BUTLLET1DE L'AsSOCIACIÓ CULTURAL CATALANA

ALS PAïsos NÒRDICSLES QUATRE BARRES

EDITORIAL

00000000000

Podem assegurar que el públic l'esperava amb candeletes:

en aparéixer davant de l'auditori al Konserthuset

d'Estocolm, tots s'aixecaren per aplaudir-la.

Després d'aquesta acollida sense precedents, Montserrat

Caballé, acompanyada al piano per Miguel Zanetti, va

cantar fragments d'òperes de Vivaldi, Bellini,

Donizetti, Rossini i Massenet, i cançons de Granados,

Turina i Obradors.

Totes les biografies de Montserrat Caballé diuen que és

una de les artístes c a t a l a n e s més universalment conegu­

des i ha actuat a tot el món. Nosaltres, però, devem

estar una mica apartats d'aquest "món" doncs fins el 4

de setembre passat no la vàrem poder veure sobre un

escenari suec.

va anar quedant cada vegada més fascinat per

l'art de la nostra diva. L'entusiasme va

El públic

la veu i

Ramon Bohiga s

ISSN 0 349- 61 20

Les Quatre Ba r rHumlegardsg a t an 17114 46 Sto ckholmSuèc ia

Jordi Bota

Trycksam AB, Ga vl

PaIsos Nòrdic s, 45 c o ro ne saltres patsos, SS corone s

Norden, 45 kron o randra lander, SS k r ono r

95 c o r o ne s (Bu tIl i i nc l ò s )quota familiar 1 2 5 coro ne s

95 kronor (med But Il tí )familj 125 kronor

970916-3Stockholm

Ramon Cavall r

Publicació (Tidskrift)

Editor (Utgivare)

Compte Corrent Postal(Pos tg irokon to)

Editor responsable(Ansvarig utgivare)

Cap de redacció(Redakti:ir)

Maqueta (Lay-out)

Impressió (Tryckning)

Subscripció anual(4 números)

Arsprenumeration(4 nummer)

Quota socis deLes Quatre Barres

Medlemsavgift fi:ireningenLes Quatre Barres

Editorial 3

Correu.•...............•. ..................•............. ..... : . . ..• 4

SUMARI 3 /1987 - Núm. jnr 35, any X (arg àng 10) arribar a uns límits més propis d'un auditori mediterra­

ni. Aquell vespre Estocolm semblava Nàpols.

En acabar-se el concert el públic no volia marxar. Per

sort Montserrat Caballé tampoc no semblava voler-nos

abandonar de seguida i ens va oferir almenys una dotzena

d' interpretacions més.

Notícies 6

Kulturella nyheter fran de Katalanska Landerna 8

Dia de sant Joon a Montserrat 13

5anmarkurs pà Mallorca 18

Converses Bs.Leàr.íques ( XIII ) 20

Ratalls 23

D-ap3.ts 26

Entreteniments 27

Poptada: Montseppat CabaLLé pebent eLs apLaudiments entusiàst icsdeL púbLic a Konsepthuset, EstocoLm, eL 4 de setembpe ppoppassat.

Als socis de Les Quatre

carta de benvinguda

"L'Emigrant", la famosa

i lletra de Verdaguer.

Barres, que li havíem deixat una

a l' hotel, ens va dedicar

cançó amb música d'Amadeu Vives

- 2 -

- 3 -

Acabat el conc e r t , e ntre una munió de gen t que fe i a c ua

f o r a d e l s e u came r i no hi i rem una c o lla de membres de

l ' a s s oc i ac i ó . Finalment v à rem t e n i r oca s i ó de s a l u d a r- l a

pe r s o n a l me n t

f e lic i t a r- l a

pe r c e l e br a r

CORREU

i par l a r a mb e l l a una ll a r g a estona . Vam

pe l seu me r ave l l ó s r ec i t a l, f ent un brind i s

e l s eu impr e s sio n a nt è x i t .

R . B .

Cultur a , Generalitat de Catalunya , núms . 4- 6Catalonia Culture, Centre Unesco de Cataluny a , núm . 4Revl s t a de Gl r ona, núm . 1 2 2Mal e n r e r a , Cl u b eA c u r sioni s t a de Gr àc i a , n úm . 419Ci r i t , Full i n for ma t iu de recerca i i nno v a c i ó tecnològi­c a , Genera l itat de Catalunya , núms . 1 8, 1 9 , 2 0Club Es c a nd i na v o d e Barcelona, mai g 87Mutuallsmo, Buenos Al res , num . 37Euskadi l nformation, núms . 50 , 51Butl l et í de l Consell de Dones d'Espanya,Zarzal , Ce n t ro Espanol de Got e mb u r go , núms . 6-8rnrormación Cultur al, núm . 49Cart a de Espana , num. 355El Soc lallsta, núm. 4 32El País s emanal , MadridABC semanal, Madri dKulturtldskriften, 1988

Revistes i p ublic a cions rebudes :

Diar i AVUI , Barcelon aLlu lta , Va l è ncia, n úm. 55Not l c le s de l a Genera l i t a t , n úms . 2 6-28Llig am , Ambe r es , Be l g lca , maig 87Inf o rm ació, Gi nebr a , n úms . 53, 5 4 a mb u n r ecu l l dep oe s l e sPò r t ul a , I n f o r ma t i u c u l t u r a l de Marra txí , Mal l o r ca ,num s. 60-63Ce n t r e Cultur a l Cata l à de Perpinyà, b u t l l etí núm . 29El Mane l i c, Ca sa l Ca t a l a de Montevideo , Ur ugu a y , n úm .5Ca t a l an News , Londre s, n úm. 19L ' Esruelx, Winterthur, núm . 20Ca t a onia toda~, Americ a n I n s ti tu t e for Ca t al a n Studi es,Houston USA, n ums . 6, 7Ca talu nya, First Cat a lan Mag azine i n Ca nada, n úms.ll8 , 119Ca l i u, Butlle t í del Ca sa l Ca t a là de París, núm . 7 2xrprer e t , de l ' Ho s p i t a l et de Llob r e g a t , núms . 8 5- 87But l let í del Ca sa l dels Ca t alan s de Ca l ifò r ni a, b u t l l e t ínúm . 13Veu de l' e xil i cata là i republicà, Dic i ne s , Franç a,num, 34Ac c i ó Cu ltu r a l de l Pa í s Va lencià , butl l etí n úms. 31 ,3 3Cas a l Catal à d 'H a n n ove r , ma ig 87Com e n s e n y a r cata l à a adu l t s, núm. 13Ce s , Ca lxa de Sa bade l l, n um. 38BUtl l e t í d' Omn i um Cul t u r al, n úm. 80L 'Opln l o, Preml a de Dal t, j u ny - a g o st 87La veu d ' Un i ó , d ' Un ió De mo c r à t i c a de Cata l uny a , n úm.1 71 , 1 7 2

