LA PUBLICITAT Demg, dIveadres,`eJ Lie •

Subliasta d'Ait4

a la Sala ParesLzti=zamiSsisEtaws

El catalanisme republicà

¿JA HECT SENTITel non Atwater Kent Compacte, una.perbeterodl, amb lea famosas v11-vu!es Pentodo? La saya potèncianiâxima selectivitat os deixaran sor-presas. No s'ha construit tea que

l'igual/

AtwatAr KentAUTO ELECTRICITAT, S. A.

Diputad& a34. — Barcelona

ANY LIII.—NUM. 17.711.—PREU: 10 CENTIMS

TALLERS DIMPEEMTAt TJAKER BAESARK. ti I 111..-. mITOte fin«

Viatgers

EtDACCIO s ADEINISTEACIOt COCES CATALANES. UI, lar 711.001111416

COMENTAR/

BARIELONA, DIJOUS, '18 DE JUNY DE 1931

I

L'Exposició Colonial FrancesaEl president de la República fran-

cesa inaugurà recentment l'Exposi-fiad& Argentina, Africa del Sud i}taita

ELS PUPIS EMBOSCATS—Com LAvul tampoc no hl ha cap exemplar

l'edició catalana del Fe Oficial...?ha tanta demanadissa que abano de sortir el sol tota

redlci4 esgotada,

La proximitat de les aleccionapar a les Constituents va des-ariant les force politiquea cata-lanes, que s'agrupen segons lesaflnitats ideològiques i les conve-niencias tàctiques del moment.Fins ara, han aparegut dues can-didaturas: la de l'Esquerra Re-pnblicana, eoaligada arab la UnióSecialiata de Catalunya, i la queeiretffl amb el títol de Pro Uni-tat catalana, inspiració d'un grupde ciutadans que actuaven almarga deis partits organitzats.La candidatura esquerrista ésl'oficial deis grups que la patro-cinen; l'aleta no ha trobat l'ara-hient que esperaven els seus pro-motora, i després de les des-autoritzacions formuladas per al-gune-a de les personalitats que hifiguraven, ha estat abandonada.

Les informacions politiquearaés segures anuncien per a avitio dama l'aparieió de les candi-daturas de la Lliga i del partitradical que dirigeix el senyorLerroux, i la possible formulód'altres candidaturas en les zo-nas extremes de l'esquerra. Perla seva banda, elements i enti-tats adherits al Partit Catala-nista Republicà, aprofitant la lli-bertat d'acció que el partit elsha concedit, es propasen inter-venir en la lluita amb la pre-sentació d'una candidatura perminories a Barcelona, i possible-ment faran extensiva la sevaacaivitat a la provincia i aleescircum.seripeions de Catalunya.

Raons distintas de les que eranallezades abans de les eleccionsdel 12 d'abril han convergit acrear una situació simatriea d'a-quella. els resultats de la qualsaín difícils de preveure. Ales-horas la Lliga Regionalista no esradia proclamar republicana o notrabava aportó de proclamar-s'hi; pel cas as el mateix. parque.,la sean significad() la nimios-A:-litava d'entrar en contacte arubles forres catalanistes republiea-líes en activitat. El partit Cata-lanista Republieä, que per la lleide gravetat política ocupa el cen-t re del sistema eatalè, reivindi-cara la indepenclancia conside-rant que la victòria republicanano depenia de la formació d'unfront únic republieä, sinó del'atac simultani de totes les br-ees diverses al règim, situadascada una en el camp dels setasielaaris reanectina. La realitatconfirma arab elogiieneia M'eres-aionant aquestes previsions. Larepública triomfava amb ímpetuirresistible, malgrat de no esta-blir l'ample front republieä queles noveles formacions catalanes;epublicanes creien indispensable.. Amb la República triomfant,qls termes del problema canvis -ven radiealment. Venia l'hora deConsumar el Pacte de Sant Sebas-tià, condicionat a la proclama.ció de la República pel que tocaa lee reivindjeaciords de Cata-lunya. Els compromiasaris deSant Sebastià havien convingutque si triomfava el rnovimentque organitzaven, i al qual tote•Ils havien de contribuir-li miar-dinadament, la personalitat deCatalunya i el san dret daute-determinació serien reconegutsautomàticament. 1 bé, dones:efectuat aquest reconeizament pelGovern provisional de la Repú-blica, a Catalnnya !mixta la te-genaia de redactar l'Estatut queha de regular les !taladoras deCatalunya i l'Eapanya nava ques'atara amb el nou règim dellibertat i democräcia. La qüea-ti() catalana, dones. passava aprimer terme, perquè As un axio-ma fill de les eircumstäncies queanar contra les aspiracions deCatalunya és anar contra la Re -publica naixent. D'aguase. veri-tat, recate-aguda uninimement,aamblava que bavia de derivar-ae'it una actuació apropiada perpart dele partits catalanistes.La Lliga podia declarar-se repu-blicana i sotmetre's als podersti'eatn.atiltiEüsta, realmentqui reapubaliittí h hada,

Catalunya, després del triomf dela Repriblica i del tris brillantale de partit, no podia invocarl'exi,tèneia de cap qfiesti6 pra-via que l'amasada de desanten-dre. i d'una actaacid conjuntaa m i-) el catalanisme. Pricticament,e:s f so s'han pamela* de manerahan diatinta: ni el republicanis-me de la Usa as suficiegit pera dmetre la coordinació amb salinatorees eatalanies, ni el Mala-

Mime de l'esquerra és suficientper a fer-li tolerables contactesamb un republicanisme que nosigui el ecu.

A l'hora suprema d'estructu-rar jurídicament la llibertat deCatalunya i de presentar-ne laproposició a les Constituents,les dues forres extremes del Cata-lanisme no han tingut la sereni-tat necessilria per a tolerar semútuament, i, per asareis, hanevitat la companyia del catala-nisme republicà que en aquestsmoments transeendentaLs propug-nava, dócil a l'imperatiu patri).tic, la unitat del catalanisme mi-litant. Els homes, cera els par-tes política, molt sovint sónvíctimas de la seva història;a la U rge. la inèrcia del senhistorial l'ha ofuscada; a l'Es-guerra, el desig dc tenir bis-Veda, l'afany d'improviaar-se'nuna, la fa insensible a d'altresurgencias sentimentals queli escapen en perjudieimateixa. Entremig de totes aguas-tes obsessions partidistas i per-sonaliste.se es produeix una ¿lee-vitat que cerca el canal propiciper a manifestar-se i influir anels' esdeveniments. És l'activitatgenuïnament liberal i democràti-ca, que es cabes:olla i reaccionacontra les intransigèneies ambregust dictatorial.

L'actitud recelosa, el desdenyd'aquests grups es el que ha pro-dult la revulsió catalanista quecada dia es fa més sensible aBarcelona, i que s'estendrá ràpi-dament per Catalunya. Avui, pera aquests elements, la conquestad'uns lloes de representaeió éscosa sectuadäria ; potser: méa queper la 'victòria, canea de legíti-mas satisfaceions, a's pel goig desostenir les revea conviecionacatalanistes, liberale. democràti-ques 1 republicanas, que anhelenintervenir en la Iluita; el que etamou és la necessitat de trobar-seenquadrats espentäniument sotala senyera 'd'una 'Candidatura;d'una candidatura qua represen-ti la catalanitat en mana, netade qualsevol preocupad() adjaematoriginada per unes eireinnstim-des que, per intenses que es pre-sentin, seran efímeras sempre.llena parlat amb imparcialitat,parqué creiem que així podenservir-se millor el s interessosde la pàtria en aquests mo-mente de eanfiasiú i de febre.Per aquesta mateixa raú ereiemque la candidatura deis cata-laniates republicans de minoriaque s'anuncia per Barcelona,podrà contribuir eficaament arestablir la serenitat i consoli-dar la República democràtica iliberal que el catalanienia repti-blieä defensà amb la paraula,amb la ploma 1 anib la llibertatdels seus bornes.

CABLES CAPDEVILA

Camilla Muticiair, nacionaits-ta en el pitjor sentit de la pa-raula, ha publicas un ¡libre d'im-pressions espanyoles, d'un ine-fable so de tialina. "L'épre etsplendide Espagne", es din. Resno en diríem si en un dels seascapitols no esa hi fos ofcrttall d'apoteosi— un panorama dela Barcelona de la Dictadura.L'Exposició, ¡quin espectacle pera M. Mauelair! Hi veis una vo-luntat liberal ( respondre a les%ostras rancúnies ("asir runrunesde la Catalogne frianissante")amb una crida a la fecmilditati a /a unió. En el Palas :s'emir>ira!, de fesontia eseurialenca, l'en-lluernat turista hi veia cumbre.gar totes les races espanyotes"en l'ordre, la disciplina i l'ar-didesa reflexiva del traban". Elstòpics que Primo prodigara fo-ros Piciintent engolits perM. Mauclair. T'anís ralasguix ii encontanca"la &necear deviere". Veu al rei, "asvelt, atablei seriós". ; .th, si bague, pulassistic a( famós "torneo a la an-tigua usanza"! La celbriaa delperseguidor de grandesesriet comp/agtet a encapotar unesguantes pdgines ?neo, seas dableles més candorosas. Cap, pub, detan candorosa cota la que adver-teix, a la llinda del llibre, que laseva redacció jou acabada algunsdies abans de la rerolació que hasubstituit a Espanya, amb unarapidesa tan serprencnt, la Rapa-blica a la Monacquia. Sorprenentsobretot per a .11. Mauclair. Tu-rista literari, mio deseobri sindl'escorça pastada de la Penínsu-la. No endevinà res, absolutamentreo, del que "ramal i ardeut Es.panya" redeña. pelase; sola Vozfeas del Directori que coroauvutants de segles ist orLi.

Convocats per la DelegadaRegional de Barceicna (Clutat)eta presidenta i represantantsde totes les entitats de Barce-lona adheridos al Parta Cata-lanista Republicn, rcr tal d'a-cordar les normes d'actuacióenfront de les vinents aleccionasa les Corte Constituents, en Cm

rel Comité Regional: Joanatarlas, Dr. Vivancos, RamonPeypoch, Josep Toelleis i Piara,Jaume Patxot I S. Reig.

Claudi AmetIle 1 Leandra Cer-vera, delegats al Consell Co-floral.

Marlan Iglesias, d'Accló Ca-talana de la Barccioneta; JosepFreixes, de l'Ateneu Naciona-lista Baroeiona Vella; JaumeJarque, del Centre d'Acola Ca-talana del dIstrIcte III; JoanMaragall, d'lloci6 Catalana de!farra I Bonanova; Josep Gar-riga, d'Acaba Catalana Republi-cana del districte V; Dr. Puma-cola, de l'Ateneu Català Repu-blIch del dIstricte VI; FrancescEstallar, del Casal Republloh

LA "GACETA"

L'Audiència de BarcelonaMadrid, 17.— La "Gaceta" d'a-

vui, a més dels decrets anunciatsahir, publi.a una disposició decla-rara jubilat al senyor Enric LassalaIzquierdo, magistrat del Supremque havia exercit el cärrec de pre-sident de l'Audiència de Barcelona ,i nomenant per a substituir-lo alSuprem al senyor Josep Oriol An-guara de Soja, que cont:nearà de

president de l'Audiencia de Barce-lona

També publica una circular pre•gant als alcaldes de tots ele Ajun-taments nacionals parque remet:ixina la Comissia Tècnica Agräria delMinisteri del Treball i Previó, lesdadas i informes que eA]min perti-nente respecte alteracions experi-mentarles c. els bens comunals

ops«, les quals propietats i aprofi-lamenta hagin pertangut als hens enemú, ineloint-hi a aqueas ele anomenina meenyeriet".

V ibres dc .m.atges, eri3nio p es (lela nostra vide, el de Msuclair iel d'Ettore de Zuani són mis queres simia recordança d'aquests tris-tes anys darrers. Tant de bo maiine.s no puguent-oferir granelasesde llauna abs pos/sisadora'grandese espectacular, mci arga-»tenta jusfifiquittcisme amb quì 'musa sovint lostens esguarda.—T. G.

de la Illbertat en qué forendeixata ele adherente al Partitpel Control' General, es reunirenahir els sotasIgnants i per una-nimitat acordaren presentar olasegüents candidata cata:arietesrepublicana per la oirci.mscrip-ció de Barcellina-Ciutat;

Democrätio del Melote VII;Antoni Mas, del Centre d'AccióCatalana Ropubticana de laBordeta; Joan Colomlnes, delCasino de Sana; Salvador ()U-veras, del Centre d'Acció Repu-blicana d'Hostafrancs ; JoanGoma-tez I Ramon F , del'Atanor Gracieno d'Acidó Ca-talana; Joan Clos, del CasalFederal del Oulnardó; JosepGuärdla I Joan Ribes, del Cen-tre Catana Republloh de SantAndreu ; Josep Quatrecases,Dr. Genzhiez I Miguel Bonet,do l'Ateneu Catalanista Repu-biicà de etnnt Martí; RicardVives, Joan Bola I BonaventuraArisso, del Centre CatalanistaRepublicà del Poble Nou.

La coalició republicano-socialista

Madrid, 17.— La candidatura decoalicia republicana-socialista aer ala circunscripeió de Madrid (capi-tal), estarà integrada de la següentmanera:

Senyors Cordero, Largo Caballe-ro, Besteiro, Saborit, Ovejero, Sán-chez Barcia i Tifon Gómez, pels so-cialistas.

Senyors Castrovido i Alcalà Za-mora, per la Dreta Republicana.

Pera Rico, per Acció Republicana.L'uf; Tapia, pels radicals socia-

listas.Josep Oitega i Casset, pel grup

"Al servei de la República".Enginyer Maidal, pels federal, 1

un radical, que seri probablement elpr . 1 senyor Lerroux.

Amb caräcter d'independent espresentarla Sänchez Guerra, i com aliberal, el conste de Romanones.

A mis hi haurä la candidatura del'anonic.lada Acció Nacional. Da-quema danesa ha retirat el seu nonal'ex-dinatat Mayor Eduard Cobiag.,

ció colonial que el seu gavera or-ganitzi en el bell paratge del basede Vincennes, a París. Aquestes ex-posicions colonials, que el governfrancés ha reprès d'ençä de la paude Versalles, sempre forer: un es-deveniment de pes en la política co-lonial francesa, i, de retop, en lapolitica internacional de la nacióvaina. Pece, si abans eren esdeveni-mer.ts importants, ara, després de laguerra gran, encara ho 560 111é3; ila d'enguany ho és considerablementmis que la importantissima capo-sició colonial darrera, oberta a Mar-sella rally 1953, del valor de la qualels nostres lectora en foren oportu-nament informats. Les anteriors ex-posicions colonials franceses aren decaràcter nacional, mentre qua l'ac-tual és internacional. Això sol jadóna enteaent de la superior im-portäncia d'aquesta exposició. l'atées que, a mis, l'aportació francesaes ara mas copiosa i impressionantque mai. L'actual exposició colonialfrancesa: mas extensa més atapeidamés variada i rica que la .ostra d'a-ra fa dos anys. No cal air que témés solta, que està mis justificadai que la seva organització és infini-taracnt superior a la de l'exposicióde Montjuic que administrareis elsillustríssims senyars bara de Vivari marqués de Rotonda. lan cacescoas són d'organitzar aquestes capo-sicions colonials franceses soler li-quidar-se amb superävit, tut i no es-tar obertes sitió durant els mesoscalor.

L'actual Exposició Colonial es underassall de luxe, d'imprevist. depintoresc i de confort. Ni destaca lareproduccio exacta del fabulós

canibod•fs l'Anakoal lat, el Inésgran i surnatuós de tota l'arquitec-tura subsistent de l'Edat Mitjana en?Extrem Orient. S'hi han repro-duit tambd les avingudes monumen-tal-3 anexes a l'original, els estanys,tota resbogerrada i mUltiale escul-tura — i, per afegidura, ala fetpraz:tical.de: el públic pot accedir perles escalinatas immenses 1 circularpel palau reproducir: no es tracta,dones, de la simple reproduccióles façanes.

Una altra meravella és el PalauPermanent de les Colònies, tatas lesfaçanes del qual estan cobertes d'en-diabladas composicions en alt i baixrelleu, d'inspiració khmer i javanesa,amb figures a mulera, obra admira-ble d'un escultor que no baria en-cara aconseguit gran fama, però quedes d'aquesta obra ja la ti per asempre. Aquest escultor s'anomenaJeanniot. L'edifici és obra de l'ar-quitecte Jaussely, prou conegut aBarcelona.

Els palaus i pavellons que, ambei s lardins, el gran Ilae Dautnesnili les dues ilies, compone.: l'exposi-ció, són innornbrables. Hi ha unteatre-cinetna, un palau de BellasArts, un parc d'atraccions instaliata les ales del llac Daumesnia va-rietat de jocs d'aigua lluminosos isin pare zoològic Ilitire. eirt, Reons,tigres, elefants i tota altra mena debestias ferotges. Iii ha pavellons pera tota mena d'especialitats, diorames

.perfectes a desdir, reconstruccionsde poblats i paisatges exòtics, "zo-

cos", basars, mercats. Tot això po-blat per gellt de totes les colanies,que en tala poblats fan llar vidacorrent, Ilurs festes. Els restaurantsi espectacles estadios tú sial nona-brosos.

Les nacions que estan represen-tales en aquesta exposiciú per ma-j de pavellons u be en el C011jUlle

anomenat "Cité des Iniormations",still: Gran Bretanya, India, Pales-tina, Belgica, Estats Units, Italia,Brasil, Holanda, Dinamarca, Portu-gal, Alemanya, Grecia, Pèrsia, Ca-

Meó

Manifestacions hostilsal senyor March

Maui, I7.—A bord del vapor"Bellver" ha arribar, procedentdn Palma. el banquer senyorJoan March, el qual ha estatobjecte de manifestacions hos-lils en el moment d'atracar elvaixell.

Nombrosos grupa, que arenpertadors de relata allusius albanquer, l'esperaven al moll enactitud no vire tranquillitza-dora.

En vista d'això, alta alxeeatla pa/anca del l'atada i s'hadesamarrat per tal que el"Bellver" ancoras en un altre

lloc, situat a carta diethnciadel mol].

M65 tard ha bajial a terra elvens-or Manin. delegat del Go-vern, el qual ha aconseguitispnivagna ela änints exeitats ia la fi ha pogut desembarrarel mugre March, que s'ha tras-lladat a la Delegacid de la

Com que la Gran Bretanya no hiestá gaita ben representada, no caldir que França triomfa esplèndida-ment. Triomfa França no solamentper rae, de la mäxima aportació al'exposició, Ii116 pel que aquestaaportació implica de colonialisme ex-tens i fecund. França demostra, ca-da regada mis persuasivament, queés una gran nacía colonitzadora: hoés per la seca empelta imperialistapera sobretot per necessitat. Ho esen benefici propi, pera tambébenefici dels colonial. Les cobliniesi paisos de mandat giraren, l'anyIgaq, per valor de trenta.cinc mi-liards de franca; suma ee107111e bies té ea compte que mollas dagues .tes colònies són d'explotació receta,gairebé vergas. Cal tenir presenttambé que la . majoria dn les coleanies franceses són tropical:. ço quedificulta malt la intervencia deis eu-ropeus.

França té a hoces d'ara estabier-tes en les seves colònies sis mil dues-centes escolta, signases deBes im-portantissimes; aixa cense comptarles encoles d'alts e5tudis com launiversalment célebre "Ecole Fran-çaise d'Extrème-Orient,d'Hautes Etudes Barbares", les es-coles d'Arts i Oficin que 11511 resafatels oficis crart indigesten, els Mu-Se119. eta La rretrapoli ha estészaacoo quilòmetres de carrcteres,31.000 de pistes per a autos i 7.000de ferrocarril. França sala preocu-pat especialment dc sanejar les co-lindes i redimir-les de l m endémicaque de sempre les flagellaven comun inapellable cast:g de Din. En unsol any i nomas que a la lnaoxina,ha operas set mlions de vazunesdiversas. Ha destacat un exereftd'especialistes que ban e•s tudiat elsdiversos flagells i molts d'ella hanmort en llar empresa. Ha anat dis-minuint les endmies i epicErnies quedelmaven la poblad() colordal, i es-pera arribar a desarreiar-les. Aixidel 36 per roa de morts que l'any1925 iii havia entre eis atacats de

inalaltia de la sial, aval ar-ribat a menys d'un la per loo.

Les estadistictues beneiicioses del

colonialisme frsusces serien de Ilargaenumeració. D'altra banda, el flo-relxement colonial trances s'ende-vina, al dir dels viatgers, nornis queen desembarcar en aguaites coló-Mes. Franca triomfa una vegadamés ea el colonialisnie, rom tricuniien moltes altres activitats. Françaea troba avui dia esplendorosa commai, i l'Exposició Colonial Interna-cional d'enguany Es el seu apoteosi.¿Durará molt aquesta potencia res-plenclent? Es probable que sí. Ambcontrarietats i esiorços, amb sangtambé de tant en tant, co-lcnial francas datarla forcesCiuquantal... Setanta? No es por as-senyalar ii aproximadament la da-tada d'aquest impera Pero 110 creeque ningú, a França mateix, es facipires illusions sobre aquesta do-rada. Com més ben governades sanIcs colanies més aviat s'emancipen;con: més malanaint se les governa,tui. s sovint es revolten. D'aquestscorreas de revoita i d'amara:ami:U&leranea n'esta tau assabentada, conn'està la mateixa Anglaterra, comtots els paisos colonialistas. zSa-brä França avençar-se als anhelsdeis colonials com sap fer-ho An-glaterra? O bé resistir ä a foc i asang, con: Canoras del Castillo,abans d'escapçar aquest imperi ques'estdu per totes les mars? .5.attraFrança abandonar a temps les L'o-'bales, per a fer-ne "dominionsaque seinpre :nes se seculic, deutors ala metrópoli, o per a ter-ne aliats ielidas? França es un gran pals. unaterra de graos estadistas. que sabráter, segurainent, el millor us de lesseves cotanas.

JOAN SACS.11.21MIMM/1111

Transmediterrania, un a'es-tal ja.

laeditiet ha quedat acorde-nat per toree de la guardiaeivil, en prevlsió que puguinintentar-se nous desordres.

Sembla que ha estat suspésel hanquet que havia de cele-brar-se aquesta larda i per alqual s'havien reparta mis de0ü invitacions.Eta anima estan molt excí-

tate.

Els separatistesCädiz, 57. — A Jerez i als pobles

de la Serra, s'han iixat pasquinsels quals es diu que no s'admetenofertes dartides catalana ni de case•establertes a Catalunya.

En els dits pasquins. s'afegeix:"Es nuestro deber velar por la

unidad de la patria".

Botadura d'un vaixellCädiz, 17 —Mir Itsz henal el va ,

sei tanque "Camponanes", constildt.per a les necessitats de la Carnosa.

FULL DE DIETARI

LLIÇONS DE COSESQuina bona estona hauria passat

Santiago Rossinyol, si hagués pogut,com en les faules macäbriques, pre-senciar el san propi enterramentlSobretot si, de més a mis de pre-senciar la desfilada solemne i ofi-sial de les autoritats, els artistas, elsescriptors, els actora, els empresa-t‘s, els admiradora ama:liras i el%amics innombrables, hagués pagatfecollir els comentaris que tela lamultitud aplegada als carrera.. N'hihalla d'ingeaus, d'afectuosos, de sa-eeruts; no hi faltaren les llàgrimesals ulls de les dones, ni la greucmcció en el rostre deis bornes.

Tanmatax, l'èxit del cotxe csti-rat per quatre magnífics cavalls iservit per cotxer i lacais vestits a laFederica, va prornoure — parlo coma testirnoni especialment bencat per adonar-se'n — un sena fid'exclamacions. (Qui desconegui laforça de la pompa damunt les ima-ginacions simples, cometrä mollasatzagaiades en aquest sisón ,. Es peraixb que cada cop que un trasbalscont el que estern passant inclinaels homes elevats de nou a extre-mar les mesures ascetiques entornde l'autoritat i deis seus represen-tanta, tremolo. El seny no recomanapas que la República es despulli to-talment dels prestigis exteriors... No-més exigeix que els administri ambcura i ansb lacte, que es mantinguiequidistant de la teatralitat sisternZI-tica i de la negligència continua, queno oblidi que els hurnans i la gentrnediterränia mis que l'altra, neces-siten que "les coses els entrin pelsulls").

Oh, si: quin exit cl Cojan a la Fe-derit:al Les perruques blanqucs deislacais, el xarol :legre i l'argent desguarniments. I tanta alias-die; degala, t peu i a cavall; i la triple pre-sidencia del dol amb un atapeimentde prestigis politics i literatis, artís-tica i socials... I darrera el seguidinterminable. I la pluja de flora a laRambla, que era con mai la nostraViJ sacra...

El conjunt feia una inipressió ro-busta comptat i debatut, sana, tinadona del noble inca va donar la me-sura amb una exclamació ingènua,que li va escapar dels llavis, i quededicava a ins noiet que tenia prop,cl seu fi/1 segurament:

—Ja val, ja, ésser savilElla dea !, avi, pera ja aabem el

que volia dir: tenir tales;, tenir es-perit Nomas per desvetllar aquestaidea en la consciencia d'una donadel poble, ja val la pena d'entei-rar amb pompa i amb solemnitatels personatges realment illustres,fins quan — i es el cas de Rossi-nyol — han passat la vida més omenys renyits amb renzarcaramenti amb les förmulcs.

canana SOLDEVILA

La collecció pictärica delSr. P. Fernändez DuranMadrid, 57. — Derna migdia el Go-

vera assistirà a la inauguració de lasala del Musca del Prado, on han e . -tat installats eis quadros que conipo-aun la raluosissinia coilecció que llegaa Espanya En Pere Fernandez Du-ran.

i

Reta aci un altre hialger: M-toro de Zuani. Tinc damunt latanta la leva "Ronda iberica".De Zuani visqué molt de tempsa Barcelona, passel temporadesa Madrid, coneix bona part d'Es-panya. Estima el pintoresc. Cro-nista minuciós, potser fina i totmassa detallista, ens duna visions,de tan minuciosas desfocades, dela Rambla i del café-Gencert, dcles processons i del Carnestoltes.La rifa de Nadal li suggereix pe-titcs filosofies; una ballada desardanas li permet de dir el seisjudici sobre els catalans. "Poblegirat sempre de cara a l'andanzai que sempre construeix i seniprees renova amb una febre que noe e neiz equilibri ni mesures."L'elogi is ben gentil. Perd fet, alcapdavall, en temps de Dictada.ro, un heut escepticisnte Vacom-patina sovint. "Es un poble in-fant", diu en un indret. I en unaltre: "si roles alegries ingènuesi infantines, anea a Barcelona".Tarta de poetas, constatara Illi$acall amb un fi sobiciure. El ea-talanisnie fa per a De Zuani vamoeintent Hall. watt itas i ¡no?!superficial. El cl:nia es laii del ..'I, d'altra banda, a BCreCi011a hi

ha massa rètols que (limen "Pa-sto de Gracia" i massa diariacastellano.

ELECCIONS PER A LES CORTSCONSTITUENTS

Candits catalanistes republicans per Bar-

celona - Ciutat

Josep Barbey i Prats

Albert Bastardes i Sampere

raume Bofill i Mates

Lluís Nicolau d'Olwer

11.10A410. 870 055811% leal Laentl. Sur P. anhea

L A MILLOR PER LA ELEVACIO D'AiGuALA DE MAJOR RENDIMENT

F. PRAT BOSCH WITTLED e NI 0 96-4113 BADA LONA

OMlip

LA PUBLICITAT IDijoue,ill de Juay de 14711

La lluita entre sindlcalls-tes i socialistes

'elinb t tito':LAS 12,,PLIGROSAS INGENUIDA-

DES DE MACA/serie Enric Santiago a El Socialista:

.enyor °ami:limes ha calificadode "fintada" nuestras revelaciones so-bre las verdaderas causas de su dimi-sión porque, según dice, le une unagran amistad con el ectior efaciá yporque éste ni se inmiscuyó nunca enlos asuntos del Gobierno civil.

Teniamos por descontada la rectifi-cación del 'error Companys, por mi-litar en el mismo partido que el -seno:-Macii, y comprendemoe perfectemen-te las razones de elevado sentimientopolítico que le guían al querer evitar,en la medida de lo posib:e, el des-quiciamiento que amenaza a la izquier-da catalana a consecuencia de la po-litice catastrófica del presidente de laGeneralidad de Gataluna. Si pudieranconvencesle de ene para bien de eana-luea y de Espeita debe el esítor Ma-ciá retirarse a Bodas Blancas y limi-tar su acción política n ver como cre-cen los olivares, prestarían un granservicie a la República y a Cataluna.

Es cierto que el seeor efariá no seinmiscuyó en los asuntos del Gobler-no civil, porque actuó como si el Go-bierno civil, representante del Esta-do espahol en Cataluila, no existiera.Prueba de ello es que, mientras elserio: Conmanys declara intolerab'esLas coacciones violentas contra el de-recho de asociación, el señor Macierealizaba pactos inconfesables con losque ejercen o dirigen esas coaccionesviolentas.

Si el sefier Maciá tuviera alguna• política y sentido práctico de lascosas, comprenderla cuán peligrososcon para su partido y para Cataluñalos ciegios que le tributan los pistole-ros que redactan "Sol:daridad Obre-ra". Para gobernar no es suficienteser persona, sino que hace fa:ta sabercon quien se gasta uno los cuartos, yei señor Madi gasta lo que no essuyo y no sabe con quién.

La prensa de Barcelona ha publica-do una nota del diputado de BorjasBlancas sobre el llamado conflicto delpuerto, que demuestra una candidezextraordinaria, según puede compro-barse por los párrafos siguientes:

Conseguida definitivamenie estacondeación (entre él y los anarquis-tas'', han legado a !a °residencia dela Generalidad comentarios de sentidocontradictoria, como los que suelenmotivar todas las soluciones que tie-nen un carácter de arbitraje entre te-ferentes estados pasionales. Pero unode los comentarios que parecia habersehecho más general es <me el acuerdorecaído en este confecto del puertodeshace 'unas esterminadas organiza-ciones obreras en beneficio exclusivode la Confederación N:Tcional del Tra-bajo, que tosa a ser, de hecho, e!co fuste:mento de la colectividad obre-ra del tuerto. Y se teme, una consc.euencia natural de este hecho, que enlugar de une obra de paz se habráeentribuide a reproducir ameres es-tados de perturbación que harán im-posible la regularidad del trabajo.

El presieente de la Generalidad, queha procurado durante la larga trami-tación de este pleito mantenerse cosina serena imparcialidad, al objeto deconseguir la concordia, cree sincera-mente que estos temores son infunda-dos. Mientras las organizaciones obre-

ras son fuerzas de lucha para e;;:e-teer el gobierno del régimen del tra-bajo en todo lo qua afecte a los ir:-grasos de los trabajadores, :u acciónes apasionada, como la de todas lasOposiciones y todas las rebeldías; pero'cuando el derecho a eu personalidades reconocido y su función social esrespetada, dejan de ser elementos deagitación Permantnte para cont.crt;Se cn instrumentos de acción cJnatruc-

toro de su sentido de orden mis com-prensivo. Y si en Cataluña tuviésemosla desgracia de que no se produjeseesta transformación, asegurada porla experiencia de otros pueblos eleEuropa, el presidente no puede ocul-tar su convicción de que las organiza-ciones obreras dejarían otra vez deeer una fuerza, per numerosas quefuesen, y caerian nuevameete bajo eldominio de un poder de coacción."

Confiamos en la sagacidad del lec-tor para interpretar las palabras su-brayadas de esta declaración.

Véase con qué tranquilidad el señorMace: hace de los anarquistas, a cam-bio de toms cuantos centenares de vo-tos, el tink.o instrumento de la cl,'ec-

tividad obrera en el puerto". Es unapretensión tan pueril como la que cesioMartínez Anido con los sindicalistaslibres. Cree el buen coronel que el po-ner bajo su protección a los anarquis-tas dejarán de ser elementos pertur-badores y apagará de este modo susrebeldías.

El desengaño será horrible. Pero¡lia pensado el senor Mecía en lo quepodría ocurrir si las organizacionesde la Unión General de Trabajadores

reclamasen su exclusiva preponderan-cia en todas partes a excepeien de Ce-falda? ¡No le basta haber provoca-do el recelo y la desconfianza del co-mercio y de la industria de toda Es-pafia contra Cataluña? ales que no ve,es que no ven los que están con él queesta política personaliste causa un da-ño enorme a Cataluña?

Con ste que no alentamos una poli+ca de represalias. El s'el« Mata esun fracasado y Cataluña entera leabandonará en cuanto advierta la fic-ción que hay en él censo gobernante.

Nosotros ni pedintos la protecciónoficial ni nos hace falta. Quedese es-to para los incapaces, que sólo puedenvivir manejando la pistda. Hoy, comosiempre, tan sólo necesitamos libertadpara defender nuestras ideas, propa-gar libremente nuestros principios ydesarrollar nuestra organizac i ón, Yesta libertad, ceal supimos conquistar-La contra los Borbenee. sabremos hmTemerla contra quien sea en toda Es-paria."

