TARDOR 2009 EINES|23

AbstencióaCatalunya:unaqüestiódemarccognitiuXavierFernández*|xavier.fernandez@upf.eduJaumeLópez**|jaume.lopez@upf.edu

«Noveiemlescosescomsón,sinócomsom»ANAÏSNIN(1903-1977)

Elmarccognitiu

Anaravotarono,nonomésésunaacciósinó,queabansque res, és una decisió, i com a tal ha de ser estudia-da.Unadecisióseràmésomenysracional,peròsempreseràelquepodríemdir«raonable»,almenysperal'indivi-duquelapren:sempreesdonaran—inonomésalsaltressinóaunmateix—raonsperexplicar(-se)lasevadecisió.Aquest és el punt d'origen de la nostra recerca: consi-derarelfetdeparticiparono,oditambaltresparaules,d’abstenir-se,comunadecisióraonableiapartird’aquí,buscarenlaliteraturacientífica,mésenllàdeleshabitu-alsteorieselaboradesdesdelaciènciapolítica,mecanis-messobreelsqueexisteixunconsensaassenyalarcomaclausdeladecisió.Entreellscaldestacarelframingoframe,elquepodríemtraduircomamarccognitiu.

* Investigadordel’IBEIiprofessordeCiènciaPolíticaalaUPF** ProfessordeCiènciaPolíticaalaUPFialaUOC

VISTAPRÈVIA

Edat? Classe social? Nivell educatiu? Nombre d’ha-

bitantsdelmunicipi?Anysderesidència?...L'endemà

d'unes eleccions, i sobretot darrerament donats els

baixosnivellsdeparticipaciódelesconvocatòriesmés

recents, tornem invariablement a preguntar-nos per

lescausesdel'abstencióelectoral.ACatalunyaaques-

ta pregunta va lligada indefectiblement a la qüestió

delsdiferentsnivellsdeparticipaciósegonseltipusde

comicis, fenomenalquals'acostumaa fer referència

coma«abstenciódiferencial».L’estudiquepresentem,

utilitzant una metodologia estadística nova, defensa

que la principal variable per explicar la participació

electoralaleseleccionsalParlamentdeCatalunya—al

margedel'edat—éselmarcculturaldereferència.

24|EINESTARDOR 2009

Elmarccognitiuéselconjuntdemecanismesque,estructurantlainformaciód'unaoaltraforma,condicionenlamaneradeveurelescosesi,pertant,lesdecisionsindividuals

Hihamoltesteories ivisions lligadesaaquesttermeque, essencialment, podríem definir com el conjunt demecanismes que, estructurant la informació d'una o al-traforma,condicionenlamaneradeveurelescosesi,pertant,lesdecisionsindividuals.Ditd'unaaltraforma,lade-cisióés fruitd'unraonamentconscient,peròaquestesprodueixd'acordienelmarcd'unsistemad'interpretaciódelesinformacions,deprioritzaciódevalorsidimensionsquevamésenllàd'aquestaconsciència,ialquefemrefe-rènciaquanparlemdel'efecteframing.1

Les línies de recerca que es vinculen a l'estudid'aquests mecanismes són diverses però, bàsicament,lespodemdividirendosgransgrups.Peruncostattro-bemlesteoriesdelacomunicacióilaciènciapolíticaques'han centrat a analitzar com els mitjans de comunica-ció, —presentant d'una o altra forma les seves informa-cions,prioritzantunstemessobreelsaltres—afectenalcomportamentdelsciutadansivotants.

Perexemple,noéselmateixpresentarunareuniód'ex-tremadretaenelcontextd'unadiscussiósobrellibertatd'expressióquevinculadaanotíciessobreseguretatciu-tadana.Comtampocéselmateix,totiquesiguinlògica-mentequivalentsenaquestcas,untitularqueafirmique«laimmigraciós'hadoblat»(passantd'un5%aun10%)queunaltrequeassenyalique «la immigraciónosupe-

1 VeureCHONG,D.iDRUCKMAN,J.,«FramingTheory».Annual Review of Political Science.Volum10.Pàgines103-26.PaloAlto,2007.

rael10%».Elquenombrososestudisenaquestàmbits'handedicataestudiarésl'impacted'aquestesdiferèn-cies,ésadir,elsefectesdelesvariacionsenl'enquadra-mentoframe.2

