elripolles-756-baixa.pdf - Ripollès Digital

EL RIPOLLÈSNÚM. 756 ANY XIV Dijous, 15 de novembre de 2018 PREU EL RIPOLLÈS 1’25E

Manso dimiteix al Consell i Picas el substituirà

El fins ara president farà efectiva la renúncia al ple del pròxim dimarts

Joan Manso plega per motius «estrictament professionals»

ARREUp3

Sanció de 95.000€ a un veí de Ripoll per infracció urbanística

Els professionals dels CAPs estan convocats a cinc dies de vaga

Un documental sobre la retirada en la Guerra Civil busca finançament

ESPORTSp36i37 La Mitja Marató de Ripoll espera més de 300 corredors per celebrar els seus 40 anys

ARREUp13 El mussol pirinenc, a estudi gràcies a les cases niu que es col·loquen en diferents punts de la comarca

El mERcATp19 La figura de Pompeu Fabra, posada en valor en exposició 150 anys després del seu naixement

ARREUp9 La xarxa de fibra òptica es vol estendre a les comarques de Girona abans de l’any 2023

guillem sánchez el ripollèseuDAlD solÀ - ceinr

DipuTAciÓ De gironA muTi sAlÓ

ARREU p4p10 p31ARREU El mERcAT

El president del Consell Comarcal del Ripollès va anunciar dimarts passat que dimitirà del càrrec durant la pròxima sessió plenària de l’ens, el dia 20 de novembre. Una renún-cia per no poder compatibilitzar l’alcaldia, la presidència i la seva vocació professional en el món del dret local. L’equip de govern proposarà Eudald Picas com a nou president.

P2TALAIA

Abans del 2023La Generalitat i la Diputació s’han fixat aquesta data perquè la fibra òptica arribi per com-plet al Ripollès. Mai és tard si val la pena, però podríem afa-nyar-nos una mica, si us plau?

I tornem a parlar d’aiguaEn poques setmanes l’aigua i els seus efectes s’han conver-tir en protagonistes. Aquest cop, va tocar el rebre a Vila-llonga de Ter. Les imatges van ser espectaculars.

Quatre dècadesAquesta és la xifra que com-plirà la Mitja Marató de Ripoll, un esdeveniment que, tot i les pujades i baixades, es manté fix en el calendari esportiu i de promoció de l’esport.

Llanars proposa una cita amb el gel aquest Nadal

llanars | Judith Espert

Les pistes de gel s’estan conso-lidant com un atractiu per les èpoques nadalenques. És per això que Llanars aposta per aquesta proposta de cara a les festes que han de venir, per tal de dinamitzar una època de màxi-ma afluència a la població, però també a la vall de Camprodon i al Ripollès per extensió. L’ajuntament considera que a banda de l’ambientació pròpia d’aquestes dates, calia fer un pas endavant en qüestió de diver-timent. «Ens va semblar que seria adient», detalla el batlle

Amadeu Rosell, qui assegura que cal «sempre» intentar vertebrar una oferta «arriscada, amb pro-postes innovadores però que pensem que poden funcionar». Aquesta serà la primera vegada que el municipi disposi d’una instal·lació d’aquestes caracte-rístiques, la qual s’ubicarà a la pista poliesportiva, a l’avinguda de les Saletes. Un punt adequat per aquesta finalitat perquè «és planer, està tancat i també té il·luminació», diu Rosell. L’al-calde, en aquest sentit, defensa que «fa temps que a la vall no n’hi ha hagut cap» i entén que la proposta no només ha de se-

duir els veïns del seu municipi, sinó que pot ser un atractiu na-dalenc tant per als veïns de la vall de Camprodon com per aquelles persones que decideixen passar aquesta època en terres campro-donines o «també per aquelles persones que vagin a esquiar a Vallter 2000», detalla. A banda, tal com es recull en el plec de clàusules administratives, també pot ser una bona opció per «di-namitzar el comerç en el marc de la campanya de Nadal». Si es compleixen els terminis previs-tos, la pista de gel s’instal·larà pel Pont de la Puríssima i romandrà oberta fins al dia de Reis.

La pista de gel s’ubicarà a la pista poliesportiva, a l’avinguda de les Saletes

Dijous, 15 de novembre de 2018EL RIPOLLÈS

EUDalD TEIXIDOr

Denuncien un conductor per donar positiu en alcohol i tornar a conduir

rIPOll | Judith Espert

Els Mossos d’Esquadra de l’Àrea Regional de Trànsit de Girona han denunciat un home de 59 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Ri-poll, com a presumpte autor de dos delictes contra la seguretat del trànsit per conduir amb una taxa d’alcohol penalment punible i per cometre una infracció de desobe-diència.Els fets van passar el passat 9 de novembre, al voltant de tres quarts d’una de la matinada, en un control d’alcoholèmia que s’havia muntat al punt quilomètric 92,8 de la C-17. Durant l’operatiu el conductor va donar un resultat positiu de 0,89 mg/l d’alcohol per aire expirat. Això suposa tres vega-des per sobre del límit màxim, que en aquest cas era de 0,25 mg/l. Els Mossos, en conseqüència, el van denunciar penalment com a pre-sumpte autor d’un delicte contra la seguretat viària en donar una taxa penalment punible. Un conductor substitut es va fer càrrec del cotxe. No obstant això, una estona més tard, cap a tres quarts de dues de la matinada, agents de la policia local de Ripoll van aturar el mateix vehicle que conduïa el conductor prèviament denunciat. En una nova prova d’alcohol, va donar un resultat positiu de 0,80 mg/l en aire expirat. Per això va ser denun-ciat, per segon cop, penalment. A més, els Mossos, en tenir constàn-cia d’aquest segon fet, el van de-nunciar per desobediència. El conductor, que tenia antece-dents, va quedar citat per tal de comparèixer al jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Ripoll.

SANTS DEL 15 AL 21 DE NOvEmbRE

dijous 15: Albert, Leopold, Eugeni divendres 16: Omar, Gertrudis, Edmon dissabte 17: Iscle, Victòria, Hilda, Gregori diumenge 18: Romà, Aureli, Alda, Carla dilluns 19: Fost, Màxim, Crispí, Abdies dimarts 20: Benigne, Octavi, Fèlix dimecres 21: Maúr, Pietat, Gelasi, Honori

AQUESTA SETMANA NO US OBLIDEU DE FELICITAR A:

Pel novembre es cull el nap que pel juliol s’ha sembrat Tel. 972 70 00 00Plaça Gran, 20 RIPOLL

Cuinant i estimantel territori

Gràcies peracompanyar-nos!

ARREUP3

Eudald Picas substituirà Joan Manso com a president del Consell Comarcal

El president entrant i el sortint, encaixant les mans

riPollès | G.S.

Una mateixa persona no pot assumir els càrrecs de presi-dent del Consell Comarcal del Ripollès i del Consell d’Alcal-des, segons marca la llei. Per aquest motiu, un cop confir-mat que Eudald Picas assu-mirà la presidència de l’ens comarcal el 4 de desembre, també s’haurà de proposar un nou candidat per ser el presi-dent del Consell d’Alcaldes. Aquesta responsabilitat re-caurà, si no hi ha cap canvi, en la figura de l’actual alcalde de Molló i vicepresident quart del Consell, Josep Coma. Un canvi que hauran de ratificar,

Josep Coma serà el futur president del Consell d’Alcaldes del Ripollès

riPollès | Guillem Sánchez

El pròxim president del Consell Comarcal del Ripollès serà l’ac-tual alcalde de Gombrèn, Eudald Picas, sempre que la majoria del ple de l’ens ho ratifiqui en la sessió extraordinària que es ce-lebrarà el 4 de desembre. Picas serà el candidat proposat per l’equip de govern per substituir així a Joan Manso en el càrrec. En el ple ordinari del dimarts que ve, Manso dimitirà com a president del Consell Comar-cal, tal com va anunciar dimarts passat en roda de premsa, acom-panyat dels vicepresidents pri-mer i quart, Eudald Picas i Josep Coma, així com de Lluís López, membre de l’equip de govern (dels socis del grup MES). Una decisió presa per motius «es-trictament professionals», tal com va exposar el mateix Man-so. En superar la primera fase de selecció per exercir la funció de secretari general d’ajuntaments de menys de 20.000 habitants, li resulta impossible a Manso compatibilitzar aquesta «voca-ció professional», amb l’alcal-dia de Campdevànol, «als ciu-tadans dels quals em dec d’una

Així ho ha d’aprovar un ple extraordinari el 4 de desembre, un cop es confirmi la renúncia de Manso el pròxim 20 de novembre

L’actual president plega per motius «estrictament professionals» però seguirà dins l’equip de govern de l’ens


guillem sánchez

el riPollès

Manso va exposar motius professionals per dimitir de l’actual càrrec

guillem sánchez

manera preferent perquè em van escollir personalment», i la presidència del Consell. «Resulta apropiat en aquest moment fer un pas al costat i amb honestedat renunciar a la presidència» de l’ens comar-cal, va subratllar Manso. L’actual president va destacar que no pot disposar a partir d’ara del temps degut per realitzar les funci-ons assignades que comporta el càrrec al Consell. Tot i això, seguirà vinculat a la institució, sense renunciar a la seva acta de conseller, dins l’equip de govern,

assumint la feina que li pugui encarregar el nou president, «a fi i efecte de seguir portant tot allò que estigui al meu abast pel bé del Consell, això sí, des d’un segon pla». Manso va agrair la comoditat amb què ha pogut treballar aquests més de tres anys com a president, des que va assumir el càrrec el 21 de juliol de 2015. Va destacar la tasca dels companys per poder impulsar conjuntament nous projectes per a la comarca i que la feina de president haurà estat una «experiència gratificant». Ja no percebrà sou del Consell, però sí que es retribuirà la seva dedicació per assistència als òr-gans col·legiats, com passa amb els altres consellers comarcals, i avança que continuarà amb més força exercint les funcions d’alcalde de Campdevànol. La dedicació del futur nou presi-dent del Consell Comarcal del Ripollès, Eudald Picas, serà del 50%, compartida amb la seva tasca professional a Forestal Catalana. L’actual vicepresident primer de l’ens va confirmar que l’organigrama de consellers i funcions seguirà com fins ara i que la seva idea quan assumeix la presidència és la de seguir una línia «continuista». «Crec que aquests tres anys convenia una reestructuració i s’ha fet bé; les modificacions, si estan bé, no cal canviar-les», va exposar. Al mateix temps, es va mostrar content perquè representants de municipis petits, com en el seu cas de Gombrèn, «tinguin ac-cés a la màxima autoritat del

Consell; és bo veure la presi-dència des de la dinàmica d’un poble petit». Picas va destacar que havien estat tres anys «me-

ravellosos» els de mandat de Joan Manso, a qui va voler agrair la seva tasca al capdavant de la institució comarcal.

riPollès | Redacció

La primera opció per encapça-lar el Consell Comarcal en el moment d’escollir el nou pre-sident era el ripollès Miquel Rovira (que havia fet el pas de sortir d’Unió per passar a De-

Una elecció sorprenent

mòcrates de Catalunya). Els contactes entre Unió i Conver-gència van derivar en l’elecció de Joan Manso com a presi-dent, convertint-se en el més jove de l’ens en ser-ho i el pri-mer alcalde que compaginava els dos càrrecs a la vegada.

riPollès | G.S.

Des del grup de MES, socis de govern al Consell Comarcal, as-seguren que el compromís amb el nou president hi serà fins al final de la legislatura, perquè «cap dels acords que vam subscriure per escrit s’ha in-complert», tal com va expres-sar el conseller comarcal Lluís López. El grup d’ERC, a través de Roger Bosch, destaca la sor-presa per com els van comuni-car la decisió, «en una carta oficial cinc minuts abans de dir-ho a la premsa». Una ma-nera de fer que, segons ell, se-gueix la «línia de relació amb

el Consell, de falta d’informa-ció i de poca transparència cap als grups de l’oposició». Li desitja molts encerts al nou president, tot i que «dif ícil-ment podrem apreciar molts canvis», però «esperem que pugui tenir una visió més co-marcalista», va reblar Bosch. Santi Llagostera, de la CUP, també pensa que se seguirà en «la mateixa línia» i desitja més suport a través de subven-cions a «la cultura i ecologia comarcals, especialment en el tema dels residus», dins el marge d’actuació política que té el Consell Comarcal del Ripo-llès com a institució.

La reacció de la resta de grups

també, els batlles del Ripollès en les sessions imminents del Consell d’Alcaldes.

