La necròpolis del Turó de la Capsera (El Pont de Suert, Conca de Dalt)

ANTECEDENTS

L’any 1988 s’endegà per part del Servei d’Arqueologiade l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el projecte Evolució del’Hàbitat a la Serra de Sant Gervàs i serres properes (AltaRibagorça-Pallars Jussà), amb l’objectiu de prospectaruna zona molt poc coneguda arqueològicament, situadaa cavall de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà, vertebradaper la serra de Sant Gervàs, la qual és la darrera delPrepirineu català (González et al. 1991). Aquest projecte, que es mantingué de maneraininterrompuda entre els anys 1988 i 2001, va permetrela localització, entre altres jaciments, de dues necròpolistumulàries. La primera, se situa a la serra de Comillini,a l’indret conegut com a Pla de Món i la segona, es

localitza a la carena sud-occidental del Turó de laCapsera, que es troba a la Serra de Set Comelles,contrafort oriental de la Serra del Camporan.Entre els anys 1994 i 1999 es dugueren a terme siscampanyes d’excavació de curta durada al Turó de laCapsera. Malauradament, l’any 2000, els treballsquedaren interromputs sine die, per motius aliens a ladirecció del projecte.

SITUACIÓ

La necròpolis del Turó de la Capsera se situa a 1650 m.d’alçària, en una ampla carena, entre el turó de la Capserapròpiament dit, que s’enlaira al nord-est, i un petit cim alsud-oest, que esdevé un bon lloc de pas natural entre el

111

M.C. Rovira Hortalà, F.J. López Cachero, F. Mazière (dirs.), Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC): metodologia, pràctiques funeràries i societat,

Monografies 14, MAC, Barcelona 2012, ISBN 978-84-393-8921-7 (pàg. 111-117).

*Arqueòlegs del Servei d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs**Cap del Servei d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Plaça de la Catedral s/n 25002 Lleida, [email protected], [email protected],[email protected]

LA NECRÒPOLIS DEL TURÓ DE LA CAPSERA (EL PONT DE SUERT, CONCA DE DALT)Necròpolis d’incineració, bronze final III, túmuls, Prepirineu.

Josep Medina Morales* Joan-Ramon González Pérez** Maria Pilar Vàzquez Falip*

The necropolis of the burials mound of Turó de la Capsera (El Pont de Suert, Conca de Dalt) is in a vast mountain passlocated in the Prepirineu of Lleida (1.650 m of altitude). The excavations made during the years 1994-1999 have beenconcentrated in the more remarkable structure of the necropolis: the tumulus T-20. In this barrow was discovered onethe little cist of small flagstones with one cremation. The radiocarbon analysis haves provided a chronology of lastBronze Age III.Cemetery Cremation, Late Bronze III, Tombs, Prepirineu.

La nécropole tumulaire du Turó de la Capsera (El Pont de Suert, Conca de Dalt), dans laquelle on a découvert vingt-sept tumulus, se situe sur un large éperon à 1650 m., dans les Prépyrénées de Lleida. Les campagnes réalisées(1994-1999) se sont focalisées sur l’étude de la structure la plus imposante de la nécropole : le tumulus T-20,comprenant une incinération située dans un petit coffre de dalles. Des datations radiocarbones ont permis de datercette sépulture du Bronze final III. Nécropole à incinération, Bronze final III, tumulus, Prépyrénées.

La necrópolis tumularia del Turó de la Capsera (El Pont de Suert, Conca de Dalt), de la cual se han localizadoveintisiete túmulos, se ubica en una amplia carena a 1650 m., en el Prepirineo de Lleida. Las campañas realizadas(1994-1999) se centraron en el estudio de la estructura más notable de la necrópolis: el túmulo T-20, del cual se hadocumentado una incineración ubicada en una pequeña cista de losetas. Las dataciones radio carbónicas hanpermitido ubicar el enterramiento en el Bronce final III.Necrópolis de incineración, bronce final III, túmulos, Prepirineo.

De l'Ebre als Pirineus3.8:Mono intro1 30/11/12 17:31 Página 111

barranc de la Torre al sud, i el barranc de Sant Nicolau, alnord (González et al. 1995, 387). Les seves coordenadesUTM són, x:325461, y: 46857451 (Fig. 1).

