GEOMORFOLOGIA DINAMICA complet

GEOMORFOLOGIA

Grau en Geografia B1, UB.

Laia Vives Garriga

1. CONCEPTES

• GeomorfologiaOrigen Grec; geo (Terra) Morfe (forma) Logos (estudi). Estudis de les formes de relleu, descriptiva i explicativa, estudi del origen del relleu.

• Geom. Estructural Grans unitats de relleu.(satèl·lits, mapes escales petites)

• Geom. Dinàmica observació directe, al detall, en viu (mapes escales grans)

• Geom. Climàtica Anàlisis de processos i formes associades a zona o regió climàtica.

• Morfologia

– Forces internes Constructives

– Forces externes Destructives

GEOMORFOLOGIA

ESCALA D’OBSERVACIÓ

Internes (constructiu) Tectònica

TECTOGÈNESSIS RELLEU

Estil de relleu

Externes (destructives) Erosió

MORFOGÈNESSIS MODELAT

Estil de modelat

ESCALA PETITA MORFOSTRUCTURA GRANS UNITATS DE

RELLEU 1:1MILIÓ

FORMES AL DETALL 1:50MIL

GEOMORFOLOGIA ESTRUCTURAL

GEOMORFOLOGIA DINÀMICA

ESCALA D’OBSERVACIÓ

1. CONCEPTES

GEOMORFOLOGIA ESTRUCTURAL

GEOMORFOLOGIA DINÀMICA

Processos d’erosió

Sistemes Morfogenètics •Vassats. •Fluvial. •Litoral. •Eòlic.

Sistemes Morfoclimàtics

GEO

MO

RFO

LOG

IA

CLM

ÀTIC

A

•Morfologia Granitica. •Morfologia Volcànica. •Morfologia Càrstica

1. CONCEPTES

3.PROCESSOS DE METEORITZACIÓ METEORITZACIÓ

FÍSICA

Presió i descompresió

Dilatació

Termoclàstia

Hidroclàstia

Presió per cristalls.

Crioclàstia.

Haloclàstia

Pressió biologica

Bioclàstia

QUÍMICA

Canvis quantitatius

Dissolució

Canvis qualitatius

Hidròlisi.

Hidratació.

Carbonatació

Oxidació

Quel·lació

Pressions. En resultes Clàsties. No es donen canvis mineralògics.

• PRESSIONS I DESCOMPRESSIONS: – Descompressió i dilatació roques formades sota

pressió que al exposar-se alliberen l’energia.

– Termoclàstia contrast tèrmic “estrès tèrmic” , entre la superfície de la roca i l’interior

– Hidroclàstia hidratació física. Humectació/dessecació dels sòls hidròfils (argiles, guixos...)per absorció i falta d’aigua.

3.PROCESSOS DE METEORITZACIÓ FÍSICA (mecànica)


Pressions. En resultes Clàsties. No es donen canvis mineralògics.

• PRESSIONS CREIXEMENT CRISTALLS:

– Crioclàstia (Gelifracció o Gelivació) l’aigua filtrada (esquerdes i/o porus) en la roca es congela i es descongela.

– Haloclàstia formació cristalls salins. Actua com els cristalls de gels en les fissures i porus. Efecte humectació/dessecació i precipitació de sals. Provoquen “tafonis”. Afecten zones influència marina.


Pressions. En resultes Clàsties. No es donen canvis mineralògics

• PRESSIONS D’ORIGEN BIOLOGIC.

– “Bioclàstia” creixement facilitat per esquerdes anteriors o amb facilitat arbòria. Aprofita esquerdes i tafons d’altres meteoritzacions però les augmenta.


PRODUCTES RESULTANTS

FRAGMENTACIONS.

DESAGREGACIONS (GRANS).



FRAGMENTACIONS DESAGREGACIONS (GRANS).

3.PROCESSOS DE METEORITZACIÓ QUÍMICA

Reaccions químiques. Resulten Quimioclàsties. Es donen canvis mineralògics.

• PÈRDUA MATERIAL SOLUBLE (quantitatius).

– Dissolució carbonat de calci reacciona amb l’aigua (+ CO2) reacció química que dissol la roca.

