—1—

Dossier sobre la misogínia a les literatures clàssiques J. Redondo & J. Teodoro

I. Bibliografia bàsica sobre la misogínia

1. Món antic en general

Arjava, A. Women and Law in Late Antiquity, Oxford, 1998.

Ariès, Ph. –Béjin, A. (eds.), I comportamenti sessuali. Dall’antica Roma a oggi, Turín,

1983 (ed. original franc., Sexualités occidentales, París, 1982; trad. esp., Barcelona,

1987).

Baldwin, B. “Eros in Graeco-Roman Literature and Society”, Mosaic, 1 (1968) 27-42.

Berrino, Nicoletta F. Mulier potens. Realtà femminili nel mondo antico, Lecce, 2006

(ressenya en BMCR: http://bmcr.brynmawr.edu/2007/2007-04-60.html).

Blamires, A., Pratt, K. & Marx, C.W. (edd.), Woman defamed and woman defended : an

anthology of medieval texts, Oxford 1992.

Brain, J.L., “Witches and Wizards: A Male/Female Dichotomy?”, in W. Shapiro & U.

Linke (edd.), Denying Biology: Essays on Gender and Pseudo-Procreation,

Lanham 1996, 75–88.

Bosch Fiol, E., Ferrer Pérez, V.A. & Gili Planas, M., Historia de la misoginia,

Barcelona 1999.

Caballé Masforroll, A., Breve historia de la misoginia, Barcelona 2006.

Cadden, J., Meanings of Sex Difference in the Middle Ages: Medicine, Science, and

Culture, Cambridge 1993.

Canet, J.L., “La seducción a través del discurso misógino”, in E. Real Ramos (ed.), El

arte de la seducción en el mundo románico medieval y renacentista, València 1995,

75-94.

Cantarella, E., La calamidad ambigua: condición e imagen de la mujer en la

Antigüedad griega y romana, Madrid 1991 (= L’ambiguo malanno. Condizione e

immagine della donna nell’Antichità greca e romana, Roma 1981; 3a ed., Torí

1991).

Carré, A., “Des de l’altra banda del mirall: la visió masculina del cos de les dones en

l’embriologia medieval”, Asclepio 53, 2001, 173-196.

Chodorow, N. 1994. Femininities, Masculinities, Sexualities: Freud and Beyond,

Kentucky UP 1994..

Clark, B. (ed.), Misogyny in the western philosophical tradition: a reader, Florence

1999.

Coole, D.H., Women in political theory: from ancient misogyny to contemporary

feminism, Sussex 1988.

D’Ambra, E. Roman Women, Cambridge 2006 (ressenya a BMCR:

http://bmcr.brynmawr.edu/2007/2007-08-56.html).

Den Boer, W. Private Morality in Greece and Rome. Some Historical Aspects, Leiden,

1979.

Dijkstra, Bram. 1996. Evil Sisters: The Threat of Female Sexuality and the Cult of

Manhood. New York 1996.

Duby, G. – Perrot, M. (eds.), Historia de las mujeres. Vol. I: La antigüedad, Madrid,

1991.

Fantham, E. – Foley, H. P. –Kampen, N. B. –Pomeroy, S. B. –Shapiro, H. A. (eds.),

Women in the Classical World. Image and Text, Londres-Nueva York, 1994.

—2—

Foucault, M. Histoire de la sexualité. 2. L’usage des plaisirs, París, 1976 (trad. esp.,

Madrid 1987).

Foucault, M. Histoire de la sexualité. 3. Le souci de soi, París, 1984 (trad. esp., Madrid

1987).

Garrido González, Elisa M. (ed.), La mujer en el mundo antiguo, Madrid, 1986.

Garrido González, Elisa M. “Problemática del estudio de la mujer en el mundo antiguo.

Aportación bibliográfica”, en GARRIDO (A-1986), pp. 29-65.

Garrison, Daniel H. Sexual Culture in Ancient Greece, Oklahoma, 2000.

Guiducci, A. Perdute nella storia. Storia delle donne dal I al VI secolo d. C., Roma,

1989.

Hartmann, E. Frauen in der Antike. Weibliche Lebenswelten von Sappho bis Theodora,

Múnich, 2007.

Kraemer, R.S. (ed.), Maenads, Martyrs, Matrons, Monastics, Philadelphia 1988.

Krenkel, Werner. Naturalia non turpia. Sex and Gender in Ancient Greece and Rome.

Schriften zur antiken Kultur- und Sexualwissenschaft, Hildesheim, 2006 (ressenya

en BMCR).

Langness, L.L. 1999. Men and “Woman” in New Guinea. Novato, CA: Chandler and

Sharpe 1999.

Lefkowitz, Mary R. –Fant, M. B. Women’s Life in Ancient Greece and Rome. A Source

Book in Translation, Londres-Baltimore, 1982.

López, A. – Martínez, C. – Pociña, A. (eds.), La mujer en el mundo mediterráneo

antiguo, Granada, 1990.

McClure, Laura K. (ed.), Sexuality and Gender in the Classical World, Oxford, 2002

(ressenya en BMCR: http://bmcr.brynmawr.edu/2003/2003-02-23.html).

McManus, B.F., Classics and Feminism: Gendering the Classics, New York 1997.

Narducci, E. “L’archeologia del desiderio. Michel Foucault sulla sessualità degli

antichi”, QS, 22 (1985) 185-214.

Nieto Ibánez, Jesús Mª (ed.), Estudios sobre la mujer en la cultura griega e latina,

León, 2005.

Nussbaum, M. –Sihvola, J. (eds.), The Sleep of Reason: Erotic Experience and Sexual

Ethics in Ancient Greece and Rome, Chicago, 2002 (ressenya en BMCR).

Pedregal Rodríguez, A. (ed.), Venus sin espejo. Imágenes de mujeres en la Antigüedad

clásica y el cristianismo primitivo, Oviedo, 2005.

Perea Yébenes, S. (ed.), Erotica antiqua. Sexualidad y erotismo en Grecia y Roma,

Madrid, 2007.

Pérez Jiménez, A. –Cruz Andreotti, G. (eds.), Hijas de Afrodita: La sexualidad

femenina en los pueblos mediterráneos, Madrid, 1996.

Piérart, M. “Michel Foucault et la morale sexuelle des anciens”, FZPhTh, 33 (1986) 23-

43.

Pomeroy, S.B., Diosas, rameras, mujeres y esclavas: mujeres en la Antigüedad clásica,

Madrid 1999 (= Goddesses, Whores, Wives and Slaves: Women in Classical

Antiquity, New York 1975).

Pomeroy, S.B. (ed.), Women’s History and Ancient History, Chapel Hill 1991.

Richlin, A. (ed.), Pornography and Representation in Greece and Rome, Oxford UP

1991.

Siems, Andreas K. (ed.), Sexualität und Erotik in der Antike, Darmstadt, 1988.

Sissa, G. Eros tiranno. Sessualità e sensualità nel mondo antico, Roma-Bari, 2003.

Skinner, Marilyn B. Sexuality in Greek and Roman Culture, Oxford, 2005 (ressenya en

BMCR: http://bmcr.brynmawr.edu/2005/2005-09-82.html).

—3—

Spiro, M., Gender Ideology and Psychological Reality: An Essay on Cultural

Reproduction, New Haven 1997.

Stewart, D. J. “Pornography, obscenity, and capitalism”, AntR, 35 (1976-77) 389-398.

Stopczyk, A., Muse, Mutter, Megäre. Was Philosophen über Frauen denken, Berlin

1997.

Wyke M. (ed.), Gender and the Body in the Mediterranean Antiquity, Oxford, 1998.

Younger, John G. Sex in the Ancient World: From A to Z, Londres-Nueva York, 2005

(ressenya en BMCR: http://bmcr.brynmawr.edu/2006/2006-03-23.html).

2. Grècia

Andò, A. L’ape che tesse. Saperi femminili nella Grecia antica, Roma, 2005.

Arrigoni, G. (cur.), Le donne in Grecia, Roma-Bari, 1985.

Arthur, M.B., “Origins of the Western Attitude Toward Woman”, Arethusa 6, 1973, 7-58.

Blundell, S. Women in ancient Greece, Londres, 1995.

Blundell, S. Women in Classical Athens, Londres, 1998 (ressenya en BMCR:

http://bmcr.brynmawr.edu/1999/1999-06-12.html.).

Cantarella, E. “Women’s position in classical Athens”, Archaiologia, 21 (1986) 14-18.

