POBLES FOR MENTER AIVISS AD'E

Fa 20 anys que n'Anna Colomar regen-ta el Bar i la Botiga Casanoves a santLlorenç de Baláfia. Tf I. 971 325 050

Fa 20 anys que en Joan Guasch regenta la Fusteria Germans Botigues a labarriada de sa Teulera de sant Joan de Llabritja. Juntament amb els seus fills,fabrica mobles i fa obres. Son pare, en Joan Guasch va obrir aquesta fusterial'any 1940. Tfl. 971 333 202

Fa 2 anys que en Marià Mayans i n'Es-perança Sunyer regenten la CafeteriaEs Glop a sant Francesc de Formen-tera. Despatxen la tapes i els entrepans.Tlf. 971 322 966

Fa mig any que na Carme Martín regen-ta al Botiga Mini Preus a sant Fran-cesc de Formentera. Tlf. 971 323 303

Fa 28 anys que en Marianet Sala regen-ta el Restaurant Es Pins a sant Llo-renç de Baláfia de Baix. Despatxamenús a 900 ptes. A la carta se menjaper una mitjana de 2.500 ptes. Tlf. 971325 034

Fa 40 que en Joan Guasch regenta elRestaurant can Juanito a sant Llo-renç de Baláfia. Un lloc on se menja ala carta per una mitjana de 3.500 ptes.Tlf. 971 325 082

Na Caterina Torres i en Joan Colomarregenta el Restaurant Ses Arcades ala barriada de sa Teulera de sant Joande Llabritja. Despatxen menús a 1000ptes. A la carta se menja per una mit-ana de 2000 ptes. Tfl. 971 333 002

Fa 2 anys que en Josep Marí regentael Super Tirurí a sant Joan de Llabrit-ja. La seva àvia Maria Pepa, en tempsde la República anà a Mallorca a ven-dre l'emprendada (les joies) i amb elsdoblers va comprar un solar on va cons-truir la casa la botiga i un café. Tlf. 971333 013

Fa 15 dies que en Jaume Escandell ina Mercè Joan han obert el Restau-rant Pa i Vi a sant Francesc de For-mentera. Serveixen a al carta a unamitjana de 2.500 ptes. El menú en val1.300. Especialistes en peix. Tlf. 971323 329

Fa 7 anys que en Marc Cardona regen-ta al Restaurant Pinpor a sant Fran-cesc. Despatxa menús a 900 ptes. Ésdel Mallorca. Tlf. 971 322 807

Especial dedicat a

CIUTAT DE MALLORCA,

EIVISSA 1 FORMENTERA

Si vos ha agradat, telefonau al

971 26 50 05 i el vos enviarem

cada quinze dies.

ANY XVIII. NÚMERO 414 1' DE JULIOL DE 1999

LA NOSTRA WEB: httpfiwww.balearkom.es/usuarioskstel/

A.P.P.E.0ASSOCIACIC

DE PUBLICPCIONSPERInDIQUES

EN CA TAL A

IIIIIP111111•1111

PREU: 225 PTS - 1.35 euros

A propòsit de leseleccions a les Illes

Els pobress'alegraran en el

Sant d'Israel, perquèel superb fou abatut,consumit l'escarnidori destruïts tots aquellsque maquinaven per

a fer el mal.(Isaies 29:19-20)

Escala gráfica:O So 100 21» km

Superficie:69.822.93 km'Poblado:11.257.632 hab.

Altimetria:3 / 1000 / 0m000 500 ,200

2000 200 • -10001000 O m ,,/

Fa 2 mesos que les germanes Mayansregenten la botiga de Calçats Bon Pasi la botiga de Mobles Ramon a santFrancesc. A sant Ferran, fa 15 anys quetenen la Botiga de Calçats Bon Pas, itambé venen sabates al Pujols. Tlf. 971322 672

Fa un any que en Xavier Funes ambna Miriam Blasco i naTeresa Xaveli duenel Music Bar Gioviale a sant Francesc.Serveixen menjar 1 begudes.

Na Pilar Costa amb les seves amigues I amics, governarà d'ara endavant elConsell d'Eivissa-Formentera. Diuen els qui les conelxen, que aquestes &vis-senques són les que duen més Joies, 1 gasten els perfums més cars dels Par-sos Catalans.

ÓMNIUMCULTURAL

PERQUÉ?

La Constitucióespanyola imposa eldeure de conèixer

el castellà?

QUANa Europa cap

constitució exigeixaquest deure quevulnera els dretsindividuals més

elementals.

Materials

establiments

N.I.F. 8-07-321771

Cerval d'aigaga

Carretera d'Esporles, 6807010 ESTABLIMENTS - MALLORCAFax: 76 81 43 ike 76 87 87

2 le' DE JULIOL DE 1999 I'llt11

La supressió de l'única missa encatalà que se celebrava al Pon deSagunt ha aixecat les queixes dels feli-gresos que acostumaven a anar-hi al'Església de la Begonya. Per a Sal-vador Cendra, portaveu d'aquestcol•lectiu, aquesta eliminació és unatemptat a la ¡lengua i cultura delsnostre poble, tornant a marginar atots els qui volem se cristians sensedeixar de ser valencians. S'han fetrecollides de signatures i s'han fet arri-bar les seves queixes a l'Arquebisbede Valencia i al Nunci del Papa. Sivoleu ajudar als nostres germansvalencians en la seva lluita per la l'en-gua, podeu telefonar elevant la vos-tra queixa, al vicari episcopal ÁngelSanengenio: 962 793 407

La Universitat de València, tor-nará a un grup d'estudiants un 30%del preu satisfet per una assignatura,ja que entén que foren agredits elsseus drets lingüístics. Es van matri-cular en un grup que havia de rebreles classes en català i, finalment lesvan rebre en castellà. La Coordina-dora Enric Valor considera un èxitque el Consell Jurídic Consultiu reco-negui l'incompliment sistemàtic i rei-terat el dret a l'ensenyament en catalàa la Universitat de Valencia.

El bisbe Torras i Bages va escriu-re al seu llibre La Tradició Catala-na: El nacionalisme fa nosa a l'estatmodem i cerca la manera d'aterrar-lo tan com pot. Tenim dins Espanyales gran nacions formades per les que

foren en el passat glorioses nacionsamb vida pròpia, amb llengua pecu-liar algunes d'elles, totes amb histò-ria, tradicions i lleis en conformitatamb el seu temperament, semblavanatural que es conservessin entitatstan notòries i amb tanta raó d'ésser:més convenia destruir tot f antic i Galí-cia, Catalunya, Aragó etc. deixarend'existir legalment. La divisió d'Es-panya en 49 províncies fou com unasentencia de mort civil per a aquei-xos reialmes sacrificats, no a la uni-tat nacional, que ja de segles existia,sinó al rancor sectari contra tot l'an-tic, a la supèrbia d'una trivial i fal-císsima ciencia que volia fer la nacióa la mida del seu gust. Tenim, emperò,aquestes nacions dos elements prin-cipalment que no és fácil matar, eldret civil i la llengua; i la persecuciólegal que avui dia veiem tot sovintdirigida contra la religió de la nostraánima amb una constància senseigual, ja treballat també per fer per-dre aquells dos fonaments de la nos-tra vida social.

Fumar provoca impotenciasexual masculina segons un estudi feta Anglaterra. Ara ja no és el cáncer ialtres malalties mortals els que hande fer por als fumadors. La impoten-cia farà que molts deixin un vici queno dona tant de gust, ni de molt, comfer l'amor amb la dona que estimes.

Te i café, bons per a la salut: Efec-tivament, els beneficis potencials debegudes amb cafeína, café, te i cacau,se remarquen en mig centenar d'in-vestigacions que se presentaren a laSocietat Química Americana. Enaquests estudis es fa referencia a lespropietats energètiques i a al capaci-tat d'inhibir tumors i l'enduriment deels artèries, sempre que el seu con-sum sia moderat. Per altra pan, uninforme de la Universitat de Bristol(Regne Unit) parla de la influenciade la activitat cognitiva i en l'estatd'ànim que exerceix el café. El caféajuda al desenvolupament de les tas-ques que requereixen un atencióconstant. El te posseeix propietatsantioxidants, antibacterianes i anti

virals, que produeixen grans benefi-cis en la salut de les persones. El licorde cacau conté substàncies antioxi-dants que han mostrat una activitatanti ulcerosa en rates de laboratori iefectes inhibidors de la proliferaciódel cáncer de pell. Sobre les propie-tats del cacau, s'ha afirmat que la xoco-lata és un poderós antidepressiu.

De la Revista del Lobby per laIndependència en la secció VANDIR, copiam:

Xavier Arzallus, durant una reu-nió amb HB l'abril de 1990: La sobi-rania d'Euskadi estil Lituania, esproclamará entre el 1998 i el 2002.El País,04.01.99).

Sean Connery, actor: La inde-pendència d'Escòcia és inevitable iesperam que passi el més aviat pos-sible. Fa tres-cents anys que aquestpoble no té control sobre el seu destíi ja ha arribat el moment de canviarles coses. El Mundo 12.08.96).

Corin Tellado, espanyola racistai nazi: Yo, des de luego, no dejariaque mi hija se casase con un negro.Yo no soy racista si el negro es misirviente o mi amigo, o un estudian-te que me ayuda a escribir una nove-la. Pero no lo metas en mi intimidat.Así somos todos aquí. El negro es elnegro. ( ..) Entiendo a quienes orga-nizaron el GAL; no es una vergüen-za. Es una forma de limpiar la basu-ra del mundo. ( .)Pujol és muy listo,aunque como persona me asquea. (ElMundo 023.08.96)

Qui no llegeix "La ignorancia"són els forasters o els mallorquinsque pretenen ésser forasters (VolumIV 1884).

Josep Meliá: Aznar está empren-yadissim amb en Canyelles per duescoses. Per parlar en mallorquí (alSenat) i per fer un discurs naciona-lista que posa en ridícul l'estratègiade/PP. 1 per afegitó, perquè en Can-yelles dona suport a n'en Pujol, queés la bestia negra de la dreta espan-yolista per obtenir el régimfiscal quedesitja per a les Balears. (UH 4 d'oc-tubre de 1994).

La informació és el preludi dela victòria. S un Tsé, pensador i estra-teg xinès del segle V abans de Crist.

A Castelló de la Plana, la pas-sada campanya electoral fou fortís-sima. Quantitat de pintades ambl'eslògan de PP = Partido Peligro-so.

Tanmateix els qui han votat elPP a les Eleccions al Parlament Euro-peu. S'han cobert de glòria. Llegiuels noms que encapçalaven la llista:Loyola de Palacio, José Maria GilRobles, José Gerardo Galeote, AlejoVidal-Quadras... I pel PSOE, RosaMaria Diez, José Maria Obiols, Fran-cisca Sauquillo, Enrique Barón, Mariadel Carmen Sauquillo... I que vospensau que aquests espanyols defen-saran en cap moment els interessosde les llles, o d'Alacant i Castelló?Els nostres interessos seran defensatspels diputats dels partits mallorquins,valencians i catalans, i els interessosdels espanyols seran defensats pel Par-tido Popular i pel Partido SocialistaObrero Espanyol.

El Partit d'en Rabasco que teel nom d'ASI feu el seu miting definal de campanya el divendres a ves-pre. Efectivament, a posta de sol, unaorquestra que suposam estava a laPlaca del Mercat, va començar a tocarlailo lailos, que se sentien des de sesCadenes, i suposam que a tot arreude s'Arenal. A continuació, en Rabas-co va pronunciar el seu discurs quesuposam va electritzar l'audiència.Denunciant que els altres partitstenien els forasters, només als darrersllocs de les llistes electorals, que elsmallorquins no estimavem als foras-ters, que aquí s'havia de parlar cas-tellà i català (ell només parla castellà),i moltes altres coses a favor dels foras-ters i contra els mallorquins, convi-dant a tothom a votar-lo. Lo bo, o lodolent del miting, és que es sentí arreudel poble, des de ses Cadenes fins aBadia Gran.

He passat la setmana post elec-toral per terres d'Eivissa i Formen-tera. La gent de per allá, tret de ladel terme de santa Eulàlia des Riu,estava molt contenta per la victòriadel Pacte i no parlava d'altra cosa,sobretot la gent de Formentera que,

malgrat la magarrufa dels argentinsi altres cacicades del PP ha guanyatper, Pacte 8-Dreta espanyola 2.

A Formentera, lloc on no teniemni un subscriptor, ara n'hi tenim 54,a més de les vendes als quioscos queesperam que siguin bones. A Eivis-sa també hem augmentat el nombrede subscriptors. I és que si un penó-dic com l'Estel, no fa promoció, i pro-moció directa no pot tirar endavant.Déu ajuda als qui fan una feinaintel.ligent i constant i s'oblida delsmandrosos, envejosos i mal intenc io-nats com en Biel Massot de Pórtolque está gelós del seu terme munici-pal, Marratxí, i no vol que el visitem.Els Països Catalans, amb quasi 12milions d'habitant són prou grans perpoder menysprear zones hostils comPórtol o sant Eulàlia des riu, oncomanda el PP i tenen doble placa,castellà i català, a tots els carrers delpoble.

Perquè en Biel Massot, pega perdolentot: Quan en Carles Costa foupresident de la Premsa Forana deMallorca. I i posava tantes traves compodia. Ara, la presa contra l'Estel.Afortunadament, el seu poder i Pór-tula, la seva revista, són més aviatminsos.

Per aquest estiu i tardor, us reco-man passar uns dies per Eivissa i sobre-tot per Formentera. Els formenterencssón molt bona gent i els forasters escontagien de la bonesa dels nadius.Anau-hi en cotxe si voleu. Els ferrisus hi duran. De Mallorca a Eivissa,3 hores, d'Eivissa a Formentera unahora. Oblidau-vos dels avions que fanesperar i no sabeu mai quan partireuni quan tomareu. La vostra agenciade viatges us facilitará que tot vagibé. Recordau que els residents tenimun 30% de descompte, encara queels nostres cotxes no en tengu in, i pas-sau-vós ho be, que la vida son dosdies.

Foc FumMATEU MARIÓ DE SANT JOAN

Fa mig any que n'Eulàlia Torres ha obertla Merceria Peralta a sant Caries dePeralta. Tel. 971 326 00

Fa 3 mesos que n'Assumpta Blasco ésla dependenta del Forn de Pa de santRafel.

Fa 2 anys que en Joan Marí i na Fran-cesca Marí regenten el Bar Es Poblea sant Caries de Peralta. Despatxenentrepans ¡tapes. Són del Mallorca. Tlf.971 335 109

Fa 17 anys que en Pep Bonet ven calçviva per emblanquinar les cases d'Ei-vissa. Esta a la barriada de ca na Negrade Vila. Tlf. 971 313 047

Fa 5 anys que n'Antoni Torres regentael Taller ses Mines a sant Caries dePeralta. Tlf. 971 335 252

Fa 6 anys que en Xomeu Marí regen-ta la Botiga Ca na Negra a aquestabarriada de Vila. Tlf. 971 191 563

Fa 10 anys que el Senyor Vicenç Turés el rector de santa Gertrudis, al cen-tre geogràfic d'Eivissa. 1.600 habitantsi molts de restaurants on els eivissencsva a fer celebracions.

Fa 4 anys que na Maria Estrada de Ciu-tat de Mallorca regenta el Bar J.H. alPuig d'en Valls. Tlf. 971 314 201

F comença-mentn aquest comen-ment d'estiu que es

beslluma llarg, moltllarg i calorós, ens preparama viure, a Mallorca, una vega-da més, una época plena d'in-suporteles situacionsmedioambientals. El tòrridcalor, afegit a la febrosa posi-ció del nostre "paradís", faràque desitgem, de manera fer-vent, que arribi la tardorrefrescant, danos l'ofega-ment social i medí ambien-tal s'albira pesant.

Qui no recorda que, entemps no molt thmyá, a l'es-tiu, per els nostres avant-passats, era temps d'assos-sec i descansl,e9part, impo-sat per la xafogor de l'estiumediterrani. Avui, i des defa dècades, la cosa ha can-viat. Són les vint-i-quatrehores del dia que ocupamdins aquesta bullent i con-vulsionada actitud de -fommassificat, despersonalitzat,qual formiguer gegant enque estam convertint la nos-tra tila.

Per posar ordre i remei aaquesta situació, socialmentdesbaratada, seran necessa-ris molts de recursos humansi econòmics. El futur deMallorca no és gaire espe-rançador, doncs se segueixvivent de mode alarmant pelque pertoca a la protecció delmedi ambient maliiirquí, jaque manca el debat,lia refle-xió i l'assossec imprescindi-ble pera realitzar un diagnòs-tic equilibrat i com és desuposar, les possibles solu-cions queden postergades.

a nostra situació a din

bojos

mel Món no és única

Q,,,,,,, spsdées

vertigend,aquestes

. --iuSom

que,per mala sorllens ha tocatviure. Pedí a.dbles responsabil itats

—, no eximeix

ques,sociais, cultaPol e-x' ' 4' 1

tes delni-.

alguns a tall :s

0ad, e, i xs.

V

ntfrrasocietat.i am conjuro de i

errorsEl ésa?:

s gro i

illabit

pitjor de

La nostra agricultura atilt de desaparició total,

at.9113 el conselamenttreilpes.

El nostre territori suurbanitzat, tant a la costacom a l'interior, confonInt-se la geología antigaamb elsmilions de tones de inent.La n -

tura, Ilengua i tradicions)amenaçada de desaparíció, enel conjunt dels pobles qaspiren a ser dignes, lliuresi sondaris.

Un excés demogràfic quesupera els límits d'un delen-volupament possible i soste&nible.

Esperem que el pròximeclipsi solar, el proper onzed'agost, no faci que les tene-bres s'apoderin de la nostra

sinó que al sorgir atavolta la llum, surti també unapresa de consciencia mésclara i diáfana, a fi que l'es-devenidor sia curull d'espe-an9a.

Eclipsi ai de MallorcaPERE FELIP 1 BUADES

TRACTAMENTHOMEOPÀTIC INTEGRALDE AULIÉRGIES I ASMA

Dr. Felip RamisCol. Num. 2831

Margalida Caimari, 24-ler07005 Palma

Tels. 971 46 73 84971 77 12 50

Fax 971 77 12 50

1°1132[11 ler DE JULIOL DE 1999 3

Fa 8 anys que na Pepa Ribes i n'Ele-na Torres regenten el Souvenir sa Vinyaa Portinatx. Varen construir aquesta boti-ga, el restaurant i els apartaments elsseus oncles Vicenç, Maná, Joan iJaume de sa Vinya. Quan comença-ren a venir turistes, feien menjar quedespatxaven a davall d'una enramadade la platja. Amb els guanys, compra-ren solars i construïren un petit impe-ri. Avui gaudeixen d'una merescuda jubi-lació. TI I. 971 320 540

Fa 28 anys que en Joan Marí regentael Restaurant s'Arenal i la botiga elRacó a Portinatx, el Taller de Mecá-nica sant Joan, la botiga de vendade premsa Llabritja a sant Joan i uncafé a sant Joan. També és l'amo deRadio Taxi amb 60 taxis dels termesde sant Joan i santa Eulàlia. Els seusgermans i curiyats regenten el seusnegocis. En Joan, que és regidor delPP ¡comanden, amb el batlefeu el grupindependent de sant Joan. El PP vatreure 5 regidors, -el Pacte 3 i els inde-pendents 3 més. Els independents fancomptes de conservar la batlia. Posa-rem messions: ell deia que na MariaAntònia Munar pactaria amb el PP alParlament Balear i jo deia que pacta-ría amb els altres. Messions fortes quejo faig comptes guanyar. Tot un perso-natge, en Joan Marí de sant Joan. Elseu telèfon: 971 320 531

Fa 3 anys que la farmacéutica MariaJosep Julve, nascuda a Canals (Valen-cia), regenta l'Apotecaria de Portinatx.A la fotografia amb l'apotecaria NeusSánxes i l'auxiliar Lynne Turner. Tlf. 971320 742

POBLES D'EIVISSA

Fa 2 mesos que en Josep Miguel Rieraregenta el Petit Café del Port, al Portd'Eivissa. Despatxa berenars, gelats icocteleria. Només te tancat de 4 a 8 dela matinada. Tlf. 971 312 348

Fa 40 anys que n'Antoni Sánchez i naFlora Molina regenten el Restaurant LaSolera al Port d'Eivissa. Se menja peruna mitjana de 1.800 ptes. Tlf. 971 311171

Fa 20 anys que en Ferran Ferrer regen-ta la Fábrica de Licors Anisseta alPort d'Eivissa. Fabrica Herbes, Licorde Romaní, Palo, etc. Varen obrir aques-ta fábrica els seus oncles Joan i Vicençl'any 1925. Tlf. 971 314 074

Fa 4 mesos que en Pedro Royo deLogronyo regenta l'Hostal RestaurantLa Marina al Port d'Eivissa. Se menjaper una mitjana de 3.000 ptes. Tlf. 971310 172

Fa 20 anys que en Francesc Casano-va regenta la Botiga Foto Casanovaal carrer Pelai de Barcelona. És unabotiga gran on se compra, se ven i secanvia material fotogràfic. El trobaremdins el vaixell en trajecte d'Eivissa aFormentera en companyia de la sevadona Karmina lzuel i els seus fills Jordii Sira. Tlf. 933 027 363

Fa 2 anys que en Peto Morgan va obrirla botiga de tatuatges no permanentsHenna a la barriada dels Port d'Eivis-sa. Aquests tatuatges sense agulles notenen perill d'infeccions i poden ser esbo-rrats quan es vulgui. Tlf. 971 191 191

Cafetería del Mar

Vapor Monolito, sin07870 Lo Sovino

FormenteraTel. 971 323321

4 1" DE JULIOL DE 1999 1°L1011'11

Fa 30 anys que en Marià Sentí regen-ta el Bar la Meravella al Mercat Velld'Eivissa. Despatxa entrepans i platscombinats. Tlf. 971 316 427

Fa 5 anys que el matrimoni Esparcía-Costa regenta el Bar Richie's a CalaLlonga d'Eivissa. Lamo és del Madridi la madona del Barça. Tlf. 971 317 457

Son els amos del Taller lpsilon a son'Armadams.

POBLES D'EIVISSACamí a Déu (II)

PER R1CARD COLOM

"Per qué, dones, la visió del cel de la nit ens asserena, ensfa companyia, ens omple de confiança? Per qué; Qui és que ensfa comp1nyia) Qui?

Existeixen tantes coses sense suc ni bruc. I Déu no existi-ria?

(Incerta glòria, 1956, gran novel.la catalana de la guerracivil, de l'exiliat Iban Sales.

"L'ànima d'un home famolenc es nodreix sempre millor imés higiènicament, que no pas la d'un home atipat.

(Màxim A. Gorki, 1868-1936, a Moscou, novel.lista rus)."No hi ha major prova de Déu que aqueix final de la Creu".(Pere Casaldáliga, bisbe català enviat a l'escorxador del Bra-

sil indígena í pobre, massacrat per les multinacionals i els lati-fundistes).

"Vés amb el cor a la mà, més no te'l deixis robar"."Alió que Déu guarda, el dimoni no ho toca".Déu tanca una porta i n'obre una altra".(Refranys catalans)."Tu no pots viure amb eixa seguretat concebuda per tu mateix

trobada dins tu mateíx, sinó sols amb la misericòrdia de Déuque tu vas demanar i esperar".

(Martí.Luter, 1516)."Pren Déu com a espòs i amic amb qui tostems caminis i no

pecarás, i sabrás estimar, i seran fetes les coses adients pròspe-rament per a tu".

(Sant Joan de la Creu, 1542-1591, místic perseguit per laInquisició espanyola, a Dites de llum i amor, Andújar.

"Procura amb totes les forces de no fer mai res per plaureels homes, ni mantenir enemistat contra cap germà: així serásacollit de Déu.

Discurs de gran utilitat sobre l'abat Filémon, a la Filocália,anònim del s. IV-VI).

"Contra bondat i grandesa de Déu no vulguis ésser bo nigran.

Com pus sovint recordarás i entendràs Déu, pus sovint l'a-marás i el temerás.

(...)Prega Déu segons les leves condicions i no segons les teves.Car a Déu convenen grans obres, pots a Déu demanar grans

coses.(...)No creguis honrar millor Déu amb els béns temporals que

amb els espirituals.(Ramon Llull, al Llibre dels mil proverbis, en el moment

més àlgid del poder político-militar-espiritual de Catalunya, pelsvolts del 1300).

"La vida és per a cercar Déu. La mort per a trobar-lo. L'e-ternitat per a posseir-lo.

P. Rey)"...és no sols just, sinó útil per a nosaltres, que Déu és trobi

en part ocult, i en part descobert; ja que tan nociu és conèixerDéu sense conèixer la pròpia misèria, com conèixer la pròpiamisèria sense conèixer Déu.

Nnés valent, de part d'un home moribund, d'anar, en feble-sa i agonía, a afrontar un Déu totpoderós i etern?

Penlem-hi el guany i la pérdua..., en apostar que hi haDéu... Siguanyeu, ho guanyeu tot; si perdeu, res no hi perdeu".

(Pensaments, del savi i científic occità Blasi Pascal, 1623-1662).

"Deixa't dominar per Déu i domina la percepció sensible, i,en ésser més fort, no donis el poder al pitjor" (4:8)

"Qui tem Déu té cura de la seva ánima i s'allibera de les com-panyies malvades". (2:63)

(Talasi de Libia, s. VII, a Centúries).

Restaurant

SES COVESOJINA CATALANA

C/. brrane, 45Reserves al Tel. 40 25 117

07015 OENOVACIL/TAT DE MALLORCA

Fa 29 anys que en Jordi Chicheri deSalamanca regenta l'HerboristeriaPuxi Puxi a sant Francesc. Aquesta foula primera herboristeria de Formente-ra, Tel. 971 322 155

Fa 21 anys que na Catalina Mayansregenta l'Hostal la Savina al Port deFormentera. La seva avia, Caterina Rosla va obrir fa 50 anys. Te 75 llits. El preuen pensió completa és de 6.000 ptes.només dormir 3,500. Tlf. 971 322 279

Fa 10 anys que en Joan Ferrer regen-ta el Laboratori de Fotografia Foto-gram a sant Francesc amb sucursalals Pujols. Tlf. 971 323 215

Fa 5 anys que n'Antoni Tur i en JoanTorres regenten la Botiga AndorInformática a sant Francesc de For-mentera. Tlf. 971 323 211

* Fa 16 anys que en Josep Marcos de Barcelona regenta el Tallerde Sabateria Ishuara a sant Francesc de Formentera. Tlf. 689326 317

* Fa 5 anys que na Mariló Ibáñez regenta la Perruqueria Manió

a sant Francesc de Formentera: a més de pentinar, fa massat-ges, estética i pedicura. Tfl. 971 322 948

* Fa 2 anys que na Maria Jesús Escandell regenta la Botiga de

Moda Es Baladre a sant Francesc. Tf I. 971 322 074

1- DE JULIOL DE 1999 5

La terra dels catalans, valencians i balears POBLES DE FORMENTERA

PER ABELARD TONA I

NADALMA

La nació hem dit que és el poble.Pea) no tots els pobles són nacions.Una nació és un poble possessord'unes característiques particulars,que el diferencien dels altres pobleso nacions. La psicologia, la llen-gua, la cultura, són elements cons-titutius i diferencials d'una naciói, d'entre tots aquests elements, caldestacar, com a inicial, el territo-ri, la terra sobre la qual s'ha for-mal una nació. Un poble sense terraés una nació mancada. Els jueusdispersats pel món, errants de paísen país, no havien constituït unanació normal fins a la restauracióde Sió. Allá s'está aglutinant la naciójueva; pea) aquells jueus que enca-ra segueixen vivint de rellogats ala terra dels altres, no són una nació

almenys no formen una pàtria.Continuen essent una secta religiosaen bode.

Els catalans, valencians i bale-ars no som pas d'aquests. Tenimun territori comú, on s'ha formatla nostra nacionalitat. Una terra,una pàtria, on l'home ha viscut secu-larment, s'hi ha vinculat histórica-ment i amb la qual, sigui quin siguiel seu origen ètnic i la seva pro-cedencia llunyana, per un fenomende les relacions socials constants,ha format l'homogeneïtat moral queés l'essència de la nostra nació.

Tanmateix, la nostra terra noés un cos fred, inoperant. És, perdir-ho així, corn la bóta vella de vibo, que transmet un carácter i unsabor particulars al seu contingut.El nostre territori está ben delimi-tat dins la unitat geográfica penin-sular, perquè aquesta és solamentuna unitat periférica, dividida pelsaccidents físics interiors en tres sec-cions territorials. Mireu un mapaorogràfic de la Península i hi veu-reu una forta taca de color de caféque sembla la seva espinada; és laCadena Ibérica. Es desprèn del nusde Penya Labra, a la província deSantander -que origina les tresdivisòries hidrogràfiques de laPenínsula: del Cantàbric, de l'Adán-tic i del Mediterrani-, i, desdibui-xada al principi, entre alts planellsi senats, passa a formar les sena-lades que avancen en direcció sud-est, a la dreta de la depressió del'Ebre, d'entre totes les quals sobre-surt la figura majestuosa del Mon-cayo. En els Monts Universals od'Albanacín,.la Cadena Ibérica esdesvia de la seva direcció inicialper prendre la del sud-oest, fins alslímits de les actuals províncies de

Valencia i Alacant. Allá, les sevesdarreres ramificacions es confonenamb les del Sistema Betic, penó elmur de serralades, divisori de lesplanes del litoral mediterrani i elplanell central castellà, es prolon-ga, amb la Serra de Segura, a Múr-cia i penetra fins a Granada.

