L’àrea de conreu de ses Feixes neix fruit d’unenginy oriental antic, i la seua essència enstransporta a llocs on l’aigua és un bé escàs ipreuat. Aquest enginy no va saber només treure elmàxim rendiment de l’aigua quan aquesta eraescassa, sinó que com demostren ses Feixes,també es va ocupar de zones on aquesta erasobreabundant.

Quan a principis del segle X Eivissa va serannexionada a al-Andalus, governat aleshores pelcalifat cordovès, gran part del pla de Vila era unaiguamoll. L’existència d’aquesta zonahumida, alspeus de la ciutat, va suposar per a la civilitzacióislàmica una magnífica oportunitat per posar enpràctica els seus coneixements i experiència.Drenar els aiguamolls per aconseguir terres ambunes condicions idònies per al conreu va ser unapassa natural per a aquesta cultura i el germen del’espectacular infraestructura de regde sesFeixes.No va ser aquest el primer paisatge que varentransformar, i aquí, com a altres llocs, la seuaempremta reflecteix un profund coneixement del

medi, deixant constància que la millor i mésprofitosa interacció entre l’home i la natura és laquees fonamenta enundelicat i necessari equilibri.

Per reconstruir el paisatgemedieval d’aquest racóde l’illa comptam amb diversos recursos: lainformació que ens aporta l’arqueologia, elsrecents sondeigs realitzats per obtenir dadessedimentològiques o pol·líniques, els documentshistòrics existents, principalment els posteriors ala conquesta catalana del 1235, i les fotografiesaèries més antigues que es conserven de la zona.

Pel que fa als documents històrics, el principal éselMemorialeDivisionis, que recull el repartimentde l’illa per part dels conqueridors i ons’anomenen, pels seus noms, les alqueries quevaren trobar els catalans després de la conquesta(aquest document té un estudi de referència fetper Joan Marí Cardona i publicat el 1976).

La ciutat i el seu espaide producció lʼany 1950.

Foto: George M. FosterFont: Arxiu dʼimatgei so, Consell dʼEivissa

L’EDAT MITJANAEL NAIXEMENT DE SES FEIXES

JOSEP M. LÓPEZ GARÍ ·RICARD MARLASCA

77

Plànol de la vila aixecat per Joan Ballester lʼany 1738. Font: Arxiu Històric Municipal dʼEivissa (AHME)

76

El retrat d’un paisatge

consumides en època islàmica. S’han excavat,també, dos dels portals d’aquests edificis, delsque es conserven els llindars de les portes ambels forats de polleguera i els brancals que erende marès i es trobaven caiguts enmig delcarrer, tal i com varen quedar després del’enderrocament de les cases.

Les restes d’aquests edificis s’han de relacionaramb les troballes d’època islàmica excavades dinsdel recinte del puig desMolins i situades a nomésuns 50-100metres de distància.Que no es tractad’una simple “alqueria” sembla provar-ho que alllistat d’alqueries recollit en el MemorialeDivisionis, tot i l’acurada descripció que se’n fa,no en figura cap en aquesta zona.

Si en un primer moment es varen identificar lesrestes islàmiques del puig des Molins ambl’alqueria de Benipater delMemoriale Divisionis(González, Kirchner 1997), una revisió per partde Kirchner (Kirchner 2002: 149) de les línies

divisòries que va fer Joan Marí Cardona (1976),va ser motiu per replantejar aquesta possibilitat isituar definitivament aquesta alqueria al pla de sesSalines. Aquesta autora deixà en evidència queaquestes restes no pertanyen a cap de lesalqueries anomenades al Memoriale Divisionis,però es continua proposant que es tracta d’unaalqueria sense identificar situada a una vessantd’un puig (el puig des Molins) que es relacionaamb el puig erm que es menciona a l’esmentatdocument, a la divisòria del hawz de la madinaentre els quartons d’Algarb i de Portmany(Kirchner 2002: 16).

Després de tot el que s’ha esmentat (dimensions,presència del carrer, pous negres...) calconsiderar el jaciment de sa Capelleta, no ja comuna “alqueria” o edifici on residiria un grupdedicat a l’explotació de les terres properes, sinócom a un autèntic raval extramurs de la ciutatislàmica, amb habitants que devien tenir diferentsactivitats a més de l’agrícola.