D’altra banda, amb una perspectiva més sociològica,trobemtotunseguitdeteoriesquedesdefamoltsanysassenyalen la importància dels sistemes de filtres cogni-tiusqueelsindividusadquireixenalllargdelsanysiambelsqueinterpretenlesinformacions.Enaquestcas,elsub-jected'anàlisinosónelsemissorsde la informació,sinóels receptors; no s'interessen per l'aspecte manipuladoroproactiudel framing sinóper l'elementpassiu,mental,queenenquadrarlesinformacionsdel'entornd'unaoal-tramaneraacabaproduintunefecteenelcomportamentde l'individu.Enaquestasegonaperspectivade recerca,l'úsdeltermeframeavegadeshaestatsubstituïtperd'al-tresd'equivalentsenlesrespectivesteories.Éselcas,perexemple,del'habitusproposatpelsociòlegPierreBourdi-eu(1930-2002)iquedefineixcomunamatriuestructurantdelespercepcionsilesaccionsdelsindividusqueresponaunesestructuressocialsinternalitzades,noapresesraci-onalmentsinópracticades,iquenonecessàriaments'adi-uenamblasevaposiciósocioecònomicapresent.3

2 SÁDABA,T.,Framing: el encuadre de las noticias. El binomio terrorismo-medios.LaCrujía.BuenosAires,2008.

3 BOURDIEU,P.,El sentido práctico.Taurus.Madrid,1991.Encanvi,ErvingGof-fman(1922-1982),jafeiareferènciaexplícitaaltermeframeal'horadeparlardelesformestransmesesicompartidesperlasocietat,atravésdelesqualses

TARDOR 2009 EINES|25

Està clar que ambdues perspectives acaben trobant-setot isubratllaraspectesdiferentsdel fenomen.Comafirmenels estudiososdel framing comunicatiu, per talqueelsmitjansielspolíticstinguinèxitambelsseusen-quadraments d'informació cal que hi hagi uns mecanis-mesinconscientsquefiltrinireelaborinlesinformacions.4Ésadir,un individusenseaquests filtrescognitiuspro-bablement resultaria indiferent davant de canvis de fra-meinformatiu.5

Socialitzacióocàlcul?Teoriesdelcomportament

electoralisíntesiracionalculturalista

Totiqueelconceptedemarccognitiunoacostumaasor-tirenlesexplicacionsdel'abstenció,comdèiemal'inicidel'article,creiemquecalincorporar-loenl'estudidelapar-ticipacióelectoral—ipolítica,mésgeneral.Comsucceïaquanexplicàvemlescontribucionssobrel'efecteframing,

miralarealitat—veureGOFFMAN,E.,Frame Analysis. An Essay on the Organi-zation of Experience.NortheasterUniversityPress.Lebanon,1986.

4 HWANG,H.,GOTLIEB,M.,NAH,S.iMCLEOD,D.,«Applyingacognitive-proces-singmodel topresidentialdebateeffects:Postdebatenewsanalysisandpri-med reflection».Journal of Communication.Número57.Pàgines40-59.Mal-den,2007.

5 Sobrelacomplexarelacióentreelques'haanomenatframes in thoughtsifra-mes in communicationveureDRUCKMANJ.N.,«Theimplicationsofframingef-fectsforcitizencompetence».Political Behaviour.Volum23.Número3.Pàgi-nes225–256.Berlín,2001.

ACatalunyapodemdistingirdosmarcsculturalsdereferència,elcatalanocèntric

il'hispanocèntric,apartirdelsqualscadascúdenosaltresinterpretemelmón

enparlardelesteoriessobrel'abstenciópodemtornaradividir-lesendosgransgrups.Aquellesques'hanorientatainvestigarcomelsindividusvalorenlesdiversesalternati-vesd'acciói,finalment,comactuen;ilesquehanassenya-lat la importànciaexplicativadelesvariablessocioeconò-miquescomlaclassesocial,elnivelleducatiu,elnúmerod’habitantsdelmunicipi...Lesprimeress'articulendinsdelparadigmaanomenatdel'eleccióracionaliesconcentrenadestacarcomcanvisenelscostosibeneficisatribuïblesalesdiversespossibilitatsqueseliplantegenal'individupodenalterarelseucomportament,enaquestcas,anara votar o no. Alternativament, l'altre tipus d'explicacionsacostumenagirarentorndelconceptedesocialització,totafirmantqueelscondicionamentssocialsqueestructurenlavidad'unindividuvanconformantunsistemadevalorsiderespostesqueexpliquenelseucomportament.

Entremigd'ambduesse'nsapareix fonamentalelcon-ceptedemarccognitiu,comapuntdesíntesidelesse-vesdiversesaportacions.Talcomensposendemanifestlesteoriesqueabansassenyalàvem,elsindividusfiltrenles informacions d'una o altra manera i és aquesta re-llevànciasubjectiva,ienpartgeneradapermecanismesavaluadors inconscients, la queentrarà en jocquan, jadesdelaplenaconsciència,estinguinencomptelesdi-versesalternatives iesprenguiunadecisió.Ésevidentqueelcàlculracionaltindràunpaper.Itambéquelesop-cionsenjochauranestatfiltradesperlapròpiamanerad'entendreipercebreelmón,iqueaquestsfiltratgesno

26|EINESTARDOR 2009

sónaliensalasituaciósocioeconòmicaivitalenlaques'enquadral'individu.