Malgrat la seva composicióirregular i mal definida, la Cade-na Ibérica és considerada com unsistema únic, precisament pel seu

-carácter divisori entre les terresmediterrànies i les atlàntiques.Tanmateix, a més de la seva raófísica, aquest conjunt de serrala-des té un valor decisiu en les dis-tribucions humanes peninsulars.Polibi, ene! segle II abans de Jesu-crist, ja l'assenyala com una fron-tera, com el límit entre la Iberiapròpiament dita -el litoral medi-terrani- i la Celtibèrica -l'altipla-nell central castellà-. En el I seglede Jesucrist, Estrabó i, en el segleII, Ptolomeu, amb el nom d'Idu-beda li donen la mateixa funció.El seu nom erudit ha variat al gustde cada temps. El poble no ha donatmai nom a tot el conjunt. Però, tanIluny com mirem, sempre la tro-bem plantada com una barreraaspra de territoris i de pobles, dellengües i de cultures.

A l'Edat Mitjana, si el Pirineuera la frontera entre la nostra Coro-na i la de Franca, la Sena Ibéricaho era entre la nostra Corona i lade Castella.

A recer d'aquestes serraladesponentines, a través d'enormesvicissituds, s'han format duesnacions: la nació dels catalans,valencians i balears; i la nació ara-gonesa. Aquesta darrera, posses-sora en altres temps d'una llenguapròpia, intermedia entre el català,el gascó i el castellà, i avui caste-llanitzada en pan lingüísticament,es conserva com a nacionalitatdiferenciada per la seva cultura.Unida històricament als nostres des-tins, no pas per un capritx del reiRamir el Monjo, sinó perquè, perla geografia i l'economia dual -piri-nenca per la muntanya i medi-terrània pel corrent dels seus rius -,en decadencia l'aspiració de cons-tituir un gran reialme del Pirineu,idea de la qual Navarra n'era l'a-dalil, es va decantar decididamentenvers el Mediterrani, pel camí natu-ral que li obre el nostre comú granriu Ebre. I que aquesta és la pre-destinació d'Aragó, ho demostraprou la grandesa que va assolir ambla seva unió al comtat de Barcelo-na. La fama del seu nom, que varessonar gloriosament d'un cap a

l'altre d'Europa, i, també la rique-sa que va adquirir, de la qual ensón testimoni els monuments plensde noblesa que es conserven en elterme de les seves viles, evocadorsd'un passat explendid enmig de l'ac-tual decadencia.

Es poden distingir a l'Aragó qua-tre zones:

a) La zona de llengua catalana, queconstitueix una franja allar-gassada de nord a sud.

b) La zona del dialecte alt ara-gonés, que ocupa la regió delPirineu, d'est o oest.

c) La zona deserta (deserts delsMonegres i Calanda, grans alti-tuds de la Serra Ibérica) inter-posada entre la de llengua cata-lana i la castellanitzada.

d) La zona castellanitzada, quecompren la resta, una mica mésde la meitat de tot el territoriaragonés. A la província d'Os-ca, la part castellanitzada ésforca menys de la meitat de lasuperfície territorial.

I les Balears, ¿quin és el seunexe amb el nostre ten-itori nacio-nal? Ens expliquen els geòlegs queel Mare Nostrum, en temps remo-tíssims, quan la vida de l'home noexistia sobre la terra, era territoricontinental des del golf de Valen-cia fins a les costes provençals iitalianes. En produir-se el plega-ment que va donar vida al Pirineui a les serralades peninsulars, vaprovocar una llarga serie de cata-clismes: terres que s'elevaven iterres que s'enfonsaven i que el marinundava. Acabada aquella enor-me catástrofe, la nostra terra, poca poc, va anar prenent la sevaactual morfologia. Són vestigis delprimitiu territori l'arxipélag bale-ar, Còrsega, Sardenya, la serrala-da del litoral català i les muntan-yes de les illes, restes desintegra-des d'una vella cadena a la qual s'hadonat el nom d'herciniana. Des d'a-leshores, part del nostre territorinacional ha quedat arredossat, comun element secundad, a la Penín-sula i una altra part, com unaavançada, és al mig de la mar. Mésenllà, hi ha les terres germanes dela Provenca i d'Itàlia. Les Balearssón, doncs, terra deja nostra terra.

Al marge de la hipòtesi geoló-gica, que té tot l'encís de les Ile-gendes, la realitat actual no és pasdesencisadora. El cataclisme geoió-gic va poder submergir la conti-nuïtat continental del nostre terri-tori, però el va deixar obert de defen-ses i Ii va donar una nova conti-nuïtat en el mar. En el Mediterra-ni no tenim fronteres, perquè la marno és una divisòria, ans al contra-ri, uneix, és tota camí. En la histó-ria de la nostra nació, terra i mares complementen.! és aquesta quequi arrodoneix la figura allargas-sada del nostre territori peninsu-lar, tan inquietador, gairebé totcosta, en la unitat de les Illes.

En Pep Ferrer és l'amo del Bar Cen-tre a la Plaga de la Constitució de santFrancesc. És del Barca. Tlf. 971 322063

Fa un any que en Pep Costa regentala Cafeteria del Mar a la Savina. Elplat del dia va 750 ptes. Tlf. 971 323321

Fa 18 anys que les Germanes Escan-dell regenten la Rentaduria Escandellals Pujols. Tlf. 971 328 216

Fa 2 anys que na Simona i en Mario de Torino i n'Alexandro de Génova regen-ten el Restaurant Aigua al Port de la Savina. Despatxen menús a 1.400. A lacarta se menja per una mitjana de 1.400. Un lloc ben especial. Tlf. 971 323 322

Fa 6 anys que na Maria Costa regen-ta la Peixateria Nostra Senyora delCarme als Pujols. Tlf. 971 328 338

POBLES DE FORMENTERA

Fa 12 anys que en Francesc Major vaobrir la primera botiga d'informática deFormentera a sant Francesc. Ara fa 9anys que la te a sant Ferran. Tlf. 971328 710

Fa 3 anys que en Xavier Verdera ésl'amo jove de la Carnisseria Verderaals Pujols. Tfl. 971 328 410

Fa 34 anys que n'Emília Serra regen-ta l'Hostal Bella Vista a la Savina. Hos-tal i Restaurant. La pensió completa al'estiu és de 9.950 ptes. Dormir i des-dejuni 7.750. En l'hivern és molt mésbarat. Tlf. 971 322 255

Fa 29 anys que na Maria Costa i enCarles Tur obriren l'Hostal Llevant alsPujols. Tenen 130 llits. Habitació i des-dejuni 4.000 ptes. Tlf. 971 328 193

Fa un mes i mig que en Francesc Cas-telló i el seu fill Alex regenten el Res-taurant can Forn a sant Ferran de sesRoques. Despatxen menús a 1.000 ptes.

Fa 29 anys que en Xico Ferrer va obrirl'Hostal sa Volta als Pujols. Mitja pen-sió a l'estiu, 8.500 ptes. a l'hivern 5.500.Tlf. 971 328 125

Fa 4 anys que en Xomeu Ferrer regenta la Cafeteria Castavi als Pujols. Des-patxa els plats combinats i les ham-burgueses. Tlf. 971 328 422

* Fa 5 anys que en Jesús Costava obrir el Taller de SerigrafiaArts Gràfiques Formente-ra als Pujols. TU. 971 328861

Fa 20 anys que en José Patiño i naMaria Martínez regenten el RestaurantVerdera a sant Ferran. Tlf. 971 328157

1" DE JULIOL DE 19996

Eivissa iFormentera: Airesnous postelectorals

BERNAT JOAN I MARI. PRES. D'ERC-BALEARS I PITIÜSES

La victòria del Pacte Progres-sista a les últimes eleccions autonò-miques no ha sorprès especialmentningú, almenys entre els analistesmés perspicaços. Les picabarallesinternes dins el Partit Popular com-binades amb la capacitat d'inten-tar articular quelcom de nou entreles forces progressistes, ha oca-sionat un canvi polític que, segonscom evolucionin les coses, pot arri-bar a ser important.

Amb la victòria del Pacte -dela COP a I 'illa de Formentera- s'a-caba amb el domini de la dreta pseu-doregionalista, sucursalista de ladreta espanyola, que ha governatles nostres illes durant tota la tran-sició. Però també s'acaba ambdues xacres importants que tradi-cionalment han afectat l'esquerra(diferents a Eivissa i a Formente-ra):

a. Per un cantó, s'ha acabat ambel monolitisme socialista a la méspetita de les Pitiüses. Fins ara, aFormentera, ser d'esquerres equi-valia a votar PSOE, perquè -tretde les últimes eleccions- no hi haviacap altra força política que con-corregués a les eleccions. A Eivis-sa, l'altra cara de la moneda, erala manca d'entesa entre les dife-rents forces d'esquerra. Es parla-va, des dels renglers de la forçamajoritària, d'atomització. Perso-nalment preferiria parlar d'enri-quiment. Una de les energies posi-tives que ha impulsat el pacte haestat precisament la diversitat inte-rior, la pluralitat de gammes ide-ològiques que s'hi pot observar.Des del PP, això s'entenia com unelement a explotar per intentarexposar que les institucions, desdel Pacte, seran del tot ingover-nables. No s'ha tengut en comp-te, emperò, que, per primera vega-da, existeix uña implicació diver-sa de les diferents forces de l'es-guerra d'Eivissa.

b. Per l'altre, es dóna peu a laregeneració que suposa l'existèn-cia de canvis. Els partits polítics -i les aliances de partits, agrupa-cions, governs, etc- són com lespastilles dels frens dels automó-bils: amb el temps acaben gasta-des. Quan una opció es gasta, enfrenar acaba grinyolant, i pot aca-

bar fent que l'automòbil s'estave-lli. Res millor que recanviar les pas-tilles dels frens, per afermar la segu-retat del vehicle. Això s'ha fet enaquestes eleccions autonòmiques.

De res no han servit els dimo-nis que han tret a la Ilum públicaels principals dirigents del PartitPopular. Han parlat profusamentdels anatemitzables del pacte -ERC-, posant de manifest algunsdels trets fonamentals de la ideo-logia d'aquest partit polític. ElsArenas, Aznar, Matutes, Acebes itota la colla han afirmat, davantpúblics de Salamanca, Toledo,Madrid, Vigo..., que els socialis-tes, a Eivissa, han pactat amb unpartit que no está d'acord amb laConstitució espanyola -exacta-ment, perquè no defensa el dretd'autodeterminació dels pobles,reconegut internacionalment, igarantia de la pau-. que han pac-tat amb un partit que vol la inde-pendència -d'acord amb el dretd'autodeterminació (tornem-hi!)-i que está per la reconstrucció delsPaïsos Catalans -la nostra áreanacionalitária natural, formada per

la gent que compartim !lengua, cul-tura i trets històrics comuns, i queno ens consideram forasters entrenosaltres-. Tenien raó en tot, i peraixò el tret els ha sortit per la cula-ta. Per qué? Senzillament, perquèa hores d'ara la gent progressistad'Eivissa i Formentera té prouassumida, moltes vegades nomésa nivell intuïtiu, quina és la prò-pia identitat, quina és la nostra llen-gua (com es diu i quin àmbit abas-ta), i quin és el nostre país.

Una última línia, un COP més,a favor de I 'insularisme progres-sista. Amb l'empat a sis a Eivis-sa, el diputat de Formentera desem-pata a favor de les forces de pro-grés.

Ara ja s'ha acabat el pròleg.S'obre el capítol primer. Començal'hora de la veritat. Les forces polí-tiques que han impulsat el canvi ales Pitiüses hauran d'anar demos-trant la seua capacitat de govern.Les ganivetades, al capítol segon...Qui les donará? Qui en rebrà? Qui-nes conseqüències tendrá tot ple-gat? Prou interessant per observar-ho!.

nu. lar wir

TOLDOS CARMONACARPINTERIA DE ALUMINIO EN dENERAL

Tel. 629 97 74 87 - 971 74 34 79 • C/ Gran Via n 2 61 Ca'n Pastilla

POBLES DE FORMENTERA

NAT,..414W — FABRICACION HERRAJESNAUTICOS A MEDIDA

— FABRICACION EN SERIE DE PIEZAS:L CON TROQUELES Y MATRICES

— MATRICERIA

NAVES POIMA. PASAJE A, N.° 1POLIGONO CAN VALERO07011 PALMA DE MALLORCA

TEL 29 73 32FAX 75 50 43

16°11T11 1 er DE JULIOL DE 1999 7

Fa 14 anys que la Família Silvar a qui trobarem festejant el naixement del seuprimer fill, regenten l'Hostal Bon Sol a sant Ferran de ses Roques. Tenen 8 habi-tacions dobles. Tlf. 971 328 882

Sabotatge a la llengua catalana

C ARTE

Gràcies ESTELL'ESTEL del 15 de maig us ha eixit fantàstic, pero)... no oblideu mai que els veritables herois són

els subscriptors i lectors que ningú se fitxa amb ells, però que són els qui fan possible que surti cadaquinze dies. Són ells els qui fan pinya amb la necessitat de recuperar allò que és nostre. I que hem dedir dels castellans? Que ja n'estam tips de que ens vulguin "netejar". Que si algú ha de fer neteja no sónells precisament. Quan tindrem coratge els catalans de declarar l'"idioma castellà enemic número u?

Si a Madrid no tenen televisions, ni col legis ni res en català, quina classe de justícia ens obliga aque nosaltres hàgim de tenir tot això en castellà? Quan será que un "buenos dias" sigui catalogat comun acte de violència?

Només em queda dir; gràcies, moltes gràcies des del director fins el darrer col•laborador.

Josep Casalta. Vila-Real

Rosa Maria Calafat, professorade Ilengua catalana a la Universitatde les Illes Balears, forma part delque gosaria anomenar escola ecoi-diomática de les illes Balears i Pitiü-ses, al costat d'altres professorsmallorquins com Gabriel Bibiloni oAntoni Artigues o de l'eivissenccol laborador habitual de L'ESTELde Mallorca Bernat Joan i Marí, totsells practicants catalans de la socio-lingüística allunyats

D'una mena d'acomplexamentque afecta el món de la sociolin-güística al Principat. Una provad'això és que els darrers anys sovintha donat la impressió que l'únic pen-samentsociolingüístic amb afany &in-cidencia social ha estat justament eldels funcionaris enemics del catalài els seus companys de viatge els bilin-güistes a ultrança del Fòrum Babel.

Després de molts anys d'acade-micisme estéril sembla que ara elGrup Català de Sociolingüística esplanteja incidir políticament en eldebat sobre l'extensió de l'ús del català.Ja ho veurem, de moment a la llistade correus sociolingüística catalanaa qué estic subscrit només hi apa-reixen comunicats sobre cursos uni-versitaris i algun acte honorífic,ningú debat res i tothom es fa el sord.

En canvi, a Mallorca, els ecoi-diomátics esmentats es mullen públi-cament i sense por a favor de la sobi-rania sociolingüística catalana: RosaMaria Calafat, que ja havia publicatconjuntament amb el professor Anto-ni Artigues el llibre Ecologia Lin-

güística (1998), acaba de publicar araSabotatge a la llengua catalana (1999)amb un subtítol ben clar: "Les armeslegals contra el món català. Mallor-ca segles XVIII-XX" un llibre queté per objectiu explicar quines hanestat les agressions polítiques que harebut l'ecosistema català d'ençà del1715 fins a l'actualitat, un sabotatgeconstant que ha fet canviar "l'orgulllingüístic i la lleialtat lingüística delpoble català" fins a esdevenir "unacomunitat desvertebrada sociolin-güísticament parlant".

Calafat parteix del concepte decomunitat lingüística com a un con-junt de persones que comparteixenuna Ilenguaperó també un seguit d'ac-tituds i de normes que constitueixenla normalitat grupal, unes actitudsque mai no són producte de l'atzarsinó que són conseqüència directade les normes de socialització. Fapalès que per actuar amb eficàcia con-tra l'ecosistema català els agentsglotófags han atacat la varietat están-dard, que és el nexe d'unió en qual-sevol societat moderna, i han impo-sat la interposició de l'espanyol, quecontinua essent la llengua dominantde l'Estat que patim.

La professora mallorquina repas-sa tot el seguit de disposicions con-tra el catan que s'han realitzat aMallorca i les actituds dels funcio-naris forasters -corregidors, síndics,regents, intendents, fiscals, bisbes,etc-, executors, en paraules de Cala-fat del "projecte genocida borbònic".Mostra els documents escrits en qué

els imperialistes d'aleshores propo-saven mesures lingüicides: des de fervenir funcionaris de Castella per a"enseñar a esta juventud nuestra len-gua matriz" (1777) fins a prohibir elculte i els perillosos símbols lul-lianso prohibir el 1785 que els catalansdel Principat anessin a estudiar a laUniversitat de Palma, ates que moltsprincipatins la preferien abans queL'espanyolitzada Universitat de Cer-vera imposada pel Borbó que haviafet tancar la Universitat de Barcelo-na. Cal recordar el testimoni histò-ric d'aquest moment consistent en laferma protesta de l'Ajuntament dePalma en qué es considera que el regnede Mallorca és part de Catalunya.

Calafat rebutja les actituds sepa-radores que trossegen la Catalunyacompleta i barreja els casos de fados-cents anys amb les inèrcies i elsdiscursos més actuals, com el d'unregidor de 1 'Ajuntament de Palma,Joan Bauzá, afectat d'autoodi: "Joquan sent protestar es nacionalistes(...) fotria un decret que únicamentels deixaria parlar en mallorquí ambsa padrina. Amb s'altra gent castellà,anglès i alemany" (1997) o l'a-temptat contra la televisió catalana.Com diu Ramon Bamils en el prò-leg, l'autora mostra que no ha estatel poble, la ciutadania, qui ha fallaten l'ús de la llengua pròpia sinó quetots els atacs contra la llengua cata-lana provenen dels collectius quehan volgut dominar aquests ciuta-dans, ja que per dominar cal domi-nar la llengua. Per fer més evidentla crítica al bilingüisme substituto-ri Calafat ho compara amb la intro-ducció de 1 'euro com a monedaúnica europea. De la mateixa mane-raque és "ridícul i innecessari" usardues monedes, "És això exactamentel que passa amb el bilingüisme, deles dues llengües només n'hi ha unad'imprescindible... la llengua defen-sada per l'estat". En definitiva, unacomunitat lingüística sense poderpolític a mercè de les lleis espan-yoles i duna visió del món passadapel sedàs colonial. Un llibre ecoi-diomátic escrit des de Mallorca pera tota la comunitat idiomática cata-lana. Jordi Solé i Camardonsjso1e12@pie.xtec.es.

Rosa Maria Calafat,Sabotatge a la llengua catalana,

Lleonard MuntanerEditor, Palma, 1999.

Fa 8 anys que en Lluís Cardona i enPere Martín obriren l'empresa Post BoxComunicacions a sant Ferran de sesRoques. Tenen servei de bústies pos-tals on el carter deixa la correspondenciade les cases escampades per la con-trada, servei de fax, internet, etc. Tlf.971 328 461

Na Rosalia Tur és la germana de l'amode l'Hostal Pepe a sant Ferran de sesRoques. Un lloc on dormir val 3.000ptes. Tlf. 971 328 033

Fa 21 anys que els germans Juradoregenten el Restaurant la Parada asant Ferran, camí de la Mola. Despat-xen menús a 1.300 ptes. Tenen unabona exposició de peixos assecats. Tlf.971 328 540

Fa 3 anys que en Pau Oliveres de Bar-celona regenta el Bar Restaurant canToni asa Mola de Formentera. Se menjaa la carta a partir de les 2.000 ptes. Ésun bar del Barça. Tlf. 971 327 022

Fa 8 anys que en Maties Gonzálezregenta el Bar es Puig al costat delFar de sa Mola de Formentera. Tlf. 689384 652

Fa 2 anys que Na Maria Ribes i en VicençFerrer regenten el Restaurant Victò-ria al Caló de sant Vicenç. Varen obriraquest lloc els seus pares Vicenç Ribesi Victòria Mayans fa 28 anys. Tlf. 971327 064

Uiuribuidor Opcial de TELYÇOGrupa, Telefónica

Telyco Uucmajor

Antonn Mayra, V bFlt - Y/ t 111 05.5lax 1/ tvt4 046

0/620 Ltuunoic.

•Tecnotonia

be ve te...nic Josl vc, do TEUCOIJUJ kals +-0101K), Luout

rs Y/ •/ Ut,ax. Y/ 25 02 /1

Telyco Arenal

Trauma, 16fil,. Y/1 2ov 310to.. 971 ¿6V JW0/6W b ' AICIKII

PALACIO /1 CONGRESOS /t, e 11 /o

Residents a les Balears gratis

Jaime Darder CaidenteyAdministrador-Gerente

Calle del Pueblo Español, sin 07014 Palma de MallorcaTels.: (34-71) 73 70 70 / 73 70 75 / 28 77 08 • Fax: 73 15 92

POBLES DE FORMENTERA

Fa 7 anys que na Núria Ferrer regen-ta la Perruqueria Unisex Nuri a santFerran. També fa manicura, pedicura,lleva les durícies dels peus i fa tatuat-ges. Tlf. 971 328 012

Fa 17 anys que na Maria Tur va obrirl'Adrogueria Perfumeria J.P. a santFerran de ses Roques. Tlf. 971 328 201

Fa 4 anys que n'Emili Bedate regentala Central de Reserves d'Hotels al Portde Formentera. Si hi ha cap Hit buit al'illa, ell ho sap. Tlf. 971 323 224

Fa 5 anys que n'Eva Marí regenta elCentre de Quiromassatges Terapèu-tics i reestructura de la columna ver-tebral a sant Ferran. Tlf. 971 328 236

Fa 7 anys que en Modest Verdera i naPepa Joan regenten la Botiga deComestibles Verdera a Porto Saler.Son pare, Francesc Verdera va obriraquesta botiga fa 26 anys. TI. 971322735

Fa 13 anys que en Llorenç Vidal és elgerent del Patronat de Turisme de For-mentera. Se fan promocions de l'illa idonen informació als turistes. Tlf. 971322 057

1" DE JULIOL DE 1999

Ara no és elmomentMIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ 1 FERNÁNDEZ

El dos de desembre del 98es celebrà a la Facultat deCiències Polítiques i Socio-logia de la Universitat de Gra-nada una taula rodona sota eltítol "Els Nacionalismes al'Estat Espanyol", organitza-da per 1 'agrupació estudian-til Foro Cero. Hi intervin-gueren Francisco Rodríguezpel Bloque Nacionalista Gale-go, Pedro Pacheco pel Parti-do Andalucista i Pilar Raho-la en nom del Partit per la Inde-pendència. En un momentdeterminat, s'hi plantejà eltema de moda a Catalunyadarrerament: la creació deseleccions esportives pròpiesque puguin competir, demanera oficial, en els diferentsesdeveniments esportius inter-nacionals. Tots tres ponents,Rodríguez, Pacheco i Raho-la, coincidiren en assenyalarque el tema de les seleccionsesportives no era prioritari,però que podia portar-se aterme, ells no s'hi oposaven.

Fa poques setmanes, elsenyor Alberto FernándezDíaz, del PP, bramava alsquatre vents que Catalunya téaltres coses més importantsen qué pensar, altres priori-tats, que no pas les seleccionsesportives catalanes; i quetota la cridadissa encetada alvoltant d'elles només era unaestratègia del president Pujolper a desviar l'atenció públi-ca dels vers problemes quepateix la societat catalana.

Evidentment, Catalunyaté problemes molt més impor-tants que no pas els de lesseleccions esportives pròpies,per a qué enganyar-nos. L'a-tur n'és un d'ells, per exem-

ple. Però, pot ser l'Estat espan-yol no té problemes?; clar queen té, de problemes, i no heescoltat mai al senyor Fer-nández Díaz dir que les selec-cions esportives espanyoles nohagin de competir interna-cionalment. Abans del Mun-dial de França de futbol, l'Es-tat espanyol ja tenia greus pro-blemes que resoldre, com elde l'esmentat altíssim índexd'atur, i no vaig escoltar alministre d'economia espanyol,Rodrigo Rato, dir que Espan-ya no havia d'anar a disputarla fase final del Mundial; tam-poc no he vist que la minis-tre de cultura espanyola, Espe-ranza Aguirre, ataqués laselecció espanyola de bas-quetbol argüint l'alt percen-tatge de fracàs escolar quepateixen els nens gitanos; nitinc coneixement de que, des-prés del desastre ecològic deDoñana, hagi desaparegut laselecció espanyola d'hoqueipatins. Tot i que, és clar, l'a-tur, l'elevat fracàs escolar delsnens d'ètnia gitana i la con-taminació del parc natural deDoñana són temes més impor-tants que no pas els de lesseleccions esportives espan-yoles. Si els espanyols, ambtants problemes, no s'estan detenir seleccions pròpies, perqué els catalans hauríem defer-ho? Els senyors del PP icompanyia podrien practicaramb l'exemple, eliminant lesfederacions espanyoles delsdiferents esports fins quehagin solucionat tots els pro-blemes estatals i, d'aquestamanera, ja tindrien argumentssòlids per a atacar-nos alscatalans que volem veurecompetir als nostres espor-tistes sota la bandera catala-na; però mentre els esportis-tes espanyols estiguin presentsa tot arreu amb els seus colors,val més que el FernándezDíaz de torn tanqui la bocas-sa.

Sempre que els catalansparlem d'autogovern, surtenIls nacionalistes espanyolsamb allò d'"ara no és elmoment"; per a ells, és clar,mai no será el moment de queCatalunya sigui independent.Així és que, d'ara endavant,quan em preguntin que perqué no vull ésser espanyol,em limitaré a contestar: "arano és el moment 'ésser-ho)."

Fa 3 anys que na Dora Bonet regentala Botiga Natural a sant Ferran. Venherbes medicineis i productes alimen-taris biològics. Tlf. 971 328 286

Fa 8 anys que en Vicenç Torres regen-ta la botiga de venda i reparació de motosPromoto al Port de Formentera. TIJ971 322 168

Fa 29 anys que en Xomeu Noguera desanta Eulàlia regenta l'oficina de Llo-guer d'Autos Noguera al Port de For-mentera. Tlf. 971 322 817

0110

A SSESSO-- R -S-

ASSESSORIA

FISCAL,

LABORAL

I JURÍDICA

Correr Prínceps d'Espanya, 23-8 Tlf. 971 60 53 45Es F guaral 07141 MARRATXí Ti.: 909 68 98 98

MALLORCA Fax 971 60 53 44

l'r DE JULIOL DE 1999 9

L'abstenció ha estat un delselements caracteritzadors de lesproppassades eleccions munici-pals, autonòmiques i europees ales illes Balears i Pitiüses. Aquestelement democràtic -va a votarqui vol, quan vol i a qui vol- nonega en absolut que el procés elec-toral no hagi estat transparent ilegítim, però no deixa de plante-jar un greu problema als nous -o antics, per repetició- governants:les decisions es prenen amb elsuport d'un de cada quatre ciuta-dans, amb el benentès que un altreés de l'oposició, un tercer mai noés, no ha estat i probablement noserá votant de ningú i el quartdeterminará cap on tomba labalança quan es torni a decidird'anar a votar.

En aquesta conjuntura lesdecisions que pren un partit deter-

minat, especialment quan ningúno disposa de la representaciósuficient per governar en solita-ri, cas evident en el Parlament queha de legitimar el nou Govern,són de gran importancia per alseu propi futur. N'hi ha -de par-tits- que prefereixen restar a l'o-posició, però que no poden dir-ho clarament i que, per tant, hau-ran de fer veure que han estat víc-times de l'operació pactista. D'al-tres creuen que formar part delGovern els permetrà guanyarquotes de popularitat i de Credi-bilitat que els poden permetremillorar els seus resultats en unfutur immediat. Un altre, final-ment, té la paella pel mànec i faanar l'oli on vol.

Aquest joc d'estira-i-arronsatambé té el seu vessant cruel imacabre, que suposa el major

atractiu per als qui practiquen l'e-nigmística i especulen alegre-ment sobre qui será la víctima queels servirá la fotografia del pro-per cadáver polític.

Na Maña Antònia, que en Llo-renç Capellà definia com "mésviva que un cove d'alatxa", guan-yarà, faci el que faci, segur. Elcadáver el posaran els altres; elseu propi cadáver (de qualcú delsaltres), és clar.

De tota manera, tornant altema de l'elevada abstenció, resul-ta significatiu que s'hagi produïtespecialment -per seguir amb latradició- en unes eleccions muni-cipals i autonòmiques (les euro-pees encara són figues d'un altrepaner) que suposen l'elecció delrepresentants perales institucionsque ens són més properes. Sem-bla una contradicció, pea) no hoés tant si tenim en compte queels electors també són més viusque un cove d'alatxa i saben queel seu vot és especialment útilquan es tracta de determinar quiha de tenir el poder real, el Poderamb majúscules, i els 15 puntsde diferència en relació a la par-ticipació a les espanyoles del 96

deixen prou clar que tothom sapque és a Madrid des d'on es manai des d'on ens manen.

