Regulación del trabajo en la Valencia del 500. - Dialnet

128
REGLILACION DEL TRABAJO EN LA VALENCIA DEL 500 III TROT}UC ;ION BIBLIOGRAFfA Y FUENTES. E ,n la historia de la literature referente a la vida laboral n .os encontramos con el hecho del retraso con que entre nos- otros se produce la bibliografia sobre la rnateria . Adviertase en tin sentido general que en 1831 aparece e1 libro de Wilda Das Gildenwes ¬n in 1Vlfttelalter' y- qtte aqui s6lo merced a tin concurso piiblico, en Igoo, podemos sitar el volumen de Ufia Sal-thou sohre las antiguas asociaciones obreras espaiiolas 2 . Tal lamentable circunstancia del retraso se da no solo res- pecto de la bibliografia alemana, sino aun en relaci6n con otros paises ; Francia, Italia e Inglaterra tenian ya libros valiosos so- bre estos puntos antes de terminar el siglo xix. Pero nues- tra referencia al caso de Alemania resalta y se antoja inconce- bible . Tiene, sin embargo, una clara explicacibn 3 . r W. Eduard Wilda : Dar Gilden :wesen in Mittelalter, Halle, 1831 . 2 Juan Ufia v Sarthou : Las asociaciones obreras en Lspaina, ISa- drid, igoi . Trabajo premiado per el Ateneo de XLadrid . 3 Se explica, en primer lugar, por la falta de estudio del idiorna . Mientras lohombres cultos de principios del xrx cultivaban el ingle,, la mayor parte de los estudiosos de los aiios medios de la pasada centtu- ria conocian apenas el franc6s, y se figuraban que sabian el italiano . Po- quisimos tenian idea del aleznan ; y de entre los quo to dominaban ape- nas podraii citarse algunos protesores universitarios . tTn caso interesau- te -dentro de la excepcion- es el del profesor de Valencia don 1Jduar-

Transcript of Regulación del trabajo en la Valencia del 500. - Dialnet

REGLILACION DEL TRABAJOEN LA VALENCIA DEL 500

IIITROT}UC;ION

BIBLIOGRAFfA Y FUENTES.

E,n la historia de la literature referente a la vida laboraln.os encontramos con el hecho del retraso con que entre nos-otros se produce la bibliografia sobre la rnateria . Adviertaseen tin sentido general que en 1831 aparece e1 libro de WildaDas Gildenwes¬n in 1Vlfttelalter' y- qtte aqui s6lo merced a tinconcurso piiblico, en Igoo, podemos sitar el volumen de UfiaSal-thou sohre las antiguas asociaciones obreras espaiiolas 2.

Tal lamentable circunstancia del retraso se da no solo res-pecto de la bibliografia alemana, sino aun en relaci6n con otrospaises ; Francia, Italia e Inglaterra tenian ya libros valiosos so-bre estos puntos antes de terminar el siglo xix. Pero nues-tra referencia al caso de Alemania resalta y se antoja inconce-bible. Tiene, sin embargo, una clara explicacibn 3.

r W. Eduard Wilda : Dar Gilden:wesen in Mittelalter, Halle, 1831 .2 Juan Ufia v Sarthou : Las asociaciones obreras en Lspaina, ISa-

drid, igoi . Trabajo premiado per el Ateneo de XLadrid .3 Se explica, en primer lugar, por la falta de estudio del idiorna .

Mientras lohombres cultos de principios del xrx cultivaban el ingle,,la mayor parte de los estudiosos de los aiios medios de la pasada centtu-ria conocian apenas el franc6s, y se figuraban que sabian el italiano . Po-quisimos tenian idea del aleznan ; y de entre los quo to dominaban ape-nas podraii citarse algunos protesores universitarios . tTn caso interesau-te -dentro de la excepcion- es el del profesor de Valencia don 1Jduar-

184 Jitan Beneyto PC're_-.

Adem~'ts, esa modesta bihliogra ia ' no se ija en el punto

do Perez I'ujol . Perez Pujol, en su pr6logo al volumen de Tramoyeres,vita el libro de Wilda en un catalogo-sumario de bibliografia extran-jera. Lstoy convencido, sin embargo, de que Perez Pujol no vi6 el libroaleman . Tampoco debifi leer la obra de O . Gicrke, aun cuando la men-cione . Nos consta por el testimonio de su sucesor en la catedra va-lentina, intimo amigo, pariente y colaborador suvo, que el eminente pro-fesor retras6 la publicaci6n de sit estudio Instituciones sociales de la Es-pafia goda (Valencia, 1896) -obra pc5sturna, eomo se sabe- para aumen-tar sits conocitnientos de alemi'm y leer el trabajo de Dahn . El pro.fesorManucl Torres (El cstado visig6tico, :1 :~t:niuo, III, pag . 37x) estima-ba que "s6lo a traves . . . de Fustel Ilea a Perez Fujol a1guna noticiade la literatura alemana", al parecer, corno advertia . Desde luego pue-cie afirtnarsc que la obra de Dahn fue conocida por Perez Pujol ; perola circunstancia de que to fuese en sits tiltimos afios explica no soloque, seg6n la pers,piicaz observaci6n cie Torres, no utilizase bibliogra-fia alemana, sino que el libro de Wilda, citado por Perez Pujol en -1.888,no fuese estudiado por este.

La bibliografia general sobre e1 regimen laboral hist6rico es,entre nosotros, escasisima. Hemos de referirnos a las publicaciones re-lativas a gremios, que distan mucho de ser abundantes y bien docu-mentadas . Ouiza el libro mejor, para el momento en que apareci6, fueel de Ufia, ya citado . Los autores posteriores repiten to quc Ufla dijo,sin rectificar ni los puntos tnas discutibles . Sirva de ejemplo to quedos obras recientes recogen . Aludo a los manuales de derecho corpora-tivo de Praxedes Zancada (Madrid, 1928) y Antonio Aun6s (Barce-lona, r9--9) . Como brillante trabajo de sintesis, el discurso de recepci6nen la Academia de la IIistoria del sefior Ibarra Rodrfguez : Origen yricisituder de los t£tulos ¢rofesionales, Madrid, ig2o.

Mas abundante es la literatura local. Citemos sobrc Cataluiia : Bofa-rul1 : Gremios y cofradias, Barcelona, 1876 ; GonzOez Sttgraies : Con-tribucio a la historia dels antics gremis darts y oficis de la ciutat deBarcelona, Barcelona, 1915 ; Segarra : Los gremios, Barcelona, rgz i ;Ventall6 : Historia de los gremios de la industria lanera catalana, Ta-rrasa, zgo4. Sobre Valencia : 21larques de Cruilles : Los gremios, 1883 ;Tramoyeres Blasco : Instituciones gremiales : sit origen y organiuaci6nen Valencia, 1889 ; Ferran Salvador : Capillas y casas gremiales, Va-lencia, 1926 ; Ibarra Fo'lgado : Los gremios del znetal, tesis, Valencia,zgr9. De Mallorca : I+ajarnes : Asociaciones gremiales en Mallorca du-rante la Edad Media (Bol . de la Societat Arqueologica Luliawa, 1897) ;Buades : Per Phistoria dels gremis (Bol. cit., 1917-z8) . De Arag6n : Ri-cardo del Arco : Antiguos gremios de Huesca, Zaragoza, 1911 . Sancho,Seral : El greinio zaragasano del siglo xv.r, tesis ("Universidad" 1925) ;Perez Conipans : Las antigaas organigaciones obreras de Zaragotia; ysobre Castilla : Marques ale Lozoya : Historia de las corporaciones de nae-vsestrales de Segovia, Segovia, zq2i . Tambien es interesante confrontarel estudio de Cesar de Oliveira respecto a Portugal : Grandeza e deca-desz.ea dos qreniios profissionais ("Na~.ao Portuguesa", 1929) .

Regulacion del trabajo en la Valencia del .5oo. 195

concreto de la regulaci6n del trabajo. Ocupase de los gremios,y, tan solo de una ;1nanera superficial y comp por reflexion,allude a problemas que corresponden a 1a vida laboral. Por otraparte, una importantisima seccion de ese acervo literario apa-rece apasionada y politica . Se trataba sencillamente de respon-der a la tia caduca orientacibn individualists contra las ideasapuntadasr por la escuela de Jovellanos k', que habia caliiicado a,as instituciones gremiales de remora contra el progreso . Des-pues de Capmany lhabian enmudecido los partidazios de los gre-mios . Las tortes de Cadiz acababan de cerrar la oiensiva, antesrefugiada en los salones de las Sociedades economicas . ()uizi.corresponde a 1'erez Pujol la gloria de haber renovado la de-fensa, en 1:866, desde la catedra y la tribuna '.

Asi se comprende clue florezca una literatura admiratitia,toda hecha de elogios. Ya Capmany dej6 dicho que el gremiomejoraba las costumbres artesanas ', y corno siempre se ha crei-do que en el pasado eramos mss morales, surgio 1a sabrosa le-venda de la ed,ad dichosa de la epoca, gremial '. Ya. hasta pare-

5 El "Informe dado a la Junta general de comercio y moneda sobreel libre ejercicio de las artes", de Joeellanos, inicia la formaci6n de ungrupo de economistas que encuentra un antecedente en Campomanes .Citense a Larruga (:llevaorias politicas y econbmicas, 1785) y Foronda(Cartas sobre los asuntos suds exquisitos de 1u Economia, 1794) .

6 En 1866, el 25 de abril, di6 Perez Pujol una conferencia sobreLa in-iciativa privada en Espahza en los siglos 3nedios, y posteriormen-te publico, con alusiones a la rnateria, aunque con un criteria, mss bienactual, La cuesti6n social en Valencia, 1872 ; Ideginaen electoral, 1877 ;El concepto de la sociedad en sus relaciones corn las diversas esferasdel Dereclso, 1884. Interesa resaltar el primer discurso, cuyo texto seinserto en Las Provincias (nums . de 13, 15 y 16 de maya 1866) . Soloal final se ocupa Perez Pujol de las instituciones economicas. Empiczaese parrafo explicando que "si la Universidad, ha dicho el senor C°ol-ineiro, puede considerarse coma, e1 ATunicipio de la Ciencia, el gremiofuc el municipio de la industria".

q Debe recordarse de Capmany el Discurso econdsnico politico, 1778 ;las AIemorias historicas sobre la marina., comercio y artes de la atatiguaciadad de Barcelona, 1-780, y su Suplemento, 1792 .

8 LTn caso tipico de esta literatura es Tramoyeres, e1 quo luego alu-dimos . Recordemos alg in fragmento de sus Instituciores gremiales, pa-gia 360 : "La mujer era la verdadera companera (Tel hombre. Cozabade consideraciones juridical que la colocaban al igual de'l marido . . .11 I'a-gina 366 : "El greanio favorecia su matrimonio con oficiales que perte-

186 htan Beneyto Perez%

cici clue todos los oliciales se casaban con las hijas de los maes--tres, i coino si los maestros no pudiesen tener vastabos v<aro-nes y en cada taller no existiese mas que un solo oficial ! . . .

En Valencia se publica un volumen bastante aceptable : lasInstituciones qremiales de Luis Tramoyeres', o13ra prerniada enlos Juegos Florales de 1882 y no dada a la imprenta hasta sieteazios despues. Sin embargo, el libro -sin que dejemos cle re-conocer su mcrito- no corresponde a la labor que debia espe-rarse de quien fue archivero clef Municipio valenciano, ptiesapenas utiliza y aprotiecha ei abundante material de aquel ar-chivo, caracterizandose 11or una excesiva generalizaci6n 1° . Poco

necian a la corporaci6n, asegurindolas asi el bienestar y afia.nzandosu provenir." :Pa . 263 : "Fn el servo del holar obrero reinaba la pure".-za de costumbres ; los hijos Iran procreados en legal matrimonio . . .°"Textos, algunos, en contradiccidn .con la :disposici6n de los tejedores,que, en 1472, aludia a los maestros amancebados, y se referia al malque se producia dejando a sus qucr'idas, durante la ausencia, al frentede sus obradores (Ordenanza cit ., cap. vj) . El misnmo Tramoyeres teniaquo contradecirse, y asi to hace cuando as°egura (p-1g . 356) que '-el clcri-go, el mag-nate y c1 menestral vivian en la vecindad del vicio" . Por nocitar .la deliciosa carta do Felipe 11, queen 17 de junio de 1565 pretendiacastigar a machos quo I'viven profanamente, teniendo concubinas pu-blicas" .No cabe cataloger comp admirador incondicional a Perez Pujol . Este,

en sti cicada conferencia sobre "La iniciativa privada", reconoce que "losgreinios eran asociaciones privilegiadas, y el privilegio es un armafunesta, que vuelve sus filos en contra del mismo quo la maneja .Por cl privilegio Bran los gremios sociedades cerradas, con tnimerofijo ; por el privilegio se impusieron a la industria la reglamentaci6nde sus operaciones, el aprendizaje forzoso y la jerarquia feudal demaestros, oficiales y aprendices, y del privilel;io fueron hijas lasesteriles y porfiadas luchas que engendraron entre los gremios riva-lidades siempre funestas al engrandedmiento de la riqueza pitblica" .Claro esta que entendia que "la reacci6n que to ha abolido, comp sue-len serlo las reacciones, ha sido desatentada y ciega" . Conf . en LasProvincias del 16 de mayo de 11366 (Bibl. municipal de Valencia) .

9 Luis Tramoyeres B.lasco : Instituciones grenriales : sit oriyeny organivacion era Valencia, con 1tn pr6logo del excelentisimo senordon Eduardo Pcrez Pujol ; Valencia, Dornenech, 1889 .

zo En el fondo, si examinamos con criterio absoluto la obrade Trasnoyeres, 6sta no parece seria . Limit6se a buscar albunos do-cuuientos como puntos de referencia para sus afirinaciones . Ello seadvierte en una pequefia ojeada . Parte de la idea de unifonuidad,expresada en este texto, pdv . 54 : "La organizaci6n interior de

Regulacion del lrabajo en la Valencia del 500 . 187

antes clue la olrra de Tramoyeres aparece la del Marques deCruilles, de valor mucho tnas escaso ". Ltiego ha halaido algu-nas monografias clue mantienen ciertas alusiones 12 ; pero toclue Tramoyeres hizo, con sus defector, es aun base forzosapara los no iniciados.

Por cierto clue se da tin hecho curioso. En Tramoyeres yen Perez Pujol ocurre all;o en similitud con los hechos italia-nos fascistas" . Me refiero a la insistencia en acentuar la rela-cic5n con Roma del regimen gremial medieval, punto -como essahido- hoy generalmente rechazado 14. El antiguo profesorde Valencia tiene a este respecto, en e1 pr6lotio a la obra deTramoyeres, muy donosos pasajes en pro de la rornanidad delfen6meno l;ildeseo ", al fin y a la postre mils lc5gicamente se-

]as cofradias de oficios era identica ; salvo escasas excepciones, unaley comun, un mismo principio informaba su manera de ser, y hastyen la redaccion de las ordenanzas encontramos era uniformidad clueantes hemos sefialado como signo caracteristico de estas corpora-ciones ."

ii Yarduc:s de Cruilles : Los Gremios, Valencia, 1883 .12 Con.f ., por ejemplo, Vicente Ferran Salvador : Capillas y ca-

sas gremiales de Valencia, 1926 . Jose Rodrigo Pertegas : Boticas yboticarios (Anabes del Centro de Cultzsra valenciana., 1929) . Alguna te-sis, comp la citada de Ibarra Folgado : Los gresnios del metal, zgz9,y la inedita (cit. por Ibarra Rodriguez) de Pedro Burriel G. de Po-lavieja sabre los "fusters" o carpinteros .

13 Vide mi art . "La tradicion y la actualidad corporativa", enRevista Laboral, Valencia, 1930.

14 Ver, ,por ejemplo, la posici6n de Arrigo Solmi, en su Sto-ria- del diritto italiano . La significacion del profesor de Pavia estasuficientemente destacada para clue yo ericarezca el valor de su pa-recer . Y eso quo respecto a Italia la continuidad tendria cierto apo-yo en la subsistencia de las "Scholac" de Roma y Ravenna.

Algtin escritor, comp el profesor de Corporativo en Ferrara, Car-los Costamagna, haciendose -cargo de la fuerza de los argumentos enfavor del gerrnanismo gremial inicial ("comunanze di arti e mestieri"),alude a su romanismo reflejo, basandose en un cierto influjo deRoma en Inglaterra . Vease su Diritto corporativo, Utet, pag . io.Pero la romanizacion de la Gran Brelafia es algo tardia, como senota confrontando, por ejemplo, la obra de Arturo Duck (De usiti etauthoritate . . .) . Ademas, Inglaterra es considerada por eminentes his-toriadores como lacuna del gildismo . Fl mismo W. F. Wilda escri-be : "Das Gildenwesen ist in England sebr alt ; Fngland ist viclleicbtdas Vaterland desselber." (Dar Gildenwesen, gag . 244.)

15 Citemos, entre otros, pag. ix : "En Roma, Numa, el segundo

188 Juan Beney'to Pore-.

i7alada en estas comarcas levantinas clue en otras de Espaiia, por-qize la genesis legal de esta region fue romanica fundamental-mente.

En contraste con esa escasa bibliografia ester el catalogode las abundantes fuentes archivales, como "ricer mina de pre-ciados datos", segiin comentaba el seiior Ibarra Folgado en sutesis sobre Los gi-cimios del vzetal . Refiriendose al siglo xvr.podemos establecer el siguiente indice

Arcliivo municipal de Valencia (A. M.).-Conserva tntichi-sinha documentacian en la secci6n de "Consells e stabliments" .Tambicn la de "Sotsobreria de Afurs y Valls" interesa a nues-tro objeto .

Los "'laanuals de Consells" (MT.) del 500 componen una co-leccicin de 76 volumenes, desde la signature 5o A a la iz6 A,que hernos consultado en su totalidad con relative detencion .Dichos "Mantials" constituyen una serie de li.bros de actas yacuerdos del Consejo municipal y de los Jurados . Por la in-tervenci6n economica del Municipio aparecen muy a menudodisposiciones de extraordinario interes en relacion con la vida

de sus reyes, segun la leyenda, es el fundador de los colegios de ar-t:esanos . En Valencia cl repoblador cristiano don Jaime I es quienda la base a la fundacion de los gremios, nombrando por oficios alos veedores consejeros de los Jurados en asuntos de industria."Pag . x : "La cofradia aparecio en Valencia, como 1a sodalitas enRoma, con amplias libertades ; pero bien pronto en una y en otra ciu-dad el derecho de reunion y de asociacion sus,citaron los recelos delPoder p~iblico, y en Valencia desaparecieran de la legalidad las cofra-dias . . . Hubo despues .en Valencia un rcy, Pedro III de Aragon, que ne-cesito apoyarse en las clases populares para resistir y veneer a losextranjeros, para dominar a la nobleza, como Cesar se apoyo en laplebe romana para fundar el imperio sobre las ruinas del patriciado,y los dos -concedieron a los colegios o a los gremios el libre ejer-cicio del derecho de retmion . . .11 Paig . xj : "Una junta de prohomaniaformada por la aristocracia -del gremio, por los que en 6l habiandesempenado cargos, era equivalente al ordo romano . . . Las mismasclases, maestros, oficiales y aprendices, formaban el colegio en elImperio romano y en Valencia ; y en una y otra parte el aprendizse educaba en -case -del maestro, sometido a este . . . En Valencia comoen Roma se ban asociado los gremios a todas las manifestacionesde la opinici,n ptiblica . . .", etc .

Regulacidm del trabajo en la Valencia del goo . i89

laboral . No s61o Jas ordenanzas de los gremios", true los 6r-

r6 Para formarse una idea de la abundancia de esta clase dereglamentos, he aqui una noticia de las ordenanzas gremiales que,como tipo de estudio, hemos recogido en los Manuals -del siglo xvz.Indico la signatura de cada yolumen para facilitar sti confronta-ci6n .

11I . 5o A.-rajolers (ladrilleros), 5 septicmbre z5oo.tintorers (tintoreros), 5 diciembre 1500.velluters (velluteros), 28 septiembre r5oi .

M . 53 A . argenters (plateros), 25 septicmbre 75'0'5 .M . 54 A .-speciers (drogueros), T.r septiembre r5o9 .

corredors, 18 marzo 1510.pellers (peleteros), 18 marzo r5io .guanters (guanteros), 8 junio i5io .calderers (caldereros), 8 junio 1510.

1M . 5,5 A.-soguers (arte de esparteria), 1511 .matalafers (colelioneros), 1512.sabaters (zapateros), 1513 .

11 . 5E A.--carders (cardadores), 7 mayo 1515 .teaidors de drap (tejedores), 24 octubre 1514 .

e carriers ,(cardadores), 22 agosto 1515 .matalafers, canelers (cereros), 22 agosto 1515 .

AT . 58 A.-cotamallers (fabricantes de cocas de malla), 1518.spasers (armeros especializados en espadas), 6 septiem-

bre 1518 .M. 64 A.velluters, 15 mayo 1532-M. 65 A.-corregers (guarnicioneros), 1532.

guarnimenteis (fabricantes de adornos para cuero), 1533-M. .66 A,platers (orfebres en plata), 3 julio I533-M. 68 A.-librers (libreros), 25 junio 1537.M. 7o A.-+pasamaners (pasamaneros), 22 noviembre 1539.

sombrerers (sombrereros), 22 noviembre 1539.M. 71 A.-texidors, 9 septiembre 1540.M . 72 A.-velluters, 15 septiembre 1542 .11I. 74 A .,punyalers (fabricantes de pufiales), 31 julio 1546 .

vendedors del almodi (empleados almudin), 5 octu-bre 1547.

M . 75 A.-contamallers, 31 julio 1548.sabaters, 2548.sparters y spardenyers (trabajadores en esparto y es-

parteneria), 7 mayo z55o-M. 76 A.--tintorers de seda, 5 diciembre 1551 .1T . go A.-pedrapiquers (trabajadores en piedra), 25 noviembre 1565 .

canelers, 16 noviembre 2565 .fusters y serradors (carpinteros y aserradores), 25 sep-

tiembre 1565 .M. 9z A.-peraires (tejedores), 28 septiembre 1566 .

Igo Juan Beneyto Pcref.

ganos municipales redactahan o aprobaban ", sino un verdade-ro cumulo de disposiciones relamentadoras ", concesion, depatentes y privilegios singulares para la explotacion de los pro-ductos de la inteligencia", etc. Adem<ts, la materia de avitua-

1I . 92 A.-peraires, G septiembre 1367 .sombrerers, ii septiembre 1567-

M. 93 A.-texidors, 7 mayo z5&3"?T. 94 _1.-guadamacilers (uadamacileros), 7 septiernbre 1569.AI . too A .-perairers y tintorers, 29 marzo 1576 .M. iioA.-velluters, 1586.PI . 112 -fusters, 1 q, febrero 1587.11 . 114 A.-blanquers (curtidorcs), 2o abril 1589 .

cirurgians y barbers (peluqu.eros y practicantes), 23 juniox549, con adicion en zo febrero zgo (1\i . 116 a .) .

M . :izi A.-velluters y torcedors, 28 septiembre 1594.torners (torneros), 25 febrero 1 ;95 .

11I .124 .1.-peraires, 5 jtulio 159q.sucrers (confiteros), 12 julio 1597 .

17 No era siempre una misma la actuacion municipal . Como In-,-go veremos, el Consejo unas veces confecciona los "capitols" (delc-gando en los Jurados) ; otras se reduce a aprobar las ordenanzas quo elgre,mio presenta. Desde luego esa labor correspondia al poder ejecutivo,porclue el Consejo general delegaba en un comitc formado por los Ju-rados, el racional y cl sindico .

i8 A1-unas fundamentales, verdaderos estatutos de trabajo . Talel reglamento de trabajo agricola que publicamos en el Apendice 1 .

ig Sobre las patentes insistinios mas tarde . El Consejo concedia laexclusiva de explotacion de los artificios inventados comp una cosaque -razonablemente'° correspondia a quien ios ideara comp premio asu trabajo . 1'er inns adclantc, nota 82 .

Respccto a la propiedad intelectual, nos parece interesante transcri-bir dos documentos que revelan c:sa intervcncion del Municipio .M. 62 A. A. AI .`` :Die xxx martij anno R'I°Uxxviijo .-Los magniffichs Jurats e ra-

cional . . . que per quant to rna;niffich fohan Instrujano continuo delexcelentissim senyor due de calabria ab licencia do Sa Mal;estat hafet empremptar una obra intitulada Instruction de la mujer cristianaper co prouehexen quo nyn,tma altra persona puxa einprernptar nj ferempremptar dita obra en la present ciutat e regne de. valencia dinstemps de don anys primer uinents sots la pena acostumada .°'

so junio 1328. "Tots los magniffichs furats e regent do racio-nal ab uolentat ,e consentiment y en presencia del Reuerent mestreJohan de celaya doctor de paris donen fa(-,ultat e licencia als honora-bles en Johan jof fre empremptador e miquel yuanyez librer clue puixenemprentar e uendre en la ,present ciutat de Valencia e terme de aquellales ot)res que to dit Renerent doctor celaya ha fetes en les arts liberal

Regulation del trabajo en la Valencia del 50o . 191

llamiento trae curiosas alusiones a los salarios y se relacionacon el interesantisimo prohlema del valor adquisitivo de la mo-neda, esencial apoyo de °toda tesis que, en este aspecto, se sos-tenga en historia de la economia.

Archivo general del Reino de Valencia (A. G. R. V.).-Prncipalmente nos hemos valido de la clocumentaci6n de losdistintos gremios, algunos de cuyos archivos particulares hanido a parar a este . Singularmente consultamos las secciones de"1Ianaments y empares" y- "'Real Audiencia" (P.rocesos). Tam-hien existe en este archivo nna aprecialale coleccion de Protoco-1os notariales, de siernpre valiosa utilization, por cuanto que eltexto notarial, docutrnento de aplicaci6n, refleja exactamente elderecho vivido . Memos consultado, de entre los legajos del si-glo xvr, los protocolos de los notarios Juan Luis Deltran (prin-cipios del 1500), Juan Comes (1517-z9), Francisco Miguel Con-ca (1548-7o), Antonio Aleixandre (1570-75) y Andrcs ,ompa-ny (1588) .

aparte de estos dos hrincipaies arcllivos, hemos aprovechadoalgun documento de la Biblioteca Universitaria y de la importan-tisima secci6n de Protocolos del Archivo del Real Colegio deCorpus Christi o Patriarca, aunque fragmentaria y parcialmente.

Disponiendo de mls tiempo, con elementos de trabajo quesc>lo la colaboracio.n colectiva puede suministrar, cabria realizaruna labor menos incomplete . Ya advirtio tin culto archivero cluerealmente es "gitiantesca" la obra necesaria° .

,Como se ve, nuestro deseo ha sido compulsar e1 mayor nu-mero de fuentes, dentro de tin criterio de unidad, hosquejandola atnplitud que seria dable conceder a este estudio y la posiktili-

y que les puguen tiendre per aquells preus que to dit doctor (;elaya ta-chara e lyurara e prouehexen e ordenen que ningtzna altra persona sinolo .; dessus Bits johan joffre e miquel yuanyez o laltre daquels puixaempremptar ny for empreniptar nj porter ni for portar de altres partsen 1a present ciutat e contribuci6 e terrne daquella les dices obres sotspena de perdre aqttelles ciites ohres que empremptara o porter fera."

Vide ntiestro art . La ProPzctot intele-ct-azal era la Valencia del Cin-cents, Cullura Volencvaruz, tg3o .

2o Jose M.° Iharra :E`ol .-ado : Los g7-c-inios del urcicd, p{Ig . 3 .

192 Amaze Bencyto Perez.

dad zle coordinarlo con otros que permitan llegar a una ciertaeiaboracion de la historia del trabajo en Valencia.

Estamos seguros de senalar el maximo interes actual de es-tos problernas aludiendo a la necesidad de un estudio cientificopara que, sin las pretensiones de quienes hasta ahora han hechoesfuerzos de generalizacion, a base del documento archival se di-buje 1a historia de nuestra economia y nuestro derecho.

CAPITULO I

LA INTERVEN-CI6x MUNICIPAL EN LA VIDA ECo'_\c)NIICA.

La simple lectura de '1a documentaci6n que conserva e1 Ar-chivo municipal de Valencia da claramente idea del Municipio-Estado y valoriza 1a interpretacion econbmica de sus actividades .El trabajo aparece reglamentado por los organos municipales, nosolo merced a medidas de policia y consiguiente regimen tutelar,sino aun gracias al hecho de que el poder legislador de las aso-ciaciones gremiales corresponda al Consejo de la ciudad, hastael punto de aprobar las ordenanzas o "capitols", llegando a ve-ces a redactarlas, y desde luego con posibilidad de abrogarlas ycorregirlas . Todo esto se advierte en repetidas ocasiones, comocomprobaremos .

Demuestra ese intervencionismo to que ocurria respecto alabastecimiento de la poblacion . Desde epoca muy antigua 21 seviene repitiendo que "per us y costum antiquada" 22, correspon-dia a los Jurados, en virtud de delegacion del Consejo general 23,

atender al avituallarniento de cereales . Un estudioso investiga-

2r Muy antigua, a nuestro objeto, es la fecha de 1344, por ejem-plo, adueida por don NicoUs Primitivo Gomez, en un estudio luego cit.

22 La frase "per us e costum an~tiquada°", con escasas modificacio-nes ortografi-eas, se encuentra ya en el siglo xiv, y sobrevive en todoel transcurso del xvx . En 1"0S (reunion del Consejo, 23 junio) se pro-pone ese atiituallamiento "cone era costutn antigat e de gran tempsen(,~a loablement obseruat" . M . 54 A.

23 Sobre esta delegacion, conf . M . 54 A, 63 A, y 91 A. A . M.

Regulaci6n del travajo en la Valewia del 500 . 193

dor realiz6 una eontribuci6n inuy interesante a esta tnateria 21.aunque con referencia al itnico punto que 1e convenia resaltarla tnolineria medieval valenciana, en epoea clue no cae dentro denuestro siglo. _1quel r6gimen subsiste, empero, y tiene una extra-ordinaria amplitud . En r.° de junio de 1.529" substancial-mente se repite to que e1 dia 23 de junio de 1508 2' habian acor-dados los Jurados en esa matcria, y tambien en 1566 " aqucllos

se expresan en analogos tcrniinos. Asi, durante toda la centuriadel goo los Jurados, por acuerdo del Consejo, aparecen encar-gados del abastechniento de la ciudad, recornendandoseles quehicicsen, con suma vil;ilancia y diligencia, "todo aquello qua: lespareciese conveniente" respecto al trigo, la cehada, la carne ylos demas clue estimen, para que la ciudad quede "abundante-meni:e abastceida de todas las cocas necesarias a la vida huYna-na" ". Hubo, pues, en esta materia una Bran amplitud de atri-buciones, clue repercutia en una complicada administracidn =y .

24 . Nicolau Primitiu Goxne~. : Contribucio al esttt.di de la azolineriavalenciana sniieval. "III Congres d'historia de la Corona d'?.rag6", 1923 .Este trabajo se limita a la documentaci6n municipal del 300 .

25 M. 63 A.26 M. 54 r1 . .27 M. 9r .:, .28 r junio 7_-29 . El Consell z'dellibera de acomanar e de fer

acomar a to carrech de auituallar la dita ciutat e contribuci6 de aquellaals Bits magniffichs Jurats rational aduocats y sindich pregantlos absoma diligencia j uigilancia entengiien en fer e facen totes aquelles pro--uisions quels paregluen esser fahedores axi de forments, siuades, earns,tom de altres que a ella ben uistes sien esser necessaries a la dita ciu-tat . . . perque la dita ciutat sia abundanment proueida de totes les coresnecessaries a la vita humana" . M . 63 A.

29 Baste fijarse, por ejemplo, en la dificultosa revisi6n de lasvcuentas del "avituallament" . Asi encontramos c6mo el clavario de lacarne -una de ]as secciones del abastecimiento- da las cuentas de su,gesti6n 1525-26 (Clavario Juan Peneyto, M. 6-> A), 1526-27 (Pedro Do-menech, M. 63 A), etc . Y s61o para gastos de revisi6n aparece una par-tida de ciento cincuenta libras . Los documentos hablan de los "muchostrabajos" que la revisi6n implicaba . En 14 de mayo 1529 se dice que"en la examynacio dell puals comptes (los de Domenech) han susten-gut grans treballs . . . per temps de dos anys" . He aqui to que se dice,de ]as cuentas del mencionado Iieneyto : "Die sabbatj xxx maij annoMDXXVIIJ.-I.os magnifichs senyors Jurats mosen gaspar penarosageneros, en agosti joan albert ciutada, en hieroni pelegri generos, en

14

194 Awn Beneyto Perez.

El :Nlunicipio compraba trigo de los distintos mercados . Du-rante el siglo xvi se habla de trigo traido de Si:cilia 3°, muy a

perot caposa, en alonso marti, en hieronj blasco, Jurats, prouehexenquo al magnifich racional sien donades e pagades cent cinquanta lliuregaxi per son salari cone per qualseuol altres salarjs dels quj han treba-dlat en la exhamynacio de dits comptes donats per to honorable jahanbeneyto, mercader, com a clauarij de la negociacib de les -carns del any1ADXXV finynt to darrer dia de maig (let any M'1DXXVI, en la exha-mynacio dels quals cornptes han sostengut los que en aquells han en-treuengut grans treballs, com hajen vaccat en la examjnacio de aquellsper temps de dos ant's, les quals dites CL lliures aquell les distribu-hexca a son arbitre en les persones :qu:e han treballat en la exhamy-naci6 de Bits aomptes, dels quals treballs ne to noti-cia to dit: magnifichracional per to someten a son arbitrc aquelles-E to dit magiiifchracional, considerant quo la exhamynacio de dits comptes es co-sa ex-traordenarya e perque la dita negociacio estaua molt complicada e mal'eoncertada, e axi que sense interuencio e perysia de :persona moltsperta en semblant negociacio era imposible attenyerse complidamentla ueytat quo era necessaria per al compte, e per qo, tenint per personamolt abyl la persona del honorable en hi:eronj ruffaldj, 1i qometen laexamynasio de dits comptes to qual ab molts treballs e at) molts disturbsde temps ha feta la e.xamynasio de dits comptes a tota la utilitatde la dita :ciutat per hon es cosa justa que pus aquell sa pres tots lastreballs que el dit ma rnifich racional e sos ajudants haurien de auer,sia remunerat ;de aquells, per qo moguts +per justes consideracions pro-uehex:cn que al' dit jeronj ruffaldj li sien ljurades -cent trenta de aque-Iles compreses xxv Iliures quc ja to reburies to dit jeronj ruffaldi eaeo axi :per to salarj dell dit racional, com de sos ajudants, com tingaper be, que pux aquell sa pres to treball, de donarIj to salarj a ell per-tanyent per la consideraci6 damunt dita e an frances blanch. cent reals,e an jaume martinez, notari, altres cent r:cats ."

3o Conf . M . Co,nsclls e stablinments, 8 noviembre 1527 . Disposicio-nes subre el trigo de Sicilia se encuentraai en todos los vo'lumenes de'AT. Llegose a tenor tin comisario especial para adquirir trigos en aqtte-Ila isla . :Fn 9 julio 1571 se noinbra proveedor general, por tres anos,al. caballero "gener6s", Francisco Juan Beneyto . M . 96 A En 1574 le'sucede Cristdbal Perez de Almazan . M. 98 A. Pero en julio de 1576,M. iox A, se dice quo quiza no convenga la gesti6n directa . "No con--u6 a la present ciutat per ara trametre un ciutada a Sicilia a comprarfonments pera la prouisi6 de aquella sino for partir o conqert at) mer-caAers pera quo la proueheixquen .'' Al6dese a la ,peste, a la difcultacde encontrar bisque "de passatge molt segur", a la prise, etc. ; se en-tahla la :disct~si©n el z7 de julio : ; se dividen las opiniones de los Jura-dos ; se convoca Conscio, y treinta y siete con,s.ejeros estiman quo debe-aratarse con .los mercaderes .

Regulacik del trabajo en la Valencia del 500 . 195

rnenudo ; tamb1en de Napoles " y de otras comarcas de Italia yEspana 32 . Como consecuencia de esa organizacion venia la im-posicidn y la reglamentaci6n en la elaboraciOn del pan. Recibidotrigo por el M~unicipio, se repartia entre las parroquias, corpo-raciones artesanas, arrabales y alfoces ". Prohibiase clue en lastahonas se utilizase cereal de distinta procedencia ", IlegAndosea establecer como medida penal la privaci6n de officio " .

31 De trigo de \apoles habla, per ejemplo, el M . 6.4 A. El 15 dediei-timbre do 1330 .se ordena "sien donats e :pagats al honorable en gar-cia daluarado, posta de correus, cinquanta ducats dor per ajuda decosta e socorro do httn correu que va a napols per negociaci6 de for-ments°" .

32 Asi a1guna vez trigo de Cerdena, otras trigo de Castilla, N1 . ioaA, 2o abril 1576 ; de Andalucia, M. To.2 A, 23 agosto 1577 ; de la Marcado Ancona, 17 diciemlare 1577. Tambien de Aragcin, M. toy A. Llamala atenci6n la alusi6n al trigo de Poionia que hace el M. 118 en 22 mar-zo 1591 .

33 Conf. Tramoyeres : Instituciones qremiales. A . M. Consells establiments.

En los casos de trigo .traido por particulares, la intervenci6n teniacaracter de policia . A:si, por :ejemplo, en 17 marzo 1527 se nombrb unacomisi6n para que exa-minase si c1 trigo traido :por Francisco Forcadell-en virtud de contrato con el Consejo- era "bo y none :ll".

34. Conf. eomo tipo la "crida" del 8 de noviembre de 1527 y el "esta-bli.ment" del 17 diciembre de aquel misnmo afro. En 20 febrero 1528 senombra un vecdor para que investigase ese punto. 11 . . .stant e pers,eue-rant en .dites prouisions proueh-oxen que sia feta eloctio de una perso-na la qual cascun dia uaja per los moiins e per les cases dels flvluerse per to almodj de la present ciutat ;pera regoncixer per los sacks delsflaquers e si attrobara nengu flaquer que hauia pres .alts e forment sinoS-icilia .sola de continent ho haia manifestar a'ls magnifichs mossesjaume penarosa Jurat e en balthasar granullers racional, ilos qualsconstatlos de dites coses hagen a prouehir esser feta prompta e rigidaexecusi6 en lo-c flaquer o flaquers quo hauran contrauengut, sons poderfor los gracia ni rcmissi6 alguna, de la qual pena prouehexen quo siato terq de la dita guarda :eom acusador e si altre clue is :dita guard:ho acusara tinga lambs to tern segons es ya prouchit, e quo la presentprovisi6 sia publicada en la casa del almodi perque no puxa esser alle-gada ignorancia".

35 En 8 noviembre 2527, apenas lle;ado e1 envioa :del trigo de Si-cilio comprado por la ciudad, se ordena "quo sia manat axi cons ah lapresent ,prouehexen y ordenen quo ningu flaquer o flaquera no puxapastar ni pendre ni comprar nenguna rnanera do forxnents sino delforrnent de Sicilia quo es uengut de .la ciutat y ab dines de aquella, fins.aquell sia acabat de pastar, e aco en pena de priuaqi6 de offici y perdre

196 titan. Beneyto Perez.

La carne tam~iaien era comprada hor el Municihio. Continua-niente se encuentran noticias y cuentas de ganados lanar y cabrioadduiridos por los encargados do este servicio : los "clavaris delavituallamente do les earns" ". Valencia se abastecia de Aragony Castilla, hablandose en alguna ocasian de Medina del Cam-po °' . Inmediatarnente se solian satisfacer las cantidades a. queascendian las adquisiciones ; hemos encontrado, empero, nn. casocurioso que motivo protesi.a y hasta regia intervencion . Asi sededuce de una carta del Principe, clue transcrihimos ", de la que

to Torment . . ." . 'rambi6n el 15 de di.ciembre de aquel alto : "Los magni-fichs Jurats, Racional e Sindich de la insigne ciutat de ualencia, mo-guts per algunes justes consideracions ~prouchexen quo sia sospes 10manament fet als flaquers sots pena de privacio de offici . . . E si to con-trari faran lien privats del (lit affici ule flaquers -e sien encorreguts enpena de xxv llitires cascu qttj contra fan't . . ."

36 1Jstos "clavaris" eran los administradores de esa secci6n .37 aI . 62 A, 23 mayo 1328 : "Compte dels moltons y cabrons com-

prats per melchor marzilla en to refine darago per a la citxtat ale va-lencia."-t4 noviembre 1527, i1Z. cit. : "Los dits magnifichs Jurats Racio-nal e Sindich prottehexen quo en johan beneyto clauarj del auitualla-snent Tle les earns del any NTDXXV que finj XXVI pague a dona joanade heredia (',C Ilittres a compliment de CCXXV liures del preu deCCC moltons que form comprats do aduella .per a 1a prouisio de laeiutta." Dc Castilla, conf . 11T . 92 A, Db encro 1568.

38 i19 . 77 A . Carta del Principe : "A los amados y fieles nuestroslos Jurados, Racional y Syndico de la ciudad do Valencia. Amados yfieles nuestros . Por ,paste de la comunidad de Teruel se nos ha ltechorelacion quo aura tin anno porn mas o menos quo teniendo a1gunos ve-zinos la dicha comunidad a herbajar en esse Reyno la suma de dieznnill carneros poyco mas o menos, to-do ganado fino, diz que les fuc to-mado por order uestra para prouision dessa ciudad, y aunque aueis sidorequeridos diucrsas ueces por paste do los dnennos de los dichos ga-nados y de la dicha comunidad que se los pagasedes core los dannos,intereses y menoscabos que de auerselos tornado se les han recrescidoy uosotros les aueis otfrescido que to hariades, hasta agora no toa.ueis cumplido, sulYplicandonos clue porque en esto son notoriamentcagrauiados, los mandassemos desagrauiar y pagar su hazienda como esrazor . Y por que peoi pedimos en esto cosa tan justa rlueremos saber toque en ello pasa y oyr to quo essa ciudad ha prow-ehido para la paga ydesagrauio dellos, os encargamos y ntandamos expressamente que dentroTle quinze dias primero signientes destpues que esta nuestra carta Osfuere pr,esentada embieis aqui una persona con poder bastante y bieninstruyda para quo nos de razor do to que en ello ha pasado y porquedilatais el pag'ar los carneros quo por uestra arden se han tornado delos de dicha comunidad (to Teruel y otras partes del reyno de Aragon a1

Regr:lacik del trabajo en la Valenctia del 500 . ~c97

se deduce el hecho de la aprehensibn de ciertos rebaios a los pas-tores que los dirigian por tierras del reino de Valencia, rebanosocupados para el avituallamiento de 1_a ciudad, pero no pagadoscon la oportunidad exigida.

El trigo no podia venderse mas clue en el almudin ", y asi-mismo respecto de la carne aparecia reglatnentada su reventa-quiz, en este punto hazy una mayor intervenci6n municipal, puesparece deducirse de los docurnentos consultados Clue el AIunicipiolleaba hasta alduilar mesas para expender la carne al pitblico°,

precio que se os pide par sus duennos y las causas y motittos que te-neis para ello, porque vistas nestras pretensiones podamos proueer enello lo que fuere de justicia en desagravio de las partes y no to di-lateis leas ni dexeis d-e embiar aqui la dicha persona comp os tomandamos, porque a no la emhiar dentro del dicho tcrmino que ossenalamos mandaremos hazer en ello la provision que conuenga perel danno que hubieren recibido y ,por el que rescibieren las partes ento uenidero de dilatarseles la paga y satisfaccion hasta tanto que real-mente sean satisfechos de to que justamente constarA que Ituvieran deaver por su hazienda. Datis en Madrid a seys dias de abril MDLIJ.yo el ,principe . perec, secretario . . ."

39 Conf . Yrimitivo Cbmez : Moliner£a valestciana mijeval. IIIIICongres d'historia de la Corona d'Aragb", vol . II, pad;. 712. Sobre elsiglo xvr son abundantes las reerencias en "Consells y establiments" .Asi en 7 junio 1578, 11 I. 103 . Tambien la "crida" del 28 junio 1570 .La reglamentacion del "pes de la farina", debe verse en M. 102 A,normas del r julio 1577.

40 Son numerosas las alusiones a ese regimen . Conf . M . 62 A. : "Dieueneris xxj february anno M°D°xxiij . Los magnifichs en Johan uaccacriat c procurador del noble don luis ferrer major de dies eattall_er eco,manador de qa uila de reyna del orde e milizia. de sent Yago constade la procures ab carta r0nida per lorenq joan de mont notari a viij desetembre any -N1 ;Dxxij en to dit nom confesses hauer rebut del honorableen Joan de sent pore apotecarj clauarj del auituallament de les carnsdel present any nou littres dich viiij L Bier la mitat e segona gaga denadal proppassat del logu~er de la taula que to logada a aquellper raho de aquelles xviii L lany per prouisio feta per los magniffichsJurats a xxv de juny proppassat (2K junio 1528) . Los dits magniffichsJurats y Racional de Valencia prouehexen que ,les taules que la ciutatha logat .per tallar earns sien pagades per en andreu pelegri, clauarjde les earns y auitua-llament, les quals son les seguents . . .11

Cuando se encargaba a una persona que, por cuenta de la ciudad,comprase carneros, se aludia tambien a ello : 28 marzo 1527, queJuan Asensi tdquiera "moltons" en Aragon pares venderlos "°a perso-nes ques olrliguen a tallar aquells dins la dita ciutat de .asi al dies detots stints primer uinent".

198 Jirma Seneyto Peyez.

to cual hubo de suscitar no pocos conflictos y cuestiones 4' . Al-guna vez, sin embargo, acudia la ciudad a intermediarios ; exis-ten referencias a ciertos individuos que estaban obligados aabastecer de carne la poblacion por una cierta epoca, periodi-canlente ".

41 Gonsells e stabliments." A . 11 . "Los magnifielis . . . considerantquo ,en joan luis e miquel gespejo carnicers, -cascu -per ,si, en 1aany Al.DXXV que 1'inj en XXVI se affermaren ab la ,dita ciutatper<a tallar les earns do aquella, en to qual affermament la dita ciu-tat les promete donar a eased dels taula franqua pera tallar ditesearns, e axi ells seruitit a la dita ciutat com a carniceri affermatsab aquella pera tallar les Bites earns en les taules que aquells tenieniogades . qo es to Bit johan luis en la taula de Bona ysabel fenollete de mercador c to Bit miquel gespejo en la taula del hereus dejohan bernabeu, que fu carnicer . L jatsia moltes e diuerses ttegadeslos Bits johan luis c miquel cs.pejcY hagen demanat a la dita ciutatquels pages los loguers de les dices dos taules en les quals ells han tallatles Bites earns de calencia, .pux la dita ciutat 1os hauja de Bar taulesfranques pera tallar com Bit es . E per quant to magniffich :comanadorpellicer quo llattors regia e admiuistraua to auituallament do ditesearns hauia feta relacio quo los dits johan luis e miquel gespejo nohauien tallat en les taules quels foren assignades, com digues que alBit johan luis era stada assignada la taula quo est . dauant la sisa dela earn e al Bit miquel espejo la'tatila del costat ;de la sisa a la part:del pes del bou, per dita causa los Bits loguers nols son stats pagats .t: considerant quo ab informacic5 de testimonis produhits e donantsque los dits johan leis e miquel gespejo ha constat y consta quo lesdites dos taules quo to -Bit comanador pellicer fu esser stadcs assignadesals Bits johan htis e miquel gespejo foren donadas e assignades a al-tres -carnicers affermats -ab la dita ciutat y que ~en la temps que 1(5cit ,comanador din foren assignades als :Bits johan luis e miquelespejo han scruit a la dita ciutat en tot to Bit any tallant en sestaules les earns de aquella . Es axi de justicia, puix la dita ciutatlos hauja ~de Bar taulesfranques per a tallar es obligada a pagar losdits loguers de les Bites dos taules en que aquells ban tallat les Bitesearns de aquella, per qo prouehexen quo to honorable en johan be-neyto, clauari del auituallament de les earns del Bit any IIDXXV qttefinj en DXXVI, done e pague al Bit johan luis trenta e sis liuresper to loguer de la dita ~taula -de dona gsabcl fenollet e de mereador,e al Bit miquel gespejo uynt y cin6h lliures per to loigu-er de Ia ditataula dels herons de johan hernab.eu en 1es <lttals aquells com esBit, han tallat 1es ~dites earns de la dita ciutat y por lo temps del dytany MDXXV quo finj MDXXVI:, ~com les nzatexes quantitats hagenkpagat o sion obligats pagar los Bits juhan luis c; iniquel gespejo perto loguer de les (tits dos taules per do dit any."

