ANY XLVII. — NUM: 16,243..—.PREU: 40 CENTIMS BARCELONA, DIMECRES, .14 D'ABRIL DE 1926.

Bareelena . • . . 2 P14. mesgPlirif0sUla . 730 • tilMeS111

ustsi.ns .2r 0

Catan:

LA PUBLICITAT

E

¿a el teu Mari

11111111110111111.1119t1t1111111i111111111113111111i0IIISItelinitir.JU!!!IIMPat

Rednet10 1AchnIntstr3444:Poma. d. Crärds, 34.— 341441. 143141

Taners dimprornia:Barbo., nena. 11 1 13.-7444fo3 1314-A

•

PREUS DE SUBSCRIPCIÓ:

EDICIO DIARIA

L'última crisi total iugoslava ha tingut el caràcter ex-tern d'una topada entre Patxitx i Raditx, els dos adversarisque s'havien reconciliat mesos enrera. Fou el cabdill croataqui provoca la crisi, amb el pretext de la data de reunió delParlament. Diem que era un pretext, perquè tots ele qui hanseguit amb alguna constancia la política iugoslava, saben qued'algun temps enea es feia una forte campanya perscinal con-tra Patxitx, campanya que realitzaven principalment algunespereonatitaye redicals que no estaven gaire contentes de laconducta d'quell, i menys encara dels seus propòsits futurs.En la campanya contra Patxitx s'havien fet Obligues deter-minades coses del fill del cabdill radical, que no fan gairefavor a la familia. Però si hem de-creure la versió d'algunsdiario seriosos i ben informats, el motiu veritable dels atacs

a Patxitx era la intenció manifestada per aquest de recons-tituir el Ministeri. La reconstitució que volia fer el vell politicserbi consistia a substituir alguno ministres que no li erenproa addictes personalment per altres que li fossin addictesdel tot.

Davant d'aquest plet, Raditax va aparèixer com l'àrbitrede la situació, i el cabdill croata ha sabut aprofitar-se de leseireumstáncles. Esteve Raditx té sens dubte alguns defectes,pera) no té pas el d'ésser toix. Va comprendre de seguida queen el nou Ministeri que es proposa de formar Patxitx, hauriaminvat la influencia dels croates. D'altra banda, si Raditx noés toix, tampoc no és un home senos escrúpols. Horn podrà dis-cutir la seva tàctica política; però ningú no discuteix la sevahonorabilitat. Així, dones, per racns polítiques i per raonsligues alhora, el cabdill croata va posar el seu pes a la ha-lanea contrària al cabdill serbi. I ha resultat que Patxitx hacaigut i que Raditx ha quedat dalt.

La composició del nou Govern iugoslau presidit per Uzu-novitx, ex-ministre d'Obres Obligues del Govern Patxitx, re-presenta una victòria croata. Al costat del partit radical serbiesquerdat si no trencat, resta unit el partit croata, que enels último mesos s'ha beneficiat de la influencia i del prestigique dóna, en determinades condicions, la participació en elPoder.

En un comentari de Premsa llegim la frase que la solucióde la crisi iugoslava significa l'acabament del regnat dePatxitx. Ens sembla que això és molt dir. L'ex-president delConsell és un home llarg, astut, f red, que només accepta labatalla en condiciono favorables. L'atmosfera creada recentement al voltant del seu nom de familia i la coincidencia enuna mateixa actitud hostil d'una part del partit radical i dela totalitat del partit croata, no li permetien ara de lliurar enbones condicions la batalla pel Poder. Ha preferit ter-se unamica enrera i deixar passar la tempesta. En altres ocasionsha seguit la mateixa tàctica, i li ha donat bon resultat.

Tanmatzix, l'edat avançada de Patxitx aumenta les pro-babilitats que sigui encertada l'alludida frase sobre l'acaba-ment del regnat del politic serbl. Aquest és ve/1, molt vell;te auitanta tres anys, i per bé que conserva tenla, la voluntati clara la intelligencia, el pes de les xacres el té una micaaixafat. Si Patxitx viu encara algun temps, es molt probableque una vegada més toral al Poder després d'haver-lo deixat.

El fet esseneial en l a solució de la crisi iugoslava es elmanteniment de la politica de collaboraci6 serbo-croata. Eli-minat Patxitx del Govern, la influencia de Raditx creix. Elcabdill croata, que sap aprofitar les avinenteses, ha mostrattot seguit la seva força fent saltar el ministre de Comunica-cions, al cap de poques hores d'haver-se constituït el nouGabiret.

Temem, per?), que la victòria de Raditx no sigui gaireduradora. De moment, els más addictes amics de Patxitx nofaran res contra el nou Govern. Més endavant, és de creureque mudaran de táctica, sobretot si els desplau la política delMinisteri Uzunovitx. Cal tenir en compte que Patxitx conservaa Serbia una gran popularitat, i que el seu seny i la sevatraça maniobrera potser faran falta en el nou Ministeri.

Avui per avui, l'home del dia és Raditx, guanyador del'última prova. Si ell mateix no ho esguerra, la seva carrerapolitice i la causa de l'autonomisrne croata hauran donat unpas important, que podria ésser decisiu.

EL l'E GHERN SIMIO 'RUINES D'UN IMPERI

LES EXPOSI-CIONS D'ART

SALO PARESDile! exposicions (atiplen la vasta

tala d'exposicions del carrer de Pe-tr'.txol, una de panures a l'oh 4el se-n'yes Josep Camins i una altra de pe-tits cerio obrats pel senyor FrancescCanela. La pintura del senyor Ca-nea no desdiu pas de la que ens tiavesats a veure. Potser en les florsdemostra ins avene.-

Dues exposicions sincròniquesmoderna pintura ingenua ens y:en ofer-tes al Saló Pares i a leo Galeries Pal-mau. D6S exemples ben demostratiusque la ingenuitat per si sola no éSst element essencial de reeiximent ar-tistic. Que' hi ha dé tal, per exemple,en la pintura « de l'ingcnu Sale: Dii-fent que exhibcix el; seus ol/s a lesGaleries Dalmau, que en aquests olis,CO menys ingenus, del senyor Caminsno hl iS Dilema que és una Metí decese,: la derrota del Primitivisme ma-dera, en tan que estética.

Els voris del senyor Cartilla són dedues mento: els uns, passadors, co-piats de pintures i escultures celebresde: testes pretirit; els altres, ene que

imacceptables, tan per la po-ca sraea com per l'estil remollit quetima ala voris qualitat d'escultura deeastanyes bullides. Els uns i els altresd'aquests vori, són molt petits de ta-manY i de concepció.

LA PINACOTECA• Aquesta quinzena la Pinacoteca ensdóna una nava exposició de pintura,si no antiga, bastant vella. El gustaciorde vena pintura trobarit en aqueataexposició un divertit quadret atribuitY Lucas; dos ball/ retrats de donaleve, trescola francesa; una prima-

rosa atribució a un tal Idolecae (sic)que no deu häver cris& mal, i, perfi, un beide paisatge de patinadorssobre el gel, d'escola holandesa, pro-bablement obra del xarmant HeraaseaAvercamp, el mut de }Zampen, quedejen el$ seus conciutadans del sis.cents.

GALERIES liALMEDEL'n tal Lorenzo Brunet debuta com

a aquarellista en les Galeries Malme-dé. S'assembla, com s'assernblen duelagoteo d'aigua, al nostre Lloren Bru-net. En té tota la traça, aquella ma-teixa banalitat i aquel/ mateix mis-concepte del color que fa caure encoloralnisme el color de Llorenç Bru-net.

Després de le, anteriors dues o tres.quinzenes, tan fecundes, aquesta re-_salta ben magra.

J. '

GRAN BRETANYA

LA CRISI MINERA :

: LES NEGOCIACIONS

ENTRE ELS 08RERS

I ELS PROPIETARIS

NO DONEN CAP, RE-SULTAT

Londres, 13.—A pesar de ladecisió negativa de la conferen-cia de tuinaires, llur represen-tant executiu, de conformitatamb la declarad() del comité in-dustrial de les Trade Unidas,s'entrevistaré, aquests dies,amb els representants de lescornpanyies mineres.

Aquesta manera de procedirdeis obrero, m o h destra si esvol, ha estat criticada com unamanca de netedat i de franque-sa. Atea de fer sentir dues veusque no diuen pus la mateixa co-sa, revela una disposiei6 d'es-pera plena de desconflanea. Iconseqüentment, provoca sospi-tes.

Nurnés disset dies manquenper arribar al terme del régimdi subsidi governamental. Totfa ereure que els minaires vo-len entretenir les negociacionsper tal que el Govern es trobien la mateixa situad() que a lail del Ines de julio' passat i esvegi obligat a darrera hora aprendre decisions urgents i talregada a perllongar ei subsidia la indústria minera.

El secretari de la Federad()internacional de ininaires, mis-ter Frank liedges, ha dit en undiscurs que la indústria carbo-nera es troba en una situaciógreu, però que si pot resistirdos o tres anys prova ques'acosten, vindrà per a ella unaépoca florida. exuberant. Li lespersonalitats responsables delos negociacions, ha (lit, tenenconsciencia de la gravetat deitt situacid actual de la incida-tria minera i reconcixen que lacrisi 110 pot deser vençuda sitióarnb els sacrificis deis minairest ele patrons, les ditleultats se-san aplanades-i la indústria mi-nera tindrà al seu davant uncerní amplfssim.

Finalment ha dit que si nohi ha altra alternativa que lareducció de salaris o l'atur nao-mentani de les empreses, ellpreferiria aquesta darrera so-lucia.LES PETICIONS

DELS MINAIRESLondres, 13. — S'han reunit

els obrers i els patrons minero.Els obrers han declarat que nohi ha acord possible si no esconcedeix als minaires un jor-nal que 'ele permetiale viure de-centment.

Consideren els obrers que elscomitès nacionals són compe-tents per arribar a un acord so-bre la • qüestió del. jornal.

Els minaires no tracten demodificar el repartiment de lesIteres semanals de traban ae-tualrnent en vigencia, per a im-plantar la setmana de cinc diesde treball. Els mimares pensen,pera, plantejar la qüestió del'augment dels equipo, la qualcosa seda susceptible de donar•un mejor desenrotllament a laindústria. •

Desitgen els minaires que stgut augmentat el jornal mínimfixat pel Comitè nacional dejornale. -e- Hayas.

NO Hl HA ADOROLondres, 13. — En la reunió

que han celebrat els represen-tante dele propietaris de minesi els representante dels obrers,no s'ha arribat a • cap acord.

Els delegats dels zninalreshan dit que, no havent-hi lanacionalització 'de les mines,aprovaven en principi la fusióde certes mines, i preconitzavenla celebraclearuna enquesta.

No ha estat rizada la data dela próxima reunió.

El Consell de ministres discu-tire demä aquest assumpte. —Hayas.

ACCIDENT D'AVIA0I0QUATRE MORT8

París, 13. — Comuniquen deLima, via Nova York, que en unaocident d'aviacid han resultatmorts un inspector 1 3 oficialaaviadors del Perú,--Havas.

L'AOTIVITAT 00111UNISTA• A POLONIA

Varsievla, 13. — Els eomn-nistes mostren gran activilat.Han intentat provocar dIstur-vis a Lwon entre els obrero sense feina, perd no han btingutcap resultat. •

La polleas be dispereat elsmanifestante sense fer da de

.U6 annes.—Reldio.

DE Itti&Iirk

LA SITUACIO FINANCIERA

ES GREU EL TXERVO-

ATZ DISMINUEIX DE

VALOR CADA DIA

EL PREU DE L'OR

OE LA XINA

LA SITUACIÓ DE LES

TROPES NACIONALS

DESPRES DEL COP

D'ESTAT ES CREUEN UNA-P-ROXIMA PAU

TEMPORAL

Londres, 13. — Comuniquende Pequín, que ara sembla com-provat que Tuan-Txi-Jui, des-prés del cop d'Estat de dissabtepassat, es refugia en un edificicomercial del barri de les lega-cions estrangeres.

Se n'emportà els segells go-vernamentals, notificant al ma-tela temps que no es tela res-ponsable de les ordres que esdonessin durant la seva }Ibsen-da del Poder.

Altres noticies anteriors res-pecte al moviment contra elpresident, són contradictòriesen si, ja que unes suposaven aTuan- Pit-Jui presoner de leatorees de Kuo-Ming-Xun, i al-tres informacions el suposavenrefugiat a la Legada francesa.

El general Wu-Pei-Fu segueixa la seva residencia de Han-Keu, i fine ara sembla poc in-clima a comprometre's en unaaventura contra el seu ex-aliatmandscú.

Eit creenea general en unapróxima pau temporal basadaen la restaurada de le donen-lucia) nacional i la incorporaciódels exèrcits naciónals als deWu-Pei-Fu.—Havas.UNA DERROTA DE LI TXINO

LINPequín, 13. — Les torces na-

cionals rebutjaren ahir les deLi Txing Lin, obligantdes a re-tirar-se fins Fa U Pai.

Hi ha tranquillitat a Pegata.—Hayas..

La iconogralla de la Marc deDeu comença per Nostra Senyo-ra de Vladimir, de la catedraldol'Assumpció, qui ha estattestirnoni de grans momentsla història russa. Davant d'ellahi ha Nostra Seeora del Don,famesaatirnaga que iou, preseuta la batalla . de. Kulivo ea 1380i a la de Borodino en 1812;

En aquesta exposició l'eepec-tador pot seguir feclIment elcero del desenvolupament de ca-da ' forma 'artística en les obresdele PYILOT'S . rus .sos antics; quecoasagraven el seu geni als as-sumptes religiosos. Henil pot ferobservacions interessants res-pecte del deeenvolupament deisdistinto tipus d'arcänge/s, totcomençant per la testa de rar-cangel del segle XU i acabantper l'ängel de Roublev de Ileondel Crist.

Tant o mes curiös:es el grupd'icons que dóna els trete ca-racterfstics de la vida de la Rúa-alw antiga. iii ha set les imat-ges deis- "pobres d'espera"-considereti 0010 a santa"; lade Vassili Blajenngi, nasent el1469, el . qual anava sempre nu,àdhuc en ele grans /Veta de l'hi-vern; hl ha Ivon de Moscou,anomenat "Gorra vosee" per-qué portava sempre una enor-me gorra i la ftgara del qualtraia un tipus del tot primariAquests dos boas són, evident-ment, dos realissims retrats, itambé és retrat la imatge 'deMàxim el Grec, un savi célebrede l'epoca. Aquestes pinturescarecteriteen no solament lesllegendes religioses de l'antigaRússia, sine també la seva ci-vilització exterior (vi stits,atuells, etcétera).

Aquesta exposició de la re-velació dels origens històrics dela iconogralla russa es uria deles minore 'manifestanions fe-tes pel Museu Històric de Mos-cou.—Tass.

RUSSIA I JAPO---

CREACIO D'UNA ASSOCIACIOCOMERCIAL

Londres, 1 3.—Noves de To-quio ens assabenten que s'haconstitua al Japó una vasta as-sociació comercial destinada acentralitzar i millorar el co-merç d'importació i exportadaentre el Japó i Muela. El mespartioular es que la nova or-ganiteaciö comiste amb la pro-taceta del Govern japonés i elconcurs de l'agregat comercialdeis Soviets al Japd. El seu ob-jeete 6s d'establir relacione di-

'rectas entre ele dos pelaos pera les compres I vendree 1 deprscindir de tota mena d'inter-venclons d'Alemanya, Anglater-ra 1 altrad naclons.

Es aquest el primer pas se-rlds de la represa de relacioinsrnsso-japoneses d'ença del res-tablitnent de l'arnietat diplome-t'ea entre el Japd 1 la repdblleadele Soviets.

Parta, ab$1.•Ele emigrats russos escara-

pela per tot el 'sida i refugiatsla majoria a Freno», relamenactualment un gran Cungres aParís. Les assemblees tenaulloc als senyórials salons del'Hotel Majestie i han do duraralguna dies, encara. Contra elque jo era pensava. Pacaes ales reunions del Congres no fouuna cosa dificil; el que resultadificil tou entendre el que esdeia, oar tothom parlava rus, ijo no en se un borran. Tenla uncenso!, perla D'altres periodis-tes tan tafaners «un jo es tro-baven amb el mateix obstacle.En realitat, confessern-ho, niels periodistas francesos ni jometete tentem golee Interesensaber al detall el que dirien elssupervivents d'aquell Imperique ha passat definitivament ala història. alee avtat sentfemouriositat per veure les raresque bi posarien i per sabernoms i /estarles nobilittries detota aquella familia d'exiliats.Quan es convoca una assemblead'emigrats, ja es pot suposarque no es reuneixen per passarl'estona. El programa dels rus-sos imperialistes és la recon-quista, i la finalitat d'aquestaassemblea extraordinaria era,allí ens ho digueren, realitzarla unid de tots els emigratsrussos 1 legalitzar-la davantels Governs dels respectiuspalsos per esperar el momenten qué comenci la huta contrael boIxevisme, do a dir , la re-conquista de la Rüssia per re-Instaurar-hl la rnonarquia. Nohl ha cap emigrat rus que nosigui monàrquic. Damunt d'a-quest principi • irrefusable elCongres d'exiliats:abusare de laImaginacia 1 com epfleg del'assemblea s'adreeaeä un mis-satge emocionant al Gran DuoNicolau, ex-generalíssim de lestropas imperials, refugiat aFranea, dient-li que l'estimenmolt i oferint-li la direccia dela Rilesia proseritea.„'

raleara que ea tupttast.t. au-gr48, Perneas de disereci6, nos'hagl parlar/1i es tingui el pro-pasa de parlar de l'assumptedels drets dels pretendents a lasuccessió .de Nicolau TI, correnrumore que aquesta qilestid dsla principal preocupació deiscapdavanteraade les deixalles

COOLILGE I ELS FILIPINS

Nesga York,' mere.

'L'itltre día llegia en un labresuara publicat,.1 que recoman,-Dollar aliplomaey", una venahistòria. Quan an 1898 , Petral-rall Dewey era a Hong Konk,preparant-se per a l'aliada a

'el . cònsol emerja deSleigapore; lido òa s'havía esta-blert Aguinaldo darrera el Trae-tat de Briac-na-bató, ii fau sa-ber que el cabdill filipf desit-java da cooperar amb eta :lord-americans. De.wy cableja: -Di-guau a Aguinaldo que vIngui totseguit que podre.' .

El 24 de meta, el que a la me-trópoli era encara anciasenat"cabecilla", .deia en una pro-clama;

'Ara que la gran 1 poderosanació nordamericana ha vinguta oferir-nos desinteressada pre-teeci6 pe r . a assolir l'allibera-ment d'aquest pafs:..

El 18 de juny Aguinaldo urge-nit;ava un provisori "GovernDictatorial"; A 1s' fi de Fany,ell i els .saus , seguidora tuneenesdevingut senyors de les illes.El at de gener Aguinaldo pro-clame la "Constitucia de la Re-pública filipina". Pera el 21 dedesembre Mac Kinley 'saviaacabat aixl les seves instruc-cions al general Otis, manant-11d'ostendre el Gavera militar atot Paricipelág: Cal "provar-los(als filipins) que la mIssid delsEsteta Units és de benévola as-

reernplacant el Go-vern arbitrari pel rasgan benig-no de la justfcia i del dret. Enel complIment d'aquesta altamissió, sostenint la temperadaadministració dels afers por almes gran be dels gevernats, calsostenir asefeluament el tbraefort de laut-antat per a repri-mir desordres i vencer totes lesnoses que s'oposin al contera-ment de les benediocions d'uuGovern bo i establo al poble doles Illes Filipinos cota la Murobandera dele Esteta Unas-."Aqtlest regim benigno confiaLale militare, aquestes benedie-cions de to bfblio no foren, sem-ble, prou inunedlatament preets.La "Ineurrecc16" filipina contraele nerdemerionne dura del 4 de

imperialistas. No bi 11 5 cap,&asta, pera, que el candidaamb mes adeptes 6. el Gran

Nicolau, refugiat al castellde Cboigny.

Ja. s'ha dit molt que Parleesta p le do noblesa rasca.L'occisa% del primer grau Con-gres d'emigrats ene dóna motiaper perlar-ne encara. EI cas delprIncer, ueranlit que fa de :miel-de taxi, o del due que renta platoal "Tabarin", san molt cone-guts. Jo vaig lana- l'honor l'al-tre*dia creeser barbejat per unadistingida personalitat de lanoblesa mesa, en una barberíadel correr deis Francs-Baur-geois. Em va explicar una eériede peripeciee raolt intereeeants.entre nitres, la seva fugida alCisuras perseguit per les tro-pes rogee, 1 el seu romiatge perEuropa, patint gana i Iluitantper (robar treball. A Parta,abano de trobar feina de bar-, -ber, ofici que li eneenya un pe-tit duc espavilat, basas fet d'a-prenent de pastisser, de mano-tira, do mosso de cuita i d'homosandwich.

Les grane duquesses de la ex-Córt imperial del • tsar s'hariassociat 1 hin muntat un tallerde niodistes en una avingudaaristocretica. Les senyores del'alfa societat parisenca trobeninteressant de visitar de tanten tant la botiga de modes d'a-quelles senyoraesee dci la ràn-cia noblesa russa. Per vanitato per caprici, o pelear perquäles duquesses russes tallen icusen perfectament, el cert esque relegara installacid quetenen demostra que el negocimama be.

Cap a Montmartre hi ha unbe de Dar de xieole erriparen-tate ami) la familia, ex-imperialque fan de portero vastas d'u-niforme a l'entrada delscabarets orientals. El diumen-ge, nerb; tots els noble- facindo 'atece ,o do sabatera, derrianohrea o de renta-plate, as-eisteixen de rigqrasa etiqueta ales • tukasions religinaes de laCapella aulsè. Mini fe i Mureulte en le tradició els aconsolaen i en aquello momentopotser 6'o/3-Un de la conclicidpresent i recinen les horco dela grandesa pretérita.

Dornknon de Bellmunt

.febrer de 1899 al 4 de .juliolde 1902. La República filipinafou anorreada. Horn descobriaque les illes eren necesSeries alcomer; nordamerice, i que elsfilipino na estaven prou prepa-rata per a • la . independencia.M'ileon va emprar 'una' l'orinames amorosa: "Cada passa quedarem ave conduint a la fina lindependanoia de les Illes i a lapreparaei6 per a Retuesta inde-pendència. I esperem d'avançarenvers aquesta fi tan ràpida-ment cona ho parmetran la se-guretatei als interessos pecina-

' unte de - les Illes; Després decada passa deuda, l'experien-cia ens manara a la eegnent.

En 1920, els nordamericanshay/len invertit 433 railtons dedblars en diverses Societatsnegoois de les Filipinas. Segonsel repott Wead-Forbes (1921,l'experiment fet amb ele fill-pins no justifioaria de oonfiar-los el sacre dipósit de la sdbi-rania. Mentrestant, a leaFilipi-nes no es parla sinel d'indepenedenciaai..-cada polític es mesindependentista que el seu vel,

Però Coolidge es l'home quetot ho resoldrit. En 21 de fabrerde 1924, - el president escrivia aManuel Rozas:

"Per be que hagi fet morare-l'oses avanços en el . darrer.quart di segle, el poble filipino esta en cap manera equipad,ni en riquesa ni en experiencia,per a eraprendre la carrega fei-xuga que li imposaria la id'.pendencia politice."

I, tantulateix. clarreramentCOolidge es dedicà activamenta preparar el canal de la inde-pendencia tulipmna Heus sei elseu parer actual:

'Els reports que m'arribelaassenyalen que caldria donarmea autoritat al governador ge-neral de les Filipines, de .ala-nena que no depengul tant delCo. legislatlu local la realitza-cid deis notares esforeos per econetituir un exemple de sanaadmiaistracie 1 bon govern, tannecessari per a la preparacidaal poble filipi per a l'auto.govern en una definitiva inde-pendencia."

No hl ha cap dubta que elibveluparnent de lea atribula:medel preferite emnpre san uneempenta cap a rauteadeeteled'un pable. El elide/sus da Ad.

R.

La políticaEL VIATGE DELS REIS

te diari dahin os feia ressel del ru-mor que don Alfons Don ya Victòria,arribericn dincagnit dissabte. El gene-ral Milano c'cl Bosch dign,i que la no-ticia no tenia /mamen!, car a en deres se l'hovia informal oficialtscntd'aquel viatge.

M O sSEN MONTACUTRom diu Ipe mossis ßfontagot, ca-

nonge actualment de Badajos, ha estattigmctrat cagonge del palau reialPcdralbes, de Barcelona.

LES ALTES I BAIXESDEIS AJUNTAMENTS

Per a cobrir una de les vacants quehi ha a l'Ajaniament dc Sabadell, haestar notunat regidor cl farmacia&d'aquella ciutat N'Enric .11asjuan iCastany.

