SANT PAU DE NARBONA - RACO.cat

SANT PAU DE NARBONA

BISBAT DE VICH

MEMORIA LLEOIDA EN LA

par 1' naadamioh ooiissganant

Mossen Joseph Bndiol y Canill, Pvre.

BARCELONA - IMPRENTA D E LA CAs.4 PROVINCIAL DE CARIDAD

OALLE DB Y O R T ~ A L E ~ ~ S , N ~ M E E O 6

1905

EGURAMENT may sc '11s acudiria entretenirnos en esbrillar algóm quc 'S relaciones ab Sant Pau de Narbona: mes lo cartel1 dels Jochs Florals de 1904 al innovarnos de que lo bisbe de Vich desitjava que S' estudies auin contacte uodia haverhi entre

aquest Sant y lo seu Hisbat, feu que hi parassem la ateueió. Se tractava d' uil punt que niilgú eiicar bavia tocat y asis, veyent la voluntat del Prelat de qui ab gran honra tios considerém coin á subdits, varein posarnos á preparar la materia.

Desseguit la questió va resultarnos relacionada ab diferents altres d' bistoria catalana, molt diverses per la materia y lo temps. D' aqui que la dificultat mes gran en que ensopega- vain era la de que lo Senyor Bisbe de Vich demanes un senzill article, ab lo que era forcós dexnr sols esbo~ats los extrems que sols podian posarse en clar en una llarga monografla. Era precis que fossem breus y que condeilsessem molta materia en po- ques planes y axis se '11s acudí que podia esser resolta aquesta dificultat, apuntant tot lo que pogubs considerarse com á secun- dari eii les notes, donant al mateix temps la deguda amplitut als apendix de docuillents y proves, de que era impossible prescindir en un trcvall d' aquesta mena.

Per sort, lo Consistori dels Jochs Florals mira, ab indulgencia nostre trevall que resultg premiat a b 1' objecte d' ar t ofert pel Prelat de la Seu Ausetana: y, per si axó no ros prou, com que aquest estudi no S' havia enclós eii lo volúm en que figuran les composici6ns llorejadea en lo certamen barceloni, l a Real Academia de Bones Lletres ha acabat de distinguirlo donantli aculliment en sos volúins de Memories.

En quatre paragrafs va dividit aquest trevall, essent los dos

priiners preparatoris dels altres. En aquells se parla de con se es considerada en diferents temps la personalitat de Sant Pau Narbonés; en los altres se tracta de com aquest est& relacionat ab la diócesis y ciutat de Vich y de la rahó d' esser d' una llegenda vigatana, que 'S refereix a1 evangelisador de Narbona.

Y abans d' entrar eii materia, no podéin dexar de fer eons- tar com les planes que seguexen han sigut escritos sense pre- vención~ y ab lo sol desitg de fer resplandir la veritat. Al em penáre lo tractar la materia, no sabiam pas lo que d' ella ne resultaria y sols procurarém seinpre respondre B les paraules del Psalm que adoptarém por lema: Viam ueritatis elegi (Ps. CXVIII, 30). Y tal com 12 havém vista, la veritat, haven procurat presentarla.

No 'S crega ningh que siguém interessats en destruhir les na- rración~ mes admeses per lo poble; sols proeurem esser sistemll. tichs en edificar sobre segur p refer lo que 'ns diga la veritat. A voltes es uecesari podar y espurgar lo verger del passat, B fi de que les branques nocives no ofusquin sa bellesa y xucliii la sava que den vivificar y donar potencia al arbre de nostra historia. La tradicib no mereix lo nom de respectable, ni deu surar may, en perjudiei de la veritat.

Per estudiar la personalitat de Sant Pau de Narbona, havém de valdrens solament dels texts antichs. L' autor mes allunyat a nosaltres, y per tant mes pr6xim al temps en que degué veure lo Sant Narbonés, que 'u parla, es lo gran poeta cristiá Aureli Prudenci Clement (348.405), qui, en 1' himne I V ab que celebra y coroná ala martyrs de la fe, cantá:

Barcirion claro Cueufate freta Surget, e t Paulo speciosa Narbo (1)

Ab lo que se 'ns diu que á les derreries del segle IV y comenca- ment del v se consideraba a Sant Pau com a martyr de Nar- bona.

Sant Cregori de Turs (614-595) es mes espressiu. Referintse alg temps del emperador Deci, diu: hujibs tempore septem uiri episcopi ordinati ad praedicand&m in ~ a l l i a s missi sunt, sicut. historia passionis sancli nlarlyris Salurnitzi denarrat. AIt cnim: Sttb Deno et Grato consulibus, sicut Fdei recordaliolze ret&elttr, primum ac sumrnum lolosana clvilas Sanetum Salurninum habere coeperat siccerdotem. Hi ergo missi sunt: Iúronicis, Ga- tiakus episcopscs; Arelatensibus, Trophimus episcopus; Narbo- nae, Paulzcs episcopus: Tolosoe, Suturninus episcopus; Parisia- cia, Dionysius episcopcts: Arvernis Stremonius epiocopus; Lemo- vicinis, Martialis est destinnlcts episcnpus (a). Aquesta autoritat del segle vr afirma que envers 1' m y 231, Sant Paii evangelisa-

(1) Pevistephanon; Hvrnnt~s IV, vers. 33 y 34. Putrologia Latina de J. P, Migoe, vol. LX, coluinna 363.

(2) Eistoriae Francorm, libri decern; Ziber I, 5 28, Patrol. Latin. vol. LXXI, col. 176.

ria Narbona; essent molt digna d' esment per quan tractava una qiiesta en que hi anai-a lligada 1' asserció del origen de la iglesia turonesa que de totes maneres hnvia d' interesar & Sant Gregori, puix que parlava de Saiit Gaci& son antecessor en la cathedra. Axis es inutil recusar un tant espressiu text.

Ab tot, aquest Sant apar discrepar de Prudenci en lo de suposar martir a Sant Pau, puix que diu: Gatianus vero, Tro- phimus Stremoniusque, et Paulzcs, atque Martialis in stcmnza sanclitate viventes, post acquisilos Ecclesiae populos, ac fidem Chris t i per onlnia di latatam, felici co?zfessione migrarunt (1).

Se conservan unes actes de la vida portentosa del Sant Nar. bonés, que, encar que sigan reconegudainent apócrifes, no per ~o es prudent prescindir d' elles atenent sa alta antiguitat. S' han arribat a atribuhir a l segle v (2) y podrian conciliar les afirmación8 de Prudenci y Sant Gregori desde '1 inoment que nos contan que Sant Pau sofri Roma persecucióris terribles, en les que derrama sang, essertt enviat a les Galies ahont després d' haberse detingut n Reziers se dirigi a la metrópoli narboiiesa a prechs de sos habitants, evangelisant la Ciutat. Tot ax6 va llargament esplicat en mitx d' acontexenieilts fabulosos, entre los que hi h a l a convocació d' 1111 concili episcopal a Narbo- na (3). Ab tot y esser poch espressives, aquestes actes, respecte al temps' en que ax6 succehia, S' avenen be ab la data fixada per Sant Gregori, sens fer menció de res que puga indicar los temps apostólichs.

Altres actes igualment apócrifes de Sant Dionis parissiench, fati referencia a SRnt Pau de Narbona, indicnntnos un cambi radical en aquest darrer punt. Aquestes los mes moderns critichs les atribuexen & finals de¡ segle octau (4) y diuen que després de la mort de Chri.st,,los Pipostols predicaren tot lo mou, per lo que decidiren ajuntar & sa niissió. evangelisadora alguus varons

(1) Id. id. id.; col. 176. (2) Lenain de TZllemont, ~Kentoii~es pouv servir a ZIHistoire EeeZe-

siastique des s ix p*,emiers sieeles. Vol. IV. Article XII, Nota XVIII. (3) Apendix 1. (4) Tilleinont. Memoi~,es, etc., vol. IV. Note IV. Derrerament ne

haparlat Mr. Julien Havet, Qnestions Merovingiennes (Bibliothkpue de 1'Eeole des Chartes, vol. LI, 1890) y &fr. Bruno Krusch (Neues Ar- chtves, vol. XiX, 1894). Vide: Analecta Bollandiana; vol. X, pl. 64 y vol. XIX, pl. 335.

- ( 531 ) -

als qui conferiren la diguitat episcopal, Entre aquestos hi habia Sant Pau bisbe y confessor de Narbona. Simili eliam gratia beutissimus Paulus antistes et confessor Narboizensem provinciam salutari acquisiril eloquio: quena ita labor domestic/6e tri- biilatioi~is eaercuit, iit verum Domini esse famulum appro- barct (1).

Una antiga vida de Sant Ursi de Brugcs poch posterior al text anterior ( 2 ) convh en aquest cambi de temps senyalat 4 la predicacid del Sant Narbonhs. Diu que entre los evangelisadors de les Galies enviats & Sanctis Apostolis a6 urbe Roma S' hi contava el Paulus Narboneizsis (3).

U n codex que havia pertenescut á la iglesia d' Arles y que avuy figura en la Biblioteca Nacional de Paris tenint tot 1' ayre d' esser tret d' un text de la vuytcnn centuria, posa la variant de que lo Sant fou enviat 4 les Galies per Sant Pere, durant lo imperi de Claudi. Sub Claudio igitur pelrus apostolzis q~rosdam discipzilos misit in gnlla'as ad prcdicandum gentibu? fidem Trini. lntis quos discipulos stngulir urbihus delegavit. Fuerrint hi lro- phimt~s, paulus, martialis etc., (4).

Rabanus Maurus lo tant conegut escriptor de la primera ineytat del segle IX (788-856) en sa vida de Santa Afaria Magda- lena diu que Sant Pere, Ro~narn iturus, designauit regionibus Occidentis qt6a.s ipse adire non $oterat, Euan~elii praedicatores, de ~zobiliorihus in Christo, et anliquioribus discil>ulis Chrisli. En- trelos disset pontifices 6 bis'ocs a qui senyalá les provi~lcies gales, hi menciona Paulus Narbonam, melropoli~n provinciae Narbonen. sis prima$ (5). Axis tenim cambiat lo temps en que visqu6 lo Sant Narbonhs fins a convertirlo en un dels mellors y mes antichs dexebles de Jesús.

(1) Acta Sanctorum Bollandialla Octobris, vol. IV, col. 869.

(2) Charles de Lasteyrie. L' Abhaye de Saint Mavtial de Limoges, Partie 1, chap. 1, y flastes Ep i scopa de ZIAncienne GauEe, vol. 11, par Z'abbd L. Duchesl~e. C f . Anallecta Bollandiana, vol. X I X , pl. 220 y vol. X X , pl. 217.

(3) Faillon. Monzlnlents ilzddits sul. 1' apostolat de Sainte dfarie Hadelei?ze en I->,.ouence. Vol. 11, col 423. I'remie~e partie cl~api- t ~ e III.

(4) Id . íd . col. 375. Prim. part. Apen. núm. 2, 8 14. (6) De vita B. illariae Magdalenae, caps. XXXVI y XXXVII.

Patr. Lat. CXII, o. 1491 y 1493. M ~ ~ ~ o ~ E A ~ . - ~ ~ ~ I 86 *

-( 532 )-

Durant lo inatex segle S' avanca encara u11 altre pas, con- foiient lo Pau dels tciups apostolichs y evangelisador de Narbo na, ab lo Sergi Pair de que parlan los texts ó.bctes Apostóli- ques (XIII, 7 h 12), y del qual 1' Apostol que '1 convertí no adoptá lo iiom, cambiantse lo de Saulus. Axó resulta inolt evi- dent, fixantnos eii los antichs martirologis y comparantlos entre ells.

A tres grupos ó ruinilies pode11 dividirse los nies vells martirologis llatiiis (1). Cada una d' aqucstes agruyaeións, té un text primitiu que de segle cn segle ha anat cambiant y fins aumen- tunt, segons les necessitals y rnaneres d' esser dels pobles di-

, versos. Los martirologis que podríam anomeliar pares son: lo Geranitnis, lo de Beda y lo que Adó va triture de Rhvennn

Lo primer, que fins S' lia arrivat a atribuhir h Eusebi de Ce- sarea, historiador del segle iv y que 'S té sino coin a obra de - 6 a n t Geroni, de qui porta 10 nom, com iL obra del segle v , tenint tot 1' ayre d' esser compost de les noticies dels dipticbs y dels 1-ecorts de les iglesies, parla sols d' u11 Sant Pau Confessor de

, . Narbonit (2). Lo martirologi del Venerable Beda (673-735) segons lo text

que sembla iües priinitiu y geniii, dexa en blanch ó sens una coilsigi~ació especial, lo dia 22 de mar(; en que S' acostnma 4 senyalar la festa del Sant Narbonés, pero lit recensió de Florus

: subdiaca de Lyó de finals del segle VSII, ja 'ns parla de treballs

. y tribulacions que pass4 aquest predicador de Christ, lo que coii- vé admirablement ab les actes que havem esmentat avaiits. De aques: martirologi, Wandelbert, m o ~ ~ j o de la diócesis de Trive- ris, del segle ix, va treuren en gran part les noticies que consigna eil-lo sin calendari escrit en exkmetres llatins y en lo que celebra a l Bisbe de Narbona sens afegirhi mes. Lo inartirologi de Rabanus iVfaurus tainb0 sols conmemora la mort de Sant Pau confessor de iVarboi1a.

Fins aclui no '11s apartérn de la manera com se parla del Snnt ahans del segle vils. Los texts del grupo adonih ja van per al.

-

(1) Pegis 1' obra del jesuita P. Joan B. Solleri que serveix de pró- lech al martirologi d' Usiiard. P. L. CXXIII, c. 459 a 582.

(2) Apendix 11, en lo que 'S CroVan r ~ u n i t ~ els texts dels martirologis. Vcgis tambe lo ~Ma~tyrologiz~m. Bieron2/mianur<¿ que Joan B. de Hossi y Lluis Duohesne han enclós en la Acta 8anctorum Rollandiana Nouembris. Vol. 11, col. 35.

\ -( 533 ) -

tres camins. Comengant per lo que S' ha de considerar eoin A tipich, lo romano-pnrvurn que lo bisbe de Vienne trovk A RA- venna y qlio 'S pot creure. de mitjans del segle octau. ja 'S fa rnenció del Sant episcopi et discipz~l i Aposlolorum. En lo propi d' Ad6, basat en aquest y que son autor coloc4 al principi del seu, iio 'S diu gran cosa mes. Lo de Usuard, eompost per orde de Carles lo Calvo envers I' any 876, si en la versió mes sencilla lo dia 22 de Marg sols parla de Sant Afrodisi de Beziers oide- nat per Sant Pau Prelat de Narbona, en altre diada, lo 12 de de. sembre, ja consigna que lo Narbonés fou enlayrat á la dignitat episcopal per S Apostol dels Gentils qui lo destiiis á aquesta Ciutat quan se dirigía A la evangelisació de la Hispania. En les variants d' aquest codex se consignaii dit'ererits nianeres de veure aquesta missió del NarbonBs, veniiltnos A donar 4 enten - dre com durant lo segle IX no hi havia fixesii. en axó en les di ferents iglesies, y axis ja 'S diu que fou ordenst per los Apostols y enviat A la metrópoli de la Galia inferior, ja que fou batejat per 1' altre Pau y per el1 enviat 4 Franca senyaiantli la Seu, ja que era conipaily dels Apostols Ó sols del de les Nacions qui en sa pcregrinacib B Espanya lo destinii ii Narbona hoiit rnori, des. prés d' haver coinplert son ofici de predicador, plb de miraeles.

Altres martirologis del mateix grupo, ja de la segona ineytat del segle Ix, con lo falsainent atribiihit B Beda, lo de Notker y lo romB modern, que con1 se sab es compost en bona part del abat d' Usuard ab esmeiies y adicions del Cardenal Baroni, ja com si 'n dubtesen y iisant la frase quetn t radunl , afegexen la afirmació de que lo Confessor riarboiiés seria lo Scrgi Paii Pro. consul coiivertit B Paphos, confonent en uiia, dues personalitats que los escriptors aiitichs Iiavinn posat eii segles distants.

Y aquesta nova ma.nera d' esser de Saiit 13au Narboiiés es la que 'S feu popular durant lo sogle x y següeiits, en tot lo Nitjdia de Franca, aaoptantla d' una inaliera especial la iglesia de Narbona. Y axis la veyóiil admese en lo inanuscrit de que 'ns parla S 0th MothC: coin B vist 4 priiicipis del segle XVII a l cori- vent de Daurade de Toloss (1) y que ab lleugercs variants y

(1) 1,o qiie'ns interesa diu. S C L ~ L C ~ ~ L S I'CLZCZZLS A?&~.Úonensis Episcopus, S e ~ g i z ~ s dicbzcs, es Papho i~aszcla, dc~c?~zonio?.?c?n ct~rato?. et ecclesia?~um structol., Stepha?zo p?,aecipuo diacolzo, vi?,o sanctissinzu, osa?zes ccclesias commite?zs, R u f u n ~ Avenioae praefixit, et Tolosom petiit, ubi Verlwrn L>omi?li praedicans, pZu~.i?nas ecclesias úenediuit titul'o Cllristi, et pres-

mes extensament estit contiiiguda en un codex del segle XII que procehint de Moissac, avuy guarda la Biblioteca Nacional de París (1). Ab tals elements resulta arrodouida la llegenda, que com á pura veritat nos Ira trames Pere Equili 6 de Natalibus (2). Y avuy encar que sembli estrany, continua, per molts france. sos, falsejada la figura del evangelisador de Narboua. L' eclec- tícisme modern, vole~itnos sostenir y preconisar d' alguna manera la especie d' aureola de maravelles ab que lo poble ha ornat la figura de Sant Pau Narbones, ha prescindit de tot lo que podía fer nosa y, triant de totes les versions lo que mes podia ferir la imaginacib, ha ajuntat les afirmacions de totes les bpoques, fent un sol del Proconsul convertit a l cristianisme per lo gran Apos- tol del8 Pobles y del Bisbe que vessá sa sang, conforme diuen les actes reconegudainent apóoriles. Axis avuy encar veyem llibres de devocib en que los narbonesos fan piadoses considera- cions sobre la conversió de Pau Sergi y 1' abandon dels erros del paganisme, ponderant sa renuncia als bonors y grandeses huinanes, lo mateix que los seus sufriments per Jesucrist que li han salgut lo nom de martyr, parlantse de SR elevació a1 epis- copat y de la missió que li confi& 1' Apostol, del poder que Deu li ha donat sobre mals y malalties y de sa mort ditxosa en bra- 90s del diaca Esteve (3). Llegintaxó apar que 'ns trovem encara a l segle XIII 6 x ~ v y queno totboiu haja apres de buscar la veritat en tot y abans que tot.

-- Es necessari que digam alguna cosa sobre la manera com S'

ha entes la persoiialitat del Sant Narbonés Catalunya. La

bytevis ae diaconis ibi ordinatis Narbonam rediit, ac Hispanias prae- dicando peragravit, tandemque Narbonam repetens, plenus diebus et meritis, a Stephano diacono sepultus es f , (De Myst. Qalliae scriptori- bus, pl. 947).

(1) Apéndix 111. ( 2 ) ApAndix IV. (3) Vegis entre altres 1' opuscol: PTieres a Saint paz^ Sevge, pre-

m i e ~ Eweque de Navbonne.

