l a Ciutat es prepara joiosa a celebrar enguany la festa de Sant Jordi. Hi ha una con­fiança difusa a Vambient. L a urbs reprèn la seva vida de sempre amb el ritme que nin­g ú no h a pogut d e t u r a r .

Any X L - N.0 J0.569

E D I C I Ó D E L V E S P R E

Diuen de Londres que demà serà signat el Tractat comnn-gut en la Conferència Naval entre les cinc Potències que hi han participat. Els resultats obtinguts, encara que no defi­nitius, són molt satisfactoris.

Barcelona: Dilluns, 21 d'abril de 1930 1 0 c è n t i m s

L ' A C T U A L I T A T P O L Í T I C A L l S l T E S DE L A JOVENTUT DE L A

LLIGA B E G I O N A I 8 T A A L S CEN­TRES A D H E R I T S \prof l tant l ' avinentesa de la Diada

Ide Sant Jo rd i , per a l proper l í m e -tres d ia 23 del cor ren t a b r i l , « les Ueu de la n i t , l a L l i g a Regional is ta ha preparat a m b els seus elements ones visites als Centres adher i t s .

\ l a L l i g a Regional is ta de Gracia li an i ran els senyors Freder ic Hoda Ventura i M a n u e l B a s t é i D u r a n .

A l ' A s s o c i a c i ó Au tonomis t a Cata­lunya,, d i s t r i c t e V. els senyors Ra-Jnon de Dalmases. Francesc T l í o n i 5 Navarro Costabella.

Ai Centre Nacional is ta d ' H o r t a 1 ^anta E u l à l i a els senyors Octavi Sal-E r i Enr ic D u r a n . I AI Casal Nac iona l i s ta de la Barcc-(oneta el senyors Francesc Vendre l l nana i R a m o n Almeda .

Al Centre P o p u l a r Catalanis ta de -VM Andreu els senyors Josep Gual ilontardit i M a n u e l Sagnier.

I L ' E X - M I N I S T R E SANTIAGO A L B A A B A R C E L O N A

Dissabte a r r i b à a Barcelona, proce-ient de P a r í s , l ' ex-minls t re ü e n y o r

anllago A l b a . A l 'Empa lme d e i x à el t ren 1 ' on t i -

auà el v ia tge en a u t o m ò b i l . Durant la c u r t a entrevista que ce-

hebràrem a m b el senyor Sant iago Cuba, ens d i g u é , a m b un to p le de Tcordlalitat, que se sent m o l t satisfet de trobar-se a Barcelona, c iu ta t que idmlra i es t ima.

Com que j u s t a m e n t el senyor Alba ícabav.4 de fer la seva p r i m e r a visita a l ' E x p o s i c i ó , féu grans elugls del Certamen, el qua l es proposa re-Icfirrer amb m é s deteniment.

Preguntat quants dies passaria a Barcelona, ens d i g u é que d 'una ma-

Incia exacta n o bo podia assetfnrar, jerò que probablement seran j u a t r e

cinc. Digué, t a m b é , que d e s p r é s de v i s l -

|lada l ' E x p o s i c i ó t o r n a r i a a Paris . —A Sevi l la , de moment , no hl an l -

| r t — v a d i r —. E m falta temps. — I a Madrid?—11 p r e g u n t à r e m Ua-

Ivors. -Tampoc. S i per cas h i a n i r é m é s

endavant. Respecte a p o l í t i c a , el senyor San-

jliago Alba m a n i f e s t à que no pensa omandie m u t to ta la v ida . Ara. de moment , segons ha d i t . n o

ha de prendre pa r t en cap acte po-líllc.

El senyor A l b a ens p r e g à de fer pre-feni a tots els seus amics que II en­vien cartes i telegrames d ien t - l i que el v is i taran, que per ara i tant s'abs-|llnguin de fer-ho, p u i x els pocs dies

je ba de passar a Barcelona el p r i ­ven d'atendre t o t h o m .

DECLARACIONS D E L SENYOR P E R E S A I N Z RODRÍGUEZ

Manuel M e r i n o recu l l a • C r ó n l c a · es s e g ü e n t s declaracions del s e r y o r Pere Salnz R o d r í g u e z :

•El c a t e d r à t i c o de B lb l l o log l a don Pcdro S à l n z R o d r í g u e z Ü e n e sobiuda-znente destacada su personal lda i i en-

f r e la Juven tud e s p a í i o l a para que pretandamos aho ra ç l e scubr i r l a ou es-as r à p l d a s in formacioncs , en las que eflalomos só lo l a ac tual idad de cada

dia.

El talento y l a vasta c u l t u r a del jseflor S à l n z R o d r í g u e z J u s t i n c a ú su gran pres t ig io , y su a c t u a c i ó n po l í -|tlca desplerta i n t e r è s en estos mo-nentos. en que el pals busca, espe-anzado. en los valores nuevos l a

pdea que le o r i en ta o la n o r m a del amlno a segui r . Y por eso l a ac tua l idad se concen-

ira hoy e n i a figura del notable pu­blicista y j o v e r y po l i t i co al saber - b l e n conocido su acendrado mo-aarquismo—que habla decl inaJo el honor de sumarse a los oradores del nltin de A í l r m a c i ó n M o n à r q u i c a .

Y la our ios ldad nos l l eva en basca Ide las razones que m o v i e r o n a l sa-|blo c a t e d r à t i c o de la Centra l .

—Me alegro mucho—nos dlce - q u e «la breve i n t e r v l i l me d* o c a s l ó u de

explicar po r q u é no qulero ns ls t l r a l fciltln de A f l r m a c i ó n , siendo a í l — y lusted lo s a b é q u l z à como pocos -que l · l e m p r e f u i m o n à r q u i o o y que con t í -p ú o s l é n d o l o . N o qulslera que se a t r i -puyese m i a b s t e n c í ó n a c à l c u l o o cu-l i u e r l a . cosa b l en í r e c u e n t e en estos Imomentos en que unos po l í t i coa ha-jeen declaraciones e q u í v o c a s y otros l u m b l a n de i d e a r i o y de s l t u a c l ó n en l·l lvertlda zarabanda, ca s lempre po r [inotlvos personales y no de ideas.

— l Y las razones de su negaltvaT —Verà usted. F u i Inv l t ado a hablar

IC tiel acto de A f l r m a c i ó n M o n à r q u i c a

- y agadezco mucho el recuerdo a los o r g a m z a t í o r e s - ; pero m l o p i n l ó n , y a s í se lo m a n l f e s t ó , es la de que estos actos de . s imple a f l r m a c i ó n . m o n à r ­quica resultan inefleaces o contrapro-ducentes. A m i me hace eslo el efecto de un l eg i t imo propletar io que pur o i r imas propagandas doctrin&les coi . tra ei derecho de propledad se ap i - su -rase a a b r i r una í n f o r m a c l ó n pose-sona para reforzar sus U iu lo t dd pro­pledad. Es c ler to que ahora. como en otros muchos momentos de nuustra h is tor ia c o n t e m p o r à n e a , hay u n d l -fuso amblente repubUcano no concre-tado en personas de autor ldad sufl-ciente para in sp i r a r confianza a l u a í s Pero es preciso recordar que esta am­blente u o p i n l ó n difusa no se ha for-mado como iesul tado de una propa­ganda doc t r ina l , sino durante « w i s aflos. de si lencio. Han sido. pues, los « a c t o s . del r é g l m e n imperante, y no las palabras de unos propagandistas doelrinaies, los que han c o n t n b u l d o a su f o r r a a c l ó n .

—Entoncea—nos atrevemos a Inte-r r u m p í r a l seflor S à i n z R o d r í g u e z — , i usted cree...T

—Que con «hechos» puede y debe la M o n a r q u i a — r é g l m e n imperante— dislpar y reduc l r a ins lgnlf lcanie vo-lumen este amblente de que vengo bablando. Es hora ya de que la pa-labra « m o n a r q u i a , se Uene de conte-nido, para mostrar a l pals la puslbl-I ldad de resoiver dentro de e l la los grandes probletnas naclonales, tan grandes que e s t à n por enclraa oe la forma de goblerno. enyo camblo pro-bablemente d l f lou l ta r ia la soluci .vi en vez de f ac i l i t a r i a .

— i Opina usted que l a M o n a r q u i a es a lgo consubstancial en nuestro p a í s ?

—Desde luego. La R e p ú b l i c a podr ia ser una esperanza para EspaQa siem-pre que fuera g o r a n ü a de l a arnua-c íón de hombres nuevos, capacita-los para gobernar . y de un sistema de v ida p ú b l i c a diferente del que basta ahora ha imperado. Por esto, cuon-tos mis po l í t l co s del anf- ruo sistema ingresen en las fllas r e p u b l i c a n a » , m à s seguridades t e n d r à l a nac lnn de que la nueva forma de goblerno f e r i a en su c o n s t i t u c i ó n tan fictícia, infe-cunda y nociva como lo fué en las mismas manos de esos po l í t l cos el ré­g lmen que ahora abandonan. C r é a m e u s t e d — a ü a d e on tono v í v o e l senor S à i n z R o d r í g u e z - . Si la v i d a . i n s ­t i t uc iona l b a sido en E s p a d à u n a pu­ra ficción y el Parlamento j a m à s ha representado la voluntad nac ional , i c ó m o pretender q u " una sola de las rnedas de todo el mecanismo estu-v ie ra en su s i t io y cumpliese exacta-mente su papel? La func ión substan­t iva del poder moderador se h a vls to obligada, en ocasiones, la Comna a ejercerla, operando no con las rom-bras irrealos de la v i d a const i tucio­nal , sino con las fuerzas efectivas que el p a í s ponia en sus manos.

—Entonces, t e l golpe de Estado del aflo 23?

— E l golpe del general P r i m o 1e R l -vera pudo darse no sólo por l a fuer-za—que ais lada nunca t r i u n f ó en l a historia—, s ino porque se apoyaba en el enorme estado de o p i n l ó n nega t iva condenatoria del sistema po l i t i co I m ­perants. E l mesianlsmo po l i t i co del pueblo espaflol su f r ló un desengaflo m à s con l a a c t u a c i ó n de la Dic tadu­ra , y este nuevo estado de o p i n l ó n fué recogldo po r qulen d e b í a h a ^ r -l o , y es una verdad Innegable l a Dic tadura t e r m l n ó por una n u e v » l n -t c r v e n c l ó n del poder moderador.

— Y en la hora de ahora, i usted creeT...

—Que la M o n a r q u í en Espafla deci­d i r à de su p r ò p i a v ida s e g ú n aclerta o no a recoger las anslas renovado-ras del p a í s . que durante los sels pa-sados aflos h a adqu l r ido u n gran sentldo pol i t ico . Y s u b s i s t i r à s ln el menor peUgro si no l lga su v i d a fu ­tu ra a la r e s u r r e c c l ó n — i n ú t i l para e l l a - d e la v ie ja po l í t i c a y si *» de-clde a da r cauce j u r i d l c o a p rob l tmas vltales. que, como el de Cata l r f la , superan a l hecho mlsmo de la forma de goblerno.

—Pero, a pesar de todo ouanto us­ted me ha d lcho . es Impresc ln i ib lo una campafla oflcaz de e d u c a c l ó n c ludadana. i n o ?

—Fundamental . Seria f un esto para l a e d u c a c l ó n po l í t i c a de nuestro pa l» el reverdeclmlento del meslanismo t rodlolonal .aunque est v e í onento signo negat lvo. Declr « m o n a r q u i a . , no, s ln m à s . no es declr nada. > lo que es preciso Inculcar a nuesiros concludadanos os esta v o r d a d : que

PW" , ' 1 - • 5 = 5 5 5 5 5 5 5 ^ : :

O B R A D ' A C T U A L I T A T

Estat Espanyol (Societat Anònima)

M . R u b i ó Tudurí i N . Mart

P r e a t 4 pessetes

D e v e n d a »

Llibreria ANTONI LÓPEZ. Rambla del Mig, 20 i . t o t e s les a l t r e s U A r e r l e . i q t i i o s c o s

s ó l o l a a c t u a c i ó n decidida y consden-te de cada espaflol en la v i d a p ú b l i c a puede salvar a Espafla. Cont inuondo en la i n h i b i c i ó n relnanta bastu iho-r a . l a R e p ú b l i c a o la M o n a r q u i a «e-r à n u n r é g l m e n de fleelón const i tu­cional , gobemando en l a real lda- l no la vo lun tad nac ional , sino la mi sma o l iga rqu ia y e l mlsmo cac iquismo de hoy. que. como vemos e s t à n dUpues-tos a ponerse un go r ro f r i g i o en la cabeza si esto es necesario p a r a con­t i n u a r m a n d a n d o . »

ANIMACIÓ P E R UNA C O N F E R E N C I A A MANRESA

Es esperat amb gran Interns l 'acte anuncia t pe r a l d ia i del p r ò x i m mes de m a i g a l Casal Regional is ta de Manresa, i en el qua l e l d ipu ta t pel d is t r ic te senyor Fer ran Votis 1 Taberner d o n a r à una oonferf lncia . T r a c t a r à sobre temes 1 q ü e s t i o n s d 'actual i ta t .

P E S T E S P O P U L A R S A SANT F R U O T U O S

El poble de Sant F r u c t u ó s , que en la passada festa ma jo r n o v o l g u é as­sociar-se a les festes oflcials que ie ia celebrar el d ic tador d ' aque l l poble senyor Sala. esponiniament ha acor­dat celebrar grans festes que h a n pres e l caire de t a l festa.

A m b aquest m o t i u h a n conre^oio-nat u n p rograma ben a t r a c t i u per cert. els actes pr inc ipa ls del q u a l s ó n l 'anada del d ipu ta t del d i s t r ic te se­n y o r F e r r a n Valls l Taberner I u n concurs de sardanes en el qua l s 'nan ofert i m p o r t a n t » I bonics p remis . Es de creure que h i an i r an mo l t s man-resans.

E L BANQUET D E GERMANOR AMB MOTIU D E L A CONSECUCIÓ DE L ' A M N I S T I A

Cada d ia v a cre ixent l ' en tusUume pel banquet que. per v o l u n t a t del Co­m i t è F e m e n í P ro -Amnls t i a s e r à de Germanor Catalana en l loo d 'home­natge a les dames que el const i u n en. Entre les ú l t i m e s adhesions rebudes h i flguren les dels Ajun taments de Caldes de Mon tbuy , P a l a m ó s . Sant Joan de Vilassar . Ma lg ra t . Arenys de Mar, M a n l l e u i V i l a n o v a i o o l t r u . Aquests dos ú l t i m s estaran represen­tats per l l u r s Unents d 'alcalde.

La C o m i s s i ó organi tzadora ha re­but l ' o fe r imen t , de p o r t d unes floris­tes, d 'uns rams de flors per a exor-n o m e n l de taules al d i a de l a testa.

La f à b r i c a de l icor . C a p r l n e t . re­g a l a r à l a quan t i t a t n e c e s s à r i a del producte que fabrica per a é s s e r ser­v i t als assistents al banquet.

R O S E S P E R A L SENYOR M A L U Q U E R La r e d a c c i ó de «La Dona Catalana*

ba vis t a m b m o l t de gust l a in ic i a ­t i v a de Ber t r an i P i j oan , q u i a LA VEU DE CATALUNYA fa u n a cr ida p e r q u è el president de l a D i p u t a c i ó s igu i obsequiat amb una «p lu ja de roses, per pa r t dels catalans a g r a ï t s a la seva m a g n í f i c a a c t u a c i ó en l ' a l t c à r r e c que t a n a gust del seus conciu­tadans ocupa.

Associant-se a la s i m p à t i c a idea c o n t r i b u i r à a aquest Homenatgs de Gentilesa, c o m m o l t b é el qua l i f ica Ber t r an i P i j oan , enviant l a ;eva ofrena de roses a l ' IUustre aecyor Joan Ma luque r .

E N L L I B E R T A T En v i r t u t del re ia l decret d 'amnis­

t ia , l ' a u t o r i t a t m i l i t a r ha decretat l a l l i be r t a t de Jaume Compte. MarceUt P e r e l l ó i Jaume J u l i à , que compl ien condemna per diversos conceptes.

Els esmentats presos Ja h a v i e n es­ta t beneficiats pel decret d ' i n l u l t s que ss v a a torgar pel suposat fet de Garraf .

PRÒXIMA TORNADA D E L S E N Y O R MASSÓ L L O R E N S Per mo t iu s par t icu la rs se sap que

a finals del v inen t mes, t o r n a r à a Espanya l 'ex-dlputat de la Mancomu­n i t a t M a n u e l Massó 1 Llorens , expa-t r i a t des dels pr imera temps de la d ic tadura .

F E R R A N V A L L S I T A B E R N E R Sota ela e p í g r a f s « F i g u r e s exem­

plars . — Fe r r an Valls I Taberner . ,

oscr iu F e r r a n Soldevi la , a «La Pub l i ­c i t a t . :

•£1 n o m de Ferran Val ls i Taver­ner Ja b a h a g u t d ' . apa rò lxe r altres vagades on aquesta 8 è r i s d 'art icles. EU ostentava el c à r r e c de bt i lo tecar i d ins l a « J u n t a exemplar , del Colle-g l d 'Advooata . i v a seguir l a sort de l» seus companys. Trcbont-se, pe­r ò , absent de Barcelona q u a n ' ells foren empresonats, va acud l r -h i tot seguit. 1 l ' e n d e m à va presentar-se a l president de l ' A u d l é n c l a que el re-c lamava. Aquel la n i t . mentre e l l d o r m i a a casa seva. l a po l i c i a l 'ha­v i a cercat per Tar ragona .

E l pres ident de l ' A u d i é n c l a va prendre d e c l a r a c i ó a l nostre amic . La seva s i t u a c i ó era u n a m i c a de­l icada, p e r q u è i gno rava el mat i s exacta de l a d e c l a r a c i ó dels seus companys. Pe r a l x ó . a l cap de P 0 « m o m e n t » , v a s igni f icar que. essent l a seva v o l u n t a t de seguir la mate i ­x a sort, s ubsc r iv i a absolutament to t el quo alls haguessin declarat. E l pres ident n o v a admetre un som-blont « B u b l e r í u d . : perí> el secreta-r l . per oranquIUItzar E n Val ls 1 Ta­verner, v a Assegurar-l l que amb all·'· quo flns alebores hav i a declarat h l h a v i a m é » q u « suficient per anar a aplegar-sa a m b els seus c · · m p n n y s .

Veient , p e r ò . que encara no l 'em­presonaven, negol ió . - . per pun t d'ho­nor , se'n v a anar a la M - d e l — ora ITiora de v i s i t a — por ta l de for sabor alg « l i r e s membres de l a Jun­ta que, s l es t robava encara reixes enfora," no era pas p e r q u è no ha­g u é s fet el que ca l la per I rob i r - se . com »Us. reixes endins. M e t ò d i c , i no volen t perdre la facultat d ' i n l c l n -t iva — n i tampoc la poss ib i l i ta t d 'ua da r r e r d i n a r en l l i be r t a t — v a tele­graf iar a casa seva anunc i an t que a les quatre en p u n t h l seria.

E n aque l l a , doncs, fou dftt lngut I por ta t a l a 'JefaJtira de Po l i c i a . . Allí v o saber que anava ex i l i a t a More l l a .

La seva estada a l a capi tal dol M e « t r a t n o f o n dura . L ' e n d e m à de l a seva a r r i bada , d iumonge, l a gent Ja el m i r a v a a m b s impat ia . * 1 1 81 pare ix u n bon home — deien —: mos c r è i e m que i r a v a bombes, 1 a ra resu l ta que v a a missa . . V a n v l -slfnr-lo el representant d 'En Ler-roux . 1 el del m a r q u è s de VHlores. A v i a t es vo r e ' i r e ben ncoint I obse­qu ia t per to thom. I í l dia de la seva p a r t e n ç a , la gentada que v a acud i r a acomiadar- lo . els presents de « f l a o n s . i « f o r m a t g e s , que s 'endula. van demost rar - l i l ' e s t i m a c i ó qne en­tre els bons morel lans hav i a sabut desvetllar en els dos mesos d ' e x i l i . Un opuscle sobre «E. l t r i b u n a l del L l l g a l l ó de M o r e l l a , e ra el f r u i t de les seves recerques en els a rx ius de la p o b l a c i ó .

Els docrots de la San ta Son sobre l ' ú s del c a t a l à en !a p r e d l c a c l ó I con­t r a el catalanisme, a m b la conse­g ü e n t ac t iv i t a t desplegada per Fer­r an Va l l s 1 Taberner. v a r e n é s s e r cansa d ' u r a nova p e r s e c u c i ó del nos­tre amic per p a r t de les autor i ta ts d ic ta to r ia l s , que. d u r a n t aquell i n ­te rva l , s 'havien l i m i t a t a rnolestar-l o a m b u n escorcoll p o l i c í a c a l sou d o m i c i l i , com a membro que era de l a Junta de l ' A s s o c i a c i ó Catalana pro Societat de Nacions.

C o n v é recordar l a I m p r e s s i ó do­lorosa que van p r o d u i r entre els ca­tò l i c s catalans, i à d h u c entre aque l l» que, sense és se r d ins l ' o r t o d ò x i a , sen­t i en respecte anvers e l p res t ig i mo­r a l d » la Sunta Seu, le» noves que es d i v u l g a v e n relat ives a l c o n t i n g u i dels documents emonants de la Sa­cra Pen i t en r l a r i a A p o s t ò l i c a t de 1« Sacra C o n g r e g a c i ó de Semina r i s — àqi iAsts documents, d i t s i g u i do pas­sada, que en a lgun bisbat han estat apl icats a m b i n t o r p r o t a c i ó rigorosa i à d h u c extremada, m a l g r a t q u » n i tan aols b a n vis t l a l l u m p ú b l i c a , n l an el» «Acta A p o s t ò l i c a » Sedls. , n l en cap dels bu tUe t ln» oficials de les d iòces i» catalanes. Fou una Impres­s i ó d 'estupor I de pena en mol t s esperits, de revol tada sorpresa en d 'al tres, de satisfet menyspreu cn alguns. Velen la I n s t i t u c i ó s u p r a r o à

de l ' E s g l é s i a , representant de D é u en l a te r ra , obalxor-se a fer e l Joc a u n poder lUeg i t lm i i n ju s t , no a n q ü e s t i o n s externes a l a r e l i g i ó , s i a l ­guna n ' h i ha. s i n ó en a l l ò que. é s en l ' en t r anya dc la sova m i s s i ó : l a f o r m a c i ó dels sacerdots i l a predlca­c l ó de la pa rau l a d i v i n a : l a velen fonamentar unes o r d r e » , que anaven a f e r i r l a c o n s c i è n c i a de to t u n po­ble fidel, en u n con jun t d ' incu lpa ­cions g r a t u ï t e s , qus la m é s l leugera enquesta h a u r i a e s v a ï t .

Fe r r an Val ls 1 Taverner , c a t ò l i c n o t o r i , v a sentir , com m o l t s d 'altres, que, í i d h u c pel p res t ig i do l ' E s g l é s i a a Ca ta lunya , ca l la desfer l ' e r ro r da­m u n t l o qua l s 'havien bas t i t a q u e l l » decrets. I la Idea v o n é i x e r to t d 'una d 'e levar un r e s p e c t u ó s document a l Sant Pa ro . s ignat per bon nombre de fidels, persones d ' a l t r e l l eu , pro­cedents de totes les d i ò c e s i s catala­nes.' E l document fou redactat, i Fer­r a n V a l l s 1 Taverner v a c o m e n ç a r a r e c o l l i r les s ignatures . E n ten ia recollides m é s d 'una t rentena , quan. on a r r i b a r a Becelona. t o rnan t de L l e y d a . fou det ingut pe r l a p o l i c i a . D e s p r é s d 'haver - l l ocupa t els docu­ments , d 'baver - l i pres d e c l a r a c i ó 1 d 'haver redactat l ' a tes ta t correspo­nen t a l a d e l e g a c i ó de p o l i d a de l ' E s t a c i ó de F r a n ç a , f o u d u t a la « J e f a t u r a . I tancat en u n c a l a b ó s . E s t è s d a m u n t d ' u n banc de fusta, t r anqu i l · l i t z a t p e r q u è a m b l a decla­r a c i ó qua hav i a fet d e i x a v a l l iu res de c o m p r o m í s directe els signants del document , a l cap de poca esto n a el nostre a m i c va adormlr-se , n l m é s n l menys qua «1 t i o g u é s t o m a t als b o n » temps u n i v e r s i t a r i » I es t r o b é s a l a classe de D r e t Marcan-U l .

L ' e n d e m à , a quar ts de nou , v a des­per ta r - lo on po l l ch i , e n m i r a r per l a r e lxo ta d8 la por ta . Cap a a i à a 1«« onze, fou trasl ladat a fa p r e s ó . A l cap de sis dies. quan Ja tenia orga­n i tzada l a seva e x i s t è n c i a i el seu t r eba l l — a l a p r e s ó f o u redactat el pet i t estudi sobre el Cardena l Pere de Cardona, que figura en les «M*-langes F o u r n l e r . — f o n posat en l l i ­bertat . , . l la lon I n l e r v l n g u t I n H u è n -cles d ' a l g u n » por sona l l t a t j e r à r q u i ­ca que no podia veure s i n ó a m b I n ­qu ie tud la i n t r o m i s s i ó l a i ca e n aquest a f e r t

P r o h i b i c i ó de moure ' s de Barce­lona sense a u t o r i t z a c i ó de l oap de p o l i c i a , atenuada d e s p r é s «n p r o h i ­b i c i ó de donar c o n f e r è n c i e s p ú b l i ­ques, fou el r ò s s e c passatger d'a­quest afer. Algunes gest ions fotas pe r Va l l s i Taverner , a 11 que el do­c u m e n t confiscat 11 fos tornat , no v a n t en i r n l b a n t i n g u t cap efecte. E l document , t anma te ix , a m b ex­p l i c a c i ó de tot el que h a v i a esdevin­gut, v a .arribar o la seva a l t a desti­n a c i ó : sols que en Uoc de d u r a u t ò -

.grefes les Ja nombroses s ignatures que d u i a el document p r i m i t i u , n o en po r t ava s i n ó dues, l a dels senyors B e r t r a n l M u s l t u 1 Va l l s i Taver­ner. Pe r t a l de t en i r l a ce r t i tud que cap cont ra temps n o l ' e x t r a v i a r i a en ru ta , el document f o u d u t o I t à l i a pel doctor Girona I Llagfosfera. que r a c u r a r do fer-lo a r r i b a r , de mane­ra oficiosa, a l seu august des t ina tar i .

Encara a m b m o t i u de la v i n g u d a de Stresemonn a Barce lona , Val l» i Tave rne r h a g n ó de so f r i r u n a l t r e escorcoll p o l i c í a c . A r a , sota el r è ­g i m Berenguer, h a pogu t c o m e n ç a r a desplegar la sova ac t iv i t a t p ú b l i ­ca. C o m h a demostrat en el p e r í o d e de p r o v a , és , d 'entre als po l í t i c» ca­talans d è dreta, un dels m é s serio­sos, m é s sincers I m é s I n d e p e n d e n t » . I m dels pocs que compten ben me­rescudament, shnp.atles fervoroses en tots els sectors del c a t a l an lme . ,

I L DAS D E L «CENTRE AUTONO­M I S T A D E DEPENDENTS» «El Progreso. Insereix l ' a r t i c l e se­

g ü e n t , que s igna « I n g é n u o * : •Todav ia na h a sido resoelto el «ca­

so» del «Cent re A u t o n o m i s t a de De­p e n d e n t » del C o m e r ç 1 de l a I n d ú s ­t r i a . . A pesar dc los meses que l leva ol ac tual Goblerno a l frente de los destines p ú b l i c o s , s igue esa mancha

A la matinada del Divendres Sant després de rebuts els Sants Sagraments i la Benedicciç Apostòlica

Joaquima Mitjans Llampallas l l i u r à s o n à n i m a a D é u

P R E G U E U P E R E L L A

Rebé cristiana sepultura, el dissabte a la tarda, sense avisar-se l'hora de l'enterrament per voluntat expressa de la tinada

of ren tando a Barcelona, que tlene de­mos t r ada con creces su p a c i è n c i a con-l emplando con m i r a d a in te r roga t iva aque l la casa l evontoda u n d ia por hombres que pus ie ron en el la las m à s p u r as e s e n c í a s de s u espi r i tu , y hoy en poder de gentes que—cal i f l càn-dolas piadosamente—Uanen a l l í el m l s m o quehacer que los perrot eu ml sa .

Y a va siendo hora de que cse asun-to sea objeto de u n a r e s o l u c l ó n m i ­n i s t e r i a l . Y . a l serio, n o puede supo-nerse s lqu ie ra que c o n t l n ú o u a l l í u n d i a m à s lo» que v lenen detentando u n a propledad que n o es suya. y en l a que no b a n pues to m à s que la des-a p r e n s i ó n elevado a la e n è s i m a po­tencia. Fel lzmente h a posado a 14 ca­tegor ia de ex minis t ro—xex mln i s -t ro?—Mart inez A n l d o , fundador , esti­m u l a d o r y om parador de los l l ama-dos S l n d l c a t o » Llbres; y no puede sos-pecharse que n i n g u n o de los h o m ­bres que actualmenta ocupan el Po­der * I e n ' t preferenclas n l debi l lda-des en favor de esos s ingulares «s ln-d i o a l l s t a s » que nac ieron a la v ida p ú ­b l i c a en hores de t r l s t e r e c o r d a c l ó n para Barcelona, y quo no consiguie-r o n medra r sino bajo el amparo de las auteridades de l a desaparerida D ic t adu ra .

E l «Centra de Dependents , h a de ser devuelto, y pronto , a sus l e g i t l -mos dueflos. De las In lqu idades per-pntradas po r e l r é g l m e n fel lzmente de r rumbado , acaso n l n g u n a como esa en «1 orden m o r a l . L o que suf r ie ron los hombres que h s b l a n puesto en el « C e n t r e , su dtnero, sus afanes de to­d o » los dlas. su genlo creador que les p e r m l t l ó en poc os aflos ofrecer a Ca t a lu f l a la entWod m e j o r o rgon l r ada en los m ú l t i p l e s sspectos que abar-cabtt »u v i d a »oc la l , n o es para des-c r l t o . N l es para recordado, como n o sea entre maldle iones que olcancen a los c u l p a b l e » Inductores . Unos y otros merecen s o n e t ó n . l a m o r a l que dlsclerne en lo o p i n l ó n p ú b l i c a , y l a legal en su d ia cuando las leyes reco­bren el Imper io que nunca h u b l e r o n debldo perder.

De m l s é decl r que h lce cuanto es-t n v o cn m l m a n o po r defender l a I n -t eg r lda i ! de l derecho. Desde el puesto qua en u n a en t ldad n o p o l i t i c o o c u p é du ron t e sels aflos, i n t e r v l n e d i s t ln tas veces p a r a a m p o r o r a los socios l e g i ­t i m e s de l « C e n t r e , c o n t r a los usurpa­dores No regateé e s í i i e r z o n i sacr i f l -c lo que estuviese en m i mano . V lo que hice, estoy dlspuesto a r epe t i r lo cuantas veces fuese necesario. ple-namente oonvenr ldo como l o estoy de Is rezóa que aslste a q u l e n e » se v le -r o n d a s p o s e í d o s de su p a t r i m o n l o s ln o t ro fundamento que c l capr lcho de u n Poder e r ig ido en A r b i t r o de l a v i ­da espaflola en u n a In t e rminab l e o m i ­nosa etapa do t r l s te r e c o r d a c l ó n . No h o l l é en m l pa r t ldo q u l e n se opasiese a esta ac t i tud m í a . Pero t an persuo-Bo estaba de que defendla una causa Justa honrada, quo antes de renunciar a esa defensa hublese ro to con :odo

aesa defensa hublese ro to con todo m l pa^ado. .Antes que nada. la Jus t í ­c ia . Y en este caso l a J u s t í c i a es el «Cen t re de Dependents, pur i f leodo, y a l a i re la bandera g lor iosa que s ó l o pudo obat i r la m à s desenfrenada ar-b i t r a r l e d a d . .

HAN D I M I T I T B L 8 D I R E C T I U S D E L CONSORCI D E L P O R T FRANC, PO­S A T S P E R I.A D I C T A D U R A D i u «El Nol ic i e ro Un ive r sa l , de dis­

sabte: ' « E n v is ta de las manlfestaciones

hechas en la ú l t i m a s e s i ó n de la Co-m i s l ó n Permanents del A y u n t a m i e n -to y decldldo p r o p ó s i t o de la Corpo-r a c l ó n M u n i c i p a l de absorber la d l -r e c c l ó n de las obres y e x p l o t a c i ó n de l a Zona Franca, h a n re l terado la d i -m i s t ó n de sus cargos los represen-tantes del Goblerno en el C o n s o r c i » , seflores don Fernando Alvarez de la Campa y A r m y . don Manue l Mala-g r i d a Fontanet, don Leocadto de Ola-b a r r i a Zuasnabar. d o n Jalme f r a b a l M a r t o r e l l y don Alber to Blasco Ochoa.*

B A R T O M E U BARCELÓ R. X i f r a 1 Riora escr iu a l O l o r i de

Girona.-• A r a que h a v e m escoltat nna a l t r a

vegada la m í s t i c a o r a t ò r i a de m o s s è n B a r t o m e u B a r c e l ó ; q u a n tota l a c iu­t a t ha acudi t I s'ha a l locat , serena 1 h u m i l , sota les naus amples de la Seu per a homenat jar el d i v í Mis te r i I sa-oiar-se de pietat a t r a v é s de l ' o r a to r l a In f lomoda d ' e loq f l énc l a . de poesia 1 de v e r i t a t ; qnon t o r n e u de gustar go ta a gota tota la d o l ç o r , tota L'hu­

m a n i t a t i l 'augustesa que e n c l o u l a c ruen ta t r a g è d i a del G ó l g o t a que e n e l s e r m ó de les Set P a r a u l e s enguany , ha estat cantada pe r aquest o r a d o r de pa rau l a sonora, r i c a dels m a t i s o s de l d i r de Mal lo rca , d e l R o s s e l l ó 1 d e Ca ta lunya estricta. A r a , q u a n Ja l a m e v a p l u m a no pot p red i sposa r , n i en te rbo l i r , n l p e r t o r b a r ; a ra . . i m l c » . devem trencar el s i l e n c i da c inc a n y s pe r a p l a smar en uns mo t s u n re­co rd pe l que l ' a n y 1925 v a o c ó r r e r a m b m o t i u d ' aque l l s e r m ó de D i l l u n s San t a l a Catedral .

No és a r r i bada encara l ' h o r a de re­l a t a r minuc iosamen t els fets c o r r e ­g u t » a m b el p r e t e n c d ' a q u e l l » a n n ó . N o t r i g a r e m gaire , a m i c » , a f e r l a h i s t ò r i a de l a d i c t a d u r a i dels seus homes a Gi rona . L l a v o r s s e r à l ' n o r a de p u b l i c a r els documents que r o m a ­n e n en els a r x i u s p a r t i c u l a r » ; de re­l a t a r el» esdeveniments dels d a r r e r s sis anys i de recordar 1 r e p r o d u i r , e n l o necessari, aquelles famoses notes oficiosos emanades d e l Govern c i v i l t an par iones a les de l d ic tador , cele­brades un ive r sa lmen t . Q u a n a i x ò s 'escaigui els f e u que es d e r i v a r e n de l s e r m ó d 'ara fa c i n c anys . c u l m i ­n a r a n per la seva a r b i t r a r i e t a t i l a seva I n j u s t í c i a .

A v u i ens l i m i t e m a recordar, oen p e r d a m u n t dels fets. l a fe rmesa d'a­q u e i x sacerdot que b a t o r n a t . Fet a la pau del conven t 1 a l a dolcesa del seu m i n i s t e r i , es t r o b à entre nosa l ­t res a m b l ' a i re roen t pe l xoc cons­t an t del m a l l de l a v i o l è n c i a c o n t r a l 'enclusa de la nos t r a f e r m a hosU-l i t a t . L ' a m e n a ç a . «1 r i sc i l a m a t e i x a b r u t a l fllnglantada de l a t i r a n i a , l o t q u e d à esclafat c o n t r a s l co r d 'aquest hom^- ln fan t que é s m o s s è n B a r c e l ó . N l l a perspect iva d ' u n a e m i g r a c i ó t r a n s o c e à n l c a , n i l a segura r e p u l s i ó dels sens. n l l a c o m p r o m o s a s i t u a c i ó pe r sona l en aquel ls d ies de tantes covardies , venceren l 'esperi t de l sa­c e r d o t L i bastava ca r r ega r d a m u n t nos t re to ta l a c u l p a b i l i t a , — l ' i n e x i s ­t en t c u l p a M I l t a de l seu s e r m ó — p e r a quedar l l l b e r de to ta m o l è s t i a .

P e r ò e l bon sacerdot, que tantes r a n c ú n i e s i n i c i à , n o p o d i a a b r i g a r u n b r i de Judes 1 s o p o r t à l a p r e s ó i m m u n d a , v e r g o n y a de G i r o n a ; les hores Inf in i tes de l a i n c o m u n i c a c i ó a r b i t r à r i a , decretada pe l f a m ó s Fer-n à n d e z V a l d é s , el m a t e i x de l a cau ­sa de Gar ra f . A i x í m o s s è n B a r c e l ó , a m b L lu f s Busquets , novel ls en l a l l u i t a i a l i e n s a to t xoc, g u s t a r e n l a p n e s ó . Jun tament a m b l a u t o r d'a-quoss mots , m é s m a s a l l a Ja i n j a < -t f c l a pe r é s s e r m é s fet a l ' a r b i t r à r i a t i r a n i a m é s cone ixedor de l ' à n i m a de l q u è es posaren e n t o r n l a Dic ­t adu ra , pe r l a c o m i s s i ó de les seves i n i q u i t a t s .

D e s p r é s d ' a i x ò , l ' e x i l i Inacabable que gua rdava a l sacerdot u n a ma­l u r a m o r t a l g u a n y a d a en posar-se en contacte a m b els dissortats sene­galesos, soldats de l ' e s t r anya p à t r i a francesa, per a c o m p l i r entre aque l l s homes de color , la seva tasca de mis ­sioner . Nosaltres l l i e m v i s t a mos­s è n B a r c e l ó , en l ' e x i l i , re tut , e x à n l -m e , m u r i b u n d , q u a n u n b r i de v i d a s a b é v è n c e r l a M o r t en l l u i t a epoca-l i p t i c a . .

L ' e x i l i . A l l u n y a t de ]a seva M a l l o r ­ca ment re la mare ú n i c a h l m o r i a . . E m i g r a t i can ta i r e v o l e n t t e n i r pe r l l i t «el fosar o n j e u sa d o l ç a m a ­r e » . . .

Aquest é s l ' h o m e qne h e m sen t i t d s nou . Es t r o b à en t re nosal t res , e n e l foc de les r a n c ú n i e s , c o m es t ro ­b a r e n en el foc d e l a gue r r a , les l le­ves Jojvenfsslmes dels disset a n y s . I s s b é res is t i r totes les seduccions p e r a ernbestlr f a m a r g a d u r a d a d'a­quests da r re r s a n y s .

P l a s m e m aquest record-homenatge , men t r e p r e p a r e m l a h i s i A r i a ds l a d i c t a d u r a a G i r o n a , a l t r a m e n t ne­c e s s à r i a p e r a nosal t res , els q u e n o p o d e m m a t o b l i d a r ; els (pig t a m p o c devem venjar . E?s qne devem, per d a m u n t de to t i m p o s a r J u s t í c i a •

L ' A C T I T U D D E M E L Q U I A D E S A L V A . R E Z «EI Noroeste. . de G i j ó n , inse re ix l a

no to s e g ü e n t , que t é c a r à c t e r o f i c i ó s , i reproduïm a U t o l d i n f o r m a c i ó - .

•Como n o h a pod ldo darse u n a v e n l ó n comple t a del m a g n i f i c o dls-curso p r o n u n c l a d o a n V a l e n c i à p o r e| l lus t re o r a d o r l i b e r a l don Nice to A l c a l à Z a m o r a , los p e r i ó d i c o s de M a ­d r i d p u b l i c a r o n m u y t runcades , des-flgurondo e l s e n t l d o . m u c h o s p à r r a -fos de d l o h a o r a c l ó n p o l í t i c a .

Hep rod i i c imos h o y t o m à n d o l o de • E l P u e b l o » . de V a l e n c i à , u n a par te de l d lscurso que f u é m u y comentada .

Soler i Torra 6. B & N Q U E & S

Rambla dels Estudis, 11 113,1 Bonsuccés, 1 i 3

a n s

Nsgociem els cupons venciment

1.er de maig pròxim

Cambra cuirassada : : Caixes de Nopar psr a parlar valors, docinmb, jolss i tot a'alads ds valor

C O W P A R T I M E N F S D E S O B i l P B S S E r E S X N U A L S Es pot v i s i t a r to ts els dies í e i n e r s da 9 a i i da 3 Mi • 6

W g . 2 . — D f l l t m s , Í I d ' a b r i l d e 1 9 3 0 C A V E Ü D E C A T A L U N Y A

DIARI ' A T A t A D'AVUOS H O T I C m A W N C I t

M B O A C C i O I I M P R E M T A C A I R F I t D - RIU.AMOÏNA, T, • I U

l P r « p to Plaça deia A t e k ) •nxtnrs NOM. mti

A D M I N I S T R A C I Ó * A M * L A BE íANT JOHP, ««, PELNOPAl

TEltlOS NUM. t i i t » n^BcIa», connalcah I r e d a a »

n u » M « u s i a u p c i o ( E d l d A v e m c J ' í o pics. < rd i cMmah . r í o -

A a t r t c a I n U p t M i . . . W O • UalA f l l t a l . . . . . . J5 00 '

r l r i lre

deWdo, p o r aquel m o t i v o , a las e r r ó -ne«« in te rp re tac ionea que be le dle-r o n . Es e s t a :

• P e r ò ee m e «Mr t : ;E1 derechoT ^ B l deberr ;E1 e jamplo? Porque l a conducta m o r a l se aprende con i c s ejempios. Y entouces yo. desde a q u í n o pd t s m f . que n o lo neceslto. ios evoco p a r a et res figures g lo r iosas q n « per tenecieron a la p o l í t i c a mo­n à r q u i c a e s p a ü o l a . p a r a aque l espl-r i r a é g U . aú t í l , In te l lgente , c u l t i s i -roo admi rab l e de d on San t i ago A l ­b a ;pare aque l l a o r a t ò r i a excelsa, eaclaredda, democr&t lca de d o n M e l -qulades A l v a r s z ; p a r a la c r U U a n a y recla d e m o c r à c i a de Ossorio y de B u r g o s ; p a r a e q u e l patr larc tkdo g lo-r loso que enca rna en d o n M l g u a l V i l l a n u e v a ; p a r a aque l l a a u r è o l a po­p u l a r , n o b l e » , t r a d l c l ó n . e n t u s l · a s · m o , d l g n l d a d qae se l l a m a don J o s é Sdncbez Guer ra . (V ivas y oplausos.) P a r a todos esos b o m b r e s e l deber se a c e n t ú a en pueb los l a t i n o s y en pueblos inezper tos , porque u n a Re­p ú b l i c a que se e n i r c g u e en aus co-mlenzos . s ó la la t o s r e p u b l i c a n e s , eslA des t inada a m o r i r 1 a m o r i r lue-v i tab lemente .

E l p r i m e r G o b l e m o p r o v i s i o n a l do u n a R e p ú b l i c a , ü e n e que estar Inta-grado po r las apor tac iones mi* con­servadores y p o r r e p r e s e n t a c i ó n de loa elementos raàs rad lcn les , y c i i a n -do se vote l f C o n s t l t u c l ú n r epub l i ca ­na, el cu ldado de a f l anznr la I n c u m -be a gobiernos de t e m p l a n z a oonser-vadora .

Debemos destacar en las a lu s ionos a los persones c l t adas po r e l sertor A l c a l i Z a m o r a , i * o o n í u s l ó n de en-g l o b a m i s n t o e n q u » i n c u r r e . D o n Melquiades Alva rez n o ha per tcnecl -d o nunca a la p o l í t i c a m o n à r q u i c a . E n el p a r t l d o reformista que e l I n ­s igne p o l i í l o o a c e u d l l l a , m l H t a n . es c l e r io , personas q u e proceden d e l campo m o n à r q u i o o ; p e r o d o n M e l -qulades A l v a r e z , o o m o l a m a y o r l a de los a m i g o » que le a lguen i n c o n -d l c iona lmen te , e t u n r e p u b l l c a n o de t o d a l a v i d a . con u n a h i s t o r i a i n -m a c u l a d a y b r i l l a n t l s l m a de e s t o n a -das luebas p o r l a d e m o c r à c i a .

S i don Melqu lades Alvarez , con su p a r t l d o po l f t l co , se av luo a pa r l a ­m e n t a r c o n l a M o n a r q u i a f u ó por-q i w c r e y ó , corao lo c ruyeron A z c é -ra te . S i m a r r o , G a l d ó s 1 tantos otros, qua el r é g l m e n m o n à r q u l c o e r a s u » " cept ible de e v o l u c i o n a r a s lmi l&ndose lo s p r l n c i p i o a sustanclales r e p u b l i c à -noe. Se i r a taba. puea, de u n a cues-U ó n de con ten ido , que es l o esenc la l y l o f u n d a m e n t a l , 7 no de con t inen -te. que es l o acc iden ta l , l o ad je t lvo y l o a d v e n t i c i o . P o r eao l a f o r m a d e G o M e m o n o es p r a b l e m a e n n l n -g u n a pa r te . como l o p r u e b a n los so­c i a l l stas g o b e m a n d o con l a m o n a r ­q u i a anglesa, o c o n l a d inaraarque-sa, o con l a belga. PrTO p a r l a m e n t a r c o n u n r é g l m e n n o ea l o m i s m o que i n c o r p o r a r s e a l a p o l í t i c a de ase r é ­g l m e n . c o m o lo es tuv leron A l b a , V i ­l l anueva , Ossor io . Burgos , S à n c h e z G u e r r a 1 a l p r o p i o aenyor A l c a l à Za­m o r a po rque l o que los r e fo rmis t e s p r e t end t an como c o n d l d ó n « s i n e q u a n c n i . e ra preciaamente t r ans fo r ­m a r esa p o l í t i c a , d à n d o l a . de acuer-d o con c l e s p l i i t u de los t l e m p o s . u n a m o d a l l d a d de mattees revo luc to -

L e s m a l a l t i e s d e

L ' E S T Ó M A C •

B U D E L L S

D O L O R D ' E S T Ó M A C D I S P E P S I A A G R O R I V Ò M I T S I N A P E T È N C I A F L A T U L È N C i E S D I A R R E E S

L L A G A D E L ' E S T Ó M A C , • t c

es cu ren posi t lvamant a m b

l'ELIXIR ESTOinACIIL

SAIZoiCARLOS P o d e r ó s t ò n i c digestiu que

sempre t r iomfa. 0* nnàm: Principal* Farmàcia* <M mén.

n a i i o s en l a d o c t r i n a y en l a or ien-t a c i ó n .

Esta t a é . y n o o t ra . bas ta e l goipe de Eatado de 1923, l a p o s i c i ó o de l r e fo rmi sme en l a p o l í t i c a e spa f lo io .»

LA J O V E N T U T R E G I O N A L I S T A DC S A B A D E L L Aquesta se tmana le Jun ta Direc­

t i v a de l a U i g a Reg iona l i s t a de Sa­badell c e l e b r a r à una r e u n i ó p e r ;a i do d e i x a r e n l l e s ü d e s les bases refe­rents a l a c o n s t i t u c i ó de l a Joven­tu t Regional is ta .

S ó n Ja mo l t s els Joves que s 'han a l l i s ta t per a f o r mar pa r t d 'aquesta nova e n ü t a t . I tant per l a seva sig­n i f i cac ió c o m pe i l ' e n t u s l a ï m e que demostren, é s de creure (jue l a Jo­ven tu t Reg iona l i s t a de Sabade l l as-so l t r à ben av ia t aquell p r e s t i g i qae t i n g u é des de l c o m e n ç a m e n t de la seva a c t u a c i ó fins que fou dlsaolta per d l a p o s i c i ó do l a d i c t a d u r a .

UN PBEC D E L SENYOR M A L U Q U E R I V l L A D O T Eï Pres ident de la D l p u t a a i ó . se­

n y o r M a l u q u e r í VUadot . p rega no­v a m e n t que en l a d i ada de San t Jor­d i , d u r a n t els actes que se celebra­ren a l P o l a u de la General i ta t , no es d o n i cap c r i t n l e t fac i cap m a n i f e s t a c i ó . ' • s i g u i del c a r à c t e r o sent i t que s i g u i , p e r q u è en aquests actes, en t re la m u l t i t u d , sempre a h l acoblen els o n l tenen I n t e r è s a des­p r è s t l g i a r - l o s .

PER LA L L I B E R T A T D l C O M T E I « J L I A H a estat cursat el segnent telegra­

m a a l m i n i s t r e de J u s t í c i a : • In f ra sc r l to s le i rados rinlcoa I n d u l ­

tades afecto» causa queb ran t amiec to condona, re i t e ren te legrama d i a 15 p ld i endo a c l a r a c l ó n decreto i n d u l t o para que abarque q u e b r a n t a m l m -to condena Gar ra f y d e l i t ó s anexos. logrando to ta lmeotc ob je t lvo decre­to con l i be r t ad Comte y J u l i à . L e s a l u d e n . »

UN E X I L I A T QUE T O R N A Es a r r i b a t a Terrassa J u l i F igue­

res, que h a v i a estat e m l g r a i forço­sament l o t aquest temps de U dic­tadura.

Es A L L I B E R A T M A R O E L - L I PE­R E L L Ó Diumenge s o r t í da l a p r e s ó de

Barcelona M a r c e l l í P e r e l l ó D o m i n g o , un a l t re dels condemnats per l a cau­sa de Garraf .

MACIÀ A R R I B A R À EL D I A 4 DE M A I O M a c i à a r r i b a r à a Ba rce lona el

d iumenge d i a 4 da m a i g .

PER M I Q U E L A. B A L T A

E l defensor de l aenyor M i q u e l A . B a l t à Bot ta h a t r a m è s u n escri t a Cap i t an ia aoUlci tant que s ' a p l i q u i a l seu pa t roc ina t , qua e s t à en rebel-d la , e l d a r r e r i n d u l t conced i t pe l Govern .

E L T R I B U N A L D 'AQUESTA A U ­DIÈNCIA NO A P L I C A L ' I N D U L T * JULIÀ I OOMTE

E l t r i b u n a l de l a S e c c i ó q u a r t a d'aquesta A u d i è n c i a , que t é e l su­m a r i i n s t r u ï t c o n t r a Jaume J u l i à 1 Jaume Compte pe r t r encamen t t e condemna, h a dec id i t que n o pro­cedeix apl icex- log l ' I n d u l t , pe r uo especificar e l decret l a c o n d m n a per reg ic ld i pe l qua l se'ls segueix pro­cés .

No obstant, ea deia que Comte h a v i a t r a m è s telegrames d i e n t «ple a la m a t i n a d a r a v l a estat a l l i be ra t del pena l del Oueso.

R i f a d e M a d r i d

P r e m i a t a m b 160.000 peisetea N ú m . 18.698, M a d r i d , Car tagena i

M o b ó . P r e m i a t a m b 70.000 pat ta taa

N ú m . 187, Barce lona , L l u c h L a Ma yon i V i t ò r i a .

