Fase 1. Excavació del forn annex a l’ermita de Sant Llorenç de la Sanabra.

Memòria. Fase 1. Excavació del forn annex a l’ermita de Sant Llorenç de la Sanabra.

Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès)

(Setembre 2012)

Direcció de la intervenció: Pablo del Fresno

Febrer, 2013

Sistemes de Gestió de Patrimoni, SCP

C. Murillo 17, 4º 2ª 08004 – Barcelona

Tel: 653 700 589 c/e: [email protected]

Web: sgponline.biz

NIF: J-60619707

Memòria. Fase 1. Excavació del forn annex a l’ermita de Sant Llorenç de la Sanabra (2012)


ÍNDEX

1. Situació...............................................................................................................................................2

2. Descripció de la intervenció...............................................................................................................3

2.1. Motivació de la intervenció..................................................................................................3

2.2. Període de desenvolupament de la intervenció...................................................................6

2.3. Metodologia de treball.........................................................................................................6

2.4. Resultats de la intervenció...................................................................................................7

2.4.1. Context i precedents històrics de Sant Llorenç de la Sanabra........................7

2.4.2. Intervencions anteriors...................................................................................8

2.4.3. L'excavació arqueològica i l’estudi arquitectònic..........................................10

2.4.4. L’estudi dels materials recuperats................................................................16

2.4.5. La seqüència cronològica..............................................................................17

2.4.6. Protecció de les restes..................................................................................19

3. Conclusions......................................................................................................................................20

4. Bibliografia.......................................................................................................................................21

5. Annexos...........................................................................................................................................23

• Annex 1: Registre d’UE.

• Annex 2: Documentació gràfica: plantes.

• Annex 3: Documentació topogràfica.

• Annex 4: Material arqueològic.


1. SITUACIÓ

1. Situació i context.

NOM: Sant Llorenç de la Sanabra

COMARCA: Alt Penedès

TERME MUNICIPAL: Santa Margarida i els Monjos

COORDENADES UTM: X= 388.775 Y= 4.572.903

ALTITUD: 344 m

PROTECCIÓ: Bé cultural d’interès local (BCIL) inclòs en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català d’acord amb la disposició addicional primera de la Llei 9/93 de 30 de setembre.

TITULARITAT: Privada. Inclòs dins el perímetre del Parc del Foix.

PROPIETARI: LAFARGE CEMENTOS S.A

SITUACIÓ: Situat a tres quilòmetres a llevant de la caseria de la Sanabra, a la dreta del torrent del mateix nom i al cim d’un petit turó.

S’hi accedeix a través d’un sender que neix al fons del torrent, al peu del turó.

Situació de Sant Llorenç de la Sanabra amb indicació de l'itinerari d'accés actual des de l'ajuntament de SantaMargarida i els Monjos.

2


.. 2. DESCRIPCIÓ DE LA INTERVENCIÓ

2.1. Motivació de la intervenció.

Les restes de l'antiga església de Sant Llorenç de la Sanabra i de les edificacions annexes es troben en unestat de total abandonament i alhora en un procés de degradació avançat com a resultat dels fenòmensatmosfèrics, de l'acció de la vegetació i de l'acció humana. La documentació gràfica conservada és proueloqüent pel que fa a l'impacte d'aquest procés al llarg del segle XX, que ha deixat alguns murs arrasats anivell del sòl actual i solament protegits per la seva pròpia runa.

Fotografia de Sant Llorenç de la Sanabra el 1912 (Arxiu: Institut d'Estudis Penedesencs)

Les edificacions són situades dins el perímetre del Parc natural del Foix, la direcció del qual planteja larealització d'un projecte de conservació, recuperació i posta en valor del monument.

Aquesta proposta de intervenció es planteja com a resposta a la necessitat de documentar i excavar unaestructura annexa a l'església, identificada com un forn domestic, com un primer pas per realitzar laconsolidació d'aquest element tenint en compte el seu precari estat de conservació.

Aquesta estructura fou documentada durant la intervenció realitzada just ara un any i que portava pernom: Prospecció arqueològica a l’ermita de Sant Llorenç de la Sanabra. Santa Margarida i els Monjos (Alt

Penedès) realitzada per Sistemes de Gestió de Patrimoni sota la direcció de Esther Travé Allepuz.

3


Detall de les restes de l’estructura del forn.

Aquesta intervenció anterior tenia entre un dels seus objectius la definició d'una estratègia d'actuació enel conjunt.

Així, per una òptima comprensió i estructuració de la proposta d'intervenció, el conjunt es va dividir enquatre sectors. La seva disposició respon a criteris exclusivament organitzatius i no tenen cap tipus decorrespondència amb criteris interpretatius.

La complexitat i mal estat de les restes conservades, així com el gran volum de runa acumulada i lesdificultats d'accés al lloc va fer aconsellable el plantejament de la intervenció de recuperació de SantLlorenç de la Senabre en diverses fases:

Fase 1: Excavació del forn de llenya annex a l'església.

Fase 2: Excavació dels estrats de runa i preparació del conjunt per a la intervenció de la fase 3.

Fase 3: Excavació del conjunt.

Fase 4: Avaluació de l'estat de conservació de les restes i planificaciód'intervencions de condicionament.

4


Planta del conjunt amb els sectors i en gris l'àrea de major concentració de runa.

Per tant, l'objectiu d'aquesta intervenció és l'execució de la Fase 1.

Planta del conjunt amb el sector ara intervengut.

5


2.2. Període de desenvolupament de la intervenció.

Els treballs de camp objecte d’aquesta memòria s’han portat a terme durant el període següent: 01 – 31setembre 2013.

El personal tècnic ha estat format per Pablo del Fresno, direcció, i Josep Socorregut, documentaciótopogràfica.

2.3. Metodologia de treball.

Sistemes de Gestió de Patrimoni, com a empresa especialitzada en el patrimoni històric, ve aplicant ambèxit de fa anys una metodologia de treball rigorosa i precisa, en línia amb l'evolució metodològica de larecerca històrica, que es basa en el tractament integrat de les fonts històriques i l'aplicació de lestècniques d'anàlisi i de prospecció més adequades a cada cas.

