- 115,10T. •

!Iluminen eh vosees apa-radors i boti g ues amb

aparells

Holophane50 % d'economia de con-

sum de fluid &ceje

METRON Pina

de Catalunya, n: 9

PUBLICITATBARCELONA, DIMARTS, 3 DE GENER DE 1933

19803 BEDACC10 1 aDM1N1STRAC10: CORTS CATALANES, 989, 1.er, TELEFON 11430

EL XAROP

RESYLGUAREIX

TOS 1 BRONQUITISANY LV.—NUM. 18.22.—PREU: 15 CENTIMS.

TALLETIS D'IMPRENTA: GARREE BARBARÁ, 1 I 13. — TELEFON

Una actitud incomprensible

El llevat feixístic

Barcelona, Curnanä i An-gostur e

Catalana a Arnirica en el set-cents

La història de Barcelona a lesescoles

Comentad

Espectadors neutrals deis pletsinterna deis partits. no hem d'en-trar en el fons de la qüeatiá queavui agita la intimitat dc l'Es-guerra Republicana. Per a noaal-tres, respecte a aquest aferexisteix altra veritat que la pro-clamada oficialment per la Co-marcal en funciona de Tribunalinterior; ni SOR] jutges ni fein depolitaies; si el partit. atenent-he ales normas de la seca constando,decretava la separad() d'algunadeis seus afiliats. mentre no esdemostrara el contrara hem ded'aura i creiem que l'acordl'Eaquerra fou just. i per tant.rúnica veritat atendible per noa-altres és l'expreaseda en la dad-sió de la majoria de la Comarcalde l'Esquerra Republicana.

Justament. per aquc,ta raa elnostre comentari no podria anarmés lluny si no es donés el casque l'Estmerra té la responsabi-litat del Govern a Catalunya.noatra qualitat de neutrals no ene

conaent de passar en silenci !usingular aetitud que el partit go-veanameutal de Catalunya adop-ta respecte a la miixima represen-tació del poder judicial dintre elterritori autònom. Si es tractod'un partit d'oposicié, es com-prendria que volgués aprofitarprotesta contra la primera aute-ritat judicial atan a arma polí-tica ; ara, la temptativa de mani-lestacit; pública de protesta perpart del, que disposen del nt:nie-teri de Jtiatteia i ti 'ordre públ:eda Catalunya éa una cosa tanincongruent, t a n inexplicabla.que encara que la intenció signiben distinta sembla que la cen-sura vagi per als consellers deJusticia i d'ordre públic, i quela eampanya contra el preeidantde l'Audiència sigui una puraestratagema.

•1a hem dit que si no es traetsdal partit que té a les seves man-;tot el govern de Catalunya nohauriern allargat el nostre enman-tara pera per això mataix heiad'insistir en un altre aspecte quel'homogeneitat del Govern fa en-cara menys excusable. Ens reta-rim a l'ineident promoamt din-mango al mati ami) motita d'una ,;. te d'homenatge públic dedicatal regidor senyor Puig Munnea.un deis separats par acord de laComarcal da l'Esquarra

Perpinyä, 2. — lio vamdir, el cos del Bitte de Perpinyä haauedat exposat al vestíbul de la casabi ehal, transformas en caeella ardent.

Domasteis mares Paeoeate dargenti homs atenuats roben el lkc d'oralatmosfera de grandesa i de sobriatat.

FI fiase allargat sobre el !lit deparada. is vestt ami" casulla

j107ta ela ermments saccrdotals:mitra, crossa i anell pastoral.

El rostre (le Eillustre difunt no ltacanviat; Ilegeix la mes de..ea se

-renor; aemhla a cada instara que s'hidi/minarà aquell fi somriure amb elqual el prelat acollia els

Teto Li persnnalitats ofcialsl'Administraci6 civil o militar hanfet vieltes de condol a la secretariadel Biebat. Hem notat: S. FraneeisTa • iani, prefecte dels Pirineu e Orien-ta/e, el general Dhnmme. e miandantdarme.. el Preeident del Tribunal Ci-sil. el fiscal. etc.. etc. . .

Han tramea telegrames i Vetee,:Mg'. Maglione, nene; apostólie:X. SS. Girbaud. arquebishe de Ni-

mes: hart. arquebisbe de Buegea; Sa-liege. arquebisbe de Tnloea: tfr Lla.hm. arquebishe d'Avinvó: Guitard. ar-quebisbe de la Sea d'Urgell, ce-a e ín-ten d'Andorra: Frederic Lame. biebre

Moix: el rea-erendissim abat mi-tras de Sant Miquel de Cuixä. Eran-cese d'Aseia: Serien , peovi or ial-sline-rier del, Paro Aseumpcinni e tee: Fer-rato Landet. membre te l'Institut, an-tue secretani de P.Ambaixacla Peor delVatica; caneare Benafont (El rae-fore/let de la Vall Dalmau,dipu tat a Corts; Solé i Pla, dinatat alParlament de Catalumat FrancesaMaten. del Coneistori dele l'ere Flo-ral .; de Barcelona; Apellee Mestres:Sots-DelclAs i afile. Sogrest, naverdei paeordessa de Sant Martí de Cani-g5: Puig-ro:jades, literat, de Figue-res ; Eatista i Beca, president de l'As-aociaci6 "Palestra", di, Barcelona:Pare Bartenta Barce16; Bulart iPiala literat; . Marii..Guasch, etc.

cana. L'acta se celebrava en unlocal del Parallel, i fou interrom-put violentament per uns bornesque s'apoderaren de la vara deregidor que acabava d'éaser ofer-ta al senyor Puig Munner i d'unpergamí. que fon esquinçat a bo-eins. El Fall Oficial, que res-senya el fet amb innegable laca-Mame, afegeix que es produí ungran eaduidol. amb eadires en-hure i repartiment de }mato/u/-des. Er presentar-se els guärdiesd'assalt, el local ei-a buit, segonsCIS informadors chata mas amunt.

Seria dificil esquitllar la res-litat tlel cas re.saenyat d'una nut-nera tan suecinta per l'úrganla infonnaeiú oficial; altrament,el fet no es inèdit, deagraciada-menta Hem dit que els plata in-terns cielo partits no PUS linares-sen, i que en aqueat cas eoneretl'única veritat existent. per anosaltres és la proclamada per laComarcal de l'Esquerra; en elterreny deis principio ja t..a totauna ultra cosa, i el fet eastcreatia cicamant parqué denla-tra que el llevat feixista que hamda/tundid en altres ocasions en-cara existeix i troha ocasions imotius per a manifestar-se and)un èxit que ena avergonyeix cono

catalans. L'afer per nosaltresera jutjat. i no calien mitres pro-vea per a fer-neo admetre la vari-ta oficial; ara. després d'aqueatepisadi, confeaaem que ' come:menade sentir una coda perplexitat,Sí el partit que té tota els ins-trumenta de govern a la seca dio-pasieié, que controla les relacionsde Catalunya mula el Govern dea República, no pot evitar o tole-ra aquestes violencias i no des-autoritza metes amenaces i hatie recórrer a -actos de foro or-gattitzats clandeatinament, comexplicara satiafactriament. da-cant del Govern de la Repúblicai davant del Parlament catalä.fets que qualaecol Govern que noco pi-relamí feixista ha de con-damnar sense palliatius Potserles oposicions no ho trobaranoportú, peri) no es pot negalaqueIii ha raons sobrares parqué al-guna cruz al Parlament demaniaelariments solare uns fats queafacten la tranquillitat pública,la seguretat deis ciutadans i elpres' ei do Cato.lunya.

Assistiran a l'enterrament guaira 37-

quebishes i hishes.La c-nativa per arribar a la cate-

"al treere e ara ele principals carecesde Perp•inai.

La missa ser3 di, a per Earquebishecatala del Rosselló, Mar. de

II ¡het.El res de Mar. de Carsalaele aerä

dironsitat a la cripta de la Catedral,on repasen des de l'ary Iî24 SIS

bi -le eEl eenitn1 de la ratdral va el -ein

A: o ende... s a les date atar. Patau, hie-aue i lae. ceno a vicari capitulaei en-

carrcgat de l'admini e tracin de la lió-"si- fins al nomenament d'en nouH he.

Mor. Paran va neixer a Beleuere(Roese116). Pan , 1 864. Afilm le dellabre Institut Sa ,rt Saltar^ a Pare.foe desnrh prnfeenr a Pareju ra imés tard rector d'Ararles atoe Mer.Ee Palli cae Mar. de Carsalade el varecolli e oer a fo-ne el seto vicari !u-vera/. Ea ta catali de cor, que honoraIn' Batee; catalenee. •

A LA MANXURIA—

Un comint entre xinesosi japonesos

Nang-Hai. 3. — Anit es Iliadä unviolent combat a Xang - lIai Ktran en-tre xinesos i japoneses.

Els asions i Eartilleria japonesosvan bembardeiar l'esmentada Poblad&l'estaci6 ferroviäria de la qual fotooeupada per 3.000 henies de les fonojaponeses i de Manantía.

.Amtests 3 ono !tomes es disposen amarxar per ferrocarril anob direccióa Xing Uan Tan, localitat situada al'interior de la Gran Muralla de Xina.

Anulo tot, no foren pas els caput-xins catalana els que primer obrircnpas a les futures intervencions co-mercials en el xarnfrä llevanti delnord de l'Amèrica meridional. JoanOrpí seis anticipava almenys decinquanta anys, ja que fundavaNova Barcelona. el 1636, a les cos-tes de la mar Caribe, a Venezuela.Haviem donat, temps enrera, enaquestes pagines la mateixa dada,per¿', traient-la del geògraf italia-venezolä Agusti Codazzi. Pera l'ha-yal/1 trabada més explicita en "'so-eagt aux régions equinocciales duNoveau Contment", »d'Hurnboldt,d'on la prengué Codazzi. Orpi de-via ésser un d'aqueets inquieta -(lamino, que ce belloteara sense pa-rar, per tal de centrar-se. Foto ca-/tonga, doctor en lleis, advocat aSanto Domingo i soldar ras al ca e

-tell d'Araya. a la península d'aquestnora. que queda catemos de Cantarla,no massa Puna' d'on lmmnd m desprésNova Barcelona. L'indret que e.;-colli era prop del ritt Ncveri, a ladesembocadura del qual Iii haviaun poblet indi: Sant CriAöbal delos Cumanagotos. Aquelt catalàaventurar aplaca alguns veías da-quest noble i "bastants catalans"per a bastir la Nova Barcelona. Laciutat novena, cola tantcs altrestundacions • americanas, llagué decanviar de lloc. Un govcrnador,ear,sat de les continuo dissensionadels dos poblats veías, dona ente-nent a uns i altres d'establir-se enun lloc intermedi, que és el queocupa avui la Barcelona venezolana.Joan d'Oral assajà, a més. de pa-aar el nom de Nora Catalunya alterritori del qual la ciutat erigidan'havia d'easer la capital. Aquestterritori coincidiria. cn part, ambl'Estat d'Anzoategui. El nom deCatalunya no reeixi, coni tampoc nosobrevisqueren a les tontainas tar-ro alguna població que hora trobaen mapes del segle XVIII, ComTarragona i Sant Miguel de Ba-tel (?). El record a la patria Ilu-nyana es fa ben evident en aquestanomenclatura. Els catalana que se-guiren a Orpi, d'oro sortirien?Serien soldats com ell? Es moltpossible que alguna d'elb, de tor-nada a Catalanya, esperonessin llursrompatricis a fer negoci per aque-llas terres de Cumula. Aixf s'aniriafomentant constantment l'interèsvers aquellas terres exòtiques. Defet,'.'anhel de comerciar amb Amé-rica, latent cont eslava, no es nia-ni'estä oficialment fins a les Cortaque tingueren lloc a Barcelonal'any 1706, convocades per l'Arai-due d'Austria. Els tres braços de-manaren que eis haliitants del Prin-cipat "tincan facultas y pegan libe-rament tenir y enviar miscun any,fins el número de (matra Vaxells deforts eto los Regnes y Provincias de!a América, tant en las islas cono enterra ferina, sena estar precisats ditsVaxells de incorporar ab la flotani Galeons, que quiscun any acos-tar-roan emir o partir de la Bahia, opont de Cadis; y carregar en ditsvaxells taus y qualsevols generes demercaderias y fruyts y transportaraquella en ditas parta y Recaes deAmèrica v poder retornar a carra-cae en aquellas ditas 'parta y Recaesde la America dels d'actas y merca -derias leo aparega co qualsevol ge-nero. metall o especia consistescan,registrant , e lo carrech tan de anadacono de %Meada co la present ciutatde Barcelona y no en altre part...".

¡di loa col aquesta retició un afaaydecidit a nn dependre de cap abreorganització que la que e'estalo!isBarcelona. La conformitat, pera",bou condicionada contrariant, enpart, aquest esperit azulo les se-gaients paraules: "Plau a Sa Majes-tat, antb que es paguen los &etaea la casa de Contrataciä de Sevi-lla -. A causa de la 'taita amb elsBonbons, i despees per la mala vo-luntat de Echo V, aquella concessiófou arxivada i ()Nidada. No obstant,a partir de 1720 fon disposat que elscomerciants de qualeevol lloc d'Es-panya poguessin embarcar ambllora mercaderies per a vendre-les.Des d'aleshores comenea el corrcutmigratori (atta' cap a América.Humboldt fa referencia a l'expan-sia colonial originada d'aquella dis-posició amb aquestes paraules (m799-'Son): "Els catalans, el; gallees i eisbiscaïns mantenen una relació' fre-qüent ami) America. Hi formencono tres orarais diferents, que exer-ceixen una influencia remarcable enels costums, la indastria i el co-merç colonial. L'habitant mes pobrede Sitges o de Vigo te la seguretatd'esser ben rebut a casa d'un "pul-pero" català o gallee..." Els tomesde la periferia peninsular havien in-jectat esperit i sang nova als vellsdominis hispinics.

El corrent català a América éstrifurca: uns anaven a les regions delPlata, altres a les Antillas i 'golfde aféale, i alguna a les Costes ve-nezolanee de Terraterma, on ha-vien pres la davantera, en el segle

anterior, Joan d'Orpi i cls scus corn-pa nys.

Un deis Boca me5 aviarais per alcomerç en aquest xamfrà atläntico-americi era la població de Curnanä.En 'Colombia", obra descriptiva,amh dudes dels començaments delsegle XIX. atribuida a Francisco A.Lea , naturalista i potaje neogranadi,editada l'any 1.822 a Londres, lor haaquest parägraf comprovatori:

"El trafico de por menor en C o-mana esta casi todo ot manos deCatalanes, Bizcainos, y Canarios.Elos individuos eran por lo gene-/al marineros, que empezaron sutienda con unos pocos pesos, y des-pués acquieren califa; por su frole•a-lides! t: industria. Si un Cate loa des-embarca sin dinero, el primer com-patriota que halla le lleva a sot casa,le da que hacer, ó le recomienda äalguno de sus paysanoa. Hay mu-chos pa '-res, en que un hermano noliarla por otro lo que un Cata]andesea siempre hacer por un pay-cano su y o. Les Catalanes fiterenlos que "enseriaron ä lo.; habitantesde Cumana a sacar utilidad de va-rias producciones locales. Por cauto-p'e, de las almendras del coro ex-tractan aceite del pulpo que contie-nen, con este pulpo hacen una emul-sión que substituye á la de las al-mendras; y con esto hacen tambienuna orchata muy buena, y que ven-den muy barato en los cafés. LosCatalanes fueron los primeros queestablecieron fabricas de soga enComuna, en donde ahora hacen ex-celentes cables de la corteza delmailet (genas bou/bat), y del cordelde! aloe (agave foetida), &c."

El comerç catalä primereac donanoni i féu créixer :a ciutat d'Angos-tura, avui Ciudad Bolivar, aituada ala marge dreta de l'Orinoco, en unpan estret del riu, al peu del massísmuntanyós de les Guaianes, a sooquilOmetres dcl mar. Vera rana . 1764,la població bou fundada amb cl nomde "Santo Tomás de la Nueva Gua-yana"; pena, com diu Humboldt, "aEuropa hom ha comencat a conei-xen una ciutat de E"Angostura" pelcomer.; que fan els catalana ambquina del Caroni". Cal dir que a lavall d'aquest rho. segons Zea, e/scaputxins catalana lii tenien magni-fiques explotacions agro-pecuaries.E l mateix autor diu que "alguna co-merciants l'any 1771 enviaren elprimer vaixell a t.:ad:a, i des d'ales-loores s'establí un canvi directa deor.ercaderies amb els porta d'Anda-lusia i Catalunya. La població d'An-gostura, despees n'alguna ames so-/aorta, Ita augmentat rap:clament".El que mes importava era vi,oli ¡ farina, note fina aleshorcs Iza-vkn estas productes costosos. Fóraho d'anar resseguint arrea del con-tinent anicrica les in fi/rancies cata-lanes del passat per a trobar lesarrels de les nostres calánies Barresd'ara.

PAU VILA

Envien les no-tes en entalit:

*11 Il

Full de dietari

30 milions

de paratsCom un deis presents de Cap-d'any,

les estadistiques cros han ofert la bei-nuca xiira de trenta milions d'aturats.Trenta numisma d'homes que no treba-llen, tot i tenir necessitat de treballar.

I no obstant, aquest nombre formi-dable de traeos, de peus, de ceraellsen vaga, el alón segmeix fent la sevavia. Eni direu que la via ha esdevin-gut anguniosa, amb conflicto quoti-dimos, arnb amenaces suspeses damuntels nostres caros, amb digestions difi-cils, etnia insomnis i pcsombres. Peräcaneé remarcar que en abres èpoquesen que no hi havia cris; de treball,tatnbe abundaven les calamitats i queva ésser prec i san-1(M el periodc de laguerra-1914-1918—cl que va assenya-lar un dels mamemos de treball niésintcns i mes enteras.

De manera que, salvan el paree ila ciencia del; economistas de proles-sió, els quals trotaran explicacionsque jo ignoro i =Usos que jo no so-pito, la relació entre el nombre de per-sones acuse feMa i la felicitat dcl rnúano forma una equació perfecta.

De vegades, havent-hi niolt trebell,hi ha gratos trasbalsos, i de vagadohavent-hi poca feina hi Ita, si no beiviu-ratiea plena, almenys un amable anartirant.

La pitjer cosa—a part de la fan; i lamiséria—d'aquesta crisi de treballel eustum que adquireixen tants i tantshomo de no subjectar-se a cap esforçdisciplinat. El vagabundatge, balda-ment involuntari, imprimeix aviatsec que despees costa melt d'esborrarLa natura humana no necessita pasgaire estimul per avenir-se al dolce lar'tirata. Però—és horrorús descobrir-ho, pern és aixi triateix—tampoc neces-sita massa invitacione, cm massa en-coratjaments per avenir-se a una mit-ja-oniseria, a una minúscula quotavida i de gaudi, su:s que li sigui alar-gada sense un esforç obligatori. L'ocitot sol té per a ¡nao/arables tenme-raments un encía enorme.; Cal atoaranob compte a tastar-lo gama segad.I el que esglaia ei de saber

que, ultra cls ociosos i cls saga-bando voluntaris que cl mún produiaespontàniament, ara n'lli loa pel capLaix trenta, milions d'involuntaris.

Vciarn si a mes de les circurnstan-cies econòmiques que dataren els bra-cos i paralitzen les carnes, no sorgiräun rnicrobi nou—el microbi de l'em-peresiment i de la no-ambició—que vin-drä a augreentar els estralls de l'alar.

osas SOLDEVILA

UN EXEMPLE

Que fa la policia de Sevillaper a evitar atracaments

Sevilla, e. — El governador loa ma-nifestat que, a conseqüència deis rape-tots atracaments ocorreguts en la vi-gilia de l'any nou, la policia Ita realit-zat treballs d'investigació S escorcolls,oncautant-se de nombrases armes blan-i de foc.

Han estat detin guts nomblosos in-dividua per tinencia d'armes sense Pi-cada.

391

Recordent que un conseller mu-nicipal de París va propasar dcno donar el nom de cap persa-nalga mes o menas illustre, a uncarrer de la ciutat fins als deuanys de la seva mart. AQuestainiciativa va ésser ¡loada umlni-ntement per la premsa francesai els parisencs la van aplaudiramb la satisfacció de qmti sap perexperiincia con?, sön oblidats fd-oilment molts d'aquests peras-naipes, alguns dels quals eón com-pletantent estranys a l'esperitla ciletat i a la set% Itistaria.

Record° que un comentaristadeia que a través de la nomen-clatura deis carrera cal llegir-hila història de la cititat. Ignorarincn les ciutats tenen una tradició,llar Iradició pròpia, venia a dir,

mantenir la sensaeij irritantll'urbs improvisada per una »mi.-lita(' metecs procedents dels1/ors mes diversos. N'hi ha d'ellsque recusen que París es de llur(Tracia'. D'una crearle; ITCC111'...

Barcelona, mal mes que París,(lema aquesta sensació. No pticpos negar que es mes justificableque a París. Sobretot, es ciar, ettreferir-nos a Barcelona capital dcCatalunya. Una generació oblidafàcilment l'anterior. L'oblida!ignora... El Lareeloni alele ntic,ildhur el ea/ala bareelonitzat, ar-riba a sentir-se huntiliat en laseva llar inateixa. No es una "re-nota:ció" de Barcelona, ans unaiinproeisacie; espectacular i il-lògica,

Josep dc Segaren, Ca unbell adiete inscrit en una publi-eacit; madrilenya que ha destiladun número a Calalanya, es refe-rei.e a aquest a narquisinc" latenlde la cititat. &u-arden eis versosd'aquest poeta apareguts.angs haen un almanac de La Revista.

París, j de *gener. — Organitzatpel Centre Calais de Paris,' allir ala nit, dia de !a revetlla de Cap-d'Any, tingué lloc un acta impor-tantissim deetinat a honorar el Par-lan/cut Calais, L'assistència bounombrosissima. Pocs formo cls cata-lans de París que deixaren d'asois-tir-hi. L'acte, paró, s'ho valia.

En afecte, les més importants so-cietats regionalistas de Franea en-viaren delegats per tal de ratee alParlament Calais rhomenatge alqual el fan mereixedor la Iluita ge-cantina sostinguda per la Catalunyaliberal a través de totes les formesd'opressiä política.

I.'acte fou del tot reeixit. Ultra elgran exit de públic, els parlamentspronunciats anob aquest motitt de-mostraren l'abast que te. que pottenir i que segurament tindra Eas-saig polític fet a Catalunya.

El proident, senyor Ciutat, expli-ca la finalitat de l'acta, ¡ Ilegi unacarta del President de Catalunya,senyor Macià, excusant-se de no pn-der aesistir a Eacte, i agraint la fina.litat d'aquest. En igual seatit s'ex-cusä Eambaixador de la República,senyor Madariaga.

El senyor Ferrer Metres, en nomdel Centre, feto l'historial de la per-dua i la reconquista de les Ilibertatscatalanes. Són els poetas —digné—els que, al Iang de tota la dissort,han sabut conrear, a Catalunya, l'es-perit autärten, altrarnent atcnallat.Es per aixja —acaba dient— que loapogut repetir-se, amb tota la virilitatpremia a cada instant, el famós "somi sereno gent catalana, tant Si CO volcom Si no es vol".

Jean Camp, ex-cap del despatx delministre d'Instrucció Pública MarioRoustan, parla en nom de la societat"Les Enfants de l'Aude", i precisala fraterna afecció que el Pais d'Ocsent per Catalunya. Joelle—, a Barcelona, nt'he sentit coms i estigues taloneas a casa rneva. Iquant a la politica—alegí—, el apaleepaís ha seguit sonora els batees deCatalunya, i els tonales hem seguitela cabdills—en Eexili ahans, i en elsImanes ara, 1 per concloure, afirma:"Estem tan units nosaltres, avui,als fets del Parlament da Catalunya,cono abans ho estigueren els poblesde la Mediterrània pel Consolat deMar. Car ningú no loa d'oblidar queel fet de Catalunya ens servirä denorma per a França."

El Sr. Minguella aporta l'adhesióde la Cambra de Comerç Espanyolade París, i insistí en que, d'ara en-davant, bandejats els obstactea P o-litio que creava el regim caigut,

uns deis quals dejen: "M'agradal'horta escanyolida--que de la fa-brica es ressent" 7 Muceta imat-ge, tant de suburbi barceloní, lapoden modificar i aplicar-la acada zona dc la ciutat, eldhlec latslés eentrica. A tot arreu PhortoescanyoUda que es ressent d'a-questa .o aquella proximitat. Alsllors mes inesperats la "tribu'que campa, jassia a ple ntigdia,a la Playa de Ca talunya, al migele les Rambles o a les estaies delsedilicia pleblies. La grandesa deBarcelona ofegada a cada instantper totes les formes de l'eseanyo-lintent i del raquitisine social iurbauiístic. tina ciutat que nos'aguanta dantunt els riells decap traelició...

Cree que l'esforç que cal rug-id:cm per a la incorporaciet dels

ciututlans de Cataluttya a la se-ra rodelat nacional i It isfúrica,aire, és, el procés de nacionalitza-ció deis residents a Catalunya,cal acompanyar-lo de l'esforç, perpurt de Barcelona, dc la "baree-lonització" deis reas de la nostracattal. Cal ligar-los, encara quest'gui per lligams subilla, a la no-ble tradició ele la ciutat. Social-metal i terbanísticantent cal donarla sensació que Barcelona no esde qui primer hi arriba; que Bar-celona té la sera anima imilers dc cors de ciittaduns quecremen per llar culte. A moltesencoles alcmanyes s'ensenya lahistòria de la cinta on realitzenIlur tmmimsaió pedagógica.

Goso a proposar als comellersele Cultura del Gocern de Cata-luya i del Consell municipal deBarcelona (pm Juoaam ensenyi obli-gatillaaincat a lee eseole3 tic Bar-celona la histitria millerviria de laciutat.--J.-V. F.

teta l'obra legislativa que pugui ter-se, a Catalunya o en abres indretsde la Península, no sera negligidatu arreconada.

Frisarle en representació deis Pro-vencals, refermi l'exposició de JeanCanip, i acaba donant un fort "Viscaal Parlament Catalä!", que fou unä-nimement repetit per l'entusiastaassistència.

Uns catalans arribats de Barce-lona, entre ells .Manuel Abril, de"La Rambla", aportaren un bon dolld'emoció local.

Final:teas, riere Bergue, en re-presentaci6 de "Les Enfants duRoussillon", comcneä amb un "es-timats compatriotas", que l'assistèn-cia saluda atnb una Ilarguissimaovació. Per tal de refermar encarames lea idees i sentiments expressatspels altres oradora francesos, digné:"Jo. i com jo el major nombre derossellonesos, sigui allé on sigui iquan sigui, per dessobre o per des-sota (le totes les experiencies polí-tiques, seré sempre cona vosaltres:català."

Deapris d'ésser llegit un poema ahonor de Catalunya i Espanya, vin-gué el rasan

Molt be —digui el resumidor fi-nal— aquests desigs expressats pelarepresentants franceses que han par-lat. Ara estera Inés d'acord que mai.Pel sol fet de la seca manifestacióvital, el Parlament Catalä loa d'ésserhonorat. Mes aquest loonor ha dés-ser redohlat per l'alhir que el novel!Parlament ens ofereix. Car el senzilltriomi (le prestigi que suposaria pos-seir uni Parlament qualsevol —comn'Id ha en abundor per tot el món--,ton ens interessa gens: volem unParlament que per Eampläria del seullorare, abasti, cono ressurt del mis-satge del president Macià al Par.lament d'ara, tot alió necessari pera fer-nos ciutadans d'una Patria amb'letra majúscula.

L'acta s'acaba amb un pubsant"Visca Catalunya!"

ANTONI PENA

Al Rosselló

LA MORT DE IVIGR. DE CARSALADE

Mentre el públic desfila davant el cos, Perpinyàorganitza un solemne enterrament

anarquistes.

i • A firg

b n

"'

A

itei té!,% •

./21,3k: 2 41444«01.4 O elloCaNfilfehlea,-.-03 1,. .. ...mmeamice" PM Peranile•

1111H 11111111111r1111111111 11111,., wimu „,.l...,...,,,,,.. 14 Intisastsgsgmastusawasa

LA POLICIA—Ciutadans: Us faig saber el meu contentament perquè

l'alzar ens ha permès descobrir les primeres deu•mll bombea

De París estant

Un importantíssim acte a ho-nor del Parlament Català

1

Una tribu que s'extingeixBudapest, a. — Slan rebut noti-

cies donant compte que el senyorMeszaron, de nacionalitat hongaresa,ha descobert recentrnent a l'AsmaMenor una tribu que estä a puntde desapareixer, !a qual parla unaIleagna que ofereix nubes analogiesamb la que figura a les inscripcion4 eMultes.

En l'actualitat s'estan efectuenttrehalli per desxiirar detesta

cripcions.—Fabra.

Innefflair wiefeer

LA PUBLICITAT

1,91,7,919Nelfflr

. . .Dimarts, 3 de gener de 1933

1POL ITICACha.

El processament de la Comarcalde l'Esquerra

-El senyor Anguera de Sojo fa unes declaracions sobre la independènciadel Poder judicial i la campanya del diari "L'Opinió" Els presidentadels Centres d'Esquerra visiten el senyor Macii per tal de protestar de

l'actuació del president de l'Audiència En nom d'aquests, parla el diputas se- Gover,nnyor Der,cäs fent uea brea exposicióde la finalitat d'aquella visita.

El senyor Maca digue que el Go-vern i ell es feien solidaria del fetde la Comarcal, In que bonorava unpartit i que cap aitre partit ha estasmai capaç de fu, I res mis—aiegi—;ach teniu el cap del Govern, senyorLluhi, i el conseller de Justicia, se-nyor Comes, que poden dir Ilur pen-sament.

El senyor Lluhi digné que no ha-via d'afegir rea • les manifestacions

'Ahir, a les 4'20 de la tarda, va re-unir-se al despatx del conseller deCultura el Govern de Catalunya, sotala presidencia del senyor Lluld. Ados quarts de sis va arribar a la Ge-neralitat el senyor Maca, el qual pas

a presidir el Consell.A un quart de nou , el senyor Isluhi

rebre un moment els peeiodIstes.Els digné que la reunió duraria en-cara molla estora, i que no calla queesperessin el final. Estem tractant —

Una concessió de la Cam-

bra de l'Autoinunibus als

diputats al Parlament de

Catalunya

La Comissió de govern interiordel Parlament informas atritatisfacció de l'oferta feta per laCambra de l'Autobrnitibus de con-cedir lliure circulada per les líniesregulars que en formen part —gai-rebé totes les de la nostra terra—a tots els diputats catalens, mitjan-s ..t l'exhibició de llur carnet ofiscial

En remuneració d'aquest servei,la Cambra de l'Autotimnibus ha de-manas únicament una suma. fixadadiscretament per la Comissió i des.tinada a l'organisme mutual de ladita Cambra.

Per a contes catalana, l'aptade colora, capees I quaderns depintura, heu d'anar a la LLI-BRERIA BONAVIA, Tapineria, 4Telèfon 17325.

Una nota del Comitèorganitzador de l'home-

natge a Rizal

Rebem la nota segilent:"Ei Presidente del Comité Rizal,

don J. Bensau de Quintana, i el De-legado del Comité Hispano-Filipino,don A. Bueno de los Reyes, se com-placen en dar las mas expresivasgracias a la$ autoridade s . persona-lidades i entidades que han contri-buido con su entusiasmo unanime ala inauguración del 36° aniversariode Rizal en los actea del 30 de di-ciembre, expresando que el éxito ob-tenido sera de estímulo para los•otros dos objetivos del programa.'confección del libro para los esco-lares de Filipinas en que beban elamor de la nueva Espafia a sus le-janos hermanos, 1 el monuntento enla futura plaza de Rizal, que sirvade lazo de simpatía a los visitantesdel Extremo Oriente."

12ESFRIADOS - CORIZA- GRIPPE

ENENTOS—"ILIVALENTESUENCet I

El senyor Lerrouxha marxat i tornar/3

Com ja diguérem dies passats, du-rant l'estada a Barcelona, el senyorLerroux s'entrevista amb totes lespersones representatives del Partit

‚Radical a Barcelona per tal de re-organitzar-lo j veure d'evitar dissi-

Idencies. El senyor Lerroux lia de-'Cidit que entre les diferents 21$111-

pu:0ns fins ara existente s'integriun Comise directiu que informaraal cabdill radical del desenvolupa-ment de les normes que deixá con-signades abans de marxar el senyorLerroux. De totes maneres. ei sc-nyor Lerroux tornarà a venir a fi-nals de mes,

tenlu el calendarl pera l'any nou? Penseu que heu

de comprar el BLOC BONAVIA.

El projecte de Consti-tució catalana

Segurament demä seni conegut elprojecte de Constitució interior deCatalunya elaborat per la Cornissió

.jandica assessora de la Generalitat.

fasee isa

digné — del projecte de ConstitucióInterna, que presentarem dijous alParlament, i iota la reunió será dedi-cada al dit projecte.

Aixi no es presentará dimecres,com s'havia dit?

—No. Dimectcs no 111 Isaa e ä sessió.El conseller de justicia, senyor Co-

mes, aprofita l'avinentesa per anun-ciar als periodistes que ditneeres pro-bablernent els facilitará una ciapia delpesiecte constitucional.

Homenatge accidentat

Desapareix una vara i ésdestroçada una placa, des-

tinades ambdues al senyorPuig Muuné

Diversos amics del regidor senyorPuig ;adunad, dcl districte la tinençad'alcaldia del qual hacia aquell exer-cit fins a la seca separació del partitde l'Esquerra Republicana de Cata-lunya, organitzaren per a diumengeun hemerratge arel l'objecte d'expres-sar, d'una manera pública, Eurs 5i111

palies al senyor Munner 1, ensems,llar disconforrnitat amb el tan discu-tit acord de la Comarcal de l'Es-guerra.

Al matí, a l'espaiós local "NuevoMundo", sisees al Parallel, foren can-viats per una pesada els bona quenuts per una pesseta els bans queabans havien estat reparnts entre per-5C1CS nuessitades.

Foren repartides mil cinc-centespessetes, havent culis els individua dela Comissió orgaintzarlora prop decine-centes pessetes mea perquè molts¡obres que havien acudit a la festa en

I esinanda d'un donatiu poguessin és-ser, també, afavorits.

Acabas el repartiment, que s'efectuáacose cap incident. es procedi al Iba-rament al senyor Puig Munner de lavara i la placa que balden eatat ad-quirides per subscripció entre elaamics de l'homenatjat.

Quan el censor Pelo ßfunner, vlsi-blement emocional, es disposava a

pronunciar unes paraitles per agrairl'homenatge, al qual concorrien eisseus andes i admiradors, d'entre elpúblic partiren vras de pu-siesta queben acial degeneraren en un formida-ble escàndol que dura llarga estona.

Alguna deis avalotadors es precipi-taren cap a la presidencia, apoderant-se de la vara, que desaparegué, i des-troeant la placa.

Al cap de poca estona s'Id presentauna secció de guárdies d'assalt, publa seva intervenció ja no fou necessä-ria, ja que el local hasSa estat desallot-jat, ja que tan eclameat quedaven allí,somentant l'ocorregut, diversos delsanales dcl senyor Puig Munner,

Segarla 5es:dila, cls individua quepremogueren l'escàndol eren uns vui-tanta.

La placa. que era d'argent, quedadestroeada, havtat desaparegut la ma-joria dels trossos en qui queda par-tida.

Placa i bastó hassien costas unesdues noii pendes.

L'Himne de Riego..‘,Qui es i un va neixer l'autor de

Nacional de la RepúblicaEspanyola?". Tenia aquest que des-cabdellara una personalitat valenzia-nista, a Festalte social d'"ActuacióValenciailista d'Esquerra" (Rambla d..Santa Mónica, 15 i 17, prall, el vi-mes divendres, a les deu de la vetlla.

Al tut ade quelen invitats tots elssocis i, d'una manera directa, totsaquello ciutadans que contribniren, di-rectament o indirectament, al triomfde la República.

PRESENTS PHACTIC5alejes - Monedero - Cuanta

MItjone • Suelten

Casa MallaiinaFIVELLER, 11 (abano Forran)

Declaracions del senyorAnguera de Sojo als

periodistesAlije al migdia els periodistes fo-

ren rebato pel president de l'Au-diencia, amb els quals conversàllargarnent.

Digné que havia estas nomenatjutge especial per a entendre en elssuma' is per explositis el senyor JoanPastor, i pels atemptats als ebenis-tes, aesb motiu de le vaga que sos-tenen, el jutge senyor FrancescEire.

Afeol que el darrer anv s'ha ca-racteritzat per l'augment de qües-liana del contenciós-administratiui te el propòsit de demanar la crea-ció d'una sala especial, ja que elsmagntrats que formen part del Tri-bunal Contenciós són també de laSala civil, i malgrat assenyalar tres

guatee vistes del civil diáriamenttres o guatee uses per setmana en

el Contenciós, el present any catäcobert ja que aquest Tribunal, i totel que va entrant ha de quedar pera l'a rlF 34.

Exposaré — digne el senyor An-guera — al ministre de Justicia i alconseller de la Generalitat el cas,

sellieitant la creació d'un Tribunalexclusivament per al Contenciás.

Afegí despeas que l'havia visitatel senyor Abada' en visita de cor-tesia cont a dcgá del Collegi d'Ad-vocats.

Un periodista li pregunta si podiadonar la sevit °Asió sobre la caín-panya que l'òrgan de l'Esquerra verealitzant contra un jutge 1 contrad president.

El senyor Augura contesta:Naturalment que estic assabentat dela campanya de "L'Opinió" i lie vistamb sentiment que els prernotorshan desconegut o oblidat un me-rcaste fonamental de dret de la Re-pública, que és a la vegada axiomajubile de tot pele civilitzat.

Es Eartiele 94 de la Constitucióene diu que els jutges són indepen-dents i sotmesnis sols e. la llei, per-que en administrad:5 de justicia elsbornes poden dosen falibles, pues laIleí nial, i l'autoritat ha previngutaquestes possibilitats; per això laJusticia té com cap altra jurisdiccióla facilitat de tota incoa de recur-sos. Sobre el jutge hi ha la Sala del'Audiència 1 sobre aquesta el Tri-bunal Suprem. Procedeixen recursosde re reforma, apellació, queixa,responsabilitat civil, responsabilitatpenal, jurisdieció disciplinära i &dimecontra executòries del Tribunal mesalt de la República pot donar-se enaquest ca; el recites de revisió ,lis veu de la Ilei no es muda; note tan aols la seca garantia en lacompetencia del funcionad, sinó junta la toga del Iletrat que pot densa -nur tot el procedent en dret i fer-hovaler. Per espai de trenta anys hevestit aquesta toga, de la qual sentola nostälgia, i he pogut comprovarla llibertat que gaudeix de la qualno gaudeix cap altea institució.

Portar al caner una resolució in-

terlocutäria d'un jutge que no potcontestar és un xic greu i ha depreocupar a tota persona sensataperquè implica una veritable coaccióper a la resolució dels recursos le-gals que puguin interposar-se. Cons-titueix un prejudici i una veritabledesconfiar:ea ilegítima tant per aljutge que pot revisar els seus pro-pis acords com per al Tribunal Su-prem, que en el seu dia pot revocaro confirmar-los sense altre mira-tnent que l'imperi de la justlia i dela Ilei.

Com he dit abans — continua —,rf jutge és indepemlent. Les sevesfuncions són tan independents queel president de l'Audiència no potimmircuir-sli ni per a criticar-les niper a elogiar-les, puix (lee començaper desconèixer el sumad; només hade dir que el funcionari alludit enaquesta campanya es honorable icompetent, i que els ataca, no totscorrectes, que se li han dirigit nohan d'influir en les seves resolucionsque mai poden inspirar-se en des-cortesia i menys en despreci delParlament català, ja que no hi ha-via precepte sobre la materia 1 ja

que tots els funcionaris han vist lallibertat de Catalunya amb simpatíai l'han tractada amis bafecte fina noessent d'aquesta terra.

Aquesta carnpanya de "L'Opinió"ha pres , sembla, un carácter directecontra la meya persona. Al magis-trat Ii està vedada la polémica co

no pot defensar-se, per tant,»ni per aliusions he de contestar. ElCoreen de la República ha pogutapreciar tots els luces artes i a enI itoca disposar del arree, si hoper convenient, a inft ingir-me cen-sura si la considera merescuda.

A l' Audiencia de Barcelona esrrocura únirament el compliment dela llei i cooperar ami per al lid de laRepública i de Cataltinva.

Els guàrdies d'assalt a la

Plaga dt la República

El sensor Moles va ésser pregun-tas si no hasSia estat auteritzada lamanifestació que s'anunciava a la Pie -ea de la República, per al moment en

ECOSCATA1ANITZAC10

'A la Placa de Catattoiya iii ha un(ira-bolee — groni .francament refrac-inri a la raleara:meló, si licon de ir:1-Pu' ter les seves enseuyes — que ¡laeaialarrilsat el ser, retal de manera ben

I?1 seu sistema d'adatiarid ales necessilms dels tetes, tu-rd. no esbe', bi recemanable, i etts guardarle'',de traposas-la a la berieureriia Ce,nrissid que mil-101,01am els Serios deles bailarte!.

Els (tecle: el trepidar; de l'establi-~uf susdit Ita pinta t mia aean barde-rasan catalana en cinta nresira ¡las-,sa i al pett de la banderatorrada 103 curten Pctiloi resa: "Li st-fia botas."

que els presidenta dels centres d'es-guerra lliuressin al senyor 'alada llurprotesta contra Factuació del presi-dent de l'Audiència.

El governador contesta que ell notenia cap noticia d'aquesta suposadamanifestació, per a la qual ningú noIi havia demanat autorització per íce-la.

—Cum que hi hem vist guärdiesd'assalt... — digne un periodista.