• Erosió en sentit del curs de l’aigua.

• Reducció i no fragmentació de la roca.


Reaccions químiques. Resulten Quimioclàsties. Es donen canvis mineralògics.

• RECOMBINACIÓ QUÍMICA NEOFORMACIÓ (qualitatius). – Hidròlisi( materials granítics) rics en silicats “Feldspats”

solubles. Dona lloc formació alterita. Nuclis no hidrolitzats = Boles.

– Hidratació absorció i incorporació de l’aigua a l’estructura mol·lecular.

– Carbonatació incorporació del CO2 en el fluid, normalment aigua, formant àcid carbònic.

– Oxidació pèrdua o guany d’electrons en un element. Estabilitzen o desestabilitzen químicament.

– Quel·lació incorporació de matèria orgànica en el fluid que interacciona com a desestabilitzador mol·lecular.


PRODUCTES RESULTANTS Dissolució Hidròlisi Hidratació Carbonatació Oxidació Quel·lació

DISSOLUCIONS

ALTERACIONS



DISSOLUCIONS ALTERACIONS

4. SISTEMA MORFOGENÈTIC DE VESSANTS

• Les accions de dinàmica de vessants es caracteritzen per tenir un caràcter genèricament gravitacional (la força de la gravetat a través de les pendents). Aquesta acció gravitacional pot ser: – Directe, inclinació i rugositat de la pendent.

• Desplaçament element a element.

– Indirecte, a traves o a partir d’algun agent, normalment de l’aigua. • Desplaçament element a element. • Desplaçament en massa • Arrossegament per escorrentia

4. SISTEMA MORFOGENÈTIC DE VESSANTS. CLASSIFICACIÓ

• PROCESSOS DIRECTES: gravitacionals, no impuls inicial per agents de transport.

– CAIGUDES Rock falls (desplom toppling o bolcades slab)


• PROCESSOS DIRECTES CAIGUDES FORMES DE MODELAT

Vessant- Talús de derrubis Cons de derrubis-Tarteres

4. SISTEMA MORFOGENÈTIC DE VESSANTS. CAIGUDES Rock falls


• PROCESSOS INDIRECTES: gravetat assistida. Agent de transport impuls inicial. Impuls transport i sedimentació.

– Element a Element:

• REPTACIÓ Creep. Moviment desplaçament molt lent. – Dilatació-humecció: canvis de volum i moviment. Principalment

materials fins i poc grollers. Paquets detrítics fins. Inclinació d’elements fixos, en sentit pendent.

– Crioturbació: Relació gelifracció, canvis volum (amb i sense gel) que proporciona moviment. Sempre en pendent. Propiciat per agulles de gel del subsòl, que aixequen els elements disposats, en retirar-se el gel hi ha hagut moviment en sentit del pendent.

– Accions biològiques. Animals o vegetals que propicien el moviment.

4. SISTEMA MORFOGENÈTIC DE VESSANTS. REPTACIÓ Creep

REPTACIÓ LAMINAR/ROQUES

Creep rocks

REPTACIÓ SÒL Creep soil


• PROCESSOS INDIRECTES: gravetat assistida. Agent de transport impuls inicial. Impuls transport i sedimentació.

– En massa:

1. LLISCAMENT Slipping (esllavissaments). Conserven la forma. Desplaçament ràpid (ull humà). Es dona una distribució igual de la força. • Lliscaments planars slide: superfície es desplaça linealment al terra.

• Lliscaments rotacionals slump slide: rodament de la superfície que cau.

• Lliscaments de roques rock slide.

• Lliscaments de terra land slide.

4. SISTEMA MORFOGENÈTIC DE VESSANTS. LLISCAMENTS slide

LLISCAMENT EN PLA LLISCAMENT ROTACIONAL


• PROCESSOS INDIRECTES: gravetat assistida. Agent de transport impuls inicial. Impuls transport i sedimentació. – En massa:

2. FLUXES flow. No conserva la forma original. Deformació. Molt ràpid, deixa concavitat. • Solifluxió solifluction: flux de sòlids, empapament d’aigua. • Gelifluxió : superfície lliscament sòl, en pendent, mentre el subsòl

es manté glaçatcolades de fang mudflow. Generalitzada o laminar: tot un vesant o superfície laminarterrasses, camins de vaca. Fluxs de superfície: localitzada. En funció del material implicat s’obtenen formes diferents de modelat. Major a menor mida.

