INSTITUT D’ESTUDIS CERETANS

ELS PIRINEUS I LES ÀREES CIRCUMDANTS DURANT

EL TARDIGLACIAL.MUTACIONS I FILIACIONS

TECNOCULTURALS, EVOLUCIÓ PALEOAMBIENTAL

(16000-10000 BP)

XIV COL·LOQUI I N T E R N AC I O N A LD’ARQUEOLOGIA DE PUIGCERDÀ

HOMENATGE AL PROFESSOR GEORGES LAPLACE

Puigcerdà - 10-12 de novembre de 2006

INST

ITU

Td’

ESTUDIS CERETA

NS

President del CIAP: Josep Padró

Comitè científic del CIAP: Sara AliagaPere Campmajó Denis CrabolJosep M. FullolaOriol Mercadal Nicolas Valdeyron

Coordinadors científics del CIAPi de les actes: Josep Maria Fullola Nicolas ValdeyronMathieu Langlais

Coordinador de la publicació: Oriol Mercadal i Fernàndez

Comitè organitzador: Joan Mateu i Lladó (President de l’IEC)Josep Brunet i ComasPere Font i AlartJoaquim Carbonell i Cornejo

Col·laboradors/es personals:Joan AntonNeus BallbéÀngels CasadesúsOlga GarcíaEsperanza Sánchez

INST

ITU

Td’

ESTUDIS CERETA

NS

Organitza:

Institut d’Estudis Ceretans

Patrocina:

Amb el suport de:

Amb la col·laboració de:

Ajuntament de Puigcerdà

Foto de la portada: jaciment magdalenià de Montlleó (Prats i Sansor). Autor: O. MercadalDibuix de la portada: a partir d’elements de l’art parietal paleolític. Autora: S. Aliaga

Edita:INSTITUT D’ESTUDIS CERETANS

Passeig 10 d’Abril, 2n, 2a - 17520 Puigcerdà

Primera edició: novembre de 2009Reservats tots els drets. No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre amb qualsevol tècnica o mitjà,inclosa la fotocòpia, sense permís conjunt, previ i per escrit, dels respectius titulars dels drets d’autor.© Pels textos i imatges: autors corresponents© Per l’edició: Institut d’Estudis Ceretans

Imprès a MAIDEU, SL - Ripoll 2009ISBN: 978-84-933111-8-9-7Dipòsit Legal GI 1321-2009

UNIVERSITAT DE BARCELONA

U

B

S E R PS E R P

Introducció

El magdalenià és la darrera de lescivilitzacions dels caçadors-recol·lectorsdel paleolític superior d’Europa occiden-tal (Sacchi 2003). La seva gran extensióuniforme per una gran part d’Europa ésconeguda des de fa segle i mig. Hi hazones amb especial concentració de jaci-ments atribuïbles a aquesta època.Aquests es distribueixen segons diversesfàcies degudes a les diferències cronolò-giques i geogràfiques. Recerques recentspermeten precisar millor la seqüència delmagdalenià en el Mediterrani occidental,tant a la Península ibèrica com a França

La visió que hem volgut potenciar enaquest col·loqui és la transpirinenca, nola que considera separadament el quepassa al nord i al sud de la cadena mun-tanyenca, sinó la que busca trobarparal·lels i connexions entre ambduesàrees. Volem orientar de la mateixa

manera aquest treball sobre el magdale-nià clàssic, redactat amb voluntat inte-gradora i des d’aquesta òptica perinvestigadors que treballem als dos cos-tats del Pirineus. Pel que fa a la cronolo-gia procurarem limitar-nos al magdaleniàclàssic, i pel que fa a l’espai geogràfic hofarem al Llenguadoc occidental i a Cata-lunya.

Tot i quedar excloses per la cronolo-gia que abordem en aquest article, lesfases inicials del magdalenià hi han dequedar reflectides com a la base des de laqual es desenvoluparà el que anomenemperíode “clàssic”. El pas des del paleolí-tic superior mitjà cap al magdalenià, il’aparició d’aquest al territori de quèestem parlant, no el podem documentaramb massa precisió a causa de la pobre-sa de jaciments i de datacions. El granproblema que tenim és que no hi ha capjaciment que tingui una continuïtat estra-tigràfica entre els moments anteriors,solutrians, i el magdalenià, problemaespecialment sentit a Catalunya. Al nuclide Serinyà els nivells paleolítics de jaci-ments com el Reclau Viver, l’Arbreda i lacova d’en Pau s’acaben amb el solutrià, iels caçadors nòmades que visitaven

EL S PI R I N E U S I L E S À R E E S C I R C U M D A N T S D U R A N T E L TA R D I G L A C I A L. MU T A C I O N S I F I L I A C I O N S…317

EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC

OCCIDENTAL I CATALUNYA (14500–11000 BP)

Dedicat a la memòria del professor Javier Fortea

Narcís SOLER *, Josep Maria FULLOLA **, Dominique SACCHI ***i Mathieu LANGLAIS****

* Narcís Soler Masferrer, Universitat de Girona ** Josep Maria Fullola, SERP. Universitat de Barcelona *** Dominique Sacchi, TRACES-UMR 5608 Université de

Toulouse**** Mathieu Langlais, UMR 5608 Université de Toulouse i

SERP Universitat de Barcelona

Serinyà es desplacen a ocupar la BoraGran, però això ja és durant el magdale-nià mitjà. Teníem poc a Catalunya delbadegoulià o magdalenià antic; potsernomés el jaciment a l’aire lliure del Recdel Penjat a Vingrau, que no estava diag-nosticat amb gaire seguretat, i des de fapocs anys s’hi pot afegir el jacimentcerdà de Montlleó (Mangado et al.2005). Al Llenguadoc occidental lesfases primerenques del magdalenià sónmillor conegudes des del descobrimentdel jaciment a l’aire lliure de Lassac(Sacchi 1973, 1986), al qual després sen’han afegit altres tant en el Llenguadococcidental com a l’oriental. Més al sud,al País Valencià, aquest moment antictambé hi està millor representat que aCatalunya perquè hi tenim exemples decontinuïtat estratigràfica entre el solutriài el magdalenià, com a la cova del Parpa-lló o la cova de les Cendres.

Ens centrarem aquí des del punt devista geogràfic en el Llenguadoc occi-dental i Catalunya. Hem exclòs el Llen-guadoc oriental perquè, almenys fins fapoc, semblava haver seguit uns altrescamins, ja que el salpetrià hi hauria ocu-pat el lloc del magdalenià antic i mitjà, iaquest territori només hauria conegut elmagdalenià superior (Escalon de Fonton1966). Actualment, però, s’hi coneix ja adiferents llocs el magdalenià antic obadegoulià (Bazile 1981, Monnet 1985),i segurament altres jaciments li podrienésser atribuïts (Philippe & Bazile 2000).Hi manca però de moment un magdale-nià mitjà clar, a no ésser que ocupi aquestlloc el jaciment de Fontgrasse (Vers-Pont-du-Gard) (Bazile 1999). Aquestamancança potser és deguda al paper que

va tenir en aquest territori el salpetriàsuperior. Cosa que contrasta amb l’àm-plia difusió que més tard hi va tenir elmagdalenià superior, que va unificar totel Llenguadoc.

Tornant a les fases no inicials delmagdalenià de què hem de tractar enaquest treball, hem d’incidir en el fet quetenim, a Catalunya i al Llenguadoc, unaocupació integral del territori per prime-ra vegada, ja que els jaciments conegutssón nombrosos. Fins ara tot sembla havertranscorregut per les zones litorals i pre-litorals, amb assentaments esporàdics, enmoments paleolítics antics, anteriors alpaleolític superior, a les planes interiors ia certes valls prepirinenques. Aquesta ésuna impressió segurament falsa, degudaa l’estat de la investigació, que nous des-cobriments van matisant.

El tardiglacial comporta una pujadasensible de les temperatures, fet que faci-lita l’accés a nous territoris durant mésmesos a l’any. Això, juntament amb lestecnologies lítiques i òssies, cada vegadamés avançades, permet connexions entreambdues zones, la septentrional i la meri-dional, obrint corredors transpirinencs,tancats fins el moment en períodes delmàxim glacial.

Tot i que molts dels jaciments magda-lenians que citarem en aquest treballsegueixen trobant-se en coves, també caldestacar que els campaments a l’aire lliu-re van essent cada vegada més nombro-sos. No és aliè a aquest fet la suavitat delclima, però també el fet de la relativaproximitat cronològica que fa que s’ha-gin conservat millor. En molts casos enstrobem amb assentaments estacionals alvoltant de territoris ocupats durant tot

XIV CO L·L O Q U I IN T E R N A C I O N A L D’AR Q U E O L O G I A D E PU I G C E R D À

EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais318

l’any, cosa que ens constata un patróestable de mobilitat espacial.

Els jaciments on podem veure unaocupació continuada, amb estratigrafiesàmplies, són pocs en l’espai català i llen-guadocià. A penes podem citar Gazel, laBora Gran d’en Carreres i la cova delParco. Una gran majoria representenestades ocasionals, que moltes vegadesdeixen tan sols un únic nivell d’ocupació.

Farem, a continuació, un breu repàstambé dels jaciments que presenten tro-balles magdalenianes “clàssiques”, enca-ra que es tracti d’ocupacions iestratigrafies curtes. Al llarg de l’ampliterritori que considerem la xifra d’a-quests assentaments és alta, sense massadiferències a ambdues bandes dels Piri-neus.

Llenguadoc Occidental

Alguns jaciments del Llenguadococcidental han estat atribuïts al magdale-nià antic amb rasquetes. Es tracta de Las-sac (Sallèles-Cabardès), La Rivière(Villarzel-Cabardés) i l’estrat 1 de laseqüència excavada per Héléna a la Peti-te grotte de Bize. Aquests llocs amb mag-dalenià antic es diferenciaven delsd’Aquitània per un alt percentatge delaminetes de dors que anuncia la seqüèn-cia clàssica del magdalenià (Sacchi1990). Avui es consideren més aviat unafàcies recent del badegoulià. Una novadatació obtinguda a Lassac, de 16580 ±80 BP, sembla confirmar aquesta hipòte-si (Sacchi 2004).

Entre aquesta fàcies i el magdaleniàen sentit estricte, que coneixem només apartir del seu moment mitjà, hi ha encara

un hiatus que podria venir representat perl’estrat estèril que hi ha a la Petite grottede Bize entre aquestes dues ocupacionsdel lloc (Sacchi 1970).

El magdalenià mitjà és més ben cone-gut. Els jaciments es situen a la vorameridional de la Muntanya Negra, alsturons del Minervés i al litoral. Ja em ditque el trobem a la Petite grotte de Bize.També a Canecaude, on aquests caçadorsde rens estaven instal·lats cap el 14230 ±160 BP (Sacchi 1986) (fig. 6).

Un bon coneixement del magdaleniàmitjà en quasi tots els seus aspectes eldevem a la Grotte Gazel (Sallèles-Cabardès). En aquest importantíssimjaciment hi ha ocupacions molt denses iriques en indústria lítica i òssia que ocu-pen una superfície d’uns 1000 m2. Hanestat excavades per D. Sacchi (1986), i esdaten entre 14462 i 13935 BP. Per tant lacova va ésser visitada pels magdaleniansdurant varis segles.

