Prendre la Bastilla
12
2015 Universitat Pompeu Fabra Albert Portillo Cortadellas Ciències Polítiques i de l’Administració El Liberalisme en el segle XXI [Prendre la Bastilla o l’exercici de la llibertat com a arma del poble]
Transcript of Prendre la Bastilla
2015 Universitat Pompeu
Fabra Albert Portillo Cortadellas Ciències Polítiques i de l’Administració El Liberalisme en el segle XXI
[Prendre la Bastilla o l’exercici de la
llibertat com a arma del poble]
Prendre la Bastilla o l’exercici de la llibertat com a arma del poble
[Escribir texto] Pàgina 2
El repte de definir la llibertat avui al segle XXI
Un dels reptes filosòfics i polítics més importants actualment és definir el
significat dels significants claus de les nostres societat. Definir el contingut
que atribuïm a conceptes com Democràcia, Igualtat, Llibertat o Socialisme
és una operació polític ideològica en tota regla. Qualsevol atribució és una
declaració de principis i d’intencions. Perquè?
Doncs essencialment com reconeixen pensadors tan diversos com Friedrich
Nietzsche, Karl Marx, Max Weber, Antonio Gramsci, Carl Schmitt, Michel
Foucalt, Ludwig Wittgenstein, Chantal Mouffe o Slavoj Zizek les societats
burgeses contemporànies es regeixen pel conflicte polític. I tots els àmbits
de la societat estan travessades per la lògica del conflicte, per les posicions
antagòniques, per la disputa de posicions i per la confrontació d’idees. El
conflicte polític arriba fins al llenguatge, la teoria política, la filosofia, les
institucions de l’Estat o les relacions laborals1.
Així doncs definir un concepte com Llibertat significa endinsar-se en el camp
de la lluita ideològica. Un filòsof liberal com el mateix Isaiah Berlin n’és
conscient i des de la trinxera ideològica oposada ens llença un guant.
“Els conceptes filosòfics poden destruir una civilització” reconeix Berlin. Uns
pensadors (o intel·lectuals) creen unes armes ideològiques i d’altres proven
de desarmar-los (Berlin 2004, 206). Així doncs recollint el guant del filòsof
liberal tractarem aquí de posar altre cop les coses al seu lloc, i refent el
camí dels jacobins, vincular la Llibertat a la Democràcia altre cop i sobretot
desfer les falses dicotomies liberals entre Llibertat individual i Llibertat
col·lectiva o entre Llibertat política i sobirania popular.
Aquesta operació manifestament polític ideològica és necessària, com han
manifestat tan Alain Badiou com Slavoj Zizek, per a desemmascarar aquells
filòsofs de l’Antic Règim que desvirtuen i confonen els conceptes de
Llibertat, Igualtat i Fraternitat.
Dues concepcions antagòniques sobre la llibertat
A priori cal destacar que tenim sobre la taula dues concepcions, dues
tradicions de fet, sobre la Llibertat. D’una banda tenim una concepció
holística (és a dir completa i transversal), col·lectiva i popular de la Llibertat
i de l’altre en tenim una concepció individualista, apolítica i fins i tot
antidemocràtica del que és la Llibertat.
1 Díaz Álvarez, Enrique. Entrevista con Chantal Mouffe: El pluralismo va ligado a la
aceptación del conflicto. Barcelona Metropolis, Arxiu:
http://w2.bcn.cat/bcnmetropolis/arxiu/es/page238b.html?id=21&ui=438
Prendre la Bastilla o l’exercici de la llibertat com a arma del poble
[Escribir texto] Pàgina 3
Partint d’una visió holística el significat del concepte Llibertat està
estretament relacionat amb la relació que concebem entre aquest significant
i d’altres com la Democràcia o la Violència.
Una concepció democràtica de la llibertat fa que aquest concepte sigui
inseparable de l’autogovern del poble i de la voluntat popular.