Calame, Cl. (cur.), L’amore in Grecia, Roma-Bari, 1988.

Calame, Cl. I Greci e l’eros. Simboli, pratiche e luoghi, Roma-Bari, 1992 (ed. revisada y trad.

franc., L’Éros dans la Grèce antique, París, 1996; trad. ingl., The Poetics of Eros in

Ancient Greece, Princeton, 1999; trad. esp., Eros en la Antigua Grecia, Madrid, 2002).

[ressenya (de la ed. inglesa) en BMCR]

Celdrán Gomariz, P. El amor y la vida material en la Grecia clásica, Madrid, 2001.

Cohen, David. “Sex, gender and sexuality in ancient Greece”, CPh, 87 (1992) 145-160.

Eslava Galán, J. Amor y sexo en la antigua Grecia, Madrid, 1997.

Esteban Santos, A. “Mujeres terribles (heroínas de la mitología griega. 1)”, CFC(egi), 15

(2005) 63-93.

Fisher, N., “Violence, masculinity, and the law in Classical Athens”, in L. Foxhall & Salmon,

J. (edd.), When Men were Men. Masculinity, Power and Identity in Classical Antiquity,

London & New York 1998, 68-97.

Giallongo, A. L’immagine della donna nella cultura greca, Rímini, 1981.

Gilmore, D.D., Misogyny: The Male Malady, Philadelphia, Pennsylvania UP 2001.

Gregor, T., Anxious Pleasures: The Sexual Lives of an Amazonian People, Chicago UP 1985.

Henderson, J. “Greek Attitudes toward Sex”, en M. Grant – R. Kitzinger (eds.), Civilization of

the Ancient Mediterranean. Greece and Rome, Londres, 1988, vol. 2, pp. 1249-1263.

Loraux, N. Les enfants d’Athéna: idées athéniennes sur la citoyenneté et la division des sexes,

París, 1981 (trad. ingl., Princeton, 1993; ressenya en BMCR:

http://bmcr.brynmawr.edu/2003/2003-04-10.html).

Loraux, N., Les expériences de Tirésias. Le féminin et l’homme grec, París 1989 (ressenya a

BMCR: http://bmcr.brynmawr.edu/1996/96.09.12.html).

Madrid, M. La misoginia en Grecia, Madrid, 1999.

Mayhew, R., The female in Aristotle's biology: reason or rationalization, Chicago UP 2004.

Mazel, J. Les métamorphoses d’Éros. L’amour dans la Grèce antique, París, 1984.

Mossé, C. La femme dans la Grèce antique, París, 1983 (trad. esp., Madrid, 1990).

M. Picazo Gurina, M. Alguien se acordará de nosotras. Mujeres en la ciudad griega antigua,

Barcelona, 2008.

Rodríguez Adrados, F. Sociedad, amor y poesía en la Grecia antigua, Madrid, 1995.

Savalli, I. La donna nella società della Grecia antica, Bolonya 1983.

Souli, S.A., La vita erotica degli antichi greci, Atenas, 1997.

—4—

Van Wees, H., “A brief history of tears: gender differentiation in Archaic Greece”, in L.

Foxhall & Salmon, J. (edd.), When Men were Men. Masculinity, Power and Identity in

Classical Antiquity, London & New York 1998, 10-52.

3. Roma

Alston, R., “Arms and the man: soldiers, masculinity and power in Republican and Imperial

Rome”, in L. Foxhall & Salmon, J. (edd.), When Men were Men. Masculinity, Power and

Identity in Classical Antiquity, London & New York 1998, 205-223.

Cantarella, E., Pasado Próximo: Mujeres Romanas de Tácita a Sulpicia. Volum 42

Feminismos. PUV, 1997.

Cartledge, P., “The machismo of the Athenian Empire: or the reign of the phallus?”, in L.

Foxhall & Salmon, J. (edd.), When Men were Men. Masculinity, Power and Identity in

Classical Antiquity, London & New York 1998, 54-67.

Cuatrecasas, A., Eros en Roma (a través de sus clásicos), Madrid, 1993.

Ciccotti, E., Donne e politica negli ultimi anni della repubblica romana, Nàpols 1985.

Cenerini, F., La donna romana: modelli e realtà, Bolonya 2002.

Dixon, S., Reading Roman women: sources, genres and real life. Duckworth, 2001

Eslava Galán, J. La vida amorosa en Roma, Madrid, 1996.

Fau, G. L’émancipation féminine dans la Rome antique, París, 1978.

Gardner, Jane F. Women in Roman Law and Society, Bloomington, 1986.

Gourevitch, D., Le mal d’être femme: la femme et la médecine dans la Rome antique, París

1984.

Grimal, P. L’amour à Rome, París, 1963 (trad. esp., Barcelona, 2000).

Hallet, J. P. – Skinner M. B., (eds.), Roman Sexualities, Princeton, 1997 (ressenya en BMCR).

Hemelrijk, Emily Ann. Matrona docta: educated women in the Roman élite from Cornelia to

Julia Domna. New York,1999.

Lennon, J., “Menstrual Blood in Ancient Rome: An Unspeakable Impurity?”, C&M 61, 2010,

71-87.

Lewandowski, H. Las costumbres y el amor en la antigua Roma, Madrid, 1972.

Martin, D.B., “Contradictions of Masculinity: Ascetic Inseminators and Menstruating Men in

Greco-Roman Culture”, in V. Finucci & K. Brownlee (edd.), Generation and

Degeneration: Tropes of Reproduction in Literature and History from Antiquity to Early-

modern Europe, Duke UP 2001, 81-108.

Renaitour, J. M. L’amour chez les Romains, París, 1978.

Richlin, A., The Garden of Priapus: Sexuality and Aggression in Roman Humour, Oxford UP

19922.

Richlin, A. “Sexuality in the Roman Empire”, en David S. Potter (ed.), A Companion to the

Roman Empire, Oxford, 2006, pp. 327-353

Ricotti, E. S. P. Amori e amanti a Roma tra Repubblica e Impero, Roma, 1992.

Robert, J.-N. Eros Romain. Sexe et morale dans l’ancienne Rome, París, 1997 (trad. esp.,

Madrid, 1999).

Royston Pike, E. Love in ancient Rome, Londres, 1965.

Vidén, G. Women in Roman Literature, Goteburgo, 1993.

4. Cristianisme primitiu, antiguitat tardana i època medieval

Archer, R., Misoginia y defensa de las mujeres: antología de textos medievales, València

2001.

—5—

Brown, P., El cuerpo y la sociedad. Hombres, mujeres y la renuncia sexual en el cristianismo

primitivo, Barcelona 1993 (= The body and society, Columbia UP 1988).

Burrus, V., Chastity as Autonomy. Women in the Stories of the Apocryphal Acts, Lewiston

1988.

Canet, J.L., “La mujer venenosa en la época medieval”, Lemir 1, 1996,

http://parnaseo.uv.es/lemir/Revista/Revista1/Mujer_venenosa.pdf

Cantalamessa R. (ed.), Etica sessuale e matrimonio nel cristianesimo delle origini, Milà,

1976.

Cátedra, P., “La mujer en el sermón medieval a través de textos españoles”, in Y.-R.

Fonquerne & A. Esteban (edd.), La condición de la mujer en la Edad Media, Madrid

1986, 39-50.

Clark, Edith G. Women in late antiquity. Pagan and Christian Lifestyles, Oxford, 1994.

Cohick, L.H., Women in the world of the earliest Christians: illuminating ancient ways of life,

Grand Rapids 2009.

Connor, C.L., Women of Byzantium, Yale 2004.

Cooper, R., The Virgin and the Bride: Idealizes Womanhood in Late Antiquity, Massachussets

& London 1996.

Davies, S.L., The Revolt of the Widows, Carbondale & Edwardsville 1983.

Egger, B., “The Role of Women in the Greek Novel: Woman as Heroine and Reader”, in S.

Swain (ed.), Oxford Readings in the Greek Novel, Oxford 1999, 108-136.

García Gual, C., Audacias femeninas, Madrid 1991.

Esteva, M.D., “La mujer: elogio y vituperio a la luz de los textos medievales y renacentistas”,

Actas del IX Simposio de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada,

Saragossa 1994, 155-170.

Ferrante, J.M., Woman as Image in Medieval Literature from the Twelfth Century to Dante,

Dürham 1985.

Flandrin, J.L., Un temps pour embrasser. Aux origines de la morale sexuelle occidentale

(siècles VI-XI), París 1983.

