudiments dels radicals.) Amb tots aquests errors s'han

posat, uns en front dels altres, els grups republicans.

(Protestes dels socialistes.) Es reíereix al pacte entre repu

obcans i socialistes, i diu que això és unilateral, dels republicans per a amb els socialistes, sense saber, en canvi, a què es comprometen aquests últims.

Els socialistes es coneix qua no creuen tenir obligacions que com­plir.

El senyor MENENDEZ (Teodo-m i r ) : Les compliren totes.

(Rumors .Us bancs dels radicals.) El senyor GORDON ORDAX

continua el seu discurs, i assenyala la gravetat de la declaració que va fer ahir el senyor Prieto, de què els socialistes no governaran mes amb els republicans.

Diu que si els socialistes obtenen en mes eleccions majoria absoluta, està clar :;ie governarien aquests.

El senyor PÉREZ MADRIGAL: Aneu a veure's negres.

(Ports rumors i protestes.) Protesta del que manifestà ahir

el senyor Azana, que no creu pos­sible cap combinació de Govem,

que no sigui l'anterior o l'actual, puix que aquella s'ha impossibili­tat per la declaració que els socia­listes van fer ahir.

Fins ara .10 hau fracassat nomes que uns homes de partit, i de con­tinuar com volia el senyor Azana haurien fracassat els partits. Creu que el Govem podia haver vist també la xtlítica de fora, sl hagués fet viatges, no d'apoteosis, sinó d'estudi.

(Molt bé, en els radicals.; A la minoria radical-socialista

hora l i impedí sempre d'opinar, l ouan volia fer-ho, els aroancava els vots el senyor Galarza.

La República ha iniciat una tas­ca que ha de continuar, i el seu partit man té , íntegre, tot el pro­grama laic i social de la Republicà. Es precís l'establiment d'un codi econòmic, que graviti les fortunes I vingui a establir una justícia so­cial, però- no soci llista, üs premis la formació del partit abans es­mentat, per tal de sortir al pas de l'allau ae les dretes.

He considerat conyeaient la col-laboracio amb els radicals, 1 la sostindré si el Govem declara que ha de continuar la seva política d'esquerra.

S'aixoca a parlar el CAP DEL GOVERN, qui comença dient:

—Senyors diputats: Kls que van a morir, os saluden.

(Grans rialles i rumors.) Diu. després, que davant el res­

pecte que té pel règim parlamen­tari, al Govem no l i queda altre remei que adoptar la posició que es desprèn de les seves primeres paraules.

Vol respondre a un requeriment del senyor Prieto, en el qual aquest II preguntava si en el seu discurs

.es faltava quelcom al decòrum col-lectíu del part i t socialista l ha de dir que no es referia en res al de­còrum col·lectiu n l a l lndlvldual .

HI senyor PRIETO: — Perdoni'm el senyor President del Consell de Ministres, però jo no he fet sem­blant requeriment.

El senyor LERROUX: —No es­tic ben segur de que quan lluito amb S. S. s'entauli una lluita entre lleons,

S. S. és un lleó Jove i jo un lleó vell 1 els lleons s'entenen sem­pre. Els que no s'entenen són els lleons amb les serps. Per això estic segur que a l'hora de parlar els cors, podrem entendre'ns.

Una altra rectifleació que diu que vol fer, és la de l'abast del projecte d'amnistia a que al·ludí el senyor Azafia, i sols ha de dir que es donà un ampli vot de confiança al ministre de Justícia, per tal que el redactés com estimés convenient.

Diu que amb el senyor Azafia no podrà entendre's com amb el se­nyor Prieto, perquè el senyor Aza­na no té cor.

(Aplaudiments entre els radicals. 1 senyor Azana somriu.)

Insisteix en ço que ell creu manca de cor del senyor Azana, que diu presumeix d'això ell mateix, per tal

C a s a PERE RODRÍGUEZ: p r e s e n t a r à l a c o i i e c c i ó d e J a r d o r - H i v e r n , a

p a r t i r d e l d i a 5 , i

Inaugurarà els nous Salons d'Esport A l e s c i n c t a r d a I n v i t a c i ó r i g o r o s a

P a s s e i g d e G r à c i a , 8 i W

com ell creu que en el Govem s'ha de sujpllr les faltes 1 els errors amb amb el cor.

Recorda que la primera crisi sorgí a conseqüència d'una Intervenció del senyor Azana.

Parla de la política d'aquest dar­rer, de la qual diu que no es pot qualificar d'antimilitarista ni d'anti-mllltar. j a que el senyor Azana sabó destruir, però el no ha vist la seva construcció.

(Forts rumors.) El senyor Azana, continua dient

el senyor Lerroux, pujà a la Pre­sidència del Consell de Ministres a conseqüència de la impossibilitat de que ell h l vingués, per la seva convicció de que els socialistes no volien governar. No es pot fer una càrrera més ràpids.

(Rumors.) Es plany dels atacs que l i dirigí

el senyor Azafia, i assegura que ell jamai a tacà directament els ocsta­lis tes. sinó que sols manifestà la seva convicció de que els socialis-IFS no havien d'entrar en el go­vern, í aquesta mateixa tesi fou sostinguda pel senyor Azafia 1 els seus amics més caracteritzats, en la reunió de l'Aliança republicana, que tingué lloc en plantejar-se aquella crisi.

Però el senyor Azana té aflció als cims i no hl arriba mal sense arra­par-se amb les ungles.

(Grans aplaudiments entre els radicals i rumors en el restant de la Cambra.)

El senyor LERROUX segueix par­lant dels detalls d'aquella crisi, i afegeix que després d'aquestes eta­pes de govem, ha vist en oerill l a Rpública í l'Economia Nacional.

Acusa el senyor Azana d'haver-lo sotmès a un setge en totes les crisis plantejades, i ara és també a un setge a què vol sotmetre!:

Diu que el senyor Azana fraca-sarà en el seu intent de fonnar un gran partit perquè per a això fa falta una efusió que eU no té.

Lamenta l'espectacle que el se­nyor Azana digué ahir que havia vist amb el desenvolupament l ac­tuació d'ell al seu pas pel Ministe­ri d'Estat.

S'adreça al senyor Azana per a dlr-l i que possiblement no podrà comptar amb ell mal més personal? ment, car no vol fer «oposicions al títol d'idiota».

Dirigeix un afectuós record al se­nyor Sàncdez Albomoz, ministre naufreg i al senyor San taló, des­autoritzat també per la seva mino­ria.

iEl senyor Prieto demana la pa­raula.)

El senyor LERROUX afegeix que no creu que després d'ell pugui par­lar ja ningú perquè des d'aquest moment vol presentar la dimissió del Govern.

Els ministres es posen dempeus mentre els radicals aplaudeixen él Govem, i mentrestant la. resta de la Cambra rodeja el senyor Azana 1 l'aplaudeix.

H l ha uns moments de gran es-pectaedó l el president amb prou feines aconsegueix fer-se escoltar davant els forts rumors 1 aplaudi­ments de la Cambra.

El PRESIDENT diu que ell no es pot donar per assabentat només que de la Intenció de dimitir .

Afegeix que ha de recordar al president del Consell que és peri­llós, mirant la República l Espanya, abandonar el banc blau i deixar la Cambra en un mar de temibles confusions.

Prego, afegeix, al senyor Presi­dent del Consell de Ministres, que segui al banc blau 1 esperi fins que s'asserenin les passions.

«Com que el radicals protesten d'aquesta proposició, es promou un gran enrenou.)

El PRESIDENT DEL GOVERN diu que amb tots els respectes que -l i raarelx el president de la Cam­bra ell no està disposat a sotmetre's a ouè se l i doni un vot de cen- ' SUiu.'

E l PRESIDENT insistüix i el cap del Govern diu que ell només està disposat a què rectifiquin els dipu­tats aUitdits en el seu discurs.

El PRESIDENT fa veure que. en efecte, no es pot abandonar el Parlament després d'haver ferit amb les paraules alguns parlamen­taris.

(Els diputats matitzen aquestes paraules amb protestes 1 contra­protestes fins que, a l'últim, el Pre­sident aconsegueix que els minis­tres l diputats tomin a ocupar els seus llocs.)

El senyor BALBONT1N demana

Dimecres, 4 octubre 1933 L a Veu de Catalunya. — Pàg. 18

la paraula per a una qüestió d'or­dre.

(Es produeix ira altre enrenou a la Cambra.)

El senyor BALBONTIN diu que suposa que ningú parlarà abans d'ell, puix que te demanada la pa­raula en primer lloc.

El PRESIDENT ía veure que es tracta de la rectificació dels que ban intervingut en el debat, però que ]a no pot haver-hi cap altra intervenció.

El senyor PRIETO apel·la a la cordialitat de què ha fet esment el senyor Lerroux perquè aquest de­sisteixi del seu propòsit i no obli­di el perjudici que amb això infe­riria al Parlament.

Sl un bell morir honora tota una vida, S. S. té l'ocasió de morir ga-llardament davant el vot advers de la Cambra.

Si a S. S. conscient dels seus deu­res de repubhcà la majoria par­lamentària l i nega avui la con­fiança, 8. E. el President de la Re­publicà, en vir tut de l'article 75 de la Constitució, haurà de reti­rar-li la confiança a S. S.

D'altra manera con trauria greus danys per les interpretacions a què donaria lloc.

Jo he ü'opeHar en aquest moment digué que jo el tenia, per tal que al cor del Sr. Lerroux. qui abans sàpiga morir gallardament confor­me correspon a la seva història i al seu il·lustre nom.

(Aplaudiments dels socialistes.) El CAP DEL VOVERN diu que

el vot de desconfiança presentat per la minoria socialista és un dels que la Constitució estima com vot de censura i és precís tractar-lo com un vot especial.

Afegeix que en dir ell que anava a retirar-se. no és que tingués el propòsit d'abandonar el Govem, sinó el d'anar a presentar la di­missió al senyor President de la República, la qual cosa comunica­va al president de la Cambra per als efectes oportuns:

Afegeix que no està disposat a quedar-se al banc blau perquè si­gui tractat com un ninot d'un pím-pam-pum.

El senyor PRIETO nega que la proposició de desconfiança sigui un vot de censura 1 prega novament al senyor Lerroux que tingui l'en­teresa suficient per a sotmetre's a una votació contrària.

Bl CAP DEL GOVERN insisteix que ell estima com un dret seu el no esperar la votació que preveu 1 que només està disposat a accedir al que ha dit esperant, per tant, que rectifiqui el senyor Azana l res m é s

(Rumors.) El senyor AZANA comença dient

que ell no creu penós el moment pel qual travessa el Govem.

Esperava que el cap del Govern en contestar-ll rebatria els seus ar­guments d'ahir, però s'ha l imitat a una sèrie d'agressions personals.

El senyor Lerroux s'ha saltat el debat polític l l i sap greu no te­nir altre remei que contestar a les menudències de què ha tractat el senyor Lerroux 1 que al Parlament no l i importen.

Diu el senyor Lerroux que jo no tinc cor 1 jo crec que el tinc, però estimo que al governar cal prescin­dir del cor, d'amics i d'enemics per a fer en tot moment justícia.

Segons ha dit el senyor Lerroux el complir amb el deure és no te­nir cor.

Jo sóc un home que mai no he estat domesticat per ningú. E3 se­nyor Lerroux fa història de la meva vida política i recorda ara que abans no era republicà, 1 això ho diu quan ahir encara elogiava

la labor dels que han sabut atreu­re els elements contraris al règim.

Diu també que vaig ésser refor­mista, 1 no sé perquè m'ho ha de retreure V. S. quan no ho retreu al senyor Melqiüàdez Àlvarez, que encara ho és. Recorda que quan se'r. anà d'aquell partit, l'any 23. va escriure una lletra al senyor Melquiàdez Al vares, en la qual deia que havia arribat l'hora de passar-se a la Aepúbllca.

Aleshores vaig ingressar a l'A­liança Republicana I el senyor Ler­roux aleshores no em va retreure res. sinó que. al contrari, estimà interessant l'aportació dels intel-lectuals que m'acompanyaven.

A això haig d'afegir pel meu compte que jo vaig prendre part a totes les lluites polítiques en què Intervingué el senyor Lerroux l que, en molles ocasions, vaig acon­seguir que fos acceptat el seu cri­teri, malgrat els enemics que, amb el temps, s'havia creat.

Després, tot just es formà el co­mitè revolucionari, vaig treballar amb totes les meves forces per­què fos guardat el lloc que U corresponia al senyor Lerroux, per bé que hl havia clements que 11 manifestaven gran hostilitat.

Sens dubte de tot això és del que s'ha obUdad V. S.

EI CAP DEL GOVERN: Com ho puc Iblidar si després aquesta hos­til i tat s'ha manifestat dif eren tes vegades en la controvèrsia poli-tlra

El senyor AZArJA: Doncs això jo ho vaig evitar aleshores, se­nyor Lerroux.

El CAP DEL GOVERN: V. S. no m'havia dit res.

El senyor AZANA: Doncs sàpi­ga que pot estar-ne ben segur V. 8.

El CAP DEL GOVERN: I jo US ho agraeixo.

El senyor AZANA segueix dient que el senyor Lerroux al·ludí a la sevt obra del Ministeri de la Guerra i digué que ell sabia des­truir, però no reconstruir. I és es­candalós que V. S. digui això.

«Rumors). Aquest pla fou discutit en el

Comitè revolucionari, a lAteneu, l el senyor Maura pol testimoniar-ho. Després, en el Govem, ningú posà obstacles als seus decrets, 1 avui m'ho censura el que aleshores era cl meu company de Govern.

—c Quins greuges han anat a expücar-vos els que no tenen tan sols dret a parlar?

(Aplaudiments). El senyor Lerroux ha tingut el

mal gust de parlar de la rapidesa de la meva carrera i recorda la manera dramàtica com aleshores se U digué l se 11 pregà que es sa-cilliqués per la República 1 formés Govem

Invoco el testimoni del senyor Maura perquè digui qui era el que aleshores l i ho pregava amb el més gran dramatisme.

El senyor MAURA assenteix. El senyor AZANA es refereix a

la reunió del Comitè d'Aliança Re publlcana, al qual assistiren més de 30 persones, i mentre els uns opinaven que havien de col·laborar amb els socialistes, els altres opi­naven que no, i a la f i va vèncer el primer criteri t s'encarregaren de formar precisament un govern republicà 1 socialista. Demanà l'as­sentiment del senyor Lerroúx, i aquest l i l concedí. Aleshores po­dia haver dit que no volia saber res amb els socialistes. Continua relatant detalls de la crisi. Es re­fereix a la crisi de setembre 1 diu que molts han arribat a creure que no 11 agradà que es formés aquest Govern.

Refusa que ahir portés preparat

Soler i Torra 6. a n s

B A N Q U E R S Rambla dels Estudis, 11 i 13, i Bonsuccés, 1 i 3

N E G O C I E M E L S C U P O N S

V E N C I M E N T 1." O C T U B R E

Cambra cuirassada :: Caixes de lloguer per a guardar valors, documents, joies I tot objecte de valor

COMPARTIMENTS DES DE 32 PESSETES ANUALS

Es pot visitar Je nou a una i de Ires i mitja a sis

el seu discurs. Portava les seves preocupacions personals l les del seu partit. El discurs, com sempre acostuma a fer. el va treure del fons del seu esperit

El senyor Lerroux ha anat acu­mulant totes les seves rancúnies contra ml, la magnitud de les quals no podia sospitar.

Creu S. S. que jo sóc ambiciós; jo que m'he Faí>sat 50 anys de la meva vida escrivint llibres que a ningú interessaven, n i tan sols a ml, que els escrivia? Creu S. 8. que Jo sóc ambiciós? 81 ho fossi, D3 s'aseijia 8. 8. en aquests bancs.

(Grans aplaudiments dels socia-listes)

Amblciósl Sl jo fossi ambiciós; cpodia haver tingut millor ocasió oue la que vaig tenir per tal de raanifes'-ar la meva ambició amb un Parlament addicte, amb l'cn-tuslasme d'un govem iutimsiuant lligat amb la seva obra, i amb fa­cultats gairebé omnimodes...? I com he emprat tot això?

Jo el vaig emprar sense nome­nar n l un i.lcalde, ni un delegat adicte a la meva persona. Se om pot assenyalar algun cas en què Jo fes això? No, Vaig emprar aquests poder, quasi lUmitat, en aixafar els enemics de la República, l , p « tant, en benefici del senyor Ler­roux. com Igualment de tols els re­publicans.

(Nous aplaudiments) Jo no II vaig a passar a S. 8. una

factura d'afette que jo 11 hagi t in­gut, però sí puc dir que s'ha portat amb ml Injustnrncct. Pa mal fet d'enfocar en contra meu la rancú­nia del seu error, 1 en acumular el seu malhumor contra les Corts.

Ja se que el meu prec. després del que de ml ha dit, no té c^p valor, però em permeto recordar-li l'errort de retirar-se d'aquestes Corts de la manera que pretén. I em pemieto recordar-li com cs va perdre la República del 73.

Acaba dient que demana perdó als diputats de tots els sectors, pel mal gust de la discussió en què s ha vist ficat, sense buscar-la.

(Les darreres paraules del senyor Azana són acollides amb aplaudi­ments pels grups de l'anterior cca-lició, als quals si sumen també c s mauristes l algvns agraris.)

El CAP DEL GOVERN diu que no vol que sembli que intenta annr-sc'n d'aquí p/oferint al senyor Aza-fia l'agravi de no voler recollir Ics seves paraules.

Afegeix que ell haurà pogut di­rigir atacs polítics al senyor Aita-fia, però no personals.

(Ports rumors.) Refusa també que ell hagi re­

protxat al senyor Azaha l'haver pertanyut al partit reformista, puix que sols ha volgut fer constar que ell no havia rectificat mal la seva línia de conducta.

L'únic que jo he volgut dir és que dubto que el senyor Azaha t in­gui de mi un bon concepte polític, per la qual cosa no podia Ja col­la borar més políticament amb ell.

En Justificar sl h l ha hagut al­guna duresa en les paraules, diu que ha estat degut al fet que el senyor Azaha. ahir. després dTia-ver-ll ofert la confiança del seu partit. la hi ha negada.

EL PRESIDENT diu que, una ve­gada concedida pel senyor Lerroux la petició feta pel president al cap del Govem de què rectifiquessin els diputats que per ell foren al·ludits, queda concelat el compromís l no pot concedir la paraula a cap dels diputats que la tenen demanada»

Creu que estant pendent una vo­tació, aquesta ha defectuar-se.