La llibertat individual, com ja apuntava Marx i posteriorment Erich Fromm
des del psicoanàlisis2, no és possible sense la llibertat col·lectiva i ambdues
només són possibles en un règim polític basat en la participació ciutadana
més extensa possible en els assumptes públics, estatals i pressupostaris.
Només una democràcia radicalment participativa, fonamentada en la
sobirania de la ciutadania i en la igualtat econòmica com a pilars, pot
garantir la llibertat més completa per a tots els seus membres com
argumentava el Bakunin marxista dels temps de la primera Internacional
(l’AIT)3.
Una concepció liberal de la democràcia és de fet antitètica al que hem
exposat just abans. El liberalisme polític, fins i tot en les seves variants
menys absolutistes, fa una definició castradora i elitista de la llibertat.
Ja que tant els clàssics com John Stuart Mill4 o Benjamin Constant com els
pensadors més actuals com Rawls, Dworkin o Berlin separen en major o
menor grau la llibertat de la participació ciutadana en els assumptes
públics. Els pensadors més extremistes com Mill, Constant i Berlin separen
de fet la Llibertat de les practiques democràtiques i de fet la sostrauen a la
ciutadania com a element sobirà d’un país.
La posició liberal clàssica consisteix en establir la qualitat democràtica d’una
societat a partir de les barreres imposades al poder de la majoria, per a
limitar la capacitat d’interferència de l’Estat sobre els individus. Per a Mill
per exemple la llibertat social rau en la limitació del poder legítim
susceptible de ser usat sobre l’individu per part de la societat, per tant els
fins que demana són frens constitucionals (de manera similar als pesos i
contrapesos de Montesquieu).
Cal tindre en compte però que potser no existeixen conceptes diferents de
llibertat sinó interpretacions diferents. En tot cas la qüestió és definir l’agent
portador de la llibertat.
2 Veure en concret Fromm, Erich. Marx y su concepto del hombre: Manuscritos
economico-filosoficos – Karl Marx. México D. F.: Fondo de Cultura Económica,
1962. 3 Veure en concret el text que Bakunin redactà com a programa per a “l’Aliança per
a la Revolució Internacional”. A M. Bakunin, Programa de la <<Alianza para la
Revolución Internacional, a Irving Horowitz (comp.), Los anarquistas, 2 vols.,
Alianza, Madrid, 1982. Programa on proposa entendre la llibertat com a solidaritat. 4 Mill, John Stuart. Sobre la libertad. Madrid : Alianza, 1970. Extracte a partir del
text penjat al campus global per l’assignatura de Teoria Política II.
Prendre la Bastilla o l’exercici de la llibertat com a arma del poble
[Escribir texto] Pàgina 4
La falsa dicotomia entre una esfera privada i una esfera pública en la
societat no hi ajuda. No hi ha dues llibertats una privada i una de pública i
col·lectiva, n’hi ha una de sola tan sols.
Berlin, però, partint de la clàssica definició de Mill del que és la llibertat o
del que hauria de ser distingeix entre llibertat negativa i llibertat positiva.
Dues cares d’una mateix moneda.
La llibertat negativa consisteix en la no interferència dels poders públics en
l’àmbit privat dels individus o com diu molt barroerament el mateix Berlin
consisteix en “el dret a que et deixin en pau”.
La llibertat positiva, n’és l’altre cara i l’altre complement essencial,
consisteix en la possibilitat d’escollir entre diferents fins i comporta acceptar
un cert pluralisme de valors.
Així doncs la llibertat queda inconsistentment definida com a una possibilitat
abstracta i immaterial de tenir la possibilitat d’escollir unes opcions
indeterminades en una situació hipotètica lluny però de les limitacions
socials de la realitat capitalista. Una definició irreal àmpliament contestada
per la realitat mateixa5 i per les elaboracions filosòfiques d’Alain Badiou,
Slavoj Zizek, Ernesto Laclau o Chantal Mouffe6.
Berlin a l’hora de definir que entén per llibertat obvia totalment les
qüestions referides a “què és la política?” i a “què és el dret?”.
