REVIsT¿. d: IGUAL,\DA / sEcoNA EPocA

nEvtsTA

N ú m e r o 3 7

La pell als habitatges d'época gdtica a la Corona d'Aragó: mobles i objectes I La Históría

d'Igualada de Mn. foan Segura, un llibre modernista I El mestre Ioan Just (1897-1960). En

el centenari de la seva mort / El primer Réquiem de Mozart a Igualada // Passió pel cinema

/ La importáncia de I'alimentació infantil // El Circ Ralu¡ Romanticisme nómada ll Els lli-

bres de la comarca de I'Anoia 2010 // Meritxell Cucurella-forba, el dígraf d,el desitxl/ Quatremirades sobre Miquel Gleyal, dissenyador

'+

A n o i a , a b r i l d e 2 0 1 1

a

. 4 .

..:

F ¡;¿

í?.,i8:.a=",tii-ÍÉi

: l ,

f./.

{r$g1, -

'*r I

¡I

, f *

'&., 4 1 ; ,

l''

\ P¡r

' { ' , !

,

{I

Y

HÉp=F d É

HÉ

II

A tA CONOruA OANNCó: MOBTES I OBJECTES

Eva Pascual r Mrnó

Ln p¡rr Ars HABTTATGEs D'Épocn cóncn

' j-r i

'"1I r I

t l t I

' r \ ¡

a

La manufactura de la pell va ser una de lesactivitats industrials, després del teixit, més impor-tants als territoris de la Corona d'Aragó durant elperíode gótic. Els estudis han posat en relleu laimportáncia d'aquesta activitat, tant en el volumde la producció i el nombre de treballadors quees dedicaven als diferents oficis o especialitats deltreball de la pell, des de la seva preparació i pos-terior adobat fins a la manufactura de productesdiversos, com en el capital mobilitzat.' Així mateix,són també nombroses les referéncies documen-tals sobre la pell. L'estudi de la documentació delperíode revela els seus usos més enllá dels princi-pals als quals anava destinada, que eren el vestiti el calgat. Els inventaris de béns, la majoria rea-litzats a la mort del seu propietari, són una fontindispensable per al coneixement de les diferentstipologies d'objectes i elements confeccionats enpell més habituals als habitatges de l'época. Lagran varietat d'aquests en l'ámbit privat i el seuús en les diferents activitats quotidianes mostrala importáncia de la indústria i l'ús extraordi-náriament versátil del material. La pell apareixdenominada en la major part dels inventaris coma cuir o cuiro; poques vegades s'esmenta a quinanimal pertany, i quan hi apareix fa referéncia apeces o complements de vestit. Malgrat aquestauniformitat en la denominació del material. en

REVISTA D ' IGUALADA NUM, 37 ANOIA, ABRIL DE 20I I

Ia majoria d'inventaris apareixen els mobles i elsobjectes descrits de manera més o menys detallada,a voltes especificant també el tipus de decoraciói altres característiques rellevants.

Mosr.r lnr

Els mobles contenidors més habituals als habi-tatges del període eren els cofres, la majoria delsquals estaven recoberts amb pell, tipologia de laqual es conserven actualment un nombre signifi-catiu d'exemplars.' La pell s'aplicava directamentsobre les posts de fusta que conformaven I'estruc-tura del cofre i es fixaven grácies a les llandes deferro que recobrien el moble. En els exemplarsconservats s'ha constatat la preséncia de cuiro cru(també denominat pell crua), és a dir, una pellque, com el pergamí, no ha estat adobada, nomésha estat rentada, depilada, desgreixada, assecada iraspada, i que dóna com a resultat una pell mésgruixuda i no tan llisa com el pergamí, i més trans-Iúcida. En la majoria de casos la pell crua ha estatrecoberta amb una capa pictdrica, possiblementde mini. Els inventaris ofereixen notícies sobreaquests mobles pintats de color vermell, com el<cofrum incoreatum de coreo virmilio cum launisferri> que apareix a l'inventari de 10 de setembre de

l. Morelló Baget, J., <La manufactura de la pell>, a Lapell, Arts de l'objecte. L'Art Gótíc a Catalunya. Barcelona:Enciclopédia Catalana, 2008.

2. Pascual i Miró, 8., nEls cofres encuirats>, a La pell, Artsde I'objecte. L'Art Gótic a Catalunya. Barcelona: EnciclopédiaCatalana, 2008.