El magdalenià mitjà també podriaestar present a Crès (Béziers), un petitjaciment a l’aire lliure a la plana al·luvialde l’Orb. S’hi troben moltes laminetes dedors, sovint truncades, i objectes d’abi-llament personal, com dentalia (Lan-glais, 2003, 2004).

Les comunitats del magdalenià mitjàdel Llenguadoc occidental han d’ésserrelacionades des del punt de vista cultu-ral amb les dels Pirineus (Sacchi 1986,1990). Això ve demostrat per les caracte-rístiques de llur indústria òssia, concreta-ment pels tipus d’atzagaies, varetessemicilíndriques, protoarpons i propul-sors, i també per les manifestacionssimbòliques presents en l’art moble i enl’art rupestre de Gazel. En són exemples

EL S PI R I N E U S I L E S À R E E S C I R C U M D A N T S D U R A N T E L TA R D I G L A C I A L. MU T A C I O N S I F I L I A C I O N S…EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais

319

els penjolls de Gazel i els contorns reta-llats zoomòrfics de Canecaude, Gazel iCrouzade, i els propulsors equiniformesde Gazel i Canecaude. També l’abundàn-cia de petxines marines atlàntiques parlaen favor de les relacions amb els Piri-neus. D’altra banda, però, algunes arma-dures de Gazel i Canecaude tenen tretsmediterranis, com també es pot conside-rar un tret mediterrani la fabricació delaminetes escalenes amb la tècnica delmicroburí i la presència de mol·luscsmarins de la costa més pròxima, la medi-terrània. Per tant podem dir que al Llen-guadoc, com serà també el cas deCatalunya, s’hi dóna una síntesis decaracterístiques magdalenianes pirinen-ques i mediterrànies

El magdalenià superior és la fasemillor representada al Llenguadoc, pre-sent en nou jaciments. Els més impor-tants són la cova de Bize, la cova de laCrouzade, la cova de Belvis i la de l’O-eil. Sempre que els materials procedei-xen d’excavacions modernes on han estatrecollits exhaustivament hi dominen leslaminetes de dors, acompanyades devegades de geomètrics. A la cova deBelvis, un lloc de muntanya, hi ha trian-gles hipermicrolítics i puntes de dors dediferents tipus que anuncien les formesepipaleolítiques. En aquests momentstrobem els arpons d’una i de dues file-res de dents. A Belvis hi ha també artmoble figuratiu, com el tema del cap decabra vist de davant, i no figuratiu.

Els llocs a l’aire lliure, com el de Fon-tlaurier, no solen conservar la indústriaòssia, però igual que els llocs en cova,tenen la indústria lítica dominada per leslaminetes retocades.

Catalunya

A Catalunya, encara que els jacimentsmagdalenians hi són relativament abun-dants, fins fa poc la manca de bonesestratigrafies impedia de conèixer llurseqüència cronològica i cultural. En elsúltims anys noves excavacions a la covadel Parco, que presentarem a continua-ció, i a Montlleó, juntament amb nousestudis sobre els antics jaciments en per-meten un millor coneixement. Farem unarelació breu dels jaciments magdalenianscomençant pels del nord de Catalunya.

La Teulera (Talteüll, Rosselló) és uncampament magdalenià a l’aire lliure atocar la riera de Vingrau, sota la cauna del’Aragó. J. Abélanet hi va recollir abun-dant indústria lítica entre la que dominenles laminetes de dors, seguides dels raspa-dors i dels burins. És particularment inte-ressant la presència de laminetes truncadesi laminetes escalenes (Sacchi 1986).

La cova de les Conques és un petitjaciment estudiat tant com ha estat possi-ble (Baills 2003). S’hi han distingit dosnivells, un, C3, atribuït al magdaleniàmitjà i datat en 14320±90 BP, i un altre,C2, al magdalenià superior, datat en13335±140 BP. En aquest últim s’hiveuen laminetes escalenes allargades.

El Rec del Penjat (Vingrau, Rosselló)es tracta d’un lloc a l’aire lliure on haestat recollida una bona mostra d’indús-tria lítica (Martzluff & Abélanet 1990)entre la que hi ha 240 útils retocats. El80% són armadures, sobretot laminetesde dors rectilini i microlaminetes de dorsmarginal. Segurament es pot atribuir almagdalenià antic.

Le Trou Souffleur o Forat Bufador

XIV CO L·L O Q U I IN T E R N A C I O N A L D’AR Q U E O L O G I A D E PU I G C E R D À

EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais320

(Fullà, Conflent) es un jaciment que noha estat excavat degudament i que endiferents accions sense control ha pro-porcionat indústria lítica i òssia que hapogut ésser estudiada per D. Sacchi(1986). Entre la primera hi ha poqueslaminetes de dors, segurament per culpade la forma com ha estat recuperada.Entre la segona s’hi troba un arpó ambuna filera de dents molt destacades i tresatzagaies. Per tant pot ésser atribuït almagdalenià superior.

La cova de l’Arpó (Vingrau, Rosselló)proporcionà un fragment d’arpó d’unasola filera de dents amb una decoraciólateral ranurada (Sacchi 1986 fig. 171).

Finalment ens hem de referir a la rocade Fornols, on hi ha un dels pocs llocsamb art rupestre paleolític de Catalunya(Sacchi et al. 1988). Es probable quesigui d’època magdaleniana.

Ja hem dit que en el paratge delReclau de Serinyà (Pla de l’Estany), avuiParc de les coves prehistòriques, hi hajaciments del paleolític superior que comla cova de l’Arbreda, la cova del ReclauViver i la cova d’en Pau, tenen estrati-grafies del paleolític que acaben ambocupacions solutrianes. Més enllà delpaleolític superior mitjà segurament jano reunien condicions per a ésser habita-des. Les pròximes ocupacions paleolíti-ques en llocs de Serinyà, jamagdalenianes, les trobem a la BoraGran d’en Carreres, un abric espaiós,obert en conglomerats, al costat delmateix riu Serinyadell, un parell dequilòmetres més avall. Entre aquestesocupacions i les de la Bora Gran hi had’haver una solució de continuïtat durantla qual es podien haver desenvolupat a la

regió el badegoulià i el magdalenià infe-rior, períodes sobre els quals no teniminformació. La Bora Gran conservava,abans d’ésser excavada, les restes dediverses ocupacions que tingueren llocdurant el paleolític superior final, i quemalgrat que foren recuperades senseatenció a l’estratigrafia, per la tipologiade la indústria òssia poden ésser atribuï-des al magdalenià mitjà i superior. Vaésser el primer jaciment paleolític deCatalunya del que es té notícia. Desco-bert al 1866 per Josep Catà, va cridar l’a-tenció a partir de 1871 a Pere Alsius, queva propiciar que Edouard Harlé hi fes laprimera excavació al 1882 (Alsius 1882,1883; Harlé 1882, 1886). Pere Alsiusreuní una col·lecció d’objectes que esconserven al Museu Arqueològic Comar-cal de Banyoles. L’excavació més impor-tant la va patir per mà de Josep Bosoms,que buidà el jaciment i reuní una impres-sionant col·lecció conservada actualmental Museu d’Arqueologia de Catalunya aGirona (Pericot & Maluquer de Motes1951). Josep M. Corominas garbellà lesterres deixades per tots aquests excava-dors i reuní la col·lecció Corominas, quees conserva al Museu ArqueològicComarcal de Banyoles (Corominas1949). També hi ha diversos materials enel Museu d’Arqueologia de Catalunya aBarcelona (Pericot 1945a, b, c). El mate-rial lític es molt abundant y típic de lesfases mitges y finals del magdalenià,amb gran quantitat de laminetes i puntesde dors, de petits raspadors i de burins(Soler 1986); l’acompanya una ricaindústria òssia, amb puntes de base for-quillada, punxons, agulles de cosir, atza-gaies de doble bisell, varetes semi-

EL S PI R I N E U S I L E S À R E E S C I R C U M D A N T S D U R A N T E L TA R D I G L A C I A L. MU T A C I O N S I F I L I A C I O N S…EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais

321

cilíndriques i una variada col·lecció d’ar-pons d’una i de dues fileres de dents(Rueda 1987). Sobre alguns d’aquestsútils tenim l’aparició, por primera vega-da a Catalunya, de decoracions i d’ele-ments que ens ofereixen les primeresrepresentacions figuratives i simbòliquesfetes pels grups paleolítics de la nostraàrea. Cal potser destacar quatre dissenysestilitzats realitzats sobre un ós de lacol·lecció Bosoms i interpretats comcaps d’ocells (Pericot & Maluquer1951:45, fig. 29). Pel que fa a la cronolo-gia, es disposa de la data de 11470±500BP, obtinguda als anys 60. Després, grà-cies als estudis de J. Nadal y de J. Weins-tock sobre les restes de ren de la BoraGran, es van poder datar a Oxford duesfalanges d’aquest animal que van propor-cionar les dates de 13080±90 i 12830±80BP (Fullola 2001). Aquestes datacions essituen al final del magdalenià mitjà i enel superior. Els materials arqueològicsconservats de les diferents excavacionsevoquen també les dues últimes fases delmagdalenià, tant des del punt de vista dela indústria lítica com de la indústriaòssia.

La cova de les Goges (Sant Julià deRamis, Gironès) era una cavitat oberta entravertins a l’esquerra del riu Ter al seupas pel Congost, entre el pla de Girona il’Empordà. Coneguda i excavada d’an-tic, fou destruïda en millorar la carreteraNacional II. Se’n conserven materialsque poden ésser atribuïts a un magdale-nià semblant al de la Bora Gran.

El cau de les Guilles (Roses, AltEmpordà) està format per uns espaisentre grans blocs de granit en l’abrupte,quasi inaccessible vessant esquerra d’una

profunda vall per on surt la carretera queva a cala Jòncols des de Roses. El cau vaésser excavat als anys 40 del segle passatper Pere de Palol i per Miquel Oliva, quehi van identificar materials magdalenianssense estratigrafia, barrejats amb mate-rials d’altres èpoques (Soler 1986). Exca-vacions recents de J. Soler han aportatmés indústria magdaleniana, però tambéhan confirmat la manca d’estratigrafia.

A Coma d’Infern (Les Planes, Garrot-xa) hi va haver d’una intensa ocupaciómagdaleniana a recés d’un petit abric alvessant de solell de la vall del riu Bru-gent. Se’n conserva, al Museu Arqueolò-gic de Catalunya a Girona, nomésindústria lítica caracteritzada per l’a-bundància percentual de laminetes esca-lens fabricades amb la tècnica delmicroburí, que com veurem, atribuïm almagdalenià mitjà (Soler 1980) (figs. 3 i 4)

Sant Benet (Sant Feliu de Guíxols,Baix Empordà) (Soler 1977, 1995) és uncampament a l’aire lliure sobre la serra-lada catalana litoral, que ha proporcionatmolta indústria lítica idèntica a la deComa d’Infern, que també té un percen-tatge molt alt de laminetes escalenes(fig. 5).