-( 535 )-

gran font per comencar á disertar sobre aquest punt, desde '1 moment que no 'ns donan noticies ni los escriptors de la antigua. Iglesia Bispana, ni les l4pidcs y monuments, tindria d' esser la liturgia Pero avuy tanipoch nos es permés 'trovar materials que' 'ns donguin noves anteriors al segle x Ni tan sols povsehim lli- -bres liturgicbs que '11s periiietin formarnos cabal conccpte de lo que era lo nostre primitiu ritu eclcsiastich. Sols sabem que aleshores nostra terra tenia adoptada la liturgia que S' ha anomenat occidental llntitza, que era la s@da a l N x t d' Italia, á les Ga- lies, 4 la Iberia, 4 la Bretanya y a l a Irlanda y que si alguns han batejat ab lo nom de galicatza (1) altres ab impropietat ma. nifesta, han dit moznrdbica. Aquesta era la directiva del culte durant los teinps de la dominacib ~visigoda, continuant com it tradicional y prescrita per los concilis del segle ~ I I durant les prinieries de la recoiiquesta, quan los franchs ja la havian de xada en temps de Pcpf lo Dreu y fet adopci6 de la llitina orien- tal 6 romana. La influencia franca feu que ti passos comptats, durant lo$ segles rx y x, S' anés oblidaht per los catalans lo ritu tradicional venint finalment 1' abandon absolut durant la centuria segiient: per lo que tot indica que no portá gayre perturba ci6 la trtnt discutida decissi6 del concili barceloni de 10'29 6 1071, que, segons se diu, acabá ab ell.

De la liturgia aquesta primitiva, lo rnellor que 'n tenim avuy dia son les compilacions ordenades por lo cBlebre arquebisbc de Toledo Franccsch Jimenez t e Cisneros; imprimintse lo missal 1' any 1500 y lo breviari dos anys després. Aquestes edicions apar que 'ns reflexan ab suficient claretat, les principals caracterís- tiques de tal liturgia, puix que s' hi conforman les indicacions que 'ns fan los Pares de la iglesia xvisigoda ibérica, especial. ment Sant Isidor, y tot lo que respecte prescripcions liturgi- ques eiis donan los cánons conciliars.

Atenent que es iinpossible precisar si en una cosa tant especial com es la commemoraci6 d' un Sant, aquelles edicions cis. nerianes responeii del tot á lo practicat abaiis del scgte vIrr, resultará que estem á les fosques respecte a l culte primitiu tributat 4 Sant Pau Narbonés. Lo hlissals n?ixl!rt?z sceundztm regula~n B. Isidori es una veritat que eii lo calendari al X131ar- --

(1 ) Vegis lo notable estudi de Mgr. Lluis Duchesne: Origines dzc Culte Clkretien, &tude de la litzc?.gie latine avant Charlemag?he. Chapi- t?.e III(Xa edició).

, . -( 636 )-

fii posa Pnuli Episcopi et confessoris, limitantse a dir en lo propi dels sants: Pauli Episcopi et ronfessods omnia dicanlrtr unius confessoris (1), ab lo que no sabem pas si en 8x6 'S traeta d' una indicacib prou aritigua b d' una adició posterior. Lo Bre-

. . viarium Gotlricum no parla d' aquest Sant mes que en la part

, . afegida pel Cardenal Cisneros: In saecli iJauli Episcopi el con- /essore's omnin dicirnlur unitts Confessoris Ponlificis (2j. Aixis

: no tenim res positiu que 'ns ilustri. Si d' aqui passein k esbrinar lo que succehi, durwnt los se-

gles x y en avnnt, havéin de regonexer que en lo que 's refereix it Saut Pau de Narbona Catalunya admet sens disciissió lo

. que li vB de I"ranfib y que res indica una tradieió continuada. Y 8x6 no es pas estrany. Los llibres liturgiclis catalaris que

'ns quedan, deinostraii sempre la influencia francesa, que pro - cura per mil medis fer oblidar tot lo que tenia ayre de wisigoth.

, ' Axis lo general e s trovar guardats en nostres arxius eelesias - tichs, volums que son una copia de la liturgia del Mitjdia; y los que mes primitius son, venen a barrejar aquesta ab algoiu anterior que aviat desapareix. Per qó les prinieres noves que trovem sobre Sant Pair de Narbona, son un reflex de lo que 'S creya a 1' altre part del Pirineii y de lo que tenia inteneib de fer creu- r e d' una mane?& especial la Seu de Nnrbona, a fl d' apoyar ses pretensions de metropori sobre les iglesies catalanes. Lo Jlarly- rologiuin Romnlzum existent en 1' arxiu barceloni de la Corona drAragó y prooehiut del monestir de Sant Cugat del VallBs, que

. ' apar ha d' atribuhirse a hen eritrat lo segle onzé, a b variants de paraules nos explica lo que portan los de Beda y Notker, do- uantnos del tot feta la llegenda en que 's confon S evangelisa-

.. , dor de Narhona, ab lo Sergi Pau Erocon~ul(3)~. LOS martirologis

(1) P. L. LXXXV, col. 754. (2) P. L. LXXXVI, col. 1106 y 1283. (3) Codex senyalat ab lo nombro 22. X I IiaZe?zd. Apgilis. I ? a Galiis

ciuitate narbona, natalis sancti patsli episcopi et coufesso*%s. Quem . tratlzcnt eundem fuisso sergium paulum vif.umprudentenz a guo ipse

PauZus sortit,us est norneiz qtsi eum fidei Chvisti subegerat. Quiqtse ab eodem sancto paulo aposbolo, cum. ad l/spa?ziam pvedicandi gvatia pe- rago,et in prefatnm uvbem Navbonam relictus predientionis officia non segnitev impleto clarus miraczsZis covonatus gloriase sapelitu?.. Als IIIidus Decembris afegeix aqiiest text que resulta truncat per serlio

, tambe lo codex: Eodem dia festiuitas sffi%ctipauli Na+.bonessis ephco- . . pi et confesso~is ....

-( 537 )-

vigatans, que obehexen a una tradició be11 bt5 del segle x, ya veurern com se coriforinail ab lo d' Ad6 y sols parlan del dexeble dels Apostols. Cap d' ells, iii cap llibre liturgich catalS anterior al segle XI, havein vist que 'ns convertesi al Sant en Evangelisador de la riostra terra.

Añ6 per priinera vegada ho conta la, falsa batlis del Papa Esteve V I dirigida k Hcririerriir de Nsrbona y Frodoi de Rarce- lona, doc~iiuci~t que estti probat que es pura inveneió del segle xr per apoyar les pretensions de la iglesia riarbonesa sobre Cata- lunya y fiiis sobre tots Espailya (1); í'entse la falsificacid, cosa rnolt eomii en aquel1 teinps, ab ocasi6 de les qiiestions origina- des per haver rcbut lo pali lo bisbe de Vich 13erenguer de Rosa. ries (2). En aquest document S' arrivk mes enllS que no S' havia arrivat; jaiiiay, coiltantse per peces rnenudes coiu, qnan 1' Apos- tol Sliilt P a ~ i venia A Espanya, porth en sa compaiiyia a. Trofim, Sergi Pan, Torquat, Segon B Indaleci, ab altres qulztre dexebles iiies, resultant que al primer va dexarlo k Arles, enviant desde Narbona á Torquat y sis altres comlianys á Galicia, tot segons 1:s orde que tenia rebuda del Priiicep dels Apóstofs; passant a b son prefcrit Sergi Pau S Espariya recorrent Ics ciutnts y preve. nint S tots que estessen siibgeetes a1 dexeble qne qiiedaria Bisbe de Naiboiia y qiial apostolat doviit.esteiidres pcr tota Es- paiiya Ilesprés lo Narbonés cuir:plint les ordenacions del i:eu mestre, segons ltt matexa butlla, per si 6 per sos clesehles, visi- tariit tota la regió que se li hxvia coiifiat. L' autor d' aquesta novela tenia la trailquilitat d' invoen.r los escrits del Sants Lean- dre, Isidor, Rrnuli, Julik y demés ornamerits de la iglesia wisi. gotha y, pcr si encar se 'n dubths, tres volums de les gestes de Saiit Pau eserites per los seus dexebles. Se corriprén que posat a :I invent.nr no 'S voiia quedar & iiiitj Iloch.

Un arriva 8. pensar, vegent axb, si Narboiia hauria portat sa ambició fins á constitlihir una especie de patriareat llati occi - dental donaiit S sa Se~i una importaricia que sols tenian n~olt eon- tades en lo nlon cristiá Per sort nostres bisbes, sense ficarse en

11) Petrus de Nnrcn. iPlavcrt Ilispnnica sive Iimes IIispalzicus. Aptkidix XLIV, 001s 814 B 816.

(2) P 11. Enrioh Flúrez. Esl~af ia Sagvada, vol. 111, cap. 11, rj V y vol. XXV, cap 1 -Fr Agusti Merino en la matexa obra, vol. XLIII, traet. 81, cap. VII, S XXXVII.

-( 538 )-

si Sant Pau havia fet 6 dexat .de fer, seguiren la seva via en pro de la independencia religiosa de Catalunya.

D' aqui es que admeteiitsc eri nltres teinps les afirmacions de la mentada butlla, viugueren les dites de si Sant Pnu NarbonBs havia evangelisat la terra catalaiia, com se llegia en lo breviari antich de Tarragona (l), anant crexent les falsedats fins a dirse si havia estat amagat a Sant Pere de Roda trovantse perseguit per los seus matexos diocessalis y'), fentse eco de lo que mes be los venia diferents autors catalans entre los que es de citar en Bernat Boades en sa historia escrita per all& 1' any 1420 (3). Lo fals cronicó de Flavi Lluci Dexter (4) mes modernament acabil

' per refermar tanta invenció, resultant axis arrodonida y completada una llegenda.

(1) Amhros de Morales. Crónica general de ~ s p a i i a , Ilibre IX, cap XI Y assi paveee que quando S a n Pablo se bolvia ya de Espalla a

. , Roma, y no antes, lo dexo por Obispo de A'uvbo~za. Confovme a esto la iglesia de Tarragona celebra solemnemente la fiesta deste Santo, leyen do en sus maytines como avienáo v e d d o actl con S a n Pablo, predicd

, alli algun tiempo, y refiriendo sev el Placonszil Sergio Paulo. POI. esta tradicion de la iglesia de Tar?.ugona, algunas sus comarcanas en nqne- llos veynos rezan deste santo con solemnidad y leen en los maytines lo misnzo.

(2) Geroni Pujades oopiá lo text d' uu manuscrit que, per lo que 'S ooueix, resulta esser un texic de Eaules Eri 611 se diu que Sant Pau vegentse perseguit per los narbonesos fugi cap a nostra terrn, aliont estigué tres anys en una oova de la montanya de Sant Pere de IZodes, edifioanthi un altar. I n v e n e ~ u n t u n a m pulcl¿riorem speluncnnz e t su- pe? ipsam ulzumpavvunz altare, quod beatus P a ~ ~ l z i s Narbonensis edi- ,ii.caverat Episcopus: imminente super eum pevsectctione Narbonen- s ium, duobus au t te?' annis k¿tita.lzs ibidem. (Cronica Universal del Priiieipat de Catalunya, llihre IV, caps XIV 57 XV y liibre VI, capital LXXXII) L' abat Mecuret eii sa monogralia Catalunya catecum. baria referuia loapuntat per C. Pujades ab un text del narbonés Gui- lleui Hulari, qui escrigue 1' any 1364 per causa de vot, afirmant que Sant Pau vingué 5. Espanya exerciuthi son apostolat. ;La Vezc del ivionfser~at, 29 de Janer de 1893).

(3) Apendix V. (4) Alin 66 Pazilus Narbonensia Episcopus, qui c u m i'uulo venit

in Hispaniam ibidem praedicat. Ann. 76. Paulcls S e ~ g i u s Ilispali, Co~dubae, Barcinonae. Caesaraugustae, Secwntiae, et in plurimis aliis H i s p a ~ d a e urbibus praedicatj t o t a m p e Hispaniae provinciam peragrat.

111

Havbm d' entrar á la part verament interessant d' iquest estudi, y parlar de les relacions de Sant Pau de Narbona ab la di6cessis de Vich. Com havem indicat anteriorment, sols podem parlar desde lo segle dese, comen~ant per veure que diuen6 que indican los llibres directius de ritu usats per la iglesia vigatana.

Los quatre martirologis, que ab ses importants anotacions ne- crológiques, ha usat la Seu de Vich, tots diuen algom sobre Sant Pau, encar que ab un gran laconisme, als mesos de mar9 y desembre. Lo mes antich d' aquests pertany al segle x, parlant del episcopi et confessoris disciptdli nposlolorunz, y los altres en us en nostra iglesia fins A les derrcrics del segle xvr, copian lo mateix (1). Essent aquests volums calcats sobre '1 d' Adó, ab sols al- gunes adicions propies de la Seu de Vich, havem de notar com no 'ns donan grans detalls ni introduexen modificacions de text, ab 13 que no 'S demostra pas un culte esplendorós 6 unes tradicions seguides per la iglesia vigatana respecte a l Sant Narbonés.

Los mes antichs missals vigatans, no son tainpoch gayre mes esplicits per indicar un ritu senyalat per la festa en qüestió. Un d' aquests llibres, de comensaments del segle xr, que no-es im- probable fos introduhit pcr lo bisbe Oliva (1018-1046), abaus abat de Ripoll, y que axls te tot 1' ayre de manuscrit rnonacal, nos posa la missa del Sant als 111 idus de desembre, auotantnos les tres oracioris acostumades y lo prefaci propis (2). Altre missal del temps del inateix Bisbe, portant la data del 1038, dedicacici de la Seu de Vich, pot dirse igual al altre en les oracións, encar que nqen lo prefaci (3). Tots dos llibres fan memoria del Sant Pontífice y Confessor, sens les esplicacions entussiaste3 que seria11 d' exigir en la iglesia que, A creure les afirinacions posteriors, 1' hauria tingut per evangelisador y ad- vocat especialissim.

(1) Apendix VI. (2) Apendix VII. (3) Apendix VII.

MEMOBL~~, -TIT~ 36

-( 540 )-

Desde mitj segle xt sembla com si lo culte aquest adquiris veritable importaiieia. Justament aleshores Narbona havia de tenir gran inter6s en presentar al seu evangelisador relaeio- nantlo ab la terra que pretenia subjugar espiritualment, re . trayent la mentada butlla fingicia del Papa. Esteve VI, B fi d' apoyar les pretensions respecte 4 la seu tarragonina, que tot in- dicava qiie no podía tardar 4 esser restaurada. Y en aquest temps es quan notQni alguna indicacio de ciilte distiiigit, al Sant Narbonbs, en nostra documentació, traduhintse en alguna consa- gració d' iglesia y en dexes testamentaries (1). -

Aquest aumerit se trova elarament consignat en una consue ta de la Seu vigatana, escrita 4 comen$ainents del segle XIII.

En ella 'S considera la diada de Sant Pau baix lo ritu doble, ab primeres y segoiles vespres y antifones propies, que, com els res- ponsos y llissons, son reproducció de les actes apócrifes del

(1) Ultima voluntat de Guifret Seudcret: et ad sanctum pauZum de Nalbone ... . Docuincnt mutilat. ab data X I I k a l j u n i i a m o VI1 ?e - gis 1~hiZippi (1067) (Arxiu Capitular de Vich, calaix 6, nom. 1958)- Testament sagrainental d' Ermesindis: E t nd sanct ipaul i narbone di- misit peciam u n n m t e w e quam tr,net bremnnrlus i ? ~ gallicnno. Data kal. Augusti anni X X X V regni philippi legis (1095) (Arxiu Capitular de Vich, calaix 6, ncm. 337).

D' aqricst temps es la dcdicació de la iglesia de Riuseüh, prop de Sabadcll, baixla advocaci6 de Sant Pau Narbonb, consagrantla lo Bis- be dc Barcelona Guilabcrt lo dia 1 de maig de 1054 (Mathaeus Ayme- rich, s. j. Nomina et Acta Episcoporuna Barci?~onensiurn, lib. 11, 5 xrrr).

Solsament sabém ducs iglesies del Bisbat de Vich dedicades á Sant Pau. La d' Anglesola, avuy pertanyent al Bisbat de Solsona y la de Piuós sufragánea de Sant Marti de Blerlés. De ci~p d' elles coiiexém la data precisa de la dedicació, datant del auy 1156 lo documcnt mes antich que, parlant de la primera, ha arribat á uostres mans (Arxiu Capi- tular, calaix 24, vol. 1 de Coiicordies, ilom. 11) y de 1160 lo que taxa tivr~nent li dona lo noni de Saneti Pazdi de Anglesola (Arxiu dc la Mensa Episcopal de Vicii, vol. VI[ de Dociiments.-Drets de la Iglesia de Vich, nom. 22). Referciits á Sant Pau de Pinós les primeres indicacions que havem trobat son les actes dc visita pastoral de 23 ncvembre de 1331 y 19 de maig de 1357, citant aquesta la iglesia com á sufra- gBnea de Merlés (Arxiu Mensa Episcopal Vich.-Visites, carpeta 1). Es de notar com en aquesta iglesia no 8' ha conservat gayre precisa la memoria del Patró. En los goigs sols se canta al confessor~pontifice sens entrar en detalls.

-( 541 )-

Sant (1). Axó l a nostra Seu ho conservá f i n ~ que S' imposaren los llibres litúrgichs del Concili de Trento.

Entre les diades de distribucio extraordinaria que en nostra.. catedral se conservan en una Ilista del any 13ó7, no hi ha pas la del Bisbe de Narbona (2). Axó 'ns posa sobre avis de com en aquest teinps no tenia gran importancia tal festa, confi~mant. nosho los breviaris vigatans que en aquesta mateña ce~ituria nos ' semblan indicar una divminucin de ritu, desde '1 moment que suprimexen les primeres vespres, substituhint tainbe les segoncs, per les de Santa Eularia de EIerida (3), referrna,nt obertameut axó les consuetes de la primeria del segle xv (4). Los missals, tailt lo de Sant Joan de les Abadesses del segle xrir, pero molt usat posteriorment, coin lo de Ripoll, y especialissima~ent los propis per laiglesia catedral vigatana (5),no donan pas gayre importancia á la festa desde '1 moinent que senyalan missa de comii de confessors pontifices, ab les tres oracions propies que po- driam anomenar tradicionals y que ja havem trovat en los missals del XI, suprimint los prefacis que aquests portavan com

, ,

un recort vivent de la liturgia visigótica 6 primitiva. Y en aquest estat tant poch fiorexent, quedá. la festa en tota

la diócesig de Vich, menys en la Ciutat que durant la segona meytat del segle xv tornh 4 aumentar lo ritu fins á feria doble majar, en virtut d' un acontexement que, eii veritat, marca 1' origen de les relacions que S' han suposat entre Sant Pau de Narbona y la ciutat vigatana. Aquest acontexement originant una ciiriosa Ilegenda, ha fet que 'S conserves viveut fins avuy l a memoria d' un Sant, que, á iio esser axó, havem decreure S' hauria esborrat, coiu ho ha fet en altres bisbats catalans.

Per contar axó es precis entrar en una esplicacih previa. Divendres, dia 10 de mar$ de 1476, va perdres la tantes voltes disputada vila de Perpinyá, quedant ab sa artillería, h nlans de18 francesas. Les tropes que 1' haviail defensada y amparavan lo Rossellb, quedaren soles y sense feyna, Ó lo que c-s pitjor, sense ganes do ferla. Una de les companyies que hi havian entre-

(1) Aperidix VIII. (2) Arxiu Capitular. Llibre de Coses Notables de la Iglesia de

Vich, fol. 57, TerB. (3) Apendix IX. (4) Apendix VIII. (5) Apendix VII.

vingut, formada per castellans enviats per lo princep FerrBn, en airsili de son pare, estava capitanejada per un tal Lluis Mu- darra 6 Modarra, qui, en lloch d' estarse al Pirineu deturar la invasib al EmpurdB, com scmbla se li tenia encarregat, pre. feri anar ronsejant per la alta Catalunya viviut dels pobles que tenian la mala sort de trovarse & son pas. Los que formavan aquesta tropa se deyan servidors del Senyor Rey, conservantso un documeut en que S' explica sa manera de discorrer per ferse sufrir. Deyan aque ells hauien servit lo dit Senyor en la vila de perpenya e son presents quels sera pagat llur sou de dos mesos feta smena dels caualls que dins dita viia se han menjat, e encare de les robes que y han pcrdudesa. Alegavan encara que per lo Rey cnols seria stat pagat lo sou de dos mesos, e que en- tretant los seria destinada alguna vila per lur sustancia e vida fins fossen pagats complidament*. Acabavaii asegurant com anols os stat res seruat, mostrant de aquella (la magestat del Rey) esser mal content, e per conseguent demanauen les dites coses los fossen complides, e que en altre forme dien volien viu- re sobre l a terra* (1)

D' aquesta gent se valgue un incansable buscador de bregues, en Llorens d' Altarriba per donar un sust á la ciutat de Vich. Les dissensions d' aquell ab aquesta venían de molt temps, ab motiu dels bans que continuament tenia la familia Altarriba ab altres no menys poderoses de la Plana y de les que se 'n ori- ginava constant perturbació per la Ciutat. Desde son casal de Sant Juliit de Vilatorta, tres generacions sostingueren bandositats, de les que, en los papers d' aquell segle xv, es comí1 tro. varhi noticies dels seus resultats en forma d' homicidis, tales de bens, efusions de sang, vcnjances y traydories de tot amena (2).