Aquesta metodologia ha estat utilitzada per SGP en llocs com l'església romànica de Sant Pau de Riusec(Sabadell), l'església romànica de Sant Pere (Masquefa), castell de Subirats (Subirats), Molí del Foix (SantaMargarida i els Monjos), castell de Gelida (Gelida), Pont del Diable (Martorell), Castell de Penyafort (SantaMargarida i els Monjos), etc.

El procés d'estudi i documentació de la seqüència constructiva de Sant Llorenç de la Sanabra se ha portata terme mitjançant l'aplicació de la metodologia arqueològica basada en el concepte d'UnitatEstratigràfica, aplicada a les estructures edificades visibles, sense intervencions en el subsòl.

L’arqueologia defineix com a Unitat Estratigràfica (UE) qualsevol element tangible o intangible quepermeti la identificació d’una acció o d’un fet que, alhora, sigui possible de posar en relació física itemporal amb la resta d’elements que l’envolten. La determinació de la seqüència estratigràficaconstructiva Sant Llorenç de la Sanabra es farà d’acord amb aquesta metodologia.

Sobre la base planimètrica, els alçats de l’edifici i les plantes se ha procedit a la senyalització de lesdiferents UE identificades durant el treball de camp.

Cadascuna ha estat individualitzada amb un número d’identificació, una fitxa descriptiva, un dibuixplanimètric acotat i a escala i una o diverses fotografies. En tots els casos on sigui possible, ladocumentació planimètrica de les UE se ha realitzat sobre base fotogràfica digital amb ortocorrecció iposada a escala.

Les dades sobre les UE es complementaran amb les documentals disponibles de manera que es puguidisposar dels següents instruments i informació:

• Registre individualitzat de cada UE.

• Identificació de les fases constructives i relació de les UE vinculades.

• Representació de la seqüència constructiva, seqüència cronològica relativa i fases mitjançant eldiagrama estratigràfic (matrix).

La numeració de les diverses UE se ha fet de forma correlativa.

Els plànols de registre seran presentats a escala 1:20 i els de situació dins el conjunt a 1:50. La planimetriaserà digitalitzada i incorporada a la base de dades planimètrica gestionada mitjançant un sistemad'informació geogràfica.

Cada UE serà fotografiada. A cada una de les fotografies hi figuraran les dades necessàries per a la sevaidentificació.

Les fitxes d’UE per al registre de les dades descriptives es gestionen mitjançant una aplicació informàticaespecífica de la que es lliurarà còpia juntament amb el registre documental. L’elaboració del diagramaestratigràfic de l’excavació també es realitza mitjançant suport informàtic.

6


2.4. Resultats de la intervenció.

2.4.1. Context i els precedents històrics de Sant Llorenç de la Sanabra.

L’ermita de Sant Llorenç de la Sanabra està en relació amb la caseria de Santa Maria de la Sanabra i ambla zona que s’anomena Fondo de Sant Llorenç. Les informacions documentals de què disposem són perregla general molt minses així com les bibliogràfiques. El lloc de la Sanabra és a l’esquerra del riu Foix, alsector sud-occidental del terme d’Olèrdola. El topònim és documentat el 992 (Sinapsis) i 993 (Sanabra).Correspon a una antiga caseria de la qual avui resten un mas, l’església i alguns edificis annexos, situats auna alçada de 212 m, als contraforts del puig de Ballestar.

L’església de Santa Maria de la Sanabra és romànica, d’una sola nau i un absis semicircular, amb pedraben carreuada. Es conserva un arc toral que aguantava la volta de canó, ara ensulsiada i substituida per unembigat de fusta amb teulada a dos vessants. És un dels millors exemplars de l'arquitectura romànica delPenedès1. Tres quilòmetres a llevant d'aquesta caseria, a I'esquerra del torrent de la Sanabra hi ha elsantuari de Sant Llorenç de la Sanabra (344 m d'altitud), prop del terme d'Olèrdola.

L’ermita de Sant Llorenç és un edifici romànic, molt arruïnat, del qual només resten en peu part dels murslaterals i part de l'absis semicircular amb bandes llombardes. S’accedeix a l’ermita a través d’un corriolascendent que neix al costat de la Font de Sant Llorenç, situada al Fondo de Sant Llorenç, anteriormentesmentat, en una clariana que es forma al camí del mateix nom on predomina l’alzina, el pi, el marfull, elboix, el galzeran i l’heura. A uns 30m, hi ha un forn de calç, actualment restaurat i consolidat, i al damuntdel penya-segat, l’antiga ermita de Sant Llorenç de la Sanabra, que ens ocupa en aquest treball.

Cal remarcar que existeix connexió visual entre l’ermita de Sant Llorenç i la caseria de la Sanabra. De fet,la pròpia estructura de Santa Maria de la Sanabra –una esglesiola amb edificis annexos que esdevé unmas– pot donar-nos algunes pistes, com veurem més endavant, per a la interpretació de les restes deSant Llorenç. Aquesta construcció ha patit una degradació creixent durant el darrer segle i el seu estudi ipreservació ha esdevingut imprescindible.

Tenim notícia bibliogràfica d’aquest espai al núm. 206 del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya

(Vidal, 1912), on se’ns indica que

Durant el trajecte desde Santa Margarida [y els Monjos] a Castellet [i la Gornal], la riera [elFoix] troba a l’esquerra diversos barrancs i torrenteres, completament sècs la major part,encara que de molt pintoresc aspecte; havent d’esmentar, entre ells, el nomenat de Sal yPebre, que, sota l’important casa y capella antiga de la Senabra, pren el nom de fondo de

Sant Llorenç, que es una ermita románica d’escaient portadeta y bonic absis, la totaldestrucció de la qual no·s farà esperar gaire.

