Comunicació j ocs de s imulació i medi ambie nt

1\l-; sim u l.1do r.., re lacionats amh L' i medi :1mhicnt vn . .., pt ·nnt•tt· n prendre consciL'll ­c ia. d'una forma lud ica i inst ruct i\'íl. d l'is proh k·mL'S de l:1 nost ra intcracci(> amh el mún en qut· 1 i1 im . b llui ta ¡K·r l.1 colhL'IY:It'io del medi am­b ient prt"'L'nt.lun lront difícil tk• derrotar: Li pn_•..,,¡ de ton"t icnt i.l tk l.t lll:lncra com L'i no..,trt· comport.tmcnt .tl tLT:I i mod ilka 1\·ntorn . \ <¡ UL" .. t.l dilicult:1t c..,t;'¡ ínt im:l­ment ll igad:t .1 un-.. .lit re-.. do.., fal'tor.., quL· sún : I;¡ d i lll\.'llSIO i t• l telllp..,.

~ i pogue~'>im CI lli iar la no..,t ra L'scal:i d'oh ... en.lci(.J i mir:1r l.1 nostr:1 regi(> dc-. dc 1'.1i rc. c.., llll'"· ..,1 p ogue . ..,sim orhit:l r :tl 1 ol­tant dcln(>-..trt· plant·ta i lt'ure el 'iL'U mo­l imt·n t. ..,i pogut.:·o;si l1ll'\L'CUtar camis en Ico.; noo;t rc . .., ciut.lh i t·n el-.. di i'L·rents en­torns hiotopiC.., i gcogr:illc-. dl'i p l:i net:1. ">i t inguL's . ..,im un .1n t•lvrador dc tem po., pL· r 1 L'U l'l' lïmpat tl' dL· k·.., nost re'> :1ccions al ll arg de n·nt cn.1 rs d',¡m·.., .. . potser ales­hort·.., p od ri L' lli .l iTi ha r .1 p rendre cons­ciL'Ilt i:1 llll'" l.icilmL·nt dL· !.1 noo;t ra un it:l l .unh tot .tl lo que t'lh L'111 olta.

I a uto¡nof('la realitat

(; r:ll it·-.. .Lis .I I l'nto" h .. 'lllOiogic.., ti'.ll U i d ia. dispo'>l'nl d'un:1 t·in.l pn m:ilcrialitza r L1 nost r:t i m.tgi n:tci('>: l'ord inador. A mh l';t rri ­h: ttl:t de la i nl(>m J:tlt c:t¡w rsona l. L'i mún dc la si m u l:tcio h:1 :t rrib:ilt :unh(· :1 lc.-, nostres ta u lv s. ¡\ Jv.., b ot iguvs L'" lwcia I it z.;1dcs dc Sr!/ill'(/l ~'l'" pot troh.tr ..,imu ladors dc tota 111<.:11:1 Dt·.., d t·l cla..,-,it simul:tdor dc 10!. fin .., :tl ..,unu l:tdor d't·m prt''L'"· Per{> entrL' !oh .tqut·-..h. <.Li tk-..,t.tt.ll un rcduü grup de ..,imul.tdor.., 1cl.tt ton.th din:< t:tmcnt i ind i­rcli.LillL'Ill .tmb l'I nll'di .unbiL'Ill. \ un.1 L'"t.tl .t molt pro:-.im .1 i .unh un ni­l d l dL· dilú u lt.tl qut· no rt·o;ult:t di fit i l d 't·\¡Wrimt·nt. tr. L'lh 110b c m amh ~i mC:it~ . Es tralla d'un ..,imu l.tdor d t· t iuta l.., per :1 o rd in:tdor-. i>C i tom pal i hJe..,, l'objec­t iu del qu:tlt·.., lorlll.tr i lt:r lr uct ilka r un:t c iul .tl.

Q u:tn comL·nçl. el jugador 0-; l 'alca lde d\111:1 L'\ l l'nsio dc terreny com posta per r iu-... m:tr 'i. tt·rrt''-. bosco .... una sèrie d'ei­llL'' ¡wrt·on..,truir i un ¡)l't·.,supo..,l. Aque..,­tl'-.. c i11L'.., -;on ll'ITL'n Y" per J hab itatgl'.'>. C<>lllL' I\'O". i nd usi ric-... C:t rrcteres. línic-, e lcct riq ut· .... com i .... ..,arie-... trL·n .... centrals c lcct ri<¡UL'"· .teroporh i L'Statli.., dc futbol. L.t t 'OITL'l'l.l .tdm inist r:tciú del pressupost i un ponderat eq ui l ib ri dels recu rsos de t¡Ul'L'S d i..,p o.•..:t l.tran fruct i fica r l:t ciutat. Si <.H on..,cguci\ ai\ú. eb terrenys <: .... co­llll'll~.lran .1 omplir dl· Ct'l''>. ed ificio.,. co­lllL'I\O" o l.thriqul'' i el-.. carn.:r.., dc cot\e..,. ..,i L'" l r:tc:t..,..,,t. d-.. tl'rrL·n~.., quedaran huih i .., L''>got.tra l'I preo.,-..upo-.t. J:n .tqul·..,tmL't.tnicl un '>cnzi lla com rc:tl . L' I jug:tdor pol p:hs.ti'-'>L' horL'" d:11·:tnt l 'ordinador 1 <.:il'n t com la se1·a c iutat creix i t k ·cid int . ¡K· r C\t 'mpk . si en lloc d 'un~l

ccnt r~ il c lectri ca ll'l'lll icl instal·la una nu­cle:l r . o .., i ¡w r Ico.; p ressio ns dels ciutadan ... <q uL'L'." lll:tnik-.tcn a la p antall:t > ca l :tug­lllL'Ill :lr L' l" terrenys per :1 i ndústriL''> a co..,t.t dv t. tl ,tr ho..,co..,.

'l'oh .tq uell-.. <¡UL' h:tgin p rm·:tt l'i '>imC:it~

..,:lhr;tll que c-.. d tf lt i l L'"L.tpoli r -se de la re..,­pon..,,thilit.l l tlïJ,t\ l'l' d 'cqud ihrar <:I pro­gres. la qu.ili tal dl· 1 ida i Ltgr<:s-.iú del lllL'd i .llllhll'll l.

Sin111la c.: ious o escala plane! !trio

Però simu lar una ciutat és només l'a\'ant­sala dc la simu laciú med iambiental. ja que a una escala m és gran tenim un L's­ccnar i molt 11ll'S com rlex anomenat pla­neta. l'e r a aquesta dimensió tamhl' exis­teix un simulador: el SimEartll .