Gaca, Kathy L. The early Christian adaptation of ancient Greek philosophical and biblical

principles of human sexual conduct, tesis, Univ. of Toronto, 1996.

Genís, D. & Bassegoda, E., “De Francesc Eiximenis a Jaume Roig. Moral i heterodòxia en la

literatura catalana medieval”, Ars Brevis 6, 2000, 131-150.

Guerra, M., El sacerdocio femenino (en las religiones greco-romanas y en los primeros siglos

del cristianismo), Toledo 1987.

Haines-Eitzen, K., The Gendered Palimpsest. Women, Writing and Representatiion in Early

Christianity, Oxford 2012.

Haro Cortés, M., “De las buenas mujeres: su imagen y caracterización en la literatura

ejemplar de la Edad Media”, in J.S. Paredes Núñez (coord.), Medioevo y literatura: actas

del V congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval II, Granada 1995,

457—476.

Haro Cortés, M., “Matrimonio como deber y castidad como virtud en la reina: el ‘Jardín de

nobles doncellas’ de Fray Martín de Córdoba”, in A. Chas Aguijón & C. Tato García

(coord.), Siempre soy quien ser solía: estudios de literatura española medieval en

homenaje a Carmen Parrilla, A Coruña 2009, 185-204.

Haro Cortés, M., “Mujer, corona y poder en un espejo de princesas: ‘El jardín de nobles

doncellas’ de Fray Martín de Córdoba”, in M.P. Celma Valero & M. Rodríguez Pequeño,

Vivir al margen: mujer, poder e institución literaria, Burgos 2009, 43-57.

Hidalgo de la Vega, M.J., “Mujeres, carisma y castidad en el cristianismo primitivo”, Gerión

11, 1993, 229-244.

—6—

Howard Bloch, R., Medieval misogyny and the invention of western romantic love, Chicago

UP 1991.

Ide, A.F., Woman: From the dawn of time to the Renaissance. Ide House, 1983.

Kraemer, R.S., Her Share of the Blessings: Women’s Religions Among Pagans, Jews and

Christians in the Graeco-Roman World, New York & Oxford 1992.

Lacarra, M.J., “Algunos datos para la historia de la misoginia en la Edad Media”, Studia in

honorem M. de Riquer I, Barcelona 1986, 339-361.

Levine, A.J., A Feminist Companion to the New Testament Apocrypha, Cleveland 2006.

Nygren, A. Eros et Agape. La notion chrétienne de l’amour et ses transformations, 2 vols.,

París, 1944-1952.

Pagels, E. Adam, Eve, and the Serpent, Nueva York, 1988 (trad. esp., Barcelona, 1990).

Planas i Badenas, J., “La imatge de la dona als inferns gòtics catalans”, D’Art 15, 1989, 95-

119.

Pricoco, S. (ed.), L’eros difficile: amore e sessualità nell’antico cristianesimo, Soveria

Mannelli, 1998.

Sfameni Gasparro, G., “Gli Atti Apocrifi degli Apostoli e la tradizione encratita”,

Augustinianum 23, 1983, 237-307.

Streete, G.P.C., Redeemed Bodies. Women Martyrs in Early Christianity, Louisville 2009.

Torres Prieto, J.M., “Discriminación de la mujer en las relaciones matrimoniales según

Basilio de Cesarea”, in E. Garrido González (ed.), La mujer en el mundo antiguo, UAM

1986, 323-328.

Torres Prieto, J.M., La mujer en la epistolografía griega cristiana: siglos IV-V: Tipología y

praxis social, Santander 1990.

Torres Prieto, J.M., “Sexo y herejía en el mundo antiguo”, Edades: revista de historia 8,

2000, 137-144.

Torres Prieto, J.M., “La historia de un monje hereje: Joviniano y el conflicto entre matrimonio

y virginidad en el siglo IV”, in M.M. Marcos Sánchez (coord.)m Herejes en la historia,

Madrid 2009, 49-76.

Trevett, C., Montanism: Gender, Authority and the New Prophecy, Cambridge 1996.

II.- Dictiografia:

Arriaga, M., Escritoras y Pensadoras Europeas. <http://www.escritorasypensadoras.com/>

Asociación Española de Investigación de Historia de las Mujeres - AEIHM,

<http://www.aeihm.org/>

Asociación Universitaria de Estudios de las Mujeres - AUDEM. <http://www.audem.com>

AA.VV, Women and Women's Writings from Antiquity Through the Middle Ages Criticism.

<http://www.enotes.com/feminism-criticism/women-womens-writings-from-antiquity-

through>

BUBL Centre for Digital Library Research, Women writers.

<http://bubl.ac.uk/link/w/womenwriters.htm>

Cátedra de Estudios de las Mujeres "Leonor de Guzmán",

http://www.uco.es/catedrasyaulas/catedramujeres/

Centro di Documentazione delle Donne di Bologna, <http://www.women.it/cddbologna/>

Diotima. Materials for the Study of Women and Gender in the Ancient World.

http://www.stoa.org/diotima/

Grupo de Investigación ‘Escritoras y Escrituras’, <http://www.escritorasyescrituras.com/>

—7—

Halsall, P., Internet Women's History Sourcebook: Ancient, Medieval, and Modern sources in

the original and translation. <http://www.fordham.edu/halsall/women/womensbook.asp>

Heckel, M.N, Sex, society and medieval women.

<http://www.lib.rochester.edu/camelot/medsex/text.htm>

Institut Universitari d’Investigació Feminista i de Gènere. Universitat Jaume Primer de

Castelló. http://www.if.uji.es/ca/category/enlaces/institutos-y-seminarios-universitarios

International Federation for Research in Women’s History, http://www.ifrwh.com/

Office of the Women's Studies Librarian (University of Wisconsin),

<http://womenst.library.wisc.edu/>

Raia, A.R. & Sebesta, J.L., Online companion to The Worlds of Roman women.

http://www2.cnr.edu/home/sas/araia/companion.html

University of Alabama - Astronomy Department, 4000 Years of Women in Science.

<http://astronomy.ua.edu/4000WS/>

Valiulis, M., The Centre for Gender and Women’s Studies. School of Histories and

Humanities. < http://www.tcd.ie/cgws/>

Viennot, E., http://www.elianeviennot.fr/Querelle.html

III.- Extractes assenyalats:

Les característiques de la misogínia grega segons Madrid:

En el inicio de este trabajo nos planteamos comprobar fundamentamente estas tres

hipótesis: en primer lugar, la misoginia no es una característica constante que haya que

atribuir a la forma de pensar de los griegos antiguos, sino que sólo conviene a determinados

autores; en segundo lugar, la misoginia no es algo uniforme que se manifieste sin variaciones

de un autor a otro, sino que es sometida a sucesivas reformulaciones dentro de una amplia

gama de actitudes que van desde el temor a unos seres peligrosos y funestos hasta el

menosprecio derivado de un sentimiento de superioridad, alimentado por la desfavorable

posición en que la ciudad griega, desde sus orígenes, había colocado a las mujeres; y en

tercer lugar, la misoginia griega es un instrumento que opera en el nivel de las

representaciones mentales, del que los autores griegos se sirvieron en cada momento para

organizar sus experiencias e interpretar la realidad social y política que les tocó vivir. A la

hora de resumir el resultado de nuestro trabajo, creemos que la principal conclusión a que

hemos llegado es haber confirmado que efectivamente la misoginia no es un sentimiento que

haya que relacionar con el modo de ser de las mujeres griegas, sino un producto del universo

mental de la polis, que sirvió a los ciudadanos griegos, por una parte, para configurar y

reafirmar su propia identidad en los diversos avatares de su historia política, y, por otra,

como un mecanismo de adaptación psicológica que les ayudó a reordenar su visión del

mundo en los momentos de crisis. La misoginia sirvió a los griegos, en un primer momento,

para conjurar los temores y angustias generados por el costoso proceso de consolidación del

orden ciudadano y de la nueva racionalidad que lo sustenta; en un segundo momento, para

aliviar las tensiones y resolver los dilemas que el régimen democrático ateniense tuvo que

superar; y finalmente, cuando la razón griega se consolida y la polis ha agotado casi su ciclo

histórico, la filosofía griega se sirvió de ella para justificar en el nivel teórico la superioridad

masculina sobre la que, en el nivel social y político, se había construido el funcionamiento

entero de la ciudad griega 1.