Podemreferir-nosaaquestaintersecciódeteoriesex-plicativescomaintersecciócognitivaquesituaelframecognitiuenelcentre—veurefigura1—del'argumentexpli-catiu.L'individudecideix, l'individupensaiactuaconsci-ent—talcomplantegenlesteoriesdel'eleccióracional—,peròtambél'individufiltra,l'individuponderainconscient-ment lesdiversesalternativesd'acordambelsseusva-lors imarcs interpretatiusquehanestatgeneratsenelsid'unesdeterminadescircumstànciessocials—com la

Elmarccognitiucatalanocèntricconverteixenreferènciesbàsiquesdel'universsocialdel'individulesinformacionsiestímulsculturalsqueesprodueixenbàsicamentaCatalunya

Font:Elaboraciópròpia

FIGURA1.SITUACIÓDELFRAMEENL'ESQUEMAD'ELEMENTSCAUSALSDELADECISIÓDEVOTAR

classesocial,elgènere, l’edat, lacultura, l’educació...—,comlesqueassenyalenelsdefensorsdelasocialitzacióperal'explicaciódelaparticipacióelectoral.

L'abstencióaCatalunyaial’Estatespanyol

Mésenllàd'algunes reflexionssobreelsmillorsdiesperanaravotar,desiestractend'eleccionsdecanviodecon-tinuïtat,oalgunaanàlisisobreelvotelectrònicquepodrí-emconsiderarsotal'enfocamentdel'avaluaciódelscost-

TARDOR 2009 EINES|27

beneficidevotar,lamajoriad'explicacionsdel'abstencióaCatalunyaial’Estatespanyollespodemsituarenelmarcdelparadigmadelasocialització.Desprésde30anysdedemocràciaquinesconclusionssen'extreuen?Enelcasespanyol,laliteraturaafirmaquenomésespodenestablircorrelacionsfortesiestablesentrelaparticipacióil'edatilamidadelmunicipienelsegüentsentit:elsjovesvotenmenysiesvotamésenelspetitsmunicipis.6Elfetquenoespuguindestacardiferènciessignificativesiestablesenlaparticipacióelectoral—peròsíend'altrestipusdepar-ticipaciópolítica—segonseltipusd'ocupació,elnivellderenda o el nivell educatiu s'ha explicat pel fet que votaral’Estatespanyolrepresentaunscostosmoltbaixosquequalsevolpotassumirfàcilment—nocal,comenaltrespa-ïsos,registrar-se.Enaquestsentit,espotafirmarquelesdesigualtatssocialsal’Estatespanyolnos'hantraslladatalaparticipacióelectoral.7Unaaltracosaésquivotaquè.

A Catalunya se l'ha situada dins d'aquests mateixosesquemes—nomésedatimidademunicipiresultensig-

6 CAÍNZOS,M.,«DesigualdadessocialesyparticipaciónpolíticaenEspaña».Zona Abierta.Número106-107.Pàgines91-174.Madrid,2004.iFERRER,M.,MEDI-

NA,L.iTORCAL,M.,«Laparticipaciónpolítica:factoresexplicativos»aMONTE-

RO,J.iTORCAL,M.(eds.),Ciudadanos, asociaciones y participación en España.CIS.Madrid,2006.

7 BARREIRO, B, «¿Cuándo las desigualdades sociales se convierten en desi-gualdadespolíticas?».Zona Abierta.Número106-107.Pàgines65-90.Madrid,2004.iBOIX,CiRIBA,C.,«Lasbasessocialesypolíticasdelaabstenciónenlaseleccionesgeneralesespañolas:recursosindividuales,movilizaciónestraté-gicae institucioneselectorales».Revista Española de Investigaciones Socio-lógicas.Número90.Pàgines95-128.Madrid,2000.