- 4 -

Cartes i circulars :

General itat de Cata lunyaCentre Català de LausanaSpanish Book Ce~ter , Barce lonaEl Síndic de Greuges de CatalunyaOmnium CulturalNacs, North American Ca t a l a n SocietyBiblioteca de Catalunyauniversitat de Barcel onaAcadèmia de l e s Ciències Mèdiques de Cataluny a i Balear sCa s a Nostra de Wint erthurCasal de Catalunya , Buenos AiresCe n t r e Ca talà de Ca r a c asAn t on i Airós Aguila , deman a informació s o b re Su èci a .La pot demanar d irectament a :Svenska Insti tutetBox 74 34103 91 Estocolm, Suèc ia .Martí Crespo Sala, de Ba rcelona, en s demana informaciódels catalans d ' Estocol mDiputació de GironaGrup català Ci ne ma 9'5, ParísClub Escandinau de BarcelonaOr f e ó LleidetàAteneu Enciclopèdic Popular , BarcelonaJ oan Mateu i Be sançon, d ' Igu a l a da e n s d emana i n fo r ma c i óper poder estu idar a Su è c i a . Pot dir igir -se dire ctamenta: Svenska InstitutetBox 74341 0 3 91 Estocolm, Suècia .Aj untament d 'Alguer, Sardeny aAmbaixada d 'EspanyaA.D .D.A., Ma d r i dJunta de Casti ll a y Le ón

- 5 -

NOT1CIES

LES QUATRE BARRES ha rebut 60 . 0 00 p t e s. de l'I nstitut

Espanyol d 'Emigraci ó com a s ubve nció pel Butll e tí i

altres ac t ivi t a ts . La nostra associació també rep

a por tac ions, mé s important s , de l' St oc k holms I nv an dr a r ­

namnd i d ' St a t e ns Kulturrad . /R . BOHIGAS

per Eduardo

organitzador

un pas tis immens fet

J o an Car les Ce b r i a n ,

Entre e ls comen sa l s hi h a v i a Gu i l l e m Puerto, de

l'Oficina de Turi s me Esp an yol a a Estoco lm i amic del

nostre president hon o r a r i Ernest Dethore y. Gu i l lem

Puer t o t ambé esc r iu poesia c om ha haur an obse rva t e ls

nostre s l e c t o r s. En l' ante r i o r núme r o del Butll e tí v à rem

p ub licar un del s poemes del seu llibre "L'espaiós e s p a i

de l t emp s". / R. BOHI GAS.

- 7 -

acostuma t d 'aque s ta bon ica t robada d'estiu.

Els po s tre s ér en

García, amic de

LA NOSTRA FESTA ESTIVAL AL CAMP la v à r e m ce l e b r a r

e nguany e l pass a t 30 d' a g o s t. La por a la p lu j a no va

descor a tja r el s nostres consoc is i ens v am reu n i r

qu a r a n t a persones a la casa d ' e s t i u de la famíl ia

Ceb r i à . Al f i nal el t emps es v a po r t a r for~a bé i no va

p loure . Els que e s v a n portar mi l l o r van ésser e ls

c ui ne r s, Jose p Domè nech i Jaume Vall que van fer une s

cos te l letes de be a l a brasa amb all i oli que van

cau s ar l' entusi a s me gene ra l . Aixà va estar acompanyat

d'amani da i v i René Barb i e r.

Bota , Raga ngsvagen

La mestr a é s Bo d il

*

A Gav le , Sara Serr a i Alexandre

fr i t i d s hem, t ambé a prenen cat a là .

Ceba llos ./RAMON CAVALLER.

ELS ALUMNES que enguany aprenen ca t a là com a llengu a de

l a llar ("hemsprak") són: Ricard Marimon, Botv ids gym­

n a sium, Botkyrka; Sven Dahlin, Danderyds gymna s i um,

Dan de ryd; Niclas Bellotto i Jenny Bon k, Matte u sskol an,

Estocol m; Cèlia Taura Nordal i Susanna Ta ura Nor dal,

Akall a skolan, Estocolm; Ricard i Esteve Arboix Barreto ,

So derholms skolan, Estocolm. El me s tre és Ramon Cava ller .

- 6 -

KULTURELLA NYHETER FRAN DE KATALANSKA LANDERNA

Allmant

TRADITIONER ha r bl ivit e n katalansk e xp ortvara till

Japan. Den 23 april i ar firade s f or andra a r et i rad i

ni o j apanska s t a de r "la Diada de Sant J ordi" - sankt

Gorans d ag allts a - som i Japan har fatt det katalansk­

engel ska namnet "St . J ordi ' s Day" .

Det datumet, av tradi ti on ave n ka l lat r ose ns (eller de

foral skades) dag, koper manga katalaner e n rad ros till

s i n a l s k a de . Seden att aven kopa en bok ar r elativt ny .

Den introdueerades pa 1 940-talet av Bareelonas bokhand­

lare for att f r àmj a bok f o r s ê Lj n i nq e n , Pa sa satt blev

den 23 april sa smaningom a ven "bokens dag". Firandet av

bokens dag s p r e ds gradvis till ovriga Spanien. Firande t

a v Sankt Goran oeh se den med rosen finns doek bara i

Katalonien. Sankt Goran ar namligen de Katalans k a

Landernas skyddshelgon, oeh aven om historien v i s a r att

han varit en urusel beskyddare av den ka t a lan s k a

nationen, hyllas h an den 23:e april, oeh det à r mànqa

katal aner som a r uppkallade efter hon om.

l Japan introdueerades firandet 19 86 av v anskapsfore ­

ningen Japan-Katalonien . Hogt idlighallandet skulle

fors tas inte ha slagit igenom om i eke blomsteraffarerna

o e h bokhandlarna s amt idigt blivit helt fort justa i e n

s a da n fe st. Firandet av "St Jordi's Day" i Japan stodde s

av den katalanska autonoma r egeringsinstitutionen, oeh

sponsrades av flera organisationer bl a av Japan s

f orlags- o e h tidskriftsforening, bokhandlar- oeh pres s­

f orsaljnings organisationen oeh kommittén f or littera­

turens framjande. 1 98 6 tryektes miljoner brosehyrer oeh

program om ak t i v i t e t e r na oeh affiseher . Dessutom till­

verkades manqde r a v màrke n o eh lottades ut 150 resor

- 8 -

till Katalonie n . Som s ymbol f or "SL J o r di I s Day"

anvà ride s en r os oe h en bok , t i l l s amma ns med to r ne n av

"Sag r ad a Famili a " , Bareelonas và r Lds be r omda jugendk yr ka

r i t a d av arkitek t en Anto n i Gaudi. "Tul i p " en a v Japa ns

mest ka nda popband, spelade a ve n in e n l a t me d e n sang

om St . Jordi's Day .

