ï 3

Totes les hores són indicades per a

pendre un whisky. Com aperitiu

no te rival, s'entén, si és

W H I S K Y . " C A B A L L O : 7 B L A N C O ' Vbl lhe Horse

Whisky

EaBeadé E D I C I Ó D E L V E S P R E

G A L E T E S

B I R B A Per la seva gran qualitat s'imposen

a tot arreu. Demaneu-Ics a tots els establiments

selectes de do lços i queviures.

A n y X L I L - N.0 11358 ' ^ ^ T ^ ' « Barcelona: Dissabte , 5 de novembre de 1932 Administració: carrer de Pelaye, número 1, segon pi t . rtiòfom tom n m 10 cèntims

La transcendència les eleccions vinenfs

Cal ponderar insistentment la transcendència i cabal importàn-Iciacia de les eleccions que han de tenir lloc el vinent dia ao, per a elegir el primer Parlament de la Generalitat de Catalunya. El nostre poble donarà un pas decisiu del qual depèn un futur pròs­per i ric per a totes les coses de la nostra terra, o s'endinsarà a una davallada demagògica, trista i real conseqüència a la qual s'arribarà si no es rectifica l'actual estat de coses.

Els problemes econòmics i socials de Catalunya, fonamentals en la vida de tots els pobles, han de resoldre's mitjançant una ac­tuació acuradíssima de govern i una política de perfecta austeritat, que ha d'ésser regida pels més honestos, pels més preparats i com-

jpetents i pels que sentin amb major intensitat un pur catalanisme. lAquest catalanisme ha d'ésser totalitari i comprensiu de tots els lestaments, de totes les classes, de totes les ideologies, sense afala-Igar els uns en contra dels altres.

Cal rectificar els actuals procediments polítics que han portat j n gran desprestigi a les nostres corporacions públiques ; cal fer una política de màxim estalvi i de la més gran escrupulositat en tota aena de despeses. Cal evitar qualsevulla burocràcia abusiva, i fer que les corporacions serveixin l'interès públic i de tots els ciuta-

Idans i no els interessos migrats de partits polítics, o els privats Id'uns pocs en dany general de tots els altres. Cal refer la confian-Iça, a fí i efecte que els negocis i el desenvolupament de la indús-[tria i el comerç tomin a adquirir llur ritme normal, i cessi, per jtant, l'actual estancament i crisi, que no té cap raó profunda, sinó [que es fonamenta en el retraïment lògic i en la desconfiança que lla demagògia inspira. Ni aquesta demagògia ni el sectarisme no jhan fet mai la prosperitat dels pobles. Es el seny i l'ordre, com ja principis, i l'honestedat i la competència dels dirigents polítics |d'un poble els que li donen el fonament de la seva grandesa.

Ho han de comprendre tots els nostres industrials, comerciants, [obrers ; tots els que formen el gran estol de la producció. Han de [tenir la plena consciència que per a salvar llurs legítims interessos, Ique tan cabdals són a cosa nostra, ha de foragitar-se per sempre la

política demagògica que inspira els principis constantment revolu­cionaris que volen arrelar-se a Catalunya. Per propi egoisme i per m alt concepte de dignitat ciutadana basada en una veritable de-locràda, ha d'evitar-se qualsevulla possibilitat dç revolució social an predicada pels actuals dirigents de l'Esquerra.

E I triomf de la candidatura patrocinada per la Lliga Regio-palista vol dir la ferma garantia de la defensa dels interessos mo-yls i materials del nostre poble i de la seva gran riquesa indus-

àtial i comercial que tant ha contribuït a la possibilitat de l'auto-pmia de Catalunya.

Catalunya prendrà el camí de la seva definitiva grandesa sota els postulats d'ordre, de pau social, de pau política i de pau reli-

Igiosa que han estat sempre defensats pels homes de la Lliga Re-Igionalista, o bé arribarà a la destrucció total de la seva vida i ri­quesa pels camins fatalistes de l'odi i el sectarisme.

.d Unió de Rabassaires contra l'Esquerra

Josep Padró subsKfueix Francesc Riera en la Presidència «La Nau» insereix la següent iníor-

mació :

«La noticia, que fórem nosaltres els primers d 'avançar , d'una probable contraoposlció entre els elements qne més dominen en l a Unlú de Rabas­saires de Catalunya 1 el partit d'Es­querra Republicana, s'ha confirmat plenament.

E l malestar i descontent que feia dics s'observava entre els rabassaires contra l'Esquerra Republicana, per considerar aquells que els dirigents d'aquest partit no complien les pro­meses i oferiments que ens moments d'efervescència demagògica havien fet, s 'anà aguditzant fins al grau mà . xlm-, el cisme s'ha produï t i segura­ment t i nd rà una forta repercussió en les eleccions del 01a 20.

Com dèiem dies enrera, aquest díbi. estar augmentà amb la coníoccló de les candidatures del partit acahdi-llat per Francesc Macià. La Unió de Rabassaires considerà que els seus afiliats havien d'ésser representats en una proporció major de candi­dats. Veient que no eren atesos en aquesta rfclamanló, decidir m actuar per compte propi.

De moment, però, h i hagué desavl-nença resi cete de com s'havia de Concretar aquesta aifuacló.

La desavinença entre els rabassai­res fou motivada perquè alguns d'ells creien que, a despit de tot, calia aju­dar l'Esquerra Republicana en la im­minent l lui ta electoral, d'allres molt més nombroses en l 'organització, consideraven que la Unió de Rabas­saires de Catalunya havia de pre­sentar-se a la l lui ta electoral amb candidatura pròpia, i h i havia un tercer grup que opinava que havia de deixar-se els rabassaires en ple­na llibertat d'acció per a votar aque­lla candidatura que carascú cregués més convenient als seus interessos.

Per a coordinar aquestes opinions 1 prendre un acord definitiu, s'acor­dà celebrar una assemblea, que t in­gué lloc ahir a les onze, a la nostra ciutat, al cinema Broadway.

Assistiren a la reunió nombrosos delegats, i des dels primers moments pogué observar-se la gran hostilitat que hi regnava contra l'Esquerra.

H i hagué moments en què l'apassio­nament arr ibà a tal extrem, que les discussions s'interromperen per a evi­tar que l'excitació d'alguns delegats no sobrepassés del que podríem di r Hmlt normal.

per gran majoria de vots s 'acordà no ajudar l'Esquerra, per considerar que els seus homes havien vulnerat el pacte en què es basà l'anterior In­tel·ligència electoral, en no complir les promeses ofertes.

Tampoc no es prengué en conside-»acló la proposició de presentar can­

didatura pròpia, por entendre que la manca de temps només els podia portar a un fracàs; s 'acordà, per tant, concedir als elements d'Unió de Rabassaires donar-los llibertat en l'o­missió del seu vot en les pròximes eleccions.

E l president de l'Assemblea féu constar la seva satisfacció pel rcsul-

Definí els motius per què havia ata­cat els homes de l'Esquerra, dient que ho féu atenint-se al diciat de la seva consciència, la qual 11 deia que aquells homes no podien merèixer la seva confiança, per haver mancat a la paraula donada.

A continuació p a r l à el senyor Pujol i Font, de l'Esquerra Republicana, el qual explicà que ho feia per a aclarir solament uns dubtes de caràcter ju­rídic, que alguns dels assistents 11 havien plantejat.

Seguidament digué que es prenia la llibertat d 'adreçar-se la paraula només per a comentar els acords pre­sos.

—He de reconèixer noblement — di­gué — que alguns homes de l'Es­querra han mancat a l'oferiment. Que no s'han desenrotllat en el sen­t i t revolucionari al qual es compro­meteren. Però és just també reconèi­xer que la quasi totalitat dels homes de l'Esquerra han fet honor a la seva paraula. (Rumors 1 protestes.)

Aci teniu el cas de Tarragona — digué—, en el qual Noguer I Comet, no fa més, no ha fet més, que servir els interessos de Marcel·lí Domingo, i ens ha perseguit, 1 ha fet cas omís da la raó 1 de la Justícia. No confon­gueu el que fa l'Esquerra 1 el que fan els homes afiliats o simpatitzants amb altres partits. Heu de tenir pre­sent el que vaig a dir-vos: la guàrd ia c iv i l depèn del Govern de Madrid, de­pèn, per tant. de l'autoritat del gover­nador civil , i aquest ha d'ésser l 'únic responsable dels abusos que aquesta força comet; els mossos d'Esquadra depenen de la Generalitat, de Macià, I aquest té donada l'ordre que no in­tervinguin.

(Un delegat l ' interrompé, dient-li que en el poble que ell representa, fo­ren els mossos de l'Esquadra els que procediren a detenir els rabassaires.)

Doncs tenen ordre do no interve­n i r — digué el senyor Pujol 1 Pont—, l és més, en ona reunió celebrada amb el senyor Moles 1 el governa­dor de Tarragona, així ho va mani­festar als dits senyors el senyor Ma­cià.

Acabà remarcant algunes coses llan­çades contra l'Esquerra. 1 digué que sempre ha defensat els interessos del poble. (Ací es reproduïren les inter­rupcions, i abundaren els qualifica­tius de «Mentldersl. i «Traidowl).

K continuació par là un altre delegat,

L È S N O S T R E S C O L · L A B O R A C I O N S

U N M A L T E R R I 9 L E En el grup de les malalties infec­

cioses, la ràbia ha estat en tot temps considerada com una xacra de les més terribles que afecten el gènere humà .

Cinc segles abans de J. c , Demò-crit par là ja de la ràbia. ArlstòtÜ demostrà les possibilitats d'ésser tra­mesa d'uns animals a altres. Dioscò-rldes aconsellà, com p. tractament es­pecífic contra aquesta malaltia, el fetge de gos rabiós. Celso es most rà partidari de la succió i la cauteritza-ció de les ferides amb ferros roents, i Galeno de l 'extirpació cruenta dels teixits mossegats.

En l'Edat Mitjana, la medicina se­gueix, en general, les petjades dels seus predecessors. Per tota millora, en aquesta època es desenrotllen les idees més extravagants sobre la rà­bia, s'inicien una sèrie de pràct iques grosseres, i es divulguen noves me­dicacions, bàrbares i r idícules; són també d'aquesta època les primeres peregrinacions a Sant Humbert. La r à b i a dita canina era considerada com una malaltia espontània que es declarava per causes banals molt d i ­verses : un excés de calor, la set, una continença sexual forçosa, etcètera, creences totes que es conserven en­cara íntegres en alguns indrets de les nostres terres.

Per aconseguir, referent a la rà­bia, quelcom que recolza en un fo­nament científic, hem d'esperar fins el segle XIX. Zinke, l 'any 1804, ex­posà els primers assaigs experimen­tals «in vivo», infectant una llaga d'un animal sà amb baves d'un ani­ma l rabiós. Amb tot 1 les troballes de Zinke, l'estudi de la ràbia no assoli, però, un resultat definitiu fins que aparegué en escena la figura del gran quimlc-biòleg francès Lluís Pasteur. home infatigable i d'extra­ordinari talent, el qual. amb les se­ves doctrines i amb els seus estudis, revolucionà el món científic.

Pasteur començà els seus treballs experimentais sobre la ràbia pe! de sembre de 1880. En emprendre l'estu­d i d'una qüestió tan fosca com peri­llosa en el seu maneig, el seu Cnic anhel era fer un bé a la humanitat 1 a la vegada assegurar el triomf de les seves doctri/aes bacterianes que amb tanta de tenacitat s 'esforçaren a combatre els químics i biòlegs con­temporanis.

Pasteur f racassà en els seus pr i ­mers treballs encaminats a descobrir e l microbi provocador de la ràbia; però trobà, en canvi, la manera d'i­nocular a cop segur aquesta malal­tia als animals de laboratori 1 aquest descobriment era ja d'una importàn­cia cabdal per ta l com oomstiluf d fonament bàsic de tots els seus tre­balls posteriors fins a assolir la vacuna ant i ràb ica que l'ha fet im­mortal.

Considerant Pasteur que la ràbia ès una afecció que ataca preferentment el sistema nerviós, cregué que !a matèr ia nerviosa era un mitjà de cul t iu específic i , a la vegada, im­prescindible per a la vida d'aquest germen descomegut, i per aquest mo­t i u intontA reproduir la ràbia en els animals de laboratori, inoculant di ­rectament en l lu r cervell substància nerviosa procedent d'animals rabio­sos.

En el curs de les inoculacions rea­litzades per Pasteur al laboratori, es pogueren observar dos fets molt inte­ressants i curiosos a la vegada: Pas­teur infectà un conill per inocnlaciò Intracranial 1 el conil l mori als '& dies d'haver estat infectat; amb subs­t ànc i a nerviosa d'aquesta primera víctima, ïnoculà p t í mateix procedt-mecnt un altre conil l sa, el qual mo­r i al cap de iS dies; amb matèria ner­viosa d'aquest n' infectà un altre i aixT

el qual digué que a la Comissió que va anar darrerament a visitar el se­nyor Macià, per a protestar d'algunes ordres dictades pel president de l 'Au­diència, amb motiu dels conflictes entre els rabassaires i propietaris, com així mateix també de la cele­bració de judicis d'acomiadament i embargaments en ple període electo­ra l , escoltà de llavis del President de la Generalitat la promesa (Una veu: Més promeses encarat) que aniria a Madrid per a demanar que es posés remei a tal procedir, i si es donés el cas de no aconseguir-ho, s'encarre­garia aleshores ell de fer-ho (Una veu.- No ho cregueu! Ja estem tips de comèdies!). A malgrat d'això — di­gué l'orador—, res no s'ha fet, I se­gueixen els judicis I les ordres d'em­bargament. Jo pregunto a l'assem­blea: Què havem de fer?

En el transcurs de l'assemblea fou renovada la Junta directiva Fou elegit president de la Unió de Ra­bassaires el senyor Josep Padró .

Es dona el cas que el senyor Pa­dró és militant dei partit comunista i candidat del Bloc Obrer i Camp*-rol en les properes eleccions.-

Es s imptomàtic que el president de la Unió de Rabassaires sigui un comunista i pugui ésser president d'una associació de pagesos que ten­deix a eliminar uns propietaris i a substituir-los per altres. Des del oi.nt de vista doctrinal seria difícil trobar enlloc del món una confusió com aquesta. Per una part, l'Bsq .err-Republicana de Catalunya, i>arüt essencialment burgès, va amb uns agraris presidits per un com un'sia Per altra part, els comunistes s'nve-nen a enquadrar una gent que no té altra aspiració que la d'ésser pro­pietaris.

En sortint do l'assemblea es foren comentaris molt animats sobre la si­tuació de la Unió de Rabassains. Molts d'ells no disàlmulaven l lu r

Inquietud pel processament i i'em-bargament preventiu de béns. pro­cediment que, en opinió dels pessi­mistes, poden tenir conseqüències que trasbalsin l 'organitznció I algu­nes situacions personals. A l t r i * par-

successivaraent a n à repetint les ino-culacions, i en el curs d'aquest as­saig pogué observar que el període d'incubació anava escurçam-se cada vegada més, fins arribar a un límit en el qual el conill inoculat moria exactament a l cap de set dies. En és­ser a aquest l ímit el període d'Incu­bació esdevenia coostant. Llavors, observant aquest virus no exaltabie que anomenà des del primer mo­ment «virus fix», descobrí que per dessecació perdia a poc a poc ta seva malignitat fins a l'extrem d'es­devenir absolutament innocu.

Heus aci ara com veié Pasteur co­ronats els seus esforços. D'una banda tenia un virus fix actiu; comptava, a més, amb una sèrie de virus gra­dualment atenuats. Doncs bé: amb ol virus fix actiu inoculà dos lots de vint conills. Segons les experièn­cies abans esmentades, aquests co­nills estaven condemnats a morir al cap de set dies Justos. Ara arribem a la pensada vertaderament geniaJ. Un dels dos lots el deixà intacte, a fi de comprovar els efectes ja cone­guts. L'allre lo t — més afortunat — el sotmeté a u n procés de salvació, injectà aleshores, amb la major pru­dència, un virus molt atenuat. (No s'oblidi, en tant, que el virus fix actiu no esdevenia mortal fins a l cap de set dies.) Els conills resistlsn el feble atac de la Injecció atenua­da i l lur cos es proveïa de defenses contra l'agent rabiós. ApIicA Pasteur injeccions cada vegada més intenses i passats els set dies reglamentaris els conills provinguts a^temps, comp­taven amb un exèrcit vigorós de de­fenses naturals que podien resistir l'atac formidable del virus més ma­ligne.

Els assaigs de vatunacló antirà­bica humana presentaren dificultats, degut, més que res, a l'alta morali­tat i els sentiments humanitaris rte Pasteur; els efectes curatius aconsu-guits en els conills, es repetirien Igualment en tractar-se de persones?

ü n jorn portaren a Pasteur un i n ­fant alsacià, Josep Meistcr, qui havia estat mossegat per un gos atacat de ràbia; sol·licitaren a l savi investiga­dor un assaig d'aquesta vacuna de tan falaguers resultats entre els seus animals de laboratori. Pasteur ha­gué de suportar la terrible l lui ta dels seus sentiments m é s íntims, entre la possibilitat de salvar la vida d'aquell infant o d 'avançar- l i l a mort amb el tractament; a precs dels assistents 1 davant d'un dictamen de l'Acadè­mia de Medicina, que considerà el cas de Melsler necessàriament mor­tal, assajà la vacuna. L'estat d 'àn im de Pasteur en els dies que durà ol tractament no és possible descriure'l; la vida de l'Infant, i el treball de cinc anys de lluita contra aquesta malaltia, estaven pendents del re­sultat d'aquest experiment... L'infant guar í .

No té limits l'emoció que sentiren els qui visquérem els dies d'aiquell memorable experiment. El món sen­cer, en assabentar-se del resultat sa­tisfactori de la prova, victorejà i ho­menat jà Pasteur, 1 resultat d'aquest entusiasme fou la creació de l'Ins­ti tut Pasteur de Par ís , per subscrip­ció popular.

D I L L U N S :

E l s H e t e r o d o x o s y a n l e e e s

per

J. B. Alemany

E l s e n y o r M a c i à , p e r a

c a ç a t v o l s , p r o m e t c o s e s

a p a g a r a m b e l s d i n e r s

d e l a G e n e r a l i t a t

Tothom recorda que fa uns quinze dies que el senyor Macià estigué a Les Borges, on l'enluslasme no fou pas molt gran.

Per tal d'atraure s la simpatia i els

laven de la situació política do la Unió, 1 mentre uns creuen aue ha de limitar-se a ésser u n orgJ.nisme de defensa, altros opinen jue si la Unió no actua políticament, no .xc^n-seguirà mai res. El grup que po­dríem dir del senyor Companys — o influenciat pel senyor Companys — defensa la tendència política, i cri­en honor de la veritat cal dl- ' oue molls rabassaires sospiten que al re­petit diputat esquerrà l i intprgssa més la força política dels rabnssai res que llurs reivindicacions. Els maliciosos creuen que l 'actuació po­lítica desdibuixarà la Unió da l'a-bassaires i dispersarà forces.

Tnmbé és moll comentat el fot que mentre l'Esquerra tolora la campa­nya dels rabassaires a les provín­cies de Barcelona i Ta r r agon í , no la consent a Lleyda i a Girona.

La nota més important de l'osperit d'aquesta reunió es que els rabas­saires tendeixen a formar un partit que, més que l'autonomia en rela­ció amb l'Esquerra, necessitarà aviat una independència absoluta.'

L L E G I U A L A P L A N A - *

I ' C A M P A N Y A

E L E C T O R A L

El segon assaig d« vacunació fou fet a l pastor Jupille, el qual, en trac­tar de protegir un grup d'infants, d'un gos atacat de ràbia, fou mos­segat i va ésser portat en estat gra­víssim al laboratori de Pasteur, qui també guar í amb la vacuna desco­berta (aquest pastor fou més tard conserge de l'Institut Pasteur).

El tractament preventiu contra la ràbia es va comunicar a l 'Acadèmia de Ciències, el dia Ï6 d'octubre de 1885, i el febrer de 1886 ascendia a 350 el nombre de persones vacuna-des. Eren 350 vides més salvades pel cèlebre Investigador francès.

• • • Entre el poble, el diagnòstic de rà­

bia topa encara amb una sèrie d'er­rors que és necessari combatre amb la major energia per les conseqüèn­cies fatals que poden ocasionar; en­tres altres d'aquests errors, el més ar­relat, sens dubte, és el que es refe­reix a la repulsió que la gent creu que sent l 'anlm.i l rabiós a l 'aigua

- (hldrolobia); d'aquesta creença os sol desprendre que si un animal beu, per aquest únic fet ja deixa d'ésser atacat de ràbia; llavors es dubta, no menys que dels dictàmens positius dels centres oficials destinats o aquests trebaJls d'toveetigiació. Cal remarcar que el gos rabiós no sent sempre aquest horror a l'aigua tan popularitzat, i únlcdment en períodes Ja avança t s de la malaltia es pre­senta una paràl is i de la regió farín-gia que impedeix la deglució.

Convé saber, a mé», per estar pre­vingui, que no són el gos i el gat els únics animals domèstics que po­den contraure la ràbia; entre ca­valls, bous, moltons, porcs, cobres, gallines, etc., s'han presentat també molts casos d'aquesta malaltia fu­nesta.

La ràb ia es transmet per la saliva dels animals infectats i les propie­tats infeccioses de la snüva poden presentar-se de tres a quinze dies abans de poder observar en l 'animal cap signo manifest de ràbia. A més, la bava o saliva d'un animal rabiós, en contacte de la superfície de la pell, si aquesta no presenta cap ex-coriacló o solució do continuïtat , no pot produir cap efecte nociu. Heus aci un exemple esmentat per Koce-voloff. relatat pel doctor Roig i Roig, cap del departament antdràbic dei Laboratori Municipal de Barcelona, en una conferència sobre la ràb ia que donà a l 'Acadèmia 1 Laborato­ri de Ciències Mèdiques de Catalu­nya: un gos atacat de ràbia envestí un gat í el bavejà sense mossegar-lo; el gat fugf i esgarrapà la mestressa, que volia amansir-lo. El gat sortí guarit del passat accident, pe rò la sevà propie tàr ia es contaminà la r i -bla i mor í . Aquest fet 1 altres que podria relatar ens diuen l'abast i la t raïdorla . d'aquest germen Infecció?.

Catalunya, amb la figura del doc­tor Roig 1 Roig, reali tzà una sèrie de comprovacions i assaigs de vacu­nació ant i ràbica en els gossos pr in ­cipalment, i féu, a més, una activa campanya en el sentit de practicar, com en altres països, la vacunació animal obligatòria-, anys enrera va ésser aconseguit, però per diferents motius, i a l mateix temps per nè-gligència de les autoritats, aquesta pràctica no a r r ibà a posar arrels.

El nombre elevat de casos de rà­bia que d'un any ençà s'obser­ven, és suficient per a donar un crit d'alarma, soUicitant el concurs de les autoritats 1 els tècnics perquè facin les gestions necessàries per a establir la vacunació ant i ràbica ani­mal obligatòria.

Rafael MASCLANS (Apotecari)

vots d'aquella població, en el discurs que pronuncià els va prometre una Granja agrícola dedicada a l'especia-lltot dels olis.

I , efectivament, complint aquella promesa electoral, al Butlleíi Oficial de Barcelono del dia 31 d'octubre pas­sat — quatre dies després d'haver sortit l a convocatòria d'eleccions—, es publicà un anunci de la Generalitat obrint un concurs per a adquirir una propietat rústica, al terme mu­nicipal de Borges Blanques, d'una superfície de deu a vint hectàrees, amb destinació a Granja comarcal agrícola, especialitzada en Oleiculta-ra i Elaiotècnla. Les proposicions d'a­quest concurs es poden presentar fins el dia 30 del corrent.

No tenir res a dir que a Bor­ges Blanques s'estableixi una Gran­ja olefcola. Aquella població s'ho té ben guanyat.

Però el que no ostà bé és que una concessió semblant es prometi per a caçar vots I que el concurs s'obri on ple període electoral i quan el senyor Macià 1 el seu Consell estan a punt d'acabar les seves funcions. D'això, en la política antiga, se'n deia «fer t e s^men t» . Nn ens pensàvem pas

que el senyor Macià volgués imitar tant en Romanones 1 els lerrouxistes barcolonins. Segons el decret de con­vocatòria dol Parlament català, el dia 6 de desembre el senyor Macià 1 el seu Consell «resignaran els sous poders.. /Es qne des del 30 de no­vembre, en què acaba el termini de presentar proposicions, fins el fl de desembre, hl ha temps de fallar el concurs? Evidentment que no.

ALxf, doncs, resulta una d'aquesf^s dues coses: O que el senyor Macià, per a caçar vots. promet coses a pa­gar amb els diners de la Genoralitaf. o, que el senyor Macià ha enganyat completament els veïns de Borces Blanques, font el simulacre d'anun­ciar un concurs que haurà de resol­dre's per un organisme renovat, que és molt possible qne no pugui com­plir aquella promosa.

Una cosa I altro són altament re­provables.

V A L E N C I À I C A T A L U N Y A

El Cenfre de Culfurà Val a i e n c i a n a

L ' e x e m p l e d e l ' Inst i tut d ' E s t u d i s C a t a ­

l a n s . - L ' e s p e r i t i l a l l e n g u a d e V a l è n c i a

El centre de Cultura Valenciana, creat per la Diputació «provincial» de València, l'any 19U, de manera deficient i equivocada, va a trans-Çormar-so completament: se l i do­n a r à esperit i idioma valencians, esperit i idioma que havien de pre­valer des de là seva fundació, per tal que la tasca do l'esmentada ins­titució cultural hagués estni eficaç, lògica i fecunda.

Abans de passar avant, vu l l fer una mica d'història de la ioiclativa i fundació del Centre de Cultura Valenciana.

En la sessió memorable celebrada per la Diputació «provinclol· de Va­lència, el dia 9 de j u l i o l de l auy 1913, es va plantejar el transcenden­tal problema- el diputat valencià en Joan Pérez Lucia, 'd i rec tor de «La Voz de Valencià», va proposar la creació dol iCentre de Cultura Valen­ciana».

Ja feia uns quants anys. ;iye un grup de Joves, amants de la Valèn­cia autèntica, i convençuts defensors I propagadors de la seva persenaü-tat, treballàvem amb entusiasme 1 desinterès, i en mig d'un la in •ntuble ambient d 'hostiütat o indlterèiiolo, per a despertar, en el camp de i s lletres valencianes 1 de la polí t ica regionalista, les adormides energies de la pàt r ia . I en la tribuna «pública, en el l l ibre, en la premsa, en els primers peri'idics polítics escrit? en valencià, 1 àdhuc en les eleccions, férem tot quant poguérem fer amb el noble f i de desensunyar l'esperit valencià, estlmulant-lo en e l sant amor a la nostra terra i a la nostra llengua, i convidant i encoratjant els nostres germans a coUaborar en la redemptora obra de reconstituir la personalitat valenciana amb el seu idioma 1 els seus propis drets.

Gran fou la nostra joia en assa-beniar-nos que a la Diputació «pro-víncial», corporació amb tots els v i ­cis 1 totes les malures d'una entitat raquilica i submisa, féu de cacics I d'aspirants a personatge, ru ïnosa de­pendència de l'Estat, un diputat de la terra proposava la creació d'un Centre de .Cultura Valenciana», una institució en la qual, com en l 'admi­rable . ips t l tut d'Estudis Catalans», es puguin formar unes generacions de joves — paraules de l ' imeíador — l'esperit dels quals klgui alimentat amb l'amor a l'esiudl, amb sàvlas 1 profitoses ensenyances, amb el tre­ball personal, conscient i profund en tots els ordres del saber, 1 especial­ment en lot el que es relaciona amb la terra valenciana, constituint una esperança legítima per a la pà t rU , l 'único garantia positiva d una veri­table i ferma regeneració.

I aquesta Institució de cultura fornal t.p futures generacions aptes i fortes d'esperit, s'havia d instal·lar, segons l a bella idea del seu inicia­dor, al Palau de la Generalitat, ca­sal de les antigues Corts Valencia­nes, l'amat fogar on encara es res­piren els antics cusotges», el vell ambient de la vida valenciana, amb Ics seves populars constitucions, no­bles costums i sàvies lleis.

El diputat valencià, en la seva pa­triòtica proposició demauunt la crea­ció del Centre de t u l t u r a Valencia­na exhortava la Diputació per­què ella, «que hanrla d 'ésser l'en-caríiació més genuïna ael p it-lo var lenclà i pot, estenent fraternal llaç do mancomunitat, recollir tots els anhels de la regió, cridant a un concert de voluntats I d'interessos les dues províncies germanes, pro­curi la formació de la nostra Joven­tut, preparant-la per a les lluites so­cials i inteUecluals. que són avui les lluites en les quals es Juguen i es disputen l'esdevenidor dels pobles...»

El problema que plantejava el di­putat senyor Pérez Lucia amb la seva proposició era, sense c-jp dub­te, el més patriòtic I trance.-deiual que de molts anys ençà s'havia iportat a la Diputació valenciana: Crear un «Centre de Cultura, a sem­blança del benemèrit «Institut d'Es­tudis Catalans», restablir i orpunt-zar tot quant es relaciona amb la cultura genuïnament valenciana, i reivindicar, depurar 1 enaltir c l nos­tre gloriós Idioma.

I aquell agrupament de joves amants de la pàtria valenciana i de la reconstitucló de la seva persona­litat donà a la idea cors, inteUigèn eia i entusiasme. • • •

Després d'un any i m ig d'haver estat presentada la patr iòt ica propo­sició per tal do crear el «Centre de Cultura Valenciana», la corporació provincial va aprovar definitivament el projecte de l'esmentada Instltu ció — U de desembre de 1914—; 1 pocs dies després, en sessió presidi­da pel senyor Martínez Aloy, presi­dent aleshores de la Diputació, que­d à constituït el tCentre do Cultura Valenciana. nomenat el Directori que l'havia de regir. • • •

Ometo el detall enutjós de la trista realitat amb la qual h a g u é da lluitar el benemèri t iniciador de tan lloable obra, fins arribar al moment que la Diputació va, finalment, apro­var el projecte. La desorientació la­mentable, la Insensatesa, la ignoràn­cia més depressiva, l'egoisme I l'en­veja, l 'es túpida ironia grollera, l'absoluta carència de patriotisme, totes les petites passions es conju­raren contra un tan magne projecte que havia d'honorar la Corporació que el creava i havia de donar dies de glòria a València, contribuint en «ran manera al renaixement de la llengua i literatura. 1 a la reconsti­tucló de la personalitat regional.

En poques paraules: la nova insti­tució no pogué ésser el «Centre de Cultura Valenciana, que anhelàvem.

fou el «Centro de Cultura Valen­ciana (I).

I , en aquells dies, vaig escriure contra el caràcter i l ' idioma impropis que es donaven a la nova institució.

«Abans de tot — deia — per da-munt de tot, he de fer una afir­mació ben categòrica \ ben concreta-, la llengua oficial del «Centre de Culturau ha d'ésser la valenciana, i no pot n i ha d'ésser d'altra. Del con­trari , com tota la cultura valencia­na — naturalment, perquè la pro­duïda en castellà o en altre idioma deixa, per aquest poderós motiu d'és­ser Integralment valenciana — s'ha manifestat i es manifesta sempre en la nostra llengua; 1, no essent ol lloc de residèaela de la institució el que ha de donar-li el nom, sinó la seva àn ima , ei seu esperit, no hi ha perquè crear un institut de cultu­ra valenciana; n 'h i ha prou amb ia formació d'un ceptre d'investigacion* l i teràr ies , històriques o arqueològi­ques, o d'una entitat cultural, en cas-lellà, com d'altres n'ht ha. i per no res serveixen...

E l .centre de Cultura Valenciana, ha d'éseer una institució que asse­nya l i un pas decisiu en el renaixe­ment de la regió valenciana i en d reconeLtement de la seva personali­tat, dedicant-se a restablir i orga-niiz.tr tot el que faci referència a cultura ganuïnament valenciana; i com que l a base de tot és la llengua, no cal d i r quo és la valenciana 1 no cap altra la que s'ha d'adoptar. Una institució de cultura castellana a F i l i . pines o a Puerto-Hlco, per exemple, que t ingués com a llengua oficial l 'anglès, fóra una aberració.

Altrament, no es tracta pas que el «Centre de Cultura Valenciana, es constitueixi de le manera que r» ' ' -cepti la maíi.riA, 1 hi- permeti l'am­bient; es tracla de doi:ar vida n üí·n determinada institució de cultura, 1 aquesta ho d'ésser, segons la idea iniciadora, valenciana, valenciana en el més ample sentit de la paraula, valenciana en l'esperit i en la llen­gua. En la societat i en els pobles, són Implantades moltes reformes, i es creen institucions que no és una majoria que les demana, però que després s'Imposen per la veritat de l lu r esperit, per la bondat de llurs ensenyances 1 pels beneficis de llurs fruits.

(La limitació .provincial , que s'ha donat a l .Centre de Cultura Va­lenciana, és una altra lamentable equivocació. La cultura d'un poblo no pot estar equiparada a la conces­sió de camins veïnals . Els beneficis del «Centre de Culntra., s'han d'es­tendre a tota la regió valenciana. Els col·laboradors dol «Centre, s'han de cercar a tota la regió, i encara en les terres de la mateixa llengua: el contrari, és crear una nova depen­dència de la defectuosa Diputació •provincial. , i restar vi ta l i ta t i ex-pandiment a la naixent inst i tució de cultura.

Es indispensable corregir errors l emprendre amb seny I sanes orien­tacions l'obra magna i regenerado­ra. Edifiquem sobre veritables 1 sò­lids fonaments. No construïm febles I pintoresques barraques de fang i palla ta pròpies d'aquest t r iv i a l ambient que ofega avui l ' àn ima valenciana. Una inst i tució de cultura en altra llengua que no sigui la nostra, no mereixeria n i el respecte que es té sempre a tota manifestació cultural aliena..

MiQun. DURAN

La veu de la Rambl a

Diver t imenf? Esperàvem que els nostres coiiiím-

tricis no haurien calgut sota les ur­pes del .yo-yo», innocent en apa­rença. Perdoneu-nos aquesta gaire­bé imperdonable ingenuï tat . Oblidà­rem que només poden existir pet is nuclis selectes. La resta de la hu­manitat es mou a l ' impuls d'unes lleis generals, sense aturar-se p*r a reflexionar la conveniència o io-conveniència del moviment. I diu"ii que precisament en aquesta inèrcia es deu la felicitat senzilla, la fel: i -tat closa dintre de la mateixa felí' citat. Tot és possible. Pe rò ens seru-bla una mica trist i potser fins i :o' una mica grotesc que la felicitat dfll* homes pugui susteutar-se en els mu-viments rotatius d'uu parell de peti­tes circumferències lligades a uu cordil l .

Asseguren que el constructor d'a­questa Joguina — constructor, no in­ventor — ha guanyat molls diners. Ho deplorem i no per ell , sinó p*i3 compardors. Cada comprador de «JO-yo . ha adquirit I adquireix el tema infaUlble de no pcnsvtr. Amb el .yo-yo» a la m à i amb la mi­rada fita a les dues circumffcTín-cies que descendeixen l es remun­ten amb rapidesa, l'home perd to iM aquelles virtuts que l i fon tolerables els defectes i només conserva aquells defecte» diflclte d 'ésser suportats sense les virtuts. L'home, amb ol «yo-yo . esdevé un inconscient, un ésser inapte per a dircernir. un cos des­posseït de l 'ànima. D'ell n o m í í n resta la carcassa dominada por l'oh-sesslonador delit de coropenctrar-se amb el moviment del parell de dr-cumferèncles.

«Tothom Juga al .yo-yol., vocf-ferava un venedor decidit a desfem se de la mercaderia. Potser sí. pot­ser tothom Juga al «yo-yo-. Ea le-poca ^yo-yolsta», l 'època de la ne­gació, l'agoíracló «1 cretinisme ^J pena de roostat-ir que. en gen^ !-per a dominar els homes n 'hi W» prou amb dos trossos de fusta 1 un bocí de cordin.

»• — Dissabte, 5 de novembre de 193a L A V E U D E C A T A L U N Y A

N O T E S

Observatori Meteorològic de la ünl-versilai de Barceiona. — Dia 4 de DOvombre de 1933.

Hores d'observaclO: a les" set, a Its tretze l a les d i v u i t

Baròmet re a zero 1 al nivell dei mar. MiUimetres: TWa, W l . T & i A MiHIbnrs: 10ÍT3. lose1?. lOSOM.

T e r m ò m e t r e a l'ombra. Sec: 151», W8, 164. Humi t 13'2, 15'4. 15"?.

H u m i u i icentèslmes de saturació); 80. 77. 87.

Vent. Direcció: Calma, S.O. Calmà. Velocitat: 0. 2, 0.

Estat del cel: Q. cobert, cobert, ne­bulós.

Classe de núvols ; Sl-cu; Al St, Sl cu Nb, St; Al cu. St.

Temperatures extremes a l'ombra. Màxima, WZ; mlhlma, 13'4; Ídem prop de terra: H ' l .

OsclUacló termomstrlca 5'8. Tem­peratura mitjana, i*! -

Observacions particulars Boira. El director: E. Alcobé

- C o l m a d o s S i m ó

Salmerón. 54. Av inyó , 16 Pasielg de G r i d a . 75, i Corlt . «SZ

Oll i port d'oliva de les comarques d'Urgell I Baix A r a g ó

B a i x a de preus Aval. a les 9'27. en l 'exprés de Ma­

drid a r r i ba rà a aquesta capital el director general de Telecomunicació, senyor Sastre, acompanyat d'alguns caps de la Direcció general, de pas cap a Palma de Mallorca, on ha d'inaugurar-se la nova instal·lació d'aquell centre de TelègraH.

— Fosfo-GIico Kola Lecltlnat, cura debilitat B. Domènech, Ronda de Sant Pau. 7L

EI Ministeri del Treball ha deses­timat en totes les seves paris el re

i curs interposat per l 'Agrupació Pa­tronal d'Entitats del Ram de la Fusta 1 altres associacions patronals de Barcelona. 1 ba confirmat l'acord pres pel Ple del Jurat Mixt . da data 23 de juny del oorrent any, q-Je re­gula la í o rma d'execntar l'article ià de la Llei de Contracte de Treball, sobre vacances retr ibuïdes.

Vist el qual, el Jurat Mixt va pren­dre l'acord, en el Ple celebrat ahir. d'assenyalar la data del 15 dei ucr-rent al 15 de febrer, per « fer los vacances retribuïdes, corresponents

a l 'any 1932. donant compliment als acords confirmats per la dita resolu­ció ministerial.

Amb el fi d 'evitar possibles multes, els amoo vénen obligats a recollir de la secretaria d'aqnest Jurat, carrer J. Anselm d a v é , 4, primer, segonn. un imprès que se'ls ficlll inrà junt amb les inatrutuMins del ca«.

—Per • comorar a bon preu aneu a is Joieria MogrüM • Tallers, 41 Joies veritable ocas ió

Relació dels objectes extraviats als au tómnlbus de la Companyia Gene­ra l d 'Autómnlbus de Barcelona. S. A.. durant el mes d'octubre úl t im, els quals es troben als dipòsits de la Companyia. Luchana, 99, a la d!*; posició de les persones que acreditin que són de l lu r propietat:

Dues gorres mil i tar . 6 específics. 7 claus, unes espardenyes, una bobina radio, 18 moneders, unes mitges, tres quantitats de diner, una palanca de ferro, 7 clauers amb claus. 4 paque's Impresos, un paquet polvos cola, nna capea 1 3 paquets polvos, 2 rotllos de paper, un paquet cigars. ï l l ibre­tes notes. 8 bufandes, un aparell elèc­tr ic, 3 sabates, 5 fiambreres, una gor­ra, 3 petaques, u n banyador, u n im­permeable, un tap roda automòbil , 6 llibres, dos vels. 2 pulseres. una Jo­guina, 3 cinturons, una capsa pin­tura, un Uapls amb un mocador, 4 metres, una ploma estilogràfica, una cacerola amb u n mocador, fil 1 suro per a pescar, cordó elec-icltat, un -* allcates, una pipa, alguns troços de te la S saca, u n paquet caramels, an tros glassa, un oabàs, una ampo'Ia an í s , un model fusta, una pell, una figura metall, un cistell, 2 bruses 1 una ampolla l íquid, un capell, una tovallola, una ampolla amb líquid, u n rodet fil, nn envàs per ol i amb un mocador. 8 mocadors, una funda coixinera. 2 garrafes, 4 pòlisses asrc-gurances. una boina, 8 vestits, un pquet cordes un paquet pintes per a paper, una pistola alarma. 2 inter­ruptors electricitat un paquet mag­nèsia, una capsa amb tubs vacuna, una cartera amb fotografies, nn pa-«piet eines cirurgia, un ganlvetet. un t e m o , un plànol , i ampolles mostres ol i , tm tros tela, un estoig ulleres, nn paquet roba. un cànt i r per a ol i I 4 clixés fotografles.

Avui , dissabte, t indrà lloc al Coliseu Porapeia l a festa do la Mecnn -iuafla. organitzada per Eureka. Durant '

festival tindran lloc diversos atrac­tius i la proclamació de damlseUa Mecanògrafs, per u n competent Ju­rat (Tartlstes.

- E I . MILLOR P U GANT, U N O ES-'AÍÏOL. l'S ptes. farmàcies. Diposi­

taris: C la sés i jnlià. L A Y E T A N A . 17

Demà. dtumenKC. els «liui. . i ex-alumnes de l 'Acadèmia Gracl'nca faran una excursió cul tur»! al Mo­nestir romàn ic de i an ta Maria 'le l'Estany.

El senyor Joan Codina Pulgsaulens h i d o n a r à una conferència, en la qual h i s to r ia rà la vida dal Monestir du­rant l'edat mitjana. A la tornada es p a s s a r à per Vlch. per aprofitar la visi ta a les cèlebres pintures d'en Ser t

F a r m à c i a D r . M a s ó • A r u m i M e d i c a m e n t s , p u r i s s i m s

E s p e c í f i c s - R b l a . C a n e l e t e s , !

Agrupació Catalans d'Amèrica con­vida els ex-som del Centre Català da Rosario de Santa Fe a una re­un ió que t indrà lloc demà, diumenge, de dotze a una dei mati, a l'estatge social. Ronda Universitat 1. primer, primera.

T t e t o s t a u p a r a t M l a

popular en homenatge al Consell Fe­deral.

En un magatzem de gèneres de punt propietat de Joan Baptista Coll, situat al Passatcre dels Banys, es cc-meté un robatori. Els lladres entra­ren pel magatzem del costat que està per llogar, i van endur-se'n gèneres per valor d'alguns milers de pesse­tes.

- M e l m e l a d e s R e n é La policia posà a disposició del Jut­

jat de guàrd ia Antoni López Otal (a) cXino>, Joan Antoni Sastre Marto i Joaquim Duarte (a) «Niflo·, com au­tors de la sestracció d'una ploma i una quantitat en metàUlc propietat de Joan Alberti, al carrer de Ma­llorca.

Els detinguts estigueren a casa del senyor Alberti amb el pretext de fer unes compres i s'emportaren tot el que trobaren a mà .

-MARCS-6RAVATS-RELLEÜ3 Joan Serra - Canuda, 33 Dle. 5 0/o als subscriptors de L A V E U

Don Benet Gonzàlez Perojo, que anà a la muntanya de Montjulch a filmar una pel·lícula al camp de ten­nis del dit parc municipal, deixà l'auto a la porta de la pista i 11 fou sostreta una reda de recanvi mentre estava filmant la peHicula.

A la casa número 81 del carrer del Comte del Asalto, pis tercer, prime­ra porta, es suïcidà d'un tret al p i t Francesc Vizcalno Rubio, de 83 anys. solter 1 d'ofici litògraf. habitant al carrer de Muntaner. 115, primer.

La citada casa ès una pensió on viu Manuela Alonso Rodríguez, de 19 anys, soltera, amb la qual Francesc Vizcalno havia tingut relacions amo­roses que feren interrompudes fa nn any.

El Vizcalno es presentà a la cita­da casa i pre tengué rependre les re­lacions i ella s'hi oposà, 1 llavors, ell. desesperat, féu ús de la pistola per a suïcidar-se.

Als crits que donà la mestressa de la pensió hi acudi nn guà rd ia d'as­salt que donà noticia de l'ocorregut a la delegació del districte.

El suïc ida fon assistit a la casa de socors del districte de les Dras­sanes i traslladat en gravíss im estat a l'Hospital Clfnlc.

El Jutjat es personà immediata­ment a l'hcspltol per a rebre decla­ració, cosa que no pogué efectuar a causa de la gravetat del seu estat

X o c o l a t e s R e n é Visità el governador c iv i l el coro­

nel de seguretat de la g n à r a i d ó de Madrid senyor Xjihoz, que es troba a Barcelona amb motiu de l a mort del seu germà don Cruz Lahoz, cap de la sessió d'Eixampla de l 'Ajunta­ment.

Demà. diumenge, començaran les festes de la F. de J. C. de C , a la barriada de Santa Madrona, amb un concurs a benefici dels poWes.

Dijous, divendres 1 dissabte, hl h a u r à conferències soclal-apologètl-ques. a càr rec dels doctors Ramon Roquer Vllarrasa. Feliu Treserra 1 Llach, 1 Carles Cardó, 1 diumenge vinent hi hau rà repartiment de bons als pobres, esmorzar de germanor, presa de posessló del local destinat als fejoelstes, I sortija 1 elevació de globus pels avantguardistes, exhlol-cló gimnàst ica , audició do sardanes per la cobla «Empòrlnmt. i dinar

T I M O N E D A S A S T R E

R e b u d e s Ics darreres no­vetats per a la present temporada T a r d o r - H i v c r n

Muntaner , 12, entresol. Barce lona - T e l è L 33494

- o o o -

R E L I G I O S E S SANTORAL

Sants d'avui i Sant Zacaries 1 San­ta Isabel, pares de Sant Joan Bap­tista; Sant GaUalio i la seva esposa Epistema. mrs.; les Sagrades Relí­quies als Bisbats de Solscna 1 Tor­tosa.

Sants de d e m à : Sant Sever, m r , fill 1 bisbe de Barcelona: Sant Lleo-nard, conf.; Sant Feliu, mr., 1 Sant Feliu, monjo.

Quaranta hores: Avui , a l'Espe­rança.

NOTICIARI Demà, a la Miraculosa (Calàbria,

.-•9. entre Diputació 1 C de Cent). Adoració nocturna: Avui , torn de

la Mare de Déu dels Desemparats. Demà, torn de Sant Francesc d'Assls.

—Demà, diumenge, predicarà l'ho-mll la a la Santa Església Catedral Basílica el Dr. don Josep M. Llovera, canonge.