nificatius—però l'atencióprincipalse l'hanemportat lesdestacablesdiferènciesdeparticipaciósegonsel tipusd'elecció, amb més abstenció a les eleccions al Parla-mentdeCatalunyaialeslocals,imenysalesdelCon-grés dels Diputats. Tot i que aquestes diferències tam-béesdonena larestadel'Estat,aCatalunyasónmésgrans.8Éselques'anomena«abstenciódiferencial».Lesteoriesperexplicaraquestfenomensóndiverses.Algunsobservadorselsituenenuncontextmésampliiassenya-lenquead'altrespaïsoseuropeus—iad'altresindretsdel'Estat,comaMadrid— tambéesdonenaquestesoscil-lacions entre «eleccions de primer ordre», percebudescomlesmésimportantspelsvotants,ide«segonordre»,quesónvaloradescomasecundàries.Tambés'haatribu-ïtdurantmoltsanysaunamancad'ofertaelectoral,bàsi-camentd'esquerresinocatalanista,quedesmobilitzariaaaquestapartdel'electorataleseleccionscatalanes.Fi-nalment,altresautorshanafirmatqueelstemesdecam-panyade leseleccionsalParlamentdeCatalunya ielsqueinteressenal'electoratnosóncoincidents,almenysperunapartdelsvotants,elqueestradueixenabsten-ció.9Paral·lelament,diversosautorshan insistit anegarcaprelacióentreaquestcomportament idiferènciesen

8 PALLARÉS,F.(ed.),Eleccions i comportament electoral a Catalunya 1992-1999.Mediterrània.Barcelona,1999.

9 LAGO,I.,MONTERO,J.iTORCAL,M.,«The2006regionalelectioninCatalonia:Exit,voice,andelectoralmarketfailure».South European Society & Politics.Nú-mero12(2).Pàgines221-235.Abingdon,2007.

Elmarcculturaldereferènciahispanocèntricesconstrueixsobre

unimaginariculturalenquèésl’Estatespanyoll'àmbitidentitariid'adscripció

desdelques'enténis'observaelmón

28|EINESTARDOR 2009

elsentimentnacionalodepertinençaquesíestarienpre-sentsenl'elecciód'unoaltrepartit.10

Hipòtesi:elmarcculturaldereferència

Comjahemafirmat,proposemaproximar-nosal'estudidel'abstencióconsiderant-lacomunadecisiómésidestacantlaimportànciadelsmarcscognitius,comunapeçaclauenlaqueesconjuminenalhorasocialització ielecció.Notin-driasentit,però,començarapuntantcapamarcscognitiusrelatiusalesvariablessocioecònomiquesclàssiquesqueenaquesttemajahandemostratlasevamancadepotencialexplicatiu.Elsmarcscognitiusqueprobablementtrobéssimassociatsaellesnodestacarienunespautesdefinidesica-racterístiquessobreelcomportamentparticipatiu.Encanvi,enssemblaquepelfetdenopoder-sereflectirsobrecapdelesvariablestradicionalss'haescapatdel'estudiuntipusdemarcscognitiusabsolutamentoperatiusacasanostraique,comatals,podrientenirunimpactesobreelfenomendel'abstenció.Estractadelquepodríemqualificarcomamarcsculturalsdereferència,elsistemadefiltresiinterpre-tacionsassociatsalaculturapredominantdesd'oncadas-cúdenosaltresinterpretemelmón.ACatalunyapodemdis-tingir-nedos:elcatalanocèntricil'hispanocèntric.

10 VALLÈS,J.M.(et. al.),Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya: Materials per a un debat social.InformeperalaDireccióGeneraldeParticipa-cióCiutadana.GeneralitatdeCatalunya.Barcelona,2008.

Percatalanocèntricentenemelmarccognitiuquecon-verteixenreferènciesbàsiquesdel'universsocialdel'in-dividulesinformacions,inputsiestímulsculturalsqueesprodueixenexclusivaoprioritàriamentaCatalunya;men-trequeelmarcculturaldereferènciahispanocèntricesconstrueixsobreunimaginariculturalonl’Estatespanyolés l'àmbit identitari id'adscripciódesdelquals'entén is'observaelmón.

El marc cultural de referència no ha de confondre'sambaltresindicadorsutilitzatshabitualment.Noésigualquela«identificaciónacionalsubjectiva»totiquetinguirelacióambaquesta.Unmarccognitiuésl'expressiód'unsistemadefiltresdelsqualsl'individunoésdeltotcons-cientiqueesmaterialitzendeformesdiverses.Lanostrahipòtesiésquetambétéunimpactesobrelaparticipacióelectoral.Encanvi,laidentificaciónacionalqueesrecullalesenquestesésunaexpressióconscientquepotserunreflexd'aquestmarci/oconseqüènciad'altresqüesti-ons—perexemple,delaconjunturapolítica.Elmarccul-turaldereferèncianoéstampocsimplementunreflexdel'enquadrament dels mitjans de comunicació. Natural-ment,eltipusd'informacionsrebudesinflueixenaquestmarcperònoexplicalasevacomplexitat,quetémúltiplesdimensions.Enlanostraoperacionalitzaciódelavariableheminclòselconsuminformatiuenlamateixacomunaviapercapturarestadísticamentaquestmecanismeque,entotcas,nos'hadeconfondreambelframeinformatiu

