cred

it

40 45 focus 03 c5.qxd 18/05/2012 13:51 PÆgina 40

A bril de 1915. Fa gairebé un any quetot Europa és un camp de batalla i, aBarcelona, les màquines del taller

d’impremta Borràs, al carrer dels EscudellersBlancs, ben a prop de la Rambla, treuen fum.Tot és a punt perquè neixi una publicació perla qual passarà bona part de la intelligentsiacatalana. Al seu primer número, la revistadeixa les coses ben clares: «Iberia se abande-ra por Francia y por Inglaterra, contra Alema-nia, pero sin hacer dejación de su alma. Unanación de halcones ha salido a la caza de pue-blos. Romain Rolland dice [...] que quien tocaun pueblo humilde es el enemigo de todos. Esta-mos, pues, en los días justos para llenarnos no-sotros mismos y echar en la actual exaltaciónde pueblos, nuestra personalidad, la de estos tresnucleos espirituales que tienen en el catalán, elcastellano y el portugués su expresión, evocan-do el viejo y ardiente nombre de Iberia». Ambuna contundència que es mantindrà duranttota la vida de la revista, el primer editorialés tota una declaració d’intencions: «Iberiano será una revista sabia sinó de excitación. Yentiéndase bien que no venimos a afiliarnos a la Legión extranjera. Bandera, la nuestra –aquíla santa bandera catalana–; alma la nuestra,pesares los nuestros. Pero todos nuestros amo-res para la Francia, todas nuestras admiracio-nes para Inglaterra. Y en cuanto a Alemania, porlas hecatombes de Bélgica, por los sacrificios deFrancia, por las escenas de misterio y crueldaddel mar del Norte, odio».1

Si fos poc explícita la seva voluntat, en elmateix text de presentació s’afirmarà: «PodràLa Gaceta proclamar la neutralidad en esta luchapero no puede permanecer en silencio lo que estápor encima de La Gaceta: la inteligencia; el esta-do será neutral, nosotros no. En este momentoúnico, supremo de la vida se podrá permanecermudo en el Thibet [sic] pero en Cataluña no», dei-xant clar des de la primera pàgina que aques-ta empresa era el símbol d’un compromís i d’unideal que resumia el posicionament de la clas-

se mitjana de Catalunya, de la qual el grupd’Iberia, segons paraules d’un dels seus homes,Amadeu Hurtado, «representa un grup d’elit,compenetrat segurament més amb l’esperit deFrança que amb el d’Espanya».2

L’estiu de 1914, amb l’assassinat de l’arxi-duc d’Àustria i la seva esposa a Sarajevo, haviaesclatat la gran conflagració mundial: des-prés d’un llarg període de pau, vells ressenti-ments i noves enemistats havien conduït milersde joves d’Alemanya, França, Anglaterra,Rússia, Àustria-Hongria, Itàlia i Turquia a latrinxeres. Mentrestant, la neutralitat oficiald’Espanya va beneficiar extraordinàriamentl’economia catalana. Com recorda Josep Ter-mes, «Barcelona es converteix en una granciutat internacional, on canvien els costumsi les modes, i a la qual van a parar espies, deser-tors i gent que fuig del conflicte. És l’inici d’unaBarcelona cosmopolita, més europea i mésmoderna. La Gran Guerra canvia mentali-tats, comportaments, estratègies polítiques».3

És la ciutat que descriu Josep Pla a El quaderngris4 o Ignasi Agustí a Desiderio:5 la de les ter-túlies apassionades i de les divises, del Paral·lelbulliciós i modern, de les prostitutes impor-tades del Migdia francès i els espies que hi fanestada (com la mítica Mata-Hari)6 o el refugidels artistes de l’avantguarda europea, conFrancis Picabia o els Delaunay.7 Alhora, una guerra aparentment llunyana va teniruna incidència decisiva en l’esdevenidor polí-tic de la Catalunya de la Mancomunitat, laprimera experiència d’autogovern catalanadesprés de dos-cents anys justos. En la divi-sió entre germanòfils i aliadòfils, el catalanis-me fou majoritàriament aliadòfil, confiant enquè la victòria de França i els seus aliats for-çaria la monarquia espanyola a atorgar unaautonomia més gran a Catalunya. Alguns,fins i tot, somiaran amb l’alliberament nacio-nal, a redós del principi de les nacionalitatsque serveix de bandera als contendents. Amés, França era vista com l’encarnació dels

