A.P.P.E.0ASSOCIACIC

DE PUBt/C_PCIONS

PERI/DDIQUES

EN CATALÁil•11111111111111111111

45* Amb el suport de:

GOVERN DE LES ILLES BALEARSConselleria d'Educació i Cultura

Direcció General de Política Lingüística

www.racocatala.com/esteldemallorca

E MAIL esteldemallorca@racocatala.com

PREU: 2 EI" DE MARÇ DEL 2003ANY XXIII. NÚMERO 502

Fa 5 anys que en Josep M. Fajardo ina Mercè Cendra regenten la Cafete-ria Institut al costat de l'Institut JoanAlcover de Ciutat. Berenars, pizzes iplats italians que amb la beguda ron-

Des dels 12 anys, na Cati Fiol, pinta i fa gravats. Ara des de fa 2 anys dona clas-ses a la Associació de la segona edat d'Inca i als de la Tercera edat de Montis-sion de Ciutat. Ha esta 20 anys a Urbino (Italia) on feu exposicions. Darreramentha exposat al Casal Balaguer. A la foto amb unes alumnes. Tel. 971 728 164

Fa 8 anys que en Francesc Canyellesva obrir l'Agència de Viatges OrientExprés al carrer Ruben Dario de Ciu-tat. Recomana Viatges a la neu que

Fa mig any que en Daniel Russo deBons Aires regenta el Bar ESI Palmaa la Via de Portugal de Ciutat. Esi Palmaés una academia d'ensenyança. Tel.971 910 272

../.•~•••nmalmag.,—..—MN10n111•1•11ffill..

La quinzena passada deiem a la capçalera de l'Es-tel que n'Aznar te els ulls de tintorera i de fanàtic.També hi te la boca de tintorera.

En Zapatero te els ulls i la boca més humans, mal-grat ser castellà.

Tanmateix, l'actriu i cantant Jeniffer López és la donaamb els ulls més bells del món, segons l'enquesta enca-rregada per l'empresa óptica británica Specsavers.

Sr. Asnar,mirusté, si quierepetroleo, recoja

chapapote.

(Això ens PPassaper un govern

fatxa).

P.P.=KK

• , HI0IL0GRAF1QUES CATALAN.

• la l'oraré ef MilleN • ta •• ei Beses • el Pel em. N • N• Laaoregat • el Tau g• Ggefeercoli le el evre•N :12e•I leeee Chela» a

• • CaeaSes Sena Mentnegee • e

GABRIEL VANRELLGALERIA D'ART

Artistes de Sempre

Des del 20 de Febrer fins al 4 d'AbrilExposició de

JOAN VICHA plantes baixa i 1 a

EXPOSICIÓ COLECTIVAPERMANENT

A plantes 2, 3' i 4a

C/ Tous i Maroto, 1 - 07001 Palma de Mallorca (Espanya)Tel. 971 726 962 - Fax: 971 729 409

e-mail: galeria@galeriadearte-gabrielvanrell.comwww.galeriadearte-gabrielvanrell.com

Foc i FumMATEU MARIÓDE SANT JOAN

Les dones ho pássen malament al món islàmic itambé al món cristià. A veure: el 70% de la pobre-sa és femenina. El 48% dels ciutadans europeusen atur són dones. Al 'Estat espanyol, a finals dela década dels noranta, la representaçió políticade les dones als ajuntaments era del 6'53%; alsparlaments autònoms, del 19'58%, i al Congrés,del 22%.

La violència sexista a l'Estat espanyol afecta500.000 dones. A escala mundial, hi ha cincmilions de denúncies per maltractaments .Al món,cada any moren un total de 585.000 dones -unaper minut- per causes relacionades amb l'em-baràs i el part. Dues centes perden la vida perfalta de mecanismes anticonceptius adequats. Ala nostra comunitat autónoma el 75% de les donesque exerceixen la prostitució provenen dels paï-sos sumits en la misèria i l'exclusió.

Maltractament, violència doméstica... D'això ensabem molt des que ha vengut tanta gent de fora.Als Països Catalans, degut a que les lleis, ja delstemps dels romans han estat d'igualtat entre ladona i l'home, amb separació de bens etc., noha va haver mai violència doméstica en desme-sura. Als Països Forasters, però, l'Amèrica his-pana inclosa, la dona i la seva possible hisenda,és propietat de l'home, i com que és seva, en fael que vol. La darrera ha estat el cas de la met-gessa de Tarragona. El seu promès, FernandoAdalid, l'enganya dient que és professor, quanen realitat és taxista. Quan tallen ,prepara la fossai l'enterra després de matar-la. Només una men-talitat castellana pot actuar d'aquesta manera.

No tot són flors i violes a l'Europa de l'euro: hiha 12 milions de persones aturades, 50 milionsde persones pobres, 168 milions de personespobres a l'Europa de l'Est, 400 .000 persones pre-ses, dos presos "suïcidats" cada dia, 8.000 moltsanuals en accidents laborals, 96% de peticionsd'asil denegades ,145 centrals neclears, 1.080.769agents de seguretat privada.

A l'Estat espanyol hi ha 2 milions de personesaturades, 8 milions de persones pobres, 45.000persones preses, 525 presos i preses polítiques,3.000 immigrants molts a l'estret en 10 anys,33% de contractes temporals, 20% de nova con-tractació per ETT, 3 treballadors molts cada diaen accident laboral, 9 centrals nuclears, 80.000"mayors orejas privats (agents de seguretat)

Tanmateix i, malgrat n'Aznar no ho vulgui, lagent ha fet, fa i farà sempre els seus gettos. A laPiala de les Drassanes de Ciutat, on hi ha la seu,del Govern Balear, hi ha vuit bars. De mallor-quins, d'espanyols, d'anglesos... i la gent no semescla. On l'amo és anglès, hi van els anglesos,on l'amo és espanyol hi van els espanyols, onl'amo és mallorquí hi van els mallorquins. A lagent li agrada estar amb els seus, i la gent va alláon se troba bé.

2 1- DE MARÇ DEL 2003 1°11211

EL CULDESAC-GHETTODE LA PROGREPIHERIA:RAPHAÉL PARODIANT-SE

ELL MATEIXI em fa l'efecte que, justament l'exacerbat antiocciden-

talisme (ple de retórica rutinària fossilitzada i que de vega-des se sembla a les manis integristes), que de vegades tras-puen ambients alternatius, esquerrosos i a ca nostra nacio-nalistes també, s'han allunyat del sentit de la realitat i peraixò s'han esclerotitzat, i la ciutadania -en justa paga- elsignora prou olímpicament (això no vol dir pas que escar-menten!!, dada també preocupant que té aquesta lectura:"nosaltres tenim la veritat total i la gent és ximpleta").

L'antiamericanisme obsessiu i indiscriminat de quésovint fan gala, les alternatives irreals a la guerra (que a lamajor part de la gent li sonen a pura demagògia, i a mi nor-malment també), l'extrema parcialitat de les análisis quesolen fer, etc. el que fa és caricaturitzar-los com a quinta-columna del binladisme a Occident: ells mateixos s'hi cari-caturitzen sense suc ni bruc. I sols els faltava això, vaja!.Però és que, com en Raphaél quan actua i "canta", es fanuna paròdia surrealista d'ells mateixos!. Sincerament creeque han perdut el sentit de la realitat a causa d'un intens res-sentiment antioccidental a base d'ideologies utopistes, futu-ristes i generalment somiarotllos. Estan hiperideologitzatsperò a més en un sentit irrealista. I això és ben perillós endoble sentit:

1.-Els (ens) aparta d'un contacte fluid amb la ciutada-nia corrent (que hauria de ser el nostre primer objectiu), elsghettitza i s'automarginen. I ghettitzen el nacionalisme a canostra. El PP ho ha entès molt bé i per això són més bus-histes que en Bush (almenys de boqueta, que per dins segurels va la processó, que la pèrdua de Cuba encara els cou iquan pensen en USA es posen verds d'enveja).

2.-Pot donar material d'acusació a les extremes dretesoccidentals i els clans armamentistes i militaristes per donarun colp de mala a llibertats democràtiques amb pretext d'a-questa paròdia de "quintacolumna binladista".

El que fa el progressisme retòric és arriscar molt perdèries insolvents i, sobretot, inviables que sols l'afilaran enca-ra més. Com deia el realista i canviajaquetes Talleyrand (unamena de Samaranch-Consuelo Císcar de l'època napoleò-nica): "Això és pitjor que un crim: és una errada". És jugarirresponsablement amb foc mentre tanquen els ulls a un muntde coses, de dades, de possibilitats i de greus perills.

Català

EN EL PUNT MITJÀ SOLTROBAR-SE LA VERITAT

Darrerament es pot Ilegir com traspua l'antiantiameri-canisme (que será contestat pel antiantiantiamericanisme iaixí fins que es cansin tots dos). Veure com s'apuntala laglobalització venent-la com el guariment de tots els malsmentre van apareixent els "partes" de les baixes (aquestaempresa tants mils, aquella tants altres...); transgénics peralimentar als refugiats (els famosos sacs amb l'USA bengran).

Lloances cap els Estats Units, que ens han salvat a Euro-pa del feixisme i del comunisme i a l'Estat espanyol delcomunisme (gràcies a això en Franco será considerat un granhome). Mitges veritats, adients per complaure. Hipocresiestambé, i de salonet també (o pitjor car les manifesten aquellsque ostenten el poder "de facto"). Que hi ha pijería, d'acord,sols caldria veure el comportament "sostenible i de respec-te amb l'ambient" de tots aquells qui ho proclamen. Peròtambé es cert tot l'altra pan. Un règim tsarista va ser subs-tituït per un altre règim, i va ser feixistai corrupte però podria

haver anat d'un altra manera, i l'esperança és allò que no espot perdre. Sentir les lloances del neoliberalisme veient lesmateixes misèries de sempre, a mi no em convenç; no solsla pijeria ajuda a adormir la democràcia: També aquesta pro-fessionalització de la política, i la seva cada cop més evi-dent relació "luxuriosa" amb el món econòmic. Al final solsens preocuparem de nosaltres mateixos, sols de nosaltressols individualment, i tancarem el ulls, mirarem a un altrebanda o matarem amb les pròpies mans si cal per tal de seguir"feliços".

No guanyem res bombardejant-nos. Si el que volem éstreballar junts s'ha de començar per això, si no, millor ésdeixar-ho córrer.

Joan S.

EL DIFÍCIL TERME MITJÀSí, pero) dissortadament la histèria collectiva, la ignoràn-

cia cómoda, la manipulació de masses, etc. duu justament aesborrar els termes mitjans on rau l'equilibri.

Per això podem dir que una democràcia (bàsicament cris-tianisme i cultura clàssica occidental foses i dissoltes social-ment al llarg de la Història) és certament una "rara avis", finsi tot si mirem la història de la Humanitat. Un Estat democrà-tic, ni que sigui tan relativament com vulgueu a Occident, témolt mèrit, històricament. Normalment; a més tradició cul-tural cristiana, major imperialisme-capitalisme i majordemocràcia/drets humans: això s'adiu del tot perfectamentamb la interpretació, per ex., d'un Prat de la Riba.

Jo particularment estic contra la globalització-imperia-lisme, tanmateix n'entenc la lógica (Prat de la Riba ja deiaque l'imperialisme és la conseqüència de la vitalitat -i bonaorganització- d'una nació en Estat), igual que estic contra elfeixisme,e1 terrorisme, l'stalinisme, les utopies futuristes (quesols causen morts i esgarriats per miratges polítics)...però pucentendre els processos que hi menen amb molt detall, per-qué m'he mogut molt en la vida i he llegit molts textos sobreaquests temes.

També sé que per més que vulguis raonar-ho tot plegatamb els afectats és dur i difícil anar cap a un equilibri massasegur ni centrat.

Però allò que no devem mai tolerar és que ens vulgui -qui sigui- censurar, intoxicar i calumniar, és a dir, furtar-nosles cines per cercar aquest difícil equilibri, per ni tan sols cer-car la veritat de l'embolic...per això, de vegades, no hi hamés remei que ser molt contundent amb cenes actituds. Sobre-tot amb la gent que s'ha fossilitzat en I ' autocomplaença. D'a-quí els atacs continuats a la progrepiheria i companyia: ellsmateixos es (ens) tanquen el futur en insistir a desenfocar-lotan capritxosament i rutinària. En bona part són una mena debàrbars sense arrels, sense real formació humanística, des-coneixen els clàssics i la nostra història, i s'han nodrit no solsde menjar-escombraries, sinó del'equivalent en lectures, d'au-tors rebordonits,demagógicament divertits (underground,con-tracultura...), espiritats i ressentits contra els pares i l'autori-tat més enllà del raonable, i això perquè sovint han estat unsmalcriats en la societat del benestar (si fa no fa).

Com faríem per despertar-los si no és amb bones sotre-gades? No és cap oi ni malícia, és estar fan i no voler-losmal, al capdavall.

El problema no és pas que critiquen injustícies, on hi hamolt per criticar i per fer (no acabaríem mai!) sinó que lesutilitzin d'excusa per fer el que els dóna la gana i que així, alfinal, els manquin criteris ja no per centrar la realitat históri-ca i mental, sinó fins i tot per cercar-ne i per volertercar-ne.

Per tant podem dir que se n'han anat tan Iluny...que elsés massa perillós, i a nosaltres de rebot. No hi ha més remeique fotre'ls una mica de canya: Anar tot lo dia tan col.locatsno está bé.

Català.

Necessitam comercials arreu dela nació catalana i especialment

a Eivissa i a Menorca. Telefonaunos a l'Estel. Tel. 971 265 005

allor quícatalana, pròpia de les Illes Balears,

és oficial a Mallorca.tenen el dret 1 el deure de saber-la. Exigeix

es al teu poble o barriada

N'Aznar ha dit

N 'Aznar ha dit que vol més turistes a les Balears.AH') que no ha dit és que amb el diners recaptatsgràcies a la explotació turística massificada de l' ha-bitat balear, han anat fent grans infrastructures i

millores a dins l'Espanya castellana. Han anant fent autopis-tes i carreteres per Andalusia. A més, lleugerament retocat,segueix mantenint el PER. Han invertit en el regne d'en Zapla-na (Ciutat de la Ciència a Valéncia,Terra Mítica...). Han embe-llit Madrid i altres ciutats castellanes. Invertiran a Galicia.Euskadi se'ls ha convertit en una sagnia económica impor-tant. S'estan subvencionant molts sectors improductius espan-yols: pesca, agricultura, indústria, ramaderia... Moltissim d'aixòse paga gràcies al benefici que genera l'explotació massifi-cada de l'habitat balear.

Allò que no ha dit n'Aznar és que, durant el quasi vuitanys que duem del seu govern, les inversions que ha realit-zat a les illes són irrellevants i escasses, en la seva majoriadestinades a construir desaladores de costosissim manteni-ment (que se carrega damunt la població), i amb l'única inten-ció de subministrar aigua als seus amics hotelers, el mateixque está fent amb el seu Pla Hidrológic Nacional que se faper afavorir uns quant hotelers del País valencià.

Miró que no ha dit n'Aznar és que nosaltres, encara estampagant l'aigua que ens dugueren de l'Ebre. Seguim pagant elvaixell d'en Fernando Fernández Tapias, l'ex de Mar Floresi actual directiu del Reial Madrid, el qui paga a Ronaldo, Figoi Zidane entre d'altres. En Fernando Fernández Tapias quijuntament amb en Florentino Pérez, president del Reial Madridformen part d'algun orgue directiu del PP nacional. I dic jo,si el Madrid vva be, Espanya va bé",

N'Aznar ha dit que vol més turistes per a les Balears.Allóque no ha dit és qui pagará l'aigua, l'energia, les carreteres,la sanitat, la neteja, la promoció... N'Aznar s'omple la bocaa l'hola de predicar, per() s'amaga a l'hora de cercar solucionsa les desmesures que provoca els seu extremisme, la seva radi-calitat. Som nosaltres els qui pagarem amb els nostres diners,amb els nostres recursos, l'empobrimet continuat del nostrehabitat. També pagam, sense poder hi fer res, l'espoli a queestá sotmesa la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra iden-titat, les nostres tradicions que a més són rebutjades pels quivenen, no sols a cercar-se el pa. Sinó a imposar-nos la sevamanera de ser, els seus costums, la seva cultura, la seva llen-gua. I ho fan amb prepotència i agressivitat... es recolzen enprepotents com el mateix Aznar. I amb la seva ajuda i la delseu govern ens volen dur a la barbàrie. A qui amb el seu senycomplet, no veu una llumeneta i se n'adona que les Illes nopoden consumir més territori, que no se pot créixer més?

N'Aznar ha dit que és necessari que baixem els preus a fique venguin més turistes al nostre habitat. I perquè vol mésturistes n'Aznar?. En vol més per poder prémer més, millori a més velocitat les Illes Balears, amb els impostos estatalsa la activitat comercial i industrial, amb les transmissions decapital, amb els impostos directes i indirectes, amb l'IVA...

El que no ha dit n'Aznar és que aquesta activitat no pro-dueix cap guany al ciutadà normal que a més ha d'assumirels inconvenients del nivell de vida molt alt, jornals pobres,preus caríssims, imposts de por, manca de serveis públics decentsen sanitat, educació, pensions de fam i a base de malviuregràcies a hipoteques ferotges o venent el patrimoni dels nos-tres pares.

N'Aznar ha dit que vol més turistes a les Balears. Alió queno ha dit és que vol enviar-nos més i més espanyols, con-quistadors i colonitzadors amb l'esca d'atendre a aquests turis-tes.

N'Aznar ha dit que vol més turistes a les Balears, i per-qué això passi cal baixar els preus: En la passada campanyaja hi havia ofertes a deu euróns setmanals, tot inclòs. En lapróxima temporada, si feim cas a n'Aznar, jo propós que nosal-tres allotgem als turistes a les nostres cases i els donem lanostra hospitalitat. Un turista un amic.

Pot ser que s'arribi a aquest punt. Abansperò que això passi, seria necessari que algúens condueixi a camins més racionals, mésassenyats, més coherents i amb una reali-tat política, económica i social més bene-ficiosa pels nostres interessos. 52

PERE FELIP I BUADES

OQuan el clam contra la gue-

rra es fa sentir més que maiQuan la opinió pública és mésmajoritari que mai contra elsgoverns insensibles que prete-nen justificar la guerra . Quan,a hores d'ara Ja guerra a la gue-rra -per part de la societat civil-representa ja una primera bata-lla guanyada a la irracionalitat; potser hauríem d'aprofundirna mica més i començar a "jut-

veritable culpable d'a-

mia dels paisos desenvolupatsneeessita el petroli com unheroinóman necessita1 herciinaÉs més , aquesta agressiva eco-nomia del petroli té el seu rin-

ial en la indústria auto-tica n la gran dependén-

de privat; és a dir,que e rta manera , la mancade transport públie , el mal fun-cionam4M de la RENFE , la

voluntatpo

cies soeials i gairebé sexualcoue privat ,tot plegat , sóncials aliats corresponsab1 'ambient bellicista imdtl moment actual . Per t, considero que el següentha de donar la sociexigir la substitucióper altres energies nra, en ar una afeta el chicle p

31- DE MARÇ DEL 2003

Ens és imprescindible: ho sent.Les coses clares per un país clar

Amb tanta polémica sota tantsvessants distints no pretenc pascap guany ni avantatge personal-com sol passar-: de fet ni tansols hi sign tot just per això, per-qué ningú no en malpensi ni diguique vull donar-me-les de res.

Però, certament, sí que pre-tenc algunes coses:

-Una mica d'ètica, de lógicai d'honradesa en plantejar lesqüestions amb un mínim decoherència i sentit de la justicia:ningú no deu discriminar ningúpel simple fet que, d'entrada, nocomparteixi o no entengui elsseus raonaments. Cal escoltar tot-hom i de tothom ens cal apren-dre. No podem, per ex., com solpassar, discriminar algú perquèsigui cristià o de centre o atípic:això és simplement tancar por-tes a possibles solucions...comsi ens en sobressin!!. Qui actuaaixí demostra que, realment, I' in-teressa més huir-se que solu-cionar res.

-Una mica de sentit pluridis-ciplinar obert, perquè per parlard'algun tema no podem solsmirar, ni saber, ni parlar sols d'a-queix tema. Jo rept a l'indepen-dentisme pancatalá a no ser taneixorcament fred, quadriculat iunidimensional"... i a ser conse-qüentment democràtic: ni anar-costalinista ni arcaicofeixistoi-de. Sobra ideologia d'hipermer-cat i falta flexibilitat mental i psí-quica.

-Això implica que, sense dei-xar-se guiar pels simples senti-ments (que, com les ones, van ivénen), siguem capaços d'ex-pressar i comunicar sentiment iemoció pel que diem i creiem,amb uns criteris amples, capaçosde tocar els sentiments de tot-hom. De voler convèncer cere-bralment -que és el camí enfan-gat on estúpidament sempresolem ficar-nos- no hi tenimmolt a pelar. L'independentistacatalà i especialment l'arcaïtzanti la cultureta benestant són una

mena de talking-liCads ortopè-dics sense feeling que no con-vencen ningú.

-Si hem de lluitar contra elGoliat de la Dictadura mediáti-ca -i si lluitem és per desembossarla situació i, d'una o d'una altramanera, per guanyar- ens caldràla fona apropiada i haurem d'a-justar les nostres mateixes videsa obtenir-la. Això implica unferreny sentit realista i autocrí-tic que avui lamentablement ensmanca. Una pàtria es fa amb lesmans i amb els cors -amb corat-ge, compromís i autodisciplina-a més de fer-la amb el cervellsense el cor, el cervell no pensabé perquè no és sincer: és solsun calaix d'excuses barates.

-Qui no treballa, assatja i s'e-quivoca, mai no aprendrà res denou.

-Heu vist que ens cal una reno-vació a fons del nostre indepen-dentisme i de la nostra momifi-cada manera de pensar (la momi-ficació duu a la decadència i onhi ha decadència és que hi ha fos-silització de les supostes elits oIntel.ligentsia, tal com dos mésdos fan quatre). El panxacon-tentisme, la ingenuïtat aparda-lada i el cofoisme són compren-sibles -encara que de massa sóli-da tradició a ca nostra- per() nopodem deixar que s'eternitzin sino volem desaparèixer com anació. És una mena d'hipnosigeneral la que patim, com quanla serp hipnotitza les víctimes queestá a punt de devorar. Espa-vil!!!!!

-Si unes supostes élits inde-pendentistes no donen la talla,el que no podem és barrar el pasa noves iniciatives per autoper-petuar-se aquestes élites aco-modades, autèntiques vaquessagrades. Si volen continuar coma élites que es renovin. O, si no,que deixin pas a gent amb ideesnoves i coratge nou, perquè gene-ralment "ni entren ells ni deixenentrar", ni mengen ni deixen

menjar. Ja n'hi ha prou!. Aques-ta vegada ho he dit amb prou sua-vitat, pea) si la situació s'allar-ga em pertocarà fer ús d'unamajor contundéncia dialéctica.

-És cert que cal defugir lespolèmiques i l'agror entre nosal-tres mateixos, per?) no a qualse-vol preu. Cal regular la nostradialéctica i el nostre nivell de con-tundéncia: per ex. no començarsense venir a tomb amb sarcas-mes, crítiques merament des-tructives, insults, violència, etc.perquè això crea el mal rotllo quejustament volen els ocupants permantenir-nos desorganitzats idividits (a través dels agentsespanyols infiltrats probable-ment arrea: pel compte que elscorre!).

-Molts dels dits independen-tistes són molt agres contra unsaltres independentistes i sovintper simple prejudici, però moltdèbils davant els espanyols: solsels critiquen en la vida real enveu baixa quan no estan presents.Això és patètic i dóna la mesu-ra moral dels qui actuen així. Notenen dret a ser "valents" creantdiscòrdia interior i arepapats ala reraguarda els qui no donenla cara a la trinxera i l'han aban-donada fa molt.

-Cal saber-nos defensar i tenirtota mena de recursos dialèctics,pràctics i d'acció. Això reque-reix dedicació vital intensiva iquotidiana. No hem de donarpilota per perduda ni tolerarimpertinències moralment inacionalment destructives. Quino tingui corretja ni sentit de laproporció -com hem vist enaquest fòrum-evidentment, pelseu bé, ha menester d'un correc-tiu dialèctic. I, encara que no entinguem ganes, ens caldrà fer-li'l, altrament no aclarirem maitanta aigua tèrbola com corre.

Siguem una mica lògics,valents i honests: no és tan difí-cil. I ens és imprescindible. Lesidees clares per un país clar.

NO PASSA EL TEMPS:

MAPA POLITICO DE ESPAÑAteltr 11.saton wrmorial ont Izo n 1•••»Iso Ihriod. 41. 11..mktia,:ataa 2.*.he nz

o

1 v'á

Aya.ve

El 1854 es va editar aquest mapa poli& de la península. NO PASSA EL TEMPS.(Biblioteca Nacional, Madrid 1

4 1" DE MARÇ DEL 2003

Des del gueto de la tribu que no es renta

L , any 1999, 1 'Clmnium Cultural vapublicar un mapa que hi ha enca-ra ara a la Biblioteca Nacional deMadrid titulat "Mapa Político de

España", fet l'any 1854. Hi surt la "EspañaColonial", que agafa el nord del Marfoc ,Cuba,Santo Domingo i les Filipines. Llavors les"Islas Canarias". Després, els territorispeninsulars de l'antiga Corona de Castellaels anomena "España uniforme o puramen-te constitucional que comprende estas tren-ta y cuatro províncias de las coronas de Cas-tilla y León, iguales en todos los ramos eco-nómicos, judiciales, militares y civiles". Des-prés, el País Base occidental i Navarra hisurten definits com l'"España Foral". I elconjunt del' antiga Corona d'Aragó (Aragó,Valencia, Barcelona i Mallorca) el defineixcom rEspaña incorporada ó asimilada. Com-prende las once provincias de la corona deAragón, todavía diferentes en el modo decontribuir y en algunos puntos del derechoprivado".

Els pujolistes, que fa vint-i-busquesd'anys ens deien que això de l'intependen-tisme era massa utòpic, es pensaven que, siaconseguien posar Espanya al dia en elsassumptes econòmics i la feien entrar aEuropa, la farien tornar un país més com-prensiu amb les nacions diferents de la sevai més comprensiu i tolerant amb les qües-tions lingüístiques. Somniaven que era pos-sible fer una especie de sub-estat català dins

Espanya. Jaés passat un quart de segle d'ençàque deien tot allò. Espanya ja té l'economiamodernitzada, és dins ¡'OTAN, dins la UnióEuropea i dins la zona de l'euro. I quin resul-tat tenim a nivell de transformació nacional?

Tenim n'Aznar, que ens té per un guetoque encara no s'és asimilado de tot, que faltaacabar de civilitzar. I tenim en Jimenez deParga, president del tribunal constitucional

espanyol, que ens troba una tribu pudenta,plena de cascarrulles, que no té per costumrentar-se mai ni fer-se la clenxa ni torcar-seni llevar-se la rascla per molta que en duguem.Imaginau-vos qué diria a hores d'ara la Bru-nete mediática si En Pujol o N'Arzallushaguessin tinguts d'allons de considerar ungueto pudent la població de llengua i cultu-ra no catalana ni basca. On són ara les acu-

sacions de racisme i xenofòbia no ja de laBrunete, sinó dels teòricament nostres polí-tics, pensadors, intellectuals i periodistes?No comença a ser ben hora de demanar alpujolisme: qui eren —qui són- els utòpics?Els independentistes o els qui somniaven queEspanya era transformable?

La doctrina de n'Aznar diu que, si no etsents identificat amb el patriotismo consti-tucional seu ja ets una espècie de terroris-ta. Tant li és el partit de n'Arzallus com laETA. No destria una cosa de l'altra. Si apli-cam a n'Aznar la teoria de n'Aznar, elspudents del gueto podem començar a tre-molar. Perquè cal suposar que, del seu govern(que subvenciona la fundació que du el nomdel dictador que va pujar al poder amb l'a-jut d'en Hitler) fins a en Hitler, només hiha una passa. I en Hitler, quan va tenir elsjueus de Polònia tancats dins del gueto deVarsòvia, no va estar a pler fins que el vahaver! assaltat i va fer matx. La passa deconsiderar-nos un gueto, n 'Aznar ja l'ha feta.Farà la passa següent si no ens asimilamos?Déu vulgui que n'Aznar no es cregui la seva

pròpia doctrina i es con-sideri una mica diferentd'en Hitler. S?

JORDI CALDENTEY

MILITANT RÒNEC

D'UNIÓ MALLORQUINA

El gallec: l'altre PrestigeLa gravetat de la situació galle-ga no ha minvat. Juntament ambel desastre ecològic provocat perI 'enfonsament d'un petroler, homestá descobrint una societat per-plexa i confosa, que només la pla-taforma cívica "Nunca mais" mirad'aixecar. I per postres, s'està des-tapant, gràcies a la gran cobertu-ra mediática, el fort declivi de lallengua gallega.

D'entre els milers de declara-cions i testimonis de ciutadansgallees consternats per el desas-tre de la marea negra, hom cons-tata que la seva expressió gallegano és sinó un castellà mal girbat.Segurament aquesta haurà estat l'o-bra més meritòria de l'antic minis-tre del general Franco, ManuelFraga: destruir la llengua gallego-portuguesa. Un mèrit que, tambéde ben segur, és el més importantals ulls del PP, la principal forçapolítica dels espanyols.

L'esforç del BNG, la princi-pal força política del gallees, noés prou contundent per frenar elretrocés del vallec,convertit en unaexótica expressió regional de l'es-panyol, un nou dialecte al serveidel 'expansió imperial dels espap-yols. Manuel Fraga, polític pen-dent d'ésser jutjat per la seva mésque presumpta participació ambel règim der general Franco, estáassolint desvirtuar la mateixa per-sonalitat de la parla gallega.

Tanmateix, no ha d'ésseraquesta la preocupació dels cata-lans, malgrat l'existència d'unpacte de solidaritat histórica entreGalícia i els Països Catalans, elGALEUSCA, ja que si una cosarecorda la situació actual de la parla

gallega és la que viu el català (oel valencià) arreu del País Valen-ciá, salvant honroses excepcions.Un procés persistent i calculatestá tractant d'afilar la parla delsvalencians del seu context natu-ral, lingüístic i cultural.

Per sort, la legió de militantsen defensa de la llengua catalanano han minvat, tampoc a les comar-ques del sud. Entre moltes altresactivitats, des de fa 34 anys, grupsde marxaires renoven la flama dela llengua catalana, amb el lema"encesa per la fe, portada per l'es-forç i mantinguda per la voluntatd'un poble". Aquesta gent, depedra picada, com per exemple totel grup igualadí aplegat en elJimmy Jazz, enllacen la tomba dePompeu Fabra a Prada de Conflent,a la Catalunya del Nord, amb laflama que roman encesa tot l'anyal Santuari de Montserrat. És unamostra que eleva el sentit de l'ex-cursionisme, per passar d'ésser unaactivitat esportiva a una vocaciópatriótica. Activitat que s'hauriade poder complementar amb laconfecció de més murals pedagò-gics situats arreu del territori delsPaïsos Catalans amb dites com:"No hi ha combat estéril ni sacri-fici inútil" (de Màrius Torres),"Siguem forts i després ja veurem"(d'Enric Prat de la Riba), "Cata-lans, Catalunya!" (de FrancescMacià),... per posar sols algunspocs exemples. Murals per enco-ratjar tant la població residentcom la visitant. Murals per mar-car un domini territorial al que la

llengua serveix i per dotar de con-tingut de llibertat i justícia a cadauna de les paraules catalanes,siguin en la seva variant valencianasiguin en la seva forma gironina.

En aquest sentit s'ha manifes-tat el sociolingüista Jordi Banye-res, a traves de la revista del CIE-MEN, l'Europa de les Nacions: unallengua no és un fi en si mateixa,sinó que está al servei d'una cul-tura. Quan això passa, afegeixo jo,poc importa la seva oficialitat ono, i si les lleis la protegeixen méso menys, ja que aquells que pen-sen i raonen en català són, sensevoler o no, els seus garants a provade foc. Però aquest és un exerci-ci molt exigent reservat a unspocs, i per això, també calen lesnormes i la força.

Els polítics espanyols no fanres per la unitat de la llengua cata-lana. Ben al contrari, atien lesdiferencies entre el català i elvalencià, fins l'extrem de contra-dir tots els cànons científics i lin-güístics. En especial, el PP, peròtambé el PSOE, no dubten a atemp-tar repetidament contra la viabi-litat del valencià, amb la idea derepetir la liquidació practicadaamb la llengua del gallees.

Davant aquest panorama hi haqui es pregunta pel dia que hompodrá dormir tranquil, i ben segur,de que els baluards de la nostrallengua siguin inexpugnables.Però, davant els nous reptes delfutur, com la immigració o les pla-taformes de televisió digital terres-tre, no hi cap aquesta pregunta.

Com el primer dia, I 'exemple delsque es guien per la fe ("una flamaencesa per la fe") continua essentl'únic possible, i d'aquí tot el•valor de la seva gesta simbólica:pujar la flama de la llengua al san-tuari montserratí. Elevar un delsprincipals instruments de la naciócatalana, a l'alçada celestial, perla fe, suposa dotar-la d'una forçainexpugnable, encara que sigui,tanmateix, una força intangible isituada en l'ordre de les coses espi-rituals.

Són la muntanya i el santuari,per igual, els que vetllen per lacatalanitat, en un esguard segur,que va més enllà de les terres delsPaïsos Catalans, per germinar enles empreses catalanes d'arreu delmón o els comerciants d'aquí quevolten Iluny o en les universitatsamb lectorats en la nostra llen-gua,... Un gran mantell cobreixtota aquesta grandesa sense igual,feta d'esforç i de voluntat lliure iconscient . Tot plegat potser elregal més gran. Un bon exempled'aquest afany ha estat el menor-quí Francesc de Borja Moll, queenguany en fa cent que va néixer.Ell va completar l'obra i l'ediciódel Diccionari català-valencià

-balear iniciat per mossèn Alcover,fet que no assolí fins el 1964, quanla flama de la llengua es renovainfatigablement des de 1968. Lagrandesa d'esperit d'aquestshomes (Alcover, Moll ., Coromi-nes i altres) és un Ilegat que posaa prova la nostra dignitat per gau-dir-ne. S2

@Llorenl Prats-Segarracampusjove @corren .vilaweb.com

ASI, el bram de l'ASE i altres herbes

E n aquells països amb ungrau suficient de colo-nització mediática iamb un procés de subs-

titució lingüística mitjanamentavançat (és adir, que tant pot con-duir, asépticament, al lingüicidiconsumat de la llengua minorit-zada com a una plena normalit-zació, o sobirania, lingüística) ésun fenomen o succés força habi-tual localitzar-hi escamots de foras-ters i estrangers militants, señori-tos troneras, la comunió místicadels quals,etemament reclosos enells mateixos -1Iurs índex cefàlicsno els permet altra cosa-, els con-verteix en titelles transmissores delcentralisme més tronat. Llur fun-c ió, avalada pel poder central, res-pon a l'objectiu d'obstaculitzar almàxim possible el legítim dret terri-torial a l'ús normalitzat de la llen-gua pròpia en tots els àmbits.

Al nostra tener patim la inco-moditat de l'actuació d'alguns

grups d'aqueixa índole, que repre-senten el papel- de punta de llançadel' osbc uranti sme carpetovetónichispànic . Des de casas i centrosregionales d'ideologia mesetária,o sots mesetária, que reben elsupon institucional indígena, amés d'alguns premis i prebendes( a Pollença en tenimqualqueexem-ple), fins a agrupacions de cairepolític i/o social, com AS! (Agru-pacion Social Independiente) quees dedica a posar tanques publi-citàries per Mallorca, tot fent galad'un terrorisme subtil en posar elcrit al cel -encara que per aquísabem que cap bram d'ASE no hipot arribar- davant els avanços dela llengua catalana en matèriad'ensenyament -no suficients , tan-mateix , per a la normalitzaciógeneral i global de la mateixa.Ambla demagògia oportunista i dis-torsionadora que la caracteritza,la dita Agrupació -per cert, potserpoden recordar, ací, que un grup

independent pollencí, ara integrata un partit regionalista, en va ser"confident", no fa gaire anys-,palesant el seu odi a tot el que faolor a mallorquí/català, demostraun taraná abjecte, tòxic i racista,car els seus membres menyspre-en el país on viuen i es guanyenles sopes .Algú ha dit que "no inte-grar-se i collaborar en la destruc-ció de la cultura del país adoptatés digne del comportament d'unASE". En el fons hom tracta d'unagent profundament ignorant (i amb"mala baya", no som tan ingenus)que odien tot el que sigui culturai progrés, cosa que els identificacom a representants de l'Espanyanegra i decadent.