—En efecte, hi eren perquè el capdels mossos de j'Esquadra Mita te-lefonat que n'hi envíes uns quanta,ja que, a pretext de la Borsa delTreball, instaliada al carece de SantHonorat, s'hi han estacional grupa desense felina, des d'on es feien mistings.

Els guärdies d'assalt — acabädientel senyor Moles — s'han limitat adissoldre els grups, obligant el pública circular.

Poguerem comprovat, en efecte, que,a les set del vespre, els sense feinas'havien rranst al carees. de Sant Ho-nora:, amb l'intent de barrejar-se ambla manifestació que suposaven tindrialloc, tn dels individua allí reunitsva dir-Im en veu alta:

•O444444.44444444401110811 (ANUNC,IS1

—"Si vienen a manifestarse los dela Esquerra, también lo haremos nos-otros."

Preeaucions al voltant del

Palau de Justicia

En previsió que no es produissinnianiiestacions ni incidents al Palaude Justicia, altir al vespre s'adotarenextraordinaries mesures de precaucióper aquells voltants, que forenpass per nombrosos guàrdies d'assalti de pulida a cavall. Que nosaltressapiguern, 11) cs produiren incidents.

Pel domicili particular del preeidentde l'Audiència desfilaren al:ir al ves-pre moltes persones que volgueren tes-timoniar-li liur disconformitat per laeampansa ene se li lia fet aquesta ditades de les entumes d'alguna diaria.

Els jutges i magistratssaluden el president

de l'AudiénciaA les vuit acudiren al Paleo de

Justicia, line destinas a bielas deguärdia sota els jutges i en corno-rada) es dirigiren a les habitacionsdel senyor Anguera. També ho ferenels magistrats de l'Audiència.

A la GeneralitatA les vilit del vespre començaren a

arribar a la Generalitat els presidentadeis centres d'Esquerra Republicanade Catalunya, per tal de protestar da-vant el senyor Machä contra la per-manencia del senyor Anguera de Sojoa la Presidencia de l'Audiència, i con-tra la derissió de processar uns mem-bres de la Comarcal.

Els comissionat passaren a l'avaradespatx de la Presidencia, que ompli-ren totalment. A un quart de nou, elsenyor ßfaciä, acompanyat dels senyorsLluhí i Comes, va abandonar uns mo-ment ! la reunió que estaca celebrantel Consell, i va rebre els visitants.

LA RATETA QUE ESCOM-BRAVA L'ESCALETA, el conteitlustrat en colors, que és l'ate-gria de la mainada.

1'80 a totes les Illbreries.

esolMiumavilmciima•

que acabava de fer el sensor Madi,el qual havia interpretas exactamentel seu pensament. Seria una desgracia---afegi—per a Catalunya i per a laRepública que tin acte ple de dignitatesdevinguis un ¿elide.

El conseller de Jasticia, seayor Co-mes, va adherir-se a les manifestacionsque s'acabaven ile fer, fent constar quebabean comportar-se sempre amb lamaxima dignitat.

El senyor Macià dona lacte per aca-bat demanant als reunits que /10 Un-guin impaciencia, que quan sigui l'horade manifestar-se ja els he dirá, pesóque de moment tinguin coniiailea endl i en el Govern i no Lacia res. De-dica un elogi al poble d Cataluenya, iadreçant-se als presents, eorn a aiilialsa l'Esquerra, els digui que estora mollcontent d'ells, i que cada dia n'estalames. Recomanà, per darrera vegada,serenitat i paciencia mentre es realit-zin les gestions que el Govern crepe*,convenients.

Els comissionats van aplaudir les(lancees paraules del President i vanabandonar ordenadament el Palau.

L'Esquerra vol que els:-:e-gidors bandejats del seu si

siguin també bandejatsl'Ajuntament

La mateixa comissió que es dirigia visitar el senyor liada visiti des-pees l'alcalde per tal de demanar-li,en nom dels centres d'Esquerra, queels regidora expulsats de llur partitfossin iguabnent foragitats del Con-sistori.

NOTICIAR!POLITIC

^1NVI DE DIRECCIO

Ha estat no:nenas Director de"La }Turnanitat" el senyer Joan Ja-sans i Redactor en cap, el senyorLluís Capdeviia.

EL SENYOR CARNEA

Diumenge sortí cap a Madrid elministre d'Hisenda, s ensor JaumeCarnee.

RADIOSNona modela 5, 6, 7 i 8 ¡impares.

Grans gangueo

CASA PEIX Boqueria, e

MITINGS I CONFE-RENCIES

ESQUERRA REPUBLICANA

DE CATALUNYA

Avni, a les set de la tarda, a l'Ate-neu Sindicalista Llibertari, confe-rencia de Francesc Canyades. Tema:"Els conceptes histórica de la So-cid t t. d'home i d'estat".

A casa el 'librar:—Un bloc de calendar!, catalä.—Quin vol?—Vostè d:tä; el d'En BONA-

VIA, que da el millor que hl ha.

CivilLes informacions que espassen a ¡'estranger de /es

coses del nostre paísJunt amb els informadora /ocals

ditser ahir a visitar el senyor Molesel corresponsal del "Times", de Lon-dres, manifestant al governador queen non-, propi i del corresponsal del"Dally Mail", volia aclarir que no ha-sien estas ells els qui donaren la no-ticia a que feu referencia dies enrerael senyor Moles.

Aquest contesta que ja sabia queno eren ells, peró que no havia pogutCaser trebat el transmissor de la no-ticia, puix que utilitza diversos tele-tenis.

—Voldria — afegí — fer-ho avi-nent, perque no es donessin noticiesd'aqucsta mena, que amb la distanciaaugmenter eansiderablement.

El President del Parlamentcatalà visita el Sr. Moles

Visitä eh governador civil Sr. Moles,el President del Parlament de Cata.lunya, Sr. Dula Companya.

Locals clausuratsPel delegat d'Higiene Pegara

decretal el tancament d'uns estatgesdestinats a tancament de bcstiar, deJosep Soli Rio-na, vei de Maraleu, perno reunir le- degudes condicions bi-giiniques.

Han estat acomiadats unsobrers de can Sert

Visitaren el governador civil unacomissió d'obrera de la fábrica Serade la qual han acomiadat molta obrera

Compreu I propagueu el BLOCBONAVIA, Calendarlper a 1533.

El aenyor Moles maniiestä que ha-via demanat dades, puix que no teniaprevi avis i ara no pot fer-se unacomiadament d'aquesta mena.

Campanya moralitzadoraEl governader lia clausuras lea ano-

enenades acadèmies de ball "NuevoMundo", "Amad' i "'Academia Mo-ral" ((la es ironia), on s'exercia laprostitució clanalestina.

El Sr. Moles digué que no tindrimis remei quc adoptar noves Mesa-res per a contrarestar els estralls quetan aquestes acaciemies de ball, queel/ rcalitat min foeus de corrupcni itraiiqueig de dones.

Bars clausuratsper jugar-s'hi

El goveenador ha multas amb 500pessetes els propietaria de cada tan delssegüents establiment': Bar Cisquet1

del "Prat; Club Marina i Bar Marina,de l'Hospitalet, am n bapereebirnent dee,ausura definitiva si es repeteix elfet.

Un telegrama

del cap del GovernEl Sr. Moles ha rebut un telegrama

del sots-secretari de la Presidencia,dient que en non% del Sr. Aula feiaconstar la seva satisfacció per l'èxitaconseguit en la testa del teatre Olym-pia i trametent la saludad ésa iota elscaps i oficials dels Censos.

Una vaga resoltaa Manresa

L'alcalde d'aquella ciutat comunica'ahir que a la fabrica Vinyes s'ihaviasolucionat la vaga. Alsir treballareaims 6o obren i as ui reprendran lafeina els restants.

Encara mis casos de ràbiaSluaui declarat eones iafectes Cape-

llades i Saat Fructuós de Bages, perhaver-se presente casos de rabia alagas sin.

nn•••n• rorM.M.MNIM•0•Men v•••••”04MoMlb o«. u

EXCLUSIVES DE VENDA

URALITA, S. A.OBJECTES PER A PRESENTS

Cristalls d'Orrefors Porcellanes Ginori-Copen-haguen - Plateria, etc.

PASSEIG DE GRACIA, 90

PASSEIG DE GRACIA, 47

AHIR VA REUNIR-SE EL CONSELL DE LAGENERALITAT

El projecte de Constitució interior de Catalunya

no anirit al Parlament fins dijous Dem:i no hihaurà sessió al Parlament

STANDARDAniombbils Anglesos

1 Mis coneguts que propagats

1 4 i 6 cilindres -- 8, 12 ; 13 HP. / .

1 AUTOMOBILS, S. A.CORSEGA, 302

"~,4+"+e_Reas propis per a Reis

Ultims dies de la important liquidacióde la Joieria, Platería i Rellotgeria

Francesc ti/CarrerasPASSEIG DE GRACIA, 30 (cantonada a Diputació)

NOTA: Per a Inés comoClitat dels nostres clients. dijous vinent,

per ésser el darrer dia de la liquidació estarà obert fins a 14dotze de la nit

11•13111111111••••••••••11PRIBIBB/1•••••B•••111BB•B11 ;a a. Han estat inaugurats a• .=. •

• de sPrea d'IMPOt I ft,ts ,et,,,,,.,. cts nona detone de Perruquerla per a a

a %n'oras I Perfumarla de l' , I Nidada •

a a• Perfumeria Ideallo..• terror de lea COTS C AAAAA MES, 0118 - Toleren 134114, ••_ on miran aquestes testes s'obsequia els comprador' amb un borde illB•

estola de perfumeria. ••

• 8eerld de gertumerta nacional I esirstigera ala balen! p erdió de Per- e• ruqueria per a senyores. Nidal ge. Manicura Iniffilut ne mesa del •

1dador Fieming. Oe Nena York, a t'entre g o'. Feria:quema I Manicura •..._ -

u ver • • senyors 1 non (Intlepennents. Seeeid de Modes e Ttns" al pie ter ••

limul zmazzazzainund iummuazimezzimamall

lrr,10111111111111Weir"9"

44444444+ffleffle9444.444..+4444.44444444

EL NOU 1/413E CUA

CAP a TOT

ARRCU

CHASSAIGNE FRENES

EXPOSICIO : CLARIS

Espeettle de 1'ASTE N IA GENITAL (IMPOTEIC IA)

(MANCA In MOR SexuAt.)Oe la cyaculdel0 prematura ( perduea scininal3); de la febles' y

!non Otea Per a ecimbatre fa NEURASIENIA. en lotes lea ii6taentotlfeeiaelone.

Es el ~poluta amuleto At ritura•Capgno-mcwo-gcnI tai3Inergie i home . eenmuleee de lee vandulee mierstittela Producle oíd.riglendular. comptciamem molemos Mas rumian., in impele cap orbe,

nI el luncionemeno dele metemos.No come. ni eetricnine. isi !obtura al esnierldte, ni ceo ente medies-ment Wil8111.

Paooucre morir e INSUSTITUIBLE PER A RECOBRAR.LA PERDURA PELICITAT CONJUOAL PROSPECTES GRATISL•koWerfiliereaceleleatene W AlevedisdoeftePen.4?• •4OC1LOMA-IWWA•119.39 Preu; 2175 ptas.

A ¿'.enganxar -se alzo

els doledes "desenganxen"

El Grau Teatre del Liceu incorporatCatalunya

ESPECTACLESINFORMACIONS DEL MOMENT

•44444+.44••••••••••444444•444,44444444.604444444444444444.444+444444.444444444,

MONEDERS CARTERES PETAQUES COLLARETSPOLSERES MITGES

REISLLORENS

FABRICA D'ARTICLES DE PELLCarrer de València, 213

EL 31 DE DESEMBRE,

A LES DOTZE,

entrara, doncs, al Liceu, per a posses-sicnar-sen, acuse pompes, pena ambla dignitat premia del cas, la Genera-litat de Catalunya, representada pelseu canseller de Cultura. qui ostentara.de mis a mis, el tito! de president natdel Comitè Pro-Liceu.

Ventura Gassol estava entendrit.ii veia de lluny, per be que intentesdissimular-ho amb un somriure que aaprofundia els clatets de les geles ah-dais. Els nIls Ii fugien de sota el frontper posar-se damunt les coses Inés ni-mies. Seguia amunt i avall dels passadissos, ebria i tincara portes, pitja-va les catifes toril si volgués perca-beco el gruta, arnb una delectacióteta pueril. I, com si desitgis satis-fer una gran illusió, dernana per veurel'escenari. Un cop va ésser-hi, Gassoladopta una actitud de mistic recollí-ment. En aquell silenci va temblor-nos que Im endevinàvem algun dels pen-saments que se l'enduien mea mes en-% d'aquell clos en ombres, emmarcatper for de l'embocadura. Fet i fe!la incorporada del Liceo, amb la ariahisteria, la sena significada. el seuprestigi erina del món, a l'esperit au-Dictan, ti una importancia que des-pasta de molt el limit de lacte oficialcorrent. No era, doncs, el mateix as-:Unir a aquesta cerimònia que tot i laseva transcendencia es realitzava en laintimitat, gairebé a les fosques, queassistir a la inauguració, posen percae, d'un grup escolar mes, amb laBanda Municipal, arca de canyes ver-des, llorers de lloguer i quatre doleas

una cepa de xampany.Del nestre roch estant participäven

d'aquel( mistic entendriment per unavicteria tan grossa guanyada sense ca2ressò enlla de les parets del teatre.I el comparivem a l'esclat dentusias-me que ens produla, quan érem ;oyesi ami\ em al quart o cinqué pis delLiceu, la concessió que Francesc Vi-ny es fria al nostre catalanisme el diaque cantava "Lohengrin": repetir Litllengua catalana el racconia.

JOAN MESTRES,O L'OPTIMISME

—Com ha anal aixb? Des-cu banyar-s os amb aigua amb perfum de roses.

Els un, blaus ci'En Mestres s'esba-Sanen per donar pas a les lluissorsIras ments d'una foguerada interior.

E l dia ro de desembre Ventura Gas-sea va cridar-lo per oferir-li el !loed'assessor i director general del aranTeatre del Liceu, del qual havia deci-dit fer-se arree la GeneralitatCatalunya.

imagines/ l'emoció que l'ofe-riment la produir-me? De fet signifi-cara el reconeixement oficial de lamesa gestió d'empresari durant eletretze anys que el teatre va anar acompte meu. I s'izó, naturalment, persnob que ho hagués desitjat, mai no

palia dperar-lio. Sobretot quan no sóc

dels que es arenen iniallibles. Esta:segur d'haver encertat en imites co-ses, pero reconec que sovint he metes-cut censures justiticadissimcs. Es clar

que la posició de l'empresari es totauaa altra que la del critii i es de hei

que moltes coses siguin resoltes i jut-jades per cadascun l'ells amh la dis-tancia que hi ha de l'un a l'altre puntde mira—.

Gassol °fui a Mestres el arree aninla condició que la temporada s'haviad'inaugurar el dia 30 de desembre.Aquesta condició comportava venceruna pila de dificultats. Tot amb tol.Mestres, que is la plasmaciú de l'opti-misme fet home, lio colgué contradirel seu torannä, i va acceptar. Al capd'unes llores sotnietia a Ventura Gas-sol tot el pla d'una brasa etapa de tren-ta-cinc funciona que, acceptat de bell

principi, és el mateix que el conselierde Cultura de la Generalitat ha tel

públic en la nota oficiosa esmentadames amunt. Un quadro d'artistes ita-lians, no de russos, un d'alemanys, unde franceses i un de catalana canta-ran, en els idiomes de llurs paltos,dues obres seleccionades dels respectivarepertoris.

EL SENYOR RODES FEIAEL REBEC

i la inauguració de la temporada toiriun primer ajornament: el del 7 degener. Reunions d'advocats; conferen-cies entre els advocats; entrevistesamb el Comité Pro-Liceu; anadesvingudes; antesales al despatx del con-seller de Cultura: consultes al Ere-s:denla. I el senyor Rodes es la fortcr, el seu reducte i no cedeix. Niabandona el despatx de l'administra-ció del teatre ni esta d'acord ambtreure de la façana aquells cartellsesgrogueits a capia d'anunciar, a pledesernbre, la inauguració d'una tem-pocada ?er a mitjans de nevembre.

Per últim, un gest autoritari salvaaquell ridicul i es assenyalada la datainaugural definitiva: el dia 54 de gr-ner, amb "La citttat nvisible de E:-

El Illbre de l'any:LES AVENTURES D'EN TITE-

LLETA. El verltable 1:Uva devlatges prodigiosos, sugons lapopular obra de JORDI CANI130,II-lustrada per R. Baffle. N'Ese-tes 350 a can Bonavia I a teteslea Illbrories.

tege".El dia 30 el senyor Redes encara

sostenia la sera posició bellica. Peral'endemia. pel que pegues pastar, ag.?...fava el barret i uns quams papen ison:a per la porta del carrer de SantPau. El portera en mima pasmar, y arespirar, com l'home que surt d'un pe-sombre.

—Passi dno be, senyor Redes! Bonany noul

COM ES DESENVOLUPARALA TEMPORADA

Els primers cartells plantats a laporta del teatre (filien que la tenme-rada va "sota els auspicis de la Cene-ralitat de Catalunya i l'AjuntamentBarcelona". Els sepas vetien rectal-cata i diuen "seta el patronatge". Comen realitat sera. Perquè, de jet, la Ge-neralitat i l'Ajurnament eón els non;empresaria del Liceu, ja que vas alseu arree tots els riscos que el ne-goci comporta.

El pressupost d'aquesta temporadaes de set-centcs a vuit-centcs mil pes-setes per les trenta-cinc funciono. LaSocietat del Gran Teatre Isi contri-bueix amb una subvenció de 4.200 pe s -sesea per fundó i una altra de 3o.00r:pessetes per al conjunt de les narrascntacions. Amiesta segena suba:encíaprové d'un anomenat "Folia de l'Art",que és una mena de cooperacie indarecta de i'Estat, puix que es formaper l'acumulada de l'import d'uns im-postes que són renunciats per la li s

-senda.Això fa, en xifres rodarles, unaaportada de _toomne pessetes per ales trenta-cinc funciens. Manca co-brir-ne, si no anem errata de cinc aais-centcs mil. Eleven) i re cara de mal-fianea. atlas que En Mestrcs s'apres-sa a dir-nos:

—Jo se els inconvenients de fer Va-

perta si ho féu constar ambo lesreserves reapies, us pernio° de Irque clourern la temporada sense dé-ficit.

—aVolcu dir que tant deptimismeno cadera quimera?

—III HA UNA REACCIO

FORMIDABLE

per part de rabona:watt. El telèfon tiapara. El porter de l'administrada usdin la quantitat fantistica de gent queve al/lb el prec que Itn oblidem queella tenien abonaste; tale i tals loca-litats i desiteen tornar a tenir-les. Usasseguro que sinn' prou motius per ore-seure que la ternearada que ;litem acentellear será . una de les més brillantsdel Liceu.

QUE S'ASSOSSEGUIN LES

ANIMES SENSIBLES

Lavara r quina finalitat perseguienaquelles notes que l'any passat sortiende l'administrada del Liceu, queixantsst que els ahonats no passcssin a re-novar els abonaments i lamentant qued'alces els retornessiul? al a que res-ponien aquelles visites al Govern el-vil, a la Generalitat i a l'Ajuntament,i aquell pidolar meras per atenuar esefectes del sabotatre que la gent adi-nerada de Barcelona tela a la Repú-blica, impossiblitant l'actuació del mis-tet primer teatre i creant, per aqueo-ta causa, un ambient perniciós?

Deixem que els lector; Iliguin elscapa de tot això amb els d'una recentdescoberta i incantació per l'autoritatd'un tiratge clanddti de titols d'abo-nament recleetats en castellä. amb elnon/ de cada titular hilares i preceditdel tradament abolit per la República(Conde Dunne de..., atareasde..., 17 1.z:ende sie... s, i que cada lectorper di mateix en dedueixi censeqüen-des.

Les mediste . . cla. sastres, els suba-tecs, els pellaires, eta argenteee. Iotaaquesta ireiti s t e ia múltiple Que revifaaixi que el Liceu repren el seta iun-tionament, ja tia tindrà raó per orn-rlir de lamentaduns les planta de lapremsa barcelunina. EIs Ilurns del,abdica ompliran de noves resplendarsla rambla dels Caputxins, els xofersreprendran Lurs tertúlics a l'airere i les toileites de les no3tres dantesreuniran a l'entrada i a la sortidal'espectacle aquella badoqueria agru-pada i admirativa. I a mis d'un dipis.tat del nostre Parlamentiodre com ralle! al dit l'avineateat

de poder justificar als ulls del fand'liars i dels correligionaris l'adquisiciódel copilla de vuit reflexos.

Tot plegat. per obra i grecia d'a-quell "Passi-ho be. senyorQue 511i rnnservi!".

ACTIVITAT. FEBRE. DINA-

allSalE

_i Cunt diab:e. tus hu hett fet perorganitzar la temporada en viat dics?

—En crmierencies, cables i teleava-mes a París, Berlin i Mita porteendespeses unes tres mil peSitteS.

—Heu topat amb dificultats ?—Cap que pagui ei 7etret d'ésser es-

mentada. Al revés. cal constatar lacallaboració decidida del Mlso!at

frances i alemany, els qua l s han 'Idvaler tota llur prop deles direce:mts deis grao; tcatres deisseus països per tal sme no impossibi-litessin ale adates la signatera del;contractes anib t'osa:tres. A tot a7rou—voleo/ dir d'ad i de jora-11cm P...-lesat un interés rentareabie al scrveldel re,sorgilnent del Liceu. Consultesque en alud ocasions neces-sitat una setmana per a esserara ha han estar en vint-iapiatre

Ge stien s. que normalment se'nduen guatee dies, salan reataras en mi-nuts—.

111 centribuit eficaraveni, en els tre-balls d'orieutació de l'etapa que el s apum de centellear, Frorerse Vin -e',el qual, van a prcsident executin delComité Pro-Lima no plany suggerCa-eles que san immediatriment rreollideíi practicades.

I ja que alltutrui, per segona vega-da, el gran cantant, creien, d'al:eresrecnIlir la noticia que les entitats ma-s:cale barcelonincs preearet: tina fes-ta d'homenat ge que es donan en elmateas teat-e aprediann laainenteatde celebrar-se aquest any cl aoe ani-aersari de 11 mart de M'a lmea Vi-

LA PUBIAGITAT

mes fou el primer tenor que cantäa la nostra ciutat música wagnerianai ti, per tant, ben guanyada una pla-ca de marbre i bronze que, cobeasteen s/n lloc d'honor del Gran Testes delLiceu, sigui testimoni viu del reconei-xement dels scus compatricis als gensmirits d'artista i de patriota.

Hl ha un moment que la paraulad'En Mestres pren un lo greu. Esquan, en parlar de la representació de"Doha Francisquita" com a homenat-ge a la membria d'Amadeu Vives, diula recança de no tenir-lo al costat enl'hora memorabe que Cataunya raenpossessid del primer teatre liric de laPenínsula. Vives, al qual feia vibrarla mis Ileu manifestació de la nostraespiritttalitat, tira per al director delLiceu un sector i guia d'alta valor, enaquesta hora transcendenta. I a Mes-tres, que la viu amh tot el neguitla teca catalanitat, li aminora la ven-tura el fet de mancar-li l'etillorabonade l'amic totjust traspassat.

DESPEES DE L'OPERA

Acabades que sigui/1 les trenta-cinerepresentacinns déspota, es donaran alLiceu una serie de festivals sisufónics,els (ma l a: es obvi que no han de desdirde la inmartancia del sastre primerteatre i de les eutitats i persones queara eis porten el timó.

I ver a la mil :amera i per primeravelada a Espanya, Mestres prepara larealització d'un bell projccte que haconstituit molt de temps la sena meacara illusie d'empresari (convertía Peaabra i gracia de l'alliberament de Ca-taban, a. en assessor i director generanun (irle Mozart. amb tots els honor;i els máxims prestigia.

PUNT FINAL

...Segueixen, pel card Mé3 planee lesgestadas entre la Generalitat de Cata-hita a i la Societat propietaria del Li-cett per tal d'arribar a l'arlquisició de-finitiva, per la primera, del vell tea-tre, la hissaria del qual va tan !liga-da a l'espiritualitat, a les commocionsi a les esplendors de la Barcelona co-vadora del nostre Renaixement.

AVELI ARTIS

Una tieutadura brutathowausiummememilmormessent;c:gelx i a cara, t el mal otor'd •l'ala repugna. — Faeilment obtindravosta uses dents d'una brillanter dopenes, i un al a perfumat trantpass den , ifrl'efa •Chlorodonta, l'Elixiri el raspal . da fabricada espeelro"amtorodent" 'l ob gran Ple13.. 2.1Z,rollt Ptea 1'40 Raspall suau osclurmes. 2 :90, po, . na Ptt3F. 190. El flas,ldTllxtr tr-an Pm, aS).netU Prean'5.Dtp. Gen. A. Rlaebiseh, Barcelona,

ApartatAIMIIIMan••

CARNET111113SICA 1L

El Comise preparatori del Con-caro internacional per a cant i pianoque se e n :ciaran entre el 26 de malla

i 1 11 de j'in) s'iflestt ja ha fixat les!Mies directives per a les represen-tac i ons de l'any en cura Pertanyena aquest Comitè le s personalitatsmis conegudes de la vida musical

de Viena.El director de l 'Opera Nacional

Clenten. Kraus', ron, a presidentsIels arbitres, ha invitat els més fa-moso: artistes del país i de l'etran-ger i ha rebut ja nombroses respos:tes afirmatives

Espanya será representada pel se-nyor Frank airar:hall, de Bácelona.

El nombre deis arbitres augmen-tara encara essencialment, ja queer-oeren maltee respostes de l'es-tranger i d'Ultramar.

Els interessats han d'adreçar-se al\Viene,- Fastausschuss, Viena, VII,alessepalast.

res—

II Concurs de TeatreCatalà Amateur

D'unte:se dia O. a les cinc de latarda, corre spon actuar a la Cmnpa-P • ia Vitions d'art , de l'ardeleu.Aguda elenc és dirigit per Joan Bru-tau Sala i representara "La Morta, dePempeu Cr4tuet timpesadal i el segonacto de "Terra Baixa", (Angel GuaIllf eleceiet.

El rlia 1 9 concursan l'e!enc tira-micir de l'Orfeó Calellenc de Cale-Ila. El dirigeix Josep Pera Ma36, i'tarea-bto .-a "La Moda". de rom-pes Crehuet (impasadad, i el segonarte de "La llar apagada", d'IgnasiTitibieg (aliare eleerid)•

El dia tfl actuara el grup Releo-dramItic del Casino L'Aliança del1,411e Non, que el dirigeix .Joan PonsCasafont. Representan: "Un top

d'estat", de J. Pous 1 Pagas (impo-seda) I el tercer Ete de "La bonacent. de Santiago Rossinyol (Muteeleeci6).

Els amateurs en possessin del car-net di'dentitat, a la seca presentacidtenen lliure entrada sense dret a seienta otee les sales d'espectacles on re

celebrin representaciens de concursamb carácter ne privat.

En la reunió que aquesta nit cele-brara el Censell directiu de la Fe-deraeló Catalana de Societats de Tea-tre Amateur, quedaran designats elsjurat; i conferenciants per a aquestesrepresentacions i possiblement s'esta-blirä el calendar' corresponent a lesactuacions de les companyies que hande venir a representar a Barcelona iahilo caràcter privat.

El secretori d'aquest organisme ensassabenta que ha quedat obertarni5316 de premis destinats al IT Con-curs de Teatre Catalä Amateur , i calesperar que a la invitació salaran roe-respondre-hi, ultra aquelles personesnule contfnuament donen proves del'estima que ele mereix les nostres ae-tivitats culturals. les corporecions oii-cials 1 les entitats genuinament ar-tistiuses i representatires de Catalu-nya

L'oferiment de premis s'ha de tera la Federacid: Bailin. 72 (Studium).

CINEMA LES ESTRENES

FI Q al O N A

"ARSENE LLTIN"(Sr. G. 313

La paraula da rermiu al cinemauna elasticitat que el cinema arel notenia. M'As deis l'ami: fracassats enel film ara es Poden realizar ambixit: el dialeg estalvia a la ean:bramalea feina i molts esforcosperd ar".e/l. indubtablentent. <tuesta elc:rtenza ol teatro i ii carrc9a una res-trusabiliect que el teatre sis té ottibTus seres linzitacions. „lisí, el C!1:Cli!a,que pod rio tuste siturrentetV teatre fa-tnarafiat, per isser cinema ha de te-aje alguna casa mis. Ila de conservar,ter3, sempre. la vida dcl dialeg. i lasera eareereid, i la sera intencM, loti arreplegant nich'sos de ves que alfrnfre s'escapen.

Per Mea és difícil transportar aluna obra teatral d'i.rit i nques-

trs dificultats inciten les cases pro-ductores a intentar l'avenntra. Gene-ralment, que fan cine-ma n bi que els trové det tea-tre, i si °leerte,' raceid fallen en eln'alca n viceversa. Aiortunadament,eira tus suce;ri.r sempre 1 en l'ArseniI uPin," que la .1/. G. .1/. rus (finta al' i 'rquinaona es conserva la ei: 7(1171

di,:ka de Franris Croisset inumor, el dinamisme i Penginglfaurice Leblanr: perd de mis a mis,el creador el' ".-lrseni lupia" traba enfir realilzacid einenatografica 11!fffantasia del novellista. impossible detecstrattfar or temer.

La G. Al. s'aparta en aanest filmele In trarlid6 d'una estrella /Mira idt‘tta els des principal: parees als per-

"fans Rarrvmore. Jeda fa el !ladre ilime! e! policia. Si Inlin 1, e l pres.luid ¿e l'e;•-atineia (la dellesa del fa-sssmís actor es trche bastan, decaigudaPer l'ardí, deis astro). efir danuna miollr :-arailerilfaei, l del tipas que1l ¡JiS toral. En, ranzi, certes inflexionsde veto arrosseearf.s en Lionel son-

anamerantent quetre !terma rn t. Els dos actor?, dones,es compensen.

Karen Morir , is si,tsi rtetrin agra-dable que tu, ti naire neasiA de lar:r-ae entre drs actora que les acatarentoles. — r.

CARNETCINEMATO-GIN AFIC

Hem rebut un bell catàleg de l'em-presa "Triunfo Film", de Madrid,concessionaria de Magestic Pictures,que ens participa que per ampliaciódel negoci ha traslladat les seves oh-cine; al carrer Arenal, set, entresol,dreta (Madrid). En el catileg,trat amb magnifiques fotografies, pre-senta films com "El expreso fantas-ma, amb J. Farrel Mac Donald i Sa-Ili Blanc. dirigit per Emoriz Johnson;"La traición", dirigit per Chirsty Ca-banne, amb PI. B. Warner; "Corazo-nes de la Humanidad", amb JeanHersholt; "Cruzada", amb H. B.Warner i Evelyn Brema; "El castigo","El combate", "El precio", "La noviadel mónstruo", etc., etcétera.

SS.

"Ad ve el circ!" és una sintesila vida d'un circ ambulant, des del. en inquiet rodar per tots el; caminafins a la seva parada i actuació enuna ciutat. Un bel l assumpte resumaconcisament , encara que sense oblidarcap dels seus nombrosos aspectes isirrt d'aquests petits joiells cinemato-grafíes que responen al nom da Cali-fa afagica Fox. El circ utilitzat pera !a demostrada és el celebre "FrarkL Main Circus".

La segona documental del progra-ma de Publi Cinema, intitulada "L'es-fina i les piramides", és completamentdedicada a aquests menuments del ad!.Egipte. A la impecable feaogrfiaafexeixen uns epígra fs encertadament'edactats per posar en valor la impor-tancia del tema.

Quant a actualitats. el Publi Cine-ma en; ofereix una informada, de l'in-cendi que ha destruit els magatzems" El Siglo" i els "Reportatges FoxMnv ietone Cineac" i "Naticaari Fax".

Les principal; netícies 'de que trae-ten lea actualitats estrangeres són elcross particular del Bois sie Bologne.en el qual participaren ramo corre-dors; l'establiment, a la FIlia

Hamburgs d'unes naves locomotores

que fan el recorregut a r5otres per hora; la formada sei nauministeri Paul %rieran; les inunda-Ci0/13 del Bala Llengtimitee: l'arribadaa l'aeradrom de Crnydon, despees dela seca travessada El Cabo -Londres.de la intrépida aviadora Atty John-5051 1 l lexpesitii,, a Noca- York. de lesjales del darrer zar de Riissia: unaexhibida de tango s abre r.el a la Pi s -cine d'Hiver. de Paria: el rae metodeque segueix una casa de lanquilandiaper posar a moya la selidesa del%

5én alli r,111Z ,M ,. : el viatge a NoraYork de la fameaa publicista franeesaMime. Pan! Duptp . ; l'edició de "La

flei Ragarci''. sin p • riexlic m'edos fills del Duce pahliqtten ner n lajoventut italiana. 1 les man i ehres del'exareit vin e : a l'antiga ciutat prrhi-hida de reki.s.

as.

Dnuelaa Ealrbanass Juniar té mypaper important en la pellictiai "Ham-pa Daurada", qu e té per escenari elsharris baixos de Nava -Yark.

McIa d'una regada el fill del granDoualas ta necessitat de servir-se del,seus punvs i demostrar abastamentque és digne de gansas/ dels avantatge;que repre , enta arti,tieament el dir-se

111•311•11

Douglas Fairbancks, o sigui la meitatde la reclame aconseguida pel seu cog-non/.

• • •El "Netter Wiener Journal" s'ocu-

pa de "La venganza de Tom", les no-es gestes del qual interrornpen com

sin descans tantes operetes i les seresvariacions com en la pantalla velen.Com sempre, Tom Mix ve protegintel bo i castigant el dolent i ni la serapunteria falla ni hi ha qui l'iguali ga-lopant damunt el lell eavall Tony. Endl agrada la seva naturalitat; Ilunyd'exposar-se a mostrar masses traes,ni carrega les escenes d'excessiva en-raonadissa ni oblida les seves brillar/tiboquea en el cinema mut, quan ei seubon humor, la tensió empleada 1 elsets art de guanyar avantatges i tenmedonaven a les escenes olIh essencial deTom: els efectes de visió, indiscuti-bles. Tom Mix reman fidel a la erratradició, per aixa en la seva primeraproducció sonora torna a moatrar lasena enorme capacitat i les emes vir-tuds personal?. El públic es diverteixi simpatitza més que mai amb Torn,a qui els póblics d'América anomenen"el monarca dels cowboys, rasare del'oest, el que mai passarä de modai stil deis horneo rnEs populars delmón". En efecte. milions de personesde tat el mart esperen a Tem amb elset cavall Tony per a aplaudir-lo alscinetnes.

Els

EMPLASTRESALLCOCK.

sdn per a aliviar tota me-na de ~ora... i alivienacial! El mós confortabl e .econOmIc 1 segur contra

InI ele dolosa.

Agenta a Espe nyeg

f. %Mach • C.'. 0. 4 . Sr..** LS.rtelea•

•••n•nn1111

lleidatans residentsa Barcelona

E:s esiorees que sisan v:ngut fentper tal de dotac els filfa de les co-marques Ileidatanes que viuen a Bar-celona trust Centre que tos alhonestatge i r.:presentació sena, no hanestat p5 3 infructuosos. Des de fa un'anys iuncionen a aquesta ciutat dosorginismes que vénen compartintaquesta rearesentació Ileidatana lavida dels quals ;'ha anat desenvolu-pant astil) mires a un esdevenidorcurull de promeses. Aquest esdeve-nidcr slavia de realitzar el dia quela riobli repreaentació es convertiaen una sola coaeretant-az , la far-macia. d'un Centre titile que aple-gués, ultr . els lleidatans que ja ve-nina iormant en les Uistes de lesdues entitat: existent;, els nombro-509 que residint a Barcelona no hohavien fet filma.

Entenent-ho aixi les dues entitatsexprvssades Osas/ posat d'acord pertal d'anar a la creació d'un únic or-gan sine que portes el nom i repre-sentada de les Comarques de Llei-da al lloc que pel nombre d'afiliats:ase pot tenir Ii pertoca.

Cap dala Ileidatans que visten aBarcelona sto pot deixar de conside-rar aquest important propósit. Latasca d'orientacida d'sjut, de cultura.le fazilitacia de relaciona de damagacha de les nostres coses que eSproposa Fee aquest Centre, no pcoéssee mirada amb indiferenzia i e-tete aquella que directa o indirecta-

tinguin alguna tosa • veureandt les contrades Ileidatanet. 1-laarribat l'hora de fer l'esforç defi-Isitiu per plaor la representació Ilei-datana al lloc rpt.: Ii pertnny de dreti ningú qu es'hi senti interessatI mi 1101 refussr el rnneura

Es per a :;:ic st mota] que la Co-nrisoisi organitzadora d'aquest nouorganisme us crida a l'assembleaconstitutiva que tintin lloc el dia8 de gener a les catre del Ma ti allocal ti • la Renda de 1 Universi-tat, a primer, primera.

Dilatarla. 3 de gener de 111a

A la faena del Liceu. daniunt I arcidel balee central, uns metres de xar-panera amaguen, discreta una bar:talaco uns obrers es lliuren a la tasca de

ier desapari•ixer dues patines dcl re-to( isabeli del vell teatre: la natural,que hi ha mear el temps, i l'artificial

del provincianisme, que be encastà lainconsciencia espiritual deis nostresavis. Quasi la bastida sigui fora—pot-ser ja será treta a llora que els lec-tor! de LA PUBLICITAT passin elsrala per aquestes ratIles— hom trobaraaquel! retol grafiat aixi TEATREDEL LICEU. Mentrestant, des de fauna setmana, sota la marquesina idha dos cartells, ambas redactats cocatalä, que anuncien la t'unció inauau-ial de la temporada (opera que co-ntengan el dia 14 d'aquest mes. 1 aban,d'ahir se n'hi afegiren dues mes enconsta el detall de les obres que t

representaran durant la temporada iels noms dels artistes encarregats deDur interpretació. Com en els primeraen es nous cartells, del tipus monu-mental característic de les 'listes deccmpanyia del Liceu, hi és calmada,sola, la nostra llengua. La qual cosavol dir que s'Im acaba!, per a la pro-paganda del nostre primer ceiseu Vi-de, la tímida "conllevancia" a quél'havia aottnesa l'afany de no fer-semalveure del Govern de Catalunya,amb l'ajut del qual, vulgues no vol-gues, calla comptar.

Una nota oficiosa del Consell deCultura de la Generalitat, aparegudaen la nostra edició de diumenge, ex-plica, amb la fredor oficial que per-teca, la gestada: de la imminent tem-

porada lirica, gestació en la qual hafet un gran paper el Comité Pro-dig-nificada del Liceo, del tito! pompósdel qual ja s'ha despres a horca d'arael substantiu per haver-se aconseguitque el senyor Redes cedis, per fi, ellloc d'empresari del gran teatre i esdediqués a activitats menys compro-meses.

El senyor Rodes, dones, ha deixatd'esser, de fe, empresari del Litem.El dia 31 de desembre, a les dotze delmigdia, cessi en les seves ftrncions.Del seo pas per la direcció del nostreprimer teatre no en restan cap re-cord ni alma seqüela que uns alees deparee segellat que aniran omplint elsprestatges del Jutjat número tants, onre substanciara el plet que suposemque interposarà—no caldria mis 1 —con-

tea la Junta de Govern del Gran Tea -Ire.

LLICLEIRIA CATALOPIARONDA DE SANT PERE. S

ESPORTIUS!AVIAT BORTIRA

ANUARIO DEPORTIVO ACEVEDOOrigen, ',leerla I proveemos del rboord mundial

a (Farde d'EepanyaTots els esports mochnice 1 alléstIce . dese de la enea

instituoi6 oficial ale nostree Nombrosos gravats

Predi I peeeeteePreguem ale nostres corresponsais que ene (camello

tot aegult lea cuyes) Comandes.

4

4

LA PUBLICITAT Dimarts, 3 de genes' de 1033

-NOTICIABI

lteenel.

BARCELONAEL DR. ZARUIQUEY, GUARIT

El doctor Zaruiquey (pare) hasortit de la clínica refet de la sevamalaltia, quedant molt agrait per lesprovee d'afecte rebudes deis seusamics i cliente.

CALEFACCIO IDEAL

ESTUFA J. M. B.VALENCIA, 346 - Telefon 73016

FESTA DEDICADA ALS IN-FANTS AL C. A. D. C. L

La Secció Permanent de Propa-ganda del Centre Autonomista deDependents prepara per a divendres,dia 6, a dos guante de cinc de latarda, una fusta dedicada als infantsfills dele companys socio.

Es projectaran pellícoles de la*Pandilla," culturals ¡ documentals1 Laurel Hardy.

Sessió de ventriloquia a arree delgran Edite i sorteig de lots de jo-guises i !libres als nens i nenes.

Les que no hagin tret cap premitumbé seran obsequiades amb jogui-nes, sempre que portin la insitaci6corresponent.

REISMobles esmaltats Juliachs, Dormi-torio, Menjadors, mobles diversosper a nens. Models propis. Unics a

Barcelona. Urgell, 20

LYCEITM CLUB DE BAR-

CELONA

Denia, dia 4, a les eis de la tarda,tindrà lloc la inauguració oficial delnou estatge de Lyceum Club, el qualha quedat inetallat al carrer Fon-tanella, 18, tercer. Han promès laseva assisthcia les primeres auto-ritats populars de Catalunya s a méspersonalitats de la política, aus, lle-tres, distingides associades i fami-rrs.

La Junta Directiva, en celebració

Després de l'incendidels Magatzems

"El Siglo"

Diun-Jenge. a primera hora de la

tarda, s'observa que d'un muntde runes del centre dels edifi-

cio cremats dels grans magat,zeir.s "El Siglo" sorgia una co-.pluma bastan( densa de furn.