1 M. Madrid, La misoginia en Grecia, Madrid 1999, pp. 329-330.

—8—

L’aportació d’Hesíode al discurs misogin grec:

(…) Es con este anhelo de librar a los varones de la molesta compañía de las

mujeres con lo que Hesíodo inicia la tradición misógina en la literatura griega, ya que,

convertido en tópico, va a encontrar un eco incesante en la poesía posterior. Este éxito de la

formulación hesiódica se debe, en nuestra opinión, a su concepción de las mujeres como una

especie aparte, es decir, como seres cuya naturaleza tiene muy poco que ver con la de los

varones. Hesíodo no niega explícitamente la humanidad de las mujeres, pero de forma sutil y

a base de deslizamientos y ambigüedades plantea enormes dudas sobre la semejanza de su

condición con la de los varones, al hacer, en primer lugar, que no nacieran de la tierra, como

los griegos sabían por los mitos de autoctonía que era el caso de los varones, sino que son un

artificio hecho de agua y barro (no de tierra nutricia, sino de barro frío y húmedo), y, en

segundo lugar, al presentar a Pandora como la primera mujer y dar a los varones una

existencia anterior caracterizada por la felicidad y la comensalidad con los dioses. El gran

hallazgo conceptual y lingüístico de Hesíodo fue agrupar a las mujeres en un genos propio y

hacer descender la ‘raza de las mujeres’ de Pandora, en un supuesto sistema de reproducción

cerrado, ya que con ello le fue posible plantear su alteridad y su diferencia, entendida no

como lo ‘otro’ opuesto a lo masculino, sino como lo ‘otro’ opuesto a lo humano, por la

identificación que en sus poemas hace de lo humano con lo masculino. De esta manera, la

temática de la ‘raza de las mujeres’ se convirtió en la principal razón del discurso misógino,

ya que, concebidas como una raza aparte, las mujeres en Hesíodo provocan hostilidad por su

alteridad pero, sobre todo, por la atracción indudable que ejercen: a las mujeres se las odia

porque son seres socialmente improductivos aunque imprescindibles para que los varones

tengan descendencia, y se las teme porque están dotadas de unos encantos irresistibles. La

naturaleza femenina es presentada en Hesíodo como malvada y causante de las desgracias

que conviven con los humanos, pero fascinante y seductora, como lo es el pasado donde

Hesíodo sitúa los desmanes de las antiguas divinidades y también la felicidad de la edad de

oro bajo la égida de Crono 2.

Misogínia i gèneres literaris. La dedicació de les dones a la lírica:

En la lírica, por otra parte, asistimos al nacimiento y consolidación del ‘vituperio

femenino’ como tópico literario, en el que la misoginia se tiñe de sarcasmo y adquiere un

tono burlesco y satírico. Ello es el resultado de la confluencia, por una parte, de la

concepción hesiódica de la ‘raza de las mujeres’ como la mayor desgracia para los hombres

y, por otra, de la influencia de la lírica popular que recoge los dicterios e insultos que

hombres y mujeres intercambiaban en antiguos rituales de fertilidad, donde la expulsión de lo

viejo y lo caduco era una condición necesaria para la renovación de la vida. De ello, la lírica

literaria sólo recogió el vituperio femenino en boca de los varones y es necesario esperar a la

comedia aristofánica para encontrar huellas de un vituperio masculino a cargo de las

mujeres. En este vituperio femenino hemos encontrado diferencias entre los ataques a

mujeres concretas, como ocurre en Arquíloco, debidas a razones de tipo personal, y las

descalificaciones genéricas, cuyo ejemplo paradigmático es el Yambo de las mujeres de

Semónides, cuya misoginia no sólo es producto, como la de Hesíodo, de un temor a las

mujeres, ese mal ineludible que Zeus ha enviado a los hombres y que les amarga todos los

momentos de su existencia, sino que creemos que obedece a las mismas razones sociales,

ideológicas y psicológicas, y cumple la misma función de permitir la proyección en unas

2 M. Madrid, op. cit., pp. 332-333.

—9—

personas concretas de la infelicidad causada por el vivir diario en unas circunstancias

sociales y políticas difíciles. La consolidación de la ciudad griega fue un largo proceso en el

que los griegos tuvieron que dotarse de un sistema institucional nuevo y reordenar de

acuerdo con él su sistema de representaciones mentales y se tardó más de dos siglos y medio

para que la totalidad de la comunidad de los ciudadanos quedara instalada en la nueva

racionalidad política. Pero en este proceso sólo se vieron involucrados los ciudadanos, y ello

produjo una separación no sólo entre ciudadanos y no ciudadanos, sino entre la esfera

privada, controlada por las mujeres y regida por la tradición, y la esfera pública producto de

la nueva racionalidad. La lírica refleja como ningún otro género literario la separación del

mundo femenino y del masculino en dos espacios sin apenas contacto y con intereses distintos

y así, frente a la inclinación de la mayoría de los poetas líricos por las hazañas deportivas,

bélicas o ciudadanas, Safo responde con la preferencia por su mundo de los afectos y

sentimientos femeninos. Como hemos señalado, los valores viriles no parecen interesarle a

Safo y en su poesía se muestra amable o, todo lo más, adopta un cierto tono irónico con

respecto a los hombres, pero no les presta demasiada atencion y se mantiene al margen de la

guerra de sexos y de cualquier manifestación de hostilidad hacia lo masculino. En nuestra

opinión, esta ausencia de misandria en la poesía femenina hay que atribuirla no sólo a una

postura personal o al ambiento social y política en el que Safo vivió, bien diferente del de las

mujeres de otras ciudades griegas, sino al hecho de que los varones no eran vistos por las

mujeres griegas como una fuente de oscuros y desconocidos peligros. Y así, si en Grecia no

cuajó una situación de vituperio masculino no es porque Apolo hubiera negado a las mujeres

la inspiración poética, según la razón que Eurípides pone en boca del coro de mujeres

corintias en su Medea, sino porque no parece que las mujeres experimentaran el desasosiego

interior que llevó a los varones a proyectar sus temores en una imagen negativa y pavorosa

de lo femenino. El advenimiento del logos y el establecimiento del orden ciudadano no creó

ningún conflicto mental a las mujeres, sino, en todo caso, social, como resultado de la

marginación política de la que fueron objeto 3.

Cantarella defensa que a l’època hel.lenística es produeix un canvi qualitatiu del

discurs misogin grec:

(…) La mujer griega de la edad helenística es ciertamente más libre que sus

antepasadas. Ideológicamente, ya no está confinada en el ghetto de su ‘naturalidad’: si bien

con no pocos contrastes, los filósofos, o, al menos, algunos de ellos, le reconocen dignidad de

individuo. La literatura presenta personajes femeninos nuevos y diferentes, y representa

mujeres sensiblemente más independientes, emprendedoras y activas. En algunas zonas, las

mujeres reciben una educación no diferente de la de los hombres. En la escena política

aparecen personajes femeninos de relieve. Además de las reinas existen, aunque sea

excepcionalmente, mujeres que participan de la gestión del poder, como magistrados. Existen

poetisas y mujeres de cultura.

Y, sin embargo, en la literatura afloran, a veces, los lugares comunes de la antigua

misoginia. Pero quizá es justamente el rostro nuevo de las mujeres y su presencia la causa de

este aspecto de la cultura helenística.

Como ocurre siempre que las mujeres salen de los confines tradicionalmente

asignados a ellas, invadiendo campos considerados dominio masculino y apropiándose de

instrumentos intelectuales o de poder, hay quienes reaccionan con los lugares comunes del

anti-feminismo más fácil. Y, en efecto, la misoginia helenística es diferente de la de las

edades arcaica y clásica: no es ya expresión de una sociedad que, excluyendo a las mujeres,

3 M. Madrid, op. cit., pp. 335-336.

—10—

subraya su materialidad, pone el acento sobre su poder negativo, teoriza su inferioridad. Es

la misoginia más menuda de quien ve vacilar las propias certezas y se defiende traduciendo

los antiguos prejuicios en una especie de ‘sabiduría popular’, en una serie de banalidades y

de preceptos de pretendido buen sentido, que reproducen lugares comunes ya anacrónicos.

Es, en el fondo, la señal y la consecuencia de un hecho completamente nuevo: por primera

vez en su historia, los griegos tienen que contar con la presencia de las mujeres 4.