Tots aquesta anys de teoriademocrática (d'una mena de"democràcia dels altres", podemafegir-hi) no han possibilitat, comveiem, un respecte de la majoriacastellano-espanyola, pel que faa l'exercici de la tolerància, envers

la diversitat lingüístico-cultural deI 'Estat. Sectors amplis de la socie-tat espanyola evidencien encarauna irritació espontània davantqualsevol expressió de catalani-tat, particularment l'ús normal dela llengua. A més a més, segonsla constitució vigent, a l'Estatespanyol no hi ha més nació, nillengua oficial, que l'espanyola,la qual cosa atorga una coberturalegal i un perfecte aixopluc agrups del tall d'ASI, que d'a-questa manera poden créixer i surartranquil.lament a les colònies inte-riors, com és el cas de Mallorca ide la resta dels Països Catalans .Fet i fet, el nacionalisme agressiuespanyol, reclamador constant desituacions de privilegi i de rela-cions de supeditació i colonialis-me, fa molts d'anys que ve con-siderant que la millor forma d'a-cabar amb el problema catalán ésexercir-hi una forta pressiódemográfica (és adir, ompl ir totes

les terres catalanes de castellans,andalusos i extremenys). En boncastellà diuen: "Donde fueres,haz lo que vieres", per?) semblaevident que els bons castellans,d'ençà la derrota dels Comune-ros ,han anat tostemps de rota batu-da.

Al marge, doncs d'aquestagrupets ridículs i paranoics, enscal lluitar per recuperar totalmentla nostra identitat cultural i tota laseva riquesa, amb tot el que aixòimplica, o sia, un esforç generóspel nostre futur (i també per unfutur molt més nostre, de nodependència i de solidaritat); endefinitiva, per la nostra dignitat i

per la nostraautoestima. 1"2

ANDREU

SALOM I

MIR(POLLENÇA)

1°11211 1" DE MARC -DEL 2003 5

[article d'Olivier Herrera Marin d'Alcalá de Xivert (Baix Maestrat) traduït al català per ANNA]

PAU!!!SE-NYO-RS PRE-SI-DEN-TS

Sabíem que l'or i l'or negre totho compra i aconseguei x, tot, el plaeri la glòria, tot, la llei i la corona, tot,menys la vergonya i la dignitat.Sabíem que repartir els peixos i elspans és subversiu.

Donar de menjar al famolenc,donar de beure a l'assedegat no ésnegoci i si moren per falta de medi-cines i de menjar, ells tenen la culpade l'embargament o de la sequera.Els morts no compten si no comp-ten amb l'American Express. Sabí-em que Palestina va pagar ahir elgenocidi comès pels nazis amb elpoble jueu i paga avui els crims delNou Imperi. Sabíem que només elconeixement de si mateix i de l'al-tre ens fa lliures i ens capacita per arespectar i amar la diferència men-tre que la ignorància ens torna mes-quin; i impotents avivant la por alque desconeix.

Xoc de civilitzacions, cristianscontra musulmans , guerra justa con-tra guerra santa, tot és trampa i men-tida, tot és una cruel i immensa traï-ció de la CIA i del Pentágon,de Bondi del bigot del Gran Dictador.Aques-ta no és la guerra del bé contra elmal, aquesta no és la guerra de Déucontra Satan, aquesta és la Guerradel Petroli contra els pobres delmón, pobres de l'Islam.Avui per l'ornegre, demà per les fonts i reservesd'aigua. Sabem que l'amo té una granestàtua per?) no té estatura moral, téles televisions però no té raons. ElDéu venjatiu de la justícia infinitabusca suports i coartades pera matarels coloms i arrancar les oliveres per-qué un mire malament el seu papá.Infermers sense fronteres del FòrumSocial

Mundial li regalaran una cami-sa de força perquè oblide els seusjoguets bèl.lics d'extermini massiui deixe viure en PAU als nous dino-saures.

Sadam contra Iran i Bin Ladencontra l'URSS a Afganistan haviensigut bons aliats d'EUA. En caureel mur i evaporar-se el comunismeera necessari fer un nou repartimentdels papers en el gran teatre del mónper a poder seguir amb la produc-ció, el comerç i el tràfic d'armes.Amb déu i la llei dins del puny I 'amoho té tot. Bush-padre- pare veu queSadam té petroli i cara de roín, l'i-deal pera una guerra que reporte bonsdividends i entretinga a la plebs ambel circ de la televisió. El fill del pareva aprendre be la lliçó, -Nixon i

Vietnam són el passat- les gue-rres del futur les guanyaran: expertsen filtració i manipulació d'imatgesi notícies,mestres del terrorisme legali psicològic, maletins replets dedòlars per a adormir les conscièn-cies i comprar les voluntats, crimi-nals amb llicència per a assassinarselectivament als insubornables. Elaltres és la posada en escena i elscastells de foc per a huir-se i guan-yar el dia del repartiment dels pre-mis tots els Oscar. Que Bush ens volvendre la seua pel-lícula pera poderacabar l'obra del Papi i ser més queNeró en la história de la infamia mun-dial.

L' 11 de Setembre el poble d'EUAencaixa i acusa el cop més salvatgeque li podien donar en la cara i l'es-tómac al gegant intocable. Tot acteterrorista és un crim. Amb el de lesTorres Bessones s'obri una nova eraen la que Bin Laden Ii serveix Bushen safata la coartada ideal perquè ellobby del petroli i dels fabricants d'ar-mes (made in USA) puguen impo-sar-li a la seua Veïnatge Universalel seu poder militar i la seua Ilei. Els

seus actes de fe li serveixen per aassimilar i amortitzar el cost econò-mic i humà de la tragèdia. La mag-nitud de l'atemptat terrorista anul-latota capacitat d'anàlisi en Bush i elsseus ineptes serveis de seguretat, elsque miraven cap a un altre costat iavui donen pals de cec a dreta i esque-na veient en cada cantó un fantas-ma i en cada musulmà un terroris-ta. Bush dóna l'ordre de bombarde-jar les cabres i camells de les alde-es indefenses amb el pretext que enelles i en les coves de les seues mun-tanyes s'amaga i protegeix un certB in Laden i els seus sequaços. Des-prés d'arrasar Afganistan senseimportar-li les víctimes innocents nitrobar rastre del fugitiu s'inventa l'eixdel mal per a distreure i confondrea qui 1 i pot demanarexplicacions perla qualitat dels serveis públics, cer-tes fallides fraudulentes, i la marxade la pròpia economia.

Avui Bush no pot enganyar cappersona responsable i decent, nomésels seus iguals i els rèptils queescriuen al dictat poden seguir elsquatre genets de l'Apocalipsi. Bushi els seus iguals si volen acabar ambel terrorisme el tenen molt facil .Bas-taria d'amar i defensar el mar, res-pectar la vida de rius i selves, la marenaturalesa que els va donar el Ser,respectar a tots els pobles i ètnies,els seus costums i credos, llengüesi cultures. Després fer el que ha fetLula donar als més pobres l'espe-rança i la dignitat, els mitjans per-qué puguen menjar i viure en PAU.Les mesures contra el terrorisme sónhospitals i metges,escoles i mestres,medicines, llibres i la alimentaciónecessáriaperqué tots visquen i gau-

disquen un poc de la vida. Semprehaurà d'haver-hi policia per a dete-nir als illuminats de torn i fer val-dre les lleis i normes de convivén-cia,peró el terrorisme s'aïna i extin-geix amb LLIBERTAT i JUSTÍCIA,amb DEMOCRÀCIA REAL. Bush,déspota entre els dèspotes, menys-prea i desafia a les Nacions Unidesi a l'opinió del món en partir en cro-ada contra els infidels.

Des de l'últim indi de la reser-va al Papa de Roma tots Ji deuenobediència i han de tancar filesdarrere dels seus estendards i tam-bors de guerra. El Torquemada delTexas rural i profund, presoner delsseus propis pecats i incapaç d'en-frontar-se a si mateix, fuig espantatde la seua ombra. Tele predicador iexorcista reputat ens pretén ficar laseua por en el cos i fer combregaramb les seues bombes de xanglotpera arrossegar-nos a tots en la seuacarrera suïcida a l'abisme. Per?) niHitler ni Franco ni Stalin ni Nixonni Bush pare i filI ens arrossegaranamb ells al seu infern. Que eixiremde les cases, de les universitats i delscol.legis, de les tombes eixirem pera invadir les places i prendre elscarrers. La PAU és ja un clamor ques'eleva al cel fent tremolareis fona-ments del Kremlin i del Capitoli, deBuckingham, la Moncloa i el Coli-seu. Units en la paraula PAU els fillsde Crist i de l'Islam li aturarem elspeus a la Bestia Terrosa. Avui anema guanyar la PAU impedint que laguerra seguisca alimentant i expan-dint el cáncer del terrorisme.

Senyors: Presidents , Ministres iGenerals "Si un home pot morir perun poble, mai un poble ha de morir

per un home"Preteneu assassinar a quants van

donar la seua vida per la vida i lapau, perla llibertat dels altres, Senseveure que totl'or il'or negre no valenel preu del menyspreu humà, igno-rant que ens van parir per a fer flo-rir les roses a la boca dels canons,perquè jueus i palestins, cristians imusulmans, unim les mans perdamunt dels filats derrocantels mursdel fam i la ignorància, perquè totstinguem el mar, la terra i l'aigua, ila nostra ració dalia de llet i dàtils,formatge i mel, oli i pa. Nosaltresvolem respectar-nos i amar-nos perdamunt de totes les diferéncies, perdamunt de tots els fanatismes, dog-mes i credos, per damunt dels vos-tres interessos petrolífers i míssilsintelligents, encara floreixen elsclavells,encara brolla 1 'aigua i viuenels peixos a les fonts de l'Alham-bra, encara besa la lluna els fills deldesert i somriu una xiqueta en Chia-pas i Guatemala, encara sent i dónala vida una mare enamorada, enca-ra queden a la terra rossinyols quecanten amb Federico i Miguel, volemMixer, viure i créixer en pau ,en LLI-BERTAT i en PAU SE-NYO-RSPRE-SI-DEN-TS.

Senyors: L'únic compromís reali legítim d'un govern és el de vet-llar per la vida plena i digna del seupoble donar-li en tot lloc i cir-cumstància les explicacions degu-des i defensar fidelment els seus dretsi interessos en totes les instànciesnacionals i internacionals. Mai seranlícits els compromisos que directao indirectament 11 puguen portarperjuí algun als ciutadans, atemptena la seua seguretat o menyscaben laseua dignitat. Els governants que l'o-bliden acabaran per rendir comptesa les urnes al poble sobirà.

Signat:. Olivier Herrera Marín

Hi ha algú que tengui claren que consisteix el nou

model turístic del Governde les Illes Balears?

Nosaltres un poc, i tenim molt més clar encara, el model de turis-me que volem i el que no volem. Perquè no tractam de posar-lo encomú i mirar si seria possible dur-lo endavant?.

Primer de tot i bàsicament, volem un turisme sostenible, peròno que tengui com a finalitat sostenir el medi ambient i a la natura,sinó el que basant-se en el respecte al medi i a la natura tengui corna finalitat generar una economia pròpia i sostenir la població.

No volem un turisme capaç de crear llocs de feina, de feina ensen sobra, sinó el que faci possible cobrar les rendes que la nostrafeina genera. Les rendes que genera el paisatge que feim possibleconrant la terra i lluitant contracorrent per una manera de viure iuna cultura que al model turístic actual sols II interessa per explo-tar-la en benefici propi.

Volem un turisme que no pretengui el control de I ' allotjament ila seva comercialització en exclusiva, ni imposar l'oferta comple-mentària, i ara també els preus, que necessita per vendre - una altravegada déu meu?- moix per conill: turisme rural massificat en allot-jaments de la costa o en cases vacacionals estandaritzades, i unaoferta d'itineraris culturals, senderisme, cicloturisme etc, que ensmassifiqui fora vila i els pobles, ens converteixi en la reserva i acabiamb totes les possibilitats de tenir una economia pròpia.

No volem un turisme que pretengui que la població, si hi voltreballar pel seu compte, construeixi també els allotjaments i ensigui la responsable davant la llei.

Volem un turisme de qualitat, no de luxe, ja que no garanteix laqualitat; un turisme que vulgui conèixer la nostra terra i la nostragent, i que rebi el tracte personal i l'hospitalitat que ens caracterit-za. Un turisme que sigui tan enriquidor personalment com econò-micament pera nosaltres. Un turisme controlat des de Mallorca queens permeti fer rendibles les nostres cases i els nostres pobles i enspermeti conservar el nostre patrimoni.

No volem un turisme que basi el seu èxit en unes lleis encami-nades a destruir una economia, la de la majoria, en benefici de lad'uns pocs. Perquè l'èxit de la globalització turística de Balears nohauria estat possible sense unes lleis que us afavoreixen, i que hanprohibit, i prohibeixen encara, a la població utilitzar uns recursospropis i diferents amb els quals no podeu competir perquè no esbasen amb els doblers.

I això no vol dir canviar-lo pel que tenim ara. Hem de trobar lamanera de racionalitzar el turisme que hi ha, però sense destruir elque ens queda.

Aquest és el nou model de turisme que volem i el que tenim dreta demanar al Govern Balear, que té l'obligació de governar en bene-fici de la majoria.

Perquè la població a més de treballar per a vosaltres, també tédret a dir-hi la seva. I la nostra població, de moment al menys, haentes que les majories absolutes, siguin del color que siguin, sónnefastes per al poble, i ha decidit a traves de les urnes, obligar elsdiferents partits a una entesa per governar.

I d'això en diem democràcia, ho sabien senyors i senyores deSociedad i Turismo?.

Magdalena Mayol - Mallorca Verda

Escolla el "Millor acudit delmón" en una enquesta que hi van

participar milers d'acuditsd'arreu del món

Un dos caçadors que van de caçera. En un principi tot va nor-mal, fins que per error un caçador dispara a l'altre pensant-se queera un animal.

El caçador s'afanya a demanar auxili per telèfon mòbil:- Doctor, li surt moltfssima sang, em sembla que esta mort...

Qué haig de fer?- Dons primer de tot, assegura't que esta mort.Llavors el doctor sent un fort tret d'escopeta "PAM!!" des del

seu teltfon...

1'112116 I" DE MARÇ DEL 2003

Ser proislámic és/faprogre?

S.: >No m'agrada la seva oposició agressiva a qual-sevol progrés legislatiu que s'oposi al que ells conside-ren "dret natural" o el mandat de Déu, o la tradició cris-tiana. Ni les lamentables bronques que han armat quanels mitjans de comunicació han fet humor de les creen-ces catòliques.

J.: O sia, tu no voldries que es ficassin amb Maho-ma, per?) amb creences catòliques sí. Per qué? Això ésdiscriminar. Potser perquè els integristes musulmans matenels "blasfems" i els catòlics no? (sou molt valents, javeig) I amb Catalunya o la llengua catalana? Poden ficar-se o no? I amb els ateus?. Tu no jutges d'igual maneratots els casos. Si poden ficar-se amb uns poden ficar-seamb els altres, i sino, no. Ara bé, allò millor fos no insul-tar ni molestar ningú. O és -que sí que vols molestar elscatòlics? (Per a mi em pareix evident que sí, que t'en-canta, però tu hi llances la pedra i amagues la mà i aixòde nou et retrata). "A Crist, si el van agafar, és perquèno es va escapar" "Nostre Senyor les coses millora i eldimoni les empitjora" (Refranys catalans). "L'estil del'evangeli és admirable de moltes maneres i, entre lesquals, per no dar-hi cabuda a cap frase contra els bot-xins i enemics de Jesucrist. Car no n'hi trobareu cap enels historiadors contra Judes, Pilat, ni contra cap delsjueus" (Blasi Pascal , 1623— 1662, savi i matemàtic occità,a "Pensaments").

"Me n'ha quedat una cosa: no sé adormir-me sensehaver resat abans el parenostre de cara a la Creu delCigne. "pren la teva creu i segueix-me", ¿no va dir algu-na cosa així, si fa no fa, el teu déu, Ramon? Entre tantsi tants déus, l'únic que m'interessa és aquest que es vafer home; ¿per qué els altres ens interessarien, si ells nos'han interessat mai per nosaltres? Si hi ha Déu, s'hahagut de fer home, ¿per qué no se n'hauria fet? ¿Comens hauria deixat tan sols, amb això tan horrible que ésla intelligéncia —la lucidesa davant el no-res, una lluer-na insignificant perduda al fons de la fosca eterna i sensefi que ens envolta?..." ("Incerta glòria", 1956, brillant iinnovadora novel-la sobre la guerra civil, censurada pelfranquisme, escrita per l'exiliat en Joan Sales, 1912-1983).

S.: >No m'agrada una Catalunyaque es cregui millorque cap altres país, ni pel fet de pertànyer a una tradi-ció religiosa determinada ni per cap altre fet. 1 per aixòno vull admetre, no hi haurà manera científica de demos-trar-ho, que el cristianisme sigui èticament superior imés capaç de generar sistemes socials justos que l'Is-lam.

J.: Doncs vés a viure a un país islàmic i m'ho con-tes, si és que t'atreveixes i en pots tornar sa i estalvi. Nofa gaire, mentre traspassava la frontera d'un Estat islà-mic vaig veure com la policia apallissava civils inde-fensos, dones i nens, davant tothom, enmig d'un grancaos: hi ha molta més inseguretat legal que a ca nostra.Durant el Ramadan amb prou feines hi pots menjar obeure res, ni tan sols essent estranger (això sí que és unaQuaresma a la força, vaja). I als països islàmics els homo-sexuals no és que sien blasmats, és que són empreso-nats i de vegades lapidats. Tu coles el mosquit i engullsel camell, com sempre. Quanta inconsistencia i hipo-cresia.

Denuncien al Sudan unnou cas d'aplicació de la

xária o llei islámicacontra un cristià

Redacció 07/03/2002La situació de guerra al Sudan, amb una terrible per-

secució contra els 5 milions de cristians qu viuen enaquest país africà, és sens dubte la gran oblidada d'Oc-cident. L'últim cas d'aplicaci de la xária, o llei islámi-

ca, té com a víctima Anthony James Ladou Wani, uncristià de 46 any que ha vist amputada aquests dies laseva mà dreta després d'una condemna per robatori almai de 2000. El procés s'ha desenvolupat, per la mancade recursos econòmics de l'acusat, sens defensa.

Mister Bean Laden.

Amb motiu d'aquesta nova tortura, les associacionsde drets humans han tornat a denunc iar el règim de Khar-tum. L'Organització Mundial contra les Tortures (OMTC)destaca, en un recent informe, l'aplicació sistemática,per part del'executiu sudanés, de sentencies que impli-quen l'amputació de membres. Aquesta presa de posi-ció arriba després que l'ONG local Grup Sudanés deVíctimes de la Tortura (SVTG) hagi denunciat de formareiterada casos com el d'Anthony James Ladou Wani.

Al marge de motius clars pera l'anullació d'aquestprocés que posem com a exemple, entre els quals des-taquen la manca de proves i defectes de forma, l'OMTCassegura que aquestes penes van contra els tractats inter-nacionals subscrits i ratificats pel govern sudanés. D'al-tra banda, l'organització ha acusat directament la Magis-tratura del país de ser responsable directa de la injustí-cia.

El cas de Ladou Wani s'ha conegut tot just pocs diesdesprés que el 12 de febrer s'anul.lés una condemna amort per lapidació contra una noia cristiana de 18 anysacusada d'adulteri. Per cert,aquesta pena ja s'havia inten-tat aplicar 75 vegades anteriorment. En definitiva, elsdos casos són una aplicació de la llei islámica per partd'un tribunal penal ,no religiós, i sempre contra no musul-mans. No hem d'oblidar que aquestes notícies arribenquan teòricament ja s'ha superat la pitjor época de per-secució, ja que les autoritats de Khartum han asseguratmoltíssimes vegades que els cristians no serien mai sot-mesos a la xária.

Signes d'esperançaL'islamisme fanàtic i integrista, representat per I '

deóleg Al Turabi i els seus seguidors, está enfrontat ambla posició més moderada que mostra darrerament el capd'Estat sudanés, el general Al Bachir. Aquesta tenden-cia més tolerant amb les persones que no són musul-manes va permetre, ja al maig de 2000, que mig milióde sudanesos poguessin escoltar públicament l'Evan-geli. Es tracta, doncs, d'un important signe d'esperançaque ha donat pas a una llibertat sobretot al nord del país,on no hi ha guerra en aquest moment i, a més, es per-met imprimir literatura cristiana.

Quan parlem del sud, però, hem de tornar al pessi-misme tant pel que fa a la persecució religiosa com pelque fa a la situació de guerra i miseria. Núbia i altreszones de majoria cristiana senten encara el soroll de lesbombes contra esglésies, hospitals, escoles i altrespunts, on se segueixen produint víctimes mortals quecontinuen donant arguments als qui qualifiquen eldrama de genocidi. Hi ha dues dades molt significati-ves: els cristians al Sudan van passar de ser 2,5 milionsl'any 1990 a 5 milions el 2000 i, d'altra banda, es trae-ta de l'estat més gran en extensió de tot el continentafricà. És, per tant, un país amb recursos que no hansabut aprofitar els successius governs que l'han con-trolat des del 1955. Per() una vegada més, Occident isobretot els Estats Units ignoren el que es fa al Sudan,que no és altra cosa que una feina bruta per islamitzar-lo des de l'eliminació dels qui no professen l'islam.

Aquest complicat règim, que regeix el destí d'unasocietat també complexa, s'ha intentat disfressar ambdiverses cares però, de fet, tot és el mateix.

SOLIDARITAT AMB ELKURDISTAN

E 1 Kurdistan és un país extraordinàriament dividit -moltmés encara que els Països Catalans-: trobam part delseu territori a Turquia (on han estat ferotgement repri-mits al llarg de la major part del segle XX), una altra

part a l'Iraq (on han rebut també una repressió salvatge, sobretotsota el règim de Saddam Hussein , que , segons sembla, hi ha comesun autèntic genocidi); encara una altra part del Kurdistan es trobasota domini iranià (també en una situació poc favorable); i hi hakurds en algunes repúbliques del que formava la Unió Soviética(Azerbaidjan i Uzbekhistan). El Kurdistan, doncs, és un país tros- ssejat, dividit entre cinc estats diferents.

Com qualsevol país trossejat, el Kurdistan ha viscut diversosdrames diferents, al llarg de 1 'últim segle: el primer de tots, el mésterrible, ha estat el de sofrir un genocidi a mans de les potenciesveïnes, més potents i voluntàriament assimiladores. Entre aques-tes cal destacar-hi, precisament, l'acció genocida de Turquia que,durant la primera meitat del segle XX, va procedir, des del potentestat modem creat per Kemal Atatturk, a la liquidació física dedevers un milió de kurds (a l'hora d'establir xifres, en aquestscasos, sempre resulta molt complicat); i, juntament amb el geno-cidi, a l'expatriació: la majoria de la població de Dijarbekir, anti-ga capital del Kurdistan, viu avui a Istambul o a Ankara, o a lacosta d'Anatólia. Encara avui existeixen a Turquia zones d'ex-clusió per als periodistes, on l'entrada resulta del tot restringida.Qué s'hi deu estar coent, allá dins, perquè no se'n pugui saberres?

Una part dels kurds reprimits per Turquia anaren a parar aIraq. La repressió baasista, emperò, també va afectar-los. Entred'altres, s'ha especulat sobre la possibilitat que devers dos-centscinquanta mil kurds hagin estat eliminats físicament pel règimbaasista iraquià. Un quart de milió de kurs víctimes d'un nougenocidi. Probablement, entre aquests, n'hi devia haver, ja, unapart de procedents de Turquia, que havien pensat que es podrienrefugiar al Kurdistan sota sobirania iraquiana.

Ara, a les portes d'una nova guerra, el Kurdistan torna a tenirtotes les de perdre. Malgrat que una part important dels kurds ira-quians sembla que es posicionen al costat dels Estats Units i dela Gran Bretanya (i que hi ha un bon contingent de voluntariskurds disposats a enfrontar-se al règim de Saddam, del qual pràc-ticament no es troba oposició interior a l'Iraq estricte), Turquiatambé s'hi ha apuntat, i s'ha sumat al mateix bàndol, no fos casque després el Kurdistan pogués fugir, ni que fos mínimament,del seu control.

I els aliats disposats a fer la guerra -sense tenir, com apunta-va el propi general Schwarzkopf, cap de la "Tempesta del desea"de principis dels norantes, cap projecte per a l'Iraq de després deSaddam Hussein- tampoc no semblen especialment entusiasmatsper la causa kurda. Probablement, en tot plegat, hi juga un paperimportant el fet que la cara pública que se'ns ha ofert dels kurdsés la d'Oçalan, condemnat a mort primer i a cadena perpetua des-prés, per la justícia turca. ! que existeix una divisió interna extra-ordinària entre les forces nacionalistes del Kurdistan, fet que difi-culta de tenir-ne com a interlocutors vàlids, de cara a poder arti-cular la seua pròpia nació.

La minorització genera aquestes patologies, i acaba deixantels pobles en una situació que pràcticament impossibilita preci-sament de poder resoldre els conflictes que tenen més enverinats.Entre nosaltres, no ho oblidem, passa quelcom de semblant. Elseuropeus ens oblidam fàcilment dels pobles sotmesos. Ningú noha clamat contra el genocidi dels kurds. Ningú no ha mogut capdit de solidaritat amb el Kurdistan. Els pacifistes europeus no elsfan costat ni tan sols tenint en compte que, de manera bastantgeneralitzada, els partits kurds són d'esquerra marxista ortodo-xa. Les raons d'Estat continuen sent, entre nosaltres, brutalmentpoderoses.

El nostre clam ha de ser evident: no a la guerra, perquè elsconflictes s 'han de resoldre per mitjans pacífics i més intel-ligentsque això que sembla que és a punt de perpetrar-se. Pero) solidari-

tat amb el Kurdistan, i no amb els seus bot-xins dictatorials. No al bel-licisme de GeorgeBush fill; per?) no contundent i sense ambat-ges al dictador Saddam Hussein. No a la pre-potencia i a la imposició; per?) sobretot no alretrocés en la civilització. 9

BERNAT JOAN I MARÍFI

1" DE MARÇ DEL 2003 I'llt11 7

PREPARAR LA PAUText íntegre de la carta pastoral

dels bisbes de Bilbao, Ricardo Bláz-quez; de Sant Sebastià, Juan MaríaUriarte, i de Vitòria, Miguel Asur-mendi

IntroduccióLa nostra societat desitja la pau

i pateix perquè no la té. L'Esglésiacomparteix aquest anhel i patimenti els expressa en l'oració contínuaper la pau i en la feina diària per pre-parar-la.

La cruesa i l'obscuritat delmoment actual, a més, reclamen denosaltres una paraula pública i explí-cita. Nombrosos cristians l'estandemanant. Molts ciutadans l'estanesperant. Conscients de la nostramissió de pastors, volem dir-la, uncop més, amb llibertat evangélica iamb voluntat conciliadora.

En una seqüència d'enunciatsanirem formulant els trets més pre-ocupants de la nostra situació actual.Al voltant de cadascun desgranaremde manera concisa la descripciónecessària, la valoració adequada ialguns suggeriments operatius.

Marcats pel desacord i laincomunicació

Un any després de les eleccionsdel 13 de maig els partits polítics man-tenen pràcticament intactes els seusgreus desacords anteriors. No com-parteixen ni l'anàlisi de la situacióni la valoració de la naturalesa delsproblemes en joc ni el concepte depau que desitgen ni les vies per acce-dir-hi.

Creiem que el desacord políticés en gran mesura origen i fruit d'unagreu incomunicació. Una societatforça ben avinguda en molts aspec-tes de la seva convivencia dada está,no obstant això, soleada per la inco-municació política. Assistim en lesúltimes setmanes a un repunt d'ini-ciatives de concertació entre diver-ses formacions polftiques. Però enca-ra són senyals parcials i insuficients.La comunicació en els punts candentsestá, ara per ara, bloquejada. Una granpan de la ciutadania no acaba de com-prendre que el vehicle de relació mésutilitzat consisteixi en un intercanvide mútues censures a través dels mit-jans de comunicació.

L'Església advoca de maneraneta i decidida per la comunicacióentre els diversos grups polítics através d'un diàleg pacient que bus-qui l'acord. "El diàleg es manifes-ta sempre com a instrument insubs-tituïble de tota confrontació cons-tructiva, tant en les relacions inter-nes dels Estats com en les interna-cionals" (Joan Pau II). Dialogar noequival a claudicar. Precisamentperquè és una relació entre perso-nes (no una pura confrontació d'i-dees o programes) porta dins seu unadinámica que, enmig de les tensionsinevitables, pot aproximar efecti-vament les posicions dels interlo-cutors. El diàleg és l'avinguda quecondueix a la plaga major de la pau.Tancar-se al diàleg equival a renun-ciar a la pau vertadera, que no con-

sisteix en la victòria, sinó eh l'acord.

La pau és incompatible amb elterrorisme

Són molts els enemics de la pau,que, amb molt realisme, és qualifi-cada com a "àmplia justícia i reduï-da violencia". La duríssima violen-cia d'ETA no sembla que s'hagi d'a-turar pròximament. En comunicatsrecents anuncien els seu propòsit demantenir-la. De fet la seva prácticasubsisteix en diverses formes: assas-sinat, extorsions, amenaces...

Són molts els motius pels qualsreiterem un cop més que ETA ha dedesaparèixer, amb tota la seva cons-tel-lació de violencia. Viola greumentel dret a la vida, a la integritat físicai a la seguretat personal. A l'elimi-nar físicament l'adversari políticmina els fonaments mateixos del sis-tema democràtic. Contravé frontal-ment l'exigencia ferma de la immen-sa majoria dels ciutadans. Destros-sa nombroses famílies.

Provoca en les seves víctimespotencials la por insofrible ¡el sobre-salt continu. Sembra en la nostracomunitat la desmoralització i ladesesperança. Condueix els seusmateixos activistes a un carreró sensesortida. Taca la imatge pública de lanostra societat. Constitueix ,en fi ,unfortíssim obstacle perquè els desa-cords polítics existents a la nostrasocietat es plantegin correctament is'abordin serenament.

La valoració moral del terroris-me d 'ETA ha de ser, dones, greumentnegativa. Aquesta valoració afecta enla deguda proporció totes aquellespersones o grups que col laboren ambles accions terroristes, les encobrei-xen o les defensen. Totes les perso-nes i grups socials i polítics senseexcepció tenim l'obligació moral dedefinir-nos de manera neta davantd'ETA.

Un desafiament a la vida, a lallibertat i al sistema democràtic

Dins del variat espectre de les víc-times potencials d'ETA últimamentsón els regidors del PP i el PSOE elsque estan en el punt de mira dels seusatemptats. Aquest fenomen resultaparticularment greu perquè és un atacdirecte ala democrác ia.Aquesta , perla seva pròpia naturalesa, postula quetotes les opcions polítiques tinguinels seus propis representants, Iliure-ment elegits , que participin en la ges-tió de la comunitat política. Atemp-tar contra un regidor perquè assumeixi promou l'opció política dels seusvotants és , doncs, colpejar duramentla mateixa democracia. Aconseguirper aquesta via que alguns partits nopoguessin completar una llista elec-toral mínima -cosa que posaria enperill la celebració dels mateixoscomicis electorals- equivaldria aferir-la greument. Esperem que elsuport de gairebé tota la societat, lesmesures de seguretat acordades pelspartits i adoptades per les autoritatsi el coratge cívic personal dels can-didats dissipi en el seu momentaquest greu temor.

Els edils en perfil greu són unaporció de la nombrosa població ame-naçada. Són alguns milers els ciuta-dans que viuen entre nosaltres l'an-goixa contínua per la son de la sevavida, la seva integritat, la seva lli-bertat. Tots hem de preguntar-nos sisoniprou sensibles al drama que ellsi les seves famílies pateixen. Des d'a-questa sensibilitat brollarà en nosal-tres la necessitat de defensar-los,acompanyar-los i protegir-los. És unacte de justícia i solidaritat. Per alscristians el compliment d'aquest oficiés un vertader "banc de proves" dela qualitat de la nostra fe.

No tot val contra el terrorismeLa consciencia de la injustícia,

de la inutilitat i del perill del terro-risme i el consegüent rebuig socialque suscita s'han tornat més inten-sos al món a partir de 1' 11 de setem-bre ,que alhora ha comportat la temp-tació de descompensar el binomi"seguretat-drets humans" accentuantexcessivament el primer membre del'esmentat binomi . El risc de sucum-bir a aquesta temptació no és imagi-nad.

Sempre que la necessària fermesadavant el terrorisme es converteixien indeguda duresa, lliscarem peraquest pendent. La societat té el dreti el deure de defensar-se davant elflagell terrorista. Ha de fer servir enaquesta defensa tots els mitjans quesiguin a la vegada moralment lícitsi políticament conectes. En cap casha de depassar el llindar dels dretsinviolables de les persones.

Ni tan sols els grans malfactorspoden ser objecte, per exemple, demaltractaments l, menys encara, del'aplicació de la tortura..E1 ConciliVaticà II és rotund en aquest punt(cfr. GS 27). Legisladors, gover-nants, jutges i forces de seguretat hande mantenir en aquest punt una curasempre diligent. Resulta preocupantsentir veus autoritzades de personesi organismes (Amnistia Internacio-nal, Gest per la Pau) que assegurenque no sempre es respecten deguda-ment aquests límits que mai hauriende ser traspassats.

Gestionar el conflicte entreidentitats nacionalscontraposades amb vista a lapau

La pacificació d'aquest país com-porta, per descomptat, la desapari-ció d'ETA i l'esforç net per comba-tre-la. Pero) els problemes que ésnecessari resoldre per assolir la pauno acaben aquí. Per comprendre i evi-tar les dificultats per a la pau a casanostra cal enfocar correctament unaaltra realitat que ve de lluny. Tots elssondejos revelen amb obstinada esta-bilitat la coexistencia d'identitatsnacionals totalment o parcialmentcontraposades i, a vegades, conflic-tives. Uns se senten "només bascos";d'altres,"només espanyols"; d'alees,"més bascos que no pas espanyols";d'altres, "més espanyols que no pasbascos"; i d'altres, finalment, "tantbascos com espanyols".

1°1124111" DE MARÇ DEL 2003

Fa 7 anys que en Xavier Rodriguezregenta el Bar sa Drassana a la Placade sa Drassana de Ciutat. Entrepans itapes. Tel. 971 718 757

Fa 16 anys que en Lluís Múñoz de Giro-na regenta el Forn de la Mar a l'Avin-guda Antoni Maura de Ciutat. Fa pas-tissos i ensaïmades. També ven sobras-sades i més coses. Tel. 971 716 468

Fa 30 anys que en Vicenç Hernández,nascut a la barriada de les Delícies deValladolid, regenta el Restaurant MobyDic a l'Avinguda Antoni Maura de Ciu-tat. Un lloc on se menja a la carta peruna mitjana de 25 euróns. Tel. 971 72642

Fa 2 mesos que en Caries Chacárte-gui Cirerol ha obert la Galena d'Art Cha-cártegui-Cirerol a una de les dependèn-cies del Convent de Santa Magdalena,a la Plaça de santa Magdalena de Ciu-tat. Hi ha exposada obra contemporà-nia i clàssica, pintura, escultura i dio-rames. Tel. 971 214 110

Na Francesca Coll és la madona de laPastisseria Doc al carrer Jaume II deCiutat. Tel. 971 724 122

Fa 30 anys que en pep Joan regentasa Bodegueta al carrer Sant Crist,2 deCiutat. Despatxa menús a 6'75E. Bonassortiment de tapes. Tel. 971 722 662

Fa 5 anys que els missers Elisabet Blan :

co i Cristòfor Borràs tenen obert buffetd'advocats al centre de Ciutat. Tel. 971728 664

Fa 4 anys que en Josep Maria Pomari n'Antònia Barrier regenten la Galeriad'Art Pep Maria Pomar al carrer Colom,devora al Placa de Cort. Tenen expo-sició de Juan Nieto, Celiá etc. Tel. 971729 366

Fa 8 anys que en Joan Torrents d'Incaregenta el Restaurant Baluart, al Baluartde sant Pere de Ciutat. Se menja a lacarta per una mitjana de 40E. Tel. 971719 609

Fa 10 anys que en Josep Lluís Planesva obrir la correduria d'assegurancesPlanés & Partners al carrer can Cer-danya de Ciutat. Ara, acaba de tras-Iladar aquesta oficina al carrer SantMartí, 1. Tel. 971 728 182

Fa mig any que en Magda Sánchez haobert la botiga de moda se senyoresSelma al carrer Baró de Santa Mariadel Sepulcre de Ciutat. Tel. 971 728290

Fa 2 anys que n'Ales Zamora de Cubaregenta el local Q-Bans Pizza al carrerPere Descatllar i Net de Ciutat. Tel. 971719 678

Fa 20 anys que en Jandro Gómez vaobrir la Galeria d'Art Jandro al carrer dela Concepció de Ciutat. Ara fa poc, li hacanviat el nom per Galeria Don Quixot.Ala foto el veiem amb la secretària Susa-na Sánchez. La directora és la seva donaMarisa Navas. Ara te una exposició d'enPablo Rodríguez de Madrid. Amitjan mesde marc exposarà l'eivissec CariesGuasch. Tel. 971 727 636

GUERRA

CIUTAT DE MALLORCA

Amb 10,8'la Tena

ons dua més

ants, el Català ésorlada d'Europa.

Ide tua tu

Optica La RondaC/ Andrea Dona, 9

Tels. 971 28 34 38- 971 28 56 46Fax: 971 22 13 41

07014 Palma de Mallorca

PINTURES14E1 L.

VI VENDESEMPRESES

BARSRESTAURANTS

ESTUCATS

11AZTAD3 MOQUETESanclu VITRIFICATS

Tel. 971 509 529 - 653 201 647 BÚGER

eitia/VGG

t/afte/Viirit

• Centre de dia per aPersones Majors

• Assistència a Domicili• Serveis Assistencials• Activitats

Cl. Trencadors, 1 bis07600 El ArenalTel.: 971 445 101

VISCA LA VELLAEUROPA!!

