Noves dades sobre la producció de ceràmica medieval de Barcelona. La caracterització...

QUADERNS D’ARQUEOLOGIAI HISTÒRIA DE LA CIUTAT DEBARCELONA BARKENO | BARCINO | BARCINONA

MADÎNA BAR^GILÛNA | BARCELONA

quarhisÈPOCA II·ANY 2012·N.08·ISSN 24555240 PÀGINES · BARCELONA

quar

his

08MUSEU D’HISTÒRIADE BARCELONA (MUHBA)Plaça del Rei, s/n.08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 [email protected]/quarhis

Portada Q8 OK.qxp:portadaquarhisok.qxp 24/5/12 13:46 Página 1

9-11 PRESENTACIÓJOAN ROCA I ALBERT

12-13 EDITORIALJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

BARCELONA, PORT, COSTA I COMERÇ16-37 PROPOSTA D’EVOLUCIÓ DEL FRONT MARÍTIM DE BARCELONA DURANT L’HOLOCÈ,

A PARTIR DE LA INTEGRACIÓ DE DADES GEOTÈCNIQUES, INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUESI CRONOLOGIES ABSOLUTESRAMON JULIÀ BRUGUÉS | SANTIAGO RIERA MORA

38-52 CIRCULACIÓ AMFÒRICA AL PORT DE LA BARCINO TARDOANTIGA: SEGLES V A VII DCCÈSAR CARRERAS MONFORT

54-78 “QUE EN ELL STARA SEGURA LA MAIOR NAU DEL MON”. TRÀFIC I EVOLUCIÓ DEL PORT DE BARCELONA AL SEGLE XVMIKEL SOBERÓN RODRÍGUEZ

80-109 LES GERRES DE TRANSPORT MARÍTIM: PRODUCCIÓ I COMERÇ A BARCELONAJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

NOTES I ESTUDIS112-129 L’OCUPACIÓ ALTMEDIEVAL DE LA VILANOVA DELS ARCS VELLS

VANESA TRIAY OLIVES

130-149 EL FORN DE CERÀMICA DEL CARRER DE CARDERS. UN CENTRE PRODUCTOR DEL SEGLE XIII AL SUBURBIUM ORIENTAL DE BARCELONAESTEVE NADAL ROMA

150-164 NOVES DADES SOBRE LA PRODUCCIÓ DE CERÀMICA MEDIEVAL DE BARCELONA. LA CARACTERITZACIO ARQUEOMÈTRICA DEL TALLER DEL CARRER DE CARDERSROBERTA DI FEBO | MARISOL MADRID I FERNÁNDEZ | CLAUDIO CAPELLI | JAUME BUXEDA I GARRIGÓS | JAVIER G. IÑAÑEZ | ROBERTO CABELLA

166-191 LES PIPES DE CERÀMICA NO CAOLINÍTICA TROBADES A BARCELONA: PRODUCCIÓ I COMERÇ ALS SEGLES XVII-XIXJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO | NÚRIA MIRÓ I ALAIX | MIKEL SOBERÓN RODRÍGUEZ

NOTICIARI194-197 PROJECTE PREHISTÒRIA DE BARCELONA

198-199 LA PORTA DE MAR DE BARCINO I LES TERMES PORTUÀRIES: UN NOU ESPAI PATRIMONIAL RECUPERAT PER A LA CIUTAT

202 INTERVENIR A LA MURALLA ROMANA DE BARCELONA

200-201 VII CONGRÉS DE MUSEÏTZACIÓ DE JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

202-203 IMPACTE TECNOLÒGIC EN EL NOU MÓN COLONIAL. ACULTURACIÓ EN ARQUEOLOGIA I ARQUEOMETRIA CERÀMICA (TECNOLONIAL)

205-206 BIBLIOGRAFIA PUBLICADA SOBRE ARQUEOLOGIA DE BARCELONA

207-215 TEXTOS EN CASTELLANO. SÍNTESIS

217-224 ENGLISH TEXT. SUMMARY

225-233 TEXTES EN FRANÇAIS. RÉSUMÉ

235-239 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS A QUARHIS

SUMARISUMARIOSUMMARYSOMMAIRE

000 preliminares+editorial 08.qxp 29/5/12 15:11 Página 7

QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 8 (2012), pp. 150-164

Arran de la troballa d’un taller ceràmical carrer de Carders de Barcelona,datat entre els segles XII i XIII,s’ha dut a terme la caracteritzacióarqueomètrica de 31 individus pertal de definir les característiquesquímiques i petrogràfiques de la sevaproducció. A més, s’han contrastat elsresultats amb els obtinguts per a l’altretaller del segle XIII conegut a la ciutat,

el del carrer de l’Hospital. L’estudi hapermès de definir el grup de referència(GR) del carrer de Carders, com tambéindicar l’existència d’individusprocedents d’aquesta excavació peròque es relacionen amb la producciódel carrer de l’Hospital. I a la inversa,l’existència d’individus procedents delcarrer de l’Hospital que es relacionenamb el carrer de Carders. Finalment,

entre els materials procedentsdel carrer de Carders s’han identificatdues noves produccions no conegudesanteriorment.

Paraules clau: ceràmica comuna,ceràmica comuna vidriada, anàlisiquímica, anàlisi petrogràfica, anàlisiper microscòpia electrònica derastreig, taller, grup de referència.

A raíz del hallazgo de un tallercerámico en la calle Carders deBarcelona, datado de entre los siglosXII y XIII, se ha llevado a cabola caracterización arqueométricade 31 individuos para definir lascaracterísticas químicas y petrográficasde su producción. Asimismo, se hancontrastado los resultados con losobtenidos para el otro taller del sigloXIII conocido en la ciudad, el de la calle

Hospital. El estudio ha permitido definirel grupo de referencia (GR) de la calleCarders, así como indicar la existenciade individuos procedentes de estaexcavación pero que se relacionancon la producción de la calle Hospital.Y a la inversa, la existenciade individuos procedentes dela calle Hospital que se relacionancon la calle Carders. Finalmente,entre los materiales procedentes

de la calle Carders se han identificadodos nuevas producciones no conocidasanteriormente.

Palabras clave: cerámica común,cerámica común vidriada, análisisquímico, análisis petrográfico, análisispor microscopía electrónica de rastreo,taller, grupo de referencia.

Following the discovery of a potteryworkshop in Carders Street inBarcelona, dated between the 12thand 13th centuries, the archaeometriccharacterisation of 31 specimenshas been conducted in order to definethe chemical and petrographic natureof its production. Moreover, the resultshave been compared with thoseobtained for the other 13th century

workshop known in the city and locatedin Hospital Street. The study has helpedto define the reference group (RG)of Carders Street and to indicatethe existence of specimens fromthis excavation but which are relatedwith the production in Hospital Street.And the reverse, the existence ofspecimens from Hospital Street relatedwith Carders Street. Finally, two new

types of manufactured pieces havebeen identified among the materialsfrom Carders Street, which werenot previously known.

Key words: Coarse ware, glazed coarseware, chemical analysis, petrographicanalysis, scanning electron microscopy,workshop, reference group.

NOVES DADES SOBRE LA PRODUCCIÓ DE CERÀMICA MEDIEVAL DE BARCELONA.LA CARACTERITZACIO ARQUEOMÈTRICA DEL TALLER DEL CARRER DE CARDERS

NUEVOS DATOS SOBRE LA PRODUCCIÓN DE CERÁMICA MEDIEVAL DE BARCELONA.LA CARACTERIZACIÓN ARQUEOMÉTRICA DEL TALLER DE LA CALLE CARDERS

NEW DATA ON THE PRODUCTION OF MEDIEVAL POTTERY IN BARCELONA. THE ARCHEOMETRIC CHARACTERISATION OF THE WORKSHOP IN CARDERS STREET

Suite à la découverte d’un atelierde céramique dans la rue Cardersde Barcelone, qui date des XIIeet XIIIe siècles, on a pu mener à bienla caractérisation archéométrique de31 spécimens, ce qui permet de définirles caractéristiques chimiques etpétrographiques de leur production.En outre, on a comparé les résultatsavec ceux obtenus dans l’autre atelier

connu de la ville, au XIIIe siècle,dans la rue Hospital. L’étude a permisde définir le groupe de référence (GR)de la rue Carders et d’indiquer aussil’existence de céramiques provenantde ces fouilles mais liées à laproduction de la rue Hospital.Et, à l’inverse, l’existence de spécimensprovenant de la rue Hospital en relationavec ceux de la rue Carders.

Finalement, parmi les matériauxprovenant de la rue Carders, on aidentifié deux nouvelles productionsméconnues antérieurement.

Mots clé : Céramique commune,céramique commune vitrifiée, analysechimique, analyse pétrographique,analyse par microscopie électroniqueà balayage, atelier, groupe de référence.

NOUVELLES DONNÉES SUR LA PRODUCTION DE CÉRAMIQUE MÉDIÉVALE DE BARCELONE.LA CARACTÉRISATION ARCHÉOMÉTRIQUE DE L’ATELIER DE LA RUE CARDERS.

07 Arqueometria.qxp 24/5/12 13:11 Página 150

151quarhisNOVES DADES SOBRE LA PRODUCCIÓDE CERÀMICA MEDIEVAL DE BARCELONA.LA CARACTERITZACIO ARQUEOMÈTRICADEL TALLER DEL CARRER DE CARDERS1

ROBERTA DI FEBO*,** MARISOL MADRID I FERNÁNDEZ*CLAUDIO CAPELLI***JAUME BUXEDA I GARRIGÓS* JAVIER G. IÑAÑEZ* ROBERTO CABELLA***

Recepció del text: 13 de gener de 2012/ Acceptació: 20 de febrer de 2012.

IntroduccióL’excavació extensiva realitzada al solar núm. 39-41 delcarrer de Carders (antic ramal coster de la Via Augusta)l’any 2004 ha permès documentar un seguit d’estructuresrelacionades amb una zona de producció artesanal, entreles quals hi ha un forn ceràmic datat al segle XII-tercerquart del segle XIII2.Aquesta troballa del taller del carrer de Carders pren unaimportància cabdal per al coneixement de la produccióceràmica a Barcelona, ja que és el segon taller que s’halocalitzat i excavat a la ciutat en la cronologia dels seglesXII-XIII, després de la troballa del forn del carrer del’Hospital que ja va ser caracteritzat arqueomètricamenten un treball anterior (Buxeda et alii, 2009). A més, ésimportant recordar que la major part de produccions delsegle XIII analitzades arqueomètricament fins ara com-parteixen les mateixes matèries primeres i el mètode d’e-laboració de la pasta ceràmica identificades per a les pro-duccions del forn del carrer de l’Hospital, fet que vapermetre suggerir la hipòtesi de l’existència d’un com-plex productiu al segle XIII en aquesta àrea (Buxeda etalii, 2011). Així doncs, la descoberta del taller del carrerde Carders suposa una novetat important ja que estàsituat en una zona allunyada de l’anterior i hauria decomportar, molt probablement, l’explotació d’unesmatèries primeres diferents. Així, l’objectiu d’aquest treball és la caracterització de laproducció del forn del carrer de Carders a nivell químici petrogràfic i el seu contrast amb el del carrer del’Hospital per comprovar si tots dos tallers varen utilitzaro no matèries primeres i un procés de preparació dela pasta ceràmica similars; d’altra banda, es definirà elgrup de referència (GR) del taller de Carders, que per-metrà comprovar la possible difusió d’aquests materials ala ciutat.