P4ARREU

L’ajuntament de Ripoll sanciona un veí amb 95.000 euros per una infracció urbanística

Adrià Parareda ha explicat a ‘El Ripollès’ la seva versió dels fets

RiPoll | Judith Espert

L’ajuntament de Ripoll ha resolt incoar un expedint de protecció de la legalitat urbanística a un veí de Ripoll. Un expedient per una pre-sumpta infracció molt greu que po-dria comportar una sanció de fins a 95.300 euros. El veí és Adrià Parare-da, qui ha volgut explicar el seu cas a El Ripollès. Tot comença ara fa uns 3 anys i mig, quan va comprar el terreny. Abans d’adquirir-lo, va anar a l’Ajuntament «i em van dir que no hi havia cap problema, que era un terreny de sòl no urbanitzable i rústic». També els va demanar «si podia fer-hi unes quadres de cavalls i em van dir que en principi no hi havia problema. Tot això, en con-versa». Arran d’un moment per-sonal complicat i amb la necessitat d’un espai per als cavalls i la feina, «vaig decidir aixecar el cobert, sí, sense permís, pensant que em po-sarien una petita multa i ho lega-litzaríem com fa tanta gent arreu de Catalunya». Tot seguit va rebre la visita de l’inspector, qui li va dir que necessitava permís i li va de-manar si podia prendre mides de la construcció. Un fet que Parareda va acceptar. Més tard, en una reunió amb l’Ajuntament, li van comunicar que no era legalitzable perquè «està en un paratge natural». «A partir

d’aquí comencen els problemes», relata Parareda, qui detalla que li van obrir diversos expedients, els quals «s’han anat aturant amb al-legacions, que l’Ajuntament no ha ni contestat i que han de contes-tar». A banda, des de la corporació se li explica que el terreny té «una línia imaginària al mig» que dis-tribueix el que és paratge natural i el que no: «Em diuen que si ho vull arrencar i construir-ho a la meitat final del camp és legal». Aquest fet és sorprenent per a Parareda, qui ha requerit en presència de l’alcal-de i regidors «quina diferència hi ha entre aquest punt i quaranta metres més enllà». En aquesta ma-teixa conversa li van explicar que hi hauria una modificació del POUM que podria resoldre, en certa ma-nera, els problemes, però finalment no va ser així. Tot plegat ha quedat resolt aquesta setmana, quan «em va arribar un expedient nou amb la suma de 95.000 euros, que tro-bo que és, com a mínim, abusi-va». Parareda subratlla que aquest paratge natural té com a voluntat «conservar i preservar les planes agrícoles i ramaderes de Ripoll; cavalls i un cobert per a cavalls, no sé què hi ha més ramader», es pregunta.Parareda, qui explica que és un petit criador de cavalls de pura raça àrab i que ell és un jove emprenedor que

CamPRodon | J.E.

L’ajuntament de Camprodon ha convocat per aquest divendres a les sis de la tarda una reunió a la sala de plens de la corporació per tal de tractar les queixes veïnals pel soroll i les molèsties que els provo-ca una discoteca de la vila. La tro-bada, que vol comptar amb totes les parts afectades, ha de servir per «trobar una solució consensuada i adequada a aquesta situació»,

diu l’escrit firmat per l’alcalde Xa-vier Sala. Aquesta convocatòria respon als diferents escrits rebuts dels veïns i veïnes del carrer Nou en els quals posen da manifest el malestar sobre diferents aspectes i fets que succeeixen en horari noc-turn. El portaveu de la plataforma veïnal que s’ha creat, David Galle-go, afirma que l’única solució que contemplen «és el tancament» i és que relata que el gran problema és el soroll nocturn que es produ-

Reunió per parlar de civisme al carrer nou de Camprodon


XEVi PUJol

eix les nits del cap de setmana, fes-tius i també en època estival. Tot i que els propietaris de la discoteca afirmen que compleixen la nor-mativa, Gallego contradiu aquesta versió.L’ajuntament, per la seva banda, en paraules de Sala, treballa per «escoltar els veïns i per arre-glar els problemes». Els veïns, a més, han explicat que ara el consis-tori els obliga a retirar les pancar-tes que tenen el carrer on reclamen ‘Volem descansar, prou soroll’.

tingui a l’abast per trobar una solu-ció a aquesta problemàtica, però conclou amb contundència: «Amb l’advocat ens trobem que hi ha, en certa manera, un ànim perse-cutori cap a la meva persona o la meva activitat». «Sóc una perso-na jove que intento guanyar-me la vida com puc i dedicant-me al que m’agrada que són els cavalls, ja veurem com s’acabarà», diu.

INFRACCIÓ URBANÍSTICAL’ajuntament de Ripoll ha detallat que aquest és un cas «d’infracció urbanística» perquè la construc-ció s’ubica en sòl no urbanitzable i classificat com a paratge natural, inclòs en el catàleg de béns prote-gits pel POUM. El regidor d’Obres i Serveis, Jordi Gumí, ha explicat que «després d’anys demanant que es regularitzi, cosa que no s’ha portat a terme», la propietat hauria fet tot el contrari: «Iniciat l’expedient i sent-ne la propie-tat coneixedora s’ha continuat construint i consolidant la finca de referència». L’expedient s’ha

iniciat quatre vegades, «per tant ve de lluny» i durant aquest temps la corporació, segons Gumí, s’ha reu-nit amb Parareda, el seu advocat i s’ha requerit «restablir la legalitat malmesa». «Vistes les infracci-ons», subratlla el regidor, i «te-nint en compte el valor ecològic i mediambiental», l’Ajuntament «no té alternativa i ha volgut una solució poc traumàtica». Gumí subratlla que aquest cas podria ser «un presumpte delicte urbanístic i mediambiental», un fet «molt greu» al qual se li hauria d’afegir «una actitud provocativa per part de la propietat» en el sentit que «sent-ne ell coneixedor que no estava fent les coses ben fetes, no només no hi ha posat remei, sinó que ha continuat construint i consolidant la finca, fent-hi més soleres, edificant-hi més casetes, acabant-hi de fer uns corrals».La sanció, diu Gumí, «s’ha calcu-lat i reajustat a la baixa» i s’ha comptat amb l’assessorament del departament d’Urbanisme de la Generalitat i un jurista expert en la matèria perquè «ho havíem de tre-ballar bé». El regidor subratlla que «si no haguéssim sancionat, es-taríem permetent una il·legalitat manifesta i un presumpte delicte mediambiental i, per tant, esta-ríem prevaricant i podríem ser còmplices d’un presumpte delic-te». L’Ajuntament està estudiant si envia el cas a la Fiscalia de Medi Ambient per si considera que cal actuar d’ofici i també reconeix que la propietat té dret a defensar-se i presentar totes les al·legacions que consideri oportunes. «Fins i tot pot anar al tribunal contenciós administratiu, ja que l’adminis-tració a vegades també es pot equivocar», diu Gumí.

té tots els permisos com a empresa agrícola ramadera, «demano una mica de consideració». «Sense ofendre a ningú, només ens hem de girar una mica i veurem tot el que tenim, coses que crec que són plenament il·legals, coses que són legals i que hi han arribat amb uns mitjans dubtosos i tantes coses tenim a Ripoll», diu Para-reda, qui critica «la poca voluntat de l’Ajuntament per trobar una solució». «Ho hem d’intentar ar-reglar amigablement», subratlla, i certifica que presentarà al·legacions a aquest expedient. De fet, detalla que ha presentat diverses propostes com que es faci una petita modifi-cació del POUM perquè s’acceptin «construccions desmuntables com és aquesta» o firmar un con-tracte privat «com es fa a altres paratges naturals de Catalunya en què es digui que aquest camp estava així, vostè ho ha construït, ho acceptem, però si vostè marxa o tanca l’empresa, haurà de resti-tuir-ho tal com estava abans». Diu que seguirà totes les línies legals que

publicitatP5Dijous, 15 de novembre de 2018EL RIPOLLÈS

P6OPINIÓ Dijous, 15 de novembre de 2018EL RIPOLLÈS

edItOrIal

Canvi de president al Consell Comarcal Joan Manso, alcalde de Campdevànol, que ha compartit aquest càrrec durant més de tres anys amb el de President del Consell Comarcal, ha anunciat que deixa aquesta responsabilitat per qüestions professionals. Amb Joan Manso al front l’ens comarcal es va orientar en una gestió més compartida i amb estils i esquemes de funcionament diferents als que hi havien hagut anteriorment. La constitució del govern del Consell va coincidir amb el procés de dissolució d’Unió Democràtica que també va portar els seus estires i afluixes entre els seus dirigents per consensuar suports al’hora de proposar candidats.Amb la presidència de Manso, es va incorporar una vicepresidència exe-cutiva que havia estat pensada perquè el Consell Comarcal pogués funci-onar de manera més àgil i assumís un paper més de gestor de serveis per a la comarca que no pas polític. Ara, caldrà assumir el canvi a la presidència. El substitut serà Eudald Pi-cas, primer vicepresident del Consell Comarcal i President del Consell d’Alcaldes del Ripollès, un organisme amb un alt poder decissori. De fet tal i com el mateix Picas ha manifestat en els nostres mitjans, el Consell Comarcal, no aprova res sense que no s’hagi obtingut abans el beneplàcit, del Consell d’Alcaldes. Un consell d’alcaldes que també tindrà relleu en la persona de Josep Coma, alcalde de Molló i home de confiança de Joan Manso. Coma durant aquest temps, ha estat vicepresident segon, amb dedicació executiva, l’alcalde de Molló, també és president del Parc Na-tural de les Capçaleres dels rius Ter i Freser, aspecte que potser també es positiu perquè tot el que passa a l’organ de govern del nou Parc Natural, pot tenir més connexió amb informació de primera má cap als alcaldes i ajuntaments de la comarca en el consell. El canvi de Joan Manso per Eudald Picas a la presidència del Consell Co-marcal fa preveure que no hi haurà excessius canvis en la gestió, tot i que no ha deixat de ser una sorpresa a poc més de mig any per a les noves eleccions municipals. Però també s’ha de valorar com un pas al costat de Joan Manso, en un procés de normalitat segons s’havia s’havia pensat per una estructura no presidencialista. Sempre s‘ha dit que no cal dependre de noms i persones i que ha de ser la feina d’equip ide projecte en la nova línia de l’ens. Desitgem un bon camí pel Consell Comarcal, i que pugui ser útil amb els serveis que necessiten els nostres pobles.

En totes les cartes al director hi haurà de constar el nom i els cognoms del seu autor, l’adreça, el telèfon i el DNI. Es publicaran cartes al director signades amb pseudònim, sem-pre que vagin acompanyades de les dades anteriorment ressenyades. El Ripollès no es fa responsable de les opinions i/o afirmacions expressades a les cartes al director, que seran responsabilitat del seu autor. Envieu les vostres cartes a través de l’e-mail: [email protected], del fax: 972 71 41 60 o de l’apartat de correus 25 • 17500 Ripoll

Amb la col·laboració de:

director: Francesc Rubiódirectora de continguts i cap de redacció: Judith Espertredacció: Judith Espert, Guillem Sánchez, Laura Segur, Xevi Pujol, Xevi Sunyol i Joan Montielfotografia: Eudald Teixidor, Boi, Smrutishree Saló i Jordi Amàritamaquetació: Eudald Tutllopublicitat: Manoli Santoro, Nani Begara i Mireia Arribascoordinació publicitat: Montse Solàadministració: Zaida Picas, Eva Carrasco, Montse Solà i Sohaila El Ouazgaridistribució: Roger Espertimpressió: Impressions Intercomarcalsdipòsit legal: GI.1611-2013

Membre de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC)Difusió controlada per OJDedició: Corisa Media Grupconsell editor: Jordi Martí i Esther Martídirector fundador: Raimon Subirà

redacció, administració i publicitat:Corisa Media GrupColònia Santa MariaCtra. C-17 km 91,5 · 17500 RipollT 972 70 21 12 · F 972 71 41 [email protected]@corisa.cat

Aquells que vam viure la posada en escena de “L’Exili”, espectacle poètic del grup Carrer de la Po-esia, 14 d’Alpens, vam quedar clavats a la cadira expectants tot vivint, sentint, compartint l’es-pectacle.El muntatge no pot ser més senzill. Per no haver-hi, ni llums hi havia que busquessin efectes de contra-llums, clars o obscurs, o contras-tos. La llum blanca del florescent era tot l’efecte lumínic, és la il-luminació de la biblioteca d’una hora encara de treball. Sentíem la remor d’algun usuari. Però res no va ser capaç de trencar la màgia del muntatge perquè tot plegat formava part de l’espectacle. No hi ha cap altre millor lloc per recitar poesia i escoltar poemes musicats que les parets d’una biblioteca ple-nes de llibres. El record, el dolor de l’exili va fer que els escriptors escrivissin els textos que vam es-coltar i que cal rescatar de les bi-blioteques. Els actors i les actrius ens van obrir les pàgines d’aquests llibres amb el cor, amb sensibilitat i senzillesa. Potser algun director famós triaria el mateix espai, la mateixa llum i els mateixos sorolls per fer aquest espectacle despu-llat i alhora ple d’humanitat. Els

actors i actrius es van entregar al públic en un escenari sense cap artificiositat teatral. Eren ells, el text i aquell objecte que represen-tava cada poema, la imatge va fer créixer la vàlua de la paraula: una platja, una galleda groga, una ma-leta, una manta, una carta... I ens van emocionar tant en la manera de dir, com amb el gest, amb la

mirada, amb el to, amb la inten-ció. Eren tant allà mateix que en rebíem l’alè. L’alè de tants exilis, de tantes vides torçades i redreçades a cops de dolor, de treball, d’in-sistència. Dels textos en relluïa el matís personal de cada actor. Re-cordem el text, el gest i el vestuari, potser improvisat, potser no s’ha pogut triar massa si parlem d’exi-lis, potser fins i tot anirem descal-ços. Actors i actrius ens atrapen. Ens diuen que podem ser un exi-liat més, per la guerra, per la fam, per la misèria. Pere Calders, Jorge Dexler, Pere Quart, Roser Iborra, Joan Iborra, Joana Raspall, Rosa-

lia de Castro... Poetes i cantants que expressen el sentiment uni-versal del desplaçat, i ho escriuen. Assaborim el seu saber dir, i ens adonem que els exiliats són rebut-jats, no agraden, molesten. Que els sentiments més humanitaris s’envolten de les reaccions més cruentes. Ser un exiliat avui dia sembla que sigui un delicte, quan ningú desitja haver-se d’exiliar. Si escoltem El Carrer de la Poesia,14, aquells que es pensen que un hom s’exilia per gust potser entendran que es fa per força.Aquesta posada en escena s’ha presentat gràcies a l’organització que ja fa més d’un any i mig que està activa a la nostra vila: Som Ripoll. Aquest grup de gent, ben divers, ha estat ben rebut al poble i treballa tot fent pinya perquè hi hagi una millor entesa entre tots plegats, per no sentir-nos exiliats d’enlloc, ni de ningú.L’espectacle no es va pas acabar després dels bravos i aplaudi-ments. Aquells que van assistir-hi vam reviure amb els actors, les emocions rebudes, se’n va parlar, tot prenent un té, tot menjant una galeta, un tall de coca. Compartir per entendre’ns, compartir com a vivència, per reflexionar sobre els exilis que compartim, coneixem, intuïm. Per no oblidar-nos dels exilis del món.