4a Asi el i3 junio 1530 se habla do un Miguel Albert : "a causa del

Regulaciosa del travajo e a la Valencia del goo. zgg

Taxnbien el cornercio de la madera, la cal, 1a paja, el accite y

la algarroba estaba intertienido. Asi, respecto de la cal, existian,6rganos controladores municipales " : estableciase due 1a yentadebiera hacerse en la llamada "plaza de 1a cal", donde un em-pleado -el "g-Lzarda de 1a cal"- se encargaba de proveer de aquel

producto a quien estuv-iese mas necesitado 44 . Completa esa or-ganizacion la prohibicion de revender la cal e introducirla pordeterminadas puertas ". Solve 1a paja existia un regimen seme-jante : un "pesador de la paja" y cierta "plaza del peso de lapaja" ". Tambien con relaci6n a la albarroba era severamentereglamentado su comercio ; prohibiase su yenta en los caminosy esta quedaha establecida s61o en determinados lugares ". M-gun.a vez los picnsos, paja y algarroba se regulan conjuntamen-

auituallament de ales car:ns de 1a :dita ciutat, la qual to dit VIiquel al-"bert es obligat auituallar de molto e de cabro una setmasa cascuntines del present any", 11T . 64. A . MIs noticias, -analogas, en el M. 95A, 28 junio 1570, sobre Juan Yertusa, etc. La ciudad 1es hacia losprestamos precisos . Conf. ref . on relaciC~n al "Clavari comb", [56n-65, M. 95 A.

43 T'er, por ejemplo, e1 ",pesador de la calc9", cuya organizacionpuede estudiarse en cualquier AT . de "Consells y stabl;iments.", A. M. Senombraba ~en el Consejo general do la vigilia de Ia Virgen de Agosto .

44 "Crida" del 29 agosto 1530, ~11 . 64 A . : "Ara hoiats que us fansaber de part dels magniffichs jurats e racional de la insigne ciutatde valencia e del honorable mestre francesch de castro guardia deIa cale de 1a dita ciutat, que no sia dengue ca'lqiner que gose ni pre-sumeixca uendre calq a denguna persona per a reuendre sino que lahaja a portar a la placa de la calc, perque to guardia la haja a partira daquclls que mes mester 1a hauran e aqo -en pena de sexanta sonssons denguna gracia e merce a perdre la calq. . ."

45 "Crida'° cit . : °`E mes auant manen quo la calq quo portaren nola puguen metre ,sino per 1o portal de quart c no ser altre portal sotsla mateixa pena de sexanta sons e perdre la calf.-Item mes, pro-ateheixen e manen quo dengue home ni don-a de 1a placa de la cale,no gose ni presumeixca co,mprar talc hero. reuendre sots 1a mateixapena de sexanta sons e perdre 1a calq ."

46 Conf . actas referentes al Consejo general de la vispera deSan Miguel ,de septiembre, fecha en la quo se ~elegia este funciona-rio. M. A. . M.

47 M. 56 A.

200 Juan $eneyto Nrez.

to en. un mismo pregdn o "crida" ". Son muy ahundantes losdocamentos sobre esa politica interventora ".

En este cuadro encaja perfectamente el hecho de la regula-cion del trabajo por el Municipio. Pero antes quisieramos aludira las ideas dominantes en este respecto durante aquella epoca.Falo implica una referencia a Juan Luis Vives. Y el prolrlemapuede quedar planteado de esta .forma : ~ hasta que punto deberelacionarse con Valencia la posicivn reflejada en <las obras deaquel Bran humanists'

Fl eminente profesor Foster Watson dedic6 una .lecturaen la Lniversidad valenciana al estudio de la influencia de la vida

48 Ver, por ejem+hlo, la "Crida de la palla y garrofa ques venen la present ciutat", 2 octubre 2514 . "Consells e stabliments", A. M.

q:9 Hay datos sobre el aceite ("stabliment", q, julio 1570, ~bT . 95 A.),la madera (M . f_)2 A : "Jurament que han de prestar los marquejadorsy venedors de la madera", c) junio 1567), etc . Alguna vez tambienen la madera h.abia gesti6n directs, siendo traida por .la misma .ciuda,d.En g enero 1, ;¢4 se cita quinientas cargas importadas de esa forma ;pero to mss corriente es que la ciudad coadyuve haciend<~ prestamocit leas mercaderes . Ver en esc sentido cuentas del Clavari ~comti, 156q.-65, 1b7 . 95 A, por ejemplo : " . . .pose en data sis milia liures que ha pagata diuersos mercadcrs ,per ratio dels prestcchs per la dita ciutat lets perobs de auituallar aquella de madera. . .°"

Conipletabase ese regimen par 'la facultad cline correspondia allt2unicipio frente a 1o~s aca2>aradores . La necesidad de abastecer la citt-dad justifica una cierta expropiaci6n de las vituallas, y asi se enetten-tran con insistente frecuencia 6rdenes a ese respecto, v . gr . : enel 14![ . 64 A, aparece la disposici6n que capiamos : "Die sabbati nice-sima quarta mensis septembris anno a natiuitatc domini illillessimc~quingentesimo trigesimo. Los magniffichs mossen Miquel jeronj cruv-Iles, generos, en Rodrigo, de lucerga e en balthasar miquel, ~ciutadans,tres dels magniffichs Jurats, com tots 1os altres sien absents de lapresent ciutat de Valencia, e en thomas dassio, sindich de la dita ciu-tat ajustts en cambra de cons~ell secret :prouehexem que en a-ntlhonj dela torre uerger extrao,rdinari, uaja ab ,comissio deal senyor gouerna-dor a les parts de castc116 de la plana e altres parts del present runepera inhibir que ninguns formens, ordis, ciuades, garroffes, arro4os ealtres grans, olis, ~abons, axi. molls com de loss e altres grans nospuixen traure del present regne y pendre de manifest tots los for-ntents, olis c; uitualle dessus dites que trobara en qualseuol parts clefpresent refine e to que trobara embotigats quels fa~,a portar a la pre-sent ciutat ,per retnediar a la necessitat quc aduella to axi de olis comde forments, garroffes, ordis, ciuades e altres grans."

Regailaci6n cdel trabajo en la Valeizcia del Soo . 201

de Valencia durante los primeros anos de Vives " . El autor ingles-estimaba Men claro ese influjo ", que de ser verdad conduciria-por una lcigica repercusion, a que pensasemos que si en las ideasde Vives estaban las normas valentinas, en el ambiente valen-ciano encajarian tarnbi6n aquellos derroteros, siendo posible de-cir que si Imis Vives reflejaba el paisaje espiritual de Valencia,en Valencia haltria de encontrarse una Bran analobia con sus-doctrines ". Pero tenemos la sospecha de qtte no ocurrid asi : Va-lencia pcrdi6 todo contacto con aquella enorme fihura y nos pa-rece temerario habiar de la repercusibn de Vives en la practiceintervencionis.ta valenciana . Refleja, para nosotros, est fen6menola existencia de una catedra de Lorenzo Valla en la Universi-dad "', to que postularia la posibilidad de que la catedra de LuisVives apareciese fundada, no en 1928, sino en pleno siglo xvi.

- 5o h sta conferencia, leida el 4 cle abril de 1927, fu(: publicada, .con ligeras adiciones, en su original ingles, bajo el titulo The in-fluence of Valencia and its sm-roundinqs on the later life of Luis livesas a philosopher and as a tackier, 1y-8, London.

51 ConE, sin ;ularmente, en su folleto Spait-,., Valencia and LuisLives, pegs-'5s-6o.

Watson insistia en is influencia de la que llama I-schola domesticsvalenciana", sin descuidar otras repercusiones, raunque con predomi-nio de to familiar .

52 Las Kloctrinas de Vives, por considerarse generalmente co-noLcidas, no deben ser aqui expuestas . Baste recorder su teoria inter-vencionista, que lleha a hacerle decir, destpues de goner una large seriede competencies, que "todo aquello" pertenecia a los magistrados,quienes tienen obligaci6n de atender a ricos y pobres, a todo el cuer-po social, porque otra coca seria imitar al medico que no quisiese cu-rar los pies o las manos de un enfermo por encontrarse distantes delcoraz6n . Ile comentado estos pasajes de De subventione, en Revis-ta Laboral, Valencia, i929, Juan Luis Vives y los problem-as del tra-bajo. Tambien pulede verse, dontro de su cuadro mss amplio, mi ar-ticulo Los problemas del trabajo en nuestros antiguos escritores, Revis-ta general de Legislacion y Jurisprudencia, ig,3o.

53 Posterio-rmente hay alguna menci6n de esa cAtedra. Bien ma-nifiesta ella la aceptacidn de las doctrines de ese hutnanismo italia-no, pag'anico, epictireo y funesto . Lorenzo Valla, en su libno De vo-ht/state, por ejemplo, sostenia tesis opuestas a las de Wives ; tesis, algu-nas, clue el misxno Vives tenia que impugnar, luego, en. De comunionere-rum . Citemos los puntos de vista de la comunidad do mujeres y elfill hedonistico de la vida, que pueden dal luz sobre esa oposicibn . Con--fr6ntese nuestro articulo Juan Luis Vives y Valencia, en los A7aales de:la .Asociaci6n de Amigos de Luis Vives, Valencia, igjo.

:202 Juan Beneyto Perez.

Ademas, la persistencia de las doctrinal del humanista italianahace ver que nuestro "Studi general", directamente dependien-te del 14Iunicipio, no sentia la ciencia vivista . Por otro lado, JuatiLuis Vives parece presentir ese abandono : sus palabras haciaValencia estan siempre llenas del afecto sentimental hacia la ma-dre, profunda y esencialmente lirico "h ; nunca pasa de elogiarsus mujeres, su paisaje y sit clima ; jamas hay una frase para susreglamentos ni para sus regidores . . .

El Municipio valenciano intervenia, empero, reciamente ene1 r& imen econc5rnico . Ouiza. Vives recordara entre las irnpre-siones de su adolescencia ese intervencionismo. Yo me atrevo apensar clue aundue Vives no influy6 sobre la capital levantina,,esta le habia modelado profundamente. Las pi'uginas de De sub-ventione pauperum, que fueron recogidas por las ordenanzas mu-ciicipales flamencas y repercuten en algunas ciudades espaholas ",~tienen ya tin antecedents gallardo en la organizaci6n valencianapie la asistencia . Piensese clue cl instituto del Padre de Huerfa-nos tenia una alta finalidad social ", y con 6l colaboraban, portin lado el Procurador cle los Miserables 5" y por otro el 11ama-

Sri Conf. su Lingitae latinae exercitatio, versi6n de J . C. Co-ret, ed. -Calpe, 1922 . Tambi6n en Watson : Juan Luis Vives, the yecatvalenciano .

55 Ver Antonio Dallesteros : Historia de Espaiaa y de su iiz-fiueracia .

56 El Padre de Hu.erfanos fue instituido en el siglo xiv. Lndoc. inserto en e1 M. 63 A, .habla de "lo alt rey en pere dalta recor-daci6 [que] en un priuilegi super cura orfanos dat en ualencia pri-Aie nonas marcij anno ATillessimo trecentesimo sextio", to fund6.Ejerciase :por termino ~de diez aflos . Conf. -disposici6n del. 13 mar-Zo 15;3,0 nombrando nuevo "Pare d'Orfens" "per temps de deu anys",en la va.cante acontecida "per mort del honorable :e discret en Je-ronimi dura" . Lste .magistrado se enearg-aba de atender a los huer-fanos y procuraba darles .honrado empleo y oficio . A las muchachaslas iponia a servir en casas que las solicitabarri previamente. DTastarde se alude a -este .punto . Conf. el folleto del senior Rojas : ElPadre. de Huerfanos, tesis doctoral.

57 El Procurador de los Miserables constituyie un interesanti-simo 6rgano municipal encargado de ate;nder a los pobres . Precisa-,nente traba.jando en -e1' A. AT . para mi tesis. ;(sabre I problemi del.Zavoro -niella storia del diritto spagnuolo) encontr6 muy curiosos da-tos sobre este niagistrado . Era uu funcionario cuya finalidad se se-

Regulacion del trabajo cn la Tialefacia del 500 . 203

do "Alfermamo~,s" ", funcionarios municipales ambos,, con bienmanifiestas atribuciones asistenciales . Aparte de que la mendi-eidad estaba reglamentada " y et AZunicipio no cesaba de soco-rrer .a quienes a 6l acudian en busca de proteccion e°, a rnenudo

hala cada vez que se pace un nombramiento, al decir quo debia lcpro-curar per les pcrsones miserables'', concepto amplio que se detalla-ba al indicar -quo era obligacio .n suya el suntinistro de comida, bei.)i-da y vesticio ('`de menjar, de beure e do uestir", Consells del 1471)a los pcibres . Fra ele ido, cl Procurador, "per sort de redolins acos-tumada", regimen habitual do sorteo, y constituia tin car~-o anual quoso iniciaba por el notnbramiento quo hacia el Consejo general de la vis-pera do San Juan, segtin "longa e antigada usansa" . Conf . M . (4 A, se-sion del 23 junio 1330, en la que se e'. .i-g-io a Nicolas Prades, "notaride la dita ciutat, dat e nomenat per la dita parraquia de sant .Andrea,a1 dit offici". Puede verse tin folleto recicnte, "El proczdrador dels mise-rables, notes .per a la seua historia, per F. Carreres i do C'alatayud,atub un proleg de Joan Peneyto Perez . Valencia, Mcmxxxj".

58 '.Cambien del magistrado `-Afermamocos" me ocupe en la citadatesis doctoral ; casi al mismo tiempo, en la rev. Cultura Valenciana(L'n antecedente do las Bolsas do 1'rabajo), ig2g, fast . 1' . Actualmenteprepara tin estudio amplio el erudito don Salvador Carreres Lacares .En 61 seguramente encontrara el curioso una serie de valiosisimas apor-taciones . En otro 1u ar do este ensayo tratamos del "Afermamosos" . Seaaqui saficiente decir quo estAa encargado de colocar .los obreros sintrabajo, debiendo encontrarse en la plaza de '1a Seo, por las mafianasy llevar un libro con indication de los desocupados y la posada en quose albergaban. Cobraba una pequefia cantidad por cada individuo quecolocaba, le auxiliaba tin alguacil y era nombrado libremente por losjrurados, sin someters-e a la retila tlel sort ;:o .

59 "Crida" del 7 diciembre 15o8 : Ara . hoiats queus fan a saber dopart dels mat;nifichs Justicia, jurats, Rational 3- Sindich do la insigneciutat sic ualencia clue coin per priuilegi es establit y manat que ninIunpobre, axi hoine coin dona, no tia ;en a, captar per la ciutat no termedaquella seas liconcia e httn senyal de glom penjat al :toll to senyalhaia do donar, M. 34. A, to Sindich de la dita .ciutat ." Sobre el. "acap-tador dels miserables", conf. "establiment'° 4 agosto 1380, M. 103 A .

6o Iiasta hay casos do subvenciones tarp curiosas como la que rc-lata el doe . quo transcribinios . 1T. 124 A . : "Die sabbati xxiij inens,is junijanno a natiuitate domini IZD.Lxxxxvij . Tots los senyors Jurats de laciutat do Valencia ajustats en la Sala daurada, attes quo ab to consell,general do la present ciutat celebrat a xxiiij del proppasat mes de mail,es estat donat poder pera prouehir trenta llittres al impresor quo im-primiria tin 111bre de mestre miquel ~de liriza, barber . intAulat tie llagas," carnosidades de la via do la orina, pera ajuda do la impresic5 de ditIlibre ab quo se hagues do dirigir a la present ciutat, e ,nom Crisostomonauarro, impresor, imprimix to dit llibre y se ha uist aquell esser diri-;it a la dita ciutat, per ~o proucheixen, to uirtut do (lit coil-sell, ques per

wod Juan Beneyto Perez-.

hay decisiones en favor de los pobres, los conventos o las viudasa aqudlos se otorgan subvenciones ", mientras para estas se to-leran incluso sintiulares derogaciones de ordenanzas "2 . Hastaaparece tutelada la misma vida moral, y seria muy facil aportardocurnentos que manifestasen cdmo procuraban por el bien de]as niujeres perdidas los magniticos Jurados de Valencia, clue nodtzdaron en establecer en su favor no ya tin cierto anual recogi-miento que ]as hiciese reflexionar sobre su modo de 't-ivir 63, y

to clauari comb de dita ciutat en to any ,present, sien donades e liura-des al dit crisostomo nauarro, ixnpresor, trenta 1liures moneda resitni-ni do Vailencia pera ajuda de la irnpresi6 del dit 1libre 4ue aquell im-primis."

6r _XIuy £recuentemente, eon motivo de ~hambre o escasez de vitua-llas, or simplemente por la -nodestia de las rentas o el encarecimionto dela vida, el Consejo acuerda conceder subvenciones de veinticinco o cin-cuenta libras a los inonasterios valencianos . Conf . M . 76 A, ano 1548;.1I . 195 A, r3 octubre 1580 ; 11 . Tog A, 12 octuhre 1383 . Verdad es queno s61o por las oraciones (como cuentan los '`stabliments''), sino por lasconfituras quo c.laboraban las . monjas, 1e convenia al Municipio estarbien con aquellas . Conf. pagos 1386, M.- iTo .3 .

62 Asi se les concede qt1e si*,an usando el aficio del rnarido, sinnecesidad de eaanmen . Unas veces atendiendo a singulares circunstan-cias, comp en la decisi6n del 8 febrero 1332, luego rnencionada, que sehasa en la pobreza de la viuda, que no puede mantener al hijo que cur-sa teolo ia y parece estudioso ("e porta cami de aprofitar" -dicegraficamente el I'stabliment")- . Fn otras ocasiones, por solo considera-ci6n de la viudedad : de tat manera en febrero del inisino 1532 se per-Yni.te que una viuda siza: teniendo nn . tenducho para vender atun enel Tner.cado . 11: . 6.4 _. .

63 Adviertanse esas medidas en el curioso "stabliment" fecha 24.julio 1565 . "Tots los magnifichs Jurats e Sindich de la insigne ciutat,do ualencia ajustats en la cambra de consell secret, attes que sta sema-na propasada fon publicat en la present ciutat to sanct jubileu e perses lnagnificencies fonch determinat que les dones del publish de lapresent ciutat durant to dit jubilee no guanyassen en to dit publish cque fossen tanquades en aquell, per ~o prouehezen que, per to ,honora-ble en Bernabeu colom, rnercader, clauari come de la present ciut:at,sien donades e pa,ades an Phelip de 1,a torre, uerguer de ses magni-fcencies, tretze liures quinze sous monecla real de Valencia, qo es nouliures per la des,pessa del menjar de uint y quatre dones a raho de huasou y sis diners per cada dona, per cinch dies que son stades tanqua-des .en to ,dit publish perqu:e no uanyassen dnrant to dit sanet jubilee �c: tres liures den sons per dos capde;uaites que han guardat les ditesdunes en to dit publish los dits -cinch dies, a raha de set soul cascuihtlia cascun cap de ;guayta, e una litira cinch sous per hen misat-c que,

Regida.ci-6n del traba_jo en la Valencia del 50o . 205

desde luego un control que condenase la trata de hlancas ", sinoaun medidas de verdadera excepcicin, que hacian racer en favorde aquellas desgraciadas un regimen juridico extraordinariamenteprixilegiado en materia civil y procesal ".

los cinch dies es stat en to dit publish a raho de cinch sons cascun dia."M. go A.

64 Se deduce de una disposici6n a continuaci6n transcrita -defecha 24 julio 1565- c6mcr estaba prohibida la prostitucic5n a las me-nores de veinte afros y ide clue manera vigilaba el 1Zunicipi0 por la tu-tela de la villa moral . "Tots los magnifichs Jurats e Sindieh de la insig-ne ciutat de Valencia, ajustats ut supra, attes que ab relacio uerbalfeta a ses magnificencies ;per 1o maguifich on ATiquel Hieronj 17assio,justicia en to criminal de is present ciutat, consta quo lIargalidado Guez, rnuller de Pedro del Rey, de la cititat de Saragosa, de edatde setze any s, 1a qual volia guanyar en to Publish de la present ciutate, conforme als stabliments do la dita ciutat, aquella no poria guanyarfins que tingues edat de vint ant's, e to (lit Tusti-cia la posy en la casade les repenedides de la present ciutat fins tint to marit de aquella siauengut, -c haja feta rolacic5 to dit magnifich justicia que to dit marites poibrissim e no pot pagar to quo ;se a despes en to menjar de la ditaAfargalida -en la dita casa e to dit magnifich Justicia ha liurat la ditamargalida al dit son marit . Per qo, attesa la probrea del dit son marit,prauehexen que per to magnifich administrador de la casa de len re-penedides lien donades e pagades an Phelip de la torre, hospitaler dela dita casa de les repenedides, dos liures moneda real de ualencia aciaquell degudes per trenta dies que aquell dona de menjar a la ditaMargalida, a raho de un son e quatre diners to dia en la dita casa deles repenedides, la qual quantitat lisia admessa al dit magnifich acl-niinistrador en to compte qtie aquel ha de donar en to archiu del mag-nifich Racional . nI . go A.

65 Fn el 1'l. 78 A, apareeen, con fecha 29 julio 2572, unos inte-resantes "Establiments s-obre les domes quo Stan en to publish de Va-lencia y se aparten del mal viare" . Sabido es que aparle de un grupotie mujeres de casa llana quo poseian sus hotelitos independientes conjardin, la mayoria eran pupilas de los "hostals" . Conf. Rodrigo Per-tegas : La urbe valen.riana en el siglo xrv, "III Congres d'historia dela Corona d'Arago'°, vol . I, pig . 37i, con referencia a las descripcio-nes de Poix, Carboneres y el conde de Lalaing, singularm.ente curiosa6sta para nosotros, ya que cl relato es del 1501 . La dispcsicion a quenos referim-os alude precisamente a esas muj,eres de los "hostals'°, quedeberian sufrir la ruda explotacion de los individuos quo regentabansus albergues . Se ordena quo `°de aci auant tostemps y quart aluna oalgunes de les dites dones se uolran conuertir y appartar de la malauida e uici on que stan, axi en to temps de la Sotmana Sancta com ento temps de Jubileu o Jubileus, los Bits hostalers hajen de perdre e per-den les quantitats que les tals dones los deuran" ; to cual, como se ve,es una verdadera derogacibn no ya de las leyes, sino hasta de los mis-

2o6 Juan Beneyto Fire--.

Asi, pues, puede asegurarse que el estado de lhecho de la Ya-lercia de esa epoca respondia perfectamente al ideario vivista,aun cuando las doctrinas de aquel egregio autor no repercutiesenen la vide administrative de entonces . Cabe pensar en el sedimen-to que aquel ambiente hubo de dejar en . Juan Luis Vives, y hasta-parece posible hablar, con. toda clase de aceptables sospechas, delinflujo de Valencia. en Vives. Quiza la falta de reciproca relacidnestaba justificada por el alejainiento en que la existencia do Vi-Yes tuvo,que deslizarse . Habria que investigar, sin embargo, enlos volHmenes de "Misivas" para liablar con mas seguridad so-bre este importante punto.

Ocupandonos de los aspectos de la intervencion municipal,,hemos de pacer merito de algunos principales motivos : la direc-cion general de la materia de policia, la regulacion necesaria fren-te a los abusos y los. fraudes, mediante tasas y aranceles, y final.-mente el papel del organismo municipal en cuanto a la labor le-gislativa y- constituyente qtle implicaba la redaccion y promulga-cion de las Ordenanzas gremiales, asunto de extraordinario in-

mos princi,pios, de la equidad y la justicia . Habria, sin embargo, sobra-<ias rezones eticas para llevar a cabo esas medidas . El "stabliment"citado las pone al descubierto, mencionando como endeudaban las pupi-las por dejar de ganar rnientras tenian aquel contagioso Ilinal frances",que las impedia "conversar", segtm. se dice, con aparatoso eufcinismo.Tanto les contaban de usuras los "hostalers", que, como alli se mani-ficsta, "1es dites dones encara que uixquen uint anys no basten a pagerals Bits hosta,lers . . ." Asi era invitador convertirse . Los Consejos ge-neralcs posteriores a la Cuaresma se ocupan todos los anlos de "clonesconuertides", a las que, por en.de, se vestia y dotaba. Algun ano esecapitulo era amplio : veinticuatro mujeres abandonaron la prostitu-,cion en 1587, A'1. 113 A. No parece de mas recorder aqui quo el "pu-blich" estaba cerrado de ta,piales . En 2o agosto 1579 los probonibresdel Quitament asienten a que se gasten sctenta libras °` en adobar lesparets del publich, que no puguen entrar ni exir los rufians per aque-lles" . Y .en cuanto a medidas de higiene, habia m6dico visitador. Fn elM. 102 A, se habla de Juan Bautista Sand-oval, "qui to carrech de re-gonexer les Bones del publish", y el Consejo de :24 agosto 1572 ordenaque no vuelvan al. "publish" las quo estuvieron enfermas, baje penade destierro, "per quant per experiencia se ha uist que per tornar lesdones pecadores al publish a guanyar en aquell, exint de curarse en tohospital ;general de la present ciutat se pan seguit y seguixen gransdanys en los homens conuersants ab Bites clones . . ." M . 97 A.

Regulaci6n del trabalo en la Valencia del 500 . 207

teres, intimamente relacionado, ademas, con la composici6n corporativa del l<funicipio valenciano del 500.

Respecto a la general tutela de la policia ciudadana, llama la.atencion la -ran amplitud de la competencia municipal . El Con-sejo regulaba la contratacion en el almudin " ; atendia a la mane-ra menos daiiosa de cultivar el arroz -entonces de escasisimo con--sumo- 6' ; velaba por el prestigio de la producci6n industrial es-tableciendo normas, sancionadas por medidas penales, para pro-curar que las materias puestas a la venta fuesen de buena cali-dad °8 . La venta y la reventa en el mercado estaban bajo la direc-ta vigilancia del. 11unicipio, llegandose a forrnar tin elenco de lasrevendedoras establecidas, decreta,ndose que ninguna otra per--sona se les pudiera incorporar sin albaran dado por los Jurados E°o.

66 Ver la "Crida ordinaria del almudi", por ej ., en cl _XT . 6 .< A,Es un completo reglamento reference a aqu,el centro de contrataci6n>

67 El hecho de que el Municipio se preocupe de las vituallas, in-sistiendo en el trigo y la carne, mientras apenas alude al arroz, expre-sa que su use era insigniricante en la alimentacibn general . _lqui tra-tamos del reglamento del 16 julio 1528, l'1 . 62 A, que prohibe la "co-rrentia" y has "stancies", permitiendo solo que se riegucn los arrozales"per tanda" .

68 La documentaci6n es abundante. Citemos las disposiciones del15 mayo 1532, R. 64 A, sobre los tintes que debian usar los "vellu-ters", prohibiendo el uso, de c.ierfas materias, "considerant que una deles ooses que mes infamen les teles de seda texides en la present ciutstes esser tenydes les sedes ab tinta de coffolla o magrana" . Acuerdo de?2 de septiexnbre de s5og, M. 54 A., respecto a la calidad de los produc-tos de cera, "°caneles". De una manera indirecta intervenia el 1\Zunicipioen las ordenes establecidas en los "capitols" gremiales . Tutelan la cali-dad contra los fraudes, per ej ., las Ordenanzas de los pufialeros, 31julio 1546 : "Item ordenaren que de ara en auant nengun reuenedor nequalseuol persona gose ne presumeixca uendre obra uella renouada pernoun . Item ordenaren que daqi auant qualseuol punyal haia de esserazerat de caq e de tall e to azer sia fet de carrega, -e si sera daurathaia de esser daurat de or molt, c si sera enuernicat de negre e seratot de ferro haia de asser tot de una :peqa y noy pupa hauer soldat res-de ooure, ni de calda e sia azerat de caq y de tall de uaquer blanch yben esmolat y repasat . . ." 11 . 74 A.

69 Conf . en e1 M. 66 A, la "Crida de les reuenedores" . Lleva.inserto un catalogo de revendedoras y vendedoras , en el cual figuratrmujeres calificadas corno castellanas, mallorquinas, rosellonenses, pa-llaresas, portuguesas, etc . Sicilia aparece como apellido de una de ellas,y no falta quien solamente se distingue asi : 'Ila castellana que uen les=taronges". En dicha "crida" se declare que Ilnjnguna altra persona sine.

:208 Juan Beneyto Pere� .

Hasta en la tecnica de las industrias se influye, y asi se mandar,_ue los panaderos amasasen en cierta forma, debiendo fabricardeterminado tipo de pan '°, prohibiendoseles el hecho con harinaide maiz de Inciias 'x. A los carniceros se les obliga ,a cortar trnacantidad fija de reses se impide que se ponga aceite al hilar laseda 73, etc .

ies dessus nomenades puixa esser uenedora nj rettenedora en to (lit mer-cat sells aibara dels dits magnirichs jurats o de llur scriui," .

7o En 16 junio 1547 se establece que los panaderos paguen sisa do-le y que amasen "ab sachs, no ab talegues" . Ver tambicn disp. 28 julio

y 15 scptiembre 1547, entre otras, sobre la realizaci©n de esos actierdos,A1 . 98 A. En 12 octubre de aquel mismo ano se manda confeccionar unnuevo tipo de pan -e1 ",pa do rey"-, cuya fabricacion resulta obligato-r-ia, despues de los ensayos realizados, M. 99

-7171 K. z t9 A . En zo mayo 1593, Martin Thomas, sindico del officiopie panaderos, protesba ante los Jurados subre un "flaqucr" quo vendiapan de maiz hecho sin levadura . "Attes que per part del (lit Sindich sedill y proton quo alguns particulars, forners y flaquers, y senyalada-qnent garcia, pasten c pasta pa de sola dacsa de l.es Indies y ttenen ditpa a tres dines la querna, to quo es en gran perjuhi de la coca publica,per qo qtte (lit garcia ne fa molt gran abus y pasta dita dacsa de 1esIndies sons rent, ni ab aquella perfectio quo es requereix do deixar forbona la pasta y aixi esent alisa per estar pastada sells rent causa moltgran ,perjuhi a la salut dels qui mengen dit pa per estar pastat de lamanera Jesus dita la pasta pesa molt y se assenta -en to uentrells ycom es dit ser al occorent temps causa algunes malalties y tambe perser cow es sola dacsa de Indies sells mixtnra de forwent no es pot uen-<dre dit pa pastat de sola daesa de les Indies a tres dines la querna, perquequalsettol gra meant ques pasta ab mixtura de forinent ~.o es la mitatele each coca segons ordinacions de la present ciutat se uen y pot ucn-dre a tres dines la querna y essent to quo pasta -dit garcia dacsa puray tan oral conreada y sells rent y altres cores necessaries, no sols a tresdines pero a molt menys no se ,poi : uendre, supplicant dit sindich a sessenyories tnanaren prouchir fos manat y notificat a tots los forners yflaquers de la present citttat y en particular a1 dit garcia, quo sots pri-uacio de offici y altres penes al arbitre de ses senyorics reseruades,per si ni per interposades persones no pasten 111 pastar faqen pa dedacsa de les Indies de ninguna manera quo sia, per la .poca salut quo-oausa dit pa de les Indies."

72 M. roo A . En el Consejo general del 7 julio 1575 3' en la "crida"del dia 12, se establece la obligacion de los carniceros para quo "talla-sen earn en dita cituat segons quo al principi hauien acostumat" ; yse reconoce clue siempre se habia ejercitado ere derecho de coaccion---"tostemps quo 1i ha paregut conuenir".

73 11T. 125 A. "Establiment" del 2 junio 1598, sobre hilar la seda :"`quo nor pose oli no altres coses al filar la soda" .

Regidaci6n ciel trahafo .era la Valencia del 5oo . tog

hl Municipio acudia a rerrediar las e.xtralimitaciones do losconterciantes, y para zanjar los abusos seinalaba tasas y arance-les. Asi en 1532 se publ_ica una disposici6n "per obuiar els abu-sos e desordfens quo los carnicers an en to ttendre dels caloritse corderos e menucies" 's . Algunos aiios antes, va en el i 5i ;, sehabia atendido al precio de los desperdicios de cerdo ". Y la, auto-ridad municipal se innuscuye, proveyencio incluso quo no se fuer-ce a toniar al comprador de carne ciertos trozos de espalda, con-tra su voluntad, disponicndo quc cantidad do aclueila podia ad-niitirve '1 .

Pero el capitulo mas interesante y curioso -que nos da unindice atendible para las elaboraciones iiecesarias al estudio del

1: . 64. A . "Die tieneris decima sexta mensis february anno ana-titzitate domini NEllessimo quingentesimo trigesimo secttmlo . Los mag-nifichs mosen joan guillen cathala, generos, en thomas ribot, en fran-cis tagell e en hieronj blay, cititadans, quatre dels magnifichs Juratsen to any present de is insigne ciutat de valencia, e en nofre capena,notari, subsindich de la dita cittltat, present to magnifich en htz-s gar-cia, ciutada, mustaqaff en to any- present de la dita ciutat, aconsellats,dell noble e magnifich micer francesch ros, micer limas de aguilar e,don ~pere lays sang, aduocats de la dita ciutat per obuiar els abusos edesordens que los carni.cers fan en to uendre dels cabrits e corderos emenuccies de aquells y encara dels moltons que talla .pera malalts enlos temps de la Quarestna, uenent dites menuccies o robes per moltmajor preu del que ualen, en dan e perjuhi dels compradors de aquclles,proucheixen e ordenen que en to lit temps . de la quaresma to cabrite corder se haja de ucndre a ;pes e nos puixa uendre a major preu dedihuy diners la liura de cabrit e quatorce diners la liura de cordero,item la cabe~ola ab coll nos puixa uendre a mes de ziij diners cascu-na e la cabeqola sense cull a quatre diners cascuna, e la coradella ab1o fetge set diners :e los penets quatre ,per htm diners, e to ucntrellolhun diner, e to toy del molt6 nos ,puixa uendre a mes de dos dinershun toy e to ceruell entre;ue dos diners e to lea sancer hun diner clos perms del ino:lt6 dos a diner, sots pena de deu sous pagadors per cas-cun carnicer que contrafara. e per caseuna uegada que contrauendraa la dita prouisio aplicadors to terq al accusador e la restart quantitatal coma de la dita ciutat ."

75 M. 56 (1, fol . ccclxxij."Capitols sobre les menuccies del porchques uenen en to alercat ." 14 noviembre 1515 .

76 :1T . 64 A . "Establiment" 16 febrero 1532 . '~ . . .E mes auant pro-twhexen e ordenen sots la di.ta pena que en nenguna gesada de molt6 nopuguen donar ni fer pendre ningun toy ni part :cle aquell contra volun-tat del comprador, e de les altres robes no puixen donar ni fer pendreal co:mprador sino en pesada que sia de mija litira enssus, es assaber enmija liura hun diner e en una liura dos diners."

15

210 Juan Beneyto P~rez.

valor adquisitivo de la moneda- se reiiere a las tasas o preciosoficiales . El -Municipio valenciano senalaba el precio a que lainadera debia venderse "°, y establecia hasty minuciosas tarifasrespecto a las acres de corral y los pitjaros clue el "gourmet" va-lentino podia llevar a su mesa sin clue los tiendedores le cobrasencarp "s . h:Tas no por amplia y rigurosa se debit curnhlir esa ta-rifa . Los doeumentos muestran disposieiones que insisten en clue!as "cridas" sean atendidas cuidadosamente. Sirva de ejemplo lacrida contenida en el M. Ei6, clue regula el precio de 1a fruta que-se vendia en el rnercado ", asociando a las ucas, melones y san-dias, los huevos y los "cabe~,oles" (sesos).

77 El precio de la madera se encuentra establecido por la "Cridadel .preu de la fusty", 117 . 66 A. Lrt decisi6n 18 julio 1533 ordena quese venda a ciento tieintitres sueldos la carga, insistiendose en 1540, enepoca analogy (1q julio), -lei . 71 A .

7$ En cl Consejo de io mayo 1562, M. 77 A, se trata de una largatarifa . Entre los precios tasados pueden recordarse los que siguen :"ttna gallina casolana, la millor que sia, quatre ~sous ; una galling mo-risqua dos sons y sis diners ; un cap6, to millor que sia, sis sons ; unpollastre casola de tres meson pock tngs o menys, hun son y tres di-ners ; una dotzena de pardals de teulada, sis diners ; tin conill, hunson y tres diners ; una lebrc, hun son y tres diners ; una dotzena destornells, hun son . . ." En 14 de julio 1552 hay alguna modificaci6n (asi :pollastres chicks, to parell a ratio de hun son y quatre diners to po-llastre) . Ver ~1t . ;3 A .

79 M. 66 A. Crida . "Ara hoiats queus fan a saber de part dels mag-nifich Justicia e jurats de 1a insigne ciutat de Valencia, e del magnifichmossen perot carbonell, mustagaff de -la dita ciutat, que com per sta-bliments de la dita ciutat e per diuerses prouisions e crides altre tempsfetes, sia sanctament prouehit e ordenat en to uendre de les uituallese senyaladament en to mercat de la dita ciutat c carniceries, los preuscie les quals stan ordenats e limitats en to libre del mustaqaff sots lespenes en los dits stabliments e prouisions contengudes . E com de al-gun temps en~,A visiosament haien encarit e encarrcixen les fruytes ealtres uitualles .per no hauerse executades les penes apposades en lesMites prouisions e crides, 1o que redunda en gran dan del poble de ladita ciutat y de la reptiblica de aquella, per co los dits magnifichs Jus-ticia e Jurats e mustaqaff per obseruanca dels dits stahliments proui-sions e crides altre temps :fetes prouehcixen, ordenen e, ab la presentpublica crida, maven a totes e qualseuol persones de clualseuol ley stato condici6 sien que no gosen nj presumoixquen ucndre nj fer uendreen la dita citttat ranals e contribuci6 de aduella, ni en to mercat, pla-ees, tendes nj altres parts de la dita ciutat la fruyta e roses dauail de-clarades . a anajor preu del que es stat prouehit e ordenat, qo es : to

Regulaci61t del trabajo en la Valencia del Soo. -I,,

Contal regimen era posible toda clase de limitaciones . For tin"stabliment" del :23 de enero de 1555, se viene en conocimientode una orden witerior -por aquel derogada- que impedia te-ner cierto nitmero de bestias destinadas a transportes ". Ouizi!a ese mismo re;irnen debe enlazarse el asunto de las reglatnenta-ciones tecnicas, pues las ordenanzas de los gremios en que adue-llas se expresaban eran o redactadas o aprobadas por el 1\,Iunici-pio : tales "capitols" exteriorizan precisamente un moniento deintervencionisrno destacado ".

moscatell y planta den gorb e mor.isqua nos puixa, uendre a maior forde hun diner la liura-item la negrella, tortosi y planta tardana nospuixa uendre a maior for de litara y miga per hun diner.-item to me16o albudequa nos puxa uendre a maior for de cinch diners la peqa,itemla dotzena dels ous freschs y posts del dia dines la dita ciutat, nos puixenuendre a major for de dotze diners la dotzena.-7-. los altres ous nos pui-xen uendre a major for de den diners lea dotzena .-Item que les cabe-qoles de ~cabrits e cordero c cora delles nos puixen uendre a major forde set diners cascuna peSa~ E quj a les dites coses e qualsouol de aque-lles contrauendrA palesament o amagada sia encorregut en pena de xxsous axi 1-o uenedor com lo comprador si ha to comprador dins hun dianon acusara o notifficara al matinifich mustacaft perque execute lapena al dit uenedor, de les quals penes sia to terq del acusador e to terqdel hospital ,general e to terq del comu de la dita ciutat, sens poder forgra.cia, remissib ni composicib <dguna e ultra la dita pena perdre lesdites -cores clue uendran a major for del dessus dit."

Esta crida aparece posterio .rmente reproducida . Asi, por ejemplo,en 8 julio 1540, 1T. ; r -1 .

40 Vii . 79 A. "Dicto die mercurij intitulato ui-esimo tertio mensisjanuarj anno jamdicto a natiuitate domini Millesimo quingentesimoquinquagesima quinto . Los Bits magnifichs mossen hieronym artes ca-ualler, e nicholau benet cirera, en noffre lazer enyego e en damia joanbonet, ciutadans, quatre dels magnifichs Jurats en to any present de la in-signe ciutat de ualencia, ensemps ab los tnagnifichs en bernat leis al-bert olim uidal, ciutada, c mossen loch joan, caualler, dos dels ditsmagmfrchs Jurats absents del .present acte, ajustats en la cambra deconsell secret proucheixen quo qualseuol traginer o altra qualseuolpersona ptiilza tenir tantes bcsties .a tragi com aquells uolrran . . ."

81 Sirvan de ejemplo Ordenanzas de los colchoncros, 151-,, quoestabiecen regias para e1 buen obraje de los colchones, prohibiendoquo so hiciesen de tcla vicja y lava nueva o lana vicja y tela nueva,salvo cttando fuese a instancia de parte y con licencia del clavario(xiij) . Son interesantes las medidas ~de los sol;ueros en stts Ordenan-zas del 151z, .procurando la buena calidad del "fil de ballesta", quoestisnaban "molt tail e necessari a la coca ptiblica, senyaladamentpera la -uerra quo to Rey nostre senyor porta contra los infels one-

212 Juan Be;aeyto Pereti.

1, .1 Municipio controlaba, por ende, 1a propiedad intelectuale industrial . Sin perjuicio de aludir de nnevo a la materia, deje-inos dicho quo los Jurados concedian exclusivas de explotaci6n,verdatieras "patentes de intencion", por un cierto termino, im-pidiendo que otras personas biciesen arteiactos analogos o traje-sen otros de fuera sin permiso del inventor ; estableciendo, sinembargo -inuv de acuerdo con las nortnas eticas-, un cierto li-rnite a las ganancias de cste, para que no abusase del temporalmonopolio clue cl ingenio habi.a merecido "`.

inichs de nostra santa !~:" (capitols, 31 febrero-i) . Respec.to a los za-pateros, deben mcricionarse las Ordenanz~.s de i513 (i) y 1599 (i), que,respectivamente, se ocupan tan s6lcy de la manera de poser los zapa-tos de doble suela y del use exchtsivo del cordoban .

82 Copiamos del A 79 A una concesibn de patente . "Predictodie martin intitulato uiccessimo nono mensis januarij anno predicto,a-natinitate, 6ornini N.Tillesimo quingentesimo quinquageshuo quinto . Losdits niagnifichs mossen hieronym artes, caualler, en bernat luys albertolim uidal, en nicholau benet albert, en noffre lazer enyego e en damiajoan bonet, ciutadans, cinch dell magnifichs Jurats en to any present dela insigne ciutat .de ualencia, ensemps ab to ,mag-nifich mossen Inch joan,caualler, altre dcls dits magnifichs Jurats absent del present acte, enbernat furio, citttada racional, ajustats en la cambra de coucell secretattes que :en jaume sainora, torcedor de seda, ha inuentat un artificinon pera encanyar la sed'a de uelluters de tota color (a) y buydar aque-lla en rodets ab cert artifici de rodes, -ab to qual artifici se auansamolt treball de diuersos persones, e de tal inanera que tres pcrsonesfaran roes faliena ab dit artifici que en altre temps den ; e haja suppli-cat a ses manificencies que sien contents de ferli gracia e mercc dedarli priuilegri que ningu seas uoluntat de aquell puga usar de ditartifici ni ferne fer per temps de den ant's . E oyda 1a qual demandae haguda relacio de -(lit artifici quo es molt util y profit6s per aldit offici de uelluters, e sia a raho conforme quo persones que sem-blants artificis e ingenis imaninen y de non inuenten sien afauoridesy tinguen alguna utilitat de son treballs e inuencions, proueheixen queningu sia gosat .dins temps de tres ant's de for, tui for fer, ni portara la present ciutat semblants artifices pera fer dita fahena ab aquellssens uoluntat y licencia del dit jaume samora, ab qtte no escedeixato preu de men :de tres liures, sots pena de den liures applicadores aldit jaume samora ."

(a) Esta parte de.1 texto debe modificarse . Con fecha 1s febre-ro 1555, se adcierte ima errata : Ilse poses e :digues en aquell que lasoda de uelluters ~de totes colors :pera buydar aquella en rodets, ha dectir la seda de uelluters. de totes colors pera buydar en canons e noen rodets e la seda dels torcedors de qualseuol maneraa quo sea buydaren rodets."

P¬gzdaci6n- del trabajo en la Valencia del ?oo . 2r3

Oueda por tratar la flmci6m ledislativa prof ¬sional de qtteera 6rgano el Municipio ; pero antes debemos aludir a la funcidnque 'este tuvo en una dada epoca ti en orden a las competenciasy conflictos gremiales. Los Juraclos resuelven pleitos, al;unostan famosos corno el suscitado en 1514 entre zurradores y gttada-macileros sobre tefiir las pieles ", o el planteado en i 5oq entregttanteros y peleteros g4 . \io hemos de ocultar que no falta en al-Pinas ocasiones la intervencidn judicial propiamente dicha, vpor tanto, se encuentran decisiones de la Real Audiencia V'alenti-na `j . Muchos de tales conflictos aparecian preparados por extre-mos puramente tecnicos s6 ; otras veces tratabase de materia es-

83 M. 36 A . t514 . I'leito de zurradores y guadamacileros " . . .com tooffici de guadamacilers la major part consistix en les colors de 1esspells tees que en altre e sia cert clue cascun dia tenen necessitat dediuersitat de colors c aquells dits colors . . . eom uns uolen los colorsuius e ardents, e altres no tant, altres rocs o menys, e aFo no podemfer- los dits guadamacilers sine. tenynt ells mateixos les pells pera lurpropi obratje" .

84 M. 54 A . . 22 octubre i5o9 . "Provissi6, concordia entre guantersy pellicers ."

85 llocumentos conservados en el Archive General del Reino deValencia . 1-'orejemplo, sobre guanteros y "tiraters'°, en 1599, procesocontra Juan Bautista A1"aldonado, sec. Audiencia, sala z, estante r2,tabla 8, legajo 261, A . G. R . V.-Carpinteros y cerrajeros contraherreros, Real Audiencia, sala. z, estante 26, tabla 3, legajo 13, ie-eha 1346 . A . G. R . V.-Cercros contra boticarios, repetidamente :en 1537, Real Audiencia, procesos, tetra 8, n6m . 16 ; en 1592, R . A.,Froceso-s, .parte 3, ntim . 483 ; en 1396, R. A . Procesos, sala i, estan-te 18, tabla 9, legajo 189.-Guante ros, acuerdo del 13 septicmbre 1588,sol>re tin "capitol", A. U. R. V. sec . "Manaments v enkpares'°, lib . 3,1ti . 31, folio 22.-Sobre sastres y pellers, puede conf. una concordia2 octubre 15o6, oil relaci6n con los "gi,poners . de vell", A . 1V1 . 1I . 53 A .