SimEarth \ 'a ser creat per un grup dc pro­gramadors a pa rtir dc la teoria C :lia dc .lames Lm clock . Aquesta teoria \ 'l'LI l'c\'( l ­lució de ls organismes mitjanç·ant b sclcL·­ciú n:llural i I'L'\ 'ol uciú de les roqUL'S, aire. occ an-; com un procés únic i for1 ~rmen t

\ incub t. A Ga ia. els urganisnw s. junta ­ment amh e l seu ambient material cons­titueixen un sistema capac; dc regula r per si mateix el clima i la composiciú atmos­fè ri ca . El programa p resenta dos modes d 'ope­rac ió : de joc i e xperimental. Al p rimer, L'S t r~r cta dc desenvo lupar, dirig i r i co nSL'r'\'ar un p laneta d ins dels pressurostos d 'ener­g ia assign~rts. Al segon. el jugador d isro­sa d ' una quant itat il ·limitada d 'erwrg i;r rer moldcjar c:-rm·is. Aixú li I'X'Iï11l't esta­blir L' I pbnet:r en q u:rlsevol ctapa dc des­envolupament. introduir nous efectes i veu re com reacciona. En aqu est mode. SimFarth es pot considerar unj/111 dúuú ­!isi plane/ària. Si hé l'" cert que l'impacte que rep L'I med i :rmbicnt pel nost re mal concebut d L· -..c n­vol u pa ment tecnològ ic és gra n. per :r lt ra hand:r. aquesta matl'ix a !l'enolog ia ens !-. Ubmin istra armes per c .rm·ia r l 'estat de coses. En aqu est sentit. la ini'onnati ca per­sonal i els simulado rs rc lacio n:rh :rmb el rncdi :rmhiL·nt poden co r1'; idera r-sc l ·lc­rnc nts l'ducat i us dignes dc ten ir l'll comp­te en la fo rma ció ambiental dc Ics fu tures gcneraci< >rb

Enrique San Juan

Un a visita atípica al Museu d'Histò ria de la Ciutat

La \ isita al J\ luscu d'I listò ria dc la Ciut:lt é~-o una dc Ics que. h:rhitualmcnt . m(·s re­comano entre les mo lte!-. que es pot l'er per tota la ciut :rt dc Barcelona. En aquest mu seu. l'S poden adm ira r int eressanb restes :rrquL·o l<1giqucs de l'ant iga Barcino. corrc!-.po rwnts als segk:s 111 i 1\ . a llll'.s de vestigis dc la basílica i del baptisteri pa­lcocristi :r ns. :ri hor:r que s 'hi ex posL·n :ri ­tres re!-.tl'S de dh erscs construccions dc l'època romana tardana i \'isigoda. l 1n dels l'ets ml ·s c.IL·stacals és quL' :tqucs­tes restes :rrqueo lúgiques h<rn romüs cn­terr:rck s en el suhsúl dur:111t mo lt d t· temp.-... fi ns que no \ ·a ren ser dcscohcrt es. cosa que succeí c:.rp als anys trc nt:r. De t'et. aquestes restes constit uc ixL·n un de ls pocs exemples en l'I món d 'unL'S L'S­tru ctures en bo n L'St:rt. soterrades en el subsòl. En efectl' . les restes dc l'antiga ciul ~ll foren descnbl'rtcs en el període comprès ent re e ls anys l (),1 1 i 1 '15 'i . i no va ren ser co nd i­cionades per :r la sc\ a ex posici(J pCrhli c r

f insa l'any 19·1:'>. Fn 1\ rct ualit:rt. Lk· -.. prl ·s c.lc mo ltes refo rmes, ll's últimes ck· Ics qu :rls daten Lk fa no m(·s !-ol'l an ys. e . ..., po t v isit;rr una bo na part dels 1 .':l 'i6 m ~ que consti­tue ixen l ':'rrca to tal dc I 'L'spai museugr:'rll c. És intcnciú dc la direcció del museu que. en un futur proper. L'.'> pugui obrir :ri pú ­blic la resta dc l'exposició. ara inaccessi­b le . que. fonamcnralmcnt. correspon <1

aquella pan ~ ituada al subs<>l dc la catc­dr:tll xrrcv lonc~a.

I )ones h(·. b nw\·a propost:1. ad reçad:r :1

l':rm:tblc lector. és dc desp laç-ar-!-.l' fins :ri 1\ luscu d'I listò ria dc l:r Ciut :rt i rc:rl i ti'.ar una visita dij'ereul. concentrada en hl p:rrt del museu situada en el subsc'll. La pro­posta concreta consisteix en què·. a pa n de gaud ir dc la contem placi<'> dc lc:> joies arqucol<>giqucs al lü l'xrosades, la \' is ita sen·eixi per ado nar-sc dc l 'est:rt dc ck'­g raclaciú en qu(· es troben :rlgun !-. cle­ments mu scugr;'rlks que s'hi exposen.

En realitat. de-; que fo ren cl c>SL'nterradcs les restes arqueològiques , comcJK~l d com ptc enrera per a Ics peccs mé!-. sensi­bles al medi :rtmosfèric. Com a con­seqüència <Lri x<\ el lector, si s'hi fi xa am h atenc ió. pod rü adonar-sc de ls efectes agressiu s del rn l'd i sobre e ls clement !-. pet r is. els quals es tradue ixen en l'apari­ció d 'eflorescències salines en carreus i arrebos!-.ats. la disgrega ció i l'engruna­d issa de mo rters. l'cfoliació i fissuració dc rl'\ 'l'Sl i llH.' nt S. L' l L'.

Aquests efecte!-. del med i sobre la 1x·dra es co neixen vulgarment com e l mal de lo pe­dra. el qual té conscqüencies molt negati­ves pl'r a la integritat de Ics constru ccions i . en el c rs que ens ocupa. r era l 'cst:rt de consen·aci(l dc peces molt va Iu oses. En general. quai.-;L·vol tipus de ped ra pateix. en major o meno r mes u ra. e ls cfl'ncs del desgast, prod ucte dc la seva inte r~r cció

amh l'l'ntorn . Tanmateix. val a di r que Ics roques que estan sotmeses a un procé·s dc degradaciú lll l'!-o ~r ccclerat són Ics dc natu­ra I l'sa ca lc:h ia. l 'S a dir, les co nstituïdes pl'r ca rbonat dc calci < calci/a ). A més. Ics roques sorrenques són vu lnera ­bles :r l'acciú dels paràm etres amhil'ntals. Aq Ul'SlL'S roques cst:rn fo rrnacl<:s per gra ns de sorr~r la q ual L's. q uímicament , força es­table, :rtè·s que consta . büsicament. d 'òxid dc sil ici : la rn:rlè ria cirncntadonr és l;r que degrada. l:n aq uL'St cas. la degradacio de l matc r i:r I ci mentador p roclu<: ix l'cngru n:r­