REVISTA D' IGUALADA

Cofre de fusta d'álber recobert de pell amb pél i llandes deferro forjat aplicades i clavades, segle XIV. Imatge de quan era alcomerg, a la década de 1990 (foto O Eva Pascual Miró)

1364 dels béns que la reina Elisenda de Montcadallegá al monestir de Pedralbes a Barcelona3 o el(cofre vell de cuyr roig encuyrat ferrat sens panysens clau> que tenia el rei Martí I'Humá al PalauReial Major de Barcelona, segons I'inventari rea-litzat per encárrec de la seva vídua Margarida dePrades durant el mes de setembre de 1410.'

També hi havia, peró, cofres recoberts ambpell de color negre, que tal vegada es podria iden-tificar com a cordová, tal com semblen suggeriralgunes de les representacions pictóriques delperíode.'El cordová és pell de cabra adobada ambsumac (génere de plantes de la família de les ana-cardiácies) que dóna com a resultat una pell d'altaqualitat, flexible i suau, perd de gran resisténciai durabilitat. La preséncia de cofres possiblementrecoberts de cordová,u una pell molt costosa amb laqual es devien obrar els exemplars de millor factu-ra, s'ha constatat a I'habitatge que tenia Pere Becet,Batlle General de Catalunya, al carrer de Mercadersde Barcelona, segons l'inventari post mortem delsseus béns de 1430: nun parel de cofrens de peynegre sembrats de brots> i <cofre de cuyro negre),

3. Castellanos, A., Origen i formació d'un monestir feme-ní. Pedralbes al segle XIV (1327-1411), tesi doctoral en xarxa.

4. Massó Torrents, f., <Inventari del béns mobles del reiMarti d'Aragó>>, Revue Hispanique, vol. XII, 1962.

5. Pascual i Miró, 8., nEls cofres...o

Detall del cofre anterior en el qual s'observen les restes de la pellamb pél (foto @ Eva Pascual Miró)

a la casa que tenia a Tortosa.T Altres cofres ana-ven recoberts amb pell amb péI, que als inventa-ris apareixen denominats com a <pilosos>, com elocoffrum nostrum pilosum, segons inventari delsbéns del rei )aume II el 5 d'agost de 1312' o elncoffre pelos ferrat ab sos pany> que tenia el reiMartí l'Humá.'El pél podia ser de diversos colorso tons, com el ocofre vel forrat de cuyr roig pelosoi el ocoffre encuyrat de cuyr de pel blanch fer-rat>, ambdós també propietat del rei Martí. El reitenia també un altre cofre ode cuyr frances ferrat eenlaunat>:r0 en aquest cas la notícia és especialmentinteressant, atés que esmenta el tipus de cuiro derecobriment, que possiblement no era gaire comúi que tal vegada presentava unes característiquesdefinitdries que el vinculaven als treballs del focusfrancés, sense que actualment sigui possible esta-blir-ne les característiques o l'aspecte.

6. Actualment no es disposa de cap notícia directa sobreaquests cofres, malgrat que cal pensar en la seva existéncia, queentroncaria amb una tipologia d'arquetes conservades. Esperemque futures investigacions ajudaran a aclarir aquest tema.

7. Martorell Trabal, F. - Valls Taberner, F., <Pere Beqet( I 365?- | 430) >, Anuari Instit ut d' Est udis Catalans, I 9 I I - I 9 I 2,any IV.

8. Martínez Ferrando, 8., <La Cámara Real en el reinadode Jaime Il (1291-1327),, Anales y Boletín de los Museos deArte de Barcelona, 1953-1954. vol XI.

9. Massó Torrents, 1., lnventari del béns...10. Massó Torrents, 1., Inventari del béns....

REVISTA D'IGUALADA

Arqueta de fusta d')lber recoberta de pell amb pél i amb llandesde ferro forjat aplicades i clavades. Segles XIV-XV col.lecció LolaPalau (foto @ Eva Pascual Miró)