86 M. 62 A . 23 marzo x528. "Los magniffichs Jurats, rational esindich de la insigne ciutat de ualencia, uista e entesa la qucsti6 quoes entre to offici de porayres de una part c to offici de texidors de lapart altra sobre to nombre de les alnes que han ae tenyr los drags ento ordidor e les alnes que ltan a temps apres de texits, haguts algunscolloquis al) persones expertes ,per to be e concordia dels dits officis eto be pttblich designats, uists los capitols atorgats al slit offici de texi-dors al offici dels quals per la >prouisio cieig fahedora no es prejudicatal dit offici e singulars de aquell tic a altres persones singulars qtte vj-'tten ab los Bits officis, per 9o, hagut madur consell e entenent en tobeneffici e concordia dels dits officis e a la nego,ciaci6 dels draps, delsquals resttlta beneffici als drets de la ciutat, prouehexeiz en la forma

214 Juan Beneyto PWez.

trictamente de eompetencia. entre distintos oficios o secciones '7,coino el aludido en cl "stabliment" del to de febrero de r,30 so-bre quienes podian pacer medias de soda y lino, con respecto alos manufacturadores de las de lana y estameiia ". No deja dedarse el conflicto "lionorario'", por ejemplo, con motivo de laprecedencia en las procesiones ".

Todo esto, empero, se comprende solamente atetidiendo a lacomposicibn del Consejo general y a la representaci()n holiticade quegozaban los oficios desde epoca muy anterior al 5oo. Apar-te de la represeiitaciun por parrozlnias ", existia una peculiar re-

seguent, qo es que uint y doze e uint y quatre cie sort tterni hagen de ha-tter en 1o ordidor xxxvj alnes e apres de texit haja de tenjr la tela deldit drag trenta i- quatre alnes e los trenta e uint y quatre pentinatsen to ordidor tinguen tretze e los uynt y ttna e uint y dos en les pa:me-lles .pentinades dotze pams y mig, aqo delaxat que per los uynt y dotzede port e to uynt y quatre de sort uerni tendran apres de texits punpalm roes o menys que .per qo no sta encorregut to ordidor ni senyordel drip quel haura fct ordir en pena alguna, aqo encara ajustat quc1a pena que per capitols era intraduhida en los quj ordinhen mes o me-nys o que apres que ordinan no tent to compliments de les alues (piezxos haxen que en aquella mateixa pena encorregan los que contra-uendran a la present prouisio is qual prouisi6 fan per al :present emanen aquells ser conseruada fins due altrament hi sta prouehit perlos edits magnificbs Jurats, Racional -e Sindich, restant ferme los al-tres capitols al dit offici atorgats -en sa forqa e ualor."

87 Ver ejemplo-s en M. 63 A.88 "Establiment" zo febrero 1530 . "Ara hojats . . . fan a saber de

part dels magnifichs Justicia e Jurats de 1a insigne ciutat de ualen-cia que corn ells dits magnifichs Jurats, aconsellats del magnifich micerdym-es de aguilar, .atre dels magnifichs aduocats de la dita ciutat, asupplicaci6 dels clauari e .majorals del dit offici -dels calceters dela present ciutat e per declaraci6 de pun capitol al dit offici ator-gat haie prouehit e ordenat que les calces !de seda e de 11j nos pu-ken fer sinb per mestre examynat del dit offici de cal~.eters perqueper la matexa raho que la calqa de 11ana y de stamenya nos pot fersino per mestre examynat del dit offici per aquella matexa raho esbe e rahonable e a justicia .conforme que les dites calqes de seda ede llj nos puxen fer sino per mestre examjnat del dit offici de cal-ceters . . ."

89 M. _q ; A, disposici6n 9 diciembre 1372 sobre "pellers" y "cal-eeter's"? : sit precedencia en las procesiones . Asimis~mo M. 7q. A .

go Ex. la representa-ci6n por parroquias concurria ya tin impor-tante uticleo de artesanos y trabaj .adores . Asi -en 1530 (elecci6n del 13de julio, M. 64 A), se citan tapineros, libreros, cirujanos, plateros,

Reg-ulacvk del trabajo era la Valencia del .5oo . 215

presentaci6in por profesiones `l . Y el Consejo poseia extensas fa-cultades de indole reguladora de to iaboral 32, entre las cuales cul-minaba la relativa a la potestad de pacer, aprobar, modificar oanular las ordenanzas gremiales . No es extrafio encontrar acuer-dos ciel Consejo general deleganclo la redacci6n y el estableci-

asaunadors ; carniceros, sastres, boticarios, notarios, carpinteros, co-rredores, pintores, mereaderes, curtidores, albaniles . . ., al lado de loscuales era minima la representaci6n de los caballeros, juristas y ju-rados viejos .

91 Megianse prohombres y representantes de los oficios, que jun-to con el Racional y -e1 Sindieo y el Escribano nombraban consejeroscorporativos . Dedizcese ello =del documento que transcribimos, AI . 64 A,elecci6n del 13 julio 1530 . `-Die lunc tercedecima mensis junj anno ana-tiuitate domini Miilesisno quingentesimo trigentesimo . Los magniffichsen honarat henet uidal, ciutada racional, e en jaume martinez, notaritenint loch del magniffich cn thomas dassio, sindich de la insigne ciutatde ualencia, e en pere lobet, notari loctinent de scriua de la Sala, ajun-tats en la cambra de consell secret de la sala de la dita ciutat, axiper la autoritat de burs officis com encara per 1os magniffichs Ju-rats de la dita ciutat -ajustats en to monestir de Jhesus a xj del pre-sent mes de Juny, ;procehiren a fer electio de den -prohomens y per-sones dels officis pera elegir consellers dels dits officis y inestersde la dita ciutat. E de fet aqui mateix elegirci Jos dits deu .prohomensy persones qui ensemos ab ells fessen dita electi6 dels dits consellersde officis y mesters de la dita ciutat de ualencia, 1os quals prohomensson 1os seguents . .. . E en-continent Pets uenir los dits prohomens e agu-da relaci6 dels uerguers com hauien conuocats e demanats los claua-ris e majorals dell dits officis y mesters pera la dita hora los slitsmagniffichs racional, loctinent de sindich e loctinent de scriua de lasala, ensemps ab los dits dcu prohomens dessus nomenats enantaren cprocehiren a fer electi6 de consellers dels dits officis e mesters per alpresent any, e axi clegiren per consellers dels dits officis e mesterslos prohomens seguents . . ."

Se nombraban dos por .cada oficio . En esa epoca habia treinta ysiete oficios representados . Ver M. 62 A, 29 mayo 1526.

92 En el Consejo de junio se elegian los Jurados, el guarda delalmudin (que publicaba su "crida ordinaria"), los examinadores denotarios y los "judjes de appelacions" ; en el conscjo de la vigilia dela Virgen de Agosto elegianse 1os guardas del yino y cie la cal ; en elde la vispera de San Miguel, de septiembre, se nom~braban pesadoresde la paja y de la harina, asi comp mustaqaf . En diciembre, el dia 22casi siempre, designabanse Justicias, "corregidors -de aduocats e ju-ristes", "examinadors de metges fisichs y de cirurgichs" . El Consejoentendia en la elaboraci6n de las ordenanzas . Es tipica la petici6n delos sambrereros y pasamaneros, 28 septiembre 1539, M. 7o A .

_r (-, Juan Beneyto Perez.

tniento de las ordenanzas solicitadas por algtin gremio ". Peroello octtrre en la pritnera m=_tad del siglo xvi solo excepcional-mente " : lo mas ordinario es que los "capitols" se redacten porindiividuos de las asociaciones gremiales, por los sindicos y loscompromisarios a este efecto elegidos, oido el consejo, voto yparccer de personas expertas o tecnicas ". I ste poder de redactarsus r>rohios retilamentos c~ueda establecido en favor de los gre-mios desde rhoca antil;ua, y sus disposiciones hablan continua-mente de que estan hechas por los agremiados "entresi" . L n in-teresante documento to explica plenamente : la renttncia de los"ve~lluters" a redactar sus ordenanzas y la consi;uiente tratismi-si6ndo esa facultad a los Jurados para que estos establezcan man-to fuere necesario al buen gobierno del oficio, "dexantho tot enmans dels magni£ichs senyors de Jurats ab consell e intervenciodeis magniichs advocats" ". For eso es preciso interpretar de

93 Lo ma.s corriente es encontrarse con disposiciones como la quetranscribo . Consejo 27 mayo 1531, 141. 64 A : "Item fonch proposat alciit magniffich Consell corn to offici dels blanquers demanaua certscapitols e ordinacions per conseruaci6 de llur offici e beneffici de larepfiblica de la present ciutat, que plalrucs al dit magniffich conselldcliberahi . E to dit magnifich consell, hoida la dita proposici6 enunitat e concordia remes e comes als magnificlhs Turats, Racional,aduocats e sindich de la dita ciutat o la maior part do aquclls to fetdels dits capitols e ordinacions demanats per to dit offici do blanqtters,car to riit magnifichs cons-1l ha per Perm e agradable tot ~o e quantper los Bits magnifichs Jurats, racional, adtzocats e sindich o per larnaior part !de aquells sera prottehit, stablit e ordenat e e circa delsdites noses e dcppendetits do aquelles ."

94 M. ;3 A, 29 mayo T544 .93 Sucle decirse, -como en las ordenanzas de los tejedores del

9 scptiernbre 1540, M, 71 A, quo estan redactadas por I'los sindichsc persones eletes per tots los del dit offici do tcixidors o per la majorpart de aquells, e ab consell, not e parer de persones doctes y exper-tes" .

96 -11 . 36 A, fol . LYxxviiij : "Anno a natiuitatc domini AIDxiiij .Die uero joujs qujnta mensis ottobris Dauant los magnifichs mossenJoan caburgada generos, en fr,ansi dalmau, citttada, en miquel joanmartorell, generos, en francesch aonill ; ulenor de dies, en tniquel pe-rez, on guillen inarch, ciutadans, Jurats en to any present do la in-si,ne eiutat de ualencia, en francesch obnill, cittada, maior do dies,Re;ent to .offici de Racional, e en thomas do assio, notari, Sindich dola dita ciutat, ajustats en cambra de consell secret do la sala do la ditaciutat, comparegueren los honorables en joan serra, notari, en lays

Regulacvoza del trabajo en la Valencia del 50o . 217

una manes restrictiva la erase "pedir ordenenzas" que se repitcen los ".Manuals de Consells" . Casi sienlpre clue se "demanen eertscapitols", se dice de seguida Clue se trata de "capitols" por losmismos gremios redactados 3' . Pocas veces, pues, si nos laasatnosen la docurnentacicin municipal del ;oo, aparece en las ordenan-zas l;remiales la directa redaccion por los 6rganos del lfunicipio .Pero hay que entende.r clue attn en ese easo el Consejo general con-

boix, uelluter, Sindich del offci de uelluters de lei dita ciutat, en jaumemas, clauarj, en berthomeu ordonyo e en alfonso marqujna, tees delsmajorals del dit offici de uelluters e en scrit posaren e feren la renun-ciaci6 -del tenor seguent . Los honorables en joan serra notari, en luysboix, uelluter, Sindich del dit offici eficara en jaume mas clauarj, enberthomeu ordonyo, en alfonso marqujna, tres dcls quatre tnaioralsdel dit offici de uelluters, com to quart inaioral nomenat en jeronyinberell sia mart, considerat que ab cert prinilegi de sa Magestat atorgatals Bits clauarj e majorals e altres del dit offici Datis en ualencia axiij de octubre any llececlxxviiij es atorgada y dona:da licencia e fa-rultat de for entre si ordinacions c capitols segons en to dit priuilegi escontengut, la qual facultat e licencia uclien e ban uist las prohomensdits c altres del dit offici en gran nombre esser danyosos e molt per-judicials al dit offici en moltes maneres que per breuctat se callan eper qo ab los presents diem que sens perjnhi de les altres cows conten-gudes en to dit priujlej renuncien e uolen hauer per renunciat ab lospresents a les dices facultat c licencia de ordenar Tntersie a1 prepositque to quo ocorrera e sera necessarj per al bon regiment y stat del(lit offici, les magnificencias de uosaltres senyors de Jurats ab to po-der del magniiich Consell ho ordenaran e arreglaran de tal manesqual conuendra al bon regiment del dit offici com encara tots los altresde la dita ciutat, dexanho tot en mans dels magnifichs senyors de J11-rats ab consell e interuencib dels magnifichs acluocats, disentjnt entotes altres roses en contrarj de les sabre dites fetes e fahedores, re-querint de princippis carta publica . E feta la dita renunciacio, los ditsmagnifichs jurats, Regent to offici Racional e Sindich responguereiie dixeren que acceptauen la damunt dita renunciacio manant a mj gas-par eximeno, notari scriua de la sala e dels (tits magnifichs Jurats yconsell de la dita ciutat, quo les dites roses no fes y robes carta publi-can la qual per rnj dit notarj e scriua fanch feta y rebuda en los Bitsany y loch dasnunt dit . Presents tes.timonijs foren a les dites roses enmiquel yuorra e en joan eximeno, uergers dels magnifichs jurats de la.ciutat -de nalencia."

Este ponder fue utilizado repetidas veces, coma veremos nzas tarde,para admitir a examen par orden municipal a algunos individuos quono habian hecho el aprendizaje reglamentario, par todo e1 tiempo debido .

97 M. V A. Por ejemplo, 28 septiembre 1502 . "Los corders e losbrunaters demanen cents capitols quo han ordenat per beneffici de la,republica, tiolen los sien formats . . ."

Juan Peneyto Pjre_-.

cedia a los Jurados una anlplia dole-aci6n de atriiluciones, .rlue nose litnitaba a la potestad de aprobar las ordenanzas, extendiendosea modificarlas oportunamente ; de manera que el escrito gremial nopasaba de ser un proyecto de reglamento " .

Tal era el regimen en vigor. El gremio redactaba unos "ca-pitols'", pero estos debian ser vistos y examinados cuidadosamen-te por los Jurados, quienes, atendiendo a que en el roglamentopropuesto se ccrraban ciertos ahusos y se proveia en favor de lacomun utilidad, beneficiando la rep~iblica, y en virtud del poderconcedido por el Consejo general., otor`an, autorizan y decretantales ordenanzas "a humil postulaci6" de los prohombres delgremio y9 . Se advierte, pues, la prepotencia municipal y se reco-

98 11T . 54 A., fol . Ciiii, capitols dels speciers. El Consejo delega enlos Jurados, con fecha 22 diciembre 1508, "per esser cosa prolixa eenngosa legir e publican en to dit consell 1os dits capitols, to edit mag-nifich consell remet e somet la ordinacio e examjnacio e decretaiciodels (tits capitols als magnifichs jurats, Racional e Sindich, escriufi ealtres officials de la dita casa, los quals tinguen .poder de ueure, exa-mjnar e decretar los (tits capitols, segons los parry al be e utilitat dels.(tits speciers e de la cosy publica de la dita ciutat, car en e circa de lesdites cows to dit magnifich consell ara .per lauors e lauors per ara, toper ferm e agradable tot (;o e quant .per Ia magnificencia dels dits se-uyors de Jurats, Racional y Sindich e altres officials de la casa o perla rna ior part de aquells hi sera prouehit, dispensat e ordenat" .

99 M. 65 11, 1544, capitols de los guarnicioneros. "En nom de nos-tre Senyor deu Jesuchrist -e de la santissima uerge maria, mare suainmacnlada, uinga en memoria en 1os sdeuenidor a tots los que legirho uolran com. en to any de la natiuitat de -nostre Senyor den Jesu-christ Mil cinchcents trenta tres, dilluns ques comptaua dcsset del mesde febrer, los molts magnifichs mossen miquel noffre claramunt, ge-neros, en hieroni tagell, en Gaspar uilaspinosa e en ~Gaspar joan deSanctpere, cintadans, quatre dels magnifrchs Jurats en to any presentde Ia Insigne ciutat de ualencia, en. nicholau benet delpont, ciutadaracional, en thomas dassio, Sindich, micer francesoh dartes e donpere luys sand, doctors en cascun dret, aduocats de la dita ciutat, ajus-tats en la cambra de concell secret de la Sala de a,quella, per do podera ells atribuhit e donat per to magnifich concell de la . dita ,ciutat ce-1ebrat a xxij del mes de dehembre :proppassat, consider-at que per partdels clauari c majorals del offici de corregers, e cinters de Ia .presentciutat de tia'lencia sos :stats presentats a ses magnifficencies cents capi-tols e ordinacions per e entre aquells fetes e ordeiyades, .ab les qualsse dona forma e manera en que la roba e obratge de llur offici sia fete11) daquela perfectio y en tolre c leuar los fracas, abusos e incouenientsdue fins aci se feyen en to dit offici, los quals . capitols e ordinacions

Regzdacitin del trabajo en la Valencia del j00 . erg

note absurdo duerer sentar clue el poder reglamentario -en cier-ta forma legislativo- correspondia a la corporacic>n artesana .En la proposicion de las ordenanzas se nota raramente algunaidea que apoyaria aquella interpretacion : acaso el l;remio, con-ti-encido de haher elaborado una reglamentacian perfecta y con-veniente, habla vanidosarnente de las ordenanzas que presentaa los Jurados, pcro "suplica" -siempre- la aprobaci6n loo ; v

uists e be exatninats, considerat qae, segons per lectura de aquells somostra, los dit capitols e ordinaciOns redunden en utiiitat e benefficide la repablica e bon regiment, honor e conseruacio del dit offici decorregers e cinters : Per tal log dits magnifichs Jurats, racional, Sin-dich. e aduocats -en e per uirtut del dit poder a aquells atribuhit perto dit magnifich consell en to calendari dessus dit . A humil postulacioe intancia dels dits clauari e majorals del -dit offici de corre,gers ecinters proucheixen, attorguen, autorizen e decreten 1os dits capitolse ordinacions e cada hu daquells a beneplacit empcro dcls marinifichsJurats que ara son o per temps seran de 1a dita ciutat, log quals ma-n-en esser inuiolablement obseruats sots les penes en aquells conten-,udes . . .°'

zoo I7 . 65 A. "En presencia de uosaltres molt magnifichs senyorsde Turats, racional -e Sindich de la Insigne ciutat de ualencia, constitu-hits personalment en berthomeu donat, correger, en Miquel garlis,sinter, en Goncalo ualderes, correger, e en pere matheu, sinter, cla-uari .e maj.orals del offici de corregers e sinters de la dita ciutat deualencia, -e then e proposant que .per pratica se ueu de cascun dia yla -experiencia continuament ha mostrat leg bones ordinacions, stabli-ments y capitols no sols conseruar les uniuersitats e officis en pau ytranquilitat e concordia, mes encara redundar en -ran utilitat e proffitde la cosy ,publica, Bran part de la qual consistex en 1os officis c me-nestrals de .aquella, log quals tant quant entresi mes stan ordenats enslur offici e 1es roses de cascun offici son mes perfetes en to modo e for-ma e manera de aquelles, per capitols particulars es, despost e ordenat,tant aquclles entresi son millor conseruats e tota la republica ne ha eparticipa molta utilitat e per ~,a 1os antipassats clauaris, majorals eprohoms del tit offici de corregers e sinters entre si concordantmentordenaren molts capitols per al bon regiment, conseruacio ~e adminis-tracio de tit offici e utilitat de la cosa publica, log quals per los mag-nicfichs Jurats, racional e Sindich desta insigne ciutat foren lohats,aappronats e ferm~ats e ab ueu de publica crida per log lochs acostumatsde la present ciutat preconizats ; e no obstant per los slits capitols finsaci fets e attorgats sia stat .prouehit a molts capitols empero com totstemps sien mes los cassos e cores ques segueixen que no leg leys e ca-pitols disponet~ sobre aquels e aquelles e ~lo que en hun temps parexiabe e sufficient en altre temps per experiencia se ueu certtament danyose insufficient es stat a la experiencia uist e trobat ferse en tit offici

220 Juan Bemeyto P&ez-.

ese alto poder de los 6rganos municipales se encuentra, adetnas.superado en la posibilidad de revocaci6n que a ellos correspondiaen t`irtud de una potestad implicitamente reservada. _Ndo abundanlos casos de su ejercicio en los "Manuals" del 5oo, y cuando sedot, es tutelando el bien pul3lico, qtte no era extrafio clue desaten-diesen, en plan exclusivista, 1as ordenanzas gremiales. Asi en24 de julio de :r55o se publica una "crida" por la ctzal los Juradosrevocan todos y each uno do los "capitols"' de los libreros, desdela pritnera a la tiltima linea, considerando clue por causa de aqtte-llos se encarecian los libros extraordinariamente `1 .

Otros documentos manifiestan la actividad de los Jurados aeste respecto, proctirando, hor ejemplo, que la industria sedera nodecaiga y que recupere stt esplendor, contcccion~ndose ordenan-zas gremiales con esa finalidad, despues de extensas negociacio-tles ("molt colloquis e hratidues") con fahricantes y mercaderes,

de corregers, sinters e buy.dadors moltes cosec mal fetes e molt danyo-ses a la reptiblica per no esser stat a aquelles ab los capitols fins acifets complidament prouehit, per co los Bits clauari, majorals, proho-mens e rnestres del dit offici de corregers c sinters, concordantmententre si per obuiar al.s fraus, abusos e in.conuenients que fins aci se fe-ycn en dit offi,ci, per be e profit dels quo compren do les roses que todit offici fa e on euident utilitat de la reptiblica ha fet qoncertar e or-denar certs capitols, los quals a lcs senyorics uostres encontinent selegiran supplicant e demanant sia ,merce de les, senyories uostrees, uistse examinats Jos Bits capitols e constantlos com 1os constarA contenireuident utilitat .pera la. republica e particulars de aquella e conuenirper a la conservacio e be del dit offici, lohar, approuar, ratifficar eronferma.r aquells, de .la primes linen fins a la darrera inclusiue, ma-nant aquells esser publicats e preconizat.s ab ueu de publica crida perla present ciutat de ualencia e lochs acostumats de aquella perque ig-norancia no puixa esser allegada."

zot M. 77 A. Capitols dels librers ; crida :del 24 julio 1550 . "Arahoyats ques fan a saber de part dots molt magnifichs Jurats, Racional,aduocats e Sindich de aquesta insigne ciutat de tialencia, com en uir-tut del poder reseruat en los capitols quo per los predecessors de secmagnificencies for-on attorgats als librers de la present ciutat a xxvdel mes de juny del any MDx.xxvij a bene.placit dcls dits magnifichsJurats, Racional, Aduocats e Sindich . Attes e considerat que per laexporiencia c s stat uist que d.els dits -capitols uingun titil ne profit lie,ha seguit a la ropfblica no als uehins e habitadors -de la dita citttat,itns per coutrari se pan seguit ;e -es seguexen molts inconuenients edanys per als particulars de la dita ciutat axi als que uolen comprarlibres, los quals los costen mes cars, e i paguen roes per fer enqua-

Reglrlaci6n del trahapo en la Valencia del 500 . 22 r

,;e,,-un nos expresa un "estahliznent" del 1532 '°2, lo cual demues-tra una relacion cordial entre Municipio y gremios, que no siem-pre existio, como manifiestan los Ceocumentos clue hablan de con-

dernar aquells als Bits librers que no paarien sill ieyen quadernar aquis uulla com cncara a moltes persones que saber enquadernar 'i-bres lens esser librers y als estampadors que estampen los libres, alos quill uolrrien comprar, e per rah() dels quals los dits librers hanetiam enquadernats y a molts mercaders e altres quen, rarien porMrenquadern,ats a la mateixa citttat, per hon sell hauria molt mercat perlos quill uolrrien ccnnprar, e per rated dell duals l.os dits librers hallmogul: e suscitat molts pleas, causantlos moltes despeses ; per qo, pt-,r:os. dits resl>cetes e altres, ses magnificencics bell uists, usant del ditbeneplacit, ab thenor de la present reuoquen c hall per retz-ocats lo,dits capitols e cada hu daquells de 1a primera linia fins a la darrera,just 1a finamen . . E perque totes les dites roses a tots sien publiques,manifestes y notories, manen fer e hublicar la .present publica cridaper la dlta clutat de ualencia e lochs acostumats de aquclla."

roe AT . 6.4 :1 . "Dicta di quinta decima mensis maij anno a na,tiuitate doininij ATillesima tluingentesimo tri-esimo secando. Losmagnifichs mosen joan guillen cathala., gener6s; ell miquel hieroni. . .congregats ell la cambra de consell secret de la idita ciutat ell uirtutdel poder a alts atribuyt e donat en lo consell general celebrat ell laSala de la dita ciutat a xxviiij de nohembre proappassat e any NI.Dxxxjcotusiderant que ell dies passats dins los murs de la present citttat hihagues fins en soma de Mil docents tel'ers de uelluts, cetins, domassos,taffats e sages de seda e hug ab dificultat se troben quatrecents (a),de la qual disminuci6 resulta grandissim da'n a la unitiersitat de la pre-sent -ciutat ell mo.ltes maneres, e uolent los magnifichs jurats e conselldollar remey ell dit dia e cercar uies c formes :per les quals to officide uelluters torne la mateixa prosperitat que staua, inues,tigant la can-sa de la dita disminucib per obuiar .aquella hall trobat que la causadel dit dan e disminuci6 uenia per texirse en la present ciutat les ditesteles de cedes tenydes ab tin.tes falses c prohibides e encara per no esserde la amplaria e bondat de scdes per -stabliments e ordinations de lapresent .ciutat introduhides, e '1o que pijor es pcrqud texintse moltes te-les de seda £ora de la present ciutat en diuerses parts del refine, moltfalses e males, tiaquelles se uenien -en les fires per sedes ualencianesc texides ell la present ciutat, e axi per .la falsetat de les teles texidesell la present citttat eneara clue fossen bones eren diffamades, e perqo. hauent tengut los magnifichs Jurats molts colloquis e pr.atiques axiab uelhtters cam ab mercaders acostumats de comerciar de dites telesde sedes ell ditterses parts del -anon, los Bits magnifichs Jurats, rational,aduocats e sindich per redreq, de la dita negociaci6 ordenen e statuhei-xen los capitols del tenor seguent. .."

(a) Esa crisis perdura atin ell 1542 . Vid. el memorial para las Cor-tes de Monz6n, de ese aflo . M. 72 g.

222 .jZLC7$i Bcizeylo i~CoE'N.

flictos y hasta de pleitos due pierden los jurados, con costas in-clusive 103 .

CAPITLIO 1l

APxi.NDIZAJE, EXAMEN Y AGREMinci6N .

La villa laboral anti;ua carecia de libertyd ---en el sentidonovecentista del vocablo-, pecando al exagerar su negacion .Tan rigurosas eran las medidas que controlaban el cjercicio deltrabajo y tan rigorista la posicion reglanientadora a la saz6nexistente.

Principales requisitos para poder ejercer la profesi6n o sen-cillamente para trabajar con cierta amplitud de desenvolvimien-to, Bran el aprendizaje, el examen y la agremiacion. Solo trans-curridos a1gunos aiios de prueba, manifestada la competeneiapor urn ejercicio y unido al grupo profesional por e1 gremio, po-dia el menestral llamarse maestro y Ilegar, por tanto, al logro decierta autonomia.

Extraiiara, quiz .1 clue en un estudio sobre la reglamentaci6ndel trabajo se atienda a estos puntos ; pero ello nos parece indis-pensable por un motivo de metodo -due pace agrupar aduellastres circunstancias-, reservando para otro capitulo el punto dela contratacion . Antes de ser maestro tambien se daba el contra-to de trabajo ; precis,amente este aparece frecuentementc entre elmaestro y el oficial -coma el de aprendizaje se formula entremaestro y aprendiz- ; por esto digo clue es por razon metodol6-gica clue agrupo aqui aquellas circunstancias .

Ante todo queremos hater resaltar una semejanza estableci-da con respecto a los trabajos intelectual y manual . Para ambossc mantenian los mismos requisites, y su naturaleza y eficacia

io3 M. zo8 A. .En 23 julio 1583 ordenase pagar "al offici de uellu-ters qttaranta y quatre lliures moneda real de Valencia de despesegtachades fetes en la causa que entre lo sindi.ch de la present ciutiat ydel slit offici se ha tractat en lo consoll supremo de sa inagestat, en laqual so .ha publicat sentencia a uint y sis de mail; del any 1>ropasat nut6nclisents huitanta dos, ab la clual lo dit sindich de la eiutat es estatcondom-peat en lcs despeses" .

Lhe(,zdae,'( ;n dell tra'ajo en 7a Valencia del goo . 223

Bran analorias. ti'a el profesor Ibarra Tlodriguez, en un discursomuy interesante "°4, advirti6 ese hecho, que revela la unidad deconcepto clue el trabajo implicaba. Aprendizaje, examen y agre-miacion vibrantemente universalizados como ideas y exigenciasde la continuidad. Mayor proximidad entre las manos y el cere-bro -aaiza porque la okra manual aitn no era mecanica y el obre-ro rnas que peon fue artista-. Las Universidades y los gremiosmuestran siniilitudes, y unas y otros conducen a las naciones enuna ;ran protesta contra el feudalismo 1°j, para crear, mas tar-de, otro monopolio que ellos mismos -grernios y Lniversida-des-- edifican como artesanos consumados . Zntereso la atenciondel profesor Tharra que en algunas ciudades italianas las mismasautoridades revisasen los estatutos de aquellos organismos -Uni-versidades y gremios-'°' : pero el ilustre profesor de Madrid

L04 Eduardo Ibarra Rodriguez : Origen y vicisitudes de los titu-los profesionales, disc. Academia de 1a E3istoria, Madrid, 1920 . "Habia-me llamado la atencion -escribe (gag. II)- la semejanza .existenteentre los requisitos que se exigian para la concesion -de los. titulos demaestros y 1a naturalez.a y oficacia de estos, mientras subsistio la or-ganizacion gremial coma forma de reglamentar el ejercicio de la in-dustria y e1 comercio, y la analoga naturaleza y requisitos necesariospara la concesi6n de titulos universitarios y .profesionales, con to quoactuadmente persiste la reglamentacibn de las llamadas profesiones li-bcrales .

105 Ibarra, op . cit ., pan . 13 . "Aparecen -dice- gentes foraste-ras, caravanas de comerciantes que viajan unidos, bajo jefe, artesanosy mercaderes que se fjan -en las ciudades para explotar en ellas sus des-conocidas habili~dades t6cnicas, y junto a ellos y a la vez que ellos, vie-nen tambicn rostros juveniles, mozos despiertos, alborotados y malean-tes que acuden a oir las lecciones de tin archiatro, de un teologo o denn jurista, a quien la faina, dando alas a su nombre, hizole correr de;pueblo en pueblo. Aquella ahigarrada sriasa forastera de industriales,comerciantes y esco:lares, se encontro aislada frente a una poblacionindigena, agricola, sometida a su sefior, habituada por tradicion al pagode alas prestaciones feudales, bien avenida con cl rey, de economia na-tural, ,de sus industrias reglamentadas y rutinarias ." Esa poblacionforastera anade- "live fuera de las ciudades muradas, cn burgoso arrabales ; estima y califica cotno I'sualos usos" los tributos feudalesque los vasallos :pagan, y persigue con ahinco 1a finica base posiblepara su liberaci©n e independencia : el derecho de organizarse, la li-bertad de producir, de traficar o de aprender" .

zo( lbarra, op. cit ., pig . 14, con respecto a Florencia, citando aRashdall : Tke t%niversities of Europe in 1V7iddle Ages, Oxford, 1897,volumen T, paig . t,3 .

224. T7ca,ti Beneyto P~Yez.

no tenia necesidad de apelar a ejemplos extranjeros, porrlue tam-bitn ocurria en Espaiia algo similar. El caso de Valencia es sin-gularmente tipico . I'n Valencia, quiz;! como en ninguna otra po-blaeiGn -respecto a la pujanza de las decisiones-, el Afunicipioconcedia ordenanzas y ]as modiiicaba, admitia gentes a los oficios,derogaba acuerdc7s en tnateria remial, etc ., v simultaneamente,5zonibrada, cada aiio, los profesores de su Escuela -el admira-ble `° studi general"-, estahleciendo una serie de medidas eneami-nadas al regimen universitario "7.

Si hour snbsisten algunos de aquellos reguisitos en to quedice re.ferencia a las llamadas protesiones liherales, es porque con1a desaparicif>n de log retnios se esfuin6 la reglamentacion detin regimen, cu3-o mantenimiento ha estado ligado a la subsisten-cia de la L`niversidad literaria.

Nuestras indicaciones, sin embargo, aluden prehonderante-mente al trabajo manual ;" por ese camino es preciso advertirclue las mayores analogias aparecen en materia de examen vagremiacion. (colegiaci6n obligatoria), boy superstite en la vida deltrabajo intelectual . Y en cuanto al a,prendizaje, la actual falta deobligatoriedad del mismo elimina una cierta tihica semejanza.

f:n la Valencia del siglo xvz et aprendiv '°' se encontraba ensituaci6n dorn6stica frente al maestro. Ya los Fueros le califica-ban con tcrminos relacionables con este punto '°' clasificAndolo

107 Conf. "Manuals tie Consells e stabliments", !1 . i4T. lias ade-lante lracemos indicaciones precisas .

io8 Ibarra Folgado, en su tesis Los gremios del metal .en Va-lencia (pag . 27) habla del aprendiz y dice que se entiende par tal"al que se instruye en los rudimentos o principios de una profesior,bajo la inmediata dependencia del maestro". Frente a 6l -es oficialquien "conoce ya los elementos de la profesion y trabaja a sueldo oa jornal" (op. cit ., pa . 33), pees, efectivamente, no, lniede hablarsede una labor manufacturera monetariamente cobrada. -No altan, em-pero, disposiclones que harian vacilar este concepto ; ver, .par ejem-plo, M. 54. A, Ordenanzas de los caldereros, afro z,rro, asi como los"ca.pitol :s" del 1519, M. 58 A .

iod Fueros de Valencia . Fuero XIII, rtib . T, lib . VI . "hurts orapines o injuries domestiqties, so es que seran feytes per persones quelean do casa, sien castigats per aquells senyors o per los maestros abqui estaran . En axi, quo no sien tenguts de respondre a nos ne a 1.1tort, ne aduelles per:sones vo sicn opies per nos ne per la cort da-

Hegulacioa del trabajo en la Valencia del soo . 225

,ntre las personas domesticas 11o . Fl sefor Rodrigo I3ertegasnot6 que en epoca posterior a Jaime I v durante todo el siglo xiv,,en los documentos notariales, siempre que de un contrato de apren-tiizaje se trataba, fijabase la agregaci6n del aprendiz a la familiadel maestro, debiendo it a vivir con aquella "". Y tan generalmen-to se ordena esa villa familiar en el 5oo, clue aun a fines de lacenturia, unas ordenanzas de barberos y cirujanos, fecha i o de: ebrero de 159o, hablan de que el j oven que ingrese comp apren-cliz de cirujano corna y duerrna en casa del maestro ; exceptuan-dose expresamente al aprendiz casado, a quien se liace una con-,cesic>n al autorizarle tiara quo coma v duerma con st.t mujer 1'2 .

El carActer localista de la villa cle la epoca exi,,ici que aun enlos itltimos periodos medievales, cttando el tnunicipalismo esta-lista se encumbraba, e1 aprendizaje se debiera pacer, por regla

general, en lea, ciudad o comarca don.de el oficio tenia que ejer-

quell castigament que seri feyt . E aquest fur enadeix to senyor reyque ningun senyor ni maestre no puxen fer justicia corporal de son ser-uent lie de son deixeble, ne de son catiu, so es a saber de torle alcu descrs membrcs axi com es ma o pcu o nas o orelles o ulls tic altres co-ses semblants . E sil senyor to pres algun home christia, seruent odeixeble seu, que de deu dies -auaut si no sell pod-en auenir aoduy quelscruent, dcixeble, se puxa clamar a la tort del senyor daquella pres6e la justicia que do a -cascu son dret ."

iio Fuero XIV, -rtib . I, lib . VI . °`Domestiques personas son a;pe-lladcs mullers, seruus, homens qui estaran a loguer, nebots, deixebles,scholans, e tots ho.mens e fesnbres qui son de la companyia de aigun."

Puede confrontarse con este texto la opini6n de Ventallb, que,,en su Historia de la inchist.ria lanera catalana (pag . zo2), entienderelacionable con la patria potestad la autoridad del maestro, conceptoque es internacionalmente exacto por enco-ntrarse asimis.mo en ellI,ibife des Alettiers, de Eticnne Boileau.

iii Jose Rodri;o Pertegas : La tube valenciana e7¢ el siglo xzv(11I Congres Xhistoria de la. Corona d'Arcc-g6, vol . 1, pag . 303, nota) .-"En -los protocolos no-taria1es c1c es,ta epo,ca es muy frecuente encon-trar contratos de aprendizaje para todots los oficios manuales, y encellos, sin excepcic5n, se ve que e1 aprendiz habia de vivir en la mismacasa del maestro, de cuya familia forinaba parte." Testimonio valioso,porque Rodrigo Pertegas fue u.n escrupulo-so investigador de la anti-,gua documentaci6n notarial .

112 11 I . rrb A . Ordenanzas barberos y cirujanos, zo febrero Isqo ."Lo dit joue entra a practicar de chirurgia ab to tal chirurgiA, menjanty dormint en sa cas~a . Exceptats los casats, los quals puxen praticarab sos njestres y menjar y dormir ab ses mullers ."

16

6 Juan Beneyto Phew.

terse . Sin embargo, se lle,fi a establecer como norma que e1 apren-dizaje hecho en otra poblaci6n fuese suficiente para permitir laadmisi6n a exanien siernpre que quedase cumplidaxnente proba-=do . En tal sentido no faltan disposiciones en los voliumenes de"Consells e stahliments" de Valencia ".`, como tampoco en lasordenanzas de clistintos gre.mios, preocupados por los fraudesque acontecian X14 . P'recisamente por ahi se fue imponiendo la

113 ?l2 . 65 A . "Die Sabbati nova mernis nouembris annc~ a na-tiuitate domini llillesimo quingentesimo trigesima secundo . Los mag-nifichs mossen miquel pelel;ri catalA, generc5:s, en agusti johan Albert,ciutada, mossen hieronj pelegri, generos, en hieronj tagell, en gas-par joan tie Sanet pere, ciutadans, Jurats en to any present de la in-signe ciutat de ualencia, ensenlps ab to magnifich en gaspar uilaspi-nosa, ciutada, absent de aquest ante, en nirholau benet delpant,, ciu-tada rational, e en ftrancesch luys dassio, Sindich de la klita ciutat,ajustat on la cambra de consell secret, presents e hoits los clauari emajorals del offici :de ta,piners de una ,part e en. Joan perez de partaltra, so:bre la pretensi6 del dit offici dien que 14>- dit ;Joan perez nopot for fahena .coin a ohrer del dit offici perque no es stat affermata1 inestre txamynat del offici per to temps que per capitol al (lit offi-ci atorgat es dishost, pretenent to contrari to dit Joan perez, corn digaque 611 es stat afermat tot to (lit temps ab mestre examjnat del ditoffici on Seuilla, per q.o. prouehexen que to dit Joan perez haja deprouar dins quatre mesosprim-er ninents tom aquell e:s stat affermate ha complit to temps del dit affermament ab mestre del dit offici,

men .t no puxa for fahena tom a obrer, e entretant prouehexenaltraque to dit Joan perez puga for fahena tom aprendiz e cosir tapins encasa de qualseuol mestre del dit offici ."

rt4 M. 7o A . "Capitols dell passam-avers", 22 noviembre 1539 . II.Eprimerament coin nioltes uoltes sesdcninga que alguns Jouens forasters eugitius de altres parts uenen a la present ciutat de ualencia e en-

continent que arriben se uolen posar e de ffet se pusen a ffer fahe-na en dit offici per obrers, no constant ab ante publich no menys ahtestimonis aquell o. aquells tals Jouens hauer seruit per aprennediqosper temps de quatre anys juxta forma de capitol atorgat al dit offici,,to quo tie -e redunda en -ran dany e prejuhi de aquell y encara de lacosa ipiiblica, perque la fahena que Bits jouens fan no es tal quo serBleu, ;per Fo statuheixen que quals.euol joue que uendrA a la pressentciutat no sia admes per obrer en dit offici fins tant haja prouat e proupab ante :publich c o ab testimonis dignes de fe corn ha seruirt per apre-ncdit ab mest,re exa:mina,t del dit offici per la dit temps de quatreant's, e no poclentlio pro.ttar si to dit tal uolxra for fahena la haja defor eom aprenedi~ . . ."

Semejantemente so expresan las ordenanzas de los sombrereros,22 noviembre 1339, :41. 7o A, y los tej,edores, 9 septiombre 1540, A 71 A:.

Regzdavion del trabajo en la Valencia del goo . 2z7

ohligacion de que el contrato de aprendizaje se extendiese parescrito ", exigiendo las ordenanzas que fuese otorgado "ab car-ta" 1", y pudiendose citar documentos que. nianifiestan como lafalta de este requisito impedia ser admitido a examen 1''. Pero toobservancia no debio ser general y solarnente se esgrimiria enplan de oposicibn a deterininados individuos, porque otros docu-mentos "' aluden a testimonios falsos y perjuros sobre el tiempoque habian pasado de aprendizaje, mandandose que en adelantese hiciera la inscripci&n en un . libro a prop6sito, mediando concu-rrencia de maestro y discipulo, y previo juramento '19. Mas tar-

115 Tramoyeres ,habia dicho de este contrato "ya fuese verbal oconsil;nado en escritura publica" (Instituciones goemiales, pag . i8o),to que implica, no. ya el error de generalizar el caso excepcional deun co.ntrato verbal de aprendizaje, sino la limibacion a dos tipos uni-cos -lo cual resulta, (also, porque tambicn era posible su celebra-ion par inscripcion en e1 libro de matriettl .a del gremio- que no

era escritttra piiblica .izfi Al: . 74 A . "Capitols dels co,tainallers", 31 jttlio 1546 . '-Item

ordenaren quo clualsettol .del slit offiei (Iue de wqi auant uoirra esserexaminat y abilitat en to dit ofici de fer malleres haia de lzauer ser-<ait per temps de duatre anys ab mestre de ualencia, ab carta, lenstota fi-au, a coneguda dels dits clattari e ma.iorals y uehedors o de1a maior part de azluells .'° 31 . 58 A . "Capitols dels armers", 1518 (fo-lio Lxxxj) . "Item que qualseuol dui uolra esser examynat y abilitaten to dit offici de spasers haia hauer seruit en to ciit offici ,per tempsde, tres ant's at) inestre o mestres de dit offici de la dita ciutat de ualen-cia, ab carta . . .-

Esa misma exigencia -"ab carta"- en o:tras ordenanzas- ; pttfiale-ros, por ejemplo, 31 julio 1546, Nf . 74 A .

117 Dedtices,c de la atirmaci6n document.al que transcribimos.AI. 112 . :1, establiment 23 enero 1387. " . . .Att6s que to honorable JuanRocca uelluter, ha apr6s per alguns ant's to efici de ttelluter y per fal-tarli da qualitat de hauer sen rebut acte de com se posaua a aipendre ditoffi.ci nol han uolgut ~examinar de aquell, e co:m haja supplicat a sesanagnificencies foss;en seruits do man-ar fer loo examinar si constara dela sua habilitat no obstant 1i fal.te dita qualitat . . ."

izfl Por ejernplo, Ordenanzas de cirujanos y barberos, 2'3 junio1599, 10 lebrero 1590.

itg O,rclena .nzas de ciTtajanos y barbero,s, 23 juxtio 1389, capitolsafire-ados el io £ebrero 1500, M. 1 x6 A . "Per quaut per experientia seha uist y se ucu de cascun dia que hauentse de ucrificar y uerificantseab testimonis y relacions la temps que ban praticat los fottens de artcle chirugia pera Terse mestres y examinarse se ban fet y comes molts.perjurs y se ban seguit y poden seguir molts danys, et etiam pera la

hian I3erieyto Pfez .

de este sistema de "rnatricula" se desenvuelve oportunamente,adquiriendo un desarrollo mtiy atnplio durante el siglo xvii ".

La duracicn del aprendizaje no solia exceder del plazo decuatro aizos, que pudicramos establecer como tipo. Este terminoaparece en inuchas ordenanzas de fines del siglo xv ", reinandouna Bran diversid<Ld de plazos en to que se refiere al ;oo : mien-tras para los fabricantes de ladrillos bastaha dos anos '=2, exi-gense cuatro a los sonibrercros 123 tiT cinco a los esltecieros X24.

~cosa publica, pcr c o fan, statuhexen y ordenen que los officials del Co-11egi faceu e lien tenguts fer un libre en lo, qual continuen c sien ten-guts scriure y continuar los Jouens ques posaran a :praticar les Bitesarts de chirurgia y barberia, en axi que en to Bit libre hajen de scriurey continuar to dia, mes y any en to qual to tal joue comenqarA a prati-ca,r en casa de alguii examinat en esta forma co es que to chirurgia. quipendra 1o dit joue en casa sua y to Bit joue hajen de uenir decant losdits officials o la major part dc: aquells pera per continuar en 1.0 Bit li-brc to dia en to qual lo Bit joue entry a praticar de chirurgia, los qualschirurgichs y joue mijancant jurament per aquells prestador en mansdel olanari y en sa absentia de aquell en ma de qualseuol altre officialdel Bit collegi facen rclaci6 del dia en qtte to Bit joue entra a praticarde chirurgia ab to tal chirurgii! menjant y dormint en sa casa . . ."

i2o Conf. capitols de lostojedores de soda, 1687, cap . 26, cit. por

Tramoycres. "Item quo do huy en auant indispensablement totes lesmatricides dels aprenents se hayjen de for y es fasen en la casa del BitCollegi y en presencia dels Machorals e o de la major .part de aquellsY no en altra part aliter sien nulles dites matricules ."

121 Asi, por ejemplo, Ordenanzas de los guarnicioneros, 2~ agos-tv 1472 ; de .los curtidores, iii marzo 147,3 ; do los armoros, 25 marzor4;2, etc .

Jose Vcnta116 Vintro, -en su I3istor-ia de la indusi-ia lar:era ca-tala-na (Tarrasa, 1904), tree quo la duraci6n cuadrienal era genericamen-te tipica . Ya los Reyes Cat6licos habian establecido quo cl aprendi-zaje no durase menos de tres anos . Los tejedores de Valencia, segunOrdenanzas de 1472, debian estar tres afios de aprendices . Y ese mismotermino se exigia a los carpinteros, Ord . 14 diciembre 1482 . Pero bas-taban dos alos para 1os "blanqucrs", Ord. 14 agosto 1466, aunque cin-co debian ,pasar los velluteros, conf. M . 45 A.

122 M. 5o A. "Capitols deis rajolers'", 5 septiembre z 0o . S61o dosazios -y afro se facilitaba a los hijqs de maestro- °°E si cas era £osfill de mestre de la present ciutat quo atal per esser exatnjn:at basteesser stat ab son pare mestre o ab altre mestre per temps quo sapia forexercir to Bit offici2'

123 M. 92 A . "Capitols dels so.mbrerers", it septiembre 1567. Es-tablecen cuatro afros de aprendizaje, modificando el regimen anterior,clue solo exigia tres, "com parega clue to ddt temps sia molt po-ch" . Tam-

Regitlacik del trabajo eit la Valencia del joo. 229

Tramoyeres advirtid que "el tiempo clue duraba el aprendizajese subordin6 a flltimos del siglo xv a otro principio. 1~u6 este elde la edad" 1~5, y efectivamente, alg-unos reglamentos especifica-ban la edad que el aprendiz debia tener ; y como ing-resaban juri-dicamente a los catorce, quince o dieciseis anos 1'=" y a los vein-te podian optar al oficialazgo, resultaba qtte el periodo de inicia-cion oscilaba entre tres y seis afos 1`' . Los tcrminos de tres y cua-tro eran mas corrientes, y s61o en determinados oficios, por uncriterio tutelar, se establecia el plazo de cinco : tal ocurre en losconfiteros valencianos, el :1509

12'.

Asimismo se encuentran datos en las ordenanzas gremialessobre regulacibn del caso de cambio de maestro, manclandose ena1gunas de aquellas que se inscribiese ese hecho en el libro del

bien cuatro anos entre los confiteros : Ords . de los sucrers, z2 julio1597, l2 . 124 A .

