L’Arxiu Nacional de Catalunya és una institució dinàmi-ca, en constant creixement, que veu incrementar dia a dia els seus fons i documents. En els seus orígens, l’Arxiu esta-va ubicat a la ciutat de Barcelona, en una edificació antiga que no reunia les característiques òptimes per a la conserva-ció de la documentació. Per aquest motiu, l’any 1995 la seu de la institució es va traslladar a Sant Cugat, en un edifici de nova planta que ocupa un solar de 17.700 metres quadrats, amb una superfície construïda útil de 12.625 metres qua-drats, que permet, si s’escau, futures ampliacions amb cons-truccions annexes per a nous dipòsits documentals.

L’Arxiu Nacional es va equipar amb 32 dipòsits, cadas-cun amb una superfície de 135 metres quadrats que perme-ten aplegar 1.908 metres lineals. Per tal de guanyar espai i millorar les condicions de conservació i seguretat dels docu-ments, des de l’any 2004 l’Arxiu Nacional ha anat substitu-int la prestatgeria fixa dels seus dipòsits per prestatgeria mò-bil. D’altra banda, la documentació gràfica requereix d’unes característiques de temperatura i humitat especials que no possibiliten que aquesta documentació es conservi en el ma-teix dipòsit on s’hi aplega la documentació en paper o per-gamí. Per aquest motiu l’any 2008 dos dels 32 dipòsits exis-tents es van compartimentar en dipòsits més petits especial-ment dissenyats per a conservar la documentació no textual. Aquesta documentació requereix d’uns condicions específi-ques segons els diferents suports, la cromia, el procés foto-gràfic utilitzat, el tipus de document... (positiu paper b/n; positiu paper color; negatiu vidre; daguerreotip; cintes de cassetes, etc.).

Transcorreguts 15 anys del trasllat de l’Arxiu a la nova seu, i atesa la manca cada cop més evident d’espai per a en-cabir els ingressos constants de documentació, la Direcció de la institució va alertar al Departament de Cultura de la necessitat d’ampliar l’edifici amb nous dipòsits si es volia continuar acceptant amb garanties els ingressos tant de do-cumentació pública com privada que cada any rep el centre. Per aquest motiu, l’any 2010 el Servei d’Obres del Departa-ment de Cultura va encarregar un primer estudi de modifi-cació del planejament urbanístic corresponent al solar de l’Arxiu Nacional amb la finalitat de redimensionar l’àrea destinada a dipòsits de documentació, ampliar serveis co-muns al centre i millorar les àrees de treball.

Les diferents gestions engegades per l’Arxiu Nacional i el Servei d’Obres del Departament es van materialitzar el 21 de setembre de 2015, amb l’aprovació provisional pel Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat del Projecte de Modificació Puntual del Pla General Metropolità de l’Arxiu Nacional de Catalunya. En aquest document es va determinar quin podia ser el creixement urbanístic de l’edifici, els paràmetres d’o-cupació de la parcel·la i es va establir que el coeficient d’edificabilitat de l’Arxiu Nacional de Catalunya podia augmentar en 120 kilòmetres.

2 Atesa la magnitud i el cost de les obres previstes, les

possibles ampliacions s’hauran d’executar per fases se-gons les necessitats i disponibilitats pressupostàries de cada moment. En una primera fase s’ha previst l’edifi-cació de dipòsits que permetran guanyar 20 kilòmetres dels 120 possibles i també s’aprofitarà per construir no-ves zones de treball.

Aquesta primera fase d’ampliació, ja es va iniciar l’any 2018 amb el desenvolupament del concurs d’ar-quitectes i l’encàrrec del projecte al guanyador d’aquest concurs. Al llarg d’aquest any 2019 s’ha d’elaborar la redacció del projecte bàsic i executiu de les obres d’ampliació. La planificació temporal de les actuacions que queden pendents de realitzar és la següent: l’any 2020 es durà a terme la licitació i inici de les obres de construcció, l’any 2021 es continuarà amb les obres de construcció i es preveu que aquestes finalitzin com a molt tard l’any 2023.

Amb aquest primera ampliació es preveu habilitar un dipòsit per a documentació textual paletitzada amb ca-pacitat per a 150 m2, un dipòsit per a documentació no textual de 100 m2 i un dipòsit per a documentació infec-tada amb la mateixa capacitat que l’anterior. Així ma-teix, s’ampliarà la sala de tria en 280 m2. Aquesta sala es distribuirà en tres espais: una zona de tractament per a la documentació textual, una per al tractament de la documentació fotogràfica i un espai per a documentació bruta (neteja per aspiració).

Finalment, es reservarà una aula de 100 m2 per a ta-llers didàctics per a alumnes de primària i secundària ai-xí com un office de 25 m2 com a espai de descans per als investigadors.

Es tracta sense dubte d’una obra de gran impacte que requerirà dels esforços i el compromís ferm del De-partament de Cultura per tal que es pugui executar d’a-cord amb el calendari previst.

L’Arxiu Nacional de Catalunya, en tant que una de les institucions culturals més importants del país, ne-cessita d’unes instal·lacions modernes i segures que permetin continuar garantint la correcta conservació del patrimoni documental que s’hi aplega. L’any 1995, da-ta del trasllat de l’Arxiu a la nova seu de Sant Cugat, la institució conservava 352 fons que ocupaven 8.441 me-tres lineals de documentació.

Actualment l’Arxiu Nacional custodia 1.300 fons que equivalen a més de 36.500 metres lineals de docu-mentació. Les instal·lacions concebudes fa 25 anys ja no donen resposta a les necessitats actuals i cal actuar amb celeritat si es vol que l’Arxiu Nacional de Catalu-nya continuï sent una de les grans institucions culturals nacionals, l’arxiu més rellevant del país i segueixi tre-ballant en la conservació, tractament i difusió del nostre patrimoni documental, testimoni fonamental e impres-cindible per al coneixement de la nostra història.

EL FONS DE LA GRANJA VINYES DE TARA-

DELL: REGISTRES METEOROLÒGICS I FENO-

LÒGICS A L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

El passat estiu, el Servei Meteorològic de Catalunya

va fer l’ingrés del fons de la Granja Vinyes de Taradell

a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest fons consis-

teix en 118 pàgines amb resums meteorològics mensu-

als i dades relatives a insolació des de 1944 fins 1948, i

73 làmines de gran format amb registres meteorològics

diaris des del 1943 fins el 1948, on també es va trobar

una petita sorpresa en forma de registres fenològics.

La fenologia és la ciència que estudia les relacions

entre el clima i les manifestacions estacionals o periò-

diques de les espècies. Es fixa en fets com per exemple

l’arribada de les orenetes, la floració de l’ametller o la

maduració del raïm. El mot ‘fenologia’ té arrel grega,

ja que ve de phaino (fer-se visible, manifestar-se) i lo-

gos (discurs, estudi, raonament), per tant una ràpida

traducció permet veure que es refereix a l’estudi d’allò

que es manifesta de forma recurrent.

La fenologia és una ciència fronterera, a cavall entre

la climatologia i la biologia; per això algunes fonts l’u-

biquen dins l’ecologia i altres la situen en la biometeo-

rologia. L’observació fenològica ha estat tradicionalment

desenvolupada pels serveis meteorològics d’arreu del món,

però és durant aquests últims anys que ha rebut un clar

impuls donat el context de canvi climàtic en el que es-

tem immersos. Plantes, ocells i papallones són indica-

dors directes de canvi climàtic; mesurar les variacions

que experimenten els seus ritmes anuals ajuda a com-

prendre i avaluar aquest canvi i les seves conseqüències.

L’arribada del fons de Taradell

De tant en tant el Servei Meteorològic de Catalunya

(SMC) té la fortuna de rebre documentació meteorològi-

ca antiga que algun particular o institució dona o cedeix

temporalment per si, després de tants anys, se’n pot treu-

re profit. Aquesta informació resulta molt útil per als

tècnics de l’Equip de Canvi Climàtic de l’SMC, ja que

permet millorar la qualitat de sèries climàtiques ja exis-

tents (omplint buits o corregint valors erronis) o constru-

ir-ne de noves, la qual cosa reverteix en un millor conei-

xement de la complexa realitat climàtica de Catalunya.

Aquest va ser el cas del fons de Taradell. Tot va co-

mençar quan la filla del Sr. Gabriel Vinyes i Juncà va

fer endreça a les golfes de la casa familiar. Allà va

trobar una bona quantitat de fulls on el seu pare

enregistrava les dades meteorològiques diàries i

mensuals de la Granja Vinyes de Taradell.

Taradell és una vila d’Osona, comarca que destaca

per la gran quantitat d’aficionats a la meteorologia que

formen part de l’Associació Catalana d’Observadors

Meteorològics (ACOM). Per aquesta raó la Sra. Vinyes

va poder contactar fàcilment amb qui va ser el seu pre-

sident durant molts anys, el Sr. Manel Dot –tota una

institució en l’àmbit meteorològic a Osona-. Coneixe-

dor de l’interès de l’SMC per recuperar dades meteoro-

lògiques antigues, el mateix Sr. Dot va cedir personal-

ment la documentació de Taradell el setembre de 2016.

Tasques de restauració

El fons de Taradell va arribar dins d’uns tubs de car-

tró. Els fulls estaven cargolats, arrugats i plens de pols

degut a la pila d’anys que havien estat enrotllats a les

golfes de la casa de l’observador. No es podien mani-

pular sense restaurar-la prèviament, ja que les seves

cantonades es trencaven només intentant aplanar-les.

Per sort, des de l’any 2013, existeix un conveni entre

l’SMC i l’Escola Superior de Conservació i Restaura-

ció de Béns Culturals de Catalunya mitjançant el qual

estudiants dels últims cursos proposen i duen a terme

actuacions de restauració. Així que al llarg del curs

2017-18, l’Andrea Sànchez i l’Ariadna Garrigolas van

tenir força feina netejant, aplanant i conformant les

parts més malmeses de les 73 grans làmines que inter-

nament s’havien passat a anomenar llençols de Tara-

dell. Al llarg del curs següent va ser l’Elena Àlvarez

qui va continuar amb les tasques de conservació sobre

la resta del fons, composat per 118 fulls de format més

petit amb resums meteorològics mensuals i informació

específica relacionada amb radiació solar i nuvolositat.

Finalment, el fons de Taradell va ser catalogat per l’Ar-

xiu Nacional de Catalunya.

Construcció de la sèrie climàtica

Un cop els llençols es van poder manipular sense

risc, s’iniciaren les tasques de digitalització coordina-

des per la Mònica Herrero, la tècnica de l’Equip de

Canvi Climàtic encarregada del rescat de dades. Primer

es van prendre imatges fotogràfiques de cada full i des-

prés va transcriure el valor de les dades específiques de

Taradell a la base de dades climàtica de l’SMC. Dispo-

sar d’imatges dels suports originals resulta de gran ajut,

ja que davant de possibles valors dubtosos és essencial

poder anar a la font per descartar un error en el procés

de digitalització, evitant el deteriorament derivat d’una

constant manipulació.

3

Figura 1: Exemple dels fulls que configuren el Fons de Taradell

4

A més, en acabar la feina, el conjunt d’imatges es fa

arribar a la persona que ha fet la cessió o donació de les

dades per a que també pugui disposar d’elles. Així la

persona que és propietària de les dades continua tenint

la informació, però sense que aquesta ocupi espai a les

golfes. A la base de dades climàtica de Catalunya ja

existia la sèrie climàtica de Taradell, però gràcies al

nou fons rebut va ser possible millorar notablement la

qualitat de la sèrie: en el període 1942-1948 es va acon-

seguir recuperar el 58% de dades de precipitació i el

100% de dades de temperatura, tal com es pot veure als

gràfics següents.

Actualment la sèrie climàtica de Taradell té una com-

pletesa del 100% per al període rescatat (1942-1948).

Gràfic 3: Dades de temperatura recuperades (en verd) per l’SMC gràcies a l’arribada del Fons de Taradell. Es constata que no hi havia cap

dada de temperatura de la mateixa sèrie climàtica facilitades inicialment per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) .

Gràfic 2: Dades de precipitació recuperades (blau fluix) per l’SMC gràcies a l’arribada del Fons de Taradell i dades de precipitació de la ma-

teixa sèrie facilitades inicialment per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET, blau fosc).

0

50

100

150

200

250

300

350

1942 1943 1944 1945 1946 1947 1948

Rescat de dades de precipitació d'OS039 Taradell - Granja Vinyes

Dades recuperades per l'SMC

Dades inicials facilitades per l'AEMET

0

50

100

150

200

250

300

350

1942 1943 1944 1945 1946 1947 1948

Rescat de dades de temperatura d'OS039 Taradell - Granja Vinyes

Dades recuperades per l'SMC

Dades inicials facilitades per l'AEMET

Gràfic 1: Evolució de l’anomalia de precipitació mitjana anual a Ta-radell (1950-2018) en % respecte la mitjana climàtica del període 1981-2010. La corba negra correspon a la mitjana mòbil d’onze anys.

Un cop completada la sèrie climàtica, cal sotmetre-

la a un control de qualitat i a un procés d’homogeneït-

zació per garantir un comportament robust i coherent

amb la resta de sèries del voltant. És llavors quan es

podrà dur a terme el càlcul de tendències i d’indicadors

climàtics associats amb ella, com ara el comptatge anu-

al de nits tropicals, dies de pluja, hores de sol, durada

de la ratxa càlida, etc... Aquests càlculs s’actualitzen

cada any en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics

del Servei Meteorològic de Catalunya, que es pot trobar

en aquesta pàgina de meteo.cat

Les dades al detall

El Sr. Viñas i Juncà, l’autor dels llençols de Tara-

dell, era un observador metòdic i pulcre que apuntava

les dades meteorològiques amb cura i cal·ligrafia clara,

aspecte que no sempre es troba en els registres manuals.

A banda de les dades més comunes (temperatura màxi-

ma, mínima i precipitació acumulada) feia ús dels sím-

bols meteorològics específics (plugim, xàfec, tempesta,

boira, neu, els vuitens de cel cobert, etc...), i anotava fe-

nòmens que no es podien identificar amb un símbol,

com ara el so llunyà de trons. També registrava els dies

en què es produïa el pas del sol pels diversos signes zo-

diacals; marcava solsticis, equinoccis i fases de la lluna.

En l’àmbit de la fenologia, no se li escapaven les da-

tes de sembra i recol·lecció de cereals i dels vegetals de

l’horta, de floració dels arbres fruiters, o de maduració i

recol·lecció dels seus fruits.

Ell era un observador integral i sabia que aquestes

dates estan íntimament relacionades amb el temps at-

mosfèric; ell no era el primer observador fenològic, si-

nó que donava continuïtat a la tradició d’observació fe-

nològica iniciada a Catalunya l’any 1923.

La fenologia a Catalunya

D’observació fenològica sistemàtica se n’ha fet des

de fa molts anys a Catalunya.

Els primers registres de què es té constància des de

l’SMC són de l’Escola Provincial d’Agricultura, realit-

zats a finals de segle XIX. Aquesta escola havia creat

una xarxa d’observadors meteorològics i fenològics i

publicava regularment el Boletín agrícola y meteo-

rológico de la Granja Experimental de Barcelona, co-

ordinat pel jove encarregat del seu observatori, el Dr.

Eduard Fontserè, implicat també en la gestió de la Xar-

xa Meteorològica de Catalunya i Balears.

Se sap que altres observadors privats també realitza-

ven anotacions d’aquests tipus, però a dia d’avui no

s’ha localitzat cap registre.

5

Figura 2: full de la Granja Experimental de Barcelona amb dades fenològiques del mes de juny de 1896.

6

Els observadors de la xarxa de la Granja Experi-

mental enregistraven les dates en què diverses plantes

florien, sortien els primers brots, maduraven els fruits i

queien les fulles. També apuntaven quan realitzaven la

sembra i la collita, així com l’albirament d’ocells i la

presència de papallones. Les primeres observacions sis-

temàtiques i estandarditzades van iniciar-se l’any 1896

i duraren fins el 1906. L’any 1921 la Mancomunitat de

Catalunya va crear el Servei Meteorològic de Catalu-

nya, el director del qual va ser justament el Dr. Eduard

Fontserè. Ell assistia a les reunions periòdiques que

l’Organització Meteorològica Internacional -organisme

precursor de l’actual Organització Meteorològica Mun-

dial- realitzava regularment. En aquelles trobades de

coordinació internacional va entrar en contacte amb al-

tres països que ja realitzaven observacions fenològi-

ques i va decidir engegar el tema a Catalunya aprofitant

l’experiència anterior i la gran xarxa d’observadors me-

teorològics amb la que ja comptava.

Per això l’any 1931 va constituir la Comissió Cata-

lana de meteorologia Agrícola, annexa a l’SMC i for-

mada tant per personal del Servei com per diversos ex-

perts en les diferents branques del que avui es coneix

com a biologia. La Comissió va organitzar les observa-

cions escollint les espècies a observar, establint les pau-

tes de com fer-ho i dissenyant els fulls d’observació.

Tot es va fer seguint les normes més modernes que hi

havia establertes a nivell internacional.

La Xarxa Fenològica de Catalunya va començar a

funcionar el 1932 amb 49 observadors voluntaris repar-

tits per tot Catalunya. Quatre anys més tard es va realit-

zar un primer estudi amb l’objectiu de trobar una data

mitjana d’ocurrència dels esdeveniments fenològics en

funció de l’altitud i la dispersió màxima associada a

aquesta data. Es va publicar com a una ‘Nota d’Estudi’,

la número 63, del Servei Meteorològic de Catalunya

amb el títol ‘Primers resultats de conjunt de les

observacions fenològiques a Catalunya’.

Figura 3: Portada de la ‘Nota d’Estudi núm. 63’ del Servei Mete-orològic de Catalunya

Figura 6: Por tada del ‘Atlas de plantas para las observaciones

fenológicas’ del Servicio Meteorológico Nacional, dependent del

Ministerio del Aire.

Va ser escrita per Eduard Fontserè amb la

col·laboració de Maria Campmany, la bibliotecària del

Servei Meteorològic de Catalunya. En l’apèndix s’ex-

plica breument les recomanacions generals d’observa-

ció i la forma d’enregistrar la informació.

Aquell mateix any va començar la Guerra Civil es-

panyola. Al llarg de la mateixa, el Servei Meteorològic

de Catalunya encara publicaria sis notes d’estudi més1

i un informe sobre les inundacions d’octubre de 1937 a

l’Alt Pirineu2. El dia 26 de gener de 1939 l’exèrcit

franquista va entrar a Barcelona i només tres dies més

tard, el Servicio Meteorológico Nacional va prendre

possessió del Servei Meteorològic de Catalunya. Això

comportà el robatori del fons documental de l’SMC

(que incloïa l’important arxiu de fotografies de nú-

vols), la confiscació de l’observatori del Turó de l’Ho-

me, la venda a un drapaire de la documentació que van

considerar sense valor i la destrucció física de l’instru-

mental científic. Tres anys més tard, aquest Servicio

Meteorológico Nacional distribuiria a tot l’estat les

instruccions per realitzar observacions fenològiques,

creant una xarxa d’àmbit estatal que seguiria les matei-

xes pautes que havia iniciat el Servei Meteorològic de

Catalunya. L’any següent completaria la informació

amb la publicació d’un ‘Atlas de plantas para las ob-

servaciones fenológicas’. La xarxa d’observadors vo-

luntaris estatals va anar creixent fins arribar als gairebé

400 observadors l’any 1943.

Acabada la dictadura, va tornar la democràcia i es

va restaurar el govern de la Generalitat de Catalunya.

L’any 1996, 57 anys més tard, es va formar de nou un

servei de meteorologia dins del Departament de Medi

Ambient. Però no va ser fins l’aprovació de la Llei

15/2001, de Meteorologia, que aquest servei va recupe-

rar el nom de Servei Meteorològic de Catalunya, con-

vertint-se en l’hereu del seu antecessor creat per la

Mancomunitat de Catalunya.

Actualment el Servei Meteorològic de Catalunya és

una empresa pública que depèn del Departament de

Territori i Sostenibilitat. L’any 2009, mentre l’Equip de

canvi climàtic del nou SMC buscava dades fenològi-

ques per actualitzar el Butlletí Anual d’Indicadors Cli-

màtics, es va adonar de la clara recessió que havia ex-

perimentat la informació fenològica a Catalunya, amb

només 11 sèries fenològiques actives.

La resta de sèries catalanes s’havien truncat defi-

nitivament. La situació era alarmant, ja que el declivi

de les sèries fenològiques coincidia amb l’interès del

món acadèmic per a la realització d’estudis específics

sobre canvi climàtic.

El Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic

és l’organisme internacional que depèn de les Nacions

Unides encarregat d’avaluar el coneixement científic

relatiu al canvi climàtic (conegut per les seves sigles

en anglès IPCC).

Els seus informes surten cada 6 o 7 anys i recullen

les últimes conclusions sobre el tema publicades a re-

vistes científiques indexades. Ja en l’informe del 2007

posava de relleu que “hi ha un nivell de confiança molt

alt, basat en un major número d’evidències observades

en un major nombre d’espècies, en què el recent escal-

fament està afectant notablement els sistemes biològics

terrestres, per exemple en l’avançament de processos

primaverals com la brostada de les fulles, la migració

de les aus o la posta d’ous i el període d’incubació.”

En l’informe posterior l’IPCC va concretat més

aquestes afectacions en el que fa referència al desplaça-

ment de rangs geogràfics, activitats estacionals, patrons

de migració, abundància i interaccions d’espècies en

resposta al canvi climàtic.

Per això el Dia Meteorològic Mundial de l’any 2013

es va donar el tret de sortida a la nova Xarxa Fenològica

de Catalunya, també anomenada Fenocat. Des de lla-

vors, una cinquantena d’observadors enregistren de

forma regular els esdeveniments naturals periòdics de

25 espècies vegetals, 14 ocells i 6 papallones.

7

Figura 7: Observadors fenològics de la Xarxa Fenològica de Catalunya (octubre 2019)

8

La Xarxa Fenocat està coordinada amb la resta de xar-

xes fenològiques europees i forma part del projecte

PEP725 (Pan European Phenology Project), per això bol-

ca anualment les seves dades a la Base de dades fenològi-

ca Paneuropea, posant-les a l’abast de tots els investiga-

dors. Com s’ha dit anteriorment, una de les línies de tre-

ball de l’equip de canvi climàtic és el rescat de dades anti-

gues. Troballes com els sis anys d’anotacions fenològi-

ques al marge dels fulls de Taradell van aportar un gran

valor afegit a la informació que fins el moment es tenia de

la localitat. Però per calcular tendències a llarg termini cal

disposar de sèries més llargues, a ser possible de 30 anys,

fet que es troba fora de l’abast de l’SMC, que mai ha tin-

gut accés a la informació fenològica antiga de Catalunya.

