El Estatuto de Prensa NI monarquía ni dictadura Dos pequeñas ...

24
a<10 LXXVIII • N." 218 R E D A C C I O N ADMINISTRACION A N U N C I O S x SUSCRIPCIONES Coisejo Ciento, 345 EL DILUVIO DIARIO REPUBLICANO TELEFONOS ^dialnlstraciúa • • • • 20914 20913 Jueves, 12 de septiembre de 1935 SUSCRIPCION Barcelona t • • 3'50 Pt», mea Provincia» • » » 8'50 Portugal, FilU pina* y Amé- rica icyso Paisas Unida Postal . ... » 18 Demás países » 25 NUMERO SUELTO 15 CENTIMOS El Estatuto de Prensa Otra vez se habla del Estatuto de Prenaa. Y m atribuyo al Gobierno el propósito de sa- carlo a flote Juntamente con la nueva ley elec- toral, a fin do que pueda entrar en vigor tan pronto como las necesidades políticas hagan precisa la convocatoria de nuevos comicios. Como otros estimados colegas madrileños, que apenas exteriorizado el intento se han pues- to en guardia contra él, EL DILUVIO reitera su criterio, hecho público multitud de veces, rontrario a todo estatuto o ley especial de Pren- . a. Laa leyes ordinarias se bastan y sobran pa-. ra reprimir cualquier desmán que pueda perpe- trarse por las hojas impresas periódicas. La reacción no desiste de su proyecto de amordazar a la Prensa, de poner freno, hasta extinguirla, a la libertad de pensamiento. No ¡ Be da cuenta, o no quiere dársela, que tal es BU ceguera, de que el estatuto seria hoy en manos de ellas un arma contra las izquierdas, pero que mañana puede trocarse en un instru- mu de gobierno no contra éstas, sino al ser- I vicio de éstas. Libertad da Prensa, libertad de pensamiento, Ide aritlca. Eso lo queremos no sólo para noso- tros, sino también para nuestros adversarios. Ipor tal motivo. Jamás aceptaremos voluntaria- I mente, sin nuestra más enérgica protesta, nln- Ipún estatuto como el qve se quiere convertir jen realidad legislativa. Los tiempos no están para bromas. Y qule- Inea insistan, con ese famoso proyecto, en creer h, 10 España puede ser tratada como una colo- Inia. se exponen a serios y graves contratiem- [Hablan las obreras de una fábrica Hace unos seis meses que hállanse impl an- das en toda Cataluña las Comisiones gesto- s, y en los núcleos obreros ya se dejan sen- |tlr sus influencias. En Maaresa. un industrial de Tarrasa que tiene distribuidas sus fábricas por las poblacio- jnes más importantes de Cataluña, pretendió, en j el año 1931, obligarnos a unos Jornales de m l - I seria, pero llamados al despacho de la Alcaldía, I por el entonces alcalde popular, señor Prunés, se I firmó un pacto entre patronos y obreras, me- (iiünte el cual conseguimos Jornales decorosos. Este pacto ha sido respetado por el mencio- nado fabricante, don Pedro Vacarisas, hasta el pasado mes de mayo, en cuyo momento, dero- gada una disposición del consejero de la Gene- ralidad, señor Barrera, por el actual, señor To- rreas, y regida Manresa por una Comisión que pnaide un abogado cedista, hermanastro del actual consejero del Trabajo, pretendió impo- nernos los mismos Jornales que en el año 1931, y Pl ao aceptarlos hemos sido todas las traba- J****» despedidas —en número de cincuenta— bajo pretexto de cerrar la fábrica por econo- mías. Planteada la cuestión ante el Jurado mixto litmos visto con sorpresa que el abogado del reñor Vacarisas, que es al mismo tiempo secre- tarlo del Gremio de Fabricantes y gerente de la fábrica de tejidos Bertrand, era... ¡vocal pa- Irono de aquel organismo! y que con tal carác- ter intervino en el acto de conciliación. Es decir, que era Juez y parte en el mismo asunto. Verdadera enormidad jurídica que ponemos en conocimiento de la opinión pública para que | cada cual forme su comentario. Por las trabajadoras: LA COMISION. UNA DETENCION | Menores de e d a d a Francia 1* policía tenia sospechas que desde hace uno. días se preparaba el trasladar a Francia vuics grupos de menores de edad provistos de docomentación falsa. Montado un J^rvido de vigilancia, dló por roaullado el detener a Antonio Lidou, quien Parece ser que por unas pesetas proporciona- 'a ios susodichos documentos para que Indivl- c ü?". ,acaorea edad pasaran a Francia con ¿*to.de trabajar en las faenas agrícolas. «a detenido fué puesto disposición del Juz- rado Ce guardia, Instruyéndoselo el correspon- dente sumario e ingresando el detenido en la Prisión celular. nr^*"'6 8er que 61 re'erido negocio le habla [ Perdonado a .che individuo unas 4.000 pe- w I Visado por la |Previa censura| C R O N I C A DIARIA o NI monarquía ni dictadura La principal de nuestras preocupaciones debe ser el sostenimieuto de la República. A eso hemos de supeditarlo todo. Pero no abriguemos ios republicanos temores paerilea. El nuevo régimen está Mea firme y no hay quien se considere con suflclentes fuerzas para derribarlo. A ver, ¿qnién es el valiente que se atreve a aizarse contra la Kepúblioa? ¿Dónde estA el hombre con los ríñones que se necesitan para someter a Enpafia a una dictadura dentro del régimen republicano? Porque, de una restauración monárquica ni la pena vale de hablar. En ella no crtva al loa mismos que la deAeodeo para seguir al frente de ridiculos partldlilos sin influencia alguna en el pais. ¿Puede haber alguien tan falto do seso, tan idiota que se tome en serlo el retorno de la raleo borbónica a España? ¿Quién, que no sea un loco do atar, puede concebir que la más alta magistratura española vuelva a vincularse en el cretino Alfonso o en el único de sus hijos en el que "todavía" no se han manifestado los estigmas de una tremenda degeneración hereditaria? ¿Es que después de todo lo que nos sucedió con el padre hemos de hacer ana prueba con el hijo, en quien puede suponerse concurrirán las propias lacras físicas y morales de sua progenitores ? ¥ si no es on esa raza espúrea, ¿a dónde acudirán los grotescos monárquicos españolea en busca do un rey? Tras la lección ejemplar!sima del 14 de abril de 1931, la monarquía quedó arrancada de cuajo en Espaüa. Nos saldrán los atemoradizos con que, si no es posible la monarquía puedo serlo una dictadura de tipo lusitano. Pero está muy reciente la dictadura primorriverista para que pueda venir a fastidiarnos otro dictador cualquiera. No, señores. Estad tranquilos. Los más somos en España enemigos acérrimos de la dic- tadura y, de seguro, no habrá aquí quien se atreva a asumir el arriesgado y peligroso oficio de dictador. Para eso se necesita tener muchos, mochísimos redaüos. Y, ¿quién es aquí el guapo que los tiene? A ver, que levante el dedo. La autoridad militar ha suspendido la conferencia de don Marcelino Domingo en Agramunt Según noticias recibidas de Agramunt la autoridad militar ha suspendido la conferencia que había de celebrarse en Agramunt el día 15 de los corrientes en la que habla de pronunciar un discurso el ex ministro de la República don Marcelino Domingo. El acto había despertado gran entusiasmo y habían prometido su asistencia las fuerzas pro- ductoras de las comarcas leridanas, además de todas las organizaciones republicanas de iz- quierda que componen los distintos partidos on Cataluña. Los organizadores gestionarán de la autoridad militar el correspondiente permiso para celebrar la conferencia de don Marcelino Domingo, en la que habla de tratar de la obra del bienio y del problema del trigo, para el domingo, día 22. De Marina Madrid, lx En la "Gaceta" se publica un decreto del mi- nisterio de Marina, cuya parto dispositiva dice asi: Articulo primero. Se reintegrarán a las uní dados de infantería del Marina sus banderas re- glamentarias, preceptuadas en el decreto de la presidencia do 27 de abril do 193L Articulo segundo. El batallón do infantería de marina de la base naval principal do Cádiz, continuación del antiguo primer regimiento do estas fuerzas, ostentará en su bandera la cor- bata de la orden de San Fernando, ganada en acción de guerra y concedida a dicha unidad por orden ministerial de 2 de febrero de 1875. Articulo tercero. Estas banderas serán cus- todiadas, conforme a los preceptos do las orde- nanzas, en la guardia do prevención de las uni- dades respectivas, y ocuparán en formaciones, paradas y desfiles el puesto señalado en los re- glamentos tácticos vigente. Artículo cuarto. El ministro de Marina dic- tará las disposiciones complementarias para el cumplimiento de este decreto. DE LA CAVERNA Por Bofarull Ya vuelve a asomar la nar'z, señores. Dos pequeñas quejas Unos vecinos de Sana nos ruegan insertemos las siguientes lineas: "No so trata da pedir que se activen las obras de la Sagrada Familia de Sans (léase estación), puesto que ya sabemos que sería pedir peras al olmo, pues toda la barriada está convencida da que la estación san sen se se acabará allá por el año 2000, si no llueve mucho y hay que intemunr pir loa trabajos. El caso do hoy es que en la calle do Glzinellaa, frente al número 22, hay unos dos metros da acera convertida en un verdadero hoyo, resul- tando imposible su paso por allí sin riesgo da romperse la crisma, sobre todo cuando ha llovido y máximo do noche, pues la luz escasea. Fíjense bien los señores alcalde y consejero- delegado del distrito que señalamos el número 22, ya que en lo que so refiere a loa números 25, 27 y 29 de la misma calle, los vecinos do Sana esta- mos persuadidos do que quedará tai como estfi por los siglos do los siglos, amén. La otra petición es ver si puede arreglarse la fuente existente en la plaza Víctor Halaguer, también de la barriada do Sans, pues por todas partes salo agua, monos por los grifos, trans- formando sus contornos en un verdadero lago. A propósito de esta plaza: ¿ n o l e parece al señor alcalde que no estarían de más tres o cuatro bancos para que los ancianos pudieran descansar en ellos y tomar el sol on invierno, ya que se trata do un sitio apropiado para ello? ¿Seremos atendidos? Es muy poco lo pedido para que no se nos pueda satisfacer.'* Tratándose de tan necesaria como pequeña pe- tición, nosotros creemos que los Tocinos de Sans verán pronto realizados sus deseos. NUEVO PROGRAMA INGLES DE ARMAMENTOS NAVALES Londres, U. Según el "Daily Telegraph" el Almirantazgo piensa acometer varias obras de refuerzo, moder- nizando a la marina do guerra. Entre las obras que piensa realizar figura la construcción en Para- brokyo de una base que dispondría de grandes de- pósitos subterráneos de mazut y en donde la flo- ta esperarla en el caso do un conflicto, la salida de las unidades enemigas. La policía del Mar del Norte quedarla encargada únicamente a los des- tructores y a los submarinos. De esta manera la flota de btaalla quedarla protegida por la distan- cia de loa ataques aéreos en los que las grandes unidades son particularmente vulnerables. — Fa- bra. CRUCEROS Y DESTRUCTORES Londres, 11. Hablando del nuevo programa propuesto por el Almirantazgo añado el "Daily Telegraph" que, además do la gran baso naval en el país de Gales se prevé la conservación de cuatro cruceros de 9.750 toneladas cada uno, cuya destrucción está prevista por el tratado de Londres a principios del alio próximo. Se prevé también el mayor encarga desdo la guerra de materiales para la flota. Las nuevas unidades que so piensan construir serán principalmente cruceros y destructores, aumentando los efectivos y el entrenamiento de los hombres de la marina. Como consecuencia de todo ello se prevé asimismo un aumento de cré- ditos para el combustible y para municiones con objeto de intensificar el entrenamiento de las tri- pulaciones durante los tiempos do paz. Finalmente dice el diario que la flota de la me- trópoli saldrá para Escocia dentro do una sema- n a . — Fabra. Periodistas extranjeros en Pamplona Pamplona. 11. Anoche llegaron, procedentes de Biarritz. cua- renta periodistas franceses, belgas y suisos. La Asociación do la Prensa do Pamplona Ies obse- quió con un banquete., Se celebró on su honor una velada. El ministro de Industria envió un telegrama lamentando que los asuntos del ministerio le i m - pidieran acudir a loa actos de homenaje en ho- nor do loa periodistas extranjeros. El despacho añade que el Gobierno ha acorda- do conceder tres condecoraciones a otros tantos periodistas. Herido gravemente por un novillo :: Un muerto _ Toledo, 11. En MestridSa, cuando se celebraba el encierre de los novillos que se han de lidiar con ocasión do laa fiestas, cuando se hallaban en la plasa, 80 arrojaron al ruedo los vecinos Raimundo Mar- tín y Fernando Garrote. Un novillo volteó a Mar- tin o hirió gravisimamente a Fernández. En Vlllarrubla de Santiago cuando so estaban encerrando los novillos un caballo montado por Vicente Castaño atropello al joven José López, produciéndolo tan gradea heridas que falleció.

Transcript of El Estatuto de Prensa NI monarquía ni dictadura Dos pequeñas ...

a<10 L X X V I I I • N." 218

R E D A C C I O N A D M I N I S T R A C I O N

A N U N C I O S x

S U S C R I P C I O N E S

Coisejo Ciento, 345 EL DILUVIO

D I A R I O R E P U B L I C A N O T E L E F O N O S

^ d i a l n l s t r a c i ú a • • • • 20914 20913

Jueves , 12 de sept iembre de 1935

S U S C R I P C I O N

Barce lona t • • 3'50 P t » , mea P r o v i n c i a » • » » 8'50 P o r t u g a l , F i l U

p ina* y A m é ­rica icyso

P a i s a s U n i d a Pos ta l . . . . » 18

D e m á s p a í s e s » 25

N U M E R O S U E L T O

1 5 C E N T I M O S

El Estatuto de Prensa O t r a vez se h a b l a del E s t a t u t o de Prenaa.

Y m a t r i b u y o a l Gob ie rno el p r o p ó s i t o de sa­car lo a flote Jun tamente con l a nueva l ey elec­to ra l , a fin do que pueda e n t r a r en v i g o r t a n p r o n t o como las necesidades p o l í t i c a s h a g a n

precisa l a convoca to r i a de nuevos comicios . Como o t r o s es t imados colegas m a d r i l e ñ o s ,

que apenas e x t e r i o r i z a d o e l i n t e n t o se h a n pues­to en g u a r d i a c o n t r a é l , E L D I L U V I O r e i t e r a su c r i t e r i o , hecho p ú b l i c o m u l t i t u d de veces, r o n t r a r i o a todo e s t a tu to o l ey especial de P r e n -. a. L a a leyes o r d i n a r i a s se bas tan y s o b r a n pa-. ra r e p r i m i r cua lqu ie r d e s m á n que pueda perpe­t ra rse p o r las hojas impresas p e r i ó d i c a s .

L a r e a c c i ó n no desiste de su p r o y e c t o de amordazar a l a Prensa, de poner f reno , h a s t a e x t i n g u i r l a , a l a l i b e r t a d de pensamiento . N o

¡ Be da cuenta , o no qu ie re d á r s e l a , que t a l es BU ceguera, de que e l e s t a tu to ser ia hoy en manos de el las u n a r m a c o n t r a las izquierdas , pero que m a ñ a n a puede t rocarse en u n i n s t r u -• mu de gobierno n o c o n t r a é s t a s , s i no a l ser-

I vicio de é s t a s . L i b e r t a d da Prensa, l i b e r t a d de pensamiento ,

Ide a r i t l ca . Eso l o queremos n o s ó l o p a r a noso-tros, s ino t a m b i é n p a r a nues t ros adversar ios .

Ipor t a l m o t i v o . J a m á s aceptaremos v o l u n t a r i a -I mente, s in nues t r a m á s e n é r g i c a p ro te s t a , n l n -Ipún es ta tu to como el qve se qu ie re c o n v e r t i r j en rea l idad l e g i s l a t i v a .

Los t iempos no e s t á n p a r a b romas . Y qu le -Inea insis tan, con ese f amoso p royec to , e n creer h , 10 E s p a ñ a puede ser t r a t a d a como u n a colo-Inia. se exponen a serios y graves c o n t r a t i e m -

[Hablan la s obreras de una

f á b r i c a Hace unos seis meses que h á l l a n s e i m p l an ­das en toda C a t a l u ñ a las Comisiones gesto-s, y en los n ú c l e o s obre ros y a se de jan sen-

| t l r sus influencias. E n Maaresa. u n i n d u s t r i a l de T a r r a s a que

• t iene d i s t r ibu idas sus f á b r i c a s po r las poblac io-jnes m á s i m p o r t a n t e s de C a t a l u ñ a , p r e t e n d i ó , en j el a ñ o 1931, ob l iga rnos a unos Jornales de m l -I seria, pero l l amados a l despacho de l a A l c a l d í a , I por el entonces a lca lde popular , s e ñ o r P r u n é s , se I firmó u n pac to en t r e pa t ronos y obreras , me-

(iiünte e l cua l conseguimos Jornales decorosos.

Este pac to ha sido respetado p o r e l m e n c i o ­nado f abr ican te , don Pedro Vacar isas , has ta el pasado mes de mayo , en c u y o m o m e n t o , dero­gada u n a d i s p o s i c i ó n del consejero de l a Gene­ralidad, s e ñ o r B a r r e r a , p o r e l a c tua l , s e ñ o r T o ­rreas, y r e g i d a M a n r e s a po r u n a C o m i s i ó n que pna ide u n abogado cedis ta , h e r m a n a s t r o del actual consejero del T raba jo , p r e t e n d i ó i m p o -nernos los m i s m o s Jornales que en el a ñ o 1931, y Pl ao aceptar los hemos sido todas las t r a b a -J * * * * » despedidas — e n n ú m e r o de c incuen ta— bajo p r e t e x t o de c e r r a r l a f á b r i c a p o r econo­m í a s .

P lanteada l a c u e s t i ó n an te e l J u r a d o m i x t o l i tmos v i s t o con sorpresa que el abogado de l r e ñ o r Vacarisas , que es a l m i s m o t i e m p o secre­tar lo de l G r e m i o de Fab r i can t e s y geren te de la f á b r i c a de te j idos B e r t r a n d , era... ¡ v o c a l pa-Irono de aquel o r g a n i s m o ! y que con t a l c a r á c ­ter i n t e r v i n o en el a c t o de c o n c i l i a c i ó n .

Es deci r , que era Juez y p a r t e en e l m i s m o asunto.

Verdadera e n o r m i d a d j u r í d i c a que ponemos en conocimiento de l a o p i n i ó n p ú b l i c a p a r a que

| cada c u a l f o r m e su c o m e n t a r i o . P o r las t r a b a j a d o r a s : L A C O M I S I O N .

U N A D E T E N C I O N

| M e n o r e s d e e d a d a F r a n c i a

1 * p o l i c í a t en i a sospechas que desde hace u n o . d í a s se p r e p a r a b a el t r a s l ada r a F r a n c i a v u i c s grupos de menores de edad p rov i s tos de d o c o m e n t a c i ó n fa lsa .

M o n t a d o u n J ^ r v i d o de v ig i l anc i a , d l ó po r roaul lado e l detener a A n t o n i o L i d o u , qu ien Parece ser que p o r unas pesetas p roporc iona -'a ios susodichos documentos p a r a que I n d i v l -

c ü?". ,acaorea edad pasaran a F r a n c i a con ¿ * t o . d e t r a b a j a r en las faenas a g r í c o l a s . «a de ten ido f u é pues to d i s p o s i c i ó n de l Juz-

r a d o Ce gua rd i a , I n s t r u y é n d o s e l o el correspon­dente s u m a r i o e ing resando e l detenido en l a

Pr i s ión celular .

n r ^ * " ' 6 8er que 61 r e ' e r i d o negocio le hab la [ P e r d o n a d o a . che i n d i v i d u o unas 4.000 pe-

w I V i s a d o por la | P r e v i a c e n s u r a |

C R O N I C A D I A R I A o

N I m o n a r q u í a n i d i c t a d u r a L a p r i n c i p a l de nuestras preocupaciones debe ser e l sos ten imieu to de l a R e p ú b l i c a .

A eso hemos de suped i ta r lo todo. Pero no ab r iguemos ios republ icanos t e m o r e s paeri lea. E l nuevo r é g i m e n e s t á Mea

firme y no h a y qu ien se considere con suflclentes fuerzas p a r a d e r r i b a r l o . A ver , ¿ q n i é n es el v a l i e n t e que se a t r e v e a aizarse c o n t r a la K e p ú b l i o a ? ¿ D ó n d e estA

e l h o m b r e con los r í ñ o n e s que se necesitan p a r a someter a Enpafia a una d i c t a d u r a d e n t r o de l r é g i m e n r epub l i c ano?

Porque , de u n a r e s t a u r a c i ó n m o n á r q u i c a n i l a pena vale de hablar . E n e l l a no crtva al loa mismos que l a deAeodeo p a r a segu i r a l f r e n t e de ridiculos p a r t l d l i l o s s i n in f luenc ia a l g u n a en e l pa is .

¿ P u e d e haber a lgu ien t a n f a l t o do seso, t a n i d i o t a que se t o m e en serlo e l r e t o r n o de l a r a l eo b o r b ó n i c a a E s p a ñ a ? ¿ Q u i é n , que no sea u n loco do a t a r , puede concebir que l a m á s a l t a m a g i s t r a t u r a e s p a ñ o l a vue lva a v incu l a r s e en el c r e t i no A l f o n s o o en e l ú n i c o de sus h i j o s en e l que " t o d a v í a " no se h a n man i fes t ado los es t igmas de u n a t r e m e n d a d e g e n e r a c i ó n h e r e d i t a r i a ?

¿ E s que d e s p u é s de todo lo que nos s u c e d i ó c o n el padre hemos de hacer a n a p rueba con el h i j o , en qu ien puede suponerse c o n c u r r i r á n las propias lacras f í s i c a s y mora le s de sua p rogen i to res ?

¥ s i no es on esa r aza e s p ú r e a , ¿ a d ó n d e a c u d i r á n los grotescos m o n á r q u i c o s e s p a ñ o l e a en busca do u n r e y ? T r a s l a l e c c i ó n e j emp la r ! s ima de l 14 de a b r i l de 1931, l a m o n a r q u í a q u e d ó a r r a n c a d a de cuajo en E s p a ü a .

N o s s a l d r á n los a t emorad izos con que, s i no es posible l a m o n a r q u í a puedo serlo una d i c t a d u r a de t i p o lus i t ano . P e r o e s t á m u y rec i en te l a d i c t a d u r a p r i m o r r i v e r i s t a p a r a que pueda ven i r a f a s t id i a rnos o t r o d i c t a d o r cua lqu ie ra .

N o , s e ñ o r e s . E s t a d t r anqu i l o s . L o s m á s somos en E s p a ñ a enemigos a c é r r i m o s de l a d ic ­t a d u r a y , de seguro , no h a b r á a q u í quien se a t r e v a a a s u m i r e l a r r iesgado y pe l ig roso oficio de d i c t ador .

P a r a eso se necesita t ener muchos , m o c h í s i m o s r e d a ü o s . Y , ¿ q u i é n es a q u í e l guapo que los t i ene? A ver , que levante e l dedo.

L a a u t o r i d a d m i l i t a r h a

suspendido la conferencia

de don Marce l ino Domingo

en Agramunt S e g ú n no t i c i a s rec ib idas de A g r a m u n t l a

a u t o r i d a d m i l i t a r h a suspendido l a conferencia que h a b í a de celebrarse en A g r a m u n t e l d í a 15 de los cor r ien tes en l a que habla de p r o n u n c i a r u n d iscurso el ex m i n i s t r o de la R e p ú b l i c a don M a r c e l i n o D o m i n g o .

E l a c to h a b í a desper tado g r a n entus iasmo y h a b í a n p r o m e t i d o su as is tencia las fuerzas p r o ­duc to ras de las comarcas ler idanas, a d e m á s de todas las o rgan izac iones repub l i canas de i z ­

qu i e rda que componen los d i s t i n tos pa r t i dos on C a t a l u ñ a .

L o s organizadores g e s t i o n a r á n de l a a u t o r i d a d m i l i t a r el correspondiente pe rmiso p a r a ce lebrar l a conferencia de don M a r c e l i n o D o m i n g o , en l a que hab la de t r a t a r de l a obra del b ien io y de l p r o b l e m a del t r i g o , p a r a el d o m i n g o , d í a 22.

D e M a r i n a M a d r i d , l x

E n l a "Gace ta" se pub l i ca u n decre to del m i ­n i s t e r i o de M a r i n a , cuya p a r t o d i s p o s i t i v a dice a s i :

A r t i c u l o p r i m e r o . Se r e i n t e g r a r á n a las u n í dados de i n f a n t e r í a de l M a r i n a sus banderas r e ­g l a m e n t a r i a s , preceptuadas en e l decre to de l a pres idencia do 27 de a b r i l do 1 9 3 L

A r t i c u l o segundo. E l b a t a l l ó n do i n f a n t e r í a de m a r i n a de l a base n a v a l p r i n c i p a l do C á d i z , c o n t i n u a c i ó n del a n t i g u o p r i m e r r e g i m i e n t o do estas fuerzas, o s t e n t a r á en su bande ra la cor­ba t a de l a o rden de San Fe rnando , ganada en a c c i ó n de g u e r r a y concedida a d i c h a un idad po r o r d e n m i n i s t e r i a l de 2 de f eb re ro de 1875.

A r t i c u l o te rcero . Es tas banderas s e r á n cus­todiadas , con fo rme a los preceptos do las o rde ­nanzas, en l a g u a r d i a do p r e v e n c i ó n de las u n i ­dades respect ivas , y o c u p a r á n en formaciones , pa radas y desfiles el puesto s e ñ a l a d o en los r e ­g l amen tos t á c t i c o s v igen te .

A r t í c u l o c u a r t o . E l m i n i s t r o de M a r i n a d ic ­t a r á las disposiciones c o m p l e m e n t a r i a s p a r a e l c u m p l i m i e n t o de este decreto.

D E L A C A V E R N A Por Bofarull

— Ya vuelve a asomar la nar'z, señores .

Dos pequeñas quejas U n o s vecinos de Sana nos r u e g a n inser temos l a s

s iguientes l ineas : " N o so t r a t a d a p e d i r que se a c t i v e n l a s o b r a s

de l a S a g r a d a F a m i l i a de Sans ( l é a s e e s t a c i ó n ) , pues to que y a sabemos que s e r í a ped i r pe ras a l o l m o , pues t o d a l a b a r r i a d a e s t á convencida d a que l a e s t a c i ó n san sen se se a c a b a r á a l l á p o r e l a ñ o 2000, s i n o l l ueve m u c h o y h a y que i n t e m u n r p i r loa t raba jos .

E l caso do h o y es que en l a ca l l e do Glz ine l l aa , f r en t e a l n ú m e r o 22, h a y unos dos m e t r o s d a ace ra c o n v e r t i d a en u n ve rdade ro hoyo, r e s u l ­t ando impos ib l e su paso p o r a l l í s in riesgo d a romperse l a c r i s m a , sobre t o d o cuando h a l l o v i d o y m á x i m o d o noche, pues l a l uz escasea.

F í j e n s e b i en los s e ñ o r e s a l ca lde y conse jero-delegado de l d i s t r i t o que s e ñ a l a m o s el n ú m e r o 22 , y a que en l o que so ref iere a loa n ú m e r o s 25, 27 y 29 de l a m i s m a cal le , los vec inos do Sana e s t a ­m o s persuadidos do que q u e d a r á t a i como e s t f i p o r los s ig los do los s iglos , a m é n .

L a o t r a p e t i c i ó n es ve r s i puede a r r e g l a r s e l a fuen te ex i s t en t e en l a p l aza V í c t o r H a l a g u e r , t a m b i é n de l a b a r r i a d a do Sans, pues p o r t o d a s p a r t e s salo agua , monos p o r l o s g r i fo s , t r a n s ­f o r m a n d o sus con tornos en u n verdadero l ago .

A p r o p ó s i t o de es ta p laza : ¿ n o l e parece a l s e ñ o r a lca lde que n o e s t a r í a n de m á s t res o c u a t r o bancos p a r a que los ancianos p u d i e r a n descansar en ellos y t o m a r el so l on i n v i e r n o , y a que se t r a t a do u n s i t i o aprop iado p a r a e l lo?

¿ S e r e m o s a tend idos? Es m u y poco lo ped ido p a r a que no se nos pueda satisfacer. '*

T r a t á n d o s e de t a n necesaria c o m o p e q u e ñ a p e ­t i c i ó n , nosotros creemos que los Tocinos de Sans v e r á n p r o n t o rea l izados sus deseos.

N U E V O P R O G R A M A I N G L E S D E A R M A M E N T O S

N A V A L E S Londres , U . S e g ú n e l " D a i l y T e l e g r a p h " e l A l m i r a n t a z g o

piensa acometer v a r i a s obras de refuerzo , m o d e r ­n izando a l a m a r i n a do g u e r r a . E n t r e las o b r a s que piensa r e a l i z a r figura l a c o n s t r u c c i ó n en Para -b r o k y o de u n a base que d i s p o n d r í a de grandes d e ­p ó s i t o s s u b t e r r á n e o s de m a z u t y en donde l a flo­t a esperar la en e l caso do u n conf l ic to , l a s a l i d a de las unidades enemigas . L a p o l i c í a del M a r d e l N o r t e queda r l a encargada ú n i c a m e n t e a los des­t r u c t o r e s y a los submar inos . D e esta m a n e r a l a flota de b t a a l l a q u e d a r l a p r o t e g i d a po r l a d i s t a n ­c i a de loa a taques a é r e o s en los que las g r a n d e s unidades son p a r t i c u l a r m e n t e vu lnerab les . — F a -bra .

C R U C E R O S Y D E S T R U C T O R E S

Londres , 1 1 . H a b l a n d o del nuevo p r o g r a m a propues to po r e l

A l m i r a n t a z g o a ñ a d o e l " D a i l y T e l e g r a p h " que , a d e m á s do l a g r a n baso n a v a l en e l p a í s de Gales se p r e v é l a c o n s e r v a c i ó n de c u a t r o cruceros d e 9.750 toneladas cada uno, c u y a d e s t r u c c i ó n e s t á p r ev i s t a po r el t r a t a d o de L o n d r e s a p r inc ip io s d e l a l i o p r ó x i m o . Se p r e v é t a m b i é n e l m a y o r e n c a r g a desdo l a g u e r r a de ma te r i a l e s p a r a l a flota.

L a s nuevas unidades que so p iensan c o n s t r u i r s e r á n p r i n c i p a l m e n t e cruceros y des t ruc tores , aumen tando los efect ivos y e l en t r enamien to d e los hombres de l a m a r i n a . Como consecuencia d e t o d o e l lo se p r e v é a s imismo u n a u m e n t o de c r é ­d i t o s p a r a e l combus t ib l e y p a r a munic iones c o n ob je to de in tens i f ica r e l en t r enamien to de las t r i ­pulaciones d u r a n t e los t i empos do paz.

F i n a l m e n t e d ice el d i a r i o que l a flota de l a m e ­t r ó p o l i s a l d r á p a r a Escocia d e n t r o do u n a sema­n a . — F a b r a .

Per iod i s tas ex tranjeros e n P a m p l o n a

Pamplona . 11 . Anoche l l egaron , procedentes de B i a r r i t z . cua­

r e n t a per iodis tas franceses, belgas y suisos. L a A s o c i a c i ó n do l a Prensa do P a m p l o n a Ies obse­q u i ó con u n banquete.,

Se c e l e b r ó on su honor u n a velada. E l m i n i s t r o de I n d u s t r i a e n v i ó u n t e l eg rama

l amen tando que los asuntos del m i n i s t e r i o le i m ­p i d i e r a n a c u d i r a loa actos de homenaje en h o ­n o r do loa per iodis tas ex t ran je ros .

E l despacho a ñ a d e que el Gobie rno h a acorda­d o conceder t res condecoraciones a otros t an tos per iodis tas .

H e r i d o gravemente por u n novil lo :: U n m u e r t o _

Toledo, 11. E n Mes t r idSa , cuando se celebraba e l encier re

de los novi l los que se h a n de l i d i a r con o c a s i ó n do laa fiestas, cuando se ha l l aban en la plasa, 80 a r r o j a r o n a l ruedo los vecinos R a i m u n d o M a r ­t í n y F e r n a n d o Gar ro te . U n n o v i l l o v o l t e ó a M a r ­t i n o h i r i ó g r a v i s i m a m e n t e a F e r n á n d e z .

E n V l l l a r r u b l a de Sant iago cuando so es taban encer rando los nov i l los un caba l lo m o n t a d o p o r Vicen te C a s t a ñ o a t rope l lo al j o v e n J o s é L ó p e z ,

p r o d u c i é n d o l o t a n gradea her idas que f a l l e c ió .

P A G I N A 2 Jueves , 12 ele sept iembre d e 1935 E L D I L U V I O

E J O T O X J I L i O

T E A T R O S

n i t t o n o 32loa&

ULTIMA SEMANA. TBE8 HORAS El» E L PAIS DE LO MARAVILLOSO. LO UUE NO VOLVERA

A V i l . NUNCA. A Isa 6*30. wpecial p a n attoa. eoa Ba t ty Boop y n i compañero Ilirabo. Tres CerHitos y K l Lobo feroz, y a laa 1015, p ú a n i f lo i da 3 a 96 año»

VITTORIO PODRECCA con su TEATRO DE LOS PRODIGIOS Loa antfntleo* protaconbtas da YO ^OY t U -M N * . Musco CKÍIMTÍO. i la . lc i ix ' iMlla Lt-vuiU. can-zoneitata. BU-Bol-Rol. al a c r ó b a t a . Nuche del Re­dentor «n T a ñ a d a . Fayaaoa y Mariposa-. Rerir-t l l l a neara. eoa Josefina Baker. Kt Barbera da Sevilla. Canción del patio. e«paAola<la. Oorrida 4a toma. En Hollywood, daaflle da Ureta Garbo. Che-valier. Oharlot. Stanley Laurel . Olirer Hardy. Ponicull-Pimlcola. napolitana. El aeno labio. M4-•fea de camera por al B á a p a c i d o , al mAa lidMfaii y al m á s o í l ' b r e pianiata del M M i f c Bal M i Circo. Muaic-Uall. Faataela. Humor. Poe-•ia. Arta. — Mallana. a la» B'30 y I C I S : PO­DRECCA y ra TEATRO. — Dominio, a laa 3"30, b y 101S. Grande

T E A T R O C O J V C I O O

4 U L T I M O S D I A S . 4

H o y , jueves, t a rde , a l a » c inco y c u a r t o , — B a t a g » , 4 peaetaa. — E L E X I T A Z O

Z 2 5 s - h a x s s P o r sus creadores los d ivos de l a r e v i s t a

L a u r a P l n l l l o s - A l a d y - L e p e N o c h e , a las d iez y c u a r t o : O R A N F E S T I V A L - H O M E N A J E a loa a u t é n t i c o s a r t i s t a s de I » p o p u l a r C A S A P E K E T . — L a d i v e r t i d a r e v i s t a de l m a e s t r o D O T B A 8 V I L A

E n e l ce lebrado c u a d r o T A T A B E R N A D E L O S T E N O R E S " . — T o m a r A n p a r t e todos los a r t i s t a s de l a c l á a i a a "Taberna• ' y a s l s t i r A e l p o p u l a r i s i m o P E K E T

Se despacha en l o s Cen t ros de loca l idades

R i m a Tardan a la* 4. — Noche, a laa 9*30:

DIBUJOS ESCANDALOS EN BUDAPEST fsdlo tarde),

r c r i i ua alemana, por Praaciaka £ a a L SU UNICO PECADO (rer t ión Inglesa),

l o t e a n y May P n a r i a GUILLERMO TELL (versión alemana),

por CONKAD VEID.

E M P R E S A

( Á A L

P R I N C I P A L P A L A C E P A L A C I O D E + L A R E V I S T A 2

TODOS LOe DIAS LABORABLES. BUTACAS A 8 PESETAS. TARDA Hoy, tarde, a laa 6'16. El eiitazo

T I V O L I

C O M P A Ñ I A D E l C O U S E U M DE M A D R I D i

1 9 U L T I M O S D I A S I SOT, JUEVES, doe extraordinarias fnnclonea. • FARDE, a laa 6. NOCHB. a laa 1016. L a e r a » liosa super-reriita del naeat io GUERRERO

i i ! I I L i l i por to'da la formidable eompaAla.

' • BIITACAS A 4 y B PBFKTAfi.

H I J A S D E M I A L M A Noche, a laa diea y cuarto, la revista del día. EXITO APOTEOSICOi

L A S D E A R M A S T O M A R del maestro Alonas, por C. Mon ta l r án . M . OorU». M. Palmero. Hnaa. Batlesteroa. 7. Talle, T . Aparici , Z T . Bul» Parla y la pareja de baile Simona y Cardona. — 40 bellisimas vketiptea 40 J

EL VERDADERO TRIUNFO DE LA REVISTA. EL MAXIMO ESPECTACULO DE BARCELONA. DELIRAN- J TES OVACIONES AL "CHOTIS DEL TOMATE", "LS FARRUCA GITANA", "EL PASODOBLE TORERO •, etc. ?

B O H E M U Sesión continua dfctHe laa ¿ 4 5 :

SU NOCHE DE BODAS (en eapaSoI) por Imperio Argentina. ESPERAME (en español)

por Carlos flvdel. E L T I G R E D E L MAR NEGRO (en espaflol)

por George BraoeorL DIBUJOS

D I A N A Sesión continua desde loe 3*46;

POR E L MAL CAMINO (en n p a ñ o Q por James Cagney.

EL CRIMEN DE VANITIES (ea espaflol) por Víctor Mac Laclen.

UN HOMBRECITO VALIENTE por JaeUe Cooper.

DIBUJOS

j TES

T E A T R O P O L I O R A M A Compañía d r a m á t i c a OUKBREKO-MENDOZA. — Boy, tarde, a las .Vi5. Noche, a las 10'16. La grandiosa obra en tras actos, con un epilogo y un intermedio. PLUMA EN EL VIENTO. — M a ñ a n a , tarda y nuoha: PLUMA EN EL VIENTO.

> * • » • • • • ' > * * * * * • • • > * • • • • ' H ' » i > » * * * < " g C I N E M A C A T A L U Ñ A

o - A . I N T R I C E TODEVIL CATALA

VISITA LOPEZ — JIMENEZ SALES. Aval , tarda I n iL El g rand iós é i l t LA CRIOLLA. — Tarda: Butaques. 1 Pta. General. 0'4O. H i t : l l i i lagurs . l'SO. General. 000. — Demá, estrena: LA REINA MO FA TOT.

Mañana , viernes, tarda: i H I P l , | H I P L - ( H U R R A I KOCILK, ESTRENO da l a aansacioaal revista de

ARHICHE8 y ESTREMERA niLiauiv del

M a e s t r o G U E R R E R O que obtuvo ZOO i ep rcseniAelonM a Madr id

P B t t a t a - i B l i

J poc todft 1» m*t*Sñcm eosipafifft ; l a geaial a r t i s ta _ ....

T a , | _ Ana Hardias

| A m a l i a d e I s a u r a I L A H I J A D E N A D I E

T E A T R O B O S Q U E Tarda y noche, ú l t ima ac tuac ión del gran espec táculo

da var ie tés que a c o m p a ñ a

L A O R Q U E S T A F A T X E N D E S y Carmalila Ray, Pobla Revira, Trio Baby, Ballet Fat-xsndas, Morales, Morales and Claret, ROSITA 8EC0VIA,

FINA CONE8A, CHELMY. E ni p e s a r á a l aapcetáealo con el srandioeo film

Ann Harding

BUTACAS A 6 PTAS. Be iaapanlia en t a b l i l l a sia aa

G r a n T e a t r e E s p a n y o l OOMPASYIA DB OOMBDIES VALEN CLAN Efl

D iRIC iUUA PBB

P E P E A L B A B a l . d ü o a a . a las 4'30. GRANDIOS CAETELE. 4 ACTE8. 4 : U EL LLENCUACE DEL TABACO. 2.» EL MALGARAT, per Pepa Alba. — S* Re­gona REPRESENTACIO de SENSE TITUL, l 'obra en que respectador pot obtenlr UNA ONZA D'OR. B i t , a laa lO' lS. ENTRA i BUTACA. 8 Ptes.i

1.° EL MALGARAT. — 2.»

S E N S E T I T U L GRANDIOSA CREACIO DE PEPE ALBA. — En esta obra el públfa de Barcelona poeani t f t a l deflnitin. E l qu'estiga aoertat en al t i t a l . ob-t i n d r á una ONZA D'OR. — Demá. a les 6. EN­TRA I BUTACA. 1 Pta . : L " EL MALGARAT. — 2.» POBRETS, PERO HONRAETS. — Nl t . a Ies I d S : L * EL MALCARAT. — 3.» L'EXITAS DE

L'OBRA OONOURB

S E N S E T I T U L

T E A T R O B A R C E L O N A | Continua ranovaeión da aira.

Compañía MARGARITA XIRGU Hoy, Jueves, tarde, a laa Q'30. Noche, a laa 10'16. FORMIDABLE TRIUNFO de la obra de LOPE DB TEOA, adaptada por FEDKRICO GARCIA

y LORO A,

l L A D A M A B O B A

C I N E S

C i n e s T e a t r o T r i u n f o

y M a r i n a LOCALES FRESOOS T VENTILADOS.

C A P T U R A D O S en eupaflol. con Leslia Howard y Douglas Fairbankj ( h j .

L A S L U C E S D E L A C I U D A D con Charlle Chaplin (Charlot).

L A C A L L E 42 reprise. con Warner Baxter y Bebé Doolcls. W?J'-CIARIO FOX. — Lunes, estreno: CASADOS Y FELICES.

i i í i i i í r i a®iP®iL I Cal le de L a u r i a . U S : : T e l é f o n o n ú m . 81222 Cerrado a pa r t i r de hoy para dar logar a

importantes restauraciones en Ib sala.

D I A 21 D E S E P T I E M B R E I N A U G U R A C I O N T E M P O R A D A

con

G R A N D I O S O S P R O G R A M A S

E M P R E S A C A P I T O L |

C A P I T O L

Avui , sessió continua de 4 a 12'30: A LAS 12 EN PUNTO, per Richard Barthi lmaa». — FANA­TISMO, per Pola Negri . — DIBUIXOS Demá. ilivendres. canvi do prmrrama: E L PASADO DE MARV HOLMES. per Relien M. Kella i Jean Ar-tu r . — SUPERSTICION, per Jack Uol t .

E X C E L S I O R

ATHI. senM eontlaaa de 4 a I S ^ : E L ACRE-SOR INVISIBLE, per W i l l Boyd. — PECADOR A MEDIAS, per Joal Me. Crea i Bally Blane. — E L ALGUACIL DE LA FRONTERA, per Goorga O^r ien . — DIBUIXOS.

C O N D A L

Avúl , sessió continua de V I S a 12'30: C H A R L I E OMAN EN PARIS, per Warner Olaad. — LA VIDA EN BROMA, en espanyol. per Cheeter Mo­rr is . — ROMANCE UNIVERSITARIO, per Tom Browo. — DIBUIXOS.

W A L K T R I A

A m l . seseió continoa de 4 a 13 JO: TODO POR E L AMOR, per Jean Keapura. — LA CIUDAD DE CARTON, directa en espanyol. per Catalina l lároena i Antonio Moreno. — GLORIA V HAM­BRE, per Bichar.! Bartlielmesa. — DIBUIXOS.

Boy, tarde, a laa 4. Noche, a las 10: VIVA LA BULLA (cómica). — REVISTA PARAMOUNT. — ENTRENA­MIENTOS (deportiva). — PREGUNTAME OTRA (dibujo de Popeye) y GERTRUDE MiCRAEL en

HEAPRBTÜRA " BOT. JUEVES, d ía 12. a las 10 de la noche.

SESION NUMERADA. Estreno de la divertida comedia FOX *,«

ASEGURE A SU MUJER en español, por Raú l Boah'en. Conchita Montenegro, An. tonio Moreno, etc.. completando el programa el á lm F o i ,

a**" ' de acción. UN PAR DE DETECTIVES

por Víctor Mae Laclan y Edtnimd Loira. DIBUJOS SONOROS

PRKTBRKNCIA 8 PIIII IM | fc GENERAL . . . A . j g ^ . JM»

A pa r t i r de m a ñ a n a , viernes, sesión continua da 4 tarda a ia '30 noche.

T E A T R O G O Y A Hoy: ALMA DE RASCACIELOS 1

SINFONIA DEL CORAZON AMOR V ALEGRIA REVISTA y DIBUJOS

Sábado, tardo y noche r acta ación del notable •MMOtAculo RAV-BEL, Uguraado, entro otras aa-tabilidailes: TERESA MANZANO, d iva de l a can­ción: CARMEN SA LAZAR, primerisima baila- • r iña , e le

C I N E B A R C E L O N A Hoy: CAPRICHO IMPERIAL OL DieMak>

EL VIAJERO SOLITARIO LA ISLA MISTERIOSA REVISTA y DIBUJOS

C I N E I R I S P A R K Hoy: MUJERES, ALERTA

BOLERO (O. Eaft) AMOR Y ALEGRIA REVISTA Y DIBUJOS

U N A D A M A S I N I G U A L a * * * * * * *

MaHana, viernes, tarde: UN DIA DE OCTU­BRE. — Soche: LA DAMA BOBA.

SIEMPRE E L MEJOR FROORAKA, Tarde, a las S'46. — Noche, a laa 9'40t i * * ^

I V I I N T ( s d l o t a r d e ) [ Oleada Farrel l y Fat DObrlen aC - J f

' Y A S E T U N U M E R O ' ^ Richard Barthelmees y Ann a Dvorak en

con P a ú l Cavanagh y Alisen Skipworth. (Producción Paramount).

C H I L E C I N E M A | Paseo de San Joan (chaf lAo B o s e l l ó n ) •

— % Hoy, otro programa fenomenal. 41

Tarde, a las 4'16. y noche, a laa 9 en punto: * LA CONQUISTA DEL AIRE *

EL M O N S T R U O DE LA SELVA drama, por Doaald Cook. ?

E T E R N O E N S U E Ñ O * comedia, por Ksther Ralstoa y Boger Prior. Y

L A U S U R P A D O R A | drama, por Irene Dune. John Boles y Zaau Pitts . T Domingo, matinal doble. — Lunes: EL INFIERNO í EN VIDA. — APOSTANDO A CUPIDO. — DOY • M I AMOR. *

I, A A J, A if .Ii Ji #. J . I T \T Aí". H r»^r^r^r^r^r^r»^r»^r^r^rTB

KvdS, Jtifitral-Oalabrla. T. 32.302. — Continua 3tt6< Revistas PaMfO y femsnina MADEMOISELLE DOCTOR

PRIMAVERA EN 0T0A0 ( a BárcenaJ DIABLOS CELESTIALES (Spencer Tracy-Ann Dvorak),

Próximo Ionest Suerte do marina. — L a aa lowia Doeturna, — El Jard ín d t l monattsrio. — Noticiario Foa.

O I I X F : O O T ^ O T V Cal la < M A r c o de l Tea t ro . 58. I m i t o a l Paralelo

Hoy, tarda y noche, grandes programas:

S U U N I C O P E C A D O en er<pafíoI, por Kay Franois y Fonald Colman^ '

V I D A N O C T L R N A • n español, Staa Laurel y Olivar Hardy.

E l c a m p e ó n del regimiento en españoL BUCH. el rey de loa cómicos, en su más genial a t raocióa. — COMICA y DIBUJOS SONOROS.

C I N E T A L I A Tel^r.no 33.268. — B O T : BESOS AL PASAR, por Norma Bhearor y Bobort Montcomery. — ESTA EOAO MODERNA, por Joan Crawlordgafl Hamilton. — NADAME BUTTERFLY, por Silvia 4. Hamilton. — NADAME BUTTERFLY, por Suvia 4.

Z Sidney y Oary Grant. — REVISTA y DIBUJOS. *

Hoy. tarde, a laa 4 ; noche, a las 10. Oran éxito de Fierre Braaaour en la graciosa comedia

SABADO - DOMINGO - LUNES

C I N E M A P A R I S TARDE. 4,15. NOCHE. 9*48) MARIE BELL en FEDORA »6-30 y 9-46). — MELODIA DE PRI­MAVERA (416. 6 66 y 1110 i m f c l l

E i : D I L U V I O Jueves , 12 ele sept iembre de 1935 PAGINA! ~ 3 ^

C I N E M O N U M E N T A L Hoy t^rde y noche. Rrmde* programm*:

M E L O D I A D E L A R R A B A L ^ S o T por Imperio Are^Unm y Cario. OardeL

V I V A L A V I D A Z -V^oi . por A W y . 8»ntp«r« • Lepe.

D A M A P O R U N D I A

> HOT. continua * tarde a 12 ' 6 noche: BOUBOULE I, R E Y NEGRO

• « (George* Mll ton. « y 8 201. ORO VIRGEN

(Joho Bole. y Clalre Tremor 5^5n y r 5 0 . FOX). BROAOWAV POH DENTRO

iitenitaoce Oumminiti y Bus» Tolumbo. 6 40 y 11 l o , ( ^ en eepaflol. AKTI8TA8).

M U S I C - H A L L S

•••++++*+++++•+•• * * * * * * * *

l LA BUENA SOMBRA t CMBKOL «. — PUUM» Tea t ro . . . . T. I7 . Í81 t i Danc ing M u ^ l c - H a l l Amer i cano . •:-í Todoa loe dlat, tarde y oocbe: i • FSTREI.UTA - AZAHAB • SELLES . IMPERIO • J JAZMIN - MEJICANITA • OIA N I LAM t

! PERUTA A R A G O N - L U C E N T I M A - 1 0 I I T A |

í A l H A W B R A - E. G i l - B I I B A I N I T A |

I H e r m a n a s F r a n c i s l I M a n o l i t a G u e r r e r o +

H e r m a n a s C a r r e r e s i | E s p e r a n z a P o s a d a s |

coa la formidable orquesta *

M A T A S B A N D • | M A T A S B A N D Z * *

G l o r i e t a A P O L O OE 10 NOCHE A « MADRUGADA

M u s i c - H a l l y D a n c l n q EN cL JARDIN

50 Artistas m 50 Danzarinas CADA S E M A N A D E B U T S

A r t e - B e l l e z a - F r i v o l i d a d l a r d a a la* 9 Vi. es el

C O N C E R T A P O L O m* * * * * * * *

B A - T A - C L A N : , FRANCISCO UAVRE1 SS - TELEFONU S1.S74, T

+ SO artlatu Juventua ueiieia Arle Uletlncion * <

Coral i Ribereña : Bella Amparilo : C. Miramar ¿ Córdoba i C La Guapa : A. García i A. Amor .

Ibarra : M. Fernanda : M. Calva •

C O N C H I T A E S P A Ñ A L U N A I M P E R I O

G L O R I A N A V A R R O i M A R I E T I N . T A

ANITA F L O R E S % Estrella le la ^ en. i

J rodoe loe diac aanc iog» oe i a « ac ia madrucaia. T Hoy ToderUt OE LA MEDIA PARA ARRIBA * * *

• * * -I' •!. iH. .|. .|. •> •> .|.» <• - H . » t I . » <• B

V A R I O S

FRONTON NOVEDADES H o y . Juevea. U r d e , a las c u a t r o : P a r t i d o a c e a U

toa - GÑftila n m fiaináo M Noche, a las diez y cua r to : P a r t i d o a pala

ProiieD-Cliüfllti l i l i [ntn i m I OK I A 1 J_.ES P O R C A R T E L . K S

F r o i m n r r i n c i B a i r a n e e

H o y , jueves . Carde, a las cua t ro ,

(¡víiíeiii üwmm mn <mm i M m Noche, a las diez y cua r to :

S O L A M E N T E E N

M A R I C E L - P A R K encontraréis

BUCIOHANTES ATRAOGIONE) "trada. So céntimo». Funicular y entrada. 1 peectae.

Ul l imu funicular a la« 2. k a ^ K i l S i ^ S & i Ur,,• ' ' n"-he. MAGNA PIECTA de I n T i r t , ! ^ , ^ F J , X R C a ^ ^ » HHNKMCIO del IlOS-M S I l l . i í i ^ . 'n fant i l . Olebot FaegM ar t i -

Uallee popularen, etc.

M A R I T I M A S

D e s d e T a r i f a ( E s t r e c h o d e G i b r a l t a r )

a C a b o C r e a s -:«:-

L o A s a m b l e a d e p e s c a d o r e s d e

T a r r a g o n a : : L a v e d a d e l a p e s c a

Tenemos a l a v i s t a y a d i s p o s i c i ó n de quien lo deseara una c a r t a c i r c u l a r ava lada por laa f i r m a s de siete Sociedades de pescadores obre­ras de Tar ragona , cuya car ta d ice :

"Ta r ragona , agosto 6 de 1936. S e ñ o r don • . . . .» . . . .*••••«

M u y s e ñ o r n ' i ' - s t ro; Desde la a p a r i c i ó n de los motores en l a pesca

de ar ras t re , todos 'os Intentos para c rgan iza r l a veda h a n s l d j f rus t rados . L a causa p r inc ipa l de este fracaso, el no haber procurado u n i r

. en una estrecha o r g a n i z a c i ó n a todos los pescado­res del l i t o r a l m e d i t e r r á n e o . Interesados en la efec t iv idad de l a veda y el lo ha mot ivado que u n a " ins igni f leante m i n o r í a haya malogrado s iempre todos los in tentos de la veda" .

E s t a exoeriencia demuest ra que hay que orga­n iza r l a veda en toda la e x t e n s i ó n del l i t o r a l , bu»-cando todos los concursos de las entidades pea-queras y la asistencia i e las autoridades.

A este p r o p ó s i t o va a celebrarse en esta c iudad, el d í a 30 del mes da agosto en curso, a las diez de la m a ñ a n a , la Asamblea Pesquera de T a r r a ­gona de las Asociaciones Nacionales de Pescado­res del M e d i t e r r á n e o , a l objeto de adoptar con­clusiones de f in i t ivas para o rgan iza r la veda y acabar con la d i n a m i t a en la pesca.

L a Asamblea proyectada cuenta con la asisten­cia de las autor idades y s e r á pres id ida por e l Inspector general d " Pesca y ef icazmente reco­mendada po r el I n s t i t u t o Social de la M a r i n a y la F e d e r a c i ó n de Armadores del L i t o r a l .

Requer imos, pues, RU i m p o r t a n t e concurso ro­g á n d o l e su asistencia personal y la de una Co­m i s i ó n de la e n t i d a d que representa, a la s e s i ó n de d i cha Asamblea , anunciando antes del d í a 'M las par t ic ipaciones i n d i v i d u a l •» en la mi sma .

A s i m i s m o , antes d é la expresada fecha del d í a 20, se interesa r e m i t a n por escr i to la ponencia que tengan a b ien f o r m u l a r sobre los temas ex­presados y que debe i r au tor izada con las f i r m a s del presidente, secretar lo y el sello de la Asocia­c i ó n .

Tengan en cuenta que ol resul tado de la A s a m ­blea depende del n ú m e r o de asistencias con que cuente, y el inspector general de Pesca, ha sig­

nificado que todos loa comisionados deben I r p r o ­vistos de laa correspondientes credenciales con l a a u t o r i z a c i ó n de l a en t idad que representen p a r a t o m a r acuerdos respecto de la veda y del uso de l a d i n a m i t a en la pesca. Les Inc lu imos d icha cre­dencial impresa , que Junto con todas laa que se presenten s e r á n recogidas en u n v o l u m e n p a r a ser elevadas a l m i n i s t r o .

P a r a todo cuan to afecte a l a o r g a n i z a c i ó n de esta Asamblea, d i r í j a n s e a don I g n a c i o Caatel lvi , secretario de la C o m i s i ó n organizadora , San Juan, 1, T a r r a g o n a , ™ ' *

F iman tea : P ó s i t o Cooperat ivo de Pescadores, C o f r a d í a de A r m a d o r e s y T r l p u l a n t e a para el F o ­men to de la Pesca. P ó s i t o M a r í t i m o de Pescado­res, L i g a M a r í t i m a de Ta r r agona , A s o c i a c i ó n de Oflcloa de M a r , A s o c i a c i ó n O b r e r a de Pescadores, Sociedad M a r í t i m a y Pro tec to ra . E s decir , todas las entidades de T a r r a g o n a .

Po r consecuencia deducible, los s e ñ o r e s de l M o n t e p í o de Obreros Pescadores de A r r a s t r e de C a t a l u ñ a ( ? ) ¿ p u d i e r o n f o r m u l a r antes d ^ l d í a 20 su a r g u m e n t a c i ó n apuesta a la veda de la pes­ca? ¿ L o h ic ie ron? Persona que nos merece ente­r o c r é d i t o "nos d ice" (pa labra que hemos e m ­pleado en l a d l a e r c i ó c del d i a 0 comba t ida ) , que si .

E n el p r i m e r p á r r a f o de la c a r t a se lee: "que u n a ins ignif icante m i n o r í a haya malogrado s i em­pre todoa loa1 Intentos de veda..." Creemos quo no hubo m á s Insignif lcantn m i n o r í a ( s e g ú n nos aseguran) que pro tes ta ra de los acuerdos.

I n t e g r a n esta Sociedad denominada de Cata­l u ñ a 250 obreros pescadores f ren te a ot ra , los P ó ­s i tos Pescadores, que con su m u t u a l i d a d s u m a n u n cont ingente m á s a l l á de loa 1300 obreroa pes­cadores.

¿ P u e d e n ostentar l a r e p r e s e n t a c i ó n de loa pes-cadorea de todo C a t a l u ñ e la c i f r a de 200 I n d i v i ­duos? Rosas, P a l a m ó s , San F e l l u de Guixols , L l o ­re t de M a r y por Levante , V i l l a n u e v a y G e l t r ú , T a r r a g o n a y otros que comple t an nuestro l i t ó r a l , todos es tuvieron de c o n f o r m i d a d en los acuer­dos de la Asamblea de T a r r a g o n a .

Proseguiremos en o t ro a r t i c u l o l a d e m o s t r a c i ó n de ciertos ext remos quo no dan l u g a r a duda.

S I M B A D .

S i t u a c i ó n de los buques que con fecha de hoy se encuen­

tran en el puerto 5. " A t c h u r í " .

28. "As tu r i a s " . 9. " A c h u r i M e n d i " .

S2. "Ciudad de Barce lana" . 4«. .Ciudad de C á d i a " . 45. " C a p i t á n Segarra". SS. "Cabo Santo T o m é " . 55. " C i u t a t de T a r r a g o a a " . 60. "E lcano" . 25. "F rangeB" . 41. " H a v e l " . 8. " Ignocooclo F l g r . r •

86. " L a Guard ia" . 24. " K u m b e r l a n d " .

"Kos t r ena" . 6. " M i n a P iquera" .

38. " M a r í a R . " 54. "Magal lanes" . 56. " M a r q u é s de Comi l l a s " . 19. " N u m a " . 16. "Nues t ra S e ñ o r a del C a r m -9. " T o r f l e l d " .

23. "Pa lac io" . 32. " R e y Ja ime I T * . 34. "Sac n ú m . 9". 21 . "Sa tu rn" . 10. "Santiago L ó p e z " .

3T. " T u r l a " . 47. " V i l l a de M a u r u t " .

B U Q U E S Q V E D E B E N L L E G A R H O

V a p o r a l e m á n " K u m b e r l a n d " , procedente de J a p ó n , Ch ina y M a n i l a , oon 300 toneladas de car­ga para este puer to y de t r á n s i t o para B r e m e n .

V a p o r a l e m á n " H a v e l " , de B r e m e n y escalas, debiendo embarca r 200 toneladas que se le t i e ­nen dispuestas para puertos <t*l E x t r e m o Or len -te .

V a p o r " M a r í a U ", de Algec i ras , A l m e r í a y Agui las , con carga y pasaje.

V a p o r " C a p i t á n Segarra", de Ceuta, M . l i l l a . O r á n jr A l i can t e , coa carga, correspondencia y pasaje.

D i a • de sep t iembre :

Movimiento de buques en el puerto

B U Q U E S E N T R A D O S

V a p o r a l e m á n " F r a n k e n " , de J a p ó n , China y M a n i l a , con 250 toneladas de ca rga general y o t r a de t r á n s i t o .

V a p o r h o l a n d é s " S a t u m " , de A m s t e r d a m y es­calas, con ca rga general .

V a p o r " N e m r o d " , de Bi lbao , con explosivos.

Motonave posta] "C iudad de P a l m a " , da PaW ma. con 150 pasajeros y 42 toneladas de c a r g a ga­ñ e r a ! .

Mo tonave posta l "C iudad de I b iza", de M a h ó t w con 102 paaajeroa j 18 toneladas de ca rga gene-r a l .

V a p o r c o r r e o " R e y Ja ime I I " , de I b Iza, coa 43 paaajeroa y 23 toneladas de ca rga general .

V a p o r " N u m a " , de Musel , c o n 4,500 t o n e l a d a » de c a r b ó n m i n e r a l .

M o t o r " T u r l a " , de G é n o v a , c o n 1 pasajero p a r a este puer to y dos do t r á n s i t o , carga general y d a t r á n s i t o .

T r a s a t l á n t i c o t u r i s t a I n g l é s " A s l u r í a s " , de P a l ­m a , con 560 tu r i s t as .

M o t o r I n g l é s "Pa lac io" , de Londre s y escala*, con ocho pasajeros de t r & n s l t o y ca rga g e n e r a l X de t r á n s i t o .

Motonave posta l " V i l l a de M a d r i d " , con 32 pa­sajeros y 125 toneladas de ca rga diversa , p roce ­dentes de Laa Palmas y escalas.

Pa i lebo t " P a u l i n a V e r a " , de Cartagena, c o a ca rga genera l .

Motove le ro " C a r m e n ) , de Pa lma , con e f e c t o » . Motove le ro " V i r g e n de M o n t s e r r a t " , de A l c u ­

dia, con f r u t a s . Motove le ro " A n t o n i a M a t u t e s " , de I b iza y T a *

r ragona , con ca rga general . L a ú d "Teresa" , de San Carlos de l a R á p i t a ,

con carga genera l .

B U Q U E S S A L I D O S

V a p o r "Robe r to R." , con pasaje y carga gena* r a l , pa ra Car tagena.

Vapor a l e m á n "Genua" , c o n carga g e n e r a l X de t r á n s i t o , p a r a G é n o v a .

Motonave posta l " C i u d a d de P a l m a " , con pasaje y carga general , p a r a P a l m a .

Motonave pas ta l " C i u d a d de Ib lza" , p a r a M * < h ó n y A l c u d i a , con pasaje y ca rga genera l .

B e r g a n t í n go le ta i t a l i ano "Edoa rdo" , e n l a s t r e , para C e r r a r a .

Motove le ro " P e d r o Frelicaa Pona", c o n c e m e n ­to, para A l i c a n t e .

Motove le ro " P o r t o Colom", con cemento, p a r a Agui las .

D e l e g a c i ó n M a r í t i m a L L A M A M I E N T O

Po r l a s e c r e t a r í a de esta D e l e g a c i ó n M a r í t i m a se Intereaa l a p r e s e n t a c i ó n de J o s é O r f l i a Paya ­ras, para hacerle entrega de unos documentos .

L A P R O X I M A F I E S T A M \ i m T M \

Re ina g r a n e x p e c t a c i ó n y n o menos en tus i a sma con m o t i v o de l a f ies ta que con m o t i v o del h o m o -naje a l a vejez de los ancianos del m a r t e n d r á efecto el p r ó x i m o d ia 22.

Sabemos que en el vapor " A m p u r d á n " h a n lloa gado paar t o m a r par te en d i cho fes t iva l dos bo ­nitos e jemplares m i c r o veleros, pertenclentes a los s e ñ o r e s K a i f e r y Matas , de P a l a m ó s .

Con toda segur idad no s e r á n los ú n i c o s buquea m i n i a t u r a que, procedentes de l a p r o v i n c i a d a Gerona, t o m a r á n par te en l a rega ta .

Hospita les Clín ico . — Casan ova, 43. E p i l é c t l c o s . — ( T o r r a F ra r ea ) . Car re te ra d «

H o r t a . E n f e r m e r í a elero secular. — Canuda, 10. E v a n g é l i c o . — Camellas, 2 L F u n d a c i ó n A l b a . — Paseo Va l l a de H e b r ó n . De Sao L á z a r o (Leprosos) . — M a s í a M a s d e J

( H o r t a ) .

De San Pablo y de la Santa Cruz , mt M u t u a » l ldad . 165. /

De San Rafae l . — Cabestany, L De San Severo ( e c l e s i á s t i c o ) . — Paja, 2 L De N i ñ o s Pobres. — Consejo de Ciento, 437, De la Magdalena . — E s t é vanea, 57. De l a Cruz R o j a . — M a l l o r c a , 489 (Dos d i

M a y o ) . ¡ ^ Del N l f io Dios . - Dos de M a y o ( M a l l o r c a ) , D e l Sagrado C o r a z ó n . — B o r r e 11, n ú m e r o M i M i l i t a r . — Tal lera , 77. Malson d'Asalatance F r a n j á i s o. — A v e n i d a d i

la V i rgen da Mon t se r r a t .

R E C L A M O S

Botín p. m m u R1USIS , I M P O T E N C I A Union , 18, p raL O e U a l y d e S a S ( e c o n ú i n . |

i m w m m m u u B u m m a t u u u B m B U u m m u n u u m i

1 S A S T R E M O D I S T O i S p a r a S E C C I O N S P O R T de s e ñ o r a . P r o -2 r i s a en I m p o r t a n t e casa. Rese rva abso­

l u t a . E s c r i b i r dando r e f e r e n c i a » a E L D I L U V I O n ú m . 25.S5S.

S i n H H U H H I H H a m W i H U I H I

C A N A L E T A G R A N O N D A D R E N A D E K O R C H A P A U S A F I B R O C R O M FIBPGMARMOL

C U B I E R T A S C I E L O R A S O S T U B E R I A S D E S A G Ü E S D E P Ó S I T O S R E V E S T I M I E N T O S A R R I M A D E R O S

U R A L I T A , S . A . P l a z a d e A n t o n i o L ó p e z , n ú m . 1 5

P P A G I N A 4 Jueves , 12 de sept i embre de 1935 E L D I L U V I O

L A M U E R T E D E B A R B U S 5 E

•m-

P a c i f i s m o s i n c e r o

por J . D íaz F e r n á n d e z

P a r a los pacif is tas sinceros l a m u e r t e de B a r -fcusse es u n m a l presagio . Sus l i b ros , sus d i scu r ­sos, sus a r t í c u l o s e ran m á s eficaces que los t r a ­b a j o s g tnebr lnos en l a l e n t a y d i f íc i l p r o p a g a n ­d a de l a paz. P o r q u e é s t a t r o p i e z a c o r r i e n t e m e n ­t e con e l t a r t u f i s m o y l a s i m u l a c i ó n . T o d o e l m u n d o es enemigo de l a gue r r a , p o r l o menos en p r i n c i p i o . Q u i z á el fasc ismo se a t reve, de vez en cuando, a e x a l t a r l a v io l enc i a a r m a d a y el h e r o í s ­m o I n d i v i d u a l , p e r o l o hace s iempre como u n r e ­c u r s o d o c t r i n a r i o . K n cambio , cuando se t r a t a d e u n a p o l í t i c a concreta , se ap resu ra a a c u m u ­l a r disculpas y p re t ex tos p a r a descargarse de t o ­d a responsabi l idad. E m p e ñ o i n ú t i l , porque l a H i s ­t o r i a a c u s a r á a l i m p e r i a l i s m o fasc is ta de haber I n t e n t a d o u n f o r m i d a b l e sa l to a t r á s en e l p r o ­ceso de l a d v l U z a c M n .

A l parecer, nad ie qu ie re l a g u e r r a ; pero t o ­dos l a p r e p a r a n . D e l desarme a l a c a r r e r a de los a r m a m e n t o s , y de los a r m a m e n t o s a l a expan­s i ó n t e r r i t o r i a l . Se leen los p e r i ó d i c o s conserva­dores y t r a s l a s p ro tes tas de pac i f i smo y de neu ­t r a l i d a d , se a d i v i n a e l s in ies t ro apoyo a los ne­goc ios de l a g u e r r a , l a t o r p e e x a l t a c i ó n a l n a ­c i o n a l i s m o b é l i c o . E n las c i f r a s de Intensi f ica­c i ó n I n d u s t r i a l , loe aumentos corresponden a la i n d u s t r i a pesada. E l s ino t e r r i b l e de los obreros es que h o y h a n de v i v i r de f a b r i c a r las a r m a s y e l m a t e r i a l que h a n de m a t a r l o s maf iana . Que es t a m b i é n l a t r a g e d l a de los Inte lectuales . K n u n a encues ta hecha po r l a r ev i s t a " T i e m p o Presen­t e " , Robe r to C a s t r o v i d o . g r ande y humano , como s i empre , h a d i cho estas pa labras Ino lv idab les :

" L a l ucha c o n t r a l a g u e r r a es l a ú n i c a ac tua ­c i ó n posible p a r a los in te lec tuales . Pero se co­m i e n z a m u y m a l . L o s v a r i a d í s i m o s gases t ó x i c o s son I n v e n c i ó n de los Inte lectuales . E l perfeccio­n a m i e n t o de loa aviones de bombardeo es o b r a de los in te lec tua les , que deshonran l a c iencia p o ­n í éndoLa a l s e rv i c io de la m u e r t e . Y es prec iso l ucha r , n o l i m i t á n d o s e a c o m b a t i r l a g u e r r a en s i , s i no ex tendiendo l a l u c h a a t o d o cuan to l a p rovoca . Loa h o m b r e s de c iencia , los escri tores, los a r t i s t a s que no se rebelen c o n t r a l a g u e r r a y sus r a í isas, s e r v i r á n a l to s Intereses p l u t o c r á t i c o s , y e r o p a g a r á n sus culpas desapareciendo i n e v i t a ­b l e m e n t e en el f r a g o r de l a b a t a l l a . "

S I . L a g u e r r a no se combate coa u n a campa­n a abs t r ac t a c o n t r a l a l ucha en t re pueblos, s ino c o n u n a a c c i ó n pers is tente p a r a desa r r a iga r e l e s p í r i t u b é l i c o , que se a l o j a en e l m i l i t a r i s m o , en l a p a t r i o t e r í a , en e l nac iona l i smo fascis ta , e n ' l o s consorc ios de a r m a m e n t o s , has ta en los l a b o r a ­t o r i o s c i e n t í f i c o s . K a r o o n i , i n v e n t a n d o l a m l c r o -

. onda, «1 r a y o d e s t r u c t o r a g randes dis tancias , p a ­v a poner lo v o l u o t o r i a m e n t e a l se rv ic io de l i m p e ­r i a l i s m o I t a l i ano , d e s v i r t ú a l a m i s i ó n del c i e n t í ­fico y se dec l a ra Incurso en el d e l i t o m o r a l en que ha i n c u r r i d o Bas i l Zacba ro f f , el t u r b i o nego­c i a n t e de los a r m a m e n t o s .

P o r eso H c n r i Barbusse, e s c r i t o r a l cua l l l o ­r a n h o y todos los angus t iados de l a t i e r r a , s e r á s i e m p r e e l I n t e l e c t u a l Insobornable , i n fa t igab le , a r d i e n t e y dec id ido que sin menosprec io de su a r t e l u c h a y a c t ú a s in desmayo c o n t r a los f a c ­to re s sociales que desencadenan las guer ras . E l l i b r o que le h i z o famoso, "El fuego" , e n t r a en l a

l i t e r a t u r a f rancesa como u n d e s l u m b r a m i e n t o , p o ­see una r a r a fue rza desconocida h a s t a e n t o n ­ces, i m p r e s i o n a y o p r i m e el c o r a z ó n de l m u n d o , p o r su r ea l idad , su sa rcasmo, s u p ro t e s t a en ­cendida. E s el espejo donde puede m i r a r s e u n a c i v i l i z a c i ó n desf igurada . M á s elocuente que to­das las declaraciones d i p l o m á t i c a s , con u n p o d e r de c o n v i c c i ó n que s ó l o cons igue l a o b r a e s t é t i c a , es ta novela, que se t r aduce a todos los i d i o m a s y hace p a l p i t a r el c o r a z ó n de los hombres h o n ­rados, es u n g r a n I n s t r u m e n t o pacif is ta , s i e m ­b r a l a s i m i e n t e de u n a H u m a n i d a d menos b á r ­bara . N o es, s i n embargo , e l pac i f i smo de B a r ­busse u n a a c t i t u d c i r cuns t anc i a l , r educ ida a l c o n ­ten ido de u n l i b r o : es una a c c i ó n p r o l o n g a d a a l o l a r g o de s u ex i s t enc i a generosa y f ecunda ; «1 p u n t o de p a r t i d a de u n a l a b o r que a — . l o n a c o n t a r á en t r e l a s m á s g lo r iosas de cuan tas h a n in t en tado los g randes e s p í r i t u s d e nues t ro t i e m ­po .

Barbusse es de loa in te lec tua les que n o t r a i ­c ionan . N i las conocidas p a l a b r a s de J u l i á n B e n -d a sobre l a desleal tad de los in te lec tua les , n i l a s que m á s rec ien temente h a p r o n u n c i a d o C a s t r o v i ­do r e p r o c h á n d o l e s su t ib ieza en l a causa de l a paz, o m á s que eso su c o l a b o r a c i ó n d i r e c t a e n l a s crueldades de l a g u e r r a , pueden roza r a B a r ­busse, e l a n t i f a s c i s t a ins igne que c o m p r e n d i ó c o ­m o nadie l a necesidad de o p o n e r a las fuerzas reaccionar las e l f r en t e c o m ú n de las i zqu ie rdas . Grande es el v a l o r de H e n r i Barbusse como no­vel is ta , f o r j a d o r de una l i t e r a t u r a moderna l l e ­n a de fue rza y p o e s í a ; pero n o lo es menos s u l ucha c o n t r a e l fasc ismo, que, g rac ias a él y a o t rea -hombres de su s i g n i f i c a c i ó n , a lcanza y a u n a e x t e n s i ó n u n i v e r s a l .

P o r eso l a v i d a de Barbusse , t r u n c a d a cuando m á s necesaria nos era, puesto que e l combate n o h a hecho m á s que empezar, debe ser e x h i b i d a a los Inte lectuales como u n e s t i m u l o y u n a n o r ­m a N o bas ta ser paci f i s ta t e ó r i c o , n a y que ser lo en e l desa r ro l lo co t id i ano de l a pe r sona l i dad ; e n el t r a b a j o que se emprenda ; e n e l ideal que se pers iga . E l e s c r i t o r que crea t e r m i n a d a su m i ­s i ó n con u n a nove la p a r a las masas , o un d r a m a escr i to con s i m p a t í a p a r a el pueblo , n o hace m á s que u n a m í n i m a p a r t e de lo que le cor res ­ponde en l a l u c h a c o n t r a l a r e a c c i ó n . N o d i g a m o s nada de esos " I n h i b i d o s " de l a In t e l ec tua l i dad c o n t e m p o r á n e a que creen enmpl f t l a su í a b o f c o n s ó l o m a n e j a r e l b o n i t o Juego de sus m e t á f o r a s . E s n n m o d o c o m o o t r o ' •••-•n ' i lera de de j a r l e e l paso l i b i f a! fasc i smo.

T a m b i é n puede ser c o n t r a s t a d a l a ' ' v i d a " de Barbusse con l a de los profes ionales de l a r evo ­l u c i ó n , esos "snobs" de l a I zqu i e rda que hacen l i t e r a t u r a de masas porque en e l l a encuen t r an c i e r t a i m p u n i d a d p a r a sus audacias . L a s ince­r i d a d es c o n d i c i ó n prec isa en nues t ras filas. BU a u t o r de " E l In f i e rno" no buscaba l a p l a t a f o r m a de l an t i f a sc i smo y l a r e v o l u c i ó n , sino que en ­t r e g a b a a l m o v i m i e n t o t o d a l a f u e r z a de su pe r ­sona l idad y v i v í a dedicado a l f u t u r o como u n a rqu i t ec to de sus p rop ios suefios. D í a l l e g a r á en que se c u m p l a n sus hermosas p r o f e c í a s .

( P r o h i b i d a l a r e p r o d u c c i ó n . )

F E R I A D E P L U M A

A g u a c i l a m i e n t o d e l g e n i o ¡ t e r a r i o

Genio es l i b e r t a d p lena , c rea r de l a l i b e r t a d ; es a l za r se sobre l a s m i se r i a s h u m a n a s en deseo de h e r i r los m i s t e r i o s ; l i b e r t a d p a r i d a de l a r e b e l i ó n . L a ' " " ' E * ' " d * ' gen io es como e l es fumarse m a r a ­v i l l o s o de :aR nubes a l despejar e l c ielo d e s p u é s de l a tormeiiia. Genio es el re tozo de l e s p í r i t u se­l ec to e i nqu i s ido r ; es e s c u d r i ñ a r p a r a h e r i r lo dor ­m i d o . P e r o sobre todo, es c rea r . N o es i r c a n t a n ­d o sa lmos t r a s l a s procesiones t r i u n f a l e s de l a V i d a ; no es i r h isopeando este o aque l m o v i m i e n t o .

T como qu ie ro t r a e r a c u e s t i ó n e l genio l i t e r a ­r i o , creemos, p a r a m e j o r entender, que genio l i t e ­r a r i o — d i g a m o s esc r i to r , me t i endo d e n t r o a l poe ta y a l filósofo y a l m í s t i c o y a l t e ó s o f o — es s e n t i r p o r u n o m i s m o , p o r e l genio que crea, y e sc r ib i r

a s i , p o r u n o m i s m o , p o r e l genio que c r e a Genios l i t e r a r i o s son D l ó g e n e s , D a n t e , C e r v a n ­

tes, Goethe y h a s t a M a r x , no t e n g o inconvenien te e n a f i r m a r l o .

S ind ica r , asociar , m e t e r en u n a co r r i en t e socia l a l gen io es t a n de tontos como quere r detener e l c u r s o de l a T i e r r a

E l gen io t iene que v i v i r en su a lbedr to . N o pue­d e s e r v i r a u n a m i s i ó n encomendada p o r v o l u n t a d a jena . Puede, s i ; p e r o no es genio entonces: es apos to lado , doc to rado . E l genio no puede v i v i r , so p e n a degenera r s u na tu ra leza , s ino pensando y h a ­c i e n d o l o que le d é l a gana, h a b l a n d o en p l a t a ; s i d é b i l , d é b i l ; s i b r u t o , b ru to . T s é l o que m e d i g o .