dissa dc l;r ped ra. que l'S fa e\·ident Jle r la desagrcgaciú que c s produeix en p:rs!-.ar un dit per l:r seva superficie. L'ox igen. e l di<'lxid dc carboni i la humitat són e ls clements atmosfèr ics nat u r:ll s e¡ u e dcse nc:rdl'r1l'n l:r dctcrio raci(> dc la pedra . El rrincipa l c lement iniciador d 'aqu est procés l' S l'aigua que. en portar disso li d iòx id de carhoni atrnosf(·ric. assoleix un pll lleugerament :rcicl. suïicicnt per el is­so ld re la ca lcit:r ( carhona lució ). lln cop dissolt:r :rqucst:r i 0\·apo rad a l 'aigua. la calcita torna a precipitar. però en aq uest c rs a la superfície dc la p<:dra. do nant lloc a cflo re!-.cè·ncies. que es ïan paleses amh

l·ap:triciú dc taques blanques ben 'tst­hles. D'altra hand:t. l'n una ciutat com Barce­lona, l':ttmosfcra dl' la qual acostuma a estar enriquido :tmh d'altres compostos. la degr:ttbciú dc la pedra pot accelerar­se. Per exemple. l:t presència de diòxid dc '>ofrc. contaminant típic originat. ¡xin­cipalmcnt. a causa de la combustió de carhur:tnh lússil'>. dúna lloc a una altra eflorescència hl:tnquinosa. la su(/alacili. que no(·.., m(·-. que guix (su l fat de calci <.k•..,hidrat.tt. > En fi. en Ics crostes d'alte­raciútk (a pL·dr:t '>'hi roden trobar mo)tl''> altres '>Uh.•a:'tncic-.. que ..,()n una inclicaciú dc l:t cotnpk,itat dc l:t química que té lloc en b intl·rf:tSl' situ:ttl:t entre l:t pedra i el mcd i. Com he coment:tt mé·s amunt. aquestes t:fl orcscè·ncics s(>n pt:rfcctament dsihles en algunes ¡wce-. exposades al ,\!useu d'I listòri:ttk· la C:iuut. sobretot en aquelb elements ~itu:th :1 k·.., 1.ones més humides. 1\n:llisis químiques preliminars de les parh ... oluhk-. de Ics crostes <.Ldteraciú d'algun-; ekmL·nts deteriorats. que ,·;)rem cf'cctu.tr no fa pa-, g;tirc un grup dïmes­tig.tdors intcrL's .... ats en la temàtica de la degr:tdaci<'> pet ria dc peccs a rq ueològi­ques. pakscn que aquests e lements ra­teixt·n cb ckctL'S :tgrcssius dels contami­nants externs. Així ho demostra el fet de trobar. entre :tltres espècies iòniques. ni­trats i . sohrl'tot. sulfa ts en les cost res d'a l­tl'raci<\ L'ls qual-. poden considerar-sc petj:ttk·s dl'latore . .., dc la prcsè·ncia. dintre dc l 'a tnH>skra dl'l tllUSL'Ll. de contami­n:tnts L'Xtl·rns. I k fet. Lt descoberta dc recents restes ur­hanc.., o. en gL'IlL'r:tle-.tructures antigue'> soterrades. ll.t desfermat scm rrc un in­ten.s debat entre l'I.., arqueúlcgs. Hi ha qui orina que. per t:tl d 'e\ttar que Ics peccs es dL·gradin en cont:tctL' amb l'atmosfera. es tornin a sotL'tTar una vegada fet el cro­quis i t'l'alitzada una dcscripciú completa i ac u rada dc tots l'ls clements a rqueolò­gics Amh :ti'\o, la troballa podr<'t ser co­neguda per to t hom. per h (· que admirada

per ningCt. :tmh l:t idea de consetYar un lkgat pL·r a generacions fu tures. Tanm:t­tcix. altre.s :m¡ucúlcgs s(m partidaris dc mostr:tr Ics troballes al pCtblic. aixú sí. ('()ll\'l'nicntmcnt condicionades a n dc reduir. :tlm:him. lïmpacte ambiental. l.a protccci(> i adequada consctYadó dc peccs a rq ueològiqucs. obres d'art. docu­ments i :tltrcs clcmcnb Ctnics dc gran , ·úlua en tntt ~L'Us. biblioteques o arxius ha dL· tenir en compte l'efecte agressor dc l'atmosfera i la presència dc contami­na nh. tant d 'aquell:-. que prm cnen dc l'c,tcrior. comé·s el ca:-. del :. lu..,eu d'l l is­túria dc l:t Ciutat, corn dels que es generen a lïntcrior.clsqual.s poden ~er encara rnl-s k-..,iu .... Tanmateix. aquest és un altre tema que he· nll'rctx un tractament a part

Xavier Domènech

joan Fuster i l'ecologia

Joan Fuster - si ,..,e·m permet. l'I nostre ,\lontaignc nacional- va morir l'any pass:tt. Na ... cut a Sueca . \'alè·ncia.é's. sens dubte. l ':tssagista més import;tnl dc la li­teratura cat:tlana. Lt SL'\'a c rudiciú i capa­citat de nítica. la sc\':t amenitat i els seus dots d'ob..,cn aciú . el feien capaç d·e..,criu­rc dc qualse\ol tema . ¡\ partir dc frase" túpique.., com: U p,os è; el lli i llor CI/lli e de I ho111e. o comentari.., pescats al ,·o l : 11 ra hi ha I/I l'li)~~ 111111/or que o/)(1 liS. Fuster era ca pa~· de ha..,¡ i r relle'\ i< >n" profund es .,o­h re la cond iciú human:t i sobre la societat en genera I. Fuster , .:1 c..,niurc . probablement. sobre tot. l'er t<tnt. ho \'a fer sobre ecologia i medi :tmhient. T robem un assa ig seu ti­tulat h'/ reton! tifa bicicle/o. d intre del re­cu ll Ho!Jels i lwhilònies. Després dc par­lar dc l:t contaminació creixent dc l 'aire. Fuster comenta la , ·isió romüntica dels m:lllifl'.stants ecologistes. que no sols porten pancartes. sinú que rrcdiqucn arnh l'exemple per demanar el retorn a la hicidet:t. Fuster h,t trobat la bicicleta. l'anècdota que o., 'utilitla per c:trictturitLar l'ccologi-.­mc i per fer palès un impo .... sihle retorn al pas:--:tt. I Fuster. sense deixar dc banda un:t certa .... cnsihilitat mediambiental. dc­ela r:t que aquest retorn a I p:tssat és im ­possible. «La bicicleta és una invitació rousseauniana, escapista i ximple". escri u . l'cnsa que la bicicleta ('s una solu­ci<'> fa lsa. tret d'I loland:t . on aquest vehi ­cle L'" .. una sabata nacional, i des de la reina Juliana fins als bisbes lute­rans i als jutges de l Tribunal Suprem, l'ente ra de mografia local s'aplica al ciclisme•. l'l'ro Fuster ens dcm.tna que desconfiem dd.., retorns. perque acostumen a ~er lll'­Ltsh i. «Si no ho són de l tot, és pe rquè en el fons són impossibles•. Tornar a la hicidl'ta hauria dc ser seguit per mol­tL·s altrl's rcnCtncies que ningCt es resign<t ri ;t <l kr.