I a r har firandet av St. Jordi' s Da y v a r i t s t or r e an

19 86. Fr an Katalonien deltog t va f e s t t à q av j a t tar oe h

gyeklar e , et t va n l i g t inslag i katalanska fol klig a

fester. l flera japanska s t a de r a nordn a des aven ak tivi­

te t e r med katal ans k anknytning. l Kob e v i sades en

utstalln ing om Kata lon i ens his t oria oeh kultur unde r

namne t "Homag e to Katalo n ia " , ef te r titeln p a Geo rge

Or wel l s roman.

*- 9 -

2,6 MILJONER VALENCIANER - 70% av befolkningen i omradet

kan nu se Kataloniens TV-kanal pa katalanska (TV3)

sedan en ny TV-lank sattes i drift i ar i landskapet

Valencia. De tre TV-lankarna som nu finns har byggts med

bidrag f r àn 100.000 valencianer. Dessutom ska nu n a t.en

kompletteras med m.i n í Lànk a r for a t t t àcka de bergsom­

radena dit TV-signalerna inte nar.

Trots oppos itionen fran nagra kataIanskfientliga grupper

har in tresset for att kunna mottaga den katalanska

kanalen varit mycket stor . Tom i n àqr a trakter i

Valencia dar det inte talas katalanska utan spanska viII

befolkningen nu bygga TV-lankar for att se TV3.

Att fa bygga TV-lankarna har foregatts av en lang kamp

f r àn initiativtagarnas sida for att overvinna byr àx r a-

tiska hinder och ibland mê t t, kraftigt mo t s t.ànd f r àn de

statliga myndigheterna. Dessa menar att TV3 bara har

befogenheter att sanda i Katalonien , dar den startades.

TV3 fick fran s t a r t e n ett entusiastiskt mottagande bland

de katalanska tittarna men bolagets relationer med den

~.Balearsl'C )P

IT.V. 3 O=aèet I- la -

spanska statliga t elevisionen har hela tiden varit, milt

sagt an s t.r àriqda , For st dr ó j de ti Ll s t ànde t. f or star ten .

Sedan f ick in te TV3 anv à n da den spanska televis ionens

lankar trots att sa hade overenskommits. En viss

forbattring har marks sedan ett ar, da en ny VD

utnamndes f or den spanska rikstelevisionen. Dock har den

nya VD:ns f o r s on Lí.qe politik mot TV3 mê t t. mc t s t ànd i

TV-bolagets styrelse, och TV3 vantar f ortfarande pa

t Ll Ls t ànd f r àn den spanska televisionen for att kunna

bli medlem av den Europeiska Radiounionen.

AlIa dessa trakasserier t e r sig annu mera bisarra om man

be t ànke r att den s p a ns k a rikstelevisionen sedan en tid

fors oker fa de marockanska myndigheterna att sjalva

medverka till att den spanska riks-TV:n ska kunna se s i

hela Marock o. Dessutom ha r Spanien nu oppnat TV­

marknaden for tre privata kanaler. De ska borja sanda om

ungefar ett ar, och atmin stone en av kanalerna har salts

till u t.L àn ds k a intressenter. Det ar f o r s t à s s j à Lvk La r t;

att agarna har f ê r s à k r a t, sig om att liknande trakasse­

rier inte kommer att drabba dem. Men statsmakterna

r àk nar oc k s à med att de kommer a.tt s anda pa maktens

sprak, spanskan .

*Bocker

26 . 000 DAGBOKSSIDOR om livet i Barcelona skrev Rafael

d'Amat under aren 1769-1816. Dagboken har lange ansetts

som en utomordentlig k r on í k a ove r h àride Lee r ne i s t a de n

under denna period, men pà grund av det stora omfanget

har boken aldrig tidigare getts ut.

Efter flera ars arbete har nu bokforlaget Curial

Edicions kommit ut med en f orkortat version i tva band.

Rafael d'Amat, mera kant som Baró de Maldà, skrev s i n

dagbok "Calaix de sastre" (Blandade anteckningar), som

han s é qe r i inledningen, "for f ó .r f a t t are ns o ly s snarnas

f ó r s t.roe Ls e " •

- 11 -

* DIA DE SANT JOAN AMONTSERRATMus i k

seva bellesa fins arribar al Cambril on veneràrem "La

Mor e ne t a ,",

Tot passejant rememoràvem el temps pa s s a t , de quan érem

petits i pujàvem amb la familia o Romeries, i el molt bé

que ens l'ha viem passat fent exc u r s i ons de llargues

caminades per a na r a la Cova o a les ermi tes q ue volten

la muntanya . . .

En el dia de Sant Joan d'enguany en mig d 'un temps

assolellat el vàrem gaud i r pujant al Santuari de

Montserrat. Com es preveia fou un dia tranquil, res

d'aglomeracions de pelegrins, com sol succeir, ja que la

Re ve t l l a de Sant Joan fa que tothom vag i a dormir tard i

no es matineja massa.

la Basilica anàvem admirant lesde

i sar còf a g s on r e posen p r i nc e p s i r eis de

i les inscripci ons de l s murs, molt in t eres­

campane s trencaren aquella qu i e tud amb el seu

caracteristic que omplia tot l'ambient,

que s'apropava l'hora de la Con ventual.

entràrem a la Basil i ca deleitant -nos amb la

l'atria

anunciant

Aleshores

Ja

escultures

Catalunya

sants. Les

toc tant

En arribar a la Plaça del Monestir en mig d'una quietud

corprenedora, només es podia e scoltar el refilar d'algun

ocell. Admiràrem les roc oses muntanyes, que es podien

ve u r e en part cremades, com hav i em observat dur ant la

pujada des de la carretera, le s grans extensions

d'arbres destruits a c onseqUència dels incendis de

l'estiu passat, Ara, amb l es p l uge s de la primave ra va

ressorgint l'herba i en altres llocs s'han plantat

arbres nous.