A l z a r s e An te e l gen io y sef ia la r le : "Esa es l a v e r d a d , este es t i e m p o de f in i t i vo de l a ve rdad , y p o r e l lo t ienes que dec id i r t e , a e l lo t ienes que ser­v i r . . . po rque es l a v e r d a d " , es, a m á s de un s igno d e pobreza filosófica, u n a voz i n d i g n a n t e . L e v a n ­t a r se an te Cervan te s , p o r c i t a r , e i n s t a r l e a que, pues to e r a l a c aba f t e r i a andan te l a i dea m á s en m o d a de su t i e m p o , p u s i e r a su t a l en to a l se rv ic io de e l l a . . V a y a v a y a . Pues , s i n o se h u b i e r a en ­fadado y rebelado c o n t r a l a m o d a de l a c a b a l l e r í a a n d a n t e y su t i e m p o , ¿ h ^ b r i a p rod ' " - ' - ' . ! a q u e l l a m a r a v i l l a de l " Q u i j o t e " ? TT^i L u t e r o h u b i e r a ce­d i d o a l i n f l u jo de sus dias, ¿ J i a b r i a acontec ido l a

r e v o l u c i ó n que f u é el p r o t e s t a n t i s m o ? Y ¿ n o f u é a con t rape lo Quevedo, con su s á t i r a m a r a v i l l o s a , s a l t á n d o s e a l a torera lo que entonces t a m b i é n d i ­r í a n l a ú l t i m a p a l a b r a ? Y el A r e t ino , ¿ n o v i v i ó c o n t r a toda l a m o r a l de sus d i a s ? Y s i m e a p u ­r a n , p o r l a ace ra de enfrente , ¿ n o p r o d u j e r o n m a ­r a v i l l a s l i t e r a r i a s escr i tores r eacc ionar ios ( p a r a e l gen io l a r e b e l i ó n es rebelarse p a r a a t r á s ) , co ­m o Cha t eaub r i and , en p lena d e r r o t a de l C r i s t i a n i s ­m o , y M e n é n d c z Pelayo, con sus h i s to r i a s cuando e l ca to l i c i smo r e g i s t r a b a sus es te r tores de m u e r ­t e ? N o tengo inconven ien te « a reconocerlo, y o que soy ateo.

E l genio puede ser lo que l e v iene en g a n a h a s t a c a t ó l i c o , que lo que q u i e r a que h ic ie re u n genio s e r á g e n i a l .

M a q u i a v e k » , que In i c i aba l a t e o r í a de loe hechos consumados y de l a b r u t a l i d a d , es t a n e s c r i t o r y t a n a d m i r a b l e c o m o Campane la , t o d o e s p í r i t u .

E x i g i r que los escr i tores m a r c h e n con l a co­r r i e n t e , sea c u a l tuve, es u n a Inso lenc ia que a v e r ­g ü e n z a a l a h i s t o r i a de l a g e n i a l i d a d h u m a n a .

Son é s t o s , t i empos de soc ia l i smo, de r e v o l u c i ó n soc ia l . A d m i r a b l e t i e m p o . V a s . es s igno de es t re ­chez a f i r m a r que este t i e m p o de r e v o l u c i ó n soc ia l es el sumo de l a ve rdad de l a v i d a l a ú l t i m a p a ­

l a b r a , y que cont iene todas las razones. E i m p e r ­donable a f iad l r que los escr i tores deben en t r ega r ­se en cuerpo y a l m a a esa c o r r i e n t e , o p e r d e r l a c a t e g o r í a de personas decentes, e n t r a n d o en l a de despreciaWea, t r a s haber paseado e l s amben i ­t o de " reacc ionar los" , "enemigos de l pueb lo" y d e m á s l indezas que los melenudos escr i tores a m a ­m a n t a d o s en las cuotas de los S ind ica tos lea qu ie ­r a n co lgar .

P o r muchas razones que le s o b r e n «1 p r o l e t a r i a ­do y a los m o m e n t o s c o r r í entese de r e v o l u c i ó n so ­c i a l , no puede decirse que es l a ú l t i m a p a l a b r a de l a v i d a es ta r e v o l u c i ó n que presenciamos. Y m e ­nos querer z a m p a r a los escr i tores . "Cada maes -t r i c o t iene su l l b r i c o " . ¡ V e n i r a h o r a a d i v i d i r e l m u n d o en dos t rozos y d e c i r : " E s t a es la v e r d a d

y a q u é l l a l a m e n t i r a y no h a y m á s , y el que n o e s t é c o n nosotras , c o n t r a nosotros es!.-"

Loe escr i tores , no y a sobre l a ú l t i m a p a l a b r a deben estar, s ino d e s p u é s de l a ú l t i m a p a l a b r a . Donde q u i e r a n . Porque donde qu ie ra que e s t é n h a ­r á n luz a l m u n d o , con t a l de que sean genios .

S a n A g u s t í n (o jo , que soy ateo, y no de g u a r ­d a r r o p í a ) es t a n respetable como V o l t a t r e .

R e p i t o que m e refiero a los escr i tores de genio, que pueden se r lo en l a r e v o l u c i ó n c o m o en l a r e ­a c c i ó n . L o s o t r o s escri tores, o s e a estos de hoy, que g u a r d a n las fo rmas , que s iguen l a co r r i en t e , que no d a n p l u m a z o que no e s t é sant i f icado po r el M o i s é s r o j o o negro que el los se elevan, que no v a n m á s a l l á de Azaf ia o G i l l l o b l e s , estos s i que pueden ser s indicados y dejarse a l a co r r i en t e y has ta s e r i a de v e r con buenos ojos que se es t re­l l a r a n , porque a l a verdad , e l mundo e s t á m á s ne­cesi tado de s e l e c c i ó n que de r e v o l u c i ó n , con ne­ces i ta r de é s t a mucho .

Po r e j emp lo y a l caso. U n a m u n o . ¡ Q u é de a l ­filerazos de los enanos de l a co r r i en t e y de los extref t idoa! Que s i v a a u n m i t i n f a s c i s t a que s i no se hace socialista. . . ¡ V a m o s , a l a c o c i n a h o m b r e ; a l a coc ina ! U n a m u n o — l a m á s a u t é n t i ­ca e x p r e s i ó n de l geuio l i t e r a r i o a c t u a l de Espa­ñ a — puede p e r m i t i r s e el l u j o has ta de i r a pa­sear con el cardenal S e g u r a P a r a eso es U n a m u ­no. Y s i e s t u v i e r a en el p a r t i d o soc ia l i s ta o con Azaf ia , ¿ s e r i a po r eso m á s sabio y m á s d i g n o ? P a r a P r i e t o , puede que s i . P e r o l a v i d a no es I n ­dalecio P r i e t o , n i el soc ia l i smo t iene el m o n o p o ­l i o de l a d i g n i d a d , n i del t a l en to . T a m p o c o creo que l o t enga A z a f i a . Y , desde luego, dudo que G i l Robles .

V e n g o p o r esta r e t a h i l a debido a l asco que a cua lqu ie ra persona Ubre de e s p í r i t u le p r o d u c i r l a l a t endenc ia t e r ca que se observa a fin de que los escr i tores se echen en brazos de l a r e v o l u c i ó n so­c i a l . E n cuyo m o v i m i e n t o t r a b a j a n a l a cabeza de l m u n d o los escr i to res franceses. E n E s p a ñ a el m á s esforzado p a l a d í n de l a " s i n d i c a c i ó n " de los escr i ­

t o re s es J . D í a z F e r n á n d e z , s in c o n t a r a los « n t ^ l r a m e n t e m a n d s t a s . Que e s t á todos los dias q i * | s i los escr i tores deben b a j a r de sus casti l los ' J ' rados, que s i p a t a t l n , que s i p a t a t á n . Y , por t» d a n a t e m a : que s i n o nos decidimos po r I . C a b a ñ e r o o A z a f i a o c o n t r a L e r r o u x , es p. • somos irnos pencos reacc ionar ios que c o b r a n . , I del V a t i c a n o .

T a r e a pobre y e m p o b r e c e d o r a V i e n e n a pedi r de boca c ie r tas frases que l ~ I

n a c h a r s k y hace p r o n u n c i a r a su " D o n Quijote |J ber t ado" . Se encuent ra é s t e — s e g ú n el l i b r o cita,! do— en u n p a í s y t i e m p o donde acaba de triu... f a r l a r e v o l u c i ó n social y , a l a mane ra de loa { ^ . \ tadores de Cr i s to , se le p r e g u n t a si e s t á cor r e v o l u c i ó n t r i u n f a n t e o c o n t r a e l l a al c o n e l pu^l YAo o c o n t r a el pueblo. A l o que responde: c o n t r a el pueblo n i con el pueblo . Soy con l a - j i j j t l c i a y donde q u i e r a que e s t é a l l í es toy y:-

L o s escr i tores no deben I r a r emolque de n i ' c a r r o t r i u n f a l , aunque en el c a r r o fuera el m o E s p a r t a c o . L a l i b e r t a d de los escr i tores hela a ú n c o n t r a eso.

L o s escr i tores son á g u i l a s de l a e t e r n i d a d y l o I n f i n i t o . Y , ¿ p r e c i s a el á g u i l a que le fijen rui»! n i que l e pres ten a las?

S i c u a j a r a el m o v i m i e n t o "de s i n d i c a c i ó n " los escr i to res se e m b a r c a r a n con L e r r o u x < Robles, o con l a r e v o l u c i ó n a q u é l l a o é s t a MIH I l | | h o r a de tomarse l a l á p i d a e Irse a l nicho po r pios pies . A p a g á r a m o s y f u é r a m o s a m o r i r

E s c r i t o r que m a t a su a lbedr io —o l o afi la q | i g u a l — , e s t á l i s to p a r a el a r r a s t r e .

N o o lv idemos que l a H u m a n i d a d y e l pueblo t a n t o que se habla del pueb lo— deben m á s a la| cabal los desbocados del gen io que a los bi que d i e ron el l o m o a l a ca rga del " i s m o " . T suel tos a b r i e r o n los diques de la c i v i l i z a c i ó n :¿ cerdos c o n carne t .

Q u i é r e s e m e t e r en v a r a s a l r a y o .

A L F O N S O M . C A R R A S C O

D E L A V I D A N A C I O N A L

:n--

F r a c a s o

N a d a , n a d a n a d a A l cabo de dos aflos de g o ­b e r n a c i ó n d e r e c h i s t a é s t e es el r e sumen . M e r é f i e - ' r o a l aspecto que m á s in t e re sa a E s p a ñ a e n estos t i e m p o s ; a l e c o n ó n i h J b "

E s h o r a de p r o c l a m a r l o y a . L a s derechas h a n f racasado r o t u n d a m e n t e . Y en especial l a C e d a que es l a i n s p i r a d o r a de t o d a l a p o l í t i c a de gob ie r ­no dcade novlenjbre de 1B33. L o s « { J ú b l l d a r i o s i z -q í i l b n l l a t a s nos pe rca tamos p o r entonces " d e ' q u e d u r a n t e el b ienio g lo r ioso hab l amos comeado c i e r - ' tos e r ro r e s p o r f a l t a de p r e p a r a c i ó n . Y coaociona-dos é t a p t r i t u a l m e n t e po r a q u e l l a c r i t i c a - acerba ' que en a lgunos semanar ios fes t ivos l i ndaba con l a c h o c a r r e r í a , y p o r aquellos a r t í c u l o s de fondo de su P r e n s a escr i tos en lenguaje a l t i sonante , c o m o p ronunc iado p o r quien e s t á en el secreto de todas las cosas; c r e í a m o s p o r todo esto, r ep i to , que las derechas t e n í a n soluciones p o r a todos los p rob l e ­mas , pe r fec tamen te dispuestas y encasi l ladas p a ­r a ser l l evadas a l a p r á c t i c a en cuan to c a y e r a n en sus manos l a s r iendas del Poder . E n el fondo, acep t ada esa super io r p r e p a r a c i ó n , e s p e r á b a m o s con u n a v a g a i n q u i e t u d , aque l la a c t u a c i ó n que i b a a dejarnos en cueros v ivos an te l a o p i n i ó n p ú b l i c a a l establecer comparac iones en t r e nuestros h o m ­bres y los de sus equipos.

Y l a exper ienc ia no h a podido ser m á s c o n v i n ­cente p a r a e l supuesto c o n t r a r i o . Las derechas no t i enen soluciones or ig ina les , n i hombres p r epa ra ­dos p a r a gobe rna r como se prec isa en estos m o ­mentos t a n d i f í c i l e s e c o n ó m i c a y soc ia lmcnte . A l a v i s t a e s t á : l a e c o n o m í a de l p a í s m a r c h a p o r la cuesta aba jo . N u e s t r o p o t e n c i a l p r e d o m i n a n ­t emen te a g r í c o l a h a t a r d a d o m á s en ser cogido en el r e m o l i n o de l a c r i s i s m u n d i a l , que el de los p a í s e s de c a r a c t e r í s t i c a s i n d u s t r í a l e s y m a n u f a c ­t u r e r a s ; pero, a l fin, h a ca ldo en él , y h o y se v e a r r a s t r a d o p o r el h u r a c á n s i n que los que gob ie r ­n a n a l u m b r e n l a l u z de l a Idea g e n i a l n i de l a o r i ­g i n a l i d a d de p roced imien tos compensadores o s i m ­p lemen te m i t i g a d o r e s de los efectos del t e r r i b l e azote que su f re l a H u m a n i d a d en l a h o r a p r e ­sente.

N o saben n a d a de nada. Soluciones de "Gace ta" p a r a i r t i r a n d o . E^ to es k) ú n i c o que h a n hecho; en cuan to a planes de con jun to , ideas redento­ras, p o l í t i c a e c o n ó m i c a a r t i c u l a d a de eso n a d a A h í e s t á n los m i n i s t e r i o s base de l a e c o n o m í a n a ­c i o n a l : A g r i c u l t u r a I n d u s t r i a y Comercio , Obras p ú b l i c a s . ¿ Y q u é han hecho los cedistas y sus a l i a ­dos y colaboradores de m e n o r c u a n t í a ?

E n el p r i m e r o , u n a l e g i s l a c i ó n t r i g u e r a que se d a de p u ñ e t a z o s con l a e c o n o m í a del g r a n o y a t iende so lamente a los intereses de su c l i en t e l a p o l í t i c a ; u n a l ey de r e f o r m a a g r a r i a que es u n p a d r ó n de Incapac idad p a r a sus insp i rado r e a pues en e l la no h a y nada bien a r t i c u l a d o , nada nuevo, n i nada concep tua l de a m p l i o s vuelos, y a t i ende ú n i c a m e n t e a que se pague b i e n l a t i e r r a a los ac tuales t e r r a t en i en t e s , cuando é s t o s e s t i m e n c o n ­venien te a sus intereses p r i v a d o s el desprenderse de e l l a ; u n a l ey de a r r e n d a m i e n t o s que b r i n d a a l ­gunas me jo ra s cont rac tua les p a r a e l a r r e n d a t a r i o , a l p rop io t i e m p o que pone a é s t e m á s en depen­dencia que n u n c a de l a v o l u n t a d y el cap r i cho d e l p r o p i e t a r i o absen t i s ta ; y pare usted de con ta r . E n I n d u s t r i a y Comerc io , cont ingentes a todo p a s t o y reveses a g r a n e l en l a p o l í t i c a de e x p o r t a c i ó n . E n Obras p ú b l i c a s , l a e c o n o m í a de los t r anspo r t e s a l se rv ic io de l a o l i g a r q u í a de las C o m p a ñ í a s f e ­r r o v i a r i a s , a u t o r i z á n d o l a s p a r a t o d a clase de enca­rec imien tos a cos ta del c iudadano usuar io , s i n d e m o s t r a r p r e v i a m e n t e an te l a f az de l p a í s que esa es l a ú n i c a s o l u c i ó n p a r a reso lve r e l p r o b l e m a . Y asi sucesivamente , porque no es cosa de hace r en un a r t i c u l o de cor tas d imens iones y de m á s reducidas pretensiones aun, el Í n d i c e de l a l a b o r de los Gobiernos del segundo b ien io de l a R e p ú ­b l i ca .

i o f u e s i se puede a f i r m a r s i n temor a r e c t t -

m a g n o

por Adulfo V á z q u e z H u m a s q n é

fleaciones posteriores, es que las derechas bar >leJ b i l i t ado m á s y m á s l a e c o n o m í a e s p a ñ o l a , p r I h a n ddSbccbo lo poco que en esta m a t e r i a ae h i t b la c o n s t r u i d o en el p r i m e r bienio y , en Caí no h a n dado s o l u c i ó n firme y p o s i t i v a a n i r -• de los p rob lemas v ivos que se encon t ra ron , p

• r a z ó n sencina de-que no saben n i pueden. H o y el paro en t re los obreros del c a m p o y dJ

l a d u d a d es m a y o r que nunca . Y el paro ei •' r fégoclos í n d u s t r i a l e n y comerc ia les a lcanza l W é n l á » m a y o r e s p roporc iones ; de eso saben a-lj en Ba rce lona m á s que nosotros aquL A p e s ¡ i e l lo soy o p t i m i s t a , po rque tengo fe en l a v i dad n a t u r a l de E s p a f i a * l a que no d l ó I r ia| l a r g o pe r iodo des t ruc to r de su e c o n o m í a d é tral s ig los de m o n a r q u í a incapaz , y que, po r tanto , MI puede perecer en u n p e r í o d o t r i e n a l de m I r eacc ionar lo , que no es en r e l a c i ó n con el Í ' J c i tado m á s que u n s a r p u l l i d o sobre l a p i e l de e lefante .

Pero, desde luego, puede a f i rmar se que la>oa| en c u a n t o a p r o g r a m a e c o n ó m i c o d e potarn a l es nada . Y que po r eso s u fracaso t iene la» porciones de un H l m a l a y a .

( M a d r i d - Sept iembre - 35.)

1 2 18 6 0

o <7 v

E F E M E R I D E S

Becnerdos h i s t é r i c o s . — S'-ip! ck> de C i n q - M a r s y d e The e jecu tado en L e ó n , en F r a n . 12 de n o v i e m b r e del a ñ o Jf i i -

Rreue rdos de Catalnaa^— D o n J a i m e e l Conquis tador en M a l l o r c a l a p r i m e r a b-c o n t r a los moros , en l a que ' rieron a lgunos de los cap; ' del e j é r c i t o c r i s t i ano , entre los Moneadas .

U N A E S T A D I S T I C A

U n p e r i ó d i c o i t a l i ano , e l " T r o v a t c r c " , dice n ú m e r o de cantores profesores de ambos . conocidos en I t a l i a sube a 1,730, de los les son p r i m a s donnas, 410, tenores, 330; k i r tonos, 230; bajos, 166; bufos , 50 ; etc. A ' ' ; s u m a pueden a ñ a d i r s e 1,670 ba i la r ines de ' a^^ ' sexos y de p r i m e r o rden r e p a r t i d o s po r I t a

Dcbiln

V

E L D I L U V I O Jueves , 12 de sept iembre de 1935 P A G I N A 5

C O L - L A B O R A C I O C A T A L A N A D ' E L D I L U V I O

-:n:-

U n a r t i s t a c á t a l a d e l v u í t c e n t s :

L l o r e n c P a g a n s . < . ^ . r o n a m d f f * ^ c l v u i t c e n U aasoll g r a n

a Fa r i a un c a n t a n t c a t a l á que donk a E S M « I P ú b " c f r a n c é s l a m ú s i c a p o p u l a r es-l ^ n v ^ l a aquest a r t i s t a e ra E n L l o r e n ? Pagans. fó?^ C e l r ¿ p rop de O M . Tany 1838. d 'una f a ­

v i l a h u m i l 1 honorab le que a m b el t emps hav l a ^ c o n t r i b u i r a l desenvol i 'pament i n d u s t r i a l de

' l e s comarques g i ron ine s . F o u Pagans u n d 'aquells a r t i s t e s inna ta que

J s obren pas de bona h o r a : a is v u i t anys j a f o r -mava p a r t c o m a soprano de l a capel la de l a ca tedra l de G i r o n a , d i r i g i d a peí mea t r e m o s s é n Josep B a r b a , no tab le compos i to r a l q u a l els ha­bi ta sacerdotala no l i i m p e d i r e m de d i r i g i r , en c e r t a avinentesa, una c o m p a n y i a d ' ó p c r a i t a h a -

I n a que a c t u á en aque l l a c i u U t . Pagans , p e r ó , tro-b a n t llmitat T h o r i t z ó g i r o n i se'n v a anar a B a r ­celona. 1 ala setze anys era o r g a n i s t a de Santa M a r i a del M a r . E s p e r i t inquie t , poc temps des-prés a c t u a v a com a can t an t en una company ia d ' ó p e r a que p r o v á f o r t u n a a M a h ó . L 'empresa

l fracaasA, i aleshores E n Pagans, que no era ho -me per descorat jar-se f á c i l m e n t , r e s o l g u é anar -se'n a Par la . " A P a r í s — v a dir-se— l l u l t a r é i t r i o m f a r é . " U n a noble a m b i c i ó l ' empenyia , i es s e n t í a p r o u f o r t per a v é n c e r totes les dificul-

Itats. Pagans t en i a v i n t - i - u n a n y s i porta v a per I tot c a p i t a l t r e n t a f r anca que h av i a pogut salvar Idel f r a c i s de M a h ó ; a m b aquel la ins ign i f i can t I q u a n t i t a t 11 calla fer el v i a tge i instal-lar-se a I l'aris. Sor tosament , e i nostre a r t i s t a t en ia a l Iseu abast u n t re so r i nexhaur ib l e d'il-Iusions 1 I c o m p t a v a a m b aque l l a for^a t a u m a t ú r g i c a que

é s sempre el m i l l o r e s t l m u l per a emprendre les [tasques m é s al tes , m é s ardides i m é s d i f i c i l s : l a I confianQa en a i m a t e i x .

U o r e n g Pagans a r r i b a a P a r í s , d isposat a t r e u -f r e tot el p a r t i t possible de les seves admirab les I f acu l t a t s vocals i a perfeccionar el seu ar te , en • contacte amb els m i l l o r s mcatres. M é s d 'un cop Ipensá seguraraent e n ol seu poble t i es dreqk da-Ivant d 'el l o l record de l a ca t ed ra l g i r o n i n a i de | Santa M a r í a del M a r . L a se v a t o r r a Ta t re ia . Rars Bón els qui saben d o m i n a r aquesta a t r a c c i ó inven-

Ic ib lo . A h ! el p o b l é o n hcm nascut, la v i l a on Ihem passat els anys d ' lnfantesa i d ' a d o l e s c é n c i a , |els amics a m b els quals c o m p a r t i r e m els nostres Ijoca i les nostres p r imore s i l - lus ions , els paisat-

5es fami l i a r a a i nos t r e esguard!.. . T o r n a r , pero, un vengut, sense haver p r o v a t les seves for-l ' avorgonyia , i passats els m o m e n t o de de-

^allenga, reprenia l a seva fe ina a m b més cora t -ge que m a l . L a p a t r i a s 'algava a l l l u n y , a m b els

Iseus contorna amables , i e i l vo l i a donar - l ' h l dies [de g l ó r í a .

U a c r l t i c m u s i c a l c a s t e l l á . P e ñ a i Gof i i , evo-Icava adB els p r i m e r a temps d ' E n Pagans a Pa-Iria:

"Mol tes p r í v a c l o n s d e g u é sof r i r , m o l t s ma lde-1 caps d e g u é passar a q u e l l jove, aque l l m i n y ó , sol, abandonat a les seves p r ó p i e s forcea, comple ta -men t desampara t e n m i g d 'una p o b l a c i ó i m m e n -xa, on son tan ta els c r ida t s i t a n poca els esco-l i i t s ; en aquel la t é r r a de p r o m i s s i ó , a rden ta . v i ­va, i n t e l - l i gen t 1 h c p i t a l & r í a , on t o t , menys la pcresa, cons t i tue ix u n cap i t a l , p e r ó on, per a r ­ribar a ree lx i r , calen esforgos sobrehumana, ca­bala d ' a c t i v i t a t 1 de perseveranga, que t roben . t anmate ix , t a r d o d 'hora , l a merescuda recom-

1 pcnsa."

Pagans c o m p l e t ñ els seus estudis 1 a v i a t es ri ve lá cora a c a n t a n t en c o n c e r t ó p ú b l i c s i en reuoions in t imes . L ' a r i s t o c r á c i a p a r í s e n c a l i o b r i do bat a bat els seus salons 1 els m ú s i c a france-sos ei d l s t i ng i r en a m b l l u r ami s t a t . E l s c r í t i c a es complaien a l l o a r Teat l l del icat , l a d i c c i ó ex-quisida, l a depurada v o c a l l t z a c i ó de l nos t re ar-

I tista, el qual p o p u l a r i t z a r á p i d a m e n t l a c a n g ó cspanyola, m o l t a g u s t de l ' é p o c a . I ol que fou deixeble assenyalat v a dedicar-se a donar l l igons i e s d e v i n g u é m o s t r é : meatre de c a n t a t r i u s e m i -nents com l a V o l p l n l , E l e n a Sauz, l a Graziara 1

I d 'al tres. I S i Pagans era m o l t conaiderat como a r t i s t a , [ h o era també com a cava l l e r . E l c i t a t crític h a [dit d'ell que e ra " u n home perfecto, s i l a perfec-I ció és possible en aquest món; modest sense h i ­

p o c r e s í a , p ruden t sense é s s e r apocat ; sense odia, rancore n i envegos; se rv ic i a l en e x t r e m , p e r ó sense cauro mal en e l s e rv i l i smo" . H o m e m u n d á 1 a t ra lent , e s t i g u é en r e l a c i ó amb e s c r í p t o r s 1 a r ­tistes c o m Dumaa fill, Coquel in "aíné", Gounod, Thomaa, Massenet l S a l n t - S a í S n s . B lazc de B u r y .

[ Belot i d 'a l t res l 'esmenten amb e logi en llura obres. Pagans i n s p i r a v a s i m p a t í a , a d m i r a c i ó i conflanga en tota els qul el t r a c t a v e n . D e la con­fian ga que m e r e i x i a n ' é s u n exemple e l o q ü e n t el í e t que anem a con ta r . E n els dies t r & g i c s de la "Commune" . l a v í d u a de Ross in i v a donar-11 a Buardar els manusc r i t a de les obres i n é d i t o s del seu e s p ó s . els quals f o r e n adqu i r i t s d e s p r é s per un a n g l é s . que v a pagar -no 200.000 franca. S i Pagans h a g u é s o s c r í t lea seves m e m ó r i e s . quan-tes coses interessants hauría p o g u t r e p o r t a r !

L ' e s tud l d 'En Pagans . instal-lat en u n modest pia c i n q u é , era un p e t i t museu pie d 'obres solee-tea que e l l hav i a c o m p r a t o de Ies quals 11 havlen fet o f rena els seus admi rado ra i els seus d e í x e -

per Caries Rahola bles. H i hav i a d ibu ixos de Gus t an 9 o r é , aquare l -les do C h a m i do F o r t u n y , teles do Ti s so t 1 de M a n e t , u n r e t r a t de Pagana pe r Madrazo , u n bus t d 'e l l m a t e i x pe r Léenoff , 1 escul tures d 'Hou-don, do Franceechi . do Codier. . . U n h o m es p re ­g u n t a a m b recanga o n a n i l l e n a p a r a r a q ü e s t e s obres i les l l e t res i a l t res documenta que posseia e l rooomenat a r t i s t a g i r o n i .

•V L l o r e n g Pagans v a m o r i r a P a r i a l ' a n y 1883,

sonso haver p o g u t t o r n a r a veu re l a p á t r í a enyo-rada . E l s qu i l ' h av i en conegu l en p a r l a v e n a m b e l o g i ; p e r ó passaren els anys, I g a i r e b é n l n g ú no v a recordar-so m é s del q u l h a v i a o n a l t i t o l n o m d 'Espanya a l a m e t r ó p o l i francesa. E l l , en canv i , d e m o s t r á que no h a v i a ob l ida t l a c i u t a t on hav ia f e t els seus p r i m e r a estudia, p u i x que a les dar-r e r í e s do la seva v i d a v a fer-11 d o n a t i u d 'una magn i f i ca co l - I ecc ló d'obres de m ú s i c a que es con­se rven a l a B i b l i o t e c a P r o v i n c i a l de Gi rona , en­t r e Ies quals h e m vi s t p a r t i t u r e s do D o n l z e t t i , Sbumann , Schuber t , Haendel , W a g n e r , Sa ln t -Saens, Weber ; les obres vocals completes de Joan B . Comes, del segle X V I I , on be l la e d i c i ó ; sonates

I quar te ta en edlcions do fináis de l segle X V T I I ; u n quants v o l u m s o n s ó n aplegados nombroses melodies i cangona o r i g í n a l a d é l a au to ra m é s e n v o g a & P a r l a a m l t j a n a de l vul teenta , a lgunos d ' í n é d l t o s i d 'a l t res dedicadea a Pagans, pela res-pect ius au to r a o editora, a m b expressivos p a r a u -loa d 'homentgea, 1 unes melodies de W a g n e r que t e ñ e n u n i n t e r é s especial, pe r t a l c o m s ó n do loa peques obres que e l meatre a l e m a n y v a e a c r í u -r e pe r a p lano i a v e u sola. E n algunoa do les p a r t i t u r e s h i h a bell lssimes l i t o g r a f í e s , cssent m o l t r emarcab le un r e t r a t de Schuber t en u n a e d i c i ó de lea seves melodies, l a I l e t r a de loa qua l s é s en a l e m a n y i en f r a n c é s .

Sembla que j a s e r í a h o r a d ' bonora r l a m e m ó -r l a 4o Pagans. E l p o b l ó o n v a n é l x e r t é el deu re de fe r -ho en po lmor l loc . I G i r o n a h a u r í a de p r o ­c u r a r a l m f n y s que aquellos obres fossin co l - loca­dos on u n hoc a d í e n t , a m b el n o m i e l r e t r a t de l q u i v a fer-ne generosa ofrena . C a l t e ñ i r en c o m p -t e *iue mol t e s de les edlcions d o s s ú s di tos s ó n avu t rarea o in t robables . C a l d r i a t a m b é c lass i -ficar-loa i estudiar-Ies i r e c o l l i r totes les dados possibles p e r a oscr iuro l a b i o g r a f í a —que po ­d r í a é s s e r u n a " v i d a nove l - l ada"— d ' E n Pagana, d ina o l m a r c do l a seva é p o c a .

J a é s sabut que els poblos sois s 'honorcn d í a mate ixoa q u a n saben honorar , a m b u n son t l t do j u s t a v a l o r a r l o , sense I n c ó r r e r on a q u e ü e s exa­g e r a d o na que pe r jud iquen p r i m o r que a n l n g ú els mate ixoa homem^ja t a , aquel la do l l u r a filia que h a n sabut conquer i r , en les l lu l tea nobles de l 'esperi t , a t r a v é s de t o t a m e n a d'obstacloa i aac r í f l e i s , u n n o m i l - l u s t r e . A q u e s t fou , com h e m vis t , el c a á de L l o r e n g Pagans, e l qua l . so lament a m b ol p r o p i eaforg. v a ob r l r - s e pas a la c a p i t a l de Franga , on tan ta fracassen. i aconsegul l 'es-t l m a c l ó d 'a lguna deis homes m é s d e s t a c á i s de l seu temps en los a r ta i en les l le t res .

P E R F I L E S

L a c o n s t i t u c i ó n m e n t a B i e n es sabido que un ó r g a n o emplea en de­

saparecer u n t i e m p o m u c h í s i m o m á s c o r t o que el que n e c e s i t ó p a r a fo rmarse . L a c o n s t i t u c i ó n m e n t a l no puedo escapar t a m p o c o a esta ley fi­s i o l ó g i c a , y esto nos expl ica c ó m o u n a c i v i l i z a ­c i ó n que h a necesi tado un t i e m p o considerable p a r a consolidarse en u n a l t o n ive l c u l t u r a l , pue­do en r e l a t i v o poco t i e m p o caer en la decadencia y v a r i a r todas aquel las ins t i tuc iones que a seme­j a n z a de los ó r g a n o s fisiológicos t a r d a r o n mi les de a ñ o s en fo rmarse .

S iempre que examinamos las causas de la deca­dencia o r u i n a de u n a c i v i l i z a c i ó n , nos encont ra­mos como m o t i v o s fundamenta les u n cambio b rus co en la c o n s t i t u c i ó n m e n t a l de los hombros .

Cuando u n pueblo l l e g a a u n g r a d o de c iv i l i za ­c i ó n elevado y se hace fuer te y t e m i b l e ante los d e m á s , es cuando me jo r pueden observarse es­tos cambios menta les , y t a m b i é n es cuando en su seno se v a n incubando las di ferencias que lue­go s e r á n l a causa do su decadencia; decadencia que muchas voces l o g r a a r r a s t r a r consigo a toda l a c i v i l i z a c i ó n do un s ig lo . N o os ex t ra f io que por estas causas h a y a n sido o puedan ser dest ruidas c iv i l i zac iones que parecen imperecederas . Resul­t a cur ioso r e f l ex iona r en e l a c t u a l m o m e n t o de que s i las In tenciones a lgo " q u i m é r i c a s " de I t a ­l i a no s e r á n l a base f u n d a m e n t a l que de r rumbe la presento c i v i l i z a c i ó n , loe actuales p r inc ip io s so­

ciales p a r a c o n s t r u i r sobre sus ru inas o t ros do d i s t i n t a m o d a l i d a d y d i f í c i l e s de predeci r .

L a g r a n heca tombe e c o n ó m i c a , socia l y m o r a l que se avecina, indudablemente que p r o d u c i r á u n c a m b i o en l a c o n s t i t u c i ó n m e n t a l do la H u m a ­n idad , creando nuevas necesidades, ideales y p r i n ­c ip ios d i s t i n t o s a los de hoy y des t ruyendo y ba­r r i e n d o lo a c t u a l . E n todos estos casos, c a m b i a n los hombres en su m a n e r a do pensar y sen t i r , v i é n d o s e obl igados a v a r i a r las bases en que se as ien ta l a c i v i l i z a c i ó n p a r a a j u s t a r í a , acomodar ­l a con a r r e g l o a las nuevas c i rcuns tanc ias y ne­cesidades.

U n cambio as i s iempre es pe l igroso , y a que se I g n o r a s i l a nueva c o n s t i t u c i ó n soc ia l m a r c a r á u n a v a n c é o u n lamen tab le re t roceso on e l c ic lo evo­l u t i v o de l a sociedad. E x a m i n a n d o con c a l m a las c i r cuns tanc ia s ac tuales podremos observar f á c i l ­men te u n g r a n s í n t o m a de decadencia do l a ac­t u a l c i v i l i z a c i ó n . L a g r a n p r e p a r a c i ó n b é l i c a , de las p r inc ipa les potencias, a p r e s t á n d o s e a l a gue­r r a os p rueba m á s que conv incen te y que viene on apoyo do nues t r a tesis.

Creemos que estamos on las p o s t r i m e r í a s de l a presente c i v i l i z a c i ó n , siendo de desear que de o c u r r i r asi despier ten en la n u e v a e r a que m a r ­c a r á l a H i s t o r i a los Ideales de A m o r , H e r m a n ­d a d y J u s t i c i a e n t r o todos los hombros .

C E S A R - C H A N D I . To r to sa , sep t iembre de 1935.

E V O C A C I O N E S H I S T O R I C A S B A R C E L O N E S A S

D E C O M O E M P I E Z A . . . L O Q U E V E R A E L C U R I O S O L E C T O R

x n

L a p r i m e r a o b r a t e a t r a l d e S a n t i a g o R u s i ñ o

E n l a t e m p o r a d a del T e a t r o I n t i m o de 1899 — no puedo prec i sa r l a fecha e x a c t a cuando es­t o escribo — A d r i a n o Gua l d i ó a conocer " L ' a l e -g r i a que passa", r e v e l a c i ó n do San t i ago Ruslf iol como c o m e d i ó g r a f o , con i lus t r ac iones musicales del maes t ro E n r i q u e M o r e r a .

P o r aquellos d á a s l a s sesiones de l I n t i m o , f u n ­dado po r Gua l , y do cuya I n s t i t u c i ó n m e ocupa­r é en o t r a o p o r t u n i d a d , t e n í a n l u g a r en el de­saparecido t e a t r o L i r f c o , Sala Bce thovcn , s i t o en l a cal le de M a l l o r c a , I m p r i m i é n d o s e l o s c a i á c t e r de audiciones p r i v a d a s . C o n s t i t u í a n e l p ú b l i c o i n ­telectuales. . . o ten idos po r t a i y u n p u ñ a d o es­caso de gente adinerada .

Con a n t e r i o r i d a d h a b l a n sido representados dos m o n ó l o g o s do Rus l f i o l : " L ' h o m e de l o rga" , po r el g r a n L e ó n F o n t o v a (28 n o v i e m b r e 1890) y " E l sa rau do L l o t j a " , po r H e r m e n e g i l d o Goula (1892) . Po r su Indole no merecen ser calificados csto.-f m o n ó l o g o s de verdaderas obras e s c é n i c a s . E n cambio , " L ' a l e g r i a ese passa", on e l I n t i m o , r e s u l t ó u n serio ensayo t e a t r a l , ap laudido c a l u ­rosamente y a d m i r a d o po r el a u d i t o r i o . N o me a t r e v o a ca l i f i ca r es ta obra como l a me jo r del

* ^ ^ ¿ M W f ^ f t » É Í M J T Y prevenir los flujos blah-I X A J T F U f Q M J X L T . . eos y las enfermedades f venéreas? Con el úni-

# S S ' ^ . t A N T I - V E N E R O L Pida Fol le to "Conf idenc ia l " g ra t i s a su l a r m a c é u t i c o o a Es tab lec imien tos V I L A R , S. A .

V i a Laye tana , SO. Barce lona .

V

r e p e r t o r i o de Rus l f io l ; pero s i a f i r m o r o t u n d a ­m e n t e que es l a que m á s me g u s t a de esto a u t o r . C o n t r i b u y e n en g r a n par te a su efecto insupera ­ble laa a c e r t a d í s i m a s i lu s t r ac iones mus ica les de l maes t ro M o r e r a . ;Tpngo po r Joya v a l i o s í s i m a a " L ' a l e g r i a que passa"!

P a r a esta p r o d u c c i ó n fue ron todos los e n t u ­s iasmos de l » s concurrentes a l a s Interesantes sesfonos de l T e a t r o I n t i m o . L a i n t e r p r e t a r o n C l o ­t i l d e I )pmus . d e l i c i o s í s i m a en su pape l ; A d r i a n o G u a l , M i g u e l U t r i l l o , V i l a r e g u t y va r io s j ó v e n e s c o n o c i d í s i m o s en Barce lona . S ó l o se d i ó de o l l a u n a r e p r e s e n t a c i ó n , s e g ú n c o s t u m b r e en aquel las audic iones p a r t i c u l a r e s .

E a 1901, " L ' a l e g r i a que passa" r e a p a r e c i ó e n el T i v o l l p a r a e l g r a n p ú b l i c o como o b r a I n a u g u ­r a l de u n a t e m p o r a d a de T e a t r o L í r i c o C a t a l á n , r e p r e s e n t á n d o s e , s ietnpre con eno rme a c e p t a c i ó n , Ufiaa sesenta veces, desde l a a p e r t u r a a l c i e r ro de aque l l a c a m p a ñ a rea l izada con m á s r ec t a i n t e n ­c i ó n que ac ie r to .

"Cuando e s c r i b í " L ' a l e g r i a que passa" y " L ' h o ­m e del o r g a " — h a dicho S a n t i a g o Rus l f io l — n o pensaba en abso lu to en e l t e a t r o . L a p rueba de olio e s t á en que " L ' a l e g r i a que passa" l a p u b l i q u é on l i b r o dos afios antes de ser es t renada. D e s p u é s , s i ; d e s p u é s m e f u l an imando y e s c r i b í " ¡ L l l b e r -t a t ! " , comedia on t r e s actos que, t r a d u c i d a p o r e l a c t o r S a l n a t y , f ué es t renada on I t a l i a n o p o r l a V l t a l i a n i antes do estrenarse en c a t a l á n . "

Pos te r iormente . . . ¡ A h . d e s p u é s . . . ! l a n z ó R u s l ­fiol a l p ú b l i c o g r a n n ú m e r o do comedias y d r a ­mas , dando la s e n s a c i ó n de u n a fecund idad de co­m e d i ó g r a f o r a r a s veces a lcanzada. E l p i n t o r m o ­dern i s ta , ganoso, a l parecer , do l l a m a r l a a t e n ­c i ó n con todos los " a t r e v i m i e n t o s " p i c t ó r i c o s cuando c o m e n z ó s u c a r r e r a a r t í s t i c a , t r a n s f o r -

Mal Olor de la Piel M a l A l i e n t o

E l o l o r desagradable de l a pie l en m u ­chas personas, sean hombrea o mujeres , e s una m o l e s t i a que i m p r e s i o n a y en t r i s t ece ; pero h o y , que so conoce l a causa, es f á c i l el t r a t a m i e n t o , si se hace lo que enseguida aconsejamos.

Saben loa m é d i c o s c ó m o el e s t ó m a g o es caprichoso.

H a y personas que s u f r e n desarreglos de l e s t ó m a g o cuando comen queso; o t r a s su f ren cuando c o m e n j a m ó n o huevos ; a ú n o t r a s cuando comen carne, g r a sa , c ie r tos pesca­dos, c remas , dulces, conservas y o t r a s co ­midas ; bas tas c i e r t a s f ru t ea , v ino , cerveza , l icores y o* r a s bebidas causan desarreglos del e s t ó m a g o e In tes t inos on muchas per­sonas.

L o m á a pe l ig roso os que estos desarre­glos del e s t ó m a g o e i n t e s t i nos ocu r r en s in que nadie so d é cuen ta ; p e r o l a ve rdad ea que m u c h o s s u f r i m i e n t o s y enfermedades p rov ienen d e el*-

E l m a l o lo r do la p ie l , e l sudor que huele m a l , e l m a l a l i en to y o t r o s t r a s t o r n o s de la salud son cas i s iempre causados por l a a c u ­m u l a c i ó n de impurezas y p o r f e rmen tac io ­nes t ó x i c a s en el e s t ó m a g o e in tes t inos , que pasan i l a sangre .

A d e m á s , todos f u m a n hoy , hombrea y mujo- - i , l o que con el t i e m p o hace d a ñ o a l e s t ó m a g o y a u m e n t a las fermentac iones pe­l igrosas .

P a r a e v i t a r eso, es Indispensable usar u a buen r emed io que ton i f ique las carnadas muscu la res de l e s t ó m a g o o in tes t inos y l i m ­pio estos ó r g a n o s do las fermontac ionea .

Uso V e o t r e - U v r e

V e n t r e - U v r e es ua r emed io de en t e r a confianza p a r a e v i t a r y t r a t a r el m a l a l i e n ­to , loa m a l o s olores de l a pie l y o t r o s desarreglos pel igrosos, po rque tonif ica las carnadas muscu la res de l e s t ó m a g o e in tes­t inos y los l i m p i a de las substancias infec­t adas y fermentac iones t ó x i c a s que t a n t o d a ñ o causan a la sangre .

Todas las noches, a l acostarse, t o m e dos o t r o s c u c h a r a d i t a s (de laa de t é ) de V e n t r e - L i v r e en medio vaso do agua .

A s i se t r a t a o l e s t ó m a g o sucio o in t e s t t -n o a S ó l o as i se e v i t a y se t r a t a el m a l a l i en to y o t r o s malos olores .

Uso V e o t r e - U v r e

De v e n t a en fa rmac ia s . A g e n t e s e x c l u s i ­vos : i . U r l a c h y Cía . , S. A . . B a r c c i o n s

m ó s e po r o b r a d e l t i e m p o y de l estudio en o l i n ­t é r p r e t e m a r a v i l l o s o sobre l a t o l a do loa l u m i ­nosos j a r d i n e s do A r a n j u e z , quedando a u n m i s ­m o t i e m p o i m p r o v i s a d o como d r a m a t u r g o de p r i ­m e r a fila, con p o p u l a r i d a d de t a l p a r a codearse c o n Feder ico Soler, el g lo r io so fundador de l T e a ­t r o C a t a l á n , A n g e l G u i m e r á e I g n a c i o Ig l e s i a s , l l e v á n d o s e de ca l lo con los da rdos do su finUlmi» o inago tab le i r o n í a a todos los p ú b l i c o s . T r i u n f ó r á p i d a m e n t e e l c o m e d i ó g r a f o , e n ocasiones y c i p -cuns t anc i a excediendo a l p i n t o r , espec ia lmente en C a t a l u ñ a , pero t a m b i é n on o l res to de E s p a ñ a y has ta en o l e x t r a n j e r o .

H a y que confesar, m é r i t o s a r t í s t i c o s a p a r t e , que la figura de Rus l f io l , esto es, el hombre , f u á s u m á s eficaz rec lamo, de r rochando a t r a c c i ó n y s i m p a t í a .

T . C A B A L L E Y C L O S .

A s o c i a c i ó n G e n e r a l d e E m ­

p l e a d o s d e E s c r i t o r i o

F U N D A D A E N E L A Ñ O 1906

Cal le de las Cortos Cata lanas , 496

E s do g r a n I n t o r é s para los empleados de c » c r í t o r l o en g e n e r a l i n sc r ib i r se en esta a n t i g u a A s o c i a c i ó n a fin de preveni rse en loa desgraciados casos que puedan presentarse, como son :

E n f e r m e d a d , inval idez , c e s a n t í a , etc. Grupo especial p a r a laa esposas, h i jas , h e r m a ­

nas, etc.. do los asociados, a las que, a d e m á s de l socorro do enfermedad, t i enen o t r o especial p a r a e l pa r to .

E s t a A s o c i a c i ó n , i n s t a l ada en p u n t o c é n t r i c o d e esta c iudad , cont ieno diversas dependencias e n func ionamien to , dest inadas a B ib l io t eca , Bo lsa de T r a b a j o y c a f é , estando en o r g a n i z a c i ó n o t r a s p a ­r a a u m e n t a r l a c u l t u r a In t e l ec tua l y f í s i ca de los socios y sus f a m i l i a r e s .

Cuen ta t a m b i é n con un espacioso s a l ó n do fies­tas , a ca rgo de su filial, el G R U P C U L T U R A L I D ' E S B A R J O , en o l que se ce lebran funciones t e a ­t ra les , concier tos , bailes, etc.

D u r a n t e e l c o r r i e n t e mes de sep t iembre , l o s que deseen Insc r ib i r s e en o l G R U P C U L T U R A L I D ' E S B A R J O p o d r á n í f o c t u a r l o a ú n con la m i s ­m a cuot". que r i g e en l a a c t u a l i d a d .

P a r a vues t ro m e j o r b ienes tar m o r a l y m a t e ­r i a l os conviene Inscr ib i r se en es ta A s o c i a c i ó n .

• E n e l l o c a l socia l , Cortes , 496, d í a s l aborab les , excepto l o s s á b a d o s , de siete y med ia a n u e v e de l a * e h e , se os p r o p o r c i o n a r á n toda c lase d e d e t a l l ^ ,

r P A G I N A 6 3 u é v c s , T 2 ffé sept iembre efe 1935 E C D I L U V I O •

I N S T R U C C I O N

C O N O C R S O G K N E R . \ L D E T R A S L A D O Ü N -X B E &L-VESTBOS N A C I O N A L E S | | R E L A C I O N

D E V A C A N T E S

C o n t i n u a n d o l a r e l a c i ó n de escuelas vacan tes p u b l i c a d a s e n n u e s t r a e d i c i ó n de an teayer , d a m o s h o y a l a p u b l i c i d a d laa vacantes que deben p r o ­v e e r í a e a maes t ro s de l e s c a l a í ó o gene ra l ,

P R O V I N C I A D E G E R O N A "

N ú m e r o general , 398; p r o v i n c i a l . 1 ; l o c a l i d a d , A d r i ; A y u n t a m i e n t o , Canet de A d r f ; ciase de •scuela , m i x t a ; censo, 416 hab i t an tes .

399; 2; A g u l l a n a ; Agu l l ana ; , u n i t a r i a de pá.--y n l o s ; 1.208.

400; 3 ; A l b o n s ; A l b o n a ; u n i t a r i a ; 678, 401 ; 4 ; A l f a r ; A l f a r ; m i x t a ; 3 7 1 , « 0 2 ; B; A l » ; A l p ; u n i t a r i a ; 608, 403; 6; A r e n y s de A m p u r d á ; Gar r igas ; m U -

U ; 11». 404; 7 ; A U ; I s ó b o l ; m i x t a ; 131. 405; 8; Bage t ; B a g e t ; u n i t a r i a ; 460. 406; 9; B a j o l ( L a ) ; L a B a j o l ; m i x t a ; 171.

' 607; 10; Bascara ; Bascara ; u n i t a r i a ; 813. 408; 1 1 ; B a t c t ; B a t e t ; m i x t a ; 679. 400; 12; B e g u d á . ; B e g u d á ; m i x t a ; 1,598, 410; 13; B e o d a ; B e a d a ; u n i t a r i a ; 684. A l ; 16; B t e r t ; Canet da A d r i ; m i x t a , propues­

t a c lausura ; 249. 412; 15; B r u g u e n k i R i b a s da Fresser ; m i x ­

t a ; 257.

i i i t Í 9 t t ¡ F EVITABA PESASES MICItSICO • INOFE MS'VO

413; 16; B r u ñ ó l a ; B r u ñ ó l a ; u n i t a r i a ; 763. « 1 5 ; 1»; Caixans ; Caixana; m i x t a ; 22». « M ; I B ; Campdevaoo l ; C a m p d c v a n o i ; u n i t a r i a

n ú m e r o 2; 2 ¿ 0 4 . 417; 20; C a m p m a n y ; C a m p m a n y ; u n i t a r i a , 698. « 1 3 ; 2 1 ; Canta l lopa; Can t a l lo ps ; u n i t a r i a ; 611. 419; 23; Cara lpa ; Cara lpa ; u n i t a r i a ; SO». 420; 23; Cazte l ia San M e d i r ; Son Gregor io ;

M i x t a ; 633. 422; 34; C a s s á de l a Se lva ; C a a a á da l a Se l -

y a ; u n i t a r i a de p á r v u l o s ; 8,188, 422, 25, C a s t e l l f u U i t de l a R o c a , u n i t a r i a ,

1.203. — 428, 26, C t u r a n a , m i x t a . 3 6 2 — 242, 27, C o l o m é s , u n i t a r i a , 362. — 425, 28, C r e s p í á , u n i ­t a r i a , S38. — 438, 29, O u l l l e s , u n i t a r i a , 805. — 437, 30, Darn ius , u n i t a r i a de p A r v u l o s . 1,067. —t « 2 8 , 3 1 . D o s q u e r » , m i x t a , 156. — 4 2 » . 82, E s p i n a -baUs, M o l i ó , m i x t a , 237. * - 430. 33. Espo l i a , u n i ­t a r i a , 793. a - i 4 3 1 . 34, F a n a l » d e A r o . C a s t i l l o de A r o , u n i t a r i a . 239. — 432. 35. FlaasA. u n i t a r i a . 532. — 433, 36, G a h u a á s . V l t o p r i u , m i x t a , 179. — 434. 37 , G a r r i g á s , u n i t a r i a , 546. — 435, 38. G a r r i -gruella, u n i t a r i a , p á r v u l o s , 885. -— 436. 3» , Ger , u n i t a r i a . 486L — 437, 40. GranoUera Rocaco rva . S a n M a r t i n de l i é i n a n a . m i x t a , 245. — 434. 4 1 , H o s t a l e t s , San E s t e b a n de Baa, u n i t a r i a , 354. — 439. 42, Ja f re , u n i t a r i a . 668. — 440, 43, L a J u n ­q u e r a , u n i t a r i a , p á r v u l o s . 1.268. — 4 4 1 , 44, L a E s p a r r a , R iudarenaa , m i x t a , 2 L •— 442, 46, L a s Sor ras , San M a r t i n de L l é m a n a , m i x t a , 1 6 L — 443, 46, L l i v i a . u n i t a r i a , 762. — 444, 47, L i a r á , S a n M a r t i n de L l é m a n a , m i x t a , 427. — 445, 48, M a d r e m a f t e . u n i t a r i a . 443. — 446, 49, Maaeanas, u n i t a r i a , 750. —< 448. 50, M a D o l , San P r i v a t de Bas , m i x t a , 131. — 449, S I , M i á n e g a s , Porqueras , m i x t a , 124. — 440, 62, M i e r a s , u n i t a r i a , 1,118 ha­b i t a n t e s . — 450, 53, M o n t a g u t , u n i t a r i a , 1405 . — 4 0 1 , 54 , M o n t i r ó , V e n t a l l ó , m i x t a , 80 h a b i t a n ­te s . — 452, 55, O gasea, u n i t a r i a , 828. — 453, 56, O i x , u n i t a r i a , 624. — 454, 57. Oaor, u n i t a r i a , 1.276. — 466, 58, P a l a u Sabardera , , n i t a r i a , 1,012. •— 456, 68, P a l a u Sabardera , u n i t a r i a , p á r v u l o s , 1.012. — 467, 60, P a l a u Sator , u n i t a r i a , 376. — 468, 6 1 , Pa lmero l a , m i x t a , 225. — 456, 62, Ped re t 7 M a r s á . m i x t a . 196. — 460, 63. P e r a ( L a ) , u n i ­t a r i a , 49a

P R O V I N C I A D E L E R I D A

N ú m e r o genera l , 654; p r o v i n c i a l , 1 ; loca l idad , A g e r ; A y u n t a m i e n t o A g e r ; clase de escuela, u n i ­t a r i a ; censo, 657 h a b i t a n t e s . — 655, 2. A g u i l a r B a

Ais fundonaris • de Catalunya 11 i ais qui hi | |

aspiren A D V E B T I M E N T

E l L I C E U D A L M A Ü s l i a f e t u n deure de g u i a r , p u i x que s 'ha espec ia l i t za t a p r e p a r a r els q u i v e l e n aconsegu i r c á r r e c s o f i c i á i s a C a t a ­l u n y a , 1 p e r a i x ó a v u i h a d"adver t i r que e l co -o e i x e m e n t o r a l i e s c r i t del Cata lA s e r á aempre, en per iodos de n o r m a l i t a t , cada d i a m é s i n d i s ­pensable i o b l i g a t o r l , c o m ho é s a Flandes , ú d -h u c sense E s t a t u í , e l cone ixemen t del f l amenc p e r a t o t a els f nne i ona r i s , s i g u í q u i n s i g u í l ' i n -d r e t de B é l g i c a d 'on p r o v i n g u i n . C o n é i x e r e l C a -t a l á v o l d i r u n per fec to d o s t r l a m e n t de C a t a l á I Cas te l l a , u n bon es tud i p r á c t i c 1 g r a m a t i c a l d ' a m b d ó s idiomes, que ca l e m p r e n d r e abana de veure convoca td r i e s de concursos o oposicions, s i h o m v o l assegurar-se de no f e r t a r d . l i o n a c a U i g r a f l a , t a q u i g r a f í a c a t a l ana 1 cas te l lana , r e -d a c c l ó d e documenta o f i c i á i s en c a t a l á I c a s t e l l á s ó n els cone ixements g e n e r á i s que s e r á n e x i g í ta ais q u i v u l g u i n c o n t i n u a r o tng ressa r c o m a f u n c i o n a r l a o f i c iá i s a C a t a l u n y a , t o t s e g u i t que s i g u í r e s t a b l e r t a l a n o r m a l i t a t .

N o f e u t a r d ! I n f o r m e u - v o s sense cap despesa n i c o m p r o m i s : U C E U D A L M A V , c a r r e r d e V a l é n c i a , 243 (pe r a senyores 1 senyore tea ) , 1 245 ( p e r a Joves 1 s e n y o r s ) . T e l é f o n 78352.

se l l a , m i x t a , 2 L —• 656, 3. A l b e t V . y V a l l e Cas-t e O b ó . m i x t a . 99. —- 657. 4. A t f é s . p á r v u l o s . 654.—. « 5 3 , 5, A l g e r r i , u n i t a r i a , 993. — 660. 6. A l g c r r i p á r v u l o s , 993. — 660. 7, A l g u a l r « , s e c c i ó n g r a d u a ­d a . 2,404. — 6 0 1 . 8. A l g u a l r o . s e c d d n g raduada , 2.404. — 662. 9, A l i n a , m i x t a , 224. — 663. 10. A l ­macenas , p á r v u l o s , 3.094. — 664, X I , A h n a c e l l o -tas , m i x t a . 35. — 665, 12, A l m a t r e t . u n i t a r i a , 1^26. — 666, 13, A U e t , BTguerosa, m i x t a , 297. . — i 667, 14, A n c h . M o n c o r t é s , m i x t a , 92. — 668, 15, AnsoveO, Cava , m i x t a . 130. — 66». — 16, A n t i s t , Pob l e t a B e l l v e h í , u n i t a r i a , 238. — 670, 17, A r a a -sls , San M i g u e l V a n . m i x t a , 185. — 671, 18, A r d é -v o l , P i n ó s , m i x t a . 68. — 672, 19, A r c o A t a s , m i x ­t a , 231 . — 673, 20, A r e s t u y , L l a v o r s l , u n i t a r i a , 434. _ 675. 22, A s p a , u n i t a r i a , 4>L «76 , 23, A y n e t d e Besan , AJlns . m i x t a , 123. — « 7 7 , 24, Garbeas, u n i t a r i a , 1.014. — 678, 25, b a r r i a d a de

l a Casanova, A l m e n a r , m i x t a , 451 «79, 26, B a -r r u e r a , m i x t a , 20». — « 8 0 , 27, Base i l a , mfacta, 4». — 681, 28. Bel ianes , u n i t a r i a . XJXO. — 682, 29 . B e l l m u n t , u n i t a r i a , 610. — 683. 30, B c l l p u l g , u n i ­t a r i a , 2,94a — 684, 3 1 , B i s c a r r i . B e n a v e n t d e T r e m p , m i x t a , 24a — 685, 32 , Blosca , u n i t a r i a , 34a — 686, 83 . B o b e r a , u n i t a r i a , 794, — 697, 34. B o o e a t a r r e - A n A s . E s t a h o n , m i x t a , 131 . — 688, 35, B o r j a s B l a n c a s , s e c c i ó n g r a d u a d a , 4,489. —. 690, 37, ¡ s o r j a s B l a n c a s , s e c c i ó n g r aduada , 4,489. — 691, « 8 . Cabanabona . m i x t a , 3 0 1 . — 602, 39. Cana lda , ü d e n , t " ^ * » . 2. — 693, 40, C a n e l l a » F l -go l s de O r g a f l á . m i x t a , 73. — 694, 4 1 , Caregua S u r p , m i x t a . 174. — 6 » 5 , 42, C a s t e l l b ó , V . y V a ­l l e de C a a t e ü b ó . m i x t a , 17a — 696, 43, CasteU-dans , u n i t a r i a , 1,502. — 687, 44, Cas te l ldans , p á r ­v u l o s , 1.502. — 668. 45, C a s U U n o u , Basei la , m i x ­t a , 74. — 699. 46, Cas teUnuu de Mooaech , S a n E s -t e b a n de l a Sa rga , m i x t a , 103. — 700, 47, C a s t e l l -n o u de Seana, u n i t a r i a , 8 7 1 . — 701, 48, C a s t e l l ó d a F a r f a á a , u n i t a r i a , 1.237. —702, 49, CasteUs, T a h ú s , m i x t a , 71. — 703, 50, CasteUveU, O Bus, m i x t a , 11. — 704, 61, Corve r a ( P a t r o n a t o M a r t i ­n e s ) ) , Ce rve ra , u n i t a r i a , 4.491. — 706, 52, C e r v t á , i m i t a r l a , 1,780. — 706, 53, C é r v o l e a , flenterada, m i x t a , 79. — 707, 54, C i u t a d i l l a , u n i t a r i a , 67a —. 708, 55, C i v i s , u n i t a r i a , 230. — 709. 56, Cla ras m u n t . E r ó l e s , m i x t a , 90.—710, 57, C l a r e t , T r e m p , m i x t a , 4 a — 711, 58, C l a v e r o l , u n i t a r i a , 281. —• 713, 59, C o l l l i de N a r g ó . u n i t a r i a , 636. — 713, 60, C o l l d e l r a t , T u d e l a de Segre, m i x t a , 127. .— 714,

BBEVBuriVO ¿PBOfllJiCTICO. .S r C U O O - P O i C T I C O

6 1 . C o s c ó O l i ó l a , m i x t a , 82. — 715. 62, D u r r o , u n i t a r i a , 36a — 716. 63, E n v i n y . m i x t a , 1 2 L — 717, 64. E r i l a v a n . B a r r u e r a , m i x t a , l i a — 718, « 6 , E r ó l e s , m i x t a , 1 7 L — 719. « a Esp i l l s , Ba-p o i r a , mfarta, 94. — 720, 67, E s p l u g a Ca lva , u n i ­t a r i a . 364. — 723, 70. F a r r e r a . u n i t a r i a . 213. — 724, 7 1 , F l g o i s E r ó l e s , m i x t a , » a — 725, 72. F i -gue ro l a , F o n t l l o n g a , m i x t a , 92. — 726. 73, F o n d a -r e l i a , u n i t a r i a , 426. — 728. 75, F r e l x a n e t y A l t a -éÜ, u n i t a r i a , 1,155 — 729, 7 a G a b á s , U n a r r e , m u t a , 103. — 730, 77, G á r a o l a , V l l a n o v a de M o -y á , m i x t a , 89. — 7 3 1 , 78, Gos, O l i ó l a , m i x t a , 35.— 732, 7 » , Goeol, i m i t a r l a , 630. — 733, 80, G o t a r t a , L i e s , m i x t a , 90. — 734, 8 1 , Granade l l a , u n i t a r i a , 1,657. — 736, 83, Gra f i ena de C e r v e r a , u n i t a r i a , 506. — 738, 85, G u a r d i a de A r e s , m i x t a , 122. — 73a 8 a G u a r d i o l a d a , M o n t o l i u d e C e r v e r a , m i x t a , 258. — 740, 87, G u i m e r á , p á r v u l o s , 1.329. — 7 4 1 , 88, Guixes, u n i t a r i a , 62a — 742, 89, G u r p , m i x ­t a , 1 2 a — 743, 90, I s a b a r r e Sorpe, m x i t a , 64. — 744, 9 1 , I s l l , u n i t a r i a , 2 4 a — 745, 92, Juncosa, u n i t a r i a , 1,100. — 746, 93, G n i n g u e t a ( L a ) , J o u , m i x t a , 39. — 747, 94, P l a n a ( L a ) , M o n r ó s , m i x t a , 65. — 748, 96, L ú a ( L a ) . A be l i a d e l a Canea, m i x t a , 53- — 749, 96. L a Selva . N a v é s . m i x t a , 2 .

— 750, 97, H e r a s ( L a s ) , A r a m u n t , m i x t a , 12. — 751, 98, M a s í a s ( L a s ) , C o l l de N a r g ó , m i x t a , 172. — 762, 99, L l a d o r r e , m i x t a , 160. — 753, 100, L l a -d r ó s , E s t a h ó n , m i x t a . 1 5 1 . — 754, 1 0 1 , U a g u n e s , S o r igue ra , m i x t a , 127. — 755, 102, L l a v o r s l , u n i ­t a r i a , 305. — 756, 103, L i e s , m i x t a , 142. — 757, 104, L l o v e r a , m i x t a , 454. — 758, 105. M a d r o n a , P l n e l l , m i x t a , 4. — 759, 106, M a f e t , A d r a m u n t , m i x t a , 206. — 760, 107, M a l d á , u n i t a r i a , 932. — 7 0 1 , 108, M a s a l c o r e l g , u n i t a r i a , 906. — 762, 109, M e n a r g u e n s , s e c c i ó n g raduada . 1.305. — 763, 110, Molsosa , m i x t a , 291 . 764, 1 1 1 . M o m b l a n q u e t . B a l -b o n a M o n j a s , m i x t a , 94. — 765, 112, M o n d a r . D o c e e l I , u n i t a r i a , 3 7 1 . — 766, 113, M o n c o r t é s , m i x t a , 123. — 767, 114, M o n t a n l s e l l , m i x t a , 92. — 768, 115, M o n t e l l á , u n i t a r i a , 155. — 769, 116, M o n -t e n a s t r ó , L l a v o r s l , m i x t a . 123. — 770, 117, M o n -tesc lado F a r r e r a , m i x t a , 107. — 7 7 1 , 118. M o r ó . S a n Es t eban Sa rga , m i x t a , 106. — 772, 119, N a ^ hens, Senterada , m i x t a , 62. — 773, 120, N a l o c h , u n i t a r i a , 43» . — 774, 1 2 1 , N a v é s , m i x t a , 23. t - i

775, 122, Odons , V i u de L l é v a l a , m i x t a , 56. — 776, 123, O l i ó l a , u n i t a r i a , 180. — 777, 124, Ol ius , m i x t a . 3. — 778, 125, O l p . E n v i n y , m i x t a , 151 . —. 779, 126, O r g a h á . s e c c i ó n g r a d u a d a , 1.061. — 780, 127, Os. Civ i s , m i x t a , 230. — 781, 133, P a l a u do A n g l e s o l a , u n i t a r i a , 1,456. — 782, 129, Pa lou , M a -soteras , m i x t a . 131 . — 783, 130, P a l l a r gas . u n i t a ­r i a , 692. — 784. 1 3 1 , Pa l l e ro l s , B a r o n í a de R i a l p , ™\-rte 131 . — 785, 132, P a v í a , T a l a v e r a , m i x t a , 7 a — 786, 133, P o d r a y C o m a , u n i t a r i a , 502. —1 787, 134, Pegaro las N a v é s , m i x t a , 34. — 788, 135, Pene l i a s , p á r v u l o s , 1.17a

( C o n t i n u a r á )

E l I n s t i t u t o de A c c i ó n Socia l . V n i v . - t -• I t a r i a y E s c o l a r d e C a t a l u ñ a I I Coa-vaea to r l a d e concurso p a n » proveer M M ijlaza Mihvc in i-.u-kla <•» la K ' ^ i -d e n d a

C u m p l i e n d o el acuerdo del Consejo C e n t r a l de l I n s t i t u t o de A c c i ó n Social U n i v e r s i t a r i a y Esco­l a r de C a t a l u ñ a , se convoca a loe es tudiantes que deseen t o m a r par te en e? s igu ien te concurso, pa­r a ob tener u n a plasa subvencionada en laa Res i ­dencias de d icho I n s t i t u t o que les p e r m i t a ob­t e n e r l a r e d u c c i ó n que se menciona en l a base p r i m e r a sobre l a t a r i f a o r d i n a r i a , que es de 225 pesetas mensuales en la Res idencia de estudian­tes y de 180 mensuales en l a I n t e r n a c i o n a l de s e ñ o r i t a s estudiantes.

s u b v e n c i o n a r á n 16 plazas en cada una , des t ina­das a becarioa o a es tudiantes de a l t a ae i t e eco­n ó m i c a modes ta , las cuales e s t a r á n dotadas de 73, 45 ó 30 pesetas mensuales, s e g ú n las d r e u n a t a n r c í a s económica.-! , e l expediente a c a d é m i c o y l a conducta de loa solici tantes, que el Consejo de l I n s t i t u t o e s t i m a r á d i a e i e c i c n a b í t e n t e en cada ca­so, med ian te u n concurso.

L o s interesados d e b e r á n l i m i t a r s e a s o l i c i t a r u n a de estas plazas c u m p l i e n d o lo que dispone l a base I V . s in especificar l a c u a n t í a de l a d e l a c i ó n que pre tenden , l a cua l s e r á fijada en e l Conse­j o , a l f o r m u l a r s e la propues ta .

n. Loa estudiantes que dls fcu ten de estas a y u ­das e c o n ó m i c a s g o z a r á n de los mismos derechos en las Residencias q u esos c o m p a ñ e r o s y esta­r á n sometidos, como todos loa residentes, a loa reglamentos y esta tutos de l a Residencia, s i n que se les pueda e x i g i r a lguna o b l i g a c i ó n especial. N o p o d r á n dedicarse a t r aba jos remunerados que no sean especialmente autor izadas por d Consejo del I n s t i t u t o , p r e v i o i n f o r m e de la D i r e c c i ó n Ge­nera l , que se a s e s o r a r á e n loa Centros docentes y Reside nclaa respectivas.

H I . Es tas plazas se c o n c e d e r á n para Tos nue­ve meses d e l carao, p u d i é n d o s e dec larar des ier to el concurso, t o t a l o p a r c i a l m e n t e I A p ro longa­c i ó n de las ayudas e c o n ó m i c a s du ran t e los me­ses de v e r á n » , es f acu l t ad d l s e r e d o n a l del Cotv-sejo, el c u a l r e s o l v e r á a i n s t anc i a d d Interesado, es t imando las c i rcuns tanc ias especiales d d co­nc i t an te .

I V . La s sol ic i tudes d e b e r á n d i r i g i r s e a l a D i -r t e d ó n Gene ra l del I n s t i t u t o a c o m p a ñ a d a s da una d e c l a r a c i ó n f i r m a d a p o r d interesado, s e g ú n los Impresos faci l i tados en las Ofic inas de l I n s ­t i t u t o , que c o n t e n d r á n , n o m b r e y apelHdoa; n a t u ­raleza; fecha de nac imien to ; estado c i v i l ; c en t ro donde c u n a los estudios, fecha de ingreso y cu r ­so que estudia; t í t u l o s a c a d é m i c o s ; d ip lomas o cer t i f icados; p r o f t a l ó n l i b r e , y ú l t i m o empleo que h a tenido. Si es becar io; fecha de l a c o n c e s i ó n do la beca y can t i dad a n u a l de l a m i s m a ; Cor­p o r a c i ó n o F u n d a c i ó n que se l a c o n c e d i ó ; n o m ­bre o d i r e c c i ó n del padre o t u t o r ; el n ú m e r o de hermanos menores de edad que v i v a n en casa de los padres; h i jos que tenga e l so l i c i t an te ; d es menor de edad; n o m b r e y d i r e c c i ó n de la perso­n a que representa a su f a m i l i a en Barcelona .

Con l a so l i c i t ud se p r e s e n t a r á l a c é d u l a perso­nal , l a c é d u l a de l padre o cabeza de f a m i l i a y e l ca rne t escolar o cer t i f icado de estudios del i n t e r o ­sado.

V . L a D i r e c c i ó n General t r a n s m i t i r á a l a D i ­r e c c i ó n de las respectivas Residencias las so l i c i ­tudes presentadas con el fin de que pueden i n f o r ­m a r en cuan to a sn a d m i s i ó n en d t é r m i n o de diez d í a s . P o d r á sol ic i tar los i n f o r m e s comple ­men ta r ios qae es t ime conveniente p a r a f o r m u l a r una propues ta n o m i n a l para la a d j u d i c a c i ó n d e las plazas subvencionadas, s o m e t i é n d ó l a d Con­sejo del I n s t i t u t o a c o m p a ñ a d a de los expedientes Indiv iduales .

POOTÍCTOP OE I t HUJEP O S » | t E C T O - 0 I S . C 9 6 T O

T. E n l a Res idenc ia de Es tud i an t e s y en l a R e s i d e n c i a I n t e r n a c i o n a l de S e ñ o r i t a s E s t u d i a n ­tes, a ca rgo de los presupuestos d e l I n s t i t u t o , se

P r o d u c i r á n " ipso t a c t o " l a p é r d i d a de loe de­rechos a las plazas obtenidas po r m é r i t o s de este concurso:

a ) L a I n f r a c c i ó n de l a r t i c u l o 2 de estas bases, juzgada po r el Consejo de l I n s t i t u t o .

b ) L a perd ida de la c o n d i c i ó n de residente y a sea v o l u n t a r l a o po r e x p u l s i ó n ordenada p o r e l d i rec to r .

c ) Si d b e n e f i d a r i o es becario, l a p é r d i d a de l a beca po r m o t i v o s d i sc ip l ina r ios .

D I S P O S I C I O N A D I C I O N A L

E l plazo p a r a l a p r e s e n t a c i ó n de ir .»tnn^iaB y d o c u m e n t a c i ó n , acaba el d i a 20 de sept iembre, a las doce de l a m a ñ a n a , a las Oficinas del I n s t i t u ­to, U r g e l , 187. U n i v e r s i d a d I n d u s t r i a l . Ba rce lona .

P L A Z A S S U B V E N C I O N A D A S P O R E L A Y U N ­T A M I E N T O D E G I R O N E L L A

E n c u m p l i m i e n t o del acuerdo de l Consejo de 8 de d ic iembre de 1934. y p rev io conoc imien to de l a D i r e c c i ó n de l a Escuela N o r m a l de la Gene ra l i ­dad, l a D i r e c c i ó n G e n c r d de l I n s t i t u t o de A c ­c i ó n Social U n i v e r s i t a r i a y Escolar , convoca u n concurso p a r a conceder dos plazas a laa Resideiv-cias de Es tud ian tes subvencionados po r el A y u n ­t amien to de Gi rone l l a , con s u j e c i ó n a las s igu ien­tes beses:

I . Se r e g i r á p o r las m i s m a s no rmas que el Concurso genera l convocado con fecha de hoy.

H . Solamente p o d r á n t o m a r par te los a l u m ­nos de la Escuela n o r m a l de l a Genera l idad .

H I . E l plazo de p r e s e n t a c i ó n de documentos t e r m i n a r á el d i a 20 de sep l icmbre , a las doce de l a m a ñ a n a , a las Oficinas del I n s t i t u t o de A c c i ó n Social U n i v e r s i t a r i a y Escolar . U r g e l , 187 . (Uni ­ve r s idad I n d u s t r i a l ) , Barce lona .

O t r o concurso : : E l I n s t i t u t o Fs loo-t-Vnloo de la Genera l idad b a de p r o . veer c i n c o plazas g r a t u i t a s

Ten iendo en cuenta l a i n t e n d d a d de los t r a ­bajos que t iene en curso d I n s t i t u t o P s i c o t é c n i -c o y las e n s e ñ a n z a s que de ellos pueden de r iva r -sa para las personas Interesadas en loa estudios de P s i c o l o g í a , P e d a g o g í a . S o c i o l o g í a . M e d i c i n a ap l i cada a la i n d u s t r i a . H i g i e n e m e n t a l y Orga ­n i z a c i ó n c i e n t í f i c a de l t rabajo , esta i n s t i t u c i ó n abre u n concurso p a r a proveer c inco plazas g r a ­t u i t a s de ads ten tes a sus labora tor ios que s e r á n d i s t r ibu idas en l a s iguiente f o r m a : dos p a r a e l l a b o r a t o r i o m é d i c o - a n t r o p o m é t r i c o , n n a p a r a e l l a b o r a t o r i o de p d c o f i s i o l o g í a d d t r aba jo y dos p a r a e l l a b o r a t o r i o p s i c o t é c n l c o . E l cargo s e r á ú n i c a m e n t e p a r a seis meses, dando derecho a as i s t i r g r a t u i t a m e n t e a todas las p r á c t i c a s y t r a ­bajos que se v e r i f i q u e n en dichos l abora to r ios ; a hacer experiencias y servirse de los apara tos du ran t e horas de func ionamien to bajo la d i rec ­c i ó n de los t é c n i c o s que ac tua lmente r i g e n loa l abo ra to r io s y a r ec ib i r todas laa publicaciones d e l I n s t i t u t o , Obl iga , en cambio , a co laborar con ellos, m í n i m o tres diaa la semana, en los t raba jos de s e r v i d o (no de i n v e s t i g a c i ó n ) de los l abora ­t o r i o s respect ivos.

E l semestre de asistencia e m p e z a r á el d í a L " de octubre p r ó x i m o y t e r m i n a r á « i d i a S I de

m a r z o de 1936. L o s horas de t raba jo s e r á n ¿ siete a nueve de la noebe. 'I

U n a vea t e r m i n a d » e l ejercicio, los a ^ v I que h a y a n actuado sa t i s fac tor iamente y reallr.*'! un t r aba jo de i n v e s t i g a c i ó n p e r r o n d ú t i l para H I n s t i t u t o , t e n d r á n derecho a u n cer t i f icada atr I d i l a t i v o de sus estadios, p a r a c u y a obteaeidn . I necesario que redacten u n a M e m o r i a ea la qu, , I menc ionen los t rabajos que h a y a n vertfleade , ' I e l I n s t i t u t o . ^ 1

P a r a o p t a r a l a asistencia, s e r á n c o n d l c f c n í . | precisas, p a r a el l a b o r a t o r i o p s i co lóg i co , serV. t o r o l icenciado en M e d i c i n a , en F i l o s o f í a y ; t ras , en C l e n d a s o poseer el t i t u l o de mac para los labora tor ios m é d i c o - a n t r o p o m é t r i c o y ps lcof i f io logia : ser l icenciado o es tudiante de ú l t i m o s cursos de Medic ina .

Las ins tancias . Junto con la r e l a c i ó n de n,;. tos a c a d é m i c o s , d e b e r á n d i r i g i r s e a l a Dtrec d d I n s t i t u t o P s i c c t é c n i c o ( U r g e l , 187), hasta d i a 25 da este mes, de siete a nueve de la che.

N O T I C I A R I O L a V .

fumi l a

Siguiendo ei p r o g r a m a de esta semana f -de la Escue la de Verano , pa t roc inada p o i N o r m a l de la Genera l idad de C a t a l u ñ a , av m a ñ a n a t u v i e r a n l u g a r l a ' l e c c i ó n dada M I le . D e g a a d y l a conferencia i l d s e ñ o r Es i . r i e n .

Po r l a ta rde se c e l e b r ó l a recepción en A y u n t a m i e n t o . E l acto t u v o luga r en e l Sa. de Ciento y l a pres idencia estaba ocupada e l conceja l de l a C o m i s i ó n de C u l t u r a , don t a v i o Sal tor , a quien a c o m p a ñ a b a n , en t ra o' don A m a d e o VIza . d i r e c t o r de l a N o r m a l do Genera l idad , y e l s e ñ o r P i ñ o l , secre tar io de m i s m a escuela.

P r e v i a u n a breve s a l u t a c i ó n del s e ñ o r Vú hizo uso de la palabra , en repro s e n t a r i ó n de -dea. e l maes t ro s e ñ o r Sanz. c o n t e s t á n d o l e palabras c á l i d a s y sentidas e l conceja] s e ñ o r to r . A c t o seguido se d i ó p o r t e rminado e l de l a r e c e p c i ó n , alendo obsequiados loa c. r reo tes c o n pastas, v inos y refrescos.

P a r a h o y se anuncia l a d e c d ó n de repre- -tantea p a r a la p r ó x i m a E s c u d a de Verano h a de celebrarse en 19SC.

T a m b i é n esta noche, a las diez de l a mfcon-i y en e l Pa lau de la M ú s i c a Catalana, terclri l uga r u n conc ie r to que d a r á l a orquesta * • nica, d i r i g i d a po r los maestros E n r i q u e A i r j y R i c a r d o L a m o t e de G r i g n o n .

d d Ateneo E n d d o p é d l

L a C o m i s i ó n de otases de l Ateneo Encic -dico P o p u l a r e s t á u l t i m a n d o la c o n f e c c i ó n 1 p r o g r a m a d d curso de 1935-36, que d a r á con :> { 20 el d i a ' l del p r ó x i m o mea de oc tubre .

D u r a n t e e l curso de l a presente a -mana •< -i { hecho p ú b l i c o el p r o g r a m a , que comprende CUH ses de p r i m e r a s l e t ras . G r a m á t i c a oasfeiian .j A r i t m é t i c a , c á l c u l o m e r c a n t i l , ' n n t a b i l l d a d , UL< | qu lg ra f i a , f r a n c é s . Ingles, a l e m á n y ruso.