—Per a les atencions del Comitè Diocesà de l'Escola Catòlica s'han rebut les quantitats s egüen t s : Una senyora, i pessetes; un benefactor (Cultural), 85; marquesa Vda. de Monsolls, 1000; Montserrat Mitjà, 26; un benefactor. 5; per conducte del Rnd. F. Cafils, 100; una serven­ta, 25; una catòlica. 60; Pere Comes, 2; marquesa de Sant Ramon, 800; Joan Garrió, 5; D. C , 25, i F. P., 6.

S'admeten donatius a l Secretariat del Palau Episcopal, a les redaccions dels diaris catòlics i a les llibreries •Hcrmlga de Oro», •Sublrana> 1 «Po­liglota».

— Ha mort el reverend rector d'O lesa de Bonesvalls, reverend Josep Es­teve Mnssana. Nasqué a Les Gunyo-les el dia 88 de febrer de 1887. Cur­sà els estudis de llatí a la sucursal de Vilafranca, i l a resta al Seminari diocesà. Fou ordenat prevere el dia 20 d'octubre de 1918. Exercí els se­güents càrrecs: vicari de Monjos, f.e Corbera, de Piera 1 Albinyana; ca­pellà de Les Pesses; ecònom de Santa Oliva, Olivella 1 Jafra; fou nomenat rector de la par ròquia on ha mort. el dia 86 de desembre dé 196*.

(A. C 8.) — Retornat dels seus viatges a Ro­

ma, amb motiu de la visita «ad l l m i . na>, han passat per aquesta ciutat saludant el nostre venerable prelat els bisbes de Jaén, Màlaga, Segòvia 1 Burgo d'Osma

— El dia 84 del passat octubre l l iu­raren l ' àn ima al Creador dues Ger­manes de l'Institut de Religioses Ter­ceres Franciscanes de la Immacula­da Con ipció; la M. Maria de la Cron Torrentó, a l Col·legi de Gelida als 80 anys d'edat 1 56 de professió religiosa, i la Germana Carolina Ba­llester, al Col·legi de la Garriga, «Is 80 anys d'edat i 48 de vida religiosa.

— Ha sortit el número de «La Sem­bradora., corresponent al mes de nr.-rembre, i hom prega a les delega­des i presidentes dels grups, que pas. sin com més aviat mi l lo r pel loc i i central a recollir els exemplars que els corresponen.

—A Girona 1 a l'edat de 64 anys, ha mort Sor Josepa Cav.rondo Lizaranzu. Superiora general de les Religioses filles de Sant Josep.

—El d iar i tarragoní «La Cruz- ha publicat un interesant extraordinari dedi at per complet a glossar la per­sonalitat de l'IUustre historiador mos­sèn Sanç Capdevila.

xHa sortit el número de «La Hor-mlga de Oro» corresponent a la pre­sent setmana amb un sumari molt atractiu.

—L'administrador apostòlic d'Ei­vissa, bisbe de Selynbria. P. Salvi Hulx, ma rxa rà un d'aquests dies a Roma amb l'objocte de practlcar la visita «ad l lmina ' .

—Està malalt de mirament a la res idència de CarmelitOü d'Olut el P. Carmel Sarroca.

—Es a Barcelona el senyor bisbe de Màlaga.

—El bisbe de la Seu d'Urgell doc­tor Guitart, que ha passat uns dies a Barcelona, ha marxat a la capital de la sevo diòcesi.

—Ha sortit nn quadern que conté el programa de les festes que del 6 al 13 dei corrent celebrarà a San­ta Madrona la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

CULTES —Parròquia de Sant Josep Oriol. —

Demà. diumenge, hi h a u r à misses a les hores de costum. En la de v u i t amb motiu d'ésser el darrer dia del Novenari d'Animes, hi hau rà Comu­nió general amb plèt lea preparatò­ria pel Rnd. P. Càndid Rlncú. Assls-

C A R T E L L D ' E X P O S I C I O N S

S A L A P A R E S mwrxot s

Exposició da la Subhasta d'Ari dels dim 11 i 12

G A L E R I E S L A Y E T A N E S CORTS CATALANES, M3 Exposició da pinhira da

R. PALMEROLA ROMEU, AGAPITO CASAS ABARCA, V. RINCÓN, ADOLF FARGNOLI, PERE MAYOL, GIMENO

S A L A O A D R I N A S MOBLES MODERNS - DECORACIÓ

DIAGONAL 4*0 Mobles moderns 1 Objectes d'ari i pintures

da lat millors lirmas

Exposició pòstuma d'ANTONI GELABERT

S A L A B U S Q U E T S PASSEIO DE 02AC1A, M Pintures i eauaral'lat de

Dominec Solar, mobles i objectes d'ari S YRA

DIPUTACIÓ, HI (enlr. ?•«>'•] d» Grtcle I Cl.m) Exoosieii de Carlalls

da) coneur. de 'L'Opinió' S A L A G A S P A R

CONSELL DE CENT. J2S- TELÈFON IMW (enlre Belmet I Rambla Celaluny·) Mares - Gravels - Motllura»

Exposició col·lectiva d'obrat tríades d'arlislet catalans: Mas i Pontdevila, Meifren.Galway, A. de Ferreter, Vile-Puig, Borgnos, Ga!olr<, Surit, Guinari,

Arial, Ferré i d'allr»»

M O N T F A L C O N PtAÇA CUCURULLA, I I BOTEM, 4

Quadros - Relleus - Tapissos - Gravats Marcs - Molllurat

G A L E R I A E M P O R I U M PLAÇA CUCURULLA. 1 I BOTERS, 4, PRAU

(Aellc local de la LMga RagioMlblal Exposició de pintura moderna i antiga

Saló d'ariitias independents Exposició da pintures d'Albert Fetsiar

Dilluns vinenli presentació de I aquarel·lista alemany Albed Teicbmen

Antiguitats i mobles de luxe

• L E S A R T S ' Quadros i marca Duran i Bat, 5 "Cinc pinton'i Josep Campillo, Francesc Ortiz, Ramon G . Oilaga, Guillem Soler,

Solóboyls Vidresi Ferrer, Parft

G A L E R I E S V A L E N C I A N O PLAÇA MACIÀ 10

SALO PERMANENT Obres de Borrell-Nicolau, ClarA, Casano­ves, Dunyacb, Labarta, Maiiol, Pruna, Mas-sot, Pidalasarra, Nogués,

Exposició PIDELASERRA del S «119 de novembre

t iran a aquest acte els socis de l 'A­postolat de l'Oraciú, per tenir en aquest dia l l u r Comunió general re­g lamentà r i a . La de les deu serà can­tada.

Tarda, a les tres, catecisme: a dos quarts de set, funció mensual de l'Apostolat de l'Oració amb expo­sició del Santíssim. Seguidament se celebrarà la funció del darrer d'a del Novenari d'Animes, amb sermó a càr rec del Rnd P. Càndid Rlncú, C M. F. Després hi h a u r à benedicció I imposició d ' indulgències a cbjectes religiosos, 1 acabarà amb una absol­ta general.

—Lliga Pamxiala l de Perseverança de Santa Anna — Demà, diumenge, a les vuit del m a t í 1 a la parròquia major de Santa Anna, celebrarà aquesta Lliga la missa de Comunió mensual, amb plà t ica p repara tòr ia a càr rec dei «eu director Rnd. Dr. Ramon Balcells. Pvre. Durant el sant sacriflei es cantaran els càntics d'e­xercicis.

Seguidament, 1 a la capella del claustre superior, t i n d r à lloc la re­glamentàr ia reunió.

—Basílica de Santa Maria de la Mar. — Demà, diumenge, la primera missa tindrà lloc a les cinc. 1 des­prés n 'hi baurà cada mitja hora, de sis a dotze. La de les vuit serà de Comunió general per a l'Associa­ció de Filles de Maria, i farà la prè­dica preparatòria de rbomi l l a ei se­nyor ecíinora. A les dotze. Instrucció doctrinal.

Tarda, a les tres, catecisme. A dos quarts de set, funció del novenari d'Animes: rosari, estació, exercicis de la novena, sermó pel P. Francesc

Segú, de l 'Immaculat Cor de Maria, I i cant de Lamentacions.

El novenari d'Animes continuarà celebrant-se. a la mateixa hora, fins el diumenge dia 13.

—Església de Sant Sever. — Cul­tes en honor del Sant titular Pa­tró de la diòcesis de Barcelona. —

Dia 6. A les deu. la capella de música de la Catedral Basílica, d i ­rigida pel mestre don Josep Sanchc Marraco. can tarà la missa en sol del mestre Forns. Glossarà les glò­ries del Sant el Dr. Pasqual Llópez Pomaes, degà de la Catedral.

A la tarda, a dos quarts de sis, rosari, exposició del Santíssim, cant de! Trisagi. exercicis de l'octavart I sermó pel P. Joaquim Seguí, Sch. Pies. Acabarà amb el cant dels goigs i adoració de la relíquia.

El dia de la festa principal, visi­tant l'església, en la forma acostu­mada, podrà guanyar-se indulgèn­cia plenària. Se celebraran misses a les set, vuit, nou i onze; en la pr i ­mera, aquest dia i els següents, es practicaran els devots exercicis . de l'octavari.

—La Colònia Morellana Catalana cs complau en invitar els morellans tots 1 devots de la Verge de Valli-vana a l'oflei que es celebrarà (fiu-menge a les 10 dal mat í , a l 'església dels RR. PP. Escolapi» de Sant An­toni en sufragi de les ànimes dels socis, cooperadors 1 benfactors di ­funts. Hi h a u r à ofertori 1 plàtica allusva a l'ecte pel morellà P. Ju­lià Centelles, Sch. P., secretari pro­vincial 1 conciliar de la Colònia

—Parròquia de la Concepció. — Cursos de religió 1 moral.—Primer: Per a senyores 1 senyoretes: Els di ­mecres 1 divendres feiners, d'un quart de cinc a les cinc. Les classes començaran divendres. El professor és el Dr. Joaquim Masdexesart, bene­ficiat d'aquesta par ròquia . L'obra de text «Curs de Religió, d'E. Po-l ldor i Castellano.

Segon: Per a senyors: El mateix professor d o n a r à un curs per a se­nyors els dimarts i dijous femers, do vuit a tres quarts de nou, en llengua catalana. Ll ibre de text aRe-ligión y Morala, de J. Bonatto.

Tercer: Per a senyores i senyore­tes en ca t a l à : Dimecres i divendres feiners de dos quarts de vuit a un quart de nou. Professor el Rnd. Mar­cial Martínez, Pvre. Obra de text E. Polidorl.

La matricula és gratuita. Per a Inscriure's, al despatx parroquial.

—Hospitalitat de Nostra Senyora — Demà, diumenge, es celebrarà

a la capella del Palau Episcopal la missa de comunió mensual per a se­nyors brancardlers.

- L l i g a Espiritual de l a Mare de Déu de Montserrat. — Agrupament dels Josepets. — Ela socis de la L l i ­ga residents dins de la demarcació parroquial dels Josepets, han consti­tuï t Agrupament parroquial.

Així, doncs, l 'oració pública per a l bé de la Pà t r i a es farà també des d'ara cada diumenge en aquella par ròquia amb la visita espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Es, per tant, amb la joia de veure com creix 1 amb les mateixes paraules per la pau l prosperitat del nostre poble, que la Junta de la Lliga us convida als actes religiosos que amb motiu de la constitució d'aquest Agrupament t in­d rà lloc a l'esmentada par ròqu ia diu­menge vinent. A les deu es can ta rà , alternant amb el poble, la missa «Cum Jubilo, en la qual predicarà la homi­l ia el Dr. Josep M. Llovera, canonge de la Seu. Acabada la missa es farà amb solemnitat, la Visita Espiritual, i seran cantata el Virolai 1 la Salve.

—Per al dia U de nocembre s'anun­cia una altra tenda d'exercicis per a reverends sacerdots a càrrec dels RR. PP. Eduard Fabregat i Joan Ar­qués. L'acle del primer dia serà a les 10'30. Acabaran el dia 19.

—Organisme diocesà de l'Obra dels Exercicis Parroquials. — Avui. dis­sabte, a dos quarts de vuit del ves­pre, es d i rà una part del rosari per a les necesltots de l'Obra.

Diumenge l'Organisme farà la v i ­sita oficial a la Lliga Parroquial de Perseverança de Sant Josep de Ba-dalcna.

La tanda oue aquesta «t f lWM s e s t à celebrant a la Casa Sant Jo­sep (Bonanova) acabarà diumenge a les vuit, amb els actes de consue-tud,

—Exercicis Espirituals per a reve­rends sacerdots fCasa Missió de Vlch). - Per al dia U del corrent s'anuncia una altra tanda ^'exercicis eepiriluals per a reverends sacerdots a càrrec dels reverends PP. Eduard Fabregat i Joan Arqués. L'acte del dia primer serà a dos quarts d'onze. Acabaran el dia 19.

B a n c o H i p o t e c a r i o de E s p a ü a Casa C e n t r a l e n Vlairid, Paseo dc R e c o l e t o s , 12

Servicio Técnico-A I ninistrativo en isrcsldna, Plaza JatalafU, 9 PRESTAHOS H P O r S 3 \ < I 0 3 i n ir tUíbles lo 5 a W a B o i sobre fiaCM nliticas, urbanas v casas en

construcciòn. hasta el o c l l i i i •» i ••. )• co i ra :u l ta l i s res n u ï s a r l a s total o parcial nante «n cualquier •nomento y libres del i apuesto de utili Jades.

P R à S P A M O S 3 - i ? E 3 l \ L i 3 « r a i l f o i m t a le Is C o m t r u n W i ea ta^aloíl a tres a.las l e p lazo realizdndose : i j e ie ra l al e i u r m/ert i la ea la « r i el 25 w 1)1 le! i r e i imas to

E U S m DE C à O U L \ S U P : ) r · : : \ R I \ S \ L P ^ n m , w v i l i ' j a U i . rianan caràc te r de Efe:tos puolicos, cotizableí c i n o vaUre i lel i i l U u . D IV i i i - 1 í > SJ.-'<i J J \L.PE { \ : i . M i - I-VP J {l"A>1 F i S E N S U C O I I Z V C I O ' l . M J J l i T A ' í r i L V S i J f i J i v i J t i i S M C 4 J i I V V f U / U v j J i - 'AIS Es -tàn çraranlizadas por f i n i r à s l i i p o t a m soar i t i i u u l a r a a : ! s a j j r i gràcil / a r a v a l U i a i ni> Jel Joblc del capital Je las lulas ea : ircula:ión < :o i a r K i u u lal :« n u l i i : i a i M l * r i t a f v a s . S j l i c i t a j i folletp.

Lasof i í inas Jal Ser/icio r i c m c a - X l n is t ral ivo e i ia r ia iana wsilaa al c o t t i l o C ï 3 J L \ S H l P O r i M -RIAS Jel 6 y t ' i J a l n cm, m f a r n u r c r a a U ' i i U i n H s u k i u Is t t í n k a t » \ l i i t la j r j ü u 11 / el Nesfo-c la lo Je V n l e r a n i í n t o s i • u >.• n : s . r n ! - l> n » i i i i : o aa l ; l r i l , r e p r a i í uara ujJ.i.icí , j j J jr y GRA* TUITAME'JTE a los sertores clientes quejo sollciten.

Préstarnos realizaJos hasta 31 de Jície.rüre 1331 . . i . q . . . millones Corresponien a CatalurU 395 > Cédulas en circulacíón en 31 iícíe nbre de 1331. . 1.310 >

B E O L 4 U 76 ptes.

T a p i s s e r i a " B H A V o T A L L E R " \ S T I M S S . 8.

EXPOSICIÓ I V c D A : ASTU UgS, 7

5utaqucs - Fondes - Cortinafg,

Actualm·nt per a renovar el mostrari«. iqulda una iiiiporiani pa r t a de bmaquej

E L C I N E M A

E L BALANO DE LA UFA La UFA ha publicat el seu balanç

de temporada segons el qual ha gua­nyat en el darrer exercici més de dos mi l milions de marcs.

El dividend acordat a repartir és un 4 per 100.

LA PUBLICITAT DELS FILMS En la .Cinematografia francesa» P.

A Harie ba publicat un article molt interessant. El director d'aquesta important publicació professional reconeix que cada dia apareixen re­vistes 1 més revistes dedicades al cinema que immediatament troben anuncis de les cases llogateres per a sostenlr-se. Això fa que es pregunti sl les casos llogateres dediquen a amiest afer un capital Inesgotable. «De cap manera — d i u Harle—. E l que h i ha és que la publicitat que es dóna a les publicacions no repre­senta nl la dèc ima part de les quan­titats consignades per al l lançament d'un fllm.'

ELS CINEMES QUE TANQUEN Han tancat les seves partes 165 ci ­

nemes als Estats Units durant el mes de setembre. UNA CONFERENCIA INTERNACIONAL

A Roma ha tingut lloc una Ccnfa-rència Internacional de Drets d'au­tor.

En aquesta conferència s'ha par­lat llargament dels drets d'autor aplicats al cinema.

NOUS CONTRACTES M . G. M. ha contractat per un any el

realitzador Geza Von Bolvary i el mestre compositor Robert Stolz.

—Fox ha contractat Eric Ven Sta-heim per a la filmació d'ona peSf-cula en la qual intenvlndrien LUlan Harvey, Pola Negri 1 Henry Carat.

FILMS ACABATS DE PRODUIR Joe May ha enllestit «Viatge de

noces, amb Albert Prejean 1 Briglt-te Helm.

—Paul Czinner ha presentat «Me­lo» editat per Pathe Natan.

—Benno Vlgny, sota la direcció general de Ggimier, ha presentat «Bariole».

—Tobls ba presentat «La femme nus».

—Marc AUegret ba l lançat a l'es-

•«cuammmmtimamamumwammmmmimmwmmmumummmwuMmmmmm

Després de la t r i o m f a l p r e s e n t a c i ó a la s e s s i ó

S T Ü D I O C I N / E S d ' a h i r

[| terror del hipa (SCARFACE)

serà presentat A V I A T al públic en sess ió ordinària

pels ARTISTES ASSOCIATS

al

T í v o l i

trena «Fanny», continuació de %u rius». 11

UN HOMENATGE Ha quedat constltuida la conii}.

organitzadora de l'homenatee <, tributa a l director gerent de u i T panc American Fi lm. S.. A., don man J. Cinnamond. La Integren «í senyors següen t s : don Enric nt&l don AL'red Alentorn, don Galeià h dalgo, don Joan Brotóns, don Molino, don Miquel VaUcorva i T ! C. Gctarredona. 00,1

Ei dit acte acte t indrà efect* « dissabte, dia 12. a les dues, , i J? taurant del Parc. El preu dah (i quets és de 15 pessetes.

Els encàrrecs poden fer-se als niem. bres de la Comissió organitzador Avui: ^

Al Collseum, el film mount «Damet de presidh Sylvla Sidney. w

Inaugurac ió de temporada l'UrquInaona. Estrena de iMati Harls, per Greta Garbo,

Dilluns vinent: Estrena al Catalunya del Bla

opereta fVlotòria | el sou hint^

C o m m o v e d o r a !

A l · l u c i n a n t !

S Y L V I A

I D N E Y

en

D A M A S

ens mostra les doloroses tragè-dieu que s'amaguen per sempn darrera els murs sense llum it

les presons Eaun film PAKAMOUNT

U R Q U I N A O N A

Avui, dissabte, a les deu de la nit; E S T R E N A EN SESSIÓ DE SAU

J / i

A BENEFICI DE n N S U U I SOCIAL,

DE SORDQ-MUDES

ü o o > o < o c > o o < i > o o o c

lAVÜELTi

MUNDO CON

Un film d'aventures I fantasia, més que la simple narració d'un viatge EXPLICADA E-i CASTELLA

J a q u é a l R e y Una comèdia en la qual campenen la irunia I l'hu^nonsme

Hrodució francesa RKO-.<adio Hctures Per E M I U E CHAUTARD. PAULINE ÜAROiN i F. íA Ç O I S E ROZ.W

Un .menfssim programa dels ARTISTES \ S S O . IATS

T U B S E S P E C I A L S P E R

A B A I X A N T 5 D ' A I G Ü E S TiLEF. 20768 C C C A l · l A S A. C A h U D A 2 BARCJLOHA

•••/.

m m

« O C ^ A M ^ M L i A l m . A . . T E E S T A B L E R T E S S U C U R S A L S I D I P Ò S I T S P E R T O T E S P A N Y A

L'A V E U D E C A T A L U N Y A P K- 3- — Dissabte, 5 de novembre de toja

SESS DE L ' A J U N T A M E N T S'obre la sessió a les vuit menys

cinc minuts, sota la presidència del senyor Ventós. Es llegeix i s'aprova l'acta de ranterior.

S'entra a l despatx oficial. Enllestit aquest, es descaideUa un debat po­lític que s'inicia amb un PARLAMENT DEL SENYOR GIRALT

PLANTEJANT UNA ALTRA ORISI DEL GOVERN MUNICIPAL :: LA POR QUE LA LLIGA GUANYI El senyor Giralt d iu que la mino­

r ia radical ha de precisar bé la seva actitud en aquest Consistori, davant el moment actual. Diu que han es­perat & {er-ho a darrera hora, per­què confiaven que l'Esquerra rectifi­caria la seva política. Afegeix que el comportament de la minoria radical amb l'Esquerra ha estat sempre lleial í han votat tothora Junts, sobretot en front de la Lliga. Diu que s'adreça no Ja als representants de l'Esquer­ra al Consistori, sinó especialment a les més altes directives de l'Esquer­ra. Es refereix a la seva dimissió del càrrec de conseller de Finances de la Generalitat. Declara que va es­perar a fer-ho al precís m«ment en què l'Estatut era signat a San Sebas-t l l&n. Entengué que aleshores havia de cessar la seve coUoboracló; per­què el fet de seguir en el càrrec hau­ria pogut semblar una submissió a poders de partits estranys a l seu. Aleshores ía havia perdut l a fe en la capacitat directiva de les més al­tes autoritats de l'Esquerra, 1 això s'ho ha sentit corroborat quan no sa­bien anar a un ample front de for­ces republicanes per tal d'evitar el t r iomf de les forces adverses (enten­gui's la Lliga). Després, aquest sen­tit s 'accentuà, quan en resoldre's la crisi de la Generalitat, el nou Con­sell apareixia un Govern de partit. D i u que s'han comès tantes injustí­cies contra la minoria radlcai, que ha de parlar clar, 1 emplaça el se­nyor Macià que digui per què agafa l'Estatut 1 en fa una cosa de partit. Protesta contra el fet que la Gene­ralitat no convidés el senyor Lerroux a l a festa de la vinguda del Cap del Govern 1 de les comissions parla­mentàr ies .

Homes de l'Esquerra, diu: jHeu pensat qui t indrà la culpa que l'Es­tatut vagi a parar a les mans d'e­lements de dretesT (entengui's la Ll iga) .

Afegeix que l'actitud de la minoria radica) al Consistori no serà obsta­culitzar l'obra administrativa de l'Es­querra; però no pot comparí l r l'obra de govern. CONTESTA E L SENYOR CASANOVES

El senyor Casanoves 11 contesta. Diu que troba desplaçada la interpel·lació. El dia 12 d'abril es va iniciar la re­volució: aleshores triomfava el Jove partit d'Esquerra Republicana de Ca­talunya, 1 amb tot es constituïa el

: Govern de la ciutat 1 de la Genera­l i t a t amb diverses representacions del

• republicanisme. Pe rò a les eleccions \ generals del 28 de juny. Ja cada par­

t i t h l a n à formant el seu grup, I T^reclsament fou aleshores que el par­t i t radical va formar la seva can­didatura amb homes d'Acció Cata­lana 1 de la Lliga. Aleshores potser anàveu a produir la disgregació d'es­querres 1 de republicanisme que ara a t r ibuïu a l'Esquerra. Diu que a les eleccions d'ara el més convenient, el més polític, el més decorós, el més honest és que cada partit es presenti sense confusionismes, amb les seves forces; 1 no que es facin conglome­rats que Impliquin el tr iomf de per­sones; que sigui un triomf, el d'aques tes. Imposat do dalt estant, 1 no per la força de l 'opinió.

Afegeix que a l'Ajuntament. l'Es­querra, d'un principi, es trobà en­front de la minoria de la Lliga 1 de la radical. Però quan la Lliga em­penyé, i cada cop empenyé més, aleshores es produí l'atansament de l'Esquerra amb els radicals (el senyor Pellicena somriu), per a constituir una majoria. 1 no una majoria «ad­ministrativa», encara que somrigui el Cap de la minoria de la Lliga, sinó una majoria política, per republica­nisme i per catalanisme, qualitats en què la Ll iga no mereixia garantia, i per a ixò era repudiada.

Lamenta l 'actitud de la minoria ra­dical 1 declara que essent l'Esquer­ra la minoria més nombrosa, però no majoria, les minories no podran deixar de prestar la col·laboració: 1 si l'Esquerra fos derrotada en les vo-lacions. per coincidir la minoria de l a Ll iga 1 la minoria radical, ales­hores—diu—nosaltres haurem de dlr-vos que prenguin el govern els qui no deixen governar. INTERVENCIÓ DEL SENYOR P E L L I ­

CENA ASSENYALANT EL FRACÀS SOROLLÓS DE L'ESQUERRA I L'O­BRA NEFASTA DE LA MAJORIA ADMINISTRATIVA D'ESQUERRA-LERROUXISTES El senyor Pellicena parla. Diu que

no pensava Intervenir en aquest de­bat períjuè es tractava d'un plet de família, d'un plet de la majoria ad­ministrat iva; però s'hl veu obligat pel que s'hi ha dit. El cap d'Esquerra — diu —ha recordat la his tòr ia d'a­quest consistori. Sento haver de re­petir una vegada més que el senyor Casanoves es pren excessives lliber­tats amb la his tòr ia . Les eleccions del 12 d'abril van donar a l'Esquerra més regidors que a cap altre part i t ; pe rò no 11 van donar la majoria de vots. El 12 d'abril . Barcelona va do­nar una majoria de vots (67.000 vots) als partits, en conjunt, que tenien re­presentació a l 'Ajuntament successor del de la dictadura. Nosaltres, hem declarat repetidament, ho havíem de­clarat abans de saber-se el resultat de les eleccions, que, fos quin fos el resultat d'aflnestes. nosaltres acata­r íem la voluntat popular. La votació fou clarament adversa a la monar­quia, 1 representants de la Lliga In­tervingueren Immediatament perquè aquesta voluntat del poble fos respec­tada 1 prepararen la t ransmissió de poders de la monarquia a la repú­blica.

(Alguns regidors de l'Esquerra i n ­terrompen. El senyor Pellicena pro­testa enèrgicament d'aquelles Imper­tinències I s'asseu tot dient a la pre­sidència que espera que aquesta im­posi el silenci i el respecte degut, per a continuar a fer ús de la paraula.)

El vot del poble—continua el senyor Pellicena—va ésser tan clar, que vos­altres no hl poguéreu sostreure, en constituir l'Ajuntament, revolucionà ««men t . la tarda del 14 d 'abri l ; ses­

sió a la qual nosaltres no assistírem, perquè nosaltres no érem n i som re­volucionaris; per altra banda, tam­poc no h l fórem convocats. I b é : ales­hores vosaltres bé vàreu reservar pet a la Lliga llocs de governi No repu­diàreu pas la Lliga I Per tant, quan després vosaltres beu vingut dient que no compteu la collaboració nos­tra, que la repudiàveu, perquè som monàrquics , empreu un argument de mala fe. Nosaltres v inguérem per pr i ­mera vegada a l Consistori a la ses­sió del dia 16 d'abril, que consta com a sessió de const i tució; i en aquella sessió nosaltres declaràrem ben ober-tament que. indiferents com ens eren, en si, les formes de govern, accep­tàvem el fet 1 la voluntat popular que s'havia mostrat francament per la República.

Si fins ara—dèiem—per a nosaltres no h i ha hagut qúestló prèvia da formes de govern, menys ara que Ja ha estat resolta, i menys quan to» fa creure que amb la nova forma implantada a Espanya, o sigui la Re­pública, hom voldrà anar a la satis­facció de les aspiracions catalanes. I per la vostra part, vosaltres, tots. totes les minories, declaràreu que vèieu amb goig i satisfacció la incor­poració de la minoria de la Lliga al Consistori. No, doncs, no; no repudià­reu la minoria de la Lliga I

Diu que de bon principi ja es cons­ti tuí la majoria, 1 majoria adminis­trativa d'Esquerra-lerrouxlstes... ma­joria administrativa, no us penseu, no gaire fàcil que es trenqui: perquè h i ha lligams que lliguen mol t l (im­pressió.)

Nosaltres, al 16 d'abril, renunciàrem a formar pan del govern de la ciu­tat, perquè entenguérem que calia deixar per a la majoria la plenitud de govern amb la plenitud de respon-sabüitat.-

Després de les eleccions del 28 de juny haur íem pogut formar una al­tra majoria, à d h u c prescindint de l'Esquerra. Però aleshores, sí que vos­altres teníeu la majoria dels vots de la ciutat.

Hauria pogut rectlfloar-se la cons­titució de la majoria, després de les eleccions del 4 d'octubre, en què per les eleccions parcials es demostrà com la ciutat rebutjava els radicals, 1 so­bretot es demostrà com l'opinió de la ciutat es rectificava a favor de la Lliga. Però vosaltres, que no sabeu procedir democràticament, perquè de demòcrates no en sou, no sabéreu re­collir la l l içó; cont inuàreu igual 1 persistí el mateix govern de majoria administrativa esquerrano-lenouxista.

El dia U de març , després d'un any d'actuació vostra, en produir-se la crisi municipal, proposàveu fer una nova disposició de govern, ales­hores! Però aleshores, després de l 'actuació que havíeu fet, després de majoria que havíeu format amb els radicals, majoria adminis­trativa, però també amb coincidèn­cies polliiques de caràcters sectaris greus, nosaltres no podíem sumar-nos amb vosaltres a l'obra de go­vern. Per al tra banda, ja us digué­rem aleshores que no podien tras­passar, a uns altres, els poders que us havia donat cl poble; si de cas, havíeu de tornar a acudir al poble.

Més cap ençà, requerireu un altre cop la nostra collaboració de govern, aleshores que vosaltres havíeu ban­dejat dels vostres escons alguns ele­ments, els «bandejats», per raons que sobretot vosaltres sabeu. Però icom volíeu que nosaltres aleshores com­part íss im el govern, quan ho havíem fet tan malament, que retreíent i aplicant amb lots els respectes aque­l la frase del Tenorio ( i perdoneu;m'ho en gràcia a l'actualitat), podríem d i r :

«imposíble la heis dejado para vos y para mí»?

Finalment, avui, en tomar-se a plantejar la nova crisi, requeriu una altra vegada la col·laboració de les minories. Quant a la minoria regio­nalista, nc he de dir-vos s inó que ja sabeu com la seva collaboració no ha fallat ma i ; amb ella es podrà comp­tar sempre quan es tracti dels Inte­ressos de la ciutat i de les Uibertats de Catalunya. I no res més.

(El parlament del senyor Pellicena produeix una gran impressió.) PARLA UN ALTRE COP EL SENYOR

GIRALT El senyor Giralt torna a parlar.

Diu que é s lamentable i del tot re­provable que el President de la Ge­neralitat faci política partidista del seu sitlal estant i que arribi fins a la Inconveniència d 'amenaçar amb una revolució soc'al si l'Esquerra Republicana de Catalunya no gua­nyava. Acaba dient que de la des­feta de les forces d'esquerra a les vinents elecciens en t indrà la culpa el partit d'Esquerra Republicana de Catalunya.

ALTRE COP E L SR. CASANOVES L'AMENAÇA DE LA REVOLUCIÓ El senyor Casanoves també torna

a parlar. Diu que mantes vegades oferí oooparticipació a l'obra de go­vern a la minoria de la Lliga. De­fensa el senyor Macià i diu que per a les eleccions vinents l'ordre, la garantia de la llibertat de les elec­cions, encara es tà a mans del poder central. Repeteix que en aquesta ho­ra — que és hora d'esquerra — ca­dascú ha d'anar a la lluita ben des-Uigadament, sense confusionismes. Diu que nc pot per menys de decla­rar que l'actitud del senyor LeiVoux, en aquesta ocasió, pertocant les as­piracions de Catalunya, ha estat d'a­grair, 1 que ha tingut també la seva contribució a l 'Estatut; per això és més do lamentar l'actitud arab què ara es presenta la minoria radical. Acaba dient que en les pròximes eleccions, si pec nna desviació del sufragi sortien triomfants certes can­didatures, ells tornarien al carrer 1 tomarien a fer la revolució, si calia..

UNA ALTRA INTERVENCIÓ DEL SE­NYOR PELLICENA E l senyor Pellicena intervé un al­

tre cop. El cap de \a majoria — diu — s'ha referit a l 'actitud del cap del partit radical en la t ramitació i apro­vació de l'Estatut; ha vingut a d i r que ara el senyor Lerrcux es mos­trava més comprensiu que abans per les coses e Catalunya. Jo a a ixò he de fer present, però. que el mateix senyor Lerroux va adherir-se, va Ju­rar l'Estatut de l 'any 19:9, en el qual la qüestió de l'ensenyament, per exemple, era resolta d'una manera satisfactòria; ben al revés del que ha passat ara. Ara s'ha hagut de fer marxa enrera. De qui és la culpa? Aleshores, en 1919, es mostraven con-

E s p l a n t e j a u n a l l r e c o p c r i s i d e g o v e r n m u n i c i p a l . - L a d a r r e r a d e s ­

c o m p o s i c i ó d e l a m a j o r i a a d m i n i s t r a t i v a e s q u e n a n o - l e r r o u x i s l a . - A m e ­

n a c e s p u e r i l s d a v a n t l a i m m i n è n c i a d e l a d e r r o t a . - L a m i n o r i a d e l a

L l i g a , a m b u n a a c t u a c i ó e n c e r t a d í s s i m a i b r i l l a n t , d e s f à e l s e q u í v o c s d e

I E s q u e r r a . - I n c o r p o r a c i ó d e l s e n y o r S o l à d e C a n i z a r e s a l a m i n o r i a

d e l a L l i g a . - L a i n t e r v e n c i ó d e l s e n y o r S a g a r r a e n l ' a c l a r i m e n t d e

l ' a s s u m p t e d e l s e m p l e u s . - E l s e n y o r V e n t a l l ó d e c l a r a q u e l a c u l p a

q u e n o h a g i e s t a t a r r a n j a d a l a c a r r e t e r a d e l P r a t é s d e l a

C o m i s s i ó d e F o m e n t

formes a aquell Estatut homes, a més de Lerroux, com Largo Caba­llero 1 Bestelro. Què ha passatT Mar­cel·lí Domingc ens ho ha dit ben cla­rament. A la Imperícía, a la inca­pacitat dels homes de l'Esquerra al Parlament d'Espanya és degut.

El senyor Casanoves — afegeix — ha dit que calia presentar-se davant el poble sense confusionismes. I b é : molt conformes. Però és això, justa­ment, el que no í a l'Esquerra Repu­blicana de Catalunya, que s'associa sis socialistes, en ús del seu dret, unb la companyia, mantinguda, de la Unió Socialista de Catalunya; que ella mateixa es proclama un dia socialista, però que en realitat no é s t a l ; enganya, per tant, el poble, crea un confusionisme; com enganyà el poble quan l i prometia tantes coses, tot sabent que no podria complir el •.•ue 11 prometia; com pretén enga­nyar el pobla quan vel donar ente­nent que si l'Esquerra Republicana de Catalunya perd les eleccions, es farà una revolució, qne no h l serà, que no es f a r à ; encara que l'Es­guerra, que de por que en té així paria.

Potser l 'ún ica vegada qne no heu enganyat el poble fou quan dlgué-reu que anàveu a l'Ajuntament a fer revolució no pas a fer-hi administra' ctó. En això no l'heu enganyat. Ací velem 1 toquem els resultats de la vostra majcrla administrativa 1 (Im­pressió.)

Ara és l'Bora de les esquerres, dieu. Noi No és l'hora de les esquer­res nl de les dretes.- és l 'hora de Catalunya! Es l'hora de treballar a l'estructuractt de Catalunya, en una ampla afirmació d'ideal catalanesc 1 d'afany constructiu. A< candavall. les coses que ens poden dividir més . 1 que podrien suscitar més els anta­gonismes que vosaltres qualifiqueu de dretes 1 d'esquerres, són coses, són qüestions en què , segons la Ccnstltucló. cauen fora de l'abast propi del Parlament de Catalunya.

Finalment, el senyor Casanoves ha dit que sí, per una desviació del su-fracl. es p roduïa el t r iomf de certa tendència, tomarien a fer la revo­lució al carrer Deixo a part. ara, això de la revolució, que tampoc no fareu, perquè el pobla no us segui­ria. Em fixo n o m í s en allò de la c desviació del sufravl». ^QuI sou vos­altres, per a qualificar el sufragi? Nc sou demòcrates I N'o us n'adoneu; però "és <7ne no en sou, no sabeu ésser-ne. iOne per ventura el sufragi no és sobirà?

(El parlament net. clar, precís del senyor Pellicena. al qual ningú no contesta — n ingú no sap què contes­tar — ha estat seguit amb fort In­terès 1 produeix viva impressió. Es produeixen uns moments de silenci. Pins que la presidència dóna per clos aquest debat.l

LA INCORPORACIÓ DEL SENYOR SOLA CA^IZAR-ES A LA LLIGA H senyor Solà Cafiizares d ó n a

compte al Consistori de la incorpo­ració del partit de Dreta Liberal Republicana de Catalunya a la Ll iga Regionalista; i . per tant, a partir d'aquest moment, diu, deixa de cons­t i tuir minoria en aquest consistori, l s'incorpora a la minoria de la L l i ­ga. Diu que no ha de rectificar res de la seva comducta ni de la seva ideologia, n i per catalanisme, n i per republicanisme.

El senyor Pellicena diu que la mi­noria de la Ll iga acull amb la ma­jor complaença la Incorporació del senypr Solà a la minoria de la Lliga, conseqüència de l'acord de l'Assem­blea de la Dreta UberaL

El senyor Casanoves dtu que se'n dàn« per assabentat. Aleshores lle­geix unes paraules pronunciades mil senyor Pellicena a la sessió del 2 de març de 1932, en que diu que no es conducta polí t icament honesta nl acceptable do mantenir-se hom en una acta, quan hom se separa del partit que la hi dooà, sense acudir al cos electoral. Pregunta, irònica­ment, sl ara afirmaria això mateix.

El senyor Ulled diu que per a la minoria radical no és cap sorpiesa l 'ingrés del senyor de Solà a la mi­noria de la Uiga. perquè ja es vela la tendència de l'esmentat regidor. Diu que el senyor de Solà ^a sortir pels vots d'una coalició de federals, socialistes, radicals i Drela Libnral; i . per tant. no podia passar-se a nn altre partit, prescindint d'aqu?sts antecedents.

PARLA E L SENYOR PELLICENA El senyor Pellicena celebra que el

senyor Casanoves h hagi retret aque­lles pnraules que poc abans llegí. S'hi ratifica. 1 veig. diu, que estan bé. guiant-me pel que tots vosaltres heu reconegut i ho heu subratllat.. I ara repareu: jo parlava -me no es pot canviar de partit sense consultar el partit. El Sr. de Solà no s'ha sepa­rat del partit. Ha estat el partit que s'ha incorporat a la LHj i i «sense re­nunciar a cap de les característ iques amb què es presentà al cos electoral». Això és completament lícit i total­ment honest. No vol d i r res que Ta Dreta Liberal bagues anat a les elec­cions en coalició amb altres partits; hi anava amb ei seu propi Ideari. 1 a les candidatu'·es c'arairwnt així constava. Hem vist t ambé com arreu d'Espamya anaren a les eleccions re­publicans i socialistes en coalició. 1 després s'han produït separacions. 1 uns han volat contra altres; I no s'ha acudit a n ingú que havurn de con­sultar el cos electoral. El procedir del senyor de Solà és perfectament legitimat.

E L SENYOR SOLA El senyor de Solà diu que es troba

meravellat que d'unes simpias mani­festacions seves, d'un acte de corte­

sia vers el consistori, s'hagi produï t aquest debat. Es per primera vegada, que avui. per una cosa que al cap­davall, d iu , no té Importància, el senyor Casanoves, es presenta «pre­parat», amb quartilles i tot; ell qaft quan el senyor Bauslll anunciava en tres 0 quatre setmanes d'anticipació, un debat de caràcter econòmic 0 ft-nancier, en produlr-se aquest, ell , el senyor Casanoves, deia que s'havia oblidat ffèls papers.

(Els radicals Interrompen freqüent­ment.)

El senyor Solà diu que U estranya aquest in terès dels radicals a ficar-se em un altre partit, quan tanta feina tenen a casa seva!

(Avalot.) Nc avaloten. La feina vostra que

teniu és d'eliminar de la vostra can­didatura u n home d'un monarquis­me públic l de tantes concomitàncies dictatorials.

Jo, d iu encara, havia fet coalició amb altres partits a l'hora de des­truir, quan calia destruir la monar­quia. P e r ò a 'xò ja és passat, ja s'ha aconseguit. Ara és l'hora de cons­t ru i r ; i per això, perquè vosaltres continueu amb el sentit de destruir, 1 amb la vostra obra tireu a des­truir la República, no puc sentir-me amb vcsaltres de cap manera.

iNo cabeu — 1 apel·lo al tes'imonl del senyor Ulled — que Jo sempre, quan t en íem les nostres reunions abans de les eleccions que portaren el tr iomf de la República, feia de­claració ben categòrica que recap­tava, per a després de les eleccions, la llibertat més absoluta de ml per­sonalment i de la Dreta Liberal Re­publicana, puix que en diversos punts les nostres apreciacions eren divergents?

L'acta! Potser sí que em feia una certa IMusló. al principi, l'acta de regidor de la ciutat de Barcelcna... Però, després d'un any 1 mig d'ac­tuació de majoria administrativa es-querrano-lerrouxlsta. en l'ambient que. g ràc ies a la gestió d'aquesta majoria sTia produït, cregueu que ja no h l ha il·lusió possible.

I ben sincerament i de bona ga­na — afegeix — poso la meva acta a la disposició de la minoria de la Lliga, del digne cap de la minoria — puix que a ella em dec ja ara—, perquè sigui ella. amh l'alfa direcció del partit, qui decideixi.

El senyor Pellicena diu que ja es­tà ben decidit. I repeteixo que amb la major complaença per part de la mineria, el senyor Solà Cafiizares en forma part.

I és clos aquest debat. L'AFER DELS EMPLEATS :: INTE­

RESSANTS MANIFESTACIONS DEL SENYOR SAGARfiA Ei senyor Sagarra s'aixeca a par­

lar per a plantejar una altra qües­tió. Sent, diu, haver de descendir de les alçàries polítiques dels debats que s'han descabdellat fins ara, per a davallar a altres afers. El fet d'ha­ver estat designat membre de la Co­missió de revisió de nomenaments cm portà ahir a fer una visita a la dependència que té l'Ajuntament al carrer del Carme, on és Instal·lada .a Comissaria de Beneficència, 1 on radica el centre d'aquesta organit­zació.

A les oficines de l'Assistència, diu. a les nou 1 minuts, no h l havia nin­gú dels caps principals; però no hl eren tampoc altres persones... Vaig preguntar per diverses d'aquestes. D'un em feu dit que estava a les ordres del senyor Aragay.

Un fotògraf no exercia perquè hl havia un altre fotòRraf en propietat. 1 amiell fotògraf feia de cap d'infor­madors.

Un dels Informadors era absent per a complir un encàrrec a la Sa-grera... Però no era tal cosa.

Vaig preguntar per un altre Ins­pector, que tampoc no hi era...

Em vaig trobar amb una mecanò-grafa que nc tenia m à q u i n a I no sabia què fer...

Encara més . En aquestes oficines hi havia 14 senyors i senyoretes que no sabia d'on sortien. £ m digueren que alguns h i eren feia tres o qua­tre dies, com a temporers. Però -. ino havia estat acordat que no es farien nomenaments temporers? No obstant s'han fet ; els acords municipals, doncs, nc es compleixen 1

Però encara hi ha un altre aspec­te l és que. en examinar antece­dents d'alguns d'aquests individus /algun expedientat i processat), m'he trobat que hl consta un decret de l'alcaldia dient que se'ls eximeix de !a condició reglamentàr ia de l'edat...

Crida l 'a tenció del Consistori so­bre aquestes anomalies. Perquè con­vé que tots. començant per la pre­sidència, fins al més modest dels regidors — el qui us parla—, po­sem el m à x i m d'Interès a fer cessar tota mena d'irregularitats.

El senyor Giralt contesta a l senyor Sagarra i 11 diu que agraeix les se­ves manlfestacin' t 1 que recull les acusacions fetes, però que en defini­tiva l 'han Informat malament. Des­prés, per acabar, diu que troba tan delicat en els actuals moments el ío-torals tractar aquests assumptes, que no vol allargar-se en la qüestió.

Contesta el senyor Sagarra 1 diu que agraeix el seu to amable, una amabilitat comparable al del tros d? suro flotant damunt de l'aigua. Jo no faig manifestacions perquè sí . Dic que existeixen unes oficines que fo­ren dotades en forma esplèndida, i tot a ixò no té res a veure amb el període electoral; es tracta de nome­nar un fotògraf per allà on no cal; es tracta de nomenar una mecanògrafa que no t indrà màquina per escriure; i tot a ixò no té res a veure amb el període electoraL El que passa, 1 el que té gravetat és que h i hagi més nomenaments dels autoritzats pel Consistori. El que és greu és que es trobi una mecanògrafa que ens digui que ha entrat directament des i e l carrer, sense control del Consistori. Em lamento, doncs, que la Comissió investigadora no s'hagi reunit 1 cpi* els fets ocorreguts s'aclareixin amb dilació.

Tots els qui Intervenen en les Co­missions han d'ésser els més Interes­sats que la justícia aclareixi els fets.

Rectifica el senyor Giralt. Diu que es faran les Investigacloe» que cal­guin, que seran portades a la consi­deració del Consistori, però que no veu tanta gravetat en les acusacions del senyor Sagarra.

El senyor Sagarra torna a Interve­nir i agraeix les facilitats que promet el senyor Giralt, però el que no pot consentir és que amb petiteses el se­nyor Giralt vulgui treure importàn­cia als fets. El període electoral no ha de voler dir una caverna amb te­nebres; que vagi el senyor Giralt a trobar el Jutge I que 11 digui que suspengui les seves investigacions perquè ens trobem en període elec­toral.

El senyor San tamar í a diu que s cert que hi han hagut certes anoma­lies en els serveis 1 que ara cTï Investigar sl és veritat que h l ha hagut els nomenaments denunciats.

