Diuen de Simla que Tempxèstit

del govern de l'Índia ha estat

cobert pel país, principalment

per les aportacions d e í s p e í í í s

comerciants i dels pagesos I L a B e a d e 1 E D I C I Ó D E L M A T I

L'eixut persistent que patei­

xen els Estats Units causa

estralls enormes a l'agricul­

tura. La situació de la page­

sia és considerada alarmant

A n y X L - N » 0 1 0 . 6 6 3 B a r c e l o n a : D i s s a b t e , 9 d'agost de 1 9 3 0 1 0 c è n t i m s

Després d e l a Dictadura «La Època» examina la

producció cotonera Madrid, 7. — «La Època, s'ocupa,

al seu article de fons, da la produc-clú cotonera. Diu:

«La Federaclón Algodonert inter­nacional acaba de publicar las esta-dístlcas «Jo la temporada que corres-ponde al primer semestre 19K8-30 de las que se deducea las sigulentes consíderaclones:

El consumo mundial de los algo-dones norteamerlcanos ha sldo de 7..000.000 balas. con un desccnso no­table sobre las clfras de loo semes­tres anterlores.

En un aflo ha dlsmlnufdo el con­sumo de algodones americanos en 585.000 balas.

Las hilaturas mimdiales han con-sumldo, en el primer semestre 1929 30, algodones por 13.202.000 balas, con un aumento de 339.000 sobra el an­terior período de tlempo igual. Lue-go, el consumo ha aumenrado, aun-que dtsminuyan las ventas norte-americanas.

Los que examlnan el problema con datos de producción y el consumo, exponen que la extenslón de los cultives en todas las naclones que quleren produclr algodones. es la causa principal de la disminuclón de ventas en los Estados Unldos. Quizàs haya contribuído también a esta disminuclón, como Indican al­gunes de los que tratan e! asunto

° técnlcamenta, el engreimiento econó-mlco de la nación norteamericana, cuyos directores no orelan poslble que se produjese la crisis Iniciada. Se ha producldo en el mercado, en opinlón de los técnicos, cierta de-pres ión en los preciós de los produc­tes manufacturados, hllados y teji-dos; pero la Indústria, en general, no refleja ba]a.

Iniciada por el mercado mundial la emancipaoión de las compres americanes, se propaga ia Idea del desplazamlento. Cada país Intenta poseer algoddn en la mayor cantidad poslble. Los que posean domlnios co-lonlales, inlcian los cultlvos o los extienden cuando los tienen inicia-dos. Otras naciones intentan culti­var en sus proplos terrenos.

Hay, pues, una tendència general a la naclonalizaaión de algodones, dentro, naturalmente, de las poslbi-lidades de cada pals.

Los técnicos que estudlan el pro­blema de los tertlles artifloiales, del cual nos ocupamos recientemenle, observan que no debe perderse de vista la fabricaclón de algodón arti­ficial. iQuién Iba a suponer, hace pocos aflos, el desarrollo extraordl-nario adquirldo por la íabricación y venta de las sedàs artiflciales?

Por el momento, los dlforentes ual-ses que estudlan el desarrollo del cultivo del algodón, parece que se desentienden del tèxti l artificial y trabajan con ardimlento en el des­arrollo de la producción, como se ha demostrado por las estadisticas.

Es éste un problema que Interesa a todos los pueblos y que debe se-gulrse con especial a tenc íóa . . «Heraldo» parla dels pas­

sos a nivell Madrid, 7. — .Heraldo de Madrid,

diu, ocupant-se dels tràgics passos a n ive l l :

•La Dictadura, que fué pròdiga en dlsposiciones legales. creemos que no bizo nada para remediar, en lo poslble al menes, las tragedlas que Se suceden en los pasos a nivel. Algunes quilòmetres de carreteras quedaren hlen asfaltades, pero de-fleientemente vigilades, y per una des íd ia gubemamental inexplicable, a pesar de reiteradas petleiones. n i se han jnstalado siquiera aparatós automúticos indicadores de pellgro.

En la època de la Dictadura, aten­ta a otros problemas que la preocu-paban o la convenían, esos olvidos no extrafian. Tuvo tantes I Pero hey no debe tener expllcaclón.

Lo que piden muchos periódleos de Barcelona, con motivo de la tris-tisima tragèdia de Olesa de Mont­serrat, que pudo evltarse, no cuesta dlnero al EStade nl grava para na­da el preaupuesto del pafs n l com­prometé de cerca n l de lejos crédi-tos públices. Se trata, selamente, de un empeflo do buena voluntad, que no se dilate dias y dfas lo que pue-de quiz&s resolverse on dlez ml-nutos.

En cuante afecta a los pasos a ni ­vel, lo mejor seria convertlrlos en a í r eos o subter ràneos ; pero si eso no puede lograrse ahora, acúdase a las meiüüna posibles. que 004 también útTles y eficaces.

A l mlnistro de Fomento, seflor Ma­to», no podrà ocultórsele la Justícia de la petleión, que nosotros, a peti-clón de muchos lectores, acogemos con gusto, y en el sene del Gobier-no . no se bal larà tampoco resistèn­cia, perquè se trata de servir el In­terès pdbllco, sin perjulclo para nadle.»

E l text referent a l'Asso­ciació contra la Toxico­mania

Madrid. 7. — El text de la Reial ordre que publica avui la Gaseta de­clarant entitat oficial l'Associació contra la Tòxicomanla. de Barcelo­na, diu a i x í :

•Excme. seflor: La Asoclación con­tra la toxicomania. Integrada por muy doctes y atruistas miembros que coperan atinadamente a la lu-cha contra los medlcamentos pro­ductores de habl tuaclón prestàndo-les auxilio y aslstencla & les texl-edmanos dentro de sus reducidos medlos económleos. merece toda cla-sa de consideracienes y estimules, nor lo que el Rey se ha servldo dls-ponr se consldere & partir de esta Ich» como ntidad oficial la Asocla­

ción contra la Toxicomania de Bar­celona.»

E l senyor Cambó a San Sebast iàn?

Madrid, 8. — Una persona de la Intimitat del senyor Cambó, ha asse­gurat que aquest es ta rà alguns dies a San Sehastiàn. aprofitant l'estada del president del Consell de minis­tres.

Sembla que el dia primer del -mes actual el senyor Cambó conferencia a l'estranger amb el duc d'Alba.

Crèdit a l'Ajuntament de Tortosa i al de Lleyda

Madrid, 8. k_ També publica la Gaseta la concessió d'un crèdit de m i l pessetes a l'Ajuntament de Tor­tosa l al de Lleyda, amb destlnaolé a l 'organització de colònies escolars.

E l Caid de Beniufrur a Madrid

Madrid. 8. — Es troba a Madrid, de pas cap a València, el caid de Menlu-frur, Al-Lal-Ben-Drius, qui sempre s'ha distingit per la seva amistat amb Espanya.

En la desfeta d'Annual va abando­nar els seus béns per ajudar els es­panyols 1 salvà més de cinquanta presoners, entre ell» el llavors sots-eflclal del regiment d'Alcàntara, Ji-meno, el qual arr ibà malalt a Segon-gan l fou recollí» pel caid. que el portà a cas seva l l ' amagà 1 assistí durant més de tres anys. Gastà, ate­nent l'esmentat sots-oficlal, més de tres m i l pessetes.

Malgrat les precaucions, els rebels els descebriren l volgueren afusellar-los, per la qual cosa hagueren de fu­gir de Melilla.

Jimeno, actualment de guarnició a València, l'ha Invitat a passar una temporada al seu costat.

El caid té ara 35 anys. Des del 25 ha combatut al nostre costat comandant una harca.

Prengué part en la reconquesta d'Al-hucemes i és posseïdor de ia Creu del Mèrit Militar 1 la d'Isabel la Catò­lica.

Elegia la labor d'Espanya, que ha aconseguit la pacificació del Marroc.

Diu que els mores 1 els espanyols conviuen perfectament, l que està en­tusiasmat dels progresos al l i realit­zats, com bo demostra que un fill seu ha après en una escola espanyola en vui t mesos escriure 1 llegir l 'àrab 1 l'espanyol.

Està encisat de Madrid 1 del Parc Zoològic, que ha visitat. S'ha entu­siasmat amb les feres l que les galli­nes tinguin hotelets com les perso­nes.

El Metropolità l'anomena el dimo­ni , perquè pnja I baixa carregat d'ho­mes. Dels guàrdies de la porra en diu gran fantasio, puix paren els auto­mòbils perquè no matin els homes.

També es meravella del cinema so­nor 1 diu que quan torni al seu país es proposa d'excitar tots els notables perquè vinguin a Espanya a veure el progrés de la nació protectora.

Elogia també els camps que ha vist l d iu que pensa adquirir maquinàr ia agrícola per apllcar-la als seu».

E l Sr. L a Cierva amb el seu autogir farà un viat­ge a Espanya

Madrid. 8.—Notícies de París diuen que el senyor Cierva, amb el seu au-to-gir es proposa fer un viatge a Es­panya, dlrlglnt-se a Múrcia per a sa­ludar els seus parcs.

Abans passarà per San Sebastiàn l Santander.

Ne ha fixat etapes per al vol, puix com que no necessita aeròdrom, diu que es detindrà on 11 sembli. Ja que l'aparell aterra verticalment l des-pega en menys de quinze metres, en qualsevol lloc t robarà un camp o una plaça apropiat.

Preguntat pels periodistes sobre la seva opinió en política, ha dit que és monàrquic i catòlic. Revolucionari ho és només en l 'aviació.

Conferència del ministre de la Governació amb l'alcalde de Madrid

Madrid, 8. — El ministre de la Go­vernació ha celebrat una extensa con­ferència amb l'alcalde de Madrid. Tractaren de diverses afers munici­pals.

Una revista del ministeri d'Economia

Madrid, 8. — El sots-secretari d'E­conomia, ha dit que el Ministeri pu­blicarà una revista que es nomenarà •Exportaclón.. Serà quinzenal 1 h l figuraran els informes dels agregats comercials d'Espanya a l'estranger i dels serveis diplomàtics i soncula«B. Publ icarà informacions de la situa­ció mercantil 1 dels preus dels pro­ductes espanyols a tot el món.

Afegí que serà publicada una R. O. dirigida als Ministeris de Foment l Governació, a fl d'evitar l 'adqulslcló de productes del cànem. La R. O. es­t à conforme amb una altra R. O. del dta primer de gener de 1928, desti­nada a protegir el consum de cànem nacional.

Afegí el sots-secrctarl que l'havia visitat la Comissió comercial lugoes-lava. La Comissió està cxceUentmem Impressionada. Aquesta visita ten­deix a fer possible l'Intercanvi mer­cantil entre Espanya I lugoeslàvla. L'Intercanvi comencaà de seguida, 1 s'han fet ja algunes comandes. Per al transport de mercaderies, serà creada una línia de navegació que el Govern lugoeslau subvenciona amb sis milions de dinares.

El sots-secretari acabà dient que el ministre serà a Madrid el prò­x i m dilluns.

La facturació d'equipatges Madrid, 8. — El director d'Obres

Públiques ha manifestat que per R.

O. serà autoritzada la factura d'e­quipatge» no acompanyats. Això ha de facilitar extraordinàriament el transport d'equipatge» a 1e» famílies que viatgen en automòbil.

A TAjuntament UI Sr. Mayné» a Madrid

El tinent d'alcalde senyor Enric Maynés ha marxat a Madrid.

Probablement estarà de retorn di­lluns vinent. L'aloslde presideix la Junta

d'UrbaniUnció I Casernes A l'Alcaldia s'ha reunit la Junta

Mixta d'Urbanització 1 Casernes. Per primera vegada ha estat presi­

dida per l'alcalde. El senyor Martínez Domingo, en

possesslonar-se de la presidència, ba pronunciat paraules de consideració per al seu antecessor l 'Infant Carles 1 ha saludat les persones que componen la Junta Mixta.

Hem ba donat compto que el se­nyor Plch ha dimit i t el càrrec que tenia a la Junta, per representació aliena a l'Ajuntament, perquè troba que amb la nova organització queden minvades les facultats dels compo­nents de la Junta.

Ha acordat la Junta no admetre la dimissió fins que surtin uns aclari­ments que s'han demanat al Govern en informes cursats per la Junta Mix­ta i per l'Ajuntament.

Heus'-ací el text de là carta-dimissló presentada pel senyor Plch a la ses­sió celebrada ahir mati per l a Junta Mixta d'Urbanització l aquàr-terament:

< Barcelona, 8 de agosta de 1930. — Seflor Presldente de la Junta Mix­ta de Urbanlzaclón y acuartelamlen-te de Barcelona. — Excme. Sr. — El vocal que suscriba. representant* do les intereses de la Propledad Urba­na en la Junta, se honra en hacer presente al Pleno de la mlsma lo sl-gulente; El R. D. de 22 del pasado Jullo crea para la Junta un estadr. de cosas que ne puede pasar sin co-mentario para quienes. percatades de la Importància ile su funclón, han contribuído con el mayor Interès, desde su constltuclón, al desarrollo de los problemas que se le habíàn encomendado. Y puede seflalarse como primer motivo de dlsparldad con el cri'.erle que sustenta ei R. U. ante» cltado. el sólo enunclado de su preàml ulo, que seflala que ta Junta, en el ' tiempe que lleva de existència, ha desarreliado una la­bor àmplia y fecunda en pro de la reforma urbana de la ciudad de Bar­celona, slendo así que no ha Inter-venldo en ella, como no podia Inter­venir, por no ser su cometldo Inme-diato. — Aquella àfirmoclón y las suhslguientes dlsposiciones, acusan un concepte llmitado de las funcio­nes de la Junta euya constltuclón no fué reseluclón privativa de Gobier-no. sinó mútuo acuerdo entre éste y las f u m a » vivas de la Ciudad, a pro-puesta de és tas y p-^vlo un detxn: estudio di a rmónlcas oonceslones. Era. por lo tanto, lógico suponer que toda medlflcaclón en el estatnto Inicial, se l levarà a cabo, caso 'le considerarss precisa, con el concur­so y el parecer de las entidades In-teresàdas, ya que no es sólo el Go-bierne el qug subvenciona las nece-Bldades de la Junta, s inó que otras corporaclones y otros Intereses se hallan llgados a la cuestión y por lo tanto a olles también correspondla exponer su parecer y su conformidad con las nuevas bases. — Con la nua­va dlsposklón se merman de tal mo­de las facultades de la Junta que en

lo que sa reflera a modiflcaolones militares, su sola Intervención se '1-mita al abono de las cantidades in-verudas en obras, sin flscalización alguna por su parte, slendo así que dichas obras censtltuyan hey en dia la casi tetalldad de las actlvidadss de la Junta. — Por otra parte el de-reche dj veto otorgado al Óapltàn General de la Reglón. cercena en ab-solute la» facultades del Pleno. Sal­va el Vocal que susertbe. en esta aflrmaclón. todos lo» respetos que le merece la personftlidad que ejerce el cargo actualmente. como asimlsmo la de los «eflore» Generales que en su dta pudleron desempeflarlo; pero estima que este derecho de veto, sin formar parts del pleno, (como lo con­cedia «1 R. D. anterior) e» una Uml-taclón de atrlbuciones Injustificada, dada la oondlcidn personal y social de sus eomponentes. — El t ràmlta de envio de los proyeclos al minis-ferio del BJército. lo considera «1 ex-ponente innecesarfo. U oficina de Acuartelamlento, conetituída por per­sonal competentíslmo del ouerpo de In genteres del EJérclie y bajo la Ins-peoclón de su Comandante General, era organisme de eficiència màs que probada para que lot trabajos a i l enenmendados reunleran las màs \fr lidas garantia» de acierto, màx lme cuando. por especial dlspos'ición. ha-btan de ajustàrse a los reglamentes militares para esta clase de obras: y. flnatmente. Ia entroga de las obras en curso a la Comandància de Inge-nioros, p a r i sa conüDuación, relega a la Junta al desalrade papel de abandonar los gasto» y perclblr los ingresos. labor que. por gu slmpll-cldad, no JustiOca la existència de un organisme da composlclón tan es-cogldà y completa. — Lo» deseos ex-presados por el Ayuntaralento de te­ner una mayer partielpaelón en ia Junta, la cual era Integrada por los representantes de les lectores econó­mleos afectades por esta reforma, era comprensible, por corresponder por completo a sus afribuclones las urbantzaolones que en su dta debea hacerse y en este senlido debta acep-en el mentade R.D.. estima el que sus cribe qo» no sólo no se le dà satls-crlba qu4» no sólo no se le dà satls-facclón a sus deseos, sinó que se le merma las facultades que tenia. — Por tode lo expaesto. por entender que han sldo modlflcadas las bases ínlclales que estableciercn el acuer­do y prlncipalmante por esl imàr que con dicha modlflcactón se entorpecen las fnnclones de la Junta, con per­julclo do los Intereses de la ciudad v muy princlpalmonte para la àmpl ia labor do urbanlzaclón que en su dia pudlera llevar a caba su Aynntn-mlento, el Vocal que suscribe. ha-clendo preAènte a todos sns compa-fleros de Junta su agradeclmtento por la cooperaclón que le han presta-do. se ve obllgado. lamenlàndolo muy de veras. a presentar la d iml-síón de su cargo como representan­ts en el Pleno de la Càmara de la Propledad Urbana. — Dies g'iarde a V. E. muchos aflos. — Juan Plch..

Subhaita

Fins el dia 28 d'aquest mes. a les dotze, s'admetran al Negociat d'Obres públiques de la Secció de Foment proposicions per optar a In subhasta relativa a la construcció de clavegue­res clavcguerons, Imbornals per ai­gües de pluja i altres obres accessò­ries en els carrers da l 'Ar t , Doctor Valls. Passatge Vlladoma», Primave­ra. Vlnyals, Juliol, Igualtat. Larrad l desguàs de les Escoles del Parc Güell, de la zona del Gulnardó. sota el tipus de 379.453'94 pessetes l amb subjecció al projecte que fins la Indicada data estarà de manifest en l'esmentat Ne­gociat.

Estàtua definitiva Ha estat collocada al final de

l'escala d'accés al pi» principal de Casa la Glutat.l en Hoc de la maqueta en guix que allí existia, l 'estàtua de­finitiva en marbre, deguda al cisell de l'eminent escultor senyor Vllado-mat.

De les terres catalanes TARRAGONA

Moviment del port Entrades: els vapors .Evarmonft,

procedent d'Harta, l .Irene*, d'Ams terdam, de t r àns i t ; .Cabo Cervera», de Santander, amb càrrega general; el iat .Succés», de Cannes, amb el seu equip.

Despatxades: «Is vapors .Evar-ment., cap a València; «Irene», cap a Vlnaroç; .Cabo Cervera», cap a Sant Feliu de Guíxols, i «Iturrl lu­pa», cap a Sète, amb càr rega gene­ra l ; el iat .Succés», cap a la mar. amb el seu equip.

SI mercat de vins Segueix augmentant l 'animaoió al

mercat de vins. Les transaccions d'ahir foren dins el preu d'onze ral», grau 1 càrrega.

Un minyó negat Al canal de la dreta de l'Ebre, a

l'indret conegut per Pont de Cortle-11a, l'aigua arrossegà Joan Murch I Forés, de 15 anys, v/ d'Aldover, mentre es banyava amb uns altres joves, 1 no ha estat encara trobai.

Es creu que mori negat. Acords de la Diputació

Ahir es reuní la Comissió Perma­nent de la Diputació.

Acordà aixecar l'embarg defcs béns a diferents ex-regldors de Soliv«Ua. pef responsabilitats del contlngoct provincial.

Va nomenar recaptador de tributs a Montblanc En Pere Huguet 1 Plana

Concedí 300 pessetes als bogador* qui anaren a Bèlgica a les regales Internacionals.

I aprovà els projectes de camins veïnals de Eavellà a la carretera de Guimerà a Santa Coloma l de Serra d'Almós a la d'Alcolea a Tarragona per C a m ó s .

Un home negat A la vora de Campredó feu trobat

negat al riu Ebre un home anome­nat Jesús Pérez 1 Meln, natural de Saragossa.

El mestre Gol» £1 mestre Josep Gols, director de

l'Orfeó Tarragoní , ha retornat de Caldes de Montbuy.

Una prova esportiva Josep Merant. . E I Meló», campió

vaienolà de marxa lliure, efectuarà avui. en aquesta dutat, una prova de marxa a peu, t es proposa recór­rer, en una mi·-n més de cinc hores, el circuit s egüen t : Tarragona. Reus. Vilallonga. Vallmoll . Volis. Vallmoll . Secuita t Tarragona.

Tot plegat, cobri rà (16 qui lòmetres . Visita propera d'un cor

Va visitar l'alcalde al regidor de l'Ajuntament de Terrassa Josep Mas­ses, dsignat per aquella Corporació Iper acompanyar el cor .Els Amics», que està organitzant una visita ar­tística a Tarragona, Poblet 1 Salou.

L'excursió t indrà Uoc la diada de la Mare de Déu d'Aost.

D'una subeorlpolò La subscripció oberta per a pag#r

les despeses del viatge als nostres remadors. perquè prenguin part al concurs internacional de Lieja, pu­ja a 1.821.

Detencions A Mora d'Ebre foren detinguts els

minyons Rafael Llop i Josep Buxó, de 21 1 de 22 any», respectivament, els quals es confessaren autors de la ceU.ecacló d'un explosiu a la fi­nestra d'una casa d'aquella població.

Encara que el petard va esclatar, ne es regis t rà cap desgràcia de per­sones

pcoeogoaooccoeocoococvjcocogoeoco

C a s a f u n d a d a e n 1870

M fílBKICfl fl[ M0BIÍ8 Dí [ g j m m

F i l l s d e J o a q u i m L l e ó

A m b R e i a l P r i v i l e g i

P R I M E R A C A S A

que introduí a Espanya la fabricació del moble corbat esth Viena

E l s m o b l e s d ' a q u e s t a c a s a c o n s t r u ï t s a m b

e s p e c i a l s o l i d e s a i e l e g à n c i a de l í n i e s s ò n r e f o r ­

ç a t s p e r p e c e s e s p e c i a l s p r i v i l e g i a d e s i p a t e n -

t a d e s q u e e l s d o n e n u n a d u r a c i ó i n d e f i n i d a

Carrer Isabel la Catòlica, números 9 i 11 Direcció Telegràfica: LLEONÍ

Telèfon 10333

V A L E N C I À ( E s p a n y a )

l ^ •VVV.VVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVV

G I R J ) N A Obrers sense feina

La casa Armstrenk ba adquirit la làbrlca d» manufactura de suro de Ricard Mercader, InstaJUada a La Bisbal, per la qual cosa ban estat acomiadats més d'un centenar d'o­brers, els quals romandran en atur forçós des del dia U d'aquest mes.

Acords municipals La Comissió Municipal de Foment

na acordat procedir a l'estudi per adobar el paviment de l'Avinguda de Jaume I i per enquitranar el carrer (!« Figuerola.

Solució d'un confilote El conflicte obrer plantejat a la

ciutat de Palamós. 1 que afectava tot e! ram de la construcció, ba es­tat resolt favorafclement, per bavar accepta; els obrers les bases d'ende­gament formulades després de nom­broses 1 actives gestions dirigides pel governador civi l . En vtrtut de les dites fcases, els obrers, en el successiu, quan sofrelxln algun ac­cident del treball percebran el 75 per 100 de llurs jornals, 1 la setma­na serà entesa com de set jornals, sense cap descompte dels dies de festa.

L L E Y D A El ooncoft de la Filarmónloa

El segon concert de l'orquestra La Filarmónlca, de Lleyda, donat dijous a la nit al teatre municipal dols Camps EUseus, sota la direcció del sau mestre Mateu, feu un altre rel-ximent per a la nova entitat musical.

Topades A la carretera de França, a l ' In­

dret conegut per les Tres Carreteres, van topar dos camions, que q u í J a r e n seriosament avariats. Sortosament, ningú no hi prengué mal.

—A la Rambla de Ferran, un ca­mió volgué avançar un au tòmnlbus l va fregar la part posterior d'n^uest vehicle, sense que, per un mlraole, no os registrés cap desgràcia per­sonal.

Ambdós cotxes sofriren desper­fectes.

La revetlla de ta Premsa Dimarts que va. dia. 12, t i nd rà lloo

a l'Iri» Park la segona revetlla or­ganitzada per l'Associació dc la Premsa.

La colònia d'asllats Ahir, el governador c ivi l , acompa­

nyat del president de la Diputació, senyor Canela l del diputat senyor Armengol, va anar a Torredembarra I visità la colònia dels establiments benèfics ijue hi passa l'estiu.

Les autoritats esmentades 1 el go­vernador civi l de Tarragona, qui e* traslladà expressament a Torredem­barra, van passar el dia plegats.

La cessió del castell de Montjulch A l 'Alcaldia s'ha rebut un docu­

ment signat per l'alcalde, senyor Pi­nell. I que serà t ramès a l'Ajunta­ment de Valladolid, per ta l de de­manar als Poders Públics que el cas­tell de Montjulch 1 la rona polèmica siguin cedits al de Barcelona.

P l a d e B a f f e s SANTA MARIA DE L'ESTANY. —

Durant el present estiu són moltes les famflles que vénen a visitar el nostre Monestir romànic 1 no passa setmana que no arr ibin caravanes de turistes, sobretot dels que estiuegen a Moyà. Castelltersol, Sant Feliu de Codines. Caldes de Montbouy 1 Tona.

—El dia 20 del passat j u l i o l estigué al poble el nostre oompatrlcl el dis­tingit odontòleg senyor Valldaura per apadrinar un nen dels parcers de la seva casa.

Amb aquest motiu h l hagué una gran festa.

També visità el poble el senyor Joan Codina Pulgsaulens, qui amb la seva famflia passa l'estiu a Tona.

—Fa poc s ' inaugurà una artíst ica font anomenada de Sant Antoni a la vora del Mol l del Castell, deliciós lloc d 'aigües fresques, al mig de vells roures l pins que fa d'aquells Indrets un passeig atracttvol per als foras­ters.

—Amb molt de lluïment, sa celebra­ren els exàmens de S de curs a les escoles, amb assitèncla de les autori­tats locals. Tothom restà satisfet dels avenços dels nostres nens, els quals foren recompensats amb bonics pre­mis i diplomes. Els senyors mestres foren molt felicitats per Uurs esforços en l'ensenyament. * —Amb el nou horari dels autos que fan el trajecte de Barcelona a Moyà 1 viceversa, podran els aficionats l amics de l 'art vell restar diverses ho­res al poble per a fer-se càr rec del tresor artístic dels nostres claustres.

—Acabades les operacions de la se­ga, han començat les de batre. A cau­sa de les darreres pedregades, el gra n i és tant abundant com s'esperava.

—Sembla que la festa major d'en­guany serà molt lluïda, segons les Impressions recollides en el popular cafè de Can Pere Coll.

V a l l d e B o h í RIBAGORÇA. — Ha fet la seva en­

trada en aquest Balneari el senyor bisbe de Vlch doctor Perellói acom­panyat dels seus familiars. No cal dir que la colònia l i ha dispensat una rebuda molt afectuosa com me­reixia el sant prelat.

Feren tirades algunes fotografies de l'acta de l'arribada, desprès da cantar la Salve Regina 1 dinar lleu-gorament, ha visitat la font del Bou. La Tartera l casa de banys, mostrant-se entusiasmat de tot quan ha vist. Es proposa passar aquí llarga tem­porada t nosaltres U desitgem que I I provin força les algues i aires de les nostres valls pirenenques.

I G U A L A D A Viatger Il·lustra

Da pas cap a Caldes de Bohi. ha estat a l Reial Collegi de les Escoles Pies de la nostra ciutat l'IUustlsslm 1 Rdm. P. Joan Perelló i Pou. bisbe de ia diòcesi, qui sa ludà el R. P. rec­tor del Col·legi 1 a d m i r à a la vegada les refermes que s'estan Introduint a totes les aules del d i t centre do­cent.

De la feíta major Els vocal» que s'hac ajuntat a la co­

missió de festes de l 'Ajuntament per ois afers de la festa major són : Emi­l i Sabaté , en representació de les entitats ciotadanes; Joan Uuc là . i Robert Martí , en representació dels gremis, i Ramon Muntanó. en repre­sentació de l 'Associació de la Premsa.

La bandera de la ciutat ha estat encarregada, per a la confecció, a l 'Important establiment barceloní del nostre compatrlcl Carles Paméa.

Es d iu que per la festa major se­ran ornamentades la Rambla de Sant Isidre. Passeig de Verdaguer. P laça de Catalunya. 1 altres llocs de la ciutat.

El castell de focs artificials serà engegat a l 'Avinguda de Wllson. on podrà «sser presenciat per nombrosa gentada

Organitzada per la Congregació Ma­riana es celebrarà , durant la festa major, una important exposició de goigs antics l moderns, al saló d'ac­tes de la Casa de Cultura, en la qual cooperaran notables ccUecdo-nistes de Catalunya En cloure's l'ax-poslció. que s e r à el dia 31 del cor­rent, h l d o n a r à una conferència mos­sèn Baldelló.

Al Cfrcol Mercantil h l ac tua rà la companyia d'opereta i sarsuela de Tomàs Ros.

Conferència Últimament donà una conferència

el senyor Joan Serradell. mestra da Carme, a una aula del Palau escolar de l'Ateneu, sobre el mecanisme d'un aparell enginyós per ell Inventat,

amb el qual es suprimirien els acci­dents desgraciats dels passos a n i ­vell, 1 s'evitarien les topades de trena H pflbllí escoltà amb v i u Interès les demostracions del conferendani. L'apareU consta de dues parts: g«-nerador I receptor. 1 presenta tres proredlments: un mi t jançant el mer­curi, un altre per l ' a igua i un altre mit jançant l'electricitat en comuni­cació amb els rails. 1 tots eOs amb focs lluminosos.

La Oreu Rojo AI saló de conferències de la Cosa

de Cultura es celebrà una reunió per a tractar de la implan tac ió a la nostra ciutat de l 'Associació de la Creu Roja. 1 sembla per l'entusias-me regnant, que serà nn fet la crea­ció de la Delegació local. A l'efecte, s'han encarregat els treballs prelimi­nars al farmacèutic senyor Josep M. Cortada, al qual ajudaran e! metge senyor Llambrés. el sergent de l 'E­ducació premilitar senyor Graó, 1 l ' industrial senyor Manuel Codorniu.

Da l'Ajuntament A proposta de l'alcalde senyor Lla­

dó, la Comissió Municipal perma­nent, en Tista de la satisfactòria si-tnació econòmica de l'Ajuntament, va acordar no fer ús del repartiment general d'utilitats de l 'any passat, que. per tant. de ixarà de cobrar-se. Ha causat al pobla afectat una ex­cel·lent Impressió.

Del Centra Catòlic Amb 'ota rapidesa s 'està fent per

l 'artista senyor MoncunllI. la pinto­ra 1 decorat del saló teatre del Cen­tre Catòlic, a fl que estigui llest per la festa major.

També es fan algunes rerermes al cafè l al primer pis.

M A N R E S A La festa da Sant Domènech

Dilluns passat, el barr i de Santa Clara va estar da testa, amb t^otla de la diada de Sant Domènec. Da­vant l 'església del Sant. on b i ba el pou dit de Sant Domènec, er* tot guarnit amb fullatge 1 tires de pape- de coloraines. Cap al *ard. ia desfilada de manresans que h l a n à a buscar aigua del pou va ésser nom bresa.

Audicions de sardanes El Foment de la Sardana conti­

nua les audicions de costum al Pas­seig. La setmana passada, però. tot 1 havent-hi una altra cobla a Man­resa, ens quedàrem sense sardanes. Ba una l l à s t i m a

L'Agrupació Pep Ventura organit­za una audic ió que sa ce lebrarà diu­menge vinent, de set a nou del ves­pre, a la P laça de l 'Olm. El progra­ma a n i r à a càr rec de la cobla local •La Principal de Bages».

Un envelat monumental El Centre de Dependents de MBI.-

resa prepara un envelat ra IUIO - i -la l per a la p ròx ima festa major.

També sembla que seran Impor­tants els premis concedits als que prenguin part al concurs sardanís­tic que enguany organitza per a la mateixa festa la Comissió de fastes de l'Ajuntament.

Per a les oreu* da larma Augmenta amb una gran rapidesa

la subscripció oberta par tai de re­construir les creus de terme malme­ses per mans criminals.

La Comissió anomenada a l'efecte

flg. a. — Dissabte, 9 d'agost de 1930 K A V E Ü D E C A T A L U N Y A

•"ha retmtt * rA}antam«nt p«r ««J da canvisr Impressions sobre com cal rendlítear les esmentades rreus

Procedents de maniobres Diumenge passat. « les deu de la

nit, aproximadament arribaren de maniobres, en un tren dels Ferro­carrils Catalans, els soldats del Ba­talló de c a ç a d o r s de Reus. destacat en aquesta c iu ta t

L'aigua delt pous L'Alcaldia ba publicat unes dispo­

sicions per tal qtw havent-se obser­v a t alguns casos de tifus a les bar­riades dels afores de la elutat. born no u t i l i tz i tes aigües de pou. 1 que en cas d'feser imprescindibles, si­guin deslnfectartes d'una manera efi­caç 1 per iòd icament També cal qua hom doauncli l ' exktàncla de malalts atacats.

C a r d e n e r CARDONA. — En «I Seminari de

ÍTarragona ha obtingut el títol de l l i ­cenciat en Sagrada Teologia, el Jove prevere Ramon Sunyer Canuda.

La n o é t n enhorabona. —De» de Barcelona es traslladen

« la seva «tnyorta l cosa, la distingi­da senyora Carme Tallada de Subi th , acompanyada de sos flUs Carles 1 Josep Maria.

—Estiuegen en sa casa-torre Joan Riu acompanyat de la seva senyora 1 familta.

—Ha mort Esteve Sort, propietari de l'Hotal Bellavlsta, havent esta-, l 'enterrament 1 funerals una sentí-dissima manifestació de dol.

—DI5 frutem de temperatura tan agradable la que ta sigui l 'afluència d'estiuejants extraordinàr ia .

—Promet veure's ext raordinàr ia­ment concorreguda la festa major per la qual es fan grans preparatius. El programa de festes és major que el d'anys anteriors 1 la qualitat dels mateixos superlodats «Vs elements que el confeccionen és d'esperar una lluïda festa.

l e s societats locals es proposen contribuir amb tot esplendor a la festa major, contractant orquestres conegudes. Q Casino Unió Cardo-nens 1 la Casa del Poble, donàran boniques funcions en els teatres de la seva societat. HI hanrtt una mag-nfflca coPecció de focs artificials 1 un luxós envelat

—Hem tingut el gust de saludar el Rvnd. Dr. Antoni Berenguer, prior de la capella de S«nt Jordi de la Dl putoció de Barcelona, el qual be vingut acompanyat dal seu rermft.

—Es troba • Paris la bella senyo­rets Carme de Sublrtk 1 Tallftda. fllla del nostre estimat amlo Agustí.

V a l l è s 5 \ . v r LLORENÇ SAVALL. — Din­

tre de poc sortiran els programes que la Joventut Regionalista d'aques­ta localitat repar t i rà amb motiu de la festa major que es celebrarà els dies 10 1 11 del corrent per ésser el dia 10 ei nostre Sant Pa t ró .

La Comissió de festes, t i nd rà molta cura que resultin unes festos amb iota espler.dldesa, h i ha contrac­tat per aixecar un envelat al carrer de Sant Llorenç, prop la carretera, darrera la Central de Telèfons. H i hau rà audjeions de sardanes i balls de gala amenitzats tots per la cobla orquestra «Barcelona Albert Marti».

—Uua quant temps ençà, vénen algunes notes a un diari de Barcelo­na. Algunes són Inexactes 1 altres que posen a l'Ajuntament actual en ridícul, sunse motiu de cap classe.

Fa pocs dies, va pnblicar-na una, diont que era lamentable que l 'Ajun­tament ne hagi acabat els treballs per la portada d'aigües a la pobla­ció, qug l'Ajuntament anterior havia comença t

Aquest corresponsal valdria la pe­n à que abans de trametre una nota s ' informés bé de les coses tal com Eún. cosa que 11 seria fàcil.