Mostreig i rutina analíticaPer complir amb aquests objectius s’ha procedit a lacaracterització arqueomètrica dels individus representa-tius (taula 1) recuperats durant la intervenció arqueolò-gica del carrer de Carders l’any 2004. La composició quí-mica dels 31 individus s’ha determinat per fluorescènciade raigs X (FRX)3, 25 individus dels quals van ser selec-cionats per ser estudiats a través del microscopi polaritza-dor per làmina prima (MO). A més, amb la finalitat d’es-tudiar la composició i les característiques dels vidriats, elsset individus que en presentaven han estat estudiats permicroscòpia electrònica de rastreig amb un aparell equi-pat amb un espectròmetre d’energia dispersiva de raigs X(MER-EDX). Per al seu estudi, les mostres van ser talladestransversalment al vidriat, immerses en reïna sintètica iposteriorment polides metal·logràficament i recobertesamb carboni per fer-ne la superfície conductora. Per alseu contrast amb els materials del carrer de l’Hospitals’han considerat els 63 individus ja analitzats prèviament(Buxeda et alii, 2009; Iñañez, Buxeda, 2007).

Resultats i discussió L’ANÀLISI QUÍMICA

Els resultats de l’anàlisi química per FRX, és a dir, les con-centracions elementals determinades, corresponen a uncas especial de l’espai projectiu d+1-dimensional, el sím-plex Sd, en el qual els punts projectius estan representatsper coordenades homogènies que tenen una suma cons-tant k (k eR+):

(en aquest cas, k = 100), l’espai vectorial del qual és l’or-tant positiu i que segueix un model multiplicatiu ambuna mètrica d’intervals logarítmics (Barceló-Vidal et alii,


* Cultura Material i Arqueometria UB (ARQUB, GRACPE), Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona, C/Montalegre, 6,08001 Barcelona, [email protected], [email protected], [email protected], [email protected].** Roberta Di Febo gaudeix d’una beca predoctoral del programa APIF (Ajut de Personal Investigador en Formació), de la Universitat de Barcelona, per a la realitza-ció de la seva tesi doctoral en el marc del projecte Tecnolonial-Impacto tecnológico en el Nuevo Mundo colonial. Aculturación en arqueología y arqueometría cerámica (HAR2008-02834/HIST), finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación. L’estudi petrogràfic l’ha dut a terme en el DIPTERIS, Dipartimento per lo Studio del Territorio e dellesue Risorse, Università degli Studi di Genova, per al qual ha gaudit d’una estança de curta durada dins el programa APIF.*** DIPTERIS, Dipartimento per lo Studio del Territorio e delle sue Risorse, Università degli Studi di Genova, Corso Europa 26, 16132 Gènova, [email protected],[email protected]. Aquesta recerca forma part del projecte Tecnolonial-Impacto tecnológico en el Nuevo Mundo colonial. Aculturación en arqueología y arqueometría cerámica (HAR2008-02834/HIST), finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación.2. Per a la contextualització arqueològica del taller i la descripció dels materials, vegeu Esteve Nadal en aquest mateix volum.3. Les anàlisis per FRX s’han dut a terme en els Serveis Cientificotècnics de la Universitat de Barcelona. Una descripció detallada de la rutina analítica es pot consultaren treballs anteriors (Iñañez, Buxeda, 2007), mentre que les condicions analítiques, precisió i exactitud es poden consultar en el treball de Hein et alii, 2002.


152 quarhis

2001; Aitchison, 2005; Buxeda, 2008). A causa d’això, peral seu tractament estadístic, les dades obtingudes hanestat transformades tot utilitzant la transformació ALR enlogaritmes de raons, segons

(1)

on Sd és el símplex d-dimensional, xd = [x1,...,xd], o latransformació CLR en logaritmes de raons centratssegons

(2)

on Sd és el símplex d-dimensional i g(x) és la mitjana geo-mètrica de tots els d+1 components d’x (Aitchison, 1986;Buxeda, 1999).

Per al tractament estadístic, els components Mo i Sn nohan estat considerats per indeterminacions i impreci-sions analítiques, mentre que els components Co i W hanestat exclosos per les possibles contaminacions derivadesdel procés de polvorització. A més, com ja s’ha observaten altres estudis sobre ceràmiques vidriades i majòliques(Iñañez, 2007; Iñañez, Buxeda, 2007), tots els individuspresenten concentracions molt altes de Pb que possible-ment es deuen a la contaminació produïda per la difusiódels vidriats a les matrius ceràmiques durant la cocció dela ceràmica estudiada. En aquests individus, les interfe-rències produïdes pel Pb respecte d’altres elements nopoden ser corregides òptimament. Per aquest motiu, elsvalors del Rb, Y i Ga no poden ser considerats en els pro-cediments estadístics. El Th, tot i que a un nivell menor,també podria veure’s afectat per les interferències d’ab-sorció del plom, per la qual cosa es considera oportuna lano utilització d’aquest element en l’estudi estadístic.


Taula 1Individus procedentsdel carrer deCarders analitzatsen aquest estudi.MO: microscòpiaòptica; MER:microscòpiaelectrònica de rastreig;GR: grupde referència.

Individu UE Descripció MO MER GR

BCN297 270-56 Servidora 1 E

BCN298 503-54 Olla 1 E

BCN299 503-55 Olla 1 E

BCN300 503-59 Gibrell E

BCN301 537-13 Gibrell 1 E

BCN302 498-69 Gerra 1 E

BCN303 482-A Fragment de gerra 1 E

BCN304 503-38 Nansa de gerra 1 E

BCN305 280-38 Gerra de bec pinçat 1 E

BCN306 248-38 Gibrell 1 E

BCN307 482-32 Fons de peça indeterminada E

BCN308 270-38 Fons de peça indeterminada -

BCN309 482-35 Cassola E

BCN310 498-38 Fons de peça indeterminada E

BCN311 503-47 Gerra de bec pinçat 2 -

BCN312 537-4 Servidora 1 E

BCN313 404-14 Servidora E

BCN314 270-6 Gerra 1 E

BCN315 503-16 Nansa de peça indeterminada 1 E

BCN316 434-93 Tenalla 1 E

BCN317 270-7 Tenalla 1 E

BCN318 270-81 Servidora 1 X E

BCN319 514-5 Servidora. Vidriada 1 E

BCN320 434-89 Gerra de bec pinçat. Vidriada E

BCN321 280-35 Servidora. Vidriada 1 X E

BCN322 503-35 Servidora. Vidriada 1 X E

BCN323 434-26 Servidora. Vidriada E

BCN324 498-34 Servidora. Vidriada E

BCN325 503-36 Olla. Vidriada 3 X A3

BCN326 510-1 Poal. Vidriada 3 X A3

BCN327 503-A Forma indet. deformada per la sobrecocció. Vidriada X X E


153quarhisROBERTA DI FEBOMARISOL MADRID I FERNÁNDEZCLAUDIO CAPELLIJAUME BUXEDA I GARRIGÓS JAVIER G. IÑAÑEZ ROBERTO CABELLA

D’altra banda, la pèrdua al foc (PAF) tampoc no s’ha presen consideració en els tractaments estadístics. Aquestvalor engloba el total de l’aigua (H2O), grups hidroxils((OH)-), matèria orgànica, CO2 i compostos volàtils con-tinguts en la mostra analitzada. Aquests elements es per-den a mesura que augmenta la temperatura de cocció.Atès que els diversos individus, encara que pertanyin auna mateixa producció, poden estar cuits a diferents tem-peratures, això implica que poden haver-hi diferènciesen el valor de la PAF. Com en la projecció en el símplextots els resultats acaben sumant 100 %, la disminució dela PAF a mesura que augmenta la temperatura de coccióimplica un augment en la mateixa proporció de tots elsaltres components, cosa que provoca diferències en lacomposició química que només són degudes a diferèn-cies tecnològiques.Com a resum del tractament estadístic, es presenta eldendrograma de la figura 1, que resulta de l’anàlisi d’a-grupament (AA) realitzada amb el programa S-Plus 2000(MathSoft, 1999) tot utilitzant la distància euclidiana alquadrat i el procés aglomeratiu del centroide sobre lasubcomposició Fe2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O,K2O, SiO2, Ba, Nb, Zr, Sr, Ce, V, Zn, Ni i Cr amb transfor-mació ALR (1) i utilitzant Al2O3 com a divisor. En aquestgràfic, a partir de tots els individus inicials que es trobena la seva base, s’estableix, en un procés jeràrquic d’aglo-

meració, la unió, en cada etapa, d’un individu amb unaltre o amb un altre grup, o bé d’un grup amb un altre,fins a l’obtenció, en l’estat final, d’un grup únic formatper tots els individus analitzats. Com més allunyada de labase es produeix l’aglomeració o unió, menys semblantsen composició química són els individus que s’uneixen.En el nostre cas, l’estudi del dendrograma permet iden-tificar un gran conjunt central format per la majoria delsindividus analitzats, que es pot considerar bastant homo-geni i es caracteritza per presentar uns valors molt baixosen CaO (inferiors al 2 %), cosa que ens permet conside-rar les ceràmiques d’aquest conjunt com a tecnològica-ment poc calcàries. D’altra banda, s’hi observen valorsalts en SiO2 i baixos en MgO (taula 2); tot i així, es podenobservar subgrups que no presenten diferències significa-tives entre si, llevat del que es troba més a la dreta, formatpels individus BCN303, BCN305, BCN306 i BCN307, quemostren valors més baixos en alguns elements, especial-ment Ce i Zn, com també valors lleugerament més alts enBa. L’individu BCN310 segueix la mateixa pauta excepteper al Zn, que presenta valors també més alts. Tot i això,tampoc en aquest cas no es poden considerar significati-ves aquestes diferències, que es trobarien dins la variabi-litat que caracteritza el conjunt. Així, aquest grup es potconsiderar com a producció pròpia del taller del carrerde Carders, amb una composició química que presenta

NOVES DADES SOBRE LA PRODUCCIÓDE CERÀMICA MEDIEVAL DE BARCELONA. LA CARACTERITZACIO ARQUEOMÈTRICA DEL TALLER DEL CARRER DE CARDERS


Taula 2Mitjanesi desviacionsestàndards (valorsnormalitzats) de laproducció del carrerde Carders ivalors dels individusno classificats(ppm: partsper milió).