L’AVENÇ 380 JUNY 2012 FOCUS 41

JOAN SAFONT

QUAN ÉREMALIADÒFILSLA REVISTA IBERIA (1915-1918) I LA SEVA INFLUÈNCIA EN LA PREMSA, LA POLÍTICA I LA CULTURA CATALANES

Joan Safont Plumed(Mataró, 1984). Llicenciat en Dret per la UniversitatPompeu Fabra i Màster enPeriodisme Avançat iReporterisme per la Facultatde Comunicació Blanquerna.La seva tesina es titula «Iberia(1915-1919): el compromísd’una generació de periodistesmoderns». A banda, hatreballat de guionista dedocumentals i dirigeix el diaridigital El Matí.

40 45 focus 03 c5.qxd 18/05/2012 13:52 PÆgina 41

valors democràtics i liberals i, alhora, delsideals mediterranis i llatins enfront del bel·licis-me germànic.

En aquesta tessitura, la Lliga Regionalistaoptarà per un suport sense reserves al neutra-

lisme oficial declarat pel govern d’EduardoDato. Enric Prat de la Riba serà un germanò-fil prudent; Francesc Cambó, un neutralistapragmàtic; mentre que alguns dels seus pro-homs, com Lluís Duran i Ventosa, Pere Raho-la, Joaquim Garriga i Massó o Josep Puig iCadafalch seran francòfils decidits. Pel que faal republicanisme catalanista, desballestat idividit després del fracàs del pacte de Sant Ger-vasi, serà decididament aliadòfil. De les sevesfiles sortiran alguns dels homes d’Iberia, comAntoni Rovira i Virgili, Claudi Ametlla, MàriusAguilar o Amadeu Hurtado. Seran uns anysconvulsos, marcats per la Guerra Europea:l’any 1917 esclatarà una triple crisis amb l’As-semblea de Parlamentaris, les Juntes de Defen-sa militars i la Vaga General. Amb la victòriaaliada i l’enfonsament dels imperis, Catalu-nya viurà amb fervor la primavera de les nacionsque esclata a Europa. El president WoodrowWilson, líder d’uns Estats Units d’Amèricadecisius en la victòria aliada, ha presentat elsseus catorze punts en què s’assenyala el dretde les nacions a autodeterminar-se. Amb aques-ta empenta, el bienni 1918-1919 serà ja el dela lluita per l’autonomia.

S obre el naixement de la revista, ens n’haquedat la versió que donà Claudi Amet-lla en el primer volum de les Memòries

Polítiques: en l’exercici d’un dels diferentscàrrecs que ostentava, va entrar en contacteamb un industrial francès resident a Barce-lona amb qui, planyent-se de la poca mobilit-zació proaliada i del poc interès que suscitavala guerra entre els catalans, van acordarimpulsar una nova publicació a aquest efec-te. Per ajudar l’empresa, un comitè de la colò-nia francesa a Barcelona, agrupat pel conegutd’Ametlla, es comprometia a adquirir-ne dosmil exemplars, a preu normal. Ametlla va pro-posar-ho als seus amics, amb qui compartiaun comú sentiment aliadòfil, i així naixé Ibe-ria.8 El mateix Ametlla recordarà, en el ban-

quet de celebració de l’armistici, que «La Revis-ta Iberia va néixer quan semblava que vacil·laval’aliadofília del nostre país. En els primers diesde la guerra, els francòfils es manifestavenamb una excessiva timidesa, contrastant això

amb l’abundant propaganda alema-nya. Uns amics vam tenir, llavors, laidea de crear aquesta Revista en la qualvolíem recollir les manifestacions del’ànima catalana en relació a la gue-rra». I fent pronòstics gens desencer-tats de futur afegirà: «El que hem fetés aquí, a la col·lecció de la nostraRevista, que serà un dels documents

més interessants de la mentalitat catalana,davant del magne fet de la lluita mundial».9