Fluxes de derrubis debris flow. Lóbuls Colades de terra earthflow. Colades de fang mudflow

4. SISTEMA MORFOGENÈTIC DE VESSANTS

ESQUEMA LLISCAMENT/FLUXE


• PROCESSOS INDIRECTES: gravetat assistida. Agent de transport impuls inicial. Impuls transport i sedimentació. • Escolament. Moviment per arrossegament.

Impacte gotes d’aigua splash difús o concentrat (sense ser fluvial), estacional i

temporal, episodis. Tot i circular per al mateix tram no es tracta d’un riu.

1. Escolament difús. Circulació d’aigua no saturada i discontinua.

– Rentat superior rainwash, formació saturada (no escol·lació), circulació en superfície. Com pel·lícula d’aiguamicromodelat superficial, desplaçamant del material més fi. Aigua tèrbol.

– En filets rillwash. Concentració inestable d’aigua. Caminets (rill) que deixa l’aigua en el seu pas”peus de muntanya” regalims.

– En mantell sheet flood. Concentració continua i turbulent”glacis” regalims més pronucniats.

AIGUA


• PROCESSOS INDIRECTES: gravetat assistida. Agent de transport impuls inicial. Impuls transport i sedimentació. 2. Escolament concentrat: Aigua escolada en subsòl, circula sentit

pendent. (camins formigues) no hi ha modelat superficial.

– Subfusió pipping caminets de formigues

– Aixaragallament gullyng. Esfondrament per ampliació del caminets anteriorsSolcs gullies

– aixaragallament profund. Ampliació dels solcs anteriors id e manera generalitzadabadlands, bassals.

AIGUA

4. SISTEMA MORFOGENÈTIC DE VESSANTS (element a element)

4. SISTEMA MORFOGENÈTIC DE VESSANTS (en massa)

5. SISTEMA MORFOGENÈTIC DE FLUVIAL I FLUVIOTORRENCIAL

1. DENUDACIÓ (ablació, denudació)

• Acció hídrica directe o mecànica: aigua sola, pressióacció mecànica=arrencament, socavament.

• Cavitació cavitation: aigua + aire acció mecànica=sobrepressió i compressió/descompressió

Pèrdua de massa, augment de secció, desgast/poliment, reducció tamany

carrega i arrodoniment carrega sòlida


Procès de CAVITACIÓ


• Abrasió (fluvial) abrasion: sobre els substrats

• Corrasió (fluvial)corrasion: sobre la càrrega

• Atrició (fluvial) attrition: entre la càrrega

• Corrosió (fluvial) corrosion: aigua + química= acció química (meteorització). Dissolució, hidrolosis, oxidació... Aigua + càrrega

sòlida= acció mecànica . carrega

LLITS D’EROSIÓ= llits rocossos


LLITS D’EROSIÓ= llits rocossos

•Marmites. •Substrats polits. •Salts, ràpid, cascades… •Canons estrets, congostos.

•Seccions en V

Erosió


LLITS TORRENCIALS

Mida material


2. TRANSPORT (mobilització i evacuació).

• En dissolució solution. Transport químic. Càrrega dissolta.

• En flotació flotation. Cons d’ejecció Aluvial cones

• En suspenció suspension. Llims/argiles Cons aluvials. Aluvial fan

• En saltaciósaltation. sorra

• En rodament rolling. Graves

• En lliscament. En massa

Tran

spo

rt M

ecàn

ic

LLITS MÒBILS: llits meandriformes


2. TRANSPORT (mobilització i evacuació).


CONS DE DEJECCIÓ


VENTALLS ALUVIALS


CONS DEJECCIÓ vs VENTALLS ALUVIALS


CONS DEJECCIÓ vs CONS DERRUBIS


LLITS MÒBILS

CALIBRATS MEANDRIFORMES TRENATS


• ORIGEN I EVOLUCIÓ DELS MEANDRES


3. SEDIMENTACIÓ (acumulació, formació de dipòsits). Formes d’acumulació deposicionals.

• En precipitació: de la càrrega dissolta. Per saturació.