En aquests moments són absents del saló de sessions els regidors se­nyors VellUa 1 Vilalta, que formen part de la Comissió de responsabili­tats.

Contesta el senyor Sagarra 1 agraeix la gran experiència consistorial del senyor Santamar ía , qui tan bé co­neix els reconets de la Casa. Poro s'oposa també a la maniobra dol se­nyor San tamar ía de treure ímportàn eia a la qüestió 1 Judicar-la per mo­tius que no Interessen.

Acabat el debat sobre responsabi-lltets. es passa a l'ordre del dia.

L'ESTAT DE LA CARRETERA DEL PORT

Es llegeix la següent proposició: Ates que pel mal estat del paviment

de! camí veïnal que condueix al camp

d'Aviació, des del Prat do Llobregat és u oessarí c l seu arranjament 1 conservació.

Atès que aquest camí veinal esui en el terma municipal del prat del Llobregat, on 110 té Jurisdicció l'A­juntament de Barcelona i sí La üone ralitat de Catalunya

Atès que l'Ajumament de Barce­lona, té consignades en el Pressu­post extraordinari de l'any 1928. 7U m i l pessetes per a cooperar a les despeses d'arranjament i conservació, que la Diputació pogués fer, en 1 es­mentat cami

Atès que el 29 d'agost de l'any 19»' l 'Ajuntament do Barcelona acordà subvencionar amb 32.1)00 posseïes, a més de- les 70,000 pessetes abans es­mentades, a l 'Ajunlameni del Ptm del Llobregat per a l'arranjament del mateix camí .

Atès que s'han pagat per a coope­rar a les esmentades obres, amb càrrec a les anteriors consignacions; 25,000 pessetes el 10 de febrer e l 'any 1930. 52.000 pessetes el 25 de gener de l'any 1932. i que estan pen­dents de pagament 2l.998'64 pessot<>s import de les obres aprovades per l'Ajuntament de Barcelona, el 18 de j uny i 23 de setembre de 1931, o sigui que h i porta esmerçades pes­setes 98,998'6.

Atès que l'Ajuntament de Barcel.i-na el U d'octubre de 1931 acordà Interessar a la Generalitat de Cata­lunya perquè contribuís en quantitat justa i equitativa a les despeses d'e­xecució de les esmentades obres.

Atès que la Generalitat de Latalu-nya contesta amb data 17 de novem­bre de 1931 en forma equivoca, pre tenent que el Municipi de Barcelo­na l i devia 97,088'7* pessetes per la part icipació qne d iu l i correspon a les despeses de la reparac ió I con­servació de l'esmentat camí veíral . des do l'any 1921.

Atès que el 31 d'agost d'enguany fou aprovat per l 'Ajuntament de Bar­celona interessar novament de la Generalitat la seva cooperació a les obres d'arranjament í conservació del mateix camí veinal. 1

Atès que el 20 d'octubre d'enguany la Generalitat de Catalunya contes­t à a l 'Al-ntament dè Barcelona ra-tifí:ant-s9 amb la contestació equí­voca 1 Inexacta del 17 rte novembre de 1931.

Els regidors que sota-signen, pre­senten per a l 'aprovació del Consis­tori, la següent proposició:

Primer. — Que sigui declarada rgent.

Segon. — Que una Comissió de tres regidors designats pfr l'Alcaldia gestioni de la Generalitat de Catal·i-nya i da l'Ajuntament del Prat de Llobregat la forma 1 mitjans de rea­litzar amb la màxima urgència l'ar­ranjament 1 conservació del camí veinal que des del Prat del Llobregat condueix a l 'Aeròdrom de l'Aeronàu­tica Naval.

El senyor Vilalta diu que ells d'ai­xò Ja se n'ocupen 1 que. per tan., la proposició sigui desestimada 1 que passi l'afer a la Comissió de Fo­ment.

El senyor Llopart defensa molt bri­llantment la proposició presentada. Demostra com l'assumpte en qüestió no entra en la jurisdicció de la Co-mlssi > esmentad'*, 1 que per altra banda és nn absurd que des­prés de les manifestacions del se­nyors Vilalta t Ventalló en què es planyien de trobar en la Comftsió de Foment una oposició sistemàtica, siguin ells mateixos qui ara s'oposin a la solució que se'ls ofereix, no permetent que l'afer surti d 'allà on precisament, segons ells, no té mane­ra d'ésser arranjat.

Però l'argument aplanador presen­tat pel senyor Llopart no és suficient per a fer entrar en raó els senyors Ventalló l Vilalta, els quals insistei­xen en llurs punts do vista 0 sigui que la proposició passi a Foment,

El senyor Ventalló diu que la culpa del que passa és de la Comissió de Foment.

El senyor Llopart ha d'insistir. 1 demostra en forma convincent i cla-rissima. com els senyors que presi­deixen la Comissió de Foment no s'han ocupat mal de l'arranjament de la carretera del Prat. Demana que d'una manera explícita el se­nyor president de la Com ssió de Fo­ment declari si ell ha fet mal obs­trucció al ple de la Comissió 1 cl prec del senyor Llopart no és con­testat. El que passa es que ara se'n vol fer qüestió electoral 1 es vol fer passar per un mèrit el que ha estat una absoluta descurança.

Intervé encara el senyor Vilalta 1 finalment el senyor Pellicena. des­prés de declarar que ells no han tin­gut nl majoria ni presidència a la

Comissió de Foment i . que per tant, toies les rcspon&abil lute mcaueu sobre els qui h i han exercit funcl.m» de govern, d-miaua votació nominal per a la proposició.

Contra la propis ic ió voten vmt re­gidors l a favor set.

Després es procedeix a la votació da r re r i per les t inències d'alcaldies. El senyor lïscofct obté 18 vois per set en blanc 1 cl senyor Vel illa 16 per 7 en blanc, també. Tots des que­den delmllivnmeni nomenats tinents d'alcalde.

Finalment, en els precs i pregun­tes, c l senyor Alomar demana que wt II faci l i t in els d ic tàmens dels nego­ciats de Beneficència 1 Sanitat i del Negociat Central 1 el senyor Bausl-li demana que l i sigui facilitat el Uiotam·n· dels acords de la Comlssid de Finances, amb relació de perso­nal, pel dia 30 de setembre.

El senyor Casairoves diu que pren nota de la pétleió.

I a dos quarts d'una és aixecada la sessió.

OOO-

E L S F E T S D E L D I A

UN BUROT CONFÓS PER ATRACA­DOR La guàrd ia c iv i l de Badalona po­

sa a disposició del Jutjat de guar­dià Joan López Bermúdez, al qual acusava d'haver atracat els carros que passaven per la carretera amo un altre individu.

Es posà en clar, després de decla­rar, que el detingut era burot de Ba­dalona, i per haver escapat de la v i ­gi lància dels consums dos carros sor­tí en persecució d'aquests pistola en mà .

Com que no tenia permís per a 1)8 d'arma, el jutge disposà que quedés detingut per t inença il·lícita d'arma. ROBATORI A BORD D'UN VAIXELL

El cambrer del vapor «Cabo San Vicente». Daniel Gutiérrez, denuncià que de la seva cambra 11 han desapa­regut 900 pessetes que guardava.

NOIA CREMADA Procedent do Sant Feliu Ingressà a

l'Hospital Clínic amb ferides greus per cremades, la noia de quinze anys Floria Linta Suich. PER AGRESSIÓ A UNS GUÀRDIES

A l carrer del Cid Antoni Lorca Ló­pez I Francesc Dofiate Nebot, insulta­ren i agrediren uns guàrd ies de guretat 1 agents de policia, l foren detinguts.

UN ATROPELLAT QUE MOR A L'HOSPITAL

A l'Hospital Clinlc mor í Joaquim Parraquer Sànchez. de 8 anys. qui hi Ingressà el dia primer de l'actual, procedent del dispensari de Can Tunis. L'ACTIVITAT DELS LLADREGOTS

A les drassanes Cardona es come­teren dos robatoris de material per valor de 1.800 pessetes.

Al domicili de Salvador Marín, si­tuat al Passeig de la Reina Elisenda, entraren lladregots 1 robaren 1.700 pessetes í documents.

A la tintoreria de Francesc Giralt, situada al carrer de Borrell, entraren lladres i s'emportaren diversos ves­tits d'home dona.

RENYINES I COPS DE GANIVET A un bar dol carrer Nou de la Ram­

bla es barallaren Felip Sànchez i Vlcenls Barberà. El primer rebé una ganivetada a

la regió lumbar, que fou qualificada de pronòst 'c reservat.

L'agredit, després d 'ésser assistit al dispensari, fou portat a l 'Hospital Clínic.

L'agressor fugi. MAQUINES D'ESURIURE ROBADES

A la Industrial Bolsera. de la Ron­da Universitat. 12. els lladres roba­ren dues màqu ines d'escriure.

-OC^O-

S A R D A N E S La secció de propaganda del C- A.

D. C. t posa al coneixement de tots els seus socis, que demà reprendrà novament les sessions matinals d'sn-senvament de sardanes, d'onte a una. a la sala d'actes del Centre.

L'Agrupació Sardanista de Ban-e-lona ha organitzar per a avui, tard» i n i t . una audició de sardanes al seu e;Mtge Francesc Layret. 101, a càr­rec de les cohies Barcelona Albert Mart i 1 Empòr ium. que Interpretar oi un selecte programa.

316 F c t u r ó DE LA VEU DE CATALUNYA

peu la ronca veu del fagot, entonaven els cantors que precedien el Sant Crist, o els precs de la nombrosa clerecia que amb greu I reposada entonació salmejava les commovedores súpliques de la «Salve Regina». Mú­siques, paraules, precs, veus i cants que feien més tristos 1 paorosos encara l'Incessant espetegar de les antorxes; l'aspre cruixir de les vestes rossegants; el confós remoreig dels que devotamont pregaven; el dringar estrident, acompassat. esgarrifós de les cade­nes fregant contra les pedres de places i carrers.

I dintre el cap del vesventurat Fidel, augmentant la tempesta desfeta que tan terriblement el combatia, amb les Impressions que en el terme de vui t dies havia ex­perimentat, i els pensaments que, resultat d'elles, el tenien reduït prop l'avenc de la desesperació, es con­fonien aquells gemecs d'un cor llatzerat per la pena:

Oh quan trista 1 afligida Fou la mare beneïda Do l 'Ungènit.

Quin és l'home que no plora Contemplant a la Senyora En tal suplici.

1 aquells dolorosos clams d'una àn ima atribulada:

Puix tan gran és la vostra misericòrdia. Tingueu, Senyor, pietat de m l . Torneu a mon pit l'alegria, I amb el vostre, tan gran, conforteu mon esperit.

O quam trlstís et aflicta F u l l i l la benedlcta Mater Unlgénítí .

ROSADA D'ESTIU. PER G. Vidal DE Valencia.no 313

la calma 1 serenitat que 11 eren menester per discór­rer lliurement on el t rànsi t per què passava.

I venint-li de nou i per centès ima vegada al pensa­ment aquell vers de «El Pr íncipe constante» que son padr í havia pronunciat, repetia lambé per centèsima vegada, parlant amb sí mateLx: «és cert. és cert: breç 1 sepulcre troben les flors en un mateix punt; que sl matinegen a florir, per envellir floreixen, i com elles els homes neixen l moren en el brou espai d'un Jorn. Què és. doncs. la vida? Ullada de sol que les boires enterbolen; ra ig d 'esperança que es dissipa com ro­sada d'estiu: il·lusió afalagadora, esplendent I enga­nyosa com l'arc de b o n a n ç a : ensomnl d'or que deixa sols en la memòr ia l'amarg record d'haver-Io tinfnit! .. I j o l'he t ingut aquest somni; jo l'he fantasiejada aquesta IHusíó... Foll. InnocentI Què subies lü del m ó n ? Quin concepte tenies format de l 'exlsiència?. . . Néixer a sofrir ; viure per a penar. Això és la v lda l . . . Més aquell somni no era, no. creació de l'acalorada fantasia; aquell somni tenia existència real ; jo l'ha vis t ; Jo l'he tocat, i en respirar l'ubriagador perfum que de son ésser es desprenia, he sentit que el cos se m'al-xaniplava fins al punt de trobar estretes les parets que dintre del pit l'empresonen... I que n'era aleshores de bell el mónf Que enclsers els objectes que el consti­tueixen, vistos sl través d'aquella boirina d'or; IHu-minats per aquella llum tan rosada 1 esplendorosa com la de les cèllques aurèoles que rodegen el» àngels del paradisl... I aquella bellesa Incomparable: aquell en­cís arrobador. podien durar anys I anys; el que em durés la vida; el qoe m'allargués l•existència; 1 flnlnt-sc; esvalnt-se: «cabant-se. el mateix és que sl la vida Unís; el mateix qne sl l 'existència se m'aca­bés 1... De manera, que la meva vida Ja no és vida : la

vida ha d'ésser sols mera a p a r e n ç a ; sombra que

* ~ Wssabte, 5 de nownbw de E A V E U D E C A T A L U N Y A

D E L E S T E R R E S C A T A L A N E S

T A R R A G O N A

Moviment del port Enirade«: Vapors «Rafaello·, «Al­

sina • 1 «BaccbuB*. de Barcelona, amb càrrega general; «Víctor de Cbavar-ii>, de Gijón, amb c&ibü. 1 pailebot «Antonlo Matutes», d'Eivissa, amb ameUles

Sortides: Vapors «.Mslna», «Rafae-llo> 1 «Bacchus». cap a València, amb c&rrega generaL

Altres noves Ha estat detingut 1 posat a dispo­

sició del Jutge Instructor de Tortosa Pere Subirats Mart ínez, per amena­ces de mort a Josep Espuny Gas.

Els presos del Castell de PI lata, perquè born els ha suprimit els sis rals diaris en compta de ranxo, es negaren a menjar l es manifestaren en actes d'indlsclpllna. Un sergent de Seguretat i quatre parelles ajuda­ren els cflctals de la presó a reduir a l 'obediència els Indlsclplinats i tancaren els cabdills en celles de cftstig.

Ei rigor dels empleats 1 les forces de seguretat restabliren l'ordre 1 els presos demanaren menjar 1 Tue fos-eln trets de les celles els que bl eren castigats. Es féu una 1 altra cosa 1 quedaren assossegats.

Els fou suprimida la raccid en metAUlc perquè se la gastaven en co­ses de vici . en compte de menjar, 1 en sortia perjudicada l lu r salm. El metge ba pogut comprovar alguns casos de depanperac íó manifesta,

—El parcer Ramon Aluja, de Ca­bra, hn denunciat que mentre estava tallant els r a ïms , es presentà el pre-f ie tar l de la finca 1 ei comminà a deixar la feina, lot amenaçant- lo de mort sl no ho feia.

E l denunciant ha portat dos testi­monis del fet. que el propietari ne­ga en absolut. Un dels testimonis i^Stié que l'esmentat propietari por­tava una escopeta, arma que aquest diu que no ha usat mal per a rea.

—Per furt de gallines, han estat delimmts Rafael Garcia Sancho 1 Pe­re Suelas Esrchar. 1 el noi Joan Es­cudero.

S'han declarat autors de nombro­sos furts comesos a les cases exls tants entre Tarragona I Beus.

i n noi ha passat al Tribunal de menors.

G I R O N A

La pretidènola del Jocs Florals Per tal que n ingú no oblidí les

autoritats que presidien la festa dels Jots Florals al Teatre Municipal, re­cordem amb goig 1 complaença que eren els senyors Tordera, en nom de l'alcalde de la datat; governador clvli-, Albert ds Quintana, president dal Consistori: Jaiune Brunet, repr;-sentant del comissari de la Genera-lítnt; doctor Frederic Tr igàs . repre­sentant de l 'administrador apostò­lic, el gen'-ral Eugeni de la Torre 1 el senyor Joaquim Pla. del Jurat qua­lificador. Loa lltes «te Sant Marcís i : Progra­

ma per a avui A les dotze, festa cívica a la Plaça

de la Bepúbllca, a la m e m ò r i a dels m.'i ' tlrs de la Independència

La gloriosa bandera d'Ult^nla one­j a r à al balcó de Casa la Ciutat, i les tropes de la guarnic ió 11 retran honors.

A Ics tres, a ia P laça de Braus es celebrarà un '-oi curs sardanís t ic de selecció, X I Festa de la Sardana, orc-mltza; pel Sindicat d'Orquestres de la provincià de Girona, sota el patronatge de l 'Ajunlamenl de la cluta- 1 amb la collaboració del f o ment de la Sardana. Participaran a la festa Ics cobles La Principal 1 La Sclvatona d>» Cassà de la Selva; iris Montgrins. de Torrcella de Montgri: La Principal, de La Bisbal, 1 Girona, tes qi.als ultra l 'execució de les sar­danes, donaran una audició conjun­ta de Poemes Simfònics. S'adjudlo/ ran quanilosos premis 1 les colles Ins­crites sernn. per aquest sol fet, ob­jecte de subvenció.

A les cinc. vetllada en commemora­ció dels Setges de Girona, a la salo de la Biblioteca Municipal , pel con­servador senyor Artur Vinardcll .

A dos quarts de sis, ball a l'Ateneu Social Democràtic.

A les sis, focs artificials al Pont prop d l J a r d í d ' Infància del cafnjr del Carme, P i ro t è c n i c : senyor M. Estadclla.

Sardanes a la Rambla de la Lúl-bortat per les cinc cobles que hau­ran pres part a l Festival de la Sor dana.

> les den. ball de Comiat a l Teatre Municipal per una orquestrina, for­mant un conjunt de 60 professors

D'aquesta festa sortirà elegida «Ml* Girona 1932».

La cursa oolllsta Dijous a la tarda es va celebrar la

cursa ciclista IV circuit L a Devesa, nacional per a iotes les categories, ia qual comprenia trenta voltes amb un total de ffl'MO quilòmetre».

Prengueren la sortida 28 corredors, l'actuacaí dels qual» fou seguida consianUnent amb extraordinari In­terès pel nombrós públic que es re­uní a tots els Indrets de La Devesa, sobretot al passeig principal i punts estratègics del clrcolt.

T E R R A S S A

El concurs infantil S obre l 'Exposició de dibuixos 1

pintures del «Concurs Infantil». Enguany aquest concurs, ultrapas­

sa de molt als anteriors, en el nom­bre de concursants.

I a data i el lloc de la festa de repartiment de premis no es l i con­cretada, car resulta difícil enca­bir el nombre de concursants a la sala d ' ·Amies ds les Arts*.

La olaueura do l'Expoeioló M a r Dlffent Amb tota brillantor, t ingué Uoc Is

Sessió de clausura de l 'Exposició I . Soler Dlffent

El» artistes participants foren molt aplaudits per la nombrosa concur­rència que d'habitud emplena la sa­la d'Amics de les Art». A la senyora esposa de l artlfita, i a la seva fi l la , com també a la pianista senyo­ra Josepa Soler de Datzlra. els foren lliurat» sengles ram» de flor». El poeta l u Pons. llegí nu bellfsslm 1 apropiat poema.

Amb tot 1 que oficialment quedés clausurada l 'Exposició Soler Dlffent. els dirigents de l'entitat, es veieren obligats a obrir el sa ló , davant de nombrosos requeriments.

Club Plrenono Resultà Inleressant íss ima la sessió

de cinema que t ingué lloc al Cluo Plreneno. El» temes d 'excurs lonismï tan plaents als socis de l'entitat, el gust del bon artista que domina en les tre» cintes projectades 1, com a Innovació, la música tan escollida i ben adaptada, entusiasmar i de de­bò la nombrosissima concurrència.

Dos detinguts Pols mossos d'Esquadra de Sant

Cugat, han estat detinguts dos In­dividus anomenats Pasqual Martí­nez 1 Escudero, de 18 anys. I Enric Puig 1 Maríl. de U anys. naturals de Terol, ambdós acusats del robaton comès a una torre de la Florern». propietat de r-.rles Rius.

Kl primer ha ingressat al Dipòsit municipal. 1 el Puig ha restat a dis­posició de l'alcalde, perquè sigui l l i u ­rat al Tribunal tutelar de nois, ie Barcelona

Aote inaugural L'Associació d .Vlumnes l Kx-Alum-

nes de l'Escola Municipal d'Art» i Oficis d'aquesta ciutat, celebrarà aviat el seu acte inaugural, en el qual prendà part. amb una con­ferencia, el director de la dita Es­cola, senvor Santiago Morera 1 Ven tallò.

Assemblea polillca a l'AgrupaoIú So-olal Terrassenca Ahir nit . a les deu. t ingué lloc

al local de l 'Agrupació Social Terras-senca. Sant Pau. 25, primer, una as­semblea oxtraordln.-iria per a tn i . i a r de l'actitud de l'entitat en les próxl mos eleccions de diputats al Parla­ment de Catalunya. La conferència d'Adrià Qual als

Amics de les Arts. Donà l'anunciada conferència als

Amics de Ics Arts. l'eminent homo de teatre Adrià GuaL

Assistí a la conferència un auditori selecte 1 molt nombrós, cl qual aplau­dí llargament la interessant dlssenv ció del distingit conferenciant.

Robatori Al domicili de Miquel Culla 1 Rodo.

Rutlla, 5S, segon, el matrimoni que viu a l'esmentat pis ha noatt que hi havien entrat lladrrs durant la sevn absència 1 que s'havien apoderat de Joies I altres objectes d'algun valor. 1 de 70 pessetes en raetàUlc

Avisada la Comandància Municipal, començaren Immediatament les re­cerques per a la captura del» autors del robatori.

Por les primeres recerques efectua­des, sembla que els lladres es feren escàpols en automòbi l , en direcció a Barcelona.

C A S T E L L T E R S O L

Més obres urbanes Degut a l'encertada 1 activa ges­

t ió que porta a terme l'alcalde se­nyor Bibó. es treballa de ferm en l'arranjament dels carrer». Ara '.«a local al torn al carrer del M i g 1 a la P laça del Doctor Fargues. Cal remarcar que les despeses de l'afer^ mat de l a dita Plaça, aniran a càr­rec dels propietaris, el gest generós dels quals és molt elogiat.

L'obra d'embelliment dels carrers es troba j a molt avançada , 1 ooUoca la nostra v i l a en condicions Immi­llorables dins la seva categoria, puix l'afermat es fa a base de pedra i ci­ment, de manera que t indrà una llarga durada, convertint el» carrers en veritable» pistes.

Partit ds futbol Tingué lloc. a l camp d'esports, un

partit de futbol entre el» primers equips del Santa Eulàl ia F. C. 1 de la Secció Esportiva del a F. J. C.

El partit fou molt Interessant l competit El» equip» e» disputaven una copa donada pel senyor Lluís Esteve.

Acabà la partida amb el resultat de 8 gols a 0. a favor de l'equip lo cal.

Processó a una font Dies enrera es féu una processó de

visita a l a Verge de Lourdes. coUo cada a la propietat del senyor Albó. en el lloc conegut per «Fonts Calen­tes*.

HI a n à una gran gentada, la qual. amb tota devoció dlgné el Rosari du­rant el trajecte, ran tel trajecte.

EI lloc és d'una gran bellesa e paisatge. La Imatge esta coUacadi en una cova. i sota mateix h l ha una font. No és estrany que aquest paratge s'hagi convertit en un dels més proferit» per a excursions.

La festa de Tots-Sant» Amb bon temps s ' e feduà la visita

r | Cementin. De la parròquia s o n í la processó amb gran concur ròuc ; i de fidels. La clerecia cantà una ab­solta.

El* bolets Aquest any, conf a el que s'espera­

va, la coll i ta de bolet» ha estat gai­rebé nuUa.

Son molts els foraster» que h a i quedat decebut».

S A 9 A D E L L

La Caixa d'Estalvis de Sabadell ha Ingressat durant la setmana passada 160936 pessetes, procedents de 1.241 imposicions.

Els imponents neus són 58. S'han retornat T^.Clfi'ííl pessetes, a

prec de 20» interessats. —La testa de la Commemoració

dels Fidel» Difunt» ha estat celebra­da al Santuari de la Salut amb una solemne missa de Rèquiem que ha camat el poble

L'esperit sectari del» rostres gover­nants ha fet Impossible que aquest religiós acte fo» celebrat, com es feia tots els anys. a la capella de! Ce­mentiri .

—Demà. diumenge, se celebrarà amb gran esplendor Tacte inaugural del XV curs del Centre Excursionista Sabadell

Hl h a u r à una conferència amb projeccions l la Inaugurac ió de la tercera exposició de ro í lc lcnat

—El mestre Bargufió té en prepa­ració un volum d'estudis sobre edu­cació musical.

—Els qu i desitgin Inscriure's a la llista de subscriptors del ll ibre d'ho­menatge a Joan Vila Cinca poden fer-ho a la Impremta Sallent (Jove-llnnos. 26) o a l 'Administració dels diaris locals.

També són admeses les subscrip­cions a la secretaria de l 'Acadèmia de Belles Aris.

Cal advertí)- que la llista de subs­criptors fUiírn fT\ el llibre esmentat.

—Ha estat clausurada la magnifica exposició rosariana que hl ha hagut «bena durant el darrer me» d'octu­bre a l 'Acadèmia Catòlica.

Aquesta exposició ha estat vislta-«•ísslma 1 tothom n'ha fet molt» I merescuts e lod».

Ca] remarcar l inlerès que han des­vetllat entre els »abadellenc» le« con­ferències notahiHsfimes que hl han donat els Rnds. Momí-n Camil Gels i Mossèn Francesc Baldelló.

OATALANS: El mll 'or prodiKfe do • instm tnrrn CCLETES OC LLET

Mereix elogis l 'Acadèmia Catòlica per aquesta exposició 1 pels actes a què aquesta ha donat lloc.

—Es prega a tet» aquells que pos­seeixin cartes del Dr. Sa rdà 1 Sal-vany que t inguin la bondat d'avlsar-bo a la Direcció de la Biblioteca Sa-badellenca, per tal que pugnin figu­rar a rEplatolarl del gran apologe-ta que t é en curs de publicació la dita editoriaL

—Ha estat destinat a la Comunitat de Pares Missioners d'aquesta oín-tat el P. Josep CotSnacbs i Reixach.

—A la capella dels Avi» Desempa­rats s'ha celebrat una missa funeral en sufragi del que fou sant sacerdot Feliu S a r d à I Sal vany, fundador de l 'Asil .

Ha estat molt conconeguda. —Ei dia 95 del corrent mes de no­

vembre t i nd rà lloc al Teatre Euterpe la tercera sessió del present curs dels Amics del Teatre. Es represen ta rà l'obra dels Oulntero «Lo que bablan laa mujeros», a càrrec de l a compa­nyia del Teatre Maria Isabel de Ma­drid.

—Ha estat Jubilat el mestre de l'Es­cola de nois del càrrec major de la Creu Alta don Antoni Ros 1 Prats.

—Demà, diumenge, la capella de Santa Cecília can tarà una missa al Santuari de la Salut, per a implorar els benefici» del cel en les presents d rcums tànc le» .

—fa Centro Republicà Radical ha traslladat el seu estatge al Bar Can­tàbric (Via Massagué. 6).

—Avui, dissabte, començarà a la pa r ròqu ia de Sant Feliu el novenari d 'ànimes.

—Demà, diumenge, la secció dra­màtica de l 'Acadèmia Catòlica farà l'estrena de la nova obra d'Esteve Trullàs «L'hereu Planell».

—S'ha celebrat la sessió Inaugural de curs al Centre Excursionista del Vallès. E l senyor Joan Montero» h l ha donat una conferèn··la sobre «El Vallès, segons la naturalesa i la història*.

—Par ta l d'Intensificar l lur treball, s'han fusionat les benemèrites enti­tats Basar 1 Nadal del Pobre, amb­dues fundades pel Dr. Sardà 1 Sal-vany, de santa memòr ia .

—Avui . dissabte, a la nit . se cele­b r a r à la reunió general rcelamentà-ria de l'SchoIa Cantòrum. En aquest acte s e r à elegida la nova Junta di ­rectiva de l'entitat.

—Els dies 4. 5 l 6 del vinent me» de desembre se celebrarà a la nos­tra ciutat la tradicional fira d'hl-vem.

—Diumenge a la lar.ia hl haurà una nova seseló de cinema a l'Hos­pital 1 Casa de Beneficència a càrrec de! senvor Emil i Puig.

—Avui. dissabte, començarà un de­vot novenari a les ànimes del Pur-íratort a la par ròquia de Junquere». Acabarà el diumenge dia 13. Els ser­mons els farS el P. Pius d'Igualada i els cànt ics aniran a càrrec de la Capella de Santa Cecília.

—Demà. diumenge, ei senyor V i ­dal i Creu» del Centre Excursionista ne Catalunya donarà una conferèn­cia al Centre Excursionista de Sa-hadell sobre el tema «La transfor-macK- d 'Andorra». Aquest acte pro­met veure's molt concorregut.

—L'Aliinfament ha pres l'acord d'e-x l m l r de drets municipals per la modiflcacló o repintat de rètols, a l ohjecte de posar-los en llengua ca­talana, a i x í com pel concepte de re­formes que calguin fer aLs Immo­bles, a tal fi.

-« • I s qui desitgin posseir Pedlcló de paper de fil del ll ibre de mossèn Frederic Marí- 1 Mbanell .Notes his­tòriques de la nar ròqula de Sant Fe­l iu de Sabadell», cal que ho avisin tan aviat com pumiln a la imnremta Sallent Oovellanos. 26).

—L'Acadèmia Miralles ha establert t:n Consultori Mercantil a càrrec d'un d l r c l o r tècnic professor de l'Ps-cola d'Alts Estudis Mercantils de Barcelona.

Les hores d» consulta seran tols els dissabtes, de set a vui t del ves­pre.

—Hom presa a les entitats 1 parti­culars que ens trameten notes Infor-matives desflnaries a airoesta secció oue l insu ln la bondat de rtlriglr-les a' canv»T d» Coradonpi, 8S, « nom d? J<>fn Cnsta i Deu.

V A L E N C I À

Un manifest dels partits politlo» va-lenoians en p o de l'Estatut El div· r lres de ia setmana passu-

tLv es celebri a l'estatge social de l 'Agrupació Valcnclanlsta Republl.M no. una altra reunió de represen­tants polit ' s. per a tractar de la pro­paganda de l 'Estitut valencià

Els reunits estudlarn la situació creada per 1 anu í iad~. convocatòria

31* Fulletó de LA VEU DE CATALUNYA

camina; Imatge de la m o r t l . . . Dé meu. Déu meul si tan breus havien d 'ésser els jorns de la meva ventura, per què permetéreu que l 'arrlbé» a entreveure; perquè era cegueu després d'haver consentit que contemplés els encants del m ó n ? Si en fel amarg havia de tornar-se tanta dolcesa, «per què. Déu del cel, me la deixàreu as­saborir?. . .»

I caminava l caminava, i l l iurat en cos i àn ima a les seves tristes reflexions, n i tan sols destlngia l ' iníor-me conjunt de la vila que ací 1 allà denunciaven feble» l lums, i com accidentada silueta es perfilava sobre el» núvols nbetejats per la l luna amb brodadures d'argent.

En el fons de le» «clotes» i en l ' Instant precís en què passava per davant de la «Crehueta», arribaren a les seves oïdes planyívoles melodies; dolces veu» de flautes que molt l luny sonaven, i a elles succeí de sobte el paorós xisclat d'una òliba que, ajocada en un dels braços de la creu. es despertà esferelda sentint el treplg de la cavalcadura. 1 s'allunyà amb llorda vo­lada, repetint de tant en tant els seus fatídics i as­pres xiscleu.

Mes l luny d'esvair-se amb tal accident aquell munt d'Idees que sense treva passaven 1 respassaven per da­vant dels ulls de la se\ i imaginació, més en ell* s'afer­maven, contemplant ell amb veritable complaença les que amb més vivesa U retreien a la pensa la Imatge de ia m o n

•SI pensar es viure, deia, morir és descansar; às dormir; 1 dormint e« somia: i puix la vida no és més que un somni, 1 per a somniar s'ha de dormir, i dormir «s monr-se. més que la vida ha d'ésser dolça la mortl... Oü hreu Instant: un punt només separa l'ésser del no és ser ; amb ella la \ l d a : sense ella retarnltatl.

I tan fota d'ell el tenien els seus desventurab pen-aainent», que no s'adonà que s* trobava en les parets

ROSADA D'ESTIU, ran G. Vrou. de V«íncu\o 815

de la vila. flns que el seu cavall p a r à en sec. com si volgué» Inqulrlr la direcció que havia de prendre. Aleshore» t ractà d'orientar-se. i reconeixent, per l'es­paiosa galeria que l'ennuvolada lluna dèbilment 11-lumlnava, que l'edlflcl que tenia davant era oi superb palau del marquès de Lluplà. tirant el rem esquerre de la brida, seguí pel que en el temps vell foren els ferratglnal». I trencant després a m à dreta penetra en la població pel pendent i solitari carrer de Ferran.

Clavat en el seu extrem, immòbil com una estàtua, veié passar davant dels seus ulls. que amb prou feines sabien donar-se compte del quadro que presenciaven, llargues fileres de devots que. amb sengles antorxes en les mans. precedien la imatge del Redemptor, posada en la oreu on sofrí mort Ignominiosa; 1 despré» d'ella

•els congregant» amb l lurs hàbits de penitència, arros­segant pesanles cadenes i ostentant els Instrument» de la pass ió: 1 la comunitat de preveres amb le» armuces negres 1 el blanc sobrepeUls1 !a Imatge de la Dolo­rosa en sa trista soledat, portada sota tà lem; i o n concurs nombrós, a tapeï t , que, amb gran devoció 1 recolliment, flectla ela genolls en presència de les sa­grades imatges.

I les planyívoles paraules del «Stabat»; a les frase» melenglaques d'aquesta tristlsslma complanta. les qual» estrofes acompassades i cadencioses retreuen al pensa­ment les l làgrimes d'aquell dlvinal dolor que sols el» ànge l s eren poderosos a conhortar; a aquell plor d'una mare contemplant translda de pena, pendent de la creu. el fred cadàver del fill estimat, que cantava l'escolania al so de les flautes, d'aquelles flautes les dolces notes de les quals feriren les oïdes de l 'estudlan», quan travessava el fons de les «clotes», succeïen els versets del «Mlserere». any» d'amargor; plants de des­esperació d'una àn ima desconhortada. que acompanyats

dels Ajuntaments de la «provincià» pel nostre batlle, senyor Lamble», qui. com és sabut, pertany a la Unió Kepubllcana, únic part i t que no as-slstalx a tal» reunions, a part del Conservador Republicà. Cal d i r tam bé que aquell partit és el més nom­brós a la ciutat i a la «provincià», a la qual disposa de més de 200 bat­lles de les seves ciutats i viles.

En conseqüència, va fixar-se el pla a seguir pro Estatut, 1 es nomena president el veterà l lui tador federal Aureli Blasco Grajales, mentre la se-s 'acordà publicar el manifest que, ció Valcnclanlsta Republicana.

Regnà en la reunió un gran entu­siasme. 1 com a resoltat d'aquesta s 'acordà publicar c l manifest següent, extractat, inserim a cont inuació:

En adreçar-se els sectors polítics que sigueu, a l 'opinió valenciana, prop del nostre Estatut, convé recor dar qae en mal gde 1931. l'AJunte-ment acordà Invitar les Diputacions 1 Ajuntaments de Castelló i Alacai·L per tal de confeccionar-lo. Poc des­prés la comissió municipal nomena­da féu els treballs d 'aproximació que caUen, i redactà, així mateU. un anteprojecte, e l qnal va repartir entre tots els Ajuntaments de la r v gt.-.

Malgrat de l'entuslasme 1 de les gestions realit.tades en nom del '•at-lle i del president de la Diputació, aquestes no reeixiren. Alacant i Cas­telló aléegaren haver estat pretèrits.

L'Agrupació Velencianista Republi cana ad onada del cas. inicià la seva actuació solidària amb els altres par tits a favor de l'autonomia regional, cercant un punt de coincidència. Tols s'adheriren al moviment, menys l'a pokeda Unió Republicana Autono­mista.

Darrerament el cap d'aquosta. ro gldor I diputat a Certs. Sigfrid Blas­co, proposà a l'Ajuntament la cele bració d'una assemblea de batlles dc la «província», a València, per •! dia i de novembre, ço que consideren gi-'U error perquè suposà una tàc tlca ,a fracassada abans.

A més a més. Inclou una turpltud evident, per dividir , des d'un prin­cipi, l a tasca dels treballs a fer, per a reconstituir la regió, ensems que torna a f»rlr-se ia sensíbllltai po­lít ica d'Alacant 1 Castelló, abonaut corts pre lud id» sense bast, I possibi­li tant a lxl , estrictament, una ridícu­la descentralització administrativa do tipus provincial, desproveïda d'espe­ri t , quan la mateixa Catalunya es disposa a l ' Inici de la seva vida prò­pia, amb l'obtenció d'un Parlament.

Bemar<iuem, seguidament, el caire prematur de la vinent assemblea ac batlles, per tal com els municipis de tota la regió han de proposar per majoria l'Estatut, segons la Consti tucló vigent. Per tant. el que s'inten­ta és la scra paròdia i motiu suti-clent perquè els partits signants, es­timant perjudlcla; i inoportuna a di ta assemblea, s'eposin a l 'assistèn­cia a aquesta dels seus representants en els Municipis. Mentre procuraran convèncer el partit quo la propug­na perquè s'uneLxi al moviment i n i ­ciat per 1 Agrupació Valencianlsta Re­publicana.

T e m i n e n acusant la Unió Republi­cana Autonomista al iaver romput Inicialment la coincidència entre tots els »ec lo ; ' polítics de la nostra terra 1 voler després una eixorca «autono­mia provincial , en profl ; d'uu sec-lor polític local, que l 'oplnló endevi­na, cosa qut, d'ésser així . fóra ben '.a mentable. perquè palesaria l'absèn­cia de tot sentiment valencianlsta al seu camp. no sense í rus ta r un bell Ideal d'alliberaciu.

Partit Republicà Federal Demòcra ta, Aureli Blasco Grajales; Radical Socialista. Dariu Marcos; Unió Va­lencianlsta. Pasqua! Asins; Acció Re publicana, Emi l i Orozco; Socialista, Vlcents Lacambra; Progressista, Lba pold Pelechà; Agrupació al Sene'. de la República. Jcan Vlcents Mora; Democràtic Federal. Gaspar Polo; Agrupació Valencianlsta. Francesc Bosch Morata.

E. M. F.

L A B l S 9 A L

LA BISBAL. — Ha mort a Girona cl nostre compatrlcl i amic senyor Ma­nuel Vencell» 1 Tomà».

Era gerent de la fàbrica de paper L'Aurora; havia estat president de la Cambra de Comerç I regidor dc la Ira-moi ia l ciutat.

Gaudia aci d'Innombrables slmna-llcs.

Sola la Impressió profunda d'aques­ta desgràcia, moria al cap de poc. a la mateixa residència dels senyor» Vancells. a Girona, la mare política del flnat. senyor? Mercè de Carall, v ídua de Fina. Dama virtuosa, la se­va mort ha estat molt sentida.

Divendres foren ponats Uur» cadà­vers a La Bl»bal. on una mani fes tedó d« dol imponent va acompanyar-los flns nl Cementiri.

Tcsiimomem a les famílies Vancells-Fina la nostra condolença sentldls-slma.

— Són molt» el» bisbalencs que han acudit durant aquests dies a les Fi­res de Girona.

— L'equip de La Bisbal ha guanyat en una lluita competidlsslma al de Palamós, per tres gols a dos. Hl ha hagut alguns incidents.

V a l l è s MOLLET —Es celebrà una audició

de sardanes organitzada pel Foment de la Sardana i amenitzada por la cobla La Principal de Granollers, la qual hagué de celebrar-se a la sala del locai social degut a la in-seguretat del temps.

—A la reunió general que celebrà la societat d'esbarjo Ateneu, es no­menà la nova Junta de govern la qual quedà const i tuïda per Pau Martí , president; Miquel Casade-munt, vlee-president; Alfons Olive­ras .comptador; Joan Ambrós, bi­bliotecari, 1 Agustí Bachs. .Amador Martín, Pere Carreras 1 Joan Ca­sals, vocals.

—Dies enrera ens queixàvem del lamentable estat en q u è es trobava el paviment dels carrers de Beren­guer I I I 1 Avinguda Francesc Macià, velem que l'Ajuntament es preocu­pa ja d'aquest assumpte tota vega­da que s'ha escampat bona quanti­tat de sorra en tot el l larg del tra-íecte tenint cura t ambé de regar-lo cada dia a fl d'evitar la pels. Creiem, peró. que seria molt mil lor un nou enquitranament tota vegada

que sorra 1 aigua no són cl» m-Uors material» per aquestes r epa radon» .

_ E » molt comentat el grandiós mít ing que organi teà l'Associació Catalanista en el qual prengueren part eminents oradors d- la Lliga neclonalifta. celebrat al local Ate­nen, per l'èxit assolit. Ja que aquest quedà completament abamtat de personal ensems que -el» carrers oe in vi la quedaren t ambé plens d au­to» dels que utilitzaren el» estadants dels pobles de la rodalia p«r a tras­lladar-se.

C a m p de T a r r a g o n a CAMBRILS. — Despré» de llarga

mala l t i a l l iurà la seva àn ima a Déu el senyor Abelard Recasens l Cros, la mort del qual ha estat molt sen­tida, per lal com les seves quallta-.s altament honorables atrslen l'es­t imació de tothom. Rebin els fami­liar» el nostre més sentit condol.

—A la societat Unió Agràr ia Auto­nomista d'aquesta localitat ha comen­çat amb gran entus ia ïmc la propa­ganda per a les pròximes eleccions de Catalunya. Hom creu que Impe­r a r à el bon seny en la nostra gent, l hom espera que sort i rà triomfant, a la vi la . l a candidatura de la L l i ­ga. Amb aquest motiu ho ha orga­nitzats diversos actes de propa­ganda.

—Un» Uadregots entraren al Col·le­gi del» German» de le» Escoles Cris­tianes 1 s'emportaren una m à q u i n a d'escriure que fou trobada l 'endemà amagada dintre un sac, a una vinya propera.

—Diumenge passat es celebrà, a l 'Església Parrotfuial. una festa dels infanta del Catecisme. Foren repar­tits molls premis.

—Fa un temps esplèndid, propi do la tardor. EI termòmetre ha baixat quatre graus.

V a l l è s PAI.AUSOL1TAR. — Amb motiu de

celebrar aquesta pa r ròqu ia el Roser d'Octubre 1 el Dia Misslonal. e» re. lebrà un solemne O f H a le» deu; fou cantada la «Missa en honor de

Crc r o m e a mus i ca !

EL» NOSTRES ARTISTES A t'BS-TRAHOER Hem rebut un» extractes de la

premsa suïssa que fan un elogi ca­lorós de la pianista Isabel Garcia Saludes, qui s'ha fet sentir a Lau-sane, a Friburg 1 a Montroux. en­tre altre» llocs d'aquell pal».

Vegi's com s'expressa el reputat mestre Aloljs Fornerod en ocupar se de la nostra compatriota en «La T r i ­buna de Lausanne» (11 octubres de -932):

•El programa començava amb pe­ces clàssiques. El tribut a Chopln fou pagat sota la forma d'un estudi, d 'un nocturn, d 'un vals 1 d'una po­lonesa. Però el principal atractiu del concert, per a nosaltres, almenys, estava en Ics obres de Granados i d'Albénlz ç-ie formaven el- final. Com anaven a éeser presentades aquestes obres tan conegudes per una espanyola autènl lca? En què, aquesta interpreteció, anava a dife-renelar-se de les interpretacions c;r-tents?

Doncs b é : el que perjudica de mo­ment é» que l'element pictòric que per a la major part dels pianista» que sentim, 1 per a nosaltres ma telxos, és l'essenelal. passa a segon lloc. I un es d i u : vaja, però és molt menys espanyol que sota els dits d ' i turhi , de Rublnstein o dc Ca-sadesús .

Després, havent passat la prime­ra sorpresa, hom s'adona que la senyoreta Isabel Garcia Saludes tro-ha en aquesta música coses que n : se'ns hauria ocorregut cercar. Es descobreix grandesa, noblesa, pro­funditat i , sobretot, una molt com­movedora Inspiració religiosa. SI. Es estrany, però així és. Albénlz 1 Granados, compresos a la msn«>ra de la pianista de l 'altra nit, exha­laven un «odeur de Suaviíé» que ens va fer canviar un xic del «bric a hra'·· espanyol czncebut segons una fórmula internacional L'aril»ta IntArprei no està en cap error; des­prés de lot, res no prova que Gra­nados ni Albènlz hagin estat des­pullats d'aquest misticisme que fou el caràcter essencial del gran Vic­tòr ia .

Del talent d'intèrpret no direm sinó dues paraules-, té un bell talent. Tal com és. mereix í s se r es­coltada La vàrem escoltar amb gust l els aplaudiments foren sincers..

-OOO -

C A R N E T

D E L ' E S T U D I A N T

«UNIVERSITAT CATALANA» Es la nova publicació quinzenal

dels estudiants, so r t i r à per p r lmer i vegada el dia 7 de novembre.

Destacades personalitats anostrade i de l'estranger, han assegurat la cnHoboracl·'» a tan lloable empresa d'enaltiment de l'umversttarlsme na­cional.

Gemma Galganl», executada 3™ gran justesa. per l'Orfeó del .ReTr Montserratí» de Barcelona. El nosir! volgut ecónom Rvnd. Andreu Marc» pujà a la trona l amb paraules en forvorides pel zel. exposà la necesst'J que té l 'Església dels seus missió, ners. per a portar la l lum de la vr. ritat a les terres llunyanes, l i - ^ , gacló que tenim nosaltres d'ajudar los des d 'ací , espiritualment amb i * . , nostres oracions l flns mnlerialmem amb les nostres almoines. També r» marcà la necessitat que tenim tou els catòlics, en els temps present». (U convertir-nos en vertaders migsloners de la nostra t e r r a

El «Recés Montserratí», amb el n d'exterioritzar l'agralment per fa atencions rebudes de la famlilia Oro-mí, durant la seva úll ima excurstó U dedicà una vetllada llleràrio-musi! cal al Jardins de la torres de la pro. pietat de la dita famíl ia . Obrí l>Cfe un bell parlament del «enyor Marian Marfany. el qual exposà l'^ctnaoló del «Recés», poriont als pobles ne Cataluna un bell exemple de la di­versió sana 1 cristiana. Diverses poc. sie» 1 una comèdia original d'un goci del «Recés, feren pasear l'estona ben agradosament. Un elogi a part pe> le» cançons que Interpretà l'Orfeó di. r lglt pel seu mestre Domènec Rotg, i que racresqueren llargs I xardorotos aplaudiments de la concurrènc ia L'n n ú m e r o ben espontani i molt simpà­tic foren unea danses rismlriues qn^ com a coirespondèncin a la gentllcsri del» excurslonieles, van voler execu­tar les tres nenes dels senyor» Oro. m i . Unes paraules de comiat 1 grà­cies per part del senvor Ecònom dl-r ígides al» socis del «Recí». posaren f l a la festa, de la qual guardaran un bell record els de Pa!nii»nlltar.

