L a V e u d e C a t a l u n y a

d i a r i d ' a v i s o s i n o t i c i e s

Any 45 Barcelona, divendres, 1 novembre 1935 N ú m . 12.283

Fontanella, 16.1." - Telèfon 20678 IMPKIÜMTAi FerteDdlDk. » t a l IMM ÜAKKKKA HORA: lelMos l · l · l

SuMenpcio • CMUtinra: Vm mm i 50 ptea, Twimmm . , IB'M ptc*

Preu del núm. 15 ets.

E l C o n s e l l d e M i n i s t r e s f o u d e t r à m i t

E U S r . S o l é d e S o j o p a r l à a l e s C o r t s s o b r e l e s c o n s t r u c c i o n s n a v a l s

C o n t i n u a l ' a v a n ç a d a d e l e s t r o p e s i t a l i a n e s a l s u d d ' E t i o p i a

E d i t o r i a l

UN E X E M P L E D E P A T R I O T I S M E

CA L r e c o n è i x e r l a í o r t i t u d de la g ran d e m o c r à c i a b r i t à n i ­

c a que, a l moment m é s greu 1 agut de la crisi Internacional , es decideix a enrobust ir la po­sició del Poder púb l i c amb l ' a ­v a l d 'una consulta a ropinió. S e r à , doncs, el poble b r i t à n i c , m i t j a n ç a n t el seu cos electoral, q u i a s s e n y a l a r à 1 d i c t a r à , en darrera I n s t à n c i a , l a po l í t i ca i n ­te rnac iona l del seu govern. Des­p r é s de les eleccions, el govern b r i t à n i c , sigui el que sigui. 1 ara n o sembla d u b t ó s el resultat , po­d r à parlar , en el d i à l e g in te r ­nacional , amb una au ten t ic i t a t de r e p r e s e n t a c i ó indiscutible, en n o m del seu poble.

Hem de remarcar, en p r imer Hoc. que, en la qes t ló i n t e rna ­cional , els tres manifestos de les pr inc ipa ls i ga i r ebé ú n i q u e s fo r ­ces en Dulta ciutadana co inc i ­deixen essencialment. La neces­s i ta t de manten i r el prest igi i i ' e f icàc ta dels oreanlsmes i n t e r ­nacionals que regulen les re la­cions entre els pobles 1 perme­t e n l 'endegament Jur íd ic dels seus conflictes 6s reconeguda per to thom. Com t a m b é t o thom accepta, amb diversi tat de m a ­tisos, la necessitat que l a O r a n Bre t anya sigui prou for ta per a aconseguir que el seu a ju t als esmentats organismes de conci ­l i ac ió 1 arbi t ratge t i n g u i to ta l ' e f icàc ia que cal.

P e r ò no és aquesta c o i n c i d è n ­cia eaaencial el que ens h a mo­gut a escriure aquest ar t ic le . Es una a l t ra c i r c u m s t à n c i a , e n ­cara m é s signif icat iva. To thom sap que a la G r a n Bre tanya existeixen tres grans par t i t s po­l í t i c s : el conservador, el l iberal 1 el treballlsta. Doncs bé . E l par­t i t t rebal l is ta 1 el pa r t i t l ibe ­r a l h a n publicat , cadascun, el seu manifest. El pa r t i t conser­vador, no. E l manifest del par­t i t conservador és c l manifest de l Oovern Nacional , 1 va sig­na t per M r . Ba ldwln . Mr . R a m -say MacDonald i M r . John S i ­m ó n . Es a d i r . que Mr . Ba ldwln . que comptava amb una major ia absoluta a la Cambra dissolta. 1 que segurament t o r n a r à a te­n i r - l a ; que podia haver cona-t íwi ï t abans i podria t o m a r a cons t i tu i r d e s p r é s de les elec­cions un govern conservador homogeni, prefereix manten i r l a sol idar i ta t p a t r i ò t i c a amb els peti ts nuclis treballlstes que se­gueixen encara Mr . MacDonald ] amb els pet i ts nuclis l iberals que di r igeix M r . S i m ó n . I donar a l seu govern, no u n c a r à c t e r par t id is ta , s inó un c a r à c t e r na ­cional .

M r . Ba ldwln ara, com M r . Mac-

CIUTADA: Ha estat acordada la

pròrroga del termini por a sol·licitar el cainet elec­toral. Ja l'has sol·licitat? £Saps si ho han fet els teus familiars i amics? Apressa't, car el termini prorrogat éa breu.

Donald quatre anys enrera comprenen que les c i r c u m s t à n ­cies del seu pals i del m ó n de­manen, per damun t de les dis­c ò r d i e s dels par t i t s , una solida -r l t a t p a t r i ò t i c a . G r à c i e s a aquest exemple admirable de p a t r i o ­tisme, la G r a n Bre tanya ha po­gut aconseguir duran t aquests quatre anys u n resultat sense precedents, on tots els ordres, anivel lar els seus pressupostos, reduir la manca de t rebal l , r e ­fer la seva economia 1 les seves finances, al leugerir les c à r r e ­gues del contr ibuent .

Escr ivim aquestes paraules amb una cer ta r e c a n ç a enyor l -vola.

Per haver t i n g u t les esquer­res catalanes un concepte d i a ­met ra lment con t ra r i de la so l i ­d a r i t a t p a t r i ò t i c a , a Catalunya, d u r a n t aquests quatre anys hem p a t i t to ta mena de desas­tres. I el m é s dolorós per a Ca­ta lunya é3 encara que el nostre geni po l í t i c , que Inspirava to ta l ' a c tuac ió del catalanisme h i s ­tò r i c , s 'havia a v a n ç a t a aquest concepte b r i t à n i c de la solidari t a t p a t r i ò t i c a com a l'Edat M i t ­j ana s'havia a v a n ç a t t a m b é al concepte b r i t à n i c de la demo­c r à c i a representativa. E l que fo ­ren a l 'Edat M i t j a n a les nostres Corts com a precedent dels Par­laments modern, fou en comen­ç a r el segle X X la nostra M a n ­comuni ta t com a precedent dels governs d'aquest t ipus que s'han c o n s t i t u ï t d e s p r é s a Europa.

P e r ò el ma l m é s funest de les esquerres catalanes és que ma i no sentiren les concepcions b à s i q u e s del catalanisme I es l l iu ra ren sempre a la inspi ra­ció d'Ideologies exò t iques , ser­vides encara per procediments del to t estranys al geni de la nissaga, a l'esperit pa i ra l .

Calendari

SANTORAL. — Avui. ftu tat de Tots Santi, Santi Uanx:, Jacob, Benigne, Ctaen. Jmm Vigor.

SOL. — Surt a Ict e i * i es pon 0 les 10W.

LLUNA. — Surt s lei 13 10 i es pon a les 212.

EL TEMPS. — Es desplacen cap a l'oest Ics altes pressions úc VAtlàntic i una extensa zona d'açuest mar està afectada per una intensa depressió amb cen­tre al nord d'Escòcia. Plou, OMO vents del sud-oest a Anglai'·Tr·i. Bu/en vents de la mateixa u-recciò a tot Alemanpa i al He-diterranl els vents són flatxos i eí cel està amb baiüuUs niiroís. Les altes pressions es traslladen cap a orient I avui tenen llur centre al sud d'Itàlia.

A ESPANYA: El oel està amo abundants núvols a tot el país. Els vents són Ihtixos i de direc­cions variables.

A CATALUNYA: El cel esta cobert o gairebé cobert, exceptr a la plana dc Lleida. Conca de Barberà, la Segarra. Riberes de: Segre Conca de Tremp, Pallars 1 Vall de Ribes, on la nebuloii-tat és escassa. Els vents st/n fluixos i de direccions variables. No s'han registrat precipitacions durant les darrere» vint-i-<ruatre hores.

Temperatures extremes: 98 orauj a Sanf Julià de Vilatorta, i mínima de —3 graus a Ango-lasten.

A BARCELONA: A les divuit hores: Baròmetre a zero jraus metres; Humitat rdativa. Tl per i al nivell del mar, 1621 n tKi -cent; Temperatura a l'ombra. 18-6 graus: Vent (direcció t velo­citat) , nord-nord-ocít. 2 oufló metres per hora; Estat del cel. nebulós: Classe de núvotí. Cl. Acu i Stcu; Temperatura màxi­ma IBU graus a Ics tretze; Ho­res de sol eficaç. 6 hores 18 nu-nuts; Estat de la mar, plana.

TEMPS PROBABLE per a avui: Bo.

C o m e n t a r i

UNA A R M A NOVA T L d i a r i «Par i s -Soi r» h a pubU-" c a t u n reportatge de Roma en el qua l s'expUca que dos cents pilots de l ' av iac ló I t a l i ana h a n fet c im contracte amb la m o r t » . Aquest contracte és un Jurament signat, per m i t j à del qual aquests dos-cents aviadors es comprometen, en cas de guer­ra, a l l a n ç a r l 'aparell de bom­bardeig contra u n vaixel l de guerra enemic. Un d'aquests p i ­lots aviadors ha d i t al periodis­t a que, acompanyant personal­ment les bombos o torpillea en el moment de l 'explosió, estan segurs que el sacrif ici de l lurs vides seria d 'una terr ible ef icà­cia. Els aviadors h a n explicat al periodista que els avions m é s moderns de l 'exéral t I ta l ià po­den carregar dues torpilles de m i l quilos cada una, i volar a una velocitat de 400 q u i l ò m e t r e s per hora. No h l h a cap defensa a n t i a è r i a — h a n dit—que pugui impedir que u n av ió l l a n ç a t a la velocitat d 'un bòlld pugui caure sobre el pont d 'un vaixel l . L 'explos ió es p rodui r ia al mo­ment de la caiguda i , per mala­ment que r e su l t é s l'empresa, és segurlsslm que el vaixel l de guerra restaria fora de combat.

Heus acl una arma de guer­r a nova, una arma baratlsslma, p e r ò que no es compra amb d i ­ners. L ' a rma de ITiome-torplUa és t a n nova que encara, per for ­tuna, no h a pogut ésse r assaja­da, p e r ò val a d i r que els i t a ­l ians no en són pas els i n v e n ­tors. Els Japonesos diuen que h a n Inventa t una to rp l l l a que necessita un home que la d i r i ­geixi I que m o r i en produlr-so l 'explosió, t segons noticies d'origen J aponès , deu m i l vo lun ­tar is s'han ofert a mor i r acom­panyant una to rp l l l a . Quan as va publ icar aquesta noticia—que

L ' E X P O R T A C I O A I T À L I A PKB CASTANYS

-Per ftuè estàs trista? - m las «anclon». l 'a iH qne m'hauria afradat dc fer el viatge de nurU * VenMA.

no sé f ins an és r e r j — t o t h e m es m e r a v e l l à , p e r ò no va sor­prendre que les creences r e l i ­gioses del pals del codi cava-Ueresc del Bushldo I del H a r a -K l r i poguessin oferir aquests ca­sos d'heroisme. Els Japonesos han inaugura t no fa gaire u n monument a tres soldats que, havent rebut l 'ordre de volar un pont. volgueren assegurar Tèxlt de l ' operac ió f ins al pun t de sacrificar l lurs vides.

L 'home- torp l l l a és una a rma novisslma. p e r ò no cal d i r qso totes les guerres ofereixen exem­ples extraordinaris d'heroisme. Er. la h i s t ò r i a de la guerra europea t r o b a r í e m molts cnsv de soldats que sabien perfect ment que el compliment d' ordre, imposada o v o l u n f ment acceptada, significa* mort . Només quan es r e l ' mora l d'una n a c i ó deix produir-se exemples dTiei Pe rò . tanmateix, ITionM-t» j a p o n è s o aquest?! pilots que estan disposats a esc la fa l lu r avió de bombardeig sobra el pont d'un vaixell de guerra ens deixen estupefactes. 1 cons t í qne mol t s d'aquests aviadors, casats 1 pares de famí l i a , han considerat i nú t i l obllurar el Go­vern a fer-se c à r r e c de les v i • . dues I f i l ls . 81. en cas d'un con­flicte, abundessin els herois d 'a­questa mena. la sort de la guer­ra es decantaria a favor de la n a c i ó que t i n g u é s m é s soldats disposats fc. por tar Tlxtr herois­me fins al m a r t i r i . En aquestes condicions, un pals com Grèc ia , que no és n i p o t è n c i a de quar t ordre, podria enfonsar l'esqua­d ra anglesa, fer perdre a Angla ­terra la categoria de gran po­t è n c i a i desviar el curs dc la h i s t ò r i a .

Els qui diuen que l 'home m o ­dern é s feble, c a l d r à que t i n g u i n en compte aquests casos exas­pera Is de patriotisme. I t a m b é cal teni r en compte que els Es­tats moderns són cada dia més exigents. A major menyspreu d e ' l ' ind iv idu , m é s ex igènc ia . M o l o c l s'ha fet pat r io ta . I tots. comen­ç a n t per la Rúss i a sovlHlca, exigeixen la vida. no precisa­ment pe r a la p à t r i a . «Inò m holocaust a t ina forma de go­vern I . des de l l u r punt de v is ­ta, segurament els gover tenen r a ó . p e r q u è p red iu pacifisme f l 'horror a l a • no es passa d'un 8 d'ortub

Munuel BRUÏ

L U G A C A T A I i Avisa els electors quc.J

Cal q»^ vagin He leinilda • l r fo -_^ re llur Carnet Elerlnral per U I d'rritar Ics •stonerocioin de dsr-rf-r* hnrm.

Qur a Ira oft'·inp^ ramentides * • altre lloc t indrà cura de rebre Ica instànrirx i l> i i i u r In tuca de l'dectoc.

Que ona regada siimadcs I l l iu­rades le» Instanries Ja ne ra la rà qne l'elcolnr es preocupi ni*«. p i l a qae el Carnet Elertnral el r thrà a domieUI. contra rebut qae haurà de signar l'interessat o n»» fnmlHivf »ea. .

Que per a donar les m.·nm·'

Pàg. 2. — L a V e u de Catalunya Divendres, 1 novembre 1935

I N F Q R M A C 1 0 N S G E N E R A L S

Activitats en el suma­r i per l'atemptat del

carrer d ' A r a g ó

El iut]at número onze. que té al aen càrrec la tautruocló del sumari per la mori de dos oficials de la presó i d'un m n a n l . fet ocarregm al carrer d'Aragó, et dia 23 del Dies d'octubre, ha t ramès un ofici • la guàrdia civil p - ' uè procuri la detenció dels autors del fet.

També ha t ramès un ofici a la eicia perquè se U doni compte de actuicious que porta fetes per

la : de d .cobrir els autors. En l'oflrl sorden . a més. cue

«"esbrini la Intervenció que pugui tenir en aquest assumpte l'auto W-SOl que estava parat en aqueU Boc l que marxí- quan també mar­x à el taxi on anaven els pistolers.

Se demana també en l'ofici que «s digni a qui pertany ei senyal dl-f l to - que fou tret de l'automòbil W 540. en el qual anaven eia atra­cadors I pistolers.

Tenim noticies que la policia ha ilrtlBIíit tres Individus, els quals hom creu q'ie poden tenir partici­pació o Té poden saber on r6n els presnaaptea autora de l'atemptat als oficial, ce praons.

Aquestes detencions estan, sens íhibte. reladonalos ami. les deten­cions eíectuadca a Palma de Ma-Borca

BCMABI FKK LA MOET D U S HOME QUF PASSA AL FUR

C I V I L

Procedent del Jutjat mil i tar ha passat al deganat dels Jutjats de primera Instància, la causa setjuídn «ontxa «1 guàrdia de Bejniretau Joan Ajrala, acusat d'haver causat la mort a Joan Codina, a la barriada de la Trinr.nt. quan la policia féu tm regiífre a casa del Codina, aquest t rac tà de fugir per una f l -Bcs'ra.

La tramitació del sumari ha cor-Mpoat al Jutjat núm. 7.

AKÍUA DE LA VALL DE SANT DANIEL

Flnnaima per a lauH oresi-niant «enerul a Cataluom

i FONOU.EUA StKKA » rei. i m . t

E l . CONSl I.I.ER D'ASSISTÈNCIA SOCIAL ES BOTMES A UN RE­

CONEIXEMENT MÈDIC

• mege forense del Jutjat núme­ro sis, en virtut d'un exhort rebut d'un jut jat de primera instància, ha recor KUI t- D i RauJ Rovlralta.

-conseller d'AsslsténciE SoelaL Després del reconeixement el doc­

tor Vives Lasierra. que és el met­ge forense, ha t ramés complimen­tat l'exhort, i sembla que aquest reconeixement és de«ut a un acci­dent d'auto que solrl l'cemaiilat conselier de la Generalitat

I tANIFESTAÍ lONS DEL CONSE-LLER DE GOVERNACIÓ

El «enyor Jover Nooeü, en rebre «At p s lod j su» . els manlfmtà que • la seunam entrant començarà |a cocifecc^ del carnet electoral. Ja moKLra del qual ensenyi als perio­distes.

Atecl que en vista que els qulos-sca implantats a la via pública do-O A W I major rendiment per a la taacripdo dtls carnets electorals, ha d i t que se n'mstoHaricn mes co­

mençant per la Plaça Palaclo. En «1 quiosco d» la Plaça de Catalu­nya xamfrà Vergara, s'han despai-xat un promlg diari de 700 soU-ci-tuda. i s'ha arribat a 900 que es el màxim.

Bis paru ts polítics, tret de LU-ga Catalana, no han tramés encara ire seves relacions de les inscrip­cions que tenen eíecluadea, i s'ea-pera que quan ho facin hi posaran la secció t número de cada elector, la qual eosa facilitarà molt la con­fecció 1 repartiment deC cornet.

Aquesta carnets ee repartiran a domicili de deu mil on deu mil . un cop estiguin confccclonata.

De Madrid han soHic.tat antece-dcrits sobre aquest carnet per a implantar-lo a lot Espanya.

Un periodista 11 preguntà «1 sa­bia alguna cosa sobre el onmena-ment de governador general de Ca­talunya i contestà que era cosa del Govern de la República.

— I «obre ol nomenament d'al­calde?—sell preguntà novament.

Aquest nomenament el farà. se-guntnent. l'Ajuntament de Borce-lona.

SENYORA! No valguco fer U ignorant d ie r l

qar desconeixen la

A L M E N D R 1 N A £ • l'únic prodarlr que n'b.i «al arreo del mon entre les perso­nes dc bon gust. Prepara Instantà­niament la U c l Veaelal (orxata d'amctUes). 4 pessetes pot a For­maries. Centres d'Especifica I Col-

madoa

ARRIBADES

rocedents de Madrid, han arribat a Bar colona els senyors Camhó i H U H ,

PER A MENJAR BC AL

RESTAURANT GLACIER

ITÀLIA EXPULSAT

er indesitjable ha estat expulsat per la frontera francesa, el súbdit italià Angelo Prletoantorol.

DETENCIONS

Ha estat detingut per «gents de la brigada d'investlgad criminal. César Quiroga, al qual se tí apli­carà la Uel de vagabuns. 1 Oregon de Pasl Herrero, por falles a la mora*.

# • • Als voltants de la Os Ural de

Correus aquest mati han estat de­tinguts dos Individus sospitosos Un d'eüs és de nacionalitat estran­gera.

Com que els individus esta van voltant prop del gir telegràfic, «a supo«a que intentaven robar o t i ­ntar algunes dc les persones que hi van a imposar quantitats o bé a recoUir-les.

EL SUMARI PEB LA FUGIDA DEL SENYOR CASANOVES

El cap de la brigada d'investiga­ció social, don Francesc Roman ha prestat declaració davant el se­nyor Martínea Peftalver en la cau­sa que es segueix per la fugida de l'cx-prcsident del Parlament Cata­là, senyor Casanoves.

El senyor Roman explicà com ocorregue el canvi d'agents de po­licia que estaven de vigilància amo

ESTEVERIERA C o n í T t e r i P a s t i s s e r

P n d e l u x e CAMRl.A OC CANALETES Ol 11.

CARPER DÇ M A I X O U C A J O ? ! 3 0 0 :

B A R C E L O N A

I M M I L L O R A B L E Q U A L I T A T I

ASSORTIMENT EN P A N E L L E T S

el senyor Casanoves, puix que el que bo bavta estat durant molt de temps, senyar Comide, sofrí un ac­cident d'auto I fou subeíitult pel senyor Garcia Negro. qui havia es­tat anteriorment al servei del se­nyor Casanoves.

També prestà declaració el guàr­dia d'assalt Manuel Oómez Al va­na, qui donà detalls de la vida que portava el senyor Casanoves al seu domicili, quan no estava au­toritzat per a sortir al carrer per prescripció facultativa i autoritzat pt í jutge instructor de la causa.

DIA INHÀBIL A L'AUDIENCIA

Per tal d'eatorar les diferents dependències de l'Audiència, ahir no se celebraren vistes i fou de­clarat d U inhàbil per a tots els efectes.

UNA COMISSIÓ DE LA GEAR-DIA PRBANA I DEES i.SKKE-

NOS» A L CEMENTIRI VELL

Complint c l tradicional costum establert des de la terrible epidè­mia de còlera 1 tifus que en 1870 assolà Barcelona, 1 durant la qual la Gitàrdin Municipal I Cos de cSerenos» d'aquesta ciutat ex­per imentà gran nombre de vícti­mes, una Comissió de la Guàrdia Urbana i «Serènos», presidida pel seu cap senyor Rlbé. es personà aquesta tarda al Cementiri Vell per tal de dipositar una magni­fica corona, donada per l'Ajunta-mes=i. al panteó on reposen aque-11 er víctimes del deure ciutadà.

LLADBEGOT AGAFAT

A l carrer dc Sant Benet fou detingut Llorenç Pam? Montagut, el qual s'havia apoderat dels gè­neres que h i havia en una camio­neta

UNA DENUNCIA

A Instàncies de Francesca Na­varro, fou detíngut HermencglW de Liameral. el qual prometé, mitjan­çant una quantitat, aconseguir la llibertat d'un famitar de la denun­ciant.

Com que la llibertat no venia i el detingut s'esfumà dc la pre­sència de la denunciant, aquesta en vourel per la Via Laietana, or­denà la wvn detenció.

TROBALLA DE RESTES HUMANES

A tes obres que s'efectuen a l'es­glésia de Sarrià, han estat trobats diversos ossos humans, els quals, per ordre del jutge de guàrdia, han estat tramesos al dipòsit judicial per al seu anàlisi.

LES CAUSES EN CUBS PELS FETS D'OCTUBRE

S'ha presentat al Jutge senyor Martinet Pttialver. pel processa'. Ennc San Miguel, un escr.t solll-eitont la revocació del decret del seu processament pels successos de Vilanova l Oeltrtl.

A PLENARI

Ha passat a plenari la causa Instruïda amb motiu dels successos ocorreguts a Navas. Ha estat solll-cltoda la presència de 91 testimo­nis que han de declarar.

TESTIMONIS QUE ES RATIFIQUEN

En la causa que s'instrueix pels successos a l'Ajuntament de Mont­cada pels fets d'octubre, s'han ra-Mflcat en llurs declaracions alguns testimonis veïns dc l'esmentada po­blació.

DETINGUT PER INSOLENTAR-SE AMB UN REVIDOR D'UN

TREN

Per haver-ac insolentat amb revisor d'un tren. prop de l'estació de l'Empalmc. en arrí lmr el tren a Barcelona, fou detingut. Joan Saes Rut7.. I pussà a presència del Jutge.

Es decretà el processament del detingut, al qual s'aplica cl proce­diment d'urgència.

ESCÀNDOL A UN «CABABET»

Al cabaret Hollywood hl hagué un gran escàndol, i un dels que el promogueren fou detingut. I passà a presencia del Jutge.

El detingut quedu alliberat des­près de declarar. Es diu Alfons Des­valls.

DILIGÈNCIES EN LA CAUSA CON-fRA LTX-CAPITA SENVOK

Hl Jutjat que té al seu càrrec si sumari per Inhibició de la lurtadc-cló militar, amb motiu de la supo­sada estafada comesa per l'ex-capi­tà dels Mossos d Esquadra, senyor Alfred Escofet. en veudre al seu germà una finca de l o Oarritri , estant el capità Escorci procossat

pels successos d'octubre, ha trames unes ordres perquè es tramcUn uns antecedents de l'autoritat militar 1 exhort al Uoc on es troba el capità Escofct, complint condemna.

DILIGÈNCIA D'ACABAMENT

Davant ei jutge militar senyor Mola, s'ha practicat la diligència d'acarament entre alguns testimo­nis 1 el cap de soineleats de Sant Celoni. Francesc Mlsè. pels succes­sos d'aquella població i pels quals l'esmentat caporal es tà processat.

CICLE DE CONFERENCIES SOBRE IIISTOBIA DE L'ART

Dimarts vinent, dia S de novena-bre, començarà 1 Important cicle de conferències sobre Història de l 'Art , que serà donat a l'estatge d'aquesta entitat, Ronda de la Universitat. 33, pel catedràtic se­nyor Manuel Rodríguez Codolà, professor d Història de 1 Ar t de [Escola d 'Aits 1 Ofic» i Belles Arts de Barcelona. Les conferèn­cies seran il·lustrades amb escoLU-des projeccions i completades amb visites col·lectives als Museus d 'An de la nostra ciutat.

ESCOL ANORMAL DE LA GEN EBALITAT

A la Secretaria de l'Escola Nor­mal de la Generalitat, 1 expedits pel Ministeri d'Instrucció Pública 1 Belles Arts, ee troben a dispo­sició dels interessats els títols de Mestre de Primera Ensenyança coirv-ix.;..!!-^ a l l 6'·a·iei:!.. antics aJumnes d'aquesta Escola: Senyo­retes Dorotca Bono Uorens. Es­perança T r i l l e n Barberà 1 Antò­nia Elías Marca.

Seran lliurats mi t jançant rebut signat per cadascuna dc tes inte-rBasades i reintegrat amb un t im­bre mòbil dc 36 cèntims.

AGRUPACIÓ DE LA PREMSA ESTRANGERA

Ha quedat constituïda l'Agru­pació de Premsa Estrangers o l Asaoclació de Periodistes dc Bar­celona. Rambla dels Estudis 12. principal.

Tots els corresponsals de perlò-dlcs estrangers residents a Barce­lona, als quals interessi de resol­dre algun assumpte relacionat amb la professió, poden passar per la Secretaria de l'Associació tots els d x t feiners, de 4 a 6 de >a tarda.

UN TELEGRAMA MÚLTIPLE DELS FUNCIONARIS DE LA UNI­

VERSITAT

Ha estat cursat a Madrid ei se­güent telegrama:

t Funciona ríos Unlver&idad Bar­celona nombrados suspendido Pa-tromvto a los tw-ls meses no per-clbir ha be res eleven Vuocencia desesperada súplica basta «hora todas promems «oluclón grave pro­blema no dado ruaultado esi>era-do, Comisario General Enaenanxa Oafalufta extsten datos completos. Casas patento misèria. Oompafte-ro otacado tuberculosis hospiíAb-zado falta elcmentales recursos. Numerosos compaòeros desahticlo efectuado. Padres família obliga­des recurrir generosidad ajena mantener hijos. Intenn rogamos encarecidamente UniversKlad sea autorizada adelantar mensuallda-dcs. No atender súplica supone dar protaiema caracteres catàstrofe. Salúdale respetuosamente. Zú-filga»

R E L I G I O S E S

ACTES PIADOSOS

Quaranta Hores: avui. a la Par­ròquia de la Mare de Dèu de Bet­lem: demà comença a l'Esg^sia de la Mare de Déu de 1 Esperança , tmrr.T de la Palma de Sant Just.

Atloroció Nocturna: avui, torn de Sant Joan Evangelista; demà, torn de la Mare de Deu dels Dea-emparats.

SANTI ARI DE LA MARE DE DEU DEL CARME

P.P. Carmelites • Dlagonol-Llúria)

Cada dia, a les vuit del ma t i l a tes sis de la tarda. Mes de les Animes del Purgatori.

Pesta de Tots-Sonta. Misses com els diumenges. A les sis dc la tar­da funció i Mes de les Animes.

Jubileu per a tes Animes det Purgatori. — Ss guanya visitant aquest Santuari, des de les dotze del migdia del dia 1. fins a les dou-e de la m i del dia 2, prèvia confessió i comunió.

Solemne Novenarl a les Animes del Purgatori. — Començarà el dia 2. a les sis de la tarda. Rosan. Novena. Motels 1 Sermó. Despr.* es can tarà un solemne Respons. Predicaran: els dies 2 1 4. el reve­rend P. Àngel M. de Sant Josep: «I dia 3. el B. P. Echiard del Nen Jesús; el dia 6. el R. P. Josep Ma­ria dc Jesús; els dies 6 i 7, el re­verend P. Jaume de Santa Tere­sa; els dies 8 1 9. el R. P. Jordi dc Sant Josep; i el dia 10. el R P. Lluc do Sant Josep. O. C. D.

Dia 2. Commemoració dels F i ­dels Difunts. — Misses des de les sis fina a la una.

CENTRE Ct 'LTURAL DE LA PARKOQCIA DE SANT PERE

DE LES PLE LLES Aquest Centre celebrarà els se­

güents actes: Avui. Pesta de Tots-Sants. a les

quatre de la tarda. Rosari 1 casta­nyada familiar de socis i aspi­rants. A dos quarts dc set, i cada dia, a la susdita hora, assistència al Novenarl d'Animes, de la Par­ròquia.

Demà. a les vuit del vespre, v i ­sita espiritual a la Patrona defl Centre, la Immaculada Concep­ció.

Diumenge, a les vuit del mati . m m i m ' ó general reglamentària. A les deu. reunió d'mstructon, i ze­ladors de la secció de Perseveran­ç a A dos quarta d'onze, instruc­ció dominical per als minyons do l'esmentada secció.

PARROtll i.A DE LA PLRISSI-MA CONCEPCIÓ I ASSrMI 'CIO

DE LA MARE DE DEU Avui, primer divendres de mes.

Misses cada mitja hora, des de dos quarts dc sis Uns a la una. Inclu­sivament. A tes vuit, missa i co­munió general dels socis de l 'A­postolat, amb prèïdlca preparatòria, que dirà tí R. Hemetcri Riu. pre­vere. A les nou. exercicis d'últinl dia de la Novena de Sant RafacL A tes deu. ofici.

A les cinc de la tarda, comen­çarà el solemne Novenarl d'Ani­mes, amb el cant de Vespres de Difunta, i Absoltes: seguidament, es diran les tres parts del Rosari, exercicis de Novenarl 1 sermó, que «Urà el R P. Joaquim Seguí

Demà. dissabte. Commemoració dels Fidels Difunts. Les misses Igual que el dia anterior. A Ica deu, es cantarà una missa solem­ne, per la capella de música. Hi assistirà la Molt THustre Junta d'Obra.

Tarda, a ties quarts de set, fun­ció de Novenarl. amb sermó, a càr-rec del R. P. Joaquim Segui.

Carnets de Religió al Canal de l 'Exerritant

Dimarts vinent, dia 6. a dos quarts de vuit del vespre, comen­çarà, al nostre. Casal, un Curnet de formació rellgloa. dirigit pel R. P. Peliu Cots, 1 continuat més tard. pel R. p. Isidre Griful En

R E S T R E N Y I M E N T - O B E S I T A T

6 R A I N de V A L S Al sopar

UN LAX ATI U

AUAGRISANT

TRAMVIES DE BARCELONA A SANT ANDREU I EXTENSIONS, S. A.

Servei extraordinari al Cementiri Nou Aquesta Empresa es complau de pomar a coneixement del pú­

blic que durant els dies 1 1 2 del pròxim novembre, independent­ment del servei ordinari que s'efectua a la Unia número 48, es prastarà un servei extrnordlnikri de coixes tramvies a l'esmentat cementiri Preu del bitllet d'arinda o tornada: 25 cèntims

Barcelona. 31 d'oetottre del 1935 LA DIRECCIÓ

Divendres, 1 novembre 1935 L a V e u de Catalunya. — Pàg. 3

les p t i m w w reunions s'ealudiaran deUnKudaroenl les d l í i cu iu t s cor­rents que oposen diferents contra-opinunu a diferents punta essen­cials de la Religió. 1 les raons que es lenen per a rebràtre'ls. I més endavant, s 'estudiarà la manera de donar plasticitat a aquests raona­ments, per a combinar-los en les propagandes orals i escrites.

Es de molt interès, per tnnU que assisteixin a aquests cursets tots els perseveren Is estudiosos, representant, si és possible, totes les Lligues de Perseverança. Són particularment cridats a prendre part en aquests cursets tots els Exercitants que l'any passat con­corregueren al de formació de pro­pagandistes, per tol com. enguany, es slmultanelgerant ambds exer­cicis.

OBRA DELS EXERCICIS PARROQUIALS^

Ens plau de íer ressaltar que enguany, durant els mesos dc Juny a setembre, han practicat Exerci­cis, a les nostres Cascs dc Sant Josep I del Sagrat Cor, més de 600 Exercitants, ço que vol clt-que no han estat del tot Inefica­ços els treballs de propaganda 1 reorganització que s'ha esforçat o ponar a terme aquest Organisme, amb la col·laboració entusiasta de bon nombre de perseverants 1 amics do l'Obra dels Exercicis Parroquials.

GAPELLTA EXPIATORIA PER A LES ANIMES

Avui diada de Tols Sants, a k s deu. Ofici solemne, en oommem^ ració del quinzè aniversari de la benedicció d'aquesta Capella

A dos quarts de sis de la tarda, cant de tVespres dc Difunts», per la clerecia de H Capella 1 tot se­guit, sant rosari, continuació dels exercicis dol Sant Novenari d'A-nlmee, amb sermó pel Rvnd doc­tor Joaquim Masdexexart. pvre. 1 absolta solemne.

Demà. diada de les Anlmse, fes­ta ticular d'aquesta Capella. Les misses començaran a dos quarts dc set 1 seguiran cada mitja hora I I sna les dotze. A les deu, Of ld solemne. A dos Marts de sis. es resaran tos tres parts del Sant Ro­sari l seguiran els exercicis del No-venarl d'Animes, amb sermó per l'esmentat orador.

FEObRACIO DE PARES DE FAMÍLIA

Avui. divendres, dia 1 de no-Tembre. t indrà lloc la segona con­ferencia dol cicle organitzat per l'esmentada Federació, radiades per l'emissora Ràdio Barcelona.

A tres quarts do vuit del vespre, en punt cl Rvnd. Dr. Cebrià Mont­serrat desenvoluparà l'Intcrossan-ttsslm tema cEI precepte de l'a­mor en 1 Evangeli».

PARRÒQUIA DE SANT JOSEP ORIOL

Avui, divendres, fes'.a de Tots Sonis, hl haurà missa a les hores de costum. En la de los set, es predicarà sobre la festivitat del dia. En la de les vull , per ésser pr.mer divendres de mes. dedicat ul Sagrat Cor de Jesús, h l haurà comunió general. La de les deu se­r à solemne 1 oantada. A la tar-« B . a Uw set. es resaran les tres ports del Sant Rosori 1 segukta-n e n funció del primer divendres de mes. amb exposició del Srintis-•BL

Commemoració dels Rdels dl-fuma. Duunbte, hl haurà misses cada mitja hora. des de los sia fins B les dotse. La de ke deu serà canfadn on sufraçl de tots els íl-deto difunts, acabant-se amb una absolta general

HOSPITALITAT DE LA MARE DE DEU DE LURDES

Diumenge, a dos quarts dc nou OeJ rr.aU. os celebrarà la missa mensuiU de comunió per n les se-^lyorcles Infermeres i «enyors br.in-cardler*, a la capella ÍM paiau Episcopal.

OFICINES DE LA Cl 'RIA

Tal com es disposa en les Cons­titucions sinodals o'aquesto Diòce­si, demà. dissabte. Commemora­ció dels fidels difunts, vaca­ran totes les oficines de la Cúria Eclesiàstica.

INAUGURACIÓ OFICIAL DEL C r i t s Pl-H l. 'KSrOI.A L U I ' K E

Enguany, l-Escoaa L l i m * Catòli­ca tia volgut inaugurar oficialment íO seu curs d'una manera destaca­da. La Inutiçuraolò ha consistit en la celebració d'un Ofici solemne B l'església de Santa Anna. amb JS-Bistenclu d'un nombre exiraordlna-

lo nrcdiiecoló per a l'Enrola ca-« jwivadft, ha assistit a is festa. :eJei>raiu ha estat el doctor Jo-Portolés. Canonge Magistral. I

imficndor, el doctor Marian Vi-Lr^ - - - - - ^ President Oo-'wt voï*] «* i'üso-jia Catohoa,

adn roui ilu als

E L D I A A L A G E N E R A L I T A T

Manifestacions d e l governador general. Les obres que pensa emprendre el conse­ller d'Obres Públi­ques. — E l cobrament de cèdules.—La Tou-r i n g Associació de Catalunya. — Les ofi­c i n e s d'expend ició del carnet electoral.

E l Butlletí Oficial El Governador va despatxar ahir

amb alguns consellers. A la sortida del despatx Presi­

dencial, els periodistes van par­lar amb el senyor De Prat. cor-seller dc Justícia, ol qual va no­tificar que molt aviat començarien les obres de l Audléncia novs de Tarragona, edifici la construcció del qual ero pagada per meitat, entre els AJuniamenls tarrogo-nins I la Generalitat de Catal-inya.

També vsn parlar, els (periodis­tes breus moments amb el conse­ller d'Obres Públiques, senyor Va-

i Pujols. —iCelebraran algun Consell

a mbel nou Governador? — ha preguntat un periodista.

—No ho sé. Com que semblava aue el nomenament de Govema-or efectiu os faria aviat-. —^No sonen noms per ocupar

aquest càrrec? —Jo no en sé cap. — ( I vostès continuarien formant

part del Consell, sigui qui sigui el nomenat?

—Home. veurem— Però Jo creo que nomenaran una persona que t indrà la conformitat do tothom.

I després d'això s'acomiadà. Aleshores els periodistes van és­

ser rebuts pel Governador senyor Alonso.

—No hl ha noticies — ha dit el Governador—. Tot transcorre din­tre una tranquil·litat absoluta, afortunadament. De manera, que la tasca d'oci és continua, senso dificultats I ara acabo de tenir una conferència amb el ministre de Governació, el qual m'ha pre­guntat sobre la situació d'aci I m'ha dit que allà hl havia també trunqiilHttat absoluta.

Desprès va dir: —Tenint en compte que les ofi­

cines que ara té la Conselleria de

Justícia, són Insuficients 1 molt mal acondl donades he dlsposst que d'una manera provisional, pas­sin a ocupar les Que h l ha desocu­pades al Parlament de Catalunya, al primer pis. Crec que són aque­lles mateixes que ocupava la Premsa.

I atenent a la festivitat de do­mà. 1 als costums de la casa. he determinat que demà I dissabte es faci festa a la Generalitat.

—íSTia prorrogat el termini per anar a treure la cèdula? — va preguntar un repòrter.

— S I L'hem prorrogat qulnre dies.

— í Convocarà algun Consell aquests dies?

—SI. hem quedat amb els con­sellers, que ens reuniríem passats aquests dies dc festa.

I el nou Governador no digué res més.

• • • La Conselleria d'Obres Públiques

ha faci 11 tal la següent nota: «Els dos decrets del Govern de

la República, del dia 26 d'octubre darrer, constitueixen el comple­ment de les disposicions Indispen­sables perquè els serveis de corre te res I camins quedin, de fel.lras-piissats.

El du» primer de desembre, doncs totes les carreteres de Catalunya, sense excepció, 1 tots els serveis amb elles relacionats dependran de la Generalitat. La valoració d'a­quests serveis és exactament la ma­teixa que havia aprovat la Comis­sió Mixta amb dato 16 d'agost del 1934

Conscient dels deures que això II inioosa el Govern de la General 1 tat ha vingut preparant-se deguda­ment perquè quan aquest moment arribés, pogués emprendre tot seguit la tosca que l'estat de la nostra xarxa de camins i Ics necessitats de Catalunya reclamen.

Començarà doncs, immediata­ment després d'aquesta data. una etapa de gran Intensitat, en la qual sobres uniran aquestes tres ac­tuacions:

Primera. — Renabilitar els ferms de les carreteres que l'Estat tros passa, la major part de les quals vénen en estat molt deficient i al­gunes són absolutment Impròple* per a un tràfic regular 1 contin i . a causa de la insuficiència dels crè­dits que l'Estat, durant els darrers anys. havia destinat o oauesta atenció.

Segona. — La millora general de totes les carreteres de Catahmyt, fent-les aptes per a respondre a les necessitats del tràfic modern I al que es preveu que aquest serà n l'esdevenloor. Aq'iesta tasca com­prèn: Eixamplament ' rectlOcaulò de la explanadó i ampliació de la zona de rodatge en les carreUres de circulació Intensa: el pcraHui de Ics corbes: l'ampliació del camn

visual, des de qualsevol Hoc d»! trànsit , per a evitar els perills- to supressió o modificació dols bàdens; l'arranjament 1, en molls casos, el trasllat total, de les travessies oer les poblacions, que representen ve rltabUss solucions de conlnulul dintre de la xarxa de comunica­cions; la supressió, tant com sigui possible, dels passos a nivell, que s'ha anat fent més necessària a mesura que ha augmentat la circu­lació per los carreteres 1 los Compa­nyies de Perrocarrils han suprimit els guardes dels esmentats passos; els enllaçamenta d ' u n « carreteres amb altres, principalment de les que aflueixen o arrenquen d'una mateixa població. A to l això, cal afegir-hi. encara, tota una pila de millores accessòries, que són. però, indispensables perquè un* xarxa ü° carreteres assoleixi la perfecció, tal com plantació d'arbrat, malecons 1 xarxa metàl·lica protectora, dipòsits d'aigua per a regar, revestiment protecció dc talussos i cunetes, ex-planoció de parcel·les per a acopi oc material, etc. I com a cosa de ne cessliat Imprescindible, la senyalit­zació i rctolodó de t o u la xarxa de carreteres.

Tercera. — Construcció de novr* carreteres 1 camins, obeint, en fe»-ho. a les segúenu OnalltaU: Comu­nicar els pobles que encara estan isolats l allunvats de carretera: construir les vies de comunicació inlercomarcal; facilitar l'explotació de noves fonts de riquesa; oompl»*-tar carreteres inacabades; cons­truir vies metropolitanes, de gran amplada, de ferm perfecte i de tra­çat regular, que siguin les artèries principals de la nostra clrculacli rodada

Aquests treballs serviran, ensems, per a alleugerir el gran problema de l'atur forçós, que pesa a la nos­tra terra, per la qual cosa seran ocupats preferentment els obrers que es trobin en aquesta situació dels que actualment resideixen a Catalunya, 1 com que dissort ad v ment aquests són molts, convé evi­tar el que ha ocorregut altres ve gades. que a l'anunci d'emprendre treballs en aquesta regió aflueixi gent d'altres comarques, a la qual no es podria atendre.»

• • « Han estat designats, per les res­

pectives entitats, per a formar part de la Junta Superior de la Tourtng Associació de Catalunya, els següents senyors:

Arcadi Pallé. pel Foment del Treball Nacional.