Com sigui que el fum anavaprenent increment i que de

llarg en llarg sortia en aquellindret alguna flama, s'avisa elsbombers, que hi acudiren, icomprovaren que. en efecte, el

foc reprenia en un dels calius.Al cap de poco minuta de ma-

niobrar. el foc era extingit, sen-se altres conseqüències.

EL TRANSIT

PEL CARRER DE XUCLAAbir va ésser installat al

barrer de Xuclà un pont de fus-

ta, suficientment sòlid, que encas d'esfondrament d'algun tros

paret de "El Siglo" evitarlauna desgracia.

La .gent passa per sota elpont protector. Abans d'esserinstatlat el pont es va procurarfer caure els trossos de paretque amenaçaven ruina.

Des de Nadal no es podia pas-

ear pel carrer de Xuclä, i aixòera una ruina per a les boti-gues.

El tinent d'alcalde del distric-

d'haver assolit un dels punts del seuprograma, o sigui la creació d'unfogar on les dones puguitt cultivarla bella conversa, alhora que forminel seu esperit amb lectures i confe-rències, ha acordat prorrogar duranttot el mes de gener la suspensió decobrarnent del dret d'entrada, recor-dant una segada més a les donesque totes hi tenen cabuda, sigui qui-na sigui la sera condició social, idea-ri polític i creença religiosa. LyceumClub de Barcelona s'ha creat no pera unes, ni per a altres; ha d'esserde totes.

REISel millomr Ipqrueisnean t una

per a cosir i bordar WERTHE:M

UN PESSEBRE ARTISTIC

El Cercle Barceloní d'Obren deSant Josep (Mercaders, 32, pral.)fa avinent als seus socis, amics ipersones simpatitzants, que el dia deCap-d'Any va tenir lloc. al sea cs-tatge social, la inauguració del mag-nific Pessebre, el qual lia estat cons-trua per la sera secció d'Arts i Ar-tistes, sota el projecte i direcció delnotable artista Josep Mestres.

Les persones que varen assistir a

l'acte de la inauguració varen fergraos elogie de Fartietica tasca por-tada a teme i del resultat obtingut.

Diurnenge vinent, dia 8, a les cincde la tarda, tindrà lloc la celebraciódel primer dele actes organitzats encomplement de l'exhibició del pesee-bre, i consisteix en una conferènciaa cärrec del concgut folklorista se-nyor Joan Amades, el qual, per laseva personalitat i possibilitate deltema a deeenrotllar, "Tradicions pa-triòtiques", ha desvetllar un gran in-terés.

A l'estatge social e3 faciliten in-

vitacions per a la visita al dit Pes-sebre, tots els dies, de vuit a noudel vespre.

IMATGES

te. senyor Pla, va prometre quemolt aviat es pasearla senserill pel carrer de Xuclä. i cal

reconèixer que ha complert laprometença feta.

REUNID DELS DEPENDENTSDELS GRANS MAGATZEMSDiumenge al mal'. els depon-

dents dels grana magatzems"El Siglo" es reuniren a l'es-tatge de la Federad() de Socia-ble Mercantils. situada al car-tee de Sant Hon orat, núm. 7.

La reunid consistf en uncanvi d'impressions entre elsdependents d'aquells impon! an-tíssims establiments.

S'arorda celebrar una norareunió a l'estatge social delCentre de Dependents del Co-mer(' i de la InchIstria.

LA INSTRUCCIO SUMARIALEl Jutjat número 16, enca-

rregat de la instrucció del su-mari per l'incendi dele magat-zeins "El Siglo", verificà aliiruria inspecció ocular al dit es-tabliment en ruines.

Componía el Jutjat el jutgesenyo r Unís Díaz. el Secretarisenyor Joan BrIlBt1Ppi , l'oficialcriminalista senyor Josep Ver-

gd els perits senyors Ant oniMartínez Moll i el senyor Mo-rera.

Després de la inspecciá. elsperits aixecaren un croquisla manera que queda el dit es-t abliment.

MunicipiEl doctor Aiguader

i l'Any Nou

L'alcalde, doctor Aiguader, cebéahir els periodistes que fan infor-mació a l'Ajuntament, amb els qualscelebra una entrevista toll cordiala base de les mútues felicitacionsamb motiu de l'entrada d'any.

Després comunicO l'excellent im-pressió que guarda de la visita quel'Ajuntament en corporació feu ahiral President de la Gencralitat; dignéque fou un arte tima formó; i edifi-cant i que espera que ho continuaräessent en anys successius.

Conversant seguidarnent sobre elmateix tema de l'entrada de l'anynou, digné el doctor Aiguader quedesitja que el que comença sigui tanfructifer per a Catalunya com el queha acabat, i per tant, que volia queal final del present any pogués fer-seun balanç igual que el que es fa alfinal de 1932, encara que continuinles lluites politiquee i l'oposició alGovern, perquè precisament l'opo-sició ha d'ésser un esperó per alsgovernants, puix que el partit quegoverna necessita l'atac contrari pre-cisament per a mantenir la secacoh colé.

Acabi, a propósit d'això, referintalgunes a necdotes i expressant laconfiança que el partit al qual per-tany realitzarà des del Govern unaobra beneficiosa per a Catalunya.

L'alcalde, doctor Aiguader, foucomplimentat, arnb motiu de l'en-trada d'any nou, pel senyorBedia de la Cavalleria, inspectorgeneral de la guardia civil,

Entrevista d'alcaldes

L'alcalde, doctor Aiguader, boucomplimentat pel Sr. Hubert Rou-ger, diputat-alcalde de Nimes.

Per als damnificats per lesinundacions

L'alcalde, doctor Aiguader, s'hasubecrit particularment amb la quan-titat de ccnt pessetes a la subscrip-ció oberta per Ràdio Barcelona afavor dels claninificats per les loan-dacions que han assolat darrerament

EJ BLOC BONAVIA és el queper la seva cura a escollir elstreballa literarls es consideratcom el millor bloc del MON.

les terres gironines, subscripci6 queha estat oberta responent a !a huma-nitària crida feta als catalans perl'honorable senyor President de laGeneralitat de Catalunya.

Plecs de proposició

Fine al dia 9 del corren:, a 12sdotze, s'admetran al Negociat d'O-bres Públiques de la Secci6 de Fa-mena Casa de la Cisat, plus deproposició per a optar al e011Clit'Sprivat d'installaciö de set lamparzsde quatre-centes bugies a l'A ving,tulade Prat de la Riba, entre el carrerde Guillem. Te! l i la plaça de Les-scps, al tipus de 1.047 ' 10 pcssereS.

Fins al rnateix dia i hora i al ma-teix negociat, s'admetran idees deproposiciö per a optar al eCilICUFGprivat d'installaciä d'illuminaciö pú-blica al caso Senillosa i al car-rero sie Puig i Estere, JoguinerC. A. D. C. I., al tipus de 2.97567pessetes.

Un autor: JORDI CANIGO.Un clIbuixant: RAM051

BATLLE.Una editorial : LLIBRERIA

BONAVIA.86n els elements que contri-

buelsen a que el nou Ultra deviatges LES AVENTURES D'ENTITELLETA slgul el presentpreferit per a la diada de Role.

350 a totes les Illbreries.

Revista "Educator"== =

rehut l'exemplar corrent de"Educator", revista de ciènciesl'educació, que dirigeix el professorS. Nonó Codera, el qual conté tre-halls de Claparede, Nathe, TudelaSaiz, Nonó, una documentada sec-cié crítica de bibliografia especialestudiantina, el quart fascicle del pro-grama comentat d'hig'ene s¿xual pera nens; gravats amb el rctrat dcl rna-laguanyat doctor Decroly i nitr es, cnhomenatge a l'orinen Fabra, pe! seunomenament de catedràtic de laLiniwersitat,

LA PUBLICITAT~tia DI teleasCRIPCIo

PIel

Barcelona. mes ... FAISOPeolosola leerles, trImenireamtrIca Untina I Portugal

Irlmealre. IT-Paleol cOriveni postal. to.abre» palios. 10.

Servei Meteorològicde Catalunya

SITUACIO GENERAL AT-MOSFERICA D'EUROFA ALES SET DEL DIA 2 DE

GENER DE 1930

A l'Atlántic nord hi ha avuiun important cicI6 que pro-duela temporals rrolt violentede pluja i vent, amb mar moltgrossa a tota la regió com-presa entre Ics Açores, IllesBritàniques i Noruega.

La trajectòria d'aquest sem-bla dirigir-se ràpidament cap aIrlanda i Escòcia, generalitzant-se el mal temps a tot el nordd'Europa fine a les costes deGalicia, on ja bufa vent moltfort i la mar està molt moguda.

Cap a l'Europa central i Me-diterrénia domina temps de bo-nança, amb multes boires bai-Xertt.

ESTAT DEL TEMPS A CA-TALUNYA A LES VUIT

Des de Barcelona fins a Ba-ges, Penedès i Lleida hi hamolta boira.

A la resta de Catalunya eltemps es generalment bo, ambcel serè o lleugerament nuvolós.

Les temperatures extremes

han estat les segilents: màxi-ma, 17 graus a Barcelona; mí-nima, 5 graus sota zero al IlacEsta.ngente

Bloc d e 1 transetint

1M,

IMOST ARNAUTEll I

TASTEU-LO

DROGUERIES I FARMACIEll

Noticiari de les Arts

Avui, a les sis de la tarda, tincleàlloc als salons del Cercle Equestrela inauguració de l'exposició de pin-tures del conegut artista rus KallinikGoussev. Podré ésser visitada totsels dies d'onze a una del matl i desis a vuit de la tarda, mitjançantles oportunes invitacions que es fa-

cilitaran g 5ectetatia.

Generan' fa I,

Diumenge al mati se cele-brà al Palau de la Gene-ralitat una recepció oficialamb motiu de l'Any Nou

Diumenge, a les unze, començarena arribar a la Generalitat els cimsolsa Barcelona deis paisos estrangers.

La represcutaclit diplomätica eslavaintegrada pels cOnsols de la GranBretalea ((lega), honduras, Cuba,Italia, Bolivia, Argentina, França,Bélgica, Venezuela, Nicaragua, Perú,Repúbliques Dominiques, EstatsGuatemala, Xile, Brasil, Colòmbia,Portugal, Sant Salvador, Paraguai,Alemanya, Suissa, Costa Rica, Uru-guai, Rumania, Holanda, Panamä,Hongria, Dinamarca, Mónaco, Japó,Bulgäria, Polónia, Xina i Letúnia iuna representaciú del Consolat de Me-aje.

Assistiren a la rocepciö el general Ba-tet; el governador civil, senyor Mo-les, acompanyat del secretar5 del Go-vern civil, senyor Azcärraga, i delKit secretari particular, senyor ligar-te; comandant de Marina; alcalde deBarcelona, senyor Aiguader, presidentde l'Audiència, senyor Anguera deSoja; president del Parlament de Ca-talunya, senyor Lluís Companys; eldegà de la Facultat de Medicina, doc-tor Trics, el qual ostentara la rcpre-sentació del rector de la Universitat,

el delegat d'Hisenda, senyor Váz-quez Lasarte.

A dos quarts de dotze e:1 punt sor-ti el Coa Consolar, precedit per ma-cees de la Generalitat, de gran gala,

l'antie departainent de Justicia iDret, 5 travessant la galeriaes dirigí a Earant-despatx de! Pre-sicknt de la Generalitat, 011 cl senyorPresident ja era rodejat del Governde la Generalitat, autoritats i perso-nalitats que assistien a l'acte.

El degà del Cos Consolar estrangera Barcelona va pronunciar un discursde salutacic; al President i Govern dela Generalitat, oferint els respectes delcos consolar de Barcelona.

El senyor Macia contcstO amb pa-nubes d'afecte i de cordialitat.

El scnyor Maciä va conversar ambalguns cònsols, els quals tumbé salu-daren els siembres de Cataluma.

Mornents desprès d'harer-se acabat

ABENNEMOMMKTerreny pervendre:ah carter de la lgualtat,1 0.000 patos, proppital de Sant Pau i Auto-amnibus Roca. Escriuroa LA PUBLICITAT, nú-

mero 1 O 0 02.

eten31133:11=111P'

la recepció diplomática, es presentéa l'avant-despatx del President de laGeneralitat l'Ajuntament ea corpora-ek,, ainb l'alcalde al cap, amb el se-cretari, seuyor Pi i Sumee; el capde Cedilla:M:1, scnyor Biber, i elsoficials .sellyo ps PUigtionAtCCl/ i 011er.

L'alcalde, doctor _Aiguader, en nora:le la Corporació municipal i de la,cintat, su pro:liman' unes paraules fe-licita:a el Pcesident amb motin del 'entrada d'any, t miterant-li l'afectei respecte a la primera autoritat tleCatalunya.

El scmor Macift contesta evocantla caiguda de les llibertats catalanes il'enteresa mostrada eels catalans endefessar-les.

Lii rebre ovni — digné — la felici-taci6 de l'Ajuntament de Barcelona,"cap i casal" de Catalunya, li deshijo

aquest any que COlilenceln la rea-litzaci6 de toles les seves empreses.Per conseeüent, reba atmesta felicita-ei,', amb entus'iasine. u te tic dir alssetts represeurattts que del Govern dela Generalitat liba de rebre tot l'ajutnereseari.

Es extraordinaria la labor realitza-da per l'Ajuntainent en tan poco me-sos. La quantilat innombrable d'Esco-tes i Crups escalare Mangante eóntuta prova de l'esiorc rcalitzat. En-cara 1r; ha allres problemes que es-

re d e que resoldrá amls la cooperaciódc tots efe hmee, 5CI:Se distinciómatisos politice.

L'Ajuntament s'lla de toco:meartambé. d'una manera especial, del ben-estar dele sens eintadans de la classehumid Cal que Y:Mi:Mame:U reculli eldolor i les necesstitats del carrcr, por-tant-les al Consistori, per tal que allipuguin resoldre'ls amh l'esperit humique en totes les ocasione han donatprosee eis noatres edils.

Em plan de reine la felicitacióvui, perquè is d'una corporar% senseclistinció de classrs ni partits política, •i acabo desitjant- so', pel hé del no-ble, moltes felicitats en aquest anyque encelen."

INCENDI DE POCA IMPOR-

TANCIA

A les vuit de la nit d'abans d'allires declaré un incendi al pis entrescl,porta segona, de la casa números 17i 19 del carrer de l'Ohn.

Atnb gran rapidesa acudiren elshornbers, els quals, en poc =mente,apagaren el foc.

Es cremaren algunos coses de P o-ca importäncia.

l i f.7.1.1 IMPERIAL VICHY

TOPA LTN TRAMVIA I UN

CARRO

Al carrer de la Creu Coberta, da-sant la casa núm. Ñ , topé contraun tramvia un carro del servei deneteja, que conduia Pere Gràcia Da-vid, de 41, anys, el qual resulta arnbla fractura de les dues cames.

Se l'auxilia al dispensari d'Hos-tafrancs, essent traslladat després,en greu estat, a l'Hospital Clinic.

El carro sofrí gratis desperfecte..A conseqüència d'aquest succés,

estigué paralitzada la circulació detramvies durant una hora.

REISCasa Cayiis4, Ronda de Sant Pere, 4

Els malora

'Aparells fotogràficsEls mIllors

Aparells de cinemaMORTA PEL TREN

Quan ahir al =ti es dirigía a labarriada de Sant Pere a visitar unafilla que es troba malalta, TeresaPalä Guardiola, de 56 any s, casada,en travessar la via del ferocarril propdcl po st del Palau, a uns cinc-centmetres de l'estació del Nord, fouatropellada pel tren ascendent

Després de la risita de l'Ajunta-mena cstigueren a saludar el sen2;orMacib i consellers, comissions políti-ques i una del Cos de la Creu Ver-mella, canviant-se sengles felicitacions

salutacions efusivos.El senyor Maciä obsequié ele visi-

tante amb unes pastes i una copa dexampany, en celebració de l'inici delnos any.

A un quart de tres de la luida, esdanesa per acabada la recepciú al Pa-lau de la Genetalitat.

Festival pro damnificatsde les comarques gironines

Ahir visitaren el senyer President,la Junta Directiva de l'Atencu Em-pordanès, acompanyada del diputat ales Corts Catalanes senyor JosepFontbernat, per tal d'oferir al senyorMaciá la presidencia d'honor del Co-mité organitzador del festival que, aprofit deis danmiiicats pele aiguats deles cotnarques gironines, se celebrarádiumenge Ninent, dia 8, a la tarda, alPalau Nacional de Montjuie.

Altres visitesTambé visitaren el senyor Maciä els

diputats a Corte senyors Sbert, RieraPunti i el diputat a les Corte Catala-nes Josep Fontbernat, acompanyat d'u-na comissi6 de pagesos del Baja Llo-bregat. També el visitaren el senyorTrabal i la Junta Directiva de laCoonerativa Eléctrica de Sant Sa-duruí dlAnoia. l'alcalde de Verges iuna dOl5IlSSló d'obrers parats de la ea-sa Riera i Puntl.

mero 2, i quedà 111,3L-la Mseantänia-mena

Acudiren les autoritats i el jutjatdisposi el trasllat del cadáver aldipòsit judicial.

REISCasa Cueits4, Ronda de Sant Pere, 4

Ele minoro

Aparells fotogräficsEls millors

Aparells de cinemaCAIGUDES

En pas-ar pel correr de MargenatFiilice Piano. de 59 anys, caigué d'uncarro que guiava, i es proclu: ferideecontuses a la regiú frontal i comastock) cerebral.

Fou auxiliat al dispensad de Saa-riä.

— Al sen domicili, correr de Be-renguee de les Cases, núm. 69,Ceca i caigué a terra, Carolina Abe-lió Giménez, de seixanta anys, i esfractura la tibia de la cama esquerra.

Pon portada la lesionada al d i s-pensari de Sant Martí, on Ii propor-cionaren els primera auxilis.

Després de curada, passä en clcotxe de l'ambuläncia a l'HospitalClinic.

CALEFACCIO IDEAL

ESTUFA J. M. B.VALENCIA, 348 - Telefon 73016

JOIEB VERITABLE OCAEIOPer a comprar a bon preu aneua la Joleria Magrlda, Tallers, 41

ROBATORI

A la botiga núm. 452 del careende València penetraren !ladres, is'apoderaren d'un vestit «borne, di-versos llençols i algunes peces devestir de dona.

Un plet entre propietarisi parcers

Per tal de donar-15 una referènciad'un plet plantejat entre propietaris iparcers de les comarques lleidatanes,ha estat a visitar el Presi:lent de laGeneralitat, una comiesi6comarques, presidida pei dipatat se-nyor Palacio.

Un altre festival pro dam-nificats de Girona

Tumbé e.sitaren el senyor Presidentelements de la. Junta Directiva de la"Sociedad de Coristas y CcnjuntosLíricos", de Barcelona, per invitar-loal festival que celebraran el vinent di-lluns, dia 9, al Teatre VictOria, a pro-fit dels damnificats de bicoca.

Quantitats per als damni-ficats de Girona

El senyor President ha rebut, i halliurat a Kiffi° Barcelona, les quan-titats regiients, destinades a la suh1-cripei,3 pro dainnificats de les co-marlues gironines:

Del Mercat Lliure de Valore., L000pessstes.

Del senyor Antoni Ventös. gover-naden de L'aala, neo pessetes.S. A., iflrao Nssetes.

Obsequi al President

HA cszat ofert al scnyor Presidentper l'obren Miguel Casanoves. de LaFleresta, un magnífic cofret de perlatreballat artisticament.

FETS 11 11 V II S O S

NENS JESUSCanuda, 3 3 JOAN SERRA Telefon 17207

Descompte del 5 % als subscriptora de LA PUBLICITAT

ELS REIS MAGICSALS MAGATZEMS

EL BARATOsón els més pràctics

ELLS PORTEN EN GRAN ABUNDANCIA

CONFECCION:CALÇATS

TALLES DE VESTITCAMISES MOCADORSCORBATES MITGES

EDREDONS FLASSADESCATIFES COBRETAULES

ROBA INTERIOR -- PARAIGÜES

i moka altres articles d'utilitat

VEGEU ELS SEUS APARADORS

Aquesta setmana continua la venda de

l'OSSOS

"Segyor Director:Es dcdarés el que esta pessant als

ntercats de Barcelona, que travesseuuna grea irisi, ittllt nu's necea/nadaque la que francesa el conters2 en ge-nera!.

Pera la dels ntercots es p,,t ami-norar si l'..ljuntatnent d.: Fia,-celona,fa que foren els A juntantents de laciutat da que els ereaee,1. procuren do-nar-los zida, pera vida trAspera, 1 idary,e els entorilo. Cal lenir ci4 COMpie

1 que per a l',1juntanien! eis nicreats són

ittal Jota 't'oh sanejada d'ingressoscota lothent sempre ha recogen/.

I ara, senyor (11r...ciar, Perrleteu-tneque eso dirigeixi a l'honorable regi-dor presiden, de la Ccinissi.; de l'ro-'reillICUIS i als sens compan ys regidors('Cr die que a la seta tna esta At stdacitji el reme; d'aeptesta erisi, len/ quedesaparegni aquest gros . nonebre de lis.ligues de fein que anti,eglementaria-n'en/ han estal inslallades en ^enes noperme,es (la de la Concepció, p:rexemple), SillSC reunir ¿co eandirions

higi,'Itigues que s,;‘: requerides. ferjque subsiStrisen II pesar de tat:s lesananzalies. per ialltincics.

Les boti.ages de tris reglamentadesi sen se reglamentar, han esta!, senyorsregidors de la Catnissió de PrarTi-tnents. la ',tinta 11Ie'S furia dels „ser-n' Ir sic Barcelona. Aquest (no ticie i'sC1 eme atreia la coneurr,'neia a rtalICSIS

renli'eS tic tr0ve7inc:113 donallI T ;ad o10Is CIS VCIICelOrs tIcls alIrcs arlicics,

que fiats C51 la viialitat dels merealsin;;;erliren llurs estakis a adquirir unIlse en un Inereat.I tal tantb..f no oblidar l'escanda-

losa inrasití que ha estat /eta i en-grossida rada din nuus, de venedorsambulants en els interiors dels ynereat,oferini al l'Odie dazunt dets !loe., C1.7

Utafeht ,S ar tistes, ciad, aquella insis-

liqula tan molesta, que sembia obli-gar a la compra.

Peequi• i's de justicia, eis rettegicrsdels Illerea!s de Barcelato confien ntla prompla sol:tej ó d'aquesta erisi quepoe a roe e!: va arru7nant. — .I, Ti."

Descompte del 5 5/ als subscriptors de LA PUBLICITATreememseeseel•nnn1

Doctora T. LLABERIA SAISEn -metgessa Interna deis Hospitals de Berlin. - Esaictallsta en mag.lt.es dedona I tires, Consulte: de 3 a O. PELAYO, le. 1 er. Bonote, Te. 10351

1LA PUBLICITAIIMart.', 3 3(5 gene? de 6933

11UTRENTA-VUIT MIL709 723 795 817 898 705 733 757 776

805 841 964RIFA DE MADRID 0380 041 084 093038 041 084 093 1 02 123 150038 041 084 093 1 02 123 15038 041 084 093 102 123 1501 02 123 1503 150233 286 296 309233 286 296 309 329 384 401233 286 296 309 329 384 401233 286 296 309 329 384 401233 286 296 309 329 384 401329 384 401451 554 557 592451 554 557 592 614 624 634451 554 557 592 614 624 634451 554 557 592 614 624 634451 554 557 592 614 624 634614 624 634715 763 771 793715 763 771 793 797 804 810715 763 771 793 797 804 810715 763 771 793 797 804 810715 763 771 793 797 804 810797 804 810836 837 843 850836 837 843 850 870 875 888836 837 843 850 870 875 888836 837 843 850 870 875 888836 837 843 850 870 875 888870 875 888946 949 964946 949 964 965 982946 949 964 965 982946 949 964 965 982946 949 964 965 982965 982

182419647825921

021

1 9443570583 1924

VINT-I-TRES MIL

0/5 051 o68 103 147 236 243 256 263291 306 327 338 364 396 397 4 1 7 479533 539 550 618 666 678 687 782 793806 821 826 838 842 908 967 968 976

599 6o1 676 702 713 728 737756 85o 867 897 902 924

562 571Prerniat amb 500.000 pessetes

Núm. 38.984, Madrid.

Premiat amb 300.000 pessetes

Núm. 20.601, Barcelona, Salamaa-ca, Madrid.

Premiat amb aoo.000 pessetes

Núm. 18.703, Granada, Algemesi,Bilbao.

Premiat amb /50. 000 pessetes

Núm. 34.545, Barcelona.Premiats amb 15.000 pessetes

Núm. 5.420, Barcelona, Oviedo.Núm. 16.too, Barcelona, Madrid.Núm. 33.191, Barcelona, Santander

Madrid.Núm. 26.454, Melilla, Bilbao, Gin-

20 de Limia,Núm. 30.08/, Barcelona, Santan-

der.Núm. 26.118, Barcelona.Núm. 39.14o, Madrid, Sevilla.Núm. 5.463, Torelavega, Sant Se-

Núm. 17.145, Madrid, Valencia.Núm. 15.223, Madrid, Jerez.Núm. 28.975, Barcelona, Madrid.Núm. 20.636, Barcelona, Reos,

Madrid.Núm. 9.928, Castro del Río, Sant

Sebastià, Palma de Mallorca.Núm. 42.947, Málaga.Núm. 37.856, Salamanca.Núm. 44.412, Barcelona, Madrid.Núm. 33.163, Barcelona, Santan-

der, Madrid.Núm. 31.340, Madrid, Corunya,

Saragossa.Núm. 34.320, Madrid.Núm. 1.648, Lleida, Ceuta, Barce-

lona.

746 748

VUIT MILTRENTA-NOU MIL

156 203 250 226 235 326 361524 582 665 676 692 742 767

849 854 892 908 9 1 3 914

III 115395 461793 801

016 137 167 198 216 226 229285 308 338 363 424 436 493538 543 549 703 704 743 766867 882 909 988 999

261

504788

0342675 11862NOU

044 056 074 144 /61 232 259 275 300303 385 443 449 494 512 529 e45 702703 733 763 766 801 824 962 979

081 097 225 236 306 368 385081 097 225 236 306 368 385081 097 225 236 306 368 385467 473 497 502 515 549 632467 473 497 502 515 549 632467 473 497 502 515 549 632826 840 849 895 920 959 970826 840 849 895 920 959 970826 840 849 895 920 959 970

DEU MIL

064 067 208 232 287 350 410 425 451480 490 509 532 560 570 598 642 664670 714 736 799 852 863 897 974 936

Un San que es repetelx:1931 — L'obra de gran es-

pectacle LES AVENTURES D'ENTITELLETA assolelx el triomfruda gran en aquest Orlare alTeatre Romea.

1932 — La novella d'aven-tures LES AVENTURES D'ENTITELLETA bat el record devenda de Ilibres per a Infantaa la LLIBRERIA BONAVIA.

ONZE MIL

0e2 015 041 078 102 104 123 184 213

237 270 302 393 432 457 5 1 9 544 545

550 585 635 668 676 713 549 904 913924 922 963 969 981 987

DOTZE MIL

036 104 108 164 247 257 30537 2 386 401 416 428 542 538729 763 861

015 o183 1 9 335700 711

VINT-I-SIS MILTRETZE MIL078 098 117 139 145 226 287 558 362392 4 1 1 417 431 445 479 493 554 557561 584 597 630 631 700 725 827 848867 899 903 963

100 104 163 172 185 241 252327 361 391 399 411 436 465493 503 521 549 558 583 593649 698 740 844 881 932

065 070256 257467 492668641

VINT-I-SET MILCATORZE MIL058 073 079 080 088 102 113 150 157161 162 165 167 196 217 220 250 298

309 3 1 3 322 335 367 369 373 397 41445 8 486 492 522 529 531 545 55 8 574591 613 627 668 669 711 809 846 851872 582 904 938 939 966 972 991 998

007 030 061 098 152 185 200 259 272

292 330 333 335 338 374 392 494 517549 604 610 645 668 693 698 727 730743 760 769 772 798 814 825 849 852887 908 930 983

ip ERFUM DELCO/QUE MAI NO

ACABAD' EVAPORAPIE

Premiats amb 1.5 00 pessetes

DE,SENA

CENTENA020. QUINZE MIL

005 025 037 055 061 077 081 252 297304 309 360 382 302 440 453 460 470525 566 567 569 632 623 644 682 712

VINT-I-VUIT MIL

095 020 028 036 047 074 143 157 173210 230 239 262 282 283 317 336 412

483 494 405 505 508 533 534 542 570614 637 ('Si 723 731 743 748 840 868971

134 135 154 160 t65 169 183 191 200203 241 268 327 342 355 357 427 431 Movimentmaritim21111 Si 1ialuniii•11313131311111131111111111551311111111111112111111113

ti

111

t21

E

o

E

nittilillIHEREK1ENEKT2;1721::::13U

464 471 501 503 528 540 556 574 599613 651 658 708 795 838 905 9 1 9 954970 981

SEGON PREMI DE

U

ti

Liti

111.

723 730 761 779 819 941 5 .51 864 911968 98/

VINT-I-NOU MIL

024 054 059 099 131 148 /56 1 95 229251 301 316 324 347 366 367 412 429

496 499 543 544 545 548 560 572 58t80r 614 626 628 652 659 708 719 727

73 2 745 766 769 804 863 945 948 963967 969 979 985 986

VAIXELLS ENTRATS

Vapor espanyol '"Ciudad deBarcelona", amb càrrega gene-ral j 140 passatgers, de Pal-ma.

Vapor espanyol '"Ciudad 'deValencia", amb cärrega gene,ral 1 279 passatgers, de Valän-cia.

Vapor francés "Saint Ruen",amb chrrega general, de Rouen,

Vapor suec "lea", amb fuita,de Sunsvall.

Vapor noruec S. Josephamb carbó, de Cardiff.

Vapor noruec "Kanpanger",amb carbó, de Cardiff.

Vapor normen "Erica", ambamoniac, de Middlestrongh.

Vapor francés " Ipanemaamb càrrega general. de Mar-sella.

Vapor espanyol "Río Mifto",amb càrrega general, de ElFerrol.

Vapor grec "Nieolo G. Culu-rundis", amb cereals, de SanNicoläs.

Vapor italiä "Nereida". ambArrega general. de Gènova.

Vapor esnanyol "Ciudad deMahón", amb r. trrega general

70 passatgers. de Mar).Vapor espanyol "Cabo Tres

Forcas", amb carbó, de San-tander.

Vapor esanryol " Saz:evitoamb rärrega general i 45 pss-saler. de Cartagena.

Vapor anol?: s "Ciscar". amhcàrrega general. de Hanthurr.

Vapor alemanv " 3altirmami) fusta. de T.6deharn.

Vapor holand 6 s " Calipso ".arnh rärrega general. d'Ams-terdam.

Vapor espanyol "Amboto Mari-arnh eärrega rnPrni. de Vi -

llagarrta.Vapor danés " París ", amb

fueta. de Susvall.Vapor espanvol "G. Junque-

ras", amb carbó. de Gijón.

3000000 Ptes.Ct./Y\XX.../

E XTRACTE/ • LOCIONJ 7 COLONIEI POLVOgial bitllet número 20601, del sorteig d'ahir, junt amb diver-sos bitllets del maleta centenar, han estat venuts a l'antiga

ermearrnmmota-mnecre.-Administració de Loteries número 24

ESTANC DEL LICEUCarrer de Sant Pan, número 1

També ha venut diversos billlets del centenar delQUART PRE191

Gran assortiment en bitrets per al vinent sorteig de Reta

TRENTA

012 028 087 1 16 2 1 3 262 265 325

363 368 402 464 481 529 55 2 573663 668 725 748 752 794 799 817869 872 891 927 930 943 954 952993

330656 "Quan jo seré fadrina", plena dt

dolcesa, i "Lee data comares", ve-ritable eirena de gran mariment, atres vetes.

Entre nitres cançons figuraran en-cara al programa del propi JumesDalcreze, la, noble i vibrant "Menradels braus jolitrs minyoos", la"Ronda del petit presoner", a haveas i també la 'Ronda del doctor",ami mateix a dues ven.

Gairebé totes les cancon que s'es-trenaran de Jaques Dalcroze figurenals darrers volums recentment asta-rcguts d'aquest mestre eminent.

COM CADA ANYVapor espanyol "Ciudad deBarcelona", arnb càrrega gene-ral, cap a Palma.

Vapor espanyol "Ciudad de.Mahón", amb càrrega general,cap a Eivissa.

Vapor espanyol "Santiago L6-.pez", amb càrrega general, capa 'Avilés.

Vapor holandés " Calipsoamb càrrega general, cap aGénova.

867992

La tradicional f estad'infants de l'Institut

Cataa de Rítmicai Plàstica

Engata:1y 6m-1121cl:eco ele vint-i-unzmys que 1" Institut Catald de Rít-mica i Mastica", fundat i dirigit pelmestre Joan Llongueres, ve cele-bran/ per la diada de Reis, al Pa-lau de la Música Catalana, la Seva

ja tradicional testa de "Cançons.Ronde.; i Jocs d'infants".

El mestre Llongueres aprofitaaquesta diaria per a donar a conèi-xer noves cançons amb gestos inous jaca d'infants, que no solamentfan la delicia de xics i'grans, sinoque també són adoptades de seguidaco la major part d'escoles i entrena formar part del repertori d'inicia-ció musical que conve anar formantper als nostres petit.

En la Secta d'enguany sena do-nados en priny•res audicions .siscançons del professor doctor E. Jac -hiles Dalcroze, l'eminent músic ipedagog aula que ha creat aquestg'cacre de les cançons amb gestos.jugados i viseudes pela infants. Tresd'aquestes sera/1 m'enfades pelsdeixebles mès petits del mestre Llon-;5;eres. S6,1 les canoas: "Jo daneo","La main?: ho sap tot", "Cric, craccroe", que encisen per la seva

pe( sea esperit i per la scvafina nnisicalitat.

Les altres tres Inés complexes, queexcemarait els deixebles mes avan-çäts, s6//: "Les linies, les files i elscerdee"; d'una iranpant modernitat

TRENTA-I/N MIL

000 020 043 051 088 137 174 193

303 304 3 1 4 316 354 369 373 374450 452 462 488 508 515 574 595619 662 695 769 723 779 817 828907 944 997 998

229381607870

SETZE MIL

001 002 085 094 120 127 130 142 152176 186 217 269 285 3290 32) 332 438543 544 647 662 699 742 765 797 8u823 830 869 937 967 968 972 985

TRENTA-DOS MILMIL018 028 104 106 125 129 160 172274 283 302 377 4 21 458 478 5T5547 562 615 640 650 666 8o2 832943 953

180536923

075 078 079 095 leo 175 185 188196 2 1 5 239 282 308 360 404 437444 434 473 493 509 318 658 570702 794 7 1 5 747 768 795 805 819891 904 957 988 996

193443602863 PLOREU, PLORIU, 1111141-

TES, QUE EL BURRO ZATAMALALT.

SANT JORDI.LA CAPUTXIETA VERMELLA.LA VENTAFOOILEls millors cantes Hit/Meato.1'60 a can BONAVIA 1 a tobo

les 'librarles.

TRENTA-TRES MILDISSET MIL017 077 115 732 144 253 269 338 405470 489 510 528 6ir 622 624 690 696810 818 841 929 951 995

DOS MIL 007 029 047 050 083 104 125 164 171180 225 231 296 299 301 393 4 1 0 476546 553 571 576 624 638 650 672 819832 843 894 896 923

Ott 032 030 664 069 116 157 200 215233 278 319 333 333 367 371 388 405439 470 526 553 579 631 634 693 7557767 787 807 837 846 850 914 DIVUIT MIL

000 011 038 046 057 078 035 162 213219 234 233 242 258 292 298 302 376464 486 542 574 61 5 621 647 651 686723 726 729 762 790 801 803 846 894924 955 964 965 987 988 994

El vostre °atender l da elELOO BONAVIA.RES MIL

606 024 048 251 274 304 328 370 409505 522 546 553 599 612 631 633 665675 695 729 791 823 920 96 2 992

Agrupament Escolarde Palestra

Ha qucdat constituida la noraJunta directiva de l'Agrupament es-colar de la segiient manera:

President, Manuel Valls; vice-presidetr, Tomas Bartroly; secreta-

ri, Acto-ti de Moragues: vice-seere-

tari, Oriol M. Aman; tresorer, Jo-seiina Rocarols; vocals, Merca Ca-sale, C. Pcrellada, Lluís CaneesPan Maloquee, Jaume Reynard iMaria Notton.

Un dels primers acords de la noca

Junta, fou el d'organitzar un cur-set de eatali, el comencament delqual sera anunciat oportunament.

anrut ietv elArpmn sclrd asgin aea

rsdn,Mne al;vc-rsdt,TmsBrrl;scea

r,At-id oaus ieseetr,OilM mn rsrr osin oaos oas ec asl,C celd,LusCne

a aoue am enr ai otnndl rmr crsd anc

ut,fue 'raizru u-e eetl,e oecmn eulsr nnitootnmn.

SESTALOOMERQ, 29 - Tocant al Eorn

Exposició: Camero, 2

TRENTA-QUATRE MIL

012 044 060 105 119 151 158 216 24761 9 648 66 5 687 730 759 803 806 844847 867 889 903 9 12 944 953

QUATRE MIL

035 1 43 158 174 207 221 249 254 258264 356 427 43 1 435 471 505 548 576632 674 708 721 735 749 762 866 927

DINOU MIL

025 027 086 125 128 178 207 227 282318 327 354 375 434 457 496 547 569537 610 635 704 7 1 0 718 761 767 774834 856 865 887 843 874

.-n1104.

Una detencióHa estat detingut im n ;odie:ida ano-

menat oJsep Prats Corbella, el goaldies enrera va agredir l'esposa de Sil-vestre Palau, a la roasia de Can Ca-nals, del Serme de Sant Martí, i quea roés s'endugué un revMver.

Treballava en l'esmentada casa depagès on va cometre l'agressió.

TRENTA-CINC MIL

047 073 084 mo 124 131 159 173 219274 308 3 1 9 3 1 2 3-13 394 481 522 528613 697 713 756 765 801 835 840 859867 868 889 892 960 963

967

CINC MI:VINT MIL

008 041 044 073 076 164 /66 187 200202 212 245 303 307 321 340 370 401434 44 1 444 450 463 482 584 596 616644 722 740 744 747 789 793 954 982

024 051 068 099 175 194 263 266 2883 18 33 2 3 63 383 388 398 437 452 485493 502 543 556 565 622 625 629 664690 743 804 85 1 9 1 3 923 929 962 996989

TRENTA-SIS MIL

009 015 016'018 027 031 059 069 098102 119 155 184 193 207 271 340 4464 65 468 5 04 533 537 544 610 647 649657 66o 708 745 763 770 792 811 862910 917

SIS MIL

01 3 014 020 062 1 59 168 103 212 273280 3 18 353 360 382 386 415 443 444476 6 1 9 654 666 731 735 838 863 909950 956

VINT-I-UN MIL L'enaenyamentVAIXELLS DESFATXATS

Vapor francs " Tpanema ".oral) cärrega general, cap aAleen

Va p or italiä "Nereida". ambchrre ga general, ron a Lishon.

Vapor espanvol "Ciudad de\Menda". amb ctirrega gene-ral. cap a Valkiein.

6:»ehec;.+e3+.444444444.44+4.04+61 14004 012 076 756 207 228 269 453532 559 564 575 590 612 633 717769 779 7 89 81 5 875 9 1 8 958 967

5/4728997

ASSOCIAM DEL MAGISTERIPARTICULAR DE CATALUNYA

I BALEARSHa torna( de Madrid el pre-

sident de l'Assuciarid, senyorSalvatea, que va assistir en re-presentar iu do l'exprossadacollectivitat 1 en qualitat 1 le .52-( . 1-Mari general de la Federariód'Associacions del MagisteriParticular d'Espanya, a les as-semblees convocadas por aquestorganisme, celebrados duenntels dies 28, S9 i 30 del mes pas-sat, possessionanl-se aliir de lapresidencia de l'Associació, quedurant la so ya absenda l'exor-e( el vice-president, senyor Torner.

El president, senyor M' yate-Ila, convida el ple del ConsellCentral per a ovni a 11 nit, al'obleete de donar remota dela tasca realilzarla, feni rons-tar prèviament que la dita tas-ca ha fingid tina -filtrada de 28horas 1 es mnsträ molt sallsteld'aquesta. alai 00111 cOnip0-

nyerisme 1 einusiasme que haoriginat a la elesse la creacióde la ausdila Federació, de lagual coalla dIverses viclbries.

TRLNTA-SET MILoca 006 022 045 065 1 75 1 95 2 38 283295 297 298 31 6 3» 353 363 404 450502 512 342 389 630 661 691 697 708763 792 799 814 859 260 9t8 920 042

EL MILLOR PRESENTPER A CAP-D'ANY I REISSET MIL VINT-I-DOS MIL

cm 033 o66 069 097 zu 162 185 201211 323 442 378 43 1 460 472 499 507

919 929 930 981 149 138 16! 200 203239 29 1 335 412 4 1 3 445 455 496 547 e,86

Un kt de llibres ben triats

Ca Bernat MetgeFundació

millors autora de l'antiguitatpublica elsAl comprar una máquina fotográfica o de escribir,un piano o halas de afeitar, poro juzgar o simplevisto de su calidad, se guicird siempre por lo marca.

Con doble motivo deberá hacerlo cuando adquierousted un articulo de primera necesidad, como loes la lámpara en nuestros dios, caracterizadospor el dominio del alumbrado eléctrico. La marcaOsrom es incondicional garantía de calidad. En lofuturo también usted debe comprar lámparas Osram.

De vento en los cosas de electricidad.

