Et món dHistòrio de l'obostornent d'oiguo o Torrogono

BIBLIOTECA

Iilt illlil iliilil lililtiililt ill il]1 700345436

EMATSAt6Pil5^

^tUÀKrP¡t r¡ ¡ìÀ

DiFG0tts@NÁ 5Ä TARRAGONA

Et món de l'oiguo

Exposició

Organitza

EMATSA, Empresa Municipal Mixta d'Aigües deTaYYagona, S.A.

Comissariat

Reial Socieiat Arqueològica Tarraconense

Disseny, direcció i coordinacióFélix Mesalles NaldaJoan Tous Comà-Camps

Recerca documental

Tarragona romanaJordi López VilarLluís Piñol Masgoret

farragona l,/led¡eualHèctor Mir i LlorenteJosep Zaragoza

Tarrqgoha /,/lodernaKalaet uaDïtet LostaEloy Hernández Fernández

Jordi Rovira i Soriano

Tqrragon a Conte mPoràn [aRafael cabYiel costa

Coordinació documentació

Félix Mesalles NaldaJoan Tous comà-Camps

Coordinació textosjosé Ramón Fontana Usón

Correcció

Ramon Vidal Muntané

Cartografia

Institut Cartogràfic de Catalunya

Disseny gràfic

télix Mesalles Naldaloan Tous Comà-Camps0lga Ramírez Freixa (col laboradora)

Producció

JTFM associals

lmpressió panells: Compossar Tarragona, S.L.

tusteria i muntatge panells: Sancho Casadevall, S L

Muntatge estruclura: Serralleria J Solé

lmpressió: F sugrañes Editors, s.A.

Agrai'ments

Miquel Aleu ¡ Padreny

Jaume Benages OlivéBelta Serveis d'enginyeriaiosep M Carreté, Museu Nacional Arqueo lògic de Tqrra&ona

)osep Florcs, EMATSA

Xàvier de Manuel i Hetrerc, EMATSA

Ricardo Mar, Museu d'Històr¡a de TarragonaMn Saìvador Ramon, Arxiu Diocesà de fqftagonaloan Reverler, EMATSA

losé sánchez Real

Mercedes lubilla MaÍínezfaume Vilella, Consorci d'Aigües de Tarragona

Catàleg

Edita

EMATSA, Empresa Municipal Mixta d'AigüesTarragona, S.A.

Direcció i coordinació

Reial Societat Arqueològica TaryaconenseFélix Mesalles NaldaJoan Tous Gomà-Camps

Correcció

Ramon Vidal Muntané

cartografialnstìtut Cartogràfic de Catalunya

Disseny gràfic

Félix Mesalles NaldaJoan Tous comà-Camps

Producció

JTFM associats

totomecànica i filmació: Compossår Taryagona, 5 L

lmpÌessió: t.Sugrañes Editors, 5 A

o de I'edìció EMATSA

@ dels texlos els seus autorso de les fotograJies els seus autors

ISBN 84-606-2858-zDL. I-t627-98

de

iNoex

Presentoció. F"rton sónchez comins r7l

lntfOdUCCió. Rofoet Gobrier. costo ret

Et repte de ['oiguo t'u:

Torrogono fot"fìotto rrçr

lntroducció rzor

Et territori t221

coptoció Ets oqÜeductes rz¡

conducc¡ó UoqÜedUcte del Froncoti rz¿:

Uoqüeducte del Goiq rzzr

Els oqüeductes.Eficocio del sistemo: quonto oiguo? r:or

Distfibuctó Les torres d'oiguo r:zt

Consum L'aiguadomèsticaLo coso r¡ql

t'a¡gua públicaLes termes r¡cl

Els bombers r+:lLes lotrines r*lL'a¡gua agrícola ¡ ¡ndustY¡alRentot de robo. Molins r+s:

Evocuocló Les aigües Yes¡duals

Et ctoveguerom romò rr¿r

Lo ctutot Torrogono ol segle ll dC r¿sl

Torrogono Íìêdiêvol rs'r

lntroducciö rszl

Conducció Un intent no reeìxitEnginus i oqüeductes de fusto r:+:

Consum L'aiguadomèsticaLes cisternes rsol

L'aiguà públ¡caPous i fonts rser

Ets bongs reor

Bosses iobeurodors r¿u

L'aiguà agrícola i industrialMolins r¿zl

Et Rec Mojor rarr

Evocuoció Pous negres i ctovegueres superficiots

Lo c¡utot Torrogono ol segte XIV r¿¿l

Distr¡buc¡ó

Consum

Torrogono moderno r"çr

lntroducció rzor

Et territorl Ínt

Coptoc¡ó Un intent no ree¡xitUoqüeducte de to font det Ltorito o de les Morisques rz:rLo contribució de t'orquebisbe Sontigon.Lo Mino de t'Arquebisbe rz¿r

conducc¡ó Uoqüeducte de lo Mino.Eficocio del sisterno: quonto oiguo? rzo:

Loqúeducte de to Mino, ovui rzsr

La Mina de I'ArouebisbeEt troçot, municipi o municipi rao:

ta Mina de I'ArquebisbeEt troçot, pos o pos rszl

Lo xorxo de t'ong 1854 rs¿:

['aigua domèst¡caLo coso rse:

L'aigua públicaFonts, obeurodors ¡ soforeigs rrorL'a¡gua agrÍcola i industrialEt Rec Mojor rçr:

Evocuoció E[ nou cloveguerom reó]

Lo ciutot Torrogono o t'ong f8ll rcal

Torrogono contemporonio lo,r

lntroducció rrozr

Lq Torrogono d'obons del tronsvosonìêñt rrosl

El. têtr¡tori f roó I

coptoció E[ tronsvosomêIìt Íoel

conducctó E[ tronsvosomêfìt rflot

Coptocions otternotives oI tronsvosoment.Ets recursos oqüÍfers propis de Torrogono. EMATSÀ

Distrrbució Lo xorxo urbonq de Torrogono. EMATSA rrrr:

Evocuoció Troctoment de les oigües residuols. EMATSÀ rzol

Lo ciutot Toffogono ovUi rrzzl

EpÍteg, xov¡er de Monuet iHerrero rr25l

Bibtiogrofio de referèñcio rz¿:

Torrogonof,lomono

La vida urbana en les ciutats de I'lmperi romà feia de l'aigua un

element de màxima importància, que formava part indissoluble de la

cultura i la societat romanes. Els romans no només van ser els artífexs

d'una sèrie de concentracions urbanes de grans dimensions: tambá

les van dotar de nombroses instal.lacions -termes, fonts, rentadors-que feien un ús extensiu de I'aigua. Per tant, era del totimprescindible construir les infraestructures necessàries per a

garantir un subministrament d'aigua suficient. La Tàrraco romana no

en va ser una excepció. Dos aqüeductes -tres, segons algunes

teories- van ser construïts per a satisfer les demandes d'una Tàrraco

metropolitana, capital territorial on van arribar a residir uns 30.ooo

habitants.

Els romans van arribar a Tarragona l'any zr8 aC amb motiu de les guerres púniques, i hi van

romandre molts segles, fins a la descomposició de I'lmperi. Al llarg d'aquest temps la ciutat va

experimentar una evolució demogràfica i urbanística. El punt àlgid d'aquest procés se situa al

segle ll desprás de Crist, un moment en què la ciutat assolia el seu màxim apogeu urbanístic, pel

que fa a superf ície ocupada i a construcció d'edificis públics.

El segle tl és l'època dels Antonins, un emperador dels guals, Adrià, va visitar la nostra c¡utat.

Restaven en el passat els temps difícils de la República, marcats pels constants conflictes bèl'lics

-guerres púniques, conquesta d'Hispània i guerres.civils. L'artífex del canvi va ser I'emperador

August, qui precisament havia estat residint a Tàrraco els anys 27 i 26 aC. Ell va fer possible

l'aribada d'una època de prosperitat, un temps feliç que hom denomina Pax augusta. Dwant

tot el segle I, però especialment en la segona meitat, es van bastir una sèrie de grans edificis

públics que van donar un aspecte monumental a la ciutat. Els més notoris són els edificis

d'espectacles: teatre, circ i amfiteatre -aquest últim construït a començaments del segle ll-;sense oblidar el complex del fòrum provincial, un dels més grans de tot I'lmperi.

