Informe final de de la intervenció arqueològica i la posterior ampliació de la intervenció al...

2. IntervencIons arqueològIques preventIves. 2.a. excavacIons prèvIes

0086

Informe fInal de de la IntervencIó arqueològIca I la posterIor amplIacIó de la IntervencIó al carrer serra núm. 23 d’alcúdIa

MIquel Àngel sastre vanrell

DIPÒSIT LEGAL / PM 601-2010 | ISBN / 978-84-92603-43-5

Informe final de de la intervenció arqueològica i la posterior ampliació de la intervenció al carrer Serra núm. 23 d’Alcúdia

Miquel Àngel Sastre Vanrell, [email protected] I. Introducció i antecedents.

L’execució del “Projecte bàsic de reforma de vivenda entre mitgeres per a convertir-la en un hotel d'interior" al carrer Serra núm. 23 d’Alcúdia a dins el casc antic d’Alcúdia (BIC com a Centre Històric) implicava des d’una perspectiva relacionada amb la conservació del patrimoni històric la necessitat de realitzar tot un seguit de tasques arqueològiques prèvies per conèixer la possible afectació o no d’elements arqueològics de valor per part de les futures obres de reforma.

De fet, per ordre del promotor i atenent als antecedents existents dins el casc antic d’Alcúdia, i també per evitar l’afectació de bens patrimonials per part del projecte de reforma, es va presentar el projecte d’intervenció arqueològica juntament amb el projecte arquitectònic perque el primer fos aprovat abans de la intervenció arquitectònica. Aquest projecte contemplava sondejos previs de comprovació al subsòl, a les zones on es preveia dur a terme excavació durant les obres. Bàsicament es tractava del pati on es preveia rebaixar tot el terreny més o menys a uns 70 cm de profunditat, i el garatge on s’hi havia d’excavar el clot de l’ascensor.

El projecte arqueològic inicial fou aprovat a finals de desembre de 2010, i durant la setmana del 27 al 31 de desembre de 2010 es dugué a terme la intervenció arqueològica. I en compliment de la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears 12/1998 i el Decret d’Intervencions Arqueològiques 14/ 2011 en presentàrem l’informe final al Consell de Mallorca. A partir d’aquest informe, el projecte arquitectònic fou aprovat amb la prescripció de conservar el retall de tomba segurament d’època romana (ja buit), que havia aparegut a un dels costats del pati. A més, el pati només es podria rebaixar fins aproximadament uns 30 cms per no afectar el retall de tomba, i per tant no es permetia igualar la cota del pati amb la resta de la casa. Un cop autoritzades, les obres de la casa començaren a principis de juliol del 2012 i a més de diferents demolicions es procedí a rebaixar els 30 cms autoritzats del pati

De totes formes i tal com es veia a la proposta arquitectònica modificada, el promotor volia comprovar si hi havia alguna possibilitat de rebaixar part del pati, sempre conservant en tot cas el retall de tomba. A partir d’aquesta possibilitat de modificar el projecte inicial i sempre seguint les suggerències del Consell de Mallorca, era necessari ampliar la intervenció arqueològica i procedir a l’excavació de tot el pati fins a la roca mare.

I és per això, que per comprovar l’afectació de bens patrimonials per part d’una futura hipotètica excavació de part del pati, i en compliment de la Llei, presentàrem un projecte d’ampliació de la intervenció arqueològica que fou autoritzat en data de 18 de setembre de 2012.

Així, a mitjans desembre de 2012 duguérem a terme la intervenció arqueològica, i en compliment de la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears 12/1998 i el Decret d’Intervencions Arqueològiques 14/2011 aquí entregam l’informe final de dita intervenció, on presentam els resultats conjunts dels dos projectes: la intervenció prèvia i l’ampliació de la intervenció arqueològica.

L’informe final que presentam consta de cinc parts: la primera consisteix en explicar la localització i l’entorn patrimonial de la vivenda; la segona són els resultats de la intervenció arqueològica prèvia, amb el plantejament de les cales i la intervenció pròpiament dita; la tercera són els resultats de l’ampliació de la intervenció arqueològica al pati; la quarta són unes conclusions finals; i la cinquena tot un seguit d’annexes documentals, amb les diferents fitxes d’unitats estratigràfiques i les plantes i les seccions de tota la intervenció.

Com és natural, aquest informe final queda vinculat a les determinacions que es prenguin des de la Ponència Tècnica del Consell de Mallorca i posteriorment la Comissió Insular de Patrimoni. II. Localització de la casa a reformar i els bens patrimonials de l’entorn.

La parcel·la ocupada per l’habitatge a reformar té una àrea aproximada de 228 m2 i es troba ubicada al sud del casc antic d’Alcúdia, al carrer Serra núm. 23, no gaire lluny de la biblioteca de can Torró i l’arxiu municipal de can Fondo i molt propera a la murada medieval d’Alcúdia (Figura 1).

Figura 1. Ubicació de la casa a reformar i la seva façana. Font:DDR Arquitectes.