12 .4 M. 5q. A . "Capitols dell speciers", u se:ptiembre T5oy .125 Tramoyeves, op . cit ., pAg. 176.i26 Es interes.ante trans,cribir aqui unos documento~s aportados por

Sancho Seral en su tesis Et greinio zarczyozano del siglo xvr, Protoco-lo:s del not . Juan Aragones : "FirmamoLs a vos por aprendi :s e nianceboe sirvient a Joan Lazaro, de boy en cinquo anyo:s asi que vos seades te-nido dar comer,, bever e calcar bien e suficientemente sano e enfer-mo." Prot . Notario Iierran de Samper : "Afirmamos a Estevanico fillonuestro al oficio de ferrero, de edad de ocho anos poquo mas o menospor tiempo de -cuatro anyos .'°

127 Conf . Tramoy,eres : Itastituciones gremiales, pag. 177 .128 i1. 5¢ A, fol . Cclxiii, capitols ii septiembre 1509. "E mes com

sia necessari tot hom saber en son art totes les cores necessaries peraquell spec.ialment en to present art de speciers e serers, bon be tantpeer ell,en uers de la coca publica per les abusions e fraus que tots jornsse fan e s,enyaladament per aquells qui no han praticat en 7a dit art,ab molts malificis -c diuerses sufisticacions axi mater naxcuts de diuer-ses conscrues de mel que tots jor :ns se fan e s,acostumen comprar peradiuerso.s malalts pera es mengats c us es esdeuengut moltes uegades enuist per compotta, :limons e altres confitures e altres infinites conser-ues e ,per no tenir :la pratica nj sciencia e conexensa de les dites con-fectiens per lees sufisticacions aument de lur anal, per tal ordenen quequalseuol ,de la dita art despecier e serer haja ~esbat e sia tengut e pra-ticat dins la ciutat de ualencia e rauals de aquella A mestre examinat,e tenjnt botiga parada, per temps de cinch ant's, contin,uament ab 10dit mestre, dins la present ciutat de ualencia .o rauals de aquella e noyen altra manera no sia admen a examen."

230 Juan Beneyto P&ez.

grernio, a ios efectos de constatar el plazo del aprendizajeProbibese que otro menestral ocupe al aprendiz que abandonase asu inaestro antes de cumplir el tiempo sefialado por las ordenan-zas 1'° ; asimismo queda establecida analoga prescripcion en la po-sibilidad de que se incumpla e1 contrato por el cual cl aprendiz seobligaba a estar con e1 maestro por tan. tiernpo fijo 131 .

129 T . tzfi A . Ordenanzas cirujanos y barberos, 1590 . 11 .F si percas to Joue exira de casa del (lit chirurgii, a hon primer sera entrat apr.aticar y sc uuidnt mudar a praticar en altre chirnrgi-A, to dit chirur-gia de casa del qual exira 1o dit Joue, en:setnips ab to dit Toue sien ten-guts uenir dauant los Bits majorals e officials pera ques consigne en to(lit fibre to dia en que to -dit joue exira de praticar de casa del primermestre ab qui sera entrat a praticar e to dia que sera entrat ab to pri-xner chirurgiA, totes les quals ,cosec se facen mijancant Jurament, se-cns dessus es <iit y dins duinze dies aprev que sera, exit de. la tal casa

y axi mateix dins quirnze .(ties apres quo s,en hauri entrat, altratnent no1i uala iii sia de considera,ci6 la tal relacio . . ."

130 M. 54 A. "Capitols dels specters", 1509. "6L mes quo algu nopose ne presum,eixqua pendre o te .nir mosos que stiguen ab alguns mes-tres de la dita art do specieria, serer,, si doncbs no hauran complit sontemps at) son mestre at) que stars. o licencia do aquell tends si ja to tatinoso o joue per aumentar do maior art no uolra star a altre art o offici,segons quo per pratica do 1a present citttat e ordinacions do aquella esatorgat quo aquell tal joue o mono thiga a complir aquell ab to atno queaffcrmat sera e sens licen.cia de aquell no puxa estar ab altre mestre(.let dit art sots pena do dcu .tiures monoda real de ualencia, e aso :perleuar tota manera do discordia -entre los mestres del dit art e conser-uar bona fermandat, la qual dita pens sip. exhi ; ida per los maiorals cexaminadors del dit art.,"M . 56 A. "Capitols dels canclers y creacio do offici", fol . Clxxxx,riij

vto . "Item es statuhit y ordenat que qualseuol joue qui uoira pendreto dit offici haia ide star per aprenediz aU amo per temps de tres ant'scomplits, e lo qui sera acrobat ier to contrarj axi to inoso com to arnoqui a menys temps 1o pendra ~en la casa sua ,her aprencfiz encorrega enpena decent sous cascu, aplicadors a la caxa del slit offici, la execu-cio delis quals fara to tnagnifich musta~saf."

131 11rotoco~los clef notario Antonio Aleixandre, Arch. do Proto-colus notariales, legajo 6, A. G. R . V. "Die v j mensis junij annoA-IDLxxiij . Lo honorable en batiste barr-eda, uelluter, habitator de ua-lencia, attes que .at) .acte do affermament rebut -per frances joan sansttotari, a xxij do settembre del any ML?Lxxij :Jaume uidal, llauradordcl Hoeh del ~palomar, afferma ad aquell a agosti uidal, pera aprendre1o offici de uelluter segons en dit acte do affermament pus llargamentVs con9engut, ~e se sia seguit a to dit agosti uidal son sia annat del ser-uey y casa de aquell anze mesos ans de acabar 10 temps que tenia obli-gatio de seruir a dit sots atno, y 1o -dit batiste barreda per dita raho

Reg-tilaei6n dd trabajo era la Valencia del 3oo . 231

I1 Municipio tenia sohre estos aspectos, como ya indicanios,una competencia casi absoluta . El permiso municipal autorizabapara ser admitido a examen sin haher cttmplido comp aprendiz el.terinino setialado. \'erdad es quegeneralmente se esgrinuan ciertosmotivos particulares, siendo muy frecuentes los casos en que se

haja conuengut ab dit jaume uidal y entre aquells hi haga hagut con-gert per inedi de antoni uidal, mereader, percurador de (lit jaume uidaies stat donat a daquell .cent y trenta peals castrllans stant quo dit batis-te barreda no fos tengut de hagar soldada alguna e clue li can~.ellas ditacte de affermament pro datis et cum . . . confesat hauer rebut de aquellper mans do slit antoni uidzil, pagant segons . . . dits diners en presentiade notari e testimonis dessus scrits, 1os dits cents y trenta reais et quiaaius renuntia suet que per q.o can~cella alit acte de affermament de laprimes liai .ea fins a la darrera . . ."

ill . 66 ,A . _1 . M . "Capitols argenters", 3 julio 1533 . "Item es statuhite ordenat que per quant la experjencia ha mostrat que 4os rnocos quisa fermen per apendre to dit art e offici de argenters quint sos amosso han esforcat e fatigat en poch temps de ferlos habils y sufficientshera poderse a~proffitar do aquells per 1o trmips quels resta, lo;s dits mo-~os, sabent rahonablement to diit art e offici, cerquen questions e donenocasions de renyir ab s-os amos m,06eruintlos, per 4o millora:nt, corre-gint -e adobant los capitols qui parlen dels aprenediqos, es prouehit eordenat que los cinch anys, los quals qualseuol aprendic es obligat destar ab anzo- o ab amos e o tot aquell temps due seran affermats sehai:en dc entendre de sta forma, que fos dits aprenedigos -sien tengutsprecisatnent de star almenys cinch anz-s e o to temps que -seran affer-mats alt to amo primer ab quj se afer.maran, e -si sera cas que entre losdits aprendi~os e to amo prjmer de aquell hi haura adgancs questionse malenconjes, per les quals se pretends .per to dit aprenedi,; o aprene-clieos que no pot star en casa del (lit son amo, que de les tals questions:,ien jut,es :los maiorals del dit offici y aquelles se haien ~de coneixer edebertnenar per aquells e si trobaran que to aprenedit, o aprenediqosreclamaran ab justa causa, c+n Ital ca;s to dit aprenediq o aprenedicossion tenguts,de star fermats ab altre areno argenter, habitator de la pre-sent -ciutat per la resta del temps que restara dell dits cinch anys e o deltemps que seran affermats, lo qual segan amo lyaia -de reffer e satisfferal prjTner amo to que sees ,de.tertnenat per tlos inajorals que deu hauerto prjmcr amo per to que resta de acabar 1o .temps que sera attengutper to primer amo. E to mateix rlue :dit es en respecte de.l prjmer e se-gon .amo ;sia entes en 1o tericer, quart e tarts amos quants los ditsaprenediqos muclaran durant lo temps quo seran affermats .M. 56 r1 . "Capitols dels carders", fol . Cccxiij, 22 agosto 1515 . "Item

statuhexen e ordenen que nengun rnestre del dit offici no sia ni gosedonar fahena a nengttn aprenediz, ara sia stranger ara sia de la ditaeiutat de ualencia, si ja no .hauent aeabat pie seruir tot 1o temps per toqual seri't affermat a lo mestre que aquell sera affermat ."

232 Juan Beneyto Pcreti.

trata de algg-6n menestral pobre y casado que no puede mantene%`su casa y su familia, ni los "carrechs del matrimoni" 13= .

En la epoca en que el gremio deviene instituto privilegiado,,establecese una mayor facilidad para los hijos de maestros 133 .

Pero estas corruptelas no progresaron, y rnenos aun otras que,con tin criterio exclusivista, pretendieron imponerse : tal, porejemplo, la de limitar el numero de aprendices X34,

132 Al. izo A. "Dicto die (i9 septiem}rre r5<85) ." "Los molts mag-nifichs Senors Jurats de la present ciutat de Valencia, exce,pte los moltsmagnifichs mossen Hieronj artes de albanell, generos, y en nofre mar-torell, -ciutada, absent del present acte, ajustats en la cambra de consellsecret, attes que xristofol llombart, natural de is present ciutat, ha sup-plicat a ses senyories fossen &erui ;ts de manarlo fer examinar del ditoffici de uelluter, que aquell ha depres, constant .de la su abilitat, perser aquell persona poibra e necessitada y esser casat y hauer de susten-tar lo:s carreclis del matrimoni, to que bonament no pot fer conformet6 obligaci6 si ya no fos afavorit en to que to dit y supplicat, no obstantaquell no haya seruit en dit offici to temps que acostumen seruir losaprenents de dit offici conforme les ordinacions de aquell . Per so, sessenyories, attesa la dita necesitat y pobrea y esser aquell persona ca-sada, pera quc aquell puga ab rues comodidat aiudarse y sustentar loscarrechs del dit matrimoni . E tals per .certes justes causes 1o animode ses senyories mouents, prouehexen que to dit cristofol llombart siaadmes a examen del dit offici de uelluter no obstant que aquell no hajaseruit en la present ciutat y praticat .lo temps que deuia -conforme loscapitols de dit offici, e si sera ab.il y sufficient per los clauari y majo-rals del dit offici y per les altres persones a qui toque y hesguarde ferdit examen, aquell sia fet mestre en dit ofci ab que sia satisfeta y con-tenta la part si lay haura."

Analogamente, e1 mismo caso ("no .pot sustentar los carrechs delmatrimoni ni aiudarse ab sa muller y fills per la gran carestia deltemps"), -decis.i6n 22 Mayo 1586. Tambien en 6 noviembre 1588, IVI. 114-A ("no obstant aquel no haja acabat de seruir lo temps que acostumenscruir los aprenents del offici") a un Juan Ro-ch, quien "ono, pot sus-tentar sa casa y familia y los carrechs del matrimoni" ; en 28 noviem-bre 1594, M. 121 A., a Juan Marco, casado, con prole ; en 16 enero-I599, a Sime6n Sabata, ,TvL 125 A, etc .

133 Conf. la inter,pretaci6n de Tramoyeres, en su op . cit., pag. 191-'134 Ya los ~calafates J-e Valencia pretendieron que cada maestro

no tuviera mas quo un aprendiz, a 1o que se opuso Pedro I en las Cor-tes de 1342 (Tramoyeres, op. cit., ,pAg . 16q) . Se refiere con esa mate-ria el fucro incorporado comp VI, riib . III del lib. II : "Item corn loscalafats hajen feta ordiuaci6 entre si clue nengun dells no prenga sino,hun deixeble o aprendis per pendre to dit offici, per qo que sien pochs,en nombre e hajen mes que obrar e major loguer. E aso torn en dan de

Regulacion cdel travajo en la Valencia del 500 . 233

1?1 examen constituye una destacada caracteristica grernial;hasta el punto de parecer Clue era el examen to que determinabael aspecto corporativo 13° j pero su iniciacion no es mtuy anterioral 50o. Se establece por primera vez en Valencia antes del si-glo xvi, para los zapateros "', carpinteros "7 ti- curtidores 13s .

Ya dentro de esa centuria se inicia entre los fabricantes de ladri--

la coca .publica, e sia uist esser fet quasi en manera ~de gabella, que pla-cia a vos senyor fer reuocat la dita ordinacio, e quo per vos sia manat,.sots certa pena, quo de aqui auant tal restriccio semblant no sia feyt:aper aquells iii -per los altres oficis o mestrc do la ciutat sots pena dedeu morahatins do.r, dels quals to ters sia (let senyo,r rev, to tern de la .ciutat e laltre ters del acu,sador."

Las ordenanzas de los zapateras del 1451 limitiibanlos a tres '-Es-encara ardenat -dice su cap . V- quo algun 3.nestre no tinga de tresaprendisos auant e los contrafrents per tantes uegades com contrafa--ran encorreguen on pena de trenta soul . . ."

Alnunos no podian tener a.prendices : asi se prohibe en 1484 a losremendones no exami.nados, y en 1499 a esos mismos zapateros aur.sufriendo examen . '-Capitols" cits.-"E nengu dels dits remendons aix .examinats coin per examinar no puixa tenir ningun aprendis."

133 A . G. R . V . Real Audiencia, sec . Procesos, lib . 27, num . 483,afia 1592 . En el pleito de Jos oereros con los confrteros . "En la ciutat deualencia tostenrps y ha hagut y de present y ha un Collegi y art de qe--rers y speciers que es stat y ~es offici format y aprobat per los furs ypriui4egis de dita ciutat y regne y quo ha tongut y to ,per soil proprs-magistcrj y obratge la sera y la me], que naxen de un mateix principi,fent y obrant la dita cera y les confections, confitures y conserues de.met y aqo precehint degut exawen, introduhit y ordenat ab los capitolsa1 dit Collegi atorgats per los Jurats y cons-ell de dita ciutat, conformeals quals nin-A pot usar de les c-oses tocants al dit Colegi e art de cerersy speciers quo son les dessus dites que es fan de qera y de met que no,sia primer oxaminat en la forma acostumada y donat per habil per losofficials ordinaris del dit Collegi quo entreuenen en dit examen y noobstant ado qerts ,particulars de dita ciutat quo tenen botiga y uenderiade sucre, quo james son estats ni ara de present son offici format dedita ciutat ni ban tengut ni tenen capitols ni examen a1gu, fermaren dedr.et ~en la Cort de la Gouernaci6 de dita ciutat ~pretenent en aquellaquo aquelles estauen en possessi6 de for y uendre torrons de qual-scuol manera y altres confeccions, conserues y conifitures de met quecoin dit es dessus, es to proprj y particular magister'j e_ obratge dell,dits cercrs y speciers . . ."

136 Ordenanzas de los zapateros, 1513, M. 55 A.=3'7 Ord. dell fusters, 25 septiembre 1565, IWL go A.138 Ord. de los blanquers, 2o abril 1589, M. 114 A.

234 Juan Ben.eyto Perez.

Ilo"', tintoreros 14°, plateros Y"-', cardadores"z << caldereros 14.

139 ~T . 5o A . "Capitols" del 5 septiembre 1500. "E primerament perquant to offici del raioler es molt iitil e necessari a is cosa ptiblica e nosia licit no bo quo cascun puxa usar de aquell lie parar obrador o rajo-lar ne usar de aquella dita art e offici sens que no sia prouat esser su-ficient en dit offici, per qo :es prouehit e ordenat quo persona alguna nopuixa tenir fore ne rajola .r del dit ofici necessari per poder usar dellquel quo primerament no sia examinat e fet mestre per :poder usar eexercir to dit offici per los maiorais del dit offici de raioler." 1+.1 ca-pitulo TI establece el examen obligatorio ; pero coma a1guien hay"a de-axaminarlos, sefiala que se ,considcren maestros los quo resena : `°eplau a tots los quo -en lo .present capitol son nomenats quo, tenen sesnoses, forns c obradors, raiolar e altres cores al -dit offici necesariesaquells tals sicn tennuts e reputats per mestres examinats en lo ditaffici (lens atra manera de examen . . ."

zq :o l . 5o r1.. "Capitols" del y diciembre 1500 "els tintorers quobLson stats e de present es troben :en la present ciutat no son stats exami-nats, jatsia per esser fills de mestres e per esser abils antichs en lalita art sien haguts per suficients e aprobats, empero per dar formae ley equal axi al present com als deuenidor statoexen e ordenen . . ."

rqz IAT . 53 A . "lCapitols dell argentcrs", 25 septiemhre 1505-per quant fins aci los quj han uallgut usar (let ciit art e offici, exercici

,o magisteri de aquell no :han pozut war e han usat sens examen algu,gnostraiA tan solainent quo eren stats aprenedissos del dit offici c artper temps de cinch ant's, segons forma e arcli .nacio, ley e statut del dit,rte ofici, e com per ~experiencia, que cps mare de totes arses, haia mos-

trat e mostre que per no hauerhi hagut examen fins aci en to dit art eoffici hi ha moltes ,persones qu~e no te:nen tanta habilitat, saber e inte-3igencia com ha (nester la habilitat c clis-positib del (lit offici e art, toclue redunda en uergonya e dan de la dita republics de la dita ciutate del dit art e o-tfici, car un offici de tint saber e s.ubtil ingenij com'es to dit art e offici de argenters e los mestres de aquell quj h.an a ser-uir de subtils obrcrs per al serucy de nostre seny-or deu, papes, empera-dors, Revs e grans sennors, e .per so deuen esser persones -de molta in-teligencia e saber en les cases que pertanyon a to dit art e offici delsslits arnenters, c essent tals es honor e gloria de la dita ciutat e bene-fici do les persones del dit offici :e art e lauorants -en aquell, quo de aciauant qualseuol aprenedis o obror clue haura. stat los Bits cinch anys aldit art e offici no :puixa tenir obrador nj cap ~do taula nj exercir todit art e offici com a mestre en la dita ciutat e rauals dj aquella finsque prinierament to quj uoldra obrador o tenjr cap de taula sia exa-rnjnar per los majorals del dit art e offici ensemps ab quatre prohoms1j aquell, cl-e idors per los Bits majorals, en aquelles obres quo los ditsmai-orals ualran c conexeran quo aquel tal obrer a;prenedis per esserexamjnat go es interrogantlos primerament e fentlos donar raho deles cores quo aquells -dits maiorals e ;prohoms to examinaran e apresfentlj pintar e desboixar les Bites co;ses e aqucll~es posar en obra si benuist los sera . . ."

Regtdacion del trabajo en la Valencia del 50o . 235

A1guna vez se suhritne su necesidad hor motivos iniperiosos : taleucede respecto a los panaderos can la "crida" de 7 de Julio dei 5 icg, dada hor ~el Dudue de Calabria, lugarteniente general delReino, despues de madura dcliberaci6n . Por esta orden se perniiteClue cualquiera ptieda arnasar ti- vender pan, siempre que se cum-,)]an ciertas rnedida de policia v el pitblico quede a cubierto defraudes "'. -Con ello fueron muchos los que hicieron "flaquers" .Y el Concejo les concedio que pudieran continuar ejerciendoacluel oficio, pasada la necesidad del momento, sin toner gue sufrirexamen . :~:.a crisis dcbi6 ser larga, 1>ordue aun despues del 1530se pretende in;resar de pasladero, valiendose de la naencio-nada "crida". Pero apenas transcurrida 1a urgencia, vuelve aexigirse el examen : asi en 1532"'. E's interesante recordar la

14,2 1T . 76 A . Ordenanzas, agosto 1515 .143 ?AI . 58 A. Ord ., 15 diciunbrie 15a9.14q. M. 63 A . C,rida 7 Julio 1529 '- . . .de part del molt Excellent

Sennor duch don ferrando :de arago e de la serenissiana sennora reynadona ;ermana, conjures, loctinents generals simul et insolidum en topressent refine de ualencia . Que uista e compresa per sa excellencia eserenitat la g-ran necessitat quo de pa ocorre en . la present ciutat, desi-iant to be universal y utilitat c descans dcls pobladors de la presenttiititat e erieara tot to refine en clue ab molta sol:icitud ban uolgut euolen tostemps entendre e per remey de dita necessitat precehintniatura delliberacio del Real Consell . . . Ab tenor de la present publi-ca crida, expressannesit -e de certa sciencia, per la Real attetoritat seaterga licencia general a tot horn axi dins la present ciutat com foraaquella de ,poder pasta,r .pa pera :pendre en dita ciutat, ab quo donendosset once pasta e quatoroe ones de pa cuyt en la querna . L los quo,entraren pa fora de la ciutat haien de [er manifest als portals del paclue entraran pcra quc; tlel pa quo pastaran _ e uendran hail de pagarto -dret e sisa quo pal;a to flaquer per to pa que aduell pasta e: uen . . ."

145 -A1 . 65 A . "Me mercurij triceshna mensis octobri-s, anno anatiuitate dominj Millessimo quingelitesimo trigesirno secundo . Losmag-nifachs mossen miquel pelegri cathala, gener6s, en Agosti joanallzert; ciutadi, mossen Miquel noffre claramunt, generos, en hicro-nym tal;ell e en Gapar joan de Santpere, ciutadans, Jurats en toany present de la insigne ciutat de ua~lencia, ensemps ab to ma.-ni-ticlz en Gaspar uilaspinosa, ciutada, absent de aquest acte, en Nicho-lau dassio, sindich de la dita eiutat, aju-stats en la ~cambra de consellsecret do la sala de la dita ciutat, prouehexen quo tots los quo finsahuy son stats adniesos al offici de fla .quers e pasten -coin a flaquers,puxen de aci auant usar e ~continuar to dit offici de flaquer segonsIns ahoy hail fet, empero quo de huy attant no pttixa esser admes

236 hian Bcneyto P~re_.

cvolucicin reglamentadora de este hunto. Poco despues, en elmismo afio 1532, se ordena quo haya de ser nuevamente exa-niinado ciuien dejase de ejercer durante veinte dias"', y en 1 ;48se reduce ese terinino solamente a diez Bias "`.

Ya hemos indicado que el aprendizaje, anterior al examen l~~rse precisaba para este . Tambien dijimos quo alguna vez, en cier-ta epoca, se exigia, ademas, una edad determinada, pudiendosc-citar articulos de alnnznas ordenanzas que, aludiendo a ese pun-to, prohiloen exatninarse a indieiduos demasiado jovenes, conpoca experiencia'." . ,No faltan casos en que se exige el matri-

negun altre al dit offici de flaquer sino ,precehint exame fuxta formadell -capitols attorgats al dit offici de flaquers, a heneplacit enmpencrde la ciutat."

146 1T. 65 A . "Dicta die [xxj mensis octobris anncr a natiuitatedomini llillesimo quingentesimo trigesimo secundo] . Los magniffichsmosses lliquel pelegri cathala, gener6s, en agosti johan albert, ciu-tada, inlossen Miquel notfre claramunt, generos, cal hieronj tagell, enGaspar uiiaspinosa e en gas.par Johan de Sanctpere, ciutadans, Ju-rats en to any present de la Insigne ciutat de ualencia, en nicholautenet del post, ciutada, racional, c en thomas dassio, Sindich de ladita ciiitat, ajustats en la cambra de co-nsell secret de la Sala de ladita ciutat, prouchexen que qualseuol flaquer axi dell uelis com dellnouell;s quj dexara de pastar per temps de uint dies continus de alliauant no In= pastar ni usar del dit offici de flaquer sino examynantsenouament del ,dit offici de flaquer juxta los capitols al dit offici ator-g ats ."

147 M. 75 A . Decisi6n 7 julio r548 . "Los magnifichs Jurats,Racional e Sindich, excepto al;pont, 1o qual era absent, ajustats enla cambra de consell secret prouehexen que tornen to offici de flaquersciel modo que aquel estaua .ass que per los dits magnifichs furats fosdesfet, ab quo los que has pa.stat a,pres de la crida feta de pnouisi6de ses tnagnificencies fins ha huy c has feta la obligacici per esser,en dit affici, e que si alguns dels que has pastat e feta la obligaci6has deixat de pas,tar, que dins deu dies hajen de to.rnar a pastar siuoldran pastar, altrament si nou faran passat to dit terminj no puxenaquells entrar en dit otffici sino conforme als capitols de (lit offici eexhamen de aquell."

148 Ver ,doc . trans . en la nota 141 .149 O.rdenanzas -de los carpintero;s, ano 1472 . `Item per maior

deelaraciii de dits capitols e perque alguties ue:gades ses trobat que losexairninadors has exarninat a fadrins de po~ca edat los quals halt paratobrador e fan fahena per si mateix c son seguits alguns daps a la co-munitat .per la poca experiencia de aquells, per tal halt ordenat perutilitat de la coca pub:lica e per euitar les uergonyes que tots dies se

Reg?dacion del trabajo l as la Valencia del goo . 237

inonio'j", y asiniisrno se habla de cierto informe respecto a lanioralidad del solicitante ".

l 1 examen, por to demos, dehia hacerse sobre la especiali-clad del oficio a que se aspiraba". La pieza de examen se es-tablece va en 14.58 en las ordenanzas de los zahateros, pero noclueda deterniinada, sino al arbitrio de los mayorales ; ya en 1584

fahien e fan al dit ~offici, que nin una :persona, axi -fill de ualenciacoma estran,;cr, no puixa examinarse que a la edat cumplida de uintanys" (X) .

150 "Capitols dels blanquers'", ano z16i6i . `Item es stat statuhit eordenat e miliorat que nentui blanquer qucs haia do examinar dcldit: offici de lhuy arrant no puixa esser exaninat si is aquell no t6 casae habitacib en la present ciutat e o haia fermat matrimoni en fas desancta niare i;,lesia solemneinent . . ." (xit, .)

1 .51 117: . 52 A . Disp. 2. diciembre 1 .505, establece que los pla-teros antes del examen se informer. "ciiscrctamcnt c cantclosa dela uida e costums de aquell e si atrobaran aquell tal esser la bonauida e costums sia admen al (lit examen, altrament siali ab discricsio,donada repulsa" .

s ;2 M . 63 A. "Capitols dels corregcrs", 1532.-"tern. considerantclue encara que los cinters, corregers, guarnimenters e buydadorssia tot hun offici, empero los meneigs, exercici e pericia son diuer-sos, es 1)e per qo que en to examen de rcascti claquella sien examinatsjuxta to offici c mester que han de usar e axi los dits clauari, ma-jorals, prolioniens e inestre del dit offici concordantment ban orde-nat e capitulat que qualseuol que deaci auant se uolrA examinar e£er inestre (let oficio de correger e guarnimenter hajen de esser exa-sninats no sots ab to matrix exaineu que fins aci feyen mes encarahajen de fer una ~uarnicio .de cuyro de mula e altra gaarni.cio de ca-uall, de la manera que los examinadors les demanaran ; e en respectedell buydadors, aquells hajen de esser examinats no sols ab to exa-men fins aci acostumat, que era una ciuella y hun cap y tres platonsde azer y una ciuella y hun cap y tres platons de lauto, mes en-,cara haja de buydar dos fuses de la obra que li demanaran losexaminadors y hajen de posar a punt de daurar les peces que lidonaran los Bits examinadors de aquella obra que haura buydada.F: aq.o perque es cosa contingent saber fer los dits caps, ciuellae platens a no saber fer les altres roses dessus dites, les qualsson men importants per al dit offici, e los que reran atrobats suffi-cients a to examen fet en la manera dessus dita, axi de corregers eguarnicioners co,m de buydadors, lien admesos a mestres de aquell tnes-ter e examen en to qual seran stats atrobats sufficients axi -coin anti-gament es stat obseruat e acostumat, e si algu uolra esser mestre decorreger e buydador junctament e tenir los don officis haja de ferlos don examens ~en ~to modo., forma e manera dessus dites . . ."

238 Juan Beneyto Perez.

se habla de la pieza 'con claridad ", y durante el 3oo la ge-neralidad de las ordenanzas sabe especificar cuidadosainenteaunque no quedo absolutamente fijado el ambito del arbitriode los examinadores en todos los "capitols" . Entre los traha-jadores en piedra ("pedrapiduers") el 1565 se alude precisamentea clue no se planteen casos raros ni se examine de obras des-acustumbradas en la ciudad t'`' .

La organizacibr1 del examen para los oficios manuales ylas profesiones intelectuales era de coml7ctencia municipal ensus lineal directrices . Los Jurados nombraban examinadores

153 "Capitols dels salhaters", 16 enero 14.84 . "Item que de aciwant qualseuol persona qui uolrra esser sabater c usar del dit afficihaja de esser examinat de saber te.llar tin estiual de plechs e tin bor-segui e una sabata redona e una .sabata de llengucta e una de dona euna curia, co es tnz deuantar e tin traser c una falda, e si no uolrra.esser examinat en totes les cokes damunt dites no puixa ser ni exerceraquelles en las c+uals sera examinat, sots la pena stipulada . . ." (xiij .)

154 P!or ejemplo, :\I . 71 :L, "Capitols dels teixidors", 1'540, el ar-ticulo V determina clue los tejedores de lino tejan una tela -Ila qualtela haja de texir on to telar do la casa o confraria del dit offici e cluela haja de acabar de teixir tota ails que sia examinat rie capdell e fil,e esent la tela quo aquell haura texit qual dcu esscr, sia examinatde quatre capdells de fil y each capdell de tress comptes, e si aquelltal errara quatre com:ptes quo, no ,puixa passat iii esser admes y exa-minat, e si lo contrarj sera fet los clue hauran entreuengut en to ditexamen y hauran aprouat aquell cascu encbrreg-a e sia encorregut onperm de cent soars" .

Semeja:ntemente, Al . 56 13, "capitols dell carders", 2a agosto 1515(fol. Cccxiij) . "Item es statuyt y 'ordenat quo ntngun mestre no puxatenir obrcr nj donar fahena a aquel si ja aquel no sapia be foracabar hun parell de cardes de tot punt, e aqo sots ~pena de cent sousaplicadors la mjtat al coma do la dita ciutat y la mjtat a la caxa deldit offici, executadora per to magnifich mustasaf de la dita ciutat," 0) .

155 TI. 9o A . "Capitols dell pedrapiquers", 24 noviembre x565 ."°G per quant se ;ha enter clue moltes personas se deixen de examinardel dit magistcrj perque los Bits mestres los examinen en obres y traqesnoues y no usades sino fabricades per aquells per tallar estos yaltres inconuenients, proneheixen y ordenen clue quant alguna perso-na uoldra examinar de mestre lus Bits inestres nol puguen examinarsino en o~bres ordinaries y comunes, y en les clues acostumen for y fa-bricar en la present ciutat." 'Tam:bi6n es muy interesante, sobre estomisnro, la crida do+1 2 <1e enero, d-el 1566 .

156 Ver, por ejenvl7lo, M . 62 A, 22 diclembre 1527, nombramien-to de "corregidors, de aduocats, examinadors de metges y examina~

Regzdacl6rt ciel 11rabajo 'en 1a Valencia del 500 . 239

3r proveian incluso a ciertos detalles, como la cesibn de mesay si1_Ias para examinar 15' . Pero donde se ad~-ierte una mayor in---fluencia municipal es en materia de exigencia de examen, puesel hltinicipio concede excepciones con gran libertad . Ire unantanera general y por motivos de necesidad, aludidos en la men-cionada "crida° del Duque de Calabria, queda establecida la,supresiOn del examen para los que deseen arnasar pan 15s . Otras

<iors de cirurgians", 30 anayo 1528, id . "de examinadors de notaris,..notar.is ntajorals y examinadors" . M . 63 A, 22 dicierabre :1528, mis-tna fecha 1529, etc .

z-57 "Stabliment" del 17 diciembre 1526. "7Ars dits magnifichs Ju-rats de esta insigne ciutat de tialencia e SSindichs, per to magnifichadmynistrador de la lonja noua, seize cadires e una taula per al exa-nnen ~quant se fan donors, y no tenen hon senten lo's dits ueedor c-examinadons ."

158 M. 63 A. Con inotivo do la escasez de pain que moiicro lacrida del 7 julia 1529, rnuchisimos menestrales se dedicaron el artede la panaderia . :1",1 misrno 7 de julio figuran en una lista ("los que hartpastat per la crida") niolineros, cardadores, tejedores, etc. ; no faltanoficiales de panaderos ("johan lopez, obrer de flaquer, quj sta en la pa-roquia de sent johan del mercat per to orn de les monjes"), 121 pana-deros no exatninados (nicolau martj, flaquer no cxaminat quj sta en laparo.quia de sent tnartj en to carrer de sorolla'°) . Tambian hay aIgunrnolinero (9 noviembre 1529, "miquel burguera molyner"), cosa muy 16-gica si se atiende a que hasta se dedicaron a e:se oficio, sin duda lucra-tivo, incluso agricultores de pueblos ecrcanos (7 julio 1529, -`en joharynagcra, :laurador de payporta") . A los que quisi.eron seguir usando de-ese oficio, el Concejo les excepitia de la obligacion de examinarse.En tal sentido, 1T . cit . "Die lune xij July, anno MDxxviiij.-I.ostnagnifichs jurats de la ciutat de Valencia, attents quo en johan aznar, .texjdor de llana quo sta la ~paroquia do sen johan del mercat, en tocarrer de calaforra, s,e es fet scriure pera pastar en la occorrent ne-cessitat juxta forma de la crida e uoi dequi attant pas-tar com a flaquer,--per ~-o prouehexen e donen licencia al djt en johan aznar que, fetaper ell obligacio de cantribuyr en totes acluelles cosec que los delslit offici de flaquer contribuexen e son obligats a for, puxa daqujauant pastar e restar flaquer per a tostemps axj com si fos examjnat, .sens nengun .altre exarnen . E com fos present to djt johan anar,-feu la dita obligacib on poder dels dits magnifichs Jurats" . "Die xv ju-ly . . . a andreu figu.eres, qabater"--'`Die xxvij july-Los dits magnicichsJurats e regent de Raciona:l, attens que en myquel gil, laurador questa en la paroquia de sent johan al portal de quart, se es scrit perapastor en la necessitat ocorrent juxta forma de la crida j ttol dequjauant pastar com a flaquer per q.o prouehexen e donen licencia al dit .

240 Juan Benevto Pere>,

weces los Jurados permiten que se use un oficio sin estar exa-ncinado, siempre clue se contribuya a las obligaciones tributa-xias gremiales "', auncque to m,as corriente es clue se aluda a

la pobreza del solicitante, quien siempre tiene mujer e hijos

que mantener 1s' . Y precisannente con motivo de esta interven-cion municipal no faltaron conflictos, y hasta tentatititas de bus-.car ttna via Judicial ec,iuivoca para escamotcar la ley "' .

miquel -il qtte feta per ell obli;aci6 de eontribuyr en totes aquellescases que els del dit offiici de ilaquer contribuexen e son obligats afer, puxa daquj auant pastar e restar flaquer pera tostemps sens nen-:un altre examen." Tambien a algunas mttjeres, 31 0 julio 1529, a "nadionisia jorda, uidua e na ysabet jorba filla de aquella" .

159 M. 63 N . "1)ictis dia et anno [zo oetubre 1530 .1 Los ditsznagnifichs Jurats, Racional c sindich, ;proueheixen e donen licenciaa maria de soliaga, uidua, que .paste e puixa pastar :e uendre pa coma flaquera en la dita ciudad de ualencia, no obstant que no sia exa-minada del (lit offici ab que exnpero se oblique de coutribuir en to-tes aquelles cores que los altres flaquers contribuixen e son obligatsi for . E coin fos present la dita Maria de, soliaga, gratis feu la ditaobligaci6 en .poder dels dits magnifichs Jurats, rational e sindich eAel scriua de aquells stipulant e rebent les dites toss per totes aque-lles dc qui es o scnl, interes, obligant per les dites cores tats e senglestnobles c inmobles haguts o per hauer."

16o M. 63 A . "Die xxx. juli ITDxxiiij, a mestre pedro ladrop,abater, y a leis bertran, Obrer dcl offici de flaqticr, to dual to xnu-

1ler e fills ." lta. 84 _1 . "Establiment" 7 mayo 1360 . "l.os snagnificlhs Ju-rats de la ciutat de ualencia . . . ajusrtats en la cambra de consell se-cret, attes que en joan de palacios, barreter, ,es persona pobra e pasamolta necessitat per sostenir muller e fills, per so prouelleixen que todit joan de palacios pupa for qualseuol manera de barrets de drap,no obstant aquell no sia examinat ."

161 M. 6,3 A . "Jhs . Die sabbati quarta mensis, julij anno anati-:_uitate dominj M°Dxxviijo, dauant los magnifichs Jurats de la insigneciutat de ualencia comparegueren los honorables en pure qapena, cla--uari, en miquel fenoll, uehedor, e en anthony ribes, prohom del offici,de flaqucr de una part, e en jeronj barbera, flaquer, de la part altra,-ils quals fonch publicada la prouisi6 e declaraci6 del tenor seguent .Los magniffichs Jurats de la insigne ciutat de ualencia, attenent quoper ells es stada feta una prouisi6 o declaraci6 a xxij del prospassattnes de juny a consell del noble don pore Nis san(;, adttocat de la ciutat,entre to offici de flaquers de una e en jeronj barbera, flaquer, de la partultra, atorgant examen del dit offici de flaquer al djt jerony barbers,ccnxfermant un altra prouisic) per los magniffichs jurats predecessorsde aquells feta a consell deal magnif£ich mestre aguilar a xxij de fe-da)rer propassat, per les causes e motius en dites prouisions contengut3

Regulaciou del trahajo en la Valencia del 50o . 241

En los examenes era fundamental el pago de la tasa o "dretde caixa" . _3si parecc deducirse de las ordenanzas de los cal-dereros del 15 10 "' . I .as tasas variaban, en los examenes de lascarreras liberales, seam el titulo clue se pretendiese "' ; en loso icios artesanos o de caracter inantial clependia singularrnentede una scrie de circunstancias personales. Los plateros y losguanteros a principios del silo xvi distinguen iorasterost°alencianos "", disminu3-enclo 1<t ct,antia cttando se Irate de hi-

e per quant de dita tiltima prouisic5 e declaracio per part del djt officide flaquers es stada interpossada appelacib e es stat attentat de in-troduhir aquella en la real audiencia, to que per priuylegis a la ditaciutat atorgats fer nos hodja ne deuja, coin sots to dit offici de fla-quers tie }x)gues dernanar rcuisic5 de dita ticclaracici dauatut dels ditsmagniiiichs jurats, los quals en les causes dels officis en uirtut dedits priuylegis son jutges, no obstant que los capitols atot;gats aldit offici sien confermats per Sa Magestat, nolcnt els Bits mag-niffichs jurats de uoluntat de ,ies Bites prouisions resecar djta diffe-rencia e qucsti6 entre les dit~es prouisions corn per altres causes c,motius los quals no son expressats en Bites prouisi.ons, aconsellats delBit don pore lugs sane, usant de la facultat a ells pertanyent e dottoluntat de les Bites parts, declarcn . Que to Bit examen de flaquer siaatom>at por to djt offici al djt jeronj barbera, segons ja es stat pro-uehit e declarat, restant los capjtols atorgats al Bit offici en sa forqa,integrjtat e ualor, e als quals ningtm prejuhy sia fet no causat perles Bites prouisions, coin aquelles sien ab la present confermades deuoluntat ile les dites parts per los dyts modus contengttts en ditesprouisions e per altres ."

162 M. 5¢ A . "Capitols dels caldercrs", 8 junio r510. "Item coin en1o dehen capitol dell capitols decretats per los Bits predecessors nostressia ordenat quo cascun obrer uolentse examjnar pagas ulna sous perto Bit examen a la caxa Bed Bit offici, es ueu ;per speriencia to Bit capi-tol esser dampnos al Bit offici e a la reptiblica, per so coin molts exa-mjnen sens tenir suf-ciencia per esser mestres, corregint to offici Bitcapitol e addicionant aduell, demana to Bit offici quo per dita raho losdits examjnadors uells e nouells haien de for lo :Bit examen e trobatsuficient aquell tal obrer sia fet mestre exainjirat . . ."

163 M. 51 A . "Die .martis xxvij augusti anno MD secundo. Losmagnifichs jurats, Racional e Sindich except figuero, splugues e al-bert, ajustats en cambra de coils-ell secret hrouchexen e ordenen quo1os bachillers quo se faran en to studj general per lo graze quels darande bachiller de cada facultat paguen la meytat quo es stat ordenat depagar Jos doctors ques faran .de cada factiltat."

164 M. 53 A . Ordenanzas de los "ai;genters", 25 septicinbre 15o5,establecen tasa de diez sueldos para los de rlrag6n, Catalufla, Mallor-ca y Sicilia, sonalando veinte sueldos ,para quien sea 4°estranger dels

17

2,42 Tzian Beneyto Perev .

jos de maestros ". El pago de la tasa era reduisito que so exi-l;ia para el ejercicio profesional "e, v su aumento respecto alos de fuera de la localidad o comarca debio tener una final.i-

dad monopolistica, ya que son relativamente ahundantes otrasanalogas disposiciones "" . Tamhien se ocuhan algtmas orde-

dits refines" . Conf. "Ord . guanters y cinters" 8 junio isro (iiij) . Tatn-bien los caldereros, AT . 54 A, "Capitols" 8 junco 1510, " . . .per to qual exa-men to dit tal ol>rer si sera stranger .pague cinquanta sous a la ditacaixa, e si sera. natural de ualencia e no fill de mestre examjnat siatengut de donar e pagar per to dit exannen trenta sous, e si sera. fill demestre examjnat de la present ciutat pague qulnze sous a !la caxa del(lit offici e ,pera les dites necessitate de aquells°" .

165 Conf . nota ant . ~doc . ti1timainente cit . Tambien lei . 71 A . Or-denanas de tojedores, g soptiembre 1540. "Item a causa que les neces-sitats del dit offici son mottos y to molt p.oques rebudes de quo poder-les remediar e per altres justes ,e bo,ns res,pectes han statuhit e orde-nat due qualseuol persona quo apres de hatter stat to temps ,quo es obli-gat a estar ab m~estre del dit ofiici uolra examinarse del (lit affici deteixido.rs, axi de ample com de lli com de iestret, si aquel tat sera! fill demestre examinat en la present ciutat de ualencia y quo tinga y hajatengut sa casa y habitaci6 en la present ciutat de ualencia quo pague!y haja de pagar doe liures moneda real de ualencia tan solament, e sino scra, fill de mestre e sera natural de la present ciutat de ualenciapague tres liures de la dita moneda, e si no sent natural de la presentciutat de ualencia sino, daltra qualseuol part dins to present refine aquelltat pague y haja de pagar per to dit examen quatre liures de la ditamoneda, e si sera . do fora del present refine de qualsetiol naci6 o altreregne de aquell sia pague y haja de pagar sis liures de dita mone.daper to dit examen" (iij) .

166 2U . 71 A . Ord . cit . °°E quo no puga usar del dit offici com amestre examinat fins tant haja pagat la dita quantitat en peccuniacomptant sots pena de cent sous."

167 M. 58 A. "Capitols de'ls spa;5ers", 6 septiembre 1518 (fol . Ciiij)sabre la competencia de las es;padas de Pisa . "F primerament cam tonostre offici de 1a dita spascria axi los mestres de for lee spazes coinlos mestres de guarnir aKlueles no ;poden sobiure en ila present ciutat, ees la causa (lei nostre oral e d-e no;stra perdicio les spaces pisanes quientren en ualencia, lcs quals son falses y males y de grin perjuhi per alpol>1c quo lee porten c no es nengun quo lee porta quo no uinga engrau perill de la suapersona e .per tant, senyors, hloga a la rcuerenciade uosaltres Uandegar aquestes de la dita ciutat encara del refine, a pe-na de deu liures e de lee spaces ,pcrdudes . . ."

1Tay medidas para. quo, al obrero forastero se le supedite al ingre-sar. As i en las ords . de los colohoneros; 1517, AL 58 A. "Item statuixene ordenen per leuar ab;;unes inelanconie:s dels jouens obrers de ualen-cia e dels jouens obrers quo uenen strangers, e dots mestres at) los dits

Regzdacion del truhajo eTt. la Valencia del joo. 243

nanzas -frente al problenia de los gremios clue teniatn vario.sbrazos o secciones- de la posibilidad de clue un inditi iduo scexaminase de dos oficios ; los "capitols" de los guarnicionerosde 1 332 dicen que si ambos examenes se hiciesen en un mismodia dehiase pagar por tin examen, exce.l>tuindose el caso en quese celebraran en dias distintos ""` .

La competencia municipal autorizaba asimismo para clue seconcediesen ciertas exenciones . Sobre todo en relaci6n con losexamenes universitarios, hahida cuenta de la dependencia enclue el "Studi general" se encontraha frente al 1.l-unicipio . IIuya menudo se conceden excepciones temporales del pago de lastasas. Asi encontramos documentos del 1532 clue pcrmiten cluetin estudiante protienzal, Honorato Reynaldo, se gradue en Me-dicina sin abonar aduellos derechos, aunque jurando ser pol}rey mediante hromesa de hacer el pago si mejorase de posi-cion'" ; en el 1544 y en casi todos los anos siguientes son muy

jouens, clue ningun mestre matalafer dels clue huy !son o per temps se-ran no prenga ni puxa pendre ni en casa ni aceptar nengun jotte obrerclue a la present citttat uendra sino: clue per los clauari e maiorals siaprimerament admes per oibrer." Semejantemente otras ords . conmo lasde los cinteros o "veters", 12 mayo 1550, M. 75 A, quc determinan cluese pruebe la competencia de los forasteros por cuanto "his dihuenobrers e moltes uegades se ha uist clue no tenen sufficient abilitat en todit offici clue ningun mjestre del dit offici lo puixa admetre a fer fahe-na sno clue primer sia abilitat per Jos majorals del dit offici'°. Y hastaalguna t-ez se pretendib incapacitar a los forasteros para determina-dos cargos, aunque con distinta finalidad . Conf. M. 75 A. "Capitols" depeticiones a las cortes de Monzon, 1547 ("COUnsedls", 25 junio), peticionxxxxij, sobre los juristas asesores de los Justicias, civil y criminal .

1.68 O'rdenanzas de los guarnicioneros .- " . . .si algu uolr-l, esser mes-tre de :correger e buydador . . . haja de fer los dos examens . . . E si mos-trara 1'os dits dos examens en him mateix dia no sia tengut ni obligatde pagar sino: hun -examen . e 1o safari taint solament, e si ho mostraraen ditiersos dies sia tengut pagar dos examens e salaris, e aqo per bee utilitat de la coca publica penque moltes itegades se seguira y ses tro-liat per ~experiencia clue molts per saber dos caps, ciuelles e platons erenadmesos per mestres de buydar y parauen ses cases e botigues de buy-dadors y no sabien perfectament buydar les altres cosec ans qu:e stauene talatten , quelles en gran clan dell compradors" .

x69 M. 65 A. "Die ,marti-s tercia mensis decembris anno a natiui-tate dominj Millesimo quingentesimo trigesirno secttndo . Los magni-fichs mosses :miquel pelegri catalit, gencr©s, en Jeroni tagell, ciutada .