La ciutat, el nom oficial de la qual era Colonia lulia urbs Triumphalis Tarraco, eslava

perfectament organitzada. Des del moment de la fundació de la colònia, Tàrraco va estar

governada pey una Llei, la qual, desgraciadament, no es conserva. Cada cinc anys uns magistlats

-els duumviri quinquennales- efectuaven el cens de la població i es renovaven els integrants de

I'ordo decurionøn, un consell de cent membres que regia la vida política de la ciutat. Cada any

se celebraven eleccions per a escollir els dos magistrats suprems -elsduumviri-, que eren alhora

alcaldes ijutges, iels dos aediles, o encarregats de mercats, policia iobres públiques'

La importància de les infraestructures de ì'aigua en la societat rotun" es demostra en la figura

d.el curator aquarum publicarum, un funcionari públic d'alt nivell -a Roma havia de sev

obligatòriament un excònsol- dedicat exclusivament a la gestió i el manteniment del sistema.

Pont del Dìable o aqüeducte de les terreres (totograf¡ð JTtM)

Coptoc¡O

Ets oqüeductes

Els aqüeductes van ser els elements bàsics de la xarxa hidràulicaromana. La captació es feia en un riu, mitjançant una resclosa. A

partir d'aquí, I'aqüeducte havia d'aprofitar el pendent natural per a

aconseguir la circulació de I'aigua. Tot accident geogràfic -siguibarranc o muntanya- s'havia de salvar perquè no n'obstaculitzés el

recorreguL

Tàrraco es va abastir a paytir de dos grans aqüeductes que recollien I'aigua dels dos rius más

propers a la ciutat: el Caià iel Francolí, i'antic l¿rlc¿s. L'aparició de restes d'un fragment de

conducció fora del traçat dels dos ja coneguts fa plantejar la incògnita sobre l'existència d'untercer aqüeducte. La mancança de dades no permet assegurar si aquest tram correspon à una

bifurcació del ja conegut aqüeducte del Francolí, o per contra seria un tercer aqüeducte de

menor llargada però plenament autònom.

La construcció d'aquestes dues grans obres d'enginyeria hidràulica romana es va portar a terme

durant el segle l, just en el moment en què la ciutat ja s'havia convertit en capital de la província

més gran de l'lmperi, laTarraconensis. Aquestes infraestructures van anar lligades al creixement

urbanístic del nucli urbà gue es va produir a partir d'àpoca d'August, i van possibilitar el

manteniment de moltes de les activitats que es desenvolupaven a la ciutat, des de les termes finsa les fonts.

La construcció d'un aqüeducte era una obra de gran volada que necessàriament havia de ser

organitzada des del poder. Aquí hi intervenia un nombrós personal: enginyers, arquitectes,

picapedrers, transpoytistes, paletes, obrers no qualificais, etc. Eren obres que necessitaven un

altíssim pressupost, nomris assequible a les butxaques de l'Estat, I'emperador, o a les ciutats,

fent, això sí, un gran esforç. No tot acabava amb ia construcció de les conduccions: el seu

manteniment feia necessari un equip treballant-hi constantment, inspeccionant-les i reparant-les, també organitzat des de la ciutat.

5ecció transversal de l'aqúeducte del Francolí, segons R Cortés

23

Conducció

L oqüeducte det Froncotí

L'aqüeducte del Francolí era una altra obra hidràulica que

complementava les aportacions d'aigua procedents del caià. El seu

cabal anava destinat a l'àrea residencial de la ciutat, que s'estenia

des de I'actual Rambla Vella fins al port. Si bé la seva longitud era

menor -r5 quilòmetres- la construcció va ser més dificultosa a causa

de les irregularitats del terreny per on havien de passar les

conduccions. El Pont del Diable només va ser un dels ponts que van

sef necessaris per a travessar barrancs i desnivells.

L'aqüeducte recollia I'aigua a les proximitats de Puigdelfí, a una cota de 65 metres sobre el mar,

i la transportava fins a Tarragona, on avribava a una cota prop dels 5o metres.

Durant el seu traçat i per a salvar els desnivells del terreny es van utilitzar difetents tècniques

constructives. En els punts on el terreny natural era a una cota alta, la roca es va retallar en forma

de mina, la qual es va reaprofitar parcialment com a conducció. En altres punts es va construir

la conducció amb paredat. Nomtás en els llocs on els desnivells eren més pronunciats o s'havien

de salvar valls, es va optar per consiruir l'aqüeducte sobre una estructura d'arcades, com en el

cas del Pont del Diable. L'orografia que travessen les conduccions fa suposar que es van haver de

construir altres trams sobre arcades al llarg de tot el recoYregut. L'única resta coneguda

d'aquests altres ponts coyyespon al Pont del Tupino, del qual sí que s'ha conservat part de

I'arrencada d'un pilar.