II adquisicions de lots a comptat per

ubseripcions, informeu-vos a les Oficinasadministratives

Per

a

Via Laietana, 30 - 7 -- Barcelona — Tel. 18604

LA YUBLICI'l

L'agitació extremistaHa.n estat detinguts uns individua que intentaven apoderar-se d'unes

metralladores, i destruir, després, l'Aeròdrom• De la troballa d'un dipòsit de bombea

Llibres per als infanta

JOCS D'INFANTS, DE F. MASPONSLABROS

"'• •

ACFNT -1rFRANCISCOsQUINTANA.. ..saRcE.Lor,‘,

11•111•111111111111111113111131111111111MIIIIIIIMIIIIIIIIIIIIIIIIIIIM

REIS

CAM1SES i PIJAMES55 CARME 55 Fabricació pròpia,

preus de l'engròs

irnalmissimalasmismileisszsfiammesinr,

EXPOSICIONS D'ART

SOLS NOSALTRES

A

EL MES GRAN

SSORTIMENT

PER A HOMESI NENS

I 8OLDAT8 DE FLOR! EN CAPIES I PECE8 8OLTE8

JOAN SERRA — Canuda, 33Descompte del 5 % als subscriptors de LA PUBLICITAT 1

Probablement que també formant

part del pla d'agitaci6 extremistaque venia preparant-se aquests dies

i que consistia en l'anunciada vagaferroviària dels obrers afiliats a la

C N. T. moviment sediciós en al-

gunes casernes i resolta als carrera

de la ciutat, mobilitzant els "sintrabajo" que aques dies mostren unaactivitat oral extraordinària, en lan'atinada de diumenge es descobril'intent d'apoderar-se de les metra-lladores que ti la recluida guarnició

de l'Aeròdrom de Prat del Llobre-

gat, la qual, com is sabed, est* for-

mada per tropes de l'Aviació Mili-

tar.

ANTECEDENTS

D'un quant de temps ençà, l'au-

toritat militar tenia noticia que pelselements extremistes es realitzavauna campanya prop dels soldats dediferents unitats militars dad peraconsellar-los d'adoptar determina-des actituds en produir-se un movi-snent revolucionari.

Aquestes noticies motivaren que

el general Batet cridis l'atenció delscapa de Cos perquè s'establis unaprudent vigilincia per a evitar queaquests plans es portessin a cap, isi era possible procedir a la deten-

ció deis propagandistes.A l'Aeridrom del Prat fa uns

quanta dies que born tingué noticia

que alguna elements de Prat delLlobregat cercaven una aproximacióamb les forres d'aquella base, pertal d'aconseguir fer prosèlits.

PER A INUTILITZARL'AERODROM

El cap de les esquadretes d'aque-

lla tase, comandant senyor Sandino,en tenir la certesa que la noticia noera tan sola na tumor, escolli quatreindividus de la sera confiança i elsenzarregä que procuressin estabf;rreiaci eamb els elements direct'usdel comunisme local per tal de teni:

coneixement de llurs plans i fer queavortessin quan es creguis conve-

nient.Els quatre soldats als quals seis

confià la missi6 comencaren a fre-qüentar el cali Savoya del Prat, onvan els elements comunistes, i n'hi}legué prou amb que exterioritzessin simpaties pel comunisme perquèseis apropessin alguns de la ponla-ció, encoratjant-los en aquests ideals.

A les primeres converses entreels soldats i els comunistes de lapoblació seguiren ràpidament entre-vistes secretes, en les quals comen-çaren a donar a conèixer els seusplans, encaminats a realitzar una ac-

. cie destructiva contra l'Aeròdrom.Els elements comunistes no tri-

garen a insinuar els soldats la con-veniencia que els facilitessin una vi-ts:ra a l'Aerbdrorn, per poder fer-secàrrec de la situació dels seus ser-veis i assegurar mis l'èxit de la jor-nada destructiva que prepararen.

EL COP HAVIA DE DONAR-SE

AVIJIAutoritzats pel comandant senyor

Sandino, els quatre soldats accedi-reta a ensenyar als comunistes labase aèria, la qual visita es feu lasetmana passada, i es tingué la tole-rància a l'extrem que no seis posaobstacle pesque fessin algun croquisde la situació i organització de ser-

veis de l'Aeròdrom.Arribades les toses a situació tan

avançada, els elements extremistesanunciaren als soldats que la nit de

lt al 2 es portaria a la pràctica elpla concebut d'apoderar-se de labase aèria i destruir els aparcxs ques'hi guardaven.

QUATRE DETINGUTS

Davant aquesta noticia, el coman-dant senyor Sandino disposà les cosesyergue els quatre soldats, acompanyatsde dos capitans de la base nada, esdirigissin, a la nit passada, assenyala-

,da per donar el cop, al Café Savoya,del Prat del Llobregat, on havienquedat citats els conspiradors.

Arribats a l'establiment on eren elscomplicats, foren assenyalats pes sol-dats a llurs caps i als agents de po-licia que cooperaven en el servei.Aquests entraren al local, pistolä en

i procediren a la detenció de gua-Ire subjectes indicats pels soldats tenals raps de l'acció revolucionària quees proposaven realitzar.

Els quatre detinguts, en un automó-bil afecte a la base aria, foren por-

tats al lloc de la guàrdia civil de lalocalitat, on quedaren detinguts finaahir al metí, que foren conduits a laPrefectura SuperSor de Policia, onquedaren en qualitat d'incomunicats.

Els detinguts són Josep AragonésFlorence, Josep Salon Montferrer,Francesc Sales Essuit i Ramon Jimé-nez Sänchez.

Sembla que, de Mis a mis, homcerca altres dos pressumptes compli-atats en aquest afer, entre els qualsSi ha "El la60", que formà part'deis deportats a Villa Cisneros.

UN Eacoacor,r, AL PRAT

Posterforment, per la policia, alaefectuat ins escorcoll al domicili delßindicat Unie del Prat del Llobregat,

36464-0.1 Ins glageä 4 Me gorra

cions que queden esmentades, semblaque han desaparegut del Prat del Llo-brtgat alguns individus caracteritzatsper llurs idees comunistes i sindica-listes, entre ella un petit industrial.

EL QUE DIU

EL GOVERNADOR

En rebre ahir al migdia els perio-distes, el senyor Moles parlä de lesdetencions efectuades durant la passa-da nit al Prat del Llobregat.

—Aquests individus — digné, —tres dels quals són de la mateixa po-blació del Prat, on són coneguts coma significats extremistes, es dedicarena guanyar-se la confiança dels soldatsde guarició al camp d'aviació militardel Prat. Els soldats donaren a en-tendre que estaven disposats a entraten combinació amb ells. Llavors elsindividus en qüestió els demanarenque els deixessin entrar al camp pertal de saber com estava alba disposat,

també que els ensenyessin on hi ha-via les metralladores, puix que el queella volien era apoderar-se d'aquestesarmes, i cremar, després, totes lesconstruccions que allä hi ha.

Quan arribà el mortivit oportú —seguí dient el senyor Moles, — elssoldats posaren a coneixement de Ilurscaps el que passava, i de comú acordamb aquests i amb unes parelles de laguärdia ctvii avisades a refecte, ana-ren al Safè Savoy, d'aquella població.

Afegi el senyor Moles que una ve-gada acabat l'atestat que forma laGuärdia civil, sen faria càrrec, pas-sant-lo desprès al general cap de laQuarta Divisió, ja me el sumari quehaurà de formar-se correspon a la ju-risdicció militar.

ORDRE LAUDATORIA

El general Batet digné que estadamolt satisfet de la conducta dels sol-data del cos d'aviació. En l'ordre dcldia publicà una ordre laudatòria alcaps, oficials i soldats.

De la troballa d'armes

i explosius

HA ESTAT ALLIBERADAAMALIA HERAS

Després de declarar davant el Jut-jat número 6, que instrueix el suma-ri pel descobriment d'una fabricad'explosius al carrer de Mallorca, haestat posada en llibertat Amàlia He-ras, que és la dona que riria a lamateixa casa de Josep Costa Ferrer,un dels complicats.

MES ARMES I MUNICIONSINCAUTADES : DETENCIONS

Per la policia foren detinguts tresindividas, anomenats Angel Nicoläs,Francesc Pellicer i Pere Gincr, d'i-dees extremistes.

La detenció fou motivada perquèdies passats es va rebre la confiden-cia que en una casa del carrer deQuevedo, domicili de l'Àngel Nico-lás, ski celebraren reunions sospi-toses. La policia hi practicà un es-corcoll i s'incauta d'armes curtes imunicions, ultra uns carregadors defusell mauser i el croquis de la plan-ta d'una caserna.

Mentre la policia practiva aqueasescorcoll es presentaren FrancescPellicer i Pere Giner. Al FrancescPellicer ii ocupà la policia uns car-regadora de pistola.

ACTUACIONS DEL JUTGE

I DE LA POLICIA

El jutjat especial nornenat per ala instrucció deis sumaria amb /na-tiu de la troballa d'explosius, estiguéahir a la tarda rebent declaració adiversos testimonia, tots ells vejasla casa del correr de Mallorca onocorregué aquesta explosió i co hihavia instaHada la fabrica d'artefac-tes explosius. Les declaracions delsque comparegueren no pagué feravançar gens la labor del jutjat; so-lament mereix tenir-se en comp.eel que declara un dels testimonia queacudí a aquell lloc poc despréscórrer l'explosió. Segons aquest tes-timoni, els que desaparegueren enl'auto en presencia de la guardia ci-vil que hi acudí carregaren al cotxediverses caixes, sena dubte amb elmés essencial que crcien que podiensalvar.

Com es recordará, aquestes caixesno foren trobades, prova que les des-carregaren en algun altre lloc ons'aturaren.

De confirmar-se aquest extrem,sens dubte comptaven els que fugi-ren amb algun altre lloc molt prò-xim a aquest, i sens dubte per a nocausar sorpresa, decidiren no deixaren aquell altre 'loe l'auto, a fi depoder escapar per la Riera d'Horta,on foren sorpresos.

Aquest extrem té la confirmacióque l'auto, d'ençà que marxä de lacasa fins a la riera d'Horta, on l'a-bandonaren, tarda molt mis tempsdel que U necessita àdhuc anant-hia peu.

Després el jutge rebi nova decla-ració a Amälia Heras, la qual fon

PRECAUCIONS AL PORT

Ahir al mati acudiren al port mul-tes bolees d'assalt i de seguretat apeu i a cavall, per tal d'evitar que esregistressin incidents.

Aquestes precaucions havien estatpreses penqui els elements de laC. N. T. del port basiert anunciatque impedirien que la contractació d'o-brers s'efectués mitjançant el reto-teixement del carnet del Jurat Mixtccrresponent.

PER A EVITAR ACTES DESABOTATGE ALS SERVEIS

FERROVIARIS

Tots els trena arribaren aliir a Bar-

celona amb un petit retard, motivat perles precaucions dels scus conductora,a fi d'evitar que es pugui realitzaralgun acte de sabotatge 1 les v:es irr-nades que, per altra part, són custodia-rles per la Guardia civil.

EXPLOSIO D'UN ARTEFACTEA LA BARCELONETA

En la nit del diumenge vafcr ex-plosió un artefacte que havia estascoHocat a la finestra de la fleca dela Cooperativa La Fratenitat, situa-da a la placa de Sant Carles, núm. 7,de la barriada de la Batceloncta.

Va destruir bon prt de la reixa de

l'esmentada finestra, trenza els vi-¿res 1 ocasionä altres desperic,tes ala paret.

Sortosament, no slagueren de plä-nyer desgracies personals.

DETENCIÓ D'UN INDIVIDU

PERILLOS

D'uns quants dies ençO. la polleavenia seguint un subjecie anomenatManuel Sester Barrera, cansideratrilles, el qual va ésser detingut enpassar pel correr de Mendizabal, perun agent de la brigada d'Investigació

En escorcollar-lo ii fosen trobadesdues pistoles.

El Sester ha estat posas a la dispo-sació del jutge.

Un mort i tres ferits enun accident d'automö-

bil a Tordera

El proppassat dissabte, cap al tard,va ocórrer un sensible accident auto-mobilistic a Tordera.

Sembla que l'autonnibil de la ma-trícula de França n. 7326 J T, queconduia Joan Malvy, de 31 anys, ien el qual anaven com a passatgersel sen cosi Andreu Malvy, de 17anys; joan Calvié, de 28, i M. La-fa!, de 60, degut a una falsa maniobraper no atropellar un gos, guau pas-sanen pel pont damunt del Torderade la carretera de França, patinà elcotxe i pujaren sobre la voravia, iVS caure al riu i destruí uns 5o me-

tres de barana. El cotxe quedi des-trocat.

Uns carabiners, auxili-ts per di-versos veis» de Tordera, poguerentreure els lenta del cotxe, que estrobava gairebé cohort d'aigua, i queforen atesos pels metges senyorsArana i Carreres, de Tordera, i Ba-tallé, de Blanes.

En Joan lfalvy morf a poe d'is-ser-li practicada la primera cura.

El senyor Lafay está, molt greu isofreixen importa. els se.

nyors Joan Chalvii i Andreu Malvy.Els senyors Malvy sen d'Avinyac

i el senyor Lafal procedeix cl . ParísEl cadáver del senyor J Malvy

fou traslladat al dipósit del cemen-tiri de Tordera i els ferits a unaclínica de Girona.

A LLEIDA

fdantfestaeld deis sense felnaSortelg

Ahir al cuatí es formaren grups d'o-brers sense feina, que recorregueren enmanifestació eis carrers de la ciutat.

Les autoritats disposaren l'adopciód'algunes mesures de precaució.

Els manifestants foren rebuts perl'alcalde, el qual els digné que catanadisposat a donar treball diari a tia-quanta obrero parats. La proposicióbou refusada i els sense feina demana-ren ésser tots ocupats.

Mes tard els sense feina es presentaren davant tres establiments, els pro-pietaris deis quals els feren lliuramentd'alguna gèneres comestibles.

Foren adoptades algunes mesures deprecaució.

— L'Associació de la Creu Rojaprocedí diumenge, als salons ¿'especta

-cles, a la venda de tiquets per al sor-teig d'unes nines. L'import de la ven-da es dedicará a fins benèfics.

Vidareligiosa

Santa d'avui.— Sant Daniel,rnártir; Sant Florenci, bisbe imártir, i Santa Genoveva, vengo,

Sants de demà.—Sant Tifus,deixeble de l'apòstol Sant Pau ibiaba de Creta; Sant Ribogert,bisbe, i Santa Dafrosa, mártir.

Quaranta Hores.—Avui: A laCatedral Basílica.

llores d'exposició.—Avui: Deles vuit del matf a les sis de latarda.

Demà: A la mateixa esglésiai a les mateixes hores.

Comunió reparadora.—Avui:Església de les Religioses deMont-Sió.

Demä: Església parroquialdeis Sants Just i Pastor.

Cort de Maria.—Avui: Visitaa la Mare de Déu de la Provi-clinicia, al Pi, o de la Visitad&a les Saleses.

Demà: Vsita a la Mere deDéu dels Dolors, sl Bon-Succéso a Santa Maria de Mar.

Adoració Nocturna. — Avui:Torn de la Immaculada.

Dijous: Torn de Sant Josep.Vetlles en sufragi de les

ànimes del l'urgid ori. —Torn del Sagrat Cor de Jesús.

Demit: Torn de l'ImmaculatCor de Baria.

LES CLASSES DEC SEMINARI

En virlut del que disposa elReglament del Seminari Conci-liar d'aquesta diòcesi, i de co n

-formitat amb l'indicat als alum-nos, avui, dia 3, es reprendran

les classes a l'esmentat Centredocent, donant-se taxi per Link-des les vacances de Nadal.

A TARRAGONAAprovacl 6del PfdesuPdSt Mu-

nicipal AcoldintDiumenge, a les dues de la matina-

da, acaba la sessió extraordinaria del'Ajuntament per a l'aprovació delsPressupostos per a l'any actual.

Aquests pugen a 1.676.230 pessetes.— Entre les estacions del Vendrell

i Sant Vicenü va caure per un pontde la línia ferria Antoni RecasensLlambrich, de 49 anys, i es produí fe-rides greus.

L'afer per la venda decàrrecs municipals

PETICIO DE L'ADVOCAT DEAJUNTAMENT

L'advocat senyor Barella, que re-presenta l'Aj itament en el sumar;que s'instrueix amb motiu de la ven-da d'empleus, ha presentat un escrital Jutjat en el qual demana que que-di sense efecte l'acord del jutge dedemanar les actes i certificacions so-bre els nomename.ts fets, per caten-dre que no han de figurar en aquestprocés.

Cambra Oficialde Comerç i Navegació

de Barcelona—

ELS CREDITS BLOQUEJATSA XILE

Convocats pels senyors presidentsde les Cambres de Comerç i Nave-gació / de la Indústria, sisan reunit,al local de la primera de les esmen-tades corporacions, les cases Mteres-sades en el desbloqueig de crèditscomercials retinguts a Xile.

La comissió que intervé en les ne-gociacions entre el Centre Oficial deContracció de Moneda i la "Cos-sach" ha donat compte, davant unaconcurrència nombrosíssima, de laseva intervenció en les negociacionsi deis termes de racord a que s'haarribat.

L'esmentat tacord, que ha estatllegit, permet el cobrament dels era-dits comercials procedents d'expor-tacions espanyoles que es trobavenbloquejats a Xile, els quals pujaren

El BLOC BONAVIA, que pu-blica aquest any un DiccionariCatalà -Castellä, es el que hacreat mes "micos" d'Imitació.

al voltant de sis milions de pessetes.L'acord deixa. a mes, un possible

marge per tal que, una regada co-berta eta crèdits pendents, puguin se-guir-se, en part, les operacions d'ex-portac•i6.

També l'oren llegides les instruc-cions dictades per a l'exercici de res-mentat acord, instruccions de qua esiliurarà còpia a tots els interessats.

Els reunits expressaren llar satis-facciú per les gestiona practicades ipel resultar obtingut, fent • constar ex-pressament un vot de gräcies als queformaren part de la comissió nomena-da, i així mateix als senyors ministred'Hisenda i directora del Centre Ofi-cial de Contractació de Moneda se-t/3'0ra Epifani Ridruejo i Alfred Ara,per l'interès i encert de llur interven-ció, que ha fet punible la satisfactòriaresclució assolida.

Quantes de vegades tal o tal fa-milia n sap con/ distraure, com en-tretenir els infants! Quantes de ve-

gades un infant us demana de ju-gar amb ell i no saben corn posar-vos-hil I es que el treball quotidià

i les ocupacions hab.tuals us hanassecat del tot aquel] do: de jocscasolans, d'entreteniments que ha-stíe/ practicat de petits. D'altra ban-da, la membri, un falla i, tot iesforçant-vos, no aconseguiu de re-prendre els jocs oblidats.

Si els folkloristes no haguessintingut cura de recollir tot aquell de-ves:all de costums que han superasles generacions, peral) que l'evolucióde la vida social ha anat consurnint.si no haguéssim tingut s s Masponsi Labres, arnant de les coses de laterra, que va recollir amorosamentels jocs que eren corrents a mitjansdel segle passat per distreure lamainada, - que llavors jugaven elsnois i noies en anar a estudi o enles hores d'esbargiment, seguramentque avui de tots aquests jocs ja nosen cantaria gall ni gallina.

SALA PARESPETRITXOL, 1-9-5

Exposicld permanent de Pintura andanI moderna

PAELCIOR DOMENGE PinuraJULIA CASTEDOMIGUEL ALCOVEROSALVADOR CLARAMUNT

Dissebtes, sis tarda, subhasta

Fina al 8 de gene, vInent

GALERIES LAIETANESCORT8 CATALANES, 813

J. BORRELLF. BOSCH Pintura

GALOFRE OLLERGALOFRE SURISRICART

Cotleccld de quadros

Fina al 6 da ganar vinent

LA PINACOTECAPASIVO De GRACIA. MI

E. GALWEY Pintura

Fina st 6 de gener rateas

SALA BARCINORAMBLA DE CATALUNYA, 29

Obres del malaguanyatMARTI GARCES

Exposlció-homenatcp

SYRADIPUTACIO, 262

JOISEP AMAT PinturaGARLES REYNALS DibuleosAngel Ferrant EsculturaRafael Solanio

JouMadi Lieured0Colee40110P Gran yer

Flne al 6 de gener vinent

SALA BADRINASDIAGONAL, 460

Moldea moderna

Liquidad(' d'objectes per a renal 1 ReteDel 24 estambre al 5 ganar

GALERIA EMPORIUMPL. CUCURULLA 5 110TER8, 4, PRAL.ExpOsio10 da pintura moderna i anulastxposloI6 de palestges 8ud-americane

da J. VIONETTACarlanca 5 antlgultate

Per això, la rc-dició dels "locad'infanta, d F. Olas') 1s i La-

rn..1 tan ence . tadanient hastla "CoNecció Popula: Barcino" ique ha illustrat amb tant de gustl'Apa, ha d'ésszr ti..guda en estimaper tots eis catalans, grans i petitspeque ens posa a l'abast un aplecde jocs que endolciran hore i hocesde ;Onda sera i que hanendolet les nostres.

De 1'" Ami, arri, tatanet...", del"Vall manetes", del "Birnb,les campanes de Salons", a "La ga-llina puritana", al "Vall-llori pica

Loe", al "Sol, solet", a la "Puput".a "El cavall fort", a "El rescat", al'"Estirar cebes", a "Szrra la vella"al "Jan petit" i al jugar a proverbiso a xarades, i a tants i • nts altres.tot això trobem en aquest volumetsie ce • pagines que escrivi F. Mas-pons i Labrós i que la "ColleccióPopular Barcino" ha publicat sotael titot de "Jocs d'infanta". Cal di-fondre'l en aquests dies de joia ca-solana, per a goig de tots i amor ales nostres coses.

3. R

SALA GASPARCONSELL O! CENT. 323 Telef. 12064

Marc, • 'arate MotIluren

R. a p iano Olbulx ceFina al 6 de gente vinent

"LES ARTS"Químicos I mares. Duran 1 Ras. 5

Tel. 18636

NOU AM3IENT", Plntcrsi Campaladeen, Iglesias, Llotet, 011a, Roca,Ramor. Soler, Ventosa, Indal Gisela.

Escultor: Angel Tarrach

Flns al d a 24

SALA BUSQUETSPASSE!G DE GRACIA. 56

Exposició extraordinaria de presentaI Joguines de Nadal I Reis

Visite, el pesaba I l'Arbra de Nadal

GALERIES VALENCIANOPLACA MACIA, 10

SALO PERMANENT

Obre, de Casanovas, Clara, Danyacn,Borrea-rticeau, mansa, Lagarta, Pida-

a terra, rell330t, Noquee, Pruna

Da ' rers dialde l'ExpaslcIO Francesc Labarta

GALERIA D'IQUINODecorad.) - Mobles Lámparas - Marc,

CORT5 CATALANES, 802 Tel. 22807

-

ExposiclO I renda de

Vale& le miniatura

1 presenta par a Any «su 1 Reis

Propera exposicid R. MARIN

Vida social

Els taxistes

La. Coniederació de la Industriadel Taxi celebrará assemblea gene-ral extraordinar ia aval, dirnarts, atres quarts de deu de la nit, al localdel Cinema Delicias, carrer de laTravessera, 200 (entre Passeig deSant Joan i Bailén).

La importancia dels assumptes atracia!: que han motivat la urgenciad'aqaesta convocatòria fa esperarque l'assemblea revestirá carácterextraordinari.

de soldat, roja i groga, amb una bor- posada en llibertat, per no resultarla. Fou detingut el conserge d'aquell cap càrrec contra ella

local, anomenat Josep Cabrera. Després el jutge es traslladi a laEn tenir-se noticies de les deten- presó, on cebé declaració als detin-

guts Josep Llagostera Feliu, Bona-ventura Manzano Sauna, Miguel SansLariba i Maciä Tejero Pérez, que,com es recordarä, estan a disposiciódel jutjat per haver-los estat troba-des bombes.

Els detinguts, que estaven incomu-nicats, negaren en absolut tenir par-ticipació en aquests fets i menys co-neixer els que hom cerca.

El jutge, després de rebrels dedo-ració, els aixecà la incomunicaciói dicta contra ells aute de processa-ment i presó sense fiança.

A la nit el jutjat estigué novamentpracticant diligenciese per a aclarirextrems relacionats amb les dula-racions prestades pels reina.

Conferenciaren amb el jutge elsagents que estan encarregats d'a-quest servei, els quals li donarencompte dels resultats dels treballsrealitzats, aixi com dels detinguts ales cases barates d'Horta per laguàrdia civil, els quals estan incomu-nicats a la Direcció de Policia.

Ahir a la matinada la policia prac-ticä diversos escorcolls, entre ellsun al carrer de Fraternitat, que nodonà cap resultat.

nannwnennannannnannnwn

▪ Posen al vostre bany una ampolla de •

Golostreskiloroses de Bar

La medleac16 sulfurosa a domicili •

eummaaaa1musill•1111111•11u

1

1

1

111WPMFT-91111,119,-,ti& PUBLICITATDiumenge, 1 de gemir da 1933

— La nova modalitatemissora del Banc de

Cridit Localmute ERCANIS1110fi1itIENT BURSATIL ECONOMIA64'38

64'90*6410ds':0*

MERCAT LLIURE

Les primeres sessions d'enguany enel sector d'operacions a termini hanpresentas un aspecte quelcom ¡alegues.;notant-se principalment aquesta aúllo-ra en una mis gran cohessió deis con-tractants, que fan esperar en una nor-malitat no vista de molts dies ençà.

part d'aquesta regularitat com-parada en el ritmo bursätil, concre-tant I resultat de les rennions d'ahir,la reacció alta notat tant en el volumd'operacions realitrades, que ha estatmés gran que en sessions anteriors,cona en les d5verses posicions, que-dant, a l'hora de tanca, la mejor partdels valors un tant millorats.

Tanca fixada pel Mercat Lliure de

Valora:

RANO HISPANO, AlIRRICA

62 DIVIDEND AQIIII--

El Cansen Superior Baneari,mantenínt el Gritar' establertl'any paneat referent a la coa-veniéncia de retorçar ela fonsde reserva de les entitata ban-caries, deetinant a aquest fiuna part important rtant de lea util-tata obtingudes en les opera-cions realinadas en l'exercicirespectiu, ha disposat que eldividend actiu que repartelxi laBanca inscrita amb caneo al'actual exercici no excedeixidel 60 per 100 del repartiten 1930.

El Consell d'Adrpinietrac16d'aquest Banc, aeatant aquelladIsposield de la euperioritat, lafinal modificado!) no II he Watpossible d'obtenir, a pesar d'haover-ho fonamentant-1se en la favorable perspeoUvede la liquidaeld de l'actual ezermeiel, ha acordat (a reserva delque pugtil resoldre en el seudla la junta general ordinirie,amb la conformitat CensenSuperior BanearI) repartir atesenyors acclonletes dividendactiu 10 peesetes per atad&que, amb 'el repartit en el rn611de juliol darrer, forma un totalque representa el 6 per 100 delcapital reemborsat.

El pagament d'aquest Ilivi-dent, que els senyors acclonistedipercebran lliure de tot Impoet,quedara obert des del dia 2 degener vinent, a les ofícines cen..trals d'aquest Banc, a lee delotes les seres 143 Sucursalef als Bancs de Sant Sebaatiä,Gijón 1 Herrero, d'Ortedo.

Madrid. 29 de desembre de1 932. -- El conseller 'secretarigeneral. Ramon Alvarsz Vold14.

—La curiositat despertada da-,

vant l'anunci d'una properaeinissid del Banc de Crèdit Lo,cal d'Espanya, presentant lanova modalitat d'amortitzar elsseus tttols amb primes o Iota,tia vingut a aclarir-se amb lapublicació que d'aquell s'hitIlancat al palie.

Els lots o primes, que s'ofe-reixen, sumen la quantitat de130.000 pessetes anulo, repar-tidos en 17 premie en un sor-teig a realitzar durant el mesde juny 1 21 durant el mes dedesembre, dels quals, respecta-vament, da de 50.000 i 20.000pessetes, el primer dels gualsha d'adjudicar-se a cada un delsdits perfodes.

Trobem encentada aquestainiciativa del Banc de CrèditLocal, tan en consonäncla ambla psicologia del poble eepanyol.1 es de preveure un rolundconsiderant a la vegada que elmarre de rendabilitat del 5'50per 100 que s'anuncia per a lesexpressaden emisslons, hauràde despertar e/ favor de l'es-talvi uns Mota que ferien cabedel seo risc amb ele més sane-jets ingressos dels Ajunta-ments, dels quals pot fäcilmentincautar-se en cas que aquestsés mostressin remisos en el Da-,gament de llurs obligacions,

Horn creu que el resultatque ha de tenir l'assaig d'a-questa mena de valors en lots,puix que basta apreciar l'ac-ceptació xardorosa que a l'es:tranger han merescut els Mol%de la Vila de Parta i CrèditFoncier, a Franca. i el CreditComunal. a 13elgica. Pel que esrefereix a Espanya, cal semen-tar cl fol que les oblicracionsVila de Madrid 3 per 100, nmhcaracterístiques semblante, escotitzen res mony que al vol-tant .dr1 la llar. a pesar de lluresetis rendiment.

ENTORN DE L'A.UTONOIlls6300•79S07950780079'25*77'507875•79'oe"88'75*88'75*88'5088'so118'so88'oo•841584'io84'158323*841584'00.81'15*

La teorla económica de la catalanotóbiaP P• P F• • G

Amorate. 3 FI tom A ...se .14 • 3)a se • cse P • Da a • E• • • F

Amortita. 3 96 3917 A sasa• • * C .—* • D• p • E• • • F

Amortita 3 % mg, A...se la a n —.

• • • C

que el 8o per cera de la contribucióindustrial que ea recapta a Catalu-nya no ens correspon.

Anean a satisfer el desig del re-dactor d'"A B C" i no preterieracomptar com a nostre el total decap de lea recaptacions que l'Estatobté • Catalunya. Repartim-nos,dones, per capitació el pressupostgeneral entre tots els espanyols,com a bona mica, i sense preferèn-cies de cap mena. Resultats? Quel'Estat recaptaria i despendria elsmilions que ha calculat i per tantfiguraria que de Catalunya n'obtin-dria 263 ensems que en serveia n'hidespendria 250. Ni mes ni taenys.igual proporció ambdós sentitsque quals •vol altra regid peninsular.

Recaptat aCatalunyaen 1930

No és aix6 senyor Pujo!? Els fetsperò, san molt distints.

Catalunya t4 l'Estatut que hanvolgut donar-li les Coste Comiti-tuents de la Repúblic— E1 ell figu-ren els serveis que es traspassen iels quals haurä de pagar Catalunyaamb els recursos que li concedeixel capitel IV. Aquests recursos tnaino podran superar els conceptes quedetallem a continuació junt amb laxifra que proclui:an en 1933, aeguintel que va despendre l'Estat a Ca-talunya l'any 1930 pels conceptesesmentats en el parägraf tinque d'a-quest article i el coeficient que enrelació al dit any assenyala el pro.jecte de pressupo.t d'ingressos dela República per a 1933

El senyor Pujol, ben conegut ales esferes politiquea i periodistiquesbarcelonines per la seva eatalano-fobia. ens dedicä uns comentarisla seva acostuma ' 5 rónita a l'"AB C", de Madrid (edició del 24 delpassat desembre), amb motiu delsquadros estadística que publiciremen aquesta pagina el 36 de novembre

Com que, per damunt de tot.olem seguir aportant el nostre grade sorra al desenvolupa: .ent econb-mic de la nostra terra i mii ara quepren possessió de la E2V9L autonomia,seguirem la serie d'article* "entornde l'autonomia" fent ialusi6 a lacrónica que ens dedicà el correspon-sal de l'esmentat diari anticatalä.

Es molt curiosa la relació que el

senyor Pujol establei entre la re-captació per tributa entre Catalunyai la resta d'Espanya. Voldrlem queaqu _t senyor llagues citat l'autor dela teoria económica d'on ha torea la

doctrina tan saborosa que exposä en

la seva crónica. Si acceptem la teo-ria del senyor Pujol ja no cal queel] amoinem respecte a contribu-cions directes i indirectes.

En els quadros estadística publi-case el 26 de novembre detallivemque ieguint el projecte de preasu-post de la República per a l'any 1933,l'Estat recaptaria per contribucionsterritorial, industrial, dreta reata,mines, timbre, utilitats, Runa, pa-tenta i tabacs, uns 2.177 milions dePessetes dolo quals correspondrien aCatslunya, ieguint .2 proporció de1930, mes l'augment en:re ela dosexercicis, 408 milions, en lloc d'a-portar-ne 263 milions que és el quecorrespondria en relució a la sevakablacia. Det_llävem tumbé que pera serveis de Justicia, Governació.Obres Paliques, Treball, Instruc-ció, Agricultura, Hisenda i rendapública, l'Estat hi destinarla 2.078milions de pessetes dels (vals s'apli-carien a Catalunya, seguint la pro-porcid de 1930, 1 17 milions. Es adir que a Catalunya n'hi aplkaria5,63 per cent, quan en relució a laseva població hauria d'aplicar-ni250 milions.

Amb aixé, el senyor Pujol no hiestä conforme. Segons ell cal que noconsiderem com a nostre cap tribut.Que el 80 per cent del, 'sesees pro-ductes es vénen fora de Catalunya

que per tant hem ‘' comprendre•

Valora Dia a Tanca Alca oanterior balsa

+0'65+040.- —+ 025+i'65

+

▪

1'00

Nords 43.85AtacantsColonial 46'caM. Rif sfooExplosivs 734'65Transversal 3o'coAigües /45'75

4320324046'0050'75

133'oo2875

/44'75Sucres 4200 42'00Montserrat 44 75 4275Ford 176'oo 17300Petrolis 5'30 5'20

821582'158200'a a a E

a • • E, 81'65•81.50•

El que recaptarial'Estat a Catalunyaen 1933, seguint elprojecte de pressu-post d'ingressos.

49.0/4.00039.650.000

90.00040.000

761.00010.411.80016781.60018.263.400

• F•(amb impagos)

Antortftz. s % 1927 A ... 9500e 94'75+

▪

citoI Total contnliacie terrier/al. 43.872. 000

II Total drets reals . . . . 41.088.000III so 96 Pesos 8 • 86.029IV to % &Prof. forestals • • s 39.315V Producte canon i expl. mines. 777.000

VI zo % contribució industrial. 9.677.000VII 30 % utilitet. 18 141.800

VIII 20 % timbre. (5 181.800

9480• a CP D

se P•• • F

Arnortitz. s %reza A ...• a• a

946594809485

BORSA AL COMPTAT

El sector d'obhgacions presenta bai-xa general de posicions degut al ven-cirnent de cupé, registrat en la mejorpart dels valora; malgrat d'aquesta di-

ferencia, pe yó, es nota quelcom de fer-mesa en tots els rotllos, comprovant-

klbuc algunes millores de contra-ció. El negoci portat a cap és nomende regular importància.

Els deutes de l'Estat, tense presen-tar mes activitat que en dies ante-riors, queden la major part deis valorecontractats a posicions fermes, mal-grat de la baixa que es nata en lesdiverses cotitzacions, que ser' moti-vedes pel cupó vençut ahir.

Els Ajuntaments, poc operats, i engeneral sostinguts, malgrat d'existirles rnateixes eircumstäneies que ara-hem de notar pels efectes de l'Estat.La mejor part de diferencies compro-vedes són a l'entorn d'un enser.

De les Diputationa només operen lesProvincials, que baixen a 7975(-0'75).

Les cèdules Banc Hipotecad i Cre-dit Local, ensopides en contractar,queden a posicions poc variades.

Les obligacions carrileres, regular-ment actives, queden la mejor partsostingudes, presentant, ädhuc, lleuge-ra tendencia de fermesa, considerantla balas proporcional del tallament decupés.

Les obligacións industrials. escassa-:Test actives, registren algunes millo-res. 'l'orlen mis de canvi les Catala-na de Gas, serie D. 84' 00 (-1-3'co);serie G, 96'o (.4.-i'oa), 1 Bons (r7o-I80), 93'00 (+1'25).

Les acciona. pon operades, quedenen general sostingudes; modifiquenmés les Transmediterrània siries A,B. C, (0100 (-1'00); Ford, 175'oo(+3'00). i Telefóniques preferents,99 25 (+0'75).

La lliura remunta a 41'05 (+0'40).El dólar no varia.

9525941593'75

(sestee impostos)Atnertitz. 3 9b 1928 A ...

a se " B

• P • CAmartitx. 4 % 1923 A ...Bons a Tresoreria A —Dente Ferroviari s

• •

Diversos

Port Barcelona reos. ..,

Sevilla ...Merme %Banc Hipotecar! 3 %

• • 6 %Cabra d'Emissiona ..• --• crèdit Loca! 6 %e " • 31/1

late/prov.• • • • 6 %

Cadules ArgentineaBons Exposició Internar.

697569'50697580'25*

128.862.944 135.011.80079.053.600

214.065.400

El senyor Pujo! san prou he quela monarquia, tan amiga d'"A B C",en traetar-se de Catalunya sola feialis de la primera pare, deixant d'ali-mentar-la amb igualtat a la restade l'Estat. Ara, en regim democrä-tic 1 set, el redactor del diari cen-tralista trobaria perfecta que se se-vis el mateix sistema de considerarCatalunya malt rica per a receptorimpostos, però molt pobra crin 8donar-li mitjans per a conservar imillorar la sera riquesa. Suposo quealzó bastarà al senyor Pujol per aconvencer-lo que els nombres delsnostres quadros estadístico no repre-sentaven cap ingenuitat ni cap hipo-cresia, ein6 una cosa ben concreta

molt digna de tenir en compte perpart de tots ele catalana, en el mo-mee de preparar /a Catalunya au-tancena.

8o % restant timbre. e

Tot 1 que l'Estat cedis a la Gene-ralitat el total del timbre amb elrimel e'arribaria al nulxim que permetl'Estatut, vegi's cotas aolament re-presentaria la comió de 154 ni/Borisde peroetes, o sigui, 36 milions depessete.s menys del que ens donariasi el desig del senyor Pujol haguésprevalgut en el si de les Corte Cona-tituerts de la República.

Quant a/ restant que diu el senyorPujol respecte a que el.. [Timemosdirectes i indirectas, per Ilur pròpianaturalese, tendeixen a gravar la ei-quena 1 no el nombre d'habitante,evident que Es lògic i just i nosaltreasei a Catalunya haurfem d'ame elsprimers de r .onalecer-ho si hom vul-guis reconèixer també que per lamateixa ra6 quan la riquesa proce-deis d'activitata productores, conaocorre anal) Catalunya, Es necessarlque l'alimentin per a evitar que vagiempobrint-se.

iriso*90'50

Ceo*302.53" &LA MILLORA CORTES CA-

TALINS els trobartu a gastBONAVIA, Tapinerla, 4. Telb-fon 17325.

49'so•83 50*8435*99.007625'76656700

..4.11199114

LNeutnátics

a uns preus queningú hi potBalmes, ni

MORESC. ORDI 1 CITADAMoreno An edaluslMoren FlanMoresc urgen mm.OMI ('reell comarca.Mvaaa Extremadura ...rinda rojaEsealota pala ......... le a be

68'oo85'50*

2'41*88'oo*

11 4T 1-3

St 6/1 a 54.39 a 92 1/2

Ajuntaments 1 Diputacions LLEGUMSPanes Illetponeeem 5. 88 8 70Fans Extra Lad,Pavee atanores ama . .1511 a 113 17 2Pares LlobreiratFaros estraneen a. 441 50Varona Ex1r. AMI 111 11Veces Andinista nona '44 a 44 1/1veces murena«.... 1/2 11

MI Pa li ... 41 a 41 1/Ene tbtrtZielli e.. 40 40 tia

T.IGRONSBerrea Repone elan& 40 a diSala 185 a 1 30Mexicana serme MUY 150 a 17090$11111111 64/14 100 lot

48/50 ....• 83 a 86is 88/44 ..... 78 a fe

114/014 ..•••n • ea18 /40 ... 04 4 as

• •0/48 ...... 80 a 65pelona 00 4 ea(Prats ea remita ah leo 0411101amo sic nevazo sarro Barcelona)

ALTRES GENERES

GARROFIlnegra %Mil aMera Cutall0 • UNegra Mataren non • 48*19.14 U

ElvIssa non a 11mal/orca aova a fi(Preus rail ele 45 *anos ame me

atonal larettlonalgolpe remolati• L. ft ß ltTurrd coco la 4Ferina de lanosa 38 4 57(Arene en De.a•nu SI. IN pi»

aml) sur domina% coro Ilarealaoal611101 primen ..... e a O 1/1Wats SIIRODS 8 1/1Pana d'U rgen 3 a enPalla curta ... 4 11 4 in

aetonnt carro naresional

ARRIBADES

per 14. 5. A. - Varonil: fi blat22 da rsrina, 4 de duda I t 413304.:Pel Nord. Varona: de Dial, 1 81ferina 1 4 (rana.

Pela E. C. Catalana • Vanas: 00blat.

Pel molt. - Veteen "litem» N. CeculandIr. amb unes 3.800 renal de roo.resc PIVa.

Badalona ...

Ajunt Barcelona 1903• • 1506 B.▪ • igo6 C.• • 5907D.• • 1912B.

7300"58'oo*38'oo58'oo•56'oo•%So&m'oo•35'50'50.5055'505750*7100

MERCAT DE LLOTJAJAUME ALZINA

Regular animada veril reune en lasessid d'ahir 1 les transaccions senseimportancia.

B lata. Continuen sense variarper ara 1 mimes s'accepta el que mess'escau a les circurnstäncies actua/s.

Fa rines. — Les arribades d'ar-reu de la Península influeixen per-que l'oferiment sigui forte actiu;aquest gran interés que hi ha a ven-dre pot repercutir en els presto actual-ment de cotització, i és de'sperar unarebaba de cotitzacions.