K'l Govem pot abandonar el banc blau, però han de quedar-se les mi­nories que formen el Govem, per tal de prendre part a la votació.

(Se senten grans crits, uns en favor i altres en contra de la pro­posició. El Govem abandona el banc blau i el Saló de Sessions, 1 els ra­dicals tracten de seguir-los, però el senyor Guerra del Rio els prega que es quedin l així ho fan).

El Sr. PÉREZ MADRIGAL dema­na la paraula, 1 com que el presi­dent no la hl concedeix, protesta dient que s'atropella el seu dret parlamentari.

En donar lectura a la proposició de desconfiança i demanar la pa­raula altres diputats, el senyor Pérez Madrigal toma a protestar perquè no se 11 concedeix a ell.

(Els radicals s'aixequen 1 abando­nen novament llurs escons, que quasi quedent sense ningú, però al cap d'uns momenW alguns tomen. Altres diputats radicals discuteixen vivament uns amb altres prop de la porta. En la protesta del grup de diputats governamentals es dis­tingeix notablement el senyor So­riano. A l cap de poca estona, els diputats radicals tomen a ocupar

Els comentaris que la prem­sa de Madrid dedica al debat

polític Madrid, 3. — Tots els periòd-cs

comenten en llurs editorials el de­bat polític d'ahir.

«Ahora» diu que descartat que el decret de disolucló no ha d'ator­gar-se a un partit en dany dels altres, estima que si l'opinió recta-ma un canvi d'orientació política cap a la dreta, el senyor Lerroux no ha fet res per a Incorporar al Govem aquestes forces representa­tives que són les que l'han pnrtaf al Poder.

81 vol demanar quelcom d aques­tes Corts han de reslgror-sc a con­tinuar la política anterior.

Si vol rectificar-la s'han de dis­soldre les Cons i reco'.:'ar-se des­prés en aquels grups representa­tius de l'opinió conservadora re­publicana.

—«El Sol» diu que la posició del senyor Lerroux. tot 1 ésser dialèc­ticament dèbil, fs, políticament, forta.

El senyor Prieto acudí a vells re­cursos d'entremaliadura parlamen­tària.

Del discurs del senyor Azaha va quedar clar que no s'oposa que siguin dissoltes les Corts, sinó que sigui el Govem actual qui les dissolgui i presideixi les properes eleccions generals.

—«A B C» diu que el discurs del senyor Lenoux fou feliç de forma, de tàctica i d'Intenció.

El discurs del senyor Prieto per a maleir la dissolució de Corts l Impedlr-la, fou el qui Urà la clau » aquestes Corts.

Combat per últim la tesi sostin­guda pel senyor Azaha 1 diu que la neutralitat en les eleccions és sols una qüestió de conducta i de decència.

—«El Debato opina que la dis­cussió d'ahir prova que la vida de les Corts ha acabat.

No pol el senyor Lerroux, tot l la vaguetat del seu discurs, posar més clarament les Corts en el di­lema de llur Invalidesa.

El senyor Prieto es limità a re­

collir, amb una dialèctica fàcil, els punts vulnerables del discurs del senyor Lerroux.

El discurs del senyor Azaha es traduí en un cúmul de recels que condueixen a assegurar les actuals clienteles politiques.

En el debat d'ahir, acaba dient, tot foren segones intencions.

—«El Socialista», diu que ahir l 'assistí a l'espectacle divertit qua oferia un home condulnl-se des de la capçalera del banc blau amb un estil, uns ceps d'efecte i una Irres­ponsabilitat que Ja 11 donaren ca­ràcter quan combatia des dels es­cons de l'oposició.

El senyor Prieto es quedà amb ?' discurs a la butxaca, perquè 1» declaració ministerial resultà sufi­cientment innocent per no necessi­tar un atac a fons. Per això es l i ­mi tà a un petit comentari, amb bona fortuna 1 millors arguments.

Qualifica el discurs del senyor Azaha com un dels millors dels seus. que és dir un dels millors que s'han pronunciat a les Corts.

—«La Libertad», diu que, tal com s'esperava, es desencadenà la tem­pesta que, potser deliberadament, provocà el senyor Lerroux.

Del discurs del senyor Prieto, diu que no correspongué al talent que tots l i reconeixem. •

El senyor Azaha,! molt segur de lu seva paraula, mantingué el de­bat amb major elevació, però parlà com el qui té al darrera una forta opinió del pals. oblidant que és rector d'una política completa­ment fracassada.

«El Liberal», diu que el senyor Azaiia léu un gran discurs.

Ei seu propòsit era prestar la col·laboració mentre es govemés amb les actuals Corts, però des­près de malparlar-ne el senyor Ler­roux, no tingué altre remei que subscriure la proposició IncldentaJ.

Acaba dient: O una declaració ministerial que asseguri la vida de les Corts, o una declaració de cri­si. Això ho veurem avui.

llurs llocs, i comença la votació de la proposició de desconfiança).

La proposició queda aprovada per 189 vots contra 91.

El PRESIDENT diu que malgrat que II sembla una desconsideració al Covem que ha comunicat a Ics Corts que es trobava en crisi, no té inconvenient d'accedir a la pe­tició d'alguns diputats que voler expücar llur vot, però que els pie ga que es l imi t in estrictament a aquesta explicació.

El senyor CASTROVIDO diu que el senyor Azaha manifestà ahir que en aquestes Corts cabien en­cara dos o tres governs.

Jo crec que això donà lloc a pen­sar en un govem d'àmplia concen­tració republicana, però la votació contrària al senyor Lerroux ha in> possibllltat, en part, aquest cami.

Malgrat tot jo continuo propug­nant per un govem republicà qus sigui enemic del feixisme i de la dictadura socialista.

El senyor BALBONTIN explica que ha votat en contra del Govern Lerroux perquè creu que havia d'és­ser un òrgan de repressió contra el proletariat.

Acaba donant un visca al front únic d'obrers i camperols.

El senyor PÉREZ MARHIGAL comença fent consideracions sobre el que ha passat.

El PRESíDENT: S. 8. no té dret a això. Ha de limltar-se a expü­car el vot.

El senyor PEREZ M A D R I G A L : El meu dret el regulo Jo.

El PRESIDENT l'interromp i el senyor Pérez Madrigal dóna expli­cacions.

Creu el senyor Pérez Madrigal que la Cambra s'ha immergit en un bany d'ignominía.

Arremet contra el senyor Prieto per no haver retirat la proposició de desconfiança que estima ridí­cula.

Dona la culpa d'això al senyor esteiro per haverla consentit, l diu que en aquest cas obrà més com a president de la U. G. T. que com a president de la Cambra.

El senyor BARRIOBERO explica també el seu vot 1 protesta que hom agl enganyat el senyor Ler­roux donant-li ministres que des­prés l i han estat retirats.

El PRESIDENT l i crida l'aten­ció l diu que sl pretén ressuscitar

el debat polític estant absent si Govem. l i haurà de retirar la pa­raula.

El senyor BARRIOBERO acaoa. El senyor CASARES QUIROGA,

en nom de la O. R. G. A., explica el vot d'aquesta dient que ells han entès que el Govem al qual havien prestat llur col·laboració no havia complert les condicions que l i ha­vien exigit, però que avui han vin­gut aquí amb l'esperança d'una rectllicació que no hon trobat.

El senyor ORTEGA I GASSET explica que s'ha abstingut de vo­tar per entendre que perllongar la sessió després de l'absència del Go­vern era envair les prerrogatives del President de la República.

EI PRESIDENT aixeca la sessió a dos quarts d enou del vespre.

Tots els ministres ratifi­quen llur absoluta con­fiança en el Sr. Lerroux

Madrid. 3. — A dos quarts de dues de la tarda, com s'davia anun­ciat, s'han reunit per a dinar en un conegut restaurant, els membres del Govem.

Aquesta reunió ha despertat ex­traordinària expectació l s'espera amb interès la referència que sobre el trqctat durant el dinar facilitin els ministres, encara que és d'es­perar qUue treguin tota importàn­cia a la reunió.

Després del dinar en el qual ha estat avui reunit el Govem, hem parlat amb el ministre d'Obres Pú­bliques, senyor Guerra del Rio, qui ens ha manifestat que de sobretau­la s'havia parlat de tot l'imagina­ble 1 que el senyor Lerroux havia recaptat la seva llibertat d'acció, per a continuar dirigint la política, preguntant als ministres si conti­nuaven tenint la seva confiança amb ell per a dirigir el debat.

Fls ministres han respost unàni­mement que no tenien cap obser­vació a formular 1 I I atorgaren la seva confiança més absoluta.

Trameteu-nos les nofe»

sempre en català

'Pàg. 76.-—L'a Veu de Catalunyat

La situació del govern Lerroux

Dimecres, 4 octubre 1933

Mentre les minories de l'Esquerra Cata­lana i de VOrga acorden votar a favor de la proposició Prieto, els agraris i basco-navarresos acorden abstenir-se en

la discussió i votació Madrid. 3. — Durant el mati d a-

vui l i i ba hagut molta ainraaeió a l Congrés.

Hi concorregueren nombrosos di­putats i periodistes, i celebraren reunió les mkr.orles agrària i bosco-navamsa 1 l'Esnuerra Catalana

Continuaren els comentans so­bre el debat que t ingué lloc ahir. I es tingué noticia que la mino­r i a d'Esquerra Cataltina, per ins­truccions rebudes de Barcelor.n. anava a votar a favor de la propo­sició presentada pel senyor Prieto. 1 negant, per tant, el vot Ue con­fiança al Govern, 1 que l'Orga ha­via acordat votar en el mateix s1»-ttt

La minoria d'Esquerra Catalana estigué reunida des de les dot^e fins a dos quarts de ducs de la taida en una de les seccions del Coníu-es

En acabar la reunió, el senyor Bbert manifestà que s'havien Ui r l -ta t a un canvi d'impressions, 1 a fixar la posició de la mmoria des­prés del debat desenrotllat an í r a la tarda.

Aquesta posició la definirà el se­nyor Sbert en un breu discurs que pronunciarà en la sessió d'aquesta tarda.

A les dues de la tarda acabà la reunió que celebraren les miDorics agràr ia 1 vasco-navarresa, i el cap d'aquesta, senyor Martínez de Vc-lazco, facilità la seg'ient referèn­cia:

La minoria agràr ia ha examinat la situació política creada T C ! de­bat d'ahir, 1 entenent que el Go­vern està en crisi, per bé (fta s'a­

jorni per unes hores el seu plante­jament, acordà per unanimitat abstenlr-se d'intervenir en Is dis­cussió l limltar-se a reiterar les se­ves vehements peticions de dis­solució de Corts, que caàa dia es revelen més imcancnts per a donar a Espanya un Govern mi t ­janament estable i que es vagi a unes eleccions amb les possibles ga­ranties d'imparcialitat i de respec­te als drets ciutadans.

Dcsprs afegí el senyor Martínez de Velaaco que per bé que han acordat la no Intervenció de la mi­noria en el debat polític, Ateò no seria obstacle perquè sí les circums­tàncies ho exigissin en qualsevol moment del debat, pogués ell. com a cap de la di ta minoria, definir la seva act i tud

EI Sr. Alcalà Zamora ar­ribà ahir a la tarda a

Madrid Madrid. 3. — El President de la

República ha sortit de Priego amb direcció a Madrid, a les deu del mat í d'avui, acompanyat del seu ajudant d'ordres. Es calcula que ar r ibarà a la capital entre quatre 1 cinc de la tarda.

El secertari general de la Presi­dència de la Repúbliíca, senyor Rafael Sàncbez Guerra, arr ibà a Madrid aquest m a t i

Royo Vilanova diu que la Cambra s'ha erigit

en Convenció Madrid. 3. — El senyor Royo Vi-

Uanova deia en els passadissos, amb gran indignació:

—Això és una falsedat sense va­lor. Aquestes Corts s'han erigit en Convenció Van a donar Hoc a què el poble hi intervingut

Altres diputats de diverses ten­dències censuraven la falta de tac­te del President de les Corts amb frases de condenacló.

Els radicals indignats contra el President de

la Cambra En donar compte el President de

la Cambra que anava a començar la votació, el grup radical en massa abandonà l'hemicicle amb grans crits de protesta 1 indignació con­tra el senyor Besteiro.

En aquests moments abandonà el saló de ministres cl de la Governa­ció, senyor Martínez Barrios. I apro pant-se al grup dels seus correligio­naris '-Is demanà amb gran ener­gia que guardessin silenci i s'ex­pressà alxl . en paraules de solem­ni ta t :

He de di r a tota els diputats ra­dicals, que han de tomar al saló de sessions i prestar llur ass 'stèn-cia a la votació que s'esta cele­brant i en tal forma aquesta in­dicació és formal, que anuncio, des d'ara, que qui no compleixi aquest deure serà donat de baixa en el grup parlamentari l per tant del partit.

Immediatament tots els diputats passaren al saló de sessions.

L'actitud del senyor Besteiro Diversos diputats qualifiquen molt dura* ment l'actuació del senyor Besteiro com

a president de les Corts

MMBA WMIVEB/ITAT 2 0

M i i i K D

S ' A P R O P A

L ' H I V E R N Previngui's a temps amb la caldacció IDEAL CLÀSSIC. Protegirà la seva casa contra el fred i la humilal,- l'alliberarà de les molèsties i malalties de l'hivern, inun* dara la seva llar d'alegria i beneslai

I A C A L E f l f C C l · ó

IDEAL CLÀSSIC

I s

TAN SOLS GASTA

3C E N T I M S PER HORA I HABITACIÓ

V I S I T I I A NOSTRA E X P O S I C I Ó I O E N V U ' N S E L C U P Ó

^ O M F A f U a p o c a ptaoinDOKES 1 'ob'·

F·H·lt Grtoi». M . • A R C D J . O N A I

. G R A T I S — Daiilfo i sb i* • ! i·u l i ibroi

UN H O G A R FELIZ

Madrid, 3. — La confusió que s'ha produït als passadissos del Congrés en començar la votació sobre la proposició de desconfiança al Govern ha estat gran.

Els diputats agraris, conserva­dors 1 independents es produïen en termes de condemna contra la con­ducta que havia observat el Presi­dent de les Corts 1 els diputats so­cialistes.

El senyor Maura deia: —Això s'ha convertit en una ple­

na convenció. —Es veritat, ha dit el senyor

Melquiaúes Alvarez. I aquest ha manifestat la seva

opinió d'aquesta forma: —Tot el succeït és un disbarat

Quan un Govern anuncia la seva dimissió ja no pot funcionar el Parlament.

EI vot de desconfiança per a un Govern que no existeix és un con­trasentit I una interpretació ca­priciosa que no pot influir en l'à­nim del President de la República.

El senyor AbUl Calderón excla­mava:

—No he vist més gran sectaris­me.

El senyor Besteiro s'ha oblidat que fou votat per a la presidència per tots els diputats.

El senyor Royo deia: —Dn Parlament sense Govern no

és un Parlament 1 jo no puc auto­ritzar amb la meva presència aquest assalt a la Constitució que posa en perill la República.

El senyor Santiago Alba que tam­bé ha sortit del Saló de Sessions, manifestava que l i produïa horror de pensar que la República sigui lliurada a semblant sectarisme I ignorància par lamentàr ia .

Es dóna el cas absurd que un vot de desconfiança t ingui més abast que un de censura I recorda l'ocor­regut entre Rlbero president de les Corts 1 Martos president del Con­sell de Ministres.

Aquest volgué retirar-se del banc blau 1 Ribero t rac tà d'ímpedir-ho.

Aleshores Martos exclamà: cSem-bla mentida que ara que acaba la monarquia comenci la tirania».

—Es lamentable—afegí el senyor Alba—perquè amb això no s'ha t in ­gut en compte que es juga l'esde­venidor de la República.

El senyor Gi l Robles deia que un vot de desconfiança sense Go­vern que el reculli és un vot que va dirigit contra el President do la República.

El senyor Castrillo sostenia que es podrà, en efecte, separar un Go-

I vern en ple conforme a l'article 76 de la Constitució, però que això no impedeix que lliurement pu­gui nomenar-se per separat cada un dels Ministres que formaven el

I Govern separat per a constituir un nou Govern.

El senyor Prieto Intervingué en la conversa per a sostenir la tesi que un Govern, quan es presenta a sol·licitar la confiança a les Corts, no pot eludir la votació, car les conseqüències són subjectes a pre­ceptes constitucionals, com l 'arti­cle 75.

Afegí que sl el vot fos desfavo­rable no podria tomar el President de la República a nomenar Imme­diatament cap dels actuals m i ­nistres per a formar part del nou Govern, 1 la votació era imprescin­dible, car el seu resultat serà un element necessari per al President de la República en resoldre el pro­blema que se 11 planteja amb la crisi.

El senyor Muura, que assistia al diàleg, s'abstingué d'emetre judici, però poc després abandonà el Con­grés a ï radament i exclamava en passar davant els periodistes:

—Jo no adtneto que a presència meva 1 a la de la meva minoria, es converteixi una funció de les Corts en Convenció i per això me'n vaig.

El senyor Ayuso també deia que si algun alumne digués en l'exa­men de dret polític que un Parla­ment pot funcionar quan el Govern està en crisi, seria segurament sus­pès, 1 afegí: —

—Els membres del Congres la-terparlamentarl que han assistit avui a la sessió, han pogut apren­dre una cosa nova.

Els senyors Alcalà Zamora i Lerroux

— . — i

E l President de la República accepta la dimissió del senyor Lerroux, a l qual

consulta immediatament Madrid. 3. — En sortir el senyor

Lerroux del Congres, ca dirigí al clo-nUclll del rauvor Alcalà Zamora, on arribà luinutsu abaus Uc les vuit de U nu.

L'eutrcvlsia durà 40 minuts, 1 ea sortir el senyor Lerroux digué ala li.rormador;,;

—Res senyors, esperant Ja que arribi demà o demà passat per a rtmtegrar-mo al meu càrrec de pre­sident de l'Associació de la Prinsa. q i te de tots els càrrecs que ho Uu-gui. el més grat que tindré oa tota la meva vidu.

I després ategi: — Comprendran que després d'ha­ver-me retirat 1B confiança dos deia grups més Importants del Parlu-ruent. Que me Itiuvlen otorgat en formar el Oovern. no m ha hagut altre remei que procedir com ha procedit.

No significa això un abandona­ment n l una delxacló nl un deelg de recobrar la llibertat 1 Indepen­dència quetots anhelem, sinó que ha estat una manera de demostrar el respecte al Parlament 1 a la Cons­titució que Jo tinc.