Entenent que la política consisteix en la disputa per decidir quin subjecte
dirigeix la societat, com s’organitza aquesta, com es reparteix la riquesa...
El punt de conflicte rau en com i qui distribueix la riquesa.
Sabent que el Dret consisteix en expressar jurídicament (mitjançant lleis,
constitucions, codis de dret civil, administratiu, mercantil, penal...etc.)
aquesta organització social de l’apropiació de la riquesa i de la distribució
del poder polític. És totalment ideològic afirmar com fa Berlin, tot
naturalitzant la desigualtat, dir que no podem controlar les lleis de la
naturalesa obviant que les lleis que importen, les humanes, si que les
podem modificar.
5 Aquí és particularment útil recordar la triada lacaniana de lo Real, lo Imaginari i lo
Simbòlic. Encara que la realitat objectiva sigui un fet empíric en ultima instància el
que importa són les experiències imaginaries i simbòliques de manera que les
distorsions liberals camuflen l’explotació Real amb la llibertat Simbòlica o
Imaginària (pensem per exemple en l’estat de dret, la llibertat d’invertir i especular
o la llibertat d’oferir hipoteques).
Veure Zizek, Slavoj: 2004. Repetir Lenin. Madrid, España: Ediciones Akal, S.A. 6 Alguns dels llibres clau d’aquest autors són La razón populista (Laclau), La
paradoja democràtica (Mouffe) y Reactivar Lenin: hacia una política de la verdad
(un conjunt d’assajos entre els quals n’hi ha un de Badiou i un altre de Zizek).
Prendre la Bastilla o l’exercici de la llibertat com a arma del poble
[Escribir texto] Pàgina 5
Quan Berlin afirma que “la llibertat, considerada en aquest sentit, no té
connexió lògica alguna amb la democràcia o l’autogovern... No hi ha una
connexió necessària entre la llibertat individual i el govern democràtic”
(Berlin 2004, 216). Està excloent de la llibertat element contingents clau.
Està establint una frontera que dissocia a un subjecte clau, el poble, d’un
objecte que hauria de ser immanent a ell. Per tant els demòcrates hauríem
de reaccionar visceralment mostrant el terrorisme filosòfic subjacent en
aquestes afirmacions. I explicar que:
“Per a que hi hagi democràcia és necessari que els més tinguin el poder i
que desapareguin els privilegis dels menys. Quan els privilegis es
democratitzen es converteixen en els drets que són la base de la llibertat”.
(Iglesias 2014, pàg. 16)
La contraposició antagònica buscada per Berlin és tremendament parcial i
discutible. Fent un balanç ràpid i general de les aportacions del liberalisme
filosòfic al significat de llibertat podem concloure dues coses.
Primer, que si Mill un utilitarista clàssic ja fragmenta i parcialitza la Llibertat
en dues esferes (privada/pública), alhora que l’allunya de la democràcia tot
i que justificant la tirania dels poders públics en funció dels fins perseguits i
d’un cert benestar públic.
Berlin, com Constant, representa un atac filosòfic des de l’extrema dreta
liberal a Mill, separant totalment la llibertat de la democràcia. En les
antípodes de Rawls o Dworkin dos liberals kantians que critiquen des de
l’esquerra a Mill ja que proposen una concepció deontològica de la llibertat
(és a dir basada en certs drets socials), en la qual la combinen amb la
igualtat, tot i que jerarquitzant la llibertat per sobre del benestar popular.
Per a Rawls per exemple la defensa dels interessos individuals ha de tindre
prioritat sobre el benestar general. Ja que Rawls parteix de forma
apriorística d’una dicotomia entre drets individuals i bé comú, per això
prioritza els drets individuals. Per a Rawls la igualtat és reduïda a un status
moral. Les persones són lliures si es troben en una posició d’igualtat.
Malgrat el seu kantianisme Rawls però no escapa de l’utilitarisme i en el
fons acaba defensat la desigualtat si es profitosa per al bé comú.