Pt:r Fu ster. tot no acaba ni cornenç t arnh Lt p o l ·luciú dt: l 'a irt:. l.c~ .. flamantscom­putadores• podL'n !->e r u t i lit zadc~ per fi t­xar ciutadans i l'a ~èpsia a què· ens han induït eb tnL·tgcs .. provoca una eufòria de plàstic, papers, ceHofana, capses, llaunes, vidres, que un cop "utilitzats" cal tirar• . .. cada "pro" té e l seu "con­tra" ... En un :tlt re ass:t ig perla nycnL a .Voles c!'ltl l

de.~jlc i!Ís. escriu . sou L'i títo l h'c<lle!!,S i ecu­logisles: .. Els "ecòlegs", homes de ciè n­cia, te nen tots els meus respectes; els "ecologistes", militància popular, en­tre alarmada i jovial, tenen totes les meues simpaties.• l ~s C( mfc:>~a L'nt u~i:t~­ta dc la n:ttura. pen'> d 'una natur:t <¡U l ' no c: tp dins Ics coordcn : tdc~ dels <:cè>lcg~ i dels ecologi~t L'S. pc rquc aqu<:sts no mes pensen en l:t llo ra i la f:tuna. i .. un volcà, un tifó, un te rratrèmol, no entren en el càlcul: també això és narrara". l porta Ics ~l'\'l'."> rL'ticè·ncie~ m(·~ ll uny : .. També cal protegir els bacils letals , les rates oprobioses, les laborioses formigues que inunden els dornicilis urbans, les paneroles, els gossos lliures, els sen­glars, els pumes, els cocodrils .. . Els virus, pose per cas, forme n part de l'ecos istema?[ ... ] Però ecòlegs i ecolo­gistes pre nen antibiòtics, es vacunen, netegen casa seva amb insecticides perfiamats.• Fuster \'a escri ure ai >-<'> el 1()7l) i pot~l· r

a leshorL·~ ma net\ L'l1 molts dements t:n el debat ~cri é>~ sobre ecologia i ecologisme. Ca l agra ir q ue en aquell moment ja di~­tingís entre ccúlcg i ecologist: t. co~a que enc:tra :tvui mo lts semblen confo ndre. Per<'> la seva dcl'cnsa dc la n:ttura és ex­cess iva o, en to t cas, impossible. l ~ ls nti­cro rganismcs t:unb(· es defensen . perq uè tenen un ¡x tper important cnmultitml dc processo!->. perú no podem protegi r hac­te ri s i drus pat('>gcn s. perquè· :deshores ens deixem de defen sar nosal tres ma­te ixos. Com protcgi r l ':'t nt r:tx i l'c lefa nt a I mateix tem ps' Com dcix: tr dc prend re an­t ihiú tics i no sucumbir a una grip' Al cod i

lxlsic dc la natur:t cst:! escri t q ue mantl'nir una ,·ida .">ignifica actbar amh una altra. ¡\Jtramcnt, com ens podriem alimentar? \;i tan sols \'(:gctar ians. no seríem. Una :tl tr:t co~:t e~ ser acu rats en el no~t rc

üs dcb recu rsos. [\ Junyir una vaca no sig­ni lk:t ma lmen:t r un anima l. Fer-sc un :th ri c dc pell dc vis(l sí que po t ser-ho. Ll uny del romant icisme i d 'un r~tdica lismc

fusteriü q ue. en el fo ns, sembla ,·olc r apunt :\r que. portat a un extrem. tot és :th surd o incomplet . hem d 'a firmar que tot s'ha dc fer amh mesura. Ò bviament . matarem m inoorgani . ..,mc-;. perq uè així dcfcn.'>L'Ill :tl t l'l'S {·~~l' l'S \'iLIS. El m :lll'ix Fu-.tcr fugi:t dL'i radicalisme q uan mat is;l\ a l'opo~icié> :tl progr(·s. Din­l r<: dc I recull /, hu111e. lll<'SII ra de Ioles les cuses, a l'assa ig titulat !!'!ica, m anifesta que els defensors dc I home enfro nt dc Ics depra\'acions dc la h'cllica s:tben o n han tl':tturar-'iL': «La seva requisitòria del "progrés" ensopega amb un limitin­franquejable: el del sentit comú. Cap doctrinari no s 'arriscaria a condern­nar la "tècnica" en bloc ... Perquè·. com diu Fu:,ter: .. En última instància, tot és tècnica: fer un nus, ence ndre foc fre­gant dues este lles o filar amb Falosa ... I perquè n ingú no es \'L'U ria :tmh cor dc p rescindir del telèfon, el bidet. l'av i(> o la llum t:'IC·ct rica. Amb aquestes L'\ 'idè·tKics. I;¡ crít ica del progrL''i .. es veu forçada a ser sinuosa, vergonyant, carregada de distinguos i de cauteles. No nega amb un no ro­tund i les seves reticències ens deixen en una total perplexitat•. Aq uestes fra se~. ben coherents. situen en el seu punt just Ics crítiques al p rogrés. I podrien aplicar-sc a Ics seves paraules sobre els microorgani."> llll'S i els volcans. Lc-; n ítiq ucs globals semblen dcstin:tdcs a fract'isar. perquè· cal citar l'Xccpcions. I dc \ ·cgades hi ha tant es excepcions que el que ens blla ja és la regla . Si no los per­què Fuster c r:t prou ir<'ll1 ic i . dc \'cgadcs. una mica cíust ic. si né> fos perquè na genial. diríem que entre e ls do~ assaigs h i

ha contradiccions. Però Fuster no es con­tradeia. Simplement sabia que fer assaig és pro\'(>Car. Provoca r la rd l exiú i e l de­bat. I l em d'agra ir-l i que no deixés el medi ambient ni el progrés c ientífic al marge del debat

X.D.