L'any passat l'Ajuntament dicta­tor ial va començar els treballs per la portada d 'aigües. eBcara que al-

F A I X E S

"MADAME X" PER A APaiMAB

G R A N P R E M I (La més alta recompensa)

en L'Exposició Interna­cional de Barcelona

ESTABLIMENT

"MADAME X" Rambla de Catalunya, 24

Kotre Con* Caulkna* I Diputació 1

g tnu regidor» diuen que de moltes coses no en varen saber-ne res.. Van fer un emprès t i t al Banc de Crèdit Local de 130.000 pessetes.

Aqiwsta aigua pertany a on prti p l e l i r l que la té Inscr iu a favor seu, i l 'Ajuntament encara no ha fet cap pacte n i s'han posat d'acord amb els Interessats.

Dn quant temps abans de venir el darrer canvi d'Ajuntaments, Ja ha­vien plegHt els treballs 1 aleshores digueren, que el motiu era per a no tenir encara el permís corresponent de l 'Es ta t concessió que ancora ba da venir.

P e n e d è s MONISTROL DE NOYA. — La fes­

ta major celebrada a l laor del gloriós Som D o m è n e c pel que respecta a la part religiosa enguany ba t ingut una especial solemnitat, puix l'escolania de Sant Sadurn í , cada dia m é s acre­ditada, can tà una missa gregoriana, d'una gran efecte p ladós ; les parts variables executades per elements grogorianlstes de vàlua , augmentaren el bon afecte. El doctor mossèn Joan Fortuny, prevere, rector de Subi rà ts . predicà un bonic sermó, ple de doc­trina. A la processó l'escolania amb sotana roquet I la clereela entonaven cants l i túrgics i el Crec en u n Déu. En arr ibar a l 'església, foren ento­nats el Te Dcum de consuetnd 1 els Ooljre a Sant Domènec d'una flnor exquisida.

A la tarda, l'escolania cantà el sant rosari , la Salva 1 els Goigs.

S e r v e i M e t e o r o l ò g i c

de C a t a l u n y a

Situació general atmosfèrica d'íuro-pa a ira set hores del dia S d'agost do 1030: Les altes pressions de l'Atlàntic

s'internen a Espanya t costa de Frànça , 1 millora el temps amb cel gairebé serè i temperatures suaus.

Pel nord d'Europa i al golf de Gè­nova h i ha centres de baixes pres­sions que pertorben el temps amb pluges a les Hles Bri tàniques. Suè­cia. Europa Central i nord d'Itàlia fins a les Balears.

Estat del temps a Catalunya a lat vuit hores: EI temps ha millorat a la nostra

regió, però Encara abunden les boi­res a tota la zona costera

Durant les últ imes 14 hores es re­gistraren pluges a tota la regió, amb precipitacions màximes de 25 'mil·lí­metres a Pobla de Segur, 19 a Cap-•lella 1 Bonalgua 18 a Sant Julià de Vilatorta 1 U a Tremp i Amposta (Aldea).

La temperatura màx ima d'ahir a Pobla d« Segur, fou de £8 graus. 1 la mínima d'un grau sobre zero a la Bonalgua

F O C A L S Observatori Meteorològic da la Uni­

versitat de Barcelona. — Dia 8 d'a­gost de 11)30.

Hores d'observació: ' a les set a les tretze 1 a les d i v u i t

Baròmetre a zero l al nivell del mar. Mil·límetres: TM'*. 7651. 7 » t . MIUiMrs: lO in , IOSO'5. lOSO'í.

Torjii·'·metre a l'ombra. Sec, !0'0, m.s.ro. Humit: wo, WE, wa

Hiiinliat (centèslmes de s a t u r a c i ó ) : 72 58. 65.

Vent direcció: N. N. E.. 8.. S. S. O. Velocitat: 1. 5, 5.

Estat del cel: Quasi cubert Nebu­lós, quasi descobert.

Classe de núvols: St-cu. Nb., Cu., Cu. Cu-Nb.

Temperatures extremes a l'ombra, màx ima : 2V3. Mínima: 178. ídem prop del sol: 15'8.

Oscil·lació termomètrica: 6'6. Tem­peratura mitja: ZVl. -on i n u i P «ei ' IIIIOMJ :o.o '93Joq las se< « tmoosj «sonbB p p v i i d p s j d res: O'O.

Recorregut del vent en Igual pe­ríode: 135 quilòmetres.

El director: E. AL/COBE

— Fosfa-Uilco-Kola-LecltUtat, cura i t a p e ' è u c t a B. Domènech, londa de

(f»t Pau. 1%. Ha estat cursat e] següent telegra­

ma al ministre dal Treball: •Rogamos vnecencla Informe ur­

gents aclaraclón sollcltada Delega-clón Superior del Trabejo Catalufla sobre st deben regir Bases Banca aprobadas Minlsterio 27 dlclembre ül t lmo. obllgando patrones cumpllr pactos flrmados, no dejando sln ré-glmen trabajo empleades Banca Bar­celona, entretanto apruébanse bases Corporaciòn de conformldad con lo dlspuesto Comlslòn Mixta que patro-nos no qnieren cumpllr si vuecencla no lo dlspone Igual. — Assoclaetón Independlente de Empleades de Ban­ca l Bolsa, Ruiz. presidenta.»

•Most Arnant en per a malalts t sana

Per acord del Comitè de la Unió de Tintorers de Ba.-celoua, f l u v i -ta tots els tlnforerg nssoclars 1 no associats, a l'Assemblea que t indrà Uoc el vinent dilluns, dia 11, a dos quarts de set de la tarda, al local

I Soler í Torra G. B A N Q U E R S

n r . s

l

I • •

V i a t g e s H i s p à n i a

R a m b l a de ï f Estudis, 11 - T e l è f o n 11551 EZCDRSZO DE P L A E R EST A U T O V O B I Ü A i

TOÜ.OUSE - LÜCHOM - VALL O'AIAN (930 Kns.) Barcelona Vich. Rinoll, Ribes. Puigcerdà, Latour de Carol. Ax les-Thermes, Foix, loulouse St. (lil·idpns. ronlrejeao, B a g n é r e s i « L u c h o n , Viella Salardd, Ifemo. Halaguer, Ar lesa de Seure, T à r r e g e , Ccrveto Igualada, Barcelona

7 d i € * d c v i a t g e amb h o i c l i : 3 4 0 p t e t . p e r p e r s o n a

S O R T I D A 1 5 D ' A Ü O S T D E 1 9 3 0

Demaneu el fascicle explicatiu

r

Joan Muntanyola Carné v i d u d ' f i n p i q u e t a I p i ^ x e t i M a s

H A M O R T desptis de rsfauts els Sants Sagraments i U B e n e d f c c t ó A p o s t ò l i c a

(A o. S)

Els xeos fills. KenJre, néls germans, cunyats, nehols, cosins, Joseaa Mateu vídua Tr inte t , ftmttit tota ? les raons socials «HIJO DE A. MUNTANYOLA». eHIJO DE J. P E D I í E T GARRIGA», preguen t l s amics i

coneguts que el tinguin present en llurs oracions

P e r expressa » o l a n U t 4*1 flaat BO s'aauaoia l 'hora de l 'enterrament

social, carrer de Fernando. 30. prin­cipal.

El Comltí : Ramon Pujol. Conrad Bassa I Francés ArnalL

— P t r a :omprar a bon preu aneu a la Jo i e r i a Ma^r i f t à • T a ü e f f , 4 1

Jo i e s v e r i t a b l e o c a s i ó

Institut de Cultura l Biblioteca Po­pular de la Dona — Secció Perma­nent d'Educació 1 Instrucció. — Diu­menge, dia 10, a les cinc de la tar­da: Rlía de flgurins.

Secció Permanent d'Economia t Provelmenis. — Classes da les tar­des. — Dimecres, dia 13: Nyoqul a la Romana i Gelat de cafè. Dissabte, dia 16: Delícies Loreta i Préssecs In-(antessa.

Menjador Econòmic (exclusivament femení). — Obert tots els dies, de la una a les tres. Preus dels dinars: a diari , 3 pessetes. Per abonament setmanal. 2'SO pessetes. Per abona­ment mensual, S pessetes.

- G r n c i f l z o s Joan Serra Canuda, ^

Han visitat el governador Inter! l'alcalde de Martorell 1 una comissió de fabricants de Sabadell, acompa­nyada de l'ex-diputat senyor Com­panys.

—Recordeu e l l i c o r e s tomaca l C a p r í n e t

Obeint als propòsits d'cxpondl-ment cultural que animen l'Orfeó <'e Sans, avui. a les deu de la nit. el benemèri t professor Narcís Masó 1 Valentí donarà una conferència pú­blica a l'estatge de l'esmentat Orfeó (Sans. 73). sobre el tema «Els fona­ments de la felicitat..

— P e r anar a l H B B T A U B A V T • A R I • E t . en auto trobaren fàc i l a c o ó s entrant oel P a r o de Mont-Jn loh fint a la P l a ç a del ü a n t , asa-sopa ' a r retorn. L a d l s í à n o l a d e i a P l a ç a del Dant a l Saataorant és

de 47 metres

Em par Tena. de 23 anys, en bai­xar d'un automòbil al carrer d'Al­mogàvers calgué 1 es conlnslonà for­tament de la regió abdominal 1 del b raç dret.

Fou auxiliada al dispensari de Sant Martí.

A la Via Diagonal van topar dos autos. En un d'ells anava, amb la seva família, el nen Enric Cardós, de 5 anys, qui resul tà ferit de con-sideràcló de diferents parts del cos. ambdós vehlcleg sofriren avaries d ' importància.

— Tothom qui visiti PBxptt t t t té ha de menjar al Restaurant Popular. Co­berts a 71 3 otc». amb vl o al(»ua mi­neral comrirès.

Servei aciiradfssim. Esplèndida perspectiva de l'Exposi­

ció.

— Degut a les reents reformes d'ampliació i decorat del

Restaurant G r a n Liceu aquest s'ha fet el nrefetit del públic, i molt especialment de tot aquell qui durant l'esiiueig les ocupacions no li permeten absentar-te de Barcelona igual que a la seva família.

|Provea eb coberli de 5 a 7 pei-seiet, a elegir i i i plait, respecilva-ment, de la caria.

Restaurant G r a n Liceu Rambla «-'ei Centre, 3 • » - • • > •

Rel ig ioses Sants d'avui: Sant Joan Baptista

Vlonney. cf.. Sant Romà. soldat i màrt i r , Sant Rústic, màr t i r .

Sant de demà: Sant Llorenç, ar­diaca i jnr., 1 Santa Astèrla. vg. 1 màrt i r .

Quaranta hores: Avui. a la Concep­ció. Demà. a la mateixa esglés ia

—Parròquia de Sant Josep Oriol. — Diumenge hi h a u r à misses a les

hores de costum. A la de les vuit . la Pla Unió de Sant Josep Oriol 1 la L l i ­ga de Perseverança parroquial tin­dran Comunió general reglamentàr ia a la qual es convida tots els socis 1 altres devots del Sant Taumaturg. La da les deu serà cantada. A la tarda, a les sei. rosari i funció mensual de la Pia Unió dc Sant Josep Oriol. Aca­b a r à amb adoració de la miraculosa Relíquia.

—La Junta Directiva del Centre de Sant Pere Apòstol es complau a recordar als seus socis que avui. a les vuit del vespre, t indrà lloc l'a-costumada Felicitació Sobatlna.

A la vegada els fa present que diumenge vinent, a les vuit, h i hau­rà missa de Comunió general a la par ròqu ia de Sant Francesc de Pau­l a i a dos quarts de set de la tar­da, conferència

La Junta espera que com de cos­tum els esmentats actes es veuran molt concorregut»,

—Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. — El dia i t del cor­rent, festa de Santa Clara la Comu­

nitat de Religioses d'squest Mones­tir , obsequiarà la seva íncltta fun­dadora, amb ela cultes següents: A tres quarts de deu. es cantarà Ter-tla. A les deu, Oflcl solemne. Predi­carà el reverend P. Valentí Pons. guardià del Convent de PP. Fràncls-cans.

A les «Is de la tarda, exposició de S. D. M.. Trlsagl cantat. Novena 1 motels. A les vuit Reserva.

—Parròquia de 'Sants Just 1 Pas­tor. — Demà, segon dlumfjnge de me», l'Associació de Vla-Crucls Perpetu 1 Vivent, canònicament es­tablerta on aquesta parròquia, prac­t icarà solemnialment l'exercici del Vla-Crucls. amb els cants de costum. HI actuarà el Cos Infantil da Por-tants del Sant Crisi, a dos quarts dg set de la tarda 1 flnlrà amb cinc parenostres a les cinc llegues. A contlnuàció la funció a Sant Llorenç.

- P a r r ò q u i a de Sant Pere. — El pròxim diumenge, misses rcsades cada mitja hora. de les sis a la u n a forà la de dos quarts d'onTe, que queda suprimida fins el dia de la Mare de Déu de la Mercè. A dos quarts de set, el sant Rosari en sufragi dels difunts pobres de la parròquia. A les set. explicació d-sl Sant Evangeli. A les nou, «Missa d'Infants., per a les seccions del Ca­tecisme parroquial. A le» deu, mis­sa cantada per la Reverenda Comu­nitat.

A les sis de la tarda el sant Rosari 1 estació al Santíssim Sagra­ment.

—Exercicis Espirituals. — Acaba­ment de la tanda del Casal dels Lluí-sos de G r à c i a — Diumenge, a les vuit, a la par ròquia de Sant Joan Baptista, de Gràcia, se celebrarà la missa de Comunió general, amb el qual acte quedarà finida, la tanda d'Exerrlcls que un grup de socis d'a­quest Casal ha celebrat a la Casa d'Exercicis de Sarr ià .

Perquè els novells exercitants pu­guin trobar-se acompanyats pels al­tres socis, s'ha decidit que fos » la par ròquia on t ingués lloc ton solem­ne acte. A més, tenint lloc. també en aquest dia, la missa de Comunió de la Lliga de Perseverança, tol fa esperar que l'espaiosa església que­d a r à plena de fidels.

Després de la missa, al Casal dels LluTsos. t indrà lloc l'esmotrar. Des­prés h l hau rà parlaments.

B i s b a t Dels 50 nois que han d'asslstlr al

Certamen catequístic, que a primers de setembre se celebrarà a Saragossa, 25 seran de la Congregació catequís-t lca de Molins de Rey.

—El nostre venerable Prelat, acom­panyat del seu germà senyor Benet, va sortir ahir tarda cap Almnn-doz (Navarra), on passa rà una t o u porada de descans.

—Durant la breu absència del se­nyor bisbe queda encarregat del go­vern de lo diòcesi el Vicari General doctor Joan Flequer 1 Barraquer.

—Han estat n o m e n a » vocals de la Junta d'administradd 1 règim del Cementiri de Sant Quint í de Medio­na els senyors Joan Busquets Ve*-gés, Jaume Barris F à b r e g a s 1 Joan Ferrer Bosch.

—Són moltísslms ela sacerdots que s'han Inscrit per a formar part del Congrés Catequístic Nacional de Sa­ragossa.

A la Cancelleria del bisbat, a les fcores d'ofleina. s'admeten Inscrip­cions.

Qüestions socials ACORD DR LA 0OMIS4I0 MIXTA

DEL TREBALL BN E L OOMERÇ AL MAJOR DE BARCELONA Es recorda als senyors patrons dels

grups segon (Assegurances. Informes 1 . Viatges), tercer (Transports) 1

quart (Verida a l 'engròej que, cunfonne a ço que es preceoíua p«r "art . i i del Règim de Treball, adop­tat per aquesta corporac ió 1 aprovat per R. 0. del Ministeri de Treball i Previsió amb data 27 de desembre de 1911. en tots f ls èftaSUini'nts. botigues, magatzems o despatxos on la dependència mercantil compresa en la Jurisdicció d'aquesta Comissió Mixta p-esti t-U seus sarveis, seran fi­xats en llocs visibles uns cartells impresos amb lletra també perfecta­ment visible . en els quals constin les escales de sous m í n i m s de cada grup I Ie6 disposicions dels articles 25 I 27. amb caràc te r general. Els inspectors designats per aquesta Co­missió vetllaran per l'oxacte cumpll-ment d'aquest acord 1 cl càstlc de la seva Infracció. 1 per a facilitar aquell I evitar aquest, la Comissió Mixta, Plaça Reial. 12, entresol, proporcionarà als patrons o entitats patronals el nombre de cartells im­presos que necessitin, autoritzats amb el segell de la Corporació . !

S a r d a n e s L'Agrupació Sardanista de Barce­

lona ha organitzat per aquesta nit una audició de sardanes davant del cine 'Amèrica*. Avinguda del carrer Marquès del Duero, cantonada a Flo-rldablanca.

La mateixa entitat ha organitzat

per al dia 15 al mat í una visita col-lectlva a la fàbrica de cervesa La Bohèmia de la casa Damm.

Punt de r e u n i ó : P laça d'Urqulnao-na. davant dels tramvies d'Horta, a dos quarts de nou.

Avui al vespre, a dos quarts d'on­ze, I demà diumenge, a les sis de la tarda, t indran lloc al Marlcel-Park, les ballades de Sardanes que vénen celebrant-se des de la seva inaugu­ració i que tan bona acollida obte­nen pels aficionats a la nostra dansa, i les quals són executades per les més renomenadea cobles.

E l s Esports P i l o t a B a s c a CONCURS SOCIAL DEL CLUB MA­

NI 8TA Després de les últimes sorpreses

d'aquest concurs, que semblava que anaven a commoure les esferes, pe rò que no han tat s inó confir­mar la sòlida organi tzació del Club Menlsta. apareixen sense soluotó de o ntlnuttat les Jornades interessants de la dita competició p l l >tlstlca.

P-* al pròxim diumenge figura a l programa el partit de primera ente goria. enl-e lea parelles Bollester-Marln 1 Iturbe-Roure. que havia da colBDrar-se diumenge' passat, 1 que fou ajornat a requeriment de Balles-ter-Marín, el» qual», amb esportivitat elogiable, renunciaren a adjudicar-»» el partit davant la Impossibili­tat de Roure de pesentar-se a de­fensar-lo.

Aquest ajornament ha fet augmen­tar els desitjós de l 'af idó, de pre­senciar la l lu i ta — que s'espera fun-dadament emotiva en alt grau — en­tre ambdues parelles, capitanejades pels campions de Catalunya Balles­ter i Roura, 1 completades per Juga­dors da la talla d'Iturbe l Marín .

L'ordre del programa »erà el »e-gfient:

Primer partit, a les quatre de la farda, tercera categoria: Vermell». Arias I Blasco. Blans Suau 1 Hadua.

Segon partit de tercera categoria. Vermells: Javierrel Blanes. Blaus: MedlaviUa I 1 Alonso.

Tercer partit de segona categoria. Vermells: Herrero. Blaus: Miró i Ba-silies.

Quart partit de segona categoria. Vermells: López I I 1 Orsola Blaus: Segalà l

Cinquè partit de primera categoria. Vermells: Ballester I Marín. Blaus: Iturbe-Roure.

b o x a LA VETLLADA D t L E S ARENES

L'anunci de la gran vetllada popu­lar que dimecres t indrà lloc a Le» Arenes, ha causat sensació entre l'e" lement deportiu de Barcelona. Pocs eren. en efecte, els que esperaven tan magne programa en una vetlla­da eminentment popular, com la que es desenrot l larà a Les Arenes.

Compte-Magllozl, és un dels com­bats que s'esçeren" amb veritable In­terès, puix en aquest combat el cha-llenge del campió d'Itàlia es presen­t a r à davant Compte al l ímit del pes gall, amo la qual cosa Maglíozl, po­drà boxar amb la plenitud de les se­ves facultats, de la mateixa manera que el dia que fou enfrontat a Car­les Flix. no com el dia que boxà con­tra Vilanova, que es va veure obli­gat a rtíbatxar el seu pes habitual.

Magliozi, davant el vencedor de Murall . ens d o n a r à una mesura exacta de la seva valor. I al mateix temps de la d is tància que separa avui Compte de Carles Fl ix . amb el qual fa poc mé» d'un any va per­dre per punta en deu round».

Compte, després d'aquest combat es ret i rà algun temps del ring. al qual re tornà vlctorlosament no fa gaires dies, vencent el batallador Mural l .

Maçllozl. és t ambé , com Murall . un púgil batallador 1 Impetuóe. sl bé amb més escola 1 coneixements que l 'ex-campió d'Espanya l per tant. és d'esperar que Compte trobi tan fàcil el camí com davant Murall .

N à u t i q u e s

DE 8'ACARO Com anys anteriors, l'anunci de

les Importants festes nàut iques que se celebraran a la magnifica badia de S'Aragó durant els dies 15 . W • 17 del corrent, han despertat general interès, 1 «ón molts els aficionats que amb motiu d'això es trasllada­ran a aquella platja amb llurs em barcaolons.

El programa de feetes ha quedat ttxat en la següent forma:

Dia 15 d'agost. — A partir de les sis del mat í , sortida dels yachts que

NEUM ÀTICS

S e r v i e e S t a t l o n JOSEP HAWZA J & K S a

Ingi, 278.2721 Paniii ie Snci. 45 Telèfon 11540

prenen part a la regata Creuer Bar­celona - S 'Aragó.

A les clno de la tarda, arribada dels yachts a S'Aragó.

A les »ls de la tarda primera rega­ta d oulboards, dues proves de 15 quilòmetres.

A les deu del vespre, revetlla a la Pèrgola de S'Agaró, amb assistència dels yachtmen.

Dia 16. — A les deu del vespre, ball i cotllló al Casino Gulxolense.

Dia 17. — A dos quarts de dotze, regala a veia al Trlang!-. per a yachts creuers de dues categories.

A les cinc de la tarda segona re­gata d'Outboards, dues proves de 15 quilòmetres.

A dos quarts de nou del vespre, banquet al Restaurant •í'Agaró.

A les deu. repartiment de premi i ball.

Premi» . — Regata-creuer Barcelo-na-S'Agaró. — Primer, trofeu «S'A­garó ; segon, copa «Comas»; tercer, copa «Comitè de Vela del R. C. M. B . .

Regata al Triangle. — Categoria A. — Primer, copa «Banys de S'Agaró; segon, copa «Amics de S'Agaró».

Categoria B. — Primer, copa «Nlu-bó»; segon, copa «Destllerlas Bonet».

Regats» d'Outboards. — Primera re­gata. — Primer, copa «Comitè Mo­tor R. C. M. B.» 1 300 pessetes; se­gon, copa «Destlleries Bonet» 1 200 pessetes; tòrcer, copa X. X.

Segona regata.—Primer, copa Res­taurant S'Agaró» i 300 pessetes; je-gon. copa «Vives» i 200 pessees; ter­cer, copa X. X

Match de desafiament entre als dos vencedors. — Primer, copa de la colònia de S'Agaró.

A més «s concediran premis espe­cials a totee les embarcacions que hagin pres part en aquesta festa nàut ica I no hagin obtingut cap premL

N a t a c i ó CAMPIONATS DE CATALUNYA 1930

Amb tota solemnitat sa celebraran els dies 16 J 17 d'aquest mes. a l'es­tany de Banyoles.

L'entusiasme desplegat pel c. N. Banyoles és una garantia de í 'èxlt que assoliran aquesta Campionats, als quals els Clubs catalans sembla que pensen donar tots el» honors que es mereixen trametent hl els mi­llors nedadors. Són ja molts els es-peclaliste» de proves que e'estan en­trenant per aquests Campionats.

El dia 16 a la tarda t i n d r à lloc l'As­semblea general o rd inà r i a dels Clubs federats. Per l'embranzida que aquest any ha pres oques esport, aquesta Assemblea se r à d'una gran Importància. Ja que en ella hom po­drà constatar l'augment progressiu dels Clubs de Natació d'arreu de Catalunya. D'ella n'han de sortir no­vè» orientacions per a facilitar, enca­r a més, el progrés constant de la natació.

Banyoles amb aquest motiu v iurà do» dies de bull ici . La Joventut físi­cament sana i espiritualment cultiva­da del» esportius de na tac ió I I po­sa rà un somriure als llavis 1 potser la farà avergonyir una mica en veu­re els sels cossos nu» I bruns. Dada» importants d'aquests Campió

nata

Primera. L'Assemblea general dels Clubs catalans de Natació t indrà Uoc el dia 16, a les quatre de la tarda, a la sala de sessions de l'Ajunta­ment de Banyoles, cedit per aquella municipalitat.

Segona. El repartiment de premis es farà en el mateix local el dia 17 a la una de la tarda

treera. La Federació Catalana de Natació Amateur ha Inst i tuï t un dis­t in t iu que podran l luiar solament els que detenlln un «record» ca ta là . Aquest dis t in t iu serà l l iura t als ac­tuals «recordmen» aquell mateix dia.

Quarta. Le» proves s'efectuarm % l'Estany de Banyoles, el» dies ^ 17 al ma t í . La sortida de BorceiSia dels participants h a u r à d 'ésser el dia 15. a la ni t , o a la matinada del dia 16.

Cinquena. En aquests Campionats e» posa rà en Joc la Challenge Emi l i Salas (prova de 4 per 50 estils), que ha <rnanyat cada any el N. Bar­celona.

F u t b o l E L S FUNERALS A LA MEMÒRIA DE

JOAN GAMPER

Ahir al mat i a dos quarts d'onze van efectuar-se a l 'església de la Ca­sa Provincial de Caritat, els fuenral» per a l'etern descans de l ' àn ima del gran esportista 1 fundador del F. C. Barcelona, senyor Joan Gamper 1 Haesslg.

El temple es veié ple d'una distin­gida 1 selecta concurrència, entre .a qual abundaven les dames I senyo­retes, elements de la colònia suïssa, dlstinglde» personalitats, federatius, directius 1 ex-directius. Jugadors 1 ex-jugadors de futbol, atletes que In­tegren les diverses seccions de tots cl» club», periodistes l nombrosos amics I admiradors de riHustre flnat.

Fou un acte verament corprene­dor, en el qual es palesà a bastament una vegada més les nombroses sim­paties que gaudeix la família del plo­rat difunt

El dol era presidit pels familiars, acompanyats dels amics més ínt ims.

rofertort e» repartiren uns bells 1 sentits recordatoris.

A. C. S. l'inoblidable Joan Gamper, i la seva atribulada v ídua 1 fills re­bin el nostre mé» sentit condol.

D i p u t a c i ó E L DRET CATALÀ

El president de la Diputació prQ vinclal de Barcelona senyor Mai., quer l Vlladot. ha rebut el B ^ S S telegama del ministre de GHcin ! jus t íc ia : '

•Muy reconocido s su telegram» ecepio plazc seòalado por estimarlo necesarlo. no solo para el detenidi estudio que matèr ia reclama, slno para prescindir del muy valioso ase-soramlento de esa Conilslón qu* \ tan dlgnamente preslde. a cuyos mlembros ruego trasmlta contenido esta despacho con m l saludo atec-tuoso para todos.»

LA DIMISSIÓ OEL SENYOR BAS TARDES El president accidental senyor de

Riba. en rebre els periodistes, ffo referit una vegada més a la dimissió que el senpor Bastardes ha presen­tat del càr rec de diputat provincial

Ha d i t el Sr. de Riba que aquests dies els diputats ban tingut dubte» sobre la competència que pugui te­ni r le Comissió Permanent per a ac­ceptar l'expressada dimissió, i qug consultnta els casos tècnics sobre aquest particular, han dictaminat que l'ossumpte ha d 'ésser portat ai ple de la Diputació.

Ha dit encara, que la dimissió so­lament pot fundar-se en un motiu le­gal, I que sl bé el senyor Bartarde» ha expressat en la seva que es tro­bava mancat de salut, és aquest un extrem que cal justificar.

Ha afegit el senyor de Rtba, qua la Comissió Permanent proposarà al ple de la Diputació que no accepti la d imiss ió del senyor Bastardes, i tot seguit s'ha estès en considera­cions sobre l'Estatut, en el que toca al càr rec de diputat que no es pot deixar p f r una pura voluntat.

Flnoiment ha fet l 'elogi da la per­sonalitat del senyor Uestardes. dels serveis que té prestats a la Diputa­ció, del que representa el seu con-ntr» en la ponència de BeneflcènrU, ! ha dit que la seva dimissió era fruit solamen: d'un esperit de deli­cadesa.

ELS MOSSOS DE L'ESQUADRA L'n reporter ba preguntat al senyar

de Riba. si h i havia alguna solució en l'nssumpte del Cos de Mossos de l'Esquadra, i el president accidental t u contestat que la Diputació navla prtsentat la seva proposta U Govern, que després de l u n r d Ja conegut no se n'havia pres can d'altre. 1 que ara col esperar la decisió de Madrid.

Ha dit que creia que no es faria esperar. 1 que cnMrà acceptar trt el que representi una millora ca 1 ex nressat servei

CONFERENCIA El senyor dc Riba ha tingut una

conferència telefònica amb el senyor Roma Sol. de Lleyda.

AL COVERN CIVIL Ha estat al Govern Civil , el presi­

dent accidental de la Diputació.

O b i t u a r i ENTERRAMENTS

Avui es celebraran aquests enter­raments:

Joan Trlus Jullachs, Rambla Bolart, 4. A les deu.

Domènec Bonet Teixidó. Sant Mar­tí, 2. A les deu.

Josep Serradell Calderer. Rambla Santa Mònica, 22. A les cnze.

Maria T r i l l a Robert, Auslàs-March, 65. A les onze.

Josep Recasens Domingo, Casano­vas, 36. A les onze.

Jordi Antonell Garcés, Metges, 16 bis. A les vuit .

FUNERALS Mercè Alesan Nogués, vídua de

Joan Roig Cervòs. Morí el 22 de Ju­l io l . Avui , a dos ouarts d'onze, a la Bonsnova.

Llúcia Carbonell 1 Pon. vídua d» Joan Fontanals. Avui . a les deu. a Sant Andreu.

Berta de Strasser I Frankl de Se-llgroann. Morí el primer d'agost. Avui , a les onze, a la Capella Fran­cesa.

Caslmlr Espriu Masvldol. vidu do Conrencló Pnle Cervera. Morí el W de Juliol Avui. a les deu, a Sant Miquel del Port.

B or s a de l a Propietat I m m D b i A i x r i r-

L L O G U E R S Vullvldrera: En casa moderna bai­

xos per a llogar amb jardí , cinc dor­mitoris, bany. tíaó: H. Carles de i lar. Vi l la «Consuelo». lletra B.

F I N Q U E S P E R V E N D R E Caseta a Rubl. venc amb 4 hàbits,

menjador, cuina. pati. Jardí , aigua cor. disponible a l'acte. Tracte direc­ta amb l'amo. R: Carme 34,1-2. 7 a 9.

C r è d i t A g r a r i , S . A . Corts. 969, principal. Barcelona

Comprem finques rúst iques

Els q u e c o n s u m e i x e n b o n s g è n e r e s q u e b u s q u e n g a n g u e s m é s i n t e l · l i g e n t s

Per a tots és una gran ocasió aprofitar les actuals R E B A I X & S

Mai no s'han vist quantitats tan grandioses d'articles superiors a preus tan rebaixats

F r i r p r f n n C bonic damasc seda art i f icial , « t a o e n s del mi- 99'ftO LUICUUIIO l lor rairaguà. matriraoni . . . - " p t e s .

T o n o i c 'au'a '«P'» «reps» extra 130 X 130 l a p o i o »uper.or color» novetat 1 7 0 X 1 7 "

POftiBrS úamasc Wcolor, peça de 112 X 300 cm a . . •

InUresseiHii per im \'imü d'a UiflTO Tots els dies i m i tttMt

61ÍO pia.

9 '78 r

E A V E Ü D E C A T A L U N Y A p j g . _ Dissabte, 9 d'agost de 1930

Pàgina Medico^Farmacèu t i ca de L A V E U

[is mvm mmmi n Col·locats per metge especialista

S . A . C l a u s o l l e s

Rambla dc Catalunya, S - Fernando, S

Rambla del Centre, 27 - Barcelona

S U C U R S A L S A

M a d r i d , V a l è n c i a , S e v i l l a , B i l b a o i S a r a g o s s a

Peril ls dels banys de sol

Partidaris decidits dels banys de kol. sia al mar o a la muntanya, no volem, però, deixar d'esmentar els perjudicis que poden esdevenir per oblit de determinades precaucions, en la pràctica d'aquests banys, especial­ment en els infante.

A tot infant exposat al sol d'esüu, Be'l proveirà d'un barret ample fol­rat de gènere blau o verd. L'acció di­recta dels raigs de sol damunt la pell flna i delicada de les criatures pe-tttes, pot ésser perniciosa 1 produir en regiment dolorós, seguit de descar-nació, 1 a voltes de vesfcules (butllo­fes), si no es U present una adap­tació suau 1 progressiva.

Prop del mar, el sol. donant de ple damunt les cametes de l'infant, mu­llades encara, provoca—tant per l'ac-U dels raigs lluminosos com per les «florescéncies salines Irritants degu­des a l 'evaporació de mar—una Ir r i ­tació local que ba d'ésser mèdicament tractada.

I.a insolació és més greu; prové d'una elevació de temperatura del cos 1 del cervell després d'una llarga exposició al sol. en una atmosfera rescalfada pels raigs i llurs reflexos quan manca la brisa.

L'Infant perd el coneixement, la cara esdevé congestionada, la respi­ració es fa ràpida 1 els pols impercep­tible. Cal descordar els vestits, deixant el pi t descobert; traslladar l'infant a un lloo fresc i mullar la cara 1 tòrax amb aigua freda, peró no ge­lada, al mateix temps que es fan fric­cions seguides. Es convenient també fer beure mig vas d'aigua natural 1 tenir el petit malalt en repòs al l l i t flns l 'endemà. Segons el caire que pregui l'accident serà millor avisar «1 facultatiu.

DH. L . R1BO RIUS

E l permis

per conduir auto

Recentment el Prof. Hayem ha cri­dat l 'atenció de l 'Acadèmia de Medi­cina de Paris, sobre la concessió abu­siva de permisos per guiar autos sen­se examen mèdic previ—que sens dub­te és una de les causes principals de les desgràcies que diàr iament causen els automòbils—1 ha recordat que fa vuit anys, seguint la iniciativa del doctor Flesslnger, l 'Acadèmia votà que que «no es donaria permís per con­duir a tot subjecte de menys de vint anys, ni als afectats de trastorns men­tals, lesions orgàniques del cor, va­sos o sistema nerviós, ni als que pa­teixen insuflciència de la vista 0 de l 'oïda, apreciada per una comissió mèdica especial*- El permís sols es concedirà per deu anys. al cap dels quals al xofer hau rà de passar per un

altre examen mèdic. Quan la comis­sió mèdica ho cregui convenient, el permis es donarà, només per tres anys. Tot xofer que hagi provocat un accident per la seva culpa, serà sot­mès a un nou examen mèdic.

Pel gener de 1933, aquests acords fo­ren elevats als Poders públics de França, els quals flns avui no n'han fet cap cas. L'Acadèmia de Medicina de Paris tracta d'Insistir novament per tal d'obtenir una decisió del go­vern francès.

Caldria que d'això també se'n pre­ocupessin les nostres autoritats, puix cada dia són més nombroses les vlc-ilm£s de l'automobilisme.

Sobre la mort

del doctor L . Urrut ia

La premsa Ja donà compte de la mort del gran metge-clrurglà. f i l l de tBascònía. don Lluís Urrutia. Tot Espanya ha perdut una de las figures de més prestigi en ai camp mèdic, l sobretot, dintre l'especialitat de les malalties de l 'estómac que ell con-reuava.