J. M. Blanc I Romeu, pel Cen­tre Excursionista de Catalunya.

Marià Rubió 1 Bellvé. per l 'A­tracció de Forasters de Barcelona.

Benet Picaroo. per la Companyia Transat lànt ica.

Just Oliveres, per la Cambra de rAutoòmnlbiis.

Cambra

1

c é n t í m o s Ni un c é n t i m o m a s le c o s t a r à la c a j í t a d e bolsillo c o n las famosas.

P A S T I L L A S R I C H E L E T C O N T R A L A T O S Y L A S A F E C C I O N E S C A T A R R A L E S

Sus peqnenas dimensiones permiten l levar ia en cl bols i -Uo del chaleco sin deformarlo , y en el bolso de las senoras es un objeto imprescindible que ni pesa n i abul ta .

Las PASTILLAS RICHELET son indispen­sables para impedir los estragos del f r i o y la humedad en las vias respiratorias . Con ana Pastilla Richelet en la boca no s e n t i r à las molcslfas del ambienle viciado en loca-Ics cerrados y e v i t a r é el pel igro dc las corricxitcs dc aire cn tranvfas y otros

vehiculos. A d e m à s , caiman los sofocos f ataques de tos, suprimen las i r r i í a c i o n c s de la garganta y protegen contra los ca» la r ros y las afecciones dc bronquios y p n l m o n e s . Las PASTILLAS R I C H E L E T t i e n e n s a b o r a g r a d a b l e , no c a n s a u cl e s t ó m a g o y f a c i l i t a n Ta dú»—'"J^»

ACOSTÚMBRESE A LLEVAR EN LA B O C A UNA PASTILLA RICHELET

Y PASARÀ EL INVIEPMO SIN C A T A R R O S

> Pldase en iarmazias Co/ifo da b o h i l h : Sóío 90 céníimoft ' Ca/o gronde.- 1,85, mas oJ timfaro.

Si de»ea folleto grafuito para lo curación d« lo» víai respiratoriaí , pidolo ol LABORATORiO RICHELET - Son B a r t o l o m é , 3 0 y 32 - Son Sebast ian.

Benvingut Rius. pel Ctrool Ostic

Joaquim 8. Cordovès, per Barcelona

AureU Sanclemente. per l'Asao» ciiició Catalana de Balneari». (

Pou Uorens Gispert, per Ràdio Associació de Catalunya.

Garcia Marià, per la Federació d'Entitats Excursonlstes de Cat*> lunya.

Joan Domènec Busquets, per I * Companyia Tansmediterrànla.

Joan Gulvemau Ruscll, pel Cl.il» Morlum Barcelona.

Ferran Fuster Fabra, pel Club Nàutic Barcelona.

Eduard RegasoL per l'Ateneu Barcelonès.

Alfred Williams, per la Federa­ció de Propietaris d'Autocars d* Catalunya.

Josep Thomas. per la Oficial de la Indústria.

Jaume Roure Mondet, per 1* Unió Nàutics de Barcelona

Miquel Pons Sellarés. per l'As­sociació d'Empresaris d'Espectacles Públic*.

Juli Garcia Segura, per l'Asso­ciació de Nsvilera del Mediterrani.

Narcís Masferrer, per la Cam­bra de l'Automòbil de Cutaluaya.

Han anunciat que faran tot se­guit la designació de delegats les entitats següents:

Junta d'Obres del Port. Fcde-rnció de la Banca Local dc Ca­talunya 1 Federació dc Sindicats de Turisme de Catalunya.

• • • Es concedida una nova 1 dar­

rera pròrroga del període voluntst-n per a l'exacció de l'impost da cèdules personals de l'any actual, corresponents a Its comarques bar­celonines, la qual finirà el dia IX del vinent mes de novembre.

Transcorregut aquest termini, quedaran subjectes a les sanciona que preceptuen les disposicions le­gals vigents els contribuents que no hagin adquirit les cèdules a llur càrrec dins el període volun­tari.

m w m El conseller do Governació. » •

nyor Jover Nonell. en una nota fa­cilitada à 1* premsa fa avinent oue malgrat la festivitat d'avui t demà, estaran obertes les oficines d'expendtció dcJ Carnet electoral que es citen a continuació.

Oüclna de la Plaça de Catalunya, xamfrà carrer de Vergara; oflcina del carrer de l'Hospital. 56, xamfrà carrer Eíçlpciaqucs, i a la Jun t» Municipal del Cons, Via Laletan», núm. 16.

I/expenCUció del Comet elec'.oral s'eftc'.uarà mati t tarda.

• • « El ButlleU Oficial pubUca lea

següents disposicions: Presidènola

Decret en virtut del qual la Pre­sidència i l'Ordenació de P M * -menta rtel Patronat Local de For­mació Profeasional de Barcetotu» serà exercida prt senyor Conseller de Cultura.

Finances Ordre declarant inhàbil, als efeo-

tes de la contractació dC Valora, en els Cen'res que depenen de la Generalitat, el dia primer de no­vembre vinent

Cul í ara Ordre concedint una subvenció

de 8 000 pessetes n la Germanor d'Orfeons dc Catalunya.

Ki-onomla i Acrirultara Decret en virtut del qual (0

aprovat el Reglament de r ígun la- 4 terior de la Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya

Ordre nomenant, cn virtut de concurs. Oficials segons advn i s a l'Oflclna Tècnica de Comerç, d« la plantilla del Departament aTS-conomla 1 Agricultura, ela senyots Elol Rubustè 1 Rosés. Daniel Ven­tosa 1 Qulnquer. Josep A. Xiol 1 Gasset l Alfons Bosc 1 Aymerla

Treball Ordre designant els Vocals pa­

trons I obrers, efectius i suploflbk que han de constituir la Secció d Emimperudors del Jurat Mixt

Port rtr nuri-*·ïon«. Ordre demennnt els VoeaU

trons I obrers, efectius 1 suplei que han de constituir lo See de Càrrega 1 Descàrrega de la tassa, del Jurat Mixt de Tra ports Terrestres de Barcelona.

111 M'NCIA CONTRA T ' N L A NKDORA DE P I X I • -

• ha preua tal una <io-.wia contra una revenedora d»

participacions de TjOtcrla, la qual no vol abonar-íl 1.400 pessetes qu» 11 corresponen en una parUclpac*6 d'una pesseta dea sorteig de 1 " d'octubre. . À

I A denunciada al·lega que et taló ès fals, per bé que té tots els a»-gelbi l contrasenyes que lo denun­ciada hi posa Bl taló que l i pre­senta no 16 número correlatiu del talonari, l . a mès a mw. ha ll iurat al Jutjat totes les participacions paj?u(ies dol referit numero.

L'assumpte ha passat al deganat dols Jiilces per ni seu ivparUment 1 ei JutRc competent resoldrà an.:<•--« .V-.·UIH>'.C. ^

# 1

P à g . 4 . — L a Veu de Catalunya Divendres, 1 novembre 1935

P à g i n a F e m e n i n a d e L A V E U

v

B conjunt de tres peces, per 1& •e»a comoditat ha estat adoptat per IB moda amb un gran èxit. Edmond Courtol presenta un con­junt de vestit l abric f r t de la manera que aesuelx. el vestit és de trloot dt color mami. compoit d'una faldilla feta amb quatre pe­ces 1 a baix uns godeta que l'ei­xamplen: la loqueta. ajustada al cos va cordada amb un rengle de

botons de pèll de serp vermella. 1 té un petit faldó una mica acani-ponat que va obert al mig de da­vant. Les mànegues són llargues 1 cenyKteti, l'escot és rodó i té un coll petit girat; una butxaca a ca­da banda, amb una la pe ta, guar­neixen el cos. L'abric és de pèl de camell, de forma ampla a l'esque­na. I guarnit amb m s quadres marcats amb repunts. E3 coll éa d'aBtmkan marró.

I I I I S E C C I O F E M E N I N A

PREJUDICIS DE L'ABSTENCIÓ

Sobre aquest* t e n » escriu Uu-Cieta Oonyà. en el Bibre que Ja UWWiifArriii la setmana pnssada-«Conec moltes dones qnc si pogi*"à-•ID actuar sense moure's, ho fa­rien. Conec també moltes dones que no actuen per aUò del que diran. Conec altres dones que resten m-

| actives perquè «Is sninbla que llur 'esforç no és necessari. I encara eu «oesc d'altres que actuarien m no fos que tenen por que no els ^es-

tots els detallí d'un baU benèfic, el resultat del qual w r à que pugen mes les «Wspïmes que nls ingressos. I l 'al Ira dona que actua­ria si no fos el que diran, no té incouveiileal a ésser esquer a un te benèfic, on prenen port. par tal d'amen;tzar-lo. Ics oupíetistes 1 oa-Darines de vtda més tèrbola. I l 'ol-tra. que no actua perquè creu que el seu esforç no cal. DO es deixa perdre cap avinentesa per tal de figurar a lots tífi «ComiUs Pemen,-nos* cums que s'organitzen per fer

F U S X J T I C t R A U J O I E R S

Són els que me* en distlntelxen per llurs creació ni PELAVO. U . — TELÈFON 11033

no STHUÍII •etmone?

» per n l luís frlvoütau.» es quatre categories de stencionistes no luT-uon. »nv i . sén les primeres a que Ics coses no nitUen

: • Quaisevol d'aquMMs MB de dones us parlaran ms. lamentant-se que les ics són als núvols; que a immoralitat asflxIaiV: neílcéucta no es descavo-caldría: que les futures

~*» n'agn humil no són

sia donu tp.í nruuuiu v. de moure, com.·rú ft,>«i

per tal de deixar ulilmom

actuacions perfectament estúpides I la aue és retinguda per la por oi ridícul, no veu que e) ridícul ei fa restant a cosa o bé desentenent-se de coses eascnclal·, que l'atenyen personalment.. .»

c l els perjudicis de l 'abstennò. sigui deguda al que vulgueu, són unpurtanUsslms.»

ATENEU DEMOCRÀTIC R P r i BLICA DEL DISTRICTE I

Q proper dia W de novembre, a le sonsc dc la nit . t indrà lloc un baJI de gala que la Secció de Jo-m u u i . dedica a la Secdc Femení-

A R T I C L E S D E N O V E T A T per a ornaments dc vestits de senyora

Botons - Sivellcs - Tanques - Passamaneries

Panades i Carbó CARME, 16

na. per les tasques que aquesta dar­rera ha realitzat en «I temps que porta d'actuació. Totes les associa­des I llurs amigues que vulguin asalslir-hl poden sol·licitar lnr t l«-otaos a la Secció Femenina o a la O. R do! Districte I tcarrer Avinyó, núm. 52).

ATENEU AUTON·MISTA CATALÀ DE SANT GERVASI

(Carrer Batmes)

Segueixen amb molt d'èxit les acllvllats d'aquesta Secció Femeni­na S t i molt cancomgudes Ics classcí aKwnM que es donen sobre

cafl i confecció l embotit Tanibo mmmma B N U M asw·ciii'i.·s • I H classes de cuina que os donen cada dimecres, a les set del vespre, a càrrec del professor senyor Rondls-soni.

ATENEU AUTONOMISTA DEL D T E V I

El Br. Narcís de Carreras ha v i ­sitat aquesta Secció Femenina 1 oproatà l'avinniuaia per a canviar Impreaaions sobre les diverses acll-vtlals de l'esmentada secció Enca­ri, sobretot, la necessitat que totes les associades facin una Intensa

U N N O U E S T I L

C O T I L L E S

F A I X E S

A TOTES LES COTILLERIES

propaganda per a l'adqnlslcló de la tarja electoral. Van ésser molt ben acollides les seves suggeréncies per totes ICJ associad' -, Us quals s'han disposat a accentuar llur propa­ganda I Uur esforç per tal que tots els slmpatltzanta de Ulga Catala­na no restin sense tarja electoral.

ATENEU AUTONOMISTA DEL DISTRICTE V I (Secció FemeninaI

El mes de novembre a'inaugurn-ran els cursets de n a n c é s 1 Músi­ca. S'admeten motricuC.a fins al 31 d'octubre.

Dimarts, dia 5 de .novembre, s'o-brlrà el curset de Ta l l i Confecció (Slftema Mart i ) , s càrrec de la

Modes Madeleine SAI.MERON. 39

Darrers mmlelK rapcll* wuyorj PREUS L I M I I \ I -

Telèfon 15066

professora senyoreta Vlcr-.la Sún-chez Conesa. Les classes es dona­ran cada dkaaris I dijous, de 7 a 9 del vespre.

Els cursets de cuini tli idtaa lloc el segon diumenge, a les oiwe del

' I el quart dimecres a les 7 de cada rr.es. Les de-

a càrrec del co-">iil-

i r o n d i n i>w4 ctes seran sortejats en-" jres assistents, en aca-çó. Obertura del curs: í dia 10 de novembre

D E T A L L S I E R A R E J O V E N I R UN M O D E L D E L A P A S S A D A T E M P O R A D A

Buscar algun detall alegre i nou que renovi, el vestit de l i t i vern passat 1 poder-lo dur de mantra que no ens cansi, ens sembli un de nou. heus a d la preocupació de moltes persones que tenen ganes d'açirofllar un vestit encara bo. pe-ó oei qual eeuui Ja cansades.

B! ea té algun tros de pell de pèl curt que no es fa servir, se'n podria

fer moll fàcilment una ca peta curVl que tot Just axnbi a t a * » Ics es­patlles: amb un coll baix que con-UnoarA recte. 1 os Ulgar* amb una vaga que cau sota la barba. Aques­ta copets canviarà per comple".

l'aspecte del vestit de mati de l'any pussat el rejovenirà 1 h donarà un nou aire.

Desares, tenim un vestit de la PMHMÉ temporada que desprès do portar-lo a la tintoreria se'ns ha escurçat tant que no el podem dur, 1 el més trist és que no té vora.

Una bona solució per aquest pro­blema es la donada pel model f L

SI «4 vestit és blau marí. es po­sa rà una tira bastant ampla cenyi­da a la cintura, a sobre de la qual ani rà una segona cintura, aquesVa estreta 1 del mateix color que «• vestit i cordada amb una slvella folmda del mateix color.

Si d model és marró, la cintura ampla pot ésser groga, bel ge ver­da, etc, 1 la prima color mam.

Ja estem cansats de les mane­gues de l'abric de l'any passa:; son estretes, i aquest any la moda Ics fa dur voluminoses. I no tenim mó» roba. Un detall que donarà a les mànegues una sensació de vol ca e! de posar una tira de renardlna, 0 qualsevulla pell de pèl llarg, qua sortint avall de la cisa va agafiula a la mànega, baixant Una al colze, 1 tomant a pujar una mica a l'es­quena.

El mateix conflicte de les màne­gues estretes ens passa amb un abric de mudar, que les té llargues però molt oenyldcs, sobre tot de4 colze avall; en aquest cas, fer-leS com en d model IV tallant-!es flna a mig avant-braç, de manera qua de aola siguin una mica mes llar­gues, i de la roba tallada fer-na un petit ventall pllssat que ca po­sarà mimnt aiuuat a uns quutra dits de la vora, 1 col·locat estret eixamplant-ae a dalt.

SI es vol canviar la forma del cos. s 'agafarà una t i ra de roba Ullada al biaix, s ' amigarà amb uns fronçats bastant estrets, s'escotar* en ràdó al davant, i s 'acabarà l l i ­gant la Urn que ve arrugada amll un llaç a l'esquerra, deixant^qua les bagues calguin avall; aquest de­tall quedaria molt bé fet en crépe grorgette d'un to oposat al del ves­t i t que es vol arranjar. També pot ésser fet amb el llaç ai davant.

L A P R O V I D E N C I A Sempre el- més nou en Labors i Llanes

Cucurulla. 2 i 4 Telèfon 18434

bar cada 1 el dlumem a les onae

Per a m Secretariat de 7 » 3 d<

dlrigiu-vos al icu. cada dia

T A U L A I C U I N A

Perdius a la Kotsehonbey Agafar dues perdius, socarrimar­

ies 1 uetejar-lcs. Es condlmenlcn amb sal; dintre de cada una s'hl posa una tòfona. Es cus amb un cordill, donant-li una bonica for­ma; es cobriran els pits de les perdius amb 100 grums de porc, fallats en tires Unes. Es posen les perdius en una cassola; a l i i afe­geixen 100 grams de llard 1 una ceba partida pel mig; es condi­menta amb sal i es posa al forn mullant-lo de tant en tant amb el seu mateix suc fins que agafi un bonic color daurat S'hl afe­geix una copeta d'Oporto. es tapa Is cassola 1 es deixa coure per es­pai de 15 minuts. Passat aquest temps es treuen les perdius; ca­da una serà partida en tres tros­sos 1 es posen en una «cocotte».

Agafar 300 grams de cols de Brussel·les, es bullen amb aigua I sui es passen per aigua freda, s'es-oorren. es passen per la paella amb 100 grams do mantega ben calenta I es tiren dintre de la «cocotte» de manera que, voltin les perdiu». > ^

Bí mateix suc de court les per­dius es desengrelsn I s'ajunta amb el demés: afegiu-hi també les tò­fones tallades fines: es '.apa la «cocotte» i es deixa coure al forn fluix per espai d'una hora 1 mitja

Es scrrclx en la mateixa «co­cotte».

Préssecs «rasa» S'agafen ais bells préssecs, es pe­

len 1 es posen en una cassola al foc. amb un quart de litre d'aigua, 100 grams de sucre i unes gotes de suc de llimona; es deixa coure per espai de 20 minuts, es treuen de l'almivar 1 es mullen amb una co­peta de Klrsch.

En un pot es posen tres rovells d'ou. un decllltre de xampany, 7S B M U de sucre; es posa al bany-moria 1 es remena de pressa fina que s'obté com una crema.

Poeor els préssecs en un red-

P A N E L L E T S BONS P A N E L L E T S L a Montserratina

Comtal, 15, i Forn de Santa Clara

Liihreteria, 21

pient de vidre; es rodegen de ta­llades de pinya (d'una llauna 1; d « p r e s . amb la crema de xam­pany, a sobre de cada préssec s'hl posa una cirera confitada.

Delxar-ho dues hores a la neve­ra 1 servlr-ho beu fred.

A P R I M E U - V O à d f ^ « " " e CARMÍ", 5. PHIMI.R - UK LES lü Ul l MATI A LE* 8 DEL VESPRE

L I C O R Y E L I X I P

A Q T D E U S P T A R R A G Ó N *

I

Divendres, 1 novembre 1935 L a Veu de Catalunya. — Pàg. §

E L T E A T R E I E L C I N E M A

c o L i s c u m I.Vsprciiude mec KTMMUOC que

s'h» vist l _ qae ca veurà

> K t i E r la mobilltxariú d'Euro­pa a impuls de la fe; la batalla de Sant Joan d'Acre; Is impo­nent càrrega de envallerfa I In-ii in tal de gnuidloses eacenes més Director: ( I C U . B. DE MILLE

Es un í ibn Paramount Miumcosc, a les ou ic , matinal lis desiiatxcn localiuta per a li-s «essions nnroiradcs d'avui i

diumenge

>U Teatre Studium... 1 \ FTNCIO DEL DIl 'MENGE

El diumenge vinent, la Compa­nyia Oalllgó, rcprcsonlarà la co­rn odln de sorollós èxit «Rki dorml-do».

Aquesta obra ha estat McollMa per u la presentació de la prime­ra actiai Ma::a Calke.i.is. que lar* la seva prtmera presentaetó a I'«a-oenari d'aquest teatre.

KJ col·laboren, a més. les aclrliw Monoaterlo i Damònec. etc., 1 els actors Tomàs Torrents, Oalllgó. Comellas Vilar. Pons, i Roca, entre altres.

A l Teatre Novetats... BEI'BKSENTACIO DE «BOrfER H.ORIT. i A HFNEFICI DE L'AS-StK IACIO DE PERIODISTES DE

BARCrTONA

L «Associació de Periodistes de Barcelona» ha organitzat un ün-ponant festival a benefici de la se­va germandat, «jue t indrà lloc al Teatre Novetats el pròxim dfcrao-drrs. dia 8 dc novembre.

Com a base de programa la Com-paiula titular, dirigida pete «mi­neu ta ar t teu» Mercè Nicolau i Ra-mon Martori. interpretaran la bri­llant obra de Jooep M de Sa«arra . el nostre gran poeta, titulada «Ro­ser florit», que tan grandiós èxit ocoiisegui d dia de la seva relre-

AVUI . TAKDA I N I T

f o 9

per FRANCHOT TONE

el gran actor de ' Tres lonceroc iM-ngahrH'), i

UNA MKRKEL Dlríxlda per JACK CONWAT cmial director de «Viva VlUsn

Avui. matinal, a les onoe Darrera projecció de NIDO DE AGUILAS

Versió en espanyol

L E S E S T R E N E S

Novetats: «Roser Florit», comèdia eo tret actes de Josep Maria de Sagarra

dit. en diverses ocasiona, que en Sagarra, amb oi seu espe­cial teatre, s'ha fet un públic qua el segueix devolament. Això és un fet innegable, com bo és que en Sagarra —vegi» las seves repeti­des declaracions en eia intervius

Sue concedeix als repòrters abans s l'estrena— no te altra ambició

que entretenir aquest públic fent-lo plorar i riure, altemalivameni, amb les sevee estampes del segle dinovè. També declara, i això és molt digne de Ien 1 r-ne en compte, que *e solament aquest públic qui pot dlr-U al ha aconseguit o no al sou no mnesa ambicíüe propòsit.

Cada estrena, donoa. del nostre gran poeta, és una consulta que fa ell als sous devots com autor de comèdies, i atenint-nos a això. cksprés de l'estrena de «Rneer Plo­ri l», no hl manera de negar que el fali del públic ha estat abso­lutament favorable a l'esmentada obra.

Per tant, també ha assolit el seu objectiu. 1 seria una pretensió ex­cessiva exigir-li quelcom més. «Ro­ser florit» té un argument senzí-llisslm. Es tracta d'un matrimoni que no aconsegueix de tenir fills. 1 que acaba per tenir-ne. Segu­rament 'is resultarà poc interes­sant això. però en Sagarra ha sa­but revestir-ho d'un seguit d'episo­dis còmics l dramàtics molt sug­gestius. El marit, que es diu Nar­cís, com escau a un gironí, cerca fnra de casa allò que ta muller sembla que no 11 pot donar. Puig amb la filin d'un clsteller ! va a ocultar Innocentment els seus amors a casa d"tm masover seu, on #1 parc d'ella els va a cercar acompanyat de la Jiwtfcla.

Quan Narcís toma al domicili ronjugnl. aluït c m una gallina mo­ll i>. troba la seva dona assabenta­da del seu fracàs —el masover ha amu a expllcnr-!l—. Amb tot, el rep cantant, vestida de roba clara, té els balcons esomats I un ram de roses en un pltxer. la qual cosa significa que les resqulcies d'amor que ell 11 concedia, — mentre, ofus­cat ner la dèria de tenir im fill. fos de qui fos. planejava la fuga—. han f ru i la t No hem de ponderar la substància poètica d'aqursta anècdota familiar. Uns magnifica versns, eren fins Ilevors no harla escoltat la concurrènclni subratüpn

la reconciliació da Roser 1 Narcís, mentre la cortina baixa poimarta ment.

Oirem que algú retrata l'obra ftgnnnn de Garcia Lorca on, oom en «Roser f ionu . es planteja un problema sexual. Però a d no h l na tragèdia, n i solament hi ha im­paciència, de part de 1 espòs. En Sa­garra amb moit d'encert deixa obrar la naturalesa. Ca] advertir que de fill ja n'havien tingut un, la Roser 1 Narcís, però Dèu en disposà, i . abans de ooncedir-los-en un altre, volgué provar-los la cansclènclu. En l'ospcra resignada de la muller que usa vestita negres 1 es passa els dics feinejant 1 dient oracions dintre l'estatge penom-bròa, propi dc Girona, trobem una rèplica elegant a la fúria de­moníaca de «Ycnna».

Altrament, en Sagarra ha creat un quants tipua de sainet retrospeo-Uu ben nous: unes ties manifnsse-res. una noia que estima un noi I ell no se n'adona, car vhi ena-morat de la clstellera 1 eatà enge­losit d'en Narcís que l i pren. i en­cara, uns senyors d'edats que en­raonen a poc a poc, aentenclnea-ment i quasi mai no tenen raó. En aquesta obra el llenguatge del poe­ta és especialment escollit Ha pro­curat que estigués en consonància amb l'any 1880 i amb la societat gi­ronina d'aquell temps. Les figurés que intervenen en la facècia ves­teixen amb propietat 1 contribuei­xen a la illustó que produeix el conjunt. Literàriament, en Sagarra es man té en el lloo qu r ja fa temps ha conquistat en l'escena I que ja ningú no pensa dtsputar-lL

No volem prodigar elogis que po­drien semblar insincers. Avui. amb en Sagarra. amic de temps, col·labo­rador al costat nostre en aquestes mateixes plapes. som més companys que mal I ena guardarem bé de fo­mentar la creença, massa « t e s a . que gats amb gats mal no s'es­garrapen, o be la pitjor, que dóna a entendre una subordinació humi­liant.

Ara diguem que la funció de di­mecres, al Novetats, pot conside­rar-se. per l'escalf que h l reenà. com la solemne Inauguració de la temporada. Abundaren ela aplaudi­ments. I en Sagarra. amb la ser-fàcil paraula, enoengué de beB nou ol fervor popular envers la

nostra escena, on ell aporta sem­pre, en mnwwnM ds tWallença. als fruits engrescador» Oel seu ta­lent, el seu opUmisme i oi ertt eo-ardldor de vtaoe sl teatre català.

La mterpretafltó de «Roser flo­rit» fon també agradosamenl sub­ratllada, oom bo harla estat ro­tarà, amb ovacions nodridea

B públic DO Ma gaires dlstin-dens entra sis artistes que Inter­vingueren «n la representació. Per una vegada, podem estar d'acord amb el públic, compost, certament, de porsonalltate 1 d'atenelstea, l'o-plOM M l «i"»'-'' pMS

V. B.

Coliseum: «Les croades», un film de Cecil B. de Mílle

B nou Mm de Oed B de MIDe presenta totes les característiques de les seves pel·lícules anteriors, pe­rò cons i -rablement augmentatfaa En «Les croades» ta ha u m his­tòria, millor dit, una intriga d'a­mor. Ricard «Cor de Lieó». que ss casa obligat per les droumstancles amb Berengoela. princesa de Na­varra, acaba per enamorar-«e de la seva muller. Arribat a Terra Santa i unit el seu exèrcit amb el delc altres croats. Ricard «Cor de de Ueó». ha de lluitar contra els paranys dels seus mateixos a'.tats 1 contra Saladl. que aconaeKuelx fer captiva la seva esposa Però. mugim-i lm. 11 concedeix la llibertat 1 arriba a una pau amb Ricard, mitjançant la qual t o thom podrà entrar a Jerusalem, llevat d'ell precisament, que r o m a n a les por­tes de la ciutat Santa en compa­nyia de la seva espasa, mentre ela croats entonen cants en entrar a Jerusalem.

£2 füm cal prendre 1 oom és. i fer-se càrrec del que el realitzador ha volgut fer. En aquest aspecte el ÍHm compleix. Té presentació, i d moviment de masses necessa­ri per a donar brillantesa a ics es­cenes més Importants. Tècnicament és mok reeixit 1 la interpretació nombrosa és. no cal dlr-ho. molt noutbíc. ü n l l im. en resum, per al gran pitblle.

O .

Novament ofereix al pó-hlic la peMi-cnla mes ar-UsUoa I ' Uva A l I A E S Í O E I A

Amb el mi­llor actor:

Budolf Pòster, l'actriu exquisi-

: AiiRela SaUoker.

Amb l'argu­ment més

original

Amb més

da

na Acabada la representació, la ureoov pianista i artista, consagrada pel públic i per la critica, la nena Alícia de Larrocha. executarà al plano un escoUJi concert, d pro­grama del qual ha estat seleccionat pel .seu professor, l'eminent mestre ManUuül. I d conegut mestre d d violi Eduard Toldrà donarà fi a la vetllada executant obres que l'han consagrat oom a artista de fama mundial.

Els encàrrec» per a oquesi» vet­llada es roben al local social. R&m-títm dols Estudio. 12, pntl

p A N T A L L A

Lee cetrcneí per AVUI són dkror-

* Al Famim, d Qim M O M «JO»» * A l'Astòrta «Bl Delator». * Al TivoU també b l haurà un

nou f i l m * « l a Viuda Alegre» anirà d

proper dia 8 de novembre al Pe­rn) na.

* Ornen de Pari» que la faino** •*u t-lla cUienititutfraaca. Pola Ne«rl,

r r c m i h a

ha ingressat aquest mati a l'Hos­pital Nordamericà d'aquella capital per haver experimentat, scgoiu. els metges, una recaiguda de la malal­tia per la qual (ou operada fa dos anys. Per bé qiie en els primers mo­ments es cregué que l'estat de Pota Negrt erm greu. més tard s'ha con­firmat que podrà sortir dc l'Hospi­tal dintre pocs dies.

* La Pox dedica d mes de no­vembre a la preparació dds flkns de CataUna Bàroena

C I N E M A A L ' E S T R A N G E R

* Raymond BoalCM està aca­bant «Rose», a Paris. El f i lm és Interpretat per Lisette Lanvin. Jean Scrvols. Sylvla Batailla Hcnry GiUsol. Georges Jamin 1 Chaxbo-nler.

* Bené Stl portarà al llenç «La ouodle de BoUeríllc», adaptació de Yvcs Mlrande, amb Max Dearly, Pierre Rlchard WlUm. Danlelle Darrieux, Oudart i Charpln.

* Robert Pegny )IA acabnt «Ls Collier du snus Ducs. amb K&CHa-d*. MnrKunrlI* TeniDlc. Kl inons 1Y>-Xler. PirrruJo i o t u t n í

* K.lmond T. CrrrUta portarà ai llenç «Le grand reíraln», ú 'Y-m Mlrande.

* Pierre Billon prepara la f i l ­mació de «L'argent». d'E. Zola

* Jean IJmnr rodarà la versió anglesa de «Viatge imprevist», dc Trista ny Bernard.

ART ANTIC Petritaoi. ndOL 8. PU prindpal Decoració. mcMec d'estil, rrflot-ges, ventalls, porcellanes, qua­

dres antics i gravats INTERESSANT EXPOSICIÓ

DE PINTURA ANTIGA

l o n . inlcipreU el uuu uAlta ss profeot» al Marylsad

M A S & R O C A CAHISEB8

l·tmT.Vrl·KKIS^A. SI I K FONTANELLA, 18

Batea rsanto, bufsndea vsatMs I mitjons liana

Aquesta nit podreu a d m i r a r fcatr». na que, en sessió de gala. presenta-rà Ràdio Films, 8. A. E. a l d n n H k

S S T O P i A . Tot l'art, d vigor, la força i

violència de

Una oslentaeió de tècnica premia­da per la biennal de Venècia 1 qualificada per U critica internada nal com insuperable Reserven les vostres lo- 11/ caliUts a l ' A M OKI.V U ' l Taquilla. Telèfon 7460 «r^ UN F I L M RADIO...

Naturalment:

U F A rom cada any, inaugura wilem-nemetil la temporada oficial al

T I V O L I AVUI, DIVENDRES

presentant una magna riesrrip-d ó , càntic de la Ciència a la

Natura I a l'amor

Obra mestra d d Dr. KAUFMAN

en espanyol

O M G E H , \ ï ftJI

Alguns capiloU d d l l im: L'AMOR, LLEI DE LA NATU­RALESA. — INTERESSANTS M - l ITES ENTRE EI S ANI­MALS PER A LA POSSESSIÓ IIE I.A FEMELLA. — LA PRO­CREACIÓ. — ELS Glt.XNS MA. MIFERS. ELS CARGOLS. LES GRANOTES, ELS PEIXOS I ALTRES ANIMALS, EN ZEL. LES AKANVES ASSASSINES DE LLUBS MABITS. — EL

NAIXEMENT DE L'HOME

Aberracions de la NoturaMaat I.A NOIA AMB PELL I>E PEIX. N·i'.ííV»""' ' íw.ri'' ' S " ' A ' HAIX VKNTICr. - - i l···'ttl

IJ-EO Visions retrospectives de l'Edat

dc pedra L1IOME l>E LES CAVERNES L'AHIR. L 'AVUI I EL D EMA

NO APTE P E R A MENORS D'EDAT En e! mateix programa:

U VIUDA Lt tan esperada operetal

•s despa l i ca lo<*llta*» per Ics sessions d ' a v d l d t am

Pàg. 6. — L a Veu 'de Catalunya Divendres, 1 novembre 1935

B O R S A D E B A R C E L O N A

Valors a terme Sctoio del mati, d'onxe a dotie.

al Casino M e r c a n t i l . S'ha (et de Nords dc 4010 a 40'26 i a 40 05. Alu-canis de 3610 a 33 30 1 a 35 10 Au-dal.iaos a 7*76, Colonia l a 33'50 i a 33 75. Aigües de U V l i a 188-28 I a 18850. Sucreres a 35 25. Explosius de 128-00 a 127'26 i a 127-36. Petrolis a Sm i Pords dc 266 00 a 250 00 1 a 256,00.

Seadó de la Urda. de tre sa qua­tre, a Borsa; S'opera de Nords de l'enter 40 a 40·36. Alocants a SbïO i a 38·40. Aeri Montse r ra t de 23'50 a ÍS'OO 1 a 23·15. Colonia l a 38'78. Aigües de 188 00 a 18T75 1 a 189 75. Hul l e«s dc 45'50 a 45·35 l a 46'60. Explosius dc 128-75 a 127-60. Mines Rlf de 64-50 a 64-83. Pelgueras a 39 00 i a 39'50. P o r d i dc 263·00 a 284-50 1 a 255-00. Petrol is a 5-60. P l l l -ptnes a 375-00 I a 37R 00 • C H A D E. a 434-00 I a 435 00.

Valors al comptat Oeuln de l'Naiat

IANC*

LBUrior • % A . . » B . • O . » a . • « • ». • a i a

PtT) SXt * % h. . • » B. • » a • • o • • • • t r ' • O . 8

•asomt • % n • IMW a

t 'M a . . • m o r t l t o % A. ,

• im B . . • a , » a . •

• r m r t u < , % '± I » » B

• a amortit o % A

• IW7 ma— u impoBto» O

• O A f

àmortu » % 4. • 1997 vne s • UBDn·tn· O » D amortit

10» B

Amortit « t A • in» B

• a UdOTtH 6 % A

• i n u B • o • r

Bone or rrefuirerln * Bon» or rreanrerl* B Oeute Çerr.-vun b % * 3eute Perrr narl 6 % < i>iif» Pemit 4 ( % Deute ferro» « | % u O-m. Perrn» « » «t r r r w i » i aorii msr A Trrmii tort; ISS.1 H TTmit s % oet IUSÍ ->»ior d » Oel IBS:- i m t o r 8 * abril IS34 » J™** « • » JUl ; *« A 2»a»or4 • % |ul 1934 b Tt*moi*i % ao, nu* A Tr—or 4 J » nov 1934 B

I b ' l i l a » •0 3< W n ÍJ 35 411-41 ' i ' H M»» K ' H «I 4li U'i> M U H I : •t ut 41 I» t t ' M «1-»

m ' H l · l - l k a r . i , i n a • M. M x.k 1. 1.. • 1 .• 1— >• lat f t U I bi I U - t l l lk '»*

• t ' l • I Iw

M I * 41 M H I » '»-3t lli*30 » *

IM i . M ' M I0u 51 I uii • /: l lu SI l l i« ' : l 110 t l Iw. M UlJ · l U$ 11 i t t 11 IM 31 luu H lllITM. Itk »» I M I l IW'Cl l · I ' t l u r t i i MI'IS u i i» U l ' b l 111 'tu IM 11 !•> t l I J I M ' M

0 4U l i ' M «'IrO

II '15 I I M Jl'»» • l ' M M ' i i M-tl í l ï s Í» 'I»

• I l nu /> l . i ' f »

lu :li Uk' t l l 1.1 I I lul In • UI |« M ' M

M ik »»

.» 1» t t ' M •>-4«

me-i i , j . 3: luu Is IM Ik l lk lu

ik; ' I )

• »> Ik

IUI'ku

t t r t iom i t a ioaome»

» » • O^sSfUJIUi 0 % 1 U I ' M l l i M

A]itnt*mrnf

r -IBOC iwje iwoe nw? mio

I9IV 19IV 1013

191-1 19ie d 1917 B 191» B

t n A B O D D í ampi I r

B «nuí

M i l M ' H I f U • • ' i : l / ' l l (II U, «k'kl U ' I l >l-u 9/ u i l l t «l'tll N lu »• Uu

I l i

H M t l ' k i i

l / ' í k

U L L V I U COL-LOC'O El . VOSTRE

CAPITAL AL DIA

V E N C I OMPRO I IIIPOTKt'O

FINQLES. RÀPID

L A I B E R I A C R G E L L . 9. E N T R E S O L U

T E L È F O N 366CI

E C O N O M I A I F I N A N C E S

L E S A U T O V I E S

/ / . — Algunes xifres i alguns resultats Les necessitats actuois del trà-

Jic, particularment pel que respecta a la dejensa del ferrocarril en con­tra del seu competidor, l'autoòm-nilms, obliga les Company.es ler-roviàriet a cercar un mitjà de transport de ràpida acceleració, per tal de donar una elevada velocitat comercial malgrat una gran Ire-qilincia de parades; un mitjà de iransport en ei guM le» rampes no disminueixin la c. :<«•.. u. Un mitja de traiuport de gran rcndimeiu l d'exportació flexible, en /orina que permeti d'acomodar io amb facilitat a necessitats del tràfic, i que les Companyies en puguin treure una màxima utlliUíictó.

Com vàrem veure ahir, els trens a vapor, pesats, amb aoceleraciu lenta, molt afectats per les ramims poc flexiblei i de rendiment mínim, no poden constiturr ei mitjà de transport que es necessita i , en can­v i , aquest ve donat per tes auto­vies. Aquestes, en efecte, presenten els següents avantatges: a) Rendi­ment aproximadament deu vegades superior al de les locomotores de vapor, bj Pes per seient ofert o ocu­pat, molt més reduït que en els

trens a vapor; apraxnnudament una cinquena part. c j Velocitats promédies molt més elevades, d) Flexibilitat d'expiotació qi'-e per­met d'acomodaria a tes nstcussiícts del tràfic, i , finalment, ej Menors despeses de conservació i d'expio­tació, més comoditat per al viat­ger, àdhuc més seguretat, eic.

Resulta toa. Llüi interessant ae cal­cular i economia que pot produir la substitució deis trens dc vapor per les autovies. A aquent efecte, l n-guem en compte tres tipus d'auto­vies. SI primer, A, un tipus (imyer, d 'U a 14 (ones de pes; el tegom, B. un tipus mitjà, de 26 a 3U to­nes de pes, i el tercer, C. ttn tipus pesat, ue 42 a 44 lones de pe*. SI primer amb transmissió mecànica, el segon amb transmissió etcctt.cu o mecànica i el tercer amb -ram. missió elèctrica. Tots tres amb mo­tors Diesel, de 100 a 150 cavall» el primer, de 200 a 270 eí segon : ae 400 a 460 etf tercer. El primer t i ­pus comporta de 46 a 60 seients: el segon, de 10. I el tercer, de 80. En aquestes circumstàncies, la t u b f titució dels actuals serveis de viat-

gers per avtomotors produiria els següents resultats:

T i p u s au tomolo r A B C

E n pessetes

l'68 3-18 2'85

0'62 018 O'Ua

0-&2 0'80 0-80

Cost del qulilóinc-ire tren amb lo­comotora . . .

ídem. ídem amb automotor.

Càrrega financera amb automolor.