• En Decantació: de la carrega suspesa. Pèrdua de sustentació.

• Abandonament: descarrega de la carrega de fons.

Al·luvionat alluviation

Fons de valls Al·luvials Planes Al·luvials alluvial plain sistemes de Terrasses (encaixades o

esgraonades) Deltes delta


FONS DE VALLS AL·LUVIALS


PLANES AL·LUVIALS


DELTES

6. SISTEMA MORFOGENÈTIC LITORAL AMBIT LITORAL

• Litoral medi natural

• Medi Litoral “àmbit litoral” zona interfície continental i marina. Interacció entre mars i continents.

• Costa franja de terra que penetra sota l’aigua. Influència directe medi aquàtic.

• Riba franja de terra i aigua amb interació mútua directe.

• Zona marina àmbit litoral dins les aigües.

• Zona litoral zona en contacte amb les aigües que rep la seva influència.

6. SISTEMA MORFOGENÈTIC LITORAL ZONIFICACIÓ MARINA

• Segons Profunditat. – Medi Nerític. – Medi Oceànic.

• Segons llum. – Pis Fòtic. – Pis Afòtic.

• Estratègies biològiques. – Vida Bentònic. – Vida Pelàgic.

• Topografia. – Litoral. – Batial. – Abissal. – Hadal.

6. SISTEMA MORFOGENÈTIC LITORAL ZONIFICACIÓ MARINA

6. SISTEMA MORFOGENÈTIC LITORAL ZONIFICACIÓ LITORAL

• Zonificació mareal (Zona superior) – Supralitora Black Shore Berma – Intralitoral Fore Shore Estran – Infralitoral

• Platja submergida Inshore • Platja baixa, interior, externa Foreshore. • Platja alta, superior interna Blackshore.

• Zonificació onatge (Zona inferior) – Nivell base onatge. – Zona somerització Shoading. – Ruptura Breacker. – Zona traslació Surff zone. – Batuda onatge Swash.

6. SISTEMA MORFOGENÈTIC LITORAL ZONIFICACIÓ LITORAL

Zonificació mareal o superior

Zonificació onatge o sinferior

6. SISTEMA MORFOGENÈTIC LITORAL FACTORS CONDICIONANTS

• EUSTATISME Variació del nivell del mar.

• RESISTENCIA ROCAM Geologia.

• MORFOESTRUCTURES I TECTÓNICA

• CLIMA

6. SISTEMA MORFOGENÈTIC LITORAL AGENTS

• Onatge Vent

• Corrents litorals agent transport sediment al llarg de la costa

• Marees gravitatòria sol i lluna

6. SISTEMA MORFOGENÈTIC LITORAL METEORITZACIÓ I ABLACIÓ

• ACCIONS MECÀNIQUES AIGUA. – Acció Hídrica directe

– Compressió/succió arrencament/cavitació

– Splash.

– Humectació.

– Cavitació.

– Abrasió-Corrasio-atrició

• ACCIONS QUÍMIQUES I BIOQUÍMIQUES – corrossió/dissolució/hidròlisi/hidratació

Revisar tema fluvial

6. SISTEMA MORFOGENÈTIC LITORAL TRANSPORT LITORAL

• DISSOLUCIÓ carrega dissolta.

• FLOTACIÓ carrega dissolta.

• SUSPENSIÓ carrega suspesa.

• SALTACIÓ carrega suspesa.

• RODAMENT carrega de fons.

• LLISCAMENT carrega de fons en massa.

Revisar tema fluvial

6. SISTEMA MORFOGENÈTIC LITORAL SEDIMENTACIÓ LITORAL

• PRECIPITACIÓ carrega dissolta.

• DEPOSICIÓ carrega suspesa.

• ACRECIÓ carrega suspesa.

6. SISTEMA MORFOGENÈTIC LITORAL FORMES EROSIVES (ablació) MODELAT

LITORAL • PENYASEGAT.