La ciutat i el seu pla(1975).

Foto: AugustoVallmitjana.Font: Martin Davies

79L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES

D’altra banda hi ha diferents capbreus(documents on es registren les parcel·les i els seuspropietaris, així com les càrregues que han depagar) entre els que destaca el de Nunó Sanç.Recentment, s’ha iniciat la publicació de dadesextretes de l’Escrivania de cartes reials deMallorca, que recull els canvis i registres dels bénspatrimonials reials, i de la qual es poden extreureaportacions molt valuoses, també per a lesPitiüses (Tur, 2007).

És amb la combinació de les diferents fonts quepodrem reconstruir, tot i lesmoltíssimes llacunesexistents, una imatge molt aproximada de compodien ser ses Feixes fa uns 1.000 anys.

L’ocupació del territoriLes estratègies d’ocupació de les terres properesa la ciutat de Yabisa ens han d’ajudar a entendrecom es va dur a terme la seua explotació agrícolai ramadera. Els terrenys conreats entorn a unaciutat islàmica en època medieval es coneixienamb el nom de hawz, terme que els catalans aEivissa transformarien posteriorment enAlhauet.El hawz era treballat des de diferentsassentaments i segurament també per habitantsd’alguns barris de la ciutat, per això és importantconèixer la situació dels principals nuclis rurals,encara poc definits tot i les excavacions i lesprospeccions realitzades. Aquests establiments,com d’altres arreu de l’illa, acollirien diferentsclans islàmics que, en alguns casos, són l’origende topònims encara en ús.

En els darrers anys, el mapa dels assentamentsd’època medieval a la zona extramurs del pla deVila ha millorat amb aportacions que ajuden areinterpretar jaciments ja coneguts i a ampliar lainformació sobre la seua situació. A prop de laciutat emmurallada, pel costal de ponent, s’hadescobert una de les principals troballes d’èpocaislàmica més recents. Efectivament, a l’actualbarri de sa Capelleta s’han trobat les restes dediferents edificis separats per un carrer. Elsedificis, estan compartimentats en nombrosesestances entre les que cal destacar un gran patien un d’ells, o diverses latrines que, mitjançantconductes a la base dels murs, confluïen a pousnegres situats a un costat del carrer. El carrer,orientat en sentit NW-SE, aprofita el pendentnatural per tal d’evacuar les aigües iescorrenties. L’excavació dels pous negres haestat fonamental per recuperar gran nombre deresidus de tota mena que aporten, com veuremmés endavant, valuosa informació referent alscostums alimentaris i a les espècies conreades o

Sa Portella, entre elsactuals carrers Major

i de Santa Maria,és lʼúnica porta que es

conserva de la ciutatmedieval. Comunicava

el recinte superior,Dalt Vila, amb

lʼexterior.

Foto: Marià Marí

78

Plànol: “Il ritrattogrande della fortezza

de Eviza”.Juan B. Calvi (1555).

Arxiu Generalde Simancas.

Font: Arxiu dʼImatgei So Municipal

dʼEivissa (AISME)

Documents dels seglesXII i XIII mostren

lʼexistència dʼun triplerecinte emmurallat.

Hi vivien entre 2.000i 2.500 habitants.

A les rodalies d’aquest raval existien diferentsespais d’ús funerari. El primer, a la necròpolispúnica del puig des Molins, on algun sector vaser també utilitzat en època islàmica per dur aterme inhumacions. Altres se situen a l’actualavinguda d’Espanya i un altre, al fossar dessarraïns as Soto. A prop d’aquests jaciments s’hade citar, igualment, la presència de diferentspous de sínia d’època islàmica (els excavats alsnúmeros 3 i 20 de l’avinguda d’Espanya i alnúmero 10 del carrer de Lleó), que demostren lanecessitat d’aigua ja sigui per al reg dels hortsexistents o per a altres serveis.

Dena islàmicade pasta vítriatrobada a unade les estancesdel jacimentde sa Capelleta.

Carrer islàmical jacimentde sa Capelleta.En primer terme,blocs caigutsde lʼentradaa una de les cases.