Sobre les causes de la seva mort. tan fulminant, el Jove i estudiós ci­rurgià doctor Bergareche. germà po­lític i dexeble del difunt, al qual succeí en la Clínica de Sant Ignasi, ha dit que el doctor Urrutia venia ressentint-se de feta tres anys d'u­na afecció que sembla ésser un cas típic d'insuficiència cardíaca profes­sional, per efecte de las angoixes pròpies de tot cirurgià que amb sen­tit de responsabilitat i emoció hu­mana s'acosta a l'organisma sofrent. Aquesta ansietat emocional que pre­cedeix I acompanya les operacions, es continua amb les vicissituds del curs post-operatori. les emocions del qual superen, de vegades, a les de la mateixa intervenció. AfegeixTs a a ixò la circumstància de l'alta tem­peratura ea què es fan les opera­cions i el treball Intens que suposa una vida com la del doctor Urrutia. La seva mort. doncs, sembla ésser la conseqüència indubtable d'una in­suficiència cardíaca per anglo-espas-me. típica en els cirurgians, que entre els 50 i 60 anys moren en gran nombre I amb idèntics símptomes.

Ningú que conegués Íntimament el flnat. no podria deixar-se desorientar per la seva aparièncla adusta i freda: Urrutia era un cor exceUent. Sense parencaria n i efusió, era recte i pro-be; sobri, però emotiu. Fugint, amb el pudor de la raça. de tot transport :gester. les seves emocions sonda­ven l 'ànima i enfondlen «-n son cor, sense transcendir a l'exterior.

La seva mort. recorda la d'un al­tre cirurgià eminent: el doctor Hulcl. i la d'altres molts que van engros­sint el contingent tributari de la pro­fessió a una dolença típica, perfec­tament estudiada, per cert, pel doc­tor Behn de Friburg, que s'ha ocu­pat d'ella en el darrer Congrés de Cirurgia d'Alemanya.

Amb aquesta malaltia, es relacio­nen, sens dubte, tantes manifesta­cions anginoses que acabaren amb la vida de molts metges que wan dedicar la llur. amb tota emoció ( màxim rendiment, a salvar la del pròxim, comparlÍ»t-ne les angoixes

Ma nté en activitat les vitamines

B. i C. M o s t i n a Suc de ra ïm pur concentrat

Sense alcohol

Molt ric en pr inc ip i s hi droca r-

bonats

M O S T A J I H A J S T B Ü B E G U D A I D E A L

SUC DE RAÏM SENSE ALCOHOL : : DE.MAMEU-LO A TOT ARREU

"Cerevisina Efervescent Vinyals" Es la millor en tots els casos en què es tà indicada la Llevadura de Cervesa

(GRANS, FORUNCULS. etc.)

C l í n i c a M e n t a l " T o r r e C a m p d c r à

D i r e c c i ó : Dr . B E R N A T I C A R R E R A S

L L O R E T D E M A R ( G i r o n a - T e l è f . Í0)

Tractament de malalties nervioses

l , sovint, vMnt-les mAs conscient­ment.

De fa tres anys, el doctor Urrutia havia sofert Ja tres 0 quatre crisis. La dolença era una realitat de perill eminent; l'estiu passat, en retornar de Canàries amb el doctor Bergare­che, va tenir un atac 1 el març dar­rer es va reproduir. El doctor Urru­tia amagava la seva malaltia, però no tant que no fos observada per alguns dels seus intlms. , Ell pressentia la seva fl; no fa pas un mes que deia al seu ajudant doc­tor Salas: •Totes les nits m'adormo pensant que l 'endemà em trobaran mort..

(De .Hagar dal Mídlco.) .

Els petits traumatismes

en la infànc ia

PICADES ACCIDENTALS L'Infant pot punxar-se amb deter­

minats objectes, com són les diver­ses varietats d'agulles de cosir, de ganxet, les espines de roses, d'escar-dots, de gatoses, etc. i d'altres plan­tes; l'extremitat punxada, moltes ve­gades, es trenca I roman al fons de la picada, constituint atxl un cos es­trany, «1 qual, per haver arrossegat microbis de fora a dins, dóna lloc a una Infecció 0 focus de supuració a l'entorn de la punxa, que s'anome­na vulgarment «mal blanc.

Aquesta lesió pot ésser el punt d'o­rigen de nous accessos. I flns arr i ­bar a una Infecció general de caràc­ter greu. Cal. doncs, treure com més aviat millor l'espina de dessota la pell. mitjançant una agulla flameja-da; però com que això vol certa tra­ça, és preferiblei si costa, avisar ei metge.

Les puntes d'agulla clàvades a la carn. són més difícils de veure, so­bretot perquè s'enfonsen com més es toquen 0 simplement pels mor i ments musculars. Ja que tenen una mobili­tat extraordinària. Quan estan situa­des massa profundament, el metge ha de recórrer a l 'auxi l i dels raigs X. per a apreciar la seva situació. 1 estalviar roulliaclons 1 sofriments. Ea de comprendre que les puntes de les agulles de ganxet, donin més fei­na per ésser extretes.tota vegada que per l lar forma especial, no podan retrocedir i cal operar.

Es més prudent donar a les noies ganxets d'os. no pas metàl·lics, que són molt perillosos.

SI es tem que el cos estràny Intro­duït e nels teixits sigui brut de terra o pols, serà molt conve­nient donar una In jecn l de ^ n m antltetànic c o n t n la possible apari­ció d'aquesta terrible malaltia.

V A R I A FI pare de l'ane$tètia.—A Londres

s'ha celebrat el centenari de la mort del doctor Henry Hickman. anome­na: «el pare de l'anestèsia» per haver estat ell qui primer portà a cap ex­periments cientlflcs per tal d'obtenir un mitjà de suprimir el dolor en les operacions. S'ha reunit per suscrlp cló una quantitat crescuda per alxe-car-U un monument. A la Reial So­cietat de Cirurgia de Londres lord Dawson va pronunciar un discurs commemoratiu. El servei que va pres­tar a la humanitat sofrent no té preu.

Noves creacions.—A proposta de la Societat de Pediatria de Xile. es trac­ta de crear un Institut de Nutrició com el de Toquio; a Vallparadls es projecta una Escola de Puericultura sufragada amb els magnífics dona­tius de don Carles Van Buren.

La primera dona metge dels Hospi­tals de París.—El 16 da Juny. el ju ra í del «bureau central», presidit pel pro­fessor Achard. acompanyat d'altres prestigis de la Medicina de Paris, de­signava com a metge dels Hospitals la Sra. Bertrand-Fontalne. Es la pri­mera vegada que una dona és ad­mesa a formar part del cos mèdic hospitalari. La seva tasca mèdica no és Incompatible amb la vida de fa­mília, puix la Sra. Bertrand-Fontal­ne és mare de dos fills.

Emmetiinament per pólvors a base de cianur.—Un cert nombre de casos d'intoxicació s'han assenyalat a un hotel d'Utica (E. U.). Es demostrà que la causa era la neteja que es feia dels coberts amb pólvors que contenien cianur de sodi.

Fou publicat un edicte, immediata­ment, prohibint l 'ús d'aquestes subs­tàncies per netejar els coberts.

Xifres esgarritoses.—K França, se­gons l'informe Moriu, es calculen les següenu víctimes durant la guerra passada: 1.8&.100 soldats europeus: Indígenes de l 'Aírica del Nord. 35.000; Indígenes colonials, 35.200: legió es­trangera. 4.600.

Els alemanys sembla haver tingut 1,875.696 morts 1 373.370 desapareguts.

Sobre el caminar

i les curses en la infànc ia

Es cosa bona acostumar aviat a caminar els infants, al mateix temps que ensenyar-los a suportar sense fa­tiga caminades més o menys llar­gues. El nen de la segona Infància," que està constantment en moviment, que corre, salta, balla tot el dia. es cansa fàcilment per caminar qual­ques quilòmetres. Es cert, però. que una vegada arribat comença altra vegada a saltar, córrer, ballar, com si res no hagués passat, demostració evident de la lassltud o enuig més que de veritable fatiga muscular.

Cal ensenyar l'infant a regular la marxa, a caminar lentament al prin­cipi, més de pressa després I progres­sivament En els primers temps, les caminades es faran, sempre que sia possible, en terreny pla; més enda­vant en terreny' accidentat. Se 11 en­senyarà també d'utilitzar el seu cen­tre de gravetat en pujar pels pen­dents, tirant-se cap endavant, 1 cap enrera en baixar-los.

L'alpinisme, a condició de graduar les ascensions, segons la força I des

enrotllament de l'indivlda, és un es­port exceUent.

Els Infants corren constantment. I aquest exercici és bo quan tenen el cor, els pulmons I els ronyons sans, 1 sempre que les curses de velocitat s'estableixin entre subjectes d'edat, força 1 resistència semblant

Les corses de velocitat prolongada, exigeixen un entrenament progressiu sl hom vol evitar seriosos accidents càrdio-pulmonars.

Les curses regulades, com el pas gimnàstic, el pas de cursa, sense ar­ribar a la l lu i ta per la velocitat, o també les curses de velocitat a dis­tàncies de 90 1 100 metres després de cert entrenament, són força recoma­nables des del punt de vista respi­ratori.

Cal. finalment ensenyar l'Infant a respirar pel nas. així com també es­talviar els seus esforços al principi de la cursa, no donant el màxim ren­diment flns que s'apropa el terme.

E l c i n e m a i els infants

Es aquesta una qüestió que cada dia preocupa més els metges I pe­dagogs, els quals treballen per tai que el cinema no sigui, com ara, un espectacle francament morbós, ans bé. esdevingui un mitjà del tot educatiu. ,

A Itàlia, on d'un temps ençà ate­nen ço que es refereix a la protec­ció de la Infància, s'ha creat no fa gaire una Institució nacional titulada •Duce». El decret que en motivà la creació, diu en l'article segon:

•Aquesta instltacló tindré per fl la producció i difusió do peUicules. Ja de fabricació pròpia. Ja forana, que tinguin caràcter didàctic, educatiu, social, art ís t ic , cultural, científic, de propaganda agrícola, professional o nacional, o bé que en certa manera es destinen a complementar l'ense­nyament 1 elevar la cultura gene­ral.»

En la darrera aasemblea que la Fe­deral Trade Comlssion. celebrà a No­va York. Mr. Uuls Meyer, presldei.t de la Metro-Gbldwyn-Meyer. Com­pany, va presentar un projecte en el qual concretament demanava que fossin exclosos del cinema tots els fets que atentln la moral.

Aquests propòsits, representen, cer­tament, quelcom d'esmena en el ca­mí errat emprès flns ara. pero manca molt a fer 1 sobretot a practicar, qut. tot quant és reglamentari no si­gui lletra morta.

a Monogral ies M è d i q u e s » traduïdes

al francès

•En la crònica del número ante­rior Ja avançàvem la probabillat que la nostra publicació aparegués regu­larment t raduïda al francès. El bon amic de Catalunya. Dr. Ismael úl-rard. de Tolosa de Llenguadoc ba emprès amb entusiasme l'obra. 1 les seves darreres lletres ens donen gai­rebé la seguretat que ha reeixit en els seus propòsits.

SI l 'aportació occitana a la nostra coUecció ens ha emocionat v h .ment. potser més encara ens impressiona la seva entrada en bloc al món clea-tíflc francès i des d'allí escampar-la per tote els pobles civilitzats.

Entren en la nostra emoció dos sentiments concordants: l 'un, la sa­tisfacció personal; l'altre, la ideaii-tat racial.

Nosaltres podem envenir-nos d 'hv ver organitzat una obra que m a r x v r à dret cap al món. que planta les seves tendes al cor de l'Europa. Aquella obra modesta que fa quatre anys ideàrem. 1 que la ideàrem pot­ser més que tot en sentit de pro­testa contra les vexacions que so-frlen la nostra llengua 1 la nostra terra, se'n vola envers més alts des­tins. Tanmateix, després de la seva creació velérera que era bella — 1.0 perfecta, bella només.

EJ el mèrit de tota creació. Quan es posa en ella alguna cosa més que l'obligació de fer-la; quan ultra la disciplina hl clavem tota la fe, tot l'entnslasme: quan en ella bui­dem no solament les hores de tre­ball, sinó l'esperit I la pastem amb fatlcs 1 angoixes 1 la fem neguito­sos perquè a poc ens abonem que hem carregat amb una responsabi­litat grossa davant de tothom, aca­ba per esdevenir bella. Aleshores és un esperit que marxa món endins, l l'esperit precisament perquè és im­material, es possessions més aviat d'un tros d'espai.

Des dels primers moments, potser no del tot segurs de bell antuvi, ca-pacltant-nos-en. però, tot seguit «Mo­nografies Mèdiques» tingué la sensa­ció d'aquesta responsabilitat. 1 molt mal endegades han d'anar les coses que la consciència d'una responsa­bilitat no determini ben tost la sol­vència. Autors, administració^ lec­tors, anunciants, flns els venedors — 1. Immodestament, per què no dir-hoT. la direcció, posaren tot el sen saber I tota la seva voluntat cn aquesta obra que arr ibà a ésser una a l tm dignitat de Catalunya.

I ara ve el premi: l'entrada a Eu­ropa amb tots els honors 1 pels ca­mins més planers 1 més directes. El Dr. Glrard ens avisa qae ben aviat enviarà la traducció de l'obra del Dr. PI I Sunyer, «Les dlstròfles per retard», perquè la revisi l'autor.

Quan la col·lecció francesa tingui, com la nostra, vora una quarantena de volums, quan en la tsula de bona part dels estudiants 1 dels metges de la França. 1 alguns dels estu­diants I els metges de tot el món civilitzat, b l hagi on 0 altre dels nostres llibres, els nostres autors 'n-tervlndran amb més activitat el » • merç de la InteUlgèncla Internacio­nal, assenyalaran amb una altra p r> va a tots els homes una nova ca­pitalitat del pensament

En el nostre article a «La Bam bla», que reproduïm, en defensar la nostra llengua contra els atacs dei senyor Unamuno. Ja recalquem Tne els camins per a entrar al món una cultura són múltiples variats. I ara precisament Catalunya ha tro­bat nna smpla carretera per a viat­

jar els seus productes Intel·lectuals. No solament el castellà ens contro­larà el passatge; per terres occitanes hem trobat la comprensió del nostra lèxic. que. per bé que parlat per uns quants milions d'homes, no ha estat emprat amb constància, l gai-bé amb exclusió de tot altres, més que •per Catalunya.

Comprenem la vanitat de les llen­gües oflcíals; escoltem I entenem 'es seves raons l arguments. Però les llengües oficials, com tot el món oficial, obliden el fet biològic. Besul-tat d'una convenció, per uns cons­cient ' l voluntàr ia , per altres Impo­sada, no veuen que, com tota con­venció, és un artifici allunyat del fenomen viu , de la naturalesa fntl ma de les coses. El món oficial posa escamots de duaners 1 escamots de policia perquè v ig i l in a les fronte­res gèneres 1 homes. 1 creu plena­ment que allà acaba un poble 1 <-u comença un altre. No comprèn, u i vol comprendre, que. p«r camins amagats 1 viaranys inconeguts per ells. de l 'una a l 'altra banda de M frontera h l ha una continua trans­fusió vi tal , que homes i coses pas­sen de contraban, i que precisament perquè passen de contraban, sense el control l l'esguard Inquisitiu t'è la policia 1 dels carrabiners, són més preades i eeguramen*. més vives.

I per aquests camins i viaranys també es va dret al món. Nosaltres, quan hem passat més enllà de la frontera, no ens trobem Isolats 1 lluny de la nostra terra; els j^obles fronterers, gairebé sempre són mig partits per la Unia fiscal. 1 a amb­dós cantons hl baies mateixes nissa­gues 1 les mateixes terres; cal ca­minar molt nacions endins perquè a muralla oficial sigui ben palesa. La divisió dels pobles no és una paret dreta, sinó un pendent suau I pla­ner.

A l 'altra banda del Pireneu, Cata­lunya encara es troba en una Cata­lunya ben viva per la llengua I els costums; 1 bastant més enllà del Pi­reneu, en terres occitanes, es troba qui havent estat Catalunya també ra temps llunyans, conserva la llengua sagrada que fon Uaç de compren­sió I d 'unió. Damunt la carn viva d'ambdós pobles es segeUà el pacte remot I malgrat les coaccions del món oficial, malgrat l'oblit dels po­derosos 1 dels ambiciosos, el poble rest^ Uelal a aquell pacte secular. I aquella veu migradeta. segons el senyor Unamuno, arma envellida I poc eficaç, avui troba un ressò ter­res endins d'Europa, ben endins d'Europa, I en un acte d'amor I Ce vella amistat vol presentar-noe al món selecte de la InteUlgèncla.

No és la primera vegada que les obres dels nostres mestre de la Me­dicina són traduïdes al francès 0 a d'altres llengües europees. PI I Su­nyer mateix. Tnrró, Barraquer. Car­denal. Fargas 1 tants d'altres han merescut, pel prestigi I pels mèri ts de l lur producció, l 'interès Interna­cional. Però , sl potser no és la prl-

Xarop "Os teógeno Genové" de fosfat m o n o c è l e i c pur

Recone-mt per tols els metges com poderós reconstituent f isiològic. act u en el tractam-nt de r Anèmia , A t r éps l a i o lon lU , BaquItUme, Os-leomaUda, Mai dc Pol», Dlver»«» cAriet . Snea re i i» n o c l a r n e í de l í infaalt , Fraclurei , Fluxos o lo i re lc» crònic» , Tubercolosl, A l i m e n t a c i ó i l a d à n c i a dif lc ienU. G luco iú r l a , EtCrAfales, T . s t

Està perfectament mdicat en totes les èooques de la vida, 1 especial­ment en la Jecrepitud, tot i esUnt en bones con licioas ae vida. pe rquè restitueix al cos humà un dels principals elements inorgta lc i necessar i» a la seva cunstuucló. s nse el qual la salat i . com a conseiOència , la lon­gevitat, es troben més o menyi compromeses. A

D'aquest xarop se'n pot penJre, immediatament, aaans o d e s p r è s de ca Ja menja Ja, ans cullerada regular, i se'n pot augmentar la dosi tms al doble, i per als nens la meitat.

Labora to r i d ' A n à l i s i s A n à l i s i s q u í m i c s i b a c t e r i o l ò ^ f c s de l a sang. Pas, O t i n a 1 Esputa, R e a c c i ó Wassermann. Sero-rcaccions de t t fos , Paratiftss, Febre de M a l t a , Col ibac i l , e t c , etc^ L í q o i d c i f a l o - r a q a i d i , A n i l i a i s

c rop ro ' ò j r i c s . Suc g à s t r i c , e t c , e t c

F A R M À C I A V d a . D r . G E NO V E R e g e n t : D r . J . C A L V O

Rambla de 1c» Flora , 5. - T e èfon 13396 - B A R C E L O N A

mera. poc se n'hi falta que pels ca­mins d'Occltànla siguin t raduïdes 11-reclament del català. Té ra^i el se­nyor Unamuno on di r que fins asa no bem Ungut altre mitjà d'entrar al món que per la llengua espanyi-la. Sobretot les obres científiques, principalment, per una raó de pes: perquè no existien obres clenUOiues en català.

Nosaltres hem fressat un r a m í : o J ple de possibilitats. Aquest devot amic Glrard, devot de l ' amlsut paí* tlcular. però més fervorós encara per Catalunya, obre un espai Immers a la nostra cultura, dins de l'Europa ens fa un recó on oneja la nostra bsndera. Per aquest camí nlngd no pot preveure quantes caravanes sor­tides de casa nostra marxaran moit enllà. La terra catalana ha trobat no un savi escadusser 1 curiós que ens ha mirat amb amor I ha furgat en les nostres coses, sinó la comprensió d'un Immens país.

NosaUres estem contents I ens en-vanlm que precisament la ciència, la darrera que ha arribat en el clos català a emprar la seva llengua en l'exposició de les seves obres, sigui la primera que d'una manera regu lar i en sèrie es tradueixi al fran­cès. Aquest desig tantes vegades ex­pressat pel literat, tantes vegades proposada la seva conven lè r . l a pels líders del nostre renaixement Intel-lertnal. la Ciència mèdica és qui l'enceta, potser ée degut al fet que els nostres cientlflcs són més euro­peus que els nostres literats. No vol dir això que siguin menys cultes n l

menys civilitzada l lur Idealltat, pe­rò llur obra. en haver de graoaar nna evolució, en capadtar-la on un.-» tradició l i teràr ia que e'ha hagut de fer a darrera hora. perquè la nostra vella cnltura s'havia estroncat en sis segles d'atulment. es troba m-ncada encara d'una densitat especifica que U faria mal en concursar amb pobles de plena maturitat l i teràr ia . (Consti que tot a ixò ho diem com a conse­qüència de les afirmacions de crítics literaris.) Els cientlflcs han tingut una unitat de preparació. la majoria dels nostres homes han estudiat o ampliat coneixements en Universi­tats estrangeres I ací han portat l lur pensament I llurs tècniques.

Ls seva obra no desentonarà entre­mig d'altres produccions; sl una con seqüència nova aporten, serà un pas més enllà pertot arreu.

aenUficament, els nostres autors mèdics tots són europeus, perquè > nostra cultura científica és un raval d'Europa, per això no es trobaran estranys entremig de bons amics, n l els bons amics trobaran extravagants llurs dites. El que sl trobaran nou l cosa /rescal 1 benefactora serà aasa-bentar-se que tot allò que llegiran fou escrit or ig inàr iament en la llen­gua d'nn poble petit, nn recombronet d'Europa. 1 que cinquanta any» en­rera només. la parlava una plelx ai uida que no sabia que portava un tresor de cultura als seus llavis.

I . AIGUADER I MIRO*

(Del Noticiari de •Monografies llèdl quesO

T r i b u n a l s TRIBUNAL INDUSTRIAL

Antejudlcls. a les deu.—Número 760. per reclamació de sous de l'obrer Anastasl Verdon contra el patró Josep Codina.—Núm. 761. per reclamació de sous de l'obrer Joan Sabartés contra el patró Salvador Coupet —Núm. 762, per reclamació de sous de l'obrer Em-i U PareUada contra el patró Víctor Balcells.

Judicis.—A dos quarts d'onze —Nú­mero 664. per accident del treball de l'obrer Joan Surribes contra el patró Joan CasaneUes i La Preservatrice.

Jurats.—Patrons: Marti. Aguilera. Ribera.—Obrers: Coloma, Sànchez. Valentí.

LLADRE DETINGUT A l'Interior d'una lorre del carrer

de Nostra Senyora del CoU. propietat de la vídua Urrutia. ha estat detingut Josep Guerra que volia violentar ua armari per robar. L'ASSASSINAT

DEL SOTS-OFICIAL FLORIT Amb el Jutge del districte del Nord.

instructor del sumari per la mort del sots-oflclal Florit, ha conferenciat l'Inspector senyor Roman, encarre­gat d'aquest servei.

Els altres agents encarregats de

cercar l'autor, han arribat al Jutjat amb un senyor ben vestit que ha en­trat al despatx del Jutge I després de declarar ha sortit sol. Sembla que es tracta de comprovar una conversa que t ingué el testimoni per sl pogués fer l lum en aquest afer.

UNS QUE TENIEN GANA AI carrer del Mar. de la Barcelo-

neta. Bemat Garcia l Manuel Pifiedo s'han apoderat d'un carretó en el qual hi havia queviures.

Ambdós han estat detinguts i s'ha recuperat part del gènere. La part que faltava se l'estaven menjant.

DETINGUT PER ESTAFA Ha Ingressat als calabossos del Jut­

jat de guàrd ia Josep Rius Gibert acu­sat per diverses cases comercials 00 comprà gènere que no pagà 1 va ven­dre a baix preu. ENCARA L'ENGANY

DE LES aMISSESc Dos desconeguts han tiroat pel pro­

cediment de les misses 2 000 francs a Andreu Sàez. recent arribat de França.

ELS FETS DE LA PRESÓ Continuant les diligències el Jutge

de la Universitat per les denúncies dels presos, ha declarat un altre em­pleat. E l Jutge s'ha traslladat a la presó per a seguir rebent declaracions als presos.

Turisme marít im

C o n t r a

t o d o s l o s d o l o r e s M hay remadio ds acc lòn tan riplda como los tableta* tfa

C / I F I A S P I R I N A Sus « toc tos son tamblén Insuperables sn tos neuralglse, dolores d* muelas, do oldos y de Iss s l snss , asi como tam­blén sn los que acompaRan s Iss molestlas per iòd ica* dC

las se nora». • « m a n t a a l b l M t c s t a r . d a s p a J a e l c a r a b r o V ne a taca a l c e r a x ò a n l l e s r i n o n c a .

L'EXCURSIO DE DIUMENGE A TOSSA

Són nombroses les insciprclons fe­tes fins ara de turistes que volen as­sistir a l 'excursió que celebra Viatges Blaus» diumenge vinent a Tossa amb la moto-nau «Príncipe Alfonso».

Era de preveure. Tossa és on dels Uocs més Impressionants de la Cos­ta Brava. Situada al marge mateix del mar manyac que s 'ajaça submi-als seus peus. voltada de frondoses serralares luxnriants de verdor, aixe­ca a un costat les muralles romanes que vlgUaven un dia ls vila vella que s'amuntegava poruga darrera els'taas-- issos murs.

Després hem de tenir en compte que Tossa és la vila marinera més rica de la nostra costa. Cap altra tasca distreu els seus habitants que les fei­nes que comporta el mar. Això I I dóna un caràcter pintoresc I b r i l l an t puix hom no pot passar per cap casa que no vegi les xarxes esteses a asse­car o bé unes gambines disposades per a la pesca 0 una panera de peix argentat moll encara 1 flairós del mar.

Un viatge a Tossa per mar, per al­tra banda, és pròdig en panorames superbs. Des de la Maresma que ate­nyen a tota la seva perspectiva, pas­sant per la vila riallera de Blanes. Is famosa platja de Santa Cristina i la Unia flna de Lloret as trobeu de cop davant els Immensos penya-se-gais de les serrelades de Tossa Impo­sant? I admirables alhora 1 desco­briu unes coves laberínt iques 1 des­prés una cala minsa amb una sota barca que hi sembla adormida.

I finalment, teniu el gaudi de na­vegar amb un vaixell sumptuós 1 con­fortable dlsfrutant de la fresca ma­rina que és el mlUor a què es pot as­pirar en aquest temps.

VIATGES BLAUS A NICA Potser no valdria la pena de dlr-ho.

però aquesta excursió ha merescut un interès extraordinari entro els afeccionats al mar 1 al turisme. So­bretot perquè un viatge en les con­dicions que se celebrarà aquest no és rosa que surti cada dia.

Niça. la capital de la Costa Blava tan anomenada, amb tot el seu ròssec de sumptuositat 1 briUantor. és, grà-a aquest viatge, a l'abast de tothom.

Ningú que pugui permetre's un dia de festa no pot deixar passar aques­ta ocasió úúnica . L'avinentesa d'ésser festa el divendres, acaba de decidir.

Després el cost total del viatge és gairebé de sorpresa 1 ta seguretat d'a­nar confortablement abosentat dins d'un vaixell que és e l imiUor 1 més medern dels que travestfrn el Mediter­rani , són un seguit de qualitats que foroçsament empenyen el més esquerp a embarcar-se.

Una prova n 'és que. a hores d'ara. Ja h i ha prop de les tres pert» de Is capacitat del vaixell compromeses I és d'esperar que abans, molt abans del dia assenyalat de sortida, queda­ran esgotats tots els passatges.

C 0 3 I P T A B i L £ amb pràctica comercial. Jisoossnt de dues hores illàrles, s'olereit oers por­tar co:n 'tahilitat, llibre de ven les etc, Escriure a L A VEU, núm. I7tí.

Hg. 4. — Dissabte, 9 d'agost de 1930

V I D A L I T E R À R I A L A V E U D E C A T A D Ü N Y A

E L F R A N C B S C A N 1 S M E D E l . 5 . P O H S

Recollim aquest admirable poema del darrer l l ibre de I , S. Pons «L'aïra I la fulla», del qual diu Tomàs Gar­cés:

No us (a pensar en l 'blmne cente­nar i de sant Francesc? Jo he vist. de la proa de Corbera la plana on es bressa I l la . allargar-se amb colors ben semblants a les de la p lanúr ia , on s'emmiralla Asslsl. Gricles pel vent de r a l b v quan

[aprima cada vela en el port.

perquè és u»n saludable l tot ho (anima

de vida 1 bona sort. Per cada r a i l que puja. U n deserta.

I cada rost suspès, d'oa cau de plom t l 'ala més oberta

nn eoble d'esparvers. Per aquell prat de l 'Orr i que rerdeja

•ora el pou de la neu: tothom i l sol trobar quan més verdeja

la canal d'una deu. 1 encara per les bèeües ajaçades

sota la tenebror. per la balma on les truites abrlgades

neden en la gelor, per l'abundor d'estele» en les cllnes.

mestre de ra l t l tnd . tan diverses que són 1 cristal·lines

1 plenes de v l r . t n t

AUTORS. LLIBRES, PROJECTES • I llibre de ftomaln Ro"ai»d sobre

«Gandhl». sort i rà un rtta d'aquests publicat per rEdltorlal Poliglota

• • • Aquesta obra por tarà un apèndix

del noetre company Alfred Gallart sobra la situació actual a l ' Indla.

toeep Carbcnell ha traduït per a la Biblioteca U te rà r t a un volum de Tbeophlle Gautler.

Emet i Martínez Ferrando escriu a hores d'ara un llibre amb destinació a Edicions P r o a

Ha estat ceneedlt un premi de 3.000 francs a la millor novella d'ambient tunlsl.

Ha mort Plalonov. el famds histo­riador ros. La seva obra més Impor­tant ara una Història de R ú s s i a

També ha mort a Rússia el folk­lorista Sokolov. que havia aplegat més de í.ooo cançons populars de diversos Indrets de R ú s s i a

Aurall Capmany pub l ica rà en un dels p ròx ims volums de l 'ErcIclopè-dla Catalunya un estudi sobre «La dansa a Catalunya».

REVISTA DE PREMSA «Vida Cristiana», aquesta excel·lent

publicació periòdica por temps litúr­gics, té un interès extraordinari. Aca­ba d sortir el n ú m e r o 141.. Tota els treballs quo conté aquest n ú m e r o són Interessantlssltns. Es una publicació altament orientadora que caldria que ob lngués una gran difusió.

A més dels articles, que posen de manifest ta preparació. la competèn­cia i l a cultura, dels autors que els signen, hl ha uns gravats força Inte­ressants que donen un to selecte a la revista.

Heu'» aol el sumari del darrer nú­mero:

•Li túrg ia de temps. En la festa dels sants Apítstola de la Li túrgia gaUl-cana t r aducc ió de mossèn Màrius Sa­gnar; El desig de veure la Sagrada Hòstia, per M. Alujas; Conversa d'ar-qneologla. per Josep Tnrré . prevere: El Portal Renaixentista de l'anllga església de Sant Miquel, de Barce­lona, per A. Duran I Sanpere; L'es­perit de la Litúrgia, per Romano GuB'dlnl. Quines lleis eclesiàstiques hl ha per als artlstesT. pe ' M. B.: Pietat estrafeta, per Fidel Cristià: Crònica 1 Bibliografia.»

A Neva York acaba de scrilr nn llibre d'Owen Wlster sobre l'antic president RoosevelL

Sembla, però. que en aquest llibre, no era prou ben honorada la memò­r ia de Woodran Wllson. La família ha protestat l ha fet retirar el llibre.

L'editor hl ba perdut la suma de t.5QO.OO0 francs, xifra que cap editor dels nostres no és fàcil quo perdi mal en cap llibre.

E

A Q U E S 1 E S A N G I N E S I . . . Fa angún ia haver de confessar que

el que m'ha retingut al l l i t t r t aquest temps, sense que pogués ocupar-me de la meva secció, ban estat unes vulgarísslrae* angines...

No sé si les meves estimades lec­tores i lectors ban tast*t el bo que dóna al pic de l'estiu l'hayer de ro­mandre forçosament estirats dins d'un Bit. 1 aguantar un parell de flassades xopes de calor. 1 haver d'estirar el coll. cada vegada que deglutiu la Innocent sal iva

De tot això. però, amables ami­gues i amics, en diríem encara es­tar de pega dolça, si havent de romandre al l l i t (aquelles hores mor­tes d'enllttament forçós) no estigués­siu destinats a sentir invariablement una orquestra de mosquits tendres 1 musicals...

Els mosquits rondinaires són per al malalt una mena d'obsessió; de vegades Ténen a «endolclr-vos» les hores somortes de l'enfebrament...

El» mosquits tenen en aquests mo­ment unes gràcies d'orgue afinada, que os entemelxen. Esteu abstrets al l l i t . aclofen per les angines 1 la ca­lor 1 tot d'una sentiu uns tocs de cometi 1 de clarinet.- De primer an­t u v i no en féu pas cabal; • la se­gona vibració musical pareu l'ore­lla, com si realment volguéssiu es­coltar una «serata d'honore» quo el vostre galant us volgués cantar sota el balcó.. . Escolteu atentament. La flamant orquestra volàti l us 'a l'efecte d'una ballada de sardanes més enl là de la carena-, l'escala de sons 1 de tonalitats acromàt iques va pujant 1 minvant a mida que la corrua de mosquits músics se us va apropant de dret al nas...

A volto*, es aquella foscor de la cambra us tomen una mica celes­tials. H l ba d'altres moments que •endú voleiar els mosquits vora la vostra cara; tot fent cabrioles acro­màtiques noten com cerquen el camp d'aterratge. Teniu un al l al cor. El mosquit rondinaire se us ha clavat atrevit a la punta del nas. a les par­pelles o damunt de la cara; esteu neguitosos. Esperen bon x i c . Sentiu les seves potes estlllliades que s'ar­rapen com un nàufrag.. . Prepareu la mà, tanmateix, com una gràcil ra­queta, per a vanjar-vos de Unta canurel la

Us baralleu amb el cos invisible del mosquit. La mosqulfòbla us pu­ja al nas; no paren fins que haveu fet una partit de boxa amb l'enemic petit, però Irreductible...

Sentin les seves «harmonies» una mica l luny; u n t se val. no t r igarà gaire a Importunar-vos novament...

Després d'obrir I Uncar el llum per mllèslraa vegada, us sondorralu vagament; el són us acafa poc a poc. deetrament. I us absenteu per sort vostra cap als països flalrosos 1 subtils, on no rondinen pas mos-qulte...

L 'endemà us troben que encara haveu d'estirar el coll. I així he pas­sat aquests dies. sense haver-me po­gut ocupar de la meva Secció...

U u c i m CANYA

N O T I C I A R I

Pa poos dies que hem V. gat f i gust de parlar amb la coneguda ad­vocada parisenca I femlnlsu activa, •enyoreu Marta Regls-Mylo. que ba vingut a visitar la nostra ciutat.

e t

CONTESTANT AL 8R. BONET I PUNSODA

La nostra enquesta preguntant als nostres lectors l lectores quines ssi dones de la història preferien més , ha portat sorpreses ben agradables.

Ara é s el senyor H. Bonet 1 Pun-sada qui des del • Diario de Tarra­gona» ens t i ra ela tastos pel cap. Jo no tinc el gust de conèixer aquest •enyori però. pel que veig. desconeix d'una manera absoluta ei programa del feminisme que nosaltres defen­sem.

Agraïm — per què no i — allò del talent i la voluntat. Quan un bome antifeminisU (el senyor Bonet fa ga­la d'antifeminlsta) ens reconeix uua mica d'InteUlgèncla. ]a podem comp­tar més avall amb una frase pieto­sament distribuïda.. .

TQue h l farem sl són els mateixos amics, que ens fan l'honor de lle-glr-nos diàr iament , els que no ens comprenent .Que faran els qui creuen que adoptem proccdlmenU expedltlns 1 contraris a la femlniUtt. . .

Però el senyor Bonet i Punsoda no deu saber segurament que el fe­minisme que defensem dea de LA VEU DE CATALUNYA ha merescut l 'aprovació 1 el beneplàcit de la nos­tra venerable dama senyora Agnès Armengol, a la qual ens lliga una amlsut fervorosa...