(1) Carta deis Conoellers de Barcelona á Joan 11, data 8 janer 1476. (Arxiu B.Iunicipal de Barcelona. Letres ctoses de 1475 á 1477.

( 2 ) Que ax6 venia de llliny bo prova un document que havem trovat incomplert, de la primera meytat del segle XIV, en que ja 's parla de divergencies sagnants, per questió de drets, entre En Pons d' Altarribn y En Ll'ranceseli de Afalla (Arxiu de la Escrivania Comu- na, dit coniunament CurZa Fumada, de Vich. Plecb de solts, reunits baix la rúbrica Bandositats y Guewes) Un segle després, á 16 julio1 de 1404, ja tingub dc publicarso ab iutervenció del rey Martí, una treva entre En Pere Joan d' Altarriba y los Malla en la brega que al menys feya dos anys movían contra En Guilabert de Canet y En March de Vi- lalleons y sos valedors (Curia Fumada. Manual d' aquest temps, de Be.

En Llorens d' Altarriba comen$& com & partidari de Joan 11 contra la terra 1' a n y 1468. Por lo juliol lo Rey 1' incorporit al

renguer Folcrá). Poch després En Pere Joan rnateix sosté bandositat ab los Paguera, Oris y Malla, trovautsen detalls especialmcnt 1' any 1420. Dinou anys després, tenim noves lluytes sostingudes per Bernat Gnillem d' Altarriba y lo seu cosí Berengner de Monteorb, contra En Jof1.e Gilabert de Cruylles, renyor del castell de Rupit, En Jaiime Alainany de Bellpuig y los Malla pare y fill, anomenats Guillem y Bernat Quill&m; perpetuantse la intranquilitat durant tota la v i d a d' aquest Altarriba, que 'S veu tenia valedors poderosos en la matoxa Cort Reyal, pnix que los Concellers de Vicli, par tant que hi aoudisseu en quexa, no podian lograr que, qui hi tenia obligacib, s' interessés .seriament per la causa dc la Ciutat, q u e era la de la pau. Aqucsta bandositat 1' any 1452, oeasioniL la mort violenta del Cruylles, origi- nantse una lluyta jurídica sobre si era prooedent venir á pau y treva la familia del inort y 1' Altarriha (Curia Fumada. Vol. 1 de Protesta- cions de Jaiime Valls). Les paus sovint pactades, no tenían duraeió y axis cineh anys més tart no faltaren noves rivalitats entre lo mateix Bernat Griill6in d' Alt,arriba y los Malla, Clavella, Vergós y aitres; pero la siguificació bullangiiera d' aquest S' aumenta 1' any 1463, ab motiii de la lluyta dels remenses y la revolrició contra Joan 11. L' Al- tarriba aleshorcs inou als remenses, essent fet Capit6 General d' ells lo juliol de 1463, notaiitse con1 la oiutat de Vich, qiie taiit se distiugi en aquelles qüestions, fou 1' objeete prefercnt de les sues embestides. Aleshores 1' Altarriba en paga tingué de veure coin li era enderrocat son casal, se li confiscaven los bens y era perseguida sa familia, mo. rint segons sembla, en una escaramupa sostirignda per la seva gent contra los de Berga, 6 primers d' Octubre del any 1464. Despres d' aquesta mort, lo rey Joau 11 á 20 de noveiubre, nombr6 Capitá del8 scns partidaris al fill gran del Altarriba, anomenat Salvador, qui no apar pns que fes gran cosa de particular, sortint desprbs lo germiL d' aquest anomenat Llorens, qui 'S niosti.6 digne fill clel paro on lo de les bandositats y arneilaces contra la Ciutat (Vegis 1' iinportantissim trevall d' En Francesoh Carreras y Cancli titolat: Lo Cupdill Tigatgatá Berna6 GuilZdn?. d' Altai,viDa, ea lo volum dels Jochs Florals de Barce- lona del any 1895). En Salvador d' Altasriba la nit del día, 6 de febrer de 1465, tingué una bpga neoiupanyat de En Pujo1 y En Pons des Catllar, ab En Nicol~u Pmt y altres, en Ia Coroniina de Nanlleu, essent fet presoner ab quatre altres eavallers (arxiu nlunicipal de Vich. Car- tes de 1461 á 1465. 7 B'ebrer dirigida als Coiicellers de Jfanresa). A 13 d' agost del eny següent, aquest personatge ja era difunt (arxiu de la Vegueria, procés) havent sortit de la presó ab franca, cosa d' un mes abans.

'servey del seu primogbnit lo princep Ferrán, seguint los acon- texements de la guerra, en la que fou captivat á les derreries del any 1469, sortint lliure á primers del any szghent. Al re- duhirse B la obediencia del Rey d' Arngó la ciutat de Vich, lo dia 8 de juny de 1472, 1' Altarriba tirá per lo seu cant6, movent rahons y bandositats. Desde lo castell d' Oris, ab lo que 'S quedá. contra tot dret després de la guerra, continná excitant los odis que d' antich havian tingut á diferents families relacionades ab Vich, encenentse axis les bregues que ab En Berengner de Mont. corb, de Sant Joan de les Abadesses, y En Joan Ferrer del Pu- jol, de Sant Hipólit de Voltregk,' sostenía contra los Ausies y Jofre Gilabert de Cruylles, los Rogcr, Giiill&m y Gilabert de lfalla, los Francesch, Joan y Jaume Vicens d' Oris y En Ga, briel Sentmarti, tenint encar altres dissensioiis ab los Pons de Halla pare y Al1 y ab los seus partidaris. L' any 1473 se pactá una treva entre los Cruyltes y 1' Altarriba; pero & 6 d' any, ja tornavan á sortir les eneiriistats, que, per altre part, no havian parat, ab los Oris y los seus prop parents los Malla, que volian recobrar lo castell que portava lo nom dels priwers.

A1 comencar I' any 147.5, les bregues estavaii mes enceses que may: pró aviat un incident ho acabá d' abrandar. Lo día 26 de juny En Gilabert dc Malla, ab En Jaume Oris y En Sentmar- ti, S' apoderá de la casa d' Eures 6 torre de Dorrius, situada envers una hora de Vich, que era d' un pacifich ciutadá. lo pa- rayre Joan Sala (l), ab 1' intent de talar les cullites de 1' Alta-

(1) 1;' antiga domus de Ederis durant lo segle xv pertanyia á la familia Dorrius, per lo que á voltes la trovem citada ab lo nom dels possessors. Aquests també prengueren part en les guerres del temps de Joan 11, indicantnos que en un principi En Beriiat Dorrius so feu del partit de. la terra, lo fet de que A 16 y 19 d' octubre de 1463 los conoellers vigatans li dexesseu en oomailda diferents armes de foch y de carda pro custodiendo et deffeende?adn d o n ~ u m meam de euves de m a n u inimicorum (Curia Fumada. Man XIII de Jaume Valls). Des- prés degaé ferse del partit reyal bbtenint una cepitania, lo que li val- gué que li fossen detinguts los seus bens y quedés arruiuat. HavOm trovat un document en que lo rey Joan, A 9 janer de 1474, se dirigeix al Veguer de Vich y demés oficitals, perque acudin A veure si 'S pot fer recobrar algom dels bens d' aquel1 A qni diu pnuperis et nziserabilis (Id. plech Bandosttats y Guewes). A 23 desembre de 1465, En Bernat Dorrius encar consta com & senyor de la domus de Euves (Id. Joan Sallbs, manual8 d' aquest temps), pero á 17 febrer de 1468, En Joan

-( 61.6 ) -

seu pare (l), debia buscar ocasi6 de venjarsen cumplidament. Les tropes d' En ifudarra, que aleshores mostravan intent de baxar cap a la Plana, afanyoses de boti, podian proporcionarli la satisfacció do ferse sentir pesadament sobre Vich, y axis a b elles se posa d' acort.

Lo Capitit d' aqucsta coinpanyia castellana, tot disposantse per lo cami, anava fent coin si volgues pascar de llarch sens perjudicar per res la Ciutat; per lo que havia enviat missatgers per millor ferho creure als Concellers vigatans. Aquests pre- visor~ y mnlfiai~tsen per alguna confidencia que '1s venia de bona part, havian coiicedit it les tropes, que poguessen avitita- llarse sens entrar en cos dins la Ciutat; perinetent per $0, que deu 6 dotze dels cavalIers qui anavaii ab elles, ab un servidor cada un, poguessen allotjarshi alguns dies. Axis estava la cosa, quan 1' Altarriba, endevinailt la intcnció que tenían d' apoderarse d'alguna població d' importancia, aná á trovarles á Ripoll, proposant á En Mudarra, entrar facilment y ferse seva la ciutat de Vich. D' aquesta manera, l a companyia, trovai'ia una coin- pensaci6 de les pag.ues q ,e se li devian y En Llorens bauria sa- tisfets cos odis contra la població enemiga resultant que 'S tro- Yaren la primera y el1 coiivergint B una idea per qual execució se completavan.

Fets l i s pactes entre N' Altarriba y En Mudarra, aquest comen@ k obrar, ficantsc al castell de Besora, que tindria En Pons des Catllar, lo que acabh de posar en guardia als vigatans, que, malfiats de les paraules, S' afanyaron :i. posar en estat de defensa la Ciutat. Axó no podia menys de contrariar a1 Capitk, qui lo dia 10 de desembre, envi& tres emissaris per calmar als Concellers de Vich y referinarlos les seves bories intencions, emissaris que, ben instruhits de lo que 'S tramava, procuraren quedarse dins Vich; resultant esser tretze cavallers y tretze peons los que En itIudarra hi tenia ja dins les muralles.

Meiltres axo passava, En Mudarra ab cent cavalls y dos 6 tres cents homes de peu, acompanynt de N' Altarriba, ja 'S po.

(1) Una carta de IR Ciutat á Pere de Portugal, datada 28 juny de 1465 diu: ~Vostra senyoria no ignora corn naltafibasubuertia e del tot destroia tota aquesta terra e com a instancia impiirtunitat e supli- cacio nostras las casas suas e moncorb foren haudas de que vostra senyoría sab quina e qual quantitat ne rebe ultra les grans c!espeses que per apo aquesta ciutat aporta.. (Arxiu Municipal. Cartas 1461-1465).

sava á Maillleu, ben prop de Vich. D' axó ne tinguereri esment los Concellers, per un contrari de N' Altsrriba, E11 Guilléin de Malla, 4 qvii donavn informes fidedignes, de com estava tramat 1' assalt y sorpresa de Vich per 1' ende1115 fixant que s' aniría per destruhir un portal, precisament un dels companys d'E11 Mudarra dit Joaii de la 1\1~1ela, ab qili el1 liavia fet pacte d' en- tregar un cava11 si li descubria. Los Concellers ulterats per aquest ,~~ revelació, miraren coin podía verificarse 1' assalt; iirqui- riirt sobre la gent sospitosa allotjada dins la Ciutat, notaren que sols hi habia los mentats homes d' En Mudarra y que aquests encara feyan correr la. veu de que 1' endeni5 5 primera hora, volian sortir de Vieh; ab lo que Is ealmaren algom les descon- fiances dels enearregats de la direcció de Vich.

Vingub lo día 11 y de bon mati los tretze cavallers castellaiis sots capitania d' En Diego Olmedo, eiitrat lo di& abaiis com 6 missatger, ab sos servidors 6 lacayos, s' armaren, rneiitres que de la casa de les Donzelles Altarriba (l), sit~iada 6 la placa que avuy se 'n diu de Don i\.Iiqiiel y en lo solar de la deis Claria- nas, sortian uils hoines provehits de inalls, dcstrals y escarpres, als qui 'S reuni En Ferrer del Pujol, un clels ines coiistants vale- d o r ~ y companys de baridositut de N' Altarriha, y tots plegats, al crit d' Alfn~riba, Alfnrriba, A fi de inoure als seus partidaris, se llansaren cap al portal de Sauta E~ilaria, a l cap del rarrer dit a ra de Dos Soles quedailt los armats, ab llances y espases preparades, en la plitsseta vehiila, dita d' Eii alarti des iifas,

(1) Aquesta casa creyelii que ora la que possehiu. nntigament la familia Vilagayá y vingué B mans del Altarriba per ~ a r t d' Elienor casada ab lo pare d' En Llorelis. Aquesta era iilla d' Eii Berenguer de Vilalleons y de Na Joaneta Qes Eres, esposa eti segolles nooes den Beriiat de VilagayB. D' aquest son segon ~iiatriinoni, sol6 ne rinsqu6 un fill dit B'rancesch qiie tota sa vida estigu6 incapacitat. Lo testament de Na Jonneta fet k 3 julio1 de 1462 (Vol. de Z'esta?ize?zts de Jaume Valls, fol. 68) di11 que Franeesch estava detentus ?nagr~a et grauissinta i?&fil.n%itate y per altres documents que havein pogut veurc sabem coln so cninpli la voluntat do la tostadora que Il poek baix la tutoria dels Altarriba calificailtsel sempre de fu9,iosi et mentecapti (Man. B. de Prat, G maig 1478). Los bens d' aquest passaren tots B 1'Altarriba y axis ti11 dociiiuavt de 21 octubre de 1498, nos diu que En Llorens eta

* senyor util y direote de la casa qui era del inugnifich mosson Bcrnat de Vilagayá quoudam constituhida en lo sol del carrer de Cardona (Man. de B. de Prat) y axis feya traotes per engrandirla.

MEMOBIU,-YIII 86

- ( 5 4 8 ) -

1,rotegint la feyna dels altres, consistent en 1' esbotzament de les portee que per allA tancavan la Ciutat.

Mentres a$ó succehia dins la Ciutat, á la part de fora del mateix portal, ja hi havia En Mudarra ab sa companyia y 1' Al- tarriba :tb los seus ben ariilats y provehits d' escales per 1' assalt, los que, al notar la cridoria dels de dins, se tiraren contra la porta, fentse notar la ardidesa d' En Llorens, qui entrit a l baluart que la protegia, y ajudantse uns als altres en sa feyna destruc- tora pogueren obrir un forat per lo que passava un home it tra. vbs de les tanques del portal.

En Bernat de hlontrodon, que tenia 1' encarrech de defensar la Ciutat, puix que ocupava interinament lo cárrech de veguer, per no baverse 'n possessionat En Berenguer Sayo1 y tenia de for les vegades de capitá, por trovarze á Barcelona En Joan Pere de Vilademany, ab sa energia, altres vnltes deiuostrada, en vista del perill, pogrié inoure en pochs moments als seus su- bordinats á tota los vigatans, poix que fins los partidaris de 3' Altarriba lo seguiren, y dirigintse al lloch de la brega, comen$aren por acorralar als castellans de l' Olmedo, fentlos retirar it l a casa dels Altarriba, y defensant ab llurs cossos la porta esbotzada, posaren en fuyta als qui de fora pugnavan per entrar, quedant presoners y descavalcats los de dins (1).

La nova d' aquest atrevit colp de má, no tarda en aapiguerse por tot Catalunya. A Barcelona. principalment va causarhi veritable sorpresa. En Bernat de Montrodón la pos& en conexe- ment di En Vilademany, qui l6 endemá passat, ja ho comuni- cava als Concellers barcelonins (a) y aquests a l Rey perqué provehis en un perill que veyan acostarse. Lo Concell de Vich, provehida !a dzfensa rle la Ciutrit, perque no passás altre fet semblant, los escrigué carta ab data de 13 del mateix desembre, hont S' esplicava puntualment lo fet (3) enviantsen de semblants

(1) Apeuclix X. Ha parlat d ' aquesta feta lo citat Sr. Carreras eii ses monografies:

LZovens d' Altarriba y Zo assalt de Ec7i de 1475, primera de sa coleeció Zfemdrides histdrieus de CataZu?&ya, y en lo niot BelZpuig de la Cofec- ció dc Monografies de Catalunya den Joseph Reig y Vilardell. TambO 11' ha dit algoin en Juliá de Chia en sa obra Bandos y Ba~zdoZer38 en m

Gerona, vol 111, segIe xv, cap. XXIV. (2) Apendix XI . ( 5 ) Apendix XII. %

. ,

a l Rey, A la Diputacib de Catalunya, als Jurats de Gerona, al Bisbe de Vich, al Comte de Cardona, als Jurats y Concelíer-: de Lleyda, al Primogenit Rey de Castella, al Veguer de Vich y á un tal Joan Pagés; no faltant altres cartes avisant perills sem- blanti; á diverses poblacions y reclainaut ajuda y justicia.

Pero aquesta no veda, axis es que fou necessari treures de l a comarca l a amenaca constaiit de l a cornpanyia d' En Mu- darra, que rondava per los vols de la Ciutat, apoderailtse de la casa d' Eures, coinetent atropclls y einpresoriant a qui podia, sens dubte lier ferse tornar los qui havian quedat presoners de la Ciutat. Ab la mediaci6 del capitá Vilademany, se pactá l a entrega mútua de presoners, 1' abandono dc la torra d1 Eures y la inmediata sortida de l a Plana. Aquest acort l 'aprobá lo Concell lo dia 29 posantse ininediatament en execueió (1).

(1) Apendix X. Desprbs d' aquesta feta se compr&u que escarmentat En Joan Sala

S' afanyá á encarrogar la custodia del castell d' Eures 6 de Dorrius al Jofre de Crnylles, entregantli per espay de dos anys de manera que vos vestvispropriis missioniúus et espensis llabeatis et teneamiizi cus- tudire eb custodi7.i lacere Oene fidelite? ct legaliter, t a m de die qzmm de nocte et i l lam ( d o m u m siue fortalicium) tene9.i in bono condirecto et 7 ~ o n deteriorari culpa vestvi. (Dooument de 12 janer de 1476. Curia Fumada. Man. de B. de Prat).