El que no esmenta Ametlla és si en aques-ta iniciativa, aparentment espontània, hi vajugar algun paper la diplomàcia francesa.Segons explica el cònsol de la República Fran-cesa a Barcelona, Édouard Gaussen, en duescartes dirigides al seu Ministre d’Afers Estran-gers, ell mateix personalment hauria ajudata néixer a la revista Iberia: «Us adjunto larevista setmanal il·lustrada que es fundarà,aquests dies, amb l’ajut pecuniari de france-sos abnegats que he pogut agrupar, ambaquesta finalitat, reunint els noms de polí-tics i de literats seriosos que han ofert ellsmateixos la seva col·laboració»10 Gaussen,en diverses comunicacions amb el Quai d’Or-say defensarà l’aliadofília catalana davantde la intel·ligència militar francesa més des-informada, que vol veure Catalunya com unniu de germanòfils.11 Cal tenir en compte quel’estreta relació amb França es personifica-va en Claudi Ametlla. Des de 1910 era corres-ponsal a Barcelona de l’agència de notíciesHavas, a través de la seva filial espanyola,l’Agència Fabra –propietat, des de 1870, d’Ha-vas–, i l’any 1918, poc abans d’acabar la guer-ra, serà nomenat director de la delegaciód’Havas-Fabra a la ciutat. Els redactors de larevista, però, no s’estaran de contrarestarqualsevol insinuació de ser uns mercenaris:«La labor que escritores y dibujantes realizan enIberia es en absoluto desinteresada. Ni sueldos,ni dividendos, ni remuneraciones, que para ser-vir a Francia, para admirar a Inglaterra, paraalzar el alma por Bélgica, para sentirnos ahorahijos de Italia, madre nuestra, no hemos tenidonecesidad, cual los turiferarios de Germania, delseñuelo de una paga, ni del incentivo de unarecompensa.»12

En un principi, la publicació l’hauria d’ha-ver dirigit Màrius Aguilar, però un dels seusnombrosos i sonats afers sentimentals –motiude nombrosos comentaris dels seus contem-

42 FOCUS L’AVENÇ 380 JUNY 2012

El republicanisme catalanista serà decididamentaliadòfil. De les seves files sortiran alguns delshomes d’Iberia, com Antoni Rovira i Virgili, ClaudiAmetlla, Màrius Aguilar o Amadeu Hurtado ’

40 45 focus 03 c5.qxd 18/05/2012 13:52 PÆgina 42

poranis, com Josep Pla– va fer que Ametlla,que ja n’era gerent, n’assumís també la direc-ció. Eugeni Xammar, cap de redacció entre1917 i 1918, parlarà d’una direcció i d’unapropietat formada per Ametlla, Aguilar, eldirector de La Publicidad, Romà Jori, i l’histo-riador i polític Antoni Rovira i Virgili.13 Elsaltres factòtums de la revista foren l’escrip-tor Alexandre Plana i el novel·lista Pruden-ci Bertrana –juntament amb Rovira, Ametllai Aguilar, part del grup que abandonà el diariEl Poble Català arran de la coalició electoralde la UFNR amb els lerrouxistes–14 a bandadel poeta Josep Maria Junoy, el periodista Euge-ni Xammar, el dibuixant Feliu Elias Apa i elpintor resident a París, Pere Ynglada.

Sobre tots ells planaria la figura d’Ama-deu Hurtado, personatge indispensable d’a-quests anys. Xammar farà un retrat realistai sarcàstic de la redacció d’Iberia, altamentnostàlgic: «Cada vespre, després de les set, elsredactors, dibuixants i col·laboradors mésregulars ens reuníem al voltant de ClaudiAmetlla. Amb els tres codirectors propietarisja anomenats –Romà Jori, Màrius Aguilar iAntoni Rovira i Virgili– la redacció d’Iberia laformàvem Prudenci Bertrana, el dibuixantFeliu Elias (Apa) i jo. Altres col·laboradors,més o menys regulars, més o menys assidusa la penya dels vespres, eren el dibuixant PereYnglada, l’escriptor Josep M. Junoy, el vete-rinari racista Pere Rossell i Vilà, el corredord’anuncis Josep Mallorquí i d’altres. […] Delsquatre codirectors propietaris, Claudi Amet-lla no era un redactor actiu de la revista. DeRomà Jori se n’esperava un article cada set-mana, però les setmanes passaven i els arti-cles d’en Jori no arribaven gairebé mai. Ambun article de Màrius Aguilar s’hi podia comp-tar cada quinze dies. Rovira i Virgili, en canvi,era la regularitat mateixa. Cap setmana senseun article seu, però el desordre de la casa haviapres tals proporcions que àdhuc un home tanentenimentat com Rovira i Virgili se n’haviaencomanat el virus. Prudenci Bertrana eltenia a la mà a totes hores i feia tot allò quese li demanava. L’Apa era una màquina.»15