M o r es c . — Continua la posiciópor tranquillitzadora del dissabte iels compradora que tenien adquiritquelcom a rebre, es troben ara ambque hauran de satisfer unes diferen-cies rel eanvi ¿'arancel que ira hicomptaven, i es veuert perjudicats ambl'encariment del genere.

La ramaderia de moment procurasuplir aquest gra, el qual avvi es apreu bastant desproporcionat.

Res de nou en els alees generes.Abans de tancar ens plau de ¡ve-

nos remó que per primera regadas'hagin fet les notificación, d'aquest"Centro de Cereales" en la nostra)lengua. Ja era hora que es canviesde posicia i ene ben aviat tingul iml-tadors per part d'altres corporacionsque intervenen en aqtret mercat.

M. S. A. A 3 %• B 1/2 %• C 4 %• D %• E 4 1/2se F 3 %• G 6 %• H 5 tia %

6750392559'50*59'75e6700*70'7579'7571'50'8/.50«

• 35%% — 68'00*Francas 2 1/2 91, ......... 60'oo•

* 2 1/4 % 47'00.Directes 2 1/4 % 50'50*Badajoz 5 % ......... 69'oo

Sevillana Eléct „ 89'75*Gral. R0311 6 % . 73'oo*Rece L'evitas 6 % tono'

a • 130011 • • • • 95'00

—D'interès per als abo-nats a Telèfons• .• tgra E.

7910 D.19z2 F.1913 B.

Ampliaci6 B" 1921 B" 1925 Balmee 68'so• 1928 Port Frene...70'00•• 19226 % Exposi. 92'25" /928 5 % Exposi

Eixampla 1907 ••• ••• •••I927

Bons Reforma ...Ajunt. Valéncla

• Sevilla ExPosiel6.ja 'alada

D iP11 143,1ona vellosManeonannitat 19aoC. Credit ComunalDiputach5 Barcelona 6 9b

Recollint el criteri unänime de di-versos Jutjats que han resolt as-sumptes anàlegs, el de Primera Ins-tancia núm. 12 d'aquesta ciutat hadictat amb data 14 de l'actual elprimer fall en apellidó, confirma-tori de la Sentencia apellada de 31d'octubre darrer que reaolgué unjudici verbal iniciat per la Compa-nyia Telefónica Nacional d'Espanyacontra un abonat en reclamació deles guatea d'abonament al serveilefònic urbà corresponent a algunamema de l'estiu de 1931 que el de-rnandant es negava a pagar alleganthaver estat sense comunicad& Elfall reconeix que la interrupció foudeguda a sabotatge comes en leainstallacions de la Companyia sitna-des a la via pública; que el sabe-tatge és ca3 de forea major; i que,segona els preceptes legals, l'abonateste obligat a pagar a la Companyia.La condemna ha estat amb costessena; que contra ella hl cäpiga caprecurs.

Indústries dIversesForn Andaltitia 3 96 , „ , reas'oo,Asland 3 % Si no'

• 6% ttttt 93'00*

y %, 99'50e• hip. 6 % po'oo•

Colbnla Güell 6 % •fee 94'50"Coas. Pavim. 6 % 73.00"Cros 6 % • • 10125*Eldct. M. Ebre 6 % 80'00"Lind. Aragó 6 % „ s 68'oo*Carbuo Metal 6 se 92'5O"Mine, Rif O % ¡pe , 903*Colorante En. 6 % aoo'751Foment Obrea 4 1/1 % 5.5'73*

» a % •, 7o'oo*• • • ... 7200"

Sucrera Eapanyoli 6 % • 7.00230

56.5089'oo*

MERCAT LLIURE DE VALORSBorsí mati:Nord: 4320, 43're, 4325; Alacant:

32'60; Colonial: 46'oo; Exploslus:13350, 13323, 13425; Transversal:2875, 3035, 3000, 30'00; Petrolets:3'15.

Borsa tardallNord: 4325, 432, 4410, 4385; Ala-

cant: 3280 ; Explosius: 13475, 13525,13465; Transversal: 30i00, 30'15, 30;Rif : 5100; Aigues: 45 .50, 14575;Colonial: 46. 00; Sucres: 42'00; Ford:177, /78, 176; Montiertat: 4375,43,4275; Petrolets: 5'30

DIVISES ESTRANGERESLliures: 41'05; Frams suissos:

236 50; Dólar!: 1230; Mares: 293;Belgues: 17030; Francs francesos:4790; Lima: 6295.

EORSA OFICIALBorsa tarda:Nord: 43 85, 4390; Alacant: 3265,

3250; Transversal: 30'00; Montser-rat: 42'50, 4225; Chade: 364 darreraperitas; Chad; D: 69'6o darrera pa-ritat; Chad; E: 6720 darrera pari-tat; FiNpines: 28i; Explosius; 13450;Ford: 178.

OBLIGACIONSDeutes de l'Estat

lrenre primitiva... ... 34'oo•• prioritat 3 % 40'oo•

Andalús 1.• fix 3 % 18'75*• a.* variable...-. 8'75*• z• fix 3 %r4'00▪ a.• variable... ... 825*

16'00"• Bobadilla 4 lis 19'oo*

20.00.Croe fix 14'00*

• variable ... Foo•Gris fix seo&

" variable ... r00.Secundaria 4 % 3o'oo•Manresa - Berga . 29'50Sarrià a Barcelona 6 % 72'oo•F. C. Catalunya 5 % so'oo•

• Cotalans vello ...,• • nena

7250'74'.50•6o'so672566'oo•59'00*7000*63'oo•70.00•8123*

Ferrocarrils 1 TramviesNord .&A serie 3 5250"P 2.a 1 a 49'75

• la se P 5025se 4.. •• 5.. •

pamplonesPrioritat .—Lleida a ReusAstúriet 1.11

Hullera Espanyola 6 %

Maquinista T. 11. 6 ,Potasa* Siria 7 % • •National Piral 6 %Tenerla Moderna 7 96Unid Cotonera 6 % ,a Salinera 6 %a Vidriera 6 %

69'25

97'50*99'00*68'oo*51'oo's99'cso*79'00*

11MalMaamaammilammummu,"4900*49'25482555'w"3400*47'00*

a• 46.65*47'23*

Seg6via 3 % ......... 44'00.Almansa 4 % ,„ tio'oo

Adherits 5150Sant Joan 3 % 5250Alsisua 4 Va % Vote

6200'837581'75462574'00*

1

Neumäticsa uns preus que

ningú hi potBalmes, 111

57'00*

CEREALSNavilers E Companyies

DEVIÄ

E. Cona. Naval 6 %Tranaatlintica 6 % $a

6 16I

Especial 6 % 79'50•Transatl. Esp.• 3 16 • N'o&Naval L'evita 6 % dice*

ACCIONSBand d'Espante Sane de Catalanes • 9Canal Ebre t'etrolia Fetroleta Catalana Gas D

a a

Tänger a Fez 6 %

Cremallera 6 %Gran Metro 6 % 1922 ...Transversal 6 %C.• de Tramviea 5%• " 5 %

Tramvies B. E. G. 4• 5 %

oa'oo•1Koo•557331'50"63'0o*60'00*6o'50*Oreo*

a St. Andreu 4 % 73'006

• Barcelona 6 % 78'00

• Sevilla 6 %• Granada 6 %

BLAT

MIRO serosa Maese Navarra serme ManeCastella superior eastrIla corrent Manan Extremadura ernaerExtremadura torren*

t'enea' 1 enmares

464696'00

9'50*ra'oo*6875«

Borses estrangeres

Pm* LOIldnttornen UVANon Yore 8305Holanda ............... 8333Pring4 40340altea ••. ..• esta

5405AlemannAu1836 4100

lela1,11711411463

13473Has3410

6443900

Elecció de Junta Sindi-cal de la Borsa Oifcial

de Comerç (Presa en nessetes 011 100 qulloilene. ur- lamunt nr6 orina.)

resma este. s. e. ... tos a 110tlent/ei Malamine. ... 5 5 U a In1.1entlea andalusia tio a su(Pretil ea Deenlei el. 100 01)11n3

eamont carro Itarrelona)

Valencianei 3 Va 16 ...Alacant 1.• 3 %

• a.* 3 %• 3,13 % 69'33*

N'o*79'50'

En Junta general ordinäria celebra-da el diumenge darrer pel Collegi d'A-gents de Canvi i Borsa d'aquesta pla-ca, foren reelegits novament per acla-macla els senyors Navarro, MarsansBusquets, que reglamentäriament cessaven en llurs càrrecs i tau elegitAmadeu Porasti Roig.

Aiii, doncs, la Junta Sindical de laBorsa Oficial de Comerç de Barce-lona i le llur Col/egi d'Agents de Can-vi i Borsa va quedar constituida comsegueix:

Sinclix-President: Excm. Sr. Agus-ti Navarro Grau.

Vic,-president i Tresorer: SenyorEduard Cabot Albanell.

Comptador: Sr. Emili bforeego Ga-tell.

Adjunts: Senyora Joaquim Maman.Peix, Ramon Paria Mesanas 1 Fran-tete Busquet' Prima.

Secretar!: Isidre Marlstany 1 Ho-llo,

Suplentit Sayos, Anuden Fores-te Roig i Esteve Masa Morros.

Interior 4 % A 6465P a3 512'00

a'oo*30'oo•

105.30•5'05"

74.00*89'oo•88.00*to'cus*

soi'oo11600140'oo•175'oo

FARINES8aa

•

64'50

Gaa 1 Electricitat RO 4 8507 a 07 1/1ea a e4ea tia a 67de s AlAl 0 A&52 o 00

Force Extra toral corrent total Extra Casen,. Correal rastellxAmad enfini rimane g ló segons russe

38'oo•pl'oo•93'00.

roo'50•89.00•880096'00*

Catalana Goa E. 4 la.. 775036'30

• 130118 6 % 93107Dude 6 % 103'50*

• Bons 6 %znerg. Elect 011 %

Aigue. Huelva ..,• València ........." Barcelona e 9b...• a6

Barcelonesa E 4 % •••a S 56 ..•

SOLER i TORRA Gemas F prei. 6 %CA Tranwatlintica O ,• TranomediterrintaEnerva industrial •

Hltpano•Salaaa Ford

Hullera ttIndústries AgilitanTelefónica ordindria . •

Ore& % 99'25Funicular Itontitdc ort. in'co•Oran. Pendean M.-Neria so'oo*Tramvies Buceo°. ore. 42'oe•

a • % . 34.00*• * 6%. 38'oo•

Croe . aol'oo*

a EN mete aueosilate amb ee-serian adi, a,..+!Jrf re.

DESPULLESBANQUERSRambla dala Eatudia, 11 1 13, i Boa-Sactés, 1 a

BANCA ROSES"Mulero 5555;

+amara 1 al a 15eeroset te 1/5 a lbTercena tI e 10oo n r ffe le la a 15latina an meaelea e» RD qul/ot emh

ese damant carro asreeionsiBenin (prima) ........ 1/1 111Betonet 13 a 13 inaneo „. 11 In a 111irreal, en rell III guanera ea so iitree

tlamonl carro »ea)

Succeeaora de Reata 1 Cm.PanYia. C1ea fundada a ab

VIA LAIETANA,TEIIPON mea

• • • 6 %

Negociem els cupons venciment 36'oo196'00,:03'no•primer de gener

0411111RA CUIRMADA CAIXES D 1.1.0611JRIt

per 1 guardar valore, documente, joies 1 alees ob.140t41de valor

Compartimento dea de 22 penates anual.Pot visitar-se lote ala dios feiners, de 9 a 11 de 3'30 • O

sifoo•780087'50$etl'on•

59.00.70'00.4900

66'30¡seo84'00

NEGOCIEM ELE CUPO»MOL% AMORTIU

ira C.aavit • BOIMII COMP.WI eme*

DI 11111 II DZ VALOR&SN CUSTODIA

C.mbre cuttesz..da ambpareases. de 'legue

• • • 6%• Bons 6 %

Forces Montas 6 Vi..."Bona 7 % .........

Ceop. Flnit Mor. 6 /IIGas Lebon 6 111 Jalé Siles. Cat. 6 %Eliet. Cinta 6 %

AltR.314%0 171til cebovel %ti 11141

145 a teaOraNII • 09 a 10

: 31ibleen .„ .„ ßß¡salteo 0. ... ... $5 a 64TP114411 44 a 48Pernea enanos. pf n ye

El ministre d'Hisenda i els directora de Bancaoficials la consideren favorable

Els guàrdies d'assalt

Madi, periòdic "Luz"publica avui una enqüesta del seuredactor financer amb el ministredeben& 1 ale directora del Saned'llopanya i Banc Exterior.

Preguntat el senyor Carnee sobreUnan veu la situació de l'Hisendapúblks an cornençar l'any nou, diu:

Bons, francament bona. Esté clarque en perspectiva, és a dir, en es-perance*, en poseibilitate.

egeu cono ba acabat el compte11e Tresoreria al Banc d'Espanya,*sub un saldo deutor tan sola de6.089.000 de pessetes quan en igualépoca d'anterior balanç de 1 de ge-stes passava de 203.000.000.

Aixb és una parva fefahents que la'Illftuacib del Temor públic és millor'quo en COMeeete l'any 1932,

Die a continuac16 que els ingres-an deeembre han estat molt bona,

4dbre a utilitats, puix que si bé..aquest concepto acusa una baixa sen-

n aible en 1933, efecte de la crisis mun-dial, el que ‚'ha recaptat supera bao-sant la xifra prevista.

, Parla despeé de lea disposicionseme ha diotat per a l'elaboració del,próxima pressupostos i

"Era necessari sistematitzar i uni-ficar aquest treball, que es fonamen-tal per al ministre, per al Govern,per a les Corta per al pala.

Fine ara, 1 malgrat del. bonsdesigs que animaven a cada ministre,la costum imposava la persistenciad'errors d'aprox6ac16, de necessi-tate, d'actuaciona per a serveis, etc. ,que es tradulen en veritables faltesd'encert, d'equitat, en enfrontar-se eld'Hisenda amb els seas companysveure's en la ineludible precisió dereduir les conceptea de ¿espeses.

Es donava amb freqüencia el casque es mostrava un implacable enla labor de ezedita que després re-sultaven irreductIblea en la pràctica,i en canvi deixaven passar amb lesseves scif rt3 antigues i fina amb nousaugments altres que no ho merei-xiino que almenys podien retardar-se la seva aplicació, fina que vin-guessin temps

En el successiu 1 si els altres mi-nisteris presten al d'Hisenda com joespero, la deguda collaboraci6, aqueotes imperfeccion. es reduiran sensi-blement

¿Com podrfers limitar-se fa pro-

11—ailrld, 1. — S'ha facllitat avuiebpia a la prensa del decret en elqual es crea un organisme directiual ministeri d'Hisenda.

En el prebribul ea justifica la re-forma dient-se que el nou organis-me tendeix a assegurar la labor ad-ministrativa i la continuitat precisaper a evitar improvisacions que po-den posar en perill l'eficàcia delsorganismes, augmentant el sea ren-diment i la inspecció tributària.

Es considera al matriz temps aldit organisme un centre permanentd'observació estudi.

A aquest centre ataran adscritesles persones que tinguin a llur ar-ree l'alta direcei6 dels serveis deldepartament, ja que amb llar actua-g16 conjunta és lògic que s'impulsinamb accentua tvigor 1 acció coordi-nada tott elr seeveis, aixf corn elteritrast directa d'idees i opinions,per a un gol coneixement, en vistade l'experiincia i capacitat demos-trada en l'exercici carreta, per-ame eigui tamb6 talaia des de la anal

divisi tot el panorama de la Hi-Otenda pública. Es crea tambE la Se-retarla técn!ca, laboratorl 1 arxiu

a la par, de la 'qual han de sortirper al futur els treballs preparato-ria i els elemento d'informació queel Consell necessiti per al perfeccio-nament i millora de la maquina ad-ministrativa i per a la realització enel successiu d'una política fiscal en-caminada per vio cientffiques sobreel principi d'equitat 1 justicia.

Es crea un coa d'inspectora ¿'Hl.Senda que reapondrä al crited de lamejor elevació moral i màxima ca-pintar per arribar, mitjançant unaaelecclb prévla, als nomenamentsamb la méo gran atenció de les di-,tes ercumstancles, i per aquests co-neixerà el Consell no tan sois lamarxa general dels serveis depen-dents del ministeri, sin6 lambe enles solucions de continuitat o faltade coordinació que s'hi observi i'que puguin reflectir un perill en l'a-plicaci6 de les Beis tributàries.

Passa a dependre de) Consell deDirecció del Ministeri d'Hisenda elservel d'inspecció deis tributo.

, Amb .13E6 s pretin arribar a launificació del sistema i de l'acció,evitant al contribuent molèsties itrámite inneceosarie.

En la part dispositiva, que constaífe vint-i-nou adietes i tres disposi-

',done transitbriee, es din que elConsell de Direcció del rninisteri

.ilfliisenda estará constitult pel mi-nistre corn a president, pel sots-se-cretati com a ice-president, pela di-rSÇt. generals 1 interventor gene-ata l'administració de l'Estat ipr.ild.nt del Tribunal Econòmicadminiatratiu central, con a vocals.

leß immediateß ordres del Con-seil hi batiré un secretari generalamb ves, però sense vot, cap deisilerveiß administratius del Colasen.

fusi6 de concessions de cm-Mita ex-traordinaria i de suplemento de cri-dit durant l'exercici econòmic?

Abans faria credits m'ideeampliable.

La República ha tallat aquestesexcessives facilitats per a augmentarels que figuren en el pressupost.

Ara es recorre sovint sense abusara la petició al Parlament, amb toaefe requisits constitucional& per aten-dre a serveis que per circumstänciesimprevistes, politiquee, socials, catäs-trotes, etc., no poden Osen previstaoportunament en el pressupost.

De totes maneres, acial que vagincalculant-se millar les necessitats decada concepte, és d'esperar que es re-dueixin aquestes demandes de cert ca-racter extraordinari.

El scnyor Juli Carabias, director delBanc d'Espanya, estima que el pano-rama que es presenta es favorable, apesar de la crisi mundial, afirma queels plans d'obres públiques i altres tre-balls que projecten diverses corpora-dona públiques i entitats privades fanpensar en qui s'anirà combatent ambavantatge el problema de l'atur, i alzórepercutirà satisfactòriament en les dis-tintes facetes de la indústria i del co-ntare amb el natural reflex en elsafers bancaria, ultra la major tranquil-litat que portarà a tots els esperits.

—Son optimista respecte al cura delsesdeveniments económica, financierapolítica de la República espanyola?

—En absolut. Ab f que l'opinió delpaís vagi convencent-se de la bona fei del bon desig que informa tata lalabor dels bornes representatius delnou regim politic, reaccionaran aquellafactors isolats que en les extremes dre-ta o esquerra es debaten amb un el-perit de quelcom de tranquillitat, 1 perpoc que ens ajudi la situacib exteriorcntrarem en un perfode de francaprosperitat.

Sobretot preveig una bona campanyaen l'ordre monetari, puix que Púnicapreocupaci6 que ara pot caber Es quela pesseta no pugi amb massa rapidesalii intensitat en evitació dels fenómenoperturbadora per al mercat interior queaiicó representada.

El senyor Ramon Viguri, directordel Banc del Comerç Exterior, estimaque l'any 1933 marcarà un avene con-siderable en la majoria general del'afers licita i de la campan» contral'atur.

Seran de la competencia del Con-sell de Direcció del ministeri d'Hi-senda tots els assumptes que afee-tin a m85 d'Un centre, i en allò queintervingui assenyalarà el Consellnormes per a realitzar millones oestablir variacions a fi de perfeccio-nar i assessorar-se amb la més graneficiencia en tot el que es refereixia iniciatives i a la creació d'orga-ntzacions, aixi com a la implanta.ció de nous serveis o modificaciósupressió dels existents, arnb tots elsdetalla i amplitud que tots ele efararequereixin.

Entendrà el ConseE, afxf mateix,en toses les millores que tendeixin ala mes perfecta direcció i acció con-certada i harrn6nSca dels diferents cen-,tres.

També entendrä el Consell en totsaquella altres assumptes que li siguinencomanats per disposicions especialso per iniciativa del ministre.

Tindrä el Consell, en funciona, unacomissió permanent, composta del pre-sident, interventor general, directoragenerals de rendes públiques, tresorpee, propietats i contribuci6 terri-torial i Timbre de l'Estat, 1 del se-cretad general.

No obstant, el ministre d'Hisenda,per pròpia iniciativa o a proposta delConsell de Direcció del departament,podrä variar la constitució d'aquestacomissió permanent, a la qual s'afegi-rà, en tal cas, un o mes vocals, queno ftgurin en ella, quan es tracti d'as-sumptes que afectin els renta pela ditavocals dirigits, i llar presencia cal-drà en els tals casos per adoptaracords.

L'interventor general tindrà, ultrales seves caracteristiques, Sntervenciófiscal, i amb la seva actuació es con-siderará realitzada la intervenei6 pre-via de les ¿espeses que la comissiópermanent acordi en les sessions quecetebri.

A part deis altres assumptes gene-rals, a qui es refereix el present de-cret, la comissió permanent del Con-sell de direcció del ministerisenda entendró, d'una manera especial,en tot el que es relacioni amb la ins-peeció dels serveis deis tributs, sem-pre que afecti a mis d'un centre.

Tots els membres del Conselldirecció tindran la facultat de sotme-tre a la Comissió permanent les ini-ciatives o propostes que consideranoportú.

Els acords s'adoptaran per majoriade vots. Será de qualitat, en cas dem-pat, el del president.

Els acords es faran constar en ac-tea pel secretari general, el qual s'en-carregarà de comunicar-los per, a Ilurcompliment, als centres o oficines alsquals correspongui llur execució..

Adscrita al Consell de direcci6, 1 ales seves immediates ordres, funcio-naran tres secretaria especial!, doto-minant-se les secretaries en la formasegüent: Secretaria de la Inspecció

de Serveis, Secretaria d'Inspecció delsTributs 1 Secretaria Técnica.

Sense perjudici 1 independentmentde la gestió especial que cada centredirctiu realitzi per al sol funciona-ment, i en tots els organismos que de-penguin directament de la secretariade la inspecció dels serveis, aquestaactuará sobre totes les oficines depen-dents del ministeri, qualsevol que si-gui el ram a que pertanyi o els coa-sos que els serveixin, d'acord amb elsprecepto del reglament de la !t'apee-cié, que seran observats per tots elsfuncidaris i integrada la secretariaen el que calgués, per funcionaria re-clutats indistintament de tots els col-sos del ministeri, mitjançant concurs ooposició.

Disposicions de la "Gaceta"

Madrid, 2. — La "Gaceta" d'avuiinsereix una ordre disposant que elJurat Mixt d'Espectacles Público,de Catalunya, quedi organitzat enla forma proposada pel delegat del

Decrets d'Hisenda signatspel President

Madrid, 2. — El President de laRepública ha signat avui els se-ganta decrete d'Hisenda:

Promulgant la Ilei que concedeixun crèdit extraordinati de pessetes8.333.333 al ministeri d'Agricultura,Indústria i Comerç.

Id. Id. Id. de a.5.000 pessetes a laPresidincia del Consell de minis-tres.

Id. Id. Id. de isog000 pessetes almínisted de la Governaci6.

Id. id, id. de 250.000 pessetes pertal de remeiar ela danys causats perles inundadons a les provincia deGirona i Saragossa.

Id. Id. Id. un ouplernent de creditde 250.000 pessetes al ministerid'Instrucció Pública i Belles Arts.

Id. íd. Id. un suplement de crèditper valor de 1.783.55773 pessetes,amb destinació a gremis de cobra-ment de le, contribucions i impos-tos.

Decret creant el Consell de dl-recrió del ministeri d'Hisenda.

Id. convocant a oposicions per al'ingris al cos pericfai de Compta-bilitat l'Estat.

Id. ataca una Comissió intermi-nisterial per a l'estudi 1 preparaciódeis pressupostos de l'Estat.

Fleta es nega a prendrepart en una representacióquan el teatre ja era ple

promou un escàndol

Madrid, 2. — Ahir, diumenge, esN'ocluí un fncident al Trates D'HeNacional.

Per a la fundó de la nit estevaanunciada la representació de lasarsuela del mestre Vives 'DotaFrancisquita", en la qual el tenorFleta hacia de cantar la part deFernando.

A l'hora de començar la representació, el teatre estava completa-ment ple de públic.

Com sigui que transcorria eltemps sense que la funcih comen-cés, els espectadors exterioritzarensorollosament llur impaciencia.

Un representant de la direcció del'empresa, davant les mostres d'im-paciencia del palie, es presentà al'escenari i anuncià que el tenorFleta es negava a prendre part ala representada.

Aquestes manifestacions provoca-ren sorolloses protestes.

Novament parla el representant del'empresa, el qual aconsegui fer-sesentir, i (ligué que la fundió, mal-grat de la negativa dcl senyor Fleta,se celebrarla.

Afegí que el scnyor Simó s'en-carregaria d'interpretar a la sarsuelael paper que s'havia encarregat altenor Fleta, pera que, malgrates tornaria als espectadors que hosollicitessin l'import de Ilurs loca-litats, si així ho prefcrien.

La fundó comend, i el senyorSimó interpretä el paper de Fer-nando sense que ocorreguessin mésincident s.

Per noticies particulars, sabemque la negativa del tenor Fletzobeeix a eme considera que sladeixat ineomplert el contracte cineel Bigava amb la direcció del teatre.Treball de Barcelona.

Baralla per qüestionspolitiques

Un mort i un feritdijön, 1. — Al poble sie Candas

ha tingut lloc una baralla, per qües-tions politiquea, entre diversos indivi-dua.

Víctor i Manuel Vega, pare i fill,Ramon Fernänder, cunyat d'aquests,

es barallaren amb els germana Ruper-do i Braulio Artina, ferint-los greu-ment, i morint, poe despea, Braulio.

Un ofici en decadència

A Madrid també hi ha atra-cadors que fugen si la gent

cridaMadrid, 2. — A les quatre de la

matinada del passat dissabte, tres in-dividas prengueren un taxi que con-dula Josep Fuentes Lozano, amb do-:Mal al carrer ¿'Embajadores, núme-ro 16, i li van indicar que es dirigísal carrer d'Alcántara. Un cop arribatsal dit indret, els qui anavan dins delcotxe baixaren i un d'ells, amb unapistola a la mä, es va dirigir al xo-fer 1 li mané que li lliurés la quan-

titat que duia, o si no el matarla.El soler, lluny d'esporuguir-se,

braonä damunt de l'individu que l'a-menaçava i després de forcejar ambell, Ii prengué la pistola que resultéEsser una detonadora. Aleshores elsaltres dos individus fugiren precipita-dament. El xofer comença a cridar de-manant auxili, í van acudir-hi diver-sos serenos d'aquella barriada. elsguata procediren a la detenció del'atracador, que fou traslladat a laComissaria. Resulta ésser un individuanornenat Joan Antoni Menéndez Fer-nändez, sense domicili.

El detingut. en la seva primera de-claració, negà en absolut que haguéscomes el fet i afegi que na coneixiaels altres dos que l'acompanyaven.

Després afegi que si que els co-neixia, i que els hacia trobat en utataverna del carrer d'Alcalä. i que vanprendre rautombbil amb intenció dedonar un passeig, perb que en arribaral final i veient que no tenien di-nero van simular l'atracament.

Mis tarda la policia sa detenir Ma-nuel Huertas, que va dir que eraestudian

Manifestó que tots tres havien presl'auto amb la intenció d'apoderar-sedeis diners que dugués el xofer a so-bre.

Fou detingut igualment Juli TorranLópez, el val va dir que no sabiaels propúsits dels seus companys, elsquals li van dir solament que anavena donar un tomb amb automóbil.

Tots tres detinguts van ésser posatsa la disposició del Jutjat de guàrdia.

I a Múrcia tambéMúrcia, 2. — A les vuit de la nit,

a l'estanc de la plaea. de Ceballos,davant l'edifici de Correus, entrarendos individua pistola en mà i unaltre quedé a la porta.

Els dosprimers amenaçaren res-tanquer i Ii eigiren que els lliurésels diners que hi hacia, que pujavaa 300 pessetes.

L'estanquer sortí al carrer donantcrits i els atracadors fugi-ren. No han estat detinguts.

EIS TEMPORALS

El Guadalquivir ha expe-rimentat una crescuda

importantSevilla, 2. — El darrer temporal

'd'aigua ha produit una gran creada-da al Guadalquivir.

Les' aigües rebassaren el ?non ge-neral i han colgat d'aigua algunesmercaderies.

Al moll de noca construcció, en-tre San Telmo i el pont de Corta,han arribat les aigües a la mes granaleada. Ha estat tancat el port a lanavegació.

Les aigües han inundat els mollsde la companyi ade Sanlävar i d'al-tres.

El corrent ha arrossegat tres Han-xe,.

També a conseqüència del tem-poral s'ha inundat la vega de Triana.

Els velas, que descansaven, esveieren sorpresos Per l'aigu a, tose

als pisos baixos els arribara a rnig

co,. Mallo d'ells han perdut tot elque hi tenien i d'altres únicamenthan salvat l'indispensable, que hodipositaren a la carretera de Sevilla.

El pas ha quedat interromput ala carretera de I.a Pañoleta.

Per a arribar a Coda del Rio elferrocarril i els autornails han dedonar una gran volta pels poblesdels voltants.

També s'ha inundat el barri deCanteros a Baron.

Les pèrdues són de molta consi-deració.

Un míting que degeneraen motí

L'alcalde i el secretari sónagredits en assaltar

l'AjuntamentAlcázar de San Juan, 2. — Al po-

ble denominat Pedro Muñoz se cele-bra un miting, cli el qual intervingneel diputat senyor Viruelas altres ora-dors.

Els atrito estaven molt excitats,augmentant l'efervescència racord quehacia adoptat l'Ajuntament sobre 1'Mpost de consum.

En el míting es produren gratis es-càndols, i s'organitzà una manifesta-cié composta en la seca major parede dones, que es dirigí a l'Ajuntament,on entraren viclentament, destruirentot el que trobaren i entraren al des-patar de l'alcalde, al qual agrediren abastonades ferint-lo greument al cap.

L'alcalde pogué refugiar-se en unahabitada propera al seu ¿espata, iobrint suri forat a l'envó passà a lacasa d'un agutzil, on fou protegit.

Els manifestants destrogaren llibresi altres objectes, i arrossegaren el se-cretad de l'Ajuntament copejant-loviolentament i produint-li ferides d'im-portància.

Després trencaren el telefon per im-pedir que es pogués comunicar entreel Municipi i el Govern civil.

En acudir-hi la brea pública fourebuda amb ltostilitat.

S'han enviat reforços al dit poble.

Logronyo, 2.—El resultat del par-tit celebrat ahir entre l'equip es-portiu local i el Baracaldo no foud'un a zero com es va creure enprincipi, sitió que hi hagué empata zero.

L'encarregat de senyalar els re-sultats al marcador interpreté errò-niament l'àrbitre, i assenyalà com avälid un gol que no ho era.

L'ordre de l'àrbitre era que tor-nés la pilota a mane del porter delLogronyo.

Els jugadora del Baracaldo agre-diren l'àrbitre, que fon protegit pelajugadors del Logronyo, que el vol-taren.

Es generalitzà la lluita entre equi-piers d'un i altre bändol, i aleshoresirromperen al terreny de joc elsguärdies d'assalt, al comandamentd'un tinent, que repartiren infinBatde copa contra l'un i l'altre equip iàdhuc contra l'àrbitre.

Quedaren estesos a terra Pelayo,mig dreta del Logronyo, i Acedo,defensa esquerra del Baracaldo.

El públic protesté sorollosamentper l'actuació dels guärdies d'assalti el tinent que maraca les toreesféu formar a aquests i després de

Coaccions a LangreoOviedo, 2.— A conseqüència de

l'acord adoptat pelo electricistes dela Cooperativa de Langreo se ce-lebra una conferencia amb els direc-tius de l'empresa, i els obrera esreintegraren al treball, i testaren elsequipi militars i navals.

Disgustara eis metallúrgies perl'acord dels electricistes cometerenactes de sabotatge.

Prop de les sis de la tarda, co-mençaren a sentir-se diverses explo-sions als monts que rodegen la Fel-guera i Sarna de Langreo.

Els equipo de les fabriques torna-ren a les línies i notaren diversos des-perf ect es.

A la mina Villas-rubia volaren unmotor del rentador.

Si a la nit no s I .consegueix repa-rar les ararles, quedaran en aturforçós "zoo minera.

Dues hores després de les explo-sions de que abano hem donat compte,un guardia d'assalt que es trobavade centinella al xalet d'un dels en-ginyers de l'empresa bou objected'una agressió, puix que esclatà apoca distancia d'on el guardia estrobava una bomba que no produidanys.

Als primen moments es va creareque la bomba hacia estat llançadades de la terrassa del Cinema París,prbxim al lloc del succés, però pos-teriorment se suposa que fouda des d'un autornäbil, que es féltescàpol després de llançar dues bom-bea mes al carrer de MelquiadesAlvarez.

Aquests dos <ladees atemptatsproduiren danys de consideració.

La guardia disparé contra el cot-xe i es crea que alguns trets ferenblanc.

Immediatament es circularen or-dres als pobles próxima per a lacaptura de rantomóbil, cosa que en-cara no s'ha aconsegnit.

En ocórrer l'explosió es practica-ren quatre detencions, i posterior-ment sen realitzaren tres mes decaracteritzats elements de la F. A. I.

E> busca a altres diversos indici-clus de la mateixa organització.

També Iran estat p:acticats nom-brosos escorcolls don.iciliaris.

Reunió sorpresa

a SaragossaSaragossa, 2.— Els guärdies d'as-

salt sorprengueren una reunió quese celebrava al Sindicat de la cons-trucció, i detingueren mut vint-i-cinc individait, i quedaren desprésen llibertat cent d'ella.

Els restants foren conduits alcastell de l'A)jaieria on quedaren adisposiciá del governador.

Tiroteig entre civils i sindi-calistes a Sevilla

Sevilla, 2.—La darrera n'atinada,una parella de la guardia civil quees <Esposara a rellevar els seus com-panys encarregats de la custädia de

Madrid, 2. — Al banquet de galaque s'estä celebrant aquesta nit al Pa-lau Presidencial, ofert pel presidentde la República al cos diplomàtic, as-sisteixen els caps de les missions es-trangeres i els membres del Governamb Euro respectives esposes.

El President de la República, ambels capa de la seca casa civil i milistan, ha rebut els seus invitats al Salóde Carles III, fent-los passar al men-jador de gala, eir el qual se celebrael banquet.

Ela llocs de la taula eón per l'ordreseguent:

Dreta del president de la Repúbli-ca; senyora de Welezack, presidentdel Consell de ministres, senyora deHerbette, ambaixador de l'Argentina,senyora de Danie Issons, ambaixadorde Bèlgica, senyora de Bolg, minus'

donar els tres toca d'atcnció regla-mentaris, llan çà als guàrdies pergrades i taibunes, sense cap consi-&rae:6 a les nombroses senyores inena que es trobaven allí presenciantl'espectacle.

La confusió que es produí és in-descriptible.

De dl matelx camp s'organitzäuna manifestació en la qual liga-raten l'alcalde, representació de laprensa, i el president de la Cambrade Comerç, que es dirigí al Governcivil.

Els comissionats esperaren l'arri-bada del governador i protestarencontra l'atropellament.

També protestaren la directiva delClub i els jugadors d'ambdós equipa,que anaren al govern acompanyatsper l'arbitre.

El governador civil ha prontasobrir una informació.

El ha gran indignada a la ciutatper l'actuació desproporcionada deltinent i dels guàrdies d'assalt.

AnIt entri a un café el tinent quemanava les forces d'assalt al campde futbol, i el públic abandoné res-tabliment en senyal de protesta.

(re de justicia, senyera de CasaresQuiroga, ministre d'Hisenda. senyorade Gubetich, ministre d'InstruccióPública, senyora de El Kavey-Bey,ministre del Treball, ministre de laRepública Dontidcana, ministre deiJap6, encarregat de Negouis de Tut-quia, introductor d'ambaixadors i co-mandant de l'escorta presidencial.

Esquerra del President de la Repú-blica: Senyora de BesteSro, ambaixa-dor d'Alemanya, senyora de GarcíaMansilla, ambaixador de la Gran Bre-

tanya, senyora de Lasso de la Vega,ambaixador senyora de Giral,ministre de Panamá, senyora de Do-mingo, ministre de Iuguslacia, senyo-

ra de Sánchez Guerra, ministre del'Uruguai, ministre de Bolivia, cucar-regat sie Negocia de Venezuela i contra-

UN NOU ORGANISME DIRECTIU' AL MINISTERI D'HISENDA

PER A ATENUAR LA

CRIS! DE TREBALL

Obres públiques a MadridMadrid, 2. El director general

de Propietats, senyor Bujeda, hamanifestat que ela treballa de des-munt de l'Hipòdrom començarandemä mateix.

Per tal de no interrompre els ditatreballs es donará gran impuls a lesobres, establint tres torna, adhuc una la nit.

La inscripció dels obren;Madrid, 2. — Armen malí s'han pre-

sentat davant el llmilinlisteri d'ObresPúbiques nodrits grups d'obrers sensefeina, enviats per l'Ajuntament on acu-diren a primeres hores creguts que ala Casa Municipal seria on es farienles inscripcions d'obrera per a lesobres de prolongació de la Castella-na anunciades dies enrera a la premsaper començar avui mateix.

El sots-secretari senyor Menéndez,en absència del ministre, ha rebut unacomissió d'obrers„ i Ira manifestat alscomissionats que les obres començarand'aquí tres o quatre dies i que pre-vjament seran anunciats dia, hora illoc on podran inscriure's els treba-Redora.

Incidents a Almeria per la

interrupció d'unes obresAlmeria, 2. — Han quedat para-

litzades les obres del cursi 'orinald'Almeria a Enix, per haver-se es-gotat la consignada.

2.000 obrera en atur fore6s hanFormat una manifestació soilicitantla continuació de les obres.

En arribar els grups al centre del'Avinguda de la República, els mani-festants han apedregat els aparador'de les botigues de comestibles i al-tres establiments, d'on han trencatles Ilunes i s'han apoderat de bas-tants comestibles.

Després ha continuat la sena mar-aca per diversos carrera, apedregantels establiments que trobaven, tren-cant els aparadors i causant diversesmali f eres.

En coneixer-se l'ocorregut, rápida-ment han sortit forres cap al llocdels incidents.

Les destroces han produit moltaalarma i els grupa s'han dissolt enarribar la harca pública. • ,

Després una comissió d'obrersestat al Govern civil, on ha demanatal governador que es destinin lesquantitats necessäries per a conti-nuar les obra

El governador els ha ofert tele-grafiar urgentment al ministre sol-licitant que envii fons. Ha aconsellatals comissionats que es produissinen actitud correcta.

Han estat adoptades graos pre-caucions.

LA LOTERIA

El primer premi d'ahirMadrid, 2. — El bitilet premiat

a/1lb el primer premi en el sorteigde la loteria d'avui ha estas venuta l'administració de loteries situadaal número 43 del carrer d'Alcalä.

L'administrador, senyor Manueldel Pino, espòs de la senyora Ma-nolita. ens ha manifestat que finsaquel( moment ignorava qui pagues-sin ésser els afavorits amb el ditprimer premi.

Ha afegit que les tres sérico delnombre premiat amb l'aproximaciódel primer havien correspost al BancHipotecario

Els periodistes slan dirigit im-mediatament als locals de la ditacntitat, i arí han pngut comprovarque, efectivament, les tres series del'Minero al qual correspongué l'apro-ximació les jugara el senyor Eran-cese Garcia i Sancliez Blanco, elqual reparti proiusament el (lit bit-llet entre els empleats de l'esmen-tat Banc, reservant-se ell una par-ticipació de cinquanta pessetes.

El segon premiSalamanca, 2. — Et segon premi,

que Ira correspost al número 20610,fon venid a l'administració de lote-des n(1117. 2 del carzer sich Dr. Ries-go. Mig l'adquirí FilomenaBagazan. L'altre mig l,itllct fou ve-nut en décima i participacions a genthumil.

L'AGITACIO SOCIAL

BANQUET DE GALA AL COS DIPLOMATIC

Han atacat dones i criatures espectadores d'unpartit de futbol, a Logroño

la clínica on es troba el sindicalistaferit Manuel Guijarro, fiu tirotejadaper diversos individus que estavenapostata al carrer de Mullo León.

Ela guardies repeliren l'agressióde la mateixa manera, fugint alesho-res els individta que fosen perse-guits pels guärdies i forces de laguardia civil que donaren una batudapels voltants, sense resultas.

Vaga de flequersen perspectiva

Sevilla, 2.— S'asegura que aviates declaran en vaga els obrers fle-quers de Sevilla, per solidaritat ambeis seas companys de Guadalcanal.

Intent de vaga d'algunsrams a Cama

Sevilla, 2.— Al poble de Camas'ha declarat la vaga de camperol.,rnetallúrgics, sabonera i olivare s-s, queprotesten d'irregularitats comesesel funcionamsitt del estas obrer.

El delegar governatiu ha efectuatuna inspecció comprovant que noexisteixen les dites irregularitats.

En vista d'aixä ha estas clausu-rada la socktat obrera, i els obrerss'han reintegrat al treball.

Conferència accidentadaSevilla. 2. — Cemuniquen d'Alcalä

de Guadaira que el delegat regionaldel Treball, Manuel Barrios. de filia-ció socialista, donä una conferencia dedivulgació sobre les hielo soeials dicta-des per la República.

Diversos ¡aves anarquistes comen-earen a interrompre, dirigint insuitsa l'orador.

Aquest tracta d'apaivagar els mirra,pecó l'actitud dels avalotadors fon ca-da cop més violent, i &unan resce-nari van caure diverses pedres,quals stsrencaren el teló del fnns.

Larte llagué d'ésser suspès.