Lectura ambiental de Günter Grass

El darrer llibre dc ( ; ümer Gras:-, .\fa ls Cll '(:' lüii.J'S, gir:1 entorn a temes dc for~·a

actualitat. En una , ·isiú certament pessi­mista -només cal veure ellílol- ( ; rass sembla \'cnir a dir que e ls vem s no bufen hé per a Europa, que augm<..'nlar:'¡ la inlo­lcr:1ncia i que Àsia es perfila com L'i futur co lonitzador del vell continent. Enrre els diversos clcmcnls dd llibre que es p oden co mentar. G r:1ss Iambe· dú­na peu a una rdkx iú mediambiental. I aquesw hipotl.·ti ca im·asió asi:hic 1 hi té un gran paper. l ln bengalí anonll'n:ll Chal ­l erjcc clcc ic.le ix munlar un negoci: e l transpon públic amb hic ic:lc lcs rikscha , aquesl vc hic.k indi dc tracció humana. El negoci de l beng:.llí va cncla va nl i :tquí G rass introdue ix elc·ments csperpi.·nlics : Chatterjee es fahric:1 Ics seves prúpies rikscha i Ics anligu c.·s drassa nes Lenin pa sse n a c.lec.lic n un:1 ¡x lrl dc l'csp:1i a fa­bricar aquest:-. ' ehiclc:-.. Ch:111 e rjec L' :->

col1\'l 'Jleix en 1':1\ anç 1cli d 'aquesta ill\'a­si(> asiütica. El protagonista delllihre. lkschke. ,·eu l'I negoci co m un projecte que s'a junla a d 'ahres - la construcc:i(> del n:mcmiri de 1:1 rcconc ili;~c iú- destinats a serv ir Ics 1x ·rsonc s. sohretol Ics J1LTsone" g rans. Challc rjee comcnla el col ·lapsc dc circu­laciò que es produirà a Io tes le-. ci ulats g ran,.., ci ' Eu ror a i L'ls :t,·anl:llg<-'s dt: l e~ bi­cicletes rikscha. mane jabl<:"s, silcncio,'>l's i sense fums. El simbolisme g:lircb (· sempre ha de :-er exagerat. l]s exemples s'h:111 d 'accentuar. en no,·cl ·la . per dei x:1 r-los lw n ela r~. Pro­

hablc menL Euro pa no scr:1 l' ll\ ' ~1ïd : 1 per les bicicletes rikscha. Pen'> polsu sí que el lema del col·lap se circulato ri i amhiL·nl:il de k:s g ra ns ag lomcr:1cio ns ens ha dc fer pensar. l~s lan ahsurda la hi~l úr ia dc Crassi Po tser caldra anar p t.> nsant en al ­ternati vc-. d'a lgun tipus al colxe. Allra ­m c: nL el vc:ilic le fa r;1 - i de \'l'gades ja ho ra- perd re més (c.· mps del que estalvia.

o mïmagino una bi cicleta rikscha ror-

tan! ningú GIITl'r Balmes amunl ni per al­tres \ics rostes . Però l:lmpoc nil I pensar en un rilme de cre ixement del parc auto­mo hilb lic igual a l'actual. De què serv irü e l cotxe a ciut<ll . si no podem circular ni :q1arcar~ Què passant amh l'aire ja sovinl irrc:spirablc si col·loqucm al carrer uns quants milers més de cotxes' L'exager~• ­

ciú de Gra ss potser ens ha dc fer pensa r: algú es pot fer d'or amb un im·ent tipus rikscha. 1 polser caldr;l agrair-li-ho. FI llibre dc Grass lé un altre c lemenl mc:­diambiental : la companyia de cementiris. pensada incialment pcrqu(· els aleman ys

un dia expulsa1s dc Danzig puguin ser c nle rrals en aques1:1 ci ulat, avui a Poi<'>­nia . L'empresa . en principi humanità ri :L ;1\·ial es con,·erteix e n un nl:'goci lucr:ll iu . amb un consell d 'administració que \'ol obrir nm es perspeclives. 1\i x í. , ·eic nt la gent que acompan ya les rl:'stc.•s mo nals d 'algú que L:·s tr<l sll;td:ll o l'enterrament dels que ac:ahcn dc morir. L'S pensa que potser tú ra bo dc consl ruir­hi uns bunga!m,·s. I com que els hunga­lm\ s sol:- poden ser an>rrits . ~->' hi pod ria afegir un camp de go l f. Neix ai:-.. í el hu/1-gap,u(f La hi-;tc'>ria recorda el que sol 1XIssar amh mo lrs camps de golf. Tal com e~ reconeix. l<:nir un c unp dc golf pol '>cr deficitari si no s'hi afegeixen urbanitzacions, ho1cls o altre'> c lemr:nls. Aquí. el ce meni i ri é·s l11L''>

lucraliu si hi afeg im hung;dO\YS i cam ps de golf. Pere'> el pro tagonista comenta que è l camp de gol f és respectuós am b e l med i :un hient. Per contra , sa hem que. c.la rre r:1 la imatge hucúlica d 'una cno rmc.·c.·xtensi() verda, L'i camp dc golf 10 un gran impacte a m hicn!al i e¡ u e consumeix ta nia a igu:1 com una ciulat dc deu mil h:1hi1ants. El pro tagon ista ~cu que els promotor-. no tenen mala inlcnciú. Diu en que no co­metran el s desg;1vells urbanístics prod uïts a la Mcditc rr:'mia. Però no saben que un camp dc golf ja po t ser prou dc..,g:I\'CII, segons o n es faci. Potser a alguns ICITilo ­ris prou \'erds mantenir un camp dc golf

sigui senzi l l. Però a d'a ltres llocs. pol ser moll nega! iu , sohrelo l si p rolife ren en excé·s.

La hisl l>ria dels cementiris no acaba gai re bé· . Els lc rrenys dc cementiris :nrc ndats s'han convertit en l íto ls dc propiciat i cenes zones h:lll estat soh rc:ecl i lk adcs. El prot:lgon ista record a la pèrdua de qual i ta l de la lc rr:L a causa d e Ics aigües residuals. Ics malèries lòxiqucs i l'excés de fertil it­zants i, a ra. la sobrc:con stru cciú. D'una obra humanitü ria es passa :1 un desgave ll mcd i a m bienla I. Sembla que l 'home no té· m c.·sura i qua n es tracta dc negoci~ li és difíc il no caure c:n l'excés. L~s ex agera! G rassï Ve ient com estan ce nes zones l urísliqucs, ca l que pensem en e l títo l del llibre. l'e r ~~~ medi ambicnl sovint ,..,e senten mals averan ys

X.D.