El sinistre secretad de defensa nord-americà , DonaldRumsfeld , sembla ben bé la reencarnació del senadorMaccharthy . Malauradament , el més greu de tot és quehi hagi dirigents europeus que donin suport a les tesis , derabiosa ultradreta ,de personatges tan nefastos pel generehumà en el seu conjunt .

La posició reaccionaria, eixelebrada i neofeixista a favorde la guerra de l'administració Bush - i que a hores d'araja es pot dir clarament que només és per motius económi-co-energeticg - está tenint una conseqüència molt negati-va per Europa .De tota manera,els insults del Sr. Rums-feld contra l'anomenada "vella Europa" varen tenir unaalliçonadora resposta en la persona de Romano Prodi ( unmolt preparat president de la Comissió Europea ) , el qualva manifestar , d'una forma molt intel.ligent, que no és lavellesa la que fa que els europeus s'oposin a la guerra sinóla prudencia . I , pretisament , aquests dirigents tan nega-tius per tot el vell continent com són Aznar , Berlusconi iBlair , estan exercint de veritables destructors de la unitateuropea i del seu model social . Per sort, encara hi ha forçasentit comú a Europa .L'eix franco-alemany , la majoriade la opinió pública i , sobretot , el ministre d'exteriorsalemany , són una certa garantia de democràcia , toleràn-cia i civilizació, enfront de la barbárie de la ultradreta nordamericana i dels seus "criats" antieuropeus .

En definitiva , que ara el que cal , d'entrada, és exerciruna forta pressió mobilitzadora per tal d'aturar la guerra ,decla-rar a tot el continent europeu persona" non- grata" al Sr.Rumsfeld , que en Joschka Fischer sigui el proper president

de la Comissió Europea i que els ciutadansd'arreu del continent ens expressem amb totala força de la llibertat , la dignitat , la igual-tat i la fratenitat . Visca la pau!! . Visca lademocràcia!! Visca la vella Europa !! . 52

JOSEP M. LOSTE I ROMERO

Els dies 15 i 16 de març a les 18 jales 21 hores, la companyia Xesc Fortesarepresentará al Teatre de Manacor, l'éxit de l'any. Fot qui fot

SANT JOAN

Uns 300 simpatitzants del PSM i d'UM de sant Joan se reuniren a Can Troncaper dinar i per organitzar grups de feina amb vistes a les properes eleccions muni-cipals. Hi van anar batles del PSM de la comarca. Va presidir la trobada el VicePresident del Govern Balear Pere Sanpol.Na Caterina Nicolau fa primer de batxiller. Forma part del grup de feina de Joven-tut i Esports del PSM-UM de sant Joan.

1 9 113212 I- DE MARÇ DEL 2003 9

Fa 20 anys que en Maxi Rodríguezregenta al Bar Sotano Sur a la Plaçade les Drassanes de Ciutat. Obert apartit de les 6 de l'horabaixa. Tel. 6370066 667

Fa 18 anys que na Magdalena Tomásva obrir la botiga Aquari al carrer JaumeIII de Ciutat. Bisuteria i objectes de regal.Tel. 971 724 556

Na Joana Socies de Ciutat i na HollyNewell de Puigpunyent acaben de fer-se càrrec del Café can Toni a la Costade Santa Creu de Ciutat. Fan berenarsi sopars. Menús a 8'5'€. Tel. 670 734045

Fa 3 anys que en Josep Joan Paretsva obrir l'Assessoria fiscal, laboral icomptable Parets Associats al carrerParellades, 12 de Ciutat. A la foto ambel seu soci Manuel Picó. Tel. 971 214507

C UTA DE MALLORCA

Fa 4 mesos que en Pere Ferragut regen-ta la botiga Corresport a les GaleriesJaume III de Ciutat. En Pere va jugaral futbol amb el Reial Mallorca, amb elSanta Ponça i amb clubs de Catalun-ya. El seu soci, Joan Fortunato, tambéva jugar amb el Mallorca. Tel. 971 712812

En Joan Martorell és l'amo de Can Joande s'Aigo del carrer Baró de santa Mariadel Sepulcre de Ciutat. La casa mareéstá al carrer de Sans,10. Són pare,va comprar can Joan de s'Aigo l'any1930. Tel. 971 725 760

Fa un any que en Justo Gonzálezd'Astúries ha obert botiga de fotogra-fies, Centre Foto al carrer Bon Aire deCiutat. Revelat de fotos digitals. En Justova fundar l'empresa Centro Foto fa 20anys a s'Arenal de Mallorca. A la fotoamb el seu ajudant arenaler Padilla. Tel.971 720 140

10 1" DE MARÇ DEL 2003

El bisbe de Rumbek (Sudan) demana l'alliberament d'unacooperant protestant segrestada per milícies progovernamentals

Cessés Mazzolari, bisbe de Rumbek, ha demanat al govern islàmic de Khartum que alliberi a Juliana Muiruri, una jove cooperant keniata de 27anys, capturada al sud de Sudan per alguna de les milícies que el govern fa servir a la seva guerra contra el SPLA, la guerrilla antigovernamental

que controla bona part del sud del país. Muiruri era a la zona com cooperant en nutrició, primer amb l'organització protestant Lutheran WorldFederation i des de setembre amb Church Ecumenical Action for Sudan, una altra ONG cristiana.

Al principi es va pensar que la havien detingut les milícies de cavalleria murahiliin, però el Govern islàmic ha comunicat a la diplomàcia keniataque está a les mans d'un altre dels seus grups armats en el sud, el PDF (Popular Defence Force), «pel que sembla per viatjar sense documentació

adequada. Probablement Juliana portava documentació del SPLA, la que usen els cooperants per treballar en les zones de la guerrilla però que noté validesa per al Govern, que ha reconquerit alguns espais en els últims dies. El pare de Juliana, un empresari keniata de 54 anys, ha agraït el

suport del bisbe, però está molt preocupat: "des que va ser segrestada no m'he trobat amb ningú que l'hagi vist en persona; tots em parlen d'ellanomés per coses que han sentit".

MSN. Más Útil Cada Día http://www.msn.es/intmap/

Pregàries d'acció de gràcies

La lloança i l'acció de gràcies sónelements indispensables de tota pregà-ria i Jesús ens ho ha confirmat amb elseu exemple. Abans, doncs, d'adreçar aDéu les nostres peticions, expressem-lila nostra reconeixença i el nostre amor.

Per haver-nos cridát com a cristiansa ser col.laboradors vostres en la cons-trucció del Regne que demanem cadadia en el Parenostre,

US DONEM GRÀCIES, SENYOR.

Per la fe i l'esperanla que animen elsqui lluiten per la justícia i la pau, mal-grat les dificultats, els sofriments i lapersecució,

US DONEM GRÀCIES, SENYOR.

Pel coratge secret dels qui resistei-xen sota la tortura i pateixen per la dig-nitat de tothom, pels qui, com el bisbede Bukavo, al Congo, i tants altres, con-demnen la tortura i protesten contra lesinjustícies i contra els qui es mofen delsfebles i dels discriminats,

US DONEM GRÀCIES, SENYOR.

Per la solidaritat compromesa de lesinnombrables comunitats cristianes debase que experimenten la força de l'Es-perit i la joia de la convivencia, malgratles adversitats,

US DONEM GRÀCIES, SENYOR.

Per la fidelitat a Jesús i al proïsmede tants cristians, fins í tot quan la per-sistencia del mal pot fer creure que Déuels ha abandonats,

US DONEM GRÀCIES, SENYOR.

Per l'alliberament de tots aquellshomes i aquelles dones a favor dels qualsl'ACAT havia intercedit.

US DONEM GRÀCIES, SENYOR.

Conscients de la tasca immensa a quéens hem compromès com a membres del'ACAT i de la nostra incapacitat per adur-la a terme, ja que, com ens diguéJesús, sense ell no podem fer res, adre-cem-li confiadament les nostres pregà-ries.

Senyor Jesús, que ens heu revelat elveritable rostre de Déu, compadiu-vosde tots els marginats de la nostra socie-tat. Que nosaltres sapiguem lluitar per-qué tots els homes i les dones siguin lliu-

res i iguals en drets. Preguem.SENYOR, TINGUEU PIETAT.

Senyor Jesús, que vau acollir el clamdels sofrents, vau oferir la vostra amis-tat als pecadors, vau refusar de condemnarla dona adúltera: mireu aquells qui notroben ni compassió ni justícia. Quenosaltres combatem perquè arreu del móntot acusat sigui assistit per un advocathonrat, i judicat equitablement. Pre-guem.

SENYOR, TINGUEU PIETAT.

Senyor Jesús, vós que vau dir: la Veri-tat us farà lliures, tingueu pietat de totsels qui són víctimes de la mentida i dela calúmnia. Feu de nosaltres els defen-sors d'una informació seriosa i honestai d'una actitud imparcial. Preguem.

SENYOR, TINGUEU PIETAT.

Senyor Jesús, vós que heu contem-plat els infants quan jugaven i els heuabraçats: mireu aquests milions de petitssacrificats per l'egoisme dels podero-sos, obligats al treball, privats de pa id'educació, maltractats, torturats, assas-sinats. Que aquest estat de coses se'nsfaci insuportable i denunciem aquestescàndol. Preguem.

SENYOR, TINGUEU PIETAT.

Senyor Jesús, vós que vau dir: benau-rats els qui tenen fam i set de ser justos:doneu coratge a tots els qui lluiten,sofreixen i arrisquen la pròpia vida perdefensar els drets dels pobres i dels poblesoprimits. Que la sang dels màrtirs delsnostres dies sigui llavor de nous cris-tians i que nosaltres esdevinguem arte-sans de pau amb el nostre treball per unmón més just. Preguem.

SENYOR, TINGUEU PIETAT.

Senyor Jesús, vós que acollíreu el Ila-dre penedit i intercedíreu pels vostresbotxins: apiadeu-vos dels torturadors ide tots els responsables del flagell de latortura en tants països del món. Que nosal-tres creguem que també són fills vos-tres i contribuïm al seu penediment ambel nostre amor fraternal illuitant per ven-cer en nosaltres mateixos tota into-lerància, tota agressivitat, tota violen-cia. Preguem.

SENYOR, TINGUEU PIETAT.

Senyor Jesús, vós que vau ser fla-

gel.lat, escarnit, clavat a la creu com unmalfactor: tingueu pietat dels nostres ger-mans perseguits injustament, empreso-nats, torturats, assassinats, fets desa-parèixer, amenaçats de mort, enfonsatsen la solitud. Que no deixem d'acom-panyar-los amb la nostra pregària i ambaquelles accions que vós ens inspireu afavor d'ells per sostenir-los en l'espe-rança i contribuir al seu alliberament.Preguem.

SENYOR, TINGUEU PIETAT.

Senyor Jesús, que heu perfeccionatla llei de l'Ull per ull i dent per dentdient-nos "no us hi torneu contra els quius fan mal": compadiu-vos dels quisofreixen durant anys la tortura contí-nua de la condemna a mort i feu quesiguin ateses les innombrables peticionsper l'abolició de la pena capital, que ésuna agressió a la dignitat de la personai al seu dret a la vida. Preguem.

SENYOR, TINGUEU PIETAT.

Senyor Jesús, que amb paraules iaccions i sobretot amb la vostra mort encreu ens heu ensenyat com ens estimeui com ens hem d'estimar: tingueu pie-tat dels països en guerra o amb greusconflictes bel«lics, polítics i econòmicsi feu que els governs i tots els principalsresponsables d'aquestes situacions cer-quin sincerament de posar-hi remei permitjans pacífics que condueixin a la pauper camins de justícia, de llibertat, dereconciliació. Preguem.

SENYOR, TINGUEU PIETAT.

Senyor Jesús, portem davant vós,finalment, totes aquelles persones osituacions a favor de les quals hem inter-vingut com a membres de l'ACAT:

Pregàries per a demanar perdó

Senyor, l'home, creat a imatge vos-tra, és desfigurat per l'home. Contem-plant el rostre del Fill de l'home, el vos-tre Fill, crucificat i vivent entre nosal-tres, us volem demanar perdó.

Perdó, Senyor, pel comerç de lesarmes, per la intel.ligencia de l'homeposada al servei de la destrucció de l'ho-me o de la natura.

SENYOR, TINGUEU PIETAT.

Perdó per la recerca d'una felicitatfácil en les nostres societats de consum,per la falta d'atenció envers els petits,

els desheretats de tota mena, per la setde venjança.

SENYOR, TINGUEU PIETAT.

Perdó per les nostres actituds demenyspreu, d'orgull, davant d'aquellsqui no són com nosaltres; per les nos-tres paraules de violencia que aixafenels altres.

SENYOR, TINGUEU PIETAT.

Perdó per les nostres covardies queimpedeixen que la veritat surti a la llum;per les nostres negligències a fer el quetenim al nostre abast.

SENYOR, TINGUEU PIETAT.

Perdó pels nostres silencis quan caliaparlar; per les nostres paraules vanes quancalia actuar; per la nostra manca d'amori de generositat.

SENYOR, TINGUEU PIETAT.

PREGÀRIES D INTERCESSIÓ

Germans i germanes:el Senyor ens crida a ser ambaixa-

dors de reconciliació, unim-nos per pre-gar en el seu nom.

Senyor, el vostre Crist ens fa cons-cients que el món té fam i set de pau:davant la realitat, el seu sofriment ensabrusa i ens turmenta.

RENOVEU, SENYOR , LA FAÇ DELA TERRA.

Senyor, vós teniu la vostra hora pera cadascú, i la reconciliació és obra delvostre Esperit: us lloem per aquells quisón signes de la vostra pau enmig delsconflictes i de les violències del nostremón.

RENOVEU, SENYOR , LA FAÇ DELA TERRA.

Senyor, us preguem per les víctimesinnocents de les guerres: els pobles des-plaçats, aquells 1 'esdevenidor dels qualsha estat destruït, el país trastornat, pertots els desarrelats, per la terra devasta-da i enverinada.

RENOVEU, SENYOR , LA FAÇ DELA TERRA.

Amb aquells qui tradueixen pau perllibertat i reconstrucció del seu poble,us preguem:

RENOVEU, SENYOR, LA FAÇ DELA TERRA.

VIC211 1" DE MARÇ DEL 2003 11

Amb aquells qui tradueixen pau percompartició i que no suporten la rique-sa d'alguns privilegiats i la pobresa dela majoria, us preguem:

RENOVEU, SENYOR, LA FAÇ DELA TERRA.

Amb aquells qui tradueixen pau perinstrucció i treballen per la formaciósocial i cultural del seu poble, us pre-guem:

RENOVEU, SENYOR , LA FAÇ DELA TERRA.

Amb aquells qui tradueixen pau peldret a la llibertat de consciència, us pre-guem:

RENOVEU, SENYOR, LAFAÇ DELA TERRA.

Senyor Déu, amb tots aquells quicompten amb vós ens sentim units enl'esperança i us preguem:

RENOVEU, SENYOR, LA FAÇ DELA TERRA.

Preguem avui pels artesans de la pau.Perquè el missatge de pau sigui escol-

tat per tothom,US PREGUEM, SENYOR.

Perquè aquells qui heu cridat a ser-vir-vos perseverin en la pregària i la inter-

cessió,US PREGUEM, SENYOR.

Perquè els caps d'Estat i els governscerquin el que fa viure els pobles en lajustícia i en la pau,

US PREGUEM, SENYOR.

Perquè els qui sofreixen la guerra oel terrorisme siguin deslliurats i guar-din l'esperit de pau,

US PREGUEM, SENYOR.

Perquè aquells qui actuen en la recons-trucció del propi país i treballen per lareconciliació facin que esdevingui pos-sible el diàleg,

US PREGUEM, SENYOR.

Perquè s'instauri en les nostres famí-lies, en els nostres barris, en els nostresllocs de treball un esperit de compren-sió i d'ajuda,

US PREGUEM, SENYOR.

Oració:O Déu, que heu fet d'una mateixa

sang totes les nacions que hi ha a la façde la terra i que heu enviat el vostre Fillbeneït a predicar la pau als qui són llunyi als qui són a prop, feu que tots els poblesdel món us cerquin i us trobin i apres-seu l'acompliment de la vostra prome-

sa de vessar el vostre Esperit sobre tot-hom, per Crist, Senyor nostre.

AMÉN.

En comunió amb tots els testimonisde Crist, preguem perquè l'Esglésiasigui fidel a l'Evangeli de l'amor.

A aquells qui no són escoltats ni con-siderats, envieu-los deixebles a testimoniar la vostra sol.licitud.

ESCOLTEU-NOS, SENYOR.

A aquells qui la societat condemna:els presos, els marginats, envieu-los dei-xebles a testimoniar la vostra mise-ricòrdia.

ESCOLTEU-NOS, SENYOR.

A aquells qui es troben submergitsen la misèria, la ignorància i la violèn-cia, envieu-los deixebles a testimoniarla vostra justícia.

ESCOLTEU-NOS, SENYOR.

aquells qui no troben sentit als seussofriments ni objectiu a la seva vida,envieu-los deixebles a testimoniar la vos-tra esperança.

ESCOLTEU-NOS, SENYOR!

Senyor, en aquest món, els homes iles dones tenen fam de pa, ben segur,

per?) també de tendresa, de dignitat i dejustícia.

Senyor, en aquest món, hi ha bornesi dones que moren perquè no tenen raonsper a viure, perquè no tenen esperança.

Senyor, en aquest món hi ha mansfatigades, genolls que es dobleguen,cors que sofreixen.

Us demanem pa pera aquells qui tenenfam de pa, amor, per a aquells qui tenenfam d'amor, la vostra llum per als quis'han perdut i la vostra paraula per aaquells qui es desesperen.

Us demanem la vostra força per aaquells qui ja no poden més, un camí depau per a l'immens exèrcit de refugiats,d'emigrats, per a aquells qui són perse-guits , apallissats, empresonats, torturats,i l'escalf del vostre amor per a aquellsqui estan abandonats.

Us donem gràcies per aquells qui,sense por davant la mort, testimonien laseva fe i continuen el combat per la jus-tícia.

Senyor Jesús, només vós sou justdavant Déu, vós que heu estat lliurat comun culpable a mans dels homes, vós quevau ser jutjat, condemnat, ajusticiat; usaportem el sofriment de tots els éssershumans. Apiadeu-vos-en, retornéu-losl'esperança, perquè vós vau morir peraquells qui moren i vau ressuscitar percridar-los a la resurrecció. AMÉN.

El dret de TortosaAlgunes persones ben infor-mades comenten que está pre-vista la modificació dels límitsdel B isbat de Tortosa. Aquestscanvis suposarien passar algu-nes de les seves parròquies alBisbat de Sogorb - Castelló dela Plana. Tot i que durant mésde mil anys no s'han modifi-cat aquestes fronteres (el Bis-bat de Tortosa está documen-tat des de l'any 516) ara sem-bla que estaria justificat per fercoincidir els límits dels bisbatsamb els de les comunitats autó-nomes i, pel fet de constituirmoneda de canvi, a una even-tual aprovació vaticana de laProvíncia Eclesiástica Tarra-conense (simulacre d'una con-ferència episcopal catalana).

Si com sembla són certsambdós . arguments, cal fer-hialgunes observacions abansno s'acompleixi aquest estranypacte fet d'esquenes a Torto-sa i als catalans catòlics i nocatòlics dels Països Catalans.

En relació a la necessitatde fer coincidir els límits delsbisbats i els de les comunitatsautònomes, s'ha de dir que ésuna idea del tot antiga. De fet,el Bisbát de Tortosa ja va per-dre algunes de les seves parrò-quies en benefici del Bisbat deSaragossa amb la idea de queles diócesis i les provínciescoincidissin , per?) la grandecepció va ésser la creació el1957 del nou Bisbat de Sogorb,sota l'impuls de 1 'Espanya fei-xista.

Tot i així, tenint present queen aquell moment el règimtirànic podia fer i desfer aplaer sota el paraigües delConcordat (acord diplomàticentre el Estat vaticà i l'Estatespanyol), ningú es va atrevira tocar en excés el Bisbat deTortosa, doncs hi havia un dretancestral de Tortosa sobre totesaquelles terres i pobles quel'Església católica romanahavia fundat des de tempsimmemorials. I és ara, amb elPP al capdavant d'una cam-panya d'intervencionismegovernatiu que torna a recu-perar-se aquest concepte del totanacrònic però que ja va donarels seus resultats des de que esvan copar algunes de les parrò-quies del Bisbat de Lleida que

arbitrarietat espanyolitzantva assignar el Bisbat de Bar-bastre.

No té sentit la coincidèn-cia entre bisbats i comunitatsautònomes que busquen lesautoritats vaticanes i espan-yoles, sinó fos per raons decarácter pràctic, com la llen-gua o l'entorn cultural. Però,curiosament tan en el cas delBisbat de Lleida com en el deTortosa, aquestes raons no espoden adduir. El motiu de lasegregació no está justificadaper raons de tipus funcionalsinó per d'altres de carácterpolític. Objectius més amplis

basats en mutilar, per tots elmitjans possibles, les possibi-litats de la catalanitat, encaraque sigui també en el terrenyreligiós catòlic.

Pel que fa a un suposat pactesecret segons el qual l'apro-vació vaticana d'una provín-cia eclesiástica catalana esta-ria condicionada al lliuramentd'algunes parròquies a d'altresbisbats no pertanyents als bis-bats del Principat, no fa sinódemostrar tota la ingenuïtat delvençuts (Joan Carrrera, Sal-vador Cardús,) ja que la traï-ció va per endavant quan enca-ra no s'han satisfet els objec-tius. Es dir, perquè no s'apro-va primer la província ecle-siástica catalana i després javeurem qué fem, i si som nosal-tres els qui ens passem de lles-tos per una vegada des delCompromís de Casp?

Ni la cessió de la parròquiamés petita del Bisbat de Tor-tosa justificaria aquest igno-miniós pacte de traïdors. Nohi ha res a canviar, ni res a tran-saccionar que no sigui l'apro-vació immediata de la Pro-víncia Eclesiástica Tarraco-nense com a primer pas d'unafutura conferència episcopaldels Països Catalans, amb Tor-tosa com capital natural, a migcamí de València, Mallorca iBarcelona.

Aquell criteri tan prodigat

pels covards, de que per sal-var una cosa (en aquest cas unsimple nom, doncs la provín-cia eclesiástica és un succedaniper distreure l'atenció) cal per-dre'n un altre, no és cert. Nopodem intercanviar la nostrapròpia gent o parts de la nos-tra identitat creient que servimla nostra gent o la nostra iden-titat. No hi ha enganys possi-bles: el bé no és divisible.Com no se sentiran els espan-yols de forts veiem la nostraaposta per comerciar amb elsnostres propis drets més histò-rics i primitius?

Les seqüeles de la pèrduade les parròquies del territoricatalà de la Franja de Ponenta favor del Bisbat de Barbas-tre en són el millor exemple.El litigi sobre l'art religiósque s'aplega avui al MuseuDiocesà de Lleida és reclamatd'una manera lógica. Aquellscatalans que abans eren ger-mans en la fe i en la pàtria, araes barallen. Els espanyols, cris-tians o no, sé n'alegren. Vanassolint el que volen, anar fer-mant i supeditant la catalani-tat, en tot allò on poden.

Demà, com ha succeït end'altres ocasions, hi hauràmolts catalans pels quals qual-sevol situació futura sempreserá pitjor, i maldaren perrebentar-ho tot, com va suc-ceir en el procés revoluciona-

ri del 1936. L'església catala-na, ens ho recorda molt bé elcanonge Carles Cardó, sap per-fectament quina va ésser la sevaresponsabilitat en aquells anysprevis a l'aixecament del poblesenzill contra ells mateixos, icuriosament, malgrat tot, avuicontinuen comenten el mateixerror. S'obstinen a ignorar lacatalanitat, la nació de lliber-tats i justícia que sobreviu deSaldes a Guardamar i de Fragao Maó.

Antoni Gaudí, home depedra picada i d'idees clares,mai va copsar el més mínimmiratge entre el patriotismecatalà i la fe en Jesucrist viuentre nosaltres. I per això, toti resultar incòmode s'ha aca-bat imposant. La veritat acabatriomfant, i per aquesta matei-xa raó, els milers d'obrerscatalans i gent del camp quegràcies a l'acció apostólica del'església católica van desco-brir la dignitat humana tam-poc van dubtar a revoltar-secontra ella en els momentsdifícils en una coherència enco-miable, no ho podem oblidar.Ara són els catalans catòlicsde la Franja o els d'algunesparròquies del Bisbat de Tor-tosa, i per extensió de tots elsPaïsos Catalans , els que veuencom la mare l'església católi-ca catalana, els abandona ambtraïció i menyspreu.

Llorenç Prats-Segarracampusjove@correu.vilaweb.com

"El Papa pide a losperiodistas que resistan las

presiones y no mientan

El Papa considera que muchas veces losmedios de comunicación funcionan como agen-tes de propaganda al servicio de oscuros inte-reses y, por ello, pide a los periodistas que "resis-tan" ante esas presiones, subrayando que estánllamados a ser "agentes de paz, de justicia y delibertad". Juan Pablo !! también afirma que losmedios de comunicación están obligados a "bus-car y decir la verdad" y a contribuir a la paz enel mundo no favoreciendo el nacionalismo exa-cerbado, la supremacía racial o la limpieza étni-ca..."

Que predique a la seua COPE, doncs. Lesemissions de la COPE es caracteritzen des defa anys per un odi racista i una malícia ferotgecontra tot allò catan o basc des d'un integris-me espanyolista salvatge i brutal, com és bensabut.

Però, clar, és que la "COPE obtuvo el añopasado un beneficio antes de impuestos de 2,6millones de euros.

El Grupo COPE obtuvo el año pasado unbeneficio antes de impuestos de 2,6 millonesde euros, lo que representa una mejora del 70% respecto a los objetivos previstos para esteejercicio, según informó la compañía en un comu-nicado. Por su parte, los ingresos no experi-mentaron variación..."

I a més, pròximament, vol ajuntar-se ambuna altra cadena d'ideologia nazi semblant:"Onda Cero y Cope, megafusión en el hori-zonte?

En despachos de ambas cadenas ,Onda Ceroy la Cope, mientras se asiste a las conversa-ciones preliminares para la venta de Antena 3por parte de Telefónica, comienza a escuchar-se un rumor que crece, cada día, sobre el naci-miento de una nueva cadena de radio genera-lista y de difusión nacional".

LA MEGAESTANQUERAASNARIANA I LES SEVESTELES DE PROPAGANDACOMERCIAL I POLÍTICA

Suposo que a l'Aznar l'hi encantaria poderfer el mateix que en Franco...

"El acto de izar y arriar los días lectivos laenseña de la Patria en todas las escuelas nacio-nales, municipales y privadas, mientras se cantapor los niños el himno nacional, ha de ser obli-gatorio, dándosele toda la emoción necesaria.La bandera ondeará también en la escuela losdías festivos y domingos" (Boletín Oficial delEstado, 8 de marzo de 1938).

J.

Però no ho faran, perquè això está molt pas-sat de moda i els arcaismes o obligacions sabenque no rendeixen: mireu si no quants indepen-dentistes neixen de l'ensenyament íntegre encatalà o quants feixistes dels nins dels '60.

Rendeix molt més la Selessión aPPaÑola ol'Operacion Triunfo. Per això no volen donarllibertat a la Selecció Catalana. L'espanyolis-me és dissenyat per especialistes de marketing,imatge, propaganda subliminal i Dictaduramediática i es concentren allá on realment qua-ha: el lleure i la marca.

Una de les coses que faig quan algú em

comenta que ha vist tal o tal cosa a les TV espan-yoles és dir: jo no veig teles de propaganda comer-cial i política.

R.

La Comissió de la Dignitatfa una crida a la solidaritat

amb un intel.lectualrepresaliat a Salamanca

Fa una crida a l'opinió pública i als col.lec-tius de periodistes perquè s'hi pronunciïn

La Comissió de la Dignitat fa una crida al'opinió pública catalana, en general, i, en par-ticular. als col.lectius de periodistes (Grup dePeriodistes Ramon Barnils, Collegi de Perio-distes de Catalunya, Sindicat de Periodistes deCatalunya, comités d'empresa, etc.) i als tre-balladors i treballadores dels mitjans de comu-nicació catalans perquè es pronunciïn sobre larepresàlia que ha sofert l'articulista del diariTribuna de Salamanca, després d'haver publi-cat el passat 13 d'octubre un article en aquestmitjà en defensa de la devolució dels arxiuscatalans segrestats a l'Archivo General de laGuerra Civil, amb seu a Salamanca.

Segons que ha declarat el mateix Lozano —filò-leg de 44 anys i treballador a la Diputació sal-mantina en el camp, precisament, de les publi-cacions—, de cop i volta el director del diari Ii vacomunicar que dels cinc articles setmanals pas-saria a només un, i això després de set anys inin-terromputs de col.laboració; de fet, des de la fun-dació d'aquest periòdic. El mateix Lozanoesmenta —al periodista català Xavier Ayen, queha fet un reportatge impossible sobre les veusdiscrepants a Salamanca (<http://www.lavan-guardia.es/web/20021018/51239011.htm I>)—que "Hay miedo. En esta sociedad muchos nomanifiestan lo que piensan. Yo sí lo hago. ¿Porqué no iba a hacerlo? ¿Es que acaso no somoslibres?". Amb referència als anomenats Papersde Salamanca , Anibal Lozano afirma: "Estos pape-les han supuesto torturas y muerte para muchagente, también para salmantinos, y es un impe-rativo moral que vuelvan a sus orígenes. Sala-manca está mostrando que sigue siendo una ciu-dad sumamente conservadora, defendiendo loindefendible. Hemos perdido una gran ocasión".

Es tracta,doncs,d'un atac a la llibertat d'ex-pressió i de consciència que mostra, una vega-da més l'abassegador poder de l'anomenat"pensament únic" i que mereix una respostaadequada de l'opinió catalana i dels col-lectiusde periodistes als quals en adrecem.

XAVIER BORRÀSResponsable de l'Àrea de Mitjans de Comu-

nicació de la Comissió de la Dignitat

ENRIC BORRÀS (667976517)

TONI STRUBELL (943528124)

Secretariat de la Comissió de la Dignitat

dignitat@partal.com

Vincles:

Tribuna de Salamanca:

<http://www.tribuna.net/13-10-2002/opi-nion_index.asp>

Adreça de correu:cartas.director@tribuna.net

La Vanguardia:

<http://www.lavanguardia.es/web/20021018/51239023.html>

12 1" DE MARÇ DEL 2003 1911t11

ESTALVI ÈTIC,PRÁCTICA CIUTADANA

Banca ética. Estalvi ètic. Ética aplicada a inversions. Ética bancà-ria lligada a solidaritat.

Conceptes que, fa uns anys, podien sonar una mica estranys,allunyats de la realitat social de les nostres illes. Avui dia, en canvi,sortosament s'estan imposant cada cop més entre nosaltres.

Di marts que ve, dia 11 de febrer, el Parlament de les Illes Bale-ars farà un debat sobre aquest assumpte, a proposta del PSM-Ente-sa Nacionalista, davant del plenari de la cambra.

S 'hi pretén impulsar una de les pràctiques que ,en aquests darrerstemps, ha vist incrementat considerablement el nombre de perso-nes que s'hi han adherit, cada cop amb més intensitat: l'estalviètic i solidari.

A la Unió Europea, augmenta el nombre de persones i entitatscada cop més favorables a aplicar la fórmula de l'estalvi ètic alsseus recursos econòmics.

Hi esdevenen més nombroses, també, aquelles entitats bancà-ries que s'adonen d'un fet cada cop més evident: inversió i estal-vi ètic arriben a resultar rendibles. No solament des del punt devista social, sinó també des de la perspectiva estrictament finan-cera.

Algunes pràctiques concretes de finançament ètic i solidad uti-litzen, en coherència amb els valors ètics, els mateixos instrumentsde finançament tradicionals més convencionals - bancs, caixesd'estalvi, cooperatives de crèdit, fons d'inversió, etc. -

Cada cop esdevé més nombrosa la gent que opina que, amb laincorporació de principis ètics al procés de finançament i a lesdecisions diàries d'estalvi i inversió, s'aconsegueix un efecte trans-formador considerable.

Si la ciutadania es pren seriosament la tasca de vetllar pels seusdoblers, i vol arribar a saber amb total certesa a qué es destinenels seus estalvis i, alhora, pretén influir en el tipus d'activitats quefinança l'entitat bancària en la qual ha dipositat la seva confiança;está incidint conseqüentment en el tipus de societat que vol cons-truir.

La banca ética intenta assolir simultàniament el doble objec-tiu d'obtenir beneficis i finançar alhora activitats econòmiquesamb impacte social positiu.

La banca ética, en conseqüència, no solament cerca obtenir untractament fiscal favorable, sinó també contribuir a consolidar sec-tors alternatius, com són ara l'agricultura orgánica o les energiesrenovables. Per citar només alguns exemples.

Des del Parlament de les Illes Balears, el PSM-Entesa Nacio-nalista vol instar totes les administracions públiques a impulsar ipromoure l'estalvi ètic entre la ciutadania illenca.

Es demana que el Govern de les Illes Balears estableixi rela-cions més directes, ampliant-hi el nivell de collaboració, amb aque-lles entitats bancàries que més afavoreixin la implantació de l'es-talvi ètic a les nostres illes.

Es reclama que el Govern de l'Estat hi doni el màxim suport,amb l'oferta de beneficis fiscals que repercuteixin directament damuntdels productes financers ètics i solidaris.

Es creu que això pot representar una passa endavant, en unaconcepció i tractament més solidari dels recursos econòmics dis-ponibles.

Precisament en uns moments en qué s'aixequen - més de ponentque de llevant s'enlairen - altres aires que porten sons de guerra.

Fruit de prepotències i ambicions que, tanma-teix, resultaran sempre insadollables. 1-2

CECILI BUELE I RAMIS,

DIPUTAT DEL PSM-ENTESA

NACIONALISTA AL PARLAMENT DE LES

ILLES BALEARS

1°113211 1" DE MARÇ DEL 2003 13

Anublat el concurs per contractar un paleta en quél'Ajuntament d'Olot demanava saber llegir català

El PP diu que és una qüestió de justícia, ERC hi veu un atac al català i l'alcalde acatará la sentència

L'Ajuntament d'Olot haurà de modificar la normativa d'ús del català i entot cas no convertir la comprensió lectora com a prova eliminatòria en elsconcursos públics que convoqui per proveir les places de determinades fei-nes manuals. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha sentenciat a

favor del contenciós administratiu que va interposar el 1998 el regidor delPP Joaquim de Trincheria contra les bases del concurs per proveir una plaçade paleta de la nova brigada de clavegueram, en qué s'exigia el nivell B decatalà, és a dir, saber-lo llegir. De Trincheria va dir que crea jurisprudència.

Joaquim de Trincheria va afir-mar ahir, visiblement satisfet,que la sentència del TSJC fa jus-tícia i és humanitària, perquèdóna igualtat d'oportunitats a tot-hom que vol accedir a un con-curs públic a Olot. «Per fer depaleta, cal ser un bon paleta. L'A-juntament d'Olot és l'empresamés important i ha de donarexemple», va sentenciar. A més,hi va afegir que les bases del con-curs són més desfasades ara, qua-tre anys després, perquè a Olothi ha molts més ciutadans immi-

Joaquim de Trincheria repassant,ahir, la sentencia del concurs de pale-ta Foto: JORDI CASAS.

grants. «Un sordmut no podrá tre-bailar de paleta per l'Ajunta-

ment? O un senyor que ve de forano es podrá guanyar les monge-tes?», es va preguntar. De Trin-cheria, a més, va manifestar quetroba lògic que a determinatsnivells s'exigeixi comprendre iparlar català, però no per a fei-nes elementals. La plaça va que-dar desproveïda.

L'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest(PSC), va afirmar que l'Ajunta-ment acatará la sentència perquèés ferma. Segons ell, respecta lallengua catalana i només perfilaels casos en qué el desconeixe-

ment del català pot afectar la feina.Sacrest va recordar que la sentèn-cia només diu que el català nopot ser eliminatori en un concurspúblic, sinó puntuable, i queadaptaran a partir d'ara aquestextrem a totes les convocatòries.

El soci de govern de Sacrest,Jordi Coma (ERC), en canvi, vadivergir afirmant que es pot recó-rrer contra la sentència al Tribu-nal Suprem, i va dir que el dece-bria que l'Ajuntament d'Olot noho fes. Coma va indicar que lasentència era un capítol més de

la persecució del català i un greu-ge comparatiu respete al castellà,i va reclamar el principi de dis-criminació inversa per protegirla llengua més feble. «No s'en-tén que qui treballa sota unaadministració catalana i té com-panys catalans no entengui elcatalà. Com entendrà les ordresdel seu cap?», va indicar. I hi vaafegir: «De Trincheria no ha sabutdissimular la doble cara del PP aCatalunya i ha representantl'esséncia anticatalanista del par-tit.»