E n l a s e c r e t a r í a del Ateneo , Carmen , 80, prl mero , se f a c i l i t a r á n teda dase de detaRea a quic nea lo so l i c i t en .

' f r * + S • 0E VENTA EN. FAOM» CIA MM MM. M'M § € INOISPÍHSÍSIE-ECÓNOM • \

Oolerrias enroiarea d d A y a n t a m l e n - 1 t o ea O a l a l d l

Se pone en conoc imien to de los f ami l i a r e s qui se ha organ izado un via je cole<*tivo para e 15 del co r r i en te a l ob je to de v i s i t a r a los de la colonia .

P rec io r e d n d d o del v ia je de ida y vael ta , •'70. P a r a recoger la c o n t r a s e ñ a ea .leeesario pr '

boy, de c u a t r o a ocho de l a tarde, po r d local de l a A s o c i a c i ó n I n s t r u c t i v a de Obreros y Env pleadoa de l A y u n t a m i e n t o , Junqueras , 2, pri< m e r o .

d d M a g M a r i pastteolar

E l Consejo c e n t r a l de l a A s s o c i a c i ó del M t e r i P a r t i c u l o r de Ca t a lunya i Baleara a c • como en a ñ o s anter iores , l a c o n d ó n a c i ó i de d chos de en t r ada a todoa los maestros que li l i c i t en d u r a n t e el mes de sept iembre, deml< qu is i to indispensable la p r e a e n t a d ó n del t profes ional o e l cer t i f icado de estudios, in fo rmes , en l a secretar ia de la en t idad . K a : da loa Es tud ios , 12. p r i n c i p a l , todos los dí£-borabies, de seis a ocho de l a tarde .

Senyora, Senyoreta! A v u i d meta comerc i a l soUic i ta d s v i

s e r v é i s , sobre to t pe r a c á r r e c s c o m de C A K ' * R A , M E C A N O G R A F A , T A Q U I G R A F A CO­R R E S P O N S A L , e t c é t e r a . A v u i d m ó n ten f e m a n c i p a c i ó de l a dona a base cTapti t i ids F0* fessionals honorables .

E l L I C E U D A L M A U us ofe re ix , de frsnc. u" Dibre ( f o r i e n t a c i ó p r o í e s s i o n a l , espedal pe r a 14 dona, Demaneu- Io t o t s e g u i t t r a m e t e n t d se* g ü e n t c u p ó a m b l a v o s t r a á d r e l a :

Sr. D i r e c t o r d d L I C E U D A L M A U . C a r r e r de V a l é n d a . 245 - B A R C E L O N A V a l p e r 1 l l l b r e O. a t r a m e t r e a

N o m

C a r r e r —

L o c a l i t a t

Comarca.

hueves, i 2 d é B e p f í é m B r e a© 1935 P A G I N S 7

E L 11 D E S E P T I E M B R E

T r i b u t o a C a s a n o v a

M á s d e d o s m i l

d e p o s i t a d a s e n - - - del « v a n e e de I n f o r m a c i ó n que d imos

^ S e d i c i ó n de ayer, podemos a ñ a d i r , en l a í n ,°°v que el homenaje a Casanova ha t r a n s c u r r í - . ¿ o e s t ¿ a ñ o con escasa a n i m a c i ó n y no g r a n e n t u -E L — a . EHo f n * consecuencia d « las p r e c a u e t a M LHootadas po r l a p o l i c í a y como f r u t o de l a p u b l i ­c a c i ó n de la nota f a c i l i t a d a a l a Prensa por l a Comandancia M i l i t a r , « n la que se recordaba que nuestra c iudad se h a l l a en estado de gue r ra .

A las tres y med ia de l a madrugada , a lgunos c a í l i o s o s comentaban e l comienzo de la Jomada, l o que h a c í a n en h P laza de Urqu lnaona y cerca del p^seo de San Juan, y a que en las Rondas y desde los c i tados puntos n o era p e r m i t i d o el pa80_m*s uue a quienes eran portadores de r amos de flores.

A aquella hora la can t i dad de flores e r a v e r d a -d e r a m e n U ex t r ao rd ina r i a , a pesar de que fueron machas las entidades q u i acordaron n o e o n c u r r l t por n o poder as is t i r a l ac to colec t ivamente .

D u r a n t e la j o r n a d a de ayer c u i d a r o n del orden p ú b l i c o , guardias de asal to y agentes de po l i c í a . M o n t ó s e un cuidado servic io que d u r ó has ta p r l t meras horas de la madrugada de hoy.

LOS M E R C A D O S

P u í rad iada anteanoche u n a n o t a que d l t Ijenm c o r r e s p o n d í a a l a eonsejoria del T raba jo y a l I consejero delegado do Abastos en l a que so manl-t I f.-¿tó p e r m a n e c e r í a n , ayer , cerrados loe Mercados. [Algunos vendedores enterados de e l lo h ic ie ron su •agosto vendiendo sus m e r c a n c í a s a u n precio au-Iperlor a l cor r ien te .

Pero, a ú l t i m a h o r a d l ó s e o t r a n o t a ac l a r a to r i a k n l a qua se a n u n c i ó que e l comercio y mercados

quedaban en l ibe r t ad p a r a que t r aba j a r an duran te m a ñ a n a .

Como que era y a demasiada tarde, mercados y comercios quedaron poco menos que desiertos. 3lerto es que fueron muchos, pero muchos loa v e n « 1- dores que no se acercaron s iquiera po r los m e r i cades, pero algunos acudieron a sus puestos, vién - i ioae defraudados, an t e l a ausencia de compradores .

E N L O S C E N T R O S O F I C I A L E S

Los eentros oficiales permanecieron cerrados, •para e l públ ico .

N i en el A y u n t a m i e n t o n i en el Pa lac io de l a Ge* acralldad se colocaron banderas n i colgaduras .

Los elementos oficiales se abs tuv ie ron de par t í -* :lpar es la Resta de l 11 do sept iembre.

Tampoco a c t u ó la B a n d a H n n i c i p a l .

A N T E K L M O N U M E N T O D E C A S A » N O V A

La c o n d u c c i ó n de r amos y coronas f u é a lgo a n i ­mada, aunque en m a n e r a a lguna como en an te -

o f r e n d a s f u e r o n

e l m o n u m e n t o r lores a ñ o s , d e s p u é s del adven imien to d é l a I tepfVi tMm.

N o se p e r m i t i ó e l es tac ionamiento do grupos A m á s de tres personas; a los v iandantes se les lnyV< t aba a t r ans i t a r .

E n t r e los que acudieron a deposi tar r amos a l ex conceller en cap, figuraron el ex alcalde de B a r c ó n l o n a s e ñ o r P l y S u ñ e r a quien a c o m p a ñ a b a n a l g u « nos amigos po l í t i cos . So oyeron algunos v ivas y l a p o l i c í a hizo despejar a los que los p r o f e r í a n . T a m * b l é o desfilaron ante Casanova numerosas personal* Udadea p o l í t i c a s de l a Esquerra ,

C O N T I N U A E L D E S F I L E

D u r a n t e todo e l d í a y hasta m u y en t rada l a noche c o n t i n u ó «1 desfile d o por tadores da flores a Casanova.

Anoche t a m b i é n se t o m a r o n precauciones p a r * e v i t a r incidentes. , j

L O Q U E D I J O E L J E F E S U T E R I C K D E P O L I C I A

A las nueve menos cua r to recibió anoche a los in fo rmadores e l Jefe super ior i n t e r i n o de po l i c í a .

H a b l a n d o de la j o r n a d a de ayer, d i j o que estaba satisfecho por que h a b í a t r a n s c u r r i d o s in Inc iden-tes, a pesar del c a r á c t e r s e n t i m e n t a l de l a fiesta.

Claro es — a g r e g ó — que las act i tudes do unos h a n obl igado a la p o l i c í a a contener a l púb l i co en e v i t a c i ó n de manifestaciones que no pueden ce-lebrarae en l a a c t u a l i d a d ; pero h a n s ido t a n I n a i g i nifieantes los Incidentes que n i va lo l a pena r e í a * tartos.

A preguntas de u n c o m p a ñ e r o , d e s m i n t i ó que los s e ñ o r e a N i c o l a u d ' O l w e r y P l y S u ñ e r h u b i e r a n resul tado lesionados. Estos s e ñ o r e s — s i g u i ó d i ­ciendo el jefe I n t e r i n o da p o l i c í a — t i enen su per­sonal idad y sus s i m p a t í a s y ellos mismos , cuando se d i e ron cuenta de que su presencia an aquel IIM gar p o d í a ser o r igen de incidentes, y a que el p ú ­bl ico «1 reconocer loa as a g o l p ó a s u alrededor; os r e t i r a r o n de a l l í .

E n cuanto a los detenidos que parece ser que son Unos 17, d i jo qua loa que se l i m i t a r o n a obedecer a l a p n l l r l a . segn taments serian puestos anoche m i s m o en l i be r t ad , pero los qua ofrec ieron resis­tencia , ser ian puestos a d i s p o s i c i ó n do l a a u t o r i d a d m i l i t a r .

S e g ú n parece se d i e ron anoche l a s opor tunas ó r d e n e s p a r a que quedara no rma l i zada el t r á n s i t o e n los alrededores do l a estatua a R a f a e l de Casan nova .

T a m b i é n se d e c í a que de acuerdo el Jefe de p o l i ­c í a con el de la g u a r d i a urbana, s e ñ o r R i b é , duran-a to l a madrugada se r i an re t i radas las coronas a fin de que hoy Jueves aparezca y a po r l a m a ñ a n a a q u é l en su no rma l estado.

A p o s t i l l a s m a r g i n a l e s

Entre bobos De " R e n o v a c i ó n " :

" In fo rmadores que n o I n f o r m a n . "

¿ Q u é es eso? ¿ U n a pa rado ja? ¿ R e s p i r a r p o r l a h e r i d a ? C i n c o duros a l que l o acier te .

Como el portu­gués del cuento

D e " L a L i b e r t a d " :

" E l miedo de l a s derechas."

¿ Q u i é n d i j o m i e d o ? i V a y a , h o m b r e ! Con los pares de calzonea que t i enen p a r a po ­der r e m u d a r „

| Aquellos polvos De " L a V e n de C a t a l u n y a " :

" E l a q n i han i n t o x i c a t l a Joventut . "

t|P S i siguen ustedes po r ese c a m i n o acaba-ren quedando p lenamente a l descubier to .

Los dominado­res de siempre

D o " E l Pueblo" , de V a l e n c i a :

Búa. R e i n a r é en E s p a ñ a " , d ice l a C o m p a ñ í a de Je-

N o es que r e i n a r á , no , c a r a m b a . E s que remando.

Los picaros celos De " E l Cor r eo C a t a l á n " :

" P o r eso ap l aud imos las medidas adoptadas p o r e l s e ñ o r m i n i s t r o de l a G o b e r n a c i ó n c o n t r a unos cen t ros fascis tas de las p r o v i n c i a s del N o r t e . P o r eso deseamos t a m b i é n que e l m i s m o p roced imien ­t o se ap l ique s i e m p r e c o n t r a todos los que de l campo c o n t r a r i o I n c i d a n en el m i s m o de l i t o . "

¡ C ó m o se conoce, diablos, que esos fas­c is tas n o son t r a d i c i ó n a l i s tas !

Los de marras De " I n f o r m a c i o n e s " :

" O t r a m u e s t r a de l a s u b v e r s i ó n m o r a l H a b r á t a m b i é n que a t a j a r l a , k t ser m á s pe l igroso ,"

Desde luego. H o y que hacer eso r á p i d a ­men te . T pensando en vosot ros .

Desenlace en puerta

D e " L a s N o t i c i a s " :

" L a s i t u a c i ó n p o l í t i c a . — C ó m o l a v e e l ó r g a n o de l a Ceda."

¡ H o r r i b l e ! C o m o u n a t r aged la g r i ega .

Son multitud De " E l N c r v l f l n " , de B i l b a o :

" E l Deba te" dice que sigue en p ie e l p l e i t o sus­c i t a d o p o r la U n i v e r s i d a d a u t ó n o m a . "

¡ H o m b r e , s i s ó l o fuese é s e el p le i to en pie_ . !

I C O U £ / } £ } j 9 J t / 7 & eI COnía9io de las enferme-M ^ » r l 4 i C # . . < d a d e 5 v e n é r e a s ? Con el W único producto que si-

O ^ ~ ^ r e e ¡ Á N T I . V E N E R O L

TUBO, a « A S PtQutÑO. I,2i

b l a n c u r a d e l o s d i e n t e s s i m p a t í a d e l a s o n r i s a p e r f u m e d e l a p a l a b r a

Tres cosas unidas o I uso diario de la Pasta Dens. Posee suavidad de esponjo y fresca dulzura de menta. Usela paro tener una son­risa «c i en to por c i e n t o » . *

PERFUMERÍA GAL.-MADRID.-BUENOS AIRES

I1|d« Fol leto "Confldenoial g ra t i s a « u f a r m a c é u t i c o o • Es tab lec imientos

V í a L a y e U n a , 50. Barcelona . V H A R . S, A

G E N E R A L I D A D

Reca rgo dd 100 p o r 100 sobre e l a r b i ­t r i o m u n i c i p a l de solares b t n ed l f t r án r

E l consejero da Hacienda , p o r o r d e n de es ta fecha, h a resue l to p r o r r o g a r h a s t a e l d í a 30 de l c o r r i e n t e mes de sep t iembre e l per iodo v o l u n t a » r i o de cobranza de los recibos cor respondientes a l a c t u a l t e r c e r t r i m e s t r e d s 193S y a l se­g u n d o t r i m e s t r e d s 1931, d e l recargo de l 100 p o r 100 sotare e l a r b i t r i o m u n i c i p a l de so l a ­r e s s i n ed i f icar s i tuados en l a d u d a d de B a r ­celona. T r a n s c u r r i d o esto p lazo los expresados recibos q u e d a r á n Incursos de a p r e m i o y su je ­tos , desde e l d í a 11 a l 20 do oc tub re p r ó x i m o , c o n recargo d e l 10 p o r 100, e l c u a l se e l e v a r á pX 20 po r 100 desde el d í a 2 1 d e l m i s m o mes .

L o cua l se hace p ú b l i c o p a r a conoc imien to de loa c o n t r i b u y e n t e s afectados.

O o o r d i n a c l é n de a c t u a c i ó n en t r e l a " P r o t e o d ó do tai I n f a n c i a " y e l "So-geB p r o tatanoia"

E n c u m p l i m i e n t o de las I n i c i a t i v a s del c o n ­se je ro de A s i s t e n c i a Social p a r a l a coord ina ­c i ó n de las relaciones en t r e l a " P r o t e c c i ó a l a I n f a n c i a " y e l "Segel l p r o I n f a n c i a " , han cele­b r ado u n a r e u n i ó n con e l d i r e c t o r genera l d s A s i s t e n c i a Socia l los pres identes de estas en ­t idades , d o c t o r d o n Pedro D o m i n g o y e l s e ñ o r M i r á e l e .

E l consejero da A s i s t e n c i a h a quer ido u n i ­ficar l a a c t u a c i ó n de l a o b r a g e n e r a l de p r o ­t e c c i ó n en l u g a r de dejar que cada I n s t i t u ­c i ó n h a g a u n a l abor no re l ac ionada con e l con­j u n t o a r m ó n i c o de l a as is tencia genera l , y p o r eso h a d e t e r m i n a d o l a c o o r d i n a c i ó n d s ser v i ­c ios .

O t r a de las or ientac iones fundamenta le s p a ­r a e l Segel l p r o I n f a n c i a h a s ido encaminada a n o l l e v a r a cabo n i n g u n a o b r a d s u t i l i d a d ex-d u a i v m a n t s l o c a l , pues e n t a l caso se hace d i ­f í c i l m n s e g n l r d I n t e r é s de todos an p r o de l a o b r a d d Sege l l ; debido a esto, as h a d e c i d i ­d o que ta r e c a u d a c i ó n t o t a l d d Segel l se d e d i ­que a hacer u n a o b r a genera l da asis tencia so­c i a l p a r a los n i ñ o s en t o d a C a t a l u ñ a , p a r a que a s í do este m o d o ta r e c a u d a c i ó n p u e d a ser p r o ­v e c h o s » p a r a todos los qua h a n c o n t r i b u i d o » I» o b r a genera l d d SegelL

L a s Jun ta s respec t ivas e s t á n e s tud iando d I m p o r t a n t e p r o b l e m a de ta - l i T t m r ' s soc ia l de los n i ñ o s tubercu losos en sus i i s t i n t o s aspec­tos, y t i enen ta •BjijtoM que p o d r á n de ja r b i e n a t sDdida u n a o t e a r ^ m p I n T a de pro tec ­c i ó n que c o m p r e n d a los recursos p r o f i l á c t i c o s iwpficHInos que h a y a n demos t r ado u n v a l o r y los m é t o d o s de c u r a c i ó n s a n a t o r i a l y t e r a p é u ­t i cos de m e j o r eficacia. P a r a d i o se p r o c u r a r á l a c o l a b o r a c i ó n do todas tas r l n n r n « r i ^ i m y personas que d e m o s t r a r o n i n t e r é s e n estas cues t ienes .

P r o b l e m a de t a l I m p o r t a n c i a y de i n t e r é s t a n general , ú n i c a m e n t e p o d r á ser u n a r e a l i d a d c o n l a retaddn d d S e g d l , J u n t a de P r o t e c d ó n a l a l a f a n d a y ta c o o p e r a c i ó n d e loa e s p e d n l í s -t a s que p re s t en SU esfuerzo de labor ios idad e i n t e l i g e n c i a .

E l consejero de As i s t enc i a Soc ia l p r o c u r a r » p r e s t a s todos loa a u x i l i o s necesarios a fin de

m e j o r a r I » s u e r t e de los n i ñ o s , y conf ia e n 1 » o p i n i ó n p ú b l i c a , que s iempre se In te resa p o r los n i ñ o s , p a r a que pueda ser u n a r e a l i d a d I » o b r a que p o n g a a l a In fanc ia en condiciones d e desar ro l la r se d e u n m o d o p e r f e c t o .

C o r s o de p r e p a r a c i ó n y s e l e c c i ó n d d de ta M o d ó n de I t a »

do ta Q a f s i d U n J

Bü J u r a d o enca rgado de selec lonar l a s al r rm- ' ñ a s do este c u r s i l l o , a d v i e r t e a todas las que h a n so l i c i t ado su a d m i s i ó n , que h a b r á n de c o n ­c u r r i r d 13 d d cor r i en te , a l a s t res y m e d i a de l a t a r d e , a l despacho de l a D i r e c c i ó n d d se rv ic io (ca l l e d d Obispo, 6, p l a n t a b a j a ) , c o n d fin de p r a c t i c a r ta p rueba que les s e r á p r o ­pues ta .

13 " B u O l c t l D O d a l *

E n s u n ú m e r o 253, cor respondiente s i d í a 10 de l co r r i en te , p u b l i c a d s i g u i e n t e s u m a r i o :

G o b e r n a c i ó n . — O r d e n concediendo a l A y u n ­t a m i e n t o de M a s n o u l a a u t o r i z a c i ó n s o l i c i t a d a p a r a l a v e n t a de unas p a r e d e s de terrónCM so­bran tes de v í a p ú b l i c a que se d t a o .

O r d e n concediendo a l A y u n t a m i e n t o d e S a n Se m i l a a u t o r i z a c i ó n s o l i c i t a d a p a r a c o n v e n i r l a c e s i ó n de unas parcelas de te r renos y a l i e ­n a r tas fincas que se d t a a .

T r a b a j o . — O r d e n p r o r r o g a n d o h a s t a « I M del a c t u a l d {Asco fijado p o r d decre to de 9 9 de Ju l io pasado p o r a l a i n s c r i p c i ó n de las e n ­t idades pa t rona les y obreras a l Censo e l e c t o r a l soc ia l de C a t a l u ñ a .

D e p a r t a m e n t o de B c o n M H l a y A g r i c u l t u r a . — C i r c u l a r fijando las fechas en que s e r á e f ec tua ­da ta c o m p r o b a c i ó n y c o n t r a s t e de pesas y m e ­d idas en d p a r t i d o j u d i c i a l d s V i l l a n u c v a y G e l t r ú .

E l " B u U l e t t O f i c i a r de a y e r p u b l i c a u n a o r ­den d isponiendo ta I n c o a c i ó n de expediente d a Uic lua lón en e l R e g i s t r o d d P a t r i m o n i o H i s t ó ­rico, A r t í s t i c o y C i e n t í f i c o de Cata luf ia , d d pueblo i b é r i c o de U U a s t r e t y de ta ig les ia m o ­z á r a b e de S a n FeUu de Boada .

De interés para

nuestros lectores PARA C U A N T A S Q U E J A S Y R E C L A ­

M A C I O N E S Q U E N U E S T R O S L E C T O ­RES D E S E E N Q U E A P A R E Z C A N E N E S T A S C O L U M N A S . L E S R O G A M O S Q U E P A S E N POR E S T A R E D A C C I O N , D E S I E T E A N U E V E D E L A N O C H E . E N D O N D E , SI S O N D E J U S T I C I A , SE­R A N D E B I D A M E N T E A T E N D I D A S Y P U B L I C A D A S A L A M A Y O R B R E V E ­D A D P O S I B L E .

• P A G I N A 8 Jueves, 12 He' septiembre ele 1935 E L D I L U V I O

G O B E R N A C I O N

E l s e ñ o r Jove r N o n e U se t r aa l ada rA h o y a Gerona

E n l a s e c r e t a r l a de l a C o n s e j e r í a de Goberna­c i ó n , m a n i f e s t a r o n a y e r a los pe r iod i s t a s que h o y el s e ñ o r J o v e r N o n e l l se t r a s l a d a r á a G e r o ­na , donde c e l e b r a r á u n a r e u n i ó n con los a lca ldes y sec re ta r ios de las poblaciones de m á s de 5,000 h a b i t a n t e s de l a p r o v i n c i a , p a r a t r a t a r de asun­to s re lac ionados con l a I m p l a n t a c i ó n de l c a r n e t e l e c t o r a l .

D e t e n c i ó n de l h i j o de S c h l r o - K a u e r

L a p o l i c í a h a p roced ido a l a d e t e n c i ó n de Pe-t e r L o e b . que es h i j a s t r o de S c h l r o - K a u e r , y que e s t á r e c l a m a d o p o r u n d e l i t o de h u r t o , con m o ­t i v o de haberse l l evado de l a casa de l a ca l le de M u n t a ñ e r , donde es taba su padre a d o p t i v o de te ­n i d o con p r i s i ó n a tenuada , los obje tos que e r a n p r o p i e d a d de l d u e ñ o de l a casa.

A l de t en ido se le h a ocupado su pasapor te , h a ­b i é n d o s e demos t r ado que h a sido fa la i f lcado, y que con é l habla S c h l r o - K a u e r pasado l a f r o n ­t e r a . L a f o t o g r a f í a del detenido e s t á p robado que f u é s u s t i t u i d a y d e s p u é s se h a v u e l t o a po ­ner su f o t o g r a f í a y que figura en e l pa sapo r t e que n a c i ó el de ten ido e l a ñ o 17, y del u n o se h i zo u n ocho p n r a que figurara que h a b l a nac ido en e l a ñ o 1887.

E l de t en ido p a s a r á a d i s p o s i c i ó n del Juzgado que lo t i ene r ec l amado .

X J O * Indeseublea

H a n sido detenidos c o m o Indeseables 3 i n d o c u ­mentados , e l es toniano A r n o l d P l n l k y e l su izo F e d e r i c o R u f f .

L a d e t e n c i ó n del p r i m e r o t u v o efec to en T a ­r r a g o n a y l a del segundo en F i g ü e r a s .

A m b o s s e r á n propues tos p a r a l a e x p u l s i ó n . L o s t6xl<-o*

H a s ido de ten ida po r l a p o l i c í a u n a n v i j e r l l a ­m a d a C a r m e n Cornet , cuando Iba a e n t r a r en u n a casa de l a V í a L a y e t a n a con ob je to de v e n ­der en l a m i s m a unos g r a m o s de c o c a í n a .

T a m b i é n se de tuvo a u n I n d i v i d u o l l a m a d o T o ­m á s Pa lou , e l c u a l le h a b l a f a c i l i t a d o e l t ó x i c o .

ACTUALMENTE TOOOS LOS COMPRADORES de los Almacenes

E L B A R A T O se benefician de un 25 por 100 de sus compras

• ya que, además de precios excepcionalmente reducidos, perciben variados

• a

R E a A L . O S de un valor proporcionado a la compra

¡APROVECHEN LA O C A S I O N ! . . . 3 ' 0 0 6 ' 5 0 0 ' 9 5 1 ' 2 5

Teiidos finos ^ ¡ ^ L ^ . 0 ' 9 5

Lanería para entretiempo sata6/ eo" n«~„_' onchd 130 ctros-, valía 12 faneria SeleCta y U pesetas, el metro a Preciosas Royalinas fo"^^ Bonitas fantasías r0arirdma apapreasveta¡

O r d e n p ú b l i c o T R A B A J O A U D I T O R I A

E n Justa defensa

N o s h a v i s i t a d o el Joven J o s é G u m b a u p a r a aaan l fes tamos que, s i b i e n f u é de ten ido a r a í z de u n a denuncia , f u é segu idamente pues to en Hber t ad a l comprobar se que nada t en i a que ve r son el hecho que se le i m p u t a b a .

Noso t ros , que t o m a m o s l a n o t i c i a de u n cen­t r o o f ic ia l , hacemos gustosos es ta a c l a r a c i ó n p a ­sa s a t i s f a c c i ó n del In te resado .

A Y U N T A M I E N T O

P e r i o d i s t a I n g l é s

E l r e d a c t o r Jefe de l d i a r i o londinense " D a i l y H e r a l d " , M r . E d u a r d H u l l , a c o m p a ñ a d o de su d i s t i n g u i d a esposa y de t r e s h i jos , v i s i t ó e l A y u n t a m i e n t o . F u é r ec ib ido p o r el consejero r e ­g i d o r s e ñ o r S a l t o r y e l j e f e de Ce remon ia l , se-ñ o r R l b é , los cuales, en n o m b r e del a lcalde, i n ­v i t a r o n a los i l u s t r e s h u é s p e d e s a u n a e x c u r s i ó n a M o n t s e r r a t y u n a l m u e r z o en Si tges .

V i s i t a a l A y u n t a m i e n t o

A y e r t a r d e los profesores que as is ten a l a Es ­cuela de v e r a n o de l a Genera l idad , en n ú m e r o de unos qu in i en tos , v i s i t a r o n e l A y u n t a m i e n t o . F u e r o n rec ib idos po r e l consejero m u n i c i p a l de C u l t u r a , don O c t a v i o S a l t o r , y e l Jefe de Ce re ­m o n i a ] , don M a n u e l R l b é .

E n n o m b r e de los v i s i t a n t e s p r o n u n c i a r o n bre ves pa l ab ra s de saludo los profesores s e ñ o r e s A m a d e o V i z a y Sanz Jove r , agradec iendo a m ­bos las f ac i l idades de t o d a clase que p o r p a r t e de los e lementos oficiales se les h a n dado en t o ­do m o m e n t o .

E l s e ñ o r S a l t o r les c o n t e s t ó , f e l i c i t á n d o l e s p o r s u m e r i t i s l m a labor .

L o s profesores f u e r o n obsequiados p o r e l A y u n t a m i e n t o con un " l u n c h " .

N O T A S P O L I T I C A S

E l homenaje a Ra fae l C a m p a l a n s

E l Consejo d i r e c t i v o de P a t r i a N o v a , J o v e n t u t d ' E s q u e r r a N a c i o n a l i s t a R a d i c a l , que a s i s t i ó con sus asociados, el 11 de s ep t i embre de .933, a l a c t o del e n t i e r r o de l m a l o g r a d o p a t r i o t a d o n Ra fae l Campa lans , y hab iendo co laborado ú n i c a ­men te P a t r i a N o v a con e l A y u n t a m i e n t o de M o ­l ina de R e y en l a i n a u g u r a c i ó n y r o t u l a c i ó n de l a p l aza de Ra fae l C a m p a l a n s en es ta v i l l a , e l d í a 30 de sep t i embre de 1934, n o p o d í a f a l t a r a l homenaje que el b e n e m é r i t o A t e n e o P o l i t é c h n l -c u m o r g a n i z ó el d í a 8 ú l t i m o en T o r r e d e m b a r r a , cosa que h a l l evado a e fec to P a t r i a N o v a , Jo ­v e n t u t N a c i o n a l i s t a R a d i c a l , a s i s t i endo v a r i o s de sus asociados, y que, i n v o l u n t a r i a m e n t e , n o se h a hecho c o n s t a r en l a P r e n s a .

111

Fo A l d a z L e y ú n s

A B O G A D O

Pelayo, 14, 2 / , 1 - Teléf. 20408 •

i H n H u n H B B n u a

S ind ica to Reg iona l de l a I n d u s t r i a F a b r i l y T e x t i l de C a t a l u ñ a ( S e c c i ó n Barce lona)

Se n o t i f i c a a todos loa t rabajadores de L a Es -P a ñ a I n d u s t r i a l de las secciones de "Raspal l s , Pcrxes , Estenedors 1 A l g u a " , socios o n o , del S in ­d i ca to R e g i o n a l de l a I n s d u a t r i a F a b r i l y T e x t i l de C a t a l u ñ a , que pasen por el local c e n t r a l de l m i s m o , Puer ta fe r r l aa , 19, entresuelo, el Jueves y viernes , de siete a ocho de l a noche, p a r a c o m u ­nicar les u n asunto de m u c ' i u I n t e r é s p a r a d i c h o ^ obreros.

S indica to TTnlón Obrero de l a Indus ­t r i a F a b r i l y T e x t i l de Ba rce lona y su R a d i o

Se convoca a todos los obreros de l a casa I n ­dus t r i a s M a t a s para m a ñ a n a , viernes, a las diez de l a m a ñ a n a , en e l l oca l social de l a cal le i » P u e r t a f c r r i s a , n ú m e r o s ^ y 9. p r i n c i p a l .

Se ruega l a p u r t j a l aslaicnela por ser asantos de g r a n i n t e r é s , los f l M so taan de t r a t a r en la m i s m a .

L a AMic iac lón del r < r « o n a l M a r í t i m o d e l a T r n a a t l á n t l e a

L a A s o c i a c i ó n del Personal M a r í t i m o de l a C o m p a ñ í a T r a s a t l á n t i c a y la U n i ó n Gene ra l de Dependientes de Agencias M a r í t i m a s convocan a sus asociados a j u n t a genera l e x t r a o r d i n a r i a e l viernes, d í a 18 del a c tua l , a las c u a t r o y med ia de l a t a rde , en su d o m i c i l i o social, ca l le de l a F u s t e r i a , n ú m e r o s 2 y 4, p a r a t r a t a r nuevamen­te de la F e d e r a c i ó n de ent idades profesionales del P u e r t o do Barcelona .

S ind ica to Reg iona l de LUÍ y F u e r z a de C a t a l u ñ a ( s e e c l ó n B a r c e l o n a )

Se convoca a todos los af i l iados a la con t i nua ­c i ó n de l a asamblea genera l e x t r a o r d i n a r i a para hoy, a las seis y med ia de l a t a rde en e l local de l a cal le Pue r t a f e r r l s a , n ú m s . 7 y 9, p r i m e r o (Sala M o r e n o ) , p a r a t r a t a r de l s iguiente orden del d í a :

1. N o m b r a m i e n t o de mesa de d i s c u s i ó n . 2. D a r cuenta y d i s c u s i ó n de las gest iones rea­

lizadas con las organizaciones que componen el f ren te ú n i c o . ,

3 L e c t u r a y d i s c u s i ó n de u n a c i r c u l a r de l Co­m i t é de relaciones.

A N o m b r a m i e n t o s de cargos de J u n t a . ' B. Ruegos y preguntas . C o n t i n u a r á d icho S ind ica to l a asamblea del

d í a 5, suspendida por f a l t a de t i e m p o . Todos los que as i s t i e ron p o d r á n r eanuda r las conversacio­nes sostenidas por los c o m p a ñ e r o s que en e l la i n ­t e r v i n i e r o n .

F e d e r a c i ó n de Agn ipac ionea profes io­nales da C a t a l u ñ a (Cometa , 4, t « , L " )

A t e n d i e n d o peticiones f o r m u l a d a s p o r algunas organizaciones de nues t ras federadas, e n v i r t u d de l a c e l e b r a c i ó n de nues t ro Congreso convocado p a r a el d í a 14 del presente mes. y c reyendo Jua-tlf lcadas las causas que el lo da luga r , este C o m i ­t é C e n t r a l t o m a n d o en c o n s i d e r a c i ó n que e l m o ­men to presente es de bastante o c u p a c i ó n de los que su a c t i v i d a d l a ded ican a l a v i d a a g r í c o l a , y escuchando sus peticiones, h a acordado suspen­d e r e l Congreso has ta el d í a 12 y 13 de l p r ó x i m o mes de oc tubre , con el m i s m o o r d e n de l d í a que f i g u r a en l a convoca tor ia .

E n c u a n t o a la c o n f e c c i ó n de censos, e l t i empo r e g l a m e n t a r i o no t e r m i n a r á has ta el d í a 80 del presente mes, asi se ruega que todas las docu­mentac iones a presentar deben v e n i r d i r i g i d a s a este C o m i t é po r s i en el las hub i e r a a l g ú n e r r o r poder lo subsanar con nues t r a i n t e r v e n c i ó n en los Centros oflciales. y en e v i t a c i ó n de que los docu­mentos presentados s u f r a n el ex t r av io que en m u ­chas ocasiones nos hemos encont rado .

De l a d e s a p a r i c i ó n del s e ñ o r Casa-novas

Parece ser que l a p o l i c í a sigue u n a p is ta re la ­c ionada con la fuga del ex presidente del Pa r ­l a m e n t o c a t a l á n don Juan Casanovas y enca­m i n a d a a la a v e r i g u a c i ó n exacta de • medios que u t i l i zó d icho s e ñ o r para ^asar l a f r o n t e r a y saber q u i é n e s fue ron sus aux i l i a res .

Di l igenc ias r o n m o t i v o de u n robo a mano a n i u u i a comet ido en Ta-r raaa

E l Juez teniente corone l don A n g e l M a r t í n e z P e ñ a l v e r ha salido p a r a Ta r r a sa con objeto de i n s t r u i r d i l igencias po r robo a mano a r m a d a y h o m i c i d i o en la persona de J o a q u í n B a l d ó , o c u r r i d o en la ca r r e t e r a de T a r r a s a a V i l a d e -cabal ls .

Cansas que c a m b i a n de Joes

Las causas que i n s t r u í a el s e ñ o r B i b i a n o , quo h a quedado en s i t u a c i ó n de d isponib le , parece ser que p a s a r á n a l juez s e ñ o r G a l á n .

L a causa genera l de Gerona : : E n el la f igura encartado el s e ñ o r P u l g Pu jad"s

L a causa n ú m e r o 105, denominada general de Gerona , po r sucesos ocur r idos en aque l la c iudad el 6 de octubre, h a pasado a l Juez m i l i t a r co­m a n d a n t e don Car los Cupdevi la , conclusa p a r a Coasejo de g u e r r a .

E n esta causa e s t á n encartados el ex comisa­r i o de la Genera l idad s e ñ o r P u i g Pujadas y a l ­gunos m á s . E n la ac tua l i dad t ieae ocho piezas con 2.500 fol ios

Pasa la causa a los defensores, que son los le t rados s e ñ o r e s Maso t y R o u r a , t i c a p i t á n se­ñ o r F u s á de Cara l t y los tenientes s e ñ o r e s Se­r r a n o y Mel lado .

D e s p u é s p a s a r á a es tudio del vocal ponente y se v e r á en Consejo de g u e r r a de oficiales gene­rales .

C o n s e j o s d e g u e r r a

P a r a boy , por r e b e l l ó n m i l i t a r

A las oua t ro de esta tarde, en «1 s a l ó n de ac­tos de l edificio de Dependencias m i l i t a r e s , t e n ­d r á efecto el C o n v j o de «TUerra de oficiales ge­nerales que h a de v e r y f a l l a r la causa i n s t r u i ­da po r el teniente corone l juez permanente don A n g e l M a r t í n e z P e ñ a l v e r c o n t r a el paisano L u i s Raftfls Carbonel l y o t ros por el supuesto de l i to de a u x i l i o a l a r e b e l i ó n m i l i t a r .

P A R A M A C A N A

Con t r a e l ex alcalde y unos vecinos de G é l i d a

M a ñ a n a , a las diez de l a m a ñ a n a , se c e l e b r a r á u n Consejo de g u e r r a de oficiales generales po r los sucesos del 6 de octubre ocurr idos en G é l i ­da, causa n ú m e r o 430. c o n t r a Juan B e r t r a n d H o ­pa r t . ex alcalde de aquel la p o b l a c i ó n ; Juan C o ­l lado Cas t i l lo , A n t o n i o P i n o l Ca^as. M e l c h o r A -m i r a l l Iglesias, A n t o n i o P e r r o r M i r ó . Pascual H e r n á n d e z Es to l t y J o s é M i l l a G i l l aumes , figu­r ando t a m b i é n procesado e l ronoe ja l F ranc i sco L l o p a r t Ol lé . m u e r t o en un accidente del t r a ­bajo. Se Ies acusa del supuesto deli to de r ebe l ión m i l i t a r .

V I D A J U D I C I A L

S e ñ a l a m i e n t o s p a r a h o y

S A L A D E V A C A C I O N E S

Tres Juicios orales po r h u r t o , robo y estafa c o n t r a B e r n a r d o Arguel les . B e n i t o C a n t ó y F r a n ­cisco N l c o i a u . respect ivamente .

D i v o r c i o . — M a t i l d e H e r n á n Daasi c o n t r a Juar Gaasol A t x e r .

T r i b u n a l d e U r g e n c i a

Ju i c io c o n t r a J o s é Moreno , acusado de tenen­cia i l í c i t a de a r m a .

G A C E T I L L A S

E n el Dispensar io de Grac ia fué curado F r a n ­cisco M o n z o n l O r t l . de 16 a ñ o s , el cua l s u f r í a var ias lesiones quo se p rodu jo a l caerse de un t r a n v í a en el paseo de Grac ia .

E n el paseo de la R e p ú b l i c a u n a u t o m ó v i l que se d l ó a la fuga a t r o p c l l ó a l m é d i c o don P o l l ó n B u x ó , c a u s á n d o l e t a n graves her idas que fa l lec ió a los pocos momen tos .

P o r orden del Juzgado, el c a d á v e r f u é t ras la­dado a l d e p ó s i t o de l Hosp i t a l C l í n i c o . *

E n l a cal le de Va l lesp l r un a u t o c a m i ó n c o n ­duc ido po r su p r o p i e t a r i o J u a n G i r a l . a r r o l l ó a Consuelo T a m b o r e d o Collado, p r o d u c i é n d o l e t a n graves her idas que tuvo que Ingresar en el Hos­p i t a l Cl ín ico .

E l conductor fué detenido y puesto a dis­p o s i c i ó n del Juzgado.

En caso de fiebre Tifoidea

L A fiebre t i f o i d e a hace su a p a r i c i ó n con esca­l o f r í o s , dolores de cabeza, z u m b i d o de los o í d o s , v é r t i g o s , dolores en los m ú s c u l o s y p o r fiebre. E n el m o m e n t o que se noten estos s í n t o m a s debe d á r s e l e a l e n f e r m o , t a n p r o n t o como se ha l le en condiciones de beberlos, dos l i t r o s comple tos do l a B O I S S O N B L A N C H E del A B A T E M A G N A T , E s t a m e d i c a c i ó n , de g r a n poder desinfectante , s i n ser noc iva , des t ruye las legiones de bacilos t i f ióos . Se p roduce en e l en f e rmo u n a ' r e a c c i ó n , d i s m i n u y e n d o la fiebre. Desde este m o m e n t o l i c u r a c i ó n e s t á asegurada , c o n s i g u i é n d o l a r á p i d a ­men te . Se r e c o m i e n d a a las personas que est* "J a l cu idado de los enfermos y especialmente a los n i ñ o s que beban B O I S S O N B L A N C H E del A B A T E M A G N A T p a r a e v i t a r el con tag io . K l f rasco p a r a ob tener un l i t r o de bebida cuesta 3'20 pesetas en todas las f a r m a c i a s .

E n el Dispensa r io de Grac i a f u é curada M a r í a L ó p e z Masegosa, de 19 a ñ o s , d o m i c i l i a d a en Pa­dre Claret . 118, p r i n c i p a l , l a cua l s u f r í a quema­duras de p r i m e r o y segundo grado , producidas a l c a é r s e l e e n c i m a un pote de agua h i rv iendo .

* E n la calle del Consejo de Cien to , cruce con

la de B o r r e l l . e l a u t o m ó v i l n ú m e r o 56.213 B . a t rope l lo a F r a n c i s c o U t r i l l a . de 29 a ñ o s , que Iba montado en u n a bic ic le ta , o c a s i o n á n d o l e v a r i a ' her idas contusas y l a f r a c t u r a -Je l a c lav icu la derecha, de p r o n ó s t i c o reservado.

F u é asist ido en el Dispensar io m u n i c i p a l de la calle de S e p ú l v e d a , pasando luego a su domic i l i o .

E n f e r m o s de l a sangre , c u r a r é i s con el T r a t a ­m i e n t o Zendejas n ú m e r o L

* E n la calle de E n n a . esquina a la de M a r t i V I "

l anova . el t r i c i c l o n ú m e r o 46.690 de la m a t r í c u l a de Barce lona v o l c ó , resul tando su conductor , Jo­sé Tacher . de 28 a ñ o s , oon una he r ida contusa en el pie izquierdo, de p r o n ó s t i c o reservado. F u é asist ido en el Dispensar io de Pueblo Nuevo .

* U n a Joven de 22 a ñ o s , l l a m a d a Ange la Car ta -

ñ á Fe r r e r , d o m i c i l i a d a en e l pas ;o de F a b r a y P u i g . 149. bis . d i s p u t ó anoche con su padre por mo t ivos de orden f a m i l i a r y a consecuencia del disgusto i n t e n t ó poner fin a sus d í a s ing i r iendo c i e r t a c an t i dad de l e j í a .

L a c i t ada Joven fué asist ida en e l Dispensario de San A n d r é s , donde le ap rec ia ron s í n t o m a s de i n t o x i c a c i ó n de p r o n ó s t i c o reservado, t a pacten • te. d e s p u é s de as is t ida , p a s ó a l H o s p i t a l de San Pablo .

* A n t e s o d e s p u é s de levantarse de la mesa

saboree Vd. una r i q u í s i m a cop l t s del delicio< E rgos" y d i g e r i r á f á c l l m e n -apet i to . se s e n t i r é V d . TD&B r e c o n o c e r á en V d . el placer Pida en las p r inc ipa les t a r ­

so • 'Vino F ó n i c o te . a u m e n t a r a su potente y á g i l y de v i v i r l a v ida . mac las una bote l la de V i n o T ó n i c o Ergos .

• L . % A A J . - J - j . • . A , - , j,.•.A.'-4-'I-É|1 r • f T T * ! " l1 1 ' l ' 'r 'W M' 'V r " I T * s • • ^

| INSTITUTO DE PUERICULTURA

H e r r e r o Besada

ENFERMEDADES DE LA INFANCIA

| C O R T E S , 4 0 8 | •*+*+**+**++•£•*+++*+*+***++*•» ••••r*'r'r'

p E L D I L U V I O Jueves , 12 ele sept iembre de 1935 P A G I N A 0 ^

« « R T K O C B X K B R A D O E L O I A 11 D E S E F -• O R T E O X I E M B B E D E 1 9 »

^486 — 120.000 pesetas M a d r i d

23.277 — 65,000 pesetas " B A R C E L O N A , Esco r i a l _ 28.430 — 86.000 pesetas

M a n re sa. Los B a r r i o s _ l t í «68 — 10,000 pesetas

B A R C E I X ) N A

P remiado* con 2,000 pas i tos

6 136 B A R C E L O N A , A l i can t e . 7,514 B A R C E L O N A . P a l m a de M a l l o r c a .

J0.»49 Zaragcxa, San ta Crux . MÍ1C6 M a d r i d . V a l e n c U . M 539 Sevilla, M a d r i d . 21853 Sevil la . M a d r i d , Guenglro ia . 24'.944 B A R C E L O N A . Ceuta. 83,587 Malaga . M a d r i d , Oviedo. 34 627 C á d l s . >. 35.048 M a d r i d .

P R E M I A D O S C O N 400 P E S E T A S

Centena

001 035 039 046 085 122 131 159 1T5 232 242 n.a 284 330 331 343 374 384 400 405 412 413 441 442 452 466 468 475 494 499 523 527 532 550 563 618 623 637 654 686 721 730 733 762 774 781 816 849 874 895 967 997

M U

001 028 064 073 119 120 148 152 153 170 172 200 267 286 306 341 349 376 398 402 409 412 4 •'3 473 502 657 570 572 589 599 607 608 657 719 734 804 840 916 922 944 960 974

D o s m i l

004 020 023 069 145 154 172 199 476 638 553 M 8 622 639 642 666 720 736 756 790 805 823 842 858 872 880 905 910 921 954

T r o * m i l

006 030 055 068 097 135 138 157 200 204 218 230 243 262 263 282 308 311 325 349 372 406 469 493 509 624 566 598 603 644 661 671 707 711 772 729 75» 773 778 857 920 923 936 948 » 5 1 972 y. t-íf üo-ío •» Booflil

C u a t r o m i l , \¡jí_? 010 011 038 210 223 231 606 611 642 922 939 964

003 039 042 1M5 188 192 f.T6 715 720 970 991

065 0 7 á 083 125 127 164 181 185 236 266 277 380 409 425 453 461 727 806 807 811 519 S43 8G0 911 993

Cinco m i l

044 050 081 096 098 132 139 177 235 277 307 385 477 557 597 6 0 » 733 795 868 880 888 929 931 972

Seis m i l

014 036 059 081 086 092 126 146 147 164 186 211 224 236 255 295 311 339 344 349 384 423 453' 489 634 635 6S3 699 700 803 824 868 969 97?

S ie te m i l

010 030 055 071 118 151 171 260 277 285 290 300 338 345 363 377 397 456 475 488 516 521 529 535 551 &94 602 624 651 670 632 697 738 8S3 875 876 889 956 983

Ocho m i l

000 016 080 094 109 117 119 153 157 173 188 201 213 222 278 279 286 307 330 385 398 402 463 465 486 480 523 524 548 556 561 608 609 643 651 664 671 716 768 829 836 843 853 872 90Í» - 3 W w B H |

N u e v e m i l

014 023 043 067 081 105 106 156 157 161 181 1H9 240 252 277 281 292 294 345 375 397 416 423 465 504 593 614 630 662 689 712 749 77o 775 801 810 816 850 853 856 879 883 901 909 9J9 925 996

D i e i m i l

018 035 044 070 114 247 262 277 283 290 340 348 38D 398 457 462 466 517 533 554 675 5*1 618 622 628 635 639 641 710 727 730 759 774 8 3 » 862 901

Once rail

03T 034 061 071 105 119 181 211 254 262 264 j J J 298 327 348 376 384 396 422 432 447 450 4771 513 538 551 603 655 706 724 729 752 780 7 8 » 838 853 912 919 932 956 982

Doce m i l

004 018 041 055 139 141 167 207 217 227 242 * W 308 321 334 360 425 450 463 471 500 509 r j j 541 552 563 613 651 663 709 731 778 822 8 « 844 883 885 959

T r e c e m i l

ÍS8 071 085 086 151 155 167 188 201 211 222 216 224 252 253 264 295 329 347 361

70* Í J ? 465 529 612 624 661 M 672 673 787 " « 806 812 833 905 927 955 962 980 988

Catorce mO

006 017 025 036 055 053 086 130 131 169 185 201 240 317 830 335 372 417 429 463 483 639 546 567 572 618 621 667 670 690 707 811 844 872 876 891 929 930 940 982 983 985

Quince m i l

045 053 094 100 129 138 152 157 196 229 256 293 369 381 397 531 556 557 595 648 CT3 862 686 693 712 720 726 750 772 792 801 837 858 901 914 929 954 955 965

Diez y seis m i l

010 016 022 029 040 048 P64 074 078 U93 098 099 135 194 253 269 278 302 320 334 340 354 437 438 447 458 464 522 582 &16 631 644 672 680 702 728 729 731 772 773 808 838 &58 878 896 920 951 976

D i e y siete rail

000 039 044 048 052 071 126 154 162 166 180 218 261 295 329 333 337 343 376 378 383 SSS 443 493 495 502 528 545 555 567 594 637 648 688 768 836 860 912 928

D i e z y ocho rail

045 067 068 088 162 169 234 296 305 348 S49 383 394 404 417 434 488 525 357 564 678 683 592 614 616 622 645 655 716 717 751 754 814 825 839 863 893 913 925 960

D i e s y nueve m i l

036 062 135 145 171 224 225 230 243 307 313 387 415 447 465 545 547 557 648 718 735 738 770 795 856 862 884 914 976 986

V e i n t e m i l

004 019 027 042 095 098 136 137 156 161 194 201 225 247 281 332 860 364 381 382 396 448 494 495 509 566 582 583 623 629 659 695 722 778 824 836 859 880 883 905 927 934 947 970 975 976 978

V e i n t i ú n m i l

138 142 143 150 170 172 187 236 283 323 337 863 379 382 392 450 453 455 458 530 547 589 662 694 698 756 851 852 861 880 972

003 051 097 100 129 173 186 242 278 341 345 376 385 442 447 472 490 616 528 532 649 555 604 673 698 700 714 717 773 780 841 865 873 889 921 951 059 981

V e á n t t t r é s m i l

017 018 025 072 101 103 104 115 131 140 171 203 220 279 291 297 380 391 393 405 442 458 465 525 534 639 576 610 615 619 644 660 666 687 757 831 869 891 897 934 962 973 993 994

V e i n t i c u a t r o rail

011 034 064 071 074 067 096 117 129 168 179 189 191 200 240 253 284 285 303 312 361 368 373 388 437 445 452 513 517 520 ¡ ¿ 5 561 664 572 643 647 653 667 706 713 804 830 856 924 952

y afortunada Administración de Loterías número 35 OE

I A I L L A R A M B L A D E L C E N T R O , 26 (frente Plaza Francisco Maciá

continúa, como siempre, dando grandes premios mayores Ha repartido en el sorteo de ayer entre sus numerosos clientes el billete número 2 3 , 2 7 7 premiado con el SEGUNDO PREMIO DE

6 5 , 0 0 0 p e s e t a s con sus dos aproximaciones y varios billetes de su centena, y cente­

nar de los demás premias mayores

G r a n surt ido d e b i l le tes d e l 11 d e O c t u b r e y N a v i d a d S e r e m i t e a p r o v i n c i a s

T r e i n t a m i l

010 012 016 029 030 043 061 009 120 135 1S8 143 153 1V7 183 185 192 196 230 235 260 271 307 310 311 324 333 363 966 380 387 412 444 490 607 530 631 683 614 651 663 664 673 696 698 710 715 723 748 759 762 802 804 851 883 893 920 967 968 969

T r e i n t a y u n m i l

003 101 103 120 128 129 137 148 163 177 236 264 273 292 803 810 314 326 330 342 872 432 433 447 477 480 621 631 589 695 607 616 644 646 661 682 704 708 712 717 736 738 869 948 973

T r e i n t a y dos m i l

0 1 1 015 076 108 120 133 160 175 181 186 199 206 232 236 241 285 308 311 317 324 325 S64 395 433 466 484 507 533 548 604 629 653 663 673 713 716 733 735 801 804 846 853 855 869 873 886 911 915 932 937 944 956 976 990

T r e i n t a y t r e s m i l

006 017 020 048 056 076 082 083 093 106 118 122 142 208 209 210 232 266 283 289 314 324 830 367 411 455 472 520 529 629 730 738 754 820 891 892 899 918 924 926 1-91

T r e i n t a y c u a t r o m i l

029 093 097 118 130 139 149 151 157 167 185 214 230 236 307 310 353 355 353 368 385 397 469 482 512 618 546 555 604 569 578 644 657 660 674 735 741 764 782 802 829 854 858 874 902 960 966 997

T r e i n t a y c inco m i l

012 060 096 097 107 129 132 139 156 201 236 279 301 305 309 333 349 367 378 397 417 433 470 528 570 674 583 620 699 727 759 791 799 872 903 922 947 958 968 980 993

U V E R , T I I S T S - A . Administración de Lotería número 29 - VIA LAYETANA, 51 (frente Coja de Pensiones) H a v e n d i d o e l c u a r t o r > ™ - a | h | | l A t £ » i l 0 1 6 4 6 8 m i ó d e l s o r t e o d e n y e r * * • W i l l W » » • • - • « O

G r a n s u r t i d o d e b i l l e t e s d e l 1 1 d e O c t u b r e y N a v i d a d

Ve inUclnoo m U

029 039 091 110 113 136 151 161 172 191 251 258 292 305 321 324 370 409 417 424 431 437 505 508 524 52b 545 578 582 608 622 6 ¿ 6 742 747 754 757 814 817 845 847 362 903 935 964 970 983

V e i n t i s é i s m i l

005 013 032 084 110 131 245 268 277 293 308 382 384 S96 418 424 434 453 458 604 t.10 611 614 533 642 506 570 579 580 623 630 830 841 857 881 882 948 956

Ve in t i s i e t e m B

043 057 079 107 162 173 179 207 234 255 269 319 326 370 426 447 457 475 621 680 635 698 729 730 758 800 809 822 872 892 913 915 927 942 951 088 992

V e i n t i o c h o m ü

016 031 040 133 156 162 173 139 218 222 339 404 425 453 477 484 486 687 598 014 629 642 646 650 651 753 774 786 789 793 813 817 821 837 841 866 871 881 884 902 919 953 964 966 982

V e i n t i n u e v e ral]

094 110 181 197 242 244 252 263 273 286 298 324 329 331 407 414 429 432 447 « 9 0 497 600 543 562 669 671 673 589 620 668 683 703 754 785 786 796 836 867 900 961 971 973 987

99 aprox imac iones de 400 pesetas cada u n a p a r a los n ú m e r o s res tantes de l a centena de los premios p r i m e r o , segundo y t e rce ro .

2 ap rox imac iones de 1.500 pesetas cada u n a p a r a los n ú m e r o s a n t e r i o r y p o s t e r i o r a l del p r e m i o p r i m e r o .

2 ap rox imac iones de 1.000 pesetas cada u n a p a r a los n ú m e r o s a n t e r i o r y pos te r io r a l del p r e m i o segundo.

2 ap rox imac iones de 652 panetas cada u n a p a r a los n ú m e r o s a n t e r i o r y p e t t e r i o r a l de l p r e m i o te rcero .

• O O S C I U D A D A N O S — • —

I n c a l i f i c a b l e N I m i s n i menos. E s v e ^ o n z o s o que los c iuda­

danos de Ba rce lona nos veamos a t rope l lados p o r l a s grandes Empresas de t ranspor tes , que, e r ig idas « a d u e ñ a s y se&oras de la c iudad , les I m p o r t a u n c o m i n o que e l c iudadano, el pac ien te c iudadano d a s iempre , sea qu ien pague los p l a tos ro tos en tedos los incidentes derivados de l a c i r c u l a c i ó n que o c u r r e n d i a r i a m e n t e .

C o m o tes t igos presenciales del hecho y an te el escarnio que representa p a r a los ciudadanos, v a ­m o s a referir e l caso I n s ó l i t o o c u r r i d o e l lunes .

d í a 9. en el a u t o b ú s n ú m e r o 51 de l a C o m p a ñ í a de Au tobuses Roca. E s sabido que d ichos a u t o b u ­ses l l e v a n v i s i b l e en el I n t e r i o r de su p l a t a f o r m a u n a p l aca b l anca con le t ras negras que d i ce : "23 v ia je ros y u n a a u t o r i d a d " . Que el mencionado l e -t r e r l t o n o se cumple , es a lgo que nos sabemos de m e m o r i a . Y que en l u g a r de v e i n t i t r é s v i a j e r o s v a n c u a r e n t a o m i s , es a lgo que t a m b i é n nos sa­bemos de m e m o r i a . E n s i , e l I n c u m p l i m i e n t o da esta d i s p o s i c i ó n es y a una a g r a v a n t e p a r a l a E m ­presa que consiente que los pasajeros v a y a n a p r e ­tados como sa rd inas no i m p o r t á n d o l e nada as i se t r a t e de mujeres , como de n i ñ o s o de ancianos , antes de a u m e n t a r el n ú m e r o de cochea i n t e n s l -flcando e l se rv ic io . L a c u e s t i ó n es i n c r e m e n t a r e l r end imien to del coche, aun a t rueque de que é s t e se baga po lvo y se l a s t imen los v ia je ros .

Pues bien, c o m o d e c í a m o s , el re fe r ido d í a , so ­bre las 19*20, s a l l ó e l a u t o b ú s Roca s e ñ a l a d o c o n e l n ú m e r o 6 1 (que hace e l r e c o r r i d o P e l a y o - H o r -t a ) , de l a p a r a d a de la ca l le de Pelayo, e squ ina a l a de B a l í n e e , repleto, como de cos tumbre , d e p ú b l i c o . P robab lemen te e r a n m á s de c u a r e n t a en l a p l a t a f o r m a y es t r ibo ( l l e g u é a con ta r has ta 3 4 ) , y a que el que estas l incas escr ibe t u v o l a f o r t u ­n a de ocupa r a s i e n t a E n l a ca l l e de A l i - B e y s u ­b ie ron dos agentes de la a u t o r i d a d y , an t e l a a g l o ­m e r a c i ó n de pasajeros que hab la , el cobrador I n ­v i t ó a u n o de los re fer idos agentes a apearse, a l o que é s t e se n e g ó , a legando que yendo m á s de los v e i n t i t r é s v i a j e r o s que s e ñ a l a l a p l a q u i t a r e ­f e r i d a a l p r i n c i p i o de estas l ineas , cuando e l e x ­ceso de p ú b l i c o b a j a r a entonces é l no t e n d r í a n i n ­g ú n r eparo en apearse t a m b i é n , pero que a l l a d i s p o s i c i ó n no se c u m p l í a p a r a con los pasa je ros t a m p o c o d e b í a r e z a r p a r a c o n l a s an to r idades . Presc indiendo de qu ien t u v i e r a r a z ó n y de l o q u e a l l í p a s ó : d imes y diretes , t o m a consabida de loe n ú m e r o s , e tc . ( e l Juzgado correspondiente d o n d e se h a b r á n cu r sado y a las opor tunas denuncias d i ­l u c i d a r á e l ca so ) , l a c u e s t i ó n es que el a u t o b ú s estuvo es tacionado e n l a ca l le de A l i - B e y e n s u cruce con e l Paseo de l a R e p ú b l i c a , de v e i n t e a t r e i n t a m i n u t o s , con las consiguientes p ro t e s t a s de los pasajeros y l a a g l o m e r a c i ó n de p ú b l i c o q u e i b a engrosando de m i n u t o en m i n u t o . F i n a l m e n t e , e l coche p a r t i ó , pero el p e r j u i c i o m a t e r i a l y l a s moles t ias que f u e r o n ocasionadas a los pasajeros , é s t a s y a nadie las resarce. E n resumen, que l l e g a ­mos a l a P l a z a de I b i z a de H o r t a , A L A S 2 0 ' 2 a U n a h o r a j u s t l t a y cabal .

E s vergonzoso, bochornoso. Incal i f icable , q u e p o r no c u m p l i r con lo que e s t á dispuesto se v e a n expuestos los ciudadanos a ta les per ju ic ios . P u e s t o que si hoy l a cosa no p a s ó a mayores , o t r o d í a puede repet i rse e l caso y a l canza r m á s a l a r m a n ­tes proporc iones y entonces es m e j o r no r e f e r i r l o que p o d r í a suceder.

¿ P o r q u é , en e v i t a c i ó n de semejantes I n c i d e n ­tes, no da o r d e n t e r m i n a n t e y r i g u r o s a l a C o m ­p a ñ í a de A u t o b u s e s Roca — y hacemos e x t e n s i v a l a p r e g u n t a a todas las res tantes C o m p a ñ í a s b a r ­celonesas de t r a n s p o r t e » — d e no a d m i t i r m a y o r n ú ­m e r o de pasajeros que e l que e s t á marcado ? ¿ P o r q u é a l m i s m o t i e m p o no a u m e n t a e l n ú m e r o d a coches de sus l ineas p a r a e v i t a r estas esperas y ag lomerac iones t a n mor t i f i can t e s p a r a el p ú b l i c o ? ¿ E s que el p ú b l i c o n o t iene derecho a toda c lasa de atenciones, y a ^ue en resumidas cuentas es q u i e n a p o r t a los c é n t i m o s , que luego se c o n v i e r t e n en pesetas y , finalmente, en mi l e s de duros , p a r a que l a s Empresas puedan sostenerse y hacer p i n ­g ü e s beneficios? Y e l A y u n t a m i e n t o po r su pa r t e , conces ionar io de las l ineas, ¿ n o p o d r í a o b l i g a r a todas las g randes Eira presas a c u m p l i r con t o ­dos ios requis i tos est ipulados en las concesiones?

Barce lona , c a p i t a l de u n m i l l ó n de habi tan tes , l o r ec lama. A u n es t i empo de e v i t a r sucesos dea-agradables que pueden un d i a ser luctuosos p a r a l a d u d a d . ¡ S e r i a t a n fác i l so luc ionar lo s i h u b i e r a buena v o l u n t a d y deseos de hace r lo !

E . D I A Z L A S H E R A S * I B R O N Q U I T I

l » U L . i » I O n i A R

C A Z A D O R E S Escopetas de las mejore» marcas al contado y A PLAZOS. - Grandes facilidades encontraréis en la

O A . M A . H K S r r • • H H i i i K H i H i H m A r l b a u , 6 1 — T e l é f o n o 7 5 . 8 5 3

PAGINA 10 Jueves, 12 de septiembre de 1935 EL DILUVIO

l Sta. Coloma de Gramanet ' Sep t iembre , 10.

« Q U E J A S R A Z O N A D A S M O T R A S N O T I C I A S

H e m o s rec ib ido quejas de los vecinos de l a b a i t r i a d a M o n t c e r d á , lo c u a l nos c o m u n i c a n que t e ­m e n que ocur re a l g ú n accidente l amentab le p o r a l l í , y a que acuden muchos cazadores y algunos de ellos d i s p a r a n sus escopetas a c o r t a d i s t anc ia de sus v iv i endas .

— C o n t i n ú a n las quejas del v e c i n d a r i o sobre el elevado prec io de las t a r i f a s del se rv ic io p ú b l i c o de los autobuses.

Noso t ros consideramos t a m b i é n , que el costa m í n i m o de 20 c é n t i m o s p o r el t r ayec to m á s corto^ p o r e l i n t e r i o r de la v i l l a , n o deja de ser abusivo.

— IjOf vecinos de las c é n t r i c a s cal les de A l t i m U r a . B a m q u e y P i y M a r g a l ! , hace t i e m p o que p iden p o r l a i n s t a l a c i ó n de u n a fuente p ú b l i c a , y a que n o existe n i n g u n a en las c i tadas calles n i sus c o n ­to rnos .

— H a causado g r a n con t r a r i edad a los d u e ñ o s de solares s in edif icar e l a u m e n t o su f r i do del I m ­pues to en concepto de a r b i t r i o m u n i c i p a l .

E l nuevo g r a v a m e n h a sido aumentado el doble de l a ñ o an t e r io r .

— E l d o m i n g o po r l a noche d e s c a r g ó u « fuer te e g u a o t r o a c o m p a ñ a d o de p i e d r a de regu la r t a m a -fio que grac ias a l caer mezclada no c a u s ó e l d a ñ o <gue se t e m í a , a los v i ñ e d o s .

Las cal les de n u e s t r a v i l l a quedaron como de cos tumbre , abundanc ia de baches y esccazes de a l u m b r a d o .

— E l d o m i n g o pasado u n a s e l e c c i ó n local de f ú t b o l se t r a s l a d ó a R i p o l l e t , donde c o n t e n d i ó con e l reserva del F . C. R i p o l l e t , perd iendo p o r S a l .

— C o n m o t i v o de ce lebra r su fiesta m a y o r loa Vecinos pueblos de B a r b a r á y San Cu g a l , el pasado d o m i n g o fue ron muchas las f ami l i a s que se t r a s l a ­d a r o n a los citados lugares .

— C i r c u l a n con Ins is tencia rumores de que e l a lca lde gestor s e ñ o r P a g é s , h a d i m i t i d o . Nosot ros a u n que estamos m u y dis tanciados de la casa g r a n de no dejamos de comprende r l a del icada s i t u a c i ó n e n que se encuentra y p o r l o t an to , n o t e n d r í a n a d a de p a r t i c u l a r , que los citados rumores , a no t a r d a r ae v i e r a n conf i rmados .

Villanueva y Geltrú S e p t i e m b r e , 1 L •'

A L A C A R C E L

A los mozos de escuad ra y g u a r d i a c i v i l de este pues to f u é denunc iado el robo de u n a car ­t e r a con ten iendo 375 pesetas, hecho c o m e t i d o en l a noche de l pasado d o m i n g o y en u n l u g a r de n u e s t r a p l a y a .

H e c h a s l a s gest iones de estos casos, se c o m ­p r o b ó que los au to res de l a f e c h o r í a h a b l a n s ido t r e s i n d i v i d u o s , l l a m a d o s C a r m e l o M u ñ o z M a r ­t í n e z , de 18 a ñ o s , n a t u r a l de B a r c e l o n a ; V i c e n t e A z n a r P é r e z , de 48 a ñ o s , de C r e v i l l e n t e ( A l i c a n ­t e ) , y A g u s t í n G u i D o m é n e c h , de 34 a ñ o s , de V i n a r o z ( C a s t e l l ó n ) .

De t en idos d ichos i n d i v i d u o s , se a c u s a r o n m u ­t u a m e n t e , pasando de ten idos a d i s p o s i c i ó n de l J u z g a d o de I n s t r u c c i ó n , encargado do i n s t r u i r l a s d i l i genc i a s del caso.

C a r m e l o M u ñ o z , u n o de los detenidos como a u ­t o r de l r o b o de u n a c a r t e r a , y que m e n c i o n a m o s a n t e r i o r m e n t e , a l ser de ten ido y cacheado le f u é encon t r ada u n a h o j a c landes t ina , que d i j o l e f u é e n t r e g a d a p o r u n i n d i v i d u o l l a m a d o Rudes indo Ser rano , e l c u a l f u é de ten ido po r t a l m o t i v o .

T a m b i é n e l r e f e r i d o C a r m e l o parece ser que A c u s ó de c o t i z a r p a r a los presos a G r e g o r i o L ó ­pez, e l que t a m b i é n f u é detenido, y , j u n t o con e l a n t e r i o r , t r a s l adado a Barce lona , a d i s p o s i c i ó n d e l a a u t o r i d a d m i l i t a r .

Vich Sept iembre , 1 L

E N M E M O R I A D E L " C O N 8 E L L E R E N C A P " R E C O G I D A D E P E R R O S . F E S T I V A L Y O T R A S

H o y , en m e m o r i a de l "consel ler en c a p " Ra fae l de Casanova, y c o n m e m o r a n d o la fecha de l 11 de sept iembre de 1714, en las dependencias del M u ­n i c i p i o h a n hecho fiesta, h a b i é n d o s e colocado las banderas nacionales en e l edif ic io mercada!. T a m ­b i é n h a ondeado la ca t a l ana en entidades p o l í ­t i cas .

E l Cent re d E s q u e r r a y muchos pa r t i cu la re s se h a n t r a s l adado et l a c a p i t a l p a r a hacer su ofrenda a l pie de la estatua de l " c o n s e ü e r en cap" .

E l mercado y las t iendas h a n cer rado cerca el m e d i o d í a porque ayer p o r l a ta rde no a b r i ó l a plaza a pesar de que hubo vendedoras y vendedo­res que se in teresaron p a r a que ayer se vend ie ra y pe rmanec i e r a ce r rado h o y todo el d í a .

— A y e r v i n o a esa loca l idad el coche de reco­g i d a de perros , de la Genera l idad de C a t a l u ñ a , dando u n a ba t i da de l a que r e s u l t ó e l que se r e ­cogiesen b u e n n ú m e r o de canes de los muchoa que p u l u l a n po r las cal les .

— L a P e ñ a F a y o l nos h a fac i l i t ado el p r o g r a m a de festejos a efec tuar e l p r ó x i m o d o m i n g o en su l o c a l del Centre R e p u b l i c á F e d e r a l como c o n m e ­m o r a c i ó n del p r i m e r a n i v e r s a r i o de su f u n d a c i ó n , y que es c o m o s igue:

M a ñ a n a , a las once. G r a n t r onada f r en t e e l loca l . A l m e d i o d í a , v e r m o u t h de honor y c o m p a ­ñ e r i s m o , dedicado a l pres idente de la P e ñ a . A las c i n c o de l a tarde, conc ie r to en l a sala de fiestas. A las seis, magni f ico bai le con la p r e s e n t a c i ó n da las s e ñ o r i t a s que opten a l t i t u l o de " P u b i l l a " . N o ­che a las diez, grandioso ba i le de gala, e l i g i é n d o s e a l a " P u b i l l a de P e ñ a F a y o l , 1935". A n t e r i o r m e n ­te a este bai le h a b r á u n a cena de asociados.

— E s t a semana se p r o y e c t a en el c ine Recreo, los films " A m o r s u b l i m e " y " N o soy n i n g ú n á n g e l " , doblada e e s p a ñ o l é s t a .

— L a poca af luencia de b a ñ i s t a s que se h a n o ­tado ú l t i m a m e n t e h a i d o en descenso c o n las l l u v i a s .

V I D A R E G I O N A L E l p r i m e r t eam que j u g a b a con el M a t a r é en el

c a m p o de este ú l t i m o e m p a t ó a dos goals . Aqu í en l a cal le de G a l l i s á . se las en tend ie ron los reservas comple tos del Grano l l e r s 8. C. y V i c h F . C , re-, s u l t a n d o vencedor e l once vicense p o r el g r a n escore de nueve tan tos a uno.

A m b o s encuentros e r a n de campeona to . — Sigue func ionando con u n a concur renc ia ex ­

t r a o r d i n a r i a l a p i sc ina m u n i c i p a l . E s t a n t a l a Influencia que h a t o m a d o esta n o ­

vedad en V i c h que se puede b a ñ a r a h o r a con f a ­c i l i d a d y condiciones, que en algunos momen to* a c u e l l o ha revest ido caracteres a p o t e ó s i c o s de t a n ­t a m u l t i t u d en el agua .

U n a senci l la pero grande p isc ina e r a l o <^e h a ­c i a f a l t a ea V i c h .

A s i l o h a reconocido e l pueblo que aplaude s in regateos a l A y u n t a m i e n t o que esta vea h a hecho u n a verdadera o b r a de m u c h í s i m a u t i l i d a d .

E n p o c « 3 scmaBas l a b r igada m u n i c i p a l ha de-Jado l is tos los pavimentos nuevos y adosados con a l q u i t r á n y g r a n i t o , las plazas de l a P e s c a d e r í a y V i e j a y l a calles de San A n t o n i o y Gelada.

Es tas mejoras h a n sido m u y b ien aceptadas po r los vecinos de estos lugares y de la o p i n i ó n en ge­ne ra l .

— P a r a el p r ó x i m o domingo e s t á anunc iado en n u e s t r a plaza de toros u n grandioso a c o n t e c i m i e n ­t o t a u r i n o que e s t á l l a m a n d o poderosamente l a a t e n c i ó n a la af ic ión t a u r ó m a c a .

U n m a n o a mano de los punteros nov i l l e ros r e ­gionales J o s é C h a l m e t a de Sans y J o s é E s p a ñ ó " N i ñ o de a l Brocha" , se las e n t e n d e r á n con seis preciosos novi l los toros procedentes de d o n Gabr i e l G o n z á l e z , de Salamanca

Es te m a n o a mano hace cua t ro a ñ o s que los a f i ­c ionados lo vienen pid iendo y rec lamando y po r fin, la Empresa Gelar t , ha dado con e l c lavo y de u n a vez podremos presenciar el g r a n duelo de competenc ia de estos dos colosos ases catalanes, que con el ganado de esta c é l e b r e g a n a d e r í a augu­ramos u n a g ran ta rde de toros.

San Adrián del Besos Sept iembre , I f

V I S I T A A L O B S E R V A T O R I O F A B R A

H a cons t i t u ido u n é x i t o l a e x c u r s i ó n organizada por l a sociedad c u l t u r a l " E l P o r v e n i r " .

A las ocho de la m a ñ a n a del pasado domingo , s a l i e r o n en autocar con d i r e c c i ó n a l T i b i d a b o y d e s p u é s de a l m o r z a r en la m o n t a ñ a pasaron los excurs ionis tas a v i s i t a r el Observa to r io F a b r a .

F u e r o n recibidos por el conserje y r eco r r i e ron toda* las dependencias escuchando con a t e n c i ó n y s igu iendo con i n t e r é s las explicaciones acerca de la h i s t o r i a del Observa tor io y el mecan ismo y f u n ­c i o n a m i e n t o do los aparatos a s t r o n ó m i c o e , sa l ien­do de l a v i s i t a a l t amen te "atisfechos.

D e s p u é s de firmar en e, á l b u m l a C o m i s i ó n o r g a ­n izadora , el p r e s i d e " » y secretar lo de la sociedad y el profesor del «•o-.glo de la misma abandonaron el Observa to r i c y recor ie ron el T i b i d a b o , regre­sando a la so<iedad.

L a e x p e d i c i ó n estaba f o r m a d a por c i en to nueve personas.

Cornelia Sep t i embre , 11

A C T I V I D A D E S D E L O R F E O : : C L A U S U R A D E U N C E N T R O P O R S U P U E S T A R E U N I O N C L A N D E S T I N A : : E L C A R N E T E L E C T O R A L ,

S U I M P L A N T A C I O N

R e s u l t a r o n a n i m a d í s i m a s e l bai le y las sar­danas de l s á b a d o y d o m i n g o , r e spec t ivamen te , o rgan izados po r e l O r f e ó Ca t a lon l a , m e r i t i s i m a e n t i d a d de l a b a r r i a d a E l P a d r ó

E n c o n m e m o r a c i ó n del 11 de S e p t i e m b r e de — EH pasado d o m i n g o f u e r o n en n ú m e r o ex­

t r a o r d i n a r i o las f a m i l i a s barcelonesas que pa­s a r o n e l d i a en esta p o b l a c i ó n .

— P o r ser esta p o b l a c i ó n de m á s de 5.000 h a b i t a n t e s es m u y probab le que se establezca el uso de l ca rne t e l e c t o r a l en los p r ó x i m a s ( ? ) elecciones, po r lo que es indispensable que los ciudadanos se preocupen de a d q u i r i r l o a su t i e m ­po y , sobre todo, las ent idades de Izqu i e rda o r i e n t e n a l a o p i n i ó n sobre este p a r t i c u l a r .

— E l pasado m a r t e s a c t u ó , p o r c u a r t a vez en esta t e m p o r a d a , l a c o m p a ñ í a V i l a - D a v i en e l C i n e m a T i t á n , poniendo en escena " L a P u n t a i ­r e " , con g r a n é x i t o .

— P o r supuesta r e u n i ó n c landes t ina h a s ido c lausurado ele loca l de la Sociedad M u t u a l i s t a U n i ó n Socia l y de ten ido y t r a s l adado a l a c á r ­ce l M o d e l o su pres idente , don B a l d o m e r o M a y o r R i b é .

Lérida H a pasado a d i s p o s i c i ó n del Juzgado de i n s ­

t r u c c i ó n de esta A l e j a n d r o S e r é . — Be h a decretado la l i be r t ad de A n t o n i o T o -

r r e l l a . — A fin de f a c i l i t a r el t ras lado a A g r a m u n t

p a r a cuantos doseen o í r a l ex m i n i s t r o don M a r ­ce l ino D o m i n g o se han organizado unos a u t o -cara cuyas inscr ipc iones pueden hacerse en ca­sa de J o s é T e l x l d ó . calle E s t e r e r í a s . 7, o bien D o m i n g o D a n i e l , A v e n i d a de 'a R e p ú b l i c a . 50.

— H a fal lecido en el Hosp i t a l el anciano M i ­gue l Pons. o t r a de las v i c t i m a s i l J l choque o c u ­r r i d o e> mar tes ú l t i m o en la ca r r e t e r a de Hues­ca a L é r i d a .

Se teme que fal lezcan ios otros dos heridos. — E l juez de i n s t r u c c i ó n de este p a r t i d o ha

devuel to a la Sala de la Audienc ia l a causa In s ­t r u i d a c o n t r a l a a u t o r a de .'os envenenamientos de Gran ja de Escarpe.

— R e g r e s ó de Barce lona el alcalde, s e ñ o r R e ­v i r a Rou re .

— E n l a Casa de Socorro f ué asis t ida de d i ­ferentes her idas R a m o n a Sancho, que fué a g r e ­d i d a por su esposo y hermanas p o l í t i c a s .

— E l s á b a d o es esperado en A g r a m u n t el ex m i n i s t r o de A g r i c u l t u r a don Marce l i no D o m i n ­go, el cual p r o n u n c i a r á el d o m i n g o una confe ­renc ia sobre p o l í t i c a t r i g u e r a y del bienio.

— E l comisar io de la Genera l idad , t enor Josa de Gomar , que l legó ayer por la m a ñ a n a de Barcelona, ha m a r c h a d o a c iudad de T r e m p .

— A y e r a m e d i o d í a , con m o t i v o del 11 de sep­t i embre , c e r r ó el comercio , presentando la c iu ­dad el aspecto de los d í a s fest ivos. E n los e d i ­ficios p ú b l i c o fue ron izadas las banderas nacio­n a l y cata lana.

Almacellas Sept iembre , 1 1 .

G R A V E A C C I D E N T E A U T O M O V I L I S T A : : E N V I S P E R A S D E F I E S T A S

E l d ia 0 po r l a t a rde o c u r r i ó un sensible ac­cidente a u t o m o v i l i s t a que c o n s t e r n ó a cuan tos nos en te ramos de l m i s m o . E n e l k i l ó m e t r o 16 de l a c a r r e t e r a de L é r i d a a Huesca, en e l t é r m i n o de R a y m a t , se v i e r o n precisados a pasar p o r l a m i s m a mano , p a r a sa lvar u n o b s t á c u l o , el ca­m i ó n de l a m a t r í c u l a de Huesca n ú m e r o 1,^48 y e l coche de la m i s m a m a t r í c u l a n ú m e r o 2,144, dando e l c a m i ó n a l coche t a n f u e r t e encon t ro ­nazo que lo t i r ó a u n a d i s t anc ia de seis me t ros , quedando todos sus c u a t r o ocupantes g r a v e m e n ­t e her idos y e l a u t o c o m p l e t a m e n t e destrozado.