La &pública constructiva

La Vanzesrdia publicwa altir uneditorial o,:c i> al la trna dYsser medi-tar ter tots ele catalans.

Es titn.'a tCj i-ctrógradcs. ni visto-acrioS", i din:

Es tan dificil darse cuenta de quela Tierra se mueve en el espacio,que para descubrirle loe hambrestardaron muchos siglos. Nada tienede extraño, pues. eme tantos espa-ñoles no se hayan micrcibido aúnque Esmanfia se ha puesto en movi-miento, mies sólo hace dos mesesque camina.

Les que lo niegan o se resisten acreerlo no son pocos, ni gente des-preciable. En España, dicen, no eapasado ni pasará nada, porque Inmáxima condición de este país es suimponsnte inmutabilidad a través delos serios. como la de la Gran Pirá-mide en el desierto egipcio. Todoeso de la República, las Constitu-yentes, las grandes reformas anun-ciadas y el nusvo orden de cesas, espus- Hitasmagoria. I.a5 Constitu-yentes, las reformas. el orden pú-blico, y con él la República misma.irán fracasando inevitablemente coun m mblo que ni cle lejos está pre-parado para tales cmpreees. Y alcabo de un período más o Inerteslargo, de desencantos, perturbacio-nes y daños continuos, el país, inca-'au de gobernarse per sí mismo,volverá a caer en lo único que lcIra sostenido siempre, en todos Instiempos y a traves de todos los cam-bios aparentes: en una dictadurareal, tanto si se llama monarquíacomo si se /lama república; dicta-dura más o menos disfrazada depráctica censtitucionalista.

Leo que hablan así son los astró-nomos del antiguo régimen. No seloniegan que Espeta se mueva, sinoque además sostienen que ro se hamovido ni se mover:: jamás. Peroluego viene la otra escuela de as-tronomía, la que ahora está de mo-da, especialmente en Cataluña, por-que ha triunfado con el régimennuevo. Es la escuela de los astr6-11(.72CS ViS;011arie,. A est.".e3 no lesbasta que Espaea re mueva, porfin. E l los quieren convertirla, de pi-nimidu incenmovible, en una especiede cohete loco y deslumbrador, Nosólo pretenden que España camine,sie que además exigen que corra,que salte, que brinque y que vuele.La R peblica no les satisface: quie-ren r seguida cl Soviet, la Repar-tidora o "Las efil y una uPcbcs",Y según ellos, no hemos salido deuna dictadura, para entrar en unrégimen de democracia y de libertadbajo la ley, sino para caer en otradictadura, la revolucionaria.

Hay que confesar, sinceramente,sin asomo de pasión, que estamosfrescos si no tenemos más astróno-mos cae éstos: los retrógrados y losvisionarios. Pues la verdad es quetinos y otros nos Ilevaríati a una ca-testecee idéntica (ya que en el fon-do los extremismos, aun 103 Irl n S'opuestos, se teman); pero los visio•1:arios son todavía los mes peligro-sos. Porque si un hombre niega,contra toda evidencia, nue las co-sas se mueven a su alrededor, al finy al cabo el más expuesto es el mis-mo, que será atropellado por las Lo-sas en marcha. Pero si un irenéticoasegura que todo avanza a dos otrescientos kilómetroe por hora,quienes corren peligro son SUS pe-cíficos vecinos, que soportan esedelirio de velocidad. Y, hablemosclaro: hoy, en Cataluea, las corpo-raciones nficialee, los cargos de unísrespon s abilidad y los puestos .lemanda desde :os cuales más dañopuede inferirse a la cosa pública,están plagados de visionarios de estaclase.

Por fortuna queda todavía entrenosotros, aunque bastante desorga-nizada, otra escuela de astrónomoscon Inin s plomo en los pies y máscompetencia en la cabeza. Es la pe-quefia faerme de los documentados,que no sólo ven perfectamente queEspaña se ha puesto a andar. sinoque se alegran en el alma de este di-

namismo y estin resueltos a favore-cerlo con todo au esfuerzo personal,incluso con el sacrificio, pero quie-ren, porque tienen la cordura de laresponsabilidad, que España cami-ne por sus pasos contados, digna,noble y progresivamente, no dandotraspié, como ti estuviera ebria, nicon espiritadas convulsiones de epi-léptica. Estos hombres no sientenel menor egoísmo, al revés de mu-chos de los visionarios, que no sonotra cosa que sacos de vanidad ucdres de autosuficiencia, teñidos decolores radicales o patrioteros paradeslumbrar la eterna inocencia delpueblo. Estos hombres gozaban deun sólido bienestar doméstico, deuna posición envidiable y de unprestigio profesional sin tacha. Nideseaban ni querían intervenir enlos negocios públicos, tal vez escar-mentados per lejanas actuacionespasadas. Pero ha bastado una lige-ra indicación, y la conciencia de querealmente la hora es grave, especie',mente para Cataluña, donde los po-litice. trans csca,• ar i n eiernpre y ene-ra, lar razones ubvia5, son más ra-ros que las perlas en el muladar; habastado esto para que tales hombresausteros, patriotas de verdad, do-tan:en:nidos, cuerdos, hábiles. traba-jadoree y C011 sobradas dotes de go-bierno, abandonasen su retraimien-tO y acudiesen adonde les llamabael público deber. Vamos a nombrara uno solo de estos varones tan ne-cesarios a Cataluña, en la hora pre-sente, conto el pan que contemos.Ocupa ya un cargo relevante, porelección indiscutible. Es un presi-dente. Se llama don Jaime Carnet', ypreside la Diputación: provisional dela "Generalitat de Catalunya".

A los hombres de su clase, a lospoeuisinme gobernantes que hay enc e ta tierra, ni retrógrados ni visio-narios, hay que sacarlos a la luz, hayque ponerlos al frente de la cosa

n••n.--••nn•1asaamn-amv•••nn•n en• n••n•••.Cnn••n•71MM

Aahir al mate en saber-se a la Un:i-rse-seas el nomenament de rector alDr. JaV.Me Serra Hunter íos acollitamb una imnnillorable impressió perleed de tots els escolar:, que no escaneasen de Roer la seca tasca do-cent desplegada ami) un silenci absolutpese d'una eficecie tan gran que trainia será proa agraida per la Uniees-sitat.

El tito' que decididament mes es-cau al neu rectas es el de -professor".Aquest adjectiu sin d'avantposar atot altre; la seva vida está dedicadaenterament a lenecnyanea adas a ce-teches uficiels adés en classes quedurant llargs anys done en nombrosose:dieres d'aquesta ciutat.

Aixi niateix seria obvi fer remarcarel peestia: 'inc en el món intellectualgaudeix el [Jr. Seria, fruit del qual56:1 tenle les meritissimes obres geeha pablicat i que tanta difusie ',iontingut.

Podricin aeenselar com una de lescara:ame:seques més tenues del da-te: Serra Iluutcr la sera modestia, elcomentari de la qual queda fet ambel sel esment de la unanimitat ambaun li ha cstat sentare reconeguda.La companya d'aquesta modestia axilla eusl el Dr. Serra ocupari el dir-roe és el millor auguri de l'eeit de

la seca actuació.C. S.

•-••n

DADES BIOGRAFIQUES DELDR. SERRA HUNTER

El nou rector nasque a Manresa elgene rde l'any 1878; té, dones, ac-tualment 62 anys.

•n••nn•nn••••n•711n•nn•••n

Seguí ele cursos de bateillerat al'Institut d'aquesta ciutat, i a la Uni-cersitat es llicencia de Filesofia iLletres obtenint premi extraordinari,que també aconse gui a la Universitatde Madrid en cursar el doctorat.

A rally 19ro guanyà per oposició lacetedra de Eilosoida de rinstitut d'Al-meria, clan no arribá a ocupar perhaver ebtingut tenle per oposició lacätedra de Lógica fonamental de laUniversitat de Santiago, de la qualprengué possessió l'abril de 1911.

Al cap de dös anys ocupi per opo-sició la cátedra a la nostra ciutatd'Història de la Filosofia, que havingut explieant fins ara.

L'any /929, ca crear-se la cátedra"Ramon Llull", se n'encarrega amican lambe de la de Metafísica de laFacultat de Filosofía.

Pe; tany a l'Acadèmia de BonesLlenes, i des de la fundació a la So-cietat Catalana de Filosofía; do, ten-

membre de l'Institut ¿'Estudie Ca-talare.

lia escrit nombrosissimes abres,catre les quais mereixen citar-se:"Idealitet, Metafísica, Espiritualis-me", -Ensayo de una teoría psicoló-riea del juicio", "Algunos apuntesde la vida universitaria del doctorLlorens y Barba", "Les tendinciesfileseiimes a Catalunya durant el se-gle XIX", "Filosofia y Cultura,1930". -Tradicie i prögrés en la Fi-lesofia contemporänia", "La Filoso-fiel els seus problemes", "Sócrates"i mollee d'altres.

A rEnciclopeclia Espesa" ha pu-blicat nombrosos articles sobre Filie-sofia i efetafísical

sobre problemes avuizaciS futura d'aquestalunya. i per altea part hem de se-t.. leiecr que no tenim pas un esto1de professors suficient per a bas-ten-11es.

La tasca (le la Universitat és perdeanes Oe tot eminentment social,la se1:a tssirsió e3 la de donar !tomesa la societat. L'ideal itera que ton-Iman rehée un ensenymnent secun-dad igual com el que avui esemils el primari. es a dir, no D'hl haprosa en treure l'home de Ila-betistne pur; és inígfIcient que sa-piga Ilagir, escriurs i una mica decomptee. Aguces heme sempre que -d- e en una situació d'inferiaritatre -p ec' nitres i lógica:1.mm vin-dril el e e emitenteinent i 13 111,iea

L'ano:imitada ecgona euscnyanca liauvia d'eses; cesa de ptiea cultura. peren pa varia tothcan: el grau debateiller hauria d'esser cosa apre-ciada, no com ara que este con:-pletaintnt desprestigiat i cap impor-tància no se li dima. l noi n'hau-ria de mrtir més tard, veis divuitanys aproximadament, bus fonemen-tat i p-ep rat e plendidament per ala Universitat, ubdiruc fisicament. Arala seva entrada u, la Lnitersitet es

Ileeth.-ma. Pera aleshores qua fufuncione d'aquel serien primordial.molad docents, les ~eres serien me*curtes, no com ara que ea moltesd'elles s'ensenyen cosca meramentde cultura gener.1, cbts.'s que caprelació tenen amb l'exereld de taprofessió.

Naturalment, que • la Univerai-tat es faria també inveetigació pura,pene cota he dit ja, abre no Roa pasla seva especial missió, abrí com hedit que convindria que el gran deIlicenciat es dones en molt pocaanys, jo, pel de doctor, n'existeria6 6 7 de permanència a laboratoris,clín:ques o serninaris.

—La part práctica de les carreres¡opinen que hauria d'ésser objected'una reglamentació i atenció que i3indubt ble que fins ara no ha tía-gut?

—Sense cap mena de dubte. ADret mateix, tenim el cae que quanun acaba, no vol dir pas que siguiun bon advocat, si ell per prbpiainiciativa no s'ho ha procurat;falta la prietiee o "inetier", cono-dines' els francesos. Es cosa que bepodria estudiar i portar a la realit-zació el :nateix CoRegi d'Advocats,el propi gremi es podria vigilar merosament aquest assumpte, que ésde capital importáncia; podria ad-ministrar lea places de secretari:s,despatxos particulars, etc.

L'elimine, doncel, que seria dotata primera ensenyança d'una culturasólida i eficae passaria de.prés perla Universitat: ensenyament tiente,solvencia professional i aquest aca-baria d'ésser plenament aconseguitamb l'exercici d'aquesta práctica,que tindria cura, a mis, de la partmoral, i per tant aniria a la signeficació de la carrera.

—sReconeixeu la certeaa dels queafirmen que aetuaiment hi ha unasuperproducció alarmadora de pro-Essionals liberals i•

—Sí; aquest problema, que és co-sa preocupadora sei i a tot arreu, noes mes que una conseqüència de lacrisi económica. La superproduccióen tots els terrenys econòmics ésla mort 1 el transä del capitalisme.Aguce no ha tingut mai en comprela capeeitat d'absorció que podientenir els seus productes i per dir-hod'una manera gráfica, es troba ro-dejat d'una barrera de productesfruit dels seus constante esforços itreballs.

Aquesta crisi, dones, i aquesta fal-ta d'equilibri, equilibri altament in-dispensable per a la nostra vida,motiva que moka gent es Ilancitre la Universitat a la recerca d'u-na mejor seguretat o per cercar unmitjä d'entrar a la burocrática,i aleshores, autemäticament, es pm-dueix la superproducció deis es-mentats moiassionals.

—No creieu en Teiicäcia d'unamesura per a remeiar rquest mal?

—No es que no s'hagi intentat,l'any 1921 a Itelia fou presentat unprojecte pe! Ministre d'Instrucciósegons el qual a cada Universitath: hauria unes determinades placesa cobrir i per tal d'ingressar-hi se-ria necessari una mena d'oposició oconcurs semblant al de les acade-mies militare. No obstant, fecilmentes desprèn que això es un veritableabatird; aquesta selecció, per altrapart, mai no seria prosa encertada ieficaç, i sovint en serien rebutjatsels més opte,.

Aquest caces d'universitaris podriaésser motivat co part a que la Uni-versitat ha estat fins ara un delsentice lloes oms pot un ice una tasescultural, on co pot agafar una pa-tena ele cultura; això, Jseru, amb una110V3 cstruc ...lració de l'ensenyançaen general i del !sabanee en parti-cular, contribuida sanee cap menade dubte a la minva.

LA NOSTRA NOVA ORGANIT-ZACIO UNIVERSITARIA

--z Teniu fe en un canvi radicalentre la Universitat d'avui i la dzl'any vinent?

—Radicalíssima, crec que seria, ladiferencia, completarnent capgirada;almenys, naturalment, a aquest fianiran encarninats tots els nostresesforços; perb, el que pot assegu-rar-se es que la deixarem, si més

descabderament planee i d'ho-no, en situeció veme pugui tenirritzons illimitate; no com ara queroman en un cl-s on la eng éspràcticament inneossible. Aquest se-ra el canvi radical.

La Universitet mis nostra, ben nos-tra i ara és quan cal 1 tuna res:-ganineació aprofitant el bo que enella hi ha cola a pum de pu ruda.

La t'ostra tasca ha d'esser, i val-gui la paraula, revolucionaria; peròrevolucioneria, ente:emes be, per aarribar a una ferina dentacreicia.

plans d'ens-ayanna Callejoi Tormo quedaran ja deiinievamentderogats?

—Ho estati en absolut; res no enqueda d'clls. El Ministre, perb, noha volgut anuest any promulgarnote decrets, que siegst a l'avaneetdel curs sols Inaurien contribuít aaugmentar el confusionisme ja desi proa existent i per això subsis-teisen. No obstante ‘' es de l'any vi-nene ni rastre al quedaräi tren CO-ses horribles. El primer encara pot-ser tenia algunes cose: bolles. Can-seco. Ybonic que el ve projectar,forca intelligent; el nial e; que des-prés ion imeat ileteetablentent.

—Les esmenes que es presentaranal projecte d'E s tatut itniversitarecreieu que seran nombroses?

—Aquest len el usen desig meslente que! tothom hi contribuís, quetl, l'estudian; d e pririzr curs fine aldel 'tercer Id dignes la seva

—hlcnm vi : que en ell es parlade la no representació politice delrecter, sea que abans cn tenia al-guna?

—Oh, no; el rector no ha ungutmal aquesta prerrogativa, el costumla hi havia anat donant, arribant finea l'època de la Dictadura en queés va convertir en la sisena o setena

"autoridad" assistint als actes masinversemblants, pendes militare,desfilades, etc. Ledzal de Rector se-da aqueli que no fes conegut misenllà de les parets de la Univerei-tat, i no hi ha dubte que seria aixímes estimat i respectat pele alum-nes i companys.

—Parles-me de quelcom sobre elfutur Censen Universitari.

—Jo desitjaria que el ConsellUniversitari fos ben reduje sis mi-nora de Vete, la selecciee que aquestConsell pogues tenir movinsentságils i iecils, no es precis dins elseu si d'un nombre conaderabledeatudiants; mi:tests no hi han d'a-nar pas a guanyar cap votació, esla seva sola presencia la que basta;les grans reunirme, a part d'ésserpenosament feixugues i lentes, nopoden tenir pas cap m la d'eran-tatge damunt d'arme: , amb tal queitagi cstat clegit en la mis puradoctrina de:macanea. Ei que pre-sidís aquest Cons ell --el Rector—be podria cessas cada any o millo;encara, que toques el torre d'ésser -ha a tots cls components de l'es-mentat Consell. El primer cas teun precedent a les Universitats ale-manyes, el segon no crec que esti-gui implantat a cap lloc. Tambéhi cap la sceució. segons la qual encomerme cada sessió s'elegís el quehauria d'ocupar la Presidencia, permutu acord o per votació. o sint-plement per ordre d'antiesuitat.

Tambe convindria. i aixa es moltimportant, separar les funcione ad-ministratives de les docents. .era ma-teix, hom es pasma hores seguidessignant carnets d'estudiants, i unsens fi de tasque: setnblants robenl'atenció del professor en aquestsentit.

—Quan a l'Institut, ecom creieuque es reorganitrare?

—En les reformes traen; m,o s'haparat esment tan sois en ell. Pocté d'aprofitable. Degut a aixe, se-gurament, dad a poca dies es tarápública la creació a la nostra chttatd'un Institut Ezcola, que será elfogar dele futurs que 51,15'tallaran a Barcelona fins a arribaralmenys a set o vuit que no eer,Malta, si es té en compte que aParís n'hi ha mis de quaranta, comaixí mateix a Berlin i a inoltes al-tres ciutats.

—1 de l'Estola Normal, ¿com esque tampoe no se n'ha dit res encava.

—La Normal será també objectedel mateix tractament que l'Institut,morirá per si sola; es fati una novaEscola Normal Catalana d'on nai-xeran totes les altres que siguin pre-cises.

—2E1 regim de beques subsistiráigual que ara?

—De cap de les maneres: cal en-viar maltee noies a ieara, luan proa.Ara eren comptadissints. El Japósima passat nnolts anys enciant mi-lees d'estudiants cap a les Uniere-sitats europees i nord-arnericanes iaixf ha estat possible l'accelerat re-sorgiment il'aquest poble, imic a lahístória del linón.

Per tant, és del tot necessari es-tablir nombroses bosses de viatge,iteró ara es aviat per a dir res enconcret, ja que la quantitat d'ellesdepeu de la situació qun sota elterreny econemic quedi la nostraUniversitat, cosa que no es podrásaber fins als començaments del cursvinent

CAREES SENTIS ANFRUNS

EL DEG.A DE FILOSOFIA1 LLETRES

El Sr. Pere Bosch Gimpera nasquéa Barcelona l'any 1391. Fiu tete elsestudie en aquesta ciutat i el doctorata la Universitat de Madrid.

L'any 1916, per oposició. es fiu ce'. -rec de Vassianatura d'Histeriaversal antigua.

El Dr. Bosch Gimpeea és una de les

figures mes destacades 'leí món en elcenit) de la Histbria.

Ha escrit twist.; obres i estudie masnegriks que han tingut eran mace -facie i este/nació entre tcts els cienti-fies cspeeialitzats en eis estudia hitterics

Ef. DE MEDICINAis el Dr. Joaquim Trias Pujol.

Es fill ile Parcelena .in nasquí l'anytAtte: estediä tota s eebne ellien3a9-ca i Medicina ett animen/ capital, il'any /916 inareseä al profes sorat oca-past la citedra d'Anatomia Patolegicea la Universitet sie Granada: d'allipassa a la de Saragossa, des d'on estrasIlade a Barcelona el ;setter de 1919.

EL DE FARMACIAEl Sr. Francee c Xavier Palomee

Boite, ciee temes, corn ele antertors nas-qué a la nansa cintas el febrer detepe fati aci tete els seta estudie arnbbrillante qualificacions,

Es catedretic de Materia Farma-ceutica Vegetal, des de l'any 1923. Teun gran prestigi, i predicament dintrela 'era Facultat descabdella una re-marcable sesea docentEL NOU RECTOR DESPATXA

AL RECTORATPrep de les dne. hera en qué es fea

cerree el Dr. Serra del cierre, cebéels periodistes, als quals dirigí un in-teressant i bree parlament. fent ma-nifestos els seas desigs i entusiasmesper al progrés de la nostra Univet-sitat, i agraí les felizitacions i labencelenea amb que ha estat rebele

Afegí que tan avías corn Se sàpigahondee del sets nomenament se rel.-brea la cerimbnia de la presa de pos-sessió, dense, pere de la mis gransenzillesa.

Digué que tots els afers universita-ris desitjava encaminar-loa pel camí dela mexima hermenia entre tele

Govern civilPROBABLE VISITA DE LA DI-

RECTORA GENERAL DEPRESONS

periodistes preguntaren al So-vesnador si baria efectuar la 'esaanunciada visita a la Pres6, i contes-te negativament, per la que ja haverebut l'informe que liavia demanatrespecte al funcionar -. en s d'aquel', es-tabliment penitenciare

La Directora general de Presens-agregi el senyor Esp'à — tenia e:propòsit de venir a Barcelona per

istar la presó, i jo 031 propone aninmetiu del mea viatge u, Madr:d, re-cordar-li aquest prupbsit i encarir-lila necessitat de que 110 ptrti a lapráctica,

EL SERVEI MEDIC ALS BAXYSDique el governador cale havia or-

denat una inspecció a'a estabiimentsde banys de la Barcelonesa pe: com-prenr com actea e: :erre' de san-a-trient de naufregs.

L'inspeccie done un informe favo-rable tota cegada que en noto elle lela servei medie, tnalgrat no tenir per-

mis dernanat

LA QUESTIO DEL CANAL DELA DRETA DEL LLOBRECIMUna comissió de sindica, alcaide

regaras del Prat de Llobregat, asarenahir al Govern, per tal d'arrarjar de-finitivament l'ampliade del Canal dela Drets del res Llobregat.

Sen-bis que de la visita en resu:ta-ren diverses euggerincies que segura-ment satisfaran les aspiracions deleten:enlate visitante.ELS INCIDENTS OCORREGUTS

EN UNA ELECA DE SANÄEl governador, referint-se als inees

(lente ocerreguts ahir en una neta de:correr de Creu Caerse, i cegué que.com a censeqüencie de la intervenciógovernat:va, elasia aconseguit ar-ranjar ei conflicte.

EL DIRECTOR NOU DE LATELEFONICA

Ahir migdia feren una sisitacernpliment al gerereader civil, el se-nyor Gil Merino, :me director de 'aCompanyia Teleibnica. distriete deCataiunya, Mema i Saragossa, i elseneer San:pera. sots-director.

Invitaren aquella autoritat a lai l lautruracie del telefon automàtic quetintare !lec dissabte a la etttat deManresa.EL VIATGE DEI. GOVERNA -

POR A MADRIDAquesta nit sartirä cap a Madrid

el Sr. (ares 1:54. Es memore t01"-

nar diumenge.

REVISTA DE PREMISApública, aunque sea necesario arria.eindolos de sus hogarea Ellos hande prestarse a esta tremenda vio-lencia de cargar sobre i as hombro'la responsabilidad de un momentocomo hace siglos no se habla pre-sentado otro igual en Catabais, nital vez vuelva a presentarse en mu-chísimo tiempo. Pero es la cindada-ida, la enorme masa de los catalanessensatos, de la clase media y de laburguesía, asistidos por grandes ni-clec, obreros, no contaminados demesianismo delirante, quienes de-ben buscar, reclamar y acatar la di-rección de estos varones rectos ycapaces que po conspiraron contrala República, antes que naciese, queno quieren ahora trocarla por nin-guna utopia, cuando aun es tan frá-gil, y que son en definitiva los úni-cos capaces de conducirla bien. por-que la sienten sin reservas y el mis-mo entrallable amor que le prole-ean les dicta con certero instinto susposibilidades de cada momento.

Na escribimos estas lineas conn inguna intención electoral imedia-ta. Las próximas elecciones serándesgraciadamente rara Catalutia,unta nueva prueba de la crónica in-capacidad política demostrada pornuestro pueblo, a sus Cestae, duran-te tantos siglos. Hemos querido úni-camente dar unta voz de alerta en lastenieblas y señalar una luz en la fi-gura ilustre de don Jaime Cerner.El tiempo resolverá el problema.Pero desde ahora queremos lijar pú-blicamente nuestra leal opinión: nohabrá, en Cataluita por lo menos, niRepública, ni democracia, ni Esta-seo, ni auto:torra, ni orden, ni na-da, si el núcleo vital de nuestro pue-blo (clase media, burguesía y pro-letariado culta) no descarta igual-mente a los retrógrados y a los vi-sionarios, agrupándose en torno detuneas o renovadas personalidadessalidas de su propio seno, que nosueñen ni en el Kremlin ni en ElEscorial, antes estén firmementeahincadas, corno monumentos ro-manos, en esta tierra inconfundibleque es la nuestra."

ASA RODOFONTANELIA, 14

Semi() de Sastreriaa mida per a homeAmericana 1 Pantalon

TROPICAL, 1145 ptes.

Americana 1 PantalonDRIL MALLLORCA.

66,30 ptes. 1

Interessants aportacionsencara latents i organit

En aquests nneeents a (pe va aestructurar-se no 5 5 nou pla d'en-senynnea con: els que tina ara ba-viem tingut i patit, ans un nou re-vender regim definitiu i raonat, faque ame volguern reproduir unaconver sa tinguda amb el doctor Jo-sois Xiren, memere del Conselld'Instruce 'i Púbeea, de la Comis-rae' de la nostra Univereitat, nueha rer* .clat el projecte d'Estatutsuara fet i actual Miga de1. le:multas de Dr t, en ella el doc-tor aairau cns aclareix molts punto170C o gens e mego . . ea ja e. 1 ,

lambe dels eseolars, ço(me fa que l • s2ves declarecionssiveuei set: tots els punts de mira in-teree:: Miseeees.

—¡Creieu que la miste: U:neneaitat, una veteada aprov t l'Estantetindrá el matee; mu ubre d'alumnes?

—Frenen: ent, es cosa arriscada iperinosa anar a mute al ta-reny delspronòstics. Pene, caldria preguntar:sés que és necessari que siguennmolts? La nostra Universitat had ae;ser una sn medesta, i mes quemai_ al principi, ha d'ésser lata cesehurnil. Son' pace habitants a Cata-

Informaelt5 Universitària

El nou Rector i degans de la nostra Universitat

«u" km prIndeles dele »u. nous modele turismo,ALS FRILUS MES 111Al208 que s'ofereixen a la plagadVrant aqueas Mes, 1 vehicles aPreP lats per a cada

TIMA a prime Igualment aemee competencia

Osompealenarlst

AUTO.A111181ItICAN, S. A.AVINOUDA DEL 14 D'ABRIL, 484

AUTO-AMERICAN,S.A. PENINSULAR AUTOSucursal núm. 4vIng. 14 d'Abril, 394-388

aorta Catalanes, núm. 484JOAN FLOTATS

Tamirlt, número 88 Passeig de areola, 29S. NAHON

1 EH!DEL CONGOaurioslastm %latee d'en-T'orada pela paratgesmes curtosos de samt-ca Central, entro Tia.-meus 5 rantnala, quenodreu veure des delfresa I agradable am-

blent d'aquest saló.

FSm relatat upanyot

Enterrament del gran artistaSANTIAGO R01113111Y01.

PREUS: —Matos« Preferencia, 250 Ptee.Butaguale sesiona seta, 1'75

11111111111111ZWB11111~111.1111111111111111•11111E1111111111111111111111eaII

Denle, divandres, seran polaina a la venda tes Ilibr_qa 13de paipitant Interès

_ _ Za

ei GATILINII 1 II 11E1101111011eBu

C

: II• per JAUME Alai/ADER 1 MIRO NII Prell: 4 PM, Z

i UNZA I ti llErni1C1eUaz

a

3 is:

per A. ROVIRA I VIROILIFfellt 5 Pte Ua.

II

e N

IIN FIIINCESC MiCli

.e •

. .31Z (Quadern Blau) per ALFONS MASERES •

3 :a Preu: 1'50 Ptias.

a DEMANEU-LOS Af o

: LLIBRERIN. CATALONIA :• 17, Plaça de Catalunya, 17 u

u

Trruragurroluzzammorrez mormartrumurs;

HerniasPER QUt PATIR D'HERNIA?

i estar exposat als perills d'una ESTRANGULACIOsi poden óbtenle amb teta seguretat una perfectaeomodissima contenció, la modificació attoluta de

flema mis amiga, voluminosa i difíca, 1 guarir-vos definitivament 8214.SE OPERACIÓ, sense el menor perill, mese dolor ni suspendre lea vos-ees ocupacions amb el trasaament Antiherniari NO TI' O N (piten.tara l'únic premias a les Exposicions de Paris t Barcelona. Denlas«GRATIS el nostre cientifie TRACTAT sobre l'HERNIA, amb centenar.de cartee de guariment i agraiment, o aceda: a:

BARCELONA: Tots ela diez feiners, de g a z i de 3 a 7; aREUS: el diumenge Al de juny, de 8 a I, a l'II. PARÍS.•1RUNk el dissabte 4 de jnhol, ile 8 a 1, a l'H. PENINSULAR.MANRESA: el diumenge 12 de julio!, de 8 a 1, II St. DOMANEC.LLEIDA: ci dimecres 15 ele julio', de 8 a 1, HOTEL PARIS.

Especialitat en PAIXES per a totes les dolences abdominal.. Tractamenti guariment de l'Hidrocele. INSTITUT D'HERNIOLOGIA "NOTTON".

Mangada Portal de l'Angla ao, Lar. Barcelona. Telafon rosas

warrzzarrez rizirrierizonsearmsaarzar

Llegiu La Publicitat, propagueu-la

•

4

LA PUBLICITAT

CHEVROLET NOTICIAR1

Bloc deltransetint

MMIMI••••••“111

- se. Directertquedaria *grua se yes Als3ear a

Va eeeeid que eh convingui del se,Maree criara la esgrime informada:

Vise a/ Correr dilbairadors (1) iefe vol duna rodela que es permet'el len de nalester i tothent "oigan!! len juo-band des de tes den del oesprefins o lee boas de la marinada (oiga'ea, SO 1.1 leo huata, i ha de pujar elvigilan a fer-los plega.).

fRe* fries ete perore) une se-isyors tinguin pato de divertir-se els'que meces:km descansar no (moteenfer-ha fine que ale sesentas senyorsels vingisi bi, qo que aceettuna emi, me he de abatas, e lee chut de

Eseestimatia.

testo que je b hora que lesbeioritata Al posas Tiwei. car contra-Amera, b »di que set Corneta bolisi ene ¡iota do beige fa de mal gover-ttor.

(1) N. de b R. — &retos:ata unagurisa ~bluf ose han visitat

grvp de veltts del caerle dÄscude-Berra

SSS

El ditimenge passat va ofegar-se un

¡ove c2s banys de Sant Sebastia. Amb• d'aquest trist accident ts va de-mostrar ta ineptitud dels homo tacar-regate deis serveis de vigilancia i se-gura& deis que es banyen, ja que lavíctima va huy treta de nigua per¡ovo que s'estaven banyant, mentreque els crea: bateyistes (que han de-mostrat que no serenaren mis que pertirar padres al: que travessen de laplatja d'horra,: a la de foottilie, o perMurar a la Policia els que trobenamb tl vestit abairat) .t'estaven molltranquils dolt de la barca esperan: qaesortfs el mort.

El de creare ave per part de quicorrespongui es pandean les mesuresoportuna., perquè en ets dies de banysposin personal apte material ademas• evitadd de desgracie, com la deldarrer diumenge, en el qual die, d'ha-ver.hi hagas material 1 personal a pro-pase s'hateria oget tahur la vida ¿‚a.que?! dissortat.

curies de fer remarcar que encop diori he llega la gacetilla refe-emú a armad feb.

SERVEI AIETEOROLOGICDE CATALUNYA

Situació general atmosferica d'Eu-ropa a les set del día 17 de junyde 1931:

El ragim anticiclònic que els dar-ren dies dominava a la Penínsulaharina torna a allunyar-se amb donmàximums ben definits: l'un cap al'Atlàntic i l'altre cap a l'EuropaCentral. El temps empitjora a l'oeitd'Europa degut a dos minimums be-rométrics situats a Escòcia i a lacosta d'Alger. El primer tendeix atravessar per Anglaterra en direc-ció a la mar del Nord, i el segonsembla acostar-se a la costa de \ra-lada per pertorbar també el tempsal vessant tnediterrani d'Espanya.

Estat del temps a Catalunaa ales vuit:

Per la costa de Tarragona i Bar-celona avança de sud-oest a nord-est

una massa nuvolosa procedent d'u-na pertorbació atmosférica que esfoeina al sud de les Balears.

Per Lleida i Pireneu el temps en-cara és bo, però també perd esta-bilitat, no obstant está el cel seré'.

Els venta bufen del sud i sud-esta les comarques costeres; en canvi,a l'interior del país san molt flui-xos 1 variables.