En virtut del pacte d ' entrega de tot y de lasortida de la Plana de les tropes d' En Mudarra, aquestes se dirigiren a1 Valles, provant d apoderarse de Granollers lo día 3 de janer vinent y, no poguentho realisar,saquejaren I'arrabal, per lo que la vila aparedá tots los portals menys un. (Carta del6 Conoellers de Granollers als de Bnrcelona, datada á les einch de la nit de 1' endemá. Arxiu Municipal de Barcelona. Cartas Comunas originals 1476. Num. 13.-Vid. Apenclix XI). L' endemá al cap vespre, despres d' haver fet totes les maleses possibles, los Gas- tellans dexareu aquella encontrada dirigintso cap al Uaix Vallbs, apoderantsc del monastir y vila de Sant Cugat lo día 5. Aquí S' apo- sentaren amenasant Barcelona, que en oontiniies instancies al Rey d' Aragó y als de Castella y á totes les persones que podiau valerhi no ccssnva de clamar un remey per tals atropells y perills, ponderant sempre lo que habia suecehit á Vich. Desde Sant Cugat, En Mudarra inquietava y resscgnín los pobles veliins, coin Titrrasa, Sabadcll, Ser- dauyola, Vallvidrera y lo que avuy es Sant Gervasi de Cassoles, des- truhint cases y robant lo que podia (Id., id. Carta dels Concellers de: Barcelona al Rey datada 13 janer 1476), fins que lo dia 13 se comprEn quela oonipanyía se 'n aná, posant los bareelonins gran interbs en

-( 550 )-

Lliures d' aquesta gent, no por $6 los vigatans quedaren e n pau. Vingub aleshores lo temor d' entrada de francesas y continuá N' Altarriba movent bregues (1) contant sempre a b una especie cl: protecció d e l a Coi't, que, 1' any 1478, 1' omplia de conccssions (2). Eri aquest temps N' Altarriha

averiguar cap ahont (Id., id,) Tir5 vers Lleyda ahont Io Comte de Car- dona procurá atr6uresela (Id., Carta del Comte de Cardona escrita desde Agramunt lo 18 de febrcr. Cartes Comunes, 1476, núm. 60) sens resultat, dirigintse aleshores cap al Pallars y despres cap á Igualada y 1' Urgell retei~int diferent,~ viles, com Tremp, Salarn, les Planelles y la Fullola, Gns que venint de totes parts clams al rey Joan eiiviá dos delegats perque s',entenguesse~i ab En Mudarra, habentse finalment lograt, que, a13 alguns priilcipals de la scva colla, se pcrsonEs á Lleyda, arribant dcspres d' un regateig á pacte d ' entregarsels 7000 lliuros pcr paga de lo que se19 dcvia de soldades, mitjanqaiit lo retorn deis llochs ocupats y la disoluciU de la comi3anyia (Gerónimo Curita. Anales de la Corona de Avagón. Lib. XIX, cap. XLIX.)

No seríon pas totes les soldades que tindríen dret á reclamar les tropes d' En Mudarra, puix que 5 12 novembre de 1475, trovem que Sauri de Mesa a~,miger de esercitu Illt~strissimi domini Regis Arigonum, procurador coustitubit dos rlíes abaris por Ludovico mudarra milite Capitaneo cevto?.um eguitum commorantium in sevuicio dicti domini Regis, rebB de Gabriel Mercader de manament del Reyal Tresorer la quantitatde 800 liiures per 1' estipendi ó son u?zius mensis gencizcnz armigerarum sue capitnnie (Curia Fumada. Lib. Comú de B. de Prat).

En Llorens d' Altarriba quedá ah grans rclacions ab la seva aliada la companyia d' En Mudarra, puix que á 27 Agost dc 1476, en un do - cument fa un procurador ad petendum esigendum et reeipiendum pro me et nomine meo omnes et singulas pecnnie guantitates michi debitas vacione consignaeionis michi facte per magnificum dominam Ludoui- cum,nzrida?.ra militem et altos de sui comitiua et peccuniis eis debitis ' racione stipendis siue solidi racione sel-uicii pev ipsos cum eoram equis pro illustrissimo domino ~zostro A~,agontsm IZege impensi tam in villa perpe~,pinia?zi quam equorumpei. ipsos amisso?.um in eadem villa quanz aliaspar,tes pri?zeipatus Calhalonie (Man. de B. de Prat).

Per 1' octubre de 1477, se dedueix de les actes del concell, que 'S

temía que En Mudarra tornaria 5 Vich (Vid. Apendix X). (1) Hi ha una crida del Veguer de Vieh, datada á 4 de juliol de

1477, contra la bandcsitat dcls Cruylles y Altarriba. Por agost del any vinent, se torná & lo mateix.

(2) Ab data 12 octubre, Joan 11 participá als veguer, subveguer y algutzirs de Vich, que lo día 3 juliol anterior desde Barcelona, havia empenycrat dilecto nostvo Laurencio daltarriúa domicello in Ausonia

-( 551 )-

arrivit' B pactar treves ab los aetis cobtrincants (1) acabant definitivament les clüestions &b los Oris, a b la entrega del cas- . . -- - ¿Zomiciliato et suis loca sancti Jldiani de Iie1lpl"g e u m szco termino saizcti Jul iani de vilami~.osa se? del pont c u m suis puadris tei*minum d e g a d e ~ r a et de vilaset?,un c u m suis quadris atque eciam de eladellis in dicta Ausonia sita juvisdiccionem altam et baxiam merum et m i s . tzcnz imperium et aliam quanzcumque ~zobis pertinencia in dictis Zocis et eorum terminis et quadris predictorzcnz pro quantitate videlicet oc- t i n g e n t a ~ u m l i b ~ a ~ u n z et loczcm de $a Gawiga in vallensi si tum pro quantitate puad~i?zgmtam»z libra?-unz. Lo dooument d' empenyora- ment no podia pas esser nies Ilausenger per Altarriba. En lo preambul diu: Recensentes i n animo vost?.o gra~idia et fructuosa seruieia qzce be7~nardzcs daltaviba miles quondan~ genitor vestri dilecti nostri Lau. rencii daltai.riba domicelli i n Ausonia do?niciliatum dunb vixit t n m in reuolucionibzcs sul~sequntis in hoc pvincipatu Cathalonie quam alias dinersinwde magestati nnstre prestare et inbpendere non cessauit, atque eciam ea que vos dictus Lnurencizcs ab adolescencia usque modo in dictis veuolucionibus w?,agestati nost1.e prestitisfis et impendistis et que in dies prestare non cessatis considevantes eciam multa et diuersa damna que pvo serzcicio nostro cEictzcs puondam genital veste? et vos dictis vello- lueionibus durantibus sustinuistis, cum inter alia non onzmittam?Ls quod domus vestra de alta?,~iba satis prope Ciuitatem vici sita et aZia Castella vestva pro tunc noóis znobedientes dirtúte et combuste fuerint, sich quod pene tato vestvo patrimonio destilzctzes estis et i y sum amisis. tis. I'redictis igitur atente beneme~itum vos ad infi'ascvil?ta oyt nen- d u m no?$ immerito em'stituanzus. E a s o b ~ ~ s t n m i n aliqualena retribu- cionem dictorum seruicior~zcm quam satisfaccionem ~ ~ r e d i c t o ~ z c m dam- norumpro quantitate, etc. (Vol: 1 de notes del notari reyal Bernat de Prat, Curia Fumada de Vich).

(1) Lo día 27 de se¿ernbre de 1478, N' Altarriba ab sos companys Montcorb y Pujol y deméi valedors, flrmava pau y treva duradora per tres anys y once mesas, ab los Cruyllcs, liellfort y los seguidors d' aquestos. Conservan part d ' aquest acort y les llargues llistei dels qní diirant lo iiies d' entrada acudiren k suscriurcla y regoriexerla. Segons un dels pactas, los Altarriba, Afantcorb y Pujol, no podian entrar en la ciutat per espay d' un aiiy, dcveut, dins los vuyt díes prirners vi- nents, entregarse integrament lo castell d' Oris, als seus propietaris. Lo mateix día se firinti altre pnu y treva entre los Xalla y Oris per una part y N' Altarriba y En Pnjol per altre, eonservaiitse tambe d' aquesta pau les suscripcions (Curia Fumada Bandositats y Guewes); Per arrivar Is axó, la ciutat de Vieh Peu una manlleuta de 300 llimes al Rey, qui d' elles feu gracia k 1' Altarriba (Instrucció als sindichs elets

-( 552 )-

tell, pero no les d e l ~ Cruylles, que revisqueren 1' a n y 1489 (1). Per l'octubre de 1491 sembla que les rivalitats se terminaren (2),

á 2 novembre de 1480 Vol. d' Acorts 1451 y 1478 del Arxiu Municipal de Vieh).

Lo castell d' Orís en virtut d' aquest acort, passá á la familia del seu nom. Un dooument de 6 mar$ de 1477 y altre de 6 maig de 14i8, nos diuen claramant com en aquests anys tenia lo castell 1' Altarriba, afirmant aquest derrer, que Joan Ferrer del Pujol y son 611 Bernat hi havitavan, essentne per tant los guardadors (hfan. de B. de Prat, Cu- ria Fumada). Un documcnt de 18 seteinbre de 14FO ja dona á compen- drer eom En Francesch Joan d' Oris tenia lo Castell (Id. id.)

(1) En una instrucció donada nls sindichs que anavau á presen- tarse al Infant y Lloclitinent de Catalunya lo 27 de febrer de 1482, los Concellers de Vich ja suplicavan que =lli placia vqler entendre paci- ficar e metre repos en la baudositat que es entre los dos Cruylles e Naltarriba jatsia vuy stigue en treva la qual espirara molt prest e per ocasio de qual vandositat se seguirien molts dans e sinistres a tota aquesta ciutat e prouincia dosona per quant la potencia de dits bau- dolauts compren tota aquesta terras (Arxiu Municipal de Vich, Llibre Aeorts). A 4 julio1 vinent los Concellers de Vicli, procuravan interes- sar en carta als do Barcelona sper quant la treva feta entre ells spera ezir de qui a XXX o XSXX jorns la qual bandositat finada dita tre- ua es per cremar e destroir tota aquesta terras (Cartes). Aquestes te- menees no 's cumpliren aleshorcs y axis notem en una acta del Con- cell de Vich la afirmació de que á 10 novembre del mateix any =la ciutat e prouineia de osona sta en repos tranquillitat e paua.

Seguí aleshores S any 1485, lo non moviment dels remenees sens que haguem vist que S Altarriba los ajudes. A 15 juny de 1489 vingub mossen Gilabert Colba agutzir reyal, a10 qual ha manades publicar eertes prouisious sobre la trena rebuda per mossen Jofre de Cruilles e mozsen altaniba* semblant que S' arribaren á firmar noves treves a instancia del Infant y Llochtinent Enrioh d' Aragó. 'Jna carta datada 9. 5 desembre diu que '1 Cruylles ano ha tengudes dites treves reyals. y que en vista d' ax6 1' Altarriba se presentá armat dins la ciutat durant bona part del any vinent la bandositat e n 1ibei.t (Arxiu Municipal de Vich, Cartes). Sembla senyalar lo desitx d' acabar les dissensions lo fet de que N' Altarriba ja nbans d' ax6, á 23 de febrer de 1489 nombres M procurador per portar, tractar y acabar (&e dsúito te?.minandum) totes les oituses y questions penjants y venidores (Curia Fumala, Ma- nual de B. de Prat).

(2) Axis 60 indica lo fet de que (1 4 octubre En Llorens nomená tres procuradors á fi de que en nom seu tinguessen autoritat per firmar omnes et puasczonpue ti.euguas inducias et secu~itatss inhitas et concor-

saldantho tot lo perdó que don& lo rey Ferrkn desde Grana- da, e n data do 27 mar$ do 149'2 (1). Aleshores N' Altarriha

datas seu eciam de cetevo inhiendas et concordandas inter me Zos mon- eorps e puiols et atios pro u n a parte et amicos ualitores meos et eoruin EX Nobiles viros donzinos Ausiam de crndillis et Jaufi.ed.um de crudillis fratres in ciuitate vici donriciliatos et alios et eorum amicos et valitores ad il lum tempus seu tempora et cum illis tinenciis modis reddendipac- tis condicionibus retencionibus ~nodis et formis in dictis treugis induciis et securitate contentis et in aliis guibuscumque de cetero continendo et espressandis. E t pro nobis. aZiis et nomine nostro et quolibet nostrum fil.mandum pro parte dictorum dominorum lnuvencii daltarrb3a mon- corps e puiols in ipsis trezlgis induciis et securitate ini~i t is inter eos et de cetero inhiendis (Cur. Fum. Man. B. de Prat). Prova lo desitj que per aquest tenips 1' Altarriba tenia de saldar y acabas totes les dissensions, lo fet de que á 26 maig de 1494, aquest y En Joan lfasferrer, la muller del segon Na Joana y son fill Pere, constituliissen dos arbi- tradors sobre los drets y petieions que los tres derrers feyan al printer ocasioni certi bestiavii et abigea:zrs illius quem aliqzli nobis conjugibus awipuencnt st atuzerunt ad custrum de O ~ i s cujus dominiumtenebatis (Manual dcl notari Joan Frauceseli Franeh, en la Cur. Fum.) Aquest bentias de que aqiii 'S traeta, fa referencia á un fet que passá lo día 2 de noveinbre de 1472. Per provehir de carn la Ciutat, los Conoellers vi- gatansaleshores enviaren 5 En Joan Masferrer perque anbs á moutanya a comprar xays. Al passar per sota lo castell d' Oris menant uus 380 caps, fou detingnt per 1' Altarriba y En Moueorp, quedantseli tot lo reinat, lo que fou causa de grans. reclamacious per part de la Ciutat que no foren ateses.

(1) El Sr. Carreras en sa ja mentada monografia Llorens d' Alta- wiba y lo wsal t de Yich de 1475 en el $ V publicá dues.cartes del Rey dirigides al Infant Llochtiueiit que fan referencia 5 aquest objccte. La priinera paria de dissensions sagnants que costaren la vida al Joan Ferrer del Pujol y algun altre per los partidaris d' En Jofre y Bernat . Joan de Cruylles, sens que 'S pacli de la intervencid de N' Altarriba. La segona es la que otorgá lo perdó general als Cruylles y Altarriba dieut qiieiius y altre nos han suplicado nos pbuguiesse dur lugar como la 6andosidad que es entre ellos seguiasse diciendo que desean los unos y los otros faae?paz si a nospluguiesse drw y otorgarles cz~inplida re- mision o remisiones de los actos passados y entrellos fechas etc.

Bavem tingut la sort de trovar un document que dona alguris detulls sobre aquesta pau. Lo dia 9 d' agost de 1492 En Bernat Pujol donzell feu procura al seu germá Pere per laudandum aprobandum ratifican- d u m confirmaudum et emologanduna sentenciam puandam arbittvaLem inde Eatam per. mul tum magn@eos et strenuos viros domnos J o a n w m

fou fet castellh de Puigcerdit ahont mori 1' agost de 1600 (1). La Iliberaeió de la Ciutat de 1' atach de N' Altarriba y d' En

Iviudarra, los doeumeuts nos demostran con1 va corisiderarae

Alsina et Ludovicum pezo i i z lites a~bi tvos et nrbitratores inde electos inter Eg?'egium Comitenz de Triuento et de palamoü taayuonz pvocu- ratorem affectum nobilium dominorzrm Ausie et Jaufr&li d e , Crudillis fvatrz~m ge~*mano?.um Begv~ardi Joannis de Cvudillis et de ~ a s t & t de Crudylles e x u n a et magnificos Laurenciunz dultarriba dornicellun~no mine suo proprio et u t procuratorem ?neunz et aliorzsm i n posse hono- rabiiis Joancis Do?ningzses scribe itlaiestatis -dicti domini Regis eizss- que auctoritate notarii publici pe? totas tewSas et diciones regnorum suorum Castelle et Avagonum &e X X I l l Z Marcii pvoxime preteviti in quadam aula domus sizu hobitationis dicti do?nini Comitis de l'riuen- to et de Palamos quam tenebat prope villana siue ecclesiam de suacta fe de la vegua de Granada, ezgmplicm ciuspuidam sentencie nrbitrali 7.8s- cisiptum in duabus foleis et media pnpiri et pro octo capitula tabellio- n a t u m et auctenticatum per. d ic tum Joannis domingues fuerunt p?,o me totaliter lectwn et de ipsa sentencia fui ad plentsmn infovmatzcs. E t ad promitendum e jurandum dictam sentencia?, et in ea contenta attendere et compleve tenere et obserzsare et in aliyuo non contvaface7.e vez venive aliquoju7.e causa ve1 eciam vacione sub tpnom~nz meorum onaniunz-obligacione. iVee nod ad subnaittendzcnz nae et personam meam et bona mea maiestati dicti domini nostri Regis et ve1 iLltcstvissi?ni DO- mini infant is Avagonzsm et Sicilie eius locumtünantem et euvie eovun- dem. Et ad fkmandum pacem seczki.itatem siue treugas inde c u m dicta senlentia contentas et iux ta fo?vnam mandatum dicte Regia Afaiestatis et literarunz proinde factarumper dictamRegiam Maiestatem (Lib. Coin. de B. de Prat). Lo mateix dia En Bernat y En Joan Fujol, delegavan al sea gerin8 Pere per acabar ab tothom totes les dissinsious (Id. id.)

(1) A 15 mar$ de 1491, trovem ja un document en que N' Altarriba se diu nune u w o vicaritss et bajulus podii cerita'di (Cur. Furn. Kan. de Pete J o n ~ Francli). Altra escrit ab data de ?S febrer de 1496 cliii que al morir sa mutier Lucrecia de Peguera, á mitx octubre del any a.nte- rior, En Llorens era vicarius et bcsjulzcs castellanus et capitaneus p7.o seruicio et mandato domini regis pro inminenti guewa pveeram in villa podio eeritanii (Id. id.) L' inveutari dels bens de dita Lucrecia, fet B 20 octubre do 1495 diu que son inarit estava ausent de la Plana de Vioh grandio~ibns circa. ojiciz~m yuod fit in Conzitatu villepodii Ceri. tan i el aliter piso seruieio regio prop te~ im.minentem g u e n a m quod de prm-imo speratur inter vegem fruizcoi~unz et magestatem donzini ?zostv¿ Regis (Id. vol. d' in~entaris de Joan Francesoh Franoh).

Hav6m vist oitat lo testament d' En Llorens d' Altarriba com auto. risat 9. Puigeerdá per lo iiotari Ramón Maiiri % 20 agost de 1500.

, .

. - -( 565 ) -

desseguit eom un fet prodigiós y degut al auxili del ~ e l . Rego- nexentho axis lo Concell lo dia 4 de deseinbre de 1476, va fer acte solemne per la celebració de la festa de Sant I'av de Nar- bona, en qual diada s' havia eseaygut lo prodit ataeh. Aquest acte 6 acort se prengué certament; pro no '11s ha quedat escrit eii tota sa integritat, no sabém si por descuyt del escrivQ del Concell que S' oblidk de continuarlo en lo llibre d' ttcorts, lo que ja constés en un borrador. De totes inaneres aquest acort los Concellers lo posaren Q eonexement del Capitol, demariantli s' associés k la festivitat, per lo que aquest, en reunió del día 10, acordá que, en regonexement de la prodigiosa lliheració de la Ciutat,.que 'S ereyau se lográ ab la ajuda de Deu, espseialment per los prechs y inérits de Sant Pau de Narbona, se celebrés per~6tuaiuend ab ritu doble major, ab repich de senys y so- leinne processó per los carrers de Vieh, semhlantinent com aquesta se feya la diada del Corpus. Aquest acort del Capital es d' estranyar iio S' inelogués en lo llibre en qne era consuetut se posessen les decisions solcinnes (l), tal coiii se feytt per les coilstitueions perpetualment guardadores; sino que sole S' escii- giiO al mnrge d' una consueta de la Catedral, esmenant lo que, ja 's feya per la festa de Saiit Pau (2). Aquest fet coiiicidint ah -1' oblit del llibre dels acorts del Concell., pot esser podria mostrar indici de coiu los partidaris del Altarriba S' esforgarian en que no qiied0s consignada solcinnemeut una festa que venia k eondcmnnr la manera de procehir d' En Llorens S any 1476.

Scgons aquest cambi de ritu, la festivitat de Sant Pau de Narhona se celebrá altre volta dins la Ciutat, ab primeres y se- ganes vcspres, missn matiunl a l altar de Sant Pau Apostol de la Catedral y miss& major ab processó a la tarde (3). Un Ceremo- nial del Coiiceil, fet 1' any 1496, nos esplica la manera com :~leshores los ~ o n e ~ l l e r s volian se fes aquesta festa, que la feyan pregonar a l vospro abans, pcrquc dexant aquel1 dia lo trevail, S' ailés a l ofici de la catedral y n la processó, doiirint graeies a. Dcu do que Vieh no. haguOs sigut entregat a l saqueig. A aques.