Poetes i cantants que expressen el sentiment universal del desplaçat

Sentiments compartits

Per més que el títol ho suposi, no vull parlar de la situació política del moment, ni de l’encontre en-tre els partits independentistes, ni de la radicalització dels partits constitucionalistes, ni de la con-frontació república - monarquia...Res d’això. Vull parlar del proble-ma que tantes i tantes empreses d’arreu del país pateixen per no trobar perfils professionals que s’adaptin a les seves necessitats.En els diferents fòrums empre-sarials que tinc l’oportunitat de compartir, sempre acaba sortint la mateixa problemàtica. A uns els falten bons manyans, a d’al-tres electromecànics per a man-teniment, a l’altre un informàtic que conegui les xarxes socials, a l’altre un delineant en 3 D, a al-tres professionals de pintura in-dustrial, a altres...En poques paraules, falten ope-raris qualificats, el que abans en dèiem oficials o mestres indus-trials, i avui es diuen graus pro-

fessionals, fets a la feina i amb solvència, és a dir, capaços de de-senvolupar amb autonomia i èxit una tasca o responsabilitat.

I aquests perfils només els pro-mourem si ens preocupem de donar una formació adequada als nostres joves i potser també als no tan joves però que vulguin re-ciclar-se professionalment o pro-fessionalitzar la seva experiència d’anys a la feina.Una formació d’aquesta mena no cal dir que la imaginem mit-jançant una estreta vinculació de feina i formació i creiem que les associacions patronals que són les que tenim un contacte estret amb les empreses, que coneixem

de primera mà les seves necessi-tats i expectatives i que tenim una llarga experiència en la formació de treballadors i aturats, estem en les millors condicions de partici-par activament a procurar aques-ta vinculació de feina i formació.En el món laboral els especialis-tes estan de mica en mica supe-rats per als automatismes i els robots. La indústria 4.0, que s’es-tà albirant, ja deixa entreveure que, progressivament, els llocs de treball van reclamant aquesta qualificació professional que co-mentava.La distància entre l’oferta labo-ral de les empreses i la qualifi-cació de la mà d’obra disponible és cada dia més gran i ha arribat el moment de definir polítiques concretes i efectives per a la for-mació dels joves en aquesta di-recció i, també, per al reciclatge efectiu i qualificador dels treba-lladors en actiu.No badem! La competitivitat de les nostres empreses està en joc, i això no ens ho podem permetre. De cap manera.

La distància entre l’oferta laboral i la qualificació de la mà d’obra disponible és cada dia més gran

L’encaix difícil

Carme Brugarolaassessora de LLenguai cohesió sociaL

Eudald Castells MartíPresident de La unió intersectoriaL emPresariaL deL riPoLLès

P8OPINIÓ Dijous, 15 de novembre de 2018EL RIPOLLÈS

LA PICOSSADA

Joan Foguet

Premiar-nos per la Llengua

Haig de dir que a mi la Platafor-ma per la Llengua em va sacsejar en el seu moment. No diré que em va fer prendre consciència de la importància de la llengua prò-pia, però sí de prendre-m’ho una mica seriosament. No he entès mai les llengües com un element a imposar, i l’activisme que se’n fa entenc que ha de ser quotidià. Creia que la Plataforma potser es passava de la ratlla, fa temps que vaig entendre que no era així. Qui més m’ha ensenyat sobre això han estat els immigrants d’altres ètnies que m’han demanat que els hi parlés en català, que és una llengua de prestigi també. Per això, crec que és important rei-vindicar a qui defensi o promogui la nostra llengua pròpia.Els premis “Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en defensa de la llengua” tenen per objectiu fer que l’exemple de la tasca d’en Martí Gasull serveixi per inspi-rar, i també reconèixer, a totes aquelles persones i entitats que treballen a favor de la llengua ca-talana. Ara és moment de propo-sar candidats. I hauríem de tenir tots plegats una mica més d’auto-estima. I recordar que el castellà també és la llengua de molts ca-talans, per alguns l’única, i que l’hem de respectar. I quan siguem un país normal caldrà defensar també el castellà. De moment, el català només ens té a nosaltres, i el mestratge de Gasull connecta amb els grans lingüistes i histo-riadors com Joan Solà o el pare Batllori, per no anar més enrere, tot recordant Pompeu Fabra.Venim de lluny i potser per això volem anar encara més lluny. I una de les nostres particula-ritats és la llengua pròpia, i ho hauríem de veure més com una oportunitat que no pas com una càrrega. Fa poc el president de l’Aragó, Javier Lambán, va dir que Eduardo Mendoza, com tots els grans escriptors catalans escrivia en castellà. Suposo que era una provocació o una mostra impres-sionant d’ignorància. Gasull di-gué que “el català suma, i no ens podem permetre que per motius partidistes algú resti”. Doncs això, a sumar, i amb orgull.

Fa encara no una setmana el Tribunal Supremo feia pública manifestació del seu sentit de la JUSTÍCIA, i quina mi-llor manera de fer-ho que: donde dije digo, digo Diego, que diu la dita caste-llana. A pagar la part dèbil, el ciutadà de peu. De fet no és que em sorprengui el funcionament dels alts estaments de la, diguem-ne, justícia de l’estat en el qual estem incorporats. Ja en el seu dia vaig publicar la meva opinió respecte de la sentència del cas de la Manada de Pamplona (abril de 2018) encara es-tan tots el carrer. Ara fa pocs dies (25 d’octubre) va entrar a la presó Rodrigo Rato (Ministre Economia i Hisenda en l’època Aznar; després Director del Fons Monetari Internacional, i final-ment President Caja Madrid després dita Bankia) després d’uns de judicis i apel·lacions inacabables, en el moment d’entrar-hi va fer unes declaracions importants: «Pido perdón y asumo los errores cometidos». Ep!!! Res de tornar allò del qual s’havia APROPIAT INDE-GUDAMENT. També podem comen-tar les “conferències” que el jutge Pablo Llarena, del Tribunal Supremo, va fent pel Reino de España, explicant els fets de l’1 d’octubre de 2017, com la que va fer a Oviedo el dia 23 de febrer (Dia

de “Sant Tejero”, per si no ho recordà-veu); ATENCIÓ!! Ho fa cobrant entre 1.000 i 4.000 euros per sessió. És a dir, a més d’escarnir i posar a la presó a tot, o gairebé tot, el Govern de Catalunya, s’apunta a un circ mediàtic i de “turné” per Les Espanyes, això si, cobrant.

Podríem seguir, que de temes i anècdo-tes prou n’hi ha. Abans de res he volgut parlar de la ferum que es respira en les altes instàncies de l’estat espanyol per poder entrar ara en matèria. Avui he conegut la sentència del Tribunal de Cuentas en la que, poc menys que cru-cifiquen Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs. Comencem per veure que és aquest ens. D’acord amb la Llei Orgànica 2/1982, en què es crea aquest ens, el seu Capítol II, Arti-cle 9, diu:Artículo 9. Fines de la función fiscali-zadora1. La función fiscalizadora del Tribunal de Cuentas se referirá al sometimiento de la actividad económico-financiera

del sector público a los principios de legalidad, eficiencia, economía, trans-parencia, así como a la sostenibilidad ambiental y la igualdad de género.És a dir, simplificant, vetllar pel bon ús dels diners públics de qualsevol admi-nistració, de qualsevol nivell de l’estat espanyol. Doncs bé, ara aquest tribu-nal demana per la senyora Irene Rigau 2,8 milions d’euros per la compra de 7.000 ordinadors, que han estat desti-nats a les escoles de Catalunya, i avui encara hi són, i que inicialment varen ser emprats en la logística de la con-sulta de l’1 d’octubre de 2017. Respecte d’aquesta part de la sentència val a dir que els ordinadors comptaven amb la corresponent dotació pressupostaria, que es varen comprar per donar servei a les escoles, i que aquest servei s’està donant avui encara. Per tant, des del punt de vista de les funcions atribuïdes a aquest Tribunal, haurien de dir que tot és correcte. Més encara. Cristóbal Montoro, Ministre d’Hisenda que fou en els governs de Mariano Rajoy, in-ventor del sistema pel qual la Genera-litat enviava les factures a Madrid, allà les revisaven i ELLS les pagaven, aquest ministre declara (16 d’abril de 2018):No hubo gasto público en el referén-dum de Catalunya. Ni un solo euro de los españoles se dedicó a sufragar los gastos del 1 de octubre.

Davant d’aquest estat de coses en po-dem treure vàries conclusions:• Si com deia el ministre Montoro: Ni un solo euro de los españoles se dedicó a sufragar los gastos del 1 de octubre si això és cert, i com que era ell el que pagava les factures, hem de creure-ho, així doncs el dit Tribunal de Cuentas hauria de sobreseure el cas per absèn-cia d’irregularitats.• El dit Tribunal de Cuentas emet la seva sentència NO d’acord amb les seves atribucions, sinó per la intencio-nalitat de la compra. Per tant, s’extrali-mita i això en el Codi té un nom PRE-VARICACIÓ.• Malgrat tot el que he dit, en el supòsit que el dit Tribunal de Cuentas tingués raó, ens trobaríem en la curiosa situ-ació que, un cop pagada la sanció la senyora Irene Rigau podria reclamar la propietat dels 7.000 ordinadors, i a més una compensació per l’ús indegut que la Generalitat hauria fet d’una propie-tat seva.• Vist el que hem vist, aquesta SEN-TÈNCIA NO ÉS UN ACTE DE JUSTÍ-CIA, ÉS UNA VENJANÇA.En un estat que empra els instruments de la Justícia, que haurien de ser els immaculats de tot el sistema, doncs un estat que els empra per a satisfer ambicions personals com és la ven-jança, en un estat així, perdoneu però m’hi sento incòmode, i m’agradaria formar-ne part d’un de més net, més humà, més social.

Aquesta sentència no és un acte de justícia, és una venjança

Cap on anem?

Cada poble té indrets singulars, ca-rismàtics, especials, que són el niu de moltes vivències personals, que formen part de la intrahistòria col-lectiva. El Comtal de Ripoll n’és un d’ells. Acaba de complir els 100 anys i, amb aquests quatre mots, i vull retre-li homenatge espigolant, entre moltes al-tres, 8 instantànies antigues que serva el meu record.LA SEMANA DEL CINE ESPAÑOL. La nostra vila va viure l’agost de 1959 i el setembre de 1960 un esdeveniment important: dues setmanes al Comtal per debatre la situació del cinema espa-nyol en aquells moments, amb confe-rències a càrrec de ponents molt pres-tigiosos, amb la projecció de pel·lícules tan emblemàtiques com ara Calle Mayor de Bardem, Los jueves milagro de Berlanga o El pisito de Ferreri, i amb la presència d’actors i actrius de l’època. A causa de la meva edat, no vaig poder gaudir d’aquelles vetllades que podien acabar a les dues de la matinada però, a l’hotel Monestir, on cercava la clientela estrangera per practicar l’anglès, vaig poder conversar breument amb Antoni Isasi Isasmendi, director de cinema.LA FILA NÚMERO 7. Per un xicot de

la meva edat el cinema ara l’única acti-vitat possible el diumenge a la tarda. La sala s’omplia de gom a gom i per tenir lloc assegurat calia reservar la butaca. Tinc gravada a la memòria la meva a la fila 7. Un cop acabada la projecció, un

carrer Sant Pere sorollós ens acollia per passejar, recorrent-lo amunt i avall fins a l’hora de sopar.LA GATA NEGRA. Una tarda ens van barrar el pas. La pel·lícula, La gata ne-gra, era per a majors de 18 anys i l’au-toritat demanava el carnet d’identitat a l’entrada. Ens vam quedar amb les ganes d’entrar. Anys després vam des-cobrir que havíem mitificat una obra que no es mereixia aquella censura tan carrinclona i injusta.L’ACCÉS A LA CULTURA. Dins la foscor del cinema Comtal va tenir lloc el meu bateig cultural. La literatura vin-dria després. Amb els ulls esbatanats i el cor sorprès vaig anar descobrint Chaplin, Wells, Ford, Hitchcock, Wil-der, Bergman, Truffaut, Mankiewicz,

Visconti, Huston... per citar només una desena de fars exemplars que m’han acompanyat sempre.ELS MATINS MUSICALS. Fa molts i molts anys, quan la joventut encara no s’havia apoderat de la nit i n’havia fet el seu reialme, al matí de diumenge els carrers estaven plens de vida. La gent es llevava d’hora i acostumava a anar a fer el vermut. En aquells matins ac-tius, durant unes setmanes el Comtal va obrir les portes per acollir concursos musicals amb cantants i grups propers, una mena de Got Talent casolà. Cito només un nom d’aquelles matinals que el vent s’endugué: Almas Grup. Actual-ment els carrers resten buits.EN JUANILLO: Davant el Comtal, en Juanillo parava el seu carretó minúscul ple de llaminadures i fruits secs. Els ca-cauets, les avellanes i les pipes de gira-sol que oferia les torrava al pastador de casa un cop havíem tret la fornada de pa. L’olor de les avellanes, acabades de torrar és indescriptible, roman al racó dels sabors perduts. Però el fet més decisiu va ser que, mentre esperava el resultat de la cocció, en Juanillo em feia seure al seu costat i m’anava explicant escenes del Quixot i els consells perti-nents que se’n derivaven. Aquell home menut, una mena de follet de conte de fades, va ser per a mi tot un mestre.