L'aqüeducte de les Ferreres

El pont va ser bastit, com la resta de les conduccions, en el segle I dC. S'hi van utilitzar cavreus

-opus quadratum- amb els quals es van construir dues fileres d'arcs superposats. La seva alçada

màxima és de z7 metres i la seva longitud és de zt7 metres.

El nivell inferior d'arcades està compost per onze arcs, mentre que el superior en consta de vint-

i-cinc. Les dimensions de cadascun són de 6,3o metres de llum i 5,70 metres d'alçada. La

distància entre els eixos dels arcs és de I metres, iel seu gruix és d'1,86 metres. El nombre de

dovelles que els componen varia entre les dinou iles vint-i-una. A l'alçada de l'arrencada

d'aquests arcs s'observa una cornisa recta.

Per sobre dels arcs es troba la canalització per on circulava I'aigua. Aquest canal -sPecus-presenta un yevestiment impermeabilitzant -oPus signinum- que tenia la funció d'evitar les

pèrdues d'aigua pet filttació.

24

Tram de I'aqüeducte del Francolí ¿ l'avinguda de catalunya(FologYafia J López)

Estructura de carreus d'un pont de I'aqùeducte del Francolí, al

costat del Pont del Tup¡no (Fotografia I tópez)

26

L'oqüeducte det Goiö

Va ser sens dubte el més important dels que existiren a Tàrraco.

L'aigua vecorria més de 4o quilòmetres de conducció fins a arribar a

la ciutat, per la seva part més alta. Cal pensar, doncs, que la seva

finalitat era I'abastament d'aigua als monuments provincials de la

part alta de Tàrraco i també a part de la seva zona residencial.

L'oyigen de I'aigua era al riu Caià, a la zona del Pont d'Armentera. Els romans van fer servir una

presa per a canalitzar I'aigua des del riu al conducte. L'aigua baixa des d'una cota d'uns 35o

metres fins a arribar als roo metres del punt d'entrada a la ciutat.

Hi ha indicis que assenyalen que I'aqüeducte del Caià també disposava, en una part del seu

traçat, d'una construcció sobre arcades, possiblement de majors dimensions i longitud que

I'actualment conservat aqüeducte de les Ferreres. Aquest s'allargava des de la muntanya de

l'0liva fins a la part més alta de la ciutat, en un punt pròxim a l'actual Torre de I'Arquebisbe.

Registre de I'aqüeducte del caià a La secuita (Fotograf¡a, tópez)

27

FTagment de l'aqüeducte del Gaià a Tarragona (rotografia I tópez)

Tram de l'aqüeducte del Caià als Palleresos (Fotografia J López)

Basament de carreus del pont de I'aqüeducle del caìà que anava de la muntanya de

I'oliva al casc antic (Fotografia R coylés)

Els aq

Ets oqüeductesEficocio det sistemo: quonto oiguo?

Quantificar la capacitat del sistema de subministrament d'aigua dels romans a Tàrraco només

pot fer-se d'una manera merament especulativa. No ens ha arribat cap document administratiu

que en parli, de la situació a la Tarragona romana. En canvi, sí que és coneguda la documentació

deFrontí, úncuratoraquarum delaciutatdeRoma,quevaredactaruninformequedescriviael

sistema hidràulic de la capital imperial de finals del segle I'

Segons Frontí, el coniunt d'aqúeductes de Roma proporcionaven al dia més d'un milió de metres

cúbics d'aigua. Distribulls entre el milió d'habitants de la Roma de Trajà, en resulta una mitjana

d'uns rooo litres per habitant i dia.

Sembla molt per a Tàrraco. Però en el cas hipotètic que els aqüeductes taYYaconenses aportessin

un cabal com els dels agüeductes més petits de Roma -uns t5.ooo m3/dia-, distribuÏts entre una

població màxima d'uns 3o.ooo habitants, en resulta justament la quota de Roma: t.ooo litres per

PeÌsona.