Ue presemt la dimissió del Go­vern al senyor President uo la Re­pública. Aquest l'ha admès 1 des­prés aproílwaul l'ocaslo l amb el de-s g de donar a la crisi la més ràpi­da tramitació possible, m'ha consul-tr.t la meva opinió, i Jo Is hi he exposat.

Sobre aquest particular demano a la premsa que disculpi, que no fa­ci manifestacions de cap classe, puix no vull que serveixin de coac­ció per a cap de les persones que han d'ésser consultades dct>pres.

Jo els prometo que en terminar la crisi, donaré la referència detalla­da del fonament del mou Judici ex­posat davant al senyor Alcalà Za­mora.

Demà el senyor President de la República rebrà, a les 10'30, al pre-siaent de les Corts, senyor Bes­teiro.

Seguidament es traslladà el cap del Oovern dimissionari, a la pre­sidència del Consell, on l'esperaven tots els ministres. Moments des­prés també arribà el senyor Santa-lo. ex-mlnlstre de Comunicacions.

El senyor Besteiro diu als periodistes que ha estat cridat a consulta el senyor Besteiro rebé. al seu des­patx, el secretari de la Unió Ge­neral de Treballadors, senyor T r i ­tó Gómez 1 el senyor Mumo, amb els quals sostingué una breu con­ferència.

Després, el president de les Corts rebé els periodistes.

—Bona jornada la d'avui, l i d i ­gué un informador.

—Potser, respongué el senyor Besteiro, ha estat la que m'ha pro­porcionat més dificultats.

No tinc, afegí, res que ooiaunl-car-vos. car les sessions de Corts estan suspeses 1. per t a n t no hi ha pla.

El que us puc avençar és que he estat citat per a demà. a do» quarts d'onze, pel President de la República, per tal d'obrir les cons ulles.

Dimecres, 4 octubre 1933 L a Veu de Catalunya. — Pàg 17

La presència del senyor Santaló al Palau Nacio-n?I Í« mo!ta d'estranyesa

-Madrid. 3. — A les vuit menys vint minuts, arribà al Palau Na­cional un cotxe en el qual h i nna-VR el senyor Santaló.

• ;i!••::,! en t rà a les habitacions quo ocupa el President de la fte-pública, i es va aturar al vestíbul per tal de demanar una conferèi;-cis telelònlca.

Quan dea mluuts més tard sor­tia el senyor Santaló, els periodis­tes el volti-en 111 preguntaren quin havia estat l'objecte de la seva vi-, sita. car donades les corcumstàn-cles actuals i els rumors que cir­culaven, havia cridat l'atenció.

El senyor Santaló manifestà que no tenia res dc particular, puix q..e creient que el President de la Re­pública es trobava al Palau Nacio­nal, havia anat a transmetre-li unn noticia del senyor Macià, i que s'havia trobat amb què el Presi­dent de la República s'havia tras-l'adat al seu domicili, i que en vis­ta d'això, havia parlat amb ell P r telèfon.

L'esUuia del senyor Santaló, al Palau Nacional, durà uus deu mi-nust, i en acomiadar-se dels pe­riodistes, els digué:

—Que no us h i canseu Com sigui que els informadors

l i preguntessin sobre Vabast de la írase. distué:

—El que vul l dir-vos cs que V } vos doni molt treball el que, sens dubte estei: esperant ad; l no si­gueu maliciosos.

E l senyor Martínez Bar­rios creu que la crisi es resoldrà sense gaires

dificnlt^ts Madrid, 3. — Els periodistes visi­

taren aquesta niatinada el ministre de la Governació, els qual els di­gué que bavla conferenciat amb tots e's goveraadors, els quals l i dona­ven compte dliavcr-hl tranquillitat al.soluta a tot Espanya

Se 11 preguntà sl s'bavla celebrat alguna reunió dels mlnlsire-i al seu despatx, 1 contestà que hi havia es­tat el senyor Lerroux, 1 que en aquell moment es trobaven també allí els senyirs Lara, Botella Asen-a' i Guerra del Bio, que acabava de sortir, alxi com també altres amics que estigueren simplement parlant de qüestions polítiques.

A les preguntes dels informadors de sl creia que la tramitació de la crisi es faria consultant tots els caps de minoria parlamentària i los personalitats que fóreu requeri­des per a donar llur opinió en 'a passada crisi, contestà el ministre de la Governació dimissionari que tenia noticies de què havien esta1 convocats al Palau a celebrar con­sultes amb el President de la Re­pública, tots els caps de les minories parlamentàries, encara que no creia que s'estenguessin les consultes a altres personalitats.

De totes maneres, afegí, crec que la solució de la crisi serà breu, ignoro per quin procediment, perí> Jo estimo que la tramitació i so­lució serà cosa de molt poc temps.

ü n periodista digué al senyor Martínez Barrios que un diputat socialista 11 havia dit que aquest n i t tinguessin l 'oïda atenta, oer què sens dubte anava n ocurrir sl-gun succés.

EI senyor Martínez Barrios digué que no h l havia motius per a que passés res, ja que sl volien ensorrar el Govern ja ho havien realitzat, però que tantmatelx opdien estar tranquils i que no tenien necessitat d'aflnar l'oïds peroxè no nasparla tes.

Ordre urgent de sortida cap a Barcelona a diversos destroiers

Cartagena, 3. — S'hn donat ordre -urgent de sortida cap a Barcelona, « diversos destructors.

Es creu que marxaran el cChurru-CR> el tAImlraote Valdéss l d cAl-balà Gallanot.

L'automòbil presidencial atropella una velleta

Madrid, 3. — Quan tomava n Madrid el President de la Repú­blica, el seu automòbil, que anava amb marxa moderada, en atraves-sar el poble de Valdepcflas, féu OBure una velleta. sense que la ma­niobra que efectuà el xòfer pogués evitar l'accident.

El President de la República, al Qual afectà molt aquesta desgràcia, na fet un donatiu per a socórrer Ifc veneta, que pateix ferides greus.

EI Cap de l'Estat arribà a Ma­drid a les cinc de la tarda.

Detenció accidentada j d'un atracador

Madrid, 3.—La policia que tenia la sospita de si els autors de l'atracament perpetrar l'últim dis­sabte al Cerro de la Plata són Vic­torià Medro. Manuel Sànchez R!-' cera, Carmel Martínez, Josep Pu-yà, Joan Gómez Barbas, Rafael Pérez (a) «El Madrllefllto», i Anto­ni MarmaSeo (a) «El Zapss», havia repartit nombroses íotografles d'a­quests dos individus cus obraven al gabinet antropomètric de la 0 i -r a c d ó de Seguretat per a procedir a llur captura.

Aquest mat í . prop de les onze, l'agent de policia don Josep Maria lores. sortí del seu domicili per a buscar un metge que visités la se­va mare que es troba en greu es­tat.

En arribar l'agent al carrer de Bravo Murillo ent rà en un estanc I en sortir veié passar dos Indivi­dus les senyes personals dels quals coincidien amb un dels retrats que portava n la butxaca.

L'agent s'apropà als desconeguts 1 ràpidament els Intimà que es lliuressin, però els requerits es tra­gueren immediatament les pistoles I feren un dispar contra el policia que calgué a terra ferit. I fuglren immediatament.

L'agent senyor Flores, a malgrat de trobar-se ferit, s'aixecà • em­prengué la persecució dels fugitius.

Quan estava a punt d'agafar-los s'interposà en el camí una dona que en sentir els dispars fuxla atro-pelladamem.

Aquest incident donà lloc a què els pistolers tinguessin temps de fugir per un dels carrers adjacents al de Bravo Murillo. No obstant 4 a malgrat d'haver-se-li acabat les càpsules i els carregadors, el senyor Flores segui perseguint els pisto­lers, que seguien disparant.

Quan els atracadors tomaven a sortir al carrer de Bravo Muril lo els sortir al pas el guàrdia urbà Joan Sarrallé i després el guàrdia de Seguretat Josep Ortega, que tractaren de detenir-los.

Ortega tragué la seva pistola però no pogué fer-ne ús perquè el públic corria contra els atracadors, i va témer causar algunes víctimes.

Seguí el guàrdia en persecució dels fugitius 1 un d'aquests II apun­tà la pistola al pit I tra^A de dis­para, però se l i fallà l'arma.

No s'espantà per això e' guàrdia que donà una forta trejitjada al peu de l'atracador al mateix temps que l'agafava fortament por la ca­misa que s'estripà, 1 amb aqne'íta l i subjectà els braços.

El públic, en presenciar ets inci­dents de la detenció donà una pa­llissa a l'atracador 1 volia linxar-lo, cosa que evitaren els guarilies.

A la casa de socors on fou por­tat el pistoler, l i apreciaren diver­ses ferides a la cara, hemorràgia nosal 1 lesions en diverses parts dol cos produïdes per pedres.

L'aeent presentava una ferida a l 'avantbraç dret i fou traslladat al sanatori del Dr . Crespo on qualifi­caren la ferida com de pronòstic reservat.

El pistoler resultà ésser, efectiva­ment, un dels que la policia bus­ca va.

Es tracta d'Antoni Marmaneo, de 40 anys d'edat, d'oflei sabater, natural de Castelló, 1 sense domi­cili conegut a Madrid. Ha negat que fos atracador.

Avui tornaran a dinar plegats tots els mem­

bres del Govern dimissionari

Madrid, 3. — Avui es reuniren a dinar en un cèntric restaurant tots els membres del Govern amb el senyor Lerroux.

Durant el dinar el cap del Go­vern exposà les línies generals del discurs de contestació que després d'intervenir els oradors represen­tants de les minories parlamentà­ries pronunciaria a la Cambra.

En acabar el dinar els periodis­tes rodejaren el cap del Govern el qual els digué:

—No tinc notícies que comuni-car-vos. Ja podeu flgurar-vos del que hem tractat durant el dinar, car la conversació ha recaigut so­bre el debat polític, però no us puc dir més ni tampoc us ho diran els Ministres.

Durant el dinar tingué coneixe­ment el Govern de l'acord de l'Es­querra Catalana de no donar la seva confiança al senyor Lerroux.

El senyor Feced conferencià te­lefònicament amb l'alcalde de Va­lència sobre una ordre relaciona­da amb el raim.

En el mateix restaurant en què

es celebrava el dinar del Govern dinaven també el cap de la minoria agrària, senyor Martínez de Velas­co I el senyor Gi l Robles.

En sortir digué humorlsticament el senyor Martínez de Velasco que havia estat confeccionant la llista del nou Govern 1 després afegí:

—Amb tot els asseguro que per a nosaltres el pitjor fóra que les eleccions les fes el senyor Lerroux.

L'activitat socialistes

dels radícal-independents

Crònica de Madrid L a derrota del Govern a les Corts

Madrid, 3. — Ei comitè executiu nacional del partit republicà redi-sol socialista indeendent s'ha reu­n i t avui.

Gran art de la sessió s'ha dedi­cat a l'examen de les adhesions rebudes, que per ésser moltes, s'ha ordnat que la Secretaria les clas­sifiqui en quatre grans grups: abrupacions locals, provincials, in­dividuals i de comitès, i a la llista de la qual h l hau rà l 'agrupació de Bilbao que ha acordat expulsar el diputat per aquella capital senyor Fat ras.

També h i figuren les agrupa­cions de Vitòria, Madrid, València, provincià i capital: Alacant, cat-tal; Gijón i Màlaga.

S'ha acordat celebrar els se­güents actes de ropaganda

El dia 8 al matí, a Valncia, amb intervenció dels senyors Domingo, Galarza i Victòria Kcnt.

Un altre a la nit del mateix dia, a Alacant, amb els mateixos ora­dors i els diputats a Corts per la província.

El dijous, dia 12, es celebrarà un míting a Madrid I el divendres un altre a Còrdova.

EU diumenge, dia 22, es celebra­ran actes a Bilbao i Vitòria i & dia 29 a Còrdova.

S'ha nomenat el senyor B a m é s perquè representi el camitè execu­tiu amb el diputat senyor Munoz en el viatge que faran a Sevilla, on reorganitzaran Ics forces radicals socialistes.

S'han rebut també algunes co­municacions de diverses agrupa­cions provincials en les quals es protesta de l'actuació dels seus re­presentants en el Congrés Extra­ordinari Radical Socialista I diuen que aquells han faltat al mana­ment que se'ls confià.

Alguns d'aquests comunicats diuen que han estat expulsats del partit els que foren els seus repre-sntants en l'esmentat congrés.

CARTELL DTXPOSICÍONS

SALA PARES PETRITXOL. 6

Inauguració d'exposicions Col·lecció de Joan Valentí

pintura i escnltara

SALA BUSQUETS PASSEIG DE GRACIA 86 Mobles > Objectes d'Art

Grans reformes i ampliacions Inauguració temporada dia 7 d'Octubre. Exposició col·lectiva

d'Art Català actual.

S Y R A GALERIES D'ART

DIPOTACIO. 262 (entre Passeig de Claris).-Telèfon 18710

ART I ORNAMENTACIÓ Interessant exposició-venda

ilc dibuixos

SALA BARCINO V. GARCIA SIMÓN

RAMBLA DE CATALUNYA. 89 PINTORA MODERNA

Marcs, gravats, motllures, objectes per i present

LA PINACOTECA PASSEIG DE GRACIA. 34

Marcs i Gravats Del 23 de setembre al 5 d'octBbre

Exposició de pintures de ?ERE MAYOL

SALA GASPAR CONSELL DE CENT, 323

(Entre Rambla de Catalunya 1 Balmes)

Marcs - Pintores - Gravats DISSABTE, DIA 7

DÍAITGURACIO DE LA TEMPORADA

(Madrid, 4. A la una de la ma­tinada. Per telèfon).

La segona sessió del debat polí­tic hn comeTiçat emnig d'un apas-sioTtcnienf volcànic. Aquest ambient s'ha destapat, en Teàlítat, després de la primera frase del discurs ael senyor Lerroux. El President he començat dient: "Els gue van a morir, us saluden"... Jrase cursi, dc litografia, gue ha tingut la OTTÍL·I d'exasperar ets diputats de l'opo­sició. Després d'aguesta frase, es pot dir gue els escàndols s'han produït ininterrompudament. Aquest estat de passió ha fet créixer el senyor Lerroux, el gual, en el dU-curs de mitja hora gue lia pro­nunciat, ha estat durissim ami} les oposicions, i sóbreiol ha atacat far-tissintament el senyor Azaiia.

Aquesta part del discurs del se­nyor Lerroux ha estat escoltada amb una gran passió continguda. Després s'han reproduït els escàn­dols tota la tarda, i els diputats s'ho han dit tot. Es literalment iínpossible de descriure aquesta part de la sessió i les escenes que s'hi fum produït per tota persona gue tingui un respecte a la forma de govern que el país s'ha donat. Val més tirar un vel sobre aques­tes salvatjades apassionants i es­perar temps millors.

Abans del senyor Lerroux na parlat el senyor Sbert, d'Esquerra Catalana. Ha dit, en un discurs la-crivtageni, que l'Esguerra no podin avalar amb eh seus vots la conti nuació del senyor Santa ló al Go­vern del senyor Lerroux. A través del discurs del senyor Sbert s'ha vist ben clar qve l'Esquerra Cata­lana ha donat un ministre a Ler­roux, condicioreaiii secretament

aquesta coHaboració al que diria el senyor Azaiia en definitiva. Ha­vent acordat el senor Azaiia que s'havia de retirar la confiança al senyor Lerroux. l'Esquerra ha obeït com si haguessin tocat un ressort. Aquestes reserves de l'Es­querra han produït a Madrid un efecte pèssim. Ere cop momen, el partit gue acnbdilla ef senyor Ma­cià, per a defensar alguna cosa de l'Estatut dc Catalunya, no ha­via demostrat la tualicia i la s i -grma intenció d'avui. Aquesta tar­da, en cníiw, per a donar gust fíl senyor Azaiia. ha demostrat un realisme fred que ha fet molt mala impressió

El senyor Goràón Ordax ha fet un discurs grandieloqüent, sense et menor interès. Tant aquest com. els anteriors discursos, s'han pro­duït enmig d'escàndols continmts

que han fet caure la cara de ver­gonya a tothom. En un moment determinat, Lerroux, fastiguejat de l'espectacle de les Corts, s'ha al­çat del banc blau per anar a pre­sentar la dimissió del Govern al en aqitest instant ha intervingut el senyer Besteiro, el qut'.l ha in i ­ciat una tàctica que pràcticament ha resultat enfonsar un ganivet a la mateixa entranya del senyar Lerroux. El President de les Corts, en efecte, ha pregr·.t al Presider.t del Govern que no cs mogués, per­què Azaiia i Prieto volien contes­tar el seu discurs. El senyor Ler­roux s'ha asseffuí aííra vegada, amb una paciència de màrtir , al banc blau i ha assistit a l'espec­tacle de veure la seva pròpia t r i ­turació. Els senyors Azaiia i Prie­to han estat d'una ImplacabiliUit delirant i , en certs moments, cl senyor Azaiia ha parlat amb Ba-grimes de ràbia als ulls. Aquests oradors, donada la qualitat de la Cambra, fàcilment han tingui rao

Davant d'aquest espectacle, el se­nyor Lerroux s'ha decidit finalment a mamar i a presentar la dimissió a? President de la República. En aquest moment, però, ha tornat a intervenir el senyor esteiro i ha posat a votació el vot de descon­fiança dels socialistes, que és el vot de censura d'ahir, transformat, després d'haver iet entendre als socialistes gue no es pot fer votar . un vot de censura per actes futurs Amb el banc clau buit, ha comen­ça t la votació i , durant tot el temps que ha durat, la Cambra ha fun­cionat en forma de Convenció, per­què el Govern ja havia di?nitit. La conducta del senyor Beste&o ha estat discutidissima en tots els sec­tors. Les oposicions, en la votació, tian triomfat fàcilment. El resul­tat ha estat de 186 vots en contra del Govern per 91 a favor. I encara el senyor Martínez arrios ha hagv: de fer tots els papers de Tauco perçuè els radicals ooiien de?.Tar-fto córrer tot.

En senyor Lerroux lia presentat la dimissió al President de la Re­pública a les vuit del respre. Avui, a ien deu. començaran les con­sultes.

Lliga Catalana ha estat cridada a consulta ja des del primer mo­ment.