244 Juan Beneyto Perch .

numerosas ]as concesiones 1°1, tanto que surgieron enornles abu-sos, segun manifiesta la decision del Consejo general, fecha 23 dejunio de 1548, clue determina clue en adelante no pueda hacersegracia alguna de aquellas tasas o derechos1'1, excelttuando uni-camente a los aluninos del Colel;io del N-onzbre de Jesias''2. Con-

mossen miqttel noffre claramtant, generos, ell -as-par tulaspillosa, ellGaspar Joan de Sanctpere, cititadan , ditch del.s magnificlts jurats ento any prrsent de la Insigne cimat de ualencia, en nicholatt benet del-pont, ciutadti, rational, e en thoznas dassio ; sindich de la dita ciuiat,ajustats en 1a cambra dte consoll secret de la 5ala de :a dita ciutat att6sque 1o honorable en honorat reynaldo, natural pie prohenca, se uol fordoctor en medicina en to studi general de la present ciutat, to qualhauria de pas;ar to diet de la eaxa, clue es set liures deu soul, e perquant aquell no :pot pagar per esser pobre y ha :prestat Juratrtent enpoder dels Bits niagnifichs furats clue no spot pagar les dites set liuresy cleu sons per la pobrea de aquell, per qo proucheixen quo li sia donatto exam°n e grain de doctor si serf trohat sufficient en la dita facultatde medicina no obstant que per al present no pague lo dit dret de ladita caxa, al) pacte empero que primer se obligue quo si per algunstemps to (lit honorat reynaldo tenia facultat pera pas;,ar la dita caxa odret do aquella pagara la :dita quantitat del dit dret de dita caxa almagnifich administrador de la lonja nova de la -dita ciutat, e cone fospresent 1e.> dit lhonorat .reyna :ldo uoluntariament e -de bolt grat fell ladita ohligacib."

170 AT . 73 A . `'Jarn dictis die et anno [as abril t5441 los dits mag-nifichs Jurats ajustats tit suppra proueheixen que jurant en hieronytnmarti albittyana, natural de beniganim, estudiant en theologia, quo espobre y na to per al present pera ,hagar to ,dret tic la caixa quo es unducat per to grau de bachiller en arts que entena pendre -en to estttdigeneral de la .present ciutat prometent quo si u6 ad pinginorem fortu-nttan. pagara lo dit ducat a la dita caixa, que li sia donat to dit -ran debachillerat ."

Asi, un tcrmino medio aproximado de tres o cuatro concesiones porcurso .

171 M. 76 A . Se :det-ermin-a ",per los molts abusos que es feyhenper aquells que es agraduauen en to estudi general de la present ciutatjurant pohretat, e fonch ordenat e deiliberat per :lo dit magnifich con-sell que nos pogues fer gracia netguna del dret de caxa" . S&lo se ex-cepttia, comp diremos, el "collegi nomenat to nont de hiesus, instituhitper ymiego" . e

172 Loc. pit ., ibl . 76 A . 'T lo magnifich consell hohida la dita pro-posicib da nrajo-r part att6s que Ios del tit Collegi son :molt pobres ehan jurat pobretat p seria contra tota caritat que hauent studiat, peraio tenir ab que pagar aquelles no poguessen esser agraduats en to dit:estudi general, per ~.o proueheix e ordena que de huy auant los del ditcollegi no sien obligats lta pagar to -dret de la caxa al dit adntinistra-

Regulaei61t del trabajo ei, la Vale;teia del 500 . 2:45

tinua, sin etnhargo, en pie esa corruptela de las excehciones, y elConsejo de 22 diciembre 1550 establece que corresponda a losJurados octtparse de aquel punto''3 . Y en afios sucesiv-os se si-guen otorgando exenciones del "dret de la caixa", siendo rari-simo encontrar algtin AT. de "Consells e stabliments" sin acuer-dos sobre esa materia ='4.

El examen era reconocido, `a promediado e1 500, comp coii-dicicm precisa tiara ejercer "~, sentandose como principio in.dis-cuti131e que aquella autorizacibn que comportaba se referia so-lamente .a la especialidad sollre la cual se hubiese hecho dicho

dor de la llonja noua per lus graus que rebran, restant dit stablimenten to altre en sa for~a e ualor."

173 -M . 77 A. Sesion del Consejo, 22 dicie-mbrc i53o. "F: to inag-nifich consell en unitat y concordia prouehix, dellibera y ordena quoremet e cornet als magnifichs Jurats, Racional e Sindich o la majorpart de aquells . . ."

174 Entre las decisione .s recordenios, ampliando la nota z70, If . 92A, Consejo, 23 junio 1567. "Que per quant berthorneu cruanyes, natural,do xa,bca, c antoni farro, natural dc.xea de los caualleros del refine doarag6, studimnts, se uolen graduar en to stu.di general de la dita ciutat . . .e aquells segons se ditt son persones pobres e no poden pagar -la dessusdita quantitat respective que per ratio do dits graus se den per to dretdo la caixa a la dita ciutat" ; en 7 de julio se concede a Cruanes "stu-diant en arts, collegial del Collegi nulgarment slit del arquebisbe." -"Pro-uehcixen que jurant aquell no poder pagar to dit dret do la caxa e pro-metent c jurant que tostemps que aquell uendra ad pinguinorem fortu-nam pagara e restituhira a la dita -ciutat e o per aquella al magnifichadministrador de la fabrica de la lonja notia." No se dice nada del estu-diante do IJjea do los Caballeros ; no sabemos si porque debia pagarmayor suma rte tasas {once libras) quo el do Javea (,dos libras y algu-nos sueldos) . M . 94 A, Consejo 23 agosto 1568, proposiciones de Mi-guel Rius y Lorenzo Corbera (concesion fecha 27), M. io6 A, 12 octu-bre 1581, en favor do tun napolitana. "Item los sobredits prohomens [delQuitament] presten assentiment e .consentiment pera que puixa esserfeta gracia e merce a miquel Angel benuenuto, napolita, pobre studiant,del dret do ht caixa que aquell hauia de pagar per to graduarse do ba-chiller en arts en to studi de la present ciutat de ualencia." Son tam-bien interesantes .las disp . de 1584, M. zo9 A, y 1586, M. iii A .

175 M. 74 1, Ordenanzas do los punaleros, 31 julio 1546 . 'IE pri-merament los Bits clauari, maiorals e prohomens de ila dita armeria hanordenat Clue persona a1guna pie qualseuol cstament e condicib sia nopuixa tenir botiga, ni -obrador, tenda ni uenderi,a do punyats, tisores,guaniucts, dagites, ni altres ferruqes tocants al Klit offici de punyalerse coltellers si ja na fos mestre examinat do dit offici sots pena do deuliuros."

246 hian Beneylo 1'cre�.

examen 171. He encontrado, emhero, un interesante documentoque implica contradiccion con esta idea : concedese a un indi-vicluo examinado de "veler" -el cual habia trabajado algitntiempo corno "-velluter"- que sea examinado de "velluter"En realidad es una aplicacibn de norrnas quo se refieren alaprendizaje -de hecho se dernuestra flue aquel sefior PedroRubio habia hecho labor de "i°elluter" v se ]e adinite con-lo si ti-ahubiese sido aprendiz-, pero representa la relacibn do tun hechoen el flue aparece (Inc tin "t-eler" trabajaba como "velluter" .

176 AT . ;4 A, Ord . cit . ",Item hall ordenat flue qualsetiol de dit of-fici sera examinat no puga tisar ni tenir botiga sino de aquella obra ypeces de les quals sera examinat ."

1,77 --VI . 117 A. "Die Sabbati xxvj mensis januarij anno anatiuita-te domini M.DLxxxj.-.I,(Y.s Illustres Ji .trarts de la insigne ciutat de Va-lencia excepte to Illustre en Thomas T)assio, ciutadt, absent del pre-sent acte, ajustats en +la sala dattrada, attes quc to honorable PedroRtmio, mestre examinat de ucler, ha sttpplicat a ses senyories fossenseruits de inanarlo fer examinar (let offici y magisteri de uelluter de lapresent ciutat, no obstant flue aquell no haja apres to offici de uellttteren la present ciutat ni conste de affertnament, coin aquell to haja depres-en la ciutat de murcia, per quant aquell afferm~a flue no ohstant es-estat anys ha examinat del offici y anagisteri de ueler james 1o ha usatans be to~stemps ha treballat y usat to offici y magisteri de uclluter, Soes coin a official desde lany M:DLxxx, en 1o quail temps y any pagatimbre y ,capitols al clauari del dit offi.ci de uelluters, treballant en casade la uiuda toledo a des Torres, a lion stigue treballant de ~contino propde cinch anys pagant dits capitols, y en apres en ,casa domingo buigesals Sanctets y en casa nager y ferrer prop de dos ant's pagant dits ca-pitols al clauari del dit offici de uelluters, to ques tro!ba axi scrit en tollibre o llibres de slits clauaris dell dits anys respective fins en dia, tre-ballant coin treba'lla y +procegueix ~lo dit magisteri de uelluter, attesetiam flue sumariament axi per respostes del honorable -en Maria Spl-nosa, of-auari en lo. present any, .de (it offici de uelluters, coin altramenta constat a -ses senyories to ~que dit y -pretes es stat per dit +pedro Ruuio,per qo ses senyories per bons y justs respectes son animo dgnamenttnouents, proueheixen flue to dit Petro Ruuio sia examinat del dit officiy magisteri ale uelluter per 4os clauari y majorals y altres officials deldi offici de uelluters de la present ciutat, e trobantse aquell a,bil y suf-ficient pera ser examinat del dit offici y magisteri flue a,quell to del'offici de ueler ans flue sia examinat del dit offici y snagisteri de uellu-ter y no en altra m.anera, e com fospresent los dit Pedro ruuio, scient-ment e de Brat dix que renttnciaua coin de fet renuncia al rlit ma;is-teri flue aqttell to del dit offici rte ueler, de tat nlanera coin si aquell no1i fora estat donat ne 1liurat, e ses senyories aceptaren la dita rentm-ciacio ."

h'egulaci6n del trabajo en. la Valencia del j00 . 2.47

Con el ahrendizaje y e1 examen, la aciremtiucion era requisitodel ejercicio ln-ofesional . La agrerniaci6n prececlici cronol6gica-inente al examen segiin todas ias verisimilitudes''' y attn de actzer-do con los principios de la l6gica en el metodo histbrico''' .

I1ran escasisimos en la Valencia del 500 los oficios qtte noestaban regiamentados, y, por consiguiente, carecian de grernioclue les estructurase, siendo imposible, por tanto, prescindir dela agremiaciOn conxo reqttisito para el ejercicio de tin arte o titmtprof-esi6n is° . Compr~ndese asi que se haya dicho con e.xactitudque el grelnio medieval es de tun carActer patronal preponde-rante"1 : No en todos los gremios estaban representados losoficiales r°2, y del aprendiz puede repetirse con Trarnoveres que"casi no tenia personalidad en cl gremio" 1a3.

178 Cunf . Tramoyeres : I7isfituciones greariiales, prig. 21K . Hablati-do del examen decia que "al consignarse este precapto en las ordenan-zas ducdaba de hecho formado el gremio en sus dos mas principalesmanifestaciones : la de pertenecer necesariarnente a la corporaci6n yla de adquirir el titulo de maestro, iuediante ejercicios inas o menescostosos . El desarrollo histbrieo -de ambas ~condiciones se realiza pro-gresivamente . Primero a~parece, como. queda dicho, la incorporacionobligatoria . . ."

r79 El prof . Below, en su Probleine der iVirtschaftgeschichte, supoadvertir clue no era :posible ej-ercer jurisdiccion sobre un oficio, sin quetodos sus profesionales estuviesen obligatoriamente asociados. No ca-bia pensar ~en principios de unicidad s.indical, por ejemplo .

18o Puede recordarse un interesante fragmento del famoso Li-bre de les doses e de consells, de Jaume Roig, publicado en Valenciael 1531 . Despucs que una madrastra cuenta los oficios que el mucha-cho podia aprender, le dice : "I? si not plau-berg.ant al Grati--+te porasfer-o llantener-de cap de guaytes-o si to afaytes-set' bore barber-aton plaer--cantant cancons- ballant al sons-de les tisores- tots jornsdos hones-prou ,guanyaras-o si uolras-esser obrer-de tintorer-dossous e nou- haura.s per sou-o si tr'oter-puix eseuder- esser uo-lies-tambe uiuries . . ."

181 Conf . Antonio Aunos Nrez : Principios de dewcho corporati-vo espa-iiol, parte hist6rica .

182 Tramoyeres habla de que alguna vez aparecen reunidos losoficiales en cofradias distintas : asi los de zapateros del 14o4 al 1421 .Tramoyeres : op. nit ., pag. 56, cit. e1 libro de orrlenanzas del Arch . delgremio, con rcferencia a ba concordia y la adicic5n en la bandera gre-m.ial al emblema zapato la lesna (alena), su misma op . cit., pig. TZVide en doc . cit . en la no-ta 167, M. 58 A, fol . Ciiij, "axi los mestresde fen les spazes cone los inestres de guarnir aquelles . . ."

183 Irestituciones cgreirtiiales : sit origen y or~qan.izacion eve Valen-cia, gig . x46 .

248 Juan Benewo Pcrezr .

Resultaba, pues, que el asociarse al ente corporativo era otraexigencia de la villa profesional. Do tal forma se produce eserequisito en las ordenanzas gremiales . Los trajineros valencia-nos, ya en el i ,i i, mandan quo nadie pueda ejercer aquel officio"sin que primerarnente se haga cofrade de la cofradia de ,lostrajineros de dicha ciudad", ctimpliendo los correspondientes de-beres tributarios frente al gremio'&4.

Consecuencia de ese regimen fur una inmediata orientaci©nmononolizadora, que se refleja por primera vez, dentro del 500,on los afros iniciales de la centuria ", para quedar cornpleta-nlente exaltadas a fines del si;lo "6. Pero quiza el principal resor-

184 M. 54 A. . "Crida dell traginers", 13 febrero 151 r.-IAra hoiatsqueus fan a saber de part dels magnifichs justicia y Jurats de la insig-no ciutat de ualencia quo nenguna ,persona de qualseuol condicio siano gose nj presumeixca gosar de offici de traginer ab bestia o sonsbestia, quo primeram~ent nos faqa confrare e entre en la confraria delstraginers de la dita ciutat, pagant-quatre sous .per entrada e hun dinercascuna setmana segons paguen caseun confrare de la dita confrariae es ordenat en la darrer capitol dels dits traginers, sots les penes sta-tuhides y ordenades en los dits capitols dels dits traginers per cascunauegada quo contrafaran, applicadores to terr, a la magestat del senyorrey, lo tern %I coma de la dita ciutat e to terq al acusador, com axi siastat ordenat y proueliit per los Bits magnifichs Jurats ab acte rebut perto honorable en jaume eximeno notari, scriua de la sala, a vij de febrerany MDxj ,e perque ignoranicia per algu o alguns no .puxa esser alle-gada m~anen des dites coses esser publicades per la dita ciutat y lochsacostumats de aquella e guartse quj gu LrLdar se ha."

185 M. 54 A . "Capitols dell guanters y cinters", 8 junio rjro . `-Itemquo algti del dit offici no puxa donar adobar nj for fahena on adobcria,aIguna do cosa pertanyent al dit offici sino a home quo sia del dit of-ici de guanter sots pena de sexanta sons"

186 A. G . R . V., sec . Real Audiencia, Procesos, lib . 27, num . 483,ano 1592 - E4 escrito presentado por :los "sucrers" manifiesta la orienta-cion monopolistica quo lo ;s "corers" inantenian . La facultad de pacerconfituras -dicen- "no la ha tingut ni tenen los Bits cercrs coin seconte en dita real sentencia prouatiua als dits sucrers sino sols als adro-guers e tenders de dita ciutat, als quals, per ser persones molt ignorantse impirichs, no sols no sels :permet .per to dany del be .publich for yuendre dites confitures, pert) encara esta ab capitols del dit offici peresta part expresament prohibit sots -certa pena quo no puguen for niuendre dites confitures perque los dits corers als temps de la confirma-cici y decretaci6 de Bits .capitols uolgueren y demanaren Z)rohibicio ge-neral, clue sols aquells y no altres poguessen for y uendre en ses casesy botigues expressa y pa,rticularment excoptats los apotcoaris, sucreers ys.peciers de ualencia . . ."

Regulaci6n del trabajo era la Valencia del 500 . 2:49

to de la agremiacion estribaba en el pago de cierta cuota, queft1e exigida attn cuando no -se ejerciese, comp contraprestacionrelacionada con las franquezas de que disfrutaba el asociado algremio 1s'.

CATITULO III

LA CONTRATACION DEL TR?.BAJO.

Aludimos aqui sencillamente a los contratos de trabajo .Respecto a trabajo agricola, dejamos de ttn lado la materia de1os llamados contratos agrarios, a los cuales nos referimos enotra ocasion "' . Claro es que esto no supone una delimitacionrabiosa, pues hay contratos agrarios que derivan en verdade-ros contratos de trabajo "9 . lfenciono, sin embargo, en ese

187 La exigencia se encuentra en ordenanzas de 1os prim-eros anusdel Soo. "Capitols dels speciers" 1509. M. 5¢ A, fol . Ccxxiij . "E roes quequalsetnol de is dita art de la present ciutat de ualencia e rauals daque-lla ,pux sia exam.inat e tinga obrador despecier parat que aquell taltinga de pagar los capitols e taches per los Bits majorals imposadorssegons dessus dit es, c si :per aquell serkfet to contrari que puixa essercom;pellit e forqat per los Bits maiorals examinadors de ferli pagaren la .forma dessus dita ."

Sobre la obligacibn de pagar aunque no se ejerciese, 1RT . 72 .1 . Or-denanzas de los velluteros, 1s septiembre 1542.-" . . .es statuhit e orde-nat que qualseuol .mestre examinat del offici de uelluters ~lo qual no te-xira ni fara texir en sa casa e se alegrara de la tranquea de mestreexaminat e no uolrra contribuhir en los carrechs del dit offici, que altal mestre examinat puixen Jos clauaris e maiorais del -dit offici repe-llir, tolrre e leuar del llibre aon .,esta. escrit del offici de uelluters, enaxi de aqui auant no puixa tenir franques ni alegrarse del ques ale-gren los mestres examinats" .

188 En nuestra tesis I proble .nai del lavoro nella storia del dirittospagnuolo, Bolonia, 1929. Tainbicn en Institaiciones de Derecltio histo-rico espa iol, Barcelona, 1930, vol . II, pan . 189 . Tenemos el propositode ocuparnos con datos archivales nuevos en un estudio sobre los con-tratos agrarios medievales en los paises de la Corona de Aragon.

igg Hemos escrito en nuestra cit . tesis:"i contratti agrari nelToro specifico senso di forraule giuridiche per portare in coltura la terra (lalocazione, la enfiteusi, la 2nezzadria, ecc)' non possono esscre conside-rati come contratti -di lavoro, ma bisogna riconoscerli come contrattiper il lavoro . T1 pro.pietario the affitta il suo podere a un caltivadorenon fa con costui un contratto di lavoro, bensi la conseguenza della si-

?~o Jira;z B'ezzcyto Perea.

sentido al;tin doctnnento interesante . En los protocolos del no-tario Juan Luis :Leltran (1517) "o e encuentra tin contrato de<trrendamiento del que transcribimos las clausulas mas curio-sas " . Aparece X3111 una extraordlnarla lntertienci6n lndlrectadebian cultivarse los viiiedos y huertos "a costuni de bon Jaura-dor', es decir, arando dos tieces al aito, escardando, podando, et-cetera, a su debido tiempo", permitiendo que el duefio injerte

tuazione di diritto creata sia la coltura delle terre afidategli . . . Cosiquando in un contratto come. quello conservato neil' Archivio notarialecii Pologna, negli ati di Alberto Roffeni (7481) c publicato dal Sorbe-lli, si esige dal conduttore di lavurare quattro volte la terra, "seminar-la, .potarne la vite condurre 1a meth di tutto Bologna, hattere Polio,vendemmiare a sue spese, non poter tagliare alberi scnza sua licenza,corrispondere agli atitichi doni (oche, nova . due caponi a Natale, tunbarilotto d'agresto), beccare c governare i colo,mbi, paglia e fieno peril cavallo del padronc'" ; allora si tratta non solo cli tun contratto agri-colo, ina anche° di tin contratto di lavoro agricolo . . ."

cyo A. C . R . V. Arch . de Yrotocolos, legajo 4?, not. J . L. Reltran.119 13 juniO 1517. "Capitols fets e formats entre to magnifich Johan

jheronymi ahminia, donzell, per una part, e to noble don luys de uich,cunya ,de aquell, per la part altra, en clue cobre to arrendament clue ablos presents capitols fa to dit magnifich mossen johan jheronj almunyaal dit noble don luys de uich, del loch de xaraco, do qual arrendamentfa ab los capitols intrnediate segu.ents / jo don luis de uich / jo jheronjalmunva .

" . . .lo dit magnifich mossen jolhan jheroni almunya, senyor del dit lochde xaraco, arrenda ID ciit loch do xaraco, todes les rendes a senyor per-tanyents, luysones e altres regili-es y rendes de senyor, co es moli,forn, -carneceria, tender, censos, besants, e qualseuol altres drets a senyorpertanyents, casa de senyor, orts, camps, vinyes de dit senyor e to riude trapig per temps de sis any`s, ~o es tres de ferm e tres ~do respit .Item ,es pactat clue to edit noble don luis done per ferman~a en to pre-sent arrendament e principal obligacib a la noble dona yoland almunyae de uich, muller de aquell. Item es concordat entre les dites parts quosi nengunes obres reran necessaries pera obrar axi en les cores de ua-salls com en la casa de senyor, 4o dit mossen jheronj 3lmunya sia ten-gut de ferles a ses des,peses . . ."

192 Cont. -cit . vj . "Item es concordat entre les dites parts clue todit arrendador a ses despeses sia tengut cultiuar les uinyes e orts econrettar aquelles tot to temper del dit arrendament haia de cauar lesuinyes e ores conreades en la forma clue les altres uinyes e orts resta-ran conreades a us e costuui de bon laurador, qo es en les uinyes cas-cun any dttes relles, majenquar, podar, sporgar, segons es costusn deaquestes roses en to temps degut.-vii . Item es concordat clue to dit ino-ssen jheronj almunya se atura tiers si la jurisdisio ciuil e criminal del

PcgaslaciGn del trubajo era I1 7 alencia del -oo . :?Si

ciertos iii-boles y antuahnente plante, el arrendador, deterniinadonurnero de olivos''° . . . Otros contratos, asinmisnzo procedentesdel Archivo general del reino de Valencia, rnanifiestan clue so-lia concordarse la libertad del duer"io para hacer ciertas plarlta-ciones"4, siendo general que el pago del canon tuviese lugar en

dit loch la qual no not sia conipresa en to dit. arrcndarnent perque to(lit arrendador execute la dita jurisdisii> ;per to (lit mossen almunya, esi cas serf quo executar sa jurisdiccic5 fara a1guna composiclo e perdraalgn en calonyes, que la dita composici6 c calonyes sien del dit inosseutolmunva ."

193 viij . "Item es concordat clue to dit noble arrendador ab con-sentiment de, dit mossen almunya e a despesses de aquell puixa em-peltar los arbres borts que seran en dit ter.me e to dit mossen almunyapague los Jornals de erripeltar.-x . Item es concordat que to dit arren-dador sia tengut de fer plantar tots anys en 1a partida rle cabanes uinty cinch olitieres . . . E que to dit .mossen almunya sia tengut pagar al ditnoble arrendador hun son per oliucra de les que li pendra e uiura se-gons us e costum dels altres lochs.-xiij . Item es concordat que to ditarrendador no talle nj consenta tallar arbre nengu ,del dit loch nj delterme de aquell axi empeltat -com bore qtte stiga en to pla axi per obsdel trapig com per la altra cosy sots pena de cent sous per cascuna ue-gada, nj traure fern Klel dit loch sots la dita pena aplicadora al ditsenyor."

194 A . ~G . R . ti' . Protocolos, legajo 6, n{im . 22 . Notario AntonioAleixandre . "Dictis die et armo [die xxiiij mensis tnaij anno anatiui-tate domini M;DT~xxiiiij . Ego Jacobus .1\Zarti, agricola, ciuitatis tralen-tiae babitator, scienter et gratis, cum hoc presenti publico instrumen-to . . . do, arrendo ac titulo arrendarnenti, concedo ac tru .do sew quasitrado uobis honor'abilis bartho.lomeo saluatori aragones, agricola, loci dealboraya habitatori, presenti et uestris quandam terram campam meamcontinentum inse quindecim fanecatas parum plus uel minus, sitam etpositam in termino dicti loci de alboraya in partita dicta de les tries,confrontatam at) una parte cum terra campa herederum Jaeobi puiget cum itinere per quod itur ad mare cequia f(uente ab idem mare me-dia et medio ad tempos et pro tem.po.re octo annorum adie siue festa,sancti joannis mensis junij primi uenturi in antea continue computado-rum hoc modo quator primo uenturarum annorum de firnio et aliorumquator annorum de respit, pro pretio siue arrendamento anno quoli-bet undecim librarum et deeen solidorum in dicta -die sine festa sanc-ti joannis mensis junii soluendorurn unica solutioue . Jain dictum ita-que arrendaznentum uobis et uestris fasio cum pacto expresso et con-ditione que sit in facultate snea plantare in dicta terra otnnes illas ar-bores mihi belie uissas obstaculo aliquo seu im.pedimento ,per nos nonadmisso et noualiter n61. a-1s. P'romitens . . . et tenar ac teneri nolo uobiset uestris de firma et lelrali euictio et omnibus .dampnis omnibus damp-nip, super quibusque eredatur super quibus habita ad her . autem . Ego

252 Juan Beneyto Pereti.

dos plazos . . . no siempre referidos a la misma epoca . Esto estanto tnas digno de mencion cuando va apareciendo la relaci©nentre el arrendamiento y en censo, hasta el punto de que enmuchos docunientos se habla de "arrendarnent a tens" '96.

dictus bartholomeus saluator aragones, agricola, presens ut suppra sus-cipiens et acceptans dictum arrendamentum -cum pacto jam dictumtem:pus ad dictum tempos et pro dictum tempus et pro ditto pretio siuearrendamento promito uobis predicto Jacobi marti et uestris soluereet paccare easdem undecim libras et decem solidos anno quilibet dittoin termino primam insipiendo uobis aut ucstris fa~ere solutionem in diesiue festa sancti joanis mensis Junij primo uenturi millesimi quingen-tessimi septuagessimi quarti et sis de inde anno quolibet in ditto ter-mino siue die omnibus dilationibus sub pcna decem solidos cum ratopacto ad quorum omnium et singu'lorum -fiat executoria large cum forisubmissione uariatione judicij renunciatione omnis et cuius ius appella-tionis justa friuola et cum clausulis juratis non littigandi neque impe-trandi sub pena predicta danta rato pacto et reffectione et expensa-rutn super quibus credatur renuncian promitens proquibus et obligo . . ."

195 Alas general que el pago en un plazo reconocido en el 'ioc. an-terior (unica solutions) cste abono en dos terminos que puede verse,por ejemplo, en dots . del mismo A. C7 . R. V . Protocolos, legajo 94,mirn. 618 . Casi todos, como e1 doe . 12 diciembre 1518, establecen pla-zos semestrales, ya en mayo y novicmbre, ya en junio y diciembre.

196 Sirva de ejem-plo el sig . doe . A . G. R. V . Protacolos, legajo F,notario Antonio Alexandre : "Die xxiiij mensis Afaij anno anatiuitatedomini MDLxxiij . Los honorable en berthomeu sa~luador aragones1laurador del Iloch de Alboraya e al ;present atrobat en ualencia, attesque aquell tenia conduhides quinze fanecades de terra campa de albo-raya en la partida dita de les tries segons que affontan de una part abterra dels hereus de jaume assensi y ab cami y cequia que ua a la mary pie altra part ab terra de jaume puig, marge en mig, les quals sontengudes sots directa sennoria del reucrent clero y capellans de la es-glesia del benattenturat san lorens de la present ciutat de ualencia, ac,ert dens cascun any pagador en qert termini, els quals als dit clero ecapellans son stades pagades cum omnibus juribus et actionibus perjaume mar:ti, 1laurador, dauall scrit, a nou del pressent mss de maigab rebudes per to discret en joan gaqull, notari, segons en dit acts destabliment es pus llargament ~contengut nom mentre que ha durat lacausa de comis de dices terres haja discorregut ;prop de un any sensque aquell hagues .pagat to lloguer de dites terres a persona alguna eaquell sia deutor pie dit arrendament de un any al sennor de dites te-rres e entenga que ;per .raho de dit stabliment :es sennor de aquellesto dit jaume marti que per als obren gant a un ma'nament li es estatfet y to motile pertanyes de qual gouernador de la present ciutat yregne de ualencia a uint y dos dies del ,present mss de maig ab toqual li es estat manat a dins tres dies pasats a dit jaume marti onze

Regzdaci6n del trabajo 'era la Valencia del joo . 253

Ya en 0l 5oo abunrlan los trabajadores jornaleros, hasta enla tiida abricola . Ifa silo posible discutir la existencia de esteti17o laboral de la l?dad Media "' . Saltiioli y jenks mantuvierona este respecto into resantes posiciones "' . Pero la negatiti a solose podria niantener en tan corto periocio de la alta Edad Mcdia ;y,, en el siglo x`' -v nnas aitn, por tonto, cn el xvi- aparecencon cierta 1recuencia documentos clue hablan de gentes arola-d£! s a jornal "'j.

5obre Valencia y con respecto al trabajo a=gricola, hav dosinteresantisiinas disposicione: re .;uladoras Loo . En el .Apendicc 1reproclucimos integramente el estatuto de 1537 . AM se rela-rnenta detallaztamente la duracibn d_el jornal 201 v el salario `©-1,

lliures per ao lloguer de dita terra discorregut en dii: temps de un anyper acb reconexen.tse sennor titil de dita terra al (lit jaume marti . . ."

Doc . tanto mit.s interesante cuauto que se refiere al fundo men-cionado en 1a nota z%.

197 Conf . mi cit . tesis I problems del lavoro, y e1 lilrso Institu-ciones de derecho historico, vol . 11, pa;. 16q

r98 Vide G . Salvioli : Storia del diritto ifaliaao, Pi-- 3 .50, 5 F, .Jenks ; Lao mid politics in the Middle ages . Tambicn H. See : Lesclasses ruralcs et lc recrhne demanial en Prance pendant le moyen dge .

199 Por ejemipio, en las "capitols" de los "fosters" de Valencia, 14febrero 1587, h6iblase de que los no examinados no puedan "ajudarni fer companya ni logarse a meso .s ni a jornals n! de ningun altremodo" ; de lo que se deducen esos sistemas de "alquilarse por meses ojornadas" .

Zoo Estatuto de trabajo agricola, 21 noviembre 1537, XNT. 69 A, Y"Provisio dels trevalladors jornalers", abril 1555, A1. 78 .

Zoz Estatuto cit., arts . i a iv. 11E primerament proueheixen, sta-tueixen e ordenen que quals.cuol jornal de la agricultura e lauro sefara e haja de fer de sol a sot, ~o es fins al sol posit, exceptats los jor-nals de cauar e mahencar que per esser les mes treballoses fahenesse deuen lli.mitar segons que dauall se di.ra e specifficarL Item queper fer to jornal de cauar en les uinyes entren a fer fahena a lesset bores de mati e finixcluen de dita fahena a les cinch bores deuesprada . . . Item que pera 'fer to jornal de magencar, per to semblant,entren a fer fahcna a les set bores de mati e finixquen a l-es sinchbores a;pres mij jorn . . .11

->o2 Estatuto cit., arts . iiij a xxxiij . Constituye, pees, este pun-to ca-si todo el texto del Es-tatuto. Remitimos al lector al wpendice I,dond-e queda transcrito . D'aste pensar ahora que hay en estc minu-dioso reglamento tin detalle atozmistico, regulando las ,distintas 1a-bores : cavar, escardar, pacer hoyos, vendimia~r, limpiar las tiuajasvinaderas, ,podar los vifie-dos, ararlos, segar cereales, trillar, acaba-11onar, limpiar acequias, etc.

254 Titan I3eneyto Pcreti, .

ordenandose que aquellas reglas fuesen "perpetuamente c: in-violablemente observadas", prohibiendo que los taberneros ohosaderos acojan en st:s casas hor mas de tin dia a los jornale-ros clue 1:>uscasen trabajo `°'. I'I estatuto del 1555 apenas difie-re del anterior : aumenta los salarios -como consecuencia ne-cesaria de la grave crisis economica y la general carestia l°'- yexpresa conceptos valiosos para la frjacibn del concepto de jor-nalero en relaci6n con la de criarfo ; mientras a esta ultima pa-labra se le babia dado en Castilla tin sentido cortesano L°", qufehabia entrado tambien en la lelrislaciC>n 2°', en ~%alencia el con-cepto de 1a frase "estar ab amo" era muy distinto ; asi se notaen el mencionado estatuto, que s6lo excepcionalmente habla deaquellos mozos que no se dediquen a1 trabajo agricola, los que sincavar liacian las otras "faenas comunes" en la casa del patro-rro =°` . La formula "estar ab amo" vendria a indicar una situa-cibn permanente de jornalero, forjada quiza en gracia de ins-titutos ambientales que rehuian el aspecto de la transitoriedad .

El trabajo industrial asurnia una estructuracion mas deiini-da. En el regimen de los gremios, contrato de trabajo era aquelque se establecia entre el oficial que no trabajase por su cuenta y elmaestro en cuya oficina o taller se ocupaba. Correlativamen .te, elcontrato de aprendizaje aparecia entre el maestro y el apren-diz. 1\o es posible decir en tcrminos absolutos que todos estoscontratos fuesen escritos, pero desde luego puede afirmarse que

203 "E mes ,proucheixen e ordenen que qtralseuol hostaler, tauer-ner no qualseuol altra persona de qualseuol stat e cortdici6 sia, arasia home ara Bona, no puixca ne puixen tenjr iii acollir en 11ars ca-ses e habitacions pera menjar, estar nj dormir, axi dins do la ditaciutat do ualencia co-m en los rauals nj fora de aquela mes de tin dianatural les persones o fadrins maio-rs -de uint anys los quals faceno uullen o entenguen affer fahena de la dita art y offrci de la agri-cultura . . ."

20J;. Conf . Apenciice IT .205 Vide Fernndez de Navarrete : Conservacion de 4lonarqa'zas.

Uibl . Autores Espafroles, vol. XXV, pag. 4.2o6 Pragm6ticas de I1elipe 11, 25 noviembre 1565, 2 enero 16oo .2o'7 Lst . 1555- "El snoso quo no sia pera cauar sino per affer les

altres faenes conuunes de ca latno, no puga guanyar xnes de clotzeliures . . .11

Kegulacion del trabajo en is Valencia del 50o. 255

la docunientacion existente permite declarar conlo coil `ran fre-cueneia se constituian en algiin doctxnlento"`.

Iiucra del regimen corporativo existe una doctunentaci6nrelatit-alnente abundante. Fn los Archivos de Protocolos y enlos "ATianuals de consclls y establiments" se encuentran al ;u-nos de estos contratos. Contratos para la contrucci6n de deter--minados objetos o la ejecuci6n de ciertas obras : tales soil los"capitols" i'irtnados ex2tre los Jur.ados valencianc~s y los relo-jeros que debian surtir de arcabuces a la nlilicia concejil"y, ola ' . capitulaci6" con quien dehia pacer tlna campana para unref(:~j 21°, ya para pavimentar una sala 211, ya para pintar un re-

2o$ Ver nota 116, y mas adelante, natas .209 111. 67 A . For ejemplo, 18 se;ptiembre 1534. "Capitols fets e

fennats entre los magniflchs Jurats de la ciutat de ualencia, de unae mestre luys In4a, relonger de la dita ciutat, de la part altra, sobre losarcuabuWs que aquell promet fer e li,urar a la dita ciutat de aci pertot to mes de Dehembre uinent . Primerament es pactat que to litmestre luys fnqa dins to lit temps faq-a cent arquabttqos seguent ala mostra que aquell ha donat la qual sta en to archiu del magnifichRacional, los quails cent archabugos tiren tots pedra egual e sien delargaria de tres palms e nlig la terqa par:t de aquells c altra terqapart de tres palms y tres quarts, y la altra tercera part de quattrepalms tin lit mes o snenys, e sinols fara e liurara a la -dita ciutatsegons 1o capitol seguit que ,pech per pena e per interes de dita ciu-tat cinquanta ducats saluo que no stiga impedit de malaltia e a~6 de-clarat que si to lit mestre Juys durant to -lit temps uendra algunarchabus dels que fara a alguin uehi de la present ciutat, que to taio tals archabuqos que axi uendra uagen en to compte dels dits centarchabu~. os, los qi?als sien marchats de la sua marcha . . ."

2io AT. 68 A, 28 enero 1536 . "Ca;pitulaci6 feta entre los magni-fichs Jurats e obrers de la fAbrica de murs y ualls v en lugs trilles,buydador, sobre 1o fer de la campana del relonge ."

211 Al . ;g A . Decisi6n q Julio 1552 s:ohre pavimentaci6n de lasala del Consejo.-". . .es pactat, conuengut y concordat entre les di-tes parts que to lit mestre miquel johain porcar sia tengut e obligathaja de pagar al lit mestre miquel porcar segons ab los presents scritstes nomenades per to lit magnifich rational, dins pun any comptadorde huy arrant la qual obra declarat que sia no -esser perfeta per losdits experts to lit magnifich rational puixa adobar aquella a, des-peses del (lit .porcar . . . Item es paetat e concordat que la dita ciutathaja de pagar al lit mestre .miquel porcar segons ab los presents scritsto lit mablifich rational per aquefla sc obliga en donar c ,pagar aaquell per los treballs, pedra, morter asentat e prett de dita obra qua-tre soul y nou diners per cascun pam en quadro ."

256 Burn Beneyto I'c reti .

tablo y'= ; contratos en los que algunas feces aparecen clausulassobxe la responsalzilidacl del construet()r '. Fn el Archivo de Pro-tocolos del R. Colegio del Patriarca encontr,6, gracias a las in-dicaciones del profesar Marques de Lozoya, ttn contrato muycurioso sabre la fabricacic)n de una barca para la pesca del "pa-lan.gre" `1} ; cn este documento se establecen ciertas clausttlas so-hre el pago ti se atiende a la eventualidad de que fuese presa depiratas una harca vieja que, e1 astillero debia dejar al que habia etb-cargado la mteva, n11ct?tras 6sta se construvese Lt''

212 M. 33 A . "Stabliment" 27 abril 15o6, contrato con AntonioCabanes para terminar "°1o retaule del altar major de la sglesia delmonestir de la verge marja de Jesus de la present ciutat, to qual esja comen~.at, en lo qual retaule ,promet fer -e pintar les coses dauallscrites aqo dasta 1a fiesta de tots sancts uinent . . . (relata motivos) . . .les quell roses e pinctures promet fer e acabar dins to dit termjnje per preu de cent lliures pagadores en tres terses" .

213 En -el coutrato para construir una can7pana de reloj, an-tes cit . ~(nota 2io), por ejemplo, existe la siguiente clausula (xii) .'Item es pactat y concordat que si per qualseuol -cal axi la dita fusase arreua e no se accrtaua, to que a den no placia, com encara si .perqualsenol altre cal e infortunj la dita campana en to muntar deaquella se rompia, que uinga a carrech e despesa del dit lays trillesde tornar a fer la dita campana tantes uegades fins que sia al' totcumpliment feta -e posada en son degut loch."

21 Arch . R . Colegio Patriarca . Arch. Protocolos, sig . 52, nata-rio Juan Guitnera, 3541 . Contrato entre Onofre Marti, vecino de Pe-niscola, y Rafael t'clta, "magister daxa" . "E primerament es statpactat e accordat entre les dites parts que to dit rafel uo'lta se obli-gue, cow ab los presents capitols se obliga, fer al dit nofre mart]una barqua pie pala,gre paniscol-ina, de bona fusta, axi de taular decostelles o mediua ab bons peas de roda, ab bona carena, de set ban-des de largaria e forma que es una harqua desparaguera de peniscola,qo es de quatorze lignes y mija, y les roles franques ab molt bonscorredors grams y lo taulam wens albens ab que !bona sia ab perfec-citS, a coneguda de bons mestres . . . Item es stat pactat e acordat entreles Bites parts que to lit raphel uolta sia obligat, roan ab los presentscapitols se obliga, de fer la dita barqua dins tres mesos contadorsdel primer dia del mes de giver primer uinent en auant, c si la ditabarqua dins to lit terminij no sera azabada de fer perfectament e se-gons ha destwr, 1o lit raphel sia enoarregut en pena de un ducatdonador al lit nafre marti pera son dia, que la dita barqua deixarakle esser feta apres de ser passats los Bits tres mesos tart e tant lon-eznent duradora e la dita barqua sia acabada. ab tot efecte . . ."

2z5, Doc . cit . "Item es stat pactat et acordat entre les Bites partsque to lit nofre marti sia obligat, com ab 10 .3 presents capitols Sts

Regulacik del trabajo "en la Valencia del 5oo . 257

Por otra parte, en la contrataci6n del trabajo intervenian los,gremios y el Municipio, scnalando competencia aqu611os, limi-tando este las posibilidades de la accifin. Asi las ordenanzas delos esparteros y alparhateros del . t ,5o estableccn que es to quepueden hater los maestros exatninados de aquel oficio "e . Unacuerdo semejante se encuentra eintre los trabajadores en piedra,

Tie, en 1565, roglamentan de una tnanera restrictiva la capacidadale Jos "pedrapiquers" para ocuparse en obras de cierto empenoY~ en cuanto a la prepotente influencia nituticipal, baste referir-nos a sus disposiciones sobre c1 trabajo intelectual . Fl Muni-cipio intervenia en el regimen de los profesores universitarios,regulando con excesiva rninuciosidad el trabajo a realizar por

obliga, en dollar e pagar al dit rappel itolta, en diners contants, uintducats de or ~e una barqua que to dit noire :marti t6, la qual es de lamateixa factura . . . quo promet dollar e pagar en esta forma, so es depresent quinze ducats, e los restants cinch ducats e la barqua conosaal) palabardous y falques 1o dia que li liurara la dita barqua noua, abtat empero paste e condicio que si en 1o entretant la dita barqua uellasera presa de moros o perduda per clualseuol via e manera, en tal casto dit noire marti sia tengut e obligat donar al dit raphcl uolta perla dita baxqna uella uint liures moneda real de iialencia ab paste empe-ro e condlci6 que se en to (lit cas e quant la dita barqua nella ;sera pre-sa o perdiida la dita barqua noua no serie comen.~ada en tal cas to ditra-phel uolta sia tengut e oblihat eom en los presents capitols se obli=ga, restituir los Bits quinze ducats que de :present se li pan de donar,e to dit noire marti no sia tengut a pendre la dita barqua noua."

216 1V7. 75 A. I-Caipitols dels sparters y spardenycrs", 7 mayo 1550.Se ordena qud es to quo compete a los maestros examinados "del ditinagisteri de agulla'7.-"No puixen usar de fer sarries, borons, stores,cabaws e xanegues, ne morrals, ne altre qualseuol magisteri de Ilatasino tantum usar e tenir :sa botiga de spardenc e de totes aquelles~coses quo ucnen a la present ciutat per pus de mercaderia, qo es cor-des, cordells e traues, singles, cabacos, spardenyes, trcuelles, Barbellsbosos."217 M. 9o A . "Cal)itols dels pedrapiquers" 24 noviembre 7:565 .

"F_ primerament proueheixen stableixen e ordenen quc los menestralsy artistes que hug son del dit offici de pedrapiquers y lo.s qu.e per tempsseran puixen fer e faqen sells encorriment de .pena alguna a.rchs de pe-dra, portals, finestres, cantons, binders, enllosats, boques de uasos,banchs y scales de pedra de una uolta y altres cores semblants, exceptatclaustres, capelles, eglesies, scales do mes de una tiolta, les quals coresy altres semblants o de xnes qualitat no les puguen fer los dits artistes,a menestrals sino sols les puguen fer los mestres del dit offici,"

18

258 Jtta-pi Beneyto Perez .

aque'llos maestros Zls, y exigiendo, desde luego, el mas puntuaicumplimiento de sus deberes en cuanto a la asistencia a clase",

218 NI . 7z A . "Dictis die et anno 116 octubre 15401 .-"Los ditsmagnifrchs Jurats ajustats ut supra en uirtut del poder del consell.general ce'lebrat a uint y tres del mes de juny propassat a ells atri-buhit e donat, proucheixen, ordenen e statuheixen los capitols delthenor sieguent : . . . Item pruueheixen e ordenen que de huy auant 1©'Regent de summuies no puga legir en To any de summules sino IDStermens y to ;primer tractat y :les supposicions y los exponibles y si1i sohra temps que haja de tornar to passat, y si 1o contrarj far&perda to salarj de les uint y cinch liures . Item proueheixen e ordenenque de huy auant to regent de la 16gica no puga legir sino los predica-bles y predicaments y silogismes y posteriors y crbligacions y insolu-bles y si 1i sabm texAps que haja de repetir ,lo passat, y ado ab : 1a ma-Ttcixa pena si to contrarj fara . Item ,proucheixen e ordenen Lit suppraque to Regent de la filosophia haja de legir los huyt libres de philo-sofia e los naturals y si li sobrara temps que haja ale repetir to passaty aso ab la mateixa pena si to contrari fara . Item ut sttppra que lenregent de .la 1Sgica haja de legir los diumenges y festes la philosofiamoral, es a saber los deu libres de etiques, sots 'la mateixa pena si'lo contrarj fara. Item ut su;ppra que ningu puga regentar que nohajen passat tres anys desque hauri hoyt To curs, de arts y que siamestre en arts de uniuersitat . Item ut suppra que tots los regents dearts hajen de jurar to dia de sant Inch o lendema de guardar Ios ditsstatuts . Item ut suppra que se haj en de examinar los gramatichs perlos examinadors -elegits per .lo vicicanceller y :per to rector ans quehixquen a hoyr les arts ."

Conf . sobre el Studi general las "Constitucions" del 23 abril 1581 .1I. roe A .

219 l7. 118 A. "Ditto die Tome xxiiij mensis Julij anno anatiui-tate domini A'IDLxxxxj . Lo honorable hlatheu I3alaguer habitatorde ualencia, uedell del Studi general de aquella, constitsihit perso-nalment en presencia de tots los illustres Jurats miter l%icent sanctjoan(Iit Aguirre, mieer Hierony tmdlcriola, aduocats, sindich y scriua, dela sala, ajustats en la sala daurada, fen relacib a ses .scnyories hauerlegit tots los cathedratichs del studi general de la present ciutat con-forme les ordinations e constitutions del dit studi general de lapresent -ciutat ."

Completa este otro dot . la ant. noticia . M. 64 A . "Dictis die et annoL'7 octubre 15301, to honorable en Johan gostanti, uedell del dit Studi:general, presta sagrament en poder dell Bits magnifichs Jurats deahuntar cascun dia los cathredats que no legiran les hores ordina-ries en to dit studi general de la present ciutat e fer relacio cascun.dissapte al scriuA dell magni:fichs Jurats axi dels que haura apuntattom dels que no tendran coinplet numero de hoynts a pena de esserrnarcat en doblada quantitat de la que deura ess-er mareat 'lo cathredantque no legira per cascun dia que faltara."

Regzdacion del trabajo en la Valencia del .5oo. 259

,epoca de los cursos "°, realizacidn de viajes de practicas "1, yhasta detalles relativos al dictado de las lecciones 222 .

Debemos ocuparnos, finalmente, de otro punto de interes : lacontratacifin del trabajo femenino, materia en la cual es algodiscutible la posician de los eruditos locales . He creido advertirun gran error en las afirinaciones de Tramoyeres ; transcribo aquiel parrafo que el autor de Instituciones gremiales dedica al asun-to : "Repugnaba a los fines de la familia -dice 223- el que laesposa se emplease en trabajos ajenos a su sexo . En esta partetodas las ordenanzas promulgadas antes del 1779 no conside-ran a la mujer comp trabajadora . Fue necesario que se dicta-sen las Reales 6rdenes de 15 y 25 de enero del citado ano, .yprincipaltuente la de 2 de septiembre de 1784, para clue en las-ordenanzas se consignase el trabajo de las mujeres y niias,

220 M. 65 A. El Consejo del 22 diciembre 1532 dispone qne "da-ci auant nenguns lectors de summules, axi cathredants com no cathre-dants del dit Studi general, no puguen comenqar a legir ses liqons ento dit studi general sixio del primer dia de setem.bre en auant, sots penade perdre to salari, to qui sera cathredant, e to qui no sera cathredanta pena de uint y cinch liures cascu qui contrafara . E uol e ordena lodit magnifich co:nsell que to lector o cathredant qui haura comenqatto curs haja de continuar e acabar aquell sots la dita pena; y que lescathredes del dit curs nos puxen donar a altre sino als mateixos ca'thre-cans qui hauran comen~at a cursar en esta forma, qo es que to cathre-dant que hauri. legit de summules to any apres haja de tenir e legir lacathreda de questions e 1o any apres haja de tenir e legir la cathredade philosofia . . ."