Cal advertir que aquesta xifra és la resultant de la divisió del cabal entre la pobìació, ique s'hi

barregen per tant els usos privats i públics de l'aigua'

.200

3o

Tram d'aqúeducte a I'entradadel passeig Arqueològ¡c(rotografia J López)

iliÈ\t't',

Entrada de I'aqüeducledel caià lravessanl la

muralla al camp de MaYt

(Fotografia c Abelló)

Distribució

Les torres d'oiguo

L'aigua que es condu'ia a la ciutat romana no es distribu'iaarbitràriament. Mitjançant unes instal'lacions de repartiment, les

torres d'aigua, la ciutat va poder administrar l'aigua d'una formaprecisa. Hi havia una prioritat clara: les aigües destinades a l'ús

públic. Així, gairebé la totalitat de I'aigua que arribava a les ciutats

era consumida en termes i fonts públiques. El cabal que es destinava

a les cases privades era molt més petit, en comparació.

L'element previ a la distribució dins la ciutat era I'anomenat castellum aquae, o torre d'aigua. A

eìles arribava I'aigua procedent de l'aqüeducte, i en el seu interior es portava a terme una funció

doble. En primer lloc, el castellum servia de dipòsit de sedimentació on s'anaven dipositant les

impureses que pogués portar I'aigua. A banda de raons sanitàries, aquesta filtració era útil per

a evitar obstruccions en les canonades de petit diàmetre per les quals es feia circular l'aigua cap

als punts de consum.

Per altra par|, elcastellurø feia d'estació de regulació de cabal, de manera que el cabal d'aigua

procedent de I'aqüeducte podia repartir-se entre els diferents ramals de sortida, segons les

necess¡tats.

En alguns casos les ciutats romanes disposaven de grans cisternes o dipòsits urbans per a

emmagatzemar I'excedent d'aigua, en previsió d'èpoques de sequera. A la vista de les

característiques climàtiques de Tarragona, és molt possible que la ciutat romana disposés de

construccions de similars característiques o funcionalitat, però fins a l'actualitat aquestes no

s'han pogut localitzar.

Esguema de funcion amel d' un castel lum, segons J P Adam

32

cTaval de d¡ferenls tìpus de conduccions d'aiguaurbanes, segons lanc¡anì

Lo coso

Com és lògic de suposar, existien grans diferències entre les domusdels personatges benestants i les cases dels ciutadans més humils. Un

dels trets sue marcaven les distàncies en termes de luxe i distinció era

precisament la presància de I'aigua. Presència en termes d'utilitat,però també en termes d'estètica i gaudiment en forma de fonts i

eslanys.

Tot i que I'aqüeducte garantia el subministrament d'aigua, la culturadomèstica romana tendia a treure el màxim profit de tota I'aiguadisponible. És per això que abundaven els habitatges amb un sistema

de recollida i emmagatzematge d'aigües pluvials.

Consum

Loiguo domèstico

Com que la major part dels habitatges no disposaven d'aigua corrent, la gent l'anava a buscar a

les fonts públiques. Hi havia també aiguaders-aquarii-, que anaven pels carrers oferint aigua i

duent-la a les cases, com a mitià de vida.

Una manera alternativa per a disposar d'aigua a casa era recuperar les aigües pluvials de lateulada i conduir-les a una cisterna. El compluuium, obert al sostre, recollia les aigües de la

teulada que feien cap al'impluviurø, un recipient que s'acostumava a instal.lar arran de terra, a

l'atri. El seu fons es recobria d'un paviment hidràulic, lloses de pedra o mosaic. El més freqúent,però, era que les aigües recollides al'inpluuium es condurisin cap a una cisterna que disposava

també d'un sobreeixidor que duia les aigües sobrants cap al carrer o a la clavegueya. Un pou

obert a la volta de la cisterna oermetia utilitzar l'aioua a diari.

Dins de les cases, I'aigua servia per al rentat de la roba -quan no es feia a la font o es duia a les

fullonicae-, la neteja de la casa -que era, en general, reduïda-, la higiene personal -queconsistia bàsÌcament en el banv a les termes- i la cuina.

Als habitatges més luxosos, algunes fonts podien decorar determinades estances, especialment

els .jardins del peristil, o al davant dels triclinia d'estiu. En aquests casos cal entendre l'aigua

com un material luxós destinat només a recrear el olaer estètic.