I si el Poder és a Madrid, ésd'allà d'on l'hem de recuperar,sigui mitjançant pactes, pres-sions, amenaces o negociacions.L'element emotiu podria indicarque ens hem d'oposar sistemàti-cament al Poder de Madrid, per?)l'element racional ens recordaque encara són ells els que podendecidir si som o no som comu-nitat histórica, els que poden afa-vorir que disposem de políciaautonómica, els que ens podencedir la gestió dels aeroports, elsque ens poden traspassar tantescompetències com vulguin idotar-les generosament via tramsamplis d'IRPF, impostos espe-cials, certs segments d'IVA, etc.

Comptat i debatut, som en unaconjuntura en qué res de bo podemesperar de la pròpia iniciativa delPP o del PSOE, ja que els inte-ressos dels seus líders insulars -necessitats permanentment demés recursos i competències permantenir-se en el poder local, ambla qual cosa es debilita el domi-ni del Poder central- acaben sis-

temàticament amb la negativa deles seus centrals a satisfer les sevesdemandes. Tant els uns com elsaltres es quadren als designis deles centrals respectives.

L'avanç en el camí de la sobi-raniapassa per Madrid, ja ho hemindicat abans, pea) en els pactesper al Govern Balear s'obren dueslínies d'actuació: la primera supo-sa negociar la transferència depoder directament amb Madrid -cosa que comporta l'entesa ambels nacionalistes espanyols del PP,la segona va associada a la via delconflicte amb el Poder central ipersegueix la consecució de méscompetències i recursos per lapressió -majoritàriament- delspartits d'àmbit "local" (entengui'sno estatal) i la connivéncia delsnacionalistes espanyols del PSOEpel que suposa d'acció anti-PP.

Amb qualsevol de les duesopcions els illencs hi guanyarem,especialment perquè UM té la res-ponsabilitat de constituir unGovern que, al marge de l'opcióelegida, representi un guanyobjectiu i progressiu pera la I len-gua, la cultura, l'economia i lasocietat d'aquest país nostrat.

La ClauespanyolaPER JOSEP SERRA

PRES D' ERC-MALLORCA

CatalunyesosCom apuntava Joan Fuster, el

mil lor assagista català d'esquerresde tot el nostre segle (paral.lel al'altre magnífic assagísta amb quéha comptat el nostre país -de dre-tes-, Josep Pla, amb qui servà unallarga i fructífera amistat), a Qües-tió de noms, el nom no fa la cosa,però, d'alguna manera, ajuda a con-figurar-la.

Fou precisament en aquestopuscle que Fuster va desempol-var un terme que s'havia inventatun paisà seu, un valencià de prin-cipis del segle XIX anomenat Ben-vingut Oliver, natural de Catarro-ja: Països Catalans. El terme "Paï-sos Catalans" servia per trobar unadenominació comuna per al terri-tori que va de Salses a Guardamari de Fraga a Maó, i que és habitatper una gent que es coneix arreudel món amb el gentilici de "cata-lans". Dins el mateix Qüestió denoms, l'assagista de Sueca supo-saya que, amb el temps, aquestterme plural se singularitzaria ¡quela denominació futura del nostrepaís coincidiria amb el que ja és ladenominació que més s'usa a nivell

internacional: Catalunya. (Quanl'editor del Years Work in ModernLanguage Studies, anuari en elqual tencl'honor de col.laborar, emfa arribar una carta sempre posa"Eivissa-Catalonia", no "Eivissa-Catalan Countries").

Agafant aquesta argumentaciófusteriana a futurs, Josep Guia vapublicar fa uns anys un assaigsobre el nom del país, titulat Ésmolt senzill: digueu-li Catalunya,que enguany ha estat reeditat, ambnoves aportacions del matemàtic,assagísta i polític independentistade València. El text guià ha estatqüestionat per un parell de valen-cians que consideren que encaraés del tot imprescindible optar perla terminologia plural per al con-junt de la nostra nació. Per un cantó,ha rebut una réplica més docu-mentada que no pas sólida en simateixa procedent de Joan Fran-cesc Mira i, per l'altre, li va rebo-tar un llibre excel.lent de Francescde Paula Burguera -És més senzillencara: digueu-li Espanya- onargumentava que primer cal crearconsciència nacional i després

arranjar les coses del país, entreelles el nom.

Tot plegat crea un problema degentilicis important. Vejam: el con-junt de persones que vivim als Paï-sos Catalans formam la comunitathumana dels catalans. Per a unapersona que cregui en la recons-trucció de la nostra patria, som cata-lans els habitants que vivim entreSalses i Guardamar -seguint elcamí nord-sud- ¡entre Fraga i Maó-oest-est-. Els contraris a la (re)cons-trucció nacional del nostre país,emperò, han intentat (i han acon-seguit, de moment), reduir l'àm-bit geogràfic d'aquest gentilici, demanera que, habitualment, quanhom parla de "catalans" se sol refe-rir als habitants de la "Catalunyaestricta", "Catalunya central" o, enterminologia monárquica, "Prin-cipat de Catalunya". Així, popu-larment (en els dos sentits de laparaula), es diferencia entre "cata-Ins","valencians","mallorquins","formenterers", etc, posant-ho tota un mateix nivell. Per als que creimen la construcció del nostre paísplural, emperò, no pot existir aques-ta contraposició, perquè el terme"catalans" ens engloba a tots. Així,els valencians, els malloquins, elsformenters o els eivissencs somcatalans. Però també són catalansels dels territoris de la "comunitat

autónoma" anomenada oficialment"Catalunya". Ara bé, si tenim unavisió clara de Països Catalans, noens podem limitar a anomenar-los"catalans" i hem de buscar un gen-tilici que els escaigui (que estiguial mateix nivell que "valencians"o "mallorquins" i que permeti desituar-los en el seu context geogrà-fic estricte).

Probablement, entre els renglersnacionalistes catalans, el termemés utilitzat, quan es pretén usarun llenguatge "políticament correc-te" sigui "principatins". Els cata-lans del Principat són "principa-tins". El terme pot anar molt bé perals militants i simpatitzants deConvergència Democrática deCatalunya, per als d'Unió Democrá-tica de Catalunya, per als d'Ini-ciativa per Catalunya o per alsd'Els Verds no espanyolistes, per-qué tots aquests partits -per decla-ració expressa o per omissió dedeclaració- són monàrquics. Per alsmonàrquics, el principat té sentitque compti amb habitants "prin-cipatins" (suposem que a Andorra,anomenant-se "andorrans", nodemanaran el terme "principatins"per a si mateixos!).

Joan Fuster -tornem a la nostraprincipal font de teoria nacional-proposava un terme per als cata-lans de la Catalunya central: "cata-

lunyesos". Aquest terme situariaaquests habitants al mateix nivellgentilícic que els habitants del PaísValencià, els del Rosselló i els deles illes Balears i Pitiüses. El terme"catalunyés" no té cap tipus de con-notació pejorativa, ni suposa capmenyspreu per a ningú. La parau-la en si té una morfologia molt ajus-tada a una part dels gentilicis' queusam en català: acaba en -és, com"francés", "anglès", "portugués","maonès", "alguerès", etc, en lamateixa línia que "català" quadraamb "italià", "toser, "Ileidatá" o"andorrà". Emana, per tant, direc-tament de les fonts estructurals dela morfologia de la llengua catala-na i s'ajusta al significat que pre-tén vehicular. Constitueix una bonasolució per al problema que hemplantejat i consideram que s'hau-ria d'utilitzar -com feia el propi JoanFuster- de manera generalitzada.

Observem, com a punt final, queles persones que s'han ocupat detemes tan fonamentals com la defin-ció dels límits del país han sét majo-ritàriament valencians (Joan Fus-ter, Joan Francesc Mira, Frances deP. Burguera, el Benvingut Oliverdel segle passat, Lluís Vicent Ara-cil, Toni Mota...), juntament ambalgun mallorquí (Josep Maria Llom-part, Josep Meliá). Hi trobam,emperò, pocs catalunyesos. Potserperquè l'estirabot de Toni Moblà téfonament. Diu el sociolingüistavalencià: "la diferéncia entre Valèn-cia i Barcelona és que a Valènciahi ha molts blaveros i a Barcelonaho són tots". Esperam, ben aviat,poder deixar de certificar-ho.

Bernat Joan i MaríPresident d'ERC-Balears i

Pitiüses

JaumeSerra Cardell: el fundadorde l'Agrupació Socialista de sa Pobla (PSOE)va ser assassinat pel feixisme antiesquerrá l'any 1937.

Setembre de 1947: Margalida Serra i la seva fillola Antònia deu anys desprésde l'assassinat del seu germà Jaume Serra Carde!!.

PARES, EDUCAU-ME ENCATALÁ, A MALLORCAHl HA EL MEU FUTUR

10 1" DE JULIOL DE 1999 1913t111?

L'antifranquisme a Mallorca. V LLIBRESa Pobla 1936: El Feixisme Antiesquerrá contra el pobletreballador (L'afusellament de Jaume Serra i Cardell l'any 1937)

MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

"Els feixistes deien: 'Hem dematar tots els comunistes!, rojos!vos hem de matar a tots!'".

A sa Pobla hi hagué resistencia ala sublevació feixista. Margarida SerraCardell, germana de Jaume Serra(secretan de l'Aprupació Socialista delpoble, afusellat en el fortí d'Illetes eldial! de març de 1937) explica a JoanCompany (revista Sa Plaça, núm. 43,d'abril de 1996, págs. 13-15): "Hi vahaver molt d'enrenou, vingueren moltsde feixistes de Palma que s'uniren alsde sa Pobla, varen treure l'armamentde l'Església (jo els vaig veure fer-hoperquè vivia a un pis al damunt delque avui és la barberia de can Toni),abans al quarter de carrabiners hi vahaver trets, per?) sembla que no hi vahaver cap ferit. El meu germà Jaume,juntament amb en Joan Pizá, en Xesc'Curro i en Pep 'Bassa' no es volgue-ren sotmetre als feixistes i se n'anarencap al Cap des Pinar. Els feixistes ana-ren a la plaça i com a bojos es posa-ren a pegar trets al cartel] de l'Agru-pació Socialista, i per cert que uns d'ells,amb un tret del seu mateix fusell, esva ferir i es va socarrar el nas. A len-demà tothom era al carrer i cridaven'fora comunistes!', 'han de matar totsels comunistes!'. Els falangistes varenfer el seu quarter on avui hi ha les ofi-cines de Correus. Els feixistes vinguerena ca nostra a cercar en Jaume. Uns diesmés tard tornaren i se'n varen dur lameya germana Martina, na Maria Este-va Llompart, que era l'al.lota del meugermà Jaume, i na Maria Crespí Gosti els varen fer beure un tassó d'oli de'ricino'. Record molt bé que quan anà-vem pel carrer la gent ens insultava,ens deien 'comunistes!', rojos!, vos hande matar a tots!', 'vos han de matar atots!', 'vos han de matar fins ses bran-ques i ses arrels!', i coses així".

A les eleccions generals de 1936 esconsolidà -a sa Pobla- elpredomini del caciquisme dretà

A les eleccions generals de 1936-guanyades a nivel] d'Estat espanyolpel Front Popular-, a sa Pobla es con-solida el predomini del caciquismedretà. La dreta obtengué el 90,3% delsvots, mentre que l'esquerra nomésaconseguia 1.834 sufragis (el 9,6%)(vegeu Enciclopedia de Mallorca,volum XIII, pág. 194). Per a un pobled'uns vuit mil habitants aquests votspoden semblar poca cosa, però lavictòria del Front Popular a nivell esta-tal fou celebrada alegrement per repu-blicans, socialistes, anarquistes i comu-nistes poblers. Entre els esquerrans que

celebraven aquella victória popular hihavia Jaume Sena i Cardell ("Cuca")que l'any 1934 havia creat l'Agrupa-ció Socialista de sa Pobla (PSOE).Aquella agrupació obrera fou presi-dida pel mateix Jaume Serra i per l'ad-vocat Joan Pizá i Massanet, que actua-va de secretan de l'Agrupació.

Bartomeu Siquieri Serra en el seullibre Places i carrers de sa Pobla (vegeupágs. 120i 121) ja havia fet un breuresum de la vida del jove mestrepobler assassinat pels falangistes enel fortí militar d'Illetes en la matina-da del dia 11 de març de 1937 des-prés d'un absurd i ridícul Consell deGuerra muntat en l'Escola d'Arts i Ofi-cis de Palma.

Mulet Fiol: el fiscal quedemanava penes de mort per al'esquerra

Jaume Sena i Cardell va néixer asa Pobla el dia 10 de juliol de 1913auna casa del carrer del Misten, núme-ro 28 (actualment número 7 de la Plaçade la Constitució). Era fill de LlorençSena Cladera ("Cuqueta") i de Mar-

tina Cardell Soler ("Tixa"). Com expli-ca Bartomeu Siguieren el llibre abansesmentat: "Aprengué les primeres lle-nes a l'escola de Can Arabí -on avuihi ha el Jutjat de Districte-. Féu el bat-xillerat sota la direcció del mestre Cal-dés "Ximbó" anant cada curs a exa-minar-se a Ciutat com alumne lliure.Acabats els estudis elementals, sematriculà a l'Escola Normal de Ciu-tat on seguí la carrera de mestre, títolque obtingué als vint anys a l'EscolaNormal d'Alacant". Actuà com a Fis-cal en aquesta paròdia de judici unmilitar (Mulet Fiol) i, com a jutge ins-tructor de la causa, Pere Morell i Gray.El diari El Día informava del "judici"escrivint: "En el local de la Escuelade Artes y Oficios se reunió el Con-sejo de Guerra ordinario para ver yfallar la causa contra los carabinerosPedro Herrera Sánchez, Crisanto Val-cárcel Moll, Juan Orozco Trulla, JuanCintrano Infante, Antonio PalazónLópez, Luis Pichoto Sánhez y Balbi-no Castedo López, y los paisanos JuanPizá Massanet, José Bassa Alomar,Jaime Sena Cardell y Francisco Gost

Amer, por el supuesto delito de insul-to de obra superior y ejecución de actosde resistencia al Movimiento Nacio-nal Salvador de España".

Cal llegir el Diccionari vermell deLlorenç Capellá

Jaume Sena i Cardell tenia vint-i-tres anys quan fou afusellat en el fortíd'Illetes a les sis i mitja del matí deldia 11 de març del 37. Al seu costatcaigué el mateix dia i a la mateixa horaun llucmajorer anomenatAntoni Zano-guera. Sabem tarnbé que s'hagué decasar dins la presó. Llorenç Capellà,en la impressionat i trágica odissea delpoble mallorquí titulada Diccionari ver-mell (Edit. Moll, 1989), explica unaanécdota demostrativa del seu valordavant la mort. ContaLlorençCapellá:"Un dia abans d'executar-lo, un com-pany de la presó de Can Mir va bro-mejar sobre la qualitat de les robes queportava. I ell Ii contestà, gens ni micaapesarat: 'Idó és una lastima, perquèdemà matí, amb els trets, les faran

malbé".Un altre dels afusellats en relació

amb els esdeveniments de sa Pobla vaser el carrabiner Juan Orozco i Trulla.Vegem qué diu al respecte LlorençCapellà en el seu impressionant Dic-cionari vermell (pág. 124): "Era carra-biner. El denou de julio l del trenta-sis,una camioneta comandada per perso-nal militar va aturar-se enfront de lacasema de carrabiners de sa Pobla, iel comandant Castelari va ordenar alscarrabiners Palazón, Orozco i Valcár-cel que pujassin al vehicle i entregas-sin les armes. Aleshores va produir-sela següent conversa:

Orozco: ¿A dónde vamos?Castelari: A donde yo mande.Orozco: Mire que se nos va el pan...Castelari: Al que no esté confor-

me no le voy a meter astillas en lasuñas, sino que lo mandaré a la Coman-dancia. Entreguen las pistolas.

Orozco: No las llevamos, por siacaso...

Arribats a aquest punt, la frase d'O-

L'ANTIFRANQUISME A MALLORCAV LLIBRE

de 1%4- López Crespí

Cada quinze dies a u,°~utla, (d'agost del 1998 fins a l'agost del 1999)Per demanar números endarrerits, telefona al 9711 26 50 05

Fa 10 anys que en Xavier Mena de Madrid regenta l'empresa de reparacions d'e-quips de salvament d'aviació Sparesair al Polígon de can Valero de Ciutat- Tlf.971 752 518

Margalida Serra l'any 1996.

na jove del Taller Ferramentes Inox acan Valero. Fabriquen ferramentes nàu-tiques i per artesania. Tlf. 971 755 043

Fa 13 anys que en Joan Galiana deson Rapinya regenta l'empresa ins-tal.ladora d'Aire Condicionat Serimea can Valero. Tfl. 971 761 542

1 er DE JULIOL DE 1999 11

rozco quedà inacabada, perquè sona-ren uns trets i el comandant va caureferit i un sergent, mort. Els carrabi-ners s'escaparen i foren detinguts eldia vint a Cabo Pinar. juntament ambaltres paisans de sa Pobla que s'ama-gaven, convençuts que la rebel.liómilitar seria apaivagada sense gaire difi-cultats. Dia vint-i-quatre de febrer deltrenta-set, el sotmeteren a judici a l'Es-cola d'Arts i Oficis de la Ciutat deMallorca i el condemnaren a mort. Fouexecutat amb sis homes més, en el Fortd'Illetes, l'onze de març del trenta-set,a les sis i mitja del matí. Era casat.

Joan Company, de la revista SaPiala, entrevista Margalida Serrai Cardell, germana del mestreassassinat pels falangistes

Tots aquests fets sempre es parla-ren d'amagat en el meu poble. Fins sei-xanta anys després, una persona -naMargalida Serra Cardell- directamentafectada per la repressió, no s'ha atre-vit a parlar públicament. I aquesta sim-pleexplicació dels fets, causà una autén-tica commoció. Joan Company en elnúmero d'abril de 1996 (pág. 13) deSa Plaça ho deixava ben clarquanescri-v ia: "En aquests quasi ja bé quatre anysde publicació de la nostra revista, encap número hem fet referència als efec-tes que a sa Pobla tingueren l'aixeca-ment militar contra la segona Repú-blica i la subsegüent guerra civil.

'Enguany que es compleix el sei-

xanté aniversari del començament d'a-quells fets luctuosos, la nostra revistavol encetaren aquest número una recor-dança d'aquells fets donant la parau-la a aquel I s poblers que els visqueren".

El clergat -segons l'entrevista deJoan Company abans esmentada- pren-gué un part activa en la repressió con-tra el poble i l'esquerra. Explica Mar-galida Serra: "Recordo que el misserPou que el defensava [a Jaume Senai Carden] va dir que era un 'malassumpte' [el Consell de Guerra]. Lameya germana Martina i na Maria(l'al.lota d'en Jaume), a instància delmisser Pou, anaren a veure el BisbeMiralles per veure si podia fer qual-que cosa, però els va dir que no podiaferres. Recordo que don Rafel Torres,que va anar adeclarar i va fer una decla-ració molt favorable, em va dir quedesprés de la declaració que havia fetel capellà Palou en Jaume ja era mort".

El paper del clergat en l'exterminide l'esquerra

I, quan l'entrevistador li demana"I qué va declarar el capellà Palou?",Margalida Serracontesta: "De tot i molt;el capellà Palou era el dimoni: això síque vull que ho posis, va dir, i aixíconsta a la sentència, que era una malapersona, que llegia llibres dolents i joqué sé... la meya germana Martina des-prés va anar a veure'l i Ii va demanarcom podia saber en els llibres que Ile-gia el meu germà.

- 'Se li va fer funeral a en Jaume?-' No ens n'hi varen deixar fer. Un

familiar nostre anà al capellá Palou perfer el funeral i li va dir que no n'hi hau-ria. També ens enviaren dos falangis-tes poblers, que ens vigilaven la casa.Recordo que la meya mare estavadesesperada i plorava, com ho fèiemtots, i un dels falangistes va entrar i vadir que no fessim tanta comèdia i quedeixéssim de plorar.

-'I per qué us varen enviar aquellsfalangistes?

Perquè ningú pogués venir adonar-nos el condol. N'hi havia un alportal de l'entrada i l'altre a la portas-sa. Només va venir la mare d'en MartíCotxer que va aconseguir burlar lavigilància dels falangistes.

pel carrer ningú us va donar elcondol?

- 'No, ningú; que jo recordi, ningú".

"Sempre he tingut la conviccióque varen afusellar el meu germàper la declaració del rectorPalou" (Margalida Serra iCardell)

El paper decisiu de l'església encontra dels sectors populars i d'esquerras'evidéncia més quan, aprofundit enels seus records, Margalida Serra i Car-dell detalla quin va ser el paper nefastdel clergat en aquells anys decisius.Explica la germana del dirigent socia-lista assassinat per la reacció dretana:"L'Esglésiaes va portar molt malament.Sempre he tingut la convicció que varenafusellar el meu germà per la decla-ració del rector Palou. Com ja t'he dit,llavors vivia al carrer de l'Esglésiadamunt on avui és la perruqueria decan Toni i ho vaig veure ben bé desdel baleó quan treien els homes un fusellcada un del portal de l'Usglésia. Evi-dentment mai més vaig tomar anar al'església, únicament hi he entrat si haviad'anar a donar el condol a qualcú. Etdiré que una vegada que estava ingres-sada a la clínica, abans d'operar-me vavenir un capellà i em va dir si voliacombregar; ti vaig dir que no; quan ellem demanà per qué no ho volia, solsIi vaig dir 'com puc combregar, si uncapeta em va matar un germà?'. Recor-do un any que s'havia de fer una pro-cessó, suposo que devia ser la del Cor-pus, i a tots els balcons hi havia domas-sos, excepte a ca nostra. Jo no vaigtenir més remei que posar-lo, però des-prés de la processó no el vaig llevar;al cap de vint dies va tomar la Guar-da Civil perquè retirés el domàs. Novaren tomar més!".

Fa 10 anys que en Manuel Arrebollaregenta l'empresa de construcció Meca-°Horca a Can Valero. Una trentena depicapedrers que poden envestir allá onsia. Tlf. 971 752 147

Fa 7 anys que la família Alsamora deLlucmajor regenta el Restaurant s'Es-cala al Polígon Can Valero. És el millorrestaurant del redol. Despatxen menúsa 900 ptas. Tel. 971 206 840

Fa mig any que en Mateu Garau haobert el magatzem Fustes Sintes a CanValero. Aquesta empresa va començarfa 55 anys com a serradora de troncsa la Plaça de ses Columnas de Ciutat,que encara está oberta. Tenen sucur-sal al carrer Bisbe Llompart d'Inca. A. . ,

Fa 2 anys que na Pilar Ninet de Valen-cia -a qui veiem amb el seu fill- regen-ta l'empresa Teixits T-Shirts Word acan Valero. Fan estampacions de cami-setes. Tfl. 971 206 091

La llengua catalana, propiade les Illes Balears, és ofi-cial a Mallorca. Els teus fillstenen el dret i el deure desaber-la. Exigeix escolescatalanes al teu poble o bar-

el Ileu de totsmereixrespecte

FORA Fums riada.

111.

;t9

la roto amo6 i6'ein8carregat xisco veraz.

„

1, 40 é...10101,-,

Tlf. 971 46

»jet

lOr„

,,,51,

.1,1t :111'

,v '1411''

a

4

'591`1"1/'-

°'" •

'

41;,

-

j/#1'

Na Caterina

141%,,,Nib 21011,""',"

T'orna; Pons és la mado .,„ ",,„,14111„'

EL VEL DE MAIA (10)

PERE GR1

Aquells dies, entre cala-des de porro i l'efecte d'unsàcids que havia comprat, lesconversacions d'en Fructuósamb na Pompeia anaren pro-funditzant en l'aspecte essen-cial del conjur, la inde-pendència.

No comprenc -deial'al.lota- com pots lluitar perla independència si depens deles substàncies psicodéliquesper desenvolupar la teva vidanormal.

No t'amoïnis contestàen Fructuós, recordant lesparaules de la bruixa- perquèaquesta situació és totalmentprovisional. Per si no ho saps,jo em vull dedicar a la p011-tica, lluitant pel nostre poblei el basc, per?) també hauré delluitar amb força per la lega-lització de les drogues, i quanen parli hauré de saber quedic, per això les estic provanta totes.

No creus que ja ets un pocgrandet per començar a dedi-car-te a la política? -conti-nuava dient na Pompeia-. Finsara no t'havia importat gensla política, i ara creus que tro-barás el suport su ficient pertot això que vols. T'hauran devotar, Fructuós, i no crec quela gent se'n fiï d'una personacom tu, que sempre ha viscuten els ambients marginals,pensant més amb la músicaque en la política. Per cert, veigque t'han tornat la colleccióde discos de roc, perquè noem poses na Paiti Smith?

Encara penses amb aques-ta tia? -intercalà en Fructuós-,si només pesa quaranta i pocsquilos, vols estar tan primacom ella?

No obstant, li posà el disc"Horses", editat l'any 1975 iproduït per John Cale, tota unadeclaració d'amor pel. roc, elsexe, les paraules, la vida.

En aquell moment, amb-dós pensaren que era elmoment de combregar ambaquells àcids dels que ja n'hihavia parlat.

Hòstia pura, hòstia santa,hòstia immaculada, sigui persempre, beneïda i alabada -cantaren plegats.

Combregaren, després decelebrar un ritus que havienaprès en una excursió con-juntament amb altres perso-nes al Nepal. Despréscomençaren a sentir els efec-tes de l'àcid lisérgic, la droga

que més té que veure amb lamàgia.

I heu de creure i pensar, ipensar i creure, que precisa-ment els hi va pegar el rodetde xerrar de política, i que naPompeia, per la seva condi-ció de malalta anoréxica, vaser nomenada ministre deSanitat del govern a l'ombraque volia muntar en Fruc-tuós, la qual seria a la llargal'encarregada de procedir a lalegalització de les drogues alnostre pais.

Lluitarem, patiren i final-ment vencerem -era el que cri-daven-, enmig d'al-lucinacionsprovocades pels tripis i unaeufòria no gens continguda.

L'àcid els despertà les pas-sions, quan feia dues hores quel'havien pres deixaren deforma momentània de parlarde política i començaren a ferl'amor.

En Fructuós comprovàaviat que na Pompeia haviaguanyat uns quants de quilosdurant el temps en que haviaestat ingressada, cosa queagraí amb satisfacció.

S'embolicaren dins el llit.enmig de carícies, petons, iqualque cosa més. Durantl'acte sexual, en Fructuósfeu jurar a na Pompeia quecompliria els seus deures coma ministre de Sanitat delgoverú, primer a l'ombra i Ila-vors oficial, dels Països Cata-lans.

Durant uns cinc o sis dies,es quedaren tots dos planejantla manera d'aconseguir laindependència de la nostranació, sense violència . Cal adir que, des de que havia pro-vat la xocolata libanesa, laPompeia es mostrava cadavegada més convençuda de lapossibilitat de fer realitat elsomni.

En Fructuós no s'atreví aexplicar-li el vertader poderd'aquell tros de xocolata, quecasualment, des de que el veiana Pompeia, ja no es conser-vaya sencer. Pensà que aixòdevia ser degut a que les brui-xes no volien que l'al.lota sos-pitás que li havien clavat unconjur.

Però el que no sabia enFructuós era que na Pompeiatambé havia rebut el seu con-jur durant l'estada al centre psi-quiàtric. El que passava en rea-litat era que cap dels dos hovolia dir a l'altre.

12 1" DE JULIOL DE 1999 1°11211

Fa 50 anys que na Francesca Vaquerdel Secar del Real se va casar amb enMiguel Bosch d'Establiments que feiade camioner. Ara fa 38 anys se va posara vendre material de construcció a Esta-bliments. Va començar venent calçviva per emblanquinar, ciment mallor-quí ¡arena. Venia el material a 6 pecessa palada. Quan el seu fill Colau, al Celsia va tenir 18 anys varen començar adespatxar en grossa escala. Avui la sevafilia Francesca -a la fotografia- i el seufill Bernat duen el negoci que s'ano-mena Fills de Francesca Vaquer,tenen 3 camions per traginar materiali 3 per traginar aigua. Tlf. 971 768 787

Fa un any i mig que en Quique Gon-zález, de son Serra Perera regenta elBar Vuelta Arriba a Establiments. Sóndel Mallorca a matar. Tel. 971 768 212

Fa 15 anys que n'Elisabet Massot deso n'Espanyol va obrir la PerruqueriaMaria Sabina a Establiments. Tlf. 971768 019

Fa 2 anys que en Xavier Carde ha obertel taller de Planxa i Pintura Carde a labarriada de son Serra Perera del Secardel Real. Tel. 971 294 520

Fa 13 anys que na Maria Josep Cale-ro des Pont d'Inca regenta el Bar Secara son Serra Perera. El seu fill AntoniCalafell juga a tennis en la categoriade cadell i júnior al club Nova esport.Són del Mallorca Tlf. 971 296 819

Fa 5 anys que en manescal Esteve Omsdes Rafal Vell regenta la consulta Vete-rinària es Secar a son Serra Perera.Tlf. 971 203 018

Fa 2 anys que na Francesca Desclauxdel Toro i en Bartomeu Nadal del Secardel Real ha fet societat limitada per crearl'empresa Pavigrés Balear a son SerraPerera al Secar del Real. Venen rajo-les importades dels pobles de Caste-lló. Tlf. 971 204 611

Fa 8 anys que els germans Adroverregenten el Magatzem ExclusivesRullan a la barriada de son Serra Pere-ra. Comercialitzen productes de nete-ja i generadors d'ozó arreu de Mallor-ca. Tlf. 971 759 992

Fa 7 anys que Na Maria de Lluc Martín regenta la Guarderia Fantasies a SonSerra Perera de La Real. Tel. 971 205 513.