Es evitada una vaga

de minairesPalencia, 2. — Tres-cents chiqui-

ta minaires de Guardo acordaren de-clarar-se en vaga per al dilluns perdiferències arnb els vigilante, ale qualsacusaren de malstractes. .

El governador hi envia un delegat,el qual va conferenciar amb els mi-naires, i assoli que reprenguessin eltreball. L'assumpte ha estat Iliosoat alJuras Mixt, el qual dictaminará encada ras que hom Ii denuncii.

Vaga a l'ElectraValenciana

Valencia, 2. — Aquest mati s'han

declarat en vaga els obrera i depen-dents de rEiectra Valenciana. desprésd'infructuoses gestiona efectuades rdgovernador prop dels directius de laCompans ia.

Sfee

n31\ //FLOTES PESCADORES..)Cuan arriven a port les nostres notes, salten les

sardines, argentades i vives, dintre de les cistelles.De seguida sin triades, netejades i cuites. Dugueshores mis tard, ja sin a dins de les 'faunos.

Preparades de diverses numeres, amb olis d'oliva

finissims, sempre san les sardines mis saboroses

de l'Atlàntic. Gran aliment vitamínic. De valordiaestiu i nutritiu superior_al_de la,carn.

Elo35es-tin-es:Miirques: DRAPEAU,iVIASS15 i - PORRÓN,

"tses-populars:s.Marques(KAY REL,

COSMO PO LITE;$ Represen tan J. Fábrego5 Laqué,Zaragoza, 55.-Tel. 74296,4arcelona..)

1111ffleWIEMIOMMIfflgelfflfflar

Dtmarts, 3 de gener de 933

almiral segon cap del tos militar deS. E.

Dreta de la senyora d'Alcalà Zamo-ra: Nunci apostòlic, senyora de Me-llo Barreta, ambaixador de Cuba, se-nyora de Hebert , ambaixadorFranca, senyora d'Albornoz, ministred'Estat, senyora de Castellanos, mi-nistre de Marina, senyora de LargoCaballero, ministre de la Governació,senyora de Kemalsid;ministre d'ObresPúbliques, senyoreta de López Lago,ministre dels paises baixos, encarre-gat de Negocis del Paraguai, cocar-regat de Negocis d'Egipte, secretar;del Gabinet Diplomàtic de S. E., icapita cap de la guardia exterior dePalau.

Esquerra de la senyora d'AlcalàZamora: President de les Corts Cono-tituents, senyora d'Azafia, ambaixadorde Portugal, senyora de Guariglia,ambaixador de afaxic, senyora deYancovitch, ministre de Suècia,, se-nyora de Säen, ministre de l'Uruguai,senyoraade los Ríos, ministre de Txe-coslovàquia, senyora de Reyes, minis-tre de Noruega, Ministre d'Agricultu-ra, ministre del Perú; encarregat deNegocis de El Salvador, encarregat deNegocio d'Hongria, secretad del Ga-binet diplomàtic de S. E., oficial capdc la guardia exterior de palau.

March encara té crèdit...

mi un estafador pot feruna enganyifa, de la presóestant, utilitzant el nom de

Joan MarchMadrid, 2. - El dia 22 del mes

passat co cebé en un hotel del carda-d'Alcalá pròxim a la Porta del Soluna carta signada per Joan Marcaen la qual se li encarregaven dossuculents sopars, amb xampany, ci-gars, etc.

En la carta es detallara el menai els seas suplementa amb la indica-ció que tot fos portar a la presó, oncom se sap, está. Joan March.

La Direcció de l'hotel no dubtäni un moinent a atendre aquesta pe-tició de Iconegut borne de negocis,i serví els sopars, que foren consu-mito a la presó.

Més endavant foren presentadesles factures dels äpats, que importa-ven 116 pessetes, a qui figurava coma signant de la carta, pena aquest nia-nifestä que ni havia encarregat niconsumit tala sopars i que, per tant,no havia d'abonar les factutres.

Posat el fet a coneixement de lapolicia, aquesta ha realitzat recer-ques, les quals han donar con/ a re-sultat el descobriment del gastranom

, desaprensiu, que és un pres de lapresó ceklular anomenat Antoni Ser-

nardines, el qual fou qui escrivi lacarta aprofitant-se del credit de JoanMarch per a sopar arnb un ansia ami,tota esplendidesa.

L'apellació interposadapels agressors fugitius

de Gassol-

Els advocats eis volen de-fensar presentant el fetcom una cosa de femelles

Madrid, 2. - Davant la sala pri-mera de l'Audiència Provincial hansostingut aquest mati eis advocats se-nyors Gil obles i Sol l'apenarle) in-terposada (entra l'ante de processa-ment recaigut co les persones del se-uyor Josep Caaanilles i Luques MariaOriol ,com a pressumptes autor; deroccirregut al diputar catalä, VenturaGasa:a. en un lictel de Madrid.

El Iletrat Sr. Sol, que defensa elSr. Josep Cabanilles. negii que el seupatrocinat tingués participació en elsfets que es persegueiaen.

Cam a ara/sarda de defeasa. a fegique la 1urisprnancia del TribunalSuprem fins ara numés ecnsidera de-lictius fets semblants luan c'/:: a tinadona a la qui es talla el caben contrala seva voluntat.

El Sr. Gil Robles, defensor delprocesar Laques Maria Oriol, va ahon-dar en els malcixos arguments del'anterior defensor i va manifestar queel sen patrozinat el dia d'ames es tro-baca t'ora de Madrid.

El fiscal, Sr. Satirelayn. atenent-setul resultat de les actuacions suma-rials, soniritZi la tenfirmació de lautede processament recorregut.

L'AGITACIO ENTREELS FERROVIARIS

Intent frustrat d'atura Saragossa

Saragossa, 2.- Cani a protesta perla presa/ida deis guardirs d'assalt al'estada del Migclia, ahir diamengequan és a punt (le partir el tren deMadrid, i ass altre mixt, diversosfuncionaria es negaren a continuar elstreballa.

Intervingueren els alts funcionariode la .ampanyia, que aconseguirenque cha protest...ts desistissin de laseva actitud.

Els trens sortien amb algun re-tard per la causa esmentada.

A primeres 1/ores de la tarda, esreintegraren al treball tots els ferro-viaris que rhavien abandonar.

La policia ha detingut a diversosindividuos sospitosos.

El ministre d'Estatmillora

ßfadrid, 1. - El ministre (l'Estar,molt millorat de la seva dolença,ha acudir aval al seu despatx

Visites al ministre d'EstatMadrid, 2. - El ministre d'Estat

Ira rebut avui diverses visites, entreelle% la de l'alt coraissari d'Espanyaal liarme, senyor López Ferrer, iles deis ambaixadors d'Anglaterra iItalia.

Una nota del ministerid'Hisenda

Madrid, 2. - Al ministeri d'Hi-senda han facilitat avui la següentnota:

El ministre d'Hisenda es complaua fer públic el gest del senyor Vi-cente Romeo, de Madrid, el qual,en carta que li ha dirigir, acompa-nya cupons de bona del Tresor quesubscrigué i als interessos de:a qualsrenuncia en benefici del patrirnonipúblic, tata vegada que en prendrepart en la subscripció dels clits bonsno Im féu amb änim de lucre, salóamb el desig de cooperar als pro-pòsits del Govern de la República,relacionats amb reconomia nacional.

Visites al cap del GovernMadrid, 2. - El president del

Consell, senyor Azaila, ha rebut, alministeri de la Guerra, una 'colitis-sic; de l'escolta presidencial, al da-cant de la qual hi anava el seu cap,senyor Jimanez Orge.

Tarpbé l'ha visitat el director ge-neral dels Registres, senyor Fernán-dez Clérigo.

Retorn a Madrid del minis-tre de Justicia

Valencia, 2. - El ministre de Jus-tici, semor Albornoz, sala dirigitdes de Sueca a Cunera, visitant el Ca-sino Radical Socialista.

Da:prés s'Ira traslladat a Játiva, ni/ha agafat cl tren en (Breada a Ma-drid.

El ministre de JusticiaValencia, 2.- Ahir el ministre de

Justicia, senyor Albornoz, empren-gué un viatge a Sueca, jätiva iCullera, acampa. yat del director ge-neral d'Agricultura senyor Valera,dels diputats senyors San Andrés iBallester Gozalbo. A tot arreu l'orenrebuts per la població en massa iautoritats locals.

"9111ORT-LA PUBLICITAT

A Sueca el ministre de justiciapronuncia, un discurs en un mitingen el qual el precedí en rús de laparaula el director general d'Agricul-tura senyor Valera. A la rnateixapoblada) de Sueca inaugura el mi-nistre els locals del nou centre ra-dical socialista.

El d'Agricultura ha anata Alacant

Alacant, 2. - El partit republicaradical socialista ha obsequiat ambun àpat el ministre d'Agricultura,senyor Marcelli Domingo.

Ha ofert el banquet el cap delpartit radical-socialista de la pro-vincia, senyor Alfred Botella.

El senyor afarcellí Domingo hapronunciat després un discurs, en elqual ha definit la política del partitradical-socialista.

Ha estat molt aplaudit.

Tornada a Madrid delministre d'AgriculturaMadrid, 2. - Aquest mata a les

I sois, Ira sortit d'Alacant cap a Ma-drid el ministre d'Agricultura, se-mor Marceni Domingo, el quai haarribat a aquesta capital a les P ri

-meres hores de la tarda.

Un accident ferroviarisense desgràcies

El Escorial. 2. - Ita descarrilaran tren de viatgers, a causa que uncotxe sIia atravessat i ha interceptatdues ajes.

El tren descarrilat és el Ira sss viaque té la seva sortida a dos quarts5nii.

I fi ha acudit un tren de transhorddes de VilhOba, el /mal ha recolldels viatgers que es dirigid/ a Madrid.

El sud-exprés i un altre tren nohan pogut continuar el viatge, a cau-sa del descarrilament.

Activament han començat els tre-halls i a la una de la tarda ha quedatrestablert el servei.

En el descarrilament no hi ha ha-gut cap desgracia ni desperfectematerial.

Respecte a les causes, l'inspectorde la SeCCió corresponent ha mani-festat que obei a un canvi anticipatd'aguelles a conseqüència de la boira,que era tan densa que impedia veu-re per a efectuar atinadament lesmaniobres.

Alguns empleats han exposat al-tres raons sobre el motiu del des-carrilament, no • havent-se p og u tsaber concretament les cauces del'accident.

Un altre accidentTerol, 2.- A l'estació de Carrion,

a la Unja de Valincia, descarrilà untren de mercaderies, quedaren des-trinara quatre vagons dels que com-posaven el convoi. La via queda in-terceptada. L'aceid.at fou fortuit.

Un altre, amb ferits greus1 Ileus

Còrdova, 2.- A Puentegenil untren de viatgers a conseqüència d'ha-ver-se trencat una agulla, entri auna altra via diferent i topà ambuna altra locomot a i resulta greu-ment ferit el maquinista anomenatAragón, i el fogainer. Pérez.

També resultaren lleument feritsalguns viatger s.

Un altre accident amb mis

feritsMadrid, 2. - A la sortida de l'ex-

prés d'Astüries, a l'estació del Nord,ha topat el comboi amb una maquinaque feia maniobres. El comboi i la má-quina han resultat amb grans desper-feotes.

Puatre viatgers i quatre agntse fer-roviario han resultat ferits, entre eltsun de gravetat.

El maquinista de l'exprés ha decla-rar que l'accident és degut a una malamaniobra a les agulles.

L'encarregat del semàfor afirma,per la seva part, que la culpa és delmaquinista.

Els equipo han estat traslladats al'equip quirúrgic.

Han estat detinguts el maquinista iel cap del serrafor.

Nena morta pel trenPuertollano, 2.-El tren elec-

irle de la Companyia Peñarroya,va agafar a l'estació la nenade vui tanys Manuela Marchan-do, que es trobava a la via, imal

LA MORT DEL BANDO-LER FLORES AROMA

Costà una batalla campal,un guàrdia mort i un de

feritRonda, 2. - El dia 31 de deserto

bre passat començà a circular el ru-mor que la guardia cisib hacia triadel bandoler Flores Arocha. No obs-tant, enlloc se sabia res en concret.Unicament l'alcalde havia rebut unavis del capita de la guàrdia civilsenyor Hernändez Gutiérrez confir-mant la noticia.

El fet ocorregué al terme de Be-nahabia.

Al rnati del diumenge els pedo-distes de Málaga, junt amb l'alcaldei un guia, organitzaren una expe-dició, sortint en automòbil i dirigint.se al cortijo de Navas de San Luis,ptint cèntric de la Sierra.

En Arroyo de Fuenfria trabarenel guardia civil Félix °chaina feriten una mi i d'altres que l'acampa-nyaven.

Felix va ésser el primer que s'en-fronta amb el cdminal, i len el ne-bot de Flores Arocha.

En Arroyo Hondo trabaren el ca-ayer del guardia civil Teodor Ló-pez Sanchez, i proper a ell, i bocaterrossa es trobava el cos de FloresArocha.

Saberes/ que el capita de Ronda,senyor Hernändez, hacia disposat laforça estrategicament en grups detres guärdies, puix que (savia reataun anònim assenyalant el Boa queacostumaven freqüentar els crimi-nals.

Dissabte, en fer-se de dia, el ca-poral Francesa Lanta, amb so nú-meros a les seves ordres, realitzàuna especie de circol, quan en unpuix proper veieren el bandoler Flo-res Arocha atril, el seu nebot Perei un fill del bandoler de 7 anys.

Els criminal, portaven vestits devellut de color de terra i les encope-tes penjaden.

El caporal ordena a la [orca quees tregues el tricorni, donant ¡alto'als foragitats, els quals contestarena trets, i s'entaulä aleshores unaveritable batalla campal, en la quees creuaren mas de roo trets.

Abans, i prèviament, el caporalque manara la força ordena al ban-doler que el nen se separés d'aquelllloc, fent-ho així i aniagant-se elflan en una barraca.

Els criminals, arnb gran mobilitati ami) una agilitat extraordinaria,aprofitaven els accidents del terrenyi es perapetaven amagant-se perfec-tament n'entre donaven crits des-aforats.

En ala ò caigué ferit d'un tret mor-tal a la gorja el guardia TeodorLópez.

El caporal fea un mobiment en-rotllant, aconseguint deixar al des-cobert Flore, Arocha i ferint-lo d'untret certer, encara que el ferit poguéseguir la lluita.

El fill del handoler observava lalluita sortint a la porta de la barra-ca en qué s'havia amagat. Pere, elnebot del bandoler, abans de caureel seu ancle, fugi, aconseguin ferir,prèviament, el guardia °chaina. Unaltre tret ten caure aleshores mort elbandoler.

Després es traba la boina de Pere,trevessada i arnb cabells adherits,suposant-se que va greurnent feritper haver deixat stus reguerot desang i altres petjades.

El cadàver de Flores Atocha foutrobat després, trobant-se-li un ga-nivet de muntanya, una canana ambset cortutxos i l'escopeta que etade dos canons.

Els cadavers han estat traslladatsd Roda,

El guàrdia mortMàlaga, 2.-Comuniquen de Mar-

bella que aquest mati sima practicarl'autòpsia al cadàver del guärdiaTeodor López, mort pel bandolerFlores Arocha.

Seguidament es traslladä el eadä-ver a aquesta capital. Fou depositata la caserna de la guirdia civil.

El fèretre ha estat robert de nom-brases corones.

En el sud-espre3 han arribat elpare i el germà del guärdia mort,residents a ‚Salamanca. A l'estacioel, esperaven un tinent de la guàr-dia civil i diversos individuo.

A la tarda, el cadàver ha estatportat des de la caserna al Cemen-tiri de Sant Miguel, figurant en lacomitiva de l'enterrament els farni-liars del mort, les autoritats i unaenorme gentada.

El fèretre fou portat al coll pelscompanys del mort.

L'enterrament del guàrdiamort

Mälaga, 2. - S'ha efectuat l'en-terrament del guardia civil TeodorLópez, mort pel bandit Flores Aro-cha.

L'enterrament ha constituir unagran manifestació de dol. A la comi-tiva figuraven representacions detotes les classes socials i les autori-tats de Màlaga junt anda el pare dela víctima, que ha arribat avui aaqueixa capital.

Un marit gelós mata laseva dona amb cinc

ganivetades

Segóvia, 2. -Al lloc de la guardiacivil de Navairia, es presenta el veide afatabuena Marialt Garcia Gil.de 26 anys, i declarä que havia ferita la seva esposa huidora Garcia Te-jedor, de 21,

L'agressor lliurà una navalla ambla qual havia comes el fet.

La aaardia civil es tra..aacla allloc del SUCCes i traba' a Isidoramarta.

El cadáver presentava 5 ferides un;de les quals Ii travessava el con.

El dan el motivaren els zetas.

Les armes dels monàrquicssón records de familia

Madrid, 2. - Davant la Sala ter-cera de l'Audiincia Provindal l,a tin-gut lloc la vista de rapeHació inter-posada contra raute de processamentdictat contra el senyor Santiago Fuen-tes Pila, pel suposat achate de tinen-aa silicita d'armes.

Un erial del senyor Fuentes Pila,processat pel mateix delicte, declaraque el sets senyor li hacia Ilitirat lesarmes que després haguereli de reco-llir-se.

El senyor Fuentes Pila, interrogatdesprés, confirma les paraules clel seacriat, i afegí que les armes, (lees pla-tales de reglament, pertanyien a ungerna seu capita mort a l'Airica, ique les tenia com un record iamiliar.

L'advocat senyor Zuquia,la revocada) de raute de processarnentper estimar que el fet no constituiadelicte, i el fiscal sol-licita la emitir-mació del referit ante.

ELS ACCIDENTSDE LA MAR

Enterrament de les vícti-mes de la barca "Grao"

2.-Aquesta tardas'ha efectuat l'enterrainent (leles victimes de la barca "Grao",treient-se els radävers del di-pòsit de l'Hospital per a trm•:-Iladar-los als poblats marilim3.

Els fèretres han estat portalsa espantes per diversos romapanys. Han assistit a larte elsfamiliars de les 110M-

bnís públie, aixi com los socia-lals obreros. 11Inh bandera.

Tres negatsflihadco. ;III n 1%:1

molcant per la l'Al al varar"Castro Alen' el remoleador"Pollo Vega", a eattsa d'un ropd'aigua que impedi la maniobra,lia naufragat i han caigull'aigua (pudre tripulants, ore-gant-se tres.

Un curset topogràficmilitar

Madrid, 2. - Als locals del Serveitnpografic de la primera divisiaa salacele'arat avui l'acte inaugura( delcura d'instrucció topográfica per asuboficials i sergents. Hi han assistitel general de la primera ctivi,ió se-za/ or Cabanelles i el general Nieve.El comandant Isaisi Isasamendi haexposat l'objecte de les ensenyan-cc!, encarint la importincia del curoper convenir a les c l asses e l canei

-xement de la topografia per a la ma-jor realització dels serveis. Assisti-ren al curs, en representada/ de totsels regiments de la guarnició, unaclasse per cada cos.

El general Cabanelles ha ensalsatdesprés la importància d'aquests es-tudis en la instrucció militar de ¡esclasses, obrint el ours.

El; invitats luan estat obsequiatsamb un lunch.

També ha començat avui el curode preparació de capitans per aten',

UnaUna agglésia destruida ißI ' un incendi

`! 4 i hoin 'suposa que "%ti 'U'ff/RI Intencionat

Sevilla, 2. - A les quatre de .matinada un incendi, que homintencional, ha destruit l'església /1.aReal de la Jara.

Sembla que l'incendi partl -foguera que hi havia encesa a :aporta de l'església.

El temple está adscrit a la devocióde Sant Bartomeu, patró del poble,

constava d'una sola nau, que haquedat totalment destruida, exeePtel'altar majar.

El sagrari i l'arxiu han estatvals per la guardia civil, auxiliadaper diversos veins.

Han estat detinguts quatre indivi-dus com a suposats autor,.

Aquests mateixos individus detin-guts intervingueren el dia 12 d'agostúltim en una altra profanaciólitzada a la mateixa església, a con-sdpiancia de la qual queda destro-cada la imatge de Sant Bartomeu.

e-

Un incendi destrueixalgunes cases

Zamora, 2. - Al noble de A-illacer-de de Sanabria s'II declarat un in-cendi a comeqüencia d'una xispa d'unforra el qual incendi s'ha propagat aIns cases immediates, que han quedatcompletament destruides, morint-hibastant gestiar.

El pressupost del Maghzen

Madrid, 2. - El director dtl Mar-roe i Colònies, senyor Duque, haSet lliurament aquest mati del pres-supost del Maghzen al cap del (jo-yería

" P RERA HORA

DE BARCELONA

UN HOME renal. PEL TREN

Pral) del Clamp • de la Bota untren de la linia del Litoral atro-pellä un home i el inalit.

Per ordre del julge de guiar-dia el eadäver fou trealladat aldipòsit jssdi,riuu 1. on Nu iden

L'i nt er feo I e stsiunmeisuva TSP-

bas1 iä Batalla. de l'a anys. 1 vi-via en u ndels horts d'allí prop.

UNA BARALLA QUE ACABA

APPB UN FERIT OREU

En una Inventa de Santa Co-tonta sf Gramanet. propietat In

Sants Sánchez, situada al Car-rer do Robert Chapf, PS troba-ven Salvador Martínez. de 33a nY s . i An gel Muta, de 35.

Sfj sitscith esta disputa. l elprimer es va treute sin ganivotd'uns 25 centímetres de IlargMI nula agredir a Angel Mida ia ramo do la taverna,

Angel Mula, forcejant amb elpressimple agressnr per pren-dre - li el ganivet. resultä ambferides a la mä civeta per haver-li lallat ele dile ;melar i delrnig i (nitres lesions glena.

L'agressor, Salvadar Martí-noz, t utithuh reatin feria encaraque Remeta. fía] detingut tposar a disposició del jutge degnä

DETENCIO DE DOS ATRACA-

DOS A UN ESTRANGER

Ea mas quaids /has que 1117S

ileßenn e guls, pistola en mh, en-traron ert una lairmairia del t'tsf-ro). do les Cutis Catalanes, 228.ainh el propòsit d'atrever eldependen!, )so poden efectuarel rahatori, grades st que el de-P P I1 1 1 0 11 { . J'Osen Padrela Hurta-do rls !irá n la cara tus fiasenque si la mi i els atracadorafu ni ten.

n la larda In Dolida vledeternir. a la Placa d'Espanyn.

Framiese .heu Morera, de 17anys. i Juliä Densa! Rebotia, deItl anys. per info»dre sospitesi lot ados toten presentatsdeperdeet que vallen atracar,el qual na reconèixer a Fra ss -cese Aleu, que tau el que entràprimer i ii demanh deu cèntimtic pastilles per rt In tos.

Qimet a retire. no pogu A re-coneive'l perilla. no II donts

leinps. per la rapidesa que eadscenhdellä el fet.

13

'HORNO,»ir, a quasls d'onze de la

nit, na declarar-se un incendl51 tÌ515u botiga de comestibles del

rer de la independbucla. ml-mero 323. propietat de RafelClavero.

Foren avisals els bombers.que In m'Airea a les ordres delsenyor Jordan, 1 extinttirenfor el cap de poca e3,0211.

ELS MINISTRES DE LA REPUBLICA

FRA Ne A

Un prejecte de clec:set privant d'entrar nous fun-cionaria a l'Estat

Dimartle, 3 de gener de tuo.PUBLICITATn•n•n•...

'A ANGLATERRA

Amb motiu de Cap-d'Any, han estat reparti.

diversos títols nobiliaria

Mert dan pintor »tableaUds, 2. - Ha rnort el pintor par-

Milita Pisen Carne Editase. queara mimbre de la Societat Interna-cional de Belles Arta i President dela Societat Intereacianat de Pinturai Saudelera. - Faba.

La reeteci4 diplontiticade Cap-d'Any

Perla. 3. •-• La tradicional recep-

tió diplomitica cte. se celebra tote

d'ea, 61 palee de l'Elisf

ha teve*tit ema &queeta ocasió gran

~ama.S'ben caneviat discursos entrt el

Usad. Mili del roe diplomätie, i el

mayor Albert Lebrun, president de

la Repliblica.Èek molla del Cap-d'Any, i a

propases del ministre de 1a Guerra,

han estat Multas.' o telaixats depena 206 condemnats pele tribunalsmilitan. A mili hi he alter 277 pro-postes per a beneficiar-se de les me-eures de ttelltinda, qes Utan en es-

tudi. - Fabra.

Ceba« Ferrer aniräa Paria

Parle, 1.-Begone un portó--

Eje eeportlu, el eorredor cielia-espanyol Cebrià Ferrer, vin-

dri d'ad a pace dies a Parlaper a entrenar-se en les cursesBarrera moto, i després es pro-

pasa abrir un Velòdromciern a Barcelona , el qual es

LA CONFERENCIADELS CINC

Sembla que es pot donarper suspesa

Londres, 3. - El redactor diplo-

tnitic del "Dally Telegraph" din quepot considerar-se que la Conferen-cia de les cinc potencies no arribaräa reunir-se, perquè, per diferentscauses, so Intereses ja ni a Frene&

ni e Alemanya continuar les nego-

tráelo» de Londres,-Fabra.

A IRLANDA

La reducció dele sousdele funcionaria

Dublin, 2. - Després de l'entre-vista celebrada mb el senyor DeVilera, ha declarat el cap del partitlaborista Mande a que no hi haviacap esperance de poder arribar a unacord arnb el Govern en allò que esrefereix a la reducció dels sous delefuncionaris.

Alegi que demä, dimarts, se cele-

brarä a Dublín una reunió del Co-mitä executin nacional dels em-plees da Comunicacions, als qualsafecta la imminent reducció de Ilurssalaria -

A L'INDIA.••n••••n••

DeKirdres a l'Estatd'Alwar

Nove Delhi, 2. - El mahrkii indi'Abur ha enviat preelpitadament

trops OP socors dele habitante de

la poblaei6 de Hareuli, focus dedemdree insurreccionals que alean~IN a tot ¡'Estat d'Alwar, aconseqUacta de rhstent de cobra-ment d'impostos populars.

/Altere de misulmans arrnats hanahnt S5 diversos indrets ale indas,especialment a Harauli, per negar-seaqueo' darrers a fer causa comí:amb ele primera en la Protesta ini-ciada contra els referits impostos.«'" Fibra,.

A RUSSIA

El nou arobalxador a ¡tinaMoscou, 2. - El senyor Bogo-

/o'', centellee d'ambaixada a Lon-dres, ha astat nomenat ambaixador

Xina de la 1.1. R. S. S. - Fibra.

:ALS ESTATS UNITS••••••n•••T

El nou governadorde Nova York

Nova York, 1. - Arnb el cerimo-nia l de costum, prestä sitie juramentel coronel Lehnten, nou governadordt l'Estat de Nova York. - Fabra.

L'estructura econòmica

del paisNova York, 3. - L'informe de la

Comiesió especial d'Estudis, creadale Me gays pel president Hoever,qms acaba de publicar-se, pesa deedite le neemitet de modificar les.Meten nacional económica del

'tomaba la n'emita * de pesar en'leer le Mama de eine dies de ere.

construirla amb l'ajut final:Ideed'una Societat alernanya, aleterrenys de l'Expottiojä, - Fa.Ara.

Mort d'un ministredominicà

Parfs, 1. - A conseqüència d'unaIntervenelb quirÖrgice ha mort enaquesta capital el ministre de Jussticia de la República Dominicana,senyor Peinado.-Fabra.

En tot l'any l'Estatadrneträ mis funcionaria

París, 2. -El president delCancel! i el ministre d'Hisendahan sotmes a l'aprovació delpresident de la República undecret suspenent fins al 31 dedesembre l'ingrés de tata menade funcionarle dependenteobrera de l'Estat.

Aquesta mesura, que tindràco ma conseqüencla la necessi-tat de recórrer a Toles mótodeede treball, constifuelx un deleprimer selements de la reorga-nització administrativa.

En el qua es refereix als qua-dros de l'Exerclt 1 de la Marina,el reclutament quedarle limitat

a les xifres fixades en el pro-

jede de lief d'Hisenda de 1933,en el qual s'han introduit jaImportante rednecións. que pe-

can respectades. Fabra.

ball, augmentar les mesures per tald'evitar la corrupció del poder ju-dicial, i augmentar aixl mateix elpoder d'adquisició de les maese& -Fabra.

LA CRISI ACTUAL

Un article del senyorAraquistain

Berlin, 2. - El "Berliner Tage-blatt" publica una sèrie d'informa-cions respecte als mitjans més ade-quats per a sobreportar la erial ac-tual.

El senyor Lluis Araquistain, am-baixador d'Espanya a Berlín, esmanifesta contra la doctrina d'autar-quia económica, i declara que el Go-vern espanyol lamentaría veure -seobligat a restringir ti sen comerçarnk les nitres nacions, sigui perreitjä dels contingents sobre la im-portació o limitant el comete dc di-vises.

Espanya, afirma, desitja el /Hurecanvi tal com existia abans de laintroducció dels contingents actuals.Ni l'autarquia ni la semiautarquiacón realitzables. L'ideal del filósofalemany Fichte, l'Estat comercial noni:inri en una epoca de tècnica ultra-racionalitzada i a una proclueció queta necessitat del món seneer per aassegurar-se la sortida deis seasjuanetes. Fabra.

Les relacionsanglo-egípcies

Londres, 2. Referent e una de-claració del Primer ministre egipci,en la qual digné que esperava queseria possible concertar un tractatanglo-egipci a l'hivern de 1933, VA-ghcia Reuter creu saber que la si-tuació no ha canviat des de la ¿a-clareció (eta per Mr. Eden el dia alde deeembre a la Cambra dele Co-muns. Mr. Eden dignó que el Go-vern egipci té dret a esperar la re-presa de les negociacions ara An-glaterra. De moment no hi ha hagutcap entrevista entre el Govern d'E.cipte i e l resident d'El Caire, permantenir-se el contacte entre el Co-reen egipci i el repreeentant d'An-glaterra.-Fabra.

A BULGARIA

Mor el príncep EftienofSofia, 1. - A conseqüència de les

lesions rebudes cn l'agressió de rMfou víctima dies passades. davant elpalau relea ha mort el redactor deldiari "Macedonla" senyor Eftienof,víctima d'un atemptat de carácterprotoguerista.

Amb aquest pugen a tres el nom-bre de morts haguts en aquells suc-cresos. Fabra.

A I3ELGICA

Mesures duaneresIsruaseiles, 2. El Govern belga

ha mal en vigor diverge, mesuresduaneres que es tafereixen única-ment a lee matèries Une no se pro-dueixen a Bilgica.

A pesar de la crítica situació fin-manden, el Govern no ha modifleatla tarifa g I de Duanes, de con-formitat amb el que esti establerten la Cinvenci6 d'Ouehy, amnya-lant una igualtat de tarife' entreBilgiea, Holanda i Luxemburg. -Fabra.

La recepció de Cap-d'AnyBerlín, 1. - Amb motiu de Cala-

d'Any, el president de l'Imperi, ma-riscal Hindenburg, ha rebut el can-ceiba- von Schleicher i a represen-tante de diversos OMS de l'Estat,que l'han saludat amlí motiu de l'en-trada del nou any.

Sois el senyor Loewe, tercer vire-presidant del Reichstag, va acudir aarduder el President en representa-ció del Parlament. - Fabra.

Salutació d'Hindenburga l'exercit i la marinaBerlin, 2. - El president Hinden-

burg ha dirigit la sera salutació deCap-d'Any a l'exercit i a la ma-rina. "Que les venes virtuts mili-tars-ha dit-, fidel l tat, obedienciasentiment del deure, us serveixin,com en el passat, de unía de con-ducta a seguir". - Fabra.

Braun no assisteixa la recepció

Berlín, 2. - El senyor Braun,president del Calen prussiä, hadeclarat que TO havia assistit a lactede recepció de Cap-d'Any a Palauper no colocar el general Hinden-burg en una situació delicada, ja quehi assistia el comissari del Reich aPrússia, senyor Brandt.

Lea relacione entre el delegas delGovern i els membres del Consellde Frótela estan trencades a case-qüencia de la dualitat de funcions.

Fabra.

El discure del Director

del Departamentministerial

Berlín, 3. - E! director de De-partament ministerial senyor Sos-sitiarle, en nom del Govern delReich, pronuncii un discurs enYute de recepció que tingué lloc ala residencia presidencial, que foumolt comentat. Fent &Unió a lesdificultats que en l'any que ha aca-bas sorgiren entre el Reich i els Es-tala, es mosträ esperançat en laaabiduria i influincia del mariscalHindenburg per a mantenirlibri en lee cordial. relacione tannecessàries entre ells. Fabra.

La felicitació del NunciBerlín, 2. - Amb moriu de la re-

eepci6 del Coa Diploratic, el degä,que es el Nunci monsenyor Arseni-go, ha expressat al Fres l ecnt la &t'afeliritació ti. Cap-d'Any, i ha posatde relleu els esforços que es vénenrealitzant per a roillórar les rela-ciona internacional,. La persgstinciadel problema ecoatnic continua re-vestint caräcters cada regada tntsgreus. La prosperitat mundial vaintimament lligada amb Id represade l'intercanvi entre els diferentepaltos.

Li ha contestat el mariscal HM-denburg, dient que en l'any trans-eorregut ha estas forçosa la mäxima

A AUSTRIA

Els disturbisdele camperola

Viena, 2. - A causa de la gra-vetat dala disturbis promognts pelacantperols de ‘'orau, el Coreend'Estiria ha movilitzat la gendar-monja i una companyia de l'exércitfederal cap al lloc dele successos.- Fabra,

Viena, 2. - Comuniquen de Grataque diversos milers dc rzacsos de laregió de Voran slan amotinar comprotesta de la detenció de diversosconveins que es negaren a pagar lesguatea per a les Caixes de malaitia.

EIs amotinats han començat la mar-xa sobre Vorati, sense que fins aras'hagin prealuit incidenta.

Les auloritats declaren que són amosde la situaciti i asscaaren que 'lardeeguzdarä restablert immediatament. --abra.

Camperols alliberatsGrata, 2. - A consewOncla de l'ac-

tinia arnenavidora adoptada pele pa-usas de Voran, les entornara han or-denat que siguin alliberats quatre pa-gesos recentment detinguts per acteade rebeilia anib motiu d'un embarga-ment judicial.

En assabentar-se d'aquesta mesura,eta pageent Osan dispersar tense queocorregués el menor incident.-Fabra.

PrecaucionaViena, s. - Es coneixen detalla so-

bre el fets eeerrageta a Grata milmotiu de l'aetitud adoptad Pele pagesos.

Com a consegfläncia d'una conferir.eta eelebrada entre lee autoritats pre.fecteeals 1 ele alcalde, de la re g id dtVorau, les autoritats es veieren eblf.wades a salita' nee teläfon ue {Oh

energia per a acceptar certes mesu-res excepcionals que han calgut pera assegurar la vida de l'Estat. Lacrisi no ha estat resolta encara isols pot resoldre's amb el restabli-ment de la confiarl ça entre els no-bles. Les necessitats exigeixen queper a vencer les dificultats actualses trobi una solució harmbnica a to-tes les qüestions que s'estan deba-tent. - Fabra,

Declaracióde Von Schleicher

Ber l in, 2 - Durant la recepciód'Any nou el canceller von Schlei-cher deelani, en la seva alocució,que la Conferencia del Desarma-ment es veia obligada a realitzar elprincipi d'igultat d'armaments.-Fa-bra.

Després de la recepciódiplomàtica, el Presidentrep el Govern del ReichBerlín, 2. - Després de la recep-

cid del Cos Diplomàtic, el PresidentHindenburg ha rebut el Govern delReich, acompanyat de l'alt personaldels ministeris.

El Canceller ha pronunciat un dis-curs, dient que en l'any finit la po-lítica exterior ha estat orientada enel sentit d'alliberar al país de cär-regues impossibles de sostenir i al'obt..nció de la igualtat de drets.El Govern actual s'esforçarà a crearel major nombre de possibilitats detreball per a la pau entre tots elselements del poble alemany.

Li ha contestar el mariscal Hin-denburg, declarant que cal, per albé del pais, que desapareguin leslluites actuals entre partits politini ha reclamat la unió de tots elebons alemanys per al fi comú.

Ha acaba fent yola perque l'AnyNou sigui el prineipi de l'entrada envigor de la igualtat de drets que liforen reconeguts a Alemanya, la set-mana passada.-Fabra.

Queden autoritzadesles reunions públiquesBerlín, 2. - Ahir acabä Ii treva

política decretada pel president delReich.

A partir d'avui, queden autoritza-des les rcunions públiques i mani-festacions.-Fabra.

La qüestió del corredorpolonés a la S. de N.

Berlín, 2. - El diari "Montagund Morgan" diu que la qüestió delcorredor polonés senä plantejat aGinebra a la primavera vinent, eauna de les primeres reunions de laSocietat de Nacions.

Afegeix que, no obstant, von Neu-rath no desitja posar en perill l'exitde la CoMerentia del Desarmamentni tampoc augmentar les diferenciesamb França. - Pebre.

Un manifest de HitlerBerlin, 2. - Amb motiu del Cap-

d'Any, Adolf Hitler ha dirigit als

sin alliberats els pagesos que havien es-tat detinguts.

Un batalló de caçadora de l'exercitfederal havia estat enviat en aquellaregid proveí? de granades de ml, bom-bo lacrimògenes i ametralladores.

Els camperols reunits, el nombre delsgula PU/ara aprOximadamcnt a unmilcr, adoptaren primer tina actitudarnenagadora, però iittintidels davant dela gendarmeria i el destacament fede-ral de caçadors, es dispersaren senseque la força pública tingués necessitatde fer Ös de les armes.

Es fa remarcar que per primer cops'ha pogut veure entre els maniicstantsgran nombre de nacional socialistesvestits d'uniforme.-Fabra. •

CAPITOLD'ACCIDENTS

Accident maritimDouarnenez, a. - Al llarg d'Oues-

sant una ona alta emportat dos ho-rnea a bord del "Commune de Pa-rís". Un d'ells ha pogut ésser salvat.L'altre a'ha ofegat.-Fabra.

Un incendi en una armeriaCasad, a.- A consegnéricia d'un

incendi, que es declarà en una ar-mera de Guttingen, feren explosióels dipasits da munidas de caça, icausaren les detonacions gran alar-ma entre la població.

Els bombers que acudiren Mime-diatament, aconseguiren localitzarl'incendi, evitant que es propagues aedificls collndants.- Fabra.

Vaixell naufragatStonehaven (Escócia), 2. - Aquest

mett ha anat a Miss el yapar "Ve.nbeee de la suplente d'Aberdettn,

seus partidaria un extens madifeaten el qual recorda l'activitat delpartit nacional socialista d'ençà delascus començaments, les perseen-clon' de qué ha estat objecte, elsexits aconseguits i lee temptativesdels seus adversaris per a desfer-lo.Elogia la fidelitat deis membres deles seccions d'assalt racistes i ladisciplina de tot el partit, i desprésd'insistir en els mocita pele qualsha refusat tota participació gover-namenta!, afirma que el rnovimcntracista mantindrà la seva Huila pera la regeneració d'Alemany a. - Fa-bra.

Desordres a diversosindrets del país

Berlín, 3. Durant la nit deldarrer dia i començament de l'anys'han registrat agresaions i 'senilesde caräcter polític a difusos llorad'Alemanya.

Fine ara es te noticia que hanresultats dos morts i nombrosos fe-rits; s'efectuaren 28 detencions.

Als voltante de Berlín un comu-nista fou mort pels racistes, que fe-riren tumbé un membre de laReichswehr.

Aquests incidente han tingut es-pecialment importància a Hamburg,on la policia llagué d'intervenir enèr-gicament per a restablirFabra.

Les eleccions per a la Dietad'Hesse

Berlín, 2. -- El die 4 del correnthan de celebrar -se les eleccions pera la Dieta de Hesse.

Els nazis anuncien una intensacampanya amb la participació per-fanal d'Hitler.-Fabra.

Un auto amb contrabanBerlín, 3. La policia ha delia.

gut prole de Colónia un automblailque portava doble euireasa d'acer, ien ella han estile trobats deu quin-tara de calé 1 tabac 1 dos mil algar-reta. Tot ha estas decoiaissat i de-tinguts els ocupants del cotxe, el3quals portaven revòlvers carregatsamb bales dum-dum.-Fabra.

L'assassinat de PhitleriàHentacha

Dresde, 2. - A conseqüència del'aseassinat de l'hitleriä Hentscha, elProcurador general de l'Estat de Sa-jónia ha demanat a la Dieta que s'al-xequi la immunitat p arlamentaria aldiputat tacista Benneke, que es creuque fou cómplice de l'assassinat.

Es probable que la Dicta accedei-xi a aquesta demanda. •

Per altea part, segons el "BerlinerTageblatt", el Grup d'Assalt deMeissen, que compren es bornes,ala separat del Partit hitlerii.-Fabra.

L'accident es produi per haver to-pat l'esmentat vapor amb Unes ro-ques, prop d'Hale Head.

Els nou horneo que formaren latripulació del "Venecia" han mora-Fabra.

Personalitats accidentadesVarsòvia, a.- Otean es dirigien a

una partida de casa oficial, ofertapel President de la República P ola

-ca, sofrl un acciclent d'automòbil elpresident del Consell letó, senyorSkiunicach, que anava acompanyatde la seva esposa.

Aquesta rcsultä greument ferida.

EL CONFLICTEDEL CHOCO

Els bolivians s'apoderend'un fort

La Paz, 2. - Un comunicat quelea estar facilitat per l'Estat Major,aninteia que les tro tes bolivianesslan apoderat del fort paraguai"General Duarte". - Fabra.

Un missatge del Comitéde Neutrals

Washington, 1. - El Comite deNeutral' ls.t dirigit un nüssatge al'Argentina, Brasil, Faramrai, Xile,Perú i Societat de Nacions demanantque ennt inui la coHaboració fins atrohar una solució pacifica al conflic-te boliviano- Para/gua.