Estucolm, 13. — Segons noticies deMoscou, ma/grat dais molts esforecorealitzats darrerament pel Rano del'Estat moscovita. aquest s'ha vistobligar a reconeixer offcialment elpreu de ion en un au per roo sobre

moneda nacional.Penó al mercar lliure, afegeixen

eta esmentats informes, la prima ésforça mis considerable, havent asso-lis el dO per zoo, la qual cosa ha do-nat motiu a qué cl dólar, en aquesta(*Mis temps, hagi adzeit un aug-ment considerable a Masaya — Ha-

cas.Estocolm, 13 — L'esfondrament

del sistema monetari bolicevista és unfet.

Després d'haver Iluitat aferrissa-dament per a mantenir el txervonetza la par de l'or, la Banca de l'Estatabs' ritt obligada a realitzar una al-ca en el preu de l'or d'un ito per uso.Per una moneda cror de so rubless'han de pagar rz rublo txervonetz.Aquest fet ve a constituir la confes-sió de la fallida.

El dólar ha adquirit a Moscouuna plus vàlua vertiginosa. El des-comete privat rebasas el inc per tooper any.

En el preu de les mercaderies esnota una línia ascendent La capa-citas adquisitit;a. del Txervonetz harninvat en un 54 per roo. Practica-ment, aquesta disminuciö is moltmés greu. Alguna productes hanavgmentat en un so° per loa

El darrers balanç del lbric de l'Es-tat comprova que el fons metällicha estat reduit CO 10 111ili0115 de ru-bici or, i els Banco privats han e!-goW completament els peus estacode rutila i divises istrangeres. — .Radio. . 'EL CONSELL D'ECONOMIA

EL CAPITAL PRIVATMoscou, 13 — El Consell d'Eco-

nomia dels Soviets, en la seva dar-rara reunió, ha reconegut la neces-sisas de facilitar el desenrotllamentdel capital privat fomentant les . ac-tivitats individuals de la indústriaamb capitals de l'Estat — Hayas.LA VIDA ECONOINICA RUS811

TIVANTOR ENTRE EL GOVERNI ELS SINDICATS

Londres, 13.—Cornuniqu'en.deMoscou que ha esciatat un con-filete serias entre els sindicatsrussos i el departament econó-mica

El . consell suprem econemicha convocat els delegats a unaconferencia per tal de prendremesures encaminadas a supri-mir certes despeses que es- pro-duixen en forma de • salaries , Elconsell, a tal objecte, ha pro-posat la supressió d'alguns pri-vilegie concedas als treballa-dore, com, per exemple, el pa-gament del ballet d'anada i tor-nada en tren de la fabrica acasa i viceversa. Aixf mateix elcansell ha suggerit d'acabaramb la participada) de les fa-briques a les despeses per sa -natoris, cantines, orfanats, be -gurs socials i olubs obrers.

Els sindicats han fet eerioseeobjeccions que han estat re-pel-lides pel consell eeonbmiedels departaments reunits. Ambatea ha esclatat el descontentque els sindicats sentien d'untemps ene; de l'antiga docili-tat han pasma a un estat d'in-subordinació sorda. La cosa s'haagreujat amb l'amenaea, perpart del Govern, de prescindirdels serveis de multo funciona-rle i obrero. Alee i el tancamentde bastantes febriques, provo-ca un estat d'agitació entre elsobrers, els quals exigeixen elpagament dels salarie endarre-rits. Aquesta situació ha creatun cert malestar en els cerotesoficials.

EXPOS1010 DE PINTURARUSIA ANTIOA

París, 13. — Comuniquen deMoscou que ha estat inaugura-da al Museu Històric d'aquellacitara una magna exposic16 depintura mesa antiga. L'exposi-ció constitueix una temptativaper a caraoteritzar els diferenteaspectes de la vida rustsa en elsLampe entice, per maja de lapastura, l'escultura, els atueljedismeetics 1 el mobillari. Lesobres d'art exposades formendos grups: ele leona procedentede les .cases particulars i eleicono de lee esglésies dele se-.

-.alee XI:al XVIII,

átButarrAtrauRrec ••

illereaut tole. • ver:.- Dto. . T4

Reme» Da SARCIIMINADIP11 11181104 /asa, limoruptuteesse 110•46.1 14•111•

Mur. er Marra?COTETZACIONS DEL 13 D'ABRIL DE '1926

68'00*761849'7669'8584'5077'76

104'0094'5064'1485'50111191140117816725071'1a795050'50

101'009515

1011114475101557'75961540'0068'75*608548'50$5,7116'0060'009018640019.oft0700

100'258778

1010090'0004009625

100'25•91'609280

CONIT111.10C00P. d'Obren 4 VI 15 90 ' 00i• • 3 % . 8100a • • 5g, . eroo•Cona. I l'extra. 4 e 7800

, TR11/11191841

e0.:164.Antiteu 4% 76111.

•01411A DI PARIS

IMI'lle 4 e I ;••• •l••a • g* • o. ..

rasilla@ 11 .41 A..a43 o t

• D.

: tr R.epruteatue si.... a••• " r.•

a., Tres 0ä. 18511 A.

• • F. 18117 A" • ly. • Y• • A. 1928 A..• s'e t. 811881• • N. e. 3

6111448186E0•671068116710oree8410(1111489.7882'4581'8581'80

•41693'90oreo93'4603/593'75

10010•1011110180101'80102'25102'011108'00510110

aanoAla•aus 11Olatlord 5 S , .Nora 6 1/8 * Val.Abacial LA 8 S

• 8.11 11 e• 11.8

V. g. A. A• 114 1/2 %" C 4 S .• D 4 %• 1 41/0%

• r .• o % .

• z .minas 8%1 le

• 1/4 %Direelea o 1/4 %Badajos 6 %Oreas, prunnl.:aArma prlorltatl%Anal. 1.• 112 7.•

I.. Variable• 11.• Ro 3 %• f.* variable

A. 1997 . 8. 4 1/11%Antlaluooli 6 % .

Secundarla 4 SNanreta-BeranAlti. Debela 6 16Sarta a Sarna. 6%Per. Cataluays 1 %

Idem Idean 6%P. C. Catalana 04314P. C. Catalana nouaTantee a Feo 6 %Cremallera 6 40Oran Metro 6 %Tranaversat O %

Interior cap.Exterior 4 %Pene EipenyelAe..95.

.1 855, 175o..1 I ?l'O..

BORSI,BORS!, MATI BORSA, MADRID 0111LaCACION5 ong MaraPron. p irulí 8 10 93'60Colón!" Otle/1 6 % 9795Pota•sa Sdria 7 % 10100Reglan. Ebre 0 10 8400

" Llevan% 6 101 9736" Bona 8 •••• 9659

RegiUll. S. G. 6 S 1 0615"Tenerla Mol. 7 % • 93'75Alto P. d'Ana. 6 % 0840Sucrera Eap. 6 %

aCC40/115

6806 d 'En:4414 . 09600Crea 1 Docaa 177'00Crease Vigoaneatusoscanal Ebro .Catal•na D .

"• pf. 6 %Aletea Barba. (ido,

MOYA, AM, 151.11440181017IT

1.23 de 1014 t 81110100'509876itr74•

100'159100'77'807725043501'4680'00967091'26716081'50*

!Ir'« O * 100.00% 124'007C. 71511 Elct. 6 % 55.00

C. Mall. Elct. 6 % 4e•go•

NA11101aCloTrans. 4 % . . • 8450

" 6 % 1920 v. 9935% 1911 n. 10410

Eab• Con . 11 . 5 ti 98'00•Eap. Come. ha. 4 S 98'72.

CIMENTS O ~otoAllano 6 S . . 05'00°

7% . . . 91P7SC. 1 C. Frota* .soll. rapan. 6 S 10150

DIA4 Maitu%

Embaid semettre 79.001906 0. 791i1906 C. 78'751007 D. 75001910 D. 7 $ '851912 0. 78.48*1913 E. 7850°1919 1, 78'50

1953 B. 16101916 B. 11118•1617 E. 711111918 0. 7895

1919 B. 78951920 E. 78 7511181 0 lb 97'50

1025 6 % Es 9785

;Campa 1300 . •810e1913 . , 88151917 . . 91110*

Bono Batirme . . 81'00

Obs. aceres NE.

Accione Nord . 1r55I 1,51s.

Pamplona • . 1,055

Barcelona 1.. • 1.175Astdrtea 1. • . . 1E21

" 8'. 6,51e

Tabaco Patp. • 5,555R/otinto . , 5,546•

Renda franc. 11 10 47'75• " 1111 57'95

Nord 5.* 110140 1 visa•" I •• 4.• •

6.. •Lleydee .

Asteries .PrioratPamplona esp.Valencia UlleLAlacent 2.° .

" 11.• .Clmeres &cele/.CordovesAndalusos 1! my

Í Obra Ah 1111014SeeAmoelltiable 4 74•Arnortltiable O lb..Exterior 4 15Mine d'EsPan71bino 585,1110 511.4sane 111epanO-AhateTabacoSucres P..Sucre' OCeduleaNordAlacantFrancaLllurea .....

Obra En Dais Time'Tema

11810 Electrice 6.%Alinea Dama. 6 S

O I Sp valencia 8 piGoda.

ei Oso ici2%I Let. (non. atema.

" 6e

•

• **aa 118. P. 1. en a• • • don 7

926587'85'76'70242563'20

9240 90.45876076009390 -(18.41150'00

157525

92'6A Nord..... ......-A/acant...........Andaids 7. .Orebau...-..-mterlor . .tmgueresAlgUes

92'4587007860839088'4550'oo

12725

9565 23058770 870576'7094'96

&0.00t.-

9240

nr,dalós T. .

Interior.

8770

1.535.1.120.1,335.

9116'04.1,4451,574

1520135.1,46s1,44O1.508

el'91504.gliü'eS•• tste 5 10 715'00•ItedaJoz . . •

Cad. Argent. . 552.091•1•123321112,10:

NOTA.-Cla canela coiscrolata amb un enterito (9

can canvia anterior..

23'2077'003550.68'0073008400

126'5080'00°

395'00270'00

BORSA, TARDA

4895 88 (092'65 92'758800 88'0076•702430 243061,25

3150u

68251 6940E955 0270

87701 87707670

2100 240069'25

34500

Imerlor. . .COMPLEMENT DE COTITZACIOMacan&

adeei.---

•111.1%11010/4111 IrEVIROC‘Melle

C. it. A. Elect.C. 01. Tabaco Y

2. 245'im•C. Trazan/dulce O.•&aparara IddustrIALu. metal/ere/ce P.AllOattlibus 19. A. .

ni ell 4(1):HIspano-St.laSe .

Corrt ,Corrt.PORTA

Barcelona 1903." 1908. .

34611114 . • . .Sevilla1,110n • Eusel •.

94'0000'50

1009515100

91'0093'7594'50987595'0099209575

103'0014350

Ahnt. Sevilla 1935 .Cun. A. "Saneen" . .Comp. Teleftinlca Nac.8. 11. d'UruguAl. • •A. • de Dada/ano. . .C. ¿'El. 1 G. Lebon . .C. Trasatlintica 8 1/4 SAc. Tramvies Pret. 7 %

Tranvies 1923 .3%Deuie Ferrovlarl . .F. O, a Conatrue. 11188.

Trad. 7 %. 1921 • .yriirt. 7 %. rrer• •Stel. Gallega d'E)ec. 6 %ti. 7'. Barna. 6 .U. 74. de Llevant .Feces Marina % 1923O. Y. peco* %.Ajunt. Valencia % •Lui0 Saii-..era 6% . .A. Sevilla 1920 . . •

9810.88'73'

100%0°92'00 ••410*

NOrll ;ye t.•

" »• • •P05Bp10501. .Prlorttak..monea• La.

• 11.a.Layas a Una

8850667568'006815•88'00*69007100861165'35•5157050'

1008595.50

W50.705085'009575

1002595'00

17000*

DIVERSOSMarroc 5 111B. Hipo.t.ecart 5 S 97'75°

Calca d'E:Mulata 86'766 % tO7'60•

73'35.

Sanad* C. Local . 09,40

14000.Batel O . . . • n on •Dulie ..e.a . . . . 109.005. O eondelgs P..1 a'0„.Itellatriaa Auleolel 180'000101 a Carona . .1 50,00•

IVI ERCAT DE LL% 0T. JA FINANCES 1 COMERÇPolpa remolataa estr. • • • • •Pulpa remeda= pala . 29 a 'uTur10 do coCo . . • • 34 • 37Ferina de Mame . . • 38 • 39

(PreU3 en p0310165 0.18 100 minas. ami)eac, clamunt carro bar0410.11a)

Sam.. .CICRONS

Blanca it. alt. 44/46 180 a 182Blance se. alt. 48/50blanca st. al. 62/54Blanco sr. alt. 68/60Blanca sr. &Ir. 80/86Pelona. . • . . •(Prime en pessetes els 100 981103, =8

sac, damunt carro Barcelona)

CEREALS150 " 152145 " 146140 " 142130 " 132100 " 11.085 " 130

BLATS5ra/05 1 Navarra . . • 47 a 60Ca.:ella 1 Mama . . 47 "11u-emitiera . . .46 1/2 " 47Lrgell 1 Valles . • • 49 " 50&tea" en pessetea 100 00203. »enea

eac, 2112001 vagó origen)

MORES°, ORDI I CIVADAMorase Plata . . . 33 1/2 a $4Ordi Extrem. 1 Mansa 36 " 37oren Urgell 1 COtnarca 36 "()sil estrunger. . 34 " 35civeda Lairentalura • 30 " 39t. !verla estraugera. • 33" 36Licalula autalusla • 8$ " da

ARROSbomba Calaaparra. . • 145 a 146bomba 135 " 140lea CC:1) 69 " 70Matiut 68 " 70Lell Une 0 64 " 65Treacat ,,,, 54 " 55

Revista de Borses estrangeres BALANÇOS DE BANCSP E R

OBsERVER81$

Atleta primera • • •• .„.8 a a 1/5Altals serrana • "e 6 " „

naigUeta. • • • 3 1/4 "Palio curta 4 " 4 1/2Pulla 0olj .....Trepactelle . . . . . • ....(Pieuscii peasetes el; 40 Mal8. al"'

muut carro Barcelona)

Comencem avui a publicar una se-rie de batanees Bancs, amb el solobjecte de donar a conèixer als nostreslectora l'estat de la nostra Banca entot all6 (que, naturalment, dista moltd'amr tot) que es pot deduir dels Ba-ilarines publicats.

Sempre que podrem farem una com-pareció amb rany anterior. En el cas

del Bario Comercial de Barcelona, ajo,no és possib:e perque el balan; que ps-bliguem es el del primer exercici. Eraabstindrem de tot comentari, no sola.ment per la natura delicada de la gire>tia, sine, també pe/que sabem ti calque el públic també ho tingui present)que aquesta mena de balanfios no tenerun valor absolut

FARINESForea. 75 a 00Extra local 67 " 88Corrent local . . . 65 " 65 1/9Extra-nunca cautela . 67 68Slanca correal Castella. 64 1/2 " 00 1/2Batas. . . . . . . 5v " 53(Preui en pesseles van de 100 41111103

0012001unt carro Darcciona,

DESPULLES74tlinero 3 28 a 30

.6 " 5720 " 51IS " 19

• 16 " 17

.PARISDe quinze dies erina els moviments

en els valors de l'Estat han watamb tendencia a la millora, per bique en els darrers dies hen sofert unlleuger retrocés. En conjunt, pub,comparant els preus de tanca amb elsdel dia 27 de març, existeix una llea-gera, però general millora.

Aixi, en el grup de redes france-ses 4 per zoo 19/7 tancs a 455 con-tra 45 60 ; 5 per cent amortitzable zgaoa 7530 contra 74'40 i 6 per test tpaoa 6470 contra 63'13.

En el grup de Bons del fresar, 6 per100 1922, a es amb guany dels 8enters; 6 per cent febrer de 1923 a44 1 i guany de 4 enters i 6 per cent1923 seternbre a 442 contra 435.

Decenals 1919-29, a 7'8O5 contra77'25.

En el grup de crèdit nacional, 5per cent 1919 guanya ,3 entera i tan-ca a 328; 5 per can 1920 en guanya9 i tanca a 345; 6 per cent 1923 (ge-ner) renca a 370 amb guany de ro en-ters i 6 per roo 1924 tanta a 3152contra 375, havent tallat cupó entre-

En el grup de valore d'Estat e:trom-po,: s'ha produit el moviment earac-terfstie en eh valora de canvi. Elsrussos amb tendencia deprimida: 4i 1/2 per cent 1909 a /6'o amb per-dua d'un enter. Sembla que les co-missions creades en la conferenciafranco-soviètica no arriben a conelu-

'sions que facin probable l'acord. Defont anglesa es diu que la delegaciósovielica Propase Pagar la sume. de725 milions de frenes veme a Fran•na COnt a garantia pel pagament deisInteressos durant dos anys, per) exi-gint a cahvi que se 11 obrin !largacrèdits comercials. La delegació fran-cesa ha consultat a les grana casesfranceses establertes a Rússia sobrel'oportunitat de tals credits i la res-posta, en general, ha estat negativa.Es per alzó que hom no veu la fide les negociacions.

En acciotts es nota calma en el grupde Banques franceaes despres d'un viumoviment d'alga; en el grup de Ban

-ques eotrangeres, ultra el mosimentdel canvi, hi ha algunes millores; enferrocarrils, millora al principi i enels darrers dies, alguna baixa; pocamoviments en el grup de transportsnavegació; indecis el grup metalliir-gic; irregular amb tendencia a bal.xa el grup de construcció; tendenciaa la baixa en mines; indecisió en car-bono; poc moviment en la cotitzaciófinal en aigua, gas i electricitat; mi-nora dels tftols anglo-saxons de pe-trolis i bona orientació al principidels valors de cautxú per be que ala fi tendeixen a la baixa.

De les acciono que ens han estatdemanades, Forces Motrius de la Valld'Aspe tanquen a 251 contra 263;Wagons-llits en baixa: l'ordinkriabaixa 5o entera i tanta a 1,436 1 lapreferent baixa e entera i tanca a

1,390.LONDRES

La tendencia del mercat es, conoja fa moltes setmanes, de depressi6i de manca de moviment. Els motiusd'aquest fet san, en pan, la situaciódel mercat dels Estats Units, 1 enaltra part més important le insegure-tat que regna a Anglaterra davant delconflicte del carbó que es plantejaritan aviat eom eassi la subvenció.Malgrat això, els valors nacional:es mantenen aproximadament coml'altra setmana. Les petites variacionsque hi pugui haver rió tenen import.täncia. L'únic; variació una mica sen-sible Es una millora de 4/32 en elsBons Nacional deGuerre 5 per rooque tasquen a 103 13/32. Els allresvalora nacionals es pot dir que ten-quen als mateixos presa que la set'mira passada: Consolidat 3 1/2 trin-ca a 54 g/16; Emprèstit de guerra Sper cent a 101, 3t/2; Funding Lean,4 Per ceni a de 3/16 i Bons Vital-ría de menys de 1,000 Mute! a 9a tfit

En el crup de valoro europeu, esnota una lleugera millora en els Por-tugueses: els último canvia s6n: se-gellat 3 per cent primera sèrie 30 3/8,i tercera serie 34 3/8. En canvi, Ro-

mania 4 per cent, esterlines 102E tan-ca amb lleugera baixa a 66 5/16 con-tra 66 7/8.

En vaiors americans hi ha unacerta irregularitat: Els brasilers tan-que/ amb bahre: 4 per cent 1889 a54 1 1/2 contra 56 i 5 per cent 1913a 64 3/8 ex-capó. També berza lku-gerament Perú 5 per cent 1920, quetanta a 70 amb pèrdua de 3/4 i Sal-vador 5 per ceno que tanca a 77 i 1/4amb pèrdua de 1/2 enter. Argentina 5per cent 1886-87, tanta a 99 3/8 arnb.guany de 1/4; Colón/bis 6 per cent5913 tanca a 84 7/8 an15 guanyla fracció ; Nicaragua 6 per cent tam-bé guanya la hateó i tema a 72 i1/4. Els velan de l'Uruguai tanquen,el 3 Ve per cent a 64, can raleasetmana, i el s per cent 1919 a b6contra 84 1/4. En el grup de valora

hi ha millora general, a ex-cepei6 del 5 per cent 19z z, primer:serie, que tasca a 87 i 2/4, amb per-dua d'1/4. Guanyen, poc o molt,Xile 5 per cent 1909 que renca a 545/8; 5 per cent zgrz, segona serie,a 88 i 1 /4; 7 , 1/2 per cent 1922 aros; finalment, 8 per cent 1932, :atacaamb millora notable co fer 10,5 11/r6amb guany d'un enter i frac:15.

Els tahr: japonesa: milloren tctsnotablement: 4 per cent 1899 tanga aa 64 i 1/4 contra 63 5/8; 4 per eent2905 a 89 i 1/4 contra 88 i 1/2; S Petcent 1507 a 79 i 1/2 contra 78 1/76;4 Pe r CeMt 1910 a 62 i 1/4 amb guanyde la fracció, i 6 per cent 1924 a 93

1/2 contra 92 7/8.En acciono, els ferrocarrila br:t3-

nies estan dcprimits. H ha 0.4t nego-ci en la majoria de ferrocatr'l. es-tranyrr, Valors dc han 6,0-=1 tleugerachent 1, en canvi, han pu-jat qtekam el: de te. Fr petroli hiha hagut un moviment Cour-taulds han estat el centre del negocien va lors industrials. De les accionoper les gneis se'ns demant la cotit-zacl4, New Modderfontcin a 4 23/32amb 4uz.ny de /32, i Crema 1.13,c.,a 2 43/i6 cm 'atiza sz.*.mant.

BERLIND'erina. de la nostra darme& revis-

ta hl ha hagut a Berlín una francamillora en la rnajoria de valora. Noeón pas, per6, els valora actuals elsmés alts a que s'he arribat entremigTanmateix, l'excellent conjuntara quesembla iniciar-se a Alemanya i labaixa de l'interès oficial del diner hancontribuit a la millora de la sientade la Borsa.

Emprèstit de guerra 5 per cent 1920,en excellent minora, tanta a 460 con-tra 390 1 //4.

En mimo de la gran ir:diaria,Bochumer Gussstahl a 90, contra 833/4; Deutsch Luxemburg a 97 i 1/4contra 89; Gelsenkirchner a 98, con-tra 91 i 1/2; Phonix a 8o 3/4, con-tra 76 7/8, i Harpener a 108 i 1/2contra 102.

En indti4tries quimiques, el Trusttanca a 144 i 1/4, amb guano, de 8enters.

En el grup d'electricitat, A E Gterma a 123 i 1/2 contra 97.

En canvi, Siemens i Halske tantaa 113, amb baixa de 3/4, i Schuckerta 87 t/8. contra 88 1/2.

En el grup d'acciona de Banca Deuts•ehe Bank a 134 7/8. contra 132 i 1/2.i Alemany Transatlàntic a 102 i 1/4,contra 95.

OFERTES DIRECTESDE PROCEDENCIA

Girada Extrem. o Man. 99 1/2 a 30Ord/ Exilen]. o Mau, 28 1/2 " 2950001 . • . . t7 " 28Eme . . . • 28 " 27Lituo 27 • 98

Ndmero 4Segonee.Terceres.

RALANÇ DEL BANC COMERCI AL DE BARCELmaa. EN 31 DEDESEMBRE DE z925

(en injiera de pessetea)

Quartes . . . . .Es•ranger (seg. ele.) • iß " 21(Preus en reasetas els 80 quilos amb

tac damunt carro Barcelona)

Menut ( 57111911 ) • o t 10 a 19begonet 17 " 18Se26 . . . . . . . 15 " 16(Preus en rala la guanera de 70 !Urea,

g anso sin. 21121121 carro Barcelona)

ALTRES GENERESGARROFES

11578''

e 1 Itailana • 47 a 48Negra VIneroe. • 47 " 48Negra Castelld. • 47 " 18

110 8 III Negra Batarera- 48 " 4765 " 63 Negra t roja . • 45 • 4885 " 67 Elviesa. • . . .es " 70 Mallorca . . . „ 38 " 3955 " 65 (Preus en rala els ( 2 qutlos, senas sea,50 " 80 2012001 carro Barcelona)

LLEGUMS(Preu en pesaetes eta 100 quilos, *Mi

sao, damunt vagó origen) •

ARRIBADES

ESTACIO M. 8. 11.(vagas)

16. de Mal; e de l'orina

ESTACIO MORO4 de (alea; 1 d'ordi

PEL MOLL

85444744

4650484747443435

a 85" 45" 48" 45" 50" 43" 51" 49" 48" 43" 45" 35" 38

Dentlesavee Llobregat . .

Panes Extrem. o Ana.ayes estrangeres. .

