Recercant els efectes de les polítiques lingüístiques educatives

a Catalunya i el País Valencià

Avel·lí Flors-Mas UOC – CUSC-UB | aflors@uoc.edu

Què són les polítiques lingüístiques educatives?

Com podem recercar-ne els efectes?

Alguns resultats del

projecte RESOL (UB)

Remarques finals

Pràctiques lingüístiques, creences lingüístiques i ideologies, i les polítiques i plans explícits resultat d’activitats de gestió o planificació lingüística i que tracten de modificar les pràctiques i ideologies d’una comunitat (a partir de Spolsky 2004: 39)

El fet lingüístic i la piràmide de la llengua (Vila 2012: 15)

en quines situacions, amb quines persones, de quina manera i per a

acomplir quines finalitats se’n fa ús

marc social, econòmic, polític, ideològic o de relacions de poder

Sistema (corpus)

Adquisició Creences (ideologies)

Ús (pràctiques)

1.1. Introducció: què és la política lingüística?

1.2. Els àmbits de les polítiques lingüístiques

Planificació del corpus i planificació de l’estatus (Kloss 1969)

Planificació de l’adquisició (Cooper 1989) (≈ polítiques lingüístiques educatives)

Estatus Pràctiques Creences Adquisició

Corpus (Haugen 1983)

Sistema Creences Adquisició

Efectes de les polítiques lingüístiques educatives sobre:

Adquisició Sistema Pràctiques Creences

Sociolingüística educativa:

recerca que s’ocupa dels processos d’aprenentatge, d’ús, de reconfiguració de les creences i de canvi dels sistemes que es desenvolupen en el si de les institucions dedicades a la transmissió del coneixement (a partir de Vila 2011)

Avaluació de les polítiques lingüístiques

1.2. Els àmbits de les polítiques lingüístiques

2.1. Com podem recercar els efectes de les polítiques lingüístiques educatives?

Mètodes quantitatius Mètodes qualitatius

Significats dels fenòmens per als individus/grups

Inductiu: categories/processos significatius > teoria

Anàlisi com a acte interpretatiu; complexitat

Generació de dades: donar veu (entrevistes –obertes, semiestructurades, històries de vida– i grups de discussió); observació (etnografia)

Realitat social > variables; associació?

Deductiu: teoria > hipòtesis > validació/refutació

Anàlisi estadística; generalitzabilitat, replicabilitat

Generació de dades: qüestionaris (aplicats a mostres representatives)

Mètodes mixtes (Creswell 2008)

Avaluació de competències lingüístiques (Shohamy (ed.) 2008)

Mètodes quantitatius i qualitatius: dades declarades i/o observació

2.1.2. Altres opcions metodològiques

Estudis longitudinals (panel)

Mesures repetides en diferents moments a una mateixa mostra > canvis en temps real

Proves estandarditzades i comparables de competència oral i escrita

Proves PISA

Avaluació del CSASE (6é de primària i 4t d’ESO)

Anàlisi dels canvis (socio)lingüístics experimentats al llarg de l’escolarització (final de primària – final de la secundària post-obligatòria) per una mostra d’estudiants de Catalunya, la Franja i Mallorca

Tècniques de generació de dades

Disseny longitudinal

2.2. El projecte RESOL (Universitat de Barcelona)

Qüestionari demoscòpic

Entrevistes en grup

Proves de competència

6è primària 1r d’ESO 4t d’ESO 2n Batx. / cicles

Castelló de la Plana (qüestionari + entrevistes)

Objectius lingüístics (Arnau i Vila 2013)

Competència alta i equilibrada en català i castellà (adquisició)

Promoció de l’ús del català (pràctiques)

3.1. Catalunya: el ‘model de conjunció en català’

Transició: “ideologies integracionistes” (Vila 2005)

Objectiu: creació d’una sola comunitat; evitar segregació de ‘catalans’ i ‘castellans’ (Woolard 1989)

Model escolar únic i “inclusiu”

Principi: evitar separació per llengua familiar

Català com a llengua vehicular

Transició: discrepàncies en (a) nom i filiació; (b) polítiques de recuperació

LUEV (1983): “model de promoció poc decidida del valencià” (Bodoque 2011)

Objectiu: “equiparació” de les dues llengües oficials (valencià i castellà)

Objectius lingüístics de l’escolarització (Baldaquí 2003)

“Bilingüisme”, competència equilibrada en català i castellà (adquisició)

“Biculturalisme”, identificació i actituds positives cap a les dues llengües (creences)

Pràctiques?