En efecte, les prediccions de l’autor del text no anaven errades. Amb un segle de diferència, la coberta del’ermita i la façana o portadeta esmentada en el text han desaparegut completament, preservant sota laruna part de l’absis i dels murs laterals. Si comparem la imatge de 1912 publicada al butlletí amb unaimatge recent, anterior a l’inici de la intervenció, veiem com la vegetació embolcalla les restes, amb lacoberta ja totalment esfondrada.

Fotografia de l’Ermita de Sant Llorenç publicada al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (Clixé de Manel Cases), al’esquerra i vista anterior a l’inici de la intervenció, amb la coberta esfondrada i l’absis envoltat de vegetació.

1 Cf. Enciclopèdia Catalana 7


A partir del 15 de setembre de 2011, la direcció del Parc Natural del Foix ha gestionat els treballs deneteja de la zona, sota la nostra supervisió arqueològica, que han permès deixar a la vista les restesconservades, sobre les quals hem dut a terme l’estudi que presentem.

Vista actual de l’ermita de Sant Llorenç després de la realització de les tasques forestals.

2.4.2. Intervencions anteriors.

Durant la intervenció Prospecció arqueològica a l’ermita de Sant Llorenç de la Sanabra. Santa Margarida i

els Monjos (Alt Penedès) realitzada per Sistemes de Gestió de Patrimoni sota la direcció de Esther TravéAllepuz, es va aixecar topogràficament la zona per tal d'identificar i documentar de forma detallada tantles restes constructives visibles com el relleu i detectar les principals estructures parcialment conservadesal voltant de l’ermita.

L'aixecament topogràfic es va complementar amb l'elaboració d'un model digital del terreny. La zonasobre la qual s’eleva l’ermita de Sant Llorenç sembla presentar algunes estructures annexes que s’estenenen un espai una mica més ampli que l’estudiat tradicionalment.

Reconstrucció tridimensional de l’alçat topogràfic de la zona.

8


En primer lloc, cal parlar d’una o dues estructures, presumiblement quadrangulars adossades al’esglesiola, que tradicionalment han estat interpretades com a l’espai annex d’una possible sagristia.L’observació del conjunt i l’estudi arquitectònic de les restes, que exposarem en detall en el següentapartat ens porten a reinterpretar aquestes restes i a relacionar-les amb una possible utilització tardanade l’edifici com a mas. En efecte, l’absis de l’ermita semblaria haver estat reutilitzat com a espai domèstici per adossar-hi per la part exterior un forn de llenya.

Al vessant est del turó, per on s’accedeix al cim, s’hi detecten algunes cubetes retallades a la roca i unapossible sitja, revestida amb morter a la zona nord oest, a uns 20 m de l’ermita. Tot i que el conjunt estàmolt arrasat, l’alçat topogràfic ens permet detectar una zona central, que podria haver estat delimitadaper dos murs perpendiculars a la paret nord de l’ermita, a jutjar per les alineacions de l’enderroc quedelimiten un espai força pla a l’exterior de les construccions annexes.

Aquest espai, junt amb el que semblaria un recinte delimitat per alguna mena de construcció semicircularde la qual se’n conserva un fragment molt reduït, podrien ésser interpretats com a possibles cledes oespais per al bestiar.

Planta de l’alçat topogràfic de la zona amb la delimitació dels possibles espais detectats.

Vista panoràmica presa des de l’extrem nord-oest de l’ermita, on podem veure la distribució de l’enderroc, que sembla delimitar algunespossibles cledes.

9


2.4.3. L'excavació arqueològica i l’estudi arquitectònic.

Pràcticament tota l'àrea estava coberta per abundant enderroc (UE.0046, làmina 1) procedent de l'espoli idegradació del conjunt i sobre el i a través d'el, s'havia format un mantell de vegetació arbòria (UUEE0093,0094,0108,0109) que dificultava enormement la seva excavació (Làmines 6, 7, 17 i 18).

Estat de la zona abans de començar la intervenció.

Coberta per aquesta UE, es va identificar la UE.0090 (Làmina 3), que es desenvolupava al llarg del quedesprés es va veurà que era l'arrasament lateral de l'estructura del forn (UE.0080, làmines 19 i 20).

UE.0090.

10


Després de l'excavació de aquestes UUEE, es va poder identificar dos espais a documentar bendiferenciats.

• Estructura semicircular (UE. 0070, làmina 2) adossada a la paret de l'església i que a partir d'araconvenim a denominar forn domèstic.

• Espai exterior a aquesta estructura.

Tenint en compte els objectius de la intervenció, documentar el forn domèstic i deixar-ho en unescondicions adequades per a la seva consolidació, es va decidir centrar els esforços en l'excavació de lapròpia estructura. A l'exterior es va procedir a documentar les UUEE que formaven part de la superfícieresultant després de l'excavació de la UE.0046.

Aquestes UUEE s'han excavat únicament fins a arribar a una cota que posés al descobert per completl'estructura perimetral del forn (UE.0070).

Espai exterior:

En la part central i en el perímetre d'aquesta àrea, encara queda part per retirar de la UE.0046 així comrestes de les arrels d'un arbre (UE 0093, 0094).

La UE 0091 (Làmina 4), es diferencia de laUE. 0046 per la presència d'abundant restesd'argamassa procedent ben de l'arrasamentde les estructures properes o béconseqüència de l'obertura de la porta de lamasia propera al forn. De moment ensquedem amb la primera hipòtesi però unacontinuació de l'excavació ens permetràdecidir aquesta qüestió.

Finalment, en l'extrem est de l'àrea intervinguda, es conserva, encara que de manera molt feble, restesd'un mur de pedra seca (UE 0095) que es corresponen amb un marge (Làmina 7).

Forn domèstic:

L'excavació de la UE.0092 (Làmina 5) i de les restes de les arrels d'un arbre (UE 0108, 0109), va posar aldescobert l'estructura conservada del forn domèstic, i fins i tot es va poder identificar dos UUEE decendres, corresponents a l'últim ús del mateix (UE.0102 i 0103, làmines 12 i 14).