La nata afegeix que cal que s'a-doptin novel mesures Per a evitar l'e-fussió de selle%

Dirlgintsee l Paraguai, el Cua-te de Neutrale deplora la negativad'arme« peje a eetmetre's Si PrinciPid'arbitratge. - Fabra.

Repartiment de títolsLondres, 2. - Anib motiu de :a

festivitat d'Any Nou, el rei ha con-cedit el títol de bar6 al c o ll eeein-nieta d'art ata Joseph Duveen, almetge ata Thomas Horder, al ma-riscal Georges Milner, a han/babea-dor Mi-. Rennel Rood i a l'armadorHr. Walter Rundman.-Fabra.

Una entrevista de JohnSimon amb el ministre de

IugoslàviaLLondres, 2. - El ministre de Iti-goslivia en apesta capital ha vi-ertas e/ ministre d'Afers estrangers,sir John Simon. Es guarda absolutareserva sobre el tractat en l'entre-vista.

No obstant, corre el rumor que elGovern de Tirana ha donat a enten-dre a lea Potencies signants de re-cord de 1921, que admet l'eventua-litat d'aplicar certes cläusules del ditcompromís, que segons el Governalbanés l'autoritzaria a fer una cri-da en determinades circumstäncieeal supon italiá. Fabra.

Temporals d'aigua i de venta Irlanda

Londres, 2. - A tota !a costad'Irlanda, sud-oest d'Ang'aterra iEscòcia continui ahir el violent tem-poral de pluja i vent, que ha cau-sat inundacions importants i gransdanys, especialment al sur d'Irlanda

a /es obres d'aiguns ports i fer-rocarrils.

La velocitat del vent ha arribat a96 mines per hora -Fabra.

Els nazis s'exterminenmútuament

Dresde, 2. - Recentment fou as.sassMat en aquesta ciutat el naziHentscha. El crim apassiona l'opisnió pública.

Hentscha fou mort pels seus com-panys de les tropes bitierianes d'absalt per suposar-se que era ur. agentprovocador al servei dels comunis-tes. Els racistes pretenen que a Pra-ga proporcioni informes a una po-tencia estrangera sobre les relacionode la Reichswehr amb les organitza-dona hitlerianes.

Va ésser un anda de la victiva,anontenat Urban, cap de secció deles tropes d'assalt, el que descobrio féu descobrir la mort de Hentscha.Inquiet per la desaparició del senamic, va fer diverso gestions propde la policia i aconsegui que tosoberta una enquesta.

Els nazis estan furiosos contraUrban, i el qualifiquen de "nou trai-dor". Urban rep diáriament cantesanònimes amenaçant-lo de mort. Lesamenaces han cstat tunees, que fi-nalment la policia ha autoritzat aUrban per a usar revòlver.-Fabra.

AL JAPO

Un missatge a/ paísToquío, 2. - El ministre de Nego-

cis Estrangers ha dirigit un missatgeal país declarant que els drets i in-teressos del PO a la Manxiíria iMongólia són una veritable barrerade protecció per al Japó, el qual técom a principi de la seva política eldeservoluparnent des seus propis in-teresos i dels de Mongólia, i Man-

- Fatua.

A XILE

El manifest d'Alessandriamb motiu de Cap-d'Any

Santiago de Xile, - El presi-dent Alessandri, en el manifest queha llançat al país ara motiu de l'en-trada de Cap-d'Any, ha declarat queel programa del Govern xilè com-pren severes economies, equilibriodel pressupost de despeses amb elsingressos, combatir l'atur !oreó, iprocedir a l'intercanvi amb aquellspisos que adquireixin els productesxilens. - Fabra.

Es decretada la dissolucióde la Cosach

Santiago de Xile, 3. - Ha estat , g-nat el decret pel qual es disposa laliquidació de la Cosach.-Fabra.

El que diu un director

de la Coima

Santiago de Xile, 2. - Interrugatlee r un re/ares:114M de l'Aginela Ha-

yas, un dels directors de la CompanyiaCoatch ha declarat que una liquidaciód'aquesta companyia no supouria cappertorbació al mercat, ja eme la poli.tica del Govern xin't sccubla talar ee-caminada a mantenir la unitat de ven-des, de manera que ana reorganitaaciódel sistema actual no hauri de produircae ttilYj mercat.-Fabra.

El conflicte anglo-persaLonclaes, 2. - En els cercles Pe'

ses d'aquesta capital hom creu sabe,q ue per desig del Govern anglesles negociacions que havia d'entau-lar el ministre persa a Londres ambl'Anglo Persian Company seranajornades fins que el Consell de laSocietat de Nacions hagi deliberarsobre aquest afer. - Fabra.

Les relacions comercialsamb Alemanya

Londres, 1. - Crin a consequen-cia de les conversas que han tingutlloc darrerament a Bealin, amb l'ob-jecte de reglamentar les transaccionsentre Anglaterra i Alemanya, elministre de Comiere del Reich esproposa elevar la xifra d'importa-cicuta de carbd inglés a Alemanyaa canvi de reduccions que la GranBretanya podria ccncedir sobrecerts productes de la indústria ale-manya,

El Govern de Londres ha adreçata! de Berlín contraposicions. - Fa-bra.

La festa de Reis

"Catalunya“ Associació Autono-mista del districte Vd, Nou de laRambla, 16, celebran enguany latradicional diada des Rels (any XIXde 14 seca celebració) amb els ac-tes leglients:

Dijous, diaó, a les deu de la nit,gran ball de gala a honor i obsequide SS. MIL els trae Reis d'Orient,els quals, acompanyats d'un Iluit se..guici d'heralds, ariass i patges, fa-ran Ilur entrada triornfal, portantpresents per als fills des senyorssocis. En aquesta festa hi prendràpart l'Institut Folklore de Catalu-nya, que dirigeix el senyor Joan Ri-gall. La secció de danses de l'Ins-titut ballarà diversos ballets popu-lars catalans.

Divendres, dia 6, a les den delmati, gran festival de beneficencia.SS. MM . els tres Reis d'Orient fa-ran personalment lliurament deMis de mil lote, preparats previa-ment, als nens i nenes fills de per-sones necessitades que es presenrinproveits del corresponent val.

La ComIssió oraanitaedora d'a-questa benéfica festa pre ga eis seussimpatitzants vulguir. contribuir almillor exit fent donatius, que podenadreçar-se a l'estatge socia!, ensemsque agraeix sincerament a tots eisque ja han trames donatius per aaquesta altruista cesta.

A °Ate Interrogante. 115t0Pibe una respuesta eategérioe

sec.

ANUARIOGENERALDE ESPAÑA

(11alfly - hilara -Riera)EDItION CE Isat

4 TOMOS 4Le INFONPARA EXACTAIIINTI DE 1000 ELCOURCID, INDUSTRIA, FROFteuTtaa, En.

DE ESPADA Y POSESIONES

54 MAPAS Es COLORES(hl teto comemos lato lit ale publicada)

-S IECCÓN EXTRANJERAo museo Directorio Universal

lateelo de un •demoler nomaieroCIEN PESETAS(tranco te portes ea toda Espata)

•••ANUNCIO EN EL AtUatiLl

LI COSTANA POCO Y Lt PRODUCIRÁaucAa•-•

Anee rios he-Bailen Riera Reunidos, S, k.amigue granadas, N ' y 10110ELDIA

Els que aneu a ParísNO OBLIDEU

q ue trobareu

CA PUBLICITAT

alee

a tots els quioscos deleGrana Boulmceds, de laPi:goe de la Repub/l q ue a

la iladelalneA la ?lace ele le Saetilla.A la Piase de Ilaint-Illehel

(costal aletropelitit)Al Boulevard Saln1-11111ohel.Al Boulevard lielstato».

a tots els grano quioscosde Parla

ESTRANGERA ALEMAINITALes recepcions de Cap-d'Any -- El President del Consell prussià no vaa la recepció - Ha quedat acabada la treva política -- Un manifest d'Hitler

~ele, 3 de gener de 1933

BOXA tècniques de joc eón completa-ment diferents, rnentre que en

el joc francés és a base de con-junt, el nostre és tot l'entusias-me i actuad() personal; peraixò vegerem que després d'undomini francas, la senyoretaNoble aconsegui marear el pri-

mer gol per a l'equip del Polo,en aprofitar una rematada.

Aquest gol, contra el ques'esperava, encoratjä en granmanera l'equip trances, el qual

es Ilanett a sin fort atan permitjà de la seva ala dreta, con-

verlint-ln Deward en sin rnag-

nific gol, en rematar una cen-trada.

Prossegul el partit amb do-mini repartit, succeint-se al-ternativament els atacs nr totes

portes. els qualsdnnarencoto a resultat el segon gol deregulo del Polo , per mitjà bim-ba de Noble, finalitzant poc des-pta; s la primera part.

La segona pa!! rn va desrne-

reixer per res de la primera;foil paliada a fort tren i doj ocmolt efeeliu. sabresorlint rae-n/amó de la (Incauten del Poloper la sena cobejanea. trans-formada en u nnou col. tamhaper mitjii de Noble , en un xutfnrt (es im.

Segof reneontre. i novamentl'equip francas es mostrà neri-llosissim en les seves nrrenra-des. gràcies a l'excellent com-penetrada. fine a aconseguir n1

segon gol per mediació de Mat-theus, en una magnifica juga-da: continuli el parid. i pesodesprés finalitzà nmb el resnl-tat de tres gola a dos a favorde l'equip de 1Polo.

En capitol ade marits sobre-sortí la magnifica actuad(' dela davantera de l'equip trancesen el seu joc de conjunt, i perl'equip del Polo les senyoretesMaier i Noble, molt ben ajuda-d e s per les seves companyes.

EN EL PARTIT D'AHIR, ELRACING CLUB DE FRANCAVENCE PER UN GOL A CAP

Ahir tingué lloc el segon par-tit, el qual va tenir les matei-xes caracteristiques del primer.El joc fou molt anivellat, ano-tant-se algunes belles jugadesindividuals de les jugadores delPolo i una gran compenetradaen les !Mies franceses, que estransformà en la victòria d'a-quest equip per un gol a cap.

ESPOR$n ella fugué de recórrer tot elcanip, de punta a punta, soriejautmiss equip enemic, i. no en Ilnitanoble, snió havent de salvar cops *dep empentes, etc., ;mita qué rob-t.equiaven els de Me s:talla. Tot aixòha sa l var i la centrada mula qtre ac.-bi la jugada dona ocasió a Garretaper marcar el gol de l'empat.

Soler es velé ob'igas a cobrir lesfallades dels seus companys de Bina,En no saber Trabas i Cristiä ocuparel seu lloc amb encera obligarenSoler a una actuad() verament in-tensiva, cae havia de cobrir ell totsol el lloc de tres jugadors. No obs-tant, sabe sortir airós del seu di-fícil treball, Fou re/ernent impres-cindible per a ajudar quan atacaven,i va saber, seguint el seu pla demillorament, actuar amb encert enla defensa del seu marc.

El Valencia deu aquest bon resol-tat, a part del que ja havem ditanteriorment, relatiu a l'actuació dela ' isa espanyolista, a l'esplèn-dida actuad() de Cano i Pasarle. Elporter tienda i rey-internacionaldefensa gallee foren els millors ho-mes del seu equip. Tots dos forenconstantment aplaudas per lloro efi-caces intervencions, en aconseguirneutralitzar els perillosos mornentsde dontini espanyolista. Sense aqueo-ta brillant actuació, Ii hauria estatdificil al Valencia d'obtenir aquestempat. De la resta de regulo, úni-cament ce' destacar Torredeflot,en magnífica forma. També es dis-tingí una mica Navarro, i la liniade majos, que fou la mes flu ya derequip, largué durant la primeraPart uns moments hri/lants en el

El Valencia protestó, per mitjä delvet tea Molina, que reapareixi a.seu capita Pasarin, l'acta del partit.Per una banda, en allegar que ha-ríen deixat disensalar-se diversesfaltes greus comeses pel porter ca-tala Florença, i d'altra banda, per lafalta d'asistencia de l'àrbitre asse-nsa:at per a aquest partit, l'arego-n: Ostalé, que fou substituir, senseprevi avis, pel madrileny EzequielMontero, el qual tingui una actuaciódesencertada. .Amb els seus falls nodelyä ningú satisfet, ni els jugadorani el públic. S'equivoca en nombro-ses ocasiono, i no sabe' castigar comera degut alguns moments de jocvioleta que es realitzaren durant elpartit.

En els primero moments del par-t' r e' joc descabdellat hm de granvistositat. El Valacia, degut a UeSmornents de bona actuació riels See5rnitjos, aconsegui imposar-se, i alcap de tretze mimas obtingué elpr:mer gol. En una avançada entrePicelin i Torredeflot, Florença col-gué anublar-la i sorti fora del maroEl porter català i Torredeflot cal-

Notes pregades

AQUESTA NIT A L'OLYMPIA

Gran vetllada popular ambSantos-Chao Morejon,Gonzälez-Tejeiro i Llan-

. guas-Ino, en deu rounds

Bona vetllada la d'aquesta nit al'Olympia. Tres deu rounds loteros-santíssims i emocionants en alt grau,un sis rounds i un bon preliminar.

El combat Morejon-Santos té r-n in-dubtable interés espectacular. El ma-drileny és un boxador que boxa desque era pes gall, i amb airee queda idtque ha dedmminar l'ofici. Si a aixòhi afegim que la sera dreta és de graneficacia, tindrem que Motejen pos pas-ear una mala estona en aquest combas.

Morejon ho sap, pera com que ellturbé és curta en l'ofier i també pe-ga fort, la batalla es presenta épicai el resultas indecis.

Genzalez, campió welter castellà, ha-xara en revenja contra Tejeiro. Arisb-dós's,m dels que no donen un pas en-rera davant ienemic.

Llangiras, el valent pes Ileuger ca-

tali. posará: a prora la cantable clas-se del madrileny Ino II, campió cu-ren del ser/ pes i un de:i millors es-tilistes de Castella.

Codoleoneini, que s'acomiadara delpúblic català en aquesta vernada, en-frontara al cubà Mario Blanco, anda.des ben preparats per aquest combat iamb ganes de deixar bon record. Enpreliminar, Peña contra Petit, en qua-tre rounds.

HOCKEY

Partits internacionalsfemenins

—En el primer partit, l'equipdel Polo vence el RacingClub de France per tres

gols a dos

Ahir fou vençut per un gola cap

Diumenge al mati se celebrhal camp el Polo el primer detspartits internacioriaL; fernei:insentre el Polo Hocl2y Cluo deBarcelona i el Itacat4 Club deErario.

En començar l'encanten, clcanta oferta el magnific aspec-te de les grane soleranItats. ile la seva animad(*) es despre-nia que el partit era esperetamb gran interès per a podercontrolar el valor l'aloa l de lesnostses jugadores davant tosemita com el Racing Club deFronea.

A les ordres dele ärbilres se-nyors Collell i Cases, es fornui-res, els equipe aixi:

Polo J. C.—M. Pb.a L. Xatt-rodó, A. Hitchellox. J. i M. Gar-cia. E. i M. Parsón, Ft. Maier,B. Noble. Maria i Mercó Baben-fús. M. Riera i Amura HielesMurld.

Boeing C. de F.—M. de Foor-nraux, J. Levi. L. Pelitbreton,M. Havnes, A. Des p ensa L. Ermi-tas:41d, D. Millef. H. Dovard, Mat-theos (cap.). R. Amade, R. Agut

Un cop canviades le ssaluta-eions 1 oferiments , comenehl'eneonlre amb un lleuger do-mini d erequip del Polo, apro-fi t ant la desorientació de re-quip francas, produïda pel des-coneixement del terreny, donantRoe auf que la defensa fran-cesa es llueixi en algunes borlesjugarles, principalment Four-neaux.

No obstant, la renació del }ta-ring nn es tau esperar gaire,donant Roe a una serie d'atacsmisil hen ronduits per la sevalinfa davantera, però les dues

ATLETISME

CAMPIONAT COMARCALDE MARXA

Jcsep Ibero, de Mataró, vence-dor de la prova

Diumenge, al Parc de la CM-tadella, va tenir lloc, organit-zat per la Federació Catalanad'Atl e tisme, el Campionat Co-marcal de marxa, d'enguany.

S'arrengleraren per disputar-se el dit Campionat. 20 inarxa-dore. Els mes qualificats enaquesta especialitat no hi cor-respongueren; sens doble, elI flol en litigi no els interessavapas massa.

A desgrat de la sena absèn-cia, la prova no va perdre gensd'hileras. Ans al colear/, elsmarxadors forniren una cursamagnifica, de competida i duraque va ésser. duran( els 20 qui-larnetres 1.s.senyzilats.

Josep Ibera, sooft regular enla seva actuació, va posar-seaviat al cap, i no fou inquietatseriosament pels selle segui-dors. Mes competencia rus en-taular-se pel sego nube. entreFont i Medina. Aquest darrerreaparegué despras de !largaabsanda. i barer promes el seaabandonament de l'esport art itt.

Medina as un llame que sentverament l'atletisrae. 1 orearefingid condicione per defensor-se li cnstarä prendre decisiva-ment el seu intent abans es-tortita?.

més anitnóst. va saberprendre. cap als ("arrees mo-meas, Ilenger avantalge,.9e/sose gad entrar en segonl'arribada.

El públic. que en gran quan-lila? va presenciar el [m g delemarxadors. ro eneorariar-losennsfantmenl. i aplaudí fra lasena artnneid.

La Federarid Catalana, en laseva rom p es. va reeixir esplais-elide/mea. i aseen' un gran èxitd'organització.

La classificaci ()donada, vaésser:

1.--Josep lbern. de l'Iris deMataró. en 1 h. 41 co. 47 s . 5-5.

Fonf. del E. C. Barce-lona. en 1 h. 44 ni. 2 13 s.

3.—A. Medina, del F. C. Bar-celona. en 1 11. 45 rn. 41 s. 1-1.

4.—J. Pinós. del C. D. Jú-piter.

5.—F. Tobeny. del Telefó-nica.

Ferrer, del C. D. .Ja-pller,

7.—J. Garay, del C. D. Jú-piter,

M. Llobregat, de l'A. A.

n.-31'. Ferrer, de la PenyaCoubert in.

10.—M. Bisbal, del Bloc ObrerC.amperol.Per equipe, va vbneer el C. D.

Júpiter.

El Madrid aconsegueix em-patar a un gol amb el Bar-celona gràcies a l'àrbitre

Era evident que l'acord pres, pocodies abans d'aquest partir, pel Conselldirectiu barcelonista envers algunsdels jugador; del primer equip pren-dria estat oficial ea el partit de refe-rencia, car a l'interés que el sol arma-d del match hacia desvetllat ajun-tava ara la curiositat o expectació desaber el rendiment que (lavara delsmadrilenys podria donar de si el sencombinas blau-grana. No bou d'estra-nyar que el camp de Les Corts pre-sentes un ple quasi comPet, i un de-tall ben significatiu que registraren/fou l'ovació que hom tributa a l'apa-dejó dels jugadors barcelonistes.

Els qui vulguin treure del resnitatd'aqoest partit i de les seres incide:t-eles un punt de partida per fer unacomparació entre els canvis que ha so-fert recentment l'equip ex-campió deCatalunya, ii será una tasca difissi-lissima, o tal regada impossible, en-tre alees, per les raons següents: pri-mer, perquè el partit acaba ambun ernpat igualment que el que s'ob-tingué en el darrer partit de LUga dela temporada passada, al mateix campde Les Corts; segon, i principalment,perquè l'actuació d'un sol encontre nopermet fer comparacions daquesta me-na, i en tercer lloc, perquè hi haciaun àrbitre incapacitas per dirigir unalluita d'aquesta envergadura, que erael senyor Ledesma, el qual amb els seascapriciosos falls desfeu el partit.

Passarern a ocupar-nos del que foul'encontre entre el Barcelona i el Ma-drid. Cual era de preveui-e, l'onze dela capital de 13 República evidenciäuna superioritat tècnica dels seus ad-versaris ; de la seca banda es vcie el¡cc mes cenyit, mes compenetras i mes

rapid que es practicó durara els no-rama minuts de joe, ço que feu queNogués hagués d'intervenir en múl-tiples ocasions. Tumbé quant al domin',si fern una operació aritmética de res-ta, ens donara una diferencia favora-ble als forasters.

Aixe no vol pas dir que els barre-lonistes es quedessin, com vulgarmentes diu, quiets de carnes. No; e:s blau-grana. quan bou l'hora de portar elcornandament de la pugna el porta-ren; quan hagueren de replegar-se ala defensiva ocuparen el seu flor, peracal reconéixer que no tingueren en lesjugades aquella regularitat des muftí-lenys, parqué no toses les seves Hinesjugaren per un igual. Mentre Nogues,a la porta, era el més ferne puntal del'equipa i la davautera també sabiasortir-se airo sa del seu comes, en caes-vi la :inia mitjana i la defensisa de-mostraren molta inseguretat en les se-ves intervencions. Degut a al yó, po-der/1 comprendre que si be en algunsmonteras el Barcelona sabe igualar eljec dels seas adversaris i feu arribarcl set' domini fino a la porta de Za-mora, aquest no llagué d'intervenirtant com Nogues, porqué davant ser/tenia una defensa segura i coHocadaritte es batista per allunyar el parid.

• 4, •

El resultas de match real és equt-tatiu al joc desenvolupat pels dos bin-dols: Gairebé hauricun de dir que si.

Però prescindint de la qualitat dejec limitant-nos merament a la ma-nera corn va tranrcOrrer el partit, tro-bariem just aquest empat: Certarnentelle VD, i a no ésser—com hem asse-nyalat abans—la dissortada actuaciól'arbitre, estem gairebé segurs que elBarcelona s'emportava diumengeresultar. victoriós. I consti que no vo-tent significar que l'esmentat sensorLedesma fos parcial a gratcient; perúla seca actuada va ésser una cadenade desencerts. de la qual foren els ju-gadors 4aqui els que sortirrn mesperjudicats morannent i materialment.

A l'àrbitre cl partit es vcia ben béque li cenia gran, segara; l'expressiócorrent 1 l'actitud franeament desalo-ralitzadora dels espectadora, massa cri-daners, acabareis de desconcertar- 1,.Que 1:0 Iri hacia ganes manifestes deperjudicar ho demostra que no me,-enes cao sonrió contra Nogués, al qualbo sera advertir-lo per part de rnüsigui que moderi els nervis, perqueno és saccejant un árbitro que potprestar els mil ors serreta al club delqual és defensor.

En resalir, el partit de diumenge con-firma una regada mes la tradició:Que els partits de Sant Esteve (quanes feien a la tarda, naturalment) iels de Cap-d'any, han d'ésser semprepletórics d'incidents i nerviosismes.

Motu no en sorti satisfet, parqué el

resultas n'un gol a cap favorable alBarcelona, donat el curs del partit,era una cosa generalment adrnesa pertothom, fins que el dissortat—i discu-ta—penalty gira els esdereniments.

El match, després de tot, no haríalingut gaire brillantesa ni en els unsni en els altres, per bé que en moltsmoments ion sostingut a un tren molträpid i dur, aireó ültim sobretot, perpart d'alguns equipiers del Madrid.

La vistositat de la Iluita arribä alseu máxim durad els vint-i-cinc rui-

n u t s, aproximadament, d'ambduesparts; mes tard, l'entusiasme deis ju-gadors ralentí, i en conseqüència eljoc decaigué.

Entrara en el terreny de les distin-cions, sobresortiren de ranze madri-leny, en primer lloc, la defensiva; de-Iba, pub, es destaca Ciriaco, per lamajor seguretat en alguna jugada, per?)

emprà un xic de duresa; de la ratIlamitjana, Gurruchaga forní una tascainfatigable, tant tallant joc com re-partint-lo; també P. Regueiro el se-cunda a la perfecció; de la davantera,els millors, Eugenia, Regueiro i Oli-vares, els quals foren els uncradors dequasi totes les combinacions. Ens man-ca parlar de Zamora; el porter nacio-nal, segons poguérem apreciar en d..-ferents ocasions—tant en repelEr elscórners com deturant tres de lluny—,no semblà etsar en la seva millar for-mar, tal' palesava la inseguretat enmotes jugades en les quals hacia d'in-tervenir.

Completament diferent de la tascade Zamora, fou la que feu Nogués. Se-gur en les seves intervencions, esqui-sant el perill amb mestria, Noguésfou, no hi ha dubte,un deis mirenhomes sobre el terreny i el millar,indiscutib:ement, dels seta. La defen-siva, no tan segura con.' altres vega-des, sobresortí, pub, Alcoriza. La ma-lla rnitjana, molt deficient en la seraad:traerá; solament Martí cornpli corocon/ ell sap fer-hu. De la davantera,Goiburra Arocha i Bastit foren els quetres bregaren. Els dos extremo actua-ren bastant apagats.

Ja hern dit que l'arbitratge delcollegiat guipuscoä senyor Ledesmaion deficientissim. Aquest bon se-nyor, durant tot el partit, basa elsen arbitratge en la llei de compen-sacions, que ja sabem els inconve-nients que reporta per als dos equips.En honor d'ell, cal fer constar quequan fou sacsejat per Nogués, ambocasió nie concedir penalty contrael Barcelona, sembli com si anés asuspendre el partit i es dirigí capals vestidors; aleshores els minisdels jugadors s'apaivagaren i peguéreprendre amb tota nrfrnialitat elpartit.

Quant a l'actitud de Nogués, latrobens francament censurable.

EL PARTIT

En sortir al camp tant el Madridcont el Barcelona ioren rebuts ambuna ovacin. Després de fer-se lessalutacions de rigor, i previa elecciúde terreny, bu el Barcelona Pencar-regat de posar 1 bala en moviznent.

Tot scouts els madrilenya comen-çaren a inquietar el tercet deiensiucatalä. En pocs moments es tirarendos còrners contra els locals.

Al cap de deu minuts, u en oca-sir) d'executar-se el segon córnercontra el Barcelona a cárrec d'Eu-genio, Regueiro recolli el centre iy uta a gol, però Raia, que es Ira-ba ya en un angle, desvià anda elpuny el tret de l'interior madrileny.L'arbitre assenyala penalty, i Hila-rio s'apressä a exentar-1o. Peris eltret rebota al pal, i finalment Fonts'encarregá d'allunyar el perill.

A partir d'aquest fet, 1; 'Irritarengu rl unes fases més vistoses

interessants. Eis perilla se ovinteja-ren per a totes dues portes, per és-ser les característiques del joc larapidesa i la simplicitat.

Mes tard, Helguera s'interna icentris sobre gol, la qual cosa servíper demostrar-nos la inseguretat delporter nacional. Zamora, acuse tenirningú oue sorti anda elspunys de la seva porta per repellirel centre de rextrein dreta bian-grana, quan podia i hacia de fer lajugada un blocatge.

Una fallarla de Font dona rina avisnentesa a Hilarlo per xutar a plaer,però Nogués tingué cura que elset n tirare nra fos vulnerat.

Contraataca el Barcelona, i Pe-rera tir un córner contra el Ma-drid. Goiburu recollí el centre ianta fortissim a gol, i quan la mar-ca semblava imminent, el canten del

pal es convertí en providencia perals madrilenys.

Avançaren els blau-grana, i Aro-cha, a dos metres de la porta, foucarregat per dos jugadors adversa-ris, ço que motiva una sorollosaprotesta del públic en veure quel'àrbitre no en fcia cas.

Al començament del segon temps,el Madrid es llança amb gran entu-siasme a la Iluita i es convertí enl'iniciador de les jugades. Noguésllagué de blocar sengles trets d'Ola-so ¡ Eugenio. Peina més endavantel Barcelon asabe igualar el domi-ni, i Perera tira tres córners contrael Madrid.

Al cap de vint-i-dos minuts, Goi-buru centra, avançant a Helguera iaquest a Arocha, el qual, d'un xutras, aconsegui el primer gol de latarda.

Deu minuts mes dar], es produidavant el sisare barcelonista sin en-renou d'importància. La davanterablanca assetjava els dominis de No-gués, quan de part d'Hilario es dis-para un tret que dona al travesser.Olivares recollí la bala i xutà a tan-ele, ¡ una altea cegada Rafa, aqueo-ta regada meny s intencionada quel'anterior, tornà a produir un penal-ty. Després de moltes discussionsaccidentades, Regueiro, d'un xut rasa l'angle, obtingué el punt de l'em-pat.

A les acaballes del partit, Ciriacofeu un loor' a /trocha, i es tirafree-kick. L'executä Acerba, i labala rebota a les cantes d'uns juga-dors adversaris que feien barrera,perden-se per aquest motiu les dar-reres esperances de victeria barce-tenista.

Eren eis equips:MADRID: Zamora; Ciriaco, Quin.

coces; P. Regueiro, Valle, Surru-chaga; Eugenio, L. Rcgueiro, Oli-vares, Hilario i Olaso.

BARCELONA: Nogués: Rufa,Alroriza; Martí, Font, Pedrol; Hel-guera, Goiburu, Arocha, Bestit iPerera.

JOM

L'Espanyol a València vaempatar també a un gol

Valencia. 2. — La millar entradaregistrada durant l'actual tempora-da al camp de !restalla fou la (Fa-llir tarda. El líder de la primeradivisió era esperas amb gran inte-rés per a veurel hollar arria l'onzetitular de la capital valenciana.

No s'esperava, de cap manera, quel'onze hlanc-blau pogués sucumbirdavant len hostes de Colina. Tot iaje& es produí quasi lié la sorpresa.Si bé el can/pió catalä ro resultisvençut, va hacer de conformar-se enadjudicar-se un des dos punto enlitigi.

Hi llagué ja aquest dia el que homa la Ilarga esperara que baria d'o-córrer a l'Espansol. La finja defen-siva, formada pela jugadors que enel paper eren consideras; de halyaclasse, havien sorprès amb les sevesactuacions brillants a tots els afi-cionats a l'esport de in bala. TantArate: cont Pérez havien estat finaaquest any do3 mediocritats futbo-listiques. Peda per les sedes actua-cions en la presea temporada, hanpogut realitzar el que cap defensaespanyol havia poma aconseguir.Ahir a Mestalla foren la causa del'empat. anda e i que el seu equipbague de conformar-se.

La fluiya tarda que tiligueren Ara-ter i Pérez orasionä el que la restade !Irles companys co juguesin ambla deguda tranquilla:1a i els atacs ala porta enemiga fossin menys con-sistents. Ells i els majos-ales forenels pitjors7 de l'ermita de Sarrió.Aquests dos darrers no saberen sub-jactar els extrems enenrics, ¡ aspe-ciaiment l'element mes perillás dela davantera valenciana, Torredeflot,riee Pugné cura d'escapar-se conti-nuament de la vigilancia de Cristiäper portar el perill constantment aisdominis de Florença. Gräcies podendonar els catalans a l'esplèndida ac-tuada del seu porten Florença tin-ene una tarda plena d'encerts, i esporta com un perfecte porter. Eli-mina els constaras perills que sobreell arribaren, i sabe' fer-se aplaudirpels aficionats locals.

Con] en tot el que va de tempo-rada, l'Espanyol tingué els seus dosmillors elements en els internacio-nals Bosch i Soler. El primer d'ellsfou el millor dels vint-i-dos juga-dors. Pes: una jugada, verament ge-nia,t, que dona el gol de remiras.

bASCULESARQUES.-ce A CABALS

Partament. 9 i 11

gueren a terca, pesó el valencia en-cara tingué temps per a fer entrarla pilota als dominis de Florença.El gol bou molt aplaudit i eh públicprotesta de l'actuació brusca de Ele-reina.

Eis equipa tren:Valencia: Cano, Me/melión, Pa-

sacio, Abdon, Molina, Ricard, Tor-redeflos, Picolín, Navarro, Mutua-

i Sánchez.Espousal: Fiorença, Arenen. Pé-

rez. Trabal, Soler, Cristiá, Prat,Edelmiro, Garreta, Rede, Bosch.

Sabadell, 3 - Sans, O

Aquest partit va jugar-se a Saba-dell.

El primer gol es produi bel/ atiat,i vingué de resultes d'un cerner con-tra el Sans, que Calces desvía a layarya, d'un xut 11Ev, pecó col-locar.

Després d'uns moments de pressindels visitants, escapa el Sabadell, iSangüesa execattä la milita- jugada dela tarda; des de l'extrem, s'interna;es passà dos o tres contraris, i rema-ta la jugada, amb teta precisió, a laasna

Abans del mig temps, Calvet feuuna oportuna passada a Crespo, iaquest Ilança un not fantàstic queEsotra no devia veure passar; fou eltercer i darrer gol de la tarda.

A la segona part na es marca capmes gol, ¡ cal ateibuir-ho a l'excés deiterviosisme amb qué senil-en els jii-gadors del Sans, nerviosisme que s'en-comanó als jugadors contratis i tarn-be al pábilo'. Això origina algunes dis-cussions, i després la cosa acabó bé.Anda una mica ntés d'energia que lla-gues tingut l'àrbitre, encara hauriaarras millor.

Va arbitrar Santiago, i els cquips

Sabadell: Fournier, Morrab, Roure,Gracia, Duran, Meta, Sangüesa, Cres-po, Catees, Castells i Estere.

Sans: Ibarra, 's'alumno:a Torre-deflot, Saura, Burguete, Bartolín,Ponc, Llorera, Escota, Mota i Giro-nès.

EL III GRUP

Badalona, 2 - Júpiter, O

El Badalona, tanmateix, sembla queslagi refet. Després d'un Campionatde Catalunya loro desgraciar, d'a-quest de Lliga es, pm.), un dels "lea-ders".

El Júpiter, en el transcurs del pri-mer temps, va dominar grades al'encertada intervents;6 de la liniä mit-

Copa Catalunya

E/ Barcelona forfait

Diumenge ocorregué un caeque hom podria considerar-4oinsòlit, con] é sei forrad. delBarcelona. 'el qual el sltnä aldarrer Hm de la classi(icanie.1

El 13nreelona. de brillant his-torial rugbIstic. deixä de pre-sentar-se en el partit contra elC. A. D. C. I. per causa de tri)-bar-se els jugadors sens equipsa l'hora de eomencar ei partit,a conseqüència „d'un • malentèsdeis- encarregats dé • facilitar-los.

Es lamentable abast cae,: 1mas quan 'els regranienle pre-veuen , corrija diem' maa arnuiit,que en aques/ cas • Pérd . élspunk: i Se'l situa â •daiTerllocde la classificació. • •

¡anta, que tallava toses les possibilitatsdels davanters N 'aus. En aquista lalior,sobresorsi Font , el qual, inalgrat;sha-rer-ne prescinda el BarCelona;s:auiestä en una forma espléndida...

Va arribar-se al descans sesee ijuefas inauguras el marcador, peròcornençae la segona part, el Badalonava prendre le irticiativadel i va

clcomençar a dominar "'e • t'al manera

que ben avías vejaren . el premi des-prés d'una jugada en que int.ervinguétota la davantera i que va coronarBetanc.Gurt amb un xut ihrparable. Elsanims badalonins no aleca4mier'en:'sper més que feia, et júaiter im pógirédeturar l'embranzida badalonina •• queno acabó fino que Millän . introdul'ho-vament la pilota a la yaryasclefent,adaper Francis. El sena, dels .jugradorsbadalonins va demostrar-se llavors enreforçar linfa mitjana amb el juga-dor Forgue:s. i -isségitrar aiy i bonicresultas obtingut en casa forastera.

Els jugadors arreneerats foren:Badalona: Florença, Daniel, Mar-

tha Espuny, Jiménez, Maurici.Rornento1, - Forgues, CahurabsAal

i Betanccurt, .

Júpiter: Francas, ClaurlSo, Peix,Font , Fosalenchis Basilie, Mas, Amar:,Climent, Ubeda i Bossa.

El partit, en conjura sense je.sergran cona. no va esser tarnp6c dolent.Ben jugar, ben arbitral i corre'ctiMentpresencias. r

mPIBERNATBARCELONA

Palafrugell, FMartifienc, 2• •

Aquest parta e: guanyá e:i guanyà be, ja que, fguatant

sempre el joc 'deis cunn 'aris:salk de-,u ; : e: o vint — de 11..9;201-.11.en qué fou declaradament superior.

Durara aquesta estcha, 'di'gueriiShed'inspiració, de luce local, cercó tresdels seas gols, que decidiren el resul-tar. Estrada, d'un maenific •act a Fan-gle ; Carbó, en rematar -una bala des-viada per Cabo a un fortissnn xutBonal, i Ferricts, en una rapa as"3.3

goda després de recollie 'una passadr.i internarse amb deeisitSs en fu:en elsautors.

Amerionnent 5a la 'primera part.) ,ja s'haria n:arcat rus gol per banda.El del lartinens, en un free-kicktransforma: per 'Mima- el he leses-pa:, de penalty, produrt ose, 2./e3deciaradissimes del mataix .Ni.frrays*aReixach transforma en•gols •

iaalm nient, el Manivela taiF .eá ra. rke-rie arnb un gol obtSnigur per Aranda

en rematar uh xut de nadas' ere topaanda el traveSser: • ' ' ' '

Cruel:a dirigi l'encerare anda regu-lar enctrt, i els equips s'arrenglerarenalai:

Martinenc: Cabo, Cataiaut,. Porta-bella, Altas, Rosalencit, Calderón, Mas,Cases, Aranda II, Xiireu i Fandos.

Palairugell: Tressera Blanda Colo-mera Pum Espada& Reixach. Fe:-riols, Carlea Ifiquel, Bona; i

EN altres resultats

PRIMERA DIVISIÓ

Aretuts-AlavSs, 3-oDonestia-Athletic, 2-4.Racing Santander-Bet.s,

SEGONA DIVISIÓ

Seo a- M urda. sSuspes per lapluja.)

Sporting-lrón, 5-i.Athletic-Celta. 2-0. -COrtifiya - CaSteliti, ea.Osasuna-00edo.

Primer grup

Airifra-Racittb del Ferrol..(Suspesper la .aluja.)

Evilesino-Unión,

TERCERA

Segon

Deportivo-Ferroviaria,Tercer arup

Lograho-Baracaldo, 5-e (Solament

FIUTBOL

El Campionat peninsular de 'Miga

L'Espanyol continua al davant, perol) només amb un punt d'avantatge

Un partit molt excitat entre el Barcelona i el Madrid

InCUDIJN BOXARA CONTRA

ROBERT ROBERTI

Ja ha estat designat el pes fort queserà enfrontat el pròxim dia so a l'O-lympia a Paulino Uzcudun: será l'i-taliä Robert Roberti, el qual és espe-ras a Barcelona dijous vinent.

VARIA

Segons ens comunica l'empresa del'Olympia, Francesc Ros, que ha oca

bat el seu compromis amb el managersenyor Artero, ha Gignat per boyar

amb caràcter dexclusivitat per a les.

mentada empresa.— En un sol round Primo Carne-

ra es desfeu el passat dia 30 de JackSpencer, un illustre desconegut.

— El combas Ara-Kid Nitram, ques'havia de disputar a Paris el dia 9

del corrent, , ha estas anullat. Semblaque Ara serà oposat el dia 16 per se-gona regada a Marcel Thil.

DEMA, AL NOU MON

Tindran lloc les finals del torne'g` Cinturó Barcelona" dels pesos mos-ques, gall, plomes i lleugers.

Tindrem, dones, quatre combats es-perats amb delit per tots els alivio-nats que han seguir les incidències delsorneig a l'Iris Park i saben la se-rie de combats aferrissats que es sano eure.

Demà, que ja és prova, esde creare que els combats seran quel-con/ serios, ja que tots aspiren a si-tuar-se en primer lloc.

A mes, per completar el programahi hura el combat de pesos forts Gi-ralt-Britto. Veurem que jara Giralten la sera "rentrée" amb un boxadorde Pernpenta del gallee Britto.

1

.e: AUTOMOBILS P EIJGEO Tri Se soldieiten Agents seriosos per aE les demarcacions lliures a Catalunyar Bones condicione;IE Detalla: F. ABADAL -- Aragó, 239 - 245. -- Barcelona

n

LA PUBLICITAT

Diumenge, 1 de gener de 1933

vit-i-cing atleta de joc, per inci-dente.)

Quart grup

Alkartasuna-Saragossa, 2-3.

Sieb grugEta-Gira:tilde, 3-6.

Sed grupIrtimnistica-Imper ial, 6-gCien-Cartagena,

Vulti grupMalageeNo-Milaga, o-o.

Lea puntuacions11n••11M.

PRIMERA DIVISIO

Sapanyol 6 5 i 0 12 3 11Atbletic 6 5 o 1 19 6 ro

, Madrid . • 6 4 a / 1 9 6 9jitrcelona .6 2 3 1 13 9 7Beta' 6 3 1 2 /3 20 7:Valencia ,„ 6 1 2 3 8 16 4Arena. 6 2 0 4 10 14 4

Donante ..• 6 1 1 4 tt 20 3'Racing 6a 1 4 8 15 3Alaves • • 6 1 0 5 9 1 3 2

SEGONA DIVISIO

elan 6 4 0 2 20 12Oviedo 6 3 2 I 20 12

p. Cornee . , 6 3 1 2 12 12"Sporting Gij6n 6 2 2 2 23 17

,Mttrcia 5 3 1 1 9 7 7766655o

TERCERA DIVISIÓ

Claque grupSabadell . 6 3 3 o 18 7 9Badalona 641 1 14 9Sana 6 3 1 / 8 7 8Pahtirstell . • 6 2 0 4 1 3 18 4Martinene • , 6 1 1 4 8 16 3Júpiter "f ., 6 4 8 y 8

AVUI

BOU -011211108lons n'a. 5 grane oornbats,

Cheo Morejón -- SantosEntrada general: 2 pesantes

Campionat de Catalunya

• la Segona CategoriaPreferent

ELS RESULTATSDE DIUMENGE

GRO!' VALLES

Ilanreu-Ituro, 5-2.Xerrasaa-Sant Cugat,Girona-Atletic, II-o.Ripollet-Granollers, 1-3.