Fotos: Ricard Marlasca

81L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES

Dos fragments extrets del Llibre III delDe BelloMaioricano de LorenzoVeronés, on es descriu lacroada pisanocatalana de 1114, deixen claraconstància de l’existència d’aquest barri:Després, quan ja els sarraïns varen aconseguirescalar elsmurs d’altes torres i es defensen llençantgrans pedres, les tropes es dirigiren cap a lestranquil·les cases que es situen a la part baixa dela ciutat pel costat de l’ocàs, on habitava la plebsinerme, treuen d’elles homes i nens, mares i nores,teles i vestits robats del saqueig de les seues cases.I als camperols, que romanien tranquil·lament ales seues cases i no pensaven ni molt ni poc en elseu eventual apressament, se’ls emportarencaptius a la riba com si fossin un ramat d’ovelles(Veronés: 1996, Llibre III, 198-206), i mésendavant, just abans de relatar la conquesta de laciutat, es descriu aquesta zona: L’altra part delpuig, que pel costat de ponent es presentacertament escarpada, descendeix fins als fossatsde la part baixa, i des d’aquest pendent es

contemplen les cases del suburbi (Veronés:1996,Llibre IV, 418-420). En aquests fragmentss’està descrivint, presumiblement, un ravalsituat extramurs, el raval que es troba al barri desa Capelleta. Aquest raval hauria crescut, comera habitual, al voltant del camí que des d’undels principals portals de les muralles sortia dela ciutat en direcció a l’interior de l’illa, enaquest cas cap a les salines (Marlasca, Garí,Escandell, 2007).

Si la croada pisanocatalana va causar greusdestrosses en aquest raval, la conquesta catalanael va destruir totalment, i ja al segle XVI no enquedava rastre en superfície com així hodemostren les excavacions i el plànol de GiovanBattista Calvi (1555) on no apareixen habitatgesen aquesta zona. Potser per la seua destrucció totali el seu abandóno apareixmencionat alMemorialeDivisionisni als capbreus.No es va reconstruir unbarri que ràpidament degué passar a l’oblit.

Panoràmicadel pla de Vila

des del puig dʼen Valls.Ses Feixes i la ciutat

envolten la badia.Entre les murades

i el puig des Molinses troba el barri

de sa Capelleta.Principi del segle XX.

Foto: Narcís Puget.Font: Arxiu dʼImatge

i So MunicipaldʼEivissa (AISME)

80

Els assentaments dedicats fonamentalment al’explotació agrícola i ramadera que rodegen elpla de Vila estan distribuïts de la forma següent:

A les proximitats de la ciutat, en direccióW-E, hiha l’assentament de Benialgaci, del que se suposala ubicació aproximada, l’actual zona de sa BlancaDona, per la presència de ceràmica en superfície.Està documentat al 1238, al capbreu del capítolde Tarragona a la part de Portmany, tot i que pererror es va situar al quartó d’Algarb alMemorialeDivisionis (Kirchner 2002: 150).

AlMemorialeDivisionis apareixmencionada unaalqueria, Caria Alcudeya, i Marí Cardona (1976:123) va identificar el puig Alcudeya (el nom ve deal-qudya, que significa muntanya o puig) ambl’actual puig d’en Valls. Allí, s’ha documentat lapresència de diferents estructures com sitges i

altres retalls d’època islàmica situats a la vessant Eaixí com, també, demolta ceràmica en superfície.Tot plegat indica l’existència d’un importantassentament agrícola dedicat a l’explotació delshorts que se situarien entre aquest puig i la badiadel port de Yabisa.

Safa islàmica vidriadaen blanc i decoradaamb motius geomètricsrealitzats amb òxidde manganès.

Foto: J. M. Garí

Panoràmica des delpuig des Molinscaptada cap a 1920.

Foto: Domingo Viñets.Font: Arxiu dʼImatgei So MunicipaldʼEivissa (AISME)

83L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES

El molí dʼen Fèlix,al puig des Molins.

Va ser declaratBé Catalogat

lʼany 2002.