Cal esmentar que la casa no es trobava protegida al catàleg de patrimoni històric i

artístic del centre històric d’Alcúdia. Així i tot, es troba dins la zona BIC com a centre històric d’Alcúdia. Això suposava que tota excavació o remoció del subsòl havia de ser controlada, i darrerament a tot el casc antic i per prescripció del Consell amb la realització de cales prèvies. A més, l’obra es trobava a escassos 20/25 metres de la murada medieval d’Alcúdia. Tot i que ara el carrer sembli una porta de sortida de la ciutat, als origens de la murada en aquest indret del carrer Serra no hi havia cap porta i al lloc ocupat per l’actual accés hi havia una torre. Això és el que es desprén d’un dibuix al Die Balearen de l’Arxiduc Lluís Salvador (Figura 2). En aquesta mateixa il·lustració també s’observa com la zona afectada per l’obra encara no es trobava construïda a la segona meitat del segle XIX, ja que com es veu es tractava d’una sèrie de solars amb ametllers. L’únic que hauríem de comprovar és si la petita edificació a la dreta dels ametllers coincidia amb la casa annexa i també afectada pel projecte i a la qual s’accedia a través del pati de la casa.

Figura 2. Il·lustració, al Die Balearen de l’Arxiduc Lluis Salvador, amb la torre medieval a l’esquerra i els solars plens

d’ametllers en primer terme. Font: Arxiu Municipal d’Alcúdia.

A més, cal tenir en compte la possibilitat que la zona actual que ocupa l’entorn del

carrer Serra fos antigament una zona de necròpolis en època romana. Troballes properes com les tombes documentades a dins l’arxiu municipal de can Fondo a uns 60 metres al nord de la

casa, o les que recentment poguérem documentar a l’actual edifici de can Ramis a uns 60 metres al sud, així ens ho podrien fer pensar. Així i tot, altres obres, com per exemple una realitzada al Carrer Serra núm. 31, just a davant l’edifici afectat per l’obra, donaren com a resultat l’aparició de la roca mare sense cap retall ni element a destacar a una cota molt alta.

Amb tots aquests antecedents calia dur a terme una intervenció arqueològica per comprovar l’afectació de l’obra a possibles elements patrimonials.

III. Els resultats del projecte d’intervenció arqueològica inicial.

III.1. Plantejament i ubicació de les cales. Com hem comentat, l’habitatge objecte del projecte era preexistent tot i que no

semblava gaire antic i segurament fou construit en el seu aspecte original ja ben entrat el segle XX. Al projecte arquitectònic només es plantejava una reforma de tot l’edifici amb l’enderroc d’algunes parets, la col·locació d’un ascensor i el rebaixament de la cota del pati per igualar-lo a la resta de la planta baixa de la casa. Per l’ascensor era necessària l’excavació d’un clot per ubicar-lo. A més al pati es preveia rebaixar tota la seva àrea en aproximadament uns 70 cm. Precisament eren aquests dos elements l’objecte principal de la nostra intervenció arqueològica Així, des de l’inici es plantejà la realització de dues cales amb les quals es documentaria l’afectació de totes aquestes intervencions arquitectòniques (Figura 4).

Per començar s’establí que el punt 0 estaria ubicat a la part de damunt del brancal de pedra viva de la porta de la casa annexa existent al pati, i des d’aquí es referenciarien les cotes de profunditat de les dues cales excavades (Figura 3).

Figura 3. Ubicació del punt 0 de l’excavació.

Així, la cala 1 s’ubicà enmig del pati de la casa intentant no afectar un pou negre

existent, amb una longitud i una amplada de 3.20 metres i una àrea aproximada de 10,24 m2 i es comprovà l’afectació del rebaixament de 70 cm. previst al pati. Com veurem, a partir de la troballa d’un possible retall de tomba al costat oest aquesta cala fou ampliada amb una petita àrea de 0.32 m2 (costats de 0.80 x 0.40 metres). Per tant en total s’excavà una àrea de 10.56 m2. A més, es plantejaren dues seccions, ambdues enmig de la cala: A-A’ en direcció nord-sud i amb 3.20 metres de longitud, i B-B’ també de 3.20 metres en direcció oest-est (Figura 4).

La cala 2 en canvi era més petita. Amb una longitud i una amplada de 1.60 metres i una àrea excavada de 2.56 m2 s’ubicà al costat est del garatge amb la intenció de documentar la possible afectació del clot de l’ascensor. En aquesta cala també es plantejà una secció aproximadament en direcció nord-sud (A-A’) i una altra en direcció oest-est (B-B’) (Figura 4).

Figura 4. Croquis de la intervenció amb el punt 0 i la ubicació de les cales plantejades.

A part d’aquestes dues cales també es documentaren tot un seguit de forats ja existents a la casa i a la majoria dels quals es veia el marès retallat: per exemple calia destacar que al garatge hi havia dues comportes recents de fecals amb el seu clot amb profunditat aproximada d’1.30 metres i la seva conducció fins a l’exterior de la casa; a més enmig del garatge també hi havia excavat un possible pou negre més antic; a la bugaderia hi havia un altre pou excavat a la roca; a l’habitació que donava al pati hi teníem una cisterna; a més al pati i just al costat de la cala 1 hi teníem un altre pou negre o fossa sèptica (Figura 4 i Figura 5).

Figura 5. Comportes i pou de fecals del garatge (superior) i pou a la bugaderia (inferior).

III.2. L’excavació de les cales (Annex I i II).

L’excavació arqueològica inicial al carrer Serra núm. 23 d’Alcúdia fou duta a terme entre els dies 27 i 29 de desembre de 2010 amb l’ajuda d’un peó. El primer que es començà a excavar fou la cala 1 enmig del pati de la casa. Així el primer element a documentar abans de començar la intervenció eren les rajoles de pedretes de 40 x 40 x 3 cm de gruix que ocupaven gairebé tot el pati de la casa llevat de les jardineres o UE 101. Amb aquesta UE també s’hi documentà la preparació de les mateixes, de graveta fina i picadís de color beig que apareixia aferrada a davall les rajoles (Figura 6).