Carders (n=27)

Mitjana Desv. est.BCN325 BCN326 BCN308 BCN311

Fe2O3 (%) 5,49 0,34 4,85 5,09 6,06 5,36

Al2O3 (%) 14,66 0,58 18,10 18,27 17,54 16,68

MnO (%) 0,05 0,02 0,06 0,06 0,09 0,07

P2O5 (%) 0,13 0,07 0,19 0,27 0,20 0,30

TiO2 (%) 0,75 0,06 0,69 0,70 0,74 0,68

MgO (%) 1,18 0,10 1,59 1,63 1,53 1,12

CaO (%) 1,27 0,77 8,79 7,57 1,44 1,05

Na2O (%) 0,57 0,07 0,25 0,49 1,74 1,22

K2O (%) 3,37 0,12 5,77 5,45 3,64 3,68

SiO2 (%) 69,97 1,69 59,53 60,28 66,87 69,69

Ba (ppm) 691 63 998 1122 756 815

Nb (ppm) 17 1 17 17 16 16

Zr (ppm) 299 26 142 149 203 221

Sr (ppm) 93 9 119 230 133 107

Ce (ppm) 87 12 80 81 83 76

V (ppm) 107 8 123 101 92 110

Zn (ppm) 79 16 97 102 87 152

Cu (ppm) 21 4 31 37 14 34

Ni (ppm) 33 4 35 35 17 29

Cr (ppm) 70 7 73 74 37 50


154 quarhis

una variabilitat relativament alta per un grup monogènic(vt = 0,59) (Buxeda, Kilikoglou, 2003). D’altra banda, hiha certs individus que no han quedat englobats en elgrup central i que sí que presenten diferències significa-tives. Tal com es pot observar a l’esquerra del dendrogra-ma, hi ha un grup format per dos individus (BCN325 iBCN326) que és l’últim a fusionar-se amb el conjunt auna distància molt elevada, i es diferencia netament de laresta, sobretot pels més alts continguts en CaO (7 %-8 %), cosa que ens indicaria que es tracta de ceràmiquescalcàries. A més, respecte a l’agrupació principal, desta-quen sobretot els valors més alts en Ba i K2O, i més bai-xos en SiO2 i Zr. A continuació, s’observa un individuaïllat (BCN318) que no sembla exhibir importants dife-rències composicionals respecte al grup majoritari llevatdel seu contingut en CaO (4,80 %). Finalment, a la dretadel dendrograma hi destaca un últim grup format perdos individus (BCN308 i BCN311), dels quals cal dir quesón diferents entre si i que, per tant, no s’han de conside-rar com una única producció, si bé tots dos presentenvalors molt alts en Na2O (> 1 %) i diferències també enMnO i en la major part dels elements traça analitzats res-pecte al grup majoritari. Amb la finalitat d’avaluar si lasituació d’aquests individus en el dendrograma és degu-da a les dissimilituds observades en els elements majorita-ris com el CaO i el Na2O, hem realitzat altres anàlisis d’a-grupament sense considerar aquests elements i el resultatdels tractaments mostra que únicament l’individuBCN318 s’incorpora perfectament dins l’agrupació prin-cipal en treure’n el CaO. Així doncs, s’ha de considerarque la distància que s’observa en el dendrograma de lafigura 1 és únicament deguda al caràcter més calcari d’a-quest individu. En el cas dels individus restants, indepen-dentment del tractament estadístic realitzat, en cap cass’incorporen al grup principal, per la qual cosa estimemque les seves diferències són significatives i, per tant, nos’haurien de considerar com a producció pròpia del forndel carrer de Carders. A partir d’aquests resultats, hem volgut contrastar aques-tes dades amb les obtingudes de l’altre forn del segleXIII, el localitzat al carrer de l’Hospital, la caracteritzaciódel qual va proporcionar tres grups de referència (A1, A2i A3, en funció principalment del seu contingut en CaO),que englobaven vaixella vidriada verda, comuna vidriadai pisa arcaica (Buxeda et alii, 2011). En primer lloc, espretenia explorar les característiques composicionals deles produccions de tots dos tallers que, tal com hem dit,

es troben localitzats en zones força lluny l’una de l’altra.I en segon lloc, es pretenia veure si els individus delcarrer de Carders que no han quedat classificats en elgrup principal, podrien adscriure’s a algun dels grups dereferència de l’altre forn conegut corresponent al segleXIII. A més, també es consideren els individus MJ0426 iMJ0431, retrobats a l’excavació del carrer de l’Hospitalperò que, tot i que són clarament compatibles amb unorigen local a Barcelona, no formaven part de la produc-ció d’aquest taller (Buxeda et alii, 2009), amb la qual cosaqueda un conjunt de 96 individus. En estudiar tots dos tallers conjuntament s’observa que lacomposició química presenta una variabilitat alta (vt =1,37), cosa que ens indicaria que ens trobem davant unamostra poligenètica (Buxeda, Kilikoglou, 2003). Aquestavariació composicional es deu principalment a les varia-cions relatives del CaO i s’ha d’estimar que és normalque es produeixi si tenim en compte que entre els indivi-dus considerats n’hi ha de poc calcaris, com alguns delcarrer de Carders i el GR A1 del carrer de l’Hospital,també n’hi ha que es troben al límit entre calcaris i nocalcaris, principalment els corresponents al GR A2 delcarrer de l’Hospital, i, finalment, els individus calcarisque es corresponen majoritàriament als que formen elGR A3 del carrer de l’Hospital, però també a algun delsprocedents de l’excavació del carrer de Carders. Enmenor mesura, la variabilitat observada també és degudaals components Zr, MnO, Na2O i K2O. El resultat d’una nova AA feta sobre la subcomposicióFe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O,SiO2, Ba, Nb, Zr, Sr, Ce, V, Zn, Ni i Cr amb transformacióCLR (2) és el dendrograma de la figura 2, que mostrauna divisió clara en dues parts que es correspondrien,d’una banda, amb les produccions límit entre calcàries ino calcàries i produccions calcàries, situades a l’esquerradel dendrograma, i, d’una altra, amb les produccions poccalcàries, situades a la dreta. Així, a l’esquerra del gràfichi ha els GR A2 i A3 corresponents a la producció pròpiadel carrer de l’Hospital. És interessant observar que l’A3inclou els individus BCN325 i BCN326, procedents del’excavació del carrer de Carders, que ja quedaven clara-ment separats de l’agrupació principal en el dendrogra-ma de la figura 1, en indicar clares diferències composi-cionals respecte a la producció pròpia del carrer deCarders. Si ens fixem ara en la part dreta del dendrogra-ma, hi trobem, primer, el GR A1 corresponent a la pro-ducció poc calcària del carrer de l’Hospital. A la dreta hi






Figura 1Dendrograma resultant de l’anàlisi d’agrupament sobre la subcomposició Fe2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Nb, Zr, Sr, Ce, V,Zn, Ni i Cr amb transformació ALR utilitzant Al2O3 com a divisor. Marcat amb una E el grup corresponent a la producció pròpia del carrer deCarders. Marcat amb un cercle negre, l’individu BCN318 que es diferencia del grup E pel seu contingut en CaO.


156 quarhis


Figura 2Dendrograma resultant de l’anàlisi d’agrupament sobre la subcomposició Fe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Nb, Zr, Sr,Ce, V, Zn, Ni i Cr amb transformació CLR. A1, A2 i A3, produccions del carrer de l’Hospital. E, producció del carrer de Carders. Marcats amb unafletxa, individus no classificats. Marcats en negre, individus procedents del carrer de Carders que es relacionen amb la producció A3 del carrerde l’Hospital. Marcats en blanc, individus procedents del carrer de l’Hospital que es relacionen amb la producció del carrer de Carders.



ha el grup E que es correspon amb la producció pròpiadel carrer de Carders i que inclou els mateixos individusque ja s’observaven en la figura 1, i queden, doncs, igual-ment aïllats els individus BCN308 i BCN311. A més, l’in-dividu MJ0431, procedent del carrer de l’Hospital, apa-reix dins d’aquest GR E del carrer de Carders, a causa dela seva similitud composicional, mentre que l’altre indivi-du del carrer de l’Hospital que no era de la producciódel taller, l’individu MJ0426, només es fusiona amb el GRE a una distància molt elevada, en mostrar només unacerta similitud que no es pot considerar significativa. Caldestacar, finalment, que l’individu BCN318 queda aïllat al’esquerra del dendrograma, però això és únicamentdegut a les seves diferències en contingut de CaO respec-te al grup E del carrer de Carders.Com a continuació del tractament estadístic de les dadesquímiques hem realitzat una anàlisi discriminant orienta-da a identificar la millor manera de diferenciar, a partirde la seva composició química, els grups ja definits.Aquesta anàlisi, realitzada sobre la subcomposicióFe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O,SiO2, Ba, Zr, Sr, Ce, V, Zn, Ni i Cr amb transformació ALR(1) utilitzant el Nb com a divisor i el programaStatgraphics Plus 5.0, comença fent una anàlisi pas a pasde la variància, que, a partir del primer pas, es converteixen una anàlisi de la covariància, en la qual s’identifiquenaquelles variables que tenen un major poder discrimi-nant; és a dir, que permeten una millor separació entreels grups. En el nostre cas, s’han identificat les variablestransformades del MnO, MgO, CaO, K2O i SiO2 com lesvariables amb un major poder discriminant. El gràficbivariant de les dues primeres funcions discriminants,que expliquen el 99,93 % de la variabilitat, mostra unaclara separació entre les produccions del carrer deCarders i les de l’Hospital en el sentit de l’eix d’abscisses,fet que indica la gran diferència composicional entreaquestes produccions (fig. 3, superior). Alhora, els GRdel carrer de l’Hospital se situen al llarg de l’eix d’orde-nades, la qual cosa indica una més gran similitud, bàsica-ment només diferenciada pels continguts de CaO.Finalment, hem procedit al càlcul de les distàncies deMahalanobis al centroide dels GR A3 i E per tal de testarla possibilitat que els individus BCN325 i BCN326, proce-dents del carrer de Carders, i MJ0426 i MJ0431, proce-dents del carrer de l’Hospital, es puguin realment assig-nar a aquests GR. Per fer aquest càlcul, s’han pres com aGR els grups definits al carrer de l’Hospital; d’una banda,

el GR A3 amb els 37 individus que se li van assignar i, del’altra, el GR E del carrer de Carders que inclou 26 indi-vidus, entre els quals no s’ha inclòs l’individu BCN318per les seves diferències en el contingut de CaO.Un cop definits els grups que constitueixen cada GR, esprocedeix al càlcul de les distàncies de Mahalanobis alcentroide de cada GR, realitzat sobre la subcomposicióFe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O,SiO2, Ba, Zr, Sr, Ce, V, Zn, Ni i Cr amb transformació ALR(1) tot utilitzant el Nb com a divisor, segons

on és el vector de logaritmes de raons definit anterior-ment, és el vector de mitjanes de logaritmes de raonsde cada GR i o-1 és la inversa de la matriu de covariànciesde logaritmes de raons de cada GR. La significació d’a-questa distància pot ser valorada mitjançant el càlcul dela T2 de Hotelling (Davis, 1986) segons

on na correspon al nombre d’individus considerats en i nb correspon al nombre d’individus considerats en elgrup utilitzat. Aquest valor es transforma en un test F d’i-gualtat multivariant segons

on s és el nombre de variables emprades en el càlcul deD2, amb s i (na + nb – s – 1) graus de llibertat. A la figura3, inferior esquerra, s’hi pot observar l’histograma de lesdistàncies de Mahalanobis respecte al centroide del GRA3. L’histograma permet observar la distància a la qual laT2 de Hotelling assigna una probabilitat (p-valor) de per-tinença al grup corresponent. En aquest sentit, es prenun nivell de significació del 0,05 (5 %) com a llindar perindicar aquesta probable pertinença. En aquest cas s’ob-serva l’existència de fins a 7 individus que, no haventestat inicialment assignats a aquest GR A3, hi poden per-tànyer. Tots aquests individus es troben assignats al GRA2, que es diferencia del GR A3 pel contingut de CaO.Un resultat gens sorprenent, ja que més que no pas l’e-xistència de diferents grups ben separats, corresponentsa diferents “receptes” de preparacions de pastes, el que