LES PERGOLES DEL RES-TAURANT MAR10EL PARC

El lloc pintoresc i fresa mas apropasit de Barcelona per a la cele-brada de Banquete de Bodes iHomenatges.

Se celebren contínuament simpa-tice actea 1 aquest estiu fa el llocde moda de la nostra ciutat

Per a encarnes demaneu-los ama.anticipada a la direcció de l'HotelOrient

S'avisa els que tinguin robes en-penyorades en aquesta Caixa d'Estal-vis i Mont de Pietat, Sucursal núme-ro 4 (Sant Martí), les dates de reno-vament o empenyörament de les qualssigui anterior al 30 de setembre dar-rer inclusivament, que en la subhas-ta que se celebrará en aquest Montde Pietat el dia 21 de julioh es pro.cedirb a la venda de les penyores delspréstes número 14958 al 7046o queno hagin estat prerrogats, desempe-nyorats o venuts anteriorment.

Ma rcs 10art ArraCan uda, núm. 33'

PREUS PER A OBRERSAL TRANSVERSAL

La Gerncia de F. í. Metro-pialith de Barcelona, S. A.(Transversal), exis comunicaque, atenent el Consitin expen_litt de la dita Companyia losreiterados demandes del públicque utilitaa la seva linia. i PI1

especial de la rlasse irebalia-dora, ha acordat ampliar larehaixa eslablerla el dia 1 dejunysin rrer, posant en vigor, apartir del dia 19 dela corrents,tots els dies feiners, de sis anou del mata els sogitentprima:

Tarifa Anica 01 o pesseleaper n tols els trajectes de laseva linin.

Anada 1 tornada. 020 pesse-fe

L'aliada només podrhzar-se de les SIS a les nou delmalf, i la tornada duran? lidesloe fui, reo Ile servei dol din enel qual hagi asan? eXPPStl.

L "Penya Gorrofrigi". com-posta per deoendiecia delsMaga!Zems Sorba. s, A., ha or-ganitzat per a disahte vinenle.dia 20, a les den de la nil,

Teatre Parthenon, carrer deBalines, 137, un gran festivala honog de les dependentes delcontera de Barcelona, presidintl'acte la formosa Reina de lesdependentes, Na Flora Grau. Espcsartt en escena ' l'obra deA. Duraras (fill) '"La dama delas careelias", i per a ti de festagran ball i un concurs de ballper parelles, en el qual s'adju-dicarà una artistica Copa d'aragent.

EL MIME XAROP"Calq JORniP0FOSRTS tomerunnwrsecrezraztreteerlheGew

I1N ORANGUTAN --- A BARCELONA

La Junta de Ciències Natu-rals acaba d'adquirir per alJardf Zoobagie orangutanproeedent de Sumatra. a I

Els orangutans no solen viu-re gaire temps ritt captivitat,principalment en els jardinsdel nord d'Europa. A Barcelonaés probable que pel seu bonclima l'animal praspert nor-tnalment.

L'orangutan que acaba d'ar-ribar ea un nadó, no té mesque .vuit mecos. per, 4s moltrixeril. Es diu vesteixjersey de llana. fa algunes ca-brioles, i la eompanyia ti agra-da molt. Cada dia pren emebiberons, una mica d'arras bu-llit i una banana.

Esti installat a la gäbia en-vidriada, al costal, de la delximpancé Izono.

L'adquisició d'orangntans asuna Mica dificil. puix que l'es-parie disminueix sensiblementi Ola neverns dels paisos onhabita conc deixen excepcional-ment perrniaos d'exportacid,

Al Jardi Zooleir de Barce-lona no hi havia haut mai caporana,uf an la gent que el vettresta molt comal:II:ruda d'a-questa adquisici4 tan impor-tan'.

HOTEL Pr'rvr CANIGÓBEGUES

Encitrrecs: Urgen, 1-Teil. 33 82 5

UNA ExsuLcIADA A COLL-BLANC, CAUSA LA MORT'.D'UN OBRER I Ek FEREIXUN ALTRE GREUMENT

A la barriada de Coll-Blanc, es vaproduir una c4lavissarla sic terresami) motiu de l'obertura sic trinxe-res sobre les quals calla edificar e:5fonaments de l'ediiici.

Diversos obrers fosen cobertsrer les terres despresee, z estila undelle mort i un altre amb lesions degraveta t.

Hi acudiren els bombees , que rea-litzen treballs per al salvament delsobrers eiNe han quedat sepultats.

ITapioques i PurésFIGUErES

san els minore del món....--.............

BARRACA QUE CRP.IAAhir al luan, el foc va destruir

una barraca i el que eonten5a, al cu-res de Mallorca, cantonada al de laIgualtat.

Acudir en els bombers, que apaga-ren l'incendi, i aconseguiren que naes propagués als local; pròxims.

Mo hi van haver desgràcies per-sonalo.

DE BARALLA RESULTENQUATRE PERSONES

FERIDESPer motius ftítils, ahir es van ha.

rallari es van pegar, Pasqual Mi-ralles López, de 6o anys, i el seufill anomenat igualment. de 38, d'u-na pan. i de lahm, Misjue GarciaParen, de 26, i la seva dona, Re-meis Augusto, de 17.

L'escena es va desenrotllar al car-

1

ren del Comerç, davant la casa nú-mero 19, on hi vine./ els miralles.

Dels cops s'emportà la latjor partMiralles López, al qual apreciarenal dispensari de les Cases Consis-torials, contusions i erosions dis-er-sea i conunodó cerebral, que forenqualificades de promastic reservat.

Els altres taren assistits també almateix centre benèfic, on dictami

-naren que les lesions que sofrieneren lleus.

UN HOME NEGATA rescullera de Llevant, ilota abrir

al matí el cadáver d'un hotne d'uns35 anys d'edat, que vestia pantaloni americana amb ratiles blaves, ca-misa color xocolata i sabates de lonablanca.

Avisat el Junat de Marina, es vapersonar al Trenca-ones i ordenäl'aixecament del cadáver i el seutrasllat al dipäsit judicial. Per nohaver-se-li trobat cap document, nova poder ésser identilicat.

DETENCIO D'UN ESTAFADORA instàncies de Joan Antoni Sän-

chez, bou detingut Artur Pastor, acu-sant-lo d'haver-li timat wo pessetes,Pel procediment de les misses, enunió d'un altre subjecte.

Xocolista MENSAELS DEPENDENTS

A DR OG U ER SAquesta nit. a les deu, La Unió Ul-

tramarina clebrarà al sea estatge so-cial (Hospital, no i 112, pral.) as-semblea general extraordinäria de sa-tis, per tal de tractor söbre la neces-sitat d'addicionar un article en elsseus Reglaments que permeti associardependencia femenina.

S'avisa els que tinguin joies pig-norades en aquesta Caixa d'Estalvisi Mont de Pesat, Sucursal número(Sant Martí), les dates de renova-ntent o empenyorament de les valssiguin rinteriors al 30 de setembredarrer inclusivament, que en la subhas-ta pública que se celebrara en aquestMont de Pietat el dia 21 de juliol esTrZicctlirà a la venda de les penyo-.es dele préctecs número 9827 a.

144.16 n jure no baúl e:tat prorrogats,dcoempeavorats o venuts anteriaaanent

JOIES VERITABLE OCASIOper a cpmpres a bon preu aneua la Jolerla rnagrlñš, Tallers, 41

Es fa avine:II a IrIs els per-tudicals per les exclusive; d'au-liunnilms, que (lema, divendres,din 19, se- celebrara assemblengeneral por a obleuir la &ro-gaeiri de la immoral llei d'ex-clusives, que despusseeix mi-loro d'industrials sie Ilur honestndjit ele vida.

Estómac, Ventre, Diabetis, etc., Ali-menta Especials Vegetariana. CasaSorribes, Lhíria, da; SaiMeN511, 212

txvouticticuAueos¡TI-, A MI

.;\ >116 cit 25b\‘ •

A (AN

*1.5e'.7' Sitie&

Passeig de Grácia, 37.

C E 11LA MODA

EN BLANC 1 NEGRE

¿EXISTEIXEN ELS SECRETSDE BELLESA?

(Acabarnent)Glöria Smanana que ha conservat

el seu Roe com una de les artisteamés atractivas de la p ern-pra el que en din "bany de luxedesprés del seu bany corrent.

"Deixo buidar tota l'ai gua de Itbanye... —din—i ajaría l'emplenonovement fissa a la meitat o tres(martes parto, amb aigua cainita.

tiro una o dues unces d'olimetlles dolces i hi reposo uns quin-ze minuts agitant raigua. Els meuspors s'obren amb l'aigua calenta 5l'oli hi penetra, conservant la nievapell suau i flexibla En sort.r, comque ent queden gotes d'oil damuntdel cos, in'eixugo curosament perno tacar els vestits."

Glòria Swanson din que aquestb.ny reposa i embelleix; a rifé,roli d'ametlles dolces no és car iaquest bany de luxe estä, aixi.l'abast de quasi totes les fortunes.I encara hi ha altres olis de banyperfumats i 110 pas ..assa curs.

Marion Davies es fa de tata ehtant una frega de tnel al coi!. apli-cant-la per sota el menta ca,- a laIzase del con i despris un massatgesuau cap anitint i enfora.

CONSTANTEMENTE INFRIODIADOMIMO EN IIAITCELONA

HUI CHEIXENT EXIT— DE —

Marlene Dietrich es clima un !TU>satge amb gel després de rentar-ssamb aigua i sahc; després de ueure'sel coldcrem amb el quid sisa ne-tejat el cutis. Es pausa un tros degel !lis stianment per sota e:3 uilsi per damunt les parpelles i sempreamb un moviment cap amunt ifora: des de la base del coll amuntcap a la punta del rnentú i les ore-lles; des del mentó i al voltant sicla boca amunt cap a les temples itambé damunt el nas. Aixola pell tensa i tanca els para.

Moltes de les estrelles *Len elmassatge amb gel, pera alguncsprefereixen embolicar el gel amnuna tela fina en comptes d'aplica s

-lo directamcnt dainunt la cara. La!-gua freda es un tractament menysvigorós i, per tant, menys clica,.Marlene, despres de rentar se el capamb xampú, s'hi fa fer una fregade perfuni, amb unes guante, ¡,cte.;entre les mans.

Billie Dove usa una loci5 per ales mans després de rentar-se-lesCom que a Hollywood Nigua ésinés aviat dura i l'aire sec, les lo-dosis ren a les mans eón molt usa-des.

A Gruta Garbo li agrada laxarae penetrar par la humitat de la mar,no solarnent perquè ii agrada alperfum, sinó perquè, diu, que liconserva el cutis sä i fresc.

Lilyan Tashman es fa, de tanten tant, una "atascara (ron". S'apiica el ?oven d'un ou darnunt l, cara,deixa que s'eixugui durant quinzeo vint minuts i després es renta lacara suaument amb aiguaEvalyn Knapp usa la clara, co,..astringen!, un cop per setma .0 ; a,-

és sin secret de bellesa molt an-tse. Peras cal evitar de Ciare quanla clara es va eixugant i us sentiula cara tivant; ni riure ni parlar.

ni ha encara altra :cejsta,

L'Exposició de "Ideespublicitàries"

Als salons de l'Empresa de publici-tat "Roldes Tirolesses" ha tingutlloc una notable exposició d'"Ideespublizitäries per a cartells i anuncisde Prima".

Formell l'esmentada Exposició mésd'un centenar (l'abres originals sie'sartistes que l'empresa té al sea serveie/1 els saliera artística i tecnics deMadrid i Barcena, senyors Man,Mezquita, Jubeda, Padrón. Chalons,Ferxaraa, Casanave, .f.argenat, Her-reros, Oliva, Hermoso, Viades, La-pez, Tejada, Francoli i Zeller.

A Inés hi Ira en aquesta importantExpasició una interessant quantitatcartells de totes les epoques i paisos,la qual constitueix un arxiu %ah:6s

d'idees publieitäries que donen unagran idea del prozés seguit en aques-ta branca de l'art.

Ei aquest macere l'avien casal iinsara tributaria de l'estranger. Els nos-tres artiates no havien assolit una es-pecialització en Eart del cartell i delredana en araaraa L'esmentada Es-posició dernostra. terminantment, quetenim dret a un Iloc d'aunada enafees de publicitat.

Entre els eartells exposats hi ha ve-ritables obres mestres, especialmentels cartells de Chalons, artista moltoriginal, d'una concepció extraortlinä-r:a i d'una técnica molt actuada.

A lacte iii assistiran nombroses idistingides personalitats del con/ere,del periodisme i de l'art. alabant, arnbabsoluta unanimitat, EadnUrable C011-

¡UN! de l'Exposició.La distingida concurréncia fou ob-

sequiada amb un lona, que fou servitd'una manera ntolt exquisida.

Leda Hyams porta un bell veetit dechiffon florealt amb una gran bertaacabada amb ondes. La sevaria el fa apta per a fastos de tarda

un secret moit vell dele aremsturcs, que consisteix a posar figp sen un piat que vagi al foz o en una

cobrir-les de llet i, desprt:sde rentar-se he la cara, exposar-laal vapor de la n'estila. Les turquesusen ligues senders, però amb fi-ntan seques diu que tambéLa pell, diuen les que usen aque.-7tractament, s'aclareix i queda comvellutada.

Per6 Sylvia, formosa mas.atgiaade Hollywood, ea absoluncontraria dz qualsevoi mena de va-por, per periumat fit1e sigui, conträria deis banys calents, banystares, tovalloles calcules, eta., per-qué diu que dehiiiten els teixits iafluixen el; muscle.

110PE SIN íI.]s12

NOTES OFICIOSEST'ALES-TP:1

SCSSiOUS dc cinema en caraldDuna, divendres, tindra Use al L-

ato Cinema la quarta i dan-era de ar,seccione de cinema en cata la creard:-zaeles per Palestra.

L'exit creixent d'aquestes sesa'.ea-de cinema han dmcstrat a bastaruc:-.Culis rempu jen a tra dzsig sentit ye.nostre púlrPc selecte.

El programa d'aquesta darrera Se

sió és:"Nivera", iiiia souor de dibuix:.

animats; "Per la raó i el dret".G. M.. coronel Tin IfacKoy; "El cz-pitä Salvació", M. Cs. af.a -aillb Pae-liaa Starke i Lec: tre,sa,.

Les A rtsNOU D0.111CILI

Joan Merli, marxant d'art, i l'or-ganitzazia Frian Merli trashadata Via Laietana. 13, quart. sasena. n'u

qae ofereixen a hure amics.:loan Medi, durant amaists tretasd'estia, sera a la dita adreça eh di-marts i els divendres de cada set-mana.

KONOGRA-111. BOSCH-

Avui seÄr'ziCI(PoEsRat. a la venda a le spri ncipals llibreries el segon vol= de"Els Artistes Catabais". el qua'. isded:cat al notable pintar Bosch-Reager. El vinlum, d'escaient presentad&conté vint-i-una teproduedons de di-bufaos i pintures de l'artista 1. ultraunes 11,-,tes biobibliogràfiques, un re-trat i um pròleg magn 5 iic signat perRafel Penca

SOPAR D'HOME.VATGE.4 JOSEP PICO

Dissabte vinent, dia 20, tindli 11c:al restaurant Lloret (Rambla de Ca-naletes1 un sopar trhomenatge a le-sep Picó. oiert pe l s seas amics de

Ateneu Enciclopidic PopulaeConreaders de les Arts i d'altres, ami,motitt d'hater ¿atas En Picó nomenatjutgc muricipal.

Fins alma iniedia e.: poden reeollirels tiquests al local de l'Aten": rn-ciclopidic Portar (Canne, 3o.i den::: a miadia a l'hotel reotau-rant 1.1,r-eh

SUBSCRiVIU-VOS A

PUBLICITAT

eMedlieM11.1••••••11.n••n•n

LA . PUBLICITAT

PIE» e« stosaiiirCilliPqa

nileerT1 vnvn

sareesse. Mi • • • resrestassa meneo, mateen • 7111AtMtlefi asnas • , lisSisees masas

L'OFICINA ?MICA DI FIROPIETAT

C. BONET DURAN ( pira 1 'mitinestablerta des de 1886 a la ntlga Plaga do Sant Jaume, shatraslladat al Fasselg de areola, número 21, t er, edIflel de

"Ei Fanlx Español"

L'enterrament tingué lloc ahir, al Cementiri de Les Corta.

Ell SaTivador de H. Botara Soroneilas

morí el 16 de juny

després de retrats els Sants Sagraments i la Benedicció -Apostólica

( A. C. 9. )

Els seus fills Manuel i Enric, nora Joana Planas, nét Salvador, germans, cunyats, nebots,

cose», familia tota i la raó social "MANUFACT URAS BOFARULL, S. A.", participen als amics

i coneguts tan irreparable pèrdua i els preguen que li tributin un record en llurs oracions.

l'Ida de Na Calque Arta llores

,31n11.1•1111n

131E R. lEtGALETES A

Provea les darreres ereacions

I

•• • . - '

Dijoud, 18 de juny de 931,

—041ppi

LA PUBLICITAT

INFORMAPCIT O DE MADRID-Ni II. Al

El correu de Madrid Oviedo El comandant Franco potser dernanari d retir. Aniria leo Corto donant-se la mi amb Madi

EL GOVERN, PERFECTAMENTUNIT.—Despres de vuit dics tensecomunicació amb LA PUBLICITATa causa d'un Ilarg viatge per Espanyatornen a aquestes carie:, i comencemper la impressió favorabilissima pera la República que de tot arreu hemportal a Madrid. "Ningú no ho ¿fria",em podriess respondre. Tara., de con-¡lides en peu, tanteo de violències es-paraca, tanto de gorernadors substitustsper inhabilita!, crits en lloc d'exercicide drcts, aci redreçament de porucs,ceel decandiment deis que fins ara {o-ren agosorats, tornada a la palestra demantes forces que semblaren rf eles,curtir: cada adietan:, argots:Mis-ion:note: alçades en un dio i amb catesde pertorbaci6, desfici d'erres quesemblaren sdlldes, tot Espanya bullint,el val i el sois en lissita pel predo-tr.ini: iota aquesta tempesta ¿no ha dedar el caos i l descrédit dc la Repsi-Plica?

Senzillament, no. Lo figura poiticade la tempesta, tan emprada, papelvoltes ho ha estat fino a la fi. No hiha tempesta ose no s'acabi, i desho-ra totsr els elemento tornen a la pau.'ética 1: tot. Preit ha vi-agur a la Re-pública la tem fusta que colla que pas-se:, i agur& dio rindes) fi. Per ara re:no esta ea ;bita que no Portés Iluitalatent. Con mis aviat sigui elcombal, millor. A leo Constituentshan crisser plantejades tan leo grossqiiestions que If101411 partió per tal quetate, o la mis gran i ',sillar part

trobis $011iCi0114 adequades. Leseleccions taIalfbal, les discussions cons-titucional: despeé: :eran encara misviolente: que leo erupcions d'aqueststmit o deu darrers dies. Qui ora socridi, Ola 110 tregui o foro o l'ardid ocl aam, sera desprio una pertorbació.Vinguin totes, aro, d'un top, foto elsproblema. Ens si:orden i conges-tionaran, Pera tI14 portaran la pan deldem,). Alad veis greus Perilla Per a laRepública, i certamen: en ti. Pesa tot:eis simptonses 1 n411 per ara e!: d'una¡obre normal. Hl ha qui, catastrdfic,pensa en el cenunisnse, i el comunismees precisament una de les ¡orces javençudes en aquesta primera etaparepublicana. Hi ha qui preven una dic-tadura per l'estil de la de Carmona aPortugal, i ningd no la demana. TotGis') J(571 cabdries sense sentit, i contrad'elles hi ha el fet cert, innegable, dela unid mis perfecto que abans enca-ra, dels ministre: dins del Govern;unió que no censisteir en la unanimi-tat de parers, que seria anormal imonstruosa, fair que le: ideologies sindiverses, sind en la enanimitat deisacords. Res no hi ha mes fals que l'au-guri d'una erfai próxima, i malgrat

fora de Madrid mona la temen.A Barcelona cm preguntaren fa moltpocs dies si era cert que el Govern noduraria una :limosa, i m'astorava ensentir-ho. Aquest es tot dànum propicia creure en la crisi política i en totesles crisis sols ft propi ose

gePanYPiaMadrid, — Com el recordarä,

fa uns quanti dies se celebre, unbanquet a l'Hotel Palace, en el qualacte parlä davant la colònia italianal'ambaixador d'Itälia, comte Durinidi Monea, f Mi/ algunes declarados,que cridaren l'atenció 1 motivarengenes pregunte, dirigides pels pe-riodistes al president del Govern pro-visional, el qual bague de contestarque no tenia noticies relatives a lacelebració de tal banquet

S'han fet palies els paràgrafs mesinteressants del comentat discurs,que sa les següents:

"Ya pasaron loa tiempos en queItalia esparala por el mundo turbasde emigrantes harapientos, desorga-nizados y abandonades a si 11151'005.

Es pre.ciso que los /tallares en elextranjero se abstengan de tota po-lítica y se dediquen 56.0 a hacer unalebor de cohesión, de fraternidad yde as i stencia entre todos sus com.aatriotas, eiendo A la Vt7 muy rtiireta ptra con las leyes del mili.que les hospeda y herrando a supatria, al prepie tiempo que honre/1-(1am a si mismos, por la probidady el teatajo.

Me es muy grato expresar pala'tameme mi satisfacción más vivapor la actitud equilibrada, ecuánimee imparcial de los corresponsalesde los diarios italianos, quie r es, alrelatar los recientes acontecimientos,que todos hubimos de presenciar, nose dejaron llevar nunca por ningúnespíritu de partido ni de competen-cia, sino que siguieron en todo mo-mento una linea de conducta seriay objetiva, que merece nuestros elo-gios y patentiza au madurez profe-sional.

En contraste con ello, todos vos-

otros y yo hemos tenido ocasión, pordesgracia, ele comprobar la actitud deuna gran parte de la Prensa espa-fiola, no solamente poco amistosa,sinó resueltamente hostil e injusta,con frecuencia, para ron todo lo quea Italia se refiere. Esa actitud meapena profundamente. El sector dela Prensa a que alude parece comoque quiere ignorar nuestro resurgi-

• miento magnífico ea." n:". eitiM05

años, comprobado y admirado porescritores y existas de todo el man-

d'alguna manera se unten vessostr, ies un aspecto de l'alarmisme CafrOJiid

que ha fet tant de mal, per fortunasois circumstancialment. Aquella bur-gesia gloriosa que Espanya com a to-talitat no ha conegut, perd que fou lapart :Mida de la societat d'algunesPart: d'ella (Catalunya, Valéncia, Ma-llorca, i en general de les coste: ex-ceptuant l'Andalusia) ti l'esperit tenn

lassa la voluntat, i ella is alarmis-ta, quan del san pi: i del seis bra6 dc-pis% que la República sigui democrati-ces, plena de llibertat, o que tia ho si-gui El Govern esta compost d'homesGrog:test tipus ciutada i no d'altre, per-qué Id/tue el ministres obreristes per-tanyen a un 30cialiSma gepernamea_tal; i is una frisia sort lo sera queel seis combat no sigui contra ¡'aris-tocracia o contra l'extrem radicalanarquista, que no li fan gran por,sina precisament conlro la seca pròpiacarn social. Aquesta covardia burgesae: Túnica gran dificultat de la Repú-blica democràtica; pera la Repúblicacom a forma genèrica no patira perairé. Ja esta segura la seto vida;sols que com Iat'S temps passara enaquestes condicions, mis es girara capa l'esquema.

LA QUESTIO CATALANA. —Un ministre en, ha dit:

"Es ben segur que els &olas* de-manaran menys del que lessim valen.tat de donar. No arriben a graduarl'extrens de llibertat que defensem."

A la nava d'aquestes paraules, queno sin per cert del ministre mi: cata-landfil, des de Madrid, on, instintiva-ment, encara que molts el plorin, :s'esti la mida gairebé entes, pensem ende-visar a Catalunya una manca de crí-si realitat. A Madrid es veisque potser a Canturrea es parla mas-so d'exigir una ilibertat que ja estadonada, i massa poc de la forma con-creta d'aquesta Iiibertat. Si algú da-moina, res no he dit. Pera zedas:inaquestes paraules i obserracions.

EL CARDENAL SEGURA. —L'arribada silenciosa del cardenal Se-gura i la sera sonido de Guadalajara,on ¡'so detingut, han produit una granmorid. No judiquem el fet, deplora-ble en molts aspec tes. Periodisticamentpodem assegurar, 1 la noticia ti in/e-res extrema!, que en tornar de Romatso portara el ca rdenal instruccions deRoma, sin6 que vcnia sal: amb lasera única responsabilitat. La rings:-da ha estat judicada en caracteritzatssectors com imprudent, foro de lloc.

El mfting catblic de Pamplona, quefora la ralerga professió de fe tesueltes de les caracteristiques desagra-dables de la ideología de mg segle en-rera, res no te a veure amb l'acte deleardessal. En aquest nomen, el proble-ma religiós dEspanya no esta malplanlejat i seria un lropiscó deplora-ble que fora d'Izara s'ennnalefs.

AGREDfmarte,

do y de todos toi partidos; hacercaso omiso de los milagros recons-tructivos efectuados por los Gobier-nos fascistas en todos los terrenosde la actividad humana, dictandosabias leyes sobre el trabajo y pro-videncias obreras y sociales de lasmes modernas y amplias que rigeners Europa, y prescindir, en fin, dela claridad y rectitud de la enterapolítica italiana.

Pues bien: conociendo y aprecian-do tal como yo lo hago el carácterleal y generoso del pueblo español,me niego a creer que esa actitud demuchos de sus periódicos se deba amala voluntad, y me inclino a supo-ner más bien que ha de buscarse suverdadera causa en tiene falta decomprensió respecto a los asuntosde Italia, en lo impulsivo del carác-ter, en lo deficiente de las informa-ciones y, en parte, hasta en una efí-mera táctica de política interior y departido, quizá. Corno quiera que ellosea, abrigo la esperanza — más aun,la certesa— que, una vez pasado esteprimer período de explicable apasio-namiento político, la preasa e s paño-la, proponiéndose reflejar fielmentelos sentimientos de rete pueblo tancaballeroso, no dudará en rectificarsu actitud respecto a una nación dehistoria milenaria, que quiso volun-taria y conscientemente sometersea una disciplina Unica en el mundo—entre cuyos resultades maravillososdescuellan el de la paz y la cola-boración entre todas las clases so-ciales —asi como para con un ré-gimen y un país, los cuales, al mar-gen de cualquier doctrina ideológicay de toda forma politica, hubieronsiempre de evidenciar su amistadmás cordial por el país del que somoshuéspedes y con el que nos unentradicionalmente tantos lazos histó-ricos, comerciales y culturales, a másde la afinidad de razas.

Por nuestra parte, no habiéndonosentrometido jamás en las cuestionesinter:ores de ninguna nación, ahoratendremos la mano, con un espíritusinceramente amistoso, formulandolos votos más fervientes por su pros-peridad y su porvenir, tanto comopor una malta y estrecha coopera-ción para alcanzar los elevados finesde paz y de progreso aiviL't

MinIsterl de FomentMadrid, 17.— Al ministre de Fo-

ment el visita una comissi6 de Za-mora 1 altres elements interessatsen el ferrocarril directe a Corunya;els comissionats anaven acompa-nyats del ministre de la Governaciói del Director general de Seguretat,i Ii demanaren que no senterrompei-xia les obre3 'cl tros Zamora aOrease.

Tambe va rebre a una comisaiódel Collegi Quirnic; al president delEoment de la Cria Cavallar; • Tri-f n Gómez, .mb comissió delSindicat Ferroviari, per a tractarde eassumpte dels acomiadats i delsmilitara que presten servei a lesCompanyies de Fe-rocarrils.

Ministeri de la GuerraMadrid, 17.— El ministre de la

Guerra maniiestä als periodistes quetoses les noticies les havia donatal Diari Oficial.

Preguntas sobre Martínez Anidova dir que ha rebut una ce-tificaci6facultativa de larva malaltia.

Parlant de les 'listes de retiratsva dir que eslava preparant les decoronels, successivament les deisrestants retirats.

El nombre d'nstencies presenta-des ascendeix a set mit cinc-centes,encara que creu que, després delsdecrets de reorganització de l'Exèr-cit, el nombre eagmentarä.

Afegí que dissabte mamara a Se-gòvia, on assistirà al lliurament dela bandera a l'Acadèmia d'Artilleria;i diumenge marxarà a Avila en viat-ge electoral.

Presidencia

El bisbe de Madrid pro-testa de l'expulsió del car-

denal SeguraMadrid, 17. — El president del Go-

vern ha rebut el bisbe de Madrid.Aquest ha dit que, comissionat pels

altres bisbes, hacia expressat la sevaceindolenea, i a la vegada la sera pro-testa, sentida pera respectuosa, per laforma en que s'ha portal a cap la de-tenció i expulsió del cardenal Segura.

Es una pena—ha afegit—que aquestassumpte revesteixi un caire politicque dificulta la labor de la República,a la qual volens servir Ileialment.

Ha acabas dient que l'entrevista ambel president hacia estat cordial i l'ha-y:a trobat animat deis maleas desigs.

El senyor Alclä Zamora lambe harebut el general Paz.

El cardenal Segura fa ma-nifestacions als periodistes

Sant Sebastià, re. — Els periodis-

Llicències als marineraEl Fe. ol, 17.—El ministre de

Marina ha telegrafiat ordenant esmcedeixi llicencia semestral a eco

marinero d'aquesta base naval.

L'eixut a ValenciaValencia, 17. —La manca d'aigua

corsa grans danys a aquesta pro-vincia. Les plantacions rriss sanles mes perjudicades per la mancade caladat dels rius.

Bilbao

Xicotes detingudesBilbao, 17. — La policia, complint

instruccions de la de Barcelona i dela de Valencia, ha procedit a la de-tenció de tres noies de 16 anys, ar-tistes de la Companyia de Celia Gá-mez, que actua al teatre Aulaga.

Les noies s'anomenen Consol Ló-

pez Monleon, de Valencia, i Vicente

i Carme Lara, de Barcelona, i hanestas reclamades per Ilurs ramifica

Mentre tornen a llurs punts deprocedencia, estas agregades a laCasa Gallera Municipal.

Ministeri d'Hisenda--

Mig milió de pessetes pera la Comissió d'atur forçós

Madrid, 17. — El ministre d'Hisen-da ha manifestat als periodista, quehaia posat a displesició de la Comissióque entén en l'atur formes cinc-centesmil pessetes procedents de la consig-nadas mensual de l'ex-casa releeAquests diners no es repartiran entreels Ajuntaments per destinar-lo aobres paliques, i amb elles donar tre-ball.

Ha afegit que, d'acord amb el Go-vern, hacia disposat el cessi d'un filldel general Magas en el carne queexceda en el Consorci del Mercare aLausana.

Ha dit que en el Ceensell d'ahir noes paria de politica; quasi exclusiva.ment es dedicä a decreto de guerra.

A mes—ha afegit—es criteri tan-cat del Govern no e/tuse:sir en as-sumptes electorals ni en candidatures.

El ministre ha rebut molts oferi-ments per inclourel en diverse scr.n-didatures de conjunció, perú el set:nom secà només inclòs a la candida-tura de leilbao.

Al ministen han facilitat una notadient que la recaptació en la primeraquinzsna de juny revela tina tema d'a-plasició i un sentir cinc del contri-bucal. La recaptació per tots ccncep-tes, menys ha estat de pesse-tes r02560ee7S, amb teia atea de pes-setes 4.688.875 sobre igual període del'any anterior.

A Duanes resulta una baixa de3.01936.

Englobant ambdós ingressos, l'algatotal de la recaptació ha estat de704.932 pessetes.

Afegeix la nota que la baixa de Dua:les l'han ocasionada les disposicionsdictades co juny anteriar en defensade la Diestra moneda, la qual cota de-termine una disminució de drets.

Ministeri d'InstruccióPública

Madrid, 17. — El ministre d'Ins-truce:6 pública no ha acudit avui alseu despatx oficial per seguir al hitmalalt. Per aquesta causa no assistianit al Consell,

Ministeri de GovernacióMadrid, 17. — El ministre de la

Governació ha dit aquesta nit que haestat nomenat governader civil d'Al-meria el periodista senybr Celen i Pa-lencia Tuban.

•

El Dr. Marañón vol conser-var la seva independencia

Madrid, 17. — Una comissió de¡orces vives de la provincia de Za-mora ha visitas el doctor Marañón,insistint en la necessitat que autorit-zi la seca candidatura a les praxismes eleccions per Zamora.. puix ambaixò cobraria gran importància lacanddatura de conjunció d'aquellaprovincia.

Sembla ésser que el senyor Mara-ñón ha segut resist:nt-se i ha in-sistit en el desig de mantenir la in.dependónria arnb Ortega 1 Gasset iPérez de Aysea, en Eagnmació "Alservicio de la Repalica". cosa caequedarla quelcom desvirtuada, crac-cede- als desigs dels zamorans.