SANT ESTEVE D'ALCOLL (CARDF-DEU1.—El doctor Joan Lladó Oll 'r . canonge de la Seu vlgatcna. amb ei seu nebot mossèn Joan Lladó San-tacreu, prevere, prediquen en aques­ta par ròquia la Santa Missió quo t indrà com a coronament la santa visita pastoral d e m à a la tarda.

Predicarà l 'ó l l im sermó de missió el senyor Bisbe doctor I m r i l a .

I L CURSET DE RELIGIÓ ORGANIT­ZAT PER L'ASSOCIACIO PPCFES-8I0NAL D'ESTUDIANTS CATÒLICS DEL MAGISTERI Aquesta Associació celebrarà, com

de costum, e! seu anunciat rurset de religió, a dos q u a n » d.» sjt del vesprs al seu estatíre social, Dip'ita-cló, 239, primer sisena.

Hom prega a tot» els socis que iiro-cur'n ésser puntual» .

O O O

i n s i i t u } d e C u l t u r a i B i b l i o -

f e c a P o p u l a r d e l a D o n a

Secdó Permrnent de Religió l Culte.— Tots els dissabtes, a tre* quarts de set de la tarda Rosari, Vi­sita Espiritual, Salvo l Virolai. De­mà, a les vuit . Missa do Comunro

Secció Permanent d'Educació i Ins­trucció. — Dimecres es començarà la classe de Tracte Social l Curset de Literatura.

Secció Permanent de Biblioteca Circulant 1 publica. — Lectures diri­gides, curs 1933-33. E» convoca a le» lectores (Hrigides per a la reunió que t indrà lloc els dies i> i 13 de l'ac­tual, de sis a set de la tarda i d'onze a dotze .lel mati. respectivament. Els mateixos dies 1 hores, admissió 03 les que desitgin ingressar-bL

Secció Permanent de Religió I Tre­ball. — El dia 12 del corrent, a us deu en punt del mal l . t indran lloo els examen» eliminatoris per les se­nyoretes que desitgin coUocació com a auxiliars d'escriptori. Ei mateix d i a a les vuit del vespre, es donarà la primera conferencia d'aquest curs per a pràctica de taquigrates. Es prega a totes les senyoretes la ma­jor puntualitat en els esmentats dt-les.

Secció Permanent d'Economia i f roveiments. — Llista de la setmana: Dilluns, Sopa crema a la St. Huberi 1 Consommé colbert. Dimarts Nolsel-te de lluç Marinette. Dimecres, colo­mí en Cocotte. Dijous, Albergínies a" gratin i Patates Cbateau. Divendres, Galaniina casolana. Dissabte. Tam-letes a la Portuguesa. Classes de 1« francesa 1 Pastissets a la Crema Di­vendres, Granadines a la Gilbert 1 Borregos de. Sant Paro.

Menjador Econòmic Femení. — Fun­ciona a diari de una a tres. Per un dinar solt, 3 pessetes; per abona­ment tun mes de duració) , set dinars £'50 pessetes; per abonament setma­na anglesa i mensual. 2 pessetes.

El Salo de Perruqueria funciona a diar i . Els serveis es presten a preus •mmament reduïts. Per Ics associades de l l n s i l t u t de Cultura hl ha es­tablerta una quota especial més eco­nòmica. Es reserven hores a qui no solliclti per endavant.

Secció Permanent d Esports 1 Ex­cursions. — Diumenge excursió a t a Salut, Can Feu 1 Sabadell. Punt de reunió. Claustres de Santa Anna. u tres quaits de vuit del mati Arrilia-da a Barcelona a dos quarts de »i»

Secció Permanent d'Orpanltzacl l Propaganda. - A comptar del diu­menge es r ep rendrà la visita al Ca­sal tots els diumenges a dos quan» de dotze.

pcnsablc

c r e u semute

L A V E U D E C A T A L U N Y A Pàg. 5. — Dissabte, 5 de novembre de 193a

L e s C o r t s C o n s f i f u e n f s

P r e c s i p r e g u n f e s . - E l s p r e s s u p o s t o s

Madrid. 4.—Comença la sessió a les quatre de la tarda sota la pre­sidència del senyor Basteiro.

Al oanc blau els ministres de Jus­tícia i Governació.

E l senyor SERRANO BATAiNERO es dirigeix ai ministre de la Gover­nació per a parlar-li d'un llegat que una senyora deixà a una entitat re­ligiosa per a construir un asil.

Com que les condicions dei llegat no s'ban complert diu que procedeix la incautacíó del ions, a tenor de la voluntat de la donant.

E l MINISTRE DE L A GOVERNA­CIÓ prega al senyor Serrano Ba-tanero que 11 proporcioni les dades precises, que ofereix traslladar al di­rector de beneficència perquè es pro­cedeixi amb justícia.

E l senyor SERRANO BATANERO dóna les gràcies a l ministre i prega que s'ocupi també d'algunes irregu­laritats comeses al Mont de Pietat, cn diu que s'han desempenyorat ob­jectes de valor amb els fons destinats a l a beneficència.

E l MINISTRE DE L A GOVERNA­CIÓ promet ocupar-se també d'aquest assumpte.

E l senyor JAÉN soülcita que s'acabi d'una vegada l'usura agrfcola.

E l MINÍSTRE DE JUSTÍCIA 11 con­testa que té preparat un projecta de llei per a terminar amb l'usura en el camp.

El 'senyor LÓPEZ GOICOECHEA demana que os suspengui el concurs anunciat al Ministeri de Marina, per a la provisió de places d'auxiliars, fins que es dictamini sobre una pro­posició de llei, que tendeix a millo­rar la situació dels empleats del res-guard marítim, afectats per la dis­posició ministerial.

S'interessa també per la continua­ció d'un camí veïnal ja començat a La ünión.

Demana per últim que s'activi la Dramitació d'un expedient de crè­dit per a les mines dc L a UiHón. Ma-zarrón i Linares, les quals traves­sen moments difícils.

Acusa el President re la Diputa­ció de Múrcia do destorbar l'obra de la República.

E l PRESIDENT ofereix traslladar el primer dels precs al ministre de Marina, però í a avinent que la Pre­sidència no pot intervenir en los iim-iative* ministerials ni en els treballs de les Comssions,

Per això—afegeix—no puc fer res més que limitar-me a traslladar el prec.

E l senyor SABRÀS demana que es rebaixin les tarifes duaneres de la pesca, perquè es dóna el cas que moltes fàbriques de saladura del sud-oest d'Espanya, estan paralitzades per les dificultats per a importar peix de Portugal.

Dóna compte que el jutge de San­to Domingo de l a Calzada ha em-

\ bargat una fàbrica d'Escarai. I ba deixat nombrosos obrers sense feina.

F a notar que aquest jutge podin laver embargat altres béns sense ha-

tyer causat una pertorbació social. Demana que es sanclpni aquest

Jutge. Denuncia que al poble d'Alfaro

s'ha cremat l'arxiu de l'Aiuatameni, la qual cosa fa diíicilísslma rapii-cacló de la llei de Reforma Agrària.

Demana que s'ordeni una inspec­ció en aquest sentit, i per últim pro­testa de les censures dirigides p i senyor Ortiz de Solórzano contra el governador de Logrofio. que diu que fou antic amic de l'orador, però que des del dia 10 d'agost, conven­çut de tes maquinacions monàrqui­ques realitzades pel senyor Ortiz da Solórzano, havia canviat d'idees res­pecte d'ell.

E l MINISTRE DE LA GOVERNACIÓ diu que no pot fer res contra aquest Jutge al qual censura el senyor Sa-br·-s. perquè le Llei de Defensa da la República no pot intervenir, car es tracta d'un asumpte que Interes­sa m;i:\:adameut a una funció juai-í la l .

E l MINISTRE DE JUSTÍCIA s'in-bibeix també de l'asumpte. perquè no creu lue entri en les facultats governatives, d'intervenir en la con­ducta d'un jutge, per tal com aquest procedeix dacord a la seva funció.

S l ha embargat una fàbrica en lloc d'unes terres o unes cases, serà per­què així ho ha someitat el creditor, i perquè ho haurà cregui més conve­nient, però el ministre no pot fer res en aquest cas.

E l PRESIBEíNT dóna compte que el senyor àldasoro ha presentat la dimissió de secretari da la Cambra, 1 demana que hom 11 doni un nom per a substitulr-lo.

El senyor BSCANDELL protesta deis successos del caciquisme a Algecires, cn diu que els cacics ajuden el ca­pellà perquè no es compleixi la llei de secularització de Cementiris.

Demana que es treguin les ense­nyes monàrquiques que perduren als edificis públics de València.

(Entra el ministre de Finances.) Protesta que el fiscal no posi res­

tricció a «Solidaridad Obrera», que insulta constantment els ministres socialistes 1 els dirigents del partit.

E l PRESIDENT: Prego a S. S. que no insisteixi en aquest prec, car pro­bablement els ministres socialistes, com a ml personalment, això ans té indiferents, i ni tan sols se n'han assabentat.

E l senyor CALOT demana la pa raula.

E l PRESIDENT: Anotaré a S. S. per a quan li arribi el torn.

E l senyor ESCANDELL: Jo agralrin a la presidència que si el reglament ho permet em concedeixi un torn im­mediatament després del senyor Ca-lot.

E l PRESIDENT: Perfectament, Na turalment. Ja anoto cada dia el -e-

I nyor Escandeü per a precs i pre­guntes.

E l MINISTRE DE L A GOVERNAC O promet atendre el prec del senyor Escandell per al que l'afecta.

E l senyor ACEDO protesta qne una Interrupció que féu ahir al senyor Díaz Alonso hagi estat desvirtuada al «Diari de Sessions».

EI PRESIDENT 11 diu que per a evi­tar aquests errors, els diputats han de soUicitar dels taquígrafs tes quar-hllts per t. corregtr-les.

E l senyor HORN s'adhereix al prec Jormulat pel senyor Sabràs, 1 dema­na que es preocupi que no qnedlt sense feina els obrers de la fàbrica d Escaray, tancada per embargament judicial.

» i senyor SALAZAR ALONSO pro­

testa de la supressió dels oficials de sala de les Audiències.

Suplica al ministre de Justícia, que port l a la Cantora les diligències ins­truïdes amb motiu de la destitució d'un jutge a Granada, a ran dels successos del 10 d'agost passat.

El MINISTRE DE JUSTÍCIA justifi­ca el decret dc supressió dels secre­taris de sala. I d iu que no vulnera en absolut la llei del poder Judicial.

Quant a la destitució del jutge de Granada, la justifica dient que el Govern havia de procedir així, per t a l com l'esmentat jutge, en un mo­ment com aquell, tan greu per a la República, va cometre un veritable acte d'agressió contra ella, car al l i ­berà el comte ds Guadiana, el qual acabava de disparar sobre la multi­tud que s 'havia llançat al carrer per a sufocar la sublevació monàrquica

Afegeix que sempre que un funcio­nari del seu departament procedeixi en igual forma, el castigarà Inexora­blement.

E l senyor SALAZAR ALONSO diu que en l'assumpte d'aquest jutge es presenta ara una Incongruència per tal com el senyor que originà la des­titució ha esat ara alliberat per l'autoritat governativa, la qual cosa sembla demostrar que no hl hagua cap raó que motivés el seu proces­sament.

E l MTMSTRE DE JUSTÍCIA II con­testa dient qua són dues coses per­fectament diferents, car la llibertat governativa obeiria a què hagi re­sultat que el comte de Guadiana .'jo estava complicat en el complot.

Quant n l'expedient que el senyor Salazar Alonso sol-Mclta, declara qu* no està decidit de portar-lo a la Cambra, per t a l com cau dintre de ies atribucions que 11 foren concedi­des I dintre la seva consciència mi­nisterial, és on ha da saber la ma­nera d'haver-les usat

(Protestes dels radicals.) El senyor SALAZAR ALONSO pro­

testa de les paraules del ministre 1 insisteix que continua essent incon­gruent la conducta dels dos minis­tres: el de Justícia 1 el de la Go­vernació.

Diu que això ha de quedar palès davant la Cambra, perquè constitueix un atropellament del Poder Judicial.

E l MINISTRE DE JUSTÍCIA diu que també ha de quedar palès davant la Cambra que no té res a veure una cosa amb. l'altra i que no pot accep­tar-se que es parli d'atropellaments del Poder Judicial, perquè ell no fe­nia res per a defensar la República. I per alsò sol·licità la llei de les Corts.

E l MINISTRE DE L \ GOVERNACIÓ declara que la segona vegada qua es processà el comte de Guadiana fou alliberat, però amb fiança da 100.000 pessetes, cosa que prova l'a-cusació que contra ell se sosté per la seva actuació en els successos de Granada. 1 això no ho va voler veure el primer Jutge.

E l PRESIDENT dóna compte que la minoria radical socialista proposa el senyor Granados per a substituir el senyor Aldasoro en la Secretaria de la Cambra. I així s'acorda.

El senyor GALARZA denuncia que un ex-minlstre d'Instrucció Pública que actualment és diputat, va treu­re un valuós quadre de l'Institut de Zamora, al qual s'atribueix un gran valor, a l'objecte de portar-lo al Mu­seu del Prado. però resulta que no és al Museu ní a Zamora.

Demana al Govern que s'informi del que ha passat.

LA TOTALITAT DELS PRESSUPOSTOS

Es passa a l'Ordre del Dia 1 con­tinua la discussió sobra la totalitat del pressupost d'obligacions generals de l'Estat.

E l MINISTRE DE FINANCES -JO-mença dient que no recollirà les di­verses manifestacions feies sobre al­guns dels copítols del pressupost, puix qne Ja en parlarà quan es dis­cuteixin els pressupostos dels respec­tius departaments.

Contestant al senyor Guerra del Rio, l i diu que el deure de presentar n les Corts la liquidació de l'últim pressupost ja s'ha complert, puix que Ja l'ha publicat la Gaseta.

Rebutja l'afirmació del senyor Fanjul, que el dèficit del pressupost actual sigui major que el que figu­rava en l'anlcrlor.

Afegeix que el senyor Fanjul té una Idea equivacada del compte de Tresoreria, perquè aqueït no sola­ment reflecteix tothora la marxa dels pressupostos, sinó que comprèn d'al­tres conceptes que no tenen res a veure amb el moviment pressupos­tari.

Afegeix que encara h l ha un error més £freu. 1 és que el senyor Fanjul ha duplicat les xifres, snmant-les dues vegades, com sl fossin dues co­ses distintes del deute al Banc d'Es­panya.

AUudoíx el discurs del senyor l'il-dain i diu que les paraules d'aquest, més que d'un sacerdot cofòlic. 1! van semblar les d'un home atacot d'una profunda febre demagògica.

E l senyor Pildain—afegeix—protes­ta del fet que solament el l s'hagi recordat de la crisi Obrera, 1 censura el Govern de presentar un pressupost de 4.700 milions çn el qual no figura n i un cèntim per a l'atur.

Assenyala fambé el senyor Pildain cadascun dels augments del pre'isu-post; però si hagués estudiat això més detingudament, hauria vist que molles do les despeses són per aten­dre una herència dels quadres de l'exèrcit 1 de la marina, que la Re­pública no ha creal; són per atendre unes obres públiques que la Repú­blica vol fer per a remeiar precisa­ment l'atur: són també per a una Intensificació de la instrucció públi­ca, etc. etc.

Però el senyor Pildain prescindeix d'això 1 Insisteix en les seves ma­nifestacions dient que el Govern no s'ha preocupat per a res de la qües­tió de l'atur obrer.

Crec que el senyor Pildain segueix un camí equivocat, puix que amb aquestes campanyes h i ha el perill que les masses més bnlxes de la so­cietat considerin poen cosa aquesla República de republicans i socialis­tes 1 vulguin anar més endavant 1 arrosseguin en llur marxa el senyor Pildain. 1 amb el senyor Pildain, allò que ell representa

Contesta després a l senyor Balhon-

ün i diu que aqnst ha criticat el pressupost partint d'un punt de vis­ta peculiar, o sia d'una Reforma Agrària distinta de la que ha votat la Cambra.

Creu, per altra banda, que aquesta transformació social que el senyor Balbontln propugna és irrealitzable al nostra pals, el qual no té l a ca­pacitat de sofriment que tenen d'al­tres països i que en aquests moments eston sotmesos a proves molt dures, 1 per tant, llançar-se a reformes so­cials profundes seria donar un salt perillós a les tenebres.

També considera perilloses les In­dicacions sobre política Internacio­nal fetes pel senyor Balbontln.

E l senyor Balbontln 1 d'altres di­putats s'han lamentat del pressupost de Guerra oblidant que tols els paí-sos, àdhuc Rússia, tenen aquest pres­suposi.

Rebat les afirmacions del senyor Fanjul quan digué que el ministre de Finances havia canviat de crite­ri després del discurs del senyor Aza-fia a Santander.

El senyor Fanjul—afegeix—s'ha li­mitat a recollir algunes frases da l'aHudit discurs, però n'ha oblidat d'altres que aclarien el sentit de les primeres.

EI senyor Fanjul digué, per exem­ple, gue el ministre havia repnllat. en un discurs d'ara fa un any, l'Im­post sobre la renda, el qual quali-ficà d'Inaplicahle al nostre pafs.

E l senyor FANJUL; Em permet S. S. que llegeixi el paràgraf? EI MINISTRE DE FINANCES: Llegel-xl'l.

E l senyor Fanjul llegeix el parà­graf del dit discurs en el qual el senyor Carner alludia la implantació dp l'imposf progressiu sobre la -en da, cosa que qualificava d'impossi­ble.

E l senyor CARNER: Continuí lle­gint S. S.

E l senyor FANJUL: Jo creo que n'hi ha prou.

E l senyor CARNER i No. no n'hi ha prou; perquè a continuació trobarà S. S. qne jo parlava da preparar l'ad-mlnlstració i capacitar-la per a im­plantar l'Impost progressiu sobre la renda en termini breu.

Continua rebutjant diverses afirma­cions dels que han Intervingut en el debat.

S'ha dit, per exemple, que s'ha de tenir en compte que en un exercici les despeses sempre són superiors a la quantitat pressupostada, però s'ha de tenir en compte també que tompoc es gasten totes les quantitats pressu­postades.

Així en els pressupostos anteriors, deixaren de gastar-se 150 milions de pessetes.

Contesta per últim al senyor Calue-rón 1 diu que ell està convençut que els pressupostos extraordinaris cons­titueixen us greu error a part que no s'obté cap avantatge amb ells 1 en canvi tot són inconvenients per a la seva aplicació.

Pertocant a les classes passives, diu que es limita a decordar que cap ministre de Finances de la monarquia s'atreví a resoldre aquest problema.

Aquest és un problema que, natu­ralment, afecta mols interessos 1 so­bre el qual s'ha de procedir amb to­ta cura i molt a poc a poc.

Parla després da la reorganització de serveis, i diu que després de les reunions que ha celebrat amb els di­rectors generals 1 alts caps, no creu que rambienl d'Espanya sigui pro­pici en aquests moments per a una reforma.

La gent vulgar creu que els alts caps de l'administració cobren mas­sa, 1 a lsò és un gran error que s'ha d'aclarir, car els salaris de l'Estat són ridícols en comparació arab els de les empreses privades.

Expressa el seu convenciment que si a aquests homes no se'ls remune­ra com cal, l'Estat es trobarà ben aviat sense elements directius per a la seva administració, i també cal tenir la valentia o atreviment, per molt arriscada que sembli la idea, d'arribar a què tots els directors dels sectors administratius siguin de l'ab­soluta confiança del gestor suprem del departament ministerial.

Cal tenir en compte que el funcio­nari simultaneja les seves ocupacions públiques amb altres de privades per­què el sou no 11 donen prou per viure.

III ha un estatut de funcionaris... E l senyor GUERRA D E L RIO: No

es compleix. E l senyor CARNER: Exacte. El senyor GUERRA D E L RIO: La

qual cosa prova que estem com en temps de la monarquia

E l senyor CARNER: No, perquè en molls aspectes, al meu departament, jo assegura a S. S. que és ben dife­rent.

Afegeix que en tots els arguments que se l i han fet, no n'ha trobat cap que cl convenci, per a variar l'orien­tació del pressupost, perquè tots els que han exposat raons en contra, cap no ha expressat una idea per a fer-ho d'altra manera.

Als senyors Calderón i Fanjul els diu que no sap si a les classes so­cials per ells representades, els In­teressa que hl hagi mès dèficit, per­què això obligaria el Govern a im­posar majors tributs, però no es pen­si que el Govern tingui por a aques­tes classes l que tal consideració l'ha­gi detingut.

Acaba dient qne aquest és l'únic pressupost possible que es podia fer en aquests moments.

El senyor BALBONTIN rectifica. Diu que ell s'ha limitat a assenya­

lar les quantitats en què s'han aug­mentat els pressupostos dels Minis­teris de Guerra i Marina, 1 això és irrebatible, 1 el ministre no ho poí negar.

Afegeix que no s'han deixat por­tar, en criticar el pressupost, per Idees personals, sinó per Idees que són a les entranyes del poble espa­nyol 1 preconitzades per Costa: Menys guerra, i més treball i cultura.

Diïi que el poble espanyol ha com­près que amb aquests augments es busca quelcom més que la defensa nacional, es busca el compllr-la en no sabem quines empreses guerreres.

E l senyor SANTACRUZ també rec­tifica.

Diu que el ministre no ha demos­trat que les despeses no siguin exces­sives, nl que responguin a la capaci­tat econòmica del pals.

E l senyor FANJUL també rectifica. Insisteix que d'aquí a uns quants

anys sl es segueix per aquest caro'

h l h a u r à u n dèficit d'uns dos mil mi­lions de pessetes.

Critica els diversos augment* d'a­quest pressupost, entre ella el que fa referència als guàrdies d'assalt, que considera u n símptoma de debilitat del Govern.

Acaba dient que és Indispensable arribar a l'anivellació, perquè d'al­tra manera aniríem a la fallida.

EI PRESIDENT concedeix ta parau­la al senyor Nlembro.

E l senyor NIEMBRO fa un gest d'es­tranyesa, perquè sembla que el pre­sident li havia dit que no tindria temps per a parlar.

E l PRESIDENT: Es que el diputat al qual corresponia el seu torn no és en aquest saló i aprofito aquesta ocasió per a dir que qualsevol dipu­tat que utilitzi l'habilitat d'absentar-se del saló quan 11 arribi el tom, per tal de no intervenir en aquell mo­ment, no aconseguirà els seus propò­sits, perquè immediatament l i serà passat el torn.

E l senyor NIEMBRO rectifica breu­ment.

Diu que fil ha alguns mitjans als quals no s 'ha acudit per tal de refor­çar els ingressos, per exemple la na­cionalització del segur que no és una cosa utòpica.

E l senyor Pildain es posa a dispo­sició de la prehkleneia, perquè vol que rectifiqui ara o no.

E l PRESIDENT li concedeix 1» pa­raula.

E l senyor PILDAIN recull la quali­ficació de demagògia que li adjudicà el ministre, i diu que el que va dir ahir respon a una convicció de tota la seva vida, la qual cosa 11 ha íet algunes voltés unir els seus vots a les més extremes esquerres.

Insisteix que la República ha aug­mentat tots els capítols del pressu­posto, menys el que es refereix a remelr l'atur obrer.

Exposa u n programa en aquest sen­tit, que consisteix en la constitució de barriades obreres, en la conversió d'aquestes cascs luxoses en domicili/' per a obrers, en el pagament de sa­laris, etc.

Acaba dient que no ha perdut l'es­perança d'aconseguir que en aquest pressupost es consignin mil milions da pessetes per a remeiar la crisi produïda per l'atur obrer.

E s suspesa la disiussló i s'aixeca Is sessió-a les vuit trenta dnc minuts de la nit.

O O O

N O T E S

P O L Í T I Q U E S

DETENCIÓ I TRASLLAT A MADRID DEL GENERAL SARO Ahir, en arribar de Filipines el

general Saro, fou dut a la Prefecteru. Va demanar poder fer cl viatge a Ma­drid on auto. afegint que tornava a Espanya per a presentar-se a les au­toritats.

Anit passada, prop de les vuit, després d'haver-se rebut la conformi­tat de la comissió parlamentària de Responsabilitats, sortí en auto aap a Madrid, acompanyat de quatre agents de v igi lància el general Saro.

UNA CONLERENOIA E l propvlnent dilluns, a les deu de

nit. a l'estatge sodal del Casal dels Uuïsos de Gràcia, Plaça del Nord. do­narà una conferència el candidat per la ciutat de Barcelona senyor Frede­ric Roda i Ventura. Parlarà d'«Els deures polítics».

L'afer d e l ' a g è n c i a d'empleus municipals

- o o o -

El Govern e la Genera li

El senyor Mac ià Aquest matí ha visitat el senyor

Macià un representant de la casa Me­tro Golwyn Mayer per tal d'invitar-lo a l'acte inaugural del Cinema Ur-quinaona.

Després, el senyor Macià, acompa­nyat d'un dels seus secretaris, ha es­tat a visitar el col·legi del carrer de Casp que dirigien els jesuïtes.

O O O

V i d a a r f í s f i c a GALERIA EMPORIUM

La presentació de l'artista alemany Albert Fessler, ha constituït un vari-' table esdeveniment; L a vintena de teles que exposa al saló gran de ia casa. hom ies ha elogiat d'una manera unànime 1 entusiasto.

Al primer Saló d'Artistes Indepen­dents es veuen setanta obres d'au­tors novells.

Dilluns vinent, a les sis de la tar­da. Galeria Empòrium presentarà l'aqnareUista alemany Alfred Telch-man.

c o o -

i n a u g u r a c í ó d ' u n s n o u s

v i v e r s d e m a r i s c s

Divendres, a les cinc de la tarda, assistírem a la Inauguració oficial d'un nou establiment dedicat a la venda de marlcs, que creiem que tindrà bona acollida per la seva no­vetat,

L a particularitat d'aquest establi­ment, Instal·lat al carrer d'Avinyó, núm, 39. consisteix en uns moder-nfssims vivers, anexos a l'esmentada botiga, que permeten servir mariscs acabats de pescar en presència del mateix comprador.

Aquests vivers, que són els primers Instal·lats a la península pel senyor Antoni Bnlanza. són a base d'espaio­ses basses curulles d'aigua de mar que és renovada constantment i que mantenen els mariscs vius infinitat de temps.

Féu els honors de la casa, als nom­brosos invitats que foren obsequiats amb un lunch, el senyor Lluís Tor^ ner.

Tots els assistents a l'acte inaugu­ral elogiaren a bastament el senyor Balanza pel seu bon encert i 11 de­sitjaran molles prosperitats en la seva empresa.

Tardor, Hivern ? Visiteu

O h a í T a f r é

ItlèfOB 31885 - Roniia de Sant Pers, 24. pral

El Jutjat instructor del sumari per la venda d'empleus municipals es constituí ahir tarda al Banc de Va­lors i Crèdit per a efectuar una dili­gència de comprovació, en vista de certes manifestacions que ban fet aquests darrers dies alguns testimo­nis.

La diligència durà més d'una hora. Hi assistí el fill del regidor se­nyor Grlao. qui està reclamat pel dit Jutjat

S'efectuaren a l'Interior del dit Banc alguns reconeixements entre els alts empleats 1 el fill del senyor Griso, així com també s'Inspecciona-ren els llibres 1 alguns documents existents al Banc.

De la diligència, sembla que no hl ha culpabilitat per al fiu del senyor Grlso. 1 que s'envalren algunes de les acusacions que sobre l'esmentat regidor hl havia.

E l jutge resoldrà avui ela recursos presentats.

Segons les nostres notícies, es man­té, com ja hem dit algunes vegades, el processament contra tots ells. però s'assenyala la quantitat de 250.000 Pes­setes al regidor senyor Sànchez Sil­va, per a gaudir de la llibertat pro­visional. Als processats Caralt. Tru-llols 1 Mas se'ls assenyala la quan­titat rte 125.000 pessetes. Als altres agents que estan amb fiança de 5.3M pessetes, se'ls rebaixa a 1.000 pesse­tes. 1 es concedeix la Uibertct pro­visional sense fiança a lots aquells que haguessin aconseguit empleus a l'Ajuntament mlljamçant lliurataent de quantitats.

COMENTARIS DE u*. PREMSA • E l Diluvio» diu: «A despecho de todo, muy contra

nuestra voluntad y nuestro deseo, se-gutmos creyendo que hay en las al-turas una corrlente. fuerza o influen­cia — el nombre no hace el caso — favorable al Impunlsmo cn las res-ponsabllidades por el afer de los em-pleos. Bien qulsléramos equivocar-nos, qua los hechos, con su eviden­cia incontrovertible, viniesen a dl-suadimos do que este estado de ànl-mo no es més que un error aprecla-llvo.

L a madeja sigue enredada. Los hi-los que en un comlenzo parecía iban a conducir a la entrafla del asunto se han roto bien pronto. Entre que se ha dejado hulr a un concejal, pre­gunto culpable, al que se supone en poseslón de datos que complicarlan nombres en cantidad, y entre que se han cometldo torpezas insólltas en el esclareclmlento o Investigaclón del afer. es el caso que el impunlsmo va adqujriendo proporciones y con tornos do relleve Inequívoco.

Apenas aparecló el afer, el Juzgado se apresuró a intervenir en el Ban­co de Crédito y Valores, donde los compradores de destines depositabsn las cantidades per que habían de ad­quirir-los. L a medlda. de evidente aclerto fué bien acogida. Era sínto-ma de que se tiraba a fondo, de qua se Iba a ahondar en el mal, de que el busturi había de funcionar Impla-. cable sobre los tumores y deformi-dades del enferrao. L a cludad, que vibraba de Indignación, respiró sa-tisfecha y se apresuró a esperar con­fiada.

Esta esperanza no tardó en naufra­gar. Oourrió esto enando el Juzgado, en contraste con lo hecho en el Ban­co, dejó Inhàbilmente de Implantar Igual medlda en el Ayunfamlanto, donde esperaba la gente. lògicamen-te. razonablemente. que se persona-ra al efecto de averiguar cuanto se relaciona con los nombramlentos a que pueda contraerse el afer.

Quiérase o no. esta decepción be-bla de sausar efectos corrosives, efec-fos defwimentes en la cludad. Y estos efectos, por derivaclón psicològica na­tural, se aumentaron considerable­ment cuando a la requisitòria del juez pldlendo al Ayuntamlento la lis-ta de empleados de nombramlento re-ciente, contestó el alcalde que no podia facilitaria de momento por no tenerla hecha.

Hubléramos querido ver mayores aciertos en la depuraclón del afer. Ya sabemos. claro. que el error es con-dición de los hombres. ya sean jue-ces. militares, médicos. abogados. y que esto disculpa yy afenúa no po-co sus oonsecuenclas. Pero. aun así y lodo. se reconocerà con nosotros, se reconocerà con la cludad. que de cuanto viene ocurrlendo en este fa-moso afer se collge una preslón de­soladora, terrible, que abre la puerfa a todas las susplcadas y da pàbulo a todos los comentarios.

Trista es todo esto. Como triste es que el alcalde denunciarà el afer con el aparato conocido, para que, al ca­bo, la única consecuencla sea, aparte la huída de un consejar. la redada r?e cuatro pobres diables, de cuatro flgu-ras secundarlas, de cuatro compar-sas.»

E l corresponsal de «Luz», de Ma­drid, a Barcelona, escriu, entra al­tres 00868:

«La sospecha de que puede triun far el Impunismo se va adentrando «n la conciencia de muchos ciuda-danos. Porque advlerten éstos, con osambro, que al calin de los dl.is nada se sabé del paradero de un con­cejal. del que dló referencias acerca de su estancia, en una nota oficiosa fcKiillfada en el Ayuntamlento, un tlniepte de alcalde. IndudiMcmente el conceial ausonie nlnguna relaciúc debe tener con la venta de empleos, pero no se averigua donde se en-cuenlra ni se sabé que el luez pi lle-ra, a las veintícuatro horas de ha-berse publlcado la nota oficiosa, una indicacióu exacta acerca í e l ptiratte-ro del concejal desaparecido al te-nlentc rte alcalde que anuncló que Inmediatamonte se personaría en Barcelona.»

«El Correo Catalàn. diu:

«A pesar do lo que manlfestaroc ante el Juzgado los conoejales 11a-mados a declarar y de la nota que leyó últlmamenle el alcalde, lo que se desprenda de la actuaclón de uno y otros es qne estén Uevando a ca­bo la campofia Impunista. cuya exis­tència toda la prensa ha denunclado.

Insistimos e toslstlremos siempre. con una tonacldad que nos baró triunfar en nuestro propóslto. de que cl Ayuntamlento sea destituído. cu que salvo contades excepciones todos los concejales son responsables an sumo grado de que se haya realiza-do una venta òrgan izada de las cre-denclales del Ayuntarniento. El Ino-cente que es acusado se deflenoe.

como ae defendio la prensa de la* falsas acusaclones que el alcalde lan zó contra ella al declr, a propóslto de este «afíaire». que realizaba una campaúa derrotista, cuando él. los suyos y todo el mundo saben que realiza una campana depuradora.

S l no fuesen culpables los que se siontan en el Conslstorio del esta­do de degradoclón moral a que ha Ucgado el Ayuntamlento, no huble-sen tolerado los callflcatlvos que les haa dirigldo la meyoría de los pe-rlódlcos barceloneses, ya que de no ser justos hublesen constltuldo in­juries inodmisibles.

Son responsables y es preciso que se vayan y no hagan víctima a nues­tra cludad y a nuestro prestigio do sus maqulavéllcos manejos. Sl aúa no se han enterado de que el deseo de toda la opinlón es éste serà co­sa de Ir pensando en l a organizaciói da un mitln mónstruo pldlendo la total rtestltuclón del Ayuntamlento.»

Àngel Ferran escriu, a «La Publi­citat»:

•Segons l'estranya concepció dels regidors del nostre Consistori, el ciutadà, per ésser tal, s'ha de limi­tar a donar el 'vot 1 pagar els im­postos. Tan bon punt aquest ciu­tadà parla 1 jutja. Ja no és tal ciu­tadà, sinó que la seva veu. que en donar el vot era la veu de la ciutat, es torna la veu del carrer. E l ciutadà que paga 1 vota és un ciutadà-. el que parla 1 jutja és. potser, menys que un trinxeraire.

Bonica concepció. Però ara es dóna el cas que. per uns quants dies, serà diflcilísslm de destriar el ciutadà 1 el trinxeraire, perquè sob­tadament, tan bon punt comenci ia campanya electoral, els oradors da les organitzacions polítiques que porten el silenci en l'afer del tra-flquelg de càrrecs municipals, hau­ran da fer, als actes de la nit. ciu­tadans dels trinxeraires del matí. sl no és els diumenges, que, fent un esforç, hauran do mantenir-los la ciutadania fins a l'hora de dinar.

Però aquests trinxeraires del car­rer que el dia 20 hauran de votar no s'avenen tan fàcilment al paper que se'ls assigna; les paraules . -sonants, el to major, les blonqfucs túniques edilfeies bellament drape-jades damunt camises brutes, no els convencen 1 veuen darrera dels es­carafalls la trampa del joc.

Es parla, amb grans gestos, da la necessitat d'una acció coadjuvant d-i la ciutat en els treballs de la justí­cia — 1 diem treballs pel treballós que resulta la seva tosca — i calen les citacions perquè els regidors es presentin a declarar. Es parla d'a-portacló de dades, 1 els únics que aporten dades són els ciutadans-trtn-xeralres. E s demanen proves concre­tes, i les proves concretes resten tan­cades en calaixos hermètics I mu­nicipals; s'ordenen escorcolls, 1 el qui està encarregat de fer-los és, precisament, carta forçada perquè aquests escorcolls tinguin direcció únioa — com diria cl senyor Vàchier — la del carrer, del pobre carrer des-ompedrat.

I quan totes aquestes coses es diuen, estrípant-se les vestidures 1 amb veu cavemosa, pregunten els al·ludits sl en parlar d'impunisme s'aUudeix al President de l'Audièn­cia, senyor Anguera de Sojo, del qual, encara que el separa un món en ideologia, reconeix la Integritat I la incorruptiMIItat, i del dlgnissim jutge especial senyor Higueras, inte-gèrrim i incorruptlbllíssím.

I no; en parlar d'impunlsme no s'aUudeix mai als administradors de la justícia, tan adulats 1 tan poc ajudats, sinó a aquells altres als quals aquest «qulte» salva i a aquells als quals les persones del jutge 1 del President de l'Audiència servei­xen d'«engany».

L'opinió pública té una nas que no l'enganya i no es deixa portar per aquestes maniobres. Espera pro­ves més positives de la bona fe dels regiders; espera, per exemple, un desinterès absolut de les gestions judicials i policíaques i un Interès transparent a portar les proves di­rectament al jutge, sense maquillat­ges nl pèrdues. L'opinió pública veu amb malfiança tot aquell que, com els clowns en els circs, vol ajudar els encarregats de netejar la pista, sap perfectament que aquestes In­tromissions no són més que diver­sions, que van des de la pallassada fins als jocs d'escamotelg.

L'opinió pública, que viu precisa­ment en aquell odiat carrer — i ve­ta—vol ies coses clares í netes; vol que el jutge es pugui fiar dels agents que té a les seves ordres, i no vol que, quan aquests agents Ja hagin embullat la troca a l'esquena del jutge, aquest, desesperat, hsgl de fer de policia pel seu compte. Vol que els partits polítics es posin al marge d'aquestes qílestions 1 no influei­xin, nl recemanin. nl imposin. No vol condemnar sense proves; però tampoc no vol que se II vulgui do­nar la carta forçada d'una Innocèn­cia que. sl és certa. Ja brillarà per ella sola. Vol que es faci justícia seca, i no 11 interessa que un partit resulti culpable nl Innocent: el que II Interresa és trobar els culpables 1 els Innocents.

Però. per damunt de tot, vol que l'afer, per les resistències que troba, actives més que nc pas passives, no s'esllangueixi fins a morir d'Inani­ció.

No és als ciutadans, nt als trin­xeraires del carrer nl als electors que l'alcalde ba d'excitar perquè aportin proves al Jutjat. Es als re­gidors 1 é s als funcionaris de l'A­juntament, perquè les proves són a l'Ajuntament l enlloc m^s. Les pro­ves són el dictamen del 30 de se­tembre, on hl ha elg noms dels 300 nous empleats. I aquest dictamen no el té pas l'home del carrer, nl és d'esperar qué els tres cents ciu­tadans que hl figuren es presentin en bloc a declarar per què hl figu­ren.. Aquest dictamen és a l'Ajunta­ment, i l'alcalde hauria pogut fer-

ho lot perquè, sense excitacions de l'oplnló a la qual ell tant excita, fos a mans del jutge des del primer dl». I no obstant, el dlciamcnt revelador no ha aparegut encara, en escriure aquestes ratlles, el que és pitjor, no s'ha donat encara ordre de Ulnrar lo als funcionaris que podrien fer-ho, I aquests funcionaris al·leguen, per no Ulnrar-lo. que no n 'han rebut auto-ritzacló.

iSurten del carrer, de l'Infame carrer, les dificultats, els obstacles, les falses pistes, o surten de l 'Ajun-lament? ifEs tolerable que lot re­clamant l ' auxl l l dels ciutadans es posin bastons entre les cames de la justícia?

I , això ja és grotesc, ;és tolera­ble que es facin servir les possibi­litats de tot aquest afer per dirimir rivalitats dintre d'un partit l dintre del mateix ConsIstoriT

Sl hl hagués algú que. fastiguejat de tot això, no esperés altra cosa sinó que passin les eleccions per es­botzar-ho tot, seria incomprcnsl'le. iBs que les probablitats d'un triomf electoral són capaces de fer callar les conclèncles quan amb més pr?-mura reclama la seva veu la justí­cia. 1 no Ja la Justícia, s inó l'honor, l 'honor de l a ciutat, més encara, l 'honor de la Catalunya autònoma?»

• E l Socialista», de Madrid, diu: •Pero sí hay algún partldo a qulen

corresponda mayor responsabilldad. no cabé duda de que éste es el que acaudilla el seflor Macià, por cuanto. siendo mayor ía en el Conslstorio. han podído o han debldo Intentar por lo menos, sanear el ambiente podrido. propicio a todas las corrupclones que largos aflos de dictadura crearon en el Municiplo barcelonès, y recorda-mos en este momento con pena que el grito electoral de la «Esquerra» en las elecclones a concejales fué el do «pena drf'muerte al ladrón». y hoy pasan por el trance, sin duda amargo, de que parte de los supuestos ladro-nes han salido de su seno.

Parece que u n bado adverso se em-pefla en aniquilar a la «Esquerra» ca­talana, embotando el cerebro y anu-lando el proplo Instinto de conserva-clón del partido que, por ser hijo de un movlmiento popular amplio y pro-fundo, merece. ya que no nuestra sim­patia, por lo menos el respeio.

De error en error, de tropiezo en tropiezo. han llegado a su actual sl-tuaclón, que aprovechan sus adversà­ries para combatirlos en todos los terrenos.» DEOLAREN MES REGIDORS :: LLIS

TES DE RECOMANATS :: EN L L I ­BERTAT Han declarat a l Jutujat especial

Instructor del sumari per la venda de coUocaclons, els regidors senyors Xlrau, Brasó 1 Jové Sarroca. Tamhi declararen els alte empleats de d i ­verses seccions.

S'han començat a rebre al Jutjat les llistes que els regidors van pro­metre portar amb els noms de llurs recomanats que han t ingut empleo a l'Ajuntament. Tots aquests em­pleats seran crida's a declarar.

E l jutugeg ha resolt els recursos presentats. I en v i r t u t d'això han es­tat alliberats, per haver dipositat ies (fiances de m i l pessetes cada un, els processats Serafí Candeles l Joan Maflé.

O O O

El conflide del camp MES PARCERS PROCESSATS :: ELS

JUTGES MUNICIPALS FAN RESIS­TÈNCIA PASSIVA E l Jutge especial dels sumaris pén

les denincios contra els rabossaires, ba dictat aute de processament per estafa de fruiuls a l lurs propinta-ris. contra els següen ts parcers: Jau­me Peret Colet, d'Avinyonet: Ros-send Matas Gilbert, de Subirats; Pau Matas Armengol, de Subirats; Fèlix Figueures Ros, del mateix poble; Joan Duran Sogas, també de Subi­rats; Joan Pu jadó Vendrell, Ídem; i Josep Llopart Capellades, da Sant Cugat Sasgarrigues. Tots aquests vé­nen obligats a dipositar m i l pessetes per a l a responsabilitat c iv i l dels procés, puix que. en cas contrari, seis e m b a r g a r à els Iwns.

El Jutjat ha trobat una resistència passiva per a complir les seves or­dres en els Jutges municipals. 1 sem­bla que contra aquests que són fun­cionari do la República, es prendran enèrg iques mesures. Serà imitat el cas del juutge de Sant Llorens del Penedès , qui està suspès l pendent d'un expedient governatiu.

Es deia que per a depurar la res­ponsabilitat que migui assolir als Jutges municipals que es posin en pla de rebeldia. es nomena rà un Jutge especial que. ul tra la sanció que dicti el Codi penal, h i hau rà la sanc ió del ministre de la Governa­ció, plx que cauen de ple en la Ue] de defensa de laBepública.

O O O

L'afer bursàfil E L SENYOR P E L L A JA HA F E T

DIPÒSITS E l flnancier osep Pella. que ha

estat processat pel suposat dellcie d'esia'a. ha dipositat a la caixa ge­neral do l'Esiat les cinquanta mil pessetes en metàlllc per a gaudir de ja llibertet provijyonal I elsdos mi­lions de pessetes per a responsabili­tat civil per a le» despeses del pro­cés a què ha estat sotmès.

O O O

E l s f e l s d e l a U n l v e r s i f a f

PETICIÓ DEL DIRECTOR DE L'INS­TITUT E l director de l'Institut, doctor

Garcia Fando, estigué anit passada al Govern civil per a sol·licita.- del senyor Moles la llibertat d 'un estu­diant del dit centre oficial que fou detingut amb motiu dels a'Jlarulls dsvlnguts davant el nostre primer centre docent.

Paiames, camises i calçotets a mida, J corbates, guants i gèneres de punt < e n ///, seda i llana; totes classes <

f5g 6. — WssaEte, 5 3* novembre He 1939 L A V E ü D E C A T A L U N Y A

L A C A M P A N Y A E L E C T O R A L L e s n o s f r e s c a n d i d a f u r e s I Barcel

Barcelona - Capifal

C a n d i d a f u r a d s c o n c ò r d i a c i u t a d a n a

JOSEP A G E L L I A G E L L President de la Unió Nacional de Fabricants de Produc­tes Químics, professor, ex-director de l'Escola Industrial

de la Mancomunitat LLUÍS C E L I S I PUJOL

Doctor en medicina JOSEP CODOLA I GUALDO

Advocat President de la «Joventut» de la Lliga Regionalista

LLUÍS DURAN I VENTOSA Ex-senador

Ex-conseller de la Mancomunitat de Catalunya JOSEP M. FARRÉ I MOREGO

Notari A L E X A N D R E GALLART I FOLCH

Professor Universitari; professor de l'Escola Social, advocat

JOAN ANTONI DE GÜELL LÓPEZ Ex-alca!de de Barcelona

LLUÍS JOVER I N U N E L L Advocat, ex-regidor de Barcelona

DOMÈNEC JUNCADELLA I B A L L B E Dependent de comerç

ANTONI MARTÍNEZ I DOMINGO Ex-alcalde de Barcelona

ANTONI PAR I TUSQUETS Degà del Col·legi Notarial de Catalunya

JOAN PERPINYÀ I PUJOL Ex-president de la Cambra de Comerç

JOSEP PUIG I CADAFALCH Ex-president de la Mancomunitat de Catalunya

F R E D E R I C RODA I VENTURA Advocat, publicista

F E L I P D E SOLA I CASIZARES Advocat, regidor de Barcelona

JOSEP M. TALLADA I P A U L ! Enginyer, economista

F E R R A N V A L L S I T A B E R N E R Catedràtic, ex-diputat de la Mancomunitat de Catalunya

JOAN VENTOSA I C A L V E L L Ex-ministre de Finances

AMADEU VIVES I ROIG Mestre compositor

Barcelona - Circumscripció JOSEP M. BLANC I ROMEU

Comerciant, publicista A L E X A N D R E BULART I RIALP

Advocat, escriptor, professor de l'Escola de Comerç de Barcelona

FRANCISCO BULTO I SERT Industrial

X A V I E R CALDERO I CORONAS Publicista, ex-regidor de Barcelona

P E R E CAIRO I CODINA Farmacèutic, industrial, ex-alcalde de Badalona

JOSEP CIRERA I VOLTA Advocat, agricultor

JOSEP G A L L I F A I CORONAS Agricultor

President del Sindicat Agrícola de Vich JOSEP M. JOVE I ARNABAT

Exportador de vins RAÜL M. MIR I COMAS

Agricultor, publicista ANTONI MIRACLE I MERCADER

Comerciant, ex-diputat a Corts RAMON PICART I F E L I P

Industrial, ex-diputat de la Mancomunitat de Catalunya PAU ROMEVA I F E R R E R

Mestre i periodista D E L F I SANMARTIN I MONTFORT

Doctor en medicina JOSEP M. TRIAS D E B E S

Advocat, membre de l'Institut de Dret Internacional Ex-diputat a Corts, catedràtic

MIQUEL VIDAL I GUARDIOLA Advocat, economista

EL MÍTING DEL BOSC Malgrat totes les gestions fetes per tal de contractar

un local de més àmplies proporcions, no ha estat possible de trobar-ne un que per a la data del 13 de novembre estigués en condicions d'ésser utilitzat. Per consegüent, com ja havíem anunciat, el Gran Míting de presentació de can­didats al poble de Barcelona i d'exposició del sentit i sig­nificat de ia candidatura de Concòrdia Ciutadana patro­cinada per la Lliga Regionalista tindrà lloc en la data anunciada al Teatre del Bosc.