P r e m i a t a m b 80.000 peatetes N ú m . 20.068, V i t ò r i a , M a d r i d 1 B i l ­

bao. P r e m i a t a m b 15.000 pessetes

N ú m . 4.7S5. Barcelona i M a d r i d P remia t s a m b 3.000 p a i i a w i

N ú m . 33.677, M a d r i d . N ú m . 4.660, M a d r i d i L a U n i a . N ú m . 36. 911, Barcelona. N ú m . 22.660, Barcelona, Saragossa 1

Casp. N ú m . 88.425, Barcelona. N ú m . 35.461, P a l m a . N ú m . 14.948, V a l è n c i a , Car tagena 1

Tor tosa . N ú m 30.741, Cauta, Granada 1 Car-

i t ó n . N ú m . 15.903. M a d r i d 1 V a l è n c i a . N ú m . S.767, Barceiana, M a d r i d i

Santander. N ú m . 31.071. L leyda , C ò r d o v a 1 Se­

v i l l a . N ú m . 5.6S8, Baroelona, F u e n j i r o n s

1 Orense. N ú m . 11.478, Baroelona, M a d r i d 1

Cartagena. N ú m . 18.554. Burgoe. N ú m . 7.290. Baroalcna 1 Sev i l l a .

P remia t s a m b vn pessetes DESENA

036 053 075 CENTENA

186 131 136 139 157 162 203 206 211 221 283 317 328 329 355 360 376 383 420 125 436 Í57 517 581 503 602 603 605 622 627 672 r.89 696 723 724 7o3

LíthméteGustín KPaCOMBtTRt OUR*NT u* CALOR. AFteCIONSOSL P*lDORIBUPSl.l.«.

Per 2 rals diaris obtindreu una màquina d'escriure

R e m - B l i c k

Casa Remingion R o n d a d e S a n t P e r e , 8

B A R C E L O N A

ü l m é * g r a n a M o r t i t 4 ' e s p e c í f i c * d « i o t a r r e u S è n t m * 1 v a c u n e » coaBerva t* e n c a m b r a f r i g o r í f i c a

768 7 » 883 936

006 027 180 292 500 506 657 685 894 M3

104 134 257 263 440 451 633 650 867 904

045 186 270 333 425 437 717 737

034 049 168 224 42a M « 8 705 865 865 996

030 049 288 291 404 411 531 532 709 715 8Í1 851

023 031 119 167 S85 31» à 728 765 aM M

002 045 340 353 519 562 794 796

040 041 209 212 402 414 544 588 964 99B

011 026 132 140 M m 468 476 650 670 808 809

016 047 217 225 362 385 594 630 765 776

003 015 189 19S 368 397 516 54! 770 f41

000 014 241 245 357 384 594 607 94t 951

003 034 318 358 649 652 939 949

779 811 837 843 971 875 879 942 974 996

M I L 030 059 071 131 141 143 17Ï 345 349 397 401 484 486 489 610 Se2 536 568 505 Ó4S 655 720 751 75» 735 790 847 867 W4 977 991

DOS M I L 135 150 152 177 187 2S8 247 277 282 340 350 360 437 4 ^ 531 536 559 570 582 616 6i7 658 666 751 786 78» 86t 857 X I 941

TRES M I L 192 197 1W 213 SS4 237 256 342 364 371 400 401 402 423 533 541 544 566 5»! «38 661 799 819 827 983 970 891 895

QUATRE M I L 090 102 125 134 136 162 166 225 251 253 266 286 291 340 469 474 496 804 557 623 6 '0 718 730 74S 760 821 841 844 888 896 903 934 914 917 977

OlNO M I L 109 121 145 148 170 196 864 298 335 340 961 371 385 400 414 434 442 489 502 510 513 603 616 638 638 041 666 700 716 778 787 793 798 816 819 882 835 888 944 9 »

SIS M I L 049 056 053 082 108 114 1S1 178 181 184 223 2S7 242 254 352 358 384 407 430 447 453 518 587 571 613 629 677 716 770 776 788 813 876 919 931 985

SET M I L 070 080 132 162 257 861 314 376 400 419 468 459 473 495 505 620 644 646 713 716 789 810 841 875 939 968

V U I T M I L 069 064 066 124 143 170 185 238 255 864 288 299 380 304 436 437 456 477 525 531 536 616 619 671 674 783 847 918

NOU M I L 037 082 065 075 099 117 12t 150 175 179 194 219 837 250 311 341 368 366 391 450 463 488 517 519 531 545 551 623 688 719 726 731 754 768 774 902 953 964

DEU M I L 048 110 122 156 181 227 236 242 281 370 414 476 486 658 667 669 970 716 811 866 907 982 945

ONZE M I L 022 057 078 082 138 214 155 288 270 279 448 447 453 434 496 570 678 639 674 675 857 864 908 886 968

D O T Z E M I L 041 OK 064 086 097 260 293 318 324 330 494 510 521 524 531 689 717 756 851 861

310 490

807 814 L18 323 515 564 729 743 974

ISO 181 295 325 518 614 7S1 761

206 238 331 3SS 536 5èl

m m

081 258 385 530 667 816

011 183 478 738 989

017 281 555 691 914

018 230 468 766 908

001 163 464 638 767

OU 213 542 861

030 338 590 M

070 314 477 596 781

009 219 361 613 8S6

007 ?fi9 407 585 751 943

007 ni 395 685 935

013 152 SR9

nè f35

002

C73 908

0013 159 329

631 800 027

027 851

no-, B!>£ s « r 53S 678 m 031 95! 507 745 533

045 365 562 713 966

C99 231 308 7 » 906

014 l ' U 487 656 643

029 « 3 651 900

039 414 626 907

083 327 478 655 7f>2

081 641 S74 C19 898

018 273 417 6í!3 7H6 9b5

C83

m 671

T R E T Z E M I L 035 099 185 158 195 109 301 360 520 537 546 581 580 829 669 779 80» 817 870 890 909 980 967 996

CATORZE M I L 067 068 114 188 186 295 300 311 349 351 403 460 498 508 SOS 548 535 618 «33 647 681 683 711 734 748 845 918 929 938 968

QUINZE M I L 071 078 083 186 184 876 300 307 376 378 509 514 588 586 618 747 788 793 851 850 941 982 93A 996

S E T Z E M I L 058 077 100 131 143 368 370 374 377 398 563 581 583 610 681 788 7^1 769 808 848 969 979 9M7

DISSET M I L 111 123 133 143 151 338 339 400 408 415 514 533 535 607 631 883 828 841 847 861 951 997

D I V U I T M I L 029 032 037 038 111 197 280 304 343 345 514 537 540 562 588 679 693 706 710 791 882 895 998 906 914

DINOU M I L 042 092 096 119 145 271 297 328 344 354 680 756 781 790 802 921 934 95?

V I N T M I L 071 086 098 096 100 435 447 484 501 517 648 736 75« 774 808 042 951 967 983

V I N T - I - U N M I L 093 103 163 16» 201 346 364 403 406 427 St4 551 563 «4 5«9 666 707 781 738 768 793 811 860 886 909

V I N T - I DOS M I L 085 076 143 158 165 261 876 888 30* 306 888 484 « 9 419 5») 697 748 751 755 750 981 985

V I N T - I TRES M I L 144 150 164 194 19» 886 287 310 345 959 424 443 453 457 470 610 «17 631 655 678 796 799 883 886 871 986 V I N T - I - Q U A T R E M I L 107 188 141 18? 209 331 338 34! 354 356 415 50$ 586 550 564 681 713 740 798 951

287 ï * 7 ?(4 881 514 W: 8a0 66) 77S N I

180 181 401 404 059 605 M 7 911

186 280 540 545 "Uï 665 905 911

164 287 418 458 647 733 1:65 88!

112 145 371 390 M aM 734 740 946 964

158 175 401 536 853 854

103 263 536 538 m 893

281 306 456 465 S70 574 776 779 938

ieo ien 319 360 580 587 801 808

202 206 376 397 485 5(7 609 712 872 987

281 253 367 388 ;.Ç« 601) 925 930

C25 13.? m

«36

or? 231 711 930

009 !69 S?3 507 677 ï l S av.

033 867

V I N T - ' W 049 165 175 150 451

703 718 878 988

V I N T 027 036 437 495 722 753 97S W

VINT-108 110 195 212 379 38? 512 528 696 708 868 883 064 100

V I N T - I 064 100 336 354

-OlNO M I L 063 066 103 173 224 27S 499 W14 518 726 731 800 9*1 913 9í<8

1-818 M I L 082 165 167 492 509 549 765 735 837

l-SBT M I L 184 186 1 « 235 ?37 286 392 404 414 529 U I 588 726 743 7S9 911 939 958 123 133 1 54 V U I T M I L 128 133 154 355 363 372

108 114 318 363 m 68' f06 821

•ihS 265 '• •afí 619 m OOJ

137 150 3:5 327 429 4*6 623 638 790 792 (•60 904 JM 217

191 217 389 403

418 435 461 475 493 498 587 658 67P T U 731 T H 804 926 979

V I N T - I NOU M I L 019 C40 067 1Í6 131 166 841 213 168 262 289 304 314 316 391 393 396 409 437 459 487 521 550 599 603 6i9 878 «79 €8* 696 747 764 77» 807 886 876 902 m 910 941 963 058

TRENTA M I L M l 043 085 183 146 161 169 178 187 190 20: 2 U 220 267 328 335 338 349 366 S8S 402 419 456 464 482 '18 536 585 5 ^ 578 606 744 751 « l i d » 896 S38 987

T R E N T A UN M I L 003 033 097 115 149 153 1 " 203 209 216 817 835 239 25S 893 434 450 432 468 553 ÍOO-575 «56 50.0 574 609 612 616 623 639 705 784 800 90; íOV 610 813 «15 833 871 886 916 95» 960 979

T R E N T A DOS M I L 088 033 034 066 074 1)69 093 «54 MO 205 i ' ja 227 231 237 302 264 306 329 361 Ó92 439 483 487 571 597 640 690 710 T.f 746 763 S26 828 839 8K. 890 900 915 918 W8 961 965 970 998

T R E N T A TRES M I L 001 OS» U35 040 046 049 058 079 083 085 121 199 202 206 266 329 338 341 3 4 3 3 6 0 3 7 3 4O5 406 434 465 4P7537 557 625 «29 637 644 684 710 738 748 751 817 837 848 864 901 922 985 928

T R E N T A QUATRE M I L 038 06ií 088 090 106 122 123 188 ™ 168 216 825 245 864 367 268 589 406 308 3M7 337 378 436 445 457 n 4J5 534 549 566 568 569 587 599 622 648 6 8 5 M » 7 717 7 8 8 7 5 3 7 8 1 7 8 6 7 W 7 9 S 801 M f 848 858 856 875 881 90C 917 926 54: 947 954 956 999

T R E N T A OlNO M I L 084 107 185 135 171 189 833 243 849 300 315 887 347 349 397 406 418 481 482 4X3 518 51» 541 556 569 STS 631 643 645 «56 «91 701 71« 730 732 734 738 711 730 781 81« 85« 840 842 849 864 890 903 941 943 941 953 964 9i<2

T R E N T A S lb M I L 012 0>2 044 069 079 096 115 119 140 -51 195 278 280 883 293 303 320 350 360 368 396 453 471 474 : 90 554 555 W 563 583 589 503 7(8 796 895 964 991

T R E N T A SET M I L CM OO·· 050 098 132 143 1 « 178 2M 254 358 260 265 302 317 375 00 395 413 466 548 556 581 589 811 618 «24 « 4 8 6 6 & 708 7S1788 765 798 796 814 881 905 908 980 933

99 a p r o x l m a c l o n a de 800 pessetea, pe r als 99 n ú m e r o s restants da la centena de l p r i m e r p r e m i .

99 a p r o x i m a c i o n s de 500 pessetes, per als 99 n ú m e r o s restants da l a centena d e l segon p remi .

99 a p r o x i m a c i o n s de 500 pessetea. pe r ala 99 n ú m e r o s restants de l a centena de l tercer p r e m i .

99 a p r o x i m a c i o n s de 500 pessetes, corresponents als n ú m e r o s a n f n l o r 1 pos te r io r del quar t p r e m i .

S a p r o x i m a c i o n s de 8.500 pessetes, pe r als n ú m e r o s an te r io r 1 posterior de l p r i m e r p r e m i .

8 a p r o x i m a c i o n s de 1000 pessetes, pe r a l s n ú m e r o s an t e r io r 1 posterior d e l segon p r e m i .

8 a p r o x i m a c i o n s de 1.650 pessetes, per a l s n ú m e r o s an te r io r 1 posterior del te rcer p r e m i .

8 a p r o x i m a c i o n s de 620 pesetes, i c r r e s p o n e n t s als n ú m e r o s an t e r io r i de l centenar d e l (juart p r e m i .

L e s C a r a m e l l e s

a l a P l a ç a d e S a n í J a u m e

Disabte a l a n i t ela c i r r e r a de Baroe­l o n a v a r e n estar an imadtss ims . Les t r ad ic iona l s • C a r a m e l l o s · o m p l i r e n els nostres carrers de cants d ' a l egna , can t s nostres ap laud i t s pe r t o t l i o m . L a p l a ç a da San t Jauma, m o l t abans de les deu. era p lena de g o m a g o m . Les diverses colles, en en t r a r -h i , fo-r e n ap laudides a m b entus iasme. Las senyeres i les l l o ç a d e s l l u ï e n a m b l a l U u m t n o c n de l a p l a ç a , aprop iada pe r a l a festa. P resen tava u n aspec­te i m p o n e n t . No p o d i a aplegar-ee, a m b aquest m o t i u , m a j o r g e r n a c i ó .

A l s salons de l ' A J u n i a m e n t v e l é r e m e l t i n e n t d 'a lca lde s enyor Massot, a m b els regidors senyors M a r t í Es­teve, EscoiÀ. i g l é s i e s . B r e r o o n , N a v è s , P u i g i Esteve, 1 C a p d e v i l a .

E l senyor R i b é feia ela honors ois i n v ü a t » . En t r a aquests s ' h i t robaven els per iodis tes amer icans , bostes du­r a n t aquests dies de Barce lona .

Les colles que can t a r en fo ren les s e g ü e n t s :

Canta i res de la t e r r a ; Societat co­r a l «La Per la A g u s t l n e n c a » ; í d e m <La O n l ó d 'Hos ta f ranch* . Í d e m «El Sl-g l o XX»; í d e m «La A r t e s a n e s La V i o l e t a de O a v é » ; « S o c i e t a t Euier-p e » ; «L ' eco de C a t a l u n y a » ; «Agrupa­c i ó Coopera t iva de P e a o a d o r s · ; «Les F l o r s de M a i g » .

T o t s fo ren ap laudi t s l t o l s Interpre­t a r e n merave l losament les c a n ç o n s trf- .dicionals d'aquestes diades.

E l s periodistes amer icana , que fo­r en c o n v l d i t s a u n « l u n c h » I v i s i t a ren la Casa, res taren enclsats dels cants, per l l u r t i p l sme .

E l Jura t , compost de l t i nen t d 'a l ­ca lde aenyor Massot I ela senyors L a m o t e de G r i g n o n , Romeo , Llongue-res 1 Samper , ens d o n à l a no t i c i a del seu veredicte :

P r i m e r p r e m i , de B00 pessetes, a • L a V io l e t a de C lavé» .

Segon p r e m i , de 400 pessetes, a r « E c o de C a t a l u n y a » .

Te rce r p r e m i , de 300 pessetes, als « C a n t a i r e s de la t e r r a » .

Qua r t p r e m i , de 200 pessetes, a l'a­g r u p a c i ó co ra l í C e n t r e Coopera t iu de P e s c a d o r s » .

Dos a c c ^ s l t s da 100 pessetes cada u n a l a societat c o r a l «La U n i ó d ' H o s l a f r a n d h s » i a «La A r t e s a n a » .

A c c è s s i t s da 50 p e w e t e » a la «So­c ie ta t E u t e r p e » . a « 1 * F l o r e s t a » , a «La P e r l a A g u í t l n e n s e » 1 a «Les F l o r s d e Maig» .

Ú l t i m a m e n t , n n a c c è s s i t ex t r ao rd i ­n a r i a l a societat «S lg lo X X > , t a m b é de 50 pessetes.

L O C A L S

A l ' A t e n e u E n c i c l o p è d i c P o p u l a r í e c e l e b r a r a n aquesta s e tmana les se-g e ü n t s c o n f e r è n c i e s ;

D i m a r t a . a dos q u a r t s de v u i t i>el vespre, c o n t i n u a c i ó de l cu r e de F l l o -sofla que a m b el t í t o l de « L ò g i c a 1 t e o r i a d e l c o n e i x e m e n t » exp l i ca el D r . Ser ra i H u n t e r . Cal I n sc i l u r e ' s . — A les deu, «1 professor Josep Pa­r i i r . e l la c o m e n ç a r à u n curse t sobre •Pedagogia I e n s e n y a n ç a p r i m à r i a a l a nos t r a c l u t a t ç » .

D i j o u s , « dos qua r t a de v u i t del vespre, c o n t i n u a c i ó de l c u r s sobre

H i s t ò r i a de l ' E d a t A n t i g a , O r i e n t » , a c à r r e c del professor E n r i c Baj í"*-— A les deu, «El p r o b l e m a social de les mala l t i es v e n è r i e a » . Pr imera c o n f e r è n c i a d 'aquest curset a o à r r e o de l doctor T o r r a 1 Bassols.

Dissabte, a les v u i t , curset prài· i lo de Geologia 1 B o t à n i c a . Tercera l l i ­ç ó p e l í doctors V i l a 1 Nadal i Roles.

~ . Foafo-Uilco-Kuia-Lect t inat . cura mape duc i a B . D o m è n e c h , o n d a de sant Pau. 71.

No d iumenge passat, l ' a l t re , t i n g u é l loc l 'acia I n a u g u r a l de l ' a m p l i a c i ó i r e f o r m a de la f à b r i c a de conser­ves a ü m e n t o s e s «La C o n c e p c i ó n » , or­ganisme de l a Societat A n ò n i m a da D r o g u e r i a V i d a l Ribas, portades a cap en é s s e r t r a s l l adada als edificis da l a seva prop ie ta t , ca r r e r de Mont­cada. SC i 23.

B a n e í a m b g r a n so l emn i t a t els espaioses locals de q u è és dotada el R n d . doctor Joen L l o m b a r t , de l'es­g l é s i a p a r r o q u i a l de Santa M a r i a de l a A l a r .

Congregats a l l í els membres d * l Consel l d ' A d m i n i s t r a c i ó de l'esmen­t ada societat, l ' a l t pe r sona l 1 e m -pleas de 1* casa, h o n o r a r e n a m b l l u r p r e s è n c i a aque l l acte g r a n nombre d ' Inv i t a t s , entre els quals h i h a v i a d i s t ing ides persona l i t a t s . E n r e c ó r ­rer les d e p e n d è n c i e s , don B . Ol iver , g e r e n t de l a f à b r i c a , en f é u u n a de ta l lada 1 In teressant d e m o s t r a c i ó da l ' o r g a n i t z a c i ó 1 func ionament . 1 p o s à de r e l l eu u n a vegada m é s els seus grans coneixements de l a tas­ca, o r g u l l de l a i n d ú s t r i a c o n s e r v a r à espanyola, que a m b t à n t d ' è x i t es desenrot l la .

F i n a l m e n t f o r e n obsequlats amb u n exqu i s i t l onx tots els assistents, els quals es f e l l d e r e n de la m a r x a ascendent que o f e r e i x e n els negocis d 'aquel la ent i ta t . 1 donaren les g rà ­cies a l senyor O l i v e r per les aten­c ions de q u è h a v i e n estat objecte.

" B I S C O T T E S

M A L L O R C A -per a desde|uni 1 berenar

El mi l lor complement per pendre amb: Llei, Xocolata. Te. Mantega,

Melmelada o Mel

Paquet de ' / , de kl lo Pessetes 1-» r A B BIC» NI »

- • f o r n de3af2f 5auwe •·

Atenen t la p e t i c i ó de la 8. A. Fu ­n i c u l a r de M o n t j u l c h , e l C o m i t è de l ' E x p o s i c i ó h a acordat cedir a l l l i u ­re a c c é s del p ú b l i c el sector de l a m u n t a n y a c o m p r è s entra al Paro L a -r l b a l l M i r a m a r . Aquesta zona que­da, pe r tant , f o ra d e l recinte de l ' E x p o s i c i ó .

P renent e! f u n i c u l a r del car rer de l M a r q u è s del Duero p o d r a n , des d'a­ra , « I s c iu tadans barce lonins , sense satisfer quota d 'entrada, gaud i r de l a p a r t a l t a de la m u n t a n y a , de l a sens m a g n í f i c s passeigs 1 Jardins.

— Per a comprar a bor» preu aneu a la

Joieria Magríftà • Tallers, 41 Joies veritable ocasió

Joaquim V l n y a s l Suciaa. da 18 anys , d o m i c i l i a t a l ca r r e r de Sans, n ú m . 69, v e caure da l taba ix del bal­c ó de casa seva, 1 es fer í de con­s i d e r a c i ó de l a cama dreta.

F o u a u x i l i a t a l d ispensar i d'Hosta-franchs. D e s p r é * i n g r e s s à a l 'Hosp i ­t a l C l í n i c .

P A D E V I E N A

E S T E V E R I E R A

Per haver-se apoderat d ' u n abric que hav i a de ixa t el seu p rop i e t a r i a l ' i n t e r i o r de l ' a u t o m ò b l ! n ú m . 88(38 B , a tura t a l a Ronda da Sant Pere, h a n estat de t inguts 1 por ta ts a l a D e l e g a c i ó de p o l i c i a Aris t ides A g u i ­l a r 1 Ànge l G u i m g a u , de 16 I 18 anys, respectivament, solters i sense d o m i c i l i .

C a l l i G i c í a f y t à ó ó 1 p i a .

Per caure d 'un t r a m v i a de la l í n i a n ú m . 58, al carrer de G a v à , f o u au­x i l i a t , a l dispensari d ' H o s t a í r a n c h s , el n o i d'onze anys anomenat Carles P a t r è s . el qual es f r a c t u r à l ' e x t r e m i ­t a t i n f e r i o r del r a d i del costat dret , de p r o n ò s t i c reservat.

A l Dispensari de l a T r i n i t a t fou au­x i l i a t Joaquim V i l a , de 84 a n y » , d u-n a f e r ida confusa al par ie ta l dret I c o m m o c i ó cerebral , a m b probable f rac tu ra de la baee del c r an i , de p r o ò s t l c greu, causades en b a i x a r del t r a m v i a de l a U n i a n ú m . 43, q u a n aquest estava en m a r x a .

— o o m m o R s N E V E S M o n C a p r i c e . P c t r i t x o l . e

R e l i g i o s e s

Sants d ' a m i . — San t Anselm, b. 1 dr . ; sant S l m c ó , bisbe, 1 sant Anas­ta s i e l S l n a í t a , b .

Sants de demft. — San t Sater 1 sant Caius, ps. 1 m r s . ; sant L c ò n l d e s , m r „ I sant Agapi t I . p .

Quaran ta HoreB. — A v u i 1 d e m à , a Sant Jaume.

— P e r e g r i n a c i ó a l a C iu ta t del Va t i cà . — L a Junta o r g a n i t z a d o r establerta a la . H o r m i g n de Oro»," A v i n g u d a de l POTtal de l ' A n g e l , 8, recomana a m b tota i n s i s t è n c i a qae no es dei­x i pels ú l t i m s dies l ' i nsc r iu re ' s a l a p e r e g r i n a c i ó , a 11 que to t es t igui or­gan i t za t amb pl m i j o r ordre I s'evi­t i n les n a t u r a l » sorpreses els qua esperen a ú l t i m a hora el decidir-se a l ' a l l i s t aman t de l a piadosa e x p e d i c i ó .

— E l Cos de Por tants del Sant Cr is t de l a p a r r ò q u i a de la Pu r i s s lma C o n c e p c i ó , c e l e b r a r à l a seva t rad ic io­n a l festa de la Santa Creu a m b un romia tge a Castellar del V a l l è s , el d ia 4 del p r ò x i m mes de m a i g .

Interessem sobretot als devots fe­l igresos que v u l g u i n a c o m p a n y a r el S a n : Cris t . que s ' i n s c r i g u i n «1 m é s p r o m p t e possible.

A l despatx p a r r o q u i a l , t r o b a r a n u -quet* al p r eu de ^'SO pessetes, en e l q u a l v a c o m p r í - s e l v ia tge d 'Anada j to rnada , en uns m a g n í f i c s auto­cars i d ina r .

—-Amb g r a n ac t i v i t u t segueixen les i n sc r ipc ions pe r a les tandes a n u n ­ciades per l 'O rgan i sme D i o c e s à d b -xe rc i c l s p a r r o q u i a l . S ó n del 88 a l 27 d ' a b r i l , a l Casal D.» Dorotea, de-d lcada als elemente d i rec t ius de 1 Or­ganisme i de les L l i g u e s . P e n s i ó m í ­n i m a , 40 pessetes. A la tor re «Sol t -c r u p » . de V i l a n o v a 1 G e l t r ú , del 28 a l 4 de m a i g . (Tancada Ja la ins­c r i p c i ó ) . I de l 5 a l d i a 11 de m a i g , a l ' H c t e l S o l é , d 'Argen tona , p r i m e ­r a de l a C a m p a n y a de l a M a r e s r r . à . Pe r aquestes dues. l a p e n s i ó m í n i ­m a , é s de 36 pessetes. Insc r ipc ions a l Cael D.» Dorotea, Corts Catalanes, 642, t e l è f o n 81445, 1 a totes les casas rectora ls .

— L l i g a e s p i r i t u a l de l a Mare da D é u de Montse r ra t . P a r r ò q u i a dels à n g e l s . — D e t a l l dels actes a cele­b r a r a m b m o t i u de l a Solemne No­v e n a que com cada a n y h a o r g a n i t ­zat aquesta «Lliga» a l a P a r r o q u i a l E s g l é s i a dels À n g e l s , car rer E l l sa -bets. n ú m . 6.

F i n s d í s s a h t e v i n e n t . I n c l u s i u : Cada d i a a les set de la f a r d a : Es re­s a r à el Sant Rosar i , E s t a c i ó solemne a l S a n t í s s i m Sagrament , can t d ' u n mote t pe l cor. Novena a l a M a r o do D é n de Mon t se r r a t 1 per final, l a Salvo Regina, V i r o l a i 1 besamans a la Moreneta .

Festa de l a Mare de D é u de M o n t ­serrat : D iumenge , d i a 871 M a t í a les v u i t : missa de C o m u n i ó Genera l a m b p l à t l c a p r e p a r a t ò r i a pa l se­n y o r E c ò n o m , m o s s è n E n r i c T u t u -saus. Conseller de la L l i g a . Aca­b a r à amb e l can t de l a ' S a l v e pel po­ble . A les d e u ; Of ic i Solemne, can tan t el cor a m b a c o m p a n y a m e n t de .^orda. l a missa « L a n d à t a , P u e r i . D ó m l n u m » , del mestre Francesc Brune t . F i n a l i t ­z a r à a m b el besamans. Als assistents se'ls r e p a r t i r a n remets de b o i x be­ne i t . T a r d a a les s i s : Sant Rosar i . T r i e a g l M a r i à can ta t I c o n c l u s i ó de les festes a m b els actes dels dies an­te r io rs .

A l ' A j u n t a m e n t

C o n d e c o r a c i ó donada Aquest m i g d i a h a t ngu t l loc , a l a

Casa de l a Ciuta t Tacte de col· locar l a c o n d e c o r a c i ó txecoeslovaca de l L l e ó Blanc, a l conservador del Pa­l a u de Belles A r t s senyor Esteve Ba t l l e .

H I h a assisti t al c ò n s o l de Txeco-e s l o v à q u i a senyor Josep Montels .

N e c r o l ò g i c a

Aquesta t a r d a fou po r t a t a l a seva d a r r e r a estada el c a d à v e r del senyor Gabr ie l Pas t rana .

Pas t rana era u nexeeUent ope ra r i de l a T i p o g r a f i a E m p ò r l u m 1 esta­v a en els da r r e r s anys especial i tzat en les acurades producc ions de l a F u n d a c i ó B e r n a t Metge. Com a home professional resta fet a m b a i x ò el seu m à x i m elogi .

Com a c i u t a d à h a v i a compler t l l u r deure I se'l ve la als actes m é s i m ­por tan t s de la v i d a p ú b l i c a . Fa uns quants dies que hav i a signat encara u n a de les c r ides relacionades a m b l ' a m n i s t i a . En les l lu i t e s electorals, d u r a n t mots anys, h a v i a exerc i t e l c í v i c c à r r e c d ' i n t e r v e n t o r de la L l i ­ga Regional is ta a l Dis t r ic te V I , fun ­c i ó que a c o m p l í sempre a m b exem­p l a r entusiasme. E ra dels conenr-rents a l a penya que cap a l t a r d de l a t a rda es f o r m a a l local de l a U i g a .

Esper i t de s ò l i d e s conviccions r e l i ­gioses fo rmaven pa r t de mantes or­gani tzacions de pieta t , i pel seu fer­v o r era m o l t aprec ia t a l a r e s M è n -ca dels PP . D o m i n i c s del ca r r e r d 'Auzles Marc , a l a ba r r i ada de l a q u a l v i v i a .

Aqnests tres caires p r inc ipa l s de l a seva v i d a i n d i q u e n e l t r e m p de l a seva à n i m a . Per a i x ò l a seva des­a p a r i c i ó s e r à m o l t sent ida. Feia poc que se I T i a v l a m o r t la seva aman-t í s s l m a m u l l e r 1 no ha pogut resis­t i r l a seva a b s è n c i a . A m b dos dies u n a b r o n c o n e u m ò n l a se l 'ha empor­ta t a m i l l o r v i d a .

Expresem a l a seva f a m í l i a el nos­tre condol, especialment al seu íl l l Jaume, t a n conegut en els actes de propaeanda c a t ò l i c a .

A . C. S- Gabr ie l Pas t rana .

S a r d a n e s

OOC1CUK.3 S A R D A N Í S T I C

InduMiablemen,t s e r à un è x i t d concurs s a r d a n í s t i c del d i a 87 d e l cor ren t a l ' esplanada super io r de l F u n i c u l a r de M o n t j u l c h . a Jutjar per l a g r a n demanndlssa d ' Inscr ipc ions Cal t en i r present que el t e r m i n i per « inscr iure ' s acaba e! d ia 84. Els or­gani tzadors del concurs preguen que no s'esperi a da r re ra hora per a l l i u ­r a r les ful les a la Secretaria, C a l à -o n a , 75, c i n q u è , segona.

A LA P L A C A DE SANT J A U M E

Dimecres, d iaada do Sant Jo rd i , a les deu dol vespre, t i n d r à lloo, o rga -n l t za t pel Fomen t de ' a S a r d i n a de Barcelona, a la P l a a ç de s a n t Jau­me, una ba l lada de s a r d n n é s a c à r -r a r c de les cobles «La P r i n c i p a l de Bages, de Manresa i E m p ò r i u m , que in te rp re ta raa u n escol l i t p r o -g r a m a . r

T a n t ela ba l ladors de a a r d à n e j c o m els que sense ba l l a r ies es t imen la seva m ú s i c a , t r o b a r a n a la d i a ­da de Sant J o r d i d 'enguany, u n a c o m m e m o r a c i ó digni» de l eu gust .

Publicacions rebudes

«Ibè r i ca» , n ú m e r o corresponent a l a l » 19 del present a b r i l .

B o p g a

J e l a P r o p i I

L L O G U E R S R u b í : Eon ica tor re oer . i

d l ; 1.000 p u s . any. ht r i ò d i c s . E s t a c i ó R u b í " " ^ ï

Bonic p r a l . amoblaL n n « I t r i m o n : so l o mara 1 m u ^ J 348, bo t iga . P l a ç a de T e t - ^ 1

P la g r a n , b^ny , ^ Carrer B e t l e m . 55 ( G . f !«« ,

T o r r e amoblada , i w vis ib le da * a 6. C a f a ^ N cant P. Bonanova . *• ^ R a ó ; passeig G r à c l o , 42

Gran to r r e G u i n o r d ó / i l h u i4»'. 41. to t confor t , a m b garatel ^ g r a n J a r d í dos carrers i y , , 0 ^

A m e t l l a d e l Va l l è s : H a b u 11 bosc p. l l o g . R. Gegants 6 baf- H \

89 ds. 8 - p i s , 3 h a b . » i L ^ ' A m e ü l a de l Va l l è s ; A C O M T ^ * ,

tocant a car re te ra La Gar-i ^ i r a n . escala Independent. * I m i n a i elecL R.: P r o v e n ç a Sft '*

Es l loga pis per 10 a i . ^ l 1 ^ ] carre tera Ribas 65, barber DT,**»

Es l l o g a a S a r r i à botiga natge. P l a ç a . Vicens E s p ^ ^ »

Pis recent c o n s t r u ï t , crom . 1 est luejar , 18 ds. mes. tíSSLï* v a n t escorxador , *u'3> l

Bo t iga a loa Ramb.es, nin ins ta l · lac ió , a m b en l r l . D e m à ? * ! setes pe r neltrar-tne t ra8PQ«7Ï» de la Boque r lo , n ú m . 5, PLT

F I N Q U E S P E R V E U D ^

Casa a G r à c i a : 9.70O pam, U m i l ds. A r i b a u :3o. S!u 2 f

Venc casa: Aiguafreda, gran ,75 R.: C la r i s 75. tercer segona D.*,"*

Tor re a m b p r i m e r pis, 9 n p £ taner . venc 9.000 d:-, tot cutL'or . hab l t . C l d i . Corts, 565, primer

Venc a G r à c i a 7.ÍÜ0 pams t e n * a m b casa an t i ga . Junt c Sa ta tS 5 ptes p. de 3 a 8. R: Salmeron.

To r r e G u i n a r d ó : pou tramvia » M a r a g a l l , 5.800 ip. 4 hablt. banr w.c . Jondl a f r . hense g m ptes. R.: Carme. 55, botiga. De 1 a i

A V a l l i r a n a : venc torre amb IM comodi ta t a me i t a t del seu va'or R a ó : MaUorca . 168, cinquè, ttrcea

A Bada lona : w e n c casa 16000™ prop t r a m v i a ; baixos I pis. rJZ Santa B à r b a r a , 3.

Casa esquerra EUampIs, tocanti Corts; 8 bot igues, 7 pisos dobles, na. de rns v l g . f e r ro , renda 8 x ic» n* venc 65 000 ds. Gravlna, 8, enlrl

Venc tres tor res , trajoctn is cton Renda 8 x 100, les tres 45.000 S P l a ç a de l Re l . 4, p r a l

T o r r e e lesant : TIclano. 86, peu Ti­bidabo, 33.000 ps.. Ja rd í , giratge, M ha mobles; p r e u ganga. Raó: Auslli M a r c h , 87. Magatzem.

Casa 8.000 duros , prop Ramblt T r i o m f , b o t i g a l sis pisos, ferren» 6.500 ipams, é s ganga. Comtessa So-b r a d í e l , 1, p r i m e r , primers.

Casa t o r r e 8.000 ds. peu femTli, 3 d o r m . w . c , mosftlc, aigua, «lutr. j a r d í H o m a n o n i n s , n ú m e r o 4t, pri­mer , segona. Col l Blanch.

Amb c a l e f a c c i ó , termoslfd, dos iv censors, te lèf . . etc. venc casa a d m i l l o r l l oc de l 'Eixampla. Bamii!» Cata lunya , 133. botiga. Tulef.

V i l a d r a u : t o r r e en venda amb » le íac . j ló , b o n y . e s p a i ó s jardi, m h ge, etc. R a ó : S. R a y é s .

To r r e pe r vendre al passatge di les Torres , 8. R. València 391, sabit.

Casa to r r e a S a r t CUmenl .le ! > bregat, venc 0 l logo; ?ran lardl, elec-t r i c l t a l . garatge, etc. Passeig M OA ela, 73. entressol , segona.

To r r e en l l oc a a n l t ó s I alegre ih Barce lona a m b totes les comodl'sB; ac tua lment ar rendada a bon pr«. Venc 0 p e r m u t o a m h terr·ny e i * cable, en b o n l loc d'aquesta eMft

Es ven so la r de 3 9W m t s l ' 0 * valents a 105.4.10 pams. al c a r r e r « Mèx ic . H ln r t an t a m b l'F.TWisIcIfl M ha edificis I n d u s t r i a l » de e n * M c i ó excel·lent I l à c l l m e n l ailentablii a qualsevol ú s . R a ó : Muntaner, 11

O b t t u a r i

FUNERALS

T o m à s G a r l - M o n t l l o r Cassnov» Sch. F . M o r i e l 17 del corrent. PN* a les deu, a 1 « c a p e l l a del CoM1 d'Escolapis ds Sabadell .

M a n u e l M u n c u n l l l Parellada M»* el 17 del co r r en t . Dehà . e dos qv** d'onze, a l a Seu de Manresa.

Ramon R o m e u Vol tà . Dijous, »j" deu, a l a p a r r ò q u i a de Sant m de Sabadel l . .

M a r i a Q u i r o g a Pombo. Mori « de l co r ren t . D e m à , de deu • «* quar t s d 'une, a Santa Maria de! M»

L l u ï s M a r i a R o i g 1 Piera Mori d i a 11 del co r ren t . D«mà p M " * les deu. e l a p a r r ò q u i a de Sant r de Ribas.

les obres mestres del <Ued> català són ptiM*" codes en la çétl***6

L e s n o s t r e s

c a n ç o n s

Unió Musical EspaMola

Portal úé íÀngel, l^BolCt

. v * UNION SUIZA DE RELOJERIA R A M B L A D E C A T A L Ü N A . 17 C a s a s en L a C h a u x de F o n d s y G i n e b r a

C A V B U D E C A T A L U N Y A

Notic ies de l 'Es t rany . P à g . 5 . ^ D a i u n s , a i d ' a b n l <fc 1 9 3 a

r Del Marroc francès

COMBAT AMB 200 INSUBMISOS. -L E S B A I X E S Rabat. 1». — Les tropes franceses

Iian der ro ta t comple tament , a D j l c h , a 200 I n d í g e n e s a rmats de fusells, que hav ien sor t i t de la zona msu-jnlsa. pene t ran t el d ia U del corrent a la r e g i ó d · A t c h a n a , a l Nord de Boudeulb.

El» rebels atacats per totes parts, juTOi t t res dies. sofr i ren g r a n Ç6T-dues 1 hagueren de t o rna r a la zo­na insumisa e n m i g d ' u n g r a n des­ordre.

Le» baixes sofertes per les tropes franceses s ó n . com Ja s 'ha ind ica t , ires morts i tretze feri ts , to t» ells In ­d í g e n e s . — F a b n a .

MORT D E L C O M T E D'HAROOURT Bsbat, 19.—Ha m o r t . a doe quar ts

de cinc de l a tarda, ei comte d 'Har-oourt, flll p o l í t i c del duc de r .u lsa .

Com es recordar*, el comte re-gnlt* g reumen t fe r i t d u r a n t u n en­trenament pe r a p a r t i c i p a r en el gran p r e m i au tomobi l i s ta del Mar­roc.—Fabra.

L a independència

de l'índia

D E T E K C I O N 8 I M P O R T A N T S A OAU-C U T A . — O R D R E DE PRESÓ OOK-T R A O H A K R A V A R T I Calcuta, 19. — Com a c o n s e q ü è n ­

cia de les diverses pesquises r a l l i -tade* per l a po l ic ia , en diversos lloc* do l a poiblacló. especialment a l local o n es r e u n i a c l C o m i t è del Congrés , h a n estat practicades v ln t -1-una detencions.

Entre els det inguts h i h a diversos membres de l C o n g r é s p r o v i n c i a l 1 del C o n g r é s de Calcuta.

U l t r a , s 'ha d ic ta t aute do p r e s ó contra e l senyor Chakrava r i , Seore-j a r l del C o n g r é s p rov inc i a l de Ben­gala.

El senyor Mehta, que f o u u n dels membres m é s í n f l u l e n t g de l'Assem­blea l eg i s l a t iva , ha estat condemnat a sis mesos de p r e s ó per haver ex­citat a cometre actes de d e s o b e d i è n ­cia c i v i l a l a p o b l a c i ó on r s lde ix en els a r r aba l s de Bombay, — Babra.

O R E I X L ' E F E R V E O E N O I A A «"URAT Ja laneour t . 18, — L a "ampanya de

d e s o b e d i è n c i a c i v i l ha pres a la re­gió de Su ra t , l a fo rma d ' u n verita­ble m o v i m e n t popular .

Ela v o l u n t a r i s , que Bus ara t e ­nien acampan t en el l i t o r a l , han re­but o rd re de d l r ig l r -se a l ' I n t e r i o r 1 (Tarrancar les palmeres quo servei­xen per a fabr icar u n a beguda fer-mntada. — Fabra .

LA C A M P A N Y A E S E X T E S A P E R T O T E L T E L U G U Madras . 18. — Konda Venketapla ,

cap de l a campanya de d e s o b e d i è n ­cia c i v i l a l a r e g i ó de Andrha , anun­cia quo l ' è x i t de l a camppnya 06 completa, extenent-so per tot el Te-h ign , dasdo Gan]a a Madras . —. Fa­bra,

CONTRA T E R R O -M E S U R E S R I S M E S l l m a , 19. — EI V i r r e i ha p romul -

aat u n a O r d e n a n ç a especial que sur-n r t efecte en tota Bengala, d i con l mesures aeveHssimes per a prevenir l a r a l l t z a c l ó d'atemptats do c a r à c t e r te r ror is ta . — Fabra .

Catàstrofe

a una esg'ésia romanesa

D E T A L L S , L ' E S C L E S I A DES­TRUÏDA EN UNA HORA Bucarest . 19. — A Cotestl han r.s-

tat Ident i f ica ts els c a d à v e r s de cunt deu v í c t i m e s de l ' I n c e n d i ocorregut a l ' e s g l é s i a .

Eo c reu que encara h l ha entres les runes uns Jeu c a d à v e r s , temem-se quo s i g u i impossible Identlflcar-los.

El f o h d e s t r u í l ' e sg léo la on menys d 'una h o r a .

La m a j o r i a de les v í c t i m e s del si­nis t re s ó n Joves.

L'aspecte que ofereix l a p o b l a c i ó eo ve r i t ab lemen t t r à g i c a ; du ran t la c a t à s t r o f e es p r o d u ï r e n diverses es-008nes de boger ia .

Aquesta n i t l a gendarmer ia ha t i n g u t quo rea l i t za r grans e s fo rços por % c o n t o n l r al» parenta de les vía-t lmes, que vo l i en í n v a d l r e! cemen­t i r i .

Els min i s t r e s de l ' i n t e r i o r 1 d'as­s i s t è n c i a Pdbl lca , han organi tza t els pr imers socors.

LOB v í c t i m e s seran enterrades do­m à en u n a fosa c o m ú . — Fabra .

L a tomba d'Alexandre

E L S T R E B A L L S D E H O W A R CAR­T E R

Londres , 19. — L ' e g i p t ò l e g senyor H o w a r d Carter, quo Juntament a m b L o r d C a m a v o n d e s c o b r í Sa tomba del f a r a ó T u t a n k h a m e n , h a m a n i ­festat a un per iodis ta quo actual­ment t ' o c u p a on diversos treballs •noamlna ta a l o a a l i u a r i exp lorar la t o m b a do l 'emperador Alexandre ol Gran .

Sogon* sembla, l 'esmentat empe­rador f o u enter ra t a A l e x a n d r i a , a Vn s a r c ò f a g d'or pur . 1 encara que los dades do q u è hom disposa sobra *1 p a r t i c u l a r s ó n m o l t poques, ol senyor Car ter confia t roba r o l so-Puloro.

O s t reba l l s c o m e n ç a r a n Immedia­tament d e s p r é s d'acabada M classi­ficació dols objectes t robats a l a tomba do T u t a n k h a m e n , o s i g u i a

(rtnclpls do l a p ropera tardor. — ffcra.

Accident d'aviació

UN A P A R E L L EN Q U E ANAVA E L C O M T E D E LA VAUX T O P A AMB UN C A B L E D'ALTA TENSIÓ Jorsoy C i t y . 19. - L ^ v l ó a b o r d

««1 q u a l v i a t j a v a a m b al t res pas-• * t g e r « a l comte do L a Vaux. pre-« d e n t do l e F e d e r a c i ó A e r o n à u t i c a M m a d o n a l . c a i g u é a terra , per k a r o r ) topat , on In ten ta r a ter rar .

El comte de La Vaux r e s u l t à mor t . Es creu que ol pi lot , que era un

a n ü c av iador m i l i t a r i q^e c o n t a v a

veié el OTble quan Intentava a te r ra r E l comte de La vaux . ant ic carn-

l d 'a S ' ^ " ' 1 d a t a c i ó , i que havia r ea l t z i t S^Sf 'Sl 'i1 'f,obu* Illure· fm . ZnLUn d8 F r a n ï * * R ú s s i a .

a t1prMl , ,em ^ ' * Federa-m e l ó d ' A e r o n à u t i c a en m o r i r el P r l n -

S^ÍA^K"1'13 P ' - o P o g ^ s t o s de l'a-

ges t r a n s c o n ü n e n t a l s . — Fabra.

R i i s s i IQ

PROCÉS P E R E S P I O N A T G E Moscou. . 9 . - D a v a n t el T r i b u n a l

Suprem ha c o m e n ç a t l a v i s ta de la cansa contra Kallasnokov Mcntro t -sev By.aKov l Drakhkírtsov", empleats en dtverses empreses pe t ro l í f e r e s , a qu i s acusa d'esplonatgo a favor d'u­na p e t è n c i a estrangera. — Fabra

F r a n ç a

P R O B A O L E RUPTURA E N T R C E L S RADICALS | | L 8 R A D I C A L S SO­CIALISTES Paris. 19. — A la r e u n i ó « l o b r a d a

pel g rup par lamenta r i del p a r t i t d lca l l r ad ica l socialista, d e s p r é s de fer Os do l a paraula ois senyors Daladier . de Chamard. Hesse. 1 Cbampvll le , ha estat adoptada una ordre del d ia en la qua l s'expressa el sent iment del parUt radieu! i ra­d ica l socialista pel fet quo els so­cialistes no hag in pogut aco l l i r l a p r o p o s i c i ó d 'un .acord l l e i a l i p r e c í s per a regular les condicions d 'apl i ­cac ió do la discipl ina republicana, amb respecte a l ' escrut in i .

DsspKía de fer constar quo el par­t i t ha assolit, sol o quasi sol . du ran t fota la h i s t ò r i a republicana, la res­ponsabi l i ta t de l ' a cc ió governamen­tal, es d i u qne el pa r t i t é« IMnlc Jutge por a elegir els seus candi­dats, negant-se a Invocar els exem-

ploo quo l ' au tor i t za r ien a declarar que no té per què rtre l l i ç o n s do cap par t i t .

Aquest document ha estat objecto de grans comentaris als p a s s a d t s s o » de l a Cambra, considerant-sf. en general, g a i r e b é inevi table la rup tu­ra eutre radicals 1 soclallstos.—Fa­bra.

A b i s s í n i a

E S DESMENTIDA L A S U B L E V A C I O Addis Abeda. 19.—Ee c o n f i r m a quo

les n o t í c i e s sobre u n a suposada su-b l e v a c i ó a E t lpo l* . manca on ab­solut de fnndament. La t r a n q u i l l t o i m é s absoluta regna a to t el pals. — FSbra.

A l e m a n y a

HOM P A R L A D'UNA ESCISSIÓ DE 13 D I P U T A T S N A C I O N A L I S T E S B n U B , 19. — E n els cf ixals par­

lamentar is corre ol r u m o r que e l i a d ipu ta t s naclonaUsteo quo vota­ren a f a r o r do la r e fo rma a g r à r i a i del p rograma flnanclor exposat por l 'actual Gabinet, tenen el p r o p ò s i t do formar u n grup iodepondont , que estaria d i r i g i t pel romto WesUirp.

L ' e x a c t i t u d d'aquests r u m s r s no p o d r à aproclar-so fins que acaM la «eun ló que el C o m i t è d i rec tor do\ pa r t i t nac ional i s ta c e l e b r a r à ol d ia 25 M corrent.—Fabra.

E s t a t s Un i t s I N T E N T D E FUGIDA D E T O T S E L S

D E T I N G U T S A LA PRESÓ DE HO­W A R D Nova Y o r k . 19. — S'ha regis t ra t n n

intent do fuga col·lectiva a to p r e s ó do l 'Estat d j H o w a r d .

ü n a u t o m ò b i l va penetrar fins a l pa t i do l a p r e s ó . 1 una vegada a l l à . els ocupants d i s t r i b u ï r e n r à p i d a m e n t entro els presos els fusel l» de q u è es­tava ple e' cotxe. Els presos o b r i ­ren foc contra els guardes, p e r ò acu­d i r en r à p i d a m e n t forces de po l i c i a 1 m i l í c i a , atretes pels trots i aconse­gui ren d o m i n a r el m o t í . Resul taren un pres m o r t 1 altres dos f e r i t s .— Fabra,

Els vinents concerts de i'Orquestra Pau

Casals S'organitzen els concerts quo «51

mestre P a u Casals, amb l a seva fa­mosa orquestra, d o n a r à , r o m de -'os-tnm, aquesta pr imavera, en l a qual os donaran quatre audicions por a completar els dotze concerts regla­mentaris corresponents a l present curs. Aquestes audicions os f a r an al Palau de la M ú s i c a Catalana, els dies 6. 10, 15 1 31 de m a i g . totes al vespro.

Assoclant-se a les festes musicals I que h o m celebra a la nos t ra ciutat per a commemorar el centenari del Romanticisme, el mestre Casals ha a d r e ç a t en aques sentit o l p l a gene­r a l de l a s è r i e v inent , inc loent en els programes ol major nombre de com-poslcione d 'aquell c a r à c t e r que 11 ha p e p r m è s l ' ex tons lú dols programes Amb aquest objecte ha estat feta una t r i a entre els autors cabdals do l'oa-cola r o m à n t i c a , sense ob l idar , amb tot, els c l à s s i c s l deixant t a m b é un espai per als compositors catalans.

Podem e v e n ç à r la nova d ' u n es­deveniment, que s e r à sens dubto l a nota sensacional d'aquests concerts, com és la prmera e x e c u c i ó In tegra l a Barcelona de la grandiosa obra de Schumann «Maní red» , l legenda dra­m à t i c a en tres parts, sobre e l cè l eb re poema do B y r o n . en la q u a l obra a l ­ternen la d e c l a m a c i ó 1 el cant, l per a i x ò h o m compta amb el concurs de notables actors I de l 'Orfeó Graclenc.

Dos eminents concertistes p rendran t a m b é par t en aquests concerts. Tor­na rem a sentir la genial v i o l i n i s t a hongaresa Jelly d ' A r a n y l , t a n aplau­d ida en temporades anter iors . I t i n ­drem, t a m b é , la p r e s e n t a c i ó a Bar­celona de l f amós p ianis ta a n g l è s Fre­deric I .amond. una de les poques ce­lebr i ta ts del plano que encara que no coneix el nostre pdb l lc . é s t i n ­gut p r to t el m ó n mus ica l per n n dels m é s perfectes i n l è r p r e t s de Beethoven.

En acabar la temporada. En Pau Casals o f r e n a r à als pat rons de la se­va orquestra nn impor t an t reci tal de v io loncel , per al qual compta t a m b é amb l a c o o p e r a c i ó del g r an pianis ta suara esmentat.- Aquesta solemnitat mus i ca l , que s e r à tota consagrada a Beethoven. es ' a r à ol d ia 25 de ma ig , i per assist ir-hi é s indispensable t ro -bar-so Inscr i t en ol Pa t rona t de l 'Or­questra.