Benefici per quilò­metre tren amb automotor. . .

d · r c · l o o · lUIk u »• u | • M M B. •« »Ï » 1931 • * K ' H • m i « * a - i j 1: • IMS 6 % l ' • IwiO 0 % M »• • 1939 8 « -.4.1 S 192 Exp"» ••'••• • U p Balme- - 1* k i r i« Baime H ' l * t 1934 n % om •• ui » 1938 Port r r a n . N 1-• l i » • V ' k ' k l k Cuampia Í9I1 H ' k l k SUarapia m i • Jl 'iu • <Uaii.pla lUJ f i l i » Bonu Retornin ak-kk

;ftaiB e | % 1939 Ik'uu Lleida t> t X u u tfaiaga s % mas. *» uk MB-'m» U % ib38 4" «k àevt l ls topo^icio 6 % l» i " v a i é n c l u 6 % . W*»

l i ipu ta · IUII>

itAiuatona 9 aililoDA a·'kk I 8 mlllous I k ' M k M n e B. 44 11 k Mne O. ^ u

k t % m e «t l» • « * Benaacen M ' M • P r o n o c i a i · n ' U

Mancomuni ta t 1914 l i ' M Mancomuni ta t 1930 U k l Jana CrAdlt Oom l l ' t l

l u o t e » il'Ubrr» ••m·li·iu·-·

M ' h . l ' k l i

8 lu

rt'ik

/k ' l>

44 Ik

I I ' I I

•4 Ik n

• • M luu'uk

-•uri de uaicL.uus tlKJb » Barceioaa vArlea a 0* OSOia a da U l l on Musei k d* Sev in» • D • • a B > a ». P k d* l'armHona

^ 1 > al ik 14 11 .1 11 i k ' 11

uu u 41 t l ' M ' I I

talar> « i r a ( u a n i l a tir Unta

JailÉ C'Kml» t % -I n ' M l <idraffr*Oc« Ebr» S » j i M ' l l l

Valor» que ee cotlDcrn com efertr>

HBNai unac U l f o í s P « S

t • • 8 » ( 9 I 8 1 % » Or td i t Local 0 -1 • Ux-ai 81 V » » t o i a m r o • t • • » 8%

Jrédlt Local 6 « oet Ma» Bxpoa In lemac ujcal 6 » % « m o r t

ir-on • « ' 1 5 • t l ik l . l ' I I lul I I •4 tll al la

• ai tli Kl'tO U i ' l s 1 1 ' . ;

101 I» ii» 5»

l ' i k

M M H ' M

1. VIU « i

(•t'M

Valora M t n i n ( r r >

O M u i m Argcnune» ' «1 Emurtst Anrentl « "* />

• t B l l i 71 . • c u i n » s u « t m c ( > » A a l ' l l • • 8 % B t l I I • 1 0 % C H l t

<io\ tmp Marroc 6 "t • / M Kmpr del Uaizen 8 * A 114'UI » • B lu i u

t • C 10' tk ^ea I % Onsta Rica U ' o l

PerrocarrU»

Niro Bkpanyii i - · » » * Jf!'* t « M a 8 » k l ' í» , • J . . . ) i » f | t

• 4 » » S'V U ' l » t S . . » . 9 Ï M ' H

«•m-p'-ina 8 V i l ' h ••eeim 8 %. M ' M

Vitòr ia a MMMna 8 « M ' M Mti ' ir le* 1.' niooMoa 31 lk

a t * • k l ' M t 8.a • l i ' M

ue lda • Kea» I % s l ' tk V l l l a l M a tíeuoul» 4 % M 11 Bapociaia Almansa 4 % il'Ob MmnnM» a València ad t r o t Mlnea Bant Stuo S % k l ' M Al/tninia • Bum Joan. i r i u Osca « Franca * % i t t . Nord Mpeelal 6 % ak'lk «!oru Waioncianes 8 4 % M W * i n - > Snnunder M ' M

1*4 M

M ' M

i l - M 51'M

J l 'M i l ' U t l 10

u n sl'bl I I - I I ei-su

Aiucnuc 1 - aipoteca k L» 9 8 fi».. a k A 6 « . . k B 4 t % . • 0 4 % • D 4 % » 1 4 1 % . • P 8 %. . . • O 8 % . 1 B 8 « % . k I 8 % 4 J 8 % k F rança 1894 1 F rança ISTK k Dlrec a a Reus a Roda k Còrdova S % • Badajoc 8 %

AndaKiaoa t » r a r l a O I * 8 % J» varianir 3.* 8 % 1907 3 % iBodadi 1918 6 % 1930 8 %

r O iJataauara 8 % P O i;...aluL· a 8 % F O. Cent d'ArngO & t F O Ocai Bapanra S'. F O. Cremallera fl % F O Secundar i» Or» Metro 1923 8 % 3rao Metro '926 e % Medina a Salamanca llavapoiRt Trans « Tr Orense primitives Oronae pr lor i ta i • C Sarr t t 8 % TAnec - Fei 8 %

I ram Hct Uta i r r a i o v M · « % Oral rramulea 8 % nlzampla I U r i c m 4 % r r an i» Sant Andreu tYorav Barreionn 19/6 r r a m » Barcelona I9au r r a m r t f » Sevilla A %

H a v l l e m rranaatiauuoa • % rrai i imlIAnt 8 % 193U rraniMitlàut 6 % 193'I l-raua 6 t % eap 193c rrana 8 . % cons 1936 r r a m w t l A n l 6 % 193? rrBDsallAnt 8 % I93B Bons Trananiedlt 6 % n Naval Uevant 8 %

.. I . M'M 1» 1> rt -:» I t

« 1 4 M

I - l s ( « t k M ' I k 1*2* a l ' i u 44'ub M'kl, l l ' k t M ' H 31'ik 45-51 I I - 11 4 /5 l ' K s U a'M

l l ' l l 11 u I I I I I k ' l l M'Oc i n » i i ' i t 11 kk

. ' U . l ' k l M ' I k «l'5k M'u i . l ' U i r - t i t l - M M-u>

11 r k i

«4 11 í l - fc a i t t / 5 U 88'8l I k ' M M'CO

«•II l / 'Lk i r i i

11 S'.u

U M •6'M

lOJ'OL l l ' l l

AiRua I Canals Oaa 1 B i r e l r l c l l a i

MKUC» Oe Buolva b % AI£U«a Val 1934 8 % AlgOee Val 193e B % aMMa v»i » » » • » ., uarceloneaa Blecl I 9 1 i aarcelonewi Eleet 1913 liarcolnneiw Blecl 1930 OMMI d U r « « U Catalana Oas D C o t a l - - - O M B Catalana Oaa P :»r,nl«nB Oa» O 6 % "aialana OAI 8 8% Catalana Oaa Bona -lUp Amer d'Bec 6 % HMD Amer d'Bec 81 Hlsp Ame. d-Rlec Uonf reedantv Ebre Bon» Ooop Fluid 8^«o 8 % Coop Manr tMin i r n · ' Enere Kl*e Oat 8 % _ Enem n«e Oat B 1 Knem ElBe Cal 6 % or Rnem Bléc 0 8% fig ' nen» Bec O. 8 % 19J2 Enet El«c C Bon» 191»' iner El*e C Bons 193» Elèctrica Cinca 8 % Elèctrica Tenerife 8 % Cléct I Oa» I-eboo 8 % Bons 6 % O u Lebon ' '(rQ»« farcelona 9 % Al/Oec Barcelona 4 % Algues Barcelona & % UgOM Barcelona 8 % C AigOe» Barcelona B % O l e n e n ü a e s a d l u » 9 %

U a m Forca Llevant i tnnremiui Elèc 8 %.

Prod F o r e n Una a »rod Por M Bons 7 * Prod Pnr M 8% 10'.«

al'OU l l i I I IM'Ou 141'?k IM'lb I ull 'U IH'Ik

M'M a i ' l ; M ' M <5 Ik

l O I ' l U I ' M l · l ' M IM'Ol l l l í l l l i ' l l

U l l n t i ak kt .1 M

luí ui 110 I I H I ' M IMIk 11*'51 108 i l l U ' U

M ' M UI -d 1M-L 13 (I M ' H 101'li

104'5k uu 76 M ' M kl'kk M ' M 73 00 H ' M l i 00

l ' l a

31 tk M'l s Ml 15 71'la i4ku ' k ' I I

l i ' M

41 H

l ' M

l l ' k l

I I ' W

«• N

80'M lll'CO

M ' I t

H ' M

lOO'lS

I M ' H IM ' i5 U I ' M

UMÍS

IQl'íC

IM 00

.ul'ÜO

71'M

71'00

Can 1 Kcaaota enre Bons Regadius UaWWi i tesadiui Llevant 8 % Regadius Uevant 8 % . Seviimna d'b'lec 7 «erie devniana d'Elcc 8 «èrle Sevillana d-Rlec 9 9MM üulft Elect Catalunya

•4 i l lof 'Dl

17'lk IM lk •au'Oi IM ' lb l l l l ' fb K4 M

IndOnlrlei dlreiar»

Aiilicnciona Clec B % Akland 8 % preteronU k&land 8 % 1918 aataad 7 % Galana 0 % Vlllalueniïn •\6land 8 % Còrdova t u x i l l a r C o n s (Bauaout ,'omp Auxil iar de P. C Caroons Berga 4 1 % .

' -i i f i ln QUell 8 %. . Const Paviments 8 % Consl Fer rov ià r ia Troa. 8 A • % . . . Electró U e l Bbre 8 % B Tibidabo 8 % Sner Ina Aragona 8 % Sap Carbur» Mel 8 % wOnatruc Kléctr 8 'V Espanyola de Petrol i» t i a 1 Pla Arnua-Oari P o u d Obtea 4 t %. Pom d'Obree 8 % . Pom d'Obree 8 % 1933. Pom d'Obree 8 % 1926 Pom d'Onree Bona 8 ib Forn d'Obree Cod 8 % Uocel R i u 7 % Hullera «apanyola 1934 Hullera Gapauyola 1930 Uuilcru Espanyola 1933 U> Per t l l iuadora • % Seda de Barcelona 8 % Madria-ParU 8 % Monuracturea de Suro Maq rerrea Mart. • > Metropolitana da Oon» M i n Potaaaa Burla 7 % -roducti Pi re l l i 1938

l'i·ielònlca 8 I % , . . l'enerla Moderna 7 %. -IntO Cutonera 8 % Jnlò Bnlinera d'Sa. 8 % /alen Millore? Urb^nee

t r e lon»

Puu. Aeri Montserrat. •• 0 . Uruu» punoenu. Funicular Mon t lu l c r r a m » Barc pref. 1 % rramv B a r c prat. S % uguea Valencià praf. Catalana Oaa 1 O. . Catalana Oe* a. B. . . Catalana Oaa a. P 8 % Hlsp Amer Bloc Mi ' Hiap Amer Elect. a D Hlep Amer Elec ». B Algüj» del Llooreaat. nao . 1 Oaa l ebon a B O Tranbm ' ·o i t e r r àn l a Banc d'Espanya Banc B i t d Espanya Ciment aAsland». . . . 3 iment lAs lond» pref. Ciment aSanson» . . . . C tSaoaona pref 1 %

Croa, S A Oo nat Perrovtarta. . . OobertM 1 Touladea Rapanya Industrial Ca rbu r» MetAUlea. . . Foment d'Obrea . . . . Tanaa Filipines . . . . II tapono Hulaaa . . . Hotel R i t a Inriúatrlea Agrleolea Mhquinlata rerreatra. Monopoli Po ' ro lU Sal In era Oataiana. rclctònlea 7 % prat. . relefdnica ordininea . OnIA Snllnera Eotmnv»

51'00 ai'M M M

105 kb M'M a/'M lk-00 M ' i l M'M

loe t i M'M M ' M

105'75 107'H H ' M ta M

IM'M • l ' M • l ' H H ' M H ' I I M i l l l ' l l

lua'lu inwk l l t ' H • 4 ' l t lk M M ' H il'Ok

114 M • l ' M I I M M M 47-M H ' M

int'Sa H ' M

IH 'M M'M u ' i k

IM'UI, lk M

11'71 4 ' N

l i ' M M ' H M ' H

U I - H lut'ki 114 H 104 75 Ua ou

H H u n

1 U ' H 71 k l

U I ' M 0»J ' lO

M 00 64'110

ilU'W JO 00 U'kk

U I ' M IM 'M

H ' M U I ' M US M 1M-H 37714 IM'M

M ' H 141'H

II t l . IM'tk

l l ' H l lk 'M IM'M

M ' H

I7'75

IM'

M-/4

9Ü 1C

IM'M

l ' I I

iOk'll

M ' M

114'M 107'H

l l k ' H

CanM» de valor» tractats al oaaap-ta t I no numeio. a M eotltsadd del

nntlUtl Oficial Amoni tzab le 8 % 1900 Amort i tzable 6 % 1917. Patronat da l 'Uao » % A l u n t Oàdlz 8 % 1930 A j u n t Olrona 6 %. . A jun t Oran ad» 8 %. AJunt Oranollers 8 %. A l u n t MAIasa A % 193(1

aa'bii H ' M 41'M 41-71 H ' M H ' M M'H «I 00

U'IO 70'M

0-54 o-eo I·IÜ

Es d dir, que àdhuc no tenint en compte les càrregues financeres derivades de l'expiotació a vapor

' (amb la qual cosa establim la com­paració amb avantatge per aquest).

1 iautoinotor produeix beneficis molt I apreciables. Aquest» repreeenten

(sanpre a base de substituir els I trens de vapor per aulomotors) una

econouia en les despeses actuals de l'ordre del 34 per 100. / encara cal tenir en compte un altre fet.

•Segueix a la pàgina 7)

Monedes estrangeres

Ootl t ta r lO de monedes e » MiMicere» (ac l l i lada pel (. U .

de C de M de M a d r i d

Lliures, 36 10 x 36'30. Francs 48 36 x 48 48. Dòlars. 7,86 x 7·37 Lires 39-70 x 60 00 hl'.xc* 3-943 x 2 986 Suïssos 230-25 x 239 30. Belgues 12S76 x '.'•» 26 Flor ins . 4'97 x 4-99 Escuts, 32'60 x 33 (W Cor Praga 30KU x 3U 80 Cor. sueques. 186 x 188 Cor noruegues. 181 x 1 83. Cor daneses. r61 x r63

R e c à r r e c per al pagaatt^M «n or de dreta d \ r anve l

138-25 %

Imoress íó bor-s La Borsa, a malgrat de conn-ncar

la Jornada dins d'una mica de pe­sa ntor. a mesura que transcorreu les sessions recobra entuaiaame. I ncaba bastant Icmia. altra vegnd.

Al comptat, per bé que la con­currència no escasscíava, d'al i ra extensa, car hi havia ona mica bancU l ' ict lvl tat no era pns mas .» de deeonlmar 'ó En conjunt, el r.s-god tampoc no ús molt voluminós, 1 tret del tingut en Pons Públics, "1 restant és Inferior al del dia passat, principalment en oUtg i -clons de totes menes.

Bn general, els canvis, mante­nen la nota de sosteniment i so-breaurten per major fermesa da de Deutes de l'Estat l Municlus locals.

Festa. — Havent-se decretat in­hàb i l als efectes borsaris, avui , dia primer de novembre, han es­ta t suspeses les sessions.

A j u n t Uaiava 0 % 1939 Ajunt SatiadBll 8 % A j u n t Santander 8 4 % Ajunt Sevilla 1930 Ajunt Sevilla 1933 Ajunt Tarragona 8 % A j u n t Ba .agoa·a 8 % Dlpu t Barna 8 % 1930 CAd. Ooop Fu i í e t ana r i s P O. Cal pref 7 % Trana 8 % aeatanipi i Trona 8 % avalat 1930 Oral Tramv Bar 8 % HUpano Sulraa 8 % Barcelona Tract lon B % Ooop F lu id 8 % adne F. H A 8 A. 8 % .

Oa» Lebon 8 % 1937 Oallega d'Eloo 8 % Bons Oallega d'Elec Mar roqu í Oaa 1 Elec. L lum I Por Llev.mt 7 % Clnemst Vcrda.·uet Const Immob 8 % F à b MecAn Vidre b % Bona MecAn Vidre 8 % Stat Oral Hulaa 8 % lllea Ouadalqulvu 8 % Bona 8 % Baponya i m I n d Q u í m i c a Saragoexa Bon» Cim « U r i m » 7 % Bon» Mlnea de S ú r i a Bona Onlo Bollnera 8 % Aeri 8 Sebnat.-Mlraniar Aca. Ponògt Rlap Aní* Anc pref Onoo F lu id

t l •> n i t i f t i I f U 71'M « 1 0 M'kt I t I I U l l M M I I '.1 14 . . M ' í ,

I0> • U ' a 4« l i

I I I ' M'kl

IOU'7k t i ' s l

l U l ' M I t ' 51 U ' M M'ÍU •451

llu'l·l U'M

IM'Ul 17 M M'kO 101'00

lul-0>. n ' io

l'OO l · l

M'M

U ' M i t N

J 'M KEhl'.M ( U . NE RAL ÜK t tSMETKI)

NOMINALS NKÍIOCIAI \ ) Deutee I oBlIxaclim»

interior I %. . . . Exterior 4 % . . . . . . Amort 8 % 1937 s tmp. Amort 6 % 1937 a Imp A m o K l t i 8 % 1938 OUIlitaclona Tresor. 8 % Deute Porr de l'Estat. Munlcp ta I Dlputaciont Obllg f. e. I Induat r ln i»

13?, I M M4,H8 177.501 115.500 117 al»

15.NB 10. I N

171 uoo 1 7(i"ii;;o

UTILITZEU ELS ACRKDITATS SERVEIS DE

UNIO FINANCERA CORTS CATALANES, SM, praL

De • a 7 - Telèfon 22287

Informació í ofertes per a la col·locació de capitals en la compra de Cases de renda. Tor­res, Solars i Finques rústiques a preus d'o­

casió Administració de finques contra Ulnnunent de l ' impor t deh Uo-

gnera a la bestreta

1

C o n s u l t e s s o b r e v a l o r s C O M P T A T - TERMINI — D O B L E S — L . G O M I S

CORREDOR DE CANVI I BORSA

FONTANELLA, I S • Tet. 14644

Divendres, 1 novembre 193S L a V e u de Catalunya. — P à g . 7

C E N T R E C O T O N E R

UVEBPOOL (Cot* AmeHc*) Dlsp. 650 6*43 octuor* 6'17 Oener 6 09 6 07 6'09 6'09 Ahirç 608 6'06 e'OS 8'07 Maig 6-06 e'Oí SW O·Oi Juliol 6-02 6 00 Nin. 6 01 Octubre 6S6 S'K B'BS S'80 Gen l 5'80 Nm. Nm. 6'80

LIVEKPOOL (Egipci (toaeil

Novembre 5'68 5'68 Gener 8'36 8'36 Març 8'20 Nm. Maig ru Nm.

LIVERPOOL (Ealpci Upperl Novembre 6'66 6'69 Gener 6"78 6-81

N O V A - rosa Disp. Novembre Desembre Gener Març Mnig Juliol Octubre Trans

un 1103 10"99 10'97 10-82 10'84 I0'85 UTM lO'Se W M 10'84 10'85 10'73 IOTS 4*911

11'09 1104 lo'sg 10'88 lü'88 10'36 10'69

Arnbadea ala ooru dels EsiaM Unlla CampanTB anteiior

Dea del l er agost BB 71 e/ 27 Kr Balles 3234 c/ 2242

I ALEXANDRIA (Sakl laiidU) Novembre 14'82 14'81 14'9I Gener i j m 14'60 Març 14'41 N m 1438 Mal? 14'38 Nm. 14*33

ALEXANDRÍ AlAsbmoaoKl Desembre Febrer Abril

11'97 i r ee 11'93 11'98 12'00 N m

12'03 1198 1206

L I V E i t r o O L (Cotó imperi hiiUalo I varUtal

Octubre Gener Març Maig Juliol

6'22 006 6'04 602 S'99

LIVRKPOOL (Indlo-Oomral

Octubre W ï Gener 5-39 Març (Bombal Bei.ftal)

Dc/K 180

(Bombal Oomrai

Dc/En 198

BOMBAI (Broachi

A b / M 216

P41 5-38 5'3fi

160

21*

148

197

214

Barcelona Disponible Oood Mldd.

Oanvl da la pesseta a Nova-Tork: Obertura, U W .

Barcelona, 31 d'octubre do 1936.

Fundat en M U

E X P A N S I Ó C O M E R C I A L

Estadi de Mera ts Nomenament represcutanto

Cobrament de crèdits Informes comercials

Detalls l condicions: CENTRE INTERNACIONAL

D'INTERCANVI Avinguda Portal de VAn—L 46

TcMtoa MMT

B L A T S , CAFÈS S U C R E S , E T C

Infaraueld facilitada per la I

Blat WINNIPEG

Mes Anterior Obertura Desembre 85 1 86 i l U g 891 90 CHICAGO

Mes Anterior Obertura Desembre 97 i 971 Maig 97 i 98 Jubd 88] 891 I.IVKRPOOL

Mes Anterior Obertura Desembre 6-01 6-11 Març 5-9 5-9 UI ENOS AIRES

Mes Anterior Obertura Nov- ire ^36 8'49 Desembre

Ta or» BSJ 901

Tanca 981 98 89 i

Tancs 6-2 J

5-10 i

T-anc" 8'53

Moresc CHICAUO

Mes Autennr Obe/tara Tanc.i Llesembre 58 1 58 ] 58 Maig 58 1 58 1 581 Juliol 561 601 691 BUENOS AIR EH

Mes Anterior Obert ara t i m i Novembre 4·44 4·4S 4'41 Desembre 4'66 4,63 4,66

Metalls termini LONDRES

Mes Anterior Obertura Ta nen Coure 36-3-9 35-10-0 Estany 311-10-0 P lau 28 1/16 391/16

Plata MONTREAL

Mes Anterior Obertura Tanca Setembre 66*85 65'90

Cotó L*UAVR8

Mes Anterior Obertura Tanca Octubre 239 341

Seda NOVA-VORK

Mes Anterior Obertura Tanc» Setembre 2'02 2'01

Sucre LONDRES

Mes Anterior Obrnora Ta • " • • i Desembre 4'10 4-9 Març 6-0 4-11 1 Maig 6-1 6-0 i Agost 6-3 1 5-3 NOVA -XORK

Mes Anterior Obertura Tanc-Desem ore 2'50 2^1 2'48 Oener a'18 3*18 2'18 Març 2'14 r i t 214 Maig 3'19 2-19 3'18 Juliol 2,24 3*34 3'23 Setembre 2'29 3'38 2·28

Gasolina NOVA-VORK

Mes Anterior Obertura Tanca Setembre 5'80 5'60

C a c a u NOVA-ÏORK

Mes Anterior Obertura Tanra Setembre 4'71 411 415 Octubre 4'76 4"Í5 4'80 Díaembre 4'85 4,65 4'89 Gener 4·94 4·97 4 98 Març 5 03 5'04 5*08 Maig 5*13 S'Ü 6'lt

Cautxú LONDRES

Mes Anterior Obertura Oct-Des. 61 6 1 Gen.-Març 6 6 1 Abril-Juny 6 J 6 2 NOVA-VORK

Mes Anterior Obertura Setembre 13*50 13'40 Octubre 13'5« 13'47 Desembce 13 75 13 (16 Oener 13'91 13'81 Mare 14'04 13-96 Mals 1417 14-06

Tanca 6 | 61 6 1

Ta nen 13*37 13'46 13'83 13*75 is-so 1400

C a f è l. 'HAVBE

Mes Anterior Obertura Tnn. :. Març "8*50 119*00 Setembre 123*35 134'50 NOVA - TOKK 11^)0tracte SlHilW*

Mes Aoterior Obertum ( Desembre 7*94 7*94 T98 Març SVC 7*98 8*03 Maig 8'02 8*00 8*06 Juliol 8*04 8'00 8*09 Setembre 8*06 8'06 8*13 NOVA-TORK (Coatracle Kiu

Mas Anterior Obenum IVue* Desembre 4-90 4*86 4 M Març 503 ÒOl 9** ESS 5'14 6*10 816 SSa ÍS 122 I S Setembre S'M S"» 87»

Barcekntt. SI d'octubre de 1035

ini 'OTKQUES en 48 hores, DIRECTE 1 LLIURE DE DESPESES Primeres i segones, darrera del Banc. També damunt paria in-dlvises. Nues propleiata (amb o sense dgnatara de Pusufructuarl)

A N T O N I H 0 S T E N C H IVonse a nsa I ds cine a set

OiCTAX. ï, praL (Uwani FL SL Isw—>. TsiMoa 106TC. BsvesiDaa

M E R C A T D E L L O T J A

IMPRESSIÓ D'AHIR

Blats. — Persisteix el retralment d'aquests compradors, malgrat d'ai-gunes j-rocedéncles assenyali l ' in­tent d'alça. L'ofert, és regular, es­pecialment en candeals superiors I també d'Extremadura.

Forinc». — Segueix l'oterta copio-sa, en classes corrents, a preus en­tre 61 I 62 ptes. Les classes extres obtenen negoci entre 66 i 67 ptes.

Residu*. — Les pretensions dels venedors segueixen en sentit alcis­ta, sense que aconsegueixi Interes­sar aci aquests compradors que es­tan del tot retrets.

ArroMos. — Una lleugera reacció dc preus que situa les classes dites O. d'Amposta i València, a 58 pes­setes 1 les altres classes en relació. Preu sortida.

Cigrons. — i-aiaga cedeix clas­se de 48-60. a 82 ptes.; de M-56. a 62 ptes., I de 60-66. a 56 pies. tot els 100 quilos damunt vaixell sor­t ida

Civada. — Les ofertes de les co­marques catalanes són llmllattissi-mes i d'Exlromadura. pretén zi a 32 ptes. ongen. o sigui entre 38'50 i 39 pies. ac i

Papes. — Extremadura 1 Andalu­sia, pretenen a la paritat de 52 ptes. els 100 quilos aci. sen.e con-seguir negoci. Mallorca, cedeix a 49 pessetes I les xineoes es venen a 44 pessetes, tot els l'H) quilos damunt carro moll d'aci.

Garrofes. — Tarragona, negres, classe nova collita, a 2 rals 1 ve­lles, a 30 rais els 40 quilos damunt vagó estació d'ací. Vinaroç, negres, a 33 rals 1 les altres classes de Cas­telló I Mallorca, no són cotitzades per trobar-se sense existència al mercat.

Guixetcs. — Castella, superiors, a 46 ptes. I classe corrent, a 43 pes­setes eL 100 quilos damunt vagó es­tació u'acl.

Moresc. — Plata, a 44 pte • An-ladusia. f i . a 44 ptes., I corrent, a 42 ptes.; València, a 43 ptes. i blanc, a 38 ptes: I de Ueido, a 37 pessetes els 100 quilos ad.

Ordi. — El preu màxim aconse­guit, en la present sessió, ha estat a 37-50 ptes. els 100 quilos aci. Llei­da i comarques properes a a d ofe­reixen entorn d'aquest l lmlt . però d'Extremadura resultaria a 39 pes­setes.

Sèffol. — S'ha venut a 32 ptes els 100 quilos procedència, o sigui, a 38 ptes damunt vagó all.

Veces. — Mà'.aga, a 43 ptes. I es­trangeres a 42*50 ptes. ela 100 quilos diuiuint carro moil d'aci.

Per les estacions arribaren dar­rerament, les mercaderies següents:

Nord: 7 vagon, blat, 1 farina 1 segú I 2 ordi.

M S A : 8 vagons blat. 4 farina. 8 segó. 2 ordi I 1 mongetes.

B O R S E S

F O R A N E S

Borses estrangeres PARIS

Renda francesa • V Banca de França . Sues. . . . Wagons l l l ta Rio Unto . . Tabacs de Filipines

M I LA Conversions a | %. Banca Commerc Ral. Ni.vlgazione Gen ItaL F L A T . Monlecatlni AdriàUca

BRDSSEL-LBS Banca de Bruasellea. Angleur Atbns . . . . Heliopoüs Rallways • Soflno. Sídro pn viles • Ciade

ZURIC Brown Bo ven . . . . & lllana d'Electricita Motor Colòmbia . , Chade Bons de Renda Chade

BERLÍN Heicnsbans . . . Deutscv Bank * Dia

Ges. Harpener Bergbou . , Siemens dc Halske . • I . O Partoea . . • Chade

LONDRES Consolidat a i » . . . Barcelona TracOon . . Hidro elèctric . . . » Midland Bank . . . . Armstroog Wlthwozth. Imperial Ohemical oïd.

NOVA Y O U American Telepb. dl

Teteg Cons Gas Oomp o l

N. X Peansylvanla RJL . 0. 3 Btsai . . . . Oanerai Motors , Standasd 8 of R. a

75'25 8965

18IK10 43

1365 3867

68'50

66 324 156 149

990

1370 10475 4D8 f 8425

195 133

« i 867

174 1

85 1 n a 166

I4S i

88 i U *

4 91 36 1

M

29 1

H 43 a

C a l c o m p r a r a

E L B A R A T O

P E R O B T E N I R

v e r i t a b l e s b o n s p r e u s . . . !

actualment, interessant venda de

CONFECCIONS I CALÇATS

fi f i e s

senyora, totes les mides,

des de

classes extra per a senyora

o home

1 1

8

7 5 ptes.

'90 ptes. parel l

A V U I I DEMA, ÚLTIMS DIES

D E R E B A I X E S I D E S C O M P T E S

en F L A S S A D E S i E D R E D 0 N S

A P R O F I T E U L ' O C A S I O

Les autovies (Ve de la pàgina 6)

No solament l'automotor permet de substituir amb avantatge VactMOl servei a vapor, sinó que permet, gràcies a aquelles economies, d'aug-mcnlar, amb més velocitat i con­fort, el quilometratge dels trens, sense cap increment de despeses. Es a dir, amb l'ús de les autovies, les Companyies poden augmentar en un 50 per 100 els quilònfctras actualment recorreguts, sense ex­perimentar oap anomeni t l t despe­ses.

Tornem a la tinla de la oosía, que, a faU d'exemple, citàrem aiitr. En cUz l'ús de les autovies perme­tria aquestes dues coses. O substi­tuir símplemeni els actuals trens (fora dels servies a les hores de puntal , però oferint una rapidesa i un confort moll superiors ais cctuals. O bé establir un servei t.on,wlable i ràpid entre Barcelona i tots els pobles de ta costa, amb la qual cosa Barceló-ui es veuria automàticament perllongada ftns ben enllà de la costa de LUvaiit.

Uns quants resultats fa obtinguts permetran fer-se càrrec del que se­ria aquesta transformació. L'auto­via que fa poc exhibí a Barcelona la Companyia de M. S. A. sortí, en viatge d'estudis, de l'Empatme pos­teriorment a l'exprés de França que arriba el vespre a Barcelona. Efectuà el recorregut fins a ta nos­tra ciutat per la Unia del litoral, que és 8 quUòmctres més llarga que la de l'interior, i s 'aturà a to­tes les estacions, que com hom tap. són molt nombroses Doncs bé. V -ribà a Barcelona primer que aquell exprés.

Amb aquesta mateixa autovia, nosaltres efectuàrem el viatge de Baroelona a Madrid, i en ell pogué­rem constatar els següents resul­tats: De Oircelona a SaraffOfua (3*3 QUttòmetrrs) hom hi e m r r ç a 4 hores 26 mrnutm. I te» rampes existents passat Mora (algunes de les guals arriba efectivament a prop d'un 3 per 100) foren cobertes a ve-locilati minimes de 80 giaíOmefr«s per hora. L'autovia parà 45 a f n t t

a Saragossa, i d'alU a Madrid (341 quilòmetres) h i esmerçà 4 Aorss 10 minuts, salvant a 85 quilòmetre* per hora rampes de l'iO per 100. En total, doncs, cobri 8'30 de mar j a efectiva i 9'30 hores de temps total una distància de 684 quUòmeiret, o sigui a una velocitat que no oaixà mai de 80 quilòmetres per hora. Es evident que soiament parà a Sa­ragossa, però cal tenir present ei fat que l'abséneta de doble via en ta major part del trajecte reduí consi­derablement les possibiiitaU ae l'automotor. el qual és capaç, sobre la mateixa l i ' i ia , de velocitats molt més elevades. Una dada l ina l : La despesa de l'autovia en eombi-sii-ble, corresponent a la de 500 pesse­tes en darpesa de carbó en ei tren. a vapor, es solament d« 70 pme-tes. . ü n altre cas: El trajecte Madritt-

Escoriai. amb nombroses paraw-c4. l'autovia de la Companyia del Nor ' el cobreix en menys ds 50 •ninuts, o sigui a '<na rciotu'uí comsreiat superior als 60 quilòmetres per ho-•a t no panem dels resultats ob­tinguts en fnles especials (Berhn-Homburg. Paris-LUle. Farrocarrils danesos, als Estati Units, etc.j. on els automotors, àdhuc amb alguna remolcs, oorren a velocitats de 150 quilòmetres per hora. Bastin, doncs, els exemples citats per a fer com­prendre la revolució que el motor de combustió interna produeix en ei ferrocarrils, després d'haver re­volucionat per complet el transport per carretera

Xavier R I B ó

C A P I T A L I S T E S FALTEN PER A ASSUMPTE

LEGAL

M . M A R T Í N CASP, 19. PRIMER, PRIMERA

TELÈFON 2M68

L A V O Z D E S U A M O C L A R I O N W E L L S - G A R D N E R T E L E F U N K E N M A G I C S O N E M E R S O N C O L O N I A L i altres marques

les trobareu a

C A S A M O T A AMPLE, 46 - TELÈFON 15646

FACILITATS DE PAGAMENT

f à g . 8. — L a Veu de Catalunya loendres, 1 novembre 1935

L A V I D A C U L T U R A L

MEMÒRIES D'UN P E R I O D I S T A

L V Ateneu de Sabadell». - D s seus elements directius. - Salas Anton, president. - Les

festes literàries del Centre Català

per J . Costa i Deu H Centre C a t a l à tle Sabadell tenia, encara, molta 1 mol t s a l ­

tres merelxements en el seu h la to r la l p a t r i ò t i c , 1 es pot d i r que. per espai d 'un quar t de segle tou, st hom f a excepc ió de la tasca b e n e m è r i t a que real i tzava l ' A c a d è m i a Ca tò l i ca , l ' en t i ta t funda­da i d i r ig ida pel gran apologeta S a r d à 1 Salvany, l ' ún i ca col·lec­t i v i t a t sabadellenca que desenrotllava ona obra c u l t u r a l i c i u ­tadana digna d'esment 1 digna, a lhora, dels m é s grans elogia. El Centre C a t a l à d'aquell temps era la casa on s'aplegaven tota ela elements intel· lectuals de la poblac ió , car a la meva c iu ta t no h l havia cap a l t re fogar c a p a ç d 'oferir u n ambient adequat als homes de lletres 1 ala artistes. Per aquell temps —vers l 'any 80 o l 'any 85— s'havia fundat al meu poble una a l t ra en t i t a t amb el n o m p o m p ó s d'Ateneu de Sabadell, ela organitzadors de la qual tenien l ' a sp i r ac ió d'aplegar totes aquelles persones que sen­t issin alguna inquie tud per les coses de l'esperit.

Aquella clements no van reeixir en l l u r p ropòs i t , degut so­bre to t a la fama d ' intcl lectuals pedants que s'havien conquistat a Sabadell, 1 t a m b é a l ' an t ipa t ia que Inspiraven amb l lu r s Idees extravagants 1 Uur esperit extremadament sectari. Dn dels cap­davanters del grup fundador de l 'Atenen de SabadeU era l ' ad­vocat Joan Salas 1 Anton , 1 fou aquest qui va encarregar-se de fer el discurs de r igor en la festa Inaugura l d'aquella ent i ta t , a presenciar la qual acudi un grup de m a ç o n s barcelonins. Hom deia 1 a f i rmava que don T o m à s Viladot , cap de la lògia Osairis. subvencionava amb eeplendidesa la vida de l 'Ateneu, per ta l de veure si. valent-se dels seus diners 1 de l ' ac t iv i t a t del seu nebot, podia por tar a la seva d e d a aquells Joves atenclstes, alguns dels quals Ja s'hi sentien Incl inats . Aquesta supos ic ió no es t robava pas d e s p r o v e ï d a de fonament , si h o m t é en compte que tota els homes de la secta eren atenclstes 1 s'havien repar t i t els llocs dlr^i-tius de la casa. D n d'ells, per cert traspassat no fa gaire, es vanava d'haver enfonsat f ins a l m à n e c u n punya l al p i t del Sant Crlst que h i havia a la casa del carrer del Sol en la qual ca reunien ela m a ç o n s ; u n punya l que havia passat per les mans dc tols els afi l iats a la secta, car la <proesa> esmentada era una de les moltes proves a les quals s 'havien de sotmetre els cate-ertmens.

L'Ateneu DO va prosperar per totes les raons que deixem consignades, i , mol t aviat, les seves ac t iv i ta ts quedaren r e d u ï ­des a les que solen desenvolupar les societats recreatives: unes taules de Joc. unes representacions teatrals, 1 fina 1 to t una balls en determinades festivitats, car els elements directius, en veure que, to t i l a generositat de don T o m à s Viladot , no h l havia m a ­nera de sostenir aquella casa com a cenacle d'artiatcs 1 homes de lletres, decidiren obr i r lea portea a totes les diversions p r ò ­pies de l 'època. Els pedants, pe rò . seguiren reun ln t - s 'h l . I l l u r penya era. i ho fou d u r a n t m o l t de temps, u n dels focus m é s formidables d'anticlericalisme del meu poble. No era pas que tots ells fossin m a ç o n s , pe rò . en real i ta t , tota sentien, sl no s impat ia , almenys i n d i f e r è n c i a ver» la m a l e ï d a secta. Fins I to t alguns d'aquells homes ea deien c a t ò l i c s 1 anaven a missa el d i u ­menge: p e r ò n i n g ú no Ignorava el contacte que mantenien amb els elements incondicionals de T o m à s Viladot , totes les ac t i v i ­tats dels quals foren dedicades a la tasca de descrtstlanltzar el nostre poble.

Ent re els qu i concorr ien m è s a s s í d u a m e n t a aquella penya, recordo ara. sobretot p e r q u è va dedicar-se al periodisme d u r a n t bona par t de la seva vida. Ramon Bosch 1 Bur r i e l . home d'unes grans ac t iv i ta ts dins l a vida po l í t i ca del meu poble. Era secre­t a r i de tota ela c o m i t è s l iberals que actuaven a Sabadell, 1 com » t a l reflect ia en el d ia r i les campanyes qne es planejaven so­v i n t contra els elements del c o m i t è conservador, el qual . t o t 1 no existir una gran d i f e r è n c i a entre e l l l ela altres pel que fa a les f inal i ta ts I als procediments que posaven en p r à c t i c a , sem­pre podia considerar-se una mica m é s decent que els c o m i t è s liberals. U l t r a aquesta tasca, el senyor Bosch emprenia sovint en el seu d i a r i campanyes encaminades a 1» m o r a l l t z a c l ó dels cos­tums, la qual cosa no era obstacle p e r q u è el l s ' a ssegués f r e q ü e n t ­m e n t a les taules de cafè ocupades d 'habi tud pels Jugadors d'o-f l c l Això vol d i r que les campanyes del senyor Bosch, desmen­tides per la conducta d'aquest, mat no donaven cap resultat sa-

Hns tac tor i . El senyor Bosch era e x t r a o r d i n à r i a m e n t geperut. 1, per aquesta r a ó . havia de por tar sota la roba un aparell m e c à ­nic m o l t complicat , ü n dia. en ocas ió d'escomtre'l una de les moltes persones que constantment se sentien mo l estades per les seves campanyes pe r iod í s t iques , el senyor Bosch féun gest de­fensiu — car el seu v is i tan t vol ia apal l lssnr-k)— I l 'aparell U c a l g u é a t e r ra 1 el pobre home q u e d à para l i tza t en una ac t i tud grotesca: tan grotesca que. aleshores, el v is i tant , apiadant-se del periodista, que sense l 'aparell no podia valer-se. el p o r t à a pes de b r a ç o s a l seu domic i l i . Aquest fet no servi, pe rò . d'escar-m e m al senyor Bosch, que c o n t i n u à amb la mate ixa ac t iv i t a t de sempre les seves trapelleries p o l í t i q u e s l pe r iod í s t i ques .

Al t re dels qm f r e q ü e n t a v e n aquella penya, coneguda a Sa­badel l per l a « p e u v a dels saberu t . ' » , era u n professor de tenedu-Ha de llibres, home mol t competent, segons deien ela seus amics, en quccstlous e c o n ò m i q u e s . A la «Revis ta de S a b a d e l l » va p u b l i ­c a r - h i una sèr ie d'articles sobre problemes relacionats amb l 'e-x l s t è n c i a del Banc d'Espanya; art icles que. aplegats m é s t a rd c n u n volum. loren r e ó u l s per la c r i t i ca amb una certa consi­d e r a c i ó , ü n dels escriptors que van par la r d'aquell l l ib re d 'Eu-dald Viver 1 Vi la r rób les . que aquest era el n o m de l 'esmentat professor, fou Frederic Rahola. l ara Jo recordo que una vegada, valent-me de la bona amistat que m'unia amb aquest poeta, vaig p regun ta r - l i q u i n era el concepte que l i mereixia la perso­n a l i t a t de l 'economista sabadellenc. Frederic Rahola. aleshores, va fer-me la conf idènc ia que d'aquell l l ibre qae el l t an havia elogiat no en coneixia a l t r a coaa que els sumaris que f iguraven ai do v a m dels seus cap í to l s . D o n Bodald H v a r • T • ' 'TI Vac-

C o r r e u

d e l e s a r t s

SL TO I LA CANÇÓ. — Amo motiu dc oelebrarse enguany ics noces d'argent de l'entitat cabdal de l'art vivent oatalà, tubratl làvem. dies passats, com en un pnncipt "Let Art» i ei* Artistea" Hiipucren un ttgmlzcat revolucieman.

En aquelh oomençoe de teçle ca Ma trencar motlles, car les íór-miUes més corrents de la convtnen-e havien oblidat les essències de

tradició. Per alxà Eugeni d'Ors poçue escriure l'any 1911 que a Ca­talunya ei més revotudonari que es podia fer era tenir bon gust.

Un any abans d'tuwer-sc eto>" aquesta /rase memorable, /ou fun­dada Ventitat "Les Arts í ets Artis tes", la qual venia a recollir, fins a cert punt, aquest eslat d'esperi.' aparentment revotucianari—aquest estat d'esperit noucentista.

t a qualitat del "bon gust" pre­nia dej d'aíiueli moment un sem realment pro/und. la qual cosa era imprescindible si no es volia lliurar el moviment a la banaíitat. Coulra les pseudo-gcnialitals de la ' i O'·i vuttcenis i dels començat i e l ncu-cents. la veu fou donada. Calia, peni. evitar r l t perills d'una ele-ganí ia super / ldaí . perills que no sempre es saberen evitar.

A l'entorn de lea "vedettes" de Lea Art* i els Ariistea", es formo

un grup de -re/inats". En general, es pot dir que llur refinament forn '-'ntés. sovint, d'una manera pao

adient, i algun» encara ienteatm aixi .

En certa sectors ha peaai més et to que la cançó mateixa El cas dlncomprenaló del geni de Oimr-no, fou elaborat per aquisl i menti de "refinats". Sia mateixos ç w avui estan elaborant si stiend en­torn del cas d'exuberància de CM*-xams, feren un dia Us vida i mpos­sible al vell Gimeno. Són sc'nprs els mateixos: els qui han conios tos temps l 'aparenço amb la substàn­cia. _

Contra J'esfra/otari roípul — con­tra les aparences genials — f meTnbres nus significats de "Les Arts i els Arttstes" vingueren o lluitar. Bona Uaila, doncs, si al­guns no l'hayu&sin aprofitada pçr a pa/orar d "bon to". oWWa«l "1

^ o í j A L t T A T I INQUIETUD. -La revolució de "Les Arts i els A ' tistes'. ha constsíU, cn «l fons, " haver retornat les arts plàstiquet les essències de la tradició.

£1 fundadors de "Les Aris I «<* Artistes": Isidre Nonell. Rican. Canals. Joan Colom. Ivo Pascua.. Xavier Xoqués. Enric Casanoi'e»-Feliu Elies, Pau Gargallo. Miquel i Llucià Oslé. Ismael Smith. Jaume Pallissa. Cristòfor Tallabull. Joa*»» Boli l l i mates, Eugeni d'Ors Josep Carner. Francetc Pujats i Ravio» Raventós, representaven dintre le* arts. la música i la literutura j a continuació dels Quatre Oats. Utis -Quatre Gats" alliberats de ct-rtes promiscuïtats burgeses i . Itna a cert punt. bolièmies també.

Aquests noms dels fundadors dc l'entitat defineixen la primera dè­cada del nonceuts. No rcpresenttn. però. cap doctrina. Entre ell» « f -Oen abismes separadors. Alguns d'aquells personatges s'han estim-

glès 1 va t r adu i r l publicar diverses obres de Shakcspeare en unes edicions m o l t semblants s les de les novelles de P é r e z Scr lch. F e r n à n d e z 1 Gonzà l ez 1 Lluís de Va l , que per aquell temps estaven de moda. El senyor Viver va a r r iba r a ocupar la direc­ció de l Banc de Sabadell. I exerc í aquest c à r r e c f ins a U seva m o r t Era un senyor extremadament ser iós , amb uns bigoti» de carrabiner que Impressionaven. Els dissabtes, a m i t j a tarda, marxava Invariablement a Barcelona, d 'on t o m a v a ela d i l luns al m a t i , l encara em sembla que experimento la sorpresa que sent i rem una colla de Joves Sabadell enes en veure'l , u n d iumen­ge a la tarda, assegut a un dels cafès del Paral·lel, on feia una gran gatzara, oblidant-se per tan t . d'aquella serietat que era la norma de la seva vida a Sabadell.

