LA PERVIVÈNCIA HERÀLDICA

MEDIEVAL ALS ESCUTS ACTUALS

DELS MUNICIPIS CATALANS

Daniel Sáez Ramírez

Fonts escrites i documentals. Grup A1.

Grau d’Arqueologia. Universitat de Barcelona

Fragment ceràmic de la panxa d’un

alfabeguer datat entre els segles XIV i XV. De: Museu Comarcal de la Noguera.

Escut del municipi de Balaguer. De: <http://escuts.wikispaces.com>

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ A L’HERÀLDICA: CONCEPTES BÀSICS..............................................................2

2. CONTEXT HISTÒRIC: ELS COMTATS CATALANS.......................................................................5

3. L’ESCUT DEL COMTAT DE PALLARS............................................................................................6

4. L’ESCUT DEL COMTAT D’EMPÚRIES............................................................................................8

5. L’ESCUT DEL COMTAT D’URGELL................................................................................................10

6. CONCLUSIONS................................................................................................................................12

7. BIBLIOGRAFIA..................................................................................................................................13

1. INTRODUCCIÓ A L’HERÀLDICA: CONCEPTES BÀSICS

Primer de tot, m’agradaria aclarir què és exactament el que coneixem com heràldica. L’heràldica és una

doctrina, una ciència auxiliar tant de la història com més recentment de l’arqueologia que estudia els escuts

d’armes tant històrics com actuals.

Aquesta ciència troba els seus orígens a l’equip militar pels volts del segle XII, com a forma de

reconeixement dels soldats i combatents a les guerres que enfrontaven els grans senyors d’aquells temps.

Lentament, els escuts es varen anar transformant des d’una superfície llisa d’un color determinat pintada a

l’escut, fins a dibuixos més complexos com figures geomètriques, animals o vegetals que denotaven la seva

presència al camp de batalla.

Als orígens de l’heràldica trobem el primer segell amb un escut d’armes que fou el pertanyent a Raul I de

Vermandois, senescal de França amb un segell escacat d’or i atzur, emprat en un document de 1146, tot i

que com Martí de Riquer afirma al seu llibre Heràldica catalana des de 1150 a 1550, hi ha moltes

discussions entre els heraldistes i hi ha qui també afirma que el primer escut d’armes fou el de Gilbert de

Clare, comte de Herford, Anglaterra, el 11411.

Pel que fa a Catalunya, els primers en fer-ne servir foren Ramon Berenguer IV (1112-1162) a un document

de 1150; però ja abans el seu avi, Ramon Berenguer II (1053-1082) i la besàvia d’aquest, la comtessa

Ermessenda de Carcassona (972-1058), als seus sepulcres trobem senyals de franges verticals d’or i gules,

que els heraldistes consideren símbols proto-heràldics2.

Com ja s’ha pogut comprovar, per descriure un escut d’armes l’heràldica empra tota una terminologia que

a continuació, s’explicarà breument, fent un resum i explicant els termes estrictament necessaris que

caldran per a la redacció del treball.

A l’escut heràldic se’l coneix com a blasó o escut d’armes i ja des del tractat de Bernat de Llupià Armorial

català datat aproximadament el 1550, s’empren els termes cromàtics i termes específics d’heràldica.

Per començar, el camp és la superfície total de l’escut junt delimitada per un flanc; la part inferior de l’escut

és el peu i la superior el cap, mentre que el centre és el cor.

Els colors s’anomenen esmalts i en tenim tres tipus, els metalls, les colors i els folres que depenen de

quin color, doncs el groc i el blanc són els metalls i la resta de colors són les colors; mentre que els folres

són combinacions de metalls i colors i els dos més emprats són l’ermini i el vaire. Tot i així, però els esmalts

tenen cap variació cromàtica, es designen tots els mateixos tons de colors.

Dins dels metalls tenim argent per designar el blanc i or per designar el color groc.

1 DE RIQUER, Martí. Hèraldica catalana des de 1150 a 1550. p 16 2 SCGENEALOGIA.COM <www.scgenealogia.org/heraldica/heraldicacivica.htm>

Per altra part les colors, al color vermell en heràldica se

l’anomena gules; per altra part el blau heràldic és atzur;

el verd heràldic és el sinople i el negre heràldic és el

sable. I dos esmalts més rars en blasons, però amb un

nom específic és el morat o porpra en termes heràldics; i

el segon és el color taronja que és la color ataronjat, que

encara és menys emprat que el porpra.