11


El forn esta delimitat per una estructura semicircular (UE.0070) realitzada en maçoneria regular travadesamb argamassa i revestida d'argamassa com a mínim en la seva cara exterior.

Presenta clarament dues fulles amb farciment intern format per pedres de petit i mitja grandària travadesamb terra i argila de la zona i amb una alçada de fins a un màxim de 6 filades conservades.

De la coberta de la càmera del forn s'han conservat les arrencades laterals (UE.0100 i 0101, làmines 10 i11) formades per maons de ceràmica totalment deshidratats i amb la superfície exposada al focrubefectada.

Aquesta estructura semicircular delimita a l'interior un farciment constructiu (UE.0098) que funciona coma anivellació per a la construcció de les diferents superfícies d'ús del forn que descrivim a continuació.

12


El més modern d'ells, el sòl de la càmera (UE.0103, làmina 13) esta format per maons de ceràmicadisposats alternativament i marcant la boca d'aquesta càmera ens trobem amb una pedra de gransdimensions (UE.0099, làmina 9).

Aquest sòl es recolza sobre una capa d'argila (UE0097, làmina 8) que a causa de les altes temperaturesaconseguides en la càmera i a l'acció directa del foc es troba totalment deshidratada i rubefectada.

L'arrasament que sofreix el forn (UE.0080) deixa al descobert la seqüència constructiva i d'ús del mateix.

Respecte als usos anteriors abans esmentats, el forn presenta successius usos i reformes que podemordenar del mes antic al més modern, de la següent manera:

1. UE.0107: Cendres corresponent al primer ús i que no es poden associar a cap superfície d'ús conservada.

2. UE.0106: Capa argilenca rubefectada que es correspon amb el segon ús del forn (Làmina 16).

3. UE.0105: Cendres corresponent al segon ús del forn (Làmina 15). 13


14


Relació de unitats estratigráficas identificades:

UE Definició Datació

0046 Estrat

0070 Estructura Estructura del forn.

0090 Estrat Rebliment per sobre UE 0080

0091 Estrat Rebliment amb abundant argamassa

0092 Estrat Rebliment de forn

0093 Estrat Rebliment de UE 0094

0094 Interf ície Arbre

0095 Estructura Marge

0096 Interf ície Obre porta escala masia

0097 Estructura

0098 Estrat Rebliment blanc sota UE 0107

0099 Estructura Pedra de accés

0100 Estructura Volta E

0101 Estructura Volta W

0102 Estrat Cendres W

0103 Estructura Paviment forn

0104 Estrat Cendres E

0105 Estrat Cendres sota UE 0097

0106 Estructura

0107 Estrat Cendres sota UE 0106

0108 Interf ície Arbre al interior forn

0109 Estrat Rebliment de UE 0108

0110 Interf ície Arrasament UE 0095

Tipus d'UE

Nivell d'enderroc i runa p. 1912 d.E. a. 1980? d.E.

p. XVII d.E. a. s.XIX d.E

p. 1911 d.E. a. 1980 d.E.

p. s.XVII d.E. a. s.XIX d.E.

p. 1911 d.E. a. 1980 d.E.

p. 1911 d.E.

p. 1911 d.E.



Superf icie rubefectada sota UE 0103 p. s.XVII d.E. a. s.XIX d.E.









Superf icie rubefectada sota UE 0105 p. s.XVII d.E. a. s.XIX d.E.


p. 1911 d.E.

p. 1911 d.E.

a. 1980 d.E.

15


2.4.4. L'estudi dels materials recuperats.

No s'ha recuperat material arqueològic excepte abundant material constructiu, procedent tant de ladestrucció de l'església com del propi forn.

Únicament hem de destacar la presència d'un compte de rosari en la UE.0092.

16


2.4.5. La seqüència cronològica.

En la intervenció anterior, abans esmentada, es va identificar la seqüència evolutiva del conjunt, tot i quel’església de Sant Llorenç presenta un estat de conservació molt precari. Malgrat això, es va reconèixerencara bona part de la seva disposició original, fet que ens va permetre situar l’obra de l'esglésiacronològicament dins la segona meitat, o potser darrer terç, del segle XI.

L’agrupació de diferents unitats estratigràfiques ens va permetre identificar fins a 40 activitats diferents,incloent la formació de l’estrat geològic i la darrer intervenció realitzada a la zona a càrrec de SGP per talde documentar el conjunt. Les activitats queden fonamentalment identificades a partir de la construcció odestrucció d’elements.

Les activitats dutes a terme defineixen les grans fases del conjunt, marcades per la construcció del’església, la seva transformació en mas i l’abandonament i arrasament del lloc. A grans trets, podemdefinir els següents moments d’evolució del conjunt:

• Construcció de la capella: Datable de finals del segle XI, la lectura arquitectònica de l’edifici ensduu a interpretar la seva construcció com un únic moment d’actuació. És per això que hemagrupat totes les unitats estratigràfiques que identifiquen elements constructius, i que quedenagrupades en activitats constructives, en una única fase.

• Transformació de l’espai de culte en espai d’habitatge i construcció de els dependències

relacionades: No coneixem amb certesa la data d’aquesta transformació, que situem en algunmoment posterior al segle XVI, a jutjar per la natura dels materials ceràmics recuperats en laprospecció superficial. L’element visible més destacat d’aquesta fase és indiscutiblement lapresència d’un forn de llenya, l’excavació del qual podria aportar una mica de llum en aquestsentit, i d’una xemeneia actualment perduda, però encara visible a principis del segle XX.

• Arrasament de les estructures annexes: En el procés d’abandonament, destrucció i arrasamentdel conjunt hem distingit dues fases en funció de les dades que ens aporta el Butlletí del CentreExcursionista de Catalunya (Vidal, 1912). La descripció que l’autor fa de la zona ens dona aentendre que l’espai ja està força malmès, tot i que l’ermita encara resta en peu. Pot ser, doncs,que en el moment d’aquesta visita, una part de les estructures annexes ja hagués estat tombada.