Lamento, doncs, que el senyor tan amable que des del d ia r i tarragoní , en el qual ha tingut la gentilesa d'ocupar-se tan llargament de nosal­tres, no hagi sabut entendre que ei nostre Ideari és compatible amb les virtuts racials de la nostra dona l amb els sentiments d'alta cristlani-Ut . . .

I per nosaltres ]a pot escometre tots els feminismes que vulgui el senyor Bonet 1 Punsoda. però abans l i recomanem que ens faci l'honor de llegir-nos una miqueU mil lor 1 sobretot 11 aconsellaríem que procu­rés no posar-se d'esquena al temps 1 a la realitat.

A nosaltres, amable lector, ens en­gresca el feminisme que dignifica sempre la dona; tant se val que ns-tegl sabates com que guií un autòm-nlbus; la base capital de tot femi­nisme és el treball honrat que ele­va l'esperit femení cap al t r iomf ab­solut de la seva personalitat.

Sigui quina sigui l 'ocupació a què es dediqui la dona — mentre sigui honrada —, nosaltres la trobarem ad­mirable...

Feminisme, treball, dignitat 1 a i U virtut per a saltar les muralles ae ferro que ens empresonen, és el nos­tre lema, senyor Bonet I Punsoda.

LL. C.

E l contingut d e l a G a s e t a

J O A N E S T E L R I C H

CATA LUNYA ENDINS4 * U n llibre per a tots i contra n i n g ú

•Sóller» insereix que signa Miquel

El setmanari aquest article. Marquès Coll:

•Joàn Estelrlch. un dels valor» po­lítics més positius, el més dinàmic, de la Mallorca d'avui, acaba d'ofe­rir a la voracitat pública un nou l l i ­bre. No és, com altre» d'any» enrera una visió de política Internacional com el cas de «La qüestió de les mi­nories nacionals» n i al comenUrl que 11 suggereix el frescolar dels dies com «Entre la vida I els llibres». Es. com ell mateix ens diu. «un examen de consciència col·lectiva en temps fèrbols». «un esguard sobre els anys tristos» de la Dictadura, «que han estat per Catalunya una vergonya». Es titula «Catalunya en­dins». 1 damunt la nostra taula de treball en tenim un exemplar, «ho­menatge cordial» de l'autor, a punt de fer-ne una modesta recensió per aquesta plana d'«Els Llibres».

Ens trobem, doncs, davant un l l i ­bre polític, eminentment, profunda­ment polític, que no podria venir més oportú en aquesta hora de des­concert dins les hosts catalanistes. Deixem qus el propi Estelrlch ens n'exposi la gènesi en el prefaci que el precedeix: «Adesiara — diu — he deixat l'acció o l'estudi per conden­sar en uns quaderns la reflexió In­tima. Esmerçat l'optimisme en actes, resuva per a la ploma, la critica: l'entuslasme no em prfvà de veure la gran crisi moral que ens submer­gia; l'espectacle d'aquejl ensorra­ment em féu coratjós.

•Algunes notes extretes dels meus quaderns constitueixen la primera part d'aquest llibre: observaclonj ol marge dels esdeveniment» espirituals I concretament dels polítics. Un gran desig d'unitat, com a penyora d'efi-clèncla n'és l'eix central...»

«L'especucla dels darrers anys m'ha estat ín t imament dolorós. Es­crites, aquestes notes, per a m i tet sol, no m'Interessava donar-me "" i donar confiança; cercant la realitat, sense finalitats externes, havia d'és­ser per força pessimista.

»Per això, en aquestes notes surten observacions que podrien semblar vulgars, brutals o cruels; no es trac­tava d'escriure amb rudesa — no Unc aquesta pruïja; — es tractava de no enganyar-me a ml mateix... Volia portar als meus quaderns la realitat: una realitat freda o mera­vellosa, tèrbola o pura — no ho sa­bria escatlr — però essencial-»

Després d'exposar el seu criteri so­bre la crisi que patia el catalanisme des de l'escissió d'Acció Catalana, poc abans de la vinguda de la Dicta­dura, afegeix:

•Jo havia sentit pregonament aques-U crisi que m'havia allunyat de t o u acció política interna: els atacs de la tirania—vaig pensar—tindrien la v i r tu t d'acostar els dissidents. Per a la propaganda exUma, la gestió di­plomàtica, la l l u ï u per la cultura, a r r ibà rem a la unió.. . A h l Sl davant l'eventuallcat (de la caiguda de Pr l -mo) estiguéssim unit» 1 preparats, de cop seriem amos I senyors, recons-tructors I jutges; però ningú no vo­lia preparar-se; encara menys, u n i r se. Anècdotes sovintejades—sl no bas­tés l'espectacle total d'una Catalunya Immòbil—delaUven el paorós rebal-xament del caràcUr. Allò que ja nin­gú no tolerava, era pacientment to­lerat a Catalunya. Érem els darrers a reaccionar; érem els menys agosa­rats en les actituds; els més tímids en la protesta.

•Hom p a r l i de crisis: del llibre, del lector, del públic. Hom volgnè obli­dar que només hl havia una crisi : la de la consciència cfrica.»

La segona part d'aquest llibre conté els principals articles de la polèmica i le sreflexlons que la seguien...

No podríem definir amb més preci­sió 1 jnstesa el significat 1 la intenció de •CaUlunya endins» que així com ho fa son propi autor en els concep­tes transcrits. El l ha vist on radicava el mal que amenaça anorrear la v i u lissima empenta del renaixement po­lític de la terra 1 el senyala patriòti­cament, no amb la morbosa Intenció de palesar-ne un inici de possible de­cadència, sinó amb la de fer reaccio­nar l 'opinió els capaços d'adonar-se del to autèntic de la sinceritat 1 del dolor.

Estelrlch exposa lúcidament I amb el seu estil incisiu 1 vigorós una cla­ra visió de la perspectiva política de 1925 a 192D. Fragments d'articles pa riodlslics—publicats en diaris I revis­tes uns, inèdits els altres per causa aliena a la voluntat de l'autor—I ex­tractes de conferències, formen el fons d'aquest valuós llibre on cada

DISPOSICIONS DIVERSES El tràfec d'estupofjoienls

Madrid, 3. — La GaseU publica uns R. O dictant regle» per als magatze mistes que desitgin traficar en estu-pefaclents.

Hauran da soUlciUr al president de la Junta Social i Administrativa de la Restricció d'estupefacients, l'o-ç e r t u n a autori tzació que els serà con­cedida si h l hs lloc i també hauran d'expressar els farmacèutic» respon­sables de transaccions dels dits ortl-SlM.

reua és nn pensament I cada plana un cos de doctrina T o u els aspecte» dol problema que afecta Catalunya són objecte de revisió l examinats se­verament oi es vol, però amb una Im­parcialitat 1 esperit de justícia propi ds qui duu la pà t r ia «al pit com una nafra amorosa» 1 voldria provocar la reacció salvadora. Com un oracle de l'antigor, «ple de força deguda a la inspiració da l'Etern»—com el perso­natge de U c l U de Miqueas. en el pòrt ic del llibre— exposa els fenò­mens de U vida col·lectiva ds Catalu­nya, n'estudia les causes, examina ia forma com reacciona el poble sou la fèrula d'un règ im d'opressió, analitza els s ímptomes que ofereix lot cer­cant la formació d'una consciència coincident davant la solució federai, identificada per a la política exterior, per a l 'auc, per a la l l u i U per la cultura 1 per la catalanització de les terres catalanes, encara que divergei­x i en l 'apreciació dels problemes In­teriors.

No pretenem descobrir ni comentar tots i cada un dels apartats que for­men el llibre de Joan Estelrlch. Es preferible que sia el propi lector qui ressegueixi el 01 d'Arladna i en faci la descoberta per sl mateix. Però no podríem passar en silenci la insupe­rable descripció que fa de l'estat an í ­mic de CaUlunya sota la Dictadura; n l la seva concepció europea dels mots •liberalisme», «democràcia», •nacionalisme polític» 1 «cultura»; n l l 'anàlisi aprofundit dels tnteUectuals, da l'home d'acció, del polític; n i l'ex­posició del fet cata là de cara a Es­panya; ni l'examen dels obstacles du la dreta 1 de l'esquerra que dlvldel-xon el catalanisme polític—bi és deli­cadament tractada la conducta do Roma davant el problema català—nl le» causes que determinen la neces­sitat d'una unitat de programa per imposar en la polí t ica general de l'Es­tat el predomini del pensament cata-l à ; n l el paper predominant de Cam-bó com a únic conductor de les mas­ses, el més conscient, el més prepa­rat, a qui està reservada la missió d'aconseguir per a Catalunya un rè­gim autònom que permeti d'intensi­ficar la oaUlanl tzacló del país. Tot a ixò que forma el rovell de l 'ou del llibre •Catalunya endins» l la seva primera part, d'una valor analí t ica de primer ordre, ens dóna la mida exacta de la posició que la personali-tot d'Estelrich com a poiílic 1 com a inteüectual ha arribat a assolir dins Catalunya.

El l l ibre presenta, encara, una al­tra c i rcumstància que l i encomana una sentor bíblica molt escaient, 1 és la profusió de cites sàviament esco­llides que precedeixen totes i cada una de les seccions 1 capítols amb què l'obra es divideix, i àdhuc el proeml. Aquestes sentències breus 1 profundes us avencen quelcom de l ' àn ima dels paràgrafs posteriors, i són la confirmació dels principis im­mutables que a través dels segles, avui com ahir, produeixen efectes semblants.

Fóra de doldre que amb la pruïja de boicotejar l'obra de Joan Estel­r lch. pels que estan més obligats a recollir-la I a fer examen de cons­ciència fos sostreta a l'opinió públi­ca de Catalunya la que mereixi als cap-pares de la critica I als prohoms de lea diverses dl ferencla l i taü polí­tiques que hom presenta com a anU-gòniques d'aquella en què mi l i ta l'au­tor de •CaUlunya endins». Fóra de doldre no sols pel que aquesta ac­titud t ingués do regateig a qui té prou autoritat per senyalar les tarjs qne ha observat en i 'actuacló global del poble — tant per la seva activi­tat infatiçable a dins 1 a fora de la terra com per la fecunditat de les seves múltiples empreses patrlòtico-esplrltnals — sinó . també perquè pri­vant el pensament de Joan Estelrlch de l a difusió Indispensable poden és­ser llastlmr.sament reUrdades les so­lucions que preconitza 1 amb elles les del plet per a la Ulbertat do Ca­talunya.

Volem creure, pert, qne per da­munt les menudèncles dels clrcols literaris 1 dels personalismes que empetiteixen I esterilitzen l'esforç es­merça t en alts afers de l'esperit, s'im-posarà . a la llarga o a la curta, l'ú­nica conducU raonada: la d'unir 1 coordinar les forces qne a un i l 'al-tre costat de la barricada lluiten, al capdavaU, pel mateix Ideal. Sl sl l l i ­bre d'Estelrich fes permès d'assolir aquest resuUal, fóra «1 mil lor guar­dó que hauria prínit obtenir el nos­tre amic i amb ell banrla prestat el mil lor servei a la causa de Catalu­nya, a la qual. temps enrera, féu ofrena da totes les seves energies.»

POLÍTIQUES La memòria

d'Enric Prat de la Riba Avui, dissabte, dia 9, a les deu

de la nit, t indrà lloc a la Joventut de la Lliga Regionalista de Gràcia (Ros d'Olano. 6J usa vetllada com memoratlva del X I I ani- -sari de U mort d'Enric Prat de la Riba. H i prendran part diversos elements de l'entitat i de la Joventut de la Ll iga Regionalista, de Barcelona.

L'aote, al qual són Invitades totes les entitats adherides a la Lliga Re­gionalista, promet veure's concorre­gut pels bons fidels a la memòr ia del gran patrici.

Segurament i.o serà aquest l 'únic acte que en ta l sentit serà organit­zat per les associacions barcelonines que comparteixen l 'ideari de la «Lli­ga.. Oportunament donarem compte de les altres Iniciatives.

PEL DRET CATALÀ Al Col·legi d'Advocats s'ha rebut

del ministre de Gràcia 1 Justícia el següent telegrama en contestació al que 11 fon t ramès el dia 6 del cor­rent per la Comissió de l 'Apèndix al Codi ClvU:

•Recihldo telegrama por estimar atinadlssimas sus observaclones que respeto y comporto, eapero-flue en Ja fecha que anuncian remlt l ràn an-tecedenles necesarlos para resolver asunto que Unto Interesa Catalufla ruégole saludo afectuoso a demés flrmantes telegrama.»

LA LLIGA REGIONALI8A DE SITCES

Havent esUt aprovats els Esututs pel Govern c iv i l , aquesta novella I enussiasta en t iu t ha començat les tasques socials. Actualment es fan obres d'embelliment l cosfort a l'es­tatge del cèntric Cap da la Vila . A la balconada ha estat insta Hat un magnífic rètol anunciador de l'enM-tat. molt ben executat pel competent mestre fuser I company Joan Mar­sal i Fonanals. S'ha creat un Secre-Uria t polític i administratiu, per a ús dels socis, de tots ela regiona­listes de la comarca de Vilanova 1 les persones qua aouests recomanin, adquirint-se el corresponent fitxer! El vinent mes de setembre t i nd rà Unc el solemne acte Inaugural, al qual ser.m invitats els proíioms del reglosalisme català.

El president. Samuel Barrachlna, ha adreçat comunicacions d'oferi­ment a les entitats «impatltzants í amics de la comarca; ha rebut fer­voroses mostres de consideració I encoratlament. També ha estat tra­mesa l 'adhessió a la «TJiga Regio­nalista, de Barcelona, entitat cabdal de la nostra terra. EL CENTRE AUTONOMISTA DB DE-

PENOENS DEL COMERÇ I DE LA I N D U I R I A

Hem rebnt la n o u segfient:

•En aquesu mateixa secció apa­regué l'altre dm un noU d'un soci de l'actual «Centro» fent afirmacions de fe a l'antic Centre 1 demanant consells 1 camins a seguir per tornar

a ia normalitat aquell casal tan preat de tots nosaltres.

Ens cal. primer, saber qui és aquest soci, car a les fosques no es pot contestar. Després, si havem passat anys sofrint la privació de ço que ens costà grans sacrificis pel bé de tots. bé es pot esperar uns quants dies m é s i allavors es faran públiques to­tes les gestions portades a cap pels qui en l 'actualitat no pertanyen a la llista de socis.—Domènec Latorre.»

V I D A A R T Í S T I C A

D E S P R É S D E L ' E X P O S I C Í Ò

Parc i palaus de Montjuich

Amb motiu de celebrar-se avui al Poble Espanyol una Revetlla popular, el preu d'entrada serà, des de les deu de la nit, de 0'50 pessetes.

Demà, diumenge, a les sis de la tarda, concert a la Plaça Major del Poble Espanyol, per la Banda Mu­nicipal, dirigida pel mestre LamoU de Grlgnon, amb u l motiu, s'adver­teix al públic que el preu d'entrada al Poble Espanyol, serà. durant tot el dia. de 0'25 pessetes.

L ' A s s o c i a c i ó Protec to­ra de l ' E n s e n y a n ç a Cí i ta 'ana

F I G U R E S D ' A R Q Ü H E C J E , Antoni pulg-Qalralt

V I I i darrer En aquest darrer projecte, l 'arqui-

teouj retorna en certa manera al camí iniciat amb la casa Guerra da Sarr ià . A. Pulg-üairoi t , pert, no ba .fet ei camí en va dintre l'anomenat, plasticisme. La viüa per al pintor Hermen Anglada a Pollensa és pro­jectada després de la costruccló de ia fàbrica Mirúrgia.- al gust per les formes netes perdura ací. L'arquitec­te ba aprofiut també la cambra-U-ller de pintor per a fer ús ds les finestres allargades. Mallorca, però, és un país de m o l u l lum 1 aquesU solució no ba estat ací pròdigada .

A Pollensa hom pot construir en pedra més econòmicament que en formigó armat; l'arquitecte ba adop­tat el material tradicional. Sl hagué» fet altrament, hauria estat una ar­bitrarietat. Únicament un manià t lo hauria fet ús del ciment armat en un lloc on resuita més fàclai construir en pedra. Aquesta villa de Pollensa re­corda la casa Guarro de Sar r ià , sen­se tenir-hi gran cosa a veure, sobre­tot per la forma afuada resultant del lleuger esgiaonament dels pisos da munt el basament del soterrani, I , sobretot, per la solució terminal de la paret barana del terrat que ací as pot dir que fa l'ofici de motlluratge de coronisament. Les grans motllures terminals dels edificis de la Via Laye-tana i del carrer Ample ban finit ací d'una manera realment escaient.

Terra de l lum. Mallorca necessiu les construccions que s'hi alcen d» les ombres dibuixadores. En lloc de motllures sortints l'arquitecte ha sub­ratllat a la façana l'estructura dels pisos mi t jançant una estna limitada a !» part inferior pel lleuger sor­t in t de cada pis. Aquesta solució l'ar­quitecte l'ha aplicada en el coronisa-ment abans del lleuger esglaonat re­sultant del sostre mort. damunt del qual recolza directament, o sia sense eelria, el mur-barana del ter­rat.

Digne d'estudi és la planta d'a­questa construcció poUensUiiv El pin­tor Horman Anglada, que és tot un senyor, necessitava una planta com la que l'arquitecte Pulg-Galralt ha projecUt per a U seva mansió . Els compartiments dels baixos no seran

ací separals per murs, sinó única ment per canvi» da nivel l . P ú a n sostenen le» bigues amb una ent-i nyosa eotrnctura del sostre; hom Ü m i U els compartiments dlnstlnts els quals en u n moment donat Mrtpn ésser convarti t» en una espaiosa s« la de festes. S!l-

El pintor Anglada, un dels nostres intórnacionel» veritables, té, sovinT a cosa seva. convidats Il·lustres: grans senyor» que vénen dels llocs nv» llunyans de la terra per adquirir le» sevss tele< briUant». La seva nova viUa a Pollensa — PoUensa. lloc on l'artista de temps sojorna — serà el mac adequa* del seu viure senyorial

En aquesu darrera obra del nostre arquiecte, la seva personalitat es di­buixa vigorosament camí de la més estricta normalltaL

BALAROU

P. S.: En el transcurs l'aquestes note» dedicades a Puig-Gairat, sor-tí mal transcrit algun nom que els nostres lector», ben assabentats hauran rectificat degudament.

Altre P. S.: Un estimat comuni­cant, en una lletra que no tenim el dret de fer publicar, primerament perquè ens mansa el seu beneplàcit, 1 segonament perquè formula judici» que nosaltres considerem de caràc­ter exclusivament epistolar, comenta la primera noU apareguda ací so­bre ia figura de l'arquitecte Antoni Pulg-Gairalt. D'aquesta lletra volem

recollir-ne únicament allò que va d in-g l t contra una expressió l lançada per nosaltres, potser amb poca fortuna, en aquella primera noU. Deia cl aostra inteUUtent comunicant.- •Ei ^lenguatgs de Salvador Dalf veig que se us ha encomanat. Parleu de «putrefacció universitària». Ens re­

corda aleshores el mestratge que l'ho­nest elasslcltzant, autor del palau de BeUes Art», senyor Font i Carre­res exercj a l'Escola Superior d'Ar­quitectura d'aquells temps..

Som els primers a voler valorar le» nostres coses. En escriure «putre­facció universi tària» sabíem que ex­cepcions honorables com la de l'ar­quitecte Font 1 Carreres no són prou. dissortadament, a fer la glòria de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona del temps en què Antoni Pulg-Galralt I altres amics nostres h i cursaven els estudis. — B.

La L l i g a R als ciutadans

e g i o n a l i s t a de Barcelona

Del >1ia 20 d'aquest mes a! 3 de setembre s'exhibiran al públic les llistes del Cens Electoral de Barcelona, per tal de procedir a inclonre-hi e's qui no figuren al Padró Municipal — que són molts —, base del Cens que s 'està confeccionant, i d'excloure als qui no t inguin dret a ésser -h i .

Per un Cens del volum del de Barcelona — unes 460 secciona amb uns 230.000 electors — el termini d 'exposició i reclamació és molt curt : precisa preparar abans tota la tasca de recerca i docu-raentanó provatòr ia .

Gràcies a l'excel·lent organització i cura del Negociat d'Esta­dística de l 'Ajuntament i de la Junta del Cens Municipal, la tasca pot preparar-se amb temps, i la secretaria de la Ll iga Regionalista, el mateix que les d'altres agrupacions pol í t iques barcelonines, s'ha organitzat en forma de poder ajudar i endegar la tasca dels ciuta­dans.

E l primer és saher si s'és n no en el Cens Electoral, i de se­guida, en el segon cas, preparar la reclamació.

Per això n'hi ha prou amb remetre a L· secretaria de la Lliga Regionalista ( c a m í deBoters, 4) una papereta, la qual pot ésser l'aàjunta. en la qual es consignin eh dos cognoms, el nom, el do­micili dc IÇ24 i l'actual dels ciutadans que portin dos anys de resi­dència a Barcelona i hagin complert vint-i-cinc anys.

S i abans del 20 d'agost no han rebut avís en contra, els qui hagin tramès paperetes són al Cens Electoral.

E l s que no figurin al dit Cens rebran lletra demonant-los els documents necessaris per a justificar ío inclusió que, basant-se en les disposicions vigents, L· secretaria tindrà cura de soUicitar, sense — en la majoria dels casos — cap més molèstia per part de l'interessat.

L a L l i g a Regionalista, però, no respon sinó de les pape­retes que l i siguin trameses abans del 15 d'aquest mes, ja que pres­sent un volum de tasca que pot traspassar les possibilitats de tre­ball de les Oficines i de les que hagin de proporcionar les proves.

Els ciutadans que vu lguin assegurar-se el dret de votar en Ics vinents eleccions han de trametre de seguida la papereta que se'ls demana.

No destruïu la cèduL· personal de 1929 i cerqueu, si l'heu con­servada, la de 1928.

Homenatge al mestre Francesc Pujol ALS CANTAIRES, MESTRES DIREC­

TORS, JUNTES DIRECTIVES I EN­TUSIASTES TOTS, DE L'OBRA DELS ORFEONS DE CAALUNYA Tots els que t inguérem la sort d'as­

sistir i d'aportar la nostra coopera­ció al magne festival d'Orfeons de CaUlunya celebrat el diumenge dia 13 de ju l io l a l'Estadi de I Exposició de Barcelona, no podrem oblidar mal més la bellesa 1 la magnitud d'a­quell espectacle edificant amb la su­perba i magnifica desfilada de tots als Cantaires de Catalunya, nois.

noies i homes, amb les seves glorio­ses senyeres 1 amb la unió perfecta de taules veus divarses, vingudes d'ar­reu de la terra, totes fèrvldes. Io­tes entusiastes, totes vibrant d'alta idealltet. obedients al braç enèrgic 1 a la mirada rutilant del mestre Lluís Miilet. aquest home únic entre nosaltres per la seva fe arborada 1 pel seu fermlssim amor ü les nos­tres cançons 1 a tots els Ideals su­blims do la nostra esiilritualltat.

El l fou l 'ànima viva, l 'apòstol I I -lumlnat de la bella festa I la seva figura bondadosa 1 gegantina ho do­m i n à tot El nom del mestre Mlllet resta perenne en els llavis I en el cor de tots.

Però , darrera d'aquest gran home I d'aquest gran mestre, un deixeble fidel, un admirador sincer, un tre­ballador infatigable l abnegat d'u­na mandra Invisible i ob«íurs . ja fn anvs ve realitzant una tasca Intel·li­gent I meritlssima de cooperació d 'organització, gràcies a la qual mol­tes grans coses han esUt possibles

1 que ha culminat ara, d'una manera esplèndida i del tot indiscutible en la perfecte I acurada organització, plena de dificultats, del graudlós Fes­t ival d'Orfeons de Catalunya. Aquest deixeble fidel, aquest admirador sin­cer, aquest treballador infatigable abnegat, caldria dlr-hot... Tothom sap qui és. Es el mestre Francesc Pujol. El seu elogi resta fet dient que ell és el braç dret 1 l'home de confiança del mestre Miilet.

Els cantaires de Catalunya els mes­tres Directors I les Juntes Directives dels Orfeons I tothom qui estima l'o­bra del cant coral català, tenim un deure a complir envers aquest home que tan belles | grans empreses por­ta amb un èxit complet realitzades.

Es l'hora arribada, creiem, de tes­timoniar tots plegats al mestre Pujol la nostra admiració 1 el nostre agraï­ment.

Apleguem-nos al seu entnm en un UlPfii cordial d'homenatge tots els que l'estimem l admirem I fem-ll ofrena d'un pergamí, tribut de tots els orfeons de la Germanor al seu organitzador exemplar.

Sl a aqueste Idea meva, que no és m é s que el ressò feble d'una opinió i d'un anhel que hom sent palpi ta r arreu, és aceptada 1 recollida per tots aquells que poden 1 hsn de por-UrTla a terme sense t r l g a n ç a Jo creu­ré que a Catalunya s 'haurà fet on altre acte de merescuda just ícia en­vers un d'aquells homes que. actuant tothora sense afany de vanaglòr ia , més en són mereixedors.

JOSEP M, ARAJOL

COLÒNIES ESCOLARS Les sis Colònies escolars de l 'A. P.

de l'E. C. varen sortir diumenge cap al seu destí. Foren rebudes per les autoritats 1 poble amb una efusió ben corprenedora, penyora de les atencions que els seran prodigades durant l'estada al poble Je l lur re­sidència estival.

S'ha d'esmentar especialmonl l 'A­juntament de Beus, el qual ha cedit llits 1 altre material perquè una Co­lònia escolar es pogués establir al Castell de Vllafortuny. cedit gentil­ment pel seu propietari senyor Car­les de Castellarnau.

«LECTURES D'INFANTS» Avui es posa a la venda el ll ibre

«Lesures d'infants», origina! de Ma­ria de l 'A. Pascual, amb dibuixos de Josep Obiols. El seu preu és de 2'50 pessetes.

Aqueçt és cl primor d'unn sèrie de tres. publicat per la «Fundació Con­cepció Babell v ídua Bomoguera», so­la la direcció de l'Associació Protec­tora de l 'Ensenyança Catalana.

E l s trens d iumengers a 'es platges v e ï n e s

Per tal d'evitar aglomeracions en els trns que es dirigeixen a les plat­ges veïnes, la Companyia del» ferro­carrils de M. S. A. ens comunica que, ultra els trens ordinaris l s- ?Iemen-laris qne j a vénen expedlnt-se tots els dies festius, diumeng- vinent sarà en circulació els eegüente:

Sortides de l 'estació de França cap a Montgat a les 4'5, 5'4S, S'SO, 6'40, 6'52, TZS (Mauró ) . TSS fMasnou). 7'i5 (Premià) 8'20. 8'W 8 ' » (Premià), - m (Masnou). g'SS. T52 (P '«nià). 10'10, 10'28 (Blanes) directe fins a Mataró.

Districte , Secció *

Senyor ..«••••••

anys professió , . . . .». .• . . . ••• .••

Domicili en 1924- ~ -

Domicili actual , . . . .»« .

Sortides del Baixador da Barcelo­na-Passeig de Gràcia cap a Castell­defels a les S'IB, 5'27 (Vilanova), B '» i 7'45.

Per a la tornada de les platges des de Masnou a Badalona dispo­sarà el públic, entre les 18'30 1 lej 21. de divuit trens.

E l s agricu'tors del P e ­n e d è s al Pres ident de l'Institut A g r i c o i a C a ­

talà de Sant [sidre

Havent esUt nomenat pel Centre Agrícola del Pla del Penedès, presi­dent honorari perpetu el que ho és de l 'Institut Agrícola Català de Sant Isidre senyor Bard d'Esponellà. II va dedicar un artístic pergamí, exe­cució molt acurada del senyor Se-nabra. en el qual consU el nome­nament.

La J u n u Directiva del dit Centre

presidida per en Josep Baspoll, l 'al­calde del Pla I president del Sindicat Agrícola en Joan Sana, amb els més significats propietaris d'aquella loca-l l u t , estigueren el dijous a la tarda a la masia de can Senromà de Tiana, per a fer lliurament del pergamí aí senyor Baró d'Esponellà.

L'act^ t ingué un caràc ter ínt im per haver-ho disposat així l'homenatjat. Els agricultors del Pla del Penedès foren rebuts pel senyir Baró d'Es­ponellà 1 la seva distingida forallia. que agrairan l'homenatge i alabaren l'obra ar t ís t ica del senyor Senabra.

Foren recorreguts els magnífics 1 extensos jardins de l'hisenda en -a qual predomina l'horta i el vlnyar 1 després dins la senyorial i tradicio­nal casa SeniomA fou servit un ex­quisit Innch, fent els honors la se­nyora Baronesa d'Esponellà I les ««• ve» belles filles. . ,

Al capvespre els agricultors del Penedès tornaren falagueramenl im­pressionat» dn tes beUeses de can Senromà 1 la seva hisenda I de la gentilesa dels senyors Barons d't»-ponellà.

B l ï V E U D E C A T A E U N Y A S- — Dissabte, 9 d'agost de 1930

AQUEST NUMERO DE tLA VEU DE CATALUNYA. HA ESTAT PASSAT PER LA CENSURA DEL GOVERN CIVIL

L a F e d e r a c i ó d ' E u r o p a Aprofitant un moment de relativa calma cn l'activitat política

dd nostre país, comentem breument l'actualitat europea. E« curiós de constatar l'evolució de la premsa francesa en co­

mentar el projecte d'Unió Federal d'Europa presentat per Briand. A poc a poc els entusiasmes dels primers dies han anat refredant-se. Després de rebuda ls resposta interessantíssima de Suïssa, gai­rebé cap del* grans diaris de París no creu en la possibilitat que cl projecte assoleixi ona eficàcia immediata.

Tothom espera que, en retmir-ae la Lliga de les Nacions pel setembre, Briand presenlarà m m e m o r à n d u m amb la síntesi dels punts de coincidència deduïts de totes les contestes. Subsisteixen, però, al costat d'aquests punts de coincidència, els de dissentiment i reserva. Hi ha l'objecrió general contra la creació d'nn non or­ganisme internacional, al marge de la Lliga de Nacions. I hi ha, sobretot, el problema d« la revisió de3s tractats, plantejat sense eufemismes de cap mena per Alemanya i altres països.

L'esperit sincerament pacifista de Briand intentarà encara con­ciliar aquestes divergències. Es evident, però, que l'opinió pública francesa s'ha pronunciat inequívocament, inexorablement, contra tota idea sistemàtica de revisió dels tractats. Tanmateix, és prou notori que des de l'endemà mateix de la signatura d'aquests trac­tats' fou iniciada la seva lenta i persistent revisió.

Briand voldria fer a Alemanya í a Àustria certes concessions territorials i finandeoies. Pert l'actitud d'Itàlia, favorable també a la revisió, complica ara el problema, car el Govern de Roma de­manaria compensadons, i França hauria de sacrificar els seus in­teressos per acontentar els uns i ela altres. L'opinió pública fran­cesa, com dèiem suara, s'hi oposa resoltament, todonament. Creu que França ha fet ja prou sacrifids per la pau del món.

E l corresponsal del Times, de Londres, a París reconeix que l'atmosfera internadonal, en aquest moment, no és propicia al projecte de Briand. D'ençà de la mort de Stresemann, la cordiali­tat de les reladoos entre França i Alemanya s'ha ressentit una mica. La condemna de l'atleta francès Cuvilier a Weissenfels, les festes per l'evacuadó de Renània i les manifestacions nacionalistes han produït a França nn estat d'iquietud i de recel, que trigarà una mica a esvair-se-

No obstant, els polítics, els estadistes i els pensadors més cla­rividents de França segueixen convençuts que el problema de la seguretat no té altra aoludó eficaç per aü sen pafs que l'entesa amb Alemanya, adés directament, adés en la comunitat d'una organit-zadó federalista.

Molts dements francesos temen que l'exèrdt alemany í d seu Estat Major siguin reorganitzats en forma que puguin realitzar en qualsevol moment una ràpida mobilització. Aquests matdxos ele­ments segueixen amb interès entreteixit d'inquietud ds incidents que preceddxen a les' elecdons generals alemanyes. Malgrat que tothom reconeix que en aquestes eleccions seran debatudes en pri­mer terme qüestions de política interior i d'ordre econòmic, molts elements francesos discuteixen ja la influència que tindrà llur re-resultat en la pau d'Europa.

Creiem sincerament que aquestes temences dds francesos són infundables. El poble alemany és avui decididament pacifista, per­què l'experiència H ha demostrat que amb la guerra ho pot perdre tot, i que en la pau éí invencible. Cal, només, pensar el que seria avui Alemanya si no hagués anat a la guerra de 1914 a 1918. Seria la primera potència industrial, mercantil, finauciera i marítima del món. Això ho veuen clarament tots els alemanys. I aquesta és la millor seguretat, la millor garantia de la pau.

D E P A R I S E S T A N T

La llengua maternal als col·legis Conveníem l'altre dia que sis pa­

res haur íem de decldlr-nos d'una ve­gada a donar coUectivament «1 pr i­mer pas vers la catalanització lin­güística de l'escola particular 1 molt especialment del col·legi de religio­sos - de religioses, per la gran im­portància que arriba a tenir à casa nostra. La proposta de celebrar una mena de plebiscit 0 enquesta 0 vo­tació, per tal d'esbrinar amb exac­ti tud quina sigui la voluntat de tots els pares en aquest afer tan impor­tant, serà presa 0 no en considera­ció: a ixò dependrà en gran part de la divulgació que obtUtgnl aquesta iniciativa 1 do què trobí finalment algú amb solvència que es proposi seriosament realitzar-là. El moment és. a bon segur, oportunísslm. per diverses raons; 1 Jo goso demanar a tots els amics de l'escola catalana, que ban d'ésser tote els bons cata­lans, l molt especialment als col·le­gues que fan córrer la ploma per les planes de diaris I periòdics, que vulguin contribuir a crear ambient entre els pares Interessats.

La catalanlteacló solemne, total, definitiva, de l 'eicolà, eongregaclo-

nal entenc que ha d'anar precedida d'unes tasques pedagògiques espe­cials molt Importants que la pre­parin; 1. després, que el conjunt de tota aquests col·legis nostrats ha de quedar articulat per Institucions, a crear, que n'assegurin el cons­tant progrés pedagògic. Em plaurà de parlar ne més endavant.

Mentrestant, 1 de moment, l'acció individual dels pares pot fer 'que es restableixi tot seguit als col·legis

l 'istatu quo ante bellum», é* a dir, que la Uengua maternal torni a ocu­par les posicions que tenia abans de la Dictadura i potser algunes al­tres que Ja anteriorment l'havien força d'abandonar. Vin t anys en­rera, per exemple, molts coUagls de monges, per una mena d'esma pe­dagògica elemental, feien llegir a les noies -EI Trovador Català» de Bori 1 Fontestà; 1 era aquest el Ul-bre que eUes més estimaven puix que els parlava en la llengua del cor. iVoleu dir que molt abans de la Dictadura aquest llibret humil no havia Ja estat abandonat, sense que

En plenes vacances (Tistiu La «morte saison» — La futura Exposició colonial La pintura contemporània — El teatre francès d'avui

Alguns llibres recents

cap altre de més modem passés a ocupar són UocT

Es notori que la Dictadura, por­tada del ssu frenesi asslmlllsta, per­seguí implacablement la llengua ca­talana en tota mena d'escoles fins a fer-ne desaparèixer els més Ueus vestigis; volia condemnar el càtalà a pura llengua d'analfabets. Escoles que honoraven com cal la llengua maternal dels deixebles tingueren, a causa d'ella, seriosos disgustos amb el Dictador, o amb els seus acò­lits; 1 s'hagueren d'ajupir, per pur­gar aquest delicte de lesa unitat, a mediatitzacions revoltants.