Una altra tipologia de contenidors habitual alshabitatges del període eren les arquetes. Els exem-plars conservats formen un conjunt summamentinteressant, malgrat que no es tracta d'un gruphomogeni pel que fa als materials, solucions t¿c-niques i formals. A grans trets, es poden agruparen cinc tipus principals,t' a un dels quals corres-pondrien les arquetes encuirades i recobertes ambllandes de ferro. Aquestes repeteixen el sistemaconstructiu i formal dels cofres i, com aquests,apareixen esmentades molt sovint als inventaris,com el <coffret patit ferrat e encuyrat) que teniael rei Alfons el Magnánim," el (cofret encuyratferrat tencab" del rei Martí I'Humá o el <cof-fret ancuyrat enlehonat de ferro> que el 1408 hihavia a la cambra de I'escultor Pere Sanglada, alseu habitatge del carrer de Trenta Claus (actual-ment Escudellers) de Barcelona.'n Hi havia tambéarquetes només recobertes de cuir, sense llandes,

ll. Pascual i Miró, E., <Les arquetes), a EI Moble, Artsde l'objecte. L'Art Gótic a Catalunya. Barcelona, EnciclopédiaCatalana, 2008.

12. González Hurtebise, 8., <Inventario de los bienes deAlfonso V de Aragón como infante y como rey (1422-1424)>,

Anuari Institut d'Estudis Catalans, V, 1907.13. Massó Torrents, 1., Inventari del béns...14. Terés, R. M., <Pere Sanglada i l'arribada del gótic

internacional a Barcelona>, Escultura ll. L'Art Gótic aCatalunya, Barcelona: Enciclopédia Catalana, 2007 .

com el <mig coffret de cuyrr, el <cofret de cuyrab V tencadures>, ambdós del rei Martí I'Humá,"i el <petit cofre encuyrat), segons inventari delsbéns de Pere de Guárdia de 1400.'u A l'inventaridel castell de Tous (documentat des del960, situata la població de Sant Martí de Tous, a I'Anoia) del1410 s'esmenta un <coffret de cuyroo, que estavasituat a la recambra de la torre.'7 Com en el cas delscofres.la documentació ens ofereix notícies tambéd'arquetes recobertes amb cuiro francés, com el(coffret de cuyr frances> que servia per desar elsfermalls, tal vegada d'or i plata, del rei Alfons elMagnámin." Algunes vegades la descripció és espe-cialment detallada, especificant tant el recobrimentexterior del moble, com I'interior,la qual cosa indi-ca l'excepcionalitat de I'exemplar, com el <cofretde cuyr vermey plan quadrat e encuyrat forrat decuyr vermell pelos> que havia estat propietat delrei Martí I'Humá.'' La descripció del moble (pla iquadrat) coincideix amb la del conjunt d'arquetesconservades recobertes exteriorment amb cordovái llandes de ferro aplicades.'o Thl vegada correspon-drien a aquest grup la (caxetam parvam de coreonigrum> que va tenir la reina Elisenda a Pedralbes.''

L ús de la pell no es limitava només al reco-briment de mobles. En les cadires podia conformarel seient i el respatller, com les <quatre cadiresde cuyro, e una petita, ja usades, que tenia PereGirgós a la sala del seu habitatge del carrer deRegomir, a Barcelona.2' La documentació informa

15. Massó Torrents, l. Inventari del béns...16. Pujol, P., <Antichs inventaris del bisbat d'Urgell,,

Butlletí de la Reial Académia de Bones Lletres, l9l l-1912, VI.17. Alós, R., <Inventaris de castells catalans>, Tous. Mil

d'anys d'história, Barcelona: Publicacions de l'Abadia deMontserrat, 1981.

18. González Hurtebise, E., Inyentario de los bienes...19. Massó Torrents, 1., Inventari del béns...20. Pascual i Miró, E., <Les arquetes encuirades>, a El

Moble, Arts de l'objecte. IiArt Gótic a Catalunya. Barcelona:Enciclopédia Catalana, 2008.

21. Castellanos, A., Origen i formació...22. Roca, I. M. <Inventaris>, a Boletín de la Real Academia

de Buenas Letras de Barcelona,94-95, 1927.

REVISTA D'IGUALADA

:=

!z

2I

F

¡f

FfF

i.4.o

ózD

c

I

Escena representant una estanga d'un habitatge del període. A

I'habitació, en segon terme i separat per un cortinatge, apareix un

cofre (de color vermellós al retaule original) amb llandes de ferro:

representat amb tota seguretat com a recobert de pell. El llit está

vestit amb un coixí que ocupa tota I'amplada del moble, possible-

ment un recolzador. Escena de I'Anunciació del retaule de la Mare

de Déu procedent del monestir de Sixena (Aragó), atribuit a Pere

Serra vers 1363-75, MNAC 15916

Detall de l'escena anterior. La Mare de Déu está representada asse-

guda sobre un seti a I'estrada situada al davant de la seva cambra

també de setis confeccionats amb pell. El seti potser tant la part d'una cadira o d'un banc destinadaa seure, aixd és el seient, com un objecte sobre elqual poder seure.23 La majoria de les descripcionssemblen referir-se a I'objecte sobre el qual se seia,que podia anar sobre una tarima (estrada) o sobreuna cadira o banc: així podem pensar que es deviatractar d'una mena de coixins obrats especialmentper a aquesta funció. A I'inventari de l4l0 delcastell de Tous apareixen <dos sitis de cuyro, deseure) propietat de Francesca de Tous, que forma-ven part del parament de la cambra que hi haviasobre el portal de I'edifici."