Per altra part, els folres més comuns són, per una part el

vaire que és l’alternació horitzontal de campanetes d’atzur

i d’argent; i per l’altra l’ermini format per un camp d’argent

sembrat (ple en termes heràldics) de cues del mamífer

ermini de sable.

En quant a les senyals, que són les parts en les que es

divideix el camp, del qual ja hem esmentat el cap, el peu,

el cor i els flancs, també hi ha, entre molts d’altres, el pal

o barra, que és el senyal que travessa verticalment el

camp; la faixa que el travessa horitzontalment pel cor; la

banda que és la peça que travessa el camp diagonalment des del costat esquerra (flanc destre) fins el

costat dret (flanc sinistre); les cotisses que són un terç més petites que la banda i dibuixen la mateixa

direcció; el sautor que és una creu en forma d’aspa; la bordura, que és una franja que volta paral·lelament

al perfil de l’escut; el xebró que té la forma d’una lletra V invertida; o bé l’escussó que és una forma que

es col·loca al cor i ressegueix la forma de l’escut al que es troba.

A continuació, tenim les particions en les que es poden dividir l’escut un cop dibuixades les peces

esmentares anteriorment. Trobem, l’escacat (també anomena escaqué) que és la combinació de línies

horitzontals i verticals entrecreuant-se en angle recte formant el patró d’un tauler d’escacs; el quarterat que

és la divisió del blasó en quatre parts iguals; el losanjat que apareix amb l’entrecreuament de les línies

diagonals formant rombes; el xebronat que està format per peces en forma de xebró; entre molts d’altres...

A més, i això ens interessa pel que fa als escuts municipals actuals, hi ha un tipus de forma d’escut que és

el caironat o escaironat que consisteix en un quadrat recolzat en un dels seus vèrtex.

Altres figures que poden ocupar el camper són formes figuratives anomenades mobles com poden ser

animals reals com el lleó, l’àliga o animals mitològics com el griu; vegetals com la rosa o la flor de llis; edificis

i construccions de pedra com castells, palaus, torres, ponts, pous o fonts; o mobles diversos com bé poden

ser espases, trompetes, mans, campanes, serres, naus, etc3.

I per últim, ja escapant-se de la cronologia medieval que abraçarien els primers blasons, però per apropar-

nos a la contrastació històrica que ens porta a la realització d’aquest treball i a l’heràldica cívica i nobiliària

3 DE RIQUER, Martí. Heràldica catalana des de 1150 a 1550. Volum 1.

Denominació dels esmalts en diferents idiomes.

De: <http://www.scgenealogia.org/heraldica/esmalts.htm>

actual, tenim el que es coneix com a timbre, que són els ornaments que es troben damunt dels escuts com

és la corona, que és el timbre que exclusivament emprarem. N’hi ha dos tipus de corones, la cívica i la

nobiliària. Les corones nobiliàries poden ser o bé de rei (formada per un cèrcol d’or enriquit de pedreria,

realçat per vuit florons de fulles d’acant que sostenen vuit diademes i està folrada de gules), de duc (com

la rei però sense diademes i el cèrcol amb menys pedreria), de comte (que té el mateix cèrcol que la de

duc, però realçat per divuit puntes llargues (de les quals només en veiem nou), que sostenen una perla

gran cada una. Per altra part, tenim les corones murals o cíviques que representen una muralla d’or en

forma circular realçat per un nombre variable de torres, que representa les muralles i torres que protegien

les ciutats i les viles. Segons la categoria de l’ens que representen poden ser, d’entre les cinc que hi ha, o

bé de vegueria, de comarca, de ciutat (la muralla està tancada per deu portes, de les quals se’n veuen

cinc, realçada per divuit torres, de les quals cinc estan a la vista, unides fins a la meitat de la seva alçada

per un mur sense merlets amb una garita d’argent a la part superior) o la de vila (amb un llenç de muralla

tancat per vuit portes, amb quatre a la vista, i vuit torres, amb cinc a la vista, unides per un mur sense

merlets i sense garites) o per últim de poble4.