(1) secretar ir^ Ca]~iliilnr do Vicli. LIibfc 5 dcl Iiortcr. En el* fols. 41 y 42 doiia noticia ú' haverse celcbrnt reniii(i oapitulnr clj: dies 24 y 29 de novembre 1476 y els darrers dies de janer y Iebrer de 1477, sens anotar res de particular.

(2) Aphndix VIII. (3) Aponclix VIII.

YEX~BIAE.-V~I 58

tes funcions deviail assistirhi los Coileellers ab les iilsiguies del ofici, eonvidanthi al veguer y 81s prohoms,, sempre demailant perinis S la Cort Reyal (1).

Lo Missal irnpr6s 1' asly 1496, coilfirina lo ritu doble inajor d' aquesta diada, afegint lo de 1547 que axó es ex voto solza- menten la Ciutat (2). Los breviaris impresos coiiteinporanis dels Bliasals afirman lo inateix, dona,slt per causa la lliberaeió l e Vich, afegint lo m6s vell, que axó es per acort dei Capitol y de la ,, Ciutat, y 1' nltre mencionailt sols lo Capitol (3). A 23 de ilovein- bro d e 1589 S' establi lo eawbi d' hora de la processó, donant per rahó que pogués assistirhi lo poúle (4). Axis, d' aleshores ayant se feu a l mati, á no haverhi un motiu extraorcliriari (5).

La admisió del breviari y missal romh y l a adopció de la liturgia romana 1' any 1566 (6), portá per consequeiicia neeessa. ria, 1: aperduament paulati d' aquesta festit. Lo iuissal y breviari romans, dedican lo día 11 de deseinbTe, á Sant Dainas Papa, per lo quo devia faltar un dels grimers rnotius per la ce- lebraeió y remembrailca antigues. Una consueta per la Catedral

. . vigatana feta 1' any 1657 fa notar, que, tal diada te '1 ritu de semidoble de Sant Damas, pero afegeix eerts recorts del espleii- dor anterior peresser festa votada, segons diu, de preeepte gcl

/ Sant'NarbonBs. Axis posa la ~nissa major doble eelebrantse dcl Sant, fentse després la processó que devia entrar a la iglesia de la Pietat (7j, per lo que S' eutrava á chor mes dejorn, 6 siga á les vuy t . L' any 1660, ja 'S va consignar ax6 derrer com S

(1) Apendix XIII. (2) Apbndix V I I . (3) Apendix IX. (4) Capitol de 29 novembre 1580. Foiich resolt que les proeessons '

de Sant Pau de Nnrbona y Sunt Sehasti& *de vuy adevant se fnssen apres del ofici connentual pcrclue lo poble tinga mes temps de asistir a ditas professons~~.-Se~retaria, Capitular; Lib. 1, Secret.; fol. 34.

j5) 17 desemhre 1632 ase ha resolt que per quant aquesta semana en lo die de Sant Pau de Narbona pei: auer plogut nos pogue fer la professo acostumada, ques fasse diumenge dia viuct despres de vespres no es estat'impedit per alguna inclemeneiai.. 11 Seoret., fol. 69.

(6) 'Vid., Lib. VI1 del Porter, fol. 83, 2 julio1 1666.-VI11 Poster, fol. 15, 4 mar? 1585, fol. 29, 6 novembre 1609. Es de notar com el ri- tual del any 1568 al calendari al 17 de desembre porta enoar: dup7ex hajus eolitur ea: voto S?> ciuitate T'iee%si.

(7) Apéndix VLU.

mida transitoria (1) pero la consueta ho convertí en defiriitiu. C6m d ciiriositat tampoch pot dexarse passar la suplica que lle. gim 1' any 1678, de que per tal festa se servís alguna distribució estraordiilaria, corn s' havia iet anteriorinent (.2). Axó iio podía esser eil virtut de fundació espeeiitl, puix que del any 1663 sa . bem que no hi havia cap fui~dació (3).

Altre consueta capitula6 del any 1682, si en l a rubrica no dona grans novetats respecte l a anterior, en cambi nos indica. un radical cambi en lo curs de la process6 de Sant Pan, sens anar 5 la Pietat y eirtrant a la Rodona que hi havia devant de la Catedral (4).

Per 6, no haventhi qui tingués iirterbs en lo de la festa, S' anit oblidant no quedailtne altre cosa que la proeessó. Un llibre pro- cessoilal del a,ny 1771 la ordena sense sayres detalls que 'ns perinetiil assegurar com era costum aleshores ierla ( 5 ) , pero el proecssonal del 1882 la porta miiiuciosniuoiit descrita ab uira pribctica de l a que no n' havbiu pogut trovar 1' origeil, pero que aleshores se restahli (e), per haverhi rocort de com así8 s' ha- vía fet aiiteriorment, Consistía aquesta, en 1' anar la processó a

(1) .Lo Canoiige Codina ha proposat que la festa dc Sant Pau se esdeve en diiimenge y que axi se pora fer la professó lo mateix dia y se poria entrar a vuyt horas y se hn. resolt ques fassa la professó lo mateix dia de Sant Pau despres lo offici y que se entre al punt de les vuyt;.. I V Secret., fol. 223, vers. Dia 9 dcsembre.

(2) 9 deseinbrc 1678 dtem a proposat lo Senyor Canonge Vilomn- ra que aqui se acostiininua seruir algiina cosa per la festa de Sant Pau y que ara no se servex res y que tos Benefioiats se quexeri y V. S. a resolt ques mire sis cobra rendas. IX Secret., fol. 187, ver.

(3) Apbndix VIII. (4) Speculum Funclationum de 1663: desembro 11. =Festa de Sant

Pan de Narbona en lo qual dia so fa professó per Ciutat, y se donen quatre diuBs a cada rcsident y per dita distribució noy ha fundat cosa alguna. (Arx. Cap., fol. 179 vers).

(5 ) Jlnnnal ~ Z L C , contd fotas las p ~ o c e s s o ? ~ ~ de ?wgativas, i altres que el¿ difwents dias del any ncostzrma fe? ab la solernnitat, gue estila 70 M. 1118. Capitol ab lo clwo de la Santa Iglesia Catl~edrnl de Vich.- Barcelona 1771, per Francisco Geiierns, plana 105.

( 6 ) 3fantcal que co?zt0 totas lrrs firocesso?zs que en dife?.eñls dies del a n y y 01% ten-ps de pregaries acosttrnta fer aú la solcmnitat qzce estila 70 Ilnb. Capitol aU lo clero de la Sa?ztn Iglesia Oated?al de Vieh.-Vich, Estaiupa de Ranión Anglada y Pujals. 1882, plana 212.

doiiar tres pichs S la porta del casal d e l ~ Clarianes. Y axis con- tinuh fentse f i n ~ al, nny 1900, pró la. anyada següeilt, en capella 6 rcuiiió de cailonges tiuguda h 1.0 de deseinbre, S' aeordh que, ateilent la crudesa del temps, la proeess6 iio sortis de la Cate. dral. Desde alcshores ;¡a no s' es feta mes, perdeiltse lo darrer recort de la festn de Sant Pnu.

En altres ordes, la celebvnció c.ommeinorativn de la festa del any 1475, va perdres mes abatls. Les Constitilcions Siuodals del any 1591 en 1' index de dies feriats, tal vegada per adaptnr- se & lo que 'S feya en l a Curia'Metropolitana de Tarragona, no enclou lo día 11. de desembre (1). Un quadro dels dies feriats de la Cbrt del Oficialat de Vieh, portant la data 7 novembre 1593, tampoch senyala tal diada (2), essent mes de notar ax6 quant lo porta lo volum de Sinodals del bisbe &Iagarol.a de 1628 s b l a adició eole~zdus in parochia lantucn (3) y lo del Bisbc &Iuiioz corresponent á 1748 (4). Avuy tal festa ja no 'S celebra.

La Ciutat no deinostrh tenir pas molt interés en la eclebració solemne de la diada del Sant Narbonés. Lo cambi d' hora per la drocessú que ja havém dit S' cstabli 1' any 1589, no v a eonsig- narse en lo llibre d' icorts del Concell, lo que podría dirnos com aquest no servava la assistencia S tal eerimonia 4 fitials del segle xvr (5). Un altre Cerimonial de Concellers, fet S finais del segle XYII (6), no posa cap indici de que 'S guardes l a festa, puix no li senyala practica especial, 11assant del día de la Coileepció a l de Nada1 (7). Ax6 fa mes estranyesa, quant en les dues Taules

(1) Constitutiones Synodales 'Vieenses, e d i t a a m o Domi715 MDLXXXXI , folis 57, 58 y 59.

(2) En 1' Escrivania piiblica 6 Curia fnmada. (3) Constitutiones Synodalcs Fz'ee?zses eollectm, auctm et in o d i -

nenz ~edaetm. Sub Petro a Magarola Vicensi Episeopo, et Regio L1o:olzsi Zia~io unno a Chvisto nato 1628. Tit. V.

(4) Co?zstitutiones fiy?~odales Dioecesis V¿eeizsis in ununz colleeta, renovata, et aucta sub n l m o et Reve?.endissinzo D. D. Enzmanuele a IMU.&OZ et Guil. Tit. IV.

(5) .Lib. O d' Acorts. (6) A 5 de novembro de 1699 se feu comissi6 per regonexer y exa-

minar lo cecimonial que bavia fet lo notari y escriva del Conccll Jo- seph Luciá,. A 19 deseinbre los comissionats Franeesch &forgadbs y Rafe1 Pages tenian revisat y corregit tal Ilibre. Vol 26 di Acorts.

(7) Arxiu Municipal, en lo plech cerimonial, noms. 32 y 33 del manuscrit.

senyaladores d e l ~ dies feriats de la Taula de Cambi y Comuns Deposits de 12% eiutat de Vich, S' enelou lo dia 11 de deseinbre festivitat de Sairt Pau da Nnrboira(1). Aquests indieadors sembli~ que corresponen A comenpameirt y finals del segio xvrr, y esti- gueren en LIS lnoiltres dur5 la l'auln ó siga fins al any 1768.

Esplieades les vieisituts ab que ha passat entre los vigatans lo eulte del Sant NarhonBs, falta dir algom sobre una Uegenda que, ab la festivitat S' es lligada, fent que la memoria de Sant Pau arribAs fins a nosaltres.

Es per primernvegada en la acta capitular del 9 de desembre de 1672 que veyem mentada tal diada, ab una adició que apar in- dicarnos la existencia de la llegenda ó tradieió. Alcshores sens parla de Sant Pau del Veguer (2), fent lo tnateix los proeessonals de 1771 y 1882, doi~aiitnos & entendre com, entre lo Sant y lo Veguer, lo poble hi hauria posat una especie de Iligam, mes 6 menys basat en un aeontexement histórich. Aquest seria un epi- sodi de la guerra contra los exBreits fraueesos del any 1654, su- posantse que bavent aquests aparellat uiia sorpresa per apoderarse de la eiutat, lo Veguer, que aleshares, segons la llegenda, seria Don Miquel de Clariaila, va tenirne iioticia por haverse prescntat un descoiiegut, la iiit matexa que devia portarse a realisació lo plan del enemieh, avisant lo perill, reeoiuanant vi- gilaircia y revelant lo que podia sueeebir segons los plairs dels fraueesos. La tradició afegeix, que, havent Doii D'iiquel, pregun- tnt al qui l' avisava quiir era lo seu nom, li respondria ser Sergi Pau dit lo NarbonBs, que volia axis mostrar sa proteeeió per la Ciutat hont havia seinbrat les llevors evangéliques. Aleshorts

(1) Arxiu Munioipal. (2) <Ha proposat lo Canonge Francesch Colidelrum que diumen-

ga primer ~ inen t es Sant Pau del Veguer y en clit dia hi ha profess6 per la eiutat, y o0111 es Jorniiiica de aduent V. S. pot resoldrer sis fara aquella o no, y V. S. ha resolt se fassa dita professb diumenge despres del offioi, y que se entc a tercia mitja hora antes y se diga al Predica- dor sia breu.. VI11 Secretar, fol. 285, vers.

Vich hauria v0ta.t la processó del Sant ab la practica de donar tres pichs it la casa en que S' hauria rebut 1' avis providen- c i d (1).

Per les novos que havi.iii donat, ja 'S pot veure coin no es aquest S origen de In. proccssó del dia 11. de dcsoinbre. Per altre part, la llegeslda en si, tampoch té ionament, ja l a coloquoin a l dia 13 de novembre (2), a l a diada matexa de Sant Pau 6 & l a nit del 14 al 15 de desembre, que es ahont tindria mes versem. blanca.

Los exércits francesas se trovavsn, lo dia LO de novembre, A Sant Marti do Sobremunt, lo 12 S Perafita, Lo 13 á Sant Marti Ceseorts y it Santa BIaria de Vilanova, veilint lo 14 Ourb y corrcnt los demés dies la Plhua, fins a l 8 de deseinbre, coinetent mil profanacions y saqueigs en los igiesies y poblats (3) volta,»t la Ciutat y assetjantla fins al dia 15 de deseinbre, que 'S retiraren per falta de queviurcs. Lo día 17 lo Concell vigatá se reuui aprobant varies disposiciosis sobre sufragis, preses en prohome- nia del dia 15, afegint que .se celebre en actio de gratias un offici solemna y ab predica al gloriosos Sants Martyrs lluciB y Martia Patroils de la Ciutat y per dit effecta tingan facultat dits Seiiyors Concellers de gastar lo que conuinga (S).. Axis aqui per res se parla d' u11 ausili especial atribuit a Sant Pau de Nar- bona, de qui ni 'S fa menció, con1 tampoch ne diuen res les ac .

(1) Vegis lo llibre: Pich, su l~istoria, sus monumentos, sus lbijos y sus glovias, por D. Joaquín Salarich, cap. IV. Sobre aquesta tradició D. Joaquim Albanell eompongué un drama en dos aetes pel teatro en. tolich titolat: DO+L Nlipel de Clnriana. TambE D. E'redericli Soler sobre lo mateix va arreglarhi un drama, que fou nn oomplet ntentat A 1' historia, titolat Lo Coneell de VLch, estrenantse en lo teatre vigatá. lo dia 31 de Julio1 de 1870. Mes tai't lo mateix Soler refundi son drama baix la denominació de L o Veguer de Ech.

(2) Salarich. Ibid. (3) Vegis 1' opuscol. ~Publicació de la declaracici, de la sentencia

de escomunicació mayor y de altras censuras fota per. lo Vicari general del Illustre y Reuerendissim senyor Bisbe do Vich a, 10 de abril del any 1655 contra los soldats del exereit frnnces que innadint esta Pro- uincia de Cathalunya en lo estiu prop passat, inuadi y oonpa la Plana de Vich en los mesos de Noembre y Dezembre prop pnssatsp, ete. En 1' arxiu parroquia1 de Vilalleons.

(4) Vol. 19 d' Acorts.

-( 561 )-

tes capitiilars (1). Tampoch era veguer En Clariana, sino En Francesch Sala y Sassala (2).

Es molt de notar lo iet aqucst d' haverse confós lo veritable origen de la festa de Saut Pau, brodantlo de la manera com ho Iia fet lo poble. Un acontexement del segle xy se traslada al segle ?vil, eiicara que ab circunstancies be11 semhlants. Segons l a ve'ritat y la llegenda, la festa te per origen un atach d'exercit foraster, gue la primera 'ns diu esser de castellans nb I' ausili del Alkrriba y la segoria converteix en Prancesos; sempre hi ha un avis que fa posar la Ciutat sobre les armes, resultant per la historia que '1 dona u n traydor a sa companyia, qui, per un cava11 se ven, conservantse son nom, Joan de la BIuela, venint la t ra- dició a convertirlo no mes que en Sant Pau de Narboiia, que vol niostrnr sa protecció sobre Vich; y fiiialment totes dugues vegades la Ciutat surt ben lliurada de perill.

,Pero si hi ha coiilcidencies entre les afirmacions de la hicto ria y les de la Uegenda, de la conversió y mutació de l a una en 1' altre n' es resultat un fet que sembla un sarcasine. Justament la tradició fa que resultés la Aninia de lo que '11s esplica, Don Rliquel de Clariana, a casa de quins descendents anava á trucar la processó origiiiada d' ella, veiliot axis a establirse que la ce- rimonia religiosn eommernorativa de la Iliberació de la Ciutat del atach del Altarriba, v a 4 verificarse precisamont temps A venir a la casa mateixa d' aquest, vinguda a nom dcls Claria- nns (3), quant 1' any 1578 S' uni en mutriinoni la, pubille. Al-

(1) V. Secret., fols. 178 y 199. (2) En lo llibre 19 d' Acorts ab data 9 febrer 1654 lleginr: *Deter-

iiiiiia lo Magnifich Consell que attesa la nccessitat se te eii la preserit ciutat de alguna persona qui adrriiiiistse justicia ha adiiies en Regenr l i ~ vegueria do1 Senyur Francisco Sala pc-r esta vegacln tant solai~ienl ab espressa protesta y saliielrtt que lo present acte de nclriiissi6 no puga sor tret may, cte.. Aquest Fiaiicesch Sala y Sassaln era Bll de Vicli per lo que no podia ocupar la vegueria, entenoiitsc asis la salvetat que f a lo Consell. Conexem doouincnts del 22 de julio1 y 11 desembre di.1 mnteix any 1654, en que consta coiu esa Veguer lo inateix Sala y Sa- ssala, l o niateix que a 28 ootubse del aiiy segiient, succehintlo en lo carrcch a 16 mnig de 1670, altreYigtit6 N' iinton Fontanella. Los dics en que podia sueoehir 1' atacli Ilegcridari, era subveguer En Joan Fruii- cesch Sauleda.

(3) Pot donarse una esplicació d' aquest fet. La casa dels Clariann, mentres existí la instituoi6 de la vegneria vigatana, pot dirse que re-

bina d' Altarriba Alemany des Catllar a b Doil Pare de Clar ima y de Vilatorta, dels qiii lo mateix a n y nasquA Don Miquel de Clariaila d' Altarriba y de Seva (1). Axis 1' eneinich de l a Ciu ta t anatematisat a b lo iuer Eet de celebrarse la proccssó origi- nada per lo succés rigurosament veritable, ve a csser en u11 dels seus matexos descende~its, honrat per la llege~ida, que '1 fa 1' lié- roe a qui Vich deu en boua part 1' haverse lliurat d' u11 saqueig.

LAUS DE0

presentava aquesta eutitat, desde lo moment que era la casa oficial dels veguers, puix que '1s Clarianas posseian los drcts sobre les escrivanies de la vegueria y batllia de Vich y son territori d' Ansoiia, proveuint- los com d successors directes del Llorens d' Altarriba do qui tant havem dit;guardautse encara avuy en aquella casa seva, 1' arxiu de la vegueria vigatans. En Llorens 1' aiiy 1495 posseia ja tals úrets (Curia Fumada, B. de Prat, manual) per esser hereu y succesor dc Na Joaneta qes Eros de qui tamb8 havem dit algoin en uua nota, anterior. Lo testament 6' aquesta, fet a 3 julio1 de 1462 (Id. Testnments de Jauine Valls) disposava que les escrivanies qiiedesse~i per son fill Fraucesch de Vila. gaya, scmpre que tingues siiccessió directa. Com que aquest mori inca- paoitat, segons disposició de dita testaclora, despr8s d' linverles usufructuades en vida lo notari Gabriel.Navata, passaren a En Llorcns com a llegitim successor de sa inare Elioiior filla do Na Joaneta y d' En Berenguer de Vilalleous. Los Eres tenian les escrivanies pcr liaverleshi donades lo rey Pere IV al savi en d ~ e t Bereiiguer ga Era 6 $es Eres; puix que sabem que aqiiest personatge les tenia ja 1' any 1337, pero ab document de 7 idus octubre fetxat it Daroca aquel1 Rey les concedi á di t~erenguer y d nu seu fill per tota la vida mitjan~ant un cens anyal: feutse mes coinpleta aquesta cesió ab documeut fetxnt A Bar- celona $11 kaiendes Mar$ de 1342, puig que uiitjangnnt una entrada de 10000 ious y un cens anyal de 300 al Rey-Pere IV les assignd per- petuament al mateix Bereuguer y & sos successors. (Id. Coml*, de Joan Fraucesch Frauoh, 2 Abril 1506, y Man. del mateix notari, 13 desem. bre 1507.