L o s conductores de l c a m i ó n no s u f r i e r o n l e s i ó n a l g u n a .

E l au to e ra de Graua y hac ia pocos d í a s que lo h a b l a n es t renado.

A ú l t i m a h o r a nos enteramos de que de los c u a t r o heridos, hosp i ta l izados en L é r i d a , h a f a ­l lec ido u n a de las dos s e ñ o r a s que i b a n en é l , en­c o n t r á n d o s e g r a v í s i m o el esposo de l a d i f u n t a .

E l c h ó f e r , d e n t r o de l a g ravedad , parece que t iende a m e j o r a r .

— Nos encon t r amos en v í s p e r a s de l a fiesta m a y o r , que p o r los p repa ra t i vos que se v ienen hac iendo p rome te ser m u y luc ida .

O p o r t u n a m e n t e pub l i ca r emos u n a a m p l i a i n ­f o r m a c i ó n y el ' p r o g r a m a de l a m i s m a en la sec­c i ó n correspondiente .

Cervera Sep t i embre , 1 1

D I M I S I O N D E U N C O N C E J A L : : P A R A E L A C T O D E A F I R M A C I O N D E I Z Q U I E R D A S

F U T B O L

P o r m o t i v o s p a r t i c u l a r e s a presentado la d i ­m i s i ó n de consejero m u n i c i p a l nues t ro buen

I M P O R T A N T E O B R A

Sept iembre , 11 . Sardañola

V I C H D E P O R T I V O : : L O S G E S T O R E S A C I E R ­T A N U N A : : T O R O S

N o f u é m a l a l a j o m a d a del domingo p a r a nues ­t r o s equipiers del V i c h F . C.

a m i g o D i o n i a J o v é , que represen taba a l a E s ­q u e r r a en n u e s t r o Cons is tor io .

— Ea s á b a d o ú l t i m o a c t u ó en el t ea t ro P r i n ­c i p a l l a c o m p a ñ í a M a r t o r i - N i c o l a u , que rep re ­s e n t ó " M a d a m e " , de L u i s E l i e s .

— D u r a n t e el pasado mes de agosto h a n c o n ­c u r r i d o a l a B i b l i o t e c a P o p u l a r 278 hombres , 06 mujeres , 200 n i ñ o s y 269 n i ñ a s . T o t a l , 843 lec­tores .

Se han l e í d o 1,467 l ib ros , de los cuales 341 per tenecen a l a s e c c i ó n de adul tos , y 1,126 a l a i n f a n t i l .

— Se e s t á n o rgan izando va r io s au toca r s pa­r a a s i s t i r a l a c t o de a f i r m a c i ó n de izquierdas , que se c e l e b r a r á e l p r ó x i m o d o m i n g o en e l ve ­cino pueblo de A g r a m u n t , donde, en t re o t r o s , h a r á uso de l a p a l a b r a a r ce l ino D o m i n g o .

— E l d o m i n g o pasado en el P r i n c i p a l y en e l C a t a l u ñ a se p r o y e c t a r o n in te resantes p e l í c u l a s .

— EH pasado domingo e l p r i m e r equipo de l C l u b D e p o r t i u C a t a l á se t r a s l a d ó a l a v e c i n a v i l l a de B e r d ^ , donde j u g ó u n p a r t i d o c o n t r a e l Be l i an es F . C , sucumbiendo el C a t a l á p o r c i a t r o a dos.

Gerona E l escr i tor J o s é P í a . que se ha l la de veraneo

en Tossa de M a r , anteanoche c o g i ó un bote y e n t r ó m a r aden t ro , lo que hizo, s e g ú n p rop ia de­c l a r a c i ó n , p a r a i r a dar u n paseo

Sin conocer los mot ivos , l a e m b a r c a c i ó n n a u ­f r a g ó y hubo de mantenerse luchando c o n t r a el m a r du ran t e m á s de dos horas, has ta que po r casual idad pudo ser o í d o po r unos pescadores que l o recogieron .

Como da to cur ioso parece ser que dicho se­ñ o r no le d e s e s p e r ó t an a p u r a d a s i t u a c i ó n y su ú n i c a p r e o c u p a c i ó n fué la de sa lvar n i ca r t e r a , que pudo man tene r s in que se moja ra , en l a que guardaba 1.800 pesetas.

— Con m o t i v o de la f e s t i v i d a d del d í a . ayer quedaron cer radas las oficinas dependientes de la Genera l idad y el A y u n t a m i e n t o . E l comercio t ra ­b a j ó , a s í como en f á b r i c a s y ta l leres .

— E n e l p u n t o conocido po r Col! de la B u t i ­f a r r a , del t é r m i n o m u n i c i p a l de Llosas, u n i n ­d i v i d u o que se ha l laba buscando setas encon­t r ó unos restos humanos esparcidos en u n a ex ­t e n s i ó n de ocho metros cuadrados . J u n t o a los restos e n c o n t r ó las ropas que v e s t í a el i n t e r f e c ­t o y u n a p i s to l a a u t o m á t i c a , ca l ib re 6'35. con u n a c á p s u l a d isparada, o t r a encasqui l lada y cua ­t r o en el cargador .

De las d i l igenc ias pract icadas , se ha venido en conocimiento de que los restos son de B e r n a b é S u b í r a n a Sub i rana , de 47 a ñ o s , soltero, pas tor , que en 19 de j u n i o ú l t i m o d e s a p a r e c i ó de la casa en que pres taba sus servicios.

P o r los d u e ñ o s de d i cha casa fueron recono­cidas las prendas y los objetes hal lados como de l a p rop iedad de l Interfecto , quienes han m a n i ­festado ten ia per turbadas las facultades m e n t a ­les y c a r e c í a de amigos y enemigos por tener u n c a r á c t e r ex t remadamente reservado.

E n la caja que el B e r n a b é gua rdaba las ropas de su uso personal han sido ha l ladas cinco m i l peseta? en valores y m e t á l i c o .

— Se d e c l a r ó un incendio en u n a casa de la calle de M a d r e n y . del pueblo de T i l o s l de Ofiar , propiedad de don Pedro M a d i , vecino del pueblo de Sils, h a b i t a d a po r J o s é M a t ó y sus f a m i l i a ­res.

A l cabo de dos horas q u e d ó comple tamente des t ru ido el edif ic io, quedando en pie só lo las paredes la terales .

Los muebles y otros enseres pud ie ron ser sa l ­vados grac ias a l a pron ta i n t e r v e n c i ó n de los vecinos y de la g u a r d i a c i v i l , noo cu r r l endo des­gracias personales.

Las p é r d i d a s se calculan en 14,000 pesetas. E l incendio se cree f ué casual.

— N ó t a s e u n a verdadera I n v a s i ó n de fami l i a s necesitadas procedentes de diferentes puntos de la P e n í n s u l a , quienes se d i r i g e n a F r a n c i a en busca de t raba jo . Las dos poblaciones m á s cas­t igadas de nues t ra p r o v i n c i a son Figueras y nues t r a c iudad , j u n t o con algunos pueblos f r o n ­terizos.

— A y e r t a rde sa l i ó p a r a M a d r i d el jefe de l a m i n o r í a de E s q u e r r a en el Pa r l amen to de la R e p ú b l i c a , s e ñ o r S a n t a l ó . q u i e n se t r a s l a d a r á d e s p u é s a C á d i z y Cartagena para v i s i t a r a sus c o m p a ñ e r o s que se hal lan encarcelados.

Ripoll

C R E S P I A . — L u g a r en el c u a l s e r á r o n s t m l d a l a presa del pan tano , coyas ñ o r a s fue ron i n a u ­g u r a d a s a n t e a y e r

D E L C O N F L I C T O O B R E R O D E L A U . I . A . L A M E N D I C I D A D : : P A R A R E M E D I A R A L O S

S I N T R A B A J O : : I N C I D E N T E

E l pasado jueves dos delegados de l a C o m i s i ó n de los obreros de las f á b r i c a s de l a U . L A . f u e r o n a B a r c e l o n a p a r a en t r ev i s t a r se con e l d i ­rec to r -ge ren t e de la C o m p a ñ í a ; pero no pudie­r o n h a b l a r con d i cho s e ñ o r po r e s t a r ausente de Barce lona , s iendo recibidos p o r e l s e ñ o r Coma, q u i e n les d i j o que v o l v i e r a n p o r el despacho áe l a U . I . A . el d í a 13 del a c t u a l y que en dicho d í a les p o d r í a n conc re t a r sobre s i el d ia 30 del Dtes en cur so l a s H i l a t u r a s Ca ta lanas p o n d r í a n en m a r c h a las f á b r i c a s de l a U . I . A . , a ñ a d i e n d o que, en caso c o n t r a r i o , l a menc ionada E m p r e s a e l d i a 15 Ies a b o n a r í a las dos semanadas, que­dando como despedidos.

E s de esperar u n a s o l u c i ó n f a v o r a b l e p a r a los obreros , que en crecido n ú m e r o q u e d a r í a n en p a r o forzoso.

— C u m p l i e n d o l o s ó r d e n e s d ic tadas p o r e l go­be rnado r g e n e r a l de C a t a l u ñ a se ha publ icado u n bando en el que se proh ibe l a m e n d i c i d a d p ú ­b l i c a .

Es tas disposiciones h a n s ido comentadas por el vec indar io , p o r cuan to habr iase de empezar p o r hacer las c u m p l i r a c ie r tos e lementos pedi­g ü e ñ o s (Congregac iones r e l i g i o s a s ) , no dedica­das a beneficencia p ú b l i c a

— E l pasado d o m i n g o , a las t r e s de l a tardo, h o r a que l a C o m i s i ó n t en i a s e ñ a l a d a p o r a re­p a r t i r l a reco lec ta que el s á b a d o a n t e r i o r ha­b l a efectuado en los pueblos de l a comarca , re­colec ta que i b a des t inada p a r a socor re r a los m á s necesitados, se presen ta ron unas diez m u ­jeres de las que t r a b a j a n en las f á b r i c a s de la U . I . A . , que, a pesar de ser l a s menos necesi­tadas , se a b a l a n z a r o n sobre l a mesa donde so p r o c e d í a a l r e p a r t o y con i n t e n c i ó n de apoderar­se del d ine ro .

L a C o m i s i ó n h i z o saber que t a l can t i dad era

f E L D I L U V I O Jueves, 12 cié septiembre 3e 1935 P A G I N A TT

^ i . m c s i t s n a » l o * mAfl necealUdoa. t a l como M •StaTOwS*' en l a « t i m a remite, amena-^ Z Z , entonces eUas que p o r laa b o m a s o p a r las ZTiaa q u e r í a n diez pceetaa cada nna . " ^ " e l a a c t i t u d de dichas m n j e r t * l a C o m l -.^rZJai A mamu&a de e n t r e g a r diez pesetas ¡ ¡ ^ ¿ ^ ¿ 0 de los a l U reunidos, m i e n t r a s quedara

«•«ta a c t i t u d , s e g ú n versiones, h a rido prcpa-^ S T p o r l o s e lementos reacclanarlos de U po-W a c l ó n . n

CT pasado s á b a d o en tí S a l ó n Conda l t u v o . J a e randiosa ve lada o rgan izada p o r e l

J r * t x de esta. I n t e rp re t ando u n selecto r epc r -A , M ^ M regionales . T a m b i é n t o m ó p a r t e

J ^ s t o ve lada e l c u a r t e t o v o c a l San t a Cec i l i a , . . Q r f e ó CataiA-

Todos sus I n t é r p r e t e s fueron m n y aplaudiclcs. ^ E l d o m i n g o en tí vec ino pueblo de V a l l f o -

t o n a celebraron l a fiesta m a y o r , v i é n d o s e muy Concurridos todos loe Xestejos y en p a r t i c u l a r el baile . ^ 1 . 1 .

E l pasado lunes c o n t r a j e r o n m a t r i m o n i o c i ­v i l l a s e ñ o r i t a Do lo res P r a t C o l l y e l Joven J u a n M e r c h i n e Comellea.

Deseamos a los r e c i t e c a s a d o » u n a comple t a t e l i c ldad .

E n l a ú l t i m a s e s i ó n de l A y u n t a m i e n t o f u é l e í d o , en t r e o t r a s cosas, que tí m i n i s t r o de Obras p ü b l i c a a h a b í a concedido u n a s u b v e n c i ó n de 5,000 pesetas p a r a r e m e d i a r a los s i n t r aba jo da esta locaUdad.

E l a lcalde h a rec ib ido n o t i c i a s de que p r o n t o n s f a l l a r A n l a t raves ta de l a c a r r e t e r a de R i p o l l a C a m p r o d ó n .

E n uoMibre d a l a c o r p o r a c i ó n m u n i c i p a l tí a l -fealde h a pedido a l a J e f a t u r a de Obras p ú b l i c a s d e Gerona a m p l i a c i ó n de d i c h a me jo ra .

Tortosa Sept iembre , 1 1

A C T O DBXJ P A R T I D O S I N D I C A U S T A : : A C U E R D O S M U N I C I P A L E S : : A S A M B L E A : : A C T O S I M P A T I C O : : S I G C E D E T E N I D O E L

D 1 K E C T O B D E " E L P U E B L O "

E l d o m i n g o se c e l e b r ó tí m i t i n s ind ica l i s ta , p r e s i d i ó tí abogado de esta loca l idad don F r a n ­cisco M u r . T o m a r o n pa r t e C lemen te M a r g a d o , J. B e l t r á n Q u i n t a n a y A n g e l P e s t a ñ a .

Todos el los o b o g a r o n po r l a unión de l f r e n t e p ro le t a r io p a r a c o n t r a r r e s t a r e l empuje de las derochas.

P e s t a ñ a expHcd su s i t u a c i ó n e h izo esboeo de l a táctica a seuir , indicando soluciones p a r a d i ­ferentes p rob lemas .

F u é m n y ap laud ido . L a C o m i s i ó n de gob ie rno d e l A y u n t a m i e n t o

en t re otros acuerdos a d o p t ó loa s iguientes : Coocedtr l a excedencia a l empleado d o n F e -

Upe Sanz. A d q u i r i r diez e jemplares de l a o b r a " H i s t o r i a

de Tortosa" , de l a que es a u t o r don E n r i q u e B a y o r r t

Rea l izar r e f o r m a s e n e l Museo e I n s t i t u t o . So l i c i t a r l a c r e a c i ó n de dos escuelas en C a ­

í n arles, o t r a en D i g s e l l o de l G á n g u i l , o t r a en P a i t r o r a s y o t r a en e l H o s t a l de loa A j o s .

— H a sido c lausurada l a E x p o s i c i ó n de p i n ­t u r a celebrada en e l Ateneo . H a cons t i tu ido u n g r a n é x i t o .

— H a sido a u t o r i z a d a po r tí delegado de O r ­den p ú b l i c o l a c e l e b r a c i ó n de u n a asamblea po r e l M o n t e p í o H u m a n i t a r i o de C h ó f e r s de T o r t o -

— E l se rv ic io fo re s t a l de l a Genera l idad de Satahif ia h a dado a u t o r i z a c i ó n a don Homedes y A m i g ó de I b e r o p a r a c o r t a r e l 12 p o r 100 de los á r b o l e s que posee en R e g a s t r o l y Knchusa .

— E l d o m i n g o , p o r l a tarde, e l O r f e ó T o r t o s i d i ó u n conc ie r to en l a c á r c e l . £ 3 ac to h a s ido m u y elogiado.

—- S igue de ten ido el d i s t i n g u i d o per iodis ta , d i r e c t o r de " E l Pueblo" , don S e b a s t i á n Campos y T e r r é . Y a parece saberse tí m o t i v o : tí habe r r e m i t i d o u n a c a r t a a l delegado de Orden p ú b l i ­co, que é s t e h a considerado m o l e s t a .

A s i , pues, p o r ahora , l a d e t e n c i ó n es guber ­n a t i v a , s e g ú n se desprende.

Ce leb ra r l a m i s que fue ra l evan t ado el cas t igo y que e l a m i g o Campos gozase de l i b e r t a d .

Dispensarios y Casas de Socorro

Dispensario de la Barccloneta . — Gul te r , 83. •«» C a s a » Conalstorlaica. — Ciudad . 6.

D e Casa A n t ñ n e a . _ Car re te ra de P o r t De la U n v e m d a d . — Septilveda, n ú m e r o 181. D o Santa Madrona . — Ros ü . 18. D e Hostafrancha. — C n a Cubie r ta , 10*. D e G r a d a . - M o r a r t . M . De San Gervasio. — Plaza de Federico Soler, 1 D a San A n d r é s — Tenencia da A l c a i d í a . D e S a r r t á . — Plaza de Sarr ia . D e H o r t a . — Plaza de Santas Creua. De San M a r t i n . — Plaza de V a l e n t í n A I m t r a l l D e l Tau la t . — Paseo del T r i u n f o , 3». Casa de Socorro . — Calle de Barbar* . 13. Casa da Socorro. — Ronda de San Pedro, 45. Casa da Socorro. — Mue l l e de E s p a ñ a ,

de Socorro — S a l m e r ó n . 19a

COMICOS, COMEDIAS Y COMIQUERIAS

p r i m e r a v e » y d u r a n t e u n a decena, c e n t r o del m o v i m i e n t o m u s i c a l i n t e r n a c i o n a l b a j o e l a l t o p a t r o n a t o de l Gob ie rno d o l a R e p ú b l i c a , de fe Gene ra l i dad de C a t a l u ñ a y del A y u n t a m i e n U de Ba rce lona ,

Sociedades

POR ESOS TEATROS

B A R C E L O N A . — 'XA d a n » boba" , de L o p e de V e g a

U n Ilenaeo imponente , desbordante, rebosante . U n a o v a c i ó n c á l i d a , c lamorosa , cerrada, cor­

d i a l a l aparecer en l a s t a b l a s M a r g a r i t a X i r g u . Y u n a noche de a r t e excelente en l a que l a

comedia de L o p o de V e g a t u v o u n a I n t e r p r e t a ­c ión m á s que « B z po r p a r t e de l con jun to y a r -ch i suprcma en l a pa r t e que se refiere a n u e s t r a g r a n a c t r i z .

U n a p r e s e n t a c i ó n m á s que d igna , magn i f i c a . E n fin, u n a s e s i ó n t r i u n f a l y per fec tamente l o -

D i c h o esto, hue lga l a p a j a da u n a l i t e r a t u r a b a r a t a , ú n i c o que n u e s t r a pobre p l u m a pud i e r a a ñ a d i r a l o y a expuesto.

N i l a o b r a " L a d a m a b o b a " h a de necesi tar n u e j t r a p l a c e t n i l a l a b o r de M a r g a r i t a X i r g u , ea esta o c a s i ó n , nues t r a m á s leve c r i t i c a .

Y a e s t á d i c h o : n n a noche t r i u n f a l p a r a l a X i r g u y p a r a e l a r t e .

U n emocionante recuerdo a l c l á s i m o I n m o r t a l . Y u n a p r u e b a I n e q u í v o c a de que nuestro p ú ­

b l i c o l l e n a a rebosar los t e a t r o s cuando en loa tea t ros h a y a l g o bueno que v e r y que a d m i r a r .

Z . G. C .

L A C U L T U R A F L O R E I X E N T

El arte del canto P A R A E L S E Ñ O R D U R A N Y V E N T O S A

N o s figuramos que el s e ñ o r D u r á n y V e n t o s a Ignora que e l m a l o g r a d o a r t i s t a Franc isco V i ­ñ a s , e l e x i m i o cantante , tí fundador de la F e s -t a de l a rbre f r u l t e r , d e j ó escr i to u n m a g n í f i c o t r a t a d o sobre el a r te de l b i e n can ta r . M á s que s i m p l e m é t o d o de canto es e l l i b r o de F r a n c i s ­co V i ñ a s u n a i n t e r e s a n t í s i m a r e c o p i l a c i ó n do consejos p a r a los que e s tud ian con b ien de l inea ­dos e jercic ios y una m u y b ien documentada co-i l e c c i ó n de a r t i c u l e s h i s t ó r i c o s .

T a n v a ü o s i t í m o l i b r o , que u n m a e s t r o c a t a l á n d i j o que e r a e l "catecismo de l can to" n o ea f á ­c i l de a d q u i r i r . L a e d i c i ó n , l u j o s í s i m a , le haca de elevado coste.

V e n t u r a Ganso 1 — a q u í u n a mueca de disgus­t o de l s e ñ o r D u r á n — , h a b l a p ropues to que l a Genera l idad e d i t a r a p o r su cuen ta u n a e d i c i ó n p o p u l a r de t a n in teresante o b r a ; se h i c i e ron y a los t raba jos p repa ra to r io s , J o a q u í n Pena d e b í a t r a d u c i r l a a l c a t a l á n , pero v i n o e l 6 de oc tub re y t a n bel lo p r o y e c t o q u e d ó en suspenso.

A q u e l l a eno rme e q u i v o c a c i ó n p r o p o r c i o n ó a l s e ñ o r D u r á n y Ventosa l a C o n s e j e r í a de C u l t u ­ra , donde l l e v a va r io s meses s in haber hecho n a ­d a provechoso que sepamos, aunque l a " V e u " d i g a que l a c u l t u r a " f lo re ix qu'es u n gus t " .

E s t a m o s p a r a p r i n c i p i a r e l curso y seria u n rasgo m u y laudable l anzar l a e d i c i ó n popu la r de l hermoso l i b r o de aquel eminen te a r t i s t a .

Seguramente habremos pe rd ido e l t iempo, p o r que e l f é r r e o o r g u l l o del s e ñ o r D u r á n y Ventosa n o le p e r m i t i r á p res ta r a t e n c i ó n a nues t r a s ú ­p l i ca .

A L A R D

POR LOS MENTIDEROS

Se dice... Que e l empresa r io del P o l l o r a m a h a desmen­

t i d o r o t u n d a m e n t e una n o t i c i a . Que se t r a t a de ' l o " de M a r í a Fe rnanda L a ­

d r ó n de G u e v a r a de L a m ñ a g a . Que c o n t r a l o que se h a dicho, M a r í a o t e , ac ­

t u a r á en e l P o l i o r a m a l a p r ó x i m a t emporada de Inv i e rno .

Que... ¡ c o n s t e a s i ! '.•*

Que C a r m e n D i a d e m a d e b u t a r á en el Palace. Que " l a ú l t i m a modelo de R o m e r o de T o r r e a "

s u s t i t u i r * a l a g e n t i l M a p y C o r t é s . Que... ¿ p e r o y a se sabe s i M a p y v a H Palac io

do l a r e v i s t a » n ú m e r o uno? Que nosotros h o y — m i é r c o l e s , a las siete d e

l a tarde—, nos hemos enterado de que M a p y se m a r c h a d t í Palace.

Que l a E m p r e s a del Palace t a m M t e se h a e n ­terado.

Que f a i a h i t e hemos M d o que tí Palace m a n u n c i a como Pa lac io de l a r e v i s t a .

Que s i has ta en los "ca l i f i ca t ivos" h a y compe­tenc ia , a u g u r a m o s m a t e m p o r a d a a r c U t a t í t e ^ -t i s l m a .

W Que, y esto l o leemos ea " L ' I n s t a n t " , a Cabro,

en M a d r i d , le l l a m a n " D o n S u b v e n c i ó n " . Que a G u i r ó — " t í subvencionado p ú b l i c o n ú ­

m e r o 1 " , s e g ú n - L a Voz"—> viene " D o n S u b ­v e n c i ó n " a d i spu ta r l e m é r i t o s .

Que G u i r ó h a dicho, y esto n o l o leemos n i

0 F ^ m ^ v w w W W W l ^ m ^ . . . toda clase de peligro?

/ S^Ti^flrelANTI-VENEROL

en " L ' I n s t a n t " n i en " L a V o z " , que con t r e i n t a ynfl l eandras asegura ca to rce t emporadas .

'.*.' Que se h a b l a de u n a g r a n t e m p o r a d a M I •

Nuevo . Que l a t e m p o r a d a sera de Urico cas te l lano. Que suenan loa nombres de M e re ed i t a s G a r ­

c í a , G l o r i a A l c a r a z , A m a l i a Pardo, P a b l o H e r * t o g a y Vicen te S i m ó n .

Que con u n a c o m p a ñ í a a s i l a c r i s i s CT) que­d a r í a m u y m a l parada .

* * Que en R o m e a anunc ian " ú l t i m a semana" ,

W Que anteanoche se p r e s e n t ó M a r g a r i t a X l r g U

en e l Barce lona . Que l a e x i m i a a c t r i z f u é rec ib ida con u n a

w c i t e de l i r an te . Que el Barce lona r e g i s t r ó u n llenazo como n o

se recuerda. Que... l a "cr i s i s b i e n " . G r a c l a a

Breves momento» con Tino Folgar

E n c o n t r a m o s a T i n o sentado, coa s u esposa, en l a t e r r a z a del E u c k a d i .

• — ¿ Q u é h a y de novedades7 — ¿ H a b l a s en g e n e r a l o t e refieres a l a casa

de a h í en f ren te? — M e re f ie ro a t o d o . —Pues, m i r a , l o que a q u í se e s t á cociendo,

aunque n o l o veo m u y c l a r o . — ¿ Y q u é m á s ? —Que m e pers iguen los de o t r o t e a t r o , p e r o

Do es toy decidido. — O y e , ¿ y l o de t o m a r e l v a p o r y d e s p u é s el

a v i ó n p a r a I r lejos..., lejos.. .? • — ¿ T a m b i é n t ú e s t á s I n f o r m a d o t 1 R — M e l o h a n dicho es ta m a ñ a n a . Pues, t e d i r é . Seguramen te l a p r ó x i m a sema­

n a h a b r á y a l a c o n t e s t a c i ó n en firme; se t r a t a d e a lgo m u y i m p o r t a n t e ; pero, p o r ahora , n o d i g a s u n a pa labra .

— O b e d e c e r é , que r ido ; pero , y l o de a q u í , ' ¿ c ó m o queda?

— M i r a , e l Jueves p r ó x i m o canto p o r v í a i n ­a l á m b r i c a . V e n a v e r m e d e s p u é s de l a a c t u a c i ó n y t e d i r é a l g o en firme.

•—Hasta l a p r ó x i m a , pues.

Dicen las Empresas

P R I N C I P A L P A L A C E . — B u e n filón h a en ­c o n t r a d o l a Empresa del P r i n c i p a l Pa lacs c o n l a nueva r e v i s t a de l p o p u l a r m a e s t r o A l o n s o " L a s de a r m a s t o m a r " , y a q u e desda que se es­t r e n ó esta o b r a l a a f luenc ia de p ú b l i c o es cada vez m a y o r .

Desde luego, el é x i t o ob ten ido en M a d r i d h a ­c í a p reve r u n t r i u n f o d e f i n i t i v o en Barce lona , p e r o n u n c a se p e n s ó que tí en tus iasmo de l p ú ­b l i c o l l e g a r a a mani fes ta r se de l a f o r m a que viene sucediendo, y a que no h a y u n a sola noche que la sa la de l P r i n c i p a l Pa lace aparezca c o m ­p l e t amen te aba r ro t ada .

Todos los chistes que t i e n e l a o b r a son cele­brados p o r e l a u d i t o r i o con grandes carca jadas y en ellos r e sa l t a l a g r a d a p a r t i c u l a r í s i m a do esos t res grandes actorazos que son J o a q u í n V a l ie , V i c e n t e A p a r i d y V a l e r i a n o R u i z Par ia , que parece que v a n en compe tenc i a a v e r c u á l de ellos hace m á s de r e í r .

Y a hac ia f a l t a que e l g é n e r o de r e v i s t a t u v i e ­se u n a como " L a s de a rmas t o m a r " , pues desde h a c í a t i e m p o loa aficionados a el la l a echaban a f a l t a r y u n a prueba do ello es el que h a y m u ­chos espectadores que l a h a n vis to m á s de dos veces y a u n salen decididos a v o l v e r l a a v e r , po rque " L a s de a rmas t o m a r " ea l a r e v i s t a que n u n c a cansa, y una o b r a que , po r su fas tuosa p r e s e n t a c i ó n , representa el e s p e c t á c u l o c u m b r e de Barce lona y del que puede enorgul lecerse u n a g r a n d u d a d como la n u e s t r a .

Musicales

P i d a Fol le to "Conf ldenc ia l - g r a t i s a su f a r m a c é u t i c o o a Es tab lec imien tos V í a La jw tana . 50. Barcelona .

V I L A R , S. A .

A c a b a de t e n e r l u g a r ea P r a g a , c a p i t a l d e Checoslovaquia , el X I I I f e s t i v a l de l a Sociedad I n t e r n a d o n a l de M ú s i c a C o n t e m p o r á n e a .

E s t a i m p o r t a n t í s i m a e n t i d a d . I n t e g r a d a ac­t u a l m e n t e p o r diez y MÉS wbotíHaya r e p r e s e n t a n ­tes de los compos i to res de o t r a s t a n t a s n a d o -Dea, r e s o l v i ó e a la asamblea celebrada e l Jueves ú l t i m o , r a t i f i c a r el acuerdo t o m a d o tí 1853 p o r la A s a m b l e a de A m s t c r d a m . d e celebrar r B B a r ­celona d X I V fes t iva l correspondiente a l 1936. P o r t an to , a p r i n c i p i o s de l a p r i m a v e r a de l a ñ o p r ó x i m o se r e u n i r á en n i i u i U a d u d a d l a A s a m ­blea de la S. I . M . C., c e l e b r á n d o s e , a l p r o p i o t i e m p o , los grande* conc ie r tos s i n f ó n i c o s y de "camera" que h a n de c o n s t i t u i r tí f e s t i v a l .

L a n p n H B t e e l t e d e l a seoc i t e e s p a ñ o l a . I n ­tegrada p a r tí m a e s t r o A r b ó s y d c r i t i c o m u s l o ca l s e ñ o r A_ Salazar , d d C o m i t é de M a d r i d , y p o r l o s m s M t m a L a m o t e de G r i g n o n y G e r h a r d , d t í C o m i t é d e Barce lona , o f r e c i ó a l a asamblea u n p r o g r a m a de actos mus ica les que f u é a c o g l -

Sa pres iden te da U S . L M . C , mrtHFltp p r o ­fesor M r . E d w a r d D e n t , presidente , a l a vez, d o l a Sociedad I n t e r n a c i o n a l de M u s i c o l o g í a , a n u n ­c i ó a l a A s a m b l e a que , s i m u l t á n e a m e n t e con e l f e s t i v a l 1936, t e n d r á l u g a r , a s imi smo , ea B a r ­celona, tí Congreso de la menc ionada Sociedad I n t e r n a c i o n a l de M u s i c o l o g í a , de la c u a l ea m i e m b r o corresponsal en nues t r a d u d a d tí I l u s t r e m u s i c ó l o g o d o c t o r H ig fn lo A n g l é » .

E n consecuencia, y como r e s u l t a d o de l a s gea b o n e s de l a s e c d ó a e s p a ñ o l a . In ic iadas p o r e l Ocwnlté de Barce lona , n u e s t r a c iudad s ; ra , p o r

P E N Y A D E L O M E N O S . — E s t a p o p u l a r en t i d a d d a r á comienzo a sus ac t iv idades t ea t ra l e s tí p r ó x i m o d í a 29, y c o n t a l m o t i v o hace pre­sen te a cuan ta s personas s i m p a t i c e n c o n l a mis ­m a , y que deseen a d q u i r i r deta l les sobre l a or-g a n i z a d ó n de l a p r ó x i m a t e m p o r a d a , se perso n o n en l a sec re ta r i a d e l a e n t i d a d a p a r t i r de la v e n i d e r a semana, d e s ie te a o d i o d s l a noche, d ó r e l e se les I n f o r m a r a deb idamente .

A I m i s m o t iempo, hace presente que , en Tis­te d e h a b e r r e d b í d o a lgunas derosndaff de in ­greso p a r a el cuadro e s c é n i c o a m a t e u r , l a Ins­e r í p d ó o p a r a Ingresar ea e l mi smo , se c e r r a r ' d e f i n i t i v a m e n t e tí d í a 14 de l ac tua l , deb iendo d rigirse l o s in teresados a l a sec r e t a r i a ( M e r c a ' ders , 38, p r í n d p a l ) .

Taurinas

C a r t e l Imponde rab le es e l que l a E m p r e s a ha confeccionado p a r a e l p r ó x i m o d o m i n g o e n U> M o n u m e n t a l .

D o s A n t o n i o C a ñ e r o , l a f i g u r a r ep re sen t a t i v:. d d re joneo e s p a ñ o l , r e j o n e a r á y b a n d e r i l l e a r á a cabal lo dos toros que, s i no m u e r e n d s r e j ó n e s t o q u e a r á d nuevo a s t r o sev i l l ano S n á r e z M e ­rino, t o r e r o a r t i s t a que v iene precedido de g r a r nombre , y N i ñ o de l a P a l m a , Cagancho y E l Soi dado e s t o q u e a r á n los seis res tan tes .

E l c a r t e l es senc i l l amen te m a g i s t r a l , pues k f o r m a n c u a t r o g randes figuras d d toreo cao t o ros de l a m e j o r casta , pues estos s o n da dor. A r g l m l r o P é r e z Tabernero , p res t ig ioso ganado r o s a l m a n t i n o que goza de l a m a J u s t í s i m a .

E s t a g r a n co r r ida , que es ca ra p a r a l a Empre­s a p o r s u d e v a d o presupuesto , r e s u l t a r á b a r a t a a l p ú b l i c o , pues se h a n fijado l o s prec ios que ri­g e n o r d i n a r i a m e n t e ea co r r idas d s s d s t o r o s cuando los toreras son d e p r i m e r a c lase .

E s t o p o d r á observarse, s in I r m á s le jos , con­s u l t a n d o los car te les d t í " m u ñ o a m a n o " d s l o ; he rmanos Bienven ida celebrado e l p r i m e r o de M te mes.

A s i . pues , cuantos tí d o m i n g o a c u d a n • la M o n u m e n t a l , d i s f r u t a r á n de l obsequio que l a E n p r e s a les hace y p a s a r á n u n a t a rde s u p e r i o r v i e r do t o r e r o s buenos, a l m e j o r re joneador e s p a ñ o l y t o r o s M e a encastados, b r a v o s y nobles.

L a c o r r i d a e m p e z a r á a l a s cua t ro m e n o s cuar t o .

R A D I O T E L E F O N I A

Programa para mañanee

RADIO BARCELONA T 1 5 Discos . 8*00 L e c c i ó n de g i m n a s i a s c a i g o de l a Fede­

r a c i ó n de G i m n a s i a . R'20 Discos .

l l ' O O S e r v i d o m e t e o r o l ó g i c o de l a G e n e r a l i d a d de C a t a l u ñ a . ,

1 7 0 0 S e c c i ó n f e m e n i n a . — M ú s i c a s e l ec t a en discos.

13*06 P r o g r a m a de discos var iados . 13'30 I n f o r m a c i ó n t e a t r a l . — C o n t i n u a c i ó n de l

p r o g r a m a de discos. 13'50 S e c d t e c i n e m a t o g r á f i c a . — "Conversa

c i n e m a t o g r á f i c a " , p o r J . Cues ta R i d a u r a 14'00 I n f o r m a c i ó n de Ba rce lona . — A c t u a U d a -

des tea t ra les y musica les . 14*30 " E l f e t d d d í a " , p o r J u a n A l a v e d r a . —

" B o l e t í n O f i c i a l " d s l a G e n e r a l i d a d de C a t a l u ñ a . — S u m a r i o d t í n ú m e r o p u b l i ­cado hoy . — C o n t i n u a c i ó n de l a s a c t u a ­l idades . — B o l s a d d t raba jo .

IS'OO S e d ó n rad io b e n é f i c a con discos escogidos 15'15 M i n i s t e r i o s . — R e s u m e n de l a "Gacs t a " .

C o n t i n u a c i ó n de l a s e s i ó n r a d i o b e n é f l e a WOO P r o g r a m a de discos. 18*00 I n f o r m a c i ó n gene ra l . — P r o g r a m a d t í r a

dlooyente . — Discos a p e t i c i ó n de s u s c r i p tores de R a d í o Ba rce lona .

18*30 S e c c i ó n i n f a n t i l de Rad io Ba rce lona . — Cuentos , consejos ú t i l e s , e t c . — C o n t i n u a d ó n de l p r o g r a m a d d r a d i o o y e n t e . — Cot izac iones de monedas.

20*00 N o t i c i a r l o d e p o r t i v o . — C o n f e r e n c i a de A c c i ó n E d u c a t i v a .

20'30 Confe renc ia a ca rgo de u n m i e m b r o d s la A «soc ia i ió P r o t e c t o r a de TEnsenyanca C a t a l a n a . — N o t i c i a r i o . — Cot izac iones de m e r c a n d a s , va lo res y algodones.

21'00 S e r v i c i o m e t e o r o l ó g i c o de l a Gene ra l i dad de C a t a l u ñ a .

21'06 Orques ta de R a d i o Barce lona . — P r o g r a ­m a v a r i a d o .

22'05 Resumen d e l a s in fo rmac iones r a d i a d a s d u r a n t e e l d í a . — D e t r a n s m i d ó n desde el P a l a u de l a M ú s i c a Ca t a l ana de l c ó n d o r -t o d e orques ta s i n f ó n i c a o r g a n i z a d o p o r 1 Escola N o r m a l de l a Genera l ! t a t de C a ­t a l u n y a . M a e s t r o s d i rec tores , E n r i q u e A r n a u y R i c a r d o L a m o t e de G r i g n o n ,

24'00 U l t i m a s in fo rmac iones .

RADIO B A D A L O N A 12'00 i n o 14*00 19'00

19,30 20,00 2i'oe tris

22'15 2 2 3 0

A p e r t u r a , s e ñ a l e s h o r a r i a s y flamenco. M ú s i c a va r i ada . Mú.«ica selecta. A p e r t u r a , s e ñ a l e s h o r a r i a s y m ú s i c a V a ­r ia , la . E l d i sco d d r a d i o o y e n t e . Cot izac iones . N o t i c i a r i o y s e r v i d o m e t e o r o l ó g i c o .

C o n c i e r t o selecto p o r e l C u a r t e t o B a d a -lona , i n t e r p r e t a n d o " T a bouche" ( f a n t a -tía), C r i s t h i n é ; " E l t r u s t d s l o s Teno­r i o s " , Ser rano ; " L ' o n c l e F í c h e t e " (Gavc t a ) , L í n c k s ; " M a n ó n " , Maasenef, "Zdar -des", M i c h d a . N o t i c i a s de Prensa desde M a d r i d .

Ja

r P A G I N A i 2 Jueves , 12 de sept iembre ele 1935 EL DILUVIO

P á g i n a s i n f o r m a t i v a s

¡ T e n í a r a z ó n l a G a r b o !

C o n f r ecuenc i a se oye h a b l a r de l o sucedido a t a l o c u a l e s t r e l l a que a c o g i ó c o n e x t r e m a b r u s q u e d a d a un g r u p o de a d m i r a d o r e s que h a ­b l a n esperado p a c i e n t e m e n t e d u r a n t e l a r g o r a t o que l a r e f e r i d a ce leb r idad sa l i e ra d e l es tudio p a r a p e d i r l e su a u t ó g r a f o . Pues b i en , y o h e dec id ido n o v o l v e r a hace r l e caso a estos co­m e n t a r i o s d e s p u é s de l a escena que he presen­c iado , r u é m e h a co locado en t r e l o s defensores de los supuestos t i r a n o s .

A pesar de que l a s l u m i n a r i a s de l a p a n t a l l a esperan l a l l egada de los d o m i n g o s y d í a s de fiesta c o n l a m i s m a ans iedad que u n c h i q u i l l o a g u a r d a l a l l egada de N a v i d a d , n o de jan de p re ­sentarse c o n f recuenc ia ocasiones de p r e s t a r su c o l a b o r a c i ó n en fiestas de ca r idad , lo c u a l sue­l e n hace r gustosas, a u n q u e el lo s ign i f ique l a p é r ­d i d a de l ans iado d í a de reposo. Rec i en t emen te se c e l e b r ó u n p a r t i d o de p o l o de benefleiencia. Se s o l i c i t ó e l concurso de las es t re l las m á s po ­pu la res y C laude t t e C o l b e r t , I r e n e Dunne , C a ­r o l a L o m b a r d , C l a r k Gable, G a r y Cooper, J a c k O s k l e y o t r o s muchos r e spond ie ron a d q u i r i e n ­d o palcos y en t radas .

L a casua l idad quiso que y o e s t u v i e r a sen tada ce rca de los palcos de C laude t t e C o l b e r t y de G a r y Cooper , a quienes rodeaban sus i n v i t a d o s . L o que n o m e puedo e x p l i c a r es c ó m o se las a r r e g l a r o n p a r a firmar los i nnumerab l e s l i b r o s y p r o g r a m a s que les t e n d í a n , s i n pe rde r l a pa­c i enc ia y e l buen h u m o r . N o creo equ ivoca rme a l d e c l a r a r que las e s t re l l a s de c ine s ien ten e l m i s m o i n t e r é s po r u n p a r t i d o de po lo que los d e m á s m o r t a l e s y que les e n c a n t a r l a poder lo p resenc ia r s in necesidad de tener que q u i t a r s e a log admi rado re s de e n c i m a como s i f u e r a n moscas. P e r o los f a n á t i c o s entus ias tas q u e r í a n l o g r a r su o b j e t i v o a t o d a cos ta y se a p i ñ a b a n a l r ededor de las es t re l las , d i s p u t á n d o s e en t r e el los y t r a t a n d o de o b t e ñ e r i n s t a n t á n e a s con sus k o d a k s de bo l s i l lo .

U n a escena de es ta n a t u r a l e z a es suf ic iente p a r a convencer a l espec tador i m p a r c i a l de que G r e t a G a r b o t en i a t o d a l a r a z ó n del m u n d o s i , c o m o dice, es c i e r t o que p r o n u n c i ó l a c é l e b r e ( r a se : " I w a n t t o be a lone" , o l o que es l o m i s ­m o : "Que m e dejen en paz" .

M A Ñ A N A V I E R N E S

R E A P E R T U R A DE

uflouinaona Gran Empresa Se garra

E S T R E N O de l a a l eg re opere ta c i n e m a t o g r á f i c a

. . A D O R A B L E

. JANET GAYNOft HENPY G A P A T

M ú s i c a : W e r n e r H e y m a n D i r e c t o r : W l l l l a m D i e t e r l e

A g r a d a b l e * canciones. . . M u j e r e s b o n i t a » . . . A r r o g a n t e s u n i f o r m e s - . U n f i l m encan tador . -

S i n f a m i l i a U n a de las siete p roducc iones seleccionadas

p o r F U m ó f o n o p a r a l a t e m p o r a d a c i n e m a t o g r á ­fica es " S i n f a m i l i a " , a d a p t a c i ó n de l f o r m i d a ­ble f o l l e t í n de i g u a l t i t u l o , o r i g i n a l de H é c t o r M a l o t .

S i r ecordamos , a l a n u n c i a r e l g é n e r o a que per tenece " S i n f a m i l i a " , el é x i t o e s p l é n d i d o de " L a s dos hueefan i tas" , que a t r a j o a l a s m u l t i ­t udes sensibles de t o d a E u r o p a , es tamos m u y cerca de sospechar o t r o r e su l t ado semejan te pa­r a l a p r o d u c c i ó n de M a r c A l l e g r e t .

E s m á s , en " S i n f a m i l i a " c o n c u r r e n fac tores que hacen supe r io r su i n t e r é s e m o c i o n a l y a r ­t í s t i c o a l de l o t r o film, o p o r t u n a m e n t e recorda­do aho ra . Porque su d i r e c t o r es u n t é c n i c o m a ­r a v i l l o s o y equ i l ib rado , que conoce c o m o n i n g u ­n o e l gus to del espectador , y po rque su p r o t a ­g o n i s t a , e l n l f io p r o d i g i o R o b e r t L y n e n , es, p o r s i solo, un í a t r a c c i ó n de t a q u i l l a i n d i s c u t i b l e .

A Juzgar po r l o que l a c r i t i c a europea h a d i cho de " S i n f a m i l i a " , su t é c n i c a c l a r a , de u n a m o d e r n i d a d y u n a p e r f e c c i ó n asombrosas , s e r á e n v i d i a d a p o r A m é r i c a , que b lasona de poseer e l c e t r o de l a c i n e m a t o g r a f í a m u n d i a l . • —• — —• — — — — — — — •• — — — — — — — — — — — •

F r a n c é s D e e , u n a e n a m o ­

r a d a d e l c o l o r L a Joven ea t r c l l i t a F r a n c é s Dee h a hecho r e ­

c ien temente interesantes mani fes tac iones a la P rensa sobre la a c t u a c i ó n de las es t re l las en el co lor .

F r a n c é s Dee, aunque es t re l la Joven, h a roda­do g r a n can t i dad de p e l í c u l a s . I m p o n i e n d o en ellas su d u l c í s i m a persona l idad .

F r a n c é s Dee d e s p u é s de haber In t e rp re t ado el r o l de A m e l i a Sedley en la p r i m e r a p r o d u c c i ó n t o t a l m e n t e en tecn ico lor " L a f e r i a de l a van idad" , ha d i cho que la ac t r i z p ro t agon i s t a se preocupa en e x t r e m o a l roda r en color. Sabe cue a l m o ­verse ante el lente sus genios s e r á n reproducidos con u n a pureza y un rea l ismo c i e r t amen te i m ­presionantes , sabe que no puede p e r m l l l r s e l a es t re l l a el m á s Impercep t ib le e r r o r de maqu i l l a ­je s in tener en el ros t ro , acusado por el color, u n a percept ible i m p e r f e c c i ó n . Tiene , a d e m á s , que v e s t i r en una f o r m a impecable. P o r c t r a par­te, Rouben M a m o u l i a n , subyugado p o r el r i t m o del co lor , era escrupulosamente e n é r g i c o en el impres ion i smo de los gestos.

E n rea l idad , este s u e ñ o de color quo ¡ leva por t i t u l o " L a f e r i a de l a v a n i d a d " , " B e c k y Sharp" , es u n a de las obras por la que s iente m a y o r cu r io s i smo de ve r las reacciones del p ú b l i c o .

A s í h a b l ó Franc ia Dee. e s t r e l l i t a de l a Radio , cuando e' r epor te ro a c u d i ó a « c o g e r sus i m ­presiones " L a f e r i a de la v a n i d a d " l l e v a en su r e p a r t o los nombres de M i r i a m H o p k i n s y F r a n ­c é s Dee. dos l u m i n a r e s cuya bellsza en contras­te f o r m a r á el m á s def in i t ivo de los t r i u n f o s es­t é t i c o s en esta p r o d u c c i ó n , l a p r i m e r a en color n a t u r a l .

Notas Informat ivas L A P R O D U C C I O N N A C I O N A L

L a p r o d u c c i ó n e s p a ñ o l a h a r ec ib ido en estos ú l t i m o s t i e m p o s u n empuje t a l , que. Innegable­m e n t e , o i g r a r á s i tua r se en e l l u g a r que merece. P o r o l menos e n can t idad , nues t ros p r o d u c t o ­res no p o d r á n e n v i d i a r en ada a los de n i n g ú n o t r o ps l s . P e r o , desde sus comienzos , v i ene s iendo I n c o m p l e t o e l c i n e m a e s p a ñ o l . E e echa­b a a f a l t a r en é l l a v a r i e d a d de g é n e r o s que es l a c a r a c t e r í s t i c a de l a p r o d u c c i ó n u n i v e r ­sa l . N u e s t r o s a r t i s t a s h a n l o g r a d o I d e n t i f l c a r -se con l a s necesidades de l a p a n t a l l a ; nues­t r o s operadores son t a n buenos como los de­m á s ; nues t ros d i r ec to re s d o m i n a n e l oficio c o n t a n t a s o l t u r a como el que m á s . Pero. . .

L e f a l t a b a a l g o a nues t r a p a n t a l l a . Ese a lgo de s u d i n a m i s m o aad lchosn—dLp-p H M M M que el c i n e m a h a reva lo r i zado , d á n d o l e l a g r a ­c i a de s u d i n a m i s m o : l a fa r sa . C a s t e l l v l h a s i ­d o has ta a h o r a u n o de nues t ros pocos a n i m a d o -r e » que h a b l a n l o g r a d o p e n e t r a r e n e l secre to d e l a f a r s a c i n e m a t o g r á f i c a . De l a comedia l i ­g e r a y f á c i l que , t r a s l a a p a r i e n c i a de u n r o ­daje bana l , o c u l t a b a e l s e n t i m i e n t o e inc luso u n sent ido de l a v i d a .

C a s t e l l v l h a descubier to su c a m i n o . E ins i s ­t e en é l po rque conoce todas sus pos ib i l idades . U n a prueba e v i d e n t í s i m o de el los es es ta p r o ­d u c c i ó n que, apenas in ic iada , y a h a desper ta ­d o t o d a sue r t e de c o m e n t a r i o s : " ¡ A b a j o los hombrea !" . U n a p r o d u c c i ó n con l a que, ade­m á s , q u e d a r á n incorporados a l c i n e m a e s p a ñ o l conoc imien tos que has ta a h o r a p a r e c í a n reser­vados a l c inema e x t r a n j e r o .

" ¡ A b a j o los h o m b r e s ! " s e r á d i s t r i b u i d o p o r E x c l u s i v a s F c b r e r & B l a y , y ano temos que F i e r r e C l a r e l , p r o t a g o n i s t a de l film, e s t á d i s ­pues to a ba t i r s e a s í m i s m o , y que C a r m e l i t a A u b e r t se c o n s a g r a r á en él d e f i n í t l v a m e n t o co­m o es t re l la de p r i m e r a m a g n i t u d . L i d i a D l m a s s e r á p a r a m u c h o s u n d e s c u b r i m i e n t o en este r e p a r t o que c o m p l e t a n los n o m b r e s de A l e j a n ­d r o N o l l a , S a m u e l Crespo, Fe l i pe V e r d u g o y Car los B a r r e r a .

N U E V A C A S A D I S T R I B U I D O R A L a i m p o r t a n t e casa p r o d u c t o r a a l e m a n a B a -

v a r i a F i l m s A . G., de M u n i c h , h a n o m b r a d o

D E M A E S T R E M A U n p r o g r a m a f o r m i d a b l e pe r a p r e p a r a r

l a i n a a g i i r a d ó o f i d a i de t e m p o r a d a

HOV» U C I C B u

I

meta KHU.jm URTHUR

JACK H O t T

SUPERSTICION

A v u l da r r e r d i n de

A L A S 12 E N P U N T O i

J F ' . A . n N T . A . T I S M O

BDss M a r y B r i a n . l a g e n t i l s t a r n o r t e a m e r i c a n a , acaba de l l e g a r a Londres , donde se ve " v s e g u i d a p o r s a i admi rado re s , que ao l i c i t au su a u t ó g r a f o

(Expren Foto.)

HOY, JUEVES a las d iez de l a noche

R E A P E R T U R A de l

ciueiha GATíiLiinA 1

E S T R E N O de la d i v e r t i d í s i m a comedia en

espaflol

iWROÜLKN (Toró&HOífTíHCCRO

con M o n a M a r i s , B á r b a r a L e o ­n a r d , A n t o n i o M o r e n o y u n a l e g i ó n de b o n i t a s muchachas

C O M P L E T A E L P R O G R A M A l a a legre I n t r i g a p o l i c í a c a

OH PAR DE DETECTIVES E d m n n d L o w e - V . M e L a g l e n

• • A p a r t i r de l v iernes , S E S I O N C O N T I N U A de 4 t a rde a 12'15

de l a m a d r u g a d a

represen tan te e n E s p a ñ a , P o r t u g a l y A m é r i c a l a t i n a a don A n t o n i o A l s i n a , de Barce lona , pa­r a toda s u n u e v a p r o d u c c i ó n de ^ t a t e m p o r a ­da. E n t r e e l extenso y excelente m a t e r i a l quo es ta casa p r e s e n t a r á en l a p r ó x i m a t e m p o r a ­da, ds taca l a g r a n p r o d u c c i ó n "Verdugos , m u ­jeres y soldados", que a c t u a l m e n t e se e s t á r o ­dando y que s e r á p resentada en breve a l p ú ­b l ico espaflol .

Deseamos a l a nueva casa m u c h a suer te en sus ac t iv idades comerc i a l ea

L A H O R A D E L T H E L o s c o n t r a t o s de las es t re l las de cine I n c l u ­

yen , a veces, c l á u s u l a s m u y o r ig ina l e s . A s i , po r e jemplo, e l de P a ú l Cavanagh , Joven y b r i ­l l a n t e a r t i s t a I n g l é s , residente desde hace a ñ o s en H o l l y w o o d , donde h a r ea l i zado In t t resan tea creaciones.

P a ú l C a v a n a g h h a hecho i n c l u i r en e l con­t r a t o que le une a l a P a r a m o u n t u n a c l á u s u l a es t ipu lando que t e n d r á derecho, cada ta rde , I u n a med ia h o r a de reposo para. . . t o m a r t r a n ­q u i l a m e n t e su t h é . P o r el lo d i a r i a m e n t e , m i e n ­t r a s i n t e r p r e t a b a , bajo l a d i r e c c i ó n de R a l p h M u r p h y e l pape l p r i n c i p a l de l film ' U n a dam s in I g u a l " , que ac tua lmen te se p r o y e c t a en Co-Useum, p o d í a verse a P a ú l Cavanagh , en el mo m e n t ó en que daban las c inco, sentarse t r a n ­q u i l a m e n t e a n t e ua a r o m á t i c a ta -a de t h é .

Y como C a v a n a g h es u n amab le muchacho, no dejaba nunca de I n v i t a r a su d i r e c t o r y a sus c o m p a ñ e r o s : G e r t r u d e M i c h a e l , AUson S k i -p w o r t h , L e ó n E r r o l , A r t h u r B y r o n , a compar­t i r su " f ive o ' c lock tea" . Y d e s p u é s h a vec id i e s t a b l e c i é n d o s e l a cos tumbre , en los Es tudio : ' de la P a r a m o u n t , de detener l a c á m a r a y el m i c r ó f o n o p a r a observar e l rito Ins taurado por P a ú l C a v a n a g h .

" E L C A B A L L E R O D E L F O L I E S B E R O E R K ' E N L A H A B A N A

Con el es t reno de es ta m a g n í f i c a p e l í c u l a do l a "20 th . C e n t u r y " en esta c iudad , t a n t o e l p ú ­b l ico como l a Prensa h a n t en ido l a o p o r t u n i ­d a d de c o n f i r m a r lo que a n t e r i o r m e n t e se di jo , que la m i s m a c o n s t i t u i r í a el m á s c lamoroso de lo s é x i t o s a lca l izados p o r e l p o p u l a r i s i m o M a u -r i c e Creva l i e r , desde que p o r vez p r i m e r a si ­t u ó an t e l a c á m a r a has ta l a fecha.

U n á n i m e m e n t e todos los c r í t i c o s h a n hech" extensos comen ta r io s sobre e l g randioso é x i t o y l a e n t u s i a s t a acogida que h a sido t r i b u t a ­d a a es ta de l ic iosa comedia , en l a que, a l in ­d o de la s i m p a t í a p a r i s i n a de Cheval ler , pue-de a d m i r a r s e l a e x ó t i c a be l leza de M e r l e Obe-r o n en u n o de los papeles que m á s h a r á n des­t a c a r su flexibilidad a r t í s t i c a .

K M

TEMPORADA OFICIAL • aMfUKCAAltIMM SEPTBCE

N O H A T C O M O L A S U E R T E Cuando J a c k l e Sear l , e l i n t e l i g e n t e nif lo a c

t o r , t en i a nueve a ñ o s , a c o m p a ñ ó a u r a a m i -g u l t a que t e n i a la m a n í a de l eme, a unos es­t u d i o s c i n e m a t o g r á f i c o s . E l d i r e c t o r de repar­t o s d e c i d i ó que J ack l e e r a p rec i samente el c h i ­co que buscaba, y d e s p u é s de poco t i empo el h i j o ú n i c o de l a s e ñ o r a de S e a r l t r a b a j ó e » " T o m S a w y e r " , —

Ei: DILUVIO

K I N I C A Canódrom Park

• ^ n r S ü L T A D O S D E L A I N T F . R F . S A N T E **>S ^ I S I O S D E A N T E A N O C H E

oche en e l p o p u l a r C a n ó d r o m o do E l Sol RAÍL i e c e l e b r ó u n a in te resan te s e s i ó n de ca-

r L « « d e « a l g o a . que se v i ó m u y concu r r i da . r T g M _ L ~ V ] v ¡ e i U a de fiesta a c u d i ó a l C a n ó d r o -P U e * p w * e l g r a n con t ingen te de p ú b l i c o que en ,„.,„ rfi.» es cos tumbre .

v a f a oue hubo m o U v o s sobrados p a r a s a l i r . . . " J t i s í e c h o s de l a r e u n i ó n , pues se p r e -Z Z t o r o n in teresantes car re ras de resul tado i n -^ T T j . | M t r «i ú l t i m o m o m e n t o , por lo d i spu-Í T Z , oue f ue ron y en a l g u n a de l a s cuales se S a t í m « i a l t a d o e sorpresa con l a cons iguiente elevada c o t i t a c l ó n . , t .

j j í a resul tados f u e r o n los s i gu i en t e s . P r i m e r a ca r r e r a , q u i n t a c a t e g o r í a , 300 me­

tros: T I U . con 24; M o n t o n . Segunda ca r r e r a , q u i n t a c a t e g o r í a . 300 me-

tros: To re ra , con 23; Valenc ia . T e r c e r a c a r r e r a , qu lnca c a t e g o r í a , 300 me-

tros: Obeles , con 21 4-5; Y o u n g Boy . C u a r t a ca r r e r a , q u i n t a c a t e g o r í a , 300 m e t r o s :

Toledano, con 22 ; l í l s s Chocola te . Q u i n t a ca r re ra , q u i n t a c a t e g o r í a , 300 m e t r o s :

Raque ra , con 21 3-5; V i c u ñ a . Sex t a ca r re ra , t e r c e r a c a t e g o r í a , 300 m e t r o s :

Boda L a n d , con 20 3-5; P r i m e r o L S é p t i m a ca r r e r a , c u a r t a c a t e g o r í a , 600 me­

t r o s , M y Col la r , con 34 4-5; D a l i a I I . O c t a v a ca r r e r a , c u a r t a c a t e g o r í a , 500 m e t r o s ;

T h e Chief, con 35 2-5 ; Payaso. N o v e n a ca r r e r a , q u i n t a c a t e g o r í a , 500 m e t r o s :

Cumpl ido , con 36; R u m b a . L A N O C T U R N A D E H O Y

P a r a esta noche e s t á anunciado o t r o Interesan te p r o g r a m a de ca r re ras de ga lgos . Todas las pruebas e s t a r á n dotadas de u n n u t r i d o n ú m e r o de pa r t i c ipan t e s clasif icados pe r fec t amen te .

Jueves , S Í 2 a g s ept lé i t iHrC ge 1 9 3 3 PAGINA 13

L O S D E P O R T E S CICLISMO

E l G r a n P r e m i o I n t e r n a d o n a d e C a t a l u ñ a

: H :

Ricardo Ferrando, el coloso de los circuitos cerrados, bate brillantemente a los Aerts, Reneé Martín, Huts Mersch, Van Nevele...

A G U I S A D E P R E S E N T A C I O N A t r a v é s de l a s c incuen ta y ocho vue l t a s a l

rec in to del Pa rque de l a Cindadela , o sean ochenta k i l ó m e t r o s , d i s p u t ó s e ayer p o r l a t a r d e el G r a n P r e m i o I n t e r n a c i o n a l de C a t a l u ñ a , que con t a n a c i e r t o nos p r e s e n t ó l a s e c c i ó n c i c l i s t a de l a U n i ó E s p o r t i v a de Sana.

L a presencia de l flamante c a m p e ó n de l m u n d o de fondo ca r r e t e ra , Jean A e r t s , y L u c i a n o M o n ­t e r o , e l g lor ioso c i c l i s t a e s p a ñ o l que supo defender su suerte y el p a b e l l ó n de su p a t r i a en los r e ­cientes campeona tos de l m u n d o de Bruselas , con u n f o r m i d a b l e segundo luga r , f u e r o n la p r i n c i p a l base de que a y e r fue ra i n v a d i d o e l c l á s i c o c i r c u i ­t o b a r c e l o n é s . H a b í a n ganas de a d m i r a r l o s , ova­cionarlos. . .

A d e m á s , l a rec ien te a c t u a c i ó n de M o n t e r o en

C A N O D R O M - P A R K C A M P O D E L S O L D E B A I X

( T r a v e s e r a de L a s Cor t a )

Hoy , n o c h e y t o d a s l a s n o c h e s

G R A N D E S C A R R E R A S D E G A L G O S c o n A P U E S T A S M U T U A S j : E n t r a d a U N A P E S E T A

T R A N V I A S L I N E A S 7 y 15 S á b a d o s y d í a s fes- Tax i s co lec t ivos desde l a plaza de Ca-y A U T O B U S E S L E T R A E ' v o s , t a rde y noche t a l u ñ a . B a r Chicago y p laza de E s p a ñ a

Kennel Club de Barcelona R E S U L T A D O S O F I C I A L E S D E L A R E U N I O N

D E A N T E A N O C H E L a Inseguridad de l t i empo , e inc luso l a m i s m a

l l u v i a calda anoche sobre n u e s t r a d u d a d , n o fueron o b s t á c u l o a l g u n o p a r a l a c e l e b r a c i ó n de l a cot idiana e i n t e r e s a n t í s i m a r e u n i ó n , que ce­l e b r ó s e con g r a n é x i t o en e l cada d í a m á s f a v o ­recido c a n ó d r o m o del final de l a g r a n A v e n i d a del 14 de A b r i l .

C ie r t amen te que l a g r a n af luencia d ^ - p ú b l i c o fué debida, en g r a n pa r t e , a ser a y e r v i g i l i a de fiesta.

H u b o crecidos pagos . Y resu l tados en ex t r e ­m o interesantes .

A s i , po r e jemplo , p u d i m o s v e r c o m o l a " D u s -We", u n a de las m á s ve teranas que co r r en en nues t ros c a n ó d r o m o s , se calzaba, de nuevo u n excelente p r i m e r l u g a r , en f r a n c a c o m p e t i c i ó n con loa "Ranero" , "Perseo", "Te lde" y ot ros .

lx>s resul tados o f i c í a l e s f u e r o n los que de ta ­l l amos a c o n t i n u a c i ó n :

P r i m e r a c a r r e r a : D o r a , 21 '01; W i t t i P r i m e e . Segunda: R a y o , 20'92; B l u e R u i n . T e r c e r a : C i r ano , 19'99; M í n i m a . C u a r t a : Raffles, 20 ; A i a d l n o . Q u i n t a : P i n t a d a , 50'55; E l f o . S e x t a : G a l i o p i n g M a j o r , 19-82; m i s e s . S é p t i m a : B o i r a , F u bilí a. O c t a v a : Pu lmeo , 35 '90: T a r t a r i n y Robinson, N o v e n a : Dusk ie , 19; Ranero. D é c i m a : B a t a c l á n , 19'82; P u l g a r c i t o . Todas las pruebas fue ron l isas y sobre l a dis­

t anc i a de 300 me t ros , a e x c e p c i ó n de l a oc tava , que f u é de 525 me t ro s .

E L P R O G R A M A P A R A H O Y P a r a esta noche h a y anunciado u n g r a n p r o ­

g r a m a de car re ras , en el que t o m a r á n par te los m á s destacados e jemplares , verdaderos p u r a sangre .

Canódromo Guinardó R E S U L T A D O S D E L A S C A R R E R A S C E L E ­B R A D A S E L D I A 10 D E S E P T I E M B K E P O R

L A N O C H E

P r i m e r a ca r re ra , l isa , a 375 y a r d a s : 1 Posturas , de P . Conde, 27 3-5. 2 Moreno , de U Montaf iez . Segunda ca r re ra , l i sa , a 375 y a r d a s : • Confi tero, de A . Senillosa, 26 1-5. 2 Croquis , de A , C a l d e r ó n . T e r c e r a ca r re ra , l isa , a 375 y a r d a s : 1 Gua j i ra , a J . C a b a l l é s , 26 3-5. 2 Sandino, de P . Conde. C u a r t a ca r re ra , l i sa , a 375 y a r d a s : 1 Saeta, de J . N a d a l , 26 2-5. 2 L U g a - K a m a , de M . A r r e n d ó . Q u i n t a ca r re ra . Usa, a 460 yardas . 1 K a k a t ú a , de M . Roger , 2 1 3-5. 7 Set-Solas, de M . Roger . B e x t a ca r re ra , l i sa , a 375 y a r d a s : 1 T i b i r l m b i . de J . F r a n s l , 26 4-5. * Chispa, de M . R l b a l t a . S é p t i m a ca r re ra , l i sa , a 375 y a r d a s : 1 D u l í a , de P . Bosch, 25 1-5, 2 Pressas, de J . Cabellos. O c t a v a ca r re ra , l i sa , a 460 y a r d a r í 1 A g u i l i l l o , de A y B . Soma, 30 1-5. 2 Sangui juela , de A . Perla. N o v e n a ca r re ra , l i sa , de 375 y a r d a s . 1 Saeta, de U N a d a l , 26 2-5. ' 2 Gua j i r a , de J . Cabellos. I ^ c i m a ca r r e r a , vanas , a 460 y a r d a s : 1 M a r c h á m a l o , de E . G a l l a r t , S2 2-5 2 D ^ W w i o , de J . Q a r r i g a , \ a

e l G r a n P r e m i o d e las Naciones, que se c las i f i có en te rcer l u g a r , ev idenc iaba u n a g r a n clase, u n a pues ta a p u n t o de Luc i ano , y que nues t ro p ú b l i c o , m u y j u s to , l o quiso ve r f ren te a l belga A e r t s y a todo el en jambre de ases que le p r e c e d í a n .

C l a r o estC que i n t e r é s t a m b i é n hab la p a r a a d m i ­r a r a l coloso de l s p r i n t R c n é M a r t í n , que t a n b r i l l a n t e m e n t e supo vencer, j u n t o con Vicen te G e b r l á n , en las ú l t i m a s 24 horas de Reus.

Todo eso, y a u m e n t a d o con los n o m k r e s de V a n N e v e l , Masch , l i n t / . . Fe r rando , Gimeno, Bachero , Pou , F laquer , Caf iardo , etc., e r a u n a v a l que e l p ú b l i c o fo rzosamente ten ia que corresponder .

¡ Q U E M A L A S U E R T E L A D E A E R T S !

C o n l a a c t u a c i ó n del poseedor de l m a l l l o t de c a m p e ó n del m u n d o el p ú b l i c o r e c i b i ó u n a seria d e c e p c i ó n . . .

E s decir , de é l , no.. . ; de su desgrac ia en las aver ias .

N o v i m o s e n n i n g ú n m o m e n t o aquel A e r t s de aque l l a u n poco le jana V u e l t a a C a t a l u ñ a . . .

Y n i l a s o m b r a de l que c o n q u i s t ó el campeonato m u n d i a l en Bruse las .

V i m o s a un muchacho que l a desgracia se ce­baba en él .

E m p e r o , no podemos decir q u é clase de ave r i a s u f r í a . O r a le s a l t aba l a cadena, o r a p a r e c í a que reventaba , o r a los r a d í o s flojos, ora.. , , en fin, se pasaba m á s t i e m p o apeado que mezclado en t re las m á q u i n a s y "maqu in i s c l c l e ro s " .

P e r d i ó vue l tas , muchas. . . T u v o que c a m b i a r su flamante y n ique lada m á ­

q u i n a de p i s t a p o r u n a que le o f r e c i ó u n espec­tador , con cambio de marchas y tubu la res pe­sados.

Entonces es cuando y a no d e s c e n d i ó m á s , pero enorme e r a e l hand i cap que pesaba sobre ai .

L A D E C E P C I O N F U E P A R C I A L

Sí , seflores, los decepcionados de n o ver t r i u n ­f a r a A e r t s f u e r o n so lamente los af ic ionados que s ó l o s iguen e l c i c l i s m o de t a rde en ta rde , los que se d i e ron cuen ta que se celebraba esa g r a n ca­r r e r a porque l a v i e r o n anunc i ada con grandes panca r t a s ea l a cal le , en los t r a n v í a s en l a Prensa. . .

Es tos f u e r o n los decepcionados. N o los que s i guen el c i c l i smo a l dedi l lo , porque

é s t o s s a b í a n que, j u n t o con A e r t s , h a b í a u n R e n é M a r t i n , que, en rap idez , se m u l t i p l i c a po r c u a t r o ; u n F laquer , r a p i d í s i m o y ba t a l l ado r , y u n H u t z , s i empre t emib l e a l s p r i n t .

E s t o s fue ron los " n o " decepcionados..., los que se f a m i l i a r i z a n c o n los batacazos de l c ic l i s t a , los %ue se p e r f u m a n c o n masajes y embrocaciones, l o s que "comen" tubu la re s .

Entonces , aceptemos que no h u b o d e c e p c i ó n ; a d m i t a m o s u n a d e s a f o r t u n a d í s i m a a c t u a c i ó n de A e r t s , que ao nos pudo ev idenc ia r esa g r a n clase que forzosamente t iene que poseer; a d m i t a m o s que R e n é M a r t i n d e c c o n c e r t ó a ca s i todo e l lo te con sus fo rmidab le s p r imeros d e m a r r a jes..., y que Gimeno , F e r r a n d o y F l a q u e r no se des lumhra ron p o r el lo y , a r r eando , de j a ron ch ico a l m i s m o R e n é , aunque é s t e d e s a r r o l l ó u n a c a r r e r a b r i l l a n t e .

B R E V E F I L M D E L G R A N P R E ­M I O I N T E R N A C I O N A L D E C A ­

T A L U R A

A las c u a t r o y ve in t e de l a ta rde , e l á r b i t r o P i t a r c h ordena e l a l ineamien to . A n t e s de i n i c i a r l a c a r r e r a , u n representante de l a U . V . E . c o n ­decora a L u c i a n o M o n t e r o p o r su b r i l l a n t í s i m a a c t u a c i ó n en los campeonatos del mundo .

D e s p u é s Jean A e r t s y L u c i a n o M o n t e r o d a n u n a v u e l t a de honor po r e l r e c i n t o , rec ib iendo a m b o s u n a c a r i ñ o s a o v a c i ó n .

E n t r e los " f o r f a í t s " destacados ano tamos l a de V i c e n t e C e b r i á n F e r r e r .

L a m a r c h a se i n i c i a a buen t r e n . L o s s p r i n t s p u n t ú a n a cada dos vue l tas .

A l a c u a r t a v u e l t a A e r t s su f re l a p r i m e r a ave r i a . R e p a r a y o r g a n i z a u n a caza c o m p l e t a ­m e n t e solo, pero m a r c h a q u i z á s demasiado c o n ­fiado y cada vez v a perdiendo m á s t e r r eno . •

M o n t e r o i n t e n t a escapar, p e r o es i n ú t i l ; a l a v u e l t a s igu ien te es absorb ido p o r e l g r u p o que m a r c h a compac to .

E l I s l e ñ o F l a q u e r sale en l a o c t a v a v u e l t a de­m a r r a d o ; pegad i to a su rueda se le h a colocado e l l u x e m b u r g u é s M e r s c h .

A e r t s vue lve a s u f r i r ave r i a , y con este m o ­t i v o no reemprende l a m a r c h a has ta que e l pe­l o t ó n lo a lcanza po r vez p r i m e r a . L l e v a y a u n a v u e l t a perd ida .

A las c inco vuel tas l a s i t u a c i ó n de la c a r r e r a es:

R e n é M a r t i n , 10 p u n t o -Vicen te Bachero , 9. V a n Nevele , 8. R U t a 4 y -Des t r i eux . H a y nuevo I n t e n t o de fuga , es ta vez es a c a r g o

de G a s c ó n , F l a q u e r y F e r r a n d o .

¿ Q U E H A C E C A A A R D 0 1 U n ve je te que t engo a m i ve ra , que e m p u ñ a l a

m o n u m e n t a l p i p a con los l ab ios y que repasa l a l i s t a de i n s c r i t o s de u n d i a r i o , m e h a hecho es ta p r e g u n t a :

• — ¿ Q u é hace Caf ia rdo? — ¿ N o lo conoce ?—le contes to . t—No; pero m e acuerdo que m i chico s i e m p r e

m e d e c í a que este s e ñ o r Ca f i a rdo hac ia p r o d i g i o s con l a m á q u i n a .

H e podido s a l v a r el a p u r o ; e n aquel m o m e n t o pasa M a r i a n o conduciendo e l g r u p o a una m a r c h a u n poco a l ige rada , y he podido e x c l a m a r :

— ¡ E s e es! Pero y a n o he v i s to m á s a Cafiardo, mezc l ado

s i empre en e l m o n t ó n , n o lo he v i s t o b r i l l a r nunca .

D e s p u é s ,

K e n n e l

Y m i e n t r a s los f u g i t i v o s v a n l o g r a n d o v e n t a j a s de 44 segundos, los ases e s t á n hac iendo " g a s t o de v i s u a l " .

A h o r a es H u t z qu ien sale d e m a r r a n do; se o r i ­g i n a u n a g r a n desbandada, pero a l a v u e l t a s i ­gu ien te v u e l v e a quedar t o d o como antee.

B a b i l o n i o , que h a perd ido vue l t a , se h a u n i d o con e l g r u p o f u g i t i v o . E l J u r a d o lo detiene, d e l l -b e r t y luego le de ja p ro segu i r l a marcha . E n t r e t a n t o e l p o b r e m u c h a c h o h a perdido o t r a v u e l t a ,

¿ P o r q u é se le d e t u v o ? ¿ E s que el r e g l a m e n ­t o d e c í a que e l c o r r e d o r que perdiese dos v u e l t a s quedaba e l i m i n a d o ? ¿ P o r q u é n o e l i m i n a r o n , pues , a l be lga A e r t s , que l e c r e c i ó ba rba pe rd i endo vue l t a s? ¿ Q u e f u é po r a v e r i a s ? ¡ L o m i s m o d a !

N o o c u r r e nada m á s de p a r t i c u l a r ; los " t r e s mosque te ros" h a n logrado u n m i n u t o c i n c u e n t a segundos de venta ja . . .

Y l a c l a s i f i c a c i ó n queda es tab lec ida de c-Lta f o r m a :

R i c a r d o F e r r a n d o , 80 k i l ó m e t r o s en 1 h . 56 m . 30 s. 82 p u n t o s .

G i m e n o , 62 puntos . F l a q u e r , 55. R e n é M a r t i n , 39 Bache ro , 25. H u t z , 17. C a m p a m á , 13. D e s t r i e u z , 13. M a r i a n o G a s c ó n , 9. Rafae l P o u , 8; G o n z á l e z , M e r s c h , T u d é l a , E r b a ,

ex-equo; Caf iardo , M o n t e r o , B l a n c h , Sana, V a n Nevele , Benages, P u j o l y R u i z .

H A F I N I D O E L O R A N P R E M I O E l p ú b l i c o h a sa l t ado a l a p is ta , e l a s f a l t o ha

quedado m a t e r i a l m e n t e Invad ido de gente, l o s co­r redores e n t r a n c o n g randes d i f icu l tades .

N o t i ene c u l p a de el lo l a o r g a n i z a c i ó n . . . N i l a f u e r z a p ú b l i c a . . . N I e l m i s m i t o p ú b l i c o . „ L a cu lpa , nad ie ; l a p r o v o c a c i ó n . . . Q u i z á é s t a

p a r t e do l a s e c c i ó n c i c l i s t a de l a U n i ó E s p o r t i v a de Sans.

P o r q u e m o v i l i z a r e l P a r q u e de l a C indade l a , p r e s e n t a r u n c a m p e ó n de l m u n d o , u n s u b e a m p e ó n de Idem, u n lo te be lga estupendo, lo m e j o r c í t q del c i c l i s m o e s p a ñ o l . . .

T o d o eso es u n a p r o v o c a c i ó n que t iene u n a f u e r ­za poderosa p a r a hacer m o v e r a los af ic ionados i g u a l como l a s i m á g e n e s en u n a p a n t a l l a . »

Car te lazos de esos no nos los p resen tan n u n c a y , u n a vez que l l egan , ¡ m e n u d o f e s t í n el que noa damos !

A q u í v a u n p r o n ó s t i c o c o n ribetes de p r o f e c í a : S í n o tenemos v e l ó d r o m o an tes d e l m e s d o

m a y o . J a m á s l o v a m o s a poseer. ¿ E s t a m o s ?

J O S E L O R E N Z O

Esta noche en el velódromo de Reus

L A U L T I M A G R A N C A R R E R A D E L A T E M ­P O R A D A , E N L A Q U E T O M A N P A R T E J E A N A E R T S , C A M P E O N D E L M U N D O , Y L U C I A ­

N O M O N T E R O , S U B C A M P E O N

E n o r m e e x p e c t a c i ó n h a desper tado l a a m e r i ­cana de esta noche en e l v e l ó d r o m o de Reus , l a cua l c e r a r á l a t a n d a de grandes ca r re ras i n t e r ­nacionales celebradas en e l v e l ó d r o m o de l Pasea M a t a .

D e s p u é s de l r e su l t ado de l a s v e i n t i c u a t r o h o ­ras y de l é x i t o del equipo M a r t l n - V . C e b r i á n y h e r m a n o s A l b i ñ a n a , p r i m e r o s de los nac iona le s , los a f ic ionados reusenses y de t o d a l a c o m a r c a v a n a presenc ia r el nuevo duelo en t r e R e n é M a r t i n y J e a n A e r t s .

M a r t í n , e l h o m b r e m á s r á p i d o que se h a c o ­nocido en R e A , y A e r t s reconocido i m b a t i b i e en las l l egadas a l s p r i n t , of recen u n a e m o c i o ­nan te p e r s p e c t i v a de l a l u c h a en los s p r i o t s , y sobre este m o t i v o de a t r a c c i ó n , 3ra de s i poden

GRANDES [ l i m s DE GUIOOS T O D A S L A S N O C H E S

Sábados y festivos, tarde y noche T A X I S C O L E C T I V O S Y A U T O B U S E S D E S ­

D E L A P L A Z A D E C A T A L U R A s A N O T A M O S Q U E . -

V a n Neve le sufre t a m b i é n u n a a v e r i a de g o m a , r e p a r a y se l anza de nuevo en busca de l g r u p o de cabeza.

¿ Y A e r t s ? N o l o vemos pasar ; en cambio , v e ­m o s a u n muchacho que l l e v a b a a pulso l evan ­t a d a en e l a i re , u n a b ic ic le ta m a r c a d a con e l n ú ­m e r o " 1 " . E a l a que corresponde a l be lga A e r t s .

A l a v u e l t a s igu ien te e l c a m p e ó n pasa m o n t a n ­d o una m á q u i n a de ca r r e t e r a m a r c a " e s p o n t á n e o " .

L o s inc identes de m á q u i n a a b u n d a n ; e s ta vez los "aver iados" son Sancho, A e r t s , V a n Nevele. . .

Cuando h a pasado t o d o e l g r u p o . M o n t e r o pasa no t ab l emen te re t rasado, con unos doscientos m e ­t r o s de desventa ja .