• Esfondrament de la coberta: Datable clarament amb posterioritat a 1912, cap als anys 80 delssegle XX, el conjunt ja es devia trobar en un estat de gran degradació que s’ha vistconsiderablement incrementat durant els darrers anys.

• Saquejos contemporanis: En els darrers anys, segurament amb posterioritat a l’any 2000 ipossiblement fins i tot en els darrers cinc anys, la zona ha estat especialment castigada com haresultat de successives espoliacions i bretolades. Podem documentar clarament un forat practicata l’enderroc de l’interior de la capella adossat a l’absis, que deixa veure bona part del parament.

Les UUEE identificades en la intervenció actual es corresponen amb activitats ja identificades en laintervenció anterior i s'agrupen fonamentalment en las fases mes generals de transformació i destrucciódel conjunt.

A continuació mostrem l'agrupació en activitats de les UUEE identificades en aquesta intervenció. Lanovetat respecte a la síntesi establerta en la campanya anterior se centra en la identificació de laseqüència d'explotació i ús del forn domèstic (A.36 – A.40).

17


Relació d’activitats identificades:

A.01

A.02

A.03

A.04

A.05

A.06

A.07

A.08

A.09

A.10

A.11

A.12

A.13 Construcció de la coberta

A.14

A.15

A.16

A.17

A.18

A.19

A.20

A.21

A.22

A.23

A.24

A.25

A.26

A.27

A.28

A.29

A.30

A.31

A.32

A.33

A.34

A.35

A.36

A.37

A.38

A.39

A.40 Últim ús documentat del forn domèstic.

Roca mare (UE.9999)

Construcció del s para ments inferiors de la capel l a

Constr. dels enca ixos decoratius del param. i nferior

Constr. de la part i nferior de la finestra E de l ’abs is

Interfíci e construct.: a nivel l ament del parament inf.

Construcció de l ’es tructura de banda l lombarda

Construcció de la finestra S de l ’abs is

Constr. de la part superi or de la finestra E de l ’abs i s

Construcció de la finestra N de l ’abs is

Construcció del s enca ixos del parament superi or

Construcció del s para ments superiors de la capel la

Construcció del s enca ixos del parament superi or

Constr. d’una es tructura annexa a l sud de la capel la

Obertura d’un forat de pa l a la façana N de la capel la

Construcció d’un forn de l lenya

Reparació de la paret interior de la façana N

Construcció d’es tructures annexes adossades

Construcció d’es tructures annexes

Construcció d’una s i tja

Construcció d’es tructures annexes

Excavació de cubetes a l a roca mare

Arrasament de les es tructures annexes

Arrasament de l ’estructura construïda a l ’A.14

Espol iació de carreus del s paraments de la capel la

Arrasam. de la porta del forn i espol iació de carreus

Arrasam. de la coberta i part dels param. latera ls

Arrasament del forn de l lenya



Depos ició de l ’enderroc dles es tructures ca igudes


Forat practicat per un furtiu a l ’enderroc.

Prospecció superfi cia l portada a terme per SGP.

Bosc

Primer ús documentat del forn domèstic.

Primera reforma del forn domèstic.

Segon ús documentat del forn domèstic.

Segona reforma del forn domèsti c.

18


2.4.5. Protecció de les restes.

Després de finalitzar l'excavació, s'ha protegit el forn. Primer cobrint-ho amb geotextil fixat amb clausintroduïts en les juntes de l'estructura. Desprès, allí on ha estat necessari s'han col·locat pedres i una capade terra per acabar de fixar i protegir els elements més delicats.

19


3. CONCLUSIONS

L’estudi arqueològic i arquitectònic ens ha permès reconèixer la transformació de l’esglesiola en un masen un context d’expansió de la vinya en aquestes àrees del Penedès i especialment en les zones demuntanya al llarg dels segles XVII i XVIII.

Precisament, un element fonamental d’aquesta transformació és la

construcció d’un forn de llenya annex a l’estructura de l’ermita (veurerelació en foto de detall) , que va implicar l’obertura d’una xemeneia a lacoberta; xemeneia que encara era visible a inicis del segle XX.

Aquest element constitueix una evidència significativa de la transformaciódel recinte de culte en un espai d’hàbitat que permet posar en relaciól’estructura de la capella amb la resta d’estructures annexes.

La intervenció que ens ocupa ens permet a més identificar una utilitzacióintensa de l'estructura del forn el que posa de manifest el caràcter gensresidual de l'ocupació que es produeix a l'església.

La nostra proposta d’intervenció passa per consolidar mínimament lesrestes conservades per abordar després l’excavació del conjunt. Aquestaexcavació de tot el conjunt, planteja la necessitat de fer uncondicionament inicial de la zona a fi d’enretirar el primer nivell de runa,sota supervisió arqueològica però amb l’ajut d’alguns elements demecanització, després del qual es podria plantejar una excavacióarqueològica de caràcter extensiu.

20


21


4. BIBLIOGRAFIA

Corominas 1997:

Corominas, J. (1997): Onomasticon Cataloniae. Curial Edicions Catalanes. Barcelona.

Cruanyes et al. 1992a: Cruanyes, J.; Claver, L.; Llorach, S. (1992): “Santa Maria de la Sanabra”, dins Catalunya Romànica XIX. El

Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàg. 190-191.

Cruanyes et al. 1992b: Cruanyes, J.; Claver, L.; Llorach, S. (1992): “Sant Llorenç de la Sanabra”, dins Catalunya Romànica XIX. El

Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàg. 191-192.

Girona 1982: Girona i Galimany, J. (1982): Santa Margarida i els Monjos: Passeig per la nostra història. Ajuntament deSanta Margarida i els Monjos.

Llorach 1983a: Llorach, S. (1983): “Santa Maria de la Senabra”, dins El Penedès durant el període Romànic. Ed. S. Llorach.Sant Sadurní d'Anoia. Pàg. 148-149.