A continuació, procedirem a comprovar que l’heràldica i els blasons medievals continuen encara “vius” i han

continuat al llarg de gairebé deu segles aproximadament i que avui dia, als escuts cívics dels municipis

catalans queden encara el record dels comtats catalans com són el de Pallars, Urgell i Empúries, entre

d’altres.

4 SOCIETAT D’HERÀLDICA I GENEALOGIA DE CATALUNYA <www.scgenealogia.org/heraldica/heraldicacivica.htm>

Timbres: la corona.

De: <http://www.scgenealogia.org/heraldica/images/corones01.jpg>

2. CONTEXT HISTÒRIC: ELS COMTATS CATALANS

Un cop l’imperi islàmic ha conquerit la península Ibèrica pel sud des de l’any 711 i han ocupat entre el 712

i 718 tot el territori de l’actual Catalunya, provocà un èxode massiu de poblacions cap a les valls pirinenques.

Aquesta expansió fou frenada per l’Imperi franc del nord a la ciutat de Poitiers el 732, quan començà tot un

procés de reconquesta.

La reconquesta començà a Catalunya per Girona el 785 i arribà a Barcelona el 801. Conquerint tot un seguit

de territoris que es denominaren la Catalunya Vella o Marca Hispània i organitzaren en districtes anomenats

comtats. Dirigint el comtat hi havia la figura del comte, el representant reial que reunia les funcions tant

militars, administratives com judicials5.

En aquest context, aparegueren els comtats catalans que es van independitzar de l’Imperi franc al voltant

de la figura del comte Guifré el Pilós (840-897), comte d’Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona i Osona doncs

reunia la majoria dels comtats catalans i, al ser el càrrec de comte hereditari, els seus títols nobiliaris van

anar passant de generació en generació fins arribar al comte Borrell II (947-992), que va acabar completant

la independència catalana vers els francs. Davant l’amenaça islàmica que era constant per la seva

proximitat, Almansor (938-1002), el que fou cabdill del califat de Còrdova va atacar l’any 985 per mitjà d’una

ràtzia la ciutat de Barcelona, propera a la frontera amb Al-Àndalus que era el riu Llobregat., despoblant-la i

empresonant ciutadans. El comte Borrell II va demanar ajut al rei franc Lotari I (941-986) que ja tenia

problemes al comtat de Verdum i va ignorar les peticions del comte català. A la seva mort, el seu successor

Lluís V (967-987) durant la cerimònia de jurament de vassalls, el comte Borrell II no s’hi va presentar, fet

que desencadenà la independència dels comtats catalans, que no van ser reconeguts fins el 1258 al Tractat

de Corbeil entre el rei francès Lluís IX i el comte català Jaume I el Conqueridor6.

5 SALRACH, Josep M (Coordinador). Història medieval de Catalunya. Barcelona: UOC, 1997. 6 CATALUNYAMEDIEVAL.es <http://www.catalunyamedieval.es/altres/breu-historia-de-catalunya >

De: SALRACH, Josep M (Coordinador).

Història medieval de Catalunya.

Barcelona: UOC, 1997. p 29

3. L’ESCUT DEL COMTAT DE PALLARS

A inicis del segle IX, els comtes de Tolosa, Guillem I i Bigó reconqueriren

l’espai que compren entre la conca alta de la Noguera Pallaresa i la cresta

dels Pirineus juntament amb l’espai que ocuparà el comtat de la Ribagorça i

en formaren dos comptats el comtat ja esmentat de la Ribagorça i el comtat

de Pallars. Això explicaria que més endavant ambdós comtat formessin una

mateixa unitat administrativa sota el domini carolingi que van posar al

capdavant a Guillem I, fins que es va enretirar a la vida monàstica, llavors el

van succeir Bigó de Tolosa i Berenguer. Aquests van ser desposseïts i

conquerits pel comte Galí II d’Aragó el 833 fins el 848 quan el comte

Frèdol I de Tolosa ho va reconquerir.