Foto: Domingo Viñets.Font: Arxiu dʼImatge

i So MunicipaldʼEivissa (AISME)

82

Arran de les obres viàries del segon cinturó deVilaes va descobrir un nou jaciment. En aquest cas,malauradament, quan es varen iniciar les tasquesde seguiment aparegueren moltes estructuresdestruïdes totalment o parcial, ja que fins en aquellmoment s’havien rebaixat quilòmetres de terrenyssense seguiment arqueològic. Una d’aquestesestructures va ser un retall reomplert ambmaterials d’època islàmica (ceràmiques, restes defauna...) que es trobavamolt afectat per les obres.Es tracta d’una estructura subterrània de la qual esconservava un petit rebaix al terra natural, molt aprop del puig d’en Valls, i que podria estar enrelació amb l’alqueria Beniatzara i el rahalScemasquerpa documentats en el Capbreu de

l’Arquebisbe Iñigo deVolterre, del segleXIV, queel situa al pla de Vila, al quartó de Balansat(Kirchner 2002: 150). Entre els materialsceràmics apareguts, s’ha de destacar l’existènciade molts fragments de cadúfols (recipients perextreure l’aigua de les sínies), ja que en aqueststerrenys plans, tan propers a la zona drenada, eranecessari l’ús de sínies per al reg dels horts.

Dues altres alqueries de què tenim referènciesdocumentals, especialment pel MemorialeDivisionis, però que encara no estan contrastadesper cap tipus de troballa arqueològica són, per uncostat, la de Benissomada dels berebers BanuSumata (Barceló 1997: 23), pertanyent segons elllistat de Joan Marí Cardona al quartó de Xarc(1976: 77), i que va donar nom a una cavalleria allevant del camí de Santa Eulària.D’altra banda, hiha l’alqueria de Maçana, de difícil atribuciógeogràfica i que mentre Joan Marí Cardona lasitua en una zona allunyada de l’àrea d’influènciaque tractam, Kirchner proposa la seua ubicacióen una horta del pla de Vila (1997: 78-79).

Per últim cal mencionar la presència a sa Punta(Talamanca) d’un petit edifici, situat en una petitaelevació a la vorera de la mar, que podria havertengut una funcionalitat especial, possiblementreligiosa o pesquera, tot i que segurament es tractad’una construcció d’època antiga reutilitzada enèpoca islàmica amb una funció diferent.

Les primeres feixesEls repobladors islàmics varen aprofitar elpotencial agrícola que suposava la presènciad’alguns torrents. El pla de Vila, on elsaiguamolls dominaven tota la zona costanera dela seua àmplia badia, no va ser una excepció. Així,si fins a època islàmica la fesomia d’aquesta badiava patir canvis per causes naturals, durant elperíode que ens ocupa va iniciar la seuatransformació per l’acció de l’home que, en unmoment imprecís d’època islàmica, crearia lesprimeres “feixes” com a resultat del drenatge iassecament d’una extensa àrea d’aiguamolls.

El principal treball recent realitzat sobre l’origende ses Feixes, i base per a qualsevol treballposterior, és el de González Villaescusa iKirchner (1997), en el qual, gràcies a unminuciós estudi del terreny i de diversos plànolsi fotografies aèries es varen identificar diferentsfases en la construcció d’aquest espai agrari.

El procés de drenatge dels aiguamolls es vafonamentar en un gran coneixement de lesdiferents característiques geomorfològiques quepresentava cada una de les àrees de treball. S’hade tenir en compte que es tracta d’una zona moltextensa on conflueixen torrents que van amorir ala badia d’Eivissa i que cadascun travessa terrenysamb particularitats diferents.

És important ressaltar que els principals canalsde drenatge estan en intima relació amb elsprincipals torrents que convergeixen al pla de Vila(González 1997: 69). És a dir, per drenar elsaiguamolls el que es va fer és allargar les conquesdels diferents torrents amb canals artificials fins auna nova línia d’evacuació de les aigües a la mar.En aquest primer procés, es construeixen doncsdiferents prolongacions d’alguns torrents: saLlavanera, des Fornàs, d’en Capità... així com

George M. Foster(antropòlegnord-americà), vadonar una autoriaandalusinaa ses Feixesdel pla de Vila.

A les imatges, portalfotografiat per Fosterdurant el seu estudi(1950) i el propi autorlʼany 1945.

Font: Arxiu dʼimatgei so, Consell dʼEivissa

85L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES

Excavacions dʼurgènciaa un dels jaciments

destruits per les obresdel segon cinturó al

puig dʼen Valls (2005).

Foto: J. M. Garí

84

Raval islàmicextramurs descobert

al barri de sa Capelleta.

Foto: Ricard Marlasca

catalana, demostren que fins i tot aquesta zona jaestava organitzada a època islàmica (vegeu elcapítolDescobrint els paisatges del passat).