Castell s’Espasa és un petit jaciment al’aire lliure on s’ha trobat indústria sem-blant a la dels dos llocs anteriors i queconfirma l’existència al nord de Catalun-ya d’una fàcies on dominen les laminetesescalenes (Soler 1987) i que atribuïremal magdalenià mitjà.

Un dels jaciments més importants peltema que ens ocupa és la cova del Parco(Alòs de Balaguer, La Noguera). La partinferior de la seva seqüència, la paleolíti-ca, pertany en la seva totalitat al magda-

XIV CO L·L O Q U I IN T E R N A C I O N A L D’AR Q U E O L O G I A D E PU I G C E R D À

EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais322

lenià. El tall deixat per les intervencionsdel Dr. Maluquer l’any 1984 va permetredistingir fins a onze nivells sedimentolò-gics. Les datacions d’aquesta estratigra-fia van entre els 10390±300 BP del nivellII fins els 14300±150 BP del nivell XI.Amb posterioritat, des de 1987, el SERPde la Universitat de Barcelona ha anatexcavant en extensió i identificant ambprecisió diverses estructures de combus-tió i nombroses restes d’indústria lítica iòssia, faunístiques i antracològiques. Lespeces d’indústria òssia van ser una nove-tat a casa nostra, ja que les trobades perMaluquer el 1984 i la ja llarga sèrie ques’ha pogut anar identificant en el decursde les excavacions constitueixen el pri-mer grup de materials d’aquest tipus forade l’àrea de Serinyà (Tejero 2005) (fig.8). També son remarcables els estudispaleoambientals derivats de les analíti-ques fetes al jaciment, que ens hanpermès proposar una sèrie paleoclimàticaper aquesta zona dels Pirineus en èpocatardiglacial a partir dels treballs sedimen-tològics i de micromorfologia de M. M.Bergadà, amb diversos episodis definitsmés per les variacions en la humitat quepel mateix clima (Bergadà & Courty1997, Bergadà 1998). Altres precisionshan estat aportades per les anàlisispol·líniques, coincidents en llursoscil·lacions amb les proposades per Ber-gadà (Bergadà et al. 1999).

La seqüència s’inicia amb un magda-lenià mitjà encara no excavat en exten-sió, però que queda definit en algunsmaterials recuperats al fons de la seqüèn-cia en el decurs d’un sondeig i tambécom a resultat d’una intervenció de clan-destins al jaciment l’any 1994. Del mag-

dalenià superior podem dir-ne que n’hemtocat els moments finals, amb unes data-cions que oscil·len entre el 12.460 BP i el13.175 BP. Podem col·legir perfectamentque el seu desenvolupament i el pas desdel magdalenià mitjà es troba en elsmoments encara no excavats entre elsmil·lennis XVè i XIVè BP (Mangado etal. 2007). El més remarcable de les tro-balles del Parco són les estructures decombustió, molt nombroses i que ensjerarquitzen les activitats que es desen-voluparen al seu voltant: talla, fumat,escorxat d’animals... Pel que fa a l’ob-tenció d’elements forans, tenim diversesconquilles i cargols marins, procedentsde l’àrea mediterrània (Estrada et al.2008) (fig. 8) i materials lítics de qualitatque venen d’àrees font situades en algunscasos molt properes al jaciments, però end’altres molt allunyades de la cova, coma la Serra Llarga, en l’àrea de Castelló deFarfanya (la Noguera), a més de 40 km(Mangado 1998) (fig. 7). Econòmica-ment l’indret era ideal per a la cacera deles cabres salvatges, l’animal que ha dei-xat més restes al jaciment. Tenim evidèn-cies del seu escorxament, consum i deltractament de la seva pell amb colorantsi eines específiques. Tots aquests ele-ments, i d’altres més específics que hemanat investigant i publicant, ens perme-ten arribar a la conclusió que les ocupa-cions de la cova i de l’abric adjacentforen temporals, d’una durada no curta i,molt probablement, estacionals, relacio-nades amb la millor època per a la cace-ra de cabres salvatges als roquissarsveïns del jaciment.

La bauma de la Peixera d’Alfés(Alfés, Segrià) (Fullola et al. 1987, Gar-

EL S PI R I N E U S I L E S À R E E S C I R C U M D A N T S D U R A N T E L TA R D I G L A C I A L. MU T A C I O N S I F I L I A C I O N S…EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais

323

cia-Argüelles & Fullola 2002) en elmoment del seu descobriment fou el pri-mer jaciment del paleolític superior de laconca del l’Ebre a les àrees lleidatanes iaragoneses. Es tracta d’un assentament al’aire lliure, a la vora del riu Set, que con-tenia un únic nivell d’hàbitat. Els mate-rials que ens van portar a l’excavacióforen identificats pel Grup de RecerquesArqueològiques de l’Agrupació CulturalLa Femosa d’Artesa de Lleida a inicisdels anys 80. El SERP de la Universitatde Barcelona hi va intervenir en quatrecampanyes entre 1984 i 1986. La indús-tria lítica era clarament d’adscripciómagdaleniana, tot i que, en no aparèixerni ossos ni carbons associats, fou impos-sible obtenir una datació absoluta. Desta-caven diversos elements que vàrempoder identificar durant l’excavació, comel fet que el sòl d’habitació magdaleniàs’havia esllavissat per sobre d’unes mar-gues terciàries, cosa que no va impediridentificar un petit cercle de pedres dis-posat a la manera d’una llar, però sensecap element cremat al seu interior; trobaruna concentració amb una vintena delaminetes, fetes totes d’un mateix nuclide sílex, de gran qualitat i portat de lluny;i un grup de lloses que devia haver for-mat un enllosat intencional de part deljaciment, tot i que es presentaven enca-valcades a causa del moviment delpaquet sedimentari.

Històricament el jaciment a l’aire lliu-re de Can Garriga (Bigues, Vallès Orien-tal) ha esdevingut un clàssic delpaleolític superior català, a pesar de larelativament escassa informació publica-da. L’àrea descoberta a principis delsanys 70 per Martí Garriga era molt

extensa, amb uns 500 metres de diàme-tre, i comportava cinc loci ben diferen-ciats. El grup del Museu Municipal deCan Xifreda de Sant Feliu de Codines vaexcavar-hi el locus I entre 1974 i 1976, iva dipositar els materials a l’esmentatMuseu. El locus IV va ser excavat perl’Institut d’Arqueologia i Prehistòria dela Diputació de Barcelona en els anys 80,i es publicà com un campament a l’airelliure del magdalenià final, amb moltsburins i abundants elements de dors; enla fauna dominen el cavall i el cérvol(Lorencio 1987). En aquests darrers anysel SERP ha iniciat una revisió de lescol·leccions accessibles al Museu de SantFeliu de Codines (Medina 2007), amb laidea de reprendre l’excavació. L’estudiesmentat confirma l’assentament humà,ja que s’hi documenta una llar i un fonsde cabana, amb un forat de pal; la potèn-cia estratigràfica no supera mai els 20cm, la qual cosa fa pensar en una esta-cionalitat repetida al llarg del temps. Laindústria lítica presenta característiquespròpies del magdalenià avançat, no ini-cial (Medina 2007:95). No s’ha pogutdatar radiocarbònicament, malgrat unintent fet l’any 2007 sobre materialsguardats al Museu de Sant Feliu de Codi-nes.

El jaciment de La Mallada (Perelló,Baix Ebre) es troba en una zona d’excep-cional riquesa prehistòrica, en un indretprivilegiat, una vall tancada conegudacom a Cabra Freixet, en la que hi hatambé pintures de tipus llevantí. Es trac-ta d’un gran abric orientat a nord, de 20metres de llargada i 7 d’alçada. L’any1954 hi va excavar Salvador Vilaseca,després de la notícia del seu descobri-

XIV CO L·L O Q U I IN T E R N A C I O N A L D’AR Q U E O L O G I A D E PU I G C E R D À

EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais324

ment l’any anterior (Vilaseca i Cantarell1956). Els materials exhumats van passaral fons Vilaseca, ara al Museu MunicipalSalvador Vilaseca de Reus, i són els quehan estat revisats fa pocs anys (Garcia-Argüelles & Nadal 1996). Amb posterio-ritat hi va haver un parell d’intervencionssense resultats significatius publicats,una sota la direcció de Màrius Ferrer,impulsada des del Museu Arqueològic deTarragona el 1976, i una altra dirigidapor la Dra. Margarida Genera entre 1984i 1985.

L’atribució als moments finals delmagdalenià la proposa, per primera vega-da, G. Laplace, quan col·locà la sèrie deVilaseca en el seu epigravetià evolucio-nat (Laplace 1966). Poc després J. Forteasitua La Mallada en un magdalenià final(Fortea 1973), fet confirmat anys desprésen base a la presència dominant delsburins díedres i de les làmines de dors,amb alguns triangles allargats forçacaracterístics (Fortea et al. 1983). LaMallada és l’únic jaciment magdaleniàcatalà amb domini dels raspadors, i calsituar-lo al final del paleolític. La darrerarevisió a fons de la col·lecció Vilaseca(Garcia-Argüelles & Nadal 1996) inci-deix en aquesta darrera idea, que ens tro-bem en els moments inicials delmagdalenià superior mediterrani, seguintels postulats proposats en el seu momentper J. E. Aura (1995), una fase quecorrespondria al que abans es coneixiacom a magdalenià mitjà. El domini delsraspadors és aclaparador, però amb unasignificativa i característica presència deburins i de laminetes i puntes de dors,que configuren finalment un conjuntprou típic del moment esmentat.

També cal atribuir a les fases finalsdel magdalenià el jaciment del Molí delSalt (Vimbodí, Conca de Barberà), unjaciment a l’aire lliure ja esmentat perVilaseca, però que des de l’any 1999 ésexcavat per l’equip de la UniversitatRovira i Virgili, sota la direcció de M.Vaquero. Tres dels quatre nivells distin-gits durant l’excavació s’atribueixen amoments magdalenians: els dos mésantics són els subnivells B1 i B2, ambcronologies plenament magdalenianes iun sorprenent predomini de les trencadu-res per sobre dels típics burins, gratadorsi dorsos rebaixats: GifA-101037: subni-vell B1 = 11940±100 BP; GifA-101038:subnivell B2 = 12510±100 BP (GarcíaDíez et al. 2002).

En el nivell immediatament superpo-sat, anomenat Asup, dominen els raspa-dors i sembla trobar-se en el límit ambl’epipaleolític microlaminar, igual quealtres jaciments propers com L’Areny, LaCativera i Sant Gregori, inclosos ambmés seguretat en aquest segon moment.N’hi ha dues datacions, Beta 159598:nivell Asup = 10.990±50 BP; Beta159599: nivell Asup = 10.840±50 BP(Vaquero et al. 2005).

La presència d’indústria òssia i,sobretot, de manifestacions artístiques faque els treballs fins ara publicats sobreaquest jaciment es decantin per una atri-bución magdaleniana superior final(Vaquero et al. 2005:499) Aquest darreraspecte, les plaques/blocs d’esquist ambgravats, confereixen al jaciment una per-sonalitat pròpia. El gravat és fi, i hi pre-dominen èquids i bòvids, juntament ambalguns zoomorfes i antropomorfes dedifícil interpretació.