A Tarragona conservem restes de les fonts privades que decoraven algunes de les cases riques.

Així, al segle passat es va descobrir a la pedrera del port una bonica Jont de marbre que

actualment és al Museu Arqueològic. Part de les restes del Collegiun Fabrum també es

corresponen a una font, i s'han trobat algunes de les figures que la decoraven. Finalment, un

mosaic amb motiu de peixos recuperat al carrer de I'Alguer és el fons d'un petit estany amb fontcentral.

34

F<quPma d Lfra domu...e9ors I P adam

"áEtËtwiËIH

lÆE

Lù

Escenà de la vida quotidiana en un

carrer romà, segons J P Adam

5)

Font de la Pedrera perlanyent a vna domus

de la ciutat (Arxiu MNAT)

Estatua d'una n¡mfa adormida dest¡nada a

omamenlay una font on I'aigua brollava per

la gerra (Arxiu MNAT)

Detall del pavimenl d'un petit estany trobat al carrer Jaume I (Arxiu MNAT)

36

Pintura d'oceà amb inscripció dels Munts,

Altafulla. Commemora unes reformes fetesen una estança que va ser conveTtida en

cislerna (Arxiu MNAI)

Vàlvules de bronze procedents d'unà cisterna dels

Munts, Altafulla (Arxiu MNAT)

37

C¡slefna d'una don(s situada on despres es va

edìficar la basílica del Fòrum (tolograf¡a J tópez)

Nimfeu del Teatre cran estany artificìal de 3metres de proJundital que disposava de tres

entrades d'òigua i dos basaments monumentals(Fotograf¡a J López)

38

L'o¡guo púþtico

Les termes

Els romans van ser un poble preocupat per la higiene i van saber

combinar la salut amb el plaer en els banys. El bany regular,

alternant aigua freda amb aigua calenta, era, en efecle, recomanatpels metges. Per això, ides de finals del segle I aC, els establimentstermals es van constituir en punts de trobada social, oberts a tots els

ciutadans, imprescindibles en gualsevol ciutat.

Si bé algunes cases particulars i vil.les disposaven de banys privats, la major part de la població

havia d'anar a les termes públiques. Podien ser propietat d'un empresari, o bé ser donacions

d'un mecenes o f ins i tot d'un emperador.

El públic acostumava a anar-hi diàriament, cap al vespre, desprris de la feina. Homes idones es

banyaven generalment pey sepayat, en sales o horaris diferents, completament nus. Els preus de

I'entrada eren mòdics, de manera que tot ciutadà en poguás gaudir.

El bany seguia un recorregut ritual. Començavaper I'apodyterium, o vestuari. D'aquí es passava

a una sala |èbia-tepidarium-, on hi havia una temperatura d'uns 30 graus, que servia per a

aclimatar-se. Quan començava la transpiració es passava a una sala més calenta -laconicum o

sudatorium-, per a passar després al caldarium, una altra sala ja amb una piscina, on latemperatura podia passar dels 5o graus. La piscina -alveus- acostumava a tenir cabuda per a

unes quantes persones i una temperatura també elevada. En la mateixa sala hi podia haver una

pila d'aigua freda-labrum- per a refrescar els banyistes. Acabat el bany, es tornava a passar

peltepidarium, o ja directamentr alfrigidariun, o sala de banys freds, per refrescar-se, nedar i,

en definitiva, tancar els porus de la pell i sortir com a nou de l'establiment termal.

A les termes públiques s'hi afegien, a més, altres dependències, com ara sales de massatges,

biblioteques, palestres, pòrtics o jardins. La decoració era abundosa -mosaics, marbres, pintures

murals, estàtues- i contribuia a posar a I'abast del poble els luxes de les classes més

privilegiades.

Fins ara no es coneixien a Tàrraco restes de termes públiques amb certesa, si bé I'epigrafia ens

parla d'unes Thermae lvlontanae restaurades al segle lV pel praeses de la província Marcus

Aurelìus Vicentius id'unes nymphae calidae, donació d'un ciutadà distingit. Darrerament s'han

descobert restes del que semblen ser unes grans termes públiques al costat del teatre romà.