Pavone Extrem. o Anl'aVOL3 eatrangera.Veces Navarra .Seca bagar,' • •N'acre Andaluäll .Veces Castella . .Veces estrangeres.,

...Maui

ACTIU: PASIU:25.0002

Creditors . . . 608,6Efectes i altres obligacions

Creditors per efectes al co-

Operacions pendents de li-

Cabra i l'anca 19.518126186,5

Crédito 6.912,5Mobiliari, instal4aci6, etc.... 672,8Operacions pendents de li-

quidada. t T.565,8Altres comptes dentera i

214,3

87MONGETES

11.595:CasellaAtelorcaPraltrgelLvalencia . •Estranger gateo» chasis

Altres comptes caeditors id'ordre. 480.6223

Pèrdues i guanys... 7629480.622,5

545.478,0Valora nominals... ......... 306,256,3 545.478.0

Valors nominal: ............ 2242553DIVISESCENTRE COTONER DE BARCELONA

-=100SMO• 751.734,3

El Balan total es descompon endues parts: una pròpiament del Bancimporta el 72,6 per zoo del total; l'al-tar, de Valora nominals, el 27,4 pertoo. En els Valora nominals, els Va-lors en compte corrent representen un71 per roo del total de tota mena deminals i un o,/ del total generall'actiu. Cabra i Bancs representa un7,1 per zoo del total de tota mena deereditors i efectes a pagar; dintre da-quesos partida, Caixa i Sane d'Espanyarepresenta un 29 per roo del total es-mentat. Els Efectes de Comerç figurenen un 63,4 per zoo respecte el total dela Cartera i en un 0,8 per 100 respectedel total de l'actiu. Els Valors de l'Es-tat figuren en un 81,1 per I00 respecte

751.7344SORRA blt IIIIRCELONAO. D.910910010908

Dione.• .0. . A.LIVERPOOLrenca anterioruberturabegon telegrama.lance

_el total de titols del Banc no derivared'operacions especials (dobles i tito?amortitzats descomptats). Mobiliari .installació respecte el capital represermun 2,7 per 100 i reSpecte el total del'actiu del Banc, un 0,1. Altres romperdeutors i d'ordre representen un 88.1per cent respecte el total de l'actiu delBanc. El capital respecte el total delpassiu del Banc, és d'un 4,6 per roo.

Els Lividends repartits han estat4 pessetes per acció a la serie A i repessetes per arda a la serie B.

El Banc ha partcipat en la Cimbrade Compensació de Barcelona en 1924amb un volum total de 352,6 minen/de pessetes, o sigui un 2.4 per too delMoviment total de la Cambra.

032932035931

951Nom.

954

947948950919

1010

1014

4

001903901899

Frenes._............

'Migues_

24'35135'40

26'80282034'05

700 1/2

33Aita2Echa Llturee...

..•MarcaPeso argentl ....«Pevo urugual... •••Rell..... ..•

278

BORSA D PARIR

Tema )eipreo14080 140 75Londres ...

Dora York..

Eopanye

2891110254132511565

558757

115925

289611050414'00/1650ssemo

NovembreSakellar. Upper11425

Diamnarca-.holanda....Norueg a .buecia. .

EGIPTE (Liverpool) Ma o1181

Salehar. Une,1105

1190

....... ....................... . ..............n,

.. ..•

c.,- -

5;71 3

eft go.e.-ZO

cfreelectere,

greta' AL DE FRUTA"

ENOTRUIT SALT-1410-

‘914nriect 42,ituw.

5PILC...... .......... ...*••n •

••••n amo 4.1;••;:?"

Tema anteriorOberturabegon Ladearla:01 • •Tema

AQUEST NÚMERO HA

PASSAT PER LA CEN-

SURA GOVERNATIVA

7768540

1185

1405

RuinenlaPortugal ......

Alemanya...

1425105AlpeMajal

685iDISPONIBLE EN PLAÇAAlexandria Tanguee tlel. ataA J. O5151 2191 2200

3017 2905 2858

0004 MO101 ( ng (Standard Universal)Artinetint '.sORSA DE LORORIgiOrleans TelesAny rort

178

B /s, contra„ „"

4'80 1/8

COTITZACIONS DE LA

BORSA DE VALPARAISO

• -177 189

50,000 IS/a. Pan.), sol.8.885,000 • "

0,000 • • “

'eekellar

:-\Nova Yorkholanda •.. •..Franca..Delates-110111...

48612121251.

110361271212080

2519253398

25318555

2240181425

20421014

3446004171508739404475

Arrth. ale EE. UU. en un Me. 03,000Arrlb. als EE.UU. del l'Id'agost 8.828,000Vende& a Liverpital . . . 6,000

PROPORCIONADESPER LA BANCA MARSANS

Banco180 .-Xile iSt

Salnitreres48 Loa"

229• .-"Lautaro Nitrate Com.P333' " (nominatives) 221

235*.-"Lautaro Nitrate Com-pany" (portador) 233

34ee .-Tocopilla 404

lacre,*28 .-Sucre Viña del Itar80 .-Xileno de Tabaco

Transferencia:

EnsayaPortu gal -

DADES FACILITADES PER LA CASA

JOAQUIM SITJES PADROSA Alemanya...

1YESOS llatouES Mea Baila

I

Precedent D'evo/

CAFE: NOVA YORK

Montevideo.

Buenos Aires. ...Valone/dan..RIO Janeiro 881

O1015

3

16.49158015.2314.7514'35

40.3915.8515.2014,6914.25

«ME4U1101. • • • .eetrinbra.netierobraMaro .....

CANVI DE L'OR

YORK

710 Bons

92 .-Ce xde 8 %aixa de Crèdit Hip.d

82 .-Caixa de Crèdit Hip.88

.-BancenXilecs

%H7ipoXtecari de

85 .-Banc HipotecariXile

Pe !liosa. La Lautare7Zr

41 .-Companyia Xilenalectricitat 41

Equivalencia del pes xile amb Is39

cotitza a Londres 5 7/8 6, i a Paris817 frenes. L'asterisc indica que aGotita:ció es ex-dividend.

137'00158'00137001570013700

31'757'15

140'0026,000

SUCRE: NOVA Alfons ••• ..• ••• •••Isabel .Unces 1 1/2 unces ...

LlItires .....................

(N110 de plataQuilo de plan

2.352472.602.702.70

9.392.502.835.742.74

433Jullol.

betembre . •pesembre°Cnel.

Me!, .....

44

de85

110811 YORK G A. El. a.Tunee anterior 1915 1711 1895 1838 1750 1719ubertura . . .... room. 1896 1372 1749 1713eegon telegrama. 1702 1887 1839 1744 1702l'anea 1045 1700 1852 1835 1748 1710

LeaRalee

54005 Ortmtria c P. In. UTanta Interior 1847 1686 1823 1778 1607 1888Oberture 1821 1094Sesos telegrama.Tanca 1643 1673 1,18 1774 1580 1680

aloaBadil

SUCRE: LONDRES una•maamamaaaaaaamaaaaaa•aranalaid I HA DE L'AUTOINOK USAT DE BARCELONA

13.9

1..4 1/3

14.10 1/2

14.5 1/4

14.7 1/2

BLAT: XICAGO

14.014.8 1/414.914.0 3/415.0 314

33 3/43 3/42 1/42 1/4

%eleerp.stSesembreDeP.'nereMal

••

•• del 20 de naalg al 10 de juny, en •

•e: • el grand166 Palau de la Indústria •• ••

Ed1141 020111 de la Pira, ha croma/ je el gen repartlment •emb prof0801d per tos Catalunya, met con la propaganda general de la •Flra a tot Esnanya. •

• Lea tate:tachone de e94443 reglairades la a les entines de la Firea (Cenote del Asalto, 8, e01re301) permeten anegarar en ferm IlMarninqueS112 Merque, I categorles a preu realment trorasIti. •

Solliciteu l'islam a les Orientes. Es temes de franc per corren a •in 965 ho tollieltl. •111••••••••••••••••••••••••••••••••••••Er

•••nn•••

ME T A LLSTANCA Od LOADA,'

5/8

5/8 f

4159 1/8 163 7/8136 1/4 139 1/4131 5/8 131 1/4

Mor .. • jJulied.,eiernbre

Coure Standard (comPtel) D.Coure Standard (counnat) O.Coure Standerd (3 meaos) D.Coure Standard (3 meso') O.coure ElectrollticCome EleCtr011tltCoste liatit Selected .... D.Coure llest Selected O.Eitany standsrd (complot) D.Estany Standard (comPtal) O.kelany Standard (3 Mesos) D.EFthtly standard (3 mesos) O,Plum estranger (remola)Plom estranger (tertulia)

e Spelter ordinal-1 (cemptat) •Spelter «dinar' ( termi nt) • •

`. Antlmoni

46'756687578257'7564'00645060'0081'25

5900058050269'0024526

t8'5020'0832'063,10

MORESC: XICAGO

1

75 7/873 3/477 3/8

2 7/91 1/2

78 1/4 75 3/4 1 1/9

71 7/8

BLAT: LIVERPOOL

Meiglullol

Seternbre

Vele PUBLICIT AT,. prollage-la11.3 7/4 11.1 3/4I11.2 5/4 11.3 1/1 8/6 1.sil' 1

Jama, BARCELONA

Dilate:roo, 14 'rabel h'1434

CRON1CA BARCELONINA

.81

86

89

8S

41la

aro

Ii

SERVF.,1 MIUMOROLOGIC DE, CATALUNYADIA is D'ABRIL DZ tu§

. SITUACIO GENERAL ATNIOSPERICA e. ISTAT OIL 1111PII CATALUNYA AD'EUROPA A LES 7 MORES: •LES 1 HORZII:

Una important depressió barométrica ti actual- A tot Catalunya runa rizim de teMporalg i plaga,ment el seu centre a les Illes Baleara i es produei- de llevant, amb marejada grogui a la emita.xen forte temporals i pluses a la major part d'Italia. El descens' de la temperatura ia general, carsud de Fiança i Medíterrinia occidental, donant aixir máxima a Espluguat ha wat de sql grato, i la mini-mateix lloz a marejada gruesa • lee costes de Cata- ma al Ilac Estangento de 3 grata sota :aro.lunya i al golf de Usó. Les maXiMIS precipitacions semblen registrar-se

A la resta de l'occident europea el bon temps és a la reglé costera, amb millrnetreit a Barcelona.general, degut a les altea pressions regnants, el cen-tre efe les quals radica a Austria.

OBSERVATORI METEOROLOGIC DE LA UNIVERSITAT DZ BARCILLONA,Horca d'obaervaci6: 7, 13 i u8 horca

Baròmetre a zero i al nivell de la mar: 756,2, 738,1, 761,3 milimetres; 1008,2, 1010,7. 1015,0 millbart— Termòmetre a l'ombra (sec): 12,3, 12,0, 12,2. — TtrIS1611:1ttre a l'ombra (humit): u.9, nA,Humitat (centisimes de saturació): 95, 93. 65, — Direcei6 del vent: NE NE., NNE. — Velocitatdel vent en metres per segon: 6, 9, 8. — Estat dcl ce': tapat, tapat, tapat. — Clases do núvols: nimbas;nimbas; stratus-cúmulus.

Temperatura, •xtremee a l'ombraMaxima: 13,2. — Mínima: 11,0, — Mínima am an de terra: 10,5. Oscillació termométrica: 2,2. --

Temperatura mitja: 12,1. — Precipitació aquosa, des de les 7 hores del dia anterior a les 7 horas deldia de la data en milímetres d'espessor, o sigui, li tres per metre quadrat: 9,8. — Recorregut del venten igual temps: 215 quilòmetres. — Observacions particulars: plou fina a les 16 horas.

VENTS SUPERIORS A,UARCZLUMA.— Soadatcm 44 Yetzweiga 41. 11.8 *YA gl boiteAltitud en matees:Direcció:Yelocitat en matraz per segont

yispy pasme (a alas), mime POMOra • • • ... II: •fi

• •

"• U.

Id. DL superior .

•: (isootecolle), if t. "perno.; .• . . . 70 •te.

II.le. superior . 00 "• •

PAIITAL0118 Nonio mores" a . NI. ostro ,

te •180 '

A/111808.1101111 fe post (thool) i, ß • DI '10 - rtamlota C atelunya - 10

PALAU DE LA MODASanto d'aria: Jasa el Fileaof; Ti-

barca, Valeria i M'aúna, martirs;Tela:. conleasor; Lambert, biaba iponiessor.

Santas Doma:tina, yerga i marta.;Tomaida, nartir.

MOST, el nuller iillmentMarqués del Duero, Me

ELS VISITANTS DEL TEMPLEDE LA SAGRADA FAMILIAEn el darrer mes de mare, ultra les

W.site3 coHectives de les mala hem

donat noticia, han visitat en toa' elsKus detalls el Temple expiatori de laSagrada Familia, acompanyats delgula oficial, els estrangers següents:..11emanys, z 5 ; argentins, 10; angle-

tos, 45; danesos. 4; francesos, 12;

mex:cans, 5: nordamericans, c5; pe-mart, 2; sulssos, 6; sueca, 5.

Va peninsulars es distribuiren cornsegueix:

Aodalussos, 13; aragonesos, 53;ba3C5, zo; castellana, 25; galleo, 6;trullorquins, 6; valenciana, 1.

Els catalaus han estat: Tarragonins,b.arcelonins, 43; gironins, 3; i Ury-

ia:ans, 6.

GRANJA ROYALEl LUNCH de la Primera

Crrnunió, feu - lo a la GranjaBoyal; espléndida serveis dedesdejunis.

JUNTA NOVALa nova Junta de l'Institut Mozart,

ha quedat constituida de la sapiensmanera:

President, Fea Ferrer; secretari,Manuel Navarro; tresorera, EnriquetaSun cca; comptadora, Josefa Surroca;bibliotecari, Lluis Esa:ea; vocals: Ra-mon Pon. Bartomeu Bosch, Joan Bar-net, Manuel Serres.

MAISON PICH, Invita totes les senyores a lacolleccid de models de les mi-licra cases de Paris, que per asenyora i nena exhibeix diaria-rnent, de 4 a 8, Rosselló, 255,primer, primera (junt Claris),Lingeriß Couturier Chapeaux.

TE DANSANT AL RITZ A HO-NOR DE LA COMPANYIA. MC-

CODENI IDillans que ve, dia 19, a dos quarta

de sis de la tarda, tanda llar a l'HotelRitz, un te organitzat per la ColòniaItaliana d'aquesta ciutat a honor de lacompanyia dramitica de Darío Nioto-denti que amb gran èxit esta actuanten el Gran Teatre del Liceu.

Els ballets per al dit te podranésser adquirits en el Cor-solat Generald'itaiia. a la Casa deis Italiana i en elreata Hotel Ritz.

Recordatoris Comunió.Des de 3 ptes.cent a 37 ptes. un,

LLIBRERIA SUBIRANAPortaferrisaa,

En un tramvia de la línia Sana-Pambles, una dona de so a 55 saya,peda paralltra•la. Fou data a l'Hospi-tal ClInie.

HOME MORTAhir a la matinada, Josep Monte-1

Moragas, de 62 anys, se senti india-Posar Fou dut a la casa de socors deldistricte, on morí.

JOIES, VERITABLE OCA810,• Maleaos ussts de totes abu-ses. Preu fix. Tallara, núm. 41.

rulenta, i eh altas, finas 14 per Mi.lalties cimuns.

Dele cape de tastar porquf deco-missats en els Escariador:, ho hanestat tres per mal mig, vuit per tu-berculosi, &u per pata porquina, i elealtres, fila a 19, per malaltiesmuns.

Durara el dit mes han eitel recone-gudes a les estacione i fielats 7.812caps de bestiar bovi; 93.8611 de Dinar;4.340 cabrum; 6.71! porquf; 83.773unitats d'aviram, 54216 conills; 1.249colomins 1 277.866 dotzenes d'ous.

La mortalitat, agota dades del re-gistre rr.onogräfic, en el dit mes haestat: bester bovf, 97; de llana, 229;cabrum, 58; porqui, 27; cavallar,i asinal, zo.

En els Mercats pública, central depea?, volateria, frailes i verdures, es-taciona i fielats en els iástrictes s'handecomissat en el mateix mes despulles.14 quilos; carns diveraes, 15 quilos;embotas, 3o quilos, pele, 59 quilos;imites i verduras, 5.797 quilos; pescasalada, un quilo; 11.13, 272; colaina, 36;ous, 2.203; dos quilos de tocino enconserva i 14 quilos de boleta.

REMES LES NOVETATSDE LA

TEMPORADA IHSTIUExtens assortit de Corbates

Per a assabentar-los d'un assumpteque els interessa se sen-iran presea-tar-se al Negociat Central de l'Ajan-tament (Quintes), aval, d:onze a unadel mati, Jacint Coromina Plana, An-gel Gómez Díaz i Lluisa Grua Sán-chez.

MOST, el millar elirrentMarqués del Duero, RVII

Ha estat detinguda la serventa Ma-ria Tena, actisaix d'haver-se apode-ra de robes i pres per valor de 8.000pessetes de la casa en la qual prestaraserveis.

MOST, el mil* allmelMarqués del Duero, 208

Descarregant 'bales de cotó a Pes-tació de Mag6ria, Joaquim OrtartidoNorell, de 56 my; e causi ferides ala mi esquerra.

PA DE VIENAESTEVE RIERA

Ja en mengen?Es troba indisposat el secretad de

l'Ajuntament, senyor Claudi Planes iFont. Avui ha deixat d'anar a la CaosGran.

El substitueix interinament el avivaFrancesa Teces.

GRANJA ROYALEl LUNCH de la Primera

Comunió, feu-lo a la GranjaRoyal; esplèndids serveis dedesdejunin.

L'

I'apioques i PurésFIOUERAS

n els m'Itere del nen

Casa LlorensFabrica: Valbnola, 213

Portamonedas 1 uarteres, oto.

L'Institut d'Higiene, durant el pas-sat mane va prestar els seguents ser.Veis:

Inspecciona per diversos conceptes,446; reinapeccions, 138; ordres de va-curacM contra la vertida tramitades,1. 529; desinfecció per diversos con-

ceptes, 1.681; desinfeccions per blan-queig, 26; equivalents a 3.308 metresquadrats de superficie; robes desin-fectades a les esnifes, 298 peces; ro-bes rentada, 774 peces; robes destrui-dos als forns crematoria, 132 peces, ihospitalitzacions, 2.

MOYIMENT MARITIMVAIXELLS ENTRATS

Vapor llalla "Tridente", ambcärrega general, de Genova.Amarrat al moll de BarcelonaN. Consignatari, Pere Corchs.

Vapor hcaandäs "Decalion",amb cärrega general, d'Araste:-dan. Amarrat al moll dt Barca-lana. Consignatari, Ta'avera.

Vapor espanyol "Rey JaimeII", arab carreza gapeut.Palma, Amarrat al moll deDrassanes. Consignatari, Isle-ya Maritima.

Vapor noruec "Bretagne",amb cärrega general, de Oslo.Amarrat al moll de Barcelona.Consignatari, Talavera.

Vapor f rancbs "Sous', ambcärrega general, de Mogndor.Amarrat al moll d'Espanya.Consignatari

' Nillavechia.

taVapor iliä "Napoli", ambcàrrega general, de Genova.Amarrat al moll de BarcelonaE. Consignatari, Itälia Amèrica.

Vapor americä "West Che-tac", amb càrrega general, deGulport. Amarrat al mo4I de laBarceloneta.

Vapor espanyol "C. Sonri",amb cärrega general. d'Avilas.Amarrat al mol! d'Espanya.Consignatari, Transmediterrä-nla.VAIXELLS DESPATXATS

Vapor italiä "Napoli", ambcärrega general, cap a Valpa-raíso.

Vapor francas "5fontcenia4,amb eärrega general, cap a No-va York.

Vapor noruec "Ottar Jarl",amb cärrega general, cap aLondres.

Vapor alemany "Gaus", ambchrrega general, cap a Valen-cia.

Vapor anglas "Carpio", ambcärrega general, cap a Palamós.

Vapor espanyol "Rey JaimeII" amb cärrega general, cap aPalma.

D'ESPORT SRUGBY

PARTIT ENTRE SELECCIONSDiurnenge passat, a Sant Boi,

celebra un partit entre selecciona queLava organazat la Federació Cata-lana de Rugby per tal d'estudiar laconfecció de l'equip representatiu deCatalunya.

El partit va ésser interessant dedebe, notant-se ben aviat una supe-rioritat per part dels que vestien ca-miseta blanca, els quall en el primertemps aconseguiren tres assaigs, obrad'Aguilar, Huguet i Pugna'.

A la segona part els vermells es re-

feren icirca i aconseguiren imposar-se,marcant un assaig Biaba', que trans-forma Cor tes.

Els equips aren formats cota se-gueix:

Selecció blanca: Estapé (F. C. B.),Iiuguet (S. A. de R_), Vilallonga(R. C S. A.), Aiximeno (F. C. B.),Bori (F. C. 13.), Pasqual (C. D. Ea,hart (F. C. B.). Bajeles (F. C. B.)capita; Valls (U. E. S.), Soler(S• A. de R.), Aguilar (F. C. 11.),Carreras (F. C. B.), Novilla(U. E. S), Ruiz (F. C. B.), Arti-gas (U. E. S.).

Selecció Ven:nena: Elias (U. E. S.),Bisbal (U. E. S.), Rues (F. C. B.),Folch (F. C. B.), Duffo (F. C. B.),Petit (U. E. S.), Sadurni (C. S. A.),Gallart (U. S. de SI Aiximeno(F. C. B.), Tetes (C. S. A.), Masa-ni (U. E. S.), Fontanelles (F. C. B.),Sevillano (C. D. E.), Vidal (C. S. A.).

A la segona part, Cortes (U. E. S.)va substituir a Folch; Oliver (ClubSant Andreu) a Petit, i Barbat(C. D. E.) a Gallart.

NATACIOEL CONCURS D'HIVERN DE

NATACIO I ATLETISISEDiumenge passat, a la platja del

Club Natació Atlètic (Banys Orientals)amb extraordinaria animació es por-taren a cap ea de la serie de peoresdel Concurs, classificant-se en primerallocs Sierra, en la cursa 50 metresbraca de pit, fent un tema de 46 se-

gons, i Artigas, en els so metresower senil, es classificà en 40 se-anua 3/5.

ROBADE LA VETLLADA DE L'IRIS

PARKDimarts va donar per acabat el seu

entrenament de sal.a el campió deCatalunya dcl pes ploma, Josep Giro-ri .6, que dijous sera posat davant delbatallador boxador trances Lecadre.

La forma espléndida del campió deCatalunya fa esperar que davant delfrancés poda triomfar, malgrat laclasse del seo adversari, la combad-vitat del qual li va permetre triom-far del torneig del pes ploma, en elqual figuraren setze boxadors.

1f. Leclerc, tot i reconeixent queGirones és borne de gran classe, con-fia que el seu poulain, al que consi-dera superior a Young Cialone, podrévencer 1 acabar el combat en el esamis des favorable.

En Viola, donant-se compte del queper a ell representada una dufeta amana de Flix, aegueix la sera pre-paració sota la directaó del tau ma-nager, senyor Comal.

MOTORISMELA PROXIMA CURSA DE LA

RABASSADAPenya Rin activa la preparadi per

mas °baria 1 torta lata entre para-cipants nacionals i estrangers.

Actualment et procedeix a la rapa-rada dele quilbmetree de La carre-tera de Gracia a Manresa (d'Ele Pe-nitents a Vista Rica) i del set Zleldigne enginyer director d'Obre, po-litiquea de lit Diputació, Frederic

abd cons de la pericia del per-sonal a les sayas ordres, ha d'espe-rar-se 6tie t13 4903 del recorregutdilata quedin en l'estat adequat per-que ele partisipants puguin llancas-se a la cana del nota record' sobreel dificultó, traga:, plagat de viratges,que posen a prou la qualitat delseonduaora, tant com l'estabilitat deiscoma i l'elasticitat dele motees.

La prora, que és internacional, es-ta °bata a Velocnators forrnant unasola categoria, a Motos sola 1 Mo.tos amb sidocar en . categoria Taranta1 Curses i cotxes en categoria. Turis-me, Esport 1 Curso. •

En Velomotora ,'estableixen les se-zapata dassea por cilindradas: too,125 i tso cc. — En Motos boles Ta-rima s'estableixen les clanes: 17 $,300, 350, 560, 75o i 1,000. En motossoles Cllfses: 175, 250, 350, 500 1

1,000 cc. — En moto, amb side-car,tant de turisme can de curses, ies-tableixen les clama : 350, 600 i reco1 en cotices per a les tres categories.turbina, esport i curses, s'estableixenles classes reconegudes ofieiaiment pelReglament Deportiu de la A. I. A.C. R.: 350, 500, 755 , 1,100, 1.500 2.0003.000 5.000 8.000 i mes de 8.000 cc.

Lea inscripcions han d'ésser dirigi-das a la Secretaria de Penya Rin.Corta Catalanes, 643, on es facilitentota mera de dades complementarieseobre la reglamentació de la prova.

AQUEST NÚMERO HA

PASSAT PER LA CEN-

SURA GOVERNATIVA

ELS TEATRESTEATRE CATALA ROMEAEn Joaquim Montero celebrara

la (unció del ecu benefici divendresa la nit.

En Montero, volent retre tribut ala memòria d'En Guimera, ha ea-collit "Terca balas", l'obra immor-tal del gran =catre. Amb ella inter-pretara el personatge "Manche" elgran Enric Borrare, que fa d'aquesttipa una imponderable creado:).

Ultra "Terra babel" el beneficiatrecitara el monòleg de l'insigneSantiago Rustinyol que porta pertítol "Un borne de be".