IV.- Notes sobre la qüestió de gènere als estudis clàssics

La perspectiva dels estudis de gènere, tot i que formalment encara inexistents al si de

la investigació dels segles XVIII i XIX, ens obliga a fer una reflexió centrada a les

característiques específiques de les ciències del món antic. Els moderns, en tractar de la

literatura composta per dones, no hem escapat a alguns tòpics derivats de la idealització –o

falsificació- de la Grècia real, al llarg del procés de recuperació d’aquesta mitjançant els

progressos de l’arqueologia, la història i la filologia. Les conseqüències d’aquesta

idealització/falsificació condicionaven tota la percepció de la problemàtica de gènere: així,

Winckelmann, l'estudiós de l'art clàssic, estava convençut que la bondat del clima grec,

evidentment perfecte, feia impossible l'existència de les malalties venèries 5, i alguns anys

més tard von Schlegel hi afegia un condicionant prou més preocupant, el de les qualitats

intrínseques de la raça hel.lènica

6.

La història dels estudis clàssics al segle XX està molt vinculada als canvis

ideològics, sobre tot a la fi de les dues guerres mundials. No és pas casual, en primer lloc, que

en ambdós casos fos derrotat el país que més havia contribuït a identificar l'estudi del llatí i

del grec amb la creació d'elits intel.lectuals i jeràrquiques. Però el mateix procés es va produir

a d'altres estats, com la Gran Bretanya, per exemple, que varen qüestionar els sistemes

educatius centrats en les llengües clàssiques. Just al contrari, a Burgos s'aprovava el 1937 un

pla d'estudis de batxillerat que per a molts hel.lenistes i llatinistes de l'Estat representa el

moment millor de les llengües clàssiques i un model per al present i per a l'esdevenidor.

N'hi ha prou d'acudir a la monografia de Canfora per a avaluar els riscos d'una

sacralització del llegat clàssic, i alhora per a precisar l'abast de l'operació ideològica, al segle

XIX com al XX, a l'Europa Occidental com a l'Oriental, d'oferir una idea concreta de la

Grècia i la Roma antigues 7. Aquesta sacralització no és exclusiva, però, d'un model econòmic

liberal: des del mateix Marx, i per la influència del romanticisme alemany, s'aprecia

l'elaboració i consolidació de la mateixa idea d'una Grècia il.lustrada

8. El deute contret envers

els models hermenèutics i epistemològics de l'Alemanya del segle XIX no és pas un de petit.

Així, per exemple, el model marxista de religió, molt proper a les visions evolucionistes

4 E. Cantarella, La calamidad ambigua: condición e imagen de la mujer en la Antigüedad griega y

romana, Madrid 1991, pp. 164-165. 5 J. Eiselein (ed.), J. Winckelmann. Sämtliche Werke I, Donaueschingen 1825, pp. 104-114.

6 E. Böcking (ed.), A.W. von Schlegel. Sämtliche Werke V, Leipzig 1856, pp. 12-13.

7 L. Canfora, Ideologías de los estudios clásicos, Madrid 1991 (= Ideologie del Classicismo, Torí

1980), pp. 241-244. 8 Cf. H. von Staden, "Arte y literatura griegos en las ideas estéticas de Marx", in G.E.M. de Sainte-

Croix et al., El marxismo y los estudios clásicos (Arethusa 8, 1975), Madrid 1981, 105-126, pp. 121-122: (...)

Según Marx, el mayor desarrollo de la cultura histórica tuvo lugar en Grecia, precisamente cuando la filosofía

se hizo antropocéntrica, y, en contraste con la Cristiandad, realizó un giro contrario a la abyecta dependencia

de divinidades omnipotentes: en la Atenas de Pericles y en la Atenas post-alejandrina. El arte griego de estos

períodos es la apoteosis de los poderes creativos del hombre, que hace y modela los objetos sin hacerse

dependente de sus propias creaciones, mientras que el arte cristiano es la expresión de la reasunción del

barbarismo pregriego, de la dependencia renovada del hombre moderno de fuerzas que lo superan totalmente:

Dios y el Rey.

—11—

pròpies del segle XIX, és molt dependent de la teoria de l'animisme, segons la qual l'home

primitiu tendeix a representar-se analògicament tots els factors que intervenen en la seva vida,

tot dotant-los d'una personalitat, un nom, unes funcions, uns atributs, etc.; en una etapa

ulterior, les creences animistes deixaran pas a un procés més complex, que bastirà una

teogonia i una cosmogonia i establirà un panteó i un sistema ritual i cultual. És així com

s'inicia l'alienació de l'home. Tanmateix, la vessant religiosa, més complexa, mai no queda

deslligada de la vessant màgica. Arran d'aquesta alienació, és possible una utilització social

del fet religiós, el que comporta la seua associació a la instauració, manteniment o substitució

del poder constituït. Aquesta és la més brillant aportació de la teoria marxista, que, per la

resta, no constitueix un model original pel que fa a la interpretació del mite, i només

parcialment pel que fa a l'origen i desenvolupament de les creences religioses.

Els moderns, en tractar de la literatura composada per dones, no hem escapat a

alguns tòpics derivats de la idealització –o falsificació- de la Grècia real. Winckelmann,

l'estudiós de l'art clàssic, estava convençut que la bondat del clima grec, evidentment perfecte,

feia impossible l'existència de les malalties venèries 9, i alguns anys més tard von Schlegel hi

afegia un condicionant prou més preocupant, el de les qualitats intrínseques de la raça

hel.lènica

10. Altrament dit, si la creació grega estava tan idealitzada, com s'havia d'acceptar

un text com ara el següent fragment de Safo?

I més, i tant, els ben cardats de Gorgó 11

.

S'adiu més amb el que s'espera d'una certa idea de la literatura femenina aquest altre

fragment, prototipus de l'expressió natural, desproveïda d'argumentacions sofisticades, que

convé a una dona, més ben dit, a una dama:

Em fa semblant de ser un d’igual als déus,

aquell home ferm que al teu davant pren

seient, i a cau d’orella dolçament parlant-te

t’escolta amatent mentre et fa un somrís ple de complaença,

i al pit el cor, oh i tant !, se m’estrem de frisances;

com només uns moments alci envers tu l’esguard,

i si et parlo, res no fa peça encara,

ans la llengua la sé pel silenci estroncada,

i de seguida una subtil cremor

m’ha resseguit com d’amagat el cos

i res no veig amb aquests ulls, i els oïts em brunzeixen,

i una freda suor m’amara

i s’empara de tota mi la tremolor,

estic més pàl.lida que l’herba,

i semblo que de poc se m’està de morir,

emperò, a cada pas ja cal la gosadia, puix que àdhuc el qui és pobre… 12

Si atenem les recomanacions de bona part de les dones que han tractat de la qüestió,

haurem de negar la validesa del testimoni de Safo, que en cap cas no recolliria els seus

autèntics pensaments i sentiments. Segons aquesta línia, l'alienació i deformació de la

consciència del propi cos a causa de la pressió social de les societats masclistes hauria

9 J. Eiselein (ed.), J. Winckelmann. Sämtliche Werke I, Donaueschingen 1825, pp. 104-114.

10 E. Böcking (ed.), A.W. von Schlegel. Sämtliche Werke V, Leipzig 1856, pp. 12-13.

11 Sapph. frg. 144 Voigt.

12 Sapph. frg. 31 Lobel-Page.

—12—

impossibilitat les dones d'expressar-se lliurement i clara 13

. Una línia del tot contrària afirma

que l'expressió del gènere femení es trobaria també a la literatura composta per autors

masculins 14

. Si prescindíem ni que fos momentàniament de la problemàtica de gènere, caldria

tanmateix plantejar, des del punt de vista de les tradicions literàries, fins i tot si ens trobàvem

davant d'un testimoni absolutament personal, o davant d'un tòpic literari que podria ésser del

tot independent dels autèntics sentiments de l'autora 15

.

L'aporia que acabem de referir exemplifica el problema bàsic dels estudis de gènere

al camp de la literatura –no gosaríem de treure conclusions més àmplies-: la manca d'una base

teòrica compartida per una generalitat d'investigador(e)s, per la qual cosa hi ha una

multiplicitat de treballs que tenen en comú l'elucidació de l'ideari de les dones i la

determinació de la seua participació al si de la societat. No existeixen, però, ni una

metodologia ni una hermenèutica vinculades als estudis de gènere. L'aporia metodològica no

justifica que es tracta, ras i curt, d'analitzar les obres de les poetesses –la nòmina no és pas

breu: Safo, Corinna, Erinna, Ànite, Telesil.la, Nossis, Júlia Balbil

.la, Pràxil

.la, Mero, Mirtis…-

com un capítol més dins la literatura grega antiga. Aquesta era una opció escaient dins un

ambient acadèmic historicista, i de fet hi ha fins i tot una certa tradició al respecte 16

. Ben al

contrari, la reivindicació de la militància ideològica de la dona contradiu l'aparença de

neutralitat amb què havien estat traçats els retrats de moltes autores: realment estaven

relacionades amb clans aristocràtics de tendències polítiques ben conegudes al si de la ciutat,

es pronunciaven, ni que fos d'una manera implícita, sobre les mesures dels governants,

mostraven les seues predileccions per persones, idees i moviments, i el perfil que adquirien

les hi suposava àdhuc la condemna a l'exili. La revisió de la figura de Safo exemplifica per

ella sola el canvi experimentat per la nostra percepció de la dona al món antic 17

.