DESCRIPCIÓ

Com hem esmentat, s’han realitzat sis campanyesd’excavació. A la primera campanya es realitzà la netejade la vegetació més gran i l’elaboració de la planimetriade tota la necròpolis (Medina 1995; González 1995, 58);

a la segona s’efectuà la neteja superficial del T-20 (Medina1996; González 1996, 68); a la tercera es va procedir al’excavació de les primeres unitats estratigràfiques delquadrant sud-oest del túmul abans citat (Medina 1997;González 1997, 74); a la quarta es reduí la part excavadaa una trinxera de catorze m. de llargada i dos m. d’ampladaque va permetre conèixer definitivament la seqüènciaconstructiva del túmul T-20 (Medina 1998; González 1998,68); a la cinquena es confirmà el caràcter funerari del’estructura tumulària (Medina 1999; González 1999, 72);

112

Josep Medina Morales, Joan-Ramon González Pérez, Maria Pilar Vàzquez Falip

Fig. 1. Situació de la necròpolis del Turó de la Capsera i vista aèria dels túmuls excavats (T-20 i T-17).

Fig. 2. Secció i planimetria del Turó de la Capsera. S’indica la distribució tipològica dels túmuls i la seva agrupació en dues zonesdiferenciades separades per l’estructura T-15.

1 Segons cartografia digital de l’Institut Cartogràfic de Catalunya de l’any 2008.


i finalment, a la sisena s’excavà un loculus situat gairebéal centre del T-20 i s’inicià també l’excavació del T-17(Medina 2000; González 2000, 74).

TIPOLOGIA D’ESTRUCTURES

La gran majoria de les estructures localitzades enprospecció són de difícil descripció, perquè la granquantitat de vegetació que ha crescut al seu voltant i devegades al seu interior n’impedeix la correcta observació(González et al. 1995, 387) i únicament la seva excavaciópodrà aportar dades segures sobre la seva forma ifuncionalitat.Els resultats de la primera campanya –i amb les dadesprovisionals de què disposem fins el moment– permeterenlocalitzar vint-i-set túmuls, entre els quals, vint-i-cinc (el92,6%), presenten planta circular, i els dos restants (el7,4%), tenen planta aparentment rectangular (Fig. 2). Els túmuls rectangulars són les estructures més dubtoses,ja que encara que són de caràcter antròpic tenen unesdimensions molt allargassades i s’allunyen de lescaracterístiques habituals d’aquests tipus d’enterraments.Solament la corresponent excavació permetrà conèixerla seva exacta funcionalitat i forma.L’estudi del diàmetre dels vint-i-cinc túmuls de plantacircular, ens ha permès fer quatre grups, segons la sevamida (Fig. 3):

Túmuls petitsEstructures amb un diàmetre d’entre un i dos metres. Aaquest grup pertanyen un total de 13 túmuls: T-1, T-2, T-3, T-4, T-5, T-8, T-11, T-12, T-13, T-18, T-19, T-22 i T-27. Ésa dir, un 52% del total.

Túmuls mitjansEstructures amb un diàmetre d’entre tres i quatre metres.Aquest grup presenta un total de 7 túmuls: T-6, T-9, T-10,T-14, T-21, T-25 i T-26, si bé el túmul T-6, té 2,5 metres dediàmetre, però el comptabilitzem aquí ja que consideremmés probable que un cop excavat el seu diàmetre final

l’apropi més a aquest grup que no pas a l’anterior. Aixòcorrespon a un 28 % del total.

Túmuls gransEstructures amb un diàmetre de sis metres. Aquets grupestà format per tres túmuls: T-16, T-17 i T-24. Hi afegim,tanmateix, com hem fet amb el grup anterior, un túmul demenor diàmetre, el T-23, amb cinc metres, pels mateixosmotius expressats anteriorment. És a dir, un 16% del total.

Túmul singularAquest grup està format per una única estructura, la T-20,que correspon a un túmul de gairebé dotze metres dediàmetre, que, per tant, dobla la mida dels túmuls delgrup dels grans. Correspon a un 4 % respecte el totald’estructures tumulàries de la necròpolis.