En canvi, es disposa de diversos exemples de petits conjunts termals que coyresponen a riques

domus o uillae. Dins el recinte emmurallat destaquen les excavades a mitjan segle passat a la

pedrera del port, de la qual es coneixen alguns gravats i descripcions. El sector suburbà del

Francolí ha aportat diversos conjunts, alguns dels quals estan encara en procés d'excavació: els

petits banys de la vil.la de Parc Central, els de la vil'la de la necròpolis, o els trobats darrerament

entre la prolongació del carrer de Pere Martell i el carrer de Francesc Bastos.

les uillae del Camp de Tarragona

(Torredembarra), els Munts (nltafulla),

càmping cal.lípolÌs (Vila-seca), etc.

mostren també diversos

Centcel les (Constantí), Mas

conjunts termals: el Moro

dels Frares (Constantí), antic

Fragment d inscr¡pció que commemora la

construcció d'unes piscines d'aigua

calenla -nym P h ae calida¿- (Arxiu MNA-I)

Planta d'unes termes romanes

situades als jardins de laNecròpol¡s Paleocr¡stiana,

segons J Serra Vilaró

4o

Termes d'una vil la suburbana excavada recentmententre els carrers Pefe Martell i Francesc Bastos

(totografia Codex)

Desguàs en marbre procedent de les

termes de la vil la del Moro,

Torredembarra (Arxiu MNAT)

Loiguo púbtico

Ets bombers

L'ús del foc entre els romans era, com el de I'aigua, quotidià. Això

explica la freqüència dels incendis en unes ciutats on la fusta era un

material constructiu àmpliament utilitzat. Les ciutats romanes es van

veure obligades a incorporar mitjans més o menys específics per aI'extinció d' incendis.

Deixant de banda alguns antecedents, es pot afirmar que el primer cos de bombers fou creat per

August l'any 22 aC, i estava format per sis-cents esclaus públics destinats a la vigilància. A partir

de l'any 6 dC es va transformar en una milícia de set mil homes sota les ordres d'unpraefectus

uigilum: eren els bombers de Roma, militaritzats isubordinats a un prefecte especial. A més de

protegir la ciutat contra el foc, part de les seves funcions eren també de contribució a la

seguretat pública, a l'estil d'una policia municipal. S'agrupaven en casernes i llocs de guàrdia -stat¡ones i excubitoria. S'han trobat restes d'aguestes casernes a Roma, al barri del Trastevere; i

a òstia, el port de Roma.

Les restants ciutats de I'lmperi, però, no tenien una organització tan específica com la capital.

Els membres dels collegia fabrum -col.legi dels professionals de la construcció- acostumaven a

ser els encarregats del servei d'extinció d'incendis. Precisament a Tàrraco la seu d'aquest col legi

estava situada en el que ara és el número 64 de la Rambla Nova. D'aquí procedeix un notable

conjunt estatuari entre el qual destaca ungenium del col.legi que ostenta vestimenta militar,

com à mostra evident de I'orqanització militaritzada d'aquest cos.

42

Estatua d€ marbre que repyesenta un gen¡, procedent del Collegium fabrum(AYXiu MNAT)

Loiguo púbtico

Les totrines

Algunes cases disposaven de latrines, que consistien quasi sempre en

una placa foradada que recolzava sobre dos pilars, molt semblants a

les nostres tradicionals comunes. Però les cases més senzilles no

tenien aguestes comoditats, i els seus habitants havien de recórrer als

orinals -lasana- o a les latrines públiques -foricae.

Les latrines públiques eren grans sales comunals amb bancs correguis en els murs ion I'aigua

corria en abundància per sota, evacuant els residus, i per un canalet davant del banc, que

permetia netejar les esPonges. Vora la sortida hi havia una font. Sorprèn aquest ambient

certament promiscu en una activitat que és tan privada en I'actualitat.

A Tarragona s'han localitzat restes de latrines al carrer d'Apodaca, a pyop del teatre, i al carrer

de Francesc Bastos. Les vil.les romanes del Moro (Torredembarra), els Munts (Altafulla) i

Centcelles (Constantí) disposen de latrines, connectades sempre amb els conjunts termals.

Restes de les latrines de la vil.la romana del

Moro, Torredembarra (Fotografia l. López)

Loiguo ogricoto i industriot

Esquema teòric d'un molí hidràulicde gra, segons V¡tYubi

Rentot de roboMotins

A les ciutats, l'ús industrial més visible era el procés de rentat de la roba, que es feia en

determinats establiments -fullonicae. La tasca, més complexa i pesada del que pugui semblar a

primera vista, requeria locals amplis i nombrós personal, així com considerables quantitats

d'aigua, de manera que alguns d'aquests locals disposaven de presa i evacuació d'aigua.