E l locuaz de G o n z á l e z I n t e n t a de nuevo l a r g a r ­se s in ped i r p e r m i s o a los "ases". Caf iardo m a r c h a defec tuosamente pers iguiendo l a rueda del de l a Barce lone ta .

U N A O R A N F U G A E N S E R I O

S i n saber c ó m o n i a san to de q u é , a l s a l i r de u n v i r a j e , desde l a t r i b u n a d iv i s amos a u n t r i o que m a r c h a r á p i d a m e n t e . A doscientos m e t r o s s igue e l g r u p o que pac ienzudamente c o n t e m p l a c ó m o se l a r g a n Gimeno , F e r r a n d o y F l a q y e r .

Es tos r edob lan los b r í o s y p a u l a t i n a m e n t e v a n a u m e n t a n d o l a ven ta ja .

R e n é M a r t í n i n t e n t a u n a caza, pero nadie le sigue y desiste de ello.. .

roso, se j u n t a e l deseo de v e r q u i é n de los d o s equiplers de los grandes ases belgas — P e d r o A l b i ñ a n a p a r a A e r t s y V . C e b r i á n p a r a M a r ­t i n — secunda m e j o r p a r a c o n q u i s t a r e l t r i u n f o .

De o t r a p a r t e , se espera que V a n Nevele , j u n ­t o a V i c e n t e A l b i ñ a n a , b r i l l a n t í s i m o es las v e i n ­t i c u a t r o horas , p o d r á da r e s ta noche l a r e a l m e ­d i d a de sus por ten tosas facu l tades , cosa que no pudo c u m p l i r en t e r amen te en las v e i n t i c u a ­t r o horas , h a n d i capado p o r e l p r o l o n g a d o es­fuerzo que t u v o que hacer d u r a n t e y d e s p u é s d o l a c a í d a de Cafiardo.

H u t s - Bachero , M e r s c h - L u c i a n o M o n t e r o y, S a n s - P a l l e j á s e r á n los equipos ba t a l l ado re s que h a b r á n de I n t e n t a r l a v i c t o r i a p o r m e d i o de constantes fugas , buscando l a codic iada v u e l t a de ven ta j a .

L a c a r e r a e m p e z a r á a las diez y m e d i a de l a noche.

L o s seis equipos son : J ean A e r t s - Pedro A l b i ñ a n a . L u c i a n o M o n t e r o - M e r s c h . M a r t i n - V i c e n t e C e b r i á n F e r r e r . V a n Neve le - V i c e n t e A l b i ñ a n a . H u t s - B a c h e r o . Sans - P a l l e j á .

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • ^ • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • M B n M i n B n a a E m

CANODROMO GUINARDO P R O G R A M A E X T R A O R D I N A R I O D E |

C A R R E R A S D E G A L G O S [ Nueve c a r r e ra s l i sas y ana de va l l a s

I Medios de l o c o m o c i ó n ! Autobuses Boca , sal ida ca l le Pelayo. — Autobuses Lesscps. — Paseo I ¿ M a r a g a l L — T r a n v í a s de H o r t a .

El sábado veinticuatro horas en el Tirador de Palma. Doce

equipos en línea L a n u e v a D i r e c c i ó n de l v e l ó d r o m o de P a l m a

anunc ia [ t a r a e l p r ó x i m o sobado l a p r i m e r a c a ­r r e r a de v e i n t i c u a t r o ho ras en el v e l ó d r o m o E l T i r a d o r , hab iendo a l efecto l l egado a u n a c u e r ­do con los corredores ex t r an je ros que p a r t i c i ­p a r o n en las v e i n t i c u a t r o horas de Rsus .

Se h a n f o r m a d o y a los s igu ien tes equ ipos : R e n é M a r t í n - Bachero . A l b i ñ a n a he rmanos . V a n N e v e l e - X . X H u í s . M e r s c h .

W P A G I N A 14 Jueves, 12 He Septiembre ele 1935 DILUVIO

de V a n N e v e l e ea p robab le aea M a r i a n o G a s c ó n , que en e l m a t c h M a l l o r c a - C a -^ . I M H M p r o d u j o g r a n I m p r e s i ó n .

F e r r a n d o parece s e r á acoplado A M a t e o Pona, Vencedor de l a f i l t l m a a m e r i r a n a

Se espera t s m H á n l a f a v o r a b l e J e r M f t n de . / o u - F l a q u c r , deweoeoa. s i n a n d a , de t o m a r e l d e e q u i t e sobre l o s h e r m a n o s A.1Mflana, p r i m e r o s d e l o s nac iona les e n las v e i n t i c u a t r o h o r a s de R e u s . en l a * cua les e l t e a m m a l l o r q u í n d e b i ó toonformarse coa e l q u i n t o puesto .

L o e d e m á s cor redores m a l l o r q u i n e s f o r m a r á n e l r j s t o de equipos , h a s t a u n t o t a l de doce p a ­r e j a

B O X E O

N o t a of ic ia l E l Consejo d i r e c t i v o de l a F e d e r a c i ó n Espa -

fioia de Boxeo h a t o m a d o los s igu ien tes acuer­d o s :

S e ñ a l a r las fechas de l 2 y 3 d a n o v i e m b r e p r ó x i m o p a r a ce l eb ra r l a asamblea g e n e r a l o r ­d i n a r i a , que t e n d r á efecto en e l d o m i c i l i o de l a F e d e r a c i ó n E s p a ñ o l a de Boxeo .

N o m b r a r los s igu ien te s delegados: E n l a p r o v i n c i a de G r a n a d a a d o n E u f r a s i o

M a r l i o c z . y e n l a da M u r d a a d o n F r a n c i s c o D u r a n t e Roda .

A r e su l t a s de l a s compet ic iones ab ie r t a s de­s i g n a r a P r i m o R u b i o , de L e v a n t e , y D a r w t n A r a m M l e t , de V l a c a y a , p a r a qae d i s p u t e n el t i ­t u l o d e c a m p e ó n de Enpafte de l peso l i ge ro , y a M a r t i n e s de A l t a r a , de L e v a n t e , y S a n t i a g o S o l á , d e C a t a l u ñ a , p a r a que d i spue ten ti de l o s se mi-pesados, d e n t r o d e l plaxo r eg l a sacn ta r io de dos meses.

AJEDREZ

P A R T I D A N U M E R O CS J u g a d a en d « a r n e o d a V i

A g o s t o 1935

F U T B O L

P A R T I D A N U M E R O 40

aagada e n e l torneo « a V a * s a r t a

A g o s t o 1035

A i . - k h ü . o F r a a c t o

B l a n c a s

W . P«»trow

L 2.

P i R P 4 D

3. C 3 A D 4 . A 6 C 6 . C X P 6. A X C 7. C 3 A R 8. 9.

P 3 A F 2 D

10. P X P 1 L A 5 C + 12 . A X A + 13. 0 — 0 — 0 1 * . D 4 T 15. D S C M . T + T + 17 . T I O 18. R X T 19. P S C R 20. D S D Z L C X A 22 . C f i R 1 2S. C X P A 1 24. C 5 R 25 . D 4 0 26 . R 2 D 27. P 4 A D « 8 . 0 4 A 29 . P 4 T R 30. D 4 D 8 L P 8 T 32. C S D 33 . P 3 A 34 . C 5 R 35 . P 4 C D 36 . P 5 C 37 . P 4 C 88 . P 6 C 39 . P X P 40. C 7 D + 4 1 . P 4 T 42. P 5 A 43 . P X P A + 44. C X D 45 . P 6 C R

P A R T I D A N U M E R O 4 1

J u g a d a en e l torneo de V a r s o v i a

A g o s t o 1935

P e ó n de d a m a . (Defensa o r t o d o x a . )

P i r e

N e g r a s

P 3 R P 4 D C S A R P X P A 2 R A X A C D 2 D D 2 R P 4 A C X P A 2 L) C X A 0 — 0 — 0 R 1 C C I O T X T T X T + C 4 D C Í A P S T R D X C D 2 R C 4 D P 3 T D D 1 R

« D 4 T C S A R 1 T D 1 R D 5 T D 6 C D 5 T D S A D 2 A P 4 T D P S C D R 1 C P X P C 1 R R 2 T C S D P X P D X D P 4 R

A b a n d o n a n

S p t c i w a a a A u s t r i a

B l a n c a s

L 2 . S. 4 . 5. 6. 7 . 8.

0. 10.

J l . 12. 13. 1 4 . 15. 16. 17 . 18. 19. zO. 2 1 . 22. 23. 24. 25. 26.

P 4 D P 4 A D C S A D A 5 C P 3 R C S A R T I A P 8 T D

D 2 A P S T R A 4 A P X P D A 2 R P 4 C R C 5 R A S C P 3 A P 4 T R P 4 A P 6 C P A X C P T X P A S A D 2 A A X P C 4 R

Yugues l a v i a

N e g r a s

C S A R P 3 R P 4 D A 2 R 0 — 9 C D 2 D P 8 A D T I R P S T D P 3 T R P 4 A P R X P P 5 A C I A C 3 R C 4 C A l A R C 3 R C 2 D C X C P X P P 3 C R D X P C X P D C 4 A , A b a n d o n a n

Szabo H u n g r í a

B l a n c a s

G y g U

1 . 2 . 3. 4 . 6. 6. 7. 8. 9.

10. 1 L 12. 13.

A 16. 16. 17 . 18. 19 . 20. 8 1 . 22. 28. 24. 25. 26. 27. 28. • k 30. S L 32. 33.

P 4 R C S A R P 4 D C X P C S A D A 2 R A 3 R 0 — 0 P 4 A C S O . A 3 A C S D P X A T 1 R D 2 D T 2 R T D 1 R P 3 A A S A P 4 T R P 5 T P X P A 4 D P 5 A P X P D « T + A X A A 4 C C 4 D T X T A X T C S A ! T 8 R M

N e g r a s

P 4 A D C S A D P X P C S A P S D P S C R A 2 C • — • P S T D A 3 R D 2 A A X C C 1 C T 1 R C D 2 D T D 1 A R I A C S C C 1 T D 2 D C S C P T X P A X A C 4 R C X P R 1 C P X A D 4 C T X T D 4 A D X A D I A R A b a n d o n a n

P A R A L O S A F I C I O N A D O S A L A R E O O P I L A -< X O N Xm D A T O S

A c o n t i n u a c i ó n d a m o s a l g u n o s datos sobre p e r f o r m a n c e s ob t en idas p o r a l g u n o s maes t ros e n

e l pasado t o r n e o de V a r s o v i a D a k e (Es tados U n i d o s ) , 15 V» p u n t o s de 19

p . = 86'1 p o r 100; L l l l e n t n a l ( H u n g r í a ) , E l i s k a -ses ( A u s t r i a ) y Dan ie l sen ( S u e c i a ) . 15 pun tos de 19 p a r t i d a s = 78 '9 p o r 100; T r i f u n o v i t c h ( T u -goes lav la , 1 2 ' i p u n t o s de 16 p a r t i d a s . = 78 '1 p o r 100.

M e j o r e s p u n t u a c i o n e s de l o s que j u g a r o n en e l p r i m e r t a b l e r o :

F l o h r (Checoes lovaquia ) , 13 p u n t o s de 17 p a r ­t i d a s = 76'5 p o r 100; A l e k h i n e ( F r a n c i a ) , 12 p u n t o s de 17 p a r t i d a s = 70'6 p o r 100; I t a l b e r g ( S u e c i a ) , 12 % p u n t o s de 18 p a r t i d a s ; T a r t a k o -w e r ( P o l o n i a ) , 11 % p u n t o s de 17 p a r t i d a s ; V i d -m a r ( Y u g o e s l a v i a ) , 9 H de 14 p a r t i d a s .

L o s p u n t o s ob ten idos p o r los E s t a d o s U n i d o s , vencedores de l t o rneo , lo h a n s ido e n l a s igu ien te p r o p o r c i ó n ;

F i n e , 17 p a r t i d a s , 9 pun tos . M a r á h a l l , 12 p a r t i d a s . 7 'A Í d e m . K i c h i k . 14 p a r t i d a s . 10 Í d e m . D a k e , 18 p a r t i d a s , 15 \-. Í d e m . H o r o w i t z , 15 p a r t i d a s , 12 Í d e m .

C A M P E O N A T O D B C A T A L U R A Rosul tadoA de l a d é c i m a r o n d a :

V ü a r d e b ó , S; Soler , 1 . Serero ls , 3 ; L l ó r e o s , L R i b e r a , S; M a r i s t a n y , L Comas , 3 ; L l a d ó . L G r a u , 2 ; d o c t o r Sunyer , 1 . S o l á , 3; C h e r t a , 1. E l r e su l t ado de es ta r o n d a no a l t e r a el p r i m e r

l u g a r de l a c l a a i f l e a c i ó n ocupado p o r V i l a r d e b ó , s egu ido a dos p u n t o s de R i b e r a , que t iene u n a p a r t i d a menos J u g a d a

S O L U C I O N A L F I N A L D E H . R I N C K . P U B L I ­C A D O E L P A S A D O J U E V E S

L D 6 C + , R S C ; ( 1 . . . , R 4 D ; 1 > 6 A + y l a c o n t i n u a c i ó n d e l t e x t o ) . 2. D 5 T + , R 4 A ; ( 2 . . . . R X D ; C 6 A m a t a ) . 3. D S A + . R 8 D o R 4 D : 4 D 6 A + , R 5 R ; ( R 2 R , m a t e e n t r e s ) , ( R X C ; 5. D 6 D m a t e , 5 D 6 R + . R 5 A ; 6. D X A + , R 6 C ; 7. D 4 T + !, R X D ; 8 . C S A m a t a

( S I 7. . . , R 2 C ; 8. D X D , P 7 T ; 9. D X P + , R 2 A ; l o . D 4 A + e tc . )

( ( S i 7. . . , R 7 T ; 8. D X D , P 6 C o C 4 A ; 9. C 5 A e tc . )

O T R O S S O L U C I O N I S T A S H e m o s rec ib ido l a s o l u c i ó n a l p r o b l e m a n ú m e ­

r o 10 de los s e ñ o r e s R Ob io l s y K . CasteUs.

P R O B L E M A N U M E R O 11 H . P H e i f e u

M a t e e n t r e s Jugadas ( S o l u c i ó n el p r ó x i m o m i é r c o l e s . )

A T L E T I S M O M . R O C A .

I I vuel ta a l a Barce lone ta L a B i b l i o t e c a c u l t u r a l d e p o r t i v a A v a n t l o r g a ­

n i za con m o t i v o de l a fiesta m a y o r de l a b a ­r r i a d a , p a r a el d í a 29 del a c t u a l , l a I I v u e l t a a l a Ba rce lone ta , r e se rvada a las c a t e g o r í a s J ú ­n io ra , n e ó f i t o s y debu tn tes .

O p o r t u n a m e n t e d a r e m o s a conocer l a a p e r t u ­r a de l a i n s c r i p c i ó n y d e m á s detattea.

EN LAS CORTS

El H é r c u l e s v e n c e p o r c i n c o a dos a u n e q u i p o a z u l g r a n a

C o n m u c h a menos de m e d i a e n t r a d a se cele­b r ó a y e r t a r d a este encuent ro , que c a r e c i ó de I n t e r é s p o r e l flojo " c o m b i n a d o " que p r e s e n t ó e l

D e l H é r c u l e s h a n destacado lo s ca ta lanes R o -eahwaeti y M o r e r a ; é s t e se h a m o s t r a d o h á b i l y codicioso r e m a t a d o r , pues, a d e m á s de m a r c a r t r e s de loe c i n c o t a n t o s , sus c h u t * h a n r e b o t a ­do en d i s t i n t a s ocasiones en el m a d e r a m e n .

L o a equipos , a las ó r d e n e s de U o v c r a , f o r m a ­r o n como s i g u e :

B a r c e l o n a : I b o c r a . B a y o . A r a n a . B a r d i n a , B e r kesay, S á n c h e z . Romeu , F e r n á n d e z I I , G a r c í a , Sol y Soler .

H é r c u l e s : P é r e z , Goyenecbe, O r r i o l s . M á g i c a , K o a a l f t k . Sa las . l i l a s , T a t o a o , C a r r e r a , M o r e ­ra y O w S a a

E l d o m i n i o h a correspondido e n l o s dos t i e m ­p o s s i H é r c u l e B , Imc t su i lu a s c o s t a d a s ocas io­nes e l B a r c e l o n a f r anquea r e l med io - jampo.

A loa dos m i n u t o s . I r l e s c o n s i g u i ó e l p r i m e r t a n t o de l a t a rde , r e m a t a n d o u n buen t r e n z a d o avance da ana compaAeroe de l i n a s .

M i n u t o s d e s p u é s . M o r e r a , e n u n a b r i l l a n t e j u ­g a d a i m i a u i i a l l o g r a el segundo t a n t o , t e r m i ­nando el p r i m e r t i e m p o con m a y o r p r e s i ó n d e l con jun to v i s i t a n t e .

E n e l segundo t i e m p o presen t a r a n raadifica-ciones en a m b o s equipos. E n el Barce lona , Sau -rina ae a l i n e ó e n e l puesto de R o m e u y R a i c h en e l de F e r n á n d e z I I . E n c u a n t o a l H é r c u l e s B e -t a n c o u r t s u p l i ó a P é r e z en l a p u e r t a y l a de-

: R o l d á a , TWIMIB, M o r * -

de Jaego, v a avance a, n n b n e n cen t r a , i c i u s t a r

d e c a b e n M o r e r a , y a p u n t á n d o s e e l t e r c e r t . to p a r a los v i s i t an te s .

Poco d e a p q é a T o r m o s , r e m a t a n d o u n V avance, c o n s i g u i ó e l c u a r t o t a n t o .

A los 21 m i n u t o » de este segundo t i e m p o , d i s p a r o de S o l l o d e s v i ó Ooyeneche, marca r . ^ asi el B a r c e l o n a en p r i m e r t a n t o .

N o e r a m e n t a m a r c ó e l equ ipo a z u l - g r a n a a ' . 30 m i n u t o s , a l r e m a t a r S a u r í n a u n b u e n cen' de Soler .

A los 41 m i n u t o s M o r e r a l o g r ó é l q u i n t o t - , t o de l H é r c u l e s d i spa rando fue r t e y a l tog desde lejos.

T c o n e l r e so l t ado de c inco a dos h a te r ; . nado este p a r t i d o , que h a decepcionado gran- i . m e n t e a l p ú b B c o po r l a I n f i m a d a s e d e Juego t > m o s t r a d a p o r loa a z u l g r a n a , e n p a r t i c u l a r q u i n t e t o a tacan te , que es tuvo senci l lamente c . t a s t r ó f l e o .

D u r a n t e e l descanso, e l p res iden te de l a F e . r a c i ó n Ca ta l ana , s e ñ o r R o c a , h l s o e n t r e g a a j u g a d o r e s que f o r m a b a n e l equ ipo d e l Bnrcel< \ en l a a n t e r i o r taaapnrsda, d e l a s madal laa >. i r a ^ w i l l s i i t i i i a l r nnmanwa tn de <Tatal«i ia i a c to h a n as i s t ido los j u g a d o r e s M o r a r a y C a l >.-nos, ranypnnwaii

T á r r e g a , 3 :: Mo l l e t , 1 Con poca e n t r a d a se J u g ó e l d o m i n g o pasado

este p a r t i d o , cor respondiente a l a segunda ca­t e g o r í a p re fe ren te .

TE Juego desa r ro l l ado p o r ambos con t end i en ­tes fué de excelente ca l idad , d e s t a c á n d o s e en l a I n i c i a t i v a d e l p a r t i d o el equ ipo del T á r r e g a .

E l a r b i t r a j e c o r r i ó a ca rgo d e l co leg iado se­ñ o r B l a t , que c u m p l i ó su c o m e t i d o a g u s t o de todos . L o s equipos aparec ie ron en e l c a m p o a l a h o r a i j f l i a l ada y f o r m a r o n d e l s igu ien te m o ­d o :

M O L L E T : M o n t f a r r é ; C a p i n e l l , R a f a ; Sa l an -guera . J i m é n e z , Sans; G o r d i , Gonsa lvo , Jane y, V a g o y P é r e z .

T A R R E G A : M a s o t ; F o n t R , P i r a c é e ; F a r r é , P o n t H . P o n s a r n a u ; F e r r é n . O r t e t , M e l é , M a -nonellos y Sa lud .

L o s p r i m e r o s en m a r c a r f u e r o n los f o r a s t e ­ros po r ' ' m e d i a c i ó n de" P é r e e , cons iguiendo e l empate -e l T á r r e g a con un g o a l que c o n s i g u i ó ManoneBes.

Dos nuevos t a n t o s qae v a l i e r o n l a v i c t o r i a a los de casa f u e r o n o b r a del de l an te ro c e n t r o M e l é , que t o d o el t i e m p o e s t u v o codicioso.

E n c o n j u n t o , el p a r t i d o f u é de m u c h a v i s t o s i ­dad, n o desmereciendo t a m p o c o e n nada l a l abor de los v i s i t a n t e s .

M u c h o ce lebra e l c ron i s t a t e n e r que r e c t i f i c a r e n s u o p i n i ó n lanzada a t r a v é s d e u n a n o t a en l a s e c c i ó n de " V i ñ a R e g i o n a l " , en l a que m e m o s t r é p e s i m i s t a en cuan to a l o c a n t i d a d de r e n d i m i e n t o que n u e s t r o once p o d í a d e s a r r o l l a r en este campeona to , pues, s e g ú n v e r s i ó n gene­ra l i zada , los de casa no d a r á n su brazo a t o r c e r s i n vender c a r a l a d e r r o t a . De l l e g a r a compe­ne t ra rse , s e r á en todo m o m e n t o adve r sa r i o d i ­f íc i l de r o e r e n c a m p o p r o p i o y ajeno.

B u e n a v o l u n t a d n o les f a l t a , co ra j e es su d i s ­y u n t i v a , a m o r a los colores que defienden l o poseen a rauda les . M e j o r que a s i sea, y s i de sa­bios es el e r r a r , m í adve r t enc i a — pues to que J a m á s pudo considerarse c o m o ra reprocho — n o s e r á u n consejo t a r d í o , p u e s t o que l a c o n ­t i e n d a en sos p r i n c i p i o s n o eo n i m u c h o m e n o s desa len tadora , y a que de dos p a r t i d o s Jugados l l evamos en e l habe r una b r i l l a n t e y m e r e c i d a v i c t o r i a .

Con l a s a t l s f a o c M n y el c a r i ñ o que s i e m p r e h e sent ido p o r l a s cosas de casa, p o r l a v o c a ­c i ó n , y con e l m i s m o d e s i n t e r é s que e m b o r r o n é docenas de c u a r t i l l a s p a r a n a r r a r l o bceso y lo m a l o , h a g o p romesa que m e I n c o r p o r a r é t odos los diaa de c a m p e o n a t o a m i s deberes p a r a c o n e l p ú b l i c o que t a n buena a t e n c i ó n m e h a d i s ­pensado s i empre . L a v e r d a d s e r á m i n o r m a .

E Ü D A L D O C O R B E L L A

C. D . M o n z ó n , 2 A . D . B i n e f á r e n s e , 1

E l d o m i n g o ú l t i m o se J u g ó , en e l c a m p o d e l B i n e f a r este c o m p e t i d o p a r t i d o d e campeona to .

E l equipo del M o n s ó n , que con este s u m a n y a t r e s los p a r t i d o s ganados, t u v o que l u c h a r con u n p ú b l i c o m u y apasionado y c o n l a g r a n pa r ­c i a l i d a d d d A r b i t r o .

T u v o que I n t e r v e n i r l a g u a r d i a c i v i l e n oca ­s i ó n de i n v a d i r el c a m p o e l p d b l i d b del equ ipo M É M M l que e n g r a n c a n t i d a d se t r a s l a d ó a l c a m p o del B i n e f a r . u t i l i z a n d o u n t r e n especial , e n autos y a ú n en b ic ic le tas .

E l m o t i v o d e l a l b o r o t o f u é e l haber les a n u l a d o I n j u s t a m e n t e u n goa l .

L o s equipos se a l i n e a r o n a s i : Soler , Pa l ac io , Solans, A l z o r l a . A g u f l a r , A r d i ó , Sa l len , P l r l a , Bafieres . R o d r i g o , I b a r z , p o r e l B i n e f a r , y A r d a m u y , Casanovas, M a r t í n e z , San ­m a r t í n , Corn l e l , L a f a r g a , R í o s , A l v a r e z , L a m e -s i . De M u r , B o r r a d , p o r d M o n z ó n .

E l g o a l de l B i n e f a r f u é l o g r a d o de p e n a l t y . E l p r ó x i m o d o m i n g o c o n t e n d e r á n Huesca y

B i n e f a r en e l c a m p o de este ú l t i m o ,

R E M O

Trofeo "President M a c i á " E l d í a 29 de l presente mes s e r á d i spu tado p o r

segunda vea, e n a g u a s de nuestro puerto, e n u n a

da las p ruebas de los campeona tos de C a t a l u ñ a a c u t r i g g e r s y s k l f f , en t r e los c lubs aflWadnw a la l ^ ^ r r a c i ó n C a t a l a n a de Remo, d t r o f e " Preside l M a c i á " , i n s t a u r a d a e l pasado a f io 1934 p o r d CI ib de R e m Barce lona .

S e g ú n de jamos e rp i iBa tn , l a r e g a t a p a r a ad, -d lcarse d i cho va l ioso t r o f e o se e f e c t u a r á con j i -t a m e n t e c o n las pruebas de l o s campeonatos la O É U l t i n n e n o u t r i g g e r a y s k i f t , o rgan izadas \ r e l C l u b d e R e m Barce lona , p o r d e l e g a c i ó n de \ F e d e r a c i ó n Ca ta l ana de R e m o .

C o n m o t i v o de los p r e c i t a d o s campeonatos da C a t a l u ñ a e n o u t r i g g e r s y s k i f f sa e i tab leco , I I g u a l que e l pasado a ñ o , d p r e m i o Copa Ba rcc na, d o n a t i v o de l A y u n t a m i e n t o de Barce lona , i c u a l s e r á ad jud i cada a l c l u b que ob tenga me. -p u n t u a c i ó n en las pruebas de c o o p e r a c i ó n .

A este fin, los equipos l legados e n p r i m e r o , gundo y t e r c e r l u g a r en l a s p ruebas de cooper .-c i ó n g a n a r á n , r e spec t ivamente , t res , dos y i p u n t o p a r a sus clubs respec t ivos .

E l paasd c a ñ o 1934 este i m p o r t a n t e p r e m i o í S g a n a d o p o r d C l u b de R e m Ba rce lona .

BASKET - BAUL.

El t o rneo de p r o m o c i ó n i p r i m e r a c a t e g o r í a

E N C O R N E L I A

L a U . C. J ó v e n e s gana a l A . B. J ú n i o r po r 26 a 19

Merec ido el t r i u n f o de los " J ó v e n e s " sotare sd adversar io . E n efecto, l a m e j o r t é c n i c a y ñ a s t t i c a p r e m e d i t a d a h i c i e ron que l a U . C J á f f a t sí apuntase los dos puntos en l i t i g i o .

Los p r i m e r o s momentos del m a t c h fin i a s ju-t gados con g r a n nervios ismo. N o obstante se t. desde u n p r i n c i p i o m á s c o h e s i ó n y m e j o r pr. -r a c i ó n en e l equipo vencedor que c o n s i g u i ó Degtf a l final del p r i m e r t i empo c o n e l resal tado de 11 a 10 a s u f a v o r .

E n l a segunda pa r t e e l Juego fué m u y n ive l pero e l equ ipo de l a U . C. J ó v e n e s aprovecho* el hueco que d e j ó V i d a l I a l re t i ra rse levemente sionado p a r a " c o l a r " a su de lantero G a r c í a iju4 supo t i r a r a l a r o con f o r t u n a , podiendo a s i llegar a l final s i n verse inquie tado. C o n t r i b u y ó a el! «1 que e l J ú n i o r t i rase a l a ro desde lejos s i n ae ler ío . Se d i s t i n g u i e r o n k a he rmanos V i d a l en la d e -sa del J ú n i o r y G a r c í a po r los de la U . C. Jóv> '• Bro tons a r b i t r ó a gusto del respetable.

Equipos y marcadores : A . B . J ú n i o r . — V i d a l H (2 ) , V i d a l I - R o d d n (2),

Benach <2), Esca le ra (11), despuc i VaKcs <2) t Berb is .

U . C. J ó v e n e s . — J i m é n e z I - J i m é n e a n (1), Ba>'« r ague t 12), G a r c í a (16), Q u e r o l (4), d e s p u é s Ge­r o n a (2) y Q u i i c j (1).

D u r a n t e el descanso encont ramos a u n deataca-i do e lemento de los disidentes de l a U . S. Con ­c ó n el cua l sostuvimos un breve d i á l o g o :

—Z C o n t i n u a r é i s Jugando a basket? —Si , y coa m á s á n i m o s que n u n c a H e m o s i<x*

mado u n c lub , el R G J u v e n t u d , que cues ta y* con unos 60 socios. Tenemos e l campo si tuado o la ca r re te ra de Sant B o l a E s pingas y p r ó x . ' mente lo inaugura remos .

— ¿ T o m a r é i s par te e n el campeonato? —Ingresaremos en l a t e r ce ra c a t e g o r í a y aspe'

r amos d e s e m p e ñ a r u n luc ido papel . — ¿ V u e s t r o equipo, es el m i s m o qae forn". 1

bajo el escudo de l a U . S. C o m e l l á ? — E x c e p c i ó n hecha de u n o o dos elementos. Te»

nemos a F o n t , Pastor , Canudas , S. A g u s t í n , Ca-" bestreroe y M a y o r con los cuales haremos d prf ' m e r equipo.

—Os f e l i c i t o y os deseo t e n g á i s « s tercera cate* g o r i a los mismos é x i t o s que obtuvis te is en segv' -'•

Y c o n u n a p r e t ó n de manos nos d e s p e d í toe* que la segunda pa r t e del encuent ro entre U . C J ' venes y J ú n i o r i b a a empezar y con d í a nuestro t r a b a j o I n f o r m a t i v o ,

' EL: DILUVIO Jueves, 12 de septiembre de 1935 PAGINA 15

O L E S A D E M O N T S E a K A » H A I X E U . V D O S E 1 T I K M B K E

B C Olesa, 26; S. Patrie (se­g a n d o ) , 24; S . Patrie (azu-

lles), 29; S. Patrie (blancos).

Por causas Imprevis tas no se desplazaron e l vet& y «1 Barcelona, como se habla anunciado, en su lugar e l P a t r i e e n v i ó t res equipos a

^ m e r a m e n t e contendieron el equipo local y i ' undo del Pa t r i e , p a r t i d o que fu* ganado or loa pr imeros por escasa d i fe renc ia , t ras r u -

.» lucha.

^ " c O I e s a : Rosas (8) . O a l l é n .'2) Val ldepe-Iras B a t a U é (4) y Jansana (12). I s Patr ie- Hospi ta leche I (1) . Hospi ta leche I I . Ijlmínez (6 ) . M o n l e ó n (10) y Jerez ( 7 ) . I E l segundo p a r t i d o fué una bel la d e m o s t r a c i ó n Idel luego a f l i lg ranadc y espectacular que p rac-Itica el Pa t r i e . E l numeroso p ú b l i c o que l l enaba | e l campo a p l a u d i ó con ealor las excelentes Ju-1 gadas que se l l eva ron a cabo, cu lminadas por bas-1 kets de g ran belleza.

A l amen ta r el que F o n t se lesionase en u n pie y tuviese que re t i ra rse a l final del p r i m e r t i e m ­po para no sal i r y a E l l e hizo por 1» d e p r e s i ó n de An imo causada en sos c o m p a ñ e r o s y por la ausencia de F o n t ta e l centro , que fué susti­t u i d o por I b á ñ e s . que e l Juego decayese. 0 ° " ° dejar de ser Interesante. M i t c h e l l I m p r e s i o n ó a l

1 púb l i co con sus t i r o s certeros, aunque hay que [ a n o t a d que le de j a ron desmarcado en ext remo.

Alineaciones: Se l ecc ión azul: M a u n l e r (6) . Solduga, A r n a u d

<14) M o n l e ó n (8) y Jerez ( 4 ) . Se l ecc ión b lanca : V i t e r b o . Carreras , F o n t (6 ) .

H e n r y (2) , M i t c h e l l (17) y d e s p u é s I b á ñ e z . ^ Z E D

Y e l v i ñ e d o cuaja su f ru to , del que s a l d r á el v i n o que F ranc i a , con au sabia p o l í t i c a de propa ­gando, h a r á l l e g a r a los m á s apar tados rincones de l mundo . — H e a q u í un v i ñ e d o de la comarca

bordalesa. en plena v e n d i m i a (Foto. Oran . frask)

lotros resultados del domingo I challenge Juan Oliver C. Espor ts i E x c u r s i ó n » , 13-B. B . Montse r ra t ,

| l 4 (p r imeros ) . Ol impio P . N o u ( p r i m e r o ) , 16-F. C. M a r t i n e n c

¡ ( s e g u n d o ) , 37. U . E . Sans,- 8-Centro Andaluz, 1 ( femeninos) . V. E ! Sans ( A ) , 12-U. E , Sans ( B ) , 6 (feme-

Jnos).

[ATLETISMO [Campeonatos de atletismo

de Pueblo Nuevo Gomo se anunciado, e l d í a 22 de l ac t t i a l , se

c e l e b r a r á , o rgan izado p o r l a A g r u p a c i ó n G i m n á s l e a I ca r i a , el f e s t i v a l a t l é t i c o I campeona to de i t l e t l s m o de Pueblo N u e v o , p o r - c i t e g o r i a s (mascul inos y f emen inos ) , con las siguientes

uebas: 100, 400, 800, 1,300 y 5,000 m e t r o s üsos , lan-

amiento del peso y disco, sa l to de a l t u r a , l o n -i t u d , t r i p l e s a l to y p é r t i g a .

Es te f e s t iva l e s t á reservado ú n i c a y exc lus l -nen te 'a los a t l e t a s residentes en Pueblo N u e

| v o , y a los socios de l a en t idad o rgan izadora . Para t ener derecho a l p r e m i o que l a ent idad

l o r g a n i z a d o r a cree poder p r e m i a r a l vencedor de •cada prueba, é s t e h a b r á de ac red i t a r e l r e s id i r | u n m í n i m o de dos a ñ o s en esta b a r r i a d a .

L a I n s c r i p c i ó n e s t á ab i e r t a en el loca l social I (Paseo de l T r i u n f o , 5 0 ) , todos los lunes, m i é r c o -l les y viernes, de nueve a diez de l a n o c h » . E s t a • A g r u p a c i ó n f a c i l i t a r á a quien le interese una I c o n t r a s e ñ a p a r a poderse en t renar en s u campo • de en t renamien tos .

L a U n i ó G i m n á s t i c a I E s p o r t i v a de Badalona, pone en conoc imien to de todos los clubs y a t l e ­t a s de C a t a l u ñ a que la I Chal lenge Juan OUver se c e l e b r a r á el p r ó x i m o d í a 29 del ac tua l .

Las pruebas que se c e l e b r a r á n p a r a d icha Cha l lenge son las s iguien tes : 200 m e t r o s Msos, 1.500 m e t r o s lisos, peso, disco y l o n g i t u d , siendo ga­n a d o r del t ro feo e l a t l e t a que m a y o r n ú m e r o de p u n t o s sume en las cinco pruebas. L a p u n t u a ­c i ó n s e r á con a r r e g l o a la t ab l a que la Federa­c i ó n Cata lana t i ene para el D e c a t l ó n .

D a d o el en tus i a smo con que ha sido acogido l a o r g a n i z a c i ó n de este f e s t iva l po r todos los clubs y a t le tas de C a t a l u ñ a , y siendo el fln del m i s m o recorda r y h o n r a r l a m e m o r i a oe nues­t r o g r a n a t l e t a el ma log rado Juan OUver. p r o ­c u r a r e m o s l l eva r a l cor r i en te a l a o p i n i ó n a t l é -t i c a de l a o r g a n i z a c i ó n del m i s m o .

Fiestas mayores E N L A L L A G O S T A

P r o g r a m a de los festejos que, con m o t i v o de ce­lebrarse l a fiesta m a y o r en el vecino pueblo de L a Llagos ta , t e n d r á n l u g a r duran te los dias 15, 16 y 17 del ac tua l .

Domingo , a las ocho m a ñ a n a : G r a n ca r re ra c i ­c l i s t a para aficionados sin l icencia, con un c i r c u i t o de 75 k i l ó m e t r o s .

A las 12: Gran bai le de danza en el entoldado. A las cuat ro , t a rde : E n el campo del C a t a l á F . C

g r a n pa r t ido de campeonato, e l imina to r i a s p a r a la Cepa Amateu r , entre l a U . E . Vl l a sa r de D a l t , c a m p e ó n del G r u p o Costa y F . C. C a t a l á . c a m p e ó n del Grupo V a l l é s . Pa r t ido decis ivo para l a c l a s i ­f icación de uno de los dos equipos contendientes. Se p o n d r á en l i t i g i o l a Copa A y u n t a m i e n t o .

A las 6: Bai le en el entoldado pnr l a r enombrada orquesta E m p o r i u m . de Barce lona .

A las diez, noche: G r a n conc ie r to y seguidamen­te baile en el entoldado.

Lunes, a las doce m a ñ a n a : Ba i l e de danza en e l enfaldado,

A las cua t ro t a rde : E n el campo del C a t a l á F . C. g r a n p a r t i d o de f ú t b o l , entre dos potentes pr imeros equipos.

A las cinco y med ia : Concier to y seguidamente baile en el entoldado.

A las diez noche: G r a n conc ie r to y baile d e despedida en el entoldado.

Toda la par te musical c o r r e r á a cargo de la o r ­questa E m p o r i u m .

Mar tes ; G r a n fin de fiesta. T a r d e a Ins c u a t r o : E n e l campo del F . C. C a -

ta l4 , t r a d i c i o n a l p a r t i d o de f ú t b o l entre los e q u i ­pos "Casats I Sol tera" de la local idad, d i s p u t á n ­dose un magnif ico trofeo, dona t ivo de un entusias­t a local .

L a C o m i s i ó n organizadora t iene el honor de i n ­v i t a r a todos a c o n t r i b u i r con su presencia a obte­ner e l m á x i m o esplendor de las fiestas, en la c o n ­fianza de que q n e d a r á n satisfechos de los p r o g r a ­mas confeccionados.

N O T A I M P O R T A N T E : P a r a da r facil idades a l p ú b l i c o que desee as is t i r a esta fiesta mayor , l a C o m i s i ó n organizadora h a gestionado y obtenido de l a C o m p a ñ í a General de Autobuses de B a r c e ­lona, l a I m p l a n t a c i ó n de un servic io e x t r a o r d i n a ­r i o de coches en t re Moneada y Mol le t .

E N 8 A N T O E B V A S I

P r o g r a m a de les festes que es c e l e b r a r á n en e l c a r r e r V a l l l r a n a , t rof l c o m p r é s entre e l de G u l - . I l c r m T e l l I Pl.-u.a de M a n ó i Flaquer , els dies 14, 18. 16. 1». 21 i 22.

D i a 14. n l t a les 10: I n a u g u r a c i ó de r i l u m l n a c i ó e l é c t r i c a .

A les 10 i m i t j a : E s p l é n d i t ba l l de c o m e n ^ a m e n t de festes, a c á r r e c de l ' ap laudida " L i b e r t y O r c h e s -t r a " .

D i a 15, t a r d a a les 5 i m i t j a : Colosal ba l l . N l t a les 10 i m i t j a : B a l l denomlna t : M a r t i n l I

Rosal. D i a 16, t a r d a a les S I m i t j a : G r a n b a l l i n f a n t i l . N l t a les 10 i m i t j a : U u l t b a l l . D i a 19, n l t a lea 10 i m i t j a : G r a n ba i lada de sar-<

d a n é s a e á i r e c de la popular "Cobla M o n t s e n y " . D í a 21, n l t a lea 10 I m i t j a : E s p a t e r r a n t b a l l de l

Xampnny.

Noticias locales E X P L O S I O N E N L A R A M B L A POR U N

C O R T O C I R C U I T O

Anoche , a las diez, a i parecer por un c o r t o c i r ­cu i to , se r e g i s t r ó u n a e x p l o s i ó n en un d i s t r i b u i d o r e l é c t r i c o de l a R a m b l a de las Flores , f r en t e a l a casa n ú m e r o 13, causando el hecho una g r a n a l a r ­m a en la c i t a d a v ía , con las c a r r e r a s y sustos de r i g o r .

A consecuencia de l a e x p l o s i ó n l a t apa de l d i s ­t r i b u i d o r f u é p royec tada a g r a n d is tanc ia , a b r i é n ­dose u n boquete en el p a v i m e n t o , s in que. a f o r ­tunadamente , h u b i e r a que l a m e n t a r desgrac ia per* sonal a l g u n a .

E n e l l u g a r del hecho seguidamente se perso­na ron unos empicados de l a C o m p a ñ í a p a r a l a r e p a r a c i ó n de l a ave r i a .

D O S H O M B R E S Q U E D O R M I A N E N U N S O L A R . . .

E n el so la r de la ca l le de U r g e l que f u é hace unos d í a s t e a t r o de un se rv i c io pol ic iaco, con l a i n c a u t a c i ó n de un a r t e f a c t o y a r m a s de fuego , fue ron a y e r hal lados t res i nd iv iduos que per ­noc taban p l á c i d a m e n t e .

Po r ai p u d i e r a n tener a l g u n a r e l a c i ó n con l o hal lado en d icho solar, los mentados fue ron c o n ­ducidos a l a J e f a t u r a de p o l i c í a , siendo u n o d e é s t o s , l l a m a d o Pedro Escudero , puesto a d i s p o ­s i c i ó n del Juzgado de g u a r d i a po r encon t r a r se a l parecer r ec lamado por u n Juzgado po r u n d e -Uto c o n t r a l a prop iedad .

Dichos i n d i v i d u o s m a n i f e s t a r o n que s i se r e ­f u g i a r o n en e l solar lo h i c i e r o n huyendo de l a Uuvia .

U N E N F E R M O M E N T A L R O M P E L A L U N A D E L E S C A P A B A T E D E U N O S P O P U L A R E S

A L M A C E N E S

Con u n a caja de l i m p i a r calzado un i n d i v i d u o d l ó un golpe en la luna de u n escaparate de los populares almacenes " E l B a r a t o " , sitos en la R o n ­d a de San Antonio., r ompiendo el c r i s t a ] que e l d u e ñ o del comerc io parece que va lo ra en 500 pe­setas.

Deten ido el a u t o r del hecho f u é puesto a d i s p o n a lc ión del Juzgado de gua rd i a n e g á n d o s e a f a c i l i ­t a r sQ nombre y d e m á s c i rcuns tancias , siendo r c -conocido po r u n forense por parecer t en ia a l g o per turbadas sus facultades menta les y en conse­cuencia d e s p u é s de ser reconocido se o r d e n ó s u tras lado a l asi lo de l Parque .

PoBstfa de E L D I L U V I O N ú m . 63

E L SANTO E R R A N T E

p . i r

[ R A F A E L S A B A T I N I

• «i** de l a

[ C o n aator izacifei de l a E D I T O R I A L M O L I N O M e habla c o n v e r t i d o en u n a p ó s t o l , p r ed ican -I d o u n a c ruzada o u n a g u e r r a san ta c o n t r a e l • verdadero l u g a r t e n i e n t e de l d iab lo en l a t i e r r a , I aquel P i e r L u l g l Fa rnes io , antes duque de Cas-1, y y a duque de P a r m a y Piacenza p o r la I inves t idura que se le h a b l a concedido en agos-l i J ? 6 aquel afio• y c u y a m a n o de h i e r r o se de-I j a b a s e n t i r sobre t o d o e l t e r r i t o r i o de su nuevo | Estado.

Galeote, a r t e r amen te , v i n o a a ñ a d i r a m i ce-J to y a m i en tus iasmo el acicate de u n deseo | i n a n d a n o .

V a d l a . a fines de sept iembre . Ibamos desde l ^ o r t e m a g g i o r e , donde hab l amos pasado cerca de l p " m*s In ten tando u n i r a n u e s t r a causa a los I d h í ^ i que 86 r, ;s is t lal1 b landamente , y nos l 7 ~ ' * « U n o s hacia Romagnese , l a cuna y f o r t a -ICUTH l a po<,crosa í a m l l i a de los da l V e r m e . KT™0 de p r o n t o , Galeoto , que caba lgaba a m i j i a d o , m e d j j , , . 6

L i ^ r i ^ k**1 de C a v a l c a n t i parece que l e I m p r e -%*m a u s t e d m u c h o . A g o e t i n o . Ido _ .e8peró ' sonr iendo, m i respuesta, observan-! 0 j p , e . p a , , d c c l a l i g a r a m e n t c .

«MI m i c o n f u s i ó n , o e o t e s t é , s i n saber fljamen-» lo que d e c í a :

— ¿ Q u é t iene que ve r la h i j a de C a v a l c a n t i conmigo ?

— ¡ Y a lo creo que si . A g o s t i n o ! Y sé lo que h a y en su c o r a z ó n . . . C a v a l c a n t i v e r l a en el se­ñ o r de M o n d o l f o y de C a r m i n a a un d i g n o c o m ­p a ñ e r o de su h i j a , aunque ahora , en estos m o ­mentos , v a c i l a r í a m u c h o antes de e n t r e g a r l a m a n o de Blanca a l pobre A g o s t i n o de Angu i s so -la , h o y s in t i e r r a a lguna n i bienes. C a v a l c a n t i q u e r í a m u c h o a su padre, y v e r l a con ag rado esa unión. . . , si t r i u n f a m o s en nues t ro e m p e ñ o .

— ¿ C r e e us ted que necesi taba este acicate , acaso, p a r a redoblar m i e n t u s i a s m o ? — p r e g u n t é con c i e r t a a l t i vez .

— E n mon i a l g u n o — c o n t e s t ó v i v a m e n t e Ga­l e o t o — ; pero bueno es que sepa la recompen­sa que le espera si t r i u n f a m o s en nues t r a san­t a causa.

CaUamos y seguimos cabalgando. H a b l a pues­to e l dedo en la l l a g a . ¡ B l a n c a de Cava lcan t i ! . . . Y o p renunc iaba aque l n o m b r e como u n a o r a c i ó n , y el pensamiento de que q u i z á a l g ú n d í a , a l recobra r m i s d o m i n i o s de M o n d o l f o , fuera I n ­d i g n o ante sus ojos p a r a c o n v e r t i r l a en l a c o m p a ñ e r a de m i v i d a , m e l lenaba de deses­p e r a c i ó n .

P o r q u e l a Idea de que m i c r i m e n y m i a d u l ­t e r i o h u b i e r a n m a n c h a d * p a r a s i empre m i v i ­da, m e a t o r m e n t a b a s in cesar a l o l a r g o de nues t ras pe reg r ina doces , s in que n i u n m o m e n ­t o se apar tasen de aais ojos l a i m a g e n y e l r e ­c u e r d o de B l a n c a .

D u r a n t e todo aque l i n v i e r n o , con t inuamos n u e s t r a m i s i ó n . C o n los da] V e r m e e o b t u v i m o s m u y med iano é x i t o , y a que ellos se considera­ban seguros, alendo, como C a v a l c a n t i , s ú b d i t o s d e l emperador ; hw^-o í u i m o s a l a fo r t a l eza de los Angu l s so l a de A l b a r o l a , m i p r i m o , que m e r e c i b i ó m u y c a r i ñ o s a m e n t e , y que, aun es­t a n d o en e s p í r i t u con nosotros , y o d i a r v i o l e n ­t a m e n t e a n u e s t r o p r i m o Cosimo, que e ra tí f a v o r i t o de P le r L u l g l , vac i l aba como los o t r o s nobles h a b l a n v a c i l a d o ; o t r o t a n t o nos o c u r r i ó con los Sfo rza de Santa f lo ra , y con los L a n d i . los Confa lon ie r ! y o t r o s muchos. E n todas pa r t e s encon t r amos e l m i s m o miedo e i g u a l peque-fiez de e s p í r i t u , que lea hacia confo rmarse con los bienes que el t i r a n o les h a b l a dejado an ­tes que lanzarse e n nuevas a v e n t u r a s gue r re ­ras .

A s i es que a l B a g a r o t r a vez l a p r i m a v e r a

y v e r que n o hab lamos conseguido i n f i a m a r los corazones con nues t ras pa labras , reso lv imos r e ­gre sa r a Pag l i ano , c o m p l e t a m e n t e decepciona­dos, si bien, p o r m i par te , m i d e c e p c i ó n estaba recompensada po r la idea de que i b a a ve r de nuevo a B i a n c a de C a v a l c a n t i .

De todos modos , antes de h a b l a r de ella, de­j a d m e que ano te a lgunos detal les h i s t ó r i c o s que se re lac ionan con nosotros .

Hab lamos dejado a los nobles indecisos o disconformes , como y a he dicho antes; p e r o p r o n t o los p r o n ó s t i c o s del g o b e r n a d o r Gonzaga comenzaron a cumpl i r se . F a r n e s i o p r i n c i p i ó a hacer barrabasadas, dejando s e n t i r su m a n o de h i e r r o sobre l a nobleza de sus nuevos d o m i ­nios, e impu l sando a a lgunos a s a l i r de su i n ­d i fe renc ia y su a p a t í a . L o g p r i m e r o s que r e c i ­b i e r o n el golpe de su mano de h l s r r o , fue ron los P a l l a v i c i n l , que se v i e r o n despojados de sus t i e r r a s de C o r t e m a g g i o r e , l l e v á n d o s e el F a r n e ­s io como rehenes a la m u j e r y l a m a d r e de G i r o l a m o P a l l a v i c i n l . Luego , Fa rnes io l a n z ó sus t ropas cos t r a los da] V e r m e , o b l i g a n d o a R o ­magnese a c a p i t u l a r e i n t e n t a n d o hacer o t r o t a n t o con el feudo de Bobbio . Desde al l í m a r ­c h ó con t ra e l cas tUlo de San G i o v a n n i , donds i n t e n t ó vencer a Sforza y , en fln, m á s t a rde , c o m e t i ó el e r r o r de pre tender c o n q u i s t a r el feifc-do de Soragna, que p e r t e n e c í a a los Gonza­ga .

E s t a ú l t i m a h a z a ñ a le a t r a j o el od io perso-n a l y el r e sen t imien to de F e r r a n t e Gonzaga , que. p o n i é n d o s e a l f r en t e de las t r o p a s i m p e ­riales, no s ó l o l i b e r t ó So ragna . s ino que o b l i g ó a Fa rnes io a devo lve r a los da ] V e r m e los f eu ­dos de Bobbio y Romagnese, y l e v a n t a r el s i t i o de San G i o v a n n i , d ic iendo que todas aquel las ca­sas e ran feudator tas del E m p e r a d o r .

Farnes io t u v o que r e t i r a r s e d e r r o t a d o ; p e r o p a r a consolarse de su d e r r o t a , v o l v i ó su a t e n ­c i ó n a l V a l l e de T a r o , o rdenando a todos los nobles que desarmasen y l i c e n c i a r a n sus t r o ­pas, abandonaran sus for ta lezas y cas t i l los y fijaran su res idenc ia en las cap i ta les de los d i s ­t r i t o s ; y que a los que r e s i s t i e r a n o d e m o r a ­r a n sus ó r d e n e s , los a p l a s t a r l a i n m e d i a t a m e n ­te, c o n f i s c á n d o l e s bienes y t i e r r a s y p r i v á n d o ­les de todos sus derechos feudales .

Inc luso m i madre—nos d i je ron—hablase v i s ­t o obl igada a l i c enc i a r p a r a s i e m p r e n u e s t r a p e e q u e ñ a g u a r n i c i ó n , o rdenando que se c e r r a r a

y abandonara n u e s t r a f o r t a l e z a de M o n d o l f o y m a r c h a n d o a r e s i d i r a n u e s t r o p a j a d o , s i t u a d o en l a m i s m a c i u d a d . Pero m i madre f u é a ú n m á s le jos de lo que mandaba el F a r n e s i o : p o r ­que poco d e s p u é s , t o m ó e l h á b i t o en e l c o n v e n t o de San t a C l a r a , r e t i r á n d o s e de l mundo .

E l E s t a d o c o m e n z ó a f e r m e n t a r s e c r e t a m e n ­t e an t e t a n t a y t a n d u r a U r a n i a . Fa rnes io es ­taba ac tuando en Piacenza como el v i e j o T a r -q u i n o " e l Soberb io" , comet i endo bar rabasadas s i n cuento, confiscando bienes, encarcelando n o ­bles, y p a r a c o l m o hab la p u b l i c a d o u n a ser ie d e leyes de efecto r e t r o a c t i v o que le p e r m i t í a n nuevos secuestros y expropiac iones como c a s ­t i g o a hechos y sucesos acaecidos muchos a ñ o s antes.

E n t r e é s t o s , nos en te ramos que Farnes io h a ­b l a decapi tado en efigie a m i padre , po r su r e ­b e l d í a c o n t ( á l a San t a Sede, y que m i s d o m i ­n ios feudales de M o n d o l f o y C a r m i n a m e h a ­b l a n s ido confiscados p o r tí t e r r i b l e deUto d e ser e l h i j o de G i o v a n n i de A n g u i s s o l a . M á s ade ­l a n t e sup imos t a m b i é n que M o n d o l f o h a b l a s i d o cedido p o r P i e r L u l g l a su l e a l a m i g o y c a p i ­t á n , C o s i m o d e Angu i s so l a , con l a tasa de m i l ducados anuales .

Galeote l a n z ó m U Juramentos a l o í r t a l n o - ' t i n a , m i e n t r a s y o s e n t í a que m i c o r a z ó n se r o m ­p í a de dolor , v i e n d o alejarse l a esperanza se ­cre t amen te a c a r i c i a d a p o r tni, de poder u n i r m e a l g ú n d ia en m a t r i m o n i o con l a he rmosa B l a n ­ca.

Pero p r o n t o v i n o el consuelo.- Fa rnes io h a b l a Ido demasiado lejos. H a s t a l a s ra tas , c u a n d o se v e n acor ra ladas , e n s e ñ a n los dientes. Y eso les o c u r r i ó a los nobles del V a l n u r e y de l V a l l a de l T a r o .

Los S c o t t l , los P a l l a v i c i n l , los L a n d i , los A n ­guisso la de A l b a r o l a , fue ron v i n i e n d o s ec re t a ­men te , uno p o r uno , a confe renc ia r con G a l e o ­t o . Es t e los r e c i b í a con i n v e c t i v a s y denuestos , y a todos les r e p e t í a lo m i s m o :

— ¡ A h o r a v i e n e n ustedes a m i , ahora en que y a e s t á n ustedes todos mancos y cojos, a m e ­dias sangrados y p r i v a d o s de u ñ a s y d ien tes l ¡ S i h u b i e r a n t e n i d o e l buen sen t ido de l e v a n ­t a r se en a r m a s hace seia m e ca, como les a c ó n sejaba, l a v i c t o r i a h u b i e r a s ido f á c i l y r á p i d a ; ahora , en c a m b i o , l a lucha s e r á l a r g a y d u r a , y e l é x i t o , dudoso.

P e r o a h o r a e r a n eUos, aqueUoa que meses a n -

r PAGINA I B Jueves , 12 de sept iembre de 1935 * E L D I L U V I O

Impresión polít ica ( D E N U E S T R O R E D A C T O R C O R R E S P O N S A L )

M a d r i d . 1 1 . E l sefior C 'hapapr le ta qu i e r e q u i t a r l e s el I n t e r é s

y e x p e c t a c i ó n que h a n despor tado sus decretos l eyes ; qu ie re , pero v e m o s d l f i c i l que lo consiga . E s m o c h o h a b l a r de l a l e y de res t r i cc iones p a r a que a h o r a se p re t enda r e d u c i r l a de v o l u m e n e I m p o r t a n c i a . Espe ramos l a l ey de res t r icc iones c o m o a l g o sorprendente e Inesperado. H e m o s pe r ­d i d o l a c u e n t a de las e « p e r a s y d i lac iones que h a s u f r i d o s a t o t a l c o n o c í m i e o t o . H a n aldo n u m e r o ­sas las reuniones que h a m o t i v a d o . S i e m p r e l a respues ta f u é e l s i l enc io , l a i m p e n e t r a b i l i d a d de los reunidos . H o y es ta espera h a sub ido de p u n t o . Y n a d a : s i leoc io .

A l a s s ie te de l a t a r d e h a sa l ido e l Jefe de l Gob ie rno de l a r e u n i ó n , y nos h a l a r g a d o a l o s I n f o r m a d o r e s el m i s m o disco que as v iene r e p i ­t i e n d o cada vec que de l a l ey de res t r i cc iones se t r a t a . E l t a c t o y l a c a u t e l a de l Gobie rno es. e s

P este caso, d e u n a exage rada p r e c a u c i ó n . ¡ A h , seAorcs! N o o l v i d e m o s que se t r a t a de

m o r i r a las manos a levosas de los p rop ios a m i ­gos . L a o c u r r e n c i a de l s e ñ o r C h a p a p r í e t a es de­m a s i a d o c r u e l . C o m p r e n d e m o s que loa l l a m a d o » a l sacr i f ic io ae re s i s t an . ¿ Y todo p a r a q u é ? H e a q u í e l m i s t e r i o . Po r de p r o n t o , el s e ñ o r Chapa-p r i e t a , v iendo que l a c u r i o s i d a d ha Ido demasia­do lejos, p l e g s u n poco e l ve l amen de l a espec-t a c u l a r i d a d . N o podemos p o r menos de confesar q u o los decre tos leyes, a fue rza de la p r o p a g a n d a que se h a hecho, el p ú b l i c o se hace l a I l u s i ó n de que v a n ca rgados con t r l l l t a y con d m l g n l u f u l ­m i n a s t e . P e r o ai s í final r e s u l t a r a , como a p u n t a tí m i s m o m i n i s t r o , que toda l a p o l v a r e d a ae ro ­d i l c i a s haber s u p r i m i d o c u a t r o peones can i l ne -

^ ros. . . E l s e ñ o r C h a p a p r i e t s t e m e e l ridiculo, c o m ­prendemos s u s i t u a c i ó n , p e r o t a m b i é n nos hace­m o s c a r g o de que nadie desea l a m u e r t e p o r un e l e m e n t a l i n s t i n t o de e o n s e r v a d é n , y en esta es tamos .

E l p l e i t o t i ene estos e x t r e m o s . A p l a z a r e l asun­t o no se puede. H a y que r e d u c i r el n ú m e r o de m i ­n i s t e r io s , m a n t e n e r l a p r o p o r c i o n a l i d a d de las fuerzas 11 j i i t s f i t s d s s ea tí seno del Gobie rno y Mar i s e s t r a d a a l a L l i g a , que bien l o merece l a pobrec i t a . L a cesa no debe de es t a r t a n c l a r a cuando a estas a l t u r a s ae I g n o r a n los m i n i s t e r i o s que han de desaparecer. L a p i q u t í a demoledora se h a l l a l e v a n t a d a a l a h o r a que esc r ib imos estas l ineas y amenaza caer un poco a l t u n t u n . I m p u l ­sada q u i z á s po r u n a Inesperada y f o r t u i t a c o n t i n ­genc ia . T o d o a c « po r tí decoro de l a e ñ o r Cha -

v p a p r i e t a . P r e p a r é m o n o s cu tí p r ó x i m o Consejo s que se descor ra tí t e l ó n p a r a que los e s p a ñ o l e s c o n t e m p l e a es to t r a g e d l a d i g n a de los c l á s i c o s g r i e g o s » .

J O S E S E R B A C R E S P O

Palabras de Lerroux M a d r i d . I L Foco a n t e ; de l a s c inco de l a t a rde l l e g ó a l a

pres idenc ia el Jefe del G o b i e r n o . D e s p u é s de sa-l u d a c a . l o » per iod is tas m a n i f e s t ó que se m o s t r a ­ba, m u y sa t i s fecho de s u v i a j e a Ba rce lona y por e l r e c i b i m i e n t o que le ^ a h i a n t r i b u t a d o los ca t a ­lanes. U n p e r i o d i s t a le p r e g u n t ó ai esperaba re­c i b i r a l g u n a v i s i t a y r e s p o n d i ó que esperaba la de v a r i o s m i n i s t r o s y que é s t o s e ran los s e ñ o r e s

' • C h í i p a p r i e t a y P ó r t e l a V a l l a d a r e s . O t r o i n f o r m a d o r le p r e g u n t ó s i se ce l eb ra r l a

h o y l a r e u n i ó n de la ponenc ia m i n i s t e r i a l encar­g a d a de e s t u d i a r l a l ey de Res t r i cc iones .

E l Jefe d t í Gob ie rno d i j o que esa r e u n i ó n no se c e l e b r a r á h o y . M a ñ a n a h a b r á Consejo de m i n i s ­t r o s y se d e t e r m i n a r á c u á n d o se h a de r e u n i r la ponenc ia .

M o m e n t o s d e s p u é s l l e g ó a la pres idenc ia el s e ñ o r G i l Robles y a c o n t i n u a c i ó n el m i n i s t r o de Hac ienda , q u i e n m a n i f e s t ó que ven ia a reun i r se con los s e ñ o r e s L e r r o u x y G i l Robles p a r a c a m ­b i a r Impres iones y de ja r t e r m i n a d o l o r e l a t i v o a l a l ey de Reat r lcc iones .

De Almería , A l m e r í a , 1 1 .

E n G é r g a i l a g u a r d i a c i v ü d e t u v o a Gaspar Ro­d r í g u e z I r i b a r n e . de 20 a ñ o s , que f u é reconoc i ­d o p o r J o s é C a s t i l l o M o r e n o c o m o a u t o r del a t r a ­co de que f u é ob je to e l d í a 22 de agos to cuando r a m i w a h a p o r l a c a r r e t e r a de Vi lches . y en e l que Gaspar , a m e n a z á n d o l e con u n a p i s to l a , le r o b ó 10 pesetas, hac iendo u n d i spa ro p a r a a m e d r a n ­t a r l e .

— E n A l b o x J u a n G a r c í a , vec ino de C a n t o r i a . y Pedro S i l v e s t r e S á e z . de 2 » a ñ o s , riñeron, re­s u l t a n d o J u a n h e r i d o g r a v e m e n t e .

E l m o t i v o de ta a g r e s i ó n f u é l a d i s c u s i ó n sos­t e n i d a p o r P e d r o y la m a d r e de Juan sobre tí pago de u n helado.

— E n el pueb lo de Z u r c e n a M a n u e l D o m í n ­guez y su convec ino A n t o n i o B o n i l l a denunc ia r <n

' a la g u a r d i a c i v i l que a unas chozas que en el menc ionado pueb lo t e n í a n les h a n p rend ido fue­go . N o saben q u i é n e s puedan ser los au to res del a t en tado .

— E n Cuevas de A l m a n z o r a , y en l a p l a y a conocida p o r V i l l a r i c e s , p e r e c i ó ahogado r u a n c o se b a ñ a b a J u a n M á r q u e z , de 17 a ñ o s . H a sido e x t r a í d o e l c a d á v e r .

Clausura levantada M a d r i d , 11. E n v i s t a da u n a o rden de l a D i r e c c i ó n Gene ra l

d e S e g u r i d a d , h a s ido l e v a n t a d a l a c l a u s u r a que pesaba sobre l a Casa de l Pueb lo de C a r a b a n -che l B a j o desde el mea de o c t u b r e del a ñ o p a ­sado. E n d i cho c e n t r o e s t á n d o m i c i l i a d a s v a r í a s sec re ta r ias de d i s t i n t a s Sociedades de c a r á c t e r s i nd i ca l per tenec ien tes a l a U n i ó n Gene ra l de Traba jadores .

No afecta a Cataluña M a d r i d , 11. E s t a noche los per iod is tas conve r sa ron con u n

m i n i s t r o , p r e g u n t á n o d e s í en el rea jus to m i n i s ­t e r i a l y en l a r e d u c c i ó n p r e s u p u e s t a r í a é s t a a l ­c a n z a r í a a C a t a l u ñ a , y a que, como es sabido, en va r io s d e p a r t a m e n t o s figuran c i f r a s que son des­t i n a d a s a C a t a l u ñ a . D i j o que los se rv ic ios s e g u i ­r á n dotados como h a s t a aho ra , n o suf r iendo C a ­t a l u ñ a n i n g ú n q u e b r a n t o e c o n ó m i c o .

INFORMACION DE MADRID Y PROVINCIAS

Los señores Lerroux, Gil Rob'es y Cha­papríeta conferencian sobre la ap icación

de la ley de Restricciones M a d r i d , 1 1 . Poco an tes de l a s c inco de l a t a r d e l l e g ó a l a

Pre s idenc i a tí s e ñ o r L e r r o u x . C o n v e r s ó unos m o ­m e n t o s c o n los pe r iod i s t a s a quienes expuso su s a t i s f a c c i ó n po r tí v i a j e a B a r c e l o n a ,por las p ruebas de c a r i ñ o que le h a b l a n t e s t i m o n i a d o sus c o r r e l i g i o n a r i o s ca ta lanes en todos los a c t o s cele­b rados en aque l la c a p i t a l

U n p e r i o d i s t a le p r e g u n t ó s i esperaba r ec ib i r a l g u n a v i s i t a p o l í t i c a es ta t a r d e y el Jefe de l Go­b i e r n o r e s p o n d i ó : —

— E n efecto, espero l a v i s i t a de l m i n i s t r o de l a G o b e r n a c i ó n y del de Hac ienda , con quienes ha confe renc iado po r t e l é f o n o .

O t r o i n f o r m a d o r p r e g u n t ó s í se Iba a ce lebra r l a r e u n i ó n de l a ponenc ia m i n i s t e r i a l enca rgada de a p l i c a r l a ley de res t r i cc iones y e l s e ñ o r L e ­r r o u x c o n t e s t ó :

— N o v a a haber t a l r e u n i ó n po rque m a ñ a n a ce lebra remos Consejo de m i n i s t r o s y y a se deci­d i r á en esta r e u n i ó n cuando b a y a de reun i r se l a ponenc ia .

Poco d e s p u é s l l e g ó a l a Pres idenc ia el s e ñ o r G i l Robles , qu ien n o h i zo m a n i f e s t a c i ó n a l g u n a .

A c o n t i n u a c i ó n l l e g ó e l m i n i s t r o de H a c i e n d a y e l s e ñ o r Capap r i e t a . a p r e g u n t a s de los per iod is ­tas , m a n i f e s t ó :

— V a m o s a v e r s i t e r m i n a m o s con esto. V o y a r e u n i r m e , como y a saben ustedes, con los s e ñ o r e s L e r r o u x y G i l Robles, con e l o b j e t o de v e r si de jamos u l t i m a d o s los decre tos p a r a l a a p l i c a c i ó n de l a l ey de res t r icc iones .

A las seis y med ia de l a t a r d e t e r m i n ó l a re­u n i ó n l a ponencia m i n i s t e r i a l enca rgada de u l t i ­m a r los decretos p a r a a p l i c a r d i cha l e y . Sal ie­r o n Juntos los m i n i s t r o s de Hac i enda y de la Gue­r r a .

K l s e ñ o r C h a p a p r í e t a m a n i f e s t ó a los I n f o r m a ­dores que hoy d a r í a las no t i c i a s e l m i n i s t r o de l a G u e r r a . Es te f a c i l i t ó l a s igu ien te r e f e r e n c i a :

— H e m o s seguido t r a t a n d o de l l e g a r a u n acuer­d o c o n c r e t o respecto a l a r e o r g a n i z a c i ó n a d m i n i s ­t r a t i v a y por m o t i v o de respeto a los c o m p a ñ e r o s que deben conocer este asunto , ap lazamos el hacer p ú b l i c o los detal les del m i s m o .

U n p e r i o d i s t a p r e g u n t ó a l m i n i s t r o de l a G u e r r a si s e r á n conocidos estos acuerdos en la r e u n i ó n m i n i s t e r i a l de m a ñ a n a .

— N o creo r e s p o n d i ó —. E s t o s e r á ob je to de una r e u n i ó n espec ia l

E l m i n i s t r o de la G u e r r a ae v o l v i ó hacie el se­ñ o r C h a p a p r í e t a y le p r e g u n t ó , sonr ien te ;

— i E a sato a s í , a e ñ o r m i n i s t r o do Hac ienda? —Si — r e s p o n d i ó e l a e l o r C h a p a p r í e t a . L o s In formadores p o l í t i c o s ae d i e r o n perfec ta

cuenta de la I r o n í a que encer raban las palabras del m i n i s t r o de la Gue r r a , y cesaron de i n t e r r o ­gar le .

A laa siete n i . nos dlcs m i n u t o s a b a n d o n ó l a Pres idenc ia el Jefe del Gobierno .

— Y a h a n vis to ustedes — c o m e n z ó d i c i endo — que ha hab ido r e u n i ó n de la ponencia encargada de a p l i c a r 'a ley de res t r icc iones . E n vez de ser Aína r e u n i ó n separada, han c o i n c i d i d o a q u í loa m i n i s t r o s de la G u e r r a y de Hac i enda . H e m o s estado de acuerdo en alrrunaa cosas, y a reserva de lo que acuerde el Consejo de m i n i s t r o s . Y como é s t o s no conocen los acuerdos, nada puedo dec i r a ustedes, de sue r t e que estamos en l a m i s m a s i t u a c i ó n que e l o t ro d í a .

— ¿ S e c o n o c e r á n m a ñ a n a esos acuerdos? — N o creo, porque en el Consejo de m i n i s t r o s

tendremos que preocuparnos de o t r a s cosas I m ­por tantes .

E l s e ñ o r L e r r o u x d i j o f i n a l m e n t e qu m a r c h a b a a San Rafae l con obje to de v e r a u n a persona a m i g a que e s t á enferma, y que r e g r e s a r í a a M a ­d r i d esta m i s m a n-vhe p a r a d o r m i r a q u í .

Unos per iodis tas h a b l a r o n d e s p u é s con el m i n i s ­t r o de Hac ienda , qu ien I n f o r m ó que h a b l a n l lega­do a u n c o m p l e t o acuerdo, y r z p r e s ó su creenc ia de que antea o d e s p u é a de publ icarse los decretos leyest se h a r í a l a r e o r g a n i z a c i ó n m i n i s t e r i a l .

A p r i m e r a s horas de la noche nuevamen te e l -n l s t r o de Hac ienda r e c i b i ó a a lgunas per iodis tas , que s o l i c i t a r o n de él no t i c i a s a m p l i a t o r i a s de l a r e u n i ó n ce lebrada con el presidente del Consejo y el m i n i s t r o de la G u e r r a .

E l s e ñ o r C h a p a p r í e t a c o m e n z ó d ic iendo que se­g u r a m e n t e e l m i n i s t r o de l a G u e r r a lea htribría dado u n a re fe renc ia de lo t r a t a d o en l a r e u n i ó n . Puedo decir les — a g r e g ó — que hemos l l egado a u a c o m p l e t o y d e f i n i t i v o acuerdo.

U n e r í o d l s t a d i j o a l m i n i s t r o de H a c i e n d a que el s e ñ o r L e r r o u x p a r e c í a haber sal ido a lgo c o n ­t r a r i a d o de la r e u n i ó n , y loa per iodis tas c o m e n ­t a r o n l a frase del Jefe del Gobierno, c i d e n d o que se hab la l legado a un acuerdo, pero c o n a l ­go de v i o l e n c i a po r su par te .

E l m i n i s t r o de Hac ienda , en t o n o sonr ien te , c o n t e s t ó :

— S i . y a sé a l o que se refleren ustedes; pero ese gesto del presidente del Consejo n o Ind ica abso lu tamente nada, n i l a m e n o r desavenencia. Se t r a t a de que en la Pres idencia del Consejo h a y u n d e t e r m i n a d o o r g a n i s m o que nosot ros es­t i m á b a m o s debia pasar a o t r o m i n i s t e r i o . E l p r e ­sidente, c o n u n a f á n m u y loable, h a defend ido a sus func iona r ios , pero come nosotros d i s c u t í -moa t a m b i é n con el presidente y é r a m o a dos vo­tos c o n t r a é l . por fln e l s e ñ o r L e r r o u x h a accedi ­do. E s t o lea d e m o s t r a r á l a absolu ta u n a n i m i d a d que respecto a l p rob l ema tenemos todoa.

U n pe r iod i s ta le p r e g u n t ó s i este d e p a r t a m e n ­t o que se desglosaba de l a Pres idenc ia e r a tí

I n s t i t u t o , d á n d o l e a entender que ae t r a t aba del g e o g r á f i c o y ca t a s t r a l , y el m i n i s t r o r ep l i co :

— Y o no quiero , n i puedo, n i deoo decir nada porque seria s e m b r a r una a l a r m a In fundada en­t r a los func iona r ios de ese depa r t amen to ; p e ­r o , en fin. como son cua t ro los que dependen de l a Pres idencia , pueden ustedes co legi r c u á l es.

Y aho ra — a g r e g ó — a t e r m i n a r l a c o n f e c c i ó n de los decretos leyes para pub l ica r los en la " G a ­c e t a " antea de la a p e r t u r a da laa Cortas , y eato. Indefect ib lemente , e l d i a 24. con el Gobie rno r e ­ajus tado y d e s p u é s lo que Dios quiera.

L o s per iodis tas le Ins inuavon s i h a b r í a p r o ­b l ema p o l í t i c o con m o t i v o de l a a p l i c a c i ó n de l a ley y de la s u p r e s i ó n , por l a a t o , de a l g ú n m i n i s t e r i o .

— N o p a s a r á absolutamente nada — c o n t e s t ó e l m i n i s t r o — n i h a b r á c r i s i s . De eato pueden ustedes estar comple tamente seguros. L o que su ­c e d e r á , y esto só lo lo saben e l presidente, e l m i n i s t r o de l a G u e r r a y yo , que componemos l a ponencia , es que se r e a j u s t a r á el M i n i s t e r i o en e l m o d o y f o r m a en que bemoa convenido y eata Gobierno, r ep i to , sin cr is is , pero con r e ­ajuste , y a a í es taremos m á s holgados en e l banco azul . Se p r e s e n t a r á con diez, cnce o loe m i n i s t r o s que sean, y y a en las Cortea a d i s c u t i r l a l ey e lec tora l , loa preaupuestos y l a obra que e l Gobierno t iene en p r e p a r a c i ó n .

O t r o pe r iod i s t a le d i j o que de las dec la ra -c lones hechas p o r d o n A l e j a n d r o L e r r o u x de ensanchar l a base del Gobierno, p a r e c í a dedu­c i rse a l g ú n a c o n t e c i m i e n t o p o l í t i c o , y el m i n i s ­t r o de Hac i enda r e p l i c ó :

— ¿ P e r o lo a n u n c i a e l presidente p o r a l a se­m a n a p r ó x i m a ?

C o m o e l p e r l o d í a t a le con te s t a r a que no, e l m i n i s t r o c o n t i n u ó d i c i endo :

— Y a saben ustedes que cuando este Gobier­no se p r e s e n t ó a S. E . el pres idente de l a Re­p ú b l i c a se d i ó . u n a n o t a d ic iendo que l legado e l m o m e n t o de l a r e f o r m a c o n s t i t u c i o n a l , h a ­b r í a que a m p l i a r l a base del Gobierno , y cerno esto, t a rde o t e m p r a n o , ha de l l ega r , a el lo se ha r e fe r ido el s e ñ o r L e r r o u x ; pero t o d a v í a que­d a bas t an t e ' t i empo p o r delante.

O t r o pe r iod i s ta :e p r e g u n t ó s i se s u p r i m i r í a n m u c h a s Direcciones generales y s u b s e c r e t a r í a s , y el m i n i s t r o d i j o :

—Direcc iones generales , s í , se s u p r i m e n bas­t a n t e s . N o asi s u b s e c r e t a r í a s .

D e s p u é s o t r o i n f o r m a d o r le m a n i f e s t ó que se h a c í a n muchas c á b a l a s y c o m e n t a r i o s en tí sent ido de que Comunicac iones p a s a r í a n a Obras o a G o b e r n a c i ó n , y de l a s u p r e s i ó n de a l g u ­nos m i n i s t e r i o s .

E l s e ñ o r C h a p a p r í e t a c o m e n t ó : Pues v a a haber muchas sorpresas. Pueden ustedes a f i r ­m a r que has ta el d í a 23 por l a m a ñ a n a , en que se pub l iquen v n l a "Gaceta" , an tes de l a r e a p e r t u r a de las Cor tes los correspondientes decre tos con el cese de los m i n i s t r o s a qu ie ­nes afec te l a r e f o r m a • n i n i s t e r i a l y l o s d e m á s decretos , n o so s a b r á abso lu t amen te nada .

E l Gobie rno qu ie re d a r u n a s e n s a c i ó n , buena o m a a l pero sobre t o d o de seriedad. P o r o t r a pa r t e , t empoco es conveniente que lo s m i n i s ­t r a afectados p o r l a reforma, e s t é n los d í a s que sea s in la debida a u t o r i d a d . N o , eso, no .

E l s e ñ o r C h a p a p r í e t a c o n t i n u ó d i c i endo que s e g u r a m e n t e en e l Consejo de m a ñ a n a o se t r a t a r á de este p rob l ema , y a p regun t a s de un i n f o r m a d o r sobre s i h a b r í a necesidad de ce­l e b r a r u n Consejo e x t r a o r d i n a r i o p a r a es ta cues t i ó n , e l m i n i s t r o d i j o que p robab l emen te se ce­l e b r a r í a .

O t r o I n f o r m a d o r l e p r e g u n t ó al p o d r í a d a r u n avance de las c i f r a s que i r á n a beneficio del E s t a d o con m o t i v o de la l e y de R e s t r i c d o n e a , y e l s e ñ o r C h a p a p r í e t a c o n t e s t ó que no . De m o m e n t o — d i j o — es di f íc i l c a l c u l a r l o , p o r ­que es tamos en el es tud io de l a a r t i c u l a c i ó n do los ó r g a n i s m o s o b j e t o de l a r e f o r m a , y s e r í a a v e n t u r a d o d a r u n a c i f r a .

T a m b i é n los per iod is tas se e n t r e v i s t a r o n con el m i n i s t r o de l a G u e r r a , quien c o n f i r m ó t r c lo l o d i c h o p o r el s e ñ o r C h a p a p r í e t a , ag reganao que se h a b í a legado a u n comple to acue rdo en e l p l a n de r e o r g a n i z a c i ó n a d m i n i s t r a t i v a que h a b l a n t r a z a d o tí s e ñ o r C h a p a p r í e t a y é l , s i n « b o r d a r c u e s t i ó n p o l í t i c a a lguna , n i t r a t a r p a ­r a nada de personas.

I g u a l m e n t e d i j o que n o c r e í a que en tí Con­sejo de m a ñ a n a se t r a t a s e de « t e asun to , p o r ­que h a y o t r o s de g r a n I n t e r é s que m e r e c e r á n l a c o n s i d e r a c i ó n de l Consejo de m i n i s t r o s .