DISTRIBUCIÓ ESPACIAL

Pel que fa a la ubicació de les estructures tumulàries, agrans trets, podríem començar dient que observem dueszones de distribució dels túmuls, i que el túmul rectangularT-15 actua com a divisòria i com a estructura situadaaproximadament en el centre de la necròpolis i de lacarena. Pel que fa a les cotes, la majoria dels túmuls, vint-i-dos, es troben a la mateixa carena (1650m); tres, en unacota d’uns cinc metres per sobre d’aquesta; un, a unsdeu metres més amunt i el darrer, el més allunyat per labanda est, a vint-i-cinc metres per sobre de la superfíciegeneral de la carena.Ja amb més detall, s’observa una agrupació dels túmulsdel grup dels circulars petits al sud-oest, en concret, noudels tretze documentats, és a dir un 69,23% del totald’estructures pertanyents a aquest grup. D’aquests, amés a més, set d’ells – el 53,84%– presenten una particularconcentració, en una zona que dista –entre els mésallunyats (T-3 i T-13)– poc més de 30 metres, i es trobena la mateixa cota.La totalitat dels túmuls circulars grans s’ubiquen al nord-est, a banda i banda del túmul T-20, i a la mateixa cota.Els túmuls T-16 i el T-24 són els més distants del T-20, a33,9 metres i 30,3 metres, respectivament, i a una distànciaentre ells d’uns setanta-cinc metres. A continuació, el T-23 s’ubica a una distància de 22 metres i finalment el T-17 es troba a tocar del T-20, només a 0,9 metres. L’extremaproximitat d’aquest túmul al T-20 és també una dadacuriosa que cal tenir present.Pel que fa als túmuls circulars mitjans, quatre d’ells –el57,1%– s’ubiquen en la zona que hem destacat com a demàxima concentració dels túmuls circulars petits, tresd’ells propers al T-7, rectangular, i el restant, en una posiciógairebé equidistant entre els dos túmuls rectangulars, elsesmentats T-7 i el T-15. Dels tres restants, dos –el 28,6%–se situen en la zona dels túmuls circulars grans i per tantrelativament propers al T-20; el T-21 a 14,3 metres i el T-25 a 35,7 metres. Únicament un túmul d’aquest grup, elT-26, s’ubica allunyat de la resta, a 143 metres del T-20;

113

LA NECRÒPOLIS DEL TURÓ DE LA CAPSERA (EL PONT DE SUERT, CONCA DE DALT)

Fig. 3. Gràfica quantitativa dels túmuls circulars del Turó de laCapsera.


114


Fig. 4. Planimetria del túmul T-20. Es destaca l’excavació realitzada en la banda occidental, així com la trinxera i especialment el loculus.


marca el límit per la banda est de la necròpolis, a 53,57metres del túmul més proper, el T-27, del grup dels petits,i a 101,8 metres del segon més proper, el T-25 del grupdels mitjans. Aquest dos túmuls, el T-27 i sobretot el T-26es troben aïllats de la resta i a unes cotes marcadamentsuperiors, el T-26 a uns 10 metres per sobre del conjuntde 22 túmuls que estan a la carena i el T-27 a uns 25metres per sobre d’aquest grup.

EL TÚMUL T-20

L’estructura presentava un estat de conservació força bo,a excepció feta d’una espoliació antiga practicada abanda i banda de l’estela, que es troba situada en unaposició excèntrica, en el quadrant est del túmul. Es tracta d’una estructura circular delimitada per trenta-tres blocs esfèrics de conglomerat que conformen el seuanell extern. A l’interior, el túmul, està format per l’acumulacióde pedres, també de conglomerat, de mida més petita(Medina 1996, 2) (Fig. 4). L’estela de caràcter clarament monumental, presenta unaaparença idoliforme (Medina 1997, 4).Els treballs d’excavació se centraren en una zonacorresponent a un quart de l’estructura, el quadrant oesti la part del quadrant sud que toca amb l’anterior. A mésa més, aquest espai, s’amplià vers el nord-oest, amb unarassa de dos metres d’amplada i gairebé sis metres dellargada que sobrepassa el túmul vers l’exterior per tald’entendre el procés constructiu (Medina 1997, 3). A l’interior del túmul, en posició lleugerament desplaçadadel centre, dins el quadrant sud, es va localitzar un loculus,que estava totalment reblert per una capa cendrosa ambfragments de ceràmica, carbonets i trossets d’ossos(Medina 2000, 3) (Fig.5).El procés de construcció del loculus es va fer excavantun clot gran i poc profund, per posteriorment, enfonsarmés un espai més reduït de forma pseudocircular, d’uns42 centímetres de diàmetre, que s’emmarcà per unasèrie de llosetes de pedra clavades verticalment i on esconcentrava majoritàriament el material ceràmic i ossi,amb la peculiaritat que bona part dels fragments

ceràmics semblen correspondre a una mateixa peça(Medina 2000, 4).