Fa 15 dies que en Miguel Ángel Ferrer és el delegat de SA NOSTRA a Establi-ments, una oficina oberta fa 25 anys. A la foto amb el personal de l'oficina. Tel.971 768 053

Fa 3 anys que els germans Queredade Pórtol regenten el Taller Aluma acan Valero. Fa persianes i portes d'a-lumini. Tfl. 971 242 373

Les germanes Beaskoechea del Terre-no són la segona generació de l'Em-presa INMAPLAST que esta al Polígoncan Valero de Ciutat. Fabriquen ¡totaclasse de bosses de plàstic, especial-ment empren el plàstic foto degrada-ble que s'oxida amb la claror. Les sevesfosses de fems, etiquetades en catalàfan propaganda ecológica. Ara hancreat una altra empresa: Citydog: Unartilugi de plàstic reciclat amb unes bos-setes per recollir els excrements delscans que se comercialitzarà aquí i al'estranger. Esperen amb impacienciaque el CIM posi contenidors per a plàs-tic ja que la seva empresa está prepa-rada per reciclar-lo Tel. 971 298 062

Fa un any que na Caterina Martí deBinissalem amb la seva filia regentenel Restaurant El Xamfrà a Can Vale-ro. Despatxen menús composats de 3primers, 3 segons ¡3 postres a 850 ptes.Tlf. 971 294 621

Fa 3 anys que els germans Moratallai el seu cosí Juanma regenten el TallerD'Asival a can Valero. Tfl. 971 759 568

Fa mig any que n'Antoni Mercadal dePetra ha obert el Restaurant sa Caben-ya al costat del Polígon de can Valero.Cuina mallorquina. Menús a 800 ptesamb 3 primers i 3 segons a triar. A lacarta se menja a partir de les 1.500 ptes.Els vespres pa amb oli, tampó i carn ala graella. Grans terrasses i envelats.Tlf. 617 828 494

Fa 2 anys que n'Antoni Far de Maóregenta l'agencia de Viatges NetxtTour a son Serra Parera al Secar delReal. Tlf. 971 761 264

ESA2DirJET

FLORS I 1::: -"TAL

Margalida Salas

C/ Concha Espina, 12LA VILETA

Tel.: 607 74 20 63

Comen de Mal ca

—

ter torn: del 3 al 14 de juliol2on torn: del 4 a$15 de setembre

Edats: de 16 a 26 anysPer a mes intomleciJ adreçaii , VOS al GOR

eNeri, 1, 3r PalmaTal - 971 721105

gob/locea es

Aquest estiu ho tenc ciar 1Camp de voluntariat ecològic

a La Trapa i Sa Dragonera

sol

•-•

1°1132[11 1- DE JULIOL DE 1999 13

La veuota d'Abel Matutes retrunypoderosa en els nuvolats: "Agafa elsteus, Mátigues, endu-tels i fes viacap a ponent. Així sobreviureu a l'he-catombe que és a punl de produir-se.Però això sí, que ningú no miri enre-re, perquè si ho fa, una enorme cala-mitat s'abatrà sobre el pobre incau-te que es .giri".

El venerable contempla la voltaceleste amb cara de póquer i s'aca-rona les galtes mal afaitades. L'en-demà, a trenc d'alba, es posen enmarxa. Mátigues cameja capcot,resignat i trist; s'ajuda amb un gaia-to retorcit; la seua host avança en silen-ci. De sobte, un tro els ensordeix. Alseu darrere, un esplet de llames s'ai-xeca a les ínsules de Sodoma i Gomo-rra: les cases i els blocs de pisos s'en-sorren, els canas i les avingudes desa-pareixen sota les runes, el foc llepatots els racons de l'ImPPeri. A l'en-demig, l'ínsula grossa és assetjada perun esbart demoníac: la súcube Pilari els seus sequaços practiquen el tiramb bassetja contra el Consolat deMar; els íncubes Pere i Francesc enves-teixen contra la portassa insular ambun gruixat tronc d'olivera coronat ambdues banyotes de boc; en un altre puntde la muralla, la tenebrosa presènciad'Eberhard cava un fossat per assal-tar per via plutónica la columna ver-tebral de l'ImPPeri; la diablessamajor, na MariaAntónia, dirigeix l'o-peració en el templet satànic de Cos-titx estant. A l' interior del' ínsula gros-sa, les llambordes fan trontoll, les casesbotifarres grinyolen, i una pols anti-ga, eixida dels fonaments, levita rande terra i s'escampa per places icarrers."Tota la culpa ésdels xuetesr, excla-ma algú. Els sometents de l'ImPPe-ri, tremolosos, es demanen en veubaixa on és en Mátigues, i un mur-muri es multiplica de boca en boca:"La Seu no és plena d'ous".

En Mátigues, que feia camímirant-se les sabates, aixeca de noula vista i se'l troba davant: n'EnriqueFajarnés girat cap a Gomorra i con-vertit en una efígie de nitrat de sodi;el prohom es llepa el dit, l'hi passaper la cara i se l'endú a la boca; efec-tivament, és sal. Continuen la marxa.No passen gaires minuts que veu n'An-tonio Marí Calbet abillat de hooli-gan, pegant bots, buscant fanals i cot-xes per esboldregar i xisclant "Fuckoff" "Llàstima", pensa en Mátigues,"un altre que ha guaitat on no li dema-naven". Poc després, la trossada d'enPere Palau es redueix màgicament ala córpora d'en Joan Buades. "Ja hisom: un altre!" -fa en Mátigues. Elnou Joan Buades, nic com una abe-11a, increpa tot d'una el seguici imP-Prial : "Vade retro, Pinochets del mediambient!, les sargantanes de Calad'Hort s'alçaran de les seues tombesi posaran fi a la dictadura del ciment!Un nou judici de Nüremberg us espe-ra, i sereu condemnats a menjar duesracions diáries de portland fins a lamorir. En Mátigues fa unes passes,endinya un cop de gaiato sobre la testad'en Buades i el deixa estabornit aterra. L'estol imPPrial prossegueix la

seua pelegrinació cap a ponent, a tra-vés del desert.

Quan l'aigua i els queviurescomencen a freturar, el grup divisa,al lluny, un molí d'aigua, tres pal-meres i una casa foravilera. En ser-hi més a prop, distingeixen el capi-tost imPPrial Joan Verger, que els tétaula parada, i una Macla de jovene-tes que fan la dansa del ventre perdar-los la benvinguda. En arribar, però,contents i bavosos, l'escena es fon.En Mátigues roman estés a terra, ambels llavis plens de sorra.

La caravana matiguera avança, fei-xuga, sota un sol de càstig. L'aiguaestá racionada severament i l'ombrade la fam els amenaça. Cap a mig-dia, el grup beslluma, difuminadesper la calitja, unes tendes sumptuo-ses, guarnides amb randes i vetes decoloraina. En atracar-s'hi reconeixenel victoriós alcalde d'Inca, en PereRotger, que fa mambelletes al costatd'un castell humà que s'aixeca a ritmede bolero mallorquí. "Pere, sort quete trob!" -se li acara en Mátigues, totarpant-lo per les espatlles. "Discul-pi'm -fa en Rotger-, però aquí no ensfeim amb zaplanistes i gonelles". Elbatle d'Inca alca el braç dret, fa unclec amb els dits i tot plegat s'esva-eix com la boira del matí.

La plèiade matiguera s'arrosse-ga com una santa companha acuba-da de calor. No hi ha aigua. La comi-tiva exhibeix unes llengües rasposescom fregalls Vileda. La gana elsfibla. Fins que una melodia conegu-da els afalaga els oïdes. Sí, és tal-ment el dring fresc i regalat d'untorrent tramuntaner! Al tombant

d'una duna, la vall de Bunyola, a recerde la serra de Tramuntana, inundade goig els ulls de la trepa pepero-sa. Hi fan cap, escèptics. Els ame-tlers, els tarongerars, les parets seques,l'esplet de boganvílies i els torrentsque baixen plens omplen a vessar elsulls dels nouvinguts, borratxos debellesa. En Mátigues ho toca tot, perencertir-se que existeix, i es deseo-breix amb la mà amorrada a una tofade greix; la retira i el veu:

-Bon dia -saluda ¡'amo en Bici.-Bon dia, senyor Cañellas -res-

pon, perplex, en Mátigues.-Què se li ha perdut per aquests

tocoms, senyor Mátigues?-Eh... no res, tot just passàvem

per aquí i gaudíem del paisatge...-Ben fet, perquè 1 'entom s'ho val.-Sí, i tant! -fa r expresidentpanet,

amb cara d'enze.-Li puc oferir res, senyor Máti-

gues?-Home... Ara que ho deis...-Mirau, precisament cerc qualcú

que em porti els números de la pos-sessió. Són moltes quarterades, hi haun poc de tot i forca missatges quehi treballen, i un o altre ha de fer elscomptes...

-Comptau amb jo, ¡'amo.-Idó venga, començarà avui

mateix. Si vol, es pot instal.lar en aque-lla páissa que es veu allí al fons. Hiha la somera, però ja li trobarem unaltre cobert.

-Gràcies, ¡'amo, mil gràcies -enMátigues vincla l'esquena i li fabesades a la mà.

-Estigui's de falagueries, que lapaga és la mateixa amb afalacs o sense.

En Mátigues ofega una rialletade rata traginera, es gira cap a la seuacolla i els fa senyal que marxin. Comque el grup no es mou, verbalitza elmissatge: "Marxau, marxau, que jano us he de menester!". Les despu-lles de l'ImPPeri giren cua i es reti-ren en silenci.

GènesiJOAN CABOT CALÇAPEU

ANUNCIAU-VOS DE FRANC A 1°112'11

Nom DNI

Cognoms Tel.

ATENCIÓ• Escriviu un sol anunci per cupó• Usau lletres majúscules• Escriviu dins el requadre el text

Ompliu aquest cupó i enviau-lo a:3,•useezu,. Apartat de Correus 124. 07600 S'Arenal de Mallorca

14 le' DE JULIOL DE 1999 1915a111

PETITS ANUNCIS

BORSAIMMOBILIÀRIA

Llog per dies apartament a Pal-manova. És ideal per trobadesamoroses. Tel. 469441.

Deixaria cambra doble a casacompartida, jardí i hortet. Molteconòmic. Preferentment gentjove. A Santa Ponga, urb. Galat-zó. Tel. 671419.

Cerc cases per Hogar tot l'any(anys 98/99), amb piscina. Tlf.864424.

Cediria amarrament al club nàu-tic s'Arenal a canvi de compar-tir barca de pesca esportiva. Tlf.971 74 05 25.

Cerc casa amb piscina, 3 6 4habitacions per a temporadad'estiu 1999. Tlf. 971 86 40 91.

Venc pis a s'Arenal prop de laplatja. 971262046.

SERVEISPROFESSIONALS

S'ofereix jardiner amb conei-xements de cuina. Demanau peren Lluís. Tel. 604790.

Cerc feina per guardar ninspetits a ca seva a a ca meyaper les zones de Sineu i Maria.Tel. 525380.

Cerc feina per guardar nins aCan Picafort o Inca. Carrer Nou,5, Maria de la Salut.

S'ofereix pintor empaperador,econòmic, seriós, ràpid i net.desplaçament per tot Mallorca.Tel. 203239

Pneumàtics Son Ferriol. Equi-librat de rodes, canvi de rodesi pegats, alineament de direc-cions assistida per ordinador.Avda. del Cid, 73. Tel. 427553.Son Ferriol.

Si teniu qualque vidre trencat,cridau al 473819 i el vos posa-rem tot d'una.

Cerc feina per fer a ca meya.Tipus cerámica, sabates o simi-lar. Tel. 297067.

Cerc feina de representant d'artsgràfiques o comercial de publi-citat. Tel. 297667.

Es confecciona o arregla qual-sevol peça de vestir, cortines,coixins, etc. Tel. 771005.

Es passen treballs a máquina iper ordinador. Netedat i rapi-desa. Tel. 771005.

Gabinet de Psicologia. Neu-rosis, trastorns de carácter, psi-coterapia infantil, depressió. Tel.427193.

Cerc feina per guardar nins ala comarca de Cala d'Or. Tlf.842156.

Jubilat de 60 anys, s'ofereix percuidar jardí, garaix, xalet, etc.Carnet de conduir camions i cot-xes. Tel. 971477217.

Cerc al.lota en règim aupair.28.00 mensuals, cuidar nadó 11mesos, matrimoni fent feinafora, Cridar de 8-830 matí o apartir de les 1015 del vespre.971757831.

Senyora de mitjana edat, guar-daria nins o ancians a la comar-ca de s'Arenal. Tel. 971 441 042.

PERSONALS

Atenció, catalans i catalanesindependentistas. Vull cartejar-me amb tots vosaltres. Estic bojapel bon rock català: Sau, ElsPets, Lax'n'busto. No us talleui escriviu a Marta. Indústria,114-08030 Malgrat de Mar.

Als Països Catalans es fa moltbona música! M'agrada, pero,en especial la que surt de Mallor-ca a càrrec d'en Tomeu Penya.Independentistas, si somnieu enuna nació lliure plena de músi-ca catalana i de vibracions nos-tres, escriviu-me: FrancescBujet. Passeig del Migdia, 32-2-3-17200 Palafrugell.

Ens agradaria cartejar-nos ambal «lots i allotes que com nosal-tres estiguin penjats/penjadesper Lax'n 'busto i que defensinla nostra llengua. Raquel Llagos-tera Costa. Gardènia, 4-08880Cubelles.

Cercam gent entre els 18 i els45 anys per excursions, sorti-des, etc. Abstenir-se els quivagin de mala fe. Apartat 1.792Ciutat.

Pensionista de 78 anys, 180d'altária, català. Vull conèixersenyora pensionista entre el 50i 70 anys, per no estar tot sol.Tenc bona pensió i pis amb 5habitacions i dos banys. Cer-ca'm al 462536. Ferran.

Hola! Som una allota felanitxera.Som molt independentista, iestic boja pels Sau, pels Ocultsi pels Pets. Segur que si m'es-criviu feim una gran amistat. Sommolt divertida. Adéu. M. Glòria.Carrer d'en Magallanes,29-07670 Porto-colom.

Vull intercanviar revistes,cómics, fanzines i adhesius ambtots aquells joyas que estiguinorgullosos de tenir sang cata-

lana o basca a les sayas yenes.Pau Arranz- C/ 2 Volta 31- 07209Son Mes-quida-Mallorca.

Cerc al «Iota fins els 33 anys ambles ungles llargues, romántica,una femella maca. Escriu-me a:Óscar, C/ Ausías March, 36-6-1 07003 Ciutat.

Jove de 29 anys, fadrí, amb estu-dis universitaris, agradós isimpàtic, desitjaria conèixerallota formal de 20 a 27 anys.M'agrada el ball de saló i sombastant actiu. Anima't i escriu-me a l'apartat 690 de Ciutat.

Hola, Em die Raquel i tenc 14anys. Tenc ganes d'escriure'mamb gent de 14 a 16 anys. Sivols escriure'm... Raquel Gonzá-lez-C/ Ansel Calva, 13, 1 g 3-08950 Esplugues de Llobregat(Barcelona).

Som un jove de 24 anys, fadrí,cansat d'espanyolistes monàr-quiques. Vull cartejar-me ambal.lotes independentistes d'en-tre 20-28 anys. Som simpàtic,idealista, seriós en temes deparella i català. Prometo res-pondre. La meya adreça és:Miguel Ángel Rodriguez; Pl.Poeta Juan Boscán, 4-4c; 18013Granada (Andalusia).

Cerc al.lota sense fills de 22 a28 anys. Signe Lleó o Sagitari,que sia capaç d'estimar sensetraïció. Telefona'm al 512018dies feiners a partir de les 23hores.

Atenció: administrativa cercaamigues i amics per a sortides,excursions, i a l'estiu anar a laplatja. Bústia Postal 1400-07080Ciutat.

Cercam músics per a crear unaBanda de Música a s'Arenal deMallorca. Tel. 971 26 17 19.Maties.

Som un alemany de 38 anys,cerc amigues i amics per a sor-lides i més. També vull estudiarla llengua mallorquina. Escriu-me a la Bústia Postal 97 - 07080Ciutat.

En Martí Bissellach de 31 anys,178 d'altura, és carnisser a unsupermercat de can Pastilla.Cerca allota morena pera com-partir la vida. 619 881 154

Sóc un noi de 31 anys. Soltar.No minusvàlid. Voldria mante-nir correspondència amb noiaminusválida que tengui boncarácter, culta, es senti sola.Escriu a la Bústia Postal 163 -08400 Granollers (Vallas Orien-tal).

Capritxós, especial, diferent iatractiu jove de 27 anys, cercadona independent i intel.ligentque vulgui companyia, carícies,massatges i sexe durant lessayas estades al principat, acanvi d'ajuda económica. Manel907843901-973603214.

Son un grup de 25 amics de Vila-Real, Castelló. Volem passar,aquest estiu, una setmana afinals d'agost o principi de setem-bre, a Mallorca. Busquem un llocque no siga gaire car, casa ruralo semblant. Som gent seriosa,i preguem que ens telefoneu siteniu un lloc de les caracterís-tiques que demanem. ElviraBuforn 964 527 451.

Si sabeu a quina botiga puc tro-bar els autèntics texans cata-lans Caliquenyo, truqueu-me al971 209 745.

Hola! Em dic Ignasi, tinc 34 anysi cerc amistat amb alguna donaque sigui capaç de descobrir elsmoments màgics que la vida ensvol proporcionar. Telf. 649 584377.

COMUNICATS

La Generalitat de Catalunyaofereix a entitats i de franc lli-bres, fulletons ¡material informa-tic sobre la nostra història nacio-nal. Per rebre'ls, cal enviar unasollicitud a la Generalitat fentesment de l'entitat, adreça, talé-fon, l'ús que hom en pensa feri el nom complet del qui fa lapetició amb la signatura i segellde l'entitat. Molt indicat per aprofessors d'història, ciènciessocials, català, centres d'ense-nyament, biblioteques...

Si vols rebre la revista L'ILLAgratis, la pots demanar a Edi-cions Bromera, Polígon Indus-trial, 46600 Alzira. Tel. 96-2402254

Per a tots aquells i aquellas quevulguin lluitar contra l'invasor,contra els traïdors, contra l'ex-plotació obrera, i per una terraMiura i catalana, els Maulets te-nim obert l'apartat de correus349 C. P. 43480 de Salou (Tarra-gona), per a qualsevol infor-mació o collaboració contra l'o-cupant.

Si voleu rebre una subscripciógratuïta al Butlletí de la Funda-ció per la Pau (entitat contra l'ar-mamentisme i la guerra) podeuadreçar-vos al telèfon (93)3025129 o al carrer Pau Claris,89, Barcelona 08010.

Si voleu rebre llibres en catalàgratuïts sobre diferents temesd'actualitat, socials o teològics,sols us cal escriure a Cristia-nisme i Justícia, carrer Rogerde Llúria, 13, Barcelona 08010,o telefonau al (93) 3172338.

La delegació catalana de laCSEM, grup d'ajut als páisos del'Est, fa una crida per enviar roba,manjar, sabates, medicines etc.Per demanar adreces on enviar-ho personalment, podeu adreçar-vos a: Benjamí Planes, CSEM,passatge Miguel Carreres, 11,08206 Sabadell. Tel. (93) 7262918.

Professora titulada fa classes desolfeig, piano i harmonia. Indi-viduals i en grup. Tel. 756114.Magdalena.

Universitaria fa classes de rapasd'EGB i català a la zona de PereGarau de Ciutat. Tel. 243383.

Si voleu intercanviar adhesius,revistes, informació, etc, sobreel tema d'alliberament nacional,escriviu a l'Associació “XavierRomeu». Apartat de correus, 36.43480 La Pineda. Tarragona.

El Consell Nacional Català ofe-reix diversos llibres, gratuita-ment, a tot aquell que els elsdemani, al voltant deis drets ihistòria de la comuna patriacatalana. Podeu escriure a l'Apa-rtat 15.071 de Barce-lona-08080.

Si voleu rebre informació sobreles Joventuts d'Esquerra Repu-blicana (JERC), i rebre els nos-tres butlletins, escriviu ara mateixa: JERC-Illes. Santiago Rus-sinyol 1, àtic. 07012 Ciutat deMallorca.

Estam interessats en un inter-canvi cultural amb persones i ins-titucions deis Països Catalansque desitgin informar-nos sobreel passat i el present del dits paï-sos i estiguin interessats enqüestions vinculadas a l'Argen-tina. Escriviu-nos a: Baigorria1337 .200 Rosario-Argentina.

Acció Cultural del País Valenciai el Bloc Jaume 1 ja és a Inter-net. Si voleu intercanviar pro-postes d'acció i lluita, o informard'activitats, etc., podeu connec-tar: ACPV @vIc.servicom-es

Vos recomanam boicotejar lesONG's espanyoles AGNUREspaña, Médicos del Mundo iUnicef amb els bancs espa-nyolsCentral Hispano i Banco de San-tander que els donen suport.

Subscripcions gratis a cómics encatalà per a nins de 6 a 10 anys."El Llaüt de Xàbia" -Apartat 53-Xàbia 03730 Patrocinat pel Mag-nífic Ajuntament de Xàbia.

Cursos gratuïts de llengua anda-lusa. Podeu adreçar-vos a:LLENGUA (Enseniansa a Dit-tansia dala Yenwa Andalussa)P. Pedro Romana, 1-4-2-14007Còrdova.

Si ques recibir el Puxa Asturiasen to casa, y de baldre, sólo tie-nesqu'enviar la direicion a: Ende-chaAstur-Puxa. Cai Llangreu, 10,2Q-Xixon 33206-Asturies.

La meya col«lecció té 20.000adhesius polítics. Faig exposi-cions. Crec persones que hemfacin arribar enganxines de l'Es-guerra Revolucionaria. Paniello-Apartat 139 - 22400 Monsó-Osca.

MotosSalom

Jeroni Pou, 9 • Tel. 468136

Tomás Forteza, 24 • 462686

"El Full" és una publicació inter-na de l'Associació Roca i Ferre-res. Si voleu rebre'l gratuita-ment comuniqueu-nos el vostrenom i adreça:Apartat de correus9247, 08080 Barcelona.

Lluita, la revista de l'indepen-dentisme valencia és a I nternet:http: //www. estelnet.

Si voleu afiliar-vos a sindicatsnacionals catalans: C. S. C 934541188.

Oferim de franc cursos bíblics isubscripcions a revistes cristia-nes en català: Ajuda Evangéli-ca deis PaYsos Catalans. Apt. deCorreus 1.022. 12995 Castelló.Tlf. (964) 207607.

Els Castellers de Mallorca,necessitam gent!! Si t'agradapassar-ho bé. Si vols tenir nousamics sans i saludables. Si t'a-grada fer pinya amb un projec-te nou: Fes-te Castellar!! Vine aveure'ns!! Assagem els dissab-tes a l'Escola d'Adults son Canals.Carrer son Canals,10. Telèfon452414, Isidre.

Pintors, escultors, fotògrafs, etc.,interessats en exposar les sayasobres, així com gent interessa-da en comprar o simplement envisitarjexposició del moment,podeu passar pel Café es Museu.Carrer Guillem Timoner, 10-Fela-nitx.

A tots els menorquins que llui-ten per l'alliberament i reunificaciónacional, si voleu rebre infor-mació sobre el Partit per la Inde-pendencia (PI) i de la seva bran-ca juvenil. Joves independen-tistes dels Països Catalans.Escriviu a: Maür-Ruben Vinent.Carrer deis Frares,49. Cat-07701Maó. Menorca.

Grup folclóric sense gaire pre-tensions cerca sonadors ¡sana-dores, cantaires i gent engres-cada per seguir fent coses.Actuam alguna vegada, no guan-yam gaire, per() ens ho passamdallé més bé. Ens reunim elsdimecres a les 2030 al Rafal Vell(Antiga escola). Som gent aco-llidora. Trucau al 971 505374

Els nacionalistas interessats perun sistema d'intercanvi culturali turisme alternatiu pera nacionssense estat, podeu informar-vosa: TurismeAlternatiu: Bústia Pos-tal 1.171 Castelló 12005. Estracta d'un sistema de llarga tra-jectória provada arreu del món,molt adabtable i econòmic.

Les persones interessades enles activitats de les Associacions¡clubs UNESCO poden adreçar-se a la Federació Catalana dela Unesco: Mallorca, 207-08036Barcelona. Tlf. 932534367.

Necessitam persones amb ideesi ganes de tirar endavant la nos-tra I lengua i la nostra cultura.Associació la Brúxola. Tlf. 934353323.

Coleccionau Fanzines? Voleusaber que fan els/les indepen-dentistes del Tarragonès? Subs-criviu-vos al Butlletí del Collec-tiu independentista "El Timba-ler de Bruc". Per 600 peles el

R1 EI C:» Almln

Quan hagis Ilegit aquest

periòdic, si no en fas la

regala'l a un amic,

veí o parent

EL PAÍS HO NECESSITA

lEztIC)111

AQUESTA SETMANA EN CARTELLERA

cinema en català cinema en castellà2% 98%

EXIGE1X EL CINEMA Et4CATALÁ<Deknsa els te

i„Estatut d'Autorunma,. tira ras normal toficial d'antbdás rdonnets ini suro nocexrktries per tal d'asse-garar Ilur coneLxetnent t:era les CfnEdUlOtIS que — tin d'arribar a

llar tilttailat plena guara ak ts a &ares dels euiaadas.jie Cataba:ya),Acum

Truca a roCUC (Or3flItzac mÓ. idors de

Catalunya) (Tel 93 417 14 nd de greuses

(Tel. 93 301 80 75), quebáft ema,....

Inmobiliaria La Itninobiliária Immobillen OIL Real EState

Ir 9 7 1 Z5C 156

ax Y/I 2/3 353

Addá Ferrón, 16

U 7~ Palma ae MallorcaMes Balears(Espana)

EL CATALÀempreses!

!lengua catalana encara no és una ilengua normal.Hern -eclarnar sovinr a les administracions estatals que ia

'especLessir a ¡es catala•It5 que la pr lugueNN" peró encarac la própia societat catalana la que té la maior responsabilitat

ai defensar a nostra Ilengua.1 la socletat catalana sorr totsmes. I cu

Un avis allibits un la ilostrz Mengua encara no ha assulit lanormalitat és el nnón de les empreses. els/les Lonsumidors/eshi tenim rrolt a din La legislació vigent ens permet exigir elsnostres drets collectius en defensa de la llengua queens LaraLteritza ,:orr a poble. De res nc ens serveix ia legislació

si els/les Lonsurniciories no dernanem el que ens pertoca,darrera , esponsabilitat e, nostraPer això la Plataforma per la Llengua et demana

que:exigelms e, català culi' a Lonsumidor a les empresesde distribuciódemanis productes etiquetats en /a nostra !lenguaprotestis a ies grans empreses productores quesisceluaricalTICIIL es lleguen a etiquetar en Lada1 discriminen

així la !lenguademanis la retolació en :aula tant A niveil extern com

intern, í responguís la publicitat gratuita demanant que tela trametin en cacaládemanis els prospectes o Instr,iccions en la teva llengua

EI catnl no es um. llengua inferior a cap altra, peròper .fer valer eis seus drets es necessar. que reclamen,la seva presencia amb aquestes i altres iniciatives que

vulgis portar a terme.Si el vols comprometre com a c:onsumuloria en la defensade la !lengua pots col.laborar més intensament en ,es

campanyes que desenvolupa la Plataforma traccaric oe

complementar, rna, de substituir, ia pressió socialque hem d'exigir com a Lonsumidorsconsumidores.

PLATArORMASER LAILENGUA

Dimartstancat

Ctra. de Manacor, km 28 • Tel. 64 65 04 • 07230 Montuïri

TENNISSON RIGO

TennisFutbol-salaHándbolPetancaCir. footing

SquashVoleiMini-golfTennis taulaGimnàs

Final Avda. Son Rigo • Tel. 74 33 66Sometimes • Palma de Mallorca

,.... 3° sikosoci.JILLríticue,s1

1.--1' 4/-- S- Z 4TransMaIlorca

Transports aPenínsula i Balears

Carrer dels Conradors, 46 • Nau A 1 - Cantonada MuntanyaTelèfons 971 605 097 - 971 604 239 - Fax 971 604 84507141 POLÍGON INDUSTRIAL MARRATXÍ - MALLORCA

AGENT JE:

Uomprau en aquells comerços on JS

atenguin en catalá i presentinretolació normalitzada

ENVELATS BALCÓ - TERRAÇA - CAPOTES-ENVELATS PLANS - COBERTORS PISCINA -

LONES - TREBALLS A MIDA

Aragó, 112 - baixosTeléf on 27 01 00

07008 - Palma de Mallorca

o OPEL

SER VIAUTOARENAL S.A.

SERVEI OFICIALCarretera Militar, 185. Les CadenesTel. 26 81 11 . Fax 74 32 7707006 S'Arenal-Palma (Mallorca)

1 9 1teEll,1" DE JULIOL DE 1999 15

PETITS ANUNCIS

rebreu cada dos mesos durantun any. Bústia Postal, 7-43893Altafulla.

Si us interessen les Ilenguesminoritzades de més a prop,adreçeuvos a: Llengües Vives.Bústia Postal 5224/08008 Bar-celona.

Si vol rebre l'Euskararen Berri-papera (en foraster) gratuita-ment escriviu a: Hizkunta Poli-tikarako. Wellingtongo Dukea,2 - 01020 Vitoria-Gasteiz(Araba).