E n aquest gran acte, que assolirà, sens dubte, pro­porcions extraordinàries, prendran part, usant de la pa­raula, representants de totes les agrupacions polítiques que integren la candidatura de Concòrdia Ciutadana.

Oportunament donarem més detalls.

a r c e i o n a

La propaganda per ràdio Anit passada «1 governador digué

als periodistes que avui 11 seria tra­més pel senyor Tarradellas el calen­dari acordat entre els representants da tots els partits polítics en la seva reunió de la Generalitat per tal de repartir-se les hores i dies que po­den disposar de la Ràdio Barcelona i Ràdio Difusió per a la propaganda electoral.

Oficines elecforals a la Unió Democrafica de Cafal unya

Unió Democràtica de Catalunya, •josa al coneixement dels seus simpa­titzants, de tols els catalanistes i del públic en general, que ha obert .e* seves oficines d ' informació electoral.

Són instal·lades al carrer de Riva-denelra, 4, principal (Plaça de Cats lunyo), l funcionaran tote els dies. àdhuc festius, de deu a dues 1 d'­quatre a nou.

Seran ateses totes les consultes que siguin soUicitades

L a designació dels candidais del P. N . C .

Per tal da designar els Candidats que ha de presentar el Partit NacH-nallstu Català a les eleccions de di­putats al Parlament català, t indrà lloc l'assemblea general extraordi­nàr ia , dema, a les onze del matí , a la sala d'actes de les Oficines Cer-Hals de 1 esmentat partit, p i , 7. prls-cípal.

La candidafura radical Heus ací ia candidatura' integra. Clr :umscripcló de Barcelona (capi­

tal) : Tomàs Burrull i Jacas, propietari

i ex-regidor. Eduard Calero Molina, industrial i

empleat. Josep Capdevila Ventosa, industrial,

ex-regidor i president de l'Associació dels Cors de Clavé.

Josep M. Farrero Viu, formacèutlc 1 fabricant.

Nfanuel Ferràndiz ttecher. enginyer industrial.

Eladi Gardó Ferrer, advocat I ex-regidor.

Agustí Garcia Inçrlada, metge i ex-regidor.

Josep Juncal Verdulla, advocat, d i ­rector do l'Escola Normal de Mes­tres, ex-regidor i president del Cen­tre Gallec.

Josep Mamàs Meca, advocat. vl 'T-presldeiit del Centre Andalús.

Josep Malfieu Ferrer, advocat, ec diputat a Corte.

Lluís Matutano Casanovas, indus­tr ia l i propietari.

Antoni Montaner Castanyo. advo­cat, ex-regidor, ex-go^emador c iv i l

Domènec Montón ibàfiez, tipògraf, president del Centre Aragonès.

Joan Mnjal . mdustrlal i y - r •-•,•>. n . Enric B. de Quirós Jordàn , indus­

tr ia l 1 ex-regidor. Pelai Riibert Alegrí, fabricant l

propietari. Carles Rodríguez Soriano, advo

cat U u i s Rufasta Banús , notari . Rafael SancMs Vidal, industrial

i osident de la Casa Regional Va­lenciana.

Conferència d'Enric Sala Ahir a la nit es congregà nombrós

públic a l'estatge social de l'Ateneu Roglonaüs ta Verdaguer.

A l 'hora anunciada, el president de l'entitat, Josep Solsona, acompanyat del senyoi F. Valls i Tabemer, dels doctors Cararach l March l del se­nyor Obradors, obri Tacte.

El conferenciant saluda la concur­rència i explica com totes les crisis econòmiques, tots els trasbalsos de 1 humanitat, han estat explotats per demagogs visionaris 0 professionals del desordre.

He recollit de dues controvèrsies celebrades darrerament a Martorell i a Manresa, paraules d°Alfons Miguel, transcrites Àdelment de la ressenya de .SoUdaridad Obrera., i de Maurin, transcrites també de la ressenya de •La Batalla*. Ambdós propagandis­tes nflrmen que el fracàs del capita­lisme és evident, puix—diu Maurin — h l ha retrocés en la producció, fam 1 guerres; 1—Alfons Miquel ex­plica — que el manteniment dels preus alts dels prodactes industrials

agrícoles és causa de l'atur. L'orador rebutja aquestes afirma­

cions, puix que les estadíst iques, pel que afecta a preus, acusen un des­cens general i pel que afecta als pro­ductes agrícoles. Is producció no baixa.

En el fons, ia crisi mundial — diu e. conferenciant — és el resultat de l 'oblit durant un segle per part de tots els governs, per part de la ma­joria dels economistes, per part tam­bé dels pensadors i filòsofs, del que en la vida humana, representa la fa­mília, com a element regularitzador del consum.

Per a ixò en els pobles un la famí­l ia és defensada com a element de producció, el consum està mi l l o r r e guiat

E l comunisme ha fracassat en la doctrina perquè, segons Marx d iu I completa SoreL «entre el camp i la ciutat Is lluita du ra r à mentre hi hagi civilització. Una doctrina que consideri incompatible la cooperació 1 l'agermanament de tots els produc­tors, ès doctrina fracassada.

Deixant la teoria i passant als fets, el conferenciant exposa el que ha estat el comunisme en l 'agricultura a Rússia.

Davant d'aquests resultats, quan en ol món tot indica la conveniència de vigoritzar l'economia familiar, a Espanya es vota una Reforma Agrà­ria qua tendeix a destruir l'explota ció famil iar de la terra Per a ixò es va a l 'explotació coHectlvista sub­vencionada, sense preparació 1 sense cap garantia d ' èx i t

A Espanya, evidentment, calia una Beforma Agrària, però la que han aprovat les Constituents, resulta un vestit passat de moda. en desacord amb els al l içonaments de la crisi actual; si reeixís, contrariaria els in­teressos de "economia catalana i se­ria de greus conseqüències per a Es­panya. Dc no reeLxir — f és el més probable—, davant del món queda riem en ridícul.

Crec sincerament que els pocs di­putats catalans que no la votaren, per a ixò solament mereixen la gra­ti tud de tots els patriotes.

Una entusiasta i perllongada ova­ció acoll í les darreres paraules del conferenciant.

Les oficines de la LI iga Regionalista

Demà, diumenge, les Oiiome. Cen­trals Electorals de la Lliga Regió-nalltta estaran obertes al públic, de nou del mati a lea dues da la tarda, a II de donar les majors faoIlltaU possibles alt electors baroatonins.

Una rectificació del President de la Unió Catalanista

El senyor Daniel Girona i Llagos­tera, President de la Unió Catalanista, ens tramet l a l carta segúent amb prec de pub l icac ió :

.Barcelona, ^ novembre 1932. Sr. Director de . L a Nació Catalana..

—Barcelona. Senyor: Amb profunda sorpresa he

vist consignat al periòdic de la vos­tra digna direcció, edició de 31 d'oc­tubre proppassat, la noticia que 1'.Es­querra ha ofert u n lloc a la candida­tura per Barcelona-Clutat al President de l'Honorable Unió Catalanista..

Això és inexacte en absolut; puix que fins a l 'hora present n ingú n i cap partit polític m'ha parlat de presen­tar el meu nom en cap candidatura.

Aquesta nova m'ha sorprès més en­cara, pea tal com dins de la Junta permanent de la Unió Cotalanista h i havia dos destacats elements del Par­t i t Nacionalista Català, del qual és portantveu el vostre per iòdic : i per tant, no podien Ignorar la inexactitud de la dita nova.

En conseqüència, us prego de recti­ficar en absolut la dita nova en el vostre periòdic inserida.

Visqueu molts anys, Sr. Director, per al bé de Catalunya.

D. Girona Lfa-josfem..

L a campanya de la Lliga El repartiment del Manifest de la

Lliga i de les fulles electorals, edi­tades com un dels elements de pro­paganda, es fa d'una manera inten-sisslma per lot Catalunya l especial­ment a Barcelona. Cada dia creix Tlnteròs amb què el públic acull el Manifest de la Lliga que. com s'ha pogut observar, comenea a llegir en el mateix mement que l i és donat, sense esperar una altra avinentesa, la qual cosa prova que entorn a la candidatura de Concòrdia Ciutada­na i a la campanya d? la Lliga, es va fent cada vegada més positiu i m é s dens un ambient de simpatia 1 d 'adhesió , senyal remnrradfssim d'un resultat satisfactori.

D'arreu de Catalunya, de totes les contrades on s'ha estès la propa­ganda de la Lliga ens arriben les mateixes noves falagueres.

La campanva segueix amb tota In­tensitat, enfortida per aquesta adhe­sió popular que és la màx ima fer-m a n ç a del san encert.

La candidatura dels carlins Sota aquest epígraf, d iu «La Pu­

blicitat . :

•Decidits a cooperar amb entusias­me a fer sortir les cnqdidaturos tíe les esquerres, els carlins preparen la seva candidatura.»

E l «Centro Obrero Aragonès» no acepta la representació del

candidat del Partit Radical Ha estat circulada la nota segúent:

•Por ta Prensa de estos dias nos enteramos de que en una de las can-elidaturas que se presentan para las p róx imas elecciones f igura don Do­mingo Montón, presldente del Centro Aragonès, el cual se arroga la repre-sentac ión de la co lòn ia aragonesa en Barcelona.

El Centro Obrero Aragonès, entl-dad genulnamente regional i apolí­tica, de la que forman parte &S00 adherentes, hace constar que no ha autorizado a nadie para que la repre. sente, por parmauecer a l margen de toda lucha política, y lamenta y pro­testa de que se haga servir de esca-bel a una colònia regional, a la que no representa dirho seftor por nJn-gún concepte

L a candidatura macianista d'Acció Catalana

Al Coliseu Pompeya es celebrà di­vendres, l'acte de presentació de la candidatura macianista d'Acció ca­talana.

Parlaren els senyors Mar t i Esteve, Nicolau rt'Olwer i Amadeu Hurtado. Tots coincidiren en què calia man­tenir el sentit lalcista de la revolu­ció.

Mar t i Esteve comentà la temptati­va de coalició amb l'Esquerra Repu­blicana de Catalunya. Atacà l'Esquer­ra per les seves manifestes virades de cri ter i ; exemple: no vo l anar en unes eleccions de costot amb Mar­cel·lí Domingo, perquè d iu que és de p i r t i t espanyol (amb tot 1 ésser aquest grup au tònom) , i en canvi posa en candidatura Ramon Franco.

En parlar de la desastrosa admi­nis t rac ió de l'Ajuntament el públic vibrà u n à n i m e m e n t

Assegurà que sense la Intervenció d'alguns homes de l'Esquerra ínte­gres i honorables, l'Esquerra hauria acabat de caure en un espantós ler-rouxlsme català.

Nicolau d'Olwer a f i rmà que l'Fs-querra no ha sabut administrar i que ha cobert de descrèdit tota la ciutat; que ha tolerat segurament per Inca­pacitat els afers municipals que avui estan sota examen de la Justícia; que des de la Generalitat ha fet una tas­ca només discreta, malgrat el període de temps que hl és; que ha enganyat i desenganyat cl nostre poblo. Poder és fer complir les lleis i no llançar uns homes contra els altres pels camps com ha fet. Això no fóra po­der revolucionari, fóra suïcidi de po­der

•Perquè no volem coaccions fei­xistes — digué — pe rquè no adme­tem que un partit vulgui encarnar un règim l finalment, pèrqnà no vo­lem que continuí el l l iure joc de les institucions democràt iques, anem a la l lu i t a . .

Amadeu Hurtado, entre altres co­ses, digué que els grans polítics ac­tuals que havien visitat Borcelona, havien trobat que el mil lor era el poble. iSabeu què volia d i r alxò-Que la representació catalana era in­ferior al poble, i a ixò . catalans. ;io pot ésser que es torni a dir mal més.

Barcel arceiona (Circumscripció)

Conferència de C o d o l à i Gualdo a Badalona

Dijous, a les deu de la n i t t ingué lloc a un cinema de Badalona l'a­nunciada conferencia del senyor J. Codola i Gualdo, candidat a diputat per Barcelona, ciutat, sobre el tema «L'esdevenidor dc Catalunya..

A l local on es celebrava l'acte s veié molt concorregut. Ocupaven I» preside^ie els senyors Borrlga, pre­sident de la Lliga de Badalona, Do­mènec Juncadella. de la Joventut de Barcelona i candidat per les pròxi­mes eleccions, 1 Antoni M. Munta­nyola, de la Joventut de Borcclonn. i J. M a n i d'Andrés, de la secció e s o ar de la Lliga. Parla el cenyor Codolà de l'actusl

situació política a Catalunya, i Al·i que cal, en aquests moments, incor­porar el sentiment de Catalunya en les Institucions de l'Estat.

A continuació es refereix al proble ma social, del qunl dóna unes quantes definicions fetes per autors estrangers.

Estudia l obra de Prat de la Riba a l a Mancomunitat. 1 la compare, amb la de la Generalitat Diu que l'èxit de Prat, .1 més dc la seva vàlua personal, fou degut a la coHaboraclt que troba cr tots els diputats de .'a Msncomvnitat.

Per f i parlà de la futura l lui ta po-Jtica electoral a Catalunya, i digué que sols els homes de la Lliga po­den endegar i resoldre els problemes que Catalunya té plantejats, com h:i han demostrot totes les vegades que han ocupat el Govern.

En acabar la sevo magnifica con­ferència, el sonvor Codolà fou ob­jecte d uoa forta ovació, després d'ha­ver estat imorrompnt diverses vega­des ún el curs del seu parlamen pols aplaudiments.

A S a t a d e l l La nit del dijous passat, el senyor

Ramon Almeda i Callis donà al lo­cal de la Lliga Regionalista de Sa­badell, la tercera i ú l t ima conferèn­cia del cicle sobre .His tòr ia del Cata lanisme.. organitzat por ia Joventut Nacionalista, d'aquella ciutat, amb ar-sistència dels senyors Codina, Cos­ta, Molins, Taulé , Figueras 1 altres.

En aquesta conferència el senyor Aimcda tractà el tema «De la Manco­munitat a l"Estatut d'autonomia. I féu historia documentada i detallada dels principals esdeveniment» polí­tics del moviment catalanista d'a­quest període, princlpolment la cam­panya pro-Mancomunitat. l'Assem­blea de Parlamentaris, la campanya pre-autonomia amb l'elaboració dels projectes d'Estatut de l'any 1919, la creació del govern de la Generalitat 1 l 'elaboració 1 aprovació de l'actual Estatut d'autonomia. Digué que la his tòr ia del nostre moviment catala­nista demostra l'enorme influència que l 'actuació dels nostres homes ha t ingut en l 'aprovació de l'Estatut, d'acord amb la doctrina do concòrdia i procediments legals 1 evolutius de la Lliga Regionalista. Acabà mani­festant que per assegurar la implan facló de 1 Estatut i l 'èxit de la nostra eutonomia calia que ol cos doctoral dc Catalunya refrend^s les candida tures dc la Ll iga cn les properes elec­cions. Una gran ovació coronà les darreres paraules del senyor Almeda.

A continuació, el senyor Josep V i ­ves pronuncià un eloqüent parlament glossant el toma .Conviccions 1 au­dàcies». Amb paraula d'on finíssim humorisme histor ià e l , antecedents I efectes ds la revolució francesa per a deduir-ne que els revolucionaris poden servir per a fer les revolucions, però no per a consol idar-les, 1 que un cop feta la revolució es necessiten polítics preparats i competents per a fer arrelar les noves institucions. Afegí qne Catalunya es troba ara en aquest moment crític 1 que els únic* homes capaços d'estructurar la seva autonomia són els de la Lliga Regio­nalista. El senyor Vives fou Igual­ment ovacionat.

Clogué l'acte, al qual h l assistí un selecte auditori que emplenava el lo cal. el president de la loventut Na­cionalista, senyor Costa, tenint pa­raules d'eloci i ugraímnnt per les con-ferèncií-s donaries pel tòiyor Alme­da com també pel bell parlament del senyor vives.

Lleyda (Circumscripció)

Lleyda A Lleyda. reunits els elements que

Qirigeixen !es forces pclltiques agru­pades sota la denominació de Coa­lició Proporcionallsta Republicana | Catalanista, han acordat la següent candidatura:

Salustià Estadella Arnó, Romà Sol Mestre. Josep Cabeceràn Borràs, Ra­mon Sales Torres, Ramon Riu Ven-drell , Antcni SecaneU Aparasí , Ma­nuel Gallart, Xavier Jaques Plflol Josep M. Far ràn Cortés I Josep Llari Areny.

Falta un nom que probablement es farà públic avui mateix.

Tarragona (Circumscripció)

Conferència del senyor Tallada a Valls

Dijous passat t ingué lloc al Cinema de Valls l anunciada conferència del nostre amic Josep M. Tallada, sobre el tema «L'economia catalana dintre del règim autonrimic. I.a presidència fou ocupada pel conferenciant, junt amh l'antic cafalnuistu senyor Josep MoraSta i el candida; per Tarragona senyor Selvas.

L e s n o s f r e s c a n d i d a f u r e s

Girona - Circumscripció

C a n d i d a f u r a C a l a l a n i s l a d e P a c i f i c a c i ó S o c i a l

RAMON D* ABAD AL I CALDERO Diputat a Corts, ex-senador, president de la Lliga Regionalista i degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona

JOAQUIM B A T L L E I MARTÍNEZ Agricultor i perit mercantil

NARCÍS CAMPS I B E L L A P A R T Agricultor

TOMÀS CARRERAS I ARTAU Catedràtic, doctor en Filosofia i Lletres

A L F R E D DORCA I BLANCH Comerciant i banquer

R A F A E L GAY D E MONTELLÀ • Advocat, publicista

P E R E M A D I I RUSINYOL Comerciant i industrial

P E L A I N E G R E I P A S T E L L Propietari i publicista

JOAN TORRAS D E PRAT Advocat i llicenciat en Filosofia i Lletres

JOAN VALLÈS I PUJALS Advocat, ex-senador, ex-conseller de la Mancomunitat de Catalunya, ex-president de la Diputació de Barcelona

RAMON X I F R A R I E R A Advocat

Seguidament seran proclamades les candidafures de Lleyda i Tarragona

circumscripció

L L I G A R E G I O N A L I S T A Passeig de Gràcia, 19, baixos

Elecci ons de dipuíafs per al Parlame^ de Catalunya

OFICINES CENTRALS E L E C T O R A L S

Queden obertes al públic les Oficines Centrals Electo­rals de la Lliga Regionalista.

De 9 a l i de 4 a 8 Els ciutadans que les visitin per assabentar-se a quin

districte i a quina secció tenen el vot (mentre s'enllesteix el Diccionari Electoral que consta de més de vuit cents volums , hauran de fer-ho portant escrita una nota en la qual constin: nora, cognoms, edat, professió i domicilis habitats des de l'any 1924 fins ql maig de l'any passat.

El Cens Electoral en vigor per a aquestes eleccions és el que servi per a les de diputats a Corts Constituents i votació de l'Estatut de Catalunya, i no té res a Veure amb el que s'està confeccionant i es va rectificar en els mesos de juliol i agost darrers.

Pròximament s'obriran al públic les vint-i-cinc Ofici­nes de Districte, a càrrec de les societats adherides de la lliga Regionalista.

Él senyor secretari general de la Lliga Regionalista rebrà cl públic de dotze a dos quarts de dues, i l'organit­zació de Btrcelona de sis a vuit del vespre/

BARCELONA CIRCUMSCRIPCIÓ (Pobles)

Queden instaUades al primer pis de l'edifici del Pas-stig de Gràcia, 19, les Oficines Electorals de Barcelona Circumscripció.

D e 9 a l i d e 4 a 8 Telèfon per a conferències 16141

SECCIÓ FEMENINA La Seccii» Femenina de la Lliga Regionalista, Gran

Via Layetana, 28, cinquè, B., rebrà i despatxarà qualse­vulla petició corresponent a ciutadans de Barcelona que li facin per correu les senyores associades acompanyant la nota amh ies particularitats que es fixen en l'anunci de les Oficines Centrals.

L'essència de la conferència del se­nyor Tallada consistí a fer veure el perill de fracàs que correria la nos­tra autoiioiub si l'especte econòmic de la futura organització fos desatès , i sobretot si les solucions partidistes 1 demagògiques caraétièrltxen 'a futura política de la Generalitat.

L'orador esaminfi la sltuaci'. eco­nòmica I social de la nostra terra. I desfdu la ca lúmnia que els ele­ments catalanistes no hagin l'restat a la qúevio social la impor lància quo té en els temps moderns. I s a t u r à especialment a detaQfti les aci lví ta ts de caràcter social desenrotllades per Prat de la Riba i Cambó.

Va combatre la dema^V- i - 1 preco­nitzà un règim demoi-ràtie per a la futura Catalunya. Detallà t ambé els MCOnès que • " ^" i ran la Hisenda de la Generalitat, recursos migrats que obliguen a una política de gran

austeritat i modèstia. Propugnà P una polít ica descentralitzadora 1 vivifiqui els municipis 1 comarqu·». 1 acabà mostrant la seva espernne que l'amor a Catalunya es sob^ posi a tots els partidismes i-er ^ construir un organisme en el 'í"81 Irobln bé tots els cafMnns.

En acabar la seva Interessan- ce"" ferència, el senyor Tallada fou nw aplaudit pel nombrós públic que plenava el local, en el qual pred"* nava ; tlemçht obrer.

En Marcel·lí Domingo a Tarragona

Arribaren a Tarragona. Proce l,f de Madrid, el ministre d ' A g r l c " ' ' ^ senyor Domingo, el director f e"1 ' de Comerç senyor Nogués, el <l ^ vernador c i v i l senyor Noguer I met

Acfes de propaganda electoral

L A V E U D E C A T A L U N Y A Pàg. 7. — Dissabte, 5 de novembre de 193»

B A R C E L O N A . C i u f a »

Diumenge, dia 6 POBLE NOU — Ateneu Democràtic Regionalista A les cinc de la tarda. Gran acte inaugural de la «Joventut Nacionalista». Oradors: Josep Alberich, Joan Brau, J . Lluís Artigues.

Francesc d'A. Vendrell, Josep Puig i Cadafalch.

B A R C E L O N A . C i r c u m s c r i p c i ó

Diumenge, dia 6 CAPELLADES

Secció Femenina de la Lliga Regionalista A dos quarts de tres de la tarda. Dues conferències a càrrec dels senyors Andreu Bau-

i Miquel Vidal i Guardiola. E l senyor Andreu Bausili parlarà de «Política i

ministració». E l tema escollit pel senyor Miquel Vidal i Guardiola «Problemes socials a Catalunya».

CANYET (Badalona) A les tres de la tarda. Reunió electoral.

SANT ANTONI DE VILAMAJOR Saló de Festes de la Carretera

A les onze del matí. Gran míting de propaganda. Oradors: Antoni Aguilar, Manuel Renaga, Josep Ci-

ra Voltà, Manuel March, Josep M. Tries de Bes. GRANOLLERS

Lliga Regionalista A les deu del matí. Visita electoral amb assistència del senyor Tries de

PONT DE VILUMARA A les tres de la tarda. Gran míting de propaganda. Oradors: Josep Galofré, Lluís Alegre, Josep M. Ser-

Itge, Francesc Ribera, Joaquim Peílicena, Alexandre plart i Rialp.

U L L A S T R E L L A les sis de la tarda. Gran míting de propaganda. Oradors: Francesc Sala, Delfí Sanmartín, Andreu

Jusili, Josep M. Tries de Bes, Miquel Vidal i Guardiola. MATADEPERA

A les nou de la nit. Gran. acte de propaganda. Oradors: Francesc Sala, Delfí Sanmartín, Andreu

BauBili, Josep M. Tries de Bes, Miquel Vidal i Guardiola. HOSTALETS D EPIEROLA

BA dos quarts d'onze del matí. ^PMiting.

1 Oradors: J . Llucià Martí, Andreu Bausili, Mi-tel Vidal i Guardiola,

Dilluns, dia 7 AIGUAFREDA Cafè Ferreres

A les nou de la nit. Gran acte de propaganda. Oradors: Ramon Almeda, Josep M. Blanc i Romeu,

tiquel Vidal i Guardiola. Dimarts, dia 8

POLINYÀ A les set de la tarda. Míting de propaganda. Oradors: F . Herrero, Baldin Cruells, Josep Cirera

Voltà, Delfí Sanmartín i Montfort, Ramon Picart Felip.

SANT JOAN DE VILATORRADA Agrupació «El Cor del Poble»

A les set de la tarda. Míting. Oradors: Joan Trepat, Josep Galofré, Joan

'alat, Lluís Alegre, Josep Vives i Coll, Alexandre Bulart Rialp.

G I R O N A . C i r c u m s c r i p c i ó

Diumenge, dia 6 FIGUERES

Lliga Regionalista de l'Empordà A les onze del matí. Presentació de la candidatura als elements de Fi­

leres. Presidiran els candidats senyors Batlle i Xifra Riera.

RIUDELLOTS A dos quarts de tres de la tarda. Gran míting de propaganda. Oradors: Manuel Teixi-

ior i Comes, Joan Torres de Prats, Ramon Xifra i Riera, ?elai Negre Pastell.

L L O R E T D E MAR A les tres de la tarda. Gran míting de propaganda. Oradors: Pere Madí, Narcís de Carreres, Joan Va-

lès i Pujals, Pere Rahola. Dilluns, dia 7

GIRONA Joventut del Centre Catalanista

A les set de la tarda. Conferència a càrrec de Carles E . Mascarenyes. Par-

rà de: «Les joventuts catalanes i l'esdevenidor de Ca-lunya».

T A R R A G O N A . C i r c u m s c r i p c i ó

Diumenge, dia 6 ARBOS — Centre Català Prat de la Riba

A les set de la tarda. Conferència a càrrec de Ferran de Sagarra, regidor

le Barcelona, qui parlarà de «Responsabilitat Cívica».

L a c t u a l i t a t p o l í t i c a

L a p e s c a . - L a F e d e r a c i ó d ' E s q u e r r e s . - A l l i b e r a m e n t s . - E l p r o c é s

p e r r e s p o n s a k i l i i a f s .

L'aplicació de la Roíorma Agrà­ria. - Manifestacions de Mar­

cel·lí Domingo Em semblen convenients aquesws

explicacions que serveixen per a acla­r i r actituds i deflnlr les obres que es realitza.

En algunes zones del camp espa­nyol hi ha un ambient d'incompren­sió, de passions esverinades i de l lu i ­ta que interessa desenverinar.

La República, ha vingut en aquest aspecte concret, a realitzar aques­tes dues missions;

Primera. Obligar la propietat rús­tica que compleixi amb els seus deu­res.

Segona. Complerts aquests deures, garantir els drets que consagm la Constitució, el mateix de propietaris, d'arrendataris, d'assentats, que d'o­brers.

H i ha propietaris que no s'avénen a reconèixer els nous deures de la propietat nistlca consignats en la re-í o n n a agràr ia , i oposen a la seva implantació resistència de tot ordre, des de l'escami fins el propòsit su ïc ida de seguir desusant 0 abu­sant de la propietat que tenen.

Aiso és impossible. La llei, per una banda, es dicta per a ésser com­plerta, i per l 'altra per a convenir a tots, en primer terme als propie­taris que tinguin consciència de la nova fuiicló' que al món té la pro­pietat i penruè aquesta rendeixi «1 que hagi de rendir.

Així h i haurà pau social 1 econo­mia forta, dues qüestions que ningü podrà dificultar 1 quo tots els pro­pietaris i els que no ho són hauran de tenir Interès en què això sigut una conquista ràp ida i definitiva.

Però així com hi ha propietaris que s'entesten en mantenir aquesta actitud, que, la República dtns de la legalitat consti tuïda no tolera, ni ha. de la mateixa manera, campe­rols que consideren lícit tot desordre, dificultant amb freqüència l 'acció del propietari que es disposa a què la propietat compleixi amb la seva funció.

A aquests camperols oal apUèàr-los també el llenguatge categòric, 1 dir-los que la Ifépüblic'a, dintre í e la llei 1 dels requisits ile temps I norma que són garantia d'encert. i".a vingut a acabar amb diverses clas­ses de propietaris: amb els de tér-res de salari, amb els que s"apr> piaren de bén comunals, amb els la­tifundistes, amb els rendistes. amb els que no cultivaren bé, amb èla que havent de regar no regaren 1 amb els que posseïen Indegudament rodalies en els pobles; però la Repú­blica considera, respecta 1 defensa els propietaris rúst ics no incursos en cap de les classes esmentades.

Els drets d'aquests propietaris han d'ésser tan garantit/.ats com els que per les transformacions i afecnes de la Reforma Agrària , s6n obrers avui ! peden ésser propietaris domà.

S'o es pot. per consegüent, n i des-com-irver a aquests prooiotaris, n l formular-los esgències que facin im­possible la subsistència de la pro­pietat.

Exhortà després a tots a l mes exacte compliment da la l lei .

La pesca per barques da mofor .Madrid, i . — E l gevernador de Gi­

rona, senyor AtmetUa, qui es troba a Madrid fa dos dies, visità aquest mat i el sots-secretari civi l de Marina, per tal de parlar-li dlajrcrs relacio­nats amb !a pesca.

. El senyor Atmeflla demanà que es compleixi el reglament de pesca, en virtut del qual les barques de motor de gran potència, naomenades •va­ques», es l imi t in a pescar a sis mi-lles de la costa.

I-a petició tendeix a evitar que les dites barques continuïn efectuant la pesca oora fins ara. Ja que perjudi­quen els petits pescadors i deslruei-yen les cries.

El senyer Echevarria prometé aten­dre el pecc, 1 afirmà que s'exerciria la deguda vigi lància perquè el re­glament de pesca sigui complert en tots els seus extrems.

També visità el senyor Ametlla els directors d'Agricultura 1 de Comerç, per a parlar-los d'alguns incidents sorgits a la frontera amb motiu de l 'exportació de fruites, i amb el fi de cercar la manera que sigui nova­ment oberta la fàbrica de paper •La Aurora».

Tornada del governador d© Tarragona

Madrid. 4. — Amb l'exprés, ha sor-Kt aquesta nit cap a Barcelona el governedor de Tarragona, Sr. No­guer.

E l traspàs de serveis a la Generalitat

Madrid, 4. — Es troba a Madrid el president de l 'Audiència de Barcelo­na, senyor Anguera de S0J0, el qual ha celebrat diverses entrevistes amb el Govern.

Sembla que l'estada a Madrid del senyor Anguera de Sojo està rela­cionada amb el t raspàs de diversos serveis a la Generalitat, amb motiu de la implantació de l'Estatut.

Distinció a Madariaga. " Recom­penses a felegrafistes

Madrid, 4. — En el Consell de Mi­nistres d'aquest mati s 'acordà con­cedir la Banda de l'Ordre de la Re­públ ica al nostra Ambaixador a Pa­r í s senyor Madariaga.

Aquest senyor és el primer diplo­m à t i c espanyol que té tal condeco­ració.

La proposta de recompenses als funcionaris de Telègrafs, per llur conducta amb motiu dels successos de 10 d'agost, és ben extensa.

E l senyor Casares Quiroga hl por­t à una relació ordenada amb els mè­rits contrets, 1 en la reunió ministe­rial quedà acordada la proporció en què es premiarà cada un d'aquests funcionaris.

La llista completa la facilitarà el ministre aquesta n i t o demà, però sabem que els telegraflstes que tenen mi l lo r recompensa són els qui es tro­baven de guàrd ia la nit dels suc­cessos a l 'estació de Sevilla, els quals, amb decidida actitud i a des­grat de les amenaces dels sublevats, aconseguiren posar-se en comunica­

ció amb el Govern diverses vegades, per tal d ' in íonnar- lo del que pas­sava a la capital d'Andalusia.

La reforma aprovada sobre la cons­titució de l ' Inst i tut de Reforma agrà­r ia tendeix >* donar-hi representació al Sindicat de treballadors de la ter­ra, afecte a la U. G. T.

Noia oficiosa de la minoria radical

Madrid, 4. — La minoria radical s'ha reunit aquest mati, i a la tar­da ha donat la següent neta oficiosa:

•La minoria radical se ha reuni-do esta maflana, bajo la presidència del Sr. Guerra del Bio, continuando el estudio del proyecto de presupues-to y slendo designades los diputades que deberén intervenir en la discu-sión de cada uno de los presupues-tos parciales.

Se acerdó reiterar la actitud man-tenida en la discusión del presupues-to anterior en cuanto al restablecl-mlento de las plantillas de sueldos que votaron las Cortes para los fun-clonarios administratives de los M i -nisterios de Agricultura. Instrucclón Pública y Obras Públicas y que fue-ron rectifleados al aprobarse los pre-si puestcs, insistiendo en la necesi-dad de que la C i m ara resuelva ur-genfemente y de u n modo deflnitivo el problema burocrético, con un ert-terio democràtlco en el sentldo de i r a una leducclón de plantillas, a sueldos equitatives y a la equlpara-ción entre todos los funcionaries de Ics distintos Ministerios. sln pertui-cio de sus especialidades y con el reconoclmlento de los principios de-mocrfiticos do Inamobilldad y con respefo de les derechos adquirides, con las ún icas excepciones regla-mentarlas en la conveniència del Servicio y de las sanciones por fal-tas previamente sefialadas y casti­ga d as.

Se requerirà a este objeto al Go-cbiemo para que, sln més demora, dé cumpllmlentu a Ics preceptes del articulo 48 de la vigente ley do pre-supuesto?. presentando a los Cortes un plan de reorganlración do seni-cios y un estatnto de funcionarios inspirado en los princlpos que slem-pre ben sostenido los rppubllcanos eapancles.

Se acordo tamblén defender en la Comisión de presupnestos y en la Cémara las Justas relvindicaclones rïe los m í s modestos servidores del Estado. como son los torreros. peo-nes camlneros. porteres, ordenanzas. etc, etc.

Quedó encargado el Sr. Villanueva de formular una pregunta ai minls-iro de Jus t íc ia referente a los pro-cedimientos a seguir para la aplica-ción a los funcionarios judiciales de las sanciones extraordinarias acorda-das con motivo da la intentona mc-nrtrquica del mes d-- agosto, reca-tando las garantias neresarias para Qüe no se proceda arhitrari.iment.e.

El proplo diputado solicltarà del nilnistro de .lnsticia las indispensa­bles arlaniriones n !a orden mfnls-tcrial de 19 de orfubre rtlfimo. que inlerprefa abusivamente, a Jafcfc de la minoria, el decreto de Indulto de la República tic H de abril de 1931.

Fueron designados los dlputados Srta. Clara Campoamor y Rey Mora para que deflendan una proposiclón incidental q'ie ponga término a 'as detenciones decretades por los gober. nadercs y por la Dire^ción general de Sezuredad. en contra de los pr in­cipies canMittRinnales e Incluso de las leyes de excepclón, como es 'a de Defensa de la República.»

All iDeramenfs Madrid, 4. — Per noticies p a n l c i

lara que hem obtingut, sabem que al mati d'avui han estat jposats en l l i -bertat el duc de Santa Cristina i don I.sonci Casado, que es trobaven *l9-tinguts a presons militars amb mouu dels sucessus del mes d'agost.

També han estat aUiberats don Pe­re Armifiano 1 don Àngel Rodmv"É/ Jiménez, que estaven a .a presó; 1 don Ricard Fortuny, don 'o<in Tor­mos 1 don Llufa Franco Garcia dar-cia, que es trobaven a la oresó de Guadala.iara.

Reunions de minories Madrid. 4. — S'ha reunit la mi­

noria d'acció republicana, la qual t ractà diversos afers de règim inte­rior del partit i s 'acordà que dimarts es reuneixen els diputats amb el co­mitè nacional.

—S'ha reunit la minorin socialista, i ha tractat d'assumptes d ' interès per nl part i t

També s'ocuparen dels pressupos­tes i acordaren substituir llurs repre­sentants a la Comissió senyors Ca­sas, Sànchez Gallego 1 castàflo. pels senyors Sabràs . Olmedo i Azorín.

Per últim acordaren reunir-se no­vament dimarts a la ntt.

AIxl mateix s 'autoritzà el represen­tant de la minoria socialista a la comissió d'Hisenda perquè, per mit­jà d'un vot particular, demani la creació dei ens d'auxiliars de recap­tadors.

Noves polítiques diverses Madrid, 4. —. Com que es digué en

el Congrés que els diputats que cons­t i tuïren l 'agrupació nl Servei de la República entrarien a formar part de la federació d'esquerres, ho pregun­tàrem al senyor Iranzo, el qual ens digué que encara no h l havia res acordat sobre el particular.

El senyor Balbontln ba demanat aquesta tarda als periodistes que es faci constar que no és cert que el se­nyor Alvarez Angulo l 'hagi agredit, ahir, com digué la Premsa, sinó que únicament l 'Increpà, de lluny, sense que se 11 apropés.

Han estat posats en llibertat 76 in­dividus comunistes que foren detin­guts la setmana últ ima a un saló de ball, on es va dir que s'havien reunit per a tractar de la marxa del partit, sense comptar amb l 'autorització de les autoritats.

La llibertat d'aquests detinguts ha estat acordada pol Jutjat 17 amb ca­ràcter provisional, però sense fiança.

El pròxim dia 14 sortiran cap a Barcelona els diputats radicals se­nyors Armasa. Guerra del Río, Riera, Rey Mora i Villanueva, per a prendre part en els treballs de propaganda electoral que, sota la direcció perso­nal del senyor Lerroux, real i tzarà el partit radical a Catalunya amb motiu

de les pròximes eleccions per al Par-temem Català.

El procés per reponsabilitats pel cop d'Estat de 1923

Madrid, 4. — E l President del T r i ­bunal especial que ha de jutjar les responsabilitats polítiques pel cop d'Estat, senyor Franchy Roca. fou preguntat aquesta nit pels periodis­tes, al Congrés, sobre alguns detalls relacionats amb el processament i la celebració de la vista.

El senyor Franchy Roca manifestà que la detenció del general Saro no determina cap retard per a la cele­bració de la vista assenyalada per al dia 22.

Com que per trobar-se amb llicèn­cia a l'estranger no es va poder dl -llgenciar el procés contra el general Saro, la Comissió de responsabilitats en formarà peça a part que h a u r à de tramitar-ae seguint els correspo­nents procediments per la Comissió par lamentàr ia .

Afegí que la vista comprendrà, no solament la causa seguida contra els generals dels directoris militars, s inó la instruïda contra els ministres del cabínet presidit pel general Primo de Rivera, pu ix que totes aquestes responsabilitats constitueixen un sol procés.

Per bé que hom havia concedit als ministres ex-emigrats el dret de de­signar defensors, únicament ha fet ús d'aquest dret el comte de los An­des, qui ha designat defensor el se­nyor Joan Josep Romero Martínez, però fins a la data de la vista ho podran fer també els senyors Ben-Jumea, Calvo Sotelo, Yanguas 1 Aunós.

El fiscal, senyor Gonzàlez López, manté com a conclusions provisio­nals l'acta d 'acusació formulada per la Comissió de responsabilitats; I els vots particulars presentats en aque­lla tindran la consideració d'infor­me d'acusador privat.

Els senyors Franchy Roca i Mirasol aniran a visitar el Senat, per tal de posar el local de la vista en condi­cions que se celebri el Judici.

Com que aquest serà públic, s'ha-bllitaran les tribunes., fins I tot la de la premsa, per a deslinar-ln al públic.

La premsa serà Instal·lada a l'he-miclí-Tc; els diputats seran als es­cons.

Martínez Barrios ajorna el viatge a Barcelona

Madrid. 4.. — El senyor Martínez Barrios no ha pogut presidir aquest mall la reunió de la seva minoria, celebrada al Congrés, perquè encara fa l l i t .

Per aquest motiu ha ajornat el seu viatge a Barcelona, on havia de do-naruna conferència el dia 5 d'aquest mes, invitat pel Comitè del seu partit.

Alba no ha demanat l'ingrés al partit radical

Madrid, 4. — Autorllzadameni es desment el rumor circulat referent a què el senyor Santiago Alba hagi sol·licitat l ' ingrés al Partit Radical.

El senyor Alba es troba a Par í s , efectivament, però no ha soBloitat d'ingressar en cap partit.

No està en situació de formular semblant sol·licitud.

Modificacions a l'Instífut de Reforma Agrària

Madrid. 4. — La primera part dei Consell ds Ministres, el dedicà el se­nyor Zulueta a informar als seus companys de Govern, de los visites, conversacions l impressions del viat­ge lel cap del ü n v e m francès, senyor Herriot a Espanya.

L'S modificacions introduïdes a la Constitució de l 'Institut de Reforma Agrària, són dues-.

Consisteix una d'aquestes en l'aug-rnent dels vocals del Consell Execu­tiu en representació dels propietaris 1 obrera.

Per aquesta modificació el nombre de vocal s'elevu de dos a sis.

L'altra modihcació consisteix en auttrilv.ar una elecció provisional dels sis vocals propietaris els sis de pa gesos • els dos arrendataris, per a no demorar la constitució del Consell, puix que la formació dels respectius cens havia de fer perdre molt de temps.

Per equest m^tjà el Consell es cons­t i tu i rà el vinent dimecres sota la presidència del senyor Domingo, qui pronunciarà un discurs exposant les línies generals de qual ha d'ésser la labor a realitzar pel Consell Execu­t iu .

Militars alliberats Madr-d, 4. — El Jutge especial se­

nyor iglésias del Portal, el tinent fiscal del Suprem, senyor Valle, 1 el secretari senyor ür izar , es trasllada­ren a presons militars per a prendre declaració a l capità de cavalleria don Enric Cebollino. el capi tà d'en­ginyers, don Jesús Prieto i els tinents de cavalleria, don Joan Ponce de León I don Demotri Rodríguez Fru-tos.

Aquests quatre senyor posats fa uns dics per la Direcció general do Se­guretat a disposdció <iel Jutjat que instrueix el sumari pels successos

agost, després de prestar declara-iló davant el jutge « m y o r iglésias del Portal, han estat posats en l l i ­bertat, però tenim entès que queda­ran a disposició de la Direcció gene­ral de Seguretat.

Es denegada una informació re­ferent al projecte de Congrega­

cions religioses Madrid, 4. — S'ha reunit la Co­

missió de Jus t íc ia 1 ba acordat co­mençar l'estudi del projecte de Uei de congregacions religioses.

Es donà compte d'una instància promoguda pels directors dei' • gls regits per religiosos, 1 dirigida a la Comissió, en la qual es demana que sigui escoltat un d'ells abans que s'emeti dictamen.

També ee donà compte d'una altra instància de la Federació de Famí­lies l Amics de les Congregacions Religioses, en la qual es demana qns s'obri on informació pública respec­te l'assumpte.

La comissió acordà que no proce­

deix obrir aquesta informació que hom soUlclta, però en canvi seran escoltats als primers signants d'amb­dues Instàncies per la comissió Je Justícia.

Reunió per a constituir la fede­ració d'esquerres

Madrid, 4. — A les set de la tarda acabà la reunió convocadi pel se­nyor Baeza Medina, par a tractar de constituir la federació d·esq·.erres.

El senyor Sbert laeilità la següent nota:

•S'han reunit les representa'Jons de la minoria radical soclallsu, acció republicana. O. R. fi. A. i Esquerra Republicana, per a canviar impres­sions sobre la pDSs'.Mlltat de consti­tu i r la noi,» o f e d e r v . ó 1 •·t:·i;iwp·.v rla d esqu-.-res.

Es canviaren imprdsslons 1 s'acor­d à tomar a reimi-s-í duneerts vi­nent, després d'haver exposat cadas­cú els seus punts de vista.

A la r eun ió que segons les nostres notícies fou presidida per la senyi-reta Kent, s 'acordà designar secreta­r i d'actes el senyor Sbert.

La reunió fou breu 1 s 'exposà, per la represntacló radical socialista, l'a­cord de la minoria d'Inlclar les ges­tions amb els altres grups governa­mentals d'esquerra per a constituir la federació.

Tots coincidiren en la convenièn­cia d'aquesta unió, sl bé s'exteriorit­zaren algunes discrepàncies, que en realitat sols afecten a la forma i pro­cediment de constitució.

Aquestes divergències es refereixen principalment a si aquesta agrupació de forces par lamentàr ies ha d'ésser una fusió de totes les minories cn una sola, encara que sense perdre el contacte amb els respectius partits; o sl ha de consistir en ina federació amb independència de cada una Ce les minories.

Això suggerí el dubte de sl és 1 'ni-patible amb el reglament de la Cam­bra, I ca ldrà consultar sl cada dipu­tat pot estar en dues minories.

Com que els representants dels i\-versos grups no tenien ordre espe­cial per adoptar acords, es con vin­gué en reunir-se dimecres, i així do­nar lloc que els grups parlamentaris es reuneixin dimarts per a fixar llur posició.

No es suscità la qüestió de sl po­dran formar part de la Federació hi-tres partits no representats en el govern.

-OOO--

D I E T A R I E S C È N I C

A Romea Ahir a la nit, va estrenar-se en

aquest teatre, la comèdia en tres actes de : "llàs-Raurell , «Apta per a senyores». El teatre presentava un aspecte brillant, realçat per la pre­sència del senyor Macià, qui fou re­but amb els acords dels «Segadors», mentre la concurrència, a peu dret aplaudia.

L'obra del senyor Millàs-Raurell «ra ésser ben acollida 1 l'autor fou cri­dat al proscenl al f inal de cada acte.