Un exemple pràctic de rescat de dades fenològi-

ques : La Serra d’Almos

L’observador de la Serra d’Almos (Ribera d’Ebre),

el Sr. Josep Borrell i Bargalló, és un dels col·laboradors

que des del primer moment es va involucrar en la xarxa

Fenocat. Quan ja portava un temps enregistrant dades,

va proposar als tècnics de l’Equip de canvi climàtic di-

gitalitzar i explotar la seva sèrie fenològica iniciada

l’any 1971 per a l’Instituto Nacional de Meteorología,

hereu del Servicio Meteorológico Nacional i conegut

actualment com a Agencia Estatal de Meteorología.

Tants anys de recollida de dades sistemàtiques ha-

vien generat un volum d’informació molt valuós que

va permetre calcular quina ha estat la variació al llarg

del temps en les diferents fenofases de les espècies ob-

servades. Un exemple d’aquests càlculs es pot veure a

la següent taula on es mostra l’avançament de la data

d’una fenofase segons espècie a la Serra d’Almos per

al període 1971-2018, i en el gràfic adjunt on

s’il·lustra el cas específic referent a la maduració de

l’albercoquer. Per a més informació es pot consultar el

capítol de fenologia del Butlletí Anual d’Indicadors

Climàtics realitzat amb dades de fins l’any passat

(BAIC 2018).

En conseqüència, se sap que en els darrers 48 anys,

a la Serra d’Almos s’ha avançat la data de la floració i

de la maduració del fruit de diferents espècies vege-

tals, mentre que s’ha endarrerit la data de caiguda de

les fulles. L’oreneta vulgar ha avançat la seva arribada

Espècie Fenofase

Tendència (avanç) Núm.

Anys Dies/Decenni

Dies totals

Oreneta

vulgar

Arribada 47 -5,2 -24,4

Migració 48 -4,5 -21,8

Albercoquer

Floració 47 -2,2 -10,2

Maduració

del fruit 47 -6,0 -28,0

Perera Maduració

del fruit 48 -7,8 -37,4

Pomera Maduració

del fruit 47 -4,0 -19,0

Presseguer

Floració 47 -1,8 -8,4

Maduració

del fruit 48 -4,4 -21,1

Olivera Floració 45 -4,3 -19,4

Recol·lecció 48 -3,5 -17,0

Vinya

Floració 48 -2,2 -10,6

Maduració

del fruit 48 -2,9 -14,0

Patates Recol·lecció 48 -2,8 -13,3

Taula 1: Parelles espècies/fenofase amb una tendència negativa (avançament) estadísticament significativa per a un nivell de confi-ança del 95% (segons el test de Mann-Kendall).

Gràfic 3: Evolució de la data d’observació de la maduració de l’albercoquer a la Serra d’Almos per al període 1971-2018 (esquerra) i la seva relació amb la temperatura màxima dels mesos de primavera (dreta).

a la zona d’estudi uns 24 dies de mitjana en els darrers

gairebé 50 anys, i també ha avançat la seva migració

uns 22 dies durant el mateix període.

L’avanç o el retard en la data d’observació d’un

determinat estadi fenològic a la Serra d’Almos està

molt més correlacionat amb la temperatura que amb la

precipitació. Aquests fets són coherents amb les

tendències estudiades arreu d’Europa i del món.

Tot això s’ha pogut fer a partir de les sèries

fenològiques associades a un sol indret de Catalunya i

enregistrades per una sola persona. S’imaginen aquest

coneixement estès a tot el país?

Per això cal cuidar el conjunt de persones que

s’esmercen a obtenir les dades dia rere dia. El més

bonic de tot és que per fer observació fenològica

només calen tres ingredients: un bolígraf, un paper i

constància. Mestres, pagesos, mossos d’esquadra,

periodistes, advocats, estudiants, jubilats,

meteoròlegs... són algunes de les professions dels

observadors fenològics de l’actual Xarxa Fenològica

de Catalunya, els ulls a peu de territori que copsen el

batec de la natura. Les seves dades permetran saber

com evoluciona aquest batec i quina és la seva relació

amb el clima. Ens sentim orgullosos de comptar amb

el seu ajut.

Montserrat Busto i Navinés

Servei Meteorològic de Catalunya

1. Resum de les notes d’estudi de l’antic Servei Meteorològic de Catalunya. Servei Meteorològic de Catalunya, Barcelona, desembre de 2005. ISBN-84-393-6939-5.

2. Les inundacions d’octubre de 1937 a l’Alt Pirineu (1938), Memòries del Servei Meteorològic de Catalunya, Vol. 1, Núm. 3

3. 1939: Els núvols confiscats. Relat d’Eduard Fontserè sobre els últims dies del Servei Meteorològic de Catalunya. Josep Batlló i Montserrat Busto. Institut d’Estudis Catalans, desembre 2017. ISBN 978-84-9965-390-7.

4. The history and corrent status of plant phenology in Europe. COST Action 725. COST Office 2008.

5. IPCC 2007, Informe de Síntesi

6. AR5 Climate Change 2014, Impacts, Adaptation and Vulnerability. Summary for policimakers

7. El BAIC 2018 complert es pot consultar aquí.

ELS FONS DE LA CONFEDERACIÓ D’ASSOCIA-

CIONS VEÏNALS DE CATALUNYA (CONFAVC)

D’acord amb la Llei d’Arxius i documents de l’any

2001, l’Arxiu Nacional ingressa, recupera i gestiona la

documentació generada per l’acció política i administra-

tiva de la Generalitat de Catalunya, però, alhora també

aplega tota aquella altra documentació d’origen privat

que es considera dotada d’una rellevància especial per

al coneixement de la història del nostre país.

Els arxius associatius són especialment valuosos per-

què corregeixen biaixos relatius a les condicions de vida

i la quotidianitat de la majoria de la societat o de

col·lectius que no poden per la seva precarietat deixar

petjada documental. Aquests van començar a ser “des-

coberts” en els temps de la Transició, durant les dècades

de 1970 i 1980, quan els historiadors i el públic en ge-

neral, ansiosos de conèixer la història recent, van buscar

ampliar la informació continguda als documents i regis-

tres oficials i va llançar-se als arxius privats com una

bona font alternativa. Després de gairebé quatre dè-

cades d’activitat, l’Arxiu Nacional ha aplegat ja gairebé

un miler de fons produïts per persones físiques i jurí-

diques de l’àmbit privat.

9

Figura 1. El fons de la CONFAVC a la seu de l’entitat a Barcelona

10

Aquest esforç s’ha reflectit en un increment progres-

siu del nombre d’ingressos si es considera dècada a dè-

cada. D’aquests 973 fons privats, 160 corresponen a la

categoria de fons d’associacions i fundacions.

És en aquest context que la Confederació d’Associa-

cions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) va ingressar

el seu arxiu històric a l’Arxiu Nacional de Catalunya el

5 de març de 2019, a títol de comodat.

La missió de la CONFAVC és ésser l’organització de

referència en l’acció per a la millora de la qualitat de vida

de les persones i de la convivència als barris i pobles de

Catalunya. Promou i coordina un model d’asso-

ciacionisme basat en la participació, el servei a la comu-

nitat i la solidaritat veïnal. Fou declarada d’utilitat pública

el 2000 i inscrita al Registre d’Associacions de la Ge-

neralitat amb el número 133 de la Secció 2a. Es tracta d’u-

na organització sense ànim de lucre del moviment veïnal

que coordina 461 associacions veïnals i 23 federacions i

que a través dels seus projectes, campanyes i serveis, tre-

balla per millorar la qualitat de vida dels veïns i les veïnes

des dels barris de Catalunya. L’entitat neix el 1988 sota

l’impuls d’una sèrie de federacions d’AV –Badalona, el

Baix Llobregat, Barcelona, L’Hospitalet, Lleida, Manresa

i Tarragona– que varen decidir recuperar i institucionalit-

zar les trobades d’AV que s’havien fet a Catalunya anteri-

orment. D’aquestes sis federacions inicials la CONFAVC

ha crescut fins a tenir les 23 federacions actuals. Durant

els 26 anys d’existència de l’entitat hi ha hagut tres presi-

dents: Alfredo Vela (1988-2007); Joan Martínez (2006-

2012), i Jordi Giró (2012-actualitat). En un inici la Presi-

dència era rotatòria i l’assumia la persona representat de

cada federació fundadora.

Amb el creixement de l’organització, aquest òrgan

va derivar a un Secretariat, que juntament amb membres

de les federacions veïnals, formaven la Junta Directiva.

Amb l’ingrés de moltes federacions, la Junta Directiva

va a passar a ser només assumida per a persones a títol

individual, i es va crear el Consell Federal, que reuneix

totes les federacions sòcies. Per tant, els òrgans de go-

vern de la CONFAVC van canviar amb l’aprovació de

la modificació d’estatuts el 10 de febrer de 2007.

El fons conté la documentació generada i rebuda per

la Confederació d’Associacions veïnals de Catalunya en

el desenvolupament de les seves activitats pròpies. In-

clou documents sobre la seva administració general i or-

ganització, estatuts, llibres d’actes de les juntes directi-

ves, ponències d’assemblees generals, plans estratègics,

organismes i metodologies de treball. També inclou

campanyes i comissions de treball, informes, memorials

anuals, estudis, estadístiques generals, legislació,

acords, convenis, plets i litigis. A més a més, conté ex-

pedients de personal de l’associació, dotació de recursos

humans, inventaris, balanços, gestió del pressupost, lli-

bres de comptabilitat, subvencions, préstecs, facturació

i dossiers de proveïdors. El fons conté un gran volum de

publicacions de diferents associacions de veïns de Cata-

lunya i dossiers temàtics. Inclou documentació sobre

actes oficials, inauguracions, commemoracions i comu-

nicats de premsa. També, correspondència amb altres

entitats vinculades amb associacions veïnals; Jornades,

congressos i activitat formativa. En conjunt el fons con-

té principalment el testimoni de la seva activitat com a

coordinadora de les diferents associacions de veïns que

volen millorar la qualitat de vida de les persones.

Figura 2. El fons de la CONFAVC a la seva ar r ibada a l’ANC, a la sala de tria i primers tractaments.

Figura 3. El fons de la CONFAVC, un cop tr actat, als dipòsits de l’ANC.

Entre els anys 2000 i 2003 l’empresa Dos Punts

Documentació i Cultura S.L. va realitzar un primer

tractament arxivístic del fons i va establir el quadre de

classificació que l’Arxiu Nacional de Catalunya ha

respectat. Es poden consultar en format paper o

mitjançant el cercador arxius en línia 2.691 unitats de

catalogació.

Josep Fernández Trabal

LA PRIMERA FASE DEL PLA D’ARXIUS I GES-

TIÓ DOCUMENTAL DE CATALUNYA: LA PAR-

TICIPACIÓ COM A EINA CLAU DE GENERACIÓ

DE CONEIXEMENT.

El Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya

L’11 de maig de 2019 es van presentar al 17 Con-

grés d’Arxivística i Gestió de Documents (Sant Feliu

de Guíxols, 9-11 maig 2019) les conclusions de la pri-

mera fase del procés participatiu del Pla d’arxius i ges-

tió documental de Catalunya, que el Departament de

Cultura, a través de la Direcció General del Patrimoni

Cultural, impulsa en compliment de l’Acord del Go-

vern d’11 de desembre de 2018, que aprovà el projecte

del Pla d’Arxius i Gestió Documental. El govern va es-

tablir que el pla “s’ha d’elaborar mitjançant un procés

participatiu obert als professionals, institucions i asso-

ciacions de l’àmbit dels arxius i la gestió de documents,

tant en el sector públic com en el privat”. Els objectius

del Pla d’arxius i gestió documental són els següents:

Revisar, completar i actualitzar el Sistema d’Arxius

de Catalunya (SAC) a partir de la seva valoració i di-

agnosi

Conèixer l’entorn, pensar i compartir una visió dels

arxius i de la gestió documental en els propers deu

anys

Revisar les polítiques del govern de la Generalitat i

elaborar un pla estratègic que marqui les actuacions

i les inversions del govern de la Generalitat en l’àm-

bit dels arxius i la gestió documental.

Els documents finals a elaborar són:

– “Els arxius de Catalunya avui”: valoració de la situació

actual del SAC i un anàlisi DAFO de debilitats i forta-

leses.

– “Visió Arxius 2030”: Document que contindrà la vi-

sió estratègica del futurs dels arxius i la gestió docu-

mental en l’horitzó de l’any 2030.

– “Pla d’actuacions 2021-2025”: document que definirà

les actuacions previstes per a cadascun dels objectius

estratègics, amb els corresponents indicadors i anàlisi

econòmic.

Aquesta informació ampliada es pot consultar a l’es-

pai web del Departament de Cultura.

Els processos participatius de la Generalitat de Ca-

talunya

Els processos participatius impulsats per la Genera-

litat de Catalunya estan regulats en la Llei 10/2014, de

consultes populars no refrendàries (part d’aquesta llei

no anul·lada pel Tribunal Constitucional), que té per

objectius principals afavorir una manera diferent de

funcionar de l’administració i un canvi de paradigma

de les seves relacions amb la ciutadania.

Els tres pilars que sustenten la participació ciutada-

na són els següents:

a) Aprofitar el coneixement i l’experiència dels agents

i ciutadania implicada per fer millors polítiques

(intel·ligència col·lectiva).

b) Aconseguir un major consens, legitimitat i una im-

plementació més eficient de les polítiques

(legitimitat de l’acció pública).

c) Contribuir a l’apoderament ciutadà, a crear espais

de relació i fer pedagogia sobre els processos de

presa de decisions (ciutadania i cultura democràti-

ca).

D’acord amb l’esmentat text legal, un procés parti-

cipatiu s´ha d’obrir únicament per a temes rellevants,

en situacions d’absència de conflicte greu (en aquests

casos és més efectiva la mediació) i sobre temes en els

quals l’administració tingui capacitat real d’incidència

per a no generar frustració.

L’esperit de la llei 10/2014 persegueix evitar

aquells falsos processos en els què els poders públics

busquin únicament imatge i també aquells temes so-

bre els quals la decisió ja està presa a l’avançada.

En resum, els processos participatius estan pensats

per afrontar temes complexos i transversals, que im-

pliquen a diferents actors i exigeixen continuïtat en el

temps i transparència per part de l’administració pú-

blica. Quan un organisme n’inicia un, ha de tenir ben

clars els objectius que vol perseguir, els actors que vol

convocar a participar, els continguts o eixos del debat,

la metodologia que s’utilitzarà i els límits. S’entén per

límits totes les qüestions que, per obligació legal o de-

cisió política, l’administració convocant no pot o vol

sotmetre al procés participatiu. El portal Participa

Gencat (https://participa.gencat.cat/?locale=es) acull

la informació actualitzada dels 40 processos participa-

11

12

tius que ha iniciat l’administració de la Generalitat de

Catalunya, dels quals 25 estan tancats i 15 són proces-

sos actius. La seva lectura mostra que la elaboració de

plans estratègics, com el cas que ens ocupa del Pla

d’Arxius i Gestió Documental, és un dels àmbits que

millor s’avé amb els processos participatius normatius

regulats en la llei 10/2014 anteriorment esmentada.

El procés participatiu del Pla d’arxius i gestió docu-

mental

La Direcció General del Patrimoni Cultural va rebre

del govern l’encàrrec d’organitzar i convocar un procés

participatiu, entès com a fase inicial i de diagnosi del

Pla d’arxius i gestió documental, en col·laboració amb

els departaments de Presidència, Polítiques Digitals i

Administració Pública i Acció Exterior, Relacions Ins-

titucionals i Transparència. Els continguts i objectius

del procés participatiu es van treballar en el Consell

Nacional d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya

(sessió de la comissió permanent de 8 de novembre de

2018 i sessió plenària de 5 de desembre de 2018) i amb

la Direcció General de Participació Ciutadana i Proces-

sos Electorals del Departament d’Acció Exterior, Rela-

cions Institucionals i Transparència.

Els objectius específics dels procés participatiu han

estat els següents: Revisar l’aplicació que s’ha fet de la

Llei 10/2011, d’arxius i documents; revisar el desplega-

ment del SAC; proposar canvis en la normativa legal;

pensar una visió de futur dels arxius i la gestió docu-

mental; aportar reflexions sobre les tendències, forces de

82%

14%

4%

Participants segons titularitat de l'arxiu

Arxius públics

Arxius privats i

empreses del sector

Altres

0,8

1,7

2,1

3,8

3,8

6,4

8,1

29,2

44,1

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

Arxius Consells Comarcals

Arxius d'universitats

Xarxa d'Arxius de la Diputació de Barcelona

Altres

Arxius de les Diputacions

Empreses privades del sector

Arxius privats

Arxius municipals

Arxius de la Generalitat

Participants segons tipologia

canvi, reptes i oportunitats del sector; revisar les polítiques

del govern; i proposar, si s’escau, canvis legislatius i nor-

matius. S’observa la marcada orientació estratègica, que

és la que en definitiva està al darrera del pla.

S’ha dissenyat un procés participatiu en dues fases

consecutives. Una primera fase de convocatòria oberta a

tots els actors del sector dels arxius i la gestió documen-

tal (tancada el mes de març de 2019) i una segona d’a-

profundiment dirigida a experts prèviament seleccionats

(fase iniciada el mes de juny de 2019). A la conclusió

de les dues fases del procés participatiu, el Departament

de Cultura ha pres el compromís de presentar al Consell

Nacional d’Arxius i Gestió Documental els documents

abans esmentats “Els arxius de Catalunya avui”, “Visió

Arxius 2030” i “Pla d’actuacions 2021-2025”. Un cop

debatuts aquests documents i arribats al major consens

possible, el Departament de Cultura ha de fer aprovar el

Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya pel go-

vern a finals de l’any 2020. El pla d’actuacions, doncs,

entraria en vigor en l’exercici 2021.

La primera fase del procés participatiu es va concre-

tar en una convocatòria oberta a tots els actors impli-

cats en l’arxivística i la gestió documental a Catalunya:

actors directes, que són els professionals i empreses

dels sectors públic i privat, i actors socials, és a dir, les

associacions del sector. S’han realitzat vuit taules terri-

torials realitzades a Sant Feliu de Llobregat, Terrassa,

Tarragona, Lleida, Girona, Barcelona (dues taules) i

Granollers. Els eixos del debat han estat els següents:

a) El Sistema d’Arxius de Catalunya; b) Governança i

funcionament dels arxius: c) Gestió dels documents, de

la informació i la transparència: d) Memòria i patrimo-

ni, els arxius en la societat digital; e) Arxius i entorn,

visibilitat i projecció dels arxius catalans; i f) La indús-

tria dels arxius i la gestió documental.

En total hi han acudit 237 persones (39% cens de

l’Estadística d’Arxius 2015). Una anàlisi de la participa-

ció mostra una gran majoria d’arxivers i professionals

del sector públic (81,8%). En quan a les administracions

on presten els seus serveis, la major part treballen a ar-

xius i serveis d’arxius de la Generalitat (44,1%) seguit

dels treballadors de l’administració municipal (29,2%).

Valoració del procés participatiu

El principal element positiu és el fet d’haver-se rea-

litzat. Convocats per la Generalitat, 237 professionals

representants de la diversitat del món de l’arxivística

s’han aplegat per a debatre obertament sobre el present

i el futur de la professió. 237 persones han deixat les

seves tasques diàries per prendre part en una reunió

gens habitual i no vinculada a les urgències i necessi-

tats del dia a dia. Cal posar de relleu el suport i sinèrgi-

es que s’ha tingut amb l’Associació d’Arxivers i Ges-

tors de Documents de Catalunya, que va prendre part

molt activa en la convocatòria i mobilització.

De què ha servit? En primer lloc ha tingut un efecte,

es podria dir, terapèutic, segons van comentar diverses

persones, atès que va permetre comunicar les preocupa-

cions, els neguits i les expectatives del col·lectiu en un

ambient positiu i distès. El procés participatiu ha evi-

denciat alguns temes que ja es sabien, com l’important

canvi generacional que està experiment la professió,

l’amplitud de funcions i tasques que estan realitzant els

arxivers avui en dia, la diversitat de situacions professi-

onals i laborals (algunes desagradables) i, també, el

desconcert davant la profunditat i el ritme accelerat

dels canvis. Està en risc la professió? Estem apoderats

per afrontar els reptes amb èxit? Algú va comentar que

“el fet de tenir tantes preocupacions ja és per sí mateix

preocupant”. En el capítol de les expectatives, també es

va escoltar: “espero del Pla d’arxius que ofereixi eines

per a compartir coneixement, recursos i poder treballar

en xarxa”. D’una banda, doncs, frustració, cansament i

sensació de separació i aïllament, sentiments compen-

sats pels recordatoris del camí realitzat entre tots i la

necessitat de valorar-lo amb una certa perspectiva.

L’important és que en aquest to agredolç el col·lectiu

s’ha pogut expressar i tot el que s’ha dit i proposat té

un valor especial i únic.

Crec que els continguts del debat estan a disposició

de tothom en els documents posats a la web del Depar-

tament de Cultura. Voldria únicament ressaltar ràpida-

ment alguns punts que considero claus.

En primer lloc, l’evidència que el desenvolupament

de la professió ha patit un trencament intern entre els

arxivers dits “historicistes” i els abocats a la gestió do-

cumental, una divisió que no es considera bona i que

d’alguna manera s’ha de poder tancar per a recobrar la

força i l’empenta perdudes.

Després la convicció que la formació rebuda és ma-

nifestament insuficient per a la realitat i les necessitats

presents i futures del col·lectiu, particularment en l’àm-

bit de la tecnologia, i que s’han de vehicular plans d’a-

daptació i reciclatge amb urgència; una ampliació de

les competències que no hauria d’anar en detriment de

l’humanisme i la cultura, que han de seguir sent un re-

ferent distintiu de la professió. També les diferències

laborals, en quan a condicions contractuals i remunera-

ció, entre els professionals públics i els del sector pri-

vat. Alhora, s’ha posat també de relleu el desconeixe-

13

14

ment de les tasques que realitzen els arxivers –o assimi-

lats– en les empreses i la desconnexió entre les admi-

nistracions –almenys de l’administració cultural– i

l’important sector empresarial dels àmbits de la infor-

màtica, la gestió documental, la informació i les dades.