Llorach 1983b: Llorach, S. (1983): “Sant Llorenç del Castell (o de la Senabra)”, dins El Penedès durant el període Romànic.Ed. S. Llorach. Sant Sadurní d'Anoia. Pàg. 148-149.

Travé, 2009: Travé Allepuz, E. (2009): Producció i distribució d’una terrisseria medieval: Cabrera d’Anoia. (Tesi dedoctorat en Historia Medieval), Universitat de Barcelona. Consultable a:http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0112110-111917/

Travé, 2011:

Travé Allepuz, E., Mauri, A., Del Fresno, P. (2011): Memòria de la prospecció arqueològica a l’ermita de

Sant Llorenç de la Sanabra. Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès).

Vidal 1912: Vidal y Riba, E. (1912): La conca del riu Foix i sos principals afluents. Butlletí del Centre Excursionista deCatalunya. 206. Barcelona.

22


4. ANNEXOS

Annex 1: Registre d’UE

Annex 2: Documentació gràfica: plantes.

• Làmina A: Ubicació de l'àrea intervinguda.

• Làmina B: Detall del forn.

• Làmina 001: UE 0046.

• Làmina 002: UE 0070.

• Làmina 003: UE 0090.

• Làmina 004: UE 0091.

• Làmina 005: UE 0092.

• Làmina 006: UE 0093.

• Làmina 007: UE 0095.

• Làmina 008: UE 0097.

• Làmina 009: UE 0099.

• Làmina 010: UE 0100.

• Làmina 011: UE 0101.

• Làmina 012: UE 0102.

• Làmina 013: UE 0103.

• Làmina 014: UE 0104.

• Làmina 015: UE 0105.

• Làmina 016: UE 0106.

• Làmina 017: UE 0108.

• Làmina 018: UE 0109.

• Làmina 019: Secció conservada del forn.

• Làmina 020: Secció conservada del forn.

Annex 3: Documentació topogràfica.

Annex 4: Material arqueològic.

23


(Setembre 2012)

Direcció de la intervenció: Pablo del Fresno.

Annex 1: REGISTRE d'UE.

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment

Santa Margarida i els Monjos

Municipi

Alt Penedès

Comarca

0046UE2011, 2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estrat

Definició

Igual a

0061, 0094

Anterior a

0039, 0041, 0042, 0044, 0047, 0049, 0050, 0051, 0063, 0064, 0066,

0065, 0067, 0068, 0070, 0073, 0075, 0076, 0078, 0079, 0080, 0081,

Posterior a

Contemporani de

Components geològics

Components orgànics

Components artificials

Nivell d'enderroc i runaDescripció i interpretació

Sequència estratigràficaElements de datació

p.

Datació inicial

dE1912 a.

Datació final

dE1980?

Data de redacció de la fitxa: 23/12/2011

Autor/s de la fitxa: E. Travé

Data de revisió: 25/09/2012

Autor/s de la revisió: Pablo del Fresno

Identificació

Definició i situació Seqüència estratigràfica

Descripció i interpretació

Datació

Mencions de data i de responsabilitat

T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0070UE2011, 2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estructura

Definició

Igual a

0041, 0042, 0047, 0051, 0080, 0046, 0039

Anterior a

0035, 0036

Posterior a

0060, 0069

Contemporani de




Estructura d'un forn de llenya. Obra de maçoneria regular amb pedres procedents de l'espoli de l'església.

Presenta cara a l'interior i a l'exterior, aquesta última revestida amb morter de calç i un farciment intern format

per pedres de mitjà i petita grandària travats amb argila.



p.

Datació inicial

dEXVII a.

Datació final

dEXIX


Autor/s de la fitxa: E. Travé



Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0090UE2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estrat

Definició

Igual a

0108, 0046

Anterior a

0080, 0110

Posterior a

0092

Contemporani de



Material constructiu


Rebliment argilenc amb abundant material constructiu generat per l'erosió i degradació del forn.Descripció i interpretació


p.

Datació inicial

dE1911 a.

Datació final

dE1980


Autor/s de la fitxa: Pablo del Fresno



Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0091UE2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estrat

Definició

Igual a

0046

Anterior a

0094, 0070

Posterior a

Contemporani de


Abundans arrels


Morter d'argamassa.


Rebliment amb abundants restes d'argamassa procedents del material espoliat per a la construcció de la

porta de la masia.

No s'ha excavat.



p.

Datació inicial

dEs.XVII a.

Datació final

dEs. XIX





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0092UE2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estrat

Definició

Igual a

Anterior a

0080, 0102, 0103, 0104, 0097, 0099, 0101

Posterior a

0090

Contemporani de



Material constructiu


Rebliment argilenc amb abundant material constructiu generat per l'erosió i degradació del forn.Descripció i interpretació


p.

Datació inicial

dE1911 a.

Datació final

dE1980





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0093UE2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estrat

Definició

Igual a

Anterior a

Posterior a

0094, 108, 109

Contemporani de




Rebliment de color negre. Terra vegetal amb abundants arrels i tronc d'arbre.Descripció i interpretació


p.

Datació inicial

dE1911

Datació final





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0094UE2012

Any d'excavació

--

Tipus d'UE

Interfície

Definició

Igual a

Anterior a

0046

Posterior a

0093, 108, 109

Contemporani de




Forat provocat per l'existència d'un arbre.Descripció i interpretació


p.

Datació inicial

dE1911

Datació final





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0095UE2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estructura

Definició

Igual a

0110

Anterior a

Posterior a

0074

Contemporani de




Mur de marge. Estructura annexa.Descripció i interpretació


p.

Datació inicial

dEs XVII a.

Datació final

dEXIX





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0096UE2012

Any d'excavació

--

Tipus d'UE

Interfície

Definició

Igual a

0046

Anterior a

0001, 0002

Posterior a

0060

Contemporani de




Tall realitzat per graons de la porta del mas.Descripció i interpretació


p.

Datació inicial

dEs XVII a.