T a m b é concorria a l 'Ateneu Enric D i u m a r ó IG r a n é . un ho­me que tenia una cara mol t semblant a la del n i n o t del «Cu-cut» . aleshores encara Inexistent. Parlava palpiasot, per bé que do­nant-se m o l t de to, 1 escrivia dos o tres articles cada setmana als diaris sabadellencs. Aquesta tasca la feia en cas t e l l à , to t l que e l l havia per tangut d u r a n t u n cert temps a l Centre C a t a l à , del qual va separar-se degut, segurament, a considerar que les seves act ivi ta ts l i t e r à r i e s no eren prou ponderades en aquella casa. A l 'Ateneu, en canvi, el senyor D i u m a r ó era est imat com un gran prestigi.

Al t re dels elements m é s considerats de l 'Ateneu era Miquel PI l Blasco, fldeuer d'ofici l propie tar i d 'una f à b r i c a impor t an t de pastes aUmentoses. Era u n home d'una «pose» formidable; se les donava d 'erudi t l de « c a n s e u » . 1 no sab í eu per quins set sous cada vegada que pa r l àveu amb ell us l l a n ç a v a Vol ta l re entre cap 1 coll . Aquest era el seu autor predilecte. A l a penya, PI I Blasco, a m é s de par lar de Voltalre , encetava quasi sempre u n tema nou, el qual U servia per a dissertar mo l t a estona, amb un devessall d 'o rud lc ló que deixava bocabadats tots els seus oients. Era g a i r e b é sempre u n tema que havia estudiat el mate ix dia, valent-se dels diccionaris l de les moltes obres de consulta que tenia a la seva biblioteca; una biblioteca que no semblava pas d'un fldeuer, s inó d'un home de grans ac t iv i ta ts Mteràr ies . PI 1 Blasco era un dels homes m é s ref inadament ateus que Jo he conegut, l d'aquest si que no he dub ta t m a i que era a f i l l a t a 1 la lògia Osslrls o, almenys, que seguia la seva a c t u a c i ó amb una j s impat ia manifesta.

Amb tots aquests elements era n a t u r a l que la vida de l 'A te ­neu fos una vida t a n ensopida i grisa com pugui é s s e r - h o la de qualsevol en t i t a t de barriada. Les llluslons que s'havien fet el senyor Salas A n t o n 1 els seus companys per aconseguir que els elements Intellectuals del Centre C a t a l à s'allistessin a l 'Ateneu, s'esvalren m o l t a v i a t Va l a d i r que eren unes il·lusions ben poc fonamentades, car els sentiments profundament catalanistes dels elements del Centre C a t a l à ma l no haur ien pogut avenir-se amb l'esperit castel lani tzant que predominava entre els soci» de l 'Ateneu.

A l x l , doncs, el Centre C a t a l à fou la societat que a n à a l da ­van t de totes les manifestacions espirituals d'aquell temps. Le» seves festes l i t e r à r i e s 1 p a t r i ò t i q u e s a r r ibaren a assolir u n pres­t i g i ex t raord inar i . En una d'aquestes festes — u n concurs l i t e ­r a r i — fou p remia t el m o n ò l e g d 'Angel G u i m e r à «Mes t re Ole-guer» . En un al t re concurs fou premiada la «Doc t r ina C a t a U -nís ta> , dc Prat de la Riba 1 Pere Muntanyola . Les vetllades ce­lebrades amb m o t i u del pas per Catalunya d 'Ar tu r Camplon. de Navarra , i d 'Alfred Braflas. de Ga l í c i a , a p ò s t o l s dels moviments p a t r i ò t i c s d'aquells pobles germans, aplegaren a les sales del Centre C a t a l à dc Sabadell els homes m é s significats en el mo­v imen t nacionalista dc l a nostra terra . Pou t a m b é m o l t r emar ­cable la vetl lada que hom d e d i c à al Doctor Morgades a les dar­reries dc l 'any 88. en ocas ió de la croada que aquell pre la t de gloriosa m e m ò r i a e m p r e n g u é per totes lea poblacions de Cata­lunya , per t a l de cercar cabals amb d e s t i n a c i ó a l 'obra f o r m i ­dable de l a r e s t a u r a c i ó del Monest i r de R i p o l l : vetl lada en la qual p r e n g u é p a r t el canonge Coltell l que fou celebrada ai í-alo de sessions de l 'Ajuntament , l a I n a u g u r a c i ó del qual t i n g u é lloc

a q u · u i t w m

Escola d'infermeres de la C . de Pensions

LEacoia dtnfcr-.neres Souols de la Caixa de Pensions per a la Ve­llesa i d'EsuUvi» (Infermeres de Santa Madrona) celebrarà la ses­sió Inaugural ded Curs de 1036 a 1936 i al reparilment de titois el dilluns, dia 4. » las set de 1» tar­do, al Saló d Actes de la Ca.xa (Via Laietana. 66 A) . El discurs inaugural anirà a càrrec del doc­tor Josep M. Boix I Raspall, Lii-recior General de la Caixa. Cate­drà t ic de la Oniversltat i Prole»-sor de l'EBooia; i l acto t indrà ol carucier d'Hoincnai«e al senyor Francesc Moragas i Barret. Fun­dador de la Oalxa.

bat, amb els anys, cn el fons u quests abismes i ja no se'n par larà mai més. La majoria, però, res'a en peu, àdhuc alguna aurvoiata de glòria.

"Les Arts i ela Artistes", doncs. des de la naixença fia estat una entitat cdàct ica. Perú. entre la ma­joria dels associats, ha prevalout. únicament , una exiaència mút*a de qualitat i d'inquietud

Si havíem de trobar un simboi entre els morts, dtriem que el tím-Wí de lenti tat seria Isidre Nonell. EU moria al cap de poc de la fu-i-daeió de 'Les Arts i els Artis ' i : . '. fundació que coincidia amb r. mer èxit de Nonell; amb aqurUa cèlebre exposició del Patanç Ca­talà, en la qual cl pintor del car­rer nuís baix dc Sant Pere feta "els primers 1 únics mi l duros".

Des d'aquella exposició ha estat possibie a Barcelona cl triomi oc t o r t vivent. "Lrs Arts i els Ar:ts-tes" venia amb Nonell, i ve àesurcs de Nonell. a consolidar una livna tradició de semibilitat artlst'ta. Ona tradició recolzada en la impr-tuositat de la pintura d'Isidre No­nell. _ A .

Dfníre d'una màxima w M ^ g doctrinal, els components de i-ea Arts l els Artistes'' han aocrpfa. ••' denominador comú de la au" ' "L· ' sensiWe. vioeni. Tant quan nan practicat un art contorsionat. com el del malaguanyat Gargallo. com quan han predicat un art tebi i elegant com el del malaguangat Canals. , .

UNS NOMS QUE FAN L * COSA. — Als noms dels arUst'-s fundadors, cal afegir açuesta corruc de noms dc pintors i escu.-tors. En general, es pot dir que aquests noms fan la cosa sumats amb els dels fundadors. . . .

Heus a d la corrua a o ' ^ ' r " « primera ( curta U'sta: JoaquimS"-nyer Uanolo. Pidelaserra. Fran­cesc Oali . Labarta. Humbfrt Guar­dia, Ctorct, Fenoea. Mompou, E*."'-n S Puniwc, Ricart. Joan Serm.

Benet, Ràfota. Ingtoda. Jaumt Uuis Mercadé, Aragón. Olegif nyent Pruna, Crelxams, Ca Granyer. Mombrú, Domingo Ul» nero. Mallot. Francesc, Caitedo. Togores. Borrell i N«çolou. Obiols. Capmany. VOadomat i - « >

"^AUiuna d'aquests rums són çlo-riosei baixes de l'entitaX: M M g * Llur record és viu ^ t r e n o s ^ t r e f . Altres s'han evadit de TentUat per mons circumstancials. E l a m é s /ar-% T r n , - a r a en aquesta vella guar­dià de l'art vivent català.

Exquisits MARRONS-GLACEE

P A N E L L E T S de Crema, Nata i Coco E l millor assortiment

CASA L L I B R E C. Corts

PER A OBRES D'ART NACIONALS

I ESTRANGERES

Llibreria Verdaguer A. Doinènech, S. en C.

Casa fundada l'any 1839 RAMBLA DEL M I G . 5

TELÈFON I61M

A L L O R E T D E M A R (GIBONAI

Ctratea MeoUI 'Torre Campderà» per a malalts oervioBt*. mentals l tosioótnans Teletoo 10. Metge dt-reclor-te·ldeot; Or. M. Bernal I Carreres. Par a Inlormes. adreceu-vos a la mateixa Clínica o a BAR-CEI/ONA. els divendres, de quatre i set dc la turdo. a la placa de L »

1 p r t m c

Divendres, 1 novembre 1935 L a Veu de Catalunya. — Pào-. 9

Instrucció Pública

Generalitat Inst i ta t rstootècnic. — Ha estat

oberta a la Secretaria de l lns t l tu t , la matricula por al curset que do­n a r à els dies 5. 7. 9. 12, 14 i 16 del mos de novembre el doctor EniiU Mlrn sobre «Psjcopalologju dels es­tats pass ional» d'acord amb el se-Büt'iu programa:

Primer. — Concepte de ia passió s través dels temps, IA base soraà-tlcal I * baae psfciaic» dels estats passionals. L l m i U entro la passió normal i la patologia.

Sngon. — La passió amorosa I 1 els seus components. Anàlisi de les RCIOSIM.

Tercer. — Estudi psicològic de la còlera: els estats de reasenliment. enveja, despit 1 venjança.

Quart. — Estudi psicològic de la passió deb tòxics.

Cinquè. — Psicologia de Ics pas­sions investigadora, lúcida i col·lec-ciontsta.

Sisè — Els estats pasMonwl^ de la por; anàlisi psicològica de Ics fò­bies.

Drets d'inscripció, 10 pessetes. Professors 1 alumnes, 6 pessetes.

Primer Ensenyament Crida urgent a «nes mestre». —

Secció Administrativa de Pri­mer Ensenyament d'aquesta pro­víncia cita l o ï d a les mestre» Àn­gela Rodricuez Martínez Maria de la Creu Cabó Santnmaria. Mont-errrnt Saba té Escoda. Josepa Ca­pella Canals 1 Carme Blusan Boro­nat, perquè compareguin a l'esmeiu tada Secció urgentment a 11 de fer-los lliurament de credonclals rebu­des de la Secció de pnmer ensenya-ment de Lleida.

Habilitació del Magisteri Nacio­nal del Partit de Barrclona. Pagn-m r n | d'havers. — L'Habilitat del Magisteri Nacional del partit da Barclona pagarà e'.s havers d'oc­tubre proppassat, àdhuc les protes-

C A i v T E L L D'EXPOSICIONS

Sala Parés PETKITXOL. a

ExpoMi-·ió pennanàni do puitura

H pintures d uus coUeccIÓ Kins a l ' I de novembre

La Pinacoteca PAüaer io UE O R A C I A M

Marcs i Oravats Exposició de pintures Ce

• M M d'argent de t l ^ s arts i els artistest

Pins a 11 de novembre

Galeries Laietanes Corts Cautlanes. 613

Daniel Sabater, pintaré* Anleni Jlmenm

cEsiampus sevillanes» Ramon Mas i Mas. pintures

Alumnes de I Sscola Sant Jordi Pins I ' l de novembre

S y r a Diputació. 283 TeU. 18710 Objerte» per • pmeoU. - Marca

J. Navarro Bamon pintura de temes variats

Krnest Curiel. paisatges Pins a 11 de novembre

Sala Gaspar CONb&LL DE CEN1. JZI

Telèlon I20«4 Exposició de

Juuqalm Tniroella Pintura

Pins el 8 novembre

sor es especials d'adults, al lloc d» cofUim. de la manera següent:

Dia 1. de cinc a vuit : perceptors dels Municipis limítrofs. I dels de Barcelona, els compresos entre les lletres A a la D.

Dia 2, d'onze a una: perceptors de Ciutat Uetre» E a L I .

El mateix dia, de cinc a vuit : els de Ciutat, lletres M a R.

Dia 3, d'onze a una: perceptors de Ciutat, lletres restants.

Dia B. de cinc a set. tots els asse­nyalaments anteriors.

Del 4 al 8 1 de n i al IS. de dotze a quatre a casa de l'Habilitat.

Durant lot» aquests dies de paga­ment els perceptors habituals de la nòmina 1 els que hi hagin d'in-gressur el present mes de novem­bre, hauran de signar la correspo­nent declaració Jurada en triplicat exemplar, amb l'advertiment que si arribat cl dia 15 algun perceptor no l'ha signat, no podran sortir les nòmines en el temps oportú. A tal fl. l'Habilitat proporcionarà els Im­presos necessorls.

Pagament ala Mestres de Vic. — L'Habilitat dels mestres noclonuls del partit de Vic paga els havers d'octubre des de demà, dissabte, en la forma acostumada.

Universitat Nota de la F. N. K. C. — Honora­

ble Senyor: Reunida el 29 d'octu­bre de 1935 la Cambra Pederal de la F. N. E C en sessió inaugural del cura 1935-36, ha pres els se-guent» acords, que aquesta Junta de govern té l'honor de comuiutar-vos: Pnmer. Que havent calgut a cansa d uns fets doloroeo» 1 aliens a la Universitat el règim legal que estabUa la seva autonomia i estant al cap d'un any en el mateix regim perniciós de transiíorielat . empren­dre actives gestions prop de les autoritats competents l dels parla­mentaris catalans per la ràpida so­lució del problema, dins de la lega­litat establerta per l'Estatut 1 la Constitució, i intcressar-hi les enti­tats culturals I intel·lectuals. I el po­ble tot de Catalunya perquè pres­t in el degut suport « aquesta cam­panya de dignitat universitària, la Cambra Federal de la F. N. E. C, no dubta que davant la Identitat d'interessos, el Rectorat I la Junta Universitària de la Universitat Au­tònoma de Barcelona, veuran amb simpatia aquesta campanya, 1 pre­sentaran el seu ajut a la Federnciú. Segon; Per tal de regulnritr.nr deli-nitlvamem la vida de lea Associa­cions professionals l de la seva Fe­deració, adreçar-se n la Junta Um-v e n l t à n a pregant-U que vulgui atendre U" scglicnu peticions que formula la F. N. E. C-, en nom I re-presentncló de les cinc Associacions universitàries A> Que el Rectorat disposi que lea Secretaries de les Facultats lliurin, en l lnlr el termi­ni de matricula, una relació dupli­cada d'alumne» Inscrits amb expres­sió de domicili a la Federació per tal que aquesta 1 l'Associació cor-rp5ponent. puguin tenir una llista d'A·aociau. La Cambra Federal re­corda que l 'InsllUit d'Acció Social Dii lveratàrU l Escolar de Catalu­nya, te al seu poder, anualment, aquesta llista. B) . Recordar a la Junta Universitària que des del mes de Juny de 1935 hi ha presen­tada i ei estudi una petició d'aques­ta Federndó, en nom de Ics quatre Associacions Professionals d'estu­diants, domiciliades a l'edlflct de l'antiga Universitat Literària, de­manant la reobertura del local des­tinat els estudiants, i inexplicable­ment clausurat, o lliobilitacló d'un local nou. C». Pregar a la Junta Universitària, l'habilitació d'un lo­cal amb cadires I taules per u po­der instal·lar, a càrrec d'aquesta Pe-dernció. una sala de lectura per a ostudiiints. La junta de govern dC te Federació aprofita aquesta oca-rtó per relterar-vos els seus respec­tes. Visqueu molts any». — Barce­lona, 81 d'octubre de 1935—Signat.

Associació de Periodistes

Sala Barcino V Garcia Simón

Passeig de Giàcla. 19 Exposició col·lectiva de pintura

I escultura cntalana Fina a l ' I de novembre

Sala Rusquets PAíiSEIO DE GRACIA.

Mobles i Objectes d'Art l'ere Creisam«, pintura Fins a I ' l de novembre

Conferència d'Eduard Oi rb i l 1 Janme. — Dtmarls ^1 vespre, al saló doctes de l'Associació acudi un públic sclecliasim. per escol­tar la paraula ciel Mestre en Gat 8 » b - " Eduard GlriMil 1 Jaume, el qual dissertà sobre l'obra 1 la per­sonalitat il'Antoni Binqnet* i Pun-set.

El «enyor Ouli . i l Jit'ime llegí la part del seu treball que fa refe-

A r t i u s t u n i t i H M ; ~t i><^ N<»" - M I H H K OI

ANIMíK MAUROIS

V O L T A I R E Pren: S'St pwMte»

MAGICIENS E T L0G1CIENS Preu: STó pessetes

De venda a la

LLIBRERIA CATALONIA-Ronda St. Per». 3 v%'v^·^%i^- -v-^v^-^^ ." . " -" ·^" ."^-"^ ' ' - " -"vv . - · -v- · -^ . - . - .v . " .^ . - ,v . - , "

rèncla a te plenitud l a l'aposio-tet pedagògic d'Antoni Busquets i Punset. Aquest IHustre català re-vlu en el treball de Oirbal: te seva alta figura, novament anima­da 1 polpitant, es desprèn de lea quanllle» escritea i es mou da­vant nostre amb els seus movi­ments corocteristics i habituals. Re­vivim les lluites 1 els estudis de Busquets 1 Punset, los seves angu­nies I las seve Inquietuds. Seguim les seves passes a Barcelona l a Modnd. en ocasió de prendre port en unes oposicions a mestre d'es­cola, t el velem després fent de mestre a Salo. A1U és on te seva vida. el seu temperament, te seva personalitat, prenen un relleu més accentuat, mes formidable. I on ea perfila amb una exactitud I una veritat extraordinàries te figura simpatiquissima de Teresa Bus-queta. la germana del mestre, de te qual Oirbau Ien un elogi emo­cionant

Ei públic segui la lectura amb una atenció profundlssimo, A l'a­cabament, t r ibutà a Oirbal una gran ovació.

El President de l'Associació de Periodistes, senyor Costa 1 Dea, clogué l'acfe amb unes breus pa-i aules. Digué que el dia 10 de no­vembre se celebrarà a Calders, te vila on darrerament actu* de mes­tre Busquets i Punset. l'homenat­ge pòstum iniciat per l'Associació. Afeel que tols els presents que vol­guessin assistir al susdit homenat­ge podien fer-ho. passant prèvia­ment a allistar-se a la secretaria de l'entitat.

Galeries d'Art

Joaquim Torruella — A la Sola Gns)«s hi ha oberta aquesta dies una exposició amb obres del pintor Joaquim Torruella. S i t exhibeixen algunes figures i molts paisatges, te majoria dels quals són fets a base de temes de MaUorca.

La paleta elegant, brillant 1 lleu­gera d'aquest artista assoMx en alpuns moments veritable Inteíislttu, lírica. Torruella és un nlntor molt dotnt, però potser poc ambiciós. Diem a xò perquè oanslderecn que « l'artista fugis det colortsme fàoU que genero*n«U practica, podria assolir, ben aegur, moment» pictò­rics de primera qualitat. O v í vin­dria, doncs, al nostre entendre, que l'artista treballés—eduqués—«1 seu sentit colorktlc, aprofitant l'em­penta 1 la fuga que en lots mo-meiMs ha muslrut abundosament. Aques·a empenta és el nullor de In pintaira de To «Hriem, InleUcc esdevenir una n

Ja, i només cal, zar-ta — fer-ui n ís sensible.

J. Navarro Ramon. — El pintor valetKlà J. Navarro Ramon exJlbclx actualment, a Galeries SjTa. unes quantes u-Jes Intenolonades vers l'objectivitat silenciosa—bmuySda-— que estigué en vaga a Alemanya després dliaver-ae clos el període exaltat de l 'expretílonumu*.

Els sobrercallsUs Ohírico, Dail. Apt, clc., l ian conreat amb més o menys «noert aquesta objectivitat dtsU inoda de tot fenomen atmos­fèr ic No solament han donat una Idea tectònica de te formo, stao que. podríem <Sr. bon preté* d o n v te st iisació <lel buit absolut en l'es-pal.

Navarro Roman, que deu haver volgut reaccionar contra el dolent «rtuosísme de l'escote valenciana contenuxiríinía, s'ha lliurat s aques­ta mena d'objectivitat cenyida. S'ha « o t a t t també, evad'r com els so-brerealtetas: s'ha Ulurat a te poe­sia àcida del silenci.

Però. l'artista, per no caure en el forollisme —soroU-SoroIte—, s'ha lliurat a la fórmula de Chlrico. Això en ells bons monuniU, car moltes vegades no ha sortit de l'es­tampa, davall te qual d pintor no lia pogut ésser domat. En les tales de coloració m i * grisa és on l'ar­tista opar més dotat de sens bllitat.

Ernest Curici — Curial és l'altre -pintor de Oalerte» Syrn. Ena

itxmfm mm sèrie de paisntge» IMICO-Ucs o suburMnls. hurmonlUnta a b o » d'una certa monocromla gro­ga Aquests paisatges, sempre dis­crets, no estan pas desproveït» de qualitat.

Ramon ífos i Mos. — A Galeries Laietanes exhlbe x paisatges d alta muntanya ei pintor Mas 1 Mas. Dintre d'una hitancló de Just-medl. aquests paisatges tenen qualitats tècrtiques ben apreciables.

i c··.·-Antoni Gliaénes.—A lo» Galeries boleüuics ÇKIX^

i^lritunarociit pUitornsc Daniel .sabaíer. — També Daniel

Sabater és un dels expositor» de Ics Laietanes: ocupa amb te seves obres dues grans sales. Les obres de Sabater, virtuós valencià per exceUòncla, són plenes de UUsraiu-ra, 1 no smpre de te millor. Da­niel Sabetor, pintor dc bruixes, ós un típic representant d'aqueHs ar­tistes que han trobat te font en te convenció: d'aqueils artistes que del Museu han sabut veure gaire­bé únicament la port borroou. es­pectacular, anecdòtica o decorativa. La mntura oficial de tota ela països ha donat un gran nombre de or-dettes dintre d'aquesta mateixa In­

tenció. Amb quabtat més o menys falsa, aquesta artistes hàbils han pretès refer el Museu. ED "iaf de Museu és el millor d'aquesta mena d'obres brillants 1 enganyadores. Enganyadores per llur aparent am-b.cló de totalitat, per Uurs matei­xes grans dimensions i , sobretot, per llur nparent riquesa.

Un artista dels més sincer» de casa nostra deia un dia. davant d'a­questa mena de pintura, que "Com més hàbils siguin els seus autors, més mal faran a !a consciència ar­tística del públic. Així, doncs, com més perfecta aparegui aquesta pin­tura, més obligació tenen els crí­tics de combatre-la."

Amb tota els respectes que me­reixen el treball I l'esforç que to­ta obra humana reclama, cal dir que les compos-clons de Daniel bO' batar. y n * tot l els aparents enci­sos són. al nostre entendre, molt

de te veritable subntànola de

R B.

P. SABATÉ JAl 'MA A LA PINACOTKCA

Demà, dissabte, dia 2 d d pre­sent mes, t indrà lloc al saló de la Pinacoteca, te Inauguració d'una interessant expnslrlo d'aquarelles de Pau Sabaté Jaumà.

SALA BARCINO

Avui, divendres, es clausura te important exposició col·lectiva que ha servit per a inaugurar les no­ves galeries de Sala Birclno. 1 de­mà s'obren dues altres grans ex­posicions de pintura. Rlgobcrt So­ler exposa ateunes obres de gran lamany en les IUIIS ei seu pin­zell ha expressat vigorosament les llums del paisatge eivissenc. Altres de les pintures que exposa aquest

Entor es faran remarcar per les •lles formes d'esiructura amb

què forma els grups de figures que hi entren, a part dc llur força do color.

Lluís Morató seguint les belles rutes de te pintura catalana pre­senta alguns paisatges puixanta per la sensibilitat amb què el nos­tre ambient, nc d'elements pictò­rics i figures 1 bodegons. expres­sen d'un gran valor artístic. Lluís Morató es presenta amb una col-leoció de leies que han d'afermar molt el seu nom. Ja s.titaj en. lloc preferent entre les nostres promo­cions do Joves pintors.

V I D A L C O M P R A I V E N D A

D E Q U A D R E S PKLAVO, 82, pral., 2.» TeL 10035

N O T I C I A R I

Acadèmia I Laboratori de Cièn­cies Mèdiques de Catalunya. — La conferència que aquesta Corpo-racíd tenia anunciada per avui. a dos quarts de vuit del vespre, a c à r r e c d e l doctor Rosscnd Carras­co i Formigucra, ha estat suspesa per ordre governativa.

Excunioas d'Amics d d » Muieo». —Per a diumenge, dia 3 de novem­bre, el» Amlqg dels Museus de Ca­talunya han organitzat una excur­sió col·lectiva a Vic, per tal de vi­sitar el Museu Episcopal, te Seu. el temple romà, Museu lapidari, cases scnyortals 1 altres obres ar­tístiques de positiva vàlua que h l ha a te susdita ciutat. La visita serà avalorada per les explicacions del reverend Eduard Junyent l el senyor Josep M. Gudlol.

Els senyora associats que desit­gin prendre-hi part, col que s'Ins­criguin al més aviat possible, a Viatges Internacional Exprés, Pla-

A N T O N I P U J O L

Escultor funerari

Seguint el costum anual de v i ­sitar les nostres neoròpods, ens ha plagut de saludar, a la via do Santa EulàU% el notable escultor Antoni Pujol, que estava donant els darrers tocs al belllsilm relleu del panteó de te família Ballvé-Boyer. un dols darrers encàrrecs que ha jeabezat aquest artista ai cementiri nou de Barcelona, Aquest panteó d'estil renaixement pot comr-derar-se com una de les obres definí'..ves d'aquest artista, no tan sols per te puresa de Unies l riquesa de concepció sinó per te gran vàlua del bel, '«itn rellsu que el corona, ple d'aquella grandesa de sentiments, d' olla encertada inspiració que cal en una obra re-servad» a te posícrltat; compleu-a te decoració exterior dues àmfo­res de bronze ricament decorades. En imtenor de te capella desta­ca una Impressionant imatge del crucificat, grandària natural, on Pujol sembla haver posat l ' ànim* Es una Imatge de Jesús creada amb gran unció 1 realitzada anS> gran mestria digital.

No molt l l un - de l'anterior ens plagué d'admirar la nova tomba en consirucc-.ó de la famiUa Llucb-Clua. en pedra, projecta també d aquest artista, de gran senzille­sa de Unies 1 d'una severitat Im-pressionan'

Tocant al cementiri nou, al estudi (Carretorn del Port, 111), poguérem admirar un voluminós àlbum de fotografies d'obres mo­numentals que porta reolitzadea no solament a Catalunya, sinó també arreu d Espanya 1 d'Amè-rica.

ça do Catalunya. 8. Telèfon 18»M. El termini finirà el 3 de nov-ro-bre.

Clausura de l'expuBicio C rei xa ma, —Avui. diada de Tols-Sants, serà clausurada la notable exposició da 30 pintures de l'artista Pere Crel-xams. a U Sala Busquets.

L'extraordinari Interès de l'expo­sició Creixams ha quedat unànl-mcnient palesat per te profusió d* crítiques laudatòries 1 d nombre d'adquiacions de què ha estat ob­jecte.

Ltearadó. — L'obra de Llauradó ocuparà tota te sala gran de lea Galeries Maragall. Eg esperada amb molt dlutards per tota els amateurs d'escultures.

Un paisatge de Domingo.—Fran­cesc Domingo ha c i ta t al Nord d'Espanya, i ha pintat un mera­vellós paisatge, de gran riquesa de color. L'artista ara passa uns dies a Paris.

# U i l n k .

Pàg. 10. — L a Veu de Catalunya Divendres, 1 novembre 1935

A l marge de l'afer Strauss

P r o c e d i m en t s m o r b o s o s per Carles Cardà, preo.

SI se'm permet l 'entrada en aquest afer, que a hores d 'ara Ja és t r àg i c , vo ldr ia fer algunes consideracions sobre l'aspecte è t i c del procediment que s'ha seguit.

Es discuteix sl s'havia de man ten i r ocult, resolent-lo d in t r e l 'ombra m é s Impenetrable, o sl s'ha fe t bé de fer esclatar la bomba enmig de la p l a ç a públ ica . Situada l a qt les t ló a Espanya 1 atesa la I n t e n c i ó po l í t i ca que t o t fa endevinar que s 'hi havia barrejat , l ' e scàndol públ ic era Imprescindible. Alguns elements po l í t i c s que no pateixen pas dc la ma la l t i a dels e sc rúpo l s esta­ven, (os pel que fos. en possess ió de l 'afer, de les seves peces 1 de quasi tots els seus secrets (creWm que alguns, com passa sem­pre, no se sabran ma l ) 1 espera>cn una avinentesa en q u è l ' a ­t e n c i ó d'Espanya es f ixés damun t d'ells per a esbombar-lo amb f ina l i t a t s t è r b o l a m e n t partidistes. Es d iu amb certa versemblan­ç a que. en un acte ressonant celebrat fa poc, una f igura de les m é s vistents de la po l í t i ca espanyola Ja vol ia esbotzar-lo. T o t ­h o m d iu per q u è no ho va fer. 1 si el rumor respon a la real i tat , ca l alegrar-se m o l t de la d i sc rec ió d'aquell orador 1 de la d'a­quell qui va aconseguir el seu silenci, p e r q u è haur ia estat s i m ­plement m o n s t r u ó s que u n afer p r imord ia lmen t de Jus t íc ia s ' h a g u é s p lan te ja t des del p r imer moment enmig del sumzelg violent de les masses agitades per la pi t jor de les passions, que és sens dubte la pass ió po l í t i ca , ma jo rment quan, com s 'esdevé a Espanya des del 14 d 'abr i l , e s t à i n f l amada d 'un sectarisme d 'ordre re l ig iós .

De moment que u n dels dos grans sectors polltlco-rellglosos espanyols, una de les dues Espanyes de q u è p a r l à v e m ac í mateix l a setmana passada, tenia les cartes a les mans 1 vo l ia Jugar-Ies totes alhora en una campanya pol í t ica , i p i t jo r si h a g u é s estat electoral, era absolutament indispensable que l 'operac ió doloro-filssima per a t o thom de rebentar el gra la fes l ' au to r i t a t amb u n estil objectiu, elevat 1 a d r e ç a t exclusivament a recercar i • c o m p l i r la Jus t íc ia .

P e r ò ara apressem-nos a d i r que és summament deplorable que el canibalisme pol í t ic d'aquest desventurat pals hagi obl igat a r e c ó r r e r a aquest sistema. Heus acl una t r i s t a c o n s e q ü è n c i a m é s de l 'nbsurd amblextremisme que corroeix aquest poble. Sl per t a l d 'anul· lar l 'adversari, no se sent la m é s pe t i ta h e s i t a c l ó davant l 'estral l h o r r o r ó s de l l a n ç a r u n afer a ix í a la voraci ta t de les masses en els moments de m à x i m a e x a c e r b a c i ó , Ja no s a b r í e m Imaginar res que fos impossible.

En un pals ben c o n s t i t u ï t , aquesta a n t r o p o f à g l a mora l no podria n l ésser imaginada. En les d e m o c r à c i e s de bon regent, per evi tar l ' e scàndol , no cal r e c ó r r e r a la impun i t a t . I l ' e s c à n ­dol de l'espectacle púb l i c del t i t u l a r del poder que prevarica és evi ta t sempre. L'organisme funciona bé per d i n t r e i els ò r g a n s e l imina tor i s de les humors morboses entren en acc ió amb u n automatisme conscient, provocat per la mate ixa p r e s è n c i a del mal , l l ' expuls ió s 'esdevé silenciosament, o amb aquella m i t j a veu elegant, a q u è als pobles meridionals ens costa t a n t d 'hab l -tuar-nos. La d ivu lgac ió de l delicte coincideix g a i r e b é amb l a seva s a n c i ó . I el per i l l de l ' e scàndo l és o b v i a t

P e r ò en aquest pals de sensacionalisme per iod í s t i c I de de­m a g ò g i a electoral, les coses tenen m é s t i r ada a anar a l revés . E l gran e s c à n d o l es coti tza per a f ins baixament partidistes, p e r ò quan a r r iba l 'hora serena de la Jus t íc ia , Ja la I n d i g n a c i ó s'ha esbravat. 1 les f ina l i t a t s de lucre pol í t ic havent estat Ja assolides, es passa res ignadament sl no és alegrement, per l l m -punlsme. A F r a n ç a , a i x ò Ja és una h i s t ò r i a l larga. Els «affalres» escandalosos Ja han estat numerats 1 to t , p e r ò encara no h i ha hagut cap condemna. I aci , d u r a n t dos anys, els I m i t à r e m d 'ona manera eg règ la .

Es evident que el nostre c l ima pol í t i c no és el d 'una d e m o c r à ­cia sani tosa, p e r ò els qui m é s entrebanquen, m i l l o r d i r í e m I m ­possibiliten, l 'evolució dels costums envers aquest estat tan desitjable, són pr inc ipa lment els sedlents professionals de la d e m o c r à c i a . El sensacionalisme, l ' adu l ac ió i m p ú d i c a de les m u l ­t i tuds, la guerra sense cap pie ta t contra l 'adversari, l ' ab sènc i a absoluta de to ta regla de Joc net que caracteri tzen les nostres esquerres, t a n que el poble, mentre cs preocupa dels problemes pol í t ics , visqui en u n estat d ' ep i l èps ia cont inua que t o m a I m ­possible to t moviment ordenat, tota r eacc ió ref lexiva 1 subst i-iue lx per d e s c à r r e g u e s tempestuoses la p u l s a c i ó r í t m i c a , acom-

ida. amb q u è d e s p è n a poc a poc l 'energia v i t a l u n organls-m bon estat de salut.

n u n pals on la d e m o c r à c i a no fos una l l e i escrita 1 uns ims convulsius que la corrompen, s i n ó una l le i const i tu t iva organisme nacional , els culpables, sl n ' h i ha, d e s p r é s d 'un >Uamcnt depuradlsslm menat amb l a m é s gran d iscrec ió , ien estat castigats pels t r ibunals competents, i la s a n c i ó it sabuda quasi ensems amb el delicte, s 'hauria l leva t a la

d ivu lgac ió de la I r regu la r i t a t t o t c a r à c t e r d ' e scàndo l . Engegar l a bomba enmig d'una m u l t i t u d agitada de passions po l í t iques , l l a n ç a r a la seva voraci ta t noms i m é s noms, abans d'esbrinar sl pertanyen a persones culpables o calumniades, convertir , n l

'One sigui p r r una sola vegada, que Ja és massa, el Par lament en C o n v e n c i ó , engreixar el canibalisme d'una de les dues grans tendositats Irreconciliables, enverinar l 'atmosfera amb u n relat de fets escrit per un home desconegut, o conegut n o m é s com a aferista I corruptor d 'autori tats , é« t a lment inconcebible, que h l ha moments que hom dubta si no ha estat v í c t i m a d'un m a l l o m n l . o sl el pe r íode revolucionari e s t à t o t Just encetat.

No volem d i r que cap dels que surten en aquell relat, g rama­t i ca lmen t 1 moralment Incorrecte, s igui Innocent, o sigui culpa-ble. No volem cap Impunlsme. Celebrarem l ' e l lmlnac ló d'ele­ments Indesitjables, sl ta lment n ' h i ha. P e r ò l l a n ç a t a la male­d i c è n c i a d 'un poble Ja prou propens a malpensar de les a u t o r i ­ta ts 1 prou insensible als deures de l 'obediènc ia , uns homes en­t re els quals és possible que h l hagi Innocents I adoptar proce­d iments mu l t i t ud ina r i s per a adminis t rar Jus t íc ia , no h a u r í e m n l pogut imagintrr que sor t í s d 'un cervell responsable.

Les c i r c u m s t à n c i e s especials de la po l í t i ca espanyola han fo r ­ç a t a fer-ho així . Acceptat, p e r ò , t rebal lem per ter d e s a p a r è i x e r

p a í me

cos de f a r ha t essi

L E S C R Ò N I Q U E S D E L D I A

B a r c e l o n a t i s t r a n g e r

Una nota molt inte- Anglaterra i l'apli-ressant del Conseller cació de les sancions

M a d r i d

d'Obres Públiques El dia d'avui, com a vigília de la

fes ai de Tots Sants, ha estat en­sopit 1 gris. Als centres oficials hi ha acudit poca gent. Altrament, tampoc no hl ha hngut res d'ex-traordlnori a remarcar. A i» Oe-neraUtat el senyor Alonso ha con­versat un moment amb els :nfor-m ad ors; no els ha facilitat, però cap noticia. Únicament ha expres­sat el seu propòsit de celebrar un Consell passades Ics tres festes que comencen demà.

El senyor Vallés i Pulals h» fa-cBr.tat una nota molt inieressant sobre i^ciuació que el Govern té el propòsit d'emprendre amb mo­tiu d'haver estat fet el t raspàs de­f ini t iu dels serveis d'Obres Públi­ques. E Govern — ve a dir la no-t& —. estava preparat degudament per a aquesta empresa, i és per això que podrà executar-la tot se­guit. Llegint la noOa del senyor Vallès i Pulals hom s'adona per­fectament de la importància de les actuacions que tu ha prepa­rades, lee quais hauran dc contri­buir a transformar Catalunya en pocs anys. Les dites actuacions consistiran a rehabilitar els ferms de les carreteres que l'Estat tras­passa a la regió autònoma; a mi­llorar totes les carreteres de Ca­talunya, fent-les aptes per a sa­tisfer totes les necessitats del trà­fic modern, I a la construcció dc noves carreteres 1 camins a bosc d u u pla que Ja hi ha establert Tindran, encara, aquestes actua­cions, un avantatge considerable en aquests moments d'atur forçós, car contribuiran d'una manera molt eficaç a remeiar la c r s i de treball, que en els mesos d'hivern que s'apropen revestiria més gra­vetat que mai. Aquesta nota del senyor Vallés 1 Pujals el lector po­drà llegtr-Ia completa — val In pe­na dc llegir-la —, a la secció de la Generalitat.

Per la seva banda, el conseller dc Governació ha parlat novament del carnet electoral ponderant ben Justificadament el nombre ex­traordinari de sol·licituds que es reben cada dia. Ha manilestat» així mateix, que la setmana en­trant començarà Ja a fer-se el re­partiment dels carnets sol·licitats, en grups de deu mil . Amb motiu d'aquesta conversa, d senyor Jo­ver ha mostrat ais Informadors cl model de carnet que ha estat adoptat, i ha afegit que de Madrid «• tant l i han estat demanats amb un gran interès antecedents d'a-queeta reforma electoral.

Altre conseller, el senyor Duran I Ventosa, ha estat a Canet de Mar. on ha visitat ics obres d am-p..ac!ó que hom portii a cap a l'Es­cola de gèneres de punt. Amb aquest motiu, s'ho reunit amb els clements del Patronal de H dita Escola.

Quant al senyor De Prat, com cada dia, per no dir com quasi to­tes les hores del dia. ha estat al despatx del President, al qual. pel que semblo, no vol desemparar nl un moment.

Esmentem, encara, que el senyor Sedó es troba a Madrid tirant, amb el senyor Lerroux. la conduc­ta que haurà d adoptar ei partit radical a Barceloní després df2s esdeveniments d'aquests dies, 1 que el senyor Rovira!la s'ha sotmès a un reconeixement mèdic, degut a haver aoícrt darrerament un acci­dent d'automòbil.

A l'Ajuntament no hi ha hagut res digne d'esment, i pel que fa a la policia, el senyor Martin Bàguenas ha donat la mateixa no­ticia de cada d-a. o sia, que hom segueix treUUlant per tal de des­cobrir els autors oc l a«res8;ò de què foren víctimes uns guardians oe la Presó Model. En canvi, els Mossos d'Esquadra han pogut do­nar compte d h i v e r practicat, a Santa Co.omo de Gromanet, la de­tenció d Un extremista perillosis-aím.

EU veredicte del Consell de Guer­ra celebrat amb motiu dels suc-oeasQB ocorreguts a Esparrugucra durant la revolta del 8 d 'octui íe , condemna els qui hi van prendre port. que són en nombre de dot-» , a diversos penes, que oscil·len entre dos anys i set mesos de pre­só.

Avui. a la tarda, ha començat la tradicional visita als cementi­ris, i amb aquest motiu tots ells, sobretot el Nou i el Vell. han estat con< orregudlsslms. La fira de flors oferia un aspecte magnífic, i h l havia creua i corones veritable­ment Bdmlribles. A la nit, «Don

contra Itàlia Ha començat a reunlr-se de nou

a Ginebra ei Comitè de Coordina­ció de la Liga de Nacions. La pre­sència de diversos ministres d'afers es Ira. gers a la capital suïssa s ln -terpreta com a s'm ploma dc l'ac­tivitat que hom vol donar a les tasques d'aquest Comitè. Durant les darreres vint-i-quatie boies al­gunes nacions han contestat afir­mativament les propostes que el Comitè de Coordinació els sotmeté abans de separar-se el dia 19 d'oc­tubre. Tot fa creure, doncs, que ben aviat s 'arribarà a un acord per a axor la oata en la qual comen­çarà l 'api icadó de les sanciona vo­tades contra Itàlia.

La pressió de la diplomàcia bri­tànica es fa sentir aneu. Ara te­nim el cas d'Austtla. Els reprcseiv tants d 'Au ' i i la i d'Hongria foren els unies que feren sentir llur veu » Ginebra a favor d'Itàlia. Els go­verns d'aquests Estats feren públic, per mitjà de llurs delegats a la L l i ­ga de Nacions, que no es podien adi erir a 1 acord d'aplicar sanc ona contra Itàlia. Ara bé. dc Viena co­muniquen que d Govern austríac ha decretat la prohibició de lliurar armament» a I tàl ia i a Abuslma, « . . i - T.mes», desprès de donar aquesta nouc.o a.e#eix el comenta­r i següent: «Aquett paa ha estat pres sense entus·usuH:, perquè ics dues fàbriques dc municions aus­tríaques estan siluaaes a l'àrea Wlener-Neustadt. on tan es fa sen­t i r la depressió, i perquè hom creu que si Alemanya decideix enviar-ne ningú nolacontradiria; però. l'a cord nu esuu awjpta·,.»

Àustria, do.xs, toniue contribueix a ies ^ancions votades per Ginebra. Eis austríacs també compliran les sancions financeres, perquè la si­tuació financera d'Ausula continua essent laa difícil que born no dis­cuteix tan sols la possiuililut que eL, austríacs puguin deixar diners a Mussolini. Resta la questlo de l'embargament de les expediclo.-is que Àustria pugui fer a I tàl ia dels pruduclcs indicats per la Lliga dc Nacions. Aquesta es, però, una qüestió dificU I que a hores d'ara nu ÜC sap com podrà resoldre.