Continuem afegint, en el capítol de les preocupacions,

la perplexitat dels professionals davant l’evident manca

de coordinació i cooperació entre les diferents adminis-

tracions titulars d’arxius i xarxes d’arxius.

Aquest fet queda particularment palès en el suport

que s’ha de donar necessàriament als arxius locals i el

rol dels arxius comarcals i les diputacions. Es manifesta

també la necessitat de pensar què ha de ser un arxiu en

el segle XXI i quina presència social ha de tenir, se-

guint potser els models de biblioteques i museus. En

aquest punt es planteja la necessitat d’estudiar els pú-

blics, de capgirar les estratègies de difusió oferint pro-

ductes menys generalistes i, fins i tot, d’adaptar els es-

tàndards de descripció als entorns digitals i crear cerca-

dors i portals potents i integrats.

La conservació del patrimoni documental també es-

tà entre les preocupacions; en aquest punt es reclamen

estratègies de restauració, polítiques clares d’adquisició

de fons i solucions tecnològiques per a la preservació

digital. Es posa de relleu les necessitats específiques

que tenen els arxius privats i la seva manca d’integració

real en el sistema. El col·lectiu també mostra enuig i

una certa impotència en relació als canvis legals produ-

ïts en l’accés, a causa de les noves legislacions de

transparència i protecció de dades i la manera en què

s’apliquen. I també s’estan consolidant nous i potents

àmbits d’actuació, com la projecció i la cooperació in-

ternacional, que demanen l’atenció institucional.

No es pot acabar aquest breu resum sense esmentar

el tema “estrella” del Sistema d’Arxius de Catalunya.

Hi ha un problema de percepció del SAC. Totes les

qüestions anteriors conflueixen aquí.

Des del sector professional es demana el desenvolu-

pament ple de la Llei d’arxius i documents de l’any

2011, sinó la seva revisió i fins i tot una nova llei que ja

seria d’arxius, gestió de documents, informació i de da-

des. Qui ha d’estar al front d’aquesta complexitat? Hi

ha un clam de base dels arxivers catalans perquè la Ge-

neralitat de Catalunya millori la capçalera del SAC

amb l’objectiu d’ampliar el seu rang i afavorir la visi-

bilitat i el lideratge. Un òrgan visible i amb autoritat,

que lideri i coordini el sistema respectant l’autonomia

dels seus components. Aquí las propostes van, des de la

recuperació de la desapareguda subdirecció general

d’arxius, fins a l’aprovació per llei d’una Autoritat Ca-

talana d’Arxius independent del govern i incardinada

en l’estructura del Parlament de Catalunya al costat de

la resta d’organismes encarregats de vetllar pels drets

fonamentals dels ciutadans.

Josep Fernández Trabal

Coordinador del Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya

RAMON PUIG GAIRALT (1886-1937), ARQUITEC-

TE I FOTÒGRAF. EL FONS FOTOGRÀFIC RA-

MON PUIG GAIRALT DE L’ARXIU NACIONAL

DE CATALUNYA

Des d’aquella heliografia que Nicéphore Niépce va

prendre l’any 1827, des d’una finestra, a Le Gras, l’ar-

quitectura ha estat motiu de fixació dels fotògrafs, i, la

fotografia, eina de treball i esbarjo per a molts arquitec-

tes. Domènech i Montaner1 (Barcelona, 1849 - 1923),

Gunnar Asplund (Estocolm, 1885 - 1940), Le Corbusi-

er (La Chaux-de-Fonds, 1887 - Roquebrune-Cap-

Martin, 1965), o Frank Lloyd Wright2 (Richland Cen-

ter, 1867 - Phoenix, 1959), per exemple, han emprat la

càmera per a documentar els seus viatges, il·lustrar teo-

ries i recerques o experimentar estèticament.

A l’hora de documentar les seves construccions,

però, els arquitectes han confiat –i segueixen confiant–

la tasca en fotògrafs professionals. Excepcionalment,

alguns han fotografiat la seva obra. Són coneguts, en el

nostre context, els casos d’arquitectes com José Manuel

Aizpúrua (Sant Sebastià, 1902 - 1936), Alejandro de la

Sota (Pontevedra, 1913 - Madrid, 1996), o Fernando

Higueras (Madrid, 1930 - 2008)3.

Molt probablement, aquest va ser també el cas de

l’arquitecte noucentista Ramon Puig Gairalt

(L’Hospitalet de Llobregat, 1886 - Barcelona, 1937) –

germà del també arquitecte Antoni Puig Gairalt

(L’Hospitalet de Llobregat, 1881 - Barcelona, 1935)–,

de qui l’Arxiu Nacional de Catalunya en conserva un

fons fotogràfic format per 646 plaques de vidre i 16 cò-

pies en paper.

Donat per Txatxo Sabater, professor de l’Escola Su-

perior d’Arquitectura del Vallès, l’any 2011, el fons

Ramon Puig Gairalt consistia, en origen, en una cin-

quantena de capses de plaques de vidre que, el 1973,

Sabater havia obtingut a l’antiquari Joan Fatjó-Vilas.

Malgrat desconèixer la procedència anterior del fons,

sembla possible atribuir, per diverses raons, l’autoria de

les imatges a l’arquitecte hospitalenc:

En primer lloc, una part important del conjunt està

estretament vinculada a la seva activitat professional:

reproduccions fotogràfiques de plànols i fotografies

d’edificis signats per Ramon Puig Gairalt, reproducci-

ons de fotografies d’arquitectura utilitzades per a

il·lustrar els seus articles i conferències; i diverses

imatges dels carrers de l’Hospitalet de Llobregat, d’on

en fou arquitecte municipal entre 1912 i 19374.

En segon lloc, Ramon Puig Gairalt va ser també fo-

tògraf. Tot i que de manera molt limitada, coneixem la

seva activitat fotogràfica gràcies a diversos articles seus

sobre arquitectura il·lustrats amb “Fotografies de l’au-

tor”5; la seva participació en cinc mostres col·lectives

al Saló Kodak de Barcelona, entre 1928 i 19346; o l’ex-

posició que va dur a terme, l’abril de 1930, al Reial

Cercle Artístic de la capital catalana7 i que li va merèi-

xer el següent comentari a la revista Arts i bells oficis:

Però si sovint cal negar la categoria d’art a la Fotogra-

fia, no ho és menys que el fotògraf, [...], pot posseir un

veritable temperament d’artista en saber copsar el sub-

jecte de les seves plaques, les quals, així, sense trucs ni

retocs de cap mena, revelen la possessió d’aquest fi

sentit de la bellesa propi dels veritables artistes. Aquest

és el cas d’en Ramon Puig Gairalt8.

Finalment, a part d’una sèrie de diapositives proba-

blement destinades a ser projectades en conferències, el

fons Ramon Puig Gairalt consisteix principalment en

negatius, els quals han estat, normalment, propietat de

l’autor de les imatges.

Ramon Puig Gairalt (L’Hospitalet de Llobregat,

1886-Barcelona, 1937)

Format a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barce-

lona, Ramon Puig Gairalt va ser alumne de l’arquitecte

modernista Lluís Domènech i Montaner.

Mentre estudiava, es va fer, l’any 1906, soci del

Centre Excursionista de Catalunya i membre de la seva

Secció d’Arquitectura, la qual acabaria presidint tretze

anys més tard. En aquesta entitat, va entrar en contacte

amb Jeroni Martorell, arquitecte i destacat divulgador

de la secessió vienesa a Catalunya.9 Com a arquitecte,

Ramon Puig Gairalt va produir una obra abundant i va-

riada durant vint-i-cinc anys d’exercici.

Emmarcada en el context del noucentisme, els seus

primers projectes mostren encara una certa influència

del modernisme i del secessionisme vienès, mentre que

les seves darreres obres s’aproximen a l’arquitectura ra-

cionalista desenvolupada als anys trenta10.

Al llarg d’aquesta trajectòria, va exercir el càrrec

d’arquitecte municipal a l’Hospitalet de Llobregat des

de 1912 fins a la seva mort11, fent front al fort creixe-

ment demogràfic d’una població que, en només dues

dècades, multiplicaria per cinc el nombre d’habitants12.

D’altra banda, va tenir un paper destacat en la vida as-

sociativa, ocupant, entre altres, diversos càrrecs a l’Asso-

ciació d’Arquitectes de Catalunya, sent membre del Co-

mitè de la seva revista, Arquitectura i urbanisme –on hi

va publicar diversos articles–, vocal del Comitè Directiu

d’“Amics de l’Art Vell” (1929-1934)13 o vicepresident

del Reial Cercle Artístic de Barcelona (1931)14.

A més, a partir de 1931, es va associar al Grup

d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de

l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC)15.

Malgrat haver estat poc valorada per la crítica, a poc

a poc, l’obra i la figura de Ramon Puig Gairalt ha des-

pertat l’atenció dels estudiosos, especialment per part

de la historiadora de l’art Mercè Vidal16. Així doncs,

actualment, en són reconeguts projectes com la Botiga

Nova (1912), les Cases Barates (1915), la casa Sanfeliu

(1928) o la casa Pons (1931-1933) –coneguda com

“Gratacels de l’Hospitalet” o “de Collblanc”– a L’Hos-

pitalet de Llobregat; la Torre Amat (c. 1920) a Carde-

deu; o la casa Ramon Puig Gairalt (1925) i l’edifici

Mariano Pidelaserra (1935) a Barcelona. No obstant, la

seva faceta com a fotògraf és encara desconeguda.

El portafolis

Una part important de les fotografies de Ramon

Puig Gairalt conservades a l’Arxiu Nacional de Catalu-

nya, són aquelles destinades a la documentació i difusió

del seu propi treball com a arquitecte: reproduccions de

plànols i dibuixos, i fotografies de maquetes i d’obra

construïda. En el primer grup, trobem reproduccions

fotogràfiques de plànols i dibuixos arquitectònics: di-

versos projectes d’altars, el seu projecte de final de car-

rera, l’avantprojecte i el projecte per al Teatre de la

Ciutat que els germans Puig Gairalt van presentar al

concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona l’any

15

Figura 1. Ramon Puig Gair alt. Plànol d’un projecte d’universitat industrial (1911). CAT ANC1-1120-N-7.1.

16

1920, i del qual en van ser finalistes17; un alçat de la ca-

sa Sanfeliu de l’Hospitalet de Llobregat i un “Proyecto

de chalet para Don Tomás Giménez” a Dènia, ambdós

pròxims a l’art déco, o una perspectiva de l’edifici en-

carregat pel pintor Marià Pidelaserra per a Barcelona.

Del projecte de Teatre de la Ciutat de Barcelona, de

la Biblioteca Popular del Vendrell i d’un monument fu-

nerari no identificat, se’n conserven fotografies de les

respectives maquetes.

En el primer cas, el concurs convocat per a la cons-

trucció del Teatre de la Ciutat requeria als finalistes

“una maqueta de llurs projectes en escala 1 x 50 per

qual treball serà cada projecte indemnitzat amb la suma

de mil pessetes18”. Quatre d’aquestes imatges mostren

la maqueta exposada al desaparegut Palau de les Belles

Arts de Barcelona (Figura 2). En les dues restants però,

el fons és completament negre i compta amb

il·luminació d’estudi (Figura 3). Aquest darrer planteja-

ment és el mateix que trobem en les fotografies de les

maquetes de la Biblioteca Popular del Vendrell i del

monument funerari: l’objecte aïllat sobre un fons negre.

La tercera tipologia d’imatges que conformen

aquest “portafolis” de l’arquitecte Ramon Puig Gairalt

correspon a les fotografies d’arquitectura pròpiament

dites. Es tracten de plaques de vidre, generalment de

13x18 cm19, on hi hem pogut identificar vint projectes

signats per Ramon Puig Gairalt20, mentre que resten di-

verses fotografies d’edificis i interiors no identificats

que, molt probablement, en comparteixen l’autoria.

L’interiorisme de la botiga de queviures i farmàcia Don

Vicente Ferrer y Cía. a Barcelona, actualment desapa-

reguda, i el xalet per a Enric Rouquier a Vallvidrera;

són els projectes dels quals en conservem més imatges,

amb divuit fotografies de cadascun. L’any 1915 Ramon

Puig Gairalt va signar el disseny dels interiors de l’esta-

bliment de Don Vicente Ferrer y Cía, una botiga ubica-

da als baixos d’un edifici de nova planta bastit al xamfrà

entre la ronda de Sant Pere i la plaça de Catalunya, i

projectat per l’arquitecte Salvador Vinyals –tiet de l’es-

posa de Ramon, Teresa Vinyals21. Les fotografies d’a-

quest projecte consisteixen en vistes de l’interior del lo-

cal i dels seus aparadors (Fig. 4 i 5), fent ús del llenguat-

ge clàssic del gènere de la fotografia arquitectònica:

punts de vista amplis, nitidesa, profunditat de camp llar-

ga, correcció de les línies verticals... Una mostra d’a-

questes imatges es va publicar a l’anuari de 1917 de

l’Associació d’Arquitectes de Catalunya amb motiu de la

menció honorífica que havia rebut el projecte al Concur-

so de Edificios y Establecimientos Urbanos de 191622.

A diferència d’aquest i la majoria d’altres projectes

on predomina una aproximació més tècnica, les imat-

ges corresponents al xalet per a Enric Rouquier (1921)

combinen fotografies on l’arquitectura és l’única prota-

gonista amb d’altres on hi veiem retrats de grup i, fins i

tot, algunes instantànies de la vida quotidiana. Amb el

pas dels anys, mentre el vocabulari arquitectònic de

Puig Gairalt evolucionava vers el racionalisme, el seu

llenguatge fotogràfic s’acosta a poc a poc cap a tendèn-

cies més modernes a l’hora de documentar els seus edi-

ficis. Així, ja és perceptible en els reportatges de la Ca-

sa Sanfeliu (1928)23 o el Garatge Oliveras (1930) de

l’Hospitalet de Llobregat, un ús de l’objectiu gran an-

gular i de composicions que accentuen el dinamisme de

les línies dels edificis. És, però, en les fotografies de

l’edifici encarregat pel pintor impressionista Marià Pi-

delaserra (Fig. 6, 7 i 8), on és més palpable aquesta mo-

Figura 2 (esquerra) i Figura 3 (dreta). Ramon Puig Gairalt.

Maqueta del Teatre de la Ciutat de Barcelona (1920-1921). CAT

ANC1-1120-N-22.3 i CAT ANC1-1120-N-22.5.

Figura 4 (esquerra) i Figura 5 (dreta). Ramon Puig Gair alt.

Establiment comercial de Vicente Ferrer y Cía. a Barcelona (1915-

1917). CAT ANC1-1120-N-28.15. i CAT ANC1-1120-N-28.3.

dernitat fotogràfica amb un clar predomini dels contra-

picats –els únics de tot el fons–, resultant especialment

interessants els corresponents als dos patis de llums24.

Fotografia per a la divulgació

Més enllà de la seva pràctica com arquitecte, Ramon

Puig Gairalt va desenvolupar al llarg de la seva carrera

una important tasca divulgativa: només en la bibliografia

de l’obra “Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt”

hi trobem fins a trenta-set articles escrits entre 1915 i

1936, la majoria dels quals publicats en capçaleres com

El Día Gráfico, La Construcción, el Butlletí del Centre

Excursionista de Catalunya o Arquitectura i Urbanisme.

D’una banda, Ramon Puig Gairalt25 va dedicar tex-

tos i imatges a la difusió del llegat arquitectònic del

passat; d’altra, a la teoria i a la promoció de l’arquitec-

tura del seu temps. En el primer cas, trobem els articles

dedicats al Castell de Cornellà26, al casal de Vilalba a la

Roca del Vallès27 (Fig. 9), i a la casa pairal de la Pubi-

lla Casas de l’Hospitalet de Llobregat28; tots tres

il·lustrats amb fotografies pròpies. Dels dos primers,

l’Arxiu Nacional de Catalunya en conserva set plaques

de vidre negatives de 9x12 cm, i onze de 13x18 cm i

8x10,5 cm respectivament. Tots dos publicats al Butlle-

tí del Centre Excursionista de Catalunya, suposen un

testimoni textual i fotogràfic de l’estat a principis del

segle XX d’aquestes construccions avui reconegudes

amb la protecció de Bé cultural d’interès nacional.

La majoria de la seva tasca divulgativa però, va ser

dedicada a l’arquitectura del seu temps. Generalment,

aquests articles eren il·lustrats amb reproduccions de

fotografies publicades en llibres. Per a tal fi, primer

fotografiava taulells de suro plens de làmines en

plaques de vidre de 13x18 cm i 10x15 cm (Fig. 10) que

després es troben reproduïdes individualment i en posi-

tiu en plaques de 8,5x10 cm. Aquesta col·lecció de re-

produccions va ser utilitzada per a il·lustrar articles com

“La pintura i l’escultura en l’arquitectura moderna” a

Arquitectura i Urbanisme i, probablement, també per a

conferències on estava prevista la projecció d’“una mu-

nió de clixés de construccions i urbanitzacions moder-

nes d’arreu d’Europa29”. Excepcionalment, trobem el

cas de les fotografies que va fer el mateix Ramon Puig

17

Figura 6 (esquerra). Ramon Puig Gairalt. Edifici M ariano Pidelaserra a Barcelona (1935). CAT ANC1-1120-N-76.1.

Figura 7 (centre). Ramon Puig Gairalt. Celobert de l’edifici Mariano Pidelaserra a Barcelona (1935). CAT ANC1-1120-N-115.1.

Figura 8 (dreta). Ramon Puig Gairalt. Edifici M ariano Pidelaserra a Barcelona (1935). CAT ANC1-1120-N-76.6.

Figura 9. Ramon Puig Gairalt. Casal de V ilalba a la Roca del Va-llès (1910-1918). CAT ANC1-1120-N-70.2.

18

Gairalt al llarg del viatge d’una delegació de l’Associació

d’Arquitectes de Catalunya al XIII Congrés Internacional

de l’Habitació i l’Urbanisme celebrat a Berlín l’any

1931; i que van ser publicades en el primer número de la

revista Arquitectura i Urbanisme. No obstant, d’aquest

tema només en conservem una diapositiva que mostra el

cementiri del sud-oest d’Essen, obra d’Ernst Bode, la

qual sembla pertànyer a la mateixa sèrie que la fotografia

del cementiri publicada en el mencionat article.

Fotografies de l’Hospitalet de Llobregat i instantà-

nies familiars

Finalment, el fons Ramon Puig Gairalt de l’Arxiu Na-

cional de Catalunya es completa amb diverses fotografies

sense vinculació professional aparent. D’una banda, vis-

tes urbanes, d’edificis i de vilatans de l’Hospitalet de

Llobregat i, de l’altra, fotografies familiars i de viatges.

En el període que Ramon Puig Gairalt va exercir

com a arquitecte municipal, entre 1912 i 1937, la seva

vila natal va experimentar un important creixement de

població –de 6.905 habitants el 1910 a 37.650 el 193030

– i, en conseqüència, una important expansió urbanísti-

ca. Mentre que com arquitecte va tenir-hi un paper pro-

tagonista encarregant-se de la projecció d’un pla d’ei-

xample i de la construcció de nous equipaments i d’ha-

bitatge social; com a fotògraf, Ramon Puig Gairalt va

esdevenir testimoni de la transformació de l’Hospitalet

de Llobregat i la seva rodalia.

N’és exemple una fotografia que mostra l’església

neoromànica de Sant Ramon Nonat (1930) (Fig. 11) a

Barcelona de l’arquitecte Enric Sagnier, just en el mo-

ment en què, dos anys després d’haver estat inaugura-

da, començaven les obres d’una segona església annexa

que acabaria esdevenint-ne la principal.

Probablement, el més destacable d’aquest conjunt

però, sigui la sèrie de fotografies que Ramon Puig Gai-

ralt va fer de l’antiga església de Santa Eulàlia de Mèri-

da de l’Hospitalet de Llobregat. El 1937, en plena guer-

ra civil espanyola, l’església va ser enderrocada i el

1939 es va posar la primera pedra d’un nou temple

construït en el mateix solar. Mentre l’aspecte extern de

l’antiga església cinccentista és conegut gràcies a

postals i fotografies diverses, el seu interior només es

coneixia per unes poques fotografies estereoscòpiques

de Josep Salvany31. Així doncs, les fotografies de

Ramon Puig Gairalt aporten informació sobre el seu

interior arquitectònic i, a més a més, sobre alguns dels

seus retaules32 (Fig. 13 i 14). Per últim, trobem

diverses fotografies de tipus familiar, les quals

mostren escenes íntimes i disteses de la vida privada

amb l’espontaneïtat que caracteritza el gènere i que

contrasten amb la tècnica pròpia de la fotografia

d’arquitectura: imatges d’infants, una dona mirant-se

al mirall (Figura 15), una altra observant una flor, una

parella elegant en un jardí... Quatre d’aquestes, a més,

tenen per escenari la Torre Puig de l’Hospitalet de

Llobregat: la casa modernista dels pares, actualment

desapareguda, que va ser projectada per Ramon Puig

Gairalt quan encara era un estudiant d’arquitectura33.

Malgrat la qualitat tècnica de la majoria de fotografies de

Ramon Puig Gairalt que componen el fons, desconeixem

quina difusió pogueren tenir aquestes imatges durant la

vida de l’autor.

Figura 10 (esquerra). Ramon Puig Gairalt. Panell amb fotografies d’arquitectura moderna (1925-1937). CAT ANC1-1120-N-71.9. Figura 11 (dreta). Ramon Puig Gairalt. Parròquia de Sant Ramon Nonat a Barcelona (1930-1931). CAT ANC1-1120-N-129.

Figura 13 i Figura 14. Ramon Puig Gairalt. Interior de l’esglé-

sia de Santa Eulàlia de Mèrida de l’Hospitalet de Llobregat (1920-

1937). CAT ANC1-1120-N-239.16. i CAT ANC1-1120-N-239.8.