Elmarcculturalésunavariablecontínuainodicotòmica:nohihadosgrupsestancsenlasocietatcatalana

TARDOR 2009 EINES|29

Pertaldedefinirelmarcculturaldereferènciahemtingutencompteel

consumdemitjansd’informació,l’úsdelallenguaalsdiferentscontextosielgrau

d'identificaciónacionalsubjectiva

consumitpelvotant.11Aixímateix,alnostreentendre,elmarcculturalésunavariablecontínuainodicotòmica:nohihadosgrupsestancsenlasocietatcatalana,totiquepothavergentmoltcatalanocèntrica—i,pertant,pochis-panocèntrica—ial'inrevés.

Dissenyestadísticiresultats

Percontrastarlahipòtesiqueelmarcculturaldereferènciapermetexplicaripredirlaparticipacióelectoral,s'hanpreslesdadesdel'enquestaqueofereixinformaciósobreparti-cipacióelectoralenlesdarrereseleccionsalParlamentdeCatalunya.Estractade l'enquestaREO367delCentred'Estudisd'Opinió(CEO),realitzadaelnovembrede2006,ambunamostrade2.100individus.Esdemanaelrecorddevotperaaquesteseleccions i tambépera lesdarre-reseleccionsalCongrésdelsDiputatsdemaigde2004.12

Elsmètodesestadísticsutilitzatssón,peruncostat,elmodeld'ítem-respostai,perl'altre, lainferènciabayesia-

11 Totiquelainformacióconsumida—enelsmitjans...—ilapredisposició—aveu-reelmónd'unadeterminadamanera—esreforcenmútuamentestractademe-canismesdiferents.SobreeltipusdereferènciesalstelenotíciesdelatelevisiópúblicacatalanaveurePALÀ,R.iIBÁÑEZA.,Marcs de referència als Telenotíci-es de TV3.InformedelGrupdePeriodistesRamonBarnils.Barcelona,2009.

12 UnaenquestasemblantvaserfetapelCentrodeInvestigacionesSociológicas(CIS),peròs'hadescartatperquènocontéinformaciósobreelconsumdemit-jansdelsindividusniinformaciótanrefinadacomladelCEOsobrelallengua.Noobstantaixò,elsresultatssónsubstancialmentigualstenintencomptequeelmarcdereferèncianopotsermesuratambtantaprecisió.

na. El model d'ítem-resposta permet resumir en una di-mensió latent les respostesbinàries (síono)aunaba-teriadepreguntes.Aquestmodel, emprat abastamentalcampdelapsicologiacognitiva,haestatutilitzattam-béenelcampdelaciènciapolíticamésrecentment—persituar,perexemple,enunúniceixideològicelscongres-sistes,senadorsoelsmembresdelTribunalSupremdelsEstatsUnitsd’Amèrica.Enelnostrecas,elfemservirperoperacionalitzar el marc cultural de referència. Pel quefaal'estimaciódelsparàmetres,esfaservirl'estadísticabayesianaenllocdel'habitualestadísticafreqüentista.13

Pertaldedefinirelmarcculturaldereferènciahemtin-gutencompteelconsumdemitjansperinformar-sedepolítica—televisió, ràdio ipremsa—, la llenguaparladaadiferentscontextos—acasa,ambelsamicsia lafeina—ieldiferentgraud'identificaciónacionalsubjectiva.L'ex-tensiódelpresentarticlenoenspermetelcomentariendetalldelestècniquesemprades,peròsídelsresultats.Lafigura2presentaladistribuciódevalorsdelmarccul-turaldereferènciaenrelacióad'altresvariables,totmos-trantlasevamancad'equivalènciaambaquestes.

13 Entreelsavantatgesdel'estadísticabayesianarespectedel'estadísticatradici-onal—freqüentistaofisheriana—destacaeltractamentdelesdadesielsseusparàmetresquenosónconsideratscomaquantitatsfixesambunsllindarsdesignificació,sinócomaquantitatsassociades—cadascunad'elles—adistribu-cionsdeprobabilitatdiferents—condicionadesperlainformaciódisponible—,elquetambépermetferuntractamentdelsvalorsperduts,queespodenintegraralmodeldemaneranatural.