158 quarhis

s’observa al carrer de l’Hospital és una gradació en elscontinguts de carbonats de calci sense una real solució decontinuïtat, que abasta des de productes poc calcaris finsa productes calcaris. En aquesta situació, els tres GR defi-nits són fins a cert punt arbitraris i serveixen, sobretot,per indicar tendències dins d’aquesta no-solució de con-tinuïtat. A la dreta d’aquest llindar del 0,05 en el nivell designificació, s’hi observen uns altres 6 individus tambéassignats al GR A2 que, tot i presentar probabilitats depertinença al GR A3 més baixes, també mostren la simili-tud que hi ha fora de la gradació en aquests contingutsde carbonats. I encara més important, cal remarcar queamb aquests darrers individus també hi estan situats, a ladreta d’aquest histograma, els dos individus del carrer deCarders, BCN326 (326) i BCN325 (325), relacionats ambla producció del carrer de l’Hospital. El primer, BCN326,presenta una probabilitat de pertinença al GR A3 de0,0114 (1,14 %), mentre que per al segon, BCN325,aquesta és de 0,008 (0,8 %). Totes dues probabilitats sónmassa petites com per associar aquests individus amb

aquest GR. Malgrat això, totes dues probabilitats mos-tren, clarament, la forta similitud que hi ha entre aquestsindividus i aquesta producció o, més probablement, lespossibles produccions que hi hauria hagut a l’àrea delcarrer de l’Hospital. D’altra banda, l’histograma de lesdistàncies de Mahalanobis respecte al centroide del GR E(fig. 3, inferior dreta) mostra una situació molt diferent,


Figura 3 Superior: gràfic bivariant de la primera funció discriminant (FD 1)(variància explicada 91,13 %), en abscisses, i la segona (FD 2)(variància explicada 8,80 %), en ordenades, obtingudes a partirde l’anàlisi discriminant de les produccions dels tallers delscarrers de Carders i de l’Hospital. Inferior esquerra: histogramade les distàncies de Mahalanobis al centroide del GR A3 delcarrer de l’Hospital (en blanc, individus del grup A3) amb el seunúmero els individus contrastats. Inferior dreta: histograma de lesdistàncies de Mahalanobis al centroide del GR E del carrer de Carders(en blanc, individus del grup E) amb el seu número els individuscontrastats.


159quarhis

ja que no hi ha cap individu que es pugui associar ambaquest GR, tret de BCN318 (318), del qual ja n’havíemdestacat la seva pertinença tot i el seu contingut més ele-vat en CaO. En aquest sentit, aquest càlcul de la distànciade Mahalanobis i la probabilitat associada reforça lainclusió d’aquest individu en la producció del carrer deCarders. Amb tot, hi ha encara un individu que té unaprobabilitat de pertinença a aquest GR. L’individu, situata la dreta de l’histograma, és el MJ0431 (431), que ambuna probabilitat de 0,0001 (0,01 %) no es pot assignar aaquest GR, però sí que mostra clarament una importantsimilitud composicional. Com en el cas anterior, la simili-tud podria referir-se més a una producció existent en lazona del carrer de Carders que no pas a aquest centre enparticular. Contràriament, l’individu MJ0426 presentauna probabilitat de pràcticament zero, cosa que indicauna similitud molt menor amb les produccions del carrerde Carders. Finalment, cal assenyalar que en aquestescomparacions, tant l’individu BCN308 com l’individuBCN311, procedents de les excavacions del carrer deCarders, presenten probabilitats de pràcticament zero depertinença a cap d’aquest dos GR, i mostren, un cop més,que corresponen a produccions diferenciades encara noconegudes.Així doncs, es pot dir que l’anàlisi química i l’estudi delsseus resultats a partir de tècniques estadístiques han per-mès identificar una gran agrupació en la qual s’inclouenla majoria dels individus procedents de l’excavació delcarrer de Carders, agrupació E, que es pot considerarcom la producció pròpia del taller. A més, amb aquesttaller, o amb la possible àrea de producció on estariasituat, s’hi relacionen els individus MJ0426 i MJ0431 pro-cedents de l’excavació del carrer de l’Hospital. D’altrabanda, també han permès relacionar dos individus recu-perats en aquesta excavació, BCN325 i BCN326, amb lapossible zona de producció de l’altre taller del segle XIIIlocalitzat fins ara a Barcelona, el del carrer de l’Hospital.Finalment, cal destacar que s’han identificat altres dosindividus, BCN308 i BCN311, que queden aïllats i que

caldria considerar com a corresponents a dos produc-cions diferenciades entre si i diferenciades també tant dela producció del carrer de Carders com de la del carrerde l’Hospital.

L’ANÀLISI PETROGRÀFICA

Els 21 individus seleccionats per a l’estudi petrogràfichan quedat englobats en tres grups (1-3) en funció de lescaracterístiques composicionals i texturals del cos cerà-mic. 18 es corresponen amb l’agrupació química E, lapròpia del carrer de Carders; 2 estan relacionats amb elcarrer de l’Hospital, BCN325 i BCN326; i, finalment, l’in-dividu BCN311 correspon a una producció diferenciadade les anteriors4.Aquest estudi ha posat de manifest que els 18 individuscorresponents a l’agrupació E conformen un sol gruppetrogràfic (grup 1), el qual, tot i que presenti una certavariabilitat en el seu interior, es caracteritza per unamatriu fèrrica i inclusions abundants, anguloses, ambuna selecció bimodal i un origen principalment meta-mòrfic. L’estat d’oxidació de la matriu resulta variable,en alguns casos és reductora, en d’altres oxidant, i fins itot varia dins d’un mateix individu, la qual cosa es reflec-teix en les coloracions macroscòpiques dels cossos cerà-mics, que poden variar des del roig fins al marró moltfosc i/o gris. El grau de vitrificació resulta variable, des derelativament baix fins a molt alt (BCN320), amb una enquè l’estat de vitrificació de la matriu argilosa es gairebétotal (BCN327) amb la fusió d’alguns minerals (miquesen particular). La majoria dels individus presenten abun-dants vacúols allongats i isoorientats per l’elaboració altorn. Les inclusions fines (<0,1 mm), lligades a la matriuargilosa, es presenten sempre abundants i formades prin-cipalment per quars i feldspat, mentre que les miquessón subordinades. La fracció major (dimensions màxi-mes 1 mm-1,5 mm, la major part <0,3 mm-0,4 mm) mitja-nament o ben seleccionada, està formada principalmentper fragments de roques metamòrfiques (granitoides iindividus de quars i feldspats derivats d’aquests, subordi-


ROBERTA DI FEBOMARISOL MADRID I FERNÁNDEZCLAUDIO CAPELLIJAUME BUXEDA I GARRIGÓS JAVIER G. IÑAÑEZ ROBERTO CABELLA

4. L’individu BCN308, que també ha quedat aïllat en l’estudi químic, no s’ha pogut analitzar per falta de mostra.



160 quarhis

nats micaesquists, quarsesquists, quarsmicaesquists, quar-sites de gra fi, ocasionals pissarres i biotites, rares meta-riolites), i subordinades inclusions d’origen sedimentari(fragments de calcaris, gresos, chert, individus de calcitaespàtica). Com a minerals accessoris apareixen amfíbols,epidotes, titanites, rútils, zircons i, ocasionalment, turma-lines. Finalment, en molts individus s’hi han identificatcristalls de K-feldspat amb sobrecreixements de feldspatno alterat (làm. 1, fig. 1, quadern a color). La variabilitatd’aquest conjunt afecta la freqüència, dimensions, graude selecció i presència/absència d’alguns components.De fet, es passa d’individus amb una carcassa fina i relati-vament escassa: BCN297, BCN301, BCN302, BCN318,BCN321 i BCN322 (làm. 1, fig. 2, quadern a color), a cos-sos ceràmics amb inclusions gruixudes i abundants/mit-janament abundants: BCN298, BCN299, BCN303,BCN304, BCN305, BCN306, BCN314, BCN315 (làm. 1,fig. 3, quadern a color), BCN316, BCN317, BCN319(làm. 1, fig. 4, quadern a color) i BCN327. Ocasional-ment, s’observen fragments de concrecions de calcedò-nia en els individus BCN315 i BCN306.D’altra banda, el grup 2 està format només per l’individuBCN311 (làm. 1, fig. 5, quadern a color), que es caracte-ritza per la presència d’una matriu fèrrica, inclusions bas-tant escadusseres amb un grau de selecció baix, un estatde sinterització mitjà i un origen prevalentment meta-mòrfic. Les inclusions fines (<0,1 mm) lligades a lamatriu argilosa estan formades per quars i miques queprevalen sobre el feldspat. La fracció major (fins a 3 mm,normalment al voltant d’1 mm) està formada per frag-ments angulosos/subangulosos de roques metamòrfi-ques (granitoides, fil·lites, micaesquist i individus dequars i biotites derivats d’aquests), mentre que com aaccessoris hi apareixen zircó i epidot.Finalment, els individus BCN325 i BCN326 (làm. 1, fig. 6,quadern a color) són molt similars i formen un conjunt(grup 3), que es caracteritza per la presència d’una ma-triu principalment fèrrica amb una component carbonà-tica subordinada (coloració macroscòpica roig-taronja).A més, s’hi aprecien bandats i nòduls d’argila més rics enelements carbonàtics (groguenc) o en compostos fèrrics(roigs). El grau de sinterització és baix en l’individuBCN325 i mitjà en el BCN326. Les inclusions estan benseleccionades i són bastant escadusseres, sigui en la ma-triu, sigui en la fracció major. La fracció fina (<0,1 mm)està formada principalment per quars que preval sobre elfeldspat i les miques. S’hi aprecien també microfòssils

calcaris parcialment o completament dissociats per lacocció. Les inclusions majors (fins a 1,3 mm, principal-ment <0,5 mm) estan representades per fragments angu-losos/subangulosos de roques metamòrfiques (granitoi-des, micaesquists), subordinats calcaris micrítics, escassosgresos, individus aïllats de quars i feldspats, mineralsopacs i nòduls limonítics.Així doncs, els resultats de l’estudi petrogràfic concordentotalment amb els derivats de l’anàlisi química. El gruppetrogràfic 1, que es caracteritza per la presència d’unamassa de fons abundant amb inclusions igualment abun-dants, coincidiria plenament amb el grup químic E, quehem definit per a la producció pròpia del taller del carrerde Carders. Tot i que s’ha observat una elevada variabili-tat en el grau de cocció i oxidació de les pastes ceràmi-ques d’aquest grup, cal recordar que això es degut al fetque hem estudiat rebuigs de producció; és a dir, pecesdefectuoses no aptes per a la seva comercialització. Per laseva banda, el grup petrogràfic 2, que es diferencia de laproducció principal per l’escadussera presència d’inclu-sions tant en la matriu com en la fracció major, es corres-pondria amb el grup químic A3 del taller del carrer del’Hospital. Finalment, per a l’individu BCN311, tambél’anàlisi petrogràfica suggereix la seva pertinença a unaproducció diferenciada de les anteriors, però compatibleamb una provinença local o regional.