R. BOH IGAS

TON SATTAREN FREDERIC MOMPOU a v l e d i Barcel ona i juni i

à r , 94 ar gammal. Han anse s vara en av de t r àms t a

katalanska t onsattarna un de r detta sekel. Unde r stud ie­

à r en i Paris utvecklade han en myck e t pe r s o nl i g st i l,

som han senare kallade "primit i visme ", med p ave rkan fran

Fauré , Debussy och kat alansk musiktradi t ion. Han har

spelats i Sve r i ge, och ar mest beromd for s in pianomusik

och lie der.

Tonsattaren Frederio Mompou (189 3-1 987)

- 13 -

- 1 2 -

To t seguir come nç à la Missa amb gran s olemnitat,

oficiada pel P. Abat, Dom Cassià Ma. Just (Joan) que

celebrava el seu Sant. Emocionant conc e l e b r a c i ó , amb els

monj os, l'Escolania i t ot el poble f orman t un s o l cor i

una sola veu. Finalit zà amb el cant del "Virola i".

En sortir anàrem al Monestir, demanàrem audiènc i a per

saludar al P. Abat. Va ser un xic difícil, ja que c om és

l dgic " l ' ac ap a r à " la s e v a família per felicitar-lo.

Vam haver d'esperar una llarga estona. Mentre esguardà­

vem les vitrines del l ocutori on es troben exposats

llibres escrits per grans personalitats de Catalunya,

tant seglars com monj os del Mone stir, i també admiràrem

les boniques ceràmiques que fan els mateixos monjos.

A la fi sortí el P. Abat a acomi a d a r la seva llarga

família. Aleshores el saludàrem tot felicitant-lo e n n om

propi i c om "ambaixador" de Les Quatre Barres.

Cal remarcar la c omplaent acollida que en s va fer, tot

disculpant-se per l'espera. l de c om recordà de seguida

que r e b i e n el Butlletí. S'interessà vivament per a

tothom i per les activitats que fem. Le s hi vaig

explicar, i també, c om des de tant lluny, a l'altra

c ostat d'Europa, ens s e n t i m catalans fortament arrelats

a la terra on hem nascut i no menys a Montserrat, amb

gran amor i també amb enyorança. Fou una conversa

inte ressant, perd més breu del que hauríem volgut j a que

mancava el temps.

Us asseguro que fou molt eloqUent, i en l'acomiadament

em v a fer portador a tots els membres de Les Quatre

Barre s de les seves més cordials salutacions, dien-me:

"Ja que per a mi m'és difíc il desplaçar-me a Estocolm,

si bé m'agradaria moltíssim fer-ho. A veure s i sou

vosaltres els que veniu a Montserrat i organitzeu aviat

- 14 -

1J

- 15 -

un bon grup de s oc i s i veniu al Monestir. Us espe r o amb

gran complaença. Adé u - s i au ! l amb un s omriure afegí :

Fins av i a t !

Sor t í r e m de l' entrevi sta c on t e n t s i sa t isfets. l també

amb molta gana; anà r em a din a r a l'Hotel . Voli~ c elebrar

el meu sant.

Quan acabàrem de d i n a r en s de cidírem a fer una "petita"

passejada cap al Mirador de Sant Miquel. Un camí molt

bonic i t ambé "internacional" pel f e t que durant el

llarg recorregut e ns creuàrem amb e s t r ange r s de dife­

r ents nacional i tats; uns nomé s saludaven, al tre s a més

de saludar encet aven la conversa, ja que quedaven

meravellat s de la panoràmica i de les formes peculiars

de les muntanyes, i fi ns i tot preguntaven per

l'històri a de Montse r r at (vam f er un xic de guies). Fou

i n t e r e s s a n t veure la seva expe c t ac i ó i ganes de s ab e r

més i més.

En arribar al Mirador v à r em quedar me ravellat s. Des

d' allí es domi na v a l'immensa pl ana, que en aquella t a r d a

tant transp arent mostrav a t ota la sev a belle sa . En s

qu edà r em una e s t o na admir ant el paisatge i també

de s cansant de la pujada. Des d'allí e s podi en veure el s

estrall s que van ocasionar els incendis, a l 'altra b anda

de la muntanya, pe r on el foc t ambé pujà. Ara le s

perspectives són més falagueres, doncs ja comença a

brotar l' herbei. Que s à v ia i meravellosa és la natura!

Igual que algunes obr es fe t e s de la mà de l' home! Si

sempre fos s in per bé!

La baixada del Mi r a do r fou més ràpida i fre squeta. Quan

s'ap rop a v a l'hora de la marxa e ns vàrem e ncaminar c ap el

cot xe que ens por t a r i a a Ba r celona.

- 1 6 -

Ja en el c o t xe, mentre da vall àv em pe r l a car r etera se­

guint els s e u s molts revo l t s , va i g evoc a r amb melangia

l'estrof a del " Vi ro l a i " de Mn . J. Ve rda gue r , que diu:

Doneu c onsol a qui la pàt r i a enyor a

s e ns veu r e mai e l s c i ms de Mont ser r a t :

en t e r r a i mar o ï u a qui us i mplo ra

torneu a Déu els cor s q ue l'han de ixa t .

Diada de Sant Joan 1987

JOAN CASANOVAS i ROSER MU~OZ

- 17 -

SOMMARKURS PA MALLORCA

Stockholm. Kursutbude t f or katalansksprakiga (utlan­

ni ngar ir naturligtvis va l komna aven till dessa lektio­

ner) varierar f r à n a r t i l l aro l somras, da jag s j à l,v

var dar; gavs bl a kurser om Ramon Llull (1232?-1316,

skaparen av de n katalans ka lit t erara prosan, den forste

Det gives t yvirr inget ove r f lod pa sommarkurser for den

som ir intresserad av Kataloniens sprak och kultur.

Institut d'Estudis Catalans (motsv. Sv enska Aka de mi n )

gav un de r tjugofem ar en f ó r n émLí.q tre veckors k u r s i

s e ptember manad, med f orel isn ingar av topparna inom

katal anskt kulturliv och utflykter, bl a till Mont­

serrat, dir vi fick komma in i det annars ganska

s va r t i l l g i ng l i g a biblioteket. Men denna kurs har a v

nagon anledning upphort.