La Diada de Sant Jordi

E L OONCER C E SARDANES DE L A BANDA MUNICIPAL

£ 3 p rograma del concert do sar­danes que d o n a r à la Banda M u n i ­c ipa l a l a p l a ç a de Sant Jaume, d e m à . d imar t s , a dos quar t s d'onzo des vespre, v i g í l i a de Sant Jordi , é s e l s e g ü e n t :

P r i m e r a part.—Pep V e n t u r a : ' «El toc d ' o r a c i ó » ; Lamote do G r i g n o n ; • B o s à dol F o l l ó . ; M o r e r a : « F o s » M a j o r » ; Gar ro ta : cPostora enamo­r a d a » ; Pau Casals: «Fes t ívo la» .

Segona par t . — Lamote de Gr ignon ( f l U ) : Nupc ia l ; M a n é n : «El caval ler e n a m o r a t » ; M o r e r a : . A la p l a ç a » ; C a t a l à : «La p r o c e s s ó de Sant Bar'.o m e u » ; Gar ro ta : «Juny».

A e x c e p c i ó de les sardanes «Nup­cial» 1 «La p r o c e s s ó de Sant Barto­meu» que ban estat instruraentados per a orquestra de vent per l lu r s respectius autors, totes les resiants d'aquets p rograma b a n estat i n s t ru -mentades pel mesre Lamoo de Gr ig-

" L a d i r e c c i ó de la B a n d a M u n i c i p a l nrega a l p ú b l i c que. tranetant-so d 'un concert . sabsUngul de ba l la r qual­sevol do 108 sardanes que aqueUa e x e c u t a r à .

A MANRESA Per t a l d'aconseguir de Deu Nos­

tre Senyor, m i l l a n ç a n t l a i n t e r c e s s i ó de Nostra Dona Santa M a r i a de Mont­serrat 1 l a . del gran m à r t i r de Cr is t Sant Jordi , l a to ta l d e c o n s t l t u c l ó es-s è n Josep L l a d ó i Ramonet , pvro. , « u b d i a c a .

T a m b é h l h a u r à sardanes a c à r r e c de l a cobla La P r i n c i p a l de Bage» .

p i r i t u e l temporal del poble c a t a l à , se c o l o b r a m n els cutos seg t lenu a l ' o sg l é s l a de Sant M i q u e l do Monrona i

M a t i . — A les vu i t , missa de c o m u n i ó general amb p l à t i c a pe l Rnd . P. Bo­net de Santa Coloma, g u a r d i à oel convent de caputxins d'aquesta c iu ­tat.

E i can ta ran motels oucaristlca. A l so r t i r de missa os r e p a r t i r a n ics

s i m b ò l l q t i o s roses, b e n e ï d e s , de Sant Jordi ,

Tarda.—A los set, sant rooar i resat, v i s i t a esp i r i tua l a l a M a r o do D é u dg Monserrat . l ec tu ra pietosa sobro l a v i d a do Sant Jo rd i 1 o e r m ó pel membre de l ' I n s t i t u t d 'Estudis Cata­lans 1 de Foment de P i e t a t C a t a l a n à Rnd. A n t o n i Gr ie ra . Pvro. S ' a c a b a r à a m b els goigs del San Cavaller .

E ls pa t roc inadors t admin i s t r ado r s de ta festa i n v i t e n o l poble fidel d'assoclar-se als cul tes de l g l o r i ó s P a t r ó de l a nostra t o r r a ; i quo. se­cundan t la vo lun ta t d o l San t Paro, p r e n g u i n par t fervorosament en els cants.

Els Amics del Cant G r e g o r i à oón encarregats de la pa r t m u s i c a l .

L a festa do Sant Jo rd i , enguany so c e l e b r a r à sota l ' a l t pat ronatge dels senyors Leor.cl Soler 1 M a r c h . Jos»*) Col l 1 Roca. Josep A r o M 1 Sala. M i ­quel B l a n c h . Josep I ^ t 1 P iera . B l a i P a d r ó • Obiols l M a r i à Homs.

Bscalcnt-so amb la Testa de Sant Jord i la d iada dol X X V aniversar i de la f u n d a c i ó del Centre Excurs ion is ta de l a Comarca Bages, aquesta ent i ­ta t c e l e b r a r à ol segflent acte r e l l s l ó s a la p a r r o q u i a l de Sant Pere M à r t i r .

A les deu. missa solemne. Es can­t a r à pe r l 'Orfeó M a n r e s à l a m1«sa « F o n s bonl la t i s . i pels Amic* dol Cant G r e g o r i à les parts variables 1 el «Todeum» d ' a c c i ó do g ràdOB.

Seran celobranta els reverends se­nyo r s socis dol Cent ro : Mossèn B?n-v i n g u t M a r c h I Bat l les , pvre. . cele­b r a n t ; M n Josep Gui ta r t 1 Saninsu-sano. pvre . . oaper; M n . Manue l Rar-dolot i D o m è n e c h , pvro . . dieca; mos-

Peregrinació a Oberammergau

Els d i a r i s do Baviera donen comp­to d o l g r a n d i ó s è x i t que van obte­n i m enguany los t an c è l e b r e s repre­sentacions de l a «Pass ió» que. com és sabut, tenen l l oc cada deu anys en l a t í p i c a p o b l a c i ó d 'Oberammer-gau. E l» ostatges per als dies do re­p r e s e n t a c i ó dels mesos d'estiu estan j a e x h a u r i t s per complet i . ma l ­gra t els e s f o r ç o s de l m u n i c i p i , se­r an mol t e s les persones que no po­d r a n presoocla- ol sacre espectacle.

E l Foment de P e r o g r l n a c l c M , en­t i t a t establerta a Figueres (Girona), té compromesos des de p r imers d 'any, un nombre m o l t r e s t r ing i t d'estatges i a m b ells la seguretat de les ooOresponents locali tats per a la « P a s s i ó » . A m b t a l m o t i u , ha or­gan i t za t u n a p e r e g r i n a c i ó l i m i t a d a , a l a q u a l s 'han j a inscr i t diversos f a m í l i e s do la bona societat barce­l o n i n a , a m b IHne ra r l per S u í s s a . Ale­m a n y a . B è l g i c a I F r a n ç a , v is i tant , a m é s . el t an ponderat San tua r i d 'E lns iede ln . on p o d r a n p resonc la i · o is i n s c r i t s TAuto-Sagramental do C a l d e r ó do la Barca a la grandiosa p l a ç a de l a b a s í l i c a , conver t ida en a p r o p i a t escenari IRuminat , a i x í com l ' e s g l é s i a quo I I serveix de fons, a m b f a n t à r t l q u e s combinacions de Bums.

Com s i g u i que les places d'aquesta p e r e g r i n a c i ó s^n l lmltadee als ostat­ge» a Oberammergau I Elnslodoln, la I n s c r i p c i ó s e r à tancada a i x í que qued in exhaur i t s el» pocs bltl teta qua reston d i s p o n i b l e »

L a p e r e g r i n a c i ó s o r t i r à ol d ia W d'agost, por estar de t omada t\ d i a 8 do setembre. d«5 t inan t -8o por als tnsoNts m a t e r i a l reservat on o i* grans expresos In tomaclona ls .

A c c i ó c a t ò l i c a

DOS CATÒLICS DE BOMBAI HON­R A T S AMB CÀRRECS O F I C I A L S

B o m b a L — H a n estat honorats a m b c à r r e c s of icials els oa tò l l c s senyore­ta MeUe Olcklnson 1 el Or. Pinto . La senyoreta D k k i n s o n ha estat no­menada pol Govern membre dol Con­sel l L e g i s l a t i u . Es l a p r i m e r a dona a q u i os confia un c à r r e c semblant. S'ha d i s t i n g i t e x t r a o r d i n à r i a m e n t per l a seva l l u i t a contra la p r o s t i t u c i ó . E. Dr . P i n t o ha « s t a t nomenat direc­t o r de San i t a t P ü b l l c a 1 é s «l p r i m e r I n d u a q u i es d ó n a un c à r r e c de tanta r e s p o u M b l i l t a t

D U E S R E L I O I O S E 8 M I S S I O N E R E S M O R T E S EN UN INCENDI

BeauvaJ ( C a n a d à ) . — Un despatx del V i c a r i A p o s t ò l i c de Keowat ln a n u n c i a quo l'escola í n d i a de Cross-Lako de M a n i t o b a h a estet d e s t r u ï d a per u n incend i du ran t el qua l han m o r t l a Super iora i u n a re l igiosa conversa.

A L T R E S MISSIONS DESTRUÏDES A XINA

Xang-Hal .—EI missioner 1 re l ig io­ses belgues residents a l a c iu t a t de LBoh tnkow h a n pogut « s c a p a r il·le­sos de l 'atac d 'una pa r t ida de ban­dolers quo h a saquejat i Incendia t l a m i s s i ó . Shan refugia t a Shssl .

T a m b é han « c o n s o g u i t salvar-se els miss ioners de Tsengx inhu . p e r ò no h i he noticies d 'a lguns missioners i r landesos quo quedaren on p e r i l l .

D ' H a n k o w ammeion que han a r r i ­bat quatre missioners ç u e pogueren fug i r dols bandolers l comunistes.

A l V lca r i a t d ' H a n y a n g el V l c f i r l A p o s t ò l i c 1 c inc miss ioners s'hague­ren d 'amagar per a escapar a <es recorques d 'una p a r t i d a de bandolers.

ROCA C A M

P O R T A F E R R I S S A

R e b u d e í nove l c a m l i e i

D e s p r é s de la D i c t a d u r a «La Època» par'a del lli­

bre de <^ambó «Per la concòrdia»

M a d r i d . 19. — «La È p o c a » , en un a r t i c l e do c o U a b o r a c i ò quo s igna M . Ivoi re . t r ac ta del l l i b r e de C a m b ó « P e r la c o n c ò r d i a » , 1 d i u :

«EI p rob lema c a t a l à n y el do Ma-rruecos eran los dos prob lemas esen-clales de Espafia al « t d v e n i m l e u t o de la Dictadura . Para resolver el dal ordoa p ú b l i c a y «1 de l p res t ig io do l a au tor ldad bab ian so rv ldo Gobier-nos aniertores como ol do Maura-Clorva en 1909. el de D a t o - S ó n e h o z Guerra en 1917 y o l do S à n c h e z Gue­r r a en 1922. Mar ruocos y Cataluf la eran las dos oucstlones v ivas l a n -grantes.

L a Dic tadura , o m o j o r d icho. ol osfuerzo personal y m e r i t l s i m o del genera l P r i m o de R lvo ra d i ó cum-p l l d a s o l u c l ú n a l p rob lema de Ma­rruocos en su fase m i l i t a r , y y a s ó -lo queda en p le l a I n t e n s l f i c a c l ó n colonizadora , que p o d r à l levarse a cabo t an pronto como l a n l v e l a c l ó n presupuestar ia sea u n bec bo.

E l p rob lema c a t a l à n n o só lo no l o ha resuolto l a D i c t a d u r a , sino quo lo h a agravado. Qulso t r a i a r l o co­m o u n becho. con e l remodlo do l a e o a c c l ó n , y ora un son t lmlen to que oscapaba de las Impos ic ionos d ic ­t a t o r i a l es. So o l v l d ó a d e m à s de l p r i n c i p i o po l í t l co q u o ozpl lcaba nues-t ro «fllósofo r a n c l o » . d lc iendo quo u n i n t e r è s hor ido puede perdonar sl encuontra l a c o m p e n s a c t ó n do o t ro i n t e r è s satlsfecho; poro un sontl­m l e n t o last lmado n i pe rdona n i o l v l d a .

Las coacciones I levadas a cabo so­bro l a lengua ma te rna l , sobra em-bJemas. stgnos y banderas. sobro b a l l e s y m ú s l c a s p o p u l a r es t e n í a n que ser contraproducentes po ique l l evaban aparejado e l confus lonlsmo del regional is ta con el separatista. Po r eso las r d l v u l a s dejaban esca­p a r cada d ia m i s gases y se m u l t l -p l i c a r o n las publ icac iones on cata-l à n y se hlzo m à s fuorte la r e a c c l ó n sen t imenta l c o n t r a l a p o l í t i c a de a s l m l l l s m o .

A l cabo do sols afios y msdlo, xqoé b a l a n ç o pudo ofrecor la p o l í t i c a In -ter lorT Y no so a r g u y a q u « p o r ha-ber la camblado, pues dos meses son peco t lompo para c rea r o resucl tar l o q i i e du ran t* sols afios hubioso estado muer to .

No suscriblmos todas las a f i rma-clones del seflor C a m b ó on su Ubro. Cometo un e r ror a b a n d ó a f i rma quo

por no estar asociados los catala­nes a la d i r o c c i ó n do la po l í t i c a os-pafiola en ol pe r iodo de la Restau-r a c i ó n t e ha carec ldo de p o l í t i c a e c o n ò m i c a . Basta reposar la histo­r i a de C à n o v a s , ve r su obra, leer sus trabajos, recogidos en los «Pro ­blemes C o n t e m p o r à n e o s » , y a la na-beza de todos ellos aquel dlscurso suyo on que expl icaba por que y cò-mo habia Uegado a ser fundamen-talmente proteccionis ta , para oonvor-cerse de la I n j u s t í c i a que cometo C a m b ó .

Equivocadas son t a m b l é n sus apro-claciones respecto a l fomento que p rocu ro ron loo Goblernos de los fo­mentes anarqulstas en Catalufla y lo os su c o n f u s l ó n ante los malos pol i t leos de Espafia y el Cód lgo do 1876.

Pero el no rv lo del I l b r o « P o r !a c o n c ò r d i a » no es osa ; y a t a l nor­v l o queromos atenernos. C a m b ó n o q u l e r e p o l í t i c a a s lml l l a ta por Inof i -caz y contraproduoonte ; recbaza con I g u a l energia y po r los mlsmos mo­t í vos l a p o l í t i c a separatista. C a m b ó p iensa en una c o n c ò r d i a quo solu­ciona e l p rob l ema cata l&n. re con o-ciendo ol hecho d i fe renc ia l do Ca­ta lu f l a . y l a oBtatteco como paso p r i m o r o do u n Iberlsrao m é s a m p l i o , es d o c l r : que hab la y pugna por una Espafla grando. oon l im i t e s aegura-mente inasequlbles p a r a la ac tual g e n e r n e l ó n .

í.PTl· q u é respondo a « s a s oxcl ta-clonos de c o n c ò r d i a con susplcaclas? A l g ú n p e r i ó d l c o h a d l cbo y h a sub-rayado con gusto que las gestiones d o l seflor C a m b ó en M a d r i d h a n fracasada. Creemos lo c o n t r a r i o : creomos quo su a c t l v l d a d so i n t e n ­s i f i c a r à a l a vue l ta del vlajo que roclontomento h a o m p r e n d l d o ; pero s l aquel fracaso oxist leso. lo subra-y a r l a m o s nosotros con son t lmlen to . porque el seflor C a m b ó es u n v a l o r p o l í t l c o pos i t lvo . y on el camino f e rosolucionos dol p rob lema c a t a l é n y m é t o d o s do c o n c ò r d i a nos h a l l a m o s m u c b o s . »

FI President de l'Acarlè-mia puntualitza la qües­tió dels acadèmics re­gionals

M a d r i d . — E l pres ident de VAca-d è m l a de la L l engua , senyor M o n é n -dez P l d a l . h a estat t o rna t a v i s i t a r a v u i per un per iodis ta per t a l de pun­t u a l i t z a r a lguns ex t rems que n o es­t aven degudament ac la r i t s sobro el que f a r à la c o r p o r a c i ó amb els aca­d è m i c s regionals .

E l senyor M e n é n d e x P l d a l n a m a ­n i fes ta t : i .

—Jo Ja v a i g d o n a r a en tendre que els a c a d è m i c s r eg iona l s dosapa i . i l xe r l e n do l ' A c a d è m i a , é s a d i r . .|UM j a no h l h a u r i a on l a C o r p o r a c i ó aques ta mona do t í t o l s .

—De q u i n a m a n e r a s ' acoblaren aos p r é s ?

—Això sl que n o h o po t saber n i n g ú . Es u n a q O e s t l ó de f o r m a que. e> r e s o l d r à s e g u r a m e n t d i m e c r e s v i ­nent . Suposo que p o d r à é s s e r por m l t Jà d una a m o r t i t z a c i ó de vacan t s a l x t quo es v a g i n p r o d u i n t

En éssor- l l p r e g u n t a t s l s e r i e n to­tes les vacants , h a d i t :

—Suposo que n o . E I n a t u r a l es que no s a m o r t l t z l n m é s que los que os p r o d u e i x i n pe raquests a c a d è m i c s , quo fins a ra b a n estat r eg iona l s

No cal d i r quo n o t i n c res a r e c t i ­ficar del que v a i g d i r . A r a . que los persones quo ocupen aque l l s l locs restaran on l a C o r p o r a c i ó 1 oor ta -nyent -h l com a c a d è m i c .

Berenguer diu <|uc no passa res de particular

M a d r i d . — E l genera l B e r e n g u e r h a r o m à s tota l a t a r d a en a l .Minis­te r i do l ' E x è r c i t .

E n sor t i r del despatx h a s a l u d a t ois periodistes 1 ois h a d i t que n o passava res do p a r t i c u l a r 1 quo aquest vespre sopava a m b l a seva t l l l i * a l Pa lau dol duc d ' A ' b a

Rodríguez de Viguri parla del partit conservador

Lugo. — E l s enyor R o d r í g u e z d o V i g u r i ha estat sa luda t per los auto­r i ta ts .

Sobro les mani fes tac ions d o l sonyo r Be rgamin ha d i t a ls p o r l o d l s t e ] :

—La d i r e c c i ó de l p a r t i t conserva­dor ha recaigut on o l comte do tí-iga-Ual per a c l a m a c i ó .

E m consta que ol senyor S à n c h e z Guerra m a n i f e s t à a ls socis d e l C í r -col L i b e r a l Conservador que h a v i e n do vo ta r el senyor B u g a l l a l .

E n el m o m e n t de l ' e l e c c t ó p r r a la p r e s i d è n c i a , e l senyor B e r g a m i n n o o ra soo» car es v a d o n a r de b a i x a del Cl rco l . "

Més quo les c o i n c i d è n c i e s l o per­sones, el quo ca l s ó n los c o i n c - . d è n -cles d'Idees. les qua l s s o g i i n m o n t c r i s t a l · l i t z a r an on e l P a r l a m e n t , d ' o n espero quo s o r t i r a n els pa r t i t s IK)1I-t lcs do l 'esdevenidor, cosa quo e m fa desi t jar com o l q u i m é s l a <eva a p e r t u r a

L ' E X P O S I C I Ó D E B A R C E L O N A

Ferroviaris asturians a l'Exposic ó

A n i t a r r i b a r e n procedent* .VOvle-do 80 obrers l ompla ts do l a «Socie­dad do For rocar r l l e s VascoAs tu r i a -n a » . els q u a l » os proposen v i s i t a r l ' E x p o s i c i ó , com h o foren altres ÍO companys sous quo fa poc passaren uns dies a Barcelona .

Aques ta e x p e d i c i ó , i g u a l m e n t que la p r l m e r o . é s acompanyada pels re­dacto.- de «La Voz do A s t u r l a s » . se­n y o r M l Han Borguor .

S lguen benvinguts .

Pròxima visita d'engi­nyers ibero-americans E I g íxvornador d i g u é a h i r vespre

quo hav i a rebut u n a l l e t r a do l ' eng i ­nyer Sr. Torres Quevcdo donant-11 compte que Ja U n i ó d 'Eng inye r i a Ibe-ro-Amer icana h a v l a l n v i t a t a v e n i r i Espanyo diversos enginyers de p a ï ­sos ibero americans. D i u que h a n ac­ceptat la i n v i t a c i ó representants de Cuba. Equador , U r u g u a i . Salvador. C o l ò m b i a . B o l i v U . Guatemala. X i l e . A lgen t ina I P o r t u g a l .

Els Inv l l e t s v i n d r a n en dues tan­des. La p r i m e r a r o m a n d r à a l a nos­t r a c i u t a t d ° 7 a l 16 do m a i g i la segona del 12 al 16 de Juny.

Pe r atendre'ls degudament , ha es­t a t BOBStttUlt un c o m i t è que p re s ideh ol governador . I del qua l fo rmen part l ' a lcalde I als senyors L l u í s Santa-sussana, Josep A l x e l à . Ramon Bar­bat C laud i Ol iveras . E n r i c Gonzà -

loz Granda. T o m à s Rlvera l A d o l f Florensa.

Aquest c o m i t è es r e u n í a h i r ves­pro a l Govern c i v i l l a c o r d à desig­nar u n a p o n è n c i a formada pels se­nyors P i c h l Pon (en r e p r e s e n t a c i ó do l 'a lcalde) 1 Barba t , l a q u a l t i n d r à cura d ' u l t i m a r o l p r o g r a m a i a m ­p l i a r el c o m i t è .

Obsequi als periodistes americans

Dimecres, la C o m i s s i ó pe rmanen t de Ja Cosa de l a P.'emso. on n o m p r o p i i del C o m i t è d i r ec t i u de l ' E x -Ipos lc ió , o b s e q u i a r à els per iod is tes ibero-americans a m b u n ban<fuet i les Cases Consis tor ia ls dol Pubte Es­p a n y o l , i . t e r m i n a t ol banquet, a m b u n a festa d ' a r t a la sala d'actes de l a Casa do la Premsa, per a la qua l compta a m b el concurs del pe­riodista i notable gul torsis ta A l f r ed Romeo, i 1" l ' a p l a u d i t act-jr E n r i c í l l m é n e z .

S ó n convocades a l 'esmentada festa les ent i tats locals l els c ò n ­sols de les R e p ú b l i q u e s sud-amerlca-nes.

Aportacions destinades a l'Exposició Nacional del

Treball de la Dona L'en t i t a t Acc ió Famenina , organi t ­

zadora do l ' E x p o s i c i ó Nacional do i T r e b a l l de l a Uona Espanyola, que <'lnstaUa al Pa lau d 'Alfons X I I I . tre­bal la a m b entusiasmo p e r q u è l'es-mentada E x p o s i c i ó ." i f l i i l u n Odol ex-o a o n i de Ics tasques I ac t iv i ta ts da

É element f e m e n í de la nostra n a c i ó .

G r à c i e s a Ics seves gestions, la D i p u t a c i ó de B n r c ï l o n a , compenet ia -

da a m b l a noble finalitat de l ' E x p o s l c lò da r e f r è n c l a . ha acordat de con-c ó r r e > h l a aquesta a m b u n a ins ta l · l a , o ió quo r e p r e s e n t a r à u n a « l la r» do les Costos de L l e v a n t , on la q u a l uaeo « p i q u e s p u n t a i r e s , .vbUIadas a m b o l ves t i t de l p a í s , es ü -^d i ca ra r . a l l u r s tasques c a : « c t e r i s t i a u e « .

T a m b é 1 a m b n o m e n y s en tus iasmo l a D i p u t a c i ó d a T a r r a g o n a h a acor­da t c o n c ò r r o r - b l a m b u n a a l t r a apor­t a c i ó a n à l o g a , representant u n í l l a r de la costa ta r raconense , a m b d iver ­ses dones dedicades a la confoccIA do xarxes . L a Ins ta l · l ac ió I decora t d'aquest Interessant g r u p h a n • « t a t confiats a l s artlsCos Joan Mo ' a s 1 Ferren de C a s f c l l a m s u .

F ina lmen t . l ' A j u n l a m e n t de R » u ? . ha ofert d ' u n a m s n e r a b r l l l a m f s s t i n a prendre p a r t en la d i t a E v p j J t ' c l ó .

Ofer iments a n à l e g s s'osperen de la m a j o r i a de D i p u t a c i o n s 1 A j u n t a ­ments d 'Espanya, t l c o n c u ' s d r l s quals ha soBic i t a t r e n t l l a t o r g a n i t ­zadora Acc ió Femen ina .

D » g u t a les esmentades apor ta­cions. I a m b l ' ob í ' v r t e de disposar do ! ' c»pa l n o c s s a r t , ha h a c u t 1? m o r t l -firar-so r e m p l s ç a f e n t de l a T i m h o -la qu?. com so son. ha do figurar on aquesta S e r » l ò .

L ' e n t l l a t Acc ió Femenina , p r e s a a Int? els exposi tors quo p r e n g u i n p i r t en r p ' m T ' · - · . l a « • r - iA . «^ " • r v f l l T i r . p^osontar-S" abans dol d ia i « , l e qua­tre a «ol do la t a - l a . a l d o m i c i l i de I V - m i · n ' s d a en t i t a t r a r r - ' do Rt -v a ^ n M - m 4. p r i n ^ l M l , amft l ' o N 1«r te d ' u l f l m a r d ^ t n i ' ç .

Aquest n i i m o r o do

LA v r ! ' D"- r · r . · M W y a h » os*?*» p í ' · s s t IWT la censura

del Covern C i v i l

9 * ET, PREU Dg L AMOR ARSOLD BENNET 8 g

v i a e l a b o r a t e l t e i d a v i a d e c i d i t q u e e l l e n b e g u i s u n a t a s sa .

Q u e l a d e s i t g é s o l i r e p u g n i s n o e r a cosa a é s s e r t i n g u d a e n

c o m p t e . L i e s t a v a a s s e n y a l a t de b e u r e u n a m i c a d e t e , i e l l a n o

e n t a s t a r i a f i n s que e l l n ' h a g u é s b e g u t . A q u e s t s a c r i f i c i e r a l a

s a t i s f a c c i ó p e r v e r s a d ' e l l a .

» — V a j a ! . . . N o e m c o m p l i q u e u m é s l a s i t u a c i ó , s i u s p l a u .

A m b e l b r a ç d r e t , e l l a a i x e c à e l c o i x í , i l a t e s t a d ' e l l a l

d a m u n t . E l l b e g u é , a m b e l s l l a v i s m a ü c o s o s , c o r b a n t - s e m a t u s ­

se ra m e n t , r a m u n t e l c a i r e d e l a tas '-a q u e e l l a l i s o s t e n i a . Q u a n

v a h a v e r b e g u t , e l l a d e i x à l a t assa d a m u n t l a t a u l a de n i t i l i

v a e n d e g a r e l l l i t b e n e n d e g a t , c o m s i e l l fos u n n o i d o l e n t .

I d e s p r é s e l v a d e i x a r i v a b ï t i r e e l t e k n t a m e n t , r c g a l a n t - s e ' n ,

t o t a s o l a , e n u n a c a d i r a v o r a l a t a u l a d e t o i l e t U , e n l a m a t e i x a

t a s s a .

H a v i a m e n t i t e n d i r que l a p o r t a de les a i g ü e r e s e r a o b e r t a

< í u a n e l l a d a v a l l à a l a p l a n t a b a i x a , l a n i t dc la d e s a p a r i c i ó d e l s

b i t l l e t s de B a n c . L a p o r t a de les a i g ü e r e s n o n ' h a v i a e s t a t , d ' o ­

b e r t a . L a m e n t i d a e r a g r o l l e r a , i m ' t t i l , d e s s e n y a d a . V a b r o l l a r

d e l ' e m b r a n z i d a i g e n e r o s i t a t d e l a s e v a n a t u r a l e s a . E l l a h a v i a

r e p a r a t q u e l a s o s p i t a q u e i a , o p o d i n c a u r e , d a m u n t L l u í s F e ­

r e s , i h a v i a d i s p a r a t l a s o b t a d a m e n t i d a n e r a d e f e n s a r - l o . Q u e

e l l a p o g u é s f i n a l m e n t é s s e r acusada d ' h a v e r d i t l a m e n t i d a p e r

a e m p a r a r - s e c o n t r a l a s o s p i t a , m a i n o se l i h a v i a a c u d i t . I n i

t a n s o l s se l i a c u d i a a r a , m e n t r e s e i a , i n c ò m o d a m e n t p l a n t a d a

a l a c a d i r a , en a q u e l l a n i t de d e s o l a c i ó . A r a n ' e s t a v a p r e g o n a ­

m e n t a v e r g o n y i d a de l a i n v e n c i ó , i n o h a u r i a h a g u t d ' a v e r g o -

y i r - s e ' n , p e r q u è e r a u n a i n v e n c i ó m a g n à n i m a i b e l l a : m é s a v i a t

h a u r i a h a g u t d ' e n o r g u l l i r - s e ' n . E s t a v a e s p e c i a l m e n t a v e r g o n y i ­

d a d ' h a v c r - l a r e p e t i d a a l d i a s e g ü e n t a T o m à s B a t c h g n r w , i d c

l e s e n g i n y o s e s b r o d a d u r e s que h i h a v i a f e t . D e t e s t a v a d e r e c o r ­

d a r q n e h a v i a p l o r a t v i o l e n t a m e n t d a v a n t d e T o m à s B a t c h g r c w

q u a n e l l l ' a c u s à d e s e r v a r u n s ec re t s o b r e la p è r d u a d e l s b i t l l e t s

T N r r W j - l e v i n h a v e r c o n e g u t q u e e l l a m e n t i a ; e l l d e v i a h a -

v r ' - - • " r - ^ i c i t a t ; i s i m é s t a r d h a v i a f e t

— N o p o d i a e v i t a r - h o — d i g u é L l u í s a m b u n a m e n t d e l a s -

s i t u d o b s t i n a d a i r e p t a d o r a . — H o t e n i a s o b r e l a c o n c i è n c i a , i

u s h a h a v i a d e d i r . S e m b l a q u e n o e n t e n g u e u que m ' e s t i c m o r i n t .

R a q u e l v a p e g a r u n b o t i v a t i r a r - s e e n f o r a .

— I q u è h e u de m o r i r ! — f é u e n t o d e r e t r e t : — C o m p o d e u

i m a g i n a r a q u e s t e s coses?

E l c o r d ' e l l a s ' e n d u r í c o n t r a e l l d e c o p i v o l t a , c o n t r a d

s e u c a p i l a seva ca ra e m b e n a t s d e b l a n c , c o n t r a l a seva v e u f e b l e

d e m à r t i r e s t e n a l l a t . L i s e m b l a v a i g n o m i n i ó s , a e l l a , q u e L l u í s ,

u n a f o r t a c r i a t u r a m a s c u l i n a , j e g u é s a l l í m a l m è s , d e s v a l g u t , i

s o t a l a x i m p l e a b e r r a c i ó d ' e s t a r - s e m o n n t . V a r e c o r d a r a m b

a m a r g a a f i c i ó e l t o d e l m e t g e q u a n d e i a : « e s t à t a n t a l e s a c a b a ­

l l e s c o m j o m a t e i x • ! T o t e s les seves t e m e n c e s q u e e l m e t g e h a ­

g u é s p o g u t e q u i v o c a r - s e s ' h a v i e n e s v a ï t . A r a n ' e s t a v a r e s e n t i -

d a d e l a m a l a l t i a d e l s e u m a r i t ; a i x í c o m u n a i n f e r m e r a , q u a n

e l p e r i l l é s p a s s a t , es r e s s e n t d e l a l l a r g a c o n v a l e s c è n c i a d ' u n

m a l a l t i m u n t a n t - l a - h i , s i f a n o fa c o m a p e c a t .

— V a i g t r o b a r l ' a l t r a m e i t a t d e l s b i t l l e t s so t a l a c a d i r a d e l . . .

— c o m e n ç à L l u í s , d e b e l l n o u .

— P e r f a v o r ! — o b j e c t à e l l a a m b r à p i d a v i o l è n c i a r e s s o n a n t ' .

I a i x e c à l a m à .

E l l d i g u é :

— H e u d ' e s c o l t a r - m e .

E l l a r e s p o n g u é , i r a d a m e n t :

— N o v u l l e s c o l t a r ! N o v u l l e s c o l t a r ! T s í n o p a r e u d e i ­

x a r é l a c a m b r a ! U s d e i x a r é t o t s o l ! . . . S í q u e h o f a r é ! — i

a v a n ç à u n a m i c a e n v e r s l a p o r t a .

L a seva l l a m b r e g a d a o m b r í v o l a i t r a s l a t k i a v a s e g u i r - \ a , i

h i h a g u é u n a c u r t a p a u s a .

— N o h e u d ' e x a l t a r - v o s d ' a q u e s t a m a n e r a , — m u r m u r à L l u í s

a l c a p d a v a l l . — P e r ò e m p l a u r i a d e c a b e r s i l a p o r t a d e l e s a i g ü e ­

r e s e r a o b e r t a o n o n ' e r a q u a n v a u a n a r a b a i x a q u e l l a n i t ?

L ' e s g u a r d de R a q u e l v a a c a l a r - s e . S ' e n r o j o l à , e l l a . L « s U à -

s r r i m e s h a v i e n ce s sa t d e d e g o t a r d e s o s u l l s . N o l i f e u r e s p o s t a .

— Ja h o v e i e u , — d i g u é L l u í s , a m b u n t r i o m f m i g s o r n a -

W g . 4. D ü l u n s , 5 1 ' d ' a b r i l 9 e 1 9 3 0 C A V E Ü D E C A T A L U N Y A

M O N F E M E N Í L ' E X P O S I C I Ó L O L A A N ­

G L A D A P R O - P R E S O S Dissabte, abans de les t U de l a

t a r d a , h o r a anunc inda par a cele­b r a r l a p e n u r a de l 'Expos l c ld Pro-presos de la gen t i l Lola Anglada , e ra ma to . l a l r aen t i m ç o s s i b l e en t ra r a la S a l a P a r í s : t an t a era la gentada qua e n v a ï a aquel l l loc amable.

Pocs moments d e s p r é s de les sis, v a n a r r i ba r E n Ferrer , En C i v i l 1 E n B a d i a , els quals f o r e n ovacionats pe l p ú b l i c 1 p r i n c i p a l m e n t per les dames i « « n y o r e t e s , que els vo l ien e s t r è n y e r les n a n s .

Las meravellea de Lo la A n g l a d a ben avia t h a n estat adqui r ides , a m b u n a avidesa que palesa ben M l ' en-t n s i a u n a que b a desvetl lat aquesta e x p o s i c i ó .

L o l a Ang lada va rebre a m b v i s i ­b le e m o c i ó las moltes fel loi taoions dels presents pe r la seva ofrena ge­nerosa. Acompanyava L o l a Anglada l a seva d i s t i n g i d a f a m d l a .

Ens és m a t e r i a l m e n t imposs ible recordar tots els noms de les p e ^ o -na l l t a r s q i e v a n assist i r a l 'acta. En ­tre alls, recordem els s e g ü e n t s :

Bafael Patxot . San t iago B o s s i n y o l 1 « e n y o r a ; B a r ó d'Eaponelifc, B o s é s . Capdevi la fMut s ) . F e l i u Elles 1 se­n y o r » ; Jaume Boure , J. E l i e i ( tCor-

redlsses.) 1 f a m í l i a ; Costa l D i ' u . Maseras í sanyona, m o s s è n Bach, 8 u -n y o l , Poa l A r c g a l l . FonoUeda, A l f o n s -Nadal. Vllan". , Bocaro l . V i d a l t fa­m í l i a , c u l l e l l , senyores v í d u a de G i ­rona , v í d u a de Verdaguer , Je Compte, de s. Massons, de V i d a l ; D o l o r » Massons de V i d a l , de T r a v a r d » Creus, de Benavent, M a ^ s a g u é , de B a l t à . de Ganxer, de Casals, d ' U -n y ó s . Serna de M i q u e l . Carlee Baho-la . Josep M . de Sucre, V i l a n o v a . Àn­gels P e r p i n y à , f a m i l l a Creus, D o m è ­nec de B e l l m u n t , el p i n t o r Blosoa, el d i b u i x a n t Sm1t, Joan A r ü s , Mas-r a m o n . Fages de C l i m e n t 1 senyora , Joan T r l aa . Jaume Prats, À n g e l Mo­rera , F . T i a n a . Solei . T a r m e l l , A f . m a n d Otero , senyera de Car.lunets, Pausas i senyora , doctor Sa l len t i fllla. f a m f l i a Gua l , Janceda, senyo­retes C l a r à , Espinosa de los Monte-ros . C r e u » . E l í a s , Sasne, Benavent, Massons, e t c , eto.

F ins a l ' h o r a de t ancar Vestabl l men t l a gentada n o v a m i n v a r n l una ens runa ; els f o t ò g r a f s v a n »»• n l r M n a .

Es de creure que l ' a n l m a c M d 'ah t r n o solament n o m i n v a r à , s i n ó que a n i r à en a u g m e n t

No ca l s i n ó fe l i c i t a r Lo la Ang la ­da po r l ' è x i t m e r e s c u d í s s l m .

LLUOETA C A N Y A

El X V I Homenatge a la Vellesa a Calaluyna

C o n t l n u à n t la seva a n u a l a c t u a c i ó I n i c i ada a l ' a n y 1915, T ' O b r a dels Homenatges a l a Vellesa de Catalu­n y a » , de l a qua l é s fundadora 1 man­ten idora la Caixa de Pensions per a l a Vellesa 1 d 'Estalvis*, es disposa a celebrar el p rope r D i l l u n s de Pas q n a de B e s u r r e c c i ó , d i a El de l 'ac­tua l , en nombroses poblacions de les diverses comarques catalanes l 'e­x e m p l a r Festa de l 'Homena tge a ia Vellesa, t r i b u t p o p u l a r 1 coUect lu d'a­m o r , respecta v e n e r a c i ó 1 a s s l i t è n -c l a a ls nostres venerables vel le ts .

L 'acte p r i n c i p a l t i n d r à l loo . per p r i m e r a vegada a T a r r a g o n a , c o i n ­c i d i n t amb la i n a u g u r a c i ó de l n o u m o n u m e n t a l e d i f i c i que per a la se­v a an t iga sucur sa l h a aixecat l a Ca ixa de Pensions a la B a m b l a de San t J o a n

L a Festa de l 'Homena tge a la Ve­l lesa t i n d r à a Ta r r agona , c a r à c t e r comarca l , penslonant-se 16 ancians de Tarragona^ Beus, Val ls , V e n d r e l l 1 M o n t b l a n c h . A l 'acte de l ' H o m e n a v ge b l p r e n d r à pa r t l 'Or feó T a r r a g o n í i l ' o r f e ó de Ce^-ues de Santa L l ú c i a , p r o n u n c i a n t discursos el p res ident da l a Caixa . L l u i s F e r r c r - V l d a l . c l conseller Josep M . G lch . el conseller d i r e c t o r genera l Josep M . B o i x l e l p res iden t de l a Jun ta de l P a t r o n a t de l a Ca ixa de Pensions de T a r r a g o ­n a . Francesc I x a r l . E l consel ler d i ­rector general Francesc Mnragas fa ­r à la t r a d i c i o n a l • P r o c l a m a c i ó dels Vel ls» . B e s u m i r à els par laments e l c a rdena l Arquebisbe de T a r r a g o n a , doc to r Francesc V i d a l 1 Ba r r aque r .

L 'na banda m i l i t a r 1 la cobla T a r -r à g n n a a m e n i t z a r a n les diverses fes­tes que. dona t e l favorable a m b i e n t que regna a l 'esmentada cap l f a t l p r o ­meten revest i r g r a n re l l eu .

E ls pa t rona ts l o r a l s de la vellesa, a m b la co l · l abo rac ió de la Caixa de Pensions ce lebra ran , a m é s , l a festa d ' H o m e n a t y e a M Vellesa a T i v i s a . Bada lona , Canet de M a r Sitges, Ca­l e l l a . Sant F e l i u de Codines, Sant S a d u r n í de Noya . Terrassa , p i n e d a , S e r i n y à , San ta C o l o m » de F a r n é s , Les Planes . M e n à r g u e n s . T r e m p , V l e l l a . Pon t de C lave ro l 1 Castel l­dans. Es conced i ran u n crescut n o m ­bre de pensions v i t a l í c i e s 1 l l ibreteB d 'es ta lvL E n aquests actes h l p r e n ­d r a n par t els consellers de l a C a l ­i a de Pensions senyors B a m o n A l b ó . A lbe r t Bastardas, Des lder l Canals i Jaume T r a b a l . 1 a m é s , a lguns a l t s f unc iona r i s de l a p r ò p i a i n s t i t u c i ó , que apor ta a tots els actes esmentats l a seva ac t iva c o o p e r a c i ó m o r a l 1 « o o n ò m l c a .

L ' I n s t i t u t Nac iona l de P r e v i s i ó presta el seu a j u t a 1 Obra dels Ho­menatges a Ia Vellesa de Ca ta lunya , a m b l a c o n c e s s i ó de deu m i l pesse-tese p r a pensions v i t a l í c i e s .

. L a visita del doctor Ca'melte

a Barcelona

Segons es v a anunc ia r , ha estat el nostre hoste aquests da r re r s dies el doctor Ca lm· ' t t o , sots-dlrector da l ' I n s ­t i t u t Pasteur, de Par ts . 1 m e m b r e de l ' I n s t i t u t de F r a n ç a , q u i ha descobert la vacuna an t l tubercn losa que h a anomenat B . C. G. E l doctor Calmet te h a v i s i ta t les nostres corporac ions populars , l ' E x p o s i c i ó , el Se rve i d 'As-s i s l è n r l a als Tuberculosos de l ca r r e r de Badns. l l n s l l t u t de C u l t u r a l B i ­bl ioteca P o p u l a r per a la Dona . el L a b o r a t o r i M u n i c i p a l 1 la C l í n i c a d ' O b s t e t r í c i a de l a F a c u l ' a t de M e l l -c ina 1 a l t res depar taments d'aquesta, i h a t i n g u t la m é s favorable Impres­s ió de les I n ò t a l l a c i o n s i de l a f o r m a c o m es por t a a cap el t r eba l l a totes.

A 1 I n s t i t u t d 'Es ludls Cata lans va ten i r l l oc u n a s e s s i ó de l i Sccieta t de B io log i a , en l a q u a l va fer u n a i n t e r e s s a n l l f í l m a c u m u n i r a c i ó sobre l ' u l l r a v l m s t u b e r c u l ó s . 1 a la B e l a l A c a d è m i a v a d o n i r u n a c o n f e r i n c l a sobre l a v a c u n a c i ó an t l tubercu lcsa « m b e l B. C. G.

El g r a n amfi tea t re ofer ia r 8 « p e c t e de les g r a n s t>oleianitats a c a d è n d -ques.

E ra ple de gom a g o m . 1 entre el p ú b l i c h l h a v i a moltes senyoretes. L a con fc r l ·nc l a fou m a g i s t r a l El D r . Calmette r e e i x í a fer comprendre nl r p r o f o n « els aspectes de l a q ü e s ­t i ó ; va exposar Us bases exper lmen-If ls d'aquesta, la dlfus ó que h a 1111-put arreu del m ó a l a voonna B . C. G. Demostra l a seva absoluta I n n o c u l l a t i e f icàc ia , que es comprova pe r u n a r e d u o o l ó enorme en la x i f r a de mor­

t a l i t a t pe r tubercu los i entre els vaoo-na l* , 1 de l a m o r t a l i t a t genera] que a r r iba a Osser l a mei ta t en r e l a c i ó a m b grups a n à l e g s de nens no voou-nats .

E x p o s à les diverses objeccions que s 'han fet a l m è t o d e , i les r e f u t à a m b els m é s s ò l i d s a rguments , 1 a c a b à l a seva d i s s e r t a c i ó p reguntan t , i q u l n metge, sabent qua exis te ix u n a va­cuna an t lmbe rcu losa i n n ò c u a i e f icaç c o n t r a t i r à l a responsab i l i t a t de n o ap l i ca r i a als seus fills, 0 en l a seva p r à c t i c a d e i x a n t els infants exposats als pe r i l l s de l a I n f e c c i ó que es p ro­d u e i x e s p o n t à n l a m e n t t

L a c o n f e r è n c i a p r o d u í la m é s fa­vorable i m p r e s s i ó .

U n g r u p de professors, a c a d è m i c s I metges que t r eba l l en en Ins t i tuc ions c a u t à r i e s o b s e q u i à a m b nn banquet a l 'Ho te l B i t z el doctor Calmette 1 l a sova m u l l e r El doctor P I 1 Sunyer , en o í e r l r -U ' i , 11 v a remarcar la g r a t i ­t u d de l a nos t ra classe m è d i c a 1 de la c iu ta t per l a seva vis i ta que, u i t r a l a t r a n s c e n d è n c a per la l l u i t a ant t -tuberculosa, ha de ixa t u n record i n ­esborrable per les seves qu.aUl.ns personals.

D I E T A R I E S C È N I C

I n a u g u r a c i ó

d e l a t e m p o r a d a

d e p r i m a v e r a

A l N o v r t a t »

L a t emporada de Pasqua h a estat I n a u g u r a d a en aquest teatre a m b la c o m è d i a en tres actes d 'En Josep Ma­r i a de Sagarra . • £ ! cas de l senyor P a l a u » .

Es t rac ta d ' u n v o d e v i l en ve r - que el n o m b r ó s p ú b l i c que a s s i s t í a l'es­trena va a p l a u d i r amab lemen t i re­c l a m à la p r e s è n c i a de l ' a u t o r a l ptos-cenl a l final de cada acte.

La i n t e r p r e t a c i ó , encarregada als p r i n c i p a l s art is tes de la c o m p a n y i a , entre els quals figuraven «e l s asos de l a b r o m a » , com solen d i r els c a r t u l l s . ' a n à f o r ç a bé . E t feren r e m a r c a r les senyores F o m é s . Morera , B a r ó . i l a y . Per is 1 Jofre, i els senyors A y m e r i c h , Galceran. G lmberna t . G ó m e z 1 Ba-ú n y e r e s .

«El cas del senyor P a l a u h a estat u n a de les obres que hem v i s t m é s ben presentades a Novetats.

L a d e n o r a c i ó de l segon acte f o u a p l a u d i d a .

A l R o m e a • B L OARRCB»

L a c o m p a n y i a de M a r i a V l l a - P l u s Davi i n a u g u r à dissabte la t empora­da de p r i m a v e r a a m b l ' es t rena do l 'obra cEl c« r re r> ( « S t r e e t S c e n e » ) , de l ' a u t o r a m e r i c à E l m c r L . Blce. t r a d u ï d a a l c a t a l à per M t l l à s - B a u r e l l .

M o l t a a n i m a c i ó a la sala 1 da ' t l ' escenar i . L ' o b r a m o l t ben p o r t a d a ; la p r e s e n t a c i ó sorprenent . U n è x i t m o l t f a l ague r per a l ' o b r a l per als I n t è r p r e t s . Mol t s telons a cada final d'acte. E n p a r l a r e m m é s extensa-men .

A l T a l l a ESRENA DM «GARDÈNIA», DE JO­

SEP M DE SAGAR-RA Dissabte s ' e s t r e n à a l T a l l a aquesta

obra de l ' i l l u s t r e poeta. V a obten i r u n g r a n è x i t 1 e l p ú b l i c v a c r i d a r l ' a u t o r repe t idament a l final de cada acte. D e s p r é s del tercer el v a far par­l a r i e l l v a d i r que encara qua h a v i a estrenat a l t r e » obres .al Pa ra l · l e l , no n ' h a v i a escri t cap per a q u e l l p ú b l i c , a m b to t el cor. com aquesta. Va fer l ' e log i de la p r i m e r a a c t r i u Enr ique­ta Tor res 1 del Jove e s c e n ò g r a f seuyor Fontanals .

L a r e p r e s e n t a c i ó h aestat, t a m b é , u n g r a n t r i o m f i)«r a E n r i q u e t a Tor ­res. ^

A l N o u

cLa Tave rna d 'En Mal lo l s , sarsuela de v . M e r a , musicada pel mestre C a p a r r ó s La p o p u l a r i t a t l el d r a m a t i s m e de

l a c a n ç ó d 'Apelles Mestres que d ó n a t í t o l a aquesta sarsuela l a p o r t a v e n tota sola a l teatre. Cal ia n o m é s !a m à que l a v e s t í s a m b u n a m i c a de tacte 1 a m b u n bon tros de respecte l e l m ú s i c — a i x ò Ja era de m é s tna l t ro ­bar—que s a b é s c o l l i r l a m i x t u r a d'a­legr ia , da me lang ia i de t r a g è d i a pu­nyen t que h l ba en la m e l o d i a essen­c ia l . Es tractava, en de f in i t i va , d 'u­na glossa da la m ú s i c a i de la l l e t r a del venerable p o e t a - m ú s l o de «Mar-g a r l d ó * .

I a i x ò h a estat, en efecte, l ' es t rena de dissabte. A r g u m e n t s i m p l e , d ' u n cert a i r e d 'estampa p o p u l a r i u n a m ú ­sica amable , i f àc i l . Joan Bos i cb que és , de passada, u n apreciable actor , h l ba l l u ï t totes les p o s s í b l l i l a t a de ia seva veu . Cec í l i a Juber l ' h a se­cunda t garbosament . L'escena, que en aquesta obra Jugava u n paper es­sencial , h a estat cu ldada a m b deco­rats nous.

E l p ú b l i c , que ha re tu t n n c o r d i a l homenatge a Apel·les Mestres, en apa­r è i x e r a l'escena, h a a c o l l i t 1 o b r a amb u n a f ranca s impa t i a . V a l a d i r que és u n a obra t a l l ada a l seu gust . Es ressent n o m é s d 'una m a n c a d'as­saigs. — M .

A l V i c t ò r i a Dissabte fou inaugurada , a l tea t re

V i c t ò r i a , l a i cmporada de p r i m a v e r a , amb l a sarsuela t L a T i r a n a del Can-dl l» . 11 ra de MuAoz B o m a n . I D o m è ­nec Serrano, m ú s i c a de E. Acevedo 1 D í a z Glles.

L a s í n t e s i de l ' o b r a es desenrot l la en u n ambien t d ' i n t r i g a . A g r a d à for­ç a . L a p a r t i t u r a , so la la ba tu t a de l mestre E m l U Acevedo, f o u p laen t ;

per fec tament acoblada a l desenrotlla­men t de l 'obra .

E n l a I n t e r p r e t a c i ó ac l l u ï r e n es­pec i a lmen t les senyores Bugat to , Tor-n a m l r a 1 Garcia. 1 «1* senyors A l ­m o d ó v a r . Vtves, Fuentes. D í a z , Acua-v l v a . etc.

Els a u t o r » foren c r i d a t » a l pros-ceni a l ü n a l de cada acte. - E . D .

N O I I C I A R I Oom a r · · u l t a t de les cinc funcions

celebrades a l Teatre Goya, TAssoda-c l ó da Tea t re Selecte ba l l i u r a t la q u a n t i t a t de 500 pessetes a 'a comis­s i ó pro-presos, q u i t* cura de la subs­c r i p c i ó en e l s e tmana r i «La Bambla de C a t a l u n y a » .

Prosseguint l a seva g e s t i ó , d e s p r é s de les f u n c o o s da Barcelona, ba re­presentat l ' o b r a de Ventura Gaseol. a m b e l m a t e i x fi benè f i c , a l Teatre P r i n c i p a l de G r à c i a i a l Casino B«-p u b l i c a de l a fiarceloneta. \ pa r t i r de l a da t a té c o n t r e t » compromisos a B e u » , T a r r a g o n a . Selva del Camp, Val ls , V e n d r e l l . A l f o r j a , Vilaseca, M o r e l l . San t S a d u r n í da Noya. Vi l a ­franca, B a d a l o n a 1 al t res localitats que o p o r t u n a m e n t es cons iga ran L 'en tus iasme qua b a despertat a r reu l ' a n u n c i d'aquestes representacions e x t r a o r d i n à r i e s , de ixa preveure n n è x i t d e f i n i t i u .