Datació final

dEs XIX





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0097UE2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estructura

Definició

Igual a

0080, 0090, 0103

Anterior a

0101

Posterior a

Contemporani de




Superficie sota UE 0103. Es tracta de una capa d'argila que a causa de les altes temperatures aconseguides

en la càmera i a l'acció directa del foc es troba totalment deshidratada i rubefectada.



p.

Datació inicial

dEs XVII a.

Datació final

dEs XIX





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0098UE2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estrat

Definició

Igual a

0107

Anterior a

0070

Posterior a

Contemporani de




Farciment constructiu que funciona com a anivellació per a la construcció de les diferents superfícies d'ús del

forn.



p.

Datació inicial

dEs XVII a.

Datació final

dEs XIX





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0099UE2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estructura

Definició

0059

Igual a

0092

Anterior a

0060

Posterior a

0103, 0101, 0100, 0070

Contemporani de




Pedra d'arenisca que feia les funcions de safata d'accés al forn.Descripció i interpretació


p.

Datació inicial

dEs XVII a.

Datació final

dEs XIX





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0100UE2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estructura

Definició

Igual a

0104, 0080, 0092

Anterior a

0060

Posterior a

0101, 0099, 0103, 0070

Contemporani de




Arrencada de la volta o cúpula del forn conservada en la meitat est de l'estructura.

Composta de maons molt afectats per l'acció del foc de tal manera que la seva cara externa ha quedat d'un

color gris.

Conserva de manera molt fragmentada restes del revestiment intern d'argila



p.

Datació inicial

dEs XVII a.

Datació final

dEs XIX





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0101UE2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estructura

Definició

Igual a

0102, 0080, 0092

Anterior a

0060

Posterior a

0100, 0099, 0070, 0103

Contemporani de




Arrencada de la volta o cúpula del forn conservada en la meitat oest de l'estructura.

Composta de maons molt afectats per l'acció del foc de tal manera que la seva cara externa ha quedat d'un

color gris.

Conserva de manera molt fragmentada restes del revestiment intern d'argila



p.

Datació inicial

dEs XVII a.

Datació final

dEs XIX





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0102UE2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estrat

Definició

Igual a

0080, 0092

Anterior a

0103

Posterior a

0104

Contemporani de



Rosario


Rebliment de cendres procedents dels últims usos del forn.Descripció i interpretació


p.

Datació inicial

dEs XVII a.

Datació final

dEs XIX





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0103UE2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estructura

Definició

Igual a

0080, 0102, 0104

Anterior a

0097

Posterior a

0099, 0101, 0100, 0070

Contemporani de




Paviment de maons disposats alternativament que formava el basament del forn.Descripció i interpretació


p.

Datació inicial

dEs XVII a.

Datació final

dEs XIX





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0104UE2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estrat

Definició

Igual a

0092, 0080

Anterior a

0103

Posterior a

0102

Contemporani de




Rebliment de cendres procedents dels últims usos del forn.Descripció i interpretació


p.

Datació inicial

dEs XVII a.

Datació final

dEs XIX





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0105UE2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estrat

Definició

Igual a

0097, 0080

Anterior a

0106

Posterior a

Contemporani de




Rebliment de cendres procedents de l'ús del forn amb la superfície rubefectada UE 0106.

Es tracta d'un ús anterior al corresponent a la UE 0103.



p.

Datació inicial

dEs XVII a.

Datació final

dEs XIX





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0106UE2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estructura

Definició

Igual a

0105, 0080

Anterior a

0107

Posterior a

Contemporani de




Superficie rubefectada sota 105.

Es tracta d'un ús del forn anterior al corresponent a la UE 0103.



p.

Datació inicial

dEs XVII a.

Datació final

dEs XIX





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0107UE2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estrat

Definició

Igual a

0106, 0080

Anterior a

0098

Posterior a

Contemporani de




Cendres procedents del primer ús del forn, encara que segurament la superfície d'ús corresponent ha estat

reformada o eliminada per les reformes posteriors.



p.

Datació inicial

dEs XVII a.

Datació final

dEs XIX





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0108UE2012

Any d'excavació

--

Tipus d'UE

Interfície

Definició

Igual a

Anterior a

0090, 0092

Posterior a

0109, 0094, 0093

Contemporani de




Forat provocat per l'existència d'un arbre.Descripció i interpretació


p.

Datació inicial

dE1911

Datació final





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0109UE2012

Any d'excavació

+

Tipus d'UE

Estrat

Definició

Igual a

Anterior a

Posterior a

0108, 0094, 0093

Contemporani de




Rebliment de color negre. Terra vegetal amb abundants arrels i tronc d'arbre.Descripció i interpretació


p.

Datació inicial

dE1911

Datació final





Identificació



Datació


T

Fitxa d'UE

SLS

Jaciment


Municipi

Alt Penedès

Comarca

0110UE2012

Any d'excavació

Tipus d'UE

Interfície

Definició

Igual a

0046, 0090, 0080

Anterior a

0095

Posterior a

Contemporani de




Arrasament de 0095Descripció i interpretació

Sequència estratigràficaElements de datació Datació inicial

a.

Datació final

dE1980





Identificació



Datació


T


(Setembre 2012)


Annex 2: DOCUMENTACIÓ GRÀFICA: PLANTES.

Direcció: Pablo del Fresno.Sistemes de Gestió de Patrimoni.

Fase 1. Excavació del forn annex a l'església.

Setembre 2012.

Sant Llorenç de la Sanabra.

SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS.

Memòria. Fase 1. Excavació del forn annex a l’ermita de Sant Llorenç de la Sanabra (2012).

0 1 2

metres


Làmina A.

Ubicació de l'àrea intervinguda.



Setembre 2012.




0 0,5 1

metres


Làmina B.

Detall del forn.



Setembre 2012.





Làmina 1.

UE 0046.

0 0,5 1

metres

1,4791,278

1,149

0,978

1,239

1,212

0,918

0,758

0,607

0,422

0,7960,943

0,996

0,702

0,7280,619



Setembre 2012.