EL TÚMUL T-17

Es realitzà únicament la neteja d’aquesta estructura, queva posar al descobert una espoliació antiga al centre del’estructura (Medina 2000, 4). El túmul presenta un anellextern circular format per blocs de pedra de conglomerata l’interior del qual hi ha un conjunt de pedres de midesvariables i col·locades aleatòriament (Medina 2000, 4).

ELS MATERIALS

Entre els materials trobats en els treballs arqueològicsdestaquen les restes antropològiques pel seu valorcronològic i de confirmació funerària de les estructurestumulàries. Tanmateix l’excavació practicada en el T-20va proporcionar tota una sèrie de petits fragments deceràmica a mà, entre els quals es poden identificar voresexvasades i carenes; alguns presenten decoració incisade tradició epicampaniforme a base de línies paral·leleshoritzontals amb sèries de puntets.Cal destacar la identificació del perfil sencer de duespeces. Per una banda un bol, de fons convex sensedecoració (SG-31-2002-1) i per una altra un vas globularde fons pla i vora exvasada amb decoració de tres doblesfiles de cercles impresos per sobre d’un ample solc queocupen la meitat superior de la peça (SG-31-2015-75/87/88/104). Pel que fa al material lític, es tracta de micròlits de sílexpredominantment negre, tot i que també se’n localitzarende blanc. Cal destacar així mateix la troballa de petiteslaminetes. També es recolliren petits esclats de quars,que presenten possibles retocs (Fig. 6).

RESTES ANTROPOLÒGIQUES

Les restes òssies del T-20 es localitzaren fonamentalmenta l’interior del loculus si bé es trobaren alguns fragmentsen el mateix nivell constructiu del túmul (Medina 1997;

115


Fig. 5. Esquerra: Vista del T-20 des de la banda oest i amb indicació del loculus a la vora de l’estela. Servei d’Audiovisuals de l’IEI.Dreta: El loculus del túmul T-20 un cop excavat; se’n destaquen les llosetes que l’emmarquen. Servei d’Audiovisuals de l’IEI.


Medina 1998). Les del T-17 són conseqüència de l’inicidels treballs d’excavació, per tant eren al mateix túmul isón quantitativament poc representatives. L’estudiantropològic ha estat realitzat per Núria Villena i M. EulàliaSubirà de la Unitat d’Antropologia de la UniversitatAutònoma de Barcelona. Les autores conclouen que elconjunt de les restes pertanyen a un sol individu iassenyalen la manca de certes regions anatòmiques,principalment, les corresponents a les restes queconstitueixen el tronc, explicables tal vegada, segonsaquestes investigadores, tenint en compte que les restesque han estat classificades com diàfisi indeterminadeshaurien de compensar el desnivell de restes que manquenen els membres superior i inferior. La cremació s’efectuàentre els 500 i els 600 ºC.També destaquen que s’ha produït una recollida moltselectiva de les restes, ja que la quantitat d’ossos trobatsés força petita, no sobrepassant els 234,4 gr. peròsuficientment representativa per atribuir-los a un individud’estructura gràcil, que correspondria a una personad’entre set i catorze anys, sense poder especificar el sexe.

No s’ha pogut observar cap anomalia òssia. Tampoc s’hapogut posar en evidència la presència de restes de fauna(Villena/Subirà 2004, 23), que ens haurien pogut suggerirla possibilitat de pertànyer a restes del banquet funerari.Les restes òssies del T-17, es corresponen a quatrefragments de mida petita indeterminats, que fan un totald’1,7 grams. La cremació fou efectuada al voltant de 500ºC (Villena/Subirà 2004, 13).