El seu net, Bernat II de Tolosa va morir violentament i desencadenà una

guerra civil de la que sorgí una dinastia independent a partir de la figura de

Ramon II, que en morir va dividir políticament Pallars i Ribagorça. El seu fill,

Isarn I de Pallars va ser el primer comte exclusiu de Pallars el 904. El net

d’Isarn I, Sunyer I de Pallars va deixar el comtat als seus dos fills, Ramon

IV i Guillem que es dividiran el comtat en dos: Pallars Jussà i Pallars Sobirà,

respectivament.7

Trobem referències gràfiques de l’escut dels comtes de Pallars a l’Armorial

que recopilà dels comtats catalans de Esteve Tamborino datat dels anys

1516-1519, un dels més antics conservats.

L’escut del comtat de Pallars és sobre camp d’or una àliga bicèfala de

sinople en repòs i coronada que porta al cor un escut de camp de gules

amb tres palles d’or en banda.

Pel que fa a la seva pervivència a la contemporaneïtat podem trobar a

l’escut del municipi de Sort. El poble de Sort, avui dia capital de la comarca

del Pallars Sobirà, va ser des d’un principi, la ciutat més important del

comtat pallarès junt amb Gerri8 amb un castell localitzat a la mateixa

localitat i amb el nom del poble, datat del segle VIII9. Així doncs, com no

podia ser menys, la capital de l’antic comtat pallarès té com a escut cívic

el mateix escut que el blasó dels comtes de Pallars, però en aquest cas

7 ENCICLOPÈDIA CATALANA <http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0048568.xml?s.q=comtat+de+Pallars#.U49iLvl_vNE > 8 SALRACH, Josep M. Història medieval de Catalunya. p 25. 9 RUTASCONHISTORIA.ES <http://www.rutasconhistoria.es/loc/castillo-de-sort-castell-de-sort >

Escut del comtat de Pallars. De: Wikimedia Commons.

Escut del comtat de Pallars. TAMBORINO, Esteve. Fol. 14

Escut del municipi de Sort. De: Wikimedia Commons.

caironat i per timbre una corona de comte que recorda el com tat pallarès, i va ser oficialitzat al DOGC 4560

del 27 de gener de 2006.10.

El fet de que l’escut de la capital del que havia estat el Pallars Sobirà sigui el mateix

que el del comtat del Pallars, mentre que la capital de la comarca de Pallars Jussà,

el municipi de Tremp no tingui cap referència heràldica a l’escut de Pallars, això

significa que Tremp per una part prefereix fer referència a la seva verge patrona, la

Mare de Déu de Valldeflors i no la seva pertinença al comtat de Pallars, tot i que no

va ser mai residència comtal. . Doncs, l’escut de Tremp és sobre camp d’atzur la

Verge de Valldeflors d’or acompanyada de dues flors de lis d’argent i de timbre una

corona de ciutat.

L’escut del municipi de Sort, com ja hem esmentat amb el del comtat de Pallars

és sobre camp d’or, una àliga bicèfala coronada en repòs de sinople amb un

escudet al cor de camp de gules sembrat amb tres palles d’or, oficialitzat al DOGC núm. 4574 del 16 de

febrer de 200611.

Més exemples de la pervivència de l’escut del comtat de Pallars són els escuts, per exemple del municipi

de Salàs de Pallars oficialitzat al DOGC núm. 932 del 28 de desembre de 198712 que és un escut caironat

de camp d’atzur amb un castell d’or tancat en sinople al cap i una àliga bicèfala (l’escut d’armes dels comtes

de Pallars) coronada en repòs amb un escudet de gules amb tres palles d’or al cor; de timbre té una corona

de vila. L’elecció de l’escut d’armes dels comtes de Pallars com a escut fa referència al castell de la vila,

que s’ha pensat com una possible residència temporal dels comtes13. Un altre exemple és l’escut del

municipi dels Pallaresos oficialitzat al DOGC 1006 del 9 de novembre de 1988. L’escut del municipi dels

Pallaresos és un escut caironat amb tres palles d’or en faixa acompanyades a la punta d’una creu de Santa

Tecla de sabre sobre camp de sinople i per timbre una corona de poble14.

10 DOGC núm. 4560. Generalitat de Catalunya, 27 gener 2006. 11 DOGC núm. 4574. Generalitat de Catalunya, 16 febrer 2006. 12 DOGC núm. 932. Generalitat de Catalunya, 28 desembre 1987. 13 ESCUTS CATALANS <http://escuts.wikispaces.com/Salàs+de+Pallars> 14 DOGC núm. 1066. Generalitat de Catalunya, 9 novembre 1888.