EL S PI R I N E U S I L E S À R E E S C I R C U M D A N T S D U R A N T E L TA R D I G L A C I A L. MU T A C I O N S I F I L I A C I O N S…EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais

325

L’àrea de la vall del Montsant ha estatuna de les que més informació ha aportata aquests moments finals del magdaleniàsuperior, ja en transició cap a l’epipaleo-lític. Tres excavacions han estat les quehan proporcionat materials d’aquestafase, totes elles desenvolupades dins elprograma de recerques del SERP de laUniversitat de Barcelona a la zona: elsabrics dels Colls i de l’Hort de la Boque-ra, i la cova del Boix, totes al termemunicipal de Margalef de Montsant, alPriorat.

La cova dels Colls fou excavada enels anys vuitanta, amb un riquíssim nivelld’habitació dins d’una estratigrafia mésàmplia. El material lític, on dominenburins, raspadors i dorsos rebaixats demida molt gran, ha estat datat en elslímits molt finals del magdalenià supe-rior i sembla obeir a unes tecnologiesmés marcadament epipaleolítiquesmicrolaminars que no pas magdalenia-nes, malgrat els resultats radiocarbònics:OX-TL-270: 13.000±1.000 BP (TL, sílexcremats) (Fullola et al. 1993); AA-8645,T460: 10950±120 BP (carbó) (Fullola etal. 1995).

Pel que fa al jaciment de l’abric del’Hort de la Boquera (Margalef de Mont-sant, Priorat), hem de dir que va propor-cionar també una gran quantitat dematerial lític, entre el que destaquen grannombre de nuclis, juntament amb raspa-dors i làmines i puntes de dors. Tot apun-ta cap a una fàcies molt semblant a ladescrita per a la cova dels Colls, amb ele-ments que recorden el moment immedia-tament posterior, epipaleolític, però ambalguns trets propis i diferencials que ensfan pensar més aviat en el paleolític

superior final. Les datacions i la posiciódel jaciment en la seqüència de terrassesde la vall del Montsant també ens estanindicant aquest moment del magdaleniàsuperior final. La data que tenim per al’Hort de la Boquera és OxA-13595:nivell II = 12250±60 BP.

La cova del Boix (Margalef de Mont-sant, Priorat) fou descoberta en el decursde les prospeccions de la zona efectuadesa principis dels anys 80, dins l’esmentatprograma de recerques de la Universitatde Barcelona a la vall del Montsant. Lacova, penjada sobre el riu Montsant, pre-sentava un únic nivell d’hàbitat ambmaterial indubtablement magdalenià(Fullola 1989, Garcia-Argüelles & Fullo-la 2002). S’excavà en tres campanyesentre 1983 i 1984, amb una sèrie de pro-blemes d’inversió estratigràfica que nofacilitaren la continuació dels treballs.Una gran capa estalagmítica segella lapart del fons de la cova, ampla i pocfonda, amb llum natural en tota la sevaextensió; per sota d’aquesta capa hi hand’haver altres restes arqueològiquesmagdalenianes, a les quals no es va poderarribar durant l’excavació. Dominen elselements de dors rebaixat, amb més dels60% dels tipus primaris, i els raspadorssón més abundants que els burins.

La seqüència magdaleniana a Cata-

lunya i al Llenguadoc

Actualment les noves escoles d’arque-ologia es centren en la quotidianitat delsnostres avantpassats per tal de conèixermillor els seus sistemes de vida, d’orga-nització social i econòmica a partir delsestris recuperats. El comportament humà

XIV CO L·L O Q U I IN T E R N A C I O N A L D’AR Q U E O L O G I A D E PU I G C E R D À

EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais326

es manifesta mitjançat la cultura mate-rial; per això volem aproximar-nos a lavida dels nostres avantpassats a partir deles seves conductes tecnològiques, és adir, les relacionades amb la producciódels seus béns de consum. Les dades tec-notipològiques, artístiques i arqueozo-ològiques ens obliguen a revisar l’anticparadigma cronològic de caràcter lineal,al temps que ens assenyalen la complexi-tat i variabilitat de les fàcies industrials aescala regional.

Partint dels criteris tecnotipològiquescaracterístics d’aquestes produccionshumanes prehistòriques podem arribar acaracteritzar millor aquest període de lahistòria de la humanitat en aquesta regióque hem tractat. Podem intentar plante-jar-nos la idea de superar la noció de“fòssil director” com a element caracte-ritzador dels diferents estadis del magda-lenià, per passar a establir “tendències” iassociacions tecnotipològiques que per-metin atribuir els diferents conjunts dematerials estudiats a les diferents fasesdel magdalenià de manera més precisa.El corpus d’estudi ha estat constituït pelsjaciments catalans i llenguadocians queacabem de veure en aquest treball. A par-tir dels estudis comparatius s’entreveuencamps de recerca molt interessants enrelació a l’estructuració del magdaleniàentre l’Ebre i el Roine. L’estudi de l’uti-llatge i de les puntes de projectil ens per-meten seqüenciar cronològicament elmagdalenià entre 17000 i 11000 BP, sub-dividint-lo en tres fases: inferior, mitjà isuperior-final.

Aquesta visió tecnotipològica quehem apuntat és complementària amb elstreballs arqueopetrològics sobre l’origen

de les matèries primeres i els estudis tra-ceològics sobre la funció dels útils queens han de servir per a millor compren-dre els comportaments tècnics i econò-mics del magdalenià en els dos vessantsdel Pirineus mediterranis. De la mateixamanera, la comparació amb les dadesprovinents de l’estudi de les manifesta-cions artístiques, la indústria òssia, lafauna i el paleomedi, ens permetrà arri-bar a plantejar-nos un model macroregio-nal per al magdalenià català illenguadocià.

El magdalenià inferior

En el magdalenià inferior (17000-14500 BP), que queda fora d’aquest arti-cle, el sistema tècnic es centrà, d’unabanda, en la producció d’ascles com asuport d’útils i de nuclis per obtenirmicrolaminetes, d’una altra per la intro-ducció en els jaciments de làmines, ifinalment per una producció de laminetesrectilínies obtingudes a partir de l’explo-tació de petits nòduls o ascles de sílex.Les matèries primeres locals presentenun rol destacat dins dels conjunts lítics.Així, el jaciment de Montlleó a la Cer-danya, com a més representatiu d’aques-ta fase, presenta un conjunt dominat perles microlaminetes i l’utillatge sobrelàmines i ascles que s’assemblen molt ales del jaciment de Fontgrasse, al Llen-guadoc oriental. Es podria tractar d’unmoment final d’aquesta fase. Ja hemesmentat els jaciments d’aquest momentdel departament de l’Aude al Llenguadococcidental: Lassac, La Rivière i la Petitegrotte de Bize.

EL S PI R I N E U S I L E S À R E E S C I R C U M D A N T S D U R A N T E L TA R D I G L A C I A L. MU T A C I O N S I F I L I A C I O N S…EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais

327

El magdalenià mitjà

Ja durant el magdalenià mitjà (fig. 1)(14500-13000 BP), el sistema tècnic estorna més complex i evoluciona en detri-ment de les ascles i en profit de les pro-duccions de làmines i laminetesestandarditzades. Pel que fa referènciaals elements de projectil, les laminetesescalenes, o laminetes de dors truncat, esdesenvolupen al costat d’altres laminetesde dors simple o denticulades i de perfilrectilini. Les microlaminetes del magda-lenià inferior han desaparegut, així coml’utillatge sobre ascla. Dominen elsburins i els raspadors sobre làmines pro-duïdes en els propis jaciments, o que hisón aportades. Creiem que cal situar en elmagdalenià mitjà, malgrat que ens man-quen les datacions absolutes, tres jaci-ments de Catalunya amb una indústriaque presenta alhora unes característiquesmagdalenianes indubtables, com són unelevat nombre de laminetes, moltsburins, sobretot burins díedres, que supe-ren els raspadors, i un elevat nombre d’ú-tils compostos. Aquests jacimentspresenten una gran originalitat en el fetque la indústria està dominada per leslaminetes escalenes amb retoc abrupteen els dos costats curts, fabricades ambla tècnica del microburí. Es tracta de l’a-bric de Coma d’Infern i dels jaciments al’aire lliure de Sant Benet i de Castells’Espasa.

Les indústries lítiques d’aquests jaci-ments presenten fortes semblances ambles indústries lítiques dels jaciments deGazel i Canecaude, al Llenguadoc, quesón clarament del magdalenià mitjà perla seves datacions i per les indústries líti-

ques i òssies que contenen.La làmina es converteix, en general,

en el pilar del sistema tecnoeconòmic dela indústria lítica durant el magdaleniàmitjà tant al sud de França com al nordde la Península ibèrica (Lacombe 1998,Cazals 2000, 2005, Bündgen 2002,Dachary 2002, Langlais 2004, Cazals iLanglais 2006). Per recolzar aquesta afir-mació podem recordar l’exemple de“grans làmines” i de preformes de nuclisde sílex laminars de Bergerac descobertsals Pirineus, dins de contexts particulars,com en coves decorades, en amagatalls ointroduïdes en les esquerdes de les parets(Bégouën 1933, Simonnet 1982).Aquests elements, fora del seu cicle fun-cional, podrien testimoniar el valorsimbòlic donat a aquest material i aaquests objectes. Útils sobre làmines desílex d’origen al·lòcton que formavenpart de l’aixovar d’un difunt, com perexemple a Saint-Germain-La-Rivière(Vanhaeren i d’Errico 2003:202) recol-zen la hipòtesi d’un estatut socioeconò-mic particular de la làmina durant elmagdalenià mitjà. Es tracta de suportsnormalitzats i regulars. Cap tipus no haestat privilegiat per una destinació fun-cional específica. Les làmines són poli-funcionals i transformades es diversosútils domèstics, ja siguin laterals, comsón els ganivets, o d’extremitat, com elsraspadors. Des del punt de vista econò-mic, la llargada del suport permet aug-mentar la durada de vida dels útilsd’extremitat, especialment raspadors iburins. D’altra part, la normalització il’optimització de les longituds impliquencondicions en termes del saber fer tècnici de l’aprovisionament de materials

XIV CO L·L O Q U I IN T E R N A C I O N A L D’AR Q U E O L O G I A D E PU I G C E R D À

EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais328

(Lacombe 2005, Langlais i Sacchi 2006).I les decisions que cal prendre impliquenuna organització socioeconòmica parti-cular.

Al costat de produccions laminarsautòctones sobre nuclis o ascles, tambés’extreuen laminetes de nuclis de làmi-nes reorientats en nuclis de laminetes. Amés a més, es pot notar la presència denuclis d’un tipus específic, que presentenuna plataforma transversal amb osca,com per exemple en el magdalenià mitjàde Gazel, Isturitz II o les Payrugues c3.