Coleccionista d'adhesius com-pra, camvia, recolleix materiald'esquerra revolucionaria o inde-pendentista. ColeccionismeI.S.G. Bústia Postal, 135-48980Santurzi-Biskaia.

Col.laboreu! Ajudeu-nos! Perun projecte de documentaciód'indrets de les Illes i dels Pa-sos Catalans necessitem tar-getes postals (noves o utilitza-des de "Escudo de Oro" Biblio-teca Catalana de Krefeld - Box1665 D-47716 Krefeld Aleman-ya. Tel. 07-49215126635.

Classes particulars. Totes lesassignatures i tots els nivells.Petits grups. Professors/es titu-lats. Preus econòmics. Telf.971467931. Ciutat de Mallorca.

Classes particulars d'hebreu,grec i !latí atots els nivells. Jordi971242795

Piano Blues, Jazz, Rock. Clas-ses particulars. Harmoniamoderna. 971242795 Nanel.

A tots els valencians que vul-guen contribuir a la construcciónacional del País Valencia L'as-sociació cívica Tirant lo Blancus espera. Som els nacionalis-tes valencians. 963879408.

Sóc professor d'una DIWAN(escola bretona) i escric i Iligcatalà. Envieu-me Informaciósobre els Països Catalans, espe-cialment de tema d'ensenya-ment: Gràcies. Joel Donnart-44,

Hent Frinaoudour, Penc'hoad-F-22860 Plourivou Breizh/Bre-tanya - Estat francés.

El Call, la revista deis jueus deisPaissos catalans és a internet.http:/www. fortunecity.com/vic-torian/coldwater/252.

Acaben d'editar-se els Evangelissegons sant Mateu, sant MARCI SANT Lluc, en versió inter-confessional, en Ilengua cata-lana, en cassettes i CD. El seupreu per joc és de 3.000 ptes.Posteriorment s'editarà l'evan-geli segons sant Joan. Tambéhi ha editat tot el Nou Testamenten Braile en !lengua catalana, iedició interconfessional. Són22 volums, i es poden demanara Mn. Joan Magí, Parròquia desant Pere i sant Pau, 43007Tarragona.

BORSA DELMOTOR

Si vol un cotxe nou de la nos-tra gamma, véngui i en parla-rem. Agència oficial Renault. Tel.413867. Son Ferriol.

Venc Harley Davison HeritatgeSoftail Clàssic. Modelo 95 matrí-cula IB 1995 BY. Tlf. 971820717.

Venc SEAT 600E, matrículaPM-165487, en bon estat, ITVpasada fins octubre 99. Duescentes mil pessetes. Telf. 971545 476.

VENDESVenc piano marca TLEYEL, unquart de coa, en bones condi-cions. Mig milió de pessetes. Tlf.939 373 151.

Venc figures d'escaiola novesper decorar o policromar:àngels, betlems, fruites, flors...per lots o a la menuda. Trucaucapvespres i vespres al 971 2944 44.

SUIBSCRIVIU—VOS—HI, ANUNCIAU—VOS—HI

Els llibres de cavalleries són totes aquelles obres envers, i després en prosa, que narraven les fantàstiquesaventures dels cavallers errants. Procedeixen de la poe-sia épica . A partir del segle XII comencen a difondre'sper tota Europa occidental en diverses traduccions i imi-tacions, influenciades per les concepcions provençals de"l'amor cortés". Es divideixen en tres cicles principals:1)carolingi, sobre Carlemany iels DotzeCavallers.2)bretó:sobre el rei Arttís i els cavallers de la taularodona, i 3)Clás-sic, en el que destaquen els temes referents a la guerrade Troia i Alexandre Magne. A Castella es produí unimportant llibre original al segle XIV de procedencia fran-cesa, "L'Amadis de Gaula". Al segle XV a la corona d'A-ragó sortí un llibre innovador en quant a la manera detractar el tema cavalleresc, "El Tirant Lo Blanch", delvalencia Joanot Martorell que ha arribat a ser l'obra cata-lana més traduida aneu del món.

La pedagogia que es desprèn d'aquests textos la vadeixar ben aclarida el nostre autor Ramon Llull en el "Lli-bre de l'Ordre de Cavalleria" i d'entre els relats de mésprestigi en podríem fer referencia al ja esmentat "Ama-dis de Gaula", una de les novelles més famoses del gene-re i segons Cervantes la millor de totes elles deguda aGarcia Rodríguez de Montalbo corregidor de Medina delCampo. Com ja hem insinuat l'obra de Montalbo és mésaviat una reproducció d'algun original antic, de comença-ments del segle XIV, segons alguns francés i segons d'al-tres portugués. Si observam que l'Amadis de Gaula estroba molt influenciat per les novelles del cicle bretó quela primera versió és la més fiable. L'Amadis és el tipusdel cavaller perfecte, de l'amant fidel, pur i poètic i delbon súbdit. Un segon llibre és el que recrea la figura delcavaller Cifar. Aquesta novella d'autor anònim, escrita a

mitjans segle XIV, destaca per la seva originalitat queconsisteix en la fusió d'elements tan diversos com les ges-tes franceses i bretones, les llegendes cristianes i els relatsorientals. En tercer lloc tenim el "Tirant lo Blanch", escri-ta originalment en català per Joanot Martorell el 1490 itraduïda al castellà el 1511. Psicològicament és l'obramés ben aconseguida del genere i no és estrany que Cer-vantes la consideras com un tresor de divertiment i unamina de passatemps.

Però el genere en els segles XVI i XVII, amb la criside l'ideari de la cavalleria va perdent força i popularitat.El cavaller, institució feudal militar i religiosa de l'EdatMitjana , que vivia dins una época de continua i que posa-va la seva força i la seva espasa al servei del dret i delsmés febles era quelcom d'origen germànic, desenvolu-pat sota la forta influencia del cristianisme i de l'esperitd'associació. Això ho definiaAlfred Durer a la seva estam-pa titulada "El cavaller, la mort i el diable" que ens portael següent missatge: "Ni la mort ni el diable poden atu-rar el bon cavaller."

I va desaparèixer la novel•la de cavalleries en el segleXVII ridiculitzada pel "Quixot" cervantí per?) no desa-paregué el mite. En els segles XIX i XX l'argument delcavaller medieval ha seguit present dins la literatura infan-til i juvenil i també del cómic i així, des del 1929, elsamants del genere han pogut gaudir de les aventures del"Príncep Valent", obra d'Alan Harold Foster, una de leshistòries més aconseguides del cómic on tant el guió comel dibuix són d'una qualitat extraordinaria o si voleu genshabitual però no és també personatge portador del mitede l'heroi cavalleresc el capita Marvel del dibuixant Char-les Clarence Beck i totes aquestes criatures galàctiquesque l'envolten?

Ca vida cavallcuscaí tes "[tics Balcars

1 111.1,

rw�

•

D'atoo oneasu. wtotoohcio

CONSILMIA DI CUISURA, IDUCACID I ISPORTI«NON LIMA

AlarmajaMIQUEL FERRÀ

112911t11 1 9 11 411'11 1- DE JULIOL DE 1999 1716 1 - DE JULIOL DE 1999

Joanot Martorell aMallorca

Fa 10 anys que en Ferran Ramos i laseva cunyada Pilar Jiménez regentenel Bar Can Damià a Génova. Són delMallorca. Tlf. 971 403 698

Fa 32 anys que en Jaume Llompart deLlubí regenta el Restaurant Llomparta Génova. Despatxa la cuina mallor-quina. A la carta se menja per una mit-jana de 2000 ptes., el menú en va 900.Tlf. 971 403 046

Fa 7 anys que en Joan Arboix de Giro-na regenta el Restaurant ses Covesde Génova. Despatxa la cuina catala-na segons temporada. A la carta semenja per unes 4000 ptes. Si voleu visi-tar els coves els adults paguen 800 ptesi els nins 500. Tlf. 971 402 387

Fa 18 anys que na Caterina Sans deCampos regenta la Perruqueria ca naLina al carrer barranc de Génova.

Des de petit he vist a casa dels meuspanya els Ferrà des del segle XVIII i nogant i qui sap si del rebesavi que tambépels solcs i pinars del Son Pieres familid'un medalló francés de començamentshavent descobert fragments de cerámicade la meya infancia a la vall de Sóller va'rera dia, per damunt de les teulades del te

l'homenatge del castell dla qual atalaia abandonadlla creu dels Montcadesi aquella roca sagrada, di

Sempre l'Edat Mitjtes de la postguerra i peri portava vestimenta delaixí tot visitant els casteldepera reviscolaven ambsament cavalleresc. Sí.de ferro impressionava ement que només ens parlria de Castella amb elemprat per la propagandbell ofici d'escriure era presc aquí a casa nostra.en la meya trilogia: "Tir"Contes Tàrtars de Mallcara qui digui que aquesse'n fotrá qualsevol escmeda des de Mallorca ovoleu Walter Scott des da formar part de la festa.entre tones de paper i jcalculant tota la geomei jo, essent un capvesprrem capella rera capellarem trobar. 1 mirau per (tre de la sala capitularTirant, els Amadis, elsde tots aquells que no e

eva edataARTORELL, ESCRIPTOR

a casa pròpia després una imatge gótica del segle XII, que acom-vegades fou Stella Maris a la cabina del vaixell del besavi nave-

pell nodrida de sal i iode. I les petites excursions arqueològiquesbé em transportaren dos cops a l'Edat Mitjana, una amb la troballaVI amb les figures cavalleresques de Sant Jordi i Minerva; l'altraentre les pedres d'un marge. Quan havent passat els primers anysiver de viure a Palma, al barri de Santa Catalina, podia veure, diaVictòria i des de la finestra de la meya cambra la llunyana torre deiver. Com obviar l'Edat Mitjana? La torre del cap Andritxol des deig veure passar ¡largues estones de capvespre solitari i també aque-ma Nova sota els pins venerables que un dia veren la gran batallana esglesiola rural a l'altura de Santa Ponça...eró jo era un d'aquells infants que llegien els quaderns d'historie-les aventures d'aquell "Guerrer Emmascarat" que dibuixava Gagoluades. Les eixides escolars també ens aportaren aires medievals iquers i ruinosos de Santueri i Alaró o les fortaleses d'Artà i Cap-a, dins la nostra imaginació tot aquel] món glorio-t Mitjana amb tota la seva magia d'Herois coberts)stres sentits fins més enllà dels textos d'ensenya-del medievalisme oficial i especialment de la histó-Cid Campeador" o aquell Guzmán el Bueno tannquista. Posat en aquesta situació ja immers en elexplicar quin era el món del nostre gòtic cavalle-

pan d'aquesta curolla narrativa es va veure imprèsa Blanch. La vida cavalleresca i les illes Balears";' i "Contes de Medina Mallurqa". Potser no man-in històries carregades de rovell pero) me'n fot comconscient. La veu de Ramon Llull i Anselm Tur-iás March i Joanot Martorell des de Valencia i silaterra o Victor Hugo des de França ens convidenque estima la història es cerca dos cèntims de lloc, jugant dona la seva particular visió d'un universcial del nostre gòtic. Un dia l'escriptor Pere MoreyCorpus i estant tota la catedral il•uminada, cerca-autentiques adargues cavalleresques que no sabe-tare dia, les vaig descobrir penjades prop del sos-seu. I vaig brindar amb un tassó de vi negre pelsloc.. I alees inspiradors de calligrames en honoren vencer pel fàstic i el cinisme. Q

MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

Sempre m'ha seduït Joanot Martorell.Aquests dies rellegia una obra básica refe-rent al mític heroi, fill ben i101ustre de Gan-dia i de tota Parea de la nostra cultura. Estracta d'un llibre de Miguel Ferrà Marto-rell publicat per la Conselleria de Cultura,Educació i Esports del Govern Balear, i duuaquest títol tan suggerent: Tirant lo Blanc. La vida cavalleresca i les Illes Balears.Miguel Ferrà ens informa que Joanot Mar-torell degué néixer a Gandia l'any 1413 o1414 en el si d'una noble família valencia-na. El seu avi fou conseller reial, i el pareexercí com a cambrer del rei Martí l'Huma.Fill de Francesc Martorell i de Damiata deMontpalau, l'insigne escriptor exercí impor-tants càrrecs municipals i aristocràtics. Elpoeta Ausias March es casa amb una ger-mana de Joanot Martorell, i diuen els estu-diosos que aquesta circumstància fou deci-siva en la seva formació cultural. Semblaque va fer llargues estades a Anglaterra, ontal volta fou armat cavaller. La documen-tació conservada fa constar que visqué aLondres del 1438 al 1442. Mantingué unaestreta relació amb la noblesa de les illesbritàniques, i hom suposa que era membrede l'orde anglès de Sant Jordi o del portu-gués dels Cavalheiros da Madreselva. Teniael títol de "mossén", que en aquella época,com explica Miguel Ferrà Martorell, es refe-ria exclusivament a la seva condició de cava-ller.

El Diccionario Bompiani de autores lite-rarios (volum III, págs. 1.767-1.768) expli-ca: "En 1437, un pariente de la familia, Joande Montpalau, después de deshonrar aDamiata, hermana de nuestro autor, falta ala pala. bra de matrimonio que le había dado.El joven M., ya armado caballero, sale endefensa del honor de su hermana y reta a

muerte a Montpalau... Sigue después unaabundante correspondencia entre ambos, enla que dicuten las condiciones del comba-te e intercambian insultos y mofas. El juezelegido en última instancia es Enrique VI,rey de Inglaterra, donde M. se traslada en1438. Parece que el litigio terminó -porincomparencencia de Montpalau en elcampo del honor- con una sentencia de Alfon-so IV en la que se condenaba al ofensor auna fuerte reparación económica (1445)".

Com a conseqüència d'aquestes i altreslluites cavalleresques a les quals hagué d'a-cudir com a afeccionat que era als torneigs,Joanot Martorell féu també viatges a Por-tugal i a Italia, experiències que foren degran utilitat en els seus relats literaris. Enla introducció al llibre que comentàvem(Tirant lo Blanc...), Miguel Ferrà Martorelles demanava si l'autor de Gandia estiguéalgun cop a Mallorca. Sembla que les pro-babilitats que fos així vénen refermades perla mateixa obra de Martorell, pel seu heroi

Tirant, el qual viatja per la Medi-terrània embarcat en les naus delrei de França: "L'estol partí del ponde Palerm e tira la volta de Barba-ria, e costerejant vengueren a Mála-ga, a Orà e a Tremicén, e passarenl'estret de Gibraltar, foren a Cepta,e Alcáscer Seguer e a Támger, e altornar que féu passà per l'altra costade Calis e Tarifa, e Gibraltar, passàper Cartagénia, car tota la costa enaquell temps era de moros, e d'allípassaren per les illes d'Eivissa e deMallorca, aprés anaren a desem-bercar al pon de Massella".

Poca cosa més sabem del granescriptor. Consten els seus viatgesa les ja esmentades illes britàniques,Portugal, Nápols... així com elsconflictes a Valencia amb els seusvassalls de Murla i Benifabrim, ala Vall de Xaló, en el Marquesat deDénia. Morí l'any 1468. Q

Fa 5 anys que en Caries Oliver de Bar-celona regenta El Centre Internacio-nal d'Aeromodellsme a so n'Arma-dans. Tlf. 971 733 633

Fa 18 anys que en Francesc Planesregenta la Taplsserla Planes a son'Armadams. Tlf. 971 452 689

Fa 7 ¿iilys que en Jaume Galmés deson Carrió regenta l'Agéncia de Viat-ges Bellavlsta Travel a so n'Armadams.Tlf. 971 454 200

Fa 4 anys que en Pep Costa de ca naBet de Formentera regenta el Res-taurant ca na Bet a so n'Armandams.Despatxa menús a 1.100 ptes. Els ves-ores en té a 1.300 i a 2.200. A la fotoamb el seu fill Pep. Tlf. 971 285 590

Didáctica delsllibres de cavalleries

PER MARINA FERRÀ A-HAMELYNCK

LA

Li

T 1 R A T U R A

A V A

L E R E S C A

18 1 er DE JULIOL DE 1999 1 9 11t11

La majoria de les Comunitats Autònomesreben el que els correspon.

Els ciutadans de Catalunyamereixen un tracte fiscal just.

Totes les comunitats autònomes han d'aportar diners al conjunt

de l'Estat. Les comunitats més riques n'aporten més que les

altres. Els ciutadans de Catalunya aporten un 24% més de

diners que la mitjana de les Comunitats Autònomes per al

funcionament de l'Estat i per a la solidaritat amb altres territoris.

Ara bé, quan l'Estat retorna a les Comunitats Autònomes una

part d'aquests ingressos, unes comunitats reben els que els

correspon i Catalunya un 12% menys. Això suposa un desequilibri

global d'uns 36 punts. Aquest desequilibri fiscal representa

entre 800.000 milions de pessetes i 1,2 billons de pessetes

cada any, és a dir 500.000 pessetes per cada família. Si tornés

a Catalunya una part d'aquests diners millorarien la nostra

economia i el benestar i la cohesió social de tots els catalans.

Hl hauria més escoles, més hospitals, més residències.

En definitiva, més infraestructures i millors serveis públics.

Aquest tracte fiscal injust que Catalunya pateix limita les seves

capacitats de modernització, creixement i benestar, tant dins

d'Espanya com dins d'Europa. Ha arribat el moment d'acon-

seguir un tracte més just per als ciutadans de Catalunya.

Hi estem d'acord, oi?

Generalitat de Catalunya

FIRA DE SON CERVERA

Fa 2 mesos que na Magdalena Font,ven mobles a la Immobiliària Cala Naude Cala Millor. Tlf. 971814040

És la Junta directiva de l'Associació Esportiva Serverina. Tenen equips de futbolmasculí i femení, futbol sala, hockey, etc. Tlf. 971 817 230

Fa 6 anys que en Ramon Bover i naCatalina Moragues fan escales i arram-badors a Vilafranca. Tlf. 971560 511

És el president i la directiva de l'Associació Balear d'Artesclorosl Múltiple ambsucursal a son Cervera. Aquesta malaltia paralitza el sistema nerviós central. Tlf.971 463 545

Fa 3 anys que n'Àngela Ferrer i el seuhome Pere López han obert la BotigaRústic al carrer Gómez Ulla d'Artá.Només obrin els dimarts matí. Vanmercats arreu de 19 comarca. Tlf. 971183 874

Na Maria Santiago i na Caterina Toussón les madones de la Perruqueria Uni-sex Maria a son Cervera. També fanmanicura i pedicura. Tlf. 971 567 621

Fa 4 anys que en Joan J. Llull és corre-dor d'assegurances a Manacor ambsucursal a son Cervera. El seu padríBiel va obrir aquesta correduria l'any1962. Tlf. 971 552 529

Na Doris Miquela i na Damiana Reussón les representants de les Madonesde Casa de son Cervera.

Na Maria Cervera i la seva filfa Bárba-ra acaben d'obrir l'Esparteña Tot Peua son Cervera. Tlf. 971 817 269

Fa 7 anys que na Margalida Roig deVilafranca pinta a l'oli. Fa retrats i pai-satges. Va exposar a LA Fira de sonCervera. Tlf. 971 810 648

l er DE JULIOL DE 1999 19

Democrácia debaixa intensitatQUIM GIBERT, LLICENCIAT EN

PSICOLOGIA PER LA UAB

"No ens deixem guanyar ni pel cansament, ni perla impaciència, ni pel derrotisme", Pompeu Fabra

Antonio López López hadeixat de ser un perfecte des-conegut, cent anys després dela seva mort, especialmententre els treballadors i clientsde la seu central de Correus aBarcelona, que han vist coml'estàtua de la seva personaquedava embolicada de dol. EnLópez, altrament conegut coma Marqués de Comillas, feubarba d'or amb el tràfic d'es-claus negres de la Cuba colo-nial. I segurament per aques-ta raó i per la seva vinculacióal món financer i polític, duuel seu nom la plaça que hi haenfront de l'esmentada ofici-na postal del passeig d'enCristòfor Colom cantonadaVia Laietana. L'acció luctuo-sa no és més que una originaldenúncia en contra del con-sistori de Barcelona, autopro-clamat d'esquerres, que no famés que perpetuar la memò-ria d'un negrer.

En el cap i casal de Cata-lunya encara també hi ha rètolsdedicats a feixistes i anti-cata-lans notoris tals com el carrerdel Coronel Monasterio, elcarrer de Sancho de Avila, elpassatge del Duque de la Vic-toria, el carrer del CapitánArenas... En aquest sentit,l'Institut de Projecció Exteriorde la Cultura Catalana, IPECC,i d'altres col-lectius han fetsaber darrerament el seu males-tar al batlle Joan Clos pelsilenci administratiu de l'a-juntament barceloní, tant aracom en els mandats de NarcísSena i d'en Pasqual Maragall,i, en conseqüència, denegato-ri de les reiteredades deman-des de substitució de qualse-vol signe identificatiu lligat al'absolutisme ja la dictadura.

En contrapartida, l'any1939 fou suprimit a punta debaioneta un monument enhomenatge a Guifré el Pilós,Comte de Barcelona, el qualmai ha estat restituït. La matei-xa sort han corregut els carrersdel Setge de 1714 i de La Coro-nela. Així com diverses pla-ces en record de la nostramemòria com a poble. L'his-toriador Josep Benet no s'estáde dir que "És incomprensi-ble que a Barcelona no hihagi cap monument dedicat ales víctimes del bombardeig"(Diari de Girona, 6-2-99),referint-se al salvatgisme del'aviació franquista. Tresquarts del mateix ha denun-

ciat l'escriptor Toni Strubellamb motiu dels 60 anys de labrutal carnisseria aèria de laLegión Cóndor desplegadasobre Lleida i Granollers."Una democràcia incapaç dereqüestionar-se, de revolu-cionar-se amb el temps, alfinal esdevé una mena de llactarquimós on les coses es que-den empantanegades. Aques-ta situació explica l'arribadadels nazis al poder", refle-xionava en Lluís Llach (ElTemps, 11-5-99).

La corporació municipalgironina també va oblidarrecuperar noms populars comel de la plaça del Carril, llocque ara mateix ocupa el PoetaMarquina, "un gironí cor-cat", segons he sentit dir entrela gent gran. Així com desubstituir el passatge del gene-ral Mendoza i els dos carrersque té dedicats a Girona elgeneral dels "episodios nacio-nales" Álvarez de Castro.L'historiador i batlle de Giro-na, Quim Nadal, també s'haestimat més relegar el presi-dent Lluís Companys en unbust esquifit de la plaga de lesCent Llars i oferir a la Cons-titució Espanyola la zona semi-verda-asfaltada que haviaallotjat les instal-lacions de laGrober. I part de la barriadade Sant Narcís continua dedi-cada a honorar ciutats comZamora, Valladolid, Oviedo,Albacete, Cartagena... indretson, amb tots els respectes, nos'hi ens ha perdut res. No seriatocar el bombo batejar uncarrer dé Girona amb el nomde Rotterdam o de Nantes?Mentre seria molt més didàc-tic i identificatiu gaudir dedenominacions més acostadesa la nostra realitat nacional(noms de comarques dels Paï-sos Catalans, noms de la floradel Pirineu, personatges clausen la nostra història...). Per quèno una plaça en homenatge ales nacions sense estat d'Eu-ropa, tal com tenen a Tàrre-ga? Per quan l'avinguda delgeneral Josep Moragues o delconseller en cap Rafel deCasanova? Tal com va deixarescrit el president Companys,abans de ser afusellat perl'exèrcit feixista espanyol:"Per a lluitar per altres ide-als nobles hi ha molta gent.Però Catalunya només ens téa nosaltres, i ara ens neces-sita més que mai".

Refugi i museu alhora,on podrá vos té tastar

la cuino d'aquestacomarca del País Valencià

Plaça MajorTelèfon (96) 588 42 29

03518 TÁRBENALa Marina - País Valenciaei ser.. th:1 rneu ',mate

BAR • RESTAURANT

Netejes TrèvolPisos, locals, oficines, comunitats, autocars,bars, discoteques, embarcacions, obra nova,

vidres, poliment de tris pols...

Carrer Capità Ramonell, 38. Tlf. 971 279 999 Es Molinar

le' DE JULIOL DE 199920

GUERRA GUERREJADA PEL CATALÀ (I)

La marca de l'esclauPER RICARD COLOM -TLF. 964 207607

Fa 19 anys que en Josep Pelegrin i enMarcos Castella regenten la Perru-queda de Senyors José i Marcos a son'Armadams. Tlf. 971 454 213

Fa 10 anys que en Faust Gual i na CarmeTurró obriren el Centre del Villa Cavaa so n'Espanyolet. TI I. 971 452 990

Fa 11 anys que en Miguel Zuñiga deNavarra regenta la fabrica de circuitselèctrics IBERCOP a so n'Espanyolet.Tlf. 971 456 642

En Liuda Vaquer és el president delClub de la Tercera Edat d'Establiments.Tlf. 971 769 191

"La marca de 1 'esclau és par-lar la llengua del seu senyor"(Tàcit).

"Ningú no pot fer de tu unesclau si tu no penses com aesclau" (pare d'en Martin LutherKing)

" La vigoria d'una nació vemesurada per aquells que fancoses, i no pas pels que les des-criuen" (Edward de Bono)._

Al Principat amb lleis, i al PaísValencià i les Illes amb corre -llengües, n'hi ha de còmodes iingenus qui volen fer creure quetot va rutllant. Per?) malgrat lestriomfalistes estadístiques sobreconeixement del català, tothomsap, i a Madrid ho tenen ben clar,que la llengua catalana camina,sense presses ni pauses, cap a latomba; cada vegada recula mésel seu ús social, és pitjor parla-da, perd nervi i parcel.les t mati-sos d'ús corrent... Esdevé unpatués del castellà, amb horro-rosos i antiestètics cales lin-güístics cacofònics promoguts nosols pels castellano-pensantslocutors dels canals valencians(deuen triar-los a posta, asses-sorats per sociolingüistes espan-yols, per a rematar el genocidicultural?) sinó també per -lapusil•lànime, i aséptica "profes-sionalitat" que traspuen els canalsprincepatins i llur "Ilatinització"del català.

Tot plegat és degut a diversosfactors entrelligats que ni tan solsels "nacionalistes" corrents cop-sen gaire, a causa de la fondàriai complexitat dels processos, solsdestriables tot esmerçant-hi proud'esforç. Com escrivien els juratsvalencians al Magnànim a tombde les intrigues inacabables delscondottieri napolitans: "No restasinó que rompats en un colp etallets les cordes de totes lesil•lusions itáliques, subtilment eno sens gran astúcia cordillades,e no esperets; Senyor, a deslli-garles car nuus cecs tenen e inso-lubles, los quals jamés no veurí-ets acabats de deslligar" (any1423). Doncs bé, ara i ací, el podercolonial ens ha relligat amb unmunt de nusos cecs i difícilmentsolubles que cal saber deslligar

amb esma i fermesa , amb ener-gia i prudència amitjanades.

Les lleis de CIU sempre serantorpedejades, si la situació no can-via de valent, des de la capital del "Imperio" ( i pel botifieramindígena i la resta de negretsemblanquinats tipus MichaelJackson/Sergio Dalma que patei-xen el síndrome d'Estocolm.)Quant als correllengües, mobi-litzen quantitat perol) manquen dereals conseqüències mediátiquesni de fites clau (com ara Gandhia la "Marxa de la Sal", digués-sim).

Sense paciència en alerta i- corretja (domini propi), sens inte-ressar-se de debe) a saber on sónels altres, sense tenir el cap fred(i, ço si; servant el cor ben calent),no convencerem ningú, ni indí-genes ni immigrants. Descon-vencerem i devertebrarem, fós-sim sols un factor més d'auto-destrucció de la nostra llengua (inació). " Es veritat que som lacultura minoritzada més impor-tant d'Europa, però també ho ésque som els més ridículs" (LluisV.Aracil)

Hem d'anar pel món ambunes bases més cordials i menyscartesianes que les que fins arahan dominat en els "talkingheads" (capxerraires - presenta-dors)del nostre nacionalisme.L'intel.lectualisme racionalistafa segles que és massa aclapa-rador cals dirigents indígenes inacionalistes. Ens cal, desespe-radament, un contrapès assen-yat i realista, amb la força alli-beradora del sentiment, l'alegria,la generositat i l'empatia, valorsben presents quan " tot Cata-lunya" era un imperi mediterra-ni, el dels Muntaner, Llull i Llú-ria i no pas una esclava psi-cológicament desestructuradacom és a hores d'ara. "L'exalta-ció xarona del privilegi...L'oprobide la beutat antiga" (Pere Quart).

Les "raons" són massa sovintexcuses per a defugir sacrificisi autocontrol creatius. "La des-feta cultural és la més aclapara-dora de les derrotes. L' única queno oblidem mai, car no podematribuir-la ni a la pròpia des-

ventura ni a la barbàrie de 1 'ad-versad" (Jean Frangois Revel).

Actituds a tomb "Els grans semblen grans car

som agenollats" (Camille Des-moulins).

Si hom vol canviar una situa-ció de castellanització, haurà detocar moltes tecles, fer progres-sar cadascú sols a partir del seupropi nivell nacional concret (ambpassos senzills i assumibles) iactuar segons tàctiques militarsclàssiques (reconeixement del"terreny", correlació de forces,fites a atènyer, presentar sols lesbatalles guanyables, tria de l'in-dret i el moment, en guerra gue-rrejada).