3.2. País Valencià: el ‘sistema de línies’

Doble sistema d’escolarització (‘línies’):

Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) – Programa d’Immersió Lingüística (PIL)

Programa d’Incorporació Progressiva (PIP)

3.2. País Valencià: el ‘sistema de línies’

29% alumnat (final de primària)

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Assignatura valencià

PIP

PEV/PIL

Font: elaboració pròpia a partir de STEPV (2011)

4. Alguns resultats del projecte RESOL (UB)

Dades quantitatives

• Catalunya

• Dades enllaçades 6é de primària – 4t d’ESO

• Dimensions: creences

Dades qualitatives

• Castelló de la Plana

• Extracte d’una entrevista en grup

• Dimensions: adquisició, pràctiques i creences

Evitar la segregació i generar actituds favorables cap al català i el castellà

Preguntes de recerca: “quines actituds cap al català i el castellà tenen els estudiants al final de l’ESO?” + “quins factors condicionen la direcció d’aquestes actituds?”

Influència de: (a) llengua inicial; (b) identitat nacional;

(c) confiança lingüística

4.1. Resultats quantitatius: canvis en les actituds lingüístiques (Ubalde, en curs)

Font: Ubalde (en curs)

Inés: antes el valenciano me gustaba mucho más pero como: ya no se habla: o sea, se habla ya: como en el colegio era todo en valenciano pues: te interesabas más por él pero ahora ya no tanto, o sea me gusta pero:

Ent: o sigue com més te’l trobes diguem que te:: no?

Enrique: como que te sentías más: valenciano en el colegio

Ent: mhm vale, i en quin moment diríeu que va començar a:: a sentir-vos menos o a: parlar menos

Rocío: no sé cuando te vas haciendo mayor aprendes más: sobre otros idiomas: y vas dejando de hablar el valenciano: y piensas que es más importante también el inglés o el francés

Héctor: cuando empiezas a salir con los amigos por ahí ... ya: vas hablando más castellano y ya

Enrique: en el instituto, en el instituto se pierde:: yo al menos considero que se pierde un montón de nivel de valenciano, como en: en: valenciano hablábamos todos los días en el colegio ... pues: a lo mejor yo ahora me pongo a hablar valenciano y lo hablaba mejor hace: tres o cuatro años

Ent: mhm sí, tots penseu això?, que heu perdut? Rocío: sí: porque a parte era sólo un profesor para

todos: y ahora vas cambiando cada cincuenta minutos y no es lo mismo

Ent: ja ja ja mhm ... vale, o sigue que diguem que el valencià com menos:: bueno, te mous en atres llocs no? que no se parle el valencià i entonces [...] perds nivell [...] i t’interesse menos també [...]

Enrique: como no es:: ... relevante Rocío: no es fundamental no? Enrique: claro Tots: @

4.2. Resultats qualitatius: polítiques canviants, resultats canviants

Castelló de la Plana | centre públic | 2 xics i 2 xiques | castellanoparlants inicials | PEV

4.2. Resultats qualitatius: polítiques canviants, resultats canviants

Recerca qualitativa i anàlisi del discurs: anàlisi com a acte d’interpretació “Sospites” de biaix > mecanismes de precaució

metodològica

Triangulació (Wodak 2008) > incorporació del context en tots els nivells d’anàlisi i interpretació del text: (a) context macrosociolingüístic > estructura

demolingüística, polítiques lingüístiques

(b) context d’interacció > escenari, "identitats” dels participants i negociació de la “imatge” (Goffman 1959)