CRONOLOGIA

Si bé, inicialment, les característiques constructivesmonumentals del túmul T-20 i els materials recuperatssemblaven situar-nos cronològicament en un momentinicial de l’edat del Bronze, la localització d’un loculusamb restes d’una incineració ens va fer tornar a considerarl’adscripció cronològica del túmul i situar-lo dins del mónde les necròpolis tumulàries d’incineració de tipus pirinenc. La datació radiocarbònica sobre una mostra de carbó(UBAR-667) efectuada per Joan Salvador Mestres delLaboratori de Datació per Radiocarboni de la Universitatde Barcelona corrobora aquesta hipòtesi amb el següentresultat (Mestres 2001):

2835 + 55BPCalibrat a 1 sigma: cal BC 1051-904Calibrat a 2 sigmes: cal BC 1130-889

Cal pensar que encara que la resta de túmuls tinguin unaaltra tipologia no per això la cronologia ha de ser moltdiferent, sobretot tenint en compte que la seva estructuraés encara més habitual per l’època confirmada per ladatació del túmul singular, tal com a més semblen indicarels treballs endegats al T-17.

CONCLUSIONS

El jaciment del Turó de la Capsera s’ubica a 1650 m.d’alçada en una ampla carena, en un indret que tot il’enlairat de la seva situació, resulta de fàcil accés i sobretotconstitueix un excel·lent camí natural, emprattradicionalment com a cabanera. Les dades de prospecció ens permeten comptabilitzar,de manera provisional, un total de vint-i-set túmuls, quetret de dos, presenten planta circular. Aquests, en funciódel seu diàmetre els hem pogut classificar en quatregrups: túmuls petits; túmuls mitjans; túmuls grans i túmulsingular. Si bé els túmuls petits (de fins a dos m.)representen més de la meitat de la necròpolis i la lecturadels percentatges dels tres altres grups per separat potdispersar el valor dels mateixos, cal no perdre de vistaque aquesta meitat de la necròpolis correspon a túmulsd’unes mides considerables, fins a quatre m. en el casdels mitjans i sis metres en el cas dels grans, a banda deltúmul T-20, excepcional per les seves proporcions (12metres de diàmetre).El Turó de la Capsera és una necròpolis tumulària

116


Fig. 6. Selecció de materials localitzats en el T-20.


d’incineració de tipus pirinenc cronològicament atribuïbleal Bronze Final III. Els paral·lels més propers són a la Vald’Aran, concretament al Pla de Beret i a Montgarri (Gourdon1879; Gourdon 1921-1924), deixant de banda la veïna, igairebé inèdita, del Pla del Món (El Pont de Suert).L’estructura T-20, excavada encara de manera molt parcial,ha permès constatar que el ritual d’enterrament és laincineració, amb la troballa d’un loculus en posiciólleugerament desplaçada del centre, en el quadrant suddel túmul, amb les restes d’un infant d’entre set i catorzeanys. Com a hipòtesi a contrastar en futures intervencionsens plantegem la possibilitat que aquest no sigui l’únicenterrament del túmul, donades les proporcions del T-20i la ubicació de l’enterrament documentat. No se’ns escapaque el túmul T-20 esdevé una estructura de cairemonumental que cal explicar com a un element destacati de valor referencial dins el context de la necròpolis, tot ique evidentment ara par ara no podem encara respondrea les múltiples qüestions que se’ns plantegen sobre laseva funcionalitat ni sobre les relacions entre aquest i laresta de túmuls. Ja hem esmentat l’extrema proximitatentre el T-20 i el T-17, que no arriba al metre de distància. També cal indicar que la diferència formal dels túmulsrectangulars, suggereix una funcionalitat més relacionadaamb estructures del ritual funerari de la necròpolis, que asepultures pròpiament dites, si bé l’excavació arqueològicacorresponent permetrà comprovar aquest aspecte i d’altresdel Turó de la Capsera.A diferència del que havíem observat inicialment, esconstata una distribució de les estructures tumulàries endues zones, al mig de les quals està el túmul rectangularT-15. Gairebé el 70% dels túmuls petits s’ubiquen al sud-oest de la carena, mentre que la totalitat dels granss’ubiquen al nord-est, a banda i banda del T-20. En canvi,els túmuls mitjans es reparteixen més equitativament entreambdues zones, tot i que cal destacar que els ques’ubiquen al sud-oest de la carena ho fan en la zona demàxima concentració dels túmuls circulars petits (Fig. 2).La pràctica totalitat se situen a la carena. No hi ha dubte que un dels reptes al que ens enfrontem,és la reconstrucció de l’entramat social del grup humàque es va enterrar al Turó de la Capsera i les possiblesrelacions de parentiu. Però també, a la definició del ritual,a cavall entre les velles tradicions megalítiques i el nouritual incinerador, i en bona mesura a la comprensió del’excepcionalitat del T-20 i de la seva funció més enllà delseu ús funerari.