Figura 6. Inici de l’excavació a la cala 1 amb les rajoles UE 101

Un cop documentada aquesta unitat estratigràfica a través de fotografia i a través de

les seves respectives seccions es començà a aixecar el paviment amb l’ajuda d’un compressor. Just a davall i relacionada amb les mateixes rajoles hi documentàrem la UE 102, una

solera de formigó d’un gruix d’entre 8 i 10 cm i una gran consistència, fet que en dificultà la seva excavació que hagué de ser feta també amb l’ajuda d’un compressor.

Un cop eliminada la solera de formigó ja documentàrem tot un seguit d’elements: si seguim un ordre cronològic hi havia un retall en direcció sudoest-nordest al cantó nordoest de la cala o UE 104 per posar-hi un tub de PVC de color cel per desaiguar els escuradors al pou negre i que alhora es trobava cobert per una capa de formigó (UE 103)

Aquest retall havia afectat un trespol o UE 105 que apareixia només a determinades parts de la cala, que estava fet de grava i morter de no massa bona qualitat i que segurament formava part dels caminals de l’antic corral existent a la zona. A part i part del trespol ja ens apareixia una terra de color marró obscur de cultiu o UE 108, que més envant hauríem d’excavar (Figura 7).

Figura 7. Rebliment UE 103 del retall UE 104, a més del caminal UE 105.

Un cop desmuntat el trespol UE 105, poguérem confirmar amb total seguretat que es

tractava d’un caminal ja que just a davall ens aparegueren tot un seguit de peces de pedra viva ben tallades i amb forma rectangular o UE 106, que seguien la mateixa orientació del trespol superior i que segurament també havien format caminals a l’hort existent antigament a la zona posterior de la casa. Aquestes pedres, juntament amb un sediment de terra marró obscura i de poca consistència, reblien el retall UE 107 que retallava l’estrat UE 108 i que seguia l’orientació de les pedres a part i part de les mateixes (Figura 8). A dins la terra extreta a part i part de les pedres es documentaren alguns fragments de ceràmica, tots ells de cronologia molt recent. Les peces de pedra viva s’assentaven directament damunt el terreny natural UE 114.

Figura 8. El caminal de pedra viva a dins el retall UE 107, que retalla l’estrat de terra de cultiu UE 108. Com hem comentat, a part i part del caminal de peces de pedra viva i retallada per la

UE 107, hi teníem una terra de cultiu que apareixia a tota la cala o UE 108. Al seu interior hi havia ceràmiques molt modernes (plats, ribells,etc) de ben entrat el segle XX, també alguns ossos i gran quantitat de pedres. Cap d’aquests elements fou guardat a causa de la seva modernitat (Figura 9)

Figura 9. Alguns materials documentats dins la UE 108.

Un cop acabada d’excavar la UE 108, a gran part de la cala ja ens apareixia el terreny natural de marès o UE 114. De totes formes apart del terreny natural hi havia alguns elements a destacar, com per exemple tot un seguit de retalls a la roca amb els seus respectius rebliments.

Figura 10. Rebliments i retalls existents a la cala un cop excavada la UE 108.

Per una part al cantó sudest de la cala hi documentàrem la UE 111 un retall indeterminat al terreny natural UE 114, de forma irregular i amb unes mesures vistes de devers 1.60 x 1.90 m i una profunditat aproximada de devers 30 cm. Aquest retall es trobava reblit per la UE 109, terra de color marró clar amb inclusions de carbons i algunes pedres. Al seu interior hi apareixeren alguns materials també bastants moderns: gerres, ossos, etc. (Figura 10 i Figura 11)

Figura 11. Alguns dels materials apareguts a dins la UE 109.

Al cantó sudoest de la cala hi documentàrem un altre retall a la roca o UE 112, molt ben

tallat i amb unes mesures vistes d’1 x 1 m i una profunditat d’uns 60/65 cm. formant el que en principi semblava un possible pou negre. Posteriorment, en ampliar la cala li podríem donar una altra funcionalitat. Es trobava reblit per la UE 110, un estrat de terra de color marró molt similar a la UE 110 i amb materials molt moderns, com per exemple ribells, totxos, ossos d’animals, etc (Figura 10 i Figura 12).

Figura 12. Retall UE 112 i alguns materials del seu rebliment UE 110.

Un darrer retall documentat i tal vegada més interessant que els altres era l’existent al

cantó nordoest de la cala o UE 113. Es tractava d’un retall de forma rectangular en direcció oest-est amb unes mesures d’1.22 x 0.44 metres i una profunditat de devers 0.25 cm. Cal destacar que es trobava reblit per la UE 108 de terra de cultiu, i per tant en relació a ell no hi documentàrem cap ceràmica antiga. De totes formes l’orientació, la ubicació i el tamany ens feien pensar en què es tractàs possiblement d’una tomba d`època romana (Figura 10 i Figura 13)

Figura 13. El possible retall de tomba UE 113.