Sobre el "medicamentazo"Fa uns mesos el govern del PP va anun-ciar la seva intenció de retirar una sèriede medicaments del finançament públic,el que va provocar una reacció desmesu-rada de les forces "d'esquerra". Des delmeu punt de vista no té sentit aquesta alar-ma ja que la majoria dels medicamentsexlosos són de baixa eficàcia terapéuticao bé són associacions de les quals no s'hademostrat l'eficàcia. És més, molts d'ellstenen un producte alternatiu amb un altrenom comercial però que té el mateix prin-cipi actiu. És el cas, per exemple, de l'As-pirina, que va ser exclosa en un decretanterior (promulgat justament pels que aratan es queixen) però en canvi continuaestant finançat l'Adiro (que és també àcidacetil

L'únic problema que pot comportaraquesta mesura és que en molts casos lagent acudeix al metge en busca únicamentde medicaments. En la nostra societat hiha la idea que qui no recepta és que no ésun bon metge i això comporta que s'aca-bin receptant medicaments totalment inne-cessaris però amb un gran efecte "place-bo". Aquest és el cas de molts dels medi-caments que es volen excloure, amb l'a-vantatja que són totalment inocus. Encanvi, a partir d'ara certs metges es veu-

ran "obligats" a receptar medicamentstambé inútils però amb més efectes secun-daris (per exemple un antibiòtic en comp-tes d'un mucolític per un simple refre-dat).

Però si bé la mesura no es pot titilarde negativa, si que almenys es pot dir queserá del tot inútil per reduir la despesasanitària.

Ens trobem davant d'un dels tants casosen que els grans partits es dediquen a bara-llar-se per una beneYtura (4 laxants i pocacosa més) per continuar amb el seu circi amagar que en les qüestions de fons estanplenament d'acord. A continuació inten-taré exposar algunes mesures que crec quesí que serien útils per retallar el deute sani-tari (en el cas que això es consideri impor-tant, perquè qui ha dit que la sanitat hagide guanyar diners?).

En primer lloc s'hauria d'instaurar l'úsde genèrics ,és adir I 'ús de principis actiussense marca comercial, el que rebaixariamolt el cost dels medicaments sense dis-minuir-ne l'eficácia. És evident, peró, queles grans indústries farmacèutiques i elsgrans interessos que s'hi mouen darrera

mai permetran que es dugui a termeaquesta reforma. També seria necessarique el metge pogués receptar el númerode comprimits exacte que el malalt neces-sita, cosa que ja es fa a molts països. Aixòevitaria que molts fàrmacs acabin cadu-cant perduts en qualsevol armari com passaara. I encara més important, es podria reduirnotablement 1 'automedicació.

I evidentment caldria millorar la xarxad'atenció primària i evitar que el metgeesperés al malalt bolígraf en rná percomençar a receptar. Això requereix unnotable augment dels recursos assignatsals CAP (que serien recuperats per l'es-talvi farmacèutic i per la descongestió quehi hauria deis serveis d'urgències dels granshospitals, que avui en dia són vistos coml'única forma que un metge et faci cas) iuna educació dels metges i també delspacients (explicar que no tot es cura ambmedicaments, que hi ha malalties que hande seguir el seu curs, etc.). Caldria inten-tar recuperar la figura del metge que escol-ta i es preocupa dels seus pacients, queara ha estat desplaçada per la d'un sim-ple burócrata.

També seria positiu eradicar el temade les receptes per encàrrec en qué el metgeni tan sols veu al pacient, i que els ambu-latoris puguessin dispensar els seus pro-pis medicaments.

Ja fora del terreny farmacèutic, unaaltra forma de reduir el cost de la sanitatseria disminuir dràsticament el nombrede proves complementàries que es dema-nen (i que sovint van en prejudici del propipacient). Però això requereix de nou unamajor educació del metge, sobretot de laseva part humana per aprendre a escoltarels malalts i a ajudar-los realment. Reduirel número de proves reduiria el cost de lasanitat, milloraria la qualitat de vida delpacient i sovint en reduiria el temps d'hos-pitalizació (molts cops l'alta es retardaperquè s'ha demanat alguna prova inne-cessària o per simples motius burocràtics)i per tant de nou el cost econòmic.

Bé. això són simplement algunes ideesexposades de forma massa rápida que 1 'ú-nic que pretenen demostrar és que la sani-tat pública té sortida (i no com sovint ensvolen fer creure per privatitzar-la). I ésque mai hem de renunciar, per car i difí-cil que resulti, a una assistència sanitàriauniversal i gratuïta amb més mitjans queno pas l'assistència privada. 52

Pedo bé ha d'haver-hiuna sortida

Vaig aprendre dels meus pares, que laguerra es va perdre per la desunió, sobretotper la desunió havent-hi un enemic que noparava d'avançar.Aquesta desunió l'he vistaaquí i en els forum on he estat i es veu en lavida política i tampoc l'enemic ha deixatd'avançar. I sempre cerco d'acostar les posi-cions (no pas quan apareixen espanyolistesen pràctiques, per qué interpreto les sevesparaules com agressions). Jo estic cansat.Sóc conscient que aquest majá no arriba atothom, però intento deixar llavors que ser-veixin, o que puguin servir. No confio enels polítics. Cal tornar a començar des d'a-baix i anar exigint als de dalt per qué bai-xin de les branques on s'han enfilat. 1 no sé

com. Per a mi la diferencia entre dretes iesquerres es bastant senzill. Quan es trepit-ja a algú o s'aprofita de algú es quan es dedretes. Ser d'esquerres no vol dir per aixòser un bleda i anar amb la mà al cor (per quéset mengen el cor, la mà i no s'aturen) sinópensar en el conjunt com a éssers amb quihem de compartir la vida: Fer amb els demésallò que voldries per a tu, però per damuntde tot, no fer-los allò que per a un mateixno voldriem; aquesta es una síntesi del meupensament (que no es pot considerar de dre-tes). Potser es picar sobre ferro fred, peròpotser algú ho troba adient. Es l'única espe-rança que trob. L'únic profit que pot sortirdels meus escrits i les meves lectures. Potser també un autèntic clam en el desert, peròprefereixo no pensar-hi. Sense voler-mecomparar, la meya actitud de cercar la veri-tat em va ser assenyalat com a feixista per

uns i com a comunista pels altres, i entre-mig tots , perquè cadascun necessita fer valerel seu criteri (amb raó o amb sentiment).Però no sé si es bo entretenir-se amb filo-sofies, per qué el que veig es que el tempsjuga en contra.

Joan S.

Dolce far nienteesquerrà i fossilització:

la magnitud de latragèdia

Jo veig que les esquerres, quan són enla presó i sense llibertat, de vegades s'ente-nen una mica entre si.

Però he conegut un munt de gent que esdiu esquerrana que actua tal com tu defi-neixes les dretes, si bé amb fraseologia (ladisfressa). És una mena de beateria folkló-rica inconseqüent.

I és que ningú en la vida no estem vacu-nats contra els defectes que atribuïm al veío a l'adversari. La Human Nature és així demiserable.

El problema és la fossilització per mancade cercar i intentar coses noves. Einstein deiaque, si no ens agraden els resultats, ens calcercar noves coses i no repetir-nos-hi sem-pre. Però allá on no hi ha esperança, nor-malment no hi ha esfprç, diu l'adagi. Solsdraps per amagar el dolce far niente.

Tot plegat, una pena. La de la magnitudde la tragèdia.

Català

1'111'1114 1" DE MARÇ DEL 2003

DEBAT SOBRE INTEGRISMES REALS O FICTICIS• S.: La Catalunya que jo vol-

dria no és la que cerca la sevaidentitat en la seva arrel cristia-na, sinó la que accepta aquestaarrel, la paeix i assimila, però éscapaç de tirar endavant sense queels prejudicis religiosos afectinla vida civil.

R.: Per a tu tot allò religiósés prejudici, sense discernir.Això et retrata com a que ets tuqui té un prejudici antireligiós.De nou repeteixes el teu gaire-bé únic argument sofista: la sepa-ració legal Estat-Religió (cosaque em pareix correcta, com encada email em pertoca repetircontra la insistencia obsessivavostra), i que cal deixar arrerela. religió (soterrar-la voldries)amb la qual cosa demostres queno entens la realitat. És la reli-gió la que et deixarà arrere a tu.

S.: No he dit que tot allò reli-giós sigui un prejudici, ni esdesprèn això de la meya frase.La meya frase, estrictament,dóna per cert que existeixen pre-judicis religiosos (prejudicisfonamentats o basats en motiusreligiosos) i que aquests podenafectar la vida social si esdeve-nen llei o motiu de pressió social,coartant la llibertat dels qui noels comparteixen. Cree que aixòno es pot negar, no et sembla?.Aquí si que et podria aportar unesquants exemples fefaents... per?)em sembla que no cal, oi?

R.: Sí, hi ha tant prejudicisreligiosos com antireligiosos, isegons del costat en qué cau elpes de la plebs gregária, el desas-tre i la injustícia és d'una mane-ra distinta, però, en el fons, lamateixa. Dissortadament no crecque mai ni en aquest ni en altrestemes ens trobem lliures de pre-judicis i d'injustícies, sinó quesimplement cada vegada enrebran uns o uns altres. No veigque la natura humana en doniper a més, i ja em resulta deso-lador, però dissortadament ésaixí, si ressegueixes la Històriareal.

S.: Parla'm de tu i explica'mles teves idees per la via direc-ta i no per contraposició a la d' al-tres. És una petició real que etfaig sense cap doble intenció nimaniobra encoberta.

R.: Dic: que el cristianismecom a acció evangélica desinte-ressada és el motor d'un muntde coses bàsiques i molt inte-ressants: desde l'abolició de l'es-clavatge (als EUA, per ex., elsquáquers i metodistes foren elróvell del moviment antiescla-vista) o dels drets de vida i mortsobre la família del Pater Fami-lias (s. V) fins al parlametaris-me medieval (Abat Oliba i lesTreves de Déu) i modern (inde-pendencia nordamericana amb

separació església-Estat, pe&r pri-mera vegada des del s. Ven quél'emperador Teodosi els ajuntà),molts moviments de tota mena:des del socialisme "utòpic" aGreenpeace, des de l'Estat des-militaritzat i interracional dePennsylvania fins al socialismeguaraní dels jesuïtes, des de l' al-fabetització a les nacions pro-testants i sovint iberoamerica-nes a la normalització lingüísti-ca d'un fum de llengües aborí-gens , des de les reformes socialsde Savonarola al moviment anti-guerra i pels drets civils de Mar-tin Luther King, des de lanovioléncia de Gandhi a l'ori-gen de l'afició a les ONO...

Estic per l'Estat aconfessio-nal (de cap confessió però res-pectuós i obert a la francacol.laboració amb totes, segonsmodel nordamericá), però nopas per l'Estat confessional (siaateu com Xina o criptocatóliccom Espanya) ni del laïc (comFranca, que vol dir: de cap con-fessió però amb una certa hos-tilitat o poca collaboració ambentitats religioses).

Jo entenc que tu ets segura-ment ateu rama laïcista. Jo sóccristià rama aconfessional.

S.: L'altra opció és que t'en-viï un qüestionari amb pregun-tes concretes per veure si, mal-grat que sóc curt de gambals,entenc d'una vegada les tevesidees i deixo de tractar-te ambinjustícia.

R.: Segurament és que nodeus conèixer personalment gai-res cristians (o no hi has man-tingut cap debat sobre aqueststemes amb algun cristià infor-mat) i altrament estás enlluer-nat pel que històricament ha fetel Catolicisme i les declaracionssovint tan discutibles de l'altaJerarquia Católica espanyola.

S.: I és evident que la matriucristiana té un pes important enla conformació de la nostra nació,de la nostra manera de fer, de lamanera de ser dels catalans. elproblema és que pera mi aqueststrets són mutables i variables, ique fets com la concepció de la"familia", les tradicions popu-lars o el pensament han de poderevolucionar encara que siguideixant enrere el resultat d'unatradició religiosa íntimament lli-gada amb el poder polític.

R.: Tot evoluciona sempre,per ex. Catalunya s'està extin-gint, també, i el Barga va a pit-jor.

S.: i transmesa, generaciórere generació dels grans alspetits abans que aquests darrerstinguin ús de raó i capacitat dediscriminar. Un creient, en canvi,si no converteix la seva fe en unfet purament individual, trobaràque aquests valors que jo vull

mutables es basen sobre unarealitat absoluta, sobre una for-mulació unívoca del concepte del"bé", i això és un fre per a l'e-volució social.

R.: No és cap fre, sinó alespossibles al millorament (sobre-tot a llarg plag), com ho'demos-tra la Història segons dades querepetidament he aportat. Comsempre repetesc que no es trac-ta d'imposar, sinó de crear. Jahe repetit massa vegades que jono compartesc el nacionalcato-licisme encara que entenc queés la conseqüència histórica dedeficiències humanes greus tanten el camp catòlic com en el delsecularisme.

"America's founders wereseized by a great liberal vision— a country in which peoplewould freely exchange ideas ari-sing from a plurality of interests.From this dialogue, truth couldbe rationally discovered. But intoday's relativistic environment,pluralism no longer means tole-rating coínpeting ideas. It meansforced neutrality. According tothis view, no one should expressany idea that could offend some-one else" (Charles Colson, Bre-akPoint Commentary #000223- 2/23/2000, Just Pipe Down: AreChristians Intolerant?).

S.: I aquest fre religiós a lafelicitat de les persones a travésde l'ancoratge en fórmulessocials que es consideren ajus-tades al "Dret Diví".

R.: No cree que jo ni cap cris-tià específicament més infe-lig que tu. Segurament és alrevés: som normalment mésfeliços. El que passa és que, prounocreients , quan senten parlar laJerarquia Católica de temes polí-tics, sexuals, etc., es posen delsnervis. Puc entendre-us a vosal-tres com entenc també els catò-lics, per() normalment ni com-partesc el que diu la JerarquiaCatólica ni el que dieu els secu-laristes militants. La meya viaés una d'intermitja entre els dosextrems en pugna: vindria a serla de Llull o la d'en Carrasco iFormiguera, per ex . El que passaés que, molts catòlics nominals,en veure com les gasteu els secu-laristes fervorosos i el poc res-pecte i estima que els demostreu,prefereixen quedar-se sota l'ai-xopluc estatal.

S.: És evident que si l'ordresocial es considera una conven-ció, un sistema de convivencia,será molt més flexible que si esconsidera una expressió del man-dat diví.

R.: Una cosa és l'oficialit-zació impositiva i una altra lacreativitat individual. I és evi-dent que si un mandat d'acció afavor de la justícia i de lanovioléncia és expressió del

mandat diví será més forta iduradora que si és una conven-ció ideológica snob de moda, per-qué les ideologies/ filosofiessols arriben a unes élites i solsduren uns pocs lustres, mentreque les religions duren mil.len-nis i mouen una milionada depersones a tots els països. Peraixò les ideologies polítiques, permés caparruts que es fiquin elsdemagogs doctrinaris menjaca-pellans , no poden mai competirpermanentment amb les reli-gions , i això será així sempre,malgrat els somnis d'eliminar lesreligions que teniu, vosaltrescom els Estats totalitaris mar-xistaleninistes , que mai no hanpogut eradicar les religionsenlloc, per més que s'hi ha esca-rrassat de totes les maneres pos-sibles.

Vet ací el vostre fracàs abso-lut.

S.: Pel que fa al clergat inte-grista a Catalunya o al Sudan,segur que n'hi ha, i si participésalgun representant en aquestallista tindries l'oportunitat deveure que el meu sentit crítics'excitaria en el mateix grau quedavant de l'integrisme cristià.

R: Contra l'integrisme ateuhi ha excitació o potser no? Opotser creus que no hi ha inte-grisme antireligiós, malgrat lamilionada de morts que règimsconfessionalment ateus o laï-cistes han organitzat durant eldarrers dos segles? El vostresentit de l'autoindulgencia ide-ológica és realment multimilio-nari .

Personalment he tingut l'o-portunitat de veure en accióde vegades contra mi mateix-integrismes de totes menes: cató-lic , protestant, musulmá, ateu ...Icap no m'agrada gens ni mica.Tots tenen un egoisme i unamesquinesa similars, i de con-seqüències incalculables. Arabé: tu calles els teus com si noexistissin i tot fos gossos lligatsamb llonganisses: De pena, quefeu aquesta mena de coses. Amino em vendrás el teu "paradíssocial ateu", Rossend. Cercaalgun despistat, a veure si s'hoempassen, sempre en pots tro-bar, a ca nostra: la fe atea norequereix gaires proves de bon-dat.

S.: La meya afirmació és queles religions són, en i' àmbit per-sonal i collectiu potencialment(i dic potencialment) igual debeneficioses o perjudicials. Queen cada moment històric cadareligió pren formes diferents(més o menys tolerants) i quequan un corrent religiós accedeixa una posició de poder tendeixa "fonamentalitzar-se" a fer-seintransigent amb els descregutsi aporta conseqüències mai favo-

rabies. Per això, les consecucionssocials s'aconsegueixen amb lalaïcitat, i no a partir de les qua-litats intrínseques de cap religió.

R: La laïcitát pot fer-se tambéfonamentalista: el bonapartis-me o el jacobinisme són laïcis-tes, per ex. I són tan vomitius iperillosos com qualsevol altreintegrisme i totalitarisme, i espe-cialment en contra de les nacionssense Estat. Però cada geperutno veu el propi gep.

S.: Realment, la meya con-dició d'ateu en ocasions pot sertan significada en el global dela meya personalitat com per atu la teva condició de creient cris-tià. Tinc una actitud de vigilàn-cia davant el progrés de les reli-gions en la societat catalana per-qué sóc dels que temo que latendencia global és acabar en elfonamentalisme a mida que esvan prenent posicions de poder(i no només pel que fa al cris-tianisme, sinó en totes les ideo-logies.

R: Realment veig molt des-coneixement i molt poc diàlegentre sectors integristes religio-sos -que he patit- i sectors inte-gristes ateus -als quals et veigmolt pròxim. La ignorància quecampa pertot arreu, hi ha tantsmalentesos i prejudicis històricsque, més presto més d'hora tin-drem problemes. Més valdria unainformació més oberta en comp-tes de tant odi i manies amunte-gades. Però quan peti, pot petarcom quan la guerra dels TresAnys. Ja us ho fareu, avisatsesteu. La pena és que dubt del'obertura mental i de la capa-citat de diàleg dels uns i delsaltres. I n'estic avorrit i fasti-guejat: cadascú collirà segons lapròpia indolencia i follia. "Solshi ha una via pera escapar-se del'alienació de la societat d'avuien dia: retirarse'n" (Rolan Bart-hes).

S.: El que no m'agrada és elcristianisme-ideologia, i el querespecto profundament és el cris-tianisme-convicció-personal.

R: El cristianisme postís ésinteressat: treu beneficis mate-rials. L'altre no, és actiu per bonescauses. Els diners aclareixenmolts punts en això com en mol-tes altres qüestions i maneres depensar i de creure. I no és tandifícil distingir-los, a poc queobserves ."Diners de tort fan veri-tat/ e de jutge fan advocat..."("Elogi dels diners", AnselmTurmeda, escriptor mallorquí, s.XIV).

S.: Crec que é's una posiciópolítica més que religiosa. Tambét'he de dir que hauria d'estar.prohibit parlar de religió alsmenors tant com ho está intro-duir-los a qualsevol altradependencia, i deixar la forma-

ab',éncia todone sen

Avempopulacionnon-ofici

Averual mespies

Un sostuis

una visiontrep

baihan pelearztbi amFrança e Alepart ... e pas

Avexittinp

publicatses sus los EUA

anuel Tde Is Estats-Unitsal nivél futancibre

problema

Es -uni

merica protesque governa actualamentiahington .

nréu un me j an de boos-bhusharl'econornia ?Ai plan

fait d'estudis economics a Tolo-sa e es un mejan de fargaruna politica economica fòrta, tot

11 t'II 1- DE MARÇ DEL 2003 15

ció religiosa per quan es té desen-volupada una certa visió crítica.

R: Aquest raonament és típicdels règims totalitaris comunis-tes, que, de fet, ho prohibeixen.Per ex., a Xina está prohibit quecap menor rebi cap mena denoció religiosa, sota pena depresó. De nou et retrates i demos-tres amb aquest esperit inquisi-torial que no ets tan innocu compretens fer-nos creure. El germedel totalitarisme hi és. Per aixòvosaltres mateixos fomenteu ,deretruc, l'integrisme religiós: per-qué els feu por, lògicament, per-qué és que també sou de por. Ésuna dinámica viciada que no potdur enlloc, ni a res de positiu.

Altrament a ca nostra jo veigcom les TVs espanyoles segres-ten els nostres fills en tota menade sentits: tan nacional com decreences i valors. És un altre tota-litarisme (modem) i una altra

manera de genocidi i Dictadurapsicológica. "No ens hem dedeixar fer esclaus d'ambicions idesigs que no tenirn i que elsmediocres ens suggereixen a fide dominar-nos" (André Mau-rois).

S.: Tanmateix, la meya con-dició d'ateu, tant que negació,només se sosté per l'existènciade l'oposat (l'afirmació, elscreients), de manera que si no hifóssiu vosaltres, ni recordaria lameya condició de descregut.(somriure)...En canvi, els quicreieu en una cosa tan definiti-vament important com la trans-cedéncia de l'ànima, la con-demnació i la salvació eternes iuna moral dictada des d'instàn-cies sobrenaturals.

R: Per a mi la "moral" no éstan "dictada" com vosaltres creieuo doneu a entendre, perquè nocrec en la dogmática institucio-

nal. Per qué? Perquè és redaccióde religiosos vinculats al poderpolític . En canvi, sí que crec , per-qué he comprovat fins a la sacie-tat tot allò positiu que pot donarde si, una lectura interactiva,imaginativa i creativa d'allò quediem "Paraula de Déu", ço és, laBíblia. I la Bíblia són històriesd'esdeveniments, paràboles , ora-cions, textos poètics (fins i totparla del'amor fortament sexual,come! Càntic dels Cántics), pro-verbis sapiencials, etc., per tant,molt més obert i dinàmic en l'a-plicació a l'ara i ací.

Dogmática i lectura bíblicasón coses molt més distintes delque poden semblar i vosaltres noles soleu copsar, com tantes i tan-tes coses d'aquests temes. Pertant, les derivacions que en trau-reu seran cada vegada més dis-tants de la nostra experiéncia, del'experiència dels creients.

S.: que tot ho poden i sem-pre et veuen (omnipotent i omni-present), sí que mai no us podreudeslliurar de condicionar el vos-tre comportament a aquestesconviccions (somriure de rela-tivització de l'afirmació).

R: "La forma mental de l'En-cadenament és l'estúpida lógicade la rutina que no ens fa pas ferles coses perquè semblen assen-yades, sinó que ens les hi fanparèixer perquè la gent del nos-tre entorn les fa i prou" (Lanzadel Vasto, deixeble europeu d'enGandhi). T'has fet una visió moltcruel de la nostra psique i de lanostra fe, justament perquè la des-coneixes hi has amuntegatmolts prejudicis motivats peruna mena d'odi sord, pel que sem-bla- i no vols conèixer-la i,doncs,et comportes d'una manera querealment m'entristeix perquè pucolorar-ne les conseqüències. "La

humanitat ha progressat- cientí-ficament, per?) també moral-ment- quan no ha tingut por desaber" (Josep Maria Espinás,escriptor català). "L'agència depublicitat "Ruthrauff and Ryan"es vantava de l'èxit obtingut enseguir l'exemple d'editors i direc-tors de cinema, i dels "bestsellers", i instruïa el seu perso-nal perquè ajustassin les sevesredaccions segons una denigrantperò inderfugible realitat: 'Des-prés de tot, els homes i dones dela massa es caracteritzen per unaincreïble estretor mental. Durantla infantesa se senten atrets perles coloraines vives, la lluentorle! soroll. len l'edat adulta man-tenen unes reaccions bàsiquessorprenentment semblants"(Tomás López, "Aproximacióna la telenovela").

Un prejudici com qualsevolaltre...

PLANY PEL KURDISTANAmb la guerra acostant-seamb una aparent inexorabilitat,els neguits i les decepcions aug-menten i es multipliquen, i homarriba a congriar molts dubtessobre la condició humana i la nos-tra capacitat de millorar i d'a-vançar. Es van preparant lesposicions, i des de cadascun delsbàndols -nosaltres plenamentimplicats en un d'ells- es vancol-locant els efectius de cara aintentar aconseguir la victòriafinal.

Però, ja ha alertat sobre eltema el general Schwarzkopff -cap de la Tempesta del Desertque caigué sobre Irak a princi-pi dels norantes-: quins plansexisteixen per a la regió, supo-sant que tot es desenvolupi talcom es suposa que es desenvo-luparà (és a dir, amb l'entradade la força anglonordamericanaal' Irak, el derrocament del règimde Saddam Hussein, l'ocupaciómilitar de l'Estat, etc.). Quinsplans existeixen per a l'Irak delfutur? Com es pensa organitzar

la incipient democràcia formalque s'intentarà implantar enaquell país? Quin sistema via-ble es proposarà?

Particularment, em semblaprou complicat com perquè puguifuncionar. I em pens que tambéels ho ha de semblar a anglesosi nordamericans, quan no hanaconseguit liquidar la tirania deS. Hussein per les vies que hau-rien estat més desitjables (infil-tració de membres de la CIA odel Mossad, o dels serveis secretsde la Gran Bretanya; ajut als dis-sidents iraquians demòcrates -suposant que n'hi deu haver-;suport als nacionalistes kurds ia les minories dissidents del suddel país , etc .). Volen dir que, ambuna estratègia ben coordinada iben orquestrada, no s'hauriapogut aconseguir acabar amb ladictadura? (Deix la pregunta al'aire, òbviament, perquè no tencuna resposta). La guerra es plan-

teja, en aquest cas, com a solu-ció última, però res no demos-tra que s'hagin exhaurit estratè-gies més intelligents i més efec-tives.

De tot plegat, no me'n quedani l'antiamericanisme fácil (hotenen molt bo de fer, els parti-daris de la guerra, argumentant,per exemple que els que ara s'o-posen a la intervenció a l'Irak sónels mateixos que s'oposaven a laintervenció a Bósnia o a Koso-vo!, intervenció justíssima i queaconseguí acabar, davant la pas-sivitat bocabadada i estúpidad'Europa, amb el genocidi iugos-lau contra aquestes nacions).Tampoc no me'n queda cap tipusde pena envers el govern del dic-tador fragua, un tirà menyspre-able i ególatra (ho sé, sense tenirgaire informació sobre aquellpaís, senzillament veient les imat-ges dels nens i dels avis, i delsmanifestants i dels carrers tots

plens de fotos de Saddam: nomésun tipus execrable pot donar lloca un ambient així). Me'n queda,això sí, recança pels morts quehi haurà entre la població civil;per aquells que patiran la guerrasense haver fet res ni per provo-car-la (ni, probablement tam-poc, per evitar-la). I me'n queda,sobretot, un dolor agut pel Kur-distan .

Avui ja no en parla ni CollinPowell ,del Kurdistan. I això queels donaria un dels arguments méssòlids per inaugurar la contesabèl.lica, més i més si tenim encompte que les primeres forcesde xoc a intervenir -i, si no,temps al temps- seran els milersde voluntaris kurds que imme-diatament han vist en els norda-mericans i en els anglesos la llumde l'esperança per a la seua prò-pia pàtria. És molt possible queels kurds restin oblidats, unavegada més, perquè no saben -o

no poden- modular les seuesaliances de manera que la con-juntura internacional els siguifavorable. Oprimits pels turcs,molts han hagut d'emigrar a l'I-rak de Saddam, que, al seu torn,els considera també com a ene-mics. Ni Oçalan ni els dividitsgrupuscles del Kurdistan iraquiàno poden construir una alterna-tiva sólida que els permeti,almenys, que la seua gent nosiguin les víctimes propiciatòriesde la guerra: obriran el camí a laforça multinacional i hi deixa-ran les vides que calgui; els tor-naran a bombardejar els ira-quians, i hi deixaran més vides;potser després, segons com vaginles coses, els tornaran a atacaramb armes químiques; o disper-saran un cop més la seua pobla-ció esmicolada... Sofriran mésque ningú, peró ningú, ni bel.licis-tes ni pacifistes, ni europeus niamericans, no se n'enrecordarád'ells. Plany pel Kurdistan.

BERNAT JOAN I MARÍ

16 1- DE MARÇ DEL 2003

1911rXILL

CRONOLOGIA DE LA HISTÒRIA DE TOT CATALUNYA

APOGEU DE L'ESPANYA VOlfNEGRA: ANYS 1553-1554PER RICARD COLOM

e com els espanyols reescriuen la Història.

les capitolacions de Sta. Fe els Catòlicsconcedien a Colom un 10% de totes les pos-sessions que descobrís en el seu viatge. Lluísde Santángel, ric hom valencia tresorer de laConfederació catalanoaragonesa, pagaya l'ex-pedició.

Quan els Catòlics s'adonaren de qué haviadescobert Colom, maniobraren per fer-se arre-

_l1 IIÌ Fflre en kuxo aei era massa.

•We'l>"

11144,/

En aquella época Castella tenia uns 8 milionsd'habitants i la Corona catalanoaragonesa solsun milió, en molta inferioritat política i mili-tar (Fernando, anomenat "catalanote" i "viejocatalán" per la xenófoba aristocracia castella-na deia: la boñigas de Castilla son oro en Ara-gón). Fou aquest "catalanote" qui, segons elmateix Felipe LI, preparà i dissenyà el gran Impe-ri dels Áustries.

Castella anà maniobrant durant els pròximsanys per a quedar-se en exclusiva amb tot l'oramericà.

Llegiu aquest documentat estudi d'en Puig-neró i Bilbeny: http://www.unitat.org/colomn.htm

Durant els Austries tot llibre sobre Améri-ca era estretament vigilat, censurat i reescrit,els vaixells sistemàticament escorcollats a fid'amagar el gran Genocidi contra els amerindis,amb més de 100 milions de morts en dos segles,més a muntó més també després fins i tot enels actuals Estats jacobins criolls igualmentracistes: www.laneta.apc.org/cdhbeasas/.D'això en digueren la "leyenda negra inventa-da por los luteranos".

"Espada de infieles, martillo de herejes y forjade Imperios", però en realitat "picaros, soplo-nes, inquisidores y caciques". Ja els coneixem,no cal ni que ens ho expliquin. Alió negre sónels fets, no pas que en parlin i sien coneguts: ladita "Leyenda Negra", que, segons la propa-ganda de' l'espanyolisme enranciat oficial són"exageraciones de los enemigos de España" idel complot judeomalónic, és la pura veritatconeguda arreu del món,excepte a l'Estat Espan-yi, on les autoritats i la burocracia espanyo-listes sempre han maldat de moltes maneresper amagar, sota una obsessiva censura i mani-pulacions obscurantistes, els propis tenebro-sos crims que tan clarament els denuncien a lallum de tot el món. Parlem d'uns fets que, amés a més, qualsevol pot conèixer -si vol- estu-diant i ajuntant dades històriques que no tenencap doble lectura possible i que són ciares comel sol del migdia.

"Estim la Llibertat,i l'estim més a mesura que conec millorla submissió del poblea l'esclavatge, a l'opressió i a la tirania,i a horribles ídols del passatque brillen, lluïts pels ressecs llavisdels esclaus.

Però, en aquest amor per la Llibertat,també estim aquells esclaus,perquè cegament van besarels morros de bèsties ferotges,en calma i beneïda inconsciència,sense sentir el verí dels escurçonsi cavant, sense saber-ho,llurs tombes amb llurs pròpies ungles".

(Jubran Khalil Jubran, escriptor i artista libanés emi-grat als Estats Units).

let W 11,

1553: Crisi monetària a Barcelona: banquers i canvia-dors privats ofereixen primes per als pagaments en or i argent.

Bastiment del 'església renaixentista de Callosa de Segre.Fogatge: La Catalunya nord presenta un déficit d'unes

40.000 persones respecte al fogatge del 1359. Mallorca téuns 13 habitants/Km2, i el regne valenciá. uns 24hab./Km2.Barcelona es troba lleugerament a la baixa, Perpinyà hasofert prou pèrdua (de 2745 a 1755 focs) d'ençà el 1515,probablement a causa de les contínues guerres contraFrança. El Principat deu tenir més de 330.000 habitants,potser vora 360.000, es troba en lenta recuperació demográ-fica: uns 11 hab./Km2. El Barcelonés, el Gironès i el BaixEmpordà són les comarques més densament poblades, segui-des del Maresme i el Tarragonès (totes aquestes per damuntde 20hab./Km2).

A Castella la densitat és de 26hab./km2.Alfonso Garcia de Matamoros, al seu "De Academia et

Doctis Viris Hispaniae" narra així el primer viatge d'en Colom:"Una volta guanyades les Columnes d'Hèrcules, pel maranomenat Oceà Atlàntic i Gran...". És a dir, en Colomprové en el seu famós viatge de la Mediterrània i, per tant,no pas de "Palos de Moguer"-on mai no va haver-hi capport de mar ni muralles ni mariners, i que es troba uns km.adins terra- ni tampoc de Calis, com diu la censurada his-toriografia hispanista a fi d'apropiar-se de l'or i de la fama.

MIGUEL SER VET

Fundació de la universitat de Mèxic (la tercera funda-da a Ameríndia).

Ginebra,centre del calvinisme missioner, I 'escampa per-tot Europa. El ciutadà calvinista és treballador, estalviador:ética del'economia principi del capital isme i de la democrà-cia moderna (1).

EDWARD VI.

L'aragonès antritrinitari (semblant als Testimonis deJehová o als monofisites coptes) i científic Miguel Servet—fugitiu de la Inquisició espanyola- és damant a mort a lafoguera a la Ginebra calvinista, acusat d'heretgia per ata-car el dogma de la Trinitat. Será de les poques víctimesd'una "inquisició" protestant —sempre molt puntual i ambpoder molt limitat durant curts períodes, a muntó Iluny del'equivalent catòlic, permanent i omnímode- i probable-ment la més famosa. La propaganda hispanopapista ha ama-gat sistemàticament que no era católicoromá a fi de reivin-dicar una de les escassíssimes víctimes famoses d'una "inqui-sició" protestant.

6.7-1553: Mor el jove Edward VI d'Anglaterra, succeïtper la católica Maria Tudor (Mary I), de 37 anys. Lord Nort-humberland, president del Consell, ateny que Edward VIdeshereti les seves mig germanes Mary i Elizabeth a favorde la seva pròpia nora, Lady Jane Grey, però sols és reinadurant nou dies. La Cort dóna suport a Maria Tudor.

JANE GREY.

9.1553: Coronació de Mary I a Westminster, Londres.Cerca el retorn total a Roma.

1553-1558: Regnat de Mary I, filla d'Enric VIII i Cate-rina d'Aragó. Época d'aliança anglopapistacastellana i de

MARY I "BLOODY MARY".

MADURAR FRONT ALA PROVOCACIÓ

IDIOTA, FRONT ALSPALEOROJOS

De vegades m'agradaria pensar que és així, quemoltes barbaritats que llegeixes pertot, no són real-ment de gent esquerrana, sinó de provocadors i infi I-trats, per() de vegades he vist en directe tanta estu-pidesa d'aquesta mena de gent, que normalment pensoque realment són paleomarxistes calcificats i restade fauna anarcopunki de cómic undergroung, ver-sió extremoesquerrana -paral-lela dels skinheads extre-modretans espanyols (ambdós extrems utilitzen un0'00005% de la seva capacitat cerebral possible al'hora de raonar).

No dic pas que no hi hagi infiltrats i provoca-dors enmig d'aquesta fauna: això segur, però sol sergent més específica i amb tasques concretes a fer. Itambé en fòrums, per suposat. Per?) aquests infil-trats tenen com a funció "adoctrinar" en extremis-mes esquerranosos que convenen a l'ocupació espan-yola (vella táctica des de Lerroux i la Setmana Trá-gica contra la burgesia i l'Església catalanistes, lesúniques forces que a Europa han estat quasi sempreels motors de les independències nacionals 1, pertant, objectiu estratègic dels cervells grisos de l'es-panyolum).

En tot cas queda demostratque, paleorojos o infil-trats espanyols, tots dos serveixen els mateixos objec-tius pràctics i reals de genocidi contra Catalunya.

Aquests grupets gasosos i boirosos. en perma-nent escissió, no podran mai liderar un procés inde-pendentista, i per això interessen Madrid.

Madrid sempre ha promogut directament o indi-recta tot moviment d'extrema esquerra que posásentre l'espasa i la paret els vehicles socials que, aEuropa, han protagonitzat les independències nacio-nals: la burgesia i l'església nacionals. Lerroux n'ésun bon exemple, i també la seva hereva natural: laFAI de Durruti.

Creure en aquestes altures de la vida en aquestsgrupuscles (que són a l'esquerra el que els neona-zis són a la dreta, és a dir, ments obtuses, fanatitza-es per la incomprensió de la realitat i gent mal-

destra políticament) és no voler entendre un borrallde com rutila la Història. Si no ens agrada com rut-Ila -és a dir, la realitat- la solució no és somiar nidelirar ni fer l'estruç.

Perquè la solució és, senzillament, madurar. 9

Jaume Taillaferro

1 9 k11 411411

1- DE MARÇ DEL 2003 17

repressió antiprotestant, amb persecució severa contra angli-cans i calvinistes. Durant 4 anys, 277 persones, entre lesquals l'exarquebisbe de Canterbury,Thomas Cranmer i moltsdels més destacats membres de la societat anglesa, són cre-mats a la foguera "per heretgia" -en nom de la pau a l'es-glésia en Anglaterra-, a l'estil espanyol, per això es guan-ya el nom de "Bloody Mary" ("Maria la sanguinària"). Tan-mateix troba oposició als seus plans de recatolització a totarreu i l'economia anglesa camina devers la ruina.