Dominació, Violència i Llibertat
Si la definició dels significants claus és relacional cal en aquest cas posar la
llibertat en context amb la dominació i la violència. Conceptes que són
transversals tant en les societats democràtiques liberals com en les
societats no liberals. Així doncs cal ubicar en el mapa cognitiu la violència i
la dominació per comprendre els seus efectes sobre la llibertat.
Prendre la Bastilla o l’exercici de la llibertat com a arma del poble
[Escribir texto] Pàgina 6
La violència i la dominació poden o bé limitar i abolir la llibertat o bé ser-ne
elements estructurals necessaris. Ja que i si en realitat la violència i la
dominació fossin elements fonamentals i indispensables per a la llibertat?
A qui caldria que ens preguntéssim si la violència és irracional com afirma
Berlin (Berlin 2004, 230). Partint d’aquí Berlin conclou de forma taxativa
que “totes les lleis serveixen només per a reprimir la llibertat” (Berlin 2004,
233).
Però i si en realitat la violència és racional? I si en realitat com afirma
Nietszche en el text “Més enllà del bé i del mal” el desig de dominar és
racional ja que la dominació és un element inseparable de la vida?
I si la veritable qüestió no és si podem deixar d’esser dominats sinó qui
domina a qui i com?
Tenint en compte les afirmacions de Marx, Weber, Schmitt i Mouffe de que
el conflicte polític i els antagonismes són inherents a les societats
capitalistes podríem pensar que la dominació és indissociable de la política i
que per tant es tracta de pensar com concebem la dominació, amb quins
objectius i com la pretenem exercir (és a dir, amb quins procediments
concrets?).
Partint d’aquest pressupòsit podríem coincidir amb Nietzsche que
abstindre’s de la violència i de la dominació com a principis fundacionals
d’una societat seria negar la dimensió política de lo Social i de lo Polític
mateix en tant que la política consisteix en establir una posició hegemònica
d’un subjecte que en domina a un altre7. Nietzsche afirma de forma similar
a marxistes, postmarxistes i weberians que la societat està regida per la
lògica del conflicte.
Així doncs la qüestió essencial i de suprema importància seria definir quin
subjecte ha de dominar a quin. Invisibilitzar aquesta qüestió ens duria a
fugir de l’arrel dels problemes i no definir de forma pragmàtica i
democràtica els elements fundacionals de la llibertat. O sota la negació de
l’existència de la violència i sota la negació de la seva necessitat podríem
caure en una gestió tecnocràtica de la política que simplement es diferencia
per amagar del debat públic la utilització de la violència i els fins d’aquesta
utilització.
La Llibertat popular: una proposta jacobina
7 Nietzsche afirma literalment que “l’explotació [jo crec però que és més adequat
usar el terme “dominació”] és una part essencial de lo viu, com a funció orgànica
fonamental és una conseqüència de l’autèntica voluntat de poder”. Nietzsche,
Friedrich. Más allá del bien y del mal : preludio de una filosofía del futuro. Madrid :
Alianza, 1972: pàg. 222.
Prendre la Bastilla o l’exercici de la llibertat com a arma del poble
[Escribir texto] Pàgina 7
Partint de les premisses exposades anteriorment una definició coherent,
integral i honesta de la Llibertat passaria per transitar per l’autopista
filosòfica jacobina.
Es tracta de pensar la violència com a un element democràtic fonamental
per a garantir la llibertat. La revolució francesa de 1789 així com la història
de la fundació dels diferents règims democràtics europeus ens mostra que
la violència és un element inherent per a vèncer els règims feudals.
L’Antic Règim se servia de la violència i la dominació per a negar la llibertat
del tercer estat, del poble. L’assalt a la Bastilla, l’assalt a les Tulleries, la
marxa de les peixateres parisines armades sobre el palau de Versalles on
es trobava Lluis XVI i la guillotina doncs constitueixen aconteixements
violents forçosament necessaris per a fundar la llibertat política i col·lectiva.