Es segur que la fundió de diven•¿res sera un esdeveniment i cal pre-veure•ho ala( parqué aquest dia hiha que aiegir latractiu del cantili l'immillorable del repartiment.1111S1111:311.111~~~12

CINEMES

EL REPERTORI U. DE MIQUEL"NINICHE" I "EL PREU DE LA

VANITAT"La campanya cinernatogrifica que el

Repertori M. de Miguel ve desaira -Bast al ?catre Eldorado, ens ofereixaquesta setrnana una de les (icen!,mes alarmante amb la projecció dedues pellicules, que criden l'atenciódel palie no sola per la sera magis-tral rala:u:id sine, també pela assumptes de notable originalitat que a leamateixes serveixen de base.

Una d'aquesta paladas u titula"El preu de la vanitat" i Is una hit-tenia modernissima i audac, interpre

-tada per la bella Anna Q. Nilsson.L'altra porta per titol "Niniche"; eatracta d'una comedia deliciosa que tidesenrotlla en l'ambient elegant daDeauville i que Ossi Onralda, la in-comparable ingenua alemanya znatisaansb la sera gracia habitual.

a la V Cursa en Costa de la Rabat.soda, que tan prestigi ha adquirit, nosolament al nostre país, sisó també al'estranger, i (use aquest anys prometdonar 'loe, mes que en cap altra, a

Durant cl 17/C3 de rr.arz foren deco-missats als centres de proveiment da.lamenta ciutat: 24 capa de bestiar bovi153 !chis; 1413 capa de bestiar !lanar iabrum antb 2.315 fetos; 19 caps deDesliar porquí amb a6 fetus i 11.479quilos Ce despulles; dos cavalls glosso-edats, desputies, un cap i 35 potes.Deis capa de bestiar bovi decora:a-

data als Escorxadors, han estat 13 va-qua, un bou i una vedella per tuber-culosi i les altres, fina a 24, ho hanhaies comunes.

Dela capa de bestiar !lanar i ca-le= decontissats en el; dits Escor-aadGri ho han estat 28 per tuberculosi;

233 dos per vereda; tres per infecei6 pa-400

• Ell Fracesc Figueras i Casalsvicio de Na Dolors Soler I Xivixell

HA MORTdesprös de rebota els Santa Sagraments 1 la Benedlecld ipestüllea

(A. C. S.) El seta cosí i director espiritual reverend P. Esteva de la Garriga, O. N. C.;

les seves filies Josefa i Dolors, fill pcdftio Joan Albafull, pare potala Manuel Soler.gema Josep, germana política, cosí Salvador Firmas, cosins, naba& 1 familia tota,preguen a Eurs mica i coneguts que l'encomanin a Dar' i vulguin /luiste a Pea-,terrantent que tindra lloc avui, dimecres, a les (lugre de la tarda.

Cua mortuarla: Corte Catalanes, 471

de l'equip

Copa de la Fira de Milà

IIII II MII II IIIII 11 111 111 11 11 11 111 11 111 11 11 11 11 11 11

Graildiús triomfProba de consum

INI

que ès classifica

en els quatre primers Ilocsamb vehicles estrictament de serie,recorrent 340 km. a un promedi

hora de 86'759 km.

••••••• • he.~

AGENTS GENERÁLS:

AlITOLOCONIOCION, S. A. .Rbla. de Catalunya, 90

BARCELONAa

11 111 111 13 11311 111 111 11 111 3 1111 111 11 11 111 51 11 111 11 111 111 11

LA •Ats Ihniecres, It d'abril de 192

CRONICI DI CULTORACONFERENCIA DE LA hit-

19Y,JRA GERTRUDIS RICHTERAvui, dimecres, a les deu de

la vetlla, la senyora Na Gertru-ds Richter donara a l'Ateneusarcelont una conferencia, ti -lustrada amb projeccions, so-bre el tema "El gravat artísticModem a Alemanya".bOCIETAT DE BIOLOGIA DE

BARCELONAAvui, dimecres, a dos quartse set de la vetlla, aquesta en-

titat celebrarà sessie científicaa la Sala de Ciències de l'Instietut d'Estudia Catalans.

Les comunicacions anuncia -es eón: II. Turre i P. Domin-

go, "Influencia de da dilució so-bre la dosi mortal del bacil co-li". A. Pi Sunyer, "Nota sobre

4 Cuete sangutnia i gluoemia".A. Ferrer i Cagigal, "Modifica-cions al mètode conservador depeces patològiques de Kaiser-ling". J. Puciae, "Nota sobre elerarallelisme dels fenòmenselectrice i mecànics del cor".J. B. Coromines i C. Elies, "L'he -moragia per la m. domestica".SOCIETAT DE PSIQUIATRIA INEUROLOGLe DE BARCELONA

Diumenge proppassat va ce-lebrar aquesta Societat la ses -

1Ó inaugural del present cure,• l'anfiteatros de la Facultat de'Medicina. S'hi congregis molta1 escollida concurrencia, assis-Uset-hi representants d'entitatsI corporacions i nombroses per-sonalitats de la medicina.

Ocupant la presidencia. eldoctor senyor Manuel Laforca,da, acompanyat deis represen-;tanta oficials, cometiera l'acteamb lla lectura de la Memòriadel secretari, doctor senyor Os-car Torras, en la qual es donaeya compte deis treballs del curs.Tot seguit el doctor senyor JoanPeris Ilegi el discurs reglamen-tar) titulat "La Psiquiatriales causes finals", treball moltdocumentat en el qual feu unanälisi detingut de la influen-cia que ha tingut la filosofia en• desenrotllament de la psi-quetria, en el transcurs delstemps i dels diferente coneep,tes que tenien les escotes filo-sòfiques de Perteneció mental.Després seguí amb l'estudi cri-tic de les doctrines psico-ana,litigues i de da hei d'herènciacom a factor que obre poderce,sainent en pertorbacions men-tale, aconsellant la Iluita con-tra les causes que mes hanconduit e la decadencia de laraça.

Acabat el discurs, el doctorLaforcada danta Pies gràcies is'estengue en algunes conside-racions sobre la deficiencia del'ensenyanea de la Psiquiatria1 de la,Jurisprudenci a medica aEspanya i sobre la necessitatd'organitzar aquí, com a totsels paisos europeus, la Eliged'Higiene mental, per a la qualcosa demanä a tes delegacionsde les autoritats allí presenta,que transmetessin als Poderspúblics els desigs de la Socia-tat de Psiquiatria, en aquestsentitCONFERENC IA A L'ASSOCIA,

CIO D'ENGINYE RS INDUS,TRIALS

Al nou local de l'Associaci6d'Enginyers Industrials, ed se-nyor Joan Manuel España hadonat una conferencia illustra-da amb projeccions cinemato-gràfiques i ba parlat dels "Pro-cediments moderna i la maque.:näria en les fundicions".

En començar el conferenciant

EXPOSIC10n1S D'ART

SALA PARi. SPt rfUTEOL, 6

d. CAMINE

PinturaFina al le actual

GALERILS L4YET4NESCORTE CATALANES, 813

V. OCHOA Pintura

D. IIMIATER/I

J. SEGRELLES fe

J. TIJIRUELLA

..Fina al 54 actual

ESTUD( ÀREESCORTE GATALA666, 670

ANTONI PARRE PinturaEvul red clausurada

GALERIES "A R TItALMERON,

• BENET

Pintura I dIbulaimPina al 30 actual

1,4 paNACOTECACORTE CATALANES, 844

4uadrat emtice modernaFina al 16 actual

GetLERIES DALMAtCASTELLARNAal DibuixiJ, JI.1.10L Arquitectura

(projectes)E. MARTORILL Escultura4 &OLER DIFFERT Pintura

Pina al 17 actual

GALERIES MALMEDÉ lO DE GRACIA, 88S.L. IIIRUNET

AnuarelhaFina al 16 actual

e L CAMARINCORRIBIA, 7

Y. SOLE JORSA

PinturaFiliS id 25 actual

JARTS APLICADESM11••n•••

▪ R. A ILIITA.S4PASSEIG DE GRACIA, BP

ReteatIments artlatics ..117.KOR"

PLATERIA Exposició permanent

COMAS i CI en CiADE GRACIA, 2

Pintura. ObJeetee d'art.EzposiCie. permanent

4AiLERI4 MONTLLOR

IRENIERIA, 5 ( d la Cal I)lapeeiold aarmanant d'antiguitats

J OSEP9FFLO,APARO, 177

Bapeakile permanent de terres artletloe.Lineares I farrea d'ertme e tense I pelee

ha exposat lea causes que hancontribult, durant molt de tempa• qué no progresaba l'art de lafundicid, figurant en primerterme ta falta d'atractius d'a-quest art en la que tot s brutd'una part I perniles d'una aletra, causes que han eliminat elsmoderns proeediments ambservació directa i el funciona-ment de laboratoris expresos.

Descriu ele aparells d'assaIgsde provetes, entre Sis guabamenciona els de Fremon per acisallament i t'elle, recomanantate( metete el de Brinell per ala medicid de la duresa delsmetalls.Fedicita L'Unió Industrial Me-

tallúrgica de Barcelona i el seupresident senyor Bordas, perhaver adquirit amb destinaci6als seus socis un aparell Fre-mon, aparell al qual va donar-se gran importtancia — tal comes mereix — en el darrer Con-gres de Liege, celebrat d'octu-bre darrer, parlant també delmagnífic treball que en el ma-teli va presentar el capite se-nyor Plana, cap del Laboratoridels Tallers de Precisió d'Arti-lleria de Madrid.

Explicà els mitjans empratsper a l'assaig de la fluidesadels metalls en fuste amb apli-cació a l'omplenat de peces posgruixudes per mitjà de prove-tes en forma d'espiral, la lon-gitud d'espira de les guate as-solida pels metalls, determinales seves qualitats fluides.

La compressió de la sorra-diu—també pot ésser compro-veda per mitjà d'un apareldcompost d'una bola d'acer i unespiral calibrat, amb la qualcosa s'obté, apoiant-lo un solcmes o menys profund, propor-cional al grau de duresa obtin-gut en comprimir la sorra delmotillo.

Es detingué especialment enremarcar la importància de lainstallaci6 d'un laboratori peranalitzar els carbons i totes lesmeterles emprades.

Detallà els resultats obtin-guts amb l'ús de la Fixina, agio-merant que permet el escatgea ¡'aire sense estufa, i preco-nitzä l'ús del ferremanganes odel ferresilici par a l'obtence5dels mes falaguers resultats enla fosa.

Per acabar féu acurades ma-nifestacions referents a establirescoles d'aprenents a base dela subvenció deis patrons i do-tades de material modern, presecindinede l'auxili de l'Estat, talcom es prescindeix en altrespeleeis.

Finalment projectä dues pel-límeles cinematogràfiques, po-sant de relleu i fent entrar pelsulls tot. allò que havia anat ex-plicant, en forma que tots elsque hi eren presents poguerenfer-se perfecta càrrec del pen-feccionament obtingut ambdopció dels procediments reco-manats pel senyor España, quifou objecte d'una calorosa ma-nifestació de simpatia en aca-bar la seva dissertació,. per partdel nombres públic que omplfde gom a gom l'ample sale d'ac-tes de l'Associació d'Enginyers,essent també acollides ambaplaudiments les paraules delpresident de l'Associació, se-nyor Andreu Oliva, paraulesd'encoratjament als industrialsde casa nostra per a posar lesnostres instanacions al nivellque ree)ama la riostra terra.CONFERENCIA D'EN FARRAN

I MAYORALLa Secció Intima de Cultura

del Foment Martirrene ha orga-nitzat per a avui, dimecres, ales deu de la vetlla, una confe-rencia pel professor senyor J.Ferran i Mayoral sobre el te-ma "El pobie i la cultura".INSTITUT DE LA DONA QUE

TREBALLADemà, dijous, a les sis de la tarda,

tindrà lloc a l'Institirt de la Dona queTreballa, Baix de Sant Fern, 1, 3 i 5,organisme de la Caixa de Pensions pera la Vellesa i d'Estalvis, la sisena con-ferencia de les organitzades per l'Es-cola dInfermeres de la Germandat deSanta Madrona, en la que disertará eldoctor Santiago Deaeus Font sobre eltema "Com funciona una clínica ma-ternal".

Essent la fi d'aquestes conferenciesla divulgació cientifica, l'assistencia éscompletament lliure.

CONFERENCIAA l'Ateneu Enciclopedic Popular,

avui, dimecres, a les deu de la nit, do-nara Na Angela Graupera una confe-rencia sobre "La dona deis Balkans.(Impressionsi del meu viatge)".

ACADEMIA DE CIENCIESMEDIQUES

L'Acadèmia i Laboratori de CiènciesMediques de Catalunya, celebransessió científica avui, dimecres, a lesdeu de la nit, en la qual el doctor Xa-labarder, fan una comunicació sobre"Els efectes secundaria de la Sano-crisina".

ilua Visió de Romaen 1925

Avui ha estat posat a la vendaaquest llibre, del senyor Maspons iAnglasell, que forma un volum demes de dues centes pägines, a lesguata la mort d'Amendola i la Iletrade Pius XI al cardenal Gasparrirebutjant l'estatut de la clerecia

semblen donar Un to profètic.Es una visió en la qual apareixen

contraposades les crisis presenta del'esperit de ciutadania, amb l'esforçd'espiritualització del món per partde l'Església i hi són contemplatsels panorames de conjunt que porta-ren a Roma, durant l'Any Sant, lesgrana afluéncies de gent del móncivnitzat i les terres de missions.

Es una obra d'un genere molt pocfreqüent fina ara, en la nostra pro-ducen!) literlria i que hi ti eseassis-filali molt triata precedente.

La sessió defljeatament

••n•

Vologl del aonyor Oellee-so :: Los pirita de San-ta Nada :: Llume deprova :: Les Debernos ::«I osnyl da non» deis«m'ere

A les 735, i aprofitant que haviadeixat de ploure, el senyir Del Río,satisfet pel caudal que portava, doneel senyal i comend la sesee!).

No citaríem que fou Regida l'actade la unió anterior si, un coP Be&el senyor Del Rio no s'hagués aixecatper a pronunciar l'elogi fúnebre delsenyor Collasso, elogi, que com tetaels elogia fou molt elogiós, perquè elsenyor Collasso, a 1115 de cinc copsalcalde de la ciutat era un home moltcaritatin 1 preparä la labor d'aquestAjuntament amb la rectificació delplànol de Sant Martí, cosa que perme-té rurbanització del grrer de Marinai alzó feu que aquest Ajuntament hihagueu de fer el pont que estàfent

Una obra com aquesta, Es cert,mereix l'elegí, ja que sense el senyorCollasso mai hi hauria hagan el pro-blema del pas a nivell i la necessitatde resoldrel.

El senyor Del Río proposà, queconstes en acta el sentiment i suspcn-dre per cinc minuta la semi& cosaque es Uta

Represa, es passà alDESPATX OFICIAL

en el qual hi havia un compte el 4000pessetes pel viatge a Roma dels se-nyors Barde, Martí Ventosa, Garrigai Vives, compte que bou aprovat i per-meté d'entrar a

ORDRE DEL DIAen el curs del qual es decideix "detraslladar al Mercat de Santa Cata-rina tots els venedors que es posena les parets de Santa Maria de laMar, i, per a compensar el queaquesta donaven a l'Obra de l'esglé-sia, donarä l'Ajuntament set mil pes-setes anuals per a les obres de con-servad() i reparació del temple. Aixòho haurä d'aprovar el ple.

Tot fent sessió s'arribà a un /loeon es proposa que s'autoritzi l'Elec-tricista Catalana, S. A., percate ida-taHi en qualitat d'assaig 1 pel 5511

compte, segons oferí, tretze aparellsNovalux al Passeig eia Duana, seta la vorera de l'Estació de M. S. A.i sis al davant.

També fou aprovat el pla relatiual nou replanteig de linies per a de-terminar lee zones vials que s'expro-pien al senyor Joaquim Coch per ro.bertura dels carrers de Valencia ICasanova.

Finalment fou decidit de dirigir unacomunicad() al capità general dema-nant-li a veure si li vindria be quees nomeni una comissió mixta delram de Guerra i regidora per a estu-diar i proposar soluciona al problemade la substitució dels antics edi ficismilitara aixecats a lantic terme dela ciutat, cosa que permetria el sane-jament de les populoses barriades onestan enclavats.

I com que no hl havia res mesa l'Ordre del Dia, es pasee, aaprovar rines

PROPOSICIONS,una del senyor Via Ventalle pera subvencionar la restauraciódel plantee de la reina Elisendade Montcada, fundadora del Mo-nestir de Pedralbes, amb motiude les festes del sise centenaride la fundació. Es votaren tresmil pessetes.

També s'aprovä una altraproposició, que donem Integra1 en el seu idioma original per.que no perdi res del seu interès,sentit 1 importäncia. Din la notafacilitada:

Asimismo se aprobó una proposi-ción de los señores Barrie, CuyäsOromí, interesando que se nombreuna Comisión, presidida por el te-niente de aloalde delegado de Obraspúblicas, para que se revise y pro-ponga, previos Iso trámites regla-mentarios, el cambio de denomina-ción de las calles de esta ciudadcuyos nombres se hallan repetidosy de una manera especial de aquellosde carácter tendencdso, que se

puso nombre durante el quinquenio1918-23, que tienden claramente ahacer difícil o burlesca su traducciónal español, respetando siempre Isoque tengan carácter o alma popu-lar i no sean en menosprecionuestro idioma.

Para tramar esta comisión desig-nóse, además del señor Nebot, quedebe presidirla, a los concejales se-ñores Dauner, de Ros, Alvarez C.Olivella i Vives Garriga.

I fet això, que ja s'havia fet prou,s'aixecä la sessió.

Conforbnola que no eadóna

Avue dimecres, el senyor Car-lee de la Cortina i Giner, cap dela Comissió de Cultura, haviade donar una conferencia en elSale de Cent per explicar comva anar el Congres de Protec-ci6 a la Infància, a Madrid.

La noticia halda estat donadaoficiosament pel mateix senyorCortina.

Ahir al vespre, a l'Alcaldia,ens facilitaren aquesta eloqüentnota oficial:

"El alcalde accidental, seflorDel Rio ha recibido una cartade don Carlos de la Cortinaparticipándole que no ha faci-litado a la premsa nota algunarespecto a su anunciada con-

% 1rel:101a. MAS Sara elki debiera.

haber contado con Intorizacidade la Alcaidia y con la anuen-cia del eeflor Poned, que no te-nla conocimiento del asunto, ya quien, en todo caso, hubierade haber correspondido la indi-cada iniciativa."

egiest16 de lee va-queelea

Ha estat novament a l'Alcal-die la Comissió de vaquera queesta preocupada per la qüestió.dels trasllats.

S'ha convingut que fins di-Iluns no es compleixin les or-dres de trasllat i que mentres-tant ele facultatlus municipalsdonin lea; rasante i despatxin elspermisos deis estables que esoonstrueixen a La Sagrera.

DE SOCIETAT—Dissabte passat, al Santuari de

Nostra Dona de la Bonanova, timame lloc el casament de la formosasenyoreta Mercè Trilla Llibre ambel jove Joan Comes Anton.

Apadrinaren la gentil parella elssenyoei Josep Pibernat i AntoniGabarró, per part de la núvia, i Ce-sar Santurió i Melcior Comes, perpart del nuvi.

Els invitats a la cerimònia forenobsequiats amb un exquisit dinar iball a l'hotel Ritz.

Els nuvis han aortit cap a Madridi Sant Sebastiä, des d'on es dirigi-ran a França, Suissa, faba, Ale-manya i Austria.

Els desitgem una eterna Huna demel.

CRONICA SOCIALe.

FEDERACIO DEDEPENDENTS DE

CATALUNYAEl Comité Execntiu d'aquest or-

ganisme, sota la presidencia delcompany (D'avena, es reuní per trac-tar de les qüestions que te plante•jades i lea resolucions de les qualseón de grat interès per a la corlee-tivitat.

L'ASSUMPTE DE PICABIAD'aquí a pocs dies es veurà al

Suprem la vista del recurs comen-ciós-administratiu promogut per lacasa Picabia contia un fall de laComissió Mixta, ittell aecmaciode salaría. Aquesta qüestió, que téuna importaraíssima transcendenraa,per les derivaciona que motivada,ha estat objectc du preferència enla discussió per e cordar ractitadInés adequada a a defensa d'unescependentes i a 1 J'Iteres collectiede la nostra classe.

LA SETMANA ANGLESALa implantacei d'aquest acord de

la C. M. i rateicat nel Ministeri deiTreball en la delegació del reeurspresentat per alguna entitat pat ..)-nah, suscita confusimee ame set;aprofitades pels patrona egoistes perburlar la minora que aquest acordsignifica. Davant d'aquest fet, el Co-mité ha pres les mesures necessàriesper evitar que la suposada confusiópersisteixi, amb el propòsit delibe-rat de mancar a les disposicions demillorament social.

LES NOVES CEDULESEn virtut de ço que disposa l'Es-

tatut Provincial, aquesta modalitatcontributiva passa a la Diputació,amb l'aplicació d'unes tarifes molt al-tes i sensiblement carregades a lesque fa referencia a la dependencia.El Comité ha acordat adreçar-se alministre de Finances amb una ex-poaició significant-li la imposuibi-Itat de poder atendre tots els im-postos, guanyant sous, la majoriadels quals, no són suficients a lesnecessitats preferents fisiològiques_

EL RETIR OBRERLa manca de democratització en

la vida administrativa dels organis-mes que curen aquesta millora so-cial i la insuficiencia de les quanti-tata assignades com a subsidi, sónde gran interés per a la classe tre-bailadora i el Comité de la Fedesració, en representació de la de-pendencia, ha pres acords per asso-lir que aquests organismes respon-guin a les realitats del moment.

LA COL.LEGIACIO DELSAGENTS COMERCIALS

A rempar d'una disposició, la qualobliga a conegiar-se a tots els re-presentants i comissionistes, semblaque entre en els propòsits d'unsquanta senyors de fer una menad'entitat oficial amb un caire mu-tual, amb la finalitat d'obtenir certsprivilegia, els guata foren un mitj&per a anular les altres entitats pro-fessionals.

La Federació de Dependents, vet-llant pela interesaos de les entitatsfederades, posa de relleu aquestspropòsits i assabenta que ha presacords, arnb motiu d'una proposicióde la Lliga de Corredors i Repre-sentants del Comerç i de la Indús-rtia, l'aplicació dels guata poden de-fensar la Ilibertat i l'autonomia deles entitats afectades.

Finalment, es donà comte de di-ferents comunicacions, entre lesguata dels dependents italiana, bel-gues i sueca; la convocatäria d'unCongrés que s'ha de celebrar a SanSebastian i alees proposicions delcompany Gorga amte relació a dite-renta organismes de carácter social.

, REUNIO A LA NOVA ALIANÇADE CAMBRERS

La Nova Aliança de Cambrers ce-: lebrarä reunió general ordinária alsen estatge social, avui, a les quatrede la tarda, continuant-la a den quarts_d'onze de ele yetlla....

NOTES RELIGIOSESEl . prelat doctor GuIllamet,

gravíssimLa malaltia que de temps ha ve

mfrint el nostre venerable Prelat,doce:fi. Guiaamet, hai tingue enaquests darrers dies un ripie' recru-deixement, fina a l'extrem que haposat en perill imminent la sevavida.

Tan ràpid ha estat ragreujament,que no essent a temps d'administrar-li la Sagrada Comunió, ahir, a lesdeu del mata, fou extremunciat peldoctor Jaume Franquet, ecónom del'església de Santa Maria del Pi, a laqual parròquia hadica el Palais Epis-copal.

Durant aquest acte hi assistí, ultrael Prelat coadjutor, doctor Miralles,els seus germana doctor D. PereGuillamet, canonge de Tarragona imajordom de riHustre malalt; lesscves germanes Francisca i Cecilia;raltra germana, superiora de la Casade Misericòrdia, i els seus familiars.

Des d'aquell moment la trista no-va se sabe ràpidament per totes lesdependencies del Palau Episcopal.

Tumbé transcendí aviat entre elpúblic i els sacerdots, tota vegadaque en aquella hora comencen lestasques a les oficines, i per tant, sónplenes de gent.

El doctor Miralles, desitjant pas-sar el major nombre d'hores al cos-tat del malalt, donà ordre de sus-pendre les visites.

Totes aquestes coses feren queaviat se sabes per la ciutat la ma-laltia, essent aquest un motiu perquèràpidament, ja sigui personalment,ja per teléfon, fossin Moltíssimes lespersones que s'interessessin per res-tat del venerable prelat.

També hi anaren molts represen-tants d'entitats, associacions i comu-nitats religioses, rector, i el CabildeCatedral.

A migdia, hora que els periodistes(cm informació al Palau Episcopal,la impressió co podia éster mé sdolorosa; tot feia preveure un tristdesenllaç.