El Congreso de Entomología M a d r i d , 11. E s t a m a ñ a n a a las nueve y med ia se c e l e b r ó

en e l A u d i t o r i u m de l a Residencia de estudiantes l a s e s i ó n p íen a r i a correspondiente a l V I Congreso de E n t o m o l o g í a , en la que presentaron c o m u n i c a ­ciones va r io s delegados. Se p r o y e c t ó u n a p o l í t i c a rea l izada po r don G u i l l e r m o F e r n á n d e z , del M u ­seo do Ciencias Na tu ra l e s , en la que se m a e s t r a el proceso evo lu t i vo de l a v i d a de las abejas en u n a c o l m e n a de t i p o R e v i r a de I n v e n c i ó n e s p a ñ o l a .

L o s congresistas sa l ie ron por l a ta rde de excur ­s i ó n p a r a Toledo donde v i s i t a r o n loa pr inc ipa les m o n u m e n t o s y esta noche as is t ieron a u n a fiesta de a r t e e s p a ñ o l en l a Residencia de estudiantes.

Por robo y tenencia ilícita da armas

M a d r i d , 1 L A n t e l a Sa la d e Vacaciones de l a A u d i e n c i a ,

c o n s t i t u i d a en T r i b u n a l de U r g e n c i a , ae h a v i s t o l a causa segu ida p o r r o b o y tenencia I l í c i t a de a r m a s c o n t r a E u f r o n l o A g u a d o , con m o t i v o de l robo comet ido en e l estanco de l a cal le de l A r e » na l , 19.

E l acusado, que, como se r e c o r d a r á , d i j o a l pe r ­j u d i c a d o en l a d i l i g e n c i a de reconoc imien to qus e r a u n s i n v e r g ü e n z a porque n o c u m p l í a l a p a l a ­b r a que le h a b l a dado de no reconocer le en caso de que f u e r a de tenido .

E n su d e c l a r a c i ó n e l d u e ñ o de l estanco h a r a t i ­ficado todo l o mani fes t ado cuando f u é de ten ida A g u a d o , d ic iendo que le reconoce, a pesar de l M -go t e que luego se h a dejado crecer .

L o s tes t igos aseguran que desde hace m á s de u n a ñ o usa b i g o t e y t a m b i é n l o asegura e l b a r ­b e r o que le se rv i a .

D e s p u é s de t r a n s c u r r i d a l a prueba , e levan a def in i t ivas sus conclusiones ambas par tes . E l fis­c a l p ide se i m p o n g a a l procesado seis a ñ o s de p r e ­s id io m e n o r p o r el de l i to de robo y t res a ñ o s p o r e l de tenencia I l í c i t a de a r m a . E l defensor r eba te l a s a rgumen tac iones del fiscal y p ide l a abso lu ­c i ó n .

T r a s breve d e l i b e r a c i ó n l a S a l a le condena a t r e s a ñ o s de p re s id io m e n o r p o r robo y a o t r a pena i g u a l p o r tenencia I l í c i t a de a r m a .

Sentencia confirmada M a d r i d , 11 . L a Sala de Vacaciones de l T r i b u n a l Sup remo

h a d ic tado sen tenc ia en el r ecu r so de c a s a c i ó n i n ­te rpues to c o n t r a e l f a l lo del T r i b u n a l de U r g e n c i a de Granada, que c o n d e n ó el 8 de agosto pasado a l a ú l t i m a pena a M a n u e l Gue r r e ro y M a n u e l Vasco p o r el de l i to de r o b o y asesinato. L a sentencia c o n ­firma en todas sus partes lo dispues to po r l a A u ­d ienc ia de G r a n a d a y , po r lo t a n t o , condena a loa procesados a l a pena de m u e r t e .

De unas penas de muerte M a d r i d , 11 E n l a s ec r e t a r l a de l a A u d i e n c i a p r o v i n c i a l n o

se h a b í a p resentado a ú n es ta m a ñ a n a tí r ecu r so d e c a s a c i ó n i n t e rpues to c o n t r a l a sentencia d e l T r i b u n a l de U r g e n c i a de M a d r i d de S de este mes, que c o n d e n ó a l a pena de muer t e , a d e m á s de o t r a s In fe r io res a Claud io M a r t í n e z y P e d r o A g ü e r o , au tores de l a a g r e s i ó n a loe dos e m ­pleados de l a C o m p a ñ í a de t r a n v í a s .

Como b o y vence e l p lazo p a r a I n t e r p o n e r el r e curso , los defensores lo p r e s e n t a r á n , s e g ú n n ú e s t r o s i n f o r m e s , a ú l t i m a h o r a en e l Juzgado d o g u a r d i a . S u s c r i b i r á t a m b i é n el r ecu r so el de fen ­sor de Rafae l G a r c í a y A n t o n i o N a v a r r o , a l o s que tí T r i b u n a l c o n d e n ó en concep to de c ó m ­pl ices .

De presupuestos M a d r i d , 1 L K l p res iden te de l a C o m i s i ó n p a r l a m e n t a r i a

de presupuestos , s e ñ o r C a l d e r ó n , h a conferea-c iado ex tensamente con el m i n i s t r o de Hac ienda .

Sabido e l p r o p ó s i t o de l s e ñ o r C h a p a p r í e t a de leer loa presupues tos el p r ó x i m o d í a 11 de o c t u ­bre con los p r o y e c t o s de l e y c o m p l e m e n t a r i o s , n o es a v e n t u r a d o suponer que en su en t r ev i s t a , de l a cua l n o se h a f a c i l i t a d o re ferenc ia , se de­dicasen a l examen de las cuest iones que susc i t a ­r á l a p r e s e n t a c i ó n del c i t ado p resupues to p a r a el a ñ o 1936.

Escrito de protesta M a d r i d , 1 L L a C á m a r a de C o m e r c i o de M é j i c o h a e levada

u n a p r o t e s t a a l m i n i s t r o de I n d u s t r i a y Comer ­c i o c o n t r a el decre to p roh ib i endo t e m p o r a l m e n t e l a i m p o r t a c i ó n de garbanzos de M é j i c o .

D ice d icho o r g a n i s m o que s ó l o exis te u n pe­q u e ñ o s t ock de garbanzos v ie jos y que l a p r o ­d u c c i ó n n o es bas t an t e p a r a abas tecer tí m e r ­cado, p o r l o c u a l debe anularse e l decre to , o p o r lo menos s e ñ a l a r u n plazo p a r a e s ta p r o h i b i c i ó n .

A la memoria de Lope de Vega

M a d r i d , 1 1 . E n el m i n i s t e r i o de Es tado h a n f a c i l i t a d o u n a

n o t a dando c u e n t a d e los actos celebrados y que se v a n a ce lebra r e n H a m b u r g o p a r a c o n m e m o ­r a r tí t r i c e n t e n a r i o de l a m u e r t e de L o p e de Vega .

A los actos celebrados a s i s t i ó e l emba jador de E s p a ñ a y p r o n u n c i a r o n discursos va r io s profeso­res de aque l l a p o b l a c i ó n .

La fiesta nacional E N C A L A T A Y U D , N I C A N O R V I L L A L -T A C O R T A O R E J A S Y R A B O S . Y M A ­N O L O B I E N V E N I D A E S T U S O S U P E ­R I O R

C a l a t a y u d , 1 1 . N i c a n o r V l l l a l t a t u v o u n a t a r d e t r i u n f a l con

e l capote , m u í es ta y estoque. R e a l i z ó dos i n ­mensas faenas a l son de l a m ú s i c a . M a t ó es­tupendamen te y c o r t ó orejas y rabos y f u é des­pedido con u n a g r a n o v a c i ó n .

M a n o l o B i e n v e n i d a t a m b i é n e s t u v o I n m e n ­so c o n e l capote, bander i l l a s y m u l e t a . Cose­c h ó grandes ovaciones y t u v o pe t ic iones de ore­j a s con vue l t a s a l r u e d a

M A R A V I Ó L L A E S O V A C I O N A D I S I M O

Z a m o r a , 1 L U n a buena e n t r a d a . A m o r ó s , r e g u l a r . F é l i x

R o d r í g u e z f u é a p l a u d i d o . M a r a v i l l a f u é m u y ovac ionado t o d a l a ta rde , especia lmente con e l capote, pues l a n c e ó m a r a v i l l o s a m e n t e . Con l a f r a n e l a m u y a r t í s t i c o y to r e ro . E s c u c h ó g r a n ­des ovaciones, t u v o pet ic iones de orejas y d i ó l a v u e l t a a l ruedo en t r e grandes ac lamaciones . U n t r i u n f o .

T O R E R I T O D E T R I A N . V C O R T A O R E J A S

Cor t ega lna , 1 1 . N o v i l l o s de A l b a r r á n b ravos . T o r e r i t o de

T r i a n a e n o r m e t r i u n f o . Orejas , r abos y v e u l -t a s a l ruedo. F u é sacado a hombros . L u c a ds T e n a bien.

E U D I L U V I O Jueves , 12 de sept iembre de 1935 PAGINA IT pisposiciones de la "Gaceta"

J ^ J c e t o - de h o y pub l ica , e n t r e o t r a » , fea

^ I N I S T ^ O ^ D ^ M A R I N A . — D e c r e t o p r o -ndo a l coronel de In tendencia de l a A r m a d a

" o ^ J o s é M a r t í n e z A y a l a a l empleo de genera l de

. S ^ ^ d e l a A r m a d a el c o n t r a l m i r a n t e don \aao " r v r v e r a y V a l d e r r a m a . * S ? S * S m de voca l de l a J u n t a p a r a l a

? reg lamen tos o r g á n i c o s e l c o n t r a l -íSl^te d e t a A d i a d a don R a m ó n de N a v i a O s a .

^ O t C n o ^ b ^ d o segundo je fe de l Es tado M a -v o r de la A r m a d a a l c o n t r a l m i r a n t e don R a m ó n N a v i a Osorio y Caa t ropoL

O t r o Idem a l c o n t r a l m i r a n t e de l a A r m a d a don R a m ó n Fon t e l a M a r i s t a n y voca l de l a J u n t a B ^ -ra la r e d a c c i ó n de reg lamen tos o r g á n i c o s .

O t r o Í d e m segundo Jefe del c u a r t o m i l i t a r de S E el pres iden te de l a R e p ú b l i c a a l c o n t r a l ­m i r a n t e de l a A r m a d a don J o a q u í n Ce rve ra y V a l d e r r a m a .

O t r o r e s t i t uyendo a las fuerzas de i n f a n t e r í a de m a r i n a e l uso de sus banderas.

M I N I S T E R I O D E H A C I E N D A — Decre to disponiendo que l a D i r e c c i ó n genera l de l a D e u -d a y Clases pasivas e m i t i r á , con fecha 15 de agosto de 1935. t í t u l o s de l a D e u d a a l 4 p o r 10 Oanual. Ubre de la c o n t r i b u c i ó n de ut i l idades , amor t l zab l e s en e l plazo de 50 a ñ o s .

M I N I S T E R I O D E L A G O B E R N A C I O N . — Decre to concediendo e l empleo de genera l de b r i ­gada h o n o r a r i o de l a g u a r d i a c i v i l a l coronel de dicho i n s t i t u t o en s i t u a c i ó n de r e t i r a d o don J o s é j u n c o s a Recio.

M I N I S T E R I O D E T R A B A J O , S A N I D A D T P R E V I S I O N . — Decre to d ic tando n o r m a s r e l a ­t i vas a l a d e c l a r a c i ó n de casos de lepra .

M I N I S T E R I O D E I N D U S T R I A Y C O M E R ­C I O . Decre to modi f i cando en l a f o r m a que se ind ica e l a r t i c u l o 32 de l r e g l a m e n t o de oposicio­nes y concursos de l a s u b s e c r e t a r í a de la m a ­r i n a c i v i l .

M I N I S T E R I O D E C O M I T N I C A C I O N E S . — D e ­creto fijando las dimensi< M s m á x i m a s au to r i za ­das para las tar je tas postales que c i r c u l e n en e l In te r io r de E s p a ñ a .

M I N I S T E R I O D E J U S T I C I A — Orden n o m ­brando para l a plaza de m é d i c o forense del Juzga­do de i n s t r u c c i ó n de Jaca a don L u i s A r m a n d M a r ­tínez.

O t r a concediendo la excedencia a don J o s é A r e ­nales A r a g ó n , oficial de A d m i n i s t r a c i ó n civil de p r i m e r a clase del Cuerpo t é c n i c o a d m i n i s t r a t i v o de este depar tamento.

O t r a promoviendo a oficial de A d m i n i s t r a c i ó n de p r i m e r a clase del Cuerpo t é c n i c o a d m i n i s t r a t i v o , de este min i s t e r io a d o ñ a M a r í a de las Mercedes B e b í a y Pando.

O t r a nombrando p a r a l a N o t a r í a de Cuenca a don F ide l G a r c í a V á r e l a .

M I N I S T E R I O D E H A C I E N D A . — Orden Ge-j a n d l en suspenso l a a p l i c a c i ó n de l a orden m i n i s ­t e r i a l de 20 de j u l i o ú l t i m o , r e l a t i v a a l a I m p o r t a ­c i ó n t empora l de envases, has ta el d í a 1.* de o c t u ­bre p r ó x i m o .

M I N I S T E R I O D E G O B E R N A C I O N . — Orden r e l a t i v a a la s i t u a c i ó n del subayudante de la guar ­d ia c i v i l don J o s é A l m o g u e r a H r o n e r o .

O t r a disponiendo sea dado de baja en el I n s t i ­t u t o de la gua rd i a c i v i l , po r demente, e l b r igada de I n f a n t e r í a de d icho I n s t i t u t o don Severiano H e r ­n á n d e z de l , B r í o .

O t ra , c i r cu la r , d isponiendo sea rect i f icada en l a f o r m a que se expresa e l apar tado g ) de l a reg la segunda de l a o rden m i n i s t e r i a l de 26 de agosto p r ó x i m o pasado.

M I N I S T E R I O D E A G R I C U L T U R A — Orden disponiendo la c e l e b r a c i ó n en M a d r i d , duran te el mes de octubre p r ó x i m o , del u n d é c i m o curs i l lo de A v i c u l t u r a , C u n i c u l t u r a y C u r t i d o y p r e p a r a c i ó n de pieles.

M I N I S T E R I O D E I N D U S T R I A T C O M E R C I O . — Orden n o m b r a n d o el T r i b u n a l que se expresa para los e x á m e n e s de maquin is tas navales.

Muerto por un guardia muni­cipal

Valencia , U , E l gua rd i a m u n i c i p a l n ú m e r o 9, J o s é M a r t í n

Ortega, de 36 a ñ o s , que prestaba s e r v i d ode ins ­p e c c i ó n de a r b i t r i o s en los establecimientos p ú b l i ­cos, o b s e r v ó que a l a puer ta de una t i enda de u l -t ramar inoe s i tuada en la cal le del Conde de Al tea , 60, esquina a la del Genera l Salamanca, habla v a ­rios cestos que In te rcep taban el paso por l a acera.

E l d u e ñ o del establecimiento, J o a q u í n I r a n z o Calvo, fué denunciado por el guardia , quien p r e ­t e n d i ó cobrar le l a m u l t a en el ac to ; pero el co ­merciante aleff) TI otener d inero . E l gua rd i a ee r e t i r ó , y cuando h a b í a andado unoe pasos, parece que J o a q u í n I r a n z o le d i r i g i ó frases Insultantes. M a r t m volvió , y se o r i g i n ó entre amboe una v i o ­l en t a d i s c u s i ó n . E l p ú b l i c o ee c o n g r e g ó ante el es­tablec imiento , y ^ gua rd i a p r e t e n d i ó l levarse de­ten ido a I ranzo . L u c h a r o n , uno r e s i s t i é n d o s e , y e l o t r o con el fln de log ra r su p r e t e n s i ó n ; y asi las

l legaron al I n t e r i o r del establecimiento, y í h i i S r ' " * ' c o r * r c l a n ' e se apoderaba de un c u -emi io . el guard ia h izo u n disparo y m a t ó a Joaquin

*J pub l ico p r e t e n d i ó ag red i r a l guard ia .

Vista de una causa Al ican te , 11. ^ n l a Audienc ia t e i m l n ó l a v is ta de la causa

Por a t raco comet ido el pasado mes en e l B a r r a n -eo las Aguas .

E n aquella o c a s i ó n , cuando m a r c h a b a el c o m l -« l o n u t a J o s é P é r e z B e m a b e u en u n a u t o m ó v i l que c o n d u c í a su d u e ñ o . G i n é s M a s í a s . salieroB aos t a O r l d n o a que ex ig i e ron a P é r e z l a entrega oe 20.000 pesetas,

Fallecimiento de un recluso G l j ó n , u. E n el Hosp i t a l de Car idad , donde h a b í a Ingre-

™ o procedente de la p r i s i ó n p rov i s iona l , i n s -11- ia V1 í • n t | 8 u o co'e^lo de los j e s u í t a s , f a -t l m a A recIuso Joa< lu ín Esteban M a y e r i a . v íc -nrJÍ j Una enferme<lad. Este ee encontraba '!ZP' por 61 JuzKado m i l i t a r de Slero. de luHnn J " 1 / ™ J e í e ^ o c u r r i r Io" « " c e s o e revo^ incionarios de octubre , en los que oslaba acusado «B naber i n t e rven ido m u y ac t i vamen te .

R e v i s t a d e P r e n s a a l d í a e s t á s i n f o r m a r . E l p a r t i d o r a d i c a l a c t ú a en l a g o b e r n a c i ó n como t a l . p e r o da l a s e n s a c i ó n d e que eso prov iene m á s de l a v o l u n t a d de l j e f e y de l a necesidad de a l l egarse co laborac iones que de u n a c o n f o r m i d a d e s p i r i t u a l de l p a r t i d o . E l p a r t i d o a g r a r i o ¿ e s cen t ro o es de recha? T as i p o d r í a n m u l t i p l i c a r s e las p regun tas .

" E L S O L "

" L a o r g a n i z a c i ó n de las i zqu ie rdas" : "Se espera con m u y despier to i n t e r é s , como es

n a t u r a l , e l manif ies to de las izquierdas . ¿ E s que v a a descubri rnos nada nuevo d e n t r o de l a ideo­l o g í a de é s t a s ? S e g ú r a m e l e , no . M á s o menos, todos sabemos en q u é sent ido h a b r á n de p r o n u n ­ciarse respecto a todos y cade» u n o de ios proble­m a s que se h a l l a n planteados en nues t ra v M a po­l í t i c a . L o s jefes que lo suscr iben h a n expuesto a t r a v é s de numerosos discursos sus pun tos de v i s ta , coincidentes en l o esencial en u n a p o l í t i c a c o m ú n . ¿ Q u é es, pues, lo que p romueve l a a t e n c i ó n de todos hac ia ese documente?

E n el fomto de l a conciencia e s p a ñ o l a h a y u n anhelo v i v í s i m o de paz, de a r m o n í a , de acuerdo, de convivencia . H a y un tedio i n f i n i t o po r las a c r i ­tudes de ia lucha . Por enc ima de esta rea l idad flotan los escoraos agresivos de unos cuantos i n d i ­viduos y de a lgunos p e q u e ñ o s n ú c l e o » de l a p o l í ­t i c a m i l i t a n t e que t o m a n a s u cargo , s in l l e v a r consigo, na tu r a lmen te , l a fuerza de que presu­men , l a r e p r e s e n t a c i ó n del p a í s , n ú c l e o s e i n d i ­v iduos que no saben ca la r has ta aque l fondo y que s ó l o s i rven , con sus m o v i m i e n t o s exagerados, p a r a e n t u r b i a r l a superf ic ie de las aguas. Pero aquel fondo v ive . Y es indudable que a c a b a r á po r i m p o ­nerse. De l o c o n t r a r i o , no h a b r á s a l v a c i ó n p a r a nues t ra p a t r i a , c o n c l u s i ó n demasiado pes imis ta que nos res i s t imos a a d m i t i r po r mucho que se obst inen las apar iencias en d a r l a po r valedera .

E l i n t e r é s po r e l manif ies to de las izquierdas se funda en l a esperanza de que en él se a b r a cauce a u n a g r a n masa de o p i n i ó n , h o y despistada. Y se a b r a este cauce no con l a v a g a r e t ó r i c a de las consabidas d o c t r i n a s y la e te rna e x p o s i c i ó n de pr inc ip io s sobre los cuales no hay e s p a ñ o l que no sepa a q u é atenerse, sino con declaraciones c o n ­cretas, con el s e ñ a l a m i e n t o per fec tamente c l a r o de los l im i t e s que separan el i zqu ie rd i smo de l a demagogia , e l sent ido evo lu t i vo de las re fo rmas sociales de l a r e v o l u c i ó n c las is ta , l a p o l í t i c a demo­c r á t i c a y r e p u b l i c a n a del abso lu t i smo social is ta .

E n ese documento y en la p o l í t i c a que él pueda I n a u g u r a r espera encon t r a r u n a p a r t e m u y nume­rosa de l a o p i n i ó n e s p a ñ o l a el as idero a que aga­r r a r s e . E l g r a n p a r t i d o republ icano de izquierda , que t a n t a f a l t a nos e s t á haciendo, puede sa l i r a r t i c u l a d o de ese manif ies to. Las derechas I n t e l i ­gentes lo comprenden t a m b i é n a s í , pues t ampoco se les ocu l t a que el r é g i m e n necesita de dos g r a n ­des par t idos , de dos piernas á g i l e s y fuertes, como hemos d icho en o t r a o c a s i ó n : l a derecha y la i z ­quierda . U n g r a n p a r t i d o conservador , s in c o n t r a ­bando m o n á r q u i c o y sin absurdos anacronismos en cuan to a l e g i s l a c i ó n social, y u n g r a n p a r t i d o avanzado, s in filtraciones d e m a g ó g i c a s y exento de abusivas imposiciones de clase. Po r lo que respecta a las izquie rdas republ icanas , cada d í a se in tensi f ica m á s l a necesidad de una f u s i ó n de sus diversos sectores, y a que no exis ten en t re ellos di ferencias fundamenta les , s ino só lo de de­ta l l e y de m a t i z . "

" L A L I B E R T A D "

" L a independencia ab is in la en p e l i g r o " : " L a a c t i t u d de I t a l i a negando t o d a a u t o r i d a d a l

C o m i t é de los Cinco y anunc iando la Inmedia ta m o v i l i z a c i ó n de diez mi l lones de hombres a le ja def in i t ivamente las pocas esperanzas que se p u ­d i e r a n tener en u n a s o l u c i ó n pac i f i ca del conf l ic to I ta lo-e t iope . N a d i e sabe aun l a fecha de la r u p ­t u r a de las host i l idades. Pero y a nadie se hace i lusiones respecto a la pos ib i l idad de e v i t a r l a lucha a rmada . P o d r á t a r d a r aun dos o t res se­manas, como aseguran los m á s o p t i m i s t a s ; mas l a g u e r r a e s t a l l a r á en plazo breve ¡ y q u i é n sabe con q u é d r a m á t i c a s repercusiones!

Pero lo m á s in teresante de las ú l t i m a s horas no ha sido nada de esto. N I el esperado fracaso del C o m i t é de loa Cinco, n i l a t a m b i é n esperada m o v i l i z a c i ó n fascis ta . L o m á s t rascenden ta l han sido las en t rev i s t as entre L ^ v a l , E d é n y H o a r e y los discursos p ronunc iados en B e r l í n en el acto de p r e s e n t a c i ó n de las car tas credenciales p o r e l nuevo embajador I t a l i ano . L a s ent rev is tas en t re los m i n i s t r o s franceses y b r i t á n i c o s evidencian el cambio r ad ica l expe r imen tado en l a p o l í t i c a ex te ­rior de F r a n c i a . H a c e unos d í a s , L a v a l se i n c l i ­naba resuel tamente del lado i t a l i a n o ; ahora, y a l parecer ante la sugerencia inglesa de que si F r a n ­c i a p e r s i s t í a en esa a c t i t u d l a G r a n B r e t a ñ a no se creer la ob l igada a sostener el pacto de L ó ­c a m e , v a r i a r ad i ca lmen te y a p o y a r á a I n g l a t e r r a en el caso de que é s t a p ida sanciones e c o n ó m i c a s c o n t r a I t a l i a d u r a n t e las reuniones de Ginebra .

Para le lamente a esta a p r o x i m a c i ó n f r a n c o - b r i ­t á n i c a se r e g i s t r a b a t a m b i é n u n a m a y o r i n t e l i ­gencia entre los fascismos a l e m á n e I ta l i ano . N o t iene nada de sorprendente este hecho. S i I t a l i a r e c l a m a hoy co lonias en A f r i c a , A l e m a n i a pre­tende —desde que a r a í z de l a g u e r r a le fue ron a r reba tadas las que ten ia— l a d e v o l u c i ó n de sus an t i guas posesiones. L o s dos p a í s e s e s t á n l igados p o r el m i s m o anhelo y por el m i s m o r é g i m e n po­l í t i c o . Es, en c i e r t o modo, l ó g i c a s u a p r o x i m a c i ó n . Que puede tener repercusiones i m p o r t a n t í s i m a s en un f u t u r o p r ó x i m o .

Acaso sea esta a p r o x i m a c i ó n Í t a l o - a l e m a n a , m á s a u n que l a amenaza inglesa de n o sostener e l pac to de L o c a r n o , l o que h a y a decidido a L a v a l a colocarse f r a n c a m e n t e del lado de I n g l a t e r r a . T l o que hace que poco a poco v a y a n d e l i m i t á n d o s e a l ianzas y posiciones f ren te a l a g u e r r a I n m i ­nente.

E n l a r e u n i ó n de h o y en Gineb ra h a de h a b l a r en p r i m e r t é r m i n o el m i n i s t r o de Negocios ex­t r a n j e r o s b r i t á n i c o , S i r Samue l Hoa re . S u d i s ­curso se a g u a r d a c o n enorme e x p e c t a c i ó n en t o d a E u r o p a . E n él h a de fijar l a a c t i t u d de l a G r a n B r e t a ñ a . Y es posible que a l h a b l a r de los p a í s e s agresores I t a l i a se s ienta a lud ida y estalle l a t o r ­m e n t a que desde hace meses amenaza descargar sobre el mundo . N o s e r á t o d a v í a acaso l a g u e r r a . P e r o s e r á l a t o t a l s egu r idad de que é s t a es i n e v i ­t ab l e y de que no se c i r c u n s c r i b i r á en n inguno da los casos a l A f r i c a o r i e n t a l . "

" E L L I B E R A L "

" E s p a ñ a en el mundo" . — " L a m o n a r q u í a , a l hundi r se , d e j ó a la R e p ú b l i c a u n a E s p a ñ a en es combroa. N i m o r a l n i m a t e r i a l m e n t e cons idera ­da, t en i a be l igeranc ia en E u r o p a n i en A m é r i c a . M o r a l m e n t e , no, porque u n p r o n u n c i a m i e n t o m i l i t a r , bien v i s to po r e l ú l t i m o B o r b ó o , h a b í a derogado l a C o n s t i t u c i ó n que se h i c i e r a p a r a r e s t a u r a r l a m o n a r q u í a s in ped i r p a r a ello su co­l a b o r a c i ó n a l pueblo n i tener t ampoco de u n a m o n e r a expresa l a de l E j é r c i t o , que n o se b a t i ó p a r a establecer l a d i c t a d u r a , sino que o b e d e c i ó las indicaciones del j e fe del Estado. . . M a t e r i a l ­mente, t a m p o c o é r a m o s bel igerantes , po rque l a s a n g r í a sue l ta de Mar ruecos hab la sacr i f icado lo m á s b i z a r r o de l a of ic ia l idad del E j é r c i t o y habla dejado exhaustas las cajas de l Tesoro .

Todo estaba en ru inas y E s p a ñ a no c o n t a b a p a r a nada en e l conc ie r to de las naciones. E n l a g r a n g u e r r a , nues t ro pape l se redujo a sur t u t o ­res de los pr is loneroa . Y u n d í a l l a m á b a m o s l a a t e n c i ó n de los al iados sobre las quejas de los alemanes, y o t r o d í a nos d i r i g í a m o s a é s t o s en so l i c i t ud de piedad p a r a los o t r o s ; oficios de hermanos de l a ca r idad a l p ie del p a t í b u l o , m u y h u m a n i t a r i o s , s in duda a lguna , pero lo c i e r t o es que E s p a ñ a habla quedado p a r a eso y p a r a n a ­d a m á s .

P r o c l m a d a l a R e p ú b l i c a y p r o m u l g a d a l a C o n s t i t u c i ó n de l 3 1 , e l r a n g o c i v i l de la n a c i ó n e s p a ñ o l a se e l e v ó a l a a l t u r a en que so encon­t r a b a n los pr inc ipa les E s t a d o s de l mundo . N i n ­guno de ellos t a n d e n t r o del p a c t o de las n a c i o ­nes como l a R e p ú b l i c a e s p a ñ o l a ; n i n g u n o t a n sincero y t a n desinteresadamente pacif is ta , p o r ­que an te r io res a l Covennant , en sus C o n s t i t u ­ciones no hab la nada que les o b l i g a r a con l a Sociedad, m i e n t r a s que l a C o n s t i t u c i ó n de nues ­t r a R e p ú b l l c o nos habla l i gado a e l la como a n i n g ú n o t r o p u e b l a

L a R e p ú b l i c a , a l cons t i tu i r se , se hizo c o n s t i -t u c i o n a l m e n te paci f i s ta y d e f i n i ó su p o l í t i c a i n ­t e rnac iona l en a r m o n í a con los pactos g lneb r inos , y en G i n e b r a r e g i s t r ó sus convenios, dec la rando nulos los que a l l í no e s t u v i e r a n escri tos.

¡ A h ! De ser todos los m i e m b r o s de la Sociedad como es la R e p ú b l i c a e s p a ñ o l a , n o h a b r í a t e m o r a lguno a que pud i e r a p e r t u r b a r s e l a paz de E u ­r o p a . »

Y esto h a bastado p a r a que l a E s p a ñ a r e p u ­b l icana t enga en la p o l í t i c a i n t e r n a c i o n a l u n a I m p o r t a n c i a que no t u v o la E s p a ñ a m o n á r q u i c a .

Con l a m o n a r q u í a no con taba p a r a nada E s ­p a ñ a . Con l a R e p ú b l i c a su rge un confl ic to t a n grave como e l I ta lo -ab ls ln lo o í t a l o - e t í o p e , y n o s ó l o se cuen ta con E s p a ñ a , s ino que se le ofrece l a p res idenc ia de esa C o m i s i ó n de los c inco que t iene a su ca rgo e n c o n t r a r u n a f ó r m u l a p a r a e v i t a r l a c o n f l a g r a c i ó n m á s g rande que puedan v e r los s ig los .

Los representantes de los pueblos m e j o r p re ­parados p a r a l a g u e r r a de l ibe ran bajo l a p re s i ­dencia del Es t ado m á s Indefenso de E u r o p a , de uno de los m á s indefensos, pues to que h a y a l g u ­nos que lo son y que lo e s t á n t a n t o o m á s que nosotros.. .

C l a ro que I n g l a t e r r a no d a r í a su escuadra p o r p r e s i d i r l a C o m i s i ó n de los c inco , a i F r a n c i a y R u s i a sus e j é r c i t o s , que son los me jo r dotados del mundo , pref ieren ser vocales y n o pres iden­tes; pref ie ren sus fo rmidab le s defensas nac iona ­les como g a r a n t í a de sus d o m i n i o s o como segu­ridad de su independencia, a l v a l o r e s p i r i t u a l que representa l a R e p ú b l i c a e s p a ñ o l a , destacada en p r i m e r t é r m i n o en Ginebra en l a hora m á s c r i ­t i c a p a r a l a paz; pero nosotros, s in desdefiar e l v a l o r m a t e r i a l de los a r m a m e n t o s y l a m e n t a n ­do que l a m o n a r q u í a i r r e g u l a r i z a r a los mi l lones de l a Hac i enda p ú b l i c a , que p u d i e r o n c o n t r i b u i r a que E s p a ñ a t u v i e r a lo necesario para l a de­fensa de sus costas y lo preciso p a r a a segura r su Independencia p o r a i re y t i e r r a , podemos enor -gul lecernos de que l a R e p ú b l i c a nos haya dado t a n a l t o p r ed i camen to en G i n e b r a . "

" A B O B A "

"Los p a r t i d o s p o l í t i c o s r epub l i canos" : . "Una vez m á s , con o c a s i ó n de l homenaje de

que ha sido obje to en Barce lona , h a a f i r m a d o e l sefior L e r r o u x , no s ó l o l a persona l idad inde­pendiente del p a r t i d o r a d i c a l — cosa l ó g i c a — , sino t a m b i é n l a acc iden ta l idad y t r a n s i t o r i a r i -dad de l a c o o p e r a c i ó n rad lca l -codis ta . E l sefior M a r t í n e z B a r r i o p ronunc iaba e l m i s m o d í a u n discurso p o l í t i c o en C á d i z y decia que los p a r ­t idos de I z q u i e r d a Republ icana , U n i ó n R e p u b l i ­cana y N a c i o n a l Republ icana es taban de acuer­do y en I n t e l i g e n c i a pero no conven ia f u n d i r ­los, s ino de ja r los con su persona l idad Indepen­diente . Ka dec i r , que, en u n a m i s m a fecba, se celebran dos actos p o l í t i c o s c u y a t ó n i c a es l a de conservar muchos pa r t i dos , n o obs tante c o i n ­c i d i r a lgunos de ellos en pos tu lados b á s i c o s d a g o b e r n a c i ó n presente o f u t u r a .

A nosotros nos parece que es ta l inea de c o n ­duc ta , esa t á c t i c a , e s t á c o m p l e t a m e n t e e q u i v o ­cada. Desde luego, el s i s t ema p a r l a m e n t a r i o se p r a c t i c a con t a n t o m a y o r pu reza c u a n t o m e n o r es el d e s m l g a j a m l e n t o de loe p a r t i d o s . A d e m á s , l a c a r a c t e r í s t i c a de l a p o l í t i c a m o d e r n a es que es m á s de masas que de ind iv idua l idades m á s m u l t i t u d i n a r i a que selecta, y p a r a l a a t r a c c i ó n de l a masa n o se busca e l m a t i z , sino l a idea s i m p l i s t a . E n p u r a l ó g i c a , esa c l a s i f i c a c i ó n de derechas y de izquierdas es a r b i t r a r i a , y , s i n embargo , el p ú b l i c o l a ent iende, y las derechas, p o r e jemplo , n o d e j a r á n de ser derechas p o r m u c h o soc ia l i smo c r i s t i a n o que pred iq i t cn y p r a c t i q u e n . ¿ P o r q u é ? P o r l a s i m p l i c i d a d con que en ju ic ia l a masa.

Prec i samente , po r esto, a l v e r el p a n o r a m a p o l í t i c o de los p a r t i d o s r epub l i canos se a d v i e r ­t e que son demasiados los que exis ten , s in que l a rea l idad jus t i f ique su d i f e r e n c i a c i ó n , y que, Cn cambio , s i d i s m i n u y e r a n con f u s i ó n de l o s afines se p r e s t a r l a un se rv i c io a l r é g i m e n y , cons igu ien temente , a E s p a ñ a .

L o s republ icanos neces i tan t r e s grandes p a r ­t i d o s : u n o de derecha, o t r o de c e n t r o y o t r o d « Izquie rda . Y esta es l a fecha en que e l c e n t r o

G l j ó n , 1 1 L o s Juzgados n ú m e r o s 1 y 3 de S a m a de L a n

greo, r e fund idos en uno, que vienen en t end i en ­do en numerosas causas i n s t r u i d a s po r l o s su-i cesos r evo luc iona r ios de L a n g r e o , h a n e n v i a d o consu l t a a l a A u d i t o r í a de l a oc tava d i v i s i ó n p a ra que e n t r e n en per iodo de p lena r i a s !as si g u i e n tes causas: c o n t r a Teóf i lo O r d i d , J o s é G o n z á ­lez, Secundido Hev ia , E m i l i o G a r c í a , A l f o n s o C a r r l ó , J o s é M . Alonso , Ce fe r ino A r a n g o y F e r n a n ­do G a r c í a procesados p o r r e b e l l ó n m i l i t a r p o r los sucesos de B i l m a s ; c o n t r a Fe l ipe M e n e n d c a y o t r o , p o r r e b e l i ó n m i l i t a r ; c o n t r a A d o l f o A r -g e l l é s H u e r t a , a qu ien se acusa de habe r f o r m a ­do p a r t e de l C o m i t é r e v o l u c i o n a r i o de C a r r o c e r a , *" en San M a r t í n del Rey A u r e l i o ; o t r o c o n t r a A l a d i ñ o H u e r t a y J u a n F e r n á n d e z , acusados de r e -c l u t a r gen te en B a r r o s ; o t r o c o n t r a M a n u e l B a l -bina, N i c a n o r G o n z á l e z , J o s é O r d i d , S l l v i n o r -d r i d po r los sucesos de S a n t a B á r b a r a .

T a m b i é n h a s ido enviada a la C o r u l l a p a r a s u a c u s a c i ó n d e f i n i t i v a , l a causa c o n t r a J o s é G a r ­d a G a r d a , a l i a s " E l V í b o r a " , y T o m á s F e r n á n ­dez Zaplco , p a r a los que se pide l a pena de r e ­c l u s i ó n pe rpe tua a m u e r t e . D e l p r i m e r o se d ice que d l ó m u e r t e a u n g u r . d í a c i v i l e h i r i ó a o t r o s y del segundo, que p r o c e d i ó a t a o c u l t a d ó n d e armas .

T a m b i é n e s t á pendien te de a c u s a c i ó n d e ñ n l t U v a l a causa i n s t r u i d a p o r l a m u e r t e de l c a p i t á n de l a g u a r d i a c i v i l , sefior A l o n s o N a r t , y o t r o s guard ias , en l a que h a y 29 procesados p a r a los que se pide l a pena de r e c l u s i ó n p e r p e t u a a m u e r t e y 100,000 pesetas de i n d e m n i z a c i ó n p o r cada u n a de las muer t e s ; ex i s t e u n a e x c e p c i ó n p a r a u n m e n o r de 18 a ñ o s , p a r a e l que se p i d e en l a c a l i f i c a c i ó n p r o v i s i o n a l l a pena de doce a ñ o s de p r i s i ó n .

O t r a causa endiente del t r á m i t e de a c u s a c i ó n def in i t iva es la re la t iva a los sucesos de S a m a y a l robo en la D u r o Fe lguera . en la que figu­r an procesados diez y nueve revoluc ionar ios j 44 en r e b e l d í a , y en t ra en periodo de p l c n a r l a la eausa Ins t ru ida con t ra M a r i a n o G a r c í a , S i l -ver lo Mon te s y Manue l F e r n á n d e z .

Rec ien temente han sido puestos en l i b e r t a d prov is iona l M a n u e l F e r n á n d e z y F e r n á n d e z , de Lugones. y Re lne r io G a r c í a , del E n t r e g o , c u y a ^ causa parece que s e r á s o b r e s e í d a .

Lerroux llega a Madrid M a d r i d , 1 L A las 10'25 l l e g ó a l a e r ó d r o m o de B a r a j a s e l

Jefe de l Gobierno , a c o m p a ñ a d o del subsec r e t a r i o de l a pres idenc ia y d e m á s personal idades que fue ron con é l a Barce lona , a e x c e p c i ó n de l s e ñ o * P ó r t e l a Va l l ada res , que y a se encon t raba en M a ­d r i d desde d lunes.

Espe raban a l s e ñ o r L e r r o u x las au to r idades y a l t o personal de l a pres idencia . BU je fe de l G o ­bie rno se t r a s l a d ó d i r e c t a m e n t e a su d o m i c i l i o , donde p e r m a n e c i ó descansando el res to de l a m a ñ a n a . E s t a t a rde a c u d i r á a su despacho o f i ­c i a l p a r a a s i s t i r a l a r e u n i ó n de la ponenc ia c n - . ca rgada de e s t u d i a r l a a p l i c c l ó n de l a l e y da res t r icc iones , a l a que a c u d i r á n t a m b i é n los se­ñ o r e s C h a p a p r i e t a y G i l Robles, y pos ib l emen te p a r a c a m b i a r impres iones , e l s e ñ o r M a r t í n e z de Velasco, como Jefe del p a r t i d o a g r a r i o .

C ó r d o b a 1 L L a A s o c i a c i ó n de A g r i c u l t o r e s , A r r e n d a t a r i o s y

Simi la res de esta p rov inp la ha dado a la p u b l i c t * dad un v i b r a n t e manif ies to d i r i g i d o a sus a d h e r í * dos y s impa t izan tes , en que d ice que l a fecha d e l 30 del a c t u a l s e r á h i s t ó r i c a p a r a los a g r i c u l t o r e s a r r enda ta r ios de E s p a ñ a , pues en ella v e n c e r á n 60.000 desahucios de colonos que e s t á n anunc iados . Hace d e s p u é s u n l l a m a m i e n t o a l f rente ú n i c o de los agr icu l tores e s p a ñ o l e s , y les recuerda sus de-a recbos en orden a la l e g i s l a c i ó n vigente .

"Las rentas que deben abonar —dice— son l a s que acordaron los Jurados m i x t o s de la p r o p i e d a d r ú s t i c a o en convenios amistosos; los colonos q u a se encuentren requeridos p a r a que abandonen sus parcelas el 30 de sept iembre deben c o n t i n u a r e n su» t ie r ras , haciendo sus labores de cos tumbre . "

A g r e g a el d o c u m e n t o que, p a r a p r o t e s t a r c o n t r a l a a c t i t u d de represa l ia de muchos p r o p i c i a rios, se e s t á n celebrando asambleas t e g i o n a l e s en toda E s p a ñ a , y que los d í a s U y 15 d d ac­t u a l t e n d r á l u g a r u n a de e l l a s c n G l j ó n . donde se a c o r d a r á n unas c o n d u d o n e s que se e l e v a r á n a l Gob ie rno de l a R e p ú b l i c a en p e t i c i ó n de q u s se e v i t e n estos desahucios, unos capr ichosos y ot ros p o r represal ias .

T a m b i é n se c e l e b r a r á u n a asamblea r e g i o n a l de toda A n d a l u c í a .

Para la aplicación de la ley de restricciones

M a d r i d , 11. A r a í z de la ú l t i m a en t r ev i s t a que t u v i e r o n e n

la Presidencia lo» s e ñ o r e s L e r r o u x , G i l Robles y Chapapr ie ta . ponentes d d Gobie rno p a r a e s t u d i a r la a p l i c a c i ó n de l a ley de restr icciones, ae d i j o que quedaba aplazada l a d i s c u s i ó n de l a apl ica- . CIÓB de la ley . cn l o que se refiere a Ir. a p l l c a i d Ó B • l a suproslAn de min i s t e r io s has ta h o y . Conformes los ponentes en l a s u p r e s i ó n y r e ­f u n d i c i ó n de min i s te r ios y do otros o rgan i smos d i r igentes de la A d m i n i s t r a c i ó n , se ha de d i s c u ­t i r ahora el m o m e n t o opo r tuno de l l eva r a cabo l a r e f o r m a . P a r ael m i n i s t r o de H a c i e n d a e n esta c u e s t i ó n n o h a y p r o b l e m a . Convenida l a fe-« cha en que deben aparecer los decretos-leyes, a lgunos de los m a l e s e s t á n r edadados y a . e l m i n i s t r o de H a c i e n d a entiende que se debe l l e ­v a r d con jun to de l a obra de u n a vez a l a " G a ­ceta" . P o r lo t an to , para el s e ñ i r C h a p a p r i e t a l a r e f u n d i c i ó n de los min i s t e r io s debe ser dec re ­t a l i a l m i s m o t i empo que se p u b l i q u e n los o t r o s decretos, es deci r , a n t e » de l a a p e r t u r a de C o r ­tes. Parece que e l m i n i s t r o ins is te en e d e p u n t o a fin de e v i t a r en e l P a r l a m e n t o una s i t u a c i ó n I n c ó m o d a .

/ " P A G I N A 18 Jueves , 12 de sept i embre de 1935 EC D I L U V I O

. Disposición de Guerra I M a d r i d , 11 .

E l " D i a r i o Ofic ia l de G u e r r a " pub l i ca u n a 0 » -p o s i c i ó n de l a cua l r ep roduc imos su p a r t e mas esencial , es decir, l a que m o d i f i c a l o legis lado

" ^ u l t e r i o r m e n t e sobre esta m a t e r i a . . - . ) _ ' •D i s t in tos decretos dados en dis t in tas f e c ü a s

^ . empieza l i c i e n d o e l p r e á m b u l o — seguidos de Otros ac la ra to r ios , r e g u l a n en l a a c t ú a i dad las ei tnaciones y destinos de los g e n é r a t e » , jefes, of^-piales, suboficiales y persona l del cuerpo a u x . h a r suba l t e rno del e j é r c i t o . L a n e c e s « l a d * * ™ ™ T e n e l m e n o r n ú m e r o de disposiciones l o l e g t ó t e f c « o b r e s i tuaciones de este personal d e j a s cuales a l g u n a conviene s u p r i m i r creando o t r a s nuevas a jus tadas a l a verdadera s i t u a c i ó n en «Jnf. personal puede encontrarse a s í como t a m b i é n i a í e g u l a c l o n de los dest inos p o r a n t i g ü e d a d , elec-t i ó n y concur ro , a u t o r i d a d u o rgan i smo que ios p ropone y reglas a que h a de sujetarse e l paso ¿ ñ a s a otrasai tuaciones o d e s t i n o » , aconseja l a

v - p u b l i c a c i ó n de este nuevo decreto que asi l o re-K l a m e n t a o r e ú n e . P o r lo que a p ropues ta de l m i n i s t r o de l a G u e r r a y de acuerdo con e l Conso-Jo de m i n i s t r o s , vengo a decre tar 1 os iguicnte :

L a s s i tuaciones que d e n t r o de l a a c t i v i d a d po­d r á n t ener los generales, jefes, oficiales y sus as imi lados , suboficiales y personal del cuerpo a u ­x i l i a r suba l t e rno del e j é r c i t o , s e r á n las s igu ien­tes: colocado, d isponible forzoso, d i sponib le vo­l u n t a r i o , d isponible gube rna t ivo , reemplazo p o r enfermo, reemplazo p o r her ido , a l se rv i c io de Otros min i s t e r ios , supe rnumera r io , s in sueldo, p r o . fce¿ado y suspenso de empleo.

E l personal en s i t u a c i ó n de "d isponib le forzo-Bo" p e r c i b i r á e l sueldo en te ro de su empleo, ade­m á s de las gra t i f icac iones , cruces, quinquenios y d e m á s devengos que tenga reconocidos. E l t i e m p o

• • R u é pertenezca en esta s i t u a c i ó n le s e r á de abo­n o como s í estuviera colocado. Cuando e l perso-r . a l d isponible se ie ob l igue a c o n c u r r i r a cursos O man iobras , s e r á agregado a u n cuerpo ac t ivo . Centro o dependencia, perc ib iendo en t a l caso todos los devengos que t enga reconocidos los que e i r v a n en aquellos o rgan ismos . Los que v o l u n t a ­r i a m e n t e so l i c i t en esas agreciones y las obten­gan , no d i s f r u t a r á n de o t r o s devengos que los de Bu s i t u a c i ó n de disponibles forzosas. E l persona l elegido p a r a u n a D i p u t a c i ó n a Cor tes p a s a r á a la B i t u a c i ó n de "d isponib le forzoso po r e l e c c i ó n " .

L o s colocados que deseen pasar a l a s i t u a c i ó n ü e d isponible v o l u n t a r i o d e b e r á n a l so l i c i f a r lo , haber c u m p l i d o el plazo de dos a ñ o s de p e r m a ­nenc ia en e l destino, s i é s t e lo hub i e r a ob ten ido a | j t i c i ó n p r o p i a . Es te personal p e r c i b i r á los c u a t r o

« M j u i n t o s de l sueldo, s i é n d o l e s de abono el t i empo que e s t é n e n esta s i t u a c i ó n , excepto p a r a el i n g r e ­so y beneficios de l a o r d e n genera l de a,n H e r ­m e n e g i l d o , que solamente se Ies c o n t a r á í n t e g r o e l p r i m e r a ñ o , b o n á n d o s e l e s luego ú n i c a m e n t e el t i e m p o que asis tan a ejercicios, m a n i o b r a s o cursos de los que d e b e r á n a s i s t i r cuando se les designe p a r a el lo. L o s disponibles v o l u n t a r i o s no p o d r á n s o l i c i t a r dest ino n i e l paso a o t r a s i tua­c i ó n sa lvo l a de s u p e r n u m e r a r i o , has ta l l e v a r u n a ñ o de a q u é l l a .

Se s u p r i m e l a s i t u a c i ó n de "reemplazo v o l u n -I r i o " c reada po r e! decre to de 5 de enero de 1633.

E l t i e m p o de m í n i m a p e r m a n e n c i a en l a s i t u a -p i ó n de s u p e r n u m e r a r i o s i n sueldo s e r á u n a ñ o .

A l a s i t u a c i ó n de "procesado", p a s a r á n loa ge-* » e r a l e 3 , jefes , o í i c i a l e a y asignados, suboficiales /

personal suba l t e rno de l e j é r c i t o , que lo h u b i e r a n s ido po r au to j u d i c i a l c o n f i r m a d o o n o apelado e n el p lazo r e g l a m e n t a r i o . C e s a r á n los que pasen a esta s i t u a c i ó n , en los mandos , cargos o destinos Que d e s e m p e ñ e n perc ib iendo los cua t ro qu in tos de l sueldo.

A l a s i t u a c i ó n de "suspenso de empleo" d e b e r á n pasa r los que, como consecuercla de condena, les eea de a p l i c a c i ó n el a r t í c u l o 194 del C ó d i g o m i l i -l a r .

La s vaoantes produc idas p o r pase a las s i tua­c iones de supernumera r ios s in sueldo y a l ser-Ir ic io de o t ros min i s t e r io s y del p ro t ec to rado o des t ino de cualquier o t r a a r m a o cuerpo, se da­r á n al ascenso.

T e n d r á n derecho preferen te sobre los d e m á s " ^ a r a todos los destinos de a n t i g ü e d a d solamente

los condecorados con l a c ruz laureada do San P e i n a n d o los dip lomados , los que h u b i e r a n re­n u n c i a d o a u n empleo ob ten ido po r m é r i t o de g u e r r a respecto a los que resul tasen m á s m o ­dernos que ellos en cosa de haber lo .

Noticias de Oviedo Oviedo, 11. E n S a m a de Lang reo u n a camione ta conduc ida

t )o r A r m a n d o Cange se d e s p e ñ ó uor u n t e r r a ­p l é n de t r e i n t a met ros de a l t u r a y fué a e m p o ­t r a r s e c o n t r a u n a casa, que dasi d e s t r u y ó . N o t u b o m á s h e r i d o que el conduc to r de l a c a m í o -t i e t a , que se h a l l a en estado de .oastante grave-B a d . F u é t ras ladado a l H o s p i t a l de Oviedo .

, — E n l a c á r c e l de M i e r e s se ha l l aba detenido Sab ino D í a z , al ls " E l Perna les" , a u t o r de u n r o ­b o en la a d m i n i s t r a c i ó n de tabacos. Sabino ] re­p a r ó s u fuga , para lo c u a l a b r i ó u n hueco en l a pared. H o y p r e n d i ó fuego a l petata a fin de fiyudarse en la fuga , p e r o e l h u m o le p rodu jo s í n t o m a s de asfixia.

L a g u a r d i a c i v i l lo h a t ras l adado a l a c á r c e l de Oviedo.

•— E n e l pueblo de P i n e a d e s c a r g ó u n a t o r ­m e n t a a c o m p a ñ a d a de abundantes t ruenos y r e ­l á m p a g o s . C o n c e p c i ó n F e r n á n d e z Or t i z , de S9 B ñ o s , quiso apagar u n a l uz en el m o m e n t o de Caer u n r a y o y q u e d ó carbonizada .

De San Sebastián ' S a n S e b a s t i á n , 1 1 . ¡ Se h a f a c i l i t a d o u n a n o t a r e l a t i v a a l a r e u n i ó n

Be l a s D i p u t a c i o n e s vascongadas p a r a t r a t a r de l a c u e s t i ó n re ferente a l a o r d e n a c i ó n de l a L i g a A n t i t u b e r c u l o s a . E l p res iden te de l a D i p u t a c i ó n e x p r e s ó l a s a t i s f a c c i ó n que h a b í a p roduc ido e l que se l legase a u n acuerdo en v i r t u d del c u a l e l de­c r e t o de r e f e r e n c i a n o se a p l i c a r á en l a s p r o v i n ­c ias vascongadas .

— E l g o b e r n a d o r h a m a r c h a d o en a u t o m ó v i l a r e c o r r e r v a r i o s pueblos d e l a p r o v i n c i a p a r a t r a ­t a r de l a c o n s t r u c c i ó n de cua r t e l e s p a r a l a g u a r d i a c i v i l .

— E n l a s e s i ó n m u n i c i p a l se a c o r d ó a c e p t a r l a d i m i s i ó n p re sen tada p o r m o t i v o s de s a l u d p o r e l g u m t q t e n i e a t e .de alcalde^ e e ñ o r .Garabay,

Manifestaciones del ministro de Comunicaciones

M a d r i d , 11 . E l m i n i s t r o de Comunicaciones r e c i b i ó a m e d i o *

d í a a los per iodis tas y les d i j o : i—Saben ustedes que e l proyecto de l a ley de

bases de C o r r é i s y T e l e c o m u n i c a c i ó n que tengo redac tado desde hace t i empo se h a l l a sobre m i mesa de t raba jo desde los ú l t i m o s d í a s de j u l i o , esperando e l c o n o c i m i e n t o de las n o r m a s gene­rales de a p l i c a c i ó n de l a ley de res t r icciones que p u d i e r a n a fec ta rme . P o r f i n estas n o r m a s h a n l legado y a a m i conoc imien to y acabo de es tu ­d i a r l a s detenida y escrupulosamente con el m e ­j o r e s p í r i t u de c o o r d i n a c i ó n . D e s p u é s de no cor­t a m e d i t a c i ó n he l l egado a l convenc imien to , n o s é a l con ac ie r to o e r r o r , que esto l o d i r á en su d í a e l Gobie rno p r i m e r o y a » de f in i t i va las Cortes , que se t r a t a de dos aspectos absoluta­men te d i s t i n tos de l p rob lema , sobre t o d o en e l o rden e c o n ó m i c o .

L a l ey de res t r icciones — a ñ a d i ó e l m i n i s t r o ' — obedece a l a necesidad de u n p e r í o d o m á s o menos cor to de l a v i d a e c o n ó m i c a nac ional , y a que es l ó g i c o que sea d i s t i n t a l a s i t u a c i ó n d e l Es tado ante los serv ic ios y la H a c i e n d a p ú b l i c a . L a l ey de bases, en cambio , debe tener u n c a ­r á c t e r de m á x i m a pe rmanenc ia , y m á s que a l presente debe m i r a r a l po rven i r .

L o s beneficios i nmed ia to s que de u n a ley de bases rec iban los servicios , los f i inc ioBar ios y e l Es t ado , con ser i m p o r t a n t e s , c f d o n en p r e ­ponderanc ia a lo que el los han de r e p e r c u t i r a m á s l a r g o plazo. V o y , pues, a presen ta r el p r o ­yec to t a l como lo t e n í a redactado, c o n l i g e r í s i -mos retoques.

Y a c o m p r e n d e r á n ustedes que n o s e r í a d i sc re to que y o les a n t i c i p a r a lo que ha de ser l a ley de bases antes de que l a conozca e l Gobierno . S i n embargo , he de dec i r que los servicios de C o ­rreos y T e l e c o m u n i c a c i ó n son del Es t ado y é s t e debe tener e l monopo l io de los mismos y debe s u p r i m i r toda c o n c e s i ó n den t ro de l m e n o r plazo que n u e s t r a capacidad e c o n ó m i c a nos p e r m i t a . E s absolutamente indispensable r - d u c i r el n ú ­m e r o de cuerpos d e n t r o de los serv ic ios de co­municac iones y los serv ic ios deben reduci rse a los g rupos s iguientes :

Cuerpo t é c n i c o de Correos , enca rgado de l a d i r e c c i ó n ; cuerpo a u x i l i a r de Correos , que eje­c u t a r á los se rv ic ios que n o sean ob j e t i vos de o t r a c o r p o r a c i ó n p o s t a l ; cuerpo de c a r t e r o s u r ­banos ; cuerpo de a y u d a n t e s de c a r t e r í a . L a s p l a n t i l l a s se r e d u c i r á n m e d i a n t e a m o r t i z a c i ó n de las vacan tes que se p r o d u z c a n y esta a u t o r i z a ­c i ó n de l cuerpo t é c n i c o y d e l cue rpo d e Correos se d e d i c a r á n a l a c r e a c i ó n de l de a u x i l i a r e s . E l ing reso e n todos l o s cuerpos i n e x o r a b l e m e n t e se h a r á p o r o p i s i c i ó n l i b r e y r e s t r i n g i d a y lo s car­gos se d e s e m p e ñ a r á n p o r l a cor respond ien te ca­t e g o r í a , l a i n a m o v i l l d a d de los f u n c i o n a r i o s se­r á r e spe tada ; se r e g u l a r á n los t r a s l a d o s can a r r e g l o a l a a n t i g ü e d a d de l a c a t e g o r í a .

E n c u a n t o a fec t a a l personal , se t e n d r á en c u e n t a e v i t a r l a i n j u s t i c i a n o t o r i a y vergonzosa des igua ldad e n que se h a l l a e l pe r sona l de C o ­m u n i c a c i o n e s en c o m p a r a c i ó n con e l de o t r o s m i n i s t e r i o s .

Se e s t a b l e c e r á n e s t a fe t a s de v a r i a s c a t e g o r í a s desde l o s pueblos de t r e s m i l a l m a s y e n las de m e n o r v e c i n d a r i o se c r e a r á n agencias postales. P o r o t r a de las bases se re funden es tafe tas y cent ros t e l e f ó n i c o s de í n f i m o serv ic io . E n cuan to a los se rv ic ios y m a t e r i a l , se crea e l cheque pos­t a l , c o b r o de suscr ipc iones y efectos, y respecto a l m a t e r i a l , se reduce a dos p u n t o s : p r i m e r o , p l a n r a c i o n a l y cons t an t e de c o n s t r u c c i ó n de co­ches correos , y segundo, p l a n r a c i o n a l y cons tan­t e de cent ros postales , c o n p r o h i b i c i ó n abso lu ta de a d q u i s i c i ó n d i r e c t a y de subastas pa rc ia les en enero de cada a ñ o .

T e r m i n ó dic iendo que los serv ic ios de Te leco­m u n i c a c i ó n se r e g i r á n p o r el m i s m o c r i t e r i o ; pe­r o c o m o es m á s comple jo p o r l a o r g a n i z a c i ó n que c r ea l a r a d i o d i f u s i ó n , h a b r á que m e d i t a r l o . E l p r o b l e m a es c l a r í s i m o : o se va a l a r e s t r i c c i ó n de l c o n t r a t o con l a T e l e f ó n i c a , o a su rescate, o a l a c o o r d i n a c i ó n de serv ic ios con e l l a . P o r l o t a n t o , e l i d e a l de este p l a n s e r í a el c r e a r u n a g r a n r e d t e l e f ó n i c a y u n a serie de redes t e l e f ó ­n icas de conf luenc ia en todas las poblaciones y n ú c l e o s de p e q u e ñ a p o b l a c i ó n . L a T e l e f ó n i c a no t iene o b l i g a c i ó n de i n s t a l a r el t e l é f o n o m á s que en l a s capi ta les de m á s de cua t ro m i l a l m a s , de­j a n d o u n a enorme zona s in se rv i c io t e l e f ó n i c o , y a que e l E s t a d o n o puede hace r lo p o r ser ex ­c l u s i v o de aque l l a E m p r e s a , y s i é s t a n o quiere, n o se i n s t a l a po r no e s t a r ob l igada a el lo.

N ¿ o es, e n ve rdad , l o m á s i m p o r t a n t e del p r o ­b l e m a y que b i e n m e r e c e que el E s t a d o y l a C o m ­p a ñ í a se preocupen p a r a l l e g a r a u n a s o l u c i ó n ?

O t r o s p r o b l e m a s de g r a n i n t e r é s e s t á n en es­t u d i o y en su d í a d a r é c u e n t a a l G o b i e r n o y des­p u é s a l a p u b l i c i d a d .

La vuelta ciclista a Zamora Z a m o r a , 11. Se h a c o r r i d o l a c u a r t a etapa de l a V u e l t a c i ­

c l i s ta a Z a m o r a , que c o m p r e n d í a e l r e c o r r i d o B e -navente - T o r o , con 98 k i l ó m e t r o s . L a prueba h a sido d u r í s i m a po r e l estado de l a car re te ra , y los r o u t i e r s t u v i e r o n que desmonta r muchas ve -ves. D u r a n t e el t r ayec to Jbs pinchazos menudea­r o n , y hubo co r redor que p i n c h ó siete veces.

E l r e c o r r i d o se h a hecho a u n a ve loc idad med ia de 28 k i l ó m e t r o s .

L o s r o u t i e r s f u e r o n ;as i s iempre en p e l o t ó n , salvo el s p r i n t , p a r a gana r l a m e t a de l c o n t r o l de V i l l a l p a n d o , cuyo p r e m i o fué ganado po r V a ­l e n t í n G a r c í a , de Z a m o r a .

A l t o m a r u n a c u r v a , p a r a da r v i s t a a l a me­ta, J o a q u í n Gimeno, de M a d r i d , c a y ó , y a pesar de s ang ra r abundan temen te , c o n t i n u ó l a car rera . S í le i n y e c t ó el suero a n t i t e t á n i c o .

A h o r a a l a cabeza de l a c l a s i f i c a c i ó n gsnera l Van :

A n t o n i o M a r t í n , de M a d r i d , 12 horas , 19 m i n u ­tos, 59 segundos.

P e d r o T a b a r é s , de Salamanca , 12 horas , 23 m l -n u t o » , 9 segundos.

G a r c í a , de M a d r i d , 12 horas , 32 m i n u t o s , 23 se­gundos .

Y s i guen Acos ta , de Satemanea. P r o v e n c i o . d e M a d r i d ; L ó p e z , de S a l a m a n c a ; Esca lona , de M a ­d r i d ; etc., e tc .

Exposición de productos de Aragón y la Rioja

M a d r i d , U , E n l a m a ñ a n a d e l 24 de l a c t u a l S. E . e l p re ­

s i d e n t e «te l a R e p ú b l i c a , con e l Gob ie rno , e l emen­t o o f i c i a l , cue rpo d i p l o m á t i c o y consu la r y las au to r idades todas de Huesca, Z a r a g o z a , T e r u e l y L o g r o ñ o , i n a u g u r a r á en l a zona de recreos de l P a r q u e de M a d r i d ( R e t i r o ) l a p r i m e r a de estas Expos ic iones , con p r o d u c t o s de A r a g ó n y B i o j a .

M á s de 200 expos i tores h a n firmado l a concu­r r e n c i a a l a E x p o s i c i ó n , que, desde luego , s e r á b r i l l a n t í s i m a p o r l a n u n c a v i s t a v a r i e d a d de p r o ­d u c t o s , d e s t a c á n d o s e m á s de u n cen tena r de m a r ­cas d e v inos , u n a docena de a r b o r i c u l t o r e s , a l g u ­nos d e los cuales h a r á n prec iosas combinaciones , t r a y e n d o á r b o l e s ca rgados de f r u t a s y con espal­deras , numerosas g a l e r í a s de f á b r i c a s de conser­vas, l a i n d u s t r i a azucare ra , centeaares de v a r i e ­dades de r i q u í s i m a s f r u t a s de A r a g ó n y R i o j a , p r e ­ciosas colecciones de aves, en t r e l a s que r e sa l t a ­r á n l a s de pa lomas mensajeras, c ana r io s blancos, o ro , p l a t a , gr i ses y o t r a s var iedades , e s p e c t á c u l o que seguramen te nad ie p e r d e r á .

Todas las casas p r o d i g a r á n r ega los a lo s v i s i ­t a n t e s de l a E x p o s i c i ó n .

E l A y u n t a m i e n t o de M a d r i d h a designado p a r a que l e representen en l a I E x p o s i c i ó n a los gesto­r e s d o n R a m ó n R í o s y d o n M o i s é s G a r r i d o , los cuales , po r su c o n d i c i ó n de a r a g o n é s e l p r i m e r o y de riojano e l segundo, s i g n i f i c a n u n a c i e r t o m á s d e l A y u n t a m i e n t o de M a d r i d y u n a p rueba del c a r i ñ o con que f o m e n t a estas Expos ic iones en f a ­v o r d e M a d r i d y de E s p a ñ a .

E s t a s Expos ic iones h a n de c o n s t i t u i r u n a l abor p a t r i ó t i c a de insospechada ef icacia y e l Gob ie r ­no , q u e r i e n d o a s e g u r a r s u c o n t i n u a c i ó n y d o t a r ­l a s de medios p rop io s , h a concedido, p o r medio de los m i n i s t e r i o s de H a c i e n d a y de Comunicac iones l a u t i l i z a c i ó n de u n sel lo de c inco c é n t i m o s " P r o A g r i c u l t u r a " , que i n m e d i a t a m e n t e s e r á pues to a l a c i r c u l a c i ó n con c a r á c t e r v o l u n t a r i o y p e r m a ­nente .

L a c o n s t r u c c i ó n d e las ins ta lac iones u n i r á n a su e legancia tí s abo r r eg iona l , l o g r a n d o que es ta E x p o s i c i ó n sea a l g o nuevo y s i n g u l a r m e n t e l l a m a ­t i v o .

Lo apalean bárbaramente y le roban la cartera

Oviedo , 1 1 . E n P o l a de S ie ro m a r c h a r o n desde e l mercado

a s u d o m i c i l i o F e r m í n S u á r e s , c o n s u h i j o y u n t a l M a n u e l , apodado " E l M a c h o " . L o s t r e s f u e r o n a l p u e b l o de Lavade ros , donde r e s ide F e r m í n , y e s t u v i e r o n conversando c o n l a m u j e r de F e r m í n d u r a n t e m á s d e u n a h o r a y " E l M a c h o " se des­p i d i ó p a r a m a r c h a r a s u d o m i c i l i o . C o m o e r a a l g o t a rde , l a m u j e r d e F e r m í n le d i j o que como t en i a que a t r a v e s a r bosques se h i c i e r a a c o m p a ñ a r de su esposo y de su h i j o . " E l M a c h o " c o n t e s t ó que no t e m í a a nadie y que, a d e m á s , s ó l o l l e v a b a u n d u r o e n p l a t a y a l g u n a c a l d e r i l l a . N o obs tan te t a ­les mani fes tac iones , l a m u j e r i n s i s t i ó y F e r m í n a c o m p a ñ ó a " E l M a c h o " h a s t a u n p r a d o cercano. L u e g o é s t e s i g u i ó s u c a m i n o y l e s a l i e r o n a l en­c u e n t r o unos i n d i v i d u o s , que le i n v i t a r o n a t o m a r u n a bo t e l l a de s i d r a . Se n e g ó a e l l o y c o n t i n u ó s u m a r c h a y un poco m á s t a rde le s a l i e r o n o t ros dos, que l e apa lea ron p o r la e spa lda d e j á n d o l e t e n ­d ido e n el s u d o . A l r e c o b r a r el sen t ido , n o t ó que le h a b í a n a r r e b a t a d o l a c a r t e r a e n l a que l l e v a b a 1,000 pesetas. A l g u n o s vecinos l e recog ie ron y l o c o n d u j e r o n a l pueblo de L a v a d e r o s en g r a v í s i m o estado, pues t i ene l a f r a c t u r a de l a base de l c r á ­neo .

L a g u a r d i a c i v i l en los p r i m e r o s m o m e n t o s de­t u v o a F e r m í n y a s u h i j o , t o m á n d o l e s dec la ra ­c i ó n y é s t o s n e g a r o n t o d a p a r t i c i p a c i ó n e n e l he­cho . F u e r o n pues tos en l i be r t ad , pues e l h e r i d o h a descar tado, en l a b reve d e c l a r a c i ó n que h a hecho, que p u d i e r a n ser l o s au to res de l a a g r e s i ó n Fe r ­m í n y su h i j o .

El ministro de la Goberna­ción dice que los atracadores

han escogido mal oficio M a d r i d , 1 1 . E l m i n i s t r o de l a G o b e r n a c i ó n , a l ' a c i b i r a

m e d i o d í a a l o s pe r iod i s t a s , m a n i f e s t ó que h a ­b í a n s ido de ten idos dos a t r acadores que i n t e r ­v i n i e r o n en el suceso de l a ca l l e de l a Cruz . U n o d e ellos h a s ido reconoc ido p o r e l botones y dospereonas m á s . L o s dos s o n c o m u n i s t a s y pe r t enecen a l a s a r t e s b lancas .

E l que h a s ido reconocido — a ñ a d i ó — t o ­m ó p a r t e en e l a t e n t a d o c o n t r a e l c e n t r o de A c c i ó n P o p u l a r de l a ca l le de A l f o n s o X H , e n e l que r e s u l t ó u n m u e r t o . L o s dos son a m i g o s de l c o m u n i s t a que a s e s i n ó a l c h ó f e r P l k z a .

E l m i n i s t r o a g r e g ó que y a se i r á n eonven-c iendo estos i n d i v i d u o s SU c o s t a que es m a l oficio este que h a n escogido y que v a n p o r m a l c a m i n o .

H o y h a n s ido pues tos a d i s p o s i c i ó n d e l J u z ­gado l o s fascis tas J o s é G a r c í a , J u s t o Sereno. E r n e s t o A l e j a n d r o , San t i ago L a b a r i d e , J e s ú s

I t u r r i n o , J o s é D í a z , R a m ó n A l c á n t a r a y F e r ­n a n d o M u ñ o z , a los cuales se les e n c o n t r ó uo r e v o l v e r coi s ie te c á p s u l a s , dos p o r r a s y u n a n a v a j a . E l m o t i v o de esta d e t e n c i ó n f u é e l h a ­ber amenazado de m u e r t e el G a r c í a P u e r t o a l sereno de l a ca l le de l a s M a d e r a s a p u n t á n d o ­le c o n e l r e v ó l v e r e n o c a s i ó n de que pasaba p o r e s ta c a l l e en u n i ó n de loa o t ros i n d i v i d u o s . P a ­s a r o n a los t r i b u n a l e s de j u s t i c i a , que lea a p l i ­c a r á l a s a n c i ó n cor respondien te , pe ro , adem-m á s , a ellos y a l a s Sociedades a que per t e ­necen, se les a p l i c a r á t o d a l a s a n c i ó n g n b e m a -t i v a q u e l a l e y p e r m i t a ; todo e l lo s i n p e r j u i ­c io d e es tud ia r l a conven ienc ia de hace r res ­ponsables c r i m i n a l m e n t e p o r hechos de esta í n ­d o l e a los que p a g a n aueidos a estos i nd iv iduoa y que Ies p r o p o r c i o n a n a rmas p a r a come te r t o ­d a c lased e c r í m e n e s .

C o a d i s t i n t o n o m b r e —- c o n t i n u ó d ic iendo « I m i n i s t r o es tos suje tos son s i e m p r e l o s m i a ­m o s ; per tenecen a l a p o b l a c i ó n p e n a l m á s pe r -v e r ü d a . unas veces les p a g a u n » o r g a n i z a c i ó n Í i e r S , ^ y o t e l s « ^ e m a i z ,

Actitud plausible del gober­nador civil de Zaragoza

Zaragoza, I L H a n p r o d u c i d o genera l s a t i s f a c c i ó n l a

e n é r g i c a y la s c t u c i ó n r á p i d a de l gobernador c i ­v i l p a r a e v i t a r e l c ie r re d e l a f á b r i c a azucarera de Casetas, c o n l o cua l se p r o d u c i r í a n n ser ia p r o b l e m a soc ia l . E n r e l a c i ó n c o a todo esto, h a da­d o e l gobernador c i v i l u n a n o t a en l a que d ice que, enterado p o r Ins t anc ia presentada p o r los vecinos de l b a r r i o de Casetas de que l a Sociedad G i n e r a l A z u c a r e r a de E s p a ñ a , de l a que dependa l a f á b r i c a exis tente en ese pueblo , estaba p roce ­d iendo a l t r a s l ado del personal a otras f á b r i c a s c o n l a f i n a l i d a d indudable de l l e g a r a l c ie r re d e l a f á b r i c a , h a c i t ado en su despacho y ce lebrado u n a en t r ev i s t a c o n e l d i r e c t o r de l a f á b r i c a y c o n e l i ngen ie ro j e f e de l a S e c c i ó n a g r o n ó m i c a . A l recorda r l e a l c i t ado d i r e c t o r l a necesidad de que p a r a proceder a l t r a s l ado d e l personal c o n e l fin de l l e g a r a l c i e r r e de l a f á b r i c a es ine lud ib l e haber c u m p l i d o l o s t r á m i t e s prev is tas en los de­cretos de l a pres idencia de l Consejo de 13 d a a b r i l y 1 de agosto ú l t i m o s , c o n t e s t ó q u eé i c r e í a que h a b í a s ido y a so l ic i t ada l a a u t o r i z a c i ó n que prev ienen esos decretos.

" I n f o r m a d o d e que n o h a s ido presentada l a Ins tanc ia — a ñ a d i ó el gobernador — he o f i c i ado a l d i r ec to r de l a f á b r i c a o r d e n á n d o l e que i n m e ­d ia tamente v u e l v a a reponer a todo e l persona l en sus trabajos, con l a c o n m i n a c i ó n de que de n a hacerlo, s i n dilaciones, s e r á inexorab le jen l a a p l i c a c i ó n de sanciones.

E n este asun to , como e n todos e n los que t e i n g a que usar de m i a u t o r i d a d p a r a el respeto do l a ley, p r o c e d e r é con e l debido r i g o r , s i n tener en cuen ta l a c a l i d a d de los in f r ac to res . "

E n l a n o t a t e r m i n a dic iendo e l gobernador que h a ven ido a Zaragoza p a r a hace r es t r ic ta j u s t i ­c i a y no p o l í t i c a tendenciosa y pa r t i d i s t a .

Importante Consejo de gue* . rra en Córdoba

C ó r d o b a , 11. Procedente de l penal de P u e r t o de Santa M a r í a

l l ega ron a C ó r d o b a c ien reclusos encartados en los sucesos de V i l l a v ic iosa de C ó r d o b a , desarro­l lados en el mes de oc tubre .

F u e r o n t rasladados en e l mes de mayo p a r a descongest ionar l a c á r c e l de es ta c iudad.

Les daban escolta doce pare jas de l a g u a r d i a c i v i l , y a l a e n t r a d a de C ó r d o b a les esperaban o t ras diez pare jas . Los detenidos i ng re sa ron e n l a c á r c e l de C ó r d o b a .

A fines de este mes c o m p a r e c e r á n a n t a e l Consejo de g u e r r a que los j u z g a r á .

E l f i s c a l s o l i c i t a p a r a ocho de ellos l a pena d a cadena pe rpe tua como autores d e l de l i to d e ra< b e l i ó n m i l i t a r , y p a r a los 113 res tantes de ten idos so l i c i t a 15 a ñ o s de r e c l u s i ó n m e n o r po r e l d e l i t o de a u x i l i o a l a r e b e l i ó n , y p a r a o t ros dos procer aados, p o r ser menores, l a pena de seis a ñ o s de p r i s i ó n m a y o r .

A d e m á s , p a r a J o s é S u á r e z A l g a b a , p re sun ta a u t o r de las h e r i d a s graves causadas a ] g u a r d i a c i v i l M a n u e l Pe inado , pide 18 a ñ o s da r e c l u s i ó n m e n o r , y p a r a A n t o n i o Cabel lo Verdejo , p resun­t o au to r de l d i spa ro c o n t r a u n g r u p o de soldados de a r t i l l e r í a que f u e r o n a sofocar e l m o v i m i e n t o , c u a t r o a ñ o s de p r i s i ó n m e n o r p o r ofensa de o b r a a l a fue rza a r m a d a .

Detención de unos supuestos atracadores

M a d r i d , 11 . ' E l s u b d i r e c t o r de Segur idad , a l r e c i b i r a p r i ­

m e r a h o r a d e l a t a r d e a l o s per iod is tas , l ea m a n i f e s t ó que e n v i r t u d de l a s inves t igac ionef l r ea l i zadas p o r l a b r i g a d a de i n v e s t i g a c i ó n , h a n s ido de ten idos M a n u e l Ga l l ego , J u a n U r r u t i a B u i t r a g o , C a r l o s L á m e l e P r a d o y Gonzalo P é ­r e z F r u t o s , supuestos a u t o r e s d e l a t r a c o co ­m e t i d o a loa t a q u í l l e r o a de l a p l a z a de to ros . E n su poder se e n c o n t r ó d o c u m e n t a c i ó n de fi­l i a c i ó n c o m u n i s t a y a l g u n a c a n t i d a d en m e t á ­l i c o y b i l l e t e s . TTno de los de ten idos p a r t i c i p d e n l a a g r e s i ó n de que f u é o b j e t o e l edif ic io do " E l D e b a t e " en n o v i e m b r e de 1933, suceso d e l q u e r e s u l t a r o n her idos dos g u a r d i a s .

O t r o de los detenidos, M a n u e l Gal lego, h a s i ­d o reconocido p o r loa t a q u i l e r o s y por a l g u n o s t e s t igos presencia les de l hecho .

Se t r a b a j a p a r a d e t e r m i n a r l a c u l p a b i l i d a d que puedan t e n e r en e l suceso loe o t r o s t r e s de tenidos .

El ministro de Hacienda M a d r i d , 1 L E3 m i n i s t r o d Hac ienda , a l r e c i b i r a l o s pe­

r i o d i s t a s les m a n i f e s t ó que n o t e n i a n o t i c i a a l ­g u n a que c o m i m c a r . S i g u e o c u p á n d o s e d e loa presupues tos q u e e s t a r á n , desde luego, t e n a i -nadoa e n l a f e c h a que se h a fijado.

f ¡ n c u a n t o a l a l ey de res t r i cc iones , d i j o que e s t a t a r d e se r e u n i r á c o n los s e ñ o r e s L e r r o u x T G i l Robles , que f o r m a n l a p o n e n c i a p a r a fijar l o s m i n i s t e r i o s y o t r o s ca rgos a los que a fec t a .

U a p e r i o d i s t a le d i j o que h a b í a e s p e c t a c i ó n a n t e es ta r e o r g a n i z a c i ó n de l Gobie rno , y e l se­ñ o r C h a p a p r i e t a c o n t e s t ó :

— Pues n o h a b r á n a d a de p a r t i c u l a r . Se t r a ­t a de u n s i m p l e acop lamien to y n o u n c a m b i o de p o l í t i c a , que es lo que p u d i e r a tener m á s i n ­t e r é s .

T e r m i n ó d i c i e n d o e l m i n i s t r o que, s e g ú n su3 no t i c i a s , l a B o l s a b a h í a r e c i b i d o b i e n l a n u e v a c o n v e r s ó n , p a c a t o que l a e m i s i ó n de 1917 se h a co t i zado h o y a l a p a r , y que e n genera l e l m e r ­cado b u r s á t i l e s taba e n buenas condiciones .