Er, la Interpretació es distingiren les senyores Vila. Morera 1 Alonso. 1 els senyors DavI. Gimbernat l Ven-tayols, ban secundats pels altres, en­cara que els diàlegs foren un poc arossegats. la qual cosa féu que la comèdia resultés allargassada

•Apta per a senyores» fou presen­tada dignament.

A l'Olympia E L PRIMER FESTIVAL BASC

Amb una entrada regular, ha t in­gut lloc la darrera ni t , a l 'Olympia. el festival organitzat pel Barcelona Ko Euzko Balzokla. per tal do pre­sentar al públic de casa diverses costums i danses del pals basc.

El senyt.r Solano, president le l'entitat representativa de Bascònia a Catalunya, per mitjà del micròfon ha illustrat el públic de la significa­ció de les diverses danses, la majo­ria reminiscències barbres guerreres, i particularment conreades pel potl-) basc, enaltim la força 1 la destresa.

En aquest aspecte s'ha presentat r l campió d'aixecament de pedres d,-gros pes, Aguirre, d'Elgoibar.

Per cinc vegades consecutives I sense pendre repit. ha aixecat una pedra picada, cantelluda, d'un pes de 16-2 quilos. Després ha repetit U proesa aixecant 26 vegades, en cinc minuts, una pedra dé forma cilín­drica de 100 quilos de pes.

No cal dir com ha estat aplaudit El tenor basc Yregul ha cantat una

romança d 'üsandizaga . Els «ezpatzadantzaris». acompa­

nyats dels «txisiularls . 1 tamborins. han Interpretat diversos balls de con­junt, demostrant la resistència i agl-iitat dels bascos.

El secdonament de grossos troncs, per llenyataires expressament vin­guts de Bascònia, ha interessat de ho de bo ois espectadors. Paull < z-cudun. c l conegut boxador. antic lle­nyataire, ha demostrat que encara serva la pràctica de la seva antiga I pesada professió.

Hom tractava de fer amb el menor temps possible quatre torades de grossos tror.es d'olm.

Han actuat quatre destralers. clas­sificant-se per aquest ordre:

Agulfieta, de Belzama, ha emprat % m. 15 s. en dividir els troncs.

L'ha seguit, amb 8 m. 30 s. Oyar-blde. de Villafranca d 'ür ia

En tercer lloc ha quedat Mallab'. també de Belzama amb 9 m. 40 s. I darrerament Agulnaga. d'Azcoltia, que ha nc essilat 10 m. 30 s.

La festa, ben agradosa i Interes­sant, ha terminat amb el cant de l'·Euzko Abundaren Ereserkia», l 'hím ne de la Raça Basca oït amb (1 major respecte, tothom dret En aca­ba; el cant ha estat fortament aplau­dit, 1 s'ha crida algun Gora Euzkadil

En la funció d'aquesta ni t . uzcu-dun ac tuarà com destraler. a honor del president de la Generalitat.

TEATRE BARCELONA Amb la divertida comèdia de Mu-

üoz Seca «Anacleto se divorcia», co­mençarà el dia 11 d'aquest mes l'a­bonament a quatre funcions de tar­da al Teatre Barcelona, organitzat per la «Lluita contra la Mortallfat In­fantil». Les localitats són a la venda a la Ll ibrer ia Casulleras (Claris, 15). Unió Musical (Passeig de Gràcia, 54). a casa de les senyores de la Junta l a la gulxeta del teatre.

T E A T R E CATALÀ ROMEA Demà. en la sessió infantil . «La

volta al món en patlnet», l'èxit d'a­quest any.

•La volta al món en patinet» és

un espectacle que ha fet una inno­vació en el Tcaue d'Infants; d'aques­ta manera s'ha obtingut la presen­tació do veritables revistes que eom-plauen igualment els grans que els petits.

En la sessió següent de la tarda I en la de la nit serà posada en ea> cena la comèdia moderna de l'aplnu-dit autor Millàs Rnurell, .Apta por a senyores».

AL CENTRE AUTONOMISTA DE DEPENDENTS

Avui t i nd rà lloc la segona sessió de Teatre Selecte, amb l'estrena del drama en tres oci os d'ambient bar­celoní, or iginal del distingit tmstí tor Pere Caballé. «El vedell d'or», per la companyia Buxadós Rovira.

«LA MOZA QUE YO QUERIA* Divendres a la n i t os va estrenar

amb bo nèx l t al teatre del Paral·lel l'obra escrita pel senyor Josep de Lu-clo, a la qual posà música et mestre Díaz GUes.

El públ ic que emplenava el Nou, acollí favorablement la nova produc-eló. Cal d i r que és ben presentada 1 que cada part procura treure el mi­llor partit del corresponent rol .

El llibre és interessant i ben escrit, 1 la part musical adient.

Malgrat la inseguretat dels cors. ex­plicable tractant-se d'una obra nova, hom hnimé de repetir el conjunt amb el qual termina el primer acte. Tam­bé es bisaren una r o m a n ç a de tenor del segon acte l un intermedi, cançó de bella factura «Los lebradores de Torija», la qual en rcpetlr-se corejà el públic ajulat per la lletra exhibida en cl teló més d'una vegada.

La intorpi-etacló bona. Es destaca­ren Matilde Martín, Maria Téllez, Acuavlva, Arteaga, Enric Zabarte, Manuel Cortés, Fuentes i d'altres.

Els autors, presents a l'estrena, fo­ren reiteradament cridats a l'escenari l el mestre Díaz Giles fou llargament aplaudit en més d'una ocasió, en la seva pttrt activa dir igint l'orquev.ra.

Atenent l 'èxit assolit, cal esperar que •I.a moza que yo quer ía- roman­drà temps al cartell del Teatre Nou.

C. de T -OOO-

p e r

C o n c e r f

l a B a n d a M u n i c i p a l

La Banda Municipal i n a u g u r a r à els seus concerts Simfònics populars del Palau de BeUes Arts. correspo­nents al curs 1932-33, demà, diumen­ge, a un quart de dotze del mat í . Aquest concert t indrà ca ràc te r da Festival Beethoven 1 el programa se­r à integrat per les obres següents, totes d'aquest compositor:

l Egmont, Obertura.

Coriolà, Obertura. Leonora núm. 3, Obertura.

n Tercera Simfonia (dita 1'•Heroi­

ca»), en m i b. Op. 55. 1. Allegro con brlo. — n. Marxa

fúnebre (Adagio assal). — 111. Scher-zc (Allegro vivace). — I V . Final (Allegro moltó).

(Primera audició per la Banda Mu­nicipal.)

L'ingrés serà Uiure, com de cos-turf. i l ' accés del públic al gran Sa­ló de Festes del Palau de Belles Arts s ' e ' ec tuarà per la porta principal.

E» recorda al pAhllc que les portes del sran Saló de Festes restaran clo­ses durant l 'execució de les obres i p» presa a les persones que arr ibin després de començada l 'execncló d'n-na ohra que, per respecte als oients I als artistes, s'abstinguin d'intentar d'entrar a l'esmentat sal« flns a l'a-

- O O O -

A s s o c í a c i ó d e P e r i o d i s f e s

d e B a r c e l o n a

L'Associació de Perlortisi.?s í-; Bar­celona ha incorporat, fa pocs dies. ' i l seu servei Mèdico-Farmacèutic. es-labicrt l 'nny 1016, el doctor J. Boada, clrurgià-callist.i . al qual podran v i -sKar els associats amb el carnet da l'Associació, gaudint així de les ta r i ­fes reduïdes , i a la F a r m à c i a M. Tor­res, de I.a Snlud. amb la qual ea donarà m é s facilitats als socis da l'ent'.lat que resideixen a aquella bar­riada.

ITALIÀ" rota; BCH MS cosuucn ufr>WM—

1-9 novembrn de Barcelona

C0&5TE BIAN^AMANQ 30 novembre de Barcelona

M f tgea. cuiners i personal espanyol

r s o a l e s : K l o J a n e i r o . .Santos. M o n ' c v l d o . i r inouor, A i r e s

I B a r c e l o n a - V a l p a r a í s o I | ÇV « P«D.mà) I

S novembre de Barce'ona Eaoales: V o u e z n e l » , O o l ò m b ' . a

P a n a m à , E q n t d o r , P o r t i

| G i b r a l t a r - Mova Y o r k |

a u q j j b t u b l·l novembre de Gibraltar

'21 novembre de Gibralter

S A T U R N i A 22 novembre de Gibraltar

I» wm aagBf r l ^ - -us a. ^ mmm mmam L í n i a I t à l i a - E g i p t e , £ z

t r a m O r i e n t i M a n i l a I V U H o n g - K o n g )

Sortida en els supertransalMnllcs del c L L O Y D TRIF.STIMO»

CONTK R O S S O VICTORIA

C O N T E V E R D E •'iTALIA"(Fio(es reunides) BARCf LONAiRbU. t ta .MdaUa, ï l - J J MADRIOi A l u U , * i .

L A V E U " -11-32

Hg 8. — Dissabte, 5 de nowmlire de ICA 7 L A V E U D E C A T A L U N Y A

Ç O Q U E ELS A M E R I C A N S A N O ­M E N E N " U N I V E R S I T A T DE L 'AIRE"

Si bé la liitclativa que moltes emis­sores europees han porta a cap, eme­tent, mitjancem el seu micrò lon . cur­sos de diferents asts i c i tades que donen abundosos fruits, no l ia asso­l i t encara aquest ccmjuta, ui» mèri ls suficients per a denominar-lo «ÜiU-versitat de l^Vire>.

Els amerls&ns t ambé ban provat, «n principi , eJs benellcls u'.njuestes emissions, 1 per a ixò ara volem do­nar a conèixer les savea intencions i els projectes establerts por tal de «odstl tuir amb tot òsU una veritable •Universitat aèria».

Le» persojialhitt» mè* omtaento s'han ofert l s'hon reintit'par assegò-rar niés 1 més íïèjdt que desitgen.

Aqueata c a a t p t à f a e»OTfc oon'Ml-tmda, naturainieni. wír a <hir8aB d'ans! cièncléé raJla'ts, d'entra «»< quals s'im triat, per coiïiençM, el bell art de la mnsfea.

El pla d'Squest pnmer curs c-stè degafement estndiaL a ' f l que dwft el mfixlm n-ndinteírt. I."'or(;anitVà-dor d'itqnesi.i «t'·Kl·.·cr^:' •• <! • rATrf"', Mr. Merlín I I . AyleíSwll i ; '

de la •National Broadcítòting Nord-americana», ha signat un contract>s amb el famós director de l 'unjuoòtra s imfònica de Nova York. Mr . Wal-ter Domrosch. com a professor de U «Universitat», corrent a càr rec san

l o r g o n l u a c l ó d'aquest primer curs de música .

El pla a dei^nrotí iar és el scgil-mt: Tres í è r i j s da vuit c c a c e l » laíla una amb programes graduats: una sèrie per a escoles olomentol», una altra per a les escoles Superiora 1 una altra per als instituts. Cada nr.me-ro d iquest programa a n i r à acompa­nyat d'un aomentarl explicatiu de Mr. Dapirosch. Amb anterioritat 1 a toies les escoles que ho demanin, se:* t r amet rà ü h qüest ionari ref»-nml ais nfimeroi del programa 1 el cbmentai·l de Mr. Damrosch. BB aquest qtteslionavl hl aniran també les respostes de les l l içons radiodos. però aqoeste» es reservaran als se­nyors professors, a fl tjue després pujn.in qpalincar els seus deixebles

- llnfti yi- · - -os i conelxe-

També es trametran, sl se sol- 1 tes les «mlssores de la National llciten, els esmentats qftestionarls, tus Bdoadcasttng C.o». que són trenta cinc pares dc família i als dim-js. a H i l 'audi tor i de les guals que es pol ual-d'una major propagació d'aquesta cular en unes vim-i-clnc mil ions de gran obra. persones.

En aquest pla hl peodran part to- | Com haureu observat, a l lò que

3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

R ^ D I O

9 8 0/0 d e p u r e s a d c t o

Distribuïdor general per a Espanya:

P l a t ó T e x í d ó

D i p u t a c i ó , J 7 9 - J 8 J :< B a r c e l o n a 0 u o o c x ^ > o o o o o o o o o o o 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

assegura un major exn a aquesta empresa és. sen» dubte, el dedicar les seves emissions no solament al públic en general que se n'aprofl» móa o menys, sinó directament als centres d'ensenyança, els quals, pet ésser on es troba un contingent de gent jove, disposada a estudiar 1 obtenir com més coneixements mi­llor, sabran recollir aquesta ofrena que se'ls fa i que aoolliran amb tot l'interès aquestes emissions.

Això que avui es proposa de fer l a National Broaduastlng C.o», en lesfera nacionai. ho ha emprès là l'estació WTIC en l'esfera locaL amb resultats sorprenents. Ha radiat ja cursos completa d'OratòriB, Poètica, Drama. Legislació, etc., etc. Un dels cursos que han despertat molt d'inie-ròs és el que oaualmeat emet sobre l'educació, pals que ha eetat molt

ben acollit pel» pares que tenen cu­r a de l'educació de llurs flilta tat com s'ha de tenir. També donà un curs de dibuix en el qual els radial en is traçaven ela dibuixos d'acord amb les instruccions rebodes i després tra­metien els saus treballs a l'emissora­c ó els eren degudament corregits.

Aquesta emissora també fa temps qua donà un curs de critica musi­cal que fon rebuda a les sales d'ades de les oeoolas l on l'entrada era com­pletament nhire.

Aquests corsos no solament deeper-tan en els nois el gust per a la bona m ú s i c a s inó que els proporciona eo-natxements més amples sobre música clàssica, cal, al poc temps de se­guir els cursos radiat Ja són capa­ços de seiaeoloaar les peces que els són més stmpàtimies.

L'Estat de Connecticut é * sens dub- I ta, un dels que més Interès han pres eh la constitució de la benefloiosa •Universitat de l'Aire». Méa de 100.000 nois escolten aquestes emissions i més da 100 poblacions tenen en les seves escoles instaüate equips radio-telefònics. Ja sigui comprats per subs­cripció, j a per donatiu.

En conjunt, hem de creure que aquesta iniciativa serà imitada per altres nacions 1 que en tot Boc. tenint en compte l'èxit assolit per le» transmissions, en esdeveniments d'Interès públic, té gran» possibili­tats per a imputear cl progràs de là humanitat.

HENRYK W.

l i E x p o s i c i ó d e R à d i o

E L OONOERT DC RADIO BARCCLO-NA A L'EXPOSICIO Avui , dissabte, a les dnc de la tar­

da, ha tingut lloc a la gran sala de tes de l 'Exposició de Ràd io , Cinema sonor, Fono. Discos i Fotografia, un gran concert organitzat per l'Emis­sora Unió Radio Barcelona, en el qual ha pres part unaerquestra in­tegrada per 98 professors, dirigida pel mestre Lomote de Grignon, que ha Interpretat un seledisslm progra­ma amb la cooperació da la canta-t r lu .Mercè Plantada.

DEMA, OIUMENQE, CLAUSURA DE L'EXPOSICIO El Comitè organitzador de la se­

gona Exposició de Radio, Cinema so­nor, Fono. Discos i Fotografia, es veu impossibilitat de poder prorro­gar-la i , per tant. demà, diumenge, a do» quarts de nou del vespre, es c l ausu ra r à definitivament aquest g rand iós certamen que ha estat visitat per tot Barcelona 1 per nom­brosos particulars 1 comerciants de tota Espanya.

GL CONCURS POPULAR CATALÀ DE FOTOS

Degut a què demà, diumenge, ÜS t a n c a r à l 'Exposició de Radio a dos quarts de nou del vespre, es to avi­nent a tots el» aficionats concursant1

Els nostres números ex-traordinaris són servits sen' se cap augment en el preu de la subscripció, a tots els subscriptors de Barcelona i de fora.

que tenen fotos exposades, que úal cament podrà visltar-se l'ExposiCW flns a dos quarts de nou de demà, dia S da novembre. Després d'aques' 1 hora. sarau retirades les fotografies.

L e s n o v e f a k t è c n i q u e s

a ! a l i E x p o s i c i ó d e R à d i o

Prescindint de los valuoses presen­tacions fetes per les cases dedicades als rams anexos a la ràdio en els stands d'aquesta segona Exposició 1 cenyint-nos nomOs a ço que a ràdio es refereix, es pot fer una breu rela­ció de les modlflnaikms de c a r à d e r tècnic que es poden considerar com presentades amb aire de novetat

Es veritat que la majoria de les marques han sabut introduir en la seva producció una sèr ie de detalls que contribueixen a fer dels aparells de ràd io modern» una veritable delí­cia per l a seva comoditat i reflna-mont» encaminats a obtenir-ne els mil lors rendiments amb el minlmum d'esforç.

Aquests detalls són precioses Inter­vencions de la tècn ica radiofònica, però quo degut a l a seva aplicació isolada i el seu ca ràc t e r poc revolu-c ina i i . no són apredats com cal.

Uns exemples d'aquests refinaments que en podríem di r de comoditat són l'Auto-Escala presentada per Telefun­ken l 'any passat, però perfeccionada en els actuals models de manera que es poden assenyalar les slntonitza-cions de moltes mée emissores- Tenim el sintonitzador a u t o m à t i c silenciós a base d'un tubet l l uminós que s'en­cén a l i í que el condensador marca el punt més adequat per rebre una estació. Hl ha d'altres molts petits de­talls que podríem enumerar, però a di r veritat, l com Ja hem dit abans, no responen sinó a finalitats d'osten­tació, o almenys de refiniment pràc­tic.

Les millores tècniques purament d l . tes, han d'ésser aquelles que s'intro­dueixen en el circuit receptor 1 que contribueixen a mil lorar la qualitat del to, de la sonorl-abast. selectivi­tat, etc. etc.

Podem dir que en la 11 Exposició se n'han presentat n o m é s dos, però a ixò sl, generalitzat — almenys un — entre goirelii' els producte» de to­tes les marques.

D I 3 C O , I R R O M P I B L E ^ I I ©

Exposició Ràülo. Visiteu Stan n 0 18

Aquesta Innovació més generalitza­da consisteix en l'adaptació feta a tots els receptors americans por a la recepció d'emissions en onda curta, normal i llarga que assoleix en el quadrant longituds entre els Sú i els 3.000 metres.

Aquesta disposició no tendeix a mi­llorar molt d servei qua el ra-dioient pugui obtenir del receptor. Es concreta a la utilització d'un apa­rell quo amb les mateixes caracterís­tiques dels models antics permetrà escoltar unes quantes estacions m é s de les que emeten amb longituds ex­tremes, la majoria de les vegades a hores intempestives.

E l més cur iós del oas és la mane­ra com ha resolt cada marca la lec­tura en el quadrant de les diverses graduacions, segons es tracti de rebre en unes ondes o en altres.

De tota mena d'enginys es poden veure per a resoldre aquest detall, que a dir veritat han resolt merave­llosament algunes marques, com Ste-wart Warner per exemple.

L'altra Innovació que es pot con­siderar com a ta i en aquesta 11 Ex­posició de ràdio, és l ' adaptació d d circuit amb l 'ús de dos altaveus di­nàmic».

Sembla, a simple vista, que és aquest un detall d'ostentació, d'aco­blament supèrflu. 1 que a fl de comp­tes no ha do retre molts beneflds a la qualitat d 'audic ió . Es aquesta una equivocació.

Cal, abans de Jutjar, escoltar un re­ceptor equipat amb dos altaveus di­nàmics, 1 aleshores, en conèixer's els meravellosos detaUs amb que sorgei­xen les notes més extravagant», es convenç clarament de la gran u l i l l -tat d'aquesta innovació .

Són altaveus especialment disse­nyats, un dds quals és graduat per a reproduir preferentment les tonali­tats greus, aixf com l'altre està dis­posat per atendre les notes agudes. D'aquesta manera en sentir una au­dició en un receptor de les carade-ristiques esmentades, flns el més pro­fà en música, nota una diferència i distinció de tonalitats que donen la sensació d'un ple domini musical.

En els xassís es pot d i r com a no­vetat la inclusió de les noves vàlvu­les modeJs 55. 57 1 58, les quals pre­senten una construcció especialls-»ima, que permet d'encomanarJos unes funcions tan prindpals que en els models antics eren precisos con­fiar-lo» a complicats mecanismes per a resoldre-ho.

Això é» el que méa destacadament es pot assenyalar com a innovacions tècniques, sl bé on altre» a»pectes. com són presentació, grandàr ia 1 de­talls estètics ofereixen majors revolu­cions.

Exrosic ió Ràdio. Visiteu ^tan n 0 IR

ASSOCIACIÓ NACIONAL DE RADIO­DIFUSIÓ E s convoca el» senyor» socis de

l'Associació Nacional de Radiodifusió a una Assemblea general extraordi­n à r i a que t i nd rà lloc al Teatre Esco­la, Consell de Cent. 2S4 (entro Enric Granados i Arlbau) el diumenge dia 13 d'aquest mes, a les onze del ma­t i , sota el següent ordre del dia:

Lectura de l 'acta anterior. Lectura de la Memòr ia dels treballs

fets per la Junta Directiva. Lectora de l'estnt de comptes. Es condició indispensable la pre­

sentació del rebut del mos d'octubre de IMS, per a concórrer a l'Assem­blea.

0 0 D

C U R I O S I T A T S

R A D I O F Ò N I Q U E S

LA RADIOTELEFONIA CANADEHCA A finals de l 'any fiscal, d 31 de

març . h l havia al Conadà 598.858 ra-dlolent» ln»crlt í . Això representa u n augment anual de 78.258 radioients. La província d'Ontarl és on es troba el major nombre de receptors; s'e-lova a 285.048. Al terr i tor i N.O. s'han registrat 188 aparells. La ciutat de To­ronto compta amb 68.45* aparells per a una població de 631.207 habitants.

N O T I C I E S DE L 'ESTRANGER

L a s i t u a c i ó p o l í t i c a

d ' A l e m a n y a

LA SOLIDARITAT ENTRE ELS A-CUISTCS DE BERLÍN Berlín, i . — L'octo de solidaritat

que han demost t els obrera del r a n de t 'Uisporl». tant els que per­tanyen als quadre» comunistes com als naclunal-soclallstes, és molt co­mentat als centres polítics. I és d cert, que a malgrat de les excita­cions dels elements de dreta, perqu.*» el Govern proced ís amb duresa, t.1 comissari del Reich a Prúss la , no ba ndoptat cnp mesura de severitat. I I -mitant-se b uroteglr el treball de l'es-oàs personal que es p r e sen t à al tro-ball. F^bra.

LA I N E S T A B I L I T A T DE VON PAPEN Berlín. 4. — Diversos diaris es­

trangers ban dit que s 'ha do consl-d rar com a inevitable nna renova ció del Govern d d Reich. A conse­qüència dels atacs de Bavlera I Prússia. von Papen projecta ret ' r j r -«e, per ndonar lloc n un Gabinet de to.'' f seria i usidit p d gene

ral von Schldcher. per Gessber. 0 pel gelera! von Sccltt. En aquest Minis­teri, von Pap^n es reservaria la car­tera de Negocis Estrangers.

Aquestes informacions semblen prematures. No obstant, d en el re­sultat de les eleccions de d e m à pas­sat, ets partits donesí ln prova d'un esperit de conciliació, el President do l l m p e r i s ' incün.ir la per a la dita renovació mialsterial. encara que es­collint els ministres fora de tota coalició. — Fabra.

LA COMISSIÓ DE L'IMPERI NO HA ARRIBAT A UAP AOORD Berlín. 4. — La Comissió dc l ' Im­

peri ha estat reunida durant una ho­ra. I.es divergències en els ponts <.e vista entro el Reich 1 Pr i isd . no han estat aplanades. La Comissió torna-t à a reunir-se la pròxima setmana — Fabra EL CURS DE LA VAGA A BERLÍN

Berlín, 4. — Es creu que la voga de transports quedarà tennlnaaa avui. tota vegada que la sentència arbitral prohibeix pressegulr l a va­ga, n l ropwrtlr socorsos als que ban parnt. Ja que la vaga es considera IHegaL — Fabra. PAPEN RECOMANA ECS CANDIDATS

D'HUCEMBERO Ginebra, 4. — A la reunió de la

Mesa de la Conferència del desar­mament, el senyor Paul Bonconr ha exposat la tcsl francesa.

L'orador lia declarat especialmcm

que el pia no és exclusiu de França , sinó que respon als desigs pacifistes del poblef rancès 1 als de moltes de les üclegaclons que assisteixen a la Conferència.

Ha afegit que anava a evitar la catàstrofe que representaria el fra­càs de la Conferència.

Desprès anal i tzà la qüest ió del des­armament i declarà que F rança , que ha consentit Ja en introduir gran» re­duccions en d » seus a r m a m e n t » des­prés de la guerra, està disposada a acceplar-no d'altre», a c o n d l d ó que obrin en el ma ldx sentit tots d » sig­nants del Pade.—Fabra.

L a n o v a s i t u a c i ó x i l e n a

LA REORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Santiago de Xile, 4. — A Tocovilla.

on existeix la fàbrica m é s gran d d món de nifrar, la producció de la qual es calcula en 700 m i l tonas a l'any, ha cessat l ' explotadó, amb l'ob-jerte de poder reorganitzar l'explota-ció. — Fabra.

mera vegada, públ icament , l'acord entre el Govern 1 d partit d'Hugem-berg. pel qual r ecomanà als electors que votessin.

El discurs ha terminat amb el lema governamental d'ora, o sia: «Amb Hlndomburgs per a una Alemanya nova».—Fabra.

U n a e x t r a d i c i ó

SAMUEL INSULL ES DETINGUT Atenes. 4. — El banquer Samud In-

3ull ba quedat detingut mentre s'es­pera la demanda nord-americana d'extradició. — Fabra.

E i C o n g r é s

r a d i c a l - s o c i a l i s t a í r a n c à s

L a C o n f o n t e r e n c i a

d e l D e s a r m a m e n t

EXPOSICIÓ DE LA TESI FRANCESA Berl ín , 4. — En un discurs radial,

que ha dir igi t als eleclora. al cance­ller von Papen ha remarcat per prl-

L'ORDRE DEL DIA VOTADA Toulouse, 4. — E l Congrés radical

socialista celebrà sessió aquest ma­l l ; t rac tà de l 'activitat del grup par­lamentari i en d debat intervingue­ren diversos oradora, entre els qnals el senyor Herr iot «i bé ho féu breu­ment

Aquesta tarda ha continuat el de­bat anoncier, sota la pres idència del senyor Steog, i assistiren a la re­unió diversos ministres, entre ells d senyor Herriot i el senyor Daladier.

Ei senyor Mendes France. que és francès, féu ús de la paraula i re-d diputat més jove del Parlament

clamà economies serioses, particular­ment en los despeses militars, 1 el restabliment flnancior sobre la base d'un esforç general de la nació, sen­se que només siguin els funcionaris 1 ex-combatents els qu i quedlo afec­tats per le» mesures d'economia.

Altres oradors que intervlDgueren en d debnt t ambé defensaren els funcionaris. Després ho féu un dels delegats, mutilat i pensionat de guer­ra, cl qual digué que les pensions 1 sous podien vsser objecte d'una certa reducció, a fi que tothom cen-tribuis a lx i a la tasca de saneja­ment financier.

L'Assemblea adop tà per unanimi­tat una ordre del dia fent ressaltar la situació financiera llegada pel Go­vern precedent, amb 11.000 milions de dèfldt i una Caixa del Tresor gairebé buida: r ec l amà el saneja­ment financier sense disminuir el poder adquisitiu del pals i l'adopció de mesures d'economia: la protec-vida cara mit jançant una polít ica de cld de l 'estalvi; la l lui ta contra la def ladó pressupostàr ia i monetària, i per íntim. 1 sobretot, un vast plu encaminat a l'establiment d'una In-leHigència lleial entra el» pobles.

També adop tà l'Assemblea una ad dlció a aquesta ordre dd dia soHi citant la publicació ús balano de i a s i tuació financiera llegada pds Govern» anteriors 1 la pub l i cadó del Uabmç a fota França

F ! debat sobre la situació econò mica os irprcn<Iià demà . <r Fabra.

mentre que Montreal, que té 816.57.- ; ànimes, posseeix 70.160 receptors. L'ESTAOIO D'ASSAIG A ROMANIA 1

Com ja hem comunicat, el Govern ( romane» ha fet construir una instal-l a d ó emissora d'assaig amb el fi d ar- I rlbar a determinar la coüocació de la nova estació de potència.

A continuació donem algunes parti­cularitats relative» a aquesta emisso­ra d'assaig de 1 qullovat. la Instal-lacló sencera de la qual cap en qualro vagons: en el primer i en l 'úllira es troben li's peces soltes del» mà»ti!í d'antena, els quals poden muntar-se molt r àp idament . En els altres do» cotxes està muntada la instal·lació emissora pròpiament d i ta : en un hl ha el generador por a la instal·lació emissora d ' iHumlnacló i per a la càr­rega dc les bateries, en l 'altre l a ins­tal·lació emissora. I.a InstUació e»là proveïda per a l 'emissió microfònlca. per a la dl íuss ió de discos fonogrà-

Unic que evita els p a r à s i t s

mmm. awae 258?!. Canvi per vells

R A D I O SATURNO K l . Santa Mònica, ?

nr.-fc..»»iT/.'.· fies 1 per a la t ransmissió de progra­mes que es reben quan es viatja nu:-j an t çan t l ínies telefòniques o sense fils.'

L'emissor treballa encara en l'onda de 1990 mrtres, però hom fa assaig? també en les ondes compreses entre 1.800 i 2.000 m. EL PALAU DE LA RADIODIFUSIÓ A

KOENIGSBERQ En aquests úl t ims temps circulen

a la premsa alemanya diversos ru­mors sobre la ut i l i ta t d'un palau da la radiodifusió a Koenlgsberg. Segons aquests rumors, s'hauria produït una divergència entre les autoritats inte­ressades, i l a conseqüència hauria es­tat la suspensió dels treballs.

Amb tot, con t rà r iament a aquests rumors, es comunica oficialment que durant les úl t imes conferències a Ber­lín s'hauria reconegut generalment la necessitat de l'edlflcl 1, degut a a ixò , els treballs seran continuats. UNA NOVA DIRECCIÓ EN LA RADIO­

TELEFONIA ALEMANYA El nou intendent de la •Funk

stunde» be rünasa , el doctor Duske ha exposat en un in terviú .e ls seus plans.

En primer lloc les emissions im­portants, tals com les diferents peces de teatre i grans concerts, es di íon-dran una segona vegada el dia que segueix la primera representació.

Aquestes repeticions estaran desti­nades sobretot als alemanys que re­sideixen al» països d'ultramar, el con­tacte dels quals amb la pà t r ia mare. per mitjà de les ondes curtes, els por­tava flns ara només música de ball . En vista de la diferència de temps.

Ics dites repeticions oomençav mitja nit.

A mes a més . el doctor Dusw. que d'aquesta manera els radi 21 trauran m é s profit de les emissic,0.1-1*! quo els serà possible escoltar-lo. -i vegades, mentre que els execn·, ds radioients 1 els compositorsinl en Hauran profit. Ea fl, pronotol cara, que les emissions siguin àn5 me» per a evitar toia sospita d»/^ walitat. El nou Intendent 14 pularitat al m ó n dels músics Ha^L tat entre altres, director de [q-'J'X tra b Leipzlc i cap d d servei deu^íl grames de les societats aleinai iv^l radiodifusió. En aquest últim c i J l ha tingut ocasió de conèixer «is • jos dols radioients.

Segons d iu el doctor Duske. se « j encara més atret per la música sica; aquesta preferència no tanfcL ccriamem. a íer-so sentir en els j I grames berlinesos. | L'ESTACIÓ DE POTÏKCIA DE

Z10 Aques-s dies, l'emissora da poiis

dc l.clpzlc va a inaugurar les ^ . j emiss-ioíis en l'onda de 3c-j m se sap. les transmissores de LsicJ 1 n u à n i r t han mudat llur lorirS d'ondn. Amb una energia de lad j l lovnts en l'antena, lu nova e i t3 serà , amb Varsòvia, l'emissora t J potent de l'Europa contral. L 'c j '*! està cor.slruïda als voltants de viví rau. a l'J qui lòmetres al sud-oeü J Lelpzi--. f.'amena està suportada 11 due» torres de 125 metres d'alt, ; J t an t í ades 305 metres l'una de i J tra. I.r. punta de cada un d'aquij pal» es tà unida amb l'altra. tv.'-A çant un cable, del centre dc! qui psnja l'antena vertical. Aquesu -J tra en un petit edifici on ests mc-l lat d dispositiu de slntonitzacló i v l missor p ròp iamen t dit consisteii j J sis etepes; en la penúltima n n»| duia l'onda portadora. L'energia ta.l trlca necessàr ia la subministri t i | central intercomunal i es tians;.:-,! localment en energia de correm i t». I sió necessàr ies . La InstaHació eti l sora sancera és doble, de manera iju,I en cas d 'ésser defectuosa l'una .sq I prs h l ha l 'al tra estació compliu | disposició. LA RADIOTELEFONIA A TXEOO&I

LOVAQUIA Mentre quo en els anys preceial

el nombre de radioionts txecoesloml retrocedia lleugerament durant el tal de Juliol, per a tornar a ésser w \ mal per la tardor i anar augmeoial després durant els mesos segttea aquest any el nombre de sen-íL lia seguit la seva ascensió «uifiSf tfsi rant el mes precitat. El primei dil Juliol de 1932 h l havia 4*ó.83I r t l dioients Inscrits, 1 el primer d'aMl el nombre era de 427.338. La presèGà| d'una estació de potència, els eic* iants programes de la qual es rdtl perfedament a tot el pals, no és. ps' cert, estrenya a aquest augment. Ps] altra banda, és notori també que d'al çà que l 'estació de potència de Litilial ha estat posada ea servei, el nombal do radioients, a Txecoeslovàqula Isi| augmentat consllerablement.

K A D I O T I O l i

Es la vàlvula;! que ha d exigir porti J i el seu aparell receptor i obtindrà una audiciol perfecta.

s M b i & b r p e r E s p a n y a | f f ;

S J . C . f .

over,,3 56o Barcelona

L a c a s a r e i a l r o m a n e s a

LA PRINCESA ELENA SURT OAP A L'ESTRANGER Bucarest. 4. — La princesa Elena ha

partit vers l'estranger en el tren Slrapplon Express. Vlaya en el vagó reial que ha estat posat a la seva disposició.

Abans de sortir de Romania ha re­but la visita del seu fill Miquel. L'en-trevista entre mare i fill ha estat molt llarga.

S'assegura que han quedat suavit­zades les asprors entre la família reial 1 la princesa Elena. — Fabra.

L a i m p o r t a c i ó d e c a r n

a A n g l a t e r r a

t-A IMPORTACIÓ DC CARN A AN­GLATERRA :: HOM PARLA OB LA DIMISSIÓ DE RUNCIMAN Londres. 4. — A jutjar per les in-

rormacions que publiquen els perio-Jlc», l 'angoixa que experimenten els agricultors 1 el» ramaders br i tàn ics amenaça provocar una crisi m i ­nisterial.

Es fa lessaltor que en una reunió "debrada pels diputats conservadors s'aprovaren diverses proposicions que liMJ estàf j . i Iremesaa al Primer M i ­nistre senyor MacDonald. en una de les qual» es sol·licita que s'imposi un

dret de Duana de quatre pènlcs p« lliura de pes en les importacions a» carns de p r o c o d è n d a estrangera.

Ocupant-se de l 'assumpt». d ·D?~ Tdegraph» anuncia que el GabiiV' ha decidit opoear-se a i'adopcié a-mesures d'aquesta mona, basant per això en què els acords d'Ota»» no permeteu la Imposició de cap sobre aquest» artldes. sempre q" procedeixin dds Dominis, b1""13 1984. però aquest acord »eml,la ^ no ha estat utiiinime, puix I06 ^ alguns circols es parla de la P03^ ble d imiss ió del senyor Buncim«3 Fabra.

E l s a c o r d s

d e l a C o n f e r è n c i a d ' O i M

SON APROVATS PER 123 VOTS CON­TRA 83 Ottawa. !. — La Cambra M

vat per 128 vots contra 80, en Sí°. na lectura, record anglo-canaoi conclòs a Ottawa. — Fabra.

L a p r e s i d è n c i a

d e l ' E q u a d o r

E L NOU PRESIDENT Guaiaquil. i . - Ha estat ^

sident de la República de l E J o ^ d candidat radical don Joan de Martínez. — Fabra

I A V E U D E C A T A L U N Y A Pàg. 9. — Dissabte, 5 de novembre de 1931

c t u a l i t a t e s p o r t i v a

asti

rac

' a r í t í m c s JOMENATOE A SANTIAGO AMAT Lr a aquest vespre, a 165 set. ban Vt convocat» tou els amics i ad-•adore que han volguí cooperar a ymcnatge a cbsequi de tan signl-4 esportista, per tal de fei U Uiu-iem d un trofeu 1 d'un pergamí

K i a record i mostra de gratitud les seves excel·lents actuacions,

unànimement conegudes l elo-des. .•acte tindrà lloc als salons del

jjb Marítim de Barcelona, on se lebrarà, a més, un cocktail de ca-cter Íntim a honor de l'homenatjat.

BOTADURA D'UN NOU IOL Ba esta enllestida tota Torganitza-

per a l'acte de la botadura del l a dos remers «Moifort's». La festa de demà al Club de Mar, ira solemnitzar l'adquislcid d'una

tva unitat, serà la de foment de iport del rem. .'exemple «l':iiiuest antic soci que a ha fet ofrena d'nna embarcació

. seu club, serrlrà d'estlmul als ele-lents avui militants I valorar la res-Insabtlltat quo contrauen en defèn-kr el pavelló del chib.

l í c l í s m e

8PORT 010LI8TA OATALA j x l mateix assistirà al Campa-£nt general de Catalunya que se gebrarà a Palausolitar. Per a demà al matí ha organitzat uesta entitat tina excursió matinal

lla Font de l'Alemany, de Mont-^ló. Sortida, a les sis del matf. de

Plaça de la Universitat: s'anirà -r Sant Adrià, Santa Coloma i Sant Ist, i es tcmarà per Mollet, Mas-Vapinyo, Montcada i Sant Andreu, CÜ nn total de 36 quilòmetres. Hi són convidats tots els ciclistes general 1, com de coetmn, hl han-el corresponent sorteig d'un ob-

ótíl al ciclisme. CURSA FEMFNINA

Por a la gran carrera ciclista fe->nina que organitza aquesta entitat lr al diumenge dia 27 de l'actual lan rebut quatre tascrtpdons més, íe han vingut a augmentar la ja |mbrosa que existeix. En properes notes es donaran a néixer les llistes d'Inscripció i As emls que es disputaran.

CINTURÓ BARCELONA ^Vquesta nit sa celebrarà la cinqne-

vetllada cerresponent a aquesta apeticló. J fet de celebrar-s» Ja quarts de

Jh l semifinals en algunes cale-t orics fa que la dita reunió es pre­senti amti més interès que les cele­brades fins ara. • Entre els boxadors que lluitaran avui cal e?ment.ir Puig. Perea. Mar­tínez, Oforio. Sngrado 1 «l debut còrnia professional de l'ex-eampió d Espanya amateur Lozano.

.Air,: ; ncsts noms poden comhd-encontres ferça atractius,

reunió començarà a les deu. ENE CKALANGE - FORTUHAT OR­TEGA _ pot considerar com un combat

feisiu per al nostre campió Ortega que tindrà lloo el vinent dimecres Nou Món. ja que si aconsegueix

fcrtlr vencedor quedaria classificat br a aspirar a ésser com nn del» lüiors pesos mospa d'Europa. Il·lene Challcnge és considerat com 1 veritable as de la boxa, 1 compta

rnb un rècord en el qnal W ha vlc-Jtirics sobre Franky Ash. campió de falles; Schultlze, campió d'Alemt iya; Best Kerby, cacpió d'Anglato--la; Kid Oliva, campió de França. Va lèncer també Bob Ornar, el dissortat ilgerl que mori essent xallenge ofl-plal al campionat del món. I També hl ha entre els sens batuts els espanyols Vltrià 1 Pere Nulz, així pom un match nul amb Hoat.

DEL PALACE 8PORTING CLUB Aviat tornarà a les seves activitats

el Pala ce Sporting Club. El seu nou ocal eetarà InstaHat. segons el? plà­nols recentment aprovats, en depen-lències anosas al gran cinema mo-lumentaJ que es construirà al local _ M actualment ocupa «La Bohèmia

Ktodernistíu. el popllar saló de ball Iqua fou on la boixa barcelonina va Idonar els primers pasoa en ferm; lo-Ical que,, per a ésser enderrocat, fou Islgnat per 24 anys. per don Leopold iBurgués.. l'empresari del Nou Món. luctual president del Palace Sporting ICInb.

La reorganització del Palace Spor-Itlng Club. com a entitat organitza-Idora. es portarà a cap sota el pla I esportiu que la junta directiva està I confeccionant.

No cal dir que la nova ha estat I força celebrada.

I E x c u r s i o n i s m e L'Agrupació Excursionista Icària

I farà demà, diumenge, una visita a lla fàbrica de l'Anls del Mono de I Badalona

Sortida del Casal Icària. a les nou |del mati.

Avui I demà se celebra el VTTT Campament General de Catalunya a Con Gibert, de Palausolitar, que pa­trocina aquesta Federació i organit­

zen les entitats C £. Rafael Casa­nova t G. E. Joventut Catalana.

El punt ds sortida, da Barcelona, és a la Plaça de Tetuan, 35, Bar Sport. El viatge s'efectuarà en aute-cars i es baixarà a nn quilòmetre passat Palausolltar-Plegamans. Def| d'aquest lloc fins al Campament H ba uns deu minuts da bon camí. el qual, a més, estarà prèviament mrir-cat amb cartells.

Les entitats excursionistes, a me su­ra que vagin arribant, seran ac om-panyades per Individus d» la Co juts-sló organitzadora als llocs que tin­guin destinats.

Els excursionistes que no hagin re­tirat a temps els tiquets per ane.r al Campament podran adqulrlr-l·ftij al mateix lloc de la sortida dc'í?. au-tòmnttms. al preu de pessetes 1 70.

Aprofitant l'avinentesa de trebar-se tantes entitats reunides, se ce'fribrarà. demà al mati. una eenversa general d'orientacions excursionistes. la qual presidirà el senyor F. Maspcias 1 An-glasell.

El Centre Excursionista "Mlnerva efectuarà demà. diumenge) una ex­cursió de minyons a \ jUvidrera. Creu d'En Llavaílol, Santa. Creu d"©-lorde 1 Molins de Rel.

Reunió: A les set del UMf, estació dels F. C. de Catalunya

Demà, dlnroengn, la Steció Excur­sionista de l'Institut de Folklore de Catalunya farà nna extiursló a Sant Llorenç del Munt. sota el següent Iti­nerari ; Terrassa, Cava fl Bernat, Can Pobla, La Mola, Cova del Drac, Els Obita, Canal d'En Pelacs 1 Terrassa.

Q. 1. AMICS DE MUNTANYA Sortida, a les cine del mati, amb

el tren del P. C. d 6 Catalunya Aquesta enlitat as.r/SstIrà, avui I de­

mà, al Vin Camp-unent de Cataln-nya a PalausoUtar..

E s p o r t s d e . n e u

L'A. E. POPULAR Aquesta entitat «g complau en invi­

tar tots els entu bastes de l'esport de la neu al cicle de conferències sobre l'esqnl i a rexj oslció de la seva ma­nufactura a C Aaiunya.

Aquests acte» tindran lloc del 15 al 30 del corrent.

B a s k e t - f c a l l

PARTOTS AMISTOSOS Per a demà, diumenge, són asse­

nyalats els següents partits: A les 10(30, Iluro-Barcelona. prt-

mers equips. A lea oïize, Colòi a Montserrat-Es-

cietxes. Ales den. Coratge-Laietà, primers

I segons. A les deu. AtlèUo-Dtnàmic, primera

1 segona A lo» nou, Atles-Cultura, primers,

segems i tercera. A las deu, Patrle-Badalona.

D'INTER ES Es prega a totes les entitats, so­

ci c tasts, agrupacions I penyes que practiquen el bell esport del basquet-bol 1 no estiguin sotmeses a la Fe­deració Catalana, ja sigui per man­ca de camp reglamentari o per qual­sevol altre mot u, que trametin llur nom i dtmiclli al B. B. Monserra, carrer Torre Damions. »>, com més aviat m'Hor. por a posar-los al co­neixement d'un assumpte que els in­teressa. L'ASSEMBLEA DE LA FEDERACIÓ

CATALANA Diumenge passat es va reprendre

la continuació de l'Assemblea de Clubs de la Federació Catalana, a 11 de discutolr els assumptes pendents de resolució, relacionats amb et pro­per campionat de Catalunya. Hi as­sistiren la majoria, de clubs afiliats.

Continuant ú discussió da l'ordre del dia, fou admès que els equips militars pugguin prendre part en el campionat, conjuntament amb els altres clubs. Per tan^ enguany, ,el disputaran també la segona Coman­dància d lutendència 1 la Base Aero-naval residents a la nostra ciutat.

Es crea el Comitè de Competició, que començarà a actuar en el present campionat. Foren emglgte per a for­mar-lo els senyors Mas. Gutiérrez 1 Matabosch. i dos representant» del Col·legi d'Arbitres.

També són creats íl» delegat» co­marcals.

Per unanimitat s'aprovà el pressu­post per a l'actual temporada

S'aprovà una proposició en el sen­tit de sollicliar de 1"Ajuntament que cedeix! les pistes de tennis de l'an­tiga Exposició, per a celebrar els par­tits de campionat entre els primers equips dels clubs Espanyol. Barcelo­na, PoUie, Laieti. Coratge, lluro. Es aorgat un ampío marge de con­fiança porquè el Comitè directiu re­solgui el que calgui.

Són pres»ntades t es proposicions a fl de concretar el nombro de clubs qne han d'Integrar cada divisió. Fou aprovada la que augmenta en dos clubs més la primera i la segona di­visió, i quedà la «ercera amb vuit clubs, 1 la quarta amb sis.

Els clubs qu comnondran aques­tes divisions són eN següents:

Primera divisió: Bspanyol. Laietà, Patrle. Barcelona, lloro. Esportiva, Jovenius, Coratge, Badalona C C Hospitalet.

Segona divisió: Dinàmic. Atlètic, 0, C do Joves, Iris, Manresa, Jn-

niora, Cornellà, Escletxes, Atlas. N, Sabadell

Tercera divisió: C B, C Bages, S. C Mollet. Base Aeronaval, C A. D. L, Intendència, A C, da Mollet. BipoUet 1 Cultura.

Quarta (Unsió: C C Terrassa F. C. Badalona, Sanfellnenc. C. C. Co­lònia Montserrat. Caldetes. A Estu­diants de Figueres.