A la tarda la gravetat seguia ac-centuant-se; tant és així, que el doc-tor Alfred Carulla, que és el metgede capçalera del doctor Guillamet,i que el visita constantment, a lesquatre de la tarda dicti el seguentcomunicat:

"L'excellentíssim senyor En Ra-mon Guillamet, bisbe de Barcelona,es troba en curs de procés gripa],complicat amb fenòmens de parälisibtonquial i insuficiencia de cor.Presenta una alta temperatura. Pro-nóstic gravíssim."

La temperatura a que fa refe-rencia el comunicat és mes amuntdels 41 gratis.

A la tarda, igual que el matí, fo-ren innombrables les persones quetambé s'interessaren per l'estat del'iHustre Prelat.

CULTES PER A AVUIQuaranta hoces. — A la parròquia

de Santa Madrona. Hores d'exposició:De les sis del matí a dos quarts devuit de la tarda.

Cort de Maria: Nostra Dona delsDolors, a Sant Cugat.

Vetlles en sufragi de les ànimes delPurgatori: Torn de Sant Rafael Ar-cängel, a la capella, Escorial, 155.FESTA DELS SANTS PATRONS

DE CATALUNYALa Lliga Espiritual de la Mare de

Déu de Montserrat, parròquia deSant Gervasi, convida a la solemnemissa de Comunió, benedicció i repar-timent de roses que a Ilaor de la Ma-re de Din de Montserrat i de SantJordi, patrons de Catalunya, celebra-rà diumenge vinent, a les vuit, a laparròquia de Nostra Senyora de laBonanova.

DEL BISBATEl senyor bisbe coadjutor, doctor

Josep Miralles, conferí dissabte l'E-xorcistat, a la capella del Palau Epis-copal, als següents senyors:

Francesc Xavier Alent Sollt, Anto-ni Artigas Vinyeta, fosco BascunyanaLlópez Llorenc Carrau Paltre, JaumeCiurans Serra, Lluís Comas Roca,Amadeu García Escobedo, Jaume Gar-cia Vilaplana, Caries Gili Pol, JosepMaria Giralt Roig, Josep Girona Pas-qual, Ferran Gorchs Rabat, LluísMarques Estrada, Ernest Maten Vi-da!, Joan Miguel Puig, Antoni Pas-qual Pibet, Caius Pous Masifern, JoanRigualt Coromines, Feliciä Roca Es-teve, Ramon Roca Puig, Josep SalaAymerich, Francesc Saladrigues Co-mas i Antoni Valls Sabates, dioce-sans; Fra Enric de Pont de MoIns

Fra Josep de Calasanc d'Igualada,caputxins; Antoni Tomás de la Ver-ge de la Pietat, escolapi.IV ASSEMBLEA GENERAL DEL'OBRA DELS EXERCICIS PAR-

ROQUIALS A CERVERAHa manifestat lilao. Sr. Dr. Justí

Guitart, bisbe de la Seu d'Urgen, tanentusiasta per %J'Obra dels ExercicisParroquials 1 tan assidu a tots eisearea elle ecce= amb molt de gustla invitació que se li fin d'assistir ala IV magna Assemblea general del'Obra.

També s'ha rebut una entusiasta ad-hesió de eAssociaci6 d'Eclesiàstics pera l'Apostolat Popular.

S'han rebut noves de Castelló deParfanya (Lleida), Ort la inscripcióes nodridIssima. També de Sarrià,Terrassa i Bergús s'han rebut les no-vel mes satisfactóries.

Per a inscripcions i altres detalla,al Casal de l'Exercitant, Canuda,principal. Telèfon, 3026 A i al Fo-rmen de Pietat CatalanaeDuran i Baej

telèfon tire•

LLIGA ESPIRITUAL DE LA MA-RE DE DEU DE MONTSERRAT

Amb motiu d'haver-se començat jaele treballa per a organitzar el romiat-ge que a primen del vinent maig hade fer-se a la Santa Muntanya, esprega amb molt d'interès l'assistènciaa l'assaig dels danta que demà, dijous,a les set del xespre, es fará al localde l'Acadèmia de la Joventut Cató-lica, Baix de Sant Pere, t i 3.

Es fa avinent que són en bon nom,bre els cants a assajar, per la qualcosa cal concórrer cada dijous a lareunió de referencia.

DE L'AUDIENCIA

I DELS JUTJATSAssenyalaments per a avui

AUDIENCIA TERRITORIALSala primera. — Rus.—Ma-

jor Quantia: Camil Ferratercontra Frederic Ferrater.

Sala segona. —Sant Feliu.—Major quantia: C. Vallhonrat,contra Ajuntament d'Hospita-let.

Nord.—Incident: Consol Sal-mes, contra Llufs Aymat.

AUDIENCIA PROVINCIALSecció primera. — Audiencia.

Un oral per expendici6 de mo-neda falsa, contra J. Mosca; unanre oral per desobediencia,contra J. Sala.

Sala segona. — Concepció.Un oral per ro/satori, contraJoan Guijarro.

Oest. — Un oral per robatori,contra Josep Alpa.

Sabadell. — Un oral per es-càndol, contra Joan Sacristan.

Secció tercera. — Hospital.—Dos orals: un per expendiere deballets falsos, contra MarcelNavarro, i un altre per robatori,contra Josep Valles.

TRIBUNAL INDUSTRIALJudicis a dos quarts d'onze._.

Núm. 447: per reclamació desous de l'obrer lean Satlari iua altre, contra el patró MiguelSalvat. Jurats: patrons, Vila,Baste i Juvé; obren, Diez, Ge-ne i Canut.

A les onze. — Núm. 432: peraccident del treball de l'obrerNieents Palanzón, contra el pa-trd Antoni Ferrer. Jurats: pa-trens, Ruiz, Carbonell i Nidal;obrera, Lloret, Gómez i Díaz.

A un quart de dotze. — Nú-mero 433: per reclamació desous de l'obrer 31agf Massip,contra el patee Miguel Boluda iun altre. Jurats: patrona, Car-bonell, Valle i Monteys; obrers,Cotbf, Andreu i Canyelles.

A dos quarts de dotze.— Nú-mero 445: per reclamació deseus de l'obrer Tomäs Madero,contra el patró Caldereria Ca-nals. Jurats: patrons, Carbonell,Sayol i Ferré; obrers, Lloret,Redondo i Castell.

A tres quarts de dotze. —Núm. 448: per reclamació desous de l'obrer Pere Ingles ialtres, contra el patró Materialper a Ferrocarrils i Construc-cions. Jurats: patrons, Baste,Fàbregas i Jeremias; obrers,Canyelles, Miret i Gallinat,

Ei Institut Internacional de

!a Activitat Productora

Amb aquest títol -s'ha fundat aBarcelona una Institució de carácterpalie i d'elevat alcana social, pera protegir econòmicament r"horneque treballa", considerant-lo cont a

valer positiu de la producció bu-mi-na, amb abstracció absoluta detota mena de partidisme polític 9 re-figiós, i per a fomentar la riquesaco Ha ctiva.

El seu rstatut fundacional és unveritable compendi de moderna ot-ganització social, i constitueix unaclave científica per a transformarla vida de la producció, organitzanti fomentant la cooperació amb nor-mes senzillíssimes, per formar al vol-tant del soci de la Institució una ba-

se de riquesa i de benestar, que lipermetin redimir-se socialment ambla protecció coHectiva, a remparde la Doctrina social de l'Institut.

La Junta Fundadora de la Institu-ció elegí el seu Consell Constituient,el qual està format pels senyorsMartínez Villar, Fernández López,Ribera i Rovira, Baró de les Rodes,Queraltó, comte de Lavern, comtedc Fígols, Ruiz i Batan, Semir i Ca-santAtes Casteräs. El Comitè Exe-entra el presideix el senyor Martí-nez Villar, i l'integren) com a acere-tari, l senyor Fernández López, icom a vocals els senyors Ribera iRovira, bar() de les Rbdes i Que-ralt6.

nova Institució publicará oró-x mament un Manifest, que aniràabbscrit per les mes prestigioses sig-natures dels nostres inteHectuals dela producció, fent una crida a totsels homes que lluiten per la vidatreballant honradament, amb espe-cial als obrers, a la classe funja, i alssoferts inteHectuals, perque oollabo-rin en la gran empresa que l'Institutes proposa realitzar, per a la reivin-dicació social dels que treballen.

Les oficines de l'Institut es trobenestablertes a la Ronda de Saat Pe-

,re, 23, principal, d'aquesta ciutat.

LA

SiSENA AUDICIO A LA SALAPARES

La sisena audició explicada de les''Scrates de Beethoven", per a piano i per a violí i piano, a cirrecdainents a4tisteg Blanda Seto-a ¡Joan Masiá, linón lloc dernä, dijoaadia z5 del corrent, a les set en peatdel vespre, a la Sala Pares, segocostum, i d'acord amb el següentteressant programa:

Sonata, op. 3 1, número 31 (mi ba.,mol' major), per a piano.

AilegroScherroMenuettoFiesto con tunco.S( nata, op. na número a (la me

jo.), per a piano i violí.Allegro virareAndante piotosto Allegretto.Allegro piacevole.Sonta, op. lo, número 3 (re majo

per a piano.Presto.Largo e mesto.MenuettoRondo.Sonta, op. 109 (mi major) per d

piano.

Vivace ma non troppo; Adagio es,pressivo; Tempo primo:

Adagio espressivo; Tempo primo,Prestissimo.Andante molto cantabile cd

pressivo con 6 variazioni.AMICS DE LA MUSICA

Han començat a repartir-se ledinvitacions corresponents al carnetXII de l'Associació d'Amics de laMúsica.

En aquesta sessió els Amics de aMúsica oiran per primer cop la. pia.cinta romanesa Clara Haskil, artis.ta posseidora ja, malgrat la sevajovenesa, d'un alt prestigi eta lesprincipals capitals curopees.

Clara Haskil, ultra les seves an.tuacions com a solista dels con.certs simfònics de Suissa, Bélgica,París, Londres, Viena i altres,donat nombrosíssima recfaals perEuropa i América que l'han erigióen una de les primeres pianistes denostre ternos, segons la qualificaciddel conegut crític belga E. Classótu

Això i el fct que el nostre t'OralPau Casals l'hagi acceptat com acollaboradora en la seca recent tour.née per Suissa, parlen, creiem, abastament, de les altes qualitats da12 pianista que els Amicts de laMúsica presentaran en el seu XIIconcert.. TOURNEE DEL TRIO DE

BARCELONAAquesta reputatta agrupad() de

música "da camera", tan aplaudidadel nostre públic, ha sortit de Bar-celona per emprendre una excursi6artística per Bèlgica i França, la qualcompren els següents concerts:

Dia II, BrusseHes; dia 12, Mons,dia 14, Lié; dia 15, Dijon; dia z6,Macon; dia 17, Chalan; dia 18,Bourg; dia re, Roanne; dia eo, Va.lence.

Augurem als gramática artisgesque integren el "Trio dé Barcelona'nous i merescuts triomfs en c.adas-cun d'aquests concerts.

HOMENATGE AL MESTREGARR ETA

S'han celebrat els concerts queen homenatge al mestre Juli Garreata havien organitzat les Associa-cions de Música de Palafrugell, SantPetra de Guíxols i Girona, els qualshan constituit veritables triomfs, tantper als artistes com per a les entitatsorganitzadores. que han rebut in-nombrables felicitacions per part dersfilharmònics de cada població.

ELS LLIBRESUNA NOVEL.LA DE NAVARRO

COSTAB ELLA .La Biblioteca Nqva, continuant

la tasca de donar a coneixer les mi-llors noveles que es produeixen esla nostra literatura, en e) volum d'a-quest mes, pròxim a sortir, publicadla producció del novellista S. Na.sarro Costabella titulada "El passat,cendra

REMITITSenyor Joan Pascal.

PresenteMolt senyor nobtret

Havent-nos demanat die ersetvegades referències sobre el re-sultat del seu tapagoteres i for-ma amb la qual porta voste elservei d'abonament, ens plauadreçar-hi la present per tal quefaci reas que estirni convenient,per a manifestar-li que aquestaseva Casa estä altament satis-feta dels seus serveis, i que deede la data que els utilitzem haquedat resolt en absolut el pro-blema de goteres, enutjalsextrem, per als que, com nos.nitres, desitgen complir ambllurs compromisos.

Aprofitem la present ociasteper repetir-nos de vostè atentei es. se. q. e. 1. s. m.,"FABRICAS PUIGMARTI, S A

El Gerent,Jaume Arrlete

La CeladoraAragó 282, primer, primera

Telefon 4873 A.Administració, preu fet

I abonament

NI

eesa

e

Ti

I OVEN CIVIL DE PRIMO DE RIVERA 'INFORME DE LA COMISSIO D'ECONOMIES PER A L'EQUILIBRI DELRESSUPOST PEL 1940, TOT I DESPENDRE 4,000 MILIONS EN OBRES

PUBLIQUES

, ti d'abril da italö

'tu). puntera

INFORM E DE LA COMISSIOD'ECONOMIES

La Comissió d'Economies en l'infor-e que ha elevas al Govern fa càlculs

eis quals suporta l'equilibri delressupost próxim i l'amortització de

ots els deutes del Tresor en 1940, dis-isant a més 4.000 milions en obres

ubliques.La Comissió, per a fer aquesta cäl-

' t , sha basat en la liquiäció de des-3 i ingressos de 1924-25, en l'avenç

!astral de ractual exercici i en laIn de variació dels ingressos en els

sers anV1sLa Camissió accepta la xifra de000 milions com a base d'estabilitza-

° de les despeses durant el bienni°per, proposant es Ud un atur enprogressió desproporcionada als in-

ssos de les despeses nacionals, cau-sa c'e les contantes liquidacions en dè-941A que Ittmentem i presenta al Go-rern els resultats d'establir un pla fi-• eroen armonia amb l'augmentugressos, havent d'amortitzar elsdeutes del Tresor en un decenni sense

tupreir per això l'empleu de sumes

atportants destinades a millores nacio-nal, supeditant la seca quantia, no

abstant al resultat de la recaudació.La necessitat d'aquest trienni d'esta-

bili:zacióce despeses i consolidaciód'un superävit que calcula la Comissióen 30o milions en acabar aquest pe-riode conseqiiencia que per unapart faci falta aquest temps pesques'apl.quin les tres bases d'economiespreposades: les directes que el Governpagui decretar, les que es fonamentSti

el una reorganitzae11 de serveis que

isis pod ria aplicar-se parcialment, iflue han de resultar de les múlti-

¡es observacions que conté l'informe,les quals exigeixen estudis molt detin-pto acorCs amb entitats interessades,per a la qual cosa fa falta més temps.La Comiss% me que en I930 el

Govern estarä en condicions de resol-&e el problema del Deute iuna política d'augment de les despesesper a empreses nacionals. Se suposaque co aquesta época, el pressupostEndrá un superàvit de 300 milions iaquests 300 milions seran la base pera la tercera etapa del seu pla, perquèb primera etapa és l'estabilització de¿espeses i nivellació; la segona, obten-cié d'un superävit i la tercera amor-tització dels (lentes del Tresor i aug-ent de les despeses, destinant dosttaqs dels superávits a amortització iun terç a les minores reproductives.

En el suposat que es consolides la11M ,augment d'ingressos del darrerdecenal, que ha estat de 16o milionsanuals, la Comissió suposa un aug-ment mig de la recaudació en 150 mi-Eons anuals, 100 dels quals els dedicaa atiortització i so a millores.

Com les obligacions en circulació,balases les del recent emprèstit, són6.811.coo.coo de pessetes, si s'hi afegei-ten les 800.000.000 de l'emprèstit pro-pon per a travessar el trienni, resul-taran 7.611.000.000 del deute del Tre-sor, en iniciar l'amortització. Ambau milions exactes i cent mes cadaany, es pagará en to anys, quedantamostazada tota aquesta quantitat ennao.

LA "GACETA"Reial ordre declarant de benefi-

tZncia particular docent la Funda-ció a favor del come, de vetos d'O-lages (Lleida), per En Pere Vila iCodina.

Reial ordre disposant que quediconstituida en la forma que s'inse-reiz la plantilla que ha de prestarels seus serveis en els dos grups deSecció de la Junta quali ficadora

aspirants a cärrecs civils.Disposant que quedi en suspens

¿no a noca ordre del Ministerid'Hisenda la formació de matricu-les i constitució dels Gremio pm> alrepartiment de contribució indus-trial corresponent a l'exercici 1926-2927.

Reial ordre aprovant les instruc-cions per a la inspecció de les esta-ciona radio receptores clandestinesi ¿e les que produeixin pertorba-cions.

DECRETS SIGNATSEls decrets signats avui són els

tegü,ntstFixar la plantilla del personal i

fassignació per material al dipòsitComercial d'Almeria.

- Autoritzant la permuta de ter-tenys de la Moncloa amb uns al-tres de la Casa de Camp per aconstruir una caserna destinada aallotjamen t de l'escorta reial.

- Modificant la redacció delsParigrafs quart i cinquè de Partí-ele 28 de les Ordenances de duanes.

- Modificant la limitació esta-hiena en la segona disposició de laIlei de 26 de juliol de 1922 sobreCarros de conreu i transports deProductes propis del colliter.

- Anunciant a concurs públicDer a la realització del servei detranspon de custddia i investigag-cid i venda per compte de l'Estatde tots els efectes que integren elrconopoli de tota mena de Ilumino.

- Fixació de la xifra relativa denegocis en el regne de la SocietatAnglesa d'Assegurances "Fine As-'manee Society".

Concedint diverses transf e-.mcies de crèdit, un d'ells de 25nail Pessetes per al pressupost d'Es-tat.

El ministre de la Governacióha facilitat un índex dels De-crets del seu Departament, s ig-nats pel rei, que són molt nom-brosos.

Entre aquests figura l'apro-vació de dtverses Cartes muni-cipals, i l'aprovaci6 del plec decondicions per les quals s'hade regir la línia de correspon-dencia aérea Sevilla-Teluan-Larraix.

Un altre concedint la necio-nalitat espanyola a un súbditmarroqui

Un triare que aprova l'Agru-pació de diversos Ajuntaments,entre ells els d'Alpens i SantAgustt de Llussanes (Barce-lona),

DIU EL CAP DEL GOVERNSENSE, NOTICIES D'ESTEVE

El general Primo de Riveraha romas a la Presidencia desde les vuit del vespre fina aun quart de deu.

En sortir ha dit als periodis-tes que havia rebut un cable deBuenos Aires, signat pels se-nyors San Pelayo, Pérez Soto iGuillem Romero, anunciant-lila tramesa de 200.000 pessetes,el xec de les quals ja havia re-but, a compte de la subscrip-ció oberta a la capital argenti-na per a regalar a Espanya unhidro com admiraciónatge pel vol del "Plus Ultra".

Preguntat pels periodistes sitenia noticies del capita Esteve,ha dit que a dos quarts de noudel vespre li havia comunicatel ministeri d'Estat dient-li queno n'hi havia cap.

Ha afegit que el Consell deministres de demà comenear àmes tard, per haver d'assistirabans a la festa que se celebra-ra a la Legació de Portugal ahonor de l'element militar lusi-ta que ha acompanyat l'equipde fútbol d'aquell país.

EL MINISTRE DE MARINA,RESTABLERT

Madrid, 13. - El minare de Ma-rina, restablert de la seva indispo-sició, ha assistit aquest matí al seudespatx oficial. Ha rebut la visitade l'arnbaixador de l'Argentina i del'aviador senyor Duran.

UNA ORDRE DE LA PLAÇASOBRE LA MANERA DEVESTIRMadrid, 13. - En l'ordre de la

plaça darrerament publicada es diuel següent:

"Es fa present a tots els senyorscaps i oficials d'aquesta guarnicióaixí com als transeünts que even-tualment shi trobin, l'exacta ob-servancia i compliment de les dis-posicions reglamentàries sobre uni-formitat. Queda absolutamentprohibit Fús del "gorro" de quar-tel o campanya, les sabates baixes,les calces amb doblec i el coll oberto desport, i sempre s'ha de dur elcorreatge reglamentad, amb el ves-tit de kaki.

Pels caps dels cossos i caps no-menats per la placa de serveLes vi-gilara' que aquesta ordre sigui com-pleitea i es corregirá', a l'acte qual-sevol infracció, posant a la meyadisposició els que no la cumpla-mentin."LERROUX CONTRA

BERGAMIN, AL SUPREMAquest matí, sha vist al Suprem

el recurs de cas'aciä defensat perN'Alexandre Lerroux i combatut pelsenyor Bergamin, sobre el deshaucidel senyor Gemelli per la societatpropietaria del Palace Hotel.

El senyor Gernelli tenia contractatels baixos i restaurant del dit Hotelifou desahuciat per a dedicar el local

a un lis diferent del contractat.El senyor Gemelli acudí al jutjat

municipal i de Primera instancia, ondesestimaren les seves pretensions.

El senyor Lerroux ha defensatl'admissiö de la cassació fa algunsmesos i guanyada l'admissió avui haplantejat la qüestió de botas; ha afir-mat que el contracte signar pe) se-nyor Gemelli i el Palace Hotel noés un simple contracte d'arrenda-ment de finca urbana.

El senyor Bergamín, representantl'empresa propietäria del.Palace Ho-tel, ha oposat que fui bague dés-sen admès el recurs de cassació pre-sentat pel senyor Gemelli i defensatpel senyor Lerroux i ha demanat laconfirmació de la sentencia de l'in-ferior.

LA CAUSA PEL CRIM DELLEGIONARI

El jutge civil d'instrucció del dis-tricte de la Llatina, En Josep Temes,s'ha inhibit avui en el seu companyel militar senyor Moreno Muñoz, pera la insrtucció del suman amb mo-tiu de l'assassinat del paisä JosepAlvarez pel caporal legionari Cu-ca la.

No és aventurat suposar que side les actuacions que porta a cap elJutge militar resultes, com es creu,que foren més d'un els causants deles ferides que produiren la morta Josep Alvarez, i algun d'aquells foscivil, tornaria a haver d'intervenir elsenyor Termes.L'ASSEMBLEA D'ENGINYERS

AGRONOMSMadrid, 13. - Ha acabat les se-

ves tasques l'Assemblea d'enginyersagrònoms de tot Espanya, havent-se adoptat importants conclusions.

No s'ha parlat per a res de mi-llores, augment de plantilles, salo,

_.dietes o gratificacions.

La nova Junta estä constituidapels senyors segtients:

Quincanilla, president; FerranCortès Dia Alzonso, vice-president;Andriana, secretan; Ercm, tresorer;Cañizo, bibliotecari; Monje, Saura.Baluchani, Echegaray, Martín, Sän-chez i Sabricedo, vocals.

La próxima Assemblea se celebra-rà l'any 1927.

LA NOVA POLITICE DE PRO-VEIMENTS, DIU EI. SENYORBAAMONDE, ES A L'INREVES

DE LES ANTERIORS •

Madrid, 13.-El ministre dela Governació i el director deProveïments, parlant de la novapolítica de Proveïments, handit:

La nostra conducta ha estatenterament contraria a l'ante-rior

Ho hem fet tot a l'inrevés queabans, cercant així resultats di-ferents.

Això es el mes concret i elmes exacte que pot dir-se coma definició del nostre procedira Proveïments.

Ells van limitar les exporta-cions; nosaltres les autoritzemen aquells productes nacionalsque tenen mercats estrangers.

Per que? Per estimular laproducció nacional.

Hem volgut dir, senzillament,que la clau del prob l ema noés per a nosaltres en la con-tumacia dels mitjans restric-tius, sind en l'augment globalde la producció; és a dir, mesciar, defensem un criteri pura-ment nacional, tendint a queEspanya augur desenrotllar laseva producció de tal manera,que siguin molt pocs els arti-cles alimenticis que importi,en canvi, satisfet el consum na-cional, sigui forca el que ex-porti.

Particularment la taxa tèc-nica del blat ha estimulat mol-tíssim la producción nacional,la qual ens allunya contra com-petències ruïnoses d'articles es-trangers, i servia de base pera maniobres d'intermediaris iespeculadors.

Només s'han fet-ha afegit elsenyor Baamonde-dotes impor-tacions d'articles estrangers: 30tones de sucre, quan n'estàvemtotalment mancats, 1 53.000 to-nes de blat, en finir l'any agrí-cola passat.

Aquestes importacions esrealitzaren per concurs, enquantitat tan justa i tan exac-ta per a les necessitats del con-sum nacional, que segons ex-pressió de productors i indus-trials, no en sobré ni en maneéni un quilo.

No sols-ha afegit el senyorBaamonde-no costa la sevagmport ar i (5 ni una pesseta al'Estat, sind que el Tresor vapercebre una quantitat superiora 20 milions de pessetes.

La Direcció de Proveïments-ha dit el senyor Baamonde-,tal com esta organitzada, téautonomia i mitjans per a com-plir els seus fins.

No creu que sigui necessàriala creació de nous organismes.

La inspecció de les esta-cions receptores de ràdio

Una reial ordre important

Es molt interessant la Reial ordrede Governació que avui puillica la"Gaceta" aprovant les instruccions pera la inspecció de les estacions recep-tores de rädio clandestines i de les queprodueixen pertorbacions.

Les' inspecciono seran fetes pel rosde Telègrafs.