Lo impressió de confussió que es nota a Madrid és enorme i no es pot fer pas cap mena de profecia. La crisi es presenta, ara com ara. molt laboriosa i es pot dir gue el balanç del dia, des del punt de vist adel règim, és força deplo­rable

PLA

ATEMPTAT SOCIAL

Tres homes disparen contra un inspector del moll i el maten

Ani t passada en el carrer del Ro­sal, cantonada a la de Magallanes, tres Individus dispararen llurs pis­toles « A t r a un home que passava per aquell lloc, el qual va caure a terra ferit

Els agressors es feren escàpols. Els t ranseünts recolliren al ferit

I el portaren al dispensari del car­rer del Rosal, on Ingressà cadàver.

El va escorcollar 111 trobaren una cèdula a nom d'Angel Serra i Yu-fa, de quaranta cinc anys, domi­ciliat al carrer del Rosal, 82, un carnet d'inspector de la secció H de carbó vegetal, amb el nomena­ment d'inspector en funcions, una pistola amb dos carregadors amb deu càpsules cada una, i alguns do­cuments sense interès.

A conseqüència del tiroteig, la nena de sis anys Lluïsa Mart í 1 Falca to, que estava al costat d'una font, resultà amb una ferida en el muscle dret, a conseqüècia d'un rebot de bala.

Després d'auxiliada, la nena pas­

sà al seu domicili, carrer de Sal­và, 73, quart segona.

El cadàver presentava diverses fe­rides a la regió epigàstrica i toràci­ca, mortals de necessitat.

l l o m creu que es tracta Q un atemptat de caràcter social, pel fet de pertànyer el mort a la classe d'inspecció de carbons, que no es­t à afiliada al S. U .

A l'hora que escrivim aquestes ratlles, no s'ha presentat cap mem­bre de la família del mort, 1 hom Ignora mes detalls.

El Jutjat de guàrdia, qui es per-sonà al lloc del succés, ordenà l'aixecament del cadàver i el seu trasllat al dipòsit judicial.

També va procedir a interrogar a diversos dels que pr allí estaven en ocórrer el succés, i ningú no pogué donar el més petit detaU.

Sols veieren un grup, segons sem­bla de tres individus, que en passar l'interfecte se l i aproparen i dis­pararen llurs pistoles, gairebé frec a frec. I es feren csrtpols.

Inauguració de la temporada de

Teatre Català Ahir a la n i t el Romea va obrir

la temporada, amb el poema en tres actes de Josep M. de Segarra. «L'Estrella dels miracles».

El teatre estava completament ple d'un públic distingit. Les loca­litats foren esgotades. Assistiren a •la representació les autoritats i -nombrosos intel·lectuals. L'obra del

senyor Sagarra va obtenir un èxit franc sl bé l'entuslasme del públic a n à minvant a mesura que avan­çava la representació.

El senyor Sagarra, cridat al pros-cenl a cada final d'acte, hagué de parlar en acabar-se el poema.

La interpretació no ofereix dlfl-cul tà ts i es distingiren especial­ment les senyores Vila 1 Morera, I els senyors Davi, Gimbemat l Gwj-ceran. Sovint els tres primers foren aplaudits cn finalitzar els parla­ments.

Pàg. I S . — L·b. V e u d e Ç a t a * u n y a Dimecres, 4 octubre 1933

N O T I C I E S D E L ' E S T R A N G E R

Un atemptat contra Dollf uss E l canceller d'Austria, en sortir d'una reunió del partit cristia-social, és ferit

a trets de revòlver Viena, 3. — El canceller DolUuss

ha estat víctima d'un atemptat quan sortia d'una reunió que el partit crístià-social havia celebrat al Parlament.

Un desconegut va disparar diver­sos trets de revòlver contra el can­celler. Sembla que les ferides no són de gravetat, però el canceller té una bala al pit. Una altra bala està allotjada al braç.

El canceller ha estat conduït im­mediatament a l'hospitaL

L'agressor fou detingut quan en­cara disparava

La noticia de l'atemptat ha cau­sat enorme impressió a tota la ciu­tat. La policia ha pres grans pre­caucions.

Les primeres impressions sofcre l'estat del canceller Dollf usa no són pessimistes. Amb tot, no ha estat facilitat encara cap comuni­cat i 1 canceller és a mans dels metges.

L'atemptat es produí als passa­dissos del Parlament, quan el can­celler estava parlant amb el mi­nistre de Comerç. Un individu s'a­propà si canceller i començà a dis­parar, l - i primera detonació produí gran revol al Parlament.

S'Ignora encara si l'agressor és un «nazi» o un socialista.

Sembla que l'agressor és molt Jo­ve 1 que recentment acabà el ser­vei militar.

Es pot assegurar que la polida adoptarà immediatament mesures molt rigoroses contra els «nazis» l socialistes. Se sap que tots els In­dividus sospitosos que militen en algun d'aquests des partits són Ja buscats per la policia.

Moments després de l'atemptat, es prengueren disposicions per a avisar amb les degudes precaucions la senyora Dollf uss.

Falten detalls de com es produí l'atemptat I de l'estat del canceller. Gran nombre de personalitats han acudit a l'hospital, on fou conduït el canceller, a preguntar pel seu estat—Fabra.

Viena, 3. — El canceller senyor Dollf uss es troba lleugerament fe­r i t . Uns dels projectils l i travessà el braç 1 l'altre rebotà al p i t L'es­

tat del canceller és satisfactori 1 cont inuarà dirigint des de la seva residència els afers d'Estat.

L'agressor s'anomena Dert i l ; té vlnt-l-dos anys, és natural de Viena 1 antic soldat de l'exèrcit federal, del qual fou expulsat fa tres mesos, per haver realitzats treballs en pro del naclonal-socialisme. Davant la policia ha declarat que era indi­ferent en matèria política.

Un germà menor de l'agressor, que era correu nacional-socialista, fou detingut fa una setmana quan intentava atravessar la frontera austro-bavaresa per a dlrlgir-se al campament de Lecdfeld. Una ger­mana de l'agressor és coneguda com ardent militant nacional-so­cialista. Les parets de la casa on vivia l'agressor estan cobertes de creus gamades.

El major Pey, vlce-canceller, ha pronunciat una al·locució, radiada, en la qual ha manifestat la satis­facció del Govem per haver el Can­celler escapat provindencialment a l'atemptat.

El President de la República, que es troba a Estíria. ha dirigit un telegrama de simpatia al senyar Dollf uss.

Els ministres de França I Bèlgica, el Nuncl 1 altres diplomàtics, han adreçat també al Canceller telegra­mes de felicitació per haver escapat a l'atemptat.

Des del seu domicili, el canceller senyor Dollf uss ha pronunciat un discurs, que ha estat radi-it, dona.it les gràcies a tots els que s'han interessat pel seu estat, amb mot;J de l'atempta de què ha estat víc­t ima

Tothom, ha dit, pot estar tranquil 1 convençut que continuaré amb la més gran fermesa la tasca que he emprès respecte la meva vol­guda pàtr ia .

El senyor Dollf uss ha rebut tele­grames de felicitació dels senyors Daladier l Boncour. del President l del Secretari de la Societat de les Nacions 1 del ministre alemany d'Afers Estrangers, von Neurath. — Fabra.

ESTATS ÜNÏTS

U n a c o m u n i c a c i ó d e l p r e s i d e n t R o o s e v e l t

Xicago, 3. — En una comunica­ció dirigida a la Convenció anual de la Nationale Legion americaine, el senyor Roosevelt declara que la realltsració del programa de ressor­giment nacional no es pot complir en sis mesos, i diu que la reabsor­ció dels obrers en atur forçós per a la indústr ia ha estat només par­cial, registrant algunes altes l bai­xes, si bé es pot apreciar un avenç en el conjunt del problema.

L'estabilització dels crèdits ha estat també continguda l en el que es refereix als agricultors, s'ha ob­tingut que els seus Ingressos aug­mentin amb la natural repercussió en la indústria, però això no és suficient, puix que és necessari que sigui intens el poder d'adquisició per a estimular el desenvolupa­ment del programa de ressorgi­ment.

El senyor Roosevelt no parla per a res de la inflació ni dels as­sumptes estrangers.

Prcconitaa amb insistència la unlbot nacional i subratlla la ne­cessitat de mantenir el crèdit na­cional.

Aconseguim obrir de nou els Bancs —diu— però això no ós pos­sible al no hem pogut restablir el cr ídl t governamental.

Per últim, el senyor Roosevelt demana la cooperació de la Legió per al compliment del programa de ressorgiment l diu que creu que ee podrà augmentar l 'ajut als que quedaren Inútils com a conseqüèn­cia de la guerra.

El senyor RooseveK ha torna de

1 el governador del Board Reserve Federal.

Es reben notícies que 25,000 mi­naires han reprès el treball a l'Es­tat de Pensilvània. — Fabra. SON AJORNADES LES CONEB-

SBS ANGLO-AMERICANES SO­BRE ELS DEUTES Washington, 3. — Referint-se a

les converses anglo-americanes so­

bre els deutes que començaran el dia 8 de l'actual, el senyor Acheson, sots-s ecretari de la Tresoreria, ha dit que probablement seran ajor­nades fins els primers dies de la setmana entrant. Aquest ajorna­ment sembla que és degut al desig de discutir a fops la situació amb el senyor Roosevelt.

El senyor Acheson afegí que és molt probable que es aquestes dis­cussions es t ract í de la relació en­tre el dòlar 1 la lliura esterlina. — Fabra.

A L E M A N Y A

E l f a m ó s a v i a d o r W i r t h m o r e n u n a c c i ­

d e n t d ' a v i a c i ó

Berlín, 3. — El famós aviador W i r t h ha fet una caiguda mortal a Warnemunde. al Bàltic. Fins ara el cadàver no ha estat trobat. — Fa­bra.

LA LLEI SOBRE LES HISENDES HEREDITÀRIES

Berlín. 3. — La llei relativa a les hisendes hereditàries ha estat pu­blicada. En el preàmbul es recorda que els camperols han d'ésser con­servats com la pròpia font de la sang alemanya 1 que les granges han d'estar al recés dels deutes 1 del fraccionament que resulta a conseqüència de les transmissions hereditàries. L'extensió mínima d'u­na granja heredi tàr ia variarà se­gons les regions, però caldrà asse­gurar sempre almenys l'existència d'una família. T indrà com a mà­xim 125 hectàrees l pertanyeran a un camperol. Només el propietari

La difícil situació de Cuba L'Hotel Nacional totalment saquejat. - Un atemptat contra el president Grau San-Martín. - Uactitud dels Estats Units

Figures d'actualitat

L'Havana, 3. — Després de la rendició dels oficials que s'havien fet forts a l'Hotel Nacional, la mul­titud i els soldats entraren al mag­nífic edifici i el saquejaren.

EI que fou magnífic hotel pre­senta ara un espectacle lamentable a conseqüència dels nombrosos im­pactes de bales de fusell, metralla­dores i obusos. Nombrosos soldats que prengueren part en la lluita, menyspreant absolutament la dis­ciplina, s'han ll iurat a tota classe d'excessos i han buidat completa­ment les bodegues. Tot el que hi havia de valor a l'edifici ha des­aparegut, mentre el poble recorre triomfalment els carrers aclamant el coronel Batista, que hom consi­dera com el petit Napoleó de Cuba.

Regna un confusionisme absolut í la majoria d'estrangers s'han concentrat en els edificis de les Legacions, car la situació s'ha agreujat d'una manera extraordi­nària.

El balanç de la tràgica Jornada d'ahir és de 119 morts l uns 200 ferits.

Hom sap que el Departament de Marina dels Estats Units es mos­tra inclinat a fer un desembarca­ment, perquè la seguretat dels es­

trangers virtualment no existeix. El vaixell de guerra «New Mèxic» que porta a bord nombroses forces de fusellers va a tota marxa cap a L'Havana.

En la confusió actual en que viu la ciutat, hom tem per la sort del president Grau San Martín, el pa­rador del qual s'ignora. Ha circu­lat el rumor que els partidaris del govern del coronel Batista l'havien fet presoner mentre visitava els fe­rits dels recents successos. — Fa-

L'Uavana, 3. — Segons informes de caràcter oficial, el senyor Grau Sanmar t ín ha estat objecte d'un atemptat.

Més de 30 trets foren disparats sobre el cotxe del President, que era un automòbil blindat

L'utüitzar aquest automòbil era degut que el xòíer havia perdut la clau de l'automòbil que ordinària­ment utilitzava el President.

En el Departament d'Estat nord-americà, es creu possible que el cuirassat «Wyoming» que havia de sortir demà. portant a bord 541 fo-sells marins, es dirigeixi a aigües cubanes.

La ruta definitiva del vaixell de­pendrà del curs dels esdeveniments de Cuba. — Fabra.

Eduard Herriot, ex-cao del Govern francès i actualment president del partit radical-socalisla francès i al­calde de Lló, la salut del qual ins­pira inquietud en aquests moments

d'una granja t indrà el dret al títol de camperol.

Qualsevol altre propietari de do­minis rurals serà un simple agri­cultor. Només podrà ésser campe­rol el ciutadà alemany de sang ale­manya o de raça veïna. La llei. que exigeix proves molt rigoroses, en el que es refereix a la filiació alemanya, regula igualment l'ordre de successió dels diferents parents. — Fabra.

LA UNIÓ CATOUCA ALEMA­NYA. — EL CONGRES DE JU­RISTES. — DETENCIÓ DE CO­MUNISTES. — LA PROTECCIÓ CONTRA ELS ATACS AERIS

Berlín, 3. — Ha quedat consti­tuïda la Unió Catòlica Alemanya, de la qual és president el vlce-can­celler von Papen.

En la nova organització figuraran eminents personalitats. El principal objerte de la Unió Catòlica és es­trènyer els llaços i sentiments de tots els catòlics alcmasys induint-los a treballar sincerament l sen­se reserves per la prosperitat de la pàtria.

El Congrés de Juristes alemanys reunits a Leipzic. han acordat la constitució d'una Acadèmia de Dret alemany que constarà de 100 mem­bres corresponsals.

Vuitanta persones acusades d'or-

EI retorn de l'Argentina a Ginebra No tots els /ets, en el tev-ys

gite travessem, han d'ésser contra­ris a la Lliga de les Nacions. Es r e r i t à t que l'atmos/era que es res­pira al món internacional no és precisament la que s'ha n i a t culti­vant a Ginebra durant un interval llarg d'anys. Les grans nacions, sembla, avui dia, que no creuen en l'esperit de la Lliga de les Na­cions, i això la que cada dia sigui més gran la desconfiança en el ter­reny Internacional.

El retorn de la RcpúbUca Argen­tina a Ginebra i la seva elecció al Consell de la Lliga de les Na­cions és un Jet que han de cele­brar tols aquells que creuen en les doctrines wílsonianes. TreUe anys /eia que l'Argenlina s'havia absen­tat de Ginebra. Es pot dir que :a participació real dels argentins aU treballs de la Lliga de les Nacions durà únicament /ina que tmçué lloc la primera assemblea.

L'any 1930, en ocasió de celebrar-se la primera assemblea de la Lliga de les Nacions, la Delegació ar­gentina presentava diverses propc-sioions d'un caràc ter verament universal. Aquestes proposicions es r t f r r ien concretament a la univer­salitat de la Lliga de les Nacions,

a to»

pi de Uucs permanents al Corise.l. Aquestes proposicions à'un caràc­ter audaç, recordi's que /oren pre­sentades l'any 1920, no /oren ac­ceptades per ningú. Els argentins, en comprovar l'esperit mesquí que regnava a Ginebra, abandonaren la ciutat. L'Argentina, però, mal­grat haver-se retirat de la L'.-.·i de les Nacions, no volgué trencar tots els lligams que la unien a l'organisme ideat per Wilson. i continuà enviant, cada any. a la Liiga de les Nacions, la quantitet que l i corresponia d'abonar.

Amb el temps foren convertides en realitat algunes de les propo­sicions que la Delegació argentina havia presentat i que hatrten estnt re/usades l'any 1920. Alemanya lou admesa a Ginebra, i se l i concedí un lloc permanent al Consell de la Lliga de les Nacions. Àustria, Hongria. Bulgària i Turquia—els antics aliats d'Alemanya — íamtw anaren entrant a la Lliga de les Nacions. Mèxic també demanà l 'm-grés. Amb l'entrada de tols aquests Estats, cl principi d'universalitat que demanava la Delegació arger.-tina restava satís/et .

La situació interior de la Repü-bíioa Argentina no permetia pas oçupnr-íe massa del seu retorn a

\ frinebra. t a gent e* trobava v ' J :

ganltzor una cèl·lula comunista han estat detingudes per la policia.

Dels dies 3 al 10 d'aquest mes se celebraran en els barris del Sud Oest de Berlín els exercicis de pro­tecció contra els atacs aeris. — Fa­bra.

Bb8 PERIODISTES EXPULSAT^ DE RÚSSIA. —ELS POLICIES I LA L L U I T A CONTRA LA FAM I EL FRED

Berlín. 3. — Han arribat a aques­ta capital tres corresponsalls de premsa alemanys, que han estat expulsats de Rússia. El correspon­sal de l'Agència Wolff no ha sortit de Moscou. Ha quedat en qualitat d'agregat de Premsa de l'Amboixa-da alemanya.

Tots els funcionaris de la policia prusstana hauran de cedir cada mes de l ' I al 2 per 100 dels seus sous a benefici de l'obra nacional socialista de socors per a l'hivern. — Fabra.

F R A N C A

ressodo per altres a/ers, i per aquesta raó l'opinió pública no es preocupava gaire del paper que l'Argentina podria portar a cap o Gine&ra. Alguns intents es porta­ren a la pràctica, per a desfer el que havia realitzat el President Irigoyen. Les circv.mstàncies, però, no permeteren conoertir en reali­tat immediata els propòsits d'al­guns polítics argentins.

Ara s'ha presentat una ocaíió çue aconsellava el retorn imme­diat de VArgentina a Ginebra. Aquest motiu és el paper que la gran República sud-americana )uga en el conflicte d"'El Cluuxf' 1 tó interrenciò directa que la Lliga de les Nacions també té en el mat'.lx afer.

El retorn de l'Arrjonuna a Gine­bra ha anat acompanyat de la sesa elecció al Consell de la Lliga de les Nacions. Les repúbUmtes ame­ricanes, en acordar aquesta elecció, han volgut retre homenatge a ta nació que per la seva situació vol jugar un bon paper a Ginebra. La República Argentina, efectivament, ce a engrossir el grup de nacions que noden interpretar d'una mi­llor manera el venlable esperit de Ginebra.