Làmina 2.

UE 0070.

0 0,5 1

metres




Setembre 2012.





Làmina 3.

UE 0090.

0 0,5 1

metres

0,5610,603 0,662

0,6430,583

0,497

0,5710,509

0,824

0,649

0,766

0,705

0,662



Setembre 2012.





Làmina 4.

UE 0091.

0 0,5 1

metres

1,371

1,129

1,261

1,362

1,171

1,251

1,452

1,319

1,213

1,24

1,214

1,151

1,105

1,111

1,442

1,213

1,164



Setembre 2012.





Làmina 5.

UE 0092.

0 0,5 1

metres

0,5620,523

0,5110,516

0,621



Setembre 2012.





Làmina 6.

UE 0093.

0 0,5 1

metres

0,144

-0,093

-0,271



Setembre 2012.





Làmina 7.

UE 0095.

0 0,5 1

metres

1,059 1,1211,109

1,101



Setembre 2012.





Làmina 8.

UE 0097.

0 0,5 1

metres

1,111

1,098



Setembre 2012.





Làmina 9.

UE 0099.

0 0,5 1

metres

1,328

1,267

1,207



Setembre 2012.





Làmina 10.

UE 0100.

0 0,5 1

metres

1,21

1,347

1,391

1,4661,522



Setembre 2012.





Làmina 11.

UE 0101.

0 0,5 1

metres

1,3

1,326

1,312



Setembre 2012.





Làmina 12.

UE 0102.

0 0,5 1

metres

1,12

1,126

1,1211,109

1,101

1,126

1,109

1,118

1,122

1,125

1,112

1,128

1,125

1,111

1,112

1,122



Setembre 2012.





Làmina 13.

UE 0103.

0 0,5 1

metres

1,338

1,328



Setembre 2012.





Làmina 14.

UE 0104.

0 0,5 1

metres

1,0381,0361,015



Setembre 2012.





Làmina 15.

UE 0105.

0 0,5 1

metres

1,035

1,0171,022



Setembre 2012.





Làmina 16.

UE 0106.

0 0,5 1

metres

0,825

0,8020,826



Setembre 2012.





Làmina 17.

UE 0108.

0 0,5 1

metres

0,625

0,6020,626



Setembre 2012.




0 0,5 1

metres


Làmina 18.

UE 0109.

A

A'

A

A'



Setembre 2012.




0 0,5 1

metres


Làmina 19.

Secció conservada del forn.

B

B'

B

B'



Setembre 2012.




0 0,5 1

metres


Làmina 20.

Secció conservada del forn.


(Setembre 2012)


Annex 3: DOCUMENTACIÓ TOPOGRÀFICA.

BASES TOPOGRÀFIQUES

A1 X= Y= Z=

CROQUIS

Nom Provincia

Barcelona

Nom Municipi


Nom Jacimient

Sant Llorenç de la Sanabra

Sistema: Local Projecció:x

Data intervenció:

Setembre 2012

-11,321 -1,60613,165

DATA D'OBSERVACIÓ:

RESSENYA LITERAL:

FOTOGRAFIA DETALL FOTOGRAFIA GENERAL

17-09-2012

Cap de clau llis en pedra blanca.


X= Y= Z=

CROQUIS

Nom Provincia

Barcelona

Nom Municipi


Nom Jacimient



Data intervenció:

Setembre 2012

0,599 0,993-7,301A2

DATA D'OBSERVACIÓ:

RESSENYA LITERAL:


17-09-2012

Cap de clau llis en cantonada mur.



A3 X= Y= Z=

CROQUIS

Nom Provincia

Barcelona

Nom Municipi


Nom Jacimient



Data intervenció:

Setembre 2012

10,714 -1,072-17,983

DATA D'OBSERVACIÓ:

RESSENYA LITERAL:


17-09-2012

Cap de clau llis en bloc de formigó.



A4 X= Y= Z=

CROQUIS

Nom Provincia

Barcelona

Nom Municipi


Nom Jacimient



Data intervenció:

Setembre 2012

5,141 2,4050,616

DATA D'OBSERVACIÓ:

RESSENYA LITERAL:


17-09-2012

Cap de clau llis en paret vertical.



A5 X= Y= Z=

CROQUIS

Nom Provincia

Barcelona

Nom Municipi


Nom Jacimient



Data intervenció:

Setembre 2012

4,699 2,280-1,756

DATA D'OBSERVACIÓ:

RESSENYA LITERAL:


17-09-2012




A6 X= Y= Z=

CROQUIS

Nom Provincia

Barcelona

Nom Municipi


Nom Jacimient



Data intervenció:

Setembre 2012

5,977 2,2022,169

DATA D'OBSERVACIÓ:

RESSENYA LITERAL:


17-09-2012




A7 X= Y= Z=

CROQUIS

Nom Provincia

Barcelona

Nom Municipi


Nom Jacimient



Data intervenció:

Setembre 2012

5,953 2,861-1,83

DATA D'OBSERVACIÓ:

RESSENYA LITERAL:


17-09-2012




A8 X= Y= Z=

CROQUIS

Nom Provincia

Barcelona

Nom Municipi


Nom Jacimient



Data intervenció:

Setembre 2012

7,152 2,2071,769

DATA D'OBSERVACIÓ:

RESSENYA LITERAL:


17-09-2012





(Setembre 2012)


Annex 4: MATERIAL ARQUEOLÒGIC.

Jaciment

Núm. d'inventari

Unitat estratigráfica

Any

Núm. de tomba

Signatura

Identificació i localització

Descripció

Material

Classe

Tipus

Elements conservats

Nombre

Classificació i datació

Classificació

Datació inicial

Datació final

SLS 0092

0092-001

Rosario

Elements litúrgics

Pasta vítria

Fitxa d'inventari de material.


Fase 1. Excavació del forn annex a l’ermita de Sant Llorenç de la Sanabra.

Documents

Transcript of Fase 1. Excavació del forn annex a l’ermita de Sant Llorenç de la Sanabra.