Quan per coneixement propi a con-seqüència de la inspecció que es rea-litzi o per denúncia formulada presen-tada per qualsevol persona es tingui lacertesa de l'existencia d'una estaciórädioelictrica receptora instalada sen-se la deguda autorització, el cap deTelègrafs de la població o demarcadódirigirà un ofici al posseidor de lainstallació clandestina comminant-loperquè dins el termini de cinc dieses posi dMs de les condicions regla-mentäries.

Si el requeriment no fos obeit sin.cantan del material a roes a més dela multa que se li imposi.

Per a l'entrada en el domicili si hihagués ressistincia per part del pro-pietari de l'estació, es recurrirä al'ajut de l'autoritat governativa per-què Ii faciliti els mitjans.

Els propietaris de les finques on hihagi instalada una antena per arädioelectric, no impediran als servi-dors de l'Estat ratees als terrats iteulades i llocs on hi hagi instalarlauna antena de la qual s'incautaran. Elsdesperfectes que puguin ocasionar-seen la finca en realitzar l'operació dedesmuntar l'antena de l'aparell anirana compte del logater posseidor de res-tació de ràdio.EL IBOXADOR PARRICIDA U

TORNA BOIXValladolid, 13. - El p-arricidaRicard Rivero ha prestat decla-ració davant del jutgen_al qualha relatat el crim,

Ha t'U que el primer cop l'ha-via donat per l'esquena. Des-prés, en veure que la víctimaes movia, Ii posä la maga alcap i apretä fina que vete sinela sang.

Abel que ingressä a la Presós'apodera d'ell una gran depre-sió nerviosa i intentä matar-se,tirant-se de cap contra la pa-red. Calgue posar-li la camisa

força.Els metges que l'han reco-

negut han dit que es trobavasota els efectes d'un atac de-bogeria.EL PLET SOBRE SIS CANALO-

ORES D'ORSevilla, 13. - El governador

s'ha fet carrec de sis canelo-)), es d'or de vnit quilos de pes,trobat en les excavacions tetesfa tres anys en l'històric castellde Lebrija.

Els esmentats canalobres, quetenen un valor intrinsec de 26mil pessetes, es tractà de ven-dre'ls per 80,000 pessetes, enésser trobats.

Aquesta tarda han quedat di-positats en la Sucursal del Bancd'Espanya, a nom del delegatregt de Belles Arts, comte deAviar, fins a la conclusió del'expedient per a llur compraper l'Estat, el qual expedient esdcnara per acabat, puix el ducde Alba i el mute de las In-fantas ofereixen anticipar l'im-port de la taxació. .

Els canalobres són d'estil sa-lomònic.UNA NOTA DE "LA NACION'•SOBRE EL VOL DE FRANCO

I LES SANCIONSMadrid, 53. - "La Nación" pu-

blica aquesta nit el següent solt:"Esta mañana ha hecho su pre-

sentación oficial al presidente delConsejo de ministros el comandan-te Franco, que ya ayer tuvo ocasiónde hablar con él y de entregarlela medalla que la colonia espaflolade Montevideo por su conducto en-vía al general Primo de Rivera".

Esta sencilla noticia nos da oca-sión de desmentir uno de tantos ab-surdos rumores que inventan losmal intencionados y se ocupan dedivulgar los majaderos. Nos refe-rimos a la de que el comandantefranco había sufrido un castigo alllegar a Madrid.

La cosa es absurda. El coman-dante Franco, a fuer de buen sol-dado, ha cumplido puntualmentecuantas instrucciones y órdenes re-cibió de sus superiores, y sólo elarnarizaje previo en Montevideo,que debió ser objeto, según pro-grama, de una ruta especial des-pués de amarar el "Plus Ultra" enBuenos Aires, modificó parcialmen-te el plan preconcebido, y ello sedebió a consideraciones técnicas,que el comandante Franco estabaautorizado para apreciar y 'resolvercon arreglo a su criterio. Esto diólugar a un intercambio de radiogra-mas entre el Gobierno y el glorio-so aviador, que acaso por habersedivulgado y permitido la interpre-tación torcidamente han motivadouna sanción, no precisamente con-tra el comandante Franco."

EL COMANDANT FRANCO AMELILLA

Madrid, 13. - El comandantFranco ha estat aquest matí alPalau. Ha manifestat als perio-distes que havia anat 'a compli-mentar la reina donya Gristinai que després havia passat perMajordomia per a recollir el seunomenament de gentilhome.

--Va a Galicia aviat-li hanpreguntat els periodistes.

-No--ha contestat el senyorFranco-. No bi aniré segtora-ment d'una llarga temporada;abans animé a Melilla i allí esta-ré treballant.

- L'acte que se celebrara eldia 16 promet resultar brillan-tfssim - ha dit un altre perio-dista.

- No sé-ha contestat el co-mandant Franco-ni com sera.

Dit això s'ha acomiadat afec-tuosament dels periodistes, ne-gant-se a fer cap Cifra mani-fes tac iö.

RUIZ DE ALDA A MADRIDMadrid, 13.-El capita Ruiz

de Alela ha estat al Palau, com-plimentant amb don Alfons.

En sortir ha estat preguntatpels periodistes si passariatemps a Madrid, i ha contestatafirmativament.DURAN DESTINAT A BARCE-

LONAMadrid, 13. - Al tinent de

navili senyor Duran se Ii hapreguntat si estaria molt tempsa Madrid.

-Em proposo-ha dit-ro-mandre vuit dies hostatjat alPalace i després em trasHadarea .Xeree.

Des de Xeree aniré a Barce-lona, on tino moltes ganes d'ar-ribar.tat,-. Per que?-li han pregun-

- Porqué allf esta la meyadestinació a la base d'aviaciónaval.

RADA S'AMAGARads, el medano del "Plus Ul-

tra", encara que sort' ahir a la niten l'exprés de Sevilla en direccióa Madrid, no ha arribar aquest matia l'estació del Migdia a l'arribada deldit tren.Coneixedors de l'arribada, han acu-

dit a esperar-lo alguna mecànicscompanys seus, de Cuatro Vientos,que s'han sentit defraudats.

Es creu que balsa a Alcäzar o aAranjuez, per a dirigir-se des d'alaa Madrid en autorribbil i evitar larebuda.EL "BUENOS AIRES" ANIRA

A CARTAGENAMadrid, 13. - L'ambaixador de

l'Argentiga ha yisitat el ministre

Varsòvia, 13. -- El president delConsell polac, Skrzynski, ha decla-rar als periodistes que el seu viatgea Praga i a Viena té per objectetornar a Benes i Seipel les visitesque li feren a Varsävia.

El primer ministre polac s'entre-vistará amb Benes, amb l'objecte detrobar un punt de vista comía sobrela Conferència económica i sobrela qüestió del desarmament, C0111

també sobre els treballs de la Co-missió encarregaitqüestió de l'arapliació del Consellde la Societat de les Nacions.

El ministre ha afegit que les re-lacions entre Polen-tia i els membresde la Petita Estesa continuen essentmolt bones, perd no hi ha actualmentcap rad perquè Polònia entri a laPetita Entesa.

Les convencions, els documente deles quals seran canviats a Praga, re-gulen totes les relacions jurídiquesentre Polònia i Txecoslovàquia, par-ticularment la convenció d'arbitrat-ge i garantia d'un rigim pacífic entots els litigia eventual,.

Les relacions amistoses entre Po-lenia i Txecosloväquia tindran perbase una comuna voluntat de defensar i mantenir els tractats.

La convenció d'arbitratge ambAustria, que seré signada a Viena,ccmpletarà perfectament el sistemad'acords d'aquest genere concitasenamb Austria. - Radio.LA INTERNACIONAL SOCIA-

LISTA OBRERA I LESC. ECONOMICA I DEL

DESARMAMENTParís, 13. - Comuniquen de Zuric

que el Comité executiu de la Inter-nacional socialista obrera ' sisa ad-herit a la Conferencia económicai del desarmarnent i ha rebutjatper gran majoria la proposició delpartit laborista independent britänic,ment de la Internacional comunis-que tendeix a realitzar un apropa-ment de la Internacional comunis-ta, per a instituir una Internacionalgeneral. - Hayas.EL VIATGE DE M. PERET

A LONDRESLondres, 13. - El viatge

Raul Pilret a Londres tindrälloc entre el 16 i el 18 d'abril,

d'Estat i li ha exposat que el presi-dent, senyor Alvear, i el Govern ar-gent', han accedit molt complagutsa la invitació del Govern espanyolperquè el creder "Buenos Aires"visiti Cartagena.

EL VOL A MANILAES TROBA L'APARELL

D'ESTEVE PERO NO ELSAVIADORS

El Caire, 13. - Comuniquen deBagdad que l'aviador espanyol Ga-llarza hagué d'aterrar a Amman pera reparar un desperfecte en l'aparell.El mecànic invertí una hora i mitjaen la reparació i després reprenguéel seu vol uns a Bagdad, on triabael seu company Loriga.

Del capita. Esteve se segueix ig-norant exactament on para. D'Atas:-man han sortit quatre aviadors an-glesos a ceicar-lo. Segons una ver-sió, Esteve ha estat vist 200 millesmés colla d'Amman en ple vol. Se-gons l'Agència Reuter, Esteve ha-gué d'aterrar a zoo millesman i el seu avió es troba intacte.- Hayas.

ES TROBAT L'AVIO DELCAPITA ESTEVE

Jerusalem, 13. - Ha estar trobatl'avió espanyol que se suposa tri-pulava el capitä Esteve, a cinc mi-lies nord del comí aeri postal i aun terç de la distancia del recorre-gut entre El Caire i Bagdad. - Ha-yas.L'OPINIO DELS AVIADORS

ANGLESOSEl Caire, 13. - Els aviadors bri-

tànics que sortiren d'aquesta capitala cercar l'avió espanyol, manifestenque després d'haver examinat es-crupulosament l'aparell, han com-provat que no hi havia cap senyalexterior d'havaria, considerant tansols a un Ileuger defecte del motorcom a causa de l'aterratge forçós.

Les mateixes noticies estimen queno hi los lloc a cap inquietud res-pecte a la sort del capita Esteve iel seu company, percate alguns apa-rells británica patrullen actualmentpel país, confiant trobar els aviadorsespanyols durant el dia. - Hayas.LORIGA 1 GALLARZA CAP A

BENDER-BUCHIRBagdad, 13. - Els aviadors espa-

nyols capitans Lóriga i Gallarza sor-tiran aquest mati cap a Bender-Bu.chir-Havas.LORIGA I GALLARZA

A BENDER-BUOHIREl Caire, 13. - Els aviadors

riga i Gallarza han arribat aquest ma-ti a Bender-Buchir, procedents deBagdad, i han continuat en direccióa Berder-Abbas.-Havas.NO !l'HA TROBAT ENCARA EL.

CAPITA IIHTEVELondres, 13. - Comuniquen

d'El Cal re que els aviadoors an-glesos que han estat practicantaverlguaciona durant tot el diaa la regi d'Amman, no han tro-bat el rastra del capiti Esteveni de Hur mectinie. - Hayas.EL QUE DIU EL MINISTRE DE

LA GUERRAMadrid, 13.-Els periodistes, ep fe:

i no com havien dit'alguns pe-riódica entre el 20 i el 25.

Peret ha manifestat a Chur-chil que preveu que la seva vi-sita tandra llIoc abans de la dis-cussió del pressupost anglès.-Radio,LES REPARACIONS PAGADES

A ANGLATERRALondres, 13. - A la Cambra

dels Comuns h1r. Mac Neil hadit que l'Imperi britànic haviarebut d'Alemanya, a titol de re-paracions, la quantitat de maresor 54.666.000 en el periode de11 de gener fins el 31 de mered'aquest any.-Havas.EL8 BANCS AMERICANS

I E LFRANC BELGALondres, 13. - S'assenyala

als cercles financiera que enalguns Bancs nordamericans nohan estat acceptats els Motabelgues en franca i s'han »sigitgaranties en lliures esterlineso en dables per a realitzar unpréstec eventual all govern bel-ga.

Han estat acceptats nomasels valors de les empreses decautxú i de les mines del Congofins a 300 milions de franca.-Navas.

M. PAUL BONCOUR ADANTZIG

París, 13. - El senyor Paul Bon-tour, encarregat per la Societat deles Nacions d'una missió a Polònia,ha arribat a Dantzig.-Havas.

Dantzig, 13. - Paul Boncour havisitat el romissari general de la So-sietat de les Nalions a Dantzig.-Ra-dio.DEL CONGRES DELS TREBA-

LLADORS INTEL.LECTUALSViena, I3.-Es la primera ve-

goda que aquest congres, elquart de la Confederació inter-nacional de treballadors intel-leetuals, es reuneix fora de Pa-rís. I 1 fet d'hayer estat esco-tilda la sala de sessions del Par-lament de l'Austria-Baixa, aViena, es signifIcatiu i emocio-nant.

Els discursos són pronunciatsen trances i én alemany. Repre-sentants austríaca, txecs, fran-cesos i d'altres nacions han presla paraula. Alguns anys després

informació en el ministeri de la Guer-ra, han parlat amb el duc de Teman,i han sollicitat algunes noticies dellloc on es trobi el capità Esteve, capde l'esquadreta d'aviació Elcano, quefa el vol Madrid-Manila.

El ministre de la Guerra els ha ditque tan aviat se sospiti que a l'esmenstat pilot Ii havia pogut esdevenirgun accident, hi bague cura en infor-mar-se per tota mena de mitjans delparader del capita Esteve.

-Fins a les darreres hores de lamatinada vaig estar al meu despatxoficial, esperant la resposta als noni-brosos telegrames que en aquest sentits'havien posat des d'aquest ministeri,i des de la Direcció d'Aeronàuticamilitar.

1. En retirar-me, ja molt tard, vaig fer.avinent al cap del servei que, de se-guida que hi haguessin noticies, m'a-vises.

En efecte, a -un quart de vuit delmai!, el funcionari de servei en aquestministeri, acudí al meu dormitori, iem doné compte d'un telegrama rebutde Londres, i reexpedir d'aquella po-blació des d'El Caire, donant-mecompte que els quatre avions que sor-tiren d'Amman, pilotats pels aviadorsanglesos, per a cercar el capitä Estere,havien trobat el seu avió.

Les noticies eren per demés confo-ses i no sablem a que atenir-nos, puixen el telegrama no es parlava per ares ni dels ocupants de l'aparca ni deles avaries que hagués pogut sofriraquest, ni de les causes del seu abati-d& quan vaig rebre un altre telegramade la mateixa procedencia, ampliantles noticies del primer despatx.

L'aparell que tripulava el capitä Es-teve fou trobat pels aviadors anglesos,a 6o quilómetres CAmman, i a deuquilòmetres a l'Est de la ruta que ha-via de seguir en el seu vol.

Tan prompte com els aviadors an-glesos albiraren l'avió, aterraren i esdirigiren al mateix, comprenent que elsseus ocupants havien desaparegut.

Fet un registre a l'interior de l'apa-rell, fou trobat, damunt del volant elel'apare% i subjecte amb un cordill, unpaper signat pel capità Esteve, en elqual anunciava que, havent hagut d'a-terrar per una avaria que requeria elcnvi d'una peça de les quals estavamancat, emprengué a peu la marxa aAmmn, per tal de solicitar auxili iproveir-se

Els pilots anglesos ordenaren que,custodiant l'aparell, restessin tres me-dnics, i ells tornaren a aixecar-se,dirigint-se vers Amman els uns, i l'al-tre a practicar un vol de reconeixe-ment, per tots els voltants, fins a tra-bar el tapia Esteve i el seu mecä-nie.

Aquestes són-acabi dient el minis-tre de la Guerra-les noticies que finsa la data es tenen del capita Estere,estant esperançats que hagi arribat atrobr-se o que hagi arribat a la ciutatd'Amman.

S'han trames telegrames rgents aalguna indrets parqué comuniquin deseguida les noticies que es tinguin delcapita Esteve, a Madrid.

del gran conflicto mundial, hoinha pogut veure un orador lacea la tribuna de la Dieta aus-tríaca, tota impregnada d'hist ò

-ria antiga i contemportonia, da-vant el president de la nova re-pública i en representació d'unanació nova.

El congrés, ultra el seu as-pede d'organització intellectual,constitueix, polfticament, unamanifestació de conciliació (ba-tee l'esperit de Locarno.

DE FRANÇA

La destinació de les contri-bucions voluntàries

París, 13. - El "Diari Oficial"publica avui una d.sposició assenya-lant la destinació que cal donar ales contribucions volantines.

Segons aquesta disposició, les su-mes lliurades al compte especialobert al Tresor per rebre les con-tribucions voluntàries secan paga-a mesura de la seva centralitzacióa la caixa de dipòsits i consigna'cions.-Rádio.

EL SENATParís, 13. - El Senat ha aprovat

els pressupostos d'Afers Estrangers,Justicia i Pensiono-Hayas.

CONSELL DE MINISTRESParis, 13. - Aquest mati s'ha ce-

lebrat Consell de ministres.El se,nyor Briand ha exposat als

seus collegues l'estat de la situaciófinanciera i les darreres noticies re-budes del Marroc i de Siria-Hayas,MANIFESTACIO PROHIBIDA

París, 13. - La prefectura de po-licia ha prohibit la manifestació queper denk havia estat anunciada perpart de determinats funcionario pú-blics.-Havas.EI. FINAL DEL RAID PAR13-

TEHERAN I TORNADAVillacoublay, 13. - A dos

quarts de sis de la tarda ha ar-ribat el comandant Dagnaux. Elvol París -Teheran i tornat haquedat acabat.

Ahir sortf de Belgrad al ma-teix temps que els aviadora bel-gues, pere en arribar a Torf tra-gue, d'aterrar, per tal d' arran-jar una 'avaria.

Aquest demati ha continuatel vol, pecó no tarda a veure'sobligat a .baixar una altra ve-gada, a Avere, des d'oro sorttnevament a les dales de la tar-da. Ha arribat a l'aeròdrom sen-se cap altra novetat. - Rayas.

LES OPERACIONS A SIRIABeyrut, t3. - El masfs de

Hermon esta completament sot-mes.

Els drusos, en llur retirada,Intenten de refugiar-se en lesescabrositats de la • muntanya,on san atacats pels beduina i elsindIgenes.

En l'encontre d'ahir els rebelstingueren 30 morts, prop de Ha-T i /11.

Entre els morts figura el cafírebel Soubi Sakban. fiaras.

UNA AGITACIO POPULARA SUABIA

Berlín, 13.-L1 Govern baya-res, per tal de simplificar l'ad,ministració de l'Estat, té la in-tenció de suprimir els Governs,11ns avui independents, de Sita,bia, Baviera-Baixa i Francófila-Alta. Aquest projecte ha susci-tat una xardorosa agitació a lesprovíncies de Suäbia, particu-larment a Augsbourg, on unaconsiderable mejoría es mostrapartidaria de la unió amb Wur,temberger per mitjacit. La premsa d'Augsbourg re-comana a la poblacidi que tin-gui calma i espera que el Par-lament bavares no aprovarà elprojecte governarnental, car laSabia, amb el seu milió d'ha-bitants nee •seves -fabriques, esLt provincia mes important deBaviera.

EL CONGRES AMERICA IL'AERONAUTICA

Washington, 13. - La Cam-bra de Repi esentants ha apro-vat un projecte de Ilei per des-enrotllar els serveis de l'Aro-nitutica. Ha aprobat a l'ensemsels credits necessaris, que san85 milicias dé &dais per cineanys. - Hayas-.

DE GRECIAELS REBELS DE SALONICA

DAVANT DEL IRIBt.INALDOS CONDEMNES A MORTAtenes, 13. - Davant d'un

Consell de guerra extraordinari,han comparegüt avui els capade la rebelió militar de Sale-Mea. Els coronels Djavelos iCoraoufas. Als altres set capaels han estat imposades diver-Bes penes de presa. -

INCENDI D'UN TEATRE IALTRES EDIFICIS ASANTIAGO DE XILE

Paris, 13. - Comuniqden 2 'LeMatin", des de Buenos Aires, que unincendi ha desuna el teatre Esme-ralda, de Santiago de Xile, i diversosimmobles velos amb aquell edifici.-

\Hayas.

LA POST-GUERRA

Declaracions del comte Skrzynski sobreels seus viatges a Praga i Viena : Les re-lacions de Polònia amb la Petita Entesa

4

ELS AVIADORS BELGUES MEDOET . VERHAEGEN I COP-PENS, HAN AC.ABAT LLUR MAGNIFIC RAID BRUSSEL-

, LES-CONGO-BRUSSEL.LES

El vol transpolar d'Amundsensil dirigible

L'ATERRATGE DEL DIRIGIBLE "NORGE", A LA SEVAARRIBADA A PULHAM (ANGLATERRA), FOU PARTICU-LAUMENT DIFICIL :: ALGUNS DETALLS DE L'AMAR-

RATGE I DE LA SEVA CONDUCCIO A L'HANGAR

........... 1 •nn•••

...mm 73,‘ PA $05,

• •"o . — ,

WiLi ( II. % te, L1, ALEM A N )1 A t• .....1

MIlw ..% C:1 j '.n••••nnnn.......rer-.ea. I ehavre, 1370 le% !: •

5.

/ ii e2o .., ..‘.«,

val.1190 1f. 5 heures

Angers, 1130 Km.Dimanche 4 1.25 r•;".....t1(•6 -7171j e 14E•

ee'' S uis sA -...„IN

Carnet le literalmente

ef., . 54.

S e , •

e 1.,' et"zb ".. 4zs> .7„ e e ao c3.

b e - \ \

—a-17 heu

£ide JAa

117C I

. —,e

,

fe

9.

L'seronklutica =id-americana. —La Cambra de representants deWashington • ha aprova un projectede llei per desenrotIlar els serveisde l'Aeronàutica amb un credit de8.5 milions de dólars per a cinc anys.

Barcelona................Madrid. ............ ......... r.tGranada... •••Sevilla. ••• ••• o.. • nn • ••• ••• •••

ValenCia...... .........Saragossa......................

Primera etapa realitzada pel "Norge", Roma-Pulham, casald'Espitzberg

A Puham. — El dirigible italo- bonança del temps, Medoet paguécubrir els 44/5 quilometres que se-paren totes dues capitals en 7 hores,53 minuts, això es, a la mitjana de174 quilòmetres, molt interessant,però molt freqüentment depassadadurant el viatge Brusselles-Kinshasa-Brusselles, el quadro següent delqual de lanada en dóna una idea:

9 nutre: Brusselles-Belgrat, 1,415quilenuetres, en 7 hores, 25 miuuts.

10 n'arç: Beigrad-Atenes, 980quilárnetres, en 5 hores.

lz mare: Atenes-EI Caire, 1,25 0euilómetres, en 7 bares.

ii mare: El Caire-Atbara, 3,450quilòmetres.

17 mare: Atgara-Mongälia, 1,250quilòmetres.

18 //tare: Mongilia . Lissala, /,35oquilòmetres.

21 n'arç: Lissala-Kinshassa, 1,150quilómetres.

A la tornada, havent sortit el 30de more de Leopoldville, Medoetrealitzava el dia 4 d'abril, sobre At-bara-Heliepolis (1,4e0 quilòmetres)la mitjana de 205 quilòmetres, laqual hora no atenyé Alan Cobharn,qui realitzä el raid El Cap-Londresen un temps de record, teenicamentigualat pels belgues, puix queaquests darrers efectuaren tambéCongo-Bélgica en dinou dies, tenintcom a darreres etapes:

4 d'abril: Atbara-Heliópalis, 1,450quilòmetres

6 d'abril: Heliópolis-Atenes, 1,250quilinnetres, en 9 llores, 30 minuts.

8 d'abril: Atenes-Belgrad, 98e qui-lemetres, en 5 horca.la d'abril: Belgrad-Brusselies, 1,415

quilòmetres, en 7 llores, 52 minuts.Cal recordar que els aviadors bel-

pues han realitzat nur vol amb Bre-gue/ (XIX) i Hispano-Suissa (5ooHP.), amb maquines estrictamentde serie i sense cap preparació es-pecial.

Fiul L'ESI,EVENIDOR D'ITALIADON ATORE° 1 Ei. FEIXISME

}loma, 13. -- Amb motiu deleretIr aniversari de la creaCió delPartit Popular italià, el seu fun-dador ha publicat un interes-sent estudi titulat "La Ilibertata Mella". Es un veritable frac-tal de filosotlalialitivi.

Don Sturzo, després de fer lahistòria del feixisme, d'assenya-lar el seu canvi de republicà isocialista en monärquic 1 auto -ritari, diu que amistat i ladictadura present, cal tenis feem els destine d'Itàlia. La erlsiactual és tal Negada la prepa-reeiö per a un segonrecinto". El primer donä a Da-lia la Ilibertat nacional; el se-golf assegurarà la Ilibertat in-

"Quin és l'esdevenidor d'Itä-tia?. es pregunta Don Sturzo.

ho saberla. Per?) sabem queella es redreçarä en nom de laIliberlat. Malgrat ele l'apl anament de l'oposicaS, malgratdels projectes imperialistes,subsisteix la Italia que no haromput amb les velles tradi-cions de-la dignitat 1 de la Ih-bertat."