L’explotació agrícola d’aquestes terres està bendocumentada a nombrosos documents posteriorsa la conquesta, des del Memoriale Divisionis finsals diferents capbreus i confessions dels seglesXII-XV. Al repartiment i a les diferents actes esparla sovint d’horts –14 al capbreu deNunóSanç–que són les parcel·les o terrenys dedicats al conreude diferents espècies en aquesta zona del pla deVila. Allí, també, es fa menció del sistema dedrenatge i dels canals que hereten del períodeanterior. Per a un millor aprofundiment en lamatèria es recomana la lectura de l’article deKirchner (1997: 79-86).

Els prats i els aiguamollsEntre les terres i parcel·les de conreu que s’anavenguanyant i la mar, continuava existint una granextensió de terrenys de diferents característiques,però definida, principalment, per estar sotmesa auna contínua arribada d’aigües interiors i pel seucontacte amb lamar. És a dir, per una confluènciad’aigües dolces i salobres que els donaven unescondicionsmolt particulars. En aquestes zones esdonaven diferents graus d’acumulacions de terresal·luvials que tenien, a la pràctica, un reflex en lafesomia dels terrenys que es podien definir com aprats i aiguamolls. Aquest fet els donariapossibilitats diverses de cara a la seua explotaciócom així consta a la documentació existent. Pelque fa al període islàmic, l’únic testimoni quetenim és, de nou, elDe Bello Maioricano on, a ladescripció que es fa de la badia de la ciutat s’hi potllegir: [...]Elmar li va atorgar una gran badia quemira cap a la gèlida Arctos, i una doble illa ques’aixeca al seu damunt li proporciona el port. Pelsseus voltants, hi corren abundants cabals d’aiguadolça, l’herba creix, i també les canyes i joncs demaresma (398-401). I una mica més endavantdiu: El fossat (de les murades de la ciutat) estàdesbordat per les aigües que proporcionen elsaiguamolls (414-415).

Evolució del sistemade drenatge i creaciódels horts islàmics.

Mapes: Ricard Marlasca

87L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES

d’altres menors procedents dels puigs querodegen la conca, com el puig d’enCelleràs, el desa Talaia i el des Cònsol. Aquests canals dedrenatge formen les línies bàsiques, als quals esvan afegint altres canals secundaris. Els drenatgesprincipals es trobarien a cotes més baixes i elsdrenatges que hi confluïen sempre se situarien acotes més elevades.

Mitjançant l’anàlisi d’aquestes estructures(González 1997: 70-71), s’ha definit el disseny,d’origen islàmic, on es varen situar els primershorts i explotacions agrícoles, les primeres àreesconquerides als aiguamolls. L’anomenat prat deVila II és la zona de feixes original i el pas previper a la consecució de les feixes modernes o pratde Vila I. Al prat de ses Monges succeeix el

mateix, allí s’ha identificat una zona anomenadaprat de ses Monges II, que seria coetània al pratde Vila II. Totes dues presentaven a mitjans desegle passat parcel·les grans, però al seu interiores poden identificar els límits de feixes fòssils, lesmés antigues, d’època medieval. La zona deles actuals feixes del prat de ses Monges,l’anomenat prat de ses Monges I, presenta unescaracterístiques formals molt similars a l’originalandalusí del prat de ses Monges II, el que fapensar que en realitat la forma, la concepció i eltraçat dels elements estructurals dels espaisagraris dissenyats ja era una realitat des del’època andalusina (González 1997: 71). Elstreballs realitzats al prat de sesMonges I, on s’handetectat canvis radicals pel que fa a les espèciesvegetals en dates pròximes a la conquesta

Vista del port i la ciutat(1898-1904).

Foto: Narcís PugetFont: Col·leccióPatrimoni Reial.

Arxiu dʼImatgei So Municipal

dʼEivissa (AISME)

86

Durant l’època islàmica, com també degué serimportant en època antiga, els recursos marinsque ofereixen aquestes àrees litorals no deguerenpassar desapercebuts per a l’home. Són moltesles espècies de peixos que busquen refugi ialiment en aquestes zones, especialment elsexemplars més joves. Entre d’altres, calmencionar la presència d’anguiles, que fins no fagaires anys es trobaven a alguns punts de la costaeivissenca, com per exemple a ses Feixes. És benconeguda la preferència d’aquesta espècie pelsaiguamolls i les conques baixes dels rius. A lesexcavacions de sa Capelleta s’han pogutdocumentar restes d’anguila, que provenen, benprobablement, de la badia de la ciutat, a pocadistància d’aquest barri situat extramurs.