221 Aunque unida al sueldo, iba en cierta forma individualizadada cantida.d quo coma 11aiuda pie costa" se atribuia a determinadas ca-tedras . Referiase a practicas y su abono estaba organizado juiciosa-anente en evitaci6n de fraudes ; asi en 23 mayo 1569, M. 93 A, al se-fialar salario al prof. Juan Plaza, se dice : "Item en la cathedra deErbes de Simples a mestre Joan plaqa doctor en medicina, ab cinquan-ta liures -de salarj ordinarj e altres cinquanta liures de aiuda de costaab que la aiuda de costa no se li haja de donar sino precehint infor-mati6 medio Juramento dels studiants rebedora ab que conste a losmagnificlys Jurats per relati6 del reuerent retor que es anat a regone-xer les erbes force de ualencia per temps. de trenta dies en les parts elochs de les montanyes de 14Tarlola, Fenyagolosa, Serra negreta, Pa--lomida o a qualseuol de aquelles."

222 14T. zo8 A, "Stabliment" del 26 enero 1584, que ordena a losprofesores "no dicten les llisons".

223 O~p. cit., pags. 361-362.

26o Juan Beneyto Nrez.

reconocicndolas la facultad de poder ejercer toda clase de oficiosy ernplearse en la confeeci6n de detcrrainados articulos. Desdeeste nnoniento la rntijer i-alenciana tuvo abiertas las pttertas delos talleres, pasando de la categoria de esposa y madre a la deartesana y jornalera." "g. De inodo clue para el historiador delos `rennios valencianos, .ni en c1 siglo xvi -ni siqtaiera enel xvu- se encuentra alguna ordenanza eti, la clue "se consig-nase el trabajo de las mttjeres" . Resulta elocuente esta equi-iocacion -clue delata la escasa base archival. de stns Institucio-ves--- para ase>-urarnos en . la idea exptiesta a1 principio sobreel valor que a la obra de Traxnoyeres deba darse ; bien clam.queda adui la generalizaci6n. en que se apoyan sus conclusiones .Porque, contrariamente, los documentos hablan durante todoel 500 de mujeres clue ejercen profesiones y vixen de su tra-bajo -clue no tenia clue oponerse tan rabiosamente a su cali-clad de esposas y madres-. Confrontando por orden eronologicolos "consells y establinients" advertimos las disposiciones si-guientes : decisi6n de 3o de julio de 15-,;,g relativa a una mujer ins-crita cotno panadera en virtud de la "crida" cn otro lugar citado,quien deseaba continuar t sando el oficio 21K, "establitrtent" ana-logo, ;echa .r .° agosto z529 ..` y hasta una mencion anterior ...

que alude a los "flaquers" y " flarlueres" . En el vol. 64 de los 1!'I .hay dos concesiones interesantes : el . 8 de febrero de 1532 Se

2z4 Loc. -cit . Ademfis, Tramoyeres presenta como argumento de-cisivo la menci6n, on una nota a la pag . 362, del refran valenciano "Ladona en casa i el home en la plasa", quo no pace mas que repetir unatesis clue se encuentra en la paremio,logia universal des.de el csdigo deMan{t -quo identifica la casa con la mujer-, pero que en manera a1-guna implica el abandono del trabajo por el sexo femenino.

223 M. 63 A . "Dic xxx juli MDxxviiij . Los magnifichs Jurats dela -ciutat de ualencia attes quo na dionisa jorba, uidua, e na ysabet jor-ba, filla de aquella, que Stan en to carrer de sent saluador, se son fete,scriure opera pastar en la necessitat occorrent juxta forma de la cri-da i uolen dequjauant pastar com a flaqtieres, pcr c,.o ;prouchexen e do-non licencia . . . quo feta per elles obligaci6 de contribuyr en totes aque-Iles coses que les del dit offici de flaquer contribuixen e son obligats afer :puxen flaqujauant pastar e restar flaqueres pera tostemps axi comsi fosaen examjnades del dit of{ici ."

226 M. cit ., r agosto 1529, concedese que Catalina, "muller demestre tniquel Lucas, obrer de uila", pueda trabaiar "com a flaquera" .

Regulavi6n del trabajo en la Valencia del 50o . 261

permite que ttna tnttjer viuda dirija una rnanttfactura de cor-deleria que tenia su marido, pero s6lo temporalmente y aten-diendo que un hijo suyo estudiaba sacra teolo0a y parecia apro-vechado 2`u ; tambien en j . 9 de fehrero de acluel snismo afro setransfiere a una mujer el use de la mesa clue en el mercado teniasu marido "', dando a entender slue era corriente que trabaja-

2d7 Orden del 8 noviembre 1527 .La persistencia se demuestra por la noticia de una "obligacio de

flaquera'", e1 2 enero t5y9, Al . 125 A .228 M. 64 .1 . " .laic jouis octatta mensis february anno a natiuitate

duminj Millessimo quingentesimo trigesimo secundo . Los magnifichsmossen joan guillen catala, generos, en miquel hieroni berenguer, enthomas ribot e en hieroni blay, .ciutadans, quatre dell magnifichs Ju-rats en lo any present de la Insigne ciutat de ualencia, e en thomas das-sio Sindich de la dita ciutat, aconsellats dels noble e magnifich miterfrancesch ros e lion pere lugs saw;, aduocats de la dita ciutat, atten-nent clue .la uiuda de mestrc an.thoni tuset, que fon corder, to hun fillto qual studia en sacra theologia c porta cami de molt aprofitar en totilt studi e aduella no pot sostenirlo pet- sa pobrea ni mantenirse perapassar sa uida sino usa e continua to matcix offici de corder que teniae usaua to dit mestre arAhoni teset, que fon marit de aquella, per coo1os dits magnifichs Jurats e S-indich moguts per Jos Bits sguarts e con-sideracions, prouaheixen que la dila uiu,da del dit en anthoni fusepuxa usar e continuarlo dit offici de corder e tenir botiga parada deaquell axi tom to dit son marit la podia tenir, per temps em,pero dequatre anys taut' solament, de huy en auant comptadors, no obstantclualseual ,capitol del dit offici disponent to contrari, tom los dits mag-nifich Jurats e }Sindich pro hat nice tantum hi dispensen ab pacte y con-dicio que en ningun temps puixca esser tret en us ni en consequenciay que si durant to dit temps de quatre anys to dit son fill se dexaua destudiar o moria que en tal cas la dita uiuda haja de desparar 'la boti-ga e cesse la dita facultat o gracia que ab la present prousio Ii attor-guen. E tom fossen presents los honorables e discrets en luys miquelnotari, sindich del dit offici, e los majorals de aquell, digueren que noconsentien en la dita Vrouisio . . .11

2?9 M. 64 A. "Dicte die [tune] decima nona mens:is february annoa natiuitate dominj llillessimo quingentesimo trigesimo secundo . Losmagnifichs mossen Joan guillen cathala, generos, en miquel jeroni be-renguer, en franci tagell e en hicronymi blay, ciutadans, quatre delsmagnifichs Jurats en to any present de la insigne ciutat de ualencia,en honorat benet uidal, ciutada, Rational, e en thomas dassio, Sindichde la dita ciutat, att6s que 1a uitzda del honorable en Joan besaldnchto la negociacio clue solia tenir 1o dit en Joan besa'lduch, marit de aque-lla, de uendre tonyna e peixca en to dit mercat, proueheixen que toinateix loch que tenia to dit join besalduch sia restituhit a la dita mu-ller de aquell, e aqo a beneiplacit de la ciutat ."

262 Juan Beneyto Perez.

sen las mujeres como vendedoras en el mercado ; to -que se de-muestra, ademas, por un curioso elenco de revendedoras queaparece en los doctimentos de la epoca 2`° . Y en cuanto a la vidagrernial, no faltan ordenanzas que -contra la afirmacidn deTramoyeres- tnencionen el trabajo femenino . En las de 1ostapineros de s534 ..1, al declararse el contenido de aquellas seexpone el hecho de que las rnujeres trabajaban . Textualmentese refiere a ratijeres que "usan y- quieren usar de dicho oficio depicadors como si fuesen maestros examinados", y hasta alude a.algunas criadas que les ayudaban, en plan de taller 2'2 . Y mo-vidos de "ciertas justas razones" declaran en aquellos "capi-tols" clue se permita ejercer a deterininadas snujeres que no-minalmente mencionan 233' llegando a establecerse de una rna-

230 hi . 66 A. Conf . nuestra nota 69.231 11 . 67 A . Die sabbati quarta mensis julij anno -anatiui~tate do-

mini Millesimo quingentesimo trigesimo quarto .232 "E cam algunes dones, en gran dan c en total .perdicio e des-

tructio :del tiit offici e singulars persones de aquells mestres examjnats,1os quals paguen los carrechs -e taches tocants al dit offici e ab proutreball sostenen ses cases e familia, les quals clones sens hauer let exa-men ne poder to fer, usen -e uolen usar del dit offici de picadors axicom si fossen mestres examjnats, e leuen to gunny e ;profit ques repar-teix o ~poria repartir entre los mestres examjnats del dit offici e de acise segueix euident e Bran dan no sols als Bits tapiners e picadors mesencara a la dita ciutat, et etiam attenten e uolen attentar de fer cria-des, to qual redunda en .major dan del dit offici, a les quals dones poriabe to dit offici empachar -e contradir e empenyorar :en les genes en ladit capitol expressades . . ."

233 Doe. cit.- " . . .empero, moguts de alguns bons y jus .ts respectes,son consents . . . que les domes infras-eguents puixen usar :del dit officide picar, ~o es les dos filles do mestre Sim6 mas, anna meseguer, hie-ronyma barcelona, hieronyma argent, hieronyma garcia, joana gisinun-da c no dengunes altres, aqo empero declarat que les damunt dites nopuixen en xnanera alguna mostrar a denguna altra :persona to dit offi-ci ne tampoch se puguen nomenar mestres, 1o qual us de picar tapinspuixen fer a beneplaqit del clauarj e majorals quj huj son o per tempsreran e no :en altra manera, e que les dones damunt dites :durant la dita .facultat paguen e sien tengudes de pagar si e segons los mestres pa-guen 1os capitols e a.ltres necessitats del dit offici, e en la qual prohi-bici6 no sien enteses les mullers dels mestres examjnats en to offici dePica per ro :proueheixen que no sols sien admeses al dit offici de'pica-dors Tes no,menades :en :dit capitol, contribuhint en 1os cfirrechs del ditaffici, pero encara hi sien admcses na ysabet martinez filla de joan

Regulacios2 del trabajo en la Valencia del .50o . 263

-nera rotunda que en adelante "las mujeres que quieran usarde dicho officio de tahineras deban estar como aprendizas de-maestros examinados todo el tiernpo que las ordenanzas esta-Uecen y despuc:s puedan ser examinadas seg6n dichas ordenan-zas" 2". Poco despucs, en 1540, ordenaban los tejedores que1a mujer viuda pudiera continuar el oficio de su marido de lamisma forma que aqucl to tuvo =30, como ya en el is loo acor-daron los ladrilleros en una disposicidn que, si bien se rela-ciona con e1 hecho del trabajo femenino, encuentra mejor situa-cibn coma instituto referible a la condlcl6n de la mujer del co-merciante "' .

Otro ashecto del trahajo femenino que debe rnerecer nues-tra atenci6n es el servicio domestico, punto muy interesante .Durante rnucho tiempo las esclavas fueron dedicadas a esa la-bor. Aun en e1 500, corno notaba Tamassia "", en todas lascasas que mantenian un minimo de contort habia esclavas paraaquellos trabajos que, coma tracr agua y lavar la ropa, no po-dian realizarse por la esposa, que debia ser hien tratada por et

ua'lero, tapiner, e Angela arnau, filla do Joan arnau, tapiner, les qualsporten plet ab lo diet offici de picadors e taipiners ."

234 "E aFo encara ajustat e declarat que de huy enauant les do-nes que uolran usar del dit offici de picadors hajen de star tot to tempsper capitols ordenat al) mestre examjnat, e en apres puixen esser-exa,minades segons forma de capitols al dit offici atorgats e contribuhiren lo~ carrechs de dit offici ass .i que to ohratge ques fara sia ab totaperfecti6 . E si contra to damunt .dit alguna persona del -dit offici o qual-seuol altra contrauendra encorrega en pena de sexanta sous partidorsentre parts, qo es to terq al comd -de la dita ciutat ie altra tercera part--i 1a caixa del dit offici e to terc al acusador."

236 M. 71 A. "Capitols dells teixidors", g septiembre 1540. "Item esestat statuhit,e ordenat que qualseuol donna que -sin uidua muller de mes-tre examinat, Clue puixa tenir telers en sa casa y fer y exercir to dit.oflfici de texidor tart -corn uidua sera, axi y en la mateixa manera com~si to marit de 1a tal Bona uidua muller del dit mestre examinat fosuiu" (viij) .

236 M. 5o A. "Capitols del raiolers", 5 se~ptiembre 1500. "Item esprouehit y ordenat que si algu mestre e examinat en to dit offici mo-xra e restaua la inuller de aquell uiuda ueujnt be e castament aquellavuxa tenir e exercir to dit offici axi coin si las, uiu son marit" (xij) .

237 Nino Tamassia : La famiglia italiana nei seeoli xv e xvi.

2bq. Juan Benevto Pirez.

marido =''. Por eso fue preciso que pasasen bastantes anos paraclue el contrato de servicio dotnestico se aproximase re ,alar-mente a la tipica figura de locacicSn. Fn otro lugar adverti queabunda tanto la literatura pintoresca solyne el asunto, como es-casea la documentaria'" . En Valencia -deciamos alli- exi-tio una admirable negulaci6n de esze contrato, con organizaci6nno s61o asistencial, sino intimamente interventora . Sabido es queentre ]as atribuciones de aquel gl.oricso instituto del Pas-e delsOrfens figuraba la de procurar a las niuchachas casas dondeprestar sus servicios "°. Cuenta -Aarco Antonio de Orellana °}'que aduel magistrado no s6lo se preocupaba de tasar y sefialarlos salarios de los huerfanos y de las criadas clue entraban a

238 Tamassia : op . cit ., pag. 356. Recuerdese que la esclavitud do-mestica revive, se exti-ende y afirma en la sociedad del Soo. Calif. Ro-berti : Svolgimento storico del diritto privato, pag. io2 . Sabba de Cas-tiglione escribia : "z Que ,pensarem:os de la vanidad de aquel que gastaquinientos o mil ducados en una estatua de metal . . . y no cot4pra porcincuenta un siervo vivo y verdadero del cual puede s.ervirse" Y esque en los albores dc'1 xvz 1a esclavitud tuvo tin especial recrudeci,mien-to cuando por una proficua vida mercantil era facil adquirir esclavosa bajo precio . Pero bien es verdad que la servidusnbre estaba dulcifica-da y no era di£icil la manumisi6n testamentaria, como se advierte elldocs . del A . G . R . V. semejantes al que transcribo.-t_lrch . Protocolos,legajo 94, num . 619, notario Juan Comes. 1'estamento de Ursula A1-bert, 4 octubre 1519. "Item coin yo tinga him catiuet negre appellatluiset, fill de znagdalena negra olim catiua mja, uull order e man qu.eaquell serucixca al dit niagnifich mossen gaspar masc6 caualler, cun-vat e marmesor meu, a benj.placit de aquell dit mossen masco enca-rreguant to afectadament to tinga e haga molt per recomanat el t:rac-te lie, coin yo de aquell spere e confie . Item corn tinga una catiuetanegra appellada martreta, cull orden e man que aquella, apres monobyt, serucixca al hereu ineu desus scrit fins aquella haia attesa edatcomplida de uint anys, e aquells uint anys complits uul -e man queaquella dita martreta sia franqua e libera . . .11

239 Un escritor cit. por Tamassia exigfa que la criada fuese fie,,fea y hurafia . Buonarrotti protendia que un amigo suyo le buscaseuna doncella buena y limpia, 1o cual estimaba Taro (Miguel Angel :Lettere, vol . 11, Pig. 97) . Los severos doctores desce.ndian a las co-sas praetieas ensenando los requisitos que debiaii exigirs,e a la eriadaperfecta .

zoo Cbnf. M. 64 A.241 M. A . de Orellana : Valencia antigua y moderna, ed . Acci6n

bibliogrhfica valerneiana.

Regulacion del trabajo yen la Valencia del 50o . 265

servir en ]as casas, sino clue residian en la de aducl mientrasno tenian ocupaci6n, y tin interesante manuscrito de la Biblio-teca universitaria fija v amplia aquellas afirmaciones . Seg6neste documento z'}2, existia una organizaci6n localizada en cier-to empleo adscrito al Padre de Huerfanos, un "misatjer" ynumerosos trajinantes"'. F.n el .,krchivo eneral del Reino deValencia, sec. Protocolos, no es raro encontrar contratos deservicio dom-estico, cuyas cl<tusulas conviene rehasar para for-rnarse una idea de aqtlellos. Las doncellas se ohligaban a estaren 1a casa v a1 servicio de quien la contratase, quedando torza-das a cumplir todas las cSrdenes licitas y honestas "'. Tampo-

,a4a Notas varias sobre las condiciones de las criadas v tasaci6nde soldadas . Ms . de la Pibl. Universitaria de Valencia, sig . 14 .

Nos ocupamos de este Us . en el art . Regia,laci6n del trabajo do--westi.co en. la Valencia cd¬l C)tcinientos, Ataales del Ccntro de CiflturaTr'alenciatta, ig3o, fasc . T .

243 El "missatj-er" con:ducia las criadas desde la pos-ada dondeestaban a la casa del Padre de Il:uerfanos, labor por la que recibiaseis dineros ("sis dines per Io tretiall que pendrA de portar aquelles delhostal a as casa del pare dell orfens") . E1 mismo Padre de 1=Iwdrfanos .pagaba a logy trajinantes, segnn de, donde viniesen, el viaje de las d'oYnes-ticas (°`los trajiners e altres qualseuol persones que portareu fadrinesa la present ciutat reben los salaris segons els llochs lion les porta-ren, en la forma seguent . . ."), y la oiudad habia ordenado que tales tra-jinantes llevasen una bestia po.r cada muchacha, porquc los viajeseran largos y penosos ; habianse dado ciertos .abusos ti e1: mismo Ms.habla de alluxios que las hacian it a pie ("Ies faren uenir a peu") . Iluego9_ya en casa deb "Pare dels orfens", aquel mensajero iba a visitar aquienes solicitaban los servi,cios de las criadas 1legadas (iba -diceel GIs.-a "resuar e, fer uenir los amps pera afermarles'°) .

244 A. G . R . V. Protocol:os, legajo 6, notario Antonio Aleixan-dre, 1573 . En un comr . se comprotnete a estar, "in domo et seruitiouestris omnia. man.data uestra licita et honosta, tam de die quamde nocte, ad tempus sex annorum adie decimo quinto puntiset infras-cripti mensis augusti in antea continue comptttandortun itaque dti-rante tempore dictormn sex annorum teneamini dictam ElisabetamJoannam in uestris domo et seruitio tenere alimentare et so:s obs fa-cere tam tempore sanitatio quan infirmitatis tempus uero infirmitatistempore sanitatis in duplum emendando et reffi.ciendo et que in sitteclictorum sex annorum completa dicta seruitute teneamini cidem elisa-beti Joanne dare atque soluere pro mercede s:iue solidata dicte ser-uitutis uiginti libras moneta regaliu:m ualentie ac etiam teneamini eam~.,induere et facere raupas nouas et thetas raupas teneamini sibe facerejuxta stilum et consttetudinem dicta ciuitate ualentiae et pacto spe-

266 Juan Beneyto Perez.

=-o faltan alusiones en los testarnentos, donde casi nunca se,olvidan las criadas "', y pueden ayndar a pintar el ambiente,.con relacion a los salarios, algunas apocas y otros doctnnentossobre cobro de cantidades adeudadas por ser` icios domesti-,cos z" . Pero no deja de haber noticias de las cuales puede de-

,eiali solemni st,ipulatione interuiniente notario infrascripto Promitto:me curaturum et facturum ac o.peram communni effectu daturum que,dicta elisabet Joanna per dictum temp-as in uestris do,mo et seruicic,permanebit et it) eis non discedet neque dampnum aliquod faciat ne-

"que a domo uestra uobis in uita aliquid abstract nee furabitur quodsi sesusegerit quod ab sit teneat aliquod fererie cum presenti promitto-dictam elisabetam Joannam aperquirire aut .perquiri faqere et inuen-tam in uestris domo et se.ruiqio restituere of ibi permaneant donastempo que dicta scruitutis inte-riter compleatur mcis propijs sumpti-bus et de dampno dato et illato integratus sitis aut si uobis placuerit"possitis et naleatis dictam clisabetam joannam perquirere aut per-duiri faqere et inucntan capere aut capifaqcre et in uestri domoet seruicio tamdiu retinere donas dictum tempus seruitutis integritercompletum fuerit et de dampno dato et illato fuerit satisfactum unacum omnibus dampnis super quibus credatur pro quibus omnibus obli-bo omnia bona mobilia ad hereutem e--o dictus petrus scrim susci--piens et acceptans dictam Joannam in famulam et seruiqialem meam-ad dictum tempos pro dicta mercedo .sine solidata Promito .pacto estipulacione predictis notario subscripto ut suppra stipulante ea om-nia per agere que ad me pertineant et in fine tempo dicta seruitutisglare atque soluere dictam inerqedem sine solidatam pro tit superius,continetur dilaqionibus cesantibusclue" .

243 A . G . R . V . Protocolos, legajo 42, notario Juan, Luis Bel-'tran . Testamento 7 abril 1517. "Item do e lcix a ysabet filla de .perede la fermosa, laurador, den liures moneda reals de ualencia ultra la-ao1'dada que do present guanya stant en snon seruey."

27.6 A . C7. R. V . Protocolos, 1e-gajo 6, n6m. 23, notario AntonioAleixandre . i septiembre 15;3 .-"bernat badia llaurador habitant. en toraual de sent agosti de la uila de alzira, y arena peralta y de badia,muller de aquell, stienter et gratis fermen apocha al magnifich mossen"balthazar gerau, caualler, de xatiua, absent, y als scus, que han rebutde -aquell per mans de miquel just, llaurador de alzira, pahant segons,dig de sos diners . . . per joan just etiam llaurador do dita uila, per made aquell, cent cinquanta reals castellans . . . e to slit joan just confessadeure a dit mossen ba'lthazar gerau ab acte rebut per miquel talons,notari, a uiij pasat mes . . . de aquelles es a la dita anna peralta degu-des per la soldada quo aquella ha guanyat per :lo temps quo ha seruity quo fos stada en la casa y habitaci6 de pere qabaza y de hieroni-manosales de ~.abaza, uiuda y muller ii de aquell, uehins de dita uila de:alzira . . . 'Testes joan, hedro y domino sala, llauradors habitadors en to ra-,,tal de saut agosti de dita uila.-Marti iniquel, brazer, habitant en la

Regidacion del trabajo cry la Valencia del 50o . 267

Aueirse clue tanto los varones corno las mujeres clue se dediea-han al trabajo dotnestico ~~' tenian altamente interzenida la pres-tacic>n de su esfuerzo por adecuadas tasas oficialmente estableci-Bias ;racial a ellas es posible formular como conclusion quealguna vez se exigia el suministro de ropa nuev a 2" v niuy fre--cuentetnente aparecen ocupadas menores en el trabajo domesti-co 2" . Asimismo, segun referencias del ms . cit . de la Pibl. uni-ticrsitaria, existio un especial contrato, de naturaleza mas eleva-da, re1_ativo a las llamadas "donzelles de cambm°", que Bran muachaclias hljas de personas honradas, cuvos padres las ponia aservir, sin convenio sobre materia de salarios, con personas "iio-bles y de dig;.i.idad" 20'' .

casa del magnifich honorat Iloqui, batle de alziria, ferma apocha al ditmagnifich balthazar gerau, caualler de xatina, absent, y all scus de lamateixa manera ; en la .present apocha se conte roboranda numerandocent y cinquanta reals .castellans ad aqucll deguts per conte de sol-dada que sia uia guanyat en la casa dell dits caualler y sa muller. . ."

a47 Sobre el trahajo domestico de los hombres . Conf. el Ms. cit.,,que se ocupa, en su fo'l . ZoI v., "Dcls afermaments dell homens."

248 Conf . las "Regles dels afermaments . . . fetes per la insigne ciu-tat de Valencia :en to any do la natiuitat de nostrc Senyor de 1587 atres dies del mes de marq", en cl ALs . cit ., Bibl. de la Lnivers.idad .

249 En of cit. 1Is . se lee, por ejemplo, "fadrina de v anys affer-mada a xv anys .per uint liures -c robes noues, guanya . . ." Verdad esquo ncfaltan casos de clausulas "sense robes" ; pero ao m-as corrientees que se diga "her xv liures e robes" . Tambien en e1 contr. cit. en]a nota 244, t°uiginti libras moneta re.. alitzm ualentiae . . . et facereraupas nouas" .

25-o En la nota ant . hemos copiado : °`fadrina de v anys afer-mada per _xv anys per uint liures e robes noues." Abundan los casos<ie doncellas no solo de cinco, sino de oeho, nueve, diez, once o quinceaflos, en las -tits . "Regles dels afermaments."

2p Las "clonzolles de cambra", consideradas por esas Reglas&l 1587, dice el Ms . que Bran Ilaquelles quo entree ab los senyors esenyores, guarnides e ab truants -e al- .mig- cofre, e son filles de per--sones honrrades .coin son do -ciutadans., mercaders, ho-mens honrratsde uila e altres persones de stima quo les posen sons conuensio algunade soldada ab persones nobles e de dignitat specificadament pera don-Aelles de camhra". All . cit., sig . 14, Regles, fol . io4 .

268 Juan Benevto Perez.

CAPITULO IV

TUTELA DEL RLGIMLN- LABORAL.

.Dedicamos esta seccion a la mencion, de las disposiciones clue,un la documentacion valenciana del ;oo, se encuentran dictadascon respecto a aduellos puntos clue, como la jornada, el salario, et

despido, el descanso festivo, etc., implican la posibilidad de unregimen de tutela .

Son bien escasas ]as disposiciones Clue en la Valencia del si-lo xvi aparecen sobre la jornada de trabajo . Puede asegurarse

que, en lineal generales, estaba establecida la jornada "'cle sol asol". Asi se dice en el Estatuto de trabajo agricola de 15 ;5 °°°que todas las labores se hagan de sol a sol, esto entendido en losnieses de octubre a marzo inclusives, pues en la restante parts;del aiio la jornada debia durar desde las leis de la maiiana a lasleis de la tarde 2J3. Un estatuto anterior, el de x537, ordenabaque la jornada se curnpliese durante las horas do sol, terminan-do precisamente al caer la tarde y ponerse el astro rey "4, y eseera asirnismo el r~ggimen clue se siguib en anteriores elpcas ".U.nicamente en 1537 se inicia un movimiento limitador : diceseen el art. i dcl mencionado reglamento que la jornada de sol asol debia sufrir algunas excepciones respecto a las ocupacionesmas trabajosas -como caviar-, que deben ser mas breves z",y de esa forma el art. ij establece que para caviar vitiedos se en-tre a las siete de la mariana v se termine a las cinco de la ta -

252 "Provissi6 dell tretzalladdors jornalers", abril 1555, AT . 7q A.-253 Loc . sit., "de les sis pores del coati fin a les sis del uespre".254 "i.-E primeranient proueheixen, statulheixen e ordenen que

qua!lseuol jornal de la agricultu .ra e lauro se fara e haja de fer de sota sot, ~o es fins al solpost . . .11 Doe. pub. en A~pendi .ce T .

255 En los does . inks antiguos del s . xiv (M . z A, fo-l . lxxvii) sehabla de que ningAn "uinyogol" (trabajador de visa) ahandone e1 tra-bajo antes de que suene la caznpana de la catedral.

256 -Estatuto sit . `°i.- . . .exceptats los jornals de cauar e nnalzencarque per esser les cues treballoses fahenes se deixen llimita.r segons quedatra~ll se dirh e specifficara".

Regulacion del trabajo en la Valencia, del Soo . a69

de ", disposicic'tn clue el art . iij amplia a la labor de "'inagencar"o escardar ". El estatuto de 1 555 1)uede decirse Clue itn1)lanta en

ese punto la jornada de ocho horas, al ordenar que los cavadores41e viria trabajen de las ocho de la tnaisana a las cuatro de la tar-d 259e

En otro aspecto puede aludirse a la jornada de ciertos urb-cionario3, c01no los vendedores del almudin "°, etc. Y en cttantoa. las tiendas de negociantcs, sobre todo en materia de cornes-tibles, duiza la mas l6gica deduccion ex.ija que digarsios tjue so-lian estar abiertas hasta biers entrada la noche =6', to que tenia

.una posible explicaci6n en la distribuci6n ardtiitectc`tnica 262

-AlAs abundantes datos se encuentran en materia de salario.Sin embargo, de los doctunentos mttnicipales no cabe sacar mu-chas consecttencias, hucs se lirnitan a mencionar pagos y sueldos.Parece, empero, que pueden referirse tambien a Valencia lasconchxsiones que dedujimos de la documentacifin del Archivo dela Corona de Aragdn, de Barcelona =°1, es decia-, el pago hor se

257 Es-tatuto de 1537. "ij . Item que per fer 1o jornal de cauar enles ninyes entree a er fahena a les set hores de coati e finixquen dedita fahena a les cinch bores de uesprada . . .5'

258 Estatuto cit . "iii . Item que pera fer to jornal de magencarper to semblant entren a fer fahena ,a les set hores de mati e finixquena les cinch hores apres mij jorn . . ."

25q "Prouisib" cit.-"entree a les huyt hores de demati y cauenfins cosa de quatre hores apres mij jorn."

26o 11 I . 75 A. "Capitols dels uenedors del almodi", 5 octubre 1547 .``vj . Item proueheixen e marten ios dies magnifichs Jurats rational ~esubsindich que toils los uenedors uingen e sien obligats de uenir a exer-eir sos officis, qo es de mati de les huyt hores fins tocar a barcella eapres dinar de les dos hores fins a tocar a b.arcella, sots pena de cinchsous applicadors a la dita companyia, saluo just impediment."

261 Un viajero del siglo xv dice que en Valencia se encontrabanabiertas las tiendas pasta media noche, y quo podia adquirirse en ellas1o que se deseara. Conf. Itinerarhon. Hispanicum. Hieronfsny Monetarij(1492-1495), ed. Revue Hispanique, 1920.

262 El seuor Rodrigo Pertegas, al advertir el hecho entre los dro-gueros valencianos de la epoca, encontr6 explicaci6n en la realidad deuna distribuci6n arquitect6nica que hacia que se viviese sobre y juntoa la oficina farmacetitica. Vide Jose Rodrigo Pertegas : Boticas y bo-ticarios, en Anales del Centro de Cvltura Valenciana, 1929 .

263 Archivo de la Corona de Arag6n, see. IV . Principalmente "Li-1re de la torre del llunell, aportat per mossen Joan: pla de monternes,

270 Juan Beneyto Pcre,- .

rnanas, en el dia de domingo y desde luego segun las jornadaF. .realizadas "'} . Los dos mencionados estatutos del trabajo agri-cola no contienen disposiciones sobre este punto, y iunicamentehablan de la cantidad que por cada labor deba darse, establecien-clo un verdadero arancel. Y como a nada conduciria recoger arlu%aquella tasa, quo s61o en relaci6n al valor adquisitivo de la mone-da tiene alguna significaci6n, juzgamos mas practico rernitir allector al Apendice I, donde el estatuto de 1537 queda reprodu-cido, y al Ap6ndice II, en el quo presentamos algunos datos paracalcular trna idea de la capacidad adquisitiva de la moneda valen-ciana de la epoca. Lo imico que en este lugar puede ponerse derelieve es el hecho de que, como norma general, se una al salarioel mantenimiento, "gouern" o "messi6", y s61o excepcionalmen-te se liable de sustituirlo por una cantidad "', punto este clueilustra algo respecto al snivel del coste de la villa "6 .

donsell regent los comptes del General del ,present Principat de Catha--lunia", Generalidad, 26. Tambien el "Libre del compte de la obra delsdeposadors de les tpresons reals de la present ciutat de Barcelona", i5q4-lp8s, Arch. cit ., sec . TG'. Generalidad, G. 26, 26 . Does. utilizados en mitesis doctoral, I problemi del lavoro nella scoria del diritto spagnuolo,_Dolonia, 1929.

264: Conf. "Libre den lunell'°, cit. "Compte del qucs ,pagat per losjornals clue son fets en la dita torre . . ." . fol. 2 : "uuy diumenge clue comp-tam a 28 de mars son estats pagats los damunt dits nou partits . . . compte(let clue sta pagat en la present semmana, la qual a conmencat dilluns a xijde abril . . . j acabat disca,pte . . . en la qual hi agut quatre dies feynes perser -estar to dilluns y dimars festius de pasqua de ressurecti6" . Asimis-mo en el "Libre de la obra dels deposadors . . ." "Item he pagat a mestreJoan arnau . . . per tota la setmana, les quals Lxxvj partides son stadespagades per mi to dit dia de diumenge clue comptant a xvij de dit mesde octubre per la semana clue fini dissapte a xvj de dit mes de octubre"(fol . lxj, vuelto) .

265 Estatuto agricola de r637. "vi . Item per to jornal de ueremarde hum home ab hun rosi se pague to gouern e cinch sous, e si se aue-nen clue nos ~pague dit gouern en reconipensa de aquell se pal-ac. hunsou, de nianera clue per tot sien sis soul.-xiij . Item per to jornal de un.home sols per laurar a forcat o a parell se paguen dos sons y el gouern,per to qual si se ,auenen se .pague un son, de manera clue per tot siendos sons . ."', -etc. Mas ej.emplos, Apendice I .

266 Oportunamente advierte Cesar d'Oliveira, en su est . Grande.>ae decadenza dos grcntiios profissionais, "I'aqao Portu;uesa", serie Vl,,fase. 1.1, tomo T . "Nao e possivel .fazer-se uma Wia exacta do valorintrinseco e comparado dos salarios em tempos tao afastados ." Sin em-

Regulacion del trabajo en la Valencia del 50o . 27s

En los voliumenes de "Con-sells e stabliments" hay una se--rie de datos complementarios sobre salarios abonados a medicospor informar de la bondad de determinados cereales 2°7, a em-pleados de oficinas ='1, a comisionados encargados del abasteci--rniento de trigo ", a impresores por editar carteles 2'°, a correos-

bargo, bien cabe, atendiendo a datos como el aludido en el texto, llegar-a formarse un concepto no absolutamente absurdo del valor de la mo-neda que media el esfuerzo -del trabajador. Vide, mas adelante, Apen--(lice II .

267 M. 95 A, 25 a.bril 1571 . "Los magnifichs Jurats, Loctinent dtRacional e Sindich de la ciutat de ualencia, excepte uernegal, absent, .auistats en la cambra de consell secret proueheixen que per to magni-fich en onophre martorell, ciutada, clauari del auituallament dels for-ments, cares e altres uitualles en to any present de la dita ciutat, siendonades e pagades an jaume plaqa, un dels uerguers de ses magnifi-cencies, quaranta reals ,castellans -per ohs de donar e pagar c repartir-aquells entre mestre jaume gaualda, mestre luys collado, mestre ga-briel sanclio e mestre join plaqa, .metges, per una uisita que aquells-han fet al moli de penarroja per a ueure cert forment que se hauia deniolre en dit moli de eentina y apres farnie si era bona pera menjar-sens causar mealaltia als menjadors de aquella."

268 M. 95 A, 5 junio 1570 . Empleados de la sisa de la earn . Suci--dos . "'Per al magnifich en miquel angel figuerola, 5eneros, administra--dor, cinquanta liures . Item an march forcadeil per to salari del libredels eabrits e totes sises, setanta cinch liures . Item al mateix per 1csalari del libre -de les penyores, cinch liures . Item a Jaume bru, -porta-ler del portal del coixo per to salari del libre del portal, trenta cinch -Bares . Item an pere nanes, notari, ,per son salari del libre de mar, qua-tre liures . Item a joan nauarro, per to s.alari de scapqador y desperta-do trenta cinch liures . Item an miquel joan olzina, per regir to libremaior del pes de les earns e to libre de la repartici6 de les rallauis, se-tanta cinch liures . Item al dit anthoni dur<e, majerrer de la dita sisa,cinquanta liures . Item a uicent morell, corraler, per son salari, cin--quanta liures. Item a frances montull, ministre de la sisa, uint y-cinch liures en uirtut de una prouisi6 feta per los magnifichs Jurats dedita ciutat a xxvii de Janer A1DLxv."

269 i17 . 96 A. En 9 juAio 1571, al nombrar a Francisco :Juan Be-n.eyto, "gener6s", como provehedor de trigos en Sicilia, pa.ra que por,tres afios gestione y compre trigo en Sicilia, Napoles y Puglia . "Totslos magnifichs Jurats, Racional -e Sindich de la ciutat de ualencia, ajus-tats en la cambra de consell secret . . . fan elecsi6 de aquell per temps dc-tres anys, continuament comptadors del dia que partira pera la ylla de-Sisilia en auant, pera que compre en la dita ylla de Sisilia formentspera 1a dita ciutat y trameta aquells y faSa to demos quo per los dits,

272 Juan Beneyto Pirez.

que llevaban a is Corte despachos de los magnificos Jurados 2"1, yr

.a iiotarios y- abogados por su labor profesional ". En las cuentasde la entrada y estancia del Rey, en inat-o de 1528, aparecen paga-cios salarios a destajo por obras realizaclas : a tun carpintero portrreglar tun catafalco '", a un clerigo poeta por unos epigra-znas 2'4, y hasta a un aceinilero el forraie que constimici un caha-

magnitichs Jurats li sera ordenat, ab salari de trenta tres milia sonsper cascu de dits tres anys . . .11

270 ICI. 9a A, 27 marzo 1568. "Los slits magnifichs Jurats, eoman-datari del offici de racional e Sindich, ajustats ut supra, procehexenague per to clauari wino de la dita ciutat sien donades e pagades a 'Pe-dro de huete, impresor, tres liures moneda reals de ualencia, per to pa-per e itnpressi6 de quatre cent cartelis que de manament dels Bits mag-nifichs Jurats ha im.primit .pera publicar, axi en lapresent cititat y refineoom en 1a ylla de Mallorca, corn Sa santetat ha -manat y statuhit quc1a fesba del glorios sant uicent ferrer, fill y patr6 de aquesta ciutat, siatenguda y guardada, y certes indiilgencies attorgades ab 1a bulla tieSa sanetetad.''

2.71 ,Al . 92 A, 2 septiembre 1367. Se paga a Jer6nimo Veneciano,",correu", "deset liures denou seas reals de ualencia, qo es setze liuresset sous per hun uiatge due aquell, de manament de ses sennorics, ha feta, madrid a la cc)rt de sa magestat ab un despaig dcls dits jurats per alinagnifiah en nicholau tternegal, sindich de la dita ciutat, que al presentresedeix en dita sort, per negocis de -aquells . . . e huna liura tres sousper tres dies que aquell ha uagat en dita sort do sa mages.tat sperantdo despaig" .

27a ha . 63. q junio 1528 . "Tots los inagnifichs Jurats, Racional eSotsindich prouehexen quo to -clanarj comd, berthomeu font, done anbernat leo, notari, scriua de la tort criminal, cent y dotze sous per tresprocessor quo son stats fets en la eort criminal per negocis de 1a ciutat ."q. julio 1328 (pag . suelta) "lo dit don pere lays sans . . . confessa hauer.rebut del dit offici de flaquers per tnans del dit en pere ~apena, clauarjKiel dit offici, miga castellana dor per to salari de la dita prouisie" .

Muy interesantes son tambi:en algunos pimtos de las "Ordenanzesy Estatuts generals per el bon gouerns de tots .los tribunals de la ciutaty regne de Valencia, y tarifa dels salaris, drets y emoluments que jus-tament en cascu es deuen cobrar y ,pagar, extrets dels Furs, Priuilegisy Actes do Cort del present Refine." Ills . Bibl . de la Universidad de Va-lencia, rig . 865 (2q) .

273 M. 63 A. Gastos tits . "a melchar andres, fuster quaranta sirliures Bleu sous, per tots e qualseuol treballs per aquell sostenguts enla benaueatura-da ttonguda (let ernperador y rey nostre Senyor, axi en1o entiellar com per lo cadafal del mercat" .

274 Loc . sit . "al uenerable mossen Jaume reguart, preu®re, dosducats per les opigrames greffes ques posaren en los archs per la entra-,da de la Cesarea Catholica Real Magestat del emperador" .

Regzdacion del trabajo en la Valencia del 5oo . 273

fllejo adcluirido para las juntas 2" . 11>undan las nienciones de die-tas por viajes 1'1, y duedan fijados los sueldos de los profesoresde la Uniteersidad ; cobraban estos ceinticinco libras los titulares('`cathredants") y quince los auxiliares o docentes ("lectors") z'7.

Encontratnos incluso pagos por hacer comedian -hay tin curiosoacuerdo de pagar a Falrnireno por una obra rcpresentada en el"Studi general Tambien hay datos que apoyarian quiza la

273 111 . 63 A, 3 junio 1528 . °°Los Bits magnifichs Jurats, Racionale Sotsindich :prouehexen que la clauari comic done a joan roig tres du-cats y des,et sous y sis .diners per 1o que ha despes en 1o menjar delrosi que fonch comprat pera les justes de les festes de la Cesarea Ma-gestat .°'

276 1l . 62 A ., 30 mayo 1.528 . Ordenase pagar "trenta don liuresonze sous'° a unos jurados "per una anada fins a la uenta de requena perbesar les mans a la Cesarea catholica Real Magestat del Emperador yrey nostre sent'or to qual uenia a is present ciutat pera uesitar aquellae jurar furs e priuilegis" . -M . 64 A, 22 febreno 1532 . "Die f ouis uicesi-ma secunda mensis february anno anatiuitate dominj Millessimo quin-gentesiuio trigesimo secundo . Los magnifichs mosen Joan guillen cata-16, gener6s, en miquel hieronj berenguer, ciutada, mossen hicroni pe-legri, gener6s, en thomas ribot, en franci tagell e en hieronj baly, ciu-tadans, Jurats en to any present -de la insigne ciutat de ualencia, enhonorat benet uidal, .ciutada rational c en noffre Capena, notari, sub-sindich de la dita ciutat, prouehexen quo per to honorable en MiquelJorda, mercader, clauari comii de la dita ciutat sien donades e pagadesdeu liures y deu sons an berthomeu pon,q, :laurador, per hun uiatge queaquel ha fct -a la tort de la emperatriz y reyna nostra senyora ab le-tres de la ciutat." M. 93 . 22 abril 1569, se ordena pagar "a mosen mi-duel Joan Beneyto, gener6s, Justicia en to criminal de la present ciu-tat on to any passat . . . cent y cinch liures cinch sons y .bonze diners . . .per ratio de dita anada", una estancia de ti eintid6s dias en Sag-unto, paramantener la jurisdicci6n de Valencia, junto con "son ascessor e altresofficials e ministres de la sua tort" .

277 A1 nombrarse los profesores se asigna el sueldo . Asi el 7 deoctubre 1730 se elige "en la cathreda de dret canonich . . . el reuerentmiter gaspar ruuio, doctor en decrets ab to salari acostumat de uinty cinch liures" . Los lectores ~cobraban quince libras . la 5 julio i531 sealude a "mestre benet tristany, metge, que . . . hauia -de llegir per ha-uerlo elet !la ciutat en 1o present any ab salarj de quinze liures" . VideAT . 64 A. A algunos profesores se les pagaba im s . El M. 5z A citynombramientos con trcinta y cinco libras (2z octubre 1504) . El pagose solia haccr por semestres. M. 31 A, "en dues pagues per hnn any",l2' . ;;o A, upagadores en don pagues" .

27£1 M. 92 A. 28 enero 1568. "Los dits magnifclhs Jurats, comen-datarj del offici de Rational c Sindichh, ajustats . . . prouehexen que per

19

274 Juan Beneyto Perez.

existencia de las eternas corruptelas ; secuela litzmana cuando setrata de crear puestos o ciecar salarios 2'4 .

Algunas veces se unia al salario cierta subvencion, llarnada"ajuda de costa", corno repetidamente se pttede confrontar LS° .

to inagnifich administrador de la lonja noua, lien donades e pagadesa mestre Lorenq palmireno, mestre de grammatica del studi generalde la present ciuiat, den liures moneda reals de ualencia, que son perlos treballs que ha sostengut en compondre una comedic y fer repre-sentar aquella en to studi general de la present ciutat en to diumengepropassat que comptaua xxv del present ."

279 En el rep;irnen de catedras universitarias, por ejernplo, no pue-de extraiiar si se piensa que la ~de Valla, v . gr., se suspendia y resta-blecia a menudo . El 7 octubre 1530 . "Item los sobredits magnifichs Ju-rats, racional, sindich, aduocat y scriua sospengueren la cathreda deLorenq de ualla, e prouehiren fos posada una cathreda de theologia ento (lit Studi general, pera la qual cathreda clegeixen al Reuerent mes-tre periz frare del orde cle is merce, to qual puixa legir en la uia elluolri'i e elegira en to dit any seguent ab salari de uint y cinch liures ."Pero antes de terminar el curso, e1 6 ma3o 1531, se restablece . "Item1,s Bits magniffichs Jurats, Racional, aduocats, sindich e scriua. restn-tuhint la cathreda de lorens de ualla, la qual lany ,proppassat fonchreuocada, elegexen a mestre ,pere calderon en la dita cathreda de to-rcns de ualla."

En aumento de sueldos no faitan ejemplos. lbi . 64 A . "Dicta die [sab-bati] uicesima mensis may anno a natiuitate domini Millesimo quin-gentesimo trigesimo secundo . Los magnifichs mossen hieronj dartes, ge-ner6s, en itliquel hieronj garcia, en thomas hicronj roig e en balthasarmiquel, ciutadans, Jurats en lany .present tie la insigne ciutat de ualen-cia, e en thomas dassio, sindich de la dita ciutat, att6s que 1o honora-ble en jaurne dassio, to qual to to libre dels cabrits de la carnyceria dela present ciutat, to molts treballs en .aquell y es persona molt habil peral (lit fibre, prouehexen que axi corn li -donen per cascun any per sonsafari quaranta liures que Ii sic donat quaranta cinch liures ." Tenemose1 mal pensamiento de que Jaime L)assio era pariente del Sindico, y afin de cuentas bien arbitrarios parecen Ios motivos que se niencionan .

280 M. 96 11, g julio 15,71 . °`L per quant hauent exir de la presentciutat to magnifich en frances beneyto pera anar a executar la presentcomissi6 en Sicilia li es forqat fer molten despeses extraordinaries axien la present ciutat com her la mar y en la dita ylla de Sicilia y es rah6que at) aquell se faqa to que la dita ciutat acostuma fer ab les personesque per negocis y affers de aquella fora del present Regne nan, a ICSc ;uals se acostuma donor ainda de costa ultra sos safaris e dietes, perqo proueheixen que li sien donats per to clauari del auituallament en toany present cle la dita ciutat, tres cents ducats de aiuda de costa."

Ayuda de costa, como subvenci6n, ver M. zo6 A, 3 jl.rls0 581 . "aiu-da de costa de ferments" . Tarnbidn para viajes de practical, nota 221 .