A partir de l’estudi de dues sèries líti-ques que es poden atribuir al magdaleniàmitjà, de la cova Gazel, i del lloc a l’airelliure de Sant Benet, es poden assenyalaralgunes característiques tècniques ieconòmiques d’aquest moment a Cata-lunya i al Llenguadoc.

La gestió de la talla laminar és gene-ralment cuidada, amb una posada a puntque explota sovint la totalitat dels blocs,amb la preparació de crestes. Es tractad’una talla semigiradora unipolar (amb osense un pla de percussió de manteni-ment oposat), pròxima a la usada durantel magdalenià inferior, però ara forta-ment mediatitzada per la voluntat d’opti-mitzar la longitud dels suports. Lasistematització de la utilització del per-cussor tou orgànic respon a aquest objec-tiu econòmic. Els talons indiquen la curaaportada a la preparació dels plans detalla, ja que es presenta generalmentfacetat, en forma d’esperó i amb les cor-nises sempre abrasionades.

Entre els micròlits, les laminetes esca-lenes són un vertader morfotip del mag-dalenià mitjà. Aquest objecte esconcentra a la Conca aquitana, el Llen-

guadoc occidental i a Catalunya. Lacadena de producció d’aquestes pecesrevela una recepta de fabricació il·lustra-da per una forta estabilitat de les planti-lles i la laterització preferencial de latrencadura i del dors. La feble predeter-minació de la punta en el moment de latalla és la conseqüència d’una recerca desuports bastant llargs amb vores i arestessubparal·leles, segons una talla semien-voltant. La tècnica del microburí permetobtenir una punta guerxa. A continuaciól’àpex trièdric serà truncat de maneraobliqua o només retocat, o, en algunscasos, deixat brut. L’ús de la tècnica delmicroburí en el magdalenià mitjà deGazel c.7 (Sacchi 1986), Sant Benet iComa d’Infern (Soler 1995), Las Caña-das c. XI-XII (Corchón 1994) i sensdubte Abauntz (Cazals 2000) no és resmés que una característic tècnica suple-mentària que recolza la impressió d’unforta normalització de l’utillatge líticdurant el magdalenià mitjà.

La indústria òssia, tant per la sevatipologia com per la decoració, permetobservar la unitat del magdalenià d’un cos-tat i l’altre dels Pirineus (figs. 9, 10 i 11).

El magdalenià superior

Al llarg del magdalenià superior isuperior final (13000-11000 BP) (fig. 2),els sistemes de producció lítica conti-nuen essent laminars, però es simplifi-quen. La continuïtat dels esquemes en elsque les làmines es redueixen progressi-vament en laminetes permet limitar lesnecessitats de matèries primeres aptes ala talla. L’utillatge de fons comú evolu-ciona poc en relació als projectils, que es

EL S PI R I N E U S I L E S À R E E S C I R C U M D A N T S D U R A N T E L TA R D I G L A C I A L. MU T A C I O N S I F I L I A C I O N S…EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais

329

diversifiquen i tendeixen progressiva-ment a la geometrització. La comparacióentre les indústries lítiques de la Covadel Parco (Lleida) i de Belvis (Aude)proporciona bons exemples d’aquestatendència.

El lloc de les làmines en l’utillatgedomèstic i de les laminetes en les arma-dures continua essencial dins del sistematècnic durant el magdalenià superior, enplena continuïtat amb el magdaleniàmitjà (Valentin & Pigeot 2000). L’estudide les sèries lítiques de les coves de Bel-vis i del Parco permet insistir en algunesde les evolucions tecnoeconòmiques delmagdalenià superior. Mentre que en elmagdalenià inferior i mitjà les cadenesoperatives estan dissociades segons elsobjectius de la talla, en el magdaleniàsuperior les produccions de làmines i delaminetes estan freqüentment integradesdins dels mateixos volums (Lacombe1998, Dachary 2002, Bodu & Valentin2003, Langlais 2004).

Pel que fa a les armadures, al costatdel fons comú de laminetes de dors sim-ples, truncades, denticulades i apuntades,les laminetes escalenes amb el bulb pre-servat perduren sota una forma reduïda iestreta (triangles escalens allargats)acompanyades per les armadures geomè-triques (segments de cercle, triangles).Aquests micròlits estan realitzats sobrelaminetes o microlaminetes que prove-nen de les últimes seqüències de la pro-ducció. La simplificació de les talless’acompanya, al mateix temps, de la dis-minució dels condicionament lligats a laqualitat dels materials. Així, la part de lesmatèries primeres llunyanes disminueixen relació amb el magdalenià mitjà, en

benefici dels materials locals i regionalsque són molt més explotats. Pel que fa ala morfologia de les armadures, la lepto-lització dels suports pot ésser explicadaper la petita dimensió dels volums dispo-nibles regionalment en els Pirineus(Lacombe 1998, 2005; Simonnet 1998,2003), Llenguadoc (Grégoire 2000,Bazile 2002, Langlais 2004) o Catalunya(Mangado et al. 2002) i la voluntat d’ex-plotar de manera exhaustiva aquestsmaterials. Les armadures geomètriquesdel magdalenià superior s’adapten a lesdisponibilitats locals per la via d’una pèr-dua d’exigència en termes de qualitatdels suports. El protocol normalitzat defabricació de les laminetes escalenescedeix el seu lloc a una simplificació deles maneres de fer. L’abandonament de lalateralització preferencial dels trianglesescalens i l’apuntament freqüent del ter-cer angle testimonien per altra bandaeleccions diferents que marquen un altreestil. Un canvi en el dispositiu d’emma-negament podria explicar també aquestaevolució.

El triangle escalé allargat s’estén desde la façana mediterrània occidental pelsPirineus (Simonnet 1967, 1984; Achmi-der 1978, 2003; Barbaza 1996), perAquitània (Lenoir 1983, Demars & Lau-rent 1989, Renard 1999) fins a la concaparisina, en el lloc d’Etiolles Q13 (Pige-ot 2004). Paral·lelament, noves formesde puntes lítiques es desenvolupen alnord de la conca aquitana amb les puntesde Teyjat, de Laugerie-Basse i les puntesamb escotadura allargada (Demars &Laurent 1989). Aquests elements man-quen en el magdalenià superior pirinenc,excepte a Duruthy c.3 (Arambourou et

XIV CO L·L O Q U I IN T E R N A C I O N A L D’AR Q U E O L O G I A D E PU I G C E R D À

EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais330

al. 1978) i a Arancou (Dachary 2002).Al magdalenià superior l’optimització

dels recursos locals minerals o faunísticsamb la diversificació de les espèciescaçades i la intensificació del consum dela fauna petita (Le Gall 1992, Laroulan-die 2003, Cochard 2004) va de la màamb una territorialització creixent delsgrups, cosa que podria venir indicada perla variació regional dels micròlits, i uncreixement demogràfic (Bocquet-Appel& Demars 2000, Sacchi 1986) que sensdubte ja havia començat durant el mag-dalenià mitjà. El magdalenià de l’est dela Península ibèrica segueix la mateixaevolució que el nord dels Pirineus, ja ques’hi troba el magdalenià superior ambtriangles i arpons, malgrat l’absènciaendèmica de ren a la Península ibèrica(Aura 1989, 1995; Aura & Pérez Ripoll1992; Villaverde et al. 1999, 2001). A l’i-gual que durant el magdalenià mitjà, enel superior les semblances entre la indús-tria lítica del nord i del sud dels Pirineusés gran (figs. 12, 13 i 14).

En definitiva, al Llenguadoc i a Cata-lunya, l’ancoratge del magdalenià supe-rior en el magdalenià mitjà es pot llegir através la continuïtat de les laminetesescalenes i les armadures geomètriques.De totes maneres, un canvi tecnoeconò-mic s’insinua just abans del comença-ment del Bölling. La regionalització delstipus d’armadures lítiques (geomètricsversus puntes) podria il·lustrar una diver-sitat territorial de les adaptacions delsgrups humans de cara a la recomposicióprogressiva de la fauna i el tancamentdels paisatges amb la formació dels bos-cos que marquen la fi dels temps gla-ciars.

Paral·lelament, a finals del magdale-nià es desenvolupa una fàcies fortamentrelacionada amb l’epipaleolític posterior.El sistema tècnic s’orienta cap a la pro-ducció de suports allargats de tipusascles allargades i laminars, que es trans-formen majoritàriament en raspadors,trencadures i denticulats. D’altra banda,entre els elements de projectil cal assen-yalar un clar augment de les puntes dedors. Aquest sistema tècnic es matisa alfinal del magdalenià per donar lloc a l’e-pipaleolític microlaminar i a l’azilià. Laindústria lítica de l’Hort de la Boquera ide la cova dels Colls caracteritza béaquest canvi tècnic i cultural que es pro-dueix al voltant del 12000 BP.

Bibliografia

ALSIUS, P., 1882: Serinyá y Caldes de Malavella,Anuari de l’Associació d’Excursions Catalana,II, Barcelona, p. 531-540.

ARAMBOUROU, R., avec la col. de F. DEL-PECH, J. EVIN, P. LAURENT, M.-M.PAQUEREAU, M. SCHVOERER et C. THI-BAULT, 1978: Le gisement préhistorique deDuruthy à Sorde-L’Abbaye (Landes). Bilan desrecherches de 1958 à 1975, Mémoires de laSociété Préhistorique Française, 13, SociétéPréhistorique Française, Paris, 158 p.

AURA TORTOSA, J.E., 1989: Solutrenses yMagdalenienses al sur del Ebro. Primera apro-ximación a un proceso de cambio tecnoindus-trial: el ejemplo de Parpalló, Saguntum, 22,Departament de Prehistòria i Arqueologia, Uni-versitat de València, 1989, p. 35-65.

AURA TORTOSA J.E., 1995: El MagdalenienseMediterráneo: la Cova del Parpalló (Gandía,València). Serie de Trabajos Varios, 91, Servi-cio de Investigación Prehistórica, DiputaciónProvincial de València, 216 p.

AURA TORTOSA J.E., PÉREZ RIPOLL M.,1992: Tardiglaciar y Postglaciar en la región

EL S PI R I N E U S I L E S À R E E S C I R C U M D A N T S D U R A N T E L TA R D I G L A C I A L. MU T A C I O N S I F I L I A C I O N S…EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais

331

mediterránea de la Península Ibérica (13.500-8.500 BP): transformaciones industriales i eco-nómicas, Saguntum, 25, Universidad deValencia, p. 25-47.

BAILLS, H., avec la collaboration d’A.-M.MOIGNE et S. GRÉGOIRE, 2003: Les Con-ques. Des chasseurs et leur territoire. Études etRecherches Archéologiques de l’Université deLiège et Centre Européen de RecherchesPréhistoriques de Tautavel (Pyrénées-Orienta-les), Liège, 222 p.

BARBAZA, M., 1996: Le Magdalénien terminaldes Pyrénées françaises. L’art préhistorique desPyrénées. Catalogue de l’exposition, Musée desAntiquités Nationales, Saint-Germain-en-Laye,Réunion des Muséés Nationaux, M.-H. Thiaultet J.-B. Roy (com), Paris, p. 124-131.