Els senyora e m p r e s a r i » 1 entitats que d e s i t g i n en t r a r au negociacions per a rep.tsaetar l ' obra de ventura Gassol 1 f a c i l i t a r l a ges t ió benèfica Ja esmentada, que se se rve ix in sol-l i c i t a r cond ic ions i detal ls a les ofi­cines de r A a o e c l a c l ó d» Teatre Se­lecte. V i a Laye tana . W, entresol, se­gona.

A v i a t s ' e s t r e n a r à , a Paris , una obra en tres a c t e » t i t u l a d a «La Caleai ina», Insp i rada , de p r o p 1 de l l u n y , en la c è l e b r e « C e l e s l l n a . de l a l i t e ra tu ra espanyola . E ls adaptador* són els senyors F e m a n d F l e u r e » 1 Boger A l l a r d .

.•. X a n g - H a i f o u la p r i m e r a c iu ta t

x inesa que t i n g u é u n teatre modern (1906). A l a m a t e i x a c iu ta t 11 havia da toca r l ' h o n o r d ' é s s e r t a m b é l a p r i m e r a a t e n i r u n teatre a u t ò c t o n d ' avan tgua rda .

£ 1 castlssistne consisteix per ara a representar t raduccions d'obres es­trangeres. «El Joc de l ' amor l de la monts, de B o m a i n B o l i a n d , é s u n a de les obres que h a n estat represen­tades. T a m b é n ' h i ha d 'a l t res de Maerden 1 S inc l a i r .

E n genera l , aquest teatre segueix les tracea de l» t e a t r e » russos d'avant­guarda . • • •

Gaston Ba ty , e l conegut director par isenc , ac tua lmen t de « tou rnée» a m b la seva company ia , per A l g è r i a , S u ï s s a 1 H o l a n d a , s ' i n s f a l l a r à . a la seva t o r n a d a , al Teat re Momparnas-se. on e s t r e n a r à u n a obra da S i m ó n G a u t i l l o n . l ' a u t o r de « M a y a » ,

Haven t estat publ icada a L A VEU DE C A T A L U N Y A , en u n I n t e r v i u a m b el senyor Pau O o r g é . l a n o t i c i a que anava a oelebrar-ss a l Tea t re Nou u n fes t ival a benefici dels presos, en el qua l p r e n d r i a pa r t l ' esmenta t can­tant , l ' empresa r i de l Tea t re Nou ens prega «jue fem constar que a e l l , que és la persona Indicada , e n c a r a no 11 han p a r l a t d'aquest benef ic i .

V I D A A R T Í S T I C A

Q ü e s t i o n s s o c i a l s

REUNIÓ G E N E R A L I A Societat de Cambrera de Bar­

celona L a Nova A l i a n ç a , convoca els sous a s s o c i a t » a la reunió general o r d i n à r i a que t i n d r à l l o o d e m à . a l local soc ia l , carre de T r e s L l i t s . 3. p r i n c i p a l , a dos quar t s de qua t re , de p r i m e r a c o n v o c a t ò r i a 1 a les quatre, de segona, sota el s e g ü e n t o rd re del dia:

L e c t u r n 1 a p r o v a c i ó de l ' ac ta an­t e r i o r .

Nomenamen t de pres ident de dis­c u s s i ó .

M o v i m e n t de soc i» . A p r o v a c i ó de . l 'estat de c o m p t e »

lel p r i m e r t r imes t re de 1930. Besu l t a t de l ' e sc ru t in i de le» pas-

=ades eleccions. Nomenamen t de comiss ions Assumptes generals.

Z U R B A R A N U I i ú l t i m

No caj confondre , d o n o » , aquell pun t da duresa c o a v e n l e m a ia p i n ­t u r a i fill d ' u n hoest desig estruc­t u r a l amb l ' a l x e r r e l m e n t l l a po­bresa. Qua u n h o m m i g coneix l'Es-panyole t 1 Z u r b a i A n . po t creure en l ' a l x a r r a í m e n i de l a p i n t u r a d 'a­quests mestres; q u a n u n h o m ba t i n ­gu t l a sor t de poder con templa r a lgu­nes obres mestres d'aquests pintors, sap perfec tament que aquests ten ien el do de la fus ió dels tons 1 el de la rirfuesa dej m a t i » , sense perdre en aquestes aventures de l a sensi­b i l i t a t l a p r e s s i ó u e c e s s à r i a ; aquell bon sent i t masnrador dels volums, tancar a les generacions de d e s p r é s de C é x a n n e .

L a qua l i t a t de la plQtuna dels bens B i b e r a i dels bons Z u r b a r à n s'ha confitat d 'una mane ra meravel losa: de vegades, ens fa pensar en l a dens i ta t de la m e l .

El» que e » t i m e m la p i n t u r a podem assaborir u n a q u a n t i t a t de valors de p u r of ic i — of ic i to rna t sensi­b i l i t a t — que n o p o d r a n comprendre m a i els Indota is per a percebre les g r à c i e s d'aquest a r i . Par a i x ò , é» fins a cert p u n t n a t u r a l que certa c r i t ' c a i n t e rnac iona l fa l sonada a m b el» Qïoc» comuns da la .barbàii>ie

de d a r r e r a hora . ha^t c r egu t desco­b r i r en les reproduccions de certes o b r e » de Z u r b a r à n el p recursor d ' u n geometr i sme estricte, en voga a l 'è­poca de l cubisme 1 a v u i a x l / a o r d i -n à r l a m e n t enve l l i t . S i tots aques t i es t ranys teor i tzadors d ' u n gcon»e-tnsrae massa fàc i l 1 por a i x ò m a t e i x causant de fa t iga , haguess in m i r a t d ' u n a maneaa d i rec ta 1 sense ' lo let . t» p re jud ic i s ur.a o b r a i:e Z 1 ' ' -b a r à n , s 'haur ien dona t compte q u è aquest é s u n p i n t o r ; el seu es­p e r i t g e o m è t r i c n o és m a l a la su­p e r f í c i e . Ne és m a l ca r t e l l Ista, c o m h o f o u generalment ej cub l s r . e i h o s ó n à d h u c a v u i els s e u » der ivats c a H i g í à f l e s . Z u r b a r à n med l a . p e r ò n o d e i x à m a l de p i n t r . r .

S l l a p i n t u r a del g r a n ex t remeny n o t é l a riquesa s i m f ò n i c a dels dar­rers V e l à z q n e z 1 dels Goya, no se'n fal ta gaire ; a lmenys en el» bona mo­ments . Z u r b a r à n , en les darneres obres fon r i c com m a l en l ' exp re» -s ló dels matisos del c l a r 1 obscur 1 del color , d i n t r e d ' u n a escaient 1 I n i c i a l gravetat .

P e r ò q u i o b l i d a r à m a l els blancs de Z u r b a f à n ? Fa W I.nys Santa Ma­rina, en « E s t a m p a s » , , de remarcar d 'nna mane ra a l tament p o è t i c a la va ­l o r p i c t ò r i c a dels blancs de Zurba­r à n . Pa b é de r e m a r c a r ne les d i f i ­c u l t a t » d 'or íTues tnac ló . Blancs gaire­bé p o d r í e m d i r , sense blanc , rics de tota l a gama de l ' I r i s . Ú n i c a m e n t h o m t r o b a r à uns blancs semblants als del p i n t o r ext remeny, entre els m é s

i»rans p ln to í i s . E n aqnest m o m f n t . n o recordem en tota la h i s t ò r i a de l a p l t u r a uns blancs com els dels h à ­b i t s dels monjos o dels vesti ts de certe? dames de Z u r b a r à n - , t lnlca-men t els blancs de Manet a l a seva vora n o perden l a resplendor .

Blancs co lo r i t s , p e r ò en els quals pei« g r à c i a de les t r a n s p a r è n c i a » — p » r g r à c i a de l sent i t de la l l u m — ets co lo r» n o t enye ixen amb l l u r s a n l l l n e s Indiscretes l a b lancor subs­t anc i a l . L ' e r m l n l I m m a c u l a t es ma­tisa de l l u m , n o és taca nt en les ombres n i en els l locs de c la ror . Blancs que s ' i r i sen , p e r ò cont inuen blacs, sempre blancs.

B A I A B O L A

N O T I C I A R I H o m prepara a o t i v a m a n l al X I I I

C o n g r e » in t e rnac iona l d 'Arqu i t ec tu ra 1 l ' E x p o s i c i ó I n t e r n a c i o n a l de Pro­j ec t e» A r q u i t e c t ò n i c » , l a I n a u g u r a c i ó d e l * quals t l n d n à l loo , e l p r ò x i m setembre, a Budapest .

Nombrosos aequltectes de diferents p a l s o » h l h a n t r a m è s j a l l u r a d h e s i ó . Els m é s eminents r e p r e s e n t a n t » de l ' a rqu i t ec tu ra de les g r a n » nacions europees, americanes i a t r i o a n e » p r e n d r a n pa r t en aquestes manifes­tac ions .

A P a r i » hem pet v i s i t a r aquesta dies, al Museu d 'Ar ta Decoratives, l ' e x p o a l e l ó de l m o b l a m e n t i decora­c i ó dels temps r o m à n t i c » . •

M , Marcel Beneit ha puMioa t en «L 'CEuvre» u n ar t ic le sobre la casa del Qual de Con t i , l a qua l hav i a estat hab i tada per Bonapar te el» temps en q u è n o era s i n ó u n t r i s t of icial d ' a r t i l l e r i a , sense «or t . Aquest i m m o b l e e s t à a p u n t da des-a p a r è i x o r , aba tu t pels demol idor s . E n c a r a u n a l t r e record h i s t ò r i c que P a r í s e» de ixa pe rd re .

El dar re r n ú m e r o de vLa Revue dea M u s é e s [excavacions 1 descobertes ar­q u e o l ò g i q u e s ) c o n t é u n a r t i c l e m o l t interessant degnt a M . Schaffer. so­bres les f í bu l e s h a ü a t à t t l q u a s d 'A l sà -cla .

«La R e n a i s s a n o e » consagra la p a r i m é s I m p o r t a n t del seu da r r e r fas­cicle a la c è l e b r e l m a g n í f i c a col-l e c c l ó Canonne. l a quej é s estudiada per M . A n s è n e Alexandre . Aquesta col·lecció c o n t é admirab les teles dels mestres Impressionistes , com tamlv'-a l t res no m e n v s belles o b r e » de B o n -n a r d . U t r i l l o . V l a m i n c k . Dunoye r de Regonzac i a lguns Matisse de p r i ­m e r ordre .

E n aquest m a t e i x n ú m e r o M . Ar -s è n e Alexandre estudia t a m b é dos re t ra ts de M m e . Henr l e t t a de F r a n ca. p in t a t s per Joan-Marc Natt ler .

A v u i ha f i n i t el t e r m i n i d ' i n sc r lp -c l ó a la m a n i f e s t a c i ó con jun ta d 'ar t sarr lanenc de «Les Ar t» 1 els ar t ls-le»» que b a d ' inaugurar -se el 27 del - o r r e n t

Els sarr lanenos que des i tg in pen-dre-hl pa r t i que encara no h a g i n t r a m è s el corresponent b u t l l e t í d ' ins-c r l p d ó . »ón p r e g a t » d ' a d r e ç a r - l o se­gu idamen t a l Centre Exouralonlst.a •El» B l a u s » , Bonap la t a . 2.

N O T E S D E L

Bibl:oteca catalana per a Andorra

Per a l a Bibl io teca Catalana que s'ha d 'o fe r i r a l conse l l de l a V a l l d ' A n d o r r a , l a f o r m a c i ó de la qua l va a c à r r e c de l ' A s s o c i a c i ó Protectora de l ' E n s e n y a n ç a Catalana, darrera­m e n t s 'han rebut d o n a t i u » dc l l ibres dels senyora M . Bosse l l l l 1 V l l à . Joan Amadeo, Bamon F o r n ( f l l l ) . Casa Su­b i r a n a i Pere Aldaver t . D'aqusst dar­rer u n a segona remesa.

T a m b é s 'han rebut diversos l l ibres ela donants dels qua l s es desconei­xen. Des d'aquestes p lanes els í e m c o n è i x e r l a g r a ï m e n t de l a Protec­tora .

S'esperen « n o í r a Impor tan ts dona­t iu s .

E ls autors i edi tors que no bag in r ebu t u n a p e t i c i ó d i rec ta poden do­nar-se per convidats 1 poden trame­tre els l l ib res a l Centre Excurs ionis ­ta de Cata lunya .

Conferentia Club

9 0 EL PPEU DE L ' A M O R ARNOLD BENXET 9 1

g u e r , — m a s s a s a b i a q u e n o n ' e r a o b e r t a . I e l v e l l B a t c h g r e w

t a m b é h o s a b i a .

E l l a s e r r à e l s l l a v i s , se n ' a n à d e c i s i v a m e n t c a p a l a r e p i s a

d e l ' e s c a l f a p a n x e s , f r e g à u n a c e r i l l a , i e n c e n g u é l ' e s t u f a . C o m

e l g a s a m b c a m i s e t a , p a t e n t a t , q u e h i h a v i a a b a i x , l ' e s t u f a t o t

s o v i n t h a v i a d ' é s s e r a p a g a d a d e s p r é s d e l a p r ' m e r a encesa , i

e n c e s a d e b e l l n o u , a u b u n a m e n a n o v a i d i f e r e n t d ' e x p l o s i ó .

I a i x í v a p a s s a r a r a . E l l a \ a t i r a r l a c e r i l l a , e n q u i m e r a d a , d i n s

l ' e s c a l f a p a n x e s . D u r a n t t o t a l ' o p e r a c i ó h a v i a a n a t e n s u m a n t c o n ­

v u l s i v a m e n t , p e r a e v i t a r u n a n o v a t o n g a d a d e s a n g l o t s . T r o ­

b a n t - s e e l s e u p a n l i n a d o r m o l t a p r o p de les flames p u r p ú r i e s i

v e r d e j a n t s q u e es d o b l e g a v e n a t r a v é s d e l ' a m i a n t d e l ' e s t u f a ,

e l l a reflexionà q u e a q u e l l m a t e r i a l e r a p r o b a b l e m e n t i n f l a f i í a b l e

i q u e n n m o v i m e n t n e g l i g e n t p o d i a c a l a r - h i f o c . — I n o f ó r a

m a l a cosa , t a n m a t e i x ! — v a d i r - s e . D e s p r é s , s e n s e m i r a r g e n s

n i m i c a e n v e r s e l l l i t , v a e n c e n d r e e l f o g o n e t d ' e s p e r i t d e v i p e r

a f e r t e . A q u e l l e n s u m a r c o n t i n u a v a , m e n t r e e l l a a v a n ç a v a e n

e l t r a d i c i o n a l p r o c e d i m e n t .

L ' a i g u a n o v o l i a b u l l i r , d e m o s t r a n t l a c r u e l v e r i t a t d e l s

p r o v e r b i s . E l l a s ' a s s e g u é , i m i r a n t l ' e s t u f a , a r a d ' u n r o i g i n t e n s ,

i g n o r à e l p o t . L ' e s e a l f o r seca d e l ' e s t u f a l i a b r a n d a v a e l s t o r -

m e l l s i l a c a r a . N o e n v e n i a n i u n so d e l p o t m e s q u í , g r o n x a t

d a m u n t e l s e u t r í p o d e p e r d a m u n t l a f l a m a b l a v a o n e j a n t d e

l ' e s p e r i t d e v i ! A l c a p d a v a l l , a m b u n a i m p a c i è n c i a q u e j a n o

p o d i a d o m i n a r , t r a g u é la t e t e r a d e d a m u n t l a t a p a d o r a i n v e r t i d a

d e l p o t , o n l ' h a v i a p o s a d a p e r q u è s ' e s c a l f é s , i m i r à d i n s e l p o t .

L ' a i g u a h i b u l l i k a l e g r e m e n t 1 V a f e r e l t e i s ' a s s e g u é a l t r a v e ­

g a d a a t s p e r a r q u e e s t i g u é s I k s t a l a i n f u s i ó . H a v i a d e c a l c u l a r

e l s m i n u t s c o m b o n a m e n t p o g u é s , p e r q u è n o v o l i a t r a v e s s a r c a p

a l a t a u l a d e n i t a m i r a r e l r e l l o t g e d e L l u í s i e l s e u a n a v a

m a l a m e n t , i t a m b é e l d e l a p a r e t . V a c o m p t a r fins a d o s c e n t s

c i n q u a n t a , i a l e s h o r e s , a n t i c i p a n t - s e f e b r o s a m e n t l ' e s c a l f o r t ò n i ­

c a d e l t e a les e n t r à m e n e s , v a o m p l i r - s e ' u u n a t a s s a . N o m é s

q u e a i g u a d e s c o l o r i d a i f u m e j a n t e i x í d e l a t e t e r a . S ' h a v i a o b l i -

Àftt d e p o s a r - h i t e l I n f o r t u n i n o p a s i n s ò l i t p e r a l s a t a r a n t a t a

c o n f e c c i o n a d o r s d e t e , de l a n i t ! P e r ò pe r a R a q u e l , a l e s h o r e s ,

l e s c o n s e q ü è n c i e s d e l ' o m i s s i ó s e m b l a v e n a r r i b a r a l a t r a g è d i a ,

i T i n d r i a c o r a t g e d e c o m e n ç a r a l t r a v e g a d a e l c a n s a t p r o c é s

i n t e r m i n a b l e ? N o t e n i a m é s r e m e i q u e t o r n a r - l o a c o m e n ç a r .

A m b e l s u l l s e n t e l a t s p e r l e s l l à g r i m e s , p o s à a l t r a v e g a d a l ' a i g u a

a l p o t i c e r c à l a c a p s a d e c e r i l l e s . L ' a i g u a b u l l í g a i r e b é i m m e d i a t a -

t a m e n t , i , e n f e r - h o , la v a r e c o n f o r t a r .

M e n t r e e s p s r a v a q u e s ' e n l l e s t í s l a i n f u s i ó , v a a d o n a r - s e d e

m i c a e n m i c a q u e , p ^ r u n s q u a n t s m o m e n t s , d e v i a h a v e r e s t a t

g a i r e b é h i s t è r i c a , i v a r e p r e n d r e , p a r c i a l m e n t , p o s s e s s i ó d e 5 Í

m a t e i x a . A c a b a r e n les e n s u m a d e t e s , l a seva v i s i ó s ' a c l a r í , v a es ­

d e v e n i r s a r d ò n i c a . E l s e u p i t e r a s a d o l l a t d ' u n p l o m f r e d e l u c . —

A q u e s t é s , v e r i t a b i f m c r t , e l d e s e n l l a ç , — v a p e n s a r . H a v i a p e n ­

s a t q u e l a c o n f e s s i ó d e J u l i à h a u r i a e s t a t e l d e s e n l l a ç d e l s v i o l e n t s

e x p e r i m e n t s q u e l i h a v i e n e s c a i g u t a casa d e l a s e n y o r a M a l d o n .

D e s p r é s h a v i a p e n s a t q u e l ' a c c i d e n t d e L l u í s e n s e r i a e l d e s ­

e n l l a ç . T o t e s d u e s vegac1es s ' h a v i a e q u i v o c a t . P e r ò n o p o d i a e q u i ­

v o c a r - s e a r a . C a p e s d e v e n i m e n t i m a g i n a b l e , p e r t e r r i b l e q u e f o s ,

n o p o d i a s o b r e p a s s a r l a c o n f e s s i ó , p e r p a r t de L l u í s , d ' h a v e r r o ­

b a t , i e n a q u e l l e s c i r c u m s t à n c i e s !

N o v a b e u r e ' s l a p r i m e r a t a s s a d e t e . N o ! L i v a c a l d r e d e

p o r t a r - l a , t o t v e s s a n t - l a , a L l u í s e n s o n l l i t . E l l n o d o r m i a ,

p e r ò e s t a v a e n u n e s t a t p a r e g u t a l d e l s ò n . E s t a v a m a l a l t , b e n

c e r t . T e n i a u n p o s a t d e cosa p a o r o s a , a m b e l s s eus e m b e n a m e n t s ,

e n t r e e l d e s o r d r e d e l l l i t , d a m u n t e l q u a l q u e i e n o m b r e s p o d e ­

r o s e s d e l g a s i l ' e s t u f a . T a n t e r a ! Si e s t a v a m a l a l t , e s t ava m a ­

l a l t . P i t j o r p e r a e l l ! N o n ' e s t a v a p e r i l l o s a m e n t . N o f e i a s i n ó

t r a v e s s a r u n a m a l a t o n g a d a q u e c a l i a t r a v e s s a r . A v i a t n ' e s t a r i a

l l e s t , i t o r n a r i a a é s s e r e l m a t e i x e t e r n L l u í s q u e h a v i a e s t a t

s e m p r e .

— V a j a ! — v a d i r e l l a .

E l l es b e l l u g à , o b r í e l s u l l s .

— V e u ' s a q u í u n a m i c a d e t e ! — d i g u é e l l a f r e d a m e n t . — B e v e u - l o .

E l l f é u u n g e s t d e d i s s e n t i m e n t . P e r ò e r a i n ú t i l . E l l a h a -

T R B 8 I M P O R T A N T I 3 S I M E B OONFE-RENOIES DEL COMTE H E R M A N N KECSERLING Le» continues gus::onB que feia

temps els d i r i g e n t s de Conferent ia Club rea l i t zaven a m b I n s i s t è n c i a p r o p i e l comte de K e y s a r l l n g . per t a i que

v i n g u é » a Bancelona a donar u n a s è ­r i e de c o n f e r è n c i e s , b a n t i n g u t u n bon èx i t . E l comte H e r n i a n Keyser-l l n g . t i n g u t per n n n de le» m e u t n l l -tats m é » apassionants de la nos­t r a è p o c a , v i n d r à a Barcelona, a ú l -t ' m s d'aquest mes. 1 d o n a r à t re» con­f e r è n c i e s . Els temes que s 'escoll lren. t a m b é h a n estat, en p r i n c i p i , accep­ta ts (per aquest confertenciact ex­t r a o r d i n a r i , que. s igons c o n f e s s i ó p r ò p i a , s ' e s f o r ç a en í e s l l l n r a r el sen­t i t de les evoluc ions natura'.E dols pobles 1 dels p a ï s o s , a l x l c i m a do­n a r u n sent i t e s p i r i t u a l i c i l M i r a l n a l l ò que encara n o és m é s que mo­v i m e n t e lementa l .

E l comte Keyserllnfe' p a r l a r à , doncs, sobre « L ' a c l i o n des masses dans l a soc lé té c o n t e m p o r a t c e · . ' D l -v e r s i t é s essentielles entre l 'Enrope et les Etats Unís» . 1, finalment, f o -bre «Ce que l a femme % g a g n i et p e r d u par cu l tu re , t r a v a l l . e t c » .

Opor tunamen t s ' anunc ia ran els d l e » que t i n d r a n l loc aquestes i m -poi tant lss i raes c o n f e r è n c i e s , que, ben segur, cons t i t u i r an u n dels è x i t s m é s remarcables de Conferent ia Club.

L a testa de la Mare de D é ü de Montserrat Patrona de Catalunya

P o n t i f í c i a I Reial Confrar ia de Nos­t r a Senyora de Montse r ra t de Sant Cugat del Val lès ,

Festa Pa t rona l . — Ordre deia ac­tes: Dies Ï 6 . 27. 28, 89 i 80 d ' a b r i l I 1 de m a i g : A les set del m a t i . se c e l e b r a r à la San ta Missa a l ' a l t a r de Nos t ra Senyora da Monlsor ra t . A les set el vespre, resat el Sant Rosar i , o» f a r a n els exercicis da la Novena 1 s ' a c a b a r à i a f u n c i ó a m b el cant del •Regina c o e l í i 1 . V i r o l a i » .

Dies 8 1 3 de m a i g . — A m é s de l» actes p r o p i » de cada d i a de la No­vena, h l h a u r à s e r m ó .

D i a 27. festa de la Verge de Mont ­serra t . — A tes deu. Of ic i Solemne per l 'SchoIa C a n t o r u m de l a P a r r ò ­q u i a . D e s p r é s h l h a u r à Besamans a l a Mare de D é u . can t de la «Sa lve M o n t s o r r a t l n a . 1 « V i r o l a i . .

D i a t . — A les set del m a t i . M i s ­sa de C o m u n i ó general , a m b p l f l t l ca p r e p a r a t ò r i a i escol l i t s motels , en l a qual , per p r i m e r a vegada, nens l nenes de la P a r r ò q u i a rebran J e s ú s Sagramenia t .

A les quatre de l a t a rda , d e s p r é s de resat el Sant Rosar i , t i n d r à l l oc l a r e n o v a c i ó de les promeses del Sant Baptisme. Acabat, es f a r à so­lemnement l ' ú l t i m d i a de la Novena a m b cants 1 s e r m ó . F i n i r à la festa a m b el « R e g i n a c o e l i . l « v i r o l a i , i a m b Besamans a la Verge, d u r a n t el q u a l seran repartits els recorda­to r i s als nens 1 nenes que per p r i ­m e r a vegada h a u r a n rebut J e s ú s Sa-gramenta t .

E ls sermons han esta tencomanats a l R v d . Dr . A n t o n i V e r g é s , c a t e d r è -tlr- del Semina r i de Barcelona .

les persones que des i tg in que s l -

L L E G I R

L A P R E M S A

LA VIRTUT DE L'ESTAIv, Joaqu im R u y r a d i u , a « m 1

q u a n l ' e s t a lv i no és ftil H . ZT*-s i n ó d 'assenyada p rev i s i ó 1 fit V*. amors , m e r e i x tota mena Mena els nostres costums a im *''líl,-tosa aus te r i ta t ben avinguda . n o r m e » cr i s t ianes . D ó n a corato l!« f a m í l i e s per a l b i r a r sense u-n*1* possibles t emper i s de la vida **

Per Mgleí I u«le t mquesU «Irtnt „ . ..

ha dnhu que ha «mtrlbait b r . ? ^ 1 M l pro.p.riUt d . ( S t l t a i n . S c r l a / V i ^ " ' ' * dre qat et ptrd«. entre nouaiw. , ' * M témer en eli nottrei temp. iVi-m..?* ^ h t u d» timlllo. o b r . „ . qui. J U £ c à n d i a » guanyi, no ei preocupa ' 'S**: do deitlnar-n» un» p v t a i«Iïiai,ÏÏÏ 01 »»;•, 1M future» oontl^nclei L vnb. W f " H i , verltibli u t a t d'Inconsclèntíi i ^ J r? '« B al raéi mlnlm lotrae de ta K U MT^TP'*, I Tolta d'una opulònela b i s b a u o í r ' r *• trema nrr.ilrl*. 4 n ,1- n..:..- • UL» .. trema peuarl». A S de n u i i a f « B u ! lamentJble lendt-ncla 1 afavorir l i la DlpntaeM da Barcelona ha erln.' Cataa d'H.ulTli . olertni w t ei V« •„ rcnis:u, , to de" " g " t ! ^ ' ^ ^

Ko ei propoia amb ella eap IOCT. „,,. pensar nua protecció. Tampoc no I n i J r * ella proYocar cap mina de «.moeiÀrri ,TO altrci Initltuclom i lmi lan: , 3 . . . 1 ^ deix tote» I ei poa» a llur eo«. l ,H«?i,* . U beuínc. funcl» .ocial que , ^

ATalada amb l'eieut de Sant j i « xeca com un «Mendard de eatal.ni,., * clamant-la d'una manera eioeci.l . . .

ik ' t a ^ " d,·qDtít Wfc* ú? , *

L ' O R G A N I T Z A C I Ó

R E P U B L I C A N A

A . Rov i r a 1 V i r g i l i r eprèn a Nau, el tema de l 'o rgani tzac i i reD„ b l lcana . que t a n t el preooups ï aquests d a r r e r » temps. Comenia un. c o n f e r è n c i a del g i r o n i Mlqusi feam»! ió a Barcelona 1 advoca per u iu oT g a n l t z a c i ó descentrali tzada. Es nt! c e s s a r i - d i u - q u a els grups locuist comarcals s ' i n c o r p o r i n als partiu de c a r à c t e r g e n e r a l ; p e r ò és nece-san i g u a l m e n t qua aquests partits n'/un-a u l n una d i r e c c i ó absorbent i oecin l i tzada.

Precisament parqu» sabem que a 'on ^ Uarcelona els problemei d'actuacM yittZ tenen soTint atpeclei eipeclalt, taa t i lidarli de deixar als grups de caiU toul· tat I comarca la solució d'aquem miV*. mes, mestre bo facis, naturalment, da ca. fonsitat amb lei normes generala | J'actfd amb ela prloclpl» polllícs. Aqueat» ieua. tralltcacló. no mlament reapon a un drr mncràllc, linó que, a m(). facilita CODildt. rahlemhcnt l'obra do conjunt. No (• hM que es Ica costi que són d'intfrti local i comarcal surtin ordris de Madrid o it Bir celona. El cab.llUlame, tant al is MIIK;K, sal com COUKUII. està radicalment anub. gut amb el (usolonamrat deia pirtln as llibirtat I de democràcia.

La dueentralluaclú dels orgaalucea » >tó&a dret a l l grups locals I comitcali ui ipartar-aa de le* normes d'ètica poMn. • l>er • oontredlr els principia bktici .!< i , leari. sl per apirtar-se de rorlcntacU jr.

neral. Perb es totes aquellea qlleatlogi on. cretes I llnltadca qua scl i plinteccn. b» da tesir un ample marge de nil-ortat I i tnitU-tiva. as de resoldre eDs miteixos lei gla. tlasi ntòplei i has de tenir una participa, cld sunclest en la resolució de tai ·|(U|Mt'<iu generals i «D U direcció dels pmiu,

E L P A L A U

D E L A G E N E R A L I T A T

M a n u e l B r u n e t anuncia , a t o Pu-b i í c l í a t , que u n deure de cprtehla l'o­b l i g a r à dimecres a pujar les es-ales de l Pa lau da l a Generalitat paí a sa ludar m o n s e n y o r Sant Jordi i fe­l i c i t a r e l senyor Maluquer . Faia i rop de set a n y » que n o h l pujava, cal les barbar i ta t s comeses pals homes de la d i c t adu ra c o n t r a l ' e d i a c í civil ufe impress ionant da Barcelona l'en fora­g i taven . E l fa l s a r i s t ò c r a t a InsiaHíl en u n p a l a u a u t è n t i c s e n t i r à la temp­t a c i ó de s ò l l a r - h o tot , i a cada onwi d e i x a r à u n r eco rd de les seves mans graponeres.

Perb entre aquests opinió 1 inpcmr 1» falla la mera teoria sobre lea cara--tfrt.a-qses da l'aristocràcia autentica W. f» ° món de dlitànda. La prova qne Ulma-ment dlctalorial ara capaç íe daixar-M o* locar us post gòtic o un saló con « " Sant Jordi la trobaríem en certa leu» Com a penjora de mal gust n'hi " P™ amb U pobra Minerva del paueig dt un-eia, amb aqnellei quatre columneí • ' ' " " ^ nies nl sentit de la proporció, imb tniuva quatre àguilea ilmbol det apínsimlemo mano», i amb aquells quatre citalli <P' lurtca d'un aafarel». L'Alantamcnt IUI " deixa endoiaar una monrtrnD·U.'^ i 1 " " * Europa ha demostrat que no tenia i«J ma d'om cultura luperiar. Cs coiuiiMn « canaaladcrs. bacallaners l eapirdwjt.-i " hauria eatat objecto d'una befa •"^ ' ' J

Afortusadamcst, no t i remet »• senzill de treure la Minerta dd S ^ * , J 1 Gràcia com de modlíicar d pont del «g™ del Blabe I algus» aaloni de I» Oencriüiu. Ei nteeiurl qua la Diputació doni » " de conftança a l'homa qne h i (1 «J ;»"" j i pctjadci dels bàrbars. Anuett bonie P»" ésser d senyor Pul» I Cidafalch. w ' Z mèriU com a restaurador ningú n» «» posat mal en dubta.

g u l n aplicades a l l u r intenció »lg^ n a de les misses a l g u n dia de i» • vena. poden avisar-ho opo f i tu°"nC

Per als dies 26, 27 i 88 d f r 1 ' o r g a n l U a t u n Romiatge a i» M u n t a n y a , sota les s egüen t s co-u»

c!onS: nit Accés . - H l poden concórrer e

q u i ho des i tg in . . . .BT. Via tge . - E l p r e u d'anada l «>

n a d a és de 10 pessetes. i t CeUa. - E n c a r a que la desi*

cel·la v a a c à r r e c dels r0"1'"5-., fer-se l a I n s c r i p c i ó a Sant e j F *

I n s c r i p c i ó . — A d r e ç a r - s e a i» rec to ra l o a «cal T a d e o » .

FESTA P A T R O N A L DE F O M ' " DE P I E T A T ^

E l p r ò x i m d iumenge , dlado a , M a r e de D é u de Montserrat , de Pieta t c e l e b r a r à la « ™ [9j a n y a l a m b missa de CorauiiH. v u i t . a l a capel la del P a W t p copaL ' • lírnO d e '

El Papa Benet X V , ^ ÜT™.S els d'ago.-! de 1021, cQneort' 8 t,rtui·,i!· socis do Foment de P - ^ " & « eia p l e n à r i a el d i n tle la » * ^ D é u de M o n í s c r r n t , s i , ' j e?-fessat i combreprat, v i ^ t e V ' • . n111 g l é s l a pnegant-hi Ia t ^ p - -entre els p r í n c e p s cxlst-ans. « . ^ c i ó de les heretgies . c0,nV!?'n,s pecadors I e x a l t a c i ó de f . ^ " po» re E s g l é s i a . Aoues la V l B W g ^ fer des del mi t rd l a de ' a ^ 1 a m i i j a n i t de l d i a de íesia- .

ELS 0 0 1 0 8 DE LA M O B * « T d{ L a col·lecció « E l s Nosrcs G ^ ' ,

Sabadell , ha ed i ta t uns ' Goigs de la Moreneta , « " ^ . . de l a seva festa pa t rona l n ^ j cau d ins del present m " · í g ^ r -é s l a de m o « s è n Jacint v " " ' m <3

Els encarregats de tc i i ip i" - llinïJ venerada ia P a t r o n a ('« ^ ^ u * -qua des i tg in fu l les '^ 'a1, . ' |8 (»'* poden t r a m e t r e l ' e n r l r r a c J j i ed i tora Joan Sa l len t . Jove l l«"u ' S a b a d e l l

L A V E U D E C A T A L U N Y A Eàg. 5. — Dilluns, 31 d'abril d< 1930

'AQUEST NUMERO D E «LA V E U D E CATALUNYA» HA

ESTAT PASSAT P E R L A CENSURA D E L GOVERN C I V I L .

El continent i el contingut Al seu discu« de ValèncU el Sr. Alcalà Zamora ea declari

partidari de la forma republicana de govern. A Madrid se celebra un acte d'afirmació monàrquica. Segueixen, doncs, a la dreta i a l'esquerra les afirmacions relatives al continent. Ningú no parla perd, del contingut. p '

I és aquest contingut el que interessa conèixer, i De què om­plen la seva república els que només s'anomenen republicans? iVe ompleu. k seva monarquia els que només s'anomenen monàrquics ?

A les terres d'Espanya, després del doble fracàs de la vella política, i de la dictadura, més vella encara, hi ha plantejats pro­blemes vius de tota mena, la solució dels quals és, més que urgent, inajomable. Ningú dels que parlen de república o monarquia no se'n preocupa.

Hi ha, per damunt de tot, el problema de l'estructura i de l'organització de l'Estat, que supera el de les formes de govern, com ha observat molt oportunament el Sr. Pere Sàinz Rodrígner.

Hi ha un problema religiós, un problema de relacions entre l'Església i l'Estat. A Espanya s'ha anomenat moltes vegades «unió» el que no era sinó «confusiói entre les dues potestats. Cal enfortir la independència del poder espiritual, enrobustir les va­lors morals.

Hi ha un problema militar, d'organització de l'exèrcit i adap­tació dels instituts armats als seus fins concrets.

Hi ha un problema econòmic, d'ordenació dels pressupostos segons les necessitats del pafs. Arreu del món els pressupostos són la xifra d'una política. A Espanya no ha estat gairebé mai sinó la llista civil de les classes mitjanes, segons la coneguda frase.

Hi ha un problema aranzelari, de protecció i foment de les indústries bàsiques i de les indústries possibles del pals, d'inter­canvi i reciprocitat.

Hi ha un problema monetari, una depreciació de la valuta iel pals. un desnivell en els canvis.

Hi ha un problema agrícola, d'organització i enfortiment ile la pagesia, i, en alguns indrets, un problema agrari, d'organitza­ció de la propietat i el treball del camp.

Hi ha tota una altra sèrie de problemes reals. En cap dels discursos pronunciats d'ençi de la caiguda de la

Dictadura, a base de república o monarquia, no hem vist pas que siguin proposades solucions per a cap d'aquests problemes. Es més, ni tan sols els hem vist esmentats. Com si, amb la simple procla­mació de la República, o amb la simple afirmació de la Monarquia, aquests problemes deixessin d'existir!

G a n d h i , Anglaterra i l ' í n d i a misteriosa

R E P O R T A T G E

I I venien d'Europa, hauria permès in-

Quatre o cinc coses D e l'agre de !a terra

Deu fer cosa d'un parell d'anys, ens esquèiem a trobar aquest sagar renc alt i valent que es diu Valerl Serra i Boldú, amb un feix de uros-pectes a la mà. Eren els prospectes d'una publicació nova que s'empre-nia. Ja no sabríem imaginar-nos en Valeri Serra sense remenar una pu­blicació o altra. El» prospectes eren de T'Arxiu de Tradicions Populors". Va semblar-nos una cosa molt sabo­rosa, peró vam témer, sense l lr ho, que el projecte o bé se n'anlrla en orris o bé l'aturaria a la primera grau.

I ens vam equivocar de mig a mig. Avui r .Arxlu de Tradicions Popu­

lars» forma una granada ampla i bella. Un, dos, tres, quatre fascicles són la col·lecció més reeixida e-i ei seu gènere. Estudis i literatura de l'especialitat; boixos autèntics, delí­cies d'imatgeria. Són una llamina­dura. Valeri Serra ha sabut associar a aquesta obra coHaboradors experts, dol millor que tenim. Al ple de les seves facultats. Valeri Serra 1 Boldó, creiem que ara es troba en camí de realitzar la seva obra definitiva.

V o t o per l 'Hospi ta l

de la S a n t a C r e u Fa uns dies la premsa puWWya

una nota qua signava el canonge Vi­laseca, en la qual deia: «com que el poble avorreix els noms llargs l en la parla familiar escurça tant «om pot. és evident que no farà ús, .'-rdl-nàrtament del nom oficial «Hospital de la Santa Creu l de Sant Pau», sino que anomenarà el nou Hospital 0 de Santa Creu 0 de Sant Pau. I solament en aquest sentit es pregunta: Quina denominació ha de prevaler en el llenguatge ordinari: la d'Hospital de la Santa Creu, 0 la de Sant Pau?

Nosaltres tampoc no hl tenim el me­nor dubta. Sense pensarnos-hi >í*ns. votem per «Hospital de la Santa Creu». E s un nom pastat pels »egles, és un nom creat per la ciutat, pel Poble que hl ha dut generacions de sofrents. Ens el sabem de cor. fa més <Je cinc cents anys que Barcelona el »a crear i com s cosa pròpia "na mantingut tothora. La més brillant tradició mèdica nostra hl és vlncula-óa. Varons sants l'han santificat F.n eU han traspassat genis de la terra, com Gaudí. Aquós hospital és l'Hos-Pllal de la Santa Creu.

Per amor a la ciutat, no hem de voler que mal se n'esvaetxi el nom.

P a s q u a F l o r i d a Al moment d'escriure aquestes rat-

Ues. no sabem com hauran pogut ce­lebrar-se arreu arreu, les Caramelles. A algunes bandes potser hauran Un-«u» una nit ben endreçada: a d a -ires bandes, potser hauran sofert dat-enaleres.

Una vegada que nosaltres hl vam Participar, la mullena que ens en "luguérem fou absoluta. „ „

Era a un poble del Vallès. En Ven-''«ra Gassol havia preparat la foua Iel» caramellalres. Hecordem que ou havia fet aprendre algunes Ça'";0 No en» vénen a la memòria els Mtol». tornés tenim present que « una a e-Hes hl havia un ver» qne deia:,

«Sortiu, ninetes, al balcó».

El vespre d'aquell dissabte de Glò­ria ja havia fet algun ruizlm prim. El sol t ' M post tapat de nilvol». E n havent sopat, el cel no es desennuvo-lava. Un aire tebi 1 humit i alguns senyals de les bèsties domèsUque» de­nunciaven pluja segura. Però el» cants eren apresos, els joves mudat», la panera guarnida:Qui nl què podia aguantar-hoT Ens vam llançar al car­rer. A la primeria, era un goig.

•Sortiu, ninetes, al balcó»,

cantaven, amb molta de bona fe 1 el pit arborat. I no mancava la iiiueta que sortís a la flneítra (allò del balcó no era ben bé el Just).

No va trigar a ploure. I plovia amb delit Però les Caramelles Ja eren aviades. a la cistella Ja hl havia al­guns ous i hi dringaven diners I, qui amb un tros de paraigua, qui amb una manta, els caramellalres van continuar a seguir el poble. I seguir el poble, volia dir tirar campa a tra­vés també, car una bona part era fet de cases escampades; en conjunt uns quants quilòmetres. Calgué tre­pitjar molt de fang. ficar els peus en aigua corrent, xopar-se pleret a ple­ret, enrogallar-se de mica en mica, flns al punt que aquell

«Sortiu, ninetes, al balcó»

més que no pas un cant era on es­garip, una veu que Ja no sortia. La remor de la pluja senyorejava pertot. Els casals eren tancats i barrots. La gent hl dormia, sense esperar tes ca­ramelles, desengayada pel temps que feia. Les «ninetes», bon colgades al Ult, Ja no treien el cap. Es que nl podien «cntlr que les cridessin; al so­roll de l'aigua deixatava el clam do les carameUes; i la cançó-»l d allo volguéssiu dir-ne cançó-fala l'efecte d'anar perles «ninetes» del casal de l'altra banda de camt.

Cap a la matinada, el temps vt ••-bargir-se. Però els carameller» esta­ven afònics. Moixos, malhumorats, fatigats 1 enfredorits, abandonaren el camp no sense deixar anar encara algun escadusser

«Sortiu, ninetes, al balcó».

que sortia d'allò més esgullarrat Finalment, se n'anaren a dormir. Només Ventura Gassol i Jo vam ro­

mandre a l'aguall de l'aurora, lln» a nunta de dia. Després, flns a la sor­tida del sol. V a m pujar a la torratxa 1 el Vallès se'ns va descloure com un lardi El contrast era colpidor I per ^ s moments van sentir la pietat de* caramellalre*. Havien ^tat un» bre.^ 1 la sort del temps no el» havia afa

^aleshores ençà, cada any en arri­bar la nit del dissabte de Glòria, ens h t m recordat de les caremellee ma laguanyades. Aquell fatal

•Sortiu, ninetes, al balcó»

no se'ns ha esborrat mai més del seny. I «ns sembla que en lemm por tota la vida.

U ü i s BERTRAN 1 PIJOAN

Gandhi no és sols el :• . . K . del muvlmem nacionalista Indu; Gandhi As el «sant» de llndla. Les seves predicaclons tenen un caràcter, pre­ferentment religió», que deierminen aquest moviment nacionalista, ben diferent dels altres moviments na­cionalistes d'Europa. Tant és alxl. que Gandhi no estaria conteu; de la independència de la seva terra, acon­seguida amb altres mitjans que no fossin els que ell ha cencat en l a vella religió del seu poble. Ha fet de la no-vlolèncla un dogma, que ba predicat amb paraula «l upóstol vestit de pelegrí. El 6 d'abril do 1 K I . escrivia aquestes paraules: «Sl l'ín­dia fes de la violència la seva fe. Jo no tindria més ganes de viure a l lndla. Deixaria d'ins4>irar-me cap noblesa. E l meu patriotisme és su­bordinat a la meva religió. Jo estic arrapat a l'Indlà, com un Infant als pits dc la mare. perquè santó que em dóna el nodriment espiritual que necessito. Quan em falU aquest no­driment, seré com un Infaot orfe... Aniré a les solitud» de l'Hlmalaya. per abrtgar-h! la meva ànima do sang.»

Aquestes panaules ens donen la tònica dels seus dlscureos. Tempera­ment exaltat, ha fanalltm l lndla amb la seva propaganda. Avui. ens cal íaber quines són aquestes Idees mares de les creences de Gandhi, pe saber què faria l'Indla. en el ca» d'un triomf, i sou el mestratge de Gandhi.

Recordem el que havíem escrit en el nostre pitimer article. Gsnahl, des­prés de rebre una educació orltànlco havia exercit a Londres I a Hombal la carrera d'advocat. A I.ondre» aprenia a estimar els llibres sagrota de l'Indla. ensems que llegia amb avidesa I entusiasmo les obres d» Tolstoy. La seva flna sensibilitat, tant com l'educació rebuda. II eren un Impediment per a accepior amb integritat la neligló del seu poble, amb tot el seu fanatisme. Quan l'any 1913 esdevenia el defensor del treballador Indu del Snd-Afrlca, es­devenia també enemic ds la clvillt-lacló d'occident, calent en la «Impli-citat de condcmnan-ia sn .>loc. por les seves faltes, A mesura que el seu odi a tot l'ocoldent anava en autr-ment, desapareixia aquell primer Instint de repulsió sl fanaUsme del seu poble. D'aqueata manera també s'Impossibilitava per a esdevenir *1 reformador de rinduisme. Les seves primeres critiques no tlngumvn cop eficàcia despré» de la fixació del seu •credo, públic. Havia criticat el fa­natisme, I predicava, després, ol cul­te a la vaca; havia defensot i·ls •pà­ries». I donava acatament, després, al .Varnasharma Dhnrma» (discipli­na de les castes).

I amb Mxò, l'odi àt maquinlsme, a tota la cultura de l'occident, a l'an dels vells pobles de l a vella Europa, s'arrapava cada dia més a la seva ànima, fins el punt que hom avu! dubta al en aquella pensa exaltada té mé* importància el somni d; lliberar el seu poble, o el somni de destruir Europa. Per això Gandhi ha combohit sempre els seus compalrl-els (jne volen la indeippndmncla de l'Indla per fer-ne un poble civilitzat a la manera occidental. El vcrllable enemic de l'Indla és aquesta clvlllt-sacló; •els anglesos. Individualment, no són dolents, són malalts de la seva civilització». Una índia lliure, però clviliuada, seria per a Gandhi féSMT del tigre sense el tigre. L'es­forç necessari és llançar la ctvilit-sactó d'occident.»

El «credo, públic de Gandhi. escrit per ell mateix en nn artlrlp. l'any I9ÏI, és format per aquestes quatro creonoes:

«Primer. — Crec en el» Vede», en els »üpanl»hards», en els Puranes; en tot el que està comprès nmb el nom d'escriptures ludus. L per tant. crec en els •Avatars» i en les renal-xence».

Segon. — Crec en la «Varn&sharraa Dharma», en el seu sentit védlc. no en l'acnial, baix 1 popular.

Tercer. — crec en la protecció de la vaca, en un sentit més ample que en el sentit popular.

Quan. — No desaprovo el culte als Mol».

Només amb un. examen lleuger, hom pot descobrir en aquest .cre­do» pAblIc i» lunta entre la Ideo­logia de Gandhi religiós 1 le» neces-slwts de Gandhi polític. E l místic per excel·lència, aquest estrany apòs­tol, presentat com un exemple ni-blim I típic del més pur idealisme, no ha pogut prescindir de la reali­tat F.ll mateix ha dit que pretenia ésser un idealista pràctic. Ixi Dent!. sitat d'unificar un poble, de soüda-ritzar-lo amb els mateixos Ideals ha fat necessari que Gandhi afegís al seu «credo» creences que havia rep'ovat, donant'.'. r.na extensió •i'"', com a fervorós creient do l'induls-me. no podia •ktaKtf·,

El primer dels seus articles de fe II ha servit per a incorporar al mo­viment nacionalista les diferents sec­tes do l'indulsme. Ell ha dit que no volia per a la seva rc'lgló cap exclusivisme. Tots els profetes del món mereixen la ^evn admiració. Tots els homes han d'adorar Déu sogons llur fe. D'aquesta manera Gandhi ha pogut viure amicalment amb totes les sectes religioses, soli­daritzant tothom, almenys circums­tancialment, davant d'Anglaterra. Rn el mateix article proclama la seva fe en els «avatars» i le» renaixen-ces. En el Ions, signifiquen el do» mots la mateixa cosa. Aquesta creen­ça és el punt dogmàtic de l induls-rae ortodox en la seva formo m-H moderna, el «v«l»navlsme». Creuen quo la divinitat té formo 1 qualllot; és esperit i matèria. Déu i cl món són la mateixa cosa. Aquest déu. ol Vlsuú. ha pres cn diferents temps formes particulars per a salvar els cretcnls de l lndulsmc. Això són !*s renalxenoes 0 reincarnaclons.

Pel segon article de fe. Gandhi ba donat acatament a la «Varnasharma Dharma». que és la doctrina de cas­tes. Diu que no l'admet «n el SÏU sentit baix i popular; però. «dmi-tent-la 1 practicant-la. Gondhl Impe­deix el progrés que en el» últims any» havien iniciat els indus més avonçats da )a seva tem. Sectes dissidents de Vindulsme ortodox na vlen protestat davant la divisió d« casta» 1 davant la Jerarquia brah-mànlca. Aquesta tendència mts com­prensiva, ülla dels reformadors que

L A V E U D E L A R A M B I A

D e teatre

dubtablcment una fusió més sòlida del poble dc l'Indla que l'actual. 9-Uo del prestigi de Gandhi. 1 alhora hauria permès encaminar aquest po­bla per assolir una cultura més ampla l més vasta, major contingut per a un futur continent nocional.