(c) anàlisi del text

4.2. Resultats qualitatius: polítiques canviants, resultats canviants

Font: elaboració pròpia a partir de SIES

a.1. Estructura demolingüística

Castelló de la Plana: 173.841 habitants (Padró 2014)

Últimes dades sobre usos: 43% parlava català a casa (SIES, 1995)

Arribada de noves immigracions (11% població d'origen romanés)

Processos de substitució lingüística en marxa (Forner 2009)

Minorització social del català a la ciutat i als instituts

Només presència majoritària de L1 català > usos interpersonals del català (Galindo, 2006; Vila i Galindo, 2009)

Norma de convergència al castellà (Vila i

Galindo, 2012)

46 51 50

36 32

43 45 45

33

27 28 28 31

20 18

1989 1992 1995 2005 2010

A casa Amb amics A grans superfícies

22%

19% 50%

9%

Català

Català i castellà

Castellà

Altres llengües i combinacions

4.2. Resultats qualitatius: polítiques canviants, resultats canviants

a.2. Polítiques lingüístiques

Implantació irregular del PEV en la secundària

Caiguda de l’ús del valencià com a llengua d’instrucció

Mesures molt febles de promoció del valencià i retrocessos notables (tancament de RTVV)

b.1. Escenari

Entrevista a l’institut i en horari lectiu > interpretació en clau acadèmica (?)

b.2. Identitats dels participants

Tria lingüística > entrevistador manté el català

Connotaccions: “valencianitat” i posicionament favorable a promoció del valencià

Possibles conseqüències: cert grau d’inhibició o expressió indirecta d'opinions divergents

c. Anàlisi del text

Nivell explícit: allunyament, “desconnexió” del valencià en trajectòria d’escolarització

Dimensions implicades:

(a) coneixements i confiança lingüística

(b) pràctiques lingüístiques

reducció d’ús acadèmic

nous àmbits de socialització

(c) representacions

pèrdua d’identificació

poca utilitat en accés a recursos socials valuosos

“a lo mejor yo ahora me pongo a hablar valenciano y lo hablaba mejor hace: tres o cuatro años”

“en: valenciano hablábamos todos los días en el colegio”

“cuando empiezas a salir con los amigos por ahí ... ya: vas hablando más castellano y ya”

“como que te sentías más: valenciano en el colegio”

“cuando te vas haciendo mayor [...] piensas que es más importante también el inglés o el francés”

“como no es:: ... relevante”

4.2. Resultats qualitatius: polítiques canviants, resultats canviants

”

Mecanismes d'escenificació menys "amenaçadora" de posicionaments:

Tria lingüística:

divergent respecte entrevistador

escenari: context on es veuen impel·lits a parlar valencià (classe de valencià)

(se suposa que) són competents en valencià (PEV)

Representació: procés deslligat de decisions conscients i personals

2a persona genèrica i impersonalització amb se > procés generalitzat

Factors aliens a la seua voluntat (especialment caiguda d'ús del valencià com a llengua d'instrucció)

Procés (inevitable) de maduració > canvi d’activitats i aparició de nous espais de socialització

“vas dejando de hablar valenciano”

“cuando empiezas a salir”

“vas hablando más castellano”

“se pierde un montón de nivel”

“te vas haciendo mayor”

“cuando empiezas a salir con los amigos por ahí”

4.2. Resultats qualitatius: polítiques canviants, resultats canviants

”

Ús del valencià > àmbit acadèmic (i en retrocés); implicacions: Usos institucionals (acadèmics, especialment en infantesa) > valencià Noves xarxes socials i expectatives de futur > castellà i altres llengües

(francés, anglés)

Avaluació de polítiques lingüístiques: regulació més efectiva

de les llengües de docència en secundària Donar continuïtat als programes d’ensenyament en valencià Pal·liar efectes negatius sobre coneixements i confiança Marc general de reducció d'usos interpersonals i mesures de

retrocés (RTVV, etc.)