La revisió del paper assignat a la dona no s'inscriu dins una època propera a l'aparició

de la democràcia, com ho suggeriria aquella visió de la Grècia antiga que remetés a una època

d'il.lustració tota mena de progressos conceptuals. En realitat, les arrels d'aquest discurs

contemporitzador, tendent a apaivagar els excessos de caire misogin del discurs habitual entre

els grecs, remunten al mateix Hesíode. Pedra de toc sobre la condició femenina a la cultura

13

A.R. Jones, "Writing the Body. Toward an Understanding of L'Écriture Féminine", Feminist

Studies 7, 1981, 247-263 (= E. Showalter (ed.), The New Feminist Criticism. Essays on Women, Literature, and

Theory, Nova York 1985, 361-377; R.R. Warhol & D.P. Herndl (edd.), Feminisms. An Anthology of Literary

Theory and Criticism, New Brunswick 1997, 370-383). Per a la Grècia antiga s'han formulat propostes d'aquest

caire: M. B. Skinner, "Woman and Language in Archaic Greece, or, Why is Sappho a Woman?", in N. Sorkin

Rabinowitz & A. Richlin (edd.), Feminist Theory and the Classics, New York 1993, 125-144, pàg. 135, tot

tractant d'Àlcman nega que un Home pugui mai expressar ni el pensament ni el sentiment d'una dona. P. DuBois,

Sowing the Body: Psychanalysis and Ancient Representation of Women, Chicago 1988, pàg. 29, Havia anat més

lluny, en la línia de Jones, en proclamar que cap dona grega no hauria estat capaç d'elaborar un autèntic discurs

femení, ateses les condicions ideològiques i socials d'absolut predomini dels Homes. 14

H. Cixous, Déluge, París 1992, pàg. 43. 15

M.L. West, The East Face of Helicon, pp. 527-528, ofereix paral.lels orientals per al motiu del

plany de l'enamorat on es barregen l'apesarament psicològic i el malestar físic. El poema mateix de Safo va

esdevenir el model per un tòpic de les lletres clàssiques, cf. C. Neri & F. Citti, "Sudore freddo e tremore (Sapph.

Fr. 31, 13 V.- Sen. Tro. 487 s.- Apul. Met. I 13, II 30, X 10), Eikasmos 16, 2005, 51-62. 16

J.C. Poestion, Griechische Dichterinnen. Ein Beitrag zur Geschichte der Frauenliteratur, Wien,

Pest & Leipzig 18822; G. Luck, "Die Dichterinnen der griechischen Anthologie", MH 11, 1954, 170-187; J.

McIntosh Snyder, The Woman and the Lyre. Women Writers in Classical Greece and Rome, Bristol & Illinois

Southern University Press, 1989; D. Rayor, Sappho's Lyre: Archaic Lyric and Women Poets of Ancient Greece,

Berkeley 1991. 17

D.L. Page, Sappho and Alcaeus. An Introduction to the Study of Ancient Lesbian Poetry, Oxford

1955, pp. 130-131, conclou que el total d'al.lusions polítiques a l'obra de Safo és gairebé nul; B. Gentili, Poesía y

público, pp. 113-114, fa la interpretació contrària, en assenyalar com els poemes sàfics reflecteixen el clima

polític de l'illa de Lesbos i mostren com les dones en participaven, alhora que s'organitzaven en grups vinculats a

bàndols rivals.

—13—

grega ho era el tractament de la figura d'Hèlena, que els sofistes varen fer esdevenir un dels

temes cabdals de llur activitat, de Gòrgies a Isòcrates. La qüestió no raïa a atribuir o no la

causa de la guerra de Troia a l'encisadora –i irresistible- bellesa d'Hèlena, ans a compartir o no

la idea que efectivament la bella havia acceptat de grat Paris i havia comès, per tant, adulteri.

Un fragment d'Hesíode presenta, molt abans que se n'ocupés Estesícor, una versió que

exculpa la dona de Menelau: Hèlena hauria romàs a Egipte, lliure de tota culpa, mentre que el

seu raptor s'hauria endut a Troia només una efígie animada 18

.

Un dels camps més productius per als estudis de gènere ha estat el de l'èpica

homèrica. Així, la continuació del treball de camp de Parry i Lord a Bòsnia per part de Vidan

s'ha centrat en les cançons de dones, precisament el nucli, quantitatiu i qualitatiu alhora,

d'aquella tradició èpica 20

. Les seues conclusions s'atansen al que ja havien observat Alexiou i

Murnaghan, en el sentit que el gènere del plany estava associat amb la cultura de la dona 21

.

D'altra banda, la preferència de la generalitat dels crítics moderns per la Ilíada

s'explica i s'entèn perfectament si atenem a les consideracions que fan a propòsit de l'Odissea:

mentre que la primera expressa continguts de caire social, col.lectiu, la segona atèn a

l'expressió de valors individuals o en tot cas pertanyents a l'esfera privada; tot i la important

presència de personatges femenins a la Ilíada, és de l'Odissea que es diu que està pensada en

termes femenins, fins al punt que s'ha suggerit que hauria estat composta per una dona, fins i

tot la filla d'Homer 22

. La perspectiva de gènere, doncs, ha primat l'Odissea sobre la Ilíada, el

que la caracteritza davant del corrent majoritari 23

. Potser precisament per aquest motiu hi ha

ha un interès, per part de les investigadores, de revisar l’èpica des d’un punt de vista propi del

gènere femení 24

.

Els treballs centrats en la tragèdia confirmen la utilitat de cercar informació

precisament a gèneres vetats a les dones, com era ja el cas de l'èpica. Zeitlin ha mostrat com la

tragèdia sol recórrer al cos de la dona per expressar les idees de sotmetiment, dependència i

feblesa; o bè ha ubicat la dona a l'interior dels palaus i cases i no pas a cel obert, tot

assimilant-les a forces desconegudes, misterioses; tot plegat, els papers, parlaments i

caracteritzacions dels personatges femenins haurien servit per donar als espectadors, tots ells

homes, una imatge de si mateixos mitjançant la representació de l'alteritat 25

. Una variació

18

Hes. frg. 358 Merkelbach & West: Hesíode abans que ningú va introduir a propòsit d'Hèlena el

tema de l'efígie. 20

A. Vidan, Embroidered With Gold, Strung With Pearls: The Traditional Ballads of the Bosnian

Women, Cambridge, Mss., 2003. 21

M. Alexiou, The Ritual of Lament in Greek Tradition, Lanham 20022; S. Murnaghan, "The Poetics

of Loss in Greek Epic", in M.J. Beissinger, J. Tylus & S. Wofford (edd.), Epic Traditions in the Contemporary

World: The Poetics of Community, Berkeley 1999, 203-20. Cf. A. Lord, "Homer, Parry, and Huso", (= A. Parry

(ed.), The Making of Homeric Verse. The Collected Papers of Milman Parry, Nova York & Oxford 1987 (=

Oxford 1981), 465-478, pàg. 473 (= AJA 52, 1948, 34-44, pàg. 40): La col.lecció Parry de textos sudeslàvics, ara

propietat de la Harvard University Library, conté prop de 3.580 gravacions fonogràfiques de dotze polzades i

més de 12.500 textos (…). Cançons de dones; cançons i relats breus cantats, habitualment sense cap

acompanyament, per dones i joves per al seu entreteniment o bé a trobades socials; cap a 11.000 del nombre

total de textos són d'aquest tipus etc. 22

S. Butler, The Authoress of the Odyssey, Bristol 2004 (= 1897), ja va proposar, contra tota la crítica

del seu temps, que l'autora de l'Odissea havia estat una dona siciliana, que hauria reflectit al poema els paisatges,

ciutats i costums del seu país, i s'hi hauria autorepresentat mitjançant el personatge de Nausícaa; el tema ha estat

recreat per R. Graves, La filla d'Homer, Barcelona 1988 (= Homer's Daughter, Londres 1955). 23

Una monografia cabdal sobre el paper i la imatge de la dona a l'èpica és la de L.E. Doherty, Siren

Songs: Gender, Audiences and Narrators in the Odissey, Ann Arbor 1995. 24

A la reunió científica Penelope’s Revenge. A Women’s Conference on Homeric Epic and Its

Influence (University of Calgary, 30 d’Abril-1 de Maig del 2004), encara tres ponències versaven sobre la Ilíada,

i quatre sobre l’Odissea. 25

F.I. Zeitlin, Playing the Other. Gender and Society in Classical Greek Literature, Chicago 1996

reimpr. (= 1985). C. Segal, "Theatre, Ritual and Commemoration in Euripides' Hippolytus", Ramus 17, 1988,

—14—

d'aquesta lectura es troba a McClure, la qual interpreta que si les dones parlen dins la casa i

s'adrecen o a altres dones o a esclaus i servidors, és perquè la realitat social imposava aquesta

constant 26

. Treballs de conjunt sobre la situació de la dona a l’escena tràgica han insistit a

presentar la qüestió amb una rigorositat més equilibrada 27

.