Els francesos, per la seva ban­da, segueixen el camí que els an­glesos han t raça t respecte a les sancions. La Premsa francesa ora també posa més compte, en gene­ral, ais comentaris que dedica a l'actitud d'Anglaterra en el confilc-te italo-obissini. A l número de «La Revue de Fronce» que acaba do sortir, Raj-mond Reoouly. que s ha­via distingit darrerament loiça en la campanya de la Premsa france­sa a favor d'Itàlia publica el co­mentari earacteriatlc següent:

«Estem disposats a fer el possi­ble 1 fins l'impossible per a ajudar I tàl ia - sortir-se avui de la dt-fteu siluaciu e.t que «rua mateua s'ha posat, però, amb una condi­ció: sense rompre cap dels nostres ilujams amb la Lliga de Nadons, sobre la qual tota la nostra políti­ca estrangera està basada després de la guerra; més encara, sense alienar-nos Anglaterra. In qual co­sa seria per a nosaltres I per la pau dei món la més gran de Ics cej^fràcies. .a pitjor de loo catàs­trofes. La tranquil·litat, la proape-r í ta t de l'univers reposen, no bo oblidem, en lo unió de dues grans nacions que un estret braç de mar separa, riques, liberals, democràti­ques l una i l'oltra. unides per tant. d'interessos i desigs comuns, sense res en absolut per envejar-se. res a prendre s. cooa que malaurada^ ment no poísa amb tots els nostres veïns.»

Existeixen ehnptomcs que fan creure que aviat s o m i à a l'apUca-c'.ò de les sancions votada per la Lliga de Nacions. La Or: Bre­tanya no vol estUvlar cap esforç p aconseguir que abans de la ce-k-brocio de les seves eleccions gene­rals hagin entrat en vigor els acord, de Ginebra. I toUiom sap que quan els anglesos es proposen una cosa, dlficilment deixen dob-tenlr-h0· R. GARRIGA

Juan» i «Doüa Inés» han dit les dècimes acostumades a lApolo i ai Barcelonès. Després de lot, san-m val més que es l a d el «Teno-f o i que no pas tonies de les co­ses insubstancials i de mal gust que ordinàriament eonstKueLfen el programa dels nostres especta­cles teatrals. . _

COSTA I DEU

aquestes c i r c u m s t à n c i e s , que u n dia ens poden por ta r una guer­r a c iv i l annih i ladora .

I consti, pel que pugui ésser , que hc exposat u n parer esclu-ü v a m e n t personal.

E l Sr. Solé de So jo parla de les construc­

cions navals (Dia L A la una de la niatW

mida. Per telèfon.) El Consell de ministres, sota la

presidència del senyor Alcalà Zo-«oora, ha estat, en realitat, un Con­s o l de presentació del nou Govern a la primera autoritat del régun.

En aquest Consell, el President féu el seu acostumat discurs, en el qual s'examinaren tots els as­pectes de la situació política na­cional i internacional, però no MBOla pas que aquest discurs hagi « • » ton llarg com els que sol pronunciar ei senyor Alcalà Zamo­ra en els Consells.

En el «Consejlllo» anterior al Consell, es parlà del problema fer­roviari, i donat que encara no h l ha projecte de Llei definitiu sobre la qüestió, s'acordà destinar-hi d Consell del dilluns.

A la tarda al Confirta hi hagué molta desanimació. En vista de la creixent absència de diputats de la majoria, els senyors Barcla 1 Lara visitaren el senyor Alba per tai de posnr-ll de manifest que no estan disposats a continuar tole­rant que s'aprovin lleis sense la presència de la majoria al Con­grés.

El senyor Alba afirmà que faria els possibles perquè la majoria as­sistís n les sessions, i que es nor­malitzaria, d'aquesta manera, ia vida parlamentària . Aixó. però, és molt dificil perquè els últims es­deveniments han posat de mani­fest el disgust que tenen els radi­cals davant el nou Oovem.

I * sessió del Congrés fou dedi­cada a continuar discutint el pro­jecte de Llei de reducció de les àrees de conreu de la remoliitxa-a començar a discutir el proloct* * ' . h ^ i 2* ?,Jerra sobre mobilit-sació, t. finalment, a avançar un* taS l u ? «Ti 'Vlsciissió del pro-ButacSe*. Comunicacions

•J?" Porl?f S'Cuesta qüestió, el senyor Solé de Sojo defensà u n vot particular sobre construccions navals El diputat de Lliga Cala-lana féu sens dubte, el seu n * -llor discurs d'aquesta etopa parla­mentàr ia . Ha estat un discurs d'un ordre perfecte. Es d'una gran claredat i està fonnmentat 1 IllRat amh elements de les darreres es­tadístiques i dels últims estudia sobre la matèr ia . El senyor Solé guanyà, olxi mateix, de veu i de gest, i es mogué, a través del seu parlament, amb més llibertut

El senyor Solé de Sojo fou mol» felicitat pel» diputats de tots ela sectors de la Cambra,

A mitja tarda feu lo seva apa­rició al Congrés el senyor Lei* roux, qui fou rodejat per molts diputats i periodistes. El senyor Lerroux, en aquesta conversa, t ractà de reaccionar contra Tad-vereltat dels darrers esdeveni­ments, peu unes declaracions un* mica estranyes dient que, d'haver parlat en el debat politic, hauria usat un lèxic més bàrbar que el que usà el senyor Pérc i Madrigal; que tot l'afer del Joc ha estat una gran cunaliada 1 que, per ara 1 tant. l'únic cap del partit radical era ell. mentre visqués.

Es natural que el senyor Ler­roux. com a polític fins a la me­dul·la, tracti de reaccionar davant els últims esdeveniments; però si s 'hagués dlnterpretar l'efecte pro­duï t per aquestes declaracions, cal­d rà remarcar que el senyor Ler­roux no ho pas donat proves d'un sentit de conservació excessiu, per tai oom tot ei que sigui agitar l'afer Strauss repercutirà contra els ra­dicals. Per ara i tant, sembla ouo la millor cosa hauria estat callar I deixar passar temps, per ui t> que diuen: «lo peor es meneallo».

PLA

L L I G A C A T A L A N A

NOTES DEL CENTRE DE BADALONA

Per a avui a la tarda, diada de Tots Sants, és anunciat un festi­val per a Infants, que començarà a les cinc. en el qual actuaran «IS Cavaller Leonard» 1 d'a:tres. entre els quals ei trio «Tony-Grice», que tants èxits ha obtingut al teatre Olvmpla de Barcelona.

Per al diumenge vinent, per ta l de seguir la campanya pro nostre teatre, actuarà al nostre escenari la celebrada companyia catalana Vllo-Davi la qual posurà en escrn» l'obrn de l'imnvirt.·il poeta Oi'lme-rà. «Marla-RosBB, creació dc Maria VUa I Piu» DavL

D w e i vendres, 1 novembre 1935 L a Veu de Catalunya. — Pàg. 11

Una estadística curiosa

V

B A R C E L O N A , E N C E N T A N Y S , H A T I N G U T

N O R A N T A - C I N C A L C A L D E S Com tothom sap, amb motiu

a'haver cessat el senyor Pic l Pon en els càrrecs que ocupava, ha de proveir-se l'Alcaldia de la nostra d i " i l

Aquest fet ens ha suggerit la idea de saber qunnts alcaldes hi ha huKui a Barcelona durant cent anys. Per iníormanor-nos hem anat a l'ArxIu Hlstdrlc de la Ciutat, que dirigeix lemlnent historiador se­nyor Agustí Duran 1 Sampere. ca hem trobat les dades que necessita-

uurant aquests darrers cent mnys han passat per l'Alcaldia bar­celonina nomnla-clno alcaldes! Quina llàstima que no hagin estat uns quants mésl Precisament d"a-cl deu dies s'escaurà el centenari de la presa de possessió del primer del? alcaldes que consten a la llLsta que publiquem a continuació. Figurcu-vos si arriben a ésser no­ra:.ta-nou 1 per casualitat pren pos-SL-ÜSIÓ en aquell mateix dia el nou alcalde que esperem d'un moment a l'altre! Quin let més curiós que l'alcalde número cent s'hagués pos-aesslonat el mateix mes que i d a cent anys que a l'alcalde numero 1 U passava la mateixa cosa. Amb tot. si el dia 10 d'aquest mes, que avui comença, hi ha alcalde en pro-pietat, haurem tingut a Barcelona nornnta-fiïs alcaldes en cent anys.

Cal tenir en compte que. en rea­li tat , es tracta no ben bé de no-ranta-sls alcaldes, perquè alguns batlles de Barcelona han ostentat més d'una vegada U primera ma­gistratura de la ciutat, com és el cas de Rius 1 Taulet, Collaso i Ol i . Coll 1 Pujol, Martínez Do-m " " " , ç t c

Nóninta-sis alcaldes en cent anys —aiguem un centenar d'alcaldes— són, realment, molts alcaldes I Aquesta estadística Indica ben cla­rament que aquests cent anys dar-Xcrs, no han estat gnlre paclíics. Amb tot, ningú no deixarà de re­conèixer que durant aquest segle de turbulències s'ha produït el mi­racle de la creixença de Barcelona.

' íeus ací la llista dels alcaldes que ha tingut Barcelona en aquests darrere cent anys, amb la data de la presa de possessió:

Josop Marian de Cabanes, 10 de novembre de 1835.

Marian Vctals, 26 d'abril de 1836. Marian Borrell, 17 d'octubro de

1826. Otullcm Olivé, 19 de Juny de

1837. Pmnceao Coll 1 Joves, 21 de maig

de 1839 Jacint Fèlix Domènec, 12 d'agost

de 1839 Josep Maluquer, 18 d'abril oc

1843. Josep Bertran I Ros, 21 de no-

rembre de 1843. . josep Parladé. 37 de gener de

1844. i .isme de Janer, 1 de gener de

1840 Tomàs Mctzgcr, 20 d'agoet de

IB46 K r e de Bardají, 8 de setembre

de 1847. Domènec Portefaltx, 17 de febrer

de 1848. Sebastià García Pc«o, 13 de gener

ú e 1849. Joou Pérez Calvo, 16 de febn-r

de 1849. Ramon Paternó, 20 d'abril de

1851. Santiago Uids Dupuy, 9 de de­

sembre de 1851. Josep Bertran 1 Roa, 81 de de-

•embre de 1852. Antoni Alseran, 28 de gener de

1854. Ramon Ferrer Garcés, 7 de se­

tembre de 1854. Josep Molins Negre, 8 d'asost de

U M , Francesc Pemianycr, 22 de Juliol

de 1856. . , Fruiiccsc Pemianycr (reelegit),

13 do gener de 1857. Josep Santamar ía , 39 de Juliol

de 1858 Uuls Madramany. 10 d'abnl de

1BC3.

CIUTADÀ:

EI termini per a sol·li­citar el carnet electoral ha estat prorrogat per un mes.

Pensa que als primers dies podràs gestionar la sol·licitud en pocs minuts. Si esperes més, el nom­bre de sol·licitants serà més nombrós i hauràs de perdre un temps que t'és necessari per a altres ac­tivitats.

Valentí Cabello, 1 de desembre de 18C3.

Antoni de Quevedo i Donis, 4 de febrer de 18C6.

Ramon de Mazón, 23 de febrer de 1866.

Bmiil Manuel de Ortega, 19 d'a­gost de 1866.

Unia Rodríguez Téllez, 26 d'oc­tubre de 1366.

Joan López de Bustamante, 37 d'aposi de 1867.

Salvador Maluquer, 10 d'octubre de 1868

Francesc Sunyer 1 Capdevila, 1 de gener de 1869.

Francesc Soler 1 Pla, 3 de febrer de 1869.

Francesc Soler 1 Matas, 36 de setembre de 1869.

Francesc de P. Rius i Taulet, 1 de febrer de 1873.

Narcís Buxó 1 Prats. 13 de febrt* de 1873.

Miquel GonzAler., 24 d'agost de 1873.

Francesc de P. Rius 1 Taulet, 6 de gener de 1874.

Ot Ferrer 1 Niu, 3 de desembre de 1874.

Ramon de Sentmenat i de Des-pujol, 5 de gener de 1875.

Manuel Girona Agrofd, 23 « -maig de 1876.

Albert Faura I Arafio, 1 de març * 1877· „„ . . E. de Duran 1 Duran, 38 de fe brer de 1874.

E. de Duran 1 Duran (reelegit». 14 de Juny de 1879.

Francesc de P. Rius i Taulet, 16 de desembre de 1885.

Fèlix Macià i Bonoplata, l de geacr de 1890.

Joan Coll i Pujol. 20 de Juliol de 1890

Manuel Poroar 1 Tió, 1 de J.tllol de 1891.

Domènec Mar t i 1 Gofau. 19 de novembre de 1893.

Oamll Fabra 1 Fontanilles, 19 de gener de 1883.

Josep Collaso 1 0 0 , 1 de gener de 1894.

Josep Rius 1 Badia, 8 d'abril de 1895.

J. M. de Nadal 1 Vilardaga. 3 de Juny de 1896.

Joan Coll 1 Pujol, 1 de Juliol de 1887.

Joeep G riera t Dole et, 25 d'abr.· de 1898

Bartomeu Robert. 14 de març de 1890

Josep Milà 1 PI, 18 d'octubrw dc 1889.

Joan Coll i Pujol, 3 dc novemore de 1000.

Joan Amat i Sarmanl, 23 dc març de 1901.

Josep Moi»egal 1 Nogués, 24 de novembre de 1902.

Guillem de Boladeres, 23 de maig dc 1903.

Gabriel Lluc i Aníruns. 16 de Ju­liol de 1006.

Ròmul Bosc I Alsina, 33 dc Juny de 1906.

Marques de Mftffonn/i, 12 de de­sembre de 1905.

Domènec Juan Senllehi, S de se tembre de 1900.

Joan Coll 1 Pujol, 33 d'octubre de 1908.

Joaep Collaso 1 GH, 16 dc novem­bre de 1909.

Josep Roig i Bergadà, 17 de fe­brer de 1810.

Marquès de Marianao, 6 de de­sembre de 1910.

Joaquim Sostres Rey, 39 de de­sembre de 1811.

Josep Collaso 1 Gi l , 16 d'abril de 1812.

Joaquim Sagnlcr Villavecclila, 12 d'octubre de 1813.

Guillem de oladeres. 2 de julio de 1014.

Antoni Martínez Domingo, 33 de juliol de 1816.

Josep Collaso 1 Gi l . 28 de desem­bre de 1816.

Manuel Rius 1 Rius, 28 de febrer de 1916.

Antoni Martínez Domingo, 26 de Juny de 1917.

Lluís Duran 1 Ventosa, 21 do Ju­liol de 1817.

Joan Josep Rocha, 6 de desem­bre de 1917.

Manuel Morales Pareja, 1 de ge­ner de 1818.

Antoni Martínez Domingo, 8 de maig dc 1918.

Marquès d'Alella, 1 d'abril 1922 Enric Maynés, 2 setembre de 1923. Josep Banqué Feliu, l d'octubre

de 1923. Ferran Alvarez de la Campa. 16

d'octubre de 1923. Danus Romeu 1 Freixas, 16 de

setembre de 1934. Joan Antoni Güell 1 López, 26

de febrer de 1930. Antoni Martínez Domingo. 12 de

març de 1931. Lluís Companvs, 14 d'abril 1931. Jaume Aiguader 1 Miró, 16 d'a-

bri! dc 1831. Carles Pl 1 Sunyer, 2 de febrer

de 1834. Josep Martínez Herrera, 7 d'oc­

tubre de 1934.

Joan Pic 1 Pon, gener do 1935. Francesc de 8. de Jaumar 1 de

Boiarull (interinament), octubre de 1930.

Aquesta llista, es clar, pot estar subjecte a errors, en tot cas impu-tableb al ticnotasta 1 no sis arxi­vers, que h han donat tota mena dc facilitats No tenim pas la pre-teuslò dc donar una insta denm-tlva, sinó un assaig per a una llis­ta completa. En les llistes consul­tades no hem trobat el nom del se­nyor Albert Bastardes.

L'alcalde que ocupà aquest càr­rec durant més temps fou E. de Duran 1 Duran, qui cn ducs vega­des seguides ho va ésser onze anys. Segueix després Rius 1 Taulet, qui ho va ésser quatre vegades, amb un total de sis anys; 1 Joan Coll 1 Pu­jo l , Josep Collaso i Gil , Antoni Martínez Domingo. En canvi, l'al­calde que ho ha estat durant menys temps ha estat Lluís Companys, que fou alcalde només durant cinc hores.

L L A N T E R N A POLÍTICA

VNA EXPLICACIÓ DE -LA HUMANITAT". — A ut /t La i i » . muHilnt reacciona dana manaS

en de*. m 11-Uir.

ded-cava a

El «enyor Antoni Martínez Domin­go, ei-al cal de de Barcelona, l'home que, amb motiu de l'Assemblea de Parlamentaris, va presentar la dl-miHKió d'alcalde de reial ordre dient que •iprelerla ésser d o t a d à lliure

de la lliuri- Barcelona»

E L DIA A C A S A L A C I U T A T

pa/a»

E l pressupost extra­ordinari. — Els vells

i-.s del carrer de Montcada.—Els Jocs Florals de Sants. — L a barriada dels Pe­

nitents Demà dissabte, « la tarda, h i ha

convocada la Comissió de Govern Municipal per tal d'ocupar-se del projecic de refosa deto pressupostos extraordinaris.

A la sessió d'abans-ahlr, do In Cumlssló de Oovom. fou aprovat un dictamen de! Departament de Foment signat pel senyor Ramon Coll i Rodés, demanant que a fl dc poder formular un estudi sobre les possibilitats de conservació de les façanes 1 patis dels vells casals del carrer de Montcada, es posin a dis­posició de la Majordom ia. cinc-cen-tes pessetes.

La Comissió de Governació ha aprovat el treball de la Ponència designada per a estudiar la sllua-ció dc perill «n qué es troben els arxius dels Jutjats m u n i c i p i rns-taUats al carrer de Duran 1 Bas Dc moincul, l'odií al «orà du a\ d'eparells est inton d'incendi. 1 «'efectuaran les obres de oarïicier urwnt, sense perjudici de la solu­ció definitiva dc! problema, per s la qual stum començat les gestions prop del conseller de Justícia de ta Generalitat de Catalunya.

Durant els dies 1. 3 1 3 dc no­vembre propvinent, t ndrà efectó a l'esUUge dels Amics dols Jardins (Gardon Club), InstaUat als Jar­dins de PednUbes. una exhibició de raïms a càrrec de la coneguda C O M Caselles. El diumenge, n les dotec del migdia, d conegut viti­cultor senyor Caselles explicarà les

propietats de la major part de les varietats exposades, a.xl com també el tractament 1 la poda en general de la major part dels ceps.

* L'alcalde interí senyor Joumar

de Bofarull. ha estat complimen­tat per les persones següents: se­nyor Sebastià Mart i Codolà; en­ginyer senyor Ramon Serra I Ce­lrà ; secretari de l'Asil Naval Es-panyol senyor Ferran de Oia^cle: president del Mont de letot d'O­brers de la Junta del Port senyor Victorià Bonet: inspector de pri­mera classe dei Cos dlnvcsl lgació 1 V i g l à n d a senyar Miquel Garcja I López; el metge l farmacèutic se­nyor Enric Cera; senyora Mana Tomàs de Serra; el doctor Và»-que ; senyor Pdal Rubert,

Per a l'setè dc la Pesta dels Jocs Forals dc Sants, que tindran Uoc el diumenge propvinent a la tarda al local de l'Orfeó de Sants, ha es­tat conferida la representació del senyar Alcalde al conseller delociU del cbstiictc V I I , senyor Francesc Vendrell, ^

L'Affmpnoló de Jardiners 1 Plo-rlcuUors dc Catalunya ceJebrarà la seva exposició de tardor en els lo­cals dels Amics dels Jardins (Gar-den ClubK situats a l'antic Palau de Pedralbes. durant eis dies 10 al 17 del corrent. Aquest t exposició promet ésser un veritable èxit, per Uü com hi serà presentada una gran varietat de cactus, flors l al­tres plantes d'una gran bellesa.

* El conseller d e k w t dei d^trtfr

t r V I U . senyor R u i ^ t . S í i ,if: mZ formulat davant ta Comíwü'' Ue FO-S S t u i i a moció interessant que « SS; à l s veïns I per ésser Jusia 5a petició, es procedeixi a la col·lo-cacló de vomvles i a l'arranja­ment de l 'aíermot del carrer dc la Rosella i dc Sant Onofre de la barriada dels Penitents.

• El Cap de la Guàrdia D-bana,

senyor Ribé, acompanyat d Una Co­missió composta d'olkiais, classes I Individus òc leamcntat cos aixi com també una representació del Cos de serenes, han al anat al Ce­mentiri Vell, per tal de retre '>o menatce ala sens companys morts l'any 1870 a conscQücncia de la fe­bre groga I del oNera Els han por­tat la tradicional corona que i'A-Junuunent ela té dedicada. '

£1 Carnet Electoral

H Oo»em de la República ha fet públic, darrerament, que vol procedir a la implantació del Car­net Electoral tot el territori espanyol.

Aquesta referència del Consell de ministres suposa una llarga ges­tació, sl és porta a terme, perquè encant no existeix el text legal en què s'ha de fonamentar i solament es fan treballs d'estudi

A Catalunya, per contra, el Car­net Electoral està implantat, i , per tant. dintre molt breu termini, serà utilitzat en unea eleccions que s'han de celebrar, tot 1 que a la resta d "Espanya no es faran.

Es, per tant, necessari que. te­nint en compte que és document imprescindible per a poder votar, tot elector sel faciliti amb la més gran urgència car no es concedirà nova pròrroga.

Carnet de FEstudiant

L'altre dia tingué Uoc a la Dnl-m s l i a t la primera Assemblea del present curs a la F. N . E C. Re­sul tà mnnBni iHiu lma aquesta As­semblea per diversos motius: d primer perquè cn ella s'aprovà l'anleprojccto de Oongté» univer­sitari I també perquè «'aconlA dc començar unn campanya pro-nnl-versilaL

I « Btuiusó. verltnblc.nent anor­mal, en què es troba la Unlverst-

sequèncla d'uns fets deploraSea.

a S Ï Ï S b ?'"b lcs conseqüències que això comporta un règim oue

U r u t J f f ? ^ ««Ve» la nostra Unuerallat no fósmm nosaltres sojs a demanar una solució, com ™> l a fet h Junta de la Secció Escolar do Uiga Catalana, acor­dant de començar una campanya pro-autonpmla universitària i que "quesi crit ressonés per tot el clos universitari.

Per això nos*! tres, dea d'ací, aco­l l im amb entusiasme aquesta ini ­ciativa que contribuirà, sens dub­te a aclarir una mica d trist l tèrbol panorama universitari.

Joan SOULERB

4Cs vcyoucs a l'L·í^jut diari, que en agucn podia opinar lUMamm eujucrran* caia-ans partits que encara en expltcacw daquell u. joc que ct produí o ( temps de les esquerr.

"La Humanitat" hc lat Jint ara, t en lloc nos coiu-retament, e* repitcar amà insults, al nvarge dol lema que l i proposàtem. "La Hu-mauital volut escamoieiar el (»-ma als teus lectors. Comprenem

a f'órpan de / Esquerra no pot ser-ll gaire agradable aouest

lema. ' Però. finalment, la nostra Insó-

teuaa sembla que ha /et enten­dre a 'La Humanitat" que la tào-«oa de dissimular no is prou bo­na, i ahir el diari esquerrà iniea-Uiwi de donar una explicació de l a/er del joc dels temps de let eòquerret ootíigades.

Segons 'La H u m a n í l a f el 0114 passà fou el següent:

«On alt funcionari no actuà amb les necessàries normes d'aus­teritat 1 severitat en idncló amb ei joc, 1 en posar-se l'assumpce en clar, fou dimiti t futanmantmeot dea seu càrrec J

Tanmateix, i explicació no pot ésser mes breu. traciantse d un aler tan llarg com aquell. "La Hu­manitat" « oblida ae dir que et funcionari era esquerrà i protegit de les més altes personuiiLaU de VEsqucrra. També s oblida de dir que. segons un document esquer­ra que encara no ha estat contra­dit, hom comprà ei tílenct d uquell runcionan proporciona ní-J i dei-prés de la dimissió una piaça ben relrlbuída en una població del Marroc. Però. HO són aquests el» oblits mis important*.

Afirma el diari de l'Esquerra que quan l assumpte fou posat en clar el funcionari /ou dimiti t lulmi-nantment. Però. "La Humamtar no recorda que fou precuament desprès de la dimissió del luncio-nari, que hom demanà que t'acla* r l * Vafer, en tenir l'eviaencia •jue h i hana compromesos alguns pro­homs esquerrana. I no lórem sola en aquella campanya. Un penodic esquerrà ens acompanya amb pa­raules que semblaven calcades de les nostres: La Rambla \ Davant aitueu escàndol. "La Rambla" en­tengué que s havia donar a la de-puracio "calguei qui oaiguét" ' L a íkunb·a : a diferència dels a t í r S pi-r.oilics esquerrans que callaren, considerava que el fet de per­tànyer a l Esquerra l obliaava encara més a tnfcrrenir p^r. qué s aclans l escàndol que tant comprometia el propi partit i el* seus combats. I els senyor* de 'La Humanitat" poden comprovar, /M-llejani la col·lecció de ~La Ram­bla", que la campanya del setma­nari del senyor Sunyot f ínicià posteriorment a la dimissió del litnaonart, i que d contlu^ui d'a­quella campanya demostra que La Rambla" no estava d'acord

amb qué aquell aler es liquiàès simplement amb una dimissió. El matetx pensava iopiniú més sen­sible del país.

Parà. encara h i ha més. Forn tamM amb posterioritat a la dU missió del funcionari que les m i * Ottes autoritats esquerranes pro­meteren la tramitació d'un expe­dient depurador; i encara l'esve­rem.

Afcri, doncs, l'explicació que ara dóna "La Humanitat" falla per la base.

i l l i "La Humanitat" intentà* tina altra explicació de Tafer7 Ens agradaria molt. A veure t i ei que aleshores quedà entre ombres ara

una mica d'eco, que l ' i mai í h a g i produït a £ semblant a i'escdadoí i afer del joc que es j talunya en temps del

JOC BRUT / MKNTIDKS. — Parlant de la/er Strauss, diu "La Humanitat":

«...un destacat permdisw M aa«. vel de Csmbo ha afirmat ^ 1 * -article publicat aai-fï-c ' ^ i i l " H

ndc-.i·.a ü a i i a oafamníají „, ,„s„d Çfc "Lo Humà-,,SVnrínPUíl,'Ca " V " * ' * *>l™ne menitaa. Els nostres lectors sa­ben que no hem dit absolutament res d això. , 5 e r à i < P i é fóra ja de VEsqucrru ' t e f 0 « u w a n i í a í " , JCTIM el re­curs de mentir sistemàtioament?

Aquesta falsedat no va sola: en Ï L ? " ? ? 1 £rt<Ci'e· I "6 «** «» edito-ruil . La Humanitat" diu que e» relació amb l'afer Strauss na hem iingut ni un sol mot de condrm. nació.

Evidentment, el propòsit d'aquee-ta gent d'esquerra és ara enoran-dir t moralitzar Catalunya a bat» del joc brut i la mentida

En aquesta tasca l'editoruiluta de "La Humanitat" excelleix «Mft oomfKténcux Uiditcutibie,

P à s . 12. — La Veu de Catalunya Divendres, 1 novembre 1935

N O T I C I E S D E L A P E N Í N S U L A

C o n s e l l d e M i n i s t r e s

L a reanió d'ahir fon principalment dedi­cada a les qüestions de tràmit

Madrid. 31. — A dos quar t s d 'on-del nuul es reuniren els minis

tree e»i petit Consell al Palau Na­cional, i d e s p r é s ea c e l e b r à Con-seil BOCA la pres idénca del cap dc ranat. La reunió s'acabà a te jna ú s la tarda.

El senyor Luota manlfeatà als in-fonnadors que oi OaDM hwna e « « t sols de presetitació dels nouo mtnlB'.res a 8 E. En el primer Consell no hl basué despatx: es t rac tà ünJca/nenl del projecte d o r -denacio ícrrorlàrta 1 d<í pia ge­neral d'obres pübUquea. La reuiiió amb el President de la Republicà es dedicà, la major P***. a r M n d t de la política internacional.

El nou minmre d'Inalniccló Ptl-i í ica , senyor Bardají. tm tú í evA que durant el peut Coasell bava I « les corresponents propostes per a nomenar t'Ls a l ia (àcrSOl vacants al seu departament, propostes que bao estat acceptades, però cs re­serva els noms per considerar que ha de donar-los a is publicitat fins que ei» decrets siguin aaDcioiuiis pel cao de l'Estat.

AXegl que tan avtet com II bo permetin les seves ocupudons, sor­t i rà cap a Bada Jos per a solucionar alguns punts parücutefs que ha úe XAI pendents I t o m a r à lmn»e-diatameu oap a Madrid

El president del Consell 1 el mi­nistre de ta Guerra romangucren una estona mes amb el cap de l'Estat de«pres d'acabar el Consell.

El senyor GU Robles aortl de la Cambra presidencial un quart des­prés i no féu cao manifestació.

Poc desprès sortí el president del Consell i <L£ue que amb objecte <le no tomar a visitar el cap de l'Es­tat en el dia d'avtS. havia estat despatxant els assumptes corrents

6e 11 preguntà si podia avançar algun daqueste despatxos. I con­testà que havia estat nomenat per a te secretaria d l n s t r u c C ó Públi­ca, cl diputat radical senyor Tto-doro Pascual Cordero.

Afegi que el President de te públloa havia alenat també d pro­jecte d'autorltsació perquè «i mi­nistre do la Guerra Uegclxl a les Corts ei projecte de Uel sobre re­gim d'estudia a Ks Acadèmies Mi­litars. I també que havia estat sig­nada una disposic.ó perquè cessi el governador civil de Tenerife.

Se 11 pteguntA sí havia estat no­menat substitut per a aquest càr­rec i el senyor Chapapneta con­testà negativament, i igualment que hagués estat nomenat prcsi-demt de la cornisa'ó gestora de l'A­juntament de Madrid.

Sentència que causa alegria a Ciudad Real Ciudad Real. 31. — S'ha rebut a

l 'Audièaeia la sentència dictada per la Salu quarta del Tribunal Su­prem en el plet secult sobre el pm->cimcnt (l'atgus d'aquesta capnal. Declara ferma la .sentència dictada pel Tribunal contenció»-administra­t iu provincial, que donà la raó a l'AJuntami m . davant l'Admlniatr»-

I-i'AJuntament donà a conèixer la noticia mitjançant canells. I te no-tlcía ha causat gran alegria • te poblnrló.

E l senyor Chapaprieta ha informat davant la

Comissió de Finances Madrid. 31. — A dos quarts de

cinc de te tords es reuní te Comis­sió de Finances. Elegí president al •enyor Adame. diputat de la Ceda. t n substitució del senyor Baroaj: Bmnaiai ministre.

El senyor Clmpiprleta informíi asvanl la Com ta Ió i pregà als seus membrw que per a dimarts llng-ies-sln alguns dictàmens, a f i que po­guessin «srer presentats a la mesa de la Cambra por a començar la discussió de la Uel pressupostària B senyor Chapapnela digué que havia arribat el moment de no reoortir M> que era presldenl rt'·; Consell o n de dndicar tota Is se­va activi ta i a te discussió de les qH-^ lTm de Plruincea.

Començarà Immediatament a dis-eutlr els pressupostos I ral no per­dre temps per tal que quedin apro-T a n ' í shans del 31 de desembre.

—Hi hau rà sessions dobles? —gempre que es discuteixen s

Is Cambra qüestions de Finances

es prorrogarà 3a sessió una hora l si fos necessari es prorroga™ més. puix que cal que els pressu­postos de l'any 1936 estiguin apro­vats en la data que fixa te Cons­titució.

E l que diu el senyor Honori Maura

Madrid. 31. — Davant un grup

nvor Uerroux s'allunya de te polí­tica s'enfonsarà la República. No els quedarà als republicans altre remei que eleylr entre to Mona»-qute i els Soviets.

Referint-se > ta vida d ' a q u í Govern, digué que només U conce­dia una setmana d "existència.

Per a l'extradició de Pa-paelo. — Uns obseque del ministre de la Gover­

nació Pamplona. 31—Es troba a Pam­

plona l'adv icat parisenc M. Duclos. cl qual vc B gestionar, amb el lle­trat senyor Montoro, te ràpida ex­tradició de Papaelo. mil encara ea troba detingut a Paris, o que se'l permeti renir a Espsnya oer a prrsentar-se a les autoritats.

El governador civil ha rebut de! ministre dc la Governació dos mag­nífics ríUolges per a obsequiar ets senyora Vlccnc 1 Àngel IraausU. pa­re 1 f i l l , que foren els que trobaren l lliuraren a los autoritats la fa­mosa arqueta de la Catedral. Els rellotges — d'or — porten inscrita a la tapa posterior, nota un escut mural, te següent inscripció: «El ministre de la Governació. B19135» F! niurament s'efectuarà demà.

lOAN VAMINÀL Z T X S f i * ,

E N A Q U E S T A CASA T R O B A ­R E U UN E X ­T E N S ASSOR­T I M E N T D E

P A N E L L E T S

E X T R A d'ametlla purs, marrons, vins, etc.

adients a la diada

R E P A R T I M E N T A D O M I C I L I

E L SR. L E R R O U X A L C O N G R E S

«jAlto aquí! Mientras yo exista no hay m à s

jefe que yo» Madrid. 3L — El senyor Lerrous

ha estat al despatx dc ministres de te Cambra, i en sortir fou ro­dejat pels diputats 1 periodistes

Els míormadors U demanaren notícies. 1 el senyor Lerroux els di­gué :

—Què volen que els dlguiT No r««.

—Es que hem vingut a saludar-lo — digueren els periodistes

—Jo els ho agraeixo que s'acostin a nu. per a prendre exemple, per­què ponten a la motxilla ei bastó de mariscal. Noticies, no els - n puc donar. L'unica cosa que podria fer serien alguna coenen taris. I ai­xò DO ho vull fer.

—Es cert que emprendrà una temperada de descans i marxarà a un bstoeari?

—ÍS». ha estat un error d Inter­pretació. Com Ja saben, acostumo a prendre els banys a Montciuayor. però al l i te temporada ara és agradosa. Feia temps que desiljiva descansar, i viug dir als meus amics que aprofitaria la situació per a descansar; pero en dir-bo als me cs amics, no vaig parlar de determi­nat balneari.

Referent a la sessió d'ahir, el que va passar es que no vaig voler .e-nir . puix que si hagués vingut hau­ria bagul d'intervenir. I potser hau­ria dit més barbaritats que el se­nyor Pérez Madrigal, I pei això vaig morat cap a San Rafael s descansar.

On periodista l i preguntà si bavta vist una fotografia d'un periòdic del mati amb el retrat del seu suc­cessor

El senyor Lerrou contestà . —Compte aquil Mentre Jo exiv

teixi no h l ha altre cap que jo He vist això que os diu, I no m'csira-nja que aquest periòdic, donada U

tantes canal lades. I són tantes les conaUades que s'han dit. que com els dic. no m'estranya rts.

El cap del partit, mentres visqui, sóc Jo ü n a cosa és que prenent Jo una precaució obligada, en un ho­me dels meus anys, I conscient de !a seva responsabilitat, hagi reunit els amic I el hagi d i t : ao.ursta és te persona mes ap:op'ada per a suhsmulr-mc- 1 això «« lot. ge.iyors. trax que no val confondre les co-.«es Jo continuaré essent el cap ( ns que duri. I consti que d'acord en això al meu volgut amic senvor Santiago Aiba.

Oa altre periodista l i di?ue que es dels que el senyor Alba ós el seu hereu no el seu successor

—Això e», diu — contestà — per a fer política El» meus amics polí­tics saben com oenso però tot ha de quedar ben clar Això no és un testament obert, sln'· que és una si­tuació d'Intervius.

EI senyor Bev Mors l 'Interrompé: — No es dlrV que vostè no cone­

gui Dret El senyor Lerroux continuà la se­

va conversa I digué que ara s'ha­via proh'bit en posir-se malalt Sóc aquí per a fer front a tot 1 per a fer comentaris de tota classe I a l 'ullar amb els meus Joves bàrbars El que no vul! és que es posi en oe-r l l l !a Rewíbüca que est- per da­munt de tot.

Dilluns hi haurà Consell de ministres

Madrid. 3.—En arribar a la Cam­bra eí cap del Govern, els perio­distes II preguntaren ss demà hl hauria sessió, Contestà c! «enjw Clmpaprieta que l'any passat no n 'hi hagué i que celebraria que aquest any tampoc n'hi h ig'iefi perquè així ie II donaria temps per a trebol'ar amb tranau Hltat. Afegí que el Consell de ministres que s'havia do celebrar dimarts «« JO-ïebrarA dilluns.

La reforma de la Constitució

Maortd. 31 — El ir.emore de m Comissió de Reforma Constitucio­nal, senyor Moiero, dc in Ceda «b-gué que als pe r iòd i c s havia llegit una retvrftncta dc ia r e u n i ó de la Comissió que dau que aquesta On missió havia proposat úmranwm te reforma de l'article I M . No ss això. car el que ha fet Is Comissió ha estnt començar a discutir te proposta de reforma d'aquest arti­cle sense perludicl d'anar eont4 nuant •« discussió de la reforma dels altres articles que con^tliuel-xon el poBtotet de les dretes.

L a s e s s i ó d e C o r t s

E l senyor Solé de Sojo pronuncià nn altre bon discurs sobre les construccions navals

L a Cambra ha continuat el debat referent a la producció de sucre i sacarines

Comença a discutir-se la reorganització de la mobilització militar

Avui no hi haurà sessió MADRID. 31. — A dos quarts

de cinc obre te sessió el màuat Alba.

El banc blau està desert Escas­sa animació als escons 1 tribunes. E h escons del radicals estan com-pletanu-nts deserts. Als bancs de les esquerres hl ha deu diputats 1 treue als de la Ceda I agraris.

Es llegeix 1 aprova l'acta de te sessió anterior.

Durant te lectura de l'acta en­tra cl ministre d'Agricultura. 1 després ho fa el de la Guerra.

El Sr. GONZALEZ RAMOS de­mana a la Presidència que U coo-ccdelxi ajornar la seva anunclad Interpel·lació sobre l'atur obrer a Atecao.

La PRESIDÈNCIA II contesta que es posarà d'acord amb el mi­nistre de TrebalL

El Sr. G I L ROBLES puja a te tribuna de secretaris i llegeix al­guns projectes de Guerra.

Es posa a debat el dictamen de te Comissió de Guerra sobre et projecte de Llei de bascs per » te reorganització de la mobilitza­ció militar.

Han presentat vots particulars els senjors Rodríguez de Vigim l Ortiz de Sotoruino.

El Sr. AI-ONSO RODRÍGUEZ d'Unió Republicana, consum un torn en contra de la totalitat del dictamen. (Entra el senyor Ler­roux. seguit del senyor Vaquero i d'altres diputat« radicals.)

L'orador fa consideracions molt Interessants al voltant del dicta­men per a treure la conseqüència que el projecte de llei de bates per a te reorganitr.ncló de la mo­bilització militar, està fet. no en vistes a la guerra, puix que no existeix, sinó amb vistes a conflic­tes d'ordre interior.

Censura el mlnl·'·Te de la Guer­ra, i diu que ha fet el dirUim-n solament davant posi«ibilitats d'al-tcracions de l'ordre públic

iPot fer el ministre dc ta Guer­ra un projecte de mobilització per a atendre l'ordre públic? ;.Es aquesta la visió del departament ministerial que regenta el senyor Gil Robles?

(Entra el ministre d'Instrucció Pública.)

E MINISTRE DE LA GUER­RA contesta al ne - - " Aioavi Ro­dríguez Diu que amb cl dictamen no es pretén d'introduir el fur ci­vi l al de Guerra El que es pretén és preparar te nació per al cas Improluible d'un conflicte d'ordre interior. So s'ha fet amb vistes a la defensa de fEstat. perquè el ministre de te Guerra té les atri-bucloiis necessànes per a la mo­bilització parcial. U basta gr* una simple ordre circular. Refusa els atacs del susdit diputat, I «fiu que no es tracta d'imposar el >ro-Jecte, puix que en la discussió es poden introduir aquelles modifica­cions que es creguin necessàries

83 senyor ALONSO RODRÍ­GUEZ rwclillca. Demana que se suspengui la discussió del dn-ia-men. per considerar que no s'han fet ela estudis necessaris.

Bl MINISTRE DE LA OU ERRA necedrlx a te pet ció i se suspèn aqueiu dWjat

Es llegida una propos ció dema­nant que demà sigui dia de des­cans per a la Cambra,

El senjor PEIJ-1CENA. de la Ulira, l i defensa breument.

EJ posa a votació nomir.»! ia proportcló l queda nprovadH per 133 votn a favor 1 18 en contra.

Per tant. la Cimbra icorda |ue demà no hl haurà s»asió de Corts

La producció de sucre i sacarines

Es posa a debat e! dictamen de eweeeee tsoin etahr se ce cv ovw te Comissió d'Agriciltura sobre la restricció de te producció de ma­

tèries sacarines l producció de su­cre.

H senyor SIERRA RUSTARAZO dvfensa una esmena. Creu que sig­nifica un error e! que asumelxl l'ad-mlnistnvcló pública te tasca d'asse­nyalar els eupos dc producció de te remolatxa.

El senyor ALVAREZ LARA H contesta en nora dc la Comissió, i dhi que l'eaperit de .smena la éa acceptat

Queda retirada l'esmena. A t d mateix es retiren unes eijncoes dels senyor: Hueso y Mart in, 1 s'accepta port d'una d d senyor Sit-rTH Rustarazo.

S'accepta una esmena del senyor Pemandx CasllllcJos. amb una al­tra redacció.

EJ senyor RUIZ ALONSO dema­na votació nominal per a l'esmena.

El PRESIDENT DE LA CAM­BRA: Diu que manca que bo de­manin 15 senyors diputats, 1 sinó també pot demanar-se en el mo­ment de votar l'article

El senyor MOHENILLA pregun­ta perquè al dictamen no es parla de les zones conyeres.

El se.iyor PERNANDEZ CASTI-LLEJOS 11 contesta per te Comte-síó dient que no s'Imposen restric­cions a Ics zones canyeros per tal com són un conreu tradicioiukl de

is. una una

1 su-e?mena respecte que es o formula entre cl« agriculi crers

E3 senyor BADIA, per te Comis­sió, no considera adeouada l'csme-na. I posada a votació és refusada per 90 vots en contra, 8 en pro i sis abstencions.

EH senyor DAZA demana alpines aclaruclons l te Comissió U con­testa.

SI senyor PüRNANLWZ OASTL LLEJOS diu que e! dictamen no es adreçat u desuuir cap principi, ai-nó a dictar normes que es consi­deren indispensables.

El Sr. DAZA rectifica. Demana que s'aclareixi l'acordat per te Co­missió.

El Br. BARCIA diu que, per bé que no tracta d'anar en res del formulat per tots els interessats en aquest assumpte, creu que no se segueixen els t ràmits reglamentaris. No cs discuteix cl criteri i el fons del projecte. Per això no és tole­rable que se segueixi tel procedi­ment, uàxim quan ea tracta d'as­sumptes tan Interessant com aquest

El Sr. JIMÉNEZ FERNANDEZ, que presideix, diu que Ja ha cri­dat l 'atenció sobre te forma irre­gular on què cs porta el debat, u d'acord amb te protesta assenyala­da pel senyor Barcla. es veu obli­gat a suspendre el debat. (Ports rumors.)