Escut del municipi de Tremp. De: Wikimedia Commons.

Escut del municipi de Salàs de Pallars. De: <http://escuts.wikispaces.com>

Escut del municipi dels Pallaresos. De: <http://escuts.wikispaces.com>

4. L’ESCUT DEL COMTAT D’EMPÚRIES

El comtat d’Empúries és un dels primers comtats carolingis en què

es va dividir l’imperi. Comprenia el territori que es troba entre la

serra d’Albera i la conca del Ter, concentrant la ciutat d’Empúries

com a la ciutat més important i de qui en va prendre el nom. El

comtat va tenir el seu primer comte l’any 813, el comte Ermenguer

I i llavors passarà a formar part del comtat de Tolosa el 832,

governant Rosselló-Empúries. Més endavant i després de la mort

del comte Miró el Vell, germà del comte de Barcelona Guifré el

Pilós, el nou comte fou Sunyer II. Durant el seu comtat les

incursions normandes van destruir la ciutat d’Empúries, tot i que el

seu fill Gausfred reconstruí parcialment Sant Martí d’Empúries i

quan amb el seu germà Benció, van corregnar el comtat el 931,

traslladaren la capital d’Empúries a Castelló d’Empúries, fent-

se el trasllat definitiu durant el comtat d’Hug II, l’any 1079.

Els nets de Gausfred I, Hug I i Guislabert heretaren els comtats

d’Empúries i el de Rosselló, respectivament separant els comtats de forma definitiva. Hug I, a més d’intentar

conquerir el Rosselló del seu va disputar-se l’hegemonia amb el comtat de Catalunya, tot i que Ponç I el

1064 va retre vassallatge als comtes de Barcelona. Anys més tard i quan l’últim dels descendents de Ponç

I va morir sense descendència, fou Pere I d’Empúries qui inicià el

1325 la segona dinastia i reconstruí el palau comtal a Castelló,

després de molts ultratges al rei català, el 1386 Pere III declarà

el comtat unit a la corona. L’any següent l’hi retornà a precs del papa,

però el mateix 1387 el nou rei Joan I instruí un nou procés al comte

Joan, i intentà d’envair el comtat i el rei Martí I integrà el comtat a la

corona el 142415.

Castelló d’Empúries fou vila des de l’any 879 i en documents del 944

s’esmenta ja el territori de la vila de Castelló. Fou la residència dels

comtes d’Empúries des d’Hug II l’any 1079 i es va consagrar

l’església romànica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, coneguda popularment com la Catedral

d’Empúries. Pel que fa a l’heràldica empordanesa, el blasó dels comtes eren tres faixes gules sobre fons

d’or. Trobem exemples de l’heràldica empordanesa d’època medieval a les pintures murals de la Conquesta

15 ENCICLOPÈDIA CATALANA <http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0023965.xml?s.q=comtat+d%27Emp%C3%BAries#.U5BEB_l_vI->

Escut del comtat d’Empúries. De: Wikimedia Commons.

Detall de les pintures de la Conquesta de

Mallorca on apareix el comte d’Empúries,

Hug IV d’Empúries. De: Wikimedia Commons.

de Mallorca datades al segle XIII que es trobaven al Palau Aguilar fins que

l’any 1962 van ser traslladats al Museu Nacional d’Art de Catalunya on

encara estan exposades16.

Actualment Castelló d’Empúries no és la capital de la comarca a la que

pertany com bé són Sort o Balaguer, que també foren residències comtals,

sinó que és un municipi de 42 km2 de la comarca de l’Alt Empordà,

comarca de la qual és Figueres. A l’escut de Castelló d’Empúries trobem el

seu llegat històric comtal medieval a l’escut municipal. L’escut municipal de

Castelló d’Empúries va ser acceptat el 3 d’octubre de 2005 al DOGC17 i és

un escut caironat amb camp d’or i tres faixes gules i en primer terme un

castell de tres torres d’atzur tancat en sable. Per timbre té una corona

comtal, recordant el seu paper com a residència dels comtes d’Empúries.