BARBAZA, M., 1996: Le Magdalénien supérieurfinal et l’Azilien dans les Pyrénées centrales. Lagrotte-abri du Moulin à Troubat (Hautes-Pyré-nées) et son contexte, Pyrénées préhistoriques.Arts et sociétés. Congrès National des SociétésSavantes, 118e session, Pau 1993, Éditions duComité des Travaux Historiques et Scientifi-ques, Paris, p. 311-326.

BAZILE, F., 1981: L’Homme et le milieu naturelau Paléolithique supérieur dans le bassin del’Hérault, Paléobiologie continentale, XII, nº 1,Montpellier, XII, p. 205-221.

BAZILE, F., 1996: Fontgrasse: gisement Magda-lénien moyen (?) en Languedoc Oriental, Lesfaciès leptolithiques du nord-ouest méditerra-néen: milieux naturels et culturels. CongrèsPréhistorique de France 24, XXIV, 24, 1, Car-cassonne, 26-30 septembre 1994, Actes duColloque international, D. Sacchi dir., SociétéPréhistorique Française, Ministère de la Cultu-re, Carcassonne, p. 229-236.

BAZILE, F., 2002: Matières premières minéraleset Paléolithique supérieur en Languedoc orien-tal : une entrepise délicate, Pierre et archéolo-gie. Table ronde de Tautavel, 14-16 mai 1998.J.-C. Miskovsky, J. Loren eds. Perpignan, p.151-176 .

BÉGOUËN, H., 1929: Trouvaille de grandeslames de silex en Ariège, Bulletin de la SociétéPréhistorique Française, 30, Paris, p. 641-643.

BERGADÀ, M.M., 1998: Estudio geoarqueológi-co de los asentamientos prehistóricos del Pleis-

toceno Superior y el Holoceno inicial en Cata-lunya, BAR International Series 742, Oxford,268 p.

BERGADÀ, M.M.; F. BURJACHS; J.M.FULLOLA, 1999: Evolution paléoenvironne-mentale du 14.500 à 10.000 BP dans les Pré-Pyrénées catalans: la grotte du Parco (Alòs deBalaguer, Lleida, Espagne)”, L’Anthropologie103, n.2, Paris, p. 249-264.

BERGADÀ, M.M., M.A. COURTY, 1997:Reconstrucción paleoambiental de la secuenciadel Pleistoceno superior final de la cueva delParco (Alòs de Balaguer, Lleida, España) enbase al estudio micromorfológico, El mónmediterrani després del Pleniglacial (18.000-12.000 BP), J. M. Fullola i N. Soler eds., sèriemonogràfica 17, Centre d’InvestigacionsArqueològiques de Girona, Girona, p. 255-261..

BERTRAND, A., 1999: Les armatures de sagaiesmagdaléniennes en matière dure animale dansles Pyrénées. BAR International Series, 773,138 p.

BOCQUET - APPEL, J.-P. & P.-I. DEMARS,2000: Neanderthal contraction and modernhuman colonization of Europe, Antiquity, 74,285, p. 544-552.

BODU, P. & B. VALENTIN, 2003: L’industrielithique de la Salle Monique : Approche tech-nologique, La Grotte de la Vache (Ariège). I-Les occupations du Magdalenien. Documentspréhistoriques, 16, Musée des AntriquitésNationales, J. Clottes et H. Delporte dirs. Paris,p. 151-167

BÜNDGEN, B., 2002: Évolution des comporte-ments techniques au Magdalénien supérieur :les données de l’industrie lithique de la Made-leine (Dordogne), séries récentes. Thèse deDoctorat, Université de Bordeaux I.

CAZALS, N., 2000: Constantes et variations destraits techniques et économiques entre le Mag-dalénien “inférieur” et “moyen”: analyse desproductions lithiques du Nord de la Péninsuleibérique. Thèse de Doctorat, Université deParis I Panthéon-Sorbonne.

CAZALS, N. & M. LANGLAIS, 2004: La placed’Ekain (couche VII) au sein du Magdalénienbasco-cantabrique: nouvelles contributions sur

XIV CO L·L O Q U I IN T E R N A C I O N A L D’AR Q U E O L O G I A D E PU I G C E R D À

EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais332

l’organisation des productions litiques, Home-naje a Jesús Altuna. Tomo II. Arqueología.Munibe, 57, 2, Sociedad de Ciencias Aranzadi,Koro Mariezkurrena ed., San Sebastián, p. 177-191.

CORCHÓN RODRÍGUEZ M.S., 1994: El Mag-daleniense con triángulos de Las Caldas (Astu-rias, españa). Nuevos datos para la definicióndel Magdaleniense inferior cantábrico, Zephy-rus, 47, XLVII, Salamanca, 1994, p. 77-94.

COROMINAS J.M., 1949: La Colección Coromi-nas de la “Bora Gran”. Materiales Prehistóri-cos de Seriñá, III, Monografías del Instituto deEstudios Pirenaicos, Zaragoza, 68 p.

COCHARD, D., 2004: Les Léporidés dans la sub-sistence des Paléolithiques du Sud de la Fran-ce. Thèse de Doctorat, Université de BordeauxI, 346 p.

DACHARY, M., 2002: Le Magdalénien des Pyré-nées occidentales. Thèse de Doctorat, Universi-té de Paris X, 300 p.

DEMARS, P.-I. & P. LAURENT, 1992: Typesd’outils lithiques du Paléolithique supérieur enEurope. CNRS Plus, Presses du CNRS, Paris,1992, 178 pp., 63 figs.

ESCALON de FONTON, M., 1966: Du Paléolit-hique supérieur au Mésolithique dans le Midiméditerranéen, Bulletin de la Société Préhisto-rique Française, 63, n°1, p.66-180.

ESTRADA, A.; J.M. TEJERO; J.M. FULLOLA;X. MANGADO; M.A. PETIT; R. BARTROLÍ;X. ESTEVE, 2008: From Mediterranean Sea tothe Segre river. Perforated marine shells ofMagdalenian levels of Parco cave (Alòs deBalaguer, Lleida, Spain), International Con-gres of ICAZ, Santander 2008.

FORTEA, J., 1973: “Los complejos microlamina-res y geométricos del Epipaleolítico mediterrá-neo español”, Memoria 4 del Seminario dePrehistoria y Arqueología, Universidad deSalamanca, Salamanca, 550 p.

FORTEA, J., J.M. FULLOLA, V. VILLAVER-DE, I. DAVIDSON, M. DUPRÉ, P. FUMA-NAL, 1983: Schéma paléoclimatique, fauniqueet chrono-stratigraphique des industries à bordabattu de la région méditerranéenne espagnole,La position taxonomique et chronologique desindustries à pointes à dos autour de la Médite-rranée européenne, Rivista di Scienze Preisto-

riche 38, fasc.1-2, Florència p. 21-67.FULLOLA, J.M., 1989: La cova del Boix i el

Paleolític Superior final a la vall del Montsant(Priorat, Tarragona), Empúries, 48-50, vol.1,Barcelona, p. 328-335.

FULLOLA, J.M., 2001: “Rechereches sur le Palé-olithique Supérieur dans le NE ibérique: laCatalogne (1996-2001)” a Le PaléolithiqueSupérieur européen. Bilan quinquenal (1996-2001), ed. ERAUL 97, p. 141-148, Lieja.

FULLOLA, J.M., R. BARTROLÍ; M.M. BER-GADÀ; R. DOCE; P. GARCÍA-ARGÜE-LLES; J. NADAL; T. RODON; M.ADSERIAS; A. CEBRIÀ, 1993: Nuevas apor-taciones al conocimiento del Paleolítico Supe-rior en las comarcas meridionales yoccidentales de Cataluña, actes de la VIII Reu-nión Nacional sobre Cuaternario organitzadaper l’AEQUA, setembre de 1991, València, aM.P. Fumanal i J. Bernabeu, eds., “Estudiossobre Cuaternario. Medios sedimentarios.cambios ambientales. Hábitat humano”,València, p. 239-247.

FULLOLA, J.M., J. GALLART; J.L. PEÑA; P.GARCÍA-ARGÜELLES, 1987: Estudi geo-morfològic i industrial del jaciment paleolíticde la Bauma de la Peixera d’Alfés (Segrià, Llei-da), Tribuna d’Arqueologia 1986-87, Serveid’Arqueologia de la Generalitat, Barcelona, p.15-22.

FULLOLA, J.M.; P. GARCÍA-ARGÜELLES; D.SERRAT, M.M. BERGADÀ, 1995: El Paleolí-tic i l’Epipaleolític al vessant meridional delsPirineus catalans. Vint anys de recerca a la fran-ja pirinenca sud; interrelacions amb les àreescircumdants, Cultures i Medi. De la Prehistòriaa l’Edat Mitjana. Vint anys d’Arqueologia piri-nenca, actes del Xè Col.loqui Internacionald’Arqueologia de Puigcerdà. Institut d’EstudisCeretans, Puigcerdà, p. 159-176.

GARCÍA-ARGÜELLES, P. & J.M. FULLOLA,2002: La Bauma de la Peixera d’Alfès (Alfès,Lleida) y la Cova del Boix (Margalef de Mont-sant, Tarragona) en el contexto del PaleolíticoSuperior del nordeste peninsular. Ed. SERP,Monografies 3, Barcelona, 97 p.

GARCÍA-ARGÜELLES, P. & J. NADAL, 1996:La cova de La Mallada (Perelló): estudio líticoy reconstrucción paleoambiental de un yaci-

EL S PI R I N E U S I L E S À R E E S C I R C U M D A N T S D U R A N T E L TA R D I G L A C I A L. MU T A C I O N S I F I L I A C I O N S…EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais

333

miento del Paleolítico Superior final, Pyrenae27, Barcelona, p. 9-20.

GARCIA DÍEZ, M.; J. MARTÍN; J.M. GENÉ; M.VAQUERO, 2002: La plaqueta gravada de cro-nologia paleolítica del Molí del Salt (Vimbodí,Conca de Barberà) i l’art mobiliari a Catalunya,Cypsela 14, Girona, p. 159-173.

GREGOIRE, S., 2000: Origine des matières pre-mières des industries lithiques du Paléolithiquepyrénéen et méditerranéen. Contribution à laconnaissance des aires de circulation humai-nes. Thèse pour l’obtention du grade de Doc-teur a l’Université de Perpignan, Préhistoire.Directeur de thèse, Dominique Sacchi, Perpig-nan, 248 p.

HARLÉ, H., 1882: La grotte de Serinyà, près deGérone (Espagne), Matériaux pour l’histoireprimitive et naturelle de l’homme, XIII, 13, 2e.série, Ch. Reinwald ed., Toulouse, 1882, p.293-299.

HARLÉ, H., 1886: La gruta de Serinyá, Revista deGerona, Gerona, 1886, p. 88-92.

LACOMBE, S., 1998: Préhistoire des groupesculturels au Tardiglaciaire dans les Pyrénescentrales. Apports de la technologie lithique.Thèse de Doctorat, Université de Toulouse-LeMirail, 385 p.