B . GARRIGA

U n a t r a g è d i a . — U n

i n c e n d i a K e s t a t e l .

B a r a l l e s e n t r e i t a ­

l i a n s i f r a n c e s o s

Tolosa, 3. — En aquesta ciutat ha esrevlgut una tragèdia que ha consternat el pacífic veïnat del barri de Coquille. L'espanyol Jo­sep Sevilla, de 67 anys, per a ven-Jar-se del seu creditor Joan Llon-gueres. de 50 anys, l i engegà un tret al pols mentre Jugava a car­tes Quedà mort a l'acte. Després Sevilla es t ancà al seu domicili, on intentà fer-se fort contra la poli­cia. I fou mort per un dels agents, a conseqüència d'una bala al ven­tre, després de diverses hores de setge, durant les quals no deixà de disparar.

Un formidable incendi a destruï t cinc cases a KestateL Deu famílies han queat sense alberg.

Cinc marinera Italians han estat atacats a Marsella per dos indivi­dus, els quals els feren deu dis­pars de pistola. Dos dels agredits estan agònics. 1 un altre sofreix ferides lleus. Hom creu que es trac­ta d'un acte de vejança antifeixis­ta. — Fabra.

UN MOVIMENT SÍSMIC Orleans. 3. — Aquest mati a'ba

sentit un moviment sísmic que tia durat alguns segons.

A Bologne, per efecte del íenó-men. caigueren a terra diversos xe-nreneles. Resultaren algunes casca amb danys d'alguna con·lder·cló.

En altres cases ea trencaren tot» ela vldroo 1 objectes fràgils. — Fa­bra.

Dimecres, 4 octubre 1933 L a Veu Ide Catalunya. — Pàg. 19

LA HALUT I ' l IIKKBIOT

1,16. 3. — L'estat de salut de M. Stcrrlot no te satisfactori.

Els dolors 1 la ícbre continueu. Els metges han decidit practlcnr-

II una radiografia. Al domicili del president conti­

nuí, rebent-se telegrames Intcres-sant-ee per la seva salut. Entre ells B'I.an d'esmentar els dels senyor» Pclltis 1 Titulescu. — Fabra.

ANGLATLRRA

E l congrés laborista rlasUngs i Anglaterra). 3. — En

la sessió del partit trebalUsta, la majoria es mostrà oposada a l'udmlsalò d'aquelles organitzacions obreres 1 del íront contra la guer-ix. que no acceptenen absolut la dis­ciplina del partit treballis la. —

El senyor Henderson que. com se saw. vingué a Anglaterra, on roman-Oxi alguns dies per a assistir a la Ccníertncla anual del Partit treba-lUsta. ha passat algunes hores a Londrte, coníereuciant amb slr Jonh Slmon. — Fabra.

LA LLIGA DE L E S NACIONS

L a protecció de les minories

Ginebra, 3. — La sisena Comissió ha discutit aqueat mati, a petició dc la Delegació alemanya, el pro­jecte d'Informe sobre la protecció de lot minories. \

El delegat alemany declarà que seria necessari posar-se d'acord so­bte la qUesttó de les minories ètni­ques, l a aquest propòsit recordà les declaracions del Canceller Sr. Hlt-ler. sobre els llaços ètnics indissolu­bles que uneixen el poble alemany amb tots els alemanys de l'estran­ger

Com que el delegat hongarès ha demanat una millora en el tracte de les minonts. reterlnt-ee als Jueus alemanys, el delegat del Reich de­clarà que no és admissible barrejar a la qUcatló de les minories aquest pioblcma que, per tenir un caràcter especial, ha dc rebre una especial scluclò. — Fabra.

HONGKÍA

Vint suïcidis en un dia

Budapest, 3. — En la Jornada de diumenge passat, es registraren en aquesta capital, 20 suïcidis.

L'òrgan soclallsla «Nepsaava». diu que aquest augment en el nombre de suïcidis, obeeix a la misèria ac­tual 1 als temors que Inspira la proximitat de l'hivern. — Fabra.

JAI'O

Les víctimes de la ca­tàstrofe marítima

Toquio, 3. — Les notícies sobre l'enfonsament d'un vaporet de plaer, davat la costa de Kuma-moto, acusen 22 ofegats, els cadà­vers dels quals han pogut ésser trobats. Falten 80 desapareguts, 1 ds les persones que es trobaven a bord només se n'han salvat 60. — Fabra.

LA TENSIÓ Rl'SSO-JAPONESA

Toquio, 3. — El Govern rus manté la prohibició als vaixells Japonesos d'entrar al port de Vla-divostoc sense servir-se dels pràc­tics La Premsa Japonesa, comen­tant aquesta disposició, recull el rumor que el Govern rus realitza grans obres de fortificació al port d1" Vladivostoc. — Fabra.

Les conferències de l'Associació de Periodistes

Dissabte vinent, i díncre el curs de conferències que celebra, en commemoració del Centenari de la Renaixença, l'Associació de Perio­distes, serà radiat un estudi dc la personalitat del doctor Mar t i Ge­nis i Aguilar, escrit pel literat vi-gatà Miquel Bosch 1 Jover.

I N F O R M A C I Ó C O M A R C A L GIRONA

ELS PROBLEMES DE LA PESCA. — EL MONESTIR DE CAMPRO­DON. — VAGA A ANGLES

El dia 12 del mes que som tindrà lloc al Coliseum Empordanès de Palafrugell una important assem­blea d'elements pesquers.

Serà per ocupar-se de la situa­ció cada dia més angoixosa que l ' in­compliment de les lleis ocasiona als pescadors.

Són invitats a l'assemblea tots els diputats per Girona a les Cons­tituents i a la Generalitat, autori­tats de marina. Ajuntaments in­teressats i organismes dels pesca­dors.

Tothom és convidat a l'as­semblea fins els que pesquen amb aparells que arrosseguen i es pre­veu que l'afer de les vaques serà el punt central de la discussió.

També es poden considerar con­vidats, encara que no hagin rebut avis, tots els que puguin portar al­guna orientació a l'afer.

* Ha estat oberta al culte des­prés d'una restauració feta per l'ar­quitecte Jeroni Martorell, l'església del Monestir de Camprodon.

* A Anglès, a una fàbrica ha esclatat una vaga amb motiu de no haver fet els obrers les vacan­ces d'estiu. H i ha anat el delegat del Treball.

* Pou curat al dispensari pel doctor Casadevall, el sergent Josep Sànchez que fou atropellat al car­rer de la Indústria per un vehicle de l'Agència Ferrà.

* La guàrdia urbana recollí Ros send Pagès Alivella, natural de Les Cabanyes del Penedès, el qual es­tava embriac.

* Avui donarà un concert a les Termes Orlon el pianista Josep Cartó

TORTOSA

NOVA DALLA. — EXCURSIÓ A BECEIT. — RETORN. — LA CO­LLITA DE LES POMES

Ha mort. i la seva desaparició ha estat molt sentida, l'Industrial Agustí Mlravalls Audi.

* El floricultor Josep Severac ha creat un nou tipus de dàlia com a resultat d'una hibridació, la qual resulta molt artística.

La nova flor és groga amb rat­lles vermelles i puntets morats, i tia estat batejada amb el nom del doctor Josep Montserrat.

* El proper diumenge, la sec­ció escolar de l'Ateneu dc Tortosa efectuarà una excursió en autocar al Pantà de Beceit.

* Donant per acabada la llicèn­cia, ha tomat el registrador de la propietat, senyor Roc Perqueira,

acompanyat dc la seva muller 1 la seva gentil filla Emília.

* La collita de pomes del ter­me de Tortosa és satisfactòria per la qualitat i la quantitat.

REUS

FANAL TRENCAT. — UN ES­CANDALÓS. — ROBER EN FUNCIONS, — ELS M I N Ï O N S DE MUNTANYA

A la nit, al carrer de Bofarull, uns joves trencaren un fanal de la il·luminació pública i íugiren.

* A la farmàcia Sarpa, de la Plaça de Prim, fou curada d'unes ferides lleus al cap, ocasionades en caure. Rosa Pons Tous, de 80 anys, la qual després d'assistida, fou portada en un taxi al seu do­micili del carrer de Sant Antoni.

* Ha estat detingut Josep Se-rnllo Abelló, conegut per «Pep de la Llarga», per haver ocasional es­càndol a la Plaça de Prim i haver insultat in urbà.

* Demà reprendrà les seves tas­ques la secció del rober de l'Insti­tut de Puericultura.

* Comencen les obres de la cla­veguera del carrer de Sant Roc.

* A la secció de Tennis del Reus Deportiu regna molt d'entu­siasme per a la construcció d'una nova pista de Tennis a l'Estadi del Reus Deporiiu.

* Palestra està organitzant la Secció de Minyons de Muntanya, a la qual es rodrà ingressar des dels 12 anys, previ reconeixement.

* De la casa núm. 23 del car­rer de Bages, caigué la meitat de la barbacana al mig del carrer. No ocasionà, sortosament, cap des­gràcia.

* Des de dilluns, les hores de despatx de les Oficines Municipals seran de dos quarts de deu a dos quarts de dues 1 de sis a vuit.

* Dissabte vüient. en el Centre Autonomista Republicà t indrà lloc la reestrena de la comèdia dra­màtica en 3 actes i en prosa, de l'escriptor reusenc. Lluís Reverter i Llagostera, titulada «Noblesa i Traïció».

TARRAGONA

LLEIDA

BECA CONCEDIDA. — L'ORFEO LLEIDATÀ. — ATROPELLA­MENT. — HOME QUE ES FA ESCÀPOL

Ha estat concedida la beca de tant, dè la Generalitat, a la se­nyoreta Beneta Planes Ferret. can­taire da l'Orfeó Lleidatà

* Diumenge vinent l'Orfeó Llei­datà donarà- un concert al Teatre dels Camps Ellsls, amb motiu de

faci I»» seves cetnores • «rMéEscoda Mirobet. S .L.

ENSULSIADA DE TERRES A HORTA. — CONGRES D'UN SÍNDIC W

A Horta de Sant Joan hi ha ha­gut un esllavissament de terres a les obres del ferrocarril de Sant Car les de la Ràpita a Valdefazan. Re­sultaren amb greus ferides el ca­patàs Pere Sancho i Espadà 1 l'o­brer Jaume Serrat i Roio.

* Al local de la Cooperativa Obrera de Tarragona es reunirà, els dies 5. 6 I 7. el Congrés dels Sindicats Autònoms de Maquinistes i Pogainers de vapor i d'electricitat.

S A B A D E L L

LES ACTIVITATS DELS <>AMICS DEL TEATRE». — CLAUSURA D'UN CURSET DE CATALÀ. — RECURS GUANYAT. — UN PROJECTE DE REGLAMENT DE CIRCULACIÓ

Després de la darrera reunió ge­neral, celebrada pels «Amics del Teatre», aquesta entitat ha comen­çat els treballs per tal de prepa­rar les representacions que han de tenir lloc durant la propera tem­porada i que seran encarregades a les millors companyies teatrals.

A més a més, s'ha creat una co­missió que té cura d'organitzar re­presentacions de teatre amateur, exclusivament a càrrec de socis de l'entitat.

Aviat serà fet públic el programa de les obres a realitzar.

* Ha estat clausurat el curset estival de català que s'ha celebrat a l'Escola Industrial, organitzat ;> r la Delegació de l'Associació Pro­tectora de l 'Ensenyança Catalana.

L'acte de clausura va ésser presi­dit pel senyor Àngel Graner, pre­sident de l'entitat organitzadora 1 pels membres de la mateixa enti­tat, senyors Josep Barceló i J. M . Escotè.

Els alumnes van ésser obscqulate amb Interessants llibres.

* El Tribunol Suprem ha fallat a favor del senyor Anselm de Riu, en el recurs que aquest presentà contra l'Ajuntament de la dictadu­ra, per i 'n acord que prengué aques­ta Corporació, segons el qual no s'autoritzava a l'esmentat senyor, l'obertura d'uns pous.

* La Comissió de Governació de l'Ajuntament, ha redactat un pro­jecte de Reglament de Circulació, el qual ha estat repartit entre els senyors Regidors, per al seu estudi.

la seva presentació al públic l •!•> l'estrena de la seva senyera

* El governador, senyor Ventós, ha tomat de Barcelona.

* Pou detingut Fermi Lloret, de Tremp, perquè conduïa un auto, sense portar la documentació.

* L'autoòmnibus que fa el ser­vei de Lleida a Bellvís, atropellà el veí d'Alamús, anomenat Antoni Puig i Sans, 1 l i produí un fort troumatisne a la cama esquerra.

* La guàrdia civil, a l poble de Les Barra-iues, anava a procedir a la detenció de Joan Vailet Orida, acusat d'haver abandonat una nena.

L'acusat saltà per una finestra, es féu escàpol, i s 'Internà al bosc. malgrat uns trets que 11 en­gegà la guàrdia civil.

Ba Onnovació

Aquesta nit en sopar un

GRAIMoeVALS laxant depuratiu perfecte

Preguem a la nostra distingida clien­tela que ens faci l'honor d'assistir a la presentació de la nova coUeeció de vestits i abrics de la temporada, que tindrà lloc avui, dimecres, dia 4 d'octubre, i dies sucessius, a les cinc de la tarda, als nostres salons, Avin­guda Portal de l'Àngel, número 38.

Rebudes totes les novetats de la present temporada

Porlafcrrissa, 7 i 9, Av. Portal de l'Angcl, 38

AERONÀUTICA

Aeròdrom de la Com­panyia General Ae-

ropostal ARRIBADES:

Procedent de Tolosa, a les TOS, arribà l'avió amb correu, mercade­ries l un passatger.

Procedent de Marsella, a les íi 31, arribà l'avió amb correu, mercade­ries i dos passatgers.

Procedent de Casablanca, a leo 12'04, arribà l'avió amb correu, mercaderies i passatgers.

SORTIDES:

A les 12'26 sortí l'avió cap a To­losa amb correu, mercaderies 1 pas­satgers.

A les 12'25 sortí l'avió cap a Mar­sella, amb correu, mercaderies 1 passatgers.

A les 8'39 sortí l'avió cap a Ca­sablanca, amb correu, mercaderies i un passatger.

Aeròdrom de l'Aeronàutica

Naval ARRIBADES:

Procedent de Stuttgart, amb es­cales a Ginebra i Marsella, a les 16'12, arribà l'avió D-10162 J u k -KERS, amb correu, mercaderies i set passatgers.

Procedent de Madrid, a les 12, arribà l'avió 8-EC-AKK POKKER, amb correu, mercaderies i 6 passat­gers.

SORTIDES:

A les 7'30 sortí l'avió D-1280 ROHRBACH cap a Slultgart. amb escales a Marsella l Ginebra, amb correu, mercaderies i quatre pas­satgers.

A les S'M sortí l'avió U-EC-PPA POKKER cap a Madrid, amb cor­reu, mercaderies i dos passatgers.

PORT:

A les set sortí l'hidroavió italià I-AZDZ cap a Gènova, amb cor­ren, mercaderies i cinc passatgers.

Notes de Sant Andreu

Tingué lloc l'obertura de les clas­ses que el Centre Popular Catala­nista de Sant Andreu sosté en abe­lla barriada eminentment treballa­dora.

Per la inscripció dc matricules es pot assegurar des d'ara que l'è­x i t del curs 19;«-34 supererà de molt l'obtingut els d'anys ai.tc-riors.

* En commemoració del cinciuj aniversari del t r aspàs del drama­turg Ignasi Igltsies, fill de la bar­riada dc Sant Andreu, se celebra ran, dur.int la pròxima setmaiui del 8 al 15 del corrent, una sèrie d'actes, els quals aniran a càrrec dels ele­ments artístics que actuen a diver­ses entitats de la localitat

A l'Orfeó l'Eco de Catalunya es representarà «La noia maca»; a la Societat Coral La Lira, «La ma­re e terna»; al Casal Nacionalista Sagrerenc, «Poc Nou»; a l'Avenç Obrer Català «Sis conscients»; a la Cooperativa Andresense, «Ei cor del poble», i al Centre Popular Ca­talanista. «Els vells».

A les vuit del mati, tots els amics d'Ignasi Iglésies, amb assistència dels alumnes de les Escoles de Sant Andreu, acompanyats de llurs pro­fessors, es reuniran davant l'es­tatge del Foment Català (Passci?: de Fabra i Puig, 35), per a anar a portar una corona a la tomba del gran dramaturg.

El dia 12 hi h a u r à un ooncua de lectura de poesies de l lgnas l Iglésies, a l'estatge de l'Bco de Ca­talunya, en el qual prendran part els Infants de les escrlcs de Sant Andreu l La Sagrera.

El dia 15, t indrà lloc al local de l 'entitat anteriorment dita, entre altres manifestacions artistiqu»» l'escenlflcacló de «Les Plors d* Maig», obra pòstima del poeta tras­passat.

* La Junta Bcnebca de Sa/.t Andreu l La Sagrera, ha repartit als pobres 2C3 vals de pa, 69 de carn, 207 d'arròs i 163 de mon gel "S

Pàg . 20.— L a Veu de Catalunya Dimecres, 4 octubre 1933

EDITORIAL CATALANA, S. A. obsequia els antics subs­criptors i els qui de nou es subscriguin al diari

La Veu de Catalunya oferint-los, en condicions extremadament favorables, Vadquisició per lots de les seves col·leccions

literària i enciclopèdica, la vàlua de les quals ha estat per tothom reconeguda.

Per la varietat de temes, per la quantitat d'obres diferents que les integren, el lector té sem­

pre la garantia de trobar dintre aquelles coHecc ions els llibres que poden interessar-li

Els subscriptors de LA V E U D E CATALUNYA podran procurar-se amb tot avantatge l'ins­

trument que els ha de permetre aprofitar els seus lleures d'una manera útil i agradosa.

Doneu un cop d'ull a la pagina següent i podreu constatar com d'entre la varietat de lots es­

tablerts, més d'un satisfà el vostre desig actual.

C O N D I C I O N S D ' A D Q U I S I C I O

Són establerts 21 lots, formats de sis volums cada un, amb obres de la Biblioteca Literària. E l

valor de cada lot és de 15 pessetes, igual al valor dels sis volums segons els prens de coberta, fixats

abans de la gran puja de la producció bibliogràfica.

A més a més, una segona sèrie de lots, de quatre volums cada un, relligats en tela vermella que

els dóna una presentació excel·lent, escollits de la col·lecció Enciclopèdia Catalana. Aquests lots

valen, en el pren antic dels volums que l'integren, 16 pessetes.