Kvar finns en annan treveckorskurs, Cursos d'Estiu de la

Càtedra Ramon Llull, som avh à l Ls pa Mallorca i juli.

Enligt kursens rektor, Dr. Badia i Margarit, en av

Katal oniens s t êr s t e lingvi s t e r och f d rektor f or uni­

versitetet i Barcelona, ar den e n da sommarkurs av denna

typ s om for nirv aran de ge s . Ar r a ng or e r a r universiteten

i Barcelona och pa Balearerna samt Estudi General

Lul.lià, ett f r i s t àe nde lirosate med anor sedan

1400-talet. Kur sen avh à Ll s i franciskanerkonventet La

Porciúncula i l ' Arenal, strax u t an f or Palma. Laget ar

va l in te de t lugnaste (l' Arenal ar ett av Mallorcas

virsta turistomraden) men i gengald hade kursdeltagarna

bara e tt par hundra meter till stranden, nagot som

sjalvfallet uppskat tades mycket.

En kurs som varierar sitt utbud fran à r till à r mà s t.e

sjalvfallet ocksa variera i kvalitet. l ar var det hela

en smula rorigt, kursutbudet var magrare an tidigare ar,

lektionerna "krockade" sa att man alltid var tvungen att

valj a mellan en li tteraturkurs och en lingvistikkurs,

nagon kurs utgick och ett par kurser holl en ganska lag

niva. Detta sagt i arlighetens namn, ty aven om en del

kursdeltagare var ganska kritiska pa avslutningsdagen,

tror jag att det bestaende minnet anda ir overvagande

positivt. Det ir ett ut.mê r k t; t í Ll.f à Lf.e att Lar a k ànn a

Mallorca och dess kultur. Man traffar minniskor f r àn

hela det katalansksprakiga omradet, och detta var

speciellt larorikt; under maltiderna hande det ofta att

personer fran Valencia, Barcelona, Berga, Menorca och

Mallorca hamnade vid samma bord, och da jamforde man

garna hur t ex olika f ê do àrnnen beriàmnde s pa de olika

dialekterna. Man kan ocksa saga att det ar ett billigt

sitt att semestra pa Mallorca, ty priset for helpension

P ó r u t.om dessa kurser, som vinde sig till en relativt

bred publik, gav man ocksa en doktorandkurs i "lingUis­

tica computacional", dvs databehandling av sp r àk och

sprakforstaelse, ett intressant amne som dock visade sig

svart att tillagna sig pa tre veckor for en person utan

en viss vana vid matematiska tankegangar i allminhet.

và s t.e r ï é n n í.nqen som skrev om filosofi pa ett f o l.k s p r àk

och av vissa betraktad som datavetenskapens uppfinnare),

om katalansk medeltidslitteratur, om mallorkinska sagor,

om katalansk dialektologi, om generativ grammatik ... vi

hade ock s à en kurs om det katalanska spr àke t s struktur

och fonetik, med Dr. Badia i Margarit som eminent

forelasare, samt en oversattningskurs, dar vi bl a

gjorde jamforande studier av oversittningar av Shakes­

peares sonetter till kastiljanska resp. katalanska.

Dessutom hann med vi en och annan utflykt runt denna

vacka o i Medelhavet.

s àv à L u t.Lànn Lnq e r som katalaner.

icke katalansktalande skots av

un dervisar i katalanska har i

f or

f or

som

Kursen ir avsedd

Sprakundervisning

Ramon Cavaller,

- 19 -

- 18 -

- 20 -

Be p - Què vols di r, ara ?

MIGUEL I BA~EZ

- 21 -

El lèx ic és una mescl a inc onseqÜ ent de f ormes insu l a rs i

peninsular s. Es llegeix s o lter , s ervei , ~, ba t e j a r ,

t omitec, amanir, c a sa mev a, tarda, buscar, o r e neta,

m'avergonyeixo, l'he du t , etc . e n lloc de f adrí ,

s e rvi c i, tas s6 o go t , batiar, t omàtiga, trempar, c a

me v a , c apve spre o horabai xa,~, orone t a o oron ella,

m' empeguee s c, l' h e duit, etc.

He llegit l a terc e r a edici6 de "Un estiu aAi n a

Mal l o r ca" i ha e s t at com llegir u na n ovel .la doblada a l

barcel o ní .

Ai na - Que Llor enç: Vi l l a l o ng a no va pode r e s c r i ur e una

tal novel.l a amb le s p a r a u l e s que hi s ur t e n al ll ibre de

l' editorial Cl ub de l s novel.listes.

Prime ra c o s a : els verbs s 'hi conj uguen a la con t i ne n t a l

pe r ò adès i a ra hi ap a re i xe n f orme s mal l orqu i ne s . Et

po den s o r t i r formes d'imperfet de subjuntiu com e sco l ­

!~, cons u l t à s pe r ò te' n sur ten d 'al tre s com c ordés,

s e nt r e v i s té s o t anqués siu, don é ssiu en lloc de t ancàs­

siu i donàssiu.

CONVERSES BALEARIQUES (XIII)

Information om kur sen k a n e rha l l as fran:

Cur s o s d'Estiu de la Citedra Ramon Llull

Es tudi Ge neral Lul.lià

Car re r de Sant Roc, 4

07001 P alma

ar h óq s t; ove r k oml i g t ( 32 . 00 0 pesetas f or tre vec k or ,

vartill kommer e n kur savgift p a hoq s t, 17. 000 pese t a s ) .

Men framfor all t bor man betanka att det faktiskt a r de n

enda kurs e n i sitt s l a g , varf or det a r viktigt att al Ia

s om a r intresserade verklig en aker dit f o r att tillsam­

mans med larare oc h kamrater fors oka ga r a det basta av

kur s en och s e till att de n inte gar samma o de till mote s

s om den som an ordnades av I EC.

- 22 -

les Balears .

Te x t i il .lustració: RAMON CAVALLER

aprendre català .

lekfull nedb rytning av tAnga sen ­tenser !ili par lband av blixtrandeassoc iatio ne r. AlIt i en anda evmjukhel oeh svavande tyngdlòs­het,••• Efter paus hordes franskaoch spanska sànger. Nàgon deta1ji sêngerskans rnagn íñka scen ­klérming hade tydligen givil uppfor plêtsligt hordes hon meUanfn issningar beratta att hon agn atpausen ~t att forsoka sy och snór­pa ihop. Hela hiirlighelen kundedoek hAllas sanlman av uppflyt­tad diarnantbrosch av lcingsize.