EI Sr. FUENTES PILA diu que ahir es rebé una carta per ràdio relativa a l'asaumpte Strauss

EI Sr. JIMÉNEZ FERNANDEZ; Aquest assumpte no pot tractar se ara

El Sr. FUENTES PILA insisteix, i el senjor Jiménez Fümàadez 11 prohibeix enèrgicament que segu-'l-xi parlant. Amb tal motiu usa el micròfon l d^na forts cops de cam-peta. SI S. S. vol pot. queixor-fie al President efectiu de la Camln,.

El Sr COMTN protesta que s'ha­gi Intemmput la discussió del pro­blema dels sucres.

! •- comunicacions marítimes

Passa a discutir-se el projecte dc Llei de Comunicacions Marítimes.

Intervenció del senyor Solé de Sojo

El Sr. SOLER DE SOJO mani­festa que en te intervenció que tingué amb ocasió de la discuaMÒ de totalitat, deixà marge per a tractar en aquest momjnt la qilcs-

C O N n i K K i A I PASXXSSBBU ANTIGA "CASA CANALS»

J O A N P U I G KOHTIINV. 1G TELKFON 22702

Compreu H.« panrüets a rasa n m t r a i no u i rn penedireu Knii l rs confitades - Mnrrons Gtecé Arural servei . i dmniHII

»

Divendres, 1 novembre 1935 L a V e u d e C a t a l u n y a . — Pàg. 13

tió relativa a la protecció de ITSa-ÉKt a la ooDstrucció naval. Ara vul l «xprebsar el m e u pensament en aquesta matèr ia en ordre als pro-fcexi del meu vot particular adme­t ia un increment proporcional de Weraes de la construcció naval. £3 eompensacions a les construccions 1 restablia, en part. el decre-Llei de 1925. Té per objecte definir, en ordre al problema de la eonstruc-•ió naval, una protecció proteccio­nista. E3 problema es tracta de re­soldre amb un criteri oposat, amb u n denominador comú de simpli­citat. Els diu per alguns que la construcció naval, a Espanya, és una mdüstr ia molt cara 1 suposa que construir un vaixell al pals és cl mateix que regalar-ne un al­tre magnífic, anàleg al que cs va a construir. Demanen que desapa­reguin les nostxas drassanes, amb la qual cosa, segons opinió seva, la navegació hi guanyaria, 1 l'Estat s'estalviaria el diner que pogués in­vertir en la construcció, 1 a me* s'afavoriria amb una sfrie de com­pensacions dels països construc­tors, a favor de fa nostra expor taoló. Altres diuen que la noslm indústria naval respon a una ne­cessitat nacional, i l'Estat realitza els sacrificis que calen, i fins on calgut per tol que subsisteixin en tota llur extensió totes les facto­ries. No accepto n l una posició ni l'altra. El que creo que cal per a la subsistència de la nostra vida nacional, és una construcció d'a­cord amb les nostres necessitats preveixo també la conUngènrr que un moment determinat Bap nya hagi d'atendre B la subsi'; ció de la seva flota amb els i " Jans propis. Ela qui sentim ««>. ' • -te vers el capital destinat • les fusdites indústries 1 afecte per als obrer que d'ella viuen, no podem heceptar que s'acabi amb aquesta indústria, però entenem que s'ha d.- Fubjeetar a unes normes que possibilitin el seu desenrotllament sense excessiva despesa. Es pregun­ta a qu* va a respondre la protec­ció a la indústria de la construc-rló Diu qee aquesta passa dels «•ent milions de pessetes. Qualifi­ca d'admirable la Llei de Comu­nicacions Marítimes, que Inicié el sistema de primes, i fa història de l 'anl lcadó d'aquella Uel,

3% legítim la prima a la cons­trucció per s salvar el desnivell entre la construcció nacional l l'es­trangera, i estableix la diferència existent entre l'obrer espanyol I l'anglès, en el que afecto la cons­trucció naval. Així mateix examina cl preu dels materials l assenyala el preu que tenia, per exemple, la xapa en 1931 i pregunta si l'aug-ment assenyalat en aquest ar t i ­cle Justifica l'augment de la pri­ma. Tampoc no es pot fonamentar l'augment en la depreciació de ia moneda. Cita la cotltoacló de la ll iura en l'any 1936 l en l'actual.

Al noeLre pals hi ha cinc dressn-nes que necessiten, almenys, per a subsistir, la construcció dc deu mil tones. Tpnlent en compte això, es demana com es donaran primes únicament per a 40,000, Resultarà un dèficit evident. Es necessari arr-bar u una sUindardi tzactS d'una construcció naval I establir un pn-raUellame entre les necessitats dc proQUccló de les dressanes i les ue-

.wts nacionails. Per això ca' , i estímul mes gran que el dc la Liel, o 0 de renovar la nostra flota. Creu que cal anar a una uni-nciutó de la ncetra producció fenc la proporcionada al nostre consum, : si fos necessari convertir aquelles arcssaiM» que no responguin a ne­cessitats econòmiques, en plemenw comrjloo^ntarls.

• t aníyar SIERRA RU6TARAZO U respon en nom de la Comissió. Diu que la carncterlsUoa especial del problema no ee presta a l'ad­missió de la proposta que féu el senyor Soler de Sojo. peniuè suposa una cosa contrària al projecte. Creu que el senyor Soler de Sojo ha (et un discurs interessant per k « conaeqiièuuaee que dedueix, però la Comissió no pot compartir aquent criten. Efc tracta de compen­sacions per a la diferencia entre cl cost d'Espanya amb Teelranger. oast en part motivat per la dife­rència de preus dels materials des­tinats a la construcció. Aquesta compensació està motivada, a més, per l'estat 1 ia complcxllai amb què es creà la indústria naval. Les primes es concedien des dels senzlllo voixoUs dc fusta fins als grans transatlàntics, i s'arribava a les 407 pessetes per tonelada. Recorda el decret de la Dictadura i diu què havent la Comissió trobat interes­sant el seu contingut, l lu í incorpo­ra t en el seu esperit 1 àdhuc en la neva lletra a aquest projecte, amb les variacions que imposa la reali­tat actual. Les primes que cs fixen parteixen des de 106 pessetes l arri­ben flns a 404, Afegeix que lee oinc dra-vianes exiatetits stgnifiquen ei principi dc la nadoiiantsaclò de la nar-lo perquè oonaldora que tenen tndúsina, L'Estat no pot abando-«I mntí ix drt* a viure <\ue In tèxM. la Rirteninrtca. etc.

K gto de oonstruoetous respon a ies necessitats dc la Indústria. Ja sabem que una indústria ha d'estar wKada de personal tècnics , de matèries primeres, etc. Però que « t digui aquí, quina altra Indústria,

,Mhuc l a de tradició a Espanya, com la tèxtil, tenen una proporció i r V r " V d^aqueslfi element. Tot «í projecte es basa en oetobUr l'bar-

L . / V v «W ,'.\ /'•

Diada de Tot* S a n t *

C o d o r n i u 7 1SS1 R a v e n t ó s , 1 8 7 2

^1 monia deguda en la Indústria de la ctmstnicdó naval .

Acaba manifestant que la Comis­sió ha de mantenir el seu criteri.

El senyor FUENTES P I L A diu que ell t'ha declarat proteccionista. La xifra de 40.000 tones és ineficaç. Jo dic que es pot resoldre el pro­blema, perquè aquesta xifra s'ob­servarà el primer any. No Insistei­xo a mantenir el vot, l només de­mano que es tingui en compte la meva intervenció.

B senyor CARRAN ZA diu que el senyor Soler de Sojo ha vingut a donar-h la raó en la seva inter­venció,

(Ocupa la presidència ei senyor Alba.)

Continuo dient que creu que les primes són Insuficients i que cal protegir més la Indústria de la cons­trucció naval, sense por al Deute que a Espanya és escàs en relació amb el seu nombre d'habitants, oomporont-ln amb altree països, com Itàlia, per exemple.

El senvor ALONSO RODRÍGUEZ es lamenta de la Indiferència en la qual es desenvolupa un debat do tanta Importància 1 afegeix que ara resulta que el senyor ministre de Finances ha quaHflcat aquest pro­jecte d'altament perjudicial per al tresor. Sl això és veritat. Jo proposo que es retiri el projecte.

El senyor IRDJO. en nora de la Comissió, diu que aquesta DO té notícies d'aquesta afirmació que és atribuïda -J ministre de Finances.

El senyor ALONSO RODRÍGUEZ solllclta l'opinió del senvor Oso-talaga.

El senyor U S A B I A G A contesta dient que tot Just fa 83 hores que ha entrat a formar part del Oo-vern. I no pot, per tant, entrar en «I fons de U dlacnsató del projecte. Jo asseguro que des del moment en què es segueix discutint el dicta­men, és que per part del Govern, no es pensa retirar el projecte.

El senyor ALONSO RODRÍGUEZ insisteix dient que als passadissos s'ha confirmat aquesta Impressió.

Queda retirat el vot particular del senyor Soler de Sojo. S'accep-tan diverses esmenes, una d'elles del senyor Irujo.

El senyor A L O N S O R O D R Í G U E Z demana que stoul llegit el text de-t i o M u da r a a l M · U .

El senyor SIERRA BUSTARAZO dóna lectura a l'artide.

El senyor ALONSO RODRÍGUEZ diu que es tracta d'un assumpte extraordinari, que s'ha posat de re­lleu encara més per lee objeccions formulades pel senyor Soler de So­jo, per la qual cosa es veu obligat a demanar votació nominal per a l'aprovació de l'article.

EI senyor ALBA: La votació os farà oportunament. Se suspèn aquest debat.

ELS MONABQUICS INSISTEIXEN

El senyor FUENTES PILA diu que l'advocat del senyor Strauss ha tramès una carta a la qual ee re­ferí ahir el senyor Alba en parlar amb els periodistes. Pregunta si la Cambra t indrà coneixement d'a-questo carta.

El senyor ALBA 11 oontosta dient que si hi ha expectació va a que­dar defraudada. La carta va dir i ­gida al president de In Comlmló. I com sigui que a eatft dissolta, ha vingut a mans del president de la Cambra: com que aquest tampoc no pot intervenir, ha tramès la carta al fiscal de la República. No hi ha res a amagar, i no tinc i n ­convenient a mostrar la còpia a ia V. 3. En la carta només es tracta d'establir el domicili del se­nyor Strauss de forma legal.

El senyor FUENTES PILA In­sisteix. Manifesta que en la caria s'indica que hl ha altres diciunents a poder dc l'advocat del senyor Strauss.

El senyir ALBA: Precisament per a l iò ha «rtflt tramesa al fiscal per­què aclareixi l'iuisiimpl*

El senvor POENTÈS PILA: Jo pregunto si aquesta carta va a te­nir estat legal al Parlamest.

El senyor ALBA: Jo he de cridar l'atenció dels senyors diputats so­bre el judici que nom de merèixer a l'estranger en veure la Importàn­cia que donem a certa mena de documents,

El senyor FUENTES PILA: Aquestes manifestacions les consi­dero greus després dol debat des­enrotllat ahir.

Kl senyor ALBA: Jo no puc fer sIó el que hc fet. això és, trametre la carta al fiscal. D'altra banda, no tinc Incosvenlent a ensenyar la eòpla parUanlifiiwnf a a V. 6,

El senyor F U E N T E S PILA; Això mlnteressa.

£1 senyor FÀBREGAS: A 6, S. 11 interessa com a mopàrquic.

El senyor FUENTES PILA con-tnua insifilínt en la seva petició 1 el senyor Alba l'impldelx de con­tinuar dlent-11 que respon mala­ment a la cortesia de la Precidcn-d a en concedir-li la paraula antz-reglajíienlàriament,

El senyor FUENTES PILA es plau..- d d tracte que 3! dóna la Pre­sidència 1 afegeix que ell té la seva epidermls.

El senyor ALBA II contesta que eü també té la sevo senEibliltat, per tal com bo acredita.

Se suspèn d debat I s'aixeca la sessió a tres quarts de nou.

Reunions importants MADRID. 31. — A i despatx de

rninislreB de la Oambm s'ha cole-broit aquesta tarda una conlerèn-t ia entre ala «enyors uba jMpnet · . Sal mon, Lucia 1 GH RoWes que ha durat prop de quaranta mi­nuts.

En acabar la con le rènda el se­nyor Salmon soni als passadissos l a preguntes dels informadors di­gué que havien estat examinant d projecte del senyor Lucia refe­rent al pla general d'obres pú­bliques 1 que ee portava n Tesmen-t«t projecte per a e s l u d l n r - I o j » aouells nanecie* que temen PSSP S E T S a ï n j S i l ï t o r i ™ J r r t a l t El pla d'obres per a pooar rema • l'atur obrer té més d un any de vigència encaro, perquè acaba (4 SI dc desembre del 1938 i el nia general d'obres públiques que una de reallttar fe per a oinc anys, l segons ois reunits era Imomoin-ditúc d evitax la duplidaU de par­tides 1 te un reparMment equi­tatiu d'un 1 altre concepte.

Els senyors Lucia l Gi l Robles restaren al despatx de rolnlst-res I el senyor Obapaprieln sortí uns moments per tal de conversar ais passadissos amb et senyor Vento­sa 1 tmmetre nn avis al cap de la mlnoriR Bberal demenata, se-MeiouíadeB Abrarea Després tor­nà altra vegada ai despatx de mJ-n M r a .

En sortir d senyor Melquiades Atsemc de oaníef·aooé·r amb al se­

nyor Caiapoprieta, digué a un pe­riodista t'ue. efectivaroenu havi» estat cridat pol President d d Con­sell per tal d'oferir-lt la Prestdèn-cfei de )a Comissió gestora muni­cipal de Madrid. £3 senyor Alva-res ha donat el nom del seu cor­religionari, actual gestor de l 'A-iuMamcnl, «enyor Sergi Alvarez vil l iunll , el qual serà nomenat Pre­sident de la Comissió gestora en una de les primeres seeakuifi que celebri l'Ajuntament,

E l senyor Pérez Madrigal està disposat a anar a les eleccions amb els monàr­

quics MADRID, 3L — Als passadisam

de la Cambra es comentaven aques­ta tnrda les incidències del debnt d'ahir, per diputat» 1 periodistes. Kn una dc les t e r t ú l i e s es narlava d*lji discursos prununelai diputttt de la Ooda di '

—En d pròxim Parli nyor OH Robles t indrà més de 160 diputats.

Els monàrquics sostenien que no s'aniria a les eleccions en coalició amb els partits que no comparte i ­xen Íntegrament docs r inc» w-"1" b lauU, ÓB a d i r , que nn» çl aio-m e n » del t r i o m f cada p a r t i t im cl'tuuu per separat.

EI senyor rares Madrigal dlgiié: —Doncs jo no tindria canincon-

venlent d'ar.nr a; .LKialtrés i amb tots horacs de dreta que es deci­deixin a formar un fortn antira-vohiclonari, perquè sl anem ' dè% units les esquerres t r iomfami. I això tindria, per a vosaltres, les conseqüències que cal suposar des­prés dc l'experiència del bienni.

Les actes de la Comissió dels 21

Madrid, 81. — E l diputat de Re­novació Espanyola, senyor Fuentes lla, qui figurava a la Comissió es­pecial de rnssumpte Straoss digué amMBta tarda que hav i a tartaUt prop del preaidout de la Oomlsiò perquè actes de la OomUelò es amoeOn a l jutge e « M ( a L

Pàg. 34. — L A Veu de Catalunya Divendres, 1 novembre 1935

A m p l i a c i ó d e l C o n s e l l

El problema ferroviari - L·s obres públi­ques. - Els alts carrces. - Les funcions de l'ordre públic a Catalunya. - El discurs del Cap de l'Estat MADRID. 31. — Desprès dels

passats Consells, dedicats expres-sanieni a temes d'indole política, el d'avui ha tingut un caràclet-mes administratiu; s'ha limitat a canvis d'impressions sobre assump­tes pendents. I a l'examen de di­versos assumptes en tràmit .

En el petit Consell celebrat pels ministres, abans de passar al des­patx de 8 E.. es t ractà detinguda­ment del projecte d'ordenació fer­roviària I del pla general d'obres pubhq·.ies presentat pel senyor

Aquest mati. a les nou. s'havien reunit, a la Presidència, amb el senyor Chapaprieta. els ministres d'Obres Públiques i d'Agricultura, per tal d'estudiar conjuntament alguns punts interessants del pro­jecte d'ordenació ferroviària, els quals desconeixia totalment el se­nyor Usabiaga Després, en el po-t i t Consell continuà l'examen del SUMÍII projecte per tots els minis­tres. I alguns feren diverses obser­vacions al senyor Lucia. Aquest volia llegir el projecte aquesta tar­da, al Parlament però. degut a la necessitat d'acoblar les rectifica­cions fetes en el text. per la po­nència, i el desig del ministre de Finances, d'estudiar alguns aspec­tes financers del projecte, ban obllitnt d'ajornar la seva lectura, EI ienyor Chapaprieta l 'estudiarà entre avui 1 demà. I . segurament, en el pruner Consell de ministres que se celebrarà s 'aprovarà el oro-Jccte, Es desig del ministre de por­tar el projecte d'ordenació ferro­viària al Congrés, en la pròxima sessió

Vuant al pla general d'obres pú­bliques, s'ha topat amb algunes dl-ílcultats que cal esmenar. Per ona banda hl ha el pla contra l'atur, que es rcolitsa des del Ministeri de Treball, I com sigui que aquest projecte té alguns aspectes que es raacioiifi . aínti .iquell. s'ha cregut convenient celebrar una reunió, que es projectava per a aquesta tarda entre el president del Con­sell I els minlilres de Treball 1 d'Obres Publiques, per tal de fer el degut acoblament, tractar d'har­monitzar l'obra 1 donar continuï­tat als treballs. Hom té cl propò­sit que. una vegada ultimats aquests detalls, es llegeixi el pro­jecte, a les Corts, el pròxim di­marts.

Ei senyor Lucia ha Ungut la pas­sada nit una reunió amb els caps de secció d'Obres públiques, que dura lins a les quatre del mati J en ella es donaran els darrera retocs a: projecte que estudià el OooaeU. Esfera el senyor Lucia que amb el p tv jec te q u e i establerta una polí-tdea dc cootinpitat, per entendre que l'única forma en què poden tenir eficàcia aquests projectes qu* s- ' jaboron amb mires a establir millorw a tot el pais i que anirà proporMvnant treball seguidament a milers d'obrers

B» t ractà també de les substitu-cions dels càrrec* polítics que han estat a í ec tAts per l'aprovació al Parlament del dictamen de la Co-m m a ò Investigadora de l'assumpte Strauss. Es nomenà sots-secretan «itnsUruoctó p ú b l i c a el diputat ra­dical senyor Pasqual Cordero, l es Jfcgna el decret deposant del càrrec l'actual governador de Santa Cruz de Tenerife. Els alts c à r r e c s d'Agn-gncultura seguiran assignats a les ma'clxea persones que els exercei­xen actualment. maJerat pertanyin a partit distint que el titular de l a cartera.

Pel que aíecta els càrrecs de Pre-sidfcni de la Oenerafctat i Oovema-dr general de Catalunya, cal deter­minar si. com diu l'Estatut de Ca­talunya ambdues funcions les ba d'exercir una sola persona, o bé M. segons el que delcrmuia la llei de 3 de gener d'enguany, poden atri-buir-ae les facultats que confereix la Uel d'Ordre públic a una per­sona distinta de la que exerceix el Càrrec de President de la Oenera-

Poc otópiu^ de dos quarta de dot-i u miiustrcs passareu a reunir-

se en oonsefi preaKiH pel senyor President de lo República. El senyor Alcalà Zamora saludà els nous mi­nistres I felicità d Govern, si qunt . ' ià grans encerts en el curs d i la seva actuació per a resoldre els interessants p roJ t< t« que té pre-senuiu al Parlament. El Cap de r a t a t comentà el debat polític desenroUlat alur tarda al Congres 1 la situació puliuca interior del moment; tingué consells i paraules d'a/ecle l encoratjament per a cada un dn'ji ministres. E3 President ex­pressi, la seva confiança personal en què aquest Govern pugui reu-l iua r una tasca üul 1 profitosa. Es cert que ahir fou combatut i que la votació que obtingué després dol deixi', no cs de los més brillant».

però l'experiència ensenya que són Governs com l'actual i circumstàn­cies semblants a les d'ara, els que més rendunents I inillors fruita ob­tenen a les Corts.

ES Cap de l'Estat expressà «1 seu desig que es procedeixi a la tasca ecaiwnilca que també es porti a cap el propòsit d'aprovar una Uel de reforma electoral. Aixi mateix, exposà el convençIfnenl que pot aprovar, encara que si„ui en la forma minima, un projecte per a embestir, al seu dia. la reforma de la constitució.

Després, el senyor Alcalà Zamo­ra féu un examen de la situació internacional, que afortunadament presenta penpecUves més tran­quil·litzadores, i deixa entreveure la possibilitat que H conflicte inter­nacional es resolgui de manera sa­tisfactòria per a tothom També es referí a la revisió de l'Estatut de Tàngor

Després, va parlar el Cap dc l'Es­tat de diversos problemes pendents en els diferents departaments 1 for­mulà prguntes que els ministres respongueren compHdament. La de més Interès es refereix a la qües­tió d'amunlclonament. 1 el senyor Gil Robles va donar al President de la República els detalls que de­sitjava saber.

Al Consell no «e parlà concreta­ment del pla parlamentari, que res­tà per a una nova reunió. L'única decisió é, -aslenir tota l'obra eco­nòmic i avançar tol el que es pu­gui en «is proji·cu-s complementa­ris del pressupost. Demà acabarà la iníomiació pública oberta -obre la seva majoria l quan es recullel-xL. aquestes suggestions. Ia Com sió Iniciarà amb la màxima ceHe-r i t a i el seus treballs per tal d'a­nar emeten i. dictàmens i facilitar la discusió de la Cambra

S'acordà que el primer Conselí a Paluu se celebri el dimarts, dia 14. del proper mec de novembre,

Mo s'acordà deflnUlvamenl si de­mà hi hauria o no Consell de M i ­nis tres.

Acaba' el Consell, el senyor ' £ í~ -paprleta, com s cap del Govern, sotmeté a la signatura de Sa Ex-cel lènd- alguns decrets 1 assump­tes de defpatx ordinari.

E l s e n y o r L e r r o u x

h a r e b u t m o l t e s v i s i t e s

MADRID. 31. — T o l l ' inlerés po­lític al passadissos va estar con­centrat entorn de les dedamcloiis que féu ei senyor Lerroux. Els més caraoteritaats representonia del cAoc conving-jeren que no es pot donar l'abast que suposaven alguns a aquestes declaracions polítiques.

Posterionnent. hom esbrinà que a primeres hores d'aquesta tarda el I t t aMra de ia Guerra, senyor G i l Robles, va estar al domicili del Cap dés pditics fou en extrem Interes-Mot 1 hom assegura que es desen­volupà en els termes més cordials. L'entrevista durà més de mitja ho­ra. 1 «si edia cl senyar OU Robles féu les més fngoses protestes d'a-Lerroux. n i l i u * 1 consideració ven cl senyor

No fou aquesta l'única v:sita que rebé el senyor Lerroux al seu domi­cil i , puix que després de oonferen-ctau- amb e! senyor OU Robles VB .«*ttr a casa de! Oap radical el sig-raflcot polític de la Ceda I ex-minlstre senyor Casanueva, el qual va tenir un ample canvi d Impres­sions amb eJ Cap radical. Bastants diputats radiCAle 1 de 3a Ceda pas­saren pel domicili del senyor Ler­roux, per tal de aaludar-lo, i des­prés d'aquestes «t t revis tes fou quan cl senyor Lerroux va anar al Con­grés i féu les ma: Uf estacions que han estat ocmentades.

S'entrevistaren també amb cl se­nyor Lerroux. al seu domlcUI. d OonseUer d'Economia dc la Genera­li tat , senyor Alfred Sedó, l els re­gidors de l'Ajuntament dc Barce­lona senyors UHed. Matutano I P»T-rero. els quals parlaren dcünguda-ment de qüestions de la política municipal catalana 1 d'altres as­pectes de la política d'aquella rcçió.

Demà dinaiun amb ei senyor Ler-IUUX el Conse-L'er d'Economia, se­nvor Sedó, : els regidors que han vfnjrit de Barcelona.

rèncla que avui ungueren eto es-

L ' E S T A T U T F E R R O V I A R I

Reunió dels senyors Chapaprieta, Gil Ro­bles, Salmón i Lucia

Madrid. 81. — A dos quarts I deu minuts de sis de la tarda, han quedat reunits al despatx de mi­nistres, els senyors Chapaprieta. Salmon. Lucia i G i l Robles, per a tractar del projecte d'ordenació ferroviària.

mentals eieinents i en el que fa referència a l'actitud a seguir pels regidors del parUt radical a l'A­juntament de Barcelona, fou Indi­cada la conveniència que es man-tUiguin en llurs llocs i en actitud expectant, sense altre resolució, almenys per ara

C o m e n t a r i » a l e s m a n i f e s ­

t a c i o n s d e l S r . L e r r o u x

MADRID. 31. — Conegudes les miinifestaclons que féu el senyor Lerroux als passadissos, es comen­tà l'abast que podrien tenir. Al­guns asseguraven que aquestes ma­nifestacions podnen consldemr-se com la ruptura del bloc governa­mental a curt termini Altres deien que el cap del partit radica! nu havia tingut aquesta intenció, i si únicament la de donar a conèixer que est disposat, en moment opor­tú, a parlar clar. si ho creu con­venient.

Aquests comentaris augmenta­ren en saber-se la noticia que els senyors G i l Robles i Casanueva havien visitat el senyor Lerroux-S'asaegurava que aquesta visita era motivada per les repetides declara­cions, però aviat es pogué saber que fou una visita cordial 1 afec­tuosa que tingué lloc abans que el senyor Lerroux sortís del seu do­micili per a anar al Congrés, cosa que va treure tota importància a l'esmentada reunió.

E l v i a t g e d e l m i n i s t r e

f r a n c è s s e n y o r M a r i n

Madrid. pL — Q Ministre de la Governació, en rebre aquesta mati­nada els periodistes, els ha mani­festat que segons una comunica­ció rbuda del Governador de Còr­dova, havia passat per aquella po­blació el ministre francès senyor Marín, que ha assistit a Casablan­ca a l'enterrament del Mariscal Llatitey.

E l s f i l m s d e l a P a r a m o u n t

MADRID, 31. — El senyor Gi l Robles manifestà als periodistes que. després de l'acord del Consell de ministres reaclonat amb la pro­jecció de la pel·lícula «Tu nombre es lentacióna, I a desgrat de les facilitats que donà la representa­ció a Madrid de la Caan produc­tora I d'haver rebut un telegrama, en el qual s'snunciava destruir el negatiu de la cinta, a prséncla del nostre ambaixador als Estats Units, s'ha sabut amb antiRipacló que, segons sembla, la Paramount no es troba propicia a destruir-la. Si el proper dilluns no tenim coneixe­ment que la pel·lícula ha estat des­truïda, no es projectarà en cop dels cinemes espanyols, més pel·lícules d'aquesta marca

M a n i f e s t a c i o n s d e l s e n y o r

A l b a

MADRID, 31. — El President de la Cambra, com de costum, des­prés de la sessió facl'ltà el pro­grama parlamentari per p la prò­xima sessió, que és el següent

ES dimarts en primer lloc. ani­rà una interpeUació del senyor Mangrane al Ministre d'Hisenda i President del '"onsell. relativa a la vida econòmica espor.yola. Des­prés continuació de la dlscuss.ó de sucres i M primer (i'.-T.rnen do la Comissió d H .senda sobre les lleis fiscals que fa referència a l'Impost sobre lu renda Finn'-ment. i si h i ha temps, ani rà l·i confinuacló del debat Inktai, sobre els projectes de Llei de mobUIUa-clo 1 comunlcaeioiïs aruftiines.

Després el senyor Alba, dona compte als informadors de la visi­ta que l i havien fet els represen­tats de les minories d'f squerra. vi­sita que es deseniotllà en els ter­mes molt atents l cordials, i U manifestaren que pensaven dificul­tar la discussió dels projectes de

L ' o r d r e p ú b l i c a C a t a l u n y a

Orrfre del Ministeri de la Governació sobre la coordinació dels serveis Madrid. 11. — La «Gocotas pu­

blica una ordre de Governació so­bre coordinació dels serveis dc Mos­sos d'Esquadra i Ordre Públic:

tExcelentlsimo seflor: Para oi debido desarroUo y cmnplitmento de los preceptes generales del de­creto de 16 de aeptlembrc ulumo, con relaclón con la neoesoria coor-duuición de los semeios que presta el Cuerpo de MOTOS de Esquadra de Barcelona y los que practlcan las íuersas de Orden Publico, esle nu-nistenor ha tenldo a blen dispo-ner:

Primero. — Se oonstiluye en di-cha oapiUU una Junta bajo la pre­sidència del Oobemador general de CataJufta, que estarà integrada por ei consejero de Govemaclón de la Generaildad, qulen serà vice-prosi-dentc de la misma; cl general de la Quinta zona de la Guardia civil, el jefe superior de Policia de Bar­celona, como vocalcs, i d coman-dante de los Mtnos de Escuadra. como secretano.

Segundo. — La misslón primor­dial de la mencionada Junta serà la de redactar en forma * órdenes las instruedones que deben dictar-se a todos los Jeies superiores de las fuerzas de Orden publico en Barcelona, a On de que lo servicios pecullares de todos los Cucrpoe re­sulten períeotamente coonhnados dentro de los preceptos de sus res-pectivos reglamentes.

Tercera - Dada la cUTunstaoam de no existir un reglamento orga-nioo del Cuerpo de Mozos de Es-cuadra, con la fueraa legal que de-temiine su función y cometidos pe-cuiuires, asl como los deberes y obllgacloncs que al mismo pertenez-ca y de las reglas de dtóclplmn por

3ue ha de rcglrse, la expreeada unta acomelerà urgenUfnente el

est udio y redacclón del reglamento de dicho Cuerpo. que serà dlvid do por su extructura en tres parles

Cartilla, reglamento para el Ser­vicio y reglamento militar, que se ajustaràn en sus principi os funda-

mentaies a los de acendrada moral, elevado espirttu militar, lealtad 7 disciplina, que nan caracterizado siempre a los intUviduos de esta Cuerpo, abnegada y heroico y de honda tradiclón social. En el orden de dependència y subordlnaclón ss ntenderà a lo que dlspone él articu­lo 23 del decreto de 16 de scptlem-bre ultimo.

I a presidència de la Junta po­drà encomendor el estudio del Re­glamento a u n ponència de : ilem-bros de ' i misma. que sotncla a su aprobación el proyeclo. el cuai. con­forme a lo dlapuesto en ol articulo 23 del decreto antes cltado, deberà elevar ante el mlnlsterio para su aprobación.

Para el desarroUo ded estudio preliminar de las bascs del proyec­lo. tendrà la ponència muy en cuenla los preceptes dc la tCartl-11a para el servldo que deben pres. tar la» Escuadras de Barcelona», redactada en 9 de dlciembre de 1886.

Cuarto.—Bl comandante de los Movos de Escuadra de Barcelona, darà exacto complimiento a los ar-ticulos 22 al 29 inchisive, del de­creto de 16 de soptiembre úillnio, oumpliendo también las obligació-nes que con respecto al Inspector na lo del Cuerpo le imponen los ar-tfcmJos 182 y U I de la cartilla an-terlormente mencionada, cuya apll-caciòn se hace extensiva al gene­ral jefe de la Quinta Zona de la Guardia civil que según o! articulo 23 del decreto de 16 de aeptlembrc tantas veces cltado, ejerceri la olla inspeocicón del mando, organiza-d ó n y disciplina del cuerpo

Quinto—El general de la Quinta Zona de la Guardia civil para orde­nar las funciones que se Ic asignon ai articulo 23 cltado. tendrà muy presenle lo que dlspone el articulo 24 del mismo decreto, ajuslàndose. oi descmpcfiarlos a los preeeptos de la cartilla para ei serviclo dc las EScuadras de Barcelona, ya menclonado entre tanto se apruebe el reglamento en proyecto,»

Ue l de ca íà ter econòmic 1 finan­cer, però que exigien que estigués present a la Cambra el nombre de diputats de la minoria necessa­ris per a aquestes discussions, i 11 encarregaren que ho notifiqués al Govern.

Hom preguntà al senyor Alba si podia donar alguna referència de la carta de l'advocat de Strauss, I el senyor Alba digué que la carta havia circulat per agències estran­geres l que, per tant, no tenia res a dir, l que havia considerat opor­tú no donar-la a la publicitat, puix que un cop acabat ei debat s·jbre aquest assumpte, no hi havia ne­cessitat de tornar-hi. El més inte­ressant de la carta —afegi— és que dóna el seu domiol'l a La Ha­la, el qual podria servi ' perquè el Jutge encarregat del sumari es di ­rigís a ell.

Després parlarem soore la de­claració del senyor lerroux I el senyor Alba digué que, efectiva­ment, en el que a la prefectura del partit radical afecta, ell ha­via estat el primer en dir. en aca­bar la reunió de la minoria dies enrera, el que ha d i t el senyor Lerroux. Però no sé. afegí, com al­gú ha pogut Interpretar ni pensar que això pol referir-se al moment actual, puix que a ningú no se l i pot ocórrer que en vida sigui subs-t l iu l t iA senyor Lerroux.

A continuació hom 11 donà comp­te dels comentaris que s'havien fet sobre les declaracions efectua­des per cap radical. 1 el senyor A l ­ba digué que res d'això no s'inter­preta com al trencament del bloc Es cert que el senyor Lerroux. en le seva Intervenció en la reunió de la minoria, fou qui. ••olncldlni amb mi. donà la nota més gover-namentol sobre la nec-mtat de conservar '.'atlual coallc.ó gover­nant. Sobro les seves declarscions. u la fi • s home i sl hom cl pre­gunta l el far. parlar, heu rà de parlar, però sense que es puginn Interpretar .es seves paraules er altre sent.it ore en el que les pro­nuncia

E l v i n e n t d i m a r t s c o m e n ­

ç a r à l a d i s c u s s i ó d e l s

p r e s s u p o s t o s

Madrid. 31. — A les set de la tarda el cap del Govern ha aban­donat la Cambra 1 ha d i t que ona-

V I C H Y H O P I T A L * ruta .

V I C H Y C E L E S T 1 N S VtavMrte.ArtrititM. V I C H Y G R A N P E - G R I L L E Fig.

va a treballar al Ministeri dc Fi­nances.

—S'han preseatat—ha afegit—di­versos dictàmens de pressupostos, I dimarts començarà la discussió a fons sense Interrupció.

—^Quina impressió teniu M M l'assistència de la majoria al Go­vern?

—La majoria ens assistirà amb els seus vots 1 la seva presència.

Un periodista U ha dit que al­guns diputats d'esquerra havien v i ­sitat el president de la Cambra per parlar-il d'aquest assumpte.

—Doncs a qui ha de preocupar, en definitiva—ha contestat—, és a mi. Aquesta tarda hi ha hagut di ­verses votacions, totes molt lluïdes.

D i s p o s i c i o n s d e l a G a s e t a

MADRID, 31. — La «Gacetas d'avui publica, entre altres coses, les següents disposicions:

MINISTERI D'ESTAT. — Ordre disposant que el senyor Claudi Rodríguez Porrcro. registrador do la Propietat de Terrassa, quedi Inclòs al ministeri d'Estat.

MINISTERI DE LA GOVERNA­CIÓ. — Ordre relativa a la coor-dinació dels serveis que presten els Cossos de «Mtquelcles» de Gui­púscoa «Mlflones» de Biscaia I Alava. amb els que pratlquen les altres forces d'Ordre públic.

Ona altra Ídem. ídem. dels ser­veis que presta el Cos de Mossos d'Esquadra de Barcelona. 1 els que practiquen les altres forces d'Or­dre públic.

Una altra disposant que, sota !a presidència dels governadors ci­vils, es constitueixi a cada regió una Junta integrada en la fornia que s'expresso, per a coordinar els serveis que ha de prestar el per­sonal del Oos de Guarderia fo i restal. per tol de cooperar a la defensa de l'ordre 1 de la segure­tat pública.

L e r r o u x n o a c c e p t a u n

h o m e n a t g e d e l s d i p u t a t s

r a d i c a l s

MADRID. 31, — Sorgí ahir, entra nombrosos radicals, la Idea d'obse­quiar avui ol sentor Lerroux amb un àpat . -1x1 que circulà la noti­cia s'adheriren a l'acte els diputats radicals, sense excepcions.

Ona comissió anà al domicili del senyor Lerroux per a demanar-li que acceptés l'homenatge que U vo­lien tributar. El senyor Lerroux ho agroi amb frases emoclonadís, pe­rò hagué de declinar per creure que ois moments no son propici» per a un acte així. Ja arribarà el dia — digué— que podré reunlr-ro· amb els mous amics polítics, sens* la pemntar lel» acUiui*

f

i

Divendres, 1 novembre 1935 L a Veu de Catalunya. — Pàg . I S

N O T I C I E S D E L ' E S T R A N G E R Ha despertat cert optimisme la tornada d'AIoisi a Ginebra. - Sembla

que no s'ha retirat cap contingent de tropes de Líbia

<

L E S O P E R A C I O N S M I L I T A R S

( D E PROCEDÈNCIA E T I O P I C A )

S'ha ordenat que siguin desenterrades i repartides als reservistes les armes qae

foren amagades en temps de Menelik Addis AbvDa. 31.— El dia 3 oe

novembre el Negus proboblemeni donarà la seva darrera audiència abans de marxar a la caserna ge-nel S'Ignora la data exacta de la sortida

L'aa caravana uitegrada por mes dc mil homes 1 càrrega de socs d'argent, ha travessat els carrers de la capital per a lluror a l'em­perador un tribut do guerra de dos cents mil thaleros. — Cosmos.

EL TRESOR DE GUERA D'ETIO-P1A, EVALUAT EN 50 MILIONS DE LLIURES SERA INVERTIT EN L'ADQUISICIÓ DE MATE­

RIALS PER A LES TORCES ABISSÍNIES

Addis Abeba, 31. — L'emperador ba decretat que totes les armes amagades en llocs secrets en temps de I emperador Menelik I que se­gons la voluntat d d d i íun t sola­ment havien d'ésser desenterrades en cas de guerra siguin distribuï­des entre els reservistes. Es trac­ta de milers de ttisells de model antic, però de perfecte funciona­ment, degut a llur bon estat de conservació De totes maneres, allarguen menys que els fusells moderns. En canvi, d gros calibre daqucsts fusells fa que Uurs pro-Jrciils causin ferides més greus.

Al mateix temps, 1 decidit a po­sar en Joc tots els recursos de què disposa el pals per a la de­fensa de la seva independència. Hiillc Selassie I ha ordenat que d tresor de guerra d'Etiòpia, que segons referències dignes de crè-d l l és dc cinquanta milions cie l l iu­res esterlines, sigui invertida en ladqulsicló de material de guerra a l'estranger.

Segons les mateixes referències, l'esmentat tresor es descompon de la manera següent: en primer lloc. la fortuna personal del Negus, que és de trenta mOlons de lliures es­terlines 1 que posa íntegrament a la disposició d d pals: després, les centribticxms dels governadors de Jcs provínvies que pugen a deu mi-Uons de lliures esterlines; 1 en tercer lloc. Ics sumes procedents dels Impostos 1 d'altres recursos estat»]»

aegons informacions de bon ori­gen, la major port de l'esmentat tresor Ja és a Europa, on ós In­vertit en adquisicions de matenia de guerra, sobretot a Anglaterra, Bèlgica I Txecoeslovàqula.

D'altra banda, ha estat adquiri­da als Estats Units una enorme quantitat de camions automòbils per als transports Incrementats por la carretera recentment cons­t ru ïda d'Addis Abeba a Berbora. Pprt de la Somàlia britànica. — Cosmos.

SENSE CANVIS IMPORTANTS A L FRONT

Addis Abeba, S l . - f t r la manca de noticies d d front pot asswu-mr-se que no sTil ha operat cap canvi d Importància, Es fa present que en l'ocupació italiana s'asse­nyala un total de 60 quilòmetres al Tlgré 1 18 a l'Ogoden. El punt més avançat en aquesta regió és d d-Utlute,

AU cercles ben informats es creu que aquesta noticia obeeix al fet que els Italians es troben amb bon esperit d'esperar d resultat de les negociacions entaulades a Europa CMÉMK

TEMORS DE BOMQAROBIO D'ADDOS ABEBA

Addis Abeba, 31. — Hom té no­vament d temor que l'aviació Ita­liana bombordelgí Addis Abeba. Els liobltants I les autoritat, s'han donat compte bruscament, que tro-bantr«e Ja fora de la capital stfò-|MS el ministre d l t à l l a comte Vln-d , ba desaparescut I Única garan­t ia dc què d bombardeig no es produís.

Daavant d'aquest temor el ner-víoslsme ha tomat a aparèixer 1 novament han estat emplaçades los bateries antlaèrle- que sTiavlen re­tirat . S'han emplaçat metrallado­res als turons propers a la ciutat 1 a^ian Intenslflcat els preparatius per a la defensa passiva, activant-se la oonstrucció de refugis suMer-nua:.

No obstant, un aviador angles

que acaba d'assajar pràct icament Ics dificultats que experimentaria una esquadra aèria per a bombar­dejar Addis Abeba, s'ha mostrat tranquil·litzador. 1 ha declarat que és molt difícil efectuar un bom-baiddx. car ds operells haurien de baixar a una scassisslmu alçà­ria sí no volguess-n ocasionar una catàstrofe als hospitals I provocar greus complicacions bombardejnnt tes Legacions estrangeres — Cos­mos.

CONSIDERACIONS DEL SE NYR TBOLE HAWARLATE SO­

BRE LA SITUACIÓ DEL SEU PAIS

Addis Abeba. 31. — El senyor Te-de Hawariate no té en l'actualitat cap funció concreta.

El senyor Hawanale ha donat a entendre que «podria exercir prò­ximament un paper polític».

EU senyor T e d é Hawrlate és un home voluntari que estima Ics si­tuacions netes, ha afirmat les idees que h desenrotllat molt so­vint B París 1 Ginebra sobre d present 1 l'esdevenidor d'Ablsslnla, dient que no canviarà I que, al con­trari, es confirmarà.

Ltoc-delegat ablsdni a la Lliga de Nocions admet que Abissínia Sa de «sortir de les U «bres» 1 anar progressivament veis la «civllllaa-

d ó en el sent . europeu». Accepta­ria. 1 àdhuc demana l'ajut 1 col·la­boració lleial de tots els països més avançat- materialment.

Tota — digué — comprenen la nostra Wea, excepte Itàlia, que as-pira a csdavltiar-nos per a treure d d nostre pals un benefici més fàcil».