GRO? ILOBREGAT

Oilell-Istotlet,Horta-Gimnistle, o-t.VItaplapa-Reus, 3-1.Santboti-Sant Andreu, 2-t.

Lee puntuacions

ORUP VALLES1:4aro 23 8 3 3 33 18 18

11011a • • • • 1 3 7 J 4 39 1 9 16rrersassa • . • 13 5 4 4 32 19 14

• 14 6 2 6 25 32 14Granates 13 6 o 6 31 36 13Manresa 14 3 3 7 32 28 12Athletic . , 14 3 o 9 18 49 to'Sant Sugat ., 14 3 1 to 19 40 7

GRUP LLOBREGATIsntboià . 34 7 8 3 37 15 19"Gintaletic 14 23 20 r6

ROM • • . • 14 y 2 3 25 21 16Marta 14 6 5203015

Sant Andreu 13 4 4 5 22 r8 12iVildranca 14 4 3 7 23 34rAill • . 13 4 3 6 1 5 n 11Xollet . • • 14 3 4 7 16 2310

ElamItier probablementingressarb al Madrid

lant ainb rsquip del Madrid hai triggert ß la mitra clutat el directiu,ell'aqueat Club «ay« Bernabeu, el;qua deeprée de la celebració delg•artit Barcelona-Madrid, tingué unaentrevista amb el jugador Samitier,el ramitas de la qual sembla que es

:convertir& en l'alta de l'esmentat ju-gador al club madrileny.

Si !logré. de Samitier al Madride confirmació, puix que tot depèn4. record que avui la Directiva del'Madrid ha de prendre, podria ja ac-tuar en el Torneig de Lliga, totavegada ue d'aqueet campionat nocha jugat eap partir acnb el Bar-'Mona.

iv

REGATES COPA AGNES

, En un trejecte de quatre milles• en quatre voltee a un triangle da-vant del Maritim, es disputa durantel matI la primera prova d'aquesta,regata per Hhiplaniea amb vera Ruta

poemas.Dele coacurrento el 'Constar:ce"

borti devore pera en una cocal-'mida bou paseas per rAgn"a" i*arel alternativament el cap, però

¡II/11M7à finaleneat el darrer, ben just

També hi hagué una bella lluitaentre el "Pipo" i "Rige!", la qualacaba a favor del primer.

El resultat fou el següent:Primer. "Agnes", de Joan B. Si-

món, patronejat per Santiago Amati tripulat pel seu propietari. 20punts.

Segon. "Constance", de H. Víc-tor Hugo, patronejat pel seu propie-tari i tripulat per Antoni Bonet.16 punts.

Tercer. "Pipo", de Magt Matheu,patronejat pel seu propittari i tri-pulat per Frederic Virgili, ro punta.

Quart. " Rige!", d'Artur Mas Sar-da, patronejat per Manuel Juanola itripulat per Joan Cases, lo punts.

Cinqué. "Sens-por", de Maree!Foret, patronejat per Manuel Marini tripulat per Enric Pedemonte. 4punta.

Sise. "Amparo", d'Ibo Galés, pa-tronejat pel seu propietari i tripulatper Pasqual López.

PILOTA BASCA

LAEmissions locals

E A J 15 RADIO ASSOCIACIO(251 m.)

12: Senyals horaris pel carillon.Diari femení. - 12.30 : Discos. - 13:Canvis. Discos. - 14'45: Rädio-benefi-renda. Llista de donatius. - 15: Fi del'emissió de sobretaula. - 17: Senyalshoraria pel carillon. Curs de Grarnä-tira Catalana, a càrrec del Sr. EmiliValles Vida!, de l'Associació Protec-tora de l'Ensenyança Catalana. - 1715;Discos. - 18: Hora exacta. Curs deGramática Francesa "Linguaphone",a càrrec del Liceu Dalmau. - 18'45:Emissió infantil. - 19: Fi de Vemis-si?. de tarda. . 20: Senvals horarispel carillon. Canvis. - 20'05: Secciód'Escacs per la Federació d'Escacsde Barcelona. - 2030: Concert or-questra de Ràdio Associació. - 20'45:El quart d'hora setmanal de l'Estoma-cal Pérez. Emissió organitzada i sub-vencionada pel Laboratori EstomacalPérez. - 21: Reportatge microfimic inoticies de premsa, per J. Navarro iCostaloella. Mercaderies. - 2115: Re-cital de cançons pel tenor Jeroni Por-tabella. - 21'45: Orquestra Ràdio As-sociació. - 22: Hora exacta. Estonasetmanal de Sardanisme, pel Fomentde la Sardana de Barcelona. Sessióde cobla comentada. - 22'30: Músicade dansa. Retransmissió de ballablesmoderna per l'Orquestrina Llibre. -23'30: Fi de l'emissió de nit.

gmieeions EstranzeresMés interessants

FRANCA.- Ràdio Parts. 1.725 m.A les 10'20: Música variada. imita-cions. - 20'45: Comedie§ i poesies. -2/'15: Inforrnacions. - 22: Discos. -

Torre Elfte!. 1.445 rn. 1930: Concertselecte. - Poste Parisien, 328 m. Ales t9: Concert variat. 2o: Confe-rencia turistica. 20'15: Concert. -2030: Festival Gabriel Picrne. Obresvalsimfbniques. Solistes. - 2230: In-formado:1s. - Tolosa, 3R5 na. - 1930:Fragments d'òpera. - 1945: Orques-ten vienesa. - 20't5: Cançons. - 2045:Concert variat. - 21'30: Solistes. -^1'45: Trorrnes de caça. 22'30: Dis-cos. - 23: Cancons. - 2315: Guitarrahatvaiana. - 23'45: Música de dansa. -24: Música sirnfónica.-Alger, 363 ni.19'20: Música lleugera. - 19'55: In-formacions. - 20: Discos. - 20 . 15: Ch.-nuestra Siinfimica i coro. - 21: Mú-sica oriental.. - 21'50: Informacinns.-Bordeus, 304 rn. - 19'30: Infor-rnacions. 19'40: Curs de cuina. -2n: Conversa sobre l'actualitat

- Normandia. 225 In. 2030:Retransmisoió d'un concert de I.'lla-vre. - 23: Música lleueera. - 24: Con-cert. - 24.30: Harrnänica. - 2: Dan-

cing.

ALEMANYA. - Langenberg. -472metres. 195: Concert selecte. - 2020:Piano. - 21'5: Informador/s. - Es-tutgard, 360 m. A les 21'45: Músicade dansa. - Koenishere, 276 01. 1910:Discos. - 2010: I\liniatures arredra-nes, suite radiofónica d'O. 1,. TIrandt.2110: Informacions.

.ANGLATERRA. -Nacional, 1554i 261 rn.: 20'15: Teatre. - 22: Red-

111 d'orgue. Obres de Bach. - 22'45:Dancing.

AUSTRIA. - Viena, 5/8 m. 195:Festival Brahms. Obres simfäniques.215: Música de dama.

BELGICA. - Brusselles, 5o8 m.:20: Concert variat. - 2030: Cant. -21: Festival Mozart. - 22'10: Dis-cos.

IIONGRIA. - Budapest, 55019: Retransmissi6 de Viena. Festival

Brahms. - 20'45: Informacions. Or-questra "tzigane". Jazz..

ITALIA. - Nord d'Itàlia, soo i331 m. A les 19'30: Retrans. d'unaopereta. - Roma-Nipols, 441 i 3,8 rn.19'45: "La Nativitat del Redemptor",oratori de Perosi. 21'15: Música decambra. - 2115: Informacions.

SUISSA. - Naci e nal, 403 nt. 19:Teatre. - /9'40: ' Música popular. .2030:. Mandolines i guitarres. 21'10:Música de dama.

TXECOSLOVAQUIA. - Praga,486 in. A les 20: Obres de Beethovenper a instrumenta de vent. - 21: In-formacions. - 21'15: Discos.

Noticiari de Radio

LLICENCIA D'US D'APARELL

Hom recorda als senyors r àdio-oients la necessitat de proveir-se de la!licencia reglamentaria que, com totsels an3s, s'expendeix a les oficines deTelègrafs d'aquesta capital, plaçad'Antoni López, a les guixetes del"hall", habilitades a l'efecte per a ma-jor comoditat del públic, te:3 ela diesfaMers, de 9 a 13 llores, la qual. Se-gens ordre inscrita al "Diari Oficialde Comtmicarions" és indispensableper a l'iís d'aparells rädio-receptors.

PERMIS D'US D'APARELLS,GRATUIT

La Junta Directiva de l'AssociacióNacional de Radiodifusió fa presentals axis protectora que mitjançantel pagament aveneat d'una anualitatde les seves quotes, tindran dret a quel'Assoc iació s'encarregni de gestionar-los i Iliurar-los sense cap mis des-pesa, la llicencia d'aparell rädiorecep-tor a domicili privat per a l'any 1933.Els altres socia ideen dret a que seisgestioni gratuitament l'obtenció del'esmentada Ilicencia, mitjançant clpaganient de les cinc pessetes i deucéntima que cobra l'Estat. Dirigiu-vos a la Ronda de la Universitat, 25,

entresol.

SOCIETAT PER A LA LLUITACONTRA ELS PARASITS

Aquests darrers dies s'han fundata Franea la Societat Industrial delsAparells Antiparäsits. Segons elsesteatita, el propòsit de la nona so-cietat es "projectar, fabricar, ven-dre dispositius gut presentin unaprotecció suficients contra les per-torbacions radiofòniques".

CAL FER ALGUNA COSAPER ALS ULLS

La radiodifusió turca sofreixmolt d'una crisi molt aguda. Lescontribucior.s que l'Estat exigeixdels rädio-oients eón molt elevadesi la capacitat financiera dels turcoés generalment molt petita. A meses pretén que de cinc posseedorsd'un aparell receptor, quatre esqui-ven l'obligació de pagar. No obs-tant, bi ha un raig de Pum a l'ho-ritzb, i per be que les estaciona deConstantinohle i d'Angora sofreixenuna manca de fono, una sorpresaagradable estä reservada al visitant.Els sòls estan coberts amb tapissosmagaffics. Involuntäriament es pen-sa CO armen camperol que, haventconduit la seva vaca al cim d'unaroca escarpada, li digné: "Potser notrobaràs molt de menjar aci, per?)almenys tindràs un magnific pano-rama".

LA POESIA 1 LA RADIO

Des de fa vuit anys se celebra aFrança un concurs per als pactes.L'any vinent la T. S. F. formarátambé part dels assumptes que fan

F.l'objecte del concurs en qüestió.S'exigeix de tots "la competidora latramesa de dues poesies liiures i dedues poesies sobre un ohjecte obli-gatori, i un d'aquests sera per alvinent concurs "La Poesia de lesOndea".

CONSELLS PRACTICS PERALS ORADORS QUE HANDE PARLAR DAVANT EL

MICROFON

Una estació americana, la WOR,acal a d'editar un manual que dónaconsells preciosos als que han deparlar davant el micro. Un d'aquestssavia consells és el següent: "Nogireu les espatlles al micreifon". Unaltre din: "No doneu cops de punydamunt la taula". 1 per als que hande parlar als banqueta hi ha: "Nofeu soroll amb els coberts". També

hauria pogut afegir el següent:"Saboregeu la vostra sopa de gust,per?, comproveu si el micro estáconnectat o no".

UNA FAMILIA "RADIOFILA"

La Nona Zeländia pot enorgullir-sede posseir, entre els seus habitants,el campió de les families "radiäfiles",puix que una de les esmentades farol-lies no compta amb menys de cincmembres inscrits oficialment a l'as-sociació dels aficionats a emissions:tres germanes, el marit d'una d'ellesi tm dels SeliS germano.

EL NOMBRE D'OIENTSMINVA A ALEMANYA

El nombre de radio-oients a Ale-manya ha minvat durant els darrersquatre mesos de 42.184. La minvaassoli el seu punt culminant en ju-lio!, mentre que en setembre un pe-tit nombre d'oients han tornat a sol.licitar llar inscripció.

Heus ad algunes de les raons perles quals els sensefilistes sisan fetesborrar de la radiotelefonia: crisieconómica, 6 %; absència temporä-nia, manca de temps i altres raons,

%; malaltia i dol, 5 %; mals re-ceptora o dificultats en la recepció,7 %; descontentament per als pro-grames rebuts, 2 %. Les baixes hanestat menys nombroses al campi Inés a lea regions industrials, onla crisi es fa sentir mes fortament.

LLEI CONTRA ELS PARASITSA ROMANIA

Fa poca ternps cine hem informatals nostres lectors de diverses par-ticularitats referents al projecte dehei sobre els paräsits a Romania.Ens arriba ara la noticia que ti pro-jecte en qüestió acaba d'ésser ac-ceptat per les Corts, i que ambaquest motiu ha adquirit immedia-tament força de Ilei.

Heus aci resurnits succintamentels principals anides d'aquesta llei'. Cada eiern que paga come-

nientment la sena contribució radio-fOnica té dret a una escolta tran-quilla.

2. Els propietaris de fàbriques oempreses similars tstan obligatsentintar en lhirs maquines disposi-tius antipertorbadors.

3. Els rädio-oients la recepcióradiofónica dels guata estigui inter-ferida, tenen dret a demanar judi-cialment la supressió irnmediata dela causa que provoca les pertorba-cions i poden exigir una indemnit-zació.

4. Les persones les installacionselectriques dels quals generin par à

-sits, estaran castigades amb multes,variant entre 1.000 i 10.000 ley (osigui una suma compresa entre 75i 750 pessetes).

5. Un mes després de posada en

vigor la Ud, el ministeri de Comu-nicacions, d'acord amb la Societatde la Radiotelefonia Romana, la So-cietat de les Centrals Elèctriques,els representants dels oients i delscomerciants d'articles de T. S. F.,redactarar, un projecte que com-porti totes les altres prescripcions.L'import de les multes percebudess'ingrtssarä en una caixa que lua-n de servir per a l'extensió de laradiodifusió a Romania.

LA XARXA ALEMANYA

Quan la zanca dels emissors ale-manys hagi estat acabada d'acord ambels plans, l'energia total irradiada perteta aquests emissors abastar!, 560 Kw.Aquest total es el de l'energia modu-lada de l'onda portadora i compren lapotencia de tots els transmissors gransi petits que ja han estat constrits o enels quals s'està treballant encara. Elgrau de modulació de tots els nousernissors alemanys es de 70 per cent.

LA CONSTRUCCIO DE LESESTACIONS EMISSORES

A EUROPA

A principia de la temporada d'hi-vern diversos nous emissors o culis-son o ernissors reforçats han estatposats en servei. A Alemanya S6/1 elspotents emissors de Leipzig . Breslaui Francfort s. Meno. A Itälia l'esta-ció de Mili. A França la transmisso-ra de Radio Tolouse.

Es pot esperar que dintre de pocseran posades en funcionament algunestransmissores reforçades; en primerlloc la de la potent estació de Munich,després els emissors rnenys potents de

.1.M.11MINIZIMMMIPM

4,..nnnnnnnmte

l'altaveu ha reemplaçat generalmentels auricular,. En la seva majoria es-colten les audicions entre les set i lesdeu del vespre. No obstant, entre lesdotze i les dues i les cinc i les set. eónnombrosos els aficionats que estan es-coltant. Al contrari, a la matinadasón mclt pocs els oients.

Sembla que la majoria dels cientodomn preferencia als programes decarácter ame. Les transmissions d'O-peres no sembla estar molt en yoga.

Quant a les liçons de Ilengües es-trangeres, resulta que l'italià té la pre-ferencia, mentre que el r5 per centdels oients segueixen les lliçons dan-ales i el 12 per cent les de francés.

Els que aneu a ParísNO OBLIDEU

que trobareu

LA PUBLICITATa tots els quioscos deisGrane Boulevards, de laPlace de la Republique a

la MadelaineA la Place de la Bastilla.A la Place de SaInt-Michel

(costal Metropollth)Al Eoulevard Saint- MIchel.Al Boulevard Sebastopol.I a Iota els graos quioscos

de París

13111111311111111/suemmasamanar_aasmn

PER A IMPRESSORS

I EDITORS ** * *

Franesos : 47. 93 per too.Anglesos: 4195 pessetes.Italiano: 6223 per roo.Belgues: 3405 per toa.Suissos: 23650 per roo.Estats Units: 1250 pessetes.Alernanya (Reichsmarle.): 291 ptes.Austria 120 pessetes.Txecoslov-àquia: 3450 per /OO.Holandesos: 4.60 pessetes.Suecia: 2'1e pessetes.Noruega: 1'95 pcssetes.Dinamarca: 2'cis pessetes.Finlandia, /4 2"1" 104-Rinnznia, 6'50 per roo.Bulgäria, 7 per Ion.Turma: 5'10 pessetes.Portuguesos, 0.36 pessetes.Canadá: rito pessetes.Argentino: 2'50 pessetes.Urrguals: 3'75 pessetes.Brasiters, o'do pessetes.BoLvians, 1'55 pessetes,Colombiana. 7 r essetes

-Pernans: 16 pessetes.Venezuela: /'20 pessetes.apme.os, 3'00 pessetes.

Algerins: 47'65 per loo.Egipte: 41'25 pessetes.Filipines: 4So pessetes.

OR

Altces: 235 per 10e.Linces: 235 per 100.4 i 2 duros: 235 per roo.1 duro: 1175 pessetes.Isahel: 233 per ton.

235 per /no.Lliures: 50'25 pessetes.Dälars: 12'15 pessetcs.Cubà: 11'75 pessetes.Mexia nou: 235 per 100.Venezuela: 232 per 100.?Arces: 230 re" too.

No podem publicar les

notes pregades que no

vinguin escrites en català

i amb un timbre o signa-

:Celta. 6 3 o 3 15 12rAtbletic , , , , 6 2 2 2 8 15'Sevilla. 3 2 I 2 9 8

1 3 r6 18D. Caste116 •. 6 o o 6 y 2610easuata • ß 6 11

E L A

AL CLUB ATANOEn la matinal del dia de Cap-

8 d'Any, va continuar disputant-8 se entre socas d'aquest Club el

campionat i el concurs socia.Van jugar el primer partit

corresponent al concurs delgrup B, les parelles Florit iBatIlés i Torrents i Molleda.Vencern els primers per 40 a34 punta.

Salsamendi II 1 Masferrer,del grup A, venceren, per 40a 34, a Jaume I Barguny6.

D'entrenament, jugaren Sal-.samendt I 1 Rovirosa, vermells,contra Renom 1 Amat, blaus.L'encontre resulth entretingut

ben jugat, 1 ens mostrà el ve-.(era ex-campld Rovlrosa algu-nes de les jugades que do-naren nom. Excellenment se-.cundat per Salsamendi, guanya,ren per 40 a 34 punts.

Cal dir que Renommoments molt feliços I queAmat no estigué tan segur cornen els darrers partits.

Tancaren la matinal LlopardTrinxet, vermells, contra Ga-.

rate 1 Anís, blaus, i després d'unpartit desigual en joc, sortirentriomfants els blaus per 40 a 18punta.

El partit, com queda reflec-ta en el resultat, no tingué his-töria, car els vençuts es mos-.traren molt baixos de forma;

AL CLB AT.ANODel programa anunciat es

destacara el parlit del ConcursSocial, que jugaren J. Martínezi Almela, blaus , no defraudä elsnombrosos aficionats que hiconcorregueren.

A la millor compenetraciódels 'deis segons, contestà La-beaga amb un joc segurfssim1 d'eficàcia, que tingué mes re-heu per quant J. Martfnez eslesionà de bell començamentun peu, 1 Labeaga carregà embel pes del partit. Igualat en co-ter:ver, dominaren després elsblaus, 1 es registra nova igua-lada al punt 21.

Després sorliren davant pisvermells, 1 arribaren al punt 30quan els blaus en tenien 2 1.

Cal dir que els millors forenLabenga j Martínez.

'Abans s'havien jugat trespartits, 1 es registraren els se-güents resultats:

Salnz I Gimeno, vermells, 30punt s.

López 1 García-Guillén, 24.Gonzälez i Costa. vermells, 30Llufs I Pedrös, blaus, 20.Pagés 1 LITA/ella, vermella,

26 punts.Draper I Fernhndez, blaus,

30 punts.

AL CLUB MANISTAUna Interessant matinal Hn-

gué !loe diumenge nl matt alpopular Fronté, del earrer 'd'A-mälia, amb 'el programa queha yi aconfeeelonat aquest Club.

Com de costum, en primerlloo es Juga un partit del con-cura, a pala, entre Tormo-Gonzillez 1 Sanz -Royo, 1 contrael general pronòstic, guanyarenels primers per 25 punts a 20,després d'un .loc interessant. ondestach l'eficàcia dol campló deCatalunya, Gonzatez.

'A continuad& a mit. coin elsa !free, Santos I Miralles Im-posaren el sen joe i guanyarenper 30 a 16. a Royo i Turmo.

Seguidament. Andreu 1 PrezAucumbiren davantSantanläria, per 16 punta a 30.

Després, Anglada, RobPrt iCasases-Gamhtn, Jugaren unigualat encontre, com els ante-riors, 'de concurs, 1 per Incom-pareschncla de Casqué, llaguéde jugar Marco sol. contra Qui-los 1 Marín. Resullh el que eraile preveure: que Marco CS d e -fensa ron) pogué 1 va perdreper 16 munts a 30.

ADVERTIMENTAdvertim a les perennes a lesguate interessi la publicacf6 im-mediata de les notes que ens en-vien que ele originals han de di-rigir-se tots a la Redacci6, CortoCatalanes, 389, principal, abansde les nou del vespre. Ela queene arribin més tard d'aqueetahora o vagin adrecate a laimpremta del diari, Barbari,1 11 no iteran publicats fina al

cap de quaranta-vuit horas

ORLE

T. S.

44 a CARRER DEL CARME - 44J. LOPEZ

ELLA.- Quins moblé@ u& bordes! Són els único que m'han agradat.ELL -No hi ha dubte; la casa López és la millor i la més econòmica.

UNA ENQUESTA ENTRE ELSOIENTS

Fa trn mes, aproximadament. que laSocietat Austriaca de Radiodifusióobri una enquesta etre els setts oientsamb el fi de coneixer les seves ideesconcernents a les diverses parte delprograma. El resultat acaba d'ésserconegut aquests dies. Més de trono°oients han emplert les fórmules queels baria trames la Sccietat: aquestnombre significa 1/4 mis. aproxima-dament. del total dels sensefilistesaustríacs.

Seg ons les diferents respostes.pogut comprovar que l'aparen de ga-lena baria gairebé desaparegut i ene

+MOMO

Composició a Màquina

DEMANEU**** sCATALEG 1 PREUS

Lluna, Telefon 12849eele.-A3~211111n42141142411143

Friburg, Hannover i Trieste. Les es-tacions de 60 Kw. de Berlín i de VI!

Hamburg es posaran, probablernent, 4E1TIlrin AMANS.

1 I iunnm u.en servei en el cura de l'estiu vinent.

sarnberg, als voltants de Viena, queL'estació austriaca, construida a

BITLLETStreballarà amb una energia de 109o 120 Ein., també progressa, per beque bastant lentament; el mateixocorre amb la instalizció de la terceraemissora suissa de 15 KNN., construilaa la montanya Cenen i i destinada a lapart de la població suissa de parlaitaliana.

C , encara, els projectes quepreveuen el reforç de l'estació de Pa-rís fins a 120 Kw., i la substitucióKalundborg per un emissor de 60 Kw.Es reforçadi també l'estació de Latlii.aixi com l'estaciG de Madcna a Letó-

Aquesta darrera treballar!, en l'es-devenidor amb una energia de 50 Eis.L'ernissor de Marrocs tindrà una po-tencia de 20 Kw. Finalrnent ens in-formen que es pot esperar que atiatsera posada en servei l'estació de SeKw. a Athlone a Irlanda i de "WcotRegional" de 5o Kw., construidaa Watchett.

vi,, ur/narlita - - raerla - imootancia. DiatiamtaDr. mor., Raigo X - Cura raCeal mais secre's per Crónica que"r" siguln. 10 a 1 1 4 a a. 1:t'52 a 5. Plaga Unlveraltat, 1

Gallecoun.Vies urinld ees - Mafias Sifiliepatineta Diatknnia • Raiga X

II CONTI ASALTO, 18Director Dr. J. Rin.. Coneu/ta de to a ti de 4 a g. Di:unten da :o a 11

e

LA PUBLICITATDimarts, 3 de gener de 1933

ESPECTAC4LES TEATRESICINEMES

n•n•••n••n• I

PUBLI CINEMAAstualltate mundlale - Documental

Vlatgee • Etc. Seasld continuaButaca UNA PERIETA

EquIp sonor R. C. A. Photophon.

TEATRE NOVETATSCompanyia lirios LLU1S CALVO 40-4v. del Portal de 1'Angel-40 - Barcelona

Telèfon 11075TELEFONO 18466

1

CINEMA PARISTarda, 430. Nil, 9'45

REVISTA

Tarda, a 2/4 de 5: 2 grana sarnas-

!" 2, a preus eron nMmes. EL

RUESPED DEL SEVILLANO, per la

Gubert 1 En Gultart. LA ROSA DELAZAFRAN, per la Vila, l'Avala, la

Llanos / el bardos Sánchez, ambPalacios, Llaurador, Baraja. Mt, a

les 10: EL LbO PADRE. Colosaala gitas dlari de la Iota musical del

N1tre. Poncha

DON GIL DE ALCALAPer l'Aliaga, Godayol, Gorga, l'A-

ren!, Palacios, Llaurador, Múrcia 1Baraja. ()muest r a compos la prr 35Protesnors, 35, de corita 1 arpa.

Magnifica decorats per Alarma, Va-

lora 1 Campaaulines. Fastuosa:O en

la presentació . Denla, tarda. popu-

lar. EL ASOMBRO DE DAMASCO1 MARUXA. Nd. I rada ult., l'Obra

del diaDON GIL DE ALCALÁ Itrionif del seu autor 1 els artiste5

InterpretadOrs

Asia, tarda, a les 4. Nil, a les 10CINENANIA

per littrold Lloyd. Es un flm ParamoUnt

REMORDIMIENTO

Al•••••nPEQUEÑO DESLIZ 1

SECCIONS DE SASTRERIA I CAMISERIAl'enorme i creixent hit de les quals, i llur ampliació, donen lloc a la

LIQUIDACIO D'ARTICLES PER A SENYORACompletareu el vostre estalvi i sereu client nostre si examineu l'extensa co•ecció de generes

per a la present temporada i els preus infinitament avantatjosos

SALÓ VICTORIAValencia, 2219-20/. Teläfon 72938

CINEMA SONORAvul, larda, a les 430. Nit, a les 930

MICKEY EN LA SELVA (dibul000)FORASTEROS EN AFRICA

per George Sidney I charles Murray, I

LUCES DE LA CIUDADla mes gra/1 t'enrió ile CHARLIE

CHAPLIN "CHARLOT"uftzugnaOrin Vestits i gauanps Darreres novetats741.5Faa05 75627.24Sr,

RSENE LUPIN

JOHN I LIONEL

BARRYMORE

SECCIO SASTRERIA, CONFECCIOVestit de xeviot, novetatGavany classe extra, dibuixos novetatGavany. anglès gran varietat de dibuixos, tall Irre-

protxableGavany d'estam, dibuixos gran moda ...Impermeables ploma ... .•. ••.

SECCIO SASTRERIA A MIDAVestits d'estam, dibuixos de novetat, folros de seda

Vestits d'estam Austràlia, gran durada, folros de seda

Vestits d'estam Austrälia, gran moda, folros de seda

killgermieLtelt;i2037iffr-ääkri 75'—Ptes.60,_ ff

I ira , 0 • 10 (t'adGRAFIC PARAMOUNT

CALLES DE LA CIUDADper Sylvla s ydney 1 Gary Cooper

DIBUIXOS SONORSEs loros rlb:orosa del flInt Para:notan!,

parlat en espanyol,

EL PAYASOper Roberto /ley 1 Meg Lec/tono/el.A mós, a la tarda e5 rrnirctarä

Yo quiero que me llevena Hollywood

GRAN TEATRE DEL LICEUTemporad a d'hivern. Gran companyll

d'Opera. Coxitinua obent FabonamentInauguraclei de la temporada el dla 14,emb la liegenda rue g a LA CIUTAT INVI-SIBLE DE KITEGE, per la celebre rom -pa r ia costa.

per p rimera cegada 1 1111I S a lapantalla 59

99

9)

85'—100'—15'—

I.Mte•Mel..11>

ESPORTSTEATRE CÁTALA ROMEACompanyla Vila-Davl. TelAIon 19591

A les cInc:

Els Pastorets a Betlem¿Ja heu demanat lee vosiree

Jogulnes? Penseu que avul, per darreran egada. podes Murar les cortes a lesmatelnee mane dels Bein.

A un quart d'onze :

UN MARQUESI LA SEVA FILLA

Denla. tarda:UN MARQUES I LA SEVA FILLA

75'— Ptes.FRONTO NOVETATS.1vol, (Pronas, larda, a lea 415:

LUCIO - MARTINcontra

ORTIZ MAGUREGUI IAll, a les 1015:

ONAINDIA - TEODORO - CELAVA

ERDOZA menor CAZALIS IIvon Ira

pet alls per cartelin

fa100'—

ss125'—

SECCIO CAMISERIACamises de popelin, molt fortes ..„.; 7'90 Ptes.Sueters de llana, forma esport Guants de pell, gran resultat ... 6'95 "

Grandiós assortiment de novetat en Bates, Batins, Corbates,Mitjons, etcètera

GRAN ASSORTIMENT DE MITGES MUGUETSi ho solliciten, trametem gratis mostres, figurins 1 un modern sistema de

prendre's la mida uta mateix

\,til. 101:10. a- a o. n It, a les 10:Actualidades Paramount - Nueva Or-lean. (documental). EcIalr Journal.

Relámpago fesportivalGran tal( de la deliciosa opereta

UNA CANCION, UN BESO, UNA MUJERper Marta Eggert 1 Gustar Ereellch,

música de Robert StolzDIVERSOS

AERI DEL PORTEl millor mirador

de BarcelonaTEATRE BARCELONAPrimera

a,rtzidaylaacgtoedIca,,,dm'AontigboVsnläi ' CINEMA ESPLAICORSEGA,Vieon 7Mun1taner I ArlbsuI

REVISTA, eta cepanyolDIBUIX08

EL LECHEROEl film Paramonnt

EL MAS AUDAZFrelleTIC March

1 la eran obra de testMUCHACHA. DE UNIFORME

eAval, dimano, taran. a un quart

AA 51 5 : La comedia fa tres acteaADIOS JUVENTUD

:Sil, 0 011 quart d'enzei La co-media en tres actea, di SuarezDeza.

ESCUELA DE MILLONARIAS[nema. dimeeres. tarda, ESCUE-

LA DE MILLONARIAS. Nr., ¿QUIENTIENE VERGÜENZA AQU I ? Dijous,BENEFICI d'ANToNI

e mi mi 1111 EBIl a 111 BuPALERAIO'N' CIAOrtgl (ANUNCIS)

cppefflopoM..”nnnnn •nnnnnn”0•Wel•e0 41{1•U00.0.0n101.1110n101MIX1Edifici PRINCIPAL PALACE

200 SENYORETESPOSEE AL VOSTRE BANY

GOTES MARES

SULFUROSES DE BAR

LA MEDICAMENTACIOSULFUROSA A DOMI-CILI

.0.1.1.............•n•n••n••n••••n•n•n•n•n

-4

Ampolles per ro aigua ca:enta. decautxú, marca "CARAGOL"

FABRICACIO 4ERIMOTLLADA.

En venir l'hivern, no halarin do

faltar a cap casa una ampolla per

a nigua calcilla, marca “Caragol",Es el millor se dant per a infinitat

moh!sties pròpies de l'estació,le

"Cautxú Cataiä" tCorts Catalancs; número 615 4

Consumació a l'abast de tothomI.M3011«11n1.11M=

VIOLINS, PIANOSI ALTRES

INSTRUMENTSCasa Parramon

Carme, 8, primer

SALONS1111111TINilitii;131111111

CINAESIlii11111111131111011111111 c N/1E S

-`110110801"-

I :: PIANOS si 8f . or ... r, de. da pasante.ad mes. - C. El IEGER

RRUC, 78 1TEATRE NOU(PALAU DEL GENERE LIRIC)

Corripanyla Còmica-Lirio de Primaroree

Aval, (timarte, larda. 4'3n: ColossalVermut popular. Flota ra 1 ¡Va. neneral,

'CO. Leralitats re g alade e . GIGANTES YCABEZUDOS, LA VERBENA DE LA PA-LOMA 1 actes 1.er I Ser de MARINA.

1. a I CO lliSi L'exItas LA SEÑORITASAXOFON, amb N. linbene. M.E. Arito, P. Ciare!. Eduard Illito, Si.monee et cardona. Denla, dimerres. lar-da: LA VIRGEN MORENA, per E. Arito.NO: LA SEÑORITA SAXOFON.

AnnerwirezzeimainemszawREISTIVOLI

4 tarda I in 11111 "Turnuito6", Frorellecantes soyer. Nollelarl I Multes,

MENINA4 tarda I 10 t.1/ohi bombero",loe Brown. "Diplomacia femenina", hay

n'ancle 1 David Manners. Cultural.CAPITOL

4 larda 1 945 nit: "Juguetes Ile Holly•uncid", Illta la Hoy. “Nlanehurla",

Illehard Dln,CATALUNYA

4 tarda 1 In nIt: "La amazona de lasrento", Tont heene. "Hollywood UI des.liudo', Conslanee Bennet I Niel' liamilton

PATHE PALACE4 tarda t 9'30 MI: "(hería Un

bau Sellan "La vida es unazar", Wrgner Bastar. Illbuixes.

EXCEL 8I0124 larda 1 930 n11: "Noches magleas",Jacht Buchanan. "Carnaval", Mathson

Lon g. Nollelari.MIRIA

4 tarda. I 9311 tat: "Titanes del bos-que", Bill Boyd I Marie PreVolt. "La

zarpa del Jaguar". CurlosItals.GRAN TEATRE COMTALcontinua 145 larda: "Parls-Beguin"...Domador liv potros", "La Zarpa del

jaguar". DIbulxoe.MONUMENTAL

Continua 345 tarda: "Olimpiadas", ex-plicada en espanyol. "La horda argenta-da", "Cuatro era a tempestad". Bandines

ROYALContfnua 345 tarda: . .Inentut moder--cuatro en la t‘lie:ampfeaetad". Noticianl I

IRIS PARKContinua 345 tarda:"Uventud moder-na", "Amor prohibido", Adolph Nlen-

.100. Nottelarl 1 Cómica.IMALKYRIA

continua 4 larda: "El abogado tarta-mudo", "Juventud moderna", "Amor

prohibido". Cómica.BOHEMIA

Continua 4 larda: "La cenIclenla deParis", "Faubourg montmartrc",

Noticiarle 1 Califa ron.DIANA

Continua 345 tarda: "La cenicienta de"Fauteurg Motitmarlre".

Nionciari I Califa ron.

Per a presents

pràctics, a la casa que fabrica i ven

mis paraigües d'Espanya

TOTS ELS NENS A

so

oPlus Rubert Lame taGran Teatre Espanyol en

Passeig de Colma. 7 - T. 2444766, Ronda de Sant Antoni, 66‘18111~2.EMOMMEMEfflir

Companyia de vcdevil 1 espectaciesmoderna, dirichia prl actor1 director JOSEP SANTPERE.Mires pilotare artera I dIrectore:Alexandre Nolla 1 Alfons Arteaga

avul, dimar i s, larda. a Irs 5:Seient amb entrada, 1 pesen!.

LA BORDANit. I cm1a MI, l'axil enr0:16s 1

creleient:

"El Papitu" Santperertlizir1 5 3 relleica:e pet 5 Rest era Du-ran, Mal, Pou, Quirós, To-renta 1

ViladomatEilt per aclarriacin del panel

Tots els quadros adn ovaclonataTeta la indriea es repatea

SECERSALS:

Ronda de Sant Pere, 12.Passeig de Gràcia, 127

1 Libres, Jogulnas, PresentaLLIBRERIA 81/13/RANA

Portaferriesa, 14

Reis'4,11410•7,

Ce&PETESXEVIOTimpermeables,

revés cautxutatestampat

Confeccióde luxe, volada

completaExterla sor-timent i preus

baratissimsCASA

ROSICHFabrica (ornada'

'any 1550

BEISO UY MPI A

CIRC EQUESTREEmpresa. D. Carlos.

DIreceld arlistIca, W. SugranyesAval, dimana, no hl ha fonni6 per a

densr Roo a la vetllada de BOXArIlme rre , . 2 GRANDIOSES FUN-

CIONA. En 0e 51,11, a romptmluria Irealces do localitata de la plaga deCatalunya, 9.

CoNTADOINAZOSILN.CA Cien. tb.

MUntaitya, I - Tci)Ori 52085

PETITS ANUNCISCLASSIFICATSTEATRE POLIORAMA

Companyia Casimir Orlas. lvii. lar-da, 515: ;TE QUIERO, PEPE! MI. ales 1010: JABALI. 11,115, larda, O'litt;TE QUIERO, PEPE! Alt, 1 cada nit,halt defInItiu de JOBALL

DIVERS

JOVE 28 ANYSprärlle en Iota inena d'operaelons',meló 1 exportarPS . s'orerelc a rasaImportadora o exeneradera.

1,105 relerbnelr a . mentira a LA PUMA.CITAT, n e 5.073.

7, Ronda de Sant Pee, 7

Avinguda Portal de l'Angel, 25

33, Tapineria, 33

TEATRE COMICPaisU de la Revista

Avul, ~arta, nit, a len 1015:1;exit del die

Mi costilla es un huesocreach) de la vedelle

GLORIA GUZMANI de tota la Companyla

S eseld continua dee de les guainaNotician l Fox La disoroila t'o//tediaLA CONDESA DE MONTECRISTO,per Briellt e Ileim. La g randiosa su-/ n ••rprodureld M'amativa REMORDI-MIENTO, en espanyol, per 1,Ionel

Barrimore I Naney car roll

CLINICA PRINCESAPanel - 81(111% Matriu

VIella de 12 a 5 I de 7 aPrincesa, 13 (Entrada per Entonen', 6)

gAft 0;sE.g4: CARKER more»:«

es. nnzo+ee.4+t4,,x4+ee•+b44+•“+.eec44+ei.VIES URIN ARIES

MalnItIes eerrei e s • Deferteg

POLICLINICA FUME PIJOANRambla de Canaletes, 11, /.er

d'II a 1 I de 4 a fi

111.1111.111n••••n•••••••n.•

ELS DIARETICS :;'•Dü'n za DULGIMIDgOSCO a2141., 14441"311E» X r •

CONCERTSPalau Música Catalana

DIADA DEL. REIS, a lee 3 de /a tarda

Cançons, Rondes, Festesi Jocs d'Infanta

P er .19nsiliut Caleta de 111 1mica I Plia-tira, (multa 1 divisa pel mestre JOANLLONOVINIES. Il toprnipes lelorQ1a13,_Mam e..an. d.fusile tM. , Msel217, e.de (trae a, $4, de 4 L 7 . (do la tarda.Condiciona esperiais per als ßenyore

110e4 de l'Orte0 Calall.

Tenla Llovet, S. A., Inpulac10, 304.

Barbera i Perruquerslubrica de !Ilion 1 epuells permanente

vilalomat,

MARCP SUBLIM 61 un rondiment do oscuro Miel no C01116 Ithl£14de carbont ni ree que produelxl

•DULCIM1DA

DUE.CIMIDA

DULCIM1DA

DULCIM1DA

R. MARISTANY hl Altissr . ße en DIASETIII. OUSITAT, Almunia,ME; es de sribot fuese I agradable.

es 450 segadas dolça, Al completatuent Ino6cus; cadatableta correspun a la dolor crin leuda de su"

eil ven excluelvarnnit a lea farmacias, en nasc&Sda t 00 I 250 tull idas.

Garantltzada la seva sellda I excetlent rabricació sota la respectable signatura de la cone-

guda I acreditada casa B. MARISTANY Fundada en 1860LLOODER8 I REPARACIONS, DIMOS, RADIO I ROTLL08 DI LE8 fetLLOR8 INARQUE8, VEN-

DES AL COMPTAT

IMIIMMI••n•n•••••nn•nffloa•••••nn•clINIalalln

CAPSESDE LUXEPIIN CzNJANTs SATEMis

BARGUES88 — PAU — 38

Gr.-% ass-rtlt ea música. — Constantment novetats preus 1 condicione a:

R. MARISTANY — 8, Ronda St. Pero, 8

tC1

›sl

LIDOralati alees* F11581 IVCO saciar den/miar tnosftti /Me

Prepara% al

Diruarls. 3 de 2 .• hier je tina

13111111111111111I13111111 -211111111111111111111111311112111

PALAUREIS ITORIENT

1,kleEls Reis Màgics estan

a punt d'arribarcontinuament rebem carregaments de jogui-

nes que ens envien per a la mainada deBarcelona

ki patges de Ses Majestats obsequien els nensen dipositar llurs cartes a l'artística i monu-

mental bústia installada a la planta baixa

Ens preguen els Reis Magus que fern avinentla necessitat que els encàrrecs es facin amb ladeguda anticipació, a l'objecte d'organitzar

convenientment el repartiment a domicili

NOTES:

Fina al dls. 5, els nostres Magatzems es tancaran •des de la una a dos quarts de quatre.

El dla 5 romandran oberts fina a les dele de

La fit.

El dla S, tancats tot el die.

Recomanem al públo que facl ús deis carnets de

compres, que ele 8 .1:Tan facIlltats a les caixes.

II

1

11111111111111111111111111111111111111111111111111 II 11221113 11111111111