– Línea de costa de forta pendent i abrupte acció abrasiva del onatge a la base costera. Les roques que sobresurten, socavasió, cauen per gravetat i es perpetua el retrocés.

• PLATAFORMES O PLAES D’ABRASSIÓ

– Acumulacions de roques al peu d’una costa com a conseqüència del retrosses i les bolcades del penya-segat

• RASES. – Antigues planes d’abrasió aixecades o que queden penjades en la

baixada del nivell del mar.


LITORAL

ALTRES FORMES LLIGADES A L’ABLACIÓ PER L’ONATGE: •CALES Entrada d’aigua en mig de la línea de fractura de penya-segat •FORADADES penya-segats foradats. •FARALLONS roques aïllades davant la costa rocosa d'ablació.

FORMES EROSIVES MODELAT LITORAL PENYASEGAT

FORMES EROSIVES MODELAT LITORAL PLATAFORMA ABRASSIÓ

FORMES EROSIVES MODELAT LITORAL RASES


LITORAL

• ESTUARIS

– Desembocadura d’un riu al mar, en que en marea alta aquest i penetra.

• RIES

– Formes abruptes de la desembocadura d’un riu, perfils fluvials. Inundat per la pujada del nivell del mar.

• FIORDS.

– Dembocadura d’un riu, de morfologia glacial, en que el mar hi penetra en pujar el nivell d’aquest.

FORMES EROSIVES MODELAT LITORAL ESTUARIS

FORMES EROSIVES MODELAT LITORAL RIES

FORMES EROSIVES MODELAT LITORAL FIORDS

6. SISTEMA MORFOGENÈTIC LITORAL FORMES D’ACUMULACIÓ DEL MODELAT

LITORAL

Formes constructives i formes resultants.

• PLATGES acumulació de sorres i graves, per acció del onatge.

• ESTUARIS quan la força de la mar és superior a la del riu i aquets entre en el canal fluvial.

• DELTA la força del riu és major a la del mar i per tant aquest i penetra deixant-hi els sediments que transporta.

• ESCULLS I ATOLS CORAL·LINS rocam en superfície a molt poca profunditat. molts són fruits de processos biòtics. Actuen com a barrera de sediments i per tant com acumulador.

6. SISTEMA MORFOGENÈTIC LITORAL FORMES D’ACUMULACIÓ DEL MODELAT

LITORAL

Formes constructives i formes resultants.

• FLETXES LITORALS acumulació d’arena davant de línea de costa. Les fletxes poden aïllar llacunes en un antic golf formant CORDONS LITORALS o RESTINGA es forma quan una fletxa s’uneix amb una altra donant lloc a una ALBUFERA.

• BARRES LITORALS acumulació sorra i graves, per acció d’onatge, corrent i vent. Paral·lela a la costa.

• TÒMBOLS fletxes que s’uneix una illa al continent.

• ALBUFERES llac salí, en quedar tancat per un cordó, però amb un canal de pas que el connecta al mar LA GOLA.

FORMES ACUMULACIÓ LITORAL PLATGES

FORMES ACUMULACIÓ LITORAL ESTUARIS

FORMES ACUMULACIÓ LITORAL DELTA

FORMES ACUMULACIÓ LITORAL ESCULL

FORMES ACUMULACIÓ LITORAL FLETXES

FORMES ACUMULACIÓ LITORAL CORDONS

FORMES ACUMULACIÓ LITORAL ALBUFERES

FORMES ACUMULACIÓ LITORAL BARRES LITORALS

FORMES ACUMULACIÓ LITORAL TOMBOL

FORMES ACUMULACIÓ LITORAL GOLA

7. SISTEMA MORFOGENÈTIC EÒLIC

• Derivat de l’acció del vent donat lloc a

– Erosió

– Transport

– Sedimentació

7. SISTEMA MORFOGENÈTIC EÒLIC Processos d’ablació

• Deflació eòlica Arrencament i buidat. escombrat de les particules soltes. Aire

• Abrassió eòlica Sobre el substrat. arrencament i desgast per les partícules que transporta el vent. Aire + càrrega sòlida

• Corrasio eòlica sobre la carrega. arrencament i desgast. Aire + càrrega sòlida

• Atricció eòlica entre la carrega. Arrancament i desgast . Aire + carrega sòlida

7. SISTEMA MORFOGENÈTIC EÒLIC Formes d’ablació

• Còdols eolitzats o ventifractes es veu clarament la cara exposada al vent.