Gandhi, però, necessitava l'ajut po­pular, i Oandhl, a mó» a més. era nn ortodox de l'indulsme. que re­nunciava a ésser reformador del seu poble. Per això Gandhi admeUa la doctrina 1 ncollava els seus escrú­pols afegint que no l'adnletta on cap sentit ni •baix nl popular. L a doctrina de castes, però, DO pot nc-ceptar-se de cap manera. I oai tenir en compte que és una realitat Cal tenir en compte que és la ceUula primària 1 única d'organltcocló so­cial del pobla indu. l.indu està arrapat a la casta fomentadora da tot exclusivisme. Aquesta organitza­ció primària té només un remei: la civilització i Is cultura. Sense aquest remei, hom pot dubtar, 1 pol dubtar amb raó. de ia capacitat d'aquest poblo per altres organitzacions 8 > clals 1 polítiques. L'Indla està divi­dida pels creients i el» no creients de la doctrina de castes. Aquests úl­tims divideixen la societat «n cas­tes o colors, que. com hem dit, Gan­dhi ha limitat a quatre, despré» quo, amb el temps, s'havien creat una colla de castes o de colors mitjons. Per aquest sisKma, exclouen de l'or ganltzoció social el» «pàries», verta­ders esclaus de l'Indla. Estan pri­vats de drets I denre», tenen lo ca­tegoria d'snlmals. Cs cert qt»B el cor magnànim do Gandhi s'ha soli­daritzat amb lo tnagèdla dels pa­ries. £11 ba dit que voldria néixer una altra vegada per ní ixej pària l fsr se l'herel de ,'a seva illb«raetó. Pcri'i l'única mniiera de remeiar la trista condició dnl pària és l'oboll-ció del sistema de castes qne Gan­dhi defensa L'única mane.n d aca­bar amb la repulsió del sistema ds castes, fundat en el fons pal privi­legi de la naixença, Gandhi not pre­dicar l'amor al» pàries. Oandhl lot dir que les costes són vocacions dl-fernntes; Gondhl pot dir que la doc­trina està fundada en bé de l'obne-gocló, no en la naixença, però men­tre llndn cregui en la superiori­tat dc la seva casta, mentre l'Indu cregui amb l'eiclusivlsmn de la cas­ta, els pàries seran exclosos de l'or-gnnitzaclo social. I reviuran en el segle XX la trista condició do l'es­clavatge. Podrà converlir so un Shu-dro en un Brahmn, però no podrà mol UQ pària converllrso en un Shudra. Podrà predicar la caritat; no podrà, però, predicar le JusUcM. Les castes, a més, són un impedi­ment per a tou organització supe­rior. Tenen un consell elegit que té cura de toU els assumptes t els re­sol amb plena sobirania. Hi ha tan­tes sobiranies obsoiiius com castes. Últimament prohibeix el matrimoni de les vídues i estableix el matri­moni a la minoria d'odat. Solament tenint en compte la morbositat sen­sual d'aquest poble, hom pot arri­bar a comprendrà al flagell social de IPS dues institucions esmentades. Gandhi ha combatut la morboslUt d'aquest poble, però Gandhi l'ha oombatuda amb un extremisme ri­gorós, que ha fet Ineficaç la seva propaganda

En els dos últims ortlclcs, Gandhi accepta el culte o la vaca, i no des­aprova el culte als ídols. Aquest culte a la vaca és una de Ics notes més caracterlsUques do l'indulsme. RcsulU interessant de saber com ex­plica Gandhi aquesu doctrina Diu que és una afirmació de l'evolució humans, un símbol del món infra-humà. amb el qual l'home ta un pacte d'aliança. «Ea la germandat entre l'bome i la bèstia; porta l'ho­me per sobre els l imlu de l'espècle: realitza la Identitat de l'home amb tot el que viu.» «La vaca és un poe­ma de plcUt una companya de l'home. £3 culte de la vaca és una gràcia quo l'Indulsme dóna al món.» Romaind Rolland diu que al precep­te evangèlic «estimaràs el teu prò­xim» Gandhi afegeix ; «toU cosa que viu és el teu pròxim». Gandhi ha­via combatut el fanatisme 1 1* su­perstició del poble Indu; Gandhi la­menta «quest flagell de l'Indla, i accepta el culte a la vaca I no des­aprova el culte als Ídols.

Aquí acaba al seu «credo» públic escrit l'any 1021, però no acaben aquí les prcdloeclons de GondlU. Ara comencen Ics seves predlcacions que ocasionaren la violenta campa­nya de la no-cooperacló. durant els anys 1020 1 1921. El sou odi a l'oc­cident defensat amb paraula d'a­pòstol porU la ioventut indostàulca a combatre les obres de cultura. Ra-bindranath Tagore, un altre místic ardent de l'Indla misteriosa, ima • l ira força humana despirltunllsni». un altre amic da la llibertat I la grandesa del seu poble, no pot con-tormor-s'hl. Pretesu enèrgicament de la campanya. Admirant Oandhl, blas­ma el medievalisme. Tagore ha «stl-mai la cultura d'Occident i la cultu­ra d'Orient. Tagori vol la unió d» In llnmuniat; tagore no (lot ave­nir se que l'Indla. renunciant a c'.vllltsació i ia la oulture. visqui només les tradicions i la cultura primitiva; Tagore combat l.i no coo­peració, que és un isuteldl espiritual del seu poble. «Els estudiants — dln — aporten llur sacrifici; a quèT No a una educació més completa, sinó « la no-educacló.» Quan uns estudiants varen visitar-ïo, demanant el seu cahdillatge. Imposaven H» destrucció de los escoles. Tagore va refusar-s'h!. Aleshores els estudlents marxaven indignats l no creien que Tagore estimés la seva pàtria. Gandhi, pe­rò, seguia la seva campanya. L a se­guia amb tme fe ardent aquella fe a vèncer per amor, en una cam­panya d'odi La vou de l'apístol, tot l'entusiasma d'aquest pelegrí sembla agegantar-se quan combat Europa, IXuropa que ha vist banyada de sang, en els dies tràgics de la gtau guerra. La elvllitsacló moderna As •el gran vici. l'edat negra, l'edat de les tenebres». Desprcla la civllllza-cló «que no té cura de l'ànima», quo només es preocupa pel bé material». Vol l'Indla Ulnre. lliure del» angle­sos, però lliure d'aquesta civilitza­ció, una índia en plena època me­dieval, sense cap altre treball quo el treball de la mà de l'home, qne • l'oecident desprecia»; vol l'índia «anse cap dels progressos d'.ivni; vol

Després d'un petit repòs, de portes enfora només, ens trobem altra ve­gada eu plena activitat teatrot Pel que fa referèncU a la nostra escena, el panorama no és gens desencorot-Jador. Segarra, amb una decisió que admira, to el que obre el pas al No­vetats I al Talla; el vell Romea es re­joveneix omp una obra de l'empetití d'.El carrer», de L. Rioe. i f e Millàs-lUurell ha traduït; a l'Espanyol ens donen una comèdia qne tA el re»s;'. d'aquelles que en deien de gran o*-pectac.'c; ol Nou prossegueix la tem­porada d'> sarsueles escrites en ca­talà... E l contingent, sl a mig camí no hl h i baixes, és admirable.

A hores d'ara, els veredictes del pú-b!lc I la critica, tots dos inapella-ble». Ja han estat pronunciats. I aquest fet ens dóna • nosaltres. «1-mats sl marge de la crítica, una lli­bertat de moviment que aprofturem per assenyalar l'obi» que or.» ha cri­dat mes l'atenció.

Aquesta obra és «El carrer», de Rlce. I per què ens ha cridat l'aten­ció per damunt de totes les altres pietradcs? Consti que alxo no és pas degut a la seva o n d l c l ó nord-aineri-cana. Precisament ens estreny uns mica e' cor veure la nostra escena abocada en excés cap al teatre es-tranKer, Tampoc no ens • nluerna K caso de debò construïda a l'escenari del Romea, Construir una casa sig­nifica un esforç considerable I sd-mtrablc. però no presup^sa pas la qu<iliUt d'una comèdia. SI •fi car­rer, mereix, per la nostra banda una atenció esperat, és perquè considerem l'obra de Rlce un Impor­tant document humà.

Els crítics us posaren al corrent do l òssumpte de l'obra; us parlaran del ullat de les escenes; enfundiran en la psicologia dels personatges.. Tol això no ós incumbèncla nostra.

Nosoltrec volem dlr-vos, només, que on «EI carrer» havem trobat la de-moatracló plena qne nl la latitud, nl el peculiar caràcter de la clvlllt-iacló canvia gaire e! tarannà de la gent. de les persones que dormen, mengeu, trebellen... Potser, fet 1 fet. no ei canvia gent. s i Mlllà»-Raurell. el trndoctor d'iEl carrer», nsgués na­cionalitzat el» nom» dels personat­ges do l'obn—i nn és pas que ho considerem neoesaari—no M hauria, positivament cap diferencia entre aquell» vefiv» d'un barri de Nova York i els de qualsevol barri de Parcelona Les mateixes pnvegee. In sldlis, passions, els mateixos odis, los mateixes bondats ollí que aquí. Els trens qu* passeu, el soroll del» avlon». el crit de le» slrone», tot això, en efecte, marca una dlfersn-rlacló. Però és tan externa. As u n Insignificant, Déu meur, j | ho com paren, amb la Identitat d? la zafer-dera neulorquina 1 la xafardera de Borcelonal

ROGEH

L'engrandiment del port

l'Indla vestida amb túnica i sendà-liea de peleçrl, en una primitiva slmpllciuv on un retom als segles passats.

Quan Oandhl combat l'Occident no es descuida mal do combatre els magistrats britànics, els metges 1 els mestre». Diu que els mestres ne­gligeixen el oor, es dirigeixen a la InteHigènoIa, obliden el caràcter, despreclen e! treball manol 1 intro­dueixen « l'Indla tou els vici» d'E i-ropa. magistratura és una pro­fessió Immoral, «una explotació lu­crativa de!» mols InRtlnts». I el» metges són els que fomenten les ma­lalties, donant els mitjans pel goig. amb menys perills. La causa de to­tes les malures són els vicis. Ho escrit un llibret, .Guia de la salut», on dia quo les malalties són el re­sultat «no solament dels nostres ac­tes, sinó dels nostres pensamcnU». Ha pretès treure del roóu el fla­gell de la malura, mitjançant uns precepes morals, que anomena me­dicina preventiva. Cal combatre so­bretot el maquinlsme, «aquest cor ds la civilització moderna, edat de ferro, cor de ferro. ídol monstruós». Romain Rolland diu que •« l'Indla lliure, però hereva del maquinlsme anglès, Gandhi prefereix el vassa­llatge de l'Indla al mercot anglès». Gandhi ha escrit: «Es millor com­prar el» teixits a Manchester que InstaUar a l'Indla les fàbriques de Manchester. Un Rockfeller Indoslà-nlc no valdria pa» mé» que un altre. E l maquinlsme és un gran pecat que degrada els pobles. I el diner és un veri, com el vld sexual.»

Aquest As el fi de la propaganda de l'apòstol, aquesta és ta predlca­cló de Gandhi, amb tot un poble, que el segueix i l'adora com es se­gueix I s'adora nn sant jCom acon­seguir la victòria? jCom aconseguir la llibertat de l'Indla l la destrucció de ta civilització d'OccIdentT Oandhl respondria amb la màgica paraula: • AIcicusAl» E l moviment de l'Indla to caracteritzat per la no violència, no cooperació, desobediència civil, mots que donen Idea de la passi-v lut ; però dintre aquesu posslvlUt s'amaga la recòndita violència dc 1' atiinsà», l'energia do l'amor, de la fa 1 el'sacrifici. «Un sol home — diu Gandhi — pol desafiar un Im­peri i causar la seva desfeta. Í \ quin preu? La seva sofrenca, la gran Uell L'ensenya de la Humani­tat la condició Indispensable de l'home. La vida Ix de la mort»

Gandhi. amb aquest precepte, ba llançat el seu poble a la revolució. Les aigües d'una riuada no poden aturarà». iPodrà Gandhi aturar el seu poble?

Als diari» be lUgit aquestes notí­cies:

Els reroluclonaris hon Incendiat alguns tramvies i altres vehicles, 1 han fet ús de les armes de foC.» «Els nacionalistes Indi» han proclamat ja revolució. La multitud ha començat a construir barricades als carrers, par tal de fer front a la policia mun­tada.» «El moviment de rebel·lió civil ha perdut el seu caràcter espectant per part dels nacionalistes, que ara semblen decidits a no escoltar els consells ds Oandhl i apel·lar a ta força per la victòria del seu Ideari.' «Per Calcuta circulen profusament nombrosos fulls de propaganda na­cionalista que ningú no sap on stra-prlmelxen. En aquests fulls es dóna compte diari del curs dols esdeveni­ments 1 s'excita els bon» patriotes a «llençar a la mar tots els an­glesos.»

M . TEIXIDOR COMES

Algunes de los grans c m p a n y l e s dc navegació que es dediquen a cre­uers as turisme ban incitis U nosua cimot en els seu» itinerari», però els grans vaixells que fan el» creuers no poden entrar al port perquè el calat d'aquest no é s prou profunl Sóu innegables les molèsties i adhnc els perill» d'un desembarc dels pa? sotgers fora del port. I per alxo no to d'estranyar que s'hagla exposat a l'alraldo queixes en aquest sentit I qua es demani com a mal menor que un remolcador, quan el cas es tomi a repetir, sigui destina» pw efectuar l'operació de desembarc dels turisies.

La ciutat de Barcelona reuneix prou atracUus perquè signi inclo­sa com escala obligada .Ms cre<iei-s turístic» per la Medlterrftniv I aques­tes visites, sl bé de» del pont de mir,i utilitari són de resultat» escas­sos, eu canvi donen un gran pres­tigi, constitueixen un greu element de propaganda 1 poden provocar un altre corrent turístic més profitós, perquè Ja se sap que de la bona im­pressió rebuda en una visita ràpids pot derivar-se'n uns nova esuda més detinguda.

Constitueix, doncs, un problema important aquest de solventar les di­ficultats que ara existeixen per • permetre el dosembarc còmode l se­gur dels turistes que portin ois grans transatlàntics. I això planteja, naiu-ralment ta aecessiut d'engranlir el nostra port. Pel que es refereix al tràfec comercial, les actual» instal-lactons donen, normalment l'abast. Parlem del» llocs d'atracament I no ds tot el material que necassiu un port modern per a fer econòmiques i ràpides les operacions. En aquest punt hl ba encara molt o 'ai al nostre port l resulta do molu urgèn­cia, la realització de les obres de coberts, grues i vies fèrries que hl ha projectades als moll» de Barca-lona i 8anl Ben ran, cl cost le les quals va inolòs en el pressupost de la JunU d'Urbanització 1 Je Ca­sernes.

L'engrandiment del port permetria habilitar un moll de prou profundi­tat perquè poguessin atracar-hi els vaixella més grans Cal dir quo aquesta extensió del port que propo­sem no és pas nova, sinó que està prevista de fa temps. Quan fou apro­vat el pla dol Port Franc es dema­nà a la Junta del Port sl estaria disposada a construir l'escullera de Ponent, que servis per a salvaituar-dar l'entrada dol Port Franc. El pro­jecte fou aprovat I tramès l'any 1927 al Ministeri de Foment. E l cost d'a­questa obra es ealcnlava en uns set milions de pessetes.

Com és sabut, el comte de Gua­dalhorce, en el seu pla d'obres pú­bliques, va incloure-hi també ela ports, per als quals foren cansi^nats 600 milions da pessetes dins el pres­supost extraordinari. Això féu que les Juntes del» pons quedessin en­cara més supeditades ol Mlnieteri de Foment, del qual no sols rebrien l'autorització per a los obres qne ca­lia far, sinó també els diners neces­saris. Però aquest pla ha anat per terra; ara le» Juntes hauran de pen­sar H proporcionar-se el» mitjans ne­cessaris por compte propi. Sortosa-mel. la Junta del port de Barce­lona té poc deute en circulació, de manera que els seus Ingressos or­dinaris li pormotrlon atendre el ser­vei d'un nou emprèstit.

Però, jcom enfocar el problema de l'engrandiment del port? Ha de con­tinuar ta Junta supeditada al con­trol absolut de l'Estat? EI» tècnics del Ministeri de Foment mal no han tingut una visió apropiada del que ba d ésser un port modern. Si el calat dels nostres molls més recents és esquifit és perquè foren limi­tats els projectes presentats a Ma­drid per ta Junta del port. A més d'aquest dret Injust de canviar 0 mo­dificar el» projectes, la Intervenció de l'Estat té el gros defecte dc la lentitud de la tramitació dels expe­dients.

De sistemes d'administració Ce ports n'hi ha per a tots el» gustos. N'hi ha que depenen directament de l'Estat »e'n troben de confiats a con­sorcis semblants al del nostre port altre» que són propietat d'empreses privades, altre» que »ón regits per una corporació, com «1 de Marsella, que depèn de la Cambra de Comerç,

l t a m b é n ' h l ra dc r n u n , c i E * l s r f · . m " t u r a l m e n t que àeThuc ol» p o r t s d e m -p r e s é » pr ivades t enen e l c o n t r o l p u -bUc/sIfenii de l 'Estat , del M u n i c i p i o d ' u n o rgan i sme I n t e r m e d i , c o m . * D i p u t a c i ó . P e r ó el q u * » o b r , é t ° t · é s ev i ta r que sota l ' a p a r t è n c i a d u n a au tonomia , com succee ix a m b )a Junta del nostre p o r t . l ' o r g a n i s m e es­t i g u i de fet l l i g a t de mana i peuK A F r a n ç a — J a é s sabut que b o n a p a r t de r a d m i n l s t r a c l ó e s p a n y o l a é* co­p i ada de la c e n i r a l i u a d o r a F r * 1 * » — t a m b é hl h av i a o r g a n i s m e s d i u a u t * . noms que a d m i n i s t r a v e n por t s , p e r o que. en r e a l i t a t no t a n l e n c a p fa ­cu l t a t I m p o r t a n t . P e r ò d u r a n t l a guer ra fo ren posats ton en e v i r t è n . ela els defectes de l a i n t e r v e n c i ó estatal en m a t è r i a de por ts , que u n cop f in ida la l l u i t a fou v o t a d a p e l P o r l a m e n t u n a l l e i conced in t l ' a u t o ­n o m i a , més 0 m e n y s a m p l a , p e r ò ve­r i t ab le , als grans por ta f rancesos . D'aquest r i g f m es benef ic ien sobre­tot Marse l la , Dordeus i I T I a v r e . 1 e le progresso» que s ' h an aconsegui t s ó n el millor t c s t l m n n l de l a bonda t d e l s is tema I e l fet de d o n a r l ' E s U t l ' a u t o n o m i a a a q u e s u p o r t s n o h a pas m o t i v a t que el G o v e r n f r a n c è s d e i x é s de prestar- los e l seu a j u t e c o n ò m i c , s i n ó to t a l c o n t r a r i . A r a ma te ix , el p r o g r a m a d a m p l i a c i ó d e l port de Marse l la , a r e a l i t z a r en c i n c anys , eompnr ta u n a despesa d e t r e s cents c inquanta m i l i o n s de f r a n c s , dels quals l 'Estat en p a g a r à l a m e i t a t

Mentre no s ign i c anv i a t e l r è g i m do ports, és m o l t d i f í c i l pensar que el da Barcelona m a r x i para l · le l a l s progressos del tràfec. El» nostres ho ­mes d'Ideals marítims de ia s egona meitat dol segle passat l l u i t a r e n t e t a la vida per aeonoearulr que fos Ins­tal·lat un dic per a earenatares i re­paracions. I quan, f i n a l m e n t , t o u muntat el dic flotant Ja r esu l ta quKil i Ja predominava el s i s t e m a dels dics secs. E» aquest un cas que es repeteix oonstanlmnt en les l a s -taHaclons del nostre p o r t .

Per o fer possible la m o d e r n i t z a ­ció dei port en tots els sens aspec­tes cal, doncs, que desaparegui al centralisme del MinisUrl de F o m e n t . En aquest punt, com en tou els que es refereixen a les qüestions m a r í ­times, fa anys que hi h a u n a i n è r ­cia desesperant.

La dutat .lo Barcelona, que cada dia acusa una comprensió major de la seva missió de capdavantera do l a grandesa moral I material del nos­tre poble, é*. sens dubte, ta més Indicada per a reivindicar psr * ella la direcció del seu port Estem con­vençuts que »I es traspassessin a l'A-luntament les facultats que nvnl té l'Estat, la Junta del Port, tot sub­sistint com ara en qualitat d adml-nlstrodora. veuria com els obsuctes es transformarien en estimula Reivin­dicar per a l'AJuntomant ta Juris­dicció plena sobre el pon és u n a cosa na'.uralfsslraa. Fóra preslble d'aquesta manera ^nrmansr les ne­cessitat» comerctals amb les urba-iifstíques. i d'aquesta conjunció d in­teressos en sorgiria segurament una major atenció dels ciutadans pela nostres problemes marítims.

Molt sovint sentim esmentar, amb orgull, que ta nostra c'utot é s la primera de la MedUermim. £• fet és cert on molts catres de K. vida ciutadana, però cn pot-ucta innrltl-ma ens avantatgen Marsella I Gèno­va. No hem d'insistir ara «onre les carncterlstlques dels tre» primers ports de le Mediterrània. S i Marse-lla I Gènova tenen mijors possibili­tats de càrrega, tant pel trànsit com per llilnterland. Barcelona té an gran esdevenidor quant a moviment de vaixells. I a prova és que en aquest punt Barcelona, l'any 1019, aconse-gut quast Igualar la xifra de Gèno­va. Això explica perquè les carac­terístiques predominants del nostre pori «ón d'Importaria Interior I ex­terior I de gran diversitat de mer­caderies.

Aquest aucrment constant en ol nombre de vaixells entrats I vrttts planteja el problema de l'engrantit-ment del» molls per tal que cap vai­xell no hagi do fer tom per • car­regar o descarregar. I la no cal dir que. en enfocar-se l'extensió del port cal fer-bo tenint en compte qne per raons de prestigi I per atraure el tu­risme, el» vaixell* més grans nan de tenir cabuda dln» les seves a i g ü e s .

JlCMZ CARRERA

DIVERSES Festí vlta-, de Pasqua Florida,

avui la Pasqua d» l'Exposició do Barcelona de 1950. Evoquem, donas, la Pasqua Florida de l'Bx-poslcló de Barcelona do 1M8. el pri­mer acte de la qual. la solemne benedicció de les obres, tingué lloc el diumenge de Pasqua de l'nnf memorable de la primera Exposició Universal.

La festivitat de Pasqua de Resur­recció s'esqueia aquell any el dia primer del me» d'abril I es va ce'e-brer B la Catedral i a Ics altres es­glésies amb tota solemnitat.

L'acte de ta benedicció do l'Expo­sició Universal tingué lloc al Palau de la Indústria del Parc amb l'as-slslèncla del senyor Bisbe, do totes les autoritats de Barcelona i de nom­brós» I molt selecta concurrència.

Al centre del Palau dc la Indús­tria s'havia Installat una capella amb una encertada combinació de domassos. En la capella es va posat la bella Imatge do Santa Eulàlia, d'argent daurat, obra del segle XVIII

Després de la cerimònia de la be­nedicció de les obres, parloren el senyor Bisbe, el comlasarl regí i l'al­calde de Barcelona.

L'acte començà i va acabar amb aplandlmenU I visques I músiques i un repic general de campanes.

Els teatre» de Barcelona, aquell any do 1S8S, Inauguraren la tempo­rada dc Pasqua, un» el dissabte i altre» el diumenge.

En els cartell» del Teatre Princi­pal, figuraven le» obre». «Guerra en tlampo do pax», «El rapto de las Sa-blnss. «Las preclo»as ridtculas» 1 l'estrena de «Lo» irasnochodores».

Al Teatre del Liceu es va cantar • L a Gloconda».

Al Teatre Català Romea es repre­sentaren -Mar l Cel», de Guimerà, i • Mala nit,,.!». «Claris» i «La pubilla del Vallès..

Al Tlvoli es va estrenar la sar­suela «Cuba Ubre., del mestra Ca­ballero.

En el cartell del Teatre Novetats figuraven les comèdies «A qui busca lo dels altres...» I «MlmU 1 el bell d'espectacle «Lohókelt».

1 a l'escenari del «Tealro de Ca-

talufla» es presentaren els «Fanto-ches o tfteres.. de M. Tomàa Holden. que agradaren molt i foren molt aplaudiu. .•.

Com a notes curioses d'aquell temps, reproduïm unes noticies que publicava el «Brusl, en les seves edicions de dissabte de Glòrta i diu­menge do Pasqua:

«Estàn tocando a su ténnino ta» obro» de restauraoión y ornato del Clrco Ecuestre de la plaza de C a u -lufla. Las paredes exterlores Se es­tàn plntando de nuevo, dehiéndosa levanur a mtyor altura y adornar­ia de un modo convenlente la pared de los cuadras que da al Poseo de Gràcia. En ta pista, sn los palcos y en las demàs dependències del inte­rior del local, se Introduclràn va-rlas reforma» y mejoras.»

IVspnS do donar diverses noti­cies relacionades amb les obreg i ins laHacló de l'Exposició insereix aquesta:

«Ayer tardo se empezó a sublr la corona de hlerro dol monumento a CoMn. Pocn entès del anochecer se hallaba a la mitad de la altura de la columna.»

Dóna compte també el rBrusi» d'ha ver marxat a Peris dos comissionats per tal de portar a Barcelona el •Globo coutivo» qne havia de fun­cionar durant l'ExpcsIcló Universal l de ta Inauguració del servei de •vapores-golon.Irlr.as. per dins del Port.

X, finalment, publico aquest soll: • Hace pocos dlas llamò nuestra

atendon el decorado charro, con an-chas fajas de los colores naclonales, de un estanco de esta capital. Nos imoginamos que era debldo al tn'il gusto del dueflo de ta tlenda. pero al ver que ta tol decoraclón Iba apa-reclendn suceslvamento en los de­màs estances y expr-ndedurias do ta-bamç. supuslmos. y osl ba rasultado cierto. que se debta a una orden ge­neral de la Compallio Arrendatarla. Sl la compaúia no luvlera màs ecler-to en la fabricoclón de los elgarros que en el decorodo de taa expendu-rtas, avlodo» quedarien los fumado­res.*

Rsalment, els periòdica de Pasqua Florida de \t» (ta tan sols quaranta dos anys) publicaven unes notícies ben 'rurlose*. vistes des dels nostre» lles.

P à g . 6. — D i l l u n s , Í J d ' a b r i l d e 1930

L A D I À D F u t b o l

ESPANYOL. R. VICTORIA Hi hnvi» interès a prosnnclar

aquest partit correspcnent als ^ütens de final del campionat d'Espanya. 1 el públic que acudi a can Ràbia era nombrós.

Ja gairebé des del començament fes veié que la superioritat dels espa­nyolistes sobre els seus contraris era bt-n manifesta en qualitat i quantitat de joc 1 que la vlcubria final es de­cantaria, com així esdevingué, H fa­vor dels propietaris.

L'equip espanyolista tingué diu­menge una tarda inspirada, sense, però, excel·lir massa, i sabé treure'n profit 1 adjudlcar-se una victòria me­rescuda. Tena 11. qui marcà un gol d'una forma brillant, fou potser el millor element del conjunt de l'e­quip, ben secundat en la davantera per Padrón. Gallart 1 Bosch; Vantolrè també féu un bon partit, però no tan afortunat com en altres ocasions. Tena 1. en la ratlla mitja bregà amb entusiasme, ben secundat a -estones per Solé; Trabol el més fluix. Oe la defensa. Saprissa millor que De Mur. Zamora estigué gairebé tota la tarda amb els braços plegats, i cuan fou precisa la seva intervenció ho efectuà amb eflcacia.

L'equip campió de Les Palmes és un bon conjunt 1 actua amb rapide­sa, sobretot el seu extrem dreta, pe­rò la davantera peca de lenta i «esul-ta Inofensiva en arribar davant de porta. Timlml, el més ràpid de tots, realitza unes internades perilloses 1 íou ben secundat per ívdu·irdo. Lo ratlla mitja compli, sobresortint la tasca realitzada pel rol? centre La defensa de Frias 1 Artura. ' n -certada, millor el primer que el se­gon, i Correa-resulta un bon por-cret.

Es un equip que actua amb eran fe 1 entusiasme, i nombrosos jugades seves foren aplaudides Justament per la forma bolla 1 precisa amb què foren traçades; llàstima quo a l'hora de coronar les jugades que es desen­rotllen davant de porta, la seva da­vantera no en sàpiga treure el fruit meroscut, per la seva poca decisió a rematar-les.

Foren rebuts amb una xardorcsa ovació en aparèixer al tamp. on «ortlr a la segona part per a repren­dre el partit. .* .

Dominaren majorment els espa­nyolistes. Els visitants, qui *ambé dominaren en qualques ocasions, no defalliren ni un moment 1 actuaren amb gran entusiasmo l coratge. 1 arribaren davant els dominis de Za­mora, sense aconseguir -narcar sinó en una ocasió, i per cert do manera estupenda.

El partit es desenrotllà a gran tron 1 transcorregué en mig do la major correcció l noblesa.

Padrón inaugura el marcador es­panyolista, als sis minuts de la pri­mera part. on entrar a rematar amb el cap un centre de Vantolrà en t i ­rar una «còrner».

Als quaranta dos minuts. Gallart recull una passada precisa de Pa­drón i encoloma per segona vetrada Ja pilota a la xarxa del Victòria d'un xut a l'angle.

Tena I I . d'un centre de Vantolrà. amb ol cap. aconsegueix el toroer gol als quatre minuts de la segona part.

Deu minuts després. Timimi fa una magnifica centrada que és recollida amb el cap per Eduardo. i maroa l'ú­nic gol per al Victòria.

Tena 11 agafa la piloto. 1 gairebé do mig camp passa tots els contraris fins arribar davant de porta; Correa surt de la portaria per a evitar el xut del davanter centro espanyolista sense aconseguir-ho. 1 aleshores To­na I I xuta fluix a un angle i fa rut­llar ol marcador als vlnt-l-dos mi­nuts per quarta vegada. Ha estat un gol superb; ol millor de tota la tarda.

Vuit minuts després. Oallard clou el marcador amb ol cinquè gol local, en rematar un centre de Vantolrà.

El senyor Escortin féu un bon ar­bitratge 1 sense dificultats.

Vull «còrners» es tiraren contru els canaris i dues contra els espanyolis­tes durant tot el partit.

E's equips s'arrengleraren do la eegüent falsó:

Espanyol: Zamora. Saprissa, De Mur, Trabal. Solé, Tena I , Vantolrà. Gallart, Tena I I . Padrón I Bosch.

R. Victòria: Correa. Frías. Arturo. Castellanos. Díaz, Martín, Timlml, Adolfo, Eduerdo, Forrungo 1 Cabrera.

Abans d'aquest partit, la U. E. Fi­gueres i lo U. E. Fortplenc, en juga­ren un altre per a dlsputar-so qui d'ambdós fora el representont de Ja nostra regió en el campionat d'Espa­nya amateur. Transcorregueren els noranta minuts jugats amb fe i en­tusiasme i>er part d'ambdós co/.ten-dents, i acabà el partit amb un em­pat a dos gols.

FRANCESC PI

BETIS • F. C. BARCELONA Art)itra el madrileny Malcún, 1

a les seves ordres formen així els equips:

Barcelona: Uriach: Walter, Mas; Guzmàn, Castillo; Piera, Golburu, Samltier. Arocha i Parera.

R. Bells: Jesils; Tonorio, Jesuslo; Regueiro, Currlnche, Ptral; Sn'c, Altuna, Suàrez, Enrlquo 1 Manolln.

El sorteig és favorabla al Barce­lona 1 comença el joc amb un fitac

N o e n d u b t e u !

Les enutjoses pannes orie • nades per deficiència <le les bnjties. s'eviten indefecti­blement adoptant Is

B U G 1 A

Equip Bosch. S. A. Taller* d è c l r i o

Bareeloa* M·H·re·, l · l

dels sevillans que no ofereix cap pe­r i l l : a malgrat de tot. els blar.c-verds segueixen pressi.'nant, però els davanters del Betis, molí ràpids 1 bons combinadors, no encerten ol ol moment decisiu a rematar los ju­gades, 1 liur domini no dónn el resultat desitjat.

Per fi, i contra-iament a «otes IÍS suposicions d'abans de començar el partit, és el Bet.s ol que marca ol primer gol els catorze minuts de joc. Es l'autor del gol Manolm. quo rep una excel·lent passada d'Eisrl-quo. 1 després d'un magnífle .avanç d'aquest, xuta. Uriach 'ntenta blo­car sonso aconseguir-ho. 1 el propi Manolln remata la jugada 1 intro­dueix la pilota a la xarxa barce­lonista.

El Barcelona reacciona j atacn al mateix temps; anivea el joc J contraresto la rapidesa i entusiasme dels sevillans.

No obstant, les Unies defensives dels andalusos juguen amb gran encert, l sl bé els davanters barce­lonistes arriben amb relativa faci­litat als dominis de Jesns nlll mo­ren tots els seus iníonls per la fer­mesa dels defenso» bèttcs. ben se­cundats pols mitjos que es reple­guen a la defensiva en els moments difícil» per al seu equip 1 també per Jesús, que es mostra segur en al­guna de les seves Intervencions.

Per ft, als piaranta minuts de joc. Arocha recull un centro de Pie­ra I marea el gol de l'empat que l'Arbitre considera vàlid I ordena centrar la pilota. Però no ho crsu així ol públic que jutja quo l'autor del gol estava en clar «ofslde.

&guolx el joc cobejós I el públic anima amb grans crits els seus fa­vorits. Alxf l'amblont. en una es­capada de Suarez, aquest és objecto d'una falto dintre l'àrea que im-popdeix rematar )a jugada. 1 l'àrbilre sens dubte per la seva situació oh el romp. no pot apreciar la falla I no l'assenyala i el públic protesta Iradament, en veure la passivitat de Melcón. 1 oixl s'arriba al flnai del primer temps rn mig d'unu cridò­ria formidable I d'un ambient dc gran hostilitat contra el col·legiat madrileny.

En sortir ol? equips del camp. «ón acomiadats amb ovacions, més ex­tensives al? catalans, per als q-ials no va res de les censures que son d'exclusiva propietat per a l'àrLi-tre.

Melcón. una vegada a la caseta. 1 fonamenlont-sc en l'actitud del pú­blic, decideix la suspensió i!el rar-tlt.

• * Aquesta suspensió del partit

causà entre el públic cl mal efecte que és de suposar, i fou unànime­ment atribuït a pànic de i'àrbitre, ja que el partit durant el primer temps, únic jugat, s'ttavia desen­rotllat amb toia normalitat l no hi havia motiu per a suspendre'l, nl Melcón havia de témer absoluta­ment res.

L'opinió espera que la dissortada actuació de Melcón on el partit d'ovui, que ha culminat en l'ac'e que ha motivat la suspensió, serA sancionada pels poders futbolístics espanyols, per o evitar la repetició de fets ton escandalosos.

Parlant del mig partit cal corfes-sar que el Betis ha Jugat molt més del que esperaven els més fanà­tics partidaris, si bé cal reconèixer que ha afavorit rexhibielò dels se­villans cl poc interès que han sem­blat posar en e! partit «Is jugadors catalans, convençuts sens dubte que, encara que el resultat d'avui no fos una gran victòria por als sesu co­lors, en el partit de Barcelona quo s'ho de jujrar diumenge vinen*, és segura l'eliminació del sou odver-sarl.

R. MADRID • ARENES Madrid, 21. — Ahir se celebrà al

camp de Chamartln. el partit cor­responent al campionat d'Lspouya entre el Reial Madrid i J'Arene? le Bilbao.

Va guanyar l'equip local. i»er dos gols marcats per Lazcano, menlro els de l'Arenes no aconsegu'ren fer funcionar el marcador.

El partit fou pròdig cn incidents, 1 jugat a darrera hora amb g/an violència i en mig de gran cridòria, a conseqüència del poc feliç arbitrat­ge del català Llovera l'actuació del qual no deixà satisfets ni vencedors ni vençuts.

Lana, do l'Areneo, lesionat Madrid, 21. — Durant el partit de

campionat entre el Reial Madrid 1 l'Arenes, en una topada ot.tre au-blo i Lafia, aquest va caure en irnla posició, I el jugador madrileny lí va coure al damunt. El bilbaí resul­tà amb la fractura de la ròtula.

ürresti, en veure el neu company amb la coma deformada, sofrí 'al Impressió, quo fou víctima dv.n atac de nervis, i hagué d'ésser as­sistit a la caseta.

Després d'aquests Incidents s'han refermat les violències davant la passivitat absoluta absoluta de Llo­vera, que no assenyalava res. 1 Jo-nant amb lo seva actitud nou corat­ge a les violències. I ol públic l'ha esbroncat, especialment on no asse­nyalar un «penany» i>er càrrega de Llantada a Rubio per darrera, i per une«; mans do Rejón dintre l'àrea, per aturar un xut que anava a gol. qiuan el porter era a terra comple'a-ment batut.

En acabar el partit la guird'a ci­vil entrà dintre el camp por a pro­tegir Llovera de les Ires del públic, però no n'hi hagué pron amb la pre­sència de la força pública per a cal­mar els ànims 1 després d'una veri­table pluja de coixins, com que l'ac­titud del públic continuava amena­çadora, la guàrdia civil es velí obli­gada a donar una càrrega. Resul. taren algun» confusos i s'efectuaren alguneg detencions.

SANT ANDREU - ILURC A Sant Andreu diumenge a la tar­

da es Jugà aquest partit corresponent al Torneig de Classificació.

Els propietari» dol terreny feren una bona primera part i on la se­gona es veieren dominats extensa­ment pels seus contraris.

El partit íou jugat a gran tren i

F U T B O L

D i a 2 0 d ' a b r i l d e 1 9 3 0

C A M P I O N A T D ' E S P A N Y A

( V U I T E N S D E F I N A L )

R E S U L T A T D E L S P A R T I T S

E s p a n y o l - R . V i c t ò r i a

R . B e t i s - B a i c d o n a ( n o a c a b a t ) .

A t l è t i c , B i l b a o - R . S o c i e t a t . , .

R . M a d r i d - A r e n e s . . . . .

5 a 1

1 a 1

4 a 1

2 a o

' R . U n i ó , d ' i r ú n - C a s t e l l ó

D e p o r t i n A l a v é s - O s a s u n a

V a l è n c i a - S e v i l l a . . .

R . M ú r c i a - R . O v i e d o .

o a . i

3 a 1

3 a 1

2 a 1

T o r n e i g d e c l a s s i f i c a c i ó

B a d a l o n a - j ú n i t e r .

S a b a d e l l - S a n s . .

5 a 1 o a 1

P a l a f r u g e l l - T e r r a s s a .

S a n t A n d r e u - l l u r o .

M a n i n e n c - A l . O b r e r s

. . . • 4 a o

1 a 4

2 3 1

en qualques ocasions aparegué el joc indesitjable que I'àrbitre senyor Vi­llena va saber tallar do rel molt en-certadamenl. El primer gol fou obra d'Escasons. que rematà do cap un centro de Coll. als cinc minuts de joc. Pocs mo-monls després el Sant Andreu acon­seguí d'empat mitjançant Comas, re-motant una passada de Sànchez.

Als olnc minuts1 de començada la segona part. Mestres aconseguí el sogon gol por a l'IIuro; i Galtés, ais quinze minuts, el tercer; marcà el quart 1 últim 6orra, en un formi­dable xut als 25 minuts.

Aixi. doncs, el partit ocobà amb la victòria de l'IIuro per quatre a un.

Els equips formaren així: Ilnro: Tarros. Mas. Blanes. Prat.

Solé. Bonet. Coll. Mestres, Escanes; Galtes 1 Serra.

Sant Andreu: Palau, López, Soler, Batet, Ferré. Inglàn. Carpio, Besoü; Sànchez i comas.

L'arbitratge del senyor Villena ex-cellenL

FELIP MARTINENC - AL. OBRERS

Aquest partit acabà amb la victò­ria dels locals per dos gols a un.

En la primera part dominaren els locals extensament 1 en lo segona es canviaren els papers, car els del Vilanova posaren sovint en perill la porta del Marlinenc i sl no acon­seguiren marcar fou degut a què a les acaballes del partit decaigueren els sous ànims 1 donaren lloc a què els contraris es retessin 1 marques­sin el gol de la victòria.

El primer gol el marcà Morrojas pel Marlinenc. El de l'empat os acon­seguit per Roig a la segona part, 1 abans d'acabar l'introduels a la xar­xa dels Alumnes Obrers, Fondos.

Liarbitratge dol senyor Vilalta en­certat.

IE3s equips eren:" Marlinenc: Pascual, últimament

Lecha. Darcons, Crelxells, Climent. Domingo, Martínez. Sanchis. Tanl-juàn. Palau. Morrajas i Fondos.

A. 0. Vilanova: Jiménez. Baldricb. Puevoy. Bertràn. Alíés( López. Ber-trfcn n , Oallao, Roig, Garbós 1 Tor­res.

ARMAXD 'SABADELL . SANS

En aquest partit sortiren vencedors ds sansoncs per la mínima diferèn­cia d'un gol a zero. Amb tot. aquesta victòria no diu prou clar que sigui merescuda, car els saba-dellencs domi niaren els seus contra­ris gairebé tot el partit.

El gol de la victòria fou aconse­guit per Besoli.

Els equips eren: C. D. SoitodeU: YosA. Morrol. Rou­

ra. Costa. Gracia. Codina. Pérez. Sala. Xaxo. Bertràn i Mata.

U. S. Sans: Ros, Torredcfló. Mon-toslnos, Bertoll. Duran, Pausas, Sans, Besoli Calvet, Roca i Corominas.

POC

P i l o t a B a s c a

CLUB BASCONIA La matinal de diumenge, en

oquest Club del Frontó Principal Pa-lace. va veure's concorreegudissima. Tenia clos .al·licients. L'un el cam­pionat de cistella que sc celebrava a San Sobastiàn. on el quol prenien part Recalde 1 Steegman. d'aquesta entit. So'n reberen continues no­ves, pessimistes primer, optimistes després i finalment desfavorables to­talment per als nostres representonfs que perderen el partit per SO punts a 42. la qual cosa va motivar que Guipiiscoa revalidés novament el seu títol de camplA d'Espanya que ja pos­seïen. 1,'altre al·licient oro la final del campimat de Catalunya de pilota o mà diapfetada entre el Club Manista i l'Atano, representats el primer per Roura l Gasque, i Ríos 1 Almelè. pel seçon.

La concurrència reunida al Pà-lace. va tenir ocasió d'entusiasmar-se en aquest partll de campionat ca­talà, admirant la forma brillantls-sima en què els representants del Club Manlsta s'.adjudlcavcn el títol en guanyar als de l'Atano. per 30 punts o 13.

Gasque fou el gran heroi de! par­tit, quo va donar tot un curs del joc de pilota a mà, tol com corres­ponia a un Jugador de la seva ano­menada 1 experiència. Roura, lesio­nat de lo mà, en principi no va és­ser iajudanl peiíecle que «M 3* desitjar, però va entrar en calor 1 va anar millorant la seva actuació, fins a I «cebamoat arub alfiunes at c-'.*-taV» liifjrvenclons pl'.nes do nervi que 11 són característiques.

Altuola 1 Rio;, van comença» fn-c»rtn.l.anunt però aviat l'empento dels del Manlsta el van domm'ir compietament. Almela. una vegada finit l'encontre, es ijuelxav.a la seva mà dreta.

Cal felicitar els Jugadors del Ma­

nlsta, pel .'cu raenscu; 1 briUant triomf.

La resta de la matinal va com­prendre els següents partits, tots a base de socis del Club B.ascònia, i jugats a cistella.

Oliveras i Boldú van perdre per 17 punts a 30, contra Bernabé i Prada.

Frigola i Ródenos. guanyaren per 40 punts o 33, a Prada 1 Escudero.

Giménez I Morin guanyaven per 27 punts a 15, a Steegman i Recal­de I . quan Steegman va suspendre el partit.

Va substituir-lo Borrondo. Comen­çaren un nou partit a 25 punts, ol i qual va acabar amb la desfet ' de Giménez 1 Marín, per 16 punts s 25. dàvant Berrondo l Recalde I .

CLUB BARCELONÈS Al Frontó Novetats, aquesta enti­

tat va celebrar diumenge, al matí, la seva acostumada sessió entre els seus socis. Integrada pels següents partits a cistella.

Iriarto 1 Salvatella, van perdre per 28 punts a W. davant Muúagorri 1 Mas IL

Sufier i Eusebi Bo. van guanyar a Vàzquea i Ucrveras. per 40 punts a 34.

Els infantils, germans Erdoza, van quedar en 23 punts, per 35 de Ga­briel 11 1 Cbarroalde.

I Rigau 1 Amat, perderen solament per 5 punts, davant el professional Ondarrés 1 Trlnxer. Aquost darrer va començar desigual, i després v.a as­segurar-se.

CLUB MANISTA Aquesta entitat, va començar diu­

menge, la celebració dels seus partits oficials a la tardi, cn lloc del matí que els celebrava l'hivern.

En el primer partit, contra el que s'esperava, van perdre Salcodo i Miralles contra Segui 1 Martí, per 22 punts .a 30.

El segon partit, jugat entre Po-zuelo-Duran i Bilbao-Acebal, el van guanyar aquests darrers, per 21 punts a 30.

Al tercer poiiit, Tena i -Pastor con­tra Sturbo 1 García, va resultar m-teressmlíssím l anivellat. Assoliren darrerament la victòria Tena i Pas-fòr, per 30 punts o 27.

EI darrer partit, ol van guanyar fàcilment Lavado i Castillo, al ter­cet domares. Herrero i Morcr. per 30 punts a 12. Així es resolgué un repte llançat entre ells.

CLUB BASCONIA AI Frontó del Principal Palace

s'han celebrat aquest matí els anun­ciats partits de cislcga entro els seus socis.

Han donat els següents resultats: Primer partit. Urrubieta 1 Hernàn-

dez guanyen per 40 punts a 33 a Vi­llalba 1 Aratnendia.

Segon partit. Casfollar I Gamper guanyen a Rosal 1 López per 40 punts a 37.

ercer partit. Martínez Gil I Escu­dero P. varen ésser vençuts por Bol­dú I Ròdenas per 40 punts a 33.

1 en el darrer partit. Ricard Zamo­ra i E. Recalde, en una lluita Interes­sant i dlsputadfcsimo guanyaren el tercet Bo. Aris i Artús per 33 a 40.

I.a concurrència nombrosa. CLUB BARCELONÈS

També al Frontó Novcetnts s'ha ce­lebrat un interessant matinal, a ba­sc dels sous socis, davant d'un nom-brosfssím públic, el qual ha tingut ocasió d'ontusiosmar-se iverses vega­des per les excel·lents jugades forni­des amb escreix.

Els resultats han estat els següents: Marín i Junqueres varen perdre

35 punts o So que assoliren els gua­nyadors Oller 1 Juondó.

Icart 1 Nogués varen ésser vençut? por Riera 1 Serraclara per 29 punts a 40.

Orús-Riquer vren guanyar en un bon partit a Vàzquez i B. Llopart per 40 punts a 34.

Jaumà i Rizar. professional aquest darrer, foren vençuts per ülazia. pro­fessional. 1 Trinxet. per 36 punts a 40.

Aquest partit va resultar cl més in-lerossant.

Tots els partits foren jugats a cis­tella.

N a t a c i ó

LA REUNIÓ DE DIUMENGE AL C. N. BARCELONA

Va constar d'una sèrie de pnvos força interessants, reservades exclu­sivament als socis de l'esmentada entitat, prosegulnt amb aquesta no­va jornada l'octivitat en natació que ve desenrotllant ol Club degà en el seu afany de crear un nucli de nous valors per a defensar els colors d'aquest gloriós Club.

Els resultats obtinguts varen ésser els següents:

100 metres, estil lliuro (handicap): Primer. H. Mos, 10 punts: se.ion,

R. Schulz, 9: tercer. Arranz. 9; quart. Miguel 8; cinquè. Isart. 7;

sisè. Rosell, 7; setè. Xicota. 7; vui­tè, Buenaventura. 6; novè, Nadal, 5; 10. Padrós. 5; 11, Usandizaga, 5; 12, Sunyol, 5; 13, R. Puig, 4; 14, Martínez, 3; 1 15, Nadal, 3 punts.

100 metres, braça de pit (handi­cap) :

Primer, F. Llorca, 10 punts; se­gon, Zarzoso, 8; tòrcer, Benavent, 7; quart. Domingo. 5; cinquè, Pa-nisello, 5. 1 sisè, Heidenrelch, 3.

100 metres, espatlla (handicap): Primer, Sànchez. 9 punts; segon.

Val. 8; tercer. Gallés. 7. i quart. Es-plugas. 4 punts. Water polo. Equip A contra equip B

(L'equip A dóna dos gols d'han dicaj) a requip B).

Primer. Equop A: Sunyol, Llor­ca, Schulz. Benavent, Miguel, Prie­to 1 Artal. * gols.

Segon. Equip B: Rivas. Esplugas, Ruiz, Gibernau, Nadal, Palatchl 1 Rosell. 2 gols.

Arbitrà el senyor Serinyà. Equip C contra equip D: Primer. Equip D: Molinas. Sàn­

chez. Mas, Padrós. Isart 1 Zarzoza, 2 gols.

Segon. Equip C: Xicota, Amell, Puig, Galles, Arranz, Val i Buena­ventura. 0 gols.

Arbitrà el senyor Germà. Els partits d'aquest matí:

R a g b y

EL F. C. BARCELONA CAMPIÓ DE CATALUNYA PER CINQUENA VE­GADA A conseqüència d'haver cedit tom-

bé els punts la ü. E. de Sons al F. C. Barcelona, després d'haver pri­vat la pluja de celebrar aquest par­tit diumenge dia 13, va quedKr l i ­quidat el campionat d'enguany.

El F. C. Barcelona va quedar gua­nyador del torneig, renovant psr cin­quena vegada el títol de campió re­gional; en segon lloc es classifica la Ü. E. Santboiana, seguit do l'L'nl-versltary. Olímpic, U. E. de Sans i A. E. Popular. (

La puntuació queda establertA així:

F. C. Barcelona, 30 punts; U. E. Sftntboiana, 20; R. C. Lniversltady, 20; Olímpic Amateur, 20; U. E. de Sans. 12, i A. E. Popular. 10.

Seguiran disputanl-Ee encontres amistosos, i molts clubs renovaran Jugadors, ja que els uns acaben lo seva actuació en aquest campionat, i .altres fan adquisicions noves. Tot això fa preveure que cn el pròxim campionat les lluites presentaran un aliicient més disputat que el cele­brat enguany. Així sigui en bé do la bellesa d'aquest esport.

F. C. BARCELONA BAT L'O-LIMPIC AMATEUR, PER 28 PUNTS A TRES El partit amislós celebrat al romp

de Les Corts, entre els quinze re­presentants del Barcelona, actual campió d'enguany, i l'Olímpic Ama­teur, va acabar amb la merescuda victòria dels primers, pel marge de 28 punts a 3.

El domini constant fou dels blau-grana. encara que l'Olímpic va des­envolupar-se amb força encert 1 for­nint una excel·lent defensa del seu marc.

A les ordres del senyor Cupueró. van nllnear-se els equips així:

F. C. Barcelona: Vllaespesa. Fer­ré. Agnilari Rori. Wilty. Blasco. Isart. Folch, Carreras, Raides. Puig, Rossini, Fuster. Ruiz. Fontanclla 1 Miquel.

Olímpic Amateur- Sancho. Vidal, Vigo, Miret, luaries, nor?a, C'KÜna, Ricard, Blanquet Sard.'i. Renrengue-ras. Casadcmunt. Carralero, Marca i García.

M a r í t i m e s

CAMPIONATS D'ESPANYA D'OU-TRI05ERS I 8KIFF. - PRIMER DE JUNY A continuació donem o conèixer el

proerama general de les proves que per al campionat d'Espanya d'outrig-gers i skiff, organitzat pel Reial Club Marítim do Barcelona es celebrarà en aigües del nostre port ol vinent dia 1 de juny.

Primera regala, a les io'30.-lo!s de mar a quatre remers en punta 1 timoner. — Categoria debutants. — Trajecte: 2.000 metres amb tres vi­rades.

Segona regata, a les 10'50. — Outrlg-gers a quatre remers 1 timoner (Cam-pionatLTrojecte: 2.000 metres Unia recta. ^to·

Tercera regata, a les l l ' lo.-Skiff (Campionat). Trajecte: 2.000 metres línia recta.

Quarta regala, a les 11'30. — Peri-soirs (Categoria lliure). —Trajecte: 1.000 metres amb una virada.

Cinquena regata, a les U'50. — Ou-triggers a dos remers i timoner. (Campionat). Trajecte: 2.000 metres linia recta.

Sisena regala, a les 12'10. — Mols

de mar a dos remors 1 timoner. Cate­goria Neòflls-Sociol. Trajecte: f.000 metres" amb una virada.