A partir de la troballa d’aquest retall UE 113 de possible tomba es requerí la presència de l’arqueòloga del Consell de Mallorca que comentà al promotor que era preferible no tocar el retall. De totes formes, en cas que es volgués que hi hagués alguna possibilitat de rebaixar tot el pati en uns 70 cm. així com estava previst inicialment al projecte arquitectònic, s’hauria de procedir a l’excavació prèvia de tota l’area del pati. Després de valorar les diferents possibilitats el promotor i els arquitectes en primera instància modificaren la idea inicial del projecte de rebaixar els 70 cm a tota l’àrea del pati i decidiren baixar només uns 30 cm. sense afectar en cap cas la roca i altres possibles retalls existents a la mateixa. De totes formes, aquesta mínima excavació seria controlada arqueològicament per si de cas pogués haver-hi alguna troballa. Com veurem, aquesta primera opció fou canviada posteriorment, i tot i tenir l’obra autoritzada, decidiren provar a veure si es podria rebaixar part del pati. Per això feu falta la realització de l’ampliació de la intervenció prèvia al pati. Amb l’excavació dels rebliments dels diferents retalls es donà per acabada la intervenció a la cala 1. Així al final de dita excavació poguérem documentar el terreny natural a tot l’espai excavat amb els diferents retalls existents UE 111, UE 112 i UE 113 (Figura 14).

Figura 14. Final de l’excavació de la cala 1.

Tot seguit es començà a excavar la cala 2 just al fons o costat est del garatge de la

casa amb la intenció de comprovar l’afectació de l’excavació del clot de l’ascensor que s’hi havia d’ubicar amb motiu de la reforma de la casa per convertir-la en hotel d’interior.

Així, el primer que es documentà fou la UE 201, rajoles de 40 x 40 cm i de 3 cm de gruix que ocupaven quasi tot el garatge, llevat dels llocs on hi havia formigó més recent o algunes comportes de fecals. Dins aquesta UE també s’hi inclogué la seva preparació de pasta de més o manco uns 3 cm (Figura 15).

Figura 15. Inici de l’excavació de la cala 2, amb les rajoles UE 201.

Després d’haver aixecat les rajoles i la seva preparació amb l’ajuda d’un compressor, al

costat nord de la cala es documentà un pilot de formigó o UE 202 que reblia el retall UE 203 en direcció oest-est. Es tractava d’un retall que havia afectat l’estrat UE 204, i s’havia realitzat per fer encofrat dels pous negres de fecals adjacents a la cala. Per tant, es tractava d’una acció duta a terme no fa gaire anys.

Com hem esmentat, aquest retall UE 203 havia afectat l’estrat UE 204, una fina capa de terra de color marró clar, molt tova, de textura granulosa i amb bastantes pedres que apareixia a quasi tota la cala. Cal destacar que no hi apareixien gairebé materials ceràmics.

Un cop eliminada la UE 204, a quasi tota la cala ja hi havia el terreny natural de marès, llevat d’una tuberia d’uralita en direcció oest-est coberta de formigó o UE 205, que reblia el retall UE 206. Un cop eliminada la tuberia d’uralita a tota la cala ja es documentà el terreny natural e irregular de marès o UE 207. Amb la documentació del nivell geològic es donà per acabada l’excavació a la cala 2 (Figura 16).

Figura 16. Final de l’excavació de la cala 2 amb el terreny natural UE 207.

IV. El resultats de l’ampliació de la intervenció arqueològica

IV.1. Rebaixament de 30 cms del pati.

Figura 17. El pati de la casa un cop acabada la intervenció prèvia, i a on es veu l’àrea on es rebaixaren 30 cms.

Un cop autoritzada l’obra, i abans d’haver plantejat cap ampliació de la intervenció

arqueològica, es dugué a terme el rebaixament de tota la terra del solar en aproximadament uns 30 cm, així com havia estat autoritzat per la Comissió de Patrimoni del Consell en primera instància (Figura 17). En cap cas es baixà de la cota a la qual s’havia documentat la tomba (UE 113), i es rebaixaren les jardineres, l’enrajolat i la seva preparació fins arribar a llevar gran part de la capa de terra UE 108 (Figura 18). No es va documentar cap element d’interés, i fins i tot a algunes zones amb aquest rebaixament inicial ja s’arribà al terreny natural. A més també es llevà l’excala existent al pati i que pujava fins el primer pis. Per tant, el pati quedà lliure de construcccions.

Un cop duta a terme aquesta intervenció, el promotor decidí tornar a comprovar si hi havia alguna possibilitat de rebaixar part del pati per igualar-lo a la cota de la resta de la casa (sempre intentant conservar la tomba). Així, davant aquesta possibilitat plantejada pel promotor i seguint sempre directrius del departament de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, presentàrem una ampliació del projecte d’intervenció arqueològica que fou autoritzada al seu moment per la Comissió de Patrimoni.

Figura 18. El pati, un cop rebaixats els 30 cms. autoritzats inicialment pel Consell de Mallorca

IV.2. Plantejament i ubicació de la cala. L’ampliació de la intervenció arqueològica al carrer Serra 23 es centraria també al pati

de la casa, on a la intervenció inicial ja havíem excavat la cala 1, i on com hem vist, posteriorment s’havien rebaixat aproximadament 30 cms de profunditat pràcticament a tota la seva àrea. Així, es documentaria l’afectació o no d’un possible rebaixament de tot el pati a possibles elements patrimonials existents a la zona. Recordar que a la cala ja excavada es documentà un retall de tomba ja expoliat (Figura 17, Figura 18, Figura 19 i Annex II). El total de l’area del pati era de 46 m2. Amb la intervenció a la cala 1 ja s’excavaren poc més de 10 m2. I si a més llevam les zones a les quals no hi podríem intervenir (per exemple zona del pou negre, fonamentació de les parets mitjaneres del veïnat), tenim que el total aproximat que ens quedava per sondejar era d’uns 30 m2. Per tant, en conjunt es sondejaria el 100% de l’àrea del pati.