El marques de Lema, can-didat d'Acció NacionalMadrid, 17. — Sembla segur que

en la cand:datura d'Acció nacional deMadrid, figurare el marques de Le-ma.

Hom creu fals el rumor queMartínez Anido esfigui

atuagat a PamplonaMadrid, 17. — Davant la demanda

formulada en una de les sessions delCongres de la C. N. T. de que el ge-neral Martínez Anido estava amagasa Pamplona, disposat a posar-se alfront dels guerrillees Jaumins, diver-sos periòdics s'ocupan de l'afee icreu que es traen d'una Miar:naciófalsa, però adverteixen al Govern laconveniencia de que senormi sobreels fonaments de la demencia.

Conclusions del Congrésde Carters Urbans

Madrid, 17. — El primer Congrésde Cartero Urbans, ha elevat al Go-vern unes conclusions, entre im quefiguren les següents:

Que es torni a implantar l'anticprocediment del cobrament directedels cinc cèntims, en el repartirnentde les cartes.

Que el desean; setmanal que seisconcedeix, sigui, precisament domi-nical.

Que es restableixi el subsidi pro-porcional, en atenció a la carestia de

la vida.

Que es reconeixi oficialment el sin-diem dels carters urbans.

I, finalment, que es revisin eis car-ters majors i caps d• careariA

Represa del treballi vaguea alhora

Oviedo, 17.—En les mines deBao, ha quedat resolta la vaga queestava plantejada i el governador haautoritzat les reunions de propagan-da en dita zona.

També s'han reanudat el* tre-balls en la mina de la Hullera deTurón.

En el grup mMer de Barretos,shan declaras en vaga soo treballa-dors, els quals es queixen de les de-ficients condicions dala serveis deventilació d'aquelles mines.

També s'ha ndeelarat en vaga elsminen del grup de efimória, perles condicions dolentes de les ins-tallacions.

Els obren de la Junta d'Obres delport de Gijón anunciaren al gover-nadar la vaga per a la setmana vi-nent sinó seis hi concedeixen lesmillores demanades.

Gijón

La vaga del portGijón, 17.—Continua la vaga d'o-

brees del port.La paralització de les obres de

cerina i deecärrega, e-- completa.No han entras ni sortit vaixells i

molts no fan escala a aquest port,dini s i nt-se a altres ports d'Astúries.

S irl ccnflicte es prollonga, els va-guistes tenen el propòsit deter la solidaritat dels obrers dels de-més porto asturians.

La Federació patronal s'ha reunitper a estudiar la fórmula d'arreglopropasada per el Govern, fórmulaque acceptaren ja ahir nit els va-guistes.

En la reunió de la Federació pa-tonal, no ha reeaigut acorta per elqual ce/eh/ni-e al/resta tarda unaltea reunió.

El motin de la resistencia dels pa-trons a acceptar si fórmula, és l'a-nime:a de vaga, per a el dilluns, del3obrers d ola Junta d'Obres del Port.

Una nota del NunciMadrid, 17. —Aquest mati estigui

al Ministeri d'Estat el Nunci. Con-ferencie amb el sznyor Lerroux du-rant una eetona i despees passà aldespatx dels sots-secretare

Els periodistes preguntaren al se-nyor Lerroux si el Nunci Ii havia....jurel una nota i contesta afirma-tivament. Se li pregunte sobre el seucontingut i va dir que na el Nunciqui podia r:clar-ho.

En sortir el Nunei li pregunta unperisdieta si ha r-ía lliurat la cinque-na nota, i contestä que es necessitamolta n'enserie per a recordar elreembre.

Interrogat sobre el seu contingetcanteste que no podia dir res; queaixis faria el ministre.

Visitaren tambe el senyor Lerrouxl'antbaixador d'Anglaterra, el deC'uba. i el gevernador militar deMadrid.

Sobre la nota del NunciMadrid, 17. — Sembla que la nota

liturada per Monsenyor Tedeschini alministre d'Estas, don Alexandre Ler-roux, no és mes que una protesta perl'explesió del cardenal Segura.

Hon/ crea que laten seguir.: senseresoldre. puix el Vetee no és partida-ri de denar-li una solució rápida, elGovern prefereix tumbé que siguin ;esCorto Constiments les que intervin-guin en la qüestió.

Sembla mie el 1%f:ea desitja espe-rar que es calmes les passions i enaixò funda la seva poca pressa enaquest afea

Finale-ant, semb'a tambo que laSanta Seu no té la pretensió de queregressi, per ara, el cardenal Seguraa Espanya i en aqucst sentit ho haadvertit al Nunce

Sevilla

Varietat de candidaturesSevilla, 17. — El partit comunista

ha aeordat presentar caiididaturasaneada, Iluitant per ies majories.

Eis candidats que presentaran, són:Manuel Aclame, Josep Hullejos, Ma-nuel Roldan i Angel Montesinos.

L'Agrupadó del Redio ¿'Andaba-sia presentará candidatures per Me-laga, on figurará En Gaietä Bolí-var, pres a la presó de Sevilla.

També presentara ..andidatures aCádiz, Jaén i Almeria.

Els cornunistes es proposen obrirdiversos Centres electorals a Se-villa.

El partit dels nacionalistes aspiraa dos llocs de minoria i presenta elcatedrätic En Jesús Payen i Sue-ne d'Urbina. i laenginyer N'Antoai011eros i Sierra.

Els melquiadistes presentaran uncandidat per Sevilla i per la pro-vincia.

Els socialistas estan celebrant lesante-votacions per a la designació decandidats.

Je s'ha votat a Sevilla i fins apassat decae no es coneixeran elsresultata dele grups de la provin-cia.

Aquesta nit es reuneixen els te-diarais, que es propasen presentar laIlesdidatura de Rodrigo Soriano.

Madrid, 17. — Francesc Lucientesha obtingut del director generald'Aeronautica, En Ramon Franco,unes declaracions que publica avuia "El Sol".

Extractem el més important d'ellesque va a continuada:

Avui Espanya posseeix una avia-ció militar d'"acompanyaments e , pe-ra de cap manera ofensiva. Enaquests dies vaig donar per Mútila60 aparells d'Africa. La desorganit-zada en aquest departament és tanabsoluta, que en els aerbdr mns deMadrid s'han inutilitzat avions derecent construcció, per tenir-los a laintemperie settnanes setmanes. ACid/2 suceda igualment. Han con-tinuat a l'aigua durant mes de dosmesen ais hidroplans metällics i sisanespatllat definitivament.

Econòmicament, la situada delCos es dolenta. Aixl, amb tot, yola-rem fins a setembre. Despees, ambque les Corts avencin quelcom, s'ar-ribare a desembre.

Sense perdre mis temps, cal fun-dar la Sotseeretaria o Ministeri del'Aire. S'unificarien aixl en un solorganisme diversos serveis: el civil,el militar i el naval. Moltes despe-ses dobles poden reduir-se a una. Hiha a Barcelona, per exernple, duesescotes de tir i bombardeig; ces en-front, la militar, que va costar treso guatee milions, i la deis marinaque originà una despesa d'uns u.Dones, amb una sola n'hi hauriaprou. Succeeix el mateix amb el ma-terial, amb els aparells, amb els ta-llers, amb els laboratoris...

En el que respecta a l'aviació ci-vil a Espanya, on les disteneles sinmolt curtes, el seu esdevenidor éslimitadíesim. Em sembla que les se-Ves lisies shaurien de servir ambavions i pilots militars. S'aconsegui-ria d'aquesta manera, a part de gran

Zamora

Un manifest del Sr. AlbaSosté la necessitat del

ConcordatZamera, 17. — Els senyors

Santiago Alba i Josep Maria Cidhan publicat ton maullen po-litic, dient que presentaran laseva candidatura per aquestdistricte, amb significació po-litica aff, perb no idèntica.

Afegeixen que sdu republi-cans i que defensaren l'expan-aló definitiva de la democräcia.amb ordre i garantia de lespersones, propietats i idees.

Indiquen la conveniencia dequä no es compliqui la stivacióamb prcblemes que no arran-quen d'un evident imperatiunacional.

Diuen que la llibertatcultes i de consciencia As eldenominador comú de la Repú-blica, i talludeixen el renalee

-ment espiritual registra! a toleels pobles després de la guerra

l'arrelam catòlic del /sastrepaís, per la qual cosa sostenenla neccssilat de mantenir elConcordat amb la Santa Sea il'ajcrnament. per ara. de la s e

-parad(' de l'Esglésin i l'EstatEs refereixen a la importan-

cia del problema agrnri i al dola protecció a la indústria iCOMere.

Afegeixen que n1 a Catalunyani a Gastelle S'acceptaria que

es votés definitivam ent a lesCorla el que es dict A s des deBarcelona.

Expressen el sen anhel d'ar-ribar a la consolidache de laRepública pel sistema hicam-bral. condeninant tota violènciai tota demagbgia.

El Casal Català, a la me-mòria de Rossinyol

Madrid, re. — El "Casal Cataba",de Madrid, desitjant honrar la merme -na de Santiago Rossinyol, ha acor-dat dedicar-li un monumento que s'em-plaearä en els jardins d'Aranjuez, afindret on pinte rúltim quadro.

També projecta celebrar una so-lemne sessió necrológica. en la mi-el prendran part destacades persona-litats de l'art i de les Iletres.

Els periodistes donen unsopar intim al senyor

Nicolau d'OlwerMadrid. 17. — Aquesta nit els pe-

riodistes que fan informació al minis-teri d'Economia nacional han ase-quiat amb un sopar intim el ministresenyor Lluis Nicolau d'Olwer i el seusecretari.

L'acte s'ha celebras al tiple: casal delSegoviano, situat als barris baixos,

Durant el sopar, que ha tingut uncaràcter intim, el ministre ha departaamablement ame/ tots sobre qüestionsd'ectinlitat i altres temes alieno a lapolítica. i la sabretaula sha prollon-gat mea agradablement fins a la ma-sl nada, meleras que l'acte hacia comen-est a les ¿co.

La plitica. arnenissima. ha estat sal-

picada d'aneedotes politimies i particu-lars i fi humorisme, que ha donas al'acte una nota molt agradable de sine-petica companyonia.

baratura en els transports, que el.pilote gaudissin d'un segur entrena-ment. Un aviador, ins que no facent vegades un cansí, i en cent cie-cumstencies diferents, pot sie que coconeix la ruta.

Tot aixä no passa d'una conversaamena. Jo atrec el temporal Em so•

gueixen el du'ote i la desconiianea.Tan terrible AM creuen? Fa llas tii•13

vaig ordenar que fossin collocatsllança-bombes en els avions... No eslògic que una aviació militar estiguipreparada per a la lluita? Dones...si! sil.... Rezels, suposicions malig-nes. L'ordre sha comentat com sifos el principi de la fi

Vaig anar a Sevilla. Resulta quequasi als dos mesos de República,encara no sha issat la biadera tri-color a la base. Vaig exigir respon-sabanera.. Doncs els perjudicats m'a-cusen de fer entre els alertes pro-paganda comunistae. No estic sa-usiet, ci ho estaré... Aquí un homs'ofega... 1 slan de fer tanteo cosesque no sön vestir-se de militar! Noestranyarà si el dia so diuen que hepresentat instencia demanant el meuretir militar.

Aniré a les Corts de la neä deMuna En, el meu gran am.c, al qualestimo com a home i admeto perla seca constant acció, em presentaper Barcelona... Vaig content aaquestes Constituents en qué Es-panya. a la im, podrá veure a la ilumdel dia l'esguard de la seca Repú-blica. Desmenteixo aquesta calúm-nia, que ignoro qui ha tret a Ilumen el Congrés de la C. N. T. quejo els vaig ¿emanar ajut per pre-sentar a Barcelona candidatura eniront Maca. Es cert que un adeo-cae d'elle e; senyor Jiménez, ens vaparlar de l'assumpte; però tant eisdirigents del Sindicalisme cortevam rebutjar la insinuad&

El ministre d'Hisendavol signar decrets extra-

reglamentàriamentEl president del Consell ha estar

tosa la tarda despatxant a la Presi-dencia amb els secretaris i caps deneaociat.

A dos euarts de nou ha arribas ala Presidencia el mieistreel qual ha conversar amb el senyorAlcalá Zainora durara una niiela ho-ra i després ha marea; tot seguit.

A dos quarts de deu ha arribat ala Presidencia el ministre del Treball,i quasi a ccutinuació ha tornat unaaltra vegada al despatx del prmidearel mmistre ditisenda.

Els seuyors Pr:eto i Largo Caba-llero han conferenciat amb el senyorAlcale Zainora, i a les den han sortittots tres. El ministre d'Hieenda isa de-clara! aes periodistee e: segeent:

—He vingut a s. eure e! presiden!.parqué mete trobet amb uns creditsextracrd:narii que no figuren en pro-sueest i de:, quals jo no este displasat a reependre, si no es birsea Una

fórmula absolutament legst per a laconcessiee d'equeste credits.

IJii d'ells—ha sejuit dient—es rete-mix a la compra dumm máquina ale-manea. amb dsstinaeie a :a nbrica depólvora de efürcia: i. segons ei con-tracte. el Goleen s'obliga a pagar elprimer termini en signar-se l'escrip.tara. i cl segon en desembarcar-se lamaqu:na.

Ja este desembarcada, i, per tant,cel pagar el segon termini.

Co altre credit está destinat a lesfebrieues de Trubia 5 Oviedu, per evi-tar el seu tancamsnt.

Aguaste; zeidits foren e/lenta a in-forme del Censell d'Estat , que el de-nega.

El tercer crèdit es reiereix a l'as-seguranea de maternitat, i. per cor-respondre al ministeri del Treball, havingut el senyor Laico Caballero,tractant de cercar una ¡Ornada per ala seva ccazessió.

El crèdit importa 955.00o pessetes.He exposat 31 presiden! la necessi-

tat que es busqui una intitulo legalper poder autoritzar aquests cedas.perque. si no és aixe no :lo signan:.

Es el asen propòsit no pasear percap illegaiitat en raes aires. ni enqua:ssevel altres, fossin els que fos-sin.

Sóc honie—ha acabar dient el se-nyor Prietc—que des de l'opesició hed'exieir terminantment lO legalitatde totes les concessions de cresta i novull que Cl dia de deme se'm puguitapar la boca dient que mhe prestata autoritzar concessions extraregla.menteries de cap meaa.

El cardenal Segura aniràa Bayona

Madrid, 17. — No es cert. cem sima-vio dit en els primers moments, queel cardenal Segun tingui el erapientdallar si Tarbes, sinó que es dirigirà aun convent situat als voltants deBayöna.

ELS AMICS DE

PUBLIC1TAT

RETENEN CUROSAMENT ELSNOMS DE LES CASES QUE

HI ANUNCIEN

Les paraules de l'ambaixador italià sobre la

desafecta al feixisme

si han aconseguit per i entrevistar-se amb el cardenal Segura, el qualels hi manifesta que eran a Espanyael dijous i a l'arribar a l'Aduana Ipremsa exhibir la documentació, la policia, alsaber de qui es tractava, es limita apreguntar-1i ai tenia permís del Go-vern per penetrar a Espanya.

El cardenal Segura els digne Fa-vores que no necessitava llar permisja que ell no havia estat expu:sat delterritori espanyol, i si hacia sortitprocedentment d'Espanya per invita-ció del Govern, cc, }savia estas com amida de precauci i, enes que per alteacosa, per la seva premia seguretat per-sonal.

Ha agregat que es dirigí a Madridi va romandre en el palau de laCreuada el divendres i el dissabte,temps durant el qual la policia que,segons ha sapigut despees, per la no-ta del Govern, e/ cercava, i no paguétrobar-lo.

El diumenge marxà a Guadalajara,ara el propòsit de visitar la seva Dió-cesis.

—El denles — acabe dient — rela-tia a la nieva detenció i al :my tras-llat a la frontera, ja és sogradamentconept per vostès.

Nona, 18 de juay. de 193 1 • LE PUBLICITAT

INFORMACIO ESTRANGERAUn terratrèmol a Pauphir causa quinze morts i destruzix seixanta cases. * Nous desordres al Perú. * A Alemanyaha estat conjurada la crisi. * A Austria han començat les consultes. * Lea víctimes del "Saint Philbert" arriben a 50

7119eliregel

"1151` "mrler

Mussolini justifica la seva actitud davant de la LA CATASTROFE DEL "SAINT PHILBERT"

SantaParís, 17.-"El Journal" en Ber

edició departamental, publica unaconferencia celebrada pel _ea - • iatespecial a Italia a:nb el cap del Go-vera senyor Mussolini.

Aquest ha declarat que creia ne-cessäria la religa!), no solament pelpoble. sine per a r a élite." i tambépar 'e Ciencia, que es completa ambaquella.

N i ebetan t no admitirä que nin-ga es mescli en ço que únicamentpertany a l'Estas, i eta nena, des dee.ue -;tan en edad d'aprendre, per-tanyen a l'Estat.

-Es odian oaasar bjeccions ala meya dectrina - va dir- peraalrne • s es clara.

El periodista va preguntar al se-n. oc Mussolini si el feixisme era in-

Hom creu en una ràpidasolució del conflicte

Roubaix, 17.-Passats els dar-rers incidents, s'han reanudar lesnegociacions entre obrera i patronaper a solucionar el conflicie obrer.Donada la cordialitat de les csmen-tades negociacions, es creu en unarapida solució del conflicte.- Fabra.

I diuen que llops amb llopsno es mosseguen...

París, 17.- El diari "L'Oeuvre"diu que ale Circols esparyols deParís circula el rumor, confirmat perla infantesa Eulälia, segons el <malFex-rei d'Espanya i Quiñones deeón han trencat les relacions en hor-ma bastant sorellosa.

Durant una discussió que tinguélloc a l'Hotel Maurice, lux- ambai-xader Quiriones p esa fi a !a polé-mica sortint bruscament de l'habita-ció que ocupava l'ex-rei. S'asa:guraque la discussió versa sobre qüe--tions de diner. -Fabra.

Hindenburg felicitael president Doumer

Paris, 17.- Amb motin d'haver-se posses .i.nat de la Presidencia de13 Repeblica, el senyor Doumer1. cl:id un telegrama de felia i tacia delpresident del Reich, mariscal Hin-dernburg.

El eenyer Doumer li ha contestaren termes mea afectueses, anantles geacies al Cap d'estat alemany-Fabra.

A BELGICA

rn vot de confiançaal Govern

Brusselles, 17.- L'esquerra 'ibe-ra! de la Cambra i el Senat ha de-cidit després d'una exposició deM. Deveze sobre Its circurnstanciesde la constitució del gabinet Renkin.adcptar el vot de cenfianea al Go-yero. -Fabra.

A LA SOCIETATDE NACIONS

La Conferénciadel Desarmament

Ginebra, 17.- Ha e3tat pualicat eltext de la invimció oficial dirigidaala Estats membres ds la Societatae Nacions i ola que no ho san,per a la Conferencia d.:1 Desarma-ment que es teunir4 a aquestael cha 2 da febrer de t 932.-Fabra.

A XINA

Cinc missioners halianssegrestats, en greuHankeu, 17. - Els bandoiers que

tenen captius als missioners italianahan anear un ultimátum en el qua ld imen que si no assole:xen el preurescatarnent abans de deu dies, tatseis missieners seran asfattsats.

Un sacerdat xineer, posa; en lli-bertat pels bando iers a fi de que !lia-res l'ultimaran:, ha manifestat que enla seva opino', no es traeta d'una vanaItTleI12(2, sinó d'una amenaea real.

La missió católica italiana oferí elsbandolers tres mil dances a fi de queallarguessin el plae de l'utimätum,

que deuria permetreas ani trabar eidiner necessari per a rescatar els mis-sOners, pera l'oferiment fou deepre-ciat.

Els missioners que es traben enperal de mort sea: el bisbe Ricci iquatre sacerdots. Els c ine Ini-en felspresoners durant una incursió quela missió catòlica féu en la regia, deLeahokow. - cabra.

AL BRASILn111•n••••

Els productors de cafbRio Janeiro, 57. - Es productora

de cale, alarmats davant la perspec-tiva de pagar des del primer de juliolun nou impost de vint per cena flandecida enviar al Govern un memoria-dum, sollicitant la suspensió d'aquest

.n ?abra.

Seucompatible amb l'ensenyança de larehuid..

- No-va contestar el cap del Go-vare-. pera la religió necessita querapoiem amb l'autoritat de que so-lament nosaltres disposem.

Parlent de l'Acció Católica, vadir tue hacia fet nombroses adver-tencies , ella.

Al front del moviment eslava,fracassa , i am-rgat, el partit poplo- que esta re contra de nosaltres,i aquest aactuació es deixava sentiren la orientadó donada a l'Acciócal Mica.

El Vatticä fou advertir del perillaauesta política podria reprt-

serrar p:r a ell: com no ha fet res,in he ob.at, acabà dient el senyorMus el: i.- Fabra

Les gestions de l'alt per-sonal del Banc d'Espanya

a ParísPeras, 17.- El senyor Carablas,

governada- del Banc d'Espanya, elsenyor Pera, sots-governados i elconite de Limpias, accionista deld:t establiment de crèdit, han pros-seguit activament les seves gestiona,i s'han entrevistar amb diverses pe--sonalitats franceses.

El sens-or Carabias celetsz unaconferencia amb el ministre d'Hi-senda i aesprés una altra arnb elgavernader del Banc de Franca.

Acabada aquesta darrera confe-rencia, estigué a rambaixe.... desd'en parla telefenicament amb elmjnisirc dMisenda espanyel, senyorPrieto, a qui doné compte dels tre-beja; realitzats.

El senyor Carablas, amb el qualtinguarern ansió de parlar a ram-baixada, manifestà que estava mo.tsa;isfet de les seves gestiona, i ele-gí que s'havia posat e:, contacte ibaria canviat impressions amb elministre d'Hisenda i amb represen-tants del Banc de França, i trobanten tos; ells els malora desigs res-pecte d'Espanya.

Sembla, dones, que en cas de con-siderar-se necessària una operacióde eredit, no trobaria a França capobstacle...

Ei enyor Cárabias _mancara de-rnä a /es zr.0 amb direcció a Ma-drid.

El senyor Pan i el conste de Lim-piar, ea/tintura: a París uns quantaea.s.-Fabra.

LA REBEL.L10AL PERU

S'han reproduit elsdesordres

reces Aires, 17. - Comuniquende Lima que s'han repeaduit eis des-ee:tres a les províncies d'Atalaia iChiclaio, on els grupa d'obrera pro-testaren contra el rnanteniment del'estar de guerra. La policia llaguéd'intervenir, resultant del xoc diver-sas mona i nombrosos ferits. - Fa-Sra.

A ALEMANYA

Ea estat conjurada la crisi2er:in, 17. - Horn crea que des-

eres de l'acord entre els capa políticai el gevern, la crisi pot considerar-seC.= allunyada. creient-se que succei-ra un peeiede de calma en la políticainterior i desapareixeran les nerviosi-;ata i inquietada deis última dies. -Fabra.

Violentes coliisionsa Telagúncia

Be.lin, 17. - Ei "Lokal Anzeiger"diu que salan produit violentessien; a Magddcfa•

La polia pract:cä seixanta deten-canas. - Fabra.

Per b ue avui hi ha hagutcuna, semiAa que no

duraràBerlín, 17. - Després de tres dies

d'agitada politica i parlamentària aAlernanya, el dia d'avui ha estat d'ab-soluta calma.

No obstant, aquesta tranquillitat nosembla que hagi de durar molt, per-que segons la "Gaceta de Woss", elGovern d'Imperi adoptará brea unadecissia reiativa al dia en que té in-tenció de publicar !a moratoria sobreles transferindes.

Per a i tra part, el Balanç del Bancd'Imperi cicina Ordues d'importància.- Fabra.

L'AVARIA DEL"l'iAUTILUS"

El submarí es troba en dis-posició de funcionar

Washington, 17. - Un radiogramadel "Wyonang" acollit aquest matí,dlu que la maquina de babor del sub-mara "Nautilus" es troba ja en plefuncionament, permetint marxar auna velocitat de vuit amos per hora.- Fabra.

LA CRISI MINISTERIALAUSTRIACA

Han començat les consultesViena, 17.-E1 president de la Re-

pública ha començat aquest mar( lesconsultes per reaaldre la crisi.

Successivament ha rebut els se-yors Schober, Renner, Seite, Burg-mestre de Viena, Buresch, governa-dor de la Baixa Austria i Vaugoin,canceller.-Fabra.

Reuner, encarregat deformar Govern

Viena, 17.-E1 president de la Re-pública ha pregat al senyor Rennerque s'encarregui de formar nou Go-%TM.

Sembla que el senyor Renner hafet dependre la seca acceptació detendidas prèvies, tala com el Par-lament hauria d'investir el Govern, al-menys durant el temps que es con-sideri convenient, de poders extraor•chnaris, i l'entrada en el Governdeterminades personalitats. - Fabra.

L'AVIACIO

La volta a Europa en avióParís, 17. - "L'Intransigeant" diu

que una missió de propaganda enla que hi prendran part els aviadoraCostes, Arrachard, Challe, Girier, Pe-Iletier Doisy, Rignot i Delaitro, balala direcció del general Degoys, efec-tuará a primera de julio] vinent unraid per Europa, que durarà 25 o 30dies.

Visitaran diverses capitals, entreelles Erusselles, Copenhague, Oslo,Stockholmo. Heisinffors, Riga, Kow-ne, Varsòvia, Lwow, Bele-rado, Bu-carest, Sofia, Constantinopla, Angorai Asenes. - Fabra.

A AUSTRALIA .

No volen pagareis lloguersi es produeix una veritable

batallaSidney 17. - La policía continua

intentant que els inquilina que es ne-guen pagar el lloguer deis immoblesels abandonin.

Abur la polla tingué una vertade-ra batalla per aconseguir que Los des-allotjat un pis. El pis estava convertiten una vertadera fortalesa, E:3 oca-pana del pis complace amb la simpa-tía de tot el barri, ei qual fa moldificil l'operaria de la policia.

La Puita lau molt vislenta. Resulta-ren 24 feras, entre els set policies.Finalment la policia logra fer ¿esa-llotjar el pis i practica deu deten-cions. - Fabra.

A L'IÑDIA

Una ainnistia als rebels quees vulguin sotmetre

Rangoon, sp. - Horn erm quenombrosos rebela, tement éster casti-gata si es rendeixen, ea traben ocultaen els matorral.% i amé objecte de ter-los sortir, han estat distribuidas grannombre de proclames en les que esfa constar que es rebela que siguinconduits davant les autoritats o quees rendeixin a aquistes, seran nacer-tades, sernpre que ro hagin actuarcom a cap o hagin comes assassinats.

A mes seran imposades algunescondiciona a les que hauran de sot-metre's per viure tranqui9amentles seves residincies. - Fulera,

TzlenATRErtIOLS

Quinze trorts i seixantacases destruides

Peshasvate 17. - Al districte dePauphir, a Co millas al nard de Ca-bal, s'ha reregistrat un seisme queha destruít mes de seixanta cosesi ha produit la mort a granee per-sones. - Fabra.

Al JapóToquio, 17. - A les a'so del mar,

s'ha produit una violenta sotragadasísmica, que ha enderrocat tots elsobjectes que hi havia damunt lestaules. No In ha hagut victitnes. -Fahr a.

La nacionalitat de PrimoCamera no és

Parls, 17. - Un diari haantineiat que el conegut bo ya-dor Primo Cimera començaràd'ad a poca dies a fer el serveimilitar a l'exercit trances i enun regiment d'infanteria d'Es-trasburg.

Aquesta notfcia ha estat maltcomentada entre els esportias,Ja que Carnera. qua va néixera Italia 5 que fou naturalitzatfrancés, va passar darrernmentcom a italiä, desprAs deis seusfriomfs pugilfstics, I fou feste-ja Govern de Mussolnllcom a sübdit, d'Itillia. - Fabra.

Funerals per les víctima;del naufragl

Nantes, 17. - Demä tindran llocels funerals per les victimes del"Saint-Philbert". Amb aquest motiu,seran tancats tots cha magatzems isales d'espectacles.

Segons la tercera • Ilista de vieti-mes publicada a darrera hora d'a-hir, el nombre de morra es de 503.-Fabra.

Ha començat una infor-mació per tal d'esbrinar les

causes del desastreNantes, 17. - Aquesta nit han

arribat a aquesta població diversoscamions conduint els set cadaversque van ésser trobats ahir sobre lacosta, tots els quals han pogut Es-ser identificara.

Entre els cadivers es troba el delcapa del navili inistrat.

Diversos piloto de SaMt Nazairediuen que el Saint Philbert va haverde Iluitar amb una violenta tempes-tat a l'anada.

Sembla confirmar-se que el ca.pité 011ive no es va decidir a donarla senyal de partida de Noirmeu-tier, sinó davant els insistents pecesdels excursionistes, que desitjavensortir toril mes aviat millor.

Tres delegats del ministeri de Ma-rina Mercant han arribat a SaMtNazaire, i han començat immedia-tament una minuciosa informació,per posar en clar les causeä de lacatästrofe.

Llurs primeres gestiona han con-sistir a escoltar les manifestacionsdels supervivents estrangers. Diver-sos vaixells draga i nombrases hi-droavions. continuen le3 recerquesiniciades per tal de fixar el lloc ones troben les desferres del vaixell.

Se suposa que es troben al N.O,de Chatelier, sobre una massa fan-gosa d'uns 12 metres de gruix, apro-ximadament,

EL CARDENALSEGURA

El Nunci ha rebut ordresdel Vaticà de protestar

davant del GovernRoma, 17. - El "Osservatore Ro-

mano" publica una extensa nota enla qual justifica la tornada del car-denal Segura a Espanya. La notaacaba dient que en Nunci de S. S. aMadrid ha rebut ordre de protestarprop del Govern de la Repúblicacontra l'expulsió del cardenal. - Fa-Ira-

No sap on fixarà la sevaresidéncia

Hendaya, 17. - El cardenal Segu-

ra, que es troba en aquesta pobladano ha determinat encara el lloc enfixarä la seca residencia ni sap eltemps que romandré a Hendaya.

Per ultra part, el cardenal ha estatvisitar per nombrosos periodistes, als¡pral; s'ha negat a fe: cap declarad?)sobre la mesura que amb respectea el l ha adoptat el Govern espa-nyol. - Fabra.

LE§ LI.E•THESCursos

E conferincies

Al Grup Cultura du Vilassar de Mar

CONFERENCIA DEL PRCFES-SOR PAU VILA

Diurnenge pas s at, a Vilasear deMar. ' local ceda ainablement perla Junta de l'Atenta Vilaesanenc de!a Classe Obrera, va donar la sevaanunciada conferencia e) mesare PauVila, a l'entorn del tema ''El po-blainent de Vilassar i la seea ro-dalia".

Aquest arte va inaugurar les tas-emes del Grup Cultura, entitat que fadiversos mesas té en circulada unanombrosa biblioteca. Es el preludi(l'un curset de Geograf:a de Cata-lunya, a Començar pròximament.

Malgrat haver molts vilassanencsa afatarón amb morar de la visitade l'honorable Francesc Maciä, laconcurrencia fon torea aleandant.

En F. Martín i Julia va obrirl'acte antb breas paraules, assenya-lant la tasca a fer per Grup Culturai féu la presentació del conferen-ciant.

En la Costa de la Maresma -comença el senyor Pau Vila - te-nint en compte Vemplaeament to-pografic, veuen tres melles depoblarnent: el mariner, arran demar, el terrassä, a mig aire de laserra i el muntanyene, de val1 o decan.

Els nuclis de poblament dels cimahan desaparegut, van desapareixent,o els que resten catan diseminara encases pageses, com succeeix a Alfari Orsavinyl„

Segons el manifestat per algunatecnics, l'operació de posar a flot el"Saint Philbert", durarä de lo a 30dies. - Fabra.

Donatiu del presidentdel Goveru

Paris, 17. - El ministre de Nego-cia Estrangers, senyo- Briand,acompanyat pel cap del sea Gabinet,ha eortit aquesta tarda amb direccióa Nantes, on assistirà demä a leshonres fúnebres que se celebrarana la =enserie de les víctimes de retafondrament del "SaMt Philbert".

El president del Comen, senyorLaval, ha decidit posar a la dispo-sici6 del prefecte del Loire inferior,la quantitat de 400.500 francs, a ti-tol de socors, per a les famílies deles victimes de la catastrofe. - Fa-bra.

El temporal no permet detrobar el case del vaixellSaint Nuaire, 17. - Els treballa

de recerca del case del vapor "SaMtPhilbert", que es troba a nuca 4 mi-Iles de la punta de Saim Gilas, hanresultat fina ara infructuosos i esrealitzen amb gran dificultar, per-que des del dia de la catástrofe, nohan cessat ni el fort vent ni l'o-natge. - Fabra.

El condol del Governespanyol

París, 17. L'encarregat de Ne-gocia d'Espanya, senyor AlvarezBuyllas, ha estat al ministeri de Ne-gocia Estrangers, per expressar alGovern francés el condol del Go-vern Provisional de la RepúblicaEspanyola, per la catàstrofe del"Saint Philbert".

Per absència del senyor Briand, elva rebre el senyor Berthelot, acere-tari general del ministeri, el qualdona les gräcies per ratead& -Fabra.