LA TARONJA MECÀNICA. A l’Ins-titut Abat Oliba, els alumnes van tro-bar en arribar un bon dia una taronja al bell mig de l’emblemàtica plaça de toros. Era la primera imatge d’una propaganda que amb la Sofia Castillo, una companya de docència malaura-dament desapareguda, proposàvem per a la pel·lícula que encetava un cicle de cinefòrum: La taronja mecànica de Kubrick. La projecció va tenir lloc una tarda al Comtal i va comptar amb l’as-sistència d’un centenar d’alumnes. I en horari no lectiu!!!LA FESTA DE NADAL. Els anys no perdonen i les meves darreres vivènci-es al Comtal tenen lloc quan els nens i nenes de l’escola celebren un espectacle musical pels seus familiars. Dalt de l’es-cenari canten i ballen també els meus néts i sovint els meus ulls recorren aquell espai que el temps ha anat canvi-ant. Ja no hi ha aquelles llotges que tan-tes vegades vaig ocupar. Els seients són un xic més confortables. Hi ha moltes cares que no conec. Però sempre em deixo portar uns breus instants cap a aquella època grisosa i dif ícil quan esperàvem, al buit dels dies tèrbols, l’oasi de les tardes de diumenge i el trau lluminós de la pantalla ens omplia les nines d’utopies i ens donava l’afany de llevar àncores.

El cinema era l’única activitat possible el diumenge a la tarda

El meu Comtal en 8 instantànies

Frederic Martínez

Ramon AlabauEscriPtor

ARREUP9

Govern i Diputació es conjuren per accelerar el desplegament de fibra òptica a comarques GironinesGirona / riPollès | Judith Espert

Objectiu 2023. Aquesta és la data límit que s’han fixat la Generali-tat i la Diputació per estendre la fibra òptica als 221 municipis de les comarques Gironines. Per fer-ho es vol desplegar 890 qui-lòmetres de cable d’aquesta tec-nologia per connectar tots els municipis i també els polígons industrials encara no connectats. Abans del 2020, les dues institu-cions preveuen que les 8 capitals de la demarcació ja ho estiguin. De fet, sis d’aquestes ja en dispo-sen, una de les quals és Ripoll. El president de la Diputació, Mi-quel Noguer, ha subratllat que aquest objectiu «marca el camí a seguir» mentre que el conse-ller de Polítiques Digitals i Ad-ministració Pública, Jordi Puig-neró, ha destacat la importància d’aquest acord perquè connectar el món local «determinarà el desenvolupament econòmic i social de qualsevol municipi

L’acord de desplegament de fibra òptica es va presentar a la seu de la Diputació

Els polígons industrials, una prioritat


DiPutació De Girona

L’acord es fixa com a àmbit prioritari d’actuació els polí-gons industrials. La voluntat compartida és estendre la fibra als 132 polígons de la demarcació com a element cabdal de desenvolupament econòmic i competitivitat per a les comarques giro-nines. Actualment, ja arri-ba a 46 parcs empresarials d’aquesta zona. «Entenem que avui en dia una empre-sa amb connectivitat a ban-da ampla és més competi-tiva que aquella que no en té», ha defensat el titular de Polítiques Digitals. Aquest acord s’emmarc en el Pacte Nacional per la Societat Digital, signat entre la Gene-ralitat i diferents institucions.

del nostre país». D’aquesta ma-nera es vol garantir «la igualtat d’oportunitats» perquè «no hi hagi ciutadans de primera i ciutadans de segona, visquin allà on visquin». El govern de la Generalitat fa uns anys va iniciar l’aposta de desple-gar una xarxa pròpia per accele-rar el procés a tots els indrets del país i «no deixar-ho només en mans del mercat», ha subrat-

llat Puigneró. D’aquesta manera, amb una inversió de 9,5 milions d’euros, s’han estés 512 km de fibra òptica que arriba a 30 mu-nicipis i 43 polígons. El desplegament es farà a través de les carreteres perquè s’apro-fiten les obres que s’hi fan per traçar les rasses per on han de passar els cables. En alguns casos també s’aprofitaran les vies ver-des per a fer-ho. En aquest sentit,

un dels punts que es treballarà serà el de Ripoll a Campdevànol, emmarcat en el projecte d’am-pliació de la via verda Pirineu i Costa Brava, que consta d’un pressupost d’1.100.000 euros i en què s’utilitzarà la seva execució per fer arribar la fibra òptica a la comarca. A banda, actualment s’està executant el tram que en-llaça Ripoll i Camprodon. La Diputació de Girona ha res-saltat que aquest acord marca una «prioritat global» i «no hi ha un punt més prioritari que un altre». No obstant això, el conseller Puigneró ha reconegut que a causa de l’orografia del Ri-pollès «serà més complicat que en una altra comarca». El des-plegament de fibra òptica, però, permetrà oferir un millor servei de cobertura mòbil, una de les grans reivindicacions de molts municipis de la comarca.La xarxa de fibra òptica de les comarques gironines tindrà mil quatre-cents quilòmetres.

P10ARREU

Vaga de cinc dies als CAP per una situació «insostenible»

El cap de Ripoll, un dels centres on els professionals estan cridats a vaga

geix que «hem d’atendre-ho tot amb menys professionals» des que «van començar les retalla-des fa 8 o 10 anys». De fet, Mir exposa que en aquest període de temps, s’han perdut fins a 920 professionals aproximadament. Això genera una massificació i sobredimensió de les consultes que, tot i «l’esforç per atendre fet en un principi, per respon-sabilitat i entenent que era una situació dif ícil», actualment «fa que pugui perillar la qualitat

girona | Redacció

Les mesures preses fins ara per erradicar l’expansió de la vespa asiàtica en territoris com Catalu-nya no han estat del tot efectives. Els experts consideren que cal implementar mesures d’adapta-ció i gestió per conviure-hi. A la demarcació de Girona, n’han afa-vorit l’abundància les condicions climàtiques, l’abundància d’arnes d’abella de la mel i la manca d’al-tres espècies que competeixin amb aquest insecte invasor. Des de la Diputació de Girona es va

organitzar una jornada amb l’ob-jectiu que les administracions lo-cals millorin el coneixement i la gestió de la vespa asiàtica. Hi van prendre part experts vinguts de França i el País Basc, de l’Hospi-tal de Santa Caterina i membres de l’Associació Galanthus, així com de la Universitat de Girona. «Cal que les administracions locals treballem en una estra-tègia comuna, pràctica i amb criteris fonamentals i de soste-nibilitat ambiental i econòmi-ca», va exposar Lluís Costabella, diputat de Medi Ambient.

Més coneixement sobre la vespa asiàtica per millorar-ne la gestió


Entre 45 i 50 professionals de l’atenció primària entre metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs del Ripollès i Gar-rotxa estan convocats pel sin-dicat Metges de Catalunya a la vaga des del pròxim 26 al 30 de novembre (dels centres de salut de Ripoll, Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses, Camp-devànol i Ribes de Freser). Una xifra que en el global de les co-marques de Girona afecta a més de 600 treballadors de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut. El sindicat convoca, a tot Catalunya, 5.700 professionals a la vaga. Una convocatòria conseqüència d’una situació «insostenible» pel que fa a l’atenció primària catalana, com relata Teresa Mir, metge de família, treballadora de l’àrea bàsica de salut d’Olot i delegada sindical de Metges de Catalunya a les comarques de Girona. A l’augment de la pobla-ció i el seu envelliment, sumat a la major complexitat del tracta-ment de les malalties, s’hi afe-

El sindicat Metges de Catalunya convoca entre 45 i 50 professionals de l’atenció primària ripollesa i garrotxina

Reclamen ràtios més baixes d’usuaris i més pressupost destinat a aquesta àrea i als professionals

riPollès | G.S.

Segons Teresa Mir, per vo-lum d’usuaris atesos, el CAP més saturat és el de la capital. «Mai s’havien vist agendes de 35 o 45 pacients i ara les estan fent dia a dia», co-menta Teresa Mir. A aquesta situació anormal, però cada vegada més freqüent, se li suma que actualment hi ha professionals amb baixa mè-dica i, com que no es cobrei-xen, «tots els usuaris que haurien de veure aquests professionals acaben assu-mits per la resta de l’equip», va explicar Mir. També cal tenir en compte que prope-rament es preveuen, també, jubilacions.Però per aquesta banda, «sem-bla que d’entrada es podran cobrir». La situació en zones més urbanes com la de Ripoll és la de «massificació» de les consultes, problemes diferents dels que poden tenir altres centres d’atenció primària de municipis més petits.

Al CAP de Ripoll també es veuen agendes plenes


diPutació de girona

xevi Pujol

assistencial i la seguretat dels pacients». Amb agendes d’entre 35 i 45 pacients per professional al dia, suposa segons el sindicat no poder dedicar el temps que realment es mereix cada usuari per ser atès (diagnòstic i pres-cripció del tractament més ade-quat), xifrat en un mínim de 12 minuts. Una situació que s’ha convertit en habitual i en el dia a dia i per la qual «ens hem vist obligats a dir prou, no podem ser còmplices ni una mica de

la destrucció del sistema de salut pública», ja que també crea problemes personals als mateixos professionals sanitaris, en forma d’estrès, angoixa i un allargament de les jornades labo-rals. Per això, reclamen una ràtio d’atenció de pacients més baixa del que es troben actualment. Una altra de les reivindicacions és poder «recuperar allò per-dut en els últims anys» en l’àm-bit retributiu que, en el cas dels metges, xifren en un 30% del ni-vell adquisitiu. Un fet que es pot solucionar «finançant millor l’atenció primària», arribant al 25% del pressupost destinat a salut (ara mateix, es troba al vol-tant del 16%). «Ja partim d’una base mal finançada», diu Teresa Mir, i «sense això, les altres rei-vindicacions» de personal «són molt dif ícils de poder tenir».

P12ARREU

Déu al carrer i l’allarguem fi ns aquestes cases en una primera fase», explica Prat, per connectar posteriorment amb la depurado-ra i que, així, es puguin tractar correctament les aigües residuals que es generen. Una actuació que té un cost global de 38.000€, as-sumits per la Diputació de Giro-na i el mateix ajuntament ribetà. Les obres havien de començar la setmana passada, però l’alt nivell del riu va impedir que es pogu-és treballar en aquest punt de la zona de la carretera de Pardines. Marc Prat avança que d’aquesta manera «tanquem un capítol en el marc de les gestions fetes» els darrers anys al voltant de l’ai-

gua municipal. Per exemple, amb l’ampliació de la depuradora, que tracta «dos milions i mig de li-tres d’aigua diaris». A més, en els punts on s’ha actuat de Ribes de Freser per evitar els aboca-ments directes al riu, també s’ha aprofi tat per fer «separació d’ai-gües». És a dir, només enviar les residuals a la depuradora i que les aigües fl uvials sí que arribin de nou cap a la llera. Pràcticament tot el municipi estarà connectat a la depuradora un cop acabats els treballs actuals. Només restaran algunes cases «aïllades», tal com els ha fet notar l’Agència Catala-na de l’Aigua, «que són les que seguirem», explica Prat.

Ribes de Freser abocarà íntegrament a depuradora les aigües residualsRIBES DE FRESER | G.S.

Ribes de Freser treballa des de fa anys per tal que tots els habitat-ges aboquin les aigües residuals a la depuradora municipal i no directament al riu, connectant així el clavegueram cap a aquest punt. L’alcalde de Ribes de Freser, Marc Prat, ha avançat que s’han de culminar en poques setmanes els darrers treballs i obres per tal que una desena de cases que es troben al carrer Nostra Senyora de Gràcia i que abocaven fi ns ara directament al riu, ja no ho facin més. «Estem fent una perllon-gació del col·lector, que fi nalit-za al punt on hi ha la mare de

CAMPRODON | Redacció

L’ajuntament de Camprodon ha confi rmat que ha realitzat uns treballs de millora i man-teniment al camí que uneix el cementiri municipal fi ns a la carretera de Molló. Aquests treballs han consistit a nete-jar l’entorn immediat del camí (els laterals), perquè el sota-bosc ja guanyava terreny i, com a conseqüència, podia malmetre l’itinerari en qües-

tió. «Aquesta és una zona on molts veïns vénen a passejar i a gaudir de l’entorn; aquests treballs serveixen per oferir una millor accessibilitat i un camí en millors condici-ons», ha exposat l’alcalde de Camprodon, Xavier Sala. La neteja dels laterals del camí s’ha complementat amb la re-tirada de pedres, sorra, herbes i altres elements naturals que podien difi cultar l’accessibili-tat al camí.

Millora del camí del cementiri de Camprodon a la carretera de Molló

RIPOLL | Redacció

Aquest dijous, a les sis de la tarda, la seu del Consell Co-marcal del Ripollès acollirà una sessió informativa dirigi-da especialment a empresaris, que versarà sobre les licitaci-ons electròniques, ja que per participar en processos de contractació pública és obliga-tori per llei fer-ho a través de mitjans electrònics. Tal com exposa l’organització de la

Informació sobre les licitacions electròniques


AJUNTAMENT CAMPRODON

sessió, la legislació actual obli-ga a les empreses a fer servir aquests mitjans per optar a un contracte de l’administració pública. S’informarà sobre el procediment de presentació de pliques mitjançant el sobre digital, com donar compliment a les exigències legals que hi ha per llei i els requeriments per fer servir l’aplicació Sobre2.0. La inscripció a la sessió es pot fer a través de la web del Con-sell Comarcal del Ripollès.

Desbordament a Vilallonga per les pluges i l’avaria de la centralVILALLONGA DE TER | G.S.