19

Figura 15. Ramon Puig Gairalt. Retrat d’una dona mirant-se

al mirall (1920-1937). CAT ANC1-1120-N-215

Figura 16. Ramon Puig Gair alt. [Familiars de Ramon Puig Gairalt] a la Torre Puig de l’Hospitalet de Llobregat (1920-1937). CAT ANC1-1120-N-219.2.

20

A part de les vistes de l’establiment de Don Vicente

Ferrer y Cía., les reproduccions i les poques fotografies

que va emprar per articles de divulgació, sembla que la

resta d’imatges del fons gaudiren d’una difusió escassa

si no nul·la. D’algunes plaques, l’Arxiu Històric del

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya en conserva posi-

tius en paper, però aquests procedeixen del fons que va

donar-hi la néta de l’autor.

En tot cas, ara, gràcies al seu tractament i digitalitza-

ció, el fons Ramon Puig Gairalt de l’Arxiu Nacional de

Catalunya s’afegeix als fons conservats a l’Arxiu Histò-

ric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i al de l’Ar-

xiu Municipal de l’Hospitalet del Llobregat; aportant no-

ves fonts per a l’estudi i coneixement del treball d’aquest

arquitecte, de les seves referències i de la seva biografia;

així com de l’Hospitalet de Llobregat al primer terç del

segle XX i de l’interior de la seva antiga església; i en úl-

tim lloc, però no per això menys important, de la pràctica

fotogràfica de Ramon Puig Gairalt en si mateixa.

Pol Masip Trullols

1. GRANELL TRIAS, Enric; RAMON GRAELLS, Antoni. Lluís Domènech i Montaner: viatges per l’arquitectura romànica. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2006. p. 25.

2. BERGERA SERRANO, Iñaki. “Miradas modernas: los arqui-tectos fotógrafos”. Arquitectura viva. Núm. 153 (juny 2013). p. 16-21.

3. BERGERA SERRANO, Iñaki. “Fotos de casas, cosas de fotos”. A Fotografía y arquitectura moderna es España: 1925-1965. Madrid: Fundación ICO, La Fábrica, 2014. p. 21.

4. SUÀREZ SERRANO, Alícia; VIDAL i JANSÀ, Mercè. Els ar-quitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993. p. 26-28.

5. MESTRES i FOSSAS, Jaume; PUIG GAIRALT, Ramon. “XIII Congrés Internacional de l’Habitació i d’Urbanisme: Berlín 1931” Arquitectura i urbanisme. Núm. 1 (octubre 1931). s/p.; PUIG GAIRALT, Ramon. “La casa pairal ‘Ca la Pubilla Cases” Arquitectura i urbanisme. Núm. 2 (març 1932). s/p.

6. “Exposición fotográfica”. La Vanguardia. 29 novembre 1933. p. 8; Arxiu Històric del COAC. Fons Ramon Puig Gairalt. Dos-siers col·leccionats. Fotografia feta com afeccionat. AHCOAC-B/C2447/6.

7. La Veu de Catalunya. 14 abril 1930 (edició del vespre). p.2. 8. “La Fotografia”. Arts i bells oficis. s/n (abril 1930). p.70. 9. SUÀREZ SERRANO, Alícia; VIDAL i JANSÀ, Mercè. Els ar-

quitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt... p.11-22. 10. Ibíd., p. 209-211 11. Ibíd., p. 26 12. Ibíd., p. 30 13. Ibíd., p. 104-105 14. La Vanguardia. 5 febrer 1931. p. 11

15. SUÀREZ SERRANO, Alícia; VIDAL i JANSÀ, Mercè. Els arqui-tectes Antoni i Ramon Puig Gairalt... p. 104-105

16. SUÀREZ SERRANO, Alícia; VIDAL i JANSÀ, Mercè. Els ar-quitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt...; VIDAL i JANSÀ, Mercè. “Arquitectura y urbanismo en la conurbación barcelone-sa. Ramon Puig Gairalt, arquitecto municipal de l’Hospitalet de Llobregat (1912-1937). On the waterfront. Núm. 28, vol. 2 (Desembre 2013). p. 4-46; VIDAL i JANSÀ, Mercè. “Ramon Puig Gairalt, l’arquitecte municipal de l’Hospitalet de Llobregat (1912-1937), dins el marc de la Catalunya nacionalista”. Qua-derns d’estudi. Núm. 27 (2014). p. 107-132.

17. “El Concurso del "‘Teatre de la Ciutat’". Arquitectura. Núm. 49 (1923). p. 143-145.

18. “El Concurso del "‘Teatre de la Ciutat’". Arquitectura. Núm. 49 (1923). p. 145.

19. En els casos de l’establiment per a Don Vicente Ferrer y Cía (1915) i de l’edifici Mariano Pidelaserra (1935) les plaques són de 10x15 cm, i en el de la Biblioteca Popular del Ven-drell (1920) de 8,5x10 cm..

20. Aquests són, a l’Hospitalet de Llobregat, les Cases Barates (1914), Can Jordà (1918), la fàbrica Cosme Toda (1923), el Centre Catòlic (1924), l’estafeta de Correus (1927), la font de la plaça del Repartidor (1927), la casa Sanfeliu (1927), el mercat del Centre (1930) i el garatge Oliveras (1930. A Carde-deu, la Torre Amat (1915) i el xalet d’Assumpció Tey (1924). A Barcelona, l’interiorisme de l’establiment de Vicente Ferrer y Cª (1915), la casa Felip Colldeflors (1921), el xalet per a Enric Rouquier (1921), la façana de la casa Moritz (1923-1924), l’e-difici Mariano Pidelaserra (1935) i el panteó de la família Amat (s/d). I, finalment, la Torre Vinyals (1918) a Cerdanyola del Va-llès i la Biblioteca Popular del Vendrell (1920).

21. L’edifici, guardonat amb la menció honorífica especial del Con-curso de Edificios y Establecimientos Urbanos de 1916, havia estat també un encàrrec de Vicente Ferrer y Cía. Anuario para 1917. Barcelona: Asociación de Arquitectos de Cataluña, 1917. p. 29.

22. Anuario para 1917. Barcelona: Asociación de Arquitectos de Cataluña, 1917. p. 39-44.

23. Pel que fa a la Casa Sanfeliu, se’n conserven quatre fotogra-fies del seu interior corresponents al rebedor, el menjador i una escala. El fons conté també altres imatges d’interiors, com el ja mencionat interiorisme per a Vicente Ferrer y Cª, però, per la seva condició d’espais privats, no ha estat possi-ble identificar-los tots amb projectes concrets.

24. SUÀREZ SERRANO, Alícia; VIDAL i JANSÀ, Mercè. Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt... p. 221-223.

25. PUIG GAIRALT, Ramon. “El Castell de Cornellà”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya . Núm. 263 (desembre 1916). p. 314-316.

26. PUIG GAIRALT, Ramon. “Una casa senyorial històrica: Vi-lalba”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Núm. 281-282 (juny-juliol 1918). p. 118-122.

27. PUIG GAIRALT, Ramon. “La casa pairal ‘Ca la Pubilla Ca-ses” Arquitectura i urbanisme. Núm. 2 (març 1932). s/p.

28. La Veu de Catalunya. 3 desembre 1930 (edició del vespre). p.5.

29. SUÀREZ SERRANO, Alícia; VIDAL i JANSÀ, Mercè. Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt... p. 30

30. Biblioteca de Catalunya. Fons fotogràfic Salvany. Interior de l’església de Santa Eulàlia a l’ Hospitalet de Llobregat, 1923. SaP_739_06; Biblioteca de Catalunya. Fons fotogràfic Salvany. Trona i altar a l’ Hospitalet de Llobregat, 1926. SaP_894_01.

31. El Museu de l’Hospitalet conserva, actualment, trenta-nou taules procedents de l’antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida.

32. SUÀREZ SERRANO, Alícia; VIDAL i JANSÀ, Mercè. Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt... p. 22.

21

L’IMPACTE DE LA LLEI 11/2017 DE REPARACIÓ

JURÍDICA DE LES VÍCTIMES DEL FRANQUIS-

ME A L’ARXIU NACIONAL

El 29 de juny de 2017 el Ple del Parlament de

Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de

reparació jurídica de les víctimes del franquisme. El

text consta d’un sol article que declara com a il·legals

els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit

d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de

Guerra de la IV Regió Militar, que varen actuar a

Catalunya entre els anys 1938 i 1978. Aquest fet

comporta la nul·litat de totes les sentències i

resolucions de les causes instruïdes i dels consells de

guerra dictats per causes polítiques a Catalunya pel

règim franquista.

La Llei, en les seves disposicions finals, autoritza

l’Arxiu Nacional de Catalunya a publicar la Llista

dels processos instruïts i les sentències dictades així

com també a actualitzar-la en cas de tenir

coneixement de processos que, per no haver-se’n

conservat testimoni a l’Arxiu del Tribunal Militar, no

apareguin a la llista.

El rol destacat que el text legislatiu assigna a

l’Arxiu, gràcies a la direcció i coordinació del

tractament arxivístic de la sèrie Procediments

Judicials Militars (Sumaríssims) duta a terme entre

els anys 2003 i 2011 a l’Arxiu del Tribunal Militar

Territorial Tercer de Barcelona, ens ha permès fer-

nos molt visibles entre la ciutadania amb la

publicació de la Llista de reparació jurídica de

víctimes del franquisme. Hem pogut comprovar de

primera mà l’interès que la publicació d’aquesta

Llista ha suscitat entre els nombrosos usuaris que

l’han consultada, alguns dels quals s’han posat en

contacte amb nosaltres perquè hi trobaven a faltar

alguna persona, per corregir alguna dada o bé per

resoldre qualsevol dubte sovint relacionat amb la

possibilitat d’accedir als sumaríssims o amb

l’emissió del document de nul·litat. El present

article, però, no només es vol centrar en analitzar què

ha significat per a l’Arxiu Nacional la publicació de

la Llista, sinó també què ha suposat aquesta per

altres actors com el Departament de Justícia i l’Arxiu

del Tribunal Militar Territorial Tercer, com s’ha

deixat sentir entre els mitjans de comunicació i

destacar la celebració d’actes de reparació de les

víctimes a vàries poblacions catalanes.

Consultes ciutadanes i actualització de la Llista de

reparació jurídica

Amb la publicació de la Llei al DOGC el dia 6 de

juliol de 2017, l’Arxiu Nacional feia pública la Llista

tal i com contemplava la disposició final primera del

text legislatiu. A partir d’aquest moment molts usuaris

es van posar en contacte amb l’Arxiu i durant la

primera setmana es superava el centenar de consultes

relacionades amb la Llista de reparació jurídica.

Lògicament, amb el pas de les setmanes i els mesos,

aquestes consultes van anar minvant, però a dia d’avui

hi segueixen havent usuaris que es posen en contacte

amb l’Arxiu per fer consultes relacionades amb la

Llista de reparació.

Part d’aquestes consultes responen a qüestions

d’informació general respecte de la publicació de la

Llista: Com consultar-la, com accedir als sumaríssims,

com obtenir el document de reparació jurídica, la

possibilitat de reutilitzar les dades, quin criteri s’havia

seguit per incloure o no persones a la Llista, etcètera.

La resta de consultes han anat encaminades a aspectes

concrets de la informació continguda a la Llista. Aquest

segon grup de consultes són les que han motivat que la

Llista de reparació s’hagi anat actualitzant amb una

periodicitat mensual i han comportat un treball més

acurat de verificació de dades i d’obtenció

d’informació complementària per part dels arxivers.

Si excloem les 449 consultes que hem agrupat dins

del terme genèric informació general en resten 301 que

analitzarem quantitativa i qualitativament. Per donar

resposta a aquestes consultes l’Arxiu va poder recórrer

a fons propis: Sobretot el fons Centre Penitenciari

d’Homes de Barcelona (Presó Model) (ANC1-236) i

també, de manera més excepcional, a l’Arxiu del

Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona per

consultar directament els expedients dels Procediments

Judicials Militars. Però sovint, la consulta d’aquestes

fonts no va ser suficient, especialment en aquells casos

on l’usuari ens informava de l’error en alguna dada

personal de les víctimes. En aquests casos la

col·laboració de la ciutadania va ser imprescindible i

l’aportació de documents va permetre a l’Arxiu

esmenar dades de la Llista, sobretot noms i cognoms

Consultes a l’Arxiu relacionades amb la Llista de reparació jurídica entre

07/07/2017 i 31/12/20181

Usuaris 633

Consultes 750

22

mal transcrits, amb la certesa de no cometre errors grà-

cies al testimoni d’aquests documents. D’aquestes 301

consultes 178 van ser positives i 123 negatives, ente-

nent per positives aquelles on la finalitat última de l’u-

suari es va acomplir a diferència de les negatives.

Tal i com es pot observar en el requadre anterior

destaquen numèricament les consultes d’usuaris

sol·licitant esmenar el nom i/o cognoms de víctimes o

bé incloure persones que no consten a la Llista. En el

primer cas 109 sol·licituds es van resoldre positivament

i 31 negativament. Les resolucions negatives sobretot

van ser fruit de la no presentació de la documentació

que l’Arxiu sol·licitava als usuaris i, en menor mesura,

per no tractar-se de la persona que l’usuari es pensava

que era.

Pel que respecta a afegir persones a la llista 38 van

ser positives i 78 negatives. L’elevat percentatge de re-

solucions negatives en aquesta casuística concreta de

consulta es va deure al fet que molts usuaris no tenien

del tot clar els criteris que la Llei 11/2017 va establir

perquè una persona pogués constar a la Llista de repa-

ració jurídica: Se’ns demanava que hi afegíssim perso-

nes jutjades pels Tribunals de Responsabilitats Políti-

ques, pel Tribunal Especial per a la Repressió de la Ma-

çoneria i el Comunisme, pel Tribunal d’Ordre Públic, i

altres instàncies judicials especials tan característiques

de la dictadura franquista però que no responien a la ju-

risdicció militar; persones jutjades per tribunals militars

però fora dels límits territorials de Catalunya; persones

desaparegudes, combatents o exiliades durant i després

de la Guerra Civil; etcètera. Pel que fa a les resolucions

positives destacar que gràcies a la col·laboració dels

usuaris s’han pogut afegir a la Llista 38 persones que

no constaven en la primera relació publicada el juliol

de 2017. Per afegir totes aquestes persones, en 33 casos

es va consultar el fons Centre Penitenciari d’Homes de

Barcelona (Presó Model) (ANC1-236) que va resultar

determinant per a la seva resolució positiva, si bé en 10

casos, proposats pel mateix usuari, calgué contrastar

aquesta informació amb la d’un altre fons custodiat al

nostre Arxiu: Delegació Provincial a Barcelona del Mi-

nisteri d’Educació i Ciència (ANC1-186). Les 5 perso-

nes restants, sobre les quals no vam poder obtenir in-

formació complementària a partir dels fons que custo-

diem, es pogueren afegir a la Llista a partir de la con-

sulta de la seva causa a l’Arxiu del Tribunal Militar (3)

o bé per la documentació aportada pels mateixos usua-

ris que resultà suficientment probatòria (2). Les 38 con-

sultes que van comportar afegir persones a la Llista van

ser fetes únicament per 11 usuaris. Destacar que entre

les persones afegides 10 varen ser executades. Si tenim

en compte que en el moment de publicar-se la guia dels

Procediments Judicials Militars Sumaríssims el 2015 la

xifra d’executats comptabilitzats a partir del fons con-

servat de l’Auditoria de Guerra ascendia a 3.358 perso-

nes , ara, amb les evidències proporcionades per altres

fonts, la xifra ha augmentat fins a 3.368 víctimes.

Tipus de consultes relacionades amb la Llista de reparació jurídica entre 07/07/2017 i 31/12/2018

Consulta Resolució positiva Resolució negativa Total

Informació general -- -- 449

Afegir persona a la Llista 38 78 116

Afegir a una altra causa una víctima que ja apareix a la Llista 4 0 4

Ampliar informació sobre víctima 6 0 6

Consulta sobre vincles de parentiu amb la víctima 11 9 20

Esmenar indult 2 0 2

Esmenar municipi de naixement i/o residència 3 1 4

Esmenar nom i/o cognoms 109 31 140

Esmenar sentència 1 3 4

Esmenar tipus de procediment 4 0 4

Excloure víctima de la Llista 0 1 1

Total 178 123 750

23

Dades obertes, trànsit web i xarxes socials

La Llista era publicada com a destacat a la pàgina

web de l’Arxiu el dia 7 de juliol de 2017 juntament

amb informació general relacionada amb la Llista, la

Llei 11/2017 i un enllaç al projecte dels Procediments

Judicials Militars de la mateixa web. Pocs dies després

s’hi afegia la Llista en dades obertes amb dos fitxers de

format xlsx i csv que també eren enllaçats des del Por-

tal de Dades Obertes de la Generalitat. Més endavant, a

l’abril de 2018, el conjunt de dades es publicava en

aquest mateix Portal de Dades Obertes.

Amb la publicació de les dades en obert es responia

a la demanda de part dels usuaris que s’havien posat en

contacte amb l’Arxiu perquè tenien interès en obtenir

dades concretes a partir de la reutilització de la infor-

mació de què disposava l’Arxiu. D’aquesta manera,

qualsevol persona, ha pogut obtenir lliurement dades de

les víctimes en funció dels seus interessos. Un cop pu-

blicades aquestes dades l’Arxiu ja no pot tenir coneixe-

ment de quin ús en fa cada un dels usuaris que accedeix

a aquesta informació, però tenint en compte la motiva-

ció d’algunes consultes ateses i per informacions apare-

gudes als mitjans deduïm que s’han fet moltes llistes a

partir dels municipis de naixement i/o residència de les

víctimes, però molt possiblement també se n’han fet al-

tres focalitzades amb el sexe, edat, professió o qualse-

vol altra dada d’aquestes persones.

En els següents requadres es recullen una sèrie de

dades relatives al trànsit web que ha tingut el destacat

de la Llista de reparació jurídica que ens permeten fer-

nos una idea de l’impacte que ha tingut la seva publica-

ció entre la ciutadania, quin percentatge representa

aquest volum de trànsit respecte el total de la pàgina

web de l’Arxiu, la mitjana de temps de consulta de les

visites o bé l’idioma de consulta escollit.

Les dades mostren la remarcable incidència que la

Llista va tenir en l’activitat de la web de l’Arxiu així

com també l’interès que va suscitar entre la ciutadania.

Durant la primera setmana a partir de la qual es dispo-

sen de dades de la web (10 dies després de la publica-

ció de la Llista i 5 des de la publicació de les dades

obertes) les visites van ascendir fins a 1.851. Dir que la

pàgina d’inici, en aquest mateix període, va tenir 1.130

visites quan habitualment és amb diferència l’apartat

més visitat de la web, fet molt indicatiu de l’interès que

va generar la publicació de la Llista.

Si ampliem el període de temps d’anàlisi de l’activi-

tat de la web (sempre partint del dia 17 de juliol de

2017) observem com el percentatge de visites del web-

site de la Llista respecte de tota la web de l’Arxiu va

disminuint progressivament si bé segueix tenint una in-

cidència destacada. És molt possible que les actualitza-

cions mensuals de la Llista fetes a partir de setembre de

2017 hi hagin contribuït en bona mesura. Durant el pri-

mer mes les visites van arribar a 3.963, xifra que se-

gueix sent superior a les visites de la pàgina d’inici:

3.236. Això ja no és així si analitzem els quatre mesos

posteriors a la publicació: 9.720 visites al website de la

Llista per 23.197 de la pàgina d’inici.

No va ser fins uns mesos després de la publicació que

el dataset de la Llista va ser incorporat en el Portal de

Dades Obertes de la Generalitat. El conjunt de dades

varen ser creades el 5 d’abril de 2018 i durant el primer

any va rebre un total de 937 visites i de 104 descàrregues.

Pel que fa a les reaccions a les xarxes socials desta-

car que també foren molt elevades si tenim en compte

els impactes que habitualment tenen els posts i piulades

de l’Arxiu. A dia d’avui, les reaccions a les

actualitzacions mensuals de la Llista, segueixen sent

considerables.

Però més enllà de les xifres pensem que sobretot

cal destacar el contingut d’alguns dels comentaris que

les persones varen fer en les seves reaccions a les xar-

xes: Moltes mostres d’emoció en comprovar la presèn-

cia de familiars a la Llista i també d’agraïment cap el

Parlament, el Govern i l’Arxiu Nacional per haver-ho

Visites al destacat Llista de reparació jurídica de víc-times del franquisme (17/07/2017 – 23/07/2017)

Total %

respecte Web ANC

Temps mig

visita Català Castellà

1.851 39,17% (4.725)

8,17 minuts

1.520 331

Visites al destacat Llista de reparació jurídica de víc-times del franquisme (17/07/2017 – 16/08/2017)

Total %

respecte Web ANC

Temps mig

visita Català Castellà

3.963 29,84% (13.280)

8,58 minuts

3.297 666

Visites al destacat Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme (17/07/2017 – 16/11/2017)

Total %

respecte Web ANC

Temps mig

visita Català Castellà

9.720 18,5%

(52.537) 6,92

minuts 8.053 1.667

24

fet possible.

Participació de l’ANC a jornades

L’impacte de la publicació de la Llista lògicament

no va passar desapercebut entre el sector professional

dels arxivers i gestors de documents. La tasca duta a

terme per l’Arxiu Nacional per donar compliment a la

Llei 11/2017 juntament amb el tractament d’altres fons

propis importants per testimoniar la repressió franquis-

ta, ha volgut ser conegut de primera mà pels professio-

nals del sector. D’aquesta manera l’Arxiu va participar

a les II Jornades sobre Arxius, Drets Humans i Vícti-

mes del Franquisme que es varen celebrar a Madrid els

dies 9 i 10 de març de 2018 organitzades per la Funda-

ción 1º de Mayo, la Fundación Francisco Largo Caba-

llero, la Plataforma Comisión de la Verdad i la Federa-

ción de Asociaciones de Archiveros, Bibliotecarios, Ar-

queólogos, Museólogos y Documentalistas (ANABAD)

amb la ponència Proyectos archivísticos de recuperaci-

ón de la memòria històrica en el ANC. També a les

VIII Jornades d’Arxivers Sense Fronteres: Arxius con-

tra la impunitat celebrades a Barcelona els dies 23 i 24

de novembre l’Arxiu va participar a la taula rodona

Vulneració de drets humans, justícia i reparació.