Refusa la Idea de mandats, per­què «Abissínia ha de conservar, malgrat tots els ajuts que són de desitjar, la llibertat completa i la sobirania Inalterable». Creu que ac­tualment és possible que es reollt-d n negociacions entre ds països que han participol a la Conferèn­cia t r lpai i l ta ; però oreu que Abis­sínia refusarà totes les proposi­cions mentre els Italians envaeixin d terrtori. «SI no—digué— farem la guerra fins a la f i . amb totes les seve, conseqüències. Abissínia no vol desaparèixer voluntàriament».

En acabar les seves manlfcsta-cians ha declarat que d recent al­çament de rembargament d'armes per Abissínia U permetrà posseir igual material que els Italans. I d'a­questa manera, dintre de poc, no tindran superioritat de cap classe». — Cosmos

REQUISA DE MEDIS DE TRANSPORT

Harrar, 31. — Les autoritats etlò-pkpies han ordenat la requisa de tots els medis de transport, pei trametre Ta al front d'Ogadcn, vers d qual avancen 20.000 camells 1 nrilcrs de oavaBs, mules : rucs, que porten proveïments de totes menes i municions al front dc Ihüta.

Els oficials belgues que han en­senyat la Instrucció a les tropes oüòplqucs en d districte dUarrar , ablr sortiren cap a Jljlga. on cele­braran un Conseti dc Guerra amb el general et òpic Nasslbu 1 d ge­neral turc Wuhlb Baja - Cosmos.

( D E PROCEDÈNCIA I T A L I A N A )

Les tropes del general Graziani troben forta resistència en la seva marxa vers Uebi Subeli

A L T R E S I N F O R M A C I O N S

Un discurs de Mussolini. - Sembla que no s'ha repatriat cap divisió de Líbia

Aamara, 31.— Segons noticies fa­cilitades a la Premsa per l 'Alt Co­mandament Italià, les tropes itaha-nes que operen al sud. també tro­ben ambient favorable entre les poblacions Indígenes dels territo­ris conq iilstats.

Asseguren aquestes noticies que les tropes mdigencs itabanes són rebudes ofectuosoment a tot arreu. 1 que els Indígenes ds l iu ren vo­luntàriament tes armes Que pos-sedxcn.

S'assegura per l 'Alt Comanda­ment Italià que hl ha Indicis que permeten anunciar que ds etíops abandonaran Horrar quan les tro­pes italianes es disposin atacar la referida plaça. S'afcçelx que suc­ceirà d mateix a la població d d nord de Makalè. — Cosmos.

L 'ACTIVITAT DE LES ITALIANES

POROM

Roma. 31. — Segons la Premsa, en tot d íron Adua A*sum. els llocs avançats ceUun preparats per a la defensa 1 reforçats EB porten fwv?"" fins a les posicions dc pri­mera llu la. S'ha normallteal cl ser­vei dTn tendènda que diàriament porta municions, 00 tones de carn 1 10 de glaç des d'Asmara al front. Aclimatades Ja les tropes a la aJU ptenide etíop, es realitsen grans moviments.

Sembla que els tres cossos d e-xèrd t « t a n en vigílies d'avançar vers llnterior d d Tlgré ESs reco-ndxements fets últimament, no ban ofert resistència seriosa No obstant, cal comptar amb la posi-bllitat que ds etíops realitzin un atac sobtat I que estiguin amagats «n les muntanyes de MaXalle, per­què ds avions Itabans no els ve­gin.

S-onunden atacs etíops reitera'» contra les pcwdons de flanc lUJlà sobretot contra l'ala dret»- - Oae-mos. LES PORCBB DKL SUD TOPEN AMB ALGUNES DIFICULTATS

Adlgrot. 31. — Segons comuni­cats rebuts de l'exèrcit d d Sud. d general Gradanl troba una fer­ma resistència en la seva avan­çada vers Uebl Seebell. EH seu exèrcit es veu constantment fusti­gat per grups e'-iòpics especialit­zats cn guerrilles.

Per tant, b és molt dlficll de practicar la tàctica adoptada al Nord. que OOUSISUMX a invitar la

població a rendir-se sense resis­tènc ia

Han estat enviats a Eritrea 5.000 camells I dromedaris per a trans­portar queviures i municions. — Cosmos

LES FORCES DEL NORD DO­NEN LLURS PREPARATIUS PER

ACABATS

Asmora, 31. — Han acabat els preparatius per a noves avança­des al Nord. Es t ractarà d'evitar que es produeixin topades sag-B*™*- Italians esperen ocupar Makalle pacíficament. — Cosmos.

DESTACAMENT D'ASKARIS ATACAT PELS COCODRILS

Asmara. 31. — Un destacament d'askaris Italians que atravessant el riu Setlt. prop dc la frontera sudanesa, es dirigien a ocupar al­gunes posicions prop de la ruta de caravanes d'Omuger. passa per moments de veritable perill en és­ser atacat pels coeodrills. EI riu Setlt, pel lloc on passaren els BO-karts, té uns 600 metres d'umpl» 1 és ple de coeodrills, qtie es veuen a milers, per la qual cosa els as-karis. mentre passaven el riu. amb les balscs. hagueren de disparar llurs fusells repetidament. Cap d'dls no sofrí ferides; però llurs bales mataren moltissims conco-drills.

El destacament d'askaris. un cop posat el riu Setlt, es dirigí a ocu­par la posició d'El Aghlm, ço que aconseguí, després d'un fort tiro­teig amb l'enemic.—Cosmos.

OCUPACIÓ DK IMMDN

A&mara. I I . — S'han desenrot­llat operacions » la muntanya Mu­sa AU: la cavalleria ha arri Ix*. Ons a Immun.

S'ha establert una base aèria al Nord de la susdita muntanya, des de la qual, da avions Italians efec­tuen reooodaemcnts.—Cosmos

V E S T I U - V O S A

•Sostre BONUA M M PtKE, 34

Roma, 31. tarda. (Urgent). — Aprolltant la inauguració de la Ciutat Umversl tàna, que ha cos­tat 600 milions de lires, Mussoli­ni, parlant davant una nombrosa assistència. Integrada per les au­toritats de l'Estat, cos diplomàtic i els DellIfos I autoritats cenmi­ques d'Itàlia, ha dit entre altres coses: «La Inauguració d'aquesta font cultural per excel·lència, coin­cideix en el moment en què cada soldat Italià que es troba actual­ment a les àrides vies de l 'Afri-ca Oriental, és un portador d'e­lements de dvlll txadó.»

Amb veu escanyada per l'ener­gia d'expressió, d Duce ha afe­git: «En aquest moment no cal oblidar la coalició de les plutocià-clcs que as reuneixen en un In­tent, per tal de detenir la marxa de les uastres «camises negres». Llur esforç, però, és en va. Les sanciona d'ordre econòmic, Inflin-gldes a Itàlia, són d d més Infa­me 1 odlable que la Història ha­gi registrat en llargs anys. I de les que la posteritat se n'avergo­nyirà. Però també serà la poste­ritat la que això que nosaltres ha­vem oposat una resistència Infle­xible 1 d nostre menyspreu so­birà» — Cosmos.

I . ADQUISICIÓ D'ARMES PER ABISSÍNIA

Londres, 31 — Sembla que hl ha gestions prop de grups flnanoers, per a una compra d'armes amo destinació a Etiòpia Lea gestions són difícils, perquè les fàbriques, demanen el 36 per 100 en efectuar la comanda. 1 la resta contra oone'-xement d'embarcament. — Cosmos

Gibraltar, 31. — Eb desuolerJ britànics «Rowena», «Tòrrid» 1 «Thrustd». de la primera floteta an li-submarí na, ban arribat B aquest port procedents d'Anglalcr-ra. — Cosmos.

NO S'HA EFECTUAT LA REPA­TRIACIÓ DE SOLDATS DE LÍBIA

Roma. 3L — Segons informacions dignes de tot crèdit, el govern Ita­lià, en contra del que ba afirmat la premsa Internacional, no ha orde­nat la repatriació d'una de les di ­visions de Líbia, sinó que només ha disposat «que es trobi preparada per a la seva repatriadó».—Cosmos.

«CAMISES NEGRES» CAP A L'AFRICA

Nàpols. 31. — S'han Inldol aotl-vament aquest mati ds embarca­ments dels «camises negres» perta­nyent* a la quarta divisió denomi­nada «Tres de gener», que vn •• comanament de! general TradltL

Per a acomiadar els expediciona­ris ha arribat d cap de l'Estat Ma­jor de les milides feixistes. — Ooa-mos.

L 'EXIT DE L'EMPRÈSTIT DE GUERRA

Roma, 31. — Segons les dades re-oollldes Uns ara. resulta que la sui-s-cr lpdó de la Renda al 5 per 100 efectuada Ons d 38 d'octubre, as­cendí globalment a 30 200.000 000 l i ­res de capital nominal. 1 amb més de 1300 000.000 «n dcct-ai. - Cos­mos.

L A QÜESTIÓ D E L E S SANCIONS

/Vo s'ha pres cap decisió definitiva sobre la data en què han d'entrar en vigor

Ginebra, 31. — Aquest mati s'ha reunit d Comitè dels 18, d qual ba examinat les adhesions rebu­des en d Secretariat de diversos governs sobre aplicació de san­cions, que són les següents:

Adhesió a l'cmborg d'armes, 43 polsos: adhesió a les sancions f i ­nanceres, 38 països, adhedó a la prohibició d'Importacions dTlàlla. 36 països; adhesió a la prohibl-cló d'exportació d'alguns produc­tes u Itàlia. 36 països; adhesió a ra>ut mutu entre ds països apli-c.mts de sancions. 31 nadons.

Els Estats que no han contes­tat, fins ablr a la tarda, són: A l ­bània. Àustria, Bolivià, República Dominicana. Equador. Haití. Hon-duras, Hongria, Mèxic. Nicaragua Panamà, Paraguai I El Salvador.

La majoria de les respostes re­budes suggereixo» que la data d'a­plicació de soncioas sigui, bé la que acordi d Comitè de Coordi­nació, o sinó d 15 de novembre.

El Comitè de Coordinació es re­unirà aquesta tarda. — Cosmos

- • -Oln.·bru. SI. — En la reunió ce­

lebrada aquest mati p d comitè dels 18 es pdepararen les propostes que ban d ésser aprovades aquesta tarda pel Comitè dels 33.

Hl ha motius fonamentats per creure que aquestes propostes se­ran dues:

Primera: Que es f ixi una dato. que serà probablement entre d 10 I d 15 de novembre, per al comen­çament de la guerra eoonòmtca contra Itàlia. .

ScRona: Que «e concedeixin al pr-adent. Vaseonedlos. plens po-Srn per convocar noves reunions

d d Comitè a G d'adoptar les me­sures pertlnests, quan bo cregui oportú. — Cxmos.

NO S'HA PRES ACORD EN FERM

Ginebra, 31. — La reunió d d Comitè dels 18 ba durat dues ho­res; però no s'ha arribat a cap de­cisió definitiva sobre ia qüestió de si ha d'ésser fixada la data del 19 d'octubre com a base per aulorlt-sar que tots els contractes firmats abans d'aquest dia, p d que os re­fereix a importacions 1 exporta­cions d l t à l l a . puguin ésser execu­tats.

Tampoc no s'ha arribat a un acord sobre les compensacions. — Cosmos.

mm. Ginebra. 31. — Avia s'ha reunit

en aquesta capital el Comitè dels 53 que haurà de decretar l'oCensíva econòmica contra Itàlia que coinci­deix amb el moment àlgid dels es­forços pacífics que porten a terme la Oran Bretanya i França.

El Comitè esmentat haurà de dr-termlmu- IA data en q u é h a n d'en­trar cn vigor lee onnrlons eootiAml-ques. La tasca del Comitè ha estat fadlltada en gran manera per la rapidesa amb què els països mem­bres de la Lliga de Nacions ban co­municat llurs dedslons favorables a la proposta.

En moment de tanta graveUit es concedeix mrtraordlnàna i m p o r t à n ­cia a les negoclnrlons entre ris se­nyen Hoore i Heden per Anglater­ra. Alolsi per Itàlia, 1 La val per França. I hom creu que tracUuan principalment sobre cl projecte ds pau que redactaren a Paris els pe-

L E S N E G O C I A C I O N S DIPLOMÀTIQUES

L'anunc i que Aloisi tornarà a Ginebra ha desvetllat cert optimisme

Londres, 31. — S'ha fet publica la noticia que la Gran Bretanya bada trobat necessari demanar ceris aclariments a la Ja famo­sa resposta aflrmativa del senyor Laval sobre la cooperació dajut

que França hauria de prestar al Mediterrani en cos d'una sgranuó. El Quai d'Orsay dissabte possit trameté a Londres el plec deda-ratori. en d qual. a més dc les explicacions demanades, d primer

Pàg. 16. — L a Veu de Catalunya Divendres, 1 novembre 1935

nunk.ue francès aclareix alt.ro» punts així mateix importants.

Aquesta nova rèplica dci senyor Lavnl ha estat sotmesa a l'AInn-rallat i serà estudiada per una comlsalé de tècnics, que despr<« discutirà ela extrems que enclou amb un grup d'especialistes na­vals trancesoe que es troben a Londres per a l'estudi preliminar de les qüestions a tractar en la Conferència Naval del 2 de de­sembre. — Cosmos.

L 'ACTIVITAT DIPLOMÀTICA DE LAVAL

Paris. 31. — Els diaris posen de relleu l'enorme activitat desenrot­llada alur pel senyor Lava!, que. en el cura del dia. rebé l'ambai­xador dl t í i l la . « n y o r Cernitl. l'ambaixador de la Oran Breta­nya, sir Oeorge cierlc. el nou mi­nistre d'Etiòpia, que l i presenta Ica seves cartes credencials, el Nunci de 8. S.. monsenyor Ma-gliono. i l'ambaixador dels Soviets. — Cosmos.

ON COMENTARI ANOLB8 A L'ENTREVISTA MOSBOLOfl.

DBüMMOND

Londres. 31. — El «Datly Tele-gntpba escriu aquest mati que l'entrevista celebrada ahtr entre Mussollni i l'ambajtador britànic a Roma. Slr Erlc Drummond. re­vestí particular importància «per la fermesa de to emprada per Drummond dient que Ançlaterra opinava que la retirada d'una de les divisions italianes dea·.acad··s a Líbia era insuficient, perquè les tones italianes a la frontera amb Egipte continuaran essent moll superiors a Ics forces britàniques d t a r p t e » .

AfegeU el penodic que sl I tà l ia no dóna alguna satisfac­ció en aquest sentit, «serà inipro-bab;e qualsevol disminució de les forces navals bri iòniques al Medi­terrani». — Cosmos.

COMENTARIS FRANCESOS A L E S NEGOCIACIONS DIPLOMÀ­

TIQUES

Paris. 31. — £1 «Petit Journal» resumeix atxl contingut de les proposicions elaborades pels pe­rita anglesos l francesos per a la aol'.icló del conflicte :talo-et!op.

«Es fa una distinció explicita entre l Alws.nl^ amhartea 1 te testa del pals. L'AMninla pròpia­ment dita seria col·locada sota Cl control de la U4ga de Nacions. H m estat examinats els p; ae-giients:

Pr imer .—LadminiMrac ió : Un conseller Italià prop del Ncgus. dels governadors o consellers Italians a les províncies de la frontera, ao-bPfiot en les situada» a l'Oest d'Addis Abeba.

Segon. — E\crcit; C reacó d'una mena de Legió Estrangera que per­met-, ía f o r m i d ó d'unitats dc tro­pa italianes.

Tercer.—Fronteres: L'Harrar ro­mandrà sota la sobirania ab.sòi-n l a L'Ogaden seria separat I l l iu­rat a Itàlia: rectificacions de fronteres al Tlgré I al pols deis danakils. que sembla que oonsti-tueixen un reconeixement de Ics comii i..•-'.es real lloades per Itàlia.

Quart. — Accés d'Abissínia al mar: Es renunciarà al sistema de port franc a favor del sistema de corredor. Amb tot encara no ós aegur que l'esmentat corredor paa-ai per territor. francès, italià a bniaruc.»

«L'Oe-.vre» dóna una versió dis­tints, de la manera següent:

cE! Nord d Abissínia, així com te regió d'Barrar, difícilment po­drien ésser ut lütsats per a una expansió llahana la quaa podria InstaHar-se amb profit a la banda de! Sud

Itàlia no tocaria la unitat abis­sínia nl l l i e r ènda de la clvilít-«oció a b i s l n a : però d'aquesta

. matvra (L^posiria de terres que «e iweewsi a la colonitaocló 1 pro-pkiec al cultiu 1 cafè. tabac, te, ootó la canya de sucre, etc. Ità-

r na podria, doncs, assolir un man­dat sobre les terres del Sud d'Ueo-di Chi be! i fins al Hac Rodolfo, ai «stígués dlspoeïda a donar, a oan-M de tes terres rebudes, la Soinft-ha italiana al Nord 1 a l'Est del n u Chibdl. Caldria que Abissínia pogués canviar aquesta part de la SoirVia italiana per la part de te Somàlia anglesa compresa en­tre te frontera amb la SomAtia francesa t l ' t t t del port dc Ber­ber*, E n aquest pui.t Juga Angte-MOTi te carta que oculia a la mà-. 'al ' , ·:* I1111 podran ncon-

-«E »r' w-*ií,IM,íH· UH eompromis » ni» d i u i . a i un acord delira-

oe ÍCO lor.us ae i w u tUOU. 81 d to iA es retira la fuita anglesa del Mc-dítcrri t" sabrem a què atentr-nosj — Cosmos.

ALOISI TORNA A GINEBRA

Olncbra. 31. — L'anund que el delegat d'Itàlia, baró dAloisl. arri t a r à demà, al mati . a Oiu 'b ra ha contribuït a aclarir bastant l'atmosfera I ha desnertat un i n ­tens optimisme. Al sol anunci d'a­quest fet ha desapnregui gairebé per complet cl pesimlsme que hi havia.

Ais medis de la Lliga dc Na,

aons consideren cl desplaçament del delegat principal a i t à l i a . com un signe evident que os t r o t * » molt avançades les negociacions entre Londres, Paris i Roma. i que ara es tracta d'equadrar dintre del marc ginebri

S'assegura que ha estat Lava! qui ha aconseguit convèncer Mua-solinl de la conveniència d'enviar Alolsl a Ginebra.—Coomos.

LA TASA DELS PERITS FRANCESOS 1 ANGLESOS

PAri». 3L — Als medis oficial» de Paria s'admet que els perits an­glesos 1 francesos han treballat ac-tivament. aquesta últims dies a Paris, per tal destaUlr fórmules susceptibles désser acceptades per la Lliga de Nacions, per Mussolini 1 pel Ncgus.

Hom recorda fonamenialment que el senyor Laval coneix la dis­posició del cop del Govern italià. 1 se sap que ha negociat amb Lon­dres un acord amb vistes a les pos­sibilitats italianes. Per tot això existeix la creença que ha sorgit de nou l'esperança d'una solució. Es recordarà que precisament cl Govern italià havia formulat algu­nes suggestions sobre les condicions en què susprondrla l 'iccló militar a Et iòpia Aquestes suagesllons. per bé que no han servit de base a Ics neoociaclnns. han permès conèixer l'anast exacte de la posició italiana

D'acord amb aquests elements, un ddagts del Pbrelng Oíflee. especia­lista en assumptes etíops, i el cap de la divisió africana al Quai d'Or-say. han elaborat les condicions d'un acord eventual. Es encara pre­matur parlar d'un acord anglo-francès definitiu: però ham dóna a entendre que entre els princi­pals punts que conté l'Informe deis pèrits la distinció entre l'Etiòpia pròpiament dita. i els territoris de la perifèria, l'est ablunent d'un rè­gim semblant ai que ha indicat el Comitè dels Cinc i la renotssió a Etiòpia, d'una aortlda al mar.— Cosmos.

L A V A L CAP A GINEBRA

Paris. 31. — Aquesta n i t ha sortit cap a Ginebra, el President del Consell. M r Ptetre Laval. — Cosmos.

HOARE TAMBÉ

Londres. 31 — Aquesta »arda ha sortit vap a Olnebra. el Mi­nistre de l'Exterior Slr Bnmurl Hnnrr — Cosmos

N O T I C I A R I D I V E R S

i E l cap del Govern txec ha presentat la

dimissió Praga. 31. — El cap del Govern

txec Malypctr. ha presentat la di­missió al presllent Masaryk. el qual l'ha acceptada. Malyjictr fou presentat com a candidat a la Pre­sidència de l'Assemblea Nacional pel partit agrari, amb la condició de què el gabinet sofria poques mo­dificacions.

El Gabinet no dimitirà fins que el nou Premler Hodza sigui rebut pel Prcaldenet I fins que els ministres canviïn impressions amb llur» res­pecta us partits. — Cosmos.

EL POSSIBLE SUBSTITUT

Praga, 31. — Es dóna com a se­gur que ascendirà a la Presidència del Consell, dlmtUda pel senyor

Malypctr, el doctor Hodza. que és de nacionalitat eslovaca. Pina ara tot els presidenta havien estat txecs.

Per a la cartera d'Agricultura, que es troba vacant, serà nome­nat el diputat doctor Zadina.

El senyor Hodja desenrotllà una Important activitat política a Hon­gria, abans de la gran guerra, en defensa dels drets nocionals dels eslovacs, llavors menyspreats en l'imperi aus tro-hongarès.

Hodja, qui ha estat ministre en diverses ocasions, és una destaca­da personalitat científica que ba representat el seu pals en nombro­sos congressos internacionals. — Cosmos.

D A R R E R A H O R A El Govern

general de Catalunya Breus manifestacions dels senyors Ventosa

i Rahoía

El» decrets-llei» sig­nats pel President de la República francesa

Paris. 31. — Des que el senyor Laval obtingué els poders extraor­dinaris del Parlament, han estat publicats uns 580 decrets lleis, d'a­questa, 385 en els últims dies. La majoria d'aquests decreta foren sig­nats el dimarts pel senyor Lebrun. MaUtrat dc treballan tnceasament 37 màquines dw del dimecres a la tarda, «Le Jorunal Offlclel» no po­gué aparèixer puntualment aquest mati, per la gran quantitat de de­crets, 1 sortirà demà nmb el format rècord de 300 pòginee.

Avui se celebraran eleccions a 360 ciu­

tats angleses Londres. 31. — Demà es celebra­

ran a més de 360 ciutats le» eiec-ooafi per al nomenament d'un terç dels membres dtía Consolis municipals. Es presenten a lo l lu i ­ta 3.369 candidats per a 1.312 llocs, dels quals. 400 no tindran lluita.

El» Jabonstes defensen 561 flocs obtlnguta en ios passaries elec­cions; 367 els conservadors: 139, els Bberals: 245 ris Independents. — Cosmos.

UN DISCXIRS DE BALL) WIN

Londres, 81. — H Primer Minis­tre, Mr. Stanley Baidwin. ha pro­nunciat avui un discurs en la re­unió de !u Peocc Soctety dc Lon­dres, en el curs del uual na dit que les fluctuacions de la politica an­glesa des darrer,, cinquanta anys, no hi ha begut res més vertader Itàlia. ni més estable que la'mismt amb

Referint-se a la política dlsola-ment. Baidwm, diu: «Això són qui-more, d'altres països, no nostres Ningú pot creure qu i una guerra entre grana nacions pot ésser un conflicte limitat I que nosaltres po­dríem negoclcjar amb profit 1 feli­citat amb ambdós bel·ligerants so una neutralitat pròspera. Una guerra moderna entre dues grans nacions, cs semblant R una de les gra:i« convulsions de la naturalesa a Ics primeres edats geològiques. Ei IIIS(W del món hauria d'ésser re­novat cn acabar.»

Parla deia esforços cooperatius per a la pau 1 dhi que «no slgnO-quen res per a la Uiga de Nacions sl hom no est àpraparat ai Ona! d'un seriós l curó , assaig, per a prendre 1 acció reforçant els seus judicis. A desgrat de les d eleccions la L de N . v l u j — Ooamos.

DISCURS DE JOHN SIMÓN

Londres, 81. — El ministre de l ln ler lor , S&r John Simón, pro­nuncià un discurs davant al ml-

Madnd, 3L — Quan acabada l'en­trevista dels senyors Chapaprleta. Luda. OU Robles 1 SaUnon. sort ís el cap del Govern, el senyor Ven­tosa, que es trobava a la porta del saló de ministres conversant amb eis periodistes, s'adreçà al cap del Govern i I I demanà que 11 dcdlqriés uns minuts. El cap del Govern ac­cedí i ambdós entraren al saló le conferencia aa estigueren parlant durant un quart d'hora

El diputat de la Lliga manifest* que l'entrevista amb el senyor Cha­paprleta havte tractat aebre coses de Catalunya. Pregà et% periodistes que el dispcnaesain perquè no po­dia facilitar cap reteiència.

Una persona de te intin.ltat del cai de! Govern dlgvé -espr ís als periodistes que els senyors Chapa-prieta i Ventosa tractaren dol no­menament del Governador general de Catalunya £3 nomenament c* farà conèixer abans dei vinent di­lluns 1 recaurà en una personalitat catalana resident a Barcelona

Deaprós el senyor Ventosa p a n à amb '•• diputat dc la Ceda, senyor Vilallonga, I ets periodistes U pre-

gumaren st aquest senyor era sl diputat designat per a ocupar el Govern general de Catalunya.

— Esteu completament despistat^ la cosa no va per aquí. No inten­teu estirar-me la H ú g a a perquè *• inútil.

Veient l'henuetuane del SMiyor Ventosa, els perlodíste» s'enirev*-taren amb el senyor Rabola, el quai digué que podia assegurar que ai propi President del Consell sabia qui anava a ésser designat per al càrrec de Governador general de Catalunya. Perquè vegeu que no un amago res us diré que demà d i ­vendres a la nit sortiré, junt amo el senyar Ventosa, cap a Barcelona Aquest fa el viatge amb caràc cr pMHeuter i Jo vaig a vlsi ' i- 'es boaes de l'AeronàUCa Naval i •>-nades amb cl meu deportanK

Finalment eis perkKLstea pictíü»-Imeii al senyar Raholu sobre te designació del Governador genenU de Catalunya, 1 el senyor Rahoia respongué que recauria en una per­sona que no mil l 'a en te política. Ni puc dir res '

cròfon de la BrKteh Broadcasting Oo. e n «4 cum del qual donà la res­ponia als atacs que contra ol go­vern dirigí la l t re dia Lord Snow-den.

Sir John Slmon, ha dit que la poii'lca del Govern ba restablert la confiança 1 que degut a aixo el diner es podia obtenir méa barat i a ' iMn desenrotllat mol·-eB noves empreses, amb te qual cosa s'ha aconseguit de reduir ei nombre d'o­brers en atur forçós, que ha anat disminuint c'es del 1333. Diu que d Govern no ha « t a t un • • P M espectador nj ba acceptat passiva­ment et millorament general en IB situació mundial, com ha dit Snowden. .

Sir Simón dkj daspres Jes exportacions angleses en 1934 han ascendit a trenta milions dc l l iu­res mée que l'any antartor 1 que aquesta xifra serà encara mes e.e-vada en 1836. Afegeix que, gràcies als T r a c t a » de Comerç concertats amb" diversos països, les exporla-ciona de carbó ban augmentat en un 40 per cent.

Acaba dient que les exportacions als països de l lmpero, segons el Oanvenl d'OWawa. han ascendit a 102 mélione de lliures en 1931 1 1 380 milions en W»*- — Cosmos.

Daniel Strauss és cri­dat pels tribunals

Paris, 31, — ComiuUquan de Brusselles que dintre pocs dies compareixeran davant ela Tribu­nals, Daniel Strauss i trea co-mculpats —un Jueu súbdit rua, suposat actor de teatre: un nego­ciant holandès, resident a La Haia, l un ciutadà belga — els quala contestaran dliaver-se dedi­cat a l'explotació del Joc al Ma-dison Club, a l'Exposició de Brus-

UNA SOLUCIÓ

Cerebrioo Mandrfa —Kn aquest taón Ja rnbem q iM hera vtnga* Jo ua pae aUeuferir aés sofriments.

scMse. ai ia justícia belga tolerà durant alguns dies —set exacta­ment— el funcionament de te ru­leta científica, fou en atenció qus la llei a aquella regió exigeix en

nia:, i-ia d'explotació de Joc, te qualiticacló dc la costum

£1 nom de la ruleta científica es una contracció del de Strauss i do t'mventor, l'onginyer Straperle, 1 encara que els inventors de l'a­parell assegurin que es tracta d'un Joc d'habilitat, c l perit Judicial afirma que es tracta d'un Joc d'at­zar. — Cosmos

Un diputat irlandès demana que es decla­ri la independència

del país DubUn, 31. — Avui han comen­

ça t les sessions del Parlament ds l'Estat Lliure d'Irlanda. Un dipu­tat ha presentat una moció dema­nant que el Govern declari imme­diatament la Independència d'Ir­landa, o que abandoni per aem-pre te política republicana. — Cos­mos.

£1 Japó protesta que a Xina continuï el mo­

viment antinipó Toqulo, 31, - Es confirma ote

centres olfcials que el cònsol gt-no-ral, senyor Kabagu, 1 «d gener.' Tt* da. comandant de le. tropes nipo­nes a la Xina del Nord, han prote»-tat prop les autoritats xlnoees com­petents perquè, contràr iament ate acords oncertats no han fet Hr» ora rea contra ol moviment antt-jaT>onès a Xina.

L'organltsacló del Kuomlntang I dels «camises Waves» continuen en formo, dlsj^mulades la sevn activi­tat contra "1 Japó I el Mantxucuo. Cosmos

Pequin. 3L — El J a p ó h i a les autoritats xlnesi que constitueix ona seriosa'qdver-tMcla, però no un ul t lmifum

Als clrcols oificlals Japonesos os guarda el me» gran secret sobre !«s meaures que adoptaran si ets x infy n i t no el» donen satisfacció. —Co^ mos.

Atropellament Al carrer de Sants, un autoóm-

nlbus nlropellà Manuel Pelludaua-lo, de 18 anys, 1 11 causà fendea molt greus. Desprès d'ésser auxi­liat al dispensari de te Creu Co­berta, fou traslladat a IHospital Ciinlc. on mori a primeres hores de la matinada.

Robatoris De Can Làzoro. de la Rambla ets

Catalunya, 106. uns desconeguta robaren tres bicicletes, los quals, unides a les que foren robades a riiierents llocs de Barcelona, fan que passin d'una dotzena lea que ahir fo re r robades a sqiteafa ciu­t a t

• • • En un magatzem de coloniate

del carrer Almogàvera, 188, ela lla­tí res fracturaren la porta i s'em­portaren gèneres par valor de K M i

Divendres, 1 novembre 1935 L a Veu de Catalunya. — Pàg. 17i

L ' A C T U A L I T A T E S P O R T I V A Secció d'Esports

'de Lliga Catalana

l i FESTIVALS ESPORTIUS DE TAKDOK

AUetlane

H (kumcngc. dte 10 de novem­bre t indrà lloc a l'Estadi de Mont­juïc 1» cburure de les tres proves que foimon ela H Festivals Es­portius de Tardor, organitzats per fa Secció d'Espom de U l « a Oa-talana.

X/es proves de què constarà d programa seran Ics següents: cur­ses de 100 i 1.000 metres llisos; Ibinçamcnts del disc, pes I i»»»-lot; solta de llargària, alçada 1 triple salt, 1 una cursa de reeai-piaçamenlB 4 x 100, per equipa de

Xn les proves Individuals nomM podran inscrlure"8 dos concursants per Centre 1 un equip por la de reemplaçaments.

Les inscripcions cal que ««n in fetes per tot el dia 8 dei present mes.

Ss que bo sol·licitin de la Sec­ció d'Esports de Lliga Catalnna. podran c-ntrenar-sc en ei mateix estadi cl dmmrts 1 dijous de la propera setmana, de 6 a 10 del tnatf.

F U T B O L

£1 partit Júpiter-Badalo-na de diumenge

El partit a celebrar el pròxl c diu fncnsre, ai camp del Poble Nou. en­tre el Jüpi ter I el Badalona, té ex­traordinàr ia Importància per al d l * de la Costa, puix que del seu resultat depèn l'adjudicació del »ots-c.-vmpioaat català a favor del Badalona, al qual é« absolutament necessari triomfar.

Tenint en compte la Importància d'aquest partit, sembla que el club de la Gosin ba indicat la convomén eia de sol·licitar un àrbitre de fora la regió.

E l sopar d'homenatge als campions de Catalunya

Definitivament diumenge Ti ­nent, a les nou d d vespre, t indrà lloc al Restaurant Regàs, de l'Es-tacló de França, cl sopar d lio-menatge als jugadors del F. C. Barcelona que han renovat per • Ihtr Club ei títol de campió de Catalunya de la prunera catego­ria.

•r.s socis de! F. C. Barcelona. Mmpatltzants I aí .oJonau que vul­guin concórrer a aquest sopar, poden adquirir el dcket «1 local

M e M de l 'esment«t Club, com més aviat millor, a 1 objecte de DO destorbar l'organització,

A benefici de la família d'Enric Mayas

Ei ConseH Directiu de la Lliga Amateur, Ta acordar, en la reunió celebrada el dia 15, organitxar una recaptació a lots els camps de cer­cles amateurs que Juguin els dies 3 I 10 del proper me» de novem­bre, amb la finalitat d'ajudar en el possible la critica siuaació de la far maia de l'infortunat equlpler de l'Agulles Fort-Pius. Enric Mayas (q. a. c. s ) mort a conseqüència d'una lesió soferta durant la cele­bració d'un encontre contra el To-reDó.

Aquesta Iniciativa bumaiu tà r ia de la Lliga Amateur, s'ha vist de moll bon grat entre tots els cercles amateurs 1 han promès cooperar amb tot l'entuslasme perquè la re­captació sigui digna d- la Impor­tància d'aquest esport a Catalunya.

Les recaptacions que es facin en safates, que s'installaran els dics esmentats als camps dels cer-cieg amateurs, seran Uluradee als p a m del malaurat equtpler.

Campionat de Catalunya de la Lliga Amateur

Resultat dels partits ceOebrata diumenge

PRIMERA CATEGORIA

Primer grup Barcelona: Arenes BaÜló-HosplUüet. 2 a 4. F!ortda-OdU-Blanc. S a l , Paris-Torrassenc. 5 a 2.

Segon grup Barcelona: Catalunya Les Corts-Aragonès, 8

a 1 Enipordanéa-Cannela 0 a 3. Racing P. N.-A. Turó. 2 a 0.

Tercer grup Barcelona: J. SanUenca-Baroeloneta. 0 a 0. Garcla-Junlor, 4 a 1-Tramvies-Modlterrà, S a l .

Quart grup Barcelona: Portense-Uantlverl. 0 a 4 Port-Hoslafranca, 3 a 0.

Primer gtxçt Vallès: Saoadeü-Rlpollet. 2 a 3. CastellBr-Moritcnda, 2 a 0. Nackmal-UnBodtera, 4 a 2

Segon grup Vallès: La Oarrlga-Mollet. 8 a 3. Santa P u p é t u a Montmeló, 0 a 3 Sant Poet-Parels. 2 a 0.

Pruner gmp Costa: Vilassar de Dalt-V. de Mar, 2 a X St. Cclonl-Malaronlua, 3 a L Buro-Arenys ce Munt. 0 a 4.

Segon grup Costa: Promlu-Masnou, 2 a 3.

Badalonès-Obrera, 0 a 1 Grup Manresa:

Solsonenc-Surta, S a l . Igualadí-Manresa t s u * è s ) . SaUcnUNavàs, 0 a 0.

Grup Vic: J. Olot-Torelló, 0 a 5. Abadessenc-Rodrenia, 1 a 1. J. Tonenca-Campdcvànol. 0 a 0. Santqulraeac-Sanlperenca. 0 a 2.

Grup Llobregat: Santfeliuenc Internacional. 3 a 2.

Santboiana-Santboià. 3 a X

PRIMERA CATEGORIA B

Prime grup Barcelona: J. Fomcnt-Català Sporta, 0 a 3. Croa-Barcanona, 6 a 1. A. Poble Nou-Ràplds. 3 a 0.

Segon grup Barcelona: C. 8. Barctlona-Manoiín, 6 a 0. F. C. Barcclona-A. C. Barcelo­

na, 6 a 1. Calavcrcs-Sant Antoni, 3 a 6

Tercer grup Barcelona: Alemany-Alcàsar, 1 a 1. Klr -F . A E K T . 8 a 0 Pascual-J Graclenca, 4 a 3.

Quart grup Barcelona: Smokmg-Espnnyn Industrial, un

a tres. Barcelona-Jtiplter, 1 a 6. Espanyol-Gladlador, 4 a 3.

Cinquè grup Barcelona: Poblet-Olímplc, 2 a X Verdi-Amerlcà. 0 a 2. Provençal-Jean, 3 a 3 (amistós.

No es presentà l àrbltre) .

Sisè grup Barcelona: Unlts-Santa Eulàlia, 3 a 1. Amistat-Alegria, 4 a 1. Andalusia-Rarguea. 2 a 1.

SEGONA OATEGORIA

Grup Vallès: Buropa-Boetafrancs. 1 a 1. Harmonla-Mercantil, 1 a 1. Anncs-Tibldftbo, 2 a X Santv erema-Monumental, 3 a L Refoi-ma-Catalunya, 0 a L Racing Terrassa-Barberà, 3 a L

E l Barcelona-Espanyol de diumenge

Davant la possibilitat que tant Munlloc ooín Areso no puguin ar-rciíKlcrar-sc diumenge contra l'Ea-panyol, a causa de Ics lesiona que bofrelxcn, aquesta setmana s'han Intensificat ela entrenaments de Pr.gès. Torredeflot, Rafa I Arana, dentre els quals hauran de sortir els dos Jugadors que substitueixin aquells.

També es Jugarà al mateix camp de Les Corts el partit de segons equips Barcetona-Espanyol, «1 bé

XOCOLATES

LA MES ALTA QUALITAT

K ennel dePedralb es

A V U I , M A T I I T A R D A

INTERESSANTS CURSES DE LLEBRERS Tramvies, autobusos i taxis col·lectius

des de la Plaça de Catalunya

n les onze del mati, com de cos­tum. El partit de primers equips començarà a les 3 20 de la tarda.

H O C K E Y Comentari a la primera jornada del campionat

català Ja hem cnoetat la temporada

oflclnl de l'hoquei a Catalunya, I Ja hem estat a punt de tenir la primera sorpresa, Dn equip que pe! seu nom, l'Agrupació Comtal, no semblava pas ésser cap adver­sari terrible per als campions ca­talans, el Polo J. C, ha palesat que les velles glòries, acoblades amb destacats elements Joves, ban format un conjunt ben estimable, en d qual la veterania ha donat coratge als novats plens d'impuls, i hem estat a punt de veure com «kt campions eren derrotats en d neu propi domicili. Faltava ben poc per a finalitzar el partit, quan d Rsultat era favorable al Com-mt, per 3 a 1, però finalment d marcador pogué assenyalar un 1 a X favorable als pollstes. I hem posat un però. perquè no ens dei­xà pas massa covençuts el triomf dels blau-grana.-

Ens dol haver de parlar d'una pugna esportiva desvirtuada per certs prejudicis, que situen Ja (da­vant de l'aflcló), amb superiori­tat un dels contendents: aqumtes influències moral» són altament pemldosee per al descnvolupo-ment d'un esport amateur com It ioqud. Caldria que hom vetllés perquè ets triomfs assolits no po­guessin Teure's mal entelats per la terbolesa d'algun. Ara. tot Just s'ha iniciat d campionat, corre­gits els errors a temps, encara podrem admirar un desenvolupo-ment lloable. Rs necessari, per tant. que els àrbitres, per llurs afinitats a qualsevol club deter­minat, no puguin desvetllar recels i que les actuacions es vegin cla­res i diàfanes.

Els resultats dels altres partits han estat, quant al Jún ior I el Santfeliuenc, completament nor­mals: no així cl d d Sabadell da­vant de l» Intràplds . puix per la composició de l'equip vallesenc, creiem que aquesta vegada ha en calxat una derrota massa severa.

r ï C I J S M K

Repartimenet de premis L'Agrupació Ciclista Sant bo la na

ens comunica que demà passat, diumenge, d'onze a una d d mati, donarà els premis de la Costa Sant Ramon , També tarà l l i u r amen t del «Trofeu C u n n l u « l'AitntpRclii c i ­clista Montjuïc, detenlora d'aquest any.

Els corredors que van obtenir premi són els següents:

Joan Gimeno, Antoni A. Sancho, Josep Gonzàlez. Salvador Port, Ju­l i Gas ulla, Francesc Borrell, Este­ve Pérez, Josep Campamà. Josep Sala. Josep Raduà. Joan Franco. Eduard Vila 1 Josep M Pujol.

També a la mateix hora es pro­cedirà al repartiment de premis d d neu Campionat Social, que es corregué diumenge passat.

Excursió de l'E. C. C. Per a diumenge al mati aquesta

entitat ha organitzat una excursió al poble de Castellbisbal, on s'es­morzarà.

Sortida de la plaça de la Uni­versitat, a Ics sis del mati . cap a Lo Rabnísada, Sant Custat. Rubí I El Canyet. Tomada per Papiol. Mo­lins de Rel, Sant Feliu I EWOta, amb un recorregut total de 58 qui­lòmetres.

Campionat Social de l'E. C. C.

Per al diumenge dia 10 del cor­rent FEsport Ciclista Català ha

assenyalat la seva cursa de cam­pionat social.

En aquesta curea prendran part tote ds seus socis corredors i àd­huc els excursionistes, 1 en la llista de participants s'ha reservat el nu-mero 1 » , Josep Albert, l'actual campió, qui enguany vol r euo ïa r d títol.

El circuit d'aquest campionat comprèn 76 quilòmetres per l'itlne-rari d'Horta. Montcada, cruïlla ds Caldes. Palau. Caldes de Montbui. Sentmenat, Castellar, SabaddL Cerdanyola. Ripollet, Montcada, 1 arribada a Sant Andreu.

Es disputarà una copa i d títol de campió per al guanyador. I d i ­versos premis en medalles, diplo­mes I objectes d'art per als m i ­llors classificats, ultra diverses pri­mes.

B O X A Nota oficial de la F . B.

de Boxa El Consell Directiu de la Fede­

ració Espanyola de Boxa, ha prea els següents acords :

Acceptar la dimissió d d delegat a Galícia, senyor Santiago Ar-cal.

Nomenar els següents delegats: A Galícia, el senyor Enric Cer-quelro, de Vigo.

A les Illes Canàries, el senyor Gonçal Hemàndea Pont, de Les Palmes, l d senyor Andreu Lwm-bet Santana, de Santa Cruz de Tenerife.

Editar el nou Regbunent técnio de boxa professional, I poear-io a la venda, al preu do O'M pessetes l'exemplar.

Autoritzar a la Delegació úe Guipúscoa, perquè d seu equip reprcsenta'.lu amateur, sigui opo­sat, a San SebastlAn. als eqjips amateurs d'Alemany» 1 Uusem-burg

Otorgar medalles del model ofi­cial de la Federació, als vencedora dels campionats regionals ama­teurs, organitzats per les Delega­cions.