ELS AVIADORS DANESOS AHANOI

yilanoi, 53. — El governador, se-or Varenne, ha obsequit amb una

iecepció els aviadors danesos queahir arribaren a aquesta -ciutat, feli-enant-los per la bona rnarxaviatge aeri.

L'aviador Botten ha estat nomenatOficial de l'orde del Drac d'Amani otsen earaIler de la ma-teixa Ono —Hayas.

D'ITA LID.—

EL DECALEODEL MARI ITALIA—

Roma, 13.—Ha estat lliuradaels marina del "Cavour", cui-rassat Ralla, en el qual viatjaMussolini, una fulla contenintel seglien1 decàleg:

"A Festanger, la teva pàtriaes el vaixell. La teva casa, elvaixell. La teva familia, el vai-xell. Abandonar el vaixell de,dones, desertar, cometreerira contra la patria, la fami-lia i la casa. •Es la vergonyames greu que pot cobrir el teunora.

Per a ésser respectat pelsaltres, has de començar a res-peetar-te a tu mateix.

Respecta la religiú, la donai els costuras dels nitres po-bis,. si vols que els altres res-pec:in la teva religa), la dona iels nocturna d'Itälia.

Segons la teva actitud a bord,el nutin utja la civilització d'Itä-Ha. A terra, el mar( Italia hade donar exemple de perfectaeivilitat.

Recorda a tot el món quequan Ametica encara no bariaestat descoberta, Roma era desde , feia dos mil anys la mes-treesa de la civilització delniOn.

Recorda a tots que Itàlia en-Inä en la guerra per alliberarels seus propis tuis, esclaus('Austria.

Recorda qus la victòria d'Itä-Ha fou triple: per la neutralitat,per l'entrada en la Hulla i pelPleve.

Siguts orgullós d'esserTinguis orgull de pertànyer al'"Eavour",—Rädio,

Aquest número ha passat

per la censura governativa

La campanya delMarro

DE MELILLASANJURJO GAP A MADRIDMelilla.—A bord del "Victoria Eu-

genia' ha marxat cap a Málaga el ge-neral Sanjurjo amb el sea fill, que con-tinua millor.

Encara que regna un fort temporalde ponent el comandan/ del creuerconfia arribar a Málaga amb el tempsnecessari perquè el general Sanjurjopugui prendre l'exprés de Madrid.

El tinent coronel senyor Cegri quecomanda el batalló de Cacadors CA-inca destacat a Aixdir, 1113 fet car-rec del cornanament del sector La Ro-cosa, on té el campament l'harca deSidi Soliman.

Melilla.—Procedents dc Madrid hanarribar els generals Goeet i GonzálezCarrasco que han conferenciat ambSanjurjo.

— De la zona francesa ha arribatel tinent coronel d'Estat Majos Triauxque ha conferenciat amb Sanjurjo.

A aquesta conferencia hi han assis-tit els generals Godet, Castro Gironai Aldave.

— Procedent d'Axdir ha arribatSoliman el Jatavi, per tal de cumpli-mentar a Sanjurjo.

— Escoltat pels canoners "Cáno-vas" i "Laya", ha arribat el vapordinamarqués aturat a sis mines de

Prové de Casablanca i hi vénen al-guns indígenes.

Demä començarà a desembarcar lacarrega en presencia de les autoritatsde Marina.menear aviat els trpeI5ahmhM

— Hi ha el propòsit de co-menear aviat els treballs d'ur-banització a la Cala del Que-mado.

Abd-el-Kader conferen-ciä, a la Residencia, amb el ge-neral Sanjurjo.

'Teluan. — A conseqüenctadel fort huracà no han pogutvolar les torces abries.

dia 15 sortirà cap a Ma-dr d'avions pertal de prendre part en les tes-tes militars que se celebrarana l'aeròdrom de Quatre, Vents,a honor del comandant Franco.

Hi ha noticies que un aparell quesorti de Sevilla cap a aquesta aero-náutica aterrà a Algecires, sensenovetat, mancat de gasolina.

DE CUBA

-El pànic financiar a l'Haca..na es considera aturat

—La Havana, 13.—L'arribada de ca-

bal: ha callan una influencia tranquil-l'arado/a en la situació financiera.

Les quantitats arribados a La Ha-vana són ja molt importants, valorant-se el seu total en uns 80 milions de da-tara, la qual quantitat es considera coma suficient per a fer front a la situac:óen el cas que els depositaris en elsbancs retiressin en massa les sevesquantitats.—Rädio.

Les inundacions de Bagdad.

La situació va empitjorant

Londres, 13. — Comunique deBagdad que la situació a la nit pas-sada, a conseqiiència de les inunda-cions que ha causat el desbordamentdel Tigris, ha empitjorat. El pasobert al dic que contenia el riu ésde /20 metres d'arnplada i deixa pas-tar 2,000 tones d'aigua per minut.La ciutat está totalment voltada perles aigües, i en aiguns barrisinundació ha assolit quatre nutres.

El camp d'aviació britànic d'Hin-sidi está amenaçat i restació nois sinó un gran Ilac ei qual surcatots els generes i materials que es-taven allí emmagatzemats quan so-brevingue la inundació. Les /Arduases calculen ara en mes de dos mi-Erais de ¡liares esterliues.

Tots els habitaras de la capital es-tan mobilitzats en els treballscanteada de les aigiies i salvamentals barris on existeix majar perill.

El Palau Reja' es un dels llocson la inundació ha causat mis destroces, pes estar mes a la vora deldu i perquè raigua obri diversospassos pel mur que cl volta.

El rei Eaieal, qui es trobava enuna de les seves possessions, a centmilles de la capital, és esperat d'unmoment a raltre. — Hayas.

DE LARRAIXcomissari francas ha

decidit enviar a Tänger el capdels serveis de Comerç 1 el se-crtari, per tal d'obrir una ador-meció sobre el cost dc la vidaa Tänger i rnillorar la situació,que es molt dificil.

1,4

suec "Norge" ha acabat, com dèiemen el Carnet d'ahir, en les millorscondicions la primera etapat del -seuviatge cap a Noruega primer, i des-pres. , des d'Espitaberg, intentar l a.travessia transpolar; la seva arribada

Pulham, vers 15 hores, no fati peròexempta d'incidents i el seu aten-ratge fou particularment dificil.

El corresponsal del- "Times" aPulan.; en descriu les dificultats.Esmenta que el "Norge", desprésd'haver passejat una hora damuntdc l'aeredrorn, intentä un- descensque un exces de torea ascencionalfeh inepossibhe 1111 segon assaig,efectuat quaranta minuta mis tard,no fou gaire feliç; al tercer assaig,a les 17 hores, i minuto, el perso-nal de l'aeròdrom pogué agafar lescordes; pesó abans que hom les po-gués fixar als mästils d'amarratge,1 .aeronau estigué a punt de caure,tan bruscament, que el coronel No-bile es veié obligat a fer llançarllast. El "Norgei' s'elevà immcdia-tament i en alghns • segons atenyéuna altitud de 300 metres.

Només a la quarta temptativahom pagué amarrar el dirigible iconduir-lo a l'hangar.

Tmgecte total que seguir* el"Norge" en la realització del

vol transpolar

ELS AVIADORS BELGUESHAN TERMINAT LLUR RAID

L'arribada a Bruasellea. — Elsaviadors belgues Medoet Verhaegeni Coppens, que sortiren de Belgradahir al mati, a les 640, arribaren aBrusseHes ates 1432. Resten, dones,confirmades tetes les esperances queraviació belga havia posat en elsseus "asas". Un primer telegramaanunciava dissabte, dia ro d'abril,que els tres aviadors, arribats el dia8 a Belgrad, procedents d'Helibpo-lis (El Caire) després d'una darreratemptativa, no podrien deixar el ter-reny, degut al seu mal estat. RepresIlur ved ahir al mati, aprofitant la

BANQUERS

BITLLETSFrancesos, 24'35 per Ion,Anglesos, 3404 pessetes.Italiana zWzo per ioo.Belgues, 26110 per roo.Suissos, 135'40 per 100.Portuguesas, 0'33 pessetes.Txecoslovaquia, 2685 per IonHolandesas, 2'80 pessetes.Rússia (Tchervonetz), 33 per loe.Grecia, 8'73 per loa

Suecia, 1 '85 pessetes,Noruega, 548 pessetes.Dinamarca, iSt pessetes.Finländia, 1705.Romania, 3'20 per 100.Bulgäria, 480.Turquia, 3'60 pessetes.Estats Unas, 7 pessetes,Canada, 6'90 pessetes.Argentins, 273 pessetes.Uruguais, 690 pesstes.Xilens, 0'75 pessetes.Brasilers, 0'93 pessetes.Boliviano, 240 pessetes.Colombiano, 6'2o pessetes.Peruano, 24'50 pessetes.Paraguais, 015 pessetes.Venezuela, 1'15 pessetes.japonesas, 285 pessetes.Algerins, 241 0 per roo.Lgipte,.34'to pessetes.Filipines, 3'40 pessetes.Austria (Sxilling), 095.

• Alemanya (Reichsmark), 1 . 611 aes-setes.

ORAlfons, 138:50 per loa.Unces, 13850 per 1064 i 2 duros, 138'50 per la1 duro, 138'50 per neo.Isabel, 13950 per 100.Franès, 137',5o per roo.Li t res, 35 pessetes.Dòlars, 715 pessetes.Cubä, 710 pessetes.Mexicd nou, 14650 per 1.._Venezuela, 13650 ver 100.Mares, 169'o per roo.

DARRERA HOR

DE BARCELONA

EL Dr. ODILLAIIET NA mor,A les dues quaranta d'aguait

matinada, després d'una llanoagcnía, s'ha extingit dele'.ment, confortat amb els auzllliespirituals, al Palau Episcopal,el bimba Dr. Guillamet. L'horaa que hem rebut la nctfcia enjimpideix donar mes detalle.

Deseansi en pau l'abate,pr el al.

DE MADRID

ESTEVE NO 81411 TROEATENCARA

A dos quarts de nou de la silel nostre ministre al Caire co.munica al ministre d'Estat qu,les autoritats britäntques II budit que no aparegut, no obstinales recerques que s'han fet, nil'aviador Esteve n1 el mecanie,

ATWATER-KENTEl receptor i alta ven de

T. S. F.

que ha aconsegult el

primer lloc al món per

la quantitat i qualitatde la seva producció.

AUTO ELECTRICITI T

Diputació, 234

11n1n11n

PREU: 5 Ptes,

BANYERES LAVABOSESCALFADORS

WATERS •• ENDETSCAMBRES DE BANY

JAUME SAURET7 . PELAYO 7

NOTES INFORMATIVES

El raid Copenhaguen-Toquia. —L'aviador danés Botved i el rueca-nic Olsen arribaren dissabte a Ha-noi, a les 13 hores 35 minuts, proce-dents de Bangkok. Pensen marxartot seguit en direcció a Canton.

El raid Madrid-Manila-Toquio. —Els aviadors espanyols Loriga Ga -harca sortiren de Bagdad el dia 13,al matí, en direcció a Bender-But-air, on arribaren el mateix dia, con-tinuant en direcció a Bender-Abbas.Gallarza, abans d'arribar a Bagdad,forçosament a Ameran, per avariaon l'espera Loriga, hagué d'aterrarde l'aparell, retardant la seva arri-bada a Bagdad d'una hora i maja.Del capita Esteve, que fou vist a200 mines més enllä d'Amman, sen'ha trobat l'aparell a cinc milles alnord del cami aeri postal i a un terçde la distäneia del recorregut'El Cai-re-Bagdad. Trabaren l'aparell unsaviadora británica que havien sortiten esquadreta de quatre a la sevarecerla. A l'avió abandonat homtrobà una nota signada per Esteveel seu mecanic en la qual diuen quehan decidit d'anar- se'n a peu a Am-man (60 quilòmetres),

Un raid Paras-Toquio de Pellerierd'Olay no confirma/. — Un telegra-ma Hayas anuncia que el capitä Pe-lletier d'Oisy i el coronel de Goya,amb un itinerari que es dividirá enquatre etapes: Moseou-Irkutsk-Pe-

Aquesta noticia és, pa-ró, prematura. Pelletier d'Oisy ea

absent actualment de París. Cal fi-xar-se 'tomes en un detall: l'etapaMoscou-Irskutalt ... representa 4,403odómetro...

L'exces de treball, les moltes preocupacions, els ràpidcanvis de temperatura, desgasten les energies i danyen elsistema nerviós.

El SA.NATOGEN actua sobre el focus del benestar, lescelluies edifiquen allí una fabrica de salut per manentsólida.

El SANATOGEN enforteix els nirvis 1 el cos, i propor-ciona aoves energies.

Comenceu a prendre SANATOGEN i aviat notareu laseva influencia vigoritzant sobre el sistema nerviós.

L'eminent Iletrat criminalista senyor Josep Ser-rano Batanero, ha escrit;

SANATOGEN es, al meu entendre, el ved-,table regenerador de les forces que la constanttasca mental consumeix, i en tal concepto capdels seus similars omple amb tal perfecció elslins a .qub se'lls destina.'

De venda a totes les farmticies. Concessionari: Frede,ric Bonet, Apartat 888, Barcelona.

9,HATOGENEl Unte Nutritin ,

La Societat General d'Al gües de Barcelona ens tramet per per a la seva publicacióla següent nota:

"El servei d'estudie higienice de la Societat General d'Aigües de Barcelona ha acabatles estadfstiques de mortalitat pel grup tific, durant Palay 1925, en les principals citasted'Espanya, els resultats de les quals reduits a tant per deu mil sobre les xifres oficials dela població calculada per al darrer any, es resumeixen alai:• -

Clutats Poblaold Mortalltat anual 0/000.

2' ti''772855'2361 13'95

La mortalitat a Barcelona, 'atribuida per mesos 1 "(Estrictos, es presenta com seguelx:

805.196170783.216 138105.835 3021 0.94/. 110260.321 M59148.266 ; 59

DUITRIC-TES

— --

0 . 01,

en e, Pebrer Maro

— —

Ab ril

4

RIMA

4

Juny Juliol Ate« Abre. Ootbre.

2

Nebro. Obre. TOTAL

pr PP. 3 15 4 4 25Ion 1 1 I I I / / I z 133er 2 19 I 2 z 1

le le 8

4.5 le 1 a 3/I 3 3 19

14

5.16.6 3

,

o 2

11

23

ton

24z

8 . 1e

533

r4

2322

7 .48.6

6o

45

4a

ti

e "

.i,

I5 1

133

I

2 2

ti

I2414

9.6 2 4 2 2 1 1 1 2 $ 1610.4 ___

I__I_,_ 1 1 i• I g S I II

Totals... 7 II 15 17 14 6 17 // as /3 A /3 /70

Entrant en l'estudi de les da es en tes quals s'han pro duit les defuncions a Barcelo-na, s'observa que el mes de mejor mortalitat es el de setembre, en el qual ocorren 25 albas,1 a continuad(' el de novembre amb 18 defuncions, xlfres que proven que gran nombre d'a,Tiestos Invasions són importades pels estiuejants o causades per la brutfcia dels dipb,bits domesties després de l'istiu.

La dIstrici6 ('aquesta mortalltat per districtes municipals, assenyala el districte tercer,sola amb 8 defuncions, corn el mes eä, 1 el distrlete primer (Barceloneta) com el mes cas-tigat, donant-se el cas que aq uest dietriete ea el que consu m menor proporeld d'afana, 1el tercer el que ccmsum mejor voluin a Barcelona.

La Societat General d'eti gües es complau en fer palie aquesta situac16 sanitaria fa-vorable, comparant-la amb altres ciutats espanyoles, però m olt susceptible, encara, do mi-llora, si les autoritats cooperen arnb la Societat a la campanya higiénica que aquestarealitza.

eiNGLETERRa81010/7."50Pulham

Londres

rryps on

e°

•••••••*a.

SOLER I TORRA MANS.

(1111111111N111111111111111111111111111111111i1111111111111111111111111111111i111111111111111111111111111011131111111111111011111111111111

PASTA NIXPASTA NIX

PASTA NIX

1111 111111111111 11111111111111 111111 111111N11 111 11111 11 1111111111111 11 11111111111111!111111 11111 111111 11 11111 11 111111111;111111 11 n 1 1111111

1.+2.24.6.6.24/4•644+4.216-2244414444444

ICAMPANYA MONTENIOLINISTIDE CATALUNYA o guerra

dels Matiners ( 1846 - 1849 )per Josep Llord

de venda a la

librera Catalänia17, P l aça da Catalurtya, 17

Sempre PASTA NIX i res mesque PASTA NIX, si voleu conser,var l'epidermis suau, sense gran'sni irritacions; si voleu afaitar-vosdepressa, sense complicacions ni

bronges ni potets.

PASTA NIX per a afaitar.La usen els homes präc-tics, elegants, amics dela higiene i de no perdre

el temps.

El lill) de Pasta NIX 3 2'53 Nos, a Ion

.111

teLO

at

CATALLINYgada roba han 'tau— t ;legrar- snos amb lee °mamones.

El programa, eantat amb enacera pel cor »anea, fou el seagüent: "L'emigrant*, Vives;"Cant a /a senyera", Morera;"Els traginers", Moya; "Pri-mavera", Casademont, 1 "Eletres tambora", Molas. Cal elo-giar el seu mestre seeyor Aura-Ii Font per la seva voluntat 1encert en tot el programa. Larecapta fou abueOsi, 1 mi re-colliren ea total sis cantee pes-setes.

Aixf Instala l'Oreó digrrl-guano, que dirlgellt el tanyorAimerich (M'acta lumias), (san-ta: "Caramelles", Lambert; "LaPorquelrolan Aimerieh; "Lamort de la Núvia", Morera; "Lasenyora Isabel", Morera, 1"L'Empordi", sardana, Mo-rera.

El cor deis Lluiscas canta unasardana que fou molt ben ra-buda. La cava Hidra, del nos-tre amie Antoni Gay, fou es-coltada amb complaenea. Feli-citem de tot cor l'afilia Gay peltau encert en una cosa tan be-lla eotn catana.

— Dilluns de Nagua elnostre primer equipe juga unpartit amb Pintar de Barcelo-na, dIsputant-se una magnificacopa donada pel senyor Vidalet.Venceren els nostres per dosgols a cero.

— Foren molt coneorregutseIs balls del saló Alhambra,que amenitzà el quintet Sellas,de Barcelona.

ermuag:2146.4====aisizeiniumenammammimint=,.

:PECTASITGES

La Pasqua Teatral, L'Amic

de les Arta" Altres naves

ta

Durant la Setmana Santa a Pu-qua la nostra vila ha tingut un as-

e, pecte anitnadissini. Mantea famíliesig que hi sojorncn a l'ittiu han vingut

11 . a presenciar les solernnials professns

re nocturn es i a gaudir de la placidesa

4 d'una dies primaverals.EI dissabte de Glòria la joventut

re de Sitges sortí a retre l'acostumat

tribut de galania a les nostres fa-drines amb les tradicionals cataste-les- Quatre ioren les collas ci ne esformaren enguany; les de les so-@Wats d'esbarjo "El Prat" i "El

gatir", una secció de l'Orfeó i laaa, ha organitzat l'incomparablehumoris ta Enric Albinyana.

— El diumenge de Pasqua, a latarda, al teatre "El Prat" hi acta,una notable companyia d'aficionats,per la qual molts catalana hi semenuna sincera simpatia, car és la quen el dia de l'homenatge a En Rus-inyol, davant del bo i tnillor de lacostra inteHectualitat i del Poble

5itset à, en ple "Cap de la Vila", varepresentar l'escena de "L'alegriaque passa".

L'elenc arbosenc interpretä, d'unamanera fidelissima, l'obra d'En Gui-mera "Maria Rosa' i la divertidacomedia de Pere Cavallé "Els ger-mara Farrerons". Totes dues forenaplaudides , com mereixia la tascada, bona sanies de l'Arbós del Pa-na&

Dimecres al teatre "El Retir" hiacudí un públic selectissim, car s'hirepresentä "La pols del camí", d'En-ric Linches, per la companyia quedirigeix aquest mateix senyor. L'o-bra agcadi i al final fou coronadaper una ovaci6 entusiàstica.

— "L'Amic de les Arts", la ga-ceta sitgetana, ha retardat algunsdas la sera aparíci6, a causa deexcés d'original.

TERRASSA —Un concnrs

Les entitats excursionistes terras-seniles estan preparant l'organitzacióde llar VI Diada de Germanor a l'O-bac, que se celebrara e dia 16 de maigvinent

Amb tal motha s'ha obert un ron-cas per a premiar la millor poesia perun himne a Pexcursionisme terrassenc,>I bases del qual publiquem a, con-tinttaci6 i despees de fallat aquest pri-mer concurs, se'n cenvocarà un altreper a premiar la millor música adap-tada a la lletra que quedi premiada,i per al qual es faran públiques opor-mamcnt les corresponents bases.Bases del Concurs d rHitune a

."Exctireodisme Terrassenc":Panera—Les composicions que

presentin hauran d'ésser en catalä i ensets, aun completa Illbertat de merrei anea i tindran de glossar l'excur-sionistr.e terrassenc.

Segona.—Els treballs que hauran c‘eportar nom i lema, ¡eran enviats senses;gnatara de cap mena, al secretari dela Comissió ovganitzadora (local delCentre Excursionista), fins el darrerdia dabril i han d'ésser posats a mi-gula o amb !letra clara i Ilegidora.

Tercera.—En cas d'igualtat de me-ras, el Jurat donan preferencia altreball que a l'ensems glossi Inés ins-piradament: les excellencies de la Na-tura i doni un caire més terrassenc arbmmjse

Quarta.—En cas que cap dels tre-balls presentats no respongui a la im-rortIacia del tema, a judki del JuratPana declarar-se desert el premi.

Cinquena.—En publicar el veredicteV! donaran a conèixer les persones quefo-rnin el Jurat qualificador.

S isena.—E1 prensa consistira en lanacritat de roo pessetes, que no esSuccionara, idhuc, en el cas d'haver-himes d'un treball Mgne de recompensa.

TOUSLes testes de Pasqua

Han tran scorregut les festesde Pasqua Florida amb grananhació de forans, resultantunes restes Idurdes, contribuint-hl molt el cor de cararnellespresentat per l'Ateneu Agríco-la, que demostra un bon con-lunt coral. Tamb6 resulta moltbonica la cJissa cantada pelekt de da parróquia, a l'esg16-als, d iumenge de Pasqua. Di-ana es veía molt concorregudaPermita de Sant Tous. Diumen-

darrer, per a celebrar el te-la; termini d'aquestes festes,(rep legaren a la societat Ateneuagrícola tots els cantaires i fa-litllies on s'hi va servir un au-Orient àpat, i al final s'atarentavi de la colla, senyor MartíVaas, i brindä per la germanorgue en l'acta es demostrava.Seguidament foren llegides unespartilles que emocionaren etaZOO comer:vals que hi assisti-ren.

AORGEs MANQUESCes restes de Pasqua I les Cara-raeoes :: El temas Esportl-

ves :: nitres novasS'han celebrat arnb relativaaol emnItat les funciona religio-

tks de Setmana Santa, a aguas-ta ciutat.

Per i niciativa del val senyorRa mon Bosch, sorti Uluminadaelectriaament una de les imat-ges a la processó del DiumengeRanas a la nit, cridant l'a-

Cinció de tota la ciutat per laUva excellent presentació ialerte.Boniques caramelles hanattat aquest any cantadas en laC

diada de Pasqua pela cors delCentre Jauma Centre Republicài la Secció Coral de Bor-gene.

Cal reconèixer el saeriffet quesupon l'Organitasoid de trescara en una població com lariostra, tant per part dala can-tora com pela respectius diree-tors; de digne de 'karma aguas-ta acoló que tant honora a lanostra ciutat; mes, fent honora la veritat, hom diu que en lescantadas de l'Orfeó s'hi notauna perfecció que no estera pasgaire acostumats, essent moltcelebradas pel palle, que lesaplaudf fortament.

- Ele balls es velaren Moitconcorreguts arreu, majormentels, que ha organItzat la Secciód'Esbarjo del F C JoventutNova.

— Actualment estem gau-dint d'una temperatura eeplen-dida, pern en els camps es co-mença a notar la manca de plu-ja. Temps nuvolós, pera no esvol acabar de decidir a ploure.

— Per les festes de Pasquael F. C. Borges organitza dosInteressante partits de fátbolamb un reserva de la U. S. SantAndreu, de Barcelona, sortint-ne vencedora en el primer, elsforastera per 4 a 3, i en el se-gon els locals per 3 a 1.

- Diumenge passat se ce-lebra al Camp d'Esports d'a-questa ciutat el primer partitdel Campionat de Catalunya desegona categoría Grup de Pro-moció, entre els primers equipaBorges F. C. 1 Catalunya, deLes Corte (campló de Barce-lona del Grup Centre).

Cal reconkixer que ele batee-tonina són superiors ala tocabames aquests, en enfrontar-seamb un equip de tanta vàlua,'Untaren amb fe 1 entusiasme 1ens sorprengué l'acabament dela primera part amb el resultatben merescut d'un gol a zero afavor dele braus jugaders bot'.genes, portat per Cornudellarematat amb oportunitat i en-cert pel interior dreta, el quevalgué al seu equip una deli-rant ovació.