Nu var de fòrsta sAngernas tra ­gedienn forva ndlad till en oemot­stàndlig spansk flicka som sl êsa­de med pub likkontakten. Eftel­avslutande Turma-sànger droghan i gAng ett tiotal extranum­mer av ope raari or ,katalanska vi­sor, zerzuelas m m.

Och jublet vissle inga granser.De t riktade sig i nAgou mAn oek­sê mot pianislen Miguel Eanetti ,en mastare som inte bare lockadedelíkatesser ur sitt instrument,utan ocks à fórstod att ansluta tillvarje andetag av den stora sàng­ersken.Vilke n konsert och vilkenshow! Heder och tack !ill arran­gêren Hans Hiort, LEIF AARE

p êpass hghet in for hen ­ne s me dverk an i Hel­s ingfors festspe l.

Kon se rten blev ett en ­du la ngt och va lf rase t a tcrescendo ave r ita lie ns koch spa nsk vokalkonst.Var ia r Montserrat Cabal­I~ behovde en la.ng start­slr acka for e de stora Iyf­ten forstod man gradvis- na ra tr e timmars 5010­ko nse rt hor bara det til1det unika.

1 forsla avdelningenfick vi 5Aledes hora mez­z.osopran en Caballé: utanhi:ijd, uta n volym ochmed fà koloraturer. Femnummer av Vivaldi tyck­tes a lla gA i f-moll, ada­gio och pianiss imo.

CabaUê- ward attalskas

Diari Dagens Nyheter , 6 setembre 1987

Fredagen s gasts pe l varden 54-àri ga slja rnsopra ­nen s Sveri gede but. moj­liggjord ta ck vare opera­product"nte n Hans Hior ls

MAJESTATISKT sorn enàn ke drottnt ng medprinsgemal skred ho nviird igt j n pa Konset1­husets scen: MontserratCaballé , den regeranJledivan i dage ns opera­vadd. Holj d i ma gnHika5varta draperi nga r kun ­de hon state...a heders­gast \'id en marria begra\'­ning -:- Iika an akronis­tisk och ioda hogst le­vande a r de n sAngkonstho n represe nt e ra r.

sA ne utral beslod nu uteslutandeav farg, uttryck och kraít, Obe­gr ànsat! Den fenomenala virtuo­siteten bêr jade skênjas i en ariaur "Den triumferande Judith",den andíosa in trospe ktionen i ettnummer ur operan "Bajazet".

Caball é lat oss ocks à forstà vaddet var has operamiistaren Belli­ni sorn insp irerade titl Chopinsnocturner : den melodiska evig­hetstrA.densom uppl óses i skim­rande klangmoln fer alt Aler antafas t formoLi kasê gav hon beskedom det sammansatta hos Rossini :inte ba ta spex uta.n ocksA rattmycketav kar aktar.

Om jag hittills inle sagt ett oroom Cabell és koloratur be ror detpà alt den a r sA sjal vklar , Inlenàg on hàrdíor vírtuo site t avseddatt slA pubJiken knockout, utanen forh 5jning av livskénslan, enpà skyndad kommunikation, en

MUSIK

Komefthuse t: Monts err at ea­ball è, sopran,V1d Dygeln : Miguel Zanetti .Program: aríor och sAnger av Vi­valdi, Bellini, Donizetti, Boss iní .Massen et ,Granados m n.

Oforglomligtmed Caballé

••• Montserral Caballé sjóng'for oss i fredags. AlIa som lyckatsfAplats i Konserthu.sets stora salhar nu nAgonting gemeosamt.och en m ínne for Iivet,

Caballé ar nàml igen iñte baraen av àrhundradets stòrsta sàng­artister, i sjélvklar paritet med enMelba, en Nilsson, en Gigli, enBjòrl ing . Hon ar ocksA den sistafu llandade representanten forklassisk ilaliensk bel canto fr àn1700- ocb 1800-talens guldAlder .Hennes tradilion gAr till denspanska sàngarklanen Garcia ,dar anfadern en gAng lêrde uiden hêgre ita lienska skolen tillJenny Lind .

I dag beharskar naturligtvisocksA en sêngerska som JoanSutherland den klassi ska tekni ­ken. Men Caballé iir bredare i sittregister, saftigare i sitt utspel,mer andlòs i sitt artistiska ra ffi­neman g. Hon tycks vara i for­bund med Maklerna.

Den kanslen fick jag redan vidhenn es forsta entré. Som en ge ­sta lt ur en klassi sk, grekisk tra­ged i skred ha n in, beledsagad avsin uppvaktande pianisl Vi sAgen vaJdig varelse ¡ford en drama­tisk svart kreation och med detstora vi ta an siktet slutet ge nt­emot en jublande publik , somandA hylla de henne med uppres­nin g innan hon ens hunnit ta enlon .••• Ett par a rior log CaballépAsig for alt pejla in sinagestalt­ningar och sin klang. De komfrAn "Àrstide rn as" VivoJdis cirka60 operar och oratorier. Vad somhorde s var klingande forsiktig­het med ensta ka vassa kanter .

Men sedan kom detlTill exempel j mer av Viva ldi.

Den stora rosten som nyss ho rts

RETALLS

com

bona per

fer igual

incor rectes

s ' hauria de

de la sala

obertament

paret

dava l l ,

f o r me stambé

en l loc de conèixer-lo que és el que deim a

Sobre t ot ara que e l s barcel onins han començat aAina

Bep Segurament els correctors de l a primera edic ió del

75 no sabien català .

Aina - Jo també ho crec, i de l a mateixa mane r a que es

Bep - sí, hi ha dos camins: el de revisar e ls manuscrits

de l ' a ut or o s i no de demanar a Jaume Vida l Al c ove r • • •

lle v a la pintura de l a

descobr ir-hi un fre s co a

amb l' ob r a de Villalonga.

Aina - sí, el magnífic traductor de Proust .

Aina - Segur que sí .

Bep Veu ràs com l a quarta edició serà tot una a ltra

cosa i recobrarem un lle ngua t ge t an digne com e l de la

traducc ió de "Els promesos" de Manzoni feta per na Ma r ia

Antònia Salvà de S 'Allapassa .

Bep Que re-escr i gui e l s ll ibres de Villa longa en

català conseqüent.