Regitlacion clcl trabajo era la Valencia del 5oo . 275

Tandiicn las ordenanzas gremiales se preocupaban de la mate-ria de salarios, siendo entre ellas curiosas las de los colchonerosen el r 5 rj "" . No hodian faltar las tasas, que se establecen paradistintas iabores, no solo a los carpinteros .s2 v a los jornalerosagricolas 2"°, sino aun. a los notarioe ; otros oticiales publicos,rcsolvicndose problemas concomitantes que surgian de la inter-pretaciOn de ciertas leyes 2~4.

28t Las ordenanzas de los colchoncros de 1517 (xviij) establecenque cuando vayan a trabajar el maestro y el oficial, este cobre un ter-cio, y dos aqu6,1-"comp recompensa por la direcci6n y herramientasque facilitaba", comenta Tramoycres, op. cit ., pJig. 2o,..

282 M. 9o A . "Capitols dels fusters e serradors", 26 septiembre 1565 .(ij) . "Item per quart .per capitol antich del dit offici huytantanoue enorde se trobe ordenat to for e prcu que han de hatter los serradorsper serrar la fusta, qo es per serrar to fil de carrega un sou sis diners,~lo fil de milloria un son dos diners, to fil de sisa un sou dos diners, 1ofil de nedera tin sou, to fil de quadertia nou diners, la fil del sise huytdiners, e coin al temps ques fett 14) dit capitol les uitualles e les coresneccsaries pera la sustentacio humana anatten a molt mercat e pa-reguese llauors que los dits .preus eren conuements e just to que enapres non son estats hauent augmentat en tant grandissim maneracoin es notori los preus de dites uitualles c .manteniments en :molt pusdel que antigament so-lien ualcr, per hon los serradors per no poder-se sustentar ab los dits preus se fan pagar preus exsessius, e per lagran itecessitat que y ,ha de aquells sels paga to -que uolen no tenintcomhte a1 to que es estat estattthit e ordenat ab lo dit capitol a.mena-qant que sen anjran, per qo, per :donar degut -orde al dessus -dit, mi-Ilorant to dit capitol estatuhexen y ordenen que de huy auant sellhaia de pagar e pagane als dits serradors per serrar to III de carregacinch sons, per serrar to fil de milloria tres sous dos diners, per se-rrar to fil de cisa dos sons huit diners, per serrar 1o- fil de madera dossons dos diners, per serrar to fit de quaderna tin son onze diners, perserrar to fil del rise un son sir diners, e per serrar la iusta que uendrade la uolta de catalunya se .paguen dos diners mes per fil que ties paga1.1 fusta castellana per ser fusta mes forta . F; si los diis serradors excse-diran los dits prentts o alguns particulars de.l dit offici de fuster los dona-ran fines preu del clue ab to present capitol est1 estatuhit lion encorrc-guts axi to serrador corn to fuster en pena de uint sons."

El texto habla de una tasa anterior . \o esta de ntas recordar quelos aranceles que aparecen per primera vez son los de los curtidores,en 1466 . Conf. Tranroyeres : Instititciones gremidles, prig. 2o3 .

2$,; Estatuto cit .284 Sobre los notaries, ver Arancel inserto en el M . 53 A, modi-

ficando la celebre "Tattla dels salaris de les scriptures" hecha en To2g,con fecha 16 marzo 15o6 .

Muy discutida fue 1a cuestion que se relacionaba con los corredo-

276 Juan Beneyto Pereg.

Cuando un sueldo se fijaba por anualidades no se compren-dia el abono de la fraccioti de ailo ". algun documento alude apago en dos plazos 2`', y de otros se puede deducir caue en deter-

r M. 66 A. E' Consejo -de la vigilia de la Virgen de Agosto (14 dees . 6 11agost0) del 1533 se ocuhd del salario de aquellos con relacion a un fue-ro que establecia como corretaje "un diner per liura", y al privilegiode Alionso TI, en Valencia, 4 enero 1329, que disponia que los corredo-res tomasen 1o clue vo.untariamente .se des diese . El Gonsejo entien-de que "euidentment se despr.en que to (fit fur no parla o no entc:nparlar dels dits correctors de toll sino del corrector de orella, e jatsiato dit privilegi done facultat als dits correctors :de cull que puguen pen-dre to que per les parts uoluntariantent los sera donat, enipero los Bitscorrectors moltes uegacies hail abusat del dit priuilegi fent pagar a lesparts tncs del ques uolien dar y a causa dels dits abusos los dits magni-fichs fusticies en to ciuil algunes uegades los hall penyorat e fet altresprocehiments contra aquells, per la qual coca ~los dies correctors de tolldiuerses uegades ban supplicat de condecent retney y quels sia donadaalguna forma ab la qual puguen uiure de sos treballs . E considerantque 1,o (lit fnr de liun diner per lliura parlant indistintamont de correctores pot entendre que per to dit es sino dels corredors de orella tantsola-ment quj ab poch treball e sells correr risch alga fan sos contracts, ezoos enten :dell dits correctors :de coll quj ab gran treball e perill de per-(ire les robes quels acomanen ,porter aquelles at coll per molts dies ailsque les uenen nj -es raho tampoch que los dits correctors de coil abusendel dit priuilegi :lirenent rtes del que les parts uoluntariament los do-nen, per go uolent prouehir en ago de conde~ent remey to dit magnifichconsell, en unitat e concordia, :proueheix, stableix e ordena que los ditscorrectors de coll no puixen pendre nj hauer per son salarj e treballs deuendre les noses quels reran -donades a uendre sino a ralto de meallaper cascun son del ucnedor tantsolament, e aqo fins la suma de quatrehures del preu de la roba que uendran e :de la dita suma en amunt sienseruats los furs e ;priuilegis iparlant :dels safaris dels dits eorredors" .

285 M. 96 A . C) julio 1571 . "E per quant poria seguirse, to que adell no plaqia, que to (lit magnifichen frances beneyto, essent partit dela present ciutat y embarcat, moris dins tin any apres de esser partit,proueheixen que en to dit car que lo dit magnifich en frances joan be-neyto moris dins to <iit primer any sia pagat a sos hereus to salarj detot tin any jatsia to dit any no for acabat de seruir ."

286 Conf . iiota 277 . Tambien liasta en contratos a un tanta alzado .M. 123 A . "Die sabbati xiiij mensis Afaij anno anatiuitate dominiMD:Lxxxxvij . Los senyors jurats de la ciutat de Valencia excepteP,helil) Penarroja, citttada,, absent dal present acte, ajnstats en la s.aladatzrada proueheixen que iper to clauari cotnti de la dita ciutat en to anypresent sien donades y pa,-des a joan sarinyena, pintor, cinquatrtallittres moneda refine de ualencia, a compliment del qtte ha de hatter perto daurar la portalada de la celda del glorios satit Vicent fcrrer, pa-trd y protector ,.de aquesta insigne cititat, que sti en 9o monestir de pre-

Regulaci.on del trabajo en la Valencia del j00. 277

minadas profesiones la no asistencia al trabajo obli-aba, at-in oilet caso de due fuese seguiida de abono de salario y se causa-se por enfermedad a suplir las ausencias 2s'.

Pero quiz<i el principal problema que se enlaza con la materiade salario estriba en la determinacion del valor de la moneda,referible al nivel de villa. Durante el siglo xvi se sufren gravescrisis a este respecto y continuamente vernos pasar por las pabi-nas do los referidos voliimenes de "Consells e stabliments" alu-siones a .la cuestion . Alguna vez se columbran ]as causas Z`s, y

en each aumento de asignaciones aparece una mencion de la ca-restia "de las cosas necesarias" "', llegandose a duplicar ciertossalarios 2°°.

dicadors <to dita ciutat, cony haja rebut de una part cinquanta lliuresen uirtut de prouisib feta a nou per abril proppasat de cent liures enuirtut de una prouisio feta a xxx del dit mes de abril proppasat com siastat pres tot assentiment per la major part dcls homens del quitamenta xxviij de mars proppasat."

287 M. too A. Proposicion i4 noviembre 1.579 . "Los Jurats . . . attesque to magnifich joan plaqa, doctor en medicina, ester detengut en tollit de malaltia, -de manera quo no pot fer to que t6 obligaci6 en la ca-threda de rnedicina de la ques catredatich, seaons consta ab relacio fe-ta per 1o Reucrent mestre blay nauarro, rector del estudi general dela present ciutat, y per dita raho no pot uenir a fermar la apocha enpoder del magniich scriua de la sala y per no legir y fer to quo es obli-gat en dita catreda nos deu dexar de admetre a fermar dita apoca ylliurar aquella, per qo prouchexcn clue to dit magnifich scriua reba ladita apoca del dit doctor playa y 1i liure aquella, y qtne to dit doctorplaya tinga obligacio de recompensar en for to clue es o.bligat de legiren la dita catreda de quant estara boa e &i de la, malaltia clue al presentester :detengut."

2,98 11 . ro5 1, 1.r septiernbrc 1583 . "Instruccions fetes y prouehi-des her los Ynagnificlis Jurats . . . pera micer Joan Babtiste Vives . . . delclue ha de fer en la cart romana." Aludese a la union de la pabordia,el asunto del Studi general y el motati proprio clue se pedia contra los"logrers". Con este motivo se trata de la carestia "de grants y fruyts"causada per los "molts ynginys y modos quo uses los a'abelladors altresrecollidors de fruyts erg notable lesio y perjuhi do la coca publica'° .

289 M. i2t A . 28 septicinbre 1.594. Se consignan cien libras paracada Jurado, a causa de "la carestia clue al present occorre en totes lesroses clue son necessaries pera sustentar at) honrra y auctoritat to (litoffici" . No falter una mencion de la gran labor clue sobre aquellos re-caia : se reunen -dicen- "de tnati en la horn acostuniada, pero tarnbeapres dinar y molten uegades en la nit".

ego M. io2 A. E1 21 de enero-de 15A se senala un salario de dote

7<<i Juan 13eneyto Pore-- .

El reposo feslivo parece 1Gbico entender que en epoca de pro-funda religiosidad, como hemos convenido en decir que fu6 laEdad Media, deberia cumplirse estrechamente. Atinque haya datospara poder pensar que era proverbial la observancia de las fies-tas 211, los documentos valencianos de este siglo x~-r no perini-ten tales airtnaciones . F,n . el 1300 se liabia ordenado el descansoen todas las fiestas mandadas por la Iglesia ("festes colents") ...y en el 400 los barberos de Castell6n, no solo teman que cumplircon el precepto del dominlm, sino que no debian trabajar en la c>is-pera, ttna Fez sonado el Angelus "' . En el trabajo intelectual nofalta el hecho de 1a labor docente en dia de fiesta canc5nica ~" .Recorriendo la documentacion inunici,pal del 300 ;y precisanien-te en la iniciacion de la, centuria, se encuentra un.a curiosa "firi-da del coure (let pa per los flaquers" "', referente a los panade-

libras a Juan Bautista Sandoval, medico del pztblich, quo habia soli-eitado aumento . Antes cobraba scis libras "per son salari de un any",suma muy escasa, visto que "totes les uitualles son molt cares". Aunen 17 diciernbre 1594, M. UT, A, se acrece sit sueldo .

2{)i Ree . tin pasaje (let nuijote, prirnera parte, cap . VIII, cotnen-tado per Puy-ol .

aga N~.Y . i A, fol. ecl.xxx, vto .293 Acuerdo <let Consejo del ulunicipio castellonense, ell 1400 .

Conf. las ordenanzas publs . per J . A . 13albAs en Revista de Valen-cia., 1- 883 .

294 Conf. uOta 219 . Para 1a vida .de esa costumlire en I)erecltouniversitario comparado, ver los textos cits, en mi art . La tradici6nespa aola en Bolonia, extr. Revistcr de Archivos, x929 .

295 M. 5o _'1. "Crida (let coure (let pa-Ara hoiats quells :[all a sa-ber los ma,gtiificlts Justicia, Jurats e mustasaf de la ciutat de ualen-cia, per algunes justes e bones consideraciones los (tits magnifichs Juratshall prouehit en to coure del 1)a, que fan los flaquers de la present citt-tat en la forma seguent : Die Joujs viij ottobris anno anatiuitatedominj MI) los magnifichs mosseit lays uallcriola, caualler, `ell rni-quel solans, cintada mossen lays jeronjtn calbet, caualler, en miquel be-r.enguer, en jaume stbeue ciutadans, cinch dels tnagnificlts Jurats de lainsigne ciutat de ttalencia ensemps ab to magnifich en Jeronjm ba-yona, ciutadft, absent (let present acte, en gaspar amat, citttada .Racio-nal e en thoinas dassio, notari, Sirulich de la dita ciutat, ajustats encatnbra de consell secret de la sala cle la dita citztat, considera,ut qtueJos feels xristians ab ~molta diligencia en seruyr a son den e senyorto sell entenyment se dell dispondre en lour aquell e totes les seueseoses e en seruar los sells manaments, per los quals puguen atenyer

Rcgz+Iaci6n del trabajo en la Valencia del goo . -j9

ros ; dispbnese que, salvando la posibilidad de alriuna excepcic>n,no pueda cocerse pan una vez dadas las once de la vi-ilia del diafestivo.

Pero el docurnento mas interesante, que da verdadera luz so-bre el hecho y el derecho del descanso festivo, es una "crida"publicada por los Jurados valencianos en virtud de acuerdo delConsejo general, fecha 8 de niarzo de 1527 "' . Taste documentoalude expresamente al incutnphiniento del precepto canonico ."Por rnala costurnbre -slice- y por daiiada practica de muchosanos atra.s, se ha contravenido dicho divino mandatniento y iassantas amonestaciones de la santa madre ig~lesia y 1a ley- evange-lica, teniendo abiertas las puertas pitblicainente y en disposici6nde vender todas y cualesquiera cosas en los dichos dias de do-mingos y fiestas de nttestra Senora y> de los gloriosos Ap6stoles,

e hauer to prhemi de la gloria de parahis, la c;ual es perdurable, sells,fi, dis.ponem la uoluntat diujna los coratges de aquells cqui tenen re-giment en to offici en los dies del sagrat cliumenge e festes manaciesper sancta mare sl;lesia, les clttals per molts del dit offici de faqttersno eren seruants nj scrttades apres de les xij :bores de mjganit, cohi-hen to sell pa perque aqueil fos roes Mallet e millor e to poble to corn-pras, to qual acte sia molt leig e de gran abomjnacio de nostre senyordell e dell xristians, e per ~o, ab consell e deliberacio del inagnifichmestre andreu sort c mossen balthasar de ,;allach, adttocats de la ditaeiutat, ordenen e proueheixen que buy auant qualseuol flaquer o fla-quers que en to disapte e en la uespra de les Testes manades per sanctastare sglesia tocades les onze hores apres miganit coura denguna ma-nera de pa en dengu.n Torn encorrea y encorrec.n en pence de xsous .per cascuna uegada quc contrafara, particiors en tres equals parts,la una als spitals de la ciutat e la altra part al acusador e laltra a lacaxa del dit offici de flaquers, la qual pence sia e.xecutada per to magni-fich mustasaf de la dita ciutat, to qual stabliment e prot isici decretena beneplacit de la dita ciutat, e ab paste y- condicio que si per cas fosque ocorreguent tal necessitat en la present ciutat per la qual raho fosnecessarj hatterse de coure poi . en la niatinada del diumenge e testes ma-nades, que en tal cas los -dies magnifichs Jurats, Racional y Sindichli puxen prouehir sel;ons la necessitat o.corrent en la dita citttat ehtr beneplacit e uolumat de aquells Bits snalrnificlhs jurats, Raeionaly- Sindich de la dita ciutat prouehint clue ha present ordinacio sia ptt-blicada ab lieu de ptiblica crida per la dita ciutat e lochs acostumatsde aduella per los dits magnifichs Justicia, Jurats e niustasaf manespublicar to present stabliment perdue tot hom sia manifest perque ig-norancla no pttxa esser allegada e guartse quj lruarciar se ha."

296 M. 63 A . . Doc . integramente transcrito en el Apendice III .

28o Juan 13eneyto Pore-- .

coniercian.do y vendiendo pitblicamente en atiuellos dial to nnis-mo que en los dins laborables, abandonando y sustrayendose alservicio y honra de Dios nuestro Sefor." En su consecuenciaaquella "crida" manda qtte se guarden los domingos y dial fes-tivos, especialmente en las solemnidades de la Virgen y los Apc5s-toles, prohibiendo que en las fiestas estrecharnente senaladas porla Iglesia se haga alg-tin trabajo, se comercie, venda o compre,del}iendose teller cerradas las puertas de las tiendas y los obrado-res, germitiendose tinicamente 1a apertura neoesaria para entrary salir a las casas Z°7 . Castigahanse las infracciones, pero se ex-ceptuaba el caso de qtie se vendiese alguna nlercancia muy nece-saria o el comprador ftlese forastero que llegase a Valencia endia festivo"'. Exceptu;ibanse asimismo de una manera generallas oficinas de los farmacettticos y las tiendas que vendiesen "co-sas de comer", aunque sus puertas debian quedar medio cerra-das X39. Esa exigencia de la Puerta entornada pretendia la yenta

297 Crida cit.--` . . .manem a tot horn en general y a cascu en specialde qualseuol stat o condisio sia, que en ningun dia de diumenge nifestes de nostra Senyora e dels gloriosos apostols e altres festescolets stretament manades per sancta mare esglesia no facen ni go-sell for fahena alguna nj comerciar nj comprar nj uendre ningunescosec nj tenir obradors nj botigues nj cases ubertes a effecte de com-prar nj uendre coca alguna sino tart quart han menester tenirles uber-tes pera entrar e exir en sec cases e no ales" .

2913 "E si algri o a1guns seran uistes o trobats quo faqan fahenac? que tinguen botigues parades o que uenen coca alguna en algu delsdits dies sino era algttna cosy molt necessaria quo nos pogues escu-sar o per a a1gun fo-raster que no fos del terme de la dita ciutat earribas a aquella en semblants dies, encorrelruen en ,pena de' uint soilsy de ,perdre la roba que compraran o tzendran en los Bits dies percascuna uegada . . .''

299 "De la present publica crida e manament excepten les botiguesdels apothecaris per causa de les medicines quo de hora .en hora sonnecessaries per a la sanjtat dels cossos Humans, empero que les ditesbotigues dels apothecaris hagen de tenir la miga porta tanquada enlos Bits dies de diumenges e £estes nianades, y per to semblant noexcepten les cores de inenjar, ' uolem empero e ordenem c{ue les di-tes cores de menjar en los dits dies se uenen e hagen deuendredins en les cases de aquells quj les uenen ab 1a miga porta tanquadae no les puxen tiendre nj tenir de tora ICS porter de ses cases . . ."

Sobre los farmacenticos, este texto confrsna la opinion expuestapor e1 seilor Rodrigo Pertegas (Bolicas y boticarios, Anales del Cen-

Regulaci6n del trabajo en la. Valencia del 500 . 281

en el interior, sin escandalo, pues toda venta pftblica estaba prohi-bida, salvo la del pan y la carne, que podia hacerse en lets inesasdel mercado '°° . Finalmente, termina la "crida" ordenando queen ninguna hosteria o taberna se pudiera dar de comer o beberlos Bias festiti os antes de celebrada la Llevacion en la misa de lacatedral 3°L. Colofon de estos actterdos era la prohil}ici6n deltr<tnsito de carros ti° bestias por las caller de la ciudad, estable-ciendose, enipero, cierta excepcion cuando transportasen trigo,rata o "cosas de comer"°= .

Sobre el despido no falta alguna indicacion en las ordenanzasgremiales "3. Generalrnente se castiga la concesi6n de trabajo al

tro de Cultura valenciana, ig2g, pag . 14.2), al decir que entre "los"apothecaris'° cristianos se observaba fidelisimamente el precepto ecle-siastico de santificar las fiestas ; .pero no esta fuera de lugar pensarque para ltermanar el cumplimiento de este precepto religioso con elanejor servicio, y" <para atender debidamente a las mar urgentes ne-cesidades de los enfermos, estaba permitido el despacho de medica-mentos y la confeccion de recetas magistrales" .

300 ,Doe . cit . "no les puxen uendre nj tenir de fora de les per-tes de ses cases nj en taulos en to mercat, exceptant to pa y la earn . . ."

301 "Item ordenein que los dits dies de diumenges e festes mana-des, en ninguna tauerna no :puxen donar a menjar nj a beure a njngu-na persona ans de lleuar deu a la Seu, sots pena de uint sous percascuna uegada que eontrafara . . ."

302 "°E mes auant ordenem e manem que en nyngu dels dits diesale diumenge e festes de nostra senyora y dels gloriosos apostols ealtres festes colents stretament manades per sancta mare esglesia no pu-xen anar per la present ciutat ningunes besties albardades nj ca-rros, exceptuant los clue portaren Torment, fruyta, aurisam e qual-seuol altres cores de menjar, a la present ciutat, sots pena de perdreles dites besties e carros, partydors yT partydores segons dessus esdit de les altre penes."

303 lTorisseau (La legislation du travail, vol. I, pag. 8q.), cit. porCastan (El disenso unilateral y sits l'vnaites en el contrato de trabajo,Revtista Laboral, Valencia, zq,g), dice que de la misma manera quelas ordenanzas de los gremios prescribian las condiciones precisaspara forjar e1 contrato de trabajo, reglamentaban la ruptura de este .Pero la regulacion variaba segun los o+ficios yr las localidades . Losgremios de armeros de Paris tenian una junta mixta a la que se so-metian las cuestiones, y cuatro mayorales y dos obreros atendian a lajusticia del motivo que se alegase. Conf. la semejanza de este regi-men con el sefialado en los "capitols" de los °`pellicers" valencianosel r47t . M., fol . xxix .

282 Juan Beneyto Pcye,, .

obrero quo abandonase a su anterior patrono 3°', y alguna quc otravex, se establece que deha avisarle con tin mes de antelacion o pro-porcionarle un sustituto tan experto como el que le abandonaba,segfitn juicio de los mayorales 30'.

lIas diticil es encontrar datos sobre huelgas. Tramoyeres ha-bla de un inovimiento httelguistico, agrario v tumultuoso, en el15,55, motivado por la desigualdad de los j ornales "' . En epocaalgo anterior al 5oo se da tin caso de httelga de brazos caidos, querecuerdan las notas de "Sotsohreria de iATurs y Valls"' 3"'.

T)eterminados oficios tienen una regulacion especial. Tal acon-tece con los corredores desde algunas centurias atras 3°'. En elvol. 62 A. de "C'onsells e stablirnents" aparece una ordenanzade1 28 de fehrero de 1528 qtte se ocupa del . olicio de "correctorde oreja", para tutclar cl intcres ptiblico contra los iraudes ha-

304. Ordenanzas de los cardadores, 22 agosto 1313 (ij), "canelers",de la misma fecha (xi), ambos en el ATs . 56 A, fols . clxxxxviij y cccxiij .

303 "Capitols dels sabaters", 1484 . "Item que algun jornaler ojotue que estant ab algun niestre slit offici no puixa deixar aquell ditinestre qui primerament no 1i do temps de tin mes perque aquell pui-xa trobar altre joue, si ja aquel tal joue o obrer no li dona altre obreren loch dell e tan expert en to (lit offici a cone-uda dell majorals quiper temps reran . E qualseuol mestre qui acceptara tal obrer o jouecontra la present ordinacic5 sia encorregut ipso facto en pena de si-xant:a sous applicadors ut suppra."

Calif . nota x:30.3ofi Trambycres : Instituciones gremiales, PAL- . 373 . "Los traba-

jadores ~de la buerta -dice- se declararon en huelga, que no fuepacifica y soset;ada sino revoltosa y un tanto anarquica. Ttivo su ori-gen en la desigualdad do los jornales . . ."

-7a hemos tenido la fortuna de encontrar los .datos archivales queeegurarnente apoyan estas afirmaciones .

307 A . M . "Sotsobreria de Murs t> Valls," Col . 83, 22 arosto 1491 ."Fn lo damunt dit de to dit honorable sotsobrer no feu obra nengimaen la dita ciutat ne lochs de contr.ibuci6 de aquella, per co con ell eto scriua prenl;ueren malenconia ab los del obra, rosins c manobres,per qo com to dia abans eren mesos en la obra a les tiij ores e encarason dexaren entre quatrc e v."

3o5 Alionso IH. habia detcrminaclo que no se admitiese como co-rredor quicin no inera vecino do Valencia o su termino o hubiese ha-bitada a11i durante ocho ailos, con mujer . Pedro III prolhibe que fu-sell corredores los hostaless; :Pedro I no permitio quo, pudiesen serlolos menores do vintidos axios, y Martin I nego a los clerigos ("qui tocorona") la posibilidael de ejercer ere oficio . Conf. Tarazona : Instdtu-cions dell furs y pyivileyis, pig. ifi3 .

Regzalacion dci frabao en la. Valencia del 500 . 283

bituales ... ; pero antes de transcurrir un afo, el 15 de febrero de1529, aparece modificado aquel "stal>litnent", en virtud de los"grettyes" interl>uestos contra la Ciudad "° . Ann a fines de si-

Soy l1 . f2 . . "Die ueneris xxviii februari anno MDxxviij . Totslos magnifichs Jurats, Rational e subsindich, per to poder e ells donatper to consell general celebrat a . . . per cuytar los fraus c clans que seseuexen e es poden seluir al poble dels contractes en. que entreuenenlos corredors dorella, proucltex.en y ordcnen los capitols seguc,nts . hri-werament, aguda consideraci6 a lees calitats que per fur del presentregne an de tenir los Bits corredors e considerant que tenint to corre-dor negociasi6 de seda ara sia en sa casa ara fasa fer la fahena foracasa per arbitre o mereaderia o quo tends sower de seda ni farti tei-xir socks, no puxa entreuenir en conipres ne bendes de seda o lenztenyr e for to dit arbitre e mereaderia per euydar los fraus quo podenfor en dany del poble, e a4o sots pena de 11 liures partirlores to ter(,, alacnsador, 1o terc a Sa Malrestat, 1o terq al coantt de la ciutat, y pri.ua-cio tie offici . Item per henefici de la repul)lica stablixcn y ordenen queen comprar y uendre l.es besties ques ueiien en to rnercat no v puxenentreuenyr corredors algtms sorts la dita pena . Item prouehexen yordenen que uegrun corredor no puxa esser comprador ni benedor debesties nj de altres mercaderies e robes, mes tart solament puxa com-prar aquelles besties o bestia o cosec clue aurf! mester . . . e no pertrebendre, e ado sens frau, sots la dita pena. Item . . . que nengun co-rredor dorella no puxa exir fora los mars de la ciutat per los caminsni annar en ostals por,a tractar v r.c gociar roles y mercaderies quees porten en la present ciutat sino essent demanat per to sennor de ladita roba, e ado sots les penes damunt dites . Item . . . per quant ios hos-talers abarquen moltes uegades les robes e mercaderies quo uenen alurs ostals e apres les uenen, to quo es on dan (lei poble, per coo pro-ueyxen e ordenen que nengun ostaler les robes e rnercaderies qtte ten-drie a lur octal no les puixa comprar pera reuendre o ferne rnerctt-deria, vies tan solatmnt puixa comprar per obs de sa permititis . Item . .per benefici del poble stablim e ordenein Llne lrts correctors tie orellano puxen pendre err comanda e tenir en 'la lur casa robes o mercade-ries acomanades pera bendre mes de tin dia, e ado per to dany que seseguex al poble, sots peria de lx liures partidores . . . Considerant quo,,per stablimcnt forich prouehit quo los correctors de toll e.xint de laalmorrecia sien tenguts c obligats de anar a -la pelleria a uendre lesrobes dels casolans se clarament que los correctors per aber de anar a7a pclleria per no encorrer en peria dexen do acabar .de uendre les ro-bes de les almonedes, moguts per algunes justes considerations pro-uehen e ordenen quo los corredars quo nj no uolran anar a 1a ~pelleriaexint de les al.monecles no eneorreguen en pena fins que altrament ysia permes restar tostemps a beneplacit dels magnifichs Jurats de po-derhi altratnent prouelten si aqueles lams se-nblara s,e de safer."

310 1;T . 63 A. 1r, febrero 1529. La modification queda asi : "que sito corrector uolra per si e per obs sew comprar seda quo (fins altrament

284 Juan Beneyto Pere,- .

g10, el 1584, se insiste en la materia de los fraudes, pues los co-rr~:dores vendian ropa de "pellers" rnezclada con ropa de "caso-laps" "' . Punto interesante al aludir a los corredores es calcularel significado de los "corredors de orella" . 'Me parece que M. A. deOrellana estuvo equivocado cuando les asimild a los alcahue-tes 311 . Las ordenanzas gretniales del r5io, clue exil;en exqui-sita moralidad "', pudieron hacer pensar que taml>ien en ti'alen-

sia prouehit la puxa comprar sens interuenci6 de altre corredor puixla dita compra de seda aquell la faca per obs seu . . . que silo senyorde 1a bestia uolra aquella aco.manar al corrector requerjntl~o que lauena, encara que dita uenda se faqa en to mercat no enc6rrega en pena,com la mente de dit capitol no sia stat prohibir que to corrector dehesties essent request per 1o senyor de la bestia que la y uena no lapuxa uendre entreuenint en la ttenda com a corrector e no essent reue-nedor ni tenynt part ab njngun reuenedor de besties-, per que nols estolta ne leuada libertat que no puxen com.prar besties per obs propjso altres cos-es que haura menester puix non compra pera reuendre queto corrector quj per to comprador o uenedors sera jnstat uaja a entre-uenyr en comps de robes o mercaderies que to comprador uolra uen-dre encara que talc robes o mercaderies stiguen en to hostal, no per qosia encorregut en pena uenynt en apres al contengut en lo cituque ca-pitol quj comenqa : Item per quant . . . considerant que dit capitol es sa-ludable e en beneffici -de la republica no y ha necessitat per al pre-sent de ferhi prouis,sio njnguna per quant es beneffici del pablie comdit es quant al contengut en to sise capitol que comenqa : Item per be-neffici del poble . . . per quant en aqo hiha stabliments fets prouehexenen que aquells sien seruats fins que altrament sia prouehit . E to ma-toix prouehexen quant al contengut en to seten capitol" .

311 M. z,8 A. 6 marzo 1584. "Per quant los correctors portantroba ,per la dita chztat a uendre horten e acostumen de portar roba depellers mesclada ab roba de casolans, qo que es gran dany e frau peral poble per tal es prouehit e ordenat quc qualseuol corrector que por-tara roba de peller o pellers a uendre per la ciutat haja de dir e no-tifcar al comprador o compradors que uolran comprar la dita robacom aquella es roba de peller encara que to comprador no to y de-mane."

312 Al . A . de Orellana : Valencia. azatigua y moderna.3T3 :1I . 54 A . "Capitols" 18 marzo taro . Ordenan que no pueda

ser "corrector d'orella -asi sia stranger o originarj de la cintat-, quino tends nj haura tengttda muller, ompero tends, casa parada ehaura prop de deu anys que est , y habita en la present citttat usantdel di .t offici -de corrector de orella e haja fet son uehinatge segonsforma de fur e quell sera tengut e reputat per home de bona famauida e conuersaci6, que los dits Justicia e jurats constantlos de lessobredites cosec ptnxen admetre aquell tal e continuar soil offici de co-rredor de orella en la present ciutat" .

Regulacion del trabajo en. la Valezacia del joo . 285

cia se entendia -coino en el cervantino episodio de los galeotes-caue era aduel officio necesarisimo en toda republica Non ordena-da ; pero, aparte de que se ine antoja tal intei-vencion bien pococompaginable con la religiosidad 31', es preciso advertir que la de-noniinacidn de corrector "de orella" (de oido), frente al nom-bre corrector "de call" {de espalda), quiza mas bier dice refe-rencia a la mediacian verbal de los primeros, en contraste conel .trahajo manual, casi de faquinos, de los otros 3".

7.a gestion laboral due se muestra mas minuciosamente re-Llarnentada fue la referente a la yenta y reventa en el niercado .Las mesas para vender (tattles) se tenia.n por concesion del mti-niciplo "1 . y al municipio correspondia incluso el establecimiento

3r¢ Es curioso anotar ccSmo, en el inventario de un "corrector deorella", se encuentran objetos quc denotan devocion . A . G. R. V., sec .Yrot-ocolos, legajo 6, ntim . 22, notario A. Aleixandre, 17 junio 1573 .Es un inventario hecho con intervencion (It "pere marti, llaurador dellloch de carpesa, curador de los hens de marti bou, corrector de orella,per to molt rnanifich Justicia en to ciuil de la present ciutat de ua-lencia-un libre de forma major intitulat flor sanctorum, ja usat . Itemtin altre liibre de forma chica, in:titulat de nostra sennora, ab les car-es de pergami, ja usat . Item quatre canelobres de llauto, qo es losdos grans y los altres dos chicks, uells . Item tin baqinet de llantia dellauto, usat . Item tin retaulet de fusta, en 'lo qual si hauia pintada lafigura de nostra sennora en un paper guarnit de fusta . . ." Y dentrode una raja aparecen "tres ampolles, en la una de les quals hihauia aygua de capolls y de roses" (zagua creida milagrosa?) "Unretaulet de tela ab 1a figura del sant crusifici guarnit de fusta ab unesfronteres . . ." Juntamente con esto, eomo nota pintoresca, "una balles-ta pera matar rates'" .

315 Estimo que apoya esta interpretacion el acuerdo del Consejomunicipal del 14 agosto 1533, 11 . . .dels correctors de orella tan solament,qui ab~ poch treball e sens correr risch alga fan sos contractes, e nosenten dels dits corredors de toll, qui ab grant treball e ~perill de per-dre les robes quell acomanen :porten aquelles al coll per molts dies ansque les uenen". Vide texto integro, nota 28q. .

3r6 1T . 6q. A . "Dictis (lie et anno [r¢ septiembre 1530 .] Los Bitsmagnifichs tres Jurats e loctinent de sindich, ajustats en la dita cam-bra de consell secret donen licencia e facultat a mestre thomas dome-nech, cinter, que puxa fer e tenir una taula juncta en la paret de lalonja noua a la part de ally hon uenen les penses, qo es del canto de1a clita lonja fins aprop del caualcador :de 1a porta de aquella pera te-nir uenderia de cores de son offici . E aqo, empero, a beneplacit delsmagnificlis Jurats de la dita ciutat" .---"I)ie Jouis quinta decima mensisseptembris anno anatiuitate doming Millesimo quingentesimo trigesi-

286 Jean 13enevto Perc.,- .

de cierta sustituci6n por ejemplo cuando el cotnerciante quetenia mesa concedida .no la utilizaba 3r' .

La reventa estaba sometida a una reglanientacion ineticu-losa . I?xiste una "cricla" qtie limita la actitiridad del revendedorno podia comprar cocas dentro del mercado, ni se le permitia sa-lir antes de sonar ]as dace "'. Aidemas, tenian (Inc colocar cier-

ano . l;os ma;nificlis mossen miquel hieroni do cruylles, generos, enl.2odri ;;o de lucerga e en balthasar miquel, ciutadans, tres dels ma,'-nifichs Jnrats en to any present, de la insigne ciutat de ualencia, comtots los altres sien absents do la present ciutat, e en gaspar gil, notari,tenint loch del magnifich sindich de la dita ciutat, ajustats en la cam-bra de consell secret donen lieencia c facultat a mestre alonso pinto,abaxador, que puixa fer e tenir urea taula pera us e exercisi de sonoffici de abaxador, en hun loch quo sta a lcs hespatles de la lonjauella j .unct a les rexes do aquella al costat de una taula quo alli to hicro-ni pe:legri, abaxador."-1T . 73 A . "Predictis die et anno [z8 abril 15441 .Los magnifichs mossen hieronym artes, generos, en miquel hieronymbereng-tier, ciutada, mossen jaume estanya, caualler, e en franceschmarch, ciutadi, quatre dels magnifichs Jurats en to any present do lainsigne ciutat de ualencia, e en thomas dassio, sindich de la ditaciutat, ajustats, en la cambra de consell secret, proueheixen quo1-o honorable en join thomas, espaser, puixa traure a uendre espasesen him loch que sta en to mercat do la dita ciutat al costat del pes dola palla a la part enuer.s la boscria la qual prouisio fian a beneplacitdels dies magnifichs Jurats e sens prejuhi de persona alguna."

317 M. 7x A . "Die sabbati quarta mensis septembris anno anati-ttitate domini Millesimo quingentesimo quadragesimo . Los magnifichsmossen jaume penarrosa, generos, en miquel hieronym berenguer, enbalthazar miquel c en joan nauarro, citttadans, quatre dels magnifichsJurats en to any present de la insigne ciutat do ualencia, enwraps ablos ma-nifichs mossen Joan lugs ualles, caualler, e en nicholau benet del-pont, citttadA, absents de aqu,est acte, e en francesche luis dassio, sindich,ajustats en la cambra do consell secret, donen licencia e facultat queen to loch que to en los porchens del mercat, anthonj eximeno, flaquer,to qual no trau pa, trague en joan bonanca, flaquer, en to dit loch e tos-temps que 1o (lit anthonj eximetio uolrra traure pa en to dit loch dexedo trattrelo dit joan bonanqa, e ltrouelbeixcn que sia posat to dit joanhotuanca en possessio del (fit loch en la forma sobredita."

3I13 .til . 66 A . c`Crida dels reucriedors y retienedores del mercat . Arahoiats queus fan a saber de part: dell magnifichs Jttsticia, furats, Ra-cional e Sindich do la insigne citztat de ualencia, que per obuiar alsabttsos y desordens que los rettenedors c rettenedores fan e comettendo casetui dia en 1o niercat do 1a dita ciutat, cosnprant ans de la horaquels es permesa en gran frau del pohle do la dita -ciutat, prottebeixenc ordenen que daciauan.t nengttn reuenedor nj reuenedora no pose njpresumeixca comprar njnguna fruyta nj altres cosec opera reuendre, nj

Regulacinn del trabajo eiz la Valencia del 500 . 287

tas banderitas en sus tenduchos para que los compradores co-nociesen su calidad de re`endedor '°=' . I'oco despues, en 1546 ~`°,no sdlo se insiste en aquellas medidas, sin.o que se establece laprohibicifin de entrar y permanecer en el mercado, bajo una penapectiniaria cien azotes y la de expttlsi6n de la ciudad de Valenciay sit contribucion por termino de uti ano s'1 . Lxisten, ademas, so-bre 1.a rev enta que no tenga lugar en el mercado determinadas dis-posiciones restrictiti as : se refiere.n a 1a compra "para vender"de tril;o, centeno, cebada, aceitc, algarrobas y ropers y- merca-clerias, to que constituye especial objetiz-o de t:aberneros, po-

menys pose exir, star no aturar en tot to mercat fins quo lien toca-des dotze hores de mij dia, encara que noy sien per comprar cosy al-guna, e to reuenedor c reuenedora quj contrafara o sera atrobat o atro-bada en to dit mercat ans de toquades dotze hores de mij dia encaraque noy raja per comprar njnguna cosy enc6rrega e sia encorregut enpena de cinch sous per cascuna uegada quo contrafara, sense remissi6alguna, particiors to tern; al acusador e los dos terqos al comu de la ditaciutat."

319 Crida cit . "Ales attant proueheixen e manen quo los dits re-ttenedors e reuenedores haicu de tenir banderetes ben altes en ses pa-rades perque sien conegudes e tot hom les puga ucurc, segons ja altresuegades es stat prouehit .e ordenat . f; to reucnedor e reuenedora quesera atrobat tenir uenderia sense bandereta sia encorregut per quan-tes uegades fara to contrarj en pena do dcu soul j de perdre la fruytaquo tends pera uendre sense remissi6 alguna, partidors los Bits deusoul segons desus es dit e la fruyta al hospital general."

Sao M. 74 A . "Crida dels reucnedors", i julio 1546 .32,1 Loc . cit . °`F primerament com ab stabliments antichs e cri-

des per los magnifichs Justicia, Jurats e mustacaff de la dita ciutat siaprouehit que algtm tender, tendera, rettenedor y reuenedora, de qual-seuol condici6 quo sia no :pttixa estar en to mercat fins sia sonada lacampana de missa solta e to dijous fins passar mig jorn, sots pena desexanta sous e destar deu dies en la presb, e com per experiencia setnostra de each dia to molt bran dan, frau y. engan que los tenders,tenderes, reuenedors e rcuenedores :fan a la citttat e be comb, per qolos Bits magnifichs Justicia, Jurats, e mustacaff, ajustant e millorantdits estahliments, perpetuament stableixen, proucheixen c ordenen, quedo huy auant ningun tender, tendera, reuenedor ni reuenedora noguse ni presumeixca ni puixa entrar ni estar en to mereat en tot todia ni de nit, sots pena de deu liures applicadores to terq al acusador,to tern a1 comu de 1a dita cititat e to altre tere al hospital general deaquella, e de cent acots, e ultra les Bites penes seran bandejats de ladita ciutat (to ualencia e contribuci6 de aquella irremisiblement pertemps de lion any."

288 Juan I3emyto Pereti .

saderos S> tenderos, a quienes se I>ermite excepcionalmente ".Otra "erida" ordena clue los revendedores no se rnezelen -en eltnercado- con los vendedores ni con los "casolans" 823, ICS

sehala tin htgar determinado y da a entender que las distintasespecialidades estaban distribuidas laeculiarmente "2r. En 1570se obliga a que los "flaquers" vendan el pan, no en sus casas nien otra parte alguna, sing precisatnente en los llaznados "por-chens del nlercat", donde habia persona encargada de la yen-ta ", hunto sobre el cual z-a habia insistido tin stabliment"

322 111 . 78 A . `'Stabliments del magnifich 3usticia en to ciuil." 21enero 1555 . "Item estatulieixen e ordenen que persona alguna de qual-seuol stat o condici6 sia, no puixa comprar n6 fer comprar dins la pre-sent ciutat iii loch de la contribuci6 de aquella, forment, ordi, siuada,oli, l;arrofes, ni altres cosec, robes ni mercaderies, ni altres algutnes perareuendre aquelles sino a116 tan solament que hauran menester pera pro-uisio de sa casa . Exceptats tatterners, hostalers y tenders, en la formaque les poden comprar en los altres stabliments ya dessus mencionadespera uendreles . . ." (xvj .)

323 Er*an casolans, al parecer, to agricultores quo vendian direc-tatnente los productos de stt campo en el mercado ciudadano .

324, M 66 A "Crida dels reuenedors -I; mes proueheixen e orde-nen que los dits reuenedors e reuenedores la hora que poran star ento dit mercat no puixen uendre nj tenir parades algunes en altre lochdel dit mercat sino en el loch que ab la present puhlica crida los assig-nen, qo es los reuenedors e reuenedores de fruyta del canto -del carrernou fins al fossar de Sancta catherina, y los de ous v de gallines hajende star al altra part ~dels fusters de uers la Mere, detras los uenedorsde la -artaliza e que los reuenedors e reuenedores de 1a ortaliza hajen destar del canto -dels fosters fins at cant6 de la Merqe, e los reuenedorse reuenedores de talonjes e limons hajen de star al canto de_l carrerde la -porta noua . . . Mes attant prone-heixen e ordenen que tot to restantclef dit rnercat, qo es del dit canto del career non e delcanto dels fustersfins a les forques, sia per als casolans e uenedors de aquells, de formaque los dits casolans e uenedors de aquells haien de uendre la fruytae ortali(,a en to dit loch a ells assignat e no puixen uendre en to lockassignat a les dices reuenedores."

325 i1I . 95 A. Crida S agosto 1570. "Ara ojats queus fan a saberde part dell molts ma.gnifichs Jurats de la present ciutat de ualencia,coin uses magnificencies hail deliberat que per remediar la falta que yha de pa. en los porchens de la dita present ciutat per no uendres perlos flaqtters to pa en aquells, que ningun flaquer ni forner per si niinterposades personas pttga uendre pa alga en sec cases ni en altra partsino es en los Bits pdrchen;s do la present ciutat, ahon trobaran personaque tendrA compte (let pa que cascun flaquer o forner portar'a als Bitsporchens, y chic pasten cascun dia to que ordinariament ban acostumat

Regulaeion. del trabajo en la Valencia del 5'00 . 289

pie X04 '=" . Sin embargo, este senalamiento definido de loslugares donde vender, que parece perfectamente de acuerdo conla organizac16n corporativa inicial '1', no se mantiene con grantesdn por las ordenanzas gremiales, en virtud de tin temorcillode competencia, hues hay disposiciones que obligan al maestroglue se establece recien examinado que no ponga su tienda masilue a cierta distancia de la glue tenia stt antiguo maestro 128, yaunque la designacion de los barrios o "`=icon" por el nornbreclel oiicio que alli se ejercia aparece en determinados docu-mentos notariales del 500 32", no falta en ios protocolos al.gunaindicacicin que expresa el hecho de que en una inisina vecindad

y acostumen pastar sots pena tie priuacici de offici c de .deu liures delsbens de cascti dels contraiahens executadores e altres penes reserua-des a ses magnificencies, applicadora dita pena q.o es to terry als co-frens de sa magestat, to terc al acusador e 1,o altre terq al comu de di-ta ciutat."

326 1I . 5r 11. I'Stabiiment" 28 sehtiembre 1504.-" . . .coni sia dis~poste ordenat se�ons forma de stabljments al dit offci atorgats que denguefiaquer no puxa uendre pa de flaquer en denguna part del dit mercat-sino en los porchens del dit mercat."

327 Con exclusiva referencia al hecho 1ocal, conf. las indicacionesdel "Libre del Repartiment" y to que dice Cruilles (Los gremios de Va-jencia) sabre la topogra.lia artesana entre los Arabes . herran Salva-dor ha pensado que la situaci6n -de los menestrales en la misma callesia a entender un deseo unanime de se,paracidn completa con to-s dem2isy reuniun absoluta con los suyos, "que asi encontrabatu fuerza y ampa-ro" (Capillas y casas grcmiales de Valencia, 1926) .

328 Ya en las orderlanzas de los zapatcros del 1484 (vj) . "Itemque algun joue o obrer qui partira de casa de amo e uolrrfi examinare parar botiga per si mateix, no la pug,a parar que entre la casa deson amo e la botiga que parara no haja dihuyt cases exceptuades en la,qabateria de la present ciutat sija no hauia estat continuament fora dela casa del tal amb per temps de un any. E~si contrafara sia encorre-gut en pena de trecents sous aplicadors ut supra."

Sancho Seral ha aportado sobre este punto, en Zaragoza, datoscuriosos. Conf. las ordenanzas de los boticarios y -cercros zaragozanos,<del 1534, clue exigen una distancia de veinte caws . Ver Sancho Seral :El Grenvio uaragozauo del siylo xvr, en Universidad, 1926.

329 A . Cs. R . V., see . Protocolos, legajo 94, nu-m . 617, notario JuanComes, 4 marzo 1517 : "in uico uulgo nominato de la calceteria . . . in uicouulgo dicta dels apuntadors" ; io marzo 1517 : "in uico uulgariter nozni-mato de la argentaria", etc .

20

J<9o Joan Benetivto Pj;e--.

se encontrasen artesanos de distinta profesion y tiendas de di--versos oficios

Por otro lado, no habia libertad para concurrir a ferias ymercados, ya que existen decisiones nlunicipales que hablan deconcesiones en tal sentido y en favor de mcnestrales con pocaclientela ~,31 . La, libertad de comercio no existia. Ya advertimosflue la compra-venta estaha nluy intervenida por la citidad. Soloen casos excel~cionales se permite, por ejemplo, 1levar a vendertrigo al almudin sin. parar tuientes en la procedencia del ce-real : asi se acuerda el 3o de jttnio de 1530, en epoca de peste,por una reuni6n de autoridades y mercaderes tenida en Albal a3z.

Y no solo el municipio, sizio aun inchtso el Virrey y l a, Monar-quia establecian limitaciones y normas sobre la negociacion delos productos. Curioso resulta, hasta por sus referencias de eco-nomia comarcal, el decreto dado por el Dudue de Maqueda el

17 tie diciembre de 15E-ir, para la region de Alicante y Orilnte--1a 33~ .