A PORTUGAL

El senyor Rocha ha pre-sentat les credencials

Lisboa, 17. - Amb el ceremonialde costana el nou ambaixador ¿'Es-panys, Sr. Rocha, ha lliurat les sevesIletre3 credencial' al President de laRepública.

Amb aquest motas es canviaren ter-dials discursos.

Assistiren a la ceremónia el Presi-dent del Consell i el3 ministres de Ne-gocis Estrangers, Guerra i Marina.-Fabra.

La reina universal de labellesa

Gaheston, 17. - Ha estatdeclarada reina de la bellesade l'Univers la senyoreta Bru-nette, de nacionalitat belga. Enel concurs figuraven bellesesdels Estals Units, Australia,Dinamarca, Alemanya, Noruega,Suecia i Franen.

La senyoreta Brunette noporta la cabellera tallada. -

Les particularitats del relleu in-trodueixen certes variacions enaquest relleu general, con' es veuen la conca de recepció d'Argento-na, n I macis de Montnegre i en elxamfrà del Beses.

Entre els nuclis vallencs esmen-tat s , hi trobem Canyamars, Dosrius,Orrius, St. Iscle i St. Cebria de Va-llalla. Entre els escampalls careners,Orsavinyä i Palafolls, i entre els mi-cha riberencs, Santa Colonia, SantAdriä i Les Ferreries.

Els nuelis eareners, avui desapa-reguts, forma els existents en tempserehistarics i protohistórics. ES re-irrem x a la Roca d'En Toni, i a Pe-dra Gentil, a les sepultares d'icMe-ració de Vilassar de Dalt, d'Argen-tona, Sent Adria, ele. als poblarada Cillers, Puig Castellar, El Far,Castell Rui, alontpalau, Burriac, ia diverses troballes de Mastalt, Ta-ró de Nofre Aman, Montcabrer,Tusó d'En Bosta, etc.

L'escampament Tomé és general,però cal assenyalar els dos nuclisde forta intensitat en les troballes:Bctulo i Iluro.

Posteriorment a la dominació re-mana, els nuclis marinera desaparei-xen, menys lloro, i se situaren amaja costa. Passerea segles i lanecessitat del träfec maritim fea quees bastissin cases i torres de pe-dra fortificades, a redós de les qualsarmen naixent els barris o veinatsde mar, com els de Pineda, Bada-lona, els d'Arenys, els de Vilassar,Premid, etc.

D'aquests barris, com els de lesdues poblacions primeres, s'anarenunint per mitjà d'un carrer - delcurte de mar - i altres esdevin-gueren a la !larga rnunicipis inde-pendents.

L'any toso tot el poblement finaa mitja costa era ben establert. Sónmolea el, documents on ea trobenels noma de les poblacions de laMaroma, rorresponent ale suya 963

(Nfata-Argentona. Duo,' Rimas), 968(Lavendarias), 974 (Vila Orrees),975 (Primiliano), 976 (Vilazari-Alela), 982 (Tea), 989 (Vico Betu-lona-Monasteriolo), etc.

També són diversos els documentaque assenyalen castells de defensaal Barg de la Costa.

Mitjançant una ullada al cena dePere IV i als de la darreria del se-gle passat i començament de l'ac-tual, es copsa seguidament el pro-gressiu poblament de la comarca.

El professor Pau Vila fa refe-rencia a un article seu publicat a lapremsa associada, en el qual simulaun viatge acompanyat de Víctor B a

-laguer als dos Vilassar.Fent vals per la prosperitat ma-

terial i cultural de la vila, el con-ferenciant acaba la seca dissertacióen raig de nodrits aplaudiments delpúblic selecte i atent.

Hom felicita el Grup Cultura, deVilassar de Mar, per la meritòriatasca que el diumenge va inaugurar.- Avui, dijous, a les set de la tar-

da, al local del B. O. C. (Vidre, 6,primer, segona), Joaquim Maurín do-nara una. conferenei asobre el ternaEl Bloc Obrer i Camperol.

Carnetde l'excursionista

GRUP EXCURSIONISTAPERLA

Avui, dijous, dia 18, a les deude la vetlla, tindrä lloc al seu estar-ge social (Sant Lluís, 58) una in-teressant conferencia amb projec-dona, a carne del senyor JosepBarrillon, president del Club Excur-sionista de Gracia, el qual disser-tara sobre el tema "Histeria de/3Josepets".

A continuada es farà et repartí-ment de premia ala guanyadors dela cursa social que tingué lloe elpassat dia 31, amb motiu d'un 5e'-tai-al que organitzä el dit grup aSanta Creu d'Olorde.

'seEl dia 24 del morrena festivitat de

Sant Jua, a la torda, el Grup Ex-cursionieta Perla organitza una ex-traordinäria audició de sardanes alearrer de Sant Lluís, davant del seuestatge, a càrrec de la cobla "Ca-thaliania", amb un :eme programa.

DE BARCELONA

BOOM A L'OLYNIPIA

La velllada que "BarcelcnaRing" doné anit passada al'Olympia va oferir als que hiassistireu l'avinentesa de gau-dir d'una temperatura agrada-bilfssiina, produida pels apa-rells refrigeradors amb quäcompta el popular coliseu de laRonda, j l'oportunitat de que laboxa no arribes a cansar-los.En efecte, malgrat cc.nstarvettlada del mateix nombre decombals que ordinariamenl,abatas de tres quarts de dotzetothom era al carrer.

I As que els pesos fort i migfort que figuraven al progra-ma procuraren, cadascú pel seucantó, enllestir tant cona vanpoder. Seta aquest aspecte,Lluís Logan foir qui sen va en-dur la palma, car el seu adver-sari, el moslis Leone Jaeovaeci,també conegut per "Jo-tic %Val-ker", després d'haver anal perdues vegades a terne, hi tornäuna tercera pel compre definí-Litt bastant abans de finir laprimera represa. Logan no re-tal ni un sol cop ni en donéd'altre que el rnateix classicswing d'esquerre a la regló delfolgo que lentes rapides vicié-has li ha valgut. Jaccvacci vaFinar a !erra des de que Llutslegan el Inca per primera ve-garla amh el seu punv esquer-re. A. nosaltres ens sembla queun homo de la seca experienciasabria evitar la repetició deltop, per?) no fou aixl; hon punt,Tack Walker s'hagtul alçat als"sis" segons. Logan el tornécolpir al mateix indret i persegnna vegada el meslfs VII es-fc ndrar-se.

Represa novament la lluita,els Intents de JarOVneCi percapejar arnb probabi/ants d'e-xit el temporal, van tenir moltpoca importhricia; tela l'efecteqtte preferia naufragar Inésque no pas salvar-se. Mentreho pensavein. PI quat• t swing(rosquen'', de Logan arribant nlfulge de Jaenvacci liquidava laaituaci n5 ho deixant una vega-da m48 convencut el pdblic que

el puny esonerre del lacladorfilio( As quelcom molt senda.

Abans d'aquest crunbat, se155 mesuraran el nnatre cono-gil? Rimara 1 el base Sanguitua,el anal dehutnva ist nostre ring.La Nulta es decidí de bella m a-nema a favor del delnitant, el

qual PrI vencer per la. n. a las égo n a represa es guiaste- la lo-y ació de la nit i una de les mésentitsiastes qua s'han tributat

un boxador n Barcelona.'Al primer reund, Sangultua

va trametre si ten akiverliarl a

AGRUPACIO EXCURSIONISTAPEDRAPORCA

L'Agrupació Excursionista Pedra-forca té projectadea per a lea vagu-ees del 15 al 3o de juliol diversessortides, una d'elles al pic d'Anetoi acampament als estanys de Colo-mera (Vall d'Aran). Al local social,carrer d'Amàlia, 38, informaran alsque els interessi fer aquesta erctir-sió tots eis dies de les vuit a les deude la nit.

La vida %metal

UNIÓ CATALANA I L'ATURFORÇOS

Avui, a un quart de vuit del ves-pre, tindra lloc a Unió Catalana unasessió dedicada a estudiar els remesde l'atta. loteas. Hi prendran partels senyors Jacint Durant Gisbert,que parlará de "La reducció de :ajornada de treball"; Ramon RutileMatabosch, de "L'assegurança con-tra l'atur fermata", i Andreu BausiliSanromd, de "Les obres públiquescom a remei de l'atur foreól".

Presidiré lacte el senyor JosepM Tallada, el qual taré un resum enacabar.

Les invitacions poden recollir-se al'oficina de l'entitat organitzadora,carrer de Claris, z, entresol.

EXPOSICIONS D'ART

SALA PARESP. CAMPE RIBERA PinturaJ. BATLLE CAMPO AAAAA n

Exposicie de la auhasta d'ArtPias al as actual

.-.....

GALERIES LAIETANES*MI u., IPIE

Circe' ArtletioExpealcid coUectira

D. BAIVEL«E. MEIFRENJ. SANCHOJ. SUBIRANA

LA PINACOTECACONCEPCIO BOTIR Pintura

ClauSura arma

SALA BUSQUETSPalillo DE BRAGA. Menoble. u entena. orar'

JULI PASQUAL SOLER Pintura

cspoineta de pintura ~miza

SALA BARCINOV. BARCIA Ilt11011

Rambla de Catalunya.

terra colpint-lo amb precisióles manclibules, peräen lloo d'acobardir-se sortimal pas mis valent que ma

A la sagona represadomina grancament. Aculan.repetidarnent el seu adversaricontra les cordes el colpt ambforoa a la cara i al cos 1 .esti-gué a punt de vence'l d'una ma-nera decisiva, car per més queel baso mai no va perdre la se-renitat. ne• trobava la manerade sortir de la situació dificilque el collocava el seuPerb si el seu assabentamentera minso, la serenitat Ii donäla victária.

En efecte, traient-Se l'adveresari de sobre amb el puny es-querre, Sanguitua va saber col-locar tan oportunament el aeupuny dret al mentó de Rivera,que aqttest s'ehfondra per bas-tant mes temps que el que calperque hora declari un pugilis,ta vençut per k. o. Sanguitua,mi ja itera dit, va Asaer ova-,cionadissim pel

Olangua i Froener, que ha-sien do contendir abata delsesmentats, no arribaren mai afer combat, car normalment nohi CO haver manera que Froe,ner bares arnb regularitat.

Aquest boxador colpí l'adver-sari guau aquest era a terrapoo després de començar elprimer rcund, i, a continuació,Sil inaugurar una serie de copsbaixos que donaren lloc a queOlangua gaudis de diversosininuts de descaste i a que hontel desqualifiqués a ell a la se-garla represa. Per cent que enacabat el palie aplandi Froe-ner i xitiilt Obligue. Na' havlempresencia mai un acte tranti-esportivitat senthhint.

En el cumbat que inicila lavetllada, Matamorce i Torres,feren match nul.

El segon encontre del pro-grama foil guanyat per Isidro,vencedor de Perron, per punta,en sis represes.

CRITIAS

TRES FERITS EN BARALLAAhir ist vespre varen tiara-

Ilar-se lis 5 eins de la casa ml-mero 27 del carrer del Remei,1 de resultes varen Asear asts -lila al Dispensari d'Hosta-franca Fasti Blasco Tejido, de39 anys; Francesa Melena, de36, 5 la muller d'aquest Fran-cesca Sopena López.

El primer presentava ferideounxants a la regid ghlten, de

pi-Ara/silo reservat. quepreduldes nestle un enfer-

mad( y . Als nitres els toreaa preriades ferides de pronbatic

El primer. desprds d'aulatit.pasea a l'Hospital Clinie.

A FRANCA

Pintura

•

Darrera hora

C. Alti—Vire panorimica

"er' lerrAlk •

.4440,444 • „,„

asases asas.

We-

el°

ti des lab7r

ge<

PUBLIOITAT 18 de juily ge MiN.I.•n••n••n••

El Ferrocarril Aeride Sant Sebastiä a MiramarUn viatge per damunt del port, amb les mil'

coses que es poden veure

Fàbrica de pintures del cié ni ha P`'dut e° ca-9 capclient deis que han confiat una vena-

senyor Joaquim Artés 1 da COI eh/ seas producto.

L'ARRIBADA

Arribem a Sant Sebastià: unasala irnmensa a So metres d'alaäria.Bar? Sala de festes? Cinema d'es-tiu? A baix, els banys; la piscina,clara, transparent, i unes noies ver-melles que neden, dirieu que velen,entre dues aigües; les que portenvestit de bany blau no es veuen tant.D'ad es veu la platja de Barcelona— desolaci6 Un espigó, un sim-ple espigó mar endins, en faria unaplatja magnifica— ens diu JoanDeulofeu, l'enginyer de rota aquestameravellosa obra. Mes cap a l'es-guerra, aquello bateries de joguinade la Barceloneta, amb uns canonstan vells que elan tornat de colorde rosa, com si fossin Ilagostinspassats — o cuits.

Ara haurem de babear a peu, per-qué l'ascensor encara no cstä instal-lat. Si voleu, poden esperar unsquants dies i baixareu mes cómoda-ment. No fa? Dones baixem els 360graons -- any comercial — i enssembla que no tindreu cap inconve-nient a felicitar amb nosaltres elsenyor Estere Sala, iniciador del'obra i president del Consell d'ad- 1 usministraci6 de la Societat que, endotar Barcelona d'aquest rerrocarrilGafe ha signat una palios d'assegu-rança per a la posterltat.

PASSAR LA MAROMA

alee passat mai la maroma?Poca seran els lector, que en elsentit estricte del mot ho hauranfet; en P la maroma,com volar, eón desigs amagatsl'imita de totbom encara que es tin-gui vertigen, perquè en aquest cass'hi afegeiz e/ de no tenir-ne. L'e-quilibrista que paso de cap a capun filferro tivant 0. 1 envejat de pe-tits i grana. Quan pugeu a una mun-tanya, a una torre, penseu sovint:"Té, Si ara tingues un peu enfora,i després l'altre, i no m'enfonsés,caminant catninant aniria de dret aaquel! altre eim; els meso. a ixe-carien el cap admirats i te senya-rien prudente —uns pageeos petitspetits com figures de pessebre —i/12, a mig carni, els saludarla ama-ble 1

Aquests passeigs, tan corrents entemps de les mil 1 una n'as, forenabandonats después; no direm quelii va créixer l'herba, però no diremcap mentida afinetant que quedarenintransitable.. 1 passí molt deternos. Com que costaren tant depasear, de tan mal conservata, elssaltimbanquis es feren una palancade filferro. Pera, la passiven a peui era molt cansat. Fou aleshores,['lob més tard. que es pensà pasear-los en cotxe. El cotxe té un incon-scenient, i ha que, eom que no téun cerní assenyalat i construit, devegades traba un rec o un barrenei hi cau. Per ala?, Es mis pricticpassar-los en ferrocarril que, e=diu molt bé la paraula, va damuntun carril de ferro.

Quantes vegades ato luneta mi-rat, des de Miramar, el panorama deBarcelona , 1 naturalment, com diumolt be la paraula, la nur. Mirarla mar i aentir el desig d'acostar-

tet u; per!, mirar-la des deMiramar ja era una altra cosa. Lamar, de; de Miramar, era un mira'mi no em toquis.

—Si ara pasessim ten peu enforadesprés laitre, i no ens enfonsés-

sm comencessim de caminar enl'aire, que avlat que serían alsbanysl

L'enamorada es tornan vermellafumes de pensar-ho.

—Al no, que em veurien des debaix!

I la parella d'enamorats s'acon-tentava de mirar-s'ho. Mira'm i noem toquis? Segun. coro es miri, na-turalment!

MIRAMAR- SANT SEBASTIA

- Un die teta aquests ¿caiga de po-sar un peu enfoca i després l'altre,etcétera, varen tenir tanta força, quevaren aconseguir agrupar uns bo-rnes i uns ferres — molts bornes itnolui ferros — 1, com passa sem-pre que això succeeix, es constituíunn societat aninima. I encara queno lii loada cap ferrocarril sol deSant Sebastiä a Miramar i vice-Verse, la aocietat anónimo es dignédel - Ferrocarril Aeri Sant Sebastiä-Miramar'', perque fet i fet era lamiller manera que acabes- per lleven-hi un ferrocarril aeri de Sant Se-bastiä a Miramar, i viceversa, natu-ralment.

Els homes comentaren de treba-llar amb els /erres —1 els diners,naturalment —, i poc a poc i depressa començä de vences com s'ai-xecaven unes torres que es veien delluliy. Per exemple, baixäveu carrerd'Aribau avall i ja en veieu una queanava creixent, creixent. Ale ò durädes saya, i ara ene trobem queaquieta do, anys acaben de passar ija esti. Aneu al Port i veureu unesaltes torro de ferro, una a la Bar-celoneta i una abra al moll de Bar-celona, i allá dalt a Miramar, unaconstrucció, i uns 61s de teranyinaque van d'un cap a l'altre.

Ele enaguo:ata ja paran miar alabanys des de Miramar ¡lea emulo-

rades no es ruboritzaran pensantque de baix estant els han de acureles canees—ara que les faldillestornen a portar-se Ilargues.

Pujaran a Miramar—quina cua!—

i ¿ea d'una andana que rambla unapalanca per capbusear-se al port,entraran a la vagoneta, cena unabossa de confite penjada d'un fil detcranyina— si, EL de tersos ina!—L'arneya que cl filés quedaria des-cansada. llene dit un fil, diguem-necable i ens hi acostarem més—pot

-ser en passarern i tot—, però sóntres els cables: el que fa de carrilper on la vagoneta corre, el tractor,que l'estira, i un detractor de re-serva per en cas que l'altre es tren-ques. D'aquesta manera els viatgersno poden quedar penjats en mig delcanal.

Hem parlat de l'aranya que filésaquests fils, i ene l'imaginarem proumonstruós si pensem que per des-caragolar eis rodets dels cables i es-tendre'ls calgué un motor de 3 0 ca-valle rutllant durant dos meses, iper aguantar-los estirats cal quepengin de l'entrena oposat a Mira-mar, on van caragolats a uns granstarubors empotrats, uns contsape-sos de ciment que només direm queel del cable carril pesa 5o tones.Horn pot reurels a la torre de SantSebastià, penjant enormes, i pujanti baixant segens que la vagoneta si-gui al eilig o be a un dels extreme.

EL FERROCARRIL AERI

Explicarem ara corn va la cosadesprés veurem cota s'In va. Les

torres tothom les concia. : Sant Se-bestia, Jaume I i l'estació de Mi-ramar, que no te tosre perquè ii cofa la muntanya. Unint aquests trespunta passen els cables, i per chisles vagonetes. A quina alçaria? Mi-ramar CS troba a 54 sa-letras; la torrede Jaume I a irs i la de Sant Se-bastà a lo. El monument a Colomen té 62 i aquest és el punt mésbaix de la panxa deis cables.

A una velocitat d'onzetres per hora, lea quatre vagonetes,d'una capacitat per a ato persones ca-da una, poden transportar lo perso-nes en cada sentit i d'un cap a ni-tre. D'un cp a Faltre, diem, perquèel viatge es fa en dues vegades: deMiramar a Jaume I, ad es canviade vagoneta i es continua el tra-jeme. Aquest canvi Es una nocaatracció del viatge, perquè hom estroba a la torre Jaume I, a 115 me-tro, directament damunt la mar, eisun mirador meravellds. D'allä,ascensor a una velocitat de 120 me-tres per mima, us balan al Restau-rant, a so metro, un hi ha lloc per3oo coberts (si velen baixar a peudes de dalt daquesta torre, comp.la:tu 530 graons). El punt ,l'arri-bada, Sant Sebastià, hem dit ja queis una torre de Se, metres, amb unagran sala al cine i, naturaiment, as-censor per a baixar o pujar, o siseó36o graons.

LA SEGURETAT

Mée de quatre es miraran aquestagran construcció amb un cert te-mor. Es possible, es preguntaran,que tot això s'aguanti? I be: exa-minem aquesta Miesti6 de la segu-retar, tan important. sCoto s'aguan-ten les torres damunt l'aigua, po-dríem dir? Els fonarnents de cadauna s'enfonsen tretze metre,, onzedels quals sota el nivell de l'aigua,Suposem un temporal prou fort perendur-se'n els molla; les torresaguantarien, perquè el fonamentd'un qualsevol dels peus pesa mesque la torre sencera. Les duna tor-res, dones, continuarien en neo des-afiant el temporal. I a . ss 1.30o tonesde ferro, 45 de cables i I: de pin-tura, acuse comptar els aitres in-gredients!

—BE—dirá el temorenc proles-

sional—, però i si es trenca el ca-ble carril?

Tot, en aquest sisón, es pot tren-car, i un cable que ha de suportarun pes es pot trencar quan aquestpes és superior a les neues iones.El pes que ha de suportar aqueetcable es de 20 persones per vago-neta i el cälculs de la seva resis-tencia diuen que es trcncara augmcn-tant cl contrapés fins a 200 tones. Peraistó caldria que a cada vagoneta, onno Iii caben mis que 20 persones, se

incabissin aya cosa ben difícil,sembla.

—Si, perdí pot succeir que la va-goneta s'aturi a steig canal

Examinem el cas. Les vagonetesvan mogudes per un cable tractoraccionat per un motor de 75 cavalls.Aquest motor pot tenir pana. Ales-hores n'hi ha un d'auxiliar de 45 ca-valls. Peral aquest pot tanda& ava-riar-se. Un motor de gasolina, dereserva, de 50 cavalls, esta a punt.I si el cel tau? Aleshores hl ha unesgrans maniveles que es poden ac-cionar a força de braços. Altrament,si el cel can, ens agafari a tots asota.

Peinó encara, cense Caere el cel, espodria trencar el cable tractor. Alce-llores el conductor de la vagonetapuja a dalt des de l'interior i engan-ya el vehicle al cable aux i liar. 1 totmanca, perqué la vagoneta estásempre, a travis deis cables, en co-municació telefónica amb Miramar,on lii ha les maquines.

¿Està convençut el senyor Temo-cene Professional? Emprendrcm,dones, el primer viatge.

EL PRIMER VIATGE

Pugem a Miramar. Prop del Res-taurant, de cara a mar, CO un d'a-quells malecens que semblaven apropósit per acabar amb una des-esperació amorosa. No ene estim-bem, però; baixem uns graons i enstrobem a l'estació. Per aquesta ve-gada no prendrem bitllet; cal apro-fitar l'ocasió. Al moll ens espera lavagoneta; quan la toquem, com queva penjada, va d'un dietat a labre.Ta ballareml, venteo. No fiusiu pasjudicis temeraris; entren amb nosal-tres.

La vagoneta 85 dotzarada ambvidres — diguem-ne — de relluloidegruixut, per evitar que es puguintrencar i els trossos caiguin a baix.Hi caben vint persones i el conduc-tor —i aix6 que diem no és perofcndre el digne funcionari; és perno repetir massa sovint la paraulaadatgers Sana un timbre i co-mencern el viatge; ¡ leen dit ja baila-rem? Dones no ballern; i aislé> quefa vent. La vagoneta llisca pel seucable i deinem terra. La sensació,peral, no es pas la mateixa del vol;es la de caminar en l'aire, d'unamanera pausada i segura. Poc a poces ad s en que passeu directamentper damunt de Ics coses. Veieu sotade VOSaltrti la carretera dcl Port,el 111011 del carbó, les obres de laDuana noca, un tres d'aigua delPort, no massa clara. Veieu les ye-mencies deis vaixells per damunt(no us heu preguntat mai qué hibi dins d'una xerneneia de vapor?Ili ha tala pila de tubs i luna), elevaixells embanderals de roba estesa,

els vaixells de guerra can cigars,o com sardines en escabetx. Ensacostem al 'non de Barcelona. Jalii som. Que net! Unes llambordesque semblen mosaica romans, polits,menuts; unes bótes envernissades;tot de joguina. Tot d'una compreneuel microcosmos, l'asèpsia i una pilaCalares Coses. Des d'on sou tot Esnet i pur; baixeu, in r i); acosteu- vos -hi— és a dir, miren les coses ambun microscopi— i ja veureu el queni ha de cert en tot aia.b. Aleslforcsveureu ben clar en que consisteixenels microbis, El letón, evidentment,

is mis bell contemplat des d'unpunt de vista elent

Eh PANORAMAMirtos cap a la cintas: la Ram-

bla amb les cola dels arbres; el mo-nument a Colom, un magnífic pomd'escala de casa de senyors. A mädreta s'acosta alguna cosa enorme.Girem-nos de preso. Una estruc-tura formidable, ferros en totes di-occions, reblats amb ciencia i di,.posats amb una ciencia que semblamis aviat art: la torre Jame I.

LA TORRE JAUME I

Baixem. Baixem, i eom que en-cara no est* acabada l'estaci6,vent ens rep a bufetades, perque perara encara es ramo i es defensa.Aviat el tancaran al nitren La granola de l'estació da una miranda me-ravellosa; correa d'una banda a l'al-tra amb les mane al barret, ges-quéel vent hi senyor. Diu que hi ha-cia dies que els manobres no volienobeir les ordres del capad' de des-carregar els macas que portaven •coll, de por que el vent ee'ls endu-gués, i tothom circulava carregattant com podia. Sospitem que aixeEs Ileugerament exagerat, poi horeportem perque aniré incorporat ala Ilegenda del ferrocarril.

Mirem a bala: erran de tersa latorre t'eixampla, s'infla diricu. Arrande terra, i encara hi ha cinquantametres per arribar-ha Es el restau-rant, que més aval' encara tindräles cuines. A la sala on ens trobemhi haurä el bar; Enes amunt, a 115metres, un dores mirador.

CAP A SANT SEBASTIATornem a embarcar-nos. Adéu,

Jaume I, ens en altera a veure SantSebastiä; avancem d'una maneralenta, peral segura, cap a la Barce-loneta; al Iluny, l'entrada del port;més encara, la farcia del Prat; misencara, una franja blava, borrosa,de l'horitzó, borrosa perqué les mi-nades no l'han esmolada encara.

Entra un pailebot amb totes lesvejes desplegades; sembla una jo-guina perfectissima; no li manca de-tall: dirieu que és de deba. 1Si enveiem de coses des d'on som, i si enpodem veurel Figureu-vos que enaquel! vaixell que s'acosta us arribaun parent d'Amèrica, o que a baixse celebren unes regates, o la tra-vessia del port nedant; o que, d'ada uns, torna el tapia Blanro dela seva volta al neón, o que hi haun temporal desfet, rnagnffie 1 im-ponent.

Davant mateix veieu ele molla delVulcano: une vainas amarrats, ne-gres i vermells, exactament del ma-teix negre i del mateix vermell queels peixos de brollador que hi haa la cascada del Parc de la Ciuta-della.

un altre d'auxiliar, Impulsen els cor-responente dispositius mecánica delbombo d'enrotilament del cable trac-tor; la tercera part és una petisa cen-tral de corrent trifäsica que manté lapossibilitat de servei del ferrocarrilen cas de mancar per qualsevol cau-sa el fluid de la companyia subminis-tradora. D'aquesta manera, en circumsancles normals, funciona la primerapart del servei, actuant sobre el ca-b:e de tracció rrtis corrent. Si aquestcable es trenqués, la segona part ac-cionaria el cable auxiliar; si l'avariafos per mama de correos o per aques-ta, acompanyada de trencament delcable tractor, entrarla inunediatamenten mencione la tercera part indepen-dent del servei i acoblable a qualse-vol deis dos tambora de tracci6.

L'accionament principal, destinat alservei normal, compren: un motortrifásica asincremic de velocitat regu-lable mitjançant un controller de re-sistències separades, maniobrat pelmaquinista des de la cabina de coman-dament; un contractiär, que permetd'engegar o parar el motor a distin-tia, i un interruptor automätic ambuna enginyosa combinació d'aparellssecundaria que controlen el seis-ei iasseguren la installació contra tot pe-ral.

De fallar qualsevol dispositiu, elmotor queda frenat automàticament iel servei es para tan sols per uns =-mente, puix que en aquest cae excep-cional ur-a simple maniobra de con-mutació connecta l'accionament auxi-liar tornant a posar en manca el ser-a Cl. Aquest últim accionament és sem-blant al principal, peral de potenciauna mica Inés petita, cosa que no min-va la seguretat i solament repercuteixen la velocitat del ferrocarril.

Si no ¿ésa temió la vareta de laCompanyia, es posa fäcilment en trae-n, un motor de gasolina tarnbi sub-ministrat per l'A. E. G., acoblat di-rectament a un generador de correntaltern de capacitat prou ampla per aalimentar cl motor auxiliar. La dis-posici6 de connexions adoptada impe-deix donar corrent a l'accionamentprincipal, evitant aixi tus pertorba-cions del servei.

Totes les maquines i aparells hanestat fabricats amb teta cura i arnbmaterials de primera qualitat, arab elsquals s'ha aconseguit una construcciósolidissima, verificada en rigorososassaigs en el camp de provee de lafabrica. D'aquesta manera la seguretatdel funcionament és absoluta.

u••u

Dotze tones de pintura! Imaginenel que representen dotze tones de pin-tura esteses amb un pinzell en capesprimes i l'extensió que aleó piat co-bru? 41 d'on ha fortit fóta aquedapintura que cobreix les estructuresférrica del Ferrocarril Aeri de Sant Sebasa Miramar? No ha viaguts certa-ment, de l'estranger, d'os sernbla queveteen totes les coses grosses. Ha ein-gut en bona part de la fábrica detares del Sr. Joaquirn Artés, lindadal'any 1852 pel Sr. Felix Artes i que desde 1873 fina al roz3 acá dirigida pelpare de l'actual fabricant senyor Joa-quim Artés, que en aquella data li do-nä el nom si de inolt abans hi portarael treball i la direcció efectives.

La primera capa que dona la casaMateu a la Torre Jaume I amb tainide plom he fou amb pintura Artes.La segona capa a la torre del MottNöu fou donada a:nts pintura Artes, abase ele pigments inalterables a lesemanacions salines de la asar, que bell-

se que la rnateixa aigea toqui cl ferrose'l menjaria amb rapidesa extraordi-

corn es pot veure que pasea abmles reines de les torres construides ala platja. La pintura 41, dones, un pa-derús element de seguretat perillós denegligir.

Fa malta anys que la casa Artés fa-brica pintures submarines millors queles mateixes nord-americanes i anclases.Per això ha estat de sempre la semi-nistradóra de mollee i importante coral-panyies de vapors. cena es ara la Trans-mediterränia, la Ramos. etc. etc.

Es de remarcar el treball executatper la casa Artes al aterras que esconstrui fa dos anys a Badalona. elqual pinta tot.

A 111é5 de les piatures en general,apesta fabrica prfidueix estopa per acalafatejar vaixells, i es la primera

'fabrica que per a aquesta producci6s'acondicionà a Espanya — i aix6 datade l'any 1954 —, havent aconseguit untal crédit que a Ultramar is era:agu-da aquesta estopa am.b el nom d'estepacatalana, de la qual Cuba con=s-mein quantitats extraerdinäries.

La tormalitat, que ha estat semprela seva norma, li ha conquistat outexcellent crèdit. Es per aixa.5 que pee-fereix produir menys que alares cases.però es escrupolosa amb la bona qua-litat dels productes, i per aquestara6 que no ha tingut mai ca' seelama-

Els ascensors de leet9rres

"Ascensors i AplicacionsIndustrials, S. A."

Pujar els 53o graons de la torreJaume I, o cacera que no siguin misque els 36o de la de Sant Sebsietiä, isuna lelos prou per.osa parqué qual-sevol, per csportiu que sigui, no de-mani ajut. Es per aleó que el Ferro-carril Aeri no tindria cap atractiu sino fas possible de pujar o baixar ni-pidament a les torres que en salo le!estacions. Peral els ascensors neceas:-ten, mes que tiita altra mena d'apa-talla, una garantia de aegurettt *bao-lata. Per alx6 ti Companyia èas ts.er.carregat a la casa °AsceraoesAplicaeier.s Industrials, S. A.", cons-tructora del, secensors, muntacirre-gura i altres aparells de la tan acre-ditada marca "Ersce", que obgeixenals principia de la técnica ala depu-rada.

La installacid, portada a cap arobuna rapidesa i activitat exeraordinärio,permet ¿'observar-tse les fases, et noles particularitats.

La tnaquinäria i aparells elécules decomanda eón dels timas mes moderan.i alguns dalla completament inédits alnostre palo. Cal tenir malt present quela velacitat ¿aquesta ascens-ds Es dedos meres pe: segc•rt, i que oran, pertant, els mis ripids que funcionarantet EEpanya.

En cada una de les torres s'ir-sta'•taran dos ascensors. Ls, cursa delsla torre final, o sigui la del mol! Neuserá. de 62 metro, i la &era capacita'de transport de deu persones cada unEN de 'a torre central, eme:nada simol! de Barcelona, tindran Sj nutresde cursa i podran transpBrtar catar:epersones. La leceitat, cosa hem d'aabatas, sera per a tots de dos metresper segon.

afalgrat apesta ele,ada relocitat. lapolta en- ruano i parada dels cama-rils s'efectuarà amb la máxima ras -vitae ja que la comanda eléctrica estádisposada er. tal forma que la ve--citat d'arrencada será sois de so eertirnetres per segon. A Tb, cada asee:-sor te un crup electric per a la gra-duacid automática de precisió. cosa quepermet d'Eibtenir una parada exacta deleambri! al nivell de cada pis.