Apareixen

conèixe r 'l

Apareixen for mes de ne g a c i ó amb pas, que no s 'usa a les

Balears o l' i nt e r r o g a c i ó oi? que a les Balears vo l dir

fàstic .

Els articles personal s emprats són e l i la en lloc de en

i na.

Es parla de l ' Almudena en ll oc de l 'Almudaina i de la

b ot i f a r r à r i a e n lloc de la bot ifarraria .

- 23 -

'- GYLDENDAL----~

I den siste natten av karne­va let 1890 dode to ga mlem cnne aker, don Toni deBearn og hans hust ru, donyaMaria-An tòn ia. Det er rareror at de sp lste torgíttet kon otekt , m en det er Ikke de tt e r o­manen «B earn» handl er om.Boken er huakapell an en a me­lankolske og Intelll gent e ogmeget, katolsk e s klld r lng avet Iívsl ep som va r ruUbragt;Uvet UI to ba rn av Mallorca.overklasse i forr lge hundr e­Ar, han. nysgjerrlghet , he n­nea rrom het , han. lt denskap,hen nes ro, ha n. god het og 111­s lnne og hennes kal de stahe l,det gamle god. Bearn. Enelendom I ror raU, en park.om gror Ig jen, jor den er ror·~jeldet og her . kapet ta r en,e l.e UI Paris og Roma rorJen sla te akogtelgen. Leseren'Ar et Innr ykk av to poe tls ke ,'are barn. Som gam le knl p·Inger er denne ka ta lan.ke>oken,av forfatt eren Llorencvlllalonga .

~entral

Vlllalonga dod e 11980 som:n av Katalonlas mest kje ntedlktere. Hans rom a.n«Bearn.var rerdlg I 1945, m en utkomferst mange Arsen ere. Endanoen Ar aenere ble den erter­oppdaget og regnes Idag .om.entrall katalansk dlkte­kun. t.

Det er en stlllfarende og fi ·losollak bok, rull av t1darl ktl ·ge belraktnl ng er og inlelll­gente funderlnger over men oneak et og ve rden.gAten . omforle lleren selv har 10st. For­telleren er som nevn t denunge kapellanen, J oan May­ol, som er so m en S0nn I hu­aet. Og kanskje er han ogsAen .onn I vlrkeUgheten. E tpar orsmAhentydnlnger pe­ke r I den ret nlng en. Den godegodseler g lkk Ikke a v ve lenfor Agjo r e la nd.byplkeru lykkeUge.

NYE BflJKER

Svunne tiderror Agjore la ndsbyp íkerulykkeU ge.

Det er verdtrullt at Gy ld ·dend a l utgl r den ne boken Isln Vt ta -serfe, bAde tord í vivet . A!lt e om katalansk lllle­ratur og tord l ·vlUgger 1ensUk avk rok av verden. Nor d­menn som er Interessert I lít ­teralur bor leae d enn e bokenror Agjense en kl as aíak . UIaom a ltaA rortsa ll er gan g­bar vare I Europa, men som INorge torsakes nedvurdertaom UUer at ur .

VI rlkk en sUk bok I Norgede n sts te bokh esten, Bened lc­te Eskelanda de but ro man«Dagene og ve len",so m for·t ell er om en kvlnne, I en Ug·nende tone fra sa mme hund·reAr. Langaomt og rorrlnetog ertertenksomt og Int elll­ge nt. Det gAr rortsall an Aakrlve pA den mAten for ror ­raller e.

UtvldendeVllIalonga te ¡ner et bllde

av europeeren aUk ha n IkkelInnes lenger , boke n ut vld erhorlsonten . Mot hverandre.tAr konven.jonell puritanis­m e og Uv.ly.t og Uden skap Ien best an dlg s tr ld. Overset.t ela en tll Kjell Rlsvlk er m erenn god . TII rullkom m enhothar han grepet de n rl ktl ge to ­nen og overs aU dlrekte trakatalansk. Men . elv han erbegy nt A«f(lrVente ll seg nocav t1lv8lr el. en. Det ve m meU­ge IllIe ordet dukket opp Inorak ror noen fAAr slden ogfordre v det pres lse tCvente ll.Slden er vArt rolk bUU el rolkm ed rorvenUnger. Men deventeT sn art Ikke engang pAbAten lenger.

L lorenc Vlll al onga:BEARN, ro m anOversaU av KjeU RlsvlkVlla·se r len, Gylden dal.

SI••" I La nge -Nlelsen

Notes de diaris noru egs comentant L'aparició de "Béanz ", de LLor ençVi LLaLonga , en vel's i ó nor uega .

Katalansk klassiker

8entralVl1\alonga dode 11980 Bom

en av Katalonlas mest kjen tedlkter e. Ha ns r om an -Bear n.var rerdlg 11945, me n ut komtorst m an ge Ar se nere . Endanoen Ar senere ble den erter·oppdaget og r egne. Idag somBentral l ka talansk dlkte­kun st.

Det er en sUlIfarende og li·losollsk bok, rull av UdBrlktl ·ge betraktnlnger og lntelll ­gente runder lnger over m en ­neuet og verdensgAte n somtortelleren aelv har los t. F or ­t ell er en er som nevnt de nun ge kapella ne n, Jo an Ma y­ol, som er som en 80nn I hu­Bet. Og ka ns kje er ha n ogs Aen sonn I vlrkellgheten. Etpa r or smA hentydnlnger pe ­ker I den re tnlngen. Den godegodseler glkk Iklee av velen

I den sís te na u en av karne­val et 1890 dod e to gam lem ennesk er, don Toni de Be­a r n og hans hustru , donyaMar ia -Ant ònia. Det er taretor at de splste torgllte t kon­rekt, men det er lkke deUe ro­manen «Bearn- handler om.

Boke n er huskapell an en s rne­lankolsk e og lntelllgente ogme ge t ka tolske skíld r íng' avet Uvslop som var ruUbr agt;Uvet tll to barn av Mallorcasoverklae se I ror rlge hu ndr e­Ar, hans nysgj errlgh et , hen ­nes tromhe t , hans líden skap,hennes r o, hans god hot og 11\­sln ne og hen nes kal de atahet,det ga ml e gods Bearn . E nelendom I ror rall , en parkso m gror 19jen, jor den er ror­gjeldet og herskap et tar enrelse lli P ari s og Roma. rorden sls te akogtelgen. LeaerenrAr et lnn trykk.av to poefls·ke , rare barn. Som gamleknlpUnger er denne katalan­ske boken, av rorlaUeren L lo·r en c VlIIal ong a.