E ls col·laboradors de la revista seran d’ungran nivell i es comptaran entre el millorde la cultura noucentista: els poetes

Josep Carner i Josep Maria López-Picó, l’his-toriador i polític Lluís Nicolau d’Olwer, elsescriptors Joaquim Folguera i Vicenç Solé deSojo, els periodistes Carles Soldevila i Santia-go Vinardell o els artistes Ricard Canals, Domè-nec Carles, Xavier Nogués, Jaume Passarello Joaquim Sunyer, així com els àcrates bohe-

mis Jaume Brossa i Àngel Samblancat. Alho-ra, cal esmentar col·laboracions especials depersonatges tan destacats com Agustí CalvetGaziel, Rafael Gay de Montellà, Apel·les Mes-tres, Carles Pi i Sunyer, Frederic i Carles Raho-la o el Dr. Joan Solé i Pla. Per Iberia també hipassa una àmplia representació de l’aliado-fília intel·lectual espanyola, com Miguel deUnamuno, Luis Araquistáin, Salvador deMadariaga, Luis Bello, Corpus Barga, VicenteBlasco Ibáñez, Azorín, Rafael Cansinos Assens,Benito Pérez Galdós, Enrique Diaz Retg, Joa-quín Montaner, Ramon Pérez de Ayala, Cipria-no de Ribas Cherif, José Sánchez Rojas, FabianVidal (pseudònim d’Enrique Fajardo, corres-ponsal de La Correspondencia de España al frontde guerra) o José Subirà. Fins i tot l’intel·lec-tual basc Pedro Mourlane Michelena, autord’El discurso de las Armas y las Letras –anysmés tard, fundador de Falange Española i undels autors del Cara al Sol–, escriurà un apas-sionat article dedicat al mariscal Joffre.

Per acabar d’arrodonir els seus númeross’hi inclouran textos, traduïts o en l’idiomaoriginal, de personalitats franceses com elsescriptors Anatole France, Remy de Gour-mont –que farà un elogi de Pere Ynglada–,Pierre Loti, André Suarès o Edmond Rostand;els intel·lectuals nacionalistes Maurice Barrèso Maurice Pujo, així com reproduccions detextos del líder Charles Maurras a L’ActionFrançaise;16 els eclesiàstics cardenal Baudri-llart i l’abbé Eugène Griselle, a més de perso-nalitats d’altres estats bel·ligerants, com elbelga Émile Verhaeren, el sindicalista anglèsBen Tillett, l’italià Gabriele d’Annunzio o elcomte rus Aleksei Nicoláievitx Tolstoi, corres-

L’AVENÇ 380 JUNY 2012 FOCUS 43

Banquet de celebració dela victòria aliada, en quèva intervenir ClaudiAmtella, tal com va serrecollit a la revista Iberianúm. 189 (30 de novembrede 1918).

Rev

ista

Iber

ia

40 45 focus 03 c5.qxd 18/05/2012 13:53 PÆgina 43

ponsal de guerra i futur pope de la literaturarussa revolucionària, així com l’uruguaiàJosé Enrique Rodó, el nicaragüenc RubénDarío, el mexicà Amado Nervo o el portuguèsSebastiâo de Magalhâes Lima.

T emàticament, s’hi poden distingir qua-tre grans blocs: en primer lloc, l’actua-litat de la guerra, és a dir, un seguiment

de la informació que arriba dels fronts de guer-ra i dels països en lluita, amb especial atencióals fets que succeeixen, com la Revolució Russa,l’entrada d’Itàlia o dels Estats Units al conflic-te, el paper de Bulgària i Romania, els movi-ments a Grècia i als Balcans, etc. Seguidament,el combat de la propaganda i l’activitat germa-nòfila a Catalunya, com a part de la partidad’escacs entre la Civilisation francesa, a la qualtots els homes d’Iberia se senten propers, i laKultur alemanya. En tercer lloc, la literatura,la poesia, el dibuix i les arts plàstiques en elcombat ideològic, amb una dedicació especiala allò que prové dels països en conflicte, l’ho-menatge a la cultura llatina, especialment lafrancesa i la italiana, d’acord amb l’ideal medi-terranista del noucentisme.17 Per últim, Iberiavoldrà assenyalar la posició de Catalunya enel conflicte europeu i en el seu futur a Europa.En aquest darrer bloc, l’ideòleg Rovira i Virgi-li serà l’encarregat de marcar-ne el to a travésde la seva secció «ideari de la guerra». A més,poc a poc anirà guanyant lloc l’actualitat delsvoluntaris catalans, fins a ser una constant dela revista, que esdevindrà una mena d’òrganinformal i no oficial del Comitè de Germanoramb els Voluntaris Catalans. A Iberia s’hi publi-caran els articles del Dr. Solé i Pla, amb el pseu-

dònim Arnau de Vilanova, cartes d’alguns delssoldats catalans de la Legió Estrangera, comles del carlí Melcior Ferrer, de Frederic Pujulài Vallès o de Daniel Domingo, així com home-natges als caiguts en el camp de l’honor comPere Ferrés-Costa.