Així podríem preguntar-nos si hi ha quelcom més democràtic que l’Acte de
les peixateres parisines que armades amb grans ganivets van assassinar la
guàrdia de corps del monarca i van estar a punt d’executar el mateix Lluis
XVI. D’haver-ho fet haurien assolit instantàneament la seva pròpia llibertat,
ja que la seva llibertat només era possible eliminant el subjecte del monarca
absolutista. La mera existència del rei en tant que únic sobirà i home lliure
de França negava la llibertat de la resta de francesos. Per tant la llibertat
popular del tiers etat només es podia constituir com diria Hegel negant la
seva negació, és a dir eliminant aquell subjecte exterior que fundava la seva
existència en la negació de la llibertat del subjecte exclòs (o com diria Lacan
de l’“Altre”, és a dir d’aquell element exterioritzat i que alhora és constitutiu
del caràcter d’una societat). Es produïa aquí doncs l’exclusió d’una part del
cos social i aquesta part exclosa era negada com a subjecte.
D’aquesta manera no hauríem pas de rebutjar la violència si no entendre-la
com a un Aconteixement vinculat a tots els grans esdeveniments
democràtics (la revolució francesa de 1789, les revolucions de 1848, la
Comuna de Paris de 1871, la primera i la segona república espanyola...etc.)
en que una majoria social reclama la seva llibertat front a una oligarquia.
Arribats a aquest punt resultat útil reanimar la conceptualització jacobina de
la Llibertat. La concreció teòrica i pràctica de Robespierre resulta
imprescindible per treure’n definitivament l’aigua clara.
Des d’una postura radicalment democràtica Robespierre definia la Llibertat
com al fet d’obeir lleis voluntàriament adoptades, lleis que són l’expressió
de la voluntat general i que per tant aquells a qui afecta han pogut
contribuir a la seva redacció. Entenent per voluntat general l’interès del
poble tot desvetllant que generalment l’interès particular acostuma massa
sovint a identificar-se amb l’interès dels rics.
Com argumentava Robespierre cal evitar la separació de la majoria dels
ciutadans dels assumptes públics si realment es vol assolir la llibertat del
Prendre la Bastilla o l’exercici de la llibertat com a arma del poble
[Escribir texto] Pàgina 8
poble. És a dir la llibertat del subjecte polític universal que conforma la
totalitat de l’edifici social malgrat restar-ne exclòs.
La transició d’un règim oligàrquic, on la llibertat del poble és anul·lada, a un
règim democràtic només pot ser possible realitzant la Revolució en tant que
aquest és l’Aconteixement vital de les democràcies reals. Però totes les
revolucions són il·legals ja que plantegen derrocar una legalitat pensada per
a evitar-les. En ultima instància com assenyala agudament Robespierre la
llibertat és il·legal.
Respecte als aspectes deontològics cal afirmar que la llibertat d’un subjecte
(el poble, la classe obrera, les classes populars...etc.) només pot ser
imaginable sobre una base de drets socials retroactius. És a dir que
defineixen la llibertat perquè aquesta està fundada en drets socials
universals.
La llibertat doncs s’ha de fonamentar en els drets i en la garantia absoluta
d’un conjunt de lleis socials. Sent el primer d’ells el dret de tota persona a
gaudir de mitjans de subsistència. Tot el que sigui indispensable per a la
vida i per a la llibertat és i ha de ser propietat comuna de tota la societat.
Si com deia Proudhon la propietat com a institució és un robatori alhora
l’especulació mercantil és un fratricidi (Robespierre 2007, 135). I per tant
aquests elements vitals per a l’existència del capitalisme són antagònics a la
llibertat.
La llibertat sense igualtat és un terme buit i absurd útil només per a
emmascarar la realitat i subvertir-la. Es tracta doncs d’evitar els usos
impropis del concepte.