Espais de la zona esportiva muni-cipal, com la piscina per exemple, van ser alguns dels més afectats dijous passat a la tarda-vespre pel desbordament d’aigua que es va produir a Vilallonga de Ter. Tam-bé en van patir les conseqüènci-es la pista de tennis i la zona del càmping. Sumada a l’aigua de les pluges, una parada a la central de Vilallonga va provocar que més aigua de la prevista trobés sortida pel canal que passa pel municipi. Per culpa d’alguna obturació, es va produir una fuita al canal al seu pas per la carretera GIV-5264. L’aigua va arrossegar una gran quantitat de pedres i de fang, fent impracticable el pas dels vehicles per aquest punt. De fet, la car-retera va quedar tallada durant dues hores aproximadament i la situació no es va normalitzar fi ns a les 10 de la nit. S’hi van despla-çar quatre dotacions de Bombers, a més de Mossos d’Esquadra, que van activar a Carreteres per fer-se càrrec de les tasques de neteja de la calçada i el seu entorn. Els Bombers també van haver de tancar la connexió d’aigua amb Setcases per evitar que encara en baixés més. L’ajuntament de Vila-llonga explica que les tasques de neteja van cloure dissabte passat i ara s’està treballant en la repara-ció del canal.

BOI

L’aigua va arrossegar una gran quantitat de pedres, també

BOI

WWW.TEXTILVOLCANIC.CAT

Av. Mèxic, 32 · Olot | De dilluns a dissabte de 10h a 13h i de 16h a 20h · 695 497 415

Jersei d’Olot

Jersei ....................20€

Jaqueta ................30€

Complements ......10€

JerseiJaqueta

PolarecològicLlanareciclada

Boina Dralón

JerseiDralón

TapacollDralón

ARREUP13

Projecte en marxa per estudiar la presència del mussol pirinenc al Ripollès

El mussol pirinenc aprofita els forats del picot negre per fer-hi niu

RIPOLLÈS | Xevi Pujol

El Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès (CEINR) ha iniciat un projecte per estudiar el mussol pirinenc a la comarca. Ho ha fet amb el suport financer de la Diputació de Girona i amb un conveni amb l’associació Paisat-ges Vius, un ens especialitzat en l’estudi i el tractament d’espècies amenaçades o en perill d’extin-ció. Aquest projecte consisteix en el desplegament de diferents caixes-niu perquè aquesta au pu-gui anar-hi a reproduir-se. A la comarca, s’han dividit les caixes en 10 zones, que estan repartides entre Setcases, l’àrea de Toses i la part alta de la collada, i la de Pla-noles (al collet de les Barraques). Cadascuna de les zones compta

S’estan desplegant un seguit de caixes-niu per monitoritzar l’activitat de l’espècie a la comarca

amb 3 o 4 nius per als mussols.Jordi Faus, tècnic CEINR, expli-ca que «estem intentant tes-tar diferents tipus de caixes a diferents zones, i l’objectiu és que, en col·laboració amb el Parc Natural, puguem establir un protocol de monitoratge de l’espècie per saber en quin es-tat es troba aquí». La novetat més important que incorporen aquests nius són uns sensors per poder conèixer tots els mo-viments dels animals i les seves cries. Les caixes imiten la forma habitual dels nius que tenen els mussols pirinencs. Una particu-laritat d’aquesta espècie és que aprofita els forats d’una altra au que també és present al Ripollès, el picot negre, per anar-hi a criar. A aquestes caixes se les ha bate-


EUDALD SOLÀ - CEINR

David Potrony i l’equip de Paisatges Vius col·locant un dels nius a Toses

jat com a e-nius, ja que pretenen monitoritzar d’una manera ins-tantània i intel·ligent tot el perío-de de cria d’aquest mussol, sense necessitat d’haver de repassar hores i hores de gravacions com en d’altres nius on s’hi puguin instal·lar càmeres. Gràcies als sensors, això ha de ser possible. Per aconseguir una col·locació òptima dels nius, Paisatges Vius es va posar en contacte amb un especialista en aquesta espècie, David Potrony. Ell és qui detalla que les caixes-niu «pretenen atraure a les femelles i aconse-guir millorar una mica la seva capacitat de reproducció». La biòloga de l’associació Paisat-ges Vius, Irene Figueroa, relata que «un cop arribem a la zona, busquem un hàbitat que sigui propici per l’espècie i un arbre sigui segur per la col·locació de les caixes».

ESPÈCIE VULNERABLEEl mussol pirinenc és caracterís-tic de gran part del nord d’Euro-pa i a Catalunya es troba prin-cipalment a cotes altes, d’uns 1.800 metres. Això es deu a que busca espais amb una tempera-tura mitjana d’uns 16 graus cen-tígrads durant el mes de juliol. Va ser descobert i catalogat per la ciència fa només 20 anys. Per tant, al ser desconegut per al mo-ment, se’l considera una espècie vulnerable.

XEVI PUJOL

XEVI PUJOL

P14ENTREVISTA Dijous, 15 de novembre de 2018EL RIPOLLÈS

Josep Coma, alcalde de Molló

molló | Xevi Pujol / Francesc Rubió

• Millorar les pastures per a la ramaderia ha estat un objectiu per a Molló. Què s’ha millorat?En els darrers dos anys, com a ajuntament hem volgut interve-nir més la Muntanya de Molló. Aquesta zona és propietat de la Generalitat de Catalunya i és coneguda com els comunals de Molló. Històricament, l’ajunta-ment s’ha fet càrrec de l’aprofita-ment de la muntanya destinada a pastures. L’òrgan que ho gesti-ona és la Comissió de Pastures, integrada per membres del ma-teix ajuntament i l’Associació de Ramaders del Municipi, que concedeixen les llicències per tal que els diferents ramaders puguin portar el seu bestiar a les pastures de Molló. En els darrers anys, el que hem fet ha estat mi-llorar les infraestructures dels paratges com és el camí ramader d’Espinavell a Setcases i també el que suposa l’explotació forestal amb la col·laboració dels serveis d’Agricultura de la Generalitat per recuperar pastures a través de neteges forestals planificades. • En què consisteixen?En actuacions de millores d’in-fraestructures, com en serveis de tancament amb filats, per se-parar-les de les que corresponen a Prats de Molló, per exemple o Llanars i Setcases amb qui també limitem. Hem adquirit una mà-niga ramadera mòbil que va molt bé per a poder tancar i triar el bestiar i ho permet de fer d’una manera ràpida. Ens agradaria de poder-ho fer de manera més contundent, però de moment

llida es millora...• Com poden acabar les quo-tes?Miri, en el nucli de Molló passarà dels 105 als 100 euros. M’agrada-ria dir que la puja en part també augmenta perquè encara els nos-tres veïns no acaben de separar prou bé les modalitats de deixa-lles als compactadors que per-toca, i això també encareix una mica el preu. Haurem de fer en-cara una acció de sensibilització més important.• A més, Molló s’agermana amb el municipi francès de Pi...Hem tingut una relació històrica amb Pi, sobretot en temes de ra-maderia, quan les nostres eugues pasturaven al seu terme munici-pal, a les muntanyes de Rojà. Tal com se sap, la comarca del Ripo-llès està agermanada amb El Con-flent; Ripoll amb Prada de Con-flent; i ara volem seguir amb els municipis petits. L’agermanament està aprovat, però la signatura ofi-cial la farem a Bernet la tardor del 2019, quan el Ripollès i el Con-fent ho facin a escala comarcal i esperem que també ho segueixin altres municipis de la comarca.• Vostè sempre ha treballat per les relacions transfrontereres...Són importants perquè tenim una mateixa història, una matei-xa cultura i una mateixa llengua. Formem part d’una mateixa ter-ra, però davant un acord molt ar-tificial hem viscut separats molt temps. Ara, ja no és només per concepte cultural, sinó de flux econòmic. Tenim Europa a la nostra esquena i hi arribem a tra-vés d’aquests municipis. Hem de ser capaços d’obrir-nos a la Cata-lunya Nord i fins i tot a Occitània.• Continua havent-hi proble-mes de cobertura a Molló?Sí. Hi ha talls de cobertura mòbil al municipi periòdicament. Hem estat sense servei a vegades més de 24 hores. Si anem a aquestes grans companyies, no pots par-lar mai amb l’interlocutor idoni, ni com a ajuntament ni com a particular. Ens sentim impo-tents. Pensem que la Generalitat hauria d’intervenir per tal que les companyies, almenys, informin els ciutadans davant aquestes in-cidències que es repeteixen mas-sa sovint.

es va fent en diferents etapes. També hem instal·lat diferents abeuradors que substitueixen les tradicionals banyeres que moltes vegades vèiem escampades pel nostre paisatge.• Han aprovat els pressupostos i les ordenances per l’any 2019?Sí, es va fer en un plenari i ja te-nim en tràmit el que es va apro-var. Pel que fa al pressupost, ar-ribem pràcticament a 600.000 euros. És inicial i continuista amb la gestió actual. On hi ha canvis és en l’apartat de perso-nal, on tenim previst ampliar la jornada del personal adminis-tratiu, com el de la brigada. En aquest apartat, els procediments de gestió d’un ajuntament són els mateixos tant per ajuntaments grans com petits i ens calia ajus-tar la disponibilitat dels funcio-

naris a la feina que requereix la nostra administració.• També s’han modificat algu-nes ordenances?Sí. La finalitat és la de poder re-captar una mica més i poder fi-nançar els serveis que hem am-pliat. Hi ha una petita puja del 2% de l’IBI que feia un parell d’anys que no s’augmentava, i en fa tres que a causa de la modificació ca-dastral el vàrem, fins i tot, poder rebaixar. Una altra de les taxes que pujarà en un 5% serà el de la d’escombraries, que ha vingut marcada pel canvi de concessió del servei a nivell comarcal. No s’havia tocat des de feia 10 anys, i ara a causa dels serveis que es presten en la nova modalitat de concessió els hem hagut d’apujar. Els salaris han canviat, s’ha hagut de renovar maquinària, i la reco-

Josep Coma: «Ens sentim impotents davant les companyies de telefonia»

L’alcalde de Molló explica que la població s’agermanarà amb Pi, seguint les bones relacions comarcals amb la Catalunya Nord

Molló està actuant en un pla important de millora de les pastures, i ha aprovat agermanar-se amb la vila de Pi de Conflent. L’alcalde mollonenc també denuncia el servei deficient de telefonia mòbil al poble.

Els nostres veïns encara no acaben de separar prou bé les modalitats de deixalles

el riPollès

Dijous, 15 de novembre de 2018EL RIPOLLÈS ENTREVISTAP15

Anna Vila, alcaldessa de Setcases

SETCASES | Francesc Rubió

• Un mandat curt, però segons vostè, intens...Sí, perquè quan jo vaig entrar, va coincidir amb unes fortes neva-des, que van suposar greus in-convenients pel poble, quedant colgat de neu. A partir de l’estiu la situació es va anar normalit-zant però ara, degut als efectes de l’huracà Leslie, tornem al peu del canó per resoldre les situa-cions dels desperfectes i buscar diners allà on calgui.• Han estat greus els desperfec-tes?Déu n’hi do. Sobretot als camins i pistes forestals que connecten els diferents sectors del poble. Hi ha moltes explotacions rama-deres i les seves comunicacions han quedat afectades. Sortosa-ment al mateix poble no, però hem d’aconseguir restaurar els camins d’aquests indrets i el cost és important. • Com es troben els accessos a les pistes d’esquí? En aquests moments estan a mig fer. Actualment ja es pot arribar bé al primer aparcament, on s’hi havia produït un esfondrament important que impossibilitava el pas dels vehicles. També hi ha el sector de la Coma Armada on cal fer-hi una acció contundent, per tal de poder assegurar el ferm i garantir que no hi hagi més es-llavissades.• Vostès van presentar moció de censura per tal de canviar la manera d’actuar de Carlos Fernández, anterior alcalde. Com es funciona actualment,és satisfactori el nou estil?Crec que sí. Com que també els

tats per cap de les dues parts. És per això que estem a l’espera de la resposta jurídica i administra-tiva per evitar els possibles em-bolics que es poguessin generar en la seva interpretació. • El preu del lloguer que paga-va FGC era baix?Sí, per això cal actualitzar-lo i establir uns períodes d’actualit-zació i revisió, d’acord amb els preus del mercat.• El seu mandat haurà estat curt. Quins temes li agradaria deixar enllestits o encaminats?Estem treballant per deixar el po-ble endreçat i deixar-lo a nivells de competitivitat que permetin tenir uns recursos mínims de qualitat. Pavimentar bé els car-rers, deixar un sistema que ga-ranteixi un bon subministrament d’aigua i promoure el turisme per tal que Setcases sigui un bon punt de visita durant tot l’any.• Tenen una línia marcada?La muntanya no és solament hi-vern, ni solament estiu. Volem un poble on hi vingui la gent du-rant tot l’any. • S’hi troba bé dins la Man-comunitat de la Vall de Camprodon?En general sí, pel que fa a activi-tats culturals i turístiques com-partides, però crec que es podria fer un pas més cap a tenir serveis comuns més necessaris per a tots els pobles, com pot ser la màqui-na llevaneus, o les escampades de sal durant les nevades, per exemple.• Vallter 2000 es pot afegir a Núria i la Molina al projec-te dels Jocs Olímpics d’Hivern 2030?Per la nostra part sí, i crec que pel que fa a les modalitats d’es-quí de muntanya, Vallter ofereix unes molt bones condicions.• Te ganes de tornar-se a pre-sentar a l’alcaldia de Setcases?Ens ho estem plantejant. Hi ha moments que ho tens més clar i d’altres no, com han estat els moments on s’han produït els desperfectes als camins i pistes forestals degut als efectes del Leslie. Però sí. Amb alguns com-panys tenim ganes de continuar i actualment ens ho estem plante-jant, tot i que no hi ha una decisió presa, de manera definitiva.