Ara bé, cal deixar clar que Iberia serà unarevista feta durant i per a la Gran Guerra i aixòserà patent a cadascun dels seus números.L’actualitat política de Catalunya i Espanya–tan influïda, com hem vist, pels movimentspolítics de la guerra– no es podran seguir através dels successius números d’Iberia. Comafirma el seu director, «per bé que es tracta-ven preferentment els temes que amb tantaabundor fornia la guerra, també en tocavad’altres, però mai cap que fregués la políticainterior».18 Així doncs, tots els esdevenimentsinteriors i convulsions polítiques que succeï-ren a Catalunya durant el lustre de 1914-1919,no tindran un reflex nítid i clar a Iberia.

A l’hora d’estudiar Iberia dins del panora-ma periodístic català d’aquell primer quartde segle xx, cal emmarcar-la entre les publi-cacions literàries i polítiques d’alta qualitat,dirigides a un públic intel·lectual, molt influï-des per les publicacions europees, singular-ment pels hebdomadaris francesos. En aquestsentit, caldria situar-la ben a prop de La Revis-ta de López-Picó i del D’Ací i d’allà, de Carneri Soldevila, tots tres col·laboradors d’Iberia.Alhora, cal agermanar-la amb La Publicitatque cap al 1915 adquireix el navilier AntoniTayà, per recomanació d’Hurtado. Un homecabdal per a la revista com Jori serà directorde La Publi, que tindrà com a membres des-tacats de la redacció Rovira i Virgili, Apa, Ber-

44 FOCUS L’AVENÇ 380 JUNY 2012

Arx

iu fa

míli

a A

mte

lla

Expedició catalana devisita al front de guerrafrancès, on hiparticiparen ClaudiAmetlla, Romà Jori iMàrius Aguilar.

40 45 focus 03 c5.qxd 18/05/2012 13:55 PÆgina 44

trana i Xammar. Quant a xifres, la revistaIberia publicà dos-cents números, entre el 10d’abril de 1915 i el 22 de febrer de 1919, delsquals diversos són monogràfics.

La Gran Guerra va acabar, les negocia-cions de pau de París configuraven una novaEuropa que no trigaria gaire a viure un segongran conflicte bèl·lic continental, Iberia dona-va per conclosa la seva tasca en el seu darrernúmero, però aquell grup que havia demos-trat el seu talent tenia molt a dir i a fer en lapremsa, la política i la literatura catalanes:Ametlla, Rovira i Virgili, Aguilar, Xammar,Junoy, Plana, Apa o Hurtado són alguns delsnoms més destacats de les primeres dècadesdel Noucents al nostre país i els seus noms es trobaran darrere d’algunes de les inicia-tives polítiques, culturals i periodístiques mésdestacades dels anys 1920: Acció Catalana,La Publicitat, Mirador, etc.

L a guerra els havia unit, i la postguerraels va permetre escampar tot el quehavien après fent la revista. En aquest

sentit, Iberia va complir el paper de baulanecessària per a la transició entre el vell mónd’El Poble Català i les publicacions republica-nes i catalanistes comarcals i el nou món delperiodisme modern i cosmopolita del diari La Publicitat i el setmanari Mirador. Homesd’aquesta «Generació Iberia» com Ametlla,Jori, Rovira i Virgili, Xammar, Apa, Plana,Junoy o Hurtado faran aquest recorregut,