Fer públic que l'Assemblea ge­neral d'aquesta Federació, que es celebrarà d dia 3 de novembre, t indrà efecte al local soda], s les quatre de la tarda.

Demà reapareixerà Carles Flix

En la reunió que as prepara per a demà a I f r i s Park, figura, com a combat principal, d que ha de lliurar Carles Flix, es-campió eu­ropeu dds galls, amb d filipí Speed Arenas.

Després dels reptes que Flix té Usnçats a Sangchili I Lozano, nom espera la aevn renpnncld per po­der npn-Tinr kvi «eves p r m l b i l i l a t a en el moment actual. Arenas és home prou bregat 1 dur per obli­gar FÜx d'emprttr-ao a fons.

També Qgura en el programa el destacat pes ploma Prog i-.l l'ora-

Slcten altres combats entre amar :ura.

T E N I S

El X V n Concurs Social del Barcelona L.-T. Club

Eesultato d'ahir. — Campionat: Srta. D. Rif^ Rlfé venç Srta. R. Torras. 6-4. 0-7.

Bandicao: Mas Bagà a Alemany. Mlralpelx a Jenkins. Ordre de Joc per a avui: A les I I : M CaatdlA contra

Mas Bagà. A .les 12: Srta, D. Rlfé contra

Srta. M . I - Maler (final Campio­nat).

Blanc. Jr.-Soler Bardem trotra Mirnlpel-Par.

A la 1: Alemany-Maa Bs*. «on-tra Castellà-Costcllà.

A les 3:Blnnc-Soler Bardem o Ml-rnlpe!x-Par contra Lurla-Mercader.

A les 3H0: Memeny-Mas Bagà o Castellà-Castcllà contra Foirer-

P^o. 78. — L a V^u de Catalunya Divendres, 1 novembre 1935

I n f o r m a c i o c o m a r c a 1 G I R O N A

H poeta guanyador do In Flor Natural i n els Joc5 Flori la qu», seduint la iradicio. es celebraran cl dia de Tots-SantB. a les onze del mati . ai Teatre Municipal. Do­mènec Perramoa ha elegit per a Beina de la Pesta. IVncL'ïadora se­nyoreta Maria Rahola. fUU del U-terut Riroui Carles Rahola.

* A l'Audiència ban començat els treballs per a ostornr les de­pendències de la casa. que duraran alguns dies. Per aquest motiu, ban estat suspeses totes les vistes a ce­lebrar, fin» el dilluns vinent.

• Es metges que efectuen el curs d'invertlgaclons i practiques sanitàrte* que la llei assenyala per a obtenir el títol de metite t i -

litat, h i asslsfi e! r-ap d»íi Oenlre sanltBrl ' director d t l curset. Emi­l i Ibàftez.

E's a.si8tenu a l'acte, dtsi í í-s de terminada la ÏMçó. fon-n obsequia» amb un 'onx per l'entitat explota­dora del local

* Diumenge, a dos quarts d'on­ze del mati. t indrà lloc. al saló d'actes de ta Comissaria Delegada dc la Generalitat de Catalunya a Girona, una important Assemblea d'AJuntamenis. entitats i particu­lars, convocada per a tractar de solucionar la crisi suro-tapera.

L'Assemblen serà presidies per l'Honorable senyor Conseller d'E­conomia i Agricultura, senyor Al­fred Sedó

* A In plaça de braus ha t in ­gut lloc el festival Infantil, cl més ponul.ir t atractrlu l'.éia festeigs que celebra anyalment aquesta ciu­tat- La plaça s'emplenà de) tot. Delectaren la molnada. nl?una nú-meros de dre i d'altres atraccions.

EU nens de les efcooles oficials Imerpretoren algunes composi dons. que foren molt aplaudides

* Degut, segons hom creu. n repercussions de la crisi, la Direc­ció de In fàbrica tS. A. P A » de Blanes, ha decidit que. d'ara en­davant, els obrers de la secció anomenada edevauet». d'aquella fàbrica, facin un dia d'atur, sec-manalment. i ha estat fixat el <U-mecret.

A K I Ü A

L'Assococio del Magisteri ha or­ganitzat una conferència, a càrrec del profeasor aenyor Francesc Bcrdalba.

* Avui us reunirà el Consell de Pnmer Ensenyament.

« A Cervera, trencant els fer­ros d'una reixa, entraren uns lla­tí.-,-.- ... magataen de fruites de Baptista Villar. S'emportaren 21.800 p^f.setes que bl havia a una calai-

També uns lladres entraren, tren­cant un vidre d'una porta del dar­rera, a una botiga de la Plaça Ma­jor, de Dolors Domeiró. S'cm por­taren peces de roba.

Es sospita d'un Individu que la n i t abans passejava por davant de

* Ramon Gomis ha denunciat que l l havien uüla t 700 pins a la fínra ha Roma, del poble de Ju­neda.

[pja? tenien segrestada els fa­'s, el capità cap del lloc de rusa, amb forces al seu co-ament. es traslladà s t'esmen-oc. raren al susdit domicili 1 tro-

en uns habitació del segon e l'al·ludida casa. una noia

nncmcnnr-ae Pilar, poa-

n que els familiars estaven ts, es procedí a llur recerca

tou ml tat llo

baren pis du que dl U?da

t quan cs presentaren nmnifesia-ren anomenar-ee Antoni Trigués Solé 1 Ramona Molins Artés, ger­mana de la Pilar. Digueren que aquesta noia patia d'alienació mental aguda feia nou nys. en vir­tut dc la qual cosa sofria atacs que posaven en per i l l la vida d'ells 1 de dos fills d'ambdós, pel qual mo­tiu fou reclosa en una casa de sa­lut de Barcelona, 1 més tard a la Casa de Misericòrdia de Lleida: es veieren obligats a treure-la d"a-quosts establiments r t i no poder aten tre-la. després que fou trobat l'ex-pedient que slnstrui. en sentit ne­gatiu, a conseqüència de posseir alguns béns. però no els suficients per a poder pagar la pensió Ma­nifestaren que adoptaren aquest mitjà d'habilitar una habitació per a la seva reclusió, fa més d'un any. despré? d'haver-ho consultat amb l'ex-alcalde del poble. Ramon Tu­dela.

LTiabltncló té una petita comu­na 1 dos cm bans amb comparti­ments de serradures. I n terra hl ha dues fulloles de suro d'una cl.ic centímetre» dc gruix, per tal d'e vitar que molcni els veïna quan II a w í c n els atacs. La porta d'en-tradn està nsseeurada amb filfer­ros

Rfconeguda la noia pols metges, no se l i ha tropat cap lesió I af. únicament, una gran flaquesa per manca de desenrotllament

Per Incórrer en contradiccions en prestar declaració el Tudela i el seu cunyat. Antoni Trigues, s'ha procedit n Uur detenció

La nota hs estat traslladada a la Cosa de Misericòrdia de Lleida.

T A R R A G O N A Comuniquen dc Falset, que al

barranc Les Artlgue*. terme de Cornudella, fou troba' er.mig d'tirs tsbarïere, un crani de dona Ja des­carnat. Per una petita quantitat de cabell que conservava, es pogiié comprovar que es tractava d'una persona de certa edat. S'avisà el Jutjat 1 es féu un reconeixement que donà por resultat trobar u un í cent metres de distància al fons d'un procJplci existent entre la car-roura i el barranc, la resta del cos. 1 la roba que vestia, que pertuiyta a una dona del poble.

Personal cl Jutjat Instructor del partit i deaprps de practicades al­gunes gestions, tingué notícies que en els darrers dies del mes d'sgofit desaparegué de Cabacés, a deu qui-lòmetrw de La Vilella, la veïna Mana Gibert Pascual de 66 anys. vídua, la qual. malgrat tenir alguns familiars preferia viure sola Per aquell temps estigué un dia a Po­boleda i al capvespre soni en di­recció al seu poble per l'esmentada carretera, '• es suposa que en Mser fosc caigué B". pirciplol on ha estat trobat el cadàver.

* Bl comissari dc la Generali­tat, en rebre ela periodistes, els ha comunicat el seu nrooàsit de lladar-se a Barcelona per saludar el nou governador genera! dt Ca­talunya.

* Hs Mossos d'Esquadr,; du Montblanc han denunciat a l'engi­nyer del servei forestal de la Ocne-lalitat. la propietària de Montbrió de La Marca, DctVna Rosés Andreu, per tala abusiva dc pins.

* Amb moüu de los festivitats d'avnl 1 demà. seran considerades com festives a Ics otlclnos de la Ocncrnlltat.

R E U S

La Secció d'Art del Centre de Lectura organitzo amb molta acti­vitat el Concurs Exposició de Cri­santems, que t indrà lloc a la pri­mera quinzena de novembre.

* Entre ela socis dc «Catalunya Nova» regna molt d'entusiasme per tal de celebrar la seva IV Dia­da del Club. els dies 0 al 10 de novembre, amb un atractiu pro­grama que estarà distribuït com eesueix:

Dia B. — Conferencia 1 Inaugu-recló de la Biblioteca.

Dia 7. — Matx d'escacs entre les ciuiala de Reus i Tarragona.

Dia 8. — Combats-cxhlblcló de boxa.

Dia 9. — Ball continu i d'exhl-blcàó.

Dia 10. — Partits de futbol I bàs­quet. A la nit, funció teatral.

Els actes dels dies 6, 7 1 8 t in ­dran lloc a l'estatge social, plaça del Primer de Maig.

* Avui. diada de Tots Sants, t indrà lloc a les societats 1 cafès la rifa de confitura. A la Lliga Re­gionalista, a les cinc dc la tardo, se celebrarà un ball continu que promet veure's molt lluït. A l'Or­feó Reuscnc, a les dotze del mati 1 a les cinc de la tardo, audició de sardanes per l'aplaudida «Cobla Ca­talunya».

* El dia 6 de novembre t indrà lloc n Reus un matx escaquista a trenta taulers entre els millors ju­gadors de Tarragona I Reus. L'or-eanltzacló ani rà n càrrec de la Secció d'Escacs del Catalunya Nova.

* L'Associació d'Antics Alumnes de l l n s t i t u t Nacional dc Segona Ensenyança dc Reus convoca reunió de socis per al proper dia 4 de no­vembre, a les vuit dc la vetlla, al local de l 'Institut.

* Ha estat posat a disposició del jutge de Vilaseca Manuel La­hoz Mellà. de trenta-quatre anys, acusat de corruptor de menors.

* Es dóna una representació del drama de Zorrilla «Don Juan Tenorlo» a la Societat «La Palma».

T E R R A S S A

Ha visitat l'alcalde senyor Homs, el president del Ràdio Club Terras­sa, per a purlar-ll dels treballs in i ­ciats pel Comitè d'Emissions de la primera entitat vallesona, prop de destacades professores de la ciu­tat, a l'objecte d'inaugurar, pròxi­mament, l'hora setmanal de cultura femenina.

El senyor Homs s'ha felicitat d'aquesta nova iniciativa del Con­sell directiu de Ràdio Terrassa. I els ha facilitat ensems per la seva actuació cultural 1 pedagògica de tots els estaments de la nostra ciutat.

• E l propietari de la casa número 131 del carrer de Newton. Antoni Vuelvalà. es personà a la Comis­saria de Policia denunciant que U havien robot del seu domicili, la quantitat de 790 pessetes.

La policia es personà al lloc del fet I comprovà que usant una clau falsa el llndregot s'havia introduït a la casa. Després, per apoderar-se dels diners, violentà un bagul I el regirà tot.

Immediatament, els agents co­mençaren a practicar unes gestions que donaren per resultat la deten­ció de l'autor del fet, el Jove de 16 anys, Emili Mart ín 1 Martinei . Efectuat un registre al seu domici­l i , carretera de Martorell. 160, fo­ren trobades les 790 pessetes roba­des.

Després d'haver prestat declara­ció al Jutjat, ha Ingressat a la presó.

• Bl Jutjat d lns t ruccló , 1 a Ins­tància de la Companyia d'astegu-rnnees sobre malalties «Espnna, S. A.». dc Barcelona, portà a cap l'embargament 1 sostracció de béns propretat de Josep Puig i Heras, qui era representant de la Compa­nyia esmentada, la qual 11 segueix sumari per estafa

• Per al dlssobte. dia 16 del corrent, s'anuncia una nova actua­ció, al Teatre Alegria, de la com­panyia de Margarida Xirgu. que posarà en escena la comèdia de Lo pe de Vega. adaptada per Rlvas Cherlff. que porta per títol «Puen-tcovejuna»

• A l'estntge do l'Escda Coral, per avui. diada de Tots Sants, s'a­nuncia una festa tot'ma a càrrec dc Joan Amades, conegut folkloris­ta, qui desgranarà una conversa que serà UI us tro da amb un bon nombre de dinpositlus.

Entre altres cases, par la rà del que ós i representa la diada do Tots Sants.

La festa acabarà amb la tradi­cional castanyada quo es celebra anualment.

Les sis de la tarda és l'born as­senyalada per al començament de la festa.

n i G I C M C C A P I L A R

PBODUCTt Df LABOOATOfll» FRIlXINtl

Espectacles T E 4 T f ? £ S

G R A N T E A T R E D E L L I C E U

Telèfon 25072 TEMPORADA D'HIVERN

Gran Companyia d'Opera. Resta obert l'abonament. Als senyors abonats antics els se­ran reservades les localitats fins el dia 10

T E A T R E NOVETATS TEATRE CATALÀ

Cla VICOLAH-MABTORI Avui. Pesta de Tots Sants.

Tarda, a les 3'30 Espectacle per n Infants. El . MEOKBT DE LA CAPS ET A D'OR, de Josep Maria Folch 1 Torres. A tres quarts de 6 1 nit . a les 10'IS. Exlt sorollós

R C b E R F L O R I T de Josep Maria de Segarra.

T E A T R E NOU Gran Companyia en la qual

figura el divo Pau Rertoga. Primer artor I director,

P Segura

Avui, tarda, B'SO. EL DOO DE LA AFRICANA, per M . Mart ín . EL CANTAR DEL ARRIERO. per Josep Petcha-mó. L'exltàs

L A D E L MANOJO D E R O S A S

per Pau Hertogs Glòria Alca­raz. Antoni Miras Nit . 10. LOS CLAVELES, per M. Martin. Èxit bomba LA DEL MANOJO DE ROSAS per Pau Hertogs. Alcaraz, Mi­ra».

Triomf do JOSEP M. PEMAN en

Julieta y Romeo

T E A T R E CÒMIC PALAD DE LA REVI8TA

Gran Companyia dirigida per JOSEP 8ANTPERE

Avui, Festa de Tots Sants Tarda, 4'18. Nit. 10'18. L'cnlrc-mès EL TIO CALANDRIA. Exlt apoteòsic dels Actes I , 1L ni 1 I V de

Don Juan Tenorio (Sonor 193Si

pel Mtro, Torrents. 3 hores do rialles. 3. Sensacions Ireparti-ment. «Don Juan» , Josep Santpere. «Dona In es», Isabel Estorch: «Don Luis», Ignasi Leon; «EH Comendador», Alfons Artenga: «Clutti». VL Pedrola. 36 boni­ques Giris. 38. Mestre coreo­gràfic, Nlcolàs Pitcher. Magni­fica presentació.

Demà. dissabte, tarda, a les 8. Nit. n los lO'IS. Don Juan Tenorlo (sonor 1935) Despatx als Centres de Localitats.

Julieta y Romeo Cada dia, TEATRE BARCELONA

P O L I O R A M A Maria Fernanda I j d r o n de

Coc vara Avui. divendres, tarda,

C A N C O N t K A Nit, a les lO'IS.

C A N C i Ü N E R A Demà. tarda, 5'15

G A N S O N E R A Nit, a les me. Amores y amon'os Diumenge, tarda, 3"30. 22 representació de

L A C O M i Q U I L L A A les 6. i ni t , 1015.

Amores y amorios

G R A N T E A T R E E S P A N Y O L

Companvia de comèdies valen­cianes, dirigida pel primer actor

PEPE ALBA Avui. tarda, 4'15.

Chenf del dia o Mil duroi i automòbil

1 l'èxit ELS ESTUDIANTS Nit , lO'IS.

G R A T I T U D

ELS ESTUDIANTS L'obra que veurà tot Barcelona Exlt immens de grans rialles

L'obra de la màxima comici­tat. La de les cent represecao-cions del gran sameter valencià

I Soler Prrls SI voleu nure, bo aronsegolrea

• FI aquesta nbrall

Una magnifica comèdia de f i diàleg

Julieta y Romeo

Teatre Barcelona Companyia

DÍAZ DE ARTIGAS-COLLADO Avui. divendres. Festa de

Tots Sants. Tarda, sessió úni­ca a les 3'30. Nit. a les 1015 La bonica comèdia de Josep Maria Peman,

JULIbTA Y R O M E O Demà, dissabte, tarda 1 ni t ,

Julieta y Romeo. Dmmenpo, •res Beslsons. A Ics 3'30 Popu­lar. Butaques Primera classe, 3 pte». Siete majercs. A les 6 I 1018. L'èxit cim Julieta y Ro­meo.

Julieta y Romeo F i i t à s de DÍAZ DE ARTIGAS

M . COLLADO

O L Y M P I A Avui. Pesta de Tots Santa,

Taida. a les VSO. Nit, a les 10. Meravellós programa de

CIRC 14 grans atraccions, 14

Gran èxit dels fiunosisslms clowns espanyols

Pompof f - Tedy and Co.

1 cl sensacional número

Capità Winston amb los seves Foques, Lleons marins I bonlqur» nedador»* de Hollywood, que actuen per primera vegada a la

Pista aquàtica El més gran èxit aconseguit

per una atracció a Barcelona.

Demà, grans funcions, tarda 1 nit . Nota: Per tal d'evitar aglomeracions es despatxen lo­calitats per a avui, dissabte i riumenge, a Comptaduria d'O-lyrapia 1 Centres de Localitata

C I N E M E S

C I N E M A P A R I S Avds Portal de l '^nteL U-IS

relèl M544 Matinal, lO'IS. Tarda, Prime­

ra sessió de 3 a 6'48. Numera­da, a les 6. Nit , a les 9'45.

Sempre cl programa més atractiu

Una Venècia celestial documental.

Plerre Brasseur en la diver­tida comèdia

SABA DO, DOMINGO Y LITNES

DIA DE FI ESTA (Dibuixos)

La meravellosa música da Strauss, en

VALSES DEL NEVA Divendres i diumenge. Mati­

nal a les 10. Despatx de localltnts numera­

des per a les sessions de diven­dres I diumenge, tarda a les 6.

Dilluns vinent: La Roma del Japòn (documental) La deli­ciosa comèdia Vlaje de plarrr. CamrraUndia (color). Jean Murat i Grigitte Helm en el l l i m D. F. A. D «ecreto dr una 5Sj

Divendres, 1 novembre 1935 L a Veu de Catalunya. — Pag. 1 9

A S T O R I A Parta. I M - I * Tal •

ATUI. tarda, pi lmeia MimV\ a Ica 3-30 Numerada, a les 0. Ni t , a les 10. Estrena en sessió de gala, de la superproducció Rà­dio

EL DELATOR per Víctor Mac lAglen. Esdns-patxcn locaïllats numerades p a a ambdues sessions. Oulxeta obena de les 11 a 130 mati.

CANTOS UNIVERSITAKIOS GENTE DE FIAR

Dibuix Lüle Klng. t

CORAZONES ROTOS per Katherinc Hepbum i d i à r ­ies Boyer.

A V E N " l D A TeMfM U7M

Continua de 370 a I T M . DibaUos Mlckey

Noticiari TURANDOT

per Kate de Na«y 1 WUly Frltsch.

RUSIA REVISTA IMS Estrena de la producció es­

panyola QL'E T IO MAS GRANDE!

per Haíael Arços.

El f i lm esportiu. EL COBMAT MAX BAER-

JOE LOUI8

S A L O V I C T O R I A Telèlon 72838

Tarda, a tes « Nit, s les 10. Revista

AVENTURA NUPCIAL tan sols tarda. EI. BRINDIS DE LA ML'ERTE per Warner Baxte 1 Conxita Montcnejfro.

OJOS CARISOSOS per Shtrley Temple

DemA: Un amor en Espana 1 Al compàs del amor. per Nihls Astlier l Palt Pallcrson.

X 1 L E - C I N E M A PaasMc de Sani Joae e a n f n a a » a Horsegs

reietor. uaa Avui 1 cada dia. tarda, 4'15.

Nit, 9. Un esplèndid programa. NOTICIARI

en espanyol. EL H U O PERDIDO

en espanyol, per March Luls Trenker. LOS CELOS DEL REUUERDO i la magna producció interpre­tada per Raoul Roulien, Conxi­ta Montenegro 1 Antoni More­no.

ASEGURE A 8Ü MUJER Dilluns, estrena del supcr-

B t a VAI.SES DEL NEVA

unamnaona Avui, matinal a les I I . Tar­

da, a les 3*30. Sessió numerada a les 6. Nit . a les 10. POR UNOS OJOS NEGROS per Dolorós del Rio. amb el nou bell de moda, interpretat pels cèlebres ballarins Los de Mar­ro,.

Es despatxen localitats nu­merades per a la sessió de Ise 8 tarda

CmiS£liJRIÍ Avui, tarda, dues «eslsons. A

les 3 35 t a les 6, EspeMal. Nit, a les 10.

Cunpcones del t runpolin (Documental)

Panunount News núm. > (RGTlSU)

Los ninos en el capato (Dibuix en color de Mux Plels-cher) 1

LAS CRUZADAS L'obra cim de Cec 11 B. de liata.

(Es un programa Paramount) Nota: Degut ai Larg metrat­

ge d'aquest progrurua, es ore­ga la puutuiui! asiisiilnc.a. Es dcspatNcn localitats numerades per a la sessió Eípeclal del olu-raeiujc. Diumenge Matinal a les U

Avui. tarda, de S'SO a B'AS. A Ics 8, numerada. Dltlracs projeccions de la producció UPA

BARCAROLA Nit, a les 10. Estrena de la

•XBdostsstma opereta LOS DIOSES SE DIVIERTEN per Hcnry Garat l Florelle.

C I N E M A D I O R A M A Plaça Bonsuccès 3 Tel. 17742

Avui. tarda 1 ni t . Tidaa ro-tas, en espanyol, per Manichl Presno 1 el nen Artur Olrelli . Bajo presiòn. per Víctor Mae Loglrn. De tren a tre dos bo-das, per Marian Marsh. Revis­ta. Dibuixos.

C I N E M A M A J E S T I C AragO. 174-178 Telèfon SStIS

Avui, tarda 1 ni t . Rom bo al Calro. divertida producció en espanyol, per Mary del Carmen Ricard Nufiez i Miquel Ligero Vivimdo on sueno. per Doro-thy Jordan. CuriositaU en es­panyol. Dibuixos.

C I N E M A N O U OkradorB. 16-13. TeL 12t85

Avui, tarda 1 ni t . Broadway por dentro, en espanyol, per Paul Kelly. La mòmia, per Bo­ns Karloff. Canciún de prima-vera, per Llvlo PavaneliL Cò­mica. Dibuixoa

T E A T R E C O Y A K m prma Mar ce. de Cloeme*

Sonor* Tel 13948

Avui 1 cada dia. colossal pro­grama GASOLINA EN EL DESIERTO per Buster Keaton.

AMNÈSIA EFERVESCENTS per Shlrley Temple.

TLRANDOT per Kate de Nagy I Wllly Prltsch. LOS MISTERIÓS DE PARIS segons l'obra d'Eugeni Sot-.

BASTA DE RUIDO (Dibuixos)

PARAMOUNT NEWS Metròpolis de maravilla

Cinema Barcelona Empresa Mare* Telelon 14318

Avui i cada dia. Revista : : Dibuixos

CKARLIE CHAN EN PARIS SUPEKSTICION

ASEGURE A SÜ MUJER en espanyol, per Raül Roulien. Conxita Montenegro 1 Antoni Moreno.

CINEMA IR1S-PAKK Uarra Oc Vvieocla

( m l r - «niaita M · m i a a · n Telèíou 70883

Cada dia Revista i Dibuixos

BASTA DE MUJERES per Edmund Lowe 1 Víctor Mc.

GASOLINA EN EL DESIERTO per Busier Keaton.

AMNÈSIA La superproducció

TRES LANCEROS BENGALIES

P U B L 1 - C I N E M A Matinal a les 11. Seient, 1

pta. Tarda, a les 8. Numerada. 720 amb impost, CuriositaU mundials. Interessants repor­tatges U. P. A . exclusln. El eonrert de la banda, primer Mickey Mouse a tot color (Se­gona setmana). Noticiaris d'ao-tualitat mundial, segons visió Paramount 1 Erlnlr Journal, exclusiu A peu a 1111a de Ru-gen. La vaga minaire de Cal­les. Una missió militar visita Moscou. La crisi del govern aus t r í ac Concurs anyal dels acròbates de l'aire a Itussia. Ldk policia especial de Roma. Las eleccions a França . Nou model de senyals per a preve­nir el foc als boscos 1 d'altres. Primera part del grandiós do­cumental U . F. A. L'imperi del Negus-EHopla. Una obra del gran cameraman Dr. Rik l l . Por nn millón.

A les S'M tarda, numerada, seient. 3*20 amb impost. Sessió infantil. El programa de noti­ciaris 1 documentals i Set di­buixos. Nit, continua, 1 pla.

Cinema Teatre TriomI i

L·inema Mar ma Avui. gran programa. Sessió

continua des de 4 tarda. El Rey soldado, per Emll Jannings. La vida es dura, per Sstan Laur t l 1 Oliver Hardy. El anónimo, en espanyol, per Carles Orelle-na I Glòria Ylurbe. Riete pa-yaao (dibuixos). Diumenge tar­da, estrena de Un secuestro sensacional, en espanyol.

c, C a tal mema V_ataiunya La Uar del cinema nacional

Avui. Matinal a les 11. Tar­da, 3 30 Especial numerada, a les 6. Nit , a Ics 10.

Gran èxit de la superproduc­ció

NOBLEZA BATURRA per Imperio Argentina 1 M i ­quel Ligero.

Es despatxen localitats per a la sessió numerada de les 6 tarda d'avui i do diumenge.

Demà, dissabte, diumenge 1 dilluns, últimes projeccions de

NOBLEZA BATURRA

Avui. Matinal. 10^0. Tarda, a les 3-30,

VAMPIRESAS 1936 per Glòria Stuart 1 D i t * Po-wéü. LOS MISTERIÓS DE PARIS

d Eugene Sue. UlUm dia. EL CORBEO DE BOMBAT

per Bdraund Lowe, a les l ' M mat í 1 8 nit .

Demà. 1 diumenge: Vampire-«as. Corres de Bombay i Ado­rable.

P. de Gràcia, 88. TeL 76988

Avui. divendres. Diada de Tots SnnU. Matinal. Programa de la setmana. Continua d'11 a I . Butaca. I pta. Tarda, a les 330, Infanta Cinc dibuixes. La Sagrada Fa­

mília. Documental.

LEJANO MANDALAN

Butaca, l'B5 ptes.

Tardo, numerada a les 6. UNA MUJER PARA DOS

per Mir lam Hopklns. Carg Co-oper i Frederic March. Es pro­jec tarà també el programa set­manal amb el documental La Sagrada Família.

Butaca. 3 50 ptes.

Nit, continua. I pta.

Sempre el millor programa Avui. tarda, 3'15. A les 6, con­

tinua. Nit. a les S'45. LA SOMBRA DE LA DUDA

per Ricard Cortez. LA NOVIA ALEGRE

per Carole Lombar.

CAPÍTOL Ara l . Matinal a les 10'30. Tar­

da, sessió continua de 315 a 1X30. CONTRA £ 1 . IMPERIO DEL

CRIM EN per James Cagney

LA N r j E K TRIUNFA per Joan BlondelL

EXCELSIOR Avui. Matinal a les 10'30. Tar­

da, sessió continua de 3"30 a les 13-30.

VAMPIRESAS 1936 per DicJc Powell i Glòria Sluort

ADORABLE per Janet Geynor I Hcnry Ga-r a t

A LAS DOCE EN PUNTO per Hlcharti Baltemes.

F E M I N A Avui, a les 11, Matinal i n t ima projecció de

NIDO DE AGDILAS versió espanyola.

Tarda, estrena de EL CCARTO 809

per Francbot Tone i Una Mer-

Produccions Metro Goldwyn Mayer

f u i * uepiwAOM* s. nu» M B I Matinal a les 11. Tarda, 330

1 6 (nuucrada). Nit , a ks 10. El sastre vaticà te Dibuix en colors

Natictari Prmace Actaallté ALTA ESCUELt

per Rudolí Forater i A i g c l Sa-Uoker.

Preus. Matinal, l'g?. Tarda 1 ni t . 2'80 pics. Numerada. 4'40 ptes. (Es venen localitats per a la sessió numerada del diu­menge) .

CONCERTS

G R A N J A R O Y A L De 10 a 12 nit. Tradicionals

Concerts per l'aplaudit Sextet que dirigeix cl gran vlolinuta

I compositor EDUARD TOLDRÀ

Divendres. 1 de novembre Festival espanyol

1 Serenata Morisca (Chapi) 2 En la Alhambra (Brctoni 3 (a) Córdoba, (b) Aragón

(Albénlz) 4 Las Golondrinas (üsandiza-

ga) 5 Cançons populars 1. El Po-

ho Moruno, I I . Nana. I I I Jota. (Palla).

6 Rapsòdia Andalusa. I Ron-cleiia Gitana I L Grana­da (Violoncel sol senyor Abadal). t U . Soieà (Vio­l i sol senyor Toldrà), IV. Zaputeado (Rossi,

Dinabte. 2 novembre 1 Polonesa (Choptn) 3 Jcan de Paris (Boieldleu) 3 Les SaltImLanques (Oanne) 4 Valse Poudrèe (Popi) 5 Lohengrln (Wagner) 8 Minuet de la Tercera Sim­

fonia (Haydn) 7 La Generala (Vlvcsl

GRAN SALO DE TE •mb els seus tan celebrats

TES I SORTIDKS DE TEATRE amenitzats per la gran

Crazy Boys Orchestra

PALAU MUSICA CATALANA

Otquetfra Pau Ga«als Diumenge, 3 novembre, a Ics

5 tarda, QUART CONCERT

D i r e c c i ó :

P A U C A S A L S Concepció Badia d'Agusli, so­prano. Pau Casals 1 Ricard Vi­ves, pianistes, Enric Casals, violinista Esteve Gratacòs, flautista. Concert do Branden-bnrg n ú m 5, de J. S. Bach. Quarta Simfonia de Brahms. fragments de l'òpera Goyescas de Granados. Sis cançons de Pau Casals (Primera audició pública. Despatx do Localitats Unió Musical Casa Wcmer, P. de Gràcia . 54. d ' I l a I del mati

DIVERSIONS PARTICULARS

FRONTÓ NOVETATS Avui, divendres, tarda, a Ics 4

partit a ni tcl la

Azcue • Berrondo oontr»

Roman - Lizarribar NIL s les i " is partit s pala

Zàrraga - Pasay contra ,

QuinUna IV - Chiquito Gallarta

OetalU per cartells

Pionló Principal Palace Tarda. Recalde n • Aldaza-

bal contra Isldoro - Vicente. Nit, Argarate - Ugartccbee contra Juarlstl Z - Celaya I .

KENNEL DE SARRIA

Avui, tarda i nit

G R A N S C U R S E S D E L L E B R E R S

D I U M E N G E MATI I TARDA

a Pedralbes i Sarrià

Tramvies 7. « , 13. 14. 1 U i PF. CC. Sar r ià I Taxis coHec-uus des de la Plaça Catalunya

II S A L O D E C R E A C I O N S I E3IPOSICIO DE L'ART DEL VESTIR DEL MOBLE I DE LES

ARTS DECORATIVES (Palau número 1. Exposició de

Montjuïc)

Avui, divendres FESTA DE TOTS SANTS

RESTARÀ OBERTA L'EXPOSI-CIO DE LES DEU DEL MATÍ A

I.ES VUIT DEL VESPKE

Entrada: UNA pesseta En les hores esmentades es po­

dran visitar tots els Stands 1 ins-taHaclons de", grandiós recinte de l'Exposició. Funcionaran normal­ment tots els serveis d'aquest magne Certamen.

A les 4-30: Suggestiva exhibició popular.

DIA DEL PANELLET A l saló de demostracions de la

revist o tMenages, les senyores I senyoretes que hi assisteixein se­ran obsequiades amb panellets i , a més. es rifaran valuosos obse­quis a l í lnal de la classe.

A les 5. A la gran sala de fes­tes, presentació de la moda nacio­nal de Taidor-Hlvern. 1935.

Te Selecte Magna exhibició, per manlquls

vtver.U, de la moda femenina, masculina 1 infantil B càrrec de primerisslmes firmem d'Atta Cos­tura: Marí Inglés, Madamc Su-ralne. Enriqueta Sala. M Sedó, Le Prlntemps. Amaus. amb les seves exhibicions de vestits esport, caça. muiitar, pells i ahrioa L'a­bric revers! .le oue tanta sensació produí el dia de la tnatiguracld d'aquest Certamen, E. Furest, sweíers i Jcrecls d'alta fantasia. . Llenceria i Dcstaabillcs per Ica im­portants cascs Edel I La Ooloo-drina.

La moda Infantil, per les acredi­tades firmes: Zlbn 1 Rodó.

SENSACIONAL CONCUKS DE MAQUILI.ATGE

precedit d'una dissertació d e x m » tratlva de les diverses aplicacions en l'art del maquillatge.

INTERMEDIS pels eminents 1 elegants artistes, procedents del WINTEROARTEN

de Berlín

H E L L A e i E D D I E que tan gran èxit obtingueren en

la seva recent última actuació AMENITZARÀ LA FESTA L A

FORMIDABLE Demon's J a z z

l'aris torraria de les orqaestres de moda

Es reserven '.aules a CASA L L I ­BRE. Corts. 605. Telèfon; 13317

Entre tocs els visitants a l'Expo­sició es niaran _

ImfKtrtanU.·sims regals Algunes boniques nines. Una mar-niflca màquina de cosir V r i h ^ ^ É nlca 1 artíst ica c s t à h i f c ^ i f c H recinte d'ErdUblclons està pn> ' « t de CALEFACCIÓ CENTRAL

IDEAL CLÀSSIC Avui. preus Populars

Preus ptes. Entrada 1 Te 7•— Entrada 1 butaca 2'50 Butaca rso

Nota Important: Per als dies 6 I 8 de novembre. GRANDIOSES I SENSACIONALS MATINES, a càrrec do les autèntiques GALES ARTÍSTIQUES EUCENE

de Paris UN ESPECTACLE MERAVELLÓS

El dia 7 de novembre, a la nit PESTA DE LA COSTURA

Segona «thlbteld de GALES ABTISTIUUES EUGENL

P à e . 2 0 . — La Veu d e Catalunya D i v e n d r e s , 1 n o v e i . .

« E L C A N S A M E N T D E L M E U M A R I T E M T E N I A I N T R A N Q U I L · L A

I g n o r a v a que alxdfos ^ ef "MAL D E N I T " »

EN EL BALL DE DISFRESSES coMPAoeixo A DOlOSS FAN A U -me con es.--'

CASAVA AMB Aouesr Ato

KBir

77

W / À

ÏQUí TAL LA UtVA fffCf PM ?

fllALLÍT HAÍTIJAOA

, _ HORUCK?

A*ca 'EH?.

TEHIA

micoi ***** rireLLBS

DOS MESOS MES TARD

KLILiv

MES TARD. A CASA

.COHPÍHPHAS OUíDCSPi L ^ D / A D e TPCBALL NI 'pUCriMIBANlHSt'C** BMUTIIHl tALA NIT.

EL GERMÀ PI D O L O R S

ES METGH

En M. N... fots el» símptome» Indicaven cl mateix: cl "Mal de nil". (Jorn a milers de per­sones, M... N.. ignorava que, durant la nit, inclusiu dormint, es consumeix energia. SÍ les seves reserves no es van reposant, a l'al-xecar-sc es sentirà esgotat E s el "Mal de nif. Prenent Horlick amb regularitat abans d'anar-sc'n al llit. tanca el pas al "Mal de nif creant nova energia durant el sòn. E l seu gust és exquisit i el sorprendrà. I econòmi­ca!.. Horlick ja conté llet i només s'hi ha d'a­fegir aigua. 1

\jtCA*S*"CI A i . \ JO*6. \HSH*TA*St?\

JA f* \> \,AUa*A™* f JmTnoiA?oaia\

L A UM vot Tt: : •MALOIUIT

| 4 «es * "

•! qu* poétm «Jitfrutar 6* I * vW»" Ordait l* Sf». M-

•Orscm*) mm • • «i*. toev-att compte oiw rtl» m-irti polla <i •Mal dt Nu» I K vaig (at prendra HorUck per a «u* fttoferís lorcas. Hc d l dir flut • l'ollclna «1 Ma (rtball cs moll CDrrtff^s, però ara, Inclua desprrs d uo dia moll ctmv6t arribo a cus moll animar. Ara Mbnr dl» Imiar da la vida» Or «fa narra* faaprfflfca I t r w v t f n i /«'rW/xla g94r*t» l comrnih'e». CM pot r r r i a f r esttnrt o f r fd* é t r m è i - l u r t l » • · IKI—*Í* w n l r t í i r i t t o •«í«/·ía-»·rf» a r»

P. FERRJill - a Carmí w

OUBOUI Mk LMitunt. S9. I - • Sarcr/ona

A L ' A N A R - S E ' N A D O R M I R

C O N T R A E L " M A L D E N I T

Dr. C A P E L L Especialista tiospitnl Paris Malalties Ano Kecta

M O R E N E S Fístules - Pèrdues de sang

VARICKS LLAOUES Tractament mooem No operaion. No dolorós

Passeig de Gràcia, 110. De 3 a 6

Fàbrica de Flors, C > r i c a I Ul 01 C|Ur

Anii«a Oata T.

orones M necasdla par a icr-iM

OOSTAS. Palla, is I 13

e s

•rai.

H E R N I A T S La aotlra aoira «oluclo t » l'Ai del

Reductiu HerniaJ Vives • un (wo cirurcia

83 HEDUCTlü KEKN1AL VIVSU ea ei tractament uies VIOAÇ. OOMOUfc i ECO-NOM1C Dos ara conegut PEK ou HEbtíEl Eb podeu adquinr-oe uo dels MILXOKS amo la mnxiam garantia de SO diea prova Ultima creucio de u> CASA VIVES Kamoia del O n -tre 12 pnocipai rel ï i i l h Barcelona

Demaoeu opuscle nif l'envia trallii

Plm p • i Al I PRil v,<:* Urlnarle* • Pell • S in i l · C Nnu de la Ramoia 18 Or. Rius Porca Con' t l a I I ft a B

Peus delicats amb ulls de poll. durícies cjuaoetes» Sabaiena P.risa

Lluna. 87. Telèfon 82413 Preus econòmics

CX E S A G U S A G U S T Í B O

''résfecs

L L O R Compra-venda

F I N Q U E S Préstecs hipotecar s Diputació, 28fl. Telèfon 24446. (Pimsolg de Qrfc-cla 1 Claris), dc 0 a 8.

Venc, compro i canvio

joies d'ocasió aparells tolocrarics

SANI PAU. U Telèfon 15425

J O I E S Paperetes M o n V p i o Màquines automòbils

Parueoi alls preus UNIO. ' . i piinrlpnl

Vendes

Ferros i maquinària Fill de Miquel Maieu

Anhels, I

C A N A R I S nauiea. ool l·entireu can­tar; micoa oo-'orrea üoroa iarlant pen-juitos. oeixot ciquanums. fa-orteactò l vaD-da de «*&iea lusu i auitali.

Bnien. PartofantaM.

M O B L E S A Navarro Paller 1 mas (dat a IMS Balmcs. 10 Tl 71654

TENIM PER VENDRE

CASES 19 TORRES t» SOLARS 11

TRASPASSOS Sepúlveda. 103. se­gon, segona. Telè­fon 3S401. Oe 10 a 1

Advocats

A D V O C A T J . R I E R A

AX»n ludiciais cv vils. mercantil* I ad­ministra tiua Casanova. 33, pral-, Z.on namfr* Corts, n." 5601. Tel. 31048

Llevadores

LLEVADORA CI;(UR6IANA

amb molta pracuca en cllnuiiies de Pans l Amanca

Hospital 17. pral Teiaion 22663

APARELLS FOTOGRÀFICS PRISMATICC BINOCLES. CINEMES. PEL·LÍCULES PATHB-BABV. MAQUINES FONOORAFS DE TOTES MENES. DIS­

COS, n o. E T C

JOIES - BRILLANTS TOT DE V E R I T A B L E OCASIÓ. COMPRA. VENDA I CANVI

C A S A B A G U É S CARRER DE SANT PAU. 6 (prop de lea Rambles) TeL I4U7

BARCELONA

Lloguers

Inilru·n·" ' ! riANU»

iPIANOtES

>asa farraniun

Diversos

Investigacions secretes sobre persones I indua-trlals.

L A I B E R I A OraeU. 9. ent. Tel. 300A1 Visita gratuïta als subs­criptors 1 simpatitzants.

ADMIMSTKACIO Uh HNUtES

Al tres per 100. liqui­dem els cobraments de totes les nostres administracions cl rtja 10 de cada mes Bb!a Sta. MOnlca, 16 1 17. telèfon 20386

Massatgista pràctica

Obesitat, visita casa 1 domicili; horea: de 12 a 1-30 1 de 9 a 7 JU Quintana, 1, l.>

I Orédlts ojiiramont, tra­mitació de documenta. Herències.

L A I B E R I A Orgell. 9, ent Tel. 'ecai Visita gratuïta als sub* crlptors l slmpatllsaints.

8fJ

• B R U C H I S "

Farré Pijuan Metge especialista

l ' I i 1 t K L N A K I E S Defectes sexuals

Rbla. de Canaletes. núm. 11, primer

De 12 a I I de 4 a 8

Ràpid A. E . C. Compra-venda I tras-pnssos. Llctencs, Co­mestibles. «Abace-rlas*. Pesca Salada. Torradors, etc Tota aquests establiments són d'ocasió Casa seriosa 1 reservada. No deixeu de vlsltar-nos R.: Ora vi na. 8.

entirsol. segona

bUMBAU. ENSENYA conf. vest I barreta rAptd I prart Talla patr. vest Mallorca, 246. 2 n. J P. Gràcia

Agències

Passaports - Cèdules MUlIlUIODlS civils

Documents de "«ta mena Assumpte* mi­litarà Certii irats tV-nn- UltOfCl*. Raoldesa i economia Carrer Carme, 11

reieton i w a e

F O R T E S •

B A L C O N S

en ferro i fusta ho trobareu a

Urgell, 47 i 49, Magatzems oLa Favorita», d'E. Po­mes Casas, i Sepúlveda, núm. 137. Telèfon 34465 Reixes, reixats i tot el necessari per a edificar

BANCS PER A

TORRES i J A R D I N S