L’ANÀLISI DELS VIDRIATS

Finalment, s’han realitzat estudis dels sis individus quepresentaven vidriats (taula 3) a través del microscopielectrònic de rastreig equipat amb un espectròmetre perdispersió d’energies de raigs X (MER-EDX). Els vidriats dels individus del grup 1, que per làmina pre-senten unes coloracions entre verdoses i groguenques,varien des de gruixos en el rang dels 0,10 mm a 0,20 mm,com en l’individu BCN318 (làm. 2, fig. 1), fins a gruixosamb rangs més prims de 0,05 mm-0,10 mm, com en l’in-dividu BCN322 (làm. 2, fig. 2).Per la seva banda, els vidriats dels dos individus del grup3 que són, a diferència dels anteriors, gairebé incolors enlàmina prima, presenten una interfície amb el cos cerà-mic molt més desenvolupada i formada per K-Pb-felds-pats i diòpsids. Pel que respecta al gruix dels seus vidriats,la mostra BCN325 (làm. 2, fig. 3) presenta un vidriatmesurable en 0,1 mm-0,4 mm, mentre que el de l’indivi-du BCN326 (làm. 2, fig. 4) és molt més prim (0,05 mm-0,10 mm).






Làmina 2Microfotografies de MER: 1. Individu BCN318: aspecte del vidriat; 2. Individu BCN322: aspecte del cos ceràmic i del vidriat; 3. Individu BCN325:presència d’una interfície poc desenvolupada; 4. Individu BCN326: presència d’una interfície molt desenvolupada; 5. Individu BCN327: aspectedel vidriat amb el cos ceràmic; 6. Individu BCN321: aspecte del cos ceràmic i del vidriat.


162 quarhis

En general, cal destacar que s’observen fenòmens d’alte-ració postdeposicional en les fractures, en la interfície odins les bombolles, en particular en les mostres BCN318,BCN327 (làm. 2, fig. 5), BCN325 i BCN326.Els resultats de les microanàlisis químiques5 (taula 3)reflecteixen que els vidriats de totes les mostres es carac-teritzen per una composició rica en PbO i SiO2 i contin-guts més baixos en alumini Al2O3, alcalins (K2O quepreval sobre Na2O), CaO i FeO i traces de TiO2.D’acord amb la classificació de Tite et alii (1998) espoden considerar com high lead glazes. El ferro (1 % a2 % de FeO) és el responsable de les coloracions macros-còpiques verdes (atmosfera reductora) o més groguen-ques (atmosfera oxidant) dels vidriats (Molera et alii,1997) sense que s’hagi observat la presència de Cu.Excloent alguns casos, com els individus BCN318 iBCN321 (làm. 2, fig. 6), el vidriat mostra una composi-ció homogènia.D’altra banda, sí que s’aprecia una variabilitat composi-cional important entre els individus estudiats encara queprocedeixin del mateix taller. Són destacables, però, lesdiferències observades en els continguts en CaO entre elsdos grups petrogràfics (CaO és <1 % en el grup 1,>1,50 % en el grup 2) sense considerar l’individuBCN327 (làm. 2, fig. 6), ja que es tracta d’una peça total-ment fosa. Aquesta diferència es pot explicar pel fet queles pastes del grup 2 són majoritàriament calcàries i hi haevidències d’interacció entre el vidriat i el cos ceràmic enaquests individus. En el cas concret de l’individu BCN327la composició del seu vidriat es distingeix de la resta pelsalts valors en CaO, K2O, Al2O3, MgO i SiO2, relaciona-

da amb les fortes interaccions amb el cos ceràmic a causade les altes temperatures de cocció, tal com també s’ob-serva petrogràficament.

ConclusionsLa caracterització arqueomètrica d’un nombre impor-tant d’individus procedents de les excavacions del tallerdel carrer de Carders de Barcelona, datat al segle XIII, hapermès definir la producció pròpia del taller, com tambéestablir-ne les característiques químiques i petrogràfi-ques. Per a la preparació de la pasta amb la qual haurienelaborat els seus productes, els ceramistes del carrer deCarders haurien seleccionat una argila fèrrica al·luvialque presenta una carcassa abundant formada per inclu-sions prevalentment silícies de mida de gra mitjà i, pertant, favorable per ser utilitzada en un àmbit culinari. Lescaracterístiques texturals no permeten excloure unaaddició intencional de la fracció sorrenca, també d’ori-gen probablement al·luvial. D’acord amb les característi-ques petrogràfiques observades, es pot suposar unaexplotació de matèries primeres a prop de l’àrea deltaller. A més, les inclusions metamòrfiques es poden rela-cionar amb les roques del substrat paleozoic de l’àrea deBarcelona (Collserola i el turons de la Rovira) formadesper granodiorites, esquist i rares metavulcanites (GilIbarguchi et alii, 1990). Les argiles quaternàries es trobenen tot el Pla de Barcelona des de la Serra de Collserolafins a la franja litoral, incloent-hi els deltes dels riusLlobregat i Besòs (Ventayol et alii, 2002). A més, algunesinclusions, en particular fragments de concrecions de cal-cedònia i grans de feldspats amb sobrecreixements auti-

5. L’estudi petrogràfic, com també l’estudi dels vidriats i les microanàlisis per SEM-EDX, s’ha dut a terme al DIPTERIS, de la Universitá degli Studi di Genova (amb lacol·laboració de Laura Negretti, a qui agraïm la seva disponibilitat). Les microanàlisis van ser realitzades al llarg d’una secció transversal del vidriat, i es van seleccionaralmenys tres punts d’anàlisi, des de la base cap a l’exterior, excloent-hi fases d’alteracions i de neoformacions. Aquí es presenten les mitjanes dels valors en òxids nor-malitzats a 100 % en pes.


(% wt) Na2O MgO Al2O3 SiO2 PbO K2O CaO TiO2 FeO

BCN321 0,18 0,67 5,11 23,02 67,98 0,57 0,66 0,15 1,67

BCN322 0,34 0,74 5,71 25,52 63,78 0,98 0,80 0,29 1,84

BCN318 0,13 0,53 3,79 16,23 76,58 0,43 0,46 0,14 1,70

BCN325 0,21 0,33 2,30 24,58 69,52 0,54 1,43 0,15 1,08

BCN326 0,51 0,90 6,76 38,36 43,73 3,07 4,39 0,41 1,87

BCN327 0,44 1,17 7,23 36,52 47,78 1,63 2,50 0,47 2,21

Taula 3Composiciódels vidriats (% wt).



gènics, tenen, molt probablement, una estreta relacióamb alguns components de les sèries sedimentàries mio-cèniques de l’horst de Montjuïc (Parcerisa, 1999).D’altra banda, els individus BCN325 i BCN326 han que-dat adscrits a la producció calcària del carrer del’Hospital (GR A3). En aquest cas, per a l’elaboració deles pastes els ceramistes haurien utilitzat argiles majorità-riament calcàries; a més, les característiques de les inclu-sions i el bon estat d’oxidació concorden amb l’ús com avaixella de taula d’aquestes ceràmiques. També s’han identificat unes altres dues produccionsrepresentades pels individus BCN308 i BCN311, per alsquals no es pot, de moment, proposar una àrea de pro-vinença determinada, tot i que l’individu BCN311, a par-tir de l’estudi petrogràfic, podria ser d’origen local oregional.En definitiva, aquest estudi arqueomètric ha permèsaïllar la producció pròpia del taller del carrer de Carders,com també reconèixer la presència al mateix taller dematerial forà, que es trobava allà per motius que desco-neixem i per al qual hem pogut establir una probableprovinença.Tanmateix, és interessant recordar que en l’estudi delforn del carrer de l’Hospital es van identificar ceràmi-ques que no es correspondrien amb la producció pròpiadel taller (Buxeda et alii, 2009). Per a dos d’aquests indi-vidus (MJ0426 i MJ0431), s’ha constatat que presentencaracterístiques químiques i petrogràfiques similars a lesobservades en aquest estudi per als individus del carrerde Carders. Aquestes similituds, majors en el cas de l’in-dividu MJ0431, més que permetre la seva assignació a laproducció del taller, permeten suposar que hi varenhaver altres produccions que explotaven materials simi-lars als que es varen emprar al taller del carrer de Car-ders. Així doncs, igual com el taller del carrer de l’Hos-pital permetia suposar l’existència d’una àrea deproducció al seu voltant que explotava materials similars,el taller de Carders podria trobar-se en una segona àreade producció ceràmica on diferents tallers podrientambé estar explotant les mateixes matèries primeres.Hores d’ara, la fabricació de ceràmica a la Barcelona delsegle XIII sembla que està definida per l’existència dedues àrees de producció en els dos extrems de la ciutatal voltant del que havia estat la Via Augusta, una de lesrutes més importants en la vertebració de la comunica-ció al Pla de Barcelona. És a dir, localitzacions diferentsque comportarien l’explotació de matèries primeres dis-

tintes per a la fabricació de ceràmiques amb funcionali-tats també diferents: del costat sud, la zona del taller delcarrer de l’Hospital; del costat nord, la zona del tallerdel carrer de Carders. Amb tot, esperem que la conti-nuació del projecte de recerca en curs ens permeti apro-fundir en el coneixement de la producció ceràmica deBarcelona al segle XIII.

BIBLIOGRAFIA

AITCHISON, J. 1986. The Statistical Analysis of CompositionalData, Chapman and Hall, Londres.

AITCHISON, J. 2005. A concise guide to compositional dataanalysis, 2nd Compositional Data Analysis Workshop –CoDaWork’05, Universitat de Girona, Girona.

BARCELÓ-VIDAL, C.; MARTÍN-FERNÁNDEZ, J.; PAWLOWSKY-GLAHN, V. 2001. “Mathematical foundations of compositionaldata analysis”, a ROSS, G. (ed.) Proceedings of IAMG’01-Theannual meeting of the International Association forMathematical Geology, 6-12 September 2001, Cancún, Mèxic.pp. 1–20.

BUXEDA I GARRIGÓS, J. 1999. “Alteration and Contaminationof Archaeological Ceramics: The Perturbation Problem”,Journal of Archaeological Science, 26, pp. 295-313.