En primer lloc, hem de ser pru-dents, asèptics i agradivols. Calvalorar la situació i escoltar la gentsense parlar-hi gaire ni discutir.Primer, identificar-te amb l'in-terlocutor (empátic res de nassosarrufats (la típica "antipatia nacio-nalista", conseqüència de la ido-latria/totemisme per la llengua aseques, sense considerar a fonstot l'entrellat moral i humà de lagreu qüestió). Tothom, o quasi,és susceptible de ser dut més aprop de la causa de la llibertat icontra el genocidi cultural peròcal esme.

Cal saludar amb alegria i sabersomriure, guanyar terreny i criarbona fama fent favors a tothomsens excepció: quan entre ells s'hoparten, tindrà efectes multiplica-dors a favor nostre i de la nostracausa.

Ço és canviar una correlacióde forces negativa. No ens enra-biem. Fermesa digna i desimbolta,per?) cap rauxa sense seinit "mili-tar" i "geostratégic": no podempermetre'ns el luxe de presentarbatalles per a perdre-les estúpi-dament. Cal atreure's amb sobrie-tat i foro convincent fins i tot elsque han castellanitzat llurs famí-lies: potser llurs néts tornaran ala rabera si som un pol de referèn-cia segur i autodisciplinat enmigel marasme de mentides i mani-pulacions ordit per la premsacolonial. Els durs fets són el dursfets, i la veritat acaba surant.

Xina: mésrepressióRedacció.- En el docu-

mentmés important fet públicen 20 anys per les esglésiescasolanes de la RepúblicaPopular Xinesa, els respon-sables de 10 grans denomi-nacions s'han adreçat algovern pera demanar la fi deles persecucions. Aquestesesglésies "de casa" s'han estésper tot Xina i tenen a muntómés seguidors que el Movi-ment Patriòtic de les 3 Auto-nomies (MPTA), L'Esglésiacontrolada per l'Estat (i percomissaris (comunistes" per-fectament ateus.).

Els responsables de lesesglésies casolanes (il.legalsi clandestines), fan una cridaals caps del Partit Comunis-ta a obrir un diàleg per a cer-car conc iliació. Aquest docu-ment parla d'uns 80 milionsde fidels de les esglésies caso-lanes, per 10 milions a lesparròquies del MPTA.

La resposta de les auto-ritats del PC. fou, a finals d'oc-tubre: una nova onada repres-siva: 140 protestants forendetinguts, uns 40 en un cultenoctum en un poble voraWugang. El 5 de novembrela policia detingué 2 respon-sables i cent participants enun culte al districte de Nan-yang. 70 cristians quedarendetinguts i patiren greus tur-ments (fuetades amb cordesbanyades, copejats al cap iferits amb flamarades a lescames).

A Guangzhú, el primer dedesembre, lapolicia detinguéLi Dexian, un responsablecristià de relleu. A Hainan haregirat moltes cases de cris-tians, amb interrogatoris iconfiscacions de llibres. Alnord de la República lesdetencions massives, les mul-tes i els empresonaments hanesdevingut moneda corrent.

Tanmateix, la R.P. Xine-sa no sembla patir la prisi asiá-tica: els gratacels es multi-pliquen a les grans ciutats, itambé el nombre d'usuarisd'intemet (actualment n'hifan 150.000 però en una anya-da podrien passar a fer-ne 10mil ions). La FEBC, que difonemissions de ràdio cristianesmira de fer-hi quelcom perintemet.

L'espera republicá.

Kosovo i la raó de la històriaEN JOAN QUETGLES, PROFESSOR DE FILOSOFIA

A Kosovo, a la fi, sembla queés arribat el moment del com-pliment de I 'esperança. Ha arri-bat l'hora de tornar a casa! Tanbon punt 1 'exèrcit serbi capitulà,l'entusiasme va esclatar dins elscamps dels refugiats kosovars.Els albanesos que havien romas,amagats, dins Kosovo, surten avictorejar l'exèrcit aliat i excla-men: "Ara som lliures!". Sabenque ha acabat el malson serbi.Estan convençuts que són alllindar d'una nova época histó-rica. Per als kosovars, és com sihaguessin guanyat la guerra (laguerra que els havien imposatels opressors serbis). La guerrava destruir les seves Ilars i vaprovocar un milió de refugiats,però ells tenen 1 'entusiasme delsguanyadors. (Per cert, ara com-provem que hi havia cél-lules deI 'UÇK quasi per tot arreu, ambl'objectiu de protegir la pobla-ció indefensa contra les collesde paramilitar assassins serbis).Senten que és l'hora del retorni de la reconstrucció. Seria und'aquells moments en qué es faavinent parlar de la Raó de lahistòria.

Podríem entendre la Raó dela Història com el conjunt d'es-deveniments històrics la conse-qüència dels quals representa unavanç indiscutible de les condi-cions dels humans. Per a EnHegel, l'objectiu últim de la Raóde la Història és 1 'establiment delRegne de la Llibertat. Per supo-sat, no he de fer una argumenta-ció en favor d'una determinadaconcepció de la História. Don perfet que hi ha uns postulats queens són comuns: igualtat, lliber-tat i solidaritat, per exemple. I,també, és clar, el reconeixementdel principi de l'autodetermina-ció dels pobles.

A final de segle, la desfeta deisrègims comunistes a Europa hasignificat l'establiment de repú-bliques parlamentàries clàssi-ques. Però de la liquidació delrègim soviètic, no solament sor-tia una República Russa parla-mentària. La liquidació feia pos-sible un real exercici del dret al'autodeterminació dels pobles del'Imperi (La URSS era, en efec-te, la major presó de pobles delmón). Les altres repúbliques sabe-ren aprofitar el moment de deso-rientació de l'opressor rus i acon-seguiren proclamar - pacífica-ment! - la independència. El buitde poder rus a aquestes repúbli-ques era per causa de la pèrduadel monopoli de poder del quehavia estat I 'omnipresent PCUS;és a dir, no hi havia partits "rus-sos" capaços de mantenir la"Unió". Ha estat la década pro-digiosa de reconeixement de nousEstats independents. Recordemla llista: Armènia, Geòrgia, Uzbe-kistan, Turkmenistan, Azerbaid-jan, Kirguisistan, Kasakhstan,Tadjikistan, Moldávia, Ucraïna,Estónia, Letónia, Lituania.

A Iugoslàvia, en canvi, l'e-xercici de l'autodeterminació deles repúbliques no sérbies vacomportar la guerra i el genoci-di. A diferència de Rússia, el PSSd'En Milosevic - els ex-comu-nistes - i l'exèrcit mantenien moltviu el projecte de la Gran Sérbia.Així i tot, quatre repúbliquesaconseguien l'establiment de l'Es-tat independent: Eslovènia, Croà-cia, Bósnia i Macedònia. La repú-blica de Montenegro es mantéfederada, entre altres motius, per-qué té una molt ampla minoriasérbia dins el seu territori.

Totes aquestes repúbliquesque he esmentat estaven en unasituació d'empara legislativa. Eren

reconegudes per la constituciósoviética, així com el seu dret ala determinació. És un punt deci-siu a l'hora de fer el referéndumper la independència. I encara mésper a les repúbliques bàltiques.Convocats el comicis, solamentels nacionals tenen dret a vot. ALituánia, per exemple, els ciuta-dans de nacionalitat no lituana nofiguraven al cens electoral; els600.000 russos, a l'igual que elsciutadans d'altres minories nacio-nals, restaven fora de la convo-catòria del referéndum.

KosoVo, en canvi - al igualque Xetxénia a la RepúblicaRussa - no tenia l'estatus políticde república; formava part de larepública de Sérvia; figurava comuna mera provincia. Tot i que elsalbanesos constituïen el 90 percent de la població de Kosovo,els drets nacionals dels albano-kosovars no eren reconeguts.Així, al 1989, d'acord amb la cons-titució iugoslava , el parlamentde Belgrad va derogar l'estatutd'autonomia de Kosovo (Recor-dem, de passada, que la consti-tució espanyola tampoc no reco-neix els drets nacionals de cata-lans, bascos i gallecs; i que el par-lament espanyol, dintre de la mésestricta legalitat formalmentdemocrática, pot decidir la dero-gació dels estatuts d'autonomia).

No deixa de ser una parado-xa de la Història: mentre elsgoverns espanyol i francés menenuna Iluita inacabable per tal d'a-norrear les nacions oprimidesdins el seu territori estatal, ara,en contradicció amb aquesta polí-tica, en política exterior, com amembres de l'OTAN, han hagutde participar militarment a favordels drets nacionals dels kosovarsi contra la voluntat del Parlamentde Belgrad. Q

COCINAS Y BAÑOS

ÁRMARIO IN OBRA

VES;

NNT

SISTEMAf

, \ LIDER EN EUROPA

• nrianciaciÓn a\su mectickv -

• Presupuestos sin compromiso

Cf Joaquín Verciaguer, 26 Bis.Tel. y fax: 971 744 402

Teléfono móvil: 619 789 703EL ARENAL

ift.ÓMNIUM

CULTURAL

Sra.Ministra,

No hi pot haver unahistòria d'Espanya

unitària, la història deCatalunya no és la

història de Castella.

Sra.Ministra,

A la península Ibéricano hi va haver una

Reconquesta. N'hi vahaver, com a mínim,dues: la de Guifré el

Pelós i la de Don Pelayo.

1'102'11

1" DE JULIOL DE 1999 gia

La violència de baix, és filla dela violència de dalt

No em refereixo ala violéncia exer-cida pel delinqüents comuns, sinó ala violència de signe polític com l'e-xercida pels kosovars deguda a laviolencia superior dels serbis, la violen-cia dels kurds deguda a l'opressió delsturcs, la violencia dels palestins pro-vocada per la prepotencia d'Israel, laviolencia dels guerrillers americansdeguda a la situació social i políticade les falses democràcies americanes.I fins a la violencia dels corsos pro-vocada per l'injust centralisme francés.

En aquests llocs i en altres quepodríem trobar escampades arreu delplaneta, sempre passa que la violen-cia de baix és provocada per la injus-tícia i la violencia superior. La violen-cia de baix, sempre es filla de la violen-cia de dalt. Tots els crims i excessoscomesos per la violencia de baix, ensón culpables els de dalt.

És curiós d'observar que tots elsgovems que causen la violencia debaix, als seus contraris, els til.len deterroristes. També en el cas de Baschi ha una violencia de baix i una dedalt. La composició de l'estat espan-yol és una estructura injusta i violen-ta en que unes nacions se senten opri-mides per la prepotencia de Castella.Cal tenir present que la repressió fran-quista va ofendre el poble basc, i lademocràcia ha mantingut la mateixaideologia

Passa que l'estat espanyol está con-cebut com el domini de Castelladamunt la resta de nacions que el con-formen. I mentre que Espanya sia l'Im-peri de Castella, mai no hi haurà pauni vera concòrdia. I ho és veramentl'Imperi de Castella. Ella actua demetrópoli, mentre la resta son coló-nies a qui trepitja i explota.

A l'Espanya hi ha quatre nacions:la catalana, la basca, la gallega i lacastellana. La castellana és dissimu-la sota el nom d'estat.

I les tres nacions primeres, laCatalana, la Basca i la Gallega, tenenun nacionalisme ala defensiva i prou.No tenen cap intent ni desig d'envairni de mortificareis altres. Però el nacio-nalisme castellà, és teniblement ofen-siu, exacerbat i agressiu. Ell sotmet ales altres nacions a les seves lleis i elsimposa la seva llengua. I mentre

Espanya sia l'Imperi de Castella, maino hi haurà pau ni vera concòrdia.

No és que els castellans siendolents. Penó la seva obsessió per launitat (que ells entenen com unifor-mitat) els priva de veure i compren-dre que l'estat espanyol está compost,almenys perquatre nacions de les qualsuna és dominadora i les altres domi-nades.

L'exemple de Suïssa ens pot aju-dar a comprendre allò que podria serl'estat espanyol. Allí hi ha quatre llen-gües i quatre pobles que conviuen demanera amistosa. Cada un és ben amoa ca seva,. I cada llengua, i ella sola,és oficial en el seu tros. Perquè l'es-tat espanyol no pot configurar-se demanera semblant?

Josep Bellpuig Vic

L'abominable home de la NeusL'escena té lloc en el Jut-

jat de Primera Instància i Ins-trucció núm. 5 d'Eivissa. Eljutge es redreça les ulleres,es mira de fit a fit la senyo-ra Neus, arronsa el nas i dis-para: "Vejam, i vostè per quées vol divorciar del senyorP.P.?" [Glossam únicament lesinicials per estalviar-li aaquest pobre home una ver-gonya grossa].

"Perquè ja no puc més,senyor jutge" -grinyola laNeus-. "El meu marit ha tra-bucat i no hi ha qui l'aguan-ti. La cosa va començar el 14de juny. Li vaig fer ensala-dilla russa per dinar i el moltanimalot em va fer jec de

• mànec a cops de granera.Miri quins blaus que tencaquí, senyor jutge!". La Neusva fer llenegar la banda dretadel jersei i va mostrar un pitde color moradenc. El jutgeestirà el coll com un estruç ibadà un pam de boca. Algúva cridar "visca la república!".El magistrat reclamà silencii comminà la Neus: "Conti-nuI, per favor".

"Com que veia molt alte-rat el meu home, vaig pensarque li convenia relaxar-se, iIi vaig dir d'anar a descansartres o quatre dies a Formen-tera... No vulgui saber comes va posar, senyor jutge: vacanviar tres vegades de color,del vermell al verd i desprésal blau, com les sargantanesdes Vedrá; i tot seguit vaamollar un uc de por, i el gatva saltar per la finestra ambels pèls eriçats i fent unsmarrameus que escarrufien,i jo que vaig obrir la porta ivaig arrencar a córrer bardaavall, cametes ajudau-me.Pareixia que el cor em voliafugir del pit, de tan espanta-

da com estava.Em vaig estar dos dies a

ca la meua germana. I ell, queho va saber, em va cridar iem va demanar que tornás acasa, que ja se li havia pas-sat. I sí, estava més tranquil,però no parlava, tenia el ros-tre com apagat, i cada diacomprava quatre diaris, i se'lsllegia amb cara de pomesagres. I un dia em va engra-par, senyor jutge i... no sécom dir-li-ho: va ser molt vio-lent, em va fer mal i tot...Aquell no era l'homenet ten-dre i atent amb qui em vaigcasar!

I llavors va venir la creude la cançoneta. De primer liva agafar als matins, quan s' a-faitava davant el mirall, quees posà a fer l'ànec cantantel No llores por mi, Argenti-na, mi alma está contigo... Ial seu escriptori, quan feia net,veia tot de papers guixatsamb consignes del tipus:"¡Abajo la pérfida Albión: lasMalvinas y las Pitiusas sonargentinas!", i coses per l'es-til.

Per?) la cosa va anar a més.No volies brou? Idó té duestaces, perquè a les tardes vai I i agafa per enfi lar-se al terratamb el vestit típic, m'empo-laina la garrida amb anells icollarets, i ja me li tens pegantbots al voltant de la nena, totentonant la ditxosa cançone-ta: "No llores por mi, Argen-tina, mi alma está contigo...".I si amb aqueixes el boix correper casa, me l' arreplega tambéi li fa petar les castanyoles. Iaixí cada tarda, senyor jutge,que ja n'estic ben tipa! I denits, vatua d'ell!, el senyoretno em deixa dormir, perquèquan menys t'ho esperess'alça de cintura en amunt

com un mal esperit, suat i grei-xós, i tornem-hi: "No llorespor mi, Argentina...". Jo jano puc més, senyor jutge,vostè m'ha d'entendre...

I després arribà la nit deSant Joan, senyor jutge, que,el meu home em va mirar comun possés i em va garfir elsbraços amb dues manotespeludes. (Miri per on, abansles seues mans em pareixienbaronívoles, i llavors aque-llos pelots em feien fástig.)Idó el pardalango va i em diu:"Neus, aqueixa nit anirem acalar barruguet al pont deSanta Eulàlia". I sí sí, em treudel llit a les tantes, m'enta-fora dins el cotxe i au, que aSanta Eulàlia hi falta gent! Ija me li tens sota el pont vell,amorrat a una herbeta abansque no surti el sol, amb unaampolla negra, remugantcoses com "surt, barruguet,que t'amollaré en el ConsellInsular, esbarriarás els expe-dients i sembrarás el caos";i també feia com un conjur,dient "vine, barruguet, quetenc feina a balquena per atu, i una carretada de botifa-rrons que t'esperen": Aixícom ho sent, senyor jutge: elmeu marit está per tancar."

El magistrat no tenguédubtes: concedí el divorci ala Neus i condemnà l'acusata pagar les costes del judici.En sortir dels jutjats, el sen-yor P.P. féu cap al port. Unabrisa de migjorn feia tronto-llar els pocs cabells que li que-daven. Arribat al moll, con-templà llargament es Freus deFormentera i n 'adm irá lesaigües intensament blaves,prenyades de cristalls. argen-tines. Q

Joan Cabot Callapeu

Els protestants evangèlics,la salvació per la fe

Som poc coneguts, a veg-ades ens confonen amb elstestimonis de Jehová, tan-mateix no hi tenim res aveure.

Els evangèlics, sota dis-tintes denominacions, accep-tam en general la ReformaProtestant encapçalada perCalví i Lúter, o sia, la sal-vació per la fe, i l'Esperit Santen cada creient per entendrela Bíblia com indiscutiblemáxima autoritat (front alPapa i la tradició), la qual cosasuposa un retorn al cristian-isme dels primers sigles: lli-ures de l'Estat.

Pan de la Reforma Protes-tant (luterans i anglicans), noobstant això, caigueren sotala tutela i finançament estatal.

Ens remetem a la Biblia,no a les tradicions humanesintroduïdes per molts desegles de connivéncia políti-ca amb poders temporals i elsinteressos mundans.

Creiem en la More de Déui en el naixement virginal deJesús, perquè així ho ensenyala Biblia, en alió que nocreiem és en la suposada obracorredentora que s'ha atribuïta Maria, entre els poblesmediterranis, influïts per unamatriarcat ancestral i cultesa divinitats femenines. Nocreien en la confessió auric-ular per que ha estat intro-duïda el segle XIII junta-ment amb la inquisició.

Les Escriptures ens parlende sincer penediment i con-fessió a Déu.

Creiem en la obra redemp-tora de Crist i el poder san-tificador de l'Esperit Sant ien la resurrecció per a l'altravida.

No acceptam imatges per

considerar que és una formad'idolatria que duu el retardals pobles que la practiquen,ni al culte i intercessió delssants canonitzats, no perquèno creiem que realment forensants exemplars picas de l'Es-perit Sant, sinó perquè laseva popularitat és puramentcultural i profana, substitu-i nt anteriors cultes pagans deforma pintoresca; la Bibliadiu de manera clara que l'únicadvocat que tenim davantDéu és Crist, ni Maria ni elssants.

Reclamem sempre lamáxima autoritat per a laBiblia, perquè el mateix Jesu-crist repetia una i altra veg-ada "está escrit", donant Ii ellmateix l'autoritat a la paraulade Déu; i perquè els cristiansde l'època apostólica noreconeixien cap altra autori-tat.

Nosaltres no ens insmis-ctiim en política com l'Es-glésia Católica, ni reclamemfinançament estatal. Estam encontra del divorci, però apli-cat individualment; no enspronunciam sistemàticamentsobre la legisració de l'estatal respecte ( degut a la dure-sa del cor Mima. com diu Cristen l'Evangeli de sant Marc)

No som cap secta cen-tralitzada, ni estam dividitsen diferents sectes. No tenimseu central ni dirigent màxim,i no perquè siguem anàrquicso rebutgem l'autoritat, sinóperquè consideram que aque-sta autoritat no es humana,sinó carismática, en la per-sona de l'Esperit Sant i elsseus dons gratuïts.

Ajuda Evangélica delsPaïsos Catalans

De per HureE.51.4(0!CsAhau!mnésMeub- 3ETARAII.517+Meta —No!-rt. Wolef Os

eu!-Es .conoelam.A.Mtv^! No umiuctkiNO: •

a

22 1 e' DE JULIOL DE 1999 1°11211

Gràcies, PP

Per fer honor a la justíciamés elemental, aquest colum-nista d'opinió ha considerat queno podia faltar, després de leseleccions, un agraïment al Par-tit Popular. L'agraïment had'abastar des dels sectors localsdel partit fins a les més altesesferes i és sincer i no gens pro-tocolari.

El PP, durant les passadeseleccions autonòmiques i munic-ipals, ha fet una tasca pedagóg-ica de primer ordre, tant a l'in-terior del nostre país (dels nos-tres paisos), com a la resta del'Estat espanyol. Abans de leseleccions hi havia molta gent queno tenia cap consciència del 'ex-istència dels Països Catalans, idesprés dels comicis, gràcies al'acció del Partit Popular, nocrec que hi hagi racó de lageografia catalana ni espanyolaque no se sàpiga que aquests con-stitueixen una realitat nacionalben tangible.

L'element que va desenca-denar la tasca pedagógica del PPfou precisament el fet que aEivissa s'articulás un pacte entreles cinc forces polítiques del 'es-quena de l'illa, en el qual par-ticipen tant el Partit SocialistaObrer Espanyol com EsquerraRepublicana de Catalunya. Teninten compte que, a la resta de l'E-stat -incloent-hi Euskadi-, elPSOE, durant la campanya elec-toral, va tornar a desempolvarl'espanyolisme més ranci i falan-joide -per boca dels seus lídersmés destacats, com ara FelipeGonzález-, el PP va veure-hi laseua, i els seus dirigents pensarena posar de manifest algunessuposades contradiccions.

Per això arremeteren direc-tament contra els socialistes,perquè a Eivissa s'havien aliat,entre d'altres, amb una forçapolítica que qüestiona l'ordreconstitucional -que diu mani-festament que aquest no ésdemocràtic; perol), normalment,els líders "populars" no filaventan prim-, que está per l'articu-lació dels Països Catalans i quepropugna la creació d'unaRepública Catalana federal, tanindependent i tan interdependentcom la resta de nacions de l'Eu-

ropa occidental. Amb aquestaconsideració, molts ciutadansque no tenien ni idea de l'ex-istència d'aquest projectenacional, varen saber que exis-tia, i molts que tenien molt clarque existia al Principat deCatalunya varen témer-se'ntambé que existeix a les illesBalears i Pitiüses, i que con-stitueix un projecte de futur benviu i illusionador.

Per tot el que hem dit, grà-cies Aznar, per dir-ho a Toledo;gràcies, Álvarez Cascos, perposar-ho de manifest a llocsdiversos; gràcies, Matutes (ensdonàreu una mà en un momenten qué ens era realment útil); grà-cies, Arenas, per denunciar-ho aVigo (on posares ERC d'Eivis-sa a la mateixa alçada que el BNGallá mateix, en una lloança deltot desproporcionada); gràcies,Acebes, per enrecordar-te'n denosaltres. Gràcies, PP d'Eivis-sa, per donar-nos talls de veugratuïts en els vostres espots depropaganda radiofónica. I, endefinitiva, gràcies a tots els diri-gents del Partit Popular que hanfet possible que, a hores d'ara,el projecte de construcció delsPaïsos Catalans i d'avanç cap ala nostra independència nacionalsigui avui molt més conegutarreu que no ho era abans de leseleccions.

Us vull agrair, finalment, queens hàgiu posat de manifest ambla veu ben alta, dient complet elnostre nom (Esquerra, Republi-cana, Catalunya), sense menjar-vos ni una sola síl.laba, ni per-dre l'alè en acabar d'anomenarels tres elements que formen partd'un noble ideal polític que foumajoritari en una part del nostrepaís i que aspira a tomar-ho aser. Perquè, potser sense adonar-vos-en, potser sense conscièn-cia, potser sense saber-ho, heuviscut per servar-nos el nom decada cosa, i per difondre'l através dels únics mitjans que avuidia poden fer arribar un missatgea tot arreu: els grans mitjans decomunicació de masses.

Us estic molt agraït. De totcor.

Bernat Joan i Marí

COMUNICAT DE PREMSA

28 de Juny: Dia de l'Orgull Gai i LesbiàEn el Dia del'Orgull Gai i Les-

biá volem destacar la tasca queels i les homosexuals han dut aterme des de Ben Amics, unatasca extremadament importantper avançar cap a una societat mésoberta, menys repressiva, méstolerant, menys "marginadora".Quan hi ha grups considerats mar-ginals, col•lectius estigmatitzats,no hi ha termes mitjans, no hi valenles alternatives que poden per-metre d'arribar a un consens entreels criticadors amb veu pública iels criticats silenciats: o bé el grupmarginat deixa d'estar marcat,perd l'estigma i passa a essertolerat i fins i tot acceptat tal comés, o bé la seva situació segueix

Fa poques setmanes hacomençat la temporada alta delturisme. Aquesta época on moltespersones de fora Mallorca deci-deixen venir cap aquesta illa béper passar uns quants dies devacances o bé per fer-ne de lesseves.

Aquesta darrera gent es inde-sitjable i es millor que es quedi aca seva perquè aquí no té res a fer.

Molta gent s'ha trobat molt degust a "L'Illa de la Calma" (tal comla va descriure Santiago Rossin-yol), li ha agradat tant, que fins itot s'hi ha quedat a viure.

Això es el començament de unproblema molt greu que si no siposa remei, aquesta terra de laMediterrània s'ensorrarà per sem-pre.

El problema es que Mallorcaha volgut dependre única i exclu-sivament del turisme, no ha tinguten compte altres sectors econòmicsque podrien fer molt bé a aquestaComunitat Autónoma.

La gent de fora que ha arribatper primer cop a l'illa sha enamoratprou bé del paisatge, ha trobat

tan malament com abans.Ben Amics tenen el mèrit d'ha-

ver actuat com a persones normalsque són en un context que se'lsimaginava com una floristeriaambulant o com a barbudes de circ,segons el sexe de l'homosexualque es considerás.

Els i les homosexuals de BenAmics, un bon dia van sortir del'amagatall per cridar ben fort queeren qui eren i com eren, i queaixí volen seguir essent. I pel carreres començà a sentir primer un"semblen persones normals" idesprés un "són persones nor-mals". Una decisió així, emperò,mai no resulta gens fácil: s'hande tenir totes les neurones al seu

comoditats que no tenien a la sevaterra i no han dubtat en quedar seaquí per sempre. Aquestes perso-nes, de entrada volen passar desa-percebuts per després sentir-secom a casa i donar influencies nega-tives i dolentes que no fan res debo al poble mallorquí.

La gent que s'ha quedat a viurea Mallorca, per regla general, noha volgut aprendre la llengua autóc-tona de Mallorca; ha continuat par-lant la seva (bé castellà o alemany),i sobretot no s'han volgut integrarde cap manera.

Han imposat les seves cos-tums (Feria de Abril o Romería ala Virgen del Rocío); que per certson beneites de per sí.

Han provocat agressionsdemográfiques degut a que Mallor-ca ha crescut de forma desmesu-rada i sense control de cap tipus.

Això no la beneficia gens deguta que aquestes pujades de pobla-ció fan patir molt. Aquests pati-ments son entre altres crear pro-blemes de tràfic, problemes hidràu-lics i de urbanitzacions que per-judiquen aquesta terra.

lloc, moltes ganes de lluitar pelque és just i el rebuig d'un sec-tor minoritari de ciutadans quedeuen pensar amb les ungles delspeus.

Esperem que ben aviat hi hagicanvis en la legislació que per-metin col.locar la nació catalanaentre els territoris més respec-tuosos amb els drets individualsquan es tracta d'elegir el sexe dela parella, amb tot el que aques-ta comporta. Esser més lliure enaquest sentit també és ésser méslliure en general, en el més amplisentit del terme.

ERC-MallorcaÁrea de Comunicació

Mallorca no es mereix això,aquesta terra no té perquè tenir pro-blemes de aquests tipus. Ja está béde no poder conduir el teu cotxea carreteres tant transitades pervehicles de lloguer, autocars queles han deteriorat tant que no espot circular com toca degut a quela majoria de carreteres mallor-quines tenen clots i a més aques-ta circulació fa posar els nervis depunta.

Ja ni ha prou de aguantar gentde fora que vol sentir se superiora tu i et tracta com un esclau i etvol imposar les seves costums.

I sobretot ja ni ha prou de quela gent de aquí pensi que el turis-me pot solucionar els nostres pro-blemes quan en realitat es menti-da. L'únic que fa es crear ne mési més. Dona la impressió de quela majoria de aquestes persones sonmasoquistes.

A Mallorca hi ha de haverturisme, per?) també altres sectorseconòmics que la facin forta. S'hade prendre exemple de Anglaterra, on aquest sector econòmic téimportància secundaria. Allá lesindústries han fet progressar el país.

Mallorca hauria de prendreexemple de aquest cas. Els angle-sos varen ser els inventors de lesagencies de viatges (ThomasCook). Si se segueix aquest exem-ple, Mallorca será gran i fortaeconòmicament.

1 er DE JULIOL DE 1999 El

Visitau la página deL'ESTEL a Internet!

Us podeu subscriure per E-mail aestel@balearkom.es

indicant les dades que figurena la butlleta de subscripció.

Les trobareu també ahttp//www.balearkom.es/usuarios/estel/

Que tenim a Mallorcaturisme o invasió?MIQUEL ALEMANY I BAL.LE

L'ESTEL

EL DIARI DELSMALLORQUINS

SUBSCRIVIU-VOS-HI !! • ANUNCIAU-VOS-HI !!

TEL.: 26 50 05

1" DE JULIOL DE 199924

Finalment ja han passat leseleccions, precedides de duessetmanes de vorágine on tothomintenta transmetre el seu mis-satge davant d'una població que,ens molts casos, se satura i noestá per gaires romanços.