Importante incendio en unos estudios cinematográficos M a d r i d , 1 1 . E n l a ca l le d e C l a u d i o Coe l lo , n ú m e r o 124.

e n los es tudiog c i n e m a t o g r á f i c o s de Pono Bq?*" Bo la , S. A . , dedicados a l a s i n c r o n i z a c i ó n y t*0* b l a j e d e p e l í c u l a s , e n l a s a l a de monta je . * consecuenc ia d e u n p o r t o c i r c u i t o , se p r o A g B u n incend io .

A c w f i e p o n tos bomberos y d e s p u é s de u n a r a de t r a b a j o c o n s i g u i e r o n l oca f i za r e l g l e i e » -t r q . L a s £ ¡ & á i i i a a sea imflpiísatWMMi^jMata*

^ EI2 D I L U V I O Jueves, 12 ífé septiembre ele 1935 PAGINA 19

Del audaz robo cometido en la catedral de Pamplona

E N B U S C A D E L " G A I X E G O " Y B O M A N : : O V I E D O D E L A M O T A S I G U E W E O A N D O S U P A R T I C I P A ­C I O N E N E L B O B O .

M a d r i d . I L Los i n f o r m e » recogidos p o r loa periodistas en l a

D i r e c c i ó n genera l de Segur idad p e r m i t e n asegurar que exlato l a creencia de que loa sujetos conocidos po r e l "Ga l l ego" y «I " R o m á n " , « a p u e s t o s coaa to-xes del robo e n el tesoro de l a Catedral de Pam-i piona, n o h a n logrado s a l i r de E s p a ñ a . Dados loa antecedentes que se t i e n e n de ambos i n d i v i d u o s como m w 1 * ' " ' ' ' " ' . y lo que se conoce de sus coatum-i bres habi tuales , lo m á s probable ea que h a y a n huí - , do «1 m o n t e y «a encuen t ren esqnhrando a campo t rav iesa l a p e r s e c u c i ó n da que son objeto po r par te de l a p o l i c í a y de l a g u a r d i a c i v i l .

T a n t o e l " K o m á n " como el "Gal lego" , son exper-i tos conocedores de la zona m o n t a ñ o s a en que se les supone in ternados; pero y a a estas fechas los agentes y guardias encargados de s u c a p t u r a h a n estrechado e l cerco de m a n e r a que no es posible que puedan escapar. " Con l a d e t e n c i ó n de estos dos sujetoe, que y a se fconsldera i nminen te , q u e d a r á completo e l se rv ic io p o r l o que los autores mater ia les del robo se re-i flere, t o d a vea que y a parece probado que f u e r o n d i o s , en c o m p a ñ í a de J o s é Casado H e r r e r o , deten n i d o e n Fa lenc ia ú l t i m a m e n t e , los que r ec ib i e ron I n s t r u c c i ó n de loa organizadores de l asalto, p a r a l l eva r a cabo el sacri lego despojo.

De u n m o m e n t o a o t r o d a r á comienzo el juez es­pecial , s e ñ o r G a r c í a R o d r i g o , a u n a serie de d i l l i gene las relacionadas con e l detenido J o s é Casado y el r e lo j e ro Ar t a s , en cuyo d o m i c i l i o de l a cal lo de A r r i e ta, en Pamplona , a p a r e c i ó g r a n par te de l tesoro s u b s t r a í d o . A estas di l igencias se le a t r i ­buye u n a i m p o r t a n c i a dec is iva en r e l a c i ó n c o n e l esclarecimiento t o t a l de l robo en e l tesoro.

N o obs tan te l a d ive r s idad de acontec imientos que se h a n sucedido a p a r t i r del audaz asa l to a l a Catedra l — e l hallazgo de las joyas en casa de l re lo jero y l a d e t e n c i ó n de é s t e , e l encuentro de l a famosa a r q u e t a h l s p a n o - á r a b e , l a cap tu ra de Ca­sado, etc.—, l a figura de l mej icano J o s é Oviedo de la M o t a c o n t i n ú a s iendo l a m á s destacada en t re cuantas aparecen a l rededor del escandaloso a sun ­to . E l y s u a m i g o F e r d i n a n d Pape l i o cons t i tuyen , por dec i r lo aaf, l a c lave de l sacrilego robo. D e a h í que su d e t e n c i ó n en P a r í s , a d i s p o s i c i ó n d e l T r i ­buna l de l Sena, haya sido has ta ahora , l a n o t a m á s sensacional de las d i l igenc ias pract icadas d e s p u é s de los hallazgos.

E l expediente de e x t r a d i c i ó n de ambos i n d i v l -ü u o s se t r a m i t a y a p o r v í a d i p l o m á t i c a y , s e g ú n las referencias que se h a n podido obtener, l a s a u ­toridades p o l i c í a c a s t i enen l a i m p r e s i ó n de que en F r a n c i a s e r á resue l to f avorab lemen te d e n t r o de breve plazo.

E l mej icano , cuya a f i c ión ep i s to la r es b ien no ­to r i a , a f i r m a en u n a de sus car tas que, s i b i en ea u n apasionado de las j o y a s de a r t e s re l ig ioso , j a m á s p a s ó po r su m e n t e l a idea de apoderarse de n i n g u n a de ellas, t o d a vez que no s a b r í a c ó m o n i a q u i é n v e n d é r s e l a . L a a f i r m a c i ó n ea doble­mente cu r iosa a i ae t i ene en cuen ta que Josd Oviedo de l a M o t a , c u a n d o ae t i t u l a b a conde de l a M o t a en I t a l i a , f u é condenado a c inco meses y ve in t e d í a s en d i c i embre de 1918 p o r dos t e n t a ­t i v a s de robo en l a ig les ia de San Berna rd lao , do M i l á n , y a dos a ñ o s , d i ez meses y seis d í a s en d i ­c iembre de 1032, t a m b i é n p o r t e n t a t i v a de robo de l a cocona de l a V i r g e n de V i a r r « g g i o .

L a ficha del mej icano , p o r lo que a sus andan­zas en I t a l i a se refiere, l a comple t a s u detencidta en 22 de j u n i o de 1916 p o r el d e l i t o d e a d u l t e r i o »

N o cesa, s in embargo, en sus pro tes tas de i n o ­cencia y ahora, p rev iendo que p r o n t o s e r á conce­d i d a su ex t rad icTón , acaba de reque r i r a u n abo­gado de P a m p l o n a p a r a que le defienda de l a a c u ­s a c i ó n que se le I m p u t a .

A U T O D E P R O C E S A M I E N T O T P B I S I O N S I N F I A N Z A

P a m p l o n a , 11. E l Juez especial que i n s t ruye el s u m a r i o por e l

rebo comet ido en la ca tedra l de P a m p l o m a , h a dic tado auto de procesamiento y p r i s i ó n s in f i a n ­za c o n t r a " E l P o r t u g u é s " , " E l R o m á n " y " E l Sietcvccea". Se f i j a e n c u a t r o mi l lones de pese­tas l a c u a n t í a de responsabi l idad c i v i l .

J O S E C A S A D O Patencia , I L Con referencia a l de ten ido J o s é Casado se h a

desment ido que d icho i n d i v i d u o haya s ido t ras la­dado a l a cap i t a l n a v a r r a , pues c o n t i n ú a en l a c á r c e l de esta p o b l a c i ó n . Las autor idades t ienen o rden de conduc i r a P a m p l o m a p a r a ponerlo a d i s p o s i c i ó n del Juez, pero se ignora cuando so e f e c t u a r á este d i l i genc ia .

D I L I G E N C I A S Pamplona , 11 . Loa per i tos joyeros que fueron ci tados por el

Jnex especial p a r a que tasasen las Joyas, el o r o y l a p e d r e r í a de Ion objetos rescatados, se pe ros­na ron en el Juzgado. T a m b i é n se h a b í a n c i r c u ­lado las ó r d e n e s convenientes a l cabi ldo , a l a ca­ted ra l y Sociedad de C r é d i t o N a v a r r o , donde se conservan las Joyas rescatadas, con el fin de que é s t a s las exhiba en presencia de u n a representa­c i ó n del cabi ldo y ante los doa Joyeros encarga­dos de d i c t a m i n a r y t a sa r dichas Joyas.

E l Juez n o t iene n i n g u n a no t i c i a de tos presos que h a interesado esperando que m a ñ a n a o pa­sado l legue a P a m p l o n a el detenido en Falencia , J o s é Casado.

M á s d e l a P r e n s a d e M a d r i d " L A V O Z "

Con e l t í t u l o " U n p rob l ema curioso. E s posible que desaparezcan min i s t e r io s y que & ensanche l a base p a r l a m e n t a r i a del Gobie rno" , publ ica boy " L a V o z " l a s iguiente i n f o r m a c i ó n p o l í t i c a :

" A l g u i e n nos da su o p i n i ó n sobre l a r e o r g a n i ­z a c i ó n que se anuncia . T o d a v í a es p r o n t o p a r a hacer af i rmaciones concretas . N o creemos que sa l ­g a nada de l Consejo de m a ñ a n a , y has ta ahora, nadie, n i los Jefes saben a c ienc ia c i e r t a lo que v a a o c u r r i r . L a s o l u c i ó n nos la d a r á n en l a semana p r ó x i m a .

— i So d i s g r e g a r á n las dependencias de los que desaparezcan?

—Eso es lo ú n i c o a lo que puedo contes tar a ns-t ed en r o t u n d o . Los servicios de los min i s t e r io s que se s u p r i m a n , p a s a r á n in t eg ramen te a los m i n i s ­terios que se agreguen. . N o h a b r á d i s t r i b u c i ó n .

— ¿ A s í pues la o r g a n i z a c i ó n s e r á a fondo? — ; A h ! , eso, desde luego, y r e f i r i é n d o s e solo a lo

ijue e s t á d e n t r o de nues t ra esfera. E s t a w a n a n n , c o n t i n ú a d ic iendo " L a V o z " e l ml-i

nls t ro de Comunicaciones, que ayer t a m b i é n conten r e n d ó con el m i n i s t r o de l a Guer ra , r e c i b i ó l a Visi ta de sus c o m p a ñ e r o s de p a r t i d o y Gobierno s e ñ o r e s A i z p u n y S a l m ó n .

Como los periodistas le Interrogasen sobre t a l y la i ta, se e x p r e s ó el s e ñ o r L u c i a en estos t é r m i n o s :

— N o pueden ustedes e x t r a ñ a r s e , s i no se o l v i d a n de que soy vicepresidente de la Ceda.

E n loa c i rcuios p o l í t i c o s se h a dicho estos d í a s que e l m i n i s t r o de H a c i e n d a encontraba d i f i c u l ­tades a l a a p l i c a c i ó n de l a L e y de Restr icciones , en de t e rminado sentido, i y el supuesto desagrado de l s e ñ o r Chapapr ie ta puede d a r Jus t i f i c ac ión a l a especie de que se v a a l a a m p l i a c i ó n de l a base del gabinete?, hemos preguntado .

—Nada de eso. E l m i n i s t r o de H a c i e n d a e s t á m u y satisfecho del desar ro l lo de su labor. L a s nue-, y a » conversaciones que v a a l l e v a r a cabo aceten r ando e l r i t m o , desde luego nadar s ignif ican. Po r o t r a pa r t e , l a U i g a ca ta lana , de negar a e n t r a r e n e l Gobierno, s i estuviese representada p o r e l s e ñ o r Ventosa, n o hace c u e s t i ó n cerrada, como e n o t ra é p o c a de d e s e m p e ñ a r l a c a r t e r a de H a c i e n d a ; es­t i m a que ahora e s t á en buenas manos.

Sin e m b a r g o — t e r m i n a d ic iendo e l ind icado p e r i ó d i c o — tenemos l a i m p r e s i ó n de que, p o r ahora, n o se i r á a l rea jus te s in p r o c u r a r ensan-chanuentoa.

" U í F O R M A C I O N E S "

P o r su par te , " I n f o r m a c i o n e s " , r e f i r i é n d o s e a l m i s m o asunto , d i ce :

" ^ f " " 1 ins inuado como s o l u c i ó n p a r a que l a p ropo rc iona l i dad de l a s . fuerzas representadas en , ^ o r a e r n o subsis ta e n l a m i s m a f o r m a que en 2 a c tua l idad , l a conven ienc ia de que les m i -

st ros a quienes c o r r e s p o n d í a cesar po r aupre-n ^.0JífUndÍCÍ'in de 8113 respect ivos m i n i s t e r i o s , q u e d a r á n en el Gabinete c o m o m i n i s t r o s s i n car

«tnL:T!UBbién ser* 6316 ™ o de los e x t r e m o s que e x a m s ü e n los ( señores L e r r o u x , G i l Robles x Cha­

pap r i e t a , pero, desde aye r , parece desechada l a idea, porque, s i bien es c i e r t o que a s í se solven-> t a r í a u n a c u e s t i ó n p o l í t i c a , en cambio , n o se l o ­g r a r í a o t r o de los efectos perseguidos p o r l a l ey de Rest r icc iones , o sea l a d e s g r a v a c i ó n de los presupuestos, y a que h a b r í a n de subs i s t i r los sueldos de los m i n i s t r o s de que se t r a t a .

E n t o r n o a l o que se h a de p r o d u c i r i n e v i t a ­b lemente a l aplicarse l a ley de Rest r icc iones , se hacen no pocas c é b a l a s y a lgunas i n fo rmac iones que pud ie ran ser in t e rp re t adas como de proce­dencia oficiosa, r e su l t an t o t a l m e n t e f a n t á s t i c a . B i e n i n f o r m a d o s podemos asegurar que en e l Consejo de m i n i s t r o s nada se ha dicho en def in i ­t i v a , sobre l a f u t u r a posible r e f o r m a de l M i ­n i s t e r i o , y mucho menos se h a hablado de l a p r o p o r d o n a l i d a d que en é l baya de i m p e r a r . E n cambio , nos consta que exis te e l firme p r o u p ó s i ­t o de a l e j a r en todo l o posible el p a r t i d i s m o en l a r e f o r m a del Gob ie rno . H a y problemas que i n ­teresan mucho m á s a los Jefes de p a r t i d o , que e s t i m a n l a responsabi l idad del Poder , que esos de l a p ropo rc iona l i dad y d i s t r i b u c i ó n de ca r t e r a s y cargos , aspecto r e l a t i v a m e n t e poco i m p o r t a n ­te, comparado con e l p r e v i o decidido acuerdo de p r i n c i p i o s y p r o g r a m a g u b e r n a t i v o , e c o n ó m i c o y p a r l a m e n t a r i o l eg i s l a t i vo , que el r e f o r m a d o Go­b i e r n o h a b r á de d e s a r r o l l a r desde e l m i s m o d í a e n que los m i n i s t r o s Ju ren e l ca rgo . "

" H E R A L D O D E M A D R I D *

" H e r a l d o de M a d r i d " dice es ta noche que se h a en t rev i s tado coa el m i n i s t r o de A g r i c u l t u r a a l que d i ó a conocer u n suel to de " E l Debate" , en e l que este p e r i ó d i c o s o l i c i t a que l a c a r t e r a que hoy ocupa e l s e ñ o r Ve l ayos sea concedida en l a p r ó x i m a r e o r g a n i z a c i ó n m i n i s t e r i a l a u n cedista.

E l m i n i s t r o a g r a r i o , a l conocer e l suelto, s o n r i ó y e l u d i ó d a r su o p i n i ó n sobre este asunto . U n i c a ­men te d i j o :

—Pueden ustedes a f i r m a r que hoy ex i s ten c inco mi l lones de toneladas de t r i g o en e l mercado . L a ley de autor izaciones s ó l o m e concede med ios p a r a a d q u i r i r 400,000 toneladas. E3 Es tado n o t iene, h o y por hoy , m á s capacidad adqu i s i t i va . E f e c t i v a m e n ­te, el p rob l ema se h a a g r a v a d o a l ver i f icarse l a r e c o l e e c i ó n de l a cosecha anual , pero este p r o ­b l ema n o t iene s o l u c i ó n , o, po r m e j o r deci r , t i ene l a s o l u c i ó n de s iempre . E l consumo l e n t o del p r o ­ducto, e l ensanche g r a d u a l de los t roches . Pero, a pesar de todo, m e h a g a ca rgo de l p r o b l e m a y m a ­ñ a n a l o l l e v a r é a l Consejo p a r a ped i r a los m i ­n is t ros que sea nuevamen te estudiado p a r a v e r s i se a r b i t r a n nuevas soluciones que m e j o r e n l a c u e s t i ó n , s i qu i e ra sea p a r c i a l m e n t e .

D e s p u é s " H e r a l d o " a ñ a d e que con e l p r o b l e m a del t r i g o coincide el p r o b l e m a p o l í t i c o . H a s t a m a ­ñ a n a n o c o n o c e r á n los m i n i s t r o s los acuerdos de l a ponencia de l a l ey de res t r icc iones .

D e s p u é s de l Consejo d e m i n i s t r o s tendrá cono­c i m i e n t o de l p royec to d e r e o r g a n i z a c i ó n m i n i s t e ­r i a l d o n J o s é M a r t í n e z de Velasco.

E l Jefe de l a C E D A , a l parecer, e s t á dispuesto B r e p r o d u c i r lo de l a p ropo rc iona l i dad , i C o n q u é p r o p ó s i t o ? C o n e l de conservar sus c inco cai te- , ras . S i n embargo , e l deseo de l s e ñ o r L e r r o u x d o ensanchar e l á r e a de l Gobierno, dando un m i n i s ­terio a u n representante de l a L U g a — e l s e ñ o r Ven tosa , p robab lemente— h a r á que de hecho h a y a que m o v i l i z a r a l g u n a ca r t e r a .

A pesar de que l a C E D A h a comenzado y a a e n s e ñ a r las u ñ a s , h a b r á de confo rmarse con so s ino : E l de tener p o r l o menos u n a b a j a e n e l Gobierno que ae f o r m e . " w

T A "

ES p e r i ó d i c o " Y a " t a m b i é n opina, diciendoc " C o n Ja en t rev i s ta de esta t a rde de los s e ñ o r e s

L e r r o u x , G i l Roblas y Chapap r i e t a culmino, e l i n t e r é s de los t rabajos que se v ienen rea l izando p a r a poner en p r á c t i c a la par te m á s dif íc i l de l a l e y de restricciones. Y a i n d i c á b a m o s ayer que ello crea u n p r o b l e m a p o l í t i c o porque afecta d i ­rec tamente a l a i n t e g r a c i ó n del Gobie rno y a l a e x t e t m i ó n de laa representaciones. Que l a d i f i cu l ­t ad se v e n c e r á no h a y duda, pero eso no exc luya la rea l idad de que el acuerdo n o es sencillo. L o m á s probable es que a l a conferencia de hoy tengan que suceder otras y no con los m i s m o s personajes. H a y que conci l la r voluntades y p u n ­tos de v i s ta . Po r eso, aunque el Consejo de m a ­ñ a n a t r a t e de l p rob lema , su s o l u c i ó n se r e t a r d a ­r á algo m á s .

A h o r a b ien; el m i n i s t r o de H a c i e n d a Ins is te i y as i lo h a b r á puesto de mani l l es to esta t a rde , en que antes de l 24 ea preciso que las p á g i n a s de l a "Gaceta" reooan el rebul tado de estos acuerdos y d e l i b e r a c i ó n .

N o se puede a c u d i r a las Cortes con s i G o ­bierno t a l y como e s t á ahora po r dos razones! los min i s t ro s que pudieran cesar, si l a r e f o r m a se hace m á s ta rde , e s t a r í a n na el banco a?.u\ s in a u t o r i d a d ; l a a p l i c a c i ó n se a n u n c i ó p a r a el Inte-» r r egno p a r l a m e n t a r l o y se l l e g ó a p e d i r que las Cortes no se abriesen an t i c ipadamente . Si la p a r ­te esencial de l a r e o r g a n i z a c i ó n se demora , es como s i no ae hubiese hecho nada. Frase g rá f i ­ca de l m i n i s t r o de Hac i enda es esta: " L a s resn t r ice ion.-Ü no pueden l imi ta r se a naber s u p r i m i d o cua t ro peones camineros ; p a r a eso n o m e e m ­b a r q u é yo en esta empresa.

E l s e ñ o r Chapapr ie t a man t i ene c o n t o d a fir­meza s u p o s i c i ó n . E s necesario r e d u c i r e l v o l u ­m e n y no es preciso s imp l i f i ca r su es t ruc tu ra , y d e s p u é s de ello los servicios que se ramif ican a la d i r e c c i ó n a d m i n i s t r a t i v a del E s t a d o . L a a c t i ­t u d de l s e ñ o r Chapap r i e t a es t a n firme que p l a n ­tea a s í las cosas: o se l lega h a s t a e l final o é l sobra en el Gobierno . Pero s i se l lega a des is t i r de lo acordado y el s e ñ o r Chapapr ie t a saliese, no se h a b r í a adelantado nada . E l Gobierno t a l como q u e d a r í a , t e n d r í a el m i s m o p rob lema . H a y que t e n o r en cuenta u n a c i r cuns t anc i a de g r a n I m p o r t a n c i a . L o que se va a hacer n o modif ica un á p i c e l a s i t u a c i ó n po l í t i c a , n i l a c o m p o s i c i ó n c u a l i t a t i v a de l m i n i s t e r i o , n i e l r u m b o n i e l r i t m o seguido p a r a l l eva r a cabo l a p o l í t i c a que c o n s t i t u y ó su p r o g r a m a ante las Cortes y sus promesas ante el p a í s . E s t á s i tuado , pues, e l p rob l ema en el aspecto final, que debe ser e l que h a de merecer m á s a t e n c i ó n . E l aspecto secundario, lo personal , no pu-ide sobreponerse a l o que por inspi rarse en el i n t e r é s genera l debe ocupar u n p r i m e r plano.

D e s p u é s de la en t rev is t de esta t a rde h a b r á seguramente o t r a conel jefe ag ra r io , s e ñ o r M a r t í ­nez de Velasco. N u e s t r a i m p r e s i ó n es que las d i ­f icu l tades que pudie ra haber p o r esta parte, se a l l a n a r á n f á c i l m e n t e . P o r o t ra par te no es l a p r i m e r a vez que los agrar ios h a n manifes tado su c o n f o r m i d a d con el aco r t amien to de s u represen­t a c i ó n .

Se ha dicho recogiendo nues t ra i m p r e s i ó n de ayer que a l s i tua r el p rob lema de l a r e d u c c i ó n e n los radicales y agra r ios , q u e r í a m o s i n d i c a r que l a Ceda no se i n c l u í a en este p rob l ema po r sus afanes de p redomin io . N o es eso; lo que pasa, se­g ú n nuestros Informes es que en la Ceda e s t á re­suel to s i n d i f icu l tades por donde se podia hacer l a a m p u t a c i ó n , y en los o t ros grupos, po r el n ú ­m e r o el uno y p o r las personas el o t ro , no apa­r e c í a t a n c l a r s e l l u g a r del co r t e .

E n u n Consejo que acaso se celebre esta m i s m a s emana q u e d a r á lodo resuelto y es posible que tras l a p u b l i c a c i ó n del opor tuno decreto, en ?a semana p r ó x i m a quede hecho s i n m a y o r con t ra ­t i e m p o e l reajuste."

El movimiento revoluciona­rio de Portugal

M a d r i d . 11 L a E m b a j a d a por tuguesa h a mani fes t ado que

el m o v i m i e n t o r e v o l u c i o n a r i o en aque l pBÍB, de que hab la l a Prensa, h a carecido de i m p o r t a n c i a , es tando asegurado e l orden y r e i n a n d o t r a n q u i ­l i d a d e n todo el t e r r i t o r i o p o r t u g u é s .

Paludismo en Madrid M a d r i d . 11 " H e r a l d o de M a d r i d " dice que en l a c n p l t a l se

h a n r e g i s t r a d o rec ien temente v a r i o s casos de pa lud i smo , y espera que l a D i r e c c i ó n g e n e r a l de San idad i n t e r v e n g a .

Semana de Asistencia Social M a d r t f , 11 E n e l A y u n t a m i e n t o f a c i l i t a r o n u n a n o t a qua

cont iene pa r t e del p r o g r a m a de los actos que ae c e l e b r a r á n d u r a n t e l a semana de l a A s i s t e n ­c i a Soc ia l que c o m e n z a r á el 30 de sep t i embre y terminará e l 6 de oc tubre .

L o s fondos que se recauden en los diversos actos y e s p e c t á c u l o s se d e s t i n a r á n a beneficio de loa obre ros parados y de los i nd igen t e s a quienes s o c o r r e n los serv ic ios mun ic ipa l e s d e A s i s t e n c i a Soc ia l .

Accidentes A l i c a n t e , 1 1 . E l gobernador h a comunicado que en la cer­

cana e s t a c i ó n de L a E n c i n a , t é r m i n o m u n i c i p a l de V l l l e n a , d e s c a r r i l ó u n m e r c a n c í a s , s in oca­s iona r desgracias .

L a v í a q u e d ó i n t e r c e p t a d a a lgunas horas . '— E n D e n l a e l t r a t a n t e de cerdos J a i m e M o ­

reno , n a t u r a l de A l t e a , se d i r i g í a a l m e r c a d o m o n ­t ado e n u n a c a b a l l e r í a y a l l l e g a r f r e n t e a l a m a s í a M e r i e s s u f r i ó u n desvanec imiento , c a y ó a l suelo y se d i ó u n golpe que le o c a s i o n ó l a m u e r t e .

Edificio derrumbado por la explosión de un artefacto L a g o , 1 1 . H a o c u r r i d o u n g rave suceso e n e l pueblo d d

C a ñ a b a ! ( M o n f o r t e ) . Se s i n t i ó u n a f o r m i d a b l e e x p l o s i ó n en l a casa donde e s t á i n s t a l a d a l a ea- • cue la nac iona l de M o r a l e d a A consecuencia da e l l a se d e r r u m b ó t o t a l m e n t e e l edif ic io, p r o d u ­c i é n d o s e a c o n t i n u a c i ó n un Incendio . E n t r e l o q escombros se e n c o n t r ó e l c a d á v e r de u n h o m b r e . Iden t i f i cado , r e s u l t ó ser San t i ago G o n z á l e z F r a n ­co, vec ino de C i m b r a (Orense ) , a l que se supo n a a u t o r de l a e x p l o s i ó n , p o r h a b é r s e l e v i s t o e n l a a p r i m e r a s ho ras de l a m a d r u g a d a apearse de ur» t r e n y d i r i g i r s e a l a casa s in ie s t r ada . E n la p l a n ­t a baja de l edif ic io des t ru ido es taba ins ta lado u n a l m a c é n de vinos , en el que h a b í a g r a n c a n t i d a d de a lcohol y bencina .

Se i g n o r a n los m o t i v o s que i n d u j e r o n a l a u * t o r a rea l i za r el hecho.

L a s p é r d i d a s ascienden a 33,000 pesetas. I n t e r v i e n e en el asunto l a a u t o r i d a d j u d i c i a l .

Del asesinato de un niño en la provincia de Murcia

M u r c i a , 11 C o n t i n ú a n a c u m u l á n d o s e pruebas c o n t r a AJW

g c l M a r t í n e z , de ten ido como p r e s u n t o a u t o r d a l a m u e r t e de! n i f lo A n t o n i o S a m b u r i o .

E l muchacho J u a n H e r n á n d e z , que se dice tea t i g o presencial de l c r i m e n , y que h a denunc iado a l M a r t í n e z , parece que ha s ido m á s o x p l í c i t q en sus declaraciones de h o y .

E l juez es tuvo en e l Gob ie rno c i v i l , pe ro n o f a c i l i t ó n i n g u n a n o t i c i a r e l ac ionada con laa d i n Hgerc ias k q u e p r a c t i c a p a r a el e sc l a rec imien to de l hecho.

Se sabe que e n t r e l a f a m i l i a de l n i ñ o aseninado y l a del p r e s u n t o a u t o r de su m u e r t e h a h a b i d o f recuen te t r a t o . —

E l detenido v a perd iendo l a se ren idad y v a c i l a m u c h o a l c o n t e s t a r las p r e g u n t a s que se le hacen en r e l a c i ó n con e l hecho. V a r i a s personas han d i ­cho que v i e r o n a A n g e l M a r t í n e z pasa r a l r e d e d o » de l a h o r a en que se c o m e t i ó e l c r i m e n po r e l c a m i n o que v a a l h u e r t o de l imoneros .

E l Juzgado p r a c t i c ó h o y v a r i a s d i l igencias , p e r o e l Juez n o h a d i c t a d o t o d a v í a a u t o de procesa­m i e n t o c o n t r a A n g e l M a r t í n e z , n l c o n t r a J u a n H e r n á n d e z , que c o n t i n ú a n detenidos e I n c o m u n i ­cados.

T a m b i é n h a s ido detenido P e d r o M a m G a r c í a , t í o del j o v e n que d e n u n c i ó a l cabre ro . E s t e n u e v o de ten ido coincide en acusar a A n g e l M a r t í n e z .

E n resumen, y aunque existe l a sospecha de que A n g e l pueda ser e l a u t o r del hecho, n o e s t í t oda ­v í a e l asunto m u y c l a r o . ^

La salida del "Artabro" " S e v i l l a , 11.

E l delegado de festejos h a comun icado que e l m i n i s t r o de la G u e r r a l l e g a r á e l 11 de octubre p a r a as i s t i r a los actos que se c e l e b r a r á n con m o t i v o d o la sal ida del " A r t a b r o " y del Congreso I n t e r n a c í o - < n a l amer ican i s ta .

A favor de un indulto C ó r d o b a , UL E l gobernador h a manifes tado a los per iodis tas

que e n c o n t r á n d o s e ayer en el pueblo de Santaella, donde se ce lebran las Cestas en honor de la patro - i na, tuvo conoc imien to de la sentencia del Consejo de g u e r r a c o n t r a e l t r o m p e t a de l a g u a r d i a c i v i l B a r t o l o m é H e r r a e z Quesada, por l a que se le c o n ^ dena a l a pena de muer te . I n m e d i a t a m e n t e s a l i d de d icho pueblo para trasladarse a la c iudad .

A ñ a d i ó el gobernador que t r a b a j a r á cuanto p u c ^ da para l o g r a r el i n d u l t o , y que e s t á dispuesto a co labora r ac t ivamente con cuantas entidades q u i e ­r a n sumarse a este p r o p ó s i t o .

Detenciones en Bilbao Bi lbao , I L E l gobernador h a dicho que c o n m o t i v o de ha-i

berse r epa r t ido unas hojas clandest inas han side» detenidas va r i a s personas.

Boicot contra un estableci­miento

Sevil la , 11. ^ . L a p o l i c í a h a de ten ido a tres dependientes d e l

G r e m i o de V í v e r e s , po r ejercer bo ico t c o n t r a u n establecimiento de la calle de Reg ina , en c u y o i n t e r i o r a r o j a r o n l í q u i d o s pesti lentes. Se les oc .-. pa ron hojas exc i t ando a la v io lencia c o n t r a el fas-» c i smo y sellos de c o t i z a c i ó n del Socorro I n t e r n a n c lona l .

-i Un Congreso en Roma !

M a d r i d , 11 . D e l 17 a l 21 de este mes t e n d r á l u g a r en R o m a

el X I Congreso I n t e r n a c i o n a l de H o r t i c u l t u r a , o rgan izado po r l a F e d e r a c i ó n I n t e r n a c i o n a l d e t é c n i c o s a g r ó n o m o s y cuyas sesiones se celebra­r á n en el I n s t i t u t o I n t e r n a c i o n a l de A g r i c u l t u r a .

H a s t a ahora se h a n recibido 282 ponencias d a t o d oel m u n d o correspondientes a los catorce te« m a s del Congreso, entre los cuales f i g u r a n a l g u ­nas de E s p a ñ a

De la muerte violenta de un comerciante

Valenc ia , 11 . i E n l a Comisa r i a del d i s t r i t o de l M a r fué some­

t i d o a i n t e r r o g a t o r i o el g u a r d i a J o s é M a r t í n , que en l a calle de l Conde de A l t e a d i s p a r ó u n t i r o c o n t r a el c o j i e r c i a n t e J o a q u í n I r a n z o , c a u s á n d o l e la m u e r t e .

E l g u a r d i a h a mani fes t ado que no t u v o i n t e n ­c i ó n de d i spa ra r e l a r m a , puesto que so l amen te l a s a c ó con obje to de a m e d r e n t a r a I r a n z o y evU« t a r que é s t e le h i r i e r a con u n c u c h i l l o .

E l Juzgado de g u a r d i a n ú m e r o c u a t r o h a d a d o comienzo a las d i l igenc ias o rdenando lo d e t e n c i ó n de J o s é M a r t i n e i n c a u t á n d o s e de l a r m a h o m i c U da, qu ees del c a l i b r e 7'65.

L a v i c t i m a de l suceso presentaba u n a r e r i d a de a r m a de fuego con o r i f i c i o de en t r ada en e l h o m b r o derecho, que a t rav iesa el t ó r a x y Ut-ga a l a a x i l a , quedando a lo jado el p r o y e c t i l a f l o c de p i e l .

E l gobernador h a mani fes t ado a l pres iden te de l a U n i ó n G r e m i a l que con m o t i v o del e n t i e r r o de l a v í c t i m a del suceso n o p e r m i t i r á man i f e s ­t a c i ó n a lguna n i e l c ier re del c o m e r c i o d u r a n t e el t i e m p o de l sepelio.

* P A G I N A 20 'Jueves, 12 efe s e p t í e m B r e He 1935 EC DILUVIO

I N F O R M A C I O N M U N D I A L '

i I r a le i S a i e l U n e N O T A M A R G I N A L

// Noi tireremo diritto E l posado domingo , ee deci r , cuando en G i n e b r a

t o d o A n u í suposiciones m á s o meaos o p t i m i s t a s c o n o c a s i ó n do haber s ido hecho e l g rand ioso d e s c u b r i m i e a t o de que u n a C o m i s i ó n de Cinco e r a u n paso f o r m i d a b l e h a d a e l a r r e g l o de l p l e i t o i t a l o - a b i s i n l o , en R o m a M u a s o l l n l pasaba r e v i s t a a 30,000 v a n g u a r d i s t a s que d e s p u é s , un idos a o t r a s t a n t a s personas no v a n g u a r d i s t a s , f r en t e e l pa lac io de Venecia , r e c l a m a b a n l a presencia del D u c e a los balcones de aque l edif ic io .

S a l l ó M u s s o l i n l y p r o n u n c i ó estas pa labras , exastas , n i u n a m á s n i u n a m e n o s :

— C a m a r a d a s : L a s t r e s pa labras que e s p e r á i s d e m i , d e s p u é s de esta m a g n i f i c a Jomada , son e s t a s : ¡ N o s o t r o s n í a re h a r e m o s derecho!

»«• S i g u i e r o n a esto l a s ac lamaciones de r i g o r y e l D o c e se v i ó ob l igado a s u r g i r de nuevo, a mos­t r a r s e a n t e el p ú b l i c o p a r a p r e g u n t a r l e :

— ¿ S o n estas las p a l a b r a s que q u e r í a i s T O r i t o s de ¡ 8 1 ! ¡ S i ! y de ¡ A b a j o E t i o p i a ! , le c o n ­

t e s t a r o n . P a r a noso t ros , los cata lanes , las pa labras del

D u c e l l e g a n m á s c l a r a m e n t e a n u e s t r a c o m p r e n -a l ó n en t o d a su fuerza, en t o d a su crudeza .

P o r q u e l a frase de M u s s o l i n l p ie rde v i g o r y pie rda n igni f leado a l ser t r a d u c i d a a l cas te l lano , c o m o lo p i e rde a l ser v e r t i d a a l f r a n c é s o a l I n g l é s .

E s en c a t a l á n como se rec ibe toda su fuerza . — N o s a l t r e s t l r a r e m a l dre t ! . . . Y a eso v a el f a sc i smo : " a t i r a r a l d r e t " , pase

lo que pase. 1 A s i , con es ta crudeza, lo reconocen los d ia r los

i t a l i a n o s . E l e d i t o r i a l de l " C o r r i e r e d e l l a S e r a " t e r m i n a

as i el c o m e n t a r i o a t a l f r a s e : " N o nos hagamos i lus iones y r e p i t a m o s que

I t a l i a , r e s u e l t a a T I K A K A L D E R E C H O , asiste con p lena Ind i f e r enc i a a l d e s e n v o l v i m i e n t o de esta c r i s i s de l a p o l é m i c a i n t e r n a c i o n a l . Pero nunca es t a r d e p a r a l l a m a r l a a t e n c i ó n de aquel los s e ñ o r e s h a c i a l a responsab i l idad que les i n c u m b e f r en t e a sus p a í s e s , a E u r o p a e n t e r a y a l a H i s t o r i a . "

A los d iscursos de G i n e b r a rep l i ca el fasc ismo Ins i s t i endo en sus actos, es deci r , enviando t ropas y m a t e r i a l de g u e r r a a E r i t r e a , m o v i l i z a n d o cua­dros, p r e p a r a n d o l a g r a n m o v i l i z a c i ó n fasc is ta p a r a l a h o r a o p o r t u n a .

Y t a m b i é n responde c o n ac tos a los actos de ' " I n g l a t e r r a .

I n g l a t e r r a r e fue rza s u escuadra m e d i t e r r á n e a y p repa ra , m á s o menos c l a r a m e n t e , u n a posible c a m p a i l a en E g i p t o con e l fin de c e r r a r el cana l de Suez.

A e l lo r e p l i c a I t a l i a con unas grandes pero se­cre tas m a n i o b r a s de sus flotas de c o m b a t e , no t a n secretas , empero , que no se sepa van encaminadas a e n s a y a r e l c ie r re , a su vez, de l E s t r e c h o de O i b r a l t a r p o r los s u b m a r i n o s , los to rpederos y ios aviones fascis tas .

E n Un, que el fasc i smo e s t á p res to p a r a todo even to y dispues to a sa lva r , como sea, cuan tos o b s t á c u l o s se le presen ten .

M u s s o l i n l lo h a d i c h o : Nosa l t r e s t l r a r e m a l d r e t !

S ó l o h a b r í a u n m o d o de con tener l a m a r c h a i t a ­l i a n a : l a s a n c i ó n e n é r g i c a y genera l de todas la» naciones de l c ó n c l a v e g i n e b r i n o .

Pero s o ñ a r en esto es s o ñ a r imposib les . D e haber s ido f ac t i b l e esa u n a n i m i d a d , el p l e l t i .

no h a b r í a l l egado a l es tado de g r a v e d a d en que se e n c u e n t r a .hora.

P o r q u e apenas su rg ido , G i n e b r a h a b r í a i n t e r v e ­n i d o con e n e r g í a y ahogado en flor las asp i rac io ­nes m á s o menos l e g i t i m a s del Gobie rno r o m a n o .

M á s d i r e m o s : de ser pos ib le esa u n a n i m i d a d , s e r í a posible el I m p e r i o de la Just ic ia i n t e r n a c i o ­n a l en el m u n d o .

¥ en este caso el p l e i t o i t a l i a n o no h a b r í a te­nido r a z ó n de ser po rque an tes se h a b r í a l legado a l desarme, a la e x p l o t a c i ó n i n t e r n a c i o n a l de la*-t i e r r a s v e r d a d e r a m e n t e co lonia les y a l a l i b e r t a d de los mares . . .

Cosas que les fueron p r o m e t i d a s a los pueblo-, a r a í z de l a v i c t o r i a de los a l iados y que, y a h es tamos v iendo , q u e d a r o n ahogadas p o r e l egois m o b r u t a l y c iego de las g randus naciones c o l ó a lzadoras , acapa radoras de m e d i o m u n d o .

P L I N T O S

Fracasa un intento de avia­ción

Buca re s t , 1 1 . • E l a v i ó n t r i p u l a d o po r el c a p i t á n Popos teanu y

el t en ien te Papana , que h a b l a sal ido de noche de B u c a r e s t p a r a i n t e n t a r el r a i d a T o k i o v i a Sibe-i-ia, se e s t r e l l ó a poco de e levan ta r el vue lo . E l hecho o c u r r i ó a unos t res k i l ó e m t r o s del a e r ó d r o -

. u o. KI a p a r a t o q u e d ó d e s t r u i d o a consecuencia de Jas l l a m a s , pero los av iadores p u d i e r o n sa lvarse g r a c i a s a l paraca idaa . — F a b r a .

Este n ú m e r o cons­

t a d e 2 4 p á g i n a s

Su párrafo final parece envolver la ame­naza de que Inglaterra abandonará la Liga si no se adoptan sanciones contra Italia

En Ita'ia consideran que la misión de Ginebra en el pleito africano debe darse ya por terminada

G i n e b r a , 1 1 . E s t a mnf l ana h a celebrado s e s i ó n l a A s a m ­

blea r e l a S. de N . en l a c u a l e l m i n i s t r o i n g l é s d e l E x t e r i o r , s l r S a m u e l H o a r e , h a p r o n u n c i a ­do s u discurso, que e ra esperado c o n g r a n ex­p e c t a c i ó n , que se h a t r a d u c i d o en u n l leno ab­so lu to de e s c a ñ o s y t r i b u n a s p ú b l i c a s y de pe­r iod i s t a s . G r a n c a n t i d a d de p ú b l i c o h a t en ido que quedarse s in e n t r a r . E n l a s e c r e t a r l a se han re­c ib ido g r a n n ú m e r o de pe t ic iones p id i endo a u t o ­r i z a c i ó n p a r a s i tua r se en ios pas i l los , m u c h a s de las cua l e s h a n s ido hechas p o r conocidas perso­na l idades de var ios p a í s e s ; pero las so l ic i tudes no h a n s ido au to r i zadas .

E l d o c t o r Benee, p res iden te de l a A s a m b l e a , h a a b i e r t o l a s e s i ó n , e i n m e d i a t a m e n t e s l r Sa­m u e l H o a r e h a sub ido a l a t r i b u n a , d e s p u é s de s a l u d a r a l pres idente , lo m i s m o que h a n hecho loa d e m á s m i n i s t r o s de Relaciones e x t e r i o r e s m á s m o d e r n o s en sus puestos, p o r ser e l d o c t o r Ee -nes. m i n i s t r o de Negoc ios e x t r a n j e r o s de Che­cos lovaqu ia , e l m á s a n t i g u o en su c a r g o .

S l r H o a r e h a comenzado su d i scurso e n t r a n d o a t r a t a r los p r o b l e m a s i t a lo -ab l s ln los , d ic iendo que los delegados se e n c u e n t r a n en G i n e b r a como m i e m b r o s de una o r g a n i z a c i ó n c o l e c t i v a , cada uno de ellos con c i e r t a s obl igaciones y cada uno de el los t a m b i é n ansiosos de s a l v a g u a r d a r el f u ­t u r o de l m u n d o po r u n a a c c i ó n c o l e c t i v a en f a ­v o r de l a paz y el progreso .

D e s p u é s de l p e q u e ñ o exo r d io s l r H o a r e ha r e a f i r m a d o e l apoyo de su Gob ie rno a l a Socie­dad de Naciones , t a n t o en I n t e r é s del pueb lo b r i ­t á n i c o como de la s e g u r i d a d co l ec t i va . Sigue d i ­c iendo que, a pesar de a lgunos e r ro r e s nac iona­les y a l g u n o s fracasos, l a o p i n i ó n p ú b l i c a b r i ­t á n i c a t i ene u n especial i n s t i n t a y en m o m e n t o s de g r a v e d a d ha expresado con firmeza su a m o r a la j u s t i c i a y su sent ido c o m ú n . A ñ a d e que la o p i n i ó n p ú b l i c a ing lesa e s t á d e t r á s de l a S. de N . desde su f u n d a c i ó n , a p o y á n d o l a s in n i n g ú n m o t i v o e g o í s t a , po r habe r v i s t o que e l a n t i g u o s i s t ema de a l ianzas no s i r v e p a r a e v i t a r u n a gue­r r a m u n d i a l , y que los ingleses, como p r á c t i c o s que son, desean e n c o n t r a r u n i n s t r u m e n t o m á s e f ec t ivo p a r a l a s a l v a g u a r d i a de la paz. siendo m o v i d o s p r o f u n d a m e n t e por u n g r a n i dea l .

S i r H o a r e c o n t i n ú a su d i scurso d i c i endo que I n g l a t e r r a , po r su sen t ido p r á c t i c o , c r e y ó que un

s i s t ema de segu r idad colec t iva , basado en acuer ­do I n t e r n a c i o n a l , e r a l a m á s e f ec t iva s a l v a g u a r ­d i a de l a paz, que p o d r í a ser g r a v e m e n t e e n t u r ­b i ada s i el nuevo i n s t r u m e n t o que h a b l a sido f o r ­j a d o f u e r a fa lseado o des t ru ido .

E r a necesario, s i n embargo , n o so lamente t e ­ner u n Ideal, s ino e s tud ia r l a m e j o r m a n e r a de l l e g a r a é l ; pe ro , e x a m i n a n d o las condic iones en que e l Consejo t r a b a j a b a , se debia p r i m e r a m e n t e a c l a r a r su s i g n i f i c a c i ó n y s e n t i m i e n t o s p a r a v e r lo que e ra o no e r a l a Sociedad de Naciones .

N o era un super-Es tado , n i t a m p o c o u n a e n t i ­d a d separada ex i s ten tes en su p r o p i a indepen­dencia a t rascendenc ia de los Es tados que se h i ­c i e ron aus m i e m b r o s . L o s m i e m b r o s e s t aban l i m i ­t ados po r las obl igaciones c o n t r a i d a s s e g ú n e l " C o v e n a n t " ; pero p o r nada m á s . I>a L i g a de N a ­ciones e ra l o que h i c i e r a n de e l la sus m i e m b r o s y s i t en i a é x i t o b a b i a que a t r i b u i r l o a ellos, t o ­dos en c o m b i n a c i ó n con los d e m á s y con deseo y po tenc ia p a r a a p l i c a r los p r i n c i p i o s del "Cove­n a n t " . S i f racasaba, e l lo ser ia debido t a m b i é n a sus miembros , f a l t o s de deseos o -por f a l t a de c u m p l i m i e n t o de sus obl igaciones.

A c o n t i n u a c i ó n s i r H o a r e se ocupa de la se­g u r i d a d co lec t iva , o r g a n i z a c i ó n de l a paz y e v i t a ­c i ó n de la g u e r r a p o r a p l i c a c i ó n de medios colec­t i v o s , y dice que las sanciones s i g n i f i c a n m u -ch o m á s de lo que c o m ú n m e n t e se cree y que s i g n i f i c a n t o d o el " C o v e n a n t " de l a S. de N . , que o b l i g a a un escrupuloso respeto a las ob l igac io ­nes de los t r a t a d o s . S u f u n d a c i ó n f ué u n a serie de obl igaciones fundamenta les , l i b r e m e n t e acep­t a d a s po r los m i e m b r o s de la S. de N . de some­t e r todas las d i spu t a s que p u d i e r a n t r a e r l a gue­r r a a m é t o d o s p a c í f i c o s de s o l u c i ó n , de acuerdo con ios p roced imien tos s e ñ a l a d o s en el convenio base del o r g a n i s m o i n t e r n a c i o n a l .

Dos sis temas p r inc ipa l e s , en los cuales se de­s i g n a el s i s t ema de segu r idad co lec t iva , son :

P r i m e r o . QuQe loa m i e m b r o s r e d u c i r í a n sus a r m a m e n t o s a l n ive l m á a bajo, c o m p a t i b l e con la s egu r idad nac iona l , y v i g o r i z a c i ó n , po r a c c i ó n c o m ú n , de las obl igac iones in te rnac iona les , y

Segundo. Que h a b l a pos ib i l idad , d e n t r o del mecan i smo de la S. de N . , p a r a m o d i f i c a r p o r med io de p roced imien tos p a c í f i c o s las condic io­nes in te rnac iona les , c u y a c o n t i n u a c i ó n pud i e r a c o n s t i t u i r u n p e l i g r o p a r a l a paz. P a r a comple -

U N C O C H E O I K P C E D R C A M B I A R D E A N C H U R A

E n A l e m a n i a se acaba do c o n s t r u i r u n coche que p o r med io de un mecan ismo es­pec ia l puede la c a r r o c e r í a ensancharse con s u m a r a p i ­dez. — L a fo to m u e s t r a dos aspectos d e l nuevo I n v e n t o

(Folo. UrOis • Press.)

LA DELICADA SITUACION DE LA HACIENDA

FRANCESA P a r í a , 11 . L a v i d a p o l í t i c a francesa se mueve a l rededor del

m i s m o pun to , es decir que todos los par t idos y g r u -por p o l í t i c o s de izquierda se h a n de u n i r en u n frente p o p u l a r con vistas a p r o l o n g a r su u n i ó n bajo un p lan gubernamenta l . S i se persiste en e3-< tos esfuerzos s e r á n vencidos l a serie de o b s t á c u l o s c u y a m a y o r í a p rov ienen de l p rob l ema que e n t r a ñ a e l e q u i l i b r i o presupuestar io y financiero.

Las delegaciones de izqu ie rda en la C á m a r a da los d ipu tados c o n s t i t u i r á n d e n t r o de unas semanas u n C o m i t é especial a fin de e laborar u n proyec to financiero p a r a e l f u t u r o Gobierno .

Son de cons ta t a r las divergencias considerables que exis ten en t r e los representantes comunis tas jr los radicales social is tas. Se observa que g r a n n ú ­m e r o de representantes de izquierdas moderadas se reservan ante l a eventua l idad de l a desva lo r l -z a c i ó n de l a moneda a l t i empo que los comunis tas en t ienden que se a f i a n z a r í a el f r anco a l asegurar e l equ i l i b r io po r medio de su f ó r m u l a .

Es de resa l t a r que el i>inf l lc to ac tua l se hizo pú-< b l ico por cur iosas controvers ias en loe p e r i ó d i c o s de Izquierda en t re L e ó n B l u m je fe del p a r t i d o so­c ia l i s t a uni f icado y Luc ien L a m o r e u x , d ipu tado r a ­d i c a l y ex m i n i s t r o . L e ó n B l u m en sus a r t í c u l o s d e f e n d i ó esta tesis: en p e r í o d o de cris is el equlli-< b r í o presupues tar io no ofrece i n t e r é s . — Cosmos,

t a r e l s i s t ema — sigue d i c i endo e l m i n i s t r o I n ­g l é s — h a b í a , finalmente, l a o b l i g a c i ó n de adop­t a r u n a a c c i ó n c o l e c t i v a p a r a t e r m i n a r u n a gue­r r a , an t e l a e v e n t u a l i d a d de que l a hubie ra , p o r i n c u m p l i m i e n t o de l "Covenan t " . Se esperaba que l a a c e p t a c i ó n de estas ob l igac iones s e r í a s u s c r i ­t a po r los Es tados soberanos de t o d o el mundo , o p o r l a m a y o r í a de ellos, pues t o d o e l s i s t ema es taba i n s p i r a d o en la c o n c e p c i ó n de l a H i s t o ­r i a de l a H u m a n i d a d . Su r e a l i z a c i ó n , s i n e m b a r ­go, no p o d í a ser cosa f á c i l , a u n en las c i r cuns ­tanc ias m á s favorab les .

S i r H o a r e se ref iere d e s p u é s a a lgunas c i r ­cuns tanc ias desfavorables que c o n c u r r e n en los t i empos presentes y de l a m a y o r c a r g a ex i s t en ­te, po r lo t a n t o , sobre l a fe de los m i e m b r o s da prese rva r l o que se h a c o n s t r u i d o en l a lucha p o r l a paz.

Las ob l igac iones del convenio subs is ten t o d a ­v í a . Sus ca rgas h a n sido a u m e n t a d a s ; p e r o h a / u n a cosa c i e r t a : s i las ca rgas nacen, deben n a ­cer c o l e c t i v a m e n t e ; s i h a y p e l i g r o p a r a l a paz, e l p e l i g r o debe ser p a r a todos .

D i c e d e s p u é s que se debe r e spe ta r lo dispues­t o en el C o v e n a n t y sus obl igac iones . A ñ a d e que de acuerdo con dicho p r i n c i p i o , I n g l a t e r r a h a creado y c r e a r á en lo sucesivo e l "Se l /governe -m e n t " de sus p rop ios t e r r i t o r i o s , como h a ocu­r r i d o r ec ien temente en el P a r l a m e n t o I n g l é s , que h a aprobado e l " b i l í " de l a I n d i a .

S igu iendo es ta m i s m a l i n e a de pensamiento , nosotros creemos que todas las naciones peque­ñ a s deben v i v i r s u p r o p i a v i d a , y s u p r o t e c c i ó n debe ser concedida co l ec t ivamen te p a r a e l m a n t e n i m i e n t o de su independencia nac iona l . Noso­t r o s creemos, s i n duda a l g u n a , que t a n t o en el pasado como en e l presente, todas las naciones pueden c o n t r i b u i r va l io samen te a l progreso de l a H u m a n i d a d . N o s o t r o s creemos t a m b i é n que los p a í s e s a t rasados , s in p e r j u i c i o de s u I n t e ­g r i d a d e independencia nacionales , t i enen dere­cho a esperar que se les conceda l a a y u d a nece­sa r i a po r los pueblos m á s c i v i l i z a d o s p a r a el desa r ro l lo de sus recursos y l a c o n s t r u c c i ó n y o r g a n i z a c i ó n de s u v i d a n a c i o n a l .

S i r H o a r e s igue d ic iendo : Y o no t engo de que a v e r g o n z a r m e en este roa

pec to ; pero m i e x p o s i c i ó n no s e r í a c o m p l e t a si n o presentase u n o de los p r i n c i p a l e s aspectos: N o es bas tan te i n s i s t i r c o l e c t i v a m e n t e e n que l a g u e r r a no e s t a l l a r á , o que, s i es ta l la , s e r á aho g a d a en seguida ; en algunos casos, es preciso t a m b i é n hacer a l g o p a r a e n c o n t r a r las causas p o r las que se h p roduc ido l a g u e r r a ; en ot ras ocasiones parece que el recu r so de l i s armas debe ser ha l lado de acuerdo con el a jus te n a t u -t a l de las fuerzas in te rnac iona les . N o necesito a c l a r a r lo de l icado de la labor . E l m u n d o no es e s t á t i c o y t iene que c a m b i a r de vez en cuando y el p r o p i o C o n v e n a n t a d m i t e e s ta p o s i b i l i d a d ; pe r o ta les cambios deben efec tuarse cuando sean r e a l m e n t e necesarios y a su t i e m p o , no antes.

" A d e m á s d ichos cambios t i e n e n que p r o d u ­c i rse po r m u t u o consent imientw y no p o r W f u e r z a ; p o r acue rdo y n o p o r a c c i ó n un i l a t e ­r a l ; p o r med ios p a c í f i c o s , no p o r l a g u e r r a o p o r l a amenaza de ella. L o s m i e m b r o s de I-1 S. de N . deben d i r i g i r s e a este y a o t r o s aspec­tos de la segur idad , a i las reg las da l a l ey en los negocios i n t e rnac iona le s deben ser estableci­dos y c o n f i r m a d a s . "

S i r H o a r e v u e l v e a re fe r i r se a l a a c t i t u d del pueblo b r i t á n i c o h a c i a l a S. de N . y de l a s i n ­c e r i d a d de los ideales que l a I n s p i r a n , y « d -m i t e que ello pueda nacer de u n prop io In te ­r é s ; pero t a m b i é n de l " i n t e r é s de l o ue I n g l a ­t e r r a cree m e p o r p a r a t o d o a

H a b l a d e s p u é s de l a c u e s t i ó n , que aca r i c i an a l g u n o s pueblos y a lgunos Gobiernos , de los r e ­cursos e c o n ó m i c o s del m u n d o y de l a pos ib i l i ­d a d de hacer de ellos e l m e j o r empleo^ en e l p o r v e n i r .

t L DILUVIO Jueves , 12 de sept iembre de 1935 P A G I N A 21

« i - abundancia de p r i m e r a s m a t e r i a s es u n « a c t o r que d a ven ta jas a tea paises que l a s ¿ o l e e n - pero es aven tu r ado e x a g e r a r e l c a r á c -t e r d e c l B i v o de talca ventajas , pues h a y p a í s e s

t iene poca o n i n g u n a abundancia y se h a n hecho p r ó s p e r o s y potentes p o r e l esfuerro p r o -oio y e l UeSKirollo de su I n d u s t r i a y comerc io . H a y el hecho de que a lgunos p a í s e s , b ien en « u propio suelo o en sus c o l o n i a » , poseen tales ver ta jae , que les hacen preponderantes , y que otros menos favorecidos, m i r a n l a s i t u a c i ó n con Inquie tud . Espec ia lmente e n k ) que se re f ie re a las p r i m e r a s m a t e r i a s coloniales, no es n a t u ­r a l que t a l estado de cosas diese l u g a r a t e m o -ri .i del es tb lec lmiento de u n monopol io a ex -pe"n¿M d e aquellos p a í s e s que no poseen i m p e ­r to colonial . E s t á c la ro que a l j u z g a r de m u ­chos, esto es e l p r o b l e m a r ea l , y nosotros » e -rtamos necios a l lo i g n o r á s e m o s ; pe r puede que esto sea exagerado, y puede ser t a m b i é n que se exp lo te d i c h a idea con o t r o s p r o p ó s i t o s . S i el asunto causa descontento, lo prcedente es buscar y v e r q u é prposicionea se pueden p re ­sen tar p a r a t r a t a r l o y e x a m i n a r y h a l l a r c u á l es el ve rdade ro ob je to de l m a l e s t a r y ai este m a l e s t a r es subs tanc ia l p a r a c a m b i a r e. es tado de cosas.

E l p u n t o de v i s t a del Gob ie rno b r i t á n i c o es de que e l p r r t r i e m a es t a n t o p o l í t i c o como t e ­r r i t o r i a l , i E s e l m iedo a l m o n o p o l i o de las p r i ­meras m a t e r i a s coloniales lo que causa l a a l a r ­m a ? ¿ E x i s t e el t e m o r de que estas p r i m e r a s m a t e r i a s se d i s t r i b u y a n i n j u s t a m e n t e ?

Po r l o que concierne a este Asunto e l Go­b ie rno b r i t á n i c o d e c l a r ó que e s t á dispuesto a t e m a r pa r t e el u n a encuesta sobde todas estnsc cuestiones. E s t a encuesta d e b e r á « f e c u a r s e , en este caso, sobre las p r i m e r a s m a t e r i a s de las colonias y de los t e r r i t o r i o s bajo manda to .

Y o sug ie ro l a l i b r e d i s t r i b u c i ó n de las p r i ­meras m a t e r i a s p o r medio de l a s naciones i n ­dust r ia les que se encuent ren e n necesidad, c o n obje to de acaba r con los t emores de un m o n o p o ­l io de una vez p a r a s i empre . " — Coamos.

O T R A V E R S I O N D E L D I S C U R S O D E S I B H O A R E

Ginebra , 1^ E l m i n i s t r o b r f t á n l c o de Negocloa Ex t rane ros ,

s l r Samuel Hoa re . hablando esta m a ñ a n a en la asamblea de l a Sociedad de Naciones, ha decla­rado p r inc ipa lmen te que la a c t i t u d del Gobie rno b r i t á n i c o s iempre ha sido de fidelidad inque­brantable hac ia l a Sociedad de Naciones por t o ­do lo que el la man t i ene y representa. E l caso que tenemos ahora an te nosotros no «a n inguna ex-mufUfa^^ »* . - ¡ ^ • «i--"M'.*n*va *4

L A o p i n i ó n p ú b l i c a br i tán ica h a demostrado recientemente c ó m o la n a c i ó n po r entero apoya al Gobierno en la plena a c e p t a c i ó n de laa o b l l -gaciones que le i ncumben como m i e m b r o de la Sociedad de Nacione* t i te ^

E l Gobierno que yo represento e s t a r á dispues­to a tomar su parte Integra a l i n ten to colect ivo de t ra ta r de u n a manera justa y eficaz e l p r o - . blema que preocupa a muchos ac tualmente y qua lea p r e o c u p a r á t o d a v í a m á a en el f u tu ro , .-¿jp

Evidentemente , eata encuesta pide ca lma y c o n s i d e r a c i ó n , s in apaalonamientoa. Esto ca lma y esta c o n s i d e r a c i ó n son Imposib le en un i . tmóa-fera de f-uerra y de amenazas de g r e m

N o creo que en la h i s t o r i a de la Sociedad de Nacionea haya habido nunca un momento m á a difíci l para p r o n u n c i a r discursos y para d i scu t l r -loa. Estamos a q u í como representantes de G o ­biernos tadlvldualea y cada uno enfrentado en la responsabil idad individual, considerando roa propios intereses y el de l a segur idad. T a m b i é n estamoa a q u í como miembros de l a o r g a n i z a c i ó n colectiva, cada uno de nosotros l igado po r de­terminadas obligaciones y cada u n o de nosotros deseesos de sa lvaguardar el po rven i r de", mundo por m í a a c c i ó n colectiva en l a causa de la paz y del progreso.

E l peso de las obligaciones de l a Sociedad de Naciones se ha hecho m á s denso, pero l a y una ooea cierta. 61 este peso debe ser soportado, t i e ­ne i que serlo colect ivamente . SI debemos co r r e r unos riesgos por l a pa». debemos correrlos c o ­lectivamente.

1* seguridad de muchos no puede quedar aae-gurada por loa solos esfuerzos de algunos, po r potentes que sean

M i p a í s ss mant teos c érea de l a Sociedad .le Naciones con su a obligacionea precisas y e x p l í ­ci tas p a r a el mantenimiento co lec t ivo del pacto In tegramente y p a r t i c u l a r m e n t e por la resisten­cia firme y co l ec t iva a todos los actos de agre ­s i ó n no provocados. N o creo que la a c t i t u d b r i ­t á n i c a respecto a l pacto se modif ique m i e n ­t ras la Sociedad de Naciones permanezca el o r ­ganismo eficaz y el puente p r i n c i p a l entre el Re ino Un ido y el cont inente ss mantenga I n -U o t o .

H a b l a b a p a r t i c u l a r m e n t e de s inceridad de nuestros Ideales. E s t a s incer idad , engendrada, te admi to , por el p rop io I n t e r é s , pero engendra-aa t a m b i é n en lo que creemos que es lo mejor Para todos.

Haciendo a l u s i ó n a los recursos t c o n ó m l c o s del m u n d o y la pos ib i l idad de au m e j o r empleo, d lcs el aenor H o a r s :

—M Gobierno b r i t á n i c o es t ima que el proble­m a es e c o n ó m i c o m á s que p o l í t i c o y t e r r i t o r i a l .

* *' t e m o r del monopol io y de l a r e t e n c i ó n de Pr imeras ma te r i a s coloniales esenciales que c a u ­san a la rma . E s el deseo de ga ran t i za r que ta o i t f r l b n c l ó n de p r i m e r a s ma te r i a s no s e r á I n -J u t a m e n t e pe r tu rbada , lo que ea t lmula ta de­manda de nues t ra encuesta.

Po r todo c u a n t o concierne a l Gobierno b r i t á ­nico, estoy persuadido que estaremos dispuestos a tomar nues t r a par te en la encuesta sobre es­te» cuestiones, que entiendo debieran I l m l t e r s s en este caso a p r imeras ma te r i a s de las reglones coloniales s Incluso da los protec torados y t e ­r r i t o r i o s bajo manda to .

Sugiero ta d i a t r i b u c i ó n l i b re de pr imeras m a ­t e r i a » entra naciones I n d u s t r í a l e » que t ienen ne­cesidad de ta» mismas para que todo t e m o r de e x c l u s i ó n o monopol io nea apa r t ado de u n a vez para s iempre.

Todo esto p ide u n cambio que h a de Justificarse con hechos po r l a Ubre d i s c u s i ó n de estos hechos. L a Just ic ia de semejantes reivindicaciones no e s t á necesar iamente en r e l a c i ó n con las pasiones n a -• w i a l e » que se h a n despertado en apoyo de a q u ó -uaa. Es tas pasiones pueden ser despertadas de

u n a iiwiiiin de l ibe rada po r l o que yo ooosAdero u n rasgo p e l i g r o s í s i m o de l a v i d a moderna , que es ta p r o p a g a n d a gube rnamen ta l

Con demasiada f recuencia ta sobre e x c i t a c i ó n a r t i f i c i a l del sent imiento nac iona l s i rve de excusa p a r a r epud ia r obligaciones o amenazar con l a fuerza, a pesar de que se reconoce que el t r a n s -eurso del t i e m p o in t roduce modificaciones, que e l pac to de l a Sociedad de Nacionea por s i m i s m o y a admi t e como posibles. Pero estos cambios de­ben hacerse cuando son verdaderamente necesa­rios y en t i e m p o opor tuno , po r acuerdos y n o p o r t ina a c c i ó n u n i l a t e r a l , po r medios pac í f icos y no p o r l a g u e r r a o con amenazas de gue r ra .

Los m i e m b r o s de la Soc iedad de Naciones deben concent rar s u a t e n c i ó n sobre e l lo y o t ros aspec­tos de l a segur idad s i e l reino de ta ley en las cuestiones in ternacionales debe establecerse y c o n ­firmarse.

A c o n t i n u a c i ó n el s e ñ o r H o a r e examina el p r o ­b l ema de l a d i s t r i b u c i ó n de recursos e c o n ó m i c o s , poniendo de rel ieve que no debe exagerarse l a v e n ­t a j a para u n p a í s que posea riguezas na tura les . Po r el lo e l Gobierno b r i t á n i c o , consideran do que el p rob l ema es esencialmente e c o n ó m i c o , e s t á d i s ­puesto a ccAaborar a una encuesta sobre es ta c u e s t i ó n , que y a fué t r a t a d a en l a Conferencia m o n e t a r i a y e c o n ó m i c a de 1933.

F ina lmen te , concluye poniendo nuevamente de rel ieve l a fidelidad de la G r a n B r e t a ñ a hac ia l a L i g a y se l evan ta c o n t r a las insinuaciones que pre tenden que l a a c t i t u d Inglesa obedece a razones pa r t i cu la re s en el caso a c t u a l .

De c o n f o r m i d a d con las obligacionea de l a So­ciedad de Naciones — t e r m i n a declarando— m i p a í s defiende e l respeto co lec t ivo a l pacto en su In t eg r idad y p a r t i c u l a r m e n t e en lo que se ref iere a la resis tencia firme y co lec t iva a todoa los actos de a g r e s i ó n no provocados. — F a b r a .

E L D E L E G A D O C H I N O T I E N E R A Z O N

Ginebra , 1 1 . D e s p u é s de l discurso de l s e ñ o r Samuel Hoare ,

p ronunc iado ante ta A s a m b l e a de l a Sociedad de Naciones, el s e ñ o r Yen , representante de C h i n a , ha hecho uso de la pa labra , subrayando que e l o rgan i smo de l a Sociedad de Naciones no so la ­mente habla de poner una detenida a t e n c i ó n p a ­r a ios confl ic tos que se refieren a Europa , s ino que t a m b i é n p a r a los p rob lemas que a fec tan a A s i a .

D e s p u é s de l discurso del delegado chino, se h a l evan tado l a s e s ión , d e c i d i é n d o s e r e e m p r e n ­der las discusiones a ias c u a t r o de esta t a rde . F a b r a .

I M P R E S I O N D E L D I S C U R S O D E H O A R E

Ginebra , 1 1 . E n los c i r cu ios in te rnac iona les h a p roduc ido

inmejo rab le I m p r e s i ó n el d i scurso p ronunc iado por. S l f , Samue l Hoare .

Las p a l á b r á s que m á a h a n impres ionado a los delegados en ta A s a m b l e a han s'^o' las ' s i ­guientes, que h a p ronunc iado e l m i n i s t r o de N e -

. "godos e x t r a n j e r o p ^ , ' ' _ . . ' " " L a s egu r idad co lec t iva s igni f ica a lgo m á s

que la a p l i c a c i ó n de sanciones, y no s ign i f i ca ú n i c a m e n t e a lo s e ñ a l a d o p o r el a r t i c u l o 18, sino a todas las medidas que se p reven en t o ­dos ios a r t í c u l o s que I n t e g r a n el pac to .

L a segur idad colec t iva s igni f ica u n escrupu­loso respeto a todas 'as obl igaciones y t r a t a - ' dos. E l l a descansa sobre la base de todas las obligaciones fundamenta les l i b r emen te acepta­das por los m i e m b r o s de ta Sociedad de N a c i o ­nes. A l o r g a n i s m o g ineb r ino debe ser s o m e t i d a toda d i fe renc ia susceptible de p r o v o c a r u n a guer ra , a fin de que esta d i fe renc ia sea a r r e g l a ­da pac i f i camente , de acuerdo con los m é t o d o s y p roced imien toe del Convenan t " . — F a b r a .

D I S C U R S O D E L R E P R E S E N T A N T E A B I S I N I O .

Ginebra, 11. Es ta tarde se r e e m p r e n d i ó ta s e s ión de ta A s a m ­

blea de ta Sociedad ds Naciones. H a hecho uso de ta pa labra el delegado ab ls ln lo

s e ñ o r Tecla H a w a r i a t e quien , entre otras cosas ha dicho:

" N o voy a dec i r nada que pueda e n t u r b i a r e l e s p í r i t u de paz y de c o l a b o r a c i ó n que ta 8. de N . ensaya de poner en p r á c t i c a . Examina remos con g r a t i t u d todas laa medidas destinadas a elevar e l n ive l e c o n ó m i c o d « E t iop ia , c o n t a l ds que satas m e d i d a » proesdan de la S. ds N . S e r á n ya a d m i ­t idas ai son ofrecidas con u n e s p í r i t u desintere­sado, y si no v a n en busca da pr iv i legios especia­les.

An te la» a m e n a z a » de v i o l a c i ó n de ta i n t e g r i d a d del t e r r i t o r i o nac ional , hemos dado p r u e b a » i n d i s ­cutibles de paciencia y h u m i l d a d . Nosotros p ro fe ­samos u n m á x i m o respeto a todos los miembros ds la S. ds N . y has ta para con nuestros adversarios . T a m b i é n creemos empero, que ta S. ds N . ha pues­t o fin a ta e ra de conquistas y qus s s t á dispuesta a garan t izar ta l iber tad de todos sus miembros . "

E l delegado de E t iop i a ha con t inuado d ic iendo: Abis ln ta e s t á disputata a aceptar toda ayuda ex­

t r an je ra p a r a proceder a la e x p l o t a c i ó n de sus r i ­quezas.

E n cuanto a ta c u e s t i ó n de ta esclavi tud nosotros no ta inventamos . L a esclavi tud ta heredamos de nuestros a n t e p a s a d o » . H e m o s de hacer cons ta r sin embargo que !a mayor par te de los esclavos en E t i o p i a son m á a dichosos que los t rabajadores industr iales . P o r ot ra par te nos damos cuenta de que el h o m b r e debe gozar de l i be r t ad . N o d u d é i s de nuest ra alnceaidad. Estamos decididos a l l e v a r a cabo grandes reformas aunque é s t a s n o puedan ser aplicadas de una mane ra i n s t a n t á n e a . " E l se­ñ o r H a w a r i a t e h a suger ido que la S. de N . c rea u n a C o m i s i ó n p a r a que lleve u n a encuesta en E t i o ­p í a , para ver ta verdad del contenido de las a c u ­saciones i t a l i anas , h a anunciado en nombre de l emperador, que aceptar la todas laa augestionea r a ­zonables hechas dentro de u n e s p í r i t u de conc i l i a ­c i ó n . — F a b r a .

L O Q U E D H O E L R E P R E S E N ­T A N T E A U S T R I A C O

Ginebra , 11 . A l I n t e r v e n i r en l a s e s i ó n de ta Asamblea de

l a Sociedad de Nacionea, el s e ñ o r Rerger W a l d e -negg d i j o , en t re o t ras cosas:

A u s t r i a h a dado p r u e b a » m ú l t i p l e s de sol ida­ridad h a d a los nobles pr inc ip ios de ta co l abo ra ­c i ó n i n t e m n c l o n a l , po r l o que exige una i g u a l d a d in teg ra de derechos.

A u s t r i a est ima en efecto, que la entera I g u a l ­dad de derechos entre t o d o » los Estados que cumplen BUS deberes con respecto « ta H u m a n i ­dad y a ta Sociedad de Nacr t lBe» . c m e t l t u y e u n a c o n d i c i ó n previa p a r a todo progreso en l a v í a do o r g a n i z a c i ó n ds ta paz.

Debemos considerar la desde ahora — s i g u i ó d ic iendo — como ana p remias indispensable pa­r a toda seguridad colect iva .

E l s e ñ o r Berger Wa ldensgg terminó d ic iendo que espera qus a pesar de laa graves tensiones qus p e í a n sobra los t raba jos ds 'a presente se­s ión de le Asamblea, s i p r i n c i p i o de l a colabo­r a c i ó n europea p o d r á ser man ten ido en a l por ­venir . — Fabra .

H O Y S E G U I R A L A D I S C U S I O N

Ginebra . UL M a ñ a n a , a las diez de la m s ñ m i . p r o s e g u i r á

l a d i s c u s i ó n general en la Asamblea de la So­ciedad de Naciones figurando ya ns r r l tos p a r a tomar par te en el la numerosos oradores.

P o r l a t a rde no se eres qus ss celebre s e s i ó n p lenar ia . — F a b r a .

M A L A D f P R E S I O N E N I T A L I A R o m a , 11 E l d iscurso de S l r Samue l H o a r e h a p r o d u c i d o

m a l a I m p r e s i ó n , y loa p e r i ó d i c o s dan u n r e s u m e n del m i smo , sin hacer n i n g u n a clase de comen­ta r ios .

S ó l o el "Giorna le d ' I t e l l a " escr ibe: " E n u n l a r g o y vago d iscurso el s e ñ o r H o a r e

ha a f i rmado l a tatranalgencla de l a a c t i t u d de I n g l a t e r r a .

"11 L a VOTO fasc is ta" Igua lmen te , en in t i t u l o , escr ibe:

" I n g l a t e r r a se a t r i n c h e r ó d e t r á s del p a c t o de G ineb ra e Invoca l a so l ida r idad de o t r o s p a í s e s , p a r a su a p l i c a c i ó n c o n t r a las aspi raciones l e g l t l mas de I t a l i a " .

E n rea l idad , l a l l egada a Ginebra de l m i n i s ­t r o I n g l é s de Negocios ex t ran je ros , s e ñ o r H o a r e , habla desper tado en I t a l i a m u c h o i n t e r é s .

S u i n t e r v e n c i ó n en es ta c u e s t i ó n , e n l a que has ta a h o r a habla a sumido todas las responsa­bi l idades el s e ñ o r E d é n , h a b í a dejado c ree r en c i r i o s c í r c u l o s que p o d r í a esperarse u n a p o l í t i ­ca m á s conc i l i adora que la p r a c t i c a d a h a s t a aho ra. pero el d iscurso d é G i n e t r a h a hecho desapa­recer esa esperanza.

I t a l i a —escribe l a " T r i b u n a " — se m u e s t r a m á s firme que nunca en sus disposiciones y a c o ­nocidas f r en t e a las I n t r i g a s y a las tentativas de i n t i m i d a c i ó n b r i t á n i c a en Ginebra , pero a u n que la i n t e r v e n c i ó n de s i r S a m u e l Hoare , hub ie ­r a sido d i fe ren te de l o que h a sido, no ss hub ie -

• r a n hpfíhq, en los c i r c ' i l o s p o l í t i c o s de R o m a n i n guna i l u s i ó n a c e r e » ds. l a s .posibi l idades de u n acuerdo en Ginebra , que d i e r a sa t i s faocMn a j a s aspiraciones i t a l i anas .

L a a c t i t u d adoptada po r el s e ñ o r H o a r e c i e ­r r a la p u e r t a a negociaciones fus ra de G ineb ra , que es l o que se habla c r e í d o posible has ta a h o r a

P o r esto, ta I m p r e s i ó n causada po r e l d i scu r ­so h a s ido . r ea lmen te v i v a . — F a b r a .

S A T I S F A C C I O N E N I N G L A T E R R A

Londre s , U E l discurso p ronunc iado p o r s l r Samue l H o a ­

re en G i n e b r a es considerado en esta c a p i t a l . co m o la e x p o s i c i ó n m á s c l a r a que p o d í a n esperar t an to la o p i n i ó n inglesa como l a e x t r a n j e r a y d a s a t i s f a c c i ó n a l a m a y o r p a r t e del p ú b l i c o i n g l é s , que pedia u n a a c t i t u d de firmeza.

E l d iscurso demues t ra que I n g l a t e r r a e s t á d ls puesta a co laborar s in reservas en l a apUcac i -c lón r i g u r o s a del Covenant , en la med ida que esta a p l i c a c i ó n debe ser hecha en l a presente o c a s i ó n .

Con respec to a ta I n d i c a c i ó n que h a hecho e l s e ñ o r H o a r e sobre c o n c e s i ó n p a r a tas pa tenc ias pobres de ma te r i a s p r imas , ss a d m i t e la pos ib i ­l i dad de que se confie a unos t é c n i c o » oí e s tud io de las necesidades p a r t i d u l a r e s de uno o de v a ­r ios Es tados e incluso, t a l vez, de I t a l i a . — Fabra .

E L A S U N T O E S T A Y A T E R M I N A ­D O E N G I N E B R A

R o m a , 1 L E n ios c í r c u l o s p o l í t i c o s de es ta c a p i t a l se m a ­

ni f ies ta que seguramente e l b a r ó n A l o i s i no c o n ­testará a l d iscurso de s i r S a m u e l Hoa re n i a l que p ronunc ie e l s e ñ o r L a v a l , p o r es t imarse que e l asunto de E t i o p í a e s t á y a t e r m i n a d o en ta p a r t e que concierne a Ginebra . — F a b r a .

L A F R A S E F I N A L D E H O A R E

Gineb ra , 1 L LAS p a l ab ra s con que el m i n i s t r o I n g l é s de N e ­

gocios E x t r a n j e r o s terminó su d iscurso de es ta m a ñ a n a f u e r o n las s igu i en t e s :

- — H e deseado in s inua r l a o p i n i ó n p ú b l i c a y la a c t i t u d de l Gobie rno b r i t á n i c o re ferente a l c o n ­flicto i n sp i r ado en m o t i v o s que son m u y o t r o s que l a l e a l t a d a l a 8. de N . L a a c t i t u d b r i t á n i c a en laa ú l t i m a s semanas h a demos t r ado que es cons tan te su fe en los p r i n c i p i o s de la S. de N . T o puedo creer que l a a c t i t u d s e ñ a l a d a n o c a m b i a r á m i e n ­t r a s l a S. de N . c o n t i n ú e siendo un I n s t r u m e n t o eflsnx y tes lazos de I n g l a t e r r a con e l c o n t i n e n t e c o n t i n ú e n i n t ac tos . — Cosmos.