Implicacions metodològiques: integrar en l’anàlisi la

participació en altres esferes de socialització (família, lleure, amics...)

4.2. Resultats qualitatius: polítiques canviants, resultats canviants

5. Remarques finals

La sociolingüística educativa pot servir per a:

Descriure relacions entre escolarització i canvi lingüístic en repertoris, pràctiques i ideologies dels estudiants

Mètodes mixtes i dissenys longitudinals (assoliments i punts febles en temps real)

Avaluar críticament efectes sociolingüístics d’escolarització

Aportar expertesa al debat polític

Prudència a l'hora d'interpretar i generalitzar els resultats Altres esferes de socialització i ús lingüístic

d'infants i adolescents

*Causalitat > facilitació

Perill de lectures deterministes com a “mirall” del futur de la comunitat lingüística (Woolard,

2011)

Possibles moments de canvi en la trajectòria lingüística (Pujolar & Gonzàlez, 2012)

Font: Vila (2010: 60)

Moltes gràcies! aflors@uoc.edu

Referències

ARNAU, Joaquim i F. Xavier VILA (2013): "Language-in-education policies in the Catalan language area", dins Joaquim Arnau (ed.): Reviving Catalan at School. Challenges and Instructional Approaches. Bristol: Multilingual Matters (1-28)

BALDAQUÍ, Josep Maria (2003): "Avaluació sociolingüística dels programes valencians d’ensenyament bilingüe", dins Vicent Martines (coord.): Llengua, societat i ensenyament (Volum I). Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Disponible a: http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/13286/1/Baldaqui_Avaluacio_sociolinguistica.pdf

BODOQUE, Anselm (2011): "El model valencià de política lingüística", dins Revista de Llengua i Dret 56 (143-171). Disponible a: http://www10.gencat.net/eapc_rld/revistes/revista.2011-10-20.2627839839/El_model_valencia_de_politica_linguistica_/ca

BRETXA, Vanessa i F. Xavier VILA (2014): "L’evolució dels usos lingüístics dins l’aula des de sisè de primària fins a quart d’ESO". Revista de Llengua i Dret 62 (106-123). Disponible a: http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/10.2436-20.8030.02.81/pdf

COOPER, Robert L. (1989): Language Planning and Social Change. Cambridge: Cambridge University Press CRESWELL, John W. (2008): Research Design. Qualitative, Quantitative and Mixed Methods Approaches (3a ed.). Los Angeles, Londres,

Nova Delhi, Singapur: Sage FORNER, Enric (2009): "La transmissió de la llengua entre generacions a Castelló de la Plana", dins Treballs de Sociolingüística

Catalana 20 (357-382). Disponible a: http://raco.cat/index.php/TSC/article/view/229950/311995 GALINDO, Mireia (2006): Les llengües a l’hora del pati. Usos lingüístics en les converses dels infants de Primària a Catalunya. PhD

Dissertation. Barcelona: Universitat de Barcelona. Accessible at http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1681/MGS_TESI.pdf?sequence=1

GOFFMAN, Erving (1959): The presentation of self in everyday life. Doubleday HAUGEN, Einar (1983): "The implementation of corpus planning: theory and practice", dins Juan Cobarrubias i Joshua A. Fishman

(eds.): Progress in Language Planning: International Perspectives. Berlín: Mouton (269-289) KLOSS, Heinz (1969): Research Possibilities on Group Bilingualism: a report. Quebec: International Center for Research on Bilingualism PONS, Eva (2013): "La llengua de l’ensenyament en la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem", dins Els drets

lingüístics en el sistema educatiu. Els models de Catalunya i les Illes Balears (57-89). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions Institucionals, Institut d’Estudis Autonòmics. Disponible a: http://www.uib.cat/catedra/camv/CDSIB/documents/dretslingedu2013.pdf