(1) Ap(iu&ix XIV.

Actes de Sant Pau, Bisbe de Narbona

Publicat en in Hislorin Ecclesiae Gallirnnne del Birbe de Montpeller, Francesch Bos- quet y en les Acta Sairciorriia MarLii n Joasmc BoZIando S. J. colligijeZicitw coepta, a GodfliiEo Hcnwiio~tio o1 Datricle Papebrocbia ejiirdcnz Sociclnfis Jesu aiicta, digesta ct iili~xlrata. Ijii~i's 111, Die XXI .

Noticies dels martlrilogis sobre Sant Pau de Narbona

Martprologiuni Jeronpmianuin. = X1 Kalend. Aprilis: ~ 1 n Narbona civitate natale sancti Pauli confessoris= (P. L. XXX. 448).

Martyrologium Bedae, juxta exemplar Bollandianum =XI Kal. Apri- lis: eCivitate Narbona natale S. Pauli Episcopi, qnem ita labor domesti- ciis et tribnlatio exercuit ut eum vernnt famulum Domini approbaretn [P. L. XCIV, 864 y 865). Una variant afegeix: nquem Beati apostoli ordinarunt primo iu Galiia Biterrensis episcopum. (Ibid.)

Martprologium Fiori. = X i Kal. April.: .In Arbona civitate natalis Pauli eoiifessosisa (P. L. CXIII. 113).

Martprologium Wandelberti monachi:

aundecimae antistes tribnit pia lainina Paulusn sQuo jure euiiltat proprio Narbona inagistros a(I3aec primuu celebrat perfecto luniine Paseha)*

(P. L. CXXI, 593)

- ( 564 )-

Martyrologium Rnbani Mauri. = XI ICnl. April.: <tIn Narbonna civi- t i~te natale sanoti i'auli couCessori~* (P. L. CX, 1136).

Martyrofogiccm romano-parvum. = Xl Iial. April.: .Narbonae, sancti Pauli episcopi discipuli Apostoloruinn (P. L. CXXIII, 152).

Martyrologium Adonis = XI lial. April.: aIu Galiis civitate Nar- bona, natale sancti Pauli episcopi et coiifessoris discipuli apostolo. rum. (P. L. CXXIII, 241 y CXXXVIII, 1.219).

Martyrologium Usuardi. = XI ICal. April.: ~ A p u d eptimianam oivi- tate Biterris, dcpositio saneti Afrodisii episcopi et confessoris. Hic a beato Paulo Narbonensi episcopo cidern urbi ordinatus antistes, fiiei documentis praeclarus virtutuiniue meritis ornatus, quievit in paccs -Codex Antuerpiensis majus: sin Galliis civitate Narboniae nqtale sancti Pauli: episcopi et confesoris, quem beati Apostoli, ordinatnm urbi Narboniae episeopuin iniserunt~~.=Codex Antuerpiensís, maximus Lubecensis et Ughelianus: aIn Galtiis civitate Narbonae natale sancti Pauli episcopi discipuli apostoloriim, qui n beato Paulo baptizatus. in Gallias directus, apud Narbonam episcopali dignitate donatus e & - Antuer#ieusis maximus, Ultrajecensis, Leydensis, Lovaniensis, Alber- guensis, Uanicensis et editio Ultsajecensis-Eelgica: s1n Galliis c i~i ta to Narbona, natale sancti Paiiii episcopi discipiili apostolorum, qui a beato Paulo baptizatus, in Gallins directus, apud Narbonam episcopit- li clignitatc donatus est..-Codex Centulleusis:.eIn Galliis civitate Nnr bona, sancti Pauli opiscopi et confessoris quem beatus Paulus aposto- 111s ordinavit et ibidem diresita.-Codex Vaticanus: eNtitale saneti Pauli episcopi, qui a beato Paulo apostolo eum ad FIispanias praedi- csndi gratia pergeret, apud urbem Narbonaiu relictus, prse.dicatioi~is officio non segniter implcto, clar~is miraculis coronatus quievit=.- Codex Florentinus: 4 p u d praedictam Narbonam, sancti Pauli episco: pi et oonfessoris~.-Codex Grevensis: d tem secundum aliquos hic, na; tale sancti Pauli Narbon.cnsis episcopi, qui in pridie idus Deoembris: poiiitur~ (P. L. CXXIII, 864).

Martyrologium Usuardi. = 111 idus Deoembris: oApuc? Narbonaln, natalis sauti Pauli confessoris, quem bentus Paulus apostolus ordinatum, eidem urbi destinabit ai~tisteteui: quique cum eodem Apesto- lo ad Eispanias praedicandi gfatia pergens, ibidem reliotus est ubi praedicationis officio non segniter impleto clarus rniiaculis ooroiiatus quievitax-Codex Centullensis: ~Narbonae, sancti Pauli episcopi et coi~fessorís~.-Codex Pulsaneusis: a Apud septimaiiiam urbe Narbona, depositio sancti Pauli opiscopi et confessorisv.-Codex t1atrioensis - Cartbusianus - Ultrajectensis: ~ P a u l i Narbonensis episcopiu (P. L. cxxrv, 795).

Martyrologium Bedae. = XI ICal. April.: eln Galliis civitate Nar- l~one sancti Pauli episcopi et confessoris, discipuli apostoloruiil Clrriu- ti, quein tradunt euindem ipsum fiiisse Sergium Paulum proconsulem, virnm prurlentem, a qno ipse Paulus sortitas est nomen, quin ipse euiu

-[ 565 )-

fidei Christi subegerat: quique a b eodem sancto apostolo cum a d His- panias prnedicandi grstia pergeret, apud praefntam urbein Narbünam relictns praedicationis officio non segnitev impleto, clarus miraculis cnrorlatris sepeliturs (P. L. XCIV, 864).

Martprologium Notkeri = XI Iínl April.: aiipud Nnrboi~erii civi. tntem, a qua Gallia Narboiiensis 11omein assuinpsit, nat,ivitas S. Pauli qrre111 beati Apüstoli ordinatum eidern urbiepiscopum dircxerunt. Queni tradunt eumdem ipsum friisse Sergium Pauluni Prooonsuleni, viruin prudcntem, a quo ipsc Paulus apostolus sortitris est norneu, quin illuiil iidei Chiisti subegerat. Qni in eadem rogione praedicationib officio non scgniter impleto, clarus miraculis confessione Christi coronatus sope litura (P. L. CXXXI 1067).

Mat.tprologium Romanum. = e ~ a r b o n a e in Uallia natalis snneti i'auli episcopi, Apostolorum discipuli, quem tradunt fnisse Fer,' wium P a u l ~ m l~rocousulein, qui a beato Apostolo Pmlo baptizntus, e t cum in Uispr~niam pergeret, apud Narbonnin relictus ibiiIc01 episcopnli dig- 11itatc donatris est; ubi praedicationis ofíicio n o ~ ~ segiiiter expleto, cla rus iniraculis migravit in coeluin (1).

Vida de Sant Pau de Narbona, segons lo codex xiurn. 2838 de la Biblioteca Nacional de Paris

(Publicat en lo Cai,~lofss codiciisi i>o~ii>yrnficon~ii~ ialirioi-iin~ aniiqiriorit,,~ saerii!~ XVI, qtti assers'aririii. i t z Tilklioih<,ia Naiioaaii Tnr-isierisi.- Codei si~xt(i>,<il,ii riiírn. 2839, oliwl Aloissiaceiiris, deiiiiic Cnll~ci./ii~tir 4310, j~osiea Kcpiiis 4o j6 . 1 . j . Ap- pcndix) .

(1) Altres martirologis tarnbe parlan de Saiit Pau <le Naibona. El ~ a ; tgrologium Hironyrnianun~ Treoirenso al ,Y[ Iial. Aprilis diii: ln Nurbona P a d i Confessoris. El Fuldense porta: sin I\'arbona Secundi ot Paiili confesso- riim* (Aunlecta Bollandiaiia, arips 1882 y 1833). Los Bolandes a1 tractai de Sant Pan de Narbonn al 22 de Jlnrs citan ti Siinsiiis qui en o1 seii Marl!lro- logium Gallicanun~ li diu Ep;scopcrm rt ~Ilarl!yrom, nfogiiit qiic ccomprehen- sus diveque ercruciati~s doniiirii o11 tasi,iinoniiiin, qiiod Verbo Doi constanter perhibuib, estreino affeet,iis suyplicio, iilostrissiininri Agonem esplevita. Aquest martirologi, sl 12 do Ucsou~bra cauibia de t6, afirmant que .Aposta- lico cursu agregio consuinniato, nd sauct,issimi sui praece~toris coguoininis beatum perrexisse cousortiiini snnqiit, glorioso ~iraesiilatu morteqiie cornm Deo protiosa urbe illa irnmo~.tali gloria iilastravisse cte.* (Acta Sanetornrn Martii vol. 111, pcig.. 369 y 370)

Vida de Sant Pan de Narbona, segons Pere de Natalibns

(Publicat eii lo Catalopus sanclori~m el gmtslolu~ii eorunr er divruis vobrrrziniúibs collectus lib. 1, cap. LX).

Noticies trameses per Bernat Bnades sobre Sant Pan de Narbona

(Publicat en son L Z h e del, Jcvir da1 mes de Cataluaya, ccap. IV).

Sant Pau de Narbona segons los martirologis usats en la Sen Vigatana

Martirologi de la segona meptaf del segle x. (Núm. XLVII del catálech deis códexs da la Catedral de Vich fct per lo P. Saume Vi- Ilanueva). Avuy en lo Xfuseu Episcopal.=FoZi 299, vers.--XI kalcndis Aprilis. In galliis ciiiitate Narbonense sancti pauli cpiseopi ct confessoris disapuli apostolorunl (1).

Martirologi del segle xi (enquadernat ab 1' anterior).=FoLi 29.- XI kal Aprilis. In galliis ciuitate Narbonense sancti pauli episcopi et confessoris disoipuli apostoloruiu, require retro. FoZi 121 ret. (2). 111 idus Decembris. Eodem die natalis sancti pauli narbonei~sis episcopi et confessoris.

Martirologi del segle xr, esorit 1' any 1061 per Ermemir, canonge vigatir (Núm. XLIII del predit catAlech). Avuy en lo Museu. =Fozi'oliS19 y 104 ret. (Cum el8 anteriors).

Martirologi del segle xrrr, usat fins iE final del segle XVI (Núm. 111 del cat$leoh mentat) Censervat en 10 Museu.=Fo¿is 2 1 y S I , (Com els anteriors).

(1) Falta le part que deuria correspondre al fll cdus Desernbris, essent ineomplat lo volum.

(2) Es de notar la circunstancia d' ener aquesta memoria al final de totos les dembs, indieant que hi 2ou afegida al volum de que qucst es copia.

'anoq.mu gn1:J 'S s?.qclulaaaa snp?lrr :cluln..LnpualnjI IIIIX a1o9a~ (qa!~ ap 1vdoas!úg nasnjy) .sassapirqv sal ap uso[ 1u8~ ap ~!lseuour [ap I~:SS!M

wanb asa mnpnnm a.run.ras oau!S.r!a as ninp 's!$v.r.8 s!?s.iLa !1vziq?a1: $!nux:p snap maua .snlnurej snrn~ss!gonap $3 snui~ss!so!oa.~i[ aossajaoo snl -nvd snlvaq gsa o!,"aljoa mnaoiib aa ,Inassa s!u!nSuvs Isnja sar.iadse a.1 -aqg mviib vpuvs uu!mSu luapnv3 sa.rossajnoa onb u1 .'o$suo a~odxoa u! arir!co ss$!.rSa3u: ?a Lsiiq!.~orir s!$sv> u~na rut~iouoq u$p11$s qrraov~d .redmas !nn '1vIIun a$!Z.in," osoainds mn.roSiit?u alvnr aau '!lao a.ra8n:o ?nns .sod aau a.r.ra3 aau mn[lI '.ro$aa.i au!mp3a.1 alrbo?.r$od ouaeim ap snuSvm 'oaa q1: snlo!p 111nao)ndod sdaou!.rd la mn%a.r xax 'nauilirj aurm.i?qn! a.ra[ds ra$:.isd sorod aiiblu 0x1: qv aupnalds o.i$jv .ivqn! mnpunm .red !u3 'mn.r?sou ninu!riiop run$s!.rqr> aad 'snap au.ra?av '?sa mn$sn[ ia ainn -B!p alah ~o:?vtl&a.q-'anursa.~am a.1apnv9 au!pnq!$.eaq vu.ro?au u: S!$

-oues snqjumo mno auo!avaa.rdap sn!l[! $n 'xnmv$al ano!$oaop pud a!p vuaa!poq e!aolS sn!a ap $nays $n '!{"u J !n$ spossajuoa auo!lv.iomamaroo oad sriurpaj~o saa!ldns an? s!$sasa!vur au!njp mnlaodsuoo a?n.a-.or~.raa,y -'(?aa/o.~d fi w)a.laas BZ s/iuoua &..ra$uu ,? zuoa $o&) 'vi: !lo3 '~vdoos!d~ nasnly 01 na ñnap '.rs)ngdz?~ ?zaa)ogq!g 'z~aa~irrull?~~ '2 1ap qoalwao lap 111~qx .mnN=.)?cOl Luz ~u .to!~alsod qaod 'sn!lo aqs!g lap less!~

..1ad 'a$!,% BUTUI!~ a.1e.rlanad vil$ad.iad la '!aa anurvaaaur s.lap!s gas pu s!unn$ s!-[ao9ue aagguod anbw 00% a.tossa$uoa olnsj o$i?aq a%napaa.ra$u! $a <s'zauS!p 3~ea.1asiroo va s!qou n! sn!~!doxd '.IO~SO~I map anrmop sntn -nsaab s!la$s!m e.?aas .i??dmns qunucou-,oap! 73 'a?U'%.!$vu !n? !I'J 7% -!uaajnn mepuvaqapo pe snmez.i?da.id :nb 'auo!ae!a!do.i<l aaad!o.iad siiur -uap~ ns.zao.za?u: snra anómun$ 2nmea.taru pwpunirre snqggvaJ szqann:, u !Invd jn$ sjaossajuoa $a 's!%op.raovs ~ui!ss.lanes eno!saaa.re$u! $a a.rv.roxa auo!uonap !ar1dns a% 13 'snap auaa$aa :$sa mii$snf la mnugrp a.raA 'o:gnt1& - 3.g-,.rnmna.ram a.rapn.t.8 au:pn?!quaq srrzaqaa ti! s;púus snqyumo rnna auo~avaa~dap sn!i.[! in 'dnmu?al auolaoaap s!a$nd a!p vrr.ra!poq v!.roja" snya op $na!s ?n <!lnud !n$ sxaosajnoa 'ano!av~omammoo ond snm!.iago saazjdns snnnnr mnn!n!p aorI an!uiop avnq s!$u?sa!um avu!qp mtir+oad -snoo a$ng .w$adiag-.rea .sossgmo.rda.z a$:& auxaqav sa~ouoq pu OJ:U~A

-~ad anl>?li 'sosal)! a.~ausm.iad sou 3v3 ano!$vq~n$aad !umo qv s!$!.rom gnuj :ni s-ossa~uia $a "adpsns su~vaupi uqson ogoa urnavui!w mnl .uwues anbxopua~ds 'mrwosso~uoa 1:1mlS se !nú snoa 'auoqzuN !1us~ !%anes '~?,~qmmoa 81%~ r~r-*js~anuu~i!~ 'a tap qaa~v$ua jap XXT 0.1

-amumurIf .(3c~'gvi o~od= !~~do~$dz nasnlv 01 ne LnLs 'vi~~~eZ~a mln? -11983 eaazq1q0~) 'IX a@as gap pqdaui e~aui!~d el ap '~eaeooui ltiss!~

-( 568 )-

Foli CXIX.-Sancti Pau.li.Norbone. Deus qui es gloria coiifessorum splcndorque sanctoruin animarum, t c . (con% els a?~te+.iors) Secreta Aute conspectu diuine niaicstatis, otc. (com els anteviors) Postconzt~nio Sinpta mysteria sacra qiiaesuiniis domine deus, eto. (com els anteriws).

Missal del monastir de Ripoll. (Arxiu dc la Corona d' Arngó. Nii. mero 112, en 4 . 9 . Principis del sogie xv.-Foli CCXXVIII.

Saneti Pauli Episcopi officium. Sacerdotes tui (1) domiiie induan- tur iusticia et sar~cti tui exultent propter dauit seruuin tuuin non aver-

. tasfaoiem christi tui.--Psalmzrs. MementoDomiue dauit.-ColleetaDeiis qui es gloria confessoruin splendorque sanctarum nnimarum (eom els a?~twiors).-Epistola. Lectio epistole tid.hebreos Fratrei: plures facti sunt saoerdotes seoundum lcgem, idcirco quod morte prohiberentur perinanere; hic autem eo quod manent iu neternum sempiternum Iia- bet sacerdotium. Unde et salvare in perpetuum potest aecedentes per semetipsum ad Deum, semper viuens ad interpellaudum pro nobis. Talis enim decebat ut nobis essct pontifex, sanctus, innooens, impo. llutus, segregatus a peccatoribus, et excelsior oelis factus, qui non

'' . . habet necessitatem quotidie queinadmodurn sacerdotes, prius pro suis delictis hostias offerre, deinde pro populi, hoc enim fecit semel seofferendodominus noster ihesus ohristus.-Respo~~sorium.Eccesacer- dos magnus qui in diebus suis placuit deum.-Vevsiculum. Non est in- ucntus similis illi qui conseruaret legem exce1si.-Alleluya. Versiculunz Iuueni danit seruum meum oleo sanoto meo uncxi eum manus euis meam auxiliabitur ei et brachium meum confortabit eum. -8ecuentia sanetc ezLangeZái secu?~dzrm rnatheum. In illo terupore dixit dominus ihesus disoipulis suis parabolam hano homo qaidam percgre proíiciscens

' vocabit servos suos, ct tradidit illis bona sua. Et uiii dedit qunque talenta, alii autem duo, alii yero unum, unicuique seoumdum propriain virlutem, ot profeotus est statim. Abiit autem qui quinque talenta, acceperat, et operatus est iu eis, etlucratus est alia quinque. Similiter et qui duo aooeperat, lucratus est alia duo. Qui autem unum accepernt, abiens fodit in terram. et abscondit pecuniam dominisni. Post multum vero temporis venit dominus seruorum iilorum. et posuit ratiouem oum eis. Et accédens qui quinque talenta accepcrat, obtulit alia quinque talenta diceni, Domine quinquc talenta tradidisti mihi eoce alia quinque superlucratus sum. Ait illi doniinus ejus. Euge serue bone et fidelis, quia super pauca fuisti fidclis super multa te oonstituam intra in gaudium domini tui. Acoessit autem el; qui duo talenta acceperat,

, et ait, Domine duo talenta tradidisti ~nihi ecoe alia duo superlucratus I sum. Ait illi doininus ejus. Euge serve bone et fidelis, quia super paii-

(1) Pei majar claredat, compietem aquesta miss& segons les indicacions del text. L' Epistola, Respons, Evangeli y Comunió son trets de la missti, de Sant Silveatre,

-( 569 )-

ca fuisti fidelis, super miilta te constituam intra in gaudium domini tiii.-Secvetu. In eonspectu diuinae maiestatis t,uae domine (com 1apl.z: mer.a).-Comunio. Beatus seruus quem eum veuerit dominus inuenerit vigilantem amen dico vobis super omnia bona siia constituet eum.- Postcomunio. Snmta sacra misteria (conz el primer).

Missal perla diócesis de Vich del temps del Bisbe Jaume de cardona. (Museu Episcopal). Ealendarium Deoember. 111 idz~s. Pauli Narbone.