A la segona part el Catalu-nya marca el gol d'empat, percert bastant apàtic, amb ocasiód'un batibull davant la portalocal.

L'anima de l'equip local foul'incansable Pérez, qui sostin-gué el partit ami) entusiasme,dirigint els seus companya, poobregats en aquesta mena departits.

En Duran a la porta va feruna actuad/5 immillorable.

Tots els altres se saberen ferdignes dala dos esmentats corn-panys seus, i va asser !loada 1aplaudida la seva brillant ac-tuada. que hom qualifica denotable.

— El propvinent diumenge,cija 18, l'squip local jugara deCampionat a Lleida contra elJoventnt Republicana.

La superioritat as prou ma-nifesta, 1 no atas fern illusions,encara qua esperem dele nos-tres jugadora que, esperonatsde diumenge, sabran defensarBorges amb fe 1 entusiasme.

PALAFRUGELLFútbol

Diumenge, de Campionat de Ca-talunya (segona categorja) van ju-gar els equips A. Esportiu, de SantFeliu de Guixols, i Palafrugell F. C.—El ja previst resultat favorable alslocals, fea que la Iluita no fos resde Faltre món; els locals—Jlevat ex-cepcions—s'ho, prengueren amb benpoc interés i, tot i dominant inten-sament des del començament a lafi, sols assoliren tres gols, per capels seus adversaris. Aquests, tan-cats a una defensa heroica i sabentper endavant les ceses escasees pro-babilitats de triomf, feren tots elspoissiblea perquè lacere fos retarlaassolint-ho.

Cal fer constar que als renales delSant Fe!tu mancaren Carreró i Ma-nuel Estrada i que Pruia b ague deretirar-se quan sola anaven 3 0 minutade joc; per part del Palafrugell taro-poc jugaren el porter, Martí, i el da-vanter centre, Miguel.

Els equips s'arrengleraren abrí:A. Esportiu: Soler, Dalmau, Pa-

Maurez, Coll, Estrada, Esteva,Romaguera, Sänchez, Bux6 i Pruja.

Palafrugell: Isern, Esparrag6,Mas, Castelló, Pons II, Vergas,Pons I, Banal, Martí, Abelard, Ca-binas.

Coll, pela visitante, i Esparra16,Fans II i Castelló, sobruertiren;narbitratge, acuse dificultase, anä aarree del colleglat Uds Comore-ra, qui es comporta arnb encert.

L.4 GARRIDA t°-

La Pasqua d'enguany Altresnaves

Ha mort, despris de greujove Josep Baca, fill

del propietari del teatre del Rearen. A l'acta de l'enterramenthi assistí una gran Entada, de-mosjrarld palesa do lea molleaamistats atril) que oomptava elm amic.a:aguanyat amic. Descansi enpau. Rebi la seva dissortadafamilia la nostra condolenaa.

— Han estat moltes les fa-milias que han pasara lea fes-tes de Pasqua entre nosaltrea,per a gaudlr, el mds no, de lassessions de les nostres diles en-titats artistiques, que una ve-

UNA CONFERENCIA DELSENYOR WUST

A remisora Radio Barcelona,avui, a dos quarts de deu, el pu-blicista En Frederic Wüst Barda-guer donara una conferencia sobre"Influencia de la literatura estime-lant en la joventut: la perseve-rança.

Programes per a ami

RADIO BAROBLONA: sis metrosA les 6 de la tarda: Cotitzacions

oficial. de la Borsa de Barcelona.6'o5 : El trio "Radio" interpreta-

ra: "El legionario" (marxa), Rubio;"Inclán Dawn" (fox-trot), Zamec-nick; "El Nijaeo" (tango), G. De-

"La dame en Rosa" (fantasia),J. Caryll.

6'so: Darreres infortaacions depremsa.

A les 9 de la nit: El quintan "Ra-dio" interpretan: "Tannhauser•(fantasía), %Vagner-Alder; "Valseintermede", D'Aembrosio; "Flupl"(fantasía), J. Senfs.

9 .30: Conferencia sobre: 'Influen-cia de la literatura estimulant en lajoventut. La perseverança", pel pu-blicista En Frederic Wüst Berda-guer.

ro: "Joguines", escenas infantil,per a piano, de la senyoreta RosaPuig, professora del Conservarpride Terrassa, interpretades per la pia-nista Rosanra Coma: z. Retorn; 2.

Ballet; 3. Bressant; 4. Jugant; 5. Deibon mafia 6. Melangia.

1020: La eminent ccntralt senyo-reta Concepció Callao cantara: "Theperdonat", R Schumann; "Carmen"(havanera), Bizet; "L'atraje as meui jo so d'ell", Cornelius; "Sanson iDalila" (remansa del primer acteaSaint-Saens.

Tancament de restarla.RADIO CATALANA: 462 rastree

A les g de la nit: Butlletí meteo-rològic de Catalunya; pronòstic deltermas; cotitzaciona de la Borsa deBarcelona; santa del dia; crònicad'art, esports i modas

g'os: Concert. Concepció Martí-nez, ouplets; solistas Instrumental,:orquestra "Radio Catalana": "Elasombro de Damasco" (marxa), or-questra, Luna; "Amor de madre"(can«, pas doble), cant i piano,Pérez Romín; "Serenata morisca".orquestra, Chape "Una lagrima",cant i piano, Jokres i Quirós; "Frac-tidor" (sardana), orquestes, Font;"Muffequita de biscuit" (shimmy),cant i piano, Costa i afilan; "Lacautiva* (caneó mora), orquestra,Padilla; "La cruz de mayo" (caneóandalusa), Font i Montesinoi; "Kla-ge", violencel i piano, Reinecke:"Padre nuestro" (tango), cant i pia-no, Vacaaraza i Delfino; "Aragón",piano sol, Albania; "Muñecos", canti piano, Rumana 1 Ifillin; "Playe-ra", mandolina i plana, Cateara.

ti: Retransmissió del corleen delquintet "Toldr3", de la GranjaRoyal.

'2: Tancament de l'estació,ESS;

eatalit

LA PUBLICITAT

da el teu (liad

TEATRES

Gran Teatro del LiceuCompanyla dramàtica italianadirigida par l'eminent autorDarlo Nl000deMl, i de la qualformen pala sis cèlebres tuna-les Vera Verlanl, L Cimera 1R. Lapl. Avui, sotana de propia-tat i abonament. A les deuen punt. Estrena I única re-pnesontaoló de la comedia en

tres leteeANTONIA

°recicló de tota la Companyfa.Demä, serata d'onore del cele-bre primer actor Ruggero Lupl,Untes representació de la CO

media de Pirandello8E1 PERSONADO' IN CERCA

D'AUTOREAviat: LA FIGLIA DI JORIO

Teatre Català RomeaTelèfon 3500 A

Companyla catalanaAlma tarda, a les cine, la famo-sa creaeló de l'ENRIC BORRAS

EL FERRER DE TALL• JOVENTUT JORDIANA:

LA NONA OILETquatre actas d'En Ruesinyol,genial creació de l'ENRIC BOR-RAS. Demà, tarda, Espectaefesper a Infanta. La famosa ron-dalla d'En Folch i Torres: LAVENTAF008. Preus populars.NL, Tertúlla CatalanIsta: LABONA GENT. Divendres, nit,funció a honor i benefici d'EnJOAQUIM MONTERO: TERRABAIXA per l'ENRIC BORRAS, iUN mor« DE NE, monòleg d'En

Russinyol pel beneficiat.Diumenge, tarda i nit: TERRA

BAIXA per l'ENRIC BORRASEs despatxa a Gomptaduria

444444.44.0444...4444+6.4

TEATRE TIVOLITournife de la companyla delteatro de la Zarzuela de

MadridDirector artfstic: el mestre

FRANOESC ALONSO

Avui, dfmeeres, tarda, a lescinc, debut de l'aplaudfdls-

sim tenorRICARD C. LARA

amb l'Obra que tanta aplaudiments li ha valgut en

aquest lastreDOAA FRANC1SQUITA

aeompanyat de les senyoresl'ara, Radia I Galindo, 1 se-nyors Mareen I Palacios

Nit, a les deu, el grandiasl'èxit de la temporada,la sarsuela en tres ac-tea (el segon dividit en 2quadros), original d'EmiliG. del Castillo i Lluls Mar-tfnez Roman, música delmestre Francesa Alonso

LA CALESERADijous, tarda i nit:

LA CALESERAEs despatza a comptaduria

OLYMPIADIMECREII, nit, a las deu

PARIS-PARIS.1.1L'enlluernador espectacle de

L'OLYMPIAPrincIpali quadros:

LA DAZA DE LOS-AVESTRUCESLA MODA A TRAVES DE LOA

SIGLOSLA* PIEDRA' PREOHydaa y

EL OROFANTASIA ES000E8ADANZA DE PIERROT* )1'

FLORES Y MUSGO --II 'URDIR DE PLATA

EN EL MUNDO LUNAR Y DELAS ESTRELLAS

Grupa de danaarinea

J. W. Jackson-GirlsJohn Tiller-Girls

Dances ~igual' angleseipele

Jackson BoysProno: Butaques tregoneclasse,

pesettes; setenta, 2 pessetes;entrada general, 1 pesseta.

(fmpostos compresos)DEUA, DIJOUS, TARDA, A LIS

CINC, REGONA MATINEEamb l'enlluernador espectacle

PARIS-PARIS... 111NIT, A LES DEU, I CADA NIT

PARIS-PAR111111Aquetsta setmana: LAS NADA-DORAS Y SUS PERROS, skeetchcbmlo de PARIS-PARMIU, a la

pista aquistan de l'OlymplaDeu esculturals nadadores evo-luelonaran • an el ila0 amb tieacent% mil litro( d'atina que for-ma la plata aquhtioa de FOLYMaPIA, única a Espanya, la m48grite del mda en sales d'ende-

tacle

Dama, dijous, dia 15 d'a-boll, a dos quarts de deu

do la nitREOBERTURA DEL

TEATRE 10,41Ci20 representacions de la

famosa revista

YES-YESESTRENA de l'espectaclefeerique, segona part de

YES-YES

0111-011Productor:

MANUEL SUGRANYESLlibre de Marina Aguilar,Josep al. de SagarranFren-cese Madrid, Brauli Salto-

na i Manuel SugranyasMúsica del mestre

ENRIC CLARAPrincipals quadros:El Jardín encantado

La puerta del seoretoVenganza India

La PrensaLos diamantes

El templo de los DudasEl bosque en Llamas

En la puerta del Cómico

La República del Paralelo

Eta ballets fantastIcsde

tole F uiler iPrincipals artistas:

Lydia Francia, Salut Rodel-guez, Agries Torfs, Con-empala Garlan, Miguel La-mas, Josep Parara, Feen-ceso Vidal, Salvador Sierra,Baidomerito, Vicente Que-

lartEsoenografla de Max Wel-dy, Joan Morales, *algalia IFernando: i labil. I ArnIgd.1,200 modele nous del granmodista paria:me Max Wat-dy i 200 de Mme. Jeannette.110 belliselmes artlet“ es-panyolee I 110 estrangeres.A Comptaduria es reben en-cames per a les prinieresdeu funciona. Queda obertl'abonament a les novas imagnifiques llotges del-pri-

mer pis..-' Te/fon 334 A

atesten anutlades lea Cargasde temporadas anteriors

4+64.11+444444.440444141+444

Teatre Català RomeaDenla, nit. Tertúlla Catalanista.

LA BONA GEN?

444444444+~..44.~.*44

I

.. j TEATRE NOUOompanyla canteo-HM«

castellano-catalanaPrimer actor 1 director ar-

tfstic i d'escenaJOSEP LLIMONA

Direcoló musical, el mestreRAM MILLAR

Avui, dimecres, tarda. Bu-taquee a 1 panceta

EN SEVILLA ESTA ELAMOR

i l'opera,t9re A

per Merca Casas, FrancesaQodayol, Rioard Fusta i

, Usan Ameno?lit, a les deu. Butaques a

"ti PilletesLOS «MANEE

Denla passat, divendres, ala tarda no hl Mara fun-dan per tal de donar lima

a Pasantía general deEL SOLDAT DE L'IDEALque s'estrenara el matelx

divendres a la nit

TEATRE NOVETATSCompsnyla de revistes 1 obrea

d'apodadaVelasco

Avul, dimecres, tarda, a tresguatas de cine, l nit, a les deu.La revista fantastica en dos ac-

tea dividits en 22 quadros

LA FERIA DE LASidiERMOSA.44 t

en la qual el públic aplaudeixcalorosament les notables ti-ples Rosa Rodrigo, Maria Ca-balla, Blanca Rozas i Eva Sta-

.:bino.Grandiaa hit deis quadros:

"Las nietas de Tutankamen","La nostalgia del tango", etc.,etc. Grans ovaciona a 'Las ni-ñas del Serrucho", originalls-sim quadro.Demä, tarda, a tres guadal decinc. Nit, a les den, i cada dia

tarda t nitLA FERIA DE LAS HERMOSAS

Es despatxa a Comptaduria

Teatre Català RomeaAquesta nit, Joventut Jordiana

LA BONA GENT

Teatre BarcelonaCompanyla cómico-drama-tica dirlaida per G. Martí-n« Sierra. Primera eustriu

CATARINA BARCENA

Avui, dimecres. Nit, a unguara d'onze, La comèdia en3 actas, de Gregori Martínez

Sierra i Honori Mauro.MARY LA INSOPORTABLE

Derrita dijous, tarda:LA CRUZ DE PEPITA

Nit:

PARA HACERSE KATARLOCAMENTE

Aviat: EL CAMINO DE LAFELICIDAD, d'Eduard Mar-quina i G. MartInez-Bierra.

•49•11.1190011.11144~0144«

444fflagsefflaita

ELDORADOTemporada de cinema ex-tra-selecte, del RepertoriM. de Miguel. "L'Arlsto-

cracia del Film"

Avui, dimecres, 14 d'abril.Tarda, a dos quarts de cinc,

1 nit, a les denGran eilt de l'elegant i

graciosa comèdiaNINICHE

creació de la gentil artis-ta 0551 OSWALDA

Exil de la Interessant co-media drarnatica d'amblent

mundàEL PREU DE LA VANITATper la bellissima estrella

ANNA Q. NILSSON.Butaques: 2 pessetes; ge-

neral: 75 oantimaEn preparació: ONIBRES

r1ee+141.441.044440.1144.4.4+4

CINEMES

Gran Teatre ComtalGran Cinema Bohemiaacota dtoteeree, tarea 1 ntt, dnArf.D1OSOS PROGRAMES: Les peHieu-les rórniquisi L'atoen •mbalie 1 Lacaes e'lettlalool, la comedia La senaperded*, el elnedreme El nom dea_boneta, la comedia Par portar laoonträria 1 rextreordlnärla de laMetro aordwat Males 111./11411111,

Miaus, estrena de II 'ladre de cera,Nata damunt ele paseos 1 L'herencia

Matarlos&

044.000041041.004•0811441114441n111.11111.11111111b

Teatre Triomf, Gran Cine-ma Marina t Cinema Nou

Avuf, dimecres, regona Jorna-da de 141 cavall ö. farro, La l'al-ta por la vida, La veu de la coone-olanola, Boja pel cinema, 11011.-clanl Fox, La Revista Pata&

Cinema PrinoeitaVia LayMana, número 14

Telefon 1371 ASempre colossals programasAvul, dfmeeres, Soja poi Oillete

ma, abesties. II denote del eedgerma,, drama ea duce parta. Eloavall de ferro, per GeorgeO'Brien, segona 1 última jorna-da. La veas de la eonoelinela,preciosa cinta per Shirley Ma-son. Una alt mleterlosa, del pro-grama Artistas Associata, pri-mera. Dama, dijous, la cotossal cinta Janloe Meredlth, perMario" Darles.

: Diana - Sala ArgentinaAvui, dimeores: Jimios Mere-

dan, La nena mlmada, L'ho-me deshonrat, La casa d'indale-al, L'etern embolia.

+04•444+40.111+11941001144444

MonEmental - PadróWalkyria

avut, aleen-es: una elt nastwawee( mema 1 iiiiima jornada); terne.ala iemenina, per M'este Reta:Per portar la contraria ) r casa-les iones; En Campantes, rel

valer: Don Jomi el eimi,bernit, clijous, estrenes. Esdeveul•mente La eran estn fintliatica endues ¡emules per BettyOírme; El pisotear errara., per Dt.vid Butler, asfixi e m ei sao marlti,per Dorls Wenyon; La Otqt do Pes.

pesa, 1 dänres.

6444444+114.11444444.4.•+IN

P O LISEUMAvul, dimecres: Novetats

Universal; La Higa del pas-

sal., drama, per Milton Sills

i Agries Ayres; El seeret del

doctor DImItrius, per Ma-

rion Davies, i El tramolsta,

còmica, per Poodles Han-

neford. Dijous: La dona de

les guatea; carea, per Delta,

Compson i Richard Dix.

Diumenge: EI doctor Mok,

per Harold Lloyd (E)), una

gran cinta cbmiea

1444444.1144+pe5ftefte5l-$e

PATHE CINEMA

Dilluns vinent, dia 19. Et-trena de la colossal

liare 311131111311113 1(La Course du Flambeau)del celebre Pau Hervieu.Aquesta pellicula te l'argu-ment mes real que s'hapresentat en la pantallafina avul dia. Es l'obra quedeixarà un inesborrable re-cord a l'espectador. Es lahistòria eterna del sofri-ment de les mares per Hurafills. Es la Huita per l'a-mor de les novas genera-cions. Es, en fi, la anda quepassa. Dilluns vinent: Es-

trena...ellar.o44.04444-044444+4•41/1

maimarralowassia•a•-,

11 1111 1.01' III

aaaa

: •a a

31 a

a II :III Faseicles de franc a mesana ual Ique ho solada de la SO-si a1111 CIETAT NESTLE, A. E. 11a ilu P. A" Gran Via Laietana,

Na at, Barcelona laII 11innonanaannannannall

VIRCOMPARABLE

1~1 HP eem

'AGILITO

CO C111 ESPIPOLIS. A,.

Bruta, ndmero 1118

44444.e1ffle.».444.fflfflefflelefflAIM.14~0444a

ARISTOCRÄTICS KURSAAL 1 SALÓ CATALUNYAEle predlleitee de lea familias <Meted» °' onquarrnma aunren 1 ourrav ToRmarrsAvui, dimecres, grandiós programa: Gran ball del cinedra-lila La dama pintada, per George O' Balen; Un afro Improvleat,

1

' cómica; äxit sense parió de la comädia ti petit Washington,pel famós Wesley Barry. Denla, dijoue, programa extraordi-nari anal) quatre estrenes: Noticiarl Fox núm. 71; Les ales dePeatimaoló (Metro), drama; pasoatgers al tren, cómica; Ladesconeguda, preciosa comedia, per la gentil Shirley Mastín

1 La primera revista *aleanaen raellotelefonla, melare.ras« editada ando al pela de

RADIO LOTeadev6 la millor publloaol6gen« I la mM Mal In.

formada.,

•• FARINA DEITRINLOA.

re e.MILTEJMA

a aa aa aa aa aa AN 111111 N

Sense addició da itt al su--cre Producte dieta&en lea afeccione gastro-in-teatinals Recomanat per

aneoritats faldeesde tot el m6n

Fa miy suu to

De venda a les principal'farmacies i drogueries

A r .7 . .Alaitt s histénicament

Afaiti's Je pressa

Afaiti's hé

C ?nrsant la PASTA NIXS 'afa;tará 14;x:fatigan. t, agradable:ment, perfectament.

No Ii quedar la cara irritada, no kisentirä cremor o irritaciís clespr6sd'afaitar-as.

Eliminarà el sabes la brotxa, els po.teto i tota els ¿tres objectes tan ex-

posats a cultivar micrais

beniani.ho en perfurneries, &opones,etc., al preu de a'5o pessetes

J

1111111111111111111111M111111111111111011111111i11111111111111111111111111111111111111P11111111i1111111111311iii1111111111E11111111111111

43.11

.11UX. n. litr e

- 71), ,

U.seint :

' PASTA iIIGEÄ,9.4.1144-4144.,

3

per a afeitar, podreu afeitar-vos diariamensense temer a les irritacions de la pell produides per certs sabons que s'usen per a ta

objecte.Amb l'ús d'aquesta pasta podreu areitar-vosense brotxa , ni sabó, i per tan mes higiéni

mis pràctic i mes económic.

PASTA HICEAper a afeitar envasada en tubs d'estany.

04.0088000.511040088444444.9.4+9~.04+1~4.8.000844444

PAY-PAYS A 35 PESSETES MILER ell111111111111111111INNEM1111111111111111311111111111111N11111111111111111111111111111111i1111111111111111111111111111111111111111U

ABANS les perso-nes cuidadoses, re-gistraven en el "lli-bre de la se-va vida" totsels esdeve-niments queconsidera-ven agrado-sos recordar

ACTUALMENT aquest registre resulta simplificad!».sim per mitjä, de

La Camera

Paik6-Balyla qual perpetua els mo-mente feliços de la vida.

Els registra fidelment en

el mateix instant que suc-ceeix l'esdeveniment

A tots els grans magatzems, cases importante de foto-grafia i similars, us donaran referències. En cas d'al-guna dificultat, us preguem que visiteu o escrigueu a

FM711E-BABY y S.Pi Eit

Abartat de Correus, núm. 356.—Rambla de Catalunya,Barcelona

gratuitament farem qualsevol prova

1•44.4444044440.08eatad18.4444.0004

Antistirnic MART!Sense banv cura la sarna i pi-cors de la pell. Venda en far-macice. Parlament, número 17,

i Bruch, número 49.

FibrIca de Pedectee Cdreles

Bajeles deVelénclaialas da canstruccid

Casimir VicensAbanlbatas ?Mole. 78

Tolatow A. 3090Ilibirleas Come Banavantpros de 1 Travesean de,

sano,BARCELONA

RECOMANEM ESPECIALMENT

ALS NOSTRES LECTORS LES

CASES QUE ANUNCIEN A

LA PUBLICITAT

DI NERpgg Iras, genero, robes 1 paperets.de Germandat Rambla del Cen.tre, 30, cattresoL

Ni': lob ClassilicalsA 050 pessetes lee deu prime-ros piumules, I a 010 per cada

nüa d'expele

OFERTES DE TREBALLFALTA

nole5 per a recados. VelAncla, 213.

VENDESCAIXES faba"' 1" del di210 pessetes. Mallorca, 00-mero 135. interior.

CAIVIO VE;m5e.nAga. Aear. 55371.inodsrtea.rritanade;

PIANOgran creuat, color. Carral.+1•-• Granados, 06, pral.

DIVERSOS SASTRERIA ECONOMICACOmp • at 1 rermInla. Pilca Padró, 14.

I

CUSES DE LUXE

044114444+04•4444,06.04.0.6.4

Miga idsa BARG UES3$- &un No - 38

per a casaments! bateles

111 1111 111 1111 1111 1 11 111119111011N 11111191111 11HIR

"CA PUBLICITATes ven a Paris

als quioscos sczüents:

Plaga de l'Opera (quiosco timero 26), davant del Cafèla Paja.

Boulevard des Capucines (xfrä Opera).

Boulevards des Italiens (samtsuc Lartitte).

Plaga de Saint Michel (al codel aletropollti).

Boulevard de Sebastopol (xfrä ruc Rambuteau).

Grans Boulevards *(davant"Matin").

Boulevard de la Nindelelne (xafrä plaga).

Plaga de l'Etoile.I a tots els grane quios

de Paris

.11111111111111111111!11111111111!!!111111110111111111111111111

111

POS,VII" IDCPIn10g,

•rrib mianobo I asmumoiPAY-PAYS AMB CANCONS DE SARDANA

Reclame "PVLCItA" - genital, 122 - BARCELONA - Teldfon 515j-Å

/

-,eibzzeieere--tc -,,----• -44

111111113311 11111111111111111111111111311111111111111111111111 1111•11111111111111111111113MIIIIIMIIIIIIIIIIMIII111111111111111111111111111111311

eno•Moo ee•ManMq•MeenWMOMItee.M.”e”.0.1.1.”01.•/MJ•Mbeell.INIPMPPIIMo.

Si esteu neurastènic no deixeu de visitar

EL % DR•JACK(Harold (EL) Lloyd) .

que molt aviat presentarà el seu nonsistema curatiu en el

COLISEUM.M•lneIMY

1141 4ge,

II—.-

TRACYZ:e1C Ir ***misas,

-.

IM,W1111~1~.~~1~81041...1.M.11.411111...•••••••••••n••••.....1.•n•••••••n•nn•n••nn••••n••n.11111,••n•114~11.41.11.M............M.•••.•• n•nn•.•n•MM..M.nnn•n•n••n.n ••n••n,••••••..1.1.•n•••n•Alig

einewenummumummumuzwiiiiiminumilemilemnatinnuitirttrairmiesurzeimmeweintilsain• i •