BUXEDA I GARRIGÓS, J. 2008. “Revisiting the compositionaldata. Some fundamental questions and new prospects inArchaeometry and Archaeology”, a DAUNIS-I-ESTADELLA, J.;MARTÍN-FERNÁNDEZ, J. (ed.) Proceedings of CODAWORK’08,The 3rd Compositional Data Analysis Workshop, May 27-30,University of Girona, Girona, pp. 1-18.

BUXEDA I GARRIGÓS, J.; IÑAÑEZ, J.G.; CAPELLI, C. 2009. “Laproducció de ceràmica comuna vidriada del taller del carrer del’Hospital en el s. XIII a partir de la seva caracteritzacióarqueomètrica”, Quaderns d’Arqueologia i Història deBarcelona, Època II, 5, Museu d’Història de Barcelona, Institutde Cultura, Barcelona, pp. 202-215.

BUXEDA I GARRIGÓS, J.; IÑAÑEZ, J.G.; MADRID IFERNÁNDEZ, M.; BELTRAN DE HEREDIA BERCERO, J. 2011.“La ceràmica de Barcelona. Organització i producció entre elssegles XIII i XVIII a través de la seva caracterització arqueomè-trica”, Quaderns d’Arqueologia i Història de Barcelona, ÈpocaII, 7, Museu d’Història de Barcelona, Institut de Cultura,Barcelona, pp. 192-207.




164 quarhis

BUXEDA I GARRIGÓS, J.; KILIKOGLOU, V. 2003. “Total variationas a measure of variability in chemical data sets”, a VANZELST, L. (ed.) Patterns and Process. A Festschrift in Honor ofDr. Edward V. Sayre, Smithsonian Center for MaterialsResearch and Education, Suitland, Maryland, pp. 185-198.

DAVIS, J.C. 1986. Statistics and Data Analysis in Geology, JohnWiley & Sons, Nova York.

GIL IBARGUCHI, J.I.; NAVIDAD, M.; ORTEGA, L.A. 1990.“Ordovician and Silurian igneous rocks and orthogneisses inthe Catalonian Coastal Ranges”, Acta Geológica Hispánica, 25(1-2), pp. 23-29.

HEIN, A.; TSOLAKIDOU, A.; ILIOPOULOS, I.; MOMMSEN, H.;BUXEDA I GARRIGÓS, J.; MONTANA, G.; KILIKOGLOU, V. 2002.“Standardisation of elemental analytical techniques applied toprovenance studies of archaeological ceramics: an inter labo-ratory calibration study”, Analyst, 127, pp. 542-553.

IÑAÑEZ, J.G. 2007. Caracterització arqueomètrica de la cerà-mica vidriada decorada de la Baixa Edat Mitjana alRenaixement dels principals centres productors de laPenínsula Ibèrica. Tesis Doctorals en Xarxa, 0205107-115739,Universitat de Barcelona, Barcelona (http://www.tdx.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0205107-115739/).

IÑAÑEZ, J. G.; BUXEDA I GARRIGÓS, J. 2007. “Pisa arcaica iceràmica vidriada del segle XIII a Barcelona. Un estudi arqueo-mètric”, Quaderns d’Arqueologia i Història de Barcelona,Època II, 3, Museu d’Història de Barcelona, Institut de Cultura,Barcelona, pp.160-179.

MATHSOFT, 1999. S-PLUS 2000. User’s Guide. Data AnalysisProducts Division, MathSoft, Inc., Seattle.

MOLERA, J.; VENDRELL-SAZ, M.; GARCÍA, M.; PRADELL, T.1997. “Technology and colour development of Hispano-Moresque lead-glazed pottery”, Archaeometry, 39, pp. 23-39.

PARCERISA, D. 1999. “El miocè de la muntanya de Montjuïc:estratigrafia, sedimentologia, petrologia i diagènesi“, Master’sthesis, Universitat Autònoma de Barcelona.

TITE, M.S.; FREESTONE, I.; MASON, R.; MOLERA, J.; VEN-DRELL-SAZ, M.; WOOD, N. 1998. “Lead Glazes in Antiquity-Methods of Production and Reasons for Use”, Archaeometry,40 (2), pp. 241-260.

VENTAYOL, A.; PALAU, J.; ROCA, A. 2002. El contexto geotécni-co de la Ciudad de Barcelona, Proyectos. Technical report,E.T.S.I. Minas. U.P.M., Madrid, Barcelona.



IL·LUSTRACIONS COLOR

Separata Quarhis 8.qxd 6/6/12 12:43 Página 1


NOVES DADES SOBRE LA PRODUCCIÓ DE CERÀMICA MEDIEVAL DE BARCELONA. LA CARACTERITZACIO ARQUEOMÈTRICA DEL TALLER DEL CARRER DE CARDERS

ROBERTA DI FEBOMARISOL MADRID I FERNÁNDEZCLAUDIO CAPELLIJAUME BUXEDA I GARRIGÓS JAVIER G. IÑAÑEZ ROBERTO CABELLA

Làmina 1Microfotografies d’MO per làmina prima en NX, a la mateixa magnificació: 1. Individu BCN297: cristall de feldespat potàssic ambsobrecreixement; 2. Individu BCN322: fragment de calcedònia; 3. Individu Individu BCN314: cristall d’hornblenda; 4. Individu BCN319:aspecte de la matriu; 5. Individu BCN311: aspecte de la matriu; 6. Individu BCN326: aspecte de la matriu.

1

3

5

2

4

6

Separata Quarhis 8.qxd 6/6/12 12:44 Página 12

TEXTOS EN CASTELLANOSÍNTESIS

12 síntesis castellano 2012.qxp 24/5/12 13:18 Página 207

213


la aparición de un elemento más quese suma a los estudios ya elaboradospara la cerámica barcelonesade los siglos XII-XIII.

La excavación realizada en el solarnúmero 39-41 de la calle Carders en2004 permitió documentar una seriede estructuras relacionadas conuna zona de producción artesanal,entre ellas un horno cerámico datadodel siglo XII-tercer cuarto del siglo XIII(Nadal, en este mismo volumen).Este hallazgo es de capital importanciapara el conocimiento de la produccióncerámica en Barcelona, ya que esel segundo taller de esta cronologíade los siglos XII-XIII localizado y exca-vado en la ciudad, después del hornode la calle Hospital.Así, y hasta el momento, los dos únicoshornos descubiertos y estudiadosen la ciudad se encuentran lejos el unodel otro, lo que comportaría, muy pro-bablemente, la explotación de unasmaterias primas diferentes.Partiendo de esta premisa, el objetivode este trabajo es la caracterización dela producción del horno de la calleCarders, a nivel químico y petrográfico,a partir del estudio de 31 individuos(tabla 1) y su contraste con la de la calleHospital para comprobar si los dos talle-res utilizaron o no materias primas y unproceso de preparación de la pasta cerá-mica similares; por otro lado, se definiráel grupo de referencia (GR) del tallerde Carders, que permitirá comprobarla posible difusión de estos materialesen la ciudad.Los resultados del análisis químico(fig. 1 y 2) han permitido identificaruna gran agrupación en la que se inclu-yen la mayoría de los individuos proce-dentes de la excavación de la calleCarders –agrupación E–, que se puedeconsiderar la producción propia deltaller (tabla 2). Además, con este taller,o con su posible área de producción,se relacionan dos individuos proceden-tes de la excavación de la calle Hospital.Asimismo, los resultados han permitido(fig. 3) relacionar dos individuos recu-perados en la excavación de la calleCarders con la posible zona de produc-ción del taller localizado en la calleHospital.Por su parte, los resultados del estudiopetrográfico (lám. 1 y 2) concuerdantotalmente con los derivados del análisisquímico. Así, el grupo petrográfico 1,que se caracteriza por la presenciade una masa de fondo abundante con

inclusiones igualmente abundantes,coincidiría plenamente con el grupoquímico E, que hemos definido para laproducción propia del taller de la calleCarders. Aunque se ha observado unaelevada variabilidad en el grado de coc-ción y oxidación de las pastas cerámicasde este grupo, hay que recordar queesto es debido a que hemos estudiadorechazos de producción, es decir, piezasdefectuosas no aptas para su comerciali-zación. Por su parte, el grupo petrográ-fico 2, que se diferencia de la produc-ción principal por la esporádicapresencia de inclusiones en la matriz yen la fracción mayor, se corresponderíacon el grupo químico A3 del taller de lacalle Hospital. Finalmente, para el indi-viduo BCN311 el análisis petrográficotambién sugiere la pertenencia a unaproducción diferenciada de las anterio-res, pero compatible con una proceden-cia local o regional.Este estudio permite inferir que parala preparación de la pasta con la quehabrían elaborado sus productos,los ceramistas de la calle Carders ha-brían seleccionado una arcilla férricaaluvial que presenta un grueso armazónformado por inclusiones prevalente-mente silíceas de grado medio y,por lo tanto, favorable para ser utilizadaen un ámbito culinario. Las característi-cas texturales no permiten excluir unaadición intencional de la fracción are-nosa, también de origen probablementealuvial. De acuerdo con las característi-cas petrográficas observadas, se puedesuponer una explotación de materiasprimas cerca del área del taller. Además,las inclusiones metamórficas se puedenrelacionar con las rocas del sustratopaleozoico del área de Barcelona(Collserola y la colina de la Rovira)formadas por granodioritas, esquistosy raras metavulcanitas. Las arcillas cua-ternarias se encuentran en todo el Plade Barcelona, desde la Sierra deCollserola hasta la franja litoral, inclui-dos los deltas de los ríos Llobregat yBesòs. Asimismo, algunas inclusiones,en particular fragmentos de concrecio-nes de calcedonia y granos de feldespa-tos con sobrecrecimientos autigénicos,tienen, muy probablemente, una estre-cha relación con algunos componentesde las series sedimentarias miocénicasdel horst de Montjuïc. En el caso de

NUEVOS DATOS SOBRELA PRODUCCIÓN DE CERÁMICAMEDIEVAL DE BARCELONA.LA CARACTERIZACIÓNARQUEOMÉTRICA DEL TALLER DE LA CALLE CARDERS

Roberta Di FeboMarisol Madrid i FernándezClaudio CapelliJaume Buxeda i Garrigós Javier G. Iñañez Roberto Cabella


214 quarhis LAS PIPAS DE CERÁMICANO CAOLINÍTICA HALLADASEN BARCELONA: PRODUCCIÓNY COMERCIO EN LOS SIGLOS XVII-XIX

Julia Beltrán de Heredia BerceroNúria Miró i AlaixMikel Soberón Rodríguez


la calle Hospital, para la elaboraciónde las pastas los ceramistas habríanutilizado arcillas mayoritariamente cal-cáreas; además, las características delas inclusiones y el buen estado de oxi-dación concuerdan con el uso comovajilla de mesa de estas cerámicas.Sin embargo, es interesante recordarque en el estudio del horno de la calleHospital se identificaron cerámicas queno se corresponderían con la produc-ción propia de este taller. Para dosde estos individuos se ha constatadoque presentan características químicasy petrográficas similares a las observadasen este estudio para los individuos de lacalle Carders. Estas semejanzas, más quepermitir su asignación a la produccióndel taller, permiten suponer que existie-ron otras producciones que explotabanmateriales similares a los empleadosen el taller de la calle Carders. Así,como el taller de la calle Hospital, quepermitía suponer la existencia de unaárea de producción a su alrededor queexplotaría materiales similares, el tallerde Carders podría encontrarse en unasegunda área de producción cerámicaen la que varios talleres podrían tam-bién estar explotando las mismas mate-rias primas.En cualquier caso, a día de hoy, la fabri-cación de cerámica en la Barcelonadel siglo XIII parece definir la existen-cia de dos áreas de producción enlos dos extremos de la ciudad en tornoa lo que había sido la Via Augusta, unade las rutas más importantes en la verte-bración de la comunicación en el Plade Barcelona: al sur, en la zona deltaller de la calle Hospital; al norte,en la zona del taller de la calle Carders.