Però pot qualsevol tipus de règim polític garantir la llibertat? No. Només un
tipus de govern pot garantir la llibertat i la igualtat. Només un tipus concret
de govern i un tipus concret de règim polític poden esdevenir “terror dels
opressors i cònsol dels oprimits” (Robespierre 2007, 214): el govern
democràtic i la democràcia popular.
El govern democràtic és necessari per a dur a terme la voluntat popular. La
democràcia popular n’és el motlle necessari. La democràcia popular és un
ordre social en que el poble és sobirà, les lleis emanen realment del poble i
el poble realitza per si mateix tot el que pot fer i per mitjà dels seus
representants tot el que no pot fer per si mateix.
L’essència de la democràcia és la igualtat, sense la qual és impossible bastir
no tan sols la llibertat de la ciutadania sinó el desenvolupament de la
consciència de pertanyença al cos ciutadà. O com diria més simplement
Robespierre “sense la igualtat és impossible l’amor a la pàtria i a la llibertat”
(Robespierre 2007, 215).
Prendre la Bastilla o l’exercici de la llibertat com a arma del poble
[Escribir texto] Pàgina 9
Per a que el cos sobirà, el Poble, defensi la justícia i la igualtat s’ha
d’estimar a si mateix. És a dir que ha de complir aquell requisit leninista de
“consciència de si i en si” així com del seu poder social i polític.
Aquesta autoconsciència del Poble comporta el fet de saber que la utilització
de la violència és un element eficaç i legítim per a oposar-se a la Tirania i a
les oligarquies. En aquest sentit és important remarcar que sense el Terror
democràtic la virtut del govern i/o del poble és impotent i que el Terror és
una conseqüència necessària de la democràcia. Ja que cal tenir ben present
que la democràcia és de fet un règim on impera el “despotisme de la
llibertat” dels exclosos esclafant el totalitarisme dels rics. (Robespierre
2007, 220-221).
Per expressar-ho en termes hegelians només a partir de l’autoconsciència
de la capacitat de l’auto activitat del subjecte universal pot ser l’objecte un
element immanent als procediments del règim democràtic.
Visualitzar la llibertat en temps de la Troika
Si seguim l’òptica d’Schmitt només podem definir la llibertat com a
categoria política si comporta una relació antagònica que delimiti els amics i
els enemics i que per tant que en ultima instància que el conflicte polític per
la llibertat comporti la possibilitat d’un enfrontament violent real. Des
d’aquest punt de vista la qüestió seria definir l’alteritat de l’enemic, la seva
diferència o en altres termes perquè no és un amic de la llibertat i de la
democràcia.
La lògica schmittiana d’amic/enemic defineix la diferència com a un element
negador del propi mode d’existència dels adversaris. D’una manera similar
Zizek i Mouffe expliquen que l’essència de les relacions polítiques es
caracteritzen per la presència d’antagonismes concrets. La qüestió però és
determinar quin és l’antagonisme central, el significant mestre, que ens
permet identificar subjecte, estratègia i objectius.
La pregunta a formular es si la llibertat ha de pivotar sobre la base d’un
subjecte social i polític quin ha de ser aquest? L’individu, el poble, la classe,
la nació o la ciutadania?
Des d’una òptica democràtica i marxista es podria argumentar en favor d’un
subjecte col·lectiu i no sobre un individu com fa el liberalisme per dues
raons fonamentals.
En primer lloc la postura liberal es despolititzadora i mercantilista, és a dir
negadora de la política, en tant que sostreu de la població el debat polèmic i
polític per ubicar-lo en un conjunt d’individus talment com petits inversors
d’una empresa, tots competint contra tots per obtenir beneficis.
Prendre la Bastilla o l’exercici de la llibertat com a arma del poble
[Escribir texto] Pàgina 10
En segon lloc la llibertat consisteix en un estat col·lectiu on el subjecte
polític i els individus que el componen gaudeixen de drets iguals i
universals. L’autolegislació i la sobirania popular comporten la realització
d’una política des de baix (Bensaid 2004).