Foli CIIII, vers. - Zn natale sancti yazcli nar,lione. Statuit ei do iliiilus testiLmentum pacis, totum require iu communi confessorum. - O?aciones. Deus qui nos annna beati pauli conEessoris tui atque pon- tificis annua sollepiiitate frequentare concedis, presta quesumus ut quod ille nostris auiibuis e-celeuter infndit, inteligencie eompetentis erudioione capiamus. Per doniinum. Omiiia alia require in communi.

Missal perla diócesis de Vich, imprés 1' anp 1496 á Barcelona per Giral Preus p Juan Luschener p d' ordinació del Bisbe Joan de Peralta. (Biblioteca y Xluseu Episeopal de Vieh).-kálenda~~iunz: December. Z I I idus. Pauli Narboneusis episcopi et confessoris. Duplex majus, tenet gloria.

Foli LXXXI del propi dels Sauts.-I?z festo sancti pauli narboaea- si8 episcopi officizcm. Statiiit ei dominus. E t ulia omnia sicut i n nata,le srincti anibrosii: preter orationes. Gloria in excelsis. Oratio. Deus qui es glori:? eonfessorum, etc. (cona lo p?,inie?;i. Sec~eta (com lo plimer). Postcomuniu (tdem).

Missal imprés 1' anp 1547 4 Lpon per Corneli de Septem Grangiis, d' ordinació del Bisbe de Vich Fr. Benet de Tocco. (Biblioteca y Museu Episoopals).- ICalenda$l~im: Deceiiiber, I Z I idus. Pauli Narbonen~is episcopi et confessoris, duplex nzr~jus. tantunz gloria, co?nmen~oratio, 0% voto i n ciuitnte tantum.

Foli CCVIII, ret.-111 festo santi I'auli narbonerisis episcopi omrii;~ de cominuni uiiius oonfcssoris el~iscopi ouiu orationibiis quaa soquntui'. Oratio (conz i' anterior). -Secreta (Zdem). Postcomu?zio pldern) (1).

Ls festa de Sant Pau de Narbona en la Seu de Vich, segous les eonsuetes litúrgiques d' aquesta iglesia

Consueta dita del canonge Andreu d' Almunia, mort anp 1234.= ( c jdex niiiri. LXXSIV del cat8lccli fet pel P. Jauine Villanueva; avuy cii el iiluseu Episcopal do Vich).

(1) En lo Miisou Episcopal de Vicli Iii ha dos altres miasals, que por lo reduhits y referirse sols á les festes in6s senyn1:ides por 1' Iglesia no diuon res de Snnt Paii. L' iin es del siglo xir y 1' altre del xiv.

-; 670 )-

Poli 3.-In octavis Sti. Andree et in f a t o Sti. Pauii narboniie et iu festo Stc. Lucie quo habent antiplionas et responsoria et fiunt in Adueutn non dicatur feria nec oifici11in clefunctoruin.

Foli 26.-liz festo Sti. Pazcli narbone, a$ vesperas, a7?tiplzona szcpev - popz~los Cum apud urbeni romam. Gapirtulu?n. Ecce sacerdos mngnus. Ymnus. isteconfessor. Vevsiculum. Justum deduxit dominus. Antipho- n a ad magnifieat. Gloriosum virum Pauluin. Oratio pvoprin. Ad com. yletorium antiphona superpopulos. Gloriosum virurn Pauluiii. Ad n t ~ n c . beati Pauli fidem. Ab n~atzctinas inv i ta to~ ium. Veuite omnes. Ymnus

,. Jesu redernptor omnium. Antiphone. beatus vir qui in lege. Versiculnm Justum deduxit domiilus. Lectiones de ejus vita. Responsorium. agmina sacra. Z'e?tium responsorium. Sint lumbi. Antiphone in Zaudibz~s Cum apud urbem romam c u m velipnis antipho??is. Capitulum. Ecce sacerdos magnus. Ymnus Iste eonfessor. Versiculz~ni. Amavit eum. An- tip7~ona. O magnum fidei fundamentun. Oratio propia. Non dicatzcl. in hoc festo Tedeum laudainus negue Gloria in excelsis Deo.

Consueta del any 1413.=(Arxiu Capitula1 de Vich, calaix 9). Foli $3, ve% -1'n secundis vesperis (de Santa Eul~ i r ia de &fEridci)

íit commemoratio sancti pnuii narbone cum aiitipbona Cum apud ur - bem ut in leuditus. Versiculuni just~im dediixit. oratio dcus qui es d o - ria confessosum. In festo saneti Pauli Karbone faeiinus rnajoritatem de ipso et commemorationem de idventu et de octava beate Marie ct de octava snueti nicholai et de apostolis et fiat tertia lectio de octava beati incholai cum sum suo responsorio et eafatatur totum offlcium si. ezct &a octavas majores. Est tarncn sciendum quod si Eestum sancte eulalie ernerite veuerit in die veneris vosperi dicautur de conceptione beata Marie et in erl~stinum scilicet in die sabbati debet fieri sccundum noctusnuiu de octava beati Nicholai, et hoo casii festum benti pauli narbone transferatur ad dicm martis ex eo quia dies lune cst iiripcdi- tus sest impeditus propter festum silticte lucie iil qua dic inartis vesperi dicantur de festo sancti pauli et facimus eommeinorationeiii laii- tnm de octava eonceptionis sanctc Marie et hoe .... B propter festurii sancte lucie vSed sive in dicto transffertur ad diern lunc et festuin sancti pauli ad diern rnartis sequcntis et tunc in ipsis vesperis saiiotc iucic fit oommemoratio sancti pauli post oratio~iem de aducntu*. si vc- so festum saricti pauli venerit in die doiiiini~a~seyuoiltiiti die lune ceir- bretur, et dominica in festo dicantur vesperi de doiniiiicn cum cornme. inoratione de octave sancte bfarie et sancti iiicúolai ct de festo et dn apostolis. Et si festum sancti pauli venerit in die luiie ve1 die iuartis post tertiam dominioam de aduentu tertia leetio legatur tle liomilia propria ipsius diei eum respousoi~io de dominica; invitatoriuin venite oiii- iics, ymnns Jeshu redeinptor, aiitipliona bcatus vir, cunl reliquis nri- tiplionis et psaliiiis de ~i i ta le confessoruiii; versicuium prirnuni juslriiii clcdnxit, secundurn versicuiuiii ainavit; lectiones ruin apiid urbeln romam; responsorium primuni agmina sancta, secunduni oquam admira-

-( 671 )-

hiles, tertium de sancto nicholao por ordinem cum sua legenda; non .dicitur tedeum. Ad laudes versiculum elegit eum; antiphoua cum apud urbem; vespere autem proprie dicantur, cum versiculis psalmis con- suetis: capitulum eccce sacerdos, ymnus iste confessor, versus elegit, antiphona o magnum fidei fundamentum, oratio deus qui es gloria, commemoratio de aducntu et de octaua saucte Marie, sauti nicholai et de apostolis tantum. Ad primam antiphoua accinctus uamque, capitulum pacem, respousorium christe, versiculum qui sedes, ot non dicitur kirieeleysou ratioue octave Ad tertiam sntiphoua territa gentili. tas, capitulum ecce sacerdos, responsum justum deduxit, versiculum amavit, oratio deus qui. Ad alias horas alie autiphone de laudihus, capitula, respousoria et versicula et etiam officium misse dicatur de con- feissoribus. Ad vesperos antiphona curn apud urbem, primum tantum psalmum de feria, capitulum ecce sacerdos, versiculum iustum deduxit, antiphona gloriosum virum et iu laudibus oratio deus qui es, commemoratio de aduentu et de octaua saucte Marie et sancti nicholai et de apostolis tantum; ad completorium lectio ecce sacerdos, due ultime antiphone de lectioiiibus, dicatur ymuus uude miehi, numquam dicatur kirieeleysou.

Consueta del segle xv, copia de 1' anterior, ab molt bona lletra p en pergamí.=(Museu Episcopal de Vich) Text igual á aquesta (l), al marge en lletra de la segoua meytat del segle xv S' hi afegi:

Foli 112, vers.-Noverint quod feria tertia computata X mensis decembris anno domini MCCCCLXXVI fuit ordinatum per honorabilem capitulum ad suplicationem honorabilium consiliariorum ciuitatis vi- censis quodacetero fieret de festo sancti Pauli Narbone officium sub majori duplici officio more aliarum festivitalum maiorum scilicet cum rapich de seiiys et quod ipso die fieret festum sollempne per totam ciuitatem et ejus parochiam cum processioue per ciuitatem ut assuetum est in die corporis Christi, et ista fiierunt ordiuata oh honorem et reuerentiam dicti sanctissimi confessoris Pauli. Eo quia ipso die sancti pauli anno preterito scilicet LXXV fuit magua trihulatio in dicta ciuitate quia iuimici ingressi eraut per portale saucte Eulalie quod fuit fragtum per ipsos inimicos et magna pars dite ciuitatis erat capta ab ipsis. Et deo daute creditur quod precibus et meritis predicti sauc- tissimi Pauli aliorumque sanctorum dicta ciuitas victoriam habiusse de ipsis et fuernut victi inclusi et capti in quadam domo que est here- dis den vilagauya quoudam prope dictum portale dicte sancte Eu- lalie.

In festo sancti pauli Narbone ad primas vesperas antiphona eum apud urbem romam cum reliquis autiphouis et psalmis de feria, capi-

(1) Lo que va entre cometes no 'a hi troba, puig queen 1' anterior hi fou afegit al marge.

MEYOBIAB.-Y111 37

- ( 5 7 2 )-

tulum Ecce sacerdos, responsorium Ecce vere israelita et revertetur post gloria, Ymnus iste confessor, versioulum ora pro uobis, antipho na ad magnificat Sacerdos et pontifex, et triumpbale. Oratio deus qui es gloria; commernoratio de sancta Eulalia virgo prudentissima, commemoratio de oetavis conceptionis et sancti Nicholai, ct fiat processio ad altare sancti pauli cum responsorio Ecce homo, sine gloria. Versicu. lum Justum deduxit dorninus. Ad completorium antiphona Ecce sa. cerdos, due ultime de laudibus, Ymnus veni nuncius uoster etcetera. Responsorium et gloria. Si venerit in die dominica celebretiir in die lune sequenti et vesperi diei doiiiinice dicantur de festo cum comme- moratioue de dominica, et tunc festiim sancte lucie est feria tertia et vesperi diai lune dicantur do sancto Paulo cum commetuoratioue sano te lucie.

Ad matutinas invitatoriuinveoite omnos. hymniis Ihesu redomptor, antiphone beatus vir, sicut in natale con~essorum et versiculum similiter. In primo nocturno tres lectiones de vita ipsius, primum respousorium Agmina sacra; se.cunGui responsorium o.quam admirabilis; tertium responsorium eoce vere israelita. Iu secunclo nocturno faciatur de octaua conceptionis beate marie, quartam et quiutam leotiones cum snis responsoriis; VI lectio legatur dc octaua saucti nicholai oum siio responsorio qui cum audisset..Iu tertio uoctuimo homilia homo quidam' peregre, VI1 responsorium dicatur ecce virum prudentem, VI11 responsorium qui me confessus fuerit, I X lectio legatur oonsequeuter de vita ipaius sancti cum responsorio sint lumbi vestri et cum berbeta. Tedeum, Versiculum ora pro nohis. In laudibus antiphona cum apuU urbem romam cum ceteris autiphonis et psalmis, capitulum ecce sacerdos veni- mus ad saorum cuius, Versiculum ora pro uobis, capitulum ad heuedic- tus o magnum 6dei et triuuphale, oratio deus qui es gloria, commemoratio de octavis conceptionis et sancti nicholai, ad primam et ad omnes alias horas antiphone de laudibus per ordiucm, responsorium et versiculum et capitulum ut iu duplicibus festivitatibus confessorum Missa matutinalis dicatur ad altare saucti Pauli, oratio et omnia ut in natale conEessorum et poutificum. Ad missa maior similitev. In secundis vesperis versicula et antiphone ut in primis, capitulum psalmi et versiculum similiter, alleluia, Juravit, antiphona ad magniflcat Amauit enm domiuus antiphone oratio propria commernoratio ut supra, pro- eessio faciatur ut supra generalis et dioatur responsorium eum gloria, ad completorium ut supra.

Ab 2let1.a alyom mes avengada S' hi afegi: Si Eestum sancti pauli narbene venerit ve1 contingerit celehrari feria 11 ve1 tertia post doiiii- nicam tertiam de adrieutu tiunc VI1 et VIii lectiones legautur de pro prietate, homilie que est iam propia illius diebus cum primis responso- rus de dominica preterita et commemoratio de aduentu ih utriusque vesperis et matutinis.

Ab lletra d e la primera megtat del segle X v I a' hi completd: Et si hoe

-( 673 )-

festuin venerit in die sabbati vesperi diei sabbati etiam dimn* de festo cum commemoratione de dominica,

Consueta del anp 1657.=(Seeretarfa Capitnlas). Poli 65. - 1 1 Deseii~bre Sant Damaso. Semidoble. Las primcrm ves+

pres se acabaran al altar de St. Pau per la festa de 8G. Pau de Narbrs- na bisbe, es festa votada de prccepte, en la missa mayor sera doble de repich menor. Lo Introyt de la missa sera Stahiit del eomu, entraran a tercia a las 8 horas per havery professo por Cintat: Emn la mim mayor se dira credo per ser votiua pro re graui, Despres del o5ci se fara la professo per Ciutat ab dos bordons seuse capas. Lo color sera (lbo deixa en btanch la consueta) y dita professo entrara a la Xodone y a la Iglesia de la Pietat.

Consueta de 1686.=(Id.) FoZi 153 -Dezembre 11. Dit die St Damaso bisbe y conPessor.-

Semidoble - En est die lo offici sera de St Pau de Narbona Bisbe, a b solemnitat doble de repich menor, posaran tres pessas al altar, la del mitg la de St. Pau Apostol. La Xissa sera statuit, no hi aura Ardner- sari, Esta festa de St. Pau es festavotada, ab que la missa couventnal se dira ab Gloria y Credo. Despres del offici se fara Professo per Ciu- tat, ab ornaments morats, enoaraque los Hymnes de vespres dels de la Mare de Deu sien de comu de eonfessors Pontifices, per dita festib c k St. Pau. Los Cabiseols apportaran los bordons sens capas pluvials. Exiran per lo portal niajor, entraran a la rodona per lo portal major de dita Iglesia, y eixiran per lo zenor de aquella, anirau per detras de dita Iglesia de la rodona, placa de Santa Maria, oarrer de la rema- da, oarrer de Sani Hypolit, deuant la coliipanya, carrer de la riera, dret del carrer dit de la ramada, y per el1 sen tornaran a la Ceu, en esser en lo fossar entonaran la absolta general ab lo Respons Lioaa me Domine etc. La qual absolta faran entre lo portal major y lo ehor, la qual feta entraran la antipliona Tu es Pasto*. oicizcm etc. y aquella repetiran fins que los del gremial sien dalt a1 presbiteri, hont los aco- lita diran los Versets de Sant Pere, y Sant Pau de Karbona bisbe, y lo cap de professo las oracions, y fineix la professo.

Reso de Sant Pau de Narbona, segons los breviaris Vigatans

Breviaris del segle xiv. (Núms. C, CVl, CVII y CVIII del cat81ech fet per lo P. Villanueva y altre exemplnr en paper, de la Biblioteca Épiscopal; tots en lo Museu Episcopnl de Vich).

Folis CCLXV, 11 del propi, 325, CCXII y CXLV, respectivament. In festo saneti pauli narbone facimus maioritatem de ipso, et comme- morationen de octaua. Et si venerit in die dominiea, in saquenti die

-( 575 )-

resultaria gran destruecio e dampnatge á tota aquesta pmuineia e terra de osona per les dites causes, e recrusitats fou votat per vot de tot lo dit coxsell en la forma acustumada ab les faues si per apo se de. uia fer ainbaxada al seuyor Rey, O no en dita cmbaxada deuien anar un o dos e prestat lo jurament per quasqu dells aoustumat, per quan foreu trouades les faues blanques quasi totes segons ab lo vot per mi dit bcinat prat scriua del honorable consell fou trobat per les dites causes se deuia fer ainbaxada, e hi deuien auar dos ambaxadors.

Acta de 30 Novembre 1475. - Attenent lo dit honorable conse11 la present ciutat star en grandissim perill e esta aperallat en aquella seguirse qualque gran sinistre inoonvenient e dan irreparables per causa de la bandositat del oruylles e altarriba per tant com los macips e valedors de quasquua part van por la ciutat ades uus ades altres armats ab lanses amanides e balestes steses e cn forma molt desordenada que seria molt facii cosa damneiar e matar los ciutedans de la dita ciutat vc>lent lo dit honorable consell u tant desordes sinistres e dans preparats preuenir acorda ordena e delibera ncmiue dis- crepante que totes les dites parts e llurs valedors e macips isquen e sien foragitats de la dita ciutat o presten la seguretat que autigament se acostumaue prestar per los de les bandositats e que de aco sian re- quests los of5cials quels ne forsen, e en aqo tot lo eonsell hi prest tota la asistencia. fauor e ajuda de fet e de obra necessaries.

Acta del 12 Desembre 1475.-Delibera y acorda que les despeses quis hauran a fer en paradar portals 6 baluarts e altres defensions per la dita Ciutat qui lo die de ir stigue en gran perill e vengue per aper- dres se paguen del diner de la venema que ha comprat en pereiohan cudina sastre e dels altres drets posats per causa de la guerra.

Acta de 29 Desembre 1475 (1). -Attenent aquets dies passats la companya de mossen modarra ab naltarriba e molts altres voler entrar per f o r p en la dita ciutat trencar lo portal de santa Eularia e ab des- trals e mays ab alg.uns cauallers que estaut aposentats dins de la ciu. tat al qual evantaiuenl e insult migenpant lo divina1 adjutori per los de aquesta ciutat fo ten virilment e animosa resistit que los cauallers que qui eren dins la ciutat son romasos apresonats e los de fora sen son baguts anar de que ses seguit que apres per recobrar los dits presos ells han presa la casa de eures de qui en fora corrent e apresonant los ciutedaus de que per miga del magnifioh mossen Joan pere de Vilade- many Capita, e dels consellers ab alguns dels pus singulars de aquesta ciutat ses eoneordada certa capitulacio e auinensa continent que tor- nassen tos presos e tornarien la casa de eures, e 90 que haurien pres e prometren ab cert cartel1 de fe de no fer pus nouitat la qual capitu.

(1) L' origigal diu 1476, pero era segons la manera de contar aqnell temps en que 's considerava oomenqat 1' any el dia de Nadal,

-( 676 )-

lacio fou llegida a tot lo dit honorable consell demot a mot per mi dit Beruat prat seriua de dit consell acorda e delibera que la dita Capitu- lacio pas a efecte e sia fermada per la dita ciutat per esquinar maiors dans e inconuenients qui si nos feya se podien seguir a la dita Ciutat.

Acta de 31 Desembre 1475.-Attenrnt lo dit consell que per quant del insult o entrada lo modarra e &&arriba e altres volian fer en la dita ciutat la dita ciutat era stada auisada per hun caualler de la dita compauyia de mossen modarra apellat joan de la moela notificant a mossen Guillern de malla e lo dit mossen malla als dits consellers e lo dit mossen malla pcr quant lii era stat donat un cauafl de aquells quis eran presos en la dita ciutat lo dit mossen malla hauia donat un seu c a ~ a l l al dit joan de la moela e apres per rao de certa concordia lo dit mossen malla hauia agut a restituir lo cauall que li era stat donat per tant lo dit honorable concell roleut remunerar lo dit joan de la moela de dit auis lo qual es estat en tant beneffici de la dita ciutat que bo- nament ne deguda no pot fer la remuneracio que8 pertany aeorda e dellibera que lo dit cauall per lo dit mosseu iualla donat al dit joan de la moela sia estimat per lo senyor en Jacme riera e calcamprar sia pagat al dit mossen malla de comu de aquesta ciutat.