A v i a c i ó EL CAMP CENTRAL DE L'AUTO-

OROM DE TERRAMAR Procedint-se actualment a la rotu-

ració de la port central del terreny do l'Autòdrom Temunar. l'Aert Club de Catalnya posa al coneixement rels pilots nacionals i propietaris d'a­vions, que ha estat tancada tempo­ralment l'esmontada pista per a tota activitat aèria LA CAMPANYA DE VOL SENSE

MOTOn Di pr iipasaat djnmengge Inicià

l'Aero Ciub ta seva campanya d'hl-vuru oe vol sense motor.

Els vols d'enttenament i escola es realitzaran al camp de Can Onac. de Sabadell. En conjunt es feren uns "d'i voii-, efectusJls pela aflolonans Calafat, Colomines. Vilanova Llam-bles. Montcada, Mas, Palou, Vives 1 Sevilla. També realttxà on bonic vol el pilot B. de vol sense motor, de nacionalitat alemanya. Guillem Neuschcler. que es troba treballant a Sabadell. I va voler aprofitar l'o­casió de practicar aquest apsslonst esport.

Demà. diumenge, continuaran els •ois d'entrenament I escota al matalx camp de Can Oriae.

Les sessions d'entrenament i pràc­tica són tbertaa per a tots els aficio­nats al vol a vela, el» quals seran informats a la secretaria de l'Aero Club, pafisatge Pormanyer. «, xalet, totes Iss tardes, de dos quarts de vuit a do» quarts de nou.

F u t b o l

CAMPIONAT DE CATALUNYA Primera Categoria

Els partits de la cinquena jornada de la segona volia del campionat de Catalunya de la primera categoria as­senyalats per a demà, diumenge, són els segfients:

Badalona-Barcelona (a Les Corts). Sabadell-EspanyoL Jüpiter-Sans, Palafrugell-Martínenc.

Segona Categoria Preferent Demà es jugarà la darrera jorna­

da de la primera volta d'aquesta cate­goria amb els següents partils: Grup Vallès:

Haro de MaUuró-Manresa. Granoller»-Ri pollet. Atlètic de Sabadell-GIrona. Sant Cugat-Terrassa.

Grup Llobregat: Sant Andren-Santboyà. Reus-Vilaf ranca, GImnàstio-Horta. MoUet-GflelL

ELS EQUIPS DEL BARCELONA CON­TRA EL BADALONA El partit de campionat Badalona-

Barcelona se celebrarà al camp de Los Corts, degut a la suspensió que sofreix el terreny del primer. En aquest cas els socis del Barcelona hauran d'abonar l'import de ta mitja entrada establerta per a presenclar-lo.

També es disputarà al dit camp de Les Corts el partit entre els segona equips d'aquests dos clubs. Els pri­mer» jugaran a les 3'0ó de la tanta. Els segons a les nze del matí.

El Barcelona presentarà els se-gdents equips:

Primer. — Nogués, Rafa, Alcorlza. Martí. Font,, PedroL Piera. Goibnru, Arocha. Ramon 1 Perera. Suplent, VI. dol.

Segon. — Llorens, Santfeliu. Saló. Cifuentes. Vela, Porrera, Diego, Es­crits, Gusl. Artigues I I . Jordà.

P i l o t a B a s c a EL CAMPIONAT SOCIAL DEL 0. N.

BARCELONA Demà al matí se celebraran els par­

tits corresponents a aquest campionat Social del C. N. Barcelona, sota el segfient ordre:

A les deu: Vlta-Pujol contra Alcàn-tara-Omat.

A dos quarts d'onze: Cabrejas-Es-cartln contra Cabeza-Ibarri

A les onze: Esteban-Vilamala con­tra Bundó-Paredes.

A dos quarts de dotze: Sans contra Cabrejas.

A les dotze: Grau-Anglada contra Sallés-BoBlch.

A dos quarts d'una: Femàndez con­tra Vidal. PROGRAMA EXTRAORDINARI AL

CLUB BASCONIA Per a demà, diumenge, anuncia

el Club Bascònla un programa de pi­lota a cistella molt Interessant

El boxador Paull üzcndnn farà de jutge en el tercer I quart partits de la matinal.

L'ordre dle programa és el segfient: Primer, a les deu.- Camlnal-Juandó

contra germans Torrens. Segon: Lasheras-Feli contra Creus-

Campos. Tercer: Gutiérrez-Aramendia contra

Charroalde-Gahrlel 11. Quart: Vàzquez-Stegmann contra

Guillcrmo-Amat

FON PORTI

Abrics

ilCUCECAUMDRtfctMa M tes Kft«nt / A U r I A .L*s botcOss sln su

FRONTÓ PRINCIPAL PALACE Partits per a demà, diumenge: Primer, a les deu: Marceto-Sarsosa

entra Camí lo-Martínez. Segon: Gandasegul-Duffo H contra

Tintoré ll-Sabadell. Tercer: Levi-Mas contra Ortego-Vl-

Ualba. Quart, a pala: Agulrreurreta-Her-

nímdez contra Carreras.I.arrlnaga -OOO

V i d a m a r í f i m a

MOVIMENT DEL PORT Dia 3.

ENTRADES Vapor letó «Latvls.. do Cordlf,

amb carbó m'-nerol. Vapor oorreu Italh'i «Franca Fas-

ïló», dc Gènova, amb 6 passatgers i càrrega general.

Vapor Italià «Capo Faro», de Bral-la i escales, amb i passatgers i càr­rega genera!.

Motonan rClndad dc Palma», de Palma de Mallorca, amb 110 passat gors, la correspendència i càrrega que consisteix en porcs, aviram, co-nllls, peix fresc. ous. fruita i altros efectes.

Vapor alemany «Palermo.. d'Hum-burg i escales, amb càrrega general.

Vapor «Cabo Vlllano·. dc Santan­der 1 escales, amb càrrega que con-Isielx en sosa, llet condensada,, d-brons, tabac * altres efectes.

Vapor anglès «Clsear.. de Londres • escales, amb càrrega goneraL

Vapcr noruec «Aud». de Boston, amb patates.

Pallebot «Comercio», de Sant Fe­liu, amb afectes.

Vapor «Generallfei, d'Avilés, amb carbó mineraL ENTRADES

Goleta Italiana «San SUverio», en llast, cap a Sant Carles.

Pallebot «Maria Bosa», amb efec­tes, cap a València.

Vapor «Boberto R », amb passatge i càrrega general, cap a Màlaga.

Motonan «Clndad de Palma», amb passatge 1 càrrega general, cap a Gènova,

Vapor danès «Mobe», amb petas-sa. cap a Habre.

Vapor alemany «Hèrcules», do trànsit, cap a Sant Feliu de Guí­xols.

Vapor angles «Clscar», de trànsit cap a Terragona.

Vapor italià «Capo Faro», de tràn­sit, rnp a arsella.

Goleta IlallanH «Fernando», en llast, cap a Ajacclo.

Pnllobot nEstela». amb efectes, cap a Palma de Mallorca.

Molcnau «Ciudad de Alicante», amb passatge 1 càrrega general, cap a Atacant.

Pallebot «Cala Tuent», amb efec­tes, cap a Màlaga.

Pallebot «Maria', amb efectes, cap a Eivissa.

Pallebot «Miramar», amb efectes, cap a València.

Vapor «Arnabal Mendl». amb càr­rega gnneral, cnp a Bilbao.

Pallebot «Ròpido», amb efectes, cap a València.

Vapor suec «Scotia», de trànsit, cap a Roses

COMANDÀNCIA DC MARINA S'ha concedit pròrroga fins el dia

30 del corrent per admetre esmenes al projecte de ccncessló d'extracció de sorra dol fons de la mor soUicitnt pel Consorci Franc d'aquesta ciu­tat.

NOVA H.-LUMINACIO A la tarda llnirué efecte la Inau-

jmracló d'una font i l'IHnmlnacló de la barriada ds la platja del Bogatell. Han assistit a l'acte el comandont de Marina don Lluís Verdugo 1 l'o-flelal civil inspector de platja don Antoni Boegs VIch.

TROBALLA En aquesta Ccmandència de Ma­

rina ha estat trobat pel zelador don Vicens Collado, ona arracada qne està dipositada per a ésser Uiu-tada a qui acrediti tenir-hi dret.

•ONDA MHEVEB/ITAT 2 6

E c o n o m i a i F I n

VIDA ECONÒMICA I SOCIAL

U n p r e s s u p o s i " r e n o v a d o r " ?

UI Es el pressupost d'Obres Públiques

el que, segons sembla, ba de justifi­car més el qualtacatiu de «renova­dor» que es pretén donar al pressu­post de 1933. I és aquest doncs, u que, per als fins del nostre estudi, hem dVxamlnar més detalladament. D'altra banda, aquest examen és lei més alt interès, per tal com és en el pressupost d'Obres Pi'bliques on es reflecteix més clarament la polí­tica, o millor, manca de política, com veurem tot seguit del Govern, i ou es pot anticipar millor les conseqüèn­cies desastroses que, si no s'hi posa remei, ha de produir fatalment aquesta conducta. Anem, doncs, a cxamxnar-bo.

• • • D'entro les partides que Integren

ol pressupost d'Obres Publiques, dues són les més importants. La corres­ponent als ferrocarrils, i ta corres­ponent a les obres hidràuliques. Co­mencem per la primera,

l.n política do la Dictadura en ma-i. i . l ferroviària es pot resnmlr com seauelx: En primer lloc. promulgació d'un Estatut ferroviari, més o menys bo o. sl es vol, més o menys dolent, que no arribà, ni ha orinat nit* tord, a aplicar-se. Es a dir, manca abso­luta de política coordenada i rao­nada. En segon lloc, inversions mas-s;i .juantioses de l'Estat eo el man­teniment 1 millora do línies antigues i construcció de noves, molt «spe-c'alment això darrer, inversions que posaven una càrrega massa feixuga damunt do la Hisenda pública. En torçar lloc, construcció sense mesura I. sobretot Innecessària de nous fer­rocarrils, construcció quo no solo afectà, com acabem do veure, la Hl-sonda aleshores, sinó que constituïa On llegat que havia do seguir afoo-tanl-la en el successiu. La situació quo creà aquesta política és ben co­neguda I no cal exposar-la aquí. 1 fou aquesta situació la que la Re-püiihcu heredà de la Dictadura 1 de la post-dlctadura.

Doncs bé. iQuà és el que es fa ac­tualment en matèria lerroviàriaT Més concretament: iQuè s'ha fet en «I pressupost del senyor Carnerf

Deixem de banda tot segoit ta qüestió del règim o Estatut terrovia-ri. la qual no sols no s'ha intentat resoldro, sinó que positivament s'ha empitjorat. Fixem-nos sols en dues coses. Política que s'ha seguit res­pecte a les línies antigues, 1 política respecte als nous ferrocarrils.

Respecto a les línies antigues, slia calgut en un extrem contrari al de la omtadura. Sl aquella donaw* massa, ara es dóna poc, i les sumes qua el pressupost preveu per als .an­tics ferrocarrils són absulutament in-suflclcnts, en tal forma que de se­guir-«e mantenint aquest sistema llur explotació cawrà a on nivell pe­rillosament baix.

Respecte a la construcció de mas ferrocarrils, el Govern ha demostrat malgrat totes les seves bones pïtrau-les. no tenir cap criteri propi m sa­ber seguir cap mena de criteri. Tot el que ha fet ha estat plegar*se a l 's exigències locals, i així, mlcjames mica menys, seguir el sistema de ta Dictadura de construfr línies Inútils 1, per tant, doblement costoses.

Alxi. doncs, en política femyviàrla. el Govern actual segueix amb la ma­teixa política o manca de política de la'Dictadura. I el resultat es. reflec­teix, també, en les xifres del pressu­post Ml's de dos cents cinqusmta mi­lions de pessetes han de ooslar a l'Estat durant ©53. els fertjocarrlls, dels quals prop de setanta, han de destinar-se a noves línies. Les des­peses ferroviàries segueixaia, doncs, essent un enorme esvoranc obert en el pressupost espanyol.

• • • La política hidràulica de la Dicta­

dura, concretada en una projectes fantàstics de pantans l carjals 1 obres de regadiu, tingué per pidmclpal de­fecte él no tenir per a resi en compte les veritables necessitats I del país i . sobretot, les seves possilnlltats eco­nòmiques. I així, aquella política, com la ferroviària, desh.>Uesta l'eco­nomia espanyola i caittà nn dany immens a la seva HisePída.

Doncs bé. en cl pressupost per 1933 es consignen prop de cent selxania milions de pessetes per obres de re­gadiu I. en canvi, na hl ha estu­diat cap pla de conjunt d'obres hi­dràuliques, és a dir. que el pressu­post obre crèdits quanltíosos per des­peses que encara no fe sap en què han de consistir.

Durant la Dictadom, el comte de Guadalhorce tractà d'Imposar al pals els seus somnis htóíràulics. Actual­ment, el senyor Prloto es deixa im­posar pels clamors dels interessos lo­cals 1 es llença tnoabé, a una polí­tica hidràulica insaosata. En els dos casos, la manca d'iïstudl 1 de sentit de realitat és evident, i per això els dns casos es poden, equiparar, sobre­tot perquè tot fa témer que la% con­seqüències del swfon seran funestes com les del prln*r/r.

• -• • Acabem de ventre com, tant quaint

a la política ferroviària com quant a la hidràulica, ei pressupost per a 1933 segueix les orientacions marca­des per ta Dictadura,- no és. doncs, pas un pressupost renovador. Peró. la seva continuació de U política dictatorial no acaba aqui. Segueu encara en altres aspectes.

Un d'ells el constitueix la política social immobiliària Aquesta política fou una de les més funestes de ta Dictadura, 1 per aquesta política el pressupost de 1933 consigna quaran­ta dos milions de pessetes en aug­ment de sis, encara, sobre 1932.

L'altre el constituel— rapeüacló alegre 1 confiada al crèdit públic. Ü evident que aquesta apel·lació és con­seqüència necessària del dv-flclt que deriva de l'estructuració dels pressu postos. Però ós ta seva quantia el que espanta. Emetre en menys da dos anys mós de mil milions de pus set os en deute a curt terme ens sem­bla massa perillós en els moments actuals. I proclamar, encara, que l'emissió no ós excessiva i llançar-s'hi alegrement, ens sembla el com-ble de la Inconsciència.

• • • Després de l'examen que acabem

de fer dels pressupostos que cl se­nyor Carner ha elaborat per a 1933, creiem que resulta ben clar que al dit pressupost no 11 convé de cap manera el quallflcatin de renovador que hom 11 ha volgut donar. Creiem que resulta ben evident que aqtíest pressupost no fa sinó seguir ta ru­tina de ta Dictadura I agreuja, en-cira. vistes les circumstàncies ac-lu-·.ls, les seves disbauxes.

Por això. l'obra del senyor Carner no et» pot semblar la d'un ministre de Finances que, per tant, té criteri propi i . si oal, sap Impnsarlo ais sens companys de Govern, La seva obra ens apareix, pel contrari, com la d'un simple administrador que es doblega a ics ordres rebudes i que quan, per bona voluntat qua tingui, amb els Ingressos de les finques que administra, no pot satisfer les des­peses a què els sens senyor» es llinreo, no té altre remai que man­llevar diners, que endeutar-se.

No; el pressupost per 1933, no té el més mínim caràcter de renovador. Amb ell no es reconstruirà res. Amb ell no es farà una Espanya nova. i Déu vulgui que, pel contrari, amb ell no es posi Espanya nova. I , ara, recordem qoe en fer-se pí-bltca in reforma tributària del senyor Car­ner, el senyor Azafta digué que el senyor Carner no era sinó l'executor dels seus plans financiers. Es que el pressupost per 1933 ha estat, tamb*. planejat pel senyor Azafia? Franca ment, ens en alegraríem pel senyot Carner.

XAVIF.R R1BO Barcelona, 4 d« novembre de l!^ï.

I n f o r m a c i ó e s t r a n g e r a ANGLATERRA

Nou emprèstit 3 per 100 de l'Estat anglès

El Govern anuncia un nou emprès­tit de conversió 3 per 100 de 300 mi­lions de < a 97 1/2 per 100, reem-borsablos cl primer de març de 1953 o a qualsevol altra data a escollir pel Govern, 1 amb avís anticipat de tres mesor, però abans del 1." de març de IW8. Les llistes de subscripció se­ran obertes i tancades el mateix dia, L'emissió es farà pel Banc d'Angla­terra, Pagaments: 5 per 100 a ta sus-crlpcló, 52 l ï per 100 el primer de desembre i 40 per 100 el primer de febrer. Interessos a pagar el primer de març i el primer de setembre, LMncome-tax» es separarà de tots els dividends superiors a 5 £. Mínim de subscripció Individual: 100 £.

A més d'aquesta emissió principal 1 per a permetre als petits capUalis-tes de participar a l'emprèstit n'hl haurà un altre fet per les Caixes d'Estalvi del «post-offlce» i la «Trus-tee Savings Bank. per suscripcions de 10 £ i de múltiples de £ 10. El màxim és de 1.000 £ per suscriptor. Pagament en enter al suscriure. sen­se deducció de l'ctncome-tax*.

El fi de l'emprèstit és de convertir les obligacions que vencen. Es trac­ta de: 165 milions de £ en obliga­cions War Loan 5 per 100 reembor-sables el primer de desembre proper, de 114.600.000 £ d'obligacions 4 1/8 per 100 rcemborsables el primer de febrer de 1583. L'economia pressupos­tària que resulti de l'operació, per un any sencer, serà aproximadament 5 milions de £-. la de les conversions efectuades després de fl de Juny dar­rer s'evalrta en. aproximadament 38 milions de £. Efeotea del neu emprèstit 3 per 100

en el mercat L'anunci de l'emissió immediata de

300 milions de £ 3 per 100 a 97 IQ ha estat rebut amb tant més entus-slasmc quant indica a tot el món que Anglaterra, malgrat la baixa de la £ i als «peregrins de la fam», té una confiança lUimitada en els seus recursos. Les llistes de suscripcions aviat s'obrlron, fet sens precedent per una quantitat tan important. Però.

a n c e s hom pot considerar l'emprèstit com ja suacrit en ta seva totalitat, l'ober­tura de les llistes és sols una forma­litat que permet als bancs de fer ai<i»-fltar als seus clients del preu d'e­missió.

Aquesta darrera fase dc les opera­cions de conversió empreses pel Tre­sor durant els sis darrers mesos, no ha aportat el mateix grau d'activi-M que l'anunci de la conversió del War Loan 5 per 100, Hom estima en efecte que el mercat dels fondos anglesos esdevindrà més encalmat, car ningú no espera que el crèdit del pals es pugui establir bé per sola el 3 per 100. mentre IMncome. tax» resti a 5 sh. per lliura. En fl. els suscrlptors d'aquest emprèstit no percebran més del 2 l'4 per 100 nat, I tot té limlt. Hom tampoc no creu a la transferència da l'activitat dels •Gllt Edged. als valors especuladors, mentres no estiguin arrelades de ma­nera satisfactòria 1 definitiva les di­verses qnestlons Internacionals, RÚSSIA La baixa de la producció petrolera

soviètica La premsa soviètica manifesta in­

quietud davant dels resultats poc sa­tisfactoris de la Indústria petrole.a. Les dificultats que impedeixen a aquesta darrera de realitzar les pre­visions del pla troben llur expll'-n-cló en l'aprovisionament Insufleleni en material 1 en utillatge I en la manca de coneixements I d'habilitat professionals del personal tècnlr I obrer.

La producció del petroli en els nous primers mesos de 1932.- 17 milions de tones contra 22.300.000 tones .v;r lot l'any 19331. (Estadístiques oficials de Moscou). ARGENTINA

Rentes dal Tresor a Argentina Buenos Aires. Pel mes d'octuiin-

72 milions 896.949 pesos contra 60.683.788 promig dels nou primers mesos de 1932.

Barcelona, 4 de novembre de 19.12.

LES TALLES D'ARBRES FORAS-TALS Són molts els propietaris de bos­

cos que no saben quin deUrminl prendre davant l'Administració pu­blica, en procedir a ta realització dels aprofitaments, això és, a les ta­lles 1 aclarides dels seus arbres.

Es troben, per una part. amb dis­posicions vigents (R. D. de 3 de de­sembre de iy34. I R. O, de 4 de març de 1925). que els obllgen a demanar autorització a determinats organis­mes do l'Estat, per a procedir a les talles, 1, per altra part, amb uns acord de ta Generalitat de Catalunya, del prline-' d octubre últim, que així ma­teix els obliguen a soUidtar autorit­zació a ta Generalitat

Davant tal duplicitat de fiscalitxa-cló. l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, ha dirigit un escrit al Presi­dent de la Generalitat, fcnt-li present els perjudicis que s'ocasionen als propietaris. Després de manifestar riostllut ta satisfacció que experi­menta en dingir-se a la Generalitat en els moments històrics en què es prepara per a exercir el Govern de Catalunya, diu que no és arribat en­cara el cobejat dia. i per tant. que a judici sou, np poden tenir força d'obligar aquells acords: això sera quan la Comissió Mixta que crea l'Estatut hagi acordat les normes corresponents d'adaptació dels ser­veis que han do passar a ta compe­tència da ta Generalitat

Diu l'Institut: Si el propietari de­mana autoriteació a la Generalitat, incorrerà en les sancions imposades per l'Estat; sl ta sol·licita a l'Est-u, la Generalitat pretendrà imposat-11 les sancions que estableix. Sl el pro-pieta-i d ;mana autorització a les dues representacions a la vegada pot do­nar-se el cas que per una sigui au­toritzat i per l'altra no.

Per altra pnvt, afegeix: Es cosa cor­rent que els aprofitaments forestals, sigui per compte del propietari, si­gui per compte d'un enmen lant com­prador dels arbres en peu, tinguin una duració de mesos i d'anys. En un i altre cas. hl hauàr obrers cou-tractats per a treballar en el bosc; hi haurà compromisos contrets amb comerciants o industrials per a les operacions del tranaport, per a la manipulació i transformació dels productes; hl haurà anticipades quantitats a compta o en pagament total de la mercaderia; s'haurà pro­duït, en fl, una gama d'obligacions satisfetes o per satisfer, de drets t do deures començats per un propie­tari que complí amb lus lleis de l'Es­tat, establinl-se que per estar d:ns de ta llei ha de suspeiiitr-3 t..ta ope-'nció de talla 'ins que s hagi trarr :-lat un nou expedient que el mat. it pot tenir una resolució Tavorablo qúa adversa. Mentrestant, jque es f;» dels obrers contractats a davi fixa? ;CotÇ es compleixen els compromisos du posar a disposició del cotneretant de l'Industrial i del ronsumldnr els pio-ductes forestals en les dolfs contrac­tades?

Demana l'Institut la suspensió -lo l'aplicació de lals acords f'.ns que no s'hagi fet el traspàs a ta O 'n r illtat del servei corresponent. I que de tt!-tes maneres no es pretengui aplicar tals acords ois contracte» atorga's a l'empar de les lleis de t'Estat i als aprofitaments forestals en curs.

G U I A B A R C E L O N I N A DE L A V E U D E C A T A L U N Y A A C A D S U l B S

UHU l pm.-Dlpitaeiii, Ui. r . L '

A D V O C A T S I Andreu i Barber (8.). P. Gràcia, 4L Barberà (Miquel). Aragó, 878, L Baseoia (•.).—Diputació, 306. L". |>

iBertran Dalmases. Hda. St Pere. 28 Isorrali , Nloelau (F.X Aragó. 850t t I1"1»" < Rlalo (AL) talmes. 10.

ruails (B;. Rbla. Catalunya O. l IfeCMtada fl,). Trafalgar, ifc m . *.

3eigar. lombó a l'estranger, isilèn 7} tan» I Ventosa (IX). Dnran | Bas. ) Fàbregas I Planr •). 513 |, »• üarrtga l Massó (ï.) Udria. 131,3.er Jaumandreu (A.). Llúria. '19. I.

iwnpanaa (N.). Vrafolgar, U. Mr i

Mattiau (Josep). Ampla. adm. to, f

Nogués (Pau M.) P. da Gràda, 80,2.u

*mt Sabater d. M.), Mpotarid, m

Puig de m Bailacaaa (LI), daria, «.

Oah·i· i Molina» (P.). Trafalgar tt, 1 •aasaiv·d·r {Antoni), Pg. artau 114 Trias do Bes 0. C de Geni &i. Vila Vidal (E.). Ausiàs March, 5. pi.

ASAL/SJS CLIMCS Franfccia V.1 Genoví. - Rbla Flors, T

B A S C L · L t S PÍBERNAT. - Parlament. 9

C E N T R E S D'ESPECÍFICS '.ASA SEC ALA. R nora. U. T. 13.184

fht ra l o específics, Peiaya. CADNA Cseuraak • Mm» j A K r l A a»fi MnacttCaiMifli

CUMCA Dt NiltBS Oarder (RogeU). - Carme, 38

HSPEClALITATIi PAIIUACEOTlQVUí;

F O T O G h A V A T S «tsdal i Oamsts, Paris. «01. T. 74.07,

POTOQRAVATt T. PI fOMAS VI larroel, 7. Tal n s«7

F ,7 S T E S PIU M. Cas·eEtvL Ribas. L T. SI.907.

L L U S I R B A PàR Ab CALÇA!

J . B a i a r l . C r o s ^ e ^

U A G A 7 Z E M D E F E R R O S P. de Miqael Mateu. —Aneels, 3i, 5 i

U A Q U I N A R I A P. ds MUjtté. Mateu. Angvta, l • < *

M E T G E S Lluís Rlbó Rius. - Malalties dels

ossos. — Layetana, 3L De tres a cinc.

m

Oi. CAPELL-Especialista malalties AHDS-REOTE M O R E N E S l'Utulan P6r1'i»> do »«nj Vírica - LUffM iraetamoaia modaruí DO iptnterís • H dtliruiu P. Gràcia, 110 - Da 9 a 6

\ O V E 7 A 7 S PtR A SEP, VORA LlriaCiv». Vm Layetana. 65. ora'.,2-'

MARINA — A F A R t U i . R. Pérez Trenat P.Colora, 12. T. IS*»

M O B L E S 11 Ifonnn Taller i magatzem fundat en •I llOIfllflJ 1392. Balmes, 70. Tl. 71.05;

ÒPTICA — APARELLS Pérez Trepat. P. Colom. 12. T. I595e

ORtEBRERlES Capo Varet tB.j. - Keruande VII. M

PARALLAMPS - INSIAL·LACIOS i peras Trenat. P. Colom. it.-T. l~· '*

"ROCVRADOBB Vllarscut IS.). Vn'tocl JW-K. T. W H

'Q^L·.X U R O Ò La Pinacoteca. P. Gràcia M. Expoaició

l A R O E l t ^ POSTAL'- VART Liquidació total'.; — Princesa, 34

T i P O Q H A l · i b S i i £ E M B O w m . t . * . r a c M M i a * t i .

W g io. — Dissabte, 5 de novemtrc de 1932

PER A EDIFICAR E A V E U D E C A T A L U N Y A

t r o b a r e u p o r t e s , f i n e s t r e s ,

r e i x e s , r e i x a t s i t o t e l n e c e s - ^ e r s ^

s a r i e n f u s t a i e n f e r r o , a l s d ' B ,

Grans Magatze ms

Fusteria L A F A V O R I T A . POBX2SS O A 3 A S

Visiteu aquesta casa,

que us interessa

T R I B U N A L S A SANS FOU SORPRESA UNA RE­

UNIÓ DEL SINDICAT TÈXTIL Dijous vespre havia de celebrar una

assemblea el Sindicat de l'Art TòxtU l Fabrll. i s'havia assenyalat a l car­rer d·All-Bey. Però lal vegada per e<iuivocacl6, els que convocaren l'as­semblea internaren cclebrar-la a Sans.

Mentre se celebrava cs p resentà una secció de guàrdies d'assalt que dlssolpué l'assemblea no sense l'e-nèrglra protesta dels que presidien Tacte.

Com que en la protesta s'cxlrallml-taren I.luís Santacana i Rufl Garcia, Tnllltants de la C. N. T. foren detln-trnts i conduï ts a la Prefectura, on es trobeu detinguts.

I.a reunió d» Sans no estava au­toritzada, I per a ixò els guà rd ie s la suspengueren.

EL CRIM DE GRACIA E l Jutjat n ú m . 8. rebé algunes de­

claracions referents > i crirn comès al carrer de SsÜcas .

S'esperava que anés a declarar l 'administrador de la cosa del carrer de Belasch, d'on fou dosdonat un llogater per falla de pagament í a ;a alguns dies, j a que el f i l l de l a Inter, íecta no sap res d'això, per estar la seva mare encarregada Je l 'adminis­tració.

Per uo haver-se trobat la direcció, l'esmentat administrador no pognd declarar.

Compnregueren entre altres les-Itmonls, l'empleat del Banc de Bi l ­bao, Josep Klco. qui acostuma a sor­tir del dit Banc tots els dics en unió del fill de la víctima. Aquest testi-nionl d igué que el dia d autes, com tots els dies, sortí a la una de la tarda del Banc i raarxà cap a Gràcia, tu companyia del Vicents, i que tar­daren a recórrer l a dis tància uns quarnnla minui§.

Taml).' derlnra ei director del Banc de Bilbao, qui donà Irnmilln-rables referències del seu empleat.

La relació d 'autòpsia de la vícti­ma Teresa Domènec diu que, a més de les quatre ferides ressenyades el primer dia. en té tres d'.-.ltrès en el cos, p roduïdes per un objecte dur que cs desprèn que les hi causaren estant ja a terra.

Els agents de policia encarregats d'e'ectuar treballs que condueixin .1 l'esbrinament del cr im, després de ce. lebrar una l larga entrevista amb el f i l l de la víct ima, i una detinguda Inspecció ocular a la casa del cr im, han tret la conseqüència que el mòbil del crim no ha pogut ésser de cap manera el robatori.

Una de les raons principals, esta fundada en què no ha desaparegut de la cara n i un sol objecte n l me-tàllK. Sembla que el mòbil del cr im fou una venjança personal, puix s'ha pogut comprovar que en el c r im h l ha hagut un gran ensanyament.

L a i o l i c l a segueix ara una pista amb relació a l a l letra que fou tro­bada rebregada a la mà de la vícti­ma, en ésser reconeguda pels facul­tatius.

S'ha pogut trobar el carter del car­rer, però resulta que el dia del cr im no repar t í per fer festa, sinó que ho féu un substitut que encara no ha pogut ésser trobat. Es Interessant la declaració que pugui prestar aquest suplent de carter, perquè d i r à sl l l i u ­rà la carta o fou una altra persona, i en ras d ésser ell qui l l iurà l a lle­tra manifes tarà sl en companyia ne la víctima hl havia alguna altra per­sona.

c o o

E S P E C T A C L E S G r a n Teatre del L iceu

TEMPORADA OFICIAL DE 1932-33 Gran companyia d'òpera nacional

I eatrangura. Queda obert l'abonament. Als se­

nyors abonats a la dc.rrera temuo rada seis reservaran llurs respectí-ves localitats fins avui, diu 5 de no­vembre.

Transcorregut l'esmentat termini , l'Empresa d isposarà de les que no haguessin estat retirades.

Teatre Cata là Romea Comoanyia Vlla-Davi. Telèfon 19691

Avui, dissabte, dia 5.Nit, a un quart

ri'onxe. Segona representació de «AP­TA P E R A SENYORES. , tres actes de comèdia moderna de MILLAS-Ii.MJHELL. Demà. tarda, a dos quarts de auatre: «LA VOLTA AL MON EN PATI NET. . A tres quart» de sis i mt. a un quart d'onze: «APTA PER A •SENYORES».

Vegeu el gran èxit

Lo que hablan las mujeres Teatre Novetats

Company In LLUÍS CALVO A l e s K : «POR UNA EQÜIV0CAC10N. I la Joia lírica en tres actes, del mestre Penella:

Don Gil de Alcaid 35 professors d'orquestra exclusiva ment de corda i arpa Decorats i sastreria exprés. Demà. tarda i nit: «LOS PARIENTES DE LA NATl» 1 el succés de l'any:

.UON GIL DE .aI.CAIA.

Gran Tea t re Espanyol Companyia de vodevlil 1 espactaclas motíeriïs. dirigida pel primer setor l director: JOSEP SANTPERE; altres primers actors I directors: AI.EXA.V DRE NOLLA 1 ALFONS ARTEAGA.

Avui, nit. a les .lou. Primer. E l vodevill d'En Picardies

•LA MOSSEGADA» Segon. L'apoteosi de l'art:

Don Juan Tenorio, sonoro per l 'únte creador E L GRAN SANT­PERE. amb lUustracions musicals del mestre TORRENTS. TANGOS MA-ZL'ROUES, VALSOS, AIGUA NATU­RAL DE BARCELONAIi: '

LES G I R L S «MALÜITAS.. E L S AC­TORS «MALDITOS».

ES RFCOMANA AL PUBLIC LA MÀ­XIMA SERENITAT.

Demà, diumenge, tarda 1 nit. «LA MOSSEGADA, i l 'èxll foll.

D o n J u a n T e n o r i o S O N O R

pel batallador SANTPERE, les GIRLS 1 TOTA LA COMPANYIA.

T e a t r e C ò m i c PALAU DE LA REVISTA

Empresa: ESTANI8LAU GUIRO Empresa de companyia 1 direocció

artística: LLUÍS CABASAS. Avui, dissabte, nit, a les deu: Gran­

diosos cartells. Primer, represa de la gran revista en dos actes

L A S G U A P A S Creació d'Emília Aliaga Miss Doily. Julila Bllbat, Lluïsa Puuchol. Neus Aliaga, Ami rea AJcàrraga, L y d a Amèrica. Carme Lamas, Júlia Ver-dlales. Marian Ozores. Joan Martí-roz. Paco Bernal i tota la compa-uyla.

Segon: FI DE FESTA. Segon dels tres dics d 'actuació de

SIliONEY I Ü.ÍANITO amb el seu espectacle llrlc culta, ti­tulat

CUBA A ESIANYA Orquestra dir igida p^r Alcred Brito. YOLANDA, ELENA ;;BITO. T R I O MA-lamoros 1 GRANITO. — Demà. diu­menge, 2 grans funcions Comiat de Sdboney-Grnnito. — Dimarts. 8. Esde-venlnienl teatral. DEBUT de la ge-ial vedelte

GLORL\ G1.7ZMAN i de l'acor còmic

ALFRED BRITO amb l'estrena de la revista de Vela i S i e r n . mús ica del mestre Alonso

Ml COSTILLA ES UN HUESO

Teatre Victòria Gran companyia de sarsuela

de L L U Í S C A L V O Nit. a 'es deu. Primor: .;,NO ES VER-DAD ÀNGEL DE AMOR . T.. Segon. EI succés de l'any:

Luisa Fernanda pel colossal quartet Sofla Vergé. Ce­cília Gubert. Joan Roslch 1 Marc Re­dondo.

Demà, diumenge, tarda, a dos quarts l'e quatre. Monumental pro^ra-ma. nrenent-hi nart el colossal baríton MARC REDONDO;

Luisa Fernanda A les deu de la nit. ^ran cartell. Pri­mer: «INO ES VERDA!) ÀNGEL DE

AMOR...?». Segon. L'èxit més gran de l'any:

Luisa Fepnanda pols eminents cantants Sofla Vergé. Cecília Gubert, Marc Redon to i Joan Rosich.

Aviat estrena de la sarsuela:

La Barbiana

T e a t r e Nou Companyia còmjco-llrlca de primer

ordre. Avui, dissabte, nit, a les deu: «EL

HOMBRE C O H E T E . I «LA MOZA QUE YO QUERIA-, per M. Martm l E . Zabartc. Demà. diumenge, tarda, a dos quarts de quatre: «KATIUSKA» i «LA MOZA QUE VO QUERLA.. Mt i totes les nits: «LA MOZA QUE YO QUER1A..

Vegeu el gran èxit

Lo que *mb!an las mujeres T e a t r e Apolo

Telèfon 23«1 Gran companyia de g è n c e frívol

V e d e t í e : EVA STA.H.NO Avui, dissabte, nit, a les deu:

Contigo a salas fantasia lírica arrevlstada amb gotes d'opereta en dos actes, dividits en sis quadres, llilire d'Antoni Paso i Emi­li Saéz. música del mestre Anagra: du sorollós èxit al icatre de la Co­mèdia de Madrid. Luxosa presenta­ció. Set decoracions noves. set. Ves-llis nous de l'escènlc-taylor Antoni López. Segon. Grandiós

F I D E F E S T A en obsequi del públic

K L Y O - Y O Rumba cubana creació d'Eva Sta-chino. Elsie Bayron. ballarina mes­tissa internacional. Gishi-Continl. imiínent parella de ball. Pepita Can­tero, creadora de tangos argentins.

Demà. iumcnRe, tarda: «LA PiPA D E ORO» i « ;0N 1 l ü O A S'JLAS·» Nit. a les deu: .CO.N 1IGO A SOLAS» I FI D E F E S T A .

Avui, dissabte, dia 5, nit, a un quart d'onze

T e a t r e O i y m p i a . Extraordinaris lest -

vals d 'Ar t i Deports Bascos

Dirigit^ i arbitrat1: pel GRAN CAMPIÓ

PAULI u m m Emocionants lluites

d ' A I Z C O L A R I S H : prendrà part

PAULI u m m qui tallarà un tronc a honoi

l!ritre.Sr. President iie la Sen ralitot Don Franoasc ^acia q^iu assistirà n la vetllada de

Ualemiisí b i f i í - M i í a Els famosos cSi'AT O.U:íZ lú

TXISTULARIS AiAacadors de psdres, etc. mostraran al públlo barcelonès Inttressantissimcs manifesta-c i o i » de l'art I esport baso.

P R E U S P O P U L A R S Demà, dlumsngc, tarda I nit,

i-m darrers festivals.

1 nit: . L O QUE HABLAN LAS MU­JERES».

iíiiq Duniif

f i o , D i s E D ü i f o í e o r É Palau n ú m . i

Parc de Montjuich

Oberta lots els dies de deu a una i de dos quarts de qu.itre a dos quarts de nou

DEMA, DIUMENGE DARRER DIA DE L'BXP06IC10.

CLAUSURA OFICIAL.

CO I S C Ü P O ü P f i l A Travessera 8. - Telèfon 73331

Brillantísslma temporada: flims-fW Demà. dium n ;o tarda, a les i" .

Les comèdies dels germans Quintero, L a Kíma t t e r n *

i Fortanaio A les deu de la nit. E l grandiós

drama de Zorrilla

Don Juan Tenorio Fastuosa presentació.

B U 1 A Q U E S D E S DE l'SiPtea.

F r o n t ó N o v e t a t s Avui, dissabte. 5 novembre. Nit, a un quart donze: ONAINDIA 1-CAZAL1S II contra URANGA-MARCELINO. De­talls per cartells.

per Chàrley Chasse, en castellà La grandiosa cinta:

D e s e n g a i i o per Paul Lukas i Ruth Chatterton.

Completen el programa REVISTA, DIBUIXOS i un fllm còroic.

Diliuns, estrena de Hacia siberià

A les 10: ACTUALITATS PARA MOUNT. «CAMPANAS DE ITÀLIA., documental. ECLA1R JOURNAL. DI­BUIXOS. Gran íx i t de la sensacional pel·lícula: .Mt'CHACHAS DE UNI-FORMEi. la pel·lícula de l'any.

Es despatxa a la gulxeta 1 Centre de Localitats per a les sessions nu­merades d'avui i demà, diumenge.

( f U S E I U

DISTINCIÓ I ELEbANCIÀ AL

S A L O V I C T O R I A

T e a t r e B a p c e i o n a Companyia del teatre

MARIA ISABEL DE MADRID Avui, nit, a un quart d'onze. EX1T

ROTUND I INDISCUTIBLE de la co­mèd ia en tres actes dels germans Ouintero: WLO QUE HABLAN LAS MEJEllES». Demà, diumenge, tarda

Grutes Sala Mercè aiau d'En Banyeta

Baixos Teatre Oiympia. TeL 31025 AVUI. TARDA I NIT I C\DA DIA

Cinemes Oiorama i Majesiic Plaça Bonsuocòs, 3 u Aragó, 174-176

Avui, CINEMA SONOR

Al Majestio Colossal programa, a divertida pro­ducció sonora: .ANNY Y LOS CARTE-ROSi, per Aiiny Ondra. de nroma continua. L a millor ert d'Anny Ondra, «L·L IMPOSTOR», en castellà, per Joan Torenà. CURIOSITATà. DI­BUIXOS SONORS. Selecte comple­ment.

A l i M o p a m a tLA PRESUMIDA», per Blllle Dove. «UN S a DON JUAU TENORIO.. • AMOR Y FIERAS.. '11ENDA PARA VKNUER.. . A L P1E DEL MONT-BLANC, i altres.

TeviníTnomf iGine Marina Avui, gram'.iós programa: «CHAR-

IX)T EN SU NUEVO FAIPLEO», cò­mica. «AMERICANO DE IIAZA'. «LO-CU RAS DE AMOR», sonora, en caste-llíi, per Charles Chases i Carme Guer­rero. «ESTl'DIANTINA., sonora, per Raniiin Novarro.

Dilluns, estupend programa: «DE­LICIOSA-, por Janet Gaynor 1 Char­les Farrell. «EL DIOS DEL MAR., totalment parlada en castellà, per Ramon Pereda 1 Roslfa Moreno.

T e a i r c G o y a CINEMA SONOR

C i K S M A B A R C E L O N A Avui, dissabte, escollidisslm pro­

grama. La d r a m à t i c a producció so­nora.

P r ó f u g o Una cana al aire

Mt. a les lO'lO:

D ' m a s del p r e s ' d í o per Sylvla Sidney. Es un fllm Para-mount.

C i n e m a t ï a m b l e s R. Centre. 36 l 38. — Telí. 18972

Avui: NOTICIARI SONOR FOX. «EN LA BOCA NO», vodevill sonor. «El. PRÍNCEP D E L DOLLAH.. comèdia en castellà, por Charley Chasse. «NO-VIAS RUBOROSAS». superproducció sonora, ner Joan Crawford. Sessió contínua des de les quatre.

C i n m a P a r í s Avinguda Portal de l'Angel

te lèfon HMi Avui, selecte programa. REVISTA

William Powell en

Aeusaitor de sf mismo Triomí de Maurlce Chevalier I Jea

nette MacDonald en

m HORA COJIT OO Es despatxa a la gulxeta per a la

sessió numerada de diumenge, tar­da a les sis.

X i l e C i n e m a Passeig de Sant Joan 1 Rosselló

Aparell Western Elèctric

S O N O R Noticiari Paramount

i Dibuixos sonors EI grandiós drama, per Mary

Brian i Rlchard Arlen:

Humo de pólvora Mi ú'timo amor

cantada i parlada en castellà, per Josep Mojica I Anna M. Custódio.

Demà diumenge, sessió matinal d'onze a una.

Dilluns vinent, estrena per mon Boles:

L·a iarsiflexiva

Restaurant de! Parc ilemà, diumenge tar Ja, a les cinc

ESPLÈNDID T E DANSANT Lloc de reunió

de la distingida societat

U r q u i n a o n a A les deu: t i N E L HOSP1 l A L . p e r

Laurel Hardy.

"MATA HARI" per Greta Garbo

RAMÜN N O V A R R O

P u b l i - C m c m a Avui, dissabte, de 10 a 12. BUTA­

CA, 1 pesseta. NOTICIARI FOX. R E ­P O R T A T G E S CINEAC. «ISLAS VA-potVOSAS.. documental. F.xlt de l a Catita màgica Fox: «EN E L MEDI-TER hANEO..

E(p|lp sonor R. C. A. Photophone.

< C J n 8 A v e n i d a > SONOR

Maiviuès del Dutro l Vllamarl AfMkraQfl Western Elèctric.

Telèíon 35708 Avui., dlssabta. a la nit, un e»-

coll idlssàn programa Rev i s ta

La drai,«àtica producció interpre­tada per .Vnnlta Page 1 R. Montgo-mery:

Enferm^eras de querra Maurlce Cíievaller i Jeanette Mac

Donald. triümfen en la deliciosa opereta: \

m \ m u c o n t i s o Completa el programa un altre fllm

còmic. VOLEU UN IRON PROGRAMAT

a rAVRNÏDA

C a s a B e e t h o v e n fina Magafim de Música

de 'La Vlrrsluo Rtimnla da les Flor». 28

Aquesta casa 5"en/;arr<ige ae pro^wr olonar professors do música 06 reoo r.eguda competència i . seguint «i Mii antic costum, durant el present mes ra oons desenmptea als alumnes oe tots ela ceiiir'·» d'nffucar.trt inum-n.

S a l ó V c í ò r l a València, 289-291. Telèfon 72936

C I N E M A S O X O R Nit, a les deu. Selecte proaraiua. L'interessantlssim NOTICIARI FOX. La gran producció, per Stanley

Smitli i G. Rogers:

Reina arriba L'encisadora opereta musical de

Robert Stoltz, creació do Dolly Haag t I . Frohllg:

EL TENItHTE DEL AMOR Es despatxen entrades per a la

sessió única í numerada de diumen­ge, tarda.

S A L O N S CINJES TIVOLI. — Avui, dissabte, dia r.

«COSAS D E SOLTEROS. , per Adol-phe Menjou. «REBECA», per Ma lon Míxon 1 Mae Mars.

FEMINA. — Avui, dissabte, dia 5. Nit, a les V4Bi «LA VUELTA AL MUN-DO». per Douglas Fairhanks. «JA­QUÉ AL R E Y . , per Fmile Cbantard.

CAPÍTOL. — Avui, .lissabre, dia 5. Nií. a les 9'tó: «VOLUPTUOSIDAIu. «TITÀNIC, per John Lcngden.

CATALUNYA.—Avui. dissabte, dia 5. Nit, a les O'SO: «SANGRE JOVEN.. •LA l \ D E S E A B L B . , per Ellssa Landl i Paul Lukas.

PVfHF. PALACE. — Avui.dissabte. illa . Nit, a les 9'30: . L . \ REINA DRA­GA», per Pola Negrl i Roland Young. •JUGANDOSE LA VIDA», per Blll Boyd i Doroihy Sebastian. Dibuixos 1 Catifa Fox.

E X C E L S I O B - A v u l . dissabte, dia S. Nil, a les 9'30: «NIEBLA., en caste­llà, per Maria Ladrón de Guevara I Rafael Rivelles. «RAZZIA». Noticiari i Catifa Fox.