ANGLÈS CONDEMNAT A LA FOGUERA

25-12.1553: Valdívia és derrotat pels araucans a Tuca-pel, empresonat, acaba morint.

1554: Els ribagorçans comencen la I I uita per deslliurar-se de la jurisdicció del comte de Ribagorça i ser francs olliures del poder feudal estrany a la Generalitat catalana.

Per ordre del virrei de Catalunya,duc d'Alcalá, són ende-rrocats castells i cases que servien als bandolers com a refu-gi.

Començada l'església de St. Jaume d'Oriola, amb ele-ments del gòtic tara i concepció espacial renaixentista.

Creació del Consel I d'Itàlia, a mida de l'avidesa de l'o-ligarquia castellana, en una maniobra per separar Sicília iNàpols del control catalanoaragonés: els jerarques caste-llans pretenen així controlar directament aquests regnes con-querits amb sang catalana.

Els turcs foragiten els castellans i aliats de Tunísia.Primera novel-la picaresca espanyola: "La vida del Laza-

rillo de Tormes", on descriu la típica Espanya profunda com-

Encara no havia pogut assaborir la felicitat de veuretota la carretera nevada de camí a la feina que, nomésarribar al bar per fer el primer café, ja m'han informatde la notícia.

Beth, la "catalana" del concurs Operación Triun-fo, escollida per representar Espanya al festival d'En-rovisió.

I no només això, sinó que quanhe entrat a la feina, era el tema prin-cipal de conversa.

Era la "bona noticia" de la jor-nada.

Puc arribar a entendre que uncatalà, basc o un gallee es presentiaun programa com Operación Triun-fo ja sigui per donar una bonaempenta a la seva carrera musical(tot i que em costi acceptar-ho),doncsja sabem que els diners fan canviarideologies, però fins arribar al puntd'anar a Eurovisió a representar unpaís que no es el seu (be, potser perella si que ho es... per?) segons tincentès, no es el cas) ja passa de tacad'oli.

No m'he pogut resistir, havia d'escriure l'article ihe mirat d'informar-me, quan, de sobte, el primer queveig a la xarxa referent a aquest programa, es una foto-grafia de la Beth plorant d'emoció al sentir la notícia.

posta de "pícaros, soplones, inquisidores y caciques", totatina marabunta sempre disposada —com a cucuts- a con-querir països i tresors fantàstics i a viure a costa del proïs-me.

Mary Tudor anuncia les seves intencions de casar-seamb el príncep Felipe II (Felip I per als catalans), el qual,ja vidu de Maria de Portugal, surt de la Península per pren-dre-la per muller, en una bona estratègia de control euro-peu front al protestantisme. Sir Thomas Wyatt encapçalauna revolta contra el perillós projecte matrimonial de MaryI. Després d'una fácil repressió, els caps de la rebel-lió sónexecutats i amb ells Lady Jane Grey.

Els imperials tornen a assetjar Metz, infructuosament.El capitá Garcilaso de la Vega roman a

Cosco (Cusco) ambrendes i càrrecs. Ésnomenat corregidori justícia major de laciutat inca. Allí viuson fill Suárez de

Figueroa, al palau, on escolta les històries de conqueri-dors espanyols. També té Iligams amb la família de la mare,la ñusta (és a dir, princesa) Chimpu Odio, abandonada person padre el 1554 quan pren una altra muller: l'espanyo-la doña Luisa Martel de los Ríos. Entre els records delfamós Inca d'aquells anys, ens diu que la casa de son pare"tenía un corredorcillo largo y angosto, donde acudí-an los señores principales de la ciudad a ver las fiestasde sortija, toros y juegos de cañas...". Dos universosconflueixen en la formació de l'Inca: el quítxua, que durafins als seus 10 anys en companyia de sa mare, i l'hispà,que dura des del 1554 al 1560, en qué, mort son pare i perser beneficiari d'una herència important, decideix viatjara la península.

D. 1554: Gaspar de Centelles i de Montcada, fill delbaró de Pedralba i cortesà, es retira a Pedralba, a ca songermà Miguel, vinculat amb el luterà Jeroni Conques. Aca-bará a la foguera de la Inquisició hispanopapista. 52

W 11 1' lf 11 If

(1) Molt recomanable: "The Protestant Ethic and theSpirit of Capital ism":http://www.grtbooks.com/exitfram.asp?idx=l&yr=1864&aa=WE&at=AA&ref=weber&URL=http://www.ne.jp/asahi/moriyuki/abukuma/weber/worldiethic/pro_eth_frame.html

Fa uns dies sentiem unes declaracións d'ArnaldoOtegui dient que la única finalitat de que l'Ainhoa fosuna de les finalistes per representar Espanya a Euro-visió era tenir a tots els bascs animant a Espanya men-tre miraven la seva veïna a la televisió, creant, així,un sentiment recíproc a favor d'Espanya. Doncs be,

resulta que els que haurem de supor-tar això serem els catalans.

El que em dol mes es veure que,la Beth, tot i haver sigut una de lesvíctimes de l'espanyolisme ranci ibotifler de la Trinca (recordem queli van prohibir parlar la seva llen-gua mentre parlava amb els seusfamiliars), tot i així, no se n'adonadel propòsit que tenen i han tinguten compte alhora d'escollir-la coma representant d'Eurovisió.

Ara ja no només es la Trinca quim'ha caigut baix, sinó que tambého ha fet la Beth, demostrant-me comn'és de fácil canviar-se d'identitaten qüestió de pocs mesos.

Ara només espero que arribi ales seves orelles el que pensem els catalans, que no esmes que ràbia i resignació al veure que una altra per-sona ha sigut capaç de vendre els seus orígens a canvide poder formar part d'un "millor" país, en aquest cas,Espanya. Tinc raó, Beth?

rtLiFt'7"11

18 I" DE MARÇ DEL 2003 1°11211

USA ÉS HITLERHa passat un any i tenim un règim

hitleriá que domina el món. Digueu-meexagerat? Home, els Estats Units, avuidia, són un imperi que vigila el món i elvol a la seva manera. Com? Bush ha acon-seguit alguna cosa? Canviar el règim talibáper un que només controla els voltantsde Kabul. Aconseguir que el seu amicHimmler-Sharon continuï la neteja étni-Ca, sense cap garantia de pau, i recolzantun altre amiguet, Franco-Aznar, perquèvagi illegalitzant aquí i allá. I per últim,continuar que la Terra es vagi morint senseinteressar-li la cimera de Johannes-burg.Com enyoro l'època en qué elsEUA no podien anar pel món " a susanchas" perquè els soviètics hi eren, allá.Com enyoro la guerra freda, quan enca-ra hi havia diferents maneres de viure ensocietat.

Tenim un nou Hitler i, com a tots elsHitlers, se la de matar. És així, és l'úni-ca manera de salvar el planeta.

.1.

CAL VEURE UNAMICA MÉS DE

MÓNSoc a Londres per un mes i igual que

si fora a Nova York em sentiria igual delliure. Hauries de viatjar i estar-Chi alsUSA i a UK. Potser sabries que el nivellde llibertat de que gaudeix la gent d'a-quí no te res a veure amb el regim hitle-riá i sovietic.

Visc des de fa anys a Suissa i viatjoper feina a Holanda, UK, Franca,... Maino he sentit això del regim hitleriá. Perosuposo que l'anti-americanisme baratque s'usa a Catalunya es directament pro-porcional a la ignorància sobre el temaprovocada per la nul.la experiència de lavida a l'estranger i també a la presenciaal nostre país d'una colla de periodistesque venen del marxisme-leninisme i queara es dediquen a combatre el liberalis-me. En Quintà a l'Avui ho explica mera-vellosament malgrat que poca gent l'en-tén

Un consell als qui pensen anti-ame-rica: sortiu del país, apreneu l'anglès iIlegiu premsa i mireu la TV, escolteu lesràdios estrangeres. Us farà un munt debe

... a suivre

Geneva CH- London

PERÒ QUE PIJOQUE ETS

Ets un esnob de merda. Ets dins elmón occidental i et créus un intel.lectualde primera i un setciéncies del món. Jotambé he estat a Londres i concretamental barri de Harlesden, o de llibertat pocan'hi ha. Però clar, com que tu ets un niña-to de papá de família pija segur que estása prop de Notting Hill i ho veus tot decolor rosa. Sí, és clar, cal viatjar per?) nopas als paradisos que tu esmentes sinóals països islàmics, als països llatinoa-mericans que viuen com viuen gràcies alcolonialisme i al deute extern que han desuportar per culpa de països feixistes com

el que tu vius tan feliç.Ipercert,elQuintàés un fatxa de merda.

L'insult esl'argument dels quino en tenen: t'hasequivocat amb miTreballo des dels 19 anys2- A Suïssa he treballat a l'Hostale-

ria durant 5 anys fent les feines que tu jadeus conèixer.

3- Estudiava durant el meu temps lliu-re.

4- Tot allò que he aconseguit ho haestat amb el meu esforç.

5-La meya família es obrera: corba-ters i ebenistes. Els meus avis eren page-sos al Montsia i jo m'he passat els estiusde la meya infància treballant amb l'avial camp.

Des dels 14 anys fins a marxar de Cata-lunya vaig estar en política i sindicats(CNT). He viscut la transició i tot el queva passar després.

Vet aquí un feixista de merda que volla construcció d'un Estat Català queenglobi tots els PPCC i que detesta tot elque faci pudor a comunisme reciclat enantiamericanisme.

Evidentment no penso que tu siguisun feixista de merda. Que vol dir això ?

Oriol GE-CH

Totalitarisme isubdesenvolupament, les dues cares dela mateixa moneda

Ara ho has dit: aquesta colla de frus-trats rancuniosos provincians, haurien desortir alguna vegada del cau paleorojo onmalviuen absurdament. "L'odi nacionalés una cosa peculiar. Sempre el trobareumés fort i més violent allá on hi ha elmenor nivell cultural" (Johann Wolf-gang von Goethe).

No saben diferenciar entre geopolíti-ca, sempre sempre una cosa al servei d' in-teressos econòmics de cada Estat i, pertant, sense entranyes, de la llibertat inter-na que gaudeixen els Estats anglosaxons.No es tracta de justificar les barbaritats-d'encerts també n'ha tingut molts al llargdel temps, i els silencien- de la políticaexterior nordamericana, siiió de fer veureque tot són faves comptades i que lademocràcia burgesa imperfecta és lamenys dolenta de les solucions. Les altres(feixisme, autoritarisme, stalnisme, etc.)són prou pitjors.

La decadència és endògena i el dis-curs victimista de l'enemic extern, l'a-mericanitis compulsiva, etc . és una excu-sa per a la mala organització dels païsoscolonitzats, rovell del subdesplegamentque pateixen. Cada geperut no es veu lapròpia gepa.

Els decadents i els subdesenvolupatssón, alhora, totalitaris i sovint violentsen comptes de raonament, fan servirsovint el simple victimisme, fòbies coml'americanitis a tort i dret, etc.

Però els impepinables fets històricsdemostren el que realment són: el fracàs.

Cena progressia tergiversa les opinionsdiscrepants. Com que no són capaços dedemostrar millor el que tenen autistamental cap, s'inventen enemics fets a mida:els qui no són d'ells ja són fatxes. Si caltergiversar coses i opinions de l'oponent,ho fan i punt: també ho feia papa Stalinpel bé de la santa mare Rússia.

Ara bé , quan hi ha algun fatxa de debò,es caguen als calçons i no en piulen una,aquests progres tan valents i resaberuts.Això mateix els retrata: per un costat ata-quen premisses i raonaments lògics, quefa que la gent passi de progressismes icaigui en les urpes de populismes d'ex-trema dreta, per() a més, com solen serprou cagats, no són capaços de plantarcara al feixisme real i reblen l'afer insul-tant la gent catalana que no som ni extre-mistes de res ni somiatruites infantils comells, amb les quals coses provoquen caosmental, feixisme i divisió entre antifei-xistes i demòcrates. Per qué Aznar no elsdedica alguna plaça o carrer?.

Cat

Un altre xulo que téorgasmes amb els

ianquisSí, tu ho has dit. Com si els Estats

Units, el paradís dels obesos fos l'exempled'universalitat i democràcia i pau i lli-bertat i d'orgies constants. Jo , comI 'Astérix i companyia encara tenim la dig-nitat de plantar cara a la prepotència nord-americana creiem en un futur digne pera tothom i no sols per als pijos com vosal-tres que esteu alienats per l'estalinsimeburgès.

Odio els EUA i com tot imperi vullque desaparegui.

SOBRE EL TEUODI

Tens fòbia a 1 ' obessitat o qué? No tenentambé dret a viure?

Jo no dic que els EUA siguin la mera-vella insuperable, sols he dit que lademocràcia burgesa és, entre tots elsrègims que tenim vists, el menys dolent.Perqué...digues tu quin és el que tu pro-poses, entre tots els possibles.

En Bush és una monda

Això que dius "d'orgies constants"no sé a qué ve en aquest tema, potserets un obsés sexual. I per cert que elsianquis m'importen tant com qualsevolaltra persona del món.

Dignitat seria plantar cara als espan-yols, que són els qui ens fiquen la poli-cia i els militars pertot als catalans. Elsianquis als catalans no ens fan directa-ment res. Per?) clar, per plantar cara alsespanyols correries riscs, covard, i perfer americanitis ningú no et dirá res. Peraixò odiar els ianquis en el teu cas éstan valent com odiar la teva àvia.

Però tu mateix et retrates: parles d'o-diar. Llavors demostres que el que tuodies -els ianquis ,en aquest cas-ja t'hanvençut, ja t'han arrossegat. "L'odi con-sum més energia que qualsevol altra cosa,més que durs treballs, malaltia o preo-cupacions justificades. De tal maneraque, quan la malícia penetra dins els cors,més val que la llencem fora, destinem-ho millor tot per a pensaments agradí-vols, salvem la nostra preciosa energiadonada per Déu per a quelcom que val-gui la pena" (Dale Carnegie) "La gentque odia fa igual que si cremás la prò-pia casa per deslliurar-se d'una rata"(Harry Emerson Fosdick). "La malíciaés un boomerang que és segur que etcolpejarà més dur que no a qui el vasHangar" (Autor desconegut). "L'odi,que podria fer malbé tantes coses, noféu mai figa a l'hora de destruir l'homeque va odiar i això ha estat una llei immu-table" (James Baldwin). "L'odi és auto-castigar-se" (Hosca Ballou). "Poquespersones poden ser felices sinó odienuna altra gent, o nació o credo" (Ber-trand Russel). "La malícia prové del cor;el menyspreu del cap; i cap sentimentés totalment sota el nostre control"(Arnold Schopenhauer). "No és pas elpoder destructiu de la bomba atómicael que m'espanta, sinó el poder destructi udel cor humà" (Albert Einstein). "Noodiïs, és una càrrega massa feixuga desuportar" (Martin Luther King, Sr.)

"Quan el nostre odi és violent, ensenfonsa fins i tot més avall d'on sónaquells que odiem" (François de LaRochefoucauld). "Jo no em permetré derebaixar-me tant com per tenir malíciade ningú" (Booker T. Washington). "Nopodeu pas tenir malícia d'una altra gentsense tenir-ne de vosaltres mateixos"(Oprah Winfrey). "L'odi no és un bonconseller" (Victoria Wolff). "La malí-cia és la bogeria del cor" (Lord Byron)."Si teniu malícia d'una persona, teniumalícia de quelcom que és part de vosal-tres mateixos. Allò que no és part nos-tra no ens fa nosa" (Herman Hesse).

Demostres el que et deia: que ets unrancuniós frustrat. Tan irreal com l'Asté-rix, suposat heroi gal reconvertit al jaco-binisme francés que tu devotament prac-tiques. No tens personalitat.

Jo no sóc piho, perquè sóc pobre ino vestesc de marca, i no sóc ni burgèsni molt menys estalinista. Tu potser sí:típic d'estalinistes és odiar de manerairracional tot allò made in USA.

I ets un somiatruites, perquè d'Im-peris sempre n'hi ha hagut i n'hi haurà.N'hi ha de dolents i de pitjors. 1 d'al-tres són pitjors encara que el ianqui.

Cat

prou .agre

dets estots espnnyot franct..s

ta riostra %lengua

EN curALÁ

191" DE MARÇ DEL 2003

Occident, Islam, pobresa...http://vilaweb.com/

"> Cent morts i cinc-centsferits a Nigèria en els incidentsde 'Miss World' Els incidentsprovocats per la celebració a Nigé-ria del concurs de bellesa 'MissWorld' ja han fet cent morts i cinc-cents ferits. El detonant ha estatun anide del diari nigerià `ThisDay' , en qué s'assegurava que elprofeta Mahoma 'hagués aprofi-tat el concurs per triar esposa' .Toti que el diari ja fa dies que publi-ca una disculpa, els incidentss'han succeït a Kaduna, al norddel país de majoria musulmana.Fados anys ,a Kaduna ja van morir2.000 persones per enfrontamentsentre musulmans i cristians. Elgovern nigerià ha fet una crida ala calma i ha assegurat que no per-metrà que continuen les morts.

L'arribada de Miss World aN igéria ja va anar precedida d'unaforta controvèrsia internacional.Unes guantes organitzacions vanfer una crida al boicot, perquè alnord del país s'aplica la llei islá-mica de la xária, que inclou la lapi-dació de dones. Els darrers mesoshan tingut força ressò els casosd'Amina Nawal i Safiya Husei-ni , que van generar campanyesinternacionals de protesta. Tot iaixò, 90 candidates a Miss World,que es farà el 7 de desembre, jasón a Nigèria".

JT: Sí, poques bromes.Me' n ric jo, de la dita "toleràn-

cia" de l'Islam que tants progresbeats -tan enormement ignorantsi irresponsables- diuen que exis-te i x . Els Estats islàmics hanmenester de la religió (i una reli-gió manipulada per 1 'Estat mai nopot ser innòcua ni innocent) percontrolar els propis súbdits per-qué amb el consumisme no poden:no poden comprar-los i corrom-pre'ls, com a ca nostra els Estatsens hi han comprat i corromput anosaltres, els "Iliures ciutadansoccidentals", tan resabuts (i des-ficiosos). Els Estats musulmansvoldrien competir amb els occi-dentals però a hores d'ara enca-ra no poden i han de conformar-se amb un paper de comparsa (neo-colonialisme): juguen l'aposta decreixent superioritat demográfi-ca (el Magrib superará dins pocsanys en població als Estats euro-peus mediterranis: a la llarga javeurem qui és capaç de parar-los,será com quan els germànicsenvaïren 1 'Imperi Romà) i demantenir-se més centrats moral-ment i familiarment a través deforts valors religioses front a ladecadència occidental (aquestaés l'única opció viable que tenen,amb alguna possibilitats a la llar-ga).

He passat ara uns dies en unpaís musulmà, on el vot majori-tari és integrista "moderat". Lagent pobra -la majoria, per supo-sat- ,que viu en la completa misé-ria, hi és, en general, summamentacollidora, empática, d'una sen-zillesa i fins i tot ingenuïtat que

a ca nostra ja no existeix: en rea-litat el Regne de Déu viu entreells, que deia en Tolstoi per aaquestes ocasions.

Els petits cafés atrotinats, plensde fotos dels magnants oficialsobligatòries i omnipresents -i a vol-tes amb fotos futboleres o d'ar-tistes o fins i tot palestines, ambolor a kifi "txai na-náa" (té a l'her-basana) pareixen penjats en el s.XIX, en les carlinades, en el film"Novecento", cafetins de "koifia"(vells que fumen kifi beuen inter-minables tes molt espai per fer-los durar més), llums retalladessobre el fons negre de la nit,esce-nes resplendents com a joies entreels carrerons torteruts i banyatsde la Medina (la ciutat vella musul-mana), que tant recorden els nos-tres mateixos carrerons medievals(sobretot al País Valencià), ambels gremis, els còdols rodons del'empedrat, la calç...

Bé, deixant a banda la poe-sia, que tant t'inspiren aquests viat-ges exòtics, he vist exemples decom funciona allò (no em vénengaire de nou, car ja ho coneixiad'abans): la gent apenes gosa par-lar clar, però es fa entendre moltbé: la misèria és palesa a simplevista. No hi ha turistes, esglaiats-ells no saben clar que en part ésper l'integrisme. Al cafetí vamveure -una colla de pobres dediverses edats- en un canal d'allà,un film (en anglès i subtítols encastellà) ambientat entre seguidorsdels "Kiss", un film undergrounduna mica a l'estil Almódovar delprincipi,però més comercial i mésfort, més adreçat pròpiament a unpúblic jove anglosaxó. El film ,perun altre costat ben fet i divertit,mostra la civilització occidentalcom una colla de desficiososviciosos que sols pensen en lesdrogues, el sexe, la músicaestrambótica, i és també una sáti-ra del cristianisme sociològic.

Tot plegat una eina de primerordre per a la propaganda inte-grista islámica. Tot acabada lapel.lícula surt l'immam recitant'Alcorá i postrant-se davant

Al.láh, com dient: nosaltres elsmusulmans som pobres, però no

.volem saber res de la degenera-ció occidental (que ells sovintentenen com a "cristiana", perquècreuen sovint que els Estats occi-dentals són tan confessionals comels islámics), creiem en Al-láti perguanyar el paradís.

Ho expliquen tot amb unaforça dramática i una èmfasi cor-prenedora: és la força sempreencertada de la misèria, de la fam,del desesper. Del fons del pou.Amb 1 'esguard sol ja queda la cosaclara. Occident viu en la fartera i•menyspreal'espiritualitat, ha esde-vingut un món egoista i materia-lista, amb solidaritats d'usar illençar.

I hi ha fam espiritual: moltagent no és sols que tingui interéspels temes espirituals, sinó que

s'interessa pel cristianisme, perla cultura occidental, aprèn unmunt d'idiomes com pot -saltantparets i barrancs, sense mitjans,sense diners-, per escampar arreul'Islam, per convertir-te a la fed'Al.láh...

Contava acudits europeus a unjove políglote tamazight moltmusulmà (però no integrista) queem volia convertir. Li'n contíaquest: "Uns missioners (cris-tians o musulmans) van per l' Á-frica negra i es troben de cap ambun lleó. Llavors demanen a Déu:"Fes cristià (o musulmà) a aquestlleó". Llavors el Ileó ajunta lesmans, s'agenolla i resa: "Déumeu, beneeix aquests alimentsque anem a prendre...". El jovemusulmà riu i afig: "I el lleó noes menja els missioners musul-mans , però els altres sí".

No m'agrada que bombarde-gin la població civil ni a Iraq nienlloc, pero) jo gosaria afirmar -ho notes,perqué generalment pocsgosen dir una cosa així, però ésprou evident que a muntó ho pen-sen- que la gent més honesta queviu en la misèria "islámica" vol-dria llibertat i mitjans de sub-sisténcia fins i tot al preu de l'o-cupació estrangera (els he sentitsentir una viva enyorançadels hos-pitals i els serveis de l'època colo-nial: als hospitals no tenen ara deres, tot s'ho han de pagar, les casesde l'època colonial malviuen engeneral abandonades i polsosescom oblidades en el temps ,en unadecadència sense recursos).

I t'ho conten tot -la misèria,la fe, la vida...- amb una sinceri-tat tan bella com terrible, amb elpes d'allò que cau pel propi pes,per l'evidència nua i trágica, queressona com el so sec de terros-sos damunt la caixa on Europa estásoterrant-se ella mateixa quanvindrà la inevitable torna, l'insu-bornable Juí de Déu.

Europa, Europa, tan lluny deDéu i de la Justícia i tan a propdel fastic de la t'artera i de la (in)cul-tura de la mort!

(To be continued).

S.: > Això es diu etnocentris-

JT.: Això se'n diu fe i pròpiaconsciència i propi criteri i prò-pia llibertat de pensar.! dret a opi-nar amb el teu permís.

S.: > Etnocentrisme és defen-sar una superioritat intrínseca iobligatòria de llengua, cultura,ètnia, nació, etc.

JT.: Explic més el que jomateix et deia: Les persones, comles llengües, cultures , etc. etc . sóntotes diversíssimes i esglaonadesen segons quins temes: evident-ment, segons en qué, n'hi ha desuperiors i d'inferiors, ens agra-di o ens deixi d'agradar, vulguemo deixem de voler. A mi m'agra-

daria la perfecta pau i igualtat, peròaixò no existeix més que en l'i-deal acadèmic del pensament polí-ticament correctíssim . Ara bé , lessuperioritats o inferioritats endeterminat tema no han de sernecessàriament fixes, car tot esbelluga.

L'estat real de cada persona opoble expressa molt bé -d'algu-na manera- com és.

S.: > discriminar, intentarimposar-la amb males maneres,etc.

JT.: Ara mateix he tornat,aquest matí, d'un país islàmic (elmeu desè viatge en un país islà-mic): no tenia pràcticament ni barson menjar o beure fins a mitja ves-prada, a causa del Ramadan. Men-java pastissets

d'ametlla, anous, pa...ibevia...d' amagatotis.T' imaginesuna Quaresma així? Ni quan enFranco!.

Jo no vull discriminar ningú:he estat en cafetins ínfims de laKaasba amb gent pobra, que viutotalment al dia, pobres com a ratesi lluminosos com mujiks de Dos-toievski. Gent admirable, sovint,per llurs inquietuds de tota mena,per les ganes d'aprendre i de com-partir, per llur misèria económi-ca i llur generositat humana. Ambgent així Tolstoi o Gandhi deienque hi rau el Regne de Déu: lasimplicitat i la bona intenció fla-mejant. Aquesta mena de gent ésgent próxima, no van de saberuts,no van d'intellectual.loides, novan de grans bromistes, en reali-tat no van de res, no s'han afar-tat com en Europa, sol ser gentlegal, encara no deshumanitzadaper l'estupidesa i l'embrutimentconsumista i l'hedonisme sibari-ta.

S.: > i tot això aliats a un colo-nialisme o imperialisme.

JT.: Bartomeu Casaus -així sig-nava el dit Bartolomé de las Casas,primer bisbe de Xiapas, dura-ment indigenista i denunciador delgenocidi espanyol contra els ame-rindis a tot arreu- és un de tantsexemples que una cosa ése! cesa-ropapisme i l'altre la inculturacióindigenista d'un missatge (siacristià o qualsevol altre).

JT.: > No és pas el meu cas.Jo no intent imposar res ambviolència, sols aport dades i argu-mentacions.

> [S.] Etnocentrisme: "Acti-tud dels components d'un grupètnic de considerar llur grup supe-rior als altres grups racials o cul-turals".

JT.: És que, noi,hi ha un muntde diferències entre tota mena depersones i grups. Una altra cosaés voler aprofitar-se'n de mane-

ra mesquina.

S.: > En ciències socials se solemprar aquest terme per a indi-car un esbiaix en l'anàlisi d'al-tres cultures produït per prejudi-cis fonamentats en el marc cul-tural de ¡'investigador. En cap cas,doncs, 1 'etnicentrisme es refereixa cap imposició, colonialisme oimperialisme, sinó a un defectede parcialitat en l'anàlisi d'altrescultures.

JT.: Vés analitzant-les i tumateix,doncs.A la Kaasba hi haviagent que recordava amb enyorançal'época colonial: llavors, deien,tot funcionava, tenien tren i alshospitals no mancaven els pro-ductes bàsics. Ara els domina lapròpia oligarquia,que pretén com-petir internacionalment a costa dela misèria i la ignorància del propipoble.

Generalment la gent progres-sista, universitària, etc. sols haestudiat aquestes coses -com 1 'et-nocentrisme- als llibres, a lesbiblioteques.

Un món d'il.lusió i color, sísenyor. Vés-te'n a la Kaasba o aldesea i després podrás contar elque et diuen directament els afec-tats. Els que s'arrisquen a moriren pateres per arribara les costeseuropees, com en un nou mur deBerlín.

La progressia occidental és ,enrealitat, molt paternalista, perquèno sol escoltar directament les víc-times -pot ser s'embrutarien massala bona roba de marca, alguns- idesprés sol escoltar confusos mis-satges panarabistes, islamistes,marxistes, anarquistes o qualse-vol altra cosa d'aquestes que solssón confusions totalitàries sensemassa cap ni peus. I això repe-teixen "porque lo han leído". Sísenyor, bon treball de camp sí quefan, aquests. Que Al.lah els servila vista (esper que els integristesno vulguin matar-me per haver ditaixò).

No fem bromes amb l'etno-centrisme ni amb tants morts i víc-times. Quan vulgues quedem i ensdonem una volta per la Medina,després podrás parlar amb conei-•ement de causa. Veuràs la gentque viu purament al dia i que etpersegueix un quart d'hora pervendre't qualsevol artesania ambmig dia de treball per un parelld'eurons: és el menjar diari delsfills.

Això sí: no hi ha superioritatsintrínseques (potser això ja és unadiscussió metafísica, fins i tot). 52

Euskadi en estatd'excepció

Amb el tancament del diari Egunkaria dijouspassat, tot fa pensar que el País Basc ha entratja definitivament en un període d'estat d'ex-cepció encobert. Certament, els pressupòsits queapunta la Constitució espanyola per al tanca-ment d'un diari parlen d'estat d'excepció, setgeo guerra. Així mateix ho ha apuntat la Conse-llera de Cultura del Govern base, Miren Azka-rate, dient que és inadmissible qüestionar undiari que des del seu inici ha rebut ajuts delgovern basc amb el suport de tot l'arc parla-mentari -PSE/PSOE inclòs- llevat de la dretaespanyola, que mai no s'ha pres un descans enla seva genocida creuada d'annorreament detota iniciativa cultural que no fos espanyola ien castellà al País Base.

Des d'aquest article, i amb la força que emdóna trobar-me actualment vivint entre bascos,voldria fer arribar la meya més ardent protes-ta al sistema político-judicial espanyol peraquesta monumental escomesa contra la llibertatd'expressió i la llengua basca. Que tanquin l'ú-nic diari en èuscar vol dir que no pensen dei-xar res per verd. Precisament el dia 13 de febrer,fa una setmana, dinava i sopava amb els bonsamics Martzelo Otamendi i Iñaki Una, Direc-tor i Gerent del diari Egunkaria, en companyia

de Salvador Cardús,Josep Gifreu i Antonio Fran-co, director d'El Periódico. La illusió que tenenaquests bon periodistes bascos pel seu produc-te resulta contagiós i tots vam quedar presosd'aquella manera d'entendre el periodismeentre entusiasta i voluntariós. Certament, Egun-karia és un diari seriós, respectat pels lectorseuskalduns d'un color i altre en una d'aquellescomunions de necessitat que, de vegades, fapetits miracles a l'hora d'unir la gent al voltantd'un projecte, cosa gens senzill sobre el paper.Com a detall del prestigi d'Egunkaria, cal apun-tar que la primera plana d'aquest diari repor-tant 1'11.9.2000, va ser una de les primeres tresescollides pel National Press Club en un famóscartell que ha donat la volta al món.

Egunkaria, com salta a la vista per qualse-vol que viu a Euskadi i el sap llegir, és un diarique no és gens sospitós de "terrorisme". Gens.És objectiu i plural, informant millor que moltssobre el món i la situació basca, essent críticaamb les posicions poc democràtiques. Acaba-vade publicar en exclusiva una fascinant entre-vista amb l'ex-cap del programa nuclear ira-quí, actualment resident als Estats Units. Diu-menge passat, sense anar més lluny, publicavauna extensa entrevista amb Fernando Savater,un indici de la pluralitat que caracteritza el mitjà.Si hem de parlar d'ajuts "especials" ¡informa-ció intoxicadora, perquè no mirem el rocam-bolesc cas de La Razón, un altíssim percentat-ge de la tirada de la qual és comprada per Ibé-

ria per repartir entre milers de passatgers cadadia en contra de la normativa que s'hauria d'a-plicar en aquest camp. Això no seria objected'un interés per part de l'Audiència Nacional?

Els destralers del PP creuen que els donaráfruits l'atac frontal que han encetat contra la cul-tura basca, posant en entredit la Federació d'I-kastoles (per cert, premiades arreu pel seu altnivel] pedagógic), AEK, entitats culturals i edi-torials, i ara els diaris, primer Egin i ara Egun-karia. Pensen que això els reportará vots mésenllà de l'Ebre i, potser, entre el sector base ques'arrengla amb el projecte espanyol. Pero) jo tincels meus dubtes que els surti bé a la llarga. Creeque aquesta estratègia, com abans la de Marga-ret Thatcher, la pagaran molt cara pel l'obses-siu odi que els mou i l'esperit de creuada repres-siva que en traspua. Avui la Federació Interna-cional de Periodistes, la més prestigiosa orga-nització europea de periodistes, ha pres cartesen l'assumpte ¡ha apuntat que "quanl'únic diarien (lengua basca es tanca, es llanca una granombra sobre la llibertat de premsa".1és així.És per això que l'onada de suports a Egunkariaha estat molt important, arribant al punt que lamateixa Facultat d'Informàtica de la Universi-tat Basca ofereixi les seves installacions per poderseguir editant aquest bon diari que no ha de tri-gar a sortit amb normalitat per seguir informant-nos amb veracitat i visió plural d'a') que passaal món. 52

Toni Strubell i Trueta

11 11'111.220 I" DE MARÇ DEL 2003

Qué passa aMunic?

Corren temps dolents per la pau dels pobles,de tots els homes i dones pacífics i de bona volun-tat. Les tropes de l'imperi ianqui, disfressades decroats de la pau i l'ordre (pera ells no hi pot haverpau sense ordre...), es disposen a atacar el règimde Saddam Husayn, que tampoc és precisamentcap xaiet, sigui dit de passada. Sembla que el motiu"real", ja no tan amagat, és la cobejança pel con-trol del petroli . Jo, personalment, opino que tambéhi ha la seva dosi de belicisme assedegat de sangi de ganes de mostrar al món qui és qui mana iqui talla el bacallà. Un repte més a la dissidén-cia. A la llibertat, diria jo, però vaja...

Cansat, potser, no sabent ben bé perquè, obrola meya biografia de Hitler, escrita per Ian Kers-haw i publicada per Península, aquella editorialcatalana amb tant bona voluntat "ibérica".

En el primer dels dos llibrets de pàgines queel llibre dedica a les indispensables il.lustracions,veiem una instantània de la Odeonsplatz, a Munic,plena a vessar d'una multitud entusiasta i exul-

EsperantoLa veritat és que l'esperanto és, de fet, total-

ment marginal a la Unió Europea: cosa d'anar-quistes, bahais i lingüistes especialitzats. Podenestar bé els CDs en esperanto per tal de difondrela cultura occitanocatalana, per?) nacionalmentpoc més ens beneficia, i el temps que no es detu-ra -no sé si us heu adonat- se'ns acaba.

Una llengua que s'está ofegant -és a dir, l'oc-cità, el català- ha menester d'un salvavides, nopas d'informació sobre dietes macrobiòtiques(posem percas). Cal recuperar el sentit de la rea-litat i un ordre lògic per sortir-nos-en, en comp-tes de deturar-nos i vagarejar tant per les sendesinacabables de l'eruditisme i les anècdotes cul-turalistes.

El que hem de menester és de parlar bé 1 'anglèsi promocionar-nos i projectar-nos internacional-ment en anglès, i deixar-nos de recargolamentsmarginals als quals som tan afeccionats els cata-lanooccitans i que les nacions lliures, de pensa-ment lineal, no copsen quasi mai.

tant. És 2 d'agost de 1914 i el país rep joiós ladeclaració de guerra. Encara falta molt de tempsper viure l'amarg gust dels desastres, les trinxe-res, els gasos (sí, sí, armes químiques en ple corde la civilitzada Europa), la guerra de desgast...I després del gran drama (La Gran Guerra), lesreparacions de guerra, el creixement del feixis-me i altre cop la guerra dels pobles. 1 els piratesdel capitalisme internacional abraonant-se,podritsi barroers, sobre "els pits destrossats per la guerra

L'Europa de 1914, doncs, es llença al carrer,a les places, a celebrar el seu belicisme. Les mul-tituds, onejant els barrets (aleshores Munic enca-ra "portava barret", parafrasejant Sempronio), fes-tegen la declaració de guerra, manifestació delseu belicisme agressiu. El món encara es divideixen bons i dolents i cal, de totes passades, escla-far els dolents. Qué s'han cregut! No tinc a la màconstància gráfica, per() no cree que les multi-tuds, a París, fossin menys entusiastes en el seupatriotisme belicista. Qui pensava, aleshores ,queels pobles, els ciutadans, tindrien una reacció tanpatriótica, en defensa deis estats que encarnaven,en darrera instància, els interessos de les "seves"respectives burgesies imperialistes? I no sols els

No perdem pas el temps amb marginalismesi enfocaments folklòrics i anecdòtics, propis d'uneruditisme fora de l'abast de la massa que enscal guanyar. No somiem tant truites, baixem a larealitat.

Cordialment,Ricard.

Jacme Delmas <jacme@occitania.org> wrote:Kaj Tiel PluLo nom es pas gaire occitan, mas ne fan de

la promocion de l'occitan.Un jorn, ai entendut un lingüista suïssa, Lau-

sanne , que nos a explicat, a Bordéu, que l'espe-ranto éra mai parlat en Asia que en Európa, puéique éra un instrument per mata lo monoteïsmelingüistic [ non, me digués pas que gaiti encaralos franceses ? Que pensi tanben als angleses

en ajudar a aprene una lenga aisada, l'esperan-to, e multiplicar aital lo nombre d'envejar a saberde las coneisséncias lingüisticas, per lo ben decada ciutadan d'aqueste planeta. Car apréner len-gas [1] es aisit !