Trobareu el detall de tots aquests lots a la pagina següent i així, per endavant, podreu fer la

selecció que us interessi.

Editorial Catalana S. A. us permet l'adquisició d'aquests lots mitjançant el pagament de cinc pes­

setes en metàl·lic. Per poder fer Vencàrrec cal, per a cada lot, el lliurament d'un rebut trimestral de

subscripció al diari LA VEU DE CATALUNYA.

Aixt, doncs, i grades a l'obsequi d'Editorial Catalana als subscriptors de LA V E U DE CATA­

LUNYA, podreu obtenir per cinc pessetes un lot de llibres del vostre gust, el valor dels quals era, amb

els preus antics, de 15 o 16 pessetes, i avui, als preus corrents, fóra quasi del doble.

Dirigiu-vos a Editorial Catalana, S. A., Pdayo, 1, Barcelona

Dimecres, 4 octubre 1933 L a Veu 'de Catalunya. — Pàg. 21

Llista dels lots de llibres que ofereix Editorial Catalana, S. A. als subscriptors de «La Veu de Catalunya

LOT 1 PLUTARC

«Vides d'Alexandre i de Cèsar» (Trad. de C. Biba)

* SOPOCLES

«Antigona-EIectra» (Trad. de C. Riba)

* SAL·LUSTI

«La Conjuració de Catilinon (Trad. de Mn. Riber)

* XENOPONT

«Els dea mil» (dos volums)

«Trad. de C. Riba) *

LAPONTAINE «Faules»

(Trad. de J. Carner)

LOT 2

LAPONTAINE «Faules»

(Trad. de J. Carner) »

MOLIERE «El malalt imaginari» (Trad. de J. Carner)

* GOETHE

«Herman i Dorotea» (Trad de J. Lleonart)

* A. UB MÜSSET

«Margot» (Trad. de 3 Albaflor)

• * DICKENS

«Una cançó nadalenca» (Trad. de J. Carner)

* M . COSTA 1 LLOBERA

«Líriques» (Tria de J. Estelrich

I J. M. Capdevila)

LOT 3

ARNOLD BENNETT «Aquests dos» (tres volums)

(Trad. de J Albaflor) *

ALFONS MASdRAS «Setze contes»

* P. BERTRANA

«El meu amic Pellinl» *

JACINT VERDAGUER «Poesies»

(Selecció de C. Riba)

LOT 4

M COSTA I LLOBERA «Líriques»

(Tria de J. Estelricli 1 J. M. Capdevila)

* E. M. FERRANDO

«His-tòries i Fantasies» *

WALTER SCOTT «EI Talismà» (dos volums)

(Trad. de C. CapdevCa) *

SHAKESPEARE «Hamlet»

(Trad. de M . Morera 1 Galícia)

* J. MORATÓ

«Arran del cinglen

LOT 5

ARNOLD BENNET «El Pren de l'Amor»

(dos volums i «Trad. de J. Albaflor)

* J. M . SAGARRA «Paulina Boxareo»)

* SHAKESPEARE

«Coriolà» fTrad. de M . Morera)

* C. PLANAS PONT

«Cn Pere i altres contes» *

G. MAURA «Aifrna forts»

LOT 6 GOETHE

oGoetz de Berlinchingenn (Trad. de M. Raventós)

* MOLIERE

«El burgès gentilhome» (Trad. de J. Carner)

GOLDSMTTH «El Vicari de Wakeficldii

(Trad. de J. Parran t Mayoral)

* NARCÍS OLLER

«Traduccions» *

J. PONS I MASAVED «L'Auca de la Pepa»

• BED1ER

"El romanç de Tristany i Isolda»

(Trad. de Damià Pujol)

LOT 7 R. CASELLAS

«Llibre d'històrics» •

«Un tros de paper» (dos volums)

(Triat per Carles de Riba) *

J. MASSÓ TORRENTS «Croquis Pircnenes»

* S. RUSISOL

«Proses triadesi *

A. S. PUIXKIN «La fil la del capità»

(Trad. de Robert Slaby)

LOT 8 .

MARIAN VAYREDA «La Punyalada»

* CARLES SOLDEVILA

«L'Abranda ment» *

M COSTA I LLOBERA «Líriques»

(Tria de J. Estelrich 1 J. M Capdevila)

* LLORENÇ RIBER

Is Camins del Paradís perdut» *

A. S. PUIXKIN «El bandoler romàntic» (Trad. de Robert Slaby)

* J. ROIG RAVENTÓS

«Argelaga florida»

LOT 9

MARIAN VAYREDA «Sang Nova» (dos vohmis)

* J. M . LÓPEZ PICO

«De les mil i una nits» *

M COSTA I LLOBERA «Líriques»

(Tria de J. Estelriciv i J. M . Capdevila)

• J. MASO VENTÓS

« t a Germana»

LOT 10

J. M . SAGARRA «Poemes i cançons»

* J MASO VENTÓS

«La Germana» *

3. M. LÓPEZ PICO «Lleures barcelonins»

* J. ROIG I RAVENTÓS

«Animes atnïdes» *

M . COSTA I LLOBERA «Líriques»

(Tria de J. Estelrich 1 J. M . Capdevila) * E. SIENKIEWIOZ

«Bàrtek d Vencedor» (Trad. de C. Riba)

LOT 11

E. SIENKIEWICZ «Endebades»

(Trad de J. M. Girona) *

P. BRIZ «La Panolla»

* MARK TWAIN

«L'elefant blanc robat» (Trad. de J. Carner)

* V. NEMCOVA

«L'Avian (dos volums)

(Trad. de Robert Slaby) *

JOSEP CARNER «La creació d'Eva i altres

contes»

LOT 12 J. M . DE SAGARRA

«Poemes i cançons» *

MARIAN VAYREDA «Sang Nova» (dos yolums) *

DICKENS «Una cançó nadalenca»

.'Trad de J. Carner) •

«Un tros de paper» (dos volums)

LOT 13 JEBOME K. JEROME

«Tres homes dius d'una barca (sense comptar-hi el gos)»

(Trad. de J. Mustleles) *

ENRIC DE KLEIST «Miquel Kohlhaas»

(Trad. d'E. M. Ferrando) •JU

L L BERTRAND «La Infantesa»

(dos volums) (Trad. de J. Pellicena)

* B. DE SAINT PIERRE

«Pau i Virgínia» (Trad. d'A. Cavestany)

* ANDERSEN

«Contes» • (Trad de J. Albaflor)

LOT 14

E. SCRIBE «L'Art de consplram (Trad. de J. Ruyra)

m A. DAÜDET

((Lletres del meu molí» (Trad. de U . Bertran

i C. Soldevila) •*•

A. MANZONI ((Els Promesos» (tres volums)

(Trad. de Maria Antònia Salvà) *

JEROME K JEROME «Tres anglesos s'esbargeixen»

(Trad. d'E. M . Ferrando 1 J. M. Mustieles)

LOT 15

ÉDGAR A. POE «Els assassinats

del carrer Morgne» (Trad. de C. Riba)

* N. GOGOL

«LTnspector» (Trad. de C. Riba)

* A DE MÜSSET

«Margot» (Trad de J. Albaflor)

* ERCKMANN CHATRIAN

«El Tresor del vell cavaller» (Trad. de Joan Sitjar)

* M . COSTA I LLOBERA

((Líriques» (Tria de J. Estelrich 1 J. M Capdevila)

* J. PONS I MASA VEU

«A/Anca de la Pepa»

LOT 16

O. VHJJERS DE L'ISLE ADAM .(Contes cruels»

(Trad. de J. Folguera i J. Carner)

* ERCKMANN CHATRIAN

((Rondalles de poble» (Trad. de J. Sitjar)

* SELMA LAGUERLOP

((Els Ingmarsson» (Trad. de J. Sitjar)

•*• M . COSTA I LLOBERA

«Líriques» (Tria de J. Estelrich

i J. M . Capdevila) *

B. NEMCOVA ((L'Avia»

(dos volums) (Ttad de Robert Slaby)

LOT 17 MN. LLORENÇ RIBER

«Els Sants de Catalunya» Volum L — Els Màrt i rs Volum H . — Els Doctors

Volum H I . — Els Patriarques Volum IV. — EU Patriarques Volum V. — Els Fundadors

Volum V I . — Els Fundadors

LOT 18

J. LLEONART «EI camí errat»

* VÍCTOR CATALÀ «La Mare Balena»

* M . COSTA 1 LLOBERA

((Líriques» (Tria de J. Estelrich t J. M . Caodevila)

* JOSEP CARNER «La creació d'Eva

t altres contes» *

J. PONS I MASAVEU «L'Auca de la Pepa»

* NARCÍS OLLER

((Traduccions»

LOT 19

V I R G I L I «Eneida»

(dos yolums) (Trad de TJ. Riber)

* HOMER

«Odissea» (tres volums)

(Trad. de C. Riba) «Líriques»

(Tria de J. Estelrich i J. M. Capdevila)

LOT 20

V I R G I L I «Eneida»

(Trad. de LI . Riber) *

PLUTARC «Vides d'Alexandre 1 de Cèsar»

(Trad. dc C. Riba) *

B. NEMCOVA ((L'Avia»

(dos volums) (Trad. Robert J. Slaby)

* JACINT VERDAGUER

((Poesies» (Selecció de C. Riba)

LOT 21

HOMER ((Odissea»

(tres volums) (Trad. de C. Riba)

* XENOPONT «Els deu mil» (dos volums)

(Trad. de C. Riba) *

M . COSTA I LLOBERA ((Líriques»

(Tria de J. Estelrich 1 J. M. Capdevila)

LOT A

M A R T I ESTEVE «El Règim Jurídic

de Catalunya» *

POMPEU FABRA «Gramàtica Francesa»

* P. M . BORDOY TORRENTS

«La civilització bizantina»

J. L . MTR.RS ((L'alba de la Històriab (Trad. dc Pere Bergós)

LOT B

P. BOSCH GIMPERA «Prehistòria Catalana»

* D. G. HOGARTH ((L'Antic Orient»

(Trad. de J. March) •*

L DURAN I VENTOSA ((Regionalisme 1 federalisme»

* E M I L I VALLÈS

«Aritmètica mercantil»

LOT C

J. FOLCH 1 TORRES ((Història de l 'Ar t : Egipte»

* P. ARCÀNGEL

«Història de la Literatura Japonesa»

(Trad de J. M . Mustieles)

D. S. MARGOLIAÜTH «Islamisme»

(Trad. de Pere Bergós) •*•

DR. J. CALICO «Apunts de la Flora Medicinal

de Catalunya»

LOT D

E. PRAT DE LA RIBA ((Nacionalisme»

* E. SICHEL

«El Renaixement» (Trad. de J. March)

* P. DE SANTIS

«Critica de la Divina Comèdia» (Trad. de J. M Capdevila)

* SIR H . H. LOHUSTON

«El Descobriment d'Africa» (Trad. de M . Sàbat)

LOT E

J. FOLCH I TORRES «Història de l 'Ar t :

Mesopotàmia» *

t BO I SINGLA «La Marina catalana medieval»

S. J. CHAPMAN ((Economia Política»

* J. MALUQUER uPiscicnltura»

LOT F

DR, C. CARDO ((Doctrina estètica

del Dr. Torres i Bages» *

P. C O U VERDAGUER ((El Municipi Modera»

* A. R. HINKS ((Astronomia»

(Trad. per A. Desvalls 1 C. Riba)

* W. WAR DE POWLER

«Roma» (Trad. J. de Pontcuberta)

LOT G

W. S. BRUCE «Exploració Polar»

(Trad. de Carles Riba) *

A. ROVIRA V I R G I L I «La crisi del règim»

* W. BARRY

«El Papat i els temps moderns» (Trad. de J. Carner)

* A. F. POLLARD

((Història d'Anglaterra» (Trad. J. de Pontcuberta)

LOT H

B. TÜRRO «Filosofia Critic^i)

* J. ELÍAS

«Els Jocs Olímpics» (Dius. de J. d'Ivori)

• P. CAMP

uNapoleé I I el món» *

P. FABRA ((Gramàtica Anglesa»

LOT I

A, ROVIRA I V I R G I L I ((Història de Rússia»

* J. FOLCH I TORRES

((Historia de l 'A r t : EgiptM *

A. R. HINKS ((Astronomia»

(Trad. per A. Desvalls l C. Riba)

* W. W. POWLER

«Roman (Trad. de Pontcuberta)

22.— L a Veu de Catalunya Dimecres, 4 octubre 1933

Fotbol EL CAMPIONAT DE

CATALUNYA BM-celona-Granolicrs amb la re*-

pnríció Je Sastre. Dijous començarà a dispular-se

la segona volta del campionat de Catalunya de la primera catego­ria. Seran jugats els partits en eis camps dels clubs visitants en la primera volta.

A les Corts seran ení ronta ts els primers equips del Barcelona 1 Granollers. En aquests darrer equip reapareixerà rex-barcelonlsla Sas­tre, complerta la desqualificació de què íou objecte recentment

Aquest partit començarà a dos quarts de quatre.

T C. Tordera, I (de penulti) V . E. Arenys. 3

A l camp de joc dels primers es celebrà aquest partit de campionat que correspon a la segona data. La victòria es decidí pels unionis-tes que es mostraren francament superiors a llur adversari, I per aquest motiu s'apuntaren quatre punts en la classificació general

F. C. Popular d'Arenys. 0 F. C. Malerat. 1

A l seu propi terreny l'equip lo­cal sucumbí davant els malgra-tencs per la mínima diferència després d'una baixa actuació de la qual s'aprofità l'equip vlsüant. La mala sort continua a l'equip local que encara no s'ha classIflcEt en la puntuació general del cam­pionat.

CAMPIONAT DE SEGONA CA­TEGORIA ORDINÀRIA

Grup Girona Resultats de diumenge

U. S. Figueres 3—Palamós C C 3. C. D. P a m é s 1—Calella F. C. 6. Puntuació actual: Palamós S. C. 3 punts. D. S. Figueres, 3 punts Calella P. C , 2 punts. C. D. Parnés, 0. Casal S. Feliu, 0.

GRANOLLERS - JUPfTER

El resultat d'aquest partit de-flecteix sobradament el que fou, puix que clarament s'ha demostrat que damunt el terreny només hi ha hagut un equip: el Júpi ter . Del Granollers podem d i ' que ha estat com sl fes d'espectador: al­guna o altra vegada ha reaccio­nat però aquesta reacció no ha durat. La desfeta soferta podria ésser que ens portés serioses conse­qüències, majorment sl es té on compte que han resultat seriosa­ment lesionats alguns jugadors, com Mateu, que en una col·lisió a la porta amb Serra ha resultat amb la clavícula esquerra trencada, o almenys esquerdada, 1 això potser l'impossibilitarà de jugar per al­guns dies. Gari i Carmona també han estat «tocats* I se'n ressenti­ran per temps.

El Granollers ha existit en el terreny de joc només uns quinze minuts escassos, ja que en obtenir l'empat el Júpi ter ha estat la clau perquè es desmoralitzés l'equip.

A les ordres de Santiago s'han s'han arrenglerat els eai^ps de la següent manera:

Granollers: Mateu, Lladó, Colo­mer, Argemi, Sala, Ortufto, Lluch, Carmona. Garí , Vila I Guix.

Júp i t e r : Casanoves, Artigas, V i -gueres. Pont, Rosalench. Rodrí­guez, Esteve, Perera, Serra, Per­pinyà i Mas.

E l Granollers comença pressio-nant la porta del Júpiter, I als 15 minuts Carmona es fa la pilota I la cedeix a LLuc, 1 auest a Gari, el qual, amb el cap, obté el primer gol per a í Granollers, qwe és el millor de la tarda. Han passat es­cassament cinc minuts S Serra cen­tra damunt la porta de! Granollers, Mateu bloca malament la pilota i tota sola sfntroduetx a la xarxa. Això dejoioraliíza els granoüerins 1 als 20 minuts, en un enrenou da­vant la porta del Oranollers, Per­pinyà obté el segon gol per al J ú ­piter als 25 minuts, de «penalty». Carmona obté l'empat. Als 36 mi­nuts. Mas obté el tercer, I amb »1 resultat de tres a dos a favor del Júpi ter , s'acaba el primer temps.

En iniciar-se el segon, veiem una gran desorientació en els rengles granollerins. Als dos minuts Mas obté el quart gol psr al Júpi ter , als 25, el propi jugador marca i l cinquè, i quan es proàwe'x la leató

A C T U A L I T A T E S P O R T I V A de Mateu. Després obté el sisè 1 Perpinyà el setè 1 darrer.

Del Granollers els millors Oar i l Lluc 1 el pitjor Colomer

Del Júpi ter tots excel·liren. Santia­go arbitrant amb facilitat 1 bé.— Lluís Serra.

Boxa

T H I L L CONSERVA EL TÍTOL MUNDIAL DEL PES M I G DA­

VANT TUNERO

Paris, 2. — Aquesta ni t . com es­tava anunciat, ha tingut lloc al Palau d'Esports l'encontre en el qual es posava en lluita el títol de campió mundial dels pesos mitjos, entre els boxa dors Marcel T h l l l 1 K i d Tunero.

El francès Th l l l , qui era posseï­dor del títol, ha batut el cubà per punts, després d'una lluita que en diferents ocasions ha ocasionat l'entusiasme dels espectadors que emplenaven per complet el local —Fabra.

LA REVENJA GIRONES-MAT-CHENS D 'AVUI A LA MONU-

MF.NTAL

Poques hores falten perquè da­munt el ring de la Monumental ventilin una qüestió de suprema­cia el nostre extraorduiari campió Josep Gironès l el formidable bel­ga François Matchens, sobrada­ment conegut del nostre públic.

Aquesta lluita sobrepassa tot l ' i n ­terès que cap d'altra pogués pro­porcionar en aquests moments.

Necessària per a Gironès, car se l i presenta l'oportunitat, de confir­mar magníficament el seu retorn a la seva millor forma besllumada en les seves darreres actuacions enfront de Sauvage l Di Cea.

Difícil tasca la del nostre cam­pió. Conegudes les excepcionals condicions de duresa, agressivitat, valentia l decisió que posseeix el belga. Però Gironès, que ha confes­sat francament trobar-se en forma magnifica, l que per axiò no ha dubtat gens d'acceptar aquest en­contre, tot 1 • reconeixent la vàlua del seu adversari, ens obliga a creure que en procedir així. Giro­nès ha retrobat aquella confiança iHimltada en les seves condicions, aquell optimisme natural amb què es llançava a les lluites, i aquella certesa de vèncer que gairebé mai no l i ha fallat.