30|EINESTARDOR 2009

FIGURA2.DISTRIBUCIÓDEFREQÜÈNCIESDELMARCCULTURALDEREFERÈNCIAIDIAGRAMESDEDISPERSIÓ

SEGONSDIVERSESVARIABLES(CADAPUNTÉSUNENQUESTAT)

S’haconsideratmitjanshispanocèntricslestelevisionsTVE1,TVE2,Tele5,Antena3,CanalPlus,CanalSa-téliteDigital,Cuatro,LaSextaiCanal9;imitjanscata-lanocèntricsTV3,Canal33,3/24ilestelevisionslocals

S’haconsideratmitjanshispanocèntricslesemissoresSER, COPE Onda Cero, RNE, Radio Teletaxi, OnaRambla, Cadena Dial, Cadena 100, Radio 80, RadioIntereconomia,Radio5,Radio3i40Principales;imit-janscatalanocèntricsCatalunyaRàdio,Ràdio4,RAC1,ComRàdio,OnaCatalana,CatalunyaInformació,Cata-lunyaCultura,FlaixFM,RAC105ilesemissoreslocals

S’ha considerat mitjans hispanocèntrics els diaris El País,El Mundo,ABC,La Razón i els diaris gratuïts;comamitjanscatalanocèntricsEl Punt,Avui ielsco-marcals;icomamixtos,La Vanguardiail’ediciócatala-naicastellanadeEl Periódico

TARDOR 2009 EINES|31

Lafigura3presentalesprediccionsfetesambelmodelestadísticperalesvariablesmésimportantsperexplicarlaparticipacióelectoralaCatalunya:l'edat,elmarcdereferèn-ciaielnivellderenda.14Al'eixhoritzontalhiharepresentatselsvalorsquecadascunad'aquestesvariablespotprendre,ambelseurangmàxim.Al'eixverticalhihalaprobabilitatpreditadevotarsegonselmodelexpressadaen«raons»,ésadir,quantesvegadesmésprobableésquevotiunciuta-dàdepenentdelasevaedat,marcdereferènciaonivellderendarespectel'individudereferència—aquellqueésútilenlescomparacionsdelsefectesdelesvariables—,queésunjovede18anysnascutaCatalunya—iambdósparestam-bé—,ambeducaciósecundària,queviuaunmunicipid'en-tre10.000i150.000habitants,ambunnivellderendad'en-tre1.000i2.000eurosmensualsiambunmarcculturaldereferènciarepresentatiudelamitjanadeCatalunya.LalínianegracorresponalapredicciósobreelParlamentdeCata-lunya,mentrequelalíniamoradahofasobrelapredicciódelCongrésdelsDiputats.Lesbandestransparentsrepresen-tenlaincertesaassociadaacadascunadelesprediccions,ambunnivelldeconfiançadel95%.

Entermesgenerals,lafigura3mostraquel'edatéslavariablemésimportantperexplicarelfetd'anaravotaro

14 Lesvariablesdecontroldelmodelderegressionssónlesclàssiquesvariablessocioeconòmiquesdelsestudisdeparticipació:edat—operacionalitzadaambellogaritme—,nivelld'educacióformal,nivellderendaimidadelmunicipi.Amésamés,tambés'hacontrolatpelfetdeserimmigrant,elnombred'anysderesidèn-ciaaCatalunyaielnombredeprogenitorsnascutsforadeCatalunya.

noaleseleccionsalCongrésdelsDiputats.Ladiferènciaentrel'individude18anys—grupdereferència—ielsqueentenen60ésd'unesquinzevegadesmésprobabilitatdevotareneldarrergrupd'edat.L'efectetambéesdónaen leseleccionsalParlament,peròésmoltmenyspro-nunciat—cincvegadesmajorprobabilitat.És, justament,enaquesteseleccionsonelpotencialdelmarcculturaldereferènciaesposaclaramentdemanifest.

Enelcasdelmarcculturaldereferència,quanelsciuta-dansdereferència(valorsmitjans)escomparenambelshispanocèntrics, aquests darrers tenen un 70% menysdeprobabilitatdevotarqueelsprimers—efectemultipli-catiuentorndel0,3.Encanvi,elsindividusméscatalano-cèntricstenenunaprobabilitattresvegadesmajordevo-tarqueelsqueestanalvoltantdelamitja.Elrangpredit

—lesdiferènciesentreelsvalorsextrems—entreelshispa-nocèntricsielscatalanocèntricsésmajorqueelrangen-treelsjovesde18anysielsadultsde80enleselecci-onsalParlament.

Pelquefaal'efectedelnivelld'ingressos,caldestacarla seva estabilitat predictiva entre tipus d'elecció. Res-pecteals individusd'ingressosqueestrobenenvalorsmitjans,elsciutadansambrendesenelvalormàxim te-nenduesvegadesimitjamésprobabilitatdevotar,peròelrangésclaramentinferioralesprediccionsestablertesapartirdel'edatielmarcculturaldereferència.