Passat aquell Uarg pesombre 1 ar­ribat per fl al moment del respir, és molt possible que en nombre de col-legls, estemordlts encara per la v i ­sió del sabre aixecat, aquelles oarà-goles que comprimien la llengua de la terra segueixin apretades a més no poder. Tanmateix, si els pares són amatents les faran afluixar tant com vulguin. Els col·legis solen cedir qul-sap-lo a leg pressions dels pares, flns a vegades en coses poc raona­bles. Però succeeix que els col·legis prenen sovint per voluntat general dels pareg les exclamacions crida-pares d'una minoria que actua sn front d'una majoria massa confia­da que no es pren la pena d'afirmar la seva opinió. Cal doncs que en ar­ribar al nou curs escolar, els pares 1 les mares del pals s'assegurin que la Uengua maternal ocupa al col-legl dels seus fills 0 de les seves fl-Ues, aqueU Uoo exprofés que per dret propi U pertany I del qual nin­gú que tingui dignitat pot desallot-Jar-la.

En primer lloc els pare5 catalans, vetllant per la bona educació reli­giosa dels seus fllls, han d'insistir que aquests resin al col·legi de la mateixa manera que ho fan a casa Uur 1 al temple. (iVoleu dir que Déu s'escolta gaire els qui 11 parlen en una llengua que no és la que Ell els ha datT)

La Doctrina Cristiana, també, d'a cord amb el manament de l'Esperit Sant als Apòstols I seguim la tra­dició constant de l'Església, els ha d'ésser ensenyada en català. I en general t o u '» vida religiosa (In-

Hl ha una expressió de la Indús­tria de la moda parisenca que pot aplicar-se a tota l'activitat de la ca­pital. La »morte saison». l'estació morta. Indica el parèntesi que so­freixen les activitats de la moda 1, en general, totes les activitats In­dustrials. Aquest parèntesi, ei més llarg de l'any, coincideix amb l'es­tació iMtfl.ÉL Com cada any, aquest mes d'agost és d'una passivitat exem­plar, per al nostre Paria agltadls-sim. El «Tom Paris», que no el cer­qui ningú ací . Es a les platges de moda: a DeauvUle. a Trouvüla, a Blarrltz, a Saint Jean-de-Lui. a Ostende... La mar atrau cada vega­da més els desvagats l els treballa­dors, car la gent que treballa també se n'aproflta.

Ja no hi ha empleat, per modest que algul, que no es prengui els seus quinze dies de vacances. Avui tothom estiueja: els milionaris i les mecanògrafes. Aquesta Immensa bu­rocràcia que és França ha Imposat les Tacances com nn costum. Fins la meva quiosquera, la bona dona que em ven cada dia els diaris, troba la manera de tancar el seu (Tuioac, d'anar-se'n al seu •pslelln» de Normandle 1 de posar a la pe­tita barraca de fusta que 11 dóna ei pa un petit rètol que d i u : »Fer-mé Jusqu'au 16 aoút.» De botigues que tanquen fins el primer de se­tembre au trobareu a centenars, als carrers de cLa Paix», de la BoéUe.

I pals wolts de Sant Agust í ; els antiquaris del Boulevard tflaspall. què sé Jol Es la «morte saison».

Però com cada any. Paris es veu inundat de forasters: d'anglesos, de nord-amerlcans, de gent del nord que es passeja, de dia. en autocar, 1 que de nit omple les •boites· de Montmartre, car per a Montmartre no h l ba •morte saison»...

iVSX serà, a Par í s . l'any de l'Ex­posició Colonial. La capital no s'ha volgut deixar passar la mà per !a cara per Marsella, que fa uns quants any» en va organitzar una, molt reeixida per cert. Molta de la im­portància que Marsella té és deguda a les colònies franceses; Marsella és el port d'arribada da tot l ' imperi colonial francès d'Orient. Però París és la metròpolis 1 és Paris qui té in­terès a mostrar al món la puixança colonial de França 1 els seus mèto­des de colonització... 1 desvirtuar la mala impressió que poden haver produï t en les esferes Internacionals els esdeveniments d'Indo-Xina. No és or tot allò que l luu en el món colonial f rancès; no sols per l'estat d'intranquillitat política que hom observa a la Indo-Xlna, sinó pals es­tralls que causa la colonització en­tre les poblacions negres del cor de l'Africa... Així 1 tot. b l ha molt or veritable en l'obra colonitzadora fran­cesa, com ho palesa la situació pròs­pera d'Algèria.

L'Exposició serà oberta a Vlnoen-nes, a les portes de Par ís , pel mes de maig. «Allà — ha dit un diputat. M. Archimfbaud — cadascuna de les nostres possessions podrà veure allò que les altres han fet; hom compa^ ra rà els mètodes 1 els resultats, 1 Jo espero fermament veure néixer l'any que ve aquesta solidaritat intercolo-nial que Jo preconitzo de fa molts anys. L'experiència que assoleix una colònia ha d'esdevenir comuna al conjunt del nostre domini, 1 no és admissible que hom vegi Intentar a Salgon un assaig que, en les ma­teixes condicions, ha fracassat a Dakar o a Majunga.»

El mateix diputat, parlant de l'a­bast de la futura Exposició, diu que aquesta significa que França no té por de dir 1 de mostrar allò que fa a les seves colònies, que Se sent legítimament orgullosa de la seva obra 1 que res no la Jmpedlrà de continuar-lo, de conformitat amb el seu geni 1 amb l'Ideal que sempre Inspira la seva acció.

Durant la «morte saison», quan Paris s'Inunda d'estrangers, és quan els forasters ho aprofiten per a no­dr i r llurs col·leccions d'art. EU antl-«piaris podran tancar, però els «mar-cbsnds de tableaux» no tanquen, car saben que en aquesta època és quan passen els compradors eventuals, que compten en lliures esterlines x so dòlars . '

Així, de fa uns quants anys, a l'estiu, s'obren una pila d'exposi­cions particulars, veritables mercats de pintura con temporàn ia Una de

cloent-hl la confessió, els sermons, et­cètera), és de raó que sigui en la llengua pròpia.

Han d'estar segurs els pàres que els pàrvulg tindran un professor 0 une professora que els entendrà l que ee farà entendre, emprant el català sempre que es faol neoeesari, àdhuc tractant-se d'apendre el cas­tellà. Aquest dret de parlar 1 d'íasar parlat en la llengua maternal han de poder-lo Invocar els escolars ne totes les edats 1 en totes les matèries d'estudi sempre que representi una major facilitat d'expressió 0 de com­prensió.

Així mateix han da fer-se forts, els pares, que als seus fiUs Un-dran pràctiques freqüents, que siguin breus, de lectura catalana-, de màne-ra que no passi com ara, qug nois de tretze 1 catorze anys, que 'fing es creuen ésser catalanistes, refusin Ueglr un Ulbra o un diari catalans perquè no entenen la pròpia Uengua.

Flns aquí arriba el programa mí­nim de l'idioma maternal. Els col-legis que voluntàr iament afegeixin les pràctiques d'ortografia I , encara mUIor. la composició en català, es guanyaran la graUtud d'Innombra­bles pareg de bon seny. La Litera­tura Catalana 1 la Història de Cata­lunya afegld s al programa serien. en aquests moments, uns dallcàts

obsequis.

las exposicions més ban triades és sempre la de «Renalssance», la qual. cada estiu, presenta una sèrie d'o­bres a mercès, a les quals els afi­cionats, els oolleccionistes \ àdhuc els propis artistes poden fer-se una Idea de conjunt de les evolucions deU principals pintors contempo­ranis.

Aquestes exposicions són molt més útils 1 interessants que els mateixos •Salons». Ala salons h i ba massa quantitat de pintura. Hom es troba amb aglomeracions de milers de ta­les — ela Independents arriben a agrupar-ne de çlnc a sis ml!-—, l amb una barreja d'estils que des­concerten el visitant. Aquestes altres exposicions, molt més reduïdes, ja controlades per l'experiència dels «marchonds» 1, sobretot, formades per pintors que j a han assolit algun prestigi, són més a posta per a In­formar-nos de les evolucions de l'art pictòric,

A 1 exposició actual de la fRenals-sance» hl trobem una bona quanU-tat de teles de Maurici utrUlo 1 dos Pasoin molt Interessants; un Van Dongen, un Dufy, un Charlot, un Coublne, un Brague. un Gromaire 1 diversos Marquet. I els noms dels pintora solvents no s'aturen aqu í . Afegim-hi Marc Chagall, Vlaminck, Renault. Bonnard, Henrj Matisa, De-raln, Ceria, aulUaumin, RaffaelH, Meslé, Dai4bigny, Bondln, Vlguou. etc. Un critic força assenyat escriu: «Tant els que coneixen l'art del nos­tre temps com els que l'ignoren te­nen el deure de visitar aquesta expo­sició de la «Ranalssance., a f l de completar Uur educació, els uns, 1 d'inslruir-se els altres.»

•On va, què és 1 què representa el teatre francès d'avui r Heu's ací el quo es pregunta M. Etlemie Rey en dreçar el ba l anç de l'última tempo­rada M. Rey no Ignora que, pel que es refereix al teatre francès, hom viu en una gran confusió, I observa:

•Primerament, no hl ha direcció precisa ni escola predominant, coses que, per altra banda, no són pas necessàries. Hom ha vist bon nom­bre d'autors Joves que han arribat al gran públic, però també han triomfat els autors més vells 1 obres que no oferien gaire novetat essen­cial. Quant al públic, no manifesta preferències; tots els gèneres U agra­den, llevat del gènere enutjós. Pot­ser, tanmateix, podríem notar que hi ba més Inclinació cap als temes realistes, car hl ha una mena d'ar­tifici que la gent no el suporta,

«En segon Uoc—segueix dient M. Rey — hom ha representat, a Paris, una quantitat insòlita d'obres tea­trals estrangeres. Però cal remarcar la poca Influència profunda que aquestes obres han exercit damunt el teatre francès. Tant sl es t r a cu d'obres mestres com d'obres d'èxit, la Inspiració dels autors francesos no s'ha modificat senAlement. En el fons — afegeix — l'estranger mal no ens ha Influenciat massa. A des­grat de l'aparent contradicció, som una nació que és a l'ensems oberta 1 Impermeable. Finalment, hom co­mença a no oferir-nos Ja no Importa què. El període fàcil de l 'endemà de la guerra, <rie Ja s'havia porUon-gat massa, sembla definitivament tancat. Hom Ja no vol saber res d'a­questes obras mediocres, destinades només a fer riure. La favor del pú­blic — un públic que cada dia es torna més francès — va novament a les obres de certa qualitat. 1 a ixò pot donar-nos grans esperances. Hom ha dit massa que el nivell del pú­blic s'anava abaixant, degut, sobre­tot, als films americans. Això Ja no és veritat.»

Entre els llibres nous que la crítica Uterària celebra cal esmentar «Oceà­nic Bar», d'André Renaudin, novella de costums marineres — de mariners en terra—, plena de realitat i d'ob­servació; «Plege», una obra sobra la psicologia del «romaneaque». que fa­ria les delícies d'un psicoanalista; •Kaall», d'aquesta Isabel Saudy que amb «Les Hommes d'Arain» va des­criure el» catalans de les altes valls plrenenques 1 que ara. amb el seu nou Ulbre, Uanca un clam contra la guerra; 1 finalment, per abreujar, «Crise», del doctor Oautler, que amb molt més encert que Marcel Prevost, esbossa magistralment la psicologia de la «Jeune flllei moderna, acarada davant la societat frívola dels nos­tres temps.

Y. Z.

P R O C E D I M E N T S

Repeteixo que. no traotont-se de casos de força major, els col·legis desitgen complaure els pares en les seves Justes peticions; 1 és natural que així sigui, puix que els pares són el seu sosteniment. La recatala-nitzacló de la nostra cultura és un fet evident 1 cada dia més impor­tant, al qual en aquests moments no és mal mirat pel Poder central. Cap coUegi privat, encara que ho vol­gués, podria a la llarga subsistir sl s'obstinava a voler actuar en oposi­ció a l'esperit legítim de la terra que hagi de sustentar-lo. Es evident que tots els col·legis, tard 0 d'hora, s'oniran catalanitzant, així que tro­bin avantatge en fer-ho. Són els pe­res els i u ' abandonant Uur passivi­tat han de palesar-log que l'hora de realitzar nl gran anhel de l'escola catalana es va acostant. Que parlin i votin, que vots són trunfos, 1 par­lant la gent s'entenen.

Sl tots els pares, vencent timideses peresoses, obelm el nostre millor Impuls i ens decidim a exercir uns drets indiscutibles puix que es trac­ta de millorar l'educació dels nostres propis fills, futurs ciutadans d'una pàtria amaltida. no sols haurem avançat considerablement el front cultural eatalanasc. sinó que resta­rem ben situats per assolir noves t brUlants conquestes interiors.

E U D I HOMS

Ei senyor Manuel Brunet delata tres redactors de LA VEU DE CATA­LUNYA que, segons eU, l'han anat a trobar perquè Interposés la seva In­fluència per a fer-los entrar a La Publicitat, U han dit que La VEU DE CATALUNYA és una cova d'ambient Irrespirable 1 la Lliga un cadàver fètld i U han parlat amb desafecta dels homes més significats del par-Ut i del diar i .

Es clar que aquestes delacions no poden mantenir-se sense citar els noms. No cal, però, demanar-ne. Nl hl ha a LA VEU DE CATALUNYA cap redactor capaç d'aquesta dupU-citai, n l l 'afirmació del senyor Ma­nuel Brunet pot ésser altra cosa que un truc apolèmic o una facècia ax-tra-periodlstlca.

La millor prova que no és veri­tat el què delata el senyor Manuel Brunet és que ell bo diu. Nosaltres tenim el senyor Manuel Brunet, per una persona honesta. I essent, com és. el senyor Manuel Brunet una per­sona honesta, sl fos veritat que un company 11 hagués fet les confidèn­cies que eU delata, eU no bo diria.

• • • D'una greu manca de control, de

responsabiUtat, de solvència, ens ha donat reiterades moares, aquests dar­rers dies, el Diari de Vich, afecte a Acció Catalana.

Un dels seus números Insereix un article grotesc, que signa un senyor inconegut. Lluís Falgueres Solà. En aquest article, ple de nicieses i de grolleries de tota mena, aquest se­nyor Falgueres diu que l'actual crisi monetària és deguda., a Francesc Camból

En un altre número del mateix diari, un altre senyor pràcticament innominat, diserta sobre Nació i Re­gió I diu còmicament: «Llàstima, però, que en el primer (Prat de la Riba) no anessin Junts el pensament 1 l'obra, la teoria i la pràctica...»

Que parlessin, d'aquesta manera, contra les primeres figures de Catalu­nya, als diaris enemics de la nostra Ideologia, fóra explicable. Que digui aquestes nicieses un diari que s'a­nomena catalanista, no té explicació plausible.

LA VEU DE LA RAMBLA

C O M E N T A R I S A U N D I S C U R S

Veniu, si us plau! L'amic Manuel Brunet m'ha pro­

porcionat, amb el seu arUde d'ahir a «La PubUcltat», una sorpresa des­agradable. Sempre he cregut, 1 a malgrat de tol segueixo creient el mateix, que l'amio Brunet és un home capaç de defensar-se i àdhuc atacar sense perdre el propi control. Refia; en l'existència d'aquesta vir­tut, esperava que el company Bru­net em faria veure que jo, en re- 1 pllcar-U, no tenia nl una engruna de raó. Anava ben equlvocatl L'amic senyor Manuel Brunet, en Uoo Ca posar en clar la falsedat del meu punt de vista—cosa que sempre ós d'agrair—, es regirà contra els rae.is companys i a mi em deixa estar per Ingenu t bonafè. Davant d'aquesta conducta. Jo, lògicament, i sense que ningú pugui veure en la meva ac­titud ai una espurna d lmmodésUa, ba de creure que el meu InteUigont contrincant ha esgotat tots els ar­guments i que procura descarregar allà on pot el mal humor que aques­ta posició U produeix. Coneti que ho lamento de tot cor. Tant ho lamen­to, que no Insistiria el no em era-guús obligat a desfer alguns errors dal meu amic senyor Manuel Brunet.

iD'on ha tret el company Brunet, per exemple, quo els periodistes de LA VEU DE CATALUNYA hàgim dit mai que som els únics que tenim raó, els únios que Juguem netT M'a­gradaria que em digués quan ho hem dit l , concretament, qui ho ha dit. Posats a delatar — i perdoneu l'agror de la frase, amic; no n 'hi ha d'altra en aquest cas—, posats a delatar, no vindrà pas d'una de­lació. Cap periodista de cap diari , n l cap política de cap partit, Uevat, que no sigui periodista n l poUtlc, no podrà dir que els periodistes del seu partit són les úniques persones decents. Vós, amic Brunet, mal no heu llegit a LA VEU DE CATALU­NYA semblants afirmacions. I estic segur que és així. perquè vós ma­teix teniu la lleialtat de confessar que pels nostres articles hi passeu la vista en diagonal.

Parleu també de grimpadors. iQuè voleu dir, company BrunetT Que en aquesta casa que. entre nosaltres, tenim persones desafectes. persones que esperen trobar aquí major pro. f i l que a una altra banda? Ah! Això demostra que. Inclús a opinió vos­t r a la Ll iga Regionalista ofereix grans possibilitats als grimpadors— suposem que h i s ó n - . I bé; la con­clusió és ben senzilla: llavors, la Lliga no és morta, n l tan sols un cos decrèpit.

i l d'on heu tret, exceUent amic Brunet, que. vós no podeu fer una visita a la Redacció de LA VEU DE CATALUNYA? I aral Entre els vos­tres companys n 'hl lia més d'un quo en sap el camí. De totes maneres. 1 per una major tranqulUitat vostra sóc Jo qui us convida. Veniu, sl us plau. Veniu amb delxupllnes 0 amb el que vulgueu. Podeu estar segu-rlsslm que sempre sereu ben rebut. Llavors us podreu convèncer perso­nalment que nls penjadors de la nostra Redacció no hl ba nl elms n l cuirasses 1. també, que els suposats grimpadors són una cre .. 'ó més de la vostra fecundlsslma fantasia

En f l . company Brunet: com que vós no teniu res més a replicar-me. Jo tampoc no tinc ros més per afe­gir. Es a dir: vul l molestar-vos en­cara un moment per dir-vos que no m'ofèn gens que em diguin ingenu i bonafè. Vull recomanar-vos, però, a vós que també sou HvrtíltlRta 1 psicòleg, que us prengueu la molès­tia de discernir el que realment és la Ingenuïtat 1 la bona fe.

ROGER

C O L O M , C A T A L À A l 'administració da LA VEU DE

CATALUNYA s'han rebut les quan­titats següents :

Ptes.

L'ACTITUD I N N Ò C U A Marcdlf Domingo exposà, esquemàticament, les tres actitud»

jx^sibles en la recerca de solució per al problema de la lliure dis-posició de Catalunya: l'actitud de Madà — secessió prèv», fcd«. radó posterior—, que l'orador considerà injusta, perquè n'hi h» .l'altres, però que respecta; l'actitud de Cambó — que ell inter­pretà, almenys imperfectament, autonomia dins la monarquia—, que li sembla injusta i que no respecta; i la posició pròpia — república a Espanya i autonomia a Catalunya com a conseqüèn­cia de la republicanitzadó del país — i que dl, naturalment, troba !a més justa, la més factible, la més raonable i la més respectable. Tàcitament es deduïa que no hi havia, lloc per a d'altres actituds j que tota altra actitud havia de resultar, per força, injusta, pertot-badora, entrebancadora o innòcua; o, més ben dit, que tota altra actitud, resultant fatalment inhibitòria, era com no tenir actitnd.

Ara bé : i quines vies pren l'actitud de Marcel·lí Domingo, l'fi. nica bona, per a inposar-se i realitzar el seu objectin? Hi ha doa camins: el del Parlament amb majoria antimonàrquica i d de U Revoludó victoriosa. Quant al Parlament, opina que no cal anar a les Corts que seran convocades pel Govern actual; perquè en sortirà una representadó sofisticada i perquè — suprema raó — els republicans, i no sols aquests, sinó tots els revoludonaris, hi anirien com a representants d'una revoludó que ha estat, aquesta darrers quinquennis, persistentment vençuda. Heu's ací una con­fessió essencial : per compte d'obtenir aquell capgirament que tot ho havia de trasbalsar i millorar, hem assistit, a partir de 1917, a una major reacció, al triomf de la reacció. Ni sols la violència del» anys de la Dictadura no estimulà la revolta fins al punt de fer l* necessàriament victoriosa. Es una constatació pessimista sobre capedtat revolucionària del nostre paí» que molts d'altres s'havien ja fet, abans que MarceUí Domingo. Així, doncs, gairebé no hi ha lloc a considerar la segona eixida : la Revoludó! Pensa Domingo que podria fer-se, després del pacte entre tots els republicans, nn recompte, una revista general, i, si el cop de força no resultava pos­sible, dir-ho clarament, implacablement, al país, i no mantenir-lo en il·lusions impossibles. En resum : una incògnita, nna desoladoiu incògnita.

Comprenem que els republicans catalans, sobretot els novells, no sentin cap atracció envers aquests enigmes. L'única soludó via­ble és la de la Revolució, i sembla justament — però això deuen ésser facècies de Bdlafila — que l'únic obstacle qne els retreu é» la possibilitat d'haver de fer la Revoludó. Aleshores, què? ^Man-tenir, per fidelitat a unes teories, o per imperatiu moral de la cons-ciènda, una actitnd de protesta pacífica, una actitud de permanent inhibició? Dins un poble constituït, organitzat, en marxa, aquesta actitud d'una minoria selecta fóra, no sols comprensible, sinó àdhuc, segons les circumstàncies, plausible i esitimnlant. Però, ^és lídt que l'adoptin ds militants d'un ideal nacional qne està per realit­zar, que res no ha obtingut de les seves necessitats bàsiques, que res no ha assolit del que li és imprescindible? Els tradicionaliste», o servadors d'un foc que s'apaga, d'un ideal projectat cap al pav sat, poden adoptar, i són conseqüents, nn posat nostàlgic i auster. No podeu, però, adoptar-lo els que serveixen un ideal que es pro­jecta cap al futur i qne només com a realització es justifica. El catalanisme no és pas cap enyorança arcaica que pot passar-se de les realitzadons.

I això, essencialment, explica i il·lustra l'actitud de tants pa­triotes, ben liberals, ben demòcrates, ben decebuts per les contra­rietats hispàniques, ben ofesos de dalt i de baix, i que tanmateix no pensen resoldre's a posar-se d barret de la protesta i de la inhj-bídó. No volen dir-se rvolucionaris, ni fer cap revoludó, ni dir-se republicans, ni lluitar per cap república, ni desitjar Catalunya autònoma, ni embolicar-se en qüestions prèvies. Volen — perquè encara l'esperança no els ha abandonat — aprofitar cada instant, cada avinentesa, cada oportunitat (no ens fa por el mot), per tal d'assolir per a l'ideal una passa de realitat. Sens dubte, fóra mé» senzill, més gloriós i més esplèndidament espectacular assolir d'un cop aquest ideal. Però hi ha tan poca gent disposada a fer el sa-crifid qne això comportaria, i molt menys els qui creuen en l'efi-càda de tal sacrifici, que la solució brillant ha hagut d'abandonar-se. No es presentarà pas millor ocasió que la que la Dictadura oferia. Els primers que l'han abandonada, aquesta soludó brillant, sóa justament els que set anys enrera la tenien per estendard de lluita • ara l'han proposada, unida i condidonada a la vinguda d'una re­pública federal espanyola, improbable com a república i més impro­bable com a federal. I quan diem improbable constatem un fet, un*' confessió dels matisos capdavanters republicans. Perquè la Repú-blica no ens fa por, disposats com estem a lluitar, per Catalunya, dins ella, si vingués, com estem lluitant per Catalunya dins la Monarquia.

Suma anterior Joan Salvat . & « » 1 ^

Total . < • 1 • *

S?3 5

3S«

—Deu cèntims de confits per a la tos. —Són per a tu, maco? —Els confits sí, però la tos la té la meva àvia!

9 h '6. — DíssaBte, ^ d'agost ae 930 E A V E U D E C A T A L O N Y *

E C O N O M I A I F I N A N C E S NFORHACIO OFICIA!. FACILITADA FSL

Centre Cotoner de Barcelona U v · r p · e l Cotó nmt

r i c à

Ditponib. Agost Octubre Gener M a i ç Maig Juliol Novemb.

•

7.50 7.13 7.04 7.11 7.18 7,24 7.29 0.C0

S3

7.07 7.0) 7.08 7.17 7.22

Nora 0.00

6

55

Nora 6. ÍW 7. C8 7.13 7.21 7.2B 0.00

VenJes: 4.000 contra 6.COC B| , Sabel Noverabr. 11,25 ' 11,15 Ueocr 11.3» 11.29

L p p t i Març Novembr.

Cotó I m ­peri B r h tàn ic i Di ­versos Octubre üenor M i r ç Maig Juliol

00.00 3.2j

690 6.93 7.02 70.8 7.17

30.00 Nom

3 • m P

7.54 ü.00 ü.Ou aoo 0.00 aou 0.00 c.oo

00,00 00.00

00,00 8.03

0.03 0.00 0.00 0.0 J 0.CO

Neva Ver*

Pisionbi, Agost Octubre Desembr. Gener Oct. nou Des. » Gener» Març » Maig >

13.15 12.9J 15.20 13.37 13 41 1Z97 13.15 13.25 Í3.42 13.5Í

0 \ 0 0 13.3 ' 13.40 13.45 13,C2 13.22 l . V » 13.47 13.62

13..8 13.16 13.34 12. So 13.06 13.14 l & M 13.40

1255 1228 12.53 12.72 vaó 12.33 12.51 12.61 12.77 12.93

Orlsans

Dispooile' 12.80

Octubre Desembr Gener Març Maig

13.00 13.19 13.-.'6 13."» :3.5è

13.08 IJ,27 13.33 13.4S .0.00

12.11

12.32 I».52 1259 12.75 1Z9I

Afeiandna

Ashmoam Agost Octubre Desembre Febrer Abril Juny Sabellartat Novembre Gener Març Maig

T « n c » • • t w i e t

15.C4 14.71 15.02 15.40 COCO 00 0O

22.63 22.b9 23.34 23.79

Aparinra

Nom 14.93 Nora Nom i0.00 00.00

22.99 23.23 Nora 0U.0O

rsnu

15.55 14.97 15.29 15,68 00,00 0O.CO

22.82 23.05 23.53 23.40

Havre

Agost Setembre Octubre Novembr Desembr Gener Febrer Msrç Abril Maig Juny Juliol

431 43.J 431 432 434 435 437 440 440 443 444 444

430 42J 431 43^ 434 «W 437 440 441 443 444 444

Bombay

Bençat Des.-Gnr.

Oomm Des.-Genr. Broach. Juliol - Ag . Abri l -Maig

i69

194

200 230

167

191

138 227

000

000

000 225

Arribades als ports Jeia Estats Units 19.C00 B | . contra II.OJJ B | .

Arribades als norts dels Estats Units: des del d'agost: 8.100 B | contra 5.300 B j . Transferència , 4'87 0(0. Mereat de Barcelona Disponible* Qoid. Midd. Tems Univ., pessetes I64'à0. C o i i t z a c i ó oficial a les onze del mati.

Representant l'actual impost del Co­mitè Regulador de la indústria Cotone· ra la quantitat de pessetes 5.30 per 50 quilos nets de cotó, la cot tzació base Good Mid.-'ling Texas 15/16, resulta pessetes 169 8 0 els 00 quilos.

barcelona, 8 d'agost de 1930.

MOVIMENT DEL PORT

n i ENTIUDES

Vapor «Cabo Sacratlf», de Marsella 1 escales, amo càrrega general 1 2 passatgers.

Paftebot .Estela», de Palma, amb efectes.

Vapor «Roberto R>. d'Agulles, amb 173 passatgers 1 càrrega diversa.

Goleta italiana «Cessaré Augusto», de Preplano. amb carbó vegetal.

Pallebot «Sallnero». de Sant Pere del Pinatar, amb sal.

Pallebot .Joven Pura», de Valèn­c i a amb efectes.

Pallebot •Maria del Pilar», de Mabó. amb ferro.

Vapor 'Sil», de Gènova, amb càr­rega general.

Vapor suec »GunhUd», d'Ayr, amb bacallà.

Vapor Italià «Pasqua», de Gènova amb càrrega de trànsit .

- Vapor suec «Abadan», de Nova Or-leans 1 escales, amb gasolina.

Vapor .Maria Mercedes», de Pal­ma, amb 8 passatgers 1 càrrega di­versa.

Vapor «Isla de Tenerife», de Les Palmes i escales, amb 13 passatgera I cà r rega general

Vapor correu «Rey Jalme n». de Mahó, amb 62 passatgers 1 càrrega general.

Yacht d'esbaijo americà «Thele», de Va lènc ia amb el seu equip.

Vapor correu «Rey Jalme I», de Palma, amb 113 passatgers 1 càrre­ga general.

Goleta italiana «Glovanino». de Si tscola. amb caroó vegetal.

Vapor ho landès «Jonge Jacobus», de Rotterdam i Alacant, amb càrre­ga general.

SORTIDES Vapor holandès «Irene», de tràn­

sit, cop a Tarragona. Vapor Italià .Donízettl», de tràn­

sit, cap a València Vapor «Maria Mercedes», amb pas

satge 1 càrrega general, cap a Palma. Veler Italià «Maria Luisa», en llast

cap a La Calla Vapor italià «Pasqua», amb càrre­

ga general i de t ràns i t , cap a Bue-nos Aires 1 escales.

Vapor alemany «Sevilla», en llast, eso » València.

Motonau «Sil», amb càrrega gene­ral, cap a Casablanca.

Motonau «Amboto Mendl», amb càrrega general, cap a Bilbao 1 js-coles.

Vapor «Cabo Sacratlf», amb càrre­ga general, cap a Bilbao 1 escales.

Vapor suec «Gunhlld», amb baca Uà, de trànsit , cap a Mahó.

Pallebot «Pons Martí», amb efec­te», cap a Mahó.

Vapor «Maruja y Aurora», en llast, cap a Gijón.

Vapor correu «Monte Toro., amo passatge l càrrega general, cap a Mahó.

Vapor correu «Rey Jalme I». am^ passatge 1 càrrega general, cap a Pa lma

Vapor «Ampurdàn», amb càrrega general, cap a Roses 1 escales.

Yacht d'esbarjo «Turlsa», amb el seu equip, cap a la mar.

NOTICIES —Ahir vespre sortí cap a Palma el

mera vegada al nostre port el vapor Italià «Pasqua», que proce-d»r.t de Gènova es dirigeix a Buenos Aires i escales, amb abundant càr­rega general Aquest vaixell inaugu­rà la nova l ín ia que queda establer­ta a l'Argentina. 1 s'encarrega de la consignació a aquest port la casa FIU» de M. Condemlnas.

—A primeres hores de la tarda ar­ribà ei vapor francès «Mont Pelvoux». <fue ve procedent de Buenos Aire» i escales amb 1.000 tones de càrrega general, que deixa al mo41 de la Barceloneta

—El vapor suec «Abadan», portà de Nova Orlcans 3.500 tones de gasoliua quu descarrega al moll de Costa.

—De Rotterdam 1 escales arribà el vapor holandès «Jonge Jacobus», el qual ha ancorat al moll de Barcelo­na N.. on deixa 100 tones de càrrega general.

—Ha retornat de Les Palmes 1 es­cales el vapor correu «Isla de Tene­rife», amb 13 passatgers 1 780 tones de plàlane, v l , fa r ina escalola co-xlnl l la . metall, dueles, maqu inà r i a 1 peix fresc. Ancorà al moll d'Espa­nya NE., on efectua la descàr rega

—Aquesta nit eurt cap a Palma el vapor correu «Rey Jalme I», el qual havia arribat al mati d'aquell port amb 113 passatgers, correspondèn·ia i cà r rega de gàbies d'aviram, peix fresc, caixes d'ous, envasos, obra de palma i altres mercaderies.

—El vapor suec «Gunhlld», ha por­tat d'Ayr 47S tones de bacallà. Una vegeds acabada la descàrrega, con Unua viatge cap a Nàpols.

UH JOVE OFEGAT .Ahir al matí a dos quarts de dot­

ze, aparegué a flor d'aigua entre el R. Club Marí t im i el torpediner núm. 11, el cadàver del Jove Manuel Yagücs Matute, que dimarts pav«it es l lançà a l'aigua per agafar mol-lusccs.

E l c ídàve r íou reconegut per la seva f í ó p i a mare El Jutjat de Ma­rina ha ordenat la seva extracció 1 trasllat al dipòsit Judicial de l'Hospi­tal Cür lc .

El dissortat Jove tenia 19 anys, i vivia a l carrer de Pere Camps, 8, se­gon, p r imera

APARICIO O'UN BOT De la Comandància de Ce'.ta co­

muniquen que en aquelles aigües fou t rojat un bot de l'98 tones de la matricula de Barcelona tripulat ptls seus propietaris Teodor i Berta Ball, de nacionalitat alemanya

Aquests senyors sortiren de Bar­celona per tal d'efectuar unes pro­ves d'un Invent, però amb motiu dels corrents s'allunyaren de la costa flns arribar al port de Ceuta.

LA JUNTA DEL PORT A l'ulflima sessió celebrada sota

la presidència de don Francesc d'A. Bar t r ina es prengueren els següents acords:

Quedar assabentada de la B. O. de 3 de juny passat, traslladada pel se­nyor enginyer cap. aprovant les mo­dificacions Introduïdes en el projecte de moll adossat al Dic de l'Est, de conformitat amb l ' in íorme del Consell d'Obres públiques i del qual. oportu­nament, es t r ameté certlflcactó do Secretari 0. compresslva dels fons existents per a realitzar l'esmentada obra.

Quedar també assabentada que han Ingressat al compte corrent del Banc d'Espanya el dia 21 del mes passat 325.0000 pessetes, import de la consig­nació corresponent al pressupost ex­traordinari. D'una R. O. que resol favorablement l'expedient Incoat per la Companyia Tronsat ià t lca per a substituir el pontó «San Ignacio» pel vaixell «Allcante». D'una comunica­ció de l'Alcaldia agraint a la Junta l a l senyor enginyer director el con­curs prestat per a l 'organització de la Festa Marítima.

Es donà compte que en compliment del manament del senyor Governador civil , s'ha l l iurat a la Comissió de Marina nomenada a l'efecte, els ter­renys en els quals ba d'edlflcar-se l'Institut Nàutic del Mediterrani.

Adjudicar deflnitivamant, per ésser el millor postor, a don Nicolau Lam-brusebini l'arrendament d'un quiosc instal·lat a l 'àngul Nord del Vestíbul de l'Ediflci Embarcador de Viatgers.

Aprovar el concert amb els venedors de peix que realitzen llurs operacions al moll de Pescadors, per al cobra­ment de l 'arbitri establert per reials decrets de 21 de desembre de 1928.

Aprovar un Informe del senyor en­ginyer director referent ol t raspàs de ta concessió que dlsfrutava donya Te­resa Manen a don Miquel Cardona I altre Informe del senyor secretari so­bre una petició de la Companyia ge­neral de Carbons sol·licitant ei retorn do la meitat d'un cànon satisfet.

I finalment aprovar els comptes d'Ingressos 1 Despeses del mes de juny passat.

LA COMISSIÓ ARANZELÀRIA DE COMERÇ I NAVEGACIÓ DE BAR­CELONA La Comissió Aranzelàr ia de la Cam­

bra de Comerç i Navegació s'ha re­unit, presidida en la primera part de la sessió per don Antoni Massó l des-

B O R S A D E _ B A R C E L O N A 8 D ' A G O S T D E 1930

VALORS * TERME: Set t ió del mati. al Casino Mercantil : Nords lOTSO-lOS'OO, Alacant» lOl'OO. Transversal 50.·25-'50'00, Co­

lonial lOVaó-^'üO-T», Tramvies 118'25, Gas 13600, Explosius 20400, Aeri Montserrat 66'5^68'50. Petrolis :0 00, Filipines 438'00, Fords 201'00-199'00, C. H. A. D. E. 65300 656'00, Aslands 166'00-IM'60.