I en tals condicions no creiem que Gironès deixi demà el ring im-batut. Matchens farà els impossi­bles per a aconseguir el triomf. Sap el molt que per a ell repre­sentaria. Però Gironès, que està disposat a triomfar, posant a con­tribució tota la seva energia i de­cisió, creiem que ho aconseguirà. Podem equivocar-nos, naturalment, però aquesta es la nostra opinió del mateix d'avui. Que Gironès vencerà, malgrat que el belga l i oposarà la màxima resistència.

P.

Lawn - Tennis

LES EXHIBICIONS DE TERRA-MAR GOLF CLUB

Amb un èxit brillantissim cn el seu doble aspecte esportiu 1 de públic, van acabar les exhibicions tennistiques organitzades per l'en­t i tat Terramar Golf Club, de Sit­ges, les quals exhibicions han t i n ­gut el seu desenrotllament en la magnifica pista.

Va disputar-se el doble anunciat entre l'equip Costa-Lerin I els ger­mans J. 1 L . Carles: partit molt ben portat per aquests darrers, els quals van guanyar-lo per 6-3, 6-0. 6-4.

Es celebraren exhibicions entre F. Sindreu i J. Garriga Nogués, en Individual, que produïren un interessant set que acabà amb 6-4 per al darrer jugador esmentat.

No menys interessant va ésser el set que el mateix Sindreu va dis­putar amb Suqué l que hagué de suspendre's a 6-5 per aquest dar­rer.

Una tercera exhibició va dur-se a terme actuant els equips Riera-Suqué l Boter-Juanlco. Van dispu­ta r dos sets de bon joc, 1 el resul­tat va éser 6-1 per als primers I C-6 per als segons.

A honor dels tennistes que van acceptar la Invitació del Terramar Golf Club va celebrar-se nn ball, molt Uuït 1 foren obsequiats amh un cocntalL

Paris, 2. — En la final dobles mixtos la senyoreta Rosemberg 1 J. Borotra han vençut l'equip fran-co-espanyol format per la senyora Mathleu i Mayer per »-7, 6-1 — Fabra.

Pilota Basca FRONTÓ NOVETATS

Diumenge a la tarda, Ar ru t i 1 Vi­cente I , tot i havent portat avan­tatge en el marcador durant les dues primeres desenes, perderen de raig (32 a 40) davant Garate I i Garmendia.

La parella blava estigué encén a-dissima. No així els vermells, els quals, després dels primers punts, estigueren molt Insegurs.

A la ni t , Asligarra i Gutiérrez, després d'haver anat a remolc fins a la darrera desena, aconseguiren batre |jér la diferència de 2 punts (40 a 38) el tercet Drizar I , Teo-doro 1 Goitla.

El tercet, amb tot i haver for­mat un excel·lent conjunt, no va poder aguantar, al final, la forta dreta del gran saguer cubà. qui fou. sens dubte, cl millor dels cinc pelotaris.

En ol primer partit de la tarda, Esquivel i Urla perderen de raig davant Vega n l Alzaley (21 a 40".

J. B.

AL FRONTÓ DEL C. N . BARCE­LONA

Diumenge passat, corresponent al Campionat de pilota a mà social, d'aquesta entitat esportiva, es j u ­garen una tanda de partits entre els associats, que varen donar els següents resultats:

Bermejo guanyà Sagols, per 22 B 16. Rubires l Bermejo a Sangenls, per 30 à 9 .Gonzàlez a Salvador, per 22 a 17. Viver l Lujàn a Fabre­gat i Fontanet, per 30 a 12. Massó i Blasco o Femàndez (pare) 1 Ví-lamala; per 30 a 17. Anglada a Her-nàndez, per 22 a 16. P e m à n d e z (fill) a Peris, per 22 a 19. Vidal i Casasses a Massa na i Albareda, per 30 a 27. Torrents a Romero, per 22 a 20. Nadal a Balcells, per 22 a 12.

Tir LES TIBADES DE L'ESCOLA DE

MATCHEURS Va constituir un gran èxit la

prova trimestral, exclusiva per a tiradors de carrabina del calibre 22, organitzada per l'Escola de Mat-cheurs de Barcelona, que va tenir lloc diumenge sl comp de t i r de Montjuïc.

Es evident que aquesta especia­litat del t i r és de les més difícils, i solament prenent l'aflcló com una veritable tasca, és com es pot as­solir i conservar un «score» inter­nacional acceptable.

El resultat va ésser molt satis­factori, si es té en compte el pro-medl que assoliren el set primers classificats. Hu's ací les puntua­cions:

L Lluís Bandera, per 631 punts, mestre matxeur.

2. Ventura Bagaria, 536 punts, mestre matxeur.

3. Artur Solà. per 522 punts, ex­pert.

4. Antoni Modolell, per 520 punst, expert.

5. Amadeu Camats, per 518 punts, expert.

6. Ramon Bemades, per 517 punts, expert.

7. Miquel Pinyol, per 511 punts, expert.

8. Miquel Masdéu, per 492 punts, aspirant.

9. Llorenç Cerdà, per 48T punts, aspirant.

10. Miquel Escolà, per 478 punts, aspirant.

Va actuar de Jutge de camp, el soci honorari de l'Escola, senyor Longiaos Almarcha.

El pròxim dia 15, t indrà Uoc un matx amistós interlocal, entre els equips vermell 1 blau. la composi­ció dels quals es donarà a conèixer aviat. .

Natació CAMPIONAT PTWMJWM 2.006

METRES MAR EU pròxim diumenge, a les onze

del mati, sota l'organització del Club de Natació Barcelona, t indrà lloc aquesta Important prova, úni­ca que manca celebrar per a com­pletar el programa oficial de cur­

ses, que disposa el Reglament de la P. E. N . A

Recent encara l'èxit assolit a Ma­drid pels campionats peninsulars, s'espera amb expectació creixent la lluita que sens dubte oferiran aquests 2,000 metres a la mar. in­terès innegable, si es té en compte que la participació de la majoria dels nadadors especialitsats en proves de fons, hl prendran la sor­tida.

Ultra els representants del Ca-noé N. C. de Madrid, Gómez Ace-bo I Cunyat, hom espera veure dis­putar els honors de la victòria als més qualificats nedadors dels clubs valencians i possiblement mallor­quins l nordenys, sense mancar-hi la més bril lant representació catala­na, com són Artigues. Mateu l Cal-rol de l'Atlètic: Olmos. Escudero l Pemàndez, dc la Barceloneta; Ca-brejas, Bonncasa. Pont i Mollevi. del Barcelona.

Cicli i s m e

EL CAMPIONAT DE VETERANS DEL S. C. C.

Diumenge es celebrà la cursa del Campionat social dels veterans de l'entitat. Una volta format el Ju­rat i arrenglerats els corredors per-tanyents a les dues categories, es donà la sortida prop de les vuit. Els Inscrits eren 23.

Es llançaren a la conquesta de la ruta, per tal de defensar les se­ves posicions, 1 es destacaren els joves per a avançar el seu camí, que era de 10 quilòmetres més per ells.

El primer a sofrir avaries, fou Moreno, que trenca un pedal. I uns quilmetres més enllà, t ambé per avaries, varen retlrar-se Mayml l Navarra.

Canti, l'antic campió, recorregue sol el circuit, sense que els altres poguessin recuperar l'avantatge que els portava, encara que el tenien sempre a vista. Els més immediats seguidors foren Soler i Roura, l a poca distància Sunyer.

En els de primera categoria, va­ren ésser Figueres, Moià i Cerve­lló, els que portaren el comanda­ment de l'escamot, marxant desta­cats dels altres, fins prop del vi­ratge a Montornès, al qual va arri­bar primer Cervelló, seguit a uns metres de Meià 1 Figueres Des­prés seguien l'ex-campió Martínez i Mascarós.

Cantí arr ibà el primer al viratge de Granollers. 1 el seguien So­ler, Roura 1 Sunyer, com a més te­mibles contrincants. Després se­guien Verdaguer, Tarragó, Sant i ró i Contat.

Al retorn, aquestes posicions va­ren mantenlr-se en la mateixa for­ma, i la classificació al final fou així:

Primera categoria (més de 40 anys; 40 quilòmetres:

í Gabriel Cervelló, en 1 h. i 4 minuts.

2. Antoni Meià, a un pam. 3 Josep Figueres, a dos pams. 4. Miquel Martínez, en 1 h., 8

minuts l 30 s. 5. David Mascarós, en I h., 42

minuts l 15 s. Segona categoria (de 30 a 40

anys); 50 quilòmetres: 1. Jaume Cantí , en 1 h., 19 m.

i 5 s. (cicles Escobar, neumàtic Wolber)

2. Joan Bta. Soler, en 1 h., 23 minuts l 15 s.

3. Joan Roura, el mateix temps 4. Josep Sunyer, 1 h. I 25 m. 5. Jordi Verdaguer, I h. i 32 m. 6. Domènec Tarragó, 1 h., 42

minuts i 30 s. El Jurat estava compost per Jo­

sep Sicart, jutge de sortida; Carles Tejero, jutge d'arribada; Ramir Espinosa, cronometedor; Josep Ser-rulla, cap de controls; Josep A l ­bert, Miquel Martínez i Ricard Borràs, com a comissaris, 1 diver­sos socis de l'entitat, els entusias­tes excursionistes que varen cobrir el controla tge

COPA D'EUROPA. — GRAN PRE­M I DE FRANÇA. VELOCITAT

CRITERIUM INTERNACIONAL París, 1. — Proves de ciclisme. El corredor Gerardln ha guanyat |

la Copa Europa de velocitat clas-slficant-se en segon lloc Paucheux.

El corredor Scherens ha guanyat el Gran Premi de Velocitat do la Unió Velocipèdica francesa, arri­bant cn segon lloc Gerardin.

Lacquhall ha guanyat el Crite-rlum Internacional de semi fons. seguint-lo en la classificació G. Wamst, — Fabra.

Aviació

A L'ESCOLA D'AVIACIO BARCE­LONA HAN PASSAT EL • KKK-VET» TRES NOUS PILOTS

L'Escola d'Aviació Barcelona aca­ba d'aconseguir la formació de tres pilots aviadors, amb l'obtenció del títol de Pilot cels seus rJumnes se­nyors Marian Foyé Ràfols, Oscar Stahel Cortina i Ramon Girona Guillaume. Tots efectuaren, an for­ma brillant, les proves teòriques l pràctiques de l'examen.

Altra vegada la nostra aviació ci­vi l ha vist augmentats els seus rengles amb l'ingrés d'aquests nous pilots, procedents de l'esmentada Escola d'Aviació, la qual dedica constantment el seu esforç a la consecució de noves valors por a l 'aeronàutica catalana.

Actualment estan preparant-se, en aquesta Escola, d'altres alumnes que molt aviat passaran a engros­sir el ja crescut nombre de tltolors que s'han format en el seu Aerò­drom.

Greco-romana INTERESSANT REUNIÓ

AL C. G. B.

El Centre Gimnàstic Barcelonès, per tal de propagar la lluita greco-romana, té el propòsit d'organitzar una sèrie de vetllades d'aquest es­port, la primera de les quals serà el vinent dijous, a les vuit de la vetlla, al seu gimnàs.

L'entrada és per invitacions. Ics quals es poden demanar nl seu es­tatge social (Joaquim Costa, 221.

Atlètique»

LADOUMEGE VENÇ DE NOU A PURGE

Paris. 1. — En una cursa de 1.500 metres efectuada avui entre el fran­cès Ladoumege l el finlandès Pur­go, aquell ha vençut per abandó-ment d'aquest.

Es la tercera vegada que el fran­cès ha vençut el recordman olím­pic Purge.

CONFERENCIA A L CASAL ICARIA

Tal com ja s'havia anunciat demà dijous, dia S, a les deu de la vetlla, t indrà lloc en el local del Casal Icària (Passeig de Triomf, núm. 50. Poble Nou» la conferen­cia a càrrec d'Esteve Moreno, el tema de la qual s e r à : L'Atletisme. Aspecte doctrinal.

La importància del lema a des­enrotllar 1 que aquest vagi acom­panyat de projeccions, fa que-aquest acte es presenti sumament Interessant per tots aquells que simpatitzen amb aquest esport.

Lawn - Tennis

FINAL DE CAMPIONAT INTER­NACIONAL

Paris, 1, Campionat internacional de tennis. Proves finals.

L'equip francès compost per Bo­rotra i Peret, ha vençut l'equip franco-espanyol Bnignon i Maier. — Fabra.

L a festa major d'Hostafrancs

Seguint el desenvolupament del programa de les festes del Casal d'Esquerra Estat Català d'Hosta­francs, avui, a les deu de la ni t . se celebrarà un festival de ballets 1 sardanes al saló de festes del Ca­sal per l'Esbart de dansaires Bar-cino 1 la cobla Principal del Llo­bregat,

Demà, a les deu la vetlla, gaia festa de la poesia. Jocs Florals d'Hostrafrancs organitzats per aquest Casal. El Jurat el componen els següents ciutadans: President, Jaume Aguadé. Mantenedors, Ven­tura Gassol, Josep Deucàs, Jaume Serra Hu· ter . Joan B. Soler 1 B m , A. Esclasans, Enric Lluelles, Lluís Maria Brasuela i Francesc A. Se­villa. Secretari.

Farà el discurs final e! munte-nedor senyor Ventura Gassol, Con­seller de Cultura del Govern dc In Oenernlltat de Cat^lunva.

Trameteu les notes en caiala!

Dimecres, 4 octubre 1933 L a Veu de Catalunya. — Pàg. 23

Espectacles TEATRES

Teatre Català Romea

COMPANYIA VII. V - I>AVI Telèfon 19«0I

A un quart d'onze: El poema en tres actes de

JOSEP M / DE SAGARRA L'Estreila dels Miracles

Estrella MARIA VILA; Aleix de les Amèrlques. PIUS DAVL Tres decorats nous de F. Fontanals.

Demà. tarda, primera dels Es­pectacles per a Infants: Estrena

cr«EL GENERAL BUM-BUM» tres actes dividits en 12 qua-dros, de Jordi Canigó, Ulustra-cions musicals del Mtre Rafael Martínez Valls.

Present d'una guardiola als petita que ocupin un seient de pati.

Nit. «L'ESTREL·LA DELS M I ­RACLES»,

Teatre Novetats Companyia L CALVO

Tarda, n les *'30. Butaques de 2 Ptes. Nit, a les 9'46. Buta­ques des de 3 Ptes. cEL TAM­BOR DE GRAN AD ER OS» I cLUI-SA FERNANDA», per Gubert. Rossy. Del Uano. Estrada, etc. Domà, tardo. «LA UOLOROSA»,

pel dlvo EMILI VENDRELL. I «EL CANTAR DEL ARRIERO», pel dlvo EDUARD BRITO. Nit . grandiós festival, organitzat pel CENTRE ARAGONÈS. Pròxima­ment, debut de la tlple FELISA HERRERO. 1 estrena del sainet •AZABACHE».'

G R A N T E A T R E E S P A N Y O L

Telèfon 11702 Comp.in>la de Jmtp Santpere

Primers actors 1 directors: A. N'ULLA I A. AKTKAOA Avui. tarda, cartell de broma.

EL GALLINER Nit, 1 totes les nits.

L A G O S S A Demà. tarda a les cinc.

E L 13.000 P E L A T L A G O S S A

(LA CHIENNE) Dos escenaris en un.

14 quadroe

Teatre Poliorama Telèfon 10"7S

COMPANYh XIR6U-30RRAS Avui, tarda, a les S'iu. el dra­

ma do Echcgaray, •Et GRAN GALEOTO»

Sulim creació d'E. Borrüs. NU, i totes les nits: Leonor de Aquitania

Demà, tarda i nit . el dan an èxit,

Leonor de Aquitania

Teatre Victòria Companyia de Revistes

Direcció artística: GülBO. Tarda, a les 4'4S, Butaques, 2

pessetes. La revista «LOS JAR-DINES DEL PEGADO». triomf de tota la companyia: del dansar! «Gtdlsman», «Los Dlnmautes Ne-gros» 1 la mulata «Mercedes Blanco». Nit, a ies dcir. Exlt In­discutible

(LAS DB VILLAD1EGO» Fastuósisslma presentació. El mi­llor espectacle de Barcelona,

T E A T R E N O U La millor companyia lírica Tarda, a les 4'30. Butaques pla-

Ma. 1 pia. Primer. «PARADA Y BODA». Segon, debut de la t l ­ple còmica Encamlta Maflez, amb la reposició de l'opereta «LA VIUDA ALEGRE». Nit, a les deu. «PARADA Y BODA». I l'è­xit musical del Mtre. Sorozabal,

«LA ISLA DB LAS PERLAS» pels dlVOS P. HERTOG3 I P. SAN AOüSTIN

Teatre Apolo TEMPLE Dfi L'OPBKETA

Direcció rscènlca: PBPB VIAAS Avui. tarda, a les 4'45: La

preciosa opereta vodcvIHesca del mestre CalleJa,

B S J A S per Empar Alarcón, Angllcla Navalón. Pepe Vlfias. Pepin Fer-nàndez, Manolo Múrcia, etc. etc, 6ran triomf d'aquesta companyia

A la nit, no bl ha funció per tal d'ultimar ela assaigs de

La Vencedora Quetlndrà lloc el pròxim dijous.

Teatre Bat relona Companyia de comèdia

del Teatre Lara de Madrid Avui. dimecres, tarda, a un

quart de sis. «EL BICONCXTO». Hlt, a un quart d'onae. «LA CHASCARRI1XERA». — Demà, dijous, COMIAT DE LA COM­PANYIA, tarda 1 nit, «LA CHAS-CARRILLERA»,—Divendres, tar­da i nit, debut de la compa­nyia del Teatre Maria Isabel de Madrid, amb l'estrena de la mi­llor obra de Mufioz Seca, «EL REFUGIO» Deu únics dies!

Teatre Studium ÍBAII.EN. 72)

Tots els diumenges 1 dies fes­tius, a les 4'30 de la tarda.

Espectacles «LA MÀSCARA BLANCA».

Companyia Josep Oalligó Dies 8 1 12. Estrena de lo co­

mèdia de gran espectacle, en tres actes: «EL GRAN DUQUE DEL ROSELLON», 1 la farsa líri­ca en un acte, «UN DDIL-LI PROP DEL CEL», lletra de Lluis Mosrlera 1 música del mestre Eduard Toldrà.