LACOMBE, S., 2005: Territoires d’approvision-nement en matières lithiques au Tardiglaciaaire.Remarques à propos de quelques ensemblespyrénéens, Territoires, déplacements, mobilité,échanges durant la Préhistoire. Terres ethomes du sud. Actes des congrès nationaux dessociétés historiques et scientifiques, 126e, Tou-louse, 9-14 avril 2001, J. Jaubert, M. Barbazaeds., Paris, 2005, p. 329-352.

LACOMBE S., 1998: Stratégies d’approvisionne-ment en silex au Tardiglaciaire. L’exemple desPyrénées centrales françaises, Bulletin de laSociété Préhistorique de l’Ariège, LIII, 1998, p.223-266.

LANGLAIS, M., 2003: Réflexion sur la place desproductions lamellaires au sein de la culturemagdalénienne du Languedoc méditerranéen etpyrénéen de l’Est. Etude typo-technologique dequatre assemblages leptolithiques : Montlleo(Lérida, Cerdagne, Espagne), Le Crès (Béziers,Hérault), Belvis (Aude) et les Piles Loins (Vau-vert, Gard). Mémoire de D.E.A., Université de

Toulouse-Le Mirail, 103 p.LANGLAIS, M., 2004: Les lamelles à dos magda-

léniennes du Crès (Béziers, Hérault) : variabilitédes modalités opératoires et stabilité typo métri-que, Préhistoire du Sud-Ouest, 11, p. 23-38.

LANGLAIS, M., 2004: Étude techno-économiquecomparative des productions lamellaires auMagdalénien. L’exemple du Languedoc médi-terranéen et de la Catalogne, Pyrenae, 35, 1,Barcelona, 2004, p. 45-73.

LAROULANDIE, V., 2003: Exploitation desOiseaux au Magdalénien en France : état deslieux, Mode de vie au Magdalénien: Apports del’Archéozoologie. Zooarchaeological insightsinto Magdalenian Lifeways. BAR, InternationalSeries, 1144, UISPP, Congrès 14, Acts of theXIVth UISPP Congress, University of Liège, 2-8 September 2001, Colloque / Symposium 6.4,Archaeopress, Sandrine Costamagno, Véroni-que Laroulandie eds., Oxford, 2003, p. 129-138.

LANGLAIS M. & SACCHI D., 2006: Remarquespréliminaires sur l’économie des matières sili-ceuses au Magdalénien moyen dans la GrotteGazel (Aude, France), Notions de territoire etde mobilité. Exemples de l’Europe et des pre-mières nations en Amérique du Nord avant lecontact européen. Études et Recherches Arché-ologiques de l’Université de Liège, ERAUL,Actes des sessions présentées au Xe congrèsannuel de l’Association Européenne des Arché-ologues, Lyon, 8-11 septembre 2004, C.Bressy, A. Burke, P. Chalard, H. Martin dirs.,Liège, p. 71-75.

LAPLACE, G., 1966: Recherches sur l’origine etl’évolution des complexes leptolithiques,Mélanges d’archéologie et d’histoire de l’ÉcoleFrançaise de Rome, suppl. 4, ed. Boccard,Paris.

LE GALL, O., 1992: Les Magdaléniens et l’icht-yofaune dulçaquicole, Le peuplement magdalé-nien. Paléogéographie physique et humaine.Col. Documents Préhistoriques, 2, Actes ducolloque de Chancelade 10-15 octobre 1988,Paris, p. 277-285.

LENOIR, M., 1983: Le Paléolithique des bassesvallées de la Dordogne et de la Garonne. Docto-rat d’État es Sciences, Université de Bordeaux, I,1983, vol. I, 699 p., vol. II, 443 figs., 16 mapes.

XIV CO L·L O Q U I IN T E R N A C I O N A L D’AR Q U E O L O G I A D E PU I G C E R D À

EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais334

LORENCIO, C., 1987: El jaciment paleolític deCan Garriga (Bigues, Vallès Oriental), Cypsela,6, Girona, p. 215-220.

MANGADO, J.; R. BARTROLÍ; M. CALVO; J.NADAL; J. M. FULLOLA, M.A. PETIT,2002: Evolución de los sistemas de captaciónde recursos en las fases de transición del Mag-daleniense Superior final y el Epipaleolítico enla Cova del Parco (Alòs de Balaguer, LaNoguera, Prepirineo de Lérida), Zephyrus, 55,Salamanca, p. 143-155.

MANGADO, X.; R. BARTROLÍ; M. CALVO, J.NADAL; J.M. FULLOLA, M.A. PETIT, 2005:Del Magdalenià superior final a l’Epipaleolítica la cova del Parco (Alòs de Balaguer, LaNoguera, Lleida): canvis en la gestió de l’apro-visionament de recursos biòtics i abiòtics, Pra-ehistoria Pyrenaica, II Congrés Internacionald’Història dels Pirineus, ed. Centre AssociatUNED Girona, p. 247-265.

MANGADO, X.; O. MERCADAL; J.M. FULLO-LA; X. ESTEVE; M. LANGLAIS; J. NADAL;A. ESTRADA; E. SÁNCHEZ; S. LACRUZ; J.GRIMAO, 2006: Montlleó (Prats i Sansor, Cer-danya) El primer jaciment magdalenià a l’airelliure en altitud al cor dels Pirineus, Tribunad’Arqueologia, 2003-2004, Generalitat deCatalunya. Departament de Cultura, Barcelona,2006, p. 23-44.

MANGADO, X.; M.A. PETIT; J.M. FULLOLA;R. BARTROLÍ, 2007: El Paleolític superiorfinal de la cova de El Parco (Alòs de Balaguer,La Noguera), Revista d’Arqueologia de Ponent,16-17, Universitat de Lleida, p. 45-60.

MARTZLUFF, M. & J. ABÉLANET, 1990: Lecampement magdalénien du Rec del Penjat(commune de Vingrau, Pyrénées-Orientales),Travaux de Préhistoire Catalane, VI, 1989-1990, Centre d’Études Préhistoriques Catala-nes, Perpinyà, p. 43-61.

MEDINA, B., 2007: Anàlisi de la indústria líticad’un jaciment del Paleolític Superior de lacomarca del Vallès Oriental: Can Garriga I(Bigues). Treball d’Investigació per l’obtenciódel D.E.A. 2006/2007. Programa de doctorat:Els primats i l’origen de l’home. Deptartamentde Biologia Animal, Facultat de Biologia de laUniversitat de Barcelona, 109 p.

MONNET, C., 1985: Présence d’industrie du

Paléolithique supérieur au lieu dit « La Rou-quette » (Collias, Gard), Etudes QuaternairesLanguedociennes, 4, p. 3-5.

PERICOT, L., 1945: Exploraciones arqueológicasen Seriñá (Gerona), Pirineos, 1, Estación deEstudios Pirenaicos, Zaragoza, Enero-Junio1945, p. 89-95.

PERICOT, L., 1945: Nuevos descubrimientospaleolíticos en Cataluña, Archivo de Prehisto-ria Levantina, II, Valencia, p. 337-339.

PERICOT, L., 1945: Nuevos hallazgos de arponesde tipo inicial, Archivo de Prehistoria Levanti-na, II, Valencia, p. 336-337.

PERICOT, L. & J. MALUQUER DE MOTES,1951: La colección Bosoms. Materiales Prehis-tóricos de Seriñá, II, Zaragoza, 73 p. Publicattambé a Pirineos, 19-22, Instituto de EstudiosPirenaicos, Jaca, p. 383-454.

PHILIPPE, M. & F. BAZILE, 2000: Dynamiqueinterne et aspects technologiques d’une petitesérie lithique : le niveau 2b de l’abri sous rochedu Bois des Brousses (Hérault), PréhistoireAnthropologie Méditerranéennes, 9, p. 5-14.

PIGEOT, N., dir., 2004: Les derniers magdalé-niens d’Etiolles. Perspectives culturelles etpaléohistoriques. Supplément à Gallia Préhis-toire, 37, Éd. du CNRS, Paris, 360 p.

RENARD, C., 1999: La fin du Magdalénien enPérigord : analyse typo-technologique de l’in-dustrie lithique de la couche C de Gare deCouze (Lalinde, Dordogne). Mémoire de Maî-trise, Université Paris X-Nanterre.

RUEDA J.M., 1987: La indústria òssia del Paleo-lític Superior de Serinyà: Reclau Viver i BoraGran d’En Carreras, Quadre cronològic delPlistocè Superior a Catalunya. Paleoambients icultures prehistòriques. Cypsela, 6, Centred´Investigacions Arqueològiques, Girona, p.229-236.

SACCHI, D., 1973: Le gisement de Lassac n’estplus, Bulletin de la Société d’Études Scientifi-ques de l’Aude, LXXIII, p. 95-96.

SACCHI, D., 1986: Le Paléolithique Supérieur duLanguedoc Occidental et du Roussillon. Sup-plément à Gallia Préhistoire, XXI, Ed. duC.N.R.S., Paris, 284 p., 204 figs.

SACCHI, D. avec la col. de J. ABELANET, J.-L.BRULÉ, Y. MASSIAC, C. RUBIELLA et P.VILETTE, 1988: Les gravures rupestres de

EL S PI R I N E U S I L E S À R E E S C I R C U M D A N T S D U R A N T E L TA R D I G L A C I A L. MU T A C I O N S I F I L I A C I O N S…EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais

335

Fornols-Haut, Pyrénées-Orientales, L’Anthro-pologie, 92, 1, Paris, p. 87-100.

SACCHI, D., 1990: Remarques générales sur lesfacies magdaléniens du bassin de l’Aude et duRoussillon, Espacio, tiempo y forma, série I,Prehistoria, t. 1, Homenaje al profesor EduardoRipoll Perello, Madrid, UNED, 1988, p. 177-195.

SACCHI, D., 2003: Le Magdalénien. Apogée del’art quaternaire. Histoire de la France préhis-torique, des origines à -17000 à -11000 ans. LaMaison des Roches éditeur, Paris, 128 p.

SACCHI, D., 2004: Retour sur le site badegouliende Lassac (Aude), Préhistoire Art et Sociétés,Bulletin de la société préhistorique Ariège-Pyrénées, LVIII, Mélanges Jean Gaussen,médecin de campagne et préhistorien deterrain, 2003, p. 157-162.

SCHMIDER, B., 1978: L’industrie lithique de lagrotte de la Vache, commune d’Alliat (Ariège),Préhistoire Ariégeoise, Bulletin de la SociétéPréhistorique de l’Ariège, XXXIII, p. 13-56.

SCHMIDER, B., 2003: L’outillage lithique de laSalle Monique, La Grotte de la Vache (Ariège).I- Les occupations du Magdalenien. Docu-ments préhistoriques, 16, Musée des Antriqui-tés Nationales, J. Clottes et H. Delporte dirs.,Paris, p. 169-186.

SACCHI, D., 2005: Le Magdalénien des Pyréné-es, actes du IIe congrès international Histoiredes Pyrénées, Gérone, 11-14 novembre 1998,Praehistoria Pyrenaica, Centre Associat de laUNED - Girona, 2005, p. 233-246.