Set i ió de la tarda, a Borsa: Nords l06'I5-'75-'70, Alacants lOTa iCe'OO-'JO, Andalusos 48·60, Transver­sal 50'50. Tramvies IW^'SO, Aeri Montserrat 68·50 69'2568'35-'75, Docs 24·7ó, Plates 44,S5. Banc de Catalunya 112'73-'50. Colonial Was-IWOO- M. HVilIeres 117'00. Filipines 430 00 JSS'OO, C. H. A. D. E. 656-00, Explosius W g » Ï03'50. Mines Rif n075-'85, Fords 198OO-195'O0, Petrolis WOO^OO, Felgueres 94·25, Sucreres 7075, Aslands, 163 00.

Darrera sessió de la tarda, al Casino Mercantil: Nords i08'»o-'95 Alacants MK'óO, Plates 44»- '50. Banc de Catalunya m'SO-'OS, Explosius 203 25-203'»», Aeri Montserrat 68·75-€0·50-·25, Filipines 43800, Fords 198 00, C. H. A. D. E, 656 00.

UOTITZACIO OE MONEDES ESTRANGERES Francs, S' iS; suïssos, 174'75; belgues. 125'80; lliures, 43'75; lires. 47·:5: dòlors, 8T»; pesos argentins,

S'ZZ; marcs or, 2'145.

IWepreauooio ae" Bu tns i i onoiai) /ALORS AL COMFTATl

OEUTES O l

I I 8

• I

L'iSVAT n ' à n-ts WSi n'ss r rs t w u

•70'M SS'M •S'ID

» • » . « •

»

• »

• 1 » i • i

• • i

tmortU, S ' l . X • 198S B

c > o • 8 r

• mortU. 5 *ta A »líSTienaelt • tmpwcos U

U • 8 • r

i morta . S • j , A • i m a m b B > Impostos C • D » 8

F

n u «•os ÍÍ'OO 92'r> »2·!0 H'53

• i f i i •K'M t r m •35-"C •ll'CO '«•II

00 •JJ'CO lotm IM-IO icrso m·it lOi 'U lOI'H) lOC'ói líO'ÍJ lOO'tS lOO'BJ Mrít (t'M M'Í; 1640 ira

NU r r to

l l i 'M

A.'UNTAMENTS I DIPUTACIONS

HnJaloa-' 6 * I .

UDB B. un D IIU D Ittt 8 M l , , u s Ulfl 8 . • . u n a . . . U l l B . ( . U l l 8 . . . IHO 8 . . . u n i/fc , . u n b o * »

ilalUS . . . . • uot . , • •

u u . . . . gom Baforma . . . . E u W a i H à l a t a l l »

> València S per luO. I » SeruU K z n . S · u j

l'blíg*. ProTlBoUl» 9% I Dlputaeld Bsreel. t " l . . PtonluM •otlcv·i ,

Ull IMS

OttJB GMOU Uoa.

Ma';-: re-so 78-03 78'00

•í6'63 I t ' i i

•71'Ti e» oo Ti-n «•10 FS'Í.' « • ! 0

TB'CO • W ' M

M-l» iwn 241,5

30'7 n u

u c n 8 4 »

•as'M 100'oo •wn wn 1 so1no *T1'01 •13'OC

Amortit. 4 m i . «19Ï8» • 8 - U «1*28». .

5 ·u« I9S> . . Bon» I reior tí per ICO or | IU-U Danto Kar ronan 5*1. . N'M

> > «113*1.1 M'U OBLIGACIONS AMB GA­

RANTIA D8 L'ESTAT. «•00

•n'n •sa'oo

•lOí·il) is-oo • U H •M'n

•IOO-OO 81'»

•M'M •urea *iit'n

I M'50 I M ' H I H'IS | ICO'U

Ba— • a sc id i i . . . . • deOlidn HDMI • « •Ha lUla . . • 4» Sarllla a. U. . • * •• & • • « . » . ,

• • • S T , • l · l .

Or«l l : LOSAI 1 • l . • » ' 5 H Ï * u

•U Bons Eipos. I n t e r n a t .

OBUTSS «STRANGIRt

OMalas AracDMDMa*U | • • p r M Asmue *, A l'ioo'S:

• S. B. l'IOS'CO • • a tt l·ioc'o:

•ov. 1B». Hams S *k | •sa'so Daata Areeat i 6 *|, . .1 m'M

FERROCARRILS, AUTO M08ILB I TRAMVIES

• ortB·panril-·· . . • • l 'e . • • • a*». , • • a* a «

BieMlsIs Pamplona. Pr ior luc Baroalona. BarArla a Medina. Attilrle» 1.* hlpoi

• 1» • . . • a* * . .

Llerda a Reu , . • • Villalba a Segorta • • Kapeolala Almauna , . Alnmtua a Valdaoia lA. Minas Sant Joau . , . AUaana I Sant Joaa. . 0»ea a Franca. . . , • o r d emeelal 6 * U • •

• T a l w l m w . • Alar a Santander . . ,

neu TV 7 i n'n 71'7»

Ti'ZS ri's»

VS'ií •70'00 n·n 70'» n'M 74'SO

•70'50 •81» •70'ÍO •7J'2S •91'25 •BS'OO IMVO

•loroo •95'0:

AUcar L ' tnos i » . B.* • A B

I ... • Franca M84 . . • » un. . » PlreeMs . . • B a w a Bada. .

OtHoba aSav l l l a . . B a d a l o i l l , Aadalosoa 1.* r a r l a k l a

L» I «U . • L» varTaMa. a A* I *u . . • U87. I»!„. . • iBobadl l la». • u i a t n » . . • i n o . « •»_ .

• . ». -O. Catalans I * * . • • • * «UM»

F.-C Sa Gatalsara • *u 1 1 .

» « . ÜiamaUaTm 11 . • tacandarla I "H- •

3ran MalropolIU • 1» Madrid a Ara»«5 • ' u . . H. Cic I Ponasml, I " . , M. CAo. I Ponuital, vor. Manresa a B«rea B ' | k . Medina a Snlamanea. , MairopollU TtKDt.t 1~ Orense A B. C. D. K. i

. O. I H . prior. . . f .-C Sa í r t à 8 % . . . Tàngar a Faa 6 * u . . Ta J i Da r ld 7 - . . Brai- Tram». 4 •u . •

s . í I , . . t r amr . St. Andreu . . TramV.aa SevUla 6 1 » •

Tramr. Bata. S.A. 6 * | . I » Uranada 6 ° | . 1

89'» 56'50 as 50

•jr-ao B3'7B 76'34 ;a'U 84 50 SÍ'ÍS

•102·7S m '7 i in* l i •65*00 •52'00 •iS'Sii SI'OP

• 8 7 » lOO'BJ JI'W 53-21 U'io 48'78

•57'M 70'i0 rfM M'tO

MI'M •S,'M 74'd

"30-08 99'tl

•e.-'M •34 50 •97'00 •!6-li 21'76

•02-00 • t r i ' 87 75

•41'76 •62'76

•101' 0 l o r » loroa •ario •N'M •n*n 182*00 l l l ' 7 i •M'M AICUBS, CANALS, QAS

I ELECTR90ITAT Kap. Klee. I Gas Lebon Alirias Haelva 6 * | . AitUea Valíncla • . Barcalonaaa Flaet

»

loce. 1811. uia

Canal UrosU. , Catalana Gas 8. . . .

» F. . . . • > 0 . 8 1 * . • • lilBS . .

Hlaa-Anar. d 'Bla 8*1 . » • » Bona.

Oeo». Fluid Blka 8 0 l . • Manresana Knar,

I •M'OO | M0«·60

TO ' ÍS •13-00 •»«*6li •Í3'25 95*24

100*75 85*00

'87*76 88'H

103*25

105*10 lli'76 I7*P0

•66*25

Baenrta Elàa»!»* 8 •u » 1 .

• • B o u B U o a t e a C I n e a t l . . . AlgflBs Barcelona 8 1 ,

• • C 6 •U • • D í • u

General Bagadlus 6 ' I , funoron&a d 'Kieo.e·u Prod. Forces Motr. 8 *|,

• • • l · l , E. C. C. BíBants Ebra Uoeadlns I,levanl 6 "U

> < Bona Sarll lana d'Klea, 8 * |„ . Dald Elàat . Caialaara.

fIDUSTRIES VAR T r a n s a t l à n t i c a 1*1,

» 6 *L· 1930 » 6*1.19M » » 112*1, • 6 í , IWtl » 5 * I , 1W8

TraümeJl terrknla. Bons ü . Naval Llevants 1 , A Forns A n d a l m a l · l . A s l a n d l · i . . . .

• J «U • 1 • a • - • - , • Com.- A n i l l l a i Aa F,-0.

Carbons B e r g a . . . . Colònia Q U s D l l , . . Cocst I PaTlmenU 8 1 . Oonjtmoelons Glèo. 8 * I . CnloraFUl Ezplos, 8 «u Vsmaot d'Obros « ITI·I,

• 5*1. . • • > *U .

Botal BltaT . - . UuUera Espanyol» . . l·laanfaciares t a Sora Mecànica Vellatera 6 ' i . Minas Potassa SHiia T u Prodoe tu Pire l l i <9Ï8» Tenorla Modsrna f *U Caid Sallaara . . . . HnlleraEspanTOladffSI | Matr.* de Coustrocoló. I

ACCIONS F . C Grana nendenta . I Prcf. 7 «u Trarar. B a r c I

> 6 per 100 . . . . 1 Fnaleular Moatjoloh . 1 Calaiana Gas a. D . .

> » • 8 . , • • » F B I ,

Htsp. Amer. d'Klea . . . . . t.O,

U * Traoimol l te r rknla . Bnllara KspaLrola . . Ciment «Asland». , .

• . • prat, • «Sanaon»., , .

Esrnnya Industrial • . Foment d'Obre*. . , . Hiapauo Suïssa . . • . Hotel l ü t i » * ! . . . . . O a a ^ T e l * " » » i l l M l

• • ordlnr.. ü n i d Sallnera . . .

64*25 10l*0«

•I32'2i • M ' H •17*50 M H

•103*75 •M'OO •58'00 •M'OU

•Kroo •11'0i

•100'75 102'76

•I0a'35 10£'l»

I I B •M'75 •M'Si

•101-15 U ' 7 i

100*8. M'H

•101*50 •103*16 •ITM • 8 8 ' l i 101'53 100'1)0 •98'00 77'30

• lOI ' l J •12*75 •18'00 •íS'OO •;8'on • ,0*l" •96*26 •85*00 IIW'M •99'50 •91*10

•101*75 •90*53 •93*60

•102*50 'Iflt'iO •91'00

•se1;: 107'50 *89'15 •M'M

•iri·io •186'Oí •102'IS •85 r ic •B:-7'oo •220*01 •117*00 •1IBN0 •108*2. •13*60

•ISJ'OÚ •3«a'60 •IM'BO •61'CO 167'75

•124'CO •1U'05

Oanvit operat» en valor» na adinaaa» a la Ootitzaoió on cl al. Ajuntament de Girona 6 % . . . Ajuntament de Sabadell t % , , Ajuntament de Sevilla «1980. . Ajuntament de Sevilla «]9e3· , , Ajuntament de Granada 6 % . . • Ajuntament de Granollers 6 % . . . Ajuntament de Lleyda. 5 | per 100. Banc Hipotecari d'Uruguai . . , F. C. Catalans preí . 7 % . . . . Generala Tramvies Barcelona 6 %. Barcelona Tractlon 6 % «l987s . Cinematogràfica Verdaguer . . . Societat Gallega d'Electricitat 6 %. Industrial Química de Saragossa Bons Societat Gallega d'Electricitat. C* Hlspono-Marroqul Gas 1 Elec. 6 %, Forces Motrius • % «1923. . . . . Corstruccloos 1 Paviments 6 °(, «Uíl», Ajuntament de Tarragona 5 % , , , Aigües de València 6 % 1926 . . » Obligacions Cros, S. A.. 6 per 100. . Societat General de Hules 6 per 100.

Els valors assenyalats amb asUrtc no han tingut coUtxaclfl. Deixem constatat l 'ülttm canvi a guia de: llegidor.

• 97'25 • 9 5 7 5 •86'00

• 93'00 W S O •9875

•US'OO ·82·50

•100'50 •icroo •a6'0!)

•l04'25 • 97'CO • I L ^ a •10 00 •93'00 •gi'SO •97*53

•102'30 101 •9775

Construccions immobiliàries S .A.6% Cídules Cooperativa Funcionari: Aigües de València 6 % «1989». . .Bons Fabr icació Mecànica Vidre 6 % Bons Ciment tGriffi» 7 %. . . , Bons Mines Potassa de S ú r i a . . Illes del Guadalquivir 6 % . . . . » La seda de Barcelona 6 % . . » . Emprèstit de Costa Rica . . . . . Patronat de l 'Habitació, 5 1 ) % . . Bons Unió Sallnera 6 per 100. . . Regadius de Llevant S % Fabricació Mecànica del Vidre 6 % Saragvwsana d'Urbanització 6 % . Ajuntament da Santander 5 i %. . La Hlspano Suïssa 6 % . . . . Cia General del Suro (ordinàries) . Comp. General del Suro, preferents. Llum i Fo rça de Llevant 6 per 100.

• 96 MU • BfPO •IQO'ZS • 9roo • 9375 •104*00 • 67*00 • 89*00 •1.50*00 •gj-oo

• l o r s c •84*00 •9)'C0 •ÓS'OO •/9V0

•lOI'CO 63*C0 81*00

ia,*oo

prér per don Francesc Cantarell, amb l'objecte d'estudiar els efectes gene­rals de la recent elevació dels drets aranzelarls sobre diverses mercade­ries 1 els que especialment ha pro­duï t pel que fa referència a algunes 1 que han motivat escrits adreçats a l'esmentada Corporació.

Foren examinades en primer lloc les possibilitats d'eficàcia que la puja da drets pot tenir respecte del canvi de la nostra divisa, causa al·legada pel Govern com justificant de la me­sura. 1 després les repercussions que se'n poden esperar quant a les Impor­tacions dels països d'on principal­ment provenen els productes gravats L sobretot, la qüestió de qui realment supor ta rà les conseqüències del gra-vamen: si els països exportadors o cl consumidor espanyol. S'acordà eme­tre dictamen per a sotmetre'l a la resolució de la Mesa de la Cambra sobre els diversos punts del pro­blema considerat en general 1 sobre cala una de les reclamacions presen­tades.

TREBALLS DE LA CAMBRA MERCANTIL

La Cambra Mercantil d'aquesta ciu­tat ve prestant la major atenció als diversos problemes 1 qüestions d'or­dre econòmic que afecten el comerç 1 la Indàsútr ia .

Últimament la Cambra Mercantil ba realitzat importants gestions, algunes d'elles amb el concurs de ia Federa­ció de Cercles Mercantils d'Espanya qne han de redundar en benefici dels Interesso» representats. A aquest res­pecte, cal assenyalar: Impost del Timbre en el c a / í envasat

Aquesta entitat s'ha adherit a la pe­tició formulada per l'Associació de Torrefactors de cafè d'Espanya per tal que el cafè sigui considerat, als efectes fiscals, article allmentici de primera necessitat I , per tant, es be­neficií de l'escala reduïda de timbre que s'aplica a aquesta classe de pro­ductes. La Federació de Cercles Mer­cantils s'ha dir igi t en igual sentit als nlnistres de Finances i de la Gover­nació.

La depreciació de la pesseta Respecte la depreciació de la divisa

m o n e t à r i a la Federació de Cercles Mercantils, d'acord amb les conclu­sions aprovades en l'Assemblea de Sevilla, a la qual assistí i par t ic ipà la Cambra Mercantil, ha elevat una raonada exposició al Govern, on s'es­tudien les causes i s'assenyalen solu­cions al problema.

Les orientacions s'inspiren en les

ocncluslons primordials acordades en l'Assemblea, que s ó n : :

1. » Cessació absoluta de l 'interven-donlsme de l'Estat en el desenvolu­pament de la indús t r ia i del comerç,

2. » Revisió de la política aranzelà­ria.

3. » Abolició de monopolis i p r i v i ­legis.

4. » Desgravació del carbó, com a mesura elemental per a contribuir a l'abaratiment del preu dels transports 1 dels productes industrials, a l'objec­te d'evitar el per i l l que suposa per a res t imació de la pesseta el fet que l ' índex de preus augmenti solament a

N A V 3 G A 2 I O N E I

6 £ N E R A I E

I 1 A U A N 4

EXPRESSOS DE 6RAN LUXE CAP A AMERICA

Barcelona-Srasll-Plala 22 d 'agost

" D u í l í o " Barcelona-aallparadís (lla Panamà)

4 de se tembre

" O r a z i o " escala a C à d i z el 6 se tembre

Olbraltar-Hoia Ysrt 26 d 'agost

" R O M A "

Alenis generals:

Stat. ' I t a ü a Amèrica" B i i f i c m MnjRifl

Rbla. Sta. Mònica, 1-3 Rlcalà,

Borses del país i estrangeres

Cotitzacions ofldal* oomunlcada» pal i B a n c de Catalunya»

BORSA DC MADRID

Interior * % Amortitzable 5 % « » • • Amortitzable 5 % 1»? lllure Amortitzable 5 % 1927 amb 1 Cèdules Crèdit Local 5 % . • Cèdules Crèdit Local 5 l/ï % Cèdules Crèdit Local 8 X . Accions Bano d'Espanya .

> Banc Crèdit Local • Sucrera preferenta . > Sucrera ordinàries » Fel guera , « . > Nord - , « • » Alacant • i . « « < > Andalusos , « « • > Bapioslus , < < i 1 Petrolis . . .

BORSA DB PARIS

Accions Nord d'Eopanya Banqua de Paris • . , Banque da l'Union • « « V Sociét* Génèrale . , . Socièté Générals ElectrlclM Peflarroya , , . Río Tinto - - . Wagons Llts . . . . . Etablissemsnts Knhlmonn . Electricltó * Gas du Nord , Senelle Maubonge , , , Suez Nouveaux , < • « Match Tabacco . < C Tabacos ds Portugal < C Tabacos de Filipinas . .

BORSA DE BERLÍN

Qiade acc. A-C . , « « , Accions Gosfuerel - , » e <

» A. E. G. , , , • Farben « s * » Harpener. . . . • Deutsche Bank . , » Dresdener Bank , .

Diskontogeseilschaft A n t . B- T. A. Accions Rlecbsbank , . , Phoenix . . . Hapag, accions . Norddeutscher Uoyd, accions Siemens und Halske . . , Deutsche Ablossungsanlelb*

i l l i Hamburger Hipotec

Espanya, mentre tendeix a disminuir als Estats més Importants del món.

5. » Austeritat en les despeses pú­bliques 1 abstenció radical de tota emissió de deute i aval de l'Estat.

6. » Plena estabilització de la nor­malitat constitucional.

7. » Intensificació de les relacions internacionals.

ralsos inspectors del treball

Per tal d'evitar possibles enganys, la Cambra Mercantil, després d'ha­ver-ho denunciat a les autoritats, fa avinent als comerciants i industrials que alguns subjectes desaprensius, fingint-se Inspectos del treball, es pre­senten a les fàbriques i establiments per a ejcigir certes quantitats a canvi de tolerar falles i transgressions a les lleissocials.

La contribució industrial dels vene­dors d'aparells fotogràfics

i cinematogràfics Per a evitar els expedients que s'han

ins t ru í l recentment, als venedors d'aparells fotogràfics, en vir tut dels quals se'ls ha obligat a classlflcar-se per la classe L*. drogues a l 'engròs. per tenir a la venda, a disposició de tots llurs clients 1, per tant. per a la venda al major 1 detall, plaques im­pressionables, paper fotogràfic 1 els productes químics o drogues pròpies per a la fotografia, la Cambra Mer­cantil s'ha d i r ig i t al ministre de Fi­nances demanant la creació a la clas­se 5.». secció 1.», de la tarifa I , d'un nou epigraf en el qual es comprendrà la venda d'aparells fotogràfics 1 ci­nematogràfics, accessoris d'aquests 1 productes químics d'aplicació a la fo­tografia.

De més a més s'ha d i r ig i t a l dele­gat de Finances interessant que, men­tre es trameti la instància de la Cam­bra Mercantil, siguin suspeses tes Ins­peccions als establiments afectats.

Propletol comercial La Cambra Mercantil ha evidenciat

davant el Govern la necessitat de preparar adequadament el reconeixe­ment i justa regulació de la propie­tat comercial. A més, tenint en comp­te els casos greus que en deshaucis s'han registrat darrerament a Barce­lona 1 en altres diverses poblacions d'Espanya, ba soUicitat que siguin suspeses les resolucions judicials que a aquest comerciants es refereixen.

El ministre de Gràcia 1 Just ícia ha contestat manifestant que es tlndraa molt en compte ela desigs exposats per la Cambra Mercantil,

i 4 i « « «

72*00 92*25 38*75

100*60 66'50 00*00 99*50

594*00 285

00*00 71*03 M'SO

537*50 507'00 00*00

1015 000

2350

l?7l 17C5 3105 902

4370 474 940

1C23 >1

J73CO 000 326 000

303 Ii2 1313|4 135314 1441|4 9401

I233|4 124*0 OC0*O0 100*00 2400|0 75112 84010 84CI0

IS5I|2 790

ano BORSA DE LONDRES

Accions: Chade . . . . . . . . . Barcelona Tractlon. ord. . . Brazllian Tracüon . ord. . . Hydroeleèctrio Securitlas . . Mexlcan Lig t & Power, o r d . Mexicon Llgbt & Power. pref. Sidro, ord. , . . . . p r imi t iva Gas, Buenos Aires .

Obligacions: Colòmbia I91S Uruguay 3 4 per tOO . , , , Brasil 4 per 100 1910 . . « «

> S per 100 1914 , » 4 per 100 resc . . . . » 6 ( per 100 1927 , , ,

Mèxic 5 per 100 1889 . . . . i per 100 Barcelona Tractlon i per 100 Barcelona Tractlon

Argentina cèdules 8 per 180 . Mexlcan Tramways

15 TO 27*00 36311 35010 640p 76;i0 8*50

21010

9I0|? 65112 47010 72114 5 114 79114 19010

103Í [0 4901') 33010 12(10

BORSA DE ZURI0

Chade sèrie A-B-C Chade D c Chade E • - .-Chade nous bons . , Accions sevillanes , Cèdules Argentina Donau-Save-Adrta . Italo-Argentlna . , . Elektrobank . . Motor Colnmbus . . , , Illes Guadalqnlver, p a r t t

BORSA DE BRUSSEL·LES

f « « f « 4 « S « « « t « 4 4 « « «

1875 373 351

58*00 410

850i) OOOiü

351*00 1130010

1028 0000

CHADE . . . Gesfueral , , Banque de Brnxelles . . .

• Belge pour l 'é tranger Barcelona Tractlon , , Sidro Ordln . . , , ' Katanga . . . . , , , Intertrop Comflna . . Société Gén. ds Belgiqus Angleur Athus

M S A. : \ \ Madrid Tramway , , , . . Nord d'Espanya (ferrocarril)"

12S75 CCO 975

097-50 96i*C0

1495*00 4870*00

3:0010 coo

712112 1950., 0000 0000 0000

Anuncis Oficiala COMPANYIA ESPANYOLA PER a FABRICACIÓ MECÀNICA DEL VIDRE

(Procediments Llbbey-0 ns) S. A.

Vencent el pròxim dia 15 del co, rant el cupó número 17 de les Obií gaclons que té emeses aquesta Com panyla. es fa avinent als senvn» Obligaclonltes que es farà efectin l lu r import al «Banc de Catalunva «Banca Marsans. S. A.» 1 «Banc mercial de Barcelona».

Barcelona 9 d'agost de 1930 El ConseUer-Secretari, /oseo «#,

Casabó., ^

COMPANYIA ESPANYOLA PER a i . FABRICACIÓ MECÀNICA DEL VIDRE

(Procediments Llbbey-Owen») S. A.

Vencent el pròxim dia 15 del cor rent el cupó nüúmero 9 dels Bons emesos per aquesta Companyia es fa avinent als senyors Bonistes "ou. es farà efectiu l lur Import al «Banc de Catalunya» 1 .Banc Hlspano Co-lonlal».

Barcelona. 9 d'agost de 1930. El Conseller-Secretart, Josep M *

Casabó.,

tes: mitans. per embarc. de 35 a 10-petits, de 15 a 35 pessetes la dotzena de fores.

Blat, a M'SO pessetes els 55 quilos Ordi, a 14 pessetes els 45 quilos. Civada, a 10 pessetes els 33 quilos Mongetes, a 110 pessetes els 100 oul".

los. Cigrons granats, a 105; mitjans, a

80. 1 petits, a 60 pessetes els 100 qui­los.

Farines, fabricació local. Extra de 68 a 69 pessetes j corrents, de 64 a 65; tercera, a 52 pessetes.

Residus de molturació. Número 4, a 25'50; segona, a 21 ; tercera, a IS'SO pessetes els 60 quilos, envàs comprés.

Segó fulla, a 30; prims, a 28 pes setes els 100 quilos.

Porcs grassos, a 27 pessetas la ro-va catalana; petits per a engreix, a 65 pessetes nn.

Vins. — Mercat en alça, per les ci rcumstàncies de venir la collita p ròx ima molt mal preparada a cau­sa de la invasió de «mildew», les no­ticies que es reben de l'estranger I el canvi ibaix de la pesseta. Els preus pagats darrerament ban estat els de 11 a 12 rals, grau 1 cajga posat en magatzem ací.

MERCAT D'ARBOS

Dia 5 d'agost de 1930 Ous. a S'SS pessetes la dotzena. Aviram. — Conills, de 8 a 10; ga­

llines, de 20 a 22: pollastres, de 12 a 16; ànecs, de I7 a 21 pessetes el parell.

Porcs, un de 50 a 70 pessetes. Garrofes, a 8 pessetes els 40 quilos. Ordí. a 32. Blat, a 46. Pessetes els lOO quilos VI blanc, a 3; negre, a 3 pessetes

grau 1 carga Moresc. a 53. Enps, a 45. Favons. a 50. Pessetes els 100 quilos.

Mercat de cereals LLOT4A

Dia 8 d'agost 1930 A desgrat, de les constants arriba­

des de blats a la nostra plaça, les operacions damunt d'aquests no de­cauen. L'actual interès de compres és afavorit pels preus limitats a que es cotitzen que són més reduïts, en ol que va de setmana, que no ho fo­ren en l'anterior.

De les regions pròximes a ací, com Lleyda 1 l 'Aragó, que mantenien l lurs ofertes entre 50 i 61 pessetes, han cedit ara a 48 1 flns a 4T50 pes­setes, damunt aquelles estacions.

Per al tra part, minven conside-a-blement les arribades de farines de l 'interior a la nostra plaça, la qual cosa fa que el mercat de farines d'a-cl es presenti més animat. 1 es res­tableix el movmient comercial pecu­l iar en el nostre Centre de Contrac­tació.

Els ordis ban iniciat una franca a l ç a puix que tancaren, l'anterior setmana entre 32'50 i 33 pessetes es­tacions d'ael, 1 actualment es fan operacions entre 34"50 i 35 pessetes.

Moresc Pla ta completament exhau­rit. Besaràbia en queda un tonatge reduït que s'ha arribat a vendre, en petites partides, a 60 pessetes, 1 cl Danubi, a 56 pessetes els 100 quilos damunt carro moll.

Arribades de mercaderies per les diferents estacions el dia d'ahir:

Per la del Nord: 12 vagons de blat. 14 de farina I 1 de veces.

Per la de M. S. A . : 37 vagons de blat, 6 de farina, 4 d'ordi 1 2 d'erps.

MERCAT DE VILAFRANCA

Dia 2 d'agost de 1930

Ous, de 3'75 a 4 pessetes la dot­zena

Aviram. — Ànecs, de 7,25 a T50 pes­setes u n ; gallines, de 10 a I I pesse­tes una; pollastres, de 18 a 20 pesse­tes el pare l l ; oolomlna, de STC a 3'50 pessetes un; conills, de 4'75 a 5 pessetes un.

AUs — Mercat anlmadfsslm I preus alts. capparres. de 60 a 70 pesse-

B l a t s , C a f è s í S u c r e s (CoHzaçlaas de la casa Dorca i Pelin)

BLATS 8 d'agost de 1930

Winnipeg

Mes Tanca anterior

Octub Dese. Maig

102 7i8 104 5i3 111 I18

A p a r t a r à

103 1|2

Tanca

103 l|2' 104 3|4 111 1|4

Zloago

86 1|4 102 I|8 107 0|0

Setem I 96 3l8 Desm. I 102 1|8 Març 1 108 7i8

Llverpool

7.8 518 7.9 5l8

Octub 7.9 Il2 7.7 3i4 Deam. 7.10 3i4

Buenos Alrei

Setem Octub.

0.02

Xlcago MORESO Sstem Desm, Març

99 314

Buenos Air»!

belem

Lnndrs* SUCRE

Azoet 8.3 0l0 8.5 114 3,3 On

Nova tor»

I I l·lav» APM

220.50 Setem 218,i5 Dese.l 217,00 Març I 203.25

•223.25 806.00 20U0

Nova VorM

6.43 5.9> 5.37

6.54 6.59 6.(» 5.72

Canvis facilitats per la Banca M a r s a n s . S. A.

PREMI DE L 'OR (Preu» de compra)

Alfona . . . . 170*00 IsobcL Unces l mitges umet Quarts d 'nnça. , . • 1/16 d ' u n ç a . 1 s Franca . . . . « . Ulures. Dòlars. . , . < « Cubana. • •

171*00 170*00 170*00 170*00 m'x 42*50 ò'so

C A V E Ü D E C A T A L U N Y A pjg. 7. _ Dissabte, 9 d'tgost de 1930

Notícies de l'Estranger L a l u d e p e n d é n c i a

de l ' índia

HA ESTAT COBERT L'EMPRÈSTIT DEL GOVERN Simla (índia). 8. — Ha produït vi-

va satisfacció als centres oficials, l èxit amb què ha estat cobert l'em­prèsti t del govern de 22.500.000 l l iu­res esterlines., al tipus del 6 per 100. Hom fa observar que més de la mei­tat d'aquesta emissió, ha estat co­berta per petits cormerclants 1 per agricultors de tot el pals. — Fabra

PER EVITAR UN POSSIBLE ATAC A PE8HAWAR Peshawar (índia), 8. — Han estat

preses totes les mesures convenients per part de les autoritats militars, per oposar-se a un possible atac con­tra Pesbawar, per part dels cinc mi l afridls que s han concentrat a la vall pròxima en aquesta ciutat.

Els avions fan constantment reco­neixements a la regió fronterera 1 les tropes són situades als lloc. "es­tratègics .

Es creu que els afridls, desmoralit­zats pels constants bombardeigs da què han estat objecta, desistiran de portar a cap un atac. Amb tot, a la nit, les portes que donen entrada a Pesbawar queden tancades, per a evitar un atac per sorpresa — Fa­bra.

• L PANDIT MALAVIYA EN LLIBER­TAT

Bombat. 8. — El pandlt Malavlya ha estat posat en llibertat.

A Surat, i9u funcionaris da les po­blacions dels voltants que al prin­cipi de la campanya de desobedièn­cia civi l dimitiren, han retirat llurs dimissions. — Fabra. LES TROPES ANGLESES ATACADES

PROP OC PE8HAWAR Peschawar 8. —Un grup de mal-

factors . Amdis. ha atacat lei tro­pes angleses, a uns dos quilòmetres de la població.

Actualment ncnmpcn dos mi l afri­dls a la vall de Bara a uns vint qui­lòmetres da Peschawar. — Fabra.

DESORDRES A SUKKUR Karatchl, 8. — Han esclatat desor­

dres a Sukkur. Han resultat dos morts 1 set ferits.

En altres poblacions han ocorregut també desordres que van estenent-se fins al nord. — Fabra. LA 8ITUACI0 A LA FRONTERA DC

L'AFGANISTAN 1 ondres, 8. — Als clrcols autorit­

zats anglesos no es tenen slno no­tícies molt incompletes sobre la si­tuació actual a la frontera de l'Af­ganistan.

Se sap solament que forts con­tingents de tribus hostils continuen congregats a la vall de Bona, al S. O. de Pesbawar.

Sembla que la situació no Inquieta les autoritats, ja que s'espera que els bombardeigs aèris seran suficient per a dispersar els revoltosos.—Fa­bra

REVOLUCIONAR! DETINGUT Simla, 8. — Telegrafien de Jhansl.

ciutat de les províncies unides, que la policia ha detingut en si moment qué penetraven a la casa del comis­sari de policia do la població, un revolucionari armat de revòlvers que portava una bomba.—Fabra.

Les relacions

an^í f l - eg ipc ies

PER ASSEGURAR LA BEMVOLEN ÇA DEL GOVERN BRITÀNIC Londres. 8. — Al •Daily Express. 11

diuen d'El Caire, que el primer mi­nistre aglpcl projecta un tractat an-glo-eglpcl, mitjançant el qual, es creu que podria nsse?uror-se la ben-volença del Govern bri tànic . — Fa­bra.

P o l ò n i a i E s l è n i a

VISITA DEL PRESIDENT POLONÈS A TALLIN

Varsòvia. 8. — El president de la República ha marxat cap a Gdy-nia, on embarcarà cap a Tallin, à l'objecte de tornar al president de la República estoniana la visita que aquest II féu recentment a Varsò-yla. — Fabra.

L a v a ç a del Nord

de F r a n ç a

ELS SINDICATS DEL RAM TÈXTIL A LA VAGA GSNERAL LlUe, 8. — Els sindicats üunics del

ram tèxtil han aconlat anar a la vaga general.

A Roubalx ocorregueren ablr petits aldarulls però sense importància. A Hailuln és on més s'ha generalitzat el moviment vaguista 1 la municipali­tat ba votat un crèdit da 50.000 francs per als obrers afectats per l'atur.

Hi ha impressions que virtualment avui cessarà Is vaga. perquè són mol­tes les cases que han donat satlsfoc-cH a les demandes dels obrers. — Fabra.

MINVA A SAINT OUIliTIN Saint Qulmln. 8. — EI n.mbra Co

.vaguistes ha disminuït fins a 2.30O. L'Ajuntament havia acordat conce­

dir als vngulst?s un auxil i de 20.1)00 francs en bons de pa i Uet, que hau­rien d'ée- er reparnta en quatre dies.

Una delegació comunista s 'apoderà dels bons i va dlstribulr-los en un sol dia.

L'alcalde ha presentat una denún­cia per abns dc confiança contra els responsables.

En una reunió celebrada aquesta tarda, els vaguistes acordaren soUl-cltar més socorsos immediats, i da­vant la negativa de l'alcalde, rea­litzaren una manifestació que fou dispersada per la policia sense Inci­dents. — Fabra

tLE TEMPS» CENSURA ELS AJUN­TAMENTS QUE HAN VOTAT SUB-8IDIS Par í s . 8. — tLe Temps, censura

avui els Ajuntaments socialistes que han votat subsidis per als obrers que as troben en vaca nl Nord. I espera flue al Gcvern sabrà recoraar a les

dites municipalitats la necessitat de romandre Imparcials davant els con­flictes plantejats. 1 encara mi» quan el moviment va dir igi t contra una Uel. 1 aèria monst ruós que precisa­ment ela Ajuntaments afavorissin la violació da la l lei . -Fabra.

SITUACIÓ ESTACIONARIA Lille, 8. — La situació és estoclo-

nàr la . Tampoc no ha variat gran cosa a

Roubalx, on h l ha 238 vaguistes menys que ahir.

A Tourcolng un centtnar d'obrers ha suspès al treball a les manufactu­res de tapissos.

A Roubalx-Tourcolng els Sindicats de la Confederació Sindical del Tre­ball a'hon oposat a la vaga general de les corporacions que els comú-nistas tractaven de portar a cap. — Fabra.

MANIFESTACIÓ A HALLUIN Lille, & — A Hailuln una manifes­

tació de 1.S00 persones ha desfilat aquest mati sense incident-.