Las intervenciones arqueológicas reali-zadas en Barcelona en los últimos añoshan puesto de manifiesto la existenciade una gran cantidad de pipas de cerá-mica. La falta de publicación de estoshallazgos junto a sus contextos así comola escasa bibliografía de referenciadesde el punto de vista de la arqueolo-gía constituyen un verdadero problemade partida, imposibilitando en granmedida una catalogación segura delas piezas. Por estos motivos se ha opta-do por clasificarlas bajo el criterio de“estilo”, lo que nos permite catalogarcon orden la gran variedad formal delas pipas halladas, aunque no asignarlesuna adscripción geográfica concreta.La aportación del presente estudio radi-ca en la diferenciación de diversos gru-pos, que por sus características técnicasy compositivas se han podido identificarcomo producciones locales, mostrandouna diversidad de formas considerable.En primer lugar se han diferenciado laspipas llamadas de escudellers, puesto quelas realizaban los alfareros especializa-dos en elaborar vajilla fina de mesa.Se han distinguido tres grupos:las que presentan una cubierta estanní-fera decorada en azul, las polícromasy las de superficie vidriada en verde.Las primeras están decoradas con guir-naldas, mientras que las polícromas pre-sentan motivos vegetales y en un caso larepresentación de un personaje masculi-no con grandes bigotes. Las pipas vidria-das en verde constituyen el conjuntomás numeroso, y se han podido estable-cer seis variantes a partir de los modelosdecorativos: forma de bota con un talónprominente, casco de barco, cazoletaagallonada, con rosetas laterales,en forma de cabeza humana y motivosdifusos. La segunda producción localdiferenciada es la que hemos llamadoobra d’oller y estaría realizada por el gre-mio de alfareros especializado en lafabricación de utensilios de cocinavidriados. Se trata de pipas vidriadasen color marrón con la pasta rojiza, típi-ca de las producciones de obra comúnlocal, a diferencia de las anteriores, queeran de pasta amarillenta. Conformanlas decoraciones cazoletas agallonadas,costillas, nervaduras y punteados y algu-nas tienen forma de cabeza humana.En los niveles fechados a partir delsegundo cuarto del siglo XVIII se docu-

mentan pipas producidas en la costacatalana, con Palamós (Girona) comocentro productor más importante.Una característica remarcablees el talón apuntado rematado conuna pequeña bola. Su decoraciónestá formada por guirnaldas y franjasy en algún ejemplar se encuentrael nombre del taller, siendo los másconocidos los de Juan Castella y EsteveEspinet. Estas producciones fueronconsideradas durante mucho tiempode época romana.Al margen de las pipas de arcilla blancao caolín procedentes de Holandae Inglaterra, que fueron motivo de otroestudio ya publicado, se han halladodiversas pipas procedentes delMediterráneo oriental, concretamentede la zona bajo dominación del ImperioOtomano. Por la gran variedad de for-mas y tipos hallados, la entrada de estaspipas no respondería a un tráfico orga-nizado por partidas, como ocurría conlas pipas de arcilla blanca, sino que ten-dría un acceso irregular, posiblementevinculado al uso personal de la marine-ría o a la pacotilla de la misma. Se handocumentado pipas de estilo griego,estilo balcánico y estilo turco, siendo ensu mayoría de pasta negra, aunque tam-bién hay algunas de tonos ocres o ama-rillentos. Las de estilo griego estándecoradas con costillas, elementos geo-métricos, puntos e impresiones de moti-vos estampillados. Entre las de estilo bal-cánico podemos diferenciar las pipas decazoleta y embocadura en ángulo agudo(alguna decorada con elementos cruci-formes o conchas marinas estampilla-das), las pipas en forma de saquitoo sacklike –uno de los grupos mejorrepresentados–, que están decoradascon estrellas o espigas estampilladas,incisiones de motivos circulares y escari-ficaciones verticales, y la denominadaspipas facetadas o pseudodecagonales,que se caracterizan por tener la embo-cadura larga y la cazoleta facetada.Las pipas de estilo turco presentan unagran variedad formal, lo que nos llevaa diferenciar siete grupos con caracterís-ticas comunes entre sí, como la presen-cia de quilla más o menos marcada y lacazoleta de pequeña capacidad, decora-da con guirnaldas, impresiones semicir-culares enfrentadas, rombos a relieve,costillas, palmetas invertidas, etc. reali-


ENGLISH TEXTSUMMARY

13 síntesis inglés 2012.qxp 24/5/12 13:19 Página 217

223quarhis


The excavation undertaken in plotnumber 39-41 in Carders Street in 2004enabled the documenting of a seriesof structures related to an area of artsand craft production, including a kilnfrom the 12th century – third quarterof the 13th century (Nadal, in thisissue). This discovery is of key impor-tance to understanding pottery produc-tion in Barcelona, as it is the secondworkshop found and excavated in thiscity from the period between the 12thand 13th centuries, after the findof the kiln in Hospital Street. Thus, to date, the only two kilns discov-ered and studied in Barcelona are locat-ed far from each other, which wouldquite probably mean the use of differ-ent raw materials. Based on this premise, the objectiveof this study is to characterise the pro-duction of the kiln in Carders Street,at a chemical and petrographic level,based on the study of 31 specimens(Table 1) and their comparison withHospital Street to check whether thetwo workshops used raw materials anda similar process of clay paste prepara-tion; moreover, the Reference Group(RG) in the Carders workshop will bedefined, enabling us to see the possiblespread of these materials in the city. The results of the chemical analysis(Figures 1 and 2) have enabled identifi-cation of a large group comprising mostof the specimens from the excavationin Carders Street, group E, which canbe considered the specific productionof the workshop (Table 2). Moreover,two specimens from the excavation inHospital Street are related to this work-shop, or to the possible production areain which it would be located. Moreover,it has made it possible (Figure 3) torelate two specimens recovered fromthe excavation in Carders Street in thepossible area of production of the other13th century workshop discovered sofar in Barcelona, that of Hospital Street.It should also be noted that two otherspecimens have been identified, whichremain isolated and should be consid-ered as two types of manufacturedpieces differentiated from each otherand from the production in CardersStreet and Hospital Street. Moreover, the results of the petrograph-ic study (Plates 1 and 2) fully corre-

spond to those derived from thechemical analysis. Thus, petrographicgroup 1, characterised by the presenceof an abundant bottom mass with equal-ly abundant inclusions, would fully coin-cide with chemical group E, which wehave defined through the productionspecific to the workshop in CardersStreet. Although we have not seen ahigh variability in the degree of firingand oxidation of the clay pastes of thisgroup, it is worth recalling that we havestudied waste production: that is,faulty pieces not suitable for marketing.In its turn, petrographic group 2, whichdiffers from the main production bythe low presence of inclusions bothin the matrix and in the major fraction,would correspond to chemical groupA3 from the workshop in HospitalStreet. Finally, for the specimenBCN311 the petrographic analysisalso suggests it belongs to a productiondifferentiated from the previous butalso compatible with a local orregional origin.This study allows us to deduce thatfor the preparation of the paste usedby the potters in Carders Street to maketheir products, they would have chosenan alluvial ferric clay with an internalmass formed mainly by medium-sizedgrain siliceous inclusions and,therefore, suitable for use in thekitchen. The textural characteristics donot allow us to exclude intentional addi-tion of the sandy fraction, probably alsoof alluvial origin. Given the petrograph-ic characteristics observed, we canassume the use of raw materials nearthe workshop area. Moreover, the meta-morphic inclusion can be relatedto the Palaeozoic substrate in the areaof Barcelona (Collserola and La Rovirahills) formed by granodiorites, schistand metavolcanic rocks. Quaternaryclays are found throughout the plainof Barcelona from the mountain rangeof Collserola to the coastal area, includ-ing the Llobregat and the Besòs riverdeltas. Moreover, some inclusions,particularly fragments of concretionsof chalcedony and grains of feldsparswith authigenic overgrowths, quite prob-ably have a close relation with a compo-nent of the Miocene sedimentaryseries of the horst of Montjuïc. In thecase of Hospital Street, for the prepara-

tion of the pastes the potters wouldhave mainly used calcareous clays;moreover, the characteristics ofthe inclusions and the good conditionof oxidation coincide with theuse of these pieces as tableware. However, it should be noted that thestudy of the kiln in Hospital Street iden-tified potteries which would not corre-spond to the specific production of thisworkshop. For two of these specimens,it has been observed that they featurechemical and petrographic characteris-tics similar to those observed in thestudies in relation to the specimensin Carders Street. These similarities,along with making it possible to assignthem to the production of the work-shop, lead us to suppose that there wereother manufactured pieces madewith materials similar to those usedin the workshop in Carders Street.Thus, as in the workshop in HospitalStreet, these would allow us to supposethe existence of production in its sur-rounding, using similar materials, whilethe workshop in Carders Street could befound in a second area of pottery pro-duction where different workshopswould be using the same raw materials.In any case, currently, pottery manufac-turing in 13th century Barcelona seemsto define the existence of two produc-tion areas on the two sides of the cityaround the former Via Augusta,one of the most important roadsin the transport network of the Plainof Barcelona: on the southern side,in the area of the workshop in HospitalStreet; and on the northern side,in the area of the workshop in CardersStreet.

NEW DATA ON THE PRODUCTIONOF MEDIEVAL POTTERY INBARCELONA. THE ARCHEOMETRICCHARACTERISATION OF THEWORKSHOP IN CARDERS STREET


13 síntesis inglés 2012.qxp 24/5/12 13:19 Página 223

TEXTES EN FRANÇAISRÉSUMÉ

14 síntesis francés 2012.qxp 24/5/12 13:20 Página 225

231


nisation du quartier de Sant Pereau début de ce même siècle. Ainsi,les données apportées par cette étudesupposent l’apparition d’un élémentsupplémentaire qui s’ajoute aux étudesdéjà élaborées quant à la céramiquebarcelonaise des XIIe et XIIIe siècles.