La pell també era un material emprat pervestir llits. La documentació recull informacionsreferents a cobrellits o vánoves confeccionats ambcuiro, com (sobre lit de cuyro de lit de paraments)per al llit de la recambra de la torre del castell deTous, segons l'inventari de 1410." Als castells ipalaus de les classes més benestants hi havia llitsde paraments, és a dir, llits aparador que mostra-ven la riquesa dels seus propietaris i en els qualsexposaven les costoses teles i robes que el vestien.En aquest cas, el cobrellit de cuiro devia ser luxós,tal vegada decorat, atés que cobria totes les vesti-dures del llit. A I'inventari dels béns de Bertomeude Gualbes apareix un cobrellit decorat: (cobertor

de cuyro per lo dit llit ab senyal de luna del ditdeffunt>.'u Thmbé hi havia cobrellits de teixit fol-rats de pells amb péI, com el nsobrelit folrat depells> que el 1380 havia estat propietat de RamonAlamany." Els llits eren agengats, a banda de laroba habitual i el cobricel amb cortinatges (en partdels exemplars), amb diversos tipus de coixins querebien diferent denominació segons el seu ús. Els

23. Diccionari catald-valencid-balear, Institut d'Estu-dis Catalans.

24. Nós, R., Inventaris de castells...25. Alós, R., Inventaris de castells...26. Soler i Palet, J., <Lart de la casa al segle XV>, a

Butlletí de Ia Reial Académia de Bones Lletres,YIII, 1916-17.27. Pujol, P., Antichs inventaris del bisbat...

I

-

REVISTA D'IGUALADA

recolzadors," com el seu nom indica, servien pertal de recolzar-s'hi, tal vegada per sostenir I'esque-na i poder seure cómodament al llit. Pere Becet,el 1430, tenia diferents recolzadors als llits del seuhabitatge de Barcelona, com <III recoldadors decuyro vermell redons> o (un recoldador de cuyrvermell ab I senyal de Salamoo." A l'inventari deGuillem Eimeric, de 1301, hi havia a la cambradel pis superior de la seva casa al carrer Paradísde Barcelona <duos recoldaddors de corio cumborra>>,'o és a dir dos coixins recolzadors farcitsde borra, a més d'altres dos sense farcir. Una altratipologia de coixí sembla que eren els oregays: talvegada es tractava de coixins per recolzar el cap,com els que el 1410 hi havia al castell de Tous:<dos oregays de cuyres>."

Hi havia altres coixins, alguns dels quals, comels recolzadors, servien per seure, i de fet en algunsinventaris apareixen també amb aquesta deno-minació. Els coixins podien estar confeccionatsamb cuiro com els <sex coxinos corey> que teniaBerenguer Vidal el 1388" o amb la part superiorde teixit i I'inferior de cuiro, que segurament erenemprats per seure a I'estrada o directament sobrecatifes a terra, raó per la qual la part inferior erarealitzada amb un material més resistent que elteixit. Joana, la vídua de Bartomeu de Gualbes,tenia <IIII coxins ab les cares de ras e les sotanesde cuyro plens de palla>," és a dir, amb la part

28. Segons les notícies de qué disposem, sembla queaquests coixins eren d'ús específic per als llits, malgrat queés diffcil establir aquest extrem, atés que la majoria d'inven-taris no passen de ser una simple enumeració dels objectesi mobles de I'habitatge. Així i tot, en la majoria de casos,apareixen d'alguna manera associats als llits.

29. Martorell Trabal, F- Valls Thberner, F., Pere Belet...30. Batlle i Gallart, C., <Guillem Eimeric, jurista d'una

família patrícia de Barcelona>, Anuario de Estudios Medievales,37i2 iuliol-desembre de 2007.