Lo grope a causit de reviscolar cançons cata-

ciutadans... Recordem que la socialdemocráciaen ple es va declarar profundament patriótica i nova trigar gaire a donar el seu vot favorable als crè-dits de guerra, fent un gran favor a les respecti-ves burgesies belicistes, i un magre favor a l'en-tesa i la pau entre els pobles. Alguns dels dissi-dents eren aleshores minoria a la petita Zimmer-wald, a Suïssa.

"Un segle curt després", que dirien alguns his-toriadors, les multituds europees sortiran al carrer,a les places, precisament, amb una actitud dia-metralment oposada a la de 1914. Aquest cop,.sense barret, és > clar, hom sortirà a llençar alvent, aquest vent que de vegades no té prou forçaper endur-se les paraules, missatges d'esperança,de pau ,de llibertat i de convivència fraternal entreels pobles. 1 tot això a despit d'un poder, sempreprepotent, que continua entestat en mantenir-nosen la lógica de l'odi, la por, la violència i la ignoràn-cia. Alguna cosa está passant?

Alguna cosa es mou i els temps tornen a can-viar?

Tanco el llibre i em pregunto qué passarà el15 de febrer del 2003 a la Odeonsplatz de Munic.52

Mateu Llopis

lana e occitana, associadas a musicas medieva-las ( en temps de guérra aquó fa plaser e prepa-ra a la patz ).

La produccion es catalana, del Principat [ Bar-celona 1. La distribucion es occitana [ Dónavila

... Já un produit occitanó-catalan !E quand se parla de l'edat medieval, se parla

del Reialme d'Aragon l'entendem claramentdinc tot lo CD, aquel reialme perdut.

« Sojle de la klara temp' » [ avétz legit « al'entrada del temps clar » 1 es lo primier Cd delgrope. Lo grope s'es format a Montpelhier en1998, al moment del congrés esperantista mon-dial.

E, dempuéi aquestes temps clars, avem per-dut fórça nosautres en Occitánia ; es seguramentperqué lo Cd s'acaba ambe una version en espe-ranto d'un cant popular de la guérra civila ispa-nica : « En la fronto de Gandesa », avétz legit «Dins lo front de Gandesa ».

De que cal vos conselhar : crompatz lo CDaqueste !

Jacme DelmasRef : vinilkosmo@esperanto.org

Crisiinstitucionalen tota regla

El govern de l'Estat espan-yol es troba en la situació mésdelicada des que fa prop de setanys prengué el poder el PP. Ésrnés, la crisi no afecta sols a totsels membres del gabinetcomençant pel seu president. Ésuna crisi institucional en totaregla, la major deis del 23-F, datadel frustrat cop militar.

Un govern enfrontat a totsa a cada un dels sectors. Contrael regants i consumidors amb elPla Hidrológic Nacional. Con-tra el pobla base amb les dis-tintes mesures repressives. Con-tra els treballadors arnb la refor-ma laboral, el decretás... Con-tra elsestudiants i professors perles distintes Deis universitàriesi les relatives a l'ensenyançaprimaria i secundaria. Contra elpoble i els treballadors de Gali-cia per la seva nefasta actuacióen el cas del Prestige...

Des de fa més d'un any,vagues, manifestacions fins el204 se segueixen en resposta ala política del govem.

Mereix algun recolzamentaquest govern? Mereix el recol-zament que l'executiva delPSOE li ha donat amb la Lleide Partits ¡les diverses modifi

-cacions legals que retallen lesllibertats? Mereix el recolz.anientofert mitjançant el Pacte d'Es-tat que tota la oposició, des dela direcció del PSOE i IH, ofe-riren en el desastre de Galicia?

Cada dia de manteniment delPartit Popular en el Govern ésun risc per a la democràcia, pera les aspiracions dels treballa-dors i la majoria.

A Galicia s'ha arribat allímit: no hi ha cap motiu per apermetre que aquest governsegueixi.

Per altra part, i aixóés lamen-table, les direccions del CCOOi UGT han acceptat signar larenovació del ANC (Acord perla Negociació Col.lectiva).Aquest acord, al meu criteri,suposa la moderació salarial jaque basa les pujades de l'IPCprevist, quan les "previsions" delgovern de l'any passat s'hanequivocat un cent per cent (del2% previst al 4%). Amb aixòs'ha perdut una part importantdel poder adquisitiu. Si sumamals treballadors públics, que amés no tenen revisió, ens tro-bam amb un recolzament

inacceptable al governdel Pitta pujada de l'IPC, evi-dentment, és una trampa i caladvocar per una pujada gene

-ralitzada de salaris com a únicamesura. Aquesta és l'exigènciaque jo dirigeix a traves de lesplanes de L'ESTEL, als nostressindicats per a tots els treballa-dors del país.

Pere Felip i Buades

21l'r DE MARÇ DEL 20031 9 11T11

CER V ESS A

Aritmética, degustació i funcionament del cervell humàL'estiu, amb els seus moments d'ociositat

ofereix la possibilitat de cometre alguns jocsintellectuals que sovint no passen de ser aixòmateix: diversions una mica poca soltes. Peròsi no ens podem permetre reflexions desassen-yades xarrupejant una deliciosa Lager austría-ca després d'un excel.lent dinar de llonza Ila-minera amb bolets, al bell mig de I 'estiu , quanho farem?

Som especialment ave-sats a llegir ressenyes d'ex-periéncies sobre la degus-tació de la cervesa i la pos-sible combinació d'aques-ta amb aliments. Hem visti llegit de tot. Hem vist llis-tes exhaustives de combi-nacions,auténtiques bíblies.Hem llegit rareses originalsque algun cop també ens hanagradat. Ens hem assaben-tat de receptes i procedi-ments diversos amb defini-cions més o menys preci-ses, suggeriments que erenpoc menys que lleis i pro-

postes gairebé aleatòries. Normalment, nosal-tres solem advocar per una absència de marc.Les llistes de combinacions possibles ens sem-blen com lleis d'obligada observació. No seguir-les pot conduir al 'anatema. Sovint els seus autorssón menys sectaris que els seguidors que, des-prés de prendre coneixement d'aquesta mena dedecàlegs, solen aplicar-los a la lletra i perseguirels heterodoxos.

Nosaltres som heterodoxos practicants, pernaturalesa i per convicció. Les obligacions ensprovoquen aversió i els sectarismes , repulsa. Salu-dem dones l'edició de llistes de casoris entrecervesa i aliments però només les seguirem siens agraden.

Però per riure una mica, us proposem unapetita teoria sobre l'associació entre cervesa ialiments que se'ns va acudir, jo ho hemdit,degus-tant una Lager austríaca (capitosa, densa, d'undaurat intens i brillant, lleugerament amel-lada...)

Segons el nostre entendre, existeixen mol-tes formes d'associar gustativament un alimenti una beguda. Totes són lícites. Pot ser útil pren-dre'n consciencia per tal d'evitar proferir algu-na enormitat o simplement per poder fer un mateixles experiències, sense intermediaris, senseadvocats ni procuradors ni escriptors de dubto-sa inspiració. Les combinacions de tast podenrespondre a diverses intencions que podem des-criure matemàticament. Avisem però que el fetque les distingim no implica que es facin sepa-radament tot i que, a la práctica, al menys a lanostra, una fórmula pot impedir la manifestaciód'una altra.

Però anem al gra que es fa tard i vol plou-re.

Quan volem associar un aliment i una begu-da, solem prendre primer el sòlid i, un cop pro-cessat aquest darrer, solem afegir la beguda. Elsdos elements no coincideixen exactament en laboca tot ¡que barregem les restes d'aliment ambla nova beguda. Establim una gradació en la quel'aliment és més important que la beguda.Sumem sensacions que no són de la mateixaimportància. El resultat és una modificació deles sensacions gustatives a favor d'algun aspec-te preexistent en el sòlid que hem ingerit. Hopodríem expressar de la forma següent: A és l'a-liment, B seria la cervesa i el que hem fet és méso menys sumar-los. En el cas que les caracte-rístiques que es posen en evidéncia o que es modi-fiquen pertanyen a I ' al iment, tindríem l'equa-ció següent:

A + B = A'

on A' és una modificació de A.En el cas que la barreja gustativa es decan-

tés cap a una exaltació o canvi de les particula-ritats de la cervesa, podríem simbolitzar el feno-men de la forma següent:

A + B =B'on B' és una alteració de B.Si, fins i tot hem donat més importància a

la beguda i l'hem presa abans, l'equació sona-ria així:

B + A = B'Però hi ha més possibilitats. La més diver-

tida seria la que implica una combinació realdels dos compostos aromàtics originals perdonar una nova experiència. Deliberadament"sumem" o barregem els dos aliments en un mateixmoment temporal. Una mica com si a més d'a-juntar els aliments i la beguda, els haguéssimtambé combinat químicament. Aquesta expe-riència es podria expressar com segueix:

A + B =Con C és un element nou producte nou. I par-

lant de "producte" tal vegada hauríem d'escriureAxB=Cen lloc de la primera forma, però no creiem

que la discussió d'aquest detall sigui gaire fruc-tífera. Ens quedarem amb el fet que, aquest cop,hem mesclat a posta les aromes per aconseguir-ne una de nova.

Finalment, vindria la combinació menysadvertida. I aquestaés una descoberta molt recentper nosaltres que requereix algunes explicacionsprèvies.

Com els bussejadors de la nostra web hosaben, existeixen uns llúpols molt particularsusats en moltes cerveses escoceses i en algunairlandesa que aporten aromes de fusta, de llen-ya cremada, ¡en algun cas, de terra mullada (aque-lla que va bé per refrescar el cap). Quan les des-cobrim per primera vegada, sorprèn i la nove-tat és agradable Habituats a les reminiscènciesflorals i d'herba fresca de la majoria de les Lageri Pils, aromes que recorden les olors de caban-ya de muntanya són agradoses i, recordantalguns moments d'infància, entranyables.

Per?) tenen un defecte important: solen ocul-tar i obliterar gairebé tot el demés. Són aromesfortes i persistents que acaben molestant una mica.D'una cervesa escocesa esperem més i reca nopoder accedir als misteris del braceig caledoni.Especialment si és de difícil accés i no podemgaudir de moltes ampolles. En efecte, en el casde no trobar unes característiques que sabemque es. troben en una cervesa, sempre tenim op-ció de repetir el tast. Però si les existències sónreduïdes o testimonials, procedents de la genti-lesa d'algun amic com en Xavi, que ha fet elviatge, l'enuig pot arribar a ser majúscul.

Llavors cal intentar tots els trucs possibles:beure la cervesa a temperatura de celler o, finsi tot, un cop fet el primer tast, deixar-la escalfarper prendre-la cada cop més temperada amb I 'ob-jectiu de descobrir les aromes de malt i algunaltre component del llúpol. Però tot i així, tro-bem algun rastre de malt caramel o crystal, unasólida base de malt pale, cosa gens menysprea-ble però encara no hem "trobat" la ale fruitadaque cercàvem. I és frustrant perquè coneixemel cm i i el fabricant i sabem que allò hi és.

La solució ens arribà per atzar i a més enssuggerí tot el que precedeix i el que segueix (des-prés de maduració , per descomptat). Simplementvam fer carn a la brasa. No a la planxa, a la brasai amb fusta que vam anar a buscar nosaltres matei-xos. Tots sabem que la carn surt afavorida ambaquest procés ancestral de preparació. Qualse-vol tipus de carn rostit d'aquesta forma ens dis-pensa aromes múltiples de brasejat en les quees poden barrejar compostos fenólics produïtso vehiculats pel fum. Quan hom menja carn a

la brasa, se satura d'aromes de cremat o de torrat.Hom respira olors de fusta cremada. Hom acabafins i tot fent pudor de fum. Fins al punt que jani se'n adona. L'olor de fum desapareix de lesnostres experiències olfactives per saturació. Elnostre cervell, al cap d'una estona de rebre elmateix estímul, decideix que allò ja no és inte-ressant, emmagatzema la informació i se'ndesentén per ocupar-se de coses més interes-sants.

Aquí l'hem d'atrapar i presentar-li quelcomque té, entre altres, aquella característica de laque está saturat. El nostre cervell procedirà ambaquest estímul com fins ara: l'ignorarà. Si el queti oferim és una cervesa amb llúpols escocesos,el cervell farà com si no existíssin les aromesfumades i s'ocupará de coses noves: malts , espè-cies, fruitats.

Hem de repetir que la descoberta fou for-tuïta però l'experiència se'ns presentà especial-ment agradable: descobrírem que aquella cer-vesa atresorava olors de pera i de poma i alguntoc de raïm. En el llúpol trobarem una referèn-cia lleugera al té verd i tot plegat s'acompan-yaya de tocs molt discrets d'espècies o herbesque es movien entre el pebre i el curri o quel-com semblant. Un festival de primer ordre. Deltot recomanable.

Matemàticament I 'experiment podria traduir-se de la forma següent:

(A + B) — B = Aon A és el gust de la cervesa, B l'aroma de

cremat (que alguns imputen més a la fermenta-ció que al llúpol) i A + B seria l'aroma generalde la cervesa. Si traiem aritmèticament B ,el gustde fusta, obtenim els compostos que diem quehem descobert.

Per a la vostra informació, la cervesa incri-minada era la Revolution Red Beer una IrishRed de la Dublin Brewing Company. La carnprocedia directament de I 'Osona, concretamentde Seva.

Aquestes fórmules no tenen res de seriós.Són un joc que ens hem inventat més per diver-sió que com a estri de recerca de gustos i aro-mes. Es pot discutir, rebatre, modificar i detrac-tar. No hi ha problema. Ni tan sols entrarem endiscussió.

Però el joc ha valgut la pena. De forma lúdi-ca hem demostrat que existeixen moltes acti-tuds davant d'un got de cervesa. Ja hem comen-tat que hi ha gent que no pretén degustar res.Només volen refrescar-se amb una beguda queafalagui el paladar D'altres sí que volen degus-tar i combinar cervesa amb aliments, pero) com?Totes les posicions són acceptables. Realment,aquest és un terreny que encara és completa-ment lliure: els polítics encara no hi ha ficat elnas. De manera que cadascú és ben lliure de feri de buscar el que més Ii convé. Com ho hemvist aritmèticament, els gustos i aromes podenpotenciar-se entre ells. Es poden barrejar per acon-seguir sensacions noves o poden confrontar-sei eliminar-se entre ells.

Un galimaties de molta consideració que noens veiem en condicions de sistematitzar ni dereglar.

Tot i així avancem un apunt: no és que hàgimdescobert res de ben especial ni que es tractid'una llei absoluta. Però queda clar, al menysper a nosaltres, que la combinació de can, a labrasa amb ales "de fusta" és recomanable perpermetre la aprensió de totes les característiquesde la cervesa. Insistim que ni) es tracta de capregla. Només és una experiencia nostra que hemvolgut compartir amb els altres afeccionats a ladegustació de la cervesa.

Apa, siau. Bon profit i a més beure! 52Albert Barrachina Robert

Agost 2002

CONFONDREOUS AMB

CARAGOLS ACAUSA DE

L'ESCOLÀSTICA PROGRE

Nica: > Be, espero que en Colomno fos català.

JT: I quin mal hi ha a descobrir uncontinent?. Descobrir no implica assas-sinar. No consta enlloc que en Colomassassinás ningú. Pizarro -el que veniaals bitllets espanyols- per ex. sí, peròaquest era conquistador. Descobrir ésuna noble activitat científica i mer-cantil, sobre la qual es basa tot pro-grés.

Nica: > La veritat es que de colo-nitzadors idescobridors' ja n'hi han prou als paï-

sos imperialistes .Com afiliad' un paísocupat em fa posar malalta que ningúes pugui sentir interessat o orgullos/aper les barbaritats comeses. No hi hacoses mes interessants per les que pre-ocupar-se a Catalunya que demostrarque potser no van ser els espanyolsels que van donar inici al genocidi aAmérica

JT: Confons ous amb cargols: des-cobrir és descobrir, no pas matar.Guaita ahttp://www.unitat.org/colomn.htm

Nica: > sinó un portador d'ADNcatalà ( 9? 9799personalment no hi creeen un ADN català ni d'enlloc)

JT: Creure és lliure, per?) abans calinformar-se' n , de cada tema. Existeixuna mena de prototipus dominantd'ADN català com de qualsevol lloco raça del món. Per ex. fa anys ferenun estudi de l'ADN dels valencianscomparat amb el de les altres "auto-nomias" i quin era el més paregut?.. .Hoendivines? Dones el dels principatins,és clar. Ja ho intueix la saviesa popu-lar: "Catalans i valencians, cosins-ger-mans". La prova de la paternitat...

Tenir un ADN no implica racis-me, és sols una dada científica comqualsevol altra. De vegades aquestamena de raonaments típics dels anar-quistes de bareto, tan pinxos i demagó-gics , tan jacobins i menyspreadors, sónutilitzats pels libels del feixisme espan-yol contra els bascs, i per acomplexar-encara més, si això fos possible- elsesclaus catalanets -tan inteculturals devegades que serien capaços de rein-troduir el canibalisme i l'ablació delclitoris per respecte intercultural-, aveure si ja s'enfarinen del tot comMichael Jackson -o Sergio Dalma aca nostra, que fins i tot es canvia elcognom, massa catalanesc-, canta enforaster, parla en foraster i és del R.Madrid (així sí que el trauen per lesTVEs i a les revistes del maruherio).

Deien mirant fotos del M. Jack-son en distintes èpoques: "USA, 1 ' ú-nic país del món on un negre pobrepot esdevenir una blanca rica". Tan-mateix jo no trob q sia l'únic país delmón on passen aquestes coses.

Ismes i compassióEls alarmismes ("mireu qué passarà"), els

victimismes ("mireu qué ens fan"), el cofoïsme("a nosaltres, que som tan bons i tenim una cul-tura tan patatí patatá), el meliquisme paranoic("ho fan expressament", "ens miren malament",quan potser ni ens miren), són actituds que tambésón personals (cadascú és lliure de perdre el tempscom vol), per() que s'intenta que es difonguincom codis de conducta col.lectius.

A nivell personal, cadascú pot combregar ambl'opció que vulgui, com pot ser de l'equip defutbol que vulgui. A nivell col.lectiu, en comp-tes d'adoctrinar políticament penso que s'hau-ria d'incidir en una actitud cívica més arreladaen les persones, i menys amb abstraccions queindueixen a un absurd com el de parlar en plu-ral ("ens fan això": com que ens fan? si jo nom'he mogut de casa avui, si avui he estat malalt,

si avui m'ho he passat la mar de bé llegint aquestllibre, si avui m'he barallat amb la dona...).

Una actitud cívica basada en la compassió,parauleta que posará la pell de gallina a més d'undogmàtic ,però que etimológicament vol dir "patiramb", és a dir, posar-se a la pell de la gent, detota la gent. Coi, a molta gent Ii rebenta la gentque fa tufillo catòlic, per exemple, perquè sem-bla que tot el que digui estigui tenyit d'aquestavisió de les coses, i no ens adonem que el quefa tufillo no és el catolicisme, sinó el fet d'esta-blir prèviament qualsevol "-isme" que desfigu-ri la visió de les coses, sigui el catolicisme, l'es-panyolisme, el catalanisme, l'ecologisme o elque sigui.

Mirem de ser francs,d'aturar-nos un momenta mirar-nos a nosaltres mateixos i el que tenimal voltant.

I amb la visa de papa, qui ésP.P.er- veu un cocodril i avisalas Pifiar. Qué li diu?

lene un Lacoste...!

auna parla se'n diuen "pihos",e rich boy/girl" (i com a adjec-

m dir "xaves" o "ricatxets" o "malcriats".

1 9 113?1122 1" DE MARÇ DEL 2003

El no a la guerra i l'Exèrcit de BarcelonaEls preparatius bél.lics que viu el món occi-

dental aquests dies no fan sinó anyorar aquells altrespreparatius que els catalans no van saber fer perresistir l'ocupació de les tropes del general Fran-co. De fet, segons un dels analistes militars solle-vats Luis Maria de Lojendio , les tropes feixistesespanyoles, un cop en territori català, s'havien d'en-frontar ni més ni menys que amb l'Exèrcit de Bar-celona per poder copar tots els territoris catalans.

La realitat, tothom ho sap, va ésser ben dis-tinta. Des de l'avanç de les tropes faccioses perles comarques de ponent, a principis de gener de1939, Barcelona va caure com una poma maduranomés vint i tants dies després. La Varsòvia de lamediterrània no va existir. L'Exèrcit de Barcelo-na va quedar reduït a uns comptats focus de resistèn-cia pels vorals de Sant Pere Mártir. No obstantaixò, Barcelona no és va lliurar a l'enemic sensemés. Efectivament, van existir els preparatius: laxarxa subterrània de refugis,l'arribada de més armesi municions, els plans de fortificació artillera a lasena de Collserola, o tantes altres propostes rea-litzades. L'Exèrcit de Barcelona l'havien de for-mar els 10.000 Brigadistes Internacionals situatsa Sant Cugat del Vallés que no van poder retornarals seus pasos d'origen per motius polítics, aixícom el que en quedaria del delmat Exèrcit de l'E-bre, i del més virtuós Exèrcit de l'Est, ambdós sotael comandament teòric del GERO (Grup d'Exèr-cits de la Regió Oriental) també conegut com Exèr-cit de Catalunya.

La Hiló catalana d'aquest esdeveniment con-temporani suposa admetre que qualsevol prepa-ratiu no pressuposa res. L'Exèrcit de Barcelona ésanomenat així per les tropes rebels, quan des dedins hom difícilment n'havia sentit parlar. La cau-tela en l'avanç de les divisions feixistes tractavad'estalviar energies per poder encarar la gran bata-lla per Barcelona. Les informacions enviades aixíhavien de deixar-ho entendre. I tanmateix, l'en-fonsament militar de la histórica piala de Barce-lona va ésser rotund. L'Exèrcit de Barcelona, fan-tasma o no, va ésser incapaç de frenar els exèrcitsespanyols contraris a la República catalana.

El llenguatge de les armes, usant els termes delPremi Blanquerna d'enguany, Jorge Semprún, nosempre és el més efectiu. Ni tan sols els més bonspreparatiu l defensius poden garantir un determi-nat resultat. Hi ha una munió de factors que s'hau-rien de poder garantir i que són pràcticament impos-sibles d'assegurar: la lleialtat dels soldats, la capa-citat técnica,l'análisi estratégic, o tantes altres varia-bles. Vist així, no es d'estranyar, com deia l'ho-menatjat, que optem definitivament per les armesdel llenguatge, més disponibles i manejables.

L'exemple de l'Exèrcit de Barcelona és útil

per moltes raons. Primer per desdramatitzar el fetmateix de la guerra, ja que si bé aquesta pot éssermolt aparatosa en els seus preparatius tot sovintacaba en un autèntic foc d'encenalls. En segonlloc, per recriminar els qui confien en la impro-visació d'última hora, doncs si bé Barcelonapodia haver resistit fins canviar el curs de la histò-ria per la proximitat en la signatura del Tractat deMunic (invasió del Sudets a Txéquia per Hitler)a la práctica no va fer-ho. I finalment, perquè lapercépció de I 'enemic normalment está molt exa-gerada, ja que els qui més han parlat de l'Exèrcitde Barcelona són els espanyols i no tant els cata-lans.

Albert Pons, enginyer de camins igualadí, enel seu estudi sobre la caiguda de Catalunya a mansd'un nou totalitarisme espanyol diferent del esta-linista, afirma que la clau de tot plegat está en lainsubordinació de l'Exèrcit de l'Ebre el qual obeïadirectament les consignes del Partit Comunista d'Es-panya (PCE) en detriment de les provinents delGERO, alt comandament de l'Exèrcit de Catalunya.La llarga ma de Stalin va fer possible aquesta abe-nació militar que va costar milers de vides huma-nes, i el gran desgast humà i nacional català de laBatalla de l'Ebre, entre moltes altres atrocitatsbél.liques conduïdes des de la intransigencia espan-yola, en aquest cas marxista.

El judici pendent, encara no realitzat, a San-tiago Carrillo i altres dirigents comunistes delmoment, per la mort de tanta gent innocent, no fasinó destapar les dificultats dels catalans per dema-nar responsabilitats sobre fets propers d'una gue-rra que mai havia d'haver-se succeït.

I és que només repassant una mica algunsfets recents hom queda astorat de les perversesderivacions que tot enfrontament bél.lic suposa.Però no tant pel fet mateix de la guerra, nor-malment combat obert entre gent d'armes, sinóper la mena de traïcions i agitació social que des-plega. La guerra ja no és aquella mena de gestahumana que descriu Ernst Jünger a "Tempestesd'acer" i que el va conduir a defensar un certsvalors militaristes. No. Enmig d'un món medià-tic, la guerra ja no és noble, sinó que es basa enla manipulació i la desinformació de la pobla-ció. S'ha fet llunyana i estranya a la gent nor-mal. Ja ningú sap qué vol dir lluitar per la justí-cia i la llibertat. I com diu la germana Pilar Vila-San Juan des de Pakistan, la paraula pau ja no técap valor. Ara, a tot estirar, pot parlar-se de toleràn-cia per sobreviure. Cosa que també dic jo, ara,des del Principat, als Països Catalans. 52

@ Llorenç Prats-Segarracampusjove@correu.vilaweb.com

SolitudEstic sempre sol,

Observant i cavil.lant al meu entron,Esbrinant el perquè del meu dol,

Angoixa situació sentir-se solSolitud d'un mal jorn.

Jo sóc com sóc i no sé canviar,Jo que sóc diferent,

Jo sempre he donat la triáHe après a desconfiar,

He après a estar sol i no sé canviar.

La meya poesia és tristaReflecteix la necessitat,

Sóc un vaixell a la deriva,La meya solitud és permanentEl meu esperat amor no arriba.

La meya estimada solitudSerá la meya més fide] companyia

Així podré jorn darrera jornEsbrinar el perquè de la meya desgràcia.Preguntaré constantment: solitud meya,

Perquè has estat tuI no un altra, la meya companya. 52

Joaquim Pugnau i VidalSant Feliu de Gixols (Baix Empordà)

ACUDITS

FAULA DE L'OCELLETUn conillet anava pel bosc i de sobte es posa a ploure a bots i barrala.

Busca refugi i troba un arbre buit, per() dins hi havia un ocellet, iii diu:- Ocellet, ocellet, deixa'm entrar a l'arbre que m'estic mullant.I l'ocellet Ii diu:- No et deixo, que no hi ha lloc per a tots dos.L'ocellet va tornar a insistir:- Au, vinga, ocellet, deixa'm passar que agafaré una pulmonia.- Que no! que t'he dit que no entres!Cada cop plovia més i el conillet estava completament xop i amb veu

suplicant li va dir:- Vinga, ocellet, que tinc molt fred.I l'ocellet va respondre:- Quye no! i no m'ho tornis a demanar! Quan dic que no, és que no!

MORALITAT: Com més mullat está el conillet, més dur es posa roce-Ilet.

Un basc está llençant adob a un camp de maduixes.Un altre que passeja Ii diu:- Qué fas?- Mira, llençant merda a les maduixes.- I no ho has provat encara amb la nata?

Un catequista basc provava d'explicar la humilitat de Crist:"Mireu si n'era d'humil Jesucrist, que va néixer a Betlem havent pogut

néixer a Bilbao." 52

De qué va enVa sobrat ve rent que es pot

Alzehimeti

12'113 4T11 1" DE MARÇ DEL 2003 23

JOAN BOVER

Un Moll combatía... i modernFrancesc de Borja Moll no només ens va ensenyar

el significat de les paraules o com s'havien d'escriu-re. Si pegam una ullada a la seva vida, veurem quesempre va mantenir una actitud dialogant, però fermai segura quan feia falta. Una actitud que, per ventura,a molts d'habitants d'aquestes illes ens aniria molt béa l'hora de defensar la nostra cultura.

Aquest tarannà ja el va exhibir de ben jove. Mollva néixer a Ciutadella i hi va viure durant els seus pri-mers desset anys. A principi del 1921, Moll va desem-barcar a Mallorca, cridat pel manacorí Mossèn Alco-ver perquè l'ajudás en la feina del que es convertiria,amb els anys, en el Diccionari Català-Valencià-Bale-ar. Ben aviat, va poder comprovar que mossèn Alco-ver no es cansava mai de fer feina. S'aixecava a les 4de la matinada i deia missa a les 5. Moll tampoc noquedava curt: s'aixecava a les 6 i mitja. Ho cregueu ono, Mossèn Alcover ho trobava massa tard i li va ofe-rir un augment de sou si consentia d'aixecar-se a les5, però Moll va trobar que a les 6 i mitja ja n'hi haviaprou i s'hi va negar. Aquesta resposta és digna de teniren compte si pensam que venia d'un allotet de dessetanys, però més encara si recordam que el carácter rús-tic i agressiu del mossèn .Amb el temps i la convivencia,Moll va tenir més d'una ocasió d'enfrontar-se a lesidees d'Alcover, sempre per qüestions filològiques id'enfocament del diccionari. Encara que Alcoversovint manifestava el seu punt de vista amb crits i mano-tades , la perseverança i el carácter més seré de Mollvaren acabar guanyant totes les batalles.

Va tenir més d'una ocasió per demostrar la defen-sa que feia dels seus principis i de tot allò que consi-derava just. Una vegada, havia de pronunciar una con-ferencia a Lleida, però el governador civil només l'au-toritzava si la deia en castellà. Varen començar les nego-ciacions per intentar convencer el governador que noera gaire lògic que una conferencia sobre qüestionslingüístiques del català, a Lleida, es fes en castellà.Però el governador no va voler cedir: just abans decomençar, va arribar una ordre seva ratificant la impo-sició del castellà. Moll, que esperava darrera una cor-tina per pujar a la tarima, es va posar dos dits a la gar-gamella, va fingir ronquera i va dir: "estic afònic". Laconferencia es va suspendre. Però el rumor de la veri-tat i de l'actitud tancada del Govern Civil es va escam-par ràpidament per tot Lleida i, al cap d'unes setma-nes, tothom estava més a favor de parlar català quemai.

L'any 1956, Moll estava pronunciant una altra con-ferencia a la Universitat de Barcelona quan, de cop,es varen presentar dos policies amb l'ordre d'acabar-la en castellà. Mentre Moll continuava parlant, els orga-nitzadors varen intentar raonar amb els policies. Elsvaren dir que era absurd que una conferencia comengásen un idioma i acabás en un altre. No tenia sentit. Elspolicies ho varen entendre i varen cridar el governa-dor civil per demanar instruccions, per') aquest es va

encaparrotar en I 'ordre Així que varen passar un pape-ret a Moll, que era dalt de la tribuna. Moll es va atu-rar i només va dir: "El delegado gubernativo exige quela conferencia termine en castellano. La conferenciaha terminado." Va recollir els papers i va davallar dela tribuna. Ja poden imaginar el trull que es va formardins la sala i la indignació dels qui I 'escoltaven . Tambéés bo d'imaginar, però, que la presencia policial els vadissuadir de dur les seves queixes massa més enfora.

Un dels aspectes que podrien parlar més a favorde la seva valentia podria esser la seva tasca al frontde l'editorial que ell mateix va crear. L'any 1937, enplena Guerra Civil, fa aparèixer la collecció "Les Illesd'Or", dedicada d'una banda, a mantenir i escamparles obres dels grans autors, com Costa i Llobera o Ruizi Pablo i, de l'altra, a donar a conèixer nous valors lite-raris d'aquells anys, com l'eivissenc Marià Villangó-mez . Aquesta col-lecció demostrava que, a més de lesrondalles, es podien llegir en català poesia, novel-la,teatre i assaig, o sigui, les quatre branques bàsiquesd'una literatura. L'any 1954 començava una alta col.lec-ció, "Raixa", encara més ambiciosa, ja que no noméshi tenien cabuda autors i temes de les Balears, sinótambé del Principat, del País Valencià i del Rosselló."Raixa" significava la incorporació d'una empresamallorquina a les activitats editorials de tota la comu-nitat de llengua catalana. Tal volta aquesta tasca sem-bla senzilla, però encara avui, les relacions editorialsi de distribució de llibres entre els territoris que par-lam una mateixa llengua no són tan fluïdes com hau-rien d'esser.

Però no només els fets varen demostrar la valen-tia de Moll, sinó les seves idees. No heu de pensar decap manera que, perquè Moll es va passar tota la vidaestudiant llengües i literatures, era un home antiquati capellanesc. Res més enfora de la veritat. Llegint lesseves memòries ens trobam amb comentaris moltmoderns. Tant, que encara avui a qualcú u semblaranrevolucionaris. I en canvi, no se'ls pot negar sentitcomú i unes bases ben sòlides. Per exemple, quan diuque l'estat natural de les persones no és la monogà-mia, ésa dir, una única parella, sinó Uñes. En el volumtitulat Els primers trenta anys, podem llegir les parau-les següents:

La monogàmia és una necessitat que s'imposa permotius de salut i de finances. Si no fos per això, crecque tots els països tendrien per normal la poligàmia.O almanco ,una modesta bigamieta.Aixó,parlant entrenosaltres, em sembla respondre tan de ple a les exigèn-cies de la naturalesa de l'home com a la del gall. Peròqué hi farem! Ni la salut ni la butxaca permeten aquestestat ideal.

En definitiva, Moll, això de tenir més d'una pare-ha, no ho veia tan desencaminat .Com que estam segursque la idea n'haurà sorprès més d'un (i agradat a molts!),potser és el moment d'acabar l'article aquí perquè hipugueu meditar. 52

ÍTACA

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,has de pregar que el camí sigui Ilarg,ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,que siguin moltes les matinades

que entrarás en un port que els teus ulls ignoraven,i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.Has d'arribar-hi, és el teu destí,però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,sense esperar que et doni més riqueses.

Itaca t'ha donat el bell viatge,sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítacat'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

sabrás el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més llunydels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos.Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l'avui que ara us encadena.I quan sereu deslliurats

torneu a comenear els nous passos.Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del denla que ara ja s'acosta.I quan creieu que arribeu,

sapigueu trobar noves sendes.

IIIBon viatge per als guerrersque al seu poble són fidels,afavoreixi el Déu dels vents

el velam del seu vaixell,i malgrat Ilur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.Bon viatge per als guerrers si al seu poble són fidels,el velam del seu vaixell afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat Ilur vell combatl'amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,plens de ventures, plens de coneixences. SI

Lletra:1-Kavafis

(Adaptació de Lluís Llach sobre una versió catalana deCarles Riba),

11-111- Lluís Llach Música: Lluís Llach

EL CATALÀ, SENSE TVFa uns dies, el Consell d'Estat francés va anul.lar

totes les ajudes públiques a les llengües minorità-ries.Aquesta decisió ha comportat la desaparició delprograma de France 3 Viure al país, que cada diu-menge cap al migdia, i per espai d'uns 30 minuts,permetia que el català i l'occità, alternativament (unavegada cada 15 dies), es poguessin somiar com unarealitat. Voldria agrair la tasca de l'equip de pedo-distes que en pocs mitjans feien un programa honesti modern.

Potser ha arribat l'hora d'exigir als mitjans decomunicació que es diuen catalans que realment tin-guin en compte la realitat dels Països Catalans, queavui encara hi són i potser demà no.

Josep Lluís Vázquez i Carrera Regidor de cul-tura

Vilabertran(Carta publicada al diari "Avui". 6/2/2003)Comentari: Em pareix absolutament inaccepta-

ble que tants catalans perdin tan miserablement eltemps amb antiamericanismes que sols ens barrenel pas al futur, mentre sistemàticament obliden o ama-guen el genocidi en marxa que ens está exterminant.

Jo no sé ja com qualificar-los: Rematadors delgenocidi francoespanyol? Trepanadors de cervellsde catalanets? Embolicadors de la realitat més dura?Quintacolumnistes? colonitzats? Oncles Torn/Ole-guers? Encegats?Antiamericans obsessius? Jacobinsmentals? Pseudocatalanistes amb autoodi? Acom-plexats? Fariseus jacobins de l'antiianquisme?

No ens deixem enredrar per aquesta tropa jaco-bina, sisplau. 12

24 1' DE MARÇ DEL 2003

1°11211

W W-W - If• w y y w 1// 11` Y

VER I FALS PATIMENT

y y as at lor a Y 11 y y ww-w-w-y-y-yy-w.111-

PER RICARD COLOM -

✓ "La veritable pena té corretja, és púdica".(Christian Friedrich Hebbel, 1813-1863, poeta i dramaturgromàntic alemany).

Ir "L'autèntica pena és la que pateixes sense testimonis".(Marc Valed Marçal, 40-102, poeta satíric llatí nat a Cala-taiud).

✓ "No és pas gran la dolor quan permet el plor".(Pietro Metastasio, pseudònim de Pietro Buenaventura Tra-passi, 1698-1782, poeta italià).

✓ "El patiment de debò no té llàgrimes, tant com l'alegriaveritable no té rialla".(René Descartes, 1596-1650, filòsof i científic francés).

RENÉ DECARTES.

✓ "No tinguis por, companyona,que els homes com jo,si ploren, és d'alegria,si riuen, és de dolor".(Augusto Ferrán).

✓ "Com parlar de Déu després d'Auschwitz?,us demaneu, a l'altra vora de la mar, en [abundor.Com parlar-ne dins Auschwitz?, es demanen ací els com-panys,carregats de raó, de sanglot i de sang, ficats dins la mort da-ña de milions".(Pere Casaldáliga, bisbe català pels desemparats al Brasil).