Llibres Vitals Sign s 1992 13 1 pügs. Lester R. Brown, Christopher Flavin i H al 1\.ane \.\''urlc.llcatcb f llstitu te. Uï. IV. Nurto11 6 Com¡xmy, 1992

El \'\"orldwatch I nsti tute ha fet r üb lic 1 ·c~tudi elaborat per Lester R. Brown. Chri~topher Fht\· in i Hal Kane sobre e l que els ::t u tors anomenen Sig11es \ 'itals 1992. El subtítol del l libre, The Trends tbat A re Shap ing Ou r Futu re (Les ten­dències que perfilen e l nostre futur), mostra b intenció de donar. a base dc da­des objectives. !"evolució dc d iversos te­mes rela<..'íonats amb el med i ambient. la sa lu t i la qual itat de vida. La part dedic::tda a ind icadors es d i \"idcix en set capíto ls: al imentació. recursos agrícoles. energ ia. atmosfera. economia. tendències socials i sector mili tar. La se­gona part :mali tza tres grans reptes: me­d iambiental. econòmic i social. La primera part conté textos breus que coment.en k:s dades que s"oícreixen. Així. poc.k m n~ure com la r rod ucció de gra al món ha augmemat. però la producció per persona <>"ha estancat o disminueix lleu­ment. com la producció de carn per per­sona tamhé augmenta menys q ue la pro­clucci{> to tal. com l"àn:a conrcac.hl per persona dism inueix. com la i rr igació s'estén lentament i com cau !" ús de fcrtil it­z:tnts. En el camp de ["energia oh~ervem una d ism inució en la producciú de petrol i i un :tugmcnt en la de gas natural. que la ca­pacitat dc Ics centrals nuclears augmenta. mentre se·n comencen a construir menys. o que la producció d'energia solar o eòli ­ca augmenta i el p reu per wall dismi ­nueix. En el camp cie !"atmosfera els autors mos­tren !"evolució de la concentració de d iò­x id dc carboni i de la tem peratutra m it­jana del p laneta. i la disminució en la producció dels CFC que d anyen la cara d "ozó.

En econom ia s'observa !"augment del Producte Interior Brut per persona a tot e l món, peró la seva disminució a !"Àfri ca subsa hariana, la persistència del deute del Tercer Mó n i com la producció de bi ­cicletes supera la de vehicles. Això és im­portant, perquè al Tercer Mó n la bicicleta no és un element d 'esbar jo, sinó que so­\"int és el princiral sistema de transpo rt de mo lts milions de persones. Les tendències socials ind iquen que la població continua creixent a un ritme rècord , q ue la mortalitat infantil dismi­nueix i que la producció de cigarrets per persona s'estanca, mentre que el seu consum cau espectacularment als Estats Units. En el camp m ilitar hi ha una certa d ismi­nució de les despeses respecte a m itjans dècada dels vuitanta. però encara són força elevades: 934.000 milio ns de dò lars el 1990 . La segona part es dedica a analitza r temes com la biodivers itat o la desertització, l 'acumulació dels residus rad ioactius, e l comerç d"annes -encara superior al de gra- , les grans d iferències entre la po­b lació rica i la pob ra a d iH!rsos pa"isos, i la materni tat i el tema de l'avortament. El llibre. presentat d 'aquesta manera i amb els comentaris corresponents. resul­ta mo lt útil i impactant. A ixí. costa d'ac­ceptar q ue el 1990 el comerç d 'armes arri­bés q uasi als 50.000 milions de dòlars, mentre q ue el de gra estava per sota dels 35.000 m ilio ns. O q ue el 20 o/o de la po­b lació més rica al Brasil tingui un nivell de v ida 28 vegades superior al del 20 o/o de població més pobra. En definitiva, el lli ­bre crida l 'atenció un cop més sobre les situacions injustes en què viu la majo ria dc la r ob lació i els reptes mediambientals i socials que el planeta té dava nt seu . Per a més info rmació: Wordlwatch l nsti­tu te. 1776 .Massachusetts Ave. NW, Was­hingto n DC 20036-1904. USA

X.D.

El de lito ecológico 109 pàgs. juan Terradillas Basoco et al. Editorial Trotta. 1992

Un dels elements que han anat entrant al codi penal de diversos països desenvolu­pats és la tipificació del delicte ecològic. Amb l'augment de la sensibilitat sobre el tema, diferents governs han creat legisla­ció per castigar les agressions a l'entorn. Aquest és un dels camins ineludibles si volem que el medi sigui respectat. La Constitució espanyola, al seu article 45. estableix que tothom té dret a gaudir d 'un medi adequat per al desenvolupa­ment de la persona, així com té el deure de respectar-lo. I estableix que l'Estat vet­llarà per aquest objectiu i que establi rà les sancions penals corresponents. Ara ens arriba un llibre que recull les ponències presentades a la Universitat d'Estiu de Cadis, que va crear un curs destinat a estudiar diversos aspectes del delicte ecològic. El recull ha estat editat per Juan Terradillas Basoco, ca tedràtic cie Dret Penal i directo r del departament de Dret Públic a la Universitat de Cadis. Els diferents capítols han estat escrits pel mateix Terradillos, per Cíndido Conde­Pumpido, president de l'Audiència Pro­vincial de Segòvia. lgnacio Berclugo Gó-:nez de !.2 Torre. catedràtic de Dret Pena!! vice-rector de la Universitat cie Salaman­ca, I-Iernan Hormazabal Ma larée, ca te­dràtic de Dret Penal de la Universitat Au­tò noma de I3arcelona, i Rocío Cantarero Bandrés, professora ti tular de Dret Penal cie la Universitat de Sa lamanca i sots-di­rectora general del Centre d 'Estudis judi­cials. El llibre té, òbviament, un llenguatge tí­picament jurídic, si bé és assequible a persones que no pertanyin a aquest camp però que tinguin un interès i una dedica­ció relacionats amb la protecció legal del medi ambient. El primer capíto l és una introducció al delicte ecològic i conté d iverses consideracions generals sobre

aquesta qüestió, tant a l'Estat csranyol com a Alemanya. els Estats Units. França i Itàlia. Respecte a la comparació, es rot veure la diferent sensibil itat cie cada Estat vers el tema. Així, Alemanya \'a introduir el de­licte ecològic al Codi Penal el1980, men­tre que a França no hi ha cap article sobre el tema. També caldria comentar les re­ferències de l'autor del capítol. Cíndido Conde-Pumriclo, a les competències de les comunitats autònomes espanyoles. Segons alguns autors, la legislació de les comunitats autònomes en aquest camp afectaria el concepte d'igualtat davant la llei. ja que una actiYitat rodria ser del icte en un lloc de l'Estat i en un altre no . Però la tesi de Rodríguez Ramos és que hi ha una diversitat de necessitat en la protec­c ió del medi a les diferents comunitats. L'autor d 'aquest capíto l es decanta a favor d'aquesta tesi. rerquè la considera la més concil iable amb el disseny autonòmic de l'Estat. Altres capítols es refereixen al .. Medi am­bient com a bé jurídic tutelat" ... Delicte ecològic i funció simbòlica del dret pe­nal·, .. El delicte ecològic: anü lisi cic l'actua l tipu s penal i els seus antecedents .. i .. Lïl­lícit ecològic: sa nció pena l-sanció adm i­nistrativa•. A més, conté una bibliografi a prou extensa. Cursos com aquest - i . na­turJ!rnent. !:1 posterior edició de les po­nències- són molt út ils perquè els juris­tes reflexionin sobre la protecció lega l del medi ambient. A més, el reconeixement que la protecció del medi no és més que un c lement en la protecció general dc la vida i dc la qual itat dc vida ha dc fer pensar q ue un codi penal q ue no tracti aquest tema és incomplet. Per això. ca l que obres com aquesta serveixin de font a tots aquèlls que tenen una responsabi­l itat en la gestió del medi i. no cal dir-ho, als jutges i advocats que cada vegada tin­dran més feina en aquest camp. Dc sem i­naris com aquest, poden sorgir g rups dc treball que facin avança r una normativa sense la qual la protecció del medi am-