Vèrtebres dʼanguilatrobades a lʼexcavacióde sa Capelleta.

Foto: Ricard Marlasca

89L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES

Fotografia virtualde la ciutat i el seu plaen època islàmica.Sʼha realitzat a partirde la imatge captadadurant el vol americàde 1956.

Foto: USAF.Recreació: J. M. Garí

A baix, la ciutatdes de la Barra.

Font: Arxiu dʼImatgei So MunicipaldʼEivissa (AISME)

on les illes Pitiüses reben un tractament moltsuccint. La contrastació ambdades obtingudes deles diferents excavacions arqueològiques ajudaran,en un futur, a completar aquesta imprecisa imatge.

L’autor més antic del que tenim referències és al-Zuhrî, del segle XII. Al text que ens interessa hidiu: [...] En aquesta illa abunden els fruits i elsproductes agrícoles, però les ovelles s’hi donenmalament, en canvi les cabres constitueixen la basede la seua ramaderia. Cap a Mallorca s’exportenpanses, ametlles i figues. No hi ha olives, i sols esconeixen les que s’importen d’al-Andalus. Lamenció de la manca d’oliveres a l’illa semblarealment un fet poc probable o, com a mínim,

exagerat si tenim en compte la importància quevaren tenir en època antiga i les bones condicionsnaturals per al seu conreu. S’ha de recordar quel’ús d’oli d’oliva eramolt comú i una necessitat deprimer ordre, no només per a l’alimentació sinótambé pel que fa a la il·luminació mitjançantllànties. Si bé és probable que no n’hi haguessin alpla deVila, almenys per a un consum intern devienquedar alguns olivars distribuïts per altres campsde l’illa, tot i que caldrà contrastar en el futuraquesta informació amb noves aportacions.

Ja del segle XIII es conserven altres textos dediferents autors, algun dels quals es dedica acopiar, pràcticament, el descrit per l’autor anterior.

A lʼesquerra, la Cúria,construïda aprofitantles estructuresde lʼantiga muradaandalusina.Des de lʼEdat Mitjanava contenir els òrgansdel poder judicial.A la dreta, la capellade Sant Salvadori la Universitat (òrgandel poder local instauratpel rei Jaume II el 1299i abolit per Felip Vel 1717, esdevinguéseu de lʼAjuntamentfins a 1838).

Foto: Marià Marí

91L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES

D’altra banda, si a la documentació posterior ala conquesta catalana estan ben detallats elshorts del pla de Vila, també ho estan les zonesanomenades de prat, és a dir, els terrenys encarano drenats, limítrofes amb els horts per uncostat i amb els aiguamolls per l’altre que, comel seu nom indica, es dedicaven en ocasionsal pasturatge de diferents ramats. Moltesd’aquestes parcel·les tenen dimensions moltmés reduïdes que les dels horts, i no és fins alsegle XVII que aquestes terres adquireixen lafesomia que es va mantenir fins fa poc i queencara es conserva en algunes zones, quan esdrenen per al seu cultiu les feixes que avuiconeixem.

Alguns textos d’autors recents (Rosselló Bordoy1985 o Costa i Fernández 1985), es varenpreocupar de descriure, superficialment, algunsdels trets més característics dels conreus i delpaisatge de l’illa. Tot i que no ens presenten unquadre dels diferents mitjans d’explotació agraridel territori insular, ni les diferències entre uneszones i altres, ens faciliten una visió o bodegósobre quines varen ser les principals espèciesconreades. Cal tenir present que els fragmentsque s’utilitzen més endavant formen part dedocuments més extensos, en els quals es fandescripcions geogràfiques de zones molt grans,

90

Els fruits de ses Feixes

La imatge que va fer al-Zuhrî es veu reforçada pelstextos de Yaqût: a l’illa són abundants les panses[...], d’al-Himyârî: és bona illa, amb abundantsceps i raïms [...]. Hi ha deu punts d’ancoratge,corrents d’aigua, moltes alqueries i està pobladaen tota la seua extensió. Hi creixen pins, de fustaexcel·lent per a la construcció i els aparells de lesnaus [...] i d’al-Idrisi:L’illa és bella, sembrada devinyes i produeix moltes panses [...].