✓ "Qué distinta fos la nostra dolor si comprenguéssim quela fi, la mort, no té per qué voler dir negativitat, sinó més aïnapositivitat!. Una cosa com quan l'estudiant diu: "Ja he arri-bat al final, sóc metge ja!" o quan una dona infanta, entreangoixes i esperances, i abraça el seu nadó i es din "Ja sócmare".(Leonardo Boff, teóleg de l'alliberament perseguit per la puden-ta Cúria vaticanista).

✓ "Tortura: no hi ha veu sinó la del sanglot, ni rostre sinóel dels turmentadors".(Beda, monge saxó, 675-735).

BEDA EL VENERABLE.

✓ "Així com aquell qui se'n va de sa terraab cor tot ferm que jamés hi retorn,lleixant amics e fills plorant en torn,cadascú d'ells a ses faldes s'aferradient plorant: "Anar volem ab vós.Oh, no ens Ileixau trists e adolorits!"e ell és forçat els seus haver jaquits:¿qui pot saber d'aquest les grans dolors?".(Ausiás Marc, ca. 1397-14-00, Gandia o València-l459,Valencia, "el gran català d'amor mestre").

✓ "Sols aquell que ha de trastocar la pena en càntic s'es-tima la vida".(Rinaldo Aldo Pellegrini, 1927, científic italià).

✓ "En la joventut, hom té llàgrimes sense pena; amb mésanys, pena sense llàgrimes".(Proverbi francés).

✓ -No has pas amb at al súmmum de la pena quan enca-ra tens força per a plànyer-te'n".(Cavaller de Bruix, 1728-1780, escriptor francés).

✓ "Qui ha de caminar amb eixelebrats té un llarg viatgede dolors, car raure amb un tararot és tan dolorós com estaramb un enemic; per?) l'alegria d'estar amb el savi és com lajoia de trobar un parent estimat"."Si trobeu un home constant, despert a la Ilum de dins, eru-dit, que ha sofert molt de temps, devot, noble, seguiu aquesthome gran i just així com la lluna ressegueix el camí delsestels".(Dhammapada, "L'alegria" 15/207-208).

BENJAMÍ FRANKLIN.

✓ "Per a dur les afliccions d'unes altres persones, tothomté coratge i encara prou per a estalviar-ne".(Benjamin Franklin 1706-1790, polític, físic, filántrop iescriptor estadounidenc).

✓ "Viure estimant, estimar patint, patir callant i sempresomrient".(Teresa Sodupe).

✓ "La gent amb cor sols es pot afligir per algunes desgrà-cies privades de les quatre o cinc persones per les quals s'in-teressen. Els qui no tenim cor podem afligir-nos per tota menade dissorts. És millor".(J. Serment).

✓ "Tinc la major pena que cap cor hagi patit. Hauré menes-ter de corets secundaris per a contenir I 'excedent de tantapena".(G. Mosca).

✓ "Si té remei, per qué te'n planys?. I, si no en té, per quéte'n planys?".(Proverbi oriental).

✓ "El confinament solitari, amb el record deis pecats pas-sats, és un racó de l'infern. De vegades mirí la copa d'aigua

que tenia dins la cel.la per convencer-me de no ser ja a l'in-fern. Sabia que dins l'infern no n'hi ha, d'aigua".(Richard Wurmbrand, pastor evangèlic d'una minoria nacio-nal torturat a Romania pels nazis i els stalinians).

✓ més desesperats són els càntics més bells. N'hi had'immortals que són només sanglots".(Alfred de Musset, 1810-1857, poeta "francés).

✓ "Per vida feliç és menester d'entendre sempre menysdissortada, és a dir, suportable. I, realment, la vida no se'nsha pas donat per a gaudir-ne, sinó per a sofrir-la, per pagar-la"(Arthur, Schopenhauer, 1788-1860, fi lósof alemany pessimistai voluntarista).

MEISTER ECKHART.

✓ "El cavall més ràpid per arribar a la perfecció és el sofri-ment".(Meister Eckhart, místic alemany medieval).

✓ "Ombriu de la pena, quasi bru.car la pena mascara en esclatar,on jo no em trob, no s'hi trobahome més afligit que no cap altre més.Pena amb pena i pena desdejun,pena és ma pau, i pena ma batalla,ca que ni em deixa ni es calla,sempre al seu amo fidel, per?) importú.Cards, penes m'oposen llur corona,cards, penes m'abriven I lurs lleopardsi no em deixen bo ni un sol os.No podrá amb la pena ma personaenvoltada de penes i de cards:quant de patir pena per a morir-te!".(Miguel Hernández, poeta comunista oriolá mort tísic a lespresons franquistes, empresonat pels pares de l'actual PP, a"Umbrío por la pena").

✓ "Hom és més perfecte com amb més perfecció sent lesdolors d'altri".(St. Gregori el Gran, ca.540-604, bisbe de Roma).

✓ "No hi ha res de tan gran com la decisió i el coratge dela gent disposada a sofrir i sacrificar-se per llur dignitat i lli-bertat"."La resistencia noviolenta ve caracteritzada per la bondat pera acceptar els patiments sense venjar-se'n,els cops deis opo-nents sense retornar-los-hi".(Martin Luther King, 1929-1968, pastor baptista afroame-ricá, capdavanter dels drets civils i de la II uita contra la gue-rra del Vietnam).

✓ "Que s'identifica de bé el Crist amb el patiment del nos-tre poble! Així semblen clamar moltes cabanes, a m untó raconsmiserables, a muntó adins les presons i en dolors, molts amhfam de justícia i de pau: "Déu meu, Déu meu, ¿per qué m'has

DANT

1°11T11

1" DE MARÇ DEL 2003 25

abandonat?" No ens ha pas abandonat, és l'hora en qué elFill de Déu va passant amb tota sa anega de pecats per l'o-bediència que Déu Ii demana per a poder perdonar aqueixospecats de la humanitat d'on deriven totes les injustícies, totsels egoismes".(8.4.1979, Mons. Oscar Amulfo Romero, arquebisbe de S.Salvador, assassinat per militars feixistes d'El Salvador i nocanonitzat per la Cúria vaticana).

✓ "Jo hai vist temps que no em piala res;ara em content de ço qui em fa tristura,e los grillons lleugers ara preu mésque en lo passat la bella brodadura.Fortuna veig que ha mostrat son volersobre mi, volent que en tal punt vengut sia;però no em cur, puix hai fet mon déverab tots los bons que em trob en companyia".(Jordi de St. Jordi, cavaller valencià empresonat a Itàlia pelcondottiero Sforza, al seu poema dit "Lo presoner" o "Desertd'amics").

✓ "con, més prens part en les alegries i en les penes de lagent, més propers i estimats se't van tomant...Però són elsofriment i els problemes que et fan ser el més pròxim".(Mark Twain, pseudònim de Samuel Langhome Clemens,1835-1910, escriptor i periodista estadounidenc)

✓ "La pena fa els homes sincers".(Henry Ward Beecher, 1813-1887, protestant congregacio-nista estadounidenc).

✓ "L'aflicció, com el ferro a la forja, dóna forma quan col-peja amb violència"(Christian Nestell Bovee).

✓ "La malaltia és la que més cas fa dels doctors: a la bon-dat i a la saviesa sols els fem promeses; el patiment, l'obeïm".(Marcel Proust, 1871-1922, escriptor francés).

MARCEL PROUST.

✓ "Tota dolor vol ser completada; altrament, no és plena-ment sentida".(Emile Chartier, Alain, 1868-1951, filòsof francés).

✓ "El patiment silenciós és el més funest".(Jean-Baptiste Racine, 1639-1699, poeta tràgic francés)

✓ "El patiment és el principal nodriment de l'amor, i qual-sevol amor que no s'alimenti amb una mica de sofrença puramor"."Tu també vas cercant dolors inútils.-Jo sols vaig cercant .dolors que puc llevar a l'altri"."De tota manera, rares voltes l'errarà qui es posa com a deure

MAURICE MAETERLINCK.

primer de treure un patiment al més débil per a carregar-lodamunt de si mateix".(Maurice Polydore-Marie-Bemard Maeterlinck, 1862 Gant- 1949 Cannas, assatgista i dramaturg flamenc).

✓ "Qui s'identifica amb els altres i fa seu el sofriment d 'al-tri aqueix, oh Arjuna, és un ver jogui".(Bhagavad Guita 6:32).

✓ "Tret del sofriment físic, tot és imaginad".(Jacques Chardonne, 1884-1968 ,novel .lista francés,de temá-tica sovintejadament conjugal).

✓ "El patiment és sempre menys fon que la queixa".(Jean de la Fontaine, 1621-1695, faulista i novellista fran-cés).

✓ "El vostre pensament és el de les xerrameques i els fal-sos plaers. El meu és el pensament d'aquell perdut en sa prò-pia terra, estranger dins sa pròpia nació, solitari entre sosparents i amics.El vostre pensament fa sonar trompetes quan balleu. El meuprefereix l'angoixa de mort a la vostra música i dansa.El vostre pensament us fa aspirar a títols i càrrecs. El meum'exhorta a servir amb humilitat.El vostre pensament diferencia el pragmàtic de l'idealista. Elmeu descobreix que la vida és una, i que ses mesures i pesosno coincideixen pas amb els vostres. Aquell que etiquetesd'idealista, pot ser un home pràctic.El vostre infon arrogància i superioritat dins els cors. El meusembra l'amor a la pau i el desigd'independència.Vosaltres teniu el vostre pensament i jo el meu".(Khalil Jubran, 1883-1931, escriptor i artista libanés).

✓ "Assumiràs la veu d'un poble,i será la veu del teu poble,i serás, per sempre, poble,i patiràs, i esperarás,i aniràs sempre entre la pols,et seguirá una polseguera.I tindràs fam i tindràs set,no podrás escriure els poemesi callarás tota la nitmentre dormen les teues gents,i tu sols estarás despert,i tu estarás despert,i tu estarás despert per tots,No t'han parit per a dormir:et pariren per a vetlaren la llarga nit del teu poble.Tu serás la paraula viva,la paraula viva i amarga.Ja no existiran les paraules,sinó l'home assumint la penadel seu poble, i és un silenci.Assumiràs..."(Vicent Andrés Estellers, Burjassot, l'Horta, 1924 - Valèn-cia, 1993; periodista i poeta ereiticopatriòtic valenciá, consi-derat el principal renovador de la poesia valenciana con-temporània).

✓ "La consecució del'herénciali endolcí a muntó la dolorque li causava la pèrdua del seu amic, el canonge. Potser nol'hauria pas ressuscitat, però el plorà".(Honoré de Balzac, 1799-1850,escriptor realista francés, infa-tigable i torrencial).

✓ "Nessun maggior dolore I che ricordarsi del tempo

felice I nella miseria"."No hi ha major dolor que recordar els temps feliços desde la misèria".(Dante Alighieri 1265-1321 La Divina Comedia [c. 1310-201. "Inferno", càntic V, I. 121):

✓ "Allò que cerc pertot arreu és la máscara sota la qualels homes amaguen llur dolor".(André Maurois, pseudònim d'Emile Herzog, 1885-1967).

✓ "En veure la inutilitat "práctica" de ma vida, rumia-va en Jesús a la creu: també Ell hi era sense poder-se'nmoure i ja no podia fer aiiò que féu durant sa vida públi-ca...i, tanmateix, estant féu la cosa més granb. redi-mir-nos a nosaltres, els pecadors".(Van Thuan, bisbe catòlic vietnamés, durant sos 20 anysde presó).

✓ "La gent dissortada trob a la temperatura antipática,sia la que sia. La pluja augmenta Ilurdesgracia, el sol la fa acréixer i tot els fa prendre una dolorcruel".(Vicky Baum, 1888-1960, novel .lista austríaca, d'obra varia-da i abundosa).

✓ "De tots els animals que damunt la terra caminen irespiren, ningú no és més feble que home. Mentre elsimmortals Ii forneixen la felicitat i li'n serven la fortale-sa, pensa que cap mal no ha de prendre; però quan en repsa porció de mals, amb prou feines els suporta".(L'Odissea, Homer, s. IX-V111 a. C.).

✓ "Ningú no pot obligar-vos a oblidar el que us hanfet".(Bill Clinton, expresident estadounidenc, als albanokoso-vars, novembre del 99).

BILL CLINTON.

✓ "Quan has renunciat del tot a convertir-te en algú -un sant, un pecador convertit, un home d'església, un justo un injust, un malalt o un benpensant- per a viure en lamultitud de tasques, qüestions, èxits o fracassos, expe-riències o perplexitats -això és, per a mi, viure en el món-, I lavors et poses plenament en les mans de Déu.. .i és aixícom et converteixes en un home, un cristià, Ilavors ja noens prenem seriosament les nostres sofrences sinó els sofri-ments de Déu en el món, aleshores yeti lem amb el Crista Getsemaní...Per qué havíem d'ésser arrogants davantels nostres èxits i sentir-nos derrotats pels nostres fra-cassos si en la vida d'aquest món també patim la passióde Déu?"."Les armes de l'Evangeli han estat de bell nou esmola-des pel nostre combat i patiment".(Dietrich Bonhüffer, 1906-1945, pastor de I 'Església con-fessant alemanya contra el nazisme, executat per partici-par en la conxorxa contra Hitler).

• "Ja que he cridat, i heu dit que no, he estés la mà; iningú no es dóna per entès, heu deixat estar tot consellmeu, i no heu volgut saber res de la meya reprensió, tambéjo em riuré de la vostra dissort, en faré escarni quan vindràla vostra paor".(Proverbis 1:24-26, atribuïts al rei Salomó, devers l'any1000 a .0 .).

r "Si una ánima té més paciència per a patir i méstolerància per a ser mancada de gusts, és senyal que témés aprofitament en la virtut"."El més pur patir duu i ocasiona un entendre més pur".(Sant Joan de la Creu, 1542-1591 ,"Punts d'amor",Andú-jar). 52

L'ANTIFEIXISME A MALLORCA. IX LLIBRE

(Les lluites deis anys vuitanta)

Cercle clos: Valerià Pujol en el record (I)MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

26 1- DE MARÇ DEL 2003 1°11211

Cercle clos el llibre que acaba de publi-carla prestigiosa co101ecció de poesia menor-quina "Xibau", no és una poemari recent.Els poemes de Cercle dos corresponen acarpetes d'originals embastats a finals delssetanta i començaments del vuitanta. Entreels anys 1982 i 1983 quedaren enllestits dospoemaris: el que porta per títol Foc i fum ique va ser editat per "Oikos Tau" en el núme-ro 21 de la col.lecció de poesia "Quadernsde la font del cargol", que dirigia ValeriàPujol; i Cercle clos que acaba d'editar"Xibau". Foc i fum tengué molta més sortque Cercle clos. Nascuts en el mateix tempsi sorgint ambdós de les mateixes coordena-des culturals, Cercle clos ha restat prop devint anys dins dels calaixos. El Premi deLiteratura de l'Ateneu de Maó l'ha ressus-citat del seu llarg somni.

Entre aquel' Foc i fum editat l'any 1983a "Oikos Tau" i aquest Cercle clos de laco101ecció "Xibau" de l'Institut Menorquíd'Estudis s'han publicat la majoria dels meuspoemaris: El cicle dels insectes. Punt final,Les Plèiades. Els poemes del'horabaixa.Pla-nisferi de mars i distàncies. L'obscura ànsiadel cor. Un violí en el crepuscle. Revolta Perifèries. Rituals, Llibre de pregàries,Record de Praga i el que properament edi-tará la Universitat Autónoma de Barcelona:Temps moderns: homenatge al cinema,

La primera selecció, és a dir, el IlibreFoc i fum tengué la sort de guanyar l'any1983 el Premi de Poesia "Maná Manent".En el jurat d'aquest premi hi havia l'escriptorValerià Pujol ,que aleshores era l' ánima cul-tural de la citada co101ecció de poesia "Elsquaderns de la font del cargol". Una col0 lec-ció que ja portava editats vint números ambpoemaris de Rafel Vallbona , Josep B ras , Tere-sa d'Arenys, Ventura Ametller, Josep-LluísSeguí, David Jou, M . Antònia Grau i el mateixValerià Pujol ,entre molts d'altres autors cata-lans.

L'amic Valerià Pujol va editar el ¡libreguardonat amb el "Maria Manent 1983" enla seva col-lecció de poesia i, des d'alesho

-res, mantinguérem una forta i estreta amis-tat que només la seva sobtada mort poguéinterrompre.

En aquells anys jo portava la secció d'en-trevistes del suplement de cultura del diariÚltima Hora, la qual dirigia 1 'eseriptorAnto-ni Serra. Vaig entrevistar-hi més de centescriptors dels Països Catalans. A les pàgi-nes d'Última Hora sovintejaren els escritsque parlaven de l'obra de l'enyorat ValeriàPujol. El diumenge 27 d'abril de 1984 PereCaravaca Ribas hi publicava l'article titu-lat "Quan l'angoixa es fa silenci", una acu-rada anàlisi del llibre d'en Valerià La tristaveu d'Orfeu i el tornaveu de Tàntal que aca-bava de guanyar el Premi Carles Riba dePoesia. El poemari havia estat editat per Proaen la collecció "Els llibres del 'Ossa Menor".

El 6 de gener de 19n publicàvem unestudi de Sebastià Serrano titulat precisa-ment "La poesia d'en Valerià Pujol".

A partir de tots aquestes articles (i delpremi de poesia "Marià Manent 1983"), lanostra amistat s'afermà. Per aquells anys ven-gué a Ciutat i, malgrat el seu delicat estat

Valer» Pujol.

de salut, poguérem parlar Ilarg i amb pro-funditat del complicat món de l'escriptorcatalà compromès amb la lluita per l'alli-berament nacional i social del seu poble.

Home lligat profundament a les forcesdemocràtiques i marxistes de lacomarca del Maresme -era l'ànima deles activitats clandestines a Premià deDalt-, Valerià va ser un l'exempled'inte101ectual català en la líniadefinida per Gramsci ("l'inte101ectualorgànic de les classes populars") i pelCongrés de Cultura Catalana

Parlant d'ell mateix, Valerià va escriu-re: "Em dic Valerià Pujol i vaig néixer a Pre-mià de Dalt el 1952, un premonitori 28 defebrer d'any de traspàs. Vestint-me d'ex-plorador, pea), vaig iniciar l'aventura. Lallicenciatura en Filologia Románica emdonà el dret d'apallissar les tendres criatu-res amb classes dañes a l'Institut.

'A les sabanes del Maresme he exercitde guerriller cultural i, de tant en tant, heparat les xarxes de la política amb risc d'al-guna esgarrinxada. Interessat per la relacióentre les arts he co101aborat en l'experièn-cia de Coses d'art i també he etzibat parau-les per revistes, diaris paperots: Última Horade les Illes, V món. Penthouse...

`Ja al cor de la selva, i com que em pesa-ven molt, per sobreviure m'he tret de sobreset ¡libres de poemes com ara Destinatari d'albes, Limito al nord només amb el teusexe. La trista veu d'Orfeu i el tornaveu çleTanta] i La xarxa del númida.També he publi-cat una novel-la, Interruptus i dos ¡libres denarracions: Mantis i altres transformacionsi Els conys saborosos.

'En la selva de la literatura he patit tambéalgun accident com és ara guanyar el Docu-menta, el Nacional de la Crítica i el Riba,a pan d'algun cop de roc antic i minoritari.

Ara com ara continuo navegant per l'A-mazones. Prego que, en cas necessari, emtingueu present en les vostres oracions".

És un brevíssim resum d'una vida cre-ativa i de compromís com n'hi ha poques.

Home lligat profundament a les forcesdemocràtiques i marxistes de la comarca delMaresme -era l'ànima de les activitats clan-destines a Premià de Dalt-, Valerià va ser un

l'exemple d'intellectual català en la líniadefinida per Gramsci ("l'intellectual orgá-n'e de les classes populars") i pel Congrésde Cultura Catalana. En aquest temps de bui-dor postmoderna, d'escassedat d'escriptorsde la categoria d'un Joan Fuster, Manuel dePedrolo,Josep M Llompart o el mateix Vale-rià, el seu record, l'exemple continuat de laseva tasca ens anima a continuar pel camíde defensa de les clases .populars amb lamateixa força i ferrenya voluntat de lluitaque ell ho va fer.

En el web de la revista L'Opinió de Pre-mià de Dalt, i en l'apartat "Edició especiald'Homenatge a Valerià Pujol", podeu tro-bar una completa informació sobre la sevavida i la seva obra. Un web del tot recoma-nable per a no perdre mai la perspectiva dequins són els autèntics intellectuals cata-lans i de com mai no s'ha d'oblidar l'obrai l'exemple que representen.

En aquest web, Jesús Fuxet i Compte,en el dossier "Valerià i el poble", recordaels anys de frenètic activisme cultural i polí-tic de Valerià Pujol. Diu Jesús Fuxet: "Pro-moció cultural [organitzada per ValeriàPujoli començant amb teatre infantil, seguitdesprés del teatre pels grans amb aires d'a-vantguarda: cursets i activitats diverses enmolts dels aspectes que estaven encallats perles circumstàncies; molt més important laparticipació en I 'Assemblea de Catalunyaamb reunions massa compromeses a les qualsno faltava pas: vet-en-aquí els principis. Enmig de sessions ben perilloses resultara sin-gular el sentir les seves petjades peculiarsque posaven tothom neguitós pel temor auna obligada escapolida amb tota la sevadificultat, tal com realment succeí durant lacélebre Marxa de la Llibertat al seu pas perPremià de Mar. Sort que els 'Verds' ,al veurela pinya que feia tanta gent al seu voltant,van fer la vista grossa després de detenir-los. La taula democrática' del poble i el 'Cen-tre d'activitats cíviques' del Maresme, duesplataformes evidentment 'subversives'; lavinculació amb 'Solidaritat amb els presos'i amb Drets humans', i qualsevol altre acti-vitatd'aquest tarannà que es muntava al poble,tenien la seva participació malgrat el seuestat. En algunes hi era al davant i, en oca-sions, a casa seva mateix".

Entre els diferents articles que diversosescriptors han dedicat als meus llibres, undels primers, el que per a mi representa mésés, sens dubte, el que serví de pròleg a Foci fum el poemari que en Valerià va publi-car en la seva collecció de poesia.

Crec que bona pan del que Valerià Pujoldeia de Foc i fum, podria aplicar-se al poe-mari que ha editat l' Institut Menorquí d' Es-tudis en la coblecció de poesia "Xibau". Comhe dit de bon començament els grans tretsinterpretatius de Cercle clos vénen a ser inter-canviables amb els de Foc i fum ja que hanestat escrits en els mateixos anys (finals delsetanta i començaments del vuitanta) i sónproducte quasi matemàtic d'idèntiques cir-cumstáncies personals, culturals i polítiques.

L'escriptora Maite Salord i Ripoll, mem-bre del jurat que m'atorgà el Premi de Lite-ratura de l'Ateneu de Maó de l'any 2001,

• ,..,Alw~siti

0MIQULI. Lóruz CRESVi

Premi Joan Ramis i Ramis 2001XL Convocatòria deis premis

Ateneu de Mal,

9nnnnnI 2 X02111

~21, :MY/. 11

ha escrit , parlant de Cercle clos: "Cercle doss'ha d'inscriure dins aquest panorama lite-rari tan personal de Miguel López Crespí.Es tracta d'un ¡libre unitari, de trenta poe-mes que dibuixen tot un seguit de recordsque el poeta ha anat acumulant al llarg dela seva vida. Ja els primers versos són totauna declaració d'interessos i, sobretot, de lalínia poética que l' autor ha seguit: 'Benvolgutsamics: / us faig lliurament d'aquests versos/ imprecacions / gens subtils poemes / quecorresponen a trenta anys / d'enregistramentsper tots els racons / del mapa de la meyapell'. No serveixen, per tant, les paraulesbelles per parlar de realitats grises. LlegintCercle dos trobarem versos gens subtils,eixuts he dit abans, i, sobretot, trobaremmemòria: aquests són els dos grans eixossobre els quals gira aquesta obra. Com lacara i la creu d'una moneda, el llenguatgeha de reflectir la vida. I llenguatge i vida -aquests trenta poemes- són, no poden serd'altra manera, durs i inapellables.

'El temps, aquella successió contínua iinvariable d'instants idèntics, és un cercle.Un cercle que els humans recorrem amb unamáscara posada i del qual és impossible fugir.Com diu López Crespí en el poema que dónanom al llibre, es pot intentar el camí de lafollia amb les seves infinites variants. Tan-mateix, 'potollane intentant escapar d'a-quest cercle com a bèsties, les persones des.:cobrim l'autèntica, i dura, veritat: el cercleés clos. I, si és clos, vol dir que no hi ha niuna petita escletxa per a la fugida. Aquestaés l'autèntica convicció del poeta.

'Així, és evident que ens trobam davantuna obra que parla del desencís d'una vidaque s'hauria volgut diferent. D'una vida roba-da i de la ràbia de l'oblit imposat. Perquèels perdedors són , sobretot, víctimes del silen-ci. Pecó, malgrat tot, no hi ha oblit possible,això és el que ens diu Miguel López Cres-pí amb les seves paraules. Però també ensho diu la realitat: els morts han començat asortir de les fosses i,amb ells, també la sevavida. Encara que tard i massa lentament, s'hancomençat a recuperareis noms d'aquells quepotser només formen pan de la petita histò-ria, d'aquella que mai no s'explica, per con-vertir-los en autèntics protagonistes de laveritat. Aquest és l'únic camí cap a l'espe-rança. El temps, continu i invariable comun cercle, només podrá obrir-se quan lesparaules del poeta es facin realitat: 'Caldriavirar/ despullar-se de les máscares' Nogens-menys, el camí no pot esquivar-se perd s'hade recórrer sense enganys, sense maquillat-ges. Perquè la negació del dolor dels per-dedors es fa infinitament més insuportableque el dolor mateix que s'ha patit". 52

Xarlot fent de Hynkel a The Great Dictator

271" DE MARÇ DEL 2003

Xarlotades intelligentsQuan l'Alemanya nazi

començava a despuntar perillo-sament, Charlot va dur a les pan-talles El gran dictador (1940),una comèdia satírica sobre Hitler.No li va ser gens fácil poderfinançar el film. Arran de la temá-tica, les grans productores deHollywood li varen fer el buit.Aleshores, Charles Chaplin vahaver d'endeutar-se de valent pertal de poder parodiar cinema-togràficament un nazisme enexpansió. A més de ser un cómicgenial, Charlot va ser un cineas-ta transgressor en un període dela história éspecialment delicat. Elseu compromís social no li va estal-viar acusacionspolítiques i morals:«Chaplin sempre va tenir en con-tra a una opinió pública normal-ment instrumentalitzadapels sec-tors més conservadors», apunta elperiodista Lluís Bonet (La Van-guardia, 22- I 2-02). Malgrat l'ad-versitat de l'entorn, el rodamónde barret fort, bastó de goma i peua-des d'ànec se la va jugar econò-micament i política.Córrer aques-ta aventura va ser un encert. Tantés així, que El gran dictador haestat reposat amb notable èxit alsnostres cinemes 63 anys després.I és que l'home que va riure's del

führer és respectat arreu tant pelseu indiscutible talent artístic compel to reivindicatiu i humanista dela seva obra.

No hi ha dubte que la comi-citat és un bon camí per desem-mascarar les injustícies d'avui endia. Per l'escriptor Gabriel JanerManila «el riure té ,doncs, una sig-nificació social, sancionadorad'uns valors específics (...) L'hu-mor que hom utilitza en la sátiraés agressiu, però es tracta d'unafunció fonamentalment social.Critica la realitat, alhora que pre-tén corregir-la». És per això queles imitacions de Toni Albá a Elsbufons del regne són una lliçó tantde valentia com d'higiene men-tal. Mai ningú havia gosat cari-caturitzar el borbó en un especta-de per por a sortir-ne escaldat. Iés que la democràcia espanyolaconsagra Juan Carlos I com into-cable. Segons l'antropòleg Emi-lio Temprano, l'humor és un antí-dot que desacralitza la soberbia:«Als dogmàtics, fanàtics i dicta-dors els disgusta moltíssim elriure! Si poden, el prohibeixen.Les dictadures censuren acudits ipublicacions humorístiques: quiriu és sospitós de ser crític» (LaVanguardia,8-12-99). En la matei-

xa línia, l'escriptor rossellonèsJoan-Lluís Lluís desmitificasarcàsticament la «grandeur» ambel seu darrer llibre Conversa ambel meu gos sobre França i els fran-cesos. Així com denuncia la des-trucció de l'ecosistema lingüísticnord-català.

Contemplar el món des d'unaperspectiva inconformista com-porta un risc. Potser sigui aques-ta una de les raons per les quals ahores d'ara d'intellectuals i d'ar-

tistes compromesos no se'n tro-ben gaires. I menys dels que ridi-culitzen el poder establert en claudesenfadada. El motiu?PerAlbertBoadella, director d' Els Joglars,la generació actual que nodreix elteatre es vol adaptar a la societaton viu, amb la qual cosa minva lafunció crítica del teatre i dels seuscontinguts: «Si no ets un inadap-tat no pots mirar la societat d'unaforma crítica, inadaptada. Si estásadaptat, aneo que vols es quedar

bé» (El País, 15-1-03).Ser capaç d'impregnar un aire

rebel en àmbits de difusió públi-ca, és determinant per tal de plan-tar cara a les arbitrarietats. La socie-tat tendeix a evolucionar quan lasuma de molts gestos d'aquestamena desemboquen en petits can-vis que, al seu torn, en produei-xen d'altres de més potents. Si ambel pas del temps Charlot ha esde-vingut un mite, és precisamentarran del seu sentit cívic i com-batiu. I és que la història la fan resànimes que arrisquen. Potser lamordacitat de Toni Albá i Joan-Lluís Lluís siguin l'inici de la fid'una monarquia prescindible id'una França jacobina,que segonsl'habitual ironia del periodistaAlfons Quintà, «és un circ per-manent al qual li han crescut elsnans» (Avui, 3-7-99).

Només amb actituds coherentsi emprenedores desvetllaremcomplicitats davant la intoleran-cia dels que no volen perdre unsprivilegis desmesurats. Si a méshi ha un xic d'humor, fins i tot

podrem fer-nos un tip deriure.

QUIM

GIBERT,

PSICÒLEG

Nova etapa de la revista Llegir sota la direcció delperiodista i escriptor Joan Peñas

"Volem donar les gràcies anticipades a Gabriel Janer Manila, Pere Rosselló Bover, Miguel López Crespí, Sebastià Alzamora, Lluís Alpera,Ferran Lupescu, Ponl Pons, Joan F. López Casasnovas, Miguel Ángel Lladó, Albert Herranz, Alex Volney i Joan Mayol per l'exce101ent dis-

posició mostrada i per la seva ferma voluntat en co101aborar per a que l'aventura de Llegir mai no s'acabi". (Revista Llegir)

Í No volem parlar de l'es-forç, de la lluita diària pertreure aquest exemplar alcarrer. Ara ja hi som i

només ens queda la teva respos-ta per saber si aquest és un pro-jecte viable".Amb aquestes parau-les, no exemptes d'una certa iro-nia, formulades ala fi com a dubteexistencial , començava el julio' de1994 l'aventura de Llegir unapublicació la capçalera de la quandeixava ben palesat, ja reblantclaus , que es tractava d'una revis-ta de "llibres i cultura". L'edito-rialista d'aleshores no volia quei-xar-se , per?) bé que esmentava l'es-forl i la lluita ja per endavant, perdesprés encolomar, diguem-hoclar, al lector, bona part de la res-ponsabilitat en la viabilitat del pro-jecte. I el cert és que tanta since-ritat a l'hora de dir les coses, elfeia encertar de pie. Perquè senselectors no hi ha escriptors possi-bles, no hi ha literatura; sense lec-tors no hi ha llibres.

Nou anys i escaig després deformulat aquell dubte de la pre-sentació, estem en les mateixes.No sabem si l'invent será dura-doro si el món ens donará betco-liada en voltar el primer cantó; per()

tot plegat, el poder replantejar-lo,el dubte, ja és molt, molt més delque podíem tots esperar. Més denou anys de camí vol dir tanma-teix que som vius i cuegem, elsuns i els altres: els que ara femLlegir i recollim el testimoni d'a-quells capdavanters del 94 i de totsels que han mantingut l'esperit dela lletra aquests anys, i els que "lle-geixen", que són , per qué ens hemd'enganyar, els que són, sense quefaci cap falta haver d'anar a cer-car na Maria per la cuina.

Sigui com sigui estem d'en-horabona perquè existim i notenim ganes de desaparèixer. Alcap i a la fi, en llegir/Llegir, comen viure, es conjuguen gairebé latotalitat dels verbs, els transitiusi els intransitius, els regulars i elsirregulars, els reals i els imagina-tius. Vet aquí, i doncs, alió queens és essencial a tots els que avuicelebrem que la capçalera de Lle-

no se'n hagi anat en orris: lavoluntat de ser els subjectes d' unamalafí de vides, viscudes o llegi-des, abans no siguem cridats a fervaumes. Som aquí, manllevantels versos de Bartomeu Fiol, perdir clar i llampant que no ens mou-rem d'aquí -tossuts, tossuts,/arrui-

Joan Pencas

xats, sorruts i llords/ i tot el quevulgueu-, i que ni tan sols el Ile-gir ens farà perdre l'escriure.

L'exemplar que avui teniu ales mans és tanmateix la baulanecessària per refermar-mos en elsobjectius fundadors de la revista,per continuar la feina feta per tantsi tants collaboradors que han fetpossible que Llegir fos tots aquestsanys l'única publicació en l'àm-bit dels Països Catalans en donarcompte de manera exhaustiva deles novetats editorials. Des d'a-quí volem, i doncs, agrair l'esforçi la lluita de Bici Amer, Josep J.Rosselló, Aina Solano, Paquita

Iglesias, Antoni Oliver, CarlesCanals, Jacint Planas Santmartí,Manel-Claudi Santos,Miquel Car-den, Jeroni Salom, Bici Mesqui-da i molts altres que hi posarenl'ànima per a que aquest fos unprojecte viable. I és també, aquestexemplar que teniu a les mans, labaula necessària per créixer, perassolir nous objectius; objectiusde pell i pèl molt diversos: man-tenir la qualitat, conservar el rigor,aprofundir en la voluntat de ser-vei al lector, incorporar novesseccions que permetin oferir unamés acurada informació de lesnovetats editorials que es pro-dueixen en l'àmbit de les terresde parla catalana. I, per suposat,ampliar el ventall de col.labora-dors que ens permeti un retrat commés virolat millor dels nostresescriptors i investigadors. Per aixòvolem donar les gràcies anticipa-des a Gabriel Janer Manila, PereRosselló Bover, Miguel LópezCrespí, Sebastià Alzamora, LluísAlpera, Ferran Lupescu, PonlPons, Joan F. López Casasno-vas , Miguel Ángel Lladó, AlbertHerranz, Álex Volney i JoanMayol per l'excel. lent disposició

4

mostrada i perla seva ferma volun-

tat en co101aborar per a que l'a-ventura de Llegir mai no s'acabi.I entre els objectius que ens pro-posem -no seríem sincers si n'a-maguéssim un que és a la vegadaun viu desig- hem d'esmentar eld'aconseguir que d'aquí a nou anysel dubte per l'esdevenir. la pruïjaontológica, es vegin, si no dissi-pats, sí al manco mitigats, pa101iats,per la vostra fidel presència.Sigueu, i doncs, lectors; sigueu itambé hi serem nosaltres. En unaparaula: Llegiu! (Editorial de larevista Llegir)

Revista LlegirEditor: Pau TauraDirector: Joan PericásPlaça del Roser, 2, 2on. 07001-CIUTAT DE MALLORCATel: 609663787.akha@wanadoo.esAdreça de contacte:joanpericas@ono.com

Redacció: Neus Canyelles(narrativa); Miguel Cardell (poe-sia); Francesc M. Rotger (teatre,història, art); Llorenç Vich (assaig,biografia, memòries); Maria Arnaz(agenda); Cati Cladera (fotogra-fia 2)

La qüestió nacional: per la República,l'autodeterminació i el socialisme

Declaracions de l'escriptor Miguel López Crespí (1) a la revista d'investigació idenuncia social dels Països Catalans Kalegorria (número 17)

-L'anomeada "transició" es tanca el 78?-Mai no m'he cregut aquesta història de la tran-

sició, perquè aquest procés no va ser més que unaconxorxa per homologar la dictadura franquista alsmodels de democràcia burgesa vigents a l'Europaoccidental. Per tant,la "transició" va servir per reins-taurar a l'Estat espanyol la monarquia borbónicaamb vist i plau de l'imperialisme nord-americà idels governs europeus.

-Per qué va fracassar la revolució socialista al'Estat espanyol?

-Entre 1962 i 1978,a l'Estat espanyol hi haviaun moviment popular revolucionari que generavaprocessos de vaga general i moviments d'allibe-rament nacional i delluita anticapitalista no homo-logables a Occident. És a dir, no hi havia sindi-cats de tipus europeu sinó un ampli moviment anti-capitalista basat en les assemblees i la democrà-cia directa; els partits no controlaven el movimentobrer i tampoc ho feien els sindicats. Davant això,l'objectiu era clar: s'havia d'acabar de soca-relamb tots els processos de lluita no homologables,perquè a Europa només s'accepten els partits i sin-dicats que confessen lleialtat eterna a les regles dejoc burgeses i imperialistes. Així ho van ferel PCE,el PSUC i el PSOE. El que passa, però, és que amb

joves sense referents, ves per on que de sobte sor-geix el moviment contra la globalització capitalis-ta. Una munió de gent molt jove, que ara es qües-tiónen si Lenin está superat, si Marx va ser un brè-tol, qué va passar a la Xina, i s'interessen pel Chei els moviments de descolonització dels països delsud. És important que aquests joves tornin a llegirels autors clàssics, pero) que ho facin de manera cre-ativa i no pas automática, com sovint ho va fer lameya generació. El que han d'aconseguir és utilit-zar els clàssics com a font de cultura i de formaciópolítica per contrarestar els missatges hipnòtics delpoder.