plens els fem de manera dilatada, anem fent i crec que es fa bé. Sí que en alguns moments, quan hi ha ple, potser hi ha més tensió però la línia que hem marcat és bastant continuïsta en la mane-ra de funcionar. Segurament, en les formes és on hi ha més dis-crepàncies perquè uns farien les coses d’una manera i els altres, d’una altra, però no es trenca massa la tendència.• S’està treballant en el conveni per la renovació de la conces-sió de l’explotació de Vallter 2000 amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. En quina situació es troba?Des de l’Ajuntament ho tenim ben encarat. Ens falta un infor-

me jurídic de la Generalitat per tal que ens corrobori que el que estem fent no infringeix cap nor-mativa jurídica dins les nostres competències. • Per quant temps plantegen la concessió a FGC i quines inver-sions es preveuen?Inicialment, la concessió con-sisteix en fer una pròrroga fins l’any 2034 perquè es pugui ga-rantir el període suficient per tal que FGC pugui fer les inversions pertinents amb la finalitat que l’estació sigui competitiva. La voluntat és que després es pugui prorrogar. El problema és que també amb l’antiga llei de con-cessions hi havia alguns punts que no s’ajustaven a les necessi-

Anna Vila: «Amb alguns companys tenim ganes de continuar»

L’alcaldessa de Setcases explica que els efectes de les pluges han estat greus pel municipi i afirma que s’avança pel conveni d’FGC amb Vallter 2000

Anna Vila, l’alcaldessa de Setcases és la que menys temps porta assumint el càrrec. La millora dels camins del municipi i la renovació de la concessió de Vallter 2000 són les prioritats que s’ha marcat

Amb FGC proposem una pròrroga fins l’any 2034 perquè es pugui garantir fer les inversions necessàries

El riPollèS

P16ARREU

El lots Créixer, una proposta per Nadal amb gust socialRIPOLL | Judith Espert

Territori, valor social i qualitat. Així és com es podrien definir els lots del grup Créixer, que conte-nen productes agroalimentaris de 14 centres especials de treball. Una de les entitats que en forma part és la Fundació MAP, punt en què es va presentar aquesta proposta que es posa a la venda de cara a les festes de Nadal per tercer any consecutiu. El valor afegit d’aquest obsequi, pensat per empreses, organitza-cions o particulars, és el valor social, ja que la seva compra su-posa una acció socialment res-ponsable: «Estan fets en centres especials de treball que tenen per objectiu l’inserció de per-sones amb discapacitat o risc d’exclusió social dins els seus processos productius. Per tant, es contribueix a la generació de llocs de treball i també a la riquesa del territori», detalla Enric Pérez, director comercial del Centre de Treball de la Fun-dació MAP. Un fet que genera un alt retorn econòmic i social per a les persones i territori, ja que actualment donen feina en con-junt a més de 130 persones amb situació de vulnerabilitat. Aquest projecte va néixer fa ara

RIPOLL | Redacció

Òmnium Cultural té previst dur a terme a curt termini la cam-panya més important de la seva trajectòria. El motiu de la inicia-tiva serà defensar el president de l’entitat davant l’imminent judi-ci pel referèndum. Jordi Cuixart és l’únic civil empresonat per aquesta raó. L’entitat necessita el màxim suport de tots els seus socis per desenvolupar la cam-panya. Per tant, s’ha començat a treballar per crear seccions lo-cals arreu de la comarca. Ja s’han celebrat reunions a Camprodon i Ripoll i se n’han programat a Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses.

Òmnium Cultural es prepara per realitzar la campanya més important de la seva història

tres anys quan aquest grup va de-cidir ajuntar els productes i oferir lots a les altres entitats o empre-ses. L’any passat el grup el forma-ven 7 empreses i enguany en són 14. En el cas ripollès, la format-geria Muuu Beee és qui proporci-ona els productes que s’hi poden trobar: el formatge tendre de drap i sotabosc. També s’hi poden tro-bar torrons de Sant Tomàs o la mermelada Can Moragues de la Fundació Privada Astres, de la Selva, entre altres. Aquest treball cooperatiu permet «optimit-zar l’acció comercial de cada


centre», explica Pérez, perquè «permet arribar a mercats que dif ícilment arribaríem». «El fet d’agrupar-nos ens ajuda a fer arribar la nostra producció a tot Catalunya», ha afegit Núria Cendoya, de l’Associació Alba. Per la seva banda, Jordi Llauradó, de Sant Tomàs, Llauradó ha des-tacat que «un gran atractiu de Créixer és la diversitat de pro-ductes d’arreu del territori» ha afegit que «els lots són una bona plataforma per donar a conèi-xer els productes de cadascuna de les entitats».

«Es farà arribar el missatge a tanta gent com sigui possible», subratlla Josep Jordà, membre de la junta ripollesa, qui diu que «fa falta la col·laboració de tothom». En el cas concret de la capital, Òmnium està es-tudiant la possibilitat d’habilitar una seu més accessible per als seus socis. Ara mateix, el punt de trobada és al Centre Cívic de la Devesa: «Pràcticament ningú ho sap que tenim un lo-cal aquí i una de les coses que estem fent és buscar un altre local més accessible, perquè aquest té unes certes limita-cions», confessa Jordà. L’entitat compta amb gairebé 800 socis al Ripollès.

PLanOLes | Redacció

En les últimes setmanes, el Consell de Col·legis de Far-macèutics de Catalunya i el CatSalut estan duent a terme diverses xerrades en relació al Programa d’educació sanitària a la gent gran sobre el bon ús dels medicaments. Una iniciativa impartida per farmacèutics co-munitaris amb l’objectiu d’aug-mentar el coneixement sobre l’ús dels medicaments i la millo-

El bon ús dels medicaments centra un seguit de xerrades al Ripollès

ra dels hàbits en el seu maneig. Unes xerrades que es van fer re-centment a Planoles i pròxima-ment es faran a Llanars. També se’n va celebrar una a Pardines durant el mes d’octubre.

guILLem sánchez

ARREUP17

L’Escola de Pastors de Catalunya obre un nou període d’inscripcions

Mel Brusaferri a l’obrador del Mas Pujol

exalumne de l’Escola de Pas-tors de Catalunya i ha apostat per fer de pastor. Mariona Rota, tècnica de l’Agència de Desenvolupament del Ripollès, explicava que «l’Escola de Pastors busca persones que realment vul-guin treballar al camp amb animals perquè l’envelliment de la ramaderia és un proble-ma molt gran pel territori». Actualment només un 7% dels pagesos a tot Europa tenen menys de 35 anys. Des de l’es-cola pretenen revertir aquesta situació per evitar que es perdi la pagesia. És per això que han començat unes jornades infor-matives a tot el territori per a captar possibles nous alumnes i fer visible aquesta situació.

ST. JOAN DE LES ABADESSES | X.Sunyol

En Mel Brusaferri és un ciuta-dà italià, nascut a Milà i criat a mitges entre la gran ciutat i la vall d’Aosta, un indret envol-tat pel Mont Blanc, el Grand Combin, els Alps de Graies i els Parcs Nacionals del Gran Paradiso i de Vanoie, a la in-tersecció entre Itàlia, Suïssa i França. Allà s’hi havien cri-at els seus avis i des de petit va conviure amb la cultura de camp i la de gran ciutat. Fa més de vint anys se’n va anar a viure a Barcelona i ara en fa cinc que va arribar al Ripollès, on ara viu de la ramaderia i de la pe-tita producció de Formatge de Roda que fa gràcies a la llet de les seves vaques alpines. És un

L’Agència de Desenvolupament del Ripollès ajudarà a les persones de la comarca que vulguin preparar-se per l’accés a les proves del centre

La presentació al Ripollès es va fer a Mas Pujol, a Sant Joan, que és on viu en Mel Brusaferri, exalumne de l’escola que actualment fa de pastor


LAURA SEGUR

L’Agència de Desenvolupament del Ripollès serà l’encarregada de fer el suport als candidats per a les entrevistes, la recerca de fi nques on fer pràctiques i també el seguiment d’aques-tes. El nou curs de pastors co-mençarà el proper 17 de març amb les classes teòriques, que s’allargaran fi ns a mitjans d’abril. A partir de l’última setmana d’abril serà l’hora de fer les pràctiques, un període obert fi ns al setembre. Durant tots aquests mesos, a més, hi haurà setmanes temàtiques de-dicades a sectors específi cs de la ramaderia i de la vida a pa-gès. Les preinscripcions es po-den fer fi ns al dia 25 de novem-bre i aquest curs serà l’onzena edició d’aquesta iniciativa.

Tens una idea d’empresa?Vols crear la teva pròpia empresa?Vols fer-te autònom?Des de l’UIER t´assessorarem i t´informarem sobretots els tràmits, ajuts, subvencions i altres recursos disponibles.

No tens cap idea denegoci però t’agradariaser autònom?Podem oferir-te negocisen traspàs.

Des del servei d’emprenedoria et donem suport per a la posada en funcionament de la teva idea de de negoci i en la consolidació de la teva pròpia empresa, posant totes les eines i tots els recursos disponibles al teu abast.

El servei d’emprenedoria de l’UIER és un servei totalment subvencionat, gratuït per a tothom.

La UIER com a entitat de la Xarxa Emprèn de la Generalitat de Catalunya ofereix aquest servei subvencionat, gratuït per a tothom.

Per demanar informació o assessorament:C/ Macià Bonaplata, 4 · 17500 Ripoll · 972 70 31 [email protected] · [email protected] · www.uier.org

P18ARREU

La Generalitat vol organitzar els jocs d’hivern per potenciar els Pirineus

ria obrirà el Parc Lúdic, el Santu-ari, el Centre d’Interpretació, els camins de l’entorn de l’estació, la botiga, el rebost i l’autoservei. Els

treballs no privaran que l’estació engegui la temporada d’hivern el dissabte 1 de desembre, tal com estava previst.

Presentació de la temporada d’hivern 2018-2019

gent han canviat. És el moment que hi hagi tota una revolució en el Pirineu i un projecte de futur. I que puguem dir amb força: Pirineus és futur. Neces-sitem un catalitzador. I aquest catalitzador poden ser aquests

jocs olímpics». Artadi també va destacar que el turisme tendeix a la descentralització i busca nous mercats i qualitat turística, una oferta que s’ha fet present als pi-rineus en els últims anys. Per la seva banda el Conseller

Calvet va destacar que, en con-sonància amb aquesta aposta, el turisme d’esquí segueix sent el que genera més impacte eco-nòmic a les comarques pirinen-ques, per això va instar a aquests territoris a treballar per deses-

Vall de Núria obre amb calendaris, horaris i preus especials aquest mesqueralbs | Redacció

Durant l’inici d’aquesta tem-porada d’hivern, com cada any, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya aprofitarà per fer el manteniment anual i intentar millorar les condicions del cre-mallera. Aquests treballs només afecta-ran el funcionament del ferro-carril entre setmana, deixant-lo fora de funcionament del 12 al 16, del 19 al 23 i del 26 al 30 de novembre. Els caps de setmana el servei es farà amb els horaris de temporada baixa i amb una rebaixa de la meitat del preu habitual dels títols de transport. Durant els caps de setmana Nú-

rIPOll | Xevi Sunyol

L’empresa de transports Teisa posarà en marxa el seu primer autocar amb motor dièsel hí-brid, amb un sistema d’acu-mulació d’energia a través de les frenades i desacceleracions, que carregaran bateries elèctri-ques i que permetran estalviar un 20% de combustible. Aquest

servei s’implantarà a la línia entre Girona i Santa Coloma de Farners, però la idea de la companyia és portar-lo a altres rutes interurbanes de menys de 50 quilòmetres, entre elles la que uneix Camprodon i Camp-devànol. L’empresa ha invertit 291.000 euros en aquest model d’autocar híbrid i ara pretén implantar-lo a tot el territori.