Documents de reparació jurídica emesos pel Depar-

tament de Justícia

Un temps després de l’aprovació de la Llei i la pu-

blicació de la Llista, des de mitjans de setembre de

2017, el Departament de Justícia va començar a emetre

el document de reparació jurídica de les víctimes del

franquisme. Es tracta d’un document oficial que deixa

constància de la nul·litat de les sentències i resolucions

patides per totes les persones incloses a la Llista de re-

paració. El document i la Llista són les dues potes que

materialitzen la Llei 11/2017. Aquest document el pot

sol·licitar qualsevol persona amb independència del

vincle de parentiu que pugui tenir o no amb la víctima.

Des del mes de setembre de 2017 fins a 31 de desembre

de 2018 el Departament va rebre 3.023 sol·licituds d’e-

missió d’aquest document. Les sol·licituds van ser fetes

per 1.997 persones i corresponien a 2.737 persones en-

Impactes i abast de les piulades de la publicació de la Llista, de les dades obertes i de les actualitzacions a twitter 2

Piulades Impactes Impressions

Publicació de la Llista a

07/07/2017 247 322.760

Publicació de les dades ober-

tes a 12/07/2017 121 163.658

1a actualització de la Llista

08/09/2017 97 474.454

2a actualització de la Llista

11/10/2017 66 16.448

3a actualització de la Llista

09/11/2017 87 680.171

4a actualització de la Llista

11/12/2017 85 93.615

Impactes i abast dels posts de la publicació de la Llista, de les dades obertes i de les actualitzacions a facebook

Posts Impactes

Persones

d’abast

Publicació de la Llista a

07/07/2017 292 18.438

Publicació de les dades ober-

tes a 12/07/2017 129 6.624

1a actualització de la Llista

08/09/2017 76 2.366

2a actualització de la Llista

11/10/2017 46 1.209

3a actualització de la Llista

09/11/2017 48 1.140

4a actualització de la Llista

11/12/2017 40 1.212

Document de reparació jurídica de Joaquín Berenguer Santos emès pel Departament de Justícia de la Generalitat.

25

causades pels tribunals militars. Aquesta xifra confirma

la importància que té per a moltes persones, especial-

ment per totes aquelles amb vincles de parentiu amb les

víctimes, que les institucions públiques reparin jurídica i

socialment les injustícies sofertes en el passat per una

col·lectivitat.

Augment d’usuaris a l’Arxiu del Tribunal Militar

Territorial Tercer de Barcelona

Des de l’any 1988 el Tribunal Militar Territorial

Tercer de Barcelona és l’encarregat de custodiar el fons

documental generat per l’extingida Auditoria de Guerra,

però no és fins l’any 1997 que l’Arxiu del Tribunal

comença a autoritzar les sol·licituds d’usuaris per acce-

dir a la consulta dels Procediments Judicials Militars. A

la següent graella es poden apreciar les dades de con-

sultes d’usuaris i també l’emissió de certificats

sol·licitats per ciutadans per acreditar haver patit con-

demnes. Les primeres dades són de l’any 2003, moment

d’inici del tractament del fons de l’Auditoria de Guerra,

i arriben fins el 2018:

Les dades d’activitat de l’Arxiu són molt clares:

L’any 2017, coincidint amb la publicació de la Llista el

mes de juliol, és el que es varen fer més consultes:

3.442. Aquest xifra significa un augment del 74,19%

respecte de les consultes servides durant l’exercici

anterior i un augment del 20,39% respecte les consultes

de l’any 2012, que fins a 2017 és el que havia registrat

una major activitat.

Presència en els mitjans de comunicació

Premsa escrita en les seves edicions digitals i en paper,

emissores de ràdio i fins i tot algun canal de televisió no

varen restar aliens a la publicació de la Llista. De la

mateixa manera que pocs dies abans la premsa s’havia fet

ressò de l’aprovació de la Llei al Parlament, la publicació

de la Llista per part de l’Arxiu Nacional també aconseguí

de captar l’atenció dels mitjans de comunicació. El mateix

dia 7 de juliol o bé l’endemà, bona part de la premsa

escrita d’àmbit català en publicava la notícia: El diari Ara,

El Punt Avui, el Món, Nació digital, El Nacional o

Vilaweb en són alguns exemples, però també rotatius

d’àmbit estatal com El País, El Periódico o La Vanguardia

donaven la notícia, ja fos a les seves edicions catalanes o

bé estatals. Pel que respecte a les emissores de ràdio

RAC1 i Catalunya Ràdio, emissores més escoltades a

Catalunya segons l’EGM, varen fer-se ressò de la

publicació. Per últim, destacar que TV3 va incloure al TN

vespre un reportatge l’endemà de la publicació. Aquest va

consistir en dues entrevistes a familiars de víctimes que es

podien veure consultant la Llista a casa seva. En totes

aquestes notícies es feia constar que l’Arxiu Nacional era

Fitxes de llibertat condicional (homes): BELLIDO – BERICAT. (Fitxa personal de Joaquín Berenguer Santos). Fons Delegació Pro-vincial a Barcelona del Patronat de Ntra. Sra. de la Mercè. CAT ANC1-229-T-1343

Certificats emesos i procediments consultats a

l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona3

Any Consultes Certificats

2003 558 224

2004 729 658

2005 1.455 289

2006 1.913 252

2007 1.307 291

2008 1.355 210

2009 1.287 159

2010 1.039 109

2011 2.386 33

2012 2.859 20

2013 2.775 15

2014 2.295 139

2015 2.653 38

2016 1.976 24

2017 3.442 36

2018 2.242 47

26

la institució encarregada de fer pública la Llista.

Actes de reparació en diverses poblacions catalanes

La publicació de la Llista en dades obertes ha per-

mès a molts usuaris reutilitzar la informació d’aquesta

segons les seves preferències i ha estalviat a l’Arxiu les

consultes que aquests usuaris li haurien fet en cas de no

haver fet accessibles les dades a través de la xarxa. Un

dels usos que s’ha fet d’aquestes dades ha estat el d’ela-

borar llistes de víctimes a partir de criteris geogràfics

de procedència d’aquestes. Les dades en obert perme-

ten conèixer el municipi, la comarca, la província, la

comunitat autònoma, el país i fins i tot, en alguns casos,

la pedania o entitat menor descentralitzada de naixe-

ment o de residència de les víctimes. Hem tingut conei-

xement d’aquesta preferència perquè alguns usuaris han

contactat amb l’Arxiu manifestant aquesta inquietud,

per la publicació de llistes de víctimes de determinada

procedència geogràfica (sobretot de municipis i comar-

ques) a la xarxa i per l’aparició de notícies en els mit-

jans de comunicació fent ressò de la celebració d’actes

de reparació a diverses poblacions catalanes.

Cal destacar aquests actes locals organitzats per

Ajuntaments o, en algun cas, per entitats privades com

un exemple més de la transcendència que l’aprovació

de la Llei ha tingut entre la societat. Aquests actes, d’u-

na gran càrrega simbòlica, suposen una escenificació de

la reparació jurídica de les víctimes en els llocs on va

transcórrer la seva vida i l’apropa als seus familiars.

Sovint, aquests actes, han consistit en l’entrega del do-

cument de reparació jurídica a familiars per part d’auto-

ritats municipals. Cardona, Tivissa, Arbúcies, Sant Cu-

gat del Vallès, Parets del Vallès, Banyoles però també

la Delegació Territorial de la Generalitat a Tarragona o

el mateix Govern de la Generalitat amb els descendents

de Lluís Companys en són alguns exemples. Mencionar

també el memorial del camp de la bota de Barcelona,

amb la peculiaritat que els noms dels més de 1700 afu-

sellats inscrits en el parapet no es van poder obtenir de

les dades obertes de la Llista. En aquestes no hi consta

el lloc de l’execució, però sí que van ser utilitzades per

contrastar que els noms de tots els afusellats aconse-

guits a partir d’altres fonts constessin a la Llista com a

garantia de veracitat.

L’anàlisi de les dades de l’Arxiu en relació a la pu-

blicació de la llista, l’interès mostrat per la ciutadania,

els mitjans de comunicació i els arxivers-gestors de do-

cuments i l’impacte de la publicació en altres instituci-

ons ens ha permès copsar la importància que ha tingut

per a moltes persones la reparació jurídica i social de

les víctimes que ha suposat l’aprovació de la Llei al

Parlament, la publicació de la Llista i l’emissió dels do-

cuments de reparació jurídica. Si bé les condemnes so-

fertes per les víctimes són irreversibles, la reparació pú-

blica d’aquestes ha de ser una obligació en qualsevol

societat democràtica.

Jaume Vila Palà

Notes

1. Tant sols hi ha les consultes rebudes per correu electrònic. No estan computades les consultes ateses telefònicament o fetes a través de les xarxes socials.

2. Informació extreta de la pàgina Web Serveis digitals de la Di-recció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalu-nya: http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat/#/home

3. Informació facilitada per l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona.

27

NOUS INGRESSOS DE DOCUMENTACIÓ DEL

SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

Entre juliol de 2018 i juliol de 2019, el Servei Mete-

orològic de Catalunya ha ingressat un total de 1.277

documents, datats entre 1933 i 1948, continuant així les

transferències iniciades el 18 de desembre de 2015.

Els documents ingressats van ser lliurats al SMC

pels hereus dels observadors meteorològics, que els ha-

vien conservat en els seus domicilis particulars, per tal

de preservar-los i difondre’ls.El SMC encarrega les tas-

ques inicials de neteja i condicionament de la docu-

mentació a l’Escola Superior de Conservació i Restau-

ració de Béns Culturals de Catalunya. La documentació

ingressada és constituïda per:

191 observacions diàries i mensuals realitzades en-

tre 1943 i 1948 per l’observador Gabriel Viñas i

Juncà a la seva Granja Avícola ubicada a Taradell i

conservades primer per la filla de l’observador i

després per Manel Dot, observador meteorològic de

Vic.

1.086 cartes del temps amb la informació meteorolò-

gica diària entre 1933 i 1938 lliurades, per a la seva

impressió i posterior publicació, pel Director del

SMC Eduard Fontserè a Francesc Folch propietari de

l’empresa Gràfiques Folch, i conservades pels néts

del litògraf Laura i Ramon Folch.

Manquen alguns exemplars. Cada làmina, està dividi-

da en dues parts. La part superior conté dos mapes amb

la situació sinòptica del dia, fet a mà alçada, tant

d’Europa com de Catalunya.

La part inferior conté una taula amb dades meteoro-

lògiques de diferents punts de Catalunya (estat del cel,

vent, temperatura, estat del mar, temperatura i observa-

cions vàries), i a sota la taula de dades consta un petit

resum del pronòstic per l’endemà.

Atès l’afebliment del suport dels documents origi-

nals, un cop completades les tasques de restauració als

laboratoris de l’ANC, és prevista la seva digitalització

per tal de posar-la a l’abast de la ciutadania.

Marc-Aureli Berenguer Casulleras

Observatori de la Granja Avícola Vinyes de Taradell

Observacions

meteorològiques diàries 1943-1948 71 documents

Observacions

meteorològiques mensuals 1943-1948 61 documents

Observacions

diàries d’insolació 1944-1948 59 documents

Cartes del temps lliurades pel Director del Servei Meteo-rològic de Catalunya Eduard Fontserè a l’empresa Gràfiques Folch per a la seva impressió i publicació

Mapes de les situacions sinòpti-ques d’Europa i de Catalunya, i taules amb les dades meteorolò-giques de les diferents estacions de Catalunya i de Barcelona

1933-1938 1.086

documents

Figura 1. Observator i Granja Vinyes. Observacions diàr ies-horàries d’insolació i irradiació solar. Juny 1947. CAT/ANC1-1180-T298, Fons Servei Meteorològic de Catalunya

L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (ANC) RE-

NOVA EL CERTIFICAT DE QUALITAT D’ACORD

AMB LA NORMA ISO 9001:2015

L’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) compta des

de l’any 2004 amb un Sistema de Gestió de la Qualitat

certificat, d’acord amb la Norma ISO 9001. L’objectiu

d’aquest Sistema de Qualitat és doble:

1. La millora contínua dels processos de treball i de la

qualitat dels serveis que ofereix el centre.

2. L’orientació de l’organització cap a la satisfacció

dels destinataris dels serveis, les persones usuàries

de l’arxiu.

El manteniment del Sistema de Gestió de la Qualitat

es recolza, principalment, en dos elements:

L’estratègia de la millora contínua.

L’avaluació del Sistema de Qualitat mitjançant les

auditories de control.

Durant l’any 2018 l’ANC va dur a terme una sèrie

d’accions per tal d’adequar el seu Sistema de Gestió de

la Qualitat a la nova versió de la Norma ISO 9001:2015

que ha incorporat canvis importants, com ara l’enfoca-

ment basat en l’anàlisi dels riscos i de les oportunitats.

Un altre canvi destacable de la nova versió de la norma

és la introducció de l’anàlisi i la comprensió de les ne-

cessitats i de les expectatives de les parts interessades.

L’organització ha de determinar les parts interessades

per al sistema de gestió de la qualitat i els requisits per-

tinents d’aquestes per al sistema.

Els passats 27 i 28 de març l’empresa de certificació

TÜV Rheinland va realitzar una nova Auditoria de re-

certificació del Sistema de Gestió de la Qualitat im-

plantat a l’ANC i la seva adequació a la Norma ISO

9001 Sistemes de gestió de la qualitat. Requisits.

L’auditor va emetre un Informe favorable d’audito-

ria i va recomanar la renovació del Certificat de Quali-

tat que l’ANC va obtenir per primer cop el mes d’abril

de l’any 2004. Amb aquesta recertificació es dona con-

tinuïtat a la política de qualitat de l’ANC i acredita que

el seu sistema compleix els requisits que estableix la

Norma ISO 9001:2015.

El compromís de la direcció i la col·laboració i im-

plicació del personal de l’ANC han estat bàsics per as-

solir la recertificació.

Rosa Maria Cruellas i Serra

Responsable de qualitat

LA CATALOGACIÓ DE LA COL·LECCIÓ BIBLIO-

GRÀFICA DE MARTÍ DE RIQUER

La Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya po-

sa a disposició dels usuaris diverses col·leccions biblio-

gràfiques procedents de personalitats rellevants de la

historiografia i la cultura catalanes. Entre les col·lec-

cions recentment catalogades destaca la Col·lecció bi-

bliogràfica de Martí de Riquer. Aquesta col·lecció que

ara us presentem recull un bon nombre de publicacions,

monografies principalment, de l’àmbit de la història i

l’heràldica.

El productor de la col·lecció: Martí de Riquer

Martí de Riquer i Morera, comte de Casa Dávalos

(1914-2013), estudiós de la literatura en llengua ro-

manç, fou una de les autoritats més reconegudes en

l’àmbit filològic català, espanyol i europeu.

28

Figura 2. Car ta del temps. 19 de març de 1938. CAT/ANC1-

1180-T211, Fons Servei Meteorològic de Catalunya

29

Professor de la Universitat de Barcelona des de

l’any 1941 es va doctorar a Madrid l’any 1945. Va for-

mar part de destacades institucions acadèmiquescom

ara: la Real Academia Española, Reial Acadèmia de

Bones Lletres de Barcelona, de la que fou president,

Real Academia de la Historia, Real Academia Sevillana

de Buenas Letras, Centre de Cultura Valenciana, Hispa-

nic Society of America, entre d’altres. La seva trajectò-

ria i la seva obra el van fer mereixedor de diversos pre-

mis i reconeixements com ara: el Premi Nacional d’as-

saig de les Lletres Espanyoles, el Premi Príncep d’Astú-

ries de Ciències Socials el 1997, la Creu de Sant Jordi

el 1992, el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles de

l’any 2000, i els honoris causa per la Universitat de Lie-

ja i la Sapienza de Roma, el 1990. Va iniciar-se com a

escriptor en el periodisme cultural a la revista La Publi-

citat i amb la publicació l’any 1934 d’una obra sobre

l’humanisme a Catalunya. Amb l’esclat de la Guerra

Civil entrà al Servei per a la Recuperació del Patrimoni

de la Generalitat de Catalunya, en el servei de recupe-

ració d’arxius, dirigit per Agustí Duran i Sampere.

L’any 1937 va fugir a França i posteriorment va anar

a Burgos on col·laborà en la primera etapa de la revis-

ta Destino. Finalment s’integrà a l’exèrcit franquista i

participà a la Batalla de l’Ebre. Un cop acabada la guer-

ra continuà col·laborant en la revista Destino, així com

en el diaris La Vanguardia i Solidaridad Nacional i par-

ticipà activament en la política cultural del règim fran-

quista, ocupant càrrecs a la Delegación de Prensa y Pro-

paganda franquista a Barcelona (1940-1942). Cal desta-

car el seu paper com a defensor de la llengua i la cultura

catalanes des de dins del règim franquista, especialment

a partir de l’any 1946, aconsellant l’oficialització i el re-

coneixement del català en un informe secret encarregat

pel Consejo Nacional del Movimiento. En l’època de la

transició, va participar en la política com a senador a

les Corts espanyoles per designació reial en la legislatu-

ra constituent (1977-1979) i integrant-se l’agost de 1978

al grup del Senat de l’Entesa dels Catalans, encapçalat

pel senador Josep Benet i Morell. La seva obra és exten-

sa. Publicà nombroses edicions de clàssics catalans i

castellans precedides sovint d’estudis exhaustius.

Fou el propulsor de la Història de la literatura catala-

na (1964-87), de la qual redactà els tres primers volums.

Descripció i contingut de la col·lecció

La Col·lecció bibliogràfica de Martí de Riquer va in-

gressar a l’ANC l’any 2015. Es tracta d’una col·lecció

aplegada per Martí de Riquer com a resultat de la seva

activitat acadèmica en l’àmbit de l’heràldica i la història

medieval. Està formada per 1.428 monografies i 34 tí-

tols de revistes, ocupant 50 metres de prestatgeria. En

destaca la col·lecció de llibres d’heràldica, temàtica de

la qual es conserven alguns exemplars únics de les bi-

blioteques del nostre entorn. La majoria de les obres

que l’integren es van publicar a partir del 1950, tot i que

s’inclouen unes 250 obres publicades durant la primera

meitat del segle XX. Cal destacar el conjunt d’obres an-

teriors a l’any 1900, constituït per 114 volums publicats

al segle XIX i 7 volums més antics, dels segles XVII i

XVIII.. L’abast geogràfic i la llengua en que estan escri-

tes les obres és bàsicament l’espanyol, en castellà (56 %

dels títols) i en català (18 % dels títols).

També s’inclouen títols en francès (10 %), anglès

( 6,8 %) i en altres llengües com l’italià i l’alemany.

Cal destacar que moltes de les obres publicades fora

del nostre abast geogràfic són obres sobre heràldica eu-

ropea, algunes de les quals obres cabdals d’aquesta dis-

ciplina. A tall d’exemple s’esmenten alguns títols: The

Art of heraldry : an encyclopaedia of armory d’Arthur

Charles Fox-Davies (Londres, 1986) ; Traité d’héraldi-

que de Michel Pastoureau (Paris, 1979) ; V. & H. V.

Rolland’s supplement to the armorial général / de J. B.

Rietstap (Londres, 1969-1971); Bibliographie généalogi-

que, héraldique et nobiliarie de la France : des origines

à nos jours, imprimés et manuscrits / Gaston Saffroy

(Paris, 1968-1979) ; Boutell’s heraldry (Londres, 1973).

La temàtica de les obres publicades abans de 1900

és principalment la història medieval. Entre d’altres:

Estudios de indumentaria española concreta y compa-

rada: cuadro histórico especial de los siglos XIII y XIV

de José Puiggarí (Barcelona, 1890); Historia de las Es-

cuadras de Cataluña : su orígen, sus proezas, sus vi-

cisitudes, intercalada con la vida y hechos de los mas

30

31

célebres ladrones y bandoleros de José Ortega Espinós

(Barcelona, 1859) ; Viage literario a las iglesias de Espa-

ña de Joaquín Lorenzo Villanueva (Madrid, 1803-1852).

També cal fer esment també de les obres més antigues

que integren la col·lecció: Summari, index o epitome

dels admirables y nobilissims titols de honor de Catha-

lunya, Rossello y Cerdanya y de les gracies, priuilegis,

prerrogatiues, preheminencies, llibertats è immunitats

gosan segons les propries y naturals lleys ... compost per

lo doctor Andreu Bosch (Perpinyà, 1628); Relación de

las fiestas que hizo el Colegio de la Compañía de Iesus

de Girona en la canonización de su Patriarca San Igna-

cio, i del Apostol de la India San Francisco Xavier, i la

beatificacion del angelico Luis Gonzaga: con el torneo

poetico mantenido i premiado por Don Martin de Agu-

llana ... por Francisco Ruiz natural (Barcelona, 1623);

Ciencia heroyca, reducida a las leyes heráldicas del bla-

son: ilustrada con exemplares de todas las piezas, figu-

ras y ornamentos de que puede componerse un escudo de

armas interior y exteriorment (Madrid, 1780); Adarga

catalana: arte heraldica y practicas reglas del blason:

con exemplos de las piezas, esmaltes y ornatos de que se

compone un escudo, interior y exteriormente de Francis-

co Xavier de Garma y Duràn (Barcelona, 1753). Final-

ment formen part de la col·lecció 34 títols de publicaci-

ons periòdiques algunes de les quals bastant completes

com ara el Boletín de la Real Academia Española

(1914-2012) i el Boletín de la Real Academia de las

Buenas Letras (1901-1992/1995-2004). El tractament

s’ha realitzat seguint les pautes i la normativa habituals

del catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Ge-

neralitat de Catalunya (BEG) i del Catàleg Col·lectiu de

les Universitats Catalanes (CCUC). La Col·lecció bibli-

ogràfica de Martí de Riquer permet oferir un conjunt

bibliogràfic especialitzat en heràldica, així com també

en obres d’història medieval, esdevenint un recurs in-

formatiu molt destacat pels estudiosos de l’heràldica, de

la història medieval i en especial, de la història de Cata-

lunya i dels països de la Corona d’Aragó. Per consultar

els registres catalogràfics d’aquest fons podeu accedir a

través de la Web de l’Arxiu Nacional de Catalunya o bé

mitjançant l’enllaç directe al catàleg de la Biblioteca de

l’ANC dins el catàleg de les Biblioteques Especialitza-

des de la Generalitat de Catalunya (BEG): i fer una cer-

ca per “col·lecció especial” introduïnt el Valor Fons

1142 o a través del catàleg de la Biblioteca de l’ANC

dins del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Cata-

lunya (CCUC).