Dial'i Expl'essen5 de setembre 1987

humor so m re nsa depubhkatmosfàeen Iranall unket okritis k d íve­dyrknn. De n hAr hirli­gll dame n Ar .la kti sktvàrd aU iilskas.

( ·AMII.LAL UNDHERG

UtvldendeVlI1alonga tegner et bUde

av europee re n sllk han Ikkef1nnes len ge r , boken ut vld erhorlson ten. Mot hverandrest Ar konvensjonell puritanis­me og lIvs lyst og lIdenskap Ien bestandlg atr ld. Overset­telsen UI Kj ell Rls vlk er m erenn god. TlI rullkom me nhe thar ha n grepet den r lkUge to ·nen og over sall dlrekte rrakatalansk. Men se lv han erbegynt A ff forve nte . seg noeav lIIv8lrelsen. Det ve m mell­ge 1I11e or det du kket opp Inorsk for noen rAAr sl den ogror drev det preslse -vente•.Slden er v Art rolk bllll et rolkmed rorvenUnge r. Men dev ent eT snart Ikke engang pAbAten lenger.

SI9se l La nge-Nlel . en

Llorenc Vl\lalo nga:BEA RN , romanOver.all a v Kje ll R ls vlkVlta·se rlen,Gyldendal

' 3 7

Om hon dittills mestframstàtt som e tt m ark­và rdi g t fenomen, "ñck vinu mota den sto rartadeartisten - ja. k onstnàrenMontserrat Caballé. Enmjuk t pürlernorskimra n­de "grundklang", somkan Iês a tt gnistra medoanad fargr ikedom ochkru n, en hisoande and ­ningsteknik och kontrol1som kan h àlla tonernasvàva nde i evig hetè r ín­nan hon skickar dem tillve ders eller lètee dems to rt d yke med perle ktpr ecision

Diirtill i en gene r6srad av ex tranummeren fond av chann oc h

Norge ror.oke. nedvurdert• om Uller a tur .

VI f1kk en .1Ik bok I Nor geden s l.te bokh o.ten, Benedlc­te Eske lands de butroman«Dagene og ve ten.., som for­teUer om en kvlnne, I en Ug­nende tonc fra samme hund·reAr . Langaomt og ror ll netog ertertenk. om t og Intelll­ge nt. Det gAr rort aaU an Ask rlve pA den m Aten ror ror­rattere.

• • • Val framme vidland sm unn en EnricoGran ados slog Caballé pàhuvudmotorn oc h fickock s ê s in ecko mpànja to r,Miguel Za nett i. a lt ko m­ma fra m ur kê lvatrnetsom ri ktig p ianist, Nubòr j ade den egenUigakonser te n, en spr udlandeIc rest êllnin g dar Caballé,bi ldlig l tala t kiev ur s inatyg mas sor. Just denah611 fa kti skt bo ksta vligenp à all s ke. avs l6jade honkluckande ev skratt meden ges t mol barmen ­blc u en br osch av king­s izeformat hnll nu sem­man hennes intrikatadraperin gar.

" . . . Vita-serien, en samling bo­ker somvil fà den sammeposi­sjon i norsk litteraturhistoriesomSigurdHoels beromte"Guie serie» fra mellom- ogefterkrigstiden.»

Per Egil Hegge. Al1enpostenVITA

LLORENÇ VILLALONGA (Spania)

BEARNKanskje den mestnavngjetneromani moderone katalansk litteratur. Scenener Mallorca,liden forste del av àrhundret, og hovedperso­nen en forarmetgodseier- skeptiker og fan­tast,stoikerog hedonist. " Den srsleav sinslekh. Et spanskmotstykke Iii LampedusasLe o pard e n.Oversatt avKjelf Risvik Kr 235,-

VerdlfulltDet er verdlrullt a t Gylden­

da l utglr den ne boken I .InVlta-.erle, bAde rordl vi vetsA Ute om katalansk lI11er a·tu r og rord l vlllgge r I en aUkavkro k av verden. Nordmennsom er interessert llttte raturbor Iese denne boken ror Agjen.e en kla. s l. k .UI . omalt.A rort. all er gang barvare i Europa , men som I

(j"c r detta svêve deCuballê med en sà n&:­ko nsl 50m tedde sigmer konstfull , u nd er­stundom rent av ko ns ­tig, i n kon sm êr ttg. Detbdrjarle bran na s i ensnartig aria ur Ross in is"Tancr edi", me n êve rI llJ.: lêrnn a de hon ess ipa usen med intryck avIr ñm st tc knisk be u nd ­r un.

- 24 - - 25 -

ENTRETENIMENTS

D'APATS EMIDLIC DE LL'F;TRE~

Cerqueu se tze cap i tals europees amb el seu nom original

RECORD DE GOTLAND

Crespell gr uixut de safrà

(recepta per a 4 persones)

6 ou s

3 d l de llet

l cullerada de farina

2 dI d'arròs bullit

l cu llerada de sucre

l pessic de sa l

1 / 2 gr de safrà

3 cullerades de mantega

Encenalls d'amet lles

Acompanyament: nata, melmelada

L O D O G M A P E H

B E O G R A D A L E

U K O L N D P R I LD B O R A R R I S S

A E S O F I A S B IP R K M A D H E O NE N E A N K A R A KS B U e U R E S T I

T O S L O W I E N OS R"E Y K J A V I K

Del entreteniment de l No 34 les difer~ncies sòn ..••

Preparació:

LA CU INERA D'OS TERMALM

1 . Bateu els ous i afegiu -hi la farina i la l l e t .

Aquest deliciós plat el podeu servir tant a les postres

-o com a berenar .

junt amb la nata i la4 . Serviu el crespe ll tebi

melmelada .

3. Poseu la barreja en un motll o , que prèviament haureu

untat amp mantega . Poseu-lo al forn, a 225 graus, un s

30 minuts . Repartiu e ls encenalls d'ametlles a ls

darrers moments de la cocció .

2. Desfeu el safrà amb una mica de l l e t. Després afe­

giu-hi la barreja feta abans (pàrraf 1), junt amb el

sucre, l 'arròs i la sal.

- 27 -

- 26 -

F R

D E

P ON

PAISOS CATALANS

KATA LAN 5KA L~NDER

CATAlA ORI ENTAL

CATAlA C:CCIDENTAL

L- Al guer

o-A