U N C O M E N T A R I O I T A L I A N O R o m a , 1 1 . E l p e r i ó d i c o " T r i b u n a " , r e f i r i é n d o s e a l a s ú l t i ­

m a s p i . » . b r a s del m i n i s t r o i n g l é s s i r H o a r e en l a asamblea, re ferente a loa lazos de I n g l a t e r r a c o n e l con t inen te , dice que i n d i c a n que, en e l caso de que la S. de N . sea incapaz de resolver el p r o b l e ­m a I t a lo -ab i s in io de acuerdo con ta a c t i t u d b r i t á ­n ica , el Gobie rno de L o n d r e s p o d r í a q u i z á s a b a n ­donar el o r g a n i s m o i n t e r n a c i o n a l , d e s i n t e r e s á n d o ­se de las cuest iones de la p o l í t i c a europea. — Cos­mos .

A M P L I A C I O N D E L D I S C U R S O D T L D E L E G A D O A B I S I N I O

G ineb ra . U . L a d e l e g a c i ó n I t a l i a n a , p re s id ida po r el b a r ó n

A l o i s i , h a pe rmanec ido h o y e n el s a l ó n de se­

siones de ta A s a m b l e a du ran t e e l d i scurso que h a p ronunc iado el delegado de A b i s i n i a , H a v a -r i a t , que h a s u s t i t u i d o a M . Jeze, en l a dele­g a c i ó n de su p a í s , se h a d i r i g i d o de p a l a b r a a u n a r e u n i ó n in te rnac iona l ,

H a w a r i a t h a d i c h o : " L o s ab is in ios hemos s ido l l a m a d o s b á r b a r o s ;

pero noso t ros hemos dado a las d e m á s naciones u n e j emp lo de t o l e r anc i a y respeto h a d a d a d v e r s a r i o .

E l Gob ie rno a b l s l n l o hace esfuerzos p a r a a d a p t a r sus v i e j a s t r ad ic iones a loa p r i n d p i o a de l a c i v i l i z a c i ó n m o d e r n a . E l i m p e r a d o r h a dejado a b i e r t o el pala p a r a todos y ¿ c o g e r á con s a t i s f a c c i ó n todas l a s con t r ibuc iones que se afee t ú e n p a r a el de senvo lv imien to de A b i s i n i a .

E s y a t i e m p o de que se demues t re s i las d i s ­posiciones del Covenant de la L i g a y de o t r o s va r io s t r a t ados son realidades."

Se re f ie re a la c u e s t i ó n de ta e s c l a v i t u d , y dice que la que pueda -laber en A b i s i n i a es m á s to le rab le que ta s i t u a c i ó n de d g u u o s l l a m a d o s hombres l ib res en Es tados modernos , a ñ a d i e n ­d o que desde que A b i s i n i a i n g r e s ó en l a Socie­dad de N a d o n e s y a s c e n d i ó al t r o n o d a c t u a d , emperador , se h a ca s t i gado seve ramen te t o d o t r á f i c o h u m a n o ; pero que hace f a l t a t i e m p o p a ­r a e x t i r p a r l o c o m p l e t a m e n t e .

" S I se p roduce l a r u p t u r a de - los t i l idades — dice H a w a r i a t — todas las razas de c o l o r c o n ­s i d e r a r á n l a g u e r r a como u n a a m e n a z a a s u e x i s t e n c i a , y p e r d e r á n l a conf ianza en E u ­

ropa . " D e s p u é s el delegado ab i s in io n i ega v e r a c i d a d

a la p ropaganda i t a l i a n a c o n t r a A b i s i n i a , h e ­cho po r f o t o g r a f í a s y p e l í c u l a s , d i c i endo que con los modernos p roced imien tos t é c n i c o s es cosa f á c i l l a p r o d u c c i ó n de tales p ropagandas .

H a w a r i a t termina su discurso con u n a e n é r ­g i ca p r o t e s t a c o n t r a l a s acusaciones i t a l i a n a s , p id iendo d e n v i ó de u n a C o m i s i ó n de n v e s t l g a -d ó n a A b i s i n i a , t a n p r o n t o como sea p o s i b l e ^ p a r a c o m p r o b a r s in i n t e r m e d i a r i o s d ve rdade ro estado del p a í s . — Cosmos.

¡ Q U E S A G A C I D A D T A N A G U D A !

G i n e b r a , 1 L E n los c i rcu ios g ineb r inos se supone que d m i ­

n i s t r o i n g l é s d d E x t e r i o r , s i r Samuel H o a r e , c u a n ­d o d i j o en su discurso de esta maftana; " H a y de­masiadas s i l las vadas en nues t ra mesa y no que­r emos que se vacien t o d a v í a m á s " , se d i r i g í a a I t a l i a . — Cosmos.

T M P R E S I O N E N A L G U N O S C I R C U ­L O S I N T E R N A C I O N A L E S

E n los c i r cu ios in te rnac iona les g ineb r inos s o # considera el d iscurso p ronunc iado es ta • É B i t a an t e ta asamblea de l a 8 . de N . de u n a i m p o r t a n ­c i a p o l í t i c a excepcional , has ta d p u n t o de que los m á s enterados no se a t r e v e n a e m i t i r u n Juicio sobre sus consecuencias.

L a o p i n i ó n p r e d o m i n a n t e en ios c i r c u i o s f r a n ­ceses es de que d d i s cu r so da s l r S a m u e l H o a r e h a s ido moderado. i — - . . *;

E n l a d e l e g a c i ó n i t a l i a n a d discurso de H o a r e h a d d o a c o g l d « c o n f r i a l d a d , y a que , a pesa r de que el conf l ic to i t a l o - a b i s i n l o h a s l d o ' ° m e B d a B a d o de m o d o m u y pasajero, a l p r i n d p i o d d d isouran , se cons idera que todo é l i b a d i r i g i d o a l a p o l í t i c a i n t e r n a c i o n a l de I t a l i a . — CAimow,

C O M E N T A R I O S A L E M A N E S B e r l í n , 1 1 . L a P rensa de es ta noche reproduce tí d i s cu r so

p r o n u n c i a d o boy p o r s i r S a m u e l H o a r e en l a se­s i ó n ce lebrada po r la asamblea de ta Sociedad d a Naciones , a t r i b u y é n d o l e g r a n i m p o r t a n c i a p o l í t i ­ca, y poniendo de relieve los p á r r a f o s r e fe ren tes a ta r e v i s i ó n de t r a t a d o s y a las m o d i f l e a d o n e a que c o n v e n d r í a i n t r o d u c i r p a r a l l e g a r u n a m e j o r s i t u a c i ó n i n t e r n a c i o n a l . — Coemoo.

L A S I L U S I O N E S Q U E S E H A C E N A L G U N O S F R A N C E S E S

P a r í s , 1 1 . Queda m u y poca esperanza en l a o p i n i ó n f r a n ­

cesa de que pueda e v i t a r s e l a g u e r r a e n t r e I t a l i a y E t i o p i a —se hab la de 99 probab i l idades c o n t r a una—, pero exis te l a c reenc ia de que M u s s o l i n l se e n c o n t r a r á satisfecho, en e l caso d e que e s t a l l e l a lucha , vengando as i d honor i t a l i ano c o n u n m o v i m i e n t o r á p i d o del e j é r c i t o m o t o r i z a d o , d c u a l puede pasar la f r o n t e r a y conquis ta r A d u a . L a o p i n i ó n p ú b l i c a de F r a n c i a , en g r a n p a r t e , c r ea que d e s p u é s de conseguida es ta p r i m e r a v i c t o r i a , a c e p t a r l a v o l v e r a G i n e b r a y a tender e l p i a n de paz propues to po r l a Sociedad de N a d o n e s , s e g ú n e l c u a l l a I n t e g r i d a d de E t i o p i a s e r i a respetada , pero q u e d a r l a a las t r e s potencias firmantes d e l t r a t a d o de 1 9 M un m a n d a t o de as is tencia sobre E t i o p í a p a r a r eo rgan i za r l a p o i i d a d d I m p e r i o , as i como tí comerc io y l a hacienda del p a í s y t o ­dos los depar tamentos gube rnamen ta l e s . E l t r a ­t ado de 1906 de t e rmina p lenamente las zonas dy Inf luenc ia de cada u n a de las t res potenc ias , p o r lo que no ser ia necesaria n i n g u n a d i s c u s i ó n u l t e ­rior respecto a este p u n t o . G r a n B r e t a ñ a se s i ­t u a r l a en la rica r e g i ó n occ identa l con d fin de asegurar l a p r o t e c c i ó n del l ago T a n a y l a s fuentes del N l l o . F r a n d a tendría u n a zona de In f luenc ia m á s pequefln a cada lado del f e r r o c a r r i l de A . M i s A b e t e a D j l b o u t l e I t a l i a p o d r í a entonces e j e rce r su Inf luencia sobre t o d a l a región N o r t e y E s t e de A b i s i n i a , e jerciendo d mando en cas i m e d i a A b i s i n i a , s i empre que F r a n c i a y l a G r a n B r e t a ñ a , Junto c o n l a Sociedad de N a d o n e s , se b a i l e n d e acuerdo. — Cosmos.

J E Z E S I G U E E N S U S F U N C I O N E S

A d d i s A beba, 1 1 . Se sabe que u n comunicado of ic ia l « n u n c t a que

no se i n t r o d u c i r á r e s t r i c c i ó n a lguna a l a s a t r i b u ­ciones del s e ñ o r Jezc. tí c u a l c o n t i n u a r á os ten­tando , c o m o has ta ahora l o h a ven ido haciendo, l a r e p r e s e n t a c i ó n de A b i s i n i a en l a Sociedad de Naciones . — Cosmos.

L A D I F I C I L P O S T U R A D E L A V A L

R o m a , 1 L E l "Gio rna le d ' I t a l i a " , hab lando sobre tí m o ­

men to i n t e rnac iona l , reconoce las responsab i l ida ­des de l a l abor que se d e s a r r o l l a en G i n e b r a , a l i a -

P A G I N A 22 Jueves , 12 de sept iembre de 1935 E L D I L U V I O

diendo que M . L a v a l se encuen t ra s i tuado en t r e los intereses de t F r a n c i a y laa f a c t o r í a s b r i t á ­nicas .

A ñ a d e que I n g l a t e r r a pone a F r a n c i a en el d i l e m a d « : a c c i ó n c o n t r a I t a l i a , po r medio de san­ciones, o a i s l amien to b r i t á n i c o de laa cuestiones e u r o p e a a

D i c e d e s p u é s que m i r a n d o l a p o l í t i c a e x t e r i o r b r i t á n i c a , hay que p r e g u n t a r c u á l s e r á e l m a ­ñ a n a , y a que se a p r o x i m a n las elecciones en I n ­g l a t e r r a , de resu l t ado inc i e r to , y el avance de los g r u p o s laborls'-as, p o r lo que es desconocida l a d i r e c c i ó n que t o m a r á l a p o l í t i c a b r i t á n i c a .

T e r m i n a dic iendo que F r a n c i a t i ene sus m o ­t i v o s p a r a d u d a r de l a s ince r idad inglesa , cuya p o l í t i c a ea la de ped i r sanciones en n o m b r e de l a Sociedad de Nac iones . — Cosmos.

L A I N T E R V E N C I O N O E L D E L E ­G A D O H U N G A R O

G i n e b r a , 1 1 A l I n t e r v e n i r es ta t a r d e en l a s e s i ó n de l a

A s a m b l e a de l a Sociedad de Naciones, el delega CT d o h ú n g a r o s e ñ o r Tanozos , m a n i f e s t ó que su

p a í s e x p e r i m e n t a b a a l g ú n t e m o r an te el aspecto que v a n t o m a n d o lo s acon tec imien tos , c reyendo que t a l vez es ta s i t u a c i ó n l i b r a a H u g r l a , t a n t o J u r í d i c a como m o r a l m e n t e , de las obl igaciones que le f u e r o n impues t a s p o r e l T r a t a d o de paz.

R e f i r i é n d o s e a la p r o t e c c i ó n de las m i n o r í a s , f o r m u l ó las s iguientes p ropos ic iones :

P r i m e r a . L a i n t e r v e n c i ó n de l Consejo de l a Sociedad de Naciones , des t inado a hacer respe­t a r los T r a t a d o s , no debe l i m i t a r s e % los casos p a r a los cuales h a y a n s ido presentadas p e t i c i o ­nes, s ino que e l m i s m o debe t o m a r l a i n i c i a t i v a e n ese aspecto.

Segundo. S e r á p rec i sa l a c r e a c i ó n de u n a C o m i s i ó n pe rmanen t e de laa m i n o r í a s , t o m a n d o

L c o m o mode lo la C o m i s i ó n de Manda tos . T e r c e r a . S e r á preciso que e l Consejo e x a m i ­

ne los asun tos de las m i n o r í a s desde u n p u n t o de v i s t a p u r a m e n t e J u r í d i c o y a l m a r g e n de to­d a clase de consideraciones de o rden p o l í t i c o .

C u a r t a . S e r í a de desear que se a p e l a i a m á s a m e n u d o a l T r i b u n a l pe rmanen t e de J u s t i c i a i n t e r n a c l o n a l de L a H a y a

Q u i n t a . S e r í a prec iso ace le ra r e l p roced i ­m i e n t o an te l a Sociedad de Nac iones y a que l a l e n t i t u d con que son t r a t a d o s has ta aho ra todos los asun tos y rec lamac iones de m i n o r í a s , h a cau sado a loa In teresados d a ñ o s que a menudo h a n sido I r r epa rab les . — F a b r a .

L A V A L N O S E A T R E V E A C O ­M E N T A R E L D I S C U R S O D E H O . V K E

V» P a r í s , 1 1 . " L ' l n t r a n s l g e a n t " p u b l i c a u n a i n f o r m a c i ó n de

s u cor responsa l en G i n e b r a , d ic iendo que el d i s ­cu r so del s e ñ o r H o a r e h a causado g r a n i m p r e -a i ó n .

L a d e l e g a c i ó n I t a l i a n a considera que en e l f o n ­d o d i cho d iscurso q u i t a t o d a p o s i b i l i d a d de con­c i l i a c i ó n .

I n t e r r o g a d o el s e ñ o r L a v a l sobre é l alcance do d icho d i scurso h a man i f e s t ado que po r su i m p o r ­t a n c i a no se puede i m p r o v i s a r una c r í t i c a .

E l " P a r í s S o i r " cree que el s e ñ o r H o a r e se a d h e r i r á a todas las t e n t a t i v a s de c o n c i l i a c i ó n y que si é s t a s l l e g a r a n a f racasar , s o l i c i t a r á l a co­l a b o r a c i ó n de F r a n c i a p a r a a p l i c a r med idas que. p o r o t r a p a r t e , no se cree que sean m u y severas. — F a b r a .

M A Ñ A N A H A B L A R A L A V A L

Gineb ra , 1 1 . S e g ú n i n f o r m e s de procedenc ia i t a l i a n a , el se­

ñ o r L a v a l h a r á m a ñ a n a nuevas indicaciones a i C o m i t é de los Cinco, y si é s t e las acepta , s e r á a somet idas i n m e d i a t a m e n t e p a r a su es tud io a l ba­r ó n A l o i s L

E l v i e rnes p r o n u n c i a r á el s e ñ o r L a v a l en la asamblea de l a S. de N . u n discurso, que ha des­p e r t a d o g r a n i n t e r é s p o r l a in f luenc ia que puede e jercer en l a c r i t i c a s i t u a c i ó n a c t u a l . — F a b r a .

¿ A E S T A S H O R A S f G i n e b r a , 1 1 . M a ñ a n a , a las diez y m e d í a , se r e u n i r á l a sex­

t a C o m i s i ó n p a r a e x a m i n a r el i n f o r m e de l s e ñ o r Vasconcel los sobre el es tado a c t u a l de l a d i fe ­r e n c i a en t r e P o l o v l a y e l P a r a g u a y .

L o s represen tan tes de A r g e n t i n a y Chi le , y p r o b a b l e m e n t e el de B o l i v i a , h a r á n uso de l a pa­l a b r a en el cu r so de l a r e u n i ó n . — F a b r a .

U N A I D E A Q U E H A C E D I E Z A S O S H A B I A N E X P U E S T O L O S A L E M A ­N E S

L o n d r e s . 1 1 . C o n respec to a l a s u g e s t i ó n con ten ida en el

discurso que s i r Samue l H o a r e h a p r o n u n c i a d o h o y en Gineb ra , a lud iendo a los p a í s e s en que

' ( a l t a n laa p r i m e r a s m a t e r i a s necesarias p a r a su e c o n o m í a , se recuerda en los c i r cu ios e c o n ó m i ­cos b r i t á n i c o s que una idea a n á l o g a h a b í a sido expues ta po r el d o c t o r S c b a c h t en 24 de m a r z o de 1926 en u n discurso que p r o n u n c i ó en C h a r -l o t e m b u r g , a n t e l a Sociedad c o l o n i a l a l emana , a l p roponer l a c o n s t i t u c i ó n ea los t e r r i t o r i o s co lo­n ia les per tenec ien tes a las potencias e x t r a n j e ­r a s de g r a n d e s C o m p a ñ í a s p r i v a d a s que d i s p u ­s i e r a n de a m p l i a s concesiones y E s t a t u t o s p r i ­v i l eg iados , t o d o l o cua l h u b i e r a p e r m i t i d o a A l e ­m a n i a r e c i b i r de esas C o m p a ñ í a s c ie r tos p r o d u c ­tos esenciales, env iando a l m i s m o t i e m p o el ex­cedente de su p o b l a c i ó n .

E l p r o y e c t o del d o c t o r Schach t s u p o n í a l a a t r i b u c i ó n de loa puestos d i r ec to re s a s ú b d i t o s a lemanes ; p e r o p r e v i a t a m b i é n l a p resenc ia en los Consejos de a d m i n i s t r a c i ó n de c i e r t a s per­sonalidades ex t r an j e r a s , n o somet idas a i n f l u e n ­cias p o l í t i c a s . — F a b r a .

P O S I B L E S B B A

R E T I R A D A S D E G I N E -

Glneb ra , 1 1 . Se sabe que en l a e n t r e v i s t a ce lebrada p o r los

s e ñ o r e s L a v a l y s i r H o a r e é s t e se m o s t r ó m u y firme en su a c t i t u d y s o l i c i t ó de l Jefe de l G o ­b i e r n o f r a n c é s se s o l i d a r í z a s e con él , p id i endo l a a p l i c a c i ó n de l "Covenan t " .

Se a d m i t e l a pos ib i l i dad de que los p a í s e s es­candinavos se r e t i r e n de l a Sociedad de N a c i o -n e asi n o se ap l i ca lo que dispone e l " C o v e n a n t " de l a S. de N . — Cosmos.

L A E N E R G I C A A C T I T U D D E S I R H O A R E

G i n e b r a . 1 L ES p e r i ó d i c o " J o u r n a l de Geneve", comen tando

e l d i scurso p r o n u n c i a d o es ta m a ñ a n a p o r e l m i ­n i s t r o i n g l é s s e ñ o r S a m u e l H o a r e . d i ce que cree que se puede c o n f i r m a r que en la ú l t i m a conver­s a c i ó n t en ida po r H o a r e con L a v a l se v i ó l a firme a c t i t u d de a q u é l y que H o a r e d i j o a l jefe del Gobie rno f r a n c é s que I n g l a t e r r a , s i fue ra ne­cesar io , e s t á d i spues ta a p l a n t e a r e l p rob l ema i t a l o - a b i s i n i o an t e l a A s a m b l e a , aunque sea p i ­d i endo sanciones. A ñ a d e que .sin e m b a r g o , se cree que F r a n c i a e I n g l a t e r r a a c t u a r á n en es­t r e c h o acuerdo. — Cosmos.

C A D A Q U I E N Q U E H A G A L O Q U E Q U I E R A

G i n e b r a , 1 L A n t e s del discurso del m i n i s t r o de l E x t e r i o r

de I n g l a t e r r a , s i r S a m u e l Hoa re . l a A s a m b l e a a p r o b ó s in d i s c u s i ó n l a r e t i r a d a de l a o rden de l d í a de l a c u e s t i ó n del e m b a r g o del e n v i ó de a r ­mas a paises be l igeran tes , haciendo cons ta r , s in e m b a r g o , que los p a í s e s h a r í a n lo pos ib le po r e v i t a r d ichos e n v í o s . — Cosmos.

Más notas del conflicto italo-abisinio

L A E N T R A D A D E B A R C O S I T A ­L I A N O S E N P U E R T O S G R I E G O S

A t e n a s . 1 L L o s je fes del Es t ado M a y o r de l a m a r i n a h e l é ­

n i ca dec la ran que la en t r ada de los buques de g u e r r a i t a l i anos en los puer tos gr iegos , incluso s in l a a u t o r i z a c i ó n p r e l i m i n a r , ea c o n f o r m e con los acuerdos in te rnac iona les que p e r m i t e n es ta en t ra ­da en caso de t e m p o r a l o necesidad u rgen te de parovis ionarae . — F a b r a .

U N E X C E S O D E P R E C A U C I O N

L o n d r e s . 1 1 . E l " D a i l y Expre s s " dice que e x c u s á n d o s e en r a ­

llones de p o l í t i c a , l a T . S. H . b r i t á n i c a h a acordado no r e t r a n s m i t i r el mensaje d i r i g i d o a las mujeres de t o d o e l mundo p o r l a e m p e r a t r i z de E t i o p i a en f a v o r de l a paz. — F a b r a .

L L E G A N R E F U E R Z O S A M A L T A

M a l t a , 1 L Con c a r g a m e n t o de munic iones y t r a y e n d o a

bordo 1,340 hombres, en t re oficiales y soldados ha l l egado el paquebot " N e u r a l i a " .

L a s au tor idades han p r i h i b i d o en abso lu to l a e n t r a d a en el vapor a t o d a persona que no per­tenezca a l e j é r c i t o o a l a m a r i n a . — F a b r a .

C R E E N Q U E E L D I A 24 C O M E N ­Z A R A L A G U E R R A

P a r í s , 1 1 . S e g ú n e l corresponsal del " P a r í s S o i r " en Add ia

A b e b a , el Gobie rno ab is in io ha f a c i l i t a d o un co­m u n i c a d o en el que se expresa la creenc ia de que el a t aque I t a l i ano se i n i c i a r á el d ia 24 del ac­t u a l . — F a b r a .

L A L I G A S O C I A L I S T A I N G L E S A

L o n d r e s , 11 . E l s e ñ o r M u r p h y , secre ta r io genera l de l a L i g a

soc ia l i s ta , h a man i f e s t ado que d i cha L i g a n o a p r o ­b a r á cua lqu i e r a c t i t u d que pueda a d o p t a r el Go­b ie rno p a r a s a l v a g u a r d a r los intereses i m p e r i a ­l i s t a s de I t a l i a . — F a b r a

L A S T R O P A S I T A L I A N A S Q U E P A ­S A R O N P O R E L C A N A L E N A G O S T O

L o n d r e s , 11 . C o m u n i c a n de P o r t S a i d que d u r a n t e el mes

de agos to han pasado po r e l C a n a l de Suez, con r u m b o a l A f r i c a O r i e n t a l , 26.445 soldados i t a l i a n o s , de los cuales han t en ido ••us ser r e ­p a t r i a d o s po r d i s t i n t a s causas 1.737. — Cos­mos .

R U S I A A N T E E L O O N F L I C T O I T A ­L O - A B I S I N I O

P a r í s . 1 1 . E l s e ñ o r Lauzanne , d i r e c t o r del p e r i ó d i c o e l

" M a t l n " , se ocupa de l pe l ig roso pape l de l a U . R . S. S. en e l c o n f l i c t o i t a l o - a b i s i n i o .

D i c e que los hombres del K r e m l i n h a n ven­d ido 9.000 toneladas de avena a los au to r idades m i l i t a r e s i t a l i a n a s m i e n t r a s que o r d e n a n a los dockers de los p u e r t o s del M e d i t e r r á n e o que se n i eguen a l t r a s b o r d o de v ive ros des t inados a I t a l i a Es tos p roced imien tos son f u n d a m e n ­t a l m e n t e s o v i é t i c o s . S i M u s s o h n i se d a cuen­t a de que los o b s t á c u l o s no de jan de a u m e n t a r en s u c a m i n o , lo debe en p r i m e r l u g a r a la U . R . S. S.. a l a que t r a t ó en o t r o t i e m p o con t a n t a benevoleacia y con la que c o n c e r t ó , an ­tes que nadie , u n t r a t a d o de comerc io . — Cos­mos .

T O D A V I A S E E S P E R A N T R E S S E ­M A N A S D E P A Z

A d d i a A b e b a . 1 1 . L o a i t a l i a n o s res identes en las reg lones i n t e r i o ­

res de E t i o p i a se p r e p a r a n p a r a p a r t i r h a c i a A d d i s A b e b a . D e n t r o t res semanas todos los i t a l i a n o s e s t a r á n r eun idos en A d d i s A b e b a

E n los c i r c u i o s b i e n i n f o r m a d o s se cons idera que es to s ign i f i ca que las hos t i l idades no empeza­r á n t a n p r o n t o como se c r e í a — F a b r a .

L O S S E R V I C I O S D E D E F E N S A D E L A O R A N B R E T A Ñ A

L o n d r e s . 11 E s t a t a r d e se h a n r e u n i d o con v a r i o s of icia­

les, representan tes de los serv ic ios de Defensa , los m i n i s t r o s s igu ien t e s : B a l d w i n , M a c D o n a l d ,

Byrea , M w — M a l e o m M a c D o n a l d y V a r u r i t -t a r t .

L a r e u n i ó n h a ten ido l u g a r en D o w n l n g S t ree t , y h a empezado a laa dos de l a t a r d e . — F a b r a .

L A M I S I O N D E A B I S E N I A L L E ­G O A C H I N A , C A M I N O D E L J A ­P O N

T o k i o . 11 L a m i s i ó n e t iope, p res id ida po r e l s e ñ o r D a b a

B i r r e w , pres idente de la A c a d e m i a m i l i t a r de E t i o p í a , h a l legado a Shanghai de paso p a r a T o k i o .

L a s p e r i ó d i c o s de Shanga i p u b l i c a n unas de­claraciones del s e f u r Daba B i r r o w , en las que se dice que e l ( fob ie rno et iope t iene l a I n t e n c i ó n de establecer una L e g a c i ó n en T o k i o . — F a b r a .

E S C U A D R A S I N G L E S A S E N A G U A S G R I E G A S

N l c o s i a ( C h i p r e ) , 1 1 Trece des t royer s de la flota b r i t á n i c a del M e ­

d i t e r r á n e o , a c o m p a ñ a d o s de va r io s cruceros, ae c o n c e n t r a r á n en L imasse l , el d í a 2 1 del ac tua l , donde p e r m a n e c e r á n has ta el d i a 8 del p r ó x i m o mes. Of ic ia lmente ae hace observar que esta me­d i d a e s t á p r e v i s t a en el p r o g r a m a n o r m a l del c ruce ro e s t iva l .

A l m i s m o t i e m p o , el crucero " L o n d o n " se d i ­r i g i r á a F u m a g u e t a ( C h i p r e ) . — F a b r a .

N U E V A P E T I C I O N Y N U E V A N E G A T I V A

A d d i s Abeba . U . L a L e g a c i ó n de I t a l i a h a pedido nuevam # t e

a l Gobierno a u t o r i z a c i ó n p a r a r e f o r z a r l a g u a r ­d i a de su edif ic io . P ide una g u a r d i a i g u a l a l a que posee l a L e g a c i ó n b r i t á n i c a .

Se sabe que <>l Gobierno e t iope h a vue l t o a denegar la p e t i c i ó n . — Cosmos.

C O N C E N T R A C I O N D E E X T R A N ­J E R O S

A d d i s Abeba . 1 1 . L o s ex t r an je ros residentes en p u n t e » e x t r e ­

mos del p a í s se r e t i r a n hacia l a c a p i t a l . E l representante de B é l g i c a ha pedido a l Go­

b i e r n o et iope una escolta de p o l i c í a s p^ -a c inco s ú b d i t o s belgas empleados en p l a n t a * nes de c a f é . — Cosmos.

U N A P R O T E S T A M A S »

Londres . 11 . C o m u n i c a n de A d d i s Abeba que e l m i n i s t r o

de I t a l i a ha p ro t e s t ado hoy acerca del Gobierno e t i ope c o n t r a las d i f icu l tades creadas p o r las au to r idadps abis ln tas con resnecto a los p r o t e ­g idos I ta l ianos que v a n siendo evacuados del I n t e r i o r hac ia A d d i s A b e b a — Cosmos.

M O V I L I Z A C I O N D E O F I C I A L E S D B L A R E S E R V A

R o m a , 1 L L a " G a z e t t a U f f i z i a l e " a n í m e l a que d u r a n t e

este a ñ o todos los oficiales de l a reserva de i n ­f a n t e r í a y de a r t i l l e r í a de l a s q u i n t a s de 1900 a 1910 s e r á n l l amados bajo l a s banderas p o r l a d u r a c i ó n de 23 diaa. — F a b r a .

C O M E N T A N D O L A M O V I L I Z A C I O N F A S C I S T A .

R o m a , 11. Comentando l a orden de m o v i l i z a c i ó n ordenada

por el s e ñ o r Musso l i n i . el " G i o r n a l e d l t a l i a " habla de u n a m o v i l i z a c i ó n de todas las fuerzas del p a r ­t ido fascista y de las organizaciones que de él de­penden con u n t o t a l ap rox imado de unos dies m i ­llones de hombres .

E s t a o r g a n i z a c i ó n gigantesca e inquebrantab le e s t á dispuesta a ejecutar inmed ia tamen te las ó r d e ­nes de Musso l i n i .

E l l l a m a m i e n t o general da u n a Idea, de la u n i d a d nac iona l t a l y c o m o es su r a z ó n de aer en la v o l u n ­t ad fascista.

"11 L a v o r o Fasc i s t a" cal i f ica l a orclea como l a m e j o r de laa c a r a c t e r í s t i c a s y e l comen ta r io m á s eficaz de la s i t u a c i ó n in t e rnac iona l ac tua l .

E l s e ñ o r M u s s o l i n i ha enviado a sus representan­tes a Gineb ra con la i n t e n c i ó n de t r a t a r po r todos los medios normales , de resolver l a c u e s t i ó n e t iope; pero en el m o m e n t o en que se t r a t a de bascar u n pre tex to para entregarse a demostraciones c o n t r a el derecho h i s t ó r i c o del fascismo, que nadie pueda d i s c u t i r s e r í a preciso recordar l a frase del s e ñ o r M u s s o l i n i : " C o n Ginebra , s i n Gineb ra o c o n t r a G ineb ra" . — Cosmos.

L A A L O C U C I O N D E L A E M P E R A ­T R I Z A B I S I N I A

A d d i s Abeba , 11. L a e m p e r a t r i z de A b i s í n i a p r o n u n c i ó a y e r a n t e

el m i c r ó f o n o u n a a l o c u c i ó n d i r i g i d a a las m u j e r e s del m u n d o en te ro .

E m p e z ó d i c i endo : "Qu ie ra D i o s gua rda rnos de esta c i v i l i z a c i ó n p ro t ec to r a de l a d e v a s t a c i ó n y de l d e r r a m a m i e n t o de sangre ."

L a e m p e r a t r i z a l u d i ó "a las potencias a rmadas que se p r e p a r a n p a r a I n v a d i r nues t ro p a í s , ba jo el p re tex to de l l e v a r u n a c i v i l i z a c i ó n a nues t ro pueblo , m o r a l y pacif ico, que v i v e cerca de l a N a t u r a l e z a y en con t inua c o m u n i ó n con e l S u m o Hacedor .

Ba jo todas las l a t i t udes y los c l imas , a m a n l a paz y odian l a fue rza b r u t a l . L a s madres de A b i ­s í n i a y del m u n d o entero s u f r e n an te e l p e l i g r o de u n a g u e r r a .

E t i o p í a a s p i r a ú n i c a m e n t e a l a paz, ante l a d i ­fe renc ia que se h a hecho s u r g i r an t e su concien­c i a t r a n q u i l a "

L a e m p e r a t r i z h a concluido haciendo u n l l a m a ­m i e n t o a las muje res de todo el m u n d o p a r a que u n a n sus p l ega r i a s a fin de que D i o s insp i re a los hombres de Es tado en favor de l a j u s t i c i a y de l a paz.

H o y e l N e g u s p r o n u n c i a r á u n discurso an te e l m i c r ó f o n o . — F a b r a .

EL C O N G R E S O DE LOS NAZIS EN NUREMBERG

0:

Wagner lee la proclama del canciller después de un discurso de Hess en que

ataca duramente al comunismo N u r e n b e r g , 11. C o n g ran a n i m a c i ó n se e s t á celebrando l a

segunda j o r n a d a del Congreso Nacional -Socia l i s ­t a . E n dicho Congreso se c o n m e m o r a t a m b i é n lo que los nacional-socialistas l l a m a n la l i b e r a c i ó n de A l e m a n i a de las cadenas que representaba e l T r a t a d o de Versa lies, rotas en 16 "le marzo .

A las once de la m a ñ a n a l l egó a l E s t a d í a don­de se celebra el Congreso, el s e ñ o r H l t l e r y las m i l i c i a s nacional-social is tas fo rmadas rindieron honores. E l s e ñ o r H i t l e r l l egó a c o m p a ñ a d o del m i n i s t r o s e ñ o r Hess. E n medio de grandes acla­maciones el s e ñ o r H l t l e r se t r a s l a d ó a la t r i b u ­na, en cuyo fondo estaba colocada u n a g r a n bandera con la c ruz gamada, rodeada de laure­les. A l aparecer a l a t r i b u n a H i t l e r , todos los ststentea le sa ludaron con los brazos extendidos y el canci l le r y sus a c o m p a ñ a n t e s respondieron a l saludo en i g u a l f o r m a .

P r o n u n c i ó un discurso el m i n i s t r o s e ñ o r Hess, q u i e n s a l u d ó a los h u é s p e d e s del Re l ch , a los re­presentantes de las potencias ex t ran je ras y a los representantes del p a r t i d o nacional-social is ta .

D i j o que en el m o m e n t o en que se estaba cele­b rando el Congreso de N u r e n b e r g A l e m a n i a se encont raba ante u n a p á g i n a de su H i s t o r i a de una grandeza t a l , que j a m á s , n i de a q u í en ade­lante, l a H i s t o r i a de A l e m a n i a no p o d r á ser des­c r i t a s in consignar como uno de los hechos rele­vantes la a c t u a c i ó n del naclonal-soclal isnto.

Puso de rel ieve la d e c i s i ó n da H l t l e r a l dec id i r ­se a p roc l amar el se rv i c io m i l i t a r o b l i g a t o r i o en A l e m a n i a y a g r e g ó que bajo su d l r e c e i ó a A l e m a ­n i a h a reconquis tado el derecho t e todo pueblo de a rmarse para asegurar su l i b e r t a d y sd inde­pendencia . A s i A l e m a n i a , gracias a l esfuerzo de H i t l e r , ha conseguido el respeto debido ante laa d e m á s naciones, el derecho de ser t r a t a d a con Igua ldad , l a capac idad de celebrar t r a t ados con Estados ext ranjeros como n a c i ó n soberana. Ubre a Independiente.

P o r p r o p i a i n i c i a t i v a A l e m a n i a h a entablado negociaciones con la m á s grande po tenc ia m a r í t i ­m a y estas negociaciones le h a n p e r m i t i d o la l i ­be r t ad de c o n s t r u i r u n a a r m a d a p a r a l a de­fensa de sus costas, l i m i t á n d o s e a l m l i í n o t i e m ­po estos a rmamen tos a t é r m i n o de prudencia .

De co lon ia de e x p l o t a c i ó n de las grandes poten­cias A l e m a n i a reed i f i cada po r el nacional-socia­l i s m o se ha conve r t i do en u n fac tor cuyo respeto y a m i s t a d buscan las grandes potencias .

E l p a r t i d o nacional-socia l is ta y e l e j é r c i t o es­t rechamente un ido , s in deseos de conqu i s t a en e l ex te r io r , t r aba j an con l a conquis ta e s p i r i t u a l de los paises ex t ran je ros .

D e s e a r í a m o s que las of ias naciones pudiesen d o m i n a r a sus pueblos a sus ideas, puesto que

esto r e p r e s e n t a r í a u n g r a n paso para d o m i n a r l a t o r m e n t a y a l m i s m o t i empo p a r a pantenes l a paz y el desenvolv imiento c u l t u r a l de laa grandes naciones, puesto que u i a nueva g u e r r a d e s t r u i r í a a esos pueblos a su c u l t u r a y q u i z á s a la c u l t u r a del m u n d o .

Se r e f i r i ó luego el s e ñ o r Hess a ] Congreso de Moscou y d i jo que po r todas partes las naciones demues t ran deb i l i dad ante l a i n f l uenc i a bolche­vique. All í donde estalla un m o v i m i e n t o de gue­r r a c i v i l se n o t a l a mano de Moscou . A leman ia que ha der r ibado la in f luenc ia bolchevique en eu p a í s , no se d e j a r á a r reba ta r l a v i c t o r i a . P o r eso A l e m a n i a e s t á dispuesta a imponerse a l a in f luen­c i a de u n a raza que es l a propagadora clandes­t i n a de las ideas bolcheviques. Con la Inf luencia j u d í a dominaba e l ba lvhev iqu l smo en Alemt in ia , y des t ru ida esa in f luenc ia , el bo lchev iqu i smo se h a hundido en el p a í s . D e s t r u i d a l a in f luenc ia de los l í d e r e s j u d í o s sobre los obreros, estos ú l t i m o s han c o m p r e n d i d o la necesidad de enrolarse en el Bacional-soclal isma p a r a l a defensa de su pa t r ia .

M i e n t r a s que el nacional-social ismo pro te ja al pueblo a l e m á n c o n t r a la i n f l uenc i a del juda ismo y, por consiguiente , c o n t r a el pe l ig ro bolchovlqui , se protege t a m b i é n con t ra el bolcheviquismo m u n d i a l . E l bo lchev iqu ismo es decadencia, mien­t ras que el nacioaal-aocial ismo representa recons­t r u i r .

D i r i g i é n d o s e h a c i a H i t l e r , e l s e ñ o r Hess ma­n i f e s t ó que A l e m a n i a , d e s p u é s de l a gue r r a , ha­b l a estado s o m e t i d a a u n t o r m e n t o , r e g i s t r á n ­dose asesinatos de obreros en las f á b r i c a s K r u p p , v i o l a c i ó n de muje res a l emanas f o r ne­gros , cuando l a soldadesca e x t r a n j e r a h a b í a pues to el p ie en A l e m a n i a , y cuando los alema­nes e s tuv i e ron ob l igados a d e s t r f u i r sus armas . D e s p u é s A l e m a n i a , po r o b r a de l canci l ler , ha seguido su h i s t o r i a , puesto que es l i b r e y sobe­r a n a A l e m a n i a es l i b r e p o r que vog sois sn " fueh re r " .

D e s p u é s de p a l a b r a s de b i e n v e n i d a d i r i g ida s a l l í d e r nac iona l - soc ia l i s t a de F r a n c o n i a , Jul ios S t r e l che r , e l s e ñ o r Hess d i ó p o r t e r m i n a d o su discurso .

A c o n t i n u c i ó n e l Jefe de g r u p o W a g n e r d i * l e c t u r a a l a p r o c l a m a de l F u e h r e r .

L a p r o c l a m a c i ó n de H i t l e r cont iene u n a cor ta h i s t o r i a de loa Congresos celebrados po r e l par­t i d o , e l p r i m e r o de los cuales m a r c ó el J a l én de l c a m i n o de l a v i c t o r i a ; el segundo el del t r i u n f o , y t i t e r c e r o e l de l a l i b e r t a d del p n " -T o d o lo que se h a hecho en e l curso de estos t r e s ú l t i m o s a ñ o s no es nada c o m p a r a d o anta l a o b r a o f r m i d a b l e de c r e a c i ó n del nuevo E j é r ­c i t o a l e m á n .

r E C D I L U V I O " Jueves , T2 'de s e p f í e m F r é He 1935 P A G I N A S I

r í o h « y q » " «r qua ^ que por « á c o a t r a r t o hay.

. » i » r te m i r a d a h a d a lo alto para eontl-W» " f ^ ^ Z n a » »•»•*» que w ^ e a e n t a l« g r a a d e » S ^ ¿ r ^ ¿ s » l o ^ « t o t ~ ^ L > n « r t « Art.. t r a ^ ¡ ' ' y debe t S S m por «i Taga jo .

o d r a d k c n J ' a l I á da I t a c n b e i B ao-^ . ^ ^ u n d o d ^ e f a T t . l a « ^ r M a d ^ e a r i a

S ^ * I a B I « W a . I » ^ e a C ! ^ y ^ « » . — . I T » m m u iaamum ¿<iae H I M I tmt

X t ^ M r i M y * ~ Bsnttr a q p d que a n d a a l a fue* _ ^ t i . 'lm ¿ a nn bosque poblado de dragonea, y * ^ V . - » p o a Men: Alemania h a sido foraada ¿OT^Tquince año» a representar M M L i D á a t c l Z i i n Z t a m n f t o a aque l la . I d i mosoat Nosotras los alemanes noh nadameota, en eatoa momentos.

r u é te aln defensa. I foeotroe queremos »I»I* en con Miostres vaciaos paro d e m a s t o d » «oaocaa las l a t r i gaa l l l t s i s i s I s a i l i » cuyo sa lo panto da

M s a ftu* j a d s a s l s a cuyo

y U t a consiste en transformar a E oaenas campo de batalla.

Cuanto m á s el comunismo j u d i a vantar l a k a a d e t a de l a icaorrecck l a libertad, m á a nosotros los alemanes, qoe moa s i honor d s s e r loa anemigos m á a encamtaa-dos d a esas doctrinas destructoras de los pueblos, e s tanws 4 » f iwrtfainnra da spwaiiar en. todo lo qua

moa e n nuestro e j é r c i t o l a p r r t e c c i á a necesar ia p a r a a u a t r a trabajo parifico. Tenemos d Poder e n l a mano y lo guardaremos, puesto que nosotros somos loa napoDoabiea del m i n o ante l a nar c i ó n . . , . . - , s ^ . : .

pone do relieve el cancil ler c ó m o los inciden­tes que tienden a originar insidentos coa el nuevo R e i c h encuentran el in terés de los e n e m t goa de fronteras afoera. Bstoa enemigos en t r u ­chas oaaalMsa k a a spsaade con impaeieacia las resultados de esos incidentes, olvidando cuál es l a mentalidad alemana, que nunca t e n d r á otra m i r a que la defeaa: del honor a W n á n , que es lo que nos Importa antes que todo. >— Cosmos,

L A A C T I T U D D E L O S C L E R I G O S

N w e m h e r g , U E n l a proc lama del s e ñ o r Hi t ler , le ida por «I

doctor W a g a a r a e l Congreso narionalsni laMs t a Oguraa I s a aignientea a | s r « lai Icnea:

E n ri c a ó t i c o momento actual pertenece a l d á hil l a desgracia. I * riqueza del fuerte permite a é s t e justificar mnralmMits é l derecho de h a c e r uso de l a • i a a i a . P r a e e d k a d a a f s n s m t a r l a K -bertad de Jos esc lavos ae hacen nuevos esclavas, y destruyendo la s c lases ae crean nuevas clase.

L a agurlriad del R e i c h no e s t á a segurada me­diante pactos existentes, pero s i por l a deeWda de loa jefes y por l a fuerza rea l de l a n a c i ó n . K > -tamoa diipueatoa & vencer toda o p o s i c i ó n qpa Be nos h a g a

Cuando aun no fcaiaue poder, d é s e moa les c l ér igos qoe h a c í a n pofitica e n el to. A h o r a qua « a • m e ü a e M a n e a teaeawis l a autoridad, l a emplear m o a p a r a deshacernos de los c lér igos , qoe hacen baja po l í t i ca , no c u i d á n ­dose da l a labor qoe h a n de e jercer e n este m u n ­do, y a qoe franilitaii s u labor de pastorea de a l -n-.as.

E n esta labor de suprimir en s n a a i «B-f e r e n U d pebgroa n o rtnrtsrwoB n i n n instante e n confiar c ier tas O í a taiae a organismos califica­dos p a r a resolver cuestiones e x t r a ñ a s a l a « a a s -c i a del Es tado .

E n ceanto s las dlflcnltades ecandaricaa a r f n a Ies, atribofdaa a l a m a l a cosecha, e n l a proc lama ge dec lara:

campea d a rfmrrntrmrifm a todos aqudlos q ^ i n t e n t a » provocar n a ataa de precios." ,— V h h r a .

E L D I S C t T B S O D E H U L E S Nuremberg, 11, E3 canciller Hi t ter e n e l discurso pronnncla-

do boy en el Congreso Naz i , h a dlcbo H i a M a i que los a p ó s t o l e s de l a docthrina U o m á a gue­r r a " e s t á n e m p e ñ a d o s en te c o n s t r u c c i ó n del mayor Instrumento de el la: pero que A l e m a n i a no desea m á s que v i v i r en paz y bcenas r e l a ­ciones con sus vecinos.

Se ref ir ió d e s p u é s a loa que eowidera ene­migos del nazismo dentro del Re ich , o a l s i f l c á n -doioa e n tres grupos: los jud íos , m a n d s t a a y democracia par lamentar ia ; el part ido c a t ó l i c o de centro, p e m i d o a a moral y p o l i í k n m nte

c o o f U a n d o . y m g n a a a < i a i F a H n de te d a s e de u n laeorregibie y eatdpido rearefo-

cariamo. A ñ a d e que todos estos creen t o d a v í a que el afio 1833 no h a introducido ninguna c la -

uSSl! **frab*° Que también c a m b i a r ! , íUtafl£? ,«Ven 000 t~ 0 - ^ o n a l

C ™ . ^ ' ^ í 'Do- **** teci«^ SS-

TIÍIÍT IMIT"1 en ,ue 86 tDcaeatnjl C o h l T ^ ^ v ' 103 a » n d s t a s . Ies dice que el

nifie^036, ^ * * * P ™ 1 ^ reserva; pero m a -C K i i i s t a n o h a sido comprendido por -TTIB I IS r T l r Ü J Í * que consecuencia es Inevitable y do P^Jf0 n a d o n a l - s o c l a l I s U s e g u i r á venden-^ |OQO0 tos otaatAcnlDB qos **** i i t ig

d e ' í i 0 ! ^ ! ' , nil,_erTOr ^ suponer que, a eauad ^ . S ^ W ^ — t Impotente para resolver algunos P r o n i ^ u a ae habla capitulado ante eUos. diciendo

s^fe^sap* * * - ~ « - ^ c p r e f i e r e d e s p u é s a te c u e s t i ó n r d l r i o s a * -

que el partido nacional s o d a l l s t a no Ucne «1 ha ten ido I n t e a d * . * perseguir d I I I I I M T

' P ' r o n o puede tolerar l a t e r u k a d a p o i i É k a * ^ s w p o s confealonalea u , — a a * p o u n c a a e Hakfendo sobre te la iat l i te n i i a a h i j . a * m~>

f « h a r á e « ^ h w a t t í h ^ » » « l ^ L r 2 i n f l a d a U I ^ ^ a i i a r p a n OTKar te "^a-rioa ^"Q^slendo posible por ello el a l z a de loa

R a c e a pantos a p rií xlrs o' loa aalari E j é r c i t o c to de l a 1

desde e l OoMarao en el afio techa eontra d paro, mantenimiento de os a l n ive l presente; v l g o r t a a d ó n d d o a objeto de colaborar a l m m t r n l m l t a s e n E u r o p a , y c o n t h i a a d ó n de loa a a .

tadepemUento de te I f i a l a i Uta d a prtewras m a ­terias del exUauje tu . p r o d o d é n d o t a s dentro d d

final ea l a u n a rea l

H a reeducación dd

f—< Goamoa-

Z I I T L E S H A C E E L E L O G I O D E L

de l a - i H l

Mnenberg , 11. he ae h a nalahriita e n te Opera d s

¡ber^ una gran l a a a l t e a t a a l á a da carác ter a l . en la qua el señor Hitler ha pronuncia­

do «1 discurso examinando d el momen to a c ­tual es d Indicado para ocuparas da problemas eattorales y ar t í s t i cas , cuando tantas trabajos a r g é n t e a hay « a e realizar e n d terreao de l a po-í l l e a y de la e c o n o m í a , y si se deben hacer

para el arta, casado hay tanta pobre-xa y tanta cr ía le por todas partea.

A estas preguntas ha contestado aflrmatlva-teente, diciendo que la vital idad d i n n pueblo e s t á peraon Meada alfmpra en tea grandes M a ­

que talmaaaa a toda te

Dijo qua l a His tor ia no j u a s a que nn pueblo ea digno de estar e n la memoria do loe hombrea m á a que cuando se h a elevado a d mismo d asonmaento de su propio valor eattoral.

A g r e g ó qaa d n a d e a d asetaHsmo debe persua­dir a l pueblo de te aalaite gaaeral y part icular que tiene, d e m a a t z á a d o l e aaa vuaUdadcs cu t t i* -ralea y sus efectos a l r f i l r i . pasa eoa ello fad l t -tará ea propio trabajo y l a l u c h a « a e tiene en­tablada.

Con algunos aftaa d s r é g i m e n o a d o n d aoda-l lsta — afirmó H i t l e r — Alemania obcendrá m u ­chas m á s y aMjorca eos.is en d aspecto cultural que lo que obtuvo e a j a r r a a a da años bajo el r é g i m e n J a d a . - — P a b r a .

O B A l f A J U M A O O M E N L A V I E ­J A C I U D A D

Nurenberg. U . Durante toda te noche de a y e r estuvieron ne­

gando a esta ciudad trenes especiales conduden-do desde todos loe puntea de Alemania miemhraa do tea formarinara a i r i n a e l aaiiielldaa. q a a hate da toaaar parte e n tas revfatas y desfiles qae se c e l e b r a r á n coa motivo del Congrego y qua dea» c a n d í a n en una e s t a c i ó n cspeotel caastralda d efecto en medio de u n boaque cercano a T r e n a berg.

Todos l a s e a p s i l i i e a s i l i i s paaiaaaei .ni la a s a semans. viviendo bajo las ttaodss de 1 i iupsah' levanta dea a l efecto.

L o a miembros del Gobierno, altt^ (fignatarioa dal partido y loa invitadoa especialmente por e l tubrer t e n d r á n s u alojamiento en >a dudad.

U n a nota de color l a h a dado un b a t a l l ó n de mujeres pertenecientes a l servicio de t i a h a Jo, que h a desfilado cantando, y oatvntando blusa d a tela gris , e n d i r e c c i ó n d edificio en que aa h a de reunir el Congreso.

l o s h u é s p e d e s d a honor ascienden a 1.500 y en e l G r a n Hotel, donde se alojan, se nota l a

del s e ñ o r L u i s Bertrand, de l a A c á -Francesa , y d d c a m p e á a de boxeo M a x

Behmeling. — P a t e a .

DEL ULTIMO INTENTO REVOLUCIONARIO

PORTUGUES L i s b o a U . Oficialmente se dec lara qoe te tranquilidad ea

absoluta, h a c l é n d o a a notar que l a r e p r e s e n t a c i ó n gratu i ta organizada a l aire Ubre en d barrio po­pu lar de Sao V e n t a por d secretariado de l a Pro­paganda Nacional , obtuvo por parte rfgi numeroso p ú b l i c o formado per obreroa y empleados, d m á s grande éx i to , no o h a e r v á n d o a a n inguna anormali­dad. — F a b r a

L A S M E D I D A S D E P R E C A U C I O N

L i s b o a 11. Cinrtlndan las extraordinarias da p r e -

c a n c i ó n adoptadas por d Gobierno a consecuen­c i a del golpe de fuerza que se intentaba rea l izar y que, como es sabido, ha fracasado. A l igual que en te capital, t a m b i é n en provincias ae observa un g r a n lujo de precaía:Iones , particularmente e n Coimbra, l a gran d u d a d univers i tar ia portuguesa E s t a s medidas de r i g i l a n d a se observan part icu­larmente en determinados pantos que sirven d a centros ferroviariod — F a b r a .

R E U N I O N E S M I N I S T E R I A L E S L i s b o a 11. E l Consejo de n d i l M u i a reunido esta tarde, h a

examinado detenidamente te rrttnaf Wir creada por el complot descubierto y h a a«wrfa<v> reunirse 1—tiami de nuevo.

Todos los funcionarlos d r i l e s o h a y a n participado e n d cosopiot. dos d s ana cargos en virtud de lo que dispone l a l e g i a l a d é n vigente e n re lac ión con el orden p ú -btfco. Independientemente de l a s responsabflldadea criminales que puedan exlgirse lea 1—1 F a b r a .

N U E V O S D K T A L L E S D E L C O M P L O T

Lisboa . 11. E e t a Maftann h a sido levantado el E s t a d o de

simple p r e c a u c i ó n , proclamado durante l a pasa­d a noche a consecuencia de los sucesos ocurridos ayer . E l ministro de J u s t i c i a s e ñ o r R o d r í g u e z , h a regresado a Li sboa .

S e conocen nuevos detalles sobre l a tentativa d d c a p i t á n Mendos N o r t ó n de apoderarse d d vapor "Bartolomea D í a z " . Dicho c a p i t á n s u b i ó a bordo de l a c i tada e m b a r c a c i ó n , a c o m p a ñ a d o de algunos marinos, para provocar a a l e r a n t a -miento entre l a t r i p u l a c i ó n . P e r o é s t a detuvo a N o r t ó n , no haciendo caso de sus consejos.

L a poHda detuvo igualmente d f " i en te coro-Z A var ios paisanos. — F a b r a ,

LA RESTAURACION MONARQUICA EN

GRECIA 1 1

B - D a i l y M a J T publ ica n a a tatervd con u n a Importante personalidad h e l é n i c a que ae encuen­t r a e a Landres , s e g ú n l a cua l l a vuelta d d sobe­rano griego aa e f e c t u a r á en l a segunda a tassasa s a m s a a d a noviembre. — F a b r a .

C O M E N T A R I O D E " T H E T I M E S "

Londres , 11.

pacaa a l g ú n te -temediatas d a

"Tlaa ia" • a w n l l i ulii n W w t e l Mor n s p e r f n a tea n i n a t r n m r i te d e d a r a d ó n de TSaldaria .

"Parece clka que c o n d u c i r á a nuevos d h turtaoa d p a í s , qoe y a h a sufrido m á a qua s e d denteaaente con l a s luchas pdtt lesa." — F a b r a .

S O B R E L A D n O S I U N D K ¿ A I U L S

Atenas, 11 L a Prensa , d hablar d a los rumores sobra

posible d i m i s i ó n del aeftor Zaimls , lo hace 00a mucha r e s e r v a has ta d punto de que se c r e a que d presidente no d e d d l r á nada con r e l a d d n d abandono d a a a cargo, basta que ae den por concluidas laa negneiadoaes actnalea entra loa Uders d d pnrttrtn m o n á r q u i c o y tea JaCaa m p n bl lcanoa

E s t a d e d s i t e d d preddente parece « r mett-a a d a por d deseo de qoe el plebiscito pletamente i m p a r d d , pudlendo c a d a adaptar libremente p e r l a m o n a r q d a o por R e p ú b l i c a , aegte te p a r e a r a — F a b r a .

L A R E N U N O A L A K E P L H U C A

1 L C i r c u l a d rumor e n todoa los centras caenpa-

tantes qoe d l i e l f i de la Ilepdhltea. aehor Z a i m i a p r e s e n t a r á la dtmbrtón e n d awaaMitn e n que T s d d a r l s se declare e n favor de l a r e s t a u ­r a c i ó n de te aiiaanuMla E l general r a p a r í a h a sustituido d general Panayotakos y se cree q p a ae edehrard a a a nueva r e u n i ó n d d Consejo d a minostrosi E n d pueblo de Pilos h a entrado inea-

itafiano. 1 d d pueblo, n a tanto aorprendt-

i l C í b i c r ! . . . . Conviene ineri-de te L e g a d é n i t a l i ana d paerto d a Pyloa. S e

naagara qae e a d carao d a eata semana, v i s i t a r á n d paerto de P y l o a v a r i a s anktades da te t o t a in ­g i n a d d MadltaaTánaok. — Oatenoa.

V A L E A M A N S C S T I T I T O

Atenas . 1 L 8 e asegura que en caso de que d actual prest-

dente de l a R e p ú b l i c a presentase l a d i m i s i ó n s e r i a anaritirtiln por d actual ^ a f l d i a t i d a te C á m a r a ,

Voaikia. — Cosmos.

X A D O S N O H A D O U T I D O T O D A ­V I A

Atenas, I L E n los c í r c u l o s oflclosos se desmiente la noti­

c ia circulada hoy de que e l presidente de l a R e -p é b l i c a . s e ñ o r Za imia . hubiese dtmitklo. admt-ttindoee, s in embargo, que estudia te d l a a i d ó n y qua te d e c i s i ó n qae adopte depeade del s i s tema qae se emplea en el p r ó x i m o plebiscito popular p a r a te c u e s t i ó n de r é g i m e n .

E l presidenta 7ataila Insiste e n aua deaeos da que el plebiscito se organice y se lleva a cebo de modo que sea verdadera e x p r e s i ó n de la vo­luntad d d p a í s . — Cosmos.

L O Q T K D I C E U N D I A R I O C E S

una in ­ri siguiente

Londres, 11. E l diario parisino " L a U a t t a "

f o r m a c i ó n en l a que pa p á r r a f o :

" E s posible que a eo del Gabinete griego qua tuvo lagar ayer por te noche, se fije la fecha a a que habrte de edebraa-se el plebiscito. E n eata caso, el aafior Z a l m i a p r e s e n t a r í a la d i m i s i ó n de s u cargo da prealden-ta da la R e p ú b l i c a , siendo ausUtnido d mismo por d s e ñ o r Voslkls, presidenta do l a Asamblea nacional." — F a b r a .

T A S E P E R M I T E G R I T A S POR L A S C A L L E S

Atanaa, 11. A pasar de la p r o h i b l d ó n d d Gotaemo, dar

ta toda la noche ú l t i m a se h a n pordacido nudiifestaclonea m o n á r q u i c a s , cayos compone han dado gritos en favor de l a r e a t a n r a d ó n .

Desde un b a l c ó n da a a edificio céntr ico , algu­nos oradores hablaron a loa manlfeatantaa, entre loa qua se distribuyeron innumerables retratos d d ex rey Jorge 11. — Cosmos.

El comercio argentino-boli­viano

Sal ta (Argent ina) , I L E l delegado de l a C á m a r a d d Cbmerdo de l a

d u d a d fronteriza de T a r t a g a l h a visitado d go­bernador p a r a pedirle que recomiende d Gobier­no federal l a reapertura de l a frontera de B o l l v l a sobre tea haaea normales en tiempo de paz, p a r a faci l i tar d comercio entre l a Argent ina y Bol i ­n a . — F h h r a

Fueron siete los muertos en el choque de trenes de Italia

P a d u a I L Noticias posteriores relacionadas con el cho­

que de dos trenes e l é c t r i c o s , c erca de Noventa, af irman que el n ú m e r o de muertos se eleva a d é t e y no a cinco como se dijo anteriormente. As imismo los heridos habidos en e l referido a c ­cidente í e r t o v l a r ú DO w d de 44, d a o ¿ 1 . — Cosmos.

La visita de Leith Roas al Japón

Tokio , I X E l aefior L e i t h Rosa, c u y a d a j e d J a p ó n h a

d d a mot iTado por el deseo d d Gobierno I n g l é s p a r a conocer de una manera segura te d t o a d d a e c o f d m h a e n C h i n a v i s i t ó ayer d aefior H i r o t a y d aefior F n h c l , gobernador d d Banco d d J a -

P*>- ' • -S e g ú n noticias de procedencia oadoaa, d e a *

parador d d J a p ó n r c d W r á ai aefior Roaa d «Ha 17 d d corriente. — F a b r a .

B O X E O E L N U E V O M U N D O

Arias es declarado vencedor de Torres

Cuando fuá hecha públ ica la d e c i s i ó n de los Égjgag declarando a Artas vencedor de T o r r e s , Uaa el magnifico combate que Ubraron anoche en te aa la d d Nuevo Mundo, l a bronca f u á ép i -ca .

Nosotros apinamoa qoe, a d e m á s de é p i c a , f u é justificada.

E l match nulo estaba Indicado y aun, d loa cartoncflloa huMeaeu ddo escrupulaeidmoa e n l a puntuac ión , acaso a n a d e c i s i ó n favorable c a b l a en favor del boxeador declarado vencido

Porque, e n realidad, ta aupeí tai Idad de n i n ­guno de loe coatendientes q u e d ó de maniflestoi y. meticulosamente examinando d combate, pu­diera apredarao que A r i a a a part ir d d quinto aaalto, p i u c u r ó hacer nn combate eapeetaeatar. Impresionante para l a g a l e r í a , aos ten léndoae c o ­mo podía en te c a d totalidad da cada round; para, e n lea segundos ftnalea." aparecer, por t a acometividad y aa aparatoaMad. c o n o d padt ivo aaa ía i lnr d d round.

Torres , e n cambio, fué m á s regular, b o x e ó ein ninguna s i a h d a , dando da d n n n t n pudo desde qpa aonaha te campana has ta qae raaahaa los tres minutas da rigor.

E l combate f u é benito, l levado a buen t r e n , esgrimido coa c o r r e c c i ó n y v a l e n t í a y grato p a ­l a d espectador.

A r i a s , d Mea a nuestro J u l d o no e r a d ven* i n d r . ae m o s t r ó muy bien de forma y d a fon­do y c o m p r o b ó qae s u percance de h a c a a n o s meses, frente d mismo T o r r e a f u é producto d a te desgracia , de l a m a l a suerte.

T h m b U n T V m e a a a p u a n d r t Men preparada y con u n a m o r a l y en encaje que c r e í a m o s h a ­b l a y a perdido.

Tenemos, pues, en ambos iniifbarhna, dos e * relentes animadores d-í nuestro liarafclll HBtdteta te pugttlntiro.

E n cambio , aufrimoa u n deaengafio ante l a forma en qua b o x e ó Cazorro .

E l egarense, en quien t a n t a s esperanzas h a b l a pacato l a afiddn. subid a l ring pobridmo de r e ­cursos, s i n s u c l á s i c a pegada d u r a y babiendq. perdido l a nocida de te d i s t a n d a .

B i e n a s d e d o que A11 eo un serio c o n t r i a * , cante. -, - „. . ,d

Pero perder ante é l , tan c laramente como p e r d i ó C a z o r r o , justif ica l a d e s i l u d ó n d d p ú b l i c o , que d e s p i d i ó d de T a r r a s a con muestras de ser te dea-agrado, aplaudiendo, e a cambio, merec idamente a Af i .

Bosch, m u y acometedor y contundente, b a t i ó a B l á a q u e z por abandono d comienzo del cuarto naallii. d e a p u é a de que e n d tercero le h a b í a d e ­rribado por cinco veces, s a l v á n d o l e en esta ú l t i m a e l gongo.

S u b í a s tuvo que abandonar d i r a d a r co-•denno d a a d t o tercero en su combate con Sarto, a consecuencia de a n a profunda h e r i d a en l a c e j a Izquierda, de te qoe manaba s a n g r e a b u n d a n t í s i m a

L o a tres asaltos librados h a d a n sido otras tan* tas exhlblclonea de buena esgrima, de lataatla, d a nobleza y de dureza, por lo qoe al públ ico érapfalid a los muchachos con ovacionca ensordecedoras qua ae prolongaron mientras amboa ae d i r i g í a n a loa veatuarioa.

P r a t , en u n combata d u r í s i m o , b a t i ó por p u n ­tos a B e r t r á i v siendo t a m b i é n muy aplmarttdo^ a m b o a

K . K . O .

U L T I M A S N O T I C I A S

Grave cogida Guada la jara , 11. E n el pueblo de P a r e j a s , en una novillada ce­

lebrada eata tarde el dlestib Sagrcffo recibid u n a cornada en el lado izquierdo del cuello, quedando, le a l descubierto la yugular. E a grave estado s e le h a trasladado a Madrid. . '

Pruebas satisfactorias 1 á l r á a a r de S a n J u a n 11. Procedente de Madrid l l egó a eata e s t a c i ó n e n

viaja de pruebas un automotor de l a C o m p a ñ í a de los Ferrocarri les de M . Z . A ^ qua h a hecho d recorrido en u n a hora y cincuenta m i a d o a , c o n dos paradas e a el trayecto. E n e l automotor v ia ­jaba el d t o personal do l a C o m p a ñ í a .

De El Ferrol F e r r o l , 11. Se h a celebrado en d Ayuntamiento u n a re ­

unión de fueraas vivas praaidida por el alcalda, para dar cuenta de l a s gestiones realizadas c e r c a ds los Ayuntamientos gallegos y asturianos. Inte-reaadoe en l a c o n s t r u c c i ó n del ferrocarri l G i j ó n -Kerrol . por l a costa.

Todos prometieron concurrir a l a ftrtnmhlaa d a E l Ferro l , qua ae ce l ebrará d d í a 14, a l a qua a s i s t i r á n t a m b i é n parlamentarios de ambas de-giones.

Se Invita a te P r e n s a l e e d y corresponsales d a per iód icos de Madrid para que presten l a m á x i -aaa a t e n c i ó n a este asunto y d problema da laa construcciones navdes .

P A G I N A 24 J u e v e s . 12 S e sept iembre He 1935 E L D I L U V I O

A v i s o s D O L O R E S

88 origen nerviosa — R A D I -L I B L Ce» pesetas tubo.

L o m b r i e í d a ( e n e s ) T»**»r Sastre 7 Marqués . Pur­gante, desinfectante Intestinal

C L I N I C A

Vías Urinarias D r . Frdxae

Sífilis - Piel - PROSTATA Blenor rag io £ £ £ tratamiento moderno, rápi­do. I M P O T K N C U , ESPEB-MATOBKEA • ANALISIS Calle Unión, 19. entresuelo, de 10 a 1 y da 6 a í . r e s u ­r t ís de 10 a 1. Consulta econ.

mim mmu 4m A U T O M O V I L I S M O 1A MtJB M R J Ü B KNSK-M X I A MAS HABATA Nneatre ilsteraa especial teórico - p r á r t t r o eetá ra-seaecMe ser el más per-tecle j r áp lde de ladee 01JB8O DE CONDUCCION BXO L A M E N T O X MECANICA X l l a l l i de lodaa elasea CONSEJO CIENTO, U4 lento P.» OratU-T. t096l

A B O G A D O : J . R I E R A DIVORCIOS, quiebras, 8CS-

KNSIONBS. CaaanOTa. O , pL *

C L I N I C A

VIAS URINARIAS Otar. B . OIMENO AMIGO

O B R E R O S ^ÍISVcí s a n c i ó n rtplda de la bleno­rragia • Impotencia • Piel

V e n é r e o - S í f i l i s - 6 0 6 Aplicación pert. 7 económica

N U E V A ™ £ 9 5

ESCUELA CHOFERS «BARCELONA»

La Escuela Moderna de An-tomovilUmo

Unica di r ig ida por on ingeniero Industrial

Primeras lecciones de con­ducción en APARATOS eléc­tricos COMBINADOS CON CINE, seguidas de práct icas en COCHES de dobla mando

ENSEÑANZA CONDUCCION HKGLAMKNTO MECANICA n tu los de !.• clase ESPE­

C I A L 7 motoristas Plaas de UNIVERSIDAD, 11

TELEFONO I M H

ro T J|| PH.

DR. MORA Médico espaoiallsta

V í a s u r i n a r i a s - M a t r i z

P r ó s t a t a • P i e l - S í f i l i s

0EFECTOS S E X U A L E S igor sexual rSpido sin pe-

•gro, por medios naturales

RAYOS X - D I A T E R M I A Análisis sangra-Dus-orin»

Comprobación del embarazo üuraoion da M próstata y

tumores sin operar por

RADIOTERAPIA p r o f u n d a Consulta de ! • a 1 7 de « a 8 Festivos da 10 a 1. Especiales -atamientos para forasteros

Hay abonos muy económicos

Plazo Universidad, 1

U n i c o e n a s u n t o s s e r i o s S. Pablo, 56, p r l . , L* Sr. Badia

Les millors Col-locacions són per al alum-na d'uo Liceo Dalmaa, perqué han ap rés bé cultura general 1 comercial en catalfc 1 castell& 1 Idiomea eatrangers. Demaneu prospectes gratis I tota mena da referéncles: Liceu Oalmau, Teléfon 7S3S2, BarCBlona. carrer da Valénda . 34S (per a senyo-re» I senyoretes) I 246 (per a

Joves 1 senyors)

U N SOLO TMíkQc/eóeMaUd Piel Blanca

y Clara

A C E P T E H O Y M I S M O E S T A SORPRENDENTE

O F E R T A

81 qu i e r e us ted s u p r i m i r l a espin i l las , los poros d i l a t ados y d e m á s i m p e r f e c c i o ­nes; s i desea p r o p o r c i o n a r a l a p i e l u n a bel leza n u e v a y r ad i an te , c o m p r e b o y m i s m o u n t a r r o de C r e m a T o k a i o n . Co lo r B lanco , s i n g rasa , l a f a m o s a c r e m a p a r i ­siense. C o n t i e n e c r e m a f resca y ace i te de o l i v a p red ige r idos , a s i c o m o m a r a v i l l o s o s Ingred ien tes t ó n i c o s que b l a n q u e a n e l c u ­t i s . D i c h o s ing red ien tes d i sue lven las es­p in i l l a s , a p r i e t a n loa poros d i l a t ados , po ­niendo b lanca , suave y a t e r c iope l ada l a p i e l m á s oscura y rugosa . Q u e d a r á us ted so rp rend ida d e l a f o r m i d a b l e d i f e r enc i a que produce , d e s p u é s , n o m á s , de uno o dos d í a s de usa r lo . Pasada u n a semana, l a

t ez f resca y c l a r a que h a b r á ob ten ido c a u s a r á l a a d m i r a c i ó n y l a e n v i d i a de t o ­das sus a m i g a s . C a d a t a r r o l l e v a e s ta sor­prendente g a r a n t í a : s i n o e s t á u s t e d c o m ­p l e t amen te encan tada con los resu l tados obtenidos, e n v i é d i r e c t a m e n t e tí t a r r o a P roduc tos T . K . , v í a D iagona l , 388, B a r ­celona, y le m a n d a r e m o s a us ted, s i n n i n ­g ú n r equ i s i t o , e l doble del precio de compra .

CLINICA GIMISO MEDICO E PE~IALISTA

V í a s U r i n a r i a s - P i e l

S a n g r e - I m p o t e n c i a Ubla. Llano da la Uuqaena o.* 6 (entre callea Hoepltal > K Pablo.—Visita da 10 a 3 y da 8 a 9.—Espaciales t ra •amiantos para 'ora•tema

P a s a p o r t e s - C é d u l a s MATRIMONIOS CIVILES Documentos da toda clase

CERTIFICADOS PENALES Instancias — Divorcios

a CARMEN. I L • TeléL 18688

C O M A D R O N A Clniiana. Hospedaje embaraza­das. Consulta gratis. — Hos­pital . 70. L» • Telélono 18251

M I L P E S E T A S al que presente CápSUlaS de Sándalo me lores que las del Dr. P l Z i de Barcelona y qua curen m i s pronto y radicalmente todas las enfermedades urinarias. Cuarenta y cuatro olios de éx i to cre-denta. Premiadas con medallaa da oro en cuantas Exporidonea se han presentado. Unicas aproba das y recomendadas por los Reales Academias de Barcelona y Mallorca. Varias Corporaciones científica a y renombrodoa médicos diariamente las prescriben, reconociendo ventajea sobre todos sus almila rea. Farmacia del Pino, Plaaa del Pino. 6, Barcelona y principales (armaclaa de España y A m é r i c a , Fraaooi 4'90 pesetas.

C L I N I C A G A L L E G O . — V I A S U R I N A R I A S Calle Nueva de la Rambla, 18. — F I E L • SANGRE - VENE­REO - PROSTATA - MATRIZ . IMPOTENCIA - D I A T E R M I A Director: Dr . Rio Porta. — Consulta. 11 a 1, « 14 a í . F . 10 a 1

M a s a j e s d e t o d a s

c l a s e s , e n r a t i v o s y

d e e s t é t i c a Tratamiento da las afeccio­nes de los plea: uñe ros . Jua-nataa, callos, etc., etc.. s in dolor alguno pora aquellas personas de plea muy aeo-•Iblea. — Por cirujano Ma­sajista 7 Pedicuro. — V i s i ­ta de 8 tarda a nueve ño­cha (por las maftanaa o do­micil io) . — Florldablanca. 1. principal. L>, Teléf. 81888

Empleos y Colocaciones

S A S T R E Falta medio oficiala. — Calle de Aribau. 136, principal. 2.*

F a l t a m e d i o o f i c i a l a sepa ojales. Presentarse Cruz Cubierta, número 99.

S A S T R E , F A L T A N aprendlzas adelantadas y apren dlzas (no aalen). — Avenida Mis t ra l . 66, 2.». L>

A P R E N D I Z A y aprendlza adelantada para confección de sas t rer ía , faltan dlrlirlrse a "CONFECCIONES TRBBUR- . — Calle de Valen­cia, número H L

Z A P A T E R O S SH NECESITA MEDIO OFI­C I A L PARA F I N I SAJE MECA­NICO. PASAJE MERCADER, 10, bajos. Interior.

S A S T R E , F A L T A N toadlo ofldalaa. S. Clwnenta, 12,

l . * , Etda. calla Cera.

S A S T R E , F A L T A N medio oñclalaa y aprendlzas ga­nando. — Valencia. 98, 1.*

F A L T A N amerlcaneras confección. Pisas del Sol. 6. Grada.

S A S T R E Falta medio oficiala, t r á b a l o de L * Tallera, 55. 2.', X *

Q S Í Q n ú m e r o c o n s t a

ó o 2 9 p á g i n a

E L I X I R C L A N C H E T Unico que calma en el acto el DOLOR DE MUELAS por rebelde une sea

v

TENIA DN GRAN D8Í DE

. . . . y p a d e c í h o r r i b l e m e n t e t r e s d í a s , de d í a y de noche, h a s t a que, pasa­da l a i n f l a m a c i ó n , pudo e l d e n t i s t a ac tuar .

P a r a l a s m u e l a s careadas bas ta I n t r o d u c i r u n a b o l i t a de a ] g * 3 ó n empapado d e l f amoso E L I X I R C L A N C H E T .

Pasa c a l m a r e l do lo r en caso de flemones, bas ta echar unas g o t a s de E L I X I R C L A N C H E T en a g u a t i b i a , en juagarse l a boca y e l do­l o r cesa i n s t a n t á n e a m e n t e .

E l E L I X n t C L A N C H E T es US tesoro p a r a todas las f a m i l i a s , que só lo se a p r e c i a cuando se necesi ta . Sea us ted p r e v i s o r y a d q u i e r a h o y m i s m o u n f rasco .

V E N T A s F a r m a c i a s y C e n t r o s d e E s p e c í f i c o s

2 * 4 5 P t a s . f r a s c o

D e p o s i t a r l o p a r a toda E s p a ñ a , C a n a r i a s y B a l e a r e s :

. 1 . M A R T I N B A R C E L O N A

S . A . F . • M A D R I D

L A H E R N I A C U R A D A P O R 5 0 P E S E T A S mediante aá nuevo VENDAJE PERFECT. Oúmodo, sin aceros a l pelotas da/Un as, amoldOndoaa ai cuerpo como on cuanta; avila la extrangulacion da la harnio, cu rándo la radlcalmeniai ala r i r o l en el mundo. CASA PALAU, (andada ta 1884. ANCHA,

numero 14, Junto a la Mar.ad

UNIVERSAL ELECTRICA

R A D I O

ATWATER KENT ECH0PH0NE

• VENTAS A PLAZOS

Y CAMBIOS

OPORTUNIDADES PARA TODOS LOS BOLSILLOS

¡ DIPUTACION, 2 4 2 - T E I E F . 2 2 0 9 9

i a n H u u u u u u n n n n u u H M u u m B i

V e n t a s , T r a s p a s o s y C o m p r a s

T R A J E S U S A D O S Fracks. BmoIrlngB. a prados

nunca vistos

S . P a b l o , 1 2 6 , p r a l . , 1.a (cerco Ronda da Son Pablo)

¡ O j o ! T r a j e s u s a d o s y nuevos vdo. más bto. que na­die, sólo en este piso. S. Pablo, 23, pL, 3.*, í t e . hotel Espolia.

V I N O S La f lor y gloria de los vinos "Rloja", se venden de cosechero directo, en Joaquin Costa, 48. Pruébe los {;Gratis!) y aa con­vencerá - Teléfono 18273.

T R A J E S A P L A Z O S sin entrada n i fiador

B A L M E S , 6 0 , e t l o . , 1 / TELEFONO 18496

mniTiiiiiiriiiiiinisiisiinininintimiininsrii

¡ L A D I L L A S I i Insecticida - P A B A D E L L - 7 | al minuto. UNA peseta g | Nva. la Rambla, 28, farmac | ailBUSUlUIHilllllSnlKlnlillMSUIUSlLSIIIUIUSil

M U E B L E S y Colchones a plazos, am fiador, i— 18, ca l le de San ­

t a A n a , 18

Antomóviles ocas. desde 600 pesetas. Los encon t ra rá en la

C A S A C H R Y S L E R E l mejor surtido de Bar-eelona. Todos proceden­tes da cambio. No com­pre sin antes visitarnos

R O S E L L O N , 1 3 2 - 1 3 8

Trajes a plazos Ronda de San Antonio, a ú m . 35, L», i " (chaflán Cosanova)

D E R R I B O S V E N D E B A R A T O

Puertas, ventanas, vigas da hie­rro, madera, rejas, verjas, ta­blones, tejas, ladrillos y demás

mAteriales de derribos

G A R C I A Y V I D A E Calle CLOT, 1 . TeléL S4MI

A B R I G O S V U E L V O del revés y arreglos en toda clase de prendas; hechuras, l le­vando el género, desde 60 pe­setas. Especialidad en los t ra ­bajos. Estrucb, U . principal . No equivocarse con el entio.

S A S T R E , V U E L V E abrigos a 20 ptas. Arreglo t ra ­jes de grande a pequefio de 10 a 16 ptas. Hechuras trajes, 30 ptas. Conde del Asalto, nA-mero 10, junto Ramblas.

BICICLETAS A PLAZOS sin entrada n i fiador

B A L M E S , 6 0 , e t l o . , 1 / TELEFONO 15495

B a r R e s t a u r a n t 2 6 , 0 0 0 Dra. Importante calla céntr ica, g i ra año 50.000 duros, asegura­dos, pruebas las que conven­gan, por retirarme del negocio. Canuda, 35, entio., 86. T. 15810

Huéspedes y Alquileres

S O L A R vivienda 20 x 20, taller, fuerza. Almogávares, n ú m e r o 156.

" O X I N E S " 1 V E . A . T - A . M I C R O B I O S

3 5 , . Venta en todas las Farmacias y Cen­tros de Específicos

Dr. Juan Bt.a Sant iña Especialista en las enfermedades

de Garganta, Nariz y Oido L A Ü R I A , 118, pr inc ipal , 2. ( D e 4 a 0 }

C L I N I C A : R O N D A D E S A N P A B L O ,

nfan. 69, principal ( D e 12 a 2 y de 7 a 9.)