A més municipis d’antiga pertinença al comtat d’Empúries trobem l’escut faixonat dels comtes com són

Fortià i L’Escala, ambdós municipis de la comarca de l’Alt Empordà. A l’escut de L’Escala (oficialitzat al

DOGC 4226 del 27 de setembre de 200418) el trobem, doncs l’escut caironat està partit i a la primera meitat

a un camp d’atzur una torre oberta d’or i a la segona meitat les tres faixes d’or sobre camp de gules dels

comtes d’Empúries i per timbre una corona de vila.

Per l’altre costat, el municipi de Fortià té un escut caironat partit en dos: a la primera meitat tres faixes de

gules sobre or i a la segona sobre camp d’argent dues faixes de sable, mentre que per timbre la corona de

poble. L’escut va ser oficialitzat el al DOGC 1102 del 3 de febrer de 198919.

16 MNAC <http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/pintures-murals-de-la-conquesta-de-mallorca/mestre-de-la-conquesta-de-mallorca/071447-cjt > 17 DOGC núm. 4481. Generalitat de Catalunya, 3 d’octubre de 2005. 18 DOGC núm. 4226. Generalitat de Catalunya, 27 de setembre de 2004.. 19 DOGC núm.1102. Generalitat de Catalunya, 3 febrer 1989.

Escut del municipi de Castelló

d’Empúries. De: Wikimedia Commons.

Escut del municipi de Fortià. De: <http://escuts.wikispaces.com>

Escut del municipi de L’Escala. De: <http://escuts.wikispaces.com>

5. L’ESCUT DEL COMTAT D’URGELL

El comtat d’Urgell data d’abans de la conquesta musulmana, doncs el primer comte d’Urgell fou Borell I que

va ser comte d’Urgell i de Cerdanya nomenat pels francs el 798. El 820, fou destituït i passà al llinatge

Asnar que ostentaren el títol fins que el rei franc li va donar el títol al comte Guifré el Pilós que va repartir

els comtats entre els seus fills, en el cas del comtat d’Urgell li’n va donar al seu fill Sunifred II, qui en morir

sense descendència li’n deixà al seu nebot Borell II i aquest al seu fill, Ermengol I, l’iniciador de la primera

dinastia comtal d’Urgell. Llavors amb la divisió d’Al-Àndalus en taifes, començà l’expansió franca cap a

territori andalusí conquerint diverses ciutats com Àger, Guissona, Agramunt o Balaguer.

L’any 1105, les tropes de Pedro Ansúarez, a la

suda de Balaguer, assetjaven els musulmans i els

derrotaren. L’avi i tutor del què seria el primer

comte d’Urgell, Ermengol VI va entregar-li la ciutat

que esdevindria la capital del seu comtat20. Quan

el comtat d’Urgell va tenir la seu a la recent

conquerida ciutat de Balaguer, va esdevenir un

comtat tan important com el de Barcelona o el de

Girona, tenint relacions comercials amb Castella o

Occitània21. L’expansió dels comtes, quan van

conquerir la resta del territori de la Catalunya

Nova, no només es van limitar a una possessió territorial sinó que amb cartes de població, es van repoblar

els pobles cedint els territoris als senyors i cavallers que participaren a la conquesta i a les ordes religioses

per a fundar monestirs. Balaguer i el castell Formós van ser el segle XIV, les residències dels comtes

d’Urgell fins que el rei Jaume II va vincular el comtat d’Urgell al casal de Barcelona amb el casament del

seu fill el futur rei Alfons el Benigne i la pubilla d’Urgell, Teresa d’Entença.

Segons Martí de Riquer, “un dels més antics escuts de Catalunya és el dels

comtes d’Urgell”, i que “l’adopció de l’escut escacat pot estar relacionat amb

l’aparició més antiga de referències del joc d’escacs que foren introduïts a

l’Espanya musulmana per Còrdova el 857”22.

Pel que fa a l’històric escut de la primera dinastia dels comtes de Balaguer, és

un escut escacat d’or i sable, del que en trobem moltes referències tant

documentals com arqueològiques, com bé poden ser diferents relleus al

20 ARJONA et allii. Balaguer educa. p 67. 21 ENCICLOPÈDIA CATALANA <http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-

GEC-0068602.xml > 22 DE RIQUER, Martí. Heràldica catalana des de 1150 a 1550. p 196

Anvers del segell de cera dels comtes d’Urgell.