SIMONNET, R., 1967: L’abri sous roche RhodesII et la question de l’Azilien dans les PyréneéesFrançaises. Note préliminaire, Bulletin de laSociété Préhistorique Française, 64, Paris, p.175-186.

SIMONNET, R., 1982: Grandes lames de silexdans le Paléolithique supérieur des Pyrénéescentrales, Préhistoire Ariégeoise, Bulletin de laSociété Préhistorique de l’Ariège, XXXVII, p.61-65.

SIMONNET, R., 1984: Stratigraphie du Magdalé-nien final et de l’Azilien à Rhodes II, communed’Arignac, Ariège, Élements de Pré et Pro-tohistoire. Hommages a Jacques-Pierre Millot-te, Série Archéologique, 32, Annales Littérairesde l’Université de Besançon, 299, Les BellesLettres, Paris, p. 105-108

SIMONNET, S., 1998: Le silex et la fin du Paléo-lithique supérieur dans le bassin de Tarascon-sur-Ariège, Préhistoire Ariégeoise, Bulletin dela Société Préhistorique de l’Ariège, LIII, p.181-222.

SIMONNET, R., 2003: Le silex du Magdalénien,La Grotte de la Vache (Ariège). I- Les occupa-tions du Magdalenien. Documents préhistori-ques, 16, Musée des Antriquités Nationales, J.Clottes et H. Delporte dirs. Paris, p. 142-150.

SOLER, N., 1977: El jaciment epipaleolític deSant Benet (Sant Feliu de Guíxols, Girona), XXAssemblea Intercomarcal d’Estudiosos, (SantFeliu de Guíxols, 1976). Publicacions delMuseu de Sant Feliu de Guíxols, 1, Sant Feliude Guíxols, p. 295-312.

SOLER, N., 1980: El jaciment prehistòric deComa d’Infern, a les Encies (Les Planes, Giro-na), Cypsela, III, Servei d’InvestigacionsArqueològiques, Girona, 1980, p. 31-65.

SOLER, N., 1986: Les indústries del PaleolíticSuperior en el Nord de Catalunya. Col·leccióde Tesis Doctorals Microfitxades, 596, Univer-sitat de Barcelona, 1986, 1286 p.

SOLER, N., 1987: El Paleolític a la Garrotxa,Vitrina, 2, Museu de la Garrotxa, Olot, 1987, p.37-48.

SOLER, N., 1995: El jaciment magdalenià de SantBenet (Sant Feliu de Guíxols), Estudis del BaixEmpordà, 14, Institut d’Estudis del BaixEmpordà, Sant Feliu de Guíxols, p.55-66.

TEJERO, J.M., 2005: El treball de l’os a laPrehistòria. Anàlisi morfotecnològica de laindústria sobre matèries dures animals de lacova del Parco (Alòs de Balaguer, Lleida).Premi d’Arqueologia Memorial Josep Barberà iFarràs. Segona edició, Societat Catalana d’Ar-queologia, Barcelona, 153 p.

VALENTIN, B. & N. PIGEOT, 2000: Élémentspour une chronologie des occupations magdalé-niennes dans le Bassin parisien, L’Europe cen-trale et septentrionale au Tardiglaciaire.Confrontation des modèles régionaux de peu-plement. Mémoires du Musée de Préhistoired’Ile-de-France, 7, Actes de la Table-rondeinternationale de Nemours, mai 1997, Ministè-re de la Culture, UMR “Archéologies et Scien-ces de l’Antiquité”, Conseil Général deSeine-et-Marne, Ed. A.P.R.A.I.F., Boris Valen-

XIV CO L·L O Q U I IN T E R N A C I O N A L D’AR Q U E O L O G I A D E PU I G C E R D À

EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais336

tin, P. Bodu et M. Christensen dir. Nemours, p.129-149.

VAQUERO, M. ed., 2004: Els darrers caçadors-recol·lectors de la Conca de Barberà: El jacimentdel Molí del Salt (Vimbodí). Excavacions 1999-2003. Publicacions del Museu, 5, Museu Arxiu deMontblanc i Comarca, Montblanc, 326 p.

VAQUERO, M.; E. ALLUÉ; S. ALONSO; G.CAMPENY; A. ESTRADA; M. GARCÍADÍEZ; J.M. GENÉ; G.M. MERINO; N.IBÁÑEZ; K. MARTÍNEZ; P. SALADIÉ; M.I.SARRÓ; J. VALLVERDÚ; J. VILALTA,2005: Una nueva secuencia del PaleolíticoSuperior final en el Sur de Cataluña: el Molí delSalt (Vimbodí, Tarragona), O Paleolítico,Actas do IV Congreso de Arqueologia Peninsu-lar, N. Ferreira Bicho (ed.), ed. Universidade doAlgarve, Faro, p. 493-508.

VANHAEREN M. & F. D’ ERRICO, 2003: Lemobilier funéraire de la Dame de Saint-Ger-main-la-Rivière (Gironde) et l’origine paléolit-

hique des inégalités, Paléo, 15, Société desAmis du Musée National de Préhistoire et de laRecherche Archéologique, Les Eyzies-de-Tayac, 2003, p. 195-238.

VILASECA, S. & I. CANTARELL, 1956: Lacueva de La Mallada de Cabra Freixet, Ampu-rias, 27-28, Barcelona, p. 141-156.

VILLAVERDE, V.; R. MARTÍNEZ-VALLE, E.BADAL, P. M. GUILLEM, R. GARCÍA y J.MENARGUES, 1999: El Paleolítico Superiorde la Cova de les Cendres (Teulada-Moraira,Alicante). Datos proporcionados por el sondeoefectuado en los cuadros A/B-17, Archivo dePrehistoria Levantina, XXIII, 23, Valencia, p.9-65.

VILLAVERDE, V. ed., 2002: De Neandertals aCromanyons. L’inici del poblament humà a lesterres valencianes. Exposició celebrada a laNau, Universitat de València, del 9 de novem-bre de 2001 al 30 de gener de 2002, Universitatde València, València, 2001, 463 p.

EL S PI R I N E U S I L E S À R E E S C I R C U M D A N T S D U R A N T E L TA R D I G L A C I A L. MU T A C I O N S I F I L I A C I O N S…EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais

337

Figura 1. Principals jaciments del magdalenià mitjà de Catalunya i del Llenguadoc

XIV CO L·L O Q U I IN T E R N A C I O N A L D’AR Q U E O L O G I A D E PU I G C E R D À

EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais338

Figura 2. Principals jaciments del magdalenià superior de Catalunya i del Llenguadoc

EL S PI R I N E U S I L E S À R E E S C I R C U M D A N T S D U R A N T E L TA R D I G L A C I A L. MU T A C I O N S I F I L I A C I O N S…EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais

339

Figura 3. Indústria lítica del magdalenià mitjà. Raspadors i burins de Coma d’Infern (Les Encies, Les Planes, Garrotxa)

XIV CO L·L O Q U I IN T E R N A C I O N A L D’AR Q U E O L O G I A D E PU I G C E R D À

EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais340

Figura 4. Indústria lítica del magdalenià mitjà. Laminetes escalenes de Coma d’Infern (Les Encies, Les Planes, Garrotxa)

EL S PI R I N E U S I L E S À R E E S C I R C U M D A N T S D U R A N T E L TA R D I G L A C I A L. MU T A C I O N S I F I L I A C I O N S…EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais

341

Figura 5. Indústria lítica del magdalenià mitjà: Sant Benet (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)

XIV CO L·L O Q U I IN T E R N A C I O N A L D’AR Q U E O L O G I A D E PU I G C E R D À

EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais342

Figura 6. Indústria lítica del magdalenià mitjà: Canecaude (Villardonnel, Aude)

EL S PI R I N E U S I L E S À R E E S C I R C U M D A N T S D U R A N T E L TA R D I G L A C I A L. MU T A C I O N S I F I L I A C I O N S…EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais

343

Figura 7. Indústria lítica del magdalenià final de la Cova del Parco, Alòs de Balaguer, la Noguera: 1-3 puntes de dors (PD); 4 i 6 puntes de dors truncades (PDT); 5 i 7 làmines de dors (LD); 8 truncadura (T); 9 bec (Bc); 10-13 burins (B); 14 i 15 gratadors (G); 16 rascadora (R); 17 i 19 nuclis piramidals; 18 i 20 nuclis prismàtics, i 21 nucli poligonal.

XIV CO L·L O Q U I IN T E R N A C I O N A L D’AR Q U E O L O G I A D E PU I G C E R D À

EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais344

Figura 8. Elements ossis i d’ornament del magdalenià final de la Cova del Parco, Alòs de Balaguer, la Noguera: 1 allisador; 2 i 3 atzagaies; 4 agulla; 5 caragolins perforats (Cyclope neritea, Homalopoma sanguineum i Theodoxus fluviatilis)

EL S PI R I N E U S I L E S À R E E S C I R C U M D A N T S D U R A N T E L TA R D I G L A C I A L. MU T A C I O N S I F I L I A C I O N S…EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais

345

Figura 10. Armadures d’atzagaies o punyals de banya decorats amb protuberàncies reservades. 1, La Crouzade (Gruissan,Aude); 2, Grotte Gazel (Sallèles-Cabardés, Aude); 3, Bora Gran (Serinyà, Pla de l’Estany). Magdalenià mitjà.

Figura 9. Puntes d’atzagaia de bisell simple. 1-2, grotte Gazel (Sallèles-Cabardés, Aude); 3-5. Bora Gran (Serinyà, Pla de l’Estany)

XIV CO L·L O Q U I IN T E R N A C I O N A L D’AR Q U E O L O G I A D E PU I G C E R D À

EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais346

Figura 10 Varetes semicilíndriques decorades amb incisions en forma d’unglades. 1, Grande grotte de Bize (Aude) ; 2-3, BoraGran (Serinyà, Pla de l’Estany)

Figura 11. Varetes semicilíndriques decorades amb incisions en forma d’unglades.1, Grande Grotte de Bize (Aude); 2-3, Bora Gran (Serinyà, Pla de l’Estany)

EL S PI R I N E U S I L E S À R E E S C I R C U M D A N T S D U R A N T E L TA R D I G L A C I A L. MU T A C I O N S I F I L I A C I O N S…EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais

347

Figura 13. Arpons amb una filera de dents molt destacades. 1, Trou Souffleur (Fullà, Conflent); 2, Bora Gran (Serinyà, Pla de l’Estany). Magdalenià superior

Figura 12. Puntes de projectil decorades amb zigues-zagues. 1, cova de l’Arpó (Vingrau, Rosselló); 2, grotte Gazel (Sallèles-Cabardès, Aude); 3, Bora Gran (Serinyà, Pla de l’Estany)

XIV CO L·L O Q U I IN T E R N A C I O N A L D’AR Q U E O L O G I A D E PU I G C E R D À

EL MAGDALENIÀ CLÀSSIC ENTRE LLENGUADOC OCCIDENTAL I CATALUNYA • N. Soler, J.M. Fullola, D. Sacchi i M. Langlais348

Figura 14. Puntes dentades. 1, Petite grotte de Bize (Aude); 2-3 Bora Gran (Serinyà, Pla de l’Estany)