C O N C E R 1 S

Palau de la Música Catalana Els petits grans

artistes G. 1 C. K. COHMA

B. XANGO J. J. 1NURRIGARRO Obres de Híindel, Mozart. Fouré. etc. Diumenge, dia 6. a les cinc, tarda.

Urgell, de! 47 al h I Sepúivsda, 135 i J

Telèfon 34465

Saló Doré de la Granja h», Tots els dies de sis « í

DE MODA. ^ t liJ P,íLdot,:lf !ff8: süktida de

T R E S . amenltzats pel colossn, ..•11 % vv i.·<.\w ....... ."njMIJ

Sextet Toldré

.CRAZY ROYS ÜRCHESÍ?1. ^ De deu a dotze, concert

P6' h

Avui. dissabte, dia 5 de nove 1. «Caballerfa llgera. 2. «Saltimbannues. 3. «El Duo de la Africana. ^

llero. i «Caja de Música. 5. «Boris Godounow. 6. «Amoureusc. 7. «Polonesa» Cliw

TOTS ELS DIES CLAMORÓS EXIT DE

L'ORQUESTRA CIM OE L'ART j RITME I DE L'ORIGINALITAT,'

C A F E R E S T A U R A N Í

TOSTAOEW AVUI, DISSABTE. NIT I DB

TARDA I HIT

O r a n b a l ! f ami l i í l AL SALO-HALL

AMB OBSEQUI A LES SENYORETES

CONCURS D'ORQUESTRES Consumació mínima, 1 pctstn,

" M A D A M E X

e« a,r "madame r I no cat pt·ndi· txmí (••«• co* w> •«••I Faua- Pfo^wPti·ll «OM. .«j..uJ gfarj (jivtinl·i di'nl A m'iém qut ta*'!!] moda. I·in.wrlti ull ooui, qu* f I lentta tl·l an w/M * oaò venón m • FaU» -MAOAWcrl ialerpral·ii U I

FAIXES DE CAUIXULIMl PER A APRIÍMR

(Entre Corn C«ui«un 1 Uipuuoi lísrceloua

S A N S

l o p e r i a , 3 Gran baratura de preus

C o m p a n y i a T r a s a t l à ï t t í c a

Serveis del mes de n o v e m b r e de 1932 --.-•WN» • —

LÍNIA D E L CANTÀBRIC A C U B A 1 MÈXIC E l wpor t H A B A H * .

sortirà, salvant variació, de Bilbao i Santander el 23 de Nobre., de Gijón 23 de Corunv» el j7, cao a iMavana i Veracruz, escalant a Nova York de torna la

Pròxima sortida: lil dia '25 de desembre. UNIA D E L M E D I T E R R A N I A P U E R T O R I C O . V E N E Z U E L A i COLÒMBIA

£ | ygpof «MAGALLANESb sortirà, salvant variació, de Barcelona e de Nbre.. de. València el 2!. de Màlaaa el 22 i Je Cadiz el ^4 ca;) a Las Palmas, ^an Juan de Puerto Rico, Santo Domingo, La'üuayra, Puerto Cabello, Oiraicao. Puerto Colòmbia i Oristóbal.

Hróxima sortida: E l dia 20 de desembre. EXTENSIÓ A L MEDI l ERRANI D i L A LÍNIA D E L CANTÀBRIC

A C U B A I MÈXIC Pròxima sortida de Barcelona saivant variació, el ;6 de l esenúre cao a Tarra­

gona (I va.) Valencià. Alacant (I va. i Màlaga. Cèl ia i Bilbao, d on sortirà el 4 j del mateix mes cap a rilavana, Veracruz i escales intermitges.

UNIA D E L MEDITERRANI A NOVA STUt í, -U S \ I C2.NrRi AMÈRICA El vapor .MARQUES DE COMILLAS.

sortirà salvant variació de ilarcelona i l arracona el dia i > de novembru de Valèn­cia el 17 a'A acatit, el 18 de Màlaga l el 1í> de Cid iz . el -1 de Vigo, el 22 cap a Nova York. Hava ia, Puerto Barrios, Puerto Limò i i Crisiòbal Colon.

Servei tipus Uran HOtel t . S. F.- Rndloieiefonla CapeUa Onjne·· ira. etc

Les comoditats i tracte de que dlsfruta el passatge es raan»« a l al lura tradicional de la Qrtnpanyla.

l'amlie t-statiierta aquesta Companyia una xarxa fle serveis cooí-hlnats caa als pritcipals ports del món servits per línies regular».

Per Informe!» a le» nnetnes de la Companyia: Plaça de Medinaceli, ». rj seu íous í i iatarl: A. Rlpol. Via Uyetana. 8. BARCELONA.

C a t a r r o d o l s n o i s Anti-catarral B U R B O N E F és el ventable específic

aCTeIlitai per a curar en pocs Hea la Coqpeluche. Bron-quiti* i toia mena a<: lós ae lei criatures.

Farmàcia de l'autor. Carders.-14. Dr, An­dreu, i J . VilaJomat. Rambla Mors, 14.

LL06UERS

Dipòsits: Pianos^8. llofuer dadlfo-raau oreïu. Bruob

aatrMúl. C, BitGK :.

E l s d i a b è t l o s ,apod!n ^ s s à ? D u l s i m i d a n r i l r - l t n i f ^ í i és un condiment de r à j l a qua n > conté hi JraU de car­iar u • v.'ah i v^a bons. n res que iroJusixi grassa.

Df f ' r i m i ' í a £ h » t f ' j s · r · e a o í y í s r i s , « « i r A r A ï r a i r t a -U C J m i a a Ej da sabor fresc i a-ralable.

D n l r ! t m i r í í i és 4 i ) ve^ales lolj, és con iletanant innò-m, ca Ja tau-^ u \- , u . i leta correspon a la Jolçar J an tarrÒJ Jo'jle de sacre.

Df f i r - r r » i r í a s ' e ^ é n ei:lusiva:n;nt a Iss farmàcies en flascons de 103 U C m i a a , 2 , tauletes.

Preparat ai Labjraior; Morató • Pajssig dj la Reillb ica, 37 - Barcaloia on es poden demanar raoitres gratuïtes

E S o e i i é m i c probablement necessita 'illares o lentes

i ï egur -iuc vostè ja és client nostre.

Faci el favor <le reeDmenar-lo a aquesta ca­sa, i li'n quedar i .; r

Més de 200 m odcls de muntures. Cristalls de totes menss. color* t combina-

cionslliurats a les poqu -s hores.

W S l f f i - O p í i c - f É r a Boqueria, 22 - ïauricfi, 2 • BARCELONA

J O I E S .JAP£RcTES MUNIEPIO Màquines, automòbils

l-'a^uem alts jr . : i-, U N l ü , 22, P K 1 N C I P A L

i l E N O E S

. 'mV.V.·V.'mV.VJW r.·Wm·Wm·JW

VÜNC, C O ^ P i l O I CANVIO

JOIES D'OCASIO i ílparglls f oiaoNíiJ:

SANT f AU. Sí Telèfon 15185

No puc fer res l. no obs­tant, no jBSljç malalt.

Únicament aquests maleïts nervis, que son. per dissort, l'ènlma del IrebalL.

C E R E B R I N O M A N D R I venç cl malestar perquè equi­libra el sistema.

Mal no lalla; per ésser Ino­fensiu, pol penure s sempre.

F à b r i c a de Flors, Corones i Plant i Tot el qua es necessita per • ler-te*

Antiga Casa T. OOSTAS. Palla. 13 16, prinoip»1

l . V i ' . V · ' ' ' * * v V * ; ' ! ; . '

C C R C B Í I M 0

M A W I M I I I

L ' H E » ü I A G U A R Í D A per 5o P E S S E T E S mitj*iiï4at el imu iVíí.ïXJ.·, P.líffBÓT»; C4^nol>. «ntn nwort, «iiii>llUut-j8 »l eoi oo.n na çu»at i HOXÍÜ rival »• món. futuiXi irritis l i W tt 11 la i a í. i l euà , U, pro* U Jlerci Caa» l'alnu,

Propietaris

Constructor ta a eooatrnlx nen* -asta •Mittem Uobtreo porta, bai­xa*, fincatna, ratxes titm abjecte» ala (raïu maratuau LA FAVORITA. Ofgdl, « . Q H •ptfAlvI·m fJDD·

Clínica de Beiiss vAO»ai il nbj * Operacions rà-oides sense peri l l . Jogui­nes Sempre no-/etets exclusi-es especialitat 'e la casa. Be-

H automàtics Barcelona

FAPINERlA R Via Layetaai

lleiiideWil'ecriól Compro or i deniaJures pago tot cl seu valor

QUIUSC P L A Ç A R O V A . 6 1 7

l'AL·LUt 3 a., 2, pr imer

Casa fundada en 1919 BAKCKLUICA

I Per a edificar •trobareu coluinnei, ; vigues i iàcenes J i ferro als grans Ma­

gatzems

i LA FAV JfflT* Urgell. 4^

L a . n p a r e s i l e H

Senyores CAPE^ I noii».l.»do ÜJ^JSh^ÍA

loonuí Flsssa aaui fj^__^

Verïtuble o c a ^ Torra UoTa .-..*« PJ·glw·Sl

i«. viui '"'•""•""f^joi '^1 Paradií, ï, Md?» ' lWlJ sa S»ni J.iuniei-

Venc fiengrafla Cal3lS l ^ r

Cabuda 8 co·.xeii.I;l'|K"^n!-«oal 85 .t«.. ií. U<H.ubaea Arg«iii"',·

£ A V E U D E C A T A L U N Y A

Toís e l s q u e d o n i n i m p o r t à n c i a a l s p r e u s ,

c o n v é r e a l i t z a r l e s s e v e s c o m p r e s a

B A R A T O Articles de moda, Articles corrents o Articles d'alta qualitat, s obtenen sempre avantatjosament en aquests

M A G A T Z E M S

A r t i c l e s d e c o r a t i u s

Cat i fes

C a t i f e s 4 ' " ptes.

(alfombres) de pelfa il•lli­min ida. Grandària 40 per I '65 80 cm. . . . . . . i pU (alfom'ïres) de la millor moqueta de llana. Grandà­ria 5o x 100 cm.

G r a n s c a r p e t s Sera„0dcà0r'e,f2o per i5o cm

( ^ a f · r t p t ^ moqueta llana superior, w a l | i v l o grandària l i 5 x 160 cm. .

C o D r e t a u l e s tXlS0^. dària 140 per 140 cm. . .

P n r t i p r c £le taPisser'a ainl> t'gures, j i 1 U l L l W l d grandària 120 x 300 cm. ^ 1 R r i m ^ i c c n c am^ sec*a art,tic'a'» l i U I I l a S d l l d ample 100 x cm., el

metre V E R I T A B L E S T A P I S S O S de selecta fabricació amb variats assumptes

i dimensions

a m e i t a t d e l s e u v a l o r

I o p L

li'00 5'25

ptes. '00

E s m o l t i n t e r e s s a n t

v e u r e m o l t s o v i n t

e l s a p a r a d o r s d ' a ­

q u e s t s M a g a t z e m s

A r t i c l e s d e g r a n a b r i c

p e r a r i g u r ó s h i v e r n

F l a s s a d e s

F l a s s a d e s

F l a s s a d e s

F l a s s a d e s

E d r e d o n s

E d r e d o n s

E d r e d o n s

cotó superior blanques, cenetes tantasia cameres. blanques totalment de co­tó exira, llit 5 pams. . pura llana, blanques, amb cenefes, llit 5 pams. fabricació Mallorca, de pura llana, blanques, amb cenefes 8 ratlles •

domàs seda colors, reom-plers del millor miraguà, llit 5 a 6 pams . satinette colors, amb cene­fes, reomplers miraguà, llit de 5 pams . . . . per a llit matrimoni, supe­rior domàs, seda i miiaguà

ptes.

ptes.

2 0 2 5 pies.

Z S 7 5 pies.

R o b a d e p u n t a p e l f a t i d e l l a n a

p e r a s e n y o r e s , h o m e s i n e n s ,

a p r e u s r e d u i d í s s i m s

L e s d a r r e r e s n o v e t a t s

e n g è n e r e s p e r a

v e s t i t s i a b r i c s

L l a n e s d i b u i x o s IZ™** L l a n e s b l o n d a

tots metre

última creació, co­lors llisos, metre

s-r m « Hana superior, C a m i s e s v e l o u r abnes, am-

ple 140 ctms.

R i b o u l d i n g u e t&TÜt Z B r e i t s c h w a n z

blanc, negre, marró P d f I I a n o cana^» Panyo Iana moda per I \ C U S 1 3 1 1 C abrics, ample 140 ctms, P í l t l V P t c estampats per a bates i ximo-r d al j v l o nos senyora, el metre

« C h e v r o b l o n ' J a v o l > ú l t i -

ptes.

ptes.

6 8 0 ptes

6'75 ptes

9 S

8

r ptes.

ptes.

ptes.

m a c r e a c i ó vestir, llana extra, colors moda, ample 140 ctms., el metre . 1 6 pis.

A C T U A L M E N T

e n l a s e c c i ó d e c a l ­

ç a t e x t r a o r d i n à r i a

e x h i b i c i ó d e l s m o ­

d e l s d e t e m p o r a d a

37 5 pi

1 8 7 5 pies.

M i l e r s d e c o n f e c c i o n s

a m b p r e u s s o r p r e n e n t s

R a f p c e ^on'clues franel·les estam-D c l l v o pades a mides corrents

V a C Í s Í C senyora' amb ·,anes novetat, • C o l H o gran assortí t . . . ,

f f r a n e l · l a apropiada, di-K l í T l O í l O S buixos novetat, mides

corrents

V l f t c f í f c orma creuada de novetat, Y C o l i l o d estams bona classe .

í l f l V a n V S s«nyor amb «panyo» plo-V J c l v c l l l j o ma forrats a l'anglesa

T V l f l Y P t · P Q molt ben confecciona 1 n I I A C Í C o des, tres teles especials

Ç 7 5 pies

55 ptes

2 9 7 5 » * s pies

i l G R A N E X I T 1 1

V e s t i t s f e t s a m i d a O de senyor, amb bon eatam de tot üUROS temps, dibuixos a triar . . . .

Completament gratis E L BARATO tramet el seu Catàleg de temporada a les persones que el sol·licitin des de fora de Barcelona

E A V E U D E C A T A L U N Y A j v — Dissabte, s de novembre de i93l

D A R R E R E S I N F O R M A C I O N S P A N O R A M A B A R C E L O N Í

L ' o c u p a c i ó i ó d e a v i a l ú b l i i c a

E l senyor Escofet, nou tinent d'al­calde del districte V, s'im adonat que les concessions per ocupar la via pú­blica són tan nombroses que consti­tueixen un veritable abús.

Segons fa saber en una nota, ha re­but moltes notes del veïnat, el qual es lamenta amb raó que en les hores de més tr&fec es í a Impossible passar per les voreres .els vianants es veuen obligats a utili tzar el pas central, entremig de vehicles, la qual cosa constitueix un peril l constant d'acci­dents.

Per evitar aquells abusos, el Sr. Es­cofet ha decidit no defensar cap nou permís d 'ocupació de la via públ ica

Teresa Domènech fou morta amb diverses armes

Els agents de la brigada d'Investi­gació criminal que tenen a càrrec l lur el descobriment del cr im comès en l a persona de Teresa Domènec, del carrer do Salines, ban pogut esbri­nar el domici l i del matrimoni que fon dcnonat per falta de paga­ment de la casa del carrer Balach, propietat de la interferia.

S'havia sospitat pels antecedents recollits, que el dit matrimoni po­gués haver pres part en aquest cr im, j a que el denonament d u r à alguns me­sos, 1 en el transcurs hl hagué molts incidents, i In r i ús amenaces, no sols per a la mestressa, sinó per a l'ad­ministrador de la finca.

Dels treballs efectuats per la poli­cia, s'ha pogut demostrar que el ma­r i t , que és llauner d'ofici, el dia d'autes no sorti durant tot el dia del taller on treballa, i que la dona esta de sobrepart, i de cap manera no podia sortir al carrer.

Aquesta pista, doncs, ha quedat es­vaïda, i actualment la policia se­gueix una altra pista, en la qual té gran conf i ança

Davant el Jutge númelx> 8, encarre­gat de la Instrucció del sumari amb mot iu del cr im del carrer de Salines, n ü m . 4, han declarat el 1111 de la víc­t ima, l 'administrador de la casa i al­guns veïns. Després el Jutjat va tras­lladar-se a la casa del crim per a fer una nova Inspecció ocular.

En el reconeixement que han fet els metges forenses del cadàver de la víc t ima sembla deduir-se que va mo­r i r per h e m o r r à g i a t raumàt ica 1 que la mort fou ràp ida .

El cadàver presentava vuit feri­des, sis de mortals de necessitat, i veu que per realitzar c l fel s'emprarc diverses armes. Una arma contun­dent, una triangular, que podria ésser una l l ima 1 a més un ganivet.

Hom suposa que l'agressor, amb un ferro, va donar un cop a la víct ima que la féu caure sense coneixement i després es coUocà al costat dret de l a victlma i 11 causà les ferides del co l l 1 finalment les quatre del cos.

So suposa que sl l'agressor hagués estat un de sol no hauria uti l i tzat tres armes distintes per agredir la vict lma. Hom sospita, dones, que en el delicte Intervingueren més d'una persona. Fins ara no s'ha trobat cap justifleació al crim, però circula un rumor que podria tenir algun fona­ment.

Es sospita que la víctima devia ha­ver fet un préstec de relativa Impor­t ànc i a a alguna persona que en veu­re's a m e n a ç a d a de prendre represà­lies in tentés apoderar-se del rebut comprometedor 1 per aconsegulr-ho va arribar al cr im. D'altra banda s'ha comprovat que no faltava metàUlc del què acostumava tenir la víctima al seu poder.

- C C X ) -

A rAjunfamenf Concurs

Demà. a les ome del mati, t i nd rà lloc. t a l com j a s'és anunciat, el segon concurs de crisantems >iuo el Patronal de la Rambla de les Flors ha organitzat entre els vene­dors de l'esmentada Rambla A l'ho­ra esmentado, el Jurat, que ja h a u r à fallat ei concurs, procedirà al repar­t iment de premis. Aquests seran atorgats als llocs que presentin més abundànc i a , mi l lo r qualitat de flors i una més bella presentació, sense recórrer a altres mitjans que la |irò-pla flor. El Patronat de la Rambla de les Flors invi ta novament els ciu­tadans de Barcelona a assistir al con­curs i a comprar flors a la Ram­bla.

Avia Per assabenlar-los d'un assumpte

relacionat amb una iostàncla que porta la data de 19 de sotembre úl­t i m . s'Interessa a don Fèlix Jos<>p Pal&. que es personi al NegocTit d'Obres Públ iques de la Secció de Foment qualsevol dia feiner, de deu a dotze del mall .

Obres a fer Fins el dia 14 del corrent, a Ics

1 dels que ja estan donats en farà una revisió I sols respectarà els més antics. '

Aquesta decisió és lloable 1 el que cal és que el tinent d'alcalde tingui la suficient energia per a no deixar-se imposar rectificacions al seu criteri.

1 com que l 'abús que lamenta el senyor Escofet existeix a la major part dels altres districtes, caldria que els tinents d'alcalde procuressin fer el mateix. Precisament el que més convé és donar als ciutadans la sen­sació que entre l'Alcaldia, els tinents d'alcalde 1 el Consistori hl ha una imitat de crltfcrl en tots aquells pro­blemes que afecten per igual tota la ciutat.

dotze, s'admetran al Negociat d'Obres Públiques de la Secció de Foment. Casa de la Ciutat, plecs de proposi­ció per a optar ai concurs privat d'instaUacló de vuit derivacions no­ves 1 canvi d 'emplaçament d'altres, de la instaUació de làrapares a l'Ins-tl tut de vlUajoana, sota ei tipus de 346'IS pessetes.

Concursos per a obres Fins el dia 12 del corrent mes, po­

dran ésser lliurades al Negociat d'O­bres Públiques de la secció d'Ei­xampla (segon pis de les Cases Con­sistorials), notes de preu per a op­tar a l'execució de les obres de cons­trucció d'un ferm de macadam or­dinari amb regatge superficial, «1 carrer d'All-Bey, entre els carrers de Castlllejos 1 Dos de Maig; per a les obres de construcció d'un ferm de macadam ontinara amb regatge superflclal al carrer de les Corts Ca­talanes, entre els de Luchana i Her-nan cortès, i per les obres Iguals del mateix carrer, entre els de Lla cuna 1 Luchana.

Avi» a propietaris Es recorda als propietaris als

quals s'han Imposat quotes de con­tribucions especials (millores per construcció de clavegueres, pavimen­tat o voreres) que seran passats- a l'Agència Executiva aquells talons compresos entre els número? 3636 a l 8023, que per tot el dia 15 de no­vembre corrent oo hagin estat fets efectius al Negociat de Recaptació (Passeig de Pujades, núm. 1).

Es fa present a l mateix temps ois propietaris afectats, que el fet de tenir reclamació pendent contra 'a quota, qualsevol que sigui el t ràmi t en què es trobi, no els eximeix n l excusa del pagament.

-CCDC-

G O V E R N CIVIL SINDICATS REOBERTS

El governador ha donat ordre que sigui aixecada la clausura del Sindi­cat Lerrovlari d'aquesta ciutat 1 el Sindicat d'ofleis diversos de Monis­trol, els quals no s'havien acollit a la nova l le i d'associacions.

Afegí el senyor Moles que no creu que h l hagi cap entitat clausurada, però que si n 'h i ha alguna, pot de­manar la reobertura.

EL SETMANARI «REACCION* PODRÀ SORTIR El governador va demanar al m i ­

nistre que fos autoritzada la publi­cació del periòdic tradicionalista «Reacclón», i aquest accedí a l a pe­tició.

EL CAS DE L'ALCALDE DE SUBI­RATS Una comissió de Subirats vis i tà el

governador per a demanar-li l a re­posició de l'alcalde que fou des t i tu ï t per haver-se negat a donar allotja­ment a la guàrdia c iv i l i a passar-ll la revista reglamentària.

SINDICALISTES ALLIBERATS Han estat alliberats els dos sindica­

listes Santacana 1 Garcia que foren detinguts a l Sindicat de l 'Art Fabril i Tèxtil durant la celebració d'una assemblea.

- o o o -

Qüesf ions socials ASSEMBLEA DE VIATJANTS CORRE­

DORS I REPRESENTANTS Reunit el Consell Ple de la Cam­

bra del Viatjant, Corredor i repre­sentant de Catalunya s 'acordà cele-l^rar el proper, dia 13 del corrent una Assemblea general extraordinà­ria a dos quarts d'onze del mati , al feu local provisional del carrer del Pi, 11, principal. (Aleneu Emporda­nès.)

A tols els professionals domiciliats a Barcelona que pertanyin a les en­titats adherides corporatlvament. els serà indispensable haver presentat la seva proposta, que els serà faci 11-lada a les entitats: Unió de Viat­jants 1 Corredors PI. n , prlnclpr.l, 1 a la Lliga de Corredors, del Co­merç 1 do la Inlúslria, Quintana, 3, principal, o en cl local 1 hora de l'Assemblea.

D o c t o r a T . L L A B E R I A S A I S Ex-metaessa interna lels Hospitals d í Berí;n. — E s ) e i a ! l s í a en mala1 ties de la dona i nens,—Consulta Je i a >. — ^ E L W O , l . \ l . r Bir ;e lona — T e l . 13351

GENERES DE PUNT D E T O T i S C E A S i E S - P R E U S M O D i R \ T S

G o n z a l o C o r n e l l à 1 0 - C a r d e n a l C a s a f l i s - 1 0

L ' a c t u a I i f a t p o l í t i c a

La reorganització de i ensenyança universi­tària. - La Gaseta autoritza, com a llei, el

Codi penal reformat

El dia 1 3 el senyor Azana parlarà a Valladolid

Madrid. 5. — El president del Con­sell ha rebut aquest mati la visita del sots-secretari de Finances senyor Ver-gara, a l qual acompanyava el presi­dent del comitè provincial d'Acció Republicana, a Valladolid.

L'objecte de la visita obeïa a ul t i ­mar amb el senyor AzaAa els detalls relatius al discurs que el president pronunciarà el dia 13 del corrent en la dita capital.

També ha rebut el senyor Azafla el president del Tribunal Suprem, don Dídac Medina, president de l'Audlèn-d a de Barcelona. Rector de la Uni­versitat de Saragossa, agregats mi l i ­tars entrant 1 sortint d ' I tàl ia , 1 el general Romerales. el qual 11 anuncià la visita per al vinent dimecres, acompanyant els coronels que p ra« l -quen el curs per a l'ascens.

El senyor Azafla ha rebut després els periodistes. I els ha comunicat que avui al mati havia assistit a una conferència del comandant senyor Zaplco, que ha parlat a l'Escola Su­perior de Guerra.

Ha di t , finalment, que avui o de­mà m a r x a r à al camp per a descan­sar, 1 ' « o r n a r à a Madrid dilluns al mati .

El general Saro a Madrid Madrid. 5. — Aquest mat í ha arri­

bat a Madrid, en automòbil , acompa­nyat de tres agents de policia, el i t nent general Saro.

Una circular del minislre d'ins-Irucció a les Universifah. - L a reorganifzació de l'.nsenyament

Madrid, 5. — El ministre d'Instruc­ció Púb l i ca ha d i r ig i t a les univer­sitats la següent circular:

• A l proponerse el minlsterlo la ré-novaclón de los órgauos docentes es-pafloles, cometér ia una puerilidad notòr ia si conslderase que su misión terminaba con variar el cuadro de las ensefianzas, atender a los nuevas secciones de estudio en facultades y escuelas. dotar los serviolos e Ini ­ciar l a mejora en la r e m n n e r a c i ó n del profesorado.

Todo ello era necesario, apremian-te, y h a b r à de atenderse en presu-puestos sucesivos.

Mas ese esfuerzo, que traduzco en clfras representa un aumento del 23 por 100 en el presupuesto de Ins-truccin Públ ica , en los dos afios rtl-timos, sl blen es un Indlce de la san-sibllidad del réglmen para los pro­blema» de cultura, resultaria baldlo de no ser correspondido por el pro­fesorado con una acclón docent? lérvlda, perllnaz e Intellgente.

Cuando el problema de la ense-fianza puede decirse que se acome-te on su base, el ministerto, a fln de poder cumplir con csa floalidad, ape-la a la conclencla y a la vocación del profesorado espaflol, para que ponga al Servicio de la enseflanza cuanto pueda cf . Ibnir, no sólo a la formaclón clei. .ica del estudlan-te, slno a dotarlo de una Ona sensl-bi l ldad.

E l minlsterlo requlere a cuantos ocupan un lugar en el maglsterlo para que, persuadidos de la actual misión que les Incumbe, procuren henchlr su labor cotldlona de nor-mas para el alumno. ya que aun la funclóa profeslonal sólo alcanza plenlaud cuando qulen la facilita po-ne en él el hondo afàn de formar hombres con toda plenitud.

Quienes Internamente se slentan Impelldos a una acclón de tal natu-raleza, dnben quedar en el profeso­rado, mas los que se ballen decaldos en ese Interès dldàct lco o en su fe pedagògica , fiaran un gran blen a Espafla y a le enseflanza, alejàndose de ésta .

A l sacrlflclo que reallza la nación en momentos tan poco propicios eco-nómlcamente , no puede menos de se­guir una acclón entusiasta del profe­sorado. De otra suerte faltaria auto-ridad morol a los gohemantes pera continuar alentando en cl país la con-flanza en la labor docente.

Mas para que el Minlsterlo y su ór-

gano asesor supremo, el Consejo Na­cional de Cultura, puedan conocer de modo indudable la forma como cada centro de enseflanza, y dentro de ella cada profesor, actüa, este Minlsterio ordena:

l.9 Los decenos de las facultades, por conducto de los rectores. direc­tores de Instituto. normales, escuelas especlales. escuelas de trabajo. de co­mercio, y conservatorlos oficiales, dl-r ig l ràn trtmestralmeme al Minlsterlo, bajo la responsabllidad acadèmica de las autoridades antodichas, informe detallado de la labor que reallza la facultad o centro de enseflanza com­plementaria, organizada, obra social que se lleva a cabo. campo de depor­tes, piscina, oomedores. obras de ac-tualldad, bécas, excurslones. petició-nes o protestas, formulades por la clase escolar y necesldad de la ense­flanza a julcio de In Junta de facul­tad o de claustre o transcrlpción de los votos partlculares.

S.° Las autoridades a que se reflere el pà r r a fo anterior. Informaràn asl-mlsmo bajo su responsabllidad aca­dèmica , de la aslstencla a clase de todos los profesores, con expreslón en caso de no aslstencla de las razones que para ello se hubieran alegado.

Los professores entregaràn a los de-canatos o centres respectivos. los cuestlonarics reolizados, designaclón de los libros de texto sl los hay, e Indlcaclón de la bibliografia recomen-dada a los alumnes para su prepa-rac lón.

3. " El Consell Naclonol de Cultu­ra, de conformfdad con el Estatuto legal, pod rà organlzar visitas de Ins-pecclón a los centres de enseflan­za, y

4. ° Los Informes s'elevaran a la secretaria del Consejo Nacional de Cultura a] flnalizar los meses de dl-clembre, marzo y Junfo de cada afio.»

Disposicions de la Gaseta. - El codi penal reformat com a llei

Madrid, 5.—La Gaseta publica un decret autoritzant el ministre a pu­blicar com a l le i , el codi penal re­format segons les bases establertes en la l le i de S de setembre de l 'any corrent

Altre decret creant l 'Institut de Reforma Agrària .

Altre relatiu a la constitució de la comissió mix ta de l 'o l i .

Altre disposant que en el termini d'un mes que d i constituït l'Efetatut Nacional del V i .

Altre establint amb caràcter obli­gatori per a l ' a r ròs amb escoríolla sabre secadors. el preu mín im de 32 pesete» cada 100 quilos.

Un altre disposant que el servei do repress ió de fraus dependent de :a Direcció d'Agricultura, estigui cons­ti tuï t en la forma que sindica.

Orde dictant regles per al compli­ment del decret que regula la pro­ducció 1 venda del v i

Una altra nomenat cap superior d 'Adminis t ració de Finances, a don Joan Martínez Cabanyes.

Una altra jubi lant a don Dídac Gómez Fernàndez Plflar, conseller Inspector general d'enginyers de Ca­mins.

E l pròxim Consell de Ministres i els diaris suspesos

Madrid, 5. — El ministre de la Go­vernació manifestà ahir, abans le marxar cap a la Corunya, al dipu­tat a Corts don Darius Pérez , que en el Consell de dimarts es plantejarà el problema dels per iòdics suspesos.

Es creu que l ' autor i tzació per a reaparè ixer s ' a torgarà en el Consell del dia U , per compllr-se aleshores el trimestre de la suspens ió .

Madrid, 5. — Aviat s i n i c i a r à la campanya de divulgació de la refor­ma a g r à r i a .

Principalment s ' ac la r i r à el referent a l 'expropiació i valoració de finques. 1 es fixaran d'una manera especial les bases de valoració, segons es tracti de finques, amb l'objecte d'es­criptura o de testamentària»

Hidro espanyol avariat Tànger . 5. — Un bldro espanyol, a

cnseqüència d'una avaria, aquall tzà a ducs milles de Tànger . I quedà a mercè de les ones a l'Estret.

L A S E G U R E T A T

Escandalós atracament a la carretera de Vallvid rera

A les dues de la tarda, i a menys de mig quilòmetre de Vallvldrera, va ésser atracat Enric Plerre. al qual robaren 8.000 pessetes, la cartera I el rellotge 1 la cadena d'or que portava.

Aquest senyor, que v iu a Vallvl­drera 1 té fàbrica a Sabadell, puja­va com tots els dies a dinar, en el seu automòbil , i en ésser a un dels revolts de la carretera es t robà el pas tancat per una corda lligada en­tre dos arbres.

Tant bon punt reduí la marxa de l'auio 11 sortí un individu que. enca-nonmt-lo amb una pistola. 11 féu do­nar tot el que portava, entre altres coses, les 8.000 pessetes, que sembla que eren díst inades per a pagar els setmanals de la fàbrica.

Tot seguit que l'alracador II perme­té seguir el seu camí. a r r i bà a Vall­

vldrera. d'un tornà poc després amb els mossos de l'Esquadra, sense que fins ara saplquem que hagin tro­bat el lladre, a malgrat d'haver-.'o vist recollint tranquil·lament la cor­da els ocupants d'un camió que va passar pel lloc de l'atracament a poc d'haver-se comès aquest.

Sabem. I ens plau de fer-ho cons­tar, que els mossos de l'Esquadra de Vallvldrera desenrotllen — 1 molt es­pecialment d'un temps ençà — una tasca molt pesada i digna de tot elogi, però cal reconèixer que per un suburbi de Barcelona, potser el més concorregut, com ho és Vallvldrerj . són ben pocs tres Individus d'aquest cos benemèrit per a poder fer un ser­vei de vigilància fan eficaç com cal­dria per a la seguretat dels vianants.

Aíracfament a un estanc Aquesta larda. a quarts de dues, un

individu s'ha presentat a l'estanc que el Sr. Ponce de León té al carrer del Parlament. 58, 1 ha encarregat una col·lecció de segell? per valor de 1,010 pesselcs. tot dient que més tard pas­saria a recollir-los.

Efectivament, a dos quarts de s 'ha presentat l'esmentat individu

el qual ha estat l l iurat el paquet de segella per la serventa, que es troba­va sola en aquell moment.

El lladregot, en rebre el paquet, ha donat una empenta o la serventa, qui ha rodolat p d terra. Aleshores ei lludre ha registrat els calaixos t se n'ha endutes 800 pessetes, a mes del paquet.

S e r v e i M e t e o r o l ò g i c d e C a t a l u n y a

Situació general atmosfèrica d'Euro­pa a les set hores del dia S de no­vembre de 1932: Hl ha avui dos centres de pertor­

bació atmosfèrica que produeixen mol temps a gran part de l'oest d'Euro­pa. L'un està situat a Suècia, l lenta­ment s'allunya cap a la mar Bàltica i Bússia 1 l'altre setà situat a les cos­tes occidentals de França i té tendèn­cia a apropar-se a la Península Ibè­rica on ja augmenta la nebulositat 1 es registren pluges a Castella i Can­tàbria.

Les altes pressions envaeixen l'Eu­ropa Central l donen lloc a bon temps des de Baviera 1 I tàl ia fins a les cos­tes d'Algèria 1 Tunis. Ealat del temps a Catalunya a le*

vuit hores: A tota la meitat costanera de Cata­

lunya domina cel núvol 1 boirós, prin­cipalment al Pla del Vallès on les boires matinals són fortes 1 humides.

A l ' interior del pals, 1 particular­ment a les comarques de Lleyda 1 Pireneu, el temps és bo, amb cel com­pletament serè I vents gairebé encal-mats.

Les temperatures extremes registra­des en les darreres 24 hores han es­tat les següents : Màxima, 21 graus a Tortosa: mínima, zero graus a Ribes i Estnngent.

Des del port de Tànger sortí una canoa automòbil 1 remolcà l'aparell, en el qual anaven cinc tripulants.

Reparada l'avaria, reprengué l'apa­rell el vol cap a Ceuta.

L a qüestió social a Sevilla. -Projecte de vaga general

Sevilla, 5. — El comitè de la U. G. T. ha fet pública una nota en la qual anuncia que les organitzacions no aniran a la vaga, de 48 hores, pro. Jcctada per la Unió Local de Sindi­cats, adherida al comunisme.

Censuren la tàctica d'aqpesta orga­nització.

Esmentant les innombrables va­gues que h i hahagut des del 14 d'a­br i l , 1 que han gastat el tal l d'aquesta arma, causant a Sevilla danys irre­parables.

Araba dient que els obrers de la U. G. T. no es prestaran a aquest Joc. massa t ràgic de la maniobra que enclou el pretès front únic.

L'actitud dels tipògrafs Madrid. 3.—Demà, a la tarda, ce­

lebraran reunió els tipògrafs iper adoptar acords relatius a la projec­tada vaga general en vista del que decideixi la Unió General de Sindi­cats en la reunió que celebrarà al mati .

L'opinió del governador Sevilla. 6, — El governador creu que

la vaga no a r r i b a r à a plantejar-se per­què no h i ha ambient entre l'element obrer.

Estima que la vaga dels metaUrtr-glcs esíà resulta en principi, per tat com han ecceptat els obrers la seva proposta sobre el nomenament d'una comissió tècnica amb fins clarament determinats.

Una declaració de boicot Sevilla. 5. — A conseqüència de la

vaga que sostenen els obrers de la fusta, s'ha declarat el boicot a la Pa tronal calxonera.

Les conseqüències dol boicot i35 sofreixen també els exportador' d'oll, per haver fet causa comú amb els vaguistes els obrers de les altres Indústr ies relacionades amb l'expor­tació d'oU.

M e rcat de cereals LLOTJA Dia 5 de novembre.

Continua l'estat de pesantor en els negocis.

En blals els preus són estacionats i les vendes limitades.

Le» classes de la llnea Àvila no es paguen a més de 46 a 46 23 pessetes, i Sigüenza a 46 pessetes. Extremadu­ra, aconsegueix col·locació a la pari­tat d'aquelles classes, puix que pre­senta blats no gens castigats per les humitats. 1 aquesta circumstància compensa els dcsaventalges que la seva classe presenta.

Les farines extres segueixen al preu de 70 a 71 pessetes. 1 les cor­rents entre 64 1 65 pessetes.

Els residus d ; molturació, venda encal iuadíssima 1 preus fluixos.

Els ordis, entre 32 l 32'50 pessetes 100 quilos, damunt vagó ací.

1 ^ civada Extremadura, s'ha ve­nut a 27 pessetes 100 quilos, damunt vagó sortida.

Els erps estan ferms; no es cedei­xen a menys de 36'50 pessetes 100 qui­los, ( damunt vagó Peflafiel.

E! moresc Plata, amb poques ven­des s'ha cotitzat entre 41'50a 52 pes­setes 100 quilos, damunt vagó moll .

Per les estacions han arribat: Nord: 8 vagons de blat, 3 de fari­

na l 7 d'ordí. M. S. A.: S vagons de blat, 13 de

farina i 1 de civada.

Borses estrangeres

ZURIO Browa Bovery. < \ . 180 So i l l a n a d'Electricitat , 150 Motor Colombos . . . 274 Chade Bons de Renda 36 3/4 Chade. 745

Barcelona, 5 novembre 1932

R I V A L I T A T S F R A N C O - P O L O N E S E S

S o b r e l a p a f e r n i f a f d e C h o p i n

Diuen de Varsòvia que la comme­moració del 3 aniversari de la mort de Chopin va donar lloc a un Inci­dent

La cerimònia d'homenatge a la me­mòr ia del gran músic fou celebrada a la ala de Fi lharmònica, i van as­sistir-hi el cap de l'Estat, alguns mi­nistres l molts representants del cos diplomàtic.

A l'ambaixador de França 11 fou assenyalat un lloc especial, tenint en compte que el pare de Chopin era francès, de Lorena. En nom del go­vern va parlar el ministre Olpinsky. el qual. referint-se als pares de Cho-pan. va d i r que era fill d'una polonesa i «d'un pare que portava un nom es­

tranger.. Aquesta frase fou mol45, per ais francesos, els quals, amb i·I baixador al cap. van abandonar 1 sola així que cl ministre acabi seu discurs.

A propòsit d'aquest incident, hom recorda que fa alguns temps m, Polònia fa gestions per a obtenir 1 trasllat de los cendres de Chonir. r trasllat de los cendres de Chopin d París a Varsòvia, on. a l'església d la Santa Creu. Ja hi ha el cor ai l'artista. F r a n ç a s'oposa al desie *, desig d, ruiuuio, oxicgau» i-i "acionalitat francesa de Chopin I , sobretot, ia VA luntat t es tamentàr ia del músic, «i qual va disposar que la destiulu quedés a F rança l que el cor fo, t ramès a Varsòvia,

N o f í c i e s d e T E s f r a n g e r

Continua, molt intensa, la campanya electo­ral als Estats Units. - S'anuncia un conflicte entre Perú i l'Equador. - Mussolini ha con­

cedit una àmplia amnistia

.a crisi obrera als Estats Units

VINT-I-OINO Mlt MILIONS DE PÈR­DUA Washington. 5. — Segons estadls-

dlques de la Federació del TrebaU ela Ingressos dels treballadors del pafs han disminuït , des de 1329. en 25.080 milions de dòlars . — Fabra.

La política feixista

AMPLA AMNISTIA Roma. 5. — El Consell de ministres

ha aprovat el text t'ei decret d'am­nistia aplicable als delictes antifei­xistes. L'amnistia és molt ampla. — Fabra.

La política econòmica de Mèxic

NACIONALITZACIÓ DE JACIMENTS Mèxic, 5. — Ha estat promulgat un

decret presidencial nacionalitzant els jaciments d'or. coure, antimoni. L-er-cur i , a lumini , fosfats, nitrats, car­bó, platí, ferro l b lsmut

Se suposa que les actuals conces­sions en terrenys rics de minerals 1 petrolis seran respectades. — Fa­bra.

La situació polítics d'Alemanya

OTTO BRAU DEMANA L'APLIOACIO DE LA SENTENCIA DEL TRIBU­NAL DE L E I P Z I C Berlín, 5. — El p r e s i l í a t del Con­

sell prussià, senyor Ot:o Brau, ha escrit ona lletra a i pr-isulent Hln-denburg. en la qual pota de relleu que el Govern del Reich no es mus-Ira conforme en aplicar la sentèn­cia del Tribunal de Lelpcic. Dema­na, per tant, quu. aqui l la sei.tencla sigui ín tegrament respectada

El President Hindenl.<irg ha tra­mès aquesta carta al «-ac-f U-.r von Papen.—Fabro. MESURES GOVERNAT VES CONTRA

LA BAIXA DELS OÇrtEALS Berlín, 4. — Per a coi isn r la bai­

xa dels cereals tfue . «us i gian ter-vlosltat als centres agi-'ccles. el Go­vern ha decidit posar uaa suira de cent milions de mai^s a a .-; > sició de l 'agricultura per a iK-dar equil' brar l'oferta amb la deioa ida —Fa bra.

La nova situació xilena

LA BAIXA DE LA MONEPA ES­TRANGERA Santiago de Xile 5. • lies -le 1 e-

tecció del senyor A'«:sap.rtrl i e r a la presidència de la República, s'oh serva que la moneda estrangera so­freix una bSi>a prot inciada .— Fa­b r a

Un nou conflicte sud-americà

PERÚ VOL APOCERAR SE DE HUALTAGO

Gualaquil. 5. — Noticies de la frontera asseguren que el P e r ú vol apoderar-se de Hualtago. qu? domi na la localitat de Guaya. Aquests Incidents provocats pels peruans obligaren l'Equador d'adoptar me­sures de defensa.—Fabra.

Les finances argentines

Buenos Aires. 5. — El ministre de Finances anuncia que el Consell de perits, en el seu report, recomana una política d'inflació. Es mostra part duria de descomptar flos el 85 per 100 per part do l'Oficina de Con­versió, dels 150 milions que queden de l 'emprèstit patriòtic. Hom creu que el Govern seguirà los sugge-rèncles de l'esmentat Consell de pè-rlts.—Fabra E L VICE-PRE8IDENT DE L'ARGEN­

TINA CAP A LONDRES Buenos Aires. 5. — FJ vice-presl-

dent de l 'Argentina, senyor Roca, embarcarà en un t ransa t lànt ic an-fflès a mitjan desemore. amb desti­nació a Anglaterra, on va amb mls

sió de cortesia. Durant vuit dle» t>\ senyor Roca serà hoste del Govern bri tànic.

Hom creu que, reladonada amb oquesta visita, seran solucionades algunes qüest ions d índole comercia: entre ambdós palssos.—Fabra.

L'espionatge soviètic

PENES DE MORT A POLÒNIA Varsòvia, 5. — S'ha vist la causo

centra quatre eepies per compte del» Soviets. Dos d'aquests ban estat con­demnats a mort, i ois altres dos a cadena perpè tua—Fabra .

El plet anglo-irlandè es E L S SOVIETS NO TRAMETEN AR­

MES

Londres, 5. — El representant dels Soviets en aquesta capital, ha lliu­rat una nota desmentint els rumors que han circulat sobre preteses ex­pedicions d'armes dels Soviets a Ir­landa del Sud. — Fabra.

El nacionalisme hindú

GANDHI ANUNCIA ALTRA VEGADA LA VACA DE LA FAM

Bombal, 6. — El mahatma CtadU ha anunciat la seva decisió de repren­dre la vaga de la fam, sl el pacte de Poona no és executat Integraraem per a totes les castes hindús . — Fa­b r a

La política japonesa

UN NOU COMPLOT? Toquio. 5. — La policia ha fet un

registre al domicili del f i l l de l'ev cap reaccionari Mitsuru Toyama l a la caserna general d'una de les ves organitzacions patriòtiques.

Han estat fetes diverses detencions, entre elles la del tercer f i l l de Toya­ma. Aquesta dil igència s'ha efectuat arran dels rumors que s'estava tra­mant un greu complot. Toyama gai' deix de tanta veneració per part dels grans patriotes, que les autoritats s'han abstingut ara de molestar-lo. — Fabra.

Les eleccions presidencials dels Estats Units

DISCURSOS DELS CANDIDATS Brook'.yn (Estat de N'ova York). 5.

— Roosevelt ha pronunciat un nou discurs davant una gran multitud que no cessà d'aclamar-lo. Ha acu­sat en tons de gran energia la po!'' t ica d'Hoover, 1 ha afegit que ir-1 tocava al seu termini la política •!« decepció 1 desesperació, que eren les normes d'aquell.

A la mateixa hora. Hoover pronun­ciava un discurs a Saint Louls acu­sant els demòcrates de portar 1» campanya basada sobre falses protuf-ses I atribuint la crisi econòmica mundial a la guerra de 1914. El Pre' sident Hoover es dolgué de la violèn­cia desi atacs de què el fan objecta els contraris. — Fabra. CONTRA LA IMPORTACIÓ DE VI '

CERVESA Nova York, 5. — Davant l'anunci

que va a ésser derogada la llei Vel»-tead, s'inicia una campanya de P'0-tecció a la Indústr ia americana, de manera que els diaris anuncien Q"*' en dit cas. no podran entrar al P*,s les cerveses alemanya I francesa, com tampoc ois vins de França 1 Itàlia. — Fabra.

- c o c -

La jubilació dels pariodisíes

Una comissió de la Junta da '' ^ sociació de Periodistes visita nque»" dies els caps dels partits poiiilcs talans que teuou reprosentació al ' lament d'Espanya per tal de ptes1^ los que assisteixin u la sessió en qual s 'haurú da discutir el probll1" de la Jubilació dels periodistes p »1'

I N V E R S I O N S E N V A L O R S D E R E N D A F I X A I V A R I A 9 L E

Sarv» d'infotmacii yoluit sobre lot» claM» do valor»

L G O M I S Borsa - Fcníano lla, 15