Teisa flotarà el primer autocar interurbà híbrid a la província

rIPOll | Xevi Sunyol

La presentació de la temporada d’hivern 2018-19 ha portat notí-cies importants pel nord de Ca-talunya de cara als propers anys. Elsa Artadi, Consellera de Presi-dència i portaveu del Govern Ca-talà, juntament amb el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Da-mià Calvet, van anunciar que la Generalitat apostarà per portar els Jocs Olímpics d’hivern al pi-rineu català de cara a l’any 2030. Amb aquesta proposta pretenen posar les bases d’actuacions fu-tures en els territoris pirinencs, enfocats a la millora dels espais per poder organitzar una com-petició d’aquest calibre. Aquest anunci sorgeix després de l’anàlisi de les dades turísti-ques dels últims anys, que des-taquen que els territoris que més creixen en aquest sector son els Pirineus, Lleida i la Vall d’Aran. Tres territoris que tenen com a denominador comú la munta-nya. La Consellera de Presidèn-cia va destacar que «És una gran oportunitat pel pirineu» ja que «els valors i les prioritats de la

Segons Elsa Artadi, les comarques del Pirineu s’han convertit en un pol d’atracció turística i el govern català vol aprofitar-ho per potenciar la zona

La marca turística dels Pirineus és la que més puja a tot Catalunya, juntament amb Lleida i la Vall d’Aran, justament les tres de muntanya


tacionalitzar l’activitat tant a les estacions d’esquí com als pobles de muntanya. Des de la Secretaria General de l’Esport, amb Gerard Figueras al capdavant, es va anunciar la posada en marxa de l’oficina olímpica del projecte Pirineus-Barcelona per als jocs olímpics i paralímpics d’hivern 2030, amb la participació de Ferrocarrils de la Generalitat en l’apartat dels treballs tècnics. Des del Govern català destaquen que aquesta proposta pot ser un eix de productivitat i de genera-ció de llocs de treball en comar-ques on l’activació econòmica és dif ícil. Elsa Artadi va remarcar que «estem fermament com-promesos amb tot el país, que les oportunitats siguin a tot ar-reu. És la tradició i la projecció cap al futur que ens ha de per-metre equilibrar, promocionar i potenciar tot el territori». Des del Govern s’ha volgut agrair i felicitar la feina a federacions ex-cursionistes, clubs i entitats que fan possible el desenvolupament de les activitats de muntanya i d’hivern.

el

QUÈ FEMl Pàgina 22

ACTIVITAT DE LLEGENDA AL MUSEU ETNOGRÀFIC

QUÈ FEMl Pàgina 20

ARRIBA EL MES DE LES EXPERIÈNCIES CULTURALS

CULTURAl Pàgina 31

ELS ÚLTIMS DIES DE LA RETIRADA EN UN DOCUMENTAL

L’HOME DE LA LLENGUA, EN EXPOSICIÓ A LA CAPITAL DE COMARCADESPRÉS QUE EL MUSEU ETNOGRÀFIC DEDIQUÉS UNA GIMCANA LINGÜÍSTICA EN HONOR A POMPEU FABRA, ARA ÉS TORN D’UNA EXPOSICIÓ AMB MOTIU DELS 150 ANYS DEL SEU NAIXEMENT

Diccionari en mà, un sobre amb una primera pista i un misteri a resoldre. Així és

com la quinzena de participants es van afrontar al repte que pro-posava el Museu Etnogràfi c en el marc de la ciència. Una proposta

didàctica i amena per conèixer la gramàtica i descobrir el missat-ge secret que havia deixat el pare de la lingüística catalana, Pom-peu Fabra. La proposta ripollesa en el marc de la Setmana de la Ciència, que enguany arribava a la seva vint-i-tresena edició (el Museu Etno-gràfi c ha participat en 22 edicions d’aquesta proposta) va tenir dues parts en què la competició, la llen-gua, el diccionari i les defi nicions van ser part essencial. La primera va consistir en un joc de pistes, en

es podrà veure des d’aquest di-lluns fi ns al 24 de novembre. Una mostra que presenta l’aportació de Fabra a la llengua catalana, el gran arrelament social de la seva fi gura i obra arreu de Catalunya i l’impuls a la llengua que va supo-sar el seu treball. Es tracta d’una exposició itinerant, que acollirà el vestíbul de la Bibli-oteca Lambert Mata, creada per la Direcció General de Política Lin-güística, la qual permet descobrir que gràcies al lingüista els territoris de parla catalana disposem d’una llengua completa, vital, codifi ca-

da, consensuada i amb projecció de futur. A més, el dia de la inauguració es completarà amb una conferència a la sala Josep Maria Anglada de la biblioteca ripollesa. A partir de les set de la tarda, el fi lòleg David Pa-loma oferirà Pompeu Fabra, seny ordenador de la llengua. Una xerra-da que anirà en la mateixa línia de la mostra: divulgar la fi gura i obra de Fabra amb motiu de la comme-moració i que té per objectiu re-alçar la gran tasca que va fer per establir la normativa moderna de la llengua catalana.

Paloma és doctor en Filologia Ca-talana i professor de llengua cata-lana a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universi-tat Autònoma de Barcelona. Ha escrit, juntament amb altres au-tors, diverses obres relacionades amb les ciències del llenguatge, so-bretot d’ortoèpia i de lexicografi a. En són exemples el “Diccionari de pronunciació en català” (2000), el “Diccionari de dubtes i de barba-rismes” (2008), la “Guia fonètica per a les televisions locals” (2009) i, en línia, el “Diccionari de dubtes del català oral” (2017).

DEL 15 AL 21 DE NOVEMBRE DE 2018 ● SUPLEMENT D’OCI I DE CULTURA

RIPOLL JUDITH ESPERT què cada concursant havia de tro-bar una paraula per conformar una frase amb sentit. 11 sobres, molt d’enginy i que van donar coma re-sultat la frase que havia verbalit-zat Pompeu Fabra: «Treballeu, i treballeu cada dia, perquè el conreu d’una llengua no es pot abandonar mai».

Una primera prova per entrar en matèria que va servir per escalfar motors per al segon curs i del qual en va sor-gir tres guanyadors. La prova consistia a posar examen la destresa dels parti-cipants i la seva ra-pidesa. La directora del Museu Etnogrà-fi c, Roser Vilardell, anunciava un mot i ells havien de trobar

la defi nició el més rà-pid possible. Un joc, que a banda de l’esperit competitiu intrínsec en cadascú, també va servir per poder aprendre paraules i el seu signifi cat.

MÉS ACTIVITATSRipoll continuarà commemorant la fi gura i obra de Pompeu Fabra, per celebrar els 150 anys de naixe-ment de lingüista i gramàtic cata-là més il·lustre. Ho farà amb una exposició sota el títol Pompeu Fa-bra. Una llengua completa, que

MUTI SALÓ

Petits i grans van participar en aquest particular concurs sobre lingüística

Una primera prova per

anunciava un mot i ells havien de trobar

20 Què fem

AJ. RIPOLL

El Bisbe Oliba serà la figura clau d’una visita al conjunt monàstic de Ripoll

EL MES DE LES EXPERIÈNCIES CULTURALS ARRIBA A LES VALLS DEL RIPOLLÈSLA TERCERA EDICIÓ DEL ‘SOM CULTURA’ PORTARÀ ACTIVITATS A RIPOLL, CAMPRODON, RIBES DE FRESER I SANT JOAN DE LES ABADESSES ENTRE AQUEST DISSABTE I DIUMENGE

Aquest mes és el de l’explosió cultural a la demarcació de Girona, tant a la Costa Brava

com al Pirineu. Això es deu a l’ar-ribada de la tercera edició del Som Cultura, que aterra amb una progra-mació on arreu es potencien les ex-periències culturals. S’engloba tam-bé en la commemoració de l’Any del Turisme Cultural, oferint durant tot el novembre una selecció d’activi-tats culturals genuïnes que permeten descobrir l’àmplia oferta cultural, patrimonial i referent als especta-cles que existeix a les comarques gi-ronines. L’organització d’aquestes activitats corre a càrrec en el global

RIPOLLÈS X. PUJOL

EL MERCATDEL 15 AL 21 DE NOVEMBRE DE 2018

del Club de Cultura i Identitat del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. el que es vol aconseguir és estimular l’interès i el consum cul-tural, tant dels habitants locals com dels visitants, així com donar a co-nèixer nous productes mitjançant noves fórmules i llenguatges. es vol sorprendre amb propostes culturals que siguin innovadores, en defini-tiva, per reivindicar també el patri-moni monumental, artístic i tradi-cional del territori. Les propostes que aquest 2018 es poden trobar al Som Cultura estan agrupades geo-gràficament. Així, les que fan refe-rència al Ripollès estan concentra-des en els propers dies, en concret durant el cap de setmana que se’ns presenta al davant, entre els dies 17 i 18 de novembre. Serà, al Ripollès, una gran oportunitat per conèixer

de més a prop els monuments i les històries amagades que ens envol-ten, en molts casos fent un viatge en el temps per reviure el passat de les viles de la comarca. Per tant, activi-tats interessants tant per a turistes com per als habitants de la zona. en total, s’han programat sis visites sin-gulars per descobrir el patrimoni i la història de les diferents valls del Ripollès. us oferim un resum de la programació que hi haurà disponi-ble a cadascun dels pobles.

RIPOLLEl Bisbe Oliba serà el protagonista d'una de les activitats que el Som Cultura portarà a la capital del Ri-pollès. En concret, el dissabte a dos quarts de dotze del matí, es farà una visita al Monestir relacionada amb la figura d'Oliba. Per altra banda,

també a Ripoll es durà a terme el mateix dissabte a les vuit del vespre una altra activitat al Museu Etno-gràfic. Serà sota el títol Llegendari. Despertant els mites. Per tant, una vista al passat en aquesta jornada.

CAMPRODONEl dissabte a les dotze del migdia, es podrà gaudir d'una visita que pretén resoldre els misteris que amaga el pont de Camprodon. Segles i segles d'història al descobert en aquesta infraestructura, símbol de la vila. I també a Camprodon, a partir de dos quarts de cinc de la tarda del mateix dia, es farà la visita El quadern de butxaca de l'arquitecte.

RIBES DE FRESERUna única activitat arribarà a Ribes en motiu del mes del Som Cultu-ra. Serà amb una visita que es farà a dos quarts de cinc el dissabte i que integrarà tot tipus de temàtiques com per exemple les fonts, els rius, els homes, dones i nans al Pirineu.

SANT JOAN DE LES ABADESSESEl Som Cultura permetrà conèixer el vessant musical de Sant Joan amb una activitat sota el títol Descobrim Sant Joan a través de la música. Es farà el diumenge a partir de les dotze del migdia, amb un recorregut per diferents espais museogràfics que permetrà reviure la cançó popular que dóna origen a la llegenda del Comte Arnau. També es viatjarà fins a Mèxic a través del seu himne nacional i es descobreix la minuci-osa feina d’un lutier.

Rius, homes, dones i nans a la visita per Ribes de Freser

Descobrir Sant Joan a través de la música serà possible

VALL DE RIBES

XEVI PUJOL

AJ. SANT JOAN DE LES ABADESSES

Què fem 21

A lA tArdor, cArgols plens de color

A la tardor les fulles es tornen groguenques i cauen a terra, com una catifa natural pels

carrers; els bolets són els reis indis-cutibles de la gastronomia i també ho són les castanyes. Però a la tardor no només guarneix els espais pú-blics i les taules, sinó que també ho pot fer en els treballs manuals dels més petits de la casa. Aquesta pre-missa és la que portaran a la pràcti-ca els nens i nenes de 2 a 9 anys a la biblioteca Josep Picola de Sant Joan de les Abadesses. Aquest espai del municipi acollirà aquest dissabte, a partir de les 11, un taller de confec-ció de cargols. Aquests objectes que simularan l’animal, de fet, estaran confeccionats a partir dels elements que la natura ofereix en aquests me-sos tardorencs. una activitat que no només farà volar la imaginació dels més menuts, sinó que ajudarà a tre-ballar altres aspectes com la creati-vitat o l’expressió.

l’òperA i rossini, protAgonistes d’unA conferènciA

Hereu directe de la gran tra-dició de l’òpera còmica na-politana, Gioacchino Rossi-

ni va fer una carrera meteòrica. el compositor va ser el més emblant per a l’època al que ara coneixem com una “estrella internacional”. Les seves 39 òperes les va escriure en menys de dues dècades i després es va retirar, sense haver arribat als 40 anys. La seva retirada és un petit misteri. un misteri que podria des-tapar aquest dissabte, a les sis de la tarda, gràcies a la conferència que oferirà el professor d’història de la música, divulgador musical i flau-tista Joan Vives. Sota el títol Gioachino Rossini, el cinge del belo canto, Vives desgra-narà la vida i trajectòria del com-

St. JoAn de leS AbAdeSSeS j. espert

el pArnàs de roger mAs, unA propostA sublim

Poeta entre músics i músic en-tre poetes, Roger mas ater-rarà a Sant Joan de les Aba-

desses per presentar el seu darrer treball d’estudi, Parnàs. el cantau-tor, amb una veu plena de madure-sa, proposa un disc sobre poetes, tal com ell mateix el defineix, que ha musicat. Joan maragall, miquel martí i Pol, eulàlia Anzizu Vila firmen unes lletres que s’amal-gamen amb adaptacions de can-çons populars o l’adaptació de la tradicional anglesa Geordie o les versions de Si dolce è ‘l tormento de monteverdi. De fet, el nom del disc ja fa referència al que portarà a l’escenari del Teatre Centre, ja que un parnàs fa referència a un grup de poetes, i en aquest disc

SAnt JoAn de leS AbAdeSSeS j.e.

El cantautor solsoní actuarà en el marc del cicle de tardor

ell n’hi ha portat molts.Aquest mestre del llenguatge i la música portarà el seu desè disc, amb compromís polític, en un tre-ball reposat, sense estridències, en què fa gala de la seva vessant de cantautor i amb el que insisteix en buscar la emoció amb les veus dels altres i músiques noves. una actu-ació que s’emmarca en el cicle de tardor organitzat pel SAT Teatre Centre per fer front a les despe-ses de millora del Centre Catòlic. una aposta per al cultura i per in-tensificar l’activitat que ofereixen. L’actuació serà aquest dissabte a partir de les nou del vespre i les entrades es poden adquirir a tra-vés de la plataforma codetikets, a 18 euros. Roger mas ja ha actuat a la vila, en el marc del Cicle del Comte Arnau.

el mercAtdel 15 Al 21 de novembre de 2018

positor italià, qui va debutar amb òpera buffa a Venècia l’any 1810 i va estrenar la seva darrera òpera a París el 1829, plenament immers en el nou romanticisme. en els darrers 40 anys de la seva vida va fer músi-ca sacra i cançons de saló, a més de tenir una intensa vida social. el conferenciant, per la seva banda, va iniciar la seva formació al Con-servatori municipal de Barcelona, a més de rebre classes de nombrosos flautistes internacionals. Actual-ment és integrant de diferents grups com els ministrils, quartet de bec, Quartet barroc de Sant Simó, i el Trio barroc del cafè. el seu vessant de divulgador el porta, a partir del 1987, a fer una gran quantitat de xerrades, conferències, cursos i se-minaris amb regularitat, i escrivint articles per a diverses publicacions.