Setena regata, a los 12'30. — Oulrig-gers a vuit remers 1 timoner. (Cam­pionat). Trajecte: 2.000 metres ünla recta.

Premis. — Primera regata:; 1. Cinc medalles de plata. 2. Cinc medalles de coure. 3. Cinc medalles de cooperació. Segona regata: 1. Copa Exposició 1 cinc medalles

de vermell. 2. Cinc medalles de plata. 3. Cinc medalles do coure. Tercera regata: 1. Copa (a designar) i una meda­

lla de vormcil-2. Una medalla de plata. 3. Una medalla de coure. Quarta regata: 1. Una medalla de plata. 2. Una medalla de coure. Cinquena regata: L Copa «Margarlt» i tres medalles

de vermell. 2. Tres medalles de plata. 3. Tres medalles do coure. Sisena regata: 1. Tres medalles de plata. 2. Tres medalles do coure. 3. Tres medalles do cooperació. Setena regata: t Copa Balears 1 tres medalles do

vermell. 2. Nou medalles de plata. 3. Nou medalles de coure. Observacions. — El repartiment de

premis s'efectuarà a l'ediflci social del H. C. M. de B. I el de les copes, Immediatamente després de Buides les proves, 1 les medalles 15 dies des­prés.

Jurat. — Es constituirà a tenor de l'article 8 del Reglament dels Cam­pionats d'Espanyo de la F. E. S. B. el dia 31 de maig a l'edillci social del R. C. M. de B., B les cinc de la tarda.

Sorteig de boies. — Tindrà lloc Im-mediatainent després de la constitu­ció del Jurat al mateix edifici social del R. C. M. de B.

lidemnitzaclons. — Es concedeixen les establertes en l'article 9 dels es­mentats reglaments.

Tancaçient d'inscripcions. — EI dia 24 de maig. a tenor do l'article 6 dels susdits reglaments.

CREUEN PEL MEDITERRANI l a regata creuer Internacional que

s'organitza per ai mes de juny vi­nent en el trajecte Cannes, Marsella, Barcelona. Eivissa. Alger, Alacant i Barcelona, està cridada a obtenir un gros èxit a jutjar per les impressions rebudes al nostre Club Nàutic, òn es reben constantment cartes de propie­taris de yatchs recordant llur estada entre nosaltres l'any passat 1 desit­jant novament visitar la nostra ciu­tat, de la qual tenen un record tan agradable.

Dels nostres yachlmen les Impres­sions són quo hi pendran part una dotzena de yachts. comptant-hl els tres o quatre de vapor existents i tots els que són prou grossos per poder concórrer-hi on bones condi­cions.

El patronat de la regata-creuer ha rstat acceptat pels caps d'Estat de França. Itàlia 1 Espanya i els res­pectius ministres de Marina han ofert unitats de cada pafs per acom-bojar els yachls concorrents.

Havent-se demanat a la marina es­panyola un destructor amb l'objecto indicat, s'ha contestat oforint-se dos per acomponyar els excursionistes.

Sembla que . s'han Iniciat gestions per significats elements de València per tal que els yachts facin escala al dit port abans de retornar a casa nostra.

CREUER El yacht «Ana Maria» sortirà de

creuer la setmana entrant amb els senyors Bosch i Catarlneu, Fabregat 1 Picornell.

A t l è t i q u e s

CAMPIONATS DE CATALUNYA ES­COLARS Diumenge, tal com estava anun­

ciat, van celebrar-se, sota l'organit­zació de la Federació Catalana d'At-leiisme, els campionats do Catalu­nya Escolars d'Atlelisme, a l'Estàdl de Montjuich.

Durant el transcurs de les diverses proves, van assolir-se temps i mar­ques força excel·lents. S'establiren nous records de Catalunya 1 Espa­nya, tot i que en les dites proves vau deixar d'acmar-hl atletes tan significats com l'Angel 1 Serrahlma.

Van destacar-se netament, el sprln-ter Arévalo, que confirmant les es­perances en ell dipositades, va esta­blir un nou record de Catalunyà, en els 100 metres, 1 Consegal, qui des­prés de batre el record del salt do perxa de Cataluny.a també, en les altres proves de millorament, va es­tablir el non record d'Espanya, en la marca força acceptable de'3'32 metres. També Consegal va establir nou record on els 100 metres taques.

Salser. també va millorar els re­cords dc Catalunya, en els llança­ments dol pes 1 disc.

1 per últim, l'equip de la Univer­sitat Industrial, va establir el record dels 4 per 100 d'Esp.anyo i Catalunya.

L'organització acceptable en tots conceptes, no alxl fa concurrència Va celebrar-se en família.

Heu's aquí els resultats tècnics obtinguts en aquesta reunió:

Primera eliminatòria 100 metres: 1. Arévalo 12 sogons. 2. R. Sorra-

hima. 3. Palomo. Segona eliminatòria 100 metres: L Pineda 12" i 4/5. 2. Fabie. 3 J

M. Serrahlma. 500 metres llisos: 1. Freixa, en 19 m. I 16 s. 2. Agac-

clo. " Llançament del pes: 1 Saiser, 10'30 metres, record de

Catalunya, , Antic detentat por 011 ma­teix, en lO'ST).

2. Luque, 9'89 metres. 3. Pérez. 9'72 metres.

100 metres llisos (final): t Arévalo, en 11" i m. Record de

Catalunya (antic do J. Serrahima, en 11' 1 4tt. 2. R. Serrahima. 3. Fa-bré. 4. Palomo. 5. J. M. Serrahimo.

1,500 metres llisos: J . Ricart, 4', 32" i 4/10. 3. Boldan. Triple salt: 1. Aparicl, 12-39 metres. ?. Péroz,

1178 metres. 3. Mongrell 11'66 me­tres.

C i c l i s m e

PREMIS CICLES OASAS Diumenge tingué lloc 1» „

.Premi Cicles Casas., la qual ^ els següents resultats: 0níl

Primer, Gonzàlez, sobro .inca. l'Agrupació Montjulch. en 2 h 6 12 minuts: segon. Lluís Ferrer ?' clos Casas.; tercer, France-c P! !" sello, -Cicles Casas.; .mart f ^ ' Torner, Independent; cinquè w11 nl Carreras; sisè, Llorenç Dia?-Antoni Marti; vuitè, Miquel v ^ ' v i ; novè, Enric Mauri; in T , . 6 -Beüa; 11. Oscar Rovira; 12' M Í ' ^ Baró; 13. Salvador Llovet-' u 1el tonl Miró. I 15, Domènec Soler'

El Club Ciclista Gràcia organit,» aquesta carrera. Do 140 inscrits 19,, alineats 1 55 classificats. dJfl vencedor d'aquesta dura prov« ^ a neòfits el Club organitzador en^ els 16 que hl prengueren part

Classificació social: Primer, Lluís Forer; segon. Fr«n

cesc Pnnisello; tercer, Enric MBT ri,-; quart, Manuel Baró; cinqUi" Rafael Terrals; sisè. Ramon Rtal tista; setè. Josep M. Palsa- v-liu Lluís Caballé; novè, Sebastià «n

i 10. Josep Roure. El controlatge. n càrrec del r <•

Gràcia, resultà en extrem sàtltfao! tort. oferint el conjunt d'amiosta carrera una perspectiva exceUen-quo serà segurament base d'èxit en els torneigs que té el dit Club o-w nltzats per a molt aviat.

Llançament de disc: í. Saiser, 33'67 metres. Record de

Catalunya (antic d'ell mateix, en 33'24 metres). 2. Laque. 23·28 metres

400 metres llisos: L MongreU. 55" 1 4/10. 2. Do)z j

Fabré. 4. Roldan. Salt de perxa: 1. Consegal. 3'0 1/4 metres. (Be-

corrt do Catalunya), en les proves de millorament va assolir les se­güents imrques: 3'155. 3'l8n. 3100, 3'250 1 3'32, establint en aquesta mar­ca ol record d'Espanya, que posseia el madrileny Candela, en 3'150 2 • Detrell.

Salt de llargada 1. Aparicl. en 5'75 metres. 2. Mon­

grell. en 5'53 metres. 3. Pérez, cn 5'31 metres.

100 metres tanques: 1. Consegal, 19" i 4/10. Record te

Catalunya (antic detentat per Miret, en 20 2«). 2. Serrahlma. 3. Miret,

Salt d'alçada: Is Pérez, r55 metres. 2. Serrahlma,

l'SO metres. 3. Felip. r40 metres. Reemplaçaments 4 per 100: Primer equip: U. L, compost per

Escarré. Mongrell, Consegal í Aré-való. en 47 segons. Record de Cata­lunya (antic retentat per ells matei­xos, en 48 segons).

Segon equiy tmzte: D. T. I Comerç, integrat per Dols. Detrell, Pém I Felip.

CAMPIONAT DE CATALUNYA AMA­TEUR Corresjmnont al mateix dissabte

van celebrar-se a l ' l l is Park els oc­taus de final corresponents als pesos plomes i lleugers.

Tots els encontres van resultar for­ça interessants. Es destacaren Lliljre i Vendrell per la divisió dels pbmes. i Bensau. Manadé i Rlch pels lleu­gers.

Resultats obtinguts: Pes ploma. — Aràndiga (Abella)

guanya a Escolà (Catalunya). Gómez (Poblet), guanya per punts

a Murla (Ring). Llibre (Palace). guanya per punts

a Saus (Puching). Abella (Abella), ven çper punts «

Martínez (Catalunya). Vendrell (Box), venç per punts a

Matosaus (Puching). Pes lleuger. — Rich (Girona) nua-

nya per punts a Soto (Sabadelli. Prats (Palact). guanya per punt»

a Pérez (U. R. G.). Cuesta (Ring), guanya per abando­

nar al segon round Saus (Box). Muftoz (SabadeU) guanya por nanis

a Torné (Catalunya). Bensau (Palace) guanya per punts

a Castafíer (Puching). Manadi (Catalunya) guanya per

punts a Garcia (Palace). Dissabte vinent se celebraran els oc­

taus de final dels pesos welter, mig l mig fort.

H í p i q u e s

EL PARTÍ DE POLO DE DIUMENGE Al camp de Joc del Reial Polo loc-

key Club va tenir lloc diumenge 8' mati l'acostumat partit de polo co responent a les Copes Societat que l'esmentat Club té instaurades P» ésser disputades entro els seus wu» pollstos. . .

Aquest partit fou Jugat ^ « f J l S temps amb lleuger domini de i e<j"'. vermeU els components del q"»1,^.. cutaren en tot moment MjBjg"' jugades de gran afecte 1 y J e ^ L ,

El resultat obtingut pels dos equiy en els temps jugats foren:

Primer, segon, tercor 1 quart leuu^ Equip blanc. 2 gols. Vermell». * Cinquè i sisè temps: Equip blanc. 2 gols j vermeus. »• Setè temps: „ , 9 Equip blanc. 2 gols. VermeU?. Els equips estaven in16?"1, 'pa.

següents jugadors: ^ ^ J ^ L . i e lau. Eusebi Bertrand 1 Mata, B«M Güell, Santiago Soler. Compte a e ^ . des de Montbuy, Jordi CAR'JP c.nio quès de Montsolis. Duc oe -Mauro. Marquès de Vllahur. »» de Satrústegui 1 Walerman. se.

Va tenir cura de l'arbitratge e nyor Pauli de la Cruz.

N e u m a t í c s Los m i l l o r i q u a l i t » "

l ela m ' l ora p r · n ·

S e r v i c e s t a t í o n

J O S E P M A H Z f l ^ A B B 3

Arifló, 2T0-272.1 P a s s i ó ÍÜ ^ " Telèfon 11550

C A V E U D E C A T A L U N Y A P à g . 7. — Di l luns , 21 d'abri l í e 1 9 3 °

A l s j o v e s d e C a l a l u n v a

'flmps W- hom Pregunta a la Cmut on va i que aqueata con-L diversament amb p.araules. hem P*1,0- ,'u8 ^a ha arril>al l'ho-L„, el jovent es posi en marxa i EJjtrl pràcticament amb fets cap

, anys 1 mig de dictadura no debades. Els qui Ja abans

1. tenien ideals — i entre aquests en primer terme el patriòtic

a els posseeixen refermats. Els no en tenien — perquè mai no

vieB preocupat de tenir-ne 0 per­tot just eren adolescents — con-

en llur majoria mancats

r^lsar i enrobustir els ideals dels mer» amb el contacte 1 l'organlt-

l l ^ 1 difondre'ls entre els darrers, na'tasca que ens bem imposat com L així. en aquest aspecte 1 en hesi moment de desorientació en-

la joventut, amb el deure que tenim de servir la Pàtria, nostra finalitat 6s promoure un nent de la joventut catalana, tota l'activitat i l'empenta de

fien» Jove. per al seu propi mi-Unipnt en tots els aspectes, mo-J Intel·lectual, social 1 físic. 1 des-fclar el seu Interès per totes les Vises nobles.

foidrlem ésser comptats entre els H més reconeixen la Importància l . principis polítics —que cadis-

de nosaltres particularment pro-|sa—. rcrò creiem també que en

potole com el nostre, pel damunt

q u e T T q u e m ï " ^ ^ ' «treu els A ' ^ J g * ? * ? *

«Palestra., rorramtTBMA üilclem, neix S S S S ^ & S -da al culte d'aquesta causv n « r ^ l P«çte a la qual d e i x e m V , ^ entre nosaltres totes les oplnlonf^e en altres camps poifucs, socials o econòmics podrien separar-nos

La nosu» actuació volem que si-gul amplament patriòüca 1 educado­ra i que es desenrotlli al marge de

nostra crida va adreçada sense dis­tincions a tots els Joves de Catalu­nya que estiguin d'acord amb aques­ta orientació de generosa coUabora-cló l sentin el desig de perfccclonar-se 1 de contribuir al millorament.

Volem que el nostre sigui un mo­viment de joventut, amb tota la for-titud, optimisme i esperit combatiu que la caracteritza. Per això l'entitat que ens aplega porta el nom clàssic de «Palestra., el lloc on s'aplegaven els atletes per a lluitar 1 on espe­rem que s'aplegarà ara el nostre Jo­vent per entrenar el seu esperit 1 sos­tenir els sous Ideals, sotmès a la contncl6 que evita desfogaments es­tèrils i amb la disciplina que escau a la mcderna Joventut'educada en l'esport.

•Palestra, no pretén pas ésser un nou clos. Estem convençuts que un dels més greus defectes del nostre

poble és 1 adlsgregacU 1 per això de­clarem des de bon principi que està oberta als patriotes de lots els sec­tors 1 qne el nostre sincer desig és coordinar l relligar cadascuna de les de totes les altres entitat» o agrupaments que es propMin fins imllars.

Creiem urgent atendre la tasca At fer conèixer la nostra terra, la se­va llengua, la seva història 1 la se­va cultura a los (mes promocions, coneixements quo per força es vela­ren privades durant els darrers anvs. Cal propagar entre dle» l ús en to­tes les ocasions l sota totes les for-me de 1* nostra llengua i difondre nl conslderar-la com a lligam do ger­manor real l'efectiu entre totes tes terres on és parlada'. Cal lnstgiUr en la difusió entre nosaltres de tot el que sigui nostre, des de les manifes­tacions espirituals als estudis de tols els aspecte de la nostra cultura els de la nostra economia 1 de les se­ves possibilitats, estudis aquests dar­rers que en» han d'ajudar a veure clar el camí a eguir.

Davant de recents experiències t enyorant el perdut tremp de caràcter del nostre poble, be estat aspiració constant de les daneres prinoclons d'atendre a llur formació moral. Molt» de llurs sectors han arribat al convenciment que el redreçament col·lectiu sols podrà venir després del ressorgiment dc les antigues vlr tuls morals de la tostra gent. Con­tribuir, doncs, a combatre la Inhibi­ció, l'escepticisme, la desgragació 1 la feblesa moral I a pujar utia gene­ració sona l forta de cos I d espent. optimista i coratjosa, disciplinada I amb capacitat per a fer prevaler la pròpia voluntat, enèrgica I lerma en les seves conviccions, ha d'ésser uns de les finalitats fonamentals de •Palestra.. Una vasta 1 sostlngndi. enmponya de conferències I cursets per lat Catalunya, l'organitiacló ds converses, cercles d'estulls 1 debats, publicacions, etc, són, entre altres, alguns dels mitjans que pensem uti­litzar.

• No pot oblidar-se una acció tan

; e c c i ó d e s c a c s d e " L a V e u d e C a t a l u n y a

d ' a b r i l d e i 9 3 o

C a m p i o n a t d e C a -

l l u n y a p e r e p u i p s

i;i poble escaqulsla do Catalunya fcuta un homenatge al Club ven-llor del Campionat paí equips el Demèrit club «Ruy López-. D'ençà

la lluita que va aixecar a l'es-^t que tenia al carrer d'Aldana kfè Olympla), ha estat una de les

Xleiats més interessants 1 enracte-Itlques del renalxem moviment Ira. Les experiències rebudes, h^n liat lliçó nspròdigues; no és es-Any, doncs, quo iots els almanls i joc hagin lloat sinoeroment luesla victòria, JubUeu que esdevé | a favorable circumstància per la

nació de nous caràcters. .1 club «Buy-López. da Barcenv

lu és un club que compta l comp-Irà de les belles gestes de la mrs-« terra.

-Allà pel 1925. Instal-lat en un mo-Ist recó de cafè, va promoure la liguda d'un Consell Directiu de la Ideracló Catalana. Aleshores va llxer un nou ambient i les cape­lles van ediflcar-se. Com que la llcula pretensió que s'inlientava, Jiava minada pel decar.nlmcnt mo-ll. la condició d'aquell moment no pia vida, tot nelxia de caràqAc'·s I spmniaven, 1 els cons l iws |nb im sentimentalisme pràctic 1 Jnse aventurisme, íéren noble tas-1, la continuaren amb entusiasme, leuanyàren.

[Els avantatges assolits en tècnica, I feien témer; en els eneonfre? en-í equips foranit saltaven per da-Ijnl del» obstacles, i amb un camí In de&nlt l ben assonyolat, els Imponents d'aquest club, que l'han Igult coratjoaamenl, forjaven la-|ndlcló essencial del triomf que

c.«tat la seva Indestructible situa-

Zal tenir en compte la volunlal pprada en In feina pnsseda. La pntuacló assolida ha estat de 21 pts, per 16, 13. 18. 10. 7 l 5, umb

dels altres. Dels nou Clubs que bllen presentar-se, dos d'aquells es Itiraren abans d'arabarlo. La vlc-Iria de 5 punts damunt del Club Ttrcelona. és de les que aclapara, (ilg a la primera volta aquest els pntatjava en dos punts. L s par-úes que seguien, eren renyides. I» ànims Valçoven. 1 la disciplina, |!a presència do calma, s'apoderà-

dels que sense donar proves de Int esplritualisme, no portaven l'npoc cap esperit de venjança. |F-ls Clubs Foment. Condal, Tívoli. Inrphy 1 Graclenc, successors en la Tintuacló final per assolir el títol f Campions do Catalunya, Ijan do­ll lloc a produir pnrtlde9 brillants, Pm a vegades es veuen en torneigs ftemaclonals, i llurs equips de 15 "•dors, sl bé alguns han estat

Pnçuu en resten d'altres que han P'tat coratjosament amb elg que pnnyàren.

I U victòria del «Ruy-Lrtpez. és una Frmacló que té molla Importància. I; fonament de Ja mateixa és o1 nreçement que s'han Imposat; tnn

estabilitzar-lo; bon fugit de l'Marrariment 1 s'han fet àgils iwiant honrosament la davantera. I? «rec que això sigui cl resultat P n a icompctèncla, é« l'actuació ] nmehada, que s'ha mtosfat en nna rmna aclarida, .fer bons jugadora Ir, I808' lluitadors catalans que rebaten l'Individualisme». 1 de aquestes planes felicitem rrtuo6ament als senyors casas f011» « capità). Alderote. Blasco, prles, Cherta, Fando, Garcia, M&r-

Mayol (A.), Mayol 'R.). Monta-T' paez. Ribas, Roca 1 Tomé. I l'ordre, no havem classl.lcat I " jwnta de cadascú; «ota aquest rpecte restem molt delicats. Són ^•Ixedors dels més fervents fP audiments, han donat uns nous Fwrs escaquístics 1 per damunt de I?1- ostenten un tltbl preuat, un 1 0 ' 5 « e segurament tol hi perdent

"mes. mestres forans en seren PrfJll08o8 d'ésser campions d* Ca-"Juny,.

V. F. BORT BARBOSA

HOTUL-LE» l . ) ' torneig internacional organit-ï . Per la F . I» D. E . el quel tindrà L n. Hamburg el Juliol vinent * Wenen part Anglaterra, Aus'na.

Txecoeslovàqula, Dinamarca, Alema-nya,Holanda, Hongria, Itàlia, l*tò-nia, LlUiànla Noruega, Polònia Ro­mania 1 Suècia. S'esperen altres palssos.

La gran Jugadora sueca Fnoken Beskow, ha enfrontat Mlss Vera Menschlk per tal d'obtenir el cam­pionat mundial.

E l proper 14, començarà a Canter-burg el Gran Congrés d'escacs.

E. D. Bogoljuboff, ha rebut la do­cumentació de ciutadà alemany.

Alaln C. Whlle, ha complert ja SO anys. Tots els seus admiradora 11 tributen un falaguer homenatge, al rpie s'uneix fervorosament la secció d'escacs de la VEU DE CATALUNYA.

L'any 1766, l'italià Cario Cozlo. va publicar dos volums en ocu·u, tractant del Joc d'escacs En un vlat ge a Londres, un personatge de la cort, anomenat l-ord Bute, que es creu que era un modest Jugador de­manà al senyor Cozlo. el qual sem­bla que era un comte, un consoli te-ferent a política, 1 l'Italià que prompte va compendre l'Intenció del Lord, 11 respongué en una de les pàgines del llibre, escrivint .que l'ambició, no podrà vèncer mal les tretes de l'intel-ligèncla..

Aquell volum és féu famós perquè va arribar a mans del rei Jordi ITI, qui hi firmà uns mots.

En una subhasta que s'ha celc-bral snara, aquell llibre ha estat pagat amb la quantitat de 600 lliures.

PARTIDA 189 jugada a CarUbad

Agost IWO Clanque. Negres

Matlsson Niemznwitsch (Diga Copenhogue

Peó de Dama 1. P * D C 3 A R 2. P 4 A D P 8 R 3. C 3 A D A 6 C 4. C 3 A

Això és la millor Jugada. A cas del dupllcament dels peons, .es peons, les blanques tenen com a compensació, la fortificació del reu centre i en demés la propietat dols dos alfils.

4 A * C x La continuació consegüent

5. P x A P S D 6. D 8 A D 2 R 7. A 3 T

Per a privar P 4 R: però, després de la contrajugada, l'àlfll està molt malament. E l Just era P 4 R, 1 en demés A 3 D.

7 P < Al 8. P 3 C RT

'Aquest fi anchetto per l'àlAI. ara es errat. Sempre I sempre, el qae debla passar era, P 4 R, 0 també P 3 R, i més lard A 3 D.

8 P 3 C D 9. A 4 C R A 2 C

10. 0 — 0 0 — 0 11. C 4 T . -r . . -

Les blanques no tenen cap jugada bona! No devien haver permès que l'enemic llur pogués dominar la ca­seta 4 R.

11 A x A 12. R x AT

Després d'aquest error, el joc de les blanques es precipita a la r ip-turo. Les negres, amb el guany d'un temps van a l'atac en ei flanc « dama.

12 D 2 C + IS. R 1 CT

Era millor C 3 A. Ara, el ravoll Ja no podrà entrar més en el camp de batalla. ».•*,-.

13 D 3 Tl 14. D 3 C C 3 A

En contra de l'amenaça C 4 T D: les blanques estan sense força.

15. f R 1 D Encara era preferible la protecció,

fent C 3 A. 15 C 4 T 16. D S C D x D!

No es tracta pas del peó. sinó del punt de leg blanques « *"

17. P x D C o A lg A 1 A P 3 T D I

Decisslu! _ „ 19. P x P T x P

El peó T D, ja no pot maüten'r-se més, 1 per tant, el Joc és perdut. Nlemzowlcht continua molt agu la­ment el final.

20. P x P P C x P 21. C 8 C C 4 D 22. T 3 D T R 1 T 23. P 4 R C 4 Rl

I les blanques abandonàreu. Sl vo­leu salvar la qualitat, alesl.ores, T 1 D, C x P, etc. Per la part de Nlemzowltsch, molt b'm jugada, però, per la del contrari moll fiu-xament.

ESTUDI «8 11 Premi da K. T Esport*

T. B. GORGIEi . — Moscou

Les blanques Juguen I guanyen. No es molt difícil; és si dels més fins.

3 x C PROBLEMA 179

Doctor Seldemann 1930

,Mat en dues jugades.

; 1 1

i

5 .

t

12 x 7

PROBLEMA 180 W. A. SHINKM N

Mat en tres jugades. Una composició del venerable mes-

Ire, qui suar» ha coplerl 'ils 80 anys. Aquest problema no ho estot publl-rot en esp revlst·· nl columna.

8 x 8

SOLUCIONS A l'estudi 67 d'Henry Rinck !'•>

slclò 4 dc blanques: R 0 1, A b 8. C í 7. P h 2, 1 3 de negres- R e 4; A f 2: A 1 8. Les blanques Juguen i guanyen. I. R 2 A. A 8 T: 2. R 1 C, A 6 Ai 3. C T. C +, H 6 R; 4. \ 7 T +, R 7 Rl; 5. C 6 R. A R Juga qualsevol; 6. C 4 D +, R 6 R; 7. C 5 A + 0 C 8 A + , 18. C x A gua­nya Hora creuria un Impossible, is dominació alteraatlva dels dos .-.I-flls negres. L'un cinc casies, l'altre vuit. ea un tan reduït material. En canvi les blanques, comblen la ima­ginació amb la brillantor da la vie-lòrta. Un estudi ginial, digníssim Primer Premi al concurs de .Le Temps». — 1J30.

Al problema ;78 d'E. D, M'QUEFN. Posició 10 blanones: R a 2, D b 5, T a 3 . A c l . A c 4 . C r 6 . C d 2 . p c 3, P c 5. P » 3. 1 11 negres- R e 3; D h 3: f e 6; A ir R; A c 1. P d 6; P e 7; P f 2 1 f 3: P g «: P h 7; mat en dues lueades. J . C. 1 A 1 A. En col·locar l'àltll a ia «tva i-ró-pla casa. es una clau completament natural, té. però l'asoerto de pw-metre els xacs crettats. I aquestos són dlslrlbultj; amb molia babllltai.

Important com la de l'educació físi­ca del nostre jovew. sl bA en aquest camp la nostra tasca serà facli coor-dlnant-la amb la qre Ja duen a te­mé diverses entitats de diferc:its sec­tors esportius. • •

Moviment per al mülommem de la joventut caldrà cercar-lo també en el camp social, amb campanyes hi­gièniques 1 profilàctiques, tenint cu­ra de la protecció legal de la joven­tut 1 del seu trebail. d'assegurances 1 assistència mèdica, d'una Intensa actuació en els mitjans obrers, etc.

Es tota la Joventoí del uoslre po ble la que ha de prendre OntK en aquest moviment I per això ens adre­cem a tots ois Joves catalans, de totes les poblacions, de totes les classes socials I de totes ïes ideeb polítiques per tol que acudln a .Pa­lestra». Solament una condició exi­gim- la fermesa de les conviccions patriòtiques. Cal que en l actuació col·lectiva fem sentir l'alenada viril I optimista del Jovent.

Per tal d'obtenir la major eficàcia de la seva obra, .Palestra, crearà delegacions fora de Barcelona, en el major nombre possible de pobles d* la nostra terra.

Perb, des del primer moment t sense esperar que les delegacions restin organitzades, ens odrecem a lots els Joves, a tots els nuclis do Jovent, entitats cultural», sardanis­tes, esportives, excnrsionlstec, or­feons, cooperatives, sindicats, etc, 1 d'una manera especial a tota la Preima catalana, que estigui d'acord amb les orientacions de .Palestra., Invitant-los a adherir-se j a des d'ara a la seva obra patriòtica I educati­va, adreçant-í* per escrit a les oflel nes. Casp, l í (edifici Tlvoll», primer pis, lletra I.

Barcelona. 10 d'abril de 1030. Orloí Anguera do Sojo, Pere Ar-

derlu, J . M. Batista 1 Boca, Domènec de Bellmunt, Blcard Carbonell I Flor, Miquel Cardona. Bofael Cardo­na, Jcan Carreres 1 Palet, Narcís de Carreres, Ambrosi Carrión, J. M. de Casacuberta, Antoni Casajoana 1 Catllà. J. M. Casasses, Joan Cases I Figueres, Leandre Cervera, pau Ci­rera, Lluís Comes i Cercós, Joan Co­romines 1 Vlgneaux. Ferran cuito. Llibert Estadas, Enric Ferran. An­toni Flses. J . V. Foix, Joafpii'n Fons, Rafael Font l Ferran, Pere Gabarró, Josep M. GIrono, Domènec Guans*. Tomàs Iduarie, Marià lulésle» d'A-badol, Eusebi Isern 1 Dalmau, L. Ló­pez Clivella. Ignasi Maluquer. Joan A. Maragall, Joaquim Masramon, Narcís Masó I Valentí, Jeroni Mora (rues. Àngel Morera, Armand Otero, Eduard Pérez Iborra. Sever Parra­mon, Isidre Puig 1 Boada. Joan L . Pujol I Font, Xavier Regàs. Joan H. Roca. V. F . Roda I Ventu'«, Joan Roig I Piera. Josep M. Roig Joan Sabater, Octavi Saltor, Montserrat Saslr?, Enriqueta Sècull. Amadeu Serc, Ferran Soldevila, Domènec So­ler, Josep Bunyol. Alfons Tries t Maxencs, Joaquim Ventalló, Josep Vives 1 Giner. Manuel Masramon.

Cnnstilnelxen la Junta directiva d« .Palestra.:

Presidents honoraris: Ramon d'A-badal I Caldoró, Jaume Aiguader 1 Miró, L . Nicolau d'Olwor. Antoni Ro­vira I Virgili.

President, Pompeu Fabra; vlce president, F. Roda 1 Ventura; treso­rer, Josep M. Girona; vocals- Morlè leléslos d'Alindal, Antoni Flses, Pe­re Ganarró I Garcia. Josep M. Casas­ses í Cantó, Joaquim Masramon- se­cretari, J. M. Baptista I Roca.

E l s E s p o r t s

i l ' E x p o s i c i ó

Finida la gestió dels elements que dirigiren ela esports mentre l'Expo­sició fou Inernaclonal, ara el nou Ajuntament, a proposta de le Con­federació Esportiva de Catalnya 1 d'acord amb el Sindicats de Perio­distes Esportius, ha fat el nomena­ment d'una nova Comissió Esporti­va que portarà a cap els festivals de l'Estadi, de la piscina, de les pis­tes de tennis i de basket ball del gran certamen.

Aquesta Comissió està presidida |)el tinent d'alcalde Enric Maynés I in­tegrada pels senyors Josep Sunyol I Casanovas, Moiluel Bosté. Joan Coll, Josep Torrents, Vicents Bemades 1 el nostre company Josep E l las 1 Junco­sa, noms ben coneguts dins del nos­tre món esportiu. Llur designació volem esperar que serà auguri d'en­cert en aquesta nova tongada, mal­grat les dlflcullas Inhorons e l'em­plaçament de les Instal·lacions espor­tives de l'Exposició I d'altres de dife­rent mena. D'aquesta Comissió ban esat nomenats vlcepresident Sunyyol; tresorer, Bemades; secretari. Tor­rents, 1 vocal» els oltrcs senyors. Tots els càrrec» són honoraris.

La nova Comissió ha començat a Inventariar sobre el terreny el ma­terial existent 1 l'estat de les diver­ses Instal·lacions, l acobiomcnt del per­sonal pels diferents serveis 1 l'esiu-dl ràpid del progittma d'actuació presentat per la C. D. de C. a l'Ajun­tament amb les modificacions Intro­duïdes pel Comitè de l'Exposició.

Malgrat ésser el nomenament r»-centlsalm, la Comissió a'ha reunit di­ferents vegades per fa3 que el seu treball transcendeixi «1 públic el més nviftt possible «n profit de l'Exposició I cn bé del nostre esport.

Semrlla que la Inauguració de la nova tongada d'esports a Montjulch serà el diumenge, dia 4 de maig, amo un gran festival amb la phrUclpacló dels nnclis esportius d« lot Catalu­nya, els quals pendran així possessió di» l'Eslodi. trencant-se el passat pe­ríode d'hostilitat envers l'esport ca-calà. que caracteritzà els elements di­rectors de l'Exposició en el passat any.

EI dil festival començarà amb la desfilada, darrera de llurs respectlvís banderes, do grups de to s els clubs esportius de Catalunya: futbolistes, alletes, nedadors, remers, boxadors. ecèlera, dcspi*< de la qual es dispu­taran unes quantes proves atlètiques 1 un partit de hockey I alguna de les varlans de futbol.

La transcendència d'aquest primer hete serà seguit per variades festes lant a l'Estadi com a les pistesa alter­nant els diferents esports en proves catalanes, espanyoles l concursos !n-lemacionnls.

Sembla que en aquesta nova ton­gada no hi haurà a l'Estndl carreres de motos com l'any passat.

CORREDISSES

C A R R E R E S D E C A V A L L S

P r i m e r dia de la temporada de pr imavera

Diumenge, el nostre Hip òdrom le Can Tunis va ésser teatre d'aquestu bella íolemuilat esportiva tan anhe­lada pels aficionats. El dia. que no va osser lan primaveral com hau­ríem volgut, no va impossiblltar la congregació nombrosa 1 escollida do l'elegància barcelonina, la qual, amb la seva presència, va correspondre moliíssim als esforços dignes de tota classe d'elogis de la bcoemé-rila Socictot de Conreres de C i ^ a l K

A més d'aquest èxit de públic 1 do distinció, cal remarcar l'òxlt espor­tiu, que ho fon sense cap mena de grisor. Hom va seguir amb expecta­ció inestroncoble l'emoció de IM llui­tes aferrifsadisslmes. l en las car­reres cu^es, de grau veloritat, l'en-tusiasme per les disputes va desbor­dar »-n aplaudiments de premi 1 de satisfacció.

Aquesta victòria ú i primer .lla ta preveure en dies successius sl el temps «companya més, un aplec nombroslssltn l és amb aquesta creença que més digno fenlalra-ment es mereix l'èxit d'ahir, amb lot, com hem dit, força respeolablo.

Er. la primera c-rrera. Prem'. Cor­nellà, hl prengueren per tres ca-valLs. «Vls quals >orti . l . iv- t rovla» r.pjuil de 'Fes u p» • «Edír-ra». continuant sense variació mal­grat un atac del se; ••>• n 1-1 recta oposada a les tribunes l una nova provatura a la Unia final, arribant amb tres rossos d'avantatge. Essent la carrera de venda, s'ofernlx el gua­nyador per 5.000 pessetes, ser:se tro­bar postor.

A la segona. Premi Adolf Botin, milltar-lllsa. hl corren Ires cavalls, dels quals el .Wbatcombo. I <Ven-delx« anaren Junts durant més d'u­na volia, lluitant en cada moment, fins a mitja volta de la meta. que el segon agafà un cos d'avantatge que conservà fins al final, malgmt les fermes escomeses del contrari, guanyant amb un cos 1 ml?.

També en el Premi Cerdanya hl lluiten tres cavalls. Ja de sortida, .Lado. I «Sorrento. prtnen bon avan. tatge a « l e Vaal., menant el cap durant la primera volto «Lada». Ha­vent passat les trtbunes, «Sorrento. Iguala I a la meitat de la volta pas­sa 1 s'avança consldarablement, men­tre .Le Vaal. , qae estava ben en-rtra, s'aprofita del cansament de •Lada*, ataca I passa. Per aquest

ordre creuen la Unia d'arribada en raig de l'entusiasme dej públic.

Al iireml Bizantina hi corren qua­tre cavalls, deLs quals el >Mar Chi-ca preu el cap fins a mitja carrera, portant a tocar el «Marianl^ el qunl apn-ta de ferm al viratge, v ocupa la davantera, entaulant-se a la rec­ta final una lluito esplèndida enire els tres primers, que no vario l'or­dre de classificació. Carrera de gran emoció.

Finalment es corre la carrera A* tanques, premi Besòs, per a la qual s'allnlen tan sols dos concurrents. Inicialment. .Bleu du Bol. pren un avantatge considerable que després de la primera volta «Manfeau de Conr. culda de reduir I aconsepuelx àdho.: Igualar. Tot I això. a la rec­ta final. «Bleu du Rol. recupero l'a-vantalge i guanya sense dlflcnltot.

Els resultats tècnics són els se-gflents:

Premi Cornellà. 1.900 metres. .Monròvia», de V. Pueyo, per \A-

vls, en 5' 14" 8-5; atres cossos «Fes-Cop», de Mata-Lashcras, per Bochart, I a dos cossos .Ederra», d'A. Fe­liu, pe Robert.

Apostes: J7'S0 pessetes al guanya­dor.

Premi Adolf Botin, í.200 metres: •Vendeix.. d"A. Talavera, muntat

pel mateix, en 2' 38'' 1-5; a un cos mig .Whatcombe., de J . Cabanilla». pel mateix, 1 lluny, «Gran Merel», d'E. G. Campillo.

Apostes; 16 pessetes. Premi Cerdanya, i.eno metres-.Sorrento., de F . Coello, per Cha-

varrias. en 1' 42"; a dos costos «Le Vaal», de J. Pons, per Bochard, I a sia cossos .Lada., de Befael de Rafael, per Lcvls, -

Apostes: 8 pessetes. P.vml Bizantina, handicap. 1.600

metres: •Marlanl», de F . Coello, pel ma­

teix, en 1' 42" 3-5; a Ires quarls de cos .Mar Chka», dc L. de Foronda. per Chavsrrlas, a un coll. I «Filò­sof., de Mota-Lasheras, per Eochort. Lluny. .Headline., per Levls.

Apooste»: T50 pessetes al guanya­dor I T50 i llTSO als col·locats.

Premi Besòs, tanques, 2.800 metre»: •Blea du Bol., de V. Pueyo, mun­

tat per Lcvls, en 3' Ï7" t-5: a tres cessos «Manleau de Cour.. del com­te de Torrepalma. per Garcia.

Apostes: I0'50 pessetes.

M u s i c a l s

CLUB FEMENÍ I D'ESPORTS O I BARCELONA

La data dels dos concerts organit­zats pel «Club Femeni 1 d'Eaporls. ha estat fixada per als dies 24 I 81 dol pròxim mes de maig, al vespre, a la Sala Mozart.

E l programa que en al primer con­cert Interpretaran les eminents artis­tes Pilar Rull, Concepció Callao I Ma­ria Cerratalà comprendrà, ultra d'o­bres d'amors clàssics, romàntics, mo­derns I d'avantguarda, una modalliat de música vocal «da camera» poc co­neguda del públic català, que són les composicions per a dues veus fe­menines amb acompanyament de piano. Figuraran en nl programa ve­ritables obres mestres en aquest gè­nere.

En el segon concert, r.Agrupacló Coral do Música antiga» que dirigeix el mestre Molas, donarà a com-ixer al nostre públic ela purs joiells de la música polifònica quo per Uurs difi­cultats d'execució han romàs inco-neguls de nosaltres fins avui.

OOHOERT MEROC OAPSIB L'exímla cantstrlu Mercè Cdpslr,

temps ha no sentida on lo nostra ciu­tat per haver-la duta uns actuac-ó In-tensísslma per terres de l'Europa Cen­tral, d'Itàlia i àdhuc d'Egipte (Caire i Alexandria), vindrà novament, din­tre pocs dle», n recollir en la nostra capital els eniuslàstlcs aplaudiments dels amadors de la seva crlslalllna veu l del seu meravellós nrl de can­tar.

El dlo 3 de maig, aquesta exlroor-dinàrla artista es presentarà al Pa­lau de la Música Catalana en un as­pecte bon poc conegut del nostre gran públic; la Capslr es presentarà en un concert I executarà, ultra les nl.res en què la seva virtuosltat de cantant de «coloratura. es manlfeaia da ma­nera Insuperable, un enfilall de can­çons d'autors catalans l estrangers.

LLEYDA MUSICAL Uns quant» onclonats a la bona

música, lleydaians. s'han proposat fomentar aquest art a l'esmentada capital. Per aconseguir aquesta lloa­ble finalitat, organitzen un cicle de concerta al Casino Principal, cl pri­mer dels quals han tingut l'encert dc confiar a l'eminent violinista l compositor Joan Manén.

L'ominci d'aquesta interessant ses­s ió ha despertat una expectació enor­me a Lleyda. on fa molts anys que no ha actuat el famós violinista, el record del qual. dos dol seu darrer «vmeert. perdura encara a la memò­ria de tots els qui varen assistir hl.

CONCERT RVSIKOFF-VILALTA E l programa confeccionat M b • ml-

nents artistes Hyslkoff l Vilalta per a interpretar-lo on el concert que anuncieu pter al divendro pròxim e la Sala Mozart té un poderós atrac­tiu, per les moltes i interessants no­vetats que conté. A la primera port del concert. Màxim de Rysikoff can­tarà nou exquisides cançons en set Idiomes (Italià, francès, portuguès, castellà, català, anglès 1 alemany). La part central anirà a càrrec del pia­nista Alexandre Vilalta, el qual po­drà lluir les seves reconegudes dots de concertista en la Interpretació de quatre meravelloses obretes ds la sui-te «Ibèria. d'Albfinlz. Sis cançons po­pulars russes clouran brillantment la llista de les obres d'aquest programa ben Interessant.

L'ACTIVITAT DE JOAN MANEN Torna a estar entre nosaltres i·l vio­

linista Manén, un dels artistes nos­tres més dinàmics. Després dels con­certs que hà celebrat a París i a Gi­nebra els darrers dics, prosseguirà els seus concerts per Catalunya que foren Iniciats en l'Associació de Mú­sica de Manresa amb un triomf me­morable. Aquesta concerts seran els següent» •„

tots molt interessants, contenim en sa majoria obres dels autors contem poranls més famosos.

MANEN, VIOLINISTA, COMPOSITOR I PIANISTA

E n el concert anunciat per al dia de la Mare de Déu de Montserrat, el nostre gran artista Joan Manen es presentarà al públic de Barcelona en tres aspectes de la seva rica 1 sem­pre interessant personalitat; com « violinista, com a compositor I cem a pianista.

E n el primer d'aquests aspectes In­terpretarà el difícil Concert de Men-dclssohn. que fa molt de temps que no ha tocat a Barcelona. I altres obre­tes efectistes 1 de virtuosisme de di­versos autors (Manén. Schubert. Mar­tini I Sarasate). Com a compositor ens farà sentir, ultra les dues indi­cades obretes de violi, sis exquisides cançons que els Il·lustres cantante moria Barri en 1 os. Celestí Saro;» I Conxita Supervia. entre altres, escam­pen per tot el món, amb èxits extra­ordinaris. Dues d'aqnestes cançons seran estrenades a Barcelona, i tot*« interpretades per Mercè Plantada, la Insigne soprano, tan admirada i aplaudida.

Manén acompanyarà personaiment aquestes sl» cançons al plano, de­mostrant les seves apreciabilíaslmea dots de pianista. les quals són Igno­rades encora del gran públic. Aquest gest de l'artista iUustre, que posa le-seves altes qualitats a segon t^rme. en profit de l'art, per a prendre l'a­parent modest paper da piaMsta acompanyant qno molts grans pla-nlstea rebuatgen. serà segurament de­gudament valorat pels seus molli-ples admiradors, els quals, a pnrilr del concert indicat segarament desit­jaran d'oir novament el gmn violi­nista al plano, que toca amb la ma­teixa perfecció que el se uinstrunient preferit.

L a T . S . F .

DimaTtt fi d'utinl

Dia 24. — Associació de Música do Figueres.

Dia 85. — Centre Fraternal de Pala­frugell, en coHaboracló de Mcrcé Plantada.

Dia 27. — Palou de la Musica Cata­lana conjuntament amb l'esmentada cantalriu.

Dia 89. — Casino Principal de Lleyda.

Algunes altres soUIdtuds rebades de diversos Indrets d'Espanyo han tingut d'ésser refusades per Manén, a causa do tenir contret compromís per una sèrie de concerts a Canàries, que començaran a principis de maig.

HOMENATGE A TOMÀS BUXO En el concert que en horaenatife al

notable compositor Tomàs Buxó se celebrarà el diumenge dia 4 de maig al mati cn el Teatre Barcelona, a més de la Uederisla Mercè Plantada, que Interpretarà tota la tercera part de la Interessant sessió, hi prendran part el tenor Joan Sagolà 1 la pianista Anna Boig. E l primer estrenarà una exquisida cançó l la segona la difícil Sonata per a plano que obtingué un dels Premis Patxot. També reaparei­xerà en aquest concert el vlolimcel-llsta Bemardí Gàlvez, el retorn del qual és esperat amb interès, per no haver actuat com a solista fa temps.

E L PROGRAMA DEL CONCERT MANEN

En les cases de música I llibreries hom pol recollir el programa del .-en­cert que s'anuncia per al dia 27 al mati, al Palau. Es un programa crlgl-nallsslm l sumsment atractiu, a més a més d'estor editat amb tota cura 1 bon gust. Ultra la llista de les obres que Interpretarà el violinista Manén amb col·laboració de Guillem Gargan-ta (Concert de Mendelssohn I obre­tes da lluïment de Manén. Schubert. Martin I Sarasatei I les sis cançons originats del notable compositor en què acompanyarà personalment al piano a la Il·lustre cantatrlu M. P;an-tada, conté l'esmentat programa una reproducció del darrer retrat de Ma­nén, degut al llapis de l'Insigne pin­tor Màrius Vilatobà, que és una obra molt ben reeixida que acredita la fa­ma d'aquot jovcnlsslm artista de gran temperament. També conté el programa dues magnifiques repro­ducció» fotogràfiques de Mercè Plan­tada 1 Guillem Garganta i una curio­sa reproducció tipogràfica dc Ics cri­tiques aparegudes en le» principals publicacions barcelonines amb motiu del concert quo donà Manén al Palau el dia 25 de març passat, unànime­ment elogiat.

ASSOCIACIÓ DE MUSICA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

I.'Asoclacló de Música do Sant Fe­liu do c·uíxols ha confiat el seu vinent concert, que tindrà lloc divendres dia 25. als notables artistes Carme Gombau, soprano; Jeroni Portabclla, tenor, I J. Gibert Camins, pianista. E l programa d'aquesta sessió té un interès molt creixent. Cada un dels cantants Interpretarà una part t el pianista tocarà quatre exquisides obretes de Scarlatll. Scvhnbert. Mon-pou i Blancafort. Finalitzarà la ses­sió amb uns meravellosos duettns de Mozart I Haydn.

UN QUARTET VIENÈS A CATALUNYA

E L MES INTERESSANT 18'40: Composicions de Listz.

{Londres.) s m : Cants asturians l gaita.

(Barcelona.)

La critica de tot Europa ologia sense reserva dc cop mena lo inter­pretació exquisida que el .Sedlok-Vlnkler Quortett, de Vleno. dóna a les obres dels moderns compositors actuals. Aquest conjunt ha adquirit un gran prestigi en molt poc temps. reservant-U molts dels més famosos autors l'estrena de llurs obres.

Altres compositors han escrit et|.res-sament composicions per aquesta agrupació, que és la única que pot tntcrpretar-les.

L a maloria de les Associacions dc Música de Catolimya, desitjoses de fer conèixer, a Uurs associat l'alta vàlua d'aquest conjunt han decidit conflar-U el sou vinent concert. Els programes d'aquestes sessions rerat

B A B C E L O N A.-Jladío Baretlona (349). 1100: Campanades horàries do la Catedral. Servei meteorològic. 1300: Tancament del Bors! del mall. Sextet. Informació teatral 1 clnemato gràfica. W0O a <ITQ0: Sessió en ob-íequi de les Institucions benè­fiques. 1700: Coitzacions dels mer­cats internacionals 1 canvi de va­lors. Tancament de Borsa. Música. Sessió femenina. 1830: Trio Ibèria. 20'30. Curs elemental d'anglès. «OU: Campanades horàries de la Cate­dral. Servei meteorològic. Noticies. Cotitzacions de monedes l valora. Tancament del Bo ral de la tarda. 2T05: Setmana Còmica. Revista fes­tiva en vers, escrita 1 recltado per l'autor I actors Joaquim Montero. 21-20.- Orquestra f l ^ : Cants aslu rians I galta. Emissió B càrrec del cantor Octavi Campoamor. Gaiter, Doslteu VlUar

Badto catalana (268). irOOí Cotll-zaclons del Borsl de la tarda. Audi­ció de discos escollits. En els Inter­medis: Noticies de premsa

Radio Associació. EAJ-15 (t5l mV— Do U'N a 13 1 de 15 a 17 hores: >«• tlclari de l'Associació I discos de gra­mòfon. Aviat farà públics els pro­grames artístics | culturals que ««ta organllzant. (En període de provrs).

P E N Í N S U L A . - .Vadrid Unió Badlo (424). 12: Cotitzacions de Borsa. 18'15: Senyals horàries. 141»: Se­nyals horàries. Música. 15·?5: No­ticies de premsa. WOO: Cotitzacions de Borsa. Música de ball. 20'35: No­ticies de premsa. 22'00: Se.-iyals no-ràries. Ultimes cotitzacions de Borsa. Selecció de l'òpera «Carmen», cn discos.

F B A N ÇA. — Paris. Badlo-Parls

C1.750) 645: U lçó de cultura física. 00: Informacions. 10'45: Cotitza­

cions. li'M- Concert simfònic. 13"»-.; Borsa de Paris. Continuació concert. UDO: Borsa de Paris. Cotitzacions 15"3ü.- Borsa. Cotitzacions. :5'45: Con­cert. 1655: Cotitzacions. Borsa. I8'0u: Informacions. IS'SO: Borsa Nova York. Cotitzacions. WH: Besultoit car­reres. :9't5: Cotltzanloiis comercials. 20;oo: Concert. ïO'SO-. Informació de-portlva. Continuació Concert. ï n " . Ultimes noUcles. S i t » : Concert. — Torre Kiffi·l (1488). m S : Tnfomia-clons. Conferencia de la societat per a l'avenç de la ciència. 18'45: Resul­tats carreres. 20-20: Concert.

B È L G I C A . — KriuieUrt fSOtv 17'00: Concert «el trio. Í 0 t 5 : Concert. 20'30: La múek-a 1 els músics bel­gues, conferència. 21'45: Danses an­tigues. 2215: Ulllmes noticies.

I T À L I A . — Boma (447.8). 9 11: Informacions. Servei meteorològic per a embarcacions. KDO: Noticies. 14'30: MúsiCa lleugera. W30: Con­cert. 2105: Telegrafia Itets*. SUSO:' Informació deportiva. Canvis. » i i 5 : Transmissió Opera des del Teatre Sant Corles de Nàpols 1 concert des de l'estudi Noticies d'última horo.

— MIM f526J). 915: Informacions. IS'00: Orquestra traO: Informacions. Orquestra. WOO: nisco?. eo'15: Con­cert sr30: Betraasmissiü des de To­rí: conferència. ïfJO: Informorloits. 2A'40: Sesueis el prograui!". de Ton. — Torí (iTS.?). 91:1: Informacions. ".3'00: concert. 13*30: Informacions. 172.'.: Sessió infantil. IS'OO: Disi-.v 80W; Lliçó d'esperanto W I S : C011-cetr. » ' » : Concert de música va­riada l simfònica. 2t'00: Sessió mu­sical.