Susana Penelo Werner

32

RESTAURACIÓ DE 1000 DIBUIXOS I PLÀNOLS

DEL FONS 737, JOSEP PUIG I CADAFALCH

L’Arxiu Nacional de Catalunya ha restaurat durant

l’any 2019 1000 dibuixos i plànols del Fons Josep Puig

i Cadafalch. Es tracta d’un fons molt extens que des de

l’any 2007 es conserva a l’ANC i sobre el qual es van

programant actuacions cada any per tal de poder tractar

els 51,3 metres lineals que el constitueixen (5950 imat-

ges i prop de 10.000 dibuixos i plànols). Amb l’actua-

ció feta aquest any 2019 s’ha assolit la restauració d’a-

proximadament 5.800 dibuixos i plànols.

El tractament de conservació – restauració dels 1000

dibuixos i plànols ha consistit primer de tot, en realitzar

un estudi dels tipus de suports i formats que constituïen

aquest fons, i en determinar l’estat de conservació en

que es trobaven. A partir d’aquest estudi previ, s’ha de-

terminat que l’estat de conservació en general era do-

lent, ja que es tractava de documents de gran format, di-

fícils de manipular, amb papers molts diversos, alguns

dels quals molt degradats per la seva pròpia composició.

Entre els diferents suports que s’han trobat en

aquesta intervenció sobre el fons de Josep Puig i Cada-

falch, destaquen el paper d’estrassa, paper sulfuritzat

(vegetal), ceba, glassine, paper d’aquarel·la, paper de

dibuix, paper pasta mecànica, tela plànol encerada.

Pel que fa a les tècniques que s’han trobat també

són molt diverses: llapis grafit, tinta xinesa, aquarel·la,

llapis de colors, guaix, tintes ferrogàl·liques, carbó,

pastell, cianotípia...

Aquesta varietat ha fet que el procés de conservació

– restauració hagi estat molt divers depenent del suport,

la tècnica, i la degradació que patien.

Les degradacions més habituals han estat la presència

de brutícia superficial generalitzada, la fragilitat del su-

port per la pròpia composició del paper; i sobretot estrips

i manques de suport degudes a aquesta fragilitat, i també,

a un mal emmagatzematge possiblement accentuat pel

fet de tractar-de de documentació de gran format.

El procés de conservació – restauració realitzat so-

bre aquest fons, tenint en compte el gran volum de pe-

ces que compren, ha estat el de realitzar les intervenci-

ons estrictament necessàries per a la bona conservació

dels documents. S’ha fet una valoració dels 1000 dibui-

xos i plànols en la qual s’ha tingut en compte la neces-

sitat de realitzar o no una neteja humida de totes les

peces, arribant a la conclusió que només es faria aques-

ta sobre les peces que realment ho necessitessin, i ha-

vent comprovat amb anterioritat la solubilitat de tintes.

S’ha aprofitat també aquesta la neteja humida, per eli-

minar antigues reparacions o suports secundaris que

malmetien els documents originals.

Figures 1 i 2. Mostres de diferents tipus de papers trobats.

33

En línies generals, els processos realitzats han estat

els següents:

Documentació gràfica i visual

Neteja mecànica en sec

Neteja humida (valoració peça per peça de la neces-

sita de realitzar-la)

Consolidació d’estrips i manques de suport

Aplanat

Sistema de protecció

Un cop restaurats els documents, s’han col·locat dins

de camises de paper de conservació.

No s’ha fet una camisa per cada document tenint en

compte el gran nombre de peces que constitueixen

aquest fons, que ens augmentaria molt el volum i no es

podria tornat a col·locar dins les carpetes originals, que

ja eren de conservació, i l’encariment que suposaria el

tractament per la quantitat de material que seria neces-

sari. S’han agrupat els documents per projectes i se’ls

ha fet una camisa a tots ells.

Si dins d’algun projecte hi havia algun document

que no hagés d’estar en contacte amb la resta (per

exemple cianotípies), se’ls ha fet una camisa individual.

La documentació col·locada dins de les carpetes, es

conservarà en un dels dipòsits de planeres de que dis-

posa l’Arxiu Nacional de Catalunya, on es garanteixen

els paràmetres de temperatura i humitat relativa per a

la seva òptima conservació.

Aquesta intervenció l’ha dut a terme l’empresa ex-

terna BBlasi Conservació/Restauració patrimoni docu-

mental i obra gràfica. Aquesta empresa ha estat treba-

llant aquest fons a les instal·lacions de l’Arxiu Nacio-

nal de Catalunya, seguint els criteris d’intervenció

marcats per l’Àrea de Restauració, durant un període de

3 mesos. Cal dir que les tasques han estat realitzades

per tres tècnics conservadors – restauradors, amb acre-

ditada experiència en el tractament de documentació

sobre paper i de gran format.

Gemma Goicoechea Foz

Figures 3 i 4. Mostres de diferents tipus de papers trobats i estat de conservació en que es trobaven.

Figures 5 i 6. Neteja en sec i neteja humida

PARTICIPACIÓ DE L’ARXIU NACIONAL DE CA-

TALUNYA A LA TAULA RODONA REPARACIÓ

JURÍDICA I SOCIAL DEL XVII CONGRÉS D’ARXI-

VÍSTICA I GESTIÓ DE DOCUMENTS.

Entre els passats dies 9 i 12 de maig es va celebrar a

Sant Feliu de Guíxols la cita bianual del Congrés d’Ar-

xivística i Gestió de Documents de Catalunya organitzat

per l’Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de

Catalunya. La XVII edició del Congrés, titulada l’Arxiu

Social: de Servei a Comunitat, va ser un gran èxit: Va

comptar amb un elevat nombre d’inscrits, un ampli ven-

tall de ponents vinguts d’arreu, un destacat programa so-

cial, va fer sortir al carrer els arxius en la primera fira ar-

xivística del país i ,fins i tot, va comptar amb la partici-

pació del President de la Generalitat, el Molt Honorable

Senyor Joaquim Torra i Pla, en el seu acte de clausura.

Per tot això, des de l’Arxiu Nacional, volem felicitar als

comitès científic i organitzador del Congrés.

L’Arxiu Nacional va ser convidat a prendre part en

el Congrés a la taula rodona Reparació Jurídica i Social

juntament amb Arxivers Sense Fronteres, Arxiu Gene-

ral de la Diputació de Barcelona i l’Associació Inno-

vation and Human Rights.

La taula rodona tenia com a objectiu girar al vol-

tant del paper que els arxius poden exercir en la repa-

ració jurídica i social de víctimes de conflictes, de rè-

gims polítics, etcètera a partir dels fons documentals

que custodien, posant un especial èmfasi en la publi-

cació de dades a la xarxa amb formats reutilitzables i

accessibles així com també en l’ús d’eines innovado-

res que permetin fer arribar tota aquesta informació a

un ventall més ampli d’usuaris.

Núria Carreras (AsF) va encetar la taula rodona fent

un estat de la qüestió del rol dels arxius en la reparació

jurídica i social a casa nostra però també en altres paï-

sos, centrant-se sobretot en els diferents projectes im-

pulsats des de l’Associació, especialment a l’Amèrica

34

Figura 1. Taula rodona del dissetè Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya organitzat per l’Associació d’Arxivers –

Gestors de Documents de Catalunya.

35

Llatina. Però també, com a contrapunt, alertava que en-

cara queda molta feina per fer en els arxius per tal de

fer accessibles a la ciutadania molts fons documentals

que testimonien situacions de repressió i reivindicava la

implicació de les administracions perquè les lleis de

memòria històrica esdevinguin una verdadera eina de

reparació jurídica i social i no siguin només un instru-

ment de propaganda política.

La va seguir l’Anna Bel Cañabate (DIBA) presen-

tant el primer estudi de cas basat en el treball de les ar-

xiveres de la Diputació sobre el fons de la Casa de la

Maternitat: Han reconstruït el lligam entre els diversos

expedients i registres d’aquest fons documental que, de

manera premeditada, varen ser elaborats per no poder

ser relacionats entre ells i així no deixar evidències dels

vincles entre els nadons adoptats i les seves mares bio-

lògiques. Això ha permès a moltes persones adoptades,

ja fos de manera voluntària o bé forçada, recuperar la

seva identitat real i conèixer les seves dades de filiació

biològica a partir de la informació continguda en els

expedients clínics d’obstetrícia i expedients de filiació

biològica. D’aquesta manera, des de l’Arxiu, s’ha po-

gut donar compliment al mandat del llibre segon del

Codi Civil de Catalunya que obliga a les Administraci-

ons Públiques a facilitar a les persones adoptades les

seves dades de filiació biològica en cas de disposar-ne i

de ser sol·licitades per l’interessat.

Concha Catalán (IHR) va presentar l’ambiciós pro-

jecte d’aquesta Associació, sense ànim de lucre i for-

mada per persones voluntàries, consistent en crear una

base de dades centralitzada, referenciada i accessible de

les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista.

En el moment de celebrar-se la taula rodona la base de

dades pràcticament arribava als 700.000 registres.

Va destacar que el projecte no seria viable sense la

bona feina que es fa des dels arxius, però també expo-

sava les dificultats amb què es troben per accedir a la

documentació motivades per la legislació vigent en ma-

tèria de protecció de dades.

En aquest sentit va reivindicar l’accés a fitxers exis-

tents de deportats i presos que els seus titulars no poden

difondre per contenir dades personals sensibles.

Jaume Vila (ANC), va tancar la taula rodona presen-

tant el tercer estudi de cas basat en l’anàlisi de l’impac-

te social de la publicació de la Llista de reparació jurí-

dica de víctimes del franquisme per part de l’Arxiu Na-

cional en aplicació de la Llei 11/2017.

A partir de dades del trànsit web, de les reaccions a

les xarxes socials o de consultes d’usuaris es constatava

aquest interès amb xifres concretes, però també s’ana-

litzaven altres aspectes que anaven més enllà de l’acti-

vitat de l’Arxiu com el ressò mediàtic que va tenir en

molts mitjans de comunicació la publicació de la Llista,

l’elevat nombre de documents de reparació jurídica

emesos pel Departament de Justícia o bé l’augment

d’usuaris a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Ter-

cer de Barcelona per poder consultar els procediments

judicials militars (sumaríssims).

També es va posar l’accent en l’ús de les noves tec-

nologies com a mitjà de reparació social: La publicació

de la Llista en dades obertes, que ha permès a molts

usuaris fer-se seva aquesta informació i poder-la reuti-

litzar, i l’elaboració de dos mapes a partir de la plata-

forma instamaps on apareixen representades totes les

persones executades a Catalunya com a resultat de les

sentències dictades en Consells de Guerra.

Per últim, només ens queda aprofitar aquestes línies

per agrair públicament a l’Associació d’Arxivers – Ges-

tors de Documents de Catalunya haver-nos convidat a

prendre part en el Congrés.

Jaume Vila Palà

36

Altés i Aguiló, Francesc Xavier. Sis segles de Pu-

blicacions de l’Abadia de Montserrat / Francesc

Xavier Altés i Aguiló, Josep Massot i Muntaner, Jo-

sep Faulí. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de

Montserrat, 2018. 243 p.

Arnàs, Genís. Mercats de Barcelona : (segles XX i

XXI) / Genís Arnàs i Matilde Alsina. Barcelona : Al-

bertí Editor : Ajuntament de Barcelona, 2018. 227 p.

Ballester, David. Vides truncades : repressió, vícti-

mes i impunitat a Catalunya (1964-1980) / David

Ballester. València : Universitat de València, 2018.

374 p. (Història i memòria del franquisme ; 50)

Barcelona, the city of artistic miracles : the essence of

the Catalonian modern art from the modernism to

the avant-garde / catalogue commissioner: Akira

Kinoshita ; planning and concept by Nagasaki Pre-

fectural Art Museum ; text by: Ricard Bru Turull [i

14 més]. [Kobe] : The Kobe Shimbun, [2019]. 392 p.

Bastons i Vivanco, Carles. Dones de les terres giro-

nines que han fet història : 87 semblances biogrà-

fiques, 18 perfils biogràfics / Carles Bastons i Vi-

vanco, Montserrat Bastons i Garcia ; presentació

d’Irene Rigau i Laura Borràs. Barcelona : Base,

2018. 466 p. (Base històrica ; 147)

Berdintasunerako bide luzea : Euskadiko emakumeak

XX. mendean = Un largo camino hacia la igual-

dad : las mujeres en Euskadi en el siglo XX / zu-

zendaritza, dirección: Mikel Urquijo Goitia ; gazte-

lerazko testuak eta irudien aukeraketa, textos en ca-

tellano y selección de imágenes: María José Villa

Rodríguez ; euskarazko testuak, textos en euskera:

Unai Belaustegi Bedialauneta. Zarautz : Mario

Onaindia Fundazioa, 2019. 147 p.

Borja, Jordi. Bandera Roja 1968-1974 : del maig del

68 a l’inici de la transició / Jordi Borja. Barcelo-

na : Edicions 62, 2018. 133 p. (Llibres a l’abast ;

447)

Cabana, Francesc. Francesc Moragas i Barret (1868

-1935) : el fundador de "la Caixa" / Francesc Ca-

bana ; amb la col·laboració de Lourdes Bontempe-

lli ; pròleg d’Isidre Fainé. Barcelona : Fundació

Bancària la Caixa, 2018. 188 p.

Carrau i Bueno, Ida. L’Hospital Militar de Barcelo-

na : (segles XIX i XX) / Ida Carrau i Bueno. Man-

resa : Arxiu Històric de les Ciències de la Salut,

2018. 202 p. (Publicacions de l’Arxiu Històric de

les Ciències de la Salut ; 23)

Carreras Oliver, Santiago. Mataró : persones i car-

rers : fons fotografia Carreras / textos: Santi Carre-

ras Suris. Barcelona : Efadós ; Mataró : Ajuntament de

Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2018. 259 p.

Creixell, Rosa. Palaus de Barcelona : cases senyori-

als i vida privada de l’aristocràcia / Rosa M. Crei-

xell. Barcelona : Angle : Ajuntament de Barcelona,

2018. 223 p.

Cualladó, Gabriel. Cualladó essencial : Gabriel Cu-

alladó, fotògraf (1925-2003) / textos: Marie-

Geneviève Alquier B., Carlos Cánovas, Nelly Sch-

naith, Antonio Tabernero. Barcelona : Fundació Ca-

talunya La Pedrera, 2019. 271 p.

Danon Bretos, Josep. La Biblioteca del doctor

Corachan : catálogo del fondo Corachan de la Bi-

blioteca de Montserrat / José Danon Bretos, Ma.

Àngels Rius Bou. Barcelona : Fundación Uriach :

Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015. 204

p.

Destino Barcelona, 1911-1991 : arquitectos, viajes e

intercambios / Josep M. Rovira, Enrique Granell y

Carolina B. García (ed.) ; textos de José Ramón

Alonso Pereira [i 21 més]. Barcelona : Fundación

Arquia, [2018]. 359 p. (Colección arquia/temas ; 42)

Díaz i Esculies, Daniel. Soldats i emboscats a Cata-

lunya (1936-1939) / Daniel Díaz i Esculies. Barce-

lona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat,

2018. 271 p. (Textos i estudis de cultura catalana ;

219)

Dueñas Iturbe, Oriol. Carme Ballester : compromís,

resistència i solitud / Oriol Dueñas. Maçanet de la

Selva : Gregal, 2018. 266 p. (Historia)

El Catalanisme davant del feixisme : (1919-2018) /

Enric Ucelay-Da Cal, Arnau Gonzàlez i Vilalta, Xo-

sé M. Núñez Seixas (ed.). Maçanet de la Selva :

Gregal, 2018. 735 p. (Història)

Els Ateneus a Catalunya : sociabilitat i catalanisme

popular / Montserrat Duch Plana, Joaquim Nadal

Farreras (eds.). Girona : ICRPC : Documenta Uni-

versitaria, 2018. 269 p. (IRPC Llibres ; 16)

Ferrer González, Cristian. Sota els peus del Fran-

quisme : conflictivitat social i oposició política a

Tarragona, 1956-1977 / Cristian Ferrer González.

Tarragona : Arola, 2018. 404 p. (Col·lecció Els lli-

bres del Consell)

Figuerola, Judit. Andreu Nin, revolucionari i tra-

ductor / Judit F iguerola. Barcelona : Publicacions

de l’Abadia de Montserrat, 2018. 348 p. (Textos i

estudis de cultura catalana ; 225)

Font, Àngel. Biografies rellevants de les nostres em-

prenedores : 2018 / Àngel Font. Barcelona : Testi-

monios para la Historia, [2018]-. volums (445 pàgi-

nes). (Testimonios para la historia ; 10)

Frouchtmann, Susana. El Hombre de las checas : la his-

toria de Alfonso Laurencic, el artista de la tortura /

Susana Frouchtmann. Barcelona: Espasa, [2018]. 252 p.

Galí i Farrés, Jordi. Pere Cerezo, entre Girona i Ar-

gentina / Jordi Galí. Barcelona : Fundació Josep

Irla, 2018. 194 p.

Gesalí Barrera, David. Aeròdroms republicans de

Girona (1936-1939) : atac i defensa des de la Re-

pública / David Gesalí Barrera [i 11 més]. Vilada-

mat : Gorbs Comunicació SCP, 2017. 1 volum

(paginació múltiple)

Gimeno, Manuel. Indrets d’una guerra : cronologia

del front del Pallars : abril del 1938 - febrer del

1939 / Manel Gimeno i Llardén ; pròleg de Sisco

Farràs. Barcelona : Bresca, 2018. 540 p.

Greuges i desgreuges : el debat Catalunya-Espanya a

la premsa : del primer catalanisme a l’actualitat /

edició de Joan Safont i Plumed. Barcelona : Ara Lli-

bres : Sàpiens, 2018. 301 . (Sèrie H)

Griera i Llonch, Ma. del Mar. El Protestantisme a

la ciutat de Barcelona : retrat d’un col·lectiu hete-

rogeni / autores: Maria de Mar Griera i Llonch,

Anna Clot i Garrell ; col·laboradors: Ramon Macià

Trepat, Antonio Montañés. Barcelona : Ajuntament

de Barcelona, 2018. 111 p.

Hortalà i Arau, Joan. La Bolsa de Barcelona en la

España del XIX / Joan Hortalà i Arau.

[Barcelona] : [Borsa de Barcelona], [2019]. 612 p.

Huerga, Laura. Tu, calla! : sobre el dret a la llibertat

d’expressió i manifestació : una anàlisi i una refle-

xió sobre la censura, la repressió de la dissidència

i la criminalització de la protesta i de la pobresa /

Laura Huerga i Blanca Busquets. Barcelona : Raig

Verd, 2018. 205 p. (Ciclogènesi ; 14)

Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya medi-

eval : col·lecció diplomàtica segles IX-XI / direc-

ció: Josep Maria Salrach i Marès o Tomàs Montagut

Estragués ; recerca: Josep Ribas i Sol, Ramon Saro-

be i Huesca i Jaume Vilaginés i Estragués ;

col·laboració tècnica: Albert Martí i Arnau ; asses-

sorament: Ignasi J. Baiget i Jardí. Barcelona : Parla-

ment de Catalunya : Generalitat de Catalunya, De-

partament de Justícia ; 2018. 1068 p. (Textos jurí-

dics catalans ; 37. Documents ; 2)

Manent, Jordi. Pompeu Fabra : vida i obra en imat-

ges / Jordi Manent, David Paloma ; amb la

col·laboració d’Oriol Garcia Quera i Gemma Pauné.

Barcelona : Base, 2018. 239 p.

Manuel Sayrach : 1886-1937 : arquitectura i moder-

nisme a Barcelona / Núria Gil Farré [i 3 més] ; fo-

tografies: Consol Bancells. Barcelona : Ajuntament

de Barcelona, 2018. 236 p.

Marino, Salvatore. El Memorial dels infants : edi-

ció crítica d’una font per a l’estudi de la infància a

la Barcelona del segle XV / Salvatore Marino ;

presentació d’Ignasi J. Baiges Jardí ; estudi intro-

ductori de Salvatore Marino, Daniel Piñol, Teresa

Vinyoles. Barcelona : Fundació Noguera, 2019. 168

p. (Estudis ; 77)

Mas i Gibert, Xavier. Les Excursions científiques de

Domènech i Montaner / Xavier Mas Gibert. Canet

de Mar : Centre d’Estudis Lluís Domènech i Monta-

ner, 2018. 237 p.

Memòria d’una determinació : 40è aniversari del re-

torn a Catalunya del President Josep Tarradellas /

edició a cura de Joaquim Colominas Ferran. Barce-

lona : Diputació de Barcelona, 2018. 168 p.

(Empremtes d’història ; 2)

Molas, Isidre. El Federalisme vist per Isidre Molas /

conversa amb Manel Vega. Barcelona : Base, 2018.

37

38

102 p. (Base histórica ; 149)

Moreno Meyerhoff, Pedro. Historia genealógica de

la Casa de Híjar : los descendientes del rey don

Jaime I el Conquistador (siglos XIII-XXI) / Pedro

Moreno Meyerhoff. [Barcelona] : Difusión Publica-

ciones y Vídeos, 2018. 474 p.

Mujeres silenciadas : el legado de Sor Eulària Anzizu

(1868-1916) en el monasterio de Pedralbes / al cui-

dado de Carme Aixalà, M. Carme Bernal i Anna

Castellano-Tresserra ; introducción de Pere Gabriel.

Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Institut de

Cultura de Barcelona : Reial Monestir de Santa Ma-

ria de Pedralbes, 2018. 214 p.

Negreros y esclavos : Barcelona y la esclavitud atlán-

tica (siglos XVI-XIX) / Martín Rodrigo y Alharilla

y Lizbet J. Chaviano Pérez (eds.). Barcelona : Ica-

ria, 2017. (Antrazyt ; 458. Historia)

Occitània en Catalonha : de tempses novèls, de novè-

las perspectivas : actes de l’XIen Congrès de l’As-

sociacion Internacionala d’Estudis Occitans / tèx-

tes editats per Aitor Carrera e Isabel Grifoll. Barce-

lona : Generalitat de Catalunya, Direcció General de

Política Lingüística, 2017. (Biblioteca tècnica de

política lingüística ; 21. Documents occitans)

Palà, Albert. Viure l’anticlericalisme : una història

cultural del lliure pensament català (1868-1923) /

Albert Palà Moncusí. Catarroja ; Barcelona : Afers,

2018. 335 p. (Recerca i pensament ; 89)

Pérez Carrasco, Yolanda. Patrimonio confiscado :

la incautación y el éxodo de colecciones de arte priva-

das en Barcelona durante la Guerra Civil (1936-

1939) / Yolanda Pérez Carrasco. Barcelona : Base,

2018. 271 p. (Base hispánica ; 55)

Pérez Nespereira, Manuel. Jaume Aiguader, la na-

ció popular / Manuel Pérez Nespereira. Barcelo-

na : Fundació Josep Irla : Ajuntament de Barcelona,

2018. 239 p.