En resum, i pel que fa a les eleccions al Parlament,mentrequeunciutadàde rendabaixa té tres vegades

Elshispanocèntricstenenun70%menysdeprobabilitatdevotarquelamitjanaenuneseleccionscatalanesielsmés

catalanocèntricstresvegadesmésprobabilitatsdefer-ho

32|EINESTARDOR 2009

FIGURA3.EFECTEMULTIPLICATIUDEL'EDAT,ELMARCCULTURALDEREFERÈNCIA

IELNIVELLD'INGRESSOSENLAPROBABILITITATDEVOTAR

AleseleccionsalParlament,unhispanocèntricés23vegadesmésprobableques'abstinguiqueuncatalanocèntric

Leslíniesrepresentenl'efectemitjà,ilesbandesdecolorslaincertesadelaprediccióambunmarged'errordel95%.Caltenirencomptequel'escalaéslogarítmica.

TARDOR 2009 EINES|33

mésprobabilitatd'abstenir-sequeunderendesaltes, iunjovede18anysgairebésisvegadesmésqueunadultde80,unhispanocèntricés23vegadesmésprobableques'abstinguiqueuncatalanocèntric.

Conclusions

Pertaldefacilitar lasevaexposicióhemdividit lescon-clusionssegonslessevesimplicacionsi leshemredac-tatenformadepunts.

Sobrel'explicaciódel'abstenció:A leseleccionsalParlamentdeCatalunya, ladimensiómésexplicativadelcomportamentabstencionistaéstenirunmarcdereferènciahispanocèntric.

— A les eleccions al Congrés dels Diputats, en canvi,aquesta variable no resulta significativa per explicarlesdiferènciesenlaparticipacióelectoral.Síquehosón,encanvi,l'edatielnivellderenda.Enaltresparau-les,lesprobabilitatsd'abstenir-sed'uncatalanocèntriciunhispanocèntricenleseleccionsgeneralsnoplan-tegendiferènciesremarcables.

— Amb aquesta informació podem complementar algu-nesexplicacionsques'haviendonatdel'abstenciódi-ferencial.La teoriasobre ladistincióentreeleccions«deprimerordre»i«desegonordre»feiareferènciaalaimportànciapercebuda.Elconceptedeframepotdo-

narunabaseexplicativaméssòlidaexplicitantelstipusdemecanismes.

— Igualment, les hipòtesis sobre la manca de temes ooferta rellevants poden reexaminar-se d'acord ambl'efecte framing, el qual contradiu que els elementsculturalsnotinguincapimportànciaperexplicarl'abs-tencióaCatalunya.

Sobreelmarcculturaldereferència:— ACatalunya,perexplicarcertscomportaments—com

acabemdedemostrarambelfenomendel'abstenció—espotapel·laraunhabitusquenoéselqueesgene-raenelsid'unaclassesocialonivelleducatiu,sinóenelmarcculturaldereferència.Endefinitiva,lavisióso-brequinéselteupaísiatravésdequinaculturainter-preteselmón.

— Elmarcculturaldereferènciaohabitusculturalnoescorrespon amb cap altre enquadrament socioeconò-mic: creua classes socials, edats, nivells educatius...Ésunavariabletransversal.

— Elsmarcsculturalscatalanocèntricihispanocèntricnosóndosmons tancats.Confirmem lanostrahipòtesiquenoestractad'unavariablebimodal,sinóunconti-nu,coml'experiènciavitaldequalsevolciutadàcatalàcorroborarà.

— Elmarcculturalde referènciacomavariableexplica-tiva permet superar els reduccionismes explicatiusque identifiquen,comsies tractésd'unaúnicavaria-

Parlardemarcculturaldereferènciaésparlard'integració.Integraciódinsd'una

comunitatpolíticaid'unmarcinstitucional,ésadir,d'undemosqueesviucomapropi

34|EINESTARDOR 2009

ble:llengua=consumcultural=identificacióidentità-ria.Lesrelacionsentreellessónevidents,comhoésquehompottenir,perexemple,comallenguamaternaelcastellàisercatalanocèntric,odefinir-secom«méscatalàqueespanyol»iserhispanocèntric.