PUJOLAR, Joan & Isaac GONZÀLEZ (2012): «Linguistic “mudes” and the de-ethnicization of language choice in Catalonia», in International Journal of Bilingual Education and Bilingualism 16(2. Special Issue: Catalan in the Twenty-first Century) (1-15)

SHOHAMY, Elana (ed.) (2008): Language Testing and Assessment (Vol. 7), dins Nancy H. Hornberger (ed. general): Encyclopedia of Language and Education (2a edició). Nova York: Springer

SIES (1995): Enquesta sociològica a la ciutat de Castelló 1995. València: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Disponible a: http://www.cece.gva.es/polin/val/sies/cas_9502.htm

SPOLSKY, Bernard (2004): Language Policy. Cambridge: Cambridge University Press STEPV (2011): De l’entrebanc a la involució. Informe sobre l’ensenyament en valencià. València: STEPV. Disponible a:

http://www.intersindical.org/stepv/polival/informevalencia2011.pdf UBALDE, Josep (en curs): Actituds lingüístiques entre els adolescents catalans: evolució i determinants. Treball de recerca en curs

dirigit per Xavier Martínez Celorrio. Màster en Sociologia, Universitat de Barcelona. VILA, F. Xavier (2005): «Language, Education and Ideology in an Integrationist Society», in E. Witte et al. (ed.): Language, Attitudes &

Education in Multilingual Cities. Brussels: Koninklijke Vlaamse Academie van België voor Wetenschappen en Kunsten (53-86). Disponible a: http://130.206.88.7/cruscat/web/files/Vila%202005%20Barcelona%20Language,%20Educationa%20and%20Ideology%20in%20an%20Integrationist%20Society.pdf

– (2010): "Comentaris per a emmarcar els resultats de l’Enquesta sobre la revernacularització del valencià a la ciutat d’Alacant", dins Brauli Montoya, F. Xavier Vila i Eva Gomàriz (eds.): La revernacularització del valencià a la ciutat d’Alacant. Actes de la Jornada d’estudi i debat «Llengua, educació i revernacularització: el valencià a la ciutat d’Alacant», Alacant, 9 i 10 de març de 2007 (p. 57-69). Barcelona: IEC. Disponible a: http://www.demolinguistica.cat/arxiu/web/DOCS_CRUSCAT/publicacions/086%20CRUSCAT%2006%20%28INT%29.pdf

– (2011): "Language-in-Education Policy", dins Miquel Strubell i Emili Boix-Fuster (eds.): Democratic Policies for Language Revitalisation: The Case of Catalan. Basingstoke, Hamps.: Palgrave Macmillan(119-149)

– (2012): "Algunes bases per a la recerca sociolingüística en sentit ampli", dins F. Xavier Vila (ed.): Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Barcelona: IEC (11-24). Recuperat de http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000187%5C00000074.pdf

VILA, F. Xavier & Mireia GALINDO (2009): «El Sistema de conjunció en català en l’educació primària a Catalunya: impacte sobre els usos», in Treballs de Sociolingüística Catalana 20 (21-69). Accessible at http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000110%5C00000025.pdf

– (2012): "Sobre la història i l’extensió de la norma de convergència lingüística a Catalunya", dins Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Barcelona: IEC (31-45). Disponible a: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000187%5C00000076.pdf

WODAK, Ruth (2008): "Discourse Studies: Important Concepts and Terms", dins Ruth Wodak i Michał Krzyżanowski (ed.): Qualitative Discouse Analysis in the Social Sciencies. Houndmills, Nova York: Palgrave Macmillan (1-29)

WOOLARD, Kathryn A. (1989): Double Talk: Bilingualism and the Politics of Ethnicity in Catalonia. Stanford: Stanford University Press WOOLARD, Kathryn A. (2011): "Is there linguistic life after high school? Longitudinal changes in the bilingual repertoire in

metropolitan Barcelona", dins Language in Society 40 (617-648)