De: ARJONA et allii. Balaguer educa. (2008)

Escut del comtat d’Urgell. De: Wikimedia Commons.

castell Formós, el que fóra la residència dels comtes d’Urgell a Balaguer o als

segells de cera que empraven per signar les missives23.

L’escut, ha variat al llarg del temps i ha restat el mateix escacat al llarg dels anys

fins a avui dia, on trobem diferents escuts dels municipis que trobem emmarcats

al territori que conformava el medieval comtat d’Urgell. Un exemple és el municipi

històric de Balaguer, que com hem esmentat, fou la capital del comtat durant dos

segles i avui dia és la capital de la comarca de l’Alt Urgell. La ciutat de Balaguer,

en memòria del seu temps de glòria i punt àlgid històric va adoptar el 20 de gener

de 1983 al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 30524, no

només l’escut duplicat dels senyors d’Urgell, sinó que a més, ha afegit el blasó

dels reis catalans. L’escut és caironat quarterat en sautor, amb les peces del

cap i del peu de camp d’or amb quatre barres gules, als flancs destra i sinistra,

escacat de sable sobre camp d’or. Per timbre té una corona de comte, que

rememora l’època a la que pertanyia al comtat d’Urgell. És d’aquesta manera

que trobem la pervivència de l’escut medieval en l’actualitat, amb motiu de

rememoració del passat històric i exaltant la grandesa i importància de l’antiga

ciutat de Balaguer.

L’escut escacat dels comtes de Balaguer ha perviscut al llarg dels temps a més

de a l’escut municipal de Balaguer, també al de Tàrrega, capital de la comarca

de l’Urgell i del municipi del Pla d’Urgell de Linyola. A Tàrrega, l’escut acceptat

per la Generalitat que és l’oficial l’escacat és d’or sobre gules, tot i que

l’Ajuntament de Tàrrega n’ha proposat un del qual s’ha iniciat l’expedient per a

la modificació (al DOGC 5191 del 8 d’agost de 200825), on sí apareix l’escacat

que fou el blasó del casal d’Urgell. L’escut proposat de Tàrrega és un escut

caironat quarterat amb el primer i el quart quarts de camp d’or sobre quatre

barres gules i el segon i el tercer quarts l’escacat d’or i sable; a més del timbre

que és una corona mural de ciutat i un suport d’una àguila bicèfala de sable,

privilegi concedit al municipi per l’emperador Carles I (1500-1558).

Per altra part, l’escut de Linyola, aprovat al DOGC 1208 del 18 d’octubre de

198926 és un escut caironat amb un camp d’or escacat de sable i a primer terme

una garba de lli florit d’argent i per timbre una corona de baró, record de que

fou la residència d’una baronia que pertanyia al comtat d’Urgell.

23 ARJONA et allii. Balaguer educa. p 68. 24 DOGC núm. 305. Generalitat de Catalunya, 18 febrer 1983. 25 DOGC núm. 5191. Generalitat de Catalunya, 8 agost 2008. 26 DOGC núm. 1208. Generalitat de Catalunya, 18 octubre 1989.

Escut del municipi de Balaguer. De: Wikimedia Commons.

Escut proposat del municipi de

Tàrrega. De: Wikimedia Commons.

Escut del municipi de Linyola. De: Wikimedia Commons.

6. CONCLUSIONS

La història medieval roman viva a la nostra contemporaneïtat, hi és encara i només la veuen els ulls experts

o aquells que la cerquen. Va marcar tant la societat l’època de l’Edat Mitjana que no només ha arribat avui

dia pels noms que se’n conserven, per les formes de govern que van anar evolucionant, per les religions,

pels ideals romàntics, per les divisions de classes, per les llengües sinó que tenim petits retalls d’aquella

vida que ja canten els romàntics d’un passat melancòlic, encara avui dia i els emprem diàriament com a

eines quotidianes a les que no prenem importància, però si en algun moment les analitzéssim veuríem tota

la càrrega social, política i en aquest específic cas militar que comportaren fa segles i segles. L’heràldica i

els blasons són un dels millors exemples dels costums medievals que encara avui dia emprem, doncs

encara avui dia els nobles contemporanis del segle XXI n’empren, de blasons que serveixen per recordar

els llinatges nobles i important als que pertanyen ells i els seus avantpassats, de la mateixa manera que

acabaren significant els escuts i blasons a l’època medieval. Els escuts cívics, és a dir, aquells que

pertanyen a municipis són els testimonis d’històries que hi tingueren lloc, testimonis de la importància que

significaren per als nobles dels que en van agafar l’escut d’armes com a eina gràfica de representació del

municipi.