Figura 19. Plantejament de de l’ampliació de la cala 1 al pati de la casa.

IV.3. Excavació final del pati. Un cop rebaixats els 30 cms del solar, els promotors proposaren una modificació del

que havien previst al pati, que suposava un rebaixament de part del mateix. Per això i sempre d’acord amb els requisits del Consell de Mallorca era necessària l’ampliació de la intervenció prèvia, així com del rebaixament que ja s’havia fet amb seguimenta arqueològic. Tot i que abans d’iniciar aquesta intervenció hi havia zones on ja apareixia el terreny natural, n’hi havia d’altres que encara tenien terra pendent de rebaixar. Entre aquests estrats que faltava rebaixar hi havia part de la capa de terra UE 108, així com part dels estrats UE 109 i UE 110, que reblien diferents retalls, així com algun altre rebliment que no havíem documentat prèviament. De totes formes com veurem, aquests rebliments, tot i la separació que nosaltres establírem, tenien certa homogeneïtat i semblaven haver estat aportats a un moment semblant, no gaire antic donada la modernitat dels materials que hi trobàrem al seu interior.

La intervenció arqueològica fou duta a terme amb mitjans manuals (càvecs, pales, catalanes, pics i picoletes) sempre tenint en compte la possibilitat que apareguessin possibles restes arqueològiques (Figura 20 i Figura 21).

Figura 20. Procés d’excavació de la capa de terra UE 8

Figura 21. Procés d’excavació del rebliment UE 9

Fruit del rebaixament dels 30 cms ja havíem documentat la fossa sèptica que s’havia

intuït a la intervenció prèvia (UE 118). Es trobava plena de material sòlid que apareixia a una profunditat de devers 1.25 metres. Per suposat no en buidarem el seu contingut (Figura 22)

Figura 22. El retall al terreny natural de la fossa sèptica o UE 118.

El primer estrat que començàrem a llevar fou el que quedava de la UE 108, una capa

de terra de cultiu que havíem documentat ja a la cala prèvia duta a terme al pati. Al seu interior hi havia materials, en la seva major part recents, però entremesclats amb d’altres una mica més antics. Semblava terra aportada a algun moment per convertir el terreny en terra de cultiu. Un cop eliminada aquesta capa de terra, a la major part del pati ens apareixia la roca de marès típica d’Alcúdia, llevat d’alguns retalls, part dels quals ja havíem documentat anteriorment.

Un dels nous retalls aparegué al cantó nordest del pati, i amb la seva forma circular semblava tractar-se d’un forat d’arbre o UE 116. Es trobava reblit per una capa de terra molt similar a la UE 108, però tot i això, decidírem separar-ho per seguretat. Així i tot, els materials apareixien entremesclats. Destacar que entre els materials recuperats en aquest clot, hi trobàrem un fragment d’àmfora romana tarraconesa. La presència d’altres materials moderns al mateix estrat, féu que decidíssim no recollir cap fragment ceràmic, ja que no ens donava cap informació arqueològica i a més semblava que aquesta terra havia estat aportada a un moment no gaire antic (Figura 23).

Figura 23. El possible clot d’arbre o UE 116.

A la intervenció prèvia, al cantó sudoest del pati, apart del possible retall de tomba UE 113, havíem documentat part d’un altre retall (UE 112) que semblava una espècie de pou negre recent, donada la seva profunditat i els materials que apareixien al seu rebliment UE 110. Però l’ampliació de la intervenció ens deixà veure que aquest retall s’allargava en forma de banyera en direcció nord-sud, amb unes mesures de 1.92 metres de llarg per 0.50-0.56 metres d’ample i una profunditat màxima de devers 60/65 cm (Figura 24). Aquest retall ja havia estat afectat al seu costat oest per la paret de la casa. A partir d’aquestes dades, creiem que podria tractar-se perfectament d’un altre retall de tomba igual que el retall UE 113, tot i que els materials entremesclats que s’hi trobaven al seu interior en cap cas pertanyien al seu contingut original (Figura 10). Destacar que a cap dels dos retalls aparegué cap os humà. Per tant, si eren tombes possiblement ja havien estat expoliades antigament.

Figura 24. Els dos possibles retalls de tomba UE 113 (esquerra) i UE 112 (dreta).

L’altre retall documentat a la intervenció prèvia (UE 111) continuava a tota la meitat sud

del pati. El seu rebliment o UE 109 es buidà completament, i igual com els altres estrats, sense la troballa de materials que semblassin homogenis. Això ens feia pensar que possiblement aquesta zona havia estat utilitzada com a pedrera i que la terra que teníem al solar i que just havíem excavat havia estat aportada a algun moment per convertir la zona en apta pel cultiu. Això explicaria que les tombes haguessin estat ja expoliades des d’antic.

Amb l’excavació de tota la terra del pati es donà per acabada l’ampliació de la intervenció al pati de la casa del carrer Serra. S’havien documentat dos possibles retalls de tomba, ambdos amb orientacions diferents, tot i que sense la presència de cap material arqueològic en posició primària (Figura 25 i Figura 26).

Figura 25. El pati de la casa, un cop finalitzada l’ampliació de la intervenció.