-La conjuntura afavoreix els moviments autò-noms?

-Aquests moviments tenen 1' avantatge de la pas-sió per no estar subordinats a burocràcies partidis-tes, per() pateixen el mal del menyspreu per l'or-ganització, que és clau per poder llegar movimentsforts a les generacions futures. És a dir, no tot espot reduir a anar de manifestació en manifestació,sinó que hi ha d'haver un mínim d'organització quevertebri el moviment i aferri la gent a la lluita.

-L'alliberament de la classe obrera és central enles reivindicacions dels nous moviments socials?

-La nostra generació tenia molt mitificada la

Els joves marxistes i nacionalistes, anarquistes i republicans del present, els moviments contra la mundia-lització capitalista son els hereus de l'esquerra revolucionaria del temps de la transició.

la "transició" tot això s'ha volgut amagar.-Qui ha pres el relleu de l'esquema revolucionária

als Països Catalans?-Els capitostos de la "transició" es pensaven

que després de 25 anys de persecució i crimina-lització dels moviments socials havien aconseguitfer empassar al poble la monarquia borbónica, elssindicats domesticats, l'economia de mercat i launitat sagrada de l'Estat espanyol. Si bé és veri-tat que les avantguardes de l'esquerra revolucionàriavan sucumbir davant l'ofensiva global de l'impe-rialisme, a poc a poc, pea), van renéixer els movi-ments nacionals d'esquerres, i recentment els con-traris a la globalització capitalista són els que hansacsejat de nou les consciències dels joves. Unsnanos que ho han hagut d'aprendre tot perquè s'hantrobat sense el suport de la generació anterior, queva desaparèixer o bé es va integrar als partits con-vencionals.

-És vàlid avui el model organitzatiu clàssic departit polític?

-Per respondre-ho caldria un llibre. El més impor-tant és que s'ha aconseguit capgirar l'estat d'ànimque ho donava tot per perdut. Quan els oligarquesdel poder es pensaven que per fi havien deixat els

classe obrera. Crèiem que posant-nos al seu serveide manera incondicional faríem la revolució. Arales coses han canviat. Hi ha d'altres problemàtiques, com ara el feminisme, l'ecologia o el nacionalisme, que abans es consideraven petitburgesesperò que avui els moviments socials han arribat acomprendre.

-Quin paper juguen els mitjans contrainforma-tius en la ll uita anticapitalista?

-Són un element clan per fer front al bombar-deig massiu que els mitjans convencionals fan delpensament únic. El més greu és que als Països Cata-lans s'editaven revistes i publicacions de tota mena.Per?) com va passar amb els grups de l'esquerrarevolucionària, els comandants de la transició hovan liquidar tot. A més, els revolucionaris i els mar-xistes no s'adonen que la lluita cultural també hoés de classes. ji ... han silenciat els autors més com-promesos del país: V.A. Estellés, Manuel de Pedro-lo, Gabriel Alomar o Montserrat Roig. I això és gra-víssim, perquè els joves es queden sense referents"revolucionaris" propis.

(Carmeta Bonastre).Kalegorria: paisoscatalans@kalegorria.net

28 I" DE MARÇ DEL 2003 1°11211

COP DE DESTRALEl llit de fusta s'ha quedat sol,

l'home s'aixeca i esperala llet bullida que es beu d'un glop

i amb afany esmola l'eina.

Cop, cop, cop de destraldes del matí fins al final.Fort, fort, cop de destral,la fusta vella tallar-la cal.

Amb el sarró i amb el gos ja velltravessa el bosc cada tarda,

i en el seu front d'arrugada pellla neu s'hi posa gelada.

Cop, cop, cop de destral...

Van caient arbres i, quan és fosc,pensa en la seva mainada,

no vol que passi la vida al bosccom l'ha passada el seu pare.

Cop, cop, cop de destral...

Pensa en la dona i el temps passat,i la destral ja li cansa.

Al cap dels anys, també s'ha tallattot el seu bosc d'esperances.

Cop, cop, cop de destral...

Lletra i música: Lluís Llach

AntimediocritatArnb ferida viurem,viurem amb tota l'esperança.Com Ii escau a l'amor la llei Iliure!I ens lligarem de manera suprema a la "feblesa"del zel fins a la mort.I un cop ressuscitats, serem raig de Ilum,aturarem a la gent per oferir un somriurei flectaran els genolls sobre la tema,contemplant la bellesa de la llenguaamb casta dolçor de caritat!Amb tot el cos,per fer fora la immunda mediocritat.

Marta.

ABRAÇADESAcabes de rebre una abraçada.És cert !! Aquesta vegada no pots escapar !!Aquest és el començament d'una Guerra d'Abraçades a Gran Escala !!Per això, abraça a tot el que coneguis !!!Abraça als teus amics, als teus enemics, A TOTS !!L'abraçada és la meya forma preferida de demostrar afecte.Pot significar tant, i tantes coses al mateix temps.Pot ser signe d'amor, amistat, refugi, o qualsevol altra cosa.Per això, allá va !!!Tot el que puc dir-te és que farà que el dia d'algú sia mes feliç.És a dir, tots necessitem una abraçada de tant en tant.Per això envia aquest text a qualsevol que el necessiti, a qui te'l vaenviar, A MI!!Déu sap que tots necessitem una abraçada a vegades !!

AMISTAT.ALGUNA VEGADA pensí que l'amistat era com la posta de sol en

el firmament: impressiona amb el seu color i bellesa per a després allun-yar-se amb la foscor. Ara vull pensar que l'amistat segueix essent comla posta de sol, però no pas per la seva fugacitat sinó perquè sempre esfarà clar per a tu, on estiguis, sempre enllumenarà la relació que amb-dós vam forjar. Si ets d'aquells que agrada de veure la posta de sol .d'a-quells que sol besar la sorra amb la suor, d'aquells que regala somriu-res a la gent pels carrers... Atansa't a mi i fem de l'amistat un lloc sotael sol. 52

De que viuel mallorquí?

CLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR

Sa gent s'alimentarà,De pa, de carn i de fruita,D'aixòja no hi ha cap dubte,Mallorca amb res contará.Sa terra se va oblidar,No donava rendiment,Aquella gent competent .Tota se va jubilar.

Aquella guarda d'ovelles,Que moltes se'n contaria,Es pastor la guardaria,Per dins ses tanques sipletes.Se menjaven ses herbetes.Conduïdes pes pastor.A sa gran possessió,S'hi treien moltes pessetes.

Aquella guarda de porcs .De trujes, yerro i sanats,Per engreixar preparats .Que donaven gran conhorts.Només queden els records .D'aquella gent que és major .Els agrada pensar-ho,Molts de ells, ja romanenmorts.

Aquell formós figueral,Que embellia els setnenters,De moltes classes i mes,Bordissots, roges, verdals.Engreixaven animals,Que d'enterra aplegaven,I bones que les trobaven,Evitaven els jornals.

Florien els ametllers,De races ben variades,Verderetes, canaletes,Jordis i felanitxers.

Uns formosos ramellers,Amb sos colors variats,Escampen els seus estrats .Dins els nostres sementers.Les fulles dels ametllers,Quant ells tot se despullaven,Les ovelles les menjaven .Eren uns bons aliments.

Varen tenir un bon tenis,Tot aquella temporada.Sa guarda tota engreixava,Amb quilos corresponents.Se tenia gran passió,Amb ses finques bentancades,De paret seca pujades,Per prescindir de pastor.

Un portell a un racó,Per poder tancar i obrir,Barrera d'ullástre tenir,D'eterna duració.A sa paret remataven,D'esquena d'ase acabat,Pujador en es costat,Per botar a s'altra banda.

I cada any s'enblanquinava.De calç viva per durar,Aquesta feina s'usa,

Cap any no se descuidava.

Per llaurar l'home emprava.Arada de fust, amb mantí.M'ho va ensenyar apadrí,Quan jo amb cinc anys emtrobava.Lo molt que jo disfrutava,Amb aquell mul somerí.Amor gros vaig posar-li,El fregava i l'abeurava.

Cap ajuda mai tengué.De tota s'autoridat,Però si, ben obligat,El contracte satisfer.De tot lo que colliré,El deu per cent entregava,El delrne s'anomenava,Per l'Església satisfer.

Al senyor í al rector,Es pagès los mantenia .És cap ben viu, ell faria,Per complir l'obligació.Sa terra fou des senyor.Que li venia d'herència,L'Església se penitencia,Del pecat alliberar-lo.

Sa va anar modernitzant,La feina del llaurador,Se feina de part major,Se va anar adelantant,Ses males herbes tallant,Amb s'arada amb orellotQue obria un sale ben gros,Sa terra anava girant.

El pagès tot curiós,Veure sa terra girada,De formiguer abonada.Sembrat de bones llavors.Era molt pretenciós.Per superar el veïnat,Tan d'animal com de blat,Volia superar-los.

El dissabte horabaixa,Diuen sa pretenció,Amb cavall i carretó,En el poble davallava,Duia sa seva sotnada,De ous i de caragols,Conills `gafats amb ginyols.Amb sucre i arròs canviava.

Els tractors varen entrar,Això se posa de moda,Era una eina molt bona.Fent feina poder colear.Tot els duros va gastar,Es pagès en aquell temps .I no l'ajudaren gensni el senyor ni el capella.

Aquell pagès apurat,Deixà se possessió .La lburà en el senyor,Ses forces havia acabat.Ara, esta jubilat,Cap jove hi vol anar.Tot se va abandonar,Això és el resultat.12

112 1- DE MARÇ DEL 2003 29

APUNTS PER LA NOSTRAHISTORIA MENUDA

PER EL CAVALLER ESTADES DE MONCAIRA

EL PLET DE SA DOMENEGA AFORNALUTX I LA TESTAMENTARIA DECAN XIM-TAMBORA A SÓLLER.

Sóc cavalleri cavaller mallorquísi hi teniu res a dirdoncs jo vos dirémolt claramentque me correspon el tractament.

Em podeu dir de tu, si voleusempre que bé me xerreu;l'amo i el vós ,vos regal;vostre parer més ben igual.i sapigueu tots i totesque no n'he d'escaldar sopes.

No vós deman que vossa mercè me digueuperquè entre altres raons,jo no venc de mossonsni pens que tal cosa me digueu.Amen Jesús.

28 d'abril de 1631Aquest dia a Pollença ha mort Llorenç Soli-

velles més conegut per en Barbavella el qualhavia fet testament, el 14 de setembre del 1626davant el notari Antoni Torres. El difunt teniaun fill que es deia Llorenç com el seu pare.

30 d'agost de 1729A l'església parroquia! de Sant Jaume avui

és batiada amb el nom de Beatriu Diana Ema-nuela una nina filla dels seus pares nascuda,el dia 29 del passat juliol, a la mitjanit.En sónpadrins de fonts els Senyors Isidoro Lobo iAina Maria Haro.

19 abril de 1941Ha mort a Sóller, el dia d'avui i a l'edat de

82 anys, Francisca Escales Ripoll vidua d'An-toni Joan Ballester Alcover. Nascuda al veí muni-cipi de Fornalutx i de la familia coneguda perCal Sen Lluc la difunta - descendent del Mes-tre Llambies- habitava al carrer de Pastor.

27 de desembre de 1966Antoni Vicens i Vicens, alies Mandarin

,batle de Fornalutx ha enviat un "informe"al'Excelentisimo Señor Gobernador de la pro-vincia que comença dient: Hacia el ario 1949se procedió a la construcción de un caminocarretera en el termino de esta villa que ini-ciandose en el Puente de Can Yalat (sic) sobreel torrente termina en la finca conocida porla Domenega.

El batle va explicant tota casta de detallsreferent a aquest camí d'uns 2 k.m 500 de llargà-ria i amb una amplària suficient per a qual-sevol classe de vehicles.

Hauria el tal camí estat construït amb l'a-juda de tots els propietaris de les finques afec-tades o interessades. També, Antoni Vicens,reconeix que normalment el camí en profit d'a-questes finques fins que: hace unos dos añosy medio vino de Francia Don José Mayo!Vicens quien procedió a la compra de las fin-cas denominadas Can Yalat i S' Ort de dalt (sic)y en el tramo de la referida carretera o cami-no corta dicha propiedad, dicho compradorcolocó unas barreras de hierro cerrandolas bajollave impidiendo asi el paso o tránsito por elcamino.

Segueix explicant el batle de Fornalutx que

la col-locació de les barreres hauria estat causad'un plet entre el propietari de Sa DomenegaPere Antoni Mayol i Mayo! de Can Xoroi i elcomprador de Can Gelat Josep Mayol Vicensde Cas Passador per haver col-locat les esmen-tades barreres.

El plet es seguiria a Ciutat davant el Jut-jat de Primera Instància número 1. I segonsel parer d'Antoni Vicens i Vicens batle de For-nalutx el fet de tancar aquell camí seria "causade perjudicis irreperables ja que a les finquesnomés si pot anar per un vell camí de bisti iescalons de temps de Na Maria Castanya, resul-tando con ello practicamente nula la rentabi-lidad de las fincas y graves los perjuicios eco-nómicos de los propietarios viendose comoincluso en algun caso permanecen las cosechas.sin bajarse a la villa por lo gravoso que resul-taría hacerlo.

Acaba l'escrit del batle fornalutxenc mani-festant que ha cregut tenir;" el deber de acu-dir a Esa Superioridad c) - per tant al Gover-nador Civil de la provincia -y ponerlo en suconocimiento a los efectos que pudiera corres-ponder" tal com manaven les formes alesho-res d'usança.

2 de gener de 1.968El Boletín Oficial de la Provincia avui publi-

ca les sentencies del Magistrat Jutge PrimeraInstància del Jutjat número 1 Don Ramón Her-nandezCouso en els casos del testament de l'in-dustrial pastisser Josep Borràs Pastor de CanXim Tambora atorgat el 21 de febrer del 1.964i en el plet que a Fornalutx ha sostingut PereMayo! i Mayol contra Josep Mayo! Vicens ,Bar-tomeu Mayol Arbona ,Jaume CollArbona iJoanMayol Alberti pel tancament del camí o carre-tera que condueix a la Domenega.

En el primer cas la sentencia diu que hande cancel-lar se els "sientos" que hagin pogutpracticar-se al Registre de la Propietat sobrefinques de l'herència del Senyor Borràs.

I pel que fa al cas de la segona questió SaDomenega el Magistrat condemna al deman-dat Josep Mayo! Vicens -representat pel pro-curador Miguel Barceló Perelló i defensat pelmisser Nicolau Forteza-Rey Forteza- i alsdemés demandats -representats tots ells pelprocurador Miguel Amengual Sansó i defen-sats pel misser Antoni Ballester- "al derribo yretirada de los pilares o pilastros y barreras levan-tado en el tramo de servidumbre que atraviesala finca de su propiedad, dejandola libre y expe-dita.

La sentencia explica abans: que la referi-da finca del demandado Don José Mayo! Vicensse halla gravado con la mentada servidumbrede paso, viniendo obligado a reconocerla y aconsentirla y a respetarla dicho demandado,absteniendose de obstaculizar e impedir su ejer-cicio en beneficio del predio denominado SaDomenega propietat del demandante,

I acaba aquesta mateixa sentencia desesti-mant la reconvenció feta perJosepMayolVicenscontra Pere Mayol i Mayal -aquest darrer repre-sentat pel procurador Joan Bennasser i defen-sat per l'advocat Joan Toribio assenyala quedebo absolver y absuelvo de la misma a esteultimo. 52

Apunts presos pel Cavaller Estades deMoncaira

ANUNCIAU-VOS DE FRANC A 1 1 11t11

Nom DNI

Cognoms Tel

ATENCIÓ• Escriviu un sol anunci per cupó• Usau lletres majúscules• Escriviu dins el requadre el text

Ompliu aquest cupó i enviau-lo a:1°10'211. Apartat de Correus 124. 07600 S'Arenal de Mallorca

Necessitam comercials arreu dela nació catalana i especiatment

a Eivissa i a Menorca.Telefonau-nos a l'Estel.

Tel. 971 265 005

30 I" DE MARÇ DEL 2003

PETITS ANUNCIS

BORSAIMMOBILIÀRIA

Traspàs saló de bellesa-perruque-ria al carrer Antic a la zona delsmolins de Santa Catalina, comple-tament equipada. Tel. 971 739 940-609 783 949

Es lloga tercer pis a sa Pobla, com-pletament equipat en lloc cèntric.120 m2, cuina, bany, saleta granmenjador, 2 dormitoris dobles i unindivIduals, balcons... Tel. 652 225818 - 971 547823.

Venc a ses Rotes d'Alaróadossat forrat de pedra. Tresdormitorios, tres sales de bany,saló amb xemeneia. Vistes moltbones i molt de sol. Portassa pera dos cotxes i traster. Preu420.710€.

A Binissalem, venc casa. Duesaltures, 12 metres de façana, 3dormitoris, 1 bany, terrassa,garatge, porxo, jardí. Opcionalcaseta de convidats. 144.243 €.Centric. Tel. 661 427 008.

Colònia de Sant Jordi. Venc tallernàutic 360 m2. Amb vivenda de80 m2. Tel. 658 846 065.

Binissalem. Ven casa duesaltures, dos dormitoris, cuinaamoblada, bany, porxo, terrassa,portassa i páti. 144.420 €. Tel.661 427 008.

Binissalem. Traspàs bar al carrerdel Fang, completament equipat ipantalla de cine amb tot l'equipde projecció. Tel. 667 516 011 -600 443 924.

Particular ven estudi-apartamentde 35 m. a Cala Pi, moblat i enperfecte estat. Zona tranquil-la,aparcament i jardí comunitari.Petita comunitat i vistes a la mar.Poques despeses. Tel. 699 212404.

SERVEISPROFESSIONALS

Leo Casanova. Tarot, massatgescuratius, medicina natural. Mar-qués de la Fontsanta,6-2. Cita pré-via. 670 067 314

Duet de cançons en català s'ofe-reix per tocar arreu dels PPCC, Bús-tia Postal 223 de Torredembarra.El Tarragonès, 43830 jttp://paisos-catalans.org// tres.

Comunions, festes. Gran especta-cle de pallassos en català. Tel. 677898 462.

Comunions, festes. Gran especta-cle de Magia en català. Tel. 658117262.Mallorquina de 52 anys responsa-ble i no fumadora s'ofereix per fercompanyia a senyora, també a hos-pitals per hores. Tel. 666 212 404

PERSONALS

Als Pisos Catalans es fa molt bonamúsica, pero, en especial la quesurt de Mallorca a càrrec d'enTomeu Penya. Independentistes: sisommieu en una nació lliure, plenade música catalana i vibracions nos-tres, escriviu-me: Francesc Bujet.Passeig del Migdia,32-2-3-17200Palafrugell.

Cercam gent entre els 18 i els 45anys per excursions, sortides etc.Abstenir-se els qui vagin de malafe. Bústia postal 1792-07080 Ciu-tat.

Capritxós, especial, diferent i atrac-tiu jove de 30 anys, cerca donaintel-ligent que vulgui companyia,carícies, massatges i sexe durantles seves estades al Principat. Tel.907 843 901

Naturalesa, el mar, la muntanya,un café... si ets dona atractiva i diver-tida t'he de conèixer urgentment.Bústia postal 1174-07080 Ciutat deMallorca.

Noi de 24 anys, independentista iromàntic, coneixeria noia de simi-lar edat, soltera de Girona per sor-tit a cinema i platja. Caries Llove-res.Rocacorba,15 Vilablareix 17180

Cerc femella per festejar fins al 40anys. Oscar Pujol. Blanquerna,5807010 Ciutat de Mallorca.

Som na Lledoneta Tárrega tenc 16anys i m'encantarà intercanviarcorrespondéncia amb al-lots nacio-nalistes mallorquins, menorquins oeivissencs. Lledoneta86@hot-mail.com o a l'Avinguda de Barce-lona. Urb. Vilamar, 50 * 12.560Benicàssim

COMUNICATS

El Consell Nacional Català ofereixdiversos llibres a tot aquell que elsdemani, al voltant dels drets i histò-ria de la comuna patria catalana.Bústia postal 15.071 de Barcelona080080

Si voleu rebre informació sobre lesJoventuts d'Esquerra Republicana,i rebre els nostres butlletins, escri-viu a: JERC, Santiago Russin-yo1,1.Átic 07012 Ciutat de Mallor-ca.

Acció Cultural del país Valencia ésa Internet. ACPV@.servicom.es

Subscripció gratis a cómics encatalà per a nins de 6 a 10 anys.El Ilaüt de Xàbia. Bústia postal 53Xàbia 03730. Patrocinat per l'A-juntament de Xàbia.

Cursos gratuïts de llengua andalu-sa. Llengua (Ensenniansa a distan-ciadela YenwaAndalussa) P. PedroRomana, 1-4-2 —14007 Còrdova.

Lluita, la revista de l'independen-tisme valencia és a Internet.http://www.estelnet.comMluita

Si voleu afiliar-vos a sindicats nacio-nals catalans: C.S.0 * 934 411 188

Si vols rebre l'Euskararen Berripa-pera (en foraster) gratuïtamentescriviu a: Hitzkunta Politikaroko.Wellingtongo Dukea,2- 01020 Vic-toria Gasteiz.

A tots els valencians que vulguincontribuir a la reconstrucció nacio-nal del País valencia, l'associaciócívica Tirant lo Blanc us espera. Sónels nacionalistes valencians. 963879 408

El Call, la revista dels jueus delsPaïsos catalans és a internet.http:/www.fortunecity.com/victo-rian/coldwater/252.

Escaiola, figures de tota classe: nai-xements, angelets... Som artesa,preus sense competència, ofertesperiòdiques. Em trobareu a les prin-cipals fires de Mallorca tota, i al tel.971 294 444.

Des de l'Arxiu de Documentació iPropaganda Política-ADP estamfent un gran fons documental dela propaganda editada pels par-tits polítics, sindicats i movimentssocials. Si teniu per casa adhe-sius, calendaris de butxaca, tar-getes reivindicatives...que no lesfaceu servir ens les podeu fer arri-bar a:ADPAp. de Correus n°1.10607080 Ciutat de Mallorca. Correuelec.:adp@mallorcaweb.net. Dis-posam d'un fons de material repe-

tit per intercanviar amb altres arxiuso particulars interessats.

BORSA DELMOTOR

Si vol un cotxe nou de la nostragamma, vengui i en parlarem.Agència oficial Renault. 971 413867 Son Ferriol.

Venc ciclomotor Mobilette Rural,primera mà, 5 anys. 390 euros.Tel. 655 417 727. Joan, sa Pobla,horabaixes.

VENDES

Venc taula de cuina 80 x 80 i 4 cadi-res, tot de fusta del nord a estre-nar, 290 €. Tel. 661 872 342.

Particular ven estudi/apartament 35

m2. a Cala Pi amb perfecte estat amoblat. Zona tranquil.la, aparcamenti jardí comunitari. Comunitat petitai viestes a la mar. Poca despesa.Tel. 669 212 404

Mobles estil modern de menjador.Taula grossa i 6 cadires. $21 €. Tel.661 427 008

Ven moble de rebedor amb 2 cadi-res estil classic. 120€. Tel. 616 427008.

Particular ven estudi moblat a CalaPi. Vistes a la mar, terrassa de 6metres, tranquil, jardí comunitari,aparcament. Tel. 666 212 404

Venc vidre per a taula 180x90.Cantons rodons totalment ulselat.120€. Tel. 971 445 183.

Venc entradeta: moble llarg, duescadires i raconera. Tot nou. 115€.Tel. 661 427 008.

Presentada una denúnciaa Cervera per

intimidacions i persecucióAvui, dijous 6 de febrer, al Jutjat de Primera i Instancia

i d'Instrucció núm. 1 de Cervera ha estat interposada unadenúncia per les intimidacions i persecucions que está patintun jove de Tora.

Des de fa dies, diversos veïns i veïnes de la vila de Toril.a la Segarra, han observat amb neguit la presencia sospi-tosa de persones que circulen amb diferents vehicles pelpoble. Persones que romanen hores dins dels cotxes, quesemblen vigilar punts claus de la vila, i que en cap cas mos-

en cap distintiu o identificació.En la denúncia, el jove de Torà hi exposa un seguit de

fets preocupants que mostren la persecució a que está sentsotmès per diversos individus des de fa més d'una setma-na. En el relat, detalla com en diferents ocasions, vehiclesi persones sense identificar l'han estat observant i asset-jant, seguint-lo des de Tora, fins a Guissona com a Cas-tellfollit. Mirant-lo fixament, envoltant-lo amb dos cotxes,circulant darrera d'ell amb les Ilums apagades durant foroquilòmetres

Adjuntant esquemàtiques descripcions i una matrículaque va aconseguir apuntar, ha remés al Jutjat de Cerverales dades amb les quals caldria esperar una investigació iposterior aclariment dels fets. En tot cas perd, i desconfiantde Iacapacitat 1 voluntat del jutjats per obrir qualsevol tipusde diligències, el jove de Tora, amb aquesta mesura, ha vol-gut deixar ben clar que no han aconseguit espantar-lo totsaquells que ho estant provant.

El jove no descarta que els fets vinguin derivats pel seucompromís de lluita i participació en diferents esdeveni-ments polítics i reivindicatius de la comarca, com ara laseva coblaboració en l'organització del dia de solidaritatamb les persones detingudes els 12 d'octubre, jornada quees celebrará aquest dissabte 8 de febrer, en la seva pròpiavila, Tora, castigada l'any 2001 amb 5 antifeixistes detin-guts.

Des d'Alerta Solidaria, mostrem el nostre més ferm suportal veí de Tora i, tement la vinculació en els fets d'elementsparapolicials, denunciem el que, amb molta probabilitatés un nou cas d'assetjament iblegal i, una prova més de lespractiques obscures amb les que es pretén anublar l'acti-vitat í l'existència de tots els col.lectius independentistesiio moviments socials crítics amb el sistema imperant.

Alerta Solidària• Cervera, Països Catalans

Hem de dir saveritatPER CLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR

Quan Jesús va espirarAllá penjat a la creu,El culpable, be se veu,Que se volgué defensar.No se volgué retgirar,Amb sa tan fatal acció,S'esclau alliberar-lo,"això no succeirà".

En el món, ha d'haver-hi,Senyors, sirvents i esclaus,Això seran ses grans claus,Per poder tancar i obrir.El senyors, per dirigir,Els sirvents per ajudar,I s'esclau per treballar,Fins el dia de morir.

A l'any u, l'assenyalaren,D'aquella data és pot dir,A seguit aquest camí,Lo d'enrera afirmaren.Aquest moment començaren,Molts de misteris crear,Los havien d'aguantar,Cremant tots els qui dubtaven.

S'atreviren a aixecar,Sa gran torre de Babel,Que 'via d'arribar al cel,Això varen predicar.Allá podrien anar,Al cel a veure el Sant Pare,Que ses animes esperava,Per totes poder jutjar.

Es mando agafarien,Sa gent tan miraculosa,I tota sa gent dubtosa,Un gran càstig li darien.El camí, lliure tendrien,Per tenir tan gran poder,Sa gent pobre emprar-la,Per alió que convindrien.

Sa posaren a aixecar,A dins pobles i ciutats,Esglésies de qualitats,Fer-les grans varen mirar.

No miraren en gastar,Lo molt que això, costaria,S'esclau pes pa se tenia,No podia renegar.De seda fina vestirenTot aquel] gran monumentL'or va ser un element,I de ell se'n servirien.

Sa copa on el vi bevien,De un or fi se va forja,Es vestit des capellà,Ses monges d'or, brodarien.¿De que és podien queixar,Tenint tan gros privilegi?Aplicaven la senténci'A lo que varen trobar.

Posaren es confessar,Per servir d'espionatge,De tothom la seva imatge,Sempre varen controlar.

Felip II va pujar,Per regnar damunt Espanya,El vestiren amb la capa,Nombrant-lo Gran Cristià.

Ben de pler ell se lliurà,A lo que ells demanarien,Cap problema no tenien,Que los pogués pertorbar.Aquest ritme va aguantar,Fins aquell any trenta u,Un canvi nou mos va dur,Després molts d'anys de penar.

Cap passa se va avançar,A dins l'ordre del progrés,Passar el rosari, i res més,Colcant dalt s'ase s'usa_Sa gent pobra se pensava,Que al Cel havia arribat,Disposar de llibertat,Era lo que desitjava.

Els senyors se rebellaren,El clero i militars,Ells se donaven ses mans,I se guerra preparaven.Francesc Franco s'assignava,Per l'esquerra matar-la,I va ser de bon dever,Milions d'homes enterraren,De roig cap viu en deixaren,Se va seguir sa consigna,Dins el pobles hi havia,Nins i dones que ploraven.

Es clero fou preferit,D'ordre total disfrutava,Sota el dosser passetjava,En Franco son bon amic.Del Deu del Cel protegit,Per castigar al malvat,Que el mal havia sembrat,Contra el bon esperit.

En Franco la va guanyar,En aquesta cruel guerra,A tota la gent d'esquerra,Molts pocs en varen quedar.S'home llest se va escapar,Sabent lo que l'esperava,A América ell se'n anavaSa vida pogué salvar.

Quaranta anys de opressió,Varen patir els contraris.Aixecaren seminaris,A dins tota sa nació,Continuant el patró,D'ensenyança cristiana,Aquest llumDins Espanya tot rodó.

Quant en Franco va morir,Mil nou cent setanta cinc,Se seguí camí distint,Del que sempre va tenir.Però se religió,No va ser gens desviada,Ha seguit sa seva marxa,Duen es mateix color. 52

l'11211 l'r DE MARÇ DEL 2003 31

BOW71-3A úlYIBA111 11 de) IT9IMEC1 jJWWM MUI RWM 0100 > WWW MJIM 10‹:,,11 Ufffi ual Rem 1'111,1 11115 awn

Ingrediente:Fetge, pulmó, cor, tripa, lletons i melsa de xai; ceballots,fonoll bord tendre, patates, pebrot, carxofes, albergínia, xiu-lets, bitxo, aigua, oli, sal i pebre negre.

Preparació:Es posa el tall, trossejat, a la cassola, amb un got d'aigua ise li dóna un bull per a qué no begui tant d'oli, en fregir-loDesprés, es fregeixen unes patates, tallades a daus, renta-des i eixugades, en una paella amb oli abundant i es reser-ven. Mentre, en una paella, es van fregint, successivament,el tall, els ceballots trinxats, el pebrot trossejat, les carxofesa llesques, l'albergínia trossejada i els xiulets també triatsels fils i trossejats. Quan tot és fregit, es posa en una cas-sola a poc foc, junt amb uns brots de fonoll, un bitxo tros-sejat, oli, sal i pebre negre. Es va remenant, per a qué nos'agafi i si es torna massa oliós, s'esquitxa amb unes gotesd'aigua. Al cap d'uns deu minuts, es tapa, s'apaga el foc ies deixa reposar una estona, abans de servir-loSi no n'és temps, es pot prescindir de les carxofes, l'alber-gínia o les faves. Llavors és frit de freixura, però no de Pas-qua.

im ,t1n1 maltinc~WOW WWW M41, OMS WMW MIMO MMO WWW WWW WWW Mt0 WOO 0001 MWM WOM WWW MOR MMO WOM MMM MOW

És el primer plat del dinar de matances, a Mallorca. Calremenar bé la sang amb la mà, en calent, per a qué les pla-quetes quallin separadament (fan uns fils blancs) i treure-les. El magre es pren del llom, que és un dels primers tros-sos que es treuen, perquè l'animal s'obre per l'espinada.

Ingrediente:Sang i magre de porc, patates, alls, ceba, grells (grills deceba), pebrot vermell, tomàquet, fonoll bord, marduix, Ilo-rer, llimona, Ilard, oli, sal i pebre negre.

Preparació:Es fregeixen unes patates, tallades a daus, rentades i eixu-gades i es reserven. En el mateix oli, es fregeix el pebrotvermell, tallat a daus; quan és fregit, s'ajunta a una part deles patates (la resta es guarden per al frit gros). Llavors esfregeix la sang, tallada a daus, en oli i una mica de llard,amb uns quants alls esclafats, sense pelar, un tronquet defonoll, una mica de marduix i una fulla de lloren Quan éscuita, s'hi afegeix una mica de pell l'afilada i unes gotes delsuc d'una llimona. En una altra paella amb oli i una mica deIlard, es fregeixen els talls de carn magra, amb una cebagrossa, tallada pel Ilarg i uns quants grells. Quan és migcuita, s'hi afegeixen uns quants talls de tomàquet i una micade bitxo. Es barreja tot, es tapa la cassola i es deixa ofegaruna estoneta, a poc foc.

WMW WWW WWW OMM WWM 0101 WM1 00W WWW RWM MMO MWM 0410 100 WIM WWW WOM WMO MWM MMO !AM

És el segon plat del dinar de matances, a Mallorca. De pos-tres, es mengen bunyols.

Ingrediente:Llom, ventresca (cansalada de la panxa) i fetge de porc, laresta de patates fregides que no s'han posat al frit de sang,oli, pebre negre i sal.

Preparació:Es fregeix el llom, la ventresca i el fetge, adobats amb sal ipebre mòlt. Es barreja amb les patates fregides.

L'AznaristanL'Aznaristan es un país islamic que la docha es obligatòria,

cada maitin a 9:00 e cada ser a 16:30 ( l'ora del té en Anglatérra).Lo Aznaristan e l'Aznar Herria son petits países, pas viables

economicament, e que aurán d'éstre integrat a mai grandas enti-tats politicas ; haurán de causir Espanha. Franca o Portugal ; unciutadan explica perqué Espanha ; i aurá referendum per l'inte-gracion al Reialme d'Espanha, car «España va bién y mejor !!!».

Digas-me...S'estz "dutxat" aqueste maitin ?Coma van las tribus catalanas ?@ léu,Jacme

Costums tribals.Us dutxeu sovint?

o Cada diao Cada setmanao Cada meso Per Nadal i Sant Joano Només per anar al metge

Signatura:Se subscriu I'MOICIIL per un anyprorrogable si no hi ha ordre en contra

i per un import de 35 € anuals

19/111a4/1BOLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

Nom

Població

Tel

M'interessa una subscripcióC/c o llibreta núm.

AdreçaC.P.

C.I.F

{12'lltrau 1)2.10

Número de Compte

Ompliu aquesta tarja i enviau-la alApartat de Correus 124

07600 s'Arenal de Mallorca

Codi Entitat Codi Agència D.C.

32 I" DE MARÇ DEL 2003

I'llt11

INIEN T ÀR I A

Fa 29 anys que en Josep Oliver fa feinaa la Cooperativa Agrícola e Sóller. Araen fa 15 que és el gerent. Tel. 971 630294

Lit m'ERRAPS"

Na Maria Lladó de Petra és l'encarre-gada del Consell Balear de ProduccióAgraria Ecológica amb 250 associats.Tel. 971 887 014

Fa 40 anys que el pare d'en FrancescVeny va obrir l'empresa Embotits Venya Felanitx. Tel. 971 580 569

Fa 23 anys, na Pepa Riera va fundar el Forn de can Tabaquet al carrer de l'Ar-•quebisbe Cardona Riera de la Vila d'Eivissa. La seva especialitat són els pas-tissos eivissencs: flaons, greixonera de brossat... La trobarem amb les sevesfilies a la Fira Agroalimentária _de Ciutat. Tel. 971 312 718

Fa 9 anys que n'Antònia Torres és lagerent del Consell Regulador de laSobrassada de Mallorca amb seu alcarrer de Cuba des Molinar de Ciutat.Tel. 971 256 184

N'Antoni Coll de Llorito, a qui veiemamb una de les hosteses, és el gerentde la Associació del Porc MallorquíSelecta, amb despax a Via Alemanya,2-3. Aquesta associació representa el 90%dels ramaders de Mallorca. Tel. 679 722353

Na Jerónia Bonafé és la presidenta i na Francesca Parets la directora del Con-sell Rector de la Unió de Cooperatives de les Balears. Tenen despatxx obert alcarrer del Sindicat de Ciutat Tel. 971 725 180

Països Catalans • Editor i director: Mateu Joan i Florit • Coblaboradors: Josep Serra, Ramón Muntada, Joan A. Estades, Pere Felip, Andreu Salom, Ricard Colom, Climent Garau. Miguel López,Marina Ferró, Quim Giben, Miguel Alemany, Llorenç Prats • DepOsit Legal: PM 473-80 • \facilidad() i impressió: OMNI • Publicitat i subscripcions: Camí de les Pedreres, 30. Bústia Postal 124.07600 s'Arenal de Mallorca

• Tels. 971 26 50 05 - 657 012 568 • Fax: 971 269 941 • Correu electrònic: esteldemallorca@racocatala.com • Delegació al Principal: Quim Giben, Bústia Postal, 350- 17080 Girona. • Delegació al País Valencia: RicardColom, Bústia Postal 1022-12005, Castelló. • La nostra web: www.racocatala.com/esteldemallorca