31. Alós, R, Inventaris de castells...32. Obrador, M., <Inventari de la heretat d'en Berenguer

Vida (1388)>, Bolletí de la Societat Arqueológica Luliana,vol.xL 1907.

33. Soler i Palet, J., Liart de la casa...

superior confeccionada amb tela de ras (possible-

ment de seda) i l'inferior de cuiro. Pere Sangladatenia <VI coxins ab les cubertes de lana vermel absotana de cuyro vermel> el 1408.'n Algunes de lescatifes sobre les quals possiblement es disposavenaquests coixins, eren obrades de pell, com la <catifapelosa de dins e de fora rasa vermella> que teniaFerrer de Gualbes a la cambra prop del menjador,a la torre que tenia al camí del monestir del Carmea Montalegre, segons inventari de 1423.'5

Os¡¡cr¡s

A més del mobiliari, als habitatges del períodehi havia una gran varietat d'objectes confeccionatsamb pell. Es tractava tant d'objectes d'ús comú ala llar, com d'altres de més sumptuosos, a vegadesricament decorats. Els inventaris ofereixen infor-mació sobre tots ells, la majoria contenidors.

Les capses i els estoigs (capses especials per con-tenir un determinat objecte, a la forma del qual estaadaptada) s'empraven per desar les coses més varia-des. Les capses podien estar, a voltes, obrades ambtécniques molt elaborades i portar decoracions forgacostoses, com en el cas d'uun pom rodon de cristall,qui sta dins una capga rodona de cuyr empremptatde oripell obrat, e la dita capga de dins foradada deplom e de fora guarnida de leuto>, és a dir, una capsade cuir amb decoració d'oripell (habitualment, frrll deplata amb colradura per tal d'imitar I'aspecte de I'or)i guarnida exteriorment amb llautó (un material, quebrunyit, també recorda I'or), que havia estat propietatdel rei Alfons el Magnánim.36 Menys luxosa era la(capsa de fust cuberta de cuyr de camus ab I cordode fil groch e morat) que havia estat propietat del reiMartí I'Humá, segons l'inventari de 1410.'En aquest

34. Terés, R. M., Pere Sanglada...35. García Panadés, T., <Los bienes de Ferrer de Gualbes,

ciudadano de Barcelona (hacia 1350-1423)>, Acta historica etarchaeologica mediaevalia, núm. 4, 1983.

36. Gonzílez Hurtebise, E., Inventario de los bienes...37. Massó Torrents, 1., Inventari del béns...

11

REVISTA D'IGUALADA

cas, la fusta estava recoberta amb c¿unussa, que potser de pell d'isard, cabra o ovella, adobada amb olide peix, que dóna com a resultat una pell de colorgroc phl.lid, molt suau i flexible, que pot ser rentada.Els estoigs estaven confeccionats a la mida i segons laforma d'alld que havien de contenir; per tant, és habi-tual que en els inventaris n'aparegui també esmentatel contingut. En la majoria de casos estaven obratsper tal de desar i resguardar objectes com joies i altrespeces d'orfebreria, peró també d'altres consideratsvaluosos o que calia guardar. És el cas de l'<astoix decuyr buyt per a guenivets) que tenia a la seva cambraPere Sanglada el 1408,38 les <MII culleres de argent,les quals esen dins I stoig de cuyrso que estaven aldormitori de I'habitatge de Leonci Mestre segons f in-ventari dels seus béns de 1437" o <un stoig de cuyr,apte a portar pitren que havia estat propietat de PereGirgós el 1389.4 Una de les notícies més interessantsés la d'un estoig de cuiro groc que tenia el rei Pere elCerimoniós el 1366, en el qual desava un astrolabi:<un estalabre [astrolabi] gran de lauto morisch, abson estoig de cuir groch>.n' Alguns presentaven lapell o cuiro en el seu color, mentre que altres esta-ven decorats, com el que el 1423 hi havia a I'estudide la casa de Ferrer de Gualbes, <un stoig de cuyrovermell pintat d'oripell>'n' o l'<stoig de cuyr daurat>del rei Alfons el Magnánim.n' Probablement algunsexemplars eren obrats amb cordová, com podien serels <stoig de cuir negre ab IIII senyals pintats de lesarmes que feya lo senyor Rey con era Infanb i <stoigde cuir negre) que també van ser propietat del reiAlfons el Margnámin.*