Figura 26. La planta final de la intervenció arqueològica al pati.

V. Conclusions. La intervenció arqueològica prèvia al carrer Serra número 23 d’Alcúdia començà amb

l’excavació de dues cales que es realitzaren a finals del 2010. Aquesta primera intervenció suposà l’excavació de la cala 1 enmig del pati de la casa amb una àrea total de 10.56 m2; i l’excavació de la cala 2 al fons del garatge i amb una àrea de 2.56 m2. L’objectiu inicial era documentar la possible afectació o no de bens arqueològics per pafrt de la futura excavació i rebaixament de tot el pati i per part també de l’excavació del clot de l’ascensor.

Així, la cala 2 no ens proporcionà gaire informació, ja que després de documentar una sèrie de retalls i rebliments bastant moderns (per ubicar comportes de fecals o alguna tuberia d’uralita), documentàrem el terreny natural de marès a tota la cala i per tant el clot d’ascensor no afectaria en cap cas cap element patrimonial La cala 1 en canvi, apart de ser una mica més gran ens proporcionà també molta més informació. Després d’eliminar les rajoles existents a gairebé tot el pati (UE 101) i la seva solera de formigó (UE 102), ja documentàrem una àrea que antigament havia estat l’hort de darrera la casa. Hi havia un trespol que formava uns caminals entre l’hort (UE 105), que havia estat una reforma d’uns caminals anteriors formats per pedra viva (UE 106). A part i part dels caminals, hi documentàrem una terra de cultiu o UE 108, amb ceràmiques entremesclades totes elles molt modernes. Un cop eliminada aquesta terra, a quasi tota la cala ja ens apareixia el terreny natural UE 114, llevat d’una sèrie de llocs on hi documentàrem uns quants retalls:

-UE 111: un retall indeterminat al terreny natural UE 114, de forma irregular i una profunditat aproximada de devers 30 cm. Aquest retall es trobava reblit per la UE 109, terra de color marró clar amb inclusions de carbons i algunes pedres. Al seu interior hi apareixeren alguns materials també bastants moderns: gerres, ossos, etc.

-UE 112: a la intervenció prèvia, veiém part d’un un retall molt ben tallat i amb unes mesures vistes d’1 x 1 m i una profunditat d’uns 60/65 cm. formant el que en principi atribuíem com a un possible pou negre. Es trobava reblit per la UE 110, un estrat de terra de color marró molt similar a la UE 110 i amb materials molt moderns, com per exemple ribells, totxos, ossos, etc. Com veurem, a l’ampliació de la intervenció i un cop documentada tota la seva extensió, li donàrem una altra possible funcionalitat a aquest retall.

-UE 113: era en principi el més interessant dels tres. Es tractava d’un retall al cantó nordoest de la cala de forma rectangular en direcció nord-est amb unes mesures d’1.22 x 0.44 metres i una profunditat de devers 0.25 cm. Cal destacar que es trobava reblit per la UE 108 de terra de cultiu, i per tant en relació a ell no hi documentàrem cap ceràmica antiga. De totes formes l’orientació, la ubicació i el tamany ens feien pensar ja des de la intervenció prèvia, en què es tractàs possiblement d’una tomba d`època romana.

Un cop acabada la intervenció prèvia rebérem la visita de la tècnica arqueòloga del Consell de Mallorca i després de valorar les diferents sol·lucions existents per no afectar aquest retall, el promotor i l’arquitecte modificaren la idea inicial del projecte de rebaixar els 70 cm a tota l’àrea del pati, i decidiren baixar només uns 30 cm. sense afectar en cap cas la roca i altres possibles retalls existents a la mateixa.

Així, el projecte d’obra s’autoritzà amb la prescripció què només es rebaixàs el pati fins a la cota on apareixia la tomba, i en cap cas, afectant el terreny natural de marès. Un cop iniciada l’obra, i juntament amb el seguiment arqueològic de tot moviment de terra a la resta de l’obra, es dugué a terme el seguiment arqueològic del rebaixament d’aquests 30 cms del pati. En concret s’eliminà l’escala que hi havia, les jardineres, l’enrajolat, la seva preparació, els caminals del jardí i part de la terra vegetal de cultiu UE 108. Un cop fet aquest rebaixament, hi havia zones on ja apareixia el terreny natural i zones on encara apareixia terra, a més de zones amb algun retall, com la fossa sèptica UE 118.

Fou llavors quan els promotors feren una nova proposta per el pati i decidiren provar a veure si seria possible rebaixar part del mateix. Per això era necessari dur a terme una ampliació de la intervenció arqueològica, prèvia presentació d’un nou projecte d’intervenció arqueològica al Consell de Mallorca. Un cop aprovat aquest projecte duguérem a terme la intervenció arqueològica pròpiament dita. Ens quedava llevar part de l’estrat UE 108 i acabar de buidar tot un seguit de retalls, que ja havíem documentat a la cala prèvia i altres de nous que documentàrem.