33o A. G . R . V., sec . Protocolos, legajo 94, nurn . 617, not . cit . Ellel testa-mento de doiia Yolanda Beneyto, fecha 2 diciembre 1517, se ha--b'la de un fundo "lo qual afronta ab alberch den miquel . . . carboner, eab alberch den Gaspar daroqua, carnicer, e ab dos carreres publiquese ab la dita playa dels pellicers" .

331 M, &c) A . "°Stabliment" del Zq abril 1555, flue permite concurrira ciertas ferias y mercados a individuos de los oiclos de armeros, som-brereros, guarnicioneros y zapateros, donde se encontraban I°menestralsde tan poques facultats" .

332 Adviertase flue se toma esc acuerdo para flue el pueblo comael pan mAs barato (°`perque to poble de aquella to menge at mes baix preuqtxc pora") . Se habian reunido en la ermita de Santa Ana de Albal, jtt-rados, abogados asesores y mercaderes . Un "stabliment" de algunos diasma.s tarde, ordena pagar al honorable Juan Beneyto "clauari comti",once libras, gastadas en la comida de aquel dia para los Jttrados, elSindioo, 1os abogados, los escribanos y "muchos mercaderes" .

333 A . t7 . R . V . Reg. 1439, fol . 93, ano 1:561, Gobernaci6n deOrihuela . "Lo Rey", etc . `°A1 noble y amat de Sa Raagestat don Joan deAIoncayo, portant ueus de general gouernador delta Sexona e al suro-gat de aquell en la ciutat de Alacant e altres qualseuol officials de ditaciutat a qui pertayga, sat-tit e dilecci6G . Per quant en guillen joan Pas-cltial, syndich de la dita ciutat de Alacant nos es estada presentada unatetra del justicia e jurats de aquella acerca de la pragmeitica y edictereal qne en dies passats de mana-ment nastre se ba publicat sobre mol-es cos-es concernents al be comic del regne c de uendre e comprar les

Regulaci¬in del trabajo era la a'ale;acia dell .-u0 . 291

Sobre nnarcas de fdbrica existe itn interesante articulo en

prouisions y manteniments que es cullcn en aquell y les que ucnen de ai-tres parts, senyai_ant nos ab dita consulta algunes roses que en aquellaconuenen remediar per no :poderse obseruar en dita ciutat per ser aque-lla terra terra de contractacio y poc populada, y axi molt ben entes y exa-minat to que nos es estat escrit y supplicat ab uos, parer c delliberaciode aquest real conscll, se ha determinat e delliberat deures permetre en1a :dita ciutat de Alacant, orta y contribucib de aquella to orde y formaseguent fins altra cosa sia prouehit en les roses dejus especificades, res-tant to als contengut en la dita real ,pragmAtica en sa forca e ualor .E primerament diem y disponem que les persones que faran arbitre defer pans de figues y atmeles ell dita ciutat, orta y contribucio de aque-lla, puguen carnprar liberament los tals fruyts per al dit effecte sellsencorrer en pena alguna, ab tal que nos faqa execucio, comprar de aque-lles to que sis fara to gouernador -de la dita ciutat tant a to compte emorament que conuindra al beneffici de la terra, los quals pans de fi-gues y ametles puguen uendrers despedir com fins ago se ha praticat,la qual libertat tinguen tambe .los que facen ametles . Item .diem qual-scuol hereder de la dita ciutat, orta .y contribucio puga liberament uen-dre to ui que colleria en sa heredat y stigua la matcixa libertat quefins aci se ha tingut en to comprar y uendre. Item per quant esta pro-hibit ab 1a dita real pragmatica que nos compren en gros tongnes, sar-dines, congres y formatges pera rcuendre sells primerament guardarto orde eontengut en aquella, y perque moltes uoltes en to port ,de ladita ciutat de Alacant acudixen alguns ucxells de pas los quals uenenalgunes de les Bites mercaderies per trobar alli qui compra aquelles,e com cessaria to Bit comerci si liberament nos pogues-sell uendre nicom,prar aquelles, per go, tenint consyderacio de -Bites roses diem quequalseuol persona puga comprar y compre liberament les Bites mer-caderies dels tals uexells de .pas, de la forma que fins aci sc ha prati-cat, ab que los que .aquelles compraran sicn tenguts de tenir e tinguenuenderis publica de aquelles tres dies per al qui ne tioldran com~prar demenut al matrix preu que hauran co,mprat, e to mateix puguen fer entotes les demes prouisions y mercaderies de qualseuol uexell que serade pas y nos para aguardar ab que tambe les tals persones que axicompraren les Bites prouisions y mercadcries e ajen de tenir la mateixauenderia tres dies apres per 1o mateix prcu que hauran comprat alsquals uoldran segons tenim ents que fins aci se ha praticat y est,.t perordinacio de consell. Item diem e per quant la panqa es de gran suma laque es cull en dites parts y encara en nouelda, Flda, Asp y Criuillentde la dita Gouernacio que passen de cinch o sis mil quintars -de tal ma-nera que si aquella no es permetia poderse uendre ni comprar com finsaci se ha praticat se gastaria per no tenir expedicio to que seria enmolt Bran dally dels que aquella cullen, per go diem que to praticat enrespecte della a cerca de eomprar y uendre se puixa fer liberament.Y perque tot to als contengut en .la dita real pragarnatica ell quant dis-crepa a les presents conuc a1 be coma e particular, per go uos diem

292 Jaran Beneyto Pyres.

]as ordenanzas de los peraires del 1-66 "'. Dado el criterio dela epoca, su posici6n era ldgica : prohlbla toda clase de sefales axnarchamos que distinguiesen los tejidos, pues por et prestigioque esa propaanda data se favorecia a determinados indus-triales, en dasio de los otros s" .

encarregam y manam que tingau la cor.respondencia que deureu alsdescarrechs do uostres officis, cle tal manera clue Sa Magestat y nosen son nom uescam seruits . Datis in ualencia a xvij de dehembreMDLxj. Fl Duque."

334. M. yz A. "Capitols dels peraires", 28 septiembrc 1566.335 Doc . cit . (i) `°E primerament, per quint de pocks anys a sta

part alguns perayres de la present ciutat ultra do les bolles ordinariesquo en la casa e camp del tirador se acostumen posar en drags clue sefan e ultra to senyal do si es cotb o llana quo en cascun drap sta texito fet ab agulla, per to qual se coneix y sib duin znestre ha fet dit drap,an posat e posen en sos drags unes bolles grans de plom en la una partrle les quals estt empremptat to senyal del dit mestre e o perayrc y et?altra stan sculpides certes letres clue denoten to mestre clue ha 'let todit drip y atres bolles stan a1 sots to dit senyal y sense letres, e ha~constat e consta les Bites bolles fan e causan notable preiuhi no sots alcomu del Bit offici do perayres pero encara als mercaders y compra-dors de dits draps, pertant stattiheixen, proueheixen y manen clue delclia clue to present capitol sera publicat en auant perayre algu, abaxa-dor ne altra persona a1guna do qualseuol stat o condici6 sia no gose noprestuneixca per si ni per intcrposades persones posar ni ;pose les Bitesbolles grans ni ietres algunes daurades ni on altra manera en los Bitsdrips ni en les camises daquells sino les paraules quo en los drags degrana se acostumen posar per los abaxadors declarant e designant sito Bit drip es do poluo o coffolla, e les bolles ordinaries publiques quoen to Bit tirador se acostutnen ,posar en dits draps ab to senyal del obra-dor del perayre quo han safet aquells e at) to qual ha acostumat de se-nyalar los drips quo aquell aparella e y obra texit o fet ab agulla dofit de cot6 o Ilana e to senyal del texidar quel hon sa fexit y to comptedel drap quo al cap de aquell de temps antich enqa se ha acostumat doposar, sots pena do perdici6 ciel drap o draps en los quals 1o contrarisera fet y do deu liures . . ."

En el prearnbulo do petici6n de "capitols" se razona " . . .coin algunsparticulars del Bit offici de perayres richs e poderosos, apres de esser 1osdraps acabats, posen e acostumen en posar en aquells una bolla -rande pl-om ab lletres en aquella empremptades ab to nom de qui ha fet toBit drag, e mopes uegades semblant bolla se posy en drap clue no es fetper la persona ques nomena en dita bolla, e quo do a~o naix clue losclue 110 tenen lie fan bolla de son nom nn tenen tanta despedici6 en losdraps per qo clue los coinpradors e mereaders quo compren los Bits drapsboliats trobantse ab aquells en castella e altres parts uolen reputaraquells ab la dita bolla diuen quo los clue no son bollats son falsos e no

Regulacidn del trabajo eye la. Valencia del 50o . 293

Terminemos ocupandonos del instituto llamado afermanto-co. , que constituye tin ant:ecedente de las Bolsas de Trabajo. Yadesde el siglo xv existia dicha magistratura en Valencia . Setrataba de organismo doble en sus funciones. auxiliado gar unalgnacil . I'.1 estatuto de trabajo agricola de T.533 seilala su fi-nalidad : "Entienda -traducimos- en colocar a los mozos yproporcionarles patronos, y dclcs su salario, corno estA mandado,segCin las lahores que supieren hacer" '?c . Fl afertnamosos sedebia encontrar todos los dial, de madrugada, en la puerta dela catedral llamada de los Ap6stoles, recibiendo como retribu-cican una modesta cantidad, clue debian pagar, por mitad, obre-ro y patrono. Ademas, debia llevar tun .libro en el (:1

'tie constasen

los nombres de quienes buscaban trabajo, asi como la indica-ciOn de la posada donde tenian albergue ~"". El afermamosos,por su especial caracter, era elegido de nianera excepcional, cho-cante con la costumbre de los nombramientos por sorteo ('`Persort de redolins acosturnada"), pees : se lc designaba directamentepor los furados "4 .

tant fins, bons ne ben acabats cone los atres perque si ho fossen tambehagueren posat en aquells semblant bolla, donant a entendre que aque-lla ab auctoritat publica e ab prouisi6 de la terra e de la :present ciutatse posaria, e que de aco naix que to dit offici en coma resta preiudicat" .

Debe conf. para advertir el distinto caracter de la marca con que1os perayres debian hacer distinguir los "draps" que llevaban al moli-no, el texto ins.erto en M. y2 A, 6 septiembre 1567 .

336 " . . .e entenga en afermar los mosos y donar amos a daquellsconforme a les faenes que sabran fer y segons es stat manat se donela soldada a daquells . . .11 M . 7g A, abril r33y .

337 El alguacil -dice el doc.- "ixca coda mati al toch del alba ala plasa de la seu no.menada dels apostols, on se Iloguen els peons y sea£er:men los mosos. . . al qual per son salari li sera donat un sou percoda afermament, to qual hagen de pagar `lo amo e to znoso migera-ment. . . tinguen un libre pera fer mcrnoria en aquell los noms del quimanifestara a aquell y en quin hostal los ban posat" .

Ver mi art . Un antececi'ente de leas Bolsas de Trabajo, en C,2clturaTalenciana, Tqag.

338 M. 72 A . "Eiusdem die et anno [ii septiembre 15421 . Losm-agnifichs mossen joan hieronym alrnunia, generos, en joran hieronym-gil, ciutada, mossen miquel onoffre claramunt, caualler, e en onotfrelazer enyego, ciutadri,, quatre dels magnifichs Jurats en lo any :present dela in.signe ciutat de ualencia, en miquel heironym berenguer, ciutada,subdelegat de Racional, e en francesch luys dassio, Sindich, ajustats

'94 Juan I3eneyto Nre,-.

ambien interesaria recordar, por stz sentido de tutela labo-ral, la intervencion del -1Zunicipio ell los frattdes ", la existen-cia del juramento de ciertos cargos 34°, cl establecimiento de unpatron que garantizase la calidad de ciertas labores ", y sohretodo la acci6n amplia del almotacen ,~", al coal mochas ordenan-zas gremiales concedian singular competencia.ell la cambra de consell secret, considerat que per renttnciaci6 feta ellpoder dell dits maglifichs jurats per ell pedro de salzedo, affermamo--cos de la dita ciutat, vacca dit offici de affermamocos, per qo clegel-xen en to dit offci de affermamK.os de la dita ciutat an sebastia lopez,sastre, absent, axi com s1 .tos !present, ab so-s salari e emoluments aldit ofiici pertanyents, to qual ell apres de poch instant constituhit per-sonalment dauant los Bits magnifichs Jurats jura ell poder de aquells anostre Senyor sobre la crew e los sancts qtiatre euangelis de aquell, de lessties mans corporalment tocats, de hauerse be c lealment ell to dit officie exercici rle aquell ."

339 Rec . la insistencia con que se alude a esta cuestion ell nume-rosos does. cits . ell notas anteriores . edemas el fraude es, alguna vez,pretexto.

No esta de tnas recordar asimismo que esta intervenci6n time anti--guas raices. Ya el emperador Federico promulga en 118q una dispo-sici6n a ese respecto : es el interesante decreto "Quod autem in cereui-sia, pare uel carnibus, per iniustain n2enmram delinquitur . . .", cit . porWilda (Das Gildesnvesen in 112ittelalter) .

340 Por,ejemplo, ell e1 "sotsobrer de murs y valls". ?12. 65 A . "Dieueneris tercia mensis maii anno anatiuitate domini millesimo quingen-tesimo trigesimo tercio . . . yo Miquel beneyto, notari, ciutada de la ditaciutat de ualencia, sots,obrer de les obres de murs y calls de la dita ciu-tat . . . jure per stostre Senyor den, sobre la creu e los Sants Euangelisde aquell, per les mies mans corporalment toquats, que usare del ditoffici be e lealinent a utilitat e profit de la coca publica e de la ditaobra, e no fare lie consentire fer o cometre alguna frau sobre la ditaobra o adrninistracio de aquella, ans de continent que eonexere o justa-ment .me sospitare que per alguns dels officials de la dita obra o perqualseuol altra persona de qualseuol Ley o condicio sia sera comesa ofeta -o assajada o atteptada de fer alguna frau ell danignatge de la cosaptiblica e de la dita obra aquella clarament denunciare als obrers."

341 Asi entre los platcros . Los "argenters" presentan a los Turadosde Valencia, en 28 junio 1533, "lo patrn que aquells ban fet de les quatreonqes de argent que a onze de febrer pnopassat los £oren donades perla dita ciutat pera fer to flit patrb de la ley del argent ques marca ell laciutat y Regne de ualencia" .

34a No hay tun estudio documentado sobre este interesante fun-cionario. De algunos does, cits . en notas a este ensayo se deduce queel mus£acaf, aparte de su competencia en cuestion de frandes, teniaa su cargo la declaracicin y ejecucion de cieitas penas pecuniarias im-puestas en las ordenanzas de los oficios . Conf . notas 130, 295, 321 .

Regvlacion del trabajo en la Valencia del 500 . 295

Con-lo sanci6n a las decisiones acordadas, existia una serieside multas v ciertas penas peculiares, como la de lyriti acion deoficio, a la clue muy frecuenteniente se alude 343 .

JUAN 1>ENEYTo Pxi:Z .

343 M. io3 a . Acuerdo 2o febrero 1578. "Los magnifichs Jurats,Rational e Su,bstituhit del magnifich Sindich frances solanes, exceptelos magnifichs en gaspar xristofol pertusa e en jaume joan philibert,ciutada, absents, ajustats en la cambra de conscll secret, clue per quantconsta per confesions fetes per juan puqo, gierony uilar, juan salmo,batiste baldoui, steue Bonder, flaquers, hauer comprat forments res-pectitiament contra to horde dels magnifichs Jurats clue tenen donatals dits flaquers pera comprar forment, c. tom conforme als stablimentssta prouehyt e imposada pena de priuacio de flaquers per temps de hunany als clue en la forma dessus dit:a hauran compratforments, per tantper execusio de dits stabliments prouen a daquells de poder pastar pertemps de hun any com:ptador de huy hauant y clue sien executats en-totes les penes en clue auran encorregut."

Conf . tambien does . tits. en las notas 34 y 35 .

APENDICES

IJSTATUTO DE TRA73AJo AGRICOr,A.

M. 69 A. 21 noviembre 1537 . A. AI .En nom de nostre Senyor Den jesucrist e de la Sacratissima

verge maria, mare sua inmaculada, uinga en memoria en tosdeuenidor a tots los qtie legir ho uolran que ell to any de isnatiuitat de nostre senyor mil cinchcents trenta y set, dimecresques comptaua uint y hun dia del rues de nohembre. Los mag-nifichs mossen miquel hieronj cruylles, generos, en pere bonetcaposa, ciutada, mossen francesch calareyt, caualler, en joanhicronym gil e en thomas de mompalatt, citttadans, cinch delsmagnifichs jurats en to any present de la insigne ciutat de ua-lencia, en guillen ramon caera, ciutada, Regent de Racional, losnobles don Dymes aguilar, don pere luys sang, doctors en cascundret, adttocats, e en thomas dassio, Sindich de 1.a dita. cititat, ajus-tats en la cambra de consell secret de la Sala de aquella, per topoder a ells atribuhit per to magnifich consell de la dita ciutat,celebrat a quatorze del tees de agost propassat.-Considerant quede poch temps enca per los trehalladors, Jornalers, bracers, ealtres persones clue aeostumen treballar y fer jornals y fahenaen to offici y art de agricultura y lauro, se fan y acostumen defee molts e grans abttsos y desordens, per 4o cony demanen eprenexi excessius pretts dels jornals y altres cores que acosttt-men y han de fer en la dita art de agricultura ell gran manes,desaforats y fora de tota rahc5 y de la pratica y costum antich, .

Regulacion del trabajo en la Valencia del joo . 297

per hon la cosy h~tblica de. dita ciutat e particulars de aquella neha rebut y patit gran (tan y detriment y nespera mes auant apatir y retire si per ses magnificencies no y es degudament y comse pertany prouehir ; per (~o los Bits magnifichs Jurats, Regentde rational, aduocats e Sindich, en la plenitud del dit poder a ellsatribuhit per to dit magnifich consell en to desstis (lit calendar]haguda relacio y deguda informacio de inoltes persones dell. qua-

tre hraqos de la orta de la dita ciutat, expertes, occulades y pra-

tiques en les cosec y affers que a la dita art y offici de agricul-tura toquen y se sguarden, per tolre e leuar los Bits abusos, da-ys y preus excessius dessus Bits, maturament y directa en

imitat y concordia delliheren, statuheixen e perpetualment sta-bleixen y ordenen les cosec seguents

i E primerament proueheixen, statueixen e ordenen quequalseuol jornal de la agricultura e lauro se fara e haja de ferde sol a sol, co cs fins al solpost, exceptats los jornals de tartare mahencar que per esser les rnes treballoses fahenes se deuenllimitar segons que clatiall se dira e speclfflcara.

ij Item clue per fer to jornal de cauar en les uinyes entrena fer fahena a les set hores de mati e finixquen de dita fahena ales cinch hores de tiesprada, per to coal jornal se pague tan so-lament tres sous y sic diners .

iij Item que pera fer to jornal de magencar per to sem-blant entren a fer fahena a les set hores de mati e finixquen ales cinch hores apres mij jorn, per to qual jornal se pkue qua-tre soul .

iii] Item ques pague per to sporgar de les u.inves a dos soulper cascuna caffiqada .

v Item clue per to jornal de scanyotar y margonar y clotar-uinyes se pague tres sous .

yj Item per lo jornal de ueremar de hum home at) hun rosise pague to gouern e cinch sous, e si se auenen que nos paguedit govern en recompense de aduell se pague hun sou, de mane-

ra que per tot sien sis sons .vij Item que per to lleuar e netejar les gerres uinaderes se

pague en, sta forma, ~,o es si les dites gerres son de cinquanta.canters a sic diners per cascuna gerra, les quals dites gerres quj

298 Juan Beneyto Nrc--.

C's lhitari les bajja de traure e tornar en to seller a son risch e.perill .

s-iij Item per cascun jornal de podar les isinyes se paguenres sofas.

viiij Item per la hodar una cafficada de uinya a estall sehaguen tan solament sis sous.

x Item per to jornal de caligar la uerema, se paguen dossous y sis diners y la despesa, c si se atlenen de no pagar ladespesa en loch de aquella se pague hun sofa, de mail-era (Ine pertot sien tres sons - sis diners.

xj Item per yto podar los mallols a estall fins que son decinch ansy a tres sons per cascuna cafi~ada .

xij Item per to esarmentar les uinyes a hun son y den di-ners to cent .

xiij Itern per to jornal de llaurar les uinyes a forcat se pa-gue al home y al rosi ab sos aparells cinch sons .

xiiij Item per to jornal de htin home sols per laurar a for-cat o a parell se paguen dos sons y el gouern, per to qual si seauenen se pague hun son, en manera que per tot sien tres sous .

xv Item per to jornal de laurar ab bous o ab parell de ro-sins se paguen cinch sous .

xvj Item per to jornal dels bous pera rompre alfalqos sepaguen set sons.

xvij Item per to jornal dell palers per scurar sequies ento Iuern, qo es en los mesos de octubre, nohembre, dehem-bre, japer e febrer, se paguen tres sous y sis diners .

xviij Item per to jornal de dits palers per scurar dites se-,quies en to estiu, qo es en los mesos de mark, abril, maig, juny,juliol, agost e setembre, se paguen quatre sous .

xviiij Item per to jornal de tall .ar uerrema se paguen hun-son e huyt diners y la despesa.

xviiij (bis) Item per to jornal dels cabacers per scurar se-quies ab ses ferramentes, se paguen dos sons sis diners .

xx Item per to jornal de segar ordis e siuades se paguendos sons y His diners y to gouern, e si se auenen (let (lit governper aquell se pague hun son de manera que per tot sien tres sous-y sis diners.

Regulacion del trabajo c~ :z la ? }a'caic a del 50c. . -~a?)

xxii Item per lo jortjal de segar los blats se paguett tressoul y to gouern, e si sauenen en loch de aduell se pague 1ivilsou de forma e, tie manera clue per tot lien quatrc sous.

xxii Item per to jornal de batre ordis e siuades tt litin hontc~.ab son rosi se paguen quatre sous y sis diners e to gouern, e ~M.se auenen del dit gouern se pague en loch de aqiuel httn sots domanera que leer tot sien cinch sous e sis diners .

xxiij Item per to jornal de batre los blats a hun home aleson rosi se paguen cinch sous y to gouern, y en loch de aquel sisen auenen hum, sou, que per tot lien sis sons.

xxiiij Item per to jornal de litin borne pe.ra ajudar en laera o pera fer belly la erada o exanegar, dos sous y to gouern,e si sen attenen en loch del edit gouern se pague hun sou, queleer tot sien tres sous.

xxv Item per to jornal de hun home pera tirar palla abJun rosi o trattre e tirar terra, arena o qnalsettol altra f,ahenade hun home ab httn rosi, se paguen tres sous sis diners .

xxvj :Item per to jornal de cobrir carts se paguen quatresous.

xxvij Item per to jornal de cauallonar qualseuol manera deortaliza se paguen tres sous y to gouern, e si se auenen delgouern se pague litin sou, de manera que per tot sien quatre

'ous .xxviiJ' Item per to Jjornal de obrir 1sera albtideques o me-

Ions, cogombros e carabases tres sous y to gouern, y en lochde aquel si sen auenen hun sou, de manera que per tot sien qua-tre soul.

xjiiij Item per to jornal de a1Sar dites albudeques, me-Ions, cogombros y carabases se paguen quatre sous .

xxx Item per to jornal de batre la lauor del alfal~. se pa-guen tres sous y to gouern, en loch (let qual se sen auenen se pa-gue litin sou, que per tot sien quatre sous.

xxxj Item per to jornal de entrecauar los blats ab llogo-

nets se paguen dos sous .

xxxij Item per to jornal de. trigellar se paguen sis sons .III xxxiij Item per tot e qualseuol altre jornal de la dita laura

idle qualsettol altra manera sia e que no sia specificat en lo . pre-

I

300 Juan Beneyto Perez.

sent memorial com lien fahenes comunen se paguen dos soulsis diners .

Ixs quals dites coses e sengles de aquelles segons es datnttntcontengut statuixen, proueheixen e ordenen sicn perpetualmente inuiolablement obseruades sots pena de deu sons de la ditamoneda pagadors per cascu dels contrafahents, qo es a :-,l* perto qui donara e pagaru los dits jornals e Bosses dasnunt dites amajor for y preu del dessus dit corn encara per to quj pendra. efar, aquells en. aquelles a major for y preu del dessus speciffi-cat partidors en sta forma, co es to terc als cofrens reals dela INT.agestat del Esnperador y Rey nostre Senyor, to terq alhespital general de la present ciutat e to altre terq al. acusador .

itiTes atiant statueixen e ordenen quc qualseuol persona 0fadrj que sere, maior cle uint anys 1o qual uolra fer fahena dedit offici y art de la agricultura e latlro no puixa estar per si ma-teix en la dita cititat de ualencia z- orta de aquella mes tie tresdies si ja no estara affermat ab amo, e si to contrarj sere, fet eatrobat aduel tal sia castigat ti punit coin a galloffo y- z-agamunt.

E mes proueheixen e ordenen que qualsevol hostaler, tauer-ner ne qualsetzol altra persona de qualseuol stat e condicio sia,ara sia home ara dona, no puixca ne puixen tenjr ni acollir en1lurs cases e habitacions pera menjar, estar nj dotnir, nxidinsde la dita ciutat de ualencia com en Los rauals rnj fora de aquelariles de till dia natural les persones o fadrins maiors de uintanys los quals facen a uullen o entenguen affer fahena de la ditaart y offici de la agriculture e llauro sots la mateixa pena dedeu sons partidors segons dessus es dit, comettent com ab laspresents cometten los Bits magnlfflchs Jurats, Regent de ha-cional, aduocats e Sindich, la execucion de les Bites penes alhonorable Tusticia en to ciuil fins en surna de trecents sous de lapresent cititat, de les, quals penes nj de alguna de aclueles no sellpuixa fer gracia retnissio ny composici6 alguna .

T-1, perque les Bites cores a tot hom lien notories e per algito a1guns inorancia no puixa esser allegada, proueheixen e nia-nen qiie les Bites ordenacions e roses dessus dices esser publi-cades e preeonizades ab ueu de pizblica crida per la dita ciutatde ualencia e lochs acostumats de aquella.

Regzdacion del trabajo en la Valencia del j00 . 30z

11

VALOR AD()UICITIVO DE LA AIOI`'EDA VALIa'CIANA.

Datos Sara sat estudio en el siglo xzrr .

Para formarnos ttna idea de la capacidad adquisitiva de ltd.xnoneda valenciana durante esta epoca, debemos tomar como ba-ses para el calctilo toda close de noticias que sohre precios --nivel de la villa existan en la documentaci6n archival . Tales lastaws y aranceles oficialmente estalrlecidos, pero principaltnentelas indicaciones indirectas de precios.

Resulta absurdo un simple trahajo comparatitio entre losvalores arbitrarios de has monedas. Sin embargo, eso es to quepasta tiempos niuy recientes se ha solido pacer. Tramoyeres es-cril>e con tranquilidad pasmosa : "La reducci6n de la moned,aforal clue citamos en el texto .a la corriente en pesetas, es comosigue : Libra o veinte sueldos, ;3,75 centimos . Sueldo o dote di-neros, I$ c6ntimos . D'inero, tambien mealla, oI y fracci6n"° (i) .A todo esto, Tramoyeres vita indistintamente en aquella mis-ma pagin.a datos sobre cantidades referidas a I3ga,, 1552 -- 1421 .t1 continuacion habla de 1487, 1671, 1474, 1519, 16oi y 1513,sin tener inconveniente en anadir una alusion a los sigilos xvlld- XVII7.

Tambin hay que distinguir segtin se opere con precios <t1por znenor o precios al por mayor. Ordinariamente estos itlti-mos son mats bajos, aunque a veces se incumpla esa regla general :Cuando el Municipio intereenia en el abastecimiento de la citt-dad se d,aba el cas0 curloso de que al por menor eran mas ba-ratos los productos chic si se compraban en cantidad (ij) .

(i) Trainoyeres : Instituciones dremiales : sit origen y organizaci6nera Valencia, pig. r49 Lo desdichado de las conclusiones de Tramoye-res a este respecto aparece con solo recordar que dos sueldos era salariocorrieute en la agricultura y clue se estfinaha en un sueldo el tnanteni-miento o "gouern" de un trabajador ; es decir, clue para el historia-dor de los gremios valencianos can diez y ocho centinios actuates po-dia coiner tin jornalero .

(ij) Asi aparece a1guna vez respecto del trigo. Se da el caso de . pa-

30_, Juan be;teyto Nreti.

Ademas, no cabe referir a todo el sig1o xvr una investigaec**6n de indole tan transitoria, como tampoco es posible relacio-narla con el valor actual de 1°a peseta . P'ara entonces aludiremos aun periodo comprendido en.tre 1540 y 157o . Respecto al presen-te monetario, tan inestimable, podriamos .aprovechar las conclu-siones que solare este punto Ilev6 a cabo la Comisi6n del Pa-tr6n Oro.

Anotemos, entre otros datos, a este respecto, adeznas de los,ya citados en el curso de este ensayo, los qtte siguen :. M. 75 a. . Cuentas de Miguel Aguil,ar, mercader "elet peracomprar cairns en los reg"es do 'Castella", 1548 . "Primeramentposa en data quinze milia cinclhcents uint y cinch lliures cinch;sous per to preu de duinze milia quatre cents cinquanta quatremoltons comprats en castella.-Item posa en data cent y unalliures, quinze sous, set diners, que ha pagat en soldades depastors per portar dits moltons."

Cuentas de Angel Roca, mencader, administrador de dosmil seiscientos sesenta cahices de trigo a 6l comprados por laciudad, "ab acte rebut per to scriua de la Sala a xiiij de nohem-bre de MDxxxxvj" -cahices que se Vendleron en el altnudin,"a rah6 de huytanta set soul to cafis- ooze milia cinchcentes se-tanta una liures" .M. 77 A. Stabliment 2 mayo z 7 5f-`: e considerant que huy

la earn de molt6 sta aforada a dos sous la lliura . . ."Idem ?4 septiembre 1571=`que to oli cell os puxa uendro

sino a preu de uint sons la arroua, del present dia de huy finsper tot to mes de octubre, primer uinent" .M. 79 A. Cuentas de Juan Exarch, 27 abril 155q..-"Prime-

rament posa en data den milia trecentes quaranta set liures,quatre sous y cinch diners, per to cost e preu de sis milia qua-trecentes cinquanta hun moltons eomprats en aragd de diuersespersones e a diuersos preus per obs de dit auituallament."M. 98 A. Stabliment zc9 junio 1 57,.-sefiiala el precio de la

gar 7.g8y libras, 16 saeldos y q. dineros por 1.426 cahices, cs decir 1.2A,g dineros por cahiz, y sin embargo, eada cahiz resulta tasado en 87 sttel-dos ; es deeir, casi doscientos dineros menos .

RegulaciOn del trabajo en la Valencia del .50a . 303

carne de carnero, que queda tasada a dos sueldos y diez dine-ros (un dinero mas que en el ano anterior).

Cuentas del avituallamiento i 56g-jo.-"Setze milia quatre.centes cinch liures tin sou set diners . les quals h.an pagat a. diuer-ses persones per to preti de nou hZilia sistents ulnt v tres mol--tons .M. io3 A. Xlemoria de la despesa feta por mi nofre llassio,

sindich, en la visita que fiu a sa excelencia quant entrL . . Un,viaje a Chiva-"a t-isitar al duch de -Natiera, uirrey de la pre-scnt ciutat y regne" . Datos sobre otros precios : "Per to lloguerde tin coche, trenta y sis reals castellans (iij) ; per to lloglier de.dos catialcadures, tres dies cascuna, a raho de. tres sons ; a jau--rne bellit qtii uengue jib mi, per dos dietes catorze sous ; des-pengui en menjar y posades de tots los que anaren quaranta huit.reals castellans."

AT . ~-a7 A. N7ota de gastos de la "anada de la pobla de bena--guacil y des.pesa feta en dita ti-isita ; tres cabrits a catorze souscascu ; uint liures de fortmage a setze dines ; oliues uerdes y del,coquillo, taperes y anchoues, onze sous y dos dines ; deset galli-nes, cinch liures, denau sous ; per tf.n Bus, sis sons ; dos dotzenecde ous pera fer lo punt de dimant, quatre sons .

Alf. ions A. Cada cahiz de trigo 8 libras, r2 sueldos, 6 di-neros.Y con relacion a los jornales o salarios, baste referirnos al

Fstatuto antes transcrito (Apendice I, singula.rmente parra--fos viij-xiij), que hate oscilar la cuantia de aduellos, para fae-nas normales ., entre dos y tres s.ueldos, siendo estimado muya menudo en tin. suelto el importe del mantenimiento, "messi6°"o "gouern" clue el jornalero solia reeibir. to eual constituyetin atendible indice.

(iij) La utilizaci6n de los reales castellanos, aunque fuese comotermino de comparacion, se exalta a final del xvi ; asi 26 septiembre,1594, M- 121 A . "Las illustres Jurats . . . ajustats en la -sala dauradaproueheixen que per to clauari comu de la present ciutat sien donats ypagats al honorable mestre jamne morzillo, calderer, cent reals caste--llan:s, ualeuts non dliures, once sons y huyt diners nioneta regne Va--lencia."

304. Juan Beneyto Perez.

He aqui, pees, algunos brewes datos orientadore:, proceden-tes de los "Xanuals de Consells" del A. M. Otras secciones delmismo Arch . y sobre todo documentacion particular diversa,haria posible forjar tin concepto utilizable . Precisaria trahajarcon mas tiempo, sobre mas doctumentos y con una adecuada pre-haracion economica. Afortunadamente hay duien se ocuha de1a materia en circunstancias francamente fa`orahles . A.ctual-mente en Valencia, el iltistre profesor norteamericano Earl J.Hamilton -chie -a trabaj6 con tnucho fruto en otros archiyosespanoles (iv)- tiene recogido incalculable nunaero de noticiassohre precios de una Bran cantidad de articulos. Y sit libro Mo-ney, Prices and Wages in Spain, en to clue so refiere a aloi-165o, sera publicado dentro ciel prcitimo 1:932 .

Ante este feliz suceso hubiera sido absurda e ingentia pre-tensi6n mia documentar gersonalmente el put.tto a que alude esteapendice . E,shercmos que aparezcan los estudios de Earl J. Ha-milton, verdaderamente interesantes it valiosos . El profesor Ha-milton ha logrado inzTestigar en dig>ersos archivos, sacando deellos -tnuy especialmente en los de IIospitales- muchisimosdatos ,sobre precios "verdad" . Fsto constittii-e singular meritocuando es bien sahida la dificultad de aprozimarse a las rea-lidades, .atendiendo a los aranceles : ,las tasas no -son el hrecioque vine sino el precio que se desea imponer ; ademas, no res-ponden siempre -y cuando to haven es con retraso- a los mo-`-imientos economicos . Los aranceles, fror ende, apenas se cum-hlian. Hamilton n.os contaba quo en Sevilla solo una coml3rade trigo de las registradas en el Arch. del Hospital de la San-gre, se have a! precio de tasa, y para justificar la operacionse explica que el cereal estal7a en mal estado, careomido.

(iv) Recientemente publicci !Monetary inflation in Castile, 1598-i6r)o,en Economic History (a suple7nent of The Economic Journal), Lon-clres, enero 1937, PAP 177-213

Regulation del trabajo en la Valencia del soo . 305

III

"CRIDA" SOSRE EL DESCANSO FESTIVO.

M. 63 t1 .Ara hojats queus fan a saber de part dels magniffichs Jus-

-ticia, Jurats, rational, niustaq.aff e sindich de la insigne ciutatde ualencia-Que coin tots los feels chrestians per precepte di-uynal sien obligats a guardar y tienerar to dia del sanct djumenge,y la Ley euangclica nos amoneste de guardar e uenerar aquell_y totes les altres festes colents manades per sancta mare esgle-sia, especialment les festes de nostra sennora y dels gloriososapostols, manant que en tals dies njngun feel chrestia no fa~afahena nj exercici de comers alguns tom 'es comprar y uendree altres semblants coses, mes, que tot horn en los Bits dies usedone e ocupe y entenga en lo seruey de nostre Senyor deu, coines hoir missa, predications e altres officis diujnals y reconsiliare unirse en la gracia de nostre senyor Deu y del proxymi. I.cam en la present ciutat de ualencia, per mala consuetut e damp-nada pratica, de grant ;temps enca, se haia contrauengut al ditmanament diujnal e sanctes amonestacions de sancta mareesglesia e ley euangelica, tenjnt publicament les botigues uber-tes e parades pera uendre totes e qtialseuol coses en los dits diesde ditimenges e felstes de nostra senyora y dels gloriosos apos-tols comerciant y uene.nt publicament en aquells dies axj tomen los altres dies de fahena, dexan apart e obmettentse to ser-uey e honra de nostre Senyor deu y de la sua sacratissima-mare, en gran dan e carrech de lurs animes per lo pecat quecometecn los qui als dits preceptes djuinals y de sancta mare es-glesia contrauenen, per qo los dits magniffichs Justicia, Jurats,rational, mustarsaff e sindich, en uirtut del poder a ells atribuite donat per to consell general de .la dita ciutat celebrat a vij demarQ del any MDxxvij e insegujnt la delliberacio en to dit con-sell general feta, uolent prouehir en quant a 'ells toca que en ladita ciutat de tlalencia e terme de aquella sien guardades e uene-rats los dits sanets dies de ditnnenges e altres festes colents ma-

21

3o6 Juan Beyaeyto Pireti.

nades per sancta mare esglesia y specialment les. de nostra Sen-yora y dels gloriosos apostols, prouehen de la present ptiblicaerida, nianen a tot hom en general y a cascu en special, de qual-seuol stat o condicio sia que en ningun dia de diumenge nj fes-tes de nostra Senyora e dels gloriosos apostols e altres festes co-lents stretament manades per sancta mare esglesia no facen nigosen per faliena alguna nj comerciar nj comprar nj uendreningunes roses nj tenir obradors nj botigues ni cases ubertes aeffecte de comprar ni uendre coca alguna sino tant chxant banmenester tenirles tibertes pera entrar e exir en ses cases e no,wes, e si algft e a1guns seran ttists o trobats que faq-an fahena oquo tinguen botigues parades o quo uenen coca algtina en algitdels dits dies, sino era coca molt necesaria que nos hogues escu-sar o per a a1gun foraster qtie no fos del terme de la dita ciutat earribas a aquella en semblant dies, enccarreguen en pena de uintsous y de perdre la roba que comprara o uendrd en los Bits dies,per cascuna uegada que contrafara, partidors to terc al SenyorRey e lo tern al hespital general e to altre tern al acussador.

De la present ptlblica crida e manament excepten les boti-gues dell apothecaris, per causa de les medicines que- de horaen hora son necessaries pera la sanjtat dell cossos humans, em-pero que les Bites botigues dels apothecaris hagen de tenir lamiga porta tanquada en los Bits dies de diumenges e festes ma--nades, y per to semblant ne excepten les roses de menjar, uolemempero e ordenem que dels dites roses de menjar en los Bits diesse uenen e hagen de uendre dins en les cases de aquells quj lesuenen ab la miga porta tanquada e no les puxen uendre nj tenirde fora les porter de ses cases nj en taules en to mercat, excep-tant to pa y la carn sots la dita pena, pa.rtidora segons dessuses Bit.

Item ordenen que los dits dies de diumenges e festes mana-des en ninguna tatterna no puxen don.ar e menjar nj a beurea njnguna persona ans de lletiar deu a la Seu, sots pena de uintsons per cascuna uegada que contrafari, partidors ut supra .

E me-, auant ordenen e manen clue en nyng't dels dits diesde diumenge e fester de nostra senyora y dels glorios.os apos--tols e altres festes colents stretament manacles per sancta mare,

Regadaci6n del trabajo en la Valencia del 5oo . 30/-

esglesia no puxen anar per la present citztat ningtznes bestiesalbardades nj carros, exceptant los que portaren forment, fruy-ta, aurisam e qualseuol altres roses de menjar a la present ciu-tat, sots pena de perdre les dices besties e carros, partydors ypartydores segons dessus es. dit de les aitres penes, les; qualspenes seran rigorosament executades per to dit magniffich mus-taqaff, sense merce ne remissio alguna sguard si quj guardarhaga .

IVLA VIVIENI)A ARTESANA .

Documentos.

Inventario de un "portaler" . A . G . :R . V . Frotocolos, leg. 94,nimzero 617 ; notario, Juan Comes.

Die lune xvj mensis marcij anno jamdicto NZllxvij .Com per remoure tota macula de engany e squiuar tota na-

tura de frau. e per amor de ado yo n.a Maria rodrigo, muller denGaspa.r trilles, que fort portaler de la ciutat de ualencia . . .-fo-ren atrobats los hens seguents .

Primo dalt en la cambra del dit alberch, foren atrobats losbens seguents : primo un llit de uns posts ab quatre matalapsblanchs plens de lana, iteln -dos caixes, item tres caixetes, chi-ques, item tin mig cofre, item una patena dor, item una creu odor,item tres anells dor sense pendres, item tin artibanch de dos cai-xons, item un cofre uell, item un caixb . . . una caldera, tin fa-rolet, dos paelles, tres acts, dos rafols, tins ferros, tin rall, tresolles de terra, miga -dotzena de scudelles, quatre plats, tin mor-ter, tres scudelles progas, tin librell gran de ansabonar a altrelibrell mitgenetnt, dos gerres, una. Bran e altra mitgana, tot deterra, tin poal de fusta, cluatre toxins. de seura de palma, trestoxins de: cap de ploma plens, una flasada cardada noua, unaaltra flasada usada, tres parells de llansolls de lli, toualles de11i, dos faldetes de cotonjna, dos camises de dona mitga dot-zena de torcaboques, cinch toualletes entre primes et grossas,tula gonella de drap, tin ropo de drap de rohan, unes faldetesde drap negre, tin man-tell de drap negre . . .

308 Juan Beneyto Pereti.

Item, baix en la entrada fon acrobat to que es segueix : primodos cortines de tela de deuocions, la una de la trinitat, laltra deSant Sebastia e . altres sants . Item dos cortines pintades fetesa modo de cuvros_, un.a de la istoria de Santa susanna . Item unastora, un copy de deuanar seda ab dos staques . . . ties. culleres,una eopa de aram mitgannera pera tenir foch, una banca, unabanqueta, unes sabates de home, una lanterna, una cadira deeostelles, tot uell, un gancho, una ga.yata, doe martells, un 11un-yal molt sotil, molts libres de molt hoca ualtia, tin cahutxo, unaflasada, una caixa de hi uella . . .

Aquestes son los bees mobles e cores los quals e les quals heprobat pertenycr al dit en gashar trilles . . .

Descripcdones.

Tramoyeres : Iustituciones gremiales, Pags . 376-377 .Rodrigo Pertegas : La urbe valencianaa, gags . 302-303 {del

vol . I del III Congres d'historia de la Corona d'Arago) .Algunos datos se deducen sobre la vivienda artesana del docu-

mento transcrito . Pero es preciso ampliarlos copiando, por ejem-plo, la description de Rodrigo Pertegas, exclusivamente deri-vada .de la consulta de protocolos notariales . Transcri~bo, ademAS,el texto de Tramoyeres, algo aprioristico.

Tra.moyeres dice : ".1ro es facil describir hoy las casas, de losobreros valencianos. Desde 1a conquista hasta mediados del si-glo xviiz, tuvieron un caracter especial . Apenas quedan ti-esti-gios de estas habitaciones ; la piqueta reformadora ha ido de-rribandolas, y solo en algiina calle ignorada y separada del cen-tro o principales arterial de la ciu..dad se descubre, entre las edi-ficaciones modernas, la antigua vivienda del artesano de Va-lencia, que era exactamente igual a la vivienda arabe . Las clue~stos o,cupaban fueron repartidas a los primeros pobladorescristianos . Duraron tres siglos, y salo variaron en ciertos de-talles -de oinanzentacicin, conservando en to fundamental el mis-nno orden. Generalmente Iran de un solo piso, y este de cortaelevation . Pocas tenian un horche o desvan . La fachada pre-sentaba tres o euatro huecos ; la puerta era baja y de mediopunto. Sobre 6sta abriase una ventana, prolongada con alffi-

Regulation del trabajo en la Valencia del .50o. 309

zar de madera o ladrillo . Este hueco correspondia a la habita-eion alta, que sostenia el desvan, donde to habia, con su ven-tana cubierta por saliente alero. junto a la puerta de entradafiguraban otras dos ventanas ma's pequenas y cerradas con ba-rrotes de hierro en forma de rejas salientes. Una azotea o te-rrado coronaba al edificio . La distribucion interior era sen-cilla. La planta baja destinabase a despacho o taller : en el pisoalto, sostenido por arcos de ojiva o de herradura, estaban lashabitaciones de la familia. La luz interior recibianla por un des-lunado que en ciertas casas era un corral y en muchas un pe-quefio jardin. Alli estaba la cocina y el pozo, que no faltabanunca, par pobre y rnodesto que fuese el cuchitril. Greneral-mente los obreros Bran propietarios de su vivienda. Muchosla adquirieron por danaci6n o compra despues de la conquista.La casa era en los arte:sanos una se~gunda naturaleza . Represen-taba to que dl solar para el noble : la historia de la familia, sizgrandeza, poder y renombre. 1;1 rapatero se vanagloriaba deque su casa habia silo habitada por cuatro generaciones demaestros . . . "

Rodrigo Pertegas escribe : "Puede tenerse corao regla sinexeepcian que en la epoca de que nos estarnos ocupando, y hastaen tiempos relativamente modernos, cada casa de Valencia es-taba habitada por una sola farnilia, y en su construccion se ajus-taban todas, en cierto modo, a tin patron fuiico, si bien con lasvariantes que seguramente imponian, en cada caso, las condicio-nes particulares de capacidad y forma clel solar. Las casas enque vivian los artesanos, los tenderos o comerciantes detallistasy los clue. estaban medianamente aeomodados, Bran, por to ge-neral, de modesta apariencia y de capacidad reducida, si biensiempre seguramente en relacion con las necesidades del que laocupaba ; constaban por to regular de planta baja, de un solopiso alto ; tenian una sola puerta de in;-reso, clue parece debio sersiempre de arco de rnedio punto, sobre el que se abria una am-plia ventana que ventilaba y Baba la necesaria luz a la camaraprincipal del piso alto . Cuando no se tenia el obrador o despa-cho en otro sitio, parece natural creer que 1a parte mas princi-pal de la planta baja, o la que recaia a la calle estaria destinada

310 Juan 13eneyto Pere,>.

a taller o despacho, v parte del resto a trastienda o ahnacen degeneros o a deposito de materiales, yT el resto to ocuparian lacocina, que haria tal vez las ti-eces de comedor ; la despensa, laescalera para subir al piso alto v la habitacion destinada alaprendiz o criado. Parece natural pensar que cuando el area delsolar lo permitia habria patios interiores de luces, en los queestaria el pozo y el retrete y darian luz a las cocinas que, ajuzgar por to que se desprende de los inventarios, que hemosleido, estahan dispuestas par-, tisar lezia ~en el hogar, carecien-do tat vez de fogones para carbon. Cttando no se tenia el ta-ller o despacho en la inisma casa que sereis de ti iv ienda, esposible clue, corno se tieia aim hace pogo mas de nzedio siglo, enlas casas antiguas de los barrios mas tipicos de la ciudad, la en-trada de las casas bajas estuviera dividida en dos porciones poruna cancela de espesa celosia de madera, provista de: cortina,que separaha la parte anterior o entrada de lade atras, que ha-ci :a las veces de rnodesto recibidor . El piso alto estaha constitui-do por una habitacion o camara principal que recaia a la calle,en la que probahlernente estaria la alcoba o dormitorio del jefede la familia, y de otros departamentos interiores mas o rne-nos numerosos, destinados a los hijos . El decorado era, sinduda, sencillisimo : las paredes seguramente blanqueadas concal, los techos con el niaderaje al descubierto o quiza tamhienblanqueado, y los suelos embaldosados con ladrillo ordinario ocon losetas de barro cooido o s6lo cubierto, como la actual an-dana de las caws de la huerta, por una capa de niortero endu-recido . . ."