Altresimplicacions:— Parlardemarcculturalde referènciaésparlard'inte-

gració.Integraciódinsd'unacomunitatpolíticaid'unmarcinstitucional,ésadir,d'undemosqueesviucomapropi.Elsanysderesidèncianosónlavariableclau.EspotresidiraCatalunyadesdefacincanysiserca-talanocèntriciser-neresidentdesdefa40iserhispa-nocèntric.15

— Lesdadessobreparticipacióreflecteixenunasituacióasimètricaenelsfiltratges:mentrequeunhispanocèn-tricpot«noveure» leseleccionsalParlamentdeCa-talunya,peralcatalanocèntricresultenigualmentvisi-bleselCongrésielParlament.16Espodriadirqueels

15 Elsframesescapendelsdeterminismessovintassociatsalaperspectivadelasocialitzaciói,totipresentarforçaestabilitat,podenanaralterant-sealllargdelavidacomposendemanifestelsquehanestudiataquestmecanismeassoci-atalsmovimentssocialsqueintrodueixennovesperspectivesquepodenseras-sumidespelsmitjansi,finalment,pelspolíticsilaciutadania—dretadecidir,loriuésvida...

16 EnaquestadireccióapuntenlesdadesdePALÀ,R.iIBÁÑEZA.,Marcs de referèn-cia als Telenotícies de TV3.InformedelGrupdePeriodistesRamonBarnils.Bar-celona,2009:«elTelenotíciesdeTV3prioritzaelmarcdereferènciacatalàres-pectealsaltresmarcsdereferència(espanyoliinternacional),peròhofaperunpercentatgequesuperadepoclameitatdelesnotíciesemeses(56%deltotal)».

catalanocèntrics estan més integrats a l’Estat espa-nyolqueelshispanocèntricsaldemoscatalà.

— Canvisenl'extensiódelsmarcsdereferènciapodrienportarenelfuturcanvisenelfenomendel'abstencióaCatalunya.|

Espodriadirqueelscatalanocèntricsestanmésintegratsal’Estatespanyolqueelshispanocèntricsaldemoscatalà

TARDOR 2009 EINES|35

Fonts

A CEO,Baròmetre d’Opinió Política. Estudi REO 367.Bar-celona,novembrede2006.

A PALÀ,R.iIBÁÑEZA.,Marcs de referència als Telenotícies de TV3.InformedelGrupdePeriodistesRamonBarnils.Bar-celona,2009.

A VALLÈS,J.M.(et. al.),Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya: Materials per a un debat social.In-formeperalaDireccióGeneraldeParticipacióCiutadana.GeneralitatdeCatalunya.Barcelona,2008.

Articles

BARREIRO,B.,«¿Cuándolasdesigualdadessocialesseconvi-ertenendesigualdadespolíticas?».Zona Abierta.Número106-107.Pàgines65-90.Madrid,2004.

BOIX,C.iRIBA,C.,«Lasbasessocialesypolíticasdelaabsten-ciónenlaseleccionesgeneralesespañolas:recursosin-dividuales,movilizaciónestratégicaeinstitucioneselecto-rales».Revista Española de Investigaciones Sociológicas.Número90.Pàgines95-128.Madrid,2000.

CAÍNZOS,M.,«DesigualdadessocialesyparticipaciónpolíticaenEspaña».Zona Abierta.Número106-107.Pàgines91-174.Madrid,2004.

CHONG,D.iDRUCKMAN,J.,«FramingTheory».Annual Review of Political Science.Volum10.Pàgines103-26.PaloAlto,2007.

+INFO

DRUCKMANJ.N.,«Theimplicationsofframingeffectsforcitizencompetence».Political Behaviour.Volum23.Número3.Pàgines225–256.Berlín,2001.

HWANG,H.,GOTLIEB,M.,NAH,S.iMCLEOD,D.,«Applyingacogni-tive-processingmodeltopresidentialdebateeffects:Post-debatenewsanalysisandprimedreflection».Journal of Communication.Número57.Pàgines40-59.Malden,2007.

LAGO,I.,MONTERO,J.iTORCAL,M.,«The2006regionalelecti-oninCatalonia:Exit,voice,andelectoralmarketfailure».South European Society & Politics.Número12(2).Pàgi-nes221-235.Abingdon,2007..

Llibres

BOURDIEU,P.,El sentido práctico.Taurus.Madrid,1991.

GOFFMAN,E.,Frame Analysis. An Essay on the Organization of Experience.NortheasterUniversityPress.Lebanon,1986.

FERRER,M.,MEDINA,L.iTORCAL,M.,«Laparticipaciónpolíti-ca:factoresexplicativos»aMONTERO,J.iTORCAL,M.(eds.),Ciudadanos, asociaciones y participación en España.CIS.Madrid,2006.

PALLARÉS,F.(ed.),Eleccions i comportament electoral a Cata-lunya 1992-1999.Mediterrània.Barcelona,1999.

SÁDABA,T.,Framing: el encuadre de las noticias. El binomio terrorismo-medios.LaCrujía.BuenosAires,2008.