A Monln ela obrers belgues cele­braren ona reunió, I després alguns grups ee dirigiren a la frontera; en el camí s'uniren amb els manifes­tants elements comunistes que trac­taren de fer deixar el treball. — Fa­bra.

L a conquista de l'aire

PARIS•BUCAREST SENSE ESCALA Le üourget. 8. — Els aviadors Gl-

rler i Wels. han sortit de l 'aeròdrom de La Gourget per a intentar gua­nyar la copa Blbesco, que serà l l iu­rada a! que efectuí el recorregut Pa-rls-Bucsrest sense escala. — Fabra. DISCURS DE LINDBERB, PRECONIT

ZANTT REOLES UNIFORMES PER A TOT EL MON Nova York, 8. — En el seu primer

discurs que ha estat retransmès per radio, l'aviador l.lndberg ha preco­nitzat la necessitat d'establir regles aeronàutiques uniformes per a totes les nacions.

Després anuncià que dintre pocs anys, quedaran segurament esta­blerts servei, aeris transoceànics que serviran per a unir totes les rutes continentals Ja establertes formant una gran xarxa que cobrirà tot el món. — Fabra.

L e s noves tarifes dua­

neres als Es ta t s Units

LA SITUACIÓ COMERCIAL EMPIT­JORA Nova York. 8- — Totes les Informa­

cions 1 estadístiques demostren que. a conseqüència de les noves tarifes duaneres, la situació comercial dels Estats Units segueix empitjorant. Les repercussions en la Indústria són també evidents. A finals la Juliol el nombre d'obrers sense treball passa­va de cinc milions. — Fabra.

Les relacions

turco-perses

PÈRSIA REFUSA UNES MODIFI­CACIONS DE FRONTERA, - PRE­VISIÓ DE NOVES OPERACIONS Constantlnoble. 8. — Segons noti­

cies de bona procedència, Pèrsia ha respost negativament a una nota tur­ca fuggerint modificacions de fron­tera.

S'assegura que Ferzi Baixa cao de l'Estat Major, es dirigeix ala vilatans orientals amb el fl d'inspeccionar las tropes en previsió de noves opera­cions. — Fabra.

Troballa d'un 8YÍ6

postal alemany

DOS PILOTS MORTS Berlín. 8. — Un avió postal del ser­

vei amb Estocolm ha estat trobat prop de la costa sueca. Els dos pilots mo­riren en l'accident I la correspondèn-c'a qua portava l'aparell s'ha perdut. -Fabra .

Les relacions dels S o ­

viets amb Romania

L'ARRIBADA DEL SR. TITULBSCU A ROMANIA Bucarest, 8. — L'Agència Rador des-

ment que l'arribada del senyor Titu-leseu guardi cap relació amb supo­sades Intencions bèl·liques dels so­viets respecte Romania. Aquesta ver­sin és considerada totalment infunda-da. — Fabra.

L a s i tuac ió po l í t i ca

a A ' e m a ü y a

ELS POPULISTES i EL NOU PAR­TIT DE L'ESTAT ALEMANY Berlín, 8. — Hom declara que en

vista del fracàs de les gestions que s'havien entanlat per arribar a la unió entre populistes l el nou partit de l'Estat alemany, els dos partits lluitaran separadament en la pròxima campanya electoral. — Fabra.

CARTER ATACAT A BERLÍN Berlín. 8. — Quan un emplint (Jo

Correus es disposava s entrar on una casa, dos Individus se 11 tiraran da­munt, amb el propòsit d'apod-ínr-se d'una cartera en la qual el c l f i t empleat portava una gran ïuanti tat cn Bitllets de Banc.

Als crits de la víctima, acudí la policia, fent fugir ais lladres i per-segulnt-los, però sense poder ap-Kle-ar-se n més que de un d'ells.

Els lladres sols aconseguiren apo­derar-se d una petita quantitat de diner i d'alguns girs sense valor per a ells, que quedaren Indub'uble-ment en poder del que pogué fuair, puix al detingut no se II trobà cop quantitat 1 efecte.

La víctima de l'atracament, que os trobava greument ferida ha estat hospitalitzada — Fabra. SEGUEIX LA DESGREGACIO DEL

PARTIT NACIONALISTA Barlln. 8. — Set membres del grup

nacionalista de la Dieta prussians, s'han separat definitivament de dit grup. i . per tant. del partit naciona­lista que continua diagregrant sc.

— Fabra. Fabra

L a s i tuació a la Xina

PEL RESCAT DE DUES MISSIONE­RES BRITÀNIQUES Foochow Xina), 8. — El cònsol bri

tàn ic sortí aquest mat í cap a Yan Plng, per tal d'entrevlstar-se amb al cnp rebel que té captives dues mis­sioneres britàniques, a una de las quals, segons sembla, II fon tallat un dit. amenaçant que continuarien mutilant-les si no as pagava un cres­cut rascat. — Fabra.

CREUER BRITÀNIC CAP A XINA La Valeta. 8. — El creuer britànic

•Caradoc*. ba rebut ordre de marxar amb la seva dotació completa cap a Xina. — Fabra ELS COMUNISTES DESALLOTJATS

DEL XANTUNQ Nanquín. 8. — El Govern anuncia

que les tropes nacionalistes s'han apoderat da totes les posicions que els comunistes ocupaven al Xantung. — Fabra

AMENAÇA DINVADIR HANCAU Hancau. 8. — Els caps da les for­

ces comunistes han exigit al Natio­nal City Bank d'aquesta població. Cua als lliurés 100.000 dòlars. Han comunicat que al no els és lliurada aquesta quantitat, envairan Hancau.

La situació és molt critica.—Fabra INQUIETUD PER L'EXTBNSIO

DEL COMUNISME Pequín. 8. — Als clrcols dlplomA-

tlus es mostren pessimistes a causa da l'extensió del moviment comunis­ta, puix sembla que és el resultat d'un complot molt greu organitzat secretament a tota la Xina.—Fabra.

SENSE NOVETAT AL RIU BLAU Londres. 8. — No s'ha produït cap

canvi en la situació del Riu Blau. Hom considera que les forces na­vals angleses, americanes I japone­ses al riu, davant d'Hancau, són su­ficients per assegurar la tranquiUl-tat als estrangers que ciuen allL

Ela fusellars marins japonesos I destacaments br l tànl rs són a bord de llurs respeltlus vaixella 1 no des-embaruaran sl no es veuen obligats defensar la població. — Fabra PROTESTA ANGLESA PER L'ACRE-

SIO A LA SENYORA HEARNE Londres, 8. — El minlstra d'Angla­

terra a Pequin ha protestat enèrgica­ment davant el Govern de Manquin contra l'atac de què fou víctima l i st nyora d'Heame, muller da l'engi­nyer anglès dels Camins de ferro de Nnnquln, per part dels soldat* nacio­nalistes.

L'estat de la senyora Hearne, és molt greu. — Fabra.

L V u U n i r L a Cierva

L a s i t u a c i ó al Brasi l

ELS REBELS DERROTEN LES FOR­CES GOVERNAMENTALS Buenos Aires, 8. — Ei* despatxos

del Brasil anuncien que s'està l l u i ­tant aferrissadament a l 'Esui de Rio Grande del Nord, on els rebels, en nombre considerable, han derrotat le» forces governamentals.

Fncara que les autoritats han pro­curat amagar la veritat, se sap que l'origen de las lluites polítiques és conseqüència de l'assassinat del se­nyor Joao Pessoa, ex-pi esident de l'Estat de Parahlba —Fabra.

E l Rei F a i ç a l

a Alemanya

ARRIBADA A BERLÍN Berlín. 8. — El Rel Falçal ba arri­

bat a aquesta capital procedent de Londres.

El sobirà fou rebut, en arribar, por representants del ministeri de Nego­cis Estrangers.—Fabra. L OBJECTIU DEL VIATGE SON ELS

POUS DE PETROLI DE MOSUL Berlín. 8. — Segons la Gaseta de

Woss.. el viatge del Rel Falçal a Ale­manya, té per objecte la conclusió de les negociacions relntlvcs als pous de petroli de Moaul.-Fabra

Enterrament de Sigfrid

W a g n e r

DISCURS DE L'ALOALDK DE BEI­RUT BeiruL 8. — Avui aba celebrat

l'enterrament de Sigfrid Wagner, que ha const i tuï t una imponent ma­nifestació de dol.

Presidien l'enterrament la seva ví­dua I els seus quatre fills, l'ex-Ral Ferran de Bulgària, els artistes que representen les òperes de Wagner 1 altres nombroses personalitats.

Acompanyaven el cadàver milers de persones de totes lea nacio­nalitats.

En el moment en què la comitiva fúnebre arribava al cementiri, un avió que volava a puca nlçada llan­çà una corona do flors naturals da­munt la tomba de Wagner.

En el discurs prounclat pel Burg-mestre de la població, al cementiri, digué que la capital es mantindria fV del a la casa de Wahufried, a l'obra de Wagner 1 a la mem'·rla d'aquest — Fabra.

Darreres informacions

SORTIDA CAP A VILLAOOUBLAY Le Bourget, 8. — L aufogir La Cier­

v a portant a bord el seu Inventor, ba sortit d'oquest aeròdrom afb di­recció a Villacoublay, on serà pre­sentat als membres dels Serveis tèc­nics de l 'Aeronàut ica . -Fabra . PROVES DIVERSES AMB BON RE­

SULTAT l-aris, 8 — Tal com s'havia anun­

ciat, l'enginyer espanyol, senyor La Cierva ha efectuat aquesta tarda, a l'oeròdrom de Vlllecoublay. vols de demostració amb al seu helicòpter, per a posar de manifest la seva per­fecció, després de les últimes modi­ficacions que h l ha Introduït.

Malgrat el vent i la pluja, els vols han resultat admirables.

A 1-.- quatre executa un bell vol davant l'ambaixador d'Espanya, se­nyor Quifiones de Leon. A les sis en reali tzà altres tres, un sense passat gers i els altres dos amb passatgers. En al primer portava el senyor Jean Herbé, conegut aeror.auta ' col·labo­rador de la revista «l 'Aeronautlqur., quL Junt amb el seu coUcga al se­nyor Bontard, representava França a la prova de la Copa Cordon Ben-net. 1 en el segon portava el corres­ponsal de l 'Agència Fabra a Paris, senyor Aguirre.

Tcts els vols foren veritablement bells.

L'autogir no va recórrer més de 30 metres per a enlalrar-sa, 1 evolu­cionà magistralment a diverses al­tures sobre l 'aeròdrom. I aterrava gairebé verticalment amb absoluta estabilitat

LlUustre Inventor de l'autogir fou molt felicitat pels nombrosos con»-trultors I al representant del minis­tre d'Aeronàutica que assistien als vols.

En efecte, solament veient fun­cionar l'aparell. 1 mil lor encara vo-lar-hl. és possible donar-«9 comp­te del seu actual perfeccionament

El senyor La Cierva, que demà 0 les sis del mati sortirà cap a Es­panya, ha manifestat al c •r·espon-eal de l 'Agènda Fabra que els dot aterratges efectuats a França, des­p r é s de travessar el Canil Ai la MV nega 1 abans d'arribar n Paris, no foren obligats, s inó voluntaris, car volia fer el recorregut còmodament. Ja que no es tractaba do batre cap record, sinó solament d'un viatja de turisme, que ha fet en el «»u auto­gir com podia haver-ho fet en au­tomòbil. — Fabra

E l obrers belgues

a F r a n ç a

TIIIOHAN ELS BENEFICIS DE LES LLEIS SOCIALS FRANCESES BruseUes, 8. — Una comissió de re­

presentants dels Ministeris de la In­d ú s t r i a Treball 1 Previsió social, sor tiren aquest mat í cap a Paris, on arribaren algunes hores més tard.

L'objecte del viatge ha estat cele­brar una reunió amb els represen­tants dels mateixos Mlnlsf r i s fran­cesos, en l'objecte d'arribar a un acord sobre la situació dels oberrs belgues que treballen a França, pel que cs refereix a la nova Llei fran­cesa dels segurs socials. — Fabra.

Segons sembla, a l'entrevista, que s'ha celerat aquesta tarda, s'arribat a un acord en el qual et concedeix als obrers belgues els beneficis de la Legislació fronceaa. — Fabra,

França VENIZELOS I ADATXI A PARIS Paris. 8. — El senyor Venlzelos I

la seva esposa han arribat a Paris aquest mim.

Aquesta tarda han arribat també els barons d'AdatxI. — Fabra

BUTTON A OHERBURQ Chsrhurg. 8. — Ha arribat a aquest

port el senyor Britten. president de la Comissió de Negocis Estrangers de la Càmara de Representants dels Estats Units, qui es dirigeix a Paris. — Fabra. EL GENERAL DE8PUJOLS A BE-

ZIERS. — SORTIDA CAP A GINE­BRA Montpelller, 8. — El general Des-

pujol, governador civi l de Barcelo-no ba arribat aquest mall a Bezlers.

Poc després de la seva arribada, rebé als representants de lea dife­rents Societats espanyoles d'aquesta ciutat.

Acompanyen al general en aquest viatge, don Francesc Casals, presi­dent de l'Associació de Mutilats de la guerra del Marroc 1 el conegut industrial de Barcelona, senyor Du­ran.

El senyor Duran, par là amb els r a presentants de les Societats espanyo­les Els excità a unlr-sa en un sol grup amb objecte de fer patent el bon companyonatge que ba d'unr tots els fills d'Espanya que es troben allu­nyats de la P à t r i a

A la tarda el general Despujol sortí amb direcció a Ginebra. — Fa­bra.

Itàlia L'INDULT DE DOM MAGCIO

Roma. fi. — L indult de iJom Mag-glo. cop que fou de la Maffle napo­l i t ana que fou condemnat a cadena perpètua, fa 30 anys, ha causat grau satisfacció a tota la població napo­litana, puix que les causes que mtitl-varen la condemna no han pogut ésser encara aclarides. — Fabra. BOLCA UN AVIO DE LA LÍNIA

TRIEST-AHOONA :: UN MORT Trieete, 8. — Un avió de la línia

Trieste-Ancona a bord del qual ana ven sis persones, ba estat bolcat per un cop de mar quan Intentava des pegar.

Tots els passatgera, llevat d'un, ban pogut ésser salvats. — Fabra

Canadà LA OOMPOSIOIO DEL NOU GOVERN

Ottawa. 8. — El senyor Bennot, que com se sap ba format el nou Gabi­net canadenc, s ha fet càrrec, a més de la Presidència del Consell, de les Carteres da Finances 1 Negocis Es­trangers.

Les altres carteres les ocupen els •enyors següents:

Jus t íc ia Hugcs Guthrle. Governació. Murcle. Comerç. Steyes. Defensa racionoL coronel Suther-

lond. Com a secretari ha estat .les'gnat

el senyor Graham. Els membres del Govern han jurat

aquesta tarda el càrrec. Després do la jura cl president del

Consell ha declarat que quan 11 si­gui possible deixarà la cartera de Finances. — Fabra.

Estats Units ASSALT A UNA PHE80. - DOS NE­

GRES LINXATS Marion (Indlano. EE. UU.), 8.—Anit

passada una multitud que no baixa­ria de mi l persones aconseguí entrar a l'edlflcl de la presó ou hl havien detinguts dos negres acusats d'haver assassinat un blanc l d'hnver mal-tractat la seva companya.

a multitud, a malgrat dels esfor-ç n » dels guardians da la presó, que feren ús de los bombes lacrimògenes, s'apoderà dels dos negres I després da linxar-los als penjà d'un arbre.

Un altra negra que estava agafat

L a Borsa Madrid, 7. — En la sessió d'avui,

en els pocs valora que s'han nego­ciat, continua dominant la fermesa. Sols els valors públics es mostren un xic Irregulars. EI més fluix ha estat l lnterlor, que perd mig enter.

La moneda estrangera ba començat la cotització una mica més fluixa, però després at ia refet 1 ha tancat amb la fermesa d'aquests dies.

Banquet a l'aviador Haya Madrid. 8. — Al CIrcol Internado-

noi de Turisme Aeri ba estat ob­sequiat amb un àpat Íntim al tinent Haya per la seva actuació en la vol­ta aèria à Europa tripulant una avioneta espanyoyla. fora de con­curs.

Inspecció a Los AlcAznres Madrid, 8. — Aquest matí ha mar­

xat a l 'aeròdrom de iLos Aloàzares. el segon cap de l'AeronàuIca. coro­nel Bernal, a l'objecte da fer-bl una visita d'inspecció.

López. Pozas, Cap de !a Casa Militar

Santander. 8. — El Rel ba signat avui on Decret p i qual nomena Cap de la seva Casa Mil i tar l'actual ca­pità general da la sisena regió, t i ­nent coronel senyor Plus López Pozas.

Un projecte d'homenat­ge a Faraiso

Saragossa. 8. — L'Ajuntomant vo­l ia retre un homenatge a ia memò­r ia del senyor Baslllo Paraiso. però ba hagut de desistir del seu pro­p ò s i t puix. com Ja es va dir al seu temps, as recordarà que ia família del flnat féu públic al desig de de­fugir tota mena d homenatges fins que no s 'haurà complert el primer aniversari da la mort de l'IUustre economista.

E l que diu el Sr. Tormo Madrid, a — El ministre U'instruc-

oió Pública, en rebre els periodis­tes 1 dir que no tenia res o dlr-loa, ha afegit:

—Vosaltres que per obligació pro­fessional us veieu obligats a omplir cada dia nn nombre determinat le planes del diari decau estar molt mol contents de 'estiu, que tan po­ques noticies interessants d ó n a

El ministre ha afegit que com a compensació, demà ala podrà oferir nn l larg comentari de les festes re­ligioses d'Elx.

-Aquestes festes—ha acabat dient —«ón menys conegudes del que cal­dria l mereixen molt l 'atancló.

Minva de treball a - L a Hispano» de Guadalajara

Guadoajara, 8. — Continua l'aco­miadament d'obrers de la fàbrica •La Hlipano., cosa que, com és na­tural, produeix molt disgust entre els treballadora de Guadalajara.

Una comissió de la Casa del Po­ble ha visitat les autoritats per pre­garies que Interessin del Govern .3 construcció de camins 1 aoroplans, a fi de resoldre la c r l ü de treball.

El governador ha promès als 00-misslonats que Interessaria «i minis­tre de l 'Exèrcit en aquesta «j estló.

Dimarts de la setmana entrant una Comissió ani rà a Madrid per a demanar al general Berenguer que, per tal que cessin els acomiada­ments, l'Estat continuí fent coman­des a la f à b r i c a

Les societats obreres es proposen demanar antoritació per celebrar una manifestació en la qual exposa­ran llurs desigs.

Els obren sense feina passen de dos cents.

L'impost d'utilitats pro­testat a Baüén

Ballén, 8. — Avui a'ha org-nltzat una nodrida manifestació de cmer-clants I Industrials, als quals ha se­guit tot el pobe, que ha marxat cap a l'Ajuntament a l'objecte de pro­testar contra el repartiment munl-dpaL

Las autoritats han promès dema­nar als Poders públics autorització per canviar aquest Impost per un altre da més aqulutiu.

La manifestació s'ha dissolt un ordre.

«La Voz» parla de les futures Corts

Madrid, 8. — Sota el títol de «Las futures Cortes ord inàr ies . , publica •La Voz> les següents postlUec: a algunosy arrulnando a muchos.

• El mlnistro da Economia, seflor Wels, que vorane aen La Ccrufla, ha sldo obsequlado con un banque-te. y a loa postres de ese baqueta ba pronundado un dlscurso«En e«e dlscurso bay este pàrrafo : «Los que creon que las Cortes futures van a trotar de problemos politleos, se equlvocan de medlo en medio.»

S I : ya sabemos qiic se pone todo el conoto en procurar que scan esca-moteadas las respousatliidadas. Los alete aflos •Indigno», no Justlflcan nada, nl política nl Jurldlcamente. Borrón y cuenta nueva Todo lo de màs es barulh).

El sefior Woi.s replte la consigna. Esta en au derecho de opinar como otros tantos y ayudar a su bando.

La Dictadura abomlnaba de la po­lítica. Lo ecoómleo. aegún ella. era lo vttaL Política, iquahl Y alià fue-ron monopúlios. consorcios, privile-gtos y subvenciones, enriqueclendo

per un efer totalment dist int també fou tret per la força 1 apall; at bàr-barament. Qurdà en greu estat. Des­prés d'auqcalea fetes, ia mult i tud es dispersà.

Són arribats reforços de policia do les localitats veïnes per tal d'evitar la rcpo'.lcló dels desordres a què po­dria donar Uoc el que ha ocorregut. -Fabra.

ELS ESTRALLS DE L'EIXUT Washington. 8. — El ministre d'A-

grlcuinira ha sostingut una llarga en­trevista amb el president Hoover.

S'ocuparen de la critica situació del camp a conseqüència del persistent eixut que flagella tol el pals. Les plu­ges calgudea en el centre, ban estat Insignificants l l * situació es consi­dera alarmant, — Fabra.

La orgia duró demaslado. y los que sa aprovecharon de ella llega­ren a creer que no acabaria jamàs .

Pero cayó la Dictadura del mar­qués de Estelle. •la del marqués de Estella., y Se comenzó a hablar de responsabllldades.

Inmediatomente surgló el tóplco socorrido y salvador: La pol í t ica no. nunca: Intereses económleos, la Hoclenda. la exportaclón.

No mentemos la soga en casa del ahorcado. Los que dlcen tales cosas se olvidan 0 lo fingen de que sl )a Haclenda. y la monera. y la expor­taclón, estAn como tes vemos. es porque durante slete afios se atro­pellí» al dudadano y se le gobernó presclndlendo de la pol í t ica ; da la política, que aa. en suma la ciència de gobernar a las naclones regular y normalmente.

Sí. ya sabemos que se aspira a unas Cortes ordlnarias. muy ordinà­ries, lo més ordlnarias poslble. Pero en las Cortes 0 fnera de etlas, — no lo dude el seflor Wels, no lo ol-vlden oquéllos de que se hace eco el seflor Wals — se hsb la rà alto y largo de responsabllldades políUcaa.·

Els pa'etes de Còrdova insisteixen a voler anar

a la vaga Còrdova. 8. — Una comissió d'o

brers paletes ha tornat a visitar avui el governador clvlL per ta! de fer-U avinent l lur decisió d'anar a la va­ga al dia 1L

El governador ha dit als comis­sionats que conferenciar ona altra vegada amb el ministre, a 0 de po­der aconseguir abreujar els t ràmits del Comitè ParltarL per posar en vigor ela pactes entre patrons i obrers, amb la millora dels salaris, car és precisament aquesta dilació el que motiva la vaga

E l viatge del Pr íncep d'Astúries.—! ? tornada Sant Sebastià, 8. — Sba sabut que

ei príncep d'Astúries es proposa sor­t i r de Lucerne d'un moment a l 'al-tre, per marxar a Frledrlchshafen, on visi tarà els tallers Zèppelin.

Després pujajjrà per la conca del Rin, per tal de visitar les poblacions 1 establiments febrils més Impor­tants.

Després visitarà els camps de ba­talla francesos de la passada guerra

Probablement arr ibarà a P a r í s cap al dia 23, des d'on vindrà a Sant Sebastià, on pensa romandre uns quants dies.

V;iga de paletes a Càdiz CàdJz, 8. — S'han declarat en va­

ga els obrers que treballen a lea obres dels nou hotel «Playa . . que s'està construint per compte del Mu­nicipi Demanen augment de Jornal.

Han estat acomiadats els obrers vaguistes 1 substituís per obrers mu­nicipals.

Els paletes 1 als fusters s'han re­unit al «entre de la població per xa partir manifestos.

Direcíoristes a Galícia La Corunya 8. — A darrers de

mas visitarà aquesta regió al comte da Guadalhorce 1 el senyor Calvo So telo.

Amb relació a aquesta visita, demà a lea quatre de la tarda so celebra­rà una reunió d'elements que sim­patitzen amb al partit d'Unió Mo­nàrquica Nacional.

La Mancomunitat valen­ciana.—Aspiracions de Caste l ló

València. 8. — Dintre de poc es ce­lebrarà una reunió de presidents de les Diputacions de València Castelló I Alacant per tractar de .'a Manco­munitat de les tres províncies.

Avui ha arribat el president de la Diputació de Castelló per tal de po­sar-se d'acord amb el seu company de València I començar ;es gestions per a la constitució d'un Estatut.

Castelló, entre altres coses, propo­sarà que torni a passar a la seva capital la Direcció de Monts del dis t r l c l : forestal do Castelló-Tarragcna: l 'ariíulslcló a l Ministeri de l'Exèrcit, per la ciutat, de l'edifici que ac-toaiment ocupa el Govern mil i tar ; la construcció del ferrocarril de com­penetració a l'interior, el qunl hauria de sortir de Castelló 1 establir co­municació amb nombroses pobla­cions que en són mancades; l'estudi d'un concert econòmic amb l'Estat, semblant a l vigent amb les provín­cies basques. 1 la Incorporació de Castelló a la regió militar de Valèn­cia

«Heraldo de Madrid» p:irla de responsabilitats

Madrid. 8—Heraldo de Madrid». cn son article de fons. d i u :

•Como st lucra su Intento suminla-trai a dlario argumentes a los que cteemos que es un problenu p'e' lo Inexcusable el exigir las responsabl­lldades a que se hayan hecho aerce-dores los hombres de la Dictadura, éstes no sc resignen a callar e Insls-ten en seguir desempefiando en la vida política espaflola un papel que ia casualidad les deparó a Uempn y al que en clrcumstanclos normales no hubteran Uegado nunca.

EI otro dia le ha tocado el turno al conde de Guadalhorce. Jefe del partldo en que se han concen .rado .os restos de la fenecida Unlón Patriò­tica y representante de ia desdlcbada política econòmica causa principal i i las dificultades con que actual­mente tropieza nuestra Haclenda y de la depreclaclón de nuestra mo­neda.

Et hecho de que pueda asumlr fun­ciones de jefe de partido el expo-nente de una alegre i desenfndada política de despllfarros. becha al grl-to de «fomentar nuestra riqueza.. es la mejor demostraclòn de los efectos desmoralizadores da la crònica Im-punidad espaflola y de la necesidad de sanciones pera los hombrea In faustos de la Dictadura.

Pero no es nuestro objeto comentar el dlscurso del ei-mlnistro ferrovia-rlo—que no es por otra parte màs qui» una coleeelón de lugares comu­ns* tan vaclos como Inicuos—; sólo queremos recoger de él. como tlpi-cas. dos o tres aflrmaclones que lo encabezan. que han sldo repetides n dlario por ahl.

Según el Conde, la Dictadura so-brevlno después que en cuatro aflos sc babion reallzado 1.400 atentados.

se habían decleredo 4.000 huelgaa y se habían perdldo 20.000.000 da sala-ríos.

Y lo primero que se ocurre pregun­tar es lo algulente: ;Por què lot au­tores del Golpe de Estado tm-leron paciència para esperar hasta el aten-tado 1*00 y no Interrlnleron despuét de los primeros, sl podien tiacerlo sin eneontrar resistència alguna, co­mo demostraron los hechoat

Pero, | dónde ocurrian estat cosas tremebundes? ^acaso en algun iugar ramoto en el que no tuvleran inter­vención o autorldad alguna los auto­res del movlmlento da 1923 y tu» aa-coaces? , £• que estos gemes hablan y escriben para dinamarquesesT Porque, si no recordem os mal , m.en­tres todo es 10 acontecia en Catalu-fla era capi tàn general de la Reglón el general Prlmo de Blvera y Gober-nador c iv i l el general Mart ínez Anl-do. Y lo ' r an , no asl como qulera, slno con verdaderas faculuides de v l -rreyes. hasta el punto de que la des-tituclón del ü lümo por el Goblerno central se reputó como un acte de verdadera lemeridad. De manera que lo ocurrido fué que los generales Prlmo de Blvera y Mart ínez Anido se suhlevaron en primer t é rmlno con­tra sl mlsmos.

Claro està que no se puede pedír objctlvtdad a quién se atreve a de-d r que el pleblsclto—aquel femoso pleblselto que todos hemos vlsto fun­cionar—, fué el pleblsclto m à s solem­ne y verdadero que puede recoger ningún Goblerno.

SI pudlera pedlrseles. seria cota da hablar de otro de los famosos •tan­tes, que se apunta en au labor ia Dictadura: la soiución del problema de Mairuecoa. Porque también en ésto ocurre lo que con el terrorlimo. ,,r- que antes de la Dictadura eran Alto Comlsario y Comanda:.:es Gene­rales y Jefes de Intervención es lo< autolntelectualea, loa empirteos. los doctrlnarlot de las notas eflclosas. y sólo el Golpe de Estado penniUó Intervenir en el asunto a los eiamen-tos que en él tomaren parte?»

M a d r i d

EL TEMPS Madrid. 8. — Sobre Anglaterra reg­

na encara una torras o que pro­dueix lleugeres pluges, si bé va per­dent intensitat.

L 'anUcidó da l 'Atlàntic s'estén cap a lea Illes Bri tàniques. El cicló que ahir ea trobava sobre la mar ba leànca s'ha desplaçat vers el golf de Gènova, on produeix pluges.

A Capanya el temps és fce. tgual que al Nord d'Atrica i Canària».

La temperatura m à x i m a a Espanya ha estat da 35 « r a u s a Sevilla, 1 ia mínima, de 3, a La Corunya.

Temps probable a Espanya: venta fluixos de direcció variabla Cel clar. Augmet da temperatura.

Nord d'Àfrica i C a n à r i e s : Bon temp».

N o t e s cspoTlives ESPAROL-SAURA VAREN VÈNCER

EN LA PROVA D'ANIT PASSADA Davant nombrosa concurrència va

ceiebrar-se anit pesada, al velòdrom de Sans. l'interessant prova darera moto del Cri lerUm Nacional d'Slayert correguda en quatre mànegues de SO quilòmetres cada una:

Classificació genera] t Primer.—Espafiol-Sauro. 8 punta. Segon.—J. Ferrer-Rublo, 8 punts.

4 voltes. 167 metres. Tercer.—Senon-Pefis. 9 punts. 590

metre». Quart—V. Ferrer-Trcsserrea, U

.punts, a 15 voltes. En el maich Inter-club la c C Cant

Martf. per quatre victòries a una, va v*ncer a la C. C. Hostafrancs.

La reunió va assolir un èxit espor­tiu l de públic complert

A l 'edlcló de la nit completarem, com cal. la informació. EL CAMPIONAT INTERNACIONAL

DE TENNIS Hambrug. 8. — Ei partit celebaat

aquesta tarda entre elg franec^oe Boussus I Buselet contra els ale-manys Dessart i Frenz, ha acabat amb la victòria dels primers per S-i, fr6 1 « . - Fabra. 1

La tàtrica d'ebenisteria, tap ssena i mobles cor­bats de Fiii de Ventura

Fe iu El nom d'aquesta casa é i ben co­

negut no solament a València, sinó a tota la Península i en més d'un Indret de l'estranger. La tradició va­lenciana del moble corbat, que no pot ésber més gloriosa, ha trobat ac aquesta casa UJ solament un excel-lent continuador, ainó una pi la de perfeccions i de treball» que Iba i t enriquit ex t r ao rd inà r i amen t

A base del conreu de l ebonlsterla. tapisseria I mobles corbats, aquesu casa ha aconseguit una tècnica ab­soluta El prestigi de les sevtss crea­cions ha Fet que 1; calgués tenir d i ­pòsits al major a ^ a l r i d . Barcelona, nilbao, Saragossa 1 CÍsfelló, I que hagi estat premiada la casa en una pi la d'Exposicions, 1 que. darrera­ment, hagi aconseguit a 1 Exposició Internacional de Barcelona la Gran Medalla d'or.

1 és que la casa de FIU de Ven­tura Feliu (que té el despatx l els tallers al número 12 del Cami Reial de Madrid, ha arribat a compaginar en els seus mobles dues qualitats que rarament hem vist plegades: és a dir. l a solidesa i el bon pust.

Els seus mobles són resistenla e teta prova 1. a més. tenen un dibuix amable I p r a d ó s . Fins ara cella for­çosament lamentar que el moble ex­quisit t ingués una vida tan brau 0 que el moble de durada no fos nen» amable als ulls.

Cal pensar que el paper del moble és doble: el d 'uti l i tat I el paper de­coratiu que té assignat a la casa. Per alxo un moble que n t aplegui les dues condicions no de cap manera, n l un moble modern nl —m- ' l menys eri-ara—nn meble com­plet.

En aquest aspecte, la caaa FIU de Ventura Feliu posa la tradició va-lanoianlssíma del moble en al lloc altíssim oue II correspon Cal rete­nir el seu nom • l'hore de fer les comandes, amb la seanretaf ahSAlnta que us ha de complaure '. que fo-menteu una fndrtstrla i una t radic ió ben noetra que cal esperonar.

8- ~ E ^ b t e . 9 d'agost dc 1930 C A V E U D E C A T A L U N Y A

Fes tes M a j o r s A So lerà»

Durant els dies 15. 16. 17 I 18 d'a­quest mes celebrarA aquesta v i l a la s eva festa major , l a qual promet é s ­ser molt l l u ï d a pels actes que s'bao de celebrar 1 per l'interte que ba despertat. E i programa es ei se­g ü e n t .

D i a 15. a les deu del mat i . solem­ne Ofic i a m b a s s i s t è n c i a de las auto­ritats . S e r à cantat 1 executat per la b a n d a «Els Uereusi d'aquesta loca­litat. A les dotze en punw cercavlUa per l a banda «Els Hereus*.

A les tres de l a tarda , gran con­cert al c a f è Xlmpi l la . A les cinc, gran partit de futbol entre u n potent equip foraster i el l o c a l A les nou del vespre, gran concert al cafè-c lne-m a Tonet. A les deu de l a nit. gran esdeveniment ar t í s t i c a l a sa la -Tea-tre del Sindicat A g r í c o l a E s p o s a r à en escena l a c o m è d i a de I lgnacl Iglé ales «Foc nou» , i a c o n t i n u a c i ó , el sainet «Viatge de bodes» , per l a com­panyia c ò m i c o - d r a m à t i c a Mestres-Qnerol. de Barce lona A las dotze de l a nit. ball de societat a l a sala-teatre del Sindicat A g r í c o l a a càrrec de la banda «Els Hereus» , d'aques­t a local i tat

Dia 16, a les onze del mati . sar­danes a l a P l a ç a Major. A les tres de l a t a r d a concert Instrumental M c a f è - c l n e m a Tonet. A les cinc. gran ball de rams i toies. A les nou del vespre, gran concert per l a banda «Els Hereus» , a l ca fè X l m p i l l a A les deu de l a nit. l a companyia Mestres-Onerol p o s a r à en escena l'obra «La puntaire de l a costa». 1 a continua­ció . «Un tros d'bome». A les dotze, gran bal l a l a sala del Sindicat Agrí­c o l a

Dia 17. a les onze. sardanes a la P l a ç a de l a Const i tuc ió . A les c inc de l a tarda l a les deu de l a nit. gran ball amenitzat per l a banda • E l s Hereus» .

Dia 18, tarda i nit. ba l l a les hores de costum.

Durant aquests dies h l h a u r à ses­sions de c inema a l c a f è T o n e t 1 di­versions de tota mena en algunes sales i carrers de la p o b l a c i ó .

A M O L L E T

Heu's acl el programa oficial de festes per a l a vinent festa major dels dies 18, 17, 18 1 19 d'agost.

Dissabte, die 16. — A les set de la tarda, repic general de campanes.

A les nou. I n a u g u r a c i ó de les. co­lumnes per a l a i l· luminació p ú b l i c a del carrer de Santa P e r p è t u a . lUu-mlnaclons a l campanar l a l a faça­n a de l a C a s a de la Vi la . Cercavi la per una banda de m ú s i c a . Inaugura­c i ó oficial d'una font al carrer de Santa P e r p è t u a

Diumenge, d i a 17. — A les deu del mati. repartiment de bons als pobres de la v i l a Cursa clclteta per a ter­ceres 1 neòfits . Part i t de futbol en­tre els tercers equips del S. C . Mo­llet I l a penya Font de B a d a l o n a

A dos quarts d'onze, Oflcl solemne a gran orquestra, cantat pel cor parroquial, amb a s s i s t è n c i a de les autoritats locals. E l s e r m ó a n i r à a càrrec del doctor Josep Molera, Pvre . , prior I arxiprest de Terrassa .