D’aquests textos es desprèn que alguns delsconreus més importants de l’illa eren la vinya,de la que es produïen panses destinades tambéa l’exportació, les figueres i els ametllers. Lavinya degué ser un dels principals, sinó elprincipal del pla de Vila, i aquestes les heretendesprés els catalans, com així ho indiquenl’abundància de cites de terres ocupades per lesvinyes als capbreus, i les recents anàlisispol·líniques (vegeu el capítol Descobrint elspaisatges del passat ).

A tot això, les excavacions del barri de saCapelletahan aportat dades molt significatives en aquestsentit, ja que a un dels pous negres situats al carreres varen recuperar gran quantitat de llavors delsfruits consumits pels seus habitants. Lescondicions que a vegades es creen en aquests tipusd’estructures, ambmanca d’oxigen, fan que restesde tipus orgànic es conservin molt bé. En aquestcas s’hanpogut identificarmoltes llavors d’algunesde les espècies mencionades als textos, i d’altresque no ho estan però que són de gran interès. Pelque fa a les primeres, s’han recuperat centenars dellavors de raïm, que possiblement pertanyien a lesfamoses panses que es produïen a l’illa i que, coma mínim, donen testimoni de la presència iimportància d’aquest conreu.Ésmolt possible queaquestes restes pertanyessin a fruits conreats al plade Vila, fins i tot als terrenys drenats de les feixesislàmiques. També s’han recuperat centenars dellavors de figues, minúscules i vermelles, de lesque no es fa pràcticament cap esment alsdocuments posteriors a la conquesta. D’altrabanda, i a part d’algunes espècies de lleguminoses

Llavors de raïm (dreta)i de figues i xíndria

(de dalt a baix),recuperades durant

les excavacionsde sa Capelleta

(anys 2002-2008).

Fotos: Ricard Marlasca

92

o de cereal, cal destacar la presència d’abundantsllavors de xíndria i demeló, documentació aquestamolt rellevant ja que es tracta de dues espèciesintroduïdes a l’illa, com a tot l’occidentmediterrani, en època islàmica. En aquest cas sónconreus que no es mencionen ni als textos del’època ni als documents catalans, però que ensajuden a ampliar l’espectre o varietat dels fruitsque tendrien un paper destacat als horts islàmics,als quals s’haurien d’afegirmolts d’altres, comperexemple els cítrics.

Hem passejat breument per un paisatge històricavui fantasmagòric i llunyà. Fa aproximadamentun mil·leni es va iniciar, a la badia d’Eivissa,davant de l’única ciutat i del principal port del’illa, un procés de drenatge per tal de conquerirnoves terres per al conreu. Les feines, portades aterme des de diferents assentaments situats als

marges d’aquests terrenys, es degueren veureràpidament recompensades amb la recollidad’abundants fruits madurats a unes terresprivilegiadament fèrtils. Fruit d’un increïbleesforç, ses Feixes varen ser explotades com maino ho havien set abans i amb unes possibilitatsfins aleshores inimaginables. La planificaciód’aquest enormemonument d’enginyeria agrícolava permetre implantar, en una gran extensió deterra a prop de la ciutat, l’horta islàmica, i aquesta,al seu temps, va obrir el camí a nous cultius.Aquest sistema va funcionar sense canvis durantsegles, produint-se, només, un augment de laseua parcel·lació i el pas de propietats d’unesmans a unes altres. Els canals, però, devien sercurosamentmantinguts, ja que en tractar-se d’unazona humida el seu deteriorament malbaratava elfuncionament de la zona d’horts. No va ser finsmolt després, ja durant el segle XVII, que, veientles possibilitats d’augmentar la zona i lesparcel·les pel conreu, es varen crear noves feixes,són les que coneixem actualment.

93L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES

Una herència malaguanyada

En primer terme,lʼavinguda dʼEspanyai el barri desa Capelleta onse situava el barriislàmic extramurs.Al fons, Dalt Vila,que conserva tramsde les antiguesmuralles medievals(mitjan segle XX).

Foto: Domingo Viñets.Font: Arxiu dʼImatgei So MunicipaldʼEivissa (AISME)