G B A N B R E T A N V A.—r.ondre» BrooUman Pati: (SCI.3). WM: Hora oficial, Greenwlch. ll'OO. Experiments da televisió, lï'oo-. Concert vocal. 1830: Orgue. 1300 . Música Ueugera. HfO: Discos. «'SO: Orquestra Brix-ton Asloria i orgue. 16'15: Disco*. 1630; Orquestra Brixton Astorta l orgue icominuaclò). 18'45: Composi clons de. Llstz executades per Nled zlclskl. WW: Banda militar.

B a n c a N o n e l l CANVtS VALORS CUPONS CIRS

Rambla del ".en:re, w

Kg. 5. — Dillons, 21 'd'aliril de 1930 E A V E U D B C A T A E Ü N Y *

De les terres catalanes T A R R A G O N A

Mavimanl d*) pari Entrades: «is vapors .Sac l \ •, pro­

cedent de Casablanca, amb fosfats; •Cabo Corona», de Barcelona, amb carrega genera!; .Ariza Mendi.. de Tuapsa, amb gasolina; 'Mars., de Nàpols, da trànsit: •Plzarro·, d'An-vera, amb càrrega general; ei paüe-bol «Eduardo». de València. 1 .Lluís Matutano», de Barcelona, de trànsit.

Despatxadcs: ela vapors «Mars., cap a Amsterdam; *Lys». eap a va­lència; «Plxarro., cap a Londres: .Solferlno». cap a Oslo. I el paitebot •Lluís Matutano», cap a Palma, amb càrrega pe ne ral. La proceMÒ del Sant Enterramen-l.'afluèneia de forasters que ban

vmgnt amb motiu de les festes de la Setmana Santa va ésser Divendres vertaderament imposant. Aprofitant tota els mitjans de iocomoclú. van arribar a Tarragona milers de perso­nes, no solament de totes les regions d'Espanya, sinó també un bon nom­bre de turistes estrangers.

La ciutat presentava l aspecle de les grans solemnitats. Els carrera eren completament atapeTts de pú­blic

A dos quarts de set del vespre, hora anunciada, va sortir de l'es­glésia da Natzaret la tradicional pro­cessó del Sant Sepeli. Obria la marxa la típica Cort romana. Hl figuraven els passos següents: .Adoració de Je­sús a l'hort*; «La fiageUacló·; -Ec-ca Remo.; .Jesüa carregat amb la Greu»; .Caiguda de Jesds., camí del Calvari» [aquest pas era la primera vegada que figurava al seguici}: .La venerable imatge del Sant Crisi de la Sang.; .La Pietat»; <E1 Sant En-terranm^» I . E l Sant Sepulcre», amb la Mare de Déu de la Solitud.

També hl assistí un gran nombre de penitents i de confrare». 1 entre d'altres, les bandes de mtislca dels regiments d'Almansa, de Badajoz I de Luchana.

A tots els carrers del trajecte es vela una gernació enorme, especial-infiít a la Rambla de Sant Joan, on havien estat col·locades moltes llot­ges 1 cadires, totalment ocupades.

Per a presenciar el pas de la dita processó arribà a la nostra ciutat la princesa Pilar de Bavlera. acompa-nyada dl comte de Güell l d'altres personalitats barcelonines.

El» peri·di·ta· tud-amerleans Els periodistes americans que fo­

ren Invitats per l'Associació de la Premsa de la nostra ciutat, van ar­ribar el Dissabte de Glòria. Visitaren ei més notable de Tarragona.

Foren rebuts pels periodistes tar­ragonins a l'Arc de Barà. i van vi­sitar el Médol. els museus, la Seu, la Torre de rArqneblsbe, la fàbrica de tabacs. Ia Necròpolis romana l el Viaducte (Pont del DlableL

El» IHnstrcs vlsltanis foren obse­quiat» amb un àpat català al Club Nàutic.

Altre» novè» A VAteiwu Pi 1 Margall. de Vila­

seca, donarà aviat una conferència el conegut publicista Rovira i Vir­gili.

—El» element? excursionistes de la comarca de Barcelona preparen el iV Aplec al monestir do Poblet per al dia 1 del mes entrant.

—Ha retornat de Sevilla, després d haver assistit a les tasques del con­grés oficial de Pedagogia, el presi­dent de la junta del Magisteri de le» terres tarragonines. Timoten Sa-nuy.

L L E Y D A

Ei» Dle» Sant» El Divendres Sant al mati e» cele­

braren els tradicionals culte» rell-glúHos a la Seu. Hl assistí corporati-vament l'Ajuntament. 1 ocupà la presidència de les autoritats.

A le» deu del mati fou repràs el trànsit rodat interromput el Dljou» Sant. i la ciutat recuperà l'aspecte dels dies feiners.

Divendres a la tarda, a la parrò­quia de Sant Pere. se celebrà la cerimònia commemorativa do la Llançada, amb assistència d'un nom­bre <íe '"Je'5- Desprès d'un ser­mó a càrrec del pare guardià del conrent dels Franciscans, foren in­terpretades escollides composicions de música sacra.

Durant tota la Setmana Santa, a la Casa de Crlst Rel. de la nostra ciutat, es celebrà nnà tanda d'exer­cida, a la qual van assistir perso­nalitats Heydatanes molt conegudes.

La diada de Sant Jordi A le* festes qne e» celebraran a

Barcelona .% honor del patró de Ca­talunya. Sant Jordi, és força proba­ble que hl assisteixi la comissió per­manent de la Diputació, en corpora­ció.

Altres novè» M comunitat de regants da Mont­

gai celebrarà una junta general el dia 18 del propvinsm mes de maig.

— La loclelat Unió Espanyola Mi­naire ha sol·licitat el registre de di­verses mines de sals potàsslques, íl-tuades a's termes municipal» de Lla­ner», Plnó» 1 Molsosa.

— D'un corral de les rodalies de Belianes propietat de Modest Cap­devila, íoren robades diferents a u de corral 1 un porc.

Immediatament se'n donà part a les autorllata. Després d'alguns es brinament». pogué trobar-se el dit

porc, però no le» .au». Se suposa que l'autor del fet 'a marxar :ap a MontManch. S'ban donat les or­dres corresponents per a la seva de­tenció.

G I R O N A

LA Setmana Santa Les solemnliats del Divendres Sant

es celebraren a tots el» temples de la ciutat amb gran lluliment

L'ajuntament en corporació va as­sistir a les funcions religioses cele­brades s la Seu. Després de l'Oflcl. el bisbe, acompanyat del capítol ca­tedral l del Municipi, presidit pel governador civil, v» visitar el oc-s de Sant Narcís a la parròquia de Sant Feliu.

A la tarda, a l'esmentat temple, va tenir lloc la pietosa cerimònia do !*s Tres Hores d'Agonia, organitzada per l'andconfraria de la Passió i Mort. Hl assistiren un nombre con­siderable de fidels.

A les cine de ia tarda va sortir de l'església de l'Hospital el Vla-Cru-cis. amb una concurrència gran de devota. A le» sot. a Sant Felln. es celebrà la funció del doscendlment de la Creu. Va predlcar-hl el pare Barceló.

A la nit va recórrer el trajecte de costum, la piwessó del Sant Enter­rament, organltaada per r.arxleon-frarla de la Passió 1 Mort. amb la cooperació de la congregació dels Dolor».

El seguici religió» fera presidit per le» autoritats, i l easislèncla da fi­dels va ésser molt nombrosa. Caravana •utamebillMIea alemanya

Un club automobilístic de Berlín, que compta més de 130.000 socis, ba organltsat per al» dlee 21 de l'actual al 16 de maig. un viatge d'estudi per Espanya.

La caravana d'autos passarà por Is nostra ciutat el dia 88 d'aquest mes. a le* quatre de la tarda.

Un home mort Ha estat trobat a la vora del riu

Ter l terme municipal de Cervià de Ter. el cadàver de Mamert Casas i Ousté. de se anys.

Altre» novè» El centre d'Unió Republicana ha

acordat nomenar membre» de la sec­ció política en Miquel Santaló i els president» del Centra i de la Jo-ventut Republicana.

— £1 .Butlletí OficiaL ha publicat los base» del» treballs l dels sous dels barber* i dol» perruquer» d'a-queta ciutat, aprovada» pel ple del comitè de ics tarre» gironines de ser­veis hlglfinlcs a la sessió del dia 24 del proppassat mes de març.

— La plaça d'inspector municipal de Sanitat de Borrassà d» vacant.

M A N R E S A El ministre d'Instrucció Publica

El dilluns proppa»»at. a les si» dol mati, arribà en ej tflen correu de Bilbao l'aciual ministre d'Instrucció Pública, senyor Elies Tormo. el qual es dirigí a la Son, 0 estudià algunes obra* d'art 1 documents Interessant».

Com que els senyor Tormo no descobrí firis tard la seva personali­tat. iWgué de romandre esperant una bella estona, flns que l'arxiver, el doctor Comot. anà, oom cada dia. a la Seu.

RollgiOOM Han estat celebreu els dies sants

amb la santedat de consuetud. i s'han vist molt concorregudes le» esglésies on hl havia Monument. L'Ajunta­ment ha as8l»tlt als Ofici» de la Sau.

— Circula amb profusió una fu­lla, en la qual es convida els man-resan» d'anar al romiatge que tin­drà lloc el dia de la Mare úe Déu de Montserrat al Palau de la More­neta. Es el segon que se celebra.

— L a LUga de P'eraeverança de Manresa es desenrotlla en gran ac­tivitat per tal d'assogurafl-so l'èxit en *es tandes d'exercici» que e» do­naran amb motiu de la campanya pròxima por tota la comarca del Bagw».

Le* Oaramelle» Han estat nombrosos els cors

que han eortit a cantar los típiques Caramelles. En «enemi. ban plagut, però sempre n'hl ha alguns que per la lletra de inirs cobles poca-solte» desdiuen de la serietat i tl-plsme d'aquesta diada.

Necrològica La setmana passada mori el senyor

Jos > Soler i GraeU. industrial for­ça conegut a la nostna ciutat, tant per la seva activitat en el treball com pel» seu» mèrits contrets com a ciutadà veritable que estimava le» nostre» coses de» d'un punt de mira sempre elevat.

Al» seu» familiar» eb donem el més sentit condol. Leo noces del 0. E. do la O. de Eige»

En commemoració de les noces d'argent del Centre Excurslonlota de la Comarca de Bages ha tingut lloc una excursió col·lectiva ai monestir de Sant Benet de Bages.

Ha estat celebrat nn Ofici, can­tat per l'Orfeó 1 Amics del Cant Gregorià.

•xpMloió Isidre Odena vl local del Conti» de Dependents

té lloc l'exposició de pintures a l'oM del conegut artista ftsidre Odena, dels Amics de l'Art de Terrassa.

L'estil de l'artista expositor, atreu força el nombnós públic <pie la visita per la seva netedat 1 perfec­ció. LI desitgem força aort.

jAsí fiene que hacerse! Ante» dc acosterse hay que fomar las

T a b l e t a s d e

puss rnihpan lo» dolor»» y prosarvan d* los resfriaoos. Pero K·n·n que ser las ver-daderas lablelas de Aspirina en m em-bdiaje oiiginal ..flopak". Rechace, en »u inierés propio, cualquief sutafiiuto.

S A B A D E L L

del tonyor Vall» I La conferèneia mimin Dtmart» vinent, a dos quarts de

deu de la nl). tindrà lloc a !a Lliga Regionalista la quarta conferència del cars polític organilxat per aques­ta benemèrita entitat. El conferen­ciant aenà don Ferran Valls i Ta-berner. i el tema de la conferencia: <De cara a l'esdevenidor».

Aquest acte ha desvetllat un gran intert».

Leo foito» de Setmana Santa 1 •?» festes de Setmana Santa on

els nostres temple» ban e»tat molt concorregude» 1 han revestit una gran solemnitat. L'Ajuntameol. pre­sidit pau l'aloaldo don Joan Farré ras, ha anat al» ofleis de la parrò­quia de Sant Feliu. Els monuments, en general, han revelat un excel·lent bon gust. Et pa» de le» processons de Dijous 1 Divendres Sants, ha estat presenciat por una gran gen­tada. La del dijous fou lliiidissima. 14 douà un gran relleu el nombre exlwtordlnari de penitents que hl fi­guraven, com també la gran con­currència de portents del Sant Crlst que precedia a la devota imatge. Enguany han figurat a aquesta pro­cessó la Imatge de la Verge de la Pietat. Jesfls Natzaret 1 el Sant Se­pulcre.

Els organitzadors haurien de pro­curar que tornessin a flgurarhl totes les escenes de la Passió qne antigament hl figuraven 1. així. aquesta processó tomaria a tenir aquella gran solemnitat que altres temps va J evestlr. Cal. però. con­signar 1 així ho fem amb gust. qne cada any va guanyant en to'.s sen­tits.

L'axpedolú L·la Anglada Lola Anglada gaudeix a Sabadell

de moltes 1 molt selectes amlatate. Això explica el fet d'havep assistit a l'acte Inaugural de la seva expo­sició B les Galeries Maragall. un aplec distlngidfsBlm de sabadellenos, entre els quals figurava una nodrida representació de ia Lliga Heglona-llsta.

No cal dir que la finalitat d'aques­ta exposició, que tant d'honor fa a Lola Anglada, augmenta encara l'In­terès que hl ha per visitar aques­ta Intenessantlsslma manifestació de l'art exquisit de la gentil artista.

Forta intima Dljou», la penya de la Lliga Re­

gionalista obsequiarà en un dels sa­lons do la casa, amb un lunch. el conserge de l'entitat Joan Badia, amb motiu d'haver passat vlnt-l-clnc anys al servei de la Lliga.

Aquest acte promet constituir una festa molt agradable 1 cordial.

Ble Goigs de Sant Jordi Amb motiu de la festa de Sant

Jordi, la Boblioteca Sabadellenca ha publicat una bella edició del» Goig» del gloriós Cavaller.

Les fulles d'aquoata edició podran ésser adquirides a la parròquia de Sant Feliu, ol dia de la f.-Mlvitat del Patró de Catalunya, que enguany serà celebrada molt solemnement. La visita del» periodistes amerioan»

Ha ertat objecte de molts elogis la Iniciativa del nostre Ajuntament, amb col·laboració de les entitats econò-miquoa. de portar a Sabadell els pe­riodistes amerlcan». EU dia passat a Sabadell per aquells tHustre» com­panys tindrà, sen» dubte, resultats altament proftloso» per a la nostra població. Val a dir que el pr^írama compaginat pel» organitzadors fou un ence*t. tota vegada que tn po­ques hotes pogueren apreülai el» visitants el» caire» diversos que Sa­badell ofereix, 0 sigui la vida del treball 1 la do r^sporil. tan bella­ment harmonitzades en aquesta ciu­tat. Les vlïlie» a l'EacoIa Industrial. Biblioteca Popular 1 Caixa d'Kstal-vle. 1 el» exemplars que els foren oferts de la Biblioteca Sabadallenca. constituïren nna sotprosa despré» do veure fòtorl<iues d« la categoria de Ics de Sabadell Tèxtil. Quadra» Prim 1 Manuel Gorina. Molt» del» visitants ho feren notar repetlde» vegades 1 en llur- carnets de notes hom sap qne «notaren a/juestee agradables Inupression».

Creiem que Sabadell tindrà en le» crònlqne» del» distingits publicistes una gloS'a for-.«a interessant.

O L O T

Conferència del reverend P. Profitós El cnltlssim pedagog reverend P.

Joan Profitós, Scb. P., ha donat a la sala d'actes dol Centre Catòlic una notabllfRBlma conferència sobre el ae-gflent tema. ri a llibertat escolar i l'educació de la joventut».

La concurrència, molt nombrosa i distingida, emplenava del tot l'os-paló» aaló.

Va començar definint 1 analitzant la llibertat. I s'estengué en adequa­des consideracions i Justos conceptes sobre amjesta matèria. Tractà exten­sament de la facultat do la raó I de la voluntat. Per tal d'obrar amb Dl-bertal, cal obrar raonadament, 1 per tant. en el problema de l'educació de la joventut hom ha de tenir present els drets de le» persones responsa­bles, de la formació del» Individus. Féu rexpo»lció. amb nombroae» ca-

des, de les lluites per apoderar-#e de l'escola 1 de la inteUlgèncla 1 del» cors dels infant».

L'Estatisme o l'Eatat o Pàtria, tant de dreta (Musjollnl). com d'esquerra (Btissla). volen apoderar-se de l'esco­la. El Papa PIu» XI. amb la seva en­cíclica sobre l'educació do la joven­tut, recorda el» drets de l'Església, de la família i do l'Estat sobre aquest afer. El reverend P. Profitós passà a fer un breu estudi històric sobre l'e­ducació domèstica, remarcant exem­ples de l'Extrem Orient, Egipte. Ro­ma, I féu notar la diferència entre Esparta l Atenes.

Tractà extensament del Crlstianos-me. de l'educació medieval, de le» Unlveraltat» 1 el» e»tudl9 lliures, del Renaixement catòlic 1 pagà. Di^ué que el cesarisme vol dominar 1 trn vesada. 1 avui emb la tapa demo­cràtica de l'escola única 1 escola neu­tra, es pretén el monopoli de l'ense­nyament, i l'Estat s'aproplpa una fa­

cultat que no 11 pertany amb la fun­ció docent.

Analitzà el» dret» natural» de la família sobro l'educació religiosa, dret positin 1 dh1 de l'Església sobro i ensenyament. L'Estat ha do contro­lar, regular i fomentar la instrucció. Ha de crear escola» per als serveis públics.

Va exposar amb profund» coneixe­ment» un acabat estudi dels plans d'ensenyament d'Anglaierra. Bèlgica I Holanda. I convingué que aquests Estats són els més respectuosos dels drets familiars sobre l'educació de la Joventut

Acabà tan notable conferencia ex­posant amb competència absoluta els drets de la família l de l'Infant, a què se II ensenyi tot en llengua ma­terna. Va refutar l'absurd de l'en­senyament en llengua Inconeguda pels noi». Cità le» terminant» manl-festaclona fotos recentment pol senyor Menéndeí Pldal sobre aquesta matè­ria. Fén esmení, com a testimoniat­ge, del doctor Torre» 1 Baga».

Digué que la pràctica 1 experiència canstatada pel conferenciant sobre la qüestió de l'ensenyament en HengMa materna a Rarcelona II havien donat resultats sorprenent».

La dlsUngida I nombrosa concur­rència va aplaudir amb entusiasme el distnglf conferenciant, el qual fon molt felicitat per tothom.

Carles Rahola Al saló de l'Alenen ba donat una

notabilísrtma conferència el culte li­terat 1 historiador gironí Cario» Rahola, sobre l'interessant tema: .Les lluites a Olot a començaments del segle XtX».

Féu la presentació Joan Garganla, qui va fer un encertat 1 curt parla­ment que fou molt aplaudit.

La concurrència q ie hl assistí fou nombrosa 1 distingida.

El senyor Rahola va començar la conferència fent memòria del» vin­cle» intel·lectuals 1 artístics qque el lligaven amb Olot. Va fer memòria de molts amics 9eus que són moris i d'altres probomo olo'.in» que 10 havia conegut. Digué que es propo­sava parlar, a base de iea seves in­vestigacions de primera mà. de le» lluites d'Olot a començaments dol segle XIX. Va explicar un del» leU esdevinguts a Olot pol \ix\M de IfiOfi.

El batlle de la vila. Ramon de Lomanya, conegut com afrancesat, fèu posar a los cantonades una pro­clama do Murat. La població, que ja estava en constant oforvescïncla patriòtica, es va amotinar, i l'alcal­de, amb un agutzil I un criat s'ha-gu> de tancar a l'Hospici, on fou posada una forta guàrdia de mlque-lets-. quan nl poole va saber que ois francesos intentaven onirar a Olot per alliberar els qne estaven en pe­rill, l'excitació augmentà I les auto-ritaís provaren de donar una sorti­da als odlala franci.fii». que fugiren d'amagat 1 pseortats per mlquclel»; però el poble rn 'ou assabentat 1 havent-los aconseguit prop de Tosca, els matà a cops de pedra.

Olot. en el curs de Ics lluites de la guerra dels francesos, éa presa algunes vegades per aqnosts fins oue l'ocupà definitivament e! general Clement. Però la població segueix hòstil 1 ajuda la resistència per sota mà. Això dóna lloc a repressMio». Aquest general va Imposar a Olot una multa als veïns dc 100 000 francs i exigí que s'havien de pagar en ol termini de S4 hores. 1 nl ol» esfor­ços dol rector d'Olot, doctor Ignasi Salgas. ni els dol patrici Antoni de Trinxaria, nn aconseguiren la revo­cació de l'ordre.

EI distingit conferenciant donà una sèrie do dades molt Interessai.ts sobre el batlle Alexandre de Soler I de Sayol. afrancesat per conve­niències, el qual va seguir el» fran­cesos flns a Figueres quan marxa­ren d'Olot l'any 181*.

Va explicar detalladament l'expe­dient de «purificació» segons costum despòtica de Ferran VII 1 de Jes per­secucions de què fou objecte l'esmen­tat batlle, al qual el comte d'Espa­nya n 1838 declara «impu-itati», 1 per tant sospites.

L'any 1832 va entrar a Olot ura part dels «cent mil UuTsos» per a res­tablir rab»olutl«me. Foren molt ben rebut» pels olotln». Es van fer grans festes a honor del dèapota no­vament entroniteat, l fins un carro simbòlic del sou triomf fou i.rros«e-gat per representants dols gremis 1 altres associacions ciutadanes.

El culte conferenciant va donar nombrose» dades d'aquell nleres-sant període do la noetra història local que fóra llarg d'esmentar.

Al final de la conferència, supor-latlvament interessant, el senyor Rahola fou molt aplaudit i felicitat pel «eu valuós treball hlatòrlc.

Mort sentida Ha mort crisOanamenl el distingit

Jove Ignasi Sacrest i cosollas. Feia algun» dle» que esbwa ma­

lalt 1 dissortadament la seva malal­tia ha tingut un fatal desenllaç. La seva mort ha estat sentida per le» nombroses slmpatle» que fl fina* gaudia ontre el» seus conolutadan». Ia qual cosa va detnoatrar-se evi­dentment amb la nombrosa concur­rència que va assistir a l'enterra­ment.

Desitgem quo Déu concedeixi nn sant consol a la seva atribulado 1 distingida família per a suportar amb santa resignació :an sensible cpm Irremeiable pèrdua.

A. C. S.

B e r g r a d à

BORREDÀ. — El» aermon» quares-mala de l'osglésla parroquial a càr­rec dels reverend» vicari» mossèn Francaso Cruells 1 mossèn cario» Creus. B'hen vi»t concorr»gudls»lms l en gran manera elogiat», per le» dots de predicadors qne reuneixen els esmentats -vicari».

— A causa del molt fred qne està fent. la collita de blat 1 hnrtall»-ses no presenta mol bon aspecte.

— Tinguérem la grata visita do la famflia Cirera, «pie tant a protegit aquest poble.

— Fórem també visitats per la se­nyora Antònia «erdolet d'Estabanoll, acompanyada d'un seu flll.

Després de visitar el Sant Monu­ment l complimentar els seus fami­liars 1 alguns amics, se'n tornaren.

Tot Borredà deu gran» agralmonts a aquesta bondadosa senyora I fa­mília. Borredà és el seu poble na­diu.

Aquest número de

LA VEU DE ATALUHYA ha estat pastat per la censura

del Govern civil

Marítima i Comercial MOVIMENT DEL PORT

Dia 20. ENTRADES

Paitebot «Granada», de Torrevieja. amb sal.

Pailebot «A. do las Pefia»., de Va­lència, amb efectes.

Vapor anglès «Wlnga», de Londres l escales, amb càrrega general.

Goleta italiana «Anita», de Gala­nia, amb efectes.

Vapor francès «Sourih». de Seffl l escales, amb cinc passatgers i càr­rega diversa.

Motonau «J. J. Slster». de Valèn­cia, amb C80 passatgers 1 càrrega ge moral.

Motonau «Príncipe Alfonso», de Palma, amb 153 passatgers 1 càtre ga general.

Vapor anglès «Pizarro». de Tarra­gona, amb càrrega general.

Vapor «Mar Blanco», de Tampa l eocaies. amb càrrega general.

Pailebot «Isabel Vanrell». dé Gan­dia, amb efecte».

Vapor Italià .Nerolde», de Spezla 1 escales, amb càrrega diversa.

Vapor holandès .Jonge Johanno», do iRotierdam i escales, amb càrrega general.

Vapor italià «Rosslnl». de Valèn­cia, de trànsit.

Vapor holandès «Berenlce», d'Ams­terdam i escales, amfij càrrega ge­neral. SORTIDES

Motonau «Príncipe Alfonso», cap a Palma, amb passatge 1 càrrega di­versa.

Vapor francès «Soulrah», amb càr­rega general, cap a Marsella.

Vapor anglès «Pizarro». amb càr­rega diversa, cap a València.

Vapor italià «Rossini», cap a Gè­nova, amb càrrega general.

Dia 21. ENTRADES

Pailebot .Manra», do Se te, amb efectes.

Pailebot «Maria Moigdalena». de València, amb diversos efectes.

iBalaudra «Vanrrell», d'Almeria, «mb càrrega diversa.

Vapor correu «Mahón», de Mahó, nmb 10 passatger» 1 càrrega gene­ral.

Vapor «Tordera», de Cartagena, amb 37 passatgers i càrroga diversa.

vapor correu «Rey Jaime I», de Palma, amb 166 passatgers i càrrega general.

Vapor anglès «Gerano». de Trieste i escales, amb càrrega general.

Vapor anglès «Sud», de Susa, amb fusta.

Vapor danès «Bandí», de Clvltave-ohia. en llast.

Vapor noruec «Tredvang», de Ma-zagan. amb cereals..

Vapor francès «Florida», de Gèno­va i escales, ami) quatre passatgers per aquest port i 850 de trànsit.

Vapor noruec «Flnse». do Newcast-le, amb carbó mineral.

Vapor alemany «Voglland», de Ko-be, amb càrrega general.

SORTIDES Vapor francès «Florida», amb pas­

satge 1 càrrega general i do trànsit, cap a fluenos Aires i escales.

Vapor noruec «Tredvang», de tràn­sit, cap a San Luí».

Vapor correu «Bey Jaime I», amb passatge í correspondència, cap a Palma.

Vapor francès «La Gaule», de tràn­sit, cap a Marsella.

Motonau «J. J. Sister», amb pas­satge i càrrega general, cap a Va­lència.

Vapor «Cabo Creux», and) càrrega general, cap a Bolbao i escales.

NOTICIES A l'hora de costum arribà ahir al

matí de Palma la motonau .Príncipe Alfonso», amb 153 passatgers, la cor­respondència 1 60 caps de bestiar do llana. A la nit regressà a la seva procedència.

- De pas cap a Oporto 1 escales, arribà da Gènova el vapor Italià .Ne-relde». amb 129 tones de càrrega ge­neral. Després de pendre mercade­ries que tenia preparades, continuà el seu viatge.

—Al moll de Barcelona S. amarrà el vapor noruec «Jonge Johanna». el qual arribà de ftotterdam l escale». amb 130 tone» de càrrega general.

—IE1 vapor noruec «Trudvang» por­ta de Kenltra i Mazagàn 160 fones de clgron».

—Regressà de Cartagena el vapor •Tordera» amb 39 passatgers 1 3.145 cap» d ebesüar de llana, 80 gèble» d'aviram 1 altres mercaderie».

—Amb 200 tones de càrega diversa arribà de Kob© i escale» el vapor alemany «Volga», el qual descarre­garà al moll de Barcelona...

—A l'hora d'Itinerari arribà aquest mati de Palma el vapor correu «Rey Jalmp b, «mb 166 passatgers I llast. Aquesta nit ragressarà a la seva pro­cedència. —Procedent de Mahó i Alcúdia entrà al nostre port el vapor correu • Mahón» amb 10 passatgers, la cor­respondència i algunes partide» de formatge, calçat, ferreteria, .espar­denyes, teixits, bestiar de llana I peix fresc. Aquest vaixell sortirà demà a la tarda cap a Eivissa.

—El vapor noruec «Finse» portà de Newcastle L700 tones de carbó mi­neral que descarregarà al moll de Ponent N.

Arribà de Catania el vapor Italià • Anita» amb 300 tones da faves ío de cotó 1 30 de cànem

lis ie FJis M B a n q u e r s

Bambla del Klg, 1. Davant del Gran Taatre Liceo

i; N e g o c i e m el$ c u -

p o n » v e n c i m e n t

I T d e m a i g

—Demà, a les sis, ha d'arribar de Marsella, de pas cap a Oràn 1 esca-les. el vapor correu francès «G. O. Dafarrlero».

EL COMERÇ E&PANVGL AL MARROC El Centre Comercial Hispano Mar­

roquí ha tramès el següent telegrama: •General Comte Jordana, Alt Co-

njsRart Espanya-Marroc—Madrid.— Centro Comercial Hispano-MarroquI convençut V. E . coneix causes pro­ducció estrangera domina mercats Ceuta-Molllla «ma protectorat, con-fle aconseguirà Govern implantació mesures permetin desenrotllament comerç Indústria nacional fa 25 anys que venim demanant aca/bada guer­ra problema Marroc té importància exclusivament comercial t prodncló nacional ha de recollir fruits sacrt-dets Espanya milers vides, sis mi­lions de poisetes e» gasten ara olena |iau al voltant cent milions anyals, confiem V. E. cooperarà nostra la­bor Interesíos Espanya.»

MIROAT DE BARCELONA 7 d'abril

Cotització oficial dels preus cor­rents de cereal» i altre» articles que facilita la Junta Sindical del Collogl d'Agent» dí Canvi 1 Borsa de la Plaça de Barcelona-

Blat Candeal Castalla, a t7'50; Mancha Candeal. a ií'SO; Arapó. do 48 a 50; de Navarra, da 48 a 50; d'Urgell, a 53; do la comarca, a tt: Extremadura blanquets, a i7'50 Ex­tremadura Crucher, a 47'jO: de Lley-da mou), a 53 pessetes ala 100 quilos.

Farines: Elaboració per cilindres. Farina mitja torça, do 67 a 68: ex­

tra blanca superior, a 70; extra blan­ca corrent, de 63 a 64'50; núm. 3. de 45 a 48; núm. 4. a 4S'35-, oegor.es. a 36'60; terceres, a 30; quartes, de 26'50 a 27; núm 4. de 38 a 40; segones, a 33; terceres, a 29, quartes, a 27 pesse­tes els 100 quilos.

Porgadures. Sagó. a 5; segonet a 5 pessetes els 100 quilos.

Arròs Benlloch zero, de 50 a SW»; ídem. selecte flor. a 57; Ídem. ídem, ídem, superior (Granza), a 60; ídem. ídem, matisat corrent, do 53 a 54; ídem, ídem. ídem. selecte, a 66; Ídem. idem. fdem. extra, a 58; ídem Bomba orrent, a 84; ídem. Ídem. superior, a 97; a 97; ídem. idem. our extra, a 105; pessetes el» 100 quilos.

Garrofc» Vlnaroç. de 1994 a 2024; roges, a 17'85: Mallorca, a 11'88. Ibl-ça. a 14'j8; Tarragona, a 19'64; Va­lència, de 18'85 a 19'04.

Pessetes els 100 quilos. Gran». — Escalola de Sevilla, clas­

se corrent, de 94 a 96; de Sevilla; bona garbellada, de 92 a 94.

Civada d'Extremadura, de 36 a 3«·50.

Veces de Navarra, de 50 a 61; do Màlaga, de 49 a 50; de Castella, do 47 a 48; cantallwde». a 46; ver­des, de 40'50 a 41'50: franceses, de 45 a 46.

Ordi d'Extremadura, de 37 a 37'50: d'Urgell, do SS'SO a 36: do Segar­ra, de 36 a 36'50; do Castella, clas­se corrent, do J7 a 3T50; de la comar­ca, de 35'50 a 36; de Lleyda de 33 a 34. pesseto» el» 100 quilos.

Faves d'Extremadura, le S) a 51; d'Itàlia, corrents, de 49'a0 a 50; de Mallorca, de 50 a SO'SO; de Fún's do 49'50 a 50; d'Oran, le 49'50 a 50; de Mahó per a sembrar, de 75 a 78; del Prat, de 49 a 50 pessetes els 100 quilos.

Favons safl. de 49 a WSOJíenltra. d 48-50 a 49; Phllippevilie. a 50 Ità­lia flns. a 49'50; Xinos. 3 do 4rró a « pessetes els 100 quilos.

Moresc Plata, disponible sobr» car­ro, de a 38'50; morecs Danubi, sobro carro, de 35 a 36.

Mill estranger, de 40 a 48: do la comarca, da 48 a 90.

Er*a dfil nois, de w a 41. Llavors de cànem estrangw. de

62 a 63. Clgron» d'Andaluala, blanc», <;fl-

moros 4850. a 08; Idem ídem ídem 54-06, a 88; ídem |dem idem 58-60. a

78; ídem Idera peloru , Castella ^upenoV^/^^ Idem mitjan», d» 123 « ,7? » i corrent», a 88, idem m, £' Ídem superloia. a i ^ 1 ^ . t ï mero 29. a 75 Pessetes a f ^ » £

Mongete» València Pi^."* Im^ 108; Monqnlllita (noves, ,S,i?e "1 qulllon fnoves). de 105 » 3 ^ ca (noves), de 110 a { i " * M ," corrent» (noves), de i » 7 ^'4.. tolia superior, (noves) ' ^ 5 Cocorroses Castella mòvl 5 ^ 90; Cocorroses Itàlia de «T." íe 11 les Galícia (noves), d9 * * *: * janes (noves), de 105 r i ^ S els 100 quilos. * ^i**!»

Fesols estrangers, o ga. ^ lla, a 95; de Girona, de ro í8 .1^ sotes ois 100 quilos. "fl * '«5 pit

Llenties, de 90 a 115 Guixes, de KfS a 39' Tossals (nous), de

vell», de 44 a 44'50 W * Garrotin», de 41 a JS n*.

100 quilos. ~ g

A n u n c i s Ofoiq^

AGRUPACIÓ MÚTUA DEL C0Ue I DC LA INDÚSTRIA '"I En compliment de VMO.* .

30 del pròxim passat mes 1. > ^ Directiva convoca els senyor, ^ a la reunió «pio tindrà S e i ' g mengo. dln 27 del corren. . quort» de deu del mati «1 í ^ Victòria. (Marquès del Dnwo « , per a seguir tractant de IfeZJ S d l a s o h r e e l P r o j e o t c i o r e S ï Reglament. - El secretan r«LÍ Joan B. Soler I Brú. 8

LLENÇOLS OE CAUTXULIlií

m m m Substitueixen amb avantatge d'hi.

gienel dura-lo toies {este­les cngoniaJes i |m.

pernu-abilitza les per a llits

A preus de fàbrica:

"Cau xu Català" Gorts Catalanas, 815

Sucursal: Passeig de Gràcia, 127

"Madame X" Rambla de Catalunya, 24

"Productes Tuseil" Ronda de Sant Pere, 12

" I A F O R C ­EM P R E S A d NACIONAL

INFORMES COMERCIALS

BARCELONA Pl&.Sa& C*talaiv>7v46.

BILBAO SEVIUA dKu\Ma..2. AlftBvsHU*

«AOBIÓ VALENCIÀ 1 Femaixnor.Si íuUVlcerasA

A c a b a

d e s o r t i r e l

t e r c e r v o l u m

d e l e s e d i c i o n s

O b r e s C o m p l e t e s

d ' I g n a s i I g l e s i a s ^ d e d i c a t a

P O E S I E S Conté ademes de tote» le» poesies enca­

bides en e! volum «Ofrene»», una recollida pòstuma dc mes de seixanta poesies inèditea·

L'exquisit poeta i filòleg Emili Guanyà­vem» les ha ordenat i prologat amb on mag-nific estudi intitulat «La Lírica de n'igna»! Iglesias». TamM figuren en l'esmentat volum sis autògrafs del propi Iglesias.

El millor homenatge que podeu tributar» Fil·Iustre poeta del» humils, a l'escriptor de cor compassiu i talem excels, e» tenir en vosir» biblioteca la coleedó de • « obre» complet***

C»da volum de tes Obra Oomplete» comprta ducs o tret obra. no retrat i un estudi crític, i form» un llibre d'unes tra centes pàgines. <U I J * M ™

El preu es de 5 peueces amb on» teàacüd del 10 per als qui se subscriguin. .

La subscripció pol fei-se omplim el batuen i enviíuu-lo al vostre llibrer. To» els llibrers eoun fitcultats per a rebre subscripcions. El pafaxat es farà mitjançant el Uioramem del volum.

Butlletí per a trametre al vostre llibrer o ' EdldoM Mentora, Provcnza, ai6, Barcelona

Sr. LEhrer — ThznKtím. eonaderonf-me mbnrifUar. é m^

oofcflB de iet •Obres Compte» d Ignati Igtoto». la rebaixa d'un 10 •/, sobre «I preu «to 0·KÍ°vf^

En Qui OBI

Espectacles teatre Català Novetats ^ p a n y l a Catalana.

Direcció C Capdevila Aguesta nit, a les deu. E m , èslt,

èx»:.

El cas del senyor Palau triomf to Sagarra, d'interpretació, neinà. tarda, popular: «L'HOME OllE S'HAVIA DE MORIB». do gran broma. Nit 1 totes les nits «EL CAS OEL SENYOR PALAU..

Teatre Català Romea Comp·nyh VILA OAVI

Aquesta nit , a un quart d'onze, t'obra que ha obtingut més èxit de les estrenades el Dlsabte de Glòria:

E l c a p p e p La casa construïda a l'escenari 1

^ traducció de MiUàs-RaureU són dos èxits. Demà, tarda 1 n i t :

E l c a p r e p

T e a t p e T a l l a Companyia de vodevlH 1 teatre

modem. Aquesta nit, a un quart d'onze.

Clamorós èxit del poema realista, en tres actes, de J. M. de Sagarra:

G a p d è n i a protagonista: ENRIQUETA TORRES

Modem decorat de Fontanals. De­mà, tarda, a les cinc:. «UN CASAT

a f i S t f " ^ s a l t · · * » >

G a p d è n i a

T e a t p e N o V e t a t a

Tournée del Theatre Mogador 8 únics dies, 8

•le la trerri.lam opereta: No... No... Nanette

L'espectacle de l'IOmtm i i» RMI». mom. ' de les cèlebres vedeu!»

MARY MYRAM

LOUISARD N o - ^ o - Nanette

a ™:1.?iV?B'*r··· ^ « " P ^ x a a compladurla per als sis dies.

FRONTÓ NOVETATS Cort". «88 l Casp. is

Telèf uiot

M S S S * nU' * nn V ^ r t d'onze. Magnlüo par t l í :

ingoyen I I . Mareelino contra Ramos - Buillermo

Per aquesta funció no són vàlids els «passis, de ravor.

Funció nüm. 113. Segon partit: UR1ZAR 1 MACHIN

i contra ORTIZ 1 UZARRAOA nit, a un quart d'onze. Funció nú­

mero 114. Primer parti t : GABRIEL 1 EHDOZA 1

contra ECHEVARR1A i ALTAMIRA

E A V E Ü D E C A T A L U N Y A ' p j g ç . Di f lans , a i d 'abri l àe i ç j a

DftaKs per cartella. Av;ai debut dei gran davanter iRI-

30Y1.N t

CINE PARIS Telèfon UML Orqu. V. Granados

Aquesta nit, a les deu: •PERIQUITO FILARMUNICO*.

(sonora) REVISTA GAUMONT

GRANDIÓS EX1T DEL FILM SONOR. SEGONS LA NOVEL·LA DE VICENS BUASCO IRA' EZ;

LA BODEGA T e a t p e N o u

Gran oompanyla de sarsuela cas­tellana 1 catalana, de G. Camatasa Son. D tracció: Llimona - Martínez Valls. Primer umor: JOAN ROS1CH.

Aquesta nit, a tres quarts de deu:

l a Legió d'Honor cantada per l'ovacionat tenor .'OAN ROSICH, 1

LA TAVERNA D'EN MALLOL Demà. tarda, extraordinari pro­

grama. N i t : «LA LEGIÓ D'HO.SOR. I «LA TAVERNA D'EN MALLOL».

o D I M b C K E S

NOU MON DEL PARAL·LEL i uavaesanta liuliaa, s i

S A N S contra P É R E Z ex-campló de Catalunya

i el famós campió peruA

T r i l l o contra

S e g u n d o B a r t o s Per aquestes emocionanl» lluites

adquiriu avui jnaiels la vostra en­trada.

T1VOU CINE SONOR

amb aparell iPHOTOHPONK* Avui. dilluns, í l d'abril IOJO. Nit,

a les 10: Noticiari Foz Movletc-na. Dibuixos amraau. G H v n i n s pxiT de la maRna cinta sonora del Pro­grama Verdaguer (Control Cinses) PRODUCCIÓ RADIO PICrUREB. ba­sada en al fantAstlc esiectacle mu­sical de Florenz Zlegfeld:

R I O R I T A per l'encantadora B E B E DANIELS JOHN BOLES. Cançons en inglè». Recitats en espanyol. Escenes on 6o lors. Dcmft. tarda, a les cinc l nit e les deu: «RIO RITA. . Es despatxa sense recArrec.

0IN8 SONOR amb aparell ^Western llèctrlea

Aral . dlüuas. dia 21. NU. a les 10. • D l CREIXENT del NOU PPOQWA-MA SONOR. Diari sonor H.·ars Me trotone núm. 15. La ointa còmica:

L a vida nocturna totalment parlada en espanyol, pels graotofoe cònuo. Stan Laurtl 1 Oli­var Bardy i la grandiosa cinta so­nora M. G. M.:

Jugar con el tuego per Joau Craw-ford. Rod L a Ro-jue. Anlta Paga i Douglas Fairbanka (Ull). Demà. tarda, sessió continua de quatre a vull I nit a les deu «LA VIDA NOCTURNA. 1 «JUGAR CON E L FUEGO». Es despatxa sense re-càrec.

O L Y M P I A CINEMA SONOR

Aquesta nit. a dos quarta de dea. Ultimes projeccions de la cinta so­nora de S«!ecion« Espectaculars Verdaguer: «TRAFALGAR., por Co-

rtne Grlfflth 1 Víctor Varconl. 1 prt-meies de la grandiosa cinta "inora de les Exclusives Diana «El. AUCA DE NOE». per Dolors Costello, i.eor· ge O 'Brien I Noah Beery. Dema. tar­da 1 nit. la cinta sonora Verdaguer •ADORACION». per Antoni Morcuo t Billle Dcve, 1 «EL ARCA DE MCE*. Es despatxen localitats nuc·srades sens^ recàrrec de cap classe.

Kuriaal - Catalunya (Espectacles Cin tes)

Aquesta nit. a dos quarts de deu. Ditlmes projeclons de la cinta nnl-Unlversal «Qerer es poder., perf.ien Tryon 1 Sue Ca rol. 1 del film Hara-mount .UNA DE TANTES», per Cla­ra Bow l Richard Arlen. Viatge del «Gratf Zepelln» a Sesvilla. Demà. E&TRE.t'ES: el film Paramount «El hombro que yo amo», per Rl^hard Arlan 1 Mary Bryan. i la cinta -l'Ex-elusives Diana «Qulero ser abutlo., per May Uc Avoy.

Capítol - Lido Cinema (Espectacle Cinaea)

Aquesta nit. a dos quarts de deu. Ultimes projeccions de la cinta Universal -So horabre», per Laura La Plante, i el film Foz «La seAorita Lucifer». per Mary Astor 1 Roy D'Arey. Demà, ESTRENES: el nirn Verdaguer «La gran Idea., per John Hlnes 1 Louise I.oralne, 1 la clnla Pr íncipe «EL MAYOR P F C \ D O . . per Lols Wllson 1 HugTi AUan.

Palhé Palace - F.xcelsíor Mfría

rBspectaclet _inaesl Aquesta nit. E S T R E N E S : el film

Paramount «ÜNA FARSA P A R L SIKN., per Adoll'he MotvJO" ' «\*«f'n Carvcr; el llim Fox «NObloza V** dora.. per Nancy CarroU. J ^ ^ i ' n e Dunn I Lawrenca Gray: cómioa i | Diari M. O. M.

Al Palhé Palace 1 Excelslor. ultra aquest programa la cinta d ' I n v r t a clons «El coraión pierde.. per -onn Harron i Gertrude Olmstead.

Monumental - Bohèmia Iris Park - Pedró

(Eepocacie» Una*s) Aquesta nu, E S T R E N E S : L a cinta

Universal - E L T E S T A P E H B O . . per James Murray 1 Bàrbara Kent; el film Paramo-mt . L O S AMOUEs D5 UNA ACTRIZ. per Pola Negri I NIU Asther; cémlca. cinta cultural a -naes 1 revista. .

Diana -Comial-Walkyria Koyal

'Espectacles Cinaea) Aquesta nit. E S T R E N E S : L a cínt»

ü. F . A.: «BATON AZUL. . per ien-ny Jugo I Harrv Helm: la U n U d'Excluslves Diana «ELLA E S .ASL. per Myrna Loy 1 Wlllam Colller; eft-mlca. cinta cultural Clnaes l revista Paramount,

Argentina - Barcelona Colon

«Espectacles Clnaee) Aquesta n i t eatrenes: la c lnt*

Gaumont «ESCLAVOS DEL DERER.. per Tíielma Hyl l 1 Ralph Le^-ls; la r ima Arajol «VUELVE.. TE PERD*)-NO». per Dina Gralla I Rudolph Bll-vak; c/imica, cinta cultural Clna-s 1 Enciclopèdia PeDxé.

G U I A B A R C E L O N I N A DE L A V E U D E C A T A L U N Y A A C A D È M I E S

Acadèmia Pràctica. Fontanella. i

Baix as. Pi, L primer

ACCESSORIS AUTOS

BATEFÍIES DINAMOS

T A L L E R S ELÈCTRICS per • «alomòblU. — Preu. rrdaltl. Brnch 96. T. 105-6

A C I D P E R A C U M U L A D O R S

IBOIIIC pur P i i r s u • Proveosa, l - 1. 32,878

ADVOCATS AL0OVERRO (T.). P. de Gràcia. 15. 2

ALEMANY (Trinitat d'). Muntaner 31

Andreu i Barber P. Gràcia, 41.

Armisen (Joaquim) P. de Gràcia, 93.

Barberà (Miquel). Aragó, 373, primer.

Bassas Robert — Llúrla, 39, segon.

Bertran, Bassols, Dàlmates. Claris 21.

Bulart i Rialp (Al.) Balmes, 10.

Carulla l Mart i (S.). R. S. Pere, 44, pL

Oervera (Càndid). Trafalgar. 5. pL i.'

Degollada (J.). Trafalgar, 19, ler, 8.*

Deigar (R.). Pèrit Mercantil. També actua a l'estranger. Ballén 11. T. 52S90

Duren 1 Ventosa (LL). Duran 1 Bas. i

Frigola (P.). P. Méndez Vigo 5. T. 18357

Qarriga l Massó (J.). Provença, 312-

Olnesta 1 Pons (J. M.) Trafalgar. 8.1.*

Qual Montardit (J.) Mallorca, 323. pi.

Jaumandreu (A.). Diputació, 872. ent

Jover 1 NuneU (LL). Diputació, 292, pU

Uampallas (N.). Trafalgar. 19. ior L"

t-llslosella (Josep). Gravlna, 8. I . -

Matheu (Josep). Ample, n ú m Ï0. L»

Maynés 1 Gaspar fE.) València. '">«. 1.-

Mlraibell (Joaquim). Balmes. is. pral.

Noguer I Oomet (R ). C. Cen», STO, pi.

Nogués (Pau M.) P. de Gràcia. 80, í ."

Oller I Rabassa (J.) Trafalgar, M, 1.'

PI t Sufler (3. M.), València. 229 pl.

Pou I Sabater (J. M.',, Diputació, 281.

Puig de la Bellacasa (U). aarls. (4.

Rahota I Molinas (P.). Trafalgar l t 1

Riba (Jaume de) Poriaferrtssa, 25, l.»

Roelch (i.) Trabnl (J.M.) Vergara 9, 3"

Sagarra (F. de), Pl. Catalunya, 17.

Sansalvador (Antoni). Uflria. 74. 1."

Trias de Bes (J. M.) C. de Cent, 391.

Vallès 1 Pajals (Joan). Corts, 630. pL

vila Vidal (E.). Auzlas March, 6, pL

AGENCIES DE V I A T G E S

Viatges Marsans. Rambla Canalotee, 8

•Vlajes Hispània. . Ramoia Estudis, 11

ARTICLES üteCRIPlORl CASA MIQUEL HORTA • Avlnyi, 7

i É R T / C L E S D ' E S P O R T

!IIIUOlll.-l!olBi, clel8i.eï!iorti.-llllH[í,l2

ASSEGURA NCB S BÀLTICA. Inc. Mar. AM. CorU, 387. Es demanen agents per a CauUuoya

Cantàbria. Incendis: R Catalunya. 66

El Norte». Inc. Acc Rda. S. Pere. S4 !a demanen agents per a Catalunya.

iEi pervenir de lot híjoss. Intereau als pares le família. Fontanella, ».

Comn * Espanyola. Inc. Acc. Transp. Pelayo, fO

iLa Prevldenoes. Pelayo. 7. Telt. 19633

«The Legals. Incendis. Layatana, C.

Winterthur. Aooldenlt. P. de Qràola 4

B A h C S I B A h Q L E R S Banca Marsans. S. A R. Canaletea, 2

Banc Hipotecari d'Rspanya. Plaça da Catalunya, ntltn. 9.

Janca López-Bru, S. A.-Portaferrissa s

C A I X E S I A R Q U E S

Tot cer, des de 1S0 Pies. Mallerea, m

CALÇATS

IMPREMTES R A P O L S . Portaferrissa. mltnoro 15.

gUCniCITAT 0. ROSELU Caljbna. 95. T. K.648

P. Sabastlfe. (Tras Palau. 4. T. « 4 1 ) . InstaUacions, llum. força, calefacció.

^ Í S P E C U T C s

Ràpid «Ramaderes*. — Ramalleraa. 8 T =T7-7 1n£S -- 75*:" iFT&r-F-rri&SrS: C E N T R E S D ' E S P E C I F I C S

CASA 8EGALV R Flors. 14. T. 13.184

CENTRAL D ESPECÍFICS, Pelayo, U

Farmàcia Ma A Aruml. R Cara. les. 1

CtSTBL·LMBlEa Hereva P. Cajafranca. Argenten, 14-18

COSFKCCIOSS MON CAPRICE·PetrUxol.P-Carme 28 lïspecial en comunions i vesMs nenes

COSl·lTERiES

SARNA

L K U I v I U I l J P&su PorosalOctMOl D E L S N E N S «M&rvni CABAUERO.**

nTAUPtian Ettamperla t—t Iwep. Boters. ? | ».

FABRICA'Dk ABLES PACEir Rupert Anglada. Carrer Anple, 13

Pensió «Las Delldaa» P. Nacional. 88.

loeomn Olmioa nU — 89-Carme-80.

L L I B R E R I E S

FARMACIM 8 VILARDELL. Certs, xamfrà Claris.

P o J ' Ó ' G ' R A ' V ' À J S

Badat I Oamatt. Paris. SOL T- 74.071

POTOGRAVATS N. COLL S A U E T I Archa. 7, telèf. 18.664

FOTO0nAVAT8~T. PJ TOMÀS Vlllarroel, 7. Tel. 88417

Vídua de Lluis Tassó. — Tallers de folograval. impremta 1 Editorial Arc dej Teatre. 21 1 83. — T. 18418.