A les dotze. I n a u g u r a c i ó de l'ex-pos l c ló de pintures de l'artista lo­cal senyor Josep Botey. en una s a l i de l a Casa de la V i l a .

A dos quarts d'una, enlairament de globus, dispar de focs japonesos 1 gran traca valenciana a l a p l a ç a Prat de la Riba .

A l a una. danses a l'envelat de l'Ateneu 1 a l a sala de Cooperativa Obrera.

A les quatre de l a tarda, concert oi c a f è de l'Ateneu 1 al de l a Coope­rat iva Obrera.

A les cinc, sardanes a l a plaça* Prat de l a Riba, a càrrec del Foment de l a Sardana . Atraccions a l a Cer­veseria Moderna. Interessant partit de futbol entre els primers equips c e l a U n i ó Esportiva de Figueres 1 S . C. Mollet, als quals es disputaran ona copa donatiu de l'Ajuntament. A la mit ja part d'aquest partit es faran proves at lè t iques .

A les s is . balls de gala a l a sa la de l a Cooperativa Obrera 1 a l'en­velat de l'Ateneu.

A les deu del vespre, a u d i c i ó .*.e

sardanes davant l'estatge social l e l Foment de la Sardana . Concert r l ca fè de l a Cooperativa Obrera I se­guidament ball. Concerts I atraccions a l a Cerveseria Moderna.

A dos quarts d'onza la companyia S a u s de Cavaller r e p r e s e n t a r à les obres «La Campanela» 1 «La rosa del axafràn» . a l teatre da l'Ateneu.

Di l luns , dia 18. — A dos quarts de deu dal mati. missa de R è q u i e m en sufragi dels difunts de l a parròquia .

A l e s onze, a u d i c i ó de sardanes davant de l'estatge social del Fo­ment de l a S a r d a n a

A les dotze, enlairament de globus, dispar de focs japonesos a l a p laça Mercadal i traca va lenc iana al car­rer Jaume I .

A dos quarts d'una, danses a la Cooperativa Obrera l a l'envelat de l'Ateneu.

A leg quatre de l a tarda, concerts als c a f è s de l'Ateneu I de l a Coope­rat iva Obrera. Atraccions 1 concerts a l a Cerveseria Moderna. Festa d'a-v l a c l ó a càrrec dels pilots senyors Antoni de Caztaflondo I Josep Canu­des, els quals v indran tripulant dues avionetes que aterraran a l a nostra v i la . en un pla de prop del camp de l ' E . C . Mollet. 1 s ' e f e c t u a r à el ba­teig de l'aire de tots els molletaos que desitgin fer ho per un pren mò­dic . Durant l a seva estada a la nostra vi la . els Isenyors Canu­des 1 Caztafiondo faran demostra­cions d 'acrobàc ia a ple vol.

A les cinc, balls a l a sa la de la Cooperativa Obrera l a l'envelat de l'Ateneu.

A les deu, sardanes a l'estatge so­c ia l del Foment de la s a r d a n a . Con­cert al c a f è de l'Ateneu 1 l luït ball de gala a l'envelat.

A dos quarts d'onze, f u n c i ó a la Cooperativa Obrera, on es represen­taran les obres «La L e g i ó d'Honor» 1 «En Sevi l la està el amor», per la com­pany ia de la qual formen part el te­nor senyor Joan Rosslch 1 el mestre L . R I v a .

Dimarts , dia 19. — A les onze, au­dicions de sardanes a l lloc de cos­tum.

A les dotze, connert-vermut als ca­fès de l'Aleneu I al de l a Coopera­tiva Obrera.

A les quatre de la tarda, var le té s a l a Cerveseria Moderna.

A les cinc. sardanes a l lloc de cos­tum.

A lee sis. balls de societat a l'en­velat 1 a la sa la .

A les deu del vespre, dispar d'un castell de focs d'artlficl.

A dos quarts d'onze, a u d i c i ó de sardanes al lloc de sempre. Concerts als c a f è s de l'Ateneu I Cooperativa Obrera. 1 seguidament darrers bells de fi de festa a l'envelat 1 a la sala.

A E S P L U G A D E FRANCOLÍ

E l Ba lnear i ViUa E n g r à c i a d'Es­pluga da F r a n c o l í es troba aquesta temporada molt concorregut, prepa­rant-se els estiuejants per a celebrar amb gran esplendor la festa major els dies 15. 16 1 17 del corrent. S ó n moltes les f a m í l i e s que h a n encar­regat j a les taules per a l sopar a l 'americana que es ce l ebrarà el dia 16 a l a nit. T a m b é promet é s s e r molt concorregut el «garden party» del dia 15 a l a tarda.

P e r a l concurs de plng-pong que t i n d r à Uoc aquests dies s ó n j a molts els Inscrits, entre ells, veritables mes­tres en aquest Joc, per l a qual cosa promet ésser molt disputada l a copa.

H a n c o m e n ç a t j a els assaigs per a l a r e p r e s e n t a c i ó d'una c o m è d i a a la qual h l prendran part distingits Joves i belles senyoretes de l a co lò­nia.

T a m b é revestiran gran esplendide-so les festes religioses.

S 'han rebut j a inscripcions per a l campionat de Tennis 1030 que es ce­l e b r a r à del 19 a l 23 d'agost.

Amb o c a s i ó del l l iurament dels pre­mis del dit concurs, el dia 23 a l a nit t i n d r à lloc una l l u ï d a festa a l'Hotel V i l l a E n g r à c i a . A m e n i t z a r à els diferents balls i festejos una re-nomenada orquestrina de Barcelona.

Més endavant donarem el programa detallat de les diferents festes.

SANT LLORENÇ S A V A L L

Hom espera, amb veritable fruïció, el desenrotllament de l a sèr ie d'ac­tes que s'han de celebrar am bmotlu de l a Festa Major i a ls quals enguany s'ha volgut donar u n a valor autèn­

t i c a comptant amb l 'adhes ió del po­ble.

E n t r e els diversos actes que es ce­lebraran a Sant Llorenç , ca l remar­car l'Oflci Solemne, cantat per l 'Or­f eó L lorençà . i en l a qual farà ei pa­n e g í r i c del Sant Patró , el reverend Marçal Mart ínez . 1 la solemne pro­c e s s ó , represa després d'uns anys de no celebrar-se, i que enguany, sens dubte, per l a immillorable i m p r e s s i ó que predomina, reves t irà els caràc­ters d'una a u t è n t i c a 1 grandiosa ma­n i f e s t a c i ó popular.

E l s balls, sardanes, concerts, etc., t indran Uoc a l Casal Regionalista (antiga Caso Ramon) i en el seu mag­ní f ic envelat aixecat a l'entrada del poble, a càrrec de les renomenodes cobla-orquestra «Barce lona Albert-Martí» i orquestrina Gatz-Haara.

Tot fa esperar que tindrem una es­p l è n d i d a Festn Major, sobretot s i afe­gim que el diumenge al migdia, s e r à h í s a d a al b a l c ó de l'Ajuntament, l a nostra bandera barrada, tan de temps menyspreada pels qui usurpaven l a m à x i m a autoritat i que enguany one­j a r à triomfant com a e x p r e s s i ó de l a sobirana voluntat del poble, obUdant sols per uns dies tots els penjaments i les malifetes que havien inferit a l poble i als nostres millors senti­

ments, la plaga de dictadorets que hav ien governat al seu gust el x a -m ó s poble de Sant Llorenç .

L a T. S. F. Dissabte, 6 d'agost

E L MES I N T E R E S S A N T

2800; R e t r a n s m i s s i ó de Madrid. S e l e c c i ó de les sarsueles «La ro­sa de! aza.'ràn» 1 «El duo de l a Afr icana» (Barcelona).

B A R C E L O N K . — R a d i o Barcelona (349). ll'OO: Campanades h o r à r i e s de l a Catedral. Servei m e t e o r o l ò g i c 13'00: Tancament del Bors i del mati. Sextet, alternant a m b discos. Infnr m a c l ó teatral 1 c i n e m a t o g r à f i c a ISDO: S e s s i ó en obsequi de les institucions benèf lques . 17'30: Cotitzacions dels mercats internacionals I canvi do valors. Tancament de Borsa. Mús ica . Discos. Noticies de premsa. 8T0O: Campanades b o r à r i e s de la Cate­dral . Ser-e l m e t e o r o l ò g i c . .S'otloies. Cotitzacions de monedes 1 valors Tancament del Borel de la t a r d a 21'05: L'orquestra de l 'estació . 2a'O0: Noticies. S e l e c c i ó d'una sarsuela de Madrid. 24 00: Tancament de l'esta­c i ó .

Radio Catalana (268). 1900: Cotit­zacions del Bors i de l a tarda. Audi­c i ó de discos escollits E n els inter­medis : Noticies de premsa.

Radio As ioc tac tú . EAJ-I5 (231 ml.— De 1115 a 13 1 da 16 a ITSO: Discos selectes de g r a m ò f o n . Noticiari de l'Associaclo.

P E N Í N S U L A . — Madrid D n l ó Radio (424). 13: Cotitzacions de B o r s a 14 00: Senyals h o r à r i e s . M ú s i c a 15'25: Noticies p r e m s a 1900: CotlV zaclons. . M ú s i c a 22'00: Senyala ho­ràr ie s . S e l e c c i ó de la sarsuela del mestre Guerrero «La rosa del aza-fran. S e l e c c i ó mus ica l de l a sarsue­l a del mestre Caballero «El Duo de l a Africana. 24'00: Senyals b o r à r i e s . N o t í c i e a

F R A N Ç A . — P a r i s . Radlo-Paris (1 725). 10'45: Cotitzacions 1 informa­cions. 12'30: Concert s imfòn ic . 15'40: M ú s i c a de baU. 16'55: Informacions. Cotitzacions. Resultats carreres. Con­f e r è n c i a . 1910: Li teratura . M ú s i c a . Cotitzacions. Not íc ies . Deports. 20"45: Concert. Noticies. Senyo Is horàr ie s . — Torre Ei f /e l (1.488). 1745: ln:or-maclons. Resultats carreres. Noticies Vida h u m o r í s t i c a , 20'10; Servei me­t e o r o l ò g i c . C o n f e r è n c i a . Contes.

I T À L I A . - R o m a (441). 815: Informacions. Serve i m e t e o r o l ò g i c . ll'OO: Noticies. W I S : Concert de m ú ­s i ca lleugera. 16'45: Canvis . Noticies. lï'OO: Concert vocal i Instrumental 20·20; Noticies. Deports. Senyals ho­ràr ie s . Z l ïO: Concert variat. Noticies. — M i l à (500'8).. — Tori (29'.). 8'15: Noticies. 11-25: Discos. I S I S : M ú s i c a Ueugera. Noticies. 16'35: S e s s i ó I n ­fantil. M ú s i c a de baU. 20'15. Servei

m e t e o r o l ò g i c . Senyals boràr ie s . No­t í c i e s , a o " » : I n f o r m a c i ó teatral. Mú­s ica .

G R A N B R E T A N Y A.—Londres Sroofcmnn P a r k (261.3). 9'30: Hora oficial Greenwich. 1300: M ú s i c a v a ­r i a d a le^ó: Orgue. 1715» S e s s i ó In­fantil 18'40: Noticies. Deports. Mú­s i c a 1900: Conferènc ia . Concert. S3'20: Cotitzacions. Notícies . M ú s i c a de baU.

G E R M A N I A . — Lelpzle (3619-. I S W: Otores de Wagner. 14 30: De­ports. 19'30: S e s s i ó de cabaret. — Estutgard (374'1). 12'10: Retrans­m i s s i ó per l'orquestra de l 'estació. 19'30: M ú s i c a variada. C a n ç o n s . — Langenberg. (373). 7'00: Concert matinal . 11"0: Discos. 12'05: Con­cert de migdia. 16'30: Mús ica Ueu­g e r a l'40: C o n f e r è n c i a . 1900: Mús i ­ca de ball .

N O R U E G A - Oslo «93). ITCO: Programa Infanti l . 17 30: Orquestra de l ' e s tac ió . I S W : Senyals h o r à r i e s . M ú s i c a 20'35: Noticies. C o n f e r è n c i a . 2110: Reeital 'de piano 1 v i o l t 21'45: M ú s i c a de ball .

B È L G I C A . — BrusseUes (5C9). 16'00: Discos. !9'15: Concert per l'or­questra de l'estació. 20'00: C r ò n i c a d'actualitat. Concert des del K u r s a a l d'Ostenda 2 V l ó . Darreres noticies.

S U Ï S S A — Berna (403). i r i 5 : Discos. 18'58: Senyals h o r à r i e s . Con­f e r è n c i a 19'30: Cançons . 21'00: Notí ­cies. Orquestra de I e s tac ió . 21'45: M ú s i c a de baU.

H a entrat a formar part del perso­n a l directiu de Radio B a r c e l o n a l'e­minent c o m e d i ò g r a f 1 literat A d r i à Gua l . per a fer-se càrrec de les sec-clos catalanes radioteatral i l i t e r à r i a d'E. A. J . l. L a seva a c t u a c i ó co­m e n ç a r à el v inent mes de setembre. Durant l'estiu, e l senyor G u a l conti­n u a r à , com fins ara , exercint el c à r ­rec de conferenciant.

L e s seccions castellanes de radio­teatral 1 l i teratura, cont inuaran a càrrec del notable escriptor i autor d r a m à t i c Miquel Nieto.

— E l per iòd ic radiat « R a d i o f è m l n a » . que Radio Barce lona ha fundat per a les dones, h a obert un concurs de beUesa per a proclamar l a «Miss R a ­dio B a r c e l o n a » , a la qual o f r e n a r à un vestit de s o i r é e , per valor de m i l pessetes. L ' a d m l s s l ó de fotografies a c a b a r à el p r i m e r del vinent m e s de setembre, I poden acudir a l dit concurs totes les espanyoles, s igu in o no s igu in subscriptores de Radio Barce lona.

—A càrrec da l a s u b s c r i p c i ó pro r a d i c * o n e f l c è n c l a , Radio Barce lona h a instaUat apareUs receptors a m b altaveus a l'Hospital de nens pobres de Barcelona, del carrer ConseU de Cent 1 a l a c o l ò n i a escolar Alfons-Vlc tòr la , de S a n t a Perpè tua de l a Moguda.

— E n prova de gratitud per l a Ins -t a U a c l ó radiobenèflea r e a ü t z a d a f a poc per E . A. J . 1 a la presó central de Figueres, els reclosos construei­xen u n a c a s a de nines 1 un vaixe l l , de gran tamany 1 riquesa de detalls constructius, per tal que s iguin sor­tejats entre els subscriptors a l a R a -d i o b e n e f i c è n c i a d'aquesta emissora.

—Per in ic iat iva del doctor R a b a d à , de T a r r a g o n a el qual h a e n c a p ç a l a t l a s u b s c r i p c i ó amb 200 pessetes. E . A. J . 1 Instal·larà aviat u n equip receptor a l a C a s a Provinc ia l de Be­n e f i c è n c i a de l a dita ciutat.

— D e m à , a dos quarts de c inc de l a t a r d a E n r i c PerbeUini Subiranos, r a d i a r à pel m i c r ò f o n d'EAJ-15, R a ­dio A s s o c i a c i ó , l a seva acostumada c o n f e r è n c i a b i s t ò r i c a barcelonina, que v e r s a r à sobre el tema «La C a ­nonja o P i a A l m o i n a » .

— E l vinent dlumege, a u n quart de dotze del m a t í , el reverend doctor E d u a r d R o m à n , prevere, e x p l i c a r à davant del m i c r ò f o n d'7AJ-ló Radio A s s o c i a c i ó , l a dominical corresponent a l a lestlvitat.

—A les quatre de l a tarda del v i ­nent diumenge, Jaume Rafart M a r i . U e g i r à davant del m i c r ò f o n d'EAJ-15 Radio Assoc iac ió , algues poesies or i ­ginals.

— T a m b é diumenge, a u n quart de Cinc de l a tarda, l'emissora EAJ-15 de l 'Assoc iac ió , r a d i a r à des de l a S a l a d'Audicions Alberdi, u n concert extraordinari d'obres del P . Massa-n a , S. J . , sota l a seva d i recc ió , on el qual prendran part l a celebrada soprano Mercè Plantada, u n cor mixt i una notrlda orquestra.

Espectacles T I V O L I

E S P E C T A C L E S S U G R A N E S . Avui . dissabte, tarda, a les cinc. Nit, a un quart d'onze. E l s dos merave­llosos espectacles

E U Ü E K A

C a r n e t P a r i s i e n E x l t del baUarí e x c è n t r i c T O M M

GOOD i de tota l a Companyia . L a darrera paraula en p r e s e n t a c i ó . — Demà, diumenge, tarda l n i t L e s dues meravelles: EUREKA i C A R N E T PARISIEN. E s despatxa en contadu-ria.

T e a t r e B - r e e l o n a Companyia de vodevil P E P S A N T -

P E R E . P r i m e r s actors I directors. J . Santpere I A. NoUa; P r i m e r a ac­triu, M a r i a Fortuny.

Avui , dissabte, tarda, a un quart de sis. L a celebrada c o m è d i a en tres actes. E N F A N A L E T S , L ' H O M E D E L A B A R R A . Creac ió de Pep Sant­pere. Nit, a les deu. E I sensacional vodevil en tres actes P E T I T I PA-T A U D . S. en C . 1 A R I U R E 1 A R I U ­R E 1 A R I U R E ! . — D e m à . diumenge, tarda. PETJT I P A T A U D . Nit. E L S U P L I C I D E TÀNTAL.

G I N É P A R . Z S Avui . dissabte: de 4'30 a les 8.

Nic, a les 10. R E V I S T A P A R A -MOUNT, E L T E R R A T R È M O L D ' l -T A L I A , Dibuixos sonors. Melodies Intertaclonoles i el gran èx i t de MAURI C E C H E V A L I E R

C I N E D I O R A M A Avui: « L O S C U A T R O D I A B L O S » ;

• L A C O Q U E T A D E L COLEGIO»; NO-T I C I A R I O F O X ; «AMA A T U V E d -NO». oomica.

C I N E M A J E S T I C Avui: «EL J O R O B A D O D E N U E S -

T R A S E N Y O R A D E PARIS»; «SOBRE L A PISTA»; «EL P E S O D E L A F A ­MÍLIA»; N O T 1 C I A R I O F O X . «AMA A T U VECINO», c ò m i c a . r .

Plaça de Toros Arenes Avui . dissabte, a tres quarts de deu.

Superb festival-bomenatge a

L L U Í S C A L V O Pantomima de «Las Golondrinas» .

a tota orquestra. — Acte segon de «Dofia F r a n c i s q n l t a » , per VendreU.—

Concert per l a fantàst ica Orquestra «Planas» . — «La huelga de los her-reros», per E n r i c Borràs . — Pr imer acte de «La rosa del o z o í r à n » . per Marc Redondo. — Acte tercer de l'ò­pera «Marina», per Roslch. — Duu de l a b e ü í s s i m a sarsuela «La Dolo­rosa», per E m p a r Romo 1 Godayol.— L a Inspirada cançó «Mi v leja». per Marc Redondo. — L'aplaudidlss lma c a n ç ó «L'emigrant», per VendrelL — Ros í ta Rosaleda, gentil dansar ina .

Localitats d'una a c inc pessetes. E s despatra a les guixetes del Prin­cipal Palace 1 Centres de revenda.

Irloinl. Cíws M a i lloo Colossal programa per a v u i , di­

vendres. G r a n reprise d'«EL CIRCO», per Charlot; E N BUSCA D E A V E N -TURAS», per Buzz Barton; «NUEVA MUJER, N U E V A VIDA», per Dorothy Sebastian; «ACTUALIDADES GAU-MOUNT»; «ESTA E S MI E S P O S A » , sonora, per Stand L a u r e l 1 Oliver Hardy (solament al Triomf « U B E R -TAD», per Stand Laure l 1 Oliver Hardy (solament al Marina; «LAS HA Z A S A S D E M I L HOMBRES» (sola­ment a l c inema Nou.

PIIIIC i ?81ilOS 0[ M01I1DICII Fonts l luminoses — Fes t iva l s di­

versos A v u i . dissabte, a les deu R E V E T L L A al P O B L E E S P A N Y O L .

Des de les 10 de l a nit, l 'entrada al Poble s e r à de 0'50 ptes. D e m à , diumenge, tarda, a les sis. Concert per la BANDA M U N I C I P A L a l Poble Espanyo l . L'entrada a l Poblo E s p a ­nyol s e r à de 0'25 ptes. A les sis de l a tarda I a l a P l a ç a de les Cas­cades, C O B L A de S A R D A N E S .

D e m à t i n d r à lloc l a Important ex­c u r s i ó m a r í t i m a a

T O S S A en el «Pr ínc ipe .Alfonso»

V i a t g e s B l a u s R a m b l a del centre, 37. T e l è f o n , 23252

MARICEL-PARK GRAN P A R C D ' A T R A C C I O N S

D E MONTJU1CH

Muntanyes russes les m é s sensacionals d'Europa

Bug - Vitching - Waves GRAN P I S T A D E S K A T I N G — MAG­

NÍFIC R E S T A U R A N T — T H E DAN-S A N T S — D I N E R S A M E R I C A i N S — J A Z Z — O R Q U E S T R I N A

Tobogan — Cascada — Discos — Skooter

Mitjans de c o m u n i c a c i ó : A U T O S : M a r q u è s del Duero, carrer

Mata. carre tara de Montjulch. re­centment osfaltada. — P U B L I C : F u ­nicular de Montjulch (b iü l e t s com­binats d'anada 1 tornada amb en­trada a l P a r c . UNA P E S S E T A ) , esta­c i ó i n t e r m è d i a F u n i c u l a r -de Mont-

iuich, seguint el passeig racantmem i n a u g a r a t

E n t r a d a a l P a r c :

Cinquanta cèntims

J S 3 S M S . '•£r,

C a p í t o l

(Espectacle Cinaes)

A v u i , dissabte, a les 4'30 i nit a les 9'30. C ò m i c a . «SUBMARINO. , per Dorct^y Revier. V íc tor Mac Laglen i R a l p h Forbes. N O T I C I A R I O FOX I «EL GAUCHO», per Douglas Falr-banks.

C a t a l u n y a (Espectacles Cin tes)

Avui , dissabte, a les 4'30 i nit a les 9'30. Còmica . «LA BAILAR1NA DE LA O P E R A » , per Dolors del Rio 1 Char­les F a r r e U . N O T I C I A R I O F O X 1 «EL CH1CO». per Charlot.

Pathé Palace - F.xcelsíor Mírla

(Espectacle Cinaes)

Avui . dissabte; «LAS C U A T R O P L l i MAS», per Ollve Brook i R ichard Ar-len; «EL R E Y D E L O S C O B W O I S . , per Buster Keattn 1 c ò m i c a . AI Fathe Palace 1 Excelslor, a m é s , «C.ARNE D E MAR», per George d'O'Brien i BUlle Dove.

Monumental - Bohèmia Iris Park

(Espectacles Cinaes) A v u i . dissabte: les dues gran crea­

cions de Douglas Falrbanks: «EL SIGNO D E L ZORRO» l «DON Q. E L H U O D E L ZORRO»; UNA F A R S A PARISIEN». per Adolpti Menjou I Ka-tryn Carver .

D i a n a - C o m t a l • Espectacles CInaesi

Avui , dissabte: «UN P E S C A D O R D E PERLAS», per Ramon Novarro i All-ce T e r r y ; «LA N U E V A GENERACION» per Jean Hersholt 1 R icard Cortez; «RAFAGAS PARIS lNAS» . per Lois Wl l so 1 OUve Brook; D I B U I X O S l NO­T I C I A R I O F O X .

Royal - Walkyria •Espectacles Cinaes)

Avui , dissabte: «UN P E S C A D O R D E P E R L A S » ; «UN C H I C O C O M P L A C I E N -TE», per Edmund Lowe l Lois Mo­rón; «HO, MARQUESA!», per Co-Ueen Moore i L a r r y Kent. D I B U I ­X O S l N O T I C I A R I O F O X .

I Comprem E N D E R R O G S de totes classes l I G A R C I A I V I D A L I C o m p r a « V e n d a | / Portes, finestres, balcons, bigues, Jàsseres, columnes,

banyeres, reixes, baranes i altres materials d'enderroc | C L O T . d e l 1 a l 9 : : T e l è f o n 5 4 9 9 8 %

PRÉSTEC J O I E S

PAPERETES MOHTEPIO M à q u i n e s , a u t o m ò b i l s

Paguem alts p rens

WIO. 23. PRINCIPAI

OFERTES 36, Porta de l'Angel, 36

ML AfBero. Policlínica NerWa. Saug, CUs, Orelles, Bo-oa. Pit, Cor. Fatce. Konyon-. Estómac, Imastlns, Anas, Pell, Uria&rle«. Daaei, N e u . etc. T r e n s l'ajin to: 'lolor. Asae-rolerapla. Ultra Violeta. Sng-

GH6. atorlnne.—De 9 a t\. èfon. 11869.

V E N O E Hermosa botiga

1 eaolènill'la, cus» nova «mb e ian pis tot moderu i decorada as trasonssa, 40 duros mes. to-c-.nt mercat Sant Antoni. Bad:

1 Sepúlvada, 170. primer, 8.» De 3 a 9 del vespre.

Làmpares de fusta de peu i sostre, LUbretarla. K4

FERIDURA Haràllsi, arterloasdero-

«1. reamatisme. gots, aricèmla. e tc , preneu A R T E R I A L ünio orena-rat de basa científica que os poc curar. En venda a le< DrlncíoaU farmà­cies I oarrar Salmoron, 167

Terreny par edificar molt cèntric a Qr&oU. Raó: J . C . Virreina, núm. 7, lampista (Gràcia}.

LL06UERS P i a n n a l l o i m o r d e d l t e · n a u O S ranB nreua. Brnah n." 78. aacranoL G. B I E G E S

GUIA BARCELONINA d e LA VEU DE CATALUNYA ACADÈMIES

A c a d è m i a Pràct ica . Fontenella, jt

• IVÀDEldlES DE D I B U I X l PINTÜBA

B a U es, P I . U primer

A D V O C A T S

Alooverro (T. ) . P. de Gràcia , tó. t

Alemany (Trinitat d"). Muntaner. 31

Aimoda M. Av Porta de TAngel 24.1»

Andreu l Barber ',S.). p. Gràcia , i L

ArmUen (Joaquim) P . de Gràcia. 83.

Barberà (Miquel). Aragú. 173. primer.

Bas ta* Robert — U ú r t a . 39, eegon.

Becorra (Blai ) . F l Catalmiyo 22, pl.

Bertran, Bassou, Oalmasa*. Clar i s 21.

Bulart 1 Rlalp (Al.) Calmes, 10.

Oamp (Frederic). Auslaa-March. 37.

C a r u l l s i Maríl (S.). R. S. Pere. U . pL

Cl iment ValJés (Epitani M.) Carme 5 p

Ooderch Mir (S.). C lar i s , 3». 2 . « 2.·

Condominis iF . d'A.). B a L a e s 6, pral.

Corominas (Pere). Corts, « I t pral.

Cruei ls Folguera J . Pg. de Gràc ia lOO

Crueils (B). Rb la Catalunya, l i . W

C e i o i l a d a 0 . ) . Trafalgar . 19. ler. 2.»

Deisar (B.) . P e m Mercantil . T a m b é t e m a a restranger. Bai len I L T . 52890

Duran 1 Ventosa ( L I . ) . Duran i Bas , i

Frigola (F . ) . P. Méndez Vigo 5. T . ISSK

Espoy de S n m à R. Dipmacid, 325.

Garriga I Massó (J.). Provença . 312.

Qayà (Josep). Rambla Catalunya, 1.

Qinetla 1 Pons (J. M.) Trafalgar , 8, L "

Qual Montardlt (J.) MaUorca. 323. pU

Jaumandreu IA.). Dlputacld. 272, ent

Jover I Nunell fU ). D i p u t a c i ó , 292. pL

Lismpai las (N.). Trafa lgar . 19. ler L>

Mlstosella (Josep). Grav lna . 8, L *

Matheu (Josep). Ample, n ú m . 20, i . -

iVlaynés I Gaspar (E.) Va lènc ia . 1."

Miralbell (Joaquim). Balmes, 13. pral .

Noguéo (Pau M.) P. de Gràcia , 80. 2."»

Oller I Rabassa ().) Trafalgar, 54, 1."

PI t Sufier n . M.). Valèno la . 82fl pL

Pou 1 Sabater J . M.), Diputac ió , 2M.

P u i g de la Bellacasa ( U ) . Claris. 96.

Rahola l Mollnas (P.) . Trala lgar 12,1

fllba (Jaume do) Portarerrissa. 25. i . "

Roeloh (J.) Trabal (J.M.) Vergara 9. 3"

ta«arra (F. de), P L Catalunya, 17.

Sansalvador (Antoni). U à r i a . 74. i . '

T r i a * de Bes IJ. I L ) C de Cent. 391.

Va l l è s i Pa]aiB (Joan). Corts, 630. pl.

V i la Vidal fE.) . Anzias March, i , p l .

A R T I C L E S U L S C R I P I O R I

C A S A M I Q U E L H O R T A • A v i n y ó , 7

AKTICL·ES D'ESPORT m m i - Motos, elclei, esports. - m i l . 62

A S S B G t J B A N C B B

Cantàbria . Incendis: R. Catalunya. 66

aEi porvenlr de los hijoss. Interessa als pares de f a m í l i a . Fontanella, 9.

«La Provldencet. Pelayo, 7. Telf. 19633

• T h e Legal». Incendis. Layetana, 6.

Winterthur. Aooldenis. P. da G r t c l a 4

B A N C S J B A N Q U E R S

Banca Marsaoe, S . A. R. Canaletee, í

Banc Hipotecari d 'Espanya. P l a c a de Catalunya, n ú m . 9.

Janoa U6pez-Bni, g. A.-PortarerriBea 3

O R Z A E S 1 GÜRIMA. PL Boquerta. L

CAIXES l ARQUES Tot oer, des de 180 Ptes. Malloroa, 12S

C E N T R E S D ' E S P E C I F I C S

CASA S E G A L A . R Flors, 14 T . 13.234

C E N T R A L D ' E S P E C I F I C S , Pelayo. U

F a r m à c i a Ma. 6 Arumi . R C a o 1

C I S T E L L E R I E S

Hereva P. Casaf ranca . Argenters, 14-16

C O M - 1 7 E R l E S

Bons Dolços vives, S a n s , 74.

iiipíiiiyiiiiiiiiiiii5.<ï!à,t'g C O P I E S í C I R C U L A R S

Via Layetana, Tetcfon n.» KM&S

E L E C T R I C I T A T

O. R O S E L L . Ca làbr ia , 95. T . 30.642

~yABRJCA~DL·CABLBS Q·ÀCL·R

Rupert Anglada. C a r r e r Ample, 13.

9 A R H A C l B 8

V I L A R D E L L . Corts , x a m f r à Ciar ia .

F 0 7 O G R A V A T S

Badal I Carn ais. Par i s , 201. T . 74.071

F O T O G R A V A T S NT C O I X S A U E T I Arc ha. 7. t o ! « . 18-664

F 0 T 0 Q R A V A T 8 T . P í T 0 M A 8 Villarroel , 7. T e l 33.987

Vidua de L l u i s T a s s ó . — Ta l l ers dc fotogravat. impremta 1 Edi tor ia l Arc dei Teatre. 21 1 23. — T . 12412.

FV STEIT FUI M. Castellví . Ribas . L T . 54 997.

P ü S T E B l B S

i . Jul lnéa. A m à l i a . 8 1 10. T . 12015.

G R A V A D O R S

ROCA. Rbla. Sta. Mònica . I L T e l . 1922,

1 M P R E M 7 E S

R À F O L S . Portaferr issa , numero 15.

J O G U I N E S

Clínica de nines. — 39 - Carme - 39.

LLIBRERIES LLIBRES D'ARTBany8Non'·8 T e l è f o n 20.54.'

LLIBRES D'OCASIÓ Baiaguè . Compra-venda. Pa l la . 13 l 16

Compro tota mena llibres. Ari ban, 17

MAGATZEM DE FERROS F . de Miquel Mateu. — À n g e l s , 3, 5 17

MAQUINARIA F . de Mique. Maten À n g e l s , 3. 5 1 7-

MAQUINES DE COSIR F R I S T E R I ROSSMANN de Ber l ín , les mào solides. Muntaner L T e L 30.924

M E T G E S Clínica ML Asuèro . Porta À n g e l . 38.

Dr. Bover. Cl ín ica . Metge dentuia . Aus làs March, 19. Preua moderats.

Lluís "'uo R l u t . Malalties -els 'Ssoti. — L a y e t a n a , 51 Da tres t. c inc.

M È T O D E A S U E R O D r . Balleefero. Sordera-larlsmudeig, reumalierae, i m ­potència , parà l i s i . S .Pau,19 , l . r , i Z - D e 11 a i . - Consultes üe franc, de 4 a 8.

Dr. C A R U L L A . — Vies u r i n à r i e s . ü n l ó . 10. — D ' U a 1 1 de 4 a 9.

M O B L E S

9 tanafpn Tal ler i magatzem fundat en II llOVOnU 1892. Balmes, 70- T l . 71.854

Mobles per a oficines. V . L a y e t a n a «

C i f l O M A "R C A N U D A , 4. V J . r i W i V i A J ^ Te|èfon ,5349

M a 5 Z C i 4 - P I / l NOS R. Parramon. Carme. 8, 1." T e L 13964

b A T L R A L I S I E S

Vídua L I . So ler Pujol . P l , R e i a l , 10

O f í S I P O L L E P . I A

Ous frescos. Servei domlc. Quintana, íi

P A S I B S P E R A SOPA

Cami l R iera . Fàbr i ca , Carretes, 10

~ENTS l MARQUES Agènc ia ü u r à n . Pelayo. 34. ' 155M.

P E D I C Ü R S

B. Bassoda. B o n s u c c í s 9. - Te l . I T V :

P E D R E S 1 M A R B R E S

Pau Gal lés . D iputac ió . 82. T . 30.M5.

P E R I T S M E R C A N T I L S

Pranoltorra (M.) V. Layetana 23, 2 » C

Sala BonQU (J.), Advocat, Perit Merc. Callgraf. Muntaner. 15, 1." I t . aBSU

P R S S T K C S

Prés tecs sobra mercaderies. Comp.-Nacional de Crèdit. Vergara, 6, b.

P R 0 C Ü R A D 0 R 8

Martorell l Sandiumenge, U ú r i a , £ • !

V e r g é s (Josep M.»), Cervantes , S, L "

Vilaregut (S.), V a l è n c i a . 560-2. T- W * *

P R O D U C T E S Q l i h l C S

Companyia Aní -n lma de PrOduotsl Q u í m i c s . Corta, 639. p r a L Talèf. iMO* Àcida purfoslms 1 comercials. We^ trolli per a acumuladors.

y à m m à - -. j i ^ i ^ ^ s é - ^ ^ Q b A D R O S

L a Pinacoteca. P. G r è c i a 34. EsposloM

R E L L O T G E R I E S

N A D A L , Rambla de Catalunya. BV

R E S T A U R A N T S

R t E S P A N A . B o n s u c c é s , 10. T e L 14*41

T I S T O R E R I E S

P e r rentats i t e n y i t s

T I P Q C i R Af- l E S _

T I R E M P O R I U M . S . A. Fer landlna M l

_ _ ^J ,: . . . " ~ r

VINS I O L I S

A N T I G A C A S A S E L L S . Duc Victòria. 1

Per anunolar-vos a la Guia Bart· ·

lonlna de L A V E U D E C A T A L U H V A ,

demaneu condlolons 1 preus • I***1

mlnlstracio del diari : Rambla de i —

FiOrs, num. iS.