Les bosses per guardar diners i altres elements,com jocs d'escacs, també eren habituals als habi-tatges. Per exemple, Berenguer Vidal tenia <in unoburseto corey inveni centum libras>, segons I'in-ventari de 1388;" i Pere Becet desava diners en<una bossa de cuyro blanch> i en una altra <bossade cuyro negre>.nu El rei Alfons el Magnánim tenia<una bossa de cuyr vermell dins la qual ha un joch

de scachs>.n' Hi havia bosses per dur comestibles,denominades carners." Malgrat que es tractavad'objectes práctics, d'ús comú a la casa, algunseren forga luxosos, com la que el 1400 tenia Perede Guárdia, un (carner de cuyro ques tanchaueab cadenat en lo qual havie un cordo de seda vertab dos botons de filI dor per cenyir>nn o el <carnerde cuyro vermell brodat> de Pere Becet el 1430.El mateix Becet tenia una bossa (argentera) perdesar objectes de plata, (una argentera de cuyroqui s tancha ab una cadena r clau>, i una altraper guardar eines i peces de ferro,'o denominadaferrera: <una ferrera de cuyro>.t'

Hi havia també altres contenidors específicsper desar-hi elements habituals a les cases, com la<brandonera de cuyr, abte per a tenir brondons> dePere Becet,s' per guardar brandons, ciris gruixutsd'un sol ble emprats per a la il.luminació de lesestances. Així mateix, altres destinats a portar-hiroba i altres efectes, com la <maleta de cuyr blanchde cervo, folrada de canamás>, és a dir, una maletade cuir de cérvol amb I'interior folrat amb tela decanemás, una roba feta d'estopa del cánem, moltclara de fils i de passades, que tenia Pere Girgósel 1389."

38. Terés, R. M., Pere Sanglada...39. Roca, J. M., <Un cirurgiá barber barcelonés de la

XV centúria>, Butlletí de la Reial Académia de Bones Lletres,núm 81, 1923.

40. Roca, l. M., Inventaris...41. Rubió i Lluch, A., Documents per la história de la cul-

tura catalana mígeval. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans,1908-1921 (2 vols.)

42. Garcia Panadés, T., Los bienes de Ferrer...43. González Hurtebise, 8., Inventario de los bienes...44. González Hurtebise, E., Inventario de los bienes...

45. Obrador, M., Inventari de Ia heretat...46. Martorell Trabal, F. - Valls Taberner,F., Pere Belet...47. González Hurtebise, E., Inventario de los bienes...48. Diccionari catald-valencid-balear...49. Pujol, P., Antichs inventaris del bisbat...50. Diccionari catald-yalencid-balear...51. Martorell Trabal, F. - Valls Taberner,F., Pere Beget...52. Martorell Trabal, F. - Valls Taberner,F., Pere Beget...53. Roca, J. M., Inventaris...

t 2

ü2

h

EF

z

oaÁz

oóó

REVISTA D'IGUALADA

A les bosses de cuiro es desaven diners i objectes valuosos. En aquesta escena apareix sant Antoni repartint almoina als pobres i malaltsamb una bossa de monedes a la má. A I'interior del petit cofre situat a I'esquerra de la composició apareixen altres bosses. La seva formai el sistema de tancament suggereixen que estan obrades amb pell. Escena del retaule de Sant Antoni Abat, atribuit al Mestre de Rubió,cap a 1360-1375, MNAC 45854

Finalment, i a banda d'aquestes tipologies,hi havia també objectes d'ús comú a les cuines imagatzems de les cases, com garbells i senalles, amés de flascons, com el <flasquo de cuyr poch>que hi havia a l'entrada de la casa de Pere Girgós.'oLa pell també s'emprava per cobrir o tapar algunsd'aquests estris de treball, com la <banasta decanem cuberta de pell> que hi havia a la cuinade Pere Clará el 1380.ss IJestudi, peró, d'aquestsestris i objectes de treball requereix un treball apart, que esperem poder presentar properament.

54. Roca, 1. M, Inventaris...55. Pujol, P., Antichs inventaris del bisbat...

Evt Plscult I MInó (Barcelona, 1964) és llicenciada enHistória de I'Art i actualment fa la seva tesi doctoral sobremobiliari medieval catali. Es col.laboradora habitual de dife-rents museus i institucions culturals de Catalunya. Tambécol.labora amb I'editorial Parramon, amb la qual ha publicatnombrosos títols, entre ells El C¿¿ero, conjuntament amb TeresaLladó. És membre de I'Associació oer a I'Estudi del Moble.

t 3