La impressió que ens ha cau-sat tant la campanya com leseleccions resulta un tant contra-dictòria. Certament hi ha hagutinnegables aspectes positius.Grácies aAznar, Arenas i Matas,mai la premsa espanyola nohavia parlat tant de la suposa-dament nebulosa noció de Paï-sos Catalans, vista des de lesforces dretanes com a amenaçasatanitzada d'aquells que"neguen la identitat d'Espanya."Fantàstic: no només ens han fetpropaganda de franc sinó que,a més, qualsevol habitant del'Espanya més profunda ha pogut

escoltar (via TVE i potser perprimer cop en la seva vida) queexisteixen els Països Catalans ique Balears en forma part inte-grant. Que no és guapo això?

Segona reacció curiosa: l'apa-rició de pintoresques tanquesgonelles que ens adverteixenque "som mallorquins, no cata-lans; fixa't bé a qui votes." Enca-ra són al carrer. Si algun lectordesenfeinat vol comptar guantesn'hi ha i multiplicar-ho per lescent mil pessetes bones que valcadascuna, no deixarà de sor-prendre's i preguntar-se per quinaraó aquest grupúscul está dis-posat a gastar-se tants doblersen una batalla tan perduda...curiosament coincidint en eltemps amb les desqualificacionsa ERC.

Són detalls que evidencienque a les illes l'independentis-

me está començant a tenir ressò,a ser un pedrolí a la sabata delsimmobilistes de sempre. Com-panys, això funciona!

Allò que no funciona tan béés el nostre ressò fàctic. Els pro-gressistes catalans no estamgens satisfets dels resultatsd'unes eleccions que han can-viat ben poc el mapa políticbalear. Són resultats que demos-tren l'absoluta sucursalitat de lapolítica illenca front a la de l'es-tat espanyol. En el moment d'es-criure aquestes línies encaramoltes institucions estan pen-dents dels pactes post-electoralsque decidiran qui i com gover-narà durant els pròxims quatreanys. Així que és massa prestper fer valoracions definitives,que oportunament caldrà ana-litzar.

No, no ens agrada que sempreguanyin els mateixos. I tots ensom una mica responsables. Ensequivocam si encara pensamque les campanyes alteren dràs-ticament la intenció de vot. Lademocràcia va molt més allá del'esforç que rodeja unes elec-cions: es construeix dia a dia. A

L'Estel del 15/06/99, un articled'Albea Salamé afirmava que lapolítica és "molt més: és el tre-ball diari per la construcció d'unprojecte de país [...] La mobi-lització, el marcar pautes de tre-ball, la denúncia i la construc-ció, l'articulació social i nacio-nal, és fer política de corredorsde fons, una política on no calenvots. És fer una política on elque calen són braços, on tothomté molt a donarI...1 Més val queel dia 13, anem a la platja... il'endemá, al sindicat, a l'as-semblea de veïns, a l'associaciócultural... construïm el país, tre-ballant dia a dia, colze a colze."Tot i que no puc estar d'acordamb el suggeriment d'anar a laplatja i abstenir-se'n (que és pre-cisament alió que als espanyo-listes els agradaria que féssim),estic decididament a favor de lafeina de base, entre eleccions ieleccions. Un regidor, un par-lamentan, pot fer molta feina pelpaís. Per?) hi ha moltes tasquesque es fan des de baix, amb l'es-forl i la presència de tothom.

Un grup de rock català can-tava fa uns anys una can«) que

deia: "mou-te, elimina greix. Esben hora que els independentistesde totes les edats ens moguem,ens fem notar. Que no tinguemcap por de protestar sempre queels nostres drets I ingüístics siguinvexats. Que siguem obertamentproselitistes, mirant d'engrescara altres. Que escrivim canes alsdiaris, articles a les revistes locals.No cal ser un polític professio-nal per a fer coses. Potser al teubarri o al teu poble hi viuen moltsindependentistes però no usconeixeu: agafa la iniciativa, posaun anunci i formau un grup. Orga-nitza trobades, xerrades, confe-rències, videofòrums al teu ins-titut, al club d'avis o a on puguis.No costa tant, i hi ha gent dispo-sada a assessorar-te i fer-te costat.Organitza't, col.labora amb elsgrups que ja existeixen, passejal'estelada amunt i avall sensecomplexes, I'll de setembre, el31 de desembre o quan calgui.Ves a l'associació de veïns a donarcanya...

Quan toqui votar, ho farem.Mentrestant, reclama alió que etpertany de ple dret: ser una per-sona lliure en una terra lliure.

Mou-te,elimina greixPER MANEL FRAU. (mfrau@maptel.es)

x el lleu de totsmereix un respecte

FORA Fums!

Mallorquí!

La llengua catalana, pròpia deles Mes Balears, és oficial aMallorca. Els teus fills tenenel dret i el deure de saber-la.Exigeix escoles catalanes al teupoble o barriada.

Dites relacionadesamb el vi

Amor i vi enganyen el més savi.

Amor i vi, a uns fa viure i a altres morir.

Any de mal vi, beu el teu i compra el seu.

Any de molt bon gra, poc de vi.

Any de molt lli, any de molt vi.

Any de panís, vi agre.

Any de poc vi, el tassó petit; any de molt, el tassó gran.

Any de vespes, any de vi.

Any de vi i de granons, n'hi ha de contents i de fellons.

Any de vi, any de bruixes.

Anyada de vi, anyada de bruixes.

Aquell qui té un jove per mestre, és semblant a l'home que menja ráims

verds i beu vi dolç; però el deixeble del vell, menja raims madurs i beu vi ranci.

Arròs, carbassa i peix mor en vi i en aigua neix.

Arròs, peix i pebrot volen el vi ben fon.

Beu bon vi, i menja bon pa, i viuràs sempre sa.

Beu bon vi, vell, i estimarás el consell.

Beu fins que et puguis riure del vi i no esperis que el vi es pugui riure de tu.

Beu vi amb bóta i arnb tassa, però mai no beguis massa.

Beure bon vi és enteniment; el que no és bo és beure'l dolent.

Beure més vi que una mula aigua.

Beure vi amb mida allarga la vida.

Beure vi en dejú fa posar malalt.

Blat i vi, avui per tu, demà per mi.

Blat i vi, mai van per un camí.

Bo és poc vi, molt és verí.

Bon pa i bon vi escurcen el camí.

Bon pa i bon vi fan bon Ilatí.12

Didac-1, Bonnet-OUn nom representa la transparència i l'al-

tra la corrupció. També la llibertat de Cata-lunya del Nord contra el xovinisme del repu-blicanisme francés. Tot plegat com segueix.

El prefecte de Còrsega está presumpta-ment implicat en actuacions il.legals vincu-lades a la república francesa. En un sistematan centralista, qualsevol decisió periféricaesquitxa d'immediat l'ordre ministerial. Ara,es yolen desempallegar de l'ex prefecte dePerpinyà. El pobre, després de fer la feinabruta ja no és útil a la causa francesa.

És la història d'un occità, com indica elseu cognom, decidit a empassar-se el gripaufrancés més enllà del que faria qualsevol fran-cés. Una conducta prou coneguda pels cata-lans. És l'autoodi negador dels propis orígensi la disposició a demostrar sense aconseguir-ho mai, la seva adhesió al sistema dominant.

Per això, no va dubtar a fer igualmentfeina indigne d'un ciutadà europeu a la Cata-lunya del Nord, com ho ha fet ara a Còrse-ga. El seu comportament a Perpinyà va resul-taren molts sentits tan repugnant que un pro-fessor de la Universitat de Perpinyà, PascalDidac, va publicar una esquela al diari El Inde-pendent el dia del seu trasllat governatiu aCòrsega. Els fets d'ara donen la raó al mesu-rat i reflexiu professor universitari.

El prefecte Bonnet va actuar en contra dela cultura catalana. D'una maneraltraidora vaservir les més baixes aspiracions uniforma-dores de la República. Moltes iniciatives pera la normalització del català a les escotes, alsmunicipis, al cadastre amb la toponímia...és veieren constantment isolades i frenades:

La resistència del poble català, una vegadamés feu aparició aguantant estoicament.Sense pertorbar-se, pero) actuant. Sols al finalde tot, quan ja s'havia decidit el trasllat delfunest prefecte, un professor d'universitat vaesclatar publicant l'anunci de les seves exé-quies. Hi havia hagut motius suficients. S'ha-via d'anunciar la fi d'un període conduït perun home ressec per esdevenir francés a qual-sevol preu. I ni això haurà aconseguit.

La decisió de Paqual Didac, enginyosa ioportuna, no va passar debades . Tot el contra-ri, la dubtosa "feina" del prefecte s'havia desalvaguardar d'on va ésser injuriat pels mit-jans francesos i perseguit per la justícia fran-cesa. Només una contundent manifestació desupon al professor va aturar les pretensionsde l'administració francesa. Tot i així, va éssermultat i humiliat públicament. Ara, no obs-tant, escau la vergonya de la República i, elridícul davant d'Europa está servit. Les cosestornen a la normalitat. La Catalunya del Nordva aixecant el cap. Poc a poc, per?) amb ladestresa dels ideals republicans. Quins mil-lors?

El pols públic, entre un professor d'uni-versitat i un totpoderós prefecte de la Repú-blica sha acabat. El vencedor ha resultat ésserel feble. Un senzill observador de la realitati de l'actuació política del màxim represen-tant de l'estat francés sobre el territori. Ambsuficient esperit crític penó cautelós va espe-rara la seva marxa per expressar la seva repul-sa més clara. Va publicar una esquela. SI

Llorens Prats. lprats@primerama.es

1 - DE JULIOL DE 1999 25

LA SERP DEL NAZIFEIXISME

Mallorca 1999: els nous falangistes antiesquerransA casa nostra, aquí mateix,també tenim petites sectes,grupuscles al marge de lasocietat, imbuïts de l'odi mésferotge envers tot el que fa olorde progressista i esquerrà

Atacs de grups racistes i xenò-fobs a Londres contra les minoriesètniques -tres morts; setanta ferits-; augment dels percentatges elec-torals dels feixistes del Front Natio-nal a França; còctels Molotov a Paríscontra professionals d'esquerrad'origen jueu... A nivel] mundialconstatam l'augment de la repres-sió de Turquia -membre de l'OTAN,país estimat pels Estats Units-contra el Kurdistan; l'impressionantdepuració étnica comesa per laburocràcia imperialista serbia contrael poble de Kosové; i, per si no bastásaquest bestial panorama de la post-modernitat, el televisor ens obligaa veure, diàriament, com les"intel.ligents" bombes de la moder-na i "civilitzada" Europa -l'OTANteledirigida per EUA- estripen minuta minut caravanes de fugitius kos-sovars (per equivocació, evident-ment!), autobusos carregats dedones i infants, trens que passavenper damunt un pont summament"estratègic .. ... ..Socialisme o barbá-

rie", deien els revolucionaris delsanys seixanta. Ara ja hi som enaquest pretès "final de la història'que prediquen els cans guardiansde l'imperialisme (els intel•lectualsque treballen per a les diferentsguerres que programa el Pentàgon)."Això és el feixisme permanent iquotidià", em diu un vell supervi-vent de la resistència antifranquis-ta. I té tota la raó del món. La barbà-rie universal, la mundialització delnazifeixisme sota tota mena debanderes (per alió de despistar alpersonal).

A casa nostra, aquí mateix,també tenim petites sectes,grupuscles al marge de lasocietat, imbuïts de l'odi mésferotge envers tot el que fa olorde progressista i esquerrà

A casa nostra, aquí mateix,també tenim petites sectes, gru-puscles al marge de la societat,imbuïts de l'odi més ferotge enverstot el que fa olor de progressista iesquerrà. Els "lobbys" partidaris dela netedat de sang, de la puresa racial,d'una hipotética raça ària senseempelts de xueta, àrab, foraster oestranger. I tot -el nou falangismeantiesquerrá- disfressat sota els

parracs d'un pseudonacionalismeque tan sols amaga la ràbia contraqualsevol idea de progrés, auténti-ca lluita per l'autodeterminació odefensa dels interessos dels tre-balladors. Ara ja no está de modalluir la camisa blava -com els ger-mans Villalonga-, enlairar la ban-dera amb l'esvástica o el jou i lesfletxes, cantar el Cara al sol, Gio-vinezza. El nostre poble -que no ésbeneit- apedregaria aquests nousmembres de Falange Española y delas JONS amagats sota la quadri-barrada, covards a l'hora de defen-sar -sense embulls- el seu sangonósorigen, la brutal teoria racial quepropugnen i que, amb llur prova-da manca de valor, han de propa-gar dissimulada rere les nostres ban-deres, sense atrevir-se a enlairar lesseves: el jou i les fletxes, l'esvásti-ca dels antiprogressistes. Vet aquíuna petita secta de tres membres -el "führer" que els comanda i dospobres acòlits- que editen cinquantafotocòpies d'un immund plamfletque clama per les cambres de gascontra els ciutadans de cognompeninsular. o estranger. Els "nostres"ridículs nazifeixistes perseguint -quan poden i no hi ha gent al costat-banderes roges, estripant cartells del

PSM (acusen aquest partit de seruna organització venuda a interes-sos forans perquè els seus princi-pals dirigents -Mateu Morro, Sebas-tià Serra- foren comunistes en tempsde la transició: Morro de l'OEC, enSebastià del PCE.

En tota la història de la lluitapel nostre redreçamentnacional i social, cap enemic -tret dels feixistes del trenta-siso els germans Villalonga, lacolla d'assassins del comteRossi o el marqués de Zayas-ningú, mai -potser des de lesGermanies-, havia posat perescrit tant d'odi contra tot elque és progressista a MallorcaEs curiós, comprovar el que ha fetaquesta petita secta irracional iextremista -secta de tres, dèiem- coma l'enemic més aferrissat dels nostresintel.lectuals més destacats. Mal-grat aquest posat pseudonaciona-lista i de fals independentisme, elcert és que en els seus papers -entenim un bon caramull!- han ata-cat -i ataquen amb ràbia visceral-els nostres escriptors, tota la basedamunt la qual es fonamenta la lite-ratura i la cultura catalana contem-porània. Editant nauseabunds pam-

flets que només llegeixen ells (algund'aquests paperots van signats,sense cap mena de vergonya, peruns -textual- "Serveis de Premsadel IV Reich) ataquen, -víctimesd'un permanent autoodi contra elnostre poble, Josep Maria Llom-pan, Josep Meliá, Dama Huguet,Jaume Vidal Alcover, Josep Mas-sot i Muntaner, Carme Riera, GabrielJaner Manila, Joan Fuster, MiguelLópez Crespí, Guillem Frontera,Blai Bonet, Jaume Fuster, AlexandreBallester, Miguel Ferrà Martorell,Miguel Bezares, Jaume Santan-dreu... En voleu més, de proves delfalangisme d'aquests falsos "nacio-nalistes"? Quina publicació madri-lenya, quin diari imperial ha atacatmés i durant més anys la nostra terraque aquest grupet d'impresentablesdements antiesquerrans? Ningú.En tota la història de la lluita pelnostre redreçament nacional i social,cap enemic -tret dels feixistes deltrenta-sis o els germans Villalon-ga, la colla d'assassins del comteRossi o el marqués de Zayas- ningú,mai -potser des de les Germanies-, havia posat per escrit tant d'odicontra tot el que és progressista aMallorca. (Fons de DocumentacióAntifeixista-FDA).

Jo també vull sortir ala fotografia

QUIM GIBERT

Quan una idea em fa patxoca, pro-curo fer-me-la meya. No hi fa res queem faci ballar el cap o em tregui la son.Si el projecte és seductor, els incon-veniehts e relativitzen. Amb aquestescondicions, arribar a bon pon és un pèlmés fàcil. L'engrescament que et moués un brollador d'entusiasme. Quanexpliques públicament la teva fal.leraambmés detall, el neguit queda impre-gnat en l'ambient9om si fos contagiós.

Quan jo sóc el primer en tenir dubtesde l'empresa en perspectiva, se'm fadíficilíssim poder elaborar i expressarquelcom consistent. En cas de fer-ho,se't veu venir d'una hora lluny. Trans-mets poca fiabilitat. Tens feina per aconvèncer-te a tu mateix del que estásdient. Els més desconfiats et clissende seguida. S'adonen que els volsvendre una cabra al preu que sigui. Potsacabar fent riure i no precisament degràcia. Les nostres vivències gau-deixen, tant per bé com per mal, dedinámica pròpia que l'entorn humàacaba captant a la llarga.

Abans de Hangar als quatre ventsenlluernadors propòsits vital, és mésrecomanable anar clarificant les prò-pies confusions. Krishnamurti parla delgarbuixos mentals de la persona en elllibre El arte de vivir . Assenyala quesorgeixen quan el nostre jo desitjaconstantment expar~r- se per mitjà

de la possessió i de l'èxit. Aleshores esdesene~gelós, enveges, temences.Mentrepersisteix el desconcert intern,cerquem respostes externes.

Solidaritat, retrobar-se, tolerártela,compartir, sensibilitat, benestar, diver-sitat... ennueguen moltes bogues plenesd'esnobisme. Tothom vol pujar al carroa la més mínima oportunitat de fer-seescoltar. Encara que sia dient allò quela gent vol sentir. El vocabulari repinfluències de la moda. En aquest sen-tit, el sistema ha aconseguit que aquestsvalors sonin com a políticament cor-rectes. Aleshores, el significat real delsesmentats mots queda entredit o dis-torsionat per l'escàs crèdit del qui hoesbomba a tort i a dret. La teoria s'al-lunya excessivament d'una prácticaquotidiana cada cop més creïble.

No dirás el nom d'un valor en va,podria dir un manament contempora-ni. Al capdavall, és un acte d'honeste-dat mol sa envers nosaltres mateixos.Louise L. En El poder és dintre teudedica un capítol del llibre ala importàn-cia del poder de les paraules que pro-nunciem. Subratlla a tall d'exemple:"El que dones et retorna. Fes als altresel que 1;uf guis que et facin a tu".

Només es lacta de creure'ns el queexpliquem abans de predicar-ho alsquatre vents. Altrament, emboliquemla troca i malmetem referents socialsprou importants per continuar jugant-hi verbalment.

Alguns dels autors deis nous títols de les coLlecclons "Tlá de sa Real" "ElTuró". D'esquerra a dreta: Joan Francesc López Casasnovas, Antoni Roca,Maria I. Deyá, Miguel López Crespí, Manel Martí i el responsable de l'ObraSocial i Cultural de "Sa Nostra", Andreu Ramis.

1911tM226 1 er DE JULIOL DE 1999

LA CULTURA A MALLORCA

Pere Rosselló Bover presentà els nous títolsde les col•leccions Tiá. de Sa Real el Turó

El passat dia 3 de juny el pro-fessor Pere Rosselló Bover pre-senta, en el marc incomparable delsjardins del Centre de Cultura"SA NOSTRA", els PREMIS DENARRATIVA I POESIA"MIQUEL ÁNGEL RIERA 1998"i altres novetats editorials.

Hi intervingué també AndreuRamis, màxim responsable de totesles activitats de l'Obra Social i Cul-tural de "SA NOSTRA" que ha

aconseguit, amb la seva preocupaciói dedicació per les qüestions de lanostra cultura que, els llibre de lescol•leccions "Tia de Sa Real" i "ElTuró" puguin competir amb igual-tat de condicions (quant a qualitati difusió) a les edicions fetes perles més prestigioses editorials delsPaïsos Catalans.

Els llibres presentats eren: 30dies, una vida de Maria I. Deyá iAntoni Roca; Cos i Cor del Grup

Novetat i L'Amagatall de MiguelLópez Crespí (llibres editats en lacol.lecció "Tia de Sa Real". Pel quefa a "El Turó", es presentaren Ver-sions del francés de Jaume Galmés;De sol a sol, un poemari de JoanFrancesc López Casasnovas iPoemes en gris de Manel Marí.

Per part del jurat dels Premis"Miguel Ángel Riera" de narrati-va i poesia intervingúe el poetaBernat Nadal que explica laimportancia, en el context actualde la literatura catalana de les Illes,tant de L'Amagatall (premi de nar-rativa) com de Poemes en gris(premi de poesia).

Un nombrós públic assistentescolta amb atenció les interven-cions dels diversos autors guardo-nats i autors editats en aquestes duesprestigioses col-leccions quedirigeix el professor Pere Rossel-ló Bover. El brillant acte culturalva concloure amb uns interessantsparlaments de Joan FrancescLópez Ca.sasnoves, Maria!. Deyái Antoni Roca, Miguel LópezCrespí, Bernat Nadal i el poetaMane! Martí, entre d'altres.

(Redacció)El professor Pere Rosselló Bover en el moment fer la presentació dels nous

títols de les coLlecions "77á de Sa Real" i "El Turó".

LITERATURA MALLORQUINA CONTEMPORÀNIA

L'A magatall és una novel-la boníssimai tots els professors de català i de històrial'haurien de recomanar als alumnes, en els instituts, per a aprendre la nos-Ira ¡lengua i la nostra història. L'Amagatall té unes perfectes construccionssintàctiques i un ric l'exic -l'immensa riquesa del vocabulari pobler!-, la qualcosa no decanta l'interès popular del relat.

L'amagatallMIQUEL FERRÀ MARTORELL

L'Amagatall (Col.lecció Tia de SaReal, número 55) és la darrera obra deMiguel López Crespí que veu la Ilumdels mostradors i l'impremta, haventaconseguit, en aquest cas el Premi"Miguel Ángel Riera" de narrativa.Aquesta bella narració -un exercicid'estil i perfecta escriptura- ens portaals dies de la Guerra Civil, quan un des-tacat lluitador republicà, perseguit i cer-cat pels que afusellen gent pels carrersi les cunetes de la carretera, els cemen-tiris o les marjades, s'ha d'amagar pera salvar la vida, pràcticament enterraten vida, tot el temps que dura la bogeiabèl.lica. Llegim aquests mots: "No calque ens matin com a conills. Salva'tper a contar-ho a les generacions dedemá, als companys que vendran. Tutens bona má per a l'escriptura. Calrecordar-ho tot, servar la memòriapopular. Narra el que ha passat. Arahi podem fer ben poc, amb les mansbuides, davant els llops que ens cauenal damunt...".

-Emocionant! Literatura de granspassions, com la que sempre m'ha agra-dat.

-Sí. Els amagatalls de tota casta.Situacions que es degueren repetir a moltsllocs.

-La novel.la histórica té una gran-diositat immensa. En Miguel dominatots els fils de la narració d'una formaprodigiosa. A Calvià n'hi va haver unque s'amaga dins un pou i cada dia la

seva dona, amb un paneret, Ii davalla-va pa i companatge. Un dia, un mal dia,una veinada va veure la feta i es va sor-prendre que aquella dona fes giscar lacorriolaquan dins la cisterna no hi haviaaigua. No li manca temps per anar aFalange a denunciar el pobre home ama-gat. Ho paga amb la vida.

-Crec, sense cap mena de dubte, queaquesta és novel.la millor escrita deMiguel López Crespí, tot i que les altresestan força bé, redactades molt correc-tament, amb una estpetica literaria decomprovat ofici. No és endebades quel'escriptor de sa Pobla hagi guanyat mésde dos-cents premis literaris a tots elsindrets dels Països Catalans!

-Tens tota la raó del món. L'Ama-gatall és una novel.la boníssima i totsels professors de català i de història l'hau-rien de recomanar als alumnes, en elsinstituts, per a aprendre la nostra llen-gua i la nostra història. L'Amagatall téunes perfectes construccions sintàc-tiques i un ric l'exic -l'immensa rique-sa del vocabulari pobler!-, la qual cosano decanta l'interès popular del relat.Vull dir que és un llibre que el pot Ile-gir i entendre tothom.

-I que parla de profunds sentiments,d'angoixes, de petites i grans alegries...

-Com la vida mateixa.-La història del nostre poble feta sim-

fonia literaria, art de primera magnitud.-Una novel.la sense falsos psicolo-

gismes plagiats de Proust o Flaubert.

Una història escrita amb fonda passióque ens parla d ela port, del terror a lesIlles, del pànic que pot causar la mortanunciada i programada.

-I també de l'angoixaenversdels seus,de la dona, de la familia, dels essersestimats...

-És la visió pormenoritzada -i subli-mada literàriament- del món exteriorper part d'algú que sofreix l'estretor del'amagatall per?) que es connecta ambl'exterior amb la veu amiga de la radio,amb la relació amb les persones quesaben de la seva existencia, amb la ima-ginació...

-La radio és sempre una veu... amigao enemiga.

-Veu al cap i a la fi, veu exterior,reconfortant o preocupant però viva...És un problema de supervivencia moltben tractat per l'autor de sa Pobla. Unautèntic, real problema de vida o mort,de claror o fosca, de renou o silenci...

-El mortal silenci.-Per a no tornar boig.-La bona literatura mundial té altres

casos d'amagatalls.-Sí. Històries de tot temps...-Com aquella Altisidora de Cer-

vantes, que surt a les pagines del Quixoti que vivia en una coya...

-O aquel laAnna Frank del diari, ama-gada amb els seus, enclaustrada, jueva,perseguida per les SS (els guestapistesque aquí defensaven els falangistes del'any trenta-sis).

Miguel LópezCrespí guardonat

a BarcelonaMiguel López Crespí acaba de guanyar el Premi dePoesia "Goleta Bergantí 1999"

Miguel López Crespí acaba de guanyar el Premi dePoesia "Goleta i Bergantí" que atorga l'Ajuntament delMasnou (Barcelona). El premi está dotat amb trescentes-cinquanta mil pessetes i será editat aquest mateix anysen una important editorial de Barcelona. Editorial Mollpublicará aquesta tardor Revolta poemari que, en unatraducció al castellà, obtenia fa uns anys un dels premismés importants que es lliuren al País Valencià: el "Ciu-tat de Valencia" de poesia, dotat amb un milió de pes-setes. Cal recordar que fa poc, l'autor de sa Pobla gua-nyava el Premi de Narrativa "Baltasar Porcel" amb l'obra"Corfú". "Corfú" és una bella i imaginativa història depirates on la ficció, el relat periodístic, la fabulació i lamés curiosa investigació histórica es mesclen, d'una formamagistral, bastint així una obra insólita i extremadamentcreativa en opinió del prestigiós jurat que ha atorgat elguardó. El jurat de tots els premis que atorgava engua-ny l'Ajuntament d'Andratx era compost per Baltasar Por-cel, President, Bal tasar Cuan, Margalida Pujol, l'escriptorGabriel Tomás, Maria Calafell i pel regidor de l'Ajun-tament d'Andratx (sense veu ni vot). Igualment amb lanovel.la L'Amagatall guanyava el Premi de Narrativa"Miguel Ángel Riera 1998".

Miguel López Crespí va néixer a Sa Pobla l'any 1946.Escriptor, col.laborador de premsa, actualment és un delsautors més guardonats en tota la història de la literatu-ra catalana. Vocacionalment es dedica a la narrativa, elteatre i la poesia.

Redacció

En questa histórica fotografia (12-XI-1977) podem veure l'escriptor Miguel López Crespí i Mateu Ensenyat, dos delsmáxims promotors del "Grup de Solidaritat amb el poble Xilè", en el moment de protestar pels assassinats de la dretafeixista xilena. El cònsol de Xile a Ciutat (primer a la dreta) intentava justificar els crims de Pinochet.

Núm. 54Juny1999

DE JULIOL DE 1999 27

HISTÒRIA D'UNA FOTOGRAFIA

Mallorca i la solidaritat amb Xile (1977)Record a la perfecció com les

JEC, pel setembre de 1977 forenl'avantguarda de la lluita en recordde Xile. S'apropava el quart ani-versari del cop d'Estat de la bur-gesia xilena contra l'esquerra aaquell país d'Amèrica Llatina quehavia volgut enfrontar-se amb lesmultinacionals i els nordameri-cans. El Govern de la Unitat Popu-lar volgué nacionalitzar la indús-tria del coure (en mans del capita-lisme internacional). Allò va signi-ficar la sentència de mort de lademocràcia xilena. Aquest mínimintent pera provar de disposar d'al-guna de les riqueses naturals delpaís, de bastir una independènciaeconómica lluny de la formalitatd'himnes i banderes (en teoria, totsels palos ho són d'independents,mentre no vulguin modificar l'es-tatus socioeconómic dictac perl'imperialisme). El sagnant copd'estat costà la vida, no sols al pre-sident constitucional, el socialistaSalvadorAllende (que morí, metral-leta en mà defensant la llibertat)sinó a més de trenta mil anti-feixistes xilens. A ciutat, en aquestquart aniversari, hi havia poquesganes de muntar res. Vista aques-ta indiferència solidària davant lalluita del poble xilè, uns quants mili-tants de l'OEC, juntament amb naCaterina Mir, en Macià Abraham,en Sergio López, en Francesc

Gutíerrez, en Salvadro Arias, naConxa Nadal (entre d'altres), totsde les JEC, decidirem muntar ungrup de solidaritat. De part del'OEC, un dels més actius partici-pants en el grup ("Grup de solida-ritat amb el poble xilé) va ser l'his-toriador Mateu Ensenyat (aleshoresun estudiant que entrà a militar al'OEC provinent de Bandera Roja). Mentre en Mateu Ensenyat i jomateix, anaven i veníem de Copys-tant -on Teresa Nieto feinejavaimprimint el material que demanà-vem a la seva impremta-, les JEC,a mesura que s'apropava l'aniver-sari del cop ,començaren a repar-tir per barriades i instituts diver-sos comunicats i fulls volants(alguns dels quals encara conserventre la immensa paperassa del meuarxiu).