Acta del 2 Janer 1476.-Attauent lo dit honorable coiisell queper lo honorable conseller en cap es stat proposat a tot lo honorable consell que tant per la entrada que los cauallers strongers naltarriba e altres volien fer en la ciutat de Vich, e trenca de portal com encara per la noua se ha de franceses son entrats en Rossello corn per altres respec- tes qui ringissen a custodia defensio e beneffici de la ciutat los quals no es espedient soprimirlos es necessari que sien destinades persones per lo consell qni sobre les dites coses comuniquen ab lo Senyor bisbe lo Capita e altres persones e fassen totes prcuisions necessaries axi de tremeses com altres a despeses del ecmu de la ciutat E per amor de qo lo dit honorable consell acorda e dellibera que sobre les dites coses tots e sengles pus sien a custodia defensio e beneftici de la dita ciutat que los dits honorables consellers hagen facultat de elegir tres perso. nes axi del consell ccm Pora aquel1 aquelles que a ells sera ben vist car ara per lauors e lauors per ara lo dit honorable consell ha per ele- gides aquellea e tot $o e quant per los dits consellers e elegits per ells fet e ordonat e encare totes les despeses que sobre axo sien fetes a despeees del comu de aquesta Ciutat sien paguades Remetent lo dit honorable consell les dites coses a total disposicio dels dits honorables consellers.

Acta del 4 Desentbre 1476.-Aquest acte es de la celebració e fes- tiuitat de mcssenyer sant Pau de Narbona.

Dimecres a TI11 del mes de deembre any íifCCCCLXXVI Connocat e aplegat lo honorable Consell de la ciutat de Vich en la forma e loch acustumats en lo qual foren presenta los honorables en Joan Sala, en Benet Vilar consellers lany present de la dite Ciutat de Vich ensemps

-( 677 )-

ab los honorables en Perramon de puiguentos, en Joan Pnig de la present ciiitat absents Joan sellers, Rafael puig, Joan Domenech, Just bosch, fiancisci dorriols, 13ernat cndina, pereparers, Pere Fontarnan, Andreu planes, pere alberch, Phalip tona, Vranoeech vilardagna, Ga- briel viuas, Antoni bfolera, Antoni costa, Joan folchs, Berenguer Jordi e pere Ferreres qui son XXIIII del dit honorable consell. Attenent lo dit honorable eonsell a,.... (no continua, quedant trzmcat apuest doczl- me&). .b

N. B. En lo mateix volum 11 d' Acorts hi ha altres doeuments refe- rents a aquest punt, singularment en 1' any 1475: les instruccions donades a En Berenguer de Pruners y Galoeran de Prat, embaxadors nombrats en lo conoell de 8 Juliol; unes instruecions donades a altres einbaxadors segons acort de 10 Agost; 1' .acta del concell de 6 Setembre y les noves instriiccions donades aleshores als que foren senyalats per anar en embaxada al Rey. En 1' any 1476 hi fan referencia les actes de 15 de Janer, 15 de Febrer, 25 á' Abril y 20 d' Agost 5 1' any següent les de 6 de Febrer, 10 d' Abril y 2 d' Octubre, ah les instruecions donades en aquesta darrera fetxa al embaxador Pere Riber qni devia parlar ab lo Rey d' Arag6 y tambb ab lo de Castella, puig que en Mu- darra no daixava de dir que Cans de molts dies entraria dins la ciutat e la gouernariae mudaria lo regiment a tot son plers afirmantse també que d o senyor Rey lo hauria creat Capita de la dita oiutatn.

XI

Cartes del Concell Barceloni sobre 1' atach de Vich del dia 11 de desembre de 1475

el volum: Letra Qoses, conxnsen a XV Marts MCCCCLXXV y acaban a XXX de Setembre MCCCCLXXVII {Arxiu Municipal de Barcelona).

CARTA AL REY JOAN 11

Molt alt e molt exoellent Senyor. Lo die present stant aplegat lo oonceli de aquesta vostra Ciutut per

fer Mostagaff, e altres oficials, hiliiem rebuda unti letra del magnifich mossen Johan Pere de Vilademany auisantnos de cert desordre qui ses enydat seguir en la vostra ciutat de Vich volent los ocupar e correr oerts cauallers de la compailyiic que sta en la vifa de Ripoll. Par nos principi de molts agrauis disposats a coinpendre la maior part de aquest vostrc principat, encontinent ne hauem auisat lo portants veus de governador al qual com preheminent official de la Maiestat Vostra nos pares pertanyent prouehira tals cosas e per lo grandissim desig que tenim al seruey de la Senyoria Vostra hauem delliborat axi mateix per la present a vostra gran esoellenoia tametents les dites letras a la Maiestat Vostra per esserne mes largament informada. Saplicam quant

mes podem a la Senyoria Vostra manar al dit gobernador en ditas cosas fassa la prouisio deguda, Barcelona XIII Deembre MCCCLXXV.

FRAQMENT DE L A OARTA DEL6 CONOELLERB DE BAROELONA b JOAN 11

Molt alt e molt exeellent Senyor. A la Maiestat vostra los dies passats si~niiicain lo cas seguit en la

ciutat de Vich lauors empero nosaltres no erem ample informats de Ia detestable manera e forma de aquell lo qual nos par majo? infinida- meut que l ~ u o r s ii la Maiestat vostra scrignerem. Lo die preseut hauein rebude una letra del concellers de aquella Cintat narrants perticular- ment lo cas de la qual por esser mes informat la Maiestat vostra en- clocm la copia dins la preseut, hauem confianca vostre gran altesa haura lo fet per tal qual es en prouehiirt en aquell oom de virtuos Xey e Senyor se pertany, per repos de aquest vostre priucipat e de la cosa publica de aquell. Signifioant a la senyoria vostra que totes les ciutats viles e lochs stan axi arremorades e torbades per dit cas pensants de hora en ora venir los lo semblant que ja fan guaytes es meten en armes oom si eren en guerra garrejade. Vostre Maiestat proueura en oo- gitar quels deserveys dedals coses li poden sortir, a nosaltres comple haiier ne auisada la senyoria vostra, en que traballem per botes noc- tres forces en douar reho de vostra Excelencia de aquesta vostra cosa publica, en la qual jatsia indignes aquest any per vostra maiestat pre. sidim E per quant aquesta vostra cintat qui per causa de la pestilenoiala qual quisoun jorn augmenta morint entre VIIII, X, XI e!. XII es buyt de gente quiscum die sen van, etc. etc., a XX de deemhre MCCCCLXXV.

FRAGMENT D'ALTRE OARTA AL REY

Los dies passats signiiioam a la hlaiestat vostra lo cas occorregut a la vostra eintat de Vich la qnal gent de cauall en nombre segons se diu de CC e molts pehons hora captada violentment haurie volguda ocoup- par e robar. E oom tot aquest vostre principat ne staue en gran tribn- Iaeio sperant que quiscum jorn de les dites gents fer somblant en altres loohs e viles de aquell segons per aquella era' signifioat per vostre gran altesa nos fono respost ab sa letra com la Maiestat vostra hauria prohueit lo gouernador vengues aci aquestes parts per reposar áits fets. Es se sobreseguit molt alt e molt escellent Senyor que dites gents axi de cauall com de peu son deuailats la via del valles e segons auen auis se ocupen cases fortes qnantetes ne poden hauer, e de aquellea corren erroben tota la dita prouincia exhegint reschats e prenent se los bens deIs vassalls e subdits de la Xaiestat vostra. E lo die passat son stat a gronollers e han barrejat lo Reual, e la viia te tots los portals paredats sino un, e aquell tenen beu guardat, e alguns ne son talats fins al loch de Muntmalo a 111 legues de aqneste ciutat etc., etc.

Ja feta la dessus hauem sabut de cert que Ia dita gent de cauall, e

de peu son vengnts a sant cugat do valles, he han furtat lo Monastir e la vila que no estauen prevists ne cogitauen tals insults diu se aquis volen fer forts, e daran tots los dans qrie poran, e la hauem noua han pres un mercader del qual hauran bon reschat. Per la qual reho se augmenta granmeut la agoixa e tota la gent que les pestilencies stauan fora la ciutat sen entra ab lurs bens, etc. V Janer MCCCCLXXVI.

N. B.-A més d' aquestes cartks fan tamb6 per la questió la diri. gida pels Concellers barcelonins als vigatans, fetxa 20 desembre de 1475; la enviada a Mossen Requessens des Soler, Gobernador interí de Cataluuya, de 21 desembre al mateix any; les romeses á 1' Infanta y al Gobernador B 5 janer de 1576; la adrepada B Isabel, Regina de Oas- tella á 6 del mateix mes y les fete8 á mans del Rey y al Comte de Prades, CapitB General del Senyor Rey, fetxades dos dies desprhs. Totes aquestes lletres están en el volum citat al principi.

XII

Carta dels Concellers de Vich als de Barcelona, esplicant 1' atach d' En Llorens d' Altarriba y d' En Llnis Mudarra contra la Ciutat de Vich.

Publicat en el Petit aplecb de Monogra/ias Históricas de FRAKC~SCH CARRE~AS Y CANDI capitol titolat: =Lo Castell de Bellpuig y la Casa Altarriba a Vilatorta-.

XIII

La festa de Sant Pau de Narbona, segonr lo ceremonial per los Concellers de Vich fe! 1' any 1196 per Antoni Vila

(MS. del Arxiu Municipal de Vich).

Foli XVII verso.-E nos deuen oblidar quisqun any de fer colra la festa del glorios san pau de Narbona e lo vespre auants que es a onza deL mes deDeembra per los lochs acustumats sia ab veu de crida manifestat posant y de voluntat de la cort certa pena que tot homa generalment lo Iiaja acolra esser a la professo quis fa perla Ciutat e al offici de la Seu faentli gracies de la gracia per mija seu en tal jornada obtenguda de apartar la Ciutat no fos barrajada por alguns qui ma ar- mada atentaren rompra lo portal ab gran nombra de gent essent tots de un Rey e obediencia.

Foli XXX1V.-Item los honorables consellers acostuinau ab sama- rras e varguers de nar en lo dia de sant pau de Narbona qui es a XI de deembra a la Seu e acompayar la professo fan per Ciutat e oyr tot lo offici e deueu y oonuidar lo vaguer e promens los y acornpanyan ab crida ab voluntat de la cort lo vespra abans deu esser manat colra e deu se posar certa pena.

M~uosu6.-rrrr 31 *

XIV

Genealogía de la casa Altarriba, desde 'N Berriat Guillém d' Altarriba fins B Miquel de Clariana

1.-En Bernat Gzcilldm d' AZbarriba, de qui ja bem dit algom en una nota, era fi11 d' En Pere Joan, oasat 1' any 1396, ab Na Elienor de Montoorb. Bernat Guillém, 1' any 1440, S' nni en matrimoni ab Na Ali- cia ó Elieta de Vilalleons, filfa d' En Berenguer de Vilalleons, senyor de la Sala, y de Nri Joaneta ca Era, després esposa del donsell En Ber- nat de Vilagayá. Joaneta succehi á Na Sibila de Malla ó de Vilagelans en la possessió del castell d' aquest nom.

11.-Del matrimoni d' Eu Bernat GuiIl&n nasqueren sis fills: (A) -Salvador, hercu, montat com B flll emancipat en doouments

de Xaig de 1449. 4 lo ja dit en lo text, afegirem, que, 1' any 1434, apar clerque tonsurat. Suceehí 5 son pare fins que mori entre lo Julio1 y Agost de 1466.

(B)-Llorens, de qui tant havem parltzt: en data 14 de Janer de 1480, tenia proposit de casarse ab Elienor, 611a d' En Joau Alb6, mor- cader barceloni (Curia Fumada. Lib. Comú de B. de Prat), pró lo ma- trimoui no 'S feu. A 13 Abril 1486, tenia tractada sa unió ab Lucrecia Paguera (Id. B. de Prat. Lib. Comzi). filla dlEn Berenguer, senyor del castell d' Olost y Na Brianda de Vega. Lo testament de Lucrecia, fet á 10 d'octubre de 1495 mentres son espós era á Puigcerdá, indica clara- mcnt com moria seirs successi6, puix sols parla d' una fiila dita Lluisa, ja difunta (Id. Joan Francesch Franoh, Testaments). Aleshores En Llo - rens, casá ab Beatriu de Marimon, inorint al Agwt de 1500. Sa viuda quedá ab un fill, que suecehí en 1' herencia, haoent ella portat la casa Altarriba flns que morf entre Setembre y Oetiibre de 1529 (Id. Man. de Falvi Beuló). UII dooument de 22 Novembre de 1527, anomena A NR Beatriu .domina oastri et termini de Munter* (Idem, idem.) que vingue en poder dels Altarriba per haoer sigut dels VilagayB ([d. Lib. Coma de C-abr. Estaayol; 1 Abril, 1418). La possessió de Munter no degne ferse flns á Nooembre de 1500 (Id. Bandositat), venint finalmeut alguna questió legal que dura tres anys (Id. Comzi de Pere Joan Franch, 10 Janer 1503).

(C).-Eienor, que '1s doculnents nos retratan oom B poteilt adjutori del sen germá Llorens en les bregues. L' any 14W2, va eumaridarse d' Eu Barthomeu de Euntpalau, senyor del castell del sea nom en lo terme d' Argililaguers. Per donació de sa aria materna, possehi lo oastell de Yilagelans desde 1462. L' auy 1503 flrmava: de altarriba e de m m t - palau de argilaguer (Id Ma%. Joau Francesh Franch, 3 Abril). Mori sense suceessió.

-( SS1 )-

(D).-Joana Elvira, citada comunament ab lo darrer nom. Nasqnc: 1' any 1447 (Curia del Vicariat General de Vich. Liber natiuitatlcm, 18 Mar$), casantse ab En Roger de Malarc 1' any 1457. Tingué suceessió, essent mestressa del castell de Vilagelans, y viuda en 1520. L' any 1536 son fill Gispert acabá per transacció un plet que tenia ab los Al- tarriba sobre suceessió de sa tia Elienor de Muntpalau (Cur. Fumada Man. Salvi Benló).

(E).-Elisabet, qui á 5 Setembre 1486 feu capitulacions matrimonials ab En Joan d' Olmera, de Sant Christofol de les planes (Id. 1Ma- nuaZ B. de Prat). Tingue fills.

(F).-Jfa*sal.garida, casada ja en 1487 ab En Beriiat Joan de Gurb, hereu principal de la familia del seu ~ o m , senyor dels castells de Sol- terra, de la vila de Sant Hilari Sacatm, 110s Castells, termes de Sora y la Reganyada 3- de les cases de la Sala, Rovira y Montral en la vegueria vigatana. Son marit testá á 21 Janer de 1499 (Id. Comd de Joan' Francesch Franoh, vol. 1 y II), trovantse á ella com á tutora de sa fi11a úuioa Anna Beneta Segimona B 12 Octubre de 1500. Aquesta pubilla y darrera descendenta dels Gurb á 12 Agost de 1507 era ja ca,sada ab Geroni Antich de Sarriera (Id. Man. de id.), morint sa inare Margari- da avants del 9 Maig de 1508 (Id. Domti de id.).

111.-Del matrimoni d' En Llorens d' Altarriba ab Na Beatriu. de Marirnón, nasquc: altre LLORENS qui S' uni 1' any 1630 nb Aldonca Ala- many dez Catlar, filla d' En Pan Alamany y d' Elisabeth dez Catllar. L' Altarriba á la M8ig de 1524, arribat sa majoi. edat, Ecu donació de sos bensy drets en la persona de sa marc (Id. Salvi Benló, Man.), passant prompte á regir S alcaydia 6 capitanía dels castells reyals de Puigcerdá, Querol y Torre Cerdana, ahont lo trovhin ja ti 17 Novem. bre de 1527 (Id. Comd de Joan Francesch Franch, 9 Maig 1528). Lotes- tament d' En Llorens fet á 7 Agost de 1529, parla d' una filla dita Anna Angela 6 sencillamcnt Angela, única viveut de son Ilegítim matrimoni, y á més, d'iin fill llegitimat anomenat Jeroni que creyein fill d' una dona anomenada Constanca que vivía al castell de Puigcerdá, devent aquest esser 1' hereu B falta d' altre llegitim y lo destinat á sucoehir á son pare en les Alcaydies de la Cerdanya (Id. vol. 2 de Testaments Notarials de Salvi Benló). Mori en Llorens lo dia 30 de Janer de 1546 (Id., íd.)

1V.-ANNA ANGELA, bereva nnivcr~al de la casa, ti 20 Octubre de 1549 concordá capitols matrimonials ab Mossen Pons dee Callar, fill d' altre del seu nom. D' aquest matrimoni, á 8 Juny de 1552, S' en ba- tejá un fill dit Andreu Eudalt (Curia de1 Vicar. Gen. Lib. nat.), qui no visqub; resultant que, tota 1' herencia Altarriba, quedá á lliure voluntat de Na Aldonqa viuda d' En Llorens, En Pons dez Callar, l' any 1656, apar de nou casat ab Cecilia de Cardona de la que conexem dos fills (Id., id. 6 Juny 1566 y 3 Agost 1557).

V.-Aldonpa á falta de descendents directes, adoptá una neboda

-( S82 )-

dita ALBINA D E ~ CALLAR filla del seu germá Franceseh Alamany dez Callar y de Gerúnima. En uns eapitols matrimonials de 11 Abril de 1576, aeordats entre 1' Albina y son parent Don Pedro de Castellet, Na Aldonqa la fa hereva de tot lo d' Altarriba, adjudieantli la baronia de Munter, dues cases á Vich, lo castell d' Altarriba y la Sala de Vila- lleons (Id Vol. 3 Cap. ilfatr. de Beuet Puigl. No sabem si aquest ma- triinoni arribá á esser uu fet; de totes maneres consta que ab data de 22 Janer de 1578,l' Albina torná á capitular ab Don Ped?.o de Clariaua y de Vilatorta, rebent aleshores la dita herencia que li fon confirma- da y completada en lo testament de sa tia fet á 20 d' Agost de 1580 (Id. Testam. de Benet Puig). Albina fen testameiit á 8 d' Octubre de 1585. (Id. 1 Testam. de Joan Vinyes).

VI.-MIQUEL DE CLARIANA-ALTARRIBA de Seva y d' Alamany, nas- qué. & 5 Agost de 1583 del preeedent matrimoni (Cnr. Vic. aen. Lib. lzat ), casautse ab María Descatllar. A el1 fa referencia la llegenda es- plicada en aquest estudi.

~ N D I C E DEL TOMO VI11

Resumen histórico de la Academia. . . . . . . . . . . Lista de los acadcimicos dc número desde su fundación. . . . Lista de los aead6micos honorarios. . . . . . . . . . . Lista de los acadbmioos correspondientes. . . . . . . . . El Poder judicial en la Corona de Aragón, por D. Andrds GimB-

nez y Soler. . . . . . . . . . . . Los Vescomtes de Cerdanya, Conflcut y Bcrgadá, per D. Joa-

puim. Mivet y Sans. . . . . . . . . . . . Importancia de la Sigiiografía como ciencia auxiliar de la His-

. . . . . toria, por D. Femando de Sagarra y de Sisear.

Lo Montjuich de Barcelona, per D. Prancesch Carrevas y Candi.

Algunas noticias acerca de las antiguas comunidades de pesca- dores en el cabo de Creus, por D. Federico Rahola y Tremols.

Una p&gina de historia literaria de Cataluiia: Marti de Eyxald y sns Lecciones sobre los sentimientos morales, por el Exce- lentisimo Sr. D. Manzlel Dwrdn y Bas . . . . . . . .

Sant Pau de Narbona y lo Bisbat de Vich, per D. Joseph Gu- dio1 y &niU, Pbre. . . . . . . . . . . . . . .

SANT PAU DE NARBONA - RACO.cat

Documents

Transcript of SANT PAU DE NARBONA - RACO.cat