D’aquesta manera l’objectiu de la democràcia no seria com afirma Berlin
l’autogovern racional ni el xoc entre racionalitat i irracionalitat entre
persones. Sinó incloure els exclosos i ampliar la democràcia a totes els
esferes de la societat a pesar de l’oposició de la minoria elitista que detenta
el control dels mitjans de producció.
Ja que com explica Zizek la llibertat real no es troba en l’esfera política sinó
en la xarxa de les relacions socials (la família, el mercat...etc.) Per tant
l’assoliment de la llibertat real depèn de la transformació de les relacions
social de producció. (Zizek 2012, 35)
En aquest procés hauríem de veure la llibertat com a la possibilitat de
realitzar un Acte que “pugui canviar les coordenades mateixes del que és
possible” (Zizek 2012, 48). Es tracta de fer èmfasi en la possibilitat de
poder canviar les coordenades en que s’organitzen les nostres eleccions
(Zizek 2012, 103).
És important tenir en compte que sota el capitalisme tenim una gran
llibertat personal i d’elecció. Ara bé aquesta llibertat és desposseïda de tota
importància quan aquesta llibertat consisteix solament en poder escollir
marques diferents: PP/PSOE, ERC/CiU, Coca Cola/Pepsi, BBVA/Catalunya
Caixa...etc.
Són opcions trivials que amaguen el fet de que les opcions reals ens són
escamotejades amb alevosia i nocturnitat: hem de pagar el deute públic
contret per l’administració amb unes entitats financeres desconegudes per
uns motius que ens són desconeguts? S’ha de privatitzar tota empresa
pública? Podem gravar més impostos sobre els rics per a destinar-los al que
ens sembli més adequat (educació, sanitat, vivenda pública...etc)? Perquè
en els llocs de feina hi ha oligàrquics consell de directius i empresaris en lloc
de democràtiques assemblees de treballadors?
Com assenyala la politòloga Wendy Brown la democràcia de mercat és una
modalitat de govern que no té res a veure amb el poder del poble. Perquè la
democràcia tingui doncs algun sentit cal una entitat col·lectiva que organitzi
el repartiment del poder. Cal doncs que la llibertat individual vagi associada
a la democràcia, el govern del poble per trencar amb el monopoli
conceptual que ha exercit el liberalisme sobre el significant “democràcia”.
(Brown 2010, 67)
La llibertat de mercat ens priva de fet de tota llibertat real per a les
persones assalariades. El mercat, així com institucions com la UE o l’FMI
funcionen sobre una suspensió permanentment de la democràcia.
Prendre la Bastilla o l’exercici de la llibertat com a arma del poble
[Escribir texto] Pàgina 11
Podríem concloure amb Alain Badiou que de fet “només podrem seguir sent
vertaders demòcrates convertint-nos en comunistes” (Badiou 2013, 26).
Prendre la Bastilla o l’exercici de la llibertat com a arma del poble
[Escribir texto] Pàgina 12
Bibliografia general
1. Bensaid, Daniel. 2010. Cambiar el mundo. España: Diario Público.
2. Berlin, Isaiah. 2004. Sobre la Libertad. Madrid: Alianza Editorial, S.A.
3. Brown, Wendy et alteri. 2010. Democracia en suspenso. Madrid:
Ediciones casus belli.
4. Iglesias, Pablo. 2014. Disputar la democracia. Madrid: Ediciones Akal,
S.A.
5. Soboul, Albert. 1983. La revolució francesa. Barcelona: La llar del
llibre.
6. Zizek, Slavoj. 2012. ¡Bienvenidos a tiempos interesantes!. Bizkaia:
Txalaparta.
7. Zizek, Slavoj (ed.). 2014. La idea de comunismo –The New York
conference (2011)-. Madrid: Ediciones Akal, S.A.
8. Zizek, Slavok. 2010. Slavoj Zizek presenta a Robespierre –Virtud y
Terror-. Madrid: Ediciones Akal, S.A.