Finalment aconseguiren mun-tar una acció de protesta contra ladictadura del General Pinochet.Com informava José Jaume en elDiario de Mallorca (134X-1977):"El consul [de Xile] , Fernando Cos-melli , recibió a una representaciónde los manifestantes" I, en lletresmés grosses: "Concentración anteel Consulado de Chile" on, entred'altres coses donava compte de elsgestions que en Mateu Ensenyat ijo mateix (ambdós de l'OEC) rea-litzàrem davant la delegació. Expli-cant els inicials incidents de la

concentració, Diario de Mallorcasenyalava: "Fuerzas de la PolicíaArmada tenían perfectamentecontrolados des de mucho antes dela hora fijada para el inicio de laconcentración -siete y media de latarde- los accesos al Consulado deChile, sitado en la confluencia dela Rambla con Vía Alemania. Alhacer acto de presencia... el diri-gente de la 01C, Miguel LópezCrespí, se personó el delegado

especial de la Dirección Generalde Seguridad, Pérez Angulo, quiendialogó con los manifestantes per-mitiéndoles llevar a cabo sus propó-sitos..." .1, més endant, José Jaumeprecisava: "Fernando Cosmellicónsul de la República de Chile enBaleares, recibió en su despachoa una comisión -parecía presidir-la Miguel López Crespí, del deno-minado 'Grupo de Solidaridad conel Pueblo Chileno'-, quien le hizo

entrega de un comunicado en elque se solicita 'plenas libertadesde reunión, expresión y manifes-tación para el pueblo chileno;inmediata puesta en libertad detodos los luchadores antifascistasque en estos momentos abarrotanlas cárceles de Chile; una expli-cación comprobable de la situa-ción de los miles de luchadoresdesaparecidos y la no intervenciónUSA en Chile".

Un nou número de la revistade cinema "Temps Moderns". Una de les publicacions més importants decinema actual és, sens dubte, la revista TempsModerns que dirigeix Jaume Vidal. TempsModerns és una publicació especialitzada encinematografia editada a Ciutat (des del març de1994) pel Centre Cultural "Sa Nostra". Té unaperiodicitat mensual -amb una tirada de 2.000exemplars. Redactada íntegrament en català haesdevingut eina imprescindible pera tots els amantsdel cinema.

Ara mateix acaba de sortir el número 54 (junyde 1999) amb importants treballs de Miguel Mun-taner (Editorial); Enric Alberich (La pellículade la meya vida); Francesc M. Rotger (L'esce-nari de llauna); Miguel López Crespí (Kazan iBogart: dos exemples antagònics); Feo. SánchezCuenca (Kubrick) i interessants collaboracionsde Fisavi, M.S. Font, Miguel Sbert, Jorge Marí,

A. Figuera,Antoni Serra i Manel C. Santos. Tambéhi escriuen (entre molts d'altres intel.lectuals): JosepFranco, Josep Rosselló, Perfecto Quadrado,Camilo José Cela Conde, Enrique Lázaro, Eco.Díaz de Castro...

Són importants -exemplars de consulta obli-gada- els monogràfics dedicats al cinema negre,al director Akira Kurosawa, a la història del cine-ma sov iètic, ala comedia nord-americana... Recor-dam amb especial deler aquells números que ensdescobrien un nou Douglas Sirk o amb aquellsaltres on podíem constatar tota la força revolu-cionària d'Eisenstein i Tarkouski. Pensam que elCentre de Cultura "Sa Nostra", els seus organit-zadors, el director de TempsModerns -Jaume Vidal-que fan possible aquesta publicació excepcional,mereixen et reconeixement entusiasta de tots elsafeccionats al cinema de les Illes.

NATALICI? ANIVERSARI? CASORI?NOCES D'ARGENT?

No us trenqúeu les banyes pensant en regals o peregrinant 13- er botiguesde 20 duros, regaleu subscripcions de 191:11211 d'un any, de dos anys

o de cinc anys als vostres essers estimats.Feu país, familia i amistat tot alhora.DIGAU-LOS-HO amb 1'11211

arrels(Sant

Andreu de

Lloan Caboslavaneres,

196(.) i loan Cerdá (Barzcelona, 1959)

.

varen rebre de maneraanónima un manuscrit signl

a per A.kolins i 1. Jorda un, esquelnáticanient,s'e.xplicaven eSde

veninients gue,

/Ha Igrat tenir /loe en un escenari ignot,present u

aven n .sorptenent parallelisineamb t'oís de l'actualitat piisa. E1 frunde reler aquel/ esborrany fou I 'aprieió

adel fulletó

A rrt,/s en eapítols setmanals

al periódic Proa.

La recepció d'unanova entrega els

encOrat jIst ¿i donar 1br-tna de 'libre als

manuits. El resultat4.1a present edici scr

ó d'II rrels, una obraen la qual una serie de petsonatg,es (le

finais del mil.lenni vitien a les Pitiiisesdi verses crisis personals, col.lectiv'es

ni, especiattnent, d'identitat ligüística. -El món dc la política sed el

triare clinsdel qual es

resoldran ls confliclesindividuals tot fee

nt coincidir la históriacol-lectiva ainb la histeria personal.

Fa 20 anys que na Carme Sánchez desant Rafel regenta l'Autoescola Norda so n'Espanyolet. Tlf. 971 284 619

Fa 2 anys que n'Antoni Grabioto de Llei-da regenta la botiga Autos Mil.leniuma so n'Espanyolet. És una multimarcade cotxes nous i de segona mà. Tlf.971 457 003

L'audeatalatdstne periodístic ha es

d co

tat atribnit

habitualrnent a raitjans e ntunicació vinculats

als sectors Inés «evos drEspany a. colín V A

BC , El

Mundo o la COPE,. Perb hl ha un anticatalanIstne

roés 50111, Idiós

nsi I sIbil.11. rnolt Inésopagpreocupant

perol té cont a objecte la pr

aciVó de

l'anontenat

autoodi. Josep Palou anatitza

ell A

País,

la guillo colurouo. 1 ; anticatalanistue

d' esquerreselsel tracte que Ei País ha donat a

qilestions com la Llei del catalit,

a Barna, ardo

de Salantanca o e D

tl ecret d'hunanitats, entre

IV altres. Els textos seleccionats posen de manifest

el doble denguatge del colonialisrnitaia.

espanyol I la

criroinalitzacló del nactonalstue cab.L'anticatalanitat d'El País es distingeis pel sed

rnaquiavel•Ilsrne, perb els lectors tainbé hl podrantrobar tesos d'una virul'encla que no t é res a

en. ejar a la de VABC. Un Illbre sense concessoimplacable, nascut per a la polen-no, anal) torns I

Ilinatges. il•lustracions I fotograbes ID

Antoni Trías Trueta

Fa 5 anys que en Víctor Baos regentael Restaurant Andrea a so n'Arma-dams. Despatxa el menjar casolà.Menús a 1000 ptas. Tlf. 971 456 928

* Fa 18 anys que na PaquitaCasañes regenta la Perru-queria Paquita a so n'Ar-mandams. Tlf. 971 452295

de laema davant la

usa de

Fa un anys que en Joan J. Correoso• ha obert la botiga Biorebost al costat

de son Dureta de Ciutat. Ven produc-tes d'agricultura biológica local i pro-ductes manufacturats. A la foto amb ladependenta Maite Ouilez. Tlf. 971 458200

}II I lí 1,\(

Fa 7 anys que na Maria Ant. Joan deGénova regenta la Cafeteria son Dure-ta. Despatxa menús a 850 ptas. A lafoto amb la seva filia Maria Antònia. Tlf.971 287 587

Fa mig any que en Jesús Lara regen-ta el Bar la Madreña al Poble Espan-yol de Ciutat. Tfl. 971 731 475

Fa 12 anys que en Jaume Darder i Cal-dentey d'Ariany és el director del pobleEspanyol de Ciutat. Ara fa mig anysque SANOSTRAés propietaria del 94%d'aquest complex turístic i monumen-tal, la resta és de LA CAIXA. SA NOS-TRAgestiona el restaurant, tres museusi una botiga, la resta de botigues i barsels te llogats. Els residents balears ipitiüsos poden entrar gratis al PobleEspanyol de Ciutat. Tlf. 971 737 070

Fa 4 anys que en Tomeu Guaita regen-ta el Restaurant Los Hermanos a s'A-renal. També regenta la Pensió Antò-nia al costat del Restaurant. El menúval 1.200 ptas. Aquest local estat oberttot l'any les 24 hores. A la foto amb elsseus ajudants Jaume Oliver i Trini Cam-pillo. Tlf. 971 743 290

28 1 - DE JULIOL DE 1999 1 er DE JULIOL DE 1999 29

PASSATEMPS

SI T'HA AGRADAT AQUESTAREVISTA NO ET TALLIS I

TELEFONA AL

971 26 5005I LA T'ENVIAREM CADA

QUINZE DIES

42 987653

23456789

HORITZONTALS:1.- Conjunt de plantes d'un indret. 2.- Mig fi. Fase lar-val deis insectes. Símbol del fòsfor. 3.- Capital delPallars Sobirà amb molt bona fortuna. órbita d'un coscelest. 4.- International Business Machines. L'estelmés brillant de l'hemisferi nord celest. 5.- Estar en líniadirecta amb Déu. La del Sr. Esteve és la més conegu-da. 6.- Persona que es deixa manejar i es presta a ser-vir d'objecte de burla. Dilatat. 7.- Difícil de realitzar.Tonalitat de blau. 8.-Donar forma d'arc. Ve. 9.- Inter-na.

VERTICALS:1.-Que té visions. 2.- La segona vocal. Destapar. Elnou ha perdut un ou. 3.- Confraria pietosa. 4.- Dret irígid. Arbre molt fort. 5.- Pronom personal teu. El cesi.6.- Plaça principal de les antigues ciutats gregues.Sense brillantor. 7.- Llibre que aplega documents rela-tius a un determinat domini civil o eclesiàstic. 8.- Faciun palet. Terra argilosa i negra de qué són fets moltsvasos etruscos. Ena. 9.- Té la virtut d'obrar.

SOLUCIONSORMEEEEDE 6

E dowdo El

8auno padvnROE 19100E0 9OEWOmuy oga

El o Reloffin000 u O En

o MOMEO=6 8 11 9 MERE

30 1" DE JULIOL DE 1999 13.211,

De cada dia se n'hi veuen més.Sobretot pels voltants del cemen-tiri, on s'alberguen acaramulladesmés d'un centenar de personessense sòtil. Dormint al ras, o entendes de campanya. Com a Ceutai Melilla, d'on provenen...

A primeres hores del matí, endirecció cap al centre de la ciutat,i a les darreries de l'horabaixa, endirecció cap al cementiri, se les hiveu anant a peu, en petits grups de

¡Pel vostre bé, AFRICANS,no en vengueu més a Mallorca:Perquè el Govern BalearVos hi du ben enganyatsA cavar les vostres fosses!

Vos tractaran com a reis...a les primeres setmanes.Però no hi viureu tan bétot al llarg de vostra estada.

Vos voldran engatussaramb promeses molt més falsesque les d'un duro sevillà.Ho veureu ben a les ciaresquan vos deixin de la lila,i en augment sien les ànsiesde sentir qualcú al costat,que vos eixugui les llàgrimes.

Vos donaran documents,espanyols per descomptat;vos donaran aliments...si figurau als llistats.

Vos cercaran una feina,que, ben segur, trobaran;altra cosa són empresesque vos suportin tot l'any.

Vos cercaran una casaon poder viure plegats;altra cosa és que les passesque haureu de fer a cada instantvos hi permetin romandremolt de temps agombolats.Vos diran que hi ha molta feina,que hi trobareu bons jornals.¡No els cregueu! ¡ Aixt) no és vera!Molt més són qui en recerquen,Que qui en troba al Pla Mirall.

Hospitals bons, vos diran,I bons centres de salut;Sens cap dubte oblidaran

tres o quatre.A dures penes se les entén, quan

xerren: parlen llengües africaneso s'expressen en anglès o en fran-cés. Una mica en espanyol xam-purrejat. Gens ni mica en la 'len-gua que empram a ca nostra.

, Fa pocs mesos que arribaren aMallorca. En un primer moment,tots eren homes. A hores d'ara,empero:), també hi ha dones.! infantsmenuts.

Llargues,cues que s'hi fan,en urgències d'INSALUD.

Oferiran residènciesOn la gent gran albergar;I amagaran l'evidènciaQue, a Mallorca, hi manca ciènciaPer oferir-ne com cal.

No faceu cas de paraulesQue són dites als mitjans;Molt sovint resulten dadesDonades com espectacleFins i tot amb la gent gran.

¡Pel vostre bé, AFRICANS,no en vengueu més a Mallorca:Perquè el Govern BalearVos hi du ben enganyatsA cavar les vostres fosses!

Perquè un dia us deixaransense feina i sense casa;sereu gent que vagarásense un tros de pa a la panxa.

I després de grans ressaques,potser anireu a pararals voltants de Ca l'Ardiaca:on hi ha més d'un centenar,de persones arribadesal casal amb gran afany,fent esforços ben de badesper sortir-ne així com cal.

¡Que això és la sérbia tranquil.la,sense bombes ni soldats!S'escampa per totael tarannà castellà.Bé sabeu qué és la supèrbiaI quins són els resultats;No heu de sebre qué és IberiaDes d'enfora de NigèriaI des d'en mig del nostre mar.

Totes cerquen feing. Cerquencasa. Cerquen menjar. Cerquenrecursos. Cerquen amistats.

Cerquen viure entre nosaltres.Han sentit adir que, aquí a Mal-

lorca, ho tenim tot. Se'ls ha dit quepodrien aconseguir-ho tot. Allá oneren s'ho han cregut.

Aquí on són, en canvi, com-proven dia a dia que res de tot aixòno va per a elles.

I es queixen. I criden. I s'exal-

Veureu que s'hi planten tendes,com als camps de refugiatsque deixàreu endarrera:S'hi alberguen africansque no tenen allá on viure,mentre cerquen un treballque els permeti via lliureper conviure com humans.

¡Pel vostre bé, AFRICANS,no en vengueu més a Mallorca:Perquè el Govern BalearVos hi du ben enganyatsA cavar les vostres fosses!

Vos convé molt més quedarmés a prop de casa vostra;no us vulgueu desarrelar,ni deixeu les vostres coses.

Altra gent que ho ha intentatn'ha sortit molt més nafradaque si a casa hagués quedatsens deixar-ne ses contrades.

Hem d'exigir als governants,També a les forces armadesQue, abans de guerres totals,Inútils i arti ficials,Tots vulguin parar-vos taula:A la terra on vàreu Mixer.A la Ilum del vostre sol,Al calor de la tendresaQue enrevolta la riquesaDe les vostres belles sons...¡Pel vostre bé, AFRICANS,no en vengueu més a Mallorca:Perquè el Govern BalearVos hi du ben enganyatsA cavar les vostres fosses!

Cecili Buele i RamisRegidor del PSM-Nacionalistes

de Mallorca a l'Ajuntamentde Palma

ten contra els polítics que gover-nen eixes illes. Ho fan durant lanit, ben a les fosques, amb la panxabuida. Cansades de rodolar d'uncap a l'altre d'una Palma que elsdóna l'esquena, que els mira dereüll, que no se'n fia.

No saben qué fer. El proper dia30 de juny se'ls tancaran totes lesportes. Fins i tot I 'única que a horesd'ara se'ls mostra oberta: Ca l'Ar-diaca. Será el dia de Sant Marçal.En plena ebullició política muni-cipal, només a tres dies de l'esta-

bliment de nous consistoris sortitde les urnes.

Una crua advertència els arri-ba en forma de glosa malgarbada:"Pel vostre bé, africans /no en ven-gueu més a Mallorca, / perquè elGovern Balear / vos hi duu benenganyats / a cavar les vostresfosses".

Potser els convengui fer-ne cas.Potser es produeixi algun canvi. Pot-ser s'hi mudi el tarannà. N'hi haque treballam perquè això passi.

D'Àfrica a MallorcaCECILI BUELE I RAMIS, REGIDOR DEL PSM-ENTESA NACIONALISTA

DE MALLORCA A L'AJUNTAMENT DE PALMA

Mallorca pels africans

PROU d'IMPOSTOSIA:un:usa

Prou de peatges a les autopistas'Prou a l'alectricitdt rriéb cara O'burupalProu cris telétons mas t..drs i dolents O - Europa!Prou a la vrivullya de la RENFE!

PERCIUÉ MADRID NO ES UUEDI AMB ELS NOSTRES DINERS

L'ESTEL

INFORMA'T INFORMNT

INFORMA'T INFORMA'T

Arrossos

311" DE JULIOL DE 1999

Arròs al forn amb pésols

* Embotit, cansalada i alls tendres,* 500 gr. de pésols,* 200 de faves tendres (optatiu),* botifarra, blanquet, llesquetes de cansalada,* sis o set alls tendres,* 400 gr. d'arròs,* 200 d'oli,* pebre-roig (una culleradeta), sal i safrà.

En un perol, en un litre d'aigua no calenta, es posen a bullir els pésols, lesfaves--si se'n volen posar la sal i el safrà. Ja cuit el llegum en una paella, il'oli calent, es frigen els embotits i la cansalada i es deixen a part dins la cas-sola d'obra. En el mateix oh de la paella se sofrigen els alls no massa; des-

* prés seis tira l'arròs i es mescla tot un minut. Tot seguit s'aboca a la casso-la, després de afegir-li el pebre-roig, es vessa en la cassola el liquid i els lle-gums del perol, i es rectifica de sal i del liquid, si en faltara, abans de ficar-

fi

al forn

la en el forn de calor mitjà fins coure's i eixugar-se l'arrós uns divuit o vint

minuts. Es traurà la cassola i es deixarà reposar uns moments abans d'escu-

dellar.

Arròs de crosta

L'ingredient fonamental és un brou d'olla fortament greixos i bé de safrà,producte de carns diverses de xot, de vedella,de porc, de gallina, d'embotits,de cansalada, de pilota, etc. i vegetals: cigrons remullats, creilles, xirivia,etc.En una cassola de test, plana, de vores no massa baixes es sofrig en sagí unpoc de tomaca picolada (abans pot sofregir-se uns pentolets menuts de lb-mello o magre greixos de porc), se li afegeix l'arrós (uns 400 gr.), es reboli-ca el conjunt i s'aboca el brou de Folla (uns 700 gr) s'afegeixen les mollesmés saboroses de les carns, els embotits i les rodanxes de pilota, tot nivella-dament mesclat amb l'arrós. Es fica la cassola al forn a foc majá. Als quinzeminuts, quan l'arròs está quasi eixugant-se, es trau la cassola i s'escampa perdamunt del cuinat un bon batut d'ou (sis o vuit) i es torna a ficar al forn, finsquallar-se ben rossejada la daurada crosta.

9 * • 9 te eee ,14.4 elle**ede e e * e 4 4 4 e e 819 e e **0« e e 11 SI es 9 S 4 lé etlee edBee 15 9 .1.1.4441,1914.e** BE • BE • • e BE El • • El •

Carnse

Xulles (costelles) al forn

* 800 gr. de xulles de corder, 500 gr. de creilles, 500 gr. de toma ques madu-res, dos alls, julivert, pa ratllat, sal, oli, aigua i pebre-roig.

Es tallen les creYlles a rodanxes primes, se'ls posa sal i es col.loquen en unatifell refractari on haurem escampat un poc de pa ratllat. Tot cobert el fonsde la cassola amb les creilles, s'arrengleren les xulles i es cobreixen ambrodanxes de tomaca i es posa sal.Picolarem els alls i el julivert per barrejar-ho amb pa ratllat i pebre-roig dolçi ho escamparem per damunt. Llavors amb oli i aigua per parts iguals, es ficaal forn a temperatura moderada i, en estar a mitjan coure, es cobreix amb unpaper d'estany o d'alumini, fins que es vegen les tomaques dauradetes.

e V**** • ee *lee*** e ,e4see+10 ,1******* 9 9 e e •

L'ornen° al forn

Dotze llenques de llomello, quatre cullerades de mel, tres culleradesde salsa Worcestershire, tres cullerades de salsa de tomaca (ketchup),unes gotes de tabasco, un gra d'all, mostassa blanca en pols, pebre-roig, sal, pebre-negre, el suc d' una taronja i quatre cullerades de vina-gre.

Rostirem les llenques de llomello fins que estiguen ben rostides i les escam-parem damunt d'una patera refractària, ruixarem les llenques amb el sucque hagen amollat i després els afegirem la salsa feta amb tots els ingre-dients preparats. Sense tapar, ho ficarem al forn a mitjana temperatura, osiga a 180 graus, durant mitja hora. S'ha de servir calent.

e *.e e e 9 **ee etele9 es A e 9,31'1.99 A 9 eeede

PeixosPuding de Mil bacallà

* Mig quilo de Iluc, un quart de quilo de bacallà, que tindrem a remulla desdel dia abans, mig litre de brou de peix, una ceba, un clavell d'espècia,cinc toma ques, (si és possible de forma de pera), un tassa de salsa beixa-mel, un got de llet, 50 gr. de formatge ratllat, 25 gr. de mantega de vaca,un parell d'ous, sal i pebre.

El lluç i el bacallà, nets de pells i espines, els farem a trossos, els col•loca-rem en una cassola i els cobrirem amb el brou de peix; la ceba, tallada enrodanxes molt primes, i un all picolat. Ho bullirem tot en cosa de deu minutsi afegirem el pebre molt i, si cal, un poc de sal. En estar cuit el peix, i elbacallà sense que arriba a desfer-se, els col•locarem en una patera refractá-ria. A la beixamel Ii afegirem un poc del brou del peix i ho escamparem tot

e per igual en la patera; ben batuts els ous amb la llet i el formatge ratllat, hoposarem per damunt del peix; les tomaques, pelades i tallades en rodanxes,

les col•locarem per damunt juntament amb alguns trossets de mantega de e

vaca. Ficarem la plátera al forn durant mitja hora o tres quarts, a temperatu-ra baixa.

Besuc al forn

* Un besuc de quilo i mig; millor si és besuc de la taca; 250 gr. de tomaca,250 gr. de ceba,250 gr. de creilles, 1 llima, alls i oli.

Cal netejar bé el besuc d'escates, ganyes i ventresca. En estar net, en el lloc dela ventresca hi posarem dos alls, un parell de fulles de llorer i un pessic de sal.Amb la creïlla i la ceba trossejades, hi farem un lfit que es posará dins d'unacassola d'obra. Damunt esposará el besuc, al qual se li hauran fet tres talls dia-gonals, i en cadascú d'ells s'introduirá una rodanxa de llima. El besuc será rui-xat amb oli i sal, i el voltarem de trossos de cre'illa, ceba i miquetes de llorer.Es fica al forn, a foc suau, deixant-lo coure una hora aproximadament.

e***•4'••n 4•91990••44*•••898***90•EVEle en*. fieeeeee eV4**** *4 1. 84****. etele9 4 9 e 44 A 4*94, e14199 9ed, e A 9 9 .9 4 9 eeele 1,1, 1***** 4.111Be999*

Romandrem equivocatsPER CLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR. TLF. 971 665 336

Es GALL

EspanyaIndependent!

Oh molt ric poble espanyolQue ho ets de desgraciat,Amb tant de partits format,Es nieró han deixat,Per covar, ni un trist ou.Han feta molt de renou,Per enredar a sa gent."Tendreu un viure excel•lent,s'olla vos vessarà es brou".

Amb sa comèdia que han feta,Dins s'Estat a tot redol,Tots han parat es ginyol,Predicant un nou exemple.Per deixar sa gent contenta,Los han donat bon menjar,Sa gent ara pagará,Sa panada ben calenta.

Mils de milions han gastat,Pels partits fer sa comedi'Han creat un gros desveri,Tot es temps s'han insultat.Tots es defectes passats,S'han posats de manifest,Els ignorants concurrents,Sa boca tots han badat.

Tota sa vida lluitares,Per una casa tenir,Per poder-hi viure-hi,De menjar te n'afluixares.Els altres s'aventuraren,

A pujar establiment,Es mando tendrá present,D'inflar-te de bastonades.

Ses promeses que tots feren,Abans de ses eleccions,Canviaren es patrons,Xuclant a moltes mamelles.No en descuidaren cap d'elles,Del que té qualque establit,El cacen com un rupit,Que viu robant ses cireres.

Te tantes necessitats,El govern de sa nació,Per ser tan gros s'escodróQue te ell organitzat.I també molt ben pagat,Perquè no es puguin queixar,A molts d'ells han d'escortar,Ministre i diputat.

A davant aquest esbart,Per ell poder-ne sortir,No en podrá prescindir,De donar un viure amarg.D'un litre, no en pot fer part,Ha d'anar a la reseta,Per tenir sa bossa plena,Es temps li será molt llarg.

Es mallorquí que escoltà,Es parlar dels xerradors,Que ens prometeren honors,

Abans d'anar a votar.Ja se pot ben preparar,Amb declaració de renda,I amb sa patent que es presenta,Li entrará es plorar.

Sa gent que te més edat,Que molta de fam patiaQuan possessió s'establia,Un tros ja hi havia comprat.Ell s'havia assegurat,Per quant ell vell tornaria,Sa finca el mantindria,D'ametlla, figa i blat.

Estava assegurat,De sa terra en confiava,Dels seus fills, res esperava,Mes que grossos maldecaps.

I no anava equivocat,Prenia se precaucions,Això són clares lliçons,qui te fills s'hi ha trobat.En aquell temps se pagaya,Poca contribució,Aquell bon treballadorAmb so comprar s'afanyava.

El seu benestar cercava,Per quan major tornaria,Si propietat tenia,A ell se l'assegurava.

Al Senyordeis Estels

EN VICENÇDE SON RAPINYA

Amb motiu del bateig delSeu re nebot, Antoni Sastre

Senyor dels EstelsPoder-vos felicitar,

Per la banda que vos toca,Al veure que vostra

nissaga,No deixa mai d'augmentar.

Que molts d'anys pugueugaudir,

De tan tendre companyia,Veure'l créixer amb salut,

I també amb alegria,De bon grat vos ho desitjaAquesta humil glosador.0

Seseleccions

Escandell

Hem votat per eleccions,Sempre cercant avantatges,

Menyspreant males imatges,Que duen discussions.

Volem que sia ajustada,Sa nostra contribució,Que no sia exagerada,Dins sa nostra nació.

Si ajustassin ses mesures,I fossin més transparents,Mallorca paga factures,I grans esdeveniments.

Tenim més renda per capita,Aquí tots els mallorquins,Sa d'Espanya és ben petita,

Aquests imposts sóndistints.

També seria agradable,Sanitat més eficient,

Perquè és ben lamentable,Ésser tractat malament.

Han mancat llits pelsmalalts,

Amb moltes necessitats,Això són fets ben reals,

>leer pagat bons cabals,I no ser millor tractats.

‘1_MI

BOLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

Nom

Adreça C.P.

Població C.I.F. Tel

M'interessa una subscripció

ANUAL 3.800 PTS (22,84 euros)

Rebut domiciliat a un banc o caixa

Banc/Caixa Adreça Núm. entitat Núm. sucursal Compte núm

Firma

Ompliu aquesta tarja i enviau-la alApartat de Correus 124

07600 s'Arenal de Mallorca

Si un dia et pica una aranya,tu la t'espolses, o no?Pica, doncs, i vas dant

canya,veiam si ens treuen

d'Espanyasense disparar un canó.

Ser espanyols ,és sa ronya,sols no ho veu qui perd el

quest;ara ens cal fer el boig, fer

conyai així, si ens tenen vergonya,d'Espanya ens trauran ben

prest.

No és cap idea gens vana,així ho pensa molta gent:

que Espanya de bona ganaes separi sobirana

de Mallorca independent.

De castellà, ni paraula!Fer es beneit no és de

betzols;

val més parèixer banaulaque captar pa sota taula

dels xenòfobs espanyols.

Béns i cultura, és penyorade poder ser grans al món.I, en veure nostra millora,Espanya dirá: "Pastora,

els mallorquins folls no hosón".

Ja que no podem fer fuitaper ser sobirans, no esclaus,

"desobediència", és lalluita,

per així girar la truitai agençar les nostres claus.

I dins Espanya els titellesque hi quedin, quaranta

llamps!Faci costat als "canyelles"

tota la ''troupe" delsgonelles

amb el concert dels seusbrams.

32 le' DE JULIOL DE 1999

I'Lea22.11, deis Països Catalans • Editor i director: Mateu Joan i Florit • Col-laboradors: Miguel Ángel Rodríguez, Pere Felip i Buades, Andreu Salom i Mir, Ricard Colom, Climent Garau, Miguel López Crespí, Joan

Quetgles, Josep Serra, Bernat Joan, Pere Gri, Marina Ferrà i Hamelynch, Miguel Ferrà Martorell • Depósit Legal: PM-473-80 • Maquetació i impressió: OMNI • Publicitat i subscripcions: Camí de les Pedreres, 30. Bústia Postal

124. 07600 s'Arenal de Mallorca • Telèfon 971 26 50 05 • Fax: 971 26 99 41 • E-Mail: estel(dbalearkom.es. • Delegació a la Catalunya Continental: Rambla de Catalunya, 10 planta I - 08007 Barcelona. • Delegació al País

Valencia: Carrer Herrero, 63 - 8 - 16- 12005 Castelló • La nostra web: http//www.balearkom.es/usuariosiestel/