despuntant durant la II República en la polí-tica, la premsa i la cultura catalanes. Però,anys a venir, amb una altra guerra tot es vadesfer: el seu món, els seus diaris, les sevestertúlies, els seus cafès, la modernitat i la cul-tura que havien somiat... Ametlla, Hurtadoi Elias, sense desertar del seu compromís ambCatalunya i la República, han de marxar ja elmateix any 1936, amenaçats pels «incontro-lats» de la FAI. Xammar, diplomàtic de la Repú-blica, s’ha estalviat aquest primer exili perquèfa anys que viu expatriat, però una patrullavisita el seu mas de l’Ametlla, i un melancò-lic Plana és enviat a París, com a custodi deles obres del Museu d’Art de Catalunya. Elcatòlic Junoy viurà amagat els tres anys deconflicte, i en sortirà traumatitzat i reconver-tit amb la fe del convers. El seu món a Cata-lunya se n’ha anat per sempre més, però laseva estimada Europa està apunt de fer-hodurant la II Guerra Mundial. L’exili serà eldestí d’Ametlla, Xammar, Apa i Hurtado. Allàtambé hi moriran Plana i Rovira. En el móngris de la Barcelona de postguerra morirà Ber-trana i hi sobreviurà el cautivo Junoy, que nose salvarà de depuracions i dificultats.

L’últim a morir d’aquesta generació seràXammar, testimoni dels qui van voler cons-truir un país i una premsa moderna, cosmo-polita, liberal i europea, que no va ser, i quevan començar el seu compromís polític iintel·lectual com a aliadòfils sincers durantla Gran Guerra, formant part d’Iberia.

L’AVENÇ 380 JUNY 2012 FOCUS 45

NOTES1. «Declaración» Iberia núm. 1 (10 d’abril de 1915)Pàg. 3.2. «Nuestro banquete de la victoria. Señor Hurtado»Iberia núm. 189 (30 de novembre de 1918), p. 3. Tra-dueixo el text del castellà en què va ser transcrit, per-què segons s’afirma a la mateixa revista el discursva ser pronunciat en la seva major part en català,alternant amb el francès. 3. J. TERMES, De la Revolució de Setembre a la fi de laGuerra Civil (1868-1939). Barcelona: Edicions 62,1999. Pàg. 269.4. J. PLA, El quadern gris. 8ª ed. Barcelona: Destino,2003. (vol. I Obra Completa)5. I. AGUSTÍ, Desiderio. 3ª ed. Barcelona: Planeta,1997. 6. E. CORTADE, Catalunya i la Gran Guerra. Barcelo-na: Rafael Dalmau, 1969.7. P. ROSSEAU, La aventura simultánea. Sonia y RobertDelaunay en Barcelona. Barcelona: Publicacions dela Universitat de Barcelona, 1995.8. C. AMETLLA, Memòries Polítiques, (1890-1917),vol. I. Barcelona: Pòrtic, 1963, p. 345.9. «Nuestra fiesta de la victoria. Señor Ametlla» Ibe-ria núm. 189 (30 de novembre de 1918).10. Carta del cònsol francès a Barcelona, ÉdouardGaussen, al Ministre d’Afers Estrangers, Theophile

Delcassé, de 28 de març de 1915, pocs dies abans quesortís el primer número d’Iberia. Ministère des Affai-res Étrangères. Archives Diplomatiques. Correspon-dence politique et commerciele. Nouvelle Série -Guerre 1914-1918. Dossier Espagne, núm. 485. 11. Carta d’E. Gaussen al Ministre d’Afers Estrangersde França, René Viviani. Barcelona, 20 de novem-bre de 1915. Ministère des Affaires Étrangères. Archi-ves Diplomatiques. Correspondence politique etcommerciele. Nouvelle Série - Guerre 1914-1918.Dossier Espagne, núm. 485, p. 139.12. «La acción de Iberia» Iberia núm. 9 (5 de juny de1915), p. 15.13. E. XAMMAR, Seixanta anys d’anar pel món. Bar-celona: Quaderns Crema, 2007, p. 174.14. J. TERMES, Història del catalanisme fins 1923. Bar-celona: Pòrtic, 2000, p. 502.15. E. XAMMAR, Op. cit, p. 177.16. J. GARRIGA MASSÓ, «Fraternidad Catalana» Ibe-ria núm. 4 (1 de maig de 1915) i C. MAURRAS, «Fra-ternité Catalane» I i II. L’Action Française (17 abril1915) i (19 abril 1915).17. Sobre el mediterranisme noucentista J. VALLCOR-BA PLANA, Noucentisme, mediterranisme i classicis-me. Apunts per la història d’un moviment. Barcelona:Quaderns Crema, 1994.18. C. AMETLLA, Op. cit., p. 349-350.

40 45 focus 03 c5.qxd 18/05/2012 13:55 PÆgina 45