També a les llengües clàssiques s’ha plantejat el problema de si les dones

dispos(av)en d’un sociolecte propi. Hem d’esmentar les contribucions de Gilleland, Bain,

Adams, McClure, Sommerstein i Quintillà 28

. Des del punt de vista sociolingüístic, s’han

assenyalat les concomitàncies del sociolecte femení amb els dels infants i els esclaus, que

s'expliquen per la reclusió d'aquests grups socials a l'àmbit domèstic i l'exclusió de l'àmbit

públic 29

. Ara bé, no hem d'oblidar que algunes dones tenien accés a una cultura literària

refinada, i que la reivindicació d'una formació igualitària no es plantejava en termes només

utòpics 30

. Tant Sòfocles com Eurípides presenten a l'escena tràgica dones capaces de llegir i

escriure, mentre que Heròdot recull el testimoni d'una altra que ensenya a llegir grec al seu fill 31

. Quan a la cloenda de la seua obra Caritó d'Afrodísies ens presenta Quèrees adreçant-se a

l'assemblea dels siracusans, on hi ha tant els homes com les dones 32

, cal parar compte en el

fet que a la Selinunt clàssica les unes com els altres eren atesos als tribunals de justícia. Més

52-74, pp. 60-61, remarca la sensació de vergonya i torbament que experimenten els homes quan la dona

s'expressa a l'espai públic, fora la casa. 26

L. McClure, Spoken Like a Woman. Speech and Gender in Athenian Drama, Princeton 1999. 27

Mereix una especial consideració l’atenció a aquesta problemàtica dins la tasca desenvolupada pel

Grup de Recerca i Acció Teatral de la Universitat de València, cf. F. De Martino & C. Morenilla Talens (edd.),

L’ordim de la llar. El teatre clàssic al marc de la cultura grega i la seua influència dins la cultura occidental VI,

Bari 2003, que inclou treballs com els de J.V. Bañuls Oller & P. Crespo Alcalá, “La arquitectura de la heroína

trágica en Sófocles” (31-102), A. López Lopez, “Reflexiones sobre el coro de mujeres de la Medea de

Eurípides” (363-377), M.P. López Martínez, “Las mujeres en Sófocles” (379-392) i C. Morenilla, “Electra en la

gallera” (419-452); F. De Martino & C. Morenilla Talens (edd.), Teatro y sociedad en la antigüedad clásica.

Legitimación e institucionalización política de la violencia. El teatre clàssic al marc de la cultura grega i la

seua influència dins la cultura occidental XII, Bari 2009, amb les contribucions de J.V. Bañuls Oller & C.

Morenilla, “Justicia y violencia en la tragedia de Sófocles” (17-64), J. Campos Daroca “Las voces de la

violencia: lectura de Hécuba” (99-117), M. do Céu Fialho, “Eros y violencia en Las Suplicantes de Esquilo”

(185-193) i J. Pòrtulas, “La ragione delle Danaidi” (271-304); F. De Martino & C. Morenilla Talens (edd.),

Teatro y sociedad en la antigüedad clásica. La mirada de las mujeres, Bari 2011, amb els treballs de J.V. Bañuls

Oller & C. Morenilla Talens, “Formas trágicas del logos oblicuo” (31-102), F. De Martino, “Preistoria del teatro

della differenza” (147-198), i M.C. Encinas Reguera, “Discurso femenino versus discurso masculino en

Sófocles” (199-228). 28

M.E. Gilleland, “Female Speech in Greek and Latin», AJPh 101, 1980, 180-183; D.M. Bain,

“Female Speech in Menander”, Antichton 18, 1984, 24-42; J.N. Adams, “Female Speech in Latin Comedy”,

Antichthon 18, 1984, 43-77; “Neglected Evidence for Female Speech in Latin”, The Classical Quarterly 55,

2005, 582-596; Laura McClure, "Female Speech and Characterization in Euripides", in F. De Martino & A.H.

Sommertein (edd.), Lo spettacolo delle voci II, Bari 1995, 35-50; A.H. Sommerstein, "The language of Athenian

women", in F. De Martino & A.H. Sommerstein (edd.), op. cit., 61-85; M.T. Quintillà Zanuy, “Los sexolectos o

la caracterización del discurso femenino en el ámbito grecolatino”, Faventia 27, 2005, 45-62; “La caracterització

del discurs femení a la tragèdia de Sèneca. Una idea desassenyada?”, in J. Danés et al. (edd.), Estudis clássics:

imposició, apologia o seducció? Actes del XV Simposi de la Secció Catalana de la Sociedad Española de

Estudios Clásicos, Lleida 2007, 445-463; “El discurso femenino en la tragedia de Séneca. Nueva aproximación”,

in A. Almela Lumbreras, J.F. González Castro et al. (edd.), Actas del XII Congreso Español de Estudios

Clásicos II, Madrid 2009, 1017-1025. 29

J. Redondo, "El sociolecte femení a la comèdia aristofànica", QF 7, 2002, 201-224. 30

Plató, Lleis 685d, es limita a reconèixer com les dones reben educació, però no fa cap al.legat a

favor dels seus drets; Teofrast, Caràcters 4, admet també que les dones han de saber de llegir i escriure, però tot

just l'imprescindible per les exigències de l'economia domèstica. Vegeu al respecte S.G. Cole, "Could Greek

Women Read and Write?", Women's Studies 8, 1981, 129-155, on l'autora recolza la tesi que moltes dones

aprenien de llegir i escriure a casa, atès el nombre de representacions vasculars on figuren dones amb útils de

lectura i escriptura. 31

Sòfocles, Les dones de Traquis 680-684, Eurípides, Hipòlit 856-865; Heròdot, Històries IV 78, 1. 32

Caritó, Quèrees i Cal.lírroe, VII 7, 1-14.

—15—

encara, Segal ha mostrat com hi havia establert un vincle entre l'ús de l'escriptura i les

argúcies atribuïdes al gènere femení 33

.

D’altra banda, bona part de la recerca més recent sobre la literatura femenina a la

Grècia antiga s’ha fet des de perspectives metodològiques alienes als estudis literaris, i per

descomptat als filològics, a més de centrar-se en exclusiva al gènere de la lírica 34

en

detriment dels altres.

Els estudis de gènere no s'esgoten amb la recerca relativa a la dona. La perspectiva

de l'anomenada 'teoria dels amiguets' –queer theory, en anglès- albira la necessitat d'incloure

sota una mateixa mirada crítica tota la problemàtica de gènere: heterosexualitat masculina i

femenina, homosexualitat masculina i femenina, i bisexualitat 35

. Fan de mal precisar els

límits entre aquesta queer theory i els estudis de gènere entesos com privatius de la condició

femenina 36

. En tots dos casos hi ha el risc de diluir el que és un estudi sobre els textos d'una

cultura concreta, domini de la filologia i la literatura, en tota una altra cosa, l'anàlisi de la

recepció d'aquests textos al si de determinats segments socials de les societats occidentals

actuals.

V.- Selecció de recursos on line

La dificultat d'accedir a les edicions, les monografies i les revistes té una fàcil solució

mitjançant Internet. L'auge de les biblioteques electròniques no es limita als projectes

generalistes, ans en trobem també d'especialitzades. Oferim una selecció d’enllaços de signe

divers, no necessàriament pertanyents a les disciplines de la filologia clàssica, en general

orientats envers les literatures medievals, amb una orientació multidisciplinar i centrada en el

fenomen de la recepció.