La maquirsäria de:3 ascensor!, que vaemplaçada a la par: superior, esti COM-tituida per un petera torn cabrestental qual van acoblats dos electromotor!i dos frens electrics. El torn is del ti-pus de palitxa motriu que arreaste& e:3quatre cables ¿'acer que suspenen e:cambril i centrapes. Tut; els aparenae.ettrics per a !a manibbra ele"; asear:-301'3 han estat projectats i censtrult!per a obtenir lo tr.axiir.a eficienciasobreseguretat en el funeirmament.

Els cambrils, construits d'acer, estasdotats de tots els dispesitius rnecirdesi electrice de seguretat necessaris per2 prevenir i evitar qualsevol accidentEl paracaigudes és de fre progressiois a di r. que en el cas ¿'hacer dietuar

ne deixa instantäniament clavat el senfre. 4n6 que aguce actua Preteren,vament aZerint-se a les guies i ¿st'santatnb ocies segons dtturat el cala-bril sense la mis petita sotragada.

A més d'aquesta que assenyalen-grelssa modo, lai ha en la installació dels

asdaise

El servei elèctric delferrocarril

.aruidataaitell

El funcionament del ferrocarril aeride Sant Sebastià a Miramar está cal-culat de tal manera que sigui anos-aible tota interrupció per avería. Per• aje?, ha calla calcular tots els ca-sos en qué aquesta podia produir-se,i el resultat ha estat la distribuci6del servei Electric en tres parts incle- 3pendents. La comaanyia A. E. G. Ibe- •rica d'Electricitat !es ha subministra- •des i =nades.

! •

D'aquestes tres parts, dues, desglos-sedes en un accionament principal i

Fä rica de Pintures enPasta 1 a Pus i d'Estopaper a calafatejar

Direcció Telegräfica SETRA

Joaquim Artés(Casa funda en 1852)

TELEFON 5 4182

Independencia, 12 22Barcelona (S. M.)

ruga lengltues! dal funicular

ESMALTES BARNICES1

PARA TODAS LAS INDUSTRIAS

..MBRICA et4BAGgtátte Y SAN MAR iit4. DESPACHO BARCELONA Paseo (olon.13

,

FABRICACIÓN GENERAL ESPAÑOLA DE COLORESGERAIJDO cot-t_e p DIN S•A

UNICS rAiducANTS:

5 eaa-,ata e

(FAGESCO)

BAIRCET ormg

111 415M113:

Passeig cte Coiorrt, Lliberiad, 7

'2' • " " • ieere .° aye<

csaggors 'Mate" da les torres in-rambrables i palita importanta detallsaue donen idea de l'alt nivell tecnic aqua han arribat "Ascensors i Aplica-casas Industrials, S. A." i que han-rica acredita( amb aquella sola iza:a:-latió !a sena acrcditada solo-avala irancia queque li pertneta d'ésser rúnicaC152 constructora nacional que ranguapan en el cencars, si no hagués anat7recedida d'una fama ben consolidada,a la:aguda amb els ascensors i munta-carregues "Ersce" i malo les installa-ca as elèctriques de tEita mena, que sanaa I altra de les seo-es importantissi-r es especialitats, que l'havien col-laaada. eto les primeras files del ramtlectroticnia nacional i que les instalaacticans del Ferrdearril Aeri portaran acapar un deis primers lloes entre les

a e ! . ja no nacionals, sind fins entrolss estranceres mundialment conegudesper Eurs esaecIalitats.

ENRIC REMYEnginyer — Balines, 47

Csastraits els punts de saaart delFerrocarril Aeri, calia preocupar-setic la manera de fer marxar la nasaaaina; s'havien d'estandre els cablesi flicar-15s, i acatas/a ()acracia, saviade emir una garantia tal que d'altadcaenia a scgurctat de tot el l'Inicio-pamema F.1 cable carril podia fixar-te a la mantanya; perca per alud ca-lia anar a buscar a les seves entra-oyes la roca viva i prou resistent perea adore tan enorme. Era precio tam-

installar la maquinària. Tot aixsi,bou encarregat al senyor Enric Remy,enginyer, successor, des de 1929, deIn casa Remy i Companyia, fundadaboay J920. Apesta casa ha cristruitdaquesta manera l'etació terminaldamarratge de cables i on estan ins-tallats els motors a Miramar: la sauda maquines na C3 produeix la iaraamotril,: les andanes; la ca s a estatgedeis funcionara; el café restau-rant. Tot això hacia d'ésser d'una so-Mesa eatremada par resistir la traa-eia forihidable 'els cables: la sala demaquines és, aixa de förmigó armatarnb uns fonaments a base de poustela guata s'ha arat a trobar la rocalava. Els bombos co van enrotilat3ei s cables carrils, també de fortnig6 ar-ma, formen tm sol c3s amb rota lamassa de l'ediiici i la muntanya. No-mes d'aquesta manera podia asseau-rar-se la solidesa de la construcció,a, Jan dir que la casa Remy ha fet11 ,-,a obra reaixida.

Aquesta mateixa casa esta actual-'reist construint el ferrocarril subter-tan que des de la Rambla, pel carrerNao, anirà al Gran afetri3 amb l'es-1-asió que el Funicular de Montjuicté al Parallel, obra difícil i que pre-senta al constructor problemas igual.Lent complicats.

Consultori de Ràdio

J. Riera. Ciutat. — El vostre apa-rell és antiguat, i per alx(i us trobeuen ;es dificultats que sn:eaten en lavostra !letra. El millar Jara can-viar-lo per un de modern.

Sintes. Ciutat. — Poseo un fil-tre entre l'antena i l'aparell; (raques-ta manera aconseguireu la separacióde les dues emissores locals,

ENP.IC CALVET

Emissions Nacionals

Programes per a avui

EMISSIONSRADIO BARCELONA

Ana, dijous, dia 18, a dos quartsde tres de !a tarda, vi s itaran l'estudide Radio Barcelona la notable pri-mera aetriu Hortènsia Gelabert iel gran actor ganarla Jean Bonafa,‘ie: tea:re Poliorama, els quals in-ternpretaran davant el seu micraionun fragment da la formosa obra degran èxit titulada "Literatura", del'illustrc autor Jacint Benavente.

HOMENATGE AL MESTREJOSEP BARBERA

Rana dijaus, a les 22111, RadioBracea-ata retranametra un !,rim con-cert d'obres del mestre Josep Bar-bera, sota la seca direccia, atta, lacoEaboració de Pilar Rufa carta-Crin: Rosanra Coma, pianista, i Fea-(1uestra sie l'estada augrnantada,segons el segiient programa:

Piano: "Amorosa". remansa sen-a e peraules: "Estudi"; "Filos,Canvms per a caa i piano: "Eternenigma". "La Tramuntana", "Elrossiryol". Oiquestra. de corda i pia-no: "Sitnionieta a : a) A II e gris;b) Andante; c) Scherzo.

Amb tal motiu queda suprimit elradioteatre anunciat per a ovni a1C3 22.

ASSOCIACIÓ NACIONALDE RADIODIFUSIO

EafISSIONS DE NIT DEL'EAJ t5

Ha estat concedit a l'emissoraEAJ-15, de la Rädio Associació, per-mis per a radiar do les vuit a lesden de la nit, en lloc de les set ales nou dal vespre, cono venia fent.

Des d'alma dijous, dia 18, emetrádones, de les weit a les deu de la

nit.Per ;tara part, la Radio AsSocia-

cid espera gire podra refutare moltaviat les emissions de matí i tarda,que té suspesee transitòriament.

Recomanem a tots c:s ràdio-oientsno socis que se serweixia inscriure'sal mas aviat possible, avisant a laRonda de la Universitat, 25, ambl'objecte da contribuir a les mis-sion3 de la Rädio Associacia,

RADIO ASSOCIACIO EAJ - 15(251 ni.)

I9'oo: Música selecta.2000:. Cura. radiat dc Grarnatica

castellana, a Curca del professarFrancesa Santano, de l'AcadamiaCota

Música selecta.2100: Tancantent (12 l'estació.

UNION RADIO BARCELONA

EAJ - t (349 ni.)"La Pala),ra'', diari parlat de Ra-

dia Ba.celona.730 a 8: Primera edició.8 a 830: Segonatino: Campaaades horarias de la

Catedral. Nota del Servei Meteoro-lagia de Catalunya. Estat del tempsa Europa i a Espanya. Previsió deltemps a Catalunya, a la mar i ales rutas aarics. Nata meteorológi-ca radiotelegräfica per a les lisiesaaries.

1300: Ernissió de scaretaula.Tancament del Bc.sf del mata ElSextet RidI alternant ami, dis-cos selectas: "En avant". manea(O'Peras); "Les fofas de aliralles",sardana (E. Vilalta); "Le tango duchocolat" (F. Schwan i R. Lan:ler);"Nucturn" (E. Cools); "La Mar-sellesa", saludó (M. F. Caballero),

14'm Informada teatral."Caprici català" (I. Albania);

"Cortejo gitano" ( 'f. Fernändez).1415: Secció cisematvgräfica."Pftjaroo y flores", pavana (P.

P • al).1430: Revista ciacmatogräfica pel

ilustre critic 7. Cuesta Ridaura."Otello", selecció (G. Verdi),

"afufiequita y Pierrot", vals (J. Do-fria Vila); nitu • tal",ble (5(J. (emarasa).

rs'oo: Secció radioben!fica.Organitrada exclusivament e .1 ob-

sequi sie les institudons tenèfiques,acht, hospitals i cas( • penitenciäriesd'Espanya, -int, discos escollits.

Recital de piano a quatre mans,a catre da la 3.nyo-eta Maria delCamote LI- atit i sieh prokscor NE aauiel Martha "La provenzale", clan-:a rúotega (Anbect); "Dansan'ese- núm. 2" (Grieg); "Snaatinaco "sol": Alle. o i randa, ( 1 'iabe-11i); "Max,tan "re" (E. Martín).

ra'on: Tancament de l'estació.1730: nbertura de l'estaca).Cmitracio . deis mercats interna-

¡ ,e va! Tan(' 'llentde Borsa.

"Caireles", pasdoble U. Mor aTria Iberia; "Ra yarle" (Lemare),orgat, per All'cla "A. Souhait",one st p (S. Dotres Pors); ";Craninguno!", xolis (M. ' f as), TrioIberia; "Don Giovanni" (Mozart),per Chaliapine; "Ranchito tufo", pa-

etwileng2adicerizon (Arosa), Trio Ibaria.

Sesa:3 infantilAcudits, contes, devino-

lles, poesies, etc.Continuaa: •, de la interessant i po-

pular novella "1.-entu..3 de Ro-L iaison Crs a", de Daniel Foa.

CoHcgi de nois. "Por lo, alrede-dores da Barcal--na", original de To-resky.

Tot, els treballs seran llegits peldit r.

1830: El Trio lbaria interpreta-ra: "Priare leire" (II. alouton);"Baturra de templa", macada (F.Moreno Torrcba); "Nuit d'eta",pavana (A. Gracia); "Salut 1 ale-gria (Da Lesmo).

19'co: Audició de discos.Idiomas

ao'3o: Curo elements, d'anglas,amb atsistancia d'alumnas davant elmicrai a eärree dc la prafessoranadiva Miss Kinder.

2100: Campanadas horàries de laCatcdral. E la del Servai Meteoro-lògic de Catalan y Estat d5h tempsa Europa i a Espanya. Previsió deltemps a Catalunya, la mar i ales rutas aèries.

CrAitzr. ds monedas i val,rs.Tancameot . '.1 B0131 du la tarda.

2105: L'orquestra de l'estada in-terpretara: "C...- •• lt chaval", ar-xa (H. Paradis); "La Holandesita",selcceia, (E. Kalman); "Havanera"(J. Turina); "Momento musical"

Scliabart); "afignon-Mignore",serenata ('r. A. Korner); "Barca-rola veneciana" (R. Leoncavallo).

2200: Noticies de reman.Radioteatre d'EAJ

2205:. Selecció de la f0/100Sa co-madia en trea actas de la popularautnra Pilar afillaa Astray, titulado

"Al rugir del león"Repartiment:

Magda: Trinitat Guitart ,Dolores: Laura Moya,Manija: Rosa Cota.Victoria: Maria Vélez.Duquesa: Enriqueta BenItte.Bardurifia: Antònia Riquelme,Jesús: Víctor Blanes.Maestro: Arta,- Buxena,Marqués: Leandra Cinca ,Sar.v_dra: Euseld S'anche:.Criado: Josep Ilonterde.Direcció: Miguel Nieto.2.1'oca tancriniaa' ,

Emissions Estrangeresmis interessants

FRANCA —RADIO PARIS, 1.74metres. — 20 Radiotcatre "L'e-nigme", de Paul Herviett. 2/ lt. 30:Radio concert: suite de l'audició in-tegral deis 24 preludis de Debusey.

TORRE EIFFEL. 1.445 metres.—

20 11. 301 Ràdio concert de discosvariats.

ALGER, 363 marres. — 21 h.: Se-lecciú de l'op era "Faust". 21 Ii. 45;Solos de diversos instruments.

BORDEUS- LAFAYETTE, 304metres. — 20 h. 30: "La robe roa-ge", cornadia en quatre actes deBrieux.

ESTRASBURG, 345 metres. —19 h. 45: Música de discos escollits.20 h. 30: Gran concert de músicafrancesa i alemanya amb orquestrai chors.

TOLOSA, 365 metres. — 21 h.:Concert organitzat par l'Estudian-tina "La Palladienne", sota la di-reacia) del mestre •Cantenys.

ALEMANYA. LANGENBERG,472 metres. 20 h. 15: Retrans-missió des de Trier de la festa del'Associació dels jo yas catòlics ale-manys. 21 h.: Conecta

ESTUTGARD, 360 rnetres. — Desde les 19 h. 15: Retransrnissid deFranckfort d'una conferencia políti-ca; concert de marxes militars; mú-sica de cambra.

AUSTRIA. VIENA, 517 metres.21 11.: Concert des de Graz. 22 h. 15:Masita classica alemanya.

BÉLGICA. BRUSSEL.LES, 336i 5o8 metres. — Concert demúsica lleugera per l'orquestral'estada.

ANGLATERRA. DA VENTA Y,398 metres. — 20 h. 10: Programade Londres: Portland Cement perCh. Brewer i orquestra. 2/ II.: Con-cert de música variada.

ITALIA. MILANO -TORINO -GANOVA, 296 metres. — 20 h. 35:Transmissió de l'opera "Germania"(Franchetti).

ROMA, 4..sr metres. — 21 la: Mú-sica de cant per M. Cattani, soprano;una comèdia en un acte de E. Ro-alar; intermedia musicals.

La sardanaAPLEC SARDANISTIC AL

BOSC DE CAN PANTIQL1ET

Dannenge, dia 21, tindrà lloc elIII Aplec Sardanistic al boscCan Pantiquet, que organitzen laJoventut Sardanista Pep Ventura iel Foment de la Sardana de Mollet.

Al dit aplec lii prendran part lessegüents cobles: "Els Montgrins",ae Torroella; La Principal de Cas-sa de la Selva, i La Llevantina deCalella.

IMPREMTA DE

LA PUBLICITATCarrer 'de Barbarä, 11 1 13

ta vida religiosa

Sants d'avul. —Santa Efren,diaca, i Marc i Marcelliä, mär-tirs, i santa Marina, verse.

Sants de demä. — Santa Gen-casi, Protasi i Bonifaci, märtirs,i santa Juliana de Ealconeri,verge.

Quaranta Horas. — Avul:glésia de la Casa de Caritat.

llores d'erposició: De les sisdel metí a dos quanta de vuitdel vespre.

Domis: A la mateixa església,do dos quarts do vuit del mataa dos quarts: de vuit del vespre.

Comunió Reparadora. —Aval:Església parroquial e SantJoan, de Gräcia.

Demä: Església oratori deSant Fee Neri.

Cort de Maria. — Avuj: Nos-tra Dona de l'Esperanea, a jaseva esgldsia o al Bon-Succe.

Demà: Nostra Dona del Ro-ser, a Sant Cugat, o a Mont-Sili.

Adoració nocturna. —Toro de Sant Llufa Goneaga.

Vetlles en sufragi de les äni-mes del Prtugatori. — Avni:Torn de Santa Gertrudis i SantaBergita.

Domà: Torn de Sant Josep.

Elle Tribunal.VISTA DE LA CAUSA CONTRAL'ERCARREGAT D'UNA CASA

QUE VA EISFONDRAN-SEIba ocupat el banquet do la

Secció tercera Jaume Pone. Que-ralt, encarregat d'unes obres alcorrer de Vila i xanifrä alde liontrodona, ccmstruccid gal-rebé acabada, i quo s'esfontirii,la quai cosa ocasionà feridesgratis a quatre treballadors.

El fiscal, considerant que elprocessat no tenia el tito l pera dirigir la ccnstrucció de lacasa, sollicitä de la Sala quoet condemnds a la pena de sismesos de reclusió I les indem-nitzacions corresponents pelopelo dies que tardaren a gua-rin-so els quatre lesionats.

DEFENSANT EL RON NOMD'UN COMPANY DE TREBALL

Acusat per una vaina de Ba-dalona, la policia detingue Le-mes Ruta Villar, per creure'lautor del furt do 320 pesos-tes.

Els seas ccmpanys de pro-fessió, rajolers, sIngnardn unescrit, 1 el trameteren al Jut-

proteatant de l'acusació 1responent del dellagul, al qualconelsen des de fa molt dotemps.

EL FITXERDEL CONFIDENT LASARTELa Sala de govern ha neme-

nat jutge especial per a la ins-trucció del sumari amb motiudel fitxer trobat a casa del ca-pita. Lasarle, ajar com del quepugui §obrevenir del sumariesmentat, el jutge d'instruciódel districte de les Drassanes,senyor Jcsep Aragonés.AUTE DE PROCESSAMENT

CONTRAUN MESTRE APROFITATPel Jutjat de la Concepen't

s'ha dictat aula de processa-ment contra Félix Herrero, elqual intenti estafar una par-tida de formatges a una casade la barriada de Gràcia.

El processat da n'estro d'es-cola.

DILIGENCIESDEL JUTJAT DE GUARDIA

Durant les 2 1 hores que es-ligue de guärdia el Jutjatl'Oest, secretaria del senyorGonzalez del Coa inpo, s'instrui-ren 48 _diligencies I ingressarenals ealabosscs del Jutjat qua-tre del inguts.

El sulaslitni en la guíirdiaJutjat del Nord, secretaria delsenyor Cinveria.

ASSENYALAMENTSPER A AVUI

AUDIENCIA TERRITORIALSala primera.—Major quan-

tia : Itafel Riera contra Compa-nyia de Perrocarrils de E. S. A.

Testimoni: Conce p ció Quia,nero contra Josep Casulla.

Sala segrma. — Major quan-tia: Isabel Casanoves contraAnimal Piferrer.

AUDIENCIA PROVINCIALSecció primera.— Audiencia.

_un oral per ealmfa contraJoaquirn Bar&

Un altre oral per tesinas con-fraJosep Ribera.

Seceld segona.—Coneepcid.--Un oral per alcament de bfitsmitra Joan Rodríguez.

Vilanova. — Un oral per ti-nença d'eines per al robatoricontra Pera Aztahurruaga.

Seecid tercera. — Hospital.—Un oral per estafa contra FélixMartínez.

Secció quarta. —Manresa. —Un oral per rapte rontraSejoo.

Sant Feliu. — Un c-ral peraternptat contra Joan Maya.

A SARDANYOLAyen° $ollos • SO, 35 I 44 otms.a UrbanItza016 Sf1011, Pro!)•staolb -:- Rió a Iktroolona:

Ilsoudolloro, 41

Les ma/alt/es de

L'ESTÓMAG iEt UDELLS

DOLOR O' U47151E110DISPEPSIA

AGROR I VOMITAINAPETENCIAFLATULÈNCIES

DIARREESLLAGA DE VESTÓN», ufo.se curen positivament amb,

L'Elixir Estomacal

SAll D E CARLOSPoderós tónic digestiu que

sompr• Momia

O. »nég . Prigolpaia itneatJ04 Mi BY.

Motu, 18 de juny de 1931LA PUBLICITAT

• 3 % 90'00•

Id. S. A. A 5 % 82'50• C 4 % 6850"A D 4 % 65'5o"" E 4 2/2 % 71'00*• F 3 % 77•25P G 6 % 9125• H 0/2 % 83'50e I 6 % 91'00

• J s % 82'5oe

FratIC41 3 1/4 % 70'50*

a 1 /4 % 50'75"

Directa 3 1/4 % 5600*Badajoz 3 % peco*

Orense primitiva 3700• prtoritla 8 % • 33'00e

Andalús 2.• fix 3 % I 39.00

variable 19'25*.0 2. fix 3 % • • • 30'75".0 2.. variable . • • 18'5o*• 1907 . 47.00.lO Bobadilla 4 112 33.00

T!

6% M'o&Groc fix . 26'35'" variable 2300•

ORAN IIIIITROPOLITA DB BAR.«LONA, 8. A.

Com sigui que el ella 1 dejulicli vInent vencen els cuponsnúmeros 35 1 25 de les obliga-cions al 6 per 100 d'aquestaSocIetat, Ilurs Senyors tenedorasOn Informats que el pagamentdele «presente cupons quedaraobert des del dit dia, a ra6 do750 pessetes per cupó, deduintpessetes 0788 pela impostoslegale, a les segtlenta cases deBanca:

A Barcelona, B. A'. Arnúa-Garf.

A Madrid, Banc de Bfscala.A Bilbao, Bann de Vacan..Barcelona, 16 de juny de

1.931. - El directcr, AlfredArruga.

MI ISoler 1 Torra Germatis

1111

RAMBLA DELS ESTUDIS, 11, pral.

111 GESTIO D'HIPOTEQUES

BORSA I FINANCES BORRA DE BARCELONA

Ilurs senyors tenedora que elpagament de Pexpressat cupócuiestarä obert des del dit dia arad de deu pesseles, deduintpessetes 11525 pels impostoedel Tresor, a les següents ca-ses de Banca: S. A. Arnds-Clarf,Banca Arnús, S. A., i CréditLyonnals.

Barcelona, 16 juny 1931.-Eldirecicr, A l fred Arruga. o

TRAMVIA DE BARCELONA,RIXANIPLA I GRACIA, 8. A.Com sigui que el dia 1 de ju-

1101 vinent ven e el aupó núm. 48de les obligacions al 5 per 100d'aquesta Companyia, 111/11 ea-nyors tenedora són inforrnatsque el pagament de l'expressataupó quedara (iban des del ditdin. raó de 1250 pessetescada un, deduint pessetes 110per imposlos del Tresor, a lesoficinas d'aquesta Socielat, Ron-da de Sant Pau, 43.

Barcelona, 16 de juny de1931. - L'administrador dele-gat, Alfred Arruga.

TRAMVIES DE BARCELONA,S. A.

Es posa a coneixement delssenyors posseidors d'AccionePreferents 7 per 100 d'aquestaSocietat que a partir del dia 1de juliol vinent es paganä eldividend de 3 1/2 per 100 acOmpte dels beneficia de l'azor-cid i ccrrent corresponent alseu primer semestre, als se-güente establiments bancaria'.

A Barcelona, 8. 'A. 'Amito-Gart 1 Banca Marsans, S. A.;

A Madrid, Banc Internacionald'Indústrla i Comere I Banc deBier ata

A Bilbao, Banc 'de Biseala;A Valencia, Banc de Biscaia;

BANQ1U.ERS (Secció Finques)A N1N13 MERCANTILS DIVISES

ESTRANGERESOONIPANYIA GENERAL D'AS-FALTS I PORTLAND"ASLAND"

En el sorteig número 10 pera l'amortització de 150 Obliga-cions Ifipoteeäries Villaluenga15 per 100, ernissió 11 de febrerde 1926, Verificat en el diad'avui amb intervenció del n0-lari d'aquesta ciutat N'AntoniPar Tusquets, han resultatamortitzades les obligacionssegüents:

Lliures, 41'25; Francs suis-goa, 11111140; Mara, •4118;Marca', 238'80; Franca belgues,18840; Franca francesos, 38'115;Liras, 8115.

Compra - Venda i Administració de

FINQUESj

Informacions sobre totes les operacionsrelatives a la proptat. Agents de prés-

IM teca per al Banc Hipotecari d'Espanyaz

terreny, tones i solars 5VALORS A TERMECanvis de cassació: Norde,

69; Alacant, 50; Andalusos, 20;Mines Rif, 58; Bulleres, 85';Explosius, 115; Colonial, 86;Fords, 198; Petroli, 570.

151 a 160 67 1 a 6801411 " 1420 1491 " 15002851 " 2850 3821 " 383043 81 " 4390 5751 " 57607001 " 7010 7791 " 78007901 " 7910 8931 " 89 50

10581 " 10590 1127!" 11280----- 11351 a 11360 -----

oOBLIGACIONS

Deutes de l'Estat0011TPANYIA D'APLIOACIONS

ELEOTRIQUIESEs posa a coneixement. 'del;

senyors tenedora de les obliga-cions al 8 per 100 amases per.aquesta Companyia, segons es-criptura de data 31 de desembrede 1929, que a partir del dia 1de julio1 vinent es procedirà alpagament del aupó número 8de les dita,: obligneirns, ambdeducció deis impcslos corres-ponent. a la Societat AnònimaArnús-Gari.

Barcelona, 18 de juny 'de1931. - El president 1 directorgerent, A. Villas.

2.4•0o.Grais fsixariable . ...... Isisce

3'Secundäria 4 To 6;;,*Mantesa Berga 5 % 84'25.

FS a r. :»Cri,Caca,st Bt yn6n5 ecialZui 4959761*

Tinger a Fez 6 % 9823

Cremallera 6 % 92'Šo•Gran Metro 6 % 1 922 e 8675'Tcr.andseveTrsraalm6vi: 4. .9e.

7tioo*

5 % 8700*74'Tramvies B. E. G. 4 % • 00.

5 % . 98'oo•

St. Andreu 4 %. 7630*• Barcelona 6 %. 9000

2 Sevilla 6 %• Granada 6 % 8500

Aigües, Gas i Electricitat

Aigüea vHauleelavzia 994;0000.

2 Barcelona 5 % 9400"• 6 % • roo'oo

Barcelonesa 5 45 rix,0 8905:0000a

• o% . 97.00

Catalana Gas 4 1/2 c;•9 • 78.50

" " B6 a%ns 949 60.0a • 00103'75Chufe 6 % irs'oo*" Boas 6 <70

Eneerg. Cal. 65 9% 9000'905.17*5

F or: es Motriuscrotnn:isus: 9700

00 0oo*.

Coop. Fiad Elect. 6 % • 10791 :0

50090 97.5.Gas Lehon 6

Unió Elan. Cat. 6 % 9650Elect. Cinca 6 74 95'oo*Sevillana Elen. % • 97'85*

86'50Gral. Pego oRege Llevant

• • Bons 10100'

El movimentDiaria=

amb eärrega general, cap tTarragona,

Vapor angles " Cervantesamb càrrega general, cap aSant Feliu de Guixols.

Vapor noruec " Eisken ", enllast, cap a Valencia.

Vapor espanyol "Norte". ambcarrega general, cap a Gijón.

Vapor espanyol 'Cabra Tor-tosa", arnb cärrega general, capa Genova.

61'o6200'617,56175

Interior 4 % AB

a C A A D. • 3414 "I p . a. G

Exterior 4 % A a 7700g 78'oo*

P c 77.00". 2 g 74'00• .• E 71'30

A A F 72'00

• GH 80'00*

Amanita. 5 % 1920 A 80S0

.t! g „ M'osee P C.1 80'75

a .• D 13/So•E a P. E 82,2,6• ir r 13,3'23'8

AM011111, 5%19 0 7 A • • 74'25a B 7425a C 74'2$

D 78'ocisila i" E 77'50"• • • F 77'75"

Am'ortitz. 5 % 1927 A • 72200" " B 7200.

a • c „ 72•00e D 72'5O"• " E 75.25*

F 7610*(amb impostos)

Amortitz. 5 % 1927 A . •.e B

P CD

P E

VAIXELL3 EN'i-RATSVapor espanyci "Ciudad de

Barcelona", amb rärrega gene-ral i 84 p a ss at gers, de Palma.

Vapor espanycl "Ciudad deMahón". amb càrrega genorali 37 passatgers, de alaó.

Vapor espanyol "Arnpurdan",amb cturega general, de Pala-mós.

Vapor angls " Cervantesamb càrrega general, de Vigo.

Vapor espanyol 'Isla de Te-nerife", amb c/trrega general,de Las Palmas.

Vapor francès "Villa de Ta-matave", amb càrrega general,d'Anvers.

Vapor 'talle " Diulio ", ambcàrrega general I 201 passat-gers, de Buenos Aires.

VA IXE LLS DESPATXATSVapor espanycl "Ciudad de

Mahón", amb càrrega general,cap a Ma6.

Vapor espanycl "Ciudad deBarcelona". amb cärrega gene-ral, cap a Palma.

Vapor nana "Fanny Brur-ner", amb cärrega general, capa Tarragcna.

Vapor espanyol 'Virgen 'deAfrica". amb cärrega general,cap a Castelló.

Vapor espanyol "Enrique-ta R.", amb cärrega general,cap a Cartagena.

Vapo rnoruec "Kongsharn ",en llast, cap a Cädiz.

Vapor espanyol " Mieresen Ilast, cap a Giji5n.

3apor holandes "Irme". amb(*. raga general, cap a Tarra-gona.

Vapor ehpanycl " Duero ".amb cärrega general, cap aGenova.

3apor francas "Sain t. Pierre".

A partir del dia 1 de juliolvinent tindrà lloc a les oficinasde la S. A. Strnits-Garl el pa-gament del capital de tes dileseidistacions e raii de 500 pes-'solea cada una, doduits els irn-pastos del Tresor.

Aixf mateix a partir de laIndicada data 1 de .juliol vi-nent es procedirä al pagament'del aupó número 22 de les es-mentadas Obligacions Ilipole-cäries Villaluenga 6 per 100 ales dites oficinas de la SocietatAnhnima Arnús-Garf (Passeig'de Gràcia, 9`, on es facilitaranlee oportunas factures. L'Im-port liquid del dit aupó es de7'38 pessetes.

Barcelcna, 17 de juny1931. - El secretan general,t. Molla, I Breada.

dz'so6I'so6200

VAIXELL ATAS TURISTRIIAquest matí, a les vuit,

hará a Barcelona el vapor art.gles "Ranshi", procedent deFonthampton, amb nombr000lturistas.

El "Ranshi" ser)5 atracatmoll de l'Estació Marítima,reprendrà a maja nit el m'alterque efectua per la Mediterra-nia.

MERCAT DE LLOTJA

CEREALSMATA

Usad 1 Navarra ..... 44 a 49Can" icaderkor.....« a 46co! ella correal ...- a 44Camella emnedrals..... a 42 1/2alanza (Sense ofcrte)Evtremadura maese- a 44 1/9'arremedara enfriar a 45

Penadas 1 comarca a 48Ur ge)) A 45(Pral.:, en oreertre ele 100 Quilos, gen»

ase. dsmunt 0950 orinal

MORESC. ORDI 1 CIVADAModele Plana 000. dls•

j'0111ble . . . . • a 42Modelo Mal! ved. dls•

1 . 0911de d.. 41110 . 43 a 13 1/2Nlorest Plata nou

r.,13rt . . • • •Ordl axtrin • 1 Matizaorca argen ccmnlrca 35 1/2 a 28ci,608 FrtremalluraM'arfe Mansa Esealola Eta tes a 110Estalola estran ger /04 a 106

ARROSr•nmba Calanarra 114 a 199Bemba 11e " IraSelecta do a AlMatisst 56 a 59Heallor3 O a 53Tr.99-91 50 a S7arina d'areno 52 a 51

LLEGUMS

o

TRANIviE g DE PaRC.F1.07411, AISANT ANDRIE 1 1 I EXTENSIONS,--- 8 A

Cara sigui que el dia I de ju-lio) vinent vena el aupó núm. 42de los rblieacions al 4 per 100d'arturista Societat, s'anuncia a

contra Hiurament del cupó nú-mero 12 de les expressades oc-ciona, essent el seu preu liquidpessetes 15'7150.

Barcelona, 16 de juny de1931. - El 'director general,Alfred Arruga

90'2500

89'50895092'00*

32 1/2 a 33

92'50.37'oo•92'ool9u'ooyo'oo

• . F

/manita. 5 7. 1953 A ..

• C(sense inapz(tos)

Amortitz. 3 Ç'a 1928 A .. 63.00B

• pC g 61'5oAmortitz. 4 % 1928 A • 76'oo•Bons a Tresorer ia A • zsgesa.