Entre aquests retalls calia destacar la UE 116, una espècie de forat d’arbre ubicat al cantó nordest del pati. Els materials de l’ interior del seu rebliment (UE 115), igual com els de la resta de retalls es trobaven mesclats i no ens aportaven cap informació cronoestratigràfica. Un altre retall que s’acabà de buidar era la UE 111, que apareixia a tota la meitat sud del pati, i que semblava com un retall d’aprofitament del marès (una possible pedrera?), i que havia afectat el

retall UE 112. De totes formes, el retall que ens donà més informació era el ja esmentat UE 112, que a la intervenció prèvia havíem rebaixat en part, i havíem definit com un possible pou negre. Però l’ampliació de la intervenció ens deixà veure que aquest retall s’allargava en forma de banyera en direcció nord-sud, amb unes mesures de 1.92 metres de llarg per 0.50-0.56 metres d’ample i una profunditat màxima de devers 60/65 cm. Per tant, aquest retall UE 112, igual com l’altre UE 113 podria tractar-se perfectament d’un altre retall de tomba, tot i que els materials entremesclats que s’hi trobaven a l’interior del seu rebliment (UE 110) en cap cas pertanyien al seu contingut original. Destacar que a cap dels dos retalls aparegué cap os humà. Per tant, si eren tombes possiblement ja havien estat expoliades antigament.

A partir de totes aquestes dades, demanam que aquest informe final de l’ampliació de la intervenció arqueològica sigui tengut en compte per part de la propera Ponència Tècnica i Comissió Política del Consell de Mallorca. Perque continui el procediment administratiu corresponent i perque s’autoritzi si escau, la proposta arquitectònica per el pati que s’adjunta amb aquest informe en relació al “Projecte bàsic de reforma de vivenda entre mitgeres per a convertir-la en un hotel d'interior" al carrer Serra núm. 23 d’Alcúdia.

I així ho signa perque quedi constància:

Miquel Àngel Sastre Vanrell, arqueòleg.

Alcúdia, a 24 de desembre de 2012

ANNEX I. Fitxes d’unitat estratigràfica.

JACIMENT : C/Serra, 23 (Alcúdia) CALA: 1 UE: 101

DESCRIPCIÓ: Rajoles de pedretes de 40 x 40 x 3 cm que ocupen gairebé tot el pati de la casa,

llevat de les jardineres. Amb aquesta UE també s’hi ha documentat la preparació de les

mateixes, de graveta fina i picadís de color beig que apareix molt aferrada just per davall les

rajoles.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:

Hi recolza: Recolza en:

Cobert per: Cobreix: UE 102

Reblit per: Rebleix a:

Tallat per: Talla:

S’hi adossa: Adossat a:

Igual a: Solidari a:

MATERIALS ASSOCIATS: rajoles

CRONOLOGIA: finals segle XX.


DESCRIPCIÓ: Solera de formigó per col·locar rajoles UE 101. Presenta un gruix d’entre 8 i 10

cm. i una gran consistència fet que en dificultà la seva excavació.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:


Cobert per: UE 101 Cobreix: UE 103, UE 105, UE 108


Tallat per: Talla:



MATERIALS ASSOCIATS: formigó.

CRONOLOGIA: finals segle XX


DESCRIPCIÓ: Rebliment del retall UE 104. Tub de PVC de color cel per desaiguar els

escuradors al pou negre, cobert per una capa de formigó.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:


Cobert per: UE 102 Cobreix:

Reblit per: Rebleix a: UE 104

Tallat per: Talla:



MATERIALS ASSOCIATS: formigó, tub PVC.



DESCRIPCIÓ: Retall en direcció sudoest-nordest al cantó nordoest de la cala, per posar-hi tub

de PVC UE 103.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:


Cobert per: Cobreix:

Reblit per: UE 103 Rebleix a:

Tallat per: Talla: UE 105



MATERIALS ASSOCIATS:



DESCRIPCIÓ: Trespol que apareix només a determinades parts de la cala fet de grava i morter

de no massa bona qualitat, i que segurament formava part dels caminals existents a l’antic

corral/jardí existent a la zona.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:


Cobert per: UE 102 Cobreix: UE 106,UE 108


Tallat per: UE 104 Talla:



MATERIALS ASSOCIATS: grava, morter

CRONOLOGIA: segle XX


DESCRIPCIÓ: Peces de pedra viva, ben tallades i amb forma rectangular que segurament

formaven els caminals que hi havia a l’hort/corral existent antigament a la zona posterior de la

casa. Aquestes pedres rebleixen el retall UE 107, juntament amb un sediment de terra marró

obscura i de poca consistència. Les peces s’assenten directament damunt el terreny natural

UE 114.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:




Tallat per: Talla:



MATERIALS ASSOCIATS: fragments de pedra viva; ceràmiques vidriades



DESCRIPCIÓ: Retall que atravessa la cala entre el nordoest i el sudest de la mateixa, que

arriba al terreny natural de marès per ubicar les peces de pedra viva del caminal UE 106.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:










DESCRIPCIÓ: Terra de cultiu que apareix a tota la cala, a part i part del caminal de peces de

pedra viva. Hi apareixen ceràmiques molt modernes (plats, ribells,etc) de ben entrat el segle

XX, també alguns ossos i gran quantitat de pedres.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:


Cobert per: Cobreix: UE 109, UE 110, UE 113





MATERIALS ASSOCIATS: ceràmica (plats, ribells,etc), ossos, pedres



DESCRIPCIÓ: Terra de color marró clar amb inclusions de carbons, i algunes pedres i que

rebleix el retall UE 111 al cantó sudest de la cala. Al seu interior hi apareixen també materials

bastants moderns: gerres, ossos, etc.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:




Tallat per: Talla:



MATERIALS ASSOCIATS: ceràmica, ossos, etc.