1. Webs especialitzats en la literatura medieval:

33

C. Segal, "Mariage et sacrifice dans les Trachiniennes de Sophocle", AC 44, 1975, 30-53. La

mateixa interpretació es pot aplicar al passatge euripídic esmentat a la n. 29, i encara a altres textos, com ara

Menandre, frg. 702. 34

Para Safo, E : Stehle, “Sappho’s Gaze: Fantasies of a Goddess and Young Man”, Differences 2,

1990, 88-125 (= E. Greene (ed.), Reading Sappho. Contemporary Approaches, Berkeley 1996, 193-225); E.

Stigers, (= E. Stehle), “Sappho’s Private World”, in H.P. Foley (ed.), Reflections of Women in Antiquity, New

York 1981, 45-61; M. Williamson, “Sappho and the Other Woman”, in S.J.V. Mills (ed.), Language and

Gender: Interdisciplinary Perspectives, New York 1995, 76-94 (= E. Greene (ed.), op. cit., 248-264). Para

Corina, D. Rayor, “Korinna: Gender and the Narrative Tradition”, Arethusa 26, 1993, 219-231. Sobre Erina, K.J.

Gutzwiller, “Genre Development and Gendered Voices in Erinna and Nossis”, in Y. Prins & M. Shreiber (edd.),

Dwelling in Possibility: Women Poets and Critics of Poetry, Ithaca 2007, 202-222, pàg. 207; J. Rauk, “Erinna’s

Distaff and Sappho fr. 94”, GRBS 30, 1989, 101-116. Para Anite, S. Barnard, “Anyte: Poet of Children and

Animals”, in Francesco De Martino (ed.), Rose di Pieria, Bari 1991, 165-176; K.J. Gutzwiller, Poetic Garlands.

Hellenistic Epigrams in Context, Berkeley 1998, pp. 54-74; E. Greene, “Playing With Tradition. Gender and

Innovation in the Epigrams of Anyte”, Helios 27, 2000, 15-32. Para Nosis, M.B. Skinner, “Sapphic Nossis”,

Arethusa 22, 1989, 5-18; “Aphrodite Garlanded: Eros and Poetic Creativity in Sappho and Nossis”, in F. De

Martino (ed.), op. cit., 77-96; “Nossis Thelyglossos: The Private Text and the Public Book”, in S. Pomeroy (ed.),

Women’s History and Ancient History, Chapel Hill 1991, 20-47; M. Williamson, Sappho’s Immortal Daughters,

Cambridge, Mss. 1995, pp. 18-20; Laurel Bowman, “Nossis, Sappho and Hellenistic Poetry”, Ramus 27, 1998,

39-59. Observeu que es tracta sempre, llevat de Rauk, de dones, totes elles nordamericanes, encara que en algun

cas –l’anglesa Mills- de procedència europea. 35

J. Butler, Gender Trouble. Feminism and the Subversin of Identity, Nova York 1990. 36

E.K. Sedgwick, "Gender Criticism", in S.J. Greenblatt & G.B. Gunn (edd.), Redrawing tHe

Boundaries. The Transformation of English and American Literary Studies, Nova York 1992, 271-302.

—16—

http://www.sciencia.cat/enllacos/enllacos.htm#recerques

Aquest web forneix una amplíssima informació sobre la literatura i la cultura

medieval i sobre els centres de difusió i investigació que se n'ocupen.

http://www.menestrel.fr

Web de caire també informatiu, de caràcter més generalista que el precedent, centrat

més en la cultura medieval en el seu conjunt que no en la literatura. A destacar els links amb

projectes on-line de bona part de països europeus.

http://parnaseo.uv.es/Parnaseo.htm

Web de la Universitat de València sobre literatura medieval i renaixentista, centrada

bàsicament en la literatura castellana. Inclou el Butlletí Informatiu i Bibliogràfic Tirant lo

Blanch, el Boletín de literatura sapiencial Memorabilia, la Revista electrónica de Literatura

Española Medieval y del Renacimiento Lemir, i una secció d'edicions facsimilars. A

diferència del web precedent, no es tracta només d'una eina d'informació, sinó també

d'investigació. Menció especial per a l'editor José Luis Canet i per als seus col.laboradors

Rafael Beltran Llavador i Marta Haro.

http://www.narpan.net/

Web del grup investigador més nombrós sobre la literatura catalana medieval. El

formen professors de les universitats Autònoma, de Barcelona i de Girona –amb presència

també d'investigadors de Lleida i de les illes-.

http://www.waldemoheno.net/

Web molt completa i útil. Inclou la revista electrònica Medievalia.

http://www.arlima.net/index.html

Archives de littérature du Moyen Âge, Arlima, conté nombrosa informació sobre les

literatures francesa i llatina a l'Edat Mitjana, però entre les obres objecte d'investigació es

troben les de la major part de literatures europees de l'època.

http://www.medieval.udl.cat/

Portal d’un grup de recerca multidisciplinar, no pas dedicat específicament als

estudis literaris, sinó a aspectes històrics i culturals. Editen la revista Medium Aevum i

organitzen seminaris i trobades, entre els quals algunes de centrades en la tradició literària.

2. Biblioteques digitals:

http://www.cervantesvirtual.com/index.jsp

La Biblioteca Digital Miguel de Cervantes representa l'ens espanyol corresponent a

les grans biblioteques electròniques.

—17—

http://www.lluisvives.com/index.shtml

Concebuda arran d'un conveni entre l'Institut Joan-Lluís Vives i la Biblioteca

Cervantes, la Biblioteca Virtual Joan-Lluís Vives compleix les mateixes funcions que la

primera dins la cultura de llengua catalana.

http://www.fordham.edu/halsall/sbook.html

El Internet Medieval Sourcebook és un formidable projecte on-line que inclou en ell

mateix múltiples biblioteques temàtiques –geogràfiques, de gènere, etc.-.

http://www.waldemoheno.net/recursos.html

Àmplia oferta d'autors i obres.

http://www.tmcat.net/

No s’ofereixen els textos on-line, sinó la informació sobre les edicions aparegudes.

http://www.usc.es/~ilgas/escolma.html

Web de l'Instituto da Lingua Galega, amb una antologia de textos.

http://www.narpan.net/ben.htm

Conté obres d'Eiximenis, Llull, Metge i Corella.

http://www.rialc.unina.it/

Web monogràfic sobre els gèneres poètics de la literatura catalana medieval.

http://www.rialto.unina.it/

Web monogràfic sobre la literatura occitana.

http://www.cirp.es/WXN/wxn/homes/meddb.html

Web monogràfic sobre la poesia profana galaico-portuguesa.

http://www.fordham.edu/halsall/medweb/

Repertori d’enllaços a webs sobre la cultura i la literatura bizantines, però que

inclouen també informació sobre la cultura hebrea, la islàmica, l’eslava, etc.

3. Revistes on-line:

Spolia (Itàlia):

—18—

http://www.spolia.it/online/it/index.htm

Byzantina symmeikta (Grècia):

http://www.byzsym.org/index.php/bz

Anales de historia antigua, medieval y moderna (Argentina):

http://www.filo.uba.ar/contenidos/investigacion/institutos/historiaantiguaymedieval/a

nales.htm

Studia humaniora Tartuensia (Estònia):

http://www.ut.ee/klassik/sht/

4. Portals més específics:

http://www.lluisvives.com/bib_obra/Tirant/

Espai dedicat exclusivament a la informació sobre el Tirant lo Blanc, dins el web de

la Biblioteca Virtual Joan-Lluís Vives.

http://www.documentacatholicaomnia.eu/

Espai que ofereix la pràctica totalitat de la producció literària de l’església, on

s’inclouen també, p.e., textos de la història bizantina, el glossari de llatí medieval de Du

Cange, el diccionari llatí de Forcellini, etc.

http://www.bium.univ-paris5.fr/histmed/debut.htm

Portal dedicat als textos de la ciència mèdica. Per a una consulta més immediata,

cliqueu a l’adreça següent:

http://web2.bium.univ-paris5.fr/livanc/?intro=rec_medant&statut=charge

5. Concordances –parcials- de la literatura catalana medieval:

http://161.116.21.196/consultes.php

Conté informació de les obres següents: Homilies d'Organyà; Ramon Llull, Llibre de

meravelles; Documents dels orígens; Llibre dels fets del Rei En Jaume; Liber elegantiarum;

Regiment de la cosa pública; Paris e Viana; Tirant lo Blanc; Trobes en Llaors de la Verge

Maria.

—19—