Algunes ciutats romanes com òstia o Pompeia han conservat restes d'aquests establiments.

L'ús com a força motriu concretat en molins hidràulics era conegut, però molt poc utilitzat.

Aquest és el cas dels molins de Barbegal (Avles), on un aqüeducte duia I'aigua a un complex

format per dues fileres de dotze molins fariners col.locats en bateria, sobre I'inclinat pendent

d'una muntanva.

45

Evocuoció

Les oigúes residuots

E[ ctoveguerom romö

Tan important com l'arribada d'aigües a una ciutat n'és I'evacuació.

L'urbanisme romà ja va preveure aquest fet, de manera que va

estructurar una xarxa de clavegueram per sota dels carrers. Les cases

disposaven normalment d'una petita claveguera -cloacula- per on

s'evacLlaven les aigües brutes, així com les aigües sobrants que

sobreeixien de les cisternes, fonts o termes privades. De la mateixa

manera es connectaven les fonts ubicades als carrers i les termes

públiques. Aquestes cloaculae arribaven a altres clavegueres de

majors dimensions que anaven a paray fora de la ciutat. òbviament,

la xarxa depenia molt de la topografia del lloc.

A Tarragona, situada damunt d'un iuró, el sistema de clavegueres seguia els pendents naturals.

La major part de les aigües eren recollides en un gran col lector que es troba, força ben

conseyvat, sota els caners de Sant Agustí, la Unió i Apodaca. El col.lector continuava cap a les

places de la Duana i dels Carros. No desguassava dins del port romà, sinó que es desviava cap a

llevant per a anaY a mar obert.

Es coneixen diversos trams de clavegueres. Així, els grans monuments de la PaIt Alta eren drenats

per clavegueres: n'hi ha un fragment ben conservat sota la Catedral, un altre que passa sota el

restaurant Les Voltes, idos més que, situats simètricament dins sengles voltes del circ, recollien

les aigües pluvials del Jòrum provincial. Dins l'àrea residencial de I'antiga Tàrraco es coneixen,

a banda de I'esmentat col.lector del carrer d'Apodaca, alguns trams sota carrers com el

conservat al costat de la basílica del fòrum de la ciutat, coberts amb lloses i on anaven a parar

els desquassos de les cases particulars.

46

claveguera localitzada al carrer

casòmetre (totograf ià codex)

Secció d una volta del c¡rc per sota de

la qual discorre una claveguera

Torrogono otsegte ll dC

Població (segle ll)

30. OOOhabitants

lorre d oigu6S

Aigua disponible

3O. OOO*metres cúbics per dia

Ràtio per habitant

l. ooo*O 2"n oqq.¿u.t" cet Fronçoü litres per persona i dia

Distància al punt de captació

4o/ t5quilòmetres

(') Est¡maclons bâsàdes en les dades de

Àqüedudo del Goló

@ ci.tn'no

Necr0potls

@ ton,

@ r.r .,Zonode to

NrmtÊ

Suburbls r.rm.o

@@@

@

Terrnes de io v¡t.tc de( Porc CeniroL

Termes de to'/i(.lo de (o Necròpolìs

Termes d'uno Y¡t.Tq suburbsno

Termes d'uno vll.(a !uburbcno

Grons Terrnes púbtlques

@(07.)

@@@)

Ter;nés cie ls Pedrero €) a,ou"rrero cjel Forurn ProviRe ¡ot 6ò Pcviment d'un estonu

Termes

€ntrðdo de t'oqùeducte per soio to murotto

RornoL de ['oqüêducte del Gûlc

Cot'tector del correí Unió

t?¿7u?IlLI\-/@

eoL.tector det Fòrum Prov¡rìc¡ct

Cot.tector det Fòrurn Provinclct

ñin-¡feu ciel Cottêg¡urn Foiríurn

Fo¡t cs l.o Pedfêro

@@

l'¡¡mfeu deI Teotre

Cisierno d'uno domus

Conducclons d'olguo

Comlns

(1?J OipOsits de [o Diputoció

ÀquÞduclea

Àq0eclucles

'.4ql@egȡ3!

'F. i