Es reserven localitats des del dia S.

D I J O U S , 12 O C T U B R E Inaugura la temporada de

C I R C EQÜESTRE O L Y M P I A

CINEMES

Cinemes Diorama i Majèstic

Placa del Bonsuccés 8 Aragó. 174 I 176

MA J ESTIC Cine sonor. Avui : «EL ALA

ROTA», per Lupe Vélez. «UN ORAN REPORTAJE», per Ma-ry Brlan. «EL TESTIGO I N V I ­SIBLE, per Pay Wray. REVIS­TA SONORA. Selecte comple­ment.

DIORAMA «DIRIGIBLE», per Jack Hoit.

«O TODO O NADA», per Ja­mes Cagney. «CHIQUILIN NO TIENE MERIENDA». per Jac-kíe Coogan, 1 altres.

cmiissisnjfti Avui, tarda, a les quatre. Nit,

a Ics deu. «SOLTERO INOCEN-TE», per Mourlcl Chevaller, I Baby Loroy. «REVISTA PARA-MOUNT». «CAMPEONES» (Varie­tats) l «MLODIAS DE HAWAI». Són films Parumount,

Avui, tarda 1 nit, BRIGIT-TE HELM 1 ALBERT PRE-JEAN en la superproducció d 4-xit extraordinari

V I A J E D E N O V I O S

Avui, grandiós èxit de JEAN HARLOW, en

L A P E L I R R O J A amb Chcster Morris, Lewls Stonc. Film METRO GOLDWYN MAYER. Es despatxen localitats tres dies d'antlclpacló.

EMPRESA TRIOM»

Cinema Teatre Triomf Local completament reformat

1 dotat de nous aparells sonors. Avui grandiós programa. Ses­

sió continua des de les quatre de la tarda.

Heroes de Tacfiuela sonora, pels asos de la broma Blan Laurel 1 Oliver Hardv. «SED DE ESCANDALÓS», so­nora, per Eg. Robinson: «EL TESTIGO», sonora, per * • Huston, l Còmica.

C I N E M A M A R I N A Avui, gran programa. Seesió

continua des de les quatre de la tarda.

El Milagro de la Pe aonoia. per S. Sidney: «LABIOS SELLADOS». sonora, per C. Brook 1 P. Sharmore: 1 còmica.

C I N E M A P A R I S Av. Portal de l'AnRd. I I I 18.

Telèfon 14544 Tots els dies, tarda, a les 4 30

i nit, a les 9'45.

R E V I S T A El dinero de los tonlos

Gran èxit de Jeenny Jugo. en la divertida comèdia, «DEJAME PASAR LA NOCHE CONTIGO»

Ja bi ha despatx de les en­trades per la secció numerada de les sis de diumenge.

. O L Y M P I A Avui. tarda, sessió continua,

ULTIMA SETMANA. PROGRAMA SENSACIONAL

A petició del públic repoelclC

M A T E R N I D A D

V

SONOR

Marquès del Duero V'.lamarl

Ap Western Elèctric Telèfon 35708

Avui i tots els dies, tarda, 4°30 i »'45 n i t Les dues superpro­duccions Paramount.

E L D I N E R O 0EL6S TONTOS La h i j a del Dragón per Warrer Biand 1 Jessuc Hayakawa.

Teatre Goya i

Cinema Barcelona E M P R E S A M A R C É

CINEMA SONOR Tots i.·U dies, des de les qua­

tre, sessió continua. Programa selecte

E l Rey de los Frescos Nueslros amorós

Así es Nueva York selecte complement.

Dijous:

Estragos de pasion, El ala rota i Una mujer perseguida

P U B L I - C I N E M A Passeig de Gràcia, 67

Sessió continua dc les tres de la tarda a la uua de la matina­da. Seient. I pesseta.

Avui tarda, a les 4, canvi de programa. Els senyors especta­dors de la sessió dc Ics tres po­dran veure, pel mutelx preu, el programa d'estrenes. REPORTATGE C1NEAC DE PA-PARIS. «LA NOU DEL COLO» (doclmental). NOTICIARI FOX SONOR. (Notícies d'Espanya). El ministre de la Governació passa revista de la policia ma­drilenya. El President de la Re­pública visita l'antiga Universi­tat d'Ofiate.

NOTICIARI FOX SONOR IN-NACIONAL, EI procés dels In­cendiaris del Beicbstog. Segueix la revolució a Cuba, l altres. PANORAMES DE GRÈCIA. QA-TIFA MÀGICA DE MOVITONE,

Corts. 499. prop de BorrelL Telèfon 305.'.»

Avui, tarda i nit, a ies 0 45 T A B U

(només a les tardes) Les dues estrenes d'éxic creixent

ECLAIR JOURNAL (revista) l'interessant fllm Italià

El solitario de la Montana in graciosa comèdia musical

El huésped desconocido per L Engliah I H. Bransewettcr

X I L E - C I N E M A Passeig de Sant Joan cantonada a Rosselló

Aparell Westen. Elèctric Avui, i tots els dics, 4'30 i 9-30

REVISTA I DIBUIXOS

Los l·iijos de los Gàngsters per Leo Carrillo 1 Constance Cummlngs

El Vijo del Dragón per Warrar Oland l Sessue Ha­yakawa. Dijous, REVICTA I DIBUIXOS, «DOS 8EGUNDOS», per Eward Robinson i P. Fortess, i «LA ALCALDESA», per M. Dressdel

CINEMA Iris-Park Empresa Marrè

Pròximament, reobertura del local «mh nns proxramcs sor­prenents.

M anelic Cinema Empresa Marrè

Aviat InauRoincló del local amb un proeranm sclorílsslm.

S A L O N S C I N / t S CAPÍTOL.—4 tarda l 0'48 nit

«MILADY» (segona Jornada dels tres mosqueters). Dibuixos ) Atracció.

CATALUNYA. — 4 tarda 1 10 n i t : «UNA MORENA Y UNA Bü-BIA». cn espanyol, per Concepció Cuovas i Raquel Rodrigo. Noti­ciari, Dibuixos 1 Viatges

PATHE PALA CE. — Continuí, des de les quatre de la tarda: «EL FAVORTÍO DEL REGI-MIENTO», «MEJOR ES LO MA-LO CONOCIDO». «GALLIPOLIo. Fay Compten. Curiositats.

EXCELbIOR. — 4 tarda f »"3C ni t ; «EL PAVORITO DEL REGI MIENTO» (única en la sessió de la tarda). «QUE HONOR PARA LA FAMÍLIA». «AUDAZ ANTE TODO»

DIVERSIONS PARTICULARS

Granja Royal El pròxim dissabte, dia 7.

reobertura del

S A L Ó D O R E amb Don Parker 1 els W

Craey Boyg

Boxa - Monumental AVUI, DIMECRES, A LES 1015

El combat cim de l'any

M A T C H E N S i els sensacionals combats

1 '1 KIA-OHAVKZ OROZ-MOREJON

Despatx de localitats: Oulxe-tca Plaça Braus, Cntres de Re­venda 1 a l'Olytnpln de I I a l 1 de 3 a 0

Frontó Novetat» Avui. dimecres, tarda, a les

quatre. OLAVEAOA-OSCAR con­tra RECALDE I-UHRESTARAZU. Nit, a les I0'I6: ARRUTI-GAZA-LIS I I contra ULACIA II-GURI-DI . — Detalls por cartells.

G r a n Caíè Espanyol Tclèf. 10903-21138

Cada nit. de 0*30 a II'30 Selecte Concert pel

Quintet Barceionés J. Torrents Maynir.

V É L O D R O M B A R - R E S T A U R A N T

Londres I Muntaner ESPLÈNDID SMtVKI MUNTA1

A I/K8TIL MOUüItN Tots ela dic», de 10 a 12 clt,

1 festius de 12 a 3: Concert per eminents professors. Selecció do-bres clàssiques I modernes Or­questra, banda, trio I Jazz^band.

Lloc esplèndid de reunió a l'aire lliure.

VKLOUKOM UAU-KKSTAURANt

CONCERTS

Pa au Música Catalana Recital únic i>er la lUiLstrb

can ta tr iu russa

E L E N A S A D O V E N Dissabte, dia 7 d'octubre

jcalitats i programes a la Unió Musical, Cosa Werner, Passeig de Gràcia, 54, de quatre a set de la tarda.

PALAU MUSICA CATALANA

Orquestra Pau Casals Sia Concerta de tardor, dies 12, 19, 25 octubre al vespre 1 IS, 22 1 28 octubre a la tarda. Mestres Directors: PAU CASALS, EMIL COOPER I J. LAMOTE DE ORIGNON, amb la coUaboracló d'cmlnents artistes vocals 1 ins­trumentals. — Detalls per pro­grames en tots els establlmenta-de música, — Continuí obert l'abonament a la Unió Musical, Casa Werner. Passeig de Gràcia, núm. 54. Segueix oberta la inscripció al Patronat de l'Orquestra pel cura

1933-34, en la Secretaria. Institut Casals, Diagonal, 440,

Faixes de Cautxulina

" M A D A M E X " per a aprimar i vestir

a la moda

M A D A M E X Rambla de Catalunya, 24

í .ntr. Coth C . l . l . * . i I (MpufecM) Actualment presentem els nou

models de la temporada

Pàg. 24.— L a Veu de Catalunya Dimecres, 4 octubre 1933

iVern (|iie vcstirfos mas irrcitniclin-blcx! Í.C«>III«» se nrreg la Vil . p a r a conservartus tan limpios?

SEniORi%s ^ fl"6 los limPio 10(305 los día5 con

K e t t o s s o l y nago que desaparezcan toda clasc de manchas. La ropa dura mucho mas. Queda como nueva y se desinfecta.

K e t f « s a l quita en pocos minuios roda clase de manchas en Trajes Som-breros, Guanles, Corbalas, Tapetes de nesa y de bülar, Satanàs, Manteos, Uniformes, Cusllos, Bordades, Brabastos, Dibajos, Per-gamines, Raso blanco y Seda.

Esie producio admiraDIs se uende ea las Drognerias més acredliadas Comprarlo una" vez es adoptar lo para toda la vida

FRASCOS * 2 ' 5 0 v 4 ' 5 0 PESETAS

Vins de Valdepenyes a 5 ptes. garrafó de 8 litres AvUeu per t e l è fon o per carta i u» »ervi rem el m é i de l i c ió t de l í vins. «Bodegues de Val lepenyes» . — La Internacional, 90. — Telèfon 54617

Casa fundada l'any 1900

Companyia Trasat lànt í ca Serveis del mes d'odubre de 1933

LÍNIA DEL CANTÀBRIC a CÜBA I MEXIC Bl vapor KÜRISTOBAL COLON» sortirà, tret de variació, de Bilbao i Santander, el 25 d'octubre; de Gijón el 26 i de Corunya el 27, cap a L'Havana i Veracruz. En tornar escalarà a Nova-York. ' Propera sortida, tret de variació, el 25 de novembre.

LÍNIA DEL MEDITERRANI A PUERTO RICO. "ENFZOELA I COLÒMBIA

El vapor «JUAN SEBASTIAN ELCANO» sortirà, tret de variació, de Barcelona el 20 d'octubre, de València el 21, de 'Màlaga el 22, de Càdiz el 24 cap a Santa Cruz de Tenerife, Sant Joan de ïMer to Rico, Santo Domingo (fva.) La Guayra, Puerto Cabello (fva.) Cura-çao (fva.) Puerto Colòmbia (fva) i Crlstóbal.

Propera sortida, tret de variació, el 20 de novembre.

EXTENSIÓ A L MEDITERRANI DE LA U N I A DEL CANTÀBRIC A CUBA I MEXIC

El vapor 'iCRISTOBAL COLON» aortirà, de Barcelona, tret de variació, el 16 d'octubre, cap a Tarragona (fva) . València, Alacant (fva.), Ma.aga, Càdiz I Bilbao, d'on sortirà c l 35 del mateix mes. cap a L'Havana, Veracruz i escales Intermèdies.

LÍNIA DEL MEDITERRANI A NOVA-YORK CUBA I CENTRE AMERICA

Pròxima sortida de Barcelona, tret de variació, el 16 de novembre al vapor

«MANUEL ARNUS»

Vendes P I A N O S

de lloguer de diferents preus. Bruch. n.- 78. en­tresol. C. BIEGER.

J O í E S Paperetes Monfepio Màquines Automòbils

Paguem alts preus Uniú. 22, p rincipal

Venc, compro i canvio

Joies d'ocasió i aparells fotogràfics

SANT PAC. 35 Telèfon 15425

SOLARS I CASES A TEBMINI8

Canuda. 35. pral. 5 a 7.

Servei tipus Gran HotaL T S. P., Cinema sonor, Orquestra, etc. Les comoditats l tracte de què 'taudeix el passatge, es mantenen a

l 'altura tradicional de la Companyia També té establerta aquesta Companyia una xarxa de serveis combinats

per als principals ports del món, per !inies regulars. Per a Informes 1 despatx de passatges: A. Ripol. ConsUnatarl, Via

Laietana, nupi. 3, baixos.

Morenes GUARIMENT RADICAL SENSE OPERAR i>r C A B D O H E R — Afeccions ano-reclals

Ronda Sani Pere, 30. pral. Telèfon 250.:4 - De 9 a l'J i de 3 a 6

Telèfon 76465

COMPRA - VENOA A D M I N I S T R A C I Ó Provença, 268-BARCELONA

Mercat d ' ocas ions Compra-Venda - Canvi

de mobles i tota classe d'objectes T O T T J G A 3 I O Corts. 414. • TeL 30422

Ferros i maquinària FILL de MIQUEL MATEU

Àngela. 3

MOBLES A. Navarro. Taller l mag. tdat. n. 1892. Balmes. 70. Teléf. 71664.

ESSÈNCIES parles Unes de totes clas­ses per a licors, xarops, r onaterla, etc. Vertadera especialitat en les de plantes higièniques 1 Hora de tota concentració par Ï elaborar Colònies, Qui­

nes, extracte 1 locló

Fàbrica d'Essències

E V A Vlladomat. 102 1 104

TELÈFON 32247

E L S S A S T R E S que són COMERCIANTS,

tots compren a QARTUGA - BORIA, 4

Telèfon 25358

T A P I C E R I A

Bilions confortables, llits turcs.

Fundes 1 cortlnacgca. Telèfon 11876

Lluría, 45

M O B L E S fins

Comptat i Terminis

M O B L E S P I A

Carme. 64

Llits de Ferro Llits (le Metall modrU vnrlats

3 prms els més eco­

nòmics de Barcelona. Ferreteria PLA

Xalier». 6S

Lloguers

Per a llogar Gran local 1.600 me-

| tres per a indústria o ' fàbrica amb aigua I k força, situat entre Cr

geH i l>;.*eonal. es Ho-i ga tot o part. R.: Ur-, geH. n. 47. magatiem.

Tetéioc 3446S

Diversos

R A I G S Or. eco-Mora exàmen

nómlo !0 • I 1 4 a 8. Pest. 10

a I Bàdtoterapia profunda pròstata tumors sense L Placa Universitat, 1 operar.

Investigacions privades, recerques, vi­gilàncies, indagacions so­bre tota classe de per­sones, comerços. Indús­tries, familiars 1 afers reservats. Casa autorit­zada, amb personal pro­fessional. Garantia abso­luta dels nostres serveis. Acudiu a la nostra oíl-etna; resoldrem el vos­tre dubto o assumpte.

per difícil que slguL Tallers. 55, entresol, a.»

CAIADOS Màiiumes de ler calats

< Valnlca) GUSTAU WEINHAGKN

1 COMPANYIA Consell de Cent, 350

(entre Llúrla I Bruc)

Esplèndid despatx de roure, modern, en estat Immillorable; ver­tadera ganga. R. • Corts,

núm. 574, porteria.

E l s e u a m i c probablement necessita ulleres o lentes.

Segur que vostè ja és client noslre.

Faci el favor de ecomanar-lo a aques­ta casa, i li'n quedarà agraït.

Més de 200 moJels de muntures. Cristalls de totes menes, colors i com­

bina-'onslliurats a les poques hores,

Carles lisaos-Oplic-fÉM Boquería, 22-Raurich, 2·BARCEL0NA

Fàbrica de Flors, Corones i Plantes i u( el que es necessita per a ter-lei

sa Casa T. OOSTAS. Palla, is I I •, pral.

El més eficaç, còmo­de, ràpid, reservat i econòmic

( a m b d o » texet) Sanse lavatges. injeccions al altres aioltetles, i sot-se que ninffil so n'sdonl, guirlreu rànidament de la blonorràgia. goiiorras igcuí milíiar), cistl-tla. prostJitltU, leucorren, (fluixos nlancs en les senyores) 1 a'.irea malalties de les vies nrinilrios en ambdós sexes, per smlgiu» I rebels qna sl-euin. prenent darant unes setinanes quatre o cinc CACHKTS UOLLAZO per dia. Calmen els dolors al moment 1 eviten eomnlicaclous I roesl-(rudes. Oomauou opuscles gratis s A. Garcia. Alcalà. Sí. Madrid. Prea: 17 pnseta.

O L · l ^ F X N 3 De la Casa Jaume.

Són els millors per a la bona taula 1 per a la bona cuina. Garantits d'oliva. Preus, els més

econòmics. Regomlr, 4.—BARCELONA

Coea (undaia l'any 1905

Especialista . malalties AHUS reCtO Dr. C A P E L L

M O R E N E S Flstules. Pèrdues de snng

Varices - Llagues Tractaments moderns

No operatorls. No dolorosos PASSEIG DE GRACIA. 110. D* tres a sis de la tarda

H E R N I A T S La vostra única solució és l'ús del

Reductiu Hernial Vives o un bon cirurgià

El REDUCTIU HERNIAL VIVES és el tractament més EFICAÇ, CÒMODE 1 ECO­NÒMIC fins ara conegut. PER 50 PESSETES podeu adquirir-ne un dels MILLORS amb la màxima garantia de 30 dies prova. Ultima creació de la CASA VIVES. Rambla del Cen­tre, 12, principal. TeL 22515. Barcelona

Demaneu opuscle que s'envia gratis

PlNSA}

5UJETA* SABAM AS

TOTA MARE PODRÀ DORMIR TRANQUIL·LA SI SAP QUE ELS SEUS FILLS ESTAN BEN

TAPATS DURANT LA NIT

lairoa"RlLLO" De venda als Basars i Ortopèdies

Dipòsit A T a A * * » . * ! Pl UrqHinaona, 8 general: * * • « O P a i l BARCELONA