hi<:nt rot quedar-sc en una actitud volun­taris ta i. per tant. només rea I itzalb per persones conscienciades. Les persones interessades poden adreçar­se a l 'editori al. Ferraz. '5'5. 2HOOH ,\ladrid. Teb. <91) 5'f9 l'-1 -1 ) '5"19 09 79

X.D.

L'e nviro nne me nt 126 pags J acquc~ Vernier Presses l 111 i l'ersilct ires de Fra 11ce. 1992 Col. Q 11e saisj e. 11/ÍIIJ . 2óó7

La col ·leciú france~a .. Q ue sa b - je· . dc Ics l'llf -l'rc~sc~ ll nivcr~ita ire~ dc France­C.:'> di~tingci x per un~ llihre'> -mé~ dc 2.600 en aquc-.t-. mom ent 'i- conci'>O'>. que permeten coni.·i\cr l'i:-. tret-. c-.sen­ciab d 'una gran , ·arieta! dc tcmc-.. des dc lite ratu ra o filo~ofia fin:-. a ciències pure~. pa!'>sant per o rganitzaciú po lítica. histúria o qua be\ ol :dtra branca de la cultura . El número 2.(16- dc la col ·lccció cstú de­d icat al medi ambient . amb el tít o l de I. é llt 'irol /1/ellleJI/. l la L'Sial escr it per Jac­ques Vernie r. d iputat a l Parlament Euro­peu . a lcalde dc Do ua i i antic alumne de I'Écolc l' o lytcchniquc. La primera part del llibre e..,t ::l dcd ic 1<.la al que l'auto r anome­na sis repte:-.: a igua . a i re. :-.oro li , deixa I lc:-.. producciú i natura . La :-.cgona part es ti ­tu la <;i.Y lerieJ:,-¡mu rI à et io11 <~ i -. i nccnt i u.-. per .t l';tcciú l i e\ po-..t di\ <.·r-.o-. cam p ., o n tn:ha llar per protegir l'i medi ambient: la Jlci.eb incentiU '> fi -,ca Js. J'act iv i ..,mc social, l'educació :unbiental . la recerc:1 científica i r acciú internacional. l 'na ¡x'lgina dc bi­b liogr:tfia com p leta l'i treba ll. (~ ., di fíci l resumi r un tema tan complex com el medi ambient i la fo rma dc pro te­g ir- lo en no m(·s 12(1 p;tgines. l'er<'> l'auto r ilo aconsegue ix anan t a lc:-. coses essen­cia ls. la q ual co..,a no li impedeix de tocar to ts eb tc m <.:s impo nants. La se\'a experiència com a d iputa t al Par­lament Europeu l i ser\'e ix també per des­tacar Ics qüc-.t io n '> lega l-, i Ics accio ns em ­pn: '>l''>. Vernier (•-, un gran coneixedor del p rob lema amb ienta l i ha trobat la manera dc t ra n '> lllL'I rc u na i nform aciú concisa i da ra. que po t intc rc-.sar t:tnt po lític!'>. com c:-.tudianh . periodistes o públic en gene­ra l

X.D.

L'EN IRONNE ENT

Ho mage to Ramo n Margale f o r Why there is s uch p leasure in study ing nature '195 p~1gs.

l '11 it •ersitot d e lla rcelo11a. 1992

l{amon t\ l arga lef (•:-. u n dels científ ics cata­lans amb ml:s p rest ig i i p rojecció in­ternaciona l. i un d els ecologistes més conegut:-. arreu del mún. Aprofitant la pu ­b l icaciú del n(uncro 10 de la revista ·Occologia aq uatica•, q ue e l doctor Mar­ga lef \'a fundar i d irigir el 1973. el Depar­tament d'Ecologia dc la la Universitat de Barcl'lona li ret ho menatge . .foandomè­nec Ros i 1\'arcí:-. l'rat s'han enca rregat de l 'ediciú de l \'olum, un ll ib re en ang lès. de ·d9 pàgines, o n s'inclo u una b iografia del doctor Margalef , la l lista de les seves pub l icacions i tesis d irig ides, i articles de recerca dc d i versos membres del depar­tament, molb dels q uals sún deixebles dc Marg;tlcf. l lna p rova del p rc:-.tig i dc Ramon Marga-· lcf ..,(¡n Ics paraules q ue el rector de la l ' n i,-er:-.ita t dc Barcelo na. Josep \ol. Uri­c d l. , ·a ad reça r als editors, q uan aq uests husca\'cn e l !'>L'U :-.u port : · És per al doc­to r Margale f?: és tot e l que heu de dir.• IYaquc:-.ta forma. el servei lingü íst ic i el dc p ub licacio ns es posa, ·cn al ser\'ci <.l':tq uc!'>t \ 'ol um homenatge.

.Joandomi.·ncc Ros ha escrit la biografia científica dc Margalef. amb e l tí to l Lim-1/olof!,isl . nw r i11e IJiolop, isl . ecolop,isl . na­IIIIY:ilisl. Ex pl ica q ue el docLor Margalef és pioner dc la recerca en ecologia i q ue alguns dels seus llibres, com Eco/op,ía ( 197·1 > i Um11olop,ío ( 19R5). són conside­rats pels espccia l i-;tcs deb mi l lo rs q ue s' han c:-.crit sob re aq uest> temes. '\Jascut a Barcelona e l 19 19 i actualment profc:-.:-.or cmi.·rit dc la lln ivcrsitat de Bar­celona. Margalef (•s autor dc gairebé 400 publicacions i ha d irigi t 56 tesis doctorals. ~!olts dc l'> seus deixebles sún els que avu i porten endavant els treballs de recerca del departament d'Ecologia de la Facu l­tat dc Biologia. I aquest número especial

d'·Oecologia Aquatica· n 'és una mostra. Conté setze articles sobre temes diversos: estudis de rius, comunitats fluvials de la Mediterrània, estudi del fitoplàncton , so­bre diatomees, etc. Les persones interessades poden adreçar­se a: Departament d 'Ecologia Facultat de Biologia Diagonal , 645. 08028 Barcelona Tel. 402 11 00 Fax: 411 14 38

x.o.