En aquests casos específics tant els municipis de Sort, Castelló d’Empúries i Balaguer que foren les capitals

dels consegüents comtats als que pertanyeren en la cronologia de l’època són els més clars exemples de

la pervivència dels blasons medievals fins a l’actualitat, recordant-nos que tot i que el temps hagi passat,

sempre hi hauran petits traços que mai no es perdran.

7. BIBLIOGRAFIA

ARJONA, Joan; PLENS, Mercè; GENÉ, Josep M. Balaguer educa. Balaguer: Norprint SA, 2008.

ISBN: 978-84-6006-4559-7

BASSA i Armengol; Manuel. Els comtes – reis catalans: heràldica de la casa de Barcelona.

Barcelona: Millà, 1964.

CATALUNYA MEDIEVAL. Breu història de Catalunya. [en línia]. Disponible a:

<http://www.catalunyamedieval.es/altres/breu-historia-de-catalunya/ >

CUARTAS, Augusto. Apellidos catalanes. Heràldica de Cataluña. Madrid: Paraninfo SA, 1987. ISBN:

84-283-1546-9

DE RIQUER, Martí. Heràldica catalana. Des de l’any 1150 al 1550. Volum I i II. Barcelona: Quaderns

Crema, 1983. ISBN: 84-5704-34-7

DOGC núm 4574, Generalitat de Catalunya. 12 febrer 2006.

DOGC núm. 1066. Generalitat de Catalunya, 9 novembre 1888.

DOGC núm. 1208. Generalitat de Catalunya, 18 octubre 1989.

DOGC núm. 305. Generalitat de Catalunya, 18 febrer 1983.

DOGC núm. 4226. Generalitat de Catalunya, 27 de setembre de 2004..

DOGC núm. 4481. Generalitat de Catalunya, 3 d’octubre de 2005.

DOGC núm. 4560. Generalitat de Catalunya, 27 gener 2006.

DOGC núm. 4574. Generalitat de Catalunya, 16 febrer 2006.

DOGC núm. 5191. Generalitat de Catalunya, 8 agost 2008.

DOGC núm. 932. Generalitat de Catalunya, 28 desembre 1987.

DOGC núm.1102. Generalitat de Catalunya, 3 febrer 1989.

ENCICLOPÈDIA CATALANA. Comtat d’Empúries. [en línia]. Disponible a:

<http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-

0023965.xml?s.q=comtat+d%27Emp%C3%BAries#.U5BEB_l_vI->

ENCICLOPÈDIA CATALANA. Comtat d’Urgell. [en línia]. Disponible a:

<http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-

0068602.xml >

ENCICLOPÈDIA CATALANA. Comtat de Pallars. [en línia]. Disponible a:

<http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-

0048568.xml?s.q=comtat+de+Pallars#.U49iLvl_vNE >

ESCUTS CATALANS. Escuts i banderes oficials de Catalunya. [en línia]. Disponible a: <

http://escuts.wikispaces.com >

MNAC. Pintures Murals de la Conquesta de Mallorca [en línia]. Disponible a:

<http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/pintures-murals-de-la-conquesta-de-mallorca/mestre-de-

la-conquesta-de-mallorca/071447-cjt >

MUSEU COMARCAL DE LA NOGUERA. Alfabeguer. [en línia]. Disponible a:

<http://www.museucn.com/ca/colleccions/fons-arqueologic/alfabeguer.html>

RUTASCONHISTORIA.ES. Castillo de Sort. [en línia]. Disponible a:

<http://www.rutasconhistoria.es/loc/castillo-de-sort-castell-de-sort >

SALRACH, Josep M. (coordinador). Història medieval de Catalunya. Barcelona: Universitat Oberta

de Catalunya, 2007.

SOCIETAT CATALANA D’HERÀLDICA I GENEALOGIA. [en línia]. Disponible a:

<http://www.scgenealogia.org/index2.htm >