Pradas, Rafael. Fàbriques i treballadors / redacció i

coordinació del volum: Rafael Pradas. Barcelona :

Àrea Metropolitana de Barcelona, 2017. 48 p. (Relat

de la metròpolis. Identitat i memòria ; 1)

Purcallas i Sierra, Dolors. El Calvari d’una mes-

tra / Dolors Purcallas i Sierra. Vilassar de Mar :

Katelani 2000, 2008. 12, 64, 5 p.

Puy i Juanico, Josep. Samuel Morera, alcalde repu-

blicà de Terrassa. Barcelona : Fundació Josep Ir-

la, 2019. 241 p.

Riambau, Esteve. Laya Films : i el cinema a Catalu-

nya durant la Guerra Civil / Esteve Riambau. Bar-

celona : L’Avenç, 2018. 318 p. (Assaig)

Serra i Puig, Eva. La Formació de la Catalunya Moderna

(1640-1714) / Eva Serra i Puig. Vic : Eumo ; Barcelona:

Institut d’Estudis Catalans, 2018. 294 p. (Referències; 63)

Sobrequés i Callicó, Jaume. La Gran ignomínia :

exiliats i presos polítics a la Catalunya del segle

XXI / Jaume Sobrequés i Callicó. Barcelona : Ba-

se, 2018. 264 p. (Base històrica ; 148)

Torné i Pinyol, Josep Maria. Molta terra catalana a

l’Havana : història de l’emigració catalana a la

capital de Cuba / Josep Maria Torné i Pinyol ;

pròleg de Josep-Lluís Carod-Rovira. Maçanet de la

Selva : Gregal, 2018. 474 p. (Història)

Vilanova, Francesc. Franquisme i cultura : Desti-

no : política de unidad : la lluita per l’hegemonia

intel·lectual a la postguerra catalana (1939-1949) /

Francesc Vilanova. Palma (Mallorca) : Lleonard

Muntaner, 2018. 418 p. (L’Arjau ; 52)

* Aquest apartat inclou algunes de les referències bibliogràfiques de les darreres obres rebudes a la Biblioteca procedents de compres i donatius, que estan relacionades amb l’estudi dels fons documen-tals que es conserven en el nostre centre.

ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ

Fons de la Generalitat de Catalunya

Departament de Política Territorial i Obres Públiques

de la Generalitat de Catalunya

Expedients de personal que ha causat baixa. (1926-

2003), 2 m. Base de dades Access format d’inter-

canvi amb 148 registres. Transferits per l’Arxiu cen-

tral del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Accés restringit sense perjudici d’accés parcial.

[Fons 352, ingrés 4064]

Fons d’Institucions

Junta Electoral Provincial de Barcelona

Sobres 1 i 3 generats per les meses electorals dels

municipis de la demarcació de Barcelona, a les Elec-

cions a Corts Generals del 28 d’abril de 2019, 80,8

m. Base de dades ACCESS fitxa de primers tracta-

ments, extreta de la relació en PDF. amb 5.970 regis-

tres transferits per la Junta Electoral Provincial de

Barcelona. Accés restringit. [Fons 314, ingrés 4089]

Junta Electoral Provincial de Barcelona

Actes de sessió de l’escrutini a les eleccions al Par-

lament de Catalunya del 21 de desembre de 2017,

1,7 m. Transferida per la Junta Electoral Provincial

de Barcelona i descrita en Base de dades Access fit-

xa de primers tractaments per l’AFA, amb 5.882 re-

gistres. Lliure accés, amb restriccions. [Fons 314,

ingrés 4090]

Junta Electoral Provincial de Barcelona

Actes de sessió de l’escrutini a les eleccions a Corts

Generals del 28 d’abril de 2019, 3,4 m. Transferida

per la Junta Electoral Provincial de Barcelona i des-

crita en Base de dades Access fitxa de primers trac-

taments per l’AFA, amb 11.940 registres. Lliure ac-

cés, amb restriccions. [Fons 314, ingrés 4091]

Junta Electoral Provincial de Barcelona

Sobres 1 i 3 generats per les meses electorals dels

municipis de la demarcació de Barcelona, a les

Eleccions al Parlament Europeu del 26 de maig de

2019, 24,8 m. Base de dades ACCESS fitxa de pri-

mers tractaments, extreta de la relació en PDF. amb

5.961 registres transferits per la Junta Electoral Pro-

vincial de Barcelona. Accés restringit. [Fons 314,

ingrés 4104]

Junta Electoral Provincial de Barcelona

Actes de sessió de l’escrutini a les eleccions al Parla-

ment Europeu del 26 de maig de 2019, 1,7 m. Trans-

ferida per la Junta Electoral Provincial de Barcelona i

descrita en Base de dades Access fitxa de primers

tractaments per l’AFA, amb 5.961 registres. Lliure

accés, amb restriccions. [Fons 314, ingrés 4105]

Col·leccions

Col·lecció de Documents de l’Administració a Catalu-

nya durant el Franquisme

Expedient sobre informació d’una funcionària ads-

crita al Registre de la Propietat Intel·lectual de Bar-

celona. (1939-1941), 10 documents. Donació de

Carles de Fortuny i Palà. Lliure accés. [Fons 1261,

ingrés 4100]

Col·lecció Bibliogràfica de l’Escola Miquel Martí i Pol

de Sabadell

Publicacions sobre diferents matèries utilitzades

pels alumnes en diferents èpoques, 1 m. (240 llibres,

aprox.) Donació de l’Escola Pública Miquel Martí i

Pol. Lliure accés. [Fons 1283, ingrés 4135]

INGRESSOS ÀREA DELS FONS HISTÒRICS Fons d’Associacions i Fundacions

Fons Escoltes Catalans

Documentació relativa als orígens i activitats inici-

als de l’agrupament escolta Jaume I de Sant Andreu

de Palomar (1955-1966): original del "Llibre d’or"

de la patrulla Aguilots, relacions d’història de l’AE

Jaume I, carnet de llobató (1958), carnet de proves

de minyons (1960), llibre del cap d’agrupament

(1966). Documentació de mossèn Antoni Batlle i

Mestre: llibret del funeral, missa pel centenari i es-

crits sobre ell (1955-2007); dos exemplars de la re-

vista escolta "Esplai" (1934); conté també 2 CD-R

amb reproducció digitals de documents de l’ingrés.

1934 – 2007. 0,1 m.

Fons Patrimonials i familiars

Fons Família Viguer i Miralles.

Certificats de baptisme i defunció, capítols matrimo-

nials i testaments; documentació del patrimoni a

Anglesola (casa al carrer Montmassat i peces de ter-

ra de vinya i olivera; correspondència rebuda dels

administradors i cosins, la família Aiguadé d’Angle-

sola; correspondència de Josep Izquierdo i Miralles

amb diversos amics com Pere Climent i Ferran, des

de la guerra del Marroc (1921-1922), i dels seus

companys Ramon Pallejà i Antoni Pastor i Pagès,

des del front d’Aragó i Bogarre (Granada) (1937 -

1938); composicions poètiques i teatrals; i docu-

mentació de Vicenç Giner com a funcionari de l’A-

juntament de Barcelona. 1741 – 1938. 0,1 m.

39

40

Fons Família Calix.

Certificats de naixement, matrimoni i defunció, tes-

taments i expedients d’herències "ab intestato"; do-

cumentació del patrimoni: immobles del carrer Ro-

cafort de Barcelona, on vivien i tenien la serralleria;

targetes publicitàries i autorització per prendre pos-

sessió del taller després de la guerra; dibuixos i es-

bossos de projectes; correspondència: 22 cartes en-

viades pel soldat Ramon Calix i Reboltós des de Cu-

ba (1894-1898), cartes trameses per Leandre Calix i

Oller, emigrat a l’Argentina, i de Teresa Calix i Re-

boltós, carmelita descalça a Maó; documentació

acadèmica i universitària; i documentació militar de

diversos membres del llinatge. 1830 – 1990. 0,4 m.

Fons Família Bosch de Barcelona.

Títols de les propietats de la família, repartides entre

l’Alt Maresme (Santa Susanna, Malgrat i Pineda de

Mar) i l’Alt Penedès (Vilafranca del Penedès i Olèr-

dola); contracte d’arrendament; documentació d’im-

mobles, gairebé tots a l’Eixample de Barcelona, ad-

quirits en vida de Rómulo Bosch i Alsina i alguns

també pel seu fill Alejandro Bosch Catarineu; a part

dels títols d’adquisició, de cada finca es conserven

les escriptures dels seus antics titulars; abunda tota

la documentació referent a obres (amb correspon-

dència i pressupostos de l’arquitecte Bonaventura

Bassegoda i Amigó), subministraments i impostos.

1713 – 1935. 0,8 m.

Fons Llinatge Rocabruna, barons de l’Albi.

Plets i documentació judicial dels barons d’Erill i de

l’Albi; plets i capbreus de les famílies Sabastida,

Cartellà i Cardona. 1435 – 1780. 0,6 m.

Fons Arxiu de la Família Fortuny, barons d’Esponellà.

Documentació dels patrimonis de Sant Andreu de

Palomar i de Sant Pere de Vilamajor (s. XX); Car-

toixa de Montalegre; Memòria de la intervenció ar-

queológica a Sentromà (2011); Jornada commemo-

rativa "2000 anys de vi a Tiana" (2012);

al·legacions jurídiques de plets de Gaspar de Berart

(1707); "Topografia. Atlas" signat per Ernesto de

Fortuny (anys 1880-1890); llevador del patrimoni

de Cardedeu (s. XIX); sobre adreçat per l’Ajunta-

ment d’Alella als majors contribuents del terme

(segle XIX); "Tractatus Theologicus de Scientia Vo-

luntate, Potentia et Invisibilitate" (llibre manuscrit,

s. XVIII); convocatòria del Foment del Treball; fu-

lletons de la "Sociedad de Defensa de la Propiedad

Urbana" (1883-1909); comptes del patrimoni For-

tuny (1862-1864); carnets esportius de Carlos de

Fortuny i Cucurny. 5 pergamins i 2 butlles en vi-

tel·la (1845 i 1885). 1707 – 1959. 0,8 m.

Al·legació jurídica del plet de la ciutat de Mataró

contra la Cartoixa de Montalegre (1717); Josep

Francesc de Portell i de Peirí. "Annotationes cives

in librum quatrum imperialium institutiones addi-

te" (llibre manuscrit amb cobertes de pergamí, Cer-

vera, 1742); imprès sobre tela amb fragments de la

"Novíssima Recopilación" (1835); orrespondència

personal de Carmen Palà i Gabàs (anys 1950) (1

carpeta). Biblioteca: "Diario de las Sesiones de las

Cortes Constituyentes en su legislatura de 1854" (15

volums); "Diario de las Sesiones de Cortes. Congre-

so de los Diputados." Legislatures 1865-1867 i 1869

(11 unitats);"Catálogo de la Biblioteca del Congreso

de los Diputados" (2 unitats); "Manual del Congreso

de los Diputados. Año de 1867" (Madrid, 1867); i

Covarrubias, José. "Máximas sobre recursos de fu-

erza y protección, con el método de introducirlos en

los tribunales" (Madrid, 1783). 1717 – 1982. 0,4 m.

Fons Família Serrahima.

Documentació d’Isabel Serrahima i Villavecchia:

targetes postals rebudes, algunes de les quals adre-

çades també a Manuel Nadal (6 unitats); escrit i cur-

rículum vitae per concórrer a les beques a les arts

plàstiques per al 1986 atorgades pel Departament de

Cultura de la Generalitat de Catalunya; minutes i fu-

lletons d’exposicions d’Isabel Serrahima i altres ar-

tistes a diferents sales d’art de Barcelona (7 unitats).

1956 – 1996. 0,1 m.

Fons Família Alemany de Barcelona.

Documentació relativa al patrimoni, sobretot a l’es-

tabliment, transmissió i litigis relacionats amb els

molts censos emfitèutics que posseïa la família Ale-

many a la ciutat comtal, ja fossin establerts o adqui-

rits per la mateixa o bé pels Móra, marquesos de

Llo; títols de propietat i transmissió de terres al Baix

Ebre (Tortosa, l’Aldea i Tivenys); a la Noguera, al

poble de Cabanabona, del mas Reverter i altres ter-

res; i al Matarranya, província de Terol, al poble de

Beseit; de la finca que tenien a Badalona, coneguda

com a Torre Alemany o bé com a Ca l’Alemany, hi

ha alguns documents sobre les collites de vi i blat

del segle XVIII. 1483 – 1947. 0,1 m.

Fons personals

Fons Carles de Fortuny i Miralles

Partida de naixement de Concepción Miralles Pérez

el 8 de març de 1857 (1945); targetes personals de

Carles de Fortuny i Manuel de Salazar (3 unitats);

carta al seu fill Epifani en nom dels reis de l’Orient

(1905); exemplar de "D’Ací i d’Allà" (1920) que

conté la noticia de l’homenatge rebut com a diputat;

targetes postals rebudes (1 plec, 1911); poesia titula-

da "Sentromà" (1923); i convocatòria rebuda de l’A-

juntament de Barcelona (1917). Biblioteca: 285 mo-

nografies i publicacions periòdiques (1889-1931).

1885 – 1945. 0,1 m.

Fons Epifani de Fortuny i Salazar

Dietaris (2 volums, 1979); agenda personal; llibre

de tarifes del "Los Provisores del Porvenir"; fitxes

de cobrament de censos; invitacions rebudes; coral

"Veus Alegres" de Badalona; excavacions de Sen-

tromà: organització i qüestionaris als col·laboradors;

nadales i exlibris; escrit breu i fitxes sobre el conreu

de l’olivera; noticia de la inauguració de la Bibliote-

ca de Sentromà; pintures de la capella de Sentromà;

carnets de l’activitat associativa cultural; targetó

commemoratiu de la visita escolar a Sentromà; con-

cessió de Medalles de la Ciutat de Barcelona; fitxer

de col·laboradors de les excavacions de Sentromà;

llibres d’honor de la Biblioteca de Sentromà; corres-

pondència d’Eivissa; correspondència general i sen-

se classificar; llibre d’actes dels Amics de Sentro-

mà; retalls de prensa nacional i local; àlbum "I Tro-

feo de Golf Consulado de Mónaco"; "Reglamento

del Cuerpo Consular de Barcelona"; publicació

"Concurso Comarcal de Ganados del Vallés"; es-

crits de Marcel Ventura Bort; nadales rebudes; exli-

bris i goigs; i estudi econòmic i projecte de Teatre

Integral d’Aigua-Llum-Música, de Carles Buigas,

per a l’Ajuntament de Barcelona. Biblioteca: 123

monografies i publicacions periódiques (1930-1976)

i 31 separates de publicacions històriques i arqueo-

lògiques (1931-1971). 1910 – 1998. 0,7 m.

Invitació a l’acte de celebració a l’Instutut Français

de Barcelone del 90è aniversari de Joan Miró

(1983); postal rebuda de Pilar de Baviera y Borbón

(1983); targeta postal amb un joc òptic dedicada a

Francesc Macià (anys 1930); nadala de la Cartoixa

de Montalegre (1957); i nadales i participacions de

casament (anys 1960 i 1970) (4 paquets). Objectes:

1 placa commemorativa del 50è anivesari de les ex-

cavacions de Sentromà (1934-1984). Biblioteca:

Puig i Cadafalch, Josep. "L’Arquitectura romana a

Catalunya" (Barcelona, 1934); "XIX Feria Oficial e

Internacional de Muestras en Barcelona: del 10 al

30 de junio de 1951: Palacios y jardines de Mont-

juich: Catálogo oficial." (1951); i Entrambasaguas,

Joaquín de. "Felicitaciones de Pascua y Año Nuevo

de la Asociación de Bibliófilos de Barcelo-

na" (Madrid: Jura, 1947). 1934 – 1984. 0,4 m.

Fons Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner.

Documentació de diverses seccions, números 5109 a

5129. 1927 – 1940. 0,1 m.

Fons Josep Puig i Cadafalch.

Postal adreçada a Josep Puig i Cadafalch per J. Folch

des d’Alemanya, l’any 1913 (1 unitat); postal adre-

çada a Pilar Puig i Macià, des de França, per una

amiga seva (1 unitat); postals adreçades a Maria Te-

resa Cunill i Puig per diverses persones des de llocs

diversos, dels anys 1930-80 (7 unitats); postals adre-

çades a Jean-Paul Ricard per Titit, l’any 1949 (2 uni-

tats); targeta de visita del poeta J. M. López-Picó,

amb una nota manuscrita adreçada a Josep Puig i

Cadafalch, datada 1945-46, consistent en una prosa

poètica al·lusiva al nostre President i a l’Institut

d’Estudis Catalans (1 unitat); saluda mecanoscrit del

cap de la Secció d’Hisenda de la Diputació de Bar-

celona Joan Pelegrí i Nicolau, sense data, adreçat a

Josep Puig i Cadafalch, amb unes notes manuscrites

de Josep Puig i Cadafalch a la seva cara inferior (1

unitat); i invitació impresa de la Junta Municipal

d’Exposicions d’Art a la inauguració d’una exposi-

ció, Barcelona, maig 1935, que també fou aprofitada

per Josep Puig i Cadafalch per a notes seves de lec-

tura i estudi (1 unitat). 1913 – 1980. 0,1 m.

Fons Joan Arquer i Grau.

Documentació identificativa, escolar, militar i mèdi-

ca; títols de propietat, establiments, llevadors de

censos i escriptures de transmissió de Can Pussa de

Sant Pau de Montmany i el seu patrimoni (famílies

Casanoves i Capelles) i dels administradors; docu-

mentació familiar: correspondència amb l’esposa;

dels seus fills Salvador (80 cartes des d’Almeria,

amb interessants referències a la Guerra d’Àfrica),

Francesc (82 cartes des del front d’Aragó, Madrid i

València, 1937-1939, i 42 des de Melilla i Màlaga

durant el servei militar); i de Joan (des del Front de

Terol, 22 cartes i targetes postals, 1937-1939); car-

tes amb una vuitantena de corresponsals, on destaca

la bescanviada amb Manuel Malagrida i Fontanet

(1864-1946). 1689 – 1942. 0,5 m.

Fons Josep Colomer i Monsó.

Conté dos grups de documents diferenciats; d’una

banda, referents a la seva activitat professional: cor-

respondència i fitxer de clients i altres comerciants

del sector, sobre el seu establiment i de tràmits amb

l’administració; de l’altra, un grup miscel·lani d’im-

presos menors: etiquetes comercials, cromos,

postals, llibretes d’estalvis, carnets, plànols i progra-

41

42

mes de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888,

les cartes rebudes per Bonaventura Riera, catalanista

represaliat als anys 1900 i la correspondència inter-

canviada entre Ovidi Escaler i Ferré i Rosa Margi-

nedas Baldrich (anys 1920-1930), factures, corres-

pondència comercial i algunes peces rellevants de

material fotogràfic. 1856 – 2014. 0,5 m.

Fons Josep Maria Vilaseca i Marcet.

Postal rebuda de Javier García-Gascón Marcet.

1966. 0,1 m.

Col·leccions

Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de

l’Arxiu Nacional de Catalunya

Plec relligat que conté les comissions de notari lliu-

rades als notaris examinats el 1627 pel Col·legi de

Notaris Reials de Barcelona atorgades mitjançant

privilegis reials fets a Madrid a favor de Francesc

Metge, de Torroella de Montgrí; Jeroni Amigó, de

Sarrià; Nicolau Requart i Rog, de Fontclara; Baldiri

Alnard, de Caldes de Malavella; Rafel Riquer, de

Tarragona; Jaume Salamó, de Granollers; Joan Pau

Sabater i Jaume Congost, de Barcelona; Antoni Joan

Folch, de Montblanc; i Jacint Malagarriga, de Man-

resa. 1627. 0,1 m.

Documentació de la Llibreria de Francesc Ribas i

Fullà. Barcelona: destaca la correspondència i rela-

cions d’obres importades amb llibreters de Gènova

(Podesta), Venècia (Foresti e Bettinellli) i Lió (Jean

Baptiste Delamollière), aixícom els comptes de dis-

tribució de les obres de Ramon Llàtzer de Dou,

"Instituciones del derecho público general de Espa-

ña" (1795), "La riqueza de las naciones nuevamente

explicada" (1817) i "Proyecto sobre laudemi-

os" (1831), i d’Antoni de Capmany, per encàrrec de

la Junta de Comerç de Barcelona. Inclou reproduc-

cions fotogràfiques. 1786 – 1831. 0,1 m.

"Copia simple de un testimonio de los particulares

referentes a la Historia General de España de la tes-

tamentaría de don Modesto Lafuente y Zamalloa";

atorgada a la notaria d’Emilio de Codecido y Díaz,

notari de Madrid. Madrid, 1 de març de 1870. [30] f.

en foli. 1870. 0,1 m.

Certificat de l’escrivà major de l’Ajuntament de Bar-

celona sobre el transport del pa des de la fàbrica dita

del pastim fins a les botigues públiques de dins i fora

ciutat (1 unitat); i rebuts trimestrals emesos per Joan

Pau Gispert, caixer de l’administració de l’abast del pa

de la mateixa ciutat, sobre el pagament dels transports

diaris del pa de la ciutat (5 unitats). 1766 – 1769. 0,1

m.

"Traslado de los procedimientos del processo de ex-

cusación de administradores de la universal heredad

y bienes de don Bernardino de Padellás y del nuevo

nombramiento en administradora de dichos bienes

en cabeza de doña Ignasia de Padellás y de Togo-

res". [42] f.; en foli. 1777. 0,1 m.