• Poliment eòlic accentua els canvis de duresa de la superfície.

• Roques xampinyó arran de sòl circula major càrrega sòlida. I diferencies en la duresa.

• Alvèols o taffoni impactes de la carrega del vent el la roca que hi deixa solcs.

FORMES D’ABLACIÓ EÒLIC CÒDOLS EOLITZATS

FORMES D’ABLACIÓ EÒLIC POLIMENT EÒLIC

FORMES D’ABLACIÓ EÒLIC ROQUES XAMPINYÓ

FORMES D’ABLACIÓ EÒLIC ALVEOLS O TAFFONIS

7. SISTEMA MORFOGENÈTIC EÒLIC Grans conjunts d'ablació

• Regs desert de pedres, que queden en la marxa de sediment fins.

• Yardangs Gran massa de roca erosionada de forma longitudinal.

• Cubetes de deflació funcionen com a conques d’evaporació i dipòsits de sals, el vent s’endú els sediments, normalment del sistema fluvial.

• Sebjas Topònim de les cubetes de deflació.

• Chotts Topònim de les cubetes de deflació.

GRANS CONJUNTS ABLACIÓ ELÒLIC REGS

GRANS CONJUNTS ABLACIÓ ELÒLIC YARDANGS

GRANS CONJUNTS ABLACIÓ ELÒLIC CUBETES DE DEFLACIÓ

SEBJATS CHOTTS

7. SISTEMA MORFOGENÈTIC EÒLIC Processos de transport eòlic

• Deflació ablació i evacuació partícules baix calibre. Acció del vent.

• En alçada llims i argiles. – Suspensió eòlica.

• A nivell de terra carrega arenosa i superior – Saltació Transport a nivell de terra.

– Rodament Transport a nivell de terra.

– Reptació transport a nivell de terra.

– Lliscament, flux transport de la carrega de fons.

7. SISTEMA MORFOGENÈTIC EÒLIC Processos de sedimentació eòlica

• Deflació ablació i evacuació partícules baix calibre. Acció del vent.

• Decantació abandonament de la carrega a falta de tensions d’arrossegament i empenta.

• Deposició

Loess són els dipòsits característics

DIPOSITS CARACTERÍSTICS EÒLICS LOESS

GRANS CONJUNTS DE SEDIMENTACIÓ EÒLICA

• RIPPLES mini dunes. Ondulacions del sòl, • DUNES.

– LONGITUDINALS SEIF A favor del vent (ancorades o fixes) • Rebdu microdunes ancorades. • Nebja dunes majors (decímetres i metres) ancorada. • Seif o sifGrans, kilomètriques, no necessiten estar ancorades,

– TRANSVERSALS. Perpendiculars a la direcció del vent.. (Mòbils) • Ripples formes inestables i temporals, marques en el sòl

(minidunes) • Barjanes en forma de mitja lluna. Es poden donar camps de

barjanes. – Estrella direcció del vent inestable, molts fronts.

• CAMPS DE DUNES O ERGS

GRANS CONJUNTS SEDIM. EOLICS Longitudinals: REBDU

GRANS CONJUNTS SEDIM. EOLICS Longitudinals: NEBJA

GRANS CONJUNTS SEDIM. EOLICS Longitudinals: SEIF/SIF

GRANS CONJUNTS SEDIM. EOLICS Transversals: RIPPLES

GRANS CONJUNTS SEDIM. EOLICS Transversals: BARJANES

GRANS CONJUNTS SEDIM. EOLICS Transversals: CAMP BARJANES

GRANS CONJUNTS SEDIM. EOLICS Transversals: ESTRELLA

GRANS CONJUNTS SEDIM. EOLICS ERGS: Camps Dunes

GEOMORFOLOGIA DINAMICA complet

Documents

Transcript of GEOMORFOLOGIA DINAMICA complet