El capità Eco i el futur de la Terra 48 pàgines J. Porrit i E. Nadler Editorial Cruïlla, 1992

Que l 'educació ambiental s'ha convertit en un element d'innegable èxit popular o en una necessitat ineludible ho demos­tren diversos fets: els llibres que s'editen. les sèries de televisió que presenten he­rois ecologistes o alguns jocs que inten­ten promoure el coneixement del medi i la conscienciació. Sigui pel convenciment que és un tema important, sigui perquè e~ creu que pot proporcionar bons ingre'i­sos, nombroses editorials i productores llancen al mercat material amb contingut ecològic. Que l 'educació ambienta l s'ha convertit en un element d 'innegable èxit popular o en una necessitat ineludible ho mostren diverses coses: els ll ibres que s'editen, les sèries de televisió que presenten herois ecologistes o alguns jocs que intenten promoure el coneixement del medi i la conscienciació. Sigui pel convenciment que és un tema important, sigui per la convicció que pot proporcionar hom in­gressos. nombroses edito rials o produc­to res llancen al mercat material amb con­

tingut ecològic. Editorial Cruïlla ha presentat un d 'aque~t

productes, traduint al catala el còmic ti ­

tu lat El capità Eco i e/jitturde la Terra, del qual són autors jonathon Porrit - text- i Ell is Nadler -dibuixos-. El títo l original anglès és Capta in Rco a nd the Fa te ciftbe Earth i va ser publicat per Do rling Ki n­dersley Limited, de Londres. Presentar material educatiu en forma d'historieta és una bona idea. Sempre re­sultarà més atractiu per als joves que ~ón poc afeccionats a la lectura i pot deixar I e'> idees més cla re~ . Pel què fa a això, l 'objectiu està aconseguit. Segur que el viatge del capità Eco amb els dos nens a qui mostra els problemes ecològics del p laneta cridarà l'atenció dels jove~ Icc­tors.

Quant als cont ingut~ . cal dir que rre">cn ­tar certes idee-. ecologistes ja és mostrar una tendència. En aquest cas. rcnsem que hi ha moltes dades objecti,·es i també molts comentaris que es podrien discutir o que s'haurien dc matisar. Per esmentar­ne només un. quan es rarla dc l'experi­mentació amb animals es condemna el seu ús per pro\'ar els nou.;; cosmètiC'>. però no e~ deixa clara la necessitat dc l'expcrimcntaciú -sempre amb cenc.., condicions- en la recerca biomèdica. En tot ca'>. lc'i a\·entures del carità Eco const itueixen un bon llibre per iniciar- '>c en el coneixement dels problemeo;; ecoi<'J­gics i en la conscienciació sobre les acti­tuds que hem d'adoptar. Saber què signi­fica produir tants residus. conèixer els problemes dels agricultors de països sub­descn\'olupats o pensar en Ics energie~

alternati\'es s(m qüestiom important;,. Potser un llibre di'isl..'nyat d'una altra for­ma tingui ml..'nys po-.sibi l itats d'a rriba r al püblic jm·e que no pas una atracti,·a hi-.­torieta com aque ... ta . .\ lés encla\'ant. el lector ja timii·a temp.., d 'arrofundir i de matisar totes Jco;; Klee., que calgui

X.D.

' EL CAPITA ECO I EL FUTUR DE LA TERRA J onat hon l'orrit t i !-:llis 1'\adil'r

Cap a un desenvolupament sostenible l'n:l propo~ta de l:1 Comi'>!->ió de les Co­mu nit:ll~ Eu ro pcc-., I 02 p~1g:-..

I )('j){l rlc1111e 111 de, l fed i ; I lli hi<' lli e/(' la c:e uer(( Iii ((I de Ca I (( luuya

Cop li 1111 tlesell/ 'ulu¡){/JI/eltl sosteuihle (:.,

un tl''' l'laborat per Lt Comunitat Europea -.obre lc-. polítit¡UL'" 1 .1ccion.., que estan relat ion.1de.., :1mh el medi ambient. El lli­bre .1profunde" en CIIK '><.:ClOr'> econò­mit-. que o.,on l''>I1L'l i.tlment l<mflictius en b '>l'\ .1 rcl.1cio .1mb l'entorn: indústria. l'I1L"rgl.l. tr.llhport .. 1gricultura i turi::.me. Per integr.1 r un dL''>L'Il\ ol u pa ment soste­nihk· amb una con .... l'l'\':lció de l'entorn -gr:1n n:ptc de l'Europa dels any:- noran­ta-. l:1 Comunitat p roposa una estratègia t¡UL' impliqui un.1 111.1jor participació de tot-.L·I-. agent.., L'l<lllúmic.., i -.ociak El do­CUilll'llt no ohlid.1 la dillll'lbiú internacio­n:tl del.., prohll'llll''> ecolúgic::. i insisteix en t¡lll' fa 1 <¡Ul' pot fer b Comunitat en 1·:unhll dL· L1 cooper:1cio intL·rnacional. Fi­nalmt·nt. el tl''' .1horda Lt -.,empre polè­mit :1 ql.k-.tlú de k·-. prioritat'>. 1 dl'l" cn .... to!-> i la -.e\ :1 l'\ :tluau<·>

Lluís Rea les

Cuidem la Terra Una estratègia per \'iure de mane r::J soste­nible 212 pàgs. Hdició oriRinal conjuuta de les Nacions Cn ides per al Medi Amhienl i FOllS Mun­

dial per u la Satura/esa Edició cala/al/CI dC'! Oeparlameut de Medi Ambieul de la Generu/itat de Catalunya

Els texto!-> traduits al català pel Departa­ment de ;;Jedi Ambient de la Generalitat de Catalunya ::.(>n fonamentals per conèi­xer e l debat que té lloc a Europa i per tot el mún sobre un nou model de desem·o­lupament SO!->tenible. Cuidem Iu 7'erm l:s sobretot un llibre pràctic que dóna idees. marca fronteres i ens porta a qüestionar la nostra forma de ,·ida. Promoure la reflexió sobre un canvi d'actitud indi,·idual i col·lecti\'a. i fomen­tar la sol idaritat s(>n els objectius últims d'aquesta obra. t\ mé::., ofereix gran quan­titat dïnformaciú a les persones sensibili ­tzade~. però també a la legiú d'escèptics que no acaba de \eure clar com fer com­patible el desem ol u pa ment i la com·ersió del medi ambient

Lluís Reales