Documents sobre l’edició i venda de les obres de

Manuel Milà i Fontanals entre Remei Sallent, titular

dels drets, i el llibreter barceloní Àlvar Verdaguer:

10 escriptures en foli dels anys 1791-1902 de trans-

missió de patrimoni de la família Milà a la família

Sallent i 160 documents dels anys1886-1901 sobre

les definicions de comptes de la venda de llibres de

Milà i Fontanals i també d’estampacions; el primer

document és entre la vídua de l’autor i el llibreter

Verdaguer. 1791 – 1902. 0,1 m.

"Libro de órdenes de la Compañía del Batallón de la

Milicia Nacional de línea de Barcelona principiado

en 28 noviembre de 1854". Cobertes de mitja pell

editorial de l’època. Manuscrit d’ordres de la Milí-

cia Nacional de Barcelona. 21,5 cm. 102+ f.; en

quart. 1854 – 1855. 0,1 m.

Llibre d’albarans de mestre Salvador Granyó, giponer

de Barcelona. Cobertes de mig pergamí i tela, fruit

d’una restauració o nova enquadernació dels darrers

anys. [106] f. i notes soltes a part. 1579 – 1596. 0,1 m.

Documents del mas de la família Oliveres de Sant

Andreu de Palomar (Barcelona): testimoni judicial

adreçat al virrei de Catalunya que Jaume Oliveres,

ciutadà honrat de Barcelona, fou afecte al rei Felip

durant la guerra de Separació, fent referència a la

seva casa de Sant Andreu de Palomar (1673); con-

tracte per a la construcció de la casa del mas de Joan

Oliveres a Sant Andreu de Palomar (1689); Real

sentència proferida als 21 de gener del any 1704...

en la causa que lo Capítol de la seu de Barcelona se-

gueix contra los habitants y terratinents de la parrò-

quia y terme de Sant Andreu de Palomar en la Real

Audiència... (1704). 1673 – 1704. 0,1 m.

“[Sucesos acaecidos a mi y algunos sucesos acaeci-

dos en Barcelona y algunes partes más. Y además

todas] las cartas que yo [reciba y las que yo] escriba.

Principiado en 20 de octubre de 1860. Yo, José

Valls e Ybern”. Barcelona, 1860-75. [33] f. en

quart. Cobertes de cartró. 2 certificacions d’estudis i

una Cédula Conmemorativa del Milenario del Des-

cubrimiento de la Imágen de la Sma. Virgen de

Montserrat... 1880. És una llibreta de notes perso-

nals de Josep Valls i Ybern, un xicot de Torredem-

barra que als catorze anys d’edat s’establí a Barcelo-

na per treballar d’escrivent. Conté notes autobiogrà-

fiques i còpia de la seva correspondència amb la fa-

mília. 1860 – 1880. 0,1 m.

Expedient actuat pel "Consulado Nacional de Cá-

diz" sobre la descàrrega de la fragata "Nuestra

Señora del Carmen", preparada per a navegar a

l’Havana amb escala a Puerto Rico, carregada amb

373 barrils de pólvora i altres mercaderies, pròpia

del català Joan Sintes. 63 f. 1821. 0,1 m.

Dietari de despeses de la família Ràfols Casamada

durant l’any 1935. En foli, 348 p. 1935. 0,1 m.

Correspondència comercial tramesa i rebuda de Jo-

an Batlle Ruiz (Mèxic D. F., 1954-1956), principal-

ment, com a representant de l’empresa Mane Fils

Inc, de Nova York. 3 volums en foli. Correspondèn-

cia 1954, [129] f.; Correspondència 1955, [221] f.;

Correspondència 1956, [240] f. 1954 – 1956. 0,1 m.

Llibre de correspondència aplegada per F. X. Pérez

Maristany, relativa al XXXV Congrés Eucarístic,

celebrat a Barcelona l’any 1952. Conté correspon-

dència tramesa i rebuda sobre aspectes d’organitza-

ció i representació del Congrés aplegada per Fran-

cesc X. Pérez Maristany. c. 150 documents; i una

"Memoria de la Delegación del XXXV Congreso

Eucarístico Internacional de Barcelona en el Cole-

gio de S. Ignacio". 1952. 0,1 m.

"Llibre de relacions de intimas, cartells, etc. de mi, Jo-

an Matas, porter real, comensant al p[rimer] de abril

1754." [433] f. i una nota solta. Barcelona. 10x15 cm.

Cobertes originals de pergamí. 1754 – 1755. 0,1 m.

Grup de documents de Rossend Gelabert i Coll, gra-

vador de Barcelona, dels anys 1859-1905: 3 fulls aca-

dèmics d’estudis seus a l’escola Professional de Be-

lles Arts de Barcelona (1858-59, 1865-66, 1866-67),

una "Memoria presentada para la obtención de una

patente de invención por cinco años a favor de los

señores R. Gelabert y Hermano, domiciliados en Bar-

celona, para asegurar la exportación exclusiva de ‘un

procedimiento de fabricación de sellos y marcas de

caoutchouc vulcanizado con calor seco’" (1882), una

àpoca de compra d’una màquina per a la fabricació

de segells de cautxú (1881), un permís municipal d’o-

bres (1887), un passaport a nom de Rossend Gelabert

i Coll per a anar a "varios puntos de Francia" (1871),

una invitació de l’Ajuntament de Barcelona a nom

del mateix R. Gelabert i Coll per a un acte al Museu

d’Arts Decoratives (1905), un positiu fotogràfic d’u-

na medalla que li encarregà l’Ajuntament de Barcelo-

na signat R. Gelabert (1886). 1859 – 1905. 0,1 m.

Ofici del “Consistori dels Jochs Florals de Barcelo-

na” adreçat a Carles Pirozzini i Manté, signat per J.

Coroleu en representació del bisbe de Vic, president,

i pel secretari Josep Puig i Cadafalch. 1893. 0,1 m.

Col·lecció de pergamins de l’Arxiu Nacional de Catalunya

Foli solt d’un manuscrit de pergamí que podria cor-

respondre a un Homiliari de Breda del segle XI; el

seu text comença "Ideo inter vos" i "Gladio lingue

acuistis", a les seves respectives dues cares, en una

de les quals hi ha una lletra essa majúscula miniada.

És un foli major que havia estat reaprofitat per a les

cobertes d’un llibre d’arxiu indeterminat. Segle XI.

Col·lecció documental sobre la Segona República i la

Guerra Civil espanyola.

28 exemplars de publicacions periòdiques de Barce-

lona i Madrid corresponents al període de la Guerra

Civil: "ABC" (núm. 10349, 30/7/1936),

"Ahora" (núm. 1753 i 1760, 7 i 15/8/1936),

"Crónica" (núm. 352, 396, 401, 409 i 411, 9/8/1936,

13/6/1937, 18/7/1937 i 12/9/1937), "El Día Gráfi-

co" (núm. 6193 i 6197, 14 i 19/8/1936), "Ejército

del Pueblo" (núm. 10, 6/10/1937), "Estampa" (núm.

446, 447 i 454, 1 i 8/8/1936 i 26/9/1936), "Exèrcit

del Poble" (núms. 5 i 9, 19/7/1937 i 17/9/1937),

"Mundo gráfico" (núm. 1292 i 1341, 14/7/1937 i

5/8/1936), "Umbral" (núm. 12, 2/10/1937) i "La

Vanguardia" (15/8/1936, 29/9/1938, 30/10/1938 i

6/11/1938). 1936 – 1938. 0,1 m.

Correspondència, principalment durant la Guerra

Civil, del soldat Joan Rodríguez Gavilanes (1937-

1947): cartes des del Front d’Aragó i l’hospital de

Lleida (12 unitats, setembre-desembre 1937); rebut

de lloguer; cartes des del camp de presoners de la

plaça de bous de Santander (7 unitats, febrer-abril

1939); targetes rebudes de mossèn Antoni Batlle (2

unitats, març-abril 1939); i cartes familiars (6 uni-

tats, 1941-1947). 1937 – 1947. 0,1 m.

Documentació de Maria del Carme Ministral i

Camps: full de notes de tercer curs de solfeig i teo-

ria a l’Escola Musical Molinari de Barcelona; con-

vocatòries per a la darrera prova i nomenament com

a professora especial d’educació musical de les Es-

coles d’Ensenyament Primari de la Generalitat de

Catalunya (8 i 18 de març i 15 de juny de 1938); i

comissió de serveis al Conservatori del Liceu (31

d’octubre de 1938). 1927 – 1938. 0,1 m.

Correspondència entre el soldat republicà de Saba-

dell Josep Aluart Gadea amb la seva parella Teresa

Vila i el seu fill Jordi; inclou també algunes cartes de

familiars i amics. 264 unitats. 1936 – 1939. 0,1 m.

43

44

Llista manuscrita de 47 milicians allistats a Barcelo-

na des del 23 de juliol a l’1 d’octubre de 1936, amb

l’anotació de la "Bandera, Sección, Grupo, Cargo,

Localizado, Nombre y apellidos, Estado, Hijos, Ofi-

cio, Organización, Alistamiento, Domicilios" (1 uni-

tat); certificat de treball a nom de Francesc Pey

Monrós, expedit pel Departament de Treball i Obres

Públiques de la Generalitat de Catalunya

(29/9/1938) (1 unitat); targeta d’identitat a nom de

José Gallegos, expedit per la Compañía de los Fer-

rocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante

(Barcelona, 5/8/1940) (1 unitat); i cartes de Joan

Gimfarré, paleta de Barcelona, milicià del POUM,

als seus pares des del front d’Aragó (30/7 a

1/11/1936) (12 unitats). 1936 – 1940. 0,1 m.

Col·lecció documental sobre la repressió i la lluita an-

tifranquista de l’Arxiu Nacional de Catalunya

Dos documents d’Esquerra Republicana de Catalu-

nya datats a Barcelona, el 9 d’octubre i 27 de no-

vembre de 1950. La Federació de Barcelona-Ciutat

comunica la suspensió de militància als militants del

Comitè Polític del Districte VIIè que havien votat

no cooperar i ajudar en les tasques polítiques del

partit. També hi ha una carta privada datada a Ma-

drid el 13 d’agost de 1952. 1950 – 1952. 0,1 m.

Col·lecció documental sobre la transició política de

l’Arxiu Nacional de Catalunya

Paperetes de vot i propaganda electoral correspo-

nent als referèndums de l’Estatut i la Constitució es-

panyola i les eleccions municipals, generals i auto-

nòmiques del període 1977-1982; fulls volanders,

adhesius i material de propaganda política de partits

i entitats culturals catalanistes del període 1961-

2018, des de la campanya en suport a Jordi Pujol a

la reclamació de llibertat per als empresonats per

l’organització i exercici del dret a l’autodetermina-

ció el Primer d’Octubre de 2017. 1961 – 2018. 0,1

m.

ÀREA DELS FONS D’IMATGES

Fons personals

Epifani de Fortuny i Salazar

1 positiu b/n de cotxes; 1 positiu b/n de Kubala i Di

Stefano vestits amb l’equipament del FC Barcelona

(1953); 1 positiu b/n retrat d’Epifani de Fortuny i

Salazar i acompanyat (anys 1920); 26 positius b/n i

19 negatius flexibles de vistes de Senromà; 1 positiu

b/n d’una fotografia dedicada per Joan de Borbó; 1

positiu b/n d’una fotografia dedicada d’Albert de

Mònaco (anys 70); 1 positiu b/n d’una fotografia

amb dedicatòria de Francesc Cambó; 1 positiu b/n

d’Epifani de Fortuny i Salazar i d’Epifani de For-

tuny i Palà (1961); 1 positiu color d’Epifani de For-

tuny i Salazar (anys 1930); 1 possitiu b/n d’una cari-

catura d’Epifani de Fortuny i Salazar (anys 1930); 2

àlbums amb 71 positius color de la celebració de les

noces d’or del casament d’Epifani de Fortuny i Sa-

lazar i Montserrat Cucurny i Camps (1975); 2 dibui-

xos retrats d’Epifani de Fortuny i Salazar i Montser-

rat Cucurny i Camps.

Dos dibuixos retrats d’Epifani de Fortuny.

2 diplomes esportius (1948-1949); 2 dibuixos retrats

d’Epifani de Fortuny i Salazar (1901- vers 1920); 1

dibuix caricatura dedicada (anys 1940); 1 títol de

pèrit agrícola d’Epifani de Fprtuny i Salazar

(1948);1 títol de cavaller de l’ordre dels Grimaldi de

Mònaco atorgat a Epifani de Fortuny i Salazar

(1975); 1 àlbum fotogràfic de l’Associació d’Exa-

lumnes Maristes de Badalona (1959): 3 positius co-

lor i 16 positius b/n; 1 positiu b/n retrat familiar a fi-

nals dels anys 40, amb els fills; 1 positiu color retrat

familiar de 1958, amb els nets; 4 positius color fa-

miliars; 6 positius b/n familiars.

Àlbum fotogràfic dels prínceps de Mònaco (c.

1970): 15 positius b/n; 2 positius b/n de gran format

sobre excavacions s Can Sentromà; 11 plànols de

l’Ajuntament de Barcelona sobre disseny de bancs

de mobiliari públic; 2 plànols i 3 dibuixos de projec-

tes de remodelació interior de Can Sentromà; 1 plà-

nol de Can Boquet de Vilassar de Dalt (1974).

Carles-Alfred Gasòliba i Böhm

66 positius b/n i 464 positius color, sobre la seva ac-

tivitat política.

Carles de Fortuny i Miralles

1 positiu b/n retrat de grup escolar (1885-1886); 1

dibuix retrat (1914); i 1 diploma del "Patronato So-

cial de Buenas Lecturas".

2 positius b/n retrats de Carles Fortuny i Miralles i

Maria Salazar i Ribó; i 1 auca dibuix regal dels seus

fills amb motiu dels 25 anys del seu casament (1922)

1 plànol del terreny venut per Carles de Fortuny i

Miralles a D.A. Debray S. En C (Barcelona 1931); 1

plànol del projecte del Palau de l’Agricultura ( Bar-

celona, juny 1928).

José Corrons Gutiérrez

190 plaques de vidre estereoscòpiques negatives b/n i

62 positives b/n, de principis del segle XX a Barcelona.

Joan Sunyer Casaramona

5000 negatius b/n, predominen les plaques de vidre,

de temàtica personal i familiar.

Salvador Dalmau i Gil

350 fotografies digitals, sobre el romànic a la Cerdanya.

Man Costas

15000 diapositives color de 35 mm, sobre pobles de

Catalunya.

Victor Horn

1312 negatius b/n, de l’arxiu recuperat del ciutadà

alemany Victor Horn, produït durant la seva estada

a Espanya, en especial a Reus, entre les dècades de

1920 i 1940. La documentació va ser adquirida per

Caixa Tarragona, posteriorment integrada a Catalu-

nya Caixa; i actualment dipositada a la Fundació

Catalunya-La Pedrera.

Fons patrimonials i familiars

Arxiu de la família Fortuny, Barons d’Esponellà

4 plànols en tela: de Roma (1843), Girona (1851),

Tarragona(1858) i París (1878); 1 gravat pintat de

l’entrada de Carlos IV a Barcelona el 1802; 6 gra-

vats acolorits de gran format de tema militar (segle

XIX); 1 dibuix retrat d’Amàlia Anglès de Fortuny; 2

dibuixos de les armes familiars (1847); 135 postals

b/n de vistes de Sentromà (anys 1920); 1 targeta

postal-retrat com a senador d’Epifani de Fortuny i

Carpi (1907); 2 retrats positius b/n d’Epifani de For-

tuny i Carpi; 1 àlbum de retrats familiars (49 posi-

tius b/n); 1 positiu b/n retrat de les germanes For-

tuny i Salazar i de Montserrat Cucurny i Camps; 1

positiu b/n retrat de Bernarda de Fortuny; 2 retrats

positiu b/n de gran format d’Amàlia Anglès de For-

tuny; 1 fulletó "Bazar de los andaluses” que conté

un mapa d’Espanya acolorit (1885); 1 daguerreotip

(finals segle XIX); 1 positiu b/n del casament de

Carmen Palà i Carlos de Fortuny i Cucurny (1961).

Una pintura aquarel·la de Can Sentromà i 4 gravats

de temàtica diversa.

1 diploma de benedicció i indulgència apostòlica

(1914); 1 diploma títol de llicenciat en dret d’Epifa-

ni de Fortuny i de Carpi (1862); 22 gravats de tema

religiós (segles XIX i XX); 3 gravats (segles XVIII i

XIX); 1 àlbum amb 20 gravats acolorits (segle

XIX); 11 goigs i estampes gravades (segles XVIII i

XIX); 3 goigs de Sant Romà (1923); 1 cartell de la

Confraria de la Mare de Déu dels Dolors (1886); 1

dibuix retrat d’Adela Roger de Ricart, marquesa de

Santa Isabel (1905); 3 dibuixos i 1 positiu b/n proce-

dents de la família Vilàs (vers 1900); 2 pintures re-

trat amb fotografies a la cara (segle XX); 1 dibuix

obra de Concepción Miralles (vers 1900); 1 auca de

Sant Josep Oriol (1909); 1 Billet de Loteria (1867);

1 làmina reproducció d’un dibuix de Joan Llimona

( segle XX); 1 plànol de Can Sentromà , correspo-

nent a un plet amb la Cartoixa (1804); 1 positiu b/n

de gran format fotografia aèria; 1 plànol de can Sen-

tromà (30/08/1935); 1 plànol de can Sentromà

(1968); 3 plànols de Can Calopa de Rubí (1963); 2

plànols de conducció de gas a Can Calopa (1971-

1972); 1 plànol de Can Calopa "Plano fotográfico

del Área Metropolitana de Barcelona" (1967); 1 plà-

nol d’una finca tocant al Torrent de Parellada

(Barcelona 1956); 2 plànols de Can Modus de Sant

Andreu del Palomar (segle XX); 1 plànol d’un espai

no identificat.

2 arbres genealògics en pergamí i 1 en paper de les

famílies Berart i Fortuny; 2 gravats sobre Napoleó

(segle XIX); 1 retrat en pintura sobre paper d’Epifa-

nio de Fortuny i Van Oosteron (c. 1815); 1 retrat en

dibuix d’un personatge familiar no identificat

(1878); 1 retrat positiu b/n d’Epifani de Fortuny i

Carpi (autor Napoleón); 1 retrat positiu b/n de Maria

Teresa Miralles; 1 retrat positiu b/n de Maria Teresa

Alegret; 2 retrats positiu b/n emmarcats conjunta-

ment de Carles de Fortuny i Miralles i Maria Teresa

Salazar; 1 foto familiar positiu b/n d’Epifani de For-

tuny i Salazar amb els seus nets (juny 1964); 1 plà-

nol de Tiana (1912); 1 plec de plànols i croquis del

projecte per a la construcció d’un restaurant a Can

Sentromà (1973) (19 unitats); 1 plec de mapes d’à-

rees geogràfiques i ciutats (anys 1950) (11 unitats);

60 plànols de Can Sentromà i Tiana (1941-1982); 5

plànols de la finca de Can Calopa (Rubí); 2 plànols

de finques a Sant Andreu de Palomar (Barcelona); 1

cèdula descriptiva (diploma) de la finca de Tiana

(1935); 1 dibuix de la finca de Can Sentromà; 1 plà-

nol-dibuix del territori de Badalona, Montgat i Tia-

na (anys 1940-1950).

Fons d’associacions i fundacions

Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya

(CONFAVC)

86 negatius color, 35 positius b/n, 500 positius co-

lor, 51 cartells, 9 dibuixos, 470 cassets i 24 vídeos

VHS, sobre l’activitat portada a terme per l’associa-

ció entre els anys 1975 i 2015.

Col·leccions

Col·lecció fotogràfica de la guerra civil espanyola

8 positius b/n fets per Gabriel Jané i Artado, com a testi-

45

46

Francesc Balada

Àngels Bernal, Rosa Cruellas, Josep Fernández, Gemma Goicoechea, Ingrid Gómez, Imma Na-varro, Francesc Olivé i Maria Utgés.

Francesc Olivé

2013-2484

B. 27.802-2002

SEGONES JORNADES SOBRE EL PATRIMONI

SONOR I AUDIOVISUAL

El patrimoni sonor i audiovisual és un testimoni viu

de l’herència cultural de les so-

cietats, que presenta una diver-

sitat especial de tipologies i ca-

racterístiques, vinculades al

seu contingut, gestió, suports i

procedències.

La degradació física dels

suports sonors i audiovisuals, i

l’obsolescència tecnològica

que afecta els aparells que els

reprodueixen, genera un esce-

nari d’incertesa sobre l’espe-

rança de vida dels suports. El

control de les condicions ambi-

entals on s’emmagatzemen po-

den retardar aquest procés,

però no evitar-lo.

La indefinició de la legisla-

ció actual sobre patrimoni so-

nor i audiovisual, comporta la

necessitat d’establir pautes de

gestió: d’ingrés i adquisicions,

de descripció i catalogació, de

digitalització i preservació, etc.

El gran nombre de persones

inscrites a les primeres Jorna-

des sobre patrimoni sonor i au-

diovisual, i per a donar respos-

ta a les necessitats i a proble-

màtiques diverses amb què es

troben tots els professionals

que gestionen aquest patrimo-

ni, plantegem aquestes segones

Jornades.

Les Jornades donen veu a

entitats i institucions culturals i

acadèmiques i a experts que

treballen dia a dia amb fons i col·leccions sonores i

audiovisuals amb presència nacional i internacional.

En aquesta edició les temàtiques a tractar se centren

en tres àrees principalment: conservació preventiva,

preservació digital i aspectes le-

gals de la reutilització dels con-

tinguts.

Les Jornades, organitzades con-

juntament entre la Filmoteca de

Catalunya, la Biblioteca de Ca-

talunya i l’Arxiu Nacional de

Catalunya es desenvoluparan en

les tres seus.

Dijous, 24 d’octubre

Matí: de 9:30 a 14:00, a la

Filmoteca de Catalunya. Pl.

Salvador Seguí, 1-9. Barce-

lona

Tarda: de 15:30 a 19:45 a

la Biblioteca de Catalunya.

Hospital, 56. Barcelona

Divendres, 25 d’octubre

Matí: de 9:30 a 14:00

a l’Arxiu Nacional de Cata-

lunya. Jaume I, 33-51. Sant

Cugat del Vallès

Les ponències es transmetran

en continu a través dels canals

de Youtube de les tres instituci-

ons.

La participació a les Jornades

és gratuïta, però cal fer la ins-

cripció a: http://www.bnc.cat

#JPSA2019