Deute Ferroviari 3 % 813'305.5 4 1 /2 % 90'50*

CENTRE COTONER DE BARCELONA

4.73 14.87 4.95

4.73 4.84 4.92 i

0. IN.4.85i 1•444.98 5.074.96 5.054.90 !5.05

Dlap. i J. 1 0. D.4.74 i 4.62 4.74 4.8 1

193 14.731 4.85 4.02

11 \ 11 i 11i 11! 10 11

11.902

51;5.13

11

LIVERPOOL'Unce salador Obertura

n,7r503 Malea

62'ooAlen se a 7774 a 7855 9 5755 a 5656 a 57

Accea ma l t CIII1IICI71 Y01 12:1800911e4 Cace. r..,Pavea moraga«

Favf o t'A...e, • 5 A9d •Parea LlObreglievons baremo. o ADd

neme ee tte,,g.ere ... *

veces estrenger

Veces lalch214114.14-4487 Pc1.5 ......003551 rtui

Bajas

o. o.

0. U. I E. I J.

9.74 0.74' 9.94 5.13

9.58 4.75 0 . 9 6

9.49 9.70 9.89 8.76

9.47 9.88 1.89 8.75

NOU111 VON! Olep.ronca antorlor 8.95Ot^elltra • ..au n tr5r8Znft Tanca 8.90

9.20 9.44930

9.15 9.45

9.13 9.9757 a 57 t/955 a 5041 1/9 4 4, Indústries diverses

1

Alça :19:3 Diversos

Port Barcelona tgoS . . . 97.0o,

Melilla 1u2'3o•Sevala . 95'so•Caciiz 97.0a.

Marroc 5 . 83.50'Bane Hipotecari 5 . • 96'ea*

6% . • 00300*Caixa d'Emissions ... • 79.50"" Credit Local 6 % 89.3o*" • 5 0/2 %. 81.5o

interprov. 7 8.00*• • 6%. 64'5.osMulte Argentines 3.308

bolis Expoaitite Internat. 90.0o

eB.: se 7 roo'oo*8,1 * oo*96'oo•

97'oe*96'50*

Forn Aadalusia 5 5 . • instand 5 %

" 6% " 7V " has. 6 ',S,

Coläria Caen 6 ets • • •Cons. i Pavirn. ,Cros 6 % Eläct. 51. Ebre 6 %E. In& Aragó 6 % , • •Carbus Metal 5 %Mines Rif 6 % . .Colorants Exp. 6 %Foment Obres 4 1/2

e e 5 %e e 6 e ...

Sucrera Espanyola 6 %Hullera Espanyola 6 % •Maquinista T. M. 6 70 .Potassa Súria 7 % • • • •National Pirelli 6 % . •

Tencria Moderna 7 %Urja Cütoncra 6 % •

" Salinera 6 90 •

" Vidriera 6 %

40 a 4143 . 44

BORSA DE LONDRES(a.9.75

Nom.

J. 0. o.8.831 1 . .19 9.438.791 0.18

8.741 9.13 9.36

1°84. r549 1 (t. 53Talles anterlor

'non telegrama

NOV! ORLEAN3s.9 MONGETBSNom.

8.68 9.47

461'.341120837

1042034^470

4292201925250312

4134/81665181473181065

11 CI n

• Tertt ..• •......„ ..•110anda...frenesRelates .....................Italia.- .„

(A* e..8111518. ... 4.. 44. ..4Manis-MamaresSuecia. „.Nnruegs-• ..• ••• ••• ••• ••• •••lisboa „. n•• • n • ••nn •••

Praga..Lastre .....................

RIOM8a0ev.060.... .........

aeuerves Latúrles Cleteda '1701 RIMO-Castella corrent N'Urca

Urgen I comarcaY/leerle 11. Musa

56 a 5784 a 58

123 a 130116 a 118

65 3 6578 a e278 a e0

l'anca

Mea

Boira

/-n

9.989.65 10050

7600g l e 710

990090'ooPral • • • • • • • 70 a "1.1eallei a/ prtred 1110 a 115

CIGRONSsane 1 8 7 a 1 05Planes ir. alt. 4/4e 151 a 152ÐllaC ar. att. 08/50 142 1 144Plena aa. elf. 58/51 132 a 1 35Elle e3 ar. alt. SO /40_ 100 a 115Blanca ir. el( 60/64 105 e 110Pelona .30 a 00ealcrna a. tamaili... 120 a 140(Preus ea pea mea as 103 eterna, u»

sic, almas, ---ra -.malora)FARINES

Por t 1001 1(01.x . re • t6111 66 a 68Corrett 1=0 6/ a 63trua. blanca (amena 66 a 68Blanca c07re2t Castilla Al a 64Balza 48 a 48

Preu • CO atte de 100 surlosatIR1 , 1,11 ep rrn Poro!~

DESPULLESer9 97 a 78e:dinero I 25 8 98

&mollea 22 a 237.9 t'e re» n. 1/2 a 21 1/2Ot11r 1. 11 LS 1/9 a 20trreus etc reeeetes, le Je 40 5(1110e.

dainwil carro Barcenos)

MeloS ( prl d311) ti la e 19, egonel 19 1123.0,1(Frene ea rala la 'variara do II lar*

ALTRES GENERES()ARROPES

1-199erG.ret

5.91

OPPerCerio

5:71

•2.2117 8.0k.ofil .17

7.29 7.57

ECIPTE ( Jaratar!)680099•25.

rooSo*9400"87'oo•

95.00roo'25*

T30 c a 4-Verlre °terma Erren tclegramaTan ca

104943490114

71(3382

Lea 9.92

19 t7.57 7.57

Alee 11 10

Prets040*t 1*UN SEGELL SOL

ALLEUJA A L'ACTEtditLS DE CIP, DE ül311.1L

NEURALDIES. ClINSINLIM

SENTORES tenlu-a• prannit as I*sastres guiaba dolores«

KribMINE NO PELIODIGIL'ESTOMAC NI AFECTE EL ni+

Caiga

BORSA DE PARISAjuntaments i DiputacionsAlexandria T ZAQUP5 dei DISPONIBLE EN PLApA

95'50"9400"97'50"97'00"

1242,5‘,5535

':› 0871335549575

Londres 9004 YorkBateles ,.sranya

124'20955'35335•50957'-133./540575

Gdod MtddIji 1Standar1 Un:rersel)TeIsa

0,11'1„ A1niZsPleN

(Base lance anterior)Intpolt de/ ComIta: 510 Pie/.

93.00'1903 • • 71'00*1906 13. tiS'eo¡gol C. 65'oo

• 1907 D. 67'oes:9 10 D. 63'5o*19:2 13. 6900.1912 E. 62'iso*

▪ 1912 F. 600*1913 a. Woo*

Badalona Ajara. Barcelona

4L 0. 0. 1 31.Ainmounl 9.97 10.421 10.65 I_

-47

Batallar85-11. 14.93 15791

Al rib 3/9 CE. UU. en un dla. .Arr.b. a'. e E. 111. des rs a& al.Vende, 1 LIverpcol . . . .

Traatferencla

110115 Soles% D'asumida -e•Holanda moruna suma Praga

83001,88'oce.99'00"79'00*

102705

3.0058 /58.757.500 •

7.000 •486 7;18

75609.00n8.470.000

2.00o

contra

•j ' ale' anteriore a 1570alemanyi

Elonecla SomantaViena

35950608.5Navilers i Companyies

navals6750*134•75S3'50*83"oo95'25*

Ampliació 13" 1321 13 i* 1623 Balines

1928 Port Franc .zn 1932 6 % ExPosic-18 :928 5 % Exposic.

Eixampla 2907 . 1903 •

2 2927. Bons Reforma Aiunt. Valencia 6 74

-" Sevilla Exposici6.• Mälaga

Diputacions vedes e."tíancomunitst 1920 • • • .C. Crédit Comunal

Diputaci6 Barcelcna 6%

DADES FACILITADES PER LA CASA

JOAQUIM SITGES PADROSAramosammor

E. Cons. Naval 6 % 97'00"Transatläntica 6 % • .„ gs'oo•

A % • • .. 92'75"e 3 1/2 % 81'so

Especial 6 % • 9 000*Transatl, Esp. 5 % 77'75•Naval Llevant 8 % ... 97'25*

REVISTA.7000meoo85'oo*8700*7200'

75.00*95'00*

YANQUI!14 a 14 1/2ARTICLI3

MERCAT

CaltNOI3 York

DE81E608 lelasprecedant 13'4991

CATAILLNYA‘Ipris Neg ra Inerc;

Neora Camele ...-N'era MargasRala 5151169 mallares, (Preua en rala ela 19 qu'Un

19001 Setembreureembra .

6.27,6.456.34

6 1510

ACCIONS414442 1/13935

001 me.

141931114111T3ACIO: 11LA.L1.03eCA., 015

BARCELONAtaicios7400*¡8'oø'79'00"9150"

43 Sane d'EspanyaBane de Catalunya 76.00Canal Ebre . 4300'Petrolis . 21300°Petrolets • 5'50Catalana Ga9 D . 100'00

" E 106'00.• F pret. 6 % • • o 9300

Transatläntica G. • Oo'octe• Transmediterrinia „ • 124•00.Espanya Industrial .. • 222.008Hispano Suiasa 181'oo•Ford 1 19500Hulleros . . • I &rooIndUstries Agricoles • . • 27£00'Telefònica ordinaria 1/8•00

• pref. 7 % roo'soFunicular Mont¡ulc ord..Grana Fundente 11.-Núria. 24'00Tramvies Barcelona ord. so'oo

• e 7%. 94. 5°▪ • 6%. 8000

Cros 194'00

539'ooe

euro natal . • • •T 4 ora Yor k Desenluto

Geno'.

1.201.371.59

dIrtatn1 tarro Barcelona)Polla refoOlatla

.F.nergl •o>" ...... 35 u 34ldern Id td retreta . az, 90

Poipa reamar/e pus- 99 • 31Tuno de coco 33 a 34Patina do 11100e4 35 a 38

• - .• .13 100 41911015 13115eae. ilmdn/ carro Divergir/ni')

Alfil, primal II II 8 1/5AltSI8UÇiI 71 7 1/4Palla Urdan 5%0 a arana curca • 4 1/11

Folla d'oliesesTrepiden, (Presa ea penares eIN entkIll, da.

01001 carro armuelle) •

OFERTES DIRECTES

Praia de subscripe36,

Un tay 25 ptes. • Un semestre 12'50 pta.Ferrocarrils i Tramvies

SacreLcudres mea • • • Nord 1. hipoteca 3 % • .

A. .0 0 a a

a ••• a asirio . • .... •

" 5.• hipoteca 3 % o 59'50Pamplona 60'75Prioritat • .. 61'soLleida a Rana 61.5oAstaries ' 60'50e

6tecio*P .. 61'00•

Urbes 3 % 66'ocaAlmansa 4 % • .wee. 69.009

• Adherit. • • 61.00"Sant Joan 3 % . 6250Aliaste 4 1/3 % 7450Oses 4 % • 7025'Nord 6 %Valeacianci 3 0/2Alacaut l. 3

1 fit

57'5057.0038.309'506

13UTLLET1 DE SUBSEBIPCIO

Blat lunel'elembre.

Muge Dmeemb,e

57 3/357 1/4

11Cl 7/

77 1/1Nom:

Adreça:

Població

Cobrament per •

57 9/8i81 1/4i

1/19/83/9 ••••• eelibe

Mema'Cica'', I Slit' lit)/ 41 •

I .Desernbre.

57 9/ A12 31948

97 1/95; 71846 1/9

1/11/91/9

DE PROCEDENCIAore amo ) Navarra

AM . .. Ordi Urden 1 MailiteL. sayona ala ....ro ..st. '419/48 Miami .. 9 Cl7ada Ea irenaa00111.... .. TItlie I 14 111 1111 15 e 55 1/9Vete, Mito a. 4 65 a 85 1/5

ARRIBADES

1

,,,, si. 4 A. .... Vagons: 17 de bliell 4 de ferina.

Pe) Nord - Valone: 9 de blal, 6 deranas. O de veces.

aso'00.9. aseist 1 11 1101 . . •Liverpool .1 Fotelietiltr41:4.24.3 3/44.1 I/O

15 1/54.3 7/94.9 9/8

limita • Leadree

Cedro Comprar" $ ~os .44.

341147 compras • " 3 cama .

Mes eempra4 • 14191131111 . •811•111

4011.464 erg"1

34.09.935.01.9

101 1E0183.08.9

11.169911.13.911 00 O11.10.0

91 07.035.61.4

10/.03.9191.111

11.00.311.13.11t 08 611.13.9

Ç1114:5

92'50555090.00

ILIB8CRIVIU • V011 AII •

~idea ( ar feraffl opm emEED

LA PUBLICITAT

Dtjoue, 18 da juny le 1831

41 ny

ofereixen una seguretat de la uniformitat

i invariabilitat dels elements que els componen

RESULTAT:

UNA QUALITAT UNICA I SEMPRE

LA MILLOR

Madrid - Barcelona - Màlaga

;.;•••n-•ee4e4+ e.

PREPARATS EN

LABORATORIS MODERNS

ELS

1 NEUMATICS

Com vareen preveure—i anaa no-s ltres :a majar eart dels nostrcsentnpanys de la premta barceloninat;5 quals, qui mes qui menys oberta-ment, expressi un eateri identic alnestrc---jeser Girouis... yerre dimes-cree passat Tamagnina

Hi hacer en apesta victòriaae.a¡uè

deixant de banda l'esperit iconcla s ta que lániii sen.pre que cetracta de eontrestar els seue ealoremis pues rle la hoxa. es declares :teia eatSsfet :sima entusiasmar i totramb el resultat. Hom no esperavacertament que Josep Gironis es des-fés tan aciat del 5eu antagonista,si una victaria per punts eracomptada perper ae stelle aficionare queraacord amb les dades aparegudes ala prensa salas-len 5abut situar cen-venientraent. ningú no espeeava queIm triomf alune del limit de les quin-ze represes estipul des Yingues a po-mar " n --tunament a una Iluita queei no en tots els moments iou ja-orale a Giren tampoc va des-

calsdellar-se en forma que aquest711C:tré5 5upe:ior al seu adversa-

ri en tots e:5 compartirnents.Pe: que a nosaltres toca. e! que

Jeep Gironès íos • Isistentment do-minat pel feu jove adversari en al-cuns deis sertors en qua es divaleix'a ciencia del ring. va contrariar-nosírmea. Nosaltres hauriem volgut reti-re un Oironis mes rimid deixant1.rribar niencs a destina-zió els copsque Ii trametia el contrari; un Giro-res que llagues tingut interee a de-mostrar eue pdi itiar. no su-perar. la rapidesa de motamente delcontrari i que no -ole era proa re-sistent r er a encaixar sin a que sabiatumbé esquivar quan volia en fermaque fossin ben pocs els cop s quearribessin...

Però les opinion; de Gironès eónael que es veu diferents de les reos--es. A nosaltres ens agrada el "pe-gar í no deixar-se pegar- com arlinit.ia de Fan de baaar. Girones

tal 5 exterloriszant imconceet^lente a l'expressat en alguna deles eeves Iluites. no és pas sempref'del al principi que entran2a aquestaCetinicii'. Si el coml.,at que li valguéarrabassar el titot de campia deErro; a Knut Lar: en s'emmotilaa. 1:ristre traten, el que li ha valgutlace i'amagnini, fe n . ::parta radacalmen?.

versió del desca'odellamenimatit Gitorés-Tarnagnini dife-

t,nt de la .me eus dona el borradors'enclevina, pel que més

zmunt queda esc.'t, que era pos.:hle.Ata be. cal prezuntar- ,.- irnmedia-t”nent d'acceptada aquella

S: Pi reetatal de la Iluita cesque Girunis llagues boxat d'una ultramaaira batirla estet tan concha-a/f i51 el firal hauria valgut tan depressa.1 en la impossibilitat de donar unaresro,t categin*a cal convenir enqui no i5 criticar rna55a GironesPer llaves- adoptar el sistema de Hui-la que adoptà.

lii v hacer en la indiferènciaGitonis cocees e:5 cops que li en-tia' el contrari i en la parsintOula,le!; seas movimeuts d'atac i de de-fensa mreleant de vis:blernent vol-gut: una actitud de repte que sindtraduia el menyspren envers l'adversari contribuia destraratjar-locada cegada mis a mida que trans-earrien els rounds. Tamagvini no vasaber mai si Gieones era capaç o node blocar o esquivar els seus copscc praporcia superior al que Im ida.Pena va saaer hé que ratee del

..1 rival era dura e ran violenciai en ros a

Aquests conceptes retraten.per nosaltres. la liuita. Ella no fana:tra reta que el coratge, la vaientiai an bou aplec de qualitats técniquesde Tamagnini eenti-m,arrent davant la flema de fl;roni.1 . • -r del qual, oral desco;npost, tem-ben dosificar. eleterinin;+ en cons-car l'onze remad l'abandonament

(2/1P nain, succeir' Tamognini fzia estona que hacia red eteta possibilitat de viciarla: amblili dret i el ;:anttil esquerre -fuetes. amb diverses ferides a /a ca-ra. A brotad - italia. que hacia co-mença,. Ilu l tant aman no!.; fuga1,, ta moralme:-.t derrota: a la sisenareprese en re .ar nue si per un caseat:s ten cops l.avien perdut rota dasracia e;5 que ladvereari Ii trametiaer itaren cada cegada mi- a disrm-nusr..in

Tarnagnini. Irrat ; Interna-tienal Boxing Laioir. com un deisdes boxadors enée indicats per a ho-zar pel campionat vacant no fou—Qui eaa ei per massa leve— un ad-versan de peor: earegoria per les-tí- da talCd. % al a dir, pern queeetre Larsea. Verbitt. i Quaarina

tda cl* homes que han bOXatCdr: crmpionatanda tot i haver-se vist ram-a abandonar • l'onze round.

In ea pu el que mea malament haqtredat. De totes manares Tamagni-

ni demostra no estar prou preparatencara per a reixir una tasca com laque se li encomanit. Ultra els han-dicaps de l'edat i del nombre derounds, amb els guate va haver delluitar, el campió d'Italia dels pesosno és certament un pugilista proufet per a poder plantar cara ale capsde irrot dc la categoria. Aquest isalmenys el nostre parer desprésd'haver-lo vist mesurar-se amb Gi-rones. I malgrat hacer durar mésrcunds que no Quadrini davant delrostrc compatriota, no ene itrevi-riem pus a dir que Tamagnini siguimillor que el seu esmentat conna-cional. Per cert, que havent expressata M. Dorval la nostra estranyesarespecte de la vietOria assolida perTamagnini damunt Quadrini, aquellens manifestà que no hi va haver talvictòria fil/ A el factor simpatía delsjutges i del palie jugant favorable-ment i decissivament a favor ,deTamagnini al final d'un encontrequelcom igualar.

Josep Girenes. al qual les eta:mi-gues preeenaven com visiblement endesecas despees del combat que dis-puta a París contra el negre Soya,en adjudicar-se de 119U el Campionatd'Europa dels pesos ploma ha recen-querit novament l'estima del 4-u mi-blic. Tothom ha convingut que co de-mear d una manera tan convincentl'ascensió de Tainagnini, que és unhonte que no hacia estat mai batutencara. Josep Girones, podría, si

p roposava igualar si no ouperarencara la mili« de les seres perior-manees, i que la boga catalana se-gueix teuint amb ell el sen maximexponent.

• * •La victeria aconeeguida per Car-

les Flix a la mateixa vetllada damunt/ataña Cavagnoii, indica en el primeresmentat un visible i afalagador mi-llorament de forma. Flix. malgrathacer tingtd per un adversari un ho-me tenae i no maneas de majan:. peradjudicar-5e una victòria cercadaround darrera round rabioiament,es reveiä una altra vegada com elboaador al qua! espera un gran esde-venidor en la boas. El titol de Cam-pad d'Europa que en aquests mo-ments ostenta semblava, en veure'lboxae, en bonts mano. I encara quemostrant alie, que molts qualifiquenc:z covardia. aquella indecisió per aun ame a ions, el eeu joc entusies-mama per la seca rapideea ensemsque per la contundénzia, precisió ie'icácia de l'atar. I si la dreta falläab : primers rounds tant per /a ind2-ci,io de Flixcom per la mobilitafde Cevagnoli, en devenir la segonapart de la lluita un cop tan encertatcom fou ele meravellós durant totala 11Mta el d'esquerre, calgué reco-néixer que Carleo Fila és a l'horaactual madur perquè ho.n Iicom-pliqui i dificulti la tasca tant com cal.gua perquè esdevingui la primerissi-ma figura del nostre ring a que elseu tito! de campió i la sera formaactual li donen dret.

Cavagnoli, fou entre els bogadoraitalians companys seus de la vetlla-da Les Arenes el que mil'or queda,Exhibí en tot moment una bosta quesi en rigor fou sempre inferior a laele Flix, per retar avalada per un en-tusiasme ve mai no desmaiä, e; feucreditora al, el)c ; s. I lástima que ala cinquena represa. :.que-st bogador,a conseqüència d'una ferida a la ce-na esquerra fee seneialement han-dicap;.t. pe,f) aquesta ferida no liimpedí atacar etsratjosament sempreque l'acuda se li presenta. Cavagnolitoteant jr Ihr ro del comenca-

• ut fins al final del cornbat, va con-tribuir podero s ament al lluimentFlix i a qué el palie surtís satisí_tdel combar. Si Flix poses e s el seacarnaat l'entusiasme que sol posar-1,¡ r:;‘ ,.agnoij, quin richte hi ho qrarararnent puliría les agafades de ditsf. te ruposen les destetes expenmen-tades temps carera a mans de rolad-ner i ara no fa gaire a les de YoungPérez?

amts***

els dos combats amuntdescrits queda ressenyat el que tin-gué d'imponte la vetllada de dime-eres passat, car Jim Terri en vancerDe Negri, per desqualificació, i Eran-cese Ros en obtenir el mateix resul-tat, encara que per punts, damuntBonetti. es pot dir que afegissinni un brl glòria a llur historial.

***La setmana paliada a Paris.

Young Pérez. el vencedor oficial deCorles Flix i da Víctor Ferrand, yaadjue'ear-se una victbria damuntdel seu compatriota Angelmann queti ha valgut ultra el thel de Campióde Franca dele pesos motea, doe arra-5455Ü amb a decisió del combatg en aponent. en contracte elsenat perJeff Dickeoe, per a bogar el oreadasdie 8 de jul 501 contra Frankie Gena-ro, pel campfonat del 'Hm delepes , plma.

liai-vos ad aloma paitiaderillseemis de Young Pérez que ha publicat

an CONega Irtmeis arran dunadele un ixits.

Caben arriara, el color mat, l'atlas-gre, l'a/re bon mima), l'erpressiet qua-si infantil, Koung Pire; el non ~-pié de Frene dels pesos mosca, no téde boxador mis que la sera perita si-lueta lleugera i atlètica.

"Nat el rtt d'octubre de ten a Tu-nia, va donar els primera cope depuay professiovale en eoenrear l'anyleed, despees continua la seva carreraamb diversa fortuna. Disputé umbro-sos combate al Central on el proles-Sor Roth en notar-lo tot seguit Ii fa-cilita l'a5censi6 (record amb les possi-bilitats del seu establiment."

'El jure Pérez s'imposa reces*nient i mis coropletament per una vic-tòria a París damunt del caminó d'En-ropa dels pesos gala Carles Flix."

"El novell campió de Franca com-bat a:1lb un braó remarcable, clo-nant la iinpres , i.', d'una petita i magni-fica mecánica ptigi/istica.'"

"Yonng Piren, pet5t jueu orignarlde Tunis, sera campie de: uaaul.'"

"1 per que no!"Nosaltres reepowiriem la pregunta

d'una altra manera. Diriem que bas-tida forza artificialment l'anornena-da de Young Pérez, abrlo és so res-ponent a una calor suficientment pro-ceda, el mis segur és que el petit ha-asador francas trobi en el seu pròximadversari, Frankie Genaro, rhome queel deturarä en la seVa artificial ae-eensid.

***

El match Primo Camera Sharkey,que s'havia de celebrar a Nova York¡ que els tribunal, de justicia interdi-ren pele embolics entre els organit-:adore, que oportunament reportàrem,semlla hacer perdut tot interés. Elcert Es que ha eetat definit'samentdeixat corre i que si hern de creureim agent de negocis que Primo Cer-nera i el seu manager han enviar aEuropa per eructar diversos afeesamb jeii Dickson, el gegant italiä nodisputara cap match important que noshagi l'atitinc:at encostreSchemeling - Stribling pe; campio-nat mundial deis pesos fort. Carnera,segons el mateae senyor, te el propa-sit de desafiar el vencedor del susditencontre i en guanyar-lo, esdeveniral seu torn campia del man de totesles categories.

Quant als traeres entre Dickson iel gegant fan referencia a t:-cs encon-tres nue aquest disputara successha-ment a París, a Barcelona i a Londrescontra adversario que el promotoramericà desaguara oportunament ique pel que fa referencia al matchque Camera ha de disputar a Barce-lona no f,'..ra estrany que un delsrnentats adversaris fo I.:zcu-dun si es que aquest obré elarintMax 13aer la vict¿ria que toth,.,:ir te-pera parlo que no as pas tan ficil quaobtingui.

***

Phil Scatt 1 -aat-e. Ruiz. dos"vells" de la irrita, eximen la set-mana pastada de reier llur deraigutprestigi aparen:cm el peinar al ringde Leice ,ter i el segon al de Madrid.Ni l'un ni 'altre van tenle la sortvente asselit, Icen encarni-rasa propòsit, car t,-,ts dos eixireabetnts en tifus respective' lluites.Phil Scott en eorresp,.nelimcla a laseva an.nnenada de ''Catur.ií, 1.-/-'1-zontal" fou trames al pais dele sna.-cris pe" negre Larry Galos — ten nitre"vell" — en co; rimes represes. Quanta Antoni Ruiz. Ine. TI, un debutantes pot dir, el haté rer puds en deurepreses tease que el que fea canipi6d'Europa del, pesca ploma clanes alspartidaris que li resten ultra impressiaque la de que mai mas terciara a éssercii l'ombra del que fau quan a LesArenes de Barcelana aconseguía ha-tee Josep Girones.

Ctitiesa

ATLETISMECAMPIONATS 1)E CATALU-

NYA D'ATLETISMEJa han començat els trehalls d'orga-

nització dels campionats de Cataba-upa d'atletisme, que estan finas; perals dies 29 del que som i 5 de julio!vinent.

Enguany, com mal, esveuran ciin-corremits amiests campionats. pel grancontingent d'atletes que han formalat Ilur inscripci6 i que passa de moltel nombre d'inscrits de ten/pote/1esantcriors.

A part de l'interes que sempre des-vetlla una competició com la ques'apropa, el nivell de lames aciden-ciat en ele campionats de Barcelonaentre ele eterns rivals, Badalona iBarcelona, decida eneuany a favordel Badalena, ha constribuit a aug-mentar reapareció entre eta Imanesle ratletisme, que meren els campio-nats catalana per evidene¡ar la veri-table potencialitat dels eqtaps atléticsdeis nostres club,.

Oportunament es taren circular alsclubs les el:munir:mi/1ot de ce:ebraciódeis rentpionets. car la ineeripci6 pera aquests g.:estará clesa el din 2. 2 delque sana a les nos del sespre.

FI soneto per a les etiminati,tiestic celebrara e ereOnoia dele delecatadels herb, participant, -sa lesIn-riasistir-hi el einest dia Si, a les m' Inde la verle a rana* de !a Federasei6 Catalana.

En te nutra propuz cdici6 dona-Mil e eTalacer Permite de provesmerque dad soluoisnara • rimad'escriure aquestes rellea

FUTBOL

La final es jugarà a Madrid

Cons Mico ea la /meció taLgra-fica de la nostra edició d'ahir. lafinal del Campionat peniesular secelebrara diumenge a Madrid alcarne de Charnartin.

Slavia dit també de el es corre-ria una ("ata per tal que el Beisplagues descansar, pera) sembla queen realitat la final no tindrà capajornament i se celebraré cont dient,diumenge.EI.S FALLS — comrrE DECOMPETICIO DEL TORNEIG

DE CLASSIFICACIOEn la reunia celebrada pel Camita

de competici(3 del .neig de Clas-sificacl5 per a resoldre les actesprotestadas dels partits celebraredarrerament. cine fa referenelapartit Ilurn-Sans..edesprés de Paca-rtm,mt ¡ele ,dors i les inaui,estacions d'aquel!,han acoci. r suspendre per tres mesesel jugador del Sans arrió. Elstrenta minuts que falten per aca-bar-se el partit es jugaran el dieque oportunarnent s'indicarà.

La destruirla de I'lluro per l'ali-niació del jugador Ciordia en l'e-quip del Sans, que d scnie efecte,puix que cc rogué comprovar queno hi hagué mala fe i no éster demoment torneig oficial puix que noho será fin, que la Nacional hoaprovi sial mateix.

EL COMB1NATESPANYOL -MADRID NO VA

A AMERICADiu el nostre concga "El Noti-

ciero" dala.:"Como anunciarnos ayer, a pesar

de haber abandonado España el her-mano del empresario quc quería lle-var a América al c aubinado Espa-hol-Madrid —a causa de las dificul-tades encontradas continuaron lasgestiones directamente con BuenosAires con el propio editar AlfoneoDoce.

Anoche hubo conferencia telefó-nica entre los enhorco Cehallos yGenar i de La Riva, de una parte,

Alionsa Doce. de otra: pero esteúltimo, molestado, según parece, porla poca actividad demostrada porlos elementos del Espanol y delMadrid, manifestó que no queríacontinuar 1: a negociaciones, puescontra su voluntad no había embar-cado el equipo el día 7 y tampocose le había remitido material nece-sario para comenzar la propaganda,ni se había gestionado que fueralevantado el veto que los trruguktienen puestu a los equipos espafm-les como consecuencia de no haberparticipada en el Campeonato delal un do.

EL SAB.Sr. laLL A PALMA?Segons un ronega d'ahir, sembla

probable que el Sabadell els dies 25i a d'aquest tue3, anirä a Palma pertal de jugar dos partits ambMallarca.

EL JUGADOR TEMA IA AMERICA AMB EL RACING

DE MADRIDEl Salen: ! ha donat la confor-

mitat al Racing madrileny per teur T,ma 1 iguri en l'equip quedesplaçarà a América.

l'en, I, ha sortit ja cap a Madrid

Per tal de .eunirie uob alec tusculpa ya d'exclama.LA NACIONAL 1 ELS CUJES

QUE NO PAGUENLa Federació Eepanyola rle Fe-

bol ha tramita a les federacioos re-gionals i als clubs membres en pro-pietat d'aquella, taus eircu'ar a faqual upupa,» pea ebeje del oa-lanç de la . :mporada, commin- ratala citaba que tetiguin en descobertamb el dit superior organisme a quaes pan) al esu'rent dels scua com-promisos, amb el fi de no hacerd'arribar al cas, sempre dolorós, d'a-plicar-los les sancione que deternd-sien eis erglaments, que u recrci-gen a la perdua dels drets de re-Sentid dele jugadora i el dret d'as-sistincli a l'Ar..emblea.

El futbol a les comarques

A IMANESLa Unió Obrera Safe qu'oye alIhda, ona F. C. (reserva) per dos

guata a unBlanes.—L'cquip local, en aquest

partit va haver-se de presentar fal-te d'algun dels seas millors cle-mente, com eón Casabella, OreadaComas, Vives i Vila. També abansde la mitja part rs lesiona Carbo-nen, que eetava efectuant un granpart¡t i Coll poc abans d'acabar elpartit.

Amb tot i això els adietes, donantuna prova de llur entusiasme, ob-tingeeren la vieren-la, sacara quemínima damunt dels valents fuga-dora badalonins.

El primer temps va acabar ambempat u cap gols. A /a segona partels forans aconseguiren el ten únicpunt en tirar un xut fortissim l'Arequer que Clos, malgrat la seva a-nida estirada no pagué parar.

Abans de finalitzar el partit, elslocals obtingueren els seas doegolas que els dona la victòria da-mu gir l'equip badaloní, per mitja de

el primer i de Barceló el segon.Els equipa er... Banús, Roura,

Marcó, Garcia. Espuny,Ferrer, pel Badalona; i Cos, Carbo-nen, Robert Banyach, V/a., Pérez,Torrent, Con, Barceló, Padrón iTorrent, per la Sala.

Arbitra el partir l'entrenador se-nyor Romans amb bon encert i agust • tots.

A SANT JUST DESVERN

J . a j. E., S.-Europa (Selecció), oSant Just.— Diumenge passat fin-

giré lloc l'encontre per a adjudicardefinitivament la copa "Tallen Sa-rasas'', que disputada en un altrepartit per aquests dos equips que-daren empatats a a gola.

Les diles parts de l'encontre tM-gueren les mateixes caracterfstiquesalzó és: un joc tápid i molt vistósper part dels blancs contrarrestarper les jugadas individuals d'algunsdeis nostres que més elccidits atintar en trobar-se davant de golaprofitaren els moments d'indecisiadel tercet defensiu blanc per obtenirels cinc gols que deixaren definiti-vament la copa en poder de la Jo-ventut Sant Just Esplugues.

L'Europa ta mereixia un resultattan o.dvers puix que jugi molt n.ésque la Joventut, peró manca de de-cieia en ele moments definitius da-vant de gol.