Les fouilles réalisées sur le terrain dunuméro 39 – 41 de la rue Carders en2004 ont permis de documenter touteune série de structures liées à une zonede production artisanale. Parmi cesstructures, un four à céramique datédu XIIe siècle – troisième quart duXIIIe siècle (Nadal dans ce même volu-me). Cette découverte acquiert uneimportance capitale pour la connaissan-ce de la production de céramique àBarcelone, car il s’agit du deuxième ate-lier localisé et fouillé dans la ville pen-dant cette période, XIIe – XIIIe siècles,après la découverte du four de la ruede l’Hospital. Jusqu’à présent, les deux uniques foursdécouverts et étudiés à Barcelonese trouvent éloignés l’un de l’autre,ce qui impliquerait, probablement,l’exploitation de matières premièresdifférentes. En partant de là, l’objectif de ce travailest la caractérisation de la productiondu four de la rue Carders, au niveauchimique et pétrographique, à partir del’étude de 31 pièces (tableau 1) et leurcomparaison avec la rue Hospital afinde vérifier si les deux ateliers utilisèrentou non des matières premières et unprocessus de préparation de la pâteà céramique semblables. D’autre part,nous définirons le groupe de référence(GR) de l’atelier de Carders, ce quipermettra de voir la possible diffusionde ces matériaux dans la ville. Les résultats de l’analyse chimique (fig-ures 1 et 2) ont permis d’identifier ungrand groupe dans lequel on peut inclu-re la plupart des pièces provenant de lafouille de la rue Carders, groupe Eque l’on peut considérer comme la pro-duction propre de l’atelier (tableau 2).En outre, on a pu établir une relationentre cet atelier, ou la possible zonede production où il était situé, et deuxpièces provenant de la fouille de la rueHospital. Cela a d’autre part permis(figure 3) d’établir des liens entre deuxpièces provenant de la fouille de la rueCarders avec la possible zone de pro-duction de l’autre atelier du XIIIesiècle, localisé jusqu’à maintenantà Barcelone, celui de la rue Hospital.Il faut aussi souligner que l’on a repérédeux autres pièces isolées qu’il faudraitconsidérer comme correspondant àdeux productions différentes entre elles

et différentes aussi de la productionde la rue Carders comme de celles iden-tifiées dans la rue Hospital. De leur côté, les résultats de l’étudepétrographique (planches 1 et 2)correspondent totalement avec ceuxqui découlent de l’analyse chimique.Le groupe pétrographique 1, caractérisépar la présence d’une masse de fondabondante avec des inclusions ellesaussi abondantes, coïnciderait tout à faitavec le groupe chimique E que nousavons défini pour la production proprede l’atelier de la rue Carders. Bien quel’on ait observé une variabilité élevéedans le degré de cuisson et d’oxydationdes pâtes céramiques de ce groupe,il faut rappeler que cela est dû au faitque nous avons étudié des déchets deproduction, c’est-à-dire des pièces défec-tueuses, non aptes à leur commercialisa-tion. De son côté, le groupe pétrogra-phique 2, qui se différencie de laproduction principale par la présencede restes d’inclusions dans la matricecomme dans le plus grand des mor-ceaux, correspondrait au groupe chi-mique A3 de l’atelier de la rue Hospital.Finalement, pour la pièce BCN311l’analyse pétrographique suggère aussison appartenance à une production dif-férente des précédentes mais compati-ble avec une provenance localeou régionale. Cette étude permet de déduire quepour la préparation de la pâte aveclaquelle les céramistes de la rue Cardersauraient élaboré leurs produits,ils auraient choisi une argile ferriquealluviale qui présente une carcasseabondante formée par des inclusionsavant tout siliceuses d’un grain moyenet donc favorables à leur utilisation dansle domaine culinaire. Les caractéris-tiques de texture ne permettent pasd’exclure un ajout intentionné de lafraction sableuse, probablement aussid’origine alluviale. Conformément auxcaractéristiques pétrographiques obser-vées, on peut supposer une exploitationde matières premières près de la zonede l’atelier. En outre, les inclusionsmétamorphiques peuvent être misesen relation avec les roches du substratpaléozoïque de la zone de Barcelone(Collserola et des collines de la Rovira)formées par des granodiorites, du schis-te et des roches métavolcaniques.

NOUVELLES DONNÉES SURLA PRODUCTION DE CÉRAMIQUEMÉDIÉVALE DE BARCELONE.LA CARACTÉRISATIONARCHÉOMÉTRIQUE DE L’ATELIERDE LA RUE CARDERS



232 quarhis LES PIPES EN CÉRAMIQUE NON-KAOLINIQUE TROUVÉESÀ BARCELONE : PRODUCTIONET COMMERCE DU XVIIe AU XIXeSIÈCLES

Julia Beltrán de Heredia BerceroNúria Miró i AlaixMikel Soberón Rodríguez


On trouve des argiles quaternairesdans toute la plaine de Barcelonedepuis les collines de Collserola jusqu’àla frange du littoral, y compris les deltasdes rivières Llobregat et Besòs.En outre, quelques inclusions, en parti-culier des fragments de concrétionsde calcédoine et de grands feldspathsavec des excroissances authigéniques,sont très probablement en étroite rela-tion avec certains composants des sériessédimentaires miocéniques de l’horstde Montjuïc. Dans le cas de la rueHospital, les céramistes auraient utilisédes argiles principalement calcairespour l’élaboration des pâtes. En outre,les caractéristiques des inclusionset le bon état d’oxydation correspon-dent à l’utilisation de ces céramiquesen tant que vaisselle de table. Cependant, il est intéressant de rappe-ler que dans l’étude du four de la rueHospital on a trouvé des céramiques quine correspondaient pas à la productionpropre à cet atelier. Pour deux de cespièces, on a constaté qu’elles présen-taient des caractéristiques chimiqueset pétrographiques similaires à cellesobservées dans cette étude pour lespièces de la rue Carders. Ces similitu-des, au lieu de permettre de les assignerà la production de l’atelier, permettentde supposer qu’il exista d’autres pro-ductions qui exploitaient des matériauxsemblables à ceux employés dans l’ate-lier de la rue Carders. Ainsi, de mêmeque l’atelier de la rue Hospital permet-tait de supposer l’existence d’une zonede production dans ses alentours quiexploitait des matériaux semblables,l’atelier de Carders aurait pu se trouverdans une deuxième zone de productionde céramique où différents atelierspourraient aussi exploiter les mêmesmatières premières. En tout cas, de nos jours, la fabricationde céramique dans la Barcelone duXIIIe siècle semble définir l’existencede deux zones de production auxdeux extrémités de la ville, aux alen-tours de ce qui avait été la ViaAugusta, l’une des voies les plusimportantes dans l’articulation dela communication dans la plainede Barcelone. Du côté sud, dansla zone de l’atelier de la rue Hospital.Du côté nord, dans la zone de la rueCarders.

Les intervencions archéologiques réali-sées à Barcelone au cours de ces derniè-res années ont permis de découvrirl’existence d’une grande quantitéde pipes en céramique. Le fait de nepas avoir publié ces découvertes et leurcontexte ainsi que le peu de biographiede référence du point de vue de l’ar-chéologie constituent un véritable pro-blème de départ, ce qui rend impossibledans une grande mesure un catalogagesûr des pièces. C’est pourquoi nousavons décidé de les classer sous le critè-re de « style », ce qui permet de catalo-guer par ordre la grande variété depipes trouvées bien que nous ne puis-sions pas leur donner une attributiongéographique concrète. La contribution de cette étude résidedans la différenciation de plusieursgroupes que l’on a pu identifier, de parleurs caractéristiques techniques et decomposition, comme étant des produc-tions locales montrant une diversité deformes considérable. En premier lieu,on a différencié les pipes dites de vaisse-liers, car c’étaient les potiers spécialisésdans la vaisselle fine de table quiles réalisaient. On a distingué troisgroupes : les pipes qui présentent unecouche stannifère décorée en bleu,les pipes polychromes et celles à superfi-cie vitrifiée en vert. Les premièressont décorées de guirlandes, tandisque les pipes polychromes présententdes motifs végétaux et, dans un cas,la représentation d’un personnagemasculin à grandes moustaches.Les pipes vitrifiées en vert composentun ensemble plus abondant. On a puétablir six variantes à partir des modèlesdécoratifs : en forme de botte avecun talon proéminent, une coquede bateau, un fourneau à godrons,avec des rosettes latérales, en formede tête humaine et des motifs divers.La deuxième production localeest celle appelée travail de potier,elle aurait été réalisée par des potiersspécialisés dans la fabrication d’ustensi-les de cuisine vitrifiés. Il s’agit depipes vitrifiées de couleur marronavec une pâte rougeâtre, typique desproductions de travail courant local,contrairement aux précédentes quiétaient fabriquées en pâte jaunâtre.Les décorations sont des fourneauxà godrons, côtes, nervures et pointillés,

certaines ont des formes de têtehumaine. Aux niveaux datés du deuxièmequart du XVIIIe siècle, on documentedes pipes produites sur la côte catalane,Palamòs (Girona) en étant le centreproducteur le plus important. L’unede ses caractéristiques remarquableen est le talon pointu terminé parune petite boule. La décoration est faitede guirlandes et de franges et, sur cer-tains exemplaires on trouve le nomde l’atelier, parmi les plus connusil y a ceux de Juan Castella et d’EsteveEspinet. On considéra très longtempsces productions comme étant d’époqueromaine. À côté des pipes en argile blancheou kaolin qui venaient des Pays-Baset d’Angleterre et qui ont été le sujetd’une autre étude déjà publiée,on a trouvé plusieurs pipes provenantde la Méditerranée orientale, plus préci-sément de la zone sous la dominationde l’Empire ottoman. La grande varié-té de formes et de types trouvés permetde penser que l’entrée de ces pipes nerépondrait pas à un trafic organisé parlots comme c’était le cas avec les pipesen argile blanche, mais qu’elles seraiententrées de manière irrégulière, proba-blement en raison de l’utilisation per-sonnelle de la marine ou à sa pacotille.On a trouvé des pipes de style grec,de style balkanique et de style turc, pourla plupart à pâte noire, bien que certai-nes soient dans les tons ocres ou jaunis-sants. Celles de style grec sont décoréesde côtes, d’éléments géométriques,de points et d’impressions de motifsestampillés. Parmi celles de style balka-nique, nous trouvons les pipes à four-neau et bec à angle aigu (certainesdécorées d’éléments cruciformesou de coquillages marins estampillés),les pipes en forme de sachet ou sacklike– l’un des groupes les mieux représen-tés – qui sont décorées d’étoiles oud’épis estampillés, d’incisions de motifscirculaires et de scarifications verticales,et celles appelées pipes à facettes oupseudo décagonales dont la caractéris-tique est de posséder un bec large etle fourneau à facettes. Les pipes de styleturc présentent une grande variété deformes, ce qui nous conduit à différen-cier sept groupes à caractéristiques com-munes telles que la présence de quille


Noves dades sobre la producció de ceràmica medieval de Barcelona. La caracterització...

Documents

Transcript of Noves dades sobre la producció de ceràmica medieval de Barcelona. La caracterització...