BIBLIOGRAFIA

GONZÁLEZ PÉREZ, J.R. 1995, Servei d’Arqueologia,Memòria 1994. IEI. Lleida, 57-64.GONZÁLEZ PÉREZ, J.R. 1996, Servei d’Arqueologia,Memòria 1995. IEI. Lleida, 67-78.GONZÁLEZ PÉREZ, J.R. 1997, Servei d’Arqueologia,Memòria 1996. IEI. Lleida, 73-82.GONZÁLEZ PÉREZ, J.R. 1998, Servei d’Arqueologia,

Memòria 1997. IEI. Lleida, 65-79.GONZÁLEZ PÉREZ, J.R. 1999, Servei d’Arqueologia,Memòria 1998. IEI. Lleida, 69-87.GONZÁLEZ PÉREZ, J.R. 2000, Servei d’Arqueologia,Memòria 1999. IEI. Lleida, 71-88.GONZÁLEZ, J.R.; LARRÉGULA, R.; MARKALAÍN, J.;MEDINA, J.; RODRÍGUEZ, J.I. 1991, Prospeccióarqueològica a la Serra de Sant Gervàs (Alta Ribagorça),Congrès Internacional Història dels Pirineus, (Cervera-novembre 1988), tomo I, Madrid, 301-320.GONZÁLEZ, J.R.; MEDINA, J.E.; RODRÍGUEZ J.I.;MARKALAIN, J.; LARRÉGULA, R. 1995, Les necròpolistumulars al Pirineu occidental català. Estat de la qüestió,Cultures i medi. De la Prehistòria a l’Edat Mitjana: XèCol·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà(Puigcerdà i Osseja, del 10 al 12 de novembre de 1994),Puigcerdà, Institut d’Estudis Ceretans, 385-394.GOURDON, M. 1879, Les sépultures du Val d’Aran, Bulletinde la Societé Ramond, 79-83. GOURDON, M. 1921-1924, Les Cromlecks de Béret,Revue de Comminges, XXXV, 1921-1924, 153-154(Reedició de la publicació de 1884).MEDINA, J. 1995, Informe/memòria de la campanya deprospecció a la Serra de Sant Gervàs i serres properesdurant l’any 1994: neteja i planimetria del Turó de laCapsera, inèdit.MEDINA, J. 1996, Informe/Memòria dels treballsarqueològics portats a terme a la necròpolis tumular delTuró de la Capsera 1995, inèdit.MEDINA, J. 1997, Informe/Memòria dels treballsarqueològics portats a terme a la necròpolis tumular delTuró de la Capsera 1996, inèdit.MEDINA, J. 1998, Informe i Memòria dels treballsarqueològics portats a terme a la necròpolis tumular delTuró de la Capsera. Octubre de 1997, inèdit.MEDINA, J. 1999, Informe i Memòria dels treballsarqueològics portats a terme a la necròpolis tumular delTuró de la Capsera. Octubre de 1998, inèdit.MEDINA, J. 2000, Informe i Memòria de l’excavació portadaa terme al jaciment del Turó de la Capsera (Octubre de1999), inèdit.MESTRES, J.S. 2001, Informe de la datació de materialcarbonós del jaciment del Turó de la Capsera, inèdit.VILLENA, N.; SUBIRÀ M.E. 2004, Estudi de les restesantropològiques dels túmuls 17 i 20 del Turó de la Capsera,inèdit.

117



La necròpolis del Turó de la Capsera (El Pont de Suert, Conca de Dalt)

Documents

Transcript of La necròpolis del Turó de la Capsera (El Pont de Suert, Conca de Dalt)