DESCRIPCIÓ: Rebliment de terra de color marró, molt similar a la UE 110 al cantó sudoest de

la cala reblint el retall UE 112, que en principi ens semblava formant una espècie de pou negre,

però al final resultà ser una possible tomba d’època romana. De totes formes, els materials

eren molt moderns, com per exemple ceràmica, totxos, i algun fragment de fauna terrestre, etc.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:




Tallat per: Talla:



MATERIALS ASSOCIATS: ceràmica, ossos, totxos,etc.



DESCRIPCIÓ: Retall al terreny natural UE 114, al cantó sudest de la cala, de forma irregular i

amb unes mesures vistes de devers 1.60 x 1.90 m i una profunditat aproximada de devers 30

cm. Reblit per la UE 109.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:








CRONOLOGIA: segle XX.


DESCRIPCIÓ: En principi, a la intervenció inicial, semblava un retall molt modern a la roca UE

114, amb una profunditat de devers 60/65 cm.formant un possible pou negre. De totes formes,

amb l’ampliació de la intervenció, poguérem veure que el retall tenia una llargària de devers

1.92 metres, una amplària d’uns 0.56 metres, i podria tractar-se perfectament d’una altra tomba

d’època romana igual com la UE 113. Aquest retall tenia una nord-sud , i es trobava reblit per la

UE 110, que no aportà materials significatius.

FOTOGRAFIA:

Intervenció inicial Ampliació intervenció

POSICIÓ FÍSICA:








CRONOLOGIA: romana?


DESCRIPCIÓ: Retall de forma rectangular al cantó nordoest de la cala en direcció oest-est,

amb unes mesures d’1.22 x 0.44 metres i una profunditat de devers 0.25 cm. Es troba reblit per

la UE 108 de terra de cultiu. Possiblement es tracti d’una tomba d`època romana.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:








CRONOLOGIA: romana?


DESCRIPCIÓ: Terreny natural irregular de marès que ocupa tota la cala un cop acabada

l’excavació i que es troba retallada a diverses parts, per un retall indeterminat (UE 111), per un

possible retall de pou negre (UE 112) i per un retall d’una tomba (UE 113)

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:




Tallat per: UE 111, UE 112, UE 113 Talla:




CRONOLOGIA: geològic.


DESCRIPCIÓ: Rebliment de terra del retall de forma circular UE 116 documentat al cantó

nordest de la cala. Podria tractar-se d’un clot per sembrar algun arbre, avui en dia ja inexistent.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:




Tallat per: Talla:



MATERIALS ASSOCIATS: ceràmica, alguna de romana però entremesclada amb ceràmica del

segle XX (ribells, plats,etc).

CRONOLOGIA: segle XIX-XX.


DESCRIPCIÓ: Retall de forma circular al cantó nordest de la cala. Podria tractar-se d’un clot

per sembrar algun arbre, avui en dia ja inexistent.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:








CRONOLOGIA: segle XIX-XX.


DESCRIPCIÓ: Rebliment de la fossa sèptica/pou negre UE 118. El seu contingut no fou

rebaixat, tot i que fins als sediments existents hi havia una profunditat de devers 1.25 metres.

No es rebaixà.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:




Tallat per: Talla:






DESCRIPCIÓ: Fossa sèptica/pou negre UE 118, amb unes mesures aproximades de 1.28 x

1.20 metres. Hi desaigua una conducció que atravessa el cantó nordoest del pati i que ve dels

banys i que forma part de la mateixa construcció.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:










DESCRIPCIÓ: Rajoles de 40 x 40 cm i de 3 cm de gruix, que ocupen tot el garatge, a més de la

seva preparació de pasta de més o manco uns 3 cm.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:


Cobert per: Cobreix: UE 202, UE 204


Tallat per: Talla:



MATERIALS ASSOCIATS: rajoles



DESCRIPCIÓ: Formigó col·locat per fer encofrat dels pous negres de fecals adjacents, que

rebleix el retall UE 203.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:




Tallat per: Talla:



MATERIALS ASSOCIATS: formigó.



DESCRIPCIÓ: Retall al costat nord de la cala en direcció oest-est per poder construir els pous

negres de fecals adjacents a la cala.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:




Tallat per: Talla: UE 204, UE 207






DESCRIPCIÓ: Fina capa de terra de color marró clar, molt tova, de textura granulosa i amb

bastantes pedres, que apareix a quasi tota la cala llevat de la zona on hi ha el formigó. No hi

apareixen gairebé materials ceràmics.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:


Cobert per: UE 201 Cobreix: UE 205, UE 207





MATERIALS ASSOCIATS: pedres



DESCRIPCIÓ: Tuberia d’uralita en direcció oest-est, coberta de formigó que rebleix el retall UE

206.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:




Tallat per: Talla:



MATERIALS ASSOCIATS: formigó, tuberia d’uralita.



DESCRIPCIÓ: Retall en direcció oest-est al terreny natural UE 207 per posar-hi el tub d’uralita

UE 205

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:










DESCRIPCIÓ: Terreny natural de marès, de forma irregular que apareix a tota la cala.

FOTOGRAFIA:

POSICIÓ FÍSICA:




Tallat per: UE 206, UE 203 Talla:




CRONOLOGIA: geològic.

ANNEX II. Plantes i seccions de la intervenció inicial.

ANNEX III. Plantes i seccions de l’ampliació de la intervenció.

Informe final de de la intervenció arqueològica i la posterior ampliació de la intervenció al...

Documents

Transcript of Informe final de de la intervenció arqueològica i la posterior ampliació de la intervenció al...