Dels de casa es d.stacaren Roigi Borras i en segon terme Mujal i

MOTORISME

PENYA RIN

EL SOPAR EN HONOR D'ARAN-DA. TORT, ZAKELLI I EL RE-

PART1MENT D PREMIS DELA RABASSADA

El divendree, die 19, al vespre,celebrara a "Oro del Ithin" el soparque Penya Rin organitza en honordeis corredora Franceec Aranda, a-leve Tort i Joan Zanelli amb encanedele hita assolits a la darrera %Me-nda i altres carreres internacio-nals successives per als Campionatsd'Europa de la Muntanya deis qualslegueixen ocupant amb torta avantat-ge ele primen noca respectius o si-guin, Aranda amb "Rosige" el delCamp.onat de la F. 1. C. M. i

i Tort els del Campionat de la A.1. A. C. R.

AUTOMOBILISTESTot el que necessiteu peral vos«. come, en leemillors condicione ho tra-

baren •

Recambios y AccesoriosS. A.

rd, Pasead' de Gracia, 2/1

Aquesta, eircumstancia qns permetque la valor dele 'rastree pilote i de lamatra producció autotnobilista quediablidament acreditada en una mandee-taci6 d'alt relleu internacional, ha fetque, en anunciar-se l'homenatge, hagieste acollit arob molla simpatia, noque permet preveure que l'acte seramolt concorregut i que ha decidit alsorganitzadora a cercar, per a cele-brar-lo, un lloc mis espalda que elprimitivarnent anunciat.

El sopar comenearä a les non delvespre i cera seguit del repartimentde premis de la última Rebanada peral qual Penya Rin prega es doninper convocats tots els que acabaren lacarrera. El repartirnent també es taraa "Oho del Rhin" a les anee i seraaprofitat per repartir-hi tumbé elspremie que queden pendents de llin-ramera de la Rabassada anterior.

Per a inscriure'a al sopar en honord'Aranda, Tort i Zanelli, adreçar-sea la Secretaria de Penya Rin, fina elmigdia del mateix divendres (Passeigde Gracia, yo, pral.).

niztamene

Senserrich. La davantera resta com.pletament aragada malgrat els ea.for, ,s de Borras que fou qui creales veritables ocasiona de perill pelmere Europeista. Els de fora totsmolt bi palesant un conjunt

El 'mor Corbi actuä de velerasmolt encertadament.

Equip vencedor i gola: Roig, Mu-jal, Tobella, Celvet Senserrich, Do-menech, Col t 1, Petrovitch, ColetBosch, Borras. Colet 1 (3), Borräs(1), I Bosch (11.

PILOTA BASCA

"'MONTO MONETATSNeenandorena II I Marcelino

contradaurlatt I 1 ~anhela

Amb motiu de celebrar usbenefici a favor de la Germen-dat de Pelotaris, ea vele elFrnntó ple de gom a gom.

El millor del primer encon-tre, a can-cc dels csmentatapllotaria, fou liernandorena 11,que deMosträ clavara les 1.,1--merfssimes figures que l'acom-panyaven, que no tenien res perensenyar-li, tot el contrari, ellfou qul en tot mcment portà lainiciativa del joc, i solament aell es deu la victOria, ja que elseu defensa., Marcelino, acusaun descens de forma que, fran-cament„trobern estrany que unjugador amb tate d'amor propi>t'eh a la ranas quan es trabaen condicione tan Kes favora-bles.

Dels vençuts, Jauristi.llorable; tgartechea, tampocataba de recuperar-se al coi-bit de jugades excel.lents té fa-llides incomprensibles.

Según partit:Matan I Cazalla 11

contraErdoza I Gómez

Bona part de l'expectació quahi havia "(limarle a la nit, eraper presenciar equis! encontre.TothcM volle veure quin naperrepresentava l petit Pistóndavant el “fertmano”. En con-itint defrauda: la !luna fougnanyada per cinc punta peljoco decantar.

Nr sahem per lutos motfusEasebi ErrInza eslava nerviós,prat, descollocat sempre 1 pi-

A nosaltres ent L'hurta veu-re aquest encontre repotit ner

poder sentar ,judlei i pc-deradjudicar el nrimer lInc de da-verter al quadro de N'ovales.

(5 Ml

Ha causat veritable sen-sació el nou

PEE)el petit cotxe americà

construït a EuropaEncara que no sigueucomprador, no deixeude provar aquesta me-

ravella

RONIAGOSA 1 ClaValència, núm. 295

HOCKEYL'Assemblea del Comitè

Català

Es dóna de baixa de la Fe-deració Espanyola i crea la

Federació CatalanaDilluns passat va celebrar-se l'as-

semblea extraordinaria convocada perla Federació Catalana per tal de do-nar compre del resulta de l'AssembleaNacional, a la qual varen astil& eleeenyon Masip i Abella.

El aenyor Abella don acomete decont es desenrotlli la citada usembea

digua que en vista de la forma comanaven les coses N'aren Vellrt'S obli-gats a retirar-se i anunciä a l'Aseent-Mea que no esteva disposat el ComiteCata'ä a que se l'atropellé' en la for-ma toril ho feiere per la qual cou esretiraren.

Va aprovar-se per unanimitat lagestib 1 proceda- dels delegase cata-lene 1 encara mis se'ls doné un rot degràcies. A mis a rae" s'aprová cursarla baixa a la Federació Espanyola icrear la Federació Catalana d'Hockey.

El Comité Catal comunicara a totsels altres Comités i Clubs espanyolsles catites que l'obligaren a separar-sei anunciar-los-hi la constitucio de lanora Federacib.

En l'Assemblea de la FederacióEspanyola acordafla desque-lificació dels componente del nostreComitè semi haver-se pogut precisarels moliere que els induí a tal acord iairó diu proa quina era animadversiócontra la nostra Federacia.

BASE-BALLPARTITS DE LA FEDERACIO

CATALANAA desgrat del sol canicular que es

deire sentir durant tot el die, ele base-listes no donares importancia a

aquest fenomen atmosfèric i acudirencom de eoeturn al terreny de la Sa-greta, al mata on es celebraren daspartits.

A la tarda també es traslladarendues novenes al Pob'e Nou, on vandonar a coniixer aquest esport alterreny de l'Esportiu.

Con% que les compoliciona de tesnovenes no foren tan petents caen

BOXt

Crónica de la setmana

Josep Gironès reconquereix el Cainpionat d'Europadeis pesos ploma. -- La seva victòria deixi satisfettothom. — Com ens hauria agradat que boa& el gra-cienc. 1- Caries Flix obté una bella victòria damttatCas Young Pérez pel Campionat del món deispesos mosca. -- Cantera boxard a Barcelona? — PhilScott i Antoni Ruiz proven infructuosament fortuna

4.E3 Jeirmatöless aconsellenempleas les cremes uipa3tr.3 per

gaitas, 11211 preferencia al 436 i tole,

tes formes 5AL01103E3 (VCSCS *Manual

CosmEticaa, ere' Saafeltl..tuttluotg del

DE:" Peirer4; oPl it Sc 184.es-cremely.

PA,srl:A Nestat elaborada pensane-en

de l -a pell El"Piét) ab - irritatioj

picors,*; grans, ele. • a cara , "P r - 32

'-'146MÇY 6.'4

J'afaidar-se, Ii IdecIari ( na, fresca, guate1Jeme aquel] encamara:ama %Que Id fa

deduldlai que A els Inuscles d'una sola peca!'

ni aquella cremo: tan molesta, Je 1 'afai,1tat a remisa;

Demazu-ho en aroymnes 'tameme, al preví

ele i6o ¡remeted tuix

1h111111111HCION5 per a testes 1 revetllew

I* E. S. A., carri7idallorca, 311 l'In 70563

Palia -mi-

Volen gnarir-vos? MOTOR CHE P u . 350(Timbro' [notaos)

compirovelor GRATITITAMENT Zrell dgmfrVeduadi vid P:c.t.:» DIgestena ChorrCASA 81101113; Rambla do les non, 14 NOM

ourras IYUP1101111011: sesees . .

de l'estdmac?

TIVOLIs Tarda. a les 5; nit, a les 10: SIEMPRE ALEn.TA (Edmund Lowe,: DIbillsoo. I Y LA PRINCE,/SE ENAMORA !Charles Fariell)•

MININA; Seseld conlInus de i Si Int a les f Yrs, IUNA VIDA (Gennenes Dunean!, sata•ssersi apAMOR (Norma Shearer).

KURSAAL 1 CAP1TOL: sessló continua de 4 aa les 10: LIRIOS SILVESTRES (('Grinsenne

a I EL SARGENTO GRISCHA (Cbeiter Morras).CATAL,e.711Acoi m::: .16 aconttnua de 4 a 0: n11. 1^s 10,

ROBO I.EGAL (Bebe Datei,), t 311.1GA, MALsIttu

PAVEE PALACI I EXCELSIONt SesaiS continua: " 1 9 S " Molesta deFesdcvenidor) (El Brendel); Cómica, portada en espanyet; inj ;muda, 1 Notician.

ORAN TEATRE COMTAL I CINEMA IRIS PARE: er.s.4 continua: 1 N Dom.SSE DE SUERTE (Roben Rey ); DibUivos; cinta muda I Revista

MONUMENTAL CINEMA: Sessió continua: MISTERIOS DE AFRICA (en es-'yuyal) ; Dibuixos; cinta muda, I Revista.

LA PUBLICITAT

Dijous, le de Juny de 193f

TROBAREU PORTES, FINES. GRA.11TS MAGATZEINS URGELL, del 47'

PER A Eginc 111 TRES, REIXES, RELXATS, I tot Callers de Ynsteria "ha Pavorila" Visiten aquesta casa, que SEPULVEDA, 1351 137el necessarl, en fusta i en ferro, als de E. POMICSS CASAS ¡literam) Telefon 34465

ESPECTACLES • fou delatan el partit celebras• Poble Non no alai el, celebrase ala Uy-era, ce e Odie sort1 compta-gudissim del resultas.

M'ad aviat tindrä lloc la inaugura-rle' del nou terreny que acaba d'adqui-rir la Federari6 per a jugar el vinentcampionat, el qual a jutjar pels ele-ments que integren da equipa, senilaidt interessant.

CICLISME

MES INSCRITS PER AL PREMIk PAROS RAMOS": CARRERA- COSTA MONTJUIC

L'A. C. Montuic, organitza-dora del premi "Paños itamoi'sCarrera Costa Montjuïc, conti-gua en treballa preparatorisPar a la gran prova que had'evidenciar la classes sietepostres escaladors.• El capitA general, senycr Ló-pez Ochos, ha concedit la ne-egssäria .autoritració perque ladita carrera pugui portar-se acorreepon concedir el permia,cap, ja que ä la dita autoritatpuix que el circuit pertany al

*gasten de Montjuic.Els corredora s'han pres la

carrera arab fe, i cada dia capál tard la popular carreterasembla un formiguer, puix aúnlegi6 ele cerzedors que assa-gen la costa per. a provar Ilurepossibilitsta.

Els darrers inscrita. sónt8.-Eduard yendrell, primera

categoria.7.-Valentl Carnet, princi-

piants8.-Antont Segado, ídem.9.-Manuel Izquierdo, sego-

na categoria.10.-Ramon Roc, principiant11.-Pau Miró, idern.12.-Isidre Pino, IdeM.13.-Josep Ordcflo, ideni.14.-Antoni Gabernet, ídem.'15.-Antonl Valiente, fdern.Segueixen rebent-se inscrip-

cions al local de l'A. C. Mont-luir, Velödrom de Sans i Tou-ring Club Ciclista Barcelona.

La MúsicaNOTES OFICIOSES

LO'RPEO DE SANSA CALELLA

Diumenge vinent, dia an, l'Orfeó deSana efectuarn l'anunciada excursióartistka a la xamosa vila de Calcita,en visita de germanor a l'Orfeó Cale-llene. Amb aquest rnotiu s'han organit-eat diferents artes que es descabdella-can per l'ordre següent;

Sortida de Barcelona, a les 8'14D'arribada a Calcita, concert de sa-

lutació a !es autoritats i a la vila.A les onze: Missa cantada per

'Orfeó de Sans.A les cinc de la tarda: Extraordi-

Inri comen per l'Orie6 de Sans, di.rigit pel celebrat ecimpositor mestreAntoni Pérez Moya i per l'Orfeó Ca-lellenc, dirigit pel seu illustre mestresenyor Pau Guantes. En aquest cod-een, que consta de tres parta, les duesprimeres per l'Orle& de Sans i la ter-cera pels dos orfeons esmentats con-'juntament, l'integren triades conlnos i-cions dels celebrats compositors Mo-rera. Pérez IroYa.Miles, L. M. Mi-/Set, Cornelles4ib6, Sancho-Marraco,;Vives, Costeley, Lully i Palestrka, ambel "Credo de la Missa del Papa Mar-cel".

Tornada de Calcita, a les nou del',repte.

L'Orle& de Sans, steguint la sevatradició dels anys de Ilitertat, aniràacompanyat d'una representació deiiktmtament de la nostra teintat, la re-Pgesentaci6 oficial del qual ha estatconfiada al regidor ciutadä Salvador:Vallverdú.

LA MUSICA A IGUALADAEl tercer concert de la tanda

organitzada per l'Asscciaciól'Estudianta de l'Ateneu Igua-ladi de la Classe Obrera, dedi-cat a la música moderna, ellaa ehrree de les pianistes Agus-tina Torres, Joana Martí, Ma-rina Mestre i el violinista JoanMuntaner, tots ells alumnes delConservatori.

Els Intelligente comentadasobre el perfode modern de lamúsica aetirrec del jove JcsepTorrente foren amenitzats ambobres de Rimski Korsakov,Rachmaninov, Debussy, Albe-eh, Granados, Falla i altres,que el públic congregat a lasala aplaudí calcrosament.

Aviat donaran el concert defi de cura els alumnes del Con-servatori.LES NOMFAI Den DEL CHOR

LA VIOLETA DE OLAVERDiumenge vinent, dia 21, t i

-rà 'loe a l'Olympia el segoncomed matinal amb motiu dela celebrackl de les noces d'czdel cbor La Violeta de Claver.

En aquest concert. hl pren-drä part el gloriós Orfeó Ca-talà, que amb la ¡m'a coopera-ele Mas u nrelleu molt remar-cable a les esmentades testes.Cantan obres de les guata enfa veritables creacions.

prendrä part, 'cota

Os natural, el tibor La Violetade Claver, donant cbres que in-terpreta amb una (Recreció ad-mirable.

Anirem donant detalls d'a-quest concert en properes edi-cions.ReICOLa • MUNICIPAL: DE IIIU-

910a DE BARCELONA

PREMI MARIA BARRIENTOSEn el Butlletí Oficial de la

Provincia corresponent al dia10 de l'actual, 1 a la tanta d'a-nuncis de l'Escota Municipal deMúsica, figuren les bases queregulen l'adjudicació del premiinstituit per la celebre adietaMaria Barrientos. Aquest pre-mi consisteix en una pensld de4.000 pessetes per a estudie al'estranger, el qual es dónacada dos anys, per oposició, aun alumne de la referida Es-ccla.

Seran admesoe en aque,stesoposicions els alurnnes que desde l'any 1918 al 1930, ambd68inclusivament, hagin obtingutqualificació d'Excel.lent en elgrau superior de violí o de vio-loncel.

Les instiincies hauranpresentar-se a la secretaria del'Escota Municipal de Música(Ame, 110), durant els dieshäbils 'del mes d'agost vInent,de den a una.

CONCERTEn el ccncert que donará l'il-

lustre violinista Joan Manin alTeatre Barcelona, el dia 2 1 delscorrents. a les onze del matf, abenefici de la Filharmònica deBarcelona, regiran per als sociade la dita entitat les mateixescondicions que per a tots elsialtres concerts d'aquest cura.

SALA MOZARTDissabte, a la Sala Mozart,

es va celebrar, davant de dis-tingida I ncmbrosa concurren-cia un interessant concert enel qual prengueren part deixe-bles de la professora de pianoNa Cándida Palau.

El programa era composttres parte, 1 anaren a eärreedele alumnes Regato, P. San-cho, Roca, R. Torres, R. Camps,J. Sancho, Francolf, F. Camps,Bardclet, Moraleda, Muñoz, Co-bo, P. Torree, R. Galdñealso,Fernändez i Olcina, amb nota-ble encert 1 comprensió, no-tant-se en els deixeblesavenate excepcionals condielOnid'executants I depuradfssImesensibilitat.

L'auditor[ que aisistf a lasessió expressà amb graneaplaudiments la seva com-plaença, 1 la senyoreta Palau Iles sevea notables alumnes re-beren efusives felicitaclana Ienhorabones.A380014010 OBRERA DE 001101M11

L'Aesociació Obrera de Con-certs celebrará diumenge vl-nent, die 21. a les deu del fnalf,al Set' estatge social del carrerAlt de Sant Pere, 27, prinelpal,l'assemblea general ordinäriade socia corresponent al enría1930-1931.

La Juda *directiva agrafräals sens associats llur sepia-tSncia a aquest acte, , •

Se 1 TORRA filmtE I T Lt ETS

Francesos, 3885 per ¡co.Anglesos, 4823 pessetes.Italians, 5195 per ¡no.Belgues, 138'io per ¡co.Suissos, 19260 per roo.Portuguesa, o'43 ptes.Alemanya (Reichsmark), zas pts.Austria (Schilling), i'ss id.Txecoslovàquia, 29'oz per locaHolandesSis, 395 ptes.Gricia, 1255 per ¡co.Suècia, 263 ptes.Noruega, 2'63 id.Dinamarca, 263 id.Finlandia, 4'45 per Ice.Rnmania, 579 per ton.Bulgäria, 6'93 per loc.Turquia. 4'42 ptes.Estats Units, 991 pesseteo.Canadä, 9'8o pessetes.Argentins, a'oi Id.Cruguaie. 548 id.Xilens, s'ir id.Brasiiers, o'6t id.Bolivians, 3'oRColombians, 9'04 id.Venezuela, s'a4 id.ja poneses, 273 td.Algerins, 38.60 per 100.Ecipte, 42'5o ptes.Filipines, 4 .50 id.Hongria, 1.70.

R

Alfons, r90 per sonUnces. teo per roo.4 i a duros. to per roe.-Un duro, 9'3e ptes.Isabel, sot per 100.Francs, 189 per sao.Mares, 47'90 pies.Distare, gss id.Cubä 475 Id.Medel nou. rcit pereder,Venezuela, 189 per Toa.Mara. 234 sex 100.

TEATRES

Teatre Catall NovetatsOran Camote. da Liudo Calvo,

arab ad gran Maro Redondo

A 2/4 de 5: 4 &eles, 4, a preu po-pulir: MARCHA DI NONOS, per lePlanas I l'Uguettl; EL CANTAR DEI.ARRIERO, per l'Aleara I l'UguetU.Nit, a 3/4 de 10: LOS PARIENTESDE LA NAT1; la nava prOduceld,CANC1ON Da SIEGAProtagonista. Maro Redondo. L'au-tor, mestre Monta, delira l'or-questrai scmiatinoo, per l'Alcaraz,ßn Mires 5 En Palacios. - fleme,Tarda, MARCHA DE HONOR I CAN-TAR DEL ARRIERO. - alt, granfundó a la memarta 1 a borne-nacen al plorat mestre

manato IVOISINTOL

Vegeu Panunel especial.

Es despena a Compladurta.

84.6111~~4444.844444444‘•

TEATRE CATALAROMEA****

1 Companyla del Teatro Iluenoarral

Rail reinstalo& Prime revolucionarleMamut» .2 pto. Oeneral, 50 «mía.

ROSAS DE SANGRE• EL POEMA DE LA REPUBUCA

ROSAS DE SANGRE•4411441144.14444.+6,444-244

TEATRE COMICCompaayle de Resistes

VELASCOAval, larda, a V/ d. 5, 2. • matinée fa-millar: 2 obres: 4 11-;, • s: 1, LA CURSI-LONA; 2, el o0r011Õ Soll, FLORES DELUJO. - NIl, a 1/4 (I11: (farrera repre-sentaeld del gran Mal. FLORES DE LUJO

divelidree, estrena (le la merare-Ilesa revista LAS EELLAZAS DELMUNDO, crearla de la Companyla

- El teatre COMIC es el mes D'eseventilat de Barcelona. Esplendld 1 de-

licias Jaral.

CIRC BARCELONEST. 13505. Alti/, nit, s30, Senellel de leTagulltere: LES PITAira; G. RUIZ,AL AMARANTO; C. RIMAN; P. PALA-CIOS; U. ALVAREZ; NORLIZA GANDIA;Conjunt ArgentI; Trio BLAS-TERESA;FAUST; ; DENSAS; C. FLORES.Dtssabte, debut del m'a WANDER.

Teatre Català NovetatsDenle, dlvendres, a 2/4 de 10: Fundó

d'homenatge I a la memOrla del nostregran «matara>.SANTIAGO ROSSINYOL

1. La seta obra mese*,

LA MAREper la Companyla titular d'aquest ted-tre. - Protagonista: MARIA MORERA. •Parlament sobre SANTIAGO ROSSINYOLpel poeta

JOSEP Kv DE SOCARRAReeltsil de porsles pel gente/

ENRIC BORRASLa famosa obra de ROSSINYOL I cl

mestre MORERA,

L'ALEGRIA QUE PASSAEl celebre divo MARC REDONDO.la Companyle, els etion I l'orquestra

d'aqueas teaire s'associaran a ¡borne-nitre. El paper de u zatra" gens Inter-presta per la famosa tiple Josefina Be-gatte.

I Dorna, als, a NOYSTATit a ta me-nees del ploma nutre

Santiago RossinyolLleglu menina.

W4441•4444,04444144•44.444

TEATRE BARCELONACompanyla del Teatro de la

Comèdia, de Madrid

Avul, dijous, tarda, ados quarts de sis. Nit,un quart d'onze. La comè-

dia humorística en quatreartes, de Jardiel Poncela,

MAROARITA, ARMANDO

Y SU PADRE

Bernia, divendres,MARGARITA, ARMANDO

Y SU PADRE

TEATRE POLIORAMACompanyla del Teatro Alindar de iladrld

Avul, aljous, tarda.L OCURA

Nit, a 1/4 dls.1.1YERA TUNA

affleffleeffle44•04~11.“

1

N O y ETA TIree, olts La Comoanylau 8 adra;

ENRIC BORRAS

Josep M. de Segarra49 nemenatat al 0~

Santiago Rossinyol1.1 la N merma.

TEATRE GOYA * * *Companyia de Comèdia* de

CARMEN DIAZDissabte vinent, dia 20

DEBUT DE LA COMPANYIATarda, a les 530Nit, a les 1015

Represa de la brillant co-media dels germana

Quintero,

LOS MOSQUITOSgenial ereaciú

CARMEN DIAZDiumenge, tarda i nit:

MI mujer ea un gran hombre**444444.844444.414114.11444,

CINENE

Avul. tarda. sessid de 4'15 a 13,repetkt-se el programa; 1111, ales 1015:

DULCE CABARET (represa)(Varietats sonores)

Revista tenor' Paramount (estrena)LA PALOMA (represa)

DIbulzas sonors en espanyoiDESAMPARADO

per George liantroft, dialogada enespanyol, pel proceMment de "do-bles". - Produec16 Paramlunt.

PREUS, TARDA I NIT:2'50, 1'75 I 1 ptes.

••••••••••n•••••n•••n•n•••nn••••••••

ENTENÇA CINEMAMenee. ~Mi C. do Cut. Tal. 84280

Cinema sonor - Apare!' «FoneflIm"Aval, larda 1 ult, rendida programa:

Camloa 1 Dibuleoe genere; LA ETERNAVENCEDORA, per /reno RICO; EL IN-TBILPIDO , Per Edinuncl Lovve, I el filmsonor, totalment parla' en espanyol, perJordi Lewis I Cuma Guerrero,

EL HORIZONTE NUEVO

b4444~~44444+~

/

CINEMA PARISTARDA, 4'30 • NIT. 045

Aetualltate Saument; A TRATESDEL. AFGANISTAN; BRONCA EN ELTEJADO (dibuicos n ; Enterramentdel gran enlata, Sintiera Roulnyol;Emil iluminas en la seva cread&

LA ULTIMA ORDENanns Evelyn Brent I M'allana Powell--- PREUS D'ESTIU: ---PERPERENCIA . . 1'50ESFECIAL 085

4.0*~~~~4.41959

SPLEND1D CINEMACanean di Cent. 217. Tolgton 801115

Gamma «mor. - Aperell "Sono/Ilm"

Aval. 011050: Cbmica I Olbulioe ge-neral UN RASGO GENEROSO, Per Ed-cite Palo; BUENAS INTENCIONES, perEdmund Lovve, 1 el film sonor. totalnyntparlat en espanyol, per Jordi Lewis I

Carme Guerrero,

EL HORIZONTE NUEVO

Cine Principal Palace(Amen ~Km gimo.)

5ess16 continua des de 2/4 de 4: es•AUNQUE PAREZCA MENTIRA (co-lore); La MARINA (rtffittlzoS):Entorrament de Santiago Roaalnyol;PLATOS Y NOTAS (cómica), enespany01, i la Interessant producc10pallada en eopen501. que na tutti -gel tot Barcelona, DRACULA,superba creada de Carlea VIllarlaa,

Tovar I Pau Alvaro% Rublo.

CINEMA URQUINAONATalaron 205827

Museo:pisa 2'50 otee.- 11111one, 2 ptas.

Avul, se .sid e tarda I 10,o olt:LA ORAN ~ROA ENTRE AMIGOS

CONEJO 55.58 (dibulros)Grendiös evit

ORIENTE Y OCCI melada (n emalnvol.Enterramant de SANTIAGO ROSSINYOL

Denla. divsndres. ESTREN 5 qeDON JUAN DIPLOMATICO

(en espanyul)

TRIOMF, MARINA 1 NOUPrograma per a aval:

Trlomf I Marina: PARIS sonora). -Non: RIO RITA (san(ra) . - •nlIdetaranei proquina: . Yo QUIERO UN MILLO-NARIO; VIVO O MUERTO n . 0bulx n .).Noma als Triomf 1 Marina, I CANTOHINDU, als Non, TrIond I Marina.

604444.44.~*44444444+1

lim-4ePeraßtteer442CINEMA SELICTE

Unto per la aova temperatura treses1 agradable

Avul, tarda, de 4 a B. repetint-es ei programa, 1 tut. C les /O:SU NOVIA CON BARRA («Otra);Aotualltate amb Penterramont deSantiago Itemlnyol; el rOMposItor

Ralob Erwin. ereant na nou Axil,M0N8111111 MON CMER, MOR MIN-ORE AMOUR; LA CANC1ON DE LA80P5 (d1001001 per "la sranotalIren 8111 de la intereasent pellieula

TRAVES DEL CONGOmeravelks vlatge per tes mesmes curiosee de ¡'AtacaPretil; d'eatlu: Pretereneta. 2'50;Preferencia 1.4 serle, 1 7 5.

ETA AMICS DE

LA PUBLICITATRETEN» CUROSAMENT ELSROES DE LES CASES QUE

UI stffligra,

ESPORTSill"4014134710YE14.1TT

FUNCIONSper a avui, dijous,

18 de junyTarda, a les 4'15

Funció núm. 104Interessant partit

GABRIEL - ARRIOLAcontra

ONAINDIANAVARRETE

Nit, a les 10'15Fundió núm. 105

Extraordinari partitJUARLSTI I

UGALDEcontra

OLAZABALUGARTECHEA

Detalls per eartells61144~~8~ao

DIVERSOS

MARICEL - PARKLes seres atracclons, les roes modernes;

el sea GOLF a l'aire Mine,el mes esportlu,

el mes fresc.

S'AGARÓbell solean d'estiu. Malla Ideal per abanys; espié:1/11d Restaurant erran m-ielo de la mar. Inauguraeld de la tem-porada 1 del servc1

BARCELONA-SUGAR6en luido autocar Pullman. Diumengevinent. Sortide, a les 5 det matt, de laoiga de Catalunya, 1,1 a d'antes Agen-cies de vistges.

RESTAURANTCASA JOAN

ESPECIALITATPAELLA VALENCIANAReformat de nou

Preus económicaRambla llanta Mónica, 21-43

Telifon 118112

Dr. PiñaasMIIMg111n

CASINO SANT SEBASTIAPRIMER DIJOUSDE GRAN MODA

A les e. - Te dansant a les terrasses.A les g . - Sopar a l'americana, amb

exhiblcid de baila pel protes3Or senyorPostras. coneert per l'onmestra Duran.

A lea f g. - Inauguració del ROOE-GARDEN.

DURAN, amb la sevaorquestra

Presentaeld a Barcelona del caniuntnetament de comunas argenunes, NO-BLEZA ARGENTINA, 55113 els seas balls,

cante 1 mtlalca.Obsequis propls per a aqUeeta frita.

1 Presenta ver sortei g a les senyores.

PALAU DE PROJECCIONSParo de lexpoolold

DEFINITIVAMENTDEBUT

el vinent dtssabte, dia 20, de la

GRAN COMPANYIA

BALLS RUSSOSLORENZOFF

Primer ballerl

DANNA PAWLOVAPrimeres bailarines

CARME SALAZARJULIA VITACH

MARGARIDA CORELLICoreografia

LORENZOFF- PROGRAMA: -

LES 011ENCTIOL ILSPICTRE DE LESROSES. - LA SACARAS.. - MATRIMONI3RU11108. - PUYA NAPOUTANA. - L'O-CELL DEL FOC. NOCTURN DE OHO-FIN. - TEMPS notamme. - NIT DERUMINSTEIN. LA cano DEL FM..Metro eenoertoder, ArfrOPII LAURO.

•marerlat VOCROWSKY, de SerlIn.La part cantable. ä Carrec de la sopran0

PILAR CARLODienta de loodltate: A partir d'avul.

as Centte de lealltats 1 a la taquillade l'Exposició.

DE SANT JOAN

1

REVETLLA

A MONTJUICDeressall de (lm, música 1 &seria

geri

La Revetlla inoblidablePreus populara: 1 pesesta

llogutr, des da perneoal mea

81C. IZ G E R

ORCE., 7S

VESTITS

PTES. 25 la ME5podeu anar elegantment vestitDemaneu avui match: detalla a

LLTJRIA, 32, primer, primer..

CLINICA111E5 URINARIEB

AVAR1081 - BLENORRAGIAGuariment perfectas 1 segur

en te, el* seus nermsesIMPOTENCIA - ESPERMATo1REA

Mitre Oigo, 10, entessolVisite: De 10 a 1 I 5 a 9: 2 ptas.

•••n•n•n•a••

FONDA S! MNon escalaron la millar esudell

• olla Saló pez a banquets Esuat

Seria, 6, i Vidriería, TeL 1709

opoommerw•,.-

CAPSE SDE LUXE

PER casamEirra larga«NIMIA GASA

BARGUES38 - SANT PAU - SS

NEVERES"GLACIAL"

St, a EatablimentsI per ß 01 domietic

,rnament caes. sblides 1 practiquet.

econtuniques pelo setio prcus. 5e01poca despesa diaria, gran 411111151

I perliongads durada

Grans models• ur giste ,oderata

Models popularsde 26 a 60 pessetes

'espesa Atarla, (les de 10 cts. Conetrue-id venda directa: Benet 1 Mercadee. SO.

n 1 c05(111 Macla Grada I naire del Hose-

PETITS ANUNCISCLASSIFICATS

DIVERSOS

MALALTIES DE LA PELLviel- Detectes .05051!ls606. • Anallsis de sang. - POLICLiNichearrä P11050. • Itombla de Cona-

0.6 t t. t. ieseala de la Sastrerlai.

V E N DES

BASCULESd'ocasid. de 1 10 toueoca:r5r del P.-.713ment, n.. 2.

de Madrid

Temperaste Popular

Aval, a les 530 I 10'15:

Tots els dles, larda 1 nit.

1200 CHtgelat Tarda. a les 430: ‚lt. a les 10: azufra: LLAMAS DE ILU-SION (Harry Langdon); LA LUNA DE lentAn (Marta Curdo).

MIMA% Tarda 1 rilt: Cómica; Cultural; 110Y DANZA MARETA tiya Mata);La CRIMEN A MEDIA NOCHE (Elga nomas:.

IIONEMIA - ARGENTINA - PEONO: Cómica; Cultural. • A més. al BoW,Ma.IMPOSTURA t FEDOR),: I ale Argentina i PedrO, DEFENDIENDO Lt LEY

l ASALTO A LA BANCA MARINI.

DIANA - ROTAL WALETRIA; Cómica; Cultural. - A me. al Diana,UN BOGAR EN PELIGRO 1 FOX O 611NUE; 1 als R0341 I m'ahuma, KM-QUE TE AMO 1 91CJERES ATREVIDAS.

TRACTAME.NT NO OPERATORI DE LES HERNIESPer leo Injeccions Proliferants Obturadores. Guariment radieni

garantit en pocs dies. Sense braguers, sense operació i sense

haver d'abandonar les habituals ocupacions.Passeig de Gràcia, 121, principal. De 3 a 5. Telefon 72142-

zimaIslommolturMINNneimmorsal"ilim

Premien IM legítima