T V S T B S

Fill M. Castellví Ribas. L T. 54 907.

GRASGES

Bons Dolpot Vives, «ans, 74.

IPÍIÍIIIÍI[OÍIIIÍI&,»S COPIES I CIRCULARS

F ? 0 N F O ******* •» I \ * \ L r Te lè fon n.» 1S4BÍ

*~L·LAIRES Cotilles novetat Botera, 18. TeL 18805

GRANJA PERICH. Balmes, 7. T. 812»

Granja de la Mercè. Ampla 15. T. 10515

GRANJA DEL PAS. — Aragó, m.

GRAVADORS ROCA. Rbla. St*. Mònica. 11. TeL M »

H O l E L S Hotel Barcelona. Casanova. 172. Te­

lèfons 7335(i — 7305S — 73069

Pensió Quatoti. Avinyó, 97, praL

«Renaixements. Oerte, 48X TU. S M

lUBHES D'ART ' S ' J l W

L L I B R E S D ' O C A S I O

Bsiague. Compra venda. Palla, 18 1 IS

Compro tota mesa mbres. Aribau, 17

M A G A T Z E M D E F E R R O S

P. d* Miquel Mateu. — Ansiels, 3, 5 17

M A Q U I N A R l A

r. de Mlque, Msteu. Àngels. 8. I 1 7

Or. CAPELL. - Espsclalists

Ma!a>tlM anas 1 recte. HEMORROIDES.moreno*)

VARICES -LLAGUES de les cames.

rraclements no operalo-ris ni dolorosos.

Salneron, 42. Oetrea t als

M O B L E S

R H m M n Taller i megatzem fundat en ?, ilalldlld H M Baltnea, 70. TU 71.654

Mobles per a oficines. V. Layetana 65

40BLES ECONÒMICS Banyi Noue 19

G. HO MAR aru L'ECONOMTA R ™ Í * ™ - 3

•ala Bonna <J.). Advocat. Perit Mero. CaUgraf. Muntaner. 15. 1 " LL Xé3t

•=!-^-~- i — j — wüi - ' — = = à PIHTORS DECOfíADOBS

Cera. l í . T. 81138. Pressupoet gratis.

P B í " 8 T B C 8 Prèsieos sobre mercaderlee. Ccmp.'

Nacional de CrèdiL Vergara, 6. b. PROCOR-IOORS

M A Q U I N E S D E C O S I R

FRISTER I ROBSMANN A» Berlín, les més solides. Montaner. L TeL 10.024

M E T G E S

Clinloa Mt Asuere. Porta Àngel. 96.

Or. Carrasco Formiguer a Provença, 396

Or. Bever. clínica. Met«e dentista. AuslAs-March, 19. Preus moderats.

Petge. líxamen amb R a i g * X . — Vlllarroel, 9, de 4 • 6.

Lluís H.-M Rius. Malalties -els •ssoe. — Lay el&ia, 51 De ires L cinc.

MÈTODE ASUERO Or. Balleslero. Sordera-tsrlamudeig, reumaiisme, im­potència, paràlisi. Tumaril. l6o. • De M a l . - Consultes de franc de 4 i 8.

Dr. CARULLA. — Vies urlnérlee. Unió. 10. - D l l a 1 1 de 4 a 0.

M Ü S Ï C A - P I A N O S

I»L Parramon. Carme, 8. L " TeL 1S964

NATURALISTES Vídua U . Soler Pujol. PL Reial. 1C

OÜS I POLLERIA Ous frescos. Servei domlo. Quintana, 8

PASTES PER A SOPA Camil Riera, FAbrlca. Carretes. 10

PapQ Ruinar! Rbla. Plors. 27,Tallarlnes üOüd Ulililllll Kaviolis.Canalonadeldia

"ENTS I M A R Q U E S

Agència Durèo. Pelayo, 34. T. 15554.

PLORES i MARBRES Pau GalMa. Diputació. 88. T. 30.545.

Martorell I Sandiumenge, Llúrla. 46-1

Vergés (Josep M.»), Cervantes. 6. L "

Vllaregut (J.), València, 280-2. T. 73364

PRODUCTES QU/M/CS Companyia Anònima de Prodi Qulmloe. Coria. 889. praL TalM. -8.461. Aclds purissims \ comercials. Ble»" trellt per a acumuladora

g Ü A D R O S

La Pinaooteoa. P. Gràcia 34. Expoaldó

.V. Garcia Sunon.—R. Catalunya, SS

RBL·LOTCBRIBS Cent de Rellotges Suïssos. Jaume I. I I

NADAL, Rambla de Catalunya, 56.

RSSTAORAST8

RL ESPANA. Bonsnccés. 10. TeL 1M41

TISTORBR1ES Per rentats 1 tenyi ts

PERf- UMERlES Perfumeria VilaJrosa. P. de Grècia. 75

P B R I T 8 M B R C A S TIL S Franoitorra iM.) V. Layetana 23. 2 - C

Quatre cantons. Pere IV, 191 1. som

Tintoreria Heglà. Vilamart 26. T 8401

l / F O G R A P í t s

TIP EMPÜRIUM, S. A. FerlandlDa b-U

i ; v s / 0L18 ANTIGA CASA S E L L S . Doe Victoria, t

_ ^ ^ _ A r ^ r ^ T T ^ T / ^ A « T ^ C > O f e r i m e n t s I d e m a n d e s d e c o l *

A N U N C I S C L A S S I F 1 C A 1 b: l o c a d o n s . B o r » « d e l P r o p i e t a r i I

SOLUCIÓ A L ' H A B I T A T G E

C i u t a t j a r d í

L A F L O R I D A Cases-xalels amb deu mil pams de fer­reny, instal·lació d'aigua, electricitat i telèfon, des de DEU MIL P E S S E ­T E S al comptat i a terminis des de 75 P E S S E T E S MENSUALS. Són lliurades al cap de tres mesos. Solars a terminis de 25 pessetes al mes

CORTS CATALANES, 552, pral. • Despatx

« O R T O P È D I A M O D B B N A " F i l l d e B . C a r c a s o n a

Taller i despatx: E S G U D B L L E R S BLANCS, 8 X B I . E P 0 4 H ü M S a O 10,918

Casa fundada en 1875

B R A Ü U S R S R E a U L A O O l S ,1 . . . . . t r s a ï a l a r a . - P a l m 4» t a t s i

por a U r . t . a o U « s o u ^ ^ g S ^ i . « M *

" ' C O T I L L E S O R f O P i D I Q U E S

per a guarir o oorr .SIr les aestrlaoloa. l a l ' . . « a e n a

M é s de c W a n t a ™1* & PRÀC,ICA 8ÓN LA M'LLOR 9ARANTLA

VENDES Casa Claramunt

Fàbrica de rinarei de t ou'. Mltee* Mda inv, ooióu'l&M Vi'j Tob colo.-· • • •ed·nsiu· r«L Muloo» aoo OMÓ (TtS: fi l (Tíu-. tenyor co» 036-, fil i"»; aedji rsuiula r*>. s · m · r r t t n «vuyor .1 J . j . ImporUaU de -c om plet a reï··fdor·. Lr-tféll.Sl.

V E N C , C O M P R O 1 C A N V I O

aparells f o t o g r à f i c * Discos I íonügraf»

Sant Pao, 35 Telèfon l » . 4 a 5

Liquidació veritable de totes les

ex i s t ènc ies

Oportunitat única

Formidable stock en tota classe de mob le s

Corts, 52 -523

u m f r h Urge l l

C A S A

Caneias (Ant iga casa Pujol)

Fàbrica de Flors, Corones i Plantes Tot al que ea nocesalta per a faroles

\Btlsrs Caaa T . O O B T a J . P a U v l ï 15 p r a l

M O B L E S U R R U T I A

Pisos complets des de 1.000 pies. fins a 20.000. Impertaatt Psci l i l · l s de panamont respectant

preus comptat. O A R M X . a « m . 1 4

P E R P A S Q U A els millors jocs i joguines

els trobareu a la

C a s a V d a . B a q u é 8 - A R O » - t

LLOGUERS

GRAMÒFONS I DISCOS d» intwi e l tow I preua

I . tOLSR. • *VISTO, Ueuí rs earrer F·rnAndo 1 tWlV

Piano Estela Bernareggi | Cadiratgs Isabel!

Mes. SepiiUea», lío. orlmer 1«·1"«í Atois», 6. Centro segona.DeSa9dalTa.pre. I Anuncií.

Gran magatzem al carrer de Còr­sega, 322; 16 per 65 metres, espa-iós. Disponible primer de juliol.

L A O B E S I T A T és combatuda amb èxit

usant là

IODHYRINE del D r . D e s c h a m p de P a r i s ,

sense perjudicar la salut

De v e n d a e n I o t e s l e s í a n n & c i e s

Agents a Espanya; J . U r i a c h i S . A .

Bruch, 4 9 . - B A R C E L O N A

Pianos ^ s ^ l ^ T 1 Classes de Llengua Catalana 0/ 14 «UUSMOL C ULKOKU

OFERTES s eSrrve de seble Pomioa t a -hra.eouluime uormi-· d'Kqai·i·i. Inter-—»ot per a toneloasris miinlelpii» 1 DipaMeio, LMconi l " & a 10 Sit. Mairloal» de i * 9. im»rt< adissa te. Ronla Unlvertltei t l , aeicon.

Acadàm.a TecnolOglea

PRÉSTECS

C o m p t a b l e amb ••Í.U·A oa •.. • ••:.•..«:. dlspo sant 'la >IUM hores dlàrlot >'o-•••r • par a poclar compial·l-llliai .lilhred«Tenitw ,·te.. U .rlaro a LA Y i:C uúm. 617.

L L O G A R E

toriemohl. par anombr. faml-Un Bona alt., lï·iul'ftm.'iarna· «le eormol, la» .1)0, \ n„ n l ^ ' np.·loctr., }ar l i . K«6: K •• le»

| nejr'». *. nc ' U de t a 7. Acslú I remem ua.

J O I E S

P A P E R E T E S u m i m 1 M à q u i n e s , a u t o m ò b i l s

Papieni alts p reus MNIO. « . P R I N C I P W

Làmparcsde lusta de pau I vMtra, UiPr^terla.Si

Pkg. 10. — Dilluns, 21 d'abril de 1390 CÀ V E U D E C A T A L U N Y A

D A R R E R E S I N F O R M A C I O N S Servei Meteorològic

de Catalunya Situaoiò general a,tmosfèrioa d'Eu.

ropa a les sei hores del dia 21 d'a-bril de 1930

E l centre principal de pertorbació atmosfèrica estÀ evui centrat a les Açores amb vents del Sud a la mei­tat occidental de la nostra Península .

A Suècia radica un altre centre de-pressionari sota la influència del qael es registra abundant nubulosl-tat i pluges issolades e la guaireoé totalitat de l'occident d'Europa.

Les pressions són relalvamem al­tes al Marroc 1 a l 'Adriàtic amb t o n temps al centre d'Europa t Mediter­rani .

Estat del temps a Catalunya a les vuit hores £1 cel est& molt n ú r o l a tota la

regió amb vaute fluixos del Sud i Sud'Oest.

Durant les úl t imes 24 hores es pro-ÍJuiren tormentes 1 pluges a to l el PIreneu Català, pla de Vich i costa de Barcelona.

Les precipitacions mée importants ban estat de 26 mil·límetres a Ribes. Ei a l'Estangent 1 18 a Capdello.

Les temperatures mín imes s'han observat a les Uagunes de Capdella amb 4 graus zota zero, 1 a Ribes amb sero graus.

Les dones de Catalunya i el senyor Maluquer

i Viladot

El Comitè Femení Pro-Amnlstla re-comena a tots aquells que vulguin participar s l'bomenatge d 'adbesió al senyor Maluquer i Viladot que tra­metin una tarja a nom d'aquest Il·lustre patrici al Palau de le iputa-cló demà, dimarts, per tal que a r r i ­bi a les seves mans el dia de Sant Jordi.

En aquestes targes de fellcita£ió caldria escriure aqueets mots: L l i -bereunos els presos socials I

El Comitè Femení Pro-amnistia i els presos

socials

D Comitè Femení Pro-omnlstia, responent a les nombroses indica­cions que està rebent del camp obrer, declara que no abandonarà la tasca empresa fins a la consecució total del seu programa que és l'alUberement de iots "els presos polítics I socials.

Ha estat un motiu de tonda alegria per al Comitè Femení , constatar que, gràcies a la forca d'opinió creada pel manifest femení, sigui gairebé un fel la Jlibartat dels presos i C.TÍ-Uats polítics.

El Comitè Femení prossegueix la seva campanya sense defallir, amb el propòsit d'obtenir una nova am­pliació de 'l 'amnistia que compren­gu i els presos socials.

El concert de sardanes a la Plaça de St. Jaume

H I ha una gran animació per as-Bistlr al concert de sardanes que la Banda Municipal donarà a la p íaca de Sant Jauçme la revetlla de Sant Jordi.

Cal que el públic t ingui esment que ha d'assistir al concert guardant la m à x i m a correcció, compatible amb el major entusiasme, 1 absténint-sc per complet de ballar les sardanes. Per als aficionats a la nostra dansa pairal , ja hi hau rà les «ballades» de l 'endemà a càrrec de dues cobles 1 a la mateixa plaça de Sant Jaume, l a Banda Municipal dóna un concert

El fet que la primera vegada que amb programa exclusiu de sardanes s'escaigui en la diada de Sant Jordi, i el detall, tan significatiu, que l 'a l ­calde bagl acollit amb pola la i n i ­ciativa del mestre Lamoi« de Grig-non d'Invitar els nostres grans mú­sics Pau Casals, Joan Manén, Enric Morera 1 Antoni Català, per ta l de q n è honorin la festa dir igint perso­nalment l lurs respectives sardanes, exigeix del nostre poble, que, en Justa correspondència 1 per a mos­trar-se completament digne del goig espiritual que aquest encert 11 re­por ta rà , que renovi les proves de se­rietat i correcció que tant demostra­tives han esta, tothom, de la cultura 1 civisme assolits pels barcelonins.

Greu atropellament

í A les 13 30 d'oquesta tarda ha estat auxil iat al dispensari d'Hostatranchs Francesc Pu]al Serdà , de anys, Jornaler, habitant al carrer de l'A-guila, 28, tenda; presentava fractu­ra de la volta craniana amb sortida de I * massa encefàlica, per haver estat etropellat al carrer de la Creu Coberta davant del de l'Agulla per un autocamló de la Companyia Ge­neral de Telèfons. A l susdit dispen­sari l i he estat administrada l'Esire-maunc ló per vicari de l 'església del Sant Àngel Custodi.

Després d'auxiliat ha eslat traslla­dat a l 'Hofpital Clínic.

Topada d'autos A les 11'30 d'aquest mati hon estat

aukiiiats al dispensari de la Ronda de Sant Pere. Joan OUvan, de 32 anys, casat, habitant al carrer d'A-milcar, 79; Marta Condominas, de 26 anys, habitant «1 carrer de Llan-eà , 12, primer, primera; Rosa Con­dominas, germana de l'anierior. ha-Mtant al mateix domic i l i ; Damià ftlpoll, de 38 anys. casat, del comerç .

habitant a l carrer d'Aragó 379. ori-mer, segona, de diverses f e r ld f t ; en els tres primers de caràcter lleu, en el segon de pronòstic reservat. Els han estat produïdes en passar dintre d'un autotasls. pel Passeig de Grà­cia, encreuament amb el de Consell de Cent. per haver topat aquest vehi­cle amb un auto particular.

Després d'auxiliats han passat a llurs respectius domicilis.

D e s p r é s d e

l a D i c t a d u r a

D i m a r t s C o n s e l l d e M i n i s t r e s

Madrid, 2ft. — EI president ael Coi; í ' ü , ha anunciat avui els periodis­tes, e.i sortir del despatx del minis­teri de l 'Exèrcit , on ha romes tre­ballant tot el mati, que dimarts a la tarda, se celebrarà Consti' de minlsires, i que a la sortida l aquest emprendrà el viatge a Sevilla.

Després de dinar, el general Be­renguer estigué passejant amb la se­va filla pels voltants de Madrid.

E l m i s s a t g e d ' u n e s d o n e s e s p a n y o l e s a D o n A l f o n s

Madrid. 21. — Ahir. Unió Radio, d'aquesta, donà pel micimfon. re­transmetent-lo a Sevilla, on LS troba la família rciaL el missatge d'ad­hesió al rel, que han redactat les dones espanyoes, 1 que va signat per dames de l 'aristocràcia, que en­capçalen amb l lurs noms signatures de Iotes les classes socials.

L ' a c t e d ' a f i r m a c i ó m o n à r q u i c a a M a d r i d

Madrid, 80. — Avui s'ha celebrat en 11 nova Plaça de Braus I anun­ciat acte d'afirmació monàiviuica, en el qual han fet ús de la paraula els senyors Ravé, Muri l lo, marquès de Santa Cruz, Golcnechea 1 comte de Bugallal.

Des d'abans de les deu 3ai mat í . començà a omplir-se la plaça de pú­blic 1 en moltes Jlotges s'havien

col·locat rètols en els que es llegia: «Visca el Rei», Visca Espanya», «Per Espanya 1 pel Rei». En les tarreres de la grada n ú m . 6, s'agrupaven els nepresenlants de la Unió Monàrquica de Barceloa amb l lu r bandera. Al­gunes llotges lluïen tapissos. S'ba-vlen Instal·lat tres fils telefònics d i ­rectes, amb l 'Alcàser de Sevilla, amb la Presidència del Consell de mi­nistres 1 amb el ministeri d'Estat.

A les onze estava Ja gairebé plena la plaça 1 la majoria de localitats es velen ocupades. A la rodona, s'ha­vien coliccat cinc mil t cadires 1 hl havia lloc per a deu m i l pe-f ones a peu dret. Davant la meseta de sor­tida dels braus, s'havia col·locat una tribuna, adornada amb draperia dels colors nacionals. 1 amb tres micrò­fons, de sd'on pronunciaré UHM dis­cursos els oradors.

E començar l'acte, a dos quarts de dotee. el centre de la p nça es­tava plena de públic. Abans de fer ús de la paraula el primer oradon. la banda de l 'Asil de ]a Paloma. executà la Marxa Reial.

Calculant la capncltat de Ja placa 1 la gent que h l havia, es pot cal­cular que han assistit a l'acto, unes trenta mfl persones, entre 'es quals,-moltes dones.

Les llotges de l'Aluntament esta­ven ocupades per l'alcalde 1 molts regidors I Ien l'avanlpit l lu ïen un rètol que deia: «Vl<ca el Rel». En la de la Diputació hl havia el pre­sident, amb la majoria de diputats 1 també hl havia un rètol Q e deia •Visca Espanya».

Entre els conenrrents hem pogut anotar els següents noms:

Marquès de Lema. Ordoflei. Ortu-flo. marquès d'Ariluce d'ibarra, fi­lles del senyon Dato, comtes de Tor-rearias 1 Torredecela, Gandarias, Al-varez de Sofomayor, coronel barrero Barragan, duc de Santa Cls t ina . comte üe Guadalhorce. Calvo Sotelo. Vanguas, comtes de Polentlno ? Com. pillo, marquesos d'Acapulco Ala-va, comte de Montc Fuerte, Trave-sero, Montes Jovellar, comte d'He­redia Splnola, Llanos, Torreglla, Ma-zarrasa, comte dei Asalto, comte de Fontan. amb alts caps de la Cora-p a n y l i del Nofld, Arriyoga, r.mb alts empleats de la Companyia del Mig­dia, dus d'Ihar, manguesos de So-meruelo, comte de Snstag», comte de las Navas. H i l a r i Crespo, Alvarez Bellutl. comte de la Unlón. Alonso de Celada, president de l 'Au tiència. Barren, üse ra , Prufs. Chocharro. maTVjuesos de Santa Maria 1 Ampos­ta, comtes de Gomar i de les Bàr-cenas. marquès de Villaviciosa, duc d'Almodóvar de! Valle, marquès de Casa Pacheco, duc del Infaniado i de Grlmaldl, m a r q u è s de VUlavarla 1 Anlcj t Marino.

Començaren els discursos a do« quarts de dotse del mati . obrint l'ac­te el senyor Gntiérrez Rave, en nom de la comissió organitzadora dc l'ac-e. Digué que encara que el més mo­dest dels organitzadors, II havia to­cat la sort d 'éser qu i dir igís les fra­ses preliminars a la mul t i tud que l'escoltava.

•El nostre agra ïment — d iu — no pot ésser més sincer 1 afectuós a quants en aquests moments aconse­gueixen en tota la seva grodiosílat . una comunitat d'ideals; a es repre­sentacions de províncies que, sapres-sore a concórrer a un acte de tan alta significació: a l'element feme­ní , brillant representació roUobora-dora en el nostre Ideal; a la premsa de Madrid 1 províncies 1 a les agèn­cies nacionals i estrangeres, gràcies a les quals t ' ngné difusió la nostra Idea.

Res no he dedlr — afegeix — dels oradors que ana us han de delec­tar i encoratjar amb llurs discur­sos.»

Destaca després que la comissió organitzadora t ingué bona cura en iniciar llurs treballs, d'evitar tot ex clusivlsrae. A tots els partits es con­vidà per als quo estaven dins del camp monàrquic , dretes i í·squerees, se'ls requerí perquè prenguessin part en el mít ing d'afirmació monàrquica .

Por tant, si advertiu omissions, no seran imputables a la comissió.

Assenyala el perquè d'aquest mí­ting d'aflwnacló monàrquica, davant els atacs de qu» era objecte el Rei. Aquest acte té com a finalitat de­mostrar com una joventud ü r v o r o -sa sap complir els seus deures opo­sant-se a la tasca dels d'enfront «Sabrem mantenir el nostre cr i ter i i imposar-lo al conjur del ema per tots vosaltres conegut: «Per Espanya i pel a l Rel.»

Segueix l'orador el seu discurs 1 diu que confia en què aquest acte inicial, no quedi en a ixò solament, sinó que constitueixi el despertar d'aquesta npatla en què alguns vlnen. •Estem disposats — afirma — a l lu i ­tar com una legió ben preparada, en ambient d'ampla llibertat I al voltant de la figuri de don Alfons Xltí , qui té la simpatlta universal

La noblesa espanyola — diu — en contacte amb els treballadors del camp 1 els de les grans ciutats, sa-béiD que guarden dolorós record de l'assMg de república que, encara que dirigit per homes tan preclars i rec­tes com Figueras. Salmeron 1 PI Maria ' l , no Igualats ara per ningú, constituí un motiu desditxa. S'en-gnnven. doncs — afirma — els que Í-S crfiien que fora de la monarquia serà mil lor sen i l el bé públ ic , per­què no han d'pblldar que dintre del rèrrira governaren el pals els homes més excelsos, entre ells Cànovas, Ca-nalejos 1 Dato. que donaren l lurs v i ­des per la pàtr ia , en infamants atem-tats de que foren víctimes. (Grans aplaudiments.)

Tot a ixò — diu — demostra com el Rel. compenetrat amb el seu po­ble, cridava semprl a aqueixa ele­vada funció, a aquells als quals la pública opinió reoutava com els m i ­llors.

Es Inútil plantejar tin problama que no existeix, 1 h l ha que dir, 1 molt alt. que Espanya — afirma — no té mi l lo r empar n i major garan­tia que el règim monàrquic . Els In­tents que ara e* pretenen són bande-riiis d'enganxament per a Il·lusionar els deshauclats de la vida, propicis sempre a deixar-sp enganyar, 1 als quals no importa l'ordre, ni res que se II sembli 1 que tendeixi a encarri­lar pels deguts viaranys la prosecu-ció de l'obra de civilització univer­sal.

Les forces tradicionals, en nom de les quals parlo, no admeten que la vida nacional se supediti a les ma­niobres dels pertorbadors de la pau social. El lema d'aquè'íTes forces és la justícia, però també la vritat , I en honor a aquesta hem de procla­mar que els monarques són els pr i ­mers t m é s Interessats en el bé na­cional — dln — que regeixen 1 que constitueix l lur patrimoni més va­luós.

Parla a continuació el senyor To­màs Mori l lo Deza, el qual comença dient que parla en nom dels obrers monàrquics 1 que 00 és la seva In­tenció fer u n discurs, sinó completar el quadre que neesslta Espanya: Veu-re del brac l ' a r l s tocràda 1 l'obrer, perquè consti qu<i Espanya ha estat sempre al costa del Rel.

niu que repesenla milers de tre­balladors que estan dióposats a de-fnsnr la monarquia, perquè saben el que val el Rel. «Totohom que el co­neix — afegeix — l'estima, i sols els que no el conelsn sSh capassos de no cstlmnr-lo».

Parla a cr.ntlnnació del ressò que sempre troben en el cor del Rei els desltgs dels obrers, I qualifica el mo­narca de prmer treballador, pe rquè nn sols dedica la Jornada de vui t hores, s inó molles més diàr ies , a treballar per Espanya 1 pel seu ben­estar.

Els obrers eno nom dels quals par­lo _ diu — ofereixen l ln r vida I l l u r cor al Rei. Cita el senyor Moril lo De­za el diner rus que s'eraplea pels co­munistes en pertorbar la tranquIUi-lat de les nacions I sembrar la mort, mentre el Rel d'Espanya. — diu — durant la guerra, treballà incansa­blement portant la tranquiUItat a mi­lers de famílies.

Acaba el senyor Morilo donant, en nom de tots els obrers de l l iure vo­luntat, un «Visca Alfons KfUnt

Fa us de la paraula després el marquès de Santa Cruz, president de lo Diputació de la Gramesa, 1 diu qu ho fa en nom d'aquesta entitat, perquè al seu j n i no pot estar ab­sent en aquest acte. al qual s'agrega salorosament, com a tots els que ten-dlxln a la proclamació dels ideils monàrques . Fa professió de monà r ­quic constitucional i d'enlusiasta del Rel. Aquestd — afegeix — són í t r -mlsslms sentiments 1 arrelada creen­ça als quals s'uneix 1« majoria del poble espanyol i davant d'ells — diu

— res signifiquen els atnes dels que equivocats 0 cecs per la passió, van comelre les majors InJuMlcles. que nosaltres condemnem severamnt 1 enèrgicament . No preocupen ni asus-ten als pobles les serenes propagm-des de doctrines, però ha arribat el moment — afirma—que no passi sen­se protesta n l correctiu tot el que Intentin fer els que s'aprofiten per a llurs fins personals dels eterns des­contents.

Espanya està satisfeta 1 orgullosa — diu — que sigui cl seu sobirà Al­fons X I l i , 1 la noblesa espanyola ha vingut B dir aquí que està resolta a donar l>xemple. senyors — acaba dient el marquès de Santa Cruz — cridem tots units: «Visca Espanya». •Visca el Rel».

EI senyor Golcoechea és saludat amb grans aplaudiments en aixecar-se a parlar. Cmença alxt:

«Contmplo aquest espectacle — rilu — i llueix del cor als llavis aquesta Inferroeacirt: Per què ens hem con­gregat? Hl ha qui pansa que els es-fats possessoris es defensen a si ma­teix, senss esperar que els ciutadans els defensin. Hl ha també qui pensa que «ques acle és una provocació. I són els que tal pensen — d iu — els que desitgen la controvèrsia. porò no una controvèrsia en Igualat de condicions, sl no resolts a monopo­litzar la vida espanyola perquè no resulti Igual per als forts^que per als dèbils 1 convertir-nos en portant-veu dels alta.

HI h a u r à també qui pensi que aquest acte és d'alulacló. I Jo diré que en la vida contemporània hl ha molls sobirans a què adular. Jo em creuria adulador sl fes el que aquests servidors acomiadats que es dedi­quen a divulgar les flaqueses ín t imes de i amo al qui fins llavors serviren amb respecte.

La monarquia — diu — no s'ha d'emparar amb la força, s inó en el sentiment ppular. En altres pobles, la monarquia és un pacte: a Espa­nya, no; s'apoia en l 'adhesió popu­lar. A ella — diu . — degué la seva vida la monarquia i a aquesta el po­ble, la seva tranqulltat.

Considera necessaris tots els obsta­cles per on s'escapen tota clas-ie de cobejanses.

Passa després a parlar dels ene­mics de la Monarquia. «Anem—diu— a passar-los bugada i a observar la cara que fan. Dividim-los en tres grups; un, dels republicans; altre, els socialistes; el tercer, els monàr­quics que s'han cansat d'ésser mo­nàrquics 1 els intel·lectuals que s'han cansat de no ésser res més que intel-leotnals.

Als republicans—diu—només se'ls ha de fer present el que va passar rany 1873 i s 'ha de tenir en compte que aquella república fou portada pels monàrquics . Hl hagué qui va Uevar-se ministre de D. Amadeu de Savola i es ficà al l l i t essent-ho de la República.

Cita l'orador la declaració que féu Salmeron als sis mesos de constituïda la República i afegeix: «Va «ucceir el que succeeix sempre: l'espasa va deslligar el nus gordià».

El segon grup dels enemics 'le la Monarquia, és el socialisme. Es una justícia dir—afirma—que de tota els enemics de la Monarquia, l 'únic par­t i t que té quelcom de contingut 1 pre­senta alguna netedat de coiNucta. és el socialisme.

Però s'ha de tenir en compte—no­ta—la falta de conexió entra el pro­grama socialista 1 el programa 1 e la seva forma de govern. Recorda "?! se­nyor Golcoechea. per a confirmar les seves paraules, els Congresos d'Ams­terdam.

Relata després que en fer una v i ­sita a la Casa del Poble de Gant, com que féu notar l'estranyesa que causaria la visita d'un home de la seva condició política, van contes­tar - l i : «Si ha estat la Reina de Bèl­gica, i a l segQent dia de la visita rè-gla, l 'òrgan del partit socialista, deia en les seves columnes: No hem ab­dicat de les nostres idees, però H de moltes de les nostres intransigèn­cies.»

Això demano Jo—afegeix—. Però em diran que aquells són altres reis i jo contestaré que aquests són un altres gènere de socialistes. Les In­transigències, poden abdicar-se Basto recordar que l 'any 1917 hi hagué una vaga revolucionàr ia 1 h l hagué un ministre de la Governació que va de­fensar els drets del Poder. I va arri­bar aquest ministre de la Governació a les Corts 1 el socialisme va declarar que havia d'ésser objecte d'un «temp­tat personal; que havia d'ésser eli­minat.

Han passat dotze anys. I aquell mi­nistre 1 els seus aferrissats acusa­dors—diu—, per ataoar el Rei van agafats del braç i segellen la seva amltat esmorzant junta.

E l tercer grijp dels enemics dels monàrquics , és el dels que s'han can­sat d 'ésser monàrquics i dels intel-lectuals que s 'han cansat de no ésser més que intellectuals.

«No h i ha res—diu—que impresloni més als polítics, que els exemples de fora i que de seguida troben imita­dors. Els inteUectuals no pensen més que Imitar a Víctor Hugo, que fou capaç d'acabar amb u n r f lg im des de l ' ex i l i .

Per a no espantar, aquests enemics prenen precaucions i volen Instaurar una república conservadora, amb concordat, benedicció papal 1 inclüs —afegeix—la posen sota l 'advocació de Sant Vicents Ferrer.

D'aquestes anades i vingudes de la Monarquia a la República per i>art de determinats homes polí t ics , 1.0 us haveu de deixar impressionar, t s la repetició de la història del segle XIX. que a r r ibà a culminar en l'escena de 1909. que relata en son l l ibre «Histo­ria de una vida», el comta de Roma-nones. Els homes públics s 'havien amotinat; es necessitava enderrocar el Govern. Els uns proclamaven que seria el seu últ im discurs en la Mo­narquia, i els altres deien que els faltava el gruix d'un duro per anar-se'n al camp republicà. I io t va aca­bar-se cridant-los al Poder I accep­tant-lo.

Aquestes habilitats i amenaces no'us han de preocupar. Facin el que els sembli bé, però que es decideixin d'una vegada—diu-i no cavalquin sobre la Unia divisòria o estableixin un t o m en llurs conviccions monàr­quiques i republicanes.

Dia l'orador que hl ha un dilema: 0 lo forma de govern és accidental 0 és essencial. Sl és accidental, j>tmb quin dret la posen en primer pla per agitar les multituds, quan h l ha tants problemes sense resoldre? I si és es­sencial, no tenen dret a odoptar ço que no sia una posició definitiva per al seu prestigi 1 el seu honor.

Des de 1923 ençà, han passot mol­les coses. Advingué la Dictadura, i la responsabilitat d'aquest adveniment s'ha volgut atribuir al Rel, 1 s 'ha fel esment d'uns versos de Gòngora. No­més a ixò—diu- j a demostra una deficiència cultura l i teràr ia , perquè fins els nens de les escéles sabeu que no fou el Rel qui matà el comte de Villamedlana. Fou un Oscar Wilde del segle X V l l , 1 avui podria ésser estudiat en els tractats Intersexuals que estan de moda. El comte í c Vi­llamedlana fou víct ima dels seus v i ­cis, 1 als règims polítics els succeeix el mateix: cauen sense el socots de n ingú .

Es parla de la necessitat d'una re­pública per a evitar altra Dictadura 1 a ixò resulta mol l curiós. L'hivern passat una societat, en ares da l'a­mistat hlspano-americona, va propo­sar demanar a Oslo la concessió del premi de la Pau als presidenta l e les Repúbliques de Xile 1 P e r ú . Sabeu quina fou la resposta dels intallec-tuols? Doncs que no podien subscriu­re-la perquè es tractava de dos dicta­dors. I aquests mateixos són els que defensen acl la República.

Es diuen també adversaris de la Monarquia, perquè són amants del règim parlamentari i avui en les llibres, es discuteixen les teories de Lleó Duguit sobre la Incompotiblli-tat del parlamentarisme i la Repú­blica.

Diu l'orador que pot dlr-se que han estat els rels i el catolicisme els que han creat Espanya 1 a ells devem It t ronqll l lat de la Pà t r ia . Per a'des­criure l a competració existent entre el poble 1 la Monarquia, cita unes

paraules pronunciades per don An­toni Maura i d i u : «Davant d'aques­tes paraules, el meu deure és clar. Es pretenia que JJa avivés els des­contents. I jo sols contr ibuiré, per la jujonça de l'amor a l a Monar­quia. Treballaré per la seva conser­vació. 1 si la Monarquia arr ibés a estar absent, no sabria treballar sinó per la seva tornada. Es la Monar­quia un Instrument que Espanya ne­cessita per a la seva transformació. Jo vu l l la Monarquia per a l'honor 1 benestar d'Espanya.

Les primeres paraules del comte de Bugallal gairebé no foren oïdes, no sols pels representants de I« premsa situada a espatlles de la tribuna'dels oradors, s inó per la im­mensa part del públ ic . Això donà lloc que moltes persones protestes sln 1 reclamessin el mi l lo r funciona­ment dels micròfons. Fet el silenci, el comte de Bugallal, començà el seu discurs.

Dec la rà en primer terme, que era monàrqu ic I constitucional de tota la vida clnfesstó que e' complàia reiterar' en aquesta moments 1 da­vant els concurrents a l'acte tan magnífic que se celebrava.

«Vinc ací — diu — per a amb la meva paraula 1 el meu esforç, esti­mular & uns 1 foragitar a altres les timideses que semblen eentir. S'ha de prescindir de temors 1 rezels — diu — 1 tenir el ple convenciment que la Monarquia és l 'ünlca forma de Govern capaç a Espanyà . Una Monarquia com l'actual, sense In-leixen els que es t i tulen enemics 1 transigències com aquelles oue pa-que consentin en no ésser toHerants com les opinions d 'a l t r i .

Voldria, per a parlar-vos. no tenir els pre judicis de mi l i t a r en el par­t i t liberal conservador. 1 per a ixò par la ré sols com fervent monàrquic que sóc. Són doncs, los conviccions les que parlen en aquests moment*. Tingueu en compte que tot el subs­tantiu ft Espanya, és monàrquic , 1 lo monarquia se sosté per l 'esíorç dels monàrquics . No ealamcnt la Història està inernstada a la Nació, sinó que està també dintre de la Història de la r ^ r l a . Un bon eseta p i . dlaíxò. és que on va el Monar­ca — d iu — amb ell va Espanya: es di r : que Espanya se sent plenament representada pel seu Rel. Es un Rel d'extirpe secular.

Entre les glòries innombrables de là nostra Monarquia — afegeix — compta amb una definit iva 1 és iB. d'haver contribuït de manera eficaç i gloriosa, al descobriment del Nou Món. Per a Amèrica sortiren intel­lectuals del nostre pais. representa­cions destacades del nostre art. tot quant val 1 suposa quelcom a Es­panya: per òa Amèrica, després d'e-loelar-ho tot 1 semblar-los tot mag­nífic, volen quelcom més . Aquest quelcom més. és eme vagi BllJ el nostre Rel. Es a ixi . per tant. com l'efusió se posa de ir.anifest. Amb ell h i va tota la h is tòr ia nacional 1 l'acompanya tot Espanya.

S l al costat dp.u que és 1 represen­ta la Monirmi ia a Espanya — se­gueix dient el comte de Bugallal — posem el significat d'aquella lamen-tahlo suspensió d'aquest règim, so­lament en pensar-ho. bastaria per­què no desitgés la Implantació d'u­na nova suspensió del règim mo­n à r q u i c . Es dir . Jo om pregunto: Què 11 passaria aleshores a Espa­nya?

Es reproduirien els fets d'alesho­res — d iu —; els assàss inats a les ciutats; els nostres vaixells en poder dels insurrectes l altres terribles desgràcies que basta recordar ies per a temer-les.

Fa his tòr ia de la implantac ió del règim republicà a Espanya, pesi al qnal, no res pràct ic es féu nl res obt ingué, que pogués sostimir-lo. Quant a una repúbl ica conservadora, tampoc crec e;1. la seva eficàcia n i possibilitat. «Tots els monàrquics — d iu — l i feren aleshores amb l l lu -sions semblants a les que acaricien ara altres, tombant l'espatlla a la Història . Que refresquin la memò­ria i vegin que els diu aquesta His­tòria. Qualitats excelses tenien ho­mes ten significats com Figueràs , Salmerón. P I Margall. 1 no pogue­ren contenir a les masses, per a do­nar un camí normal a l a Repúbli­ca. Aleshores hagué de sorgir el Cop d'Estat 1 passats uns quants mesos, per fi. la restauració de la Monar­quia*, que fou la que obtingué l'è-x l t .

Doncs bé; ara, n l la massa soclai ha canviat, n l son superiors els que estan al davant dels republlcas.

Alfons X I I . aconseguí formar un govern, amb elements que havien pres part en la revolució de setem­bre. Aconseguí, al mateix temps, que Castelar. figura tan destacada, de la que no us he de parlai» perquè tots la coneixeu de sobres, llicencià les seves hosts 1 els aconse l là , el seu ingrés a la Monarquia. El l no ho féu per la seva avançada edat, I , perquè sens dubte senti els naturals escrúpols.

Amb Alfons X I I I , m é s tard, In-gresanen o lo Monaquia altres ele­ments dels més avança t s en oposa­des Idees.

Doncs bé; fixeu-vos bé en el que us dic; per a la Monarquia present, no h i ha dretes n l esquerres. No excloem, per tant. a n ingú . Hl ca­ben tots dintre d'ella. Posem el nos tre esforç en atreure els tebis 1 tam­bé aquells altres que jutgen l l u ^ i idees Incompatibles amb la Monar­quia, per estar segura que en la Monaquia. s'arrecerin, dintre de poc, tots els homes i totes les opions.»

Els oradors que prengueren part en l'acte fo"en felicitats 1 la sortida s'efectuà en perfecte ordre 1 sense que fa registrés el menor Incident.

L'acte acabà a un quart de dues de la tarda. 1 a les dues encara sortia públic de la plaça.

L a c o n f e r è n c i a d e l s e n y o r M e ^ q u í a d e s A l v a r e z n o s e r à c e n s u r a d a

Madrid. 21. — La Comissió organit­zadora de l'acle en el qual ha de pronuncien la seva anunciada con­ferència do Melquiades Alvarez, ha visitat el comta -le Xaue. el qual na promès que la censura no Inter­vindrà en absolut en el discurs del «epyor Melquiades Alvarez. el qual podrà, per consegent. publicar se Ín­tegre.

Davant aquesta segunett, els orga­

nitzadors han confirmat que la con-rèncla se celebrarà en la data enun­ciada.

L a indepeadé eia

de rifldia

DIU QUE L E S DONES NO RESPO­NEN PROU A L E S EXHORTACIONS DE GANDHI Bomba!. 21.—S'assegura que Gan-

dhl no ha aconseguit l 'èxit que es­perava en les seves excitacions a les dones perquè es sumessin al movi­ment sarawajlsta mit jançant el boi­cot als establiments de begudes. Sem­bla que el mahnma es proposa ara anar a Karachl per a intensificar la propaganda nacionalista.—Fabra.

DETENCIÓ DE CAPITOSTOS. — E L S MAGISTRATS DE .BENGALA A FAVOR DE GANDHI. — UNA CRI­DA DE GANDHI ALS BRAMANS Bombal, 3!. —Han estat detinguts

alguns caps del moviment de des­obediència c iv i l , a i x í com altres cinc persones que prengueren part en l 'à-tac de l'areenal de Chlttagong.

Els maglstrata de Bengala han vo tat una moció pronunciant-se a fa­vor del moviment de Gondbl.

Ahir , centenar d'habitants de Bom­bal es traslladaren a la mar amb l'objecte de fabricar sal infr ingint la lley de la gabella

El mahatma Gandhl ha dirigit una crida als no bramans perquè es su­m i n al moviment de redempció de !a índia.—Faibra.

REGISTRES 1 DESTRUCCIÓ DE SAL. — INDÍGENES F E R I T S Bombai, £1.—La policia p rac t i cà

ahir alguns registres als locals on se fabrica sal de contraband

Foren destruï ts tots els recipients de q u è es valien per a fabricar sol.

Per cert, que durant un dels regis­tres es bolcà un recipient amb aigua de mar en ebullició, l causà crema­des greus a alguns indígenes, •als quals foren hospitalitzats.—Fabra.

Les ambaixades

sovièt iques

PRÒXIMA DIMISSIÓ DE STAMER. — PROBABLE REMOCIO D'ALT PERSONAL Londres, 21.—El «Daily Telegraph»

creu saber que l'ambaixador soviètic a Berl ín senyor Stamer pensa dimi­t i r el seu càr rec a !a tardor p ròx ima 1 que amb aquest motiu els Soviets estan preparant una remoció de l'alt personal de les seves ambaixades a l'estranger.—Fabra.

E i viatge

del Príncep de Gal·les

CAP A MARSELLA Pord Said, 21.—Procedent del Cai­

re a r r ibà el pr íncep de Gafles el qual s'ha embarcat cap a Marsella.—Fa­bra.

L a Conferència naval

és d'una Importància car,»., pot considerar com un P. Bl· ' e> bon auguri per a les c o n v e ^ 5 hauran de perseguir-se a r ^ 5 1* a l 'adhsió de França i clpl de l'acord naval 31 PrJ

LA PRESENTACIÓ Or, ' 1 ^ SENAT BRITÀNIC EXt Paris. 21. _ Le >

creu estar assabentat què dent Hoover pepnsa soí^L81 P^l nat el text del tracta naval .81 Si­dres, aixi que orni la d e l ^ J ? L'*-ricana que assistí a la rí. Naval. - Fabra. NWB^j- .

UN SUPOSAT RETORN DE MACOO-NALD Londres. 21. — Anit pssada circu­

l à el rumor que MacDunald havia retornat sobtadament de la seva re­sidència de Lossiemuth. per tal de porter examinar certs documents que es refereixen a la Conferència naval.

Aqost rumor, a malgrat de tot, fou desmentit de seguida, i se sap que el primer anglès no to rna rà a Lon­dres fins demà dimarts al mati. amb la qual cosa resulten sense fona­ment els rumors sobre suposades dificultats que s'havien presrmlai en la redacció dels textos dels acords de la Conferència Naval. — Fabra.

LA REDACCIÓ DEL TRACTAT NA­VAL Londres. 21. — En els cenlres ofi­

ciosos es declara que la redacció del tractat naval es pot considerar ja ultimat, I que en la sessió que h a u r à de celebrar-se aquest mati els consllrs jurídics rexaiulnerart per darrera vegada. Els punts sobre els quals no hl havia acord particular­ment el preàmbul que marca el lloc del tractat naval de Londres en el general esforç realitzat per les na­cions des de fa deu ahyj en el camí de la pau I del desarmament, estan Ja ultimats. — Fabra.

E L GOVERN JAPONÈS i E L FRACÀS DE LES SEVES REIVINDICACIONS Toquio, 21. — E l Govern japonès

ha t ramès al seu delegat a Londres, el senyor Wakatsuke, les instruc­cions per tal quo signi el picte r.a-val de Londres, en nom del Japó. Desprfi» d 'un oxamen detallat dels ministres omb els funcionaris de l 'almlrallat. s'hn rconegut que el text no requeria cap revisió nova.

Es preveu que la sessió extraordi­n à r i a de la Dieta sorà molt agitada puix l'oposició compta atacar el ào-vem sobre tres punts: La crisi dels afers, el nombre dels sense feina 1 el fraca5 del ü o v e m en allò que es Ï Ü i T ? les ^ i n d i c a c i o n s del Japó en la Conferència Naval. — Fa-

U«oIS1Pl,R8 0pTIMI8TA DE MIS-TER ALEXANDER Londres. 21. - El diar i .Reynold's»

Suc 2? en m dlEcur8 Pronunciat dissabte a Buxlon Derby per Mls-ier Alexander. primer Lord de 1A1-mlrallat. declarA que el pacte entre £ £ £ ciències navals més I m ­portants demostra la vital Importàn­cia de la Conferència de Londres sl es compara els progressos realltzals

- ^ . Ia Comissió prepar&iò-Naclons n,arneUl d0 la Ulen ^

J J t * : 'm iei I " » 'es cinc po-r „ , „ 'ÏUe P ^ f f e r e n part a la conferència signessin un tractat so-ore la replamentacló de totes les qüetions tècniques que Ins ara dl-ncultaven la conclusió d 'tia acord

BRIAND I DUME8NIL CAP . DRES UflP A l0|(.

Paris. 21. _ Ela senyor. D , Dnmesnil han sortit can * ^ 1 aquest migdia. p a ^ i l r s

M. Tardleu. letlngut a P» . . treballs parlamentaris h« ^ gat M. Briand que exVr.s J n > nyor MacDonald els s L **1 «• de simpatia. — Fabra. """'SCB

DEMA SERA SIGNAT EL To. - UN DISCURS DE ROVN'O^ Londres, 21. — m . , "

val s i g n a t d e m à ^ l ^ S ^ ^ EI senador americà R o b t L

legat en la Conferència ^ "n8 , í(· da t un discurs que ha e i t J ^ als Estats Units. V m o s t r ^ ^ portancia de l'obra S ' J ' ' « ' la Conferència a ma m t > jar-se d'un èxit I n S S , . ^

El tancament dels teatres deSabadeil

«Excmo. Sr.: El dlarlo «La Vunguardia.

las notas de ese Gobterno i L ' ' 1 una comlsión de e m p r e s a ^ badell ha vlsltado a v E n a ï "Ueslar que el ^calrte de ^ ^ diversos pretextos ha c l a u ^ ^ los ImtAlMi ,in J S . «ausiiraJo los locales de espeectàculos DQ y agrega que de la clms^ t ^ excepluado dos locales cor necer sus propletarlos ai partldo^ lílico de .licho alcalde p

te falsa y alegada con e\ inJ0 propósi to de obtener una r e v o S de la medlda de ctausura por v F decretada, y que la cluda* ha m. mado acertada i justa.

Lo real es lo slgnleiile; s» ordí nó a los técnlcos munlclpales mj. informaran sobre el estido da toL las salas de espectàculos públicos que exlsten en esta chulad, y dicho! funcionarlos cumplieron su mmò* Inspecclonando los locales de aque­l l a condiclón. y el Informe fué lan concluyenfe 1 tenninante. que dbll-garo a l 'Alcaldia a pedlr el cierre de los mismos.

Los mencionades fundocarios it-Jaron de revisar dos localas qni pertenecen a sociedades, y en 'OJ cuales do vez en cuando so dan es­pectàculos de caràcter públlco, s base de taquilla. Cuando el lenleo-le de alcalde a qulcn esta Alcaldia tlene delegades los servicios de ia índole de que se tratai observí qu» en el informe emilido' se compren-dían los clnco locales públicos y qo3 no flguravan los dos anlcs indlcv dos, y que son el Esbarjo (Sociedad catòlica) y el Colón (Sociedad r«-cratlva), ordenó Inmedialamente qua fuesen revisados y se aguarda el correspondlente informe pan ele-vario a V. E., a l objeto de que, de merecerlo, se les apllqne la mls-ma sanclón de clausura, debiendo manifestar que la primera impre-sión de los repetides técnlcos es Is de que los mencionades locaíes, por ser uno reclen conslruldo y otro reclen reformado. los viciós renen no son de la raonla i const deroción dc los clausurados.

No se trata por tanto de eximir a nadíe del cumplimiento de sus dt-beres, màx ime de los do naturale» uúhllca y cludadana, y el suscrlto •íicalde que por Igual respeia lodM los idealos. jamàs se servirà de pa particulares opiniones políticas P ra orientar la actuaclón que et» ' alcalde le incumbe.

La insíl ia lanzada por los exp» sadors empresarios me obliga a i» justlficación consignada, la espero merecerà de V. E. la me'1 acogida a los oportunos efectes.

Y rel teràndole el testimonio « mayor conslderación y afecto, w-guarde a V. E. muohos aflos.

Sabadell. 18 de abril de I ^ ^ alcalde accidental. Joan Farrera.'

. • . „„, Els empresaris dels teatres ÍM

dellencs, han estat a visitar ai > nyor alcalde d'aquella clutai, r lllurar-11 aquest document: „

Els sotaescrlts empresaris de versos locals d'espectacles daqu-ciutat, requerits pel senyor aic»'^ perquè manifestessin el és cen» ^ referència que sobre un» senyor governador civil de ' vlncia, s'insereix a la Pla*8 6 del diari «iLa Vanguardiav responent al dia 17 del corrent, IH cop iada ·a la qetra, diu: w .

«Por la noche visitóron al g ^ nador los empresarios de »«" ^ las de espectàculos de Sabaceu, i quejarse de que e| alcalde fle-t lla ciudad, con diferentes Pr^rJS. haya decretado el cierre fle 4 pectlvos locales mlenlras ^ funclonamlenlo do otros oo- ^ duefios según los ^ s I ^ n no!ill* aniiado's al mismo Pa,'íia?.jLi que dicha autoridad muni'-'i' ^

El Sr. Despujol. « ^ " L d i a r 1» empresarios reclamames , .uds.» cuestlón y resolverela a" 'r8 ^ ^

Manifesten unànimemeni. 1 ^ bé és cert que estigueren ai ^ c iv i l , no pogueren veure a ^ ^ governador, i que, Per : {eS s ' aoiutament fals que f65?'" festacíons que se'ls a t n b u e ^ ,,.

1 per a satisfacció del s .Éjr d'»-calde I perquè en P"^11 ' crep questk manifestació l'üs ^ a 5»' convenient, signen el pr*3 badell. a 18 d'abril de l ^ ' ' , fï»'

Antoni Fuster, empresari tre Principal. — Tomàs ,,,,,,-pí. empresari dels re&tTeL·<es. & Camps i Cervantes. — Imuerial P. O, F.