SAnt JoAn de leS AbAdeSSeS j. espert

22 Què fem

Ripoll pResenta els pobles peRduts del piRineu català

Judit Pujadó, Josep Saguer i Antoni Llagostera presenta-ran el llibre Els pobles perduts

del Pirineu català i aranès, una obra on hi han participat quinze autors, entre ells la mateixa Puja-dó, i que pretén realçar el Pirineu com a bressol dels països catalans i com a espai de confluència de persones que van ajudar a con-formar la nostra vida i la nostra cultura tal com la coneixem avui.el llibre parla d’una trentena de po-bles que han quedat buits i abando-

Ripoll Xevi sunyol nats a tot el territori català la serra-lada, des de l’empordà fins a la vall d’Aran, i que tenen la representació ripollesa en Viladonja, a la serra de matamala, i Aranyonet, al terme de Gombrèn, sota els rasos de Tubau. Aquesta obra vol donar a conèixer tots aquests espais, perquè el públic els conegui, s’hi apropi físicament, i s’atreveixi a recuperar, reconstruir i estimar el patrimoni que hi ha di-positat i que amb els anys s’ha dei-xat degradar. Amb aquest pretext, la quinzena d’autors del llibre volen que l’oblit i la deixadesa no acabin d’aterrar-ho tot.

“lubbeRt” aRRiba al jaRdí de les delícies del comtal

la Companyia Sargantana, amb la directora Inda Pere-da presenta el seu espectacle

“Lubbert” dins del cicle de teatre Íntims, que es defineix com a te-atre de proximitat i que pretén que el públic visqui l’obra tan a prop dels actors com sigui possi-ble. Aquesta nova estrena és una proposta que es defineix com a comèdia física, però que es podria emmarcar dins del surrealisme o l’absurd i el grotesc, i explora els límits del teatre i planteja situaci-ons desconegudes als espectadors. L’obra s’inspira en una de les pin-tures més famoses de la història de l’art: El jardí de les delícies, del Bosco, que alhora és un dels qua-dres preferits de la pròpia Pereda. A l’escenari s’hi presenta Lubbert Dash. el primer esbós de figura humana sobre la terra, un ésser previ tant als homínids prehistò-rics com als personatges de la cre-ació. Aquest personatge es mou

Ripoll X. sunyol

Lubbert és una proposta teatral sorprenent

durant tota l’obra dins del mateix jardí de les delícies, un espai real i alhora oníric on Lubbert explo-ra els límits d’allò físic però tam-bé dels aspectes més imaginaris. Durant tota l’aventura del pro-tagonista, es van plantejant mo-ments hilarants però que també plantejaran preguntes als presents. es descobreixen mons imaginaris, apareixen personatges grotescos i absolutament irracionals, i es ge-neren situacions absurdes tràgi-ques i còmiques. Amb el pas de l’obra el jardí de les delícies es transforma en el jardí de les absurditats. A tot i això hi ajuda el fet que aquest prototip de persona que habita l’escena és tant primitiu que encara no co-neix la paraula ni el llenguatge. Això li permet no conèixer fron-teres ni límits, en un exercici de descoberta i experimentació en tots els sentits. Lubbert és la segona proposta del cicle Íntims i es podrà veure al comtal divendres a les 9 del vespre.

LLegendari. despertar deLs mites

ActivitAt de llegenda Al museu etnogRàficUnA visitA gUiAdA peR conèixeR-ne l’oRigen d’AlgUnes

el Patronat de Turisme de la Cos-ta Brava celebra el Mes de la Cultura i Ripoll s’hi ha adherit

amb una proposta molt cridanera i que vol arribar tant a grans com a petits. Es tracta de “Llegendari, despertar dels mites”, un recorregut pel Museu Etnogràfic de la capital que anirà acompanyat de lectures i dramatitzacions de llegendes fa-moses a tot el territori català però

Ripoll Xevi sunyol que han nascut a la nostra comarca. Aquesta aventura començarà on comencen totes les llegendes: Al voltant d’una llar de foc encesa, un origen que evoca el sentiment de pertinença familiar i a un territori. Roser Vilardell, directora del Museu Etnogràfic detalla que «explicaran deu llegendes, que cada una ex-plica una cosa de la comarca i que estan conservades al museu». En-tre elles, hi ha la de les encantades de ribes o la llegenda del Ter i del

Freser. La cultura oral és un patri-moni que existeix des dels moments fundacionals de les llengües i han servit per transmetre coneixement i valors. Ara, aquesta transmissió s’està perdent amb l’auge de la tec-nologia i la proliferació, sobretot, de l’oferta de dibuixos animats, sèries i pel·lícules. És per això que des del museu etnogràfic volen reivindicar la necessitat de mantenir vives les arrels d’una llengua des d’una pers-pectiva didàctica.

El museu etnogràfic de Ripoll es transformarà dissabte en l’escenari de contes i llegendes

el meRcatdel 15 Al 21 de novembRe de 2018

QUÈ FEM 23

ÒMNIUM

RIBES DE FRESER REDACCIÓ

ELS MÉS MENUTS PODRAN ATRAPAR L’UNIVERS

LA MOSTRA VOC TORNA A RIBES DE FRESEREL PROJECTE, IMPULSAT PER ÒMNIUM CULTURAL, PRETÉN ESTIMULAR LA PRODUCCIÓ DE CONTINGUTS AUDIOVISUALS DE QUALITAT EN LLENGUA CATALANA I LA SEVA DIFUSIÓ

Ribes de Freser serà un dels 37 pobles i ciutats de Catalunya que donen suport al VOC, els

premis i mostra d’audiovisual en ca-talà impulsats per Òmnium Cultu-ral. Aquests, tenen la fi nalitat d’es-timular la producció de continguts audiovisuals de qualitat en llengua catalana, contribuir a la seva difusió i ampliar-ne el públic. Els premis del VOC (acrònim de Versió Origi-nal en Català) volen reconèixer els millors curtmetratges, websèries i micrometratges realitzats original-ment en català i incentivar la creació de nous continguts. Del 15 al 25 de novembre es duu a terme la mostra de cinema en llengua catalana en diferents poblacions i de forma si-multània. Una d’aquestes és Ribes

RIBES DE FRESER X. PUJOL


LA PAPALLONA A LA BIBLIOTECA TERRA BAIXA

Carme Brugarola serà l’encar-regada de portar una nova ac-tivitat a Ribes de Freser aquest divendres. Serà a partir de les sis de la tarda, i s’ubicarà al Teatre Terra Baixa de la capital de la Vall de Ribes. Brugarola dirigirà aquesta acti-vitat als més menuts, explicant contes, la seva especialitat, so-bre la papallona en aquest cas. Per tant, una bona opció extra-escolar per acabar la setmana per als nens i nenes. Els contes duraran una hora i mitja, amb aquest animal com a protago-nista absolut.

CONTES

VALL DE RIBES

ASTROPARDINES

Els nens i nenes de Ribes de Freser podran fer un viatge pel fi rmament aquest dissab-

te, 17 de novembre, amb l’activitat que proposa el grup Astropardi-nes. Serà a la sala de jocs del Càm-ping Vall de Ribes, entre un quart de cinc i dos quarts de set de la tarda. Sota el títol Atrapem l’uni-vers, es proposa un taller infantil per descobrir els secrets de l’espai exterior que envolta el nostre pla-neta i que tantes vegades ens sus-cita preguntes de difícil resposta. Des d’Astropardines s’assegura que amb aquesta activitat divulgativa els més menuts de la casa podran caminar pel cel.

VALL DE RIBES

de Freser, amb una projecció al Ci-nema Catalunya que arriba aquest dissabte 17 de novembre a partir de les set del vespre. S’hi podrà veure

una de les obres de la selecció dinal de 103 (55 curtmetratges, 31 docu-mentals i 17 websèries, videoblogs i nous formats web).

RIPOLLÈSLÍDERS2018

Proposa els teus candidats a:www.ripollesliders.cat

Els premis populars del Ripollès

NOVENA EDICIÓ

Busquem persones, empreses, entitats i iniciatives que hagin destacat aquest 2018.

LÍDERS2018

24 Què fem

El Casal Popular La Metxa de Ripoll agafa el relleu del Mer-mà, el Mercat de Segona Mà

de la capital de la comarca. Així doncs, el col·lectiu anuncia que

RIPOLL REDACCIÓ

ToRnA El mERCAT DE sEgonA mà A RIpoll, oRgAnITzAT pER lA mETxA

DInAR solIDARI DE lA DElEgACIÓ loCAl DE lA FUnDACIÓ onCollIgA

Les agrupacions locals són la clau perquè la fundació Oncolliga de les comarques

de Girona segueixi endavant. fa poques setmanes, en vam veu-re una mostra amb el campio-nat comarcal de parxís que es va fer a diferents municipis, amb una participació clau d’aquests grups per organitzar les parti-des a les diferents seus, que final-ment aportaven un benefici cap als malalts de càncer i les seves famílies. Aquest cap de setma-na, arriba una activitat més en aquest marc. en aquest cas, és la delegació local de la fundació a Sant Joan de les Abadesses la que organitza un dinar solidari. Aquest, es durà a terme el diu-menge, 18 de novembre, a partir de les dues del migdia al pavelló municipal santjoaní. L’organit-zació espera omplir aquest equi-

ST. JOAN DE LES ABADESSES REDACCIÓ

FUND. ONCOLLIGA

pament amb la màxima gent que sigui possible, per tal d’ajudar a la seva finalitat principal: l’ajuda al malalt de càncer. els tiquets per al dinar es poden adquirir a un preu de 22 euros a l’Oficina de geria Casademunt. el dinar serà ben animat, ja que durant l’àpat es podrà gaudir d’un concert de la Coral Icaris de figueres, amb el director Josep maria Surrell. Interpretaran cançons populars catalanes, sardanes i també ha-vaneres. Posteriorment, després de dinar, Les Veus del Ter oferi-ran una actuació. el menú d’aquest dinar que or-ganitza la Lliga Catalana d’ajuda al malalt de càncer tracta d’una paella d’arròs mar i muntanya, platillo de pagès, gelat, mousse de llimona o de vainilla i xoco-lata, pa, vi, gasosa, vi cava i cafès. Per tant, a més de ser solidaris, els assistents podran gaudir d’un bon tiberi aquest diumenge.

EL MOLÍ PETIT

COM ES FEIA El pA A l’EDAT mITJAnA?ÚLTIMA OPORTUNITAT PER DESCOBRIR-HO A SANT JOAN

Com s’elaborava el pa, element bàsic de l’alimentació, a l’edat mitjana? Com funcionava un

molí fariner medieval? Aquestes pre-

ST. JOAN DE LES ABADESSES x. pUJol guntes es poden respondre durant els diumenges de novembre al Molí Petit de Sant Joan de les Abadesses. La darrera oportunitat per fer-ho serà aquest 18 de novembre. Allà es podrà veure com es barrejava la

farina amb l’aigua per fer la massa del pa. Un pa senzill, com es va fer durant molt temps a l’edat mitja-na. Un pa que provenia de la farina que es feia en els molins, com per exemple el que encara es conserva a L’Ecomuseu del Molí Petit de Sant Joan. Els assistents també podran conèixer com funcionava aquest me-canisme antic i finalment, s’empor-taran el pa que faran a casa. El preu per als adults és de 8 euros, i pels nens de 5 a 12 anys, de 4 euros. La durada de l’activitat és d’una hora i mitja i comença a les 11 del matí. Per contactar-hi es pot fer a través del correu electrònic [email protected].

aLTrEs acTIvITaTsA banda d'aquesta activitat sobre com es feia el pa a l'edat mitjana, Alt Ter també organitza altres activitats al Ripollès durant l'any. En aquest cas, durant el novembre també es fan visites a tot el conjunt romànic de Sant Joan de les Abadesses, tots els dissabtes a les 12 del migdia des de l'Oficina de Turisme del Palau de l'Abadia. Diumenge 25 de novem-bre, per altra banda, a la plaça del Roser de Gombrèn es fa una sorti-da per resoldre l'enigma del Castell del Comte Arnau. A partir de les 11 i fins a dos quarts de 2 es desen-volupa l'activitat, que necessita un mínim de grups de sis persones per ser realitzada.

EL RIPOLLÈS

‘Fem pa al Molí Petit’, activitat dels diumenges de novembre a Sant Joan de les Abadesses

El mERCATDEL 15 AL 21 DE NOvEMBRE DE 2018

aquest diumenge 18 de novembre torna l’esdeveniment. Serà al pas-seig Ragull durant tota la jornada i les inscripcions es poden realitzar a través de [email protected] o per WhatsApp als números 627 27 85 26 i el 634 57 80 85.

LA METXA

FESTA MAJOR DE VILALLONGA DE TER 25

LA FESTA DELS LLETISSONS NO VA DECEBRE

VILALLONGA CELEBRA UN SANT MARTÍ DE GRAN ÈXITEL POBLE ES VA OMPLIR DE GENT DURANT ELS CINC DIES

La Festa Major en honor a Sant Martí va reunir un gran nom-bre de persones a Vilallonga

de Ter, en un cap de setmana atí-pic que pels lletissons va començar divendres al vespre i es va acabar dimarts a la tarda. Cinc dies fre-nètics plens d’activitats per a tots els públics i que van atreure tant a gent del poble com a visitants de la comarca i persones que tenen sego-na residència al poble. L’Alcaldessa de Vilallonga, Mònica Bonshoms, va celebrar que «tots els dies ha vingut molta gent tant de Vi-lallonga com de tota la Vall de Camprodon. Aquest any el temps ens ha acompanyat molt i això ha ajudat que moltes persones hagin volgut venir»Divendres va obrir foc el sopar del jovent. A la mitjanit es va fer l’en-cesa de petards amb el tradicional tro d’inici de la Festa Major, amb el posterior ball i discomòbil, a la sala de la cooperativa, que ha es-tat el centre neuràlgic de gairebé totes les activitats que hi ha hagut durant aquests cinc dies. Els que van acabar tard divendres no van faltar al partit de futbol de festa major, que es va celebrar a les onze del matí, partit que es va enllaçar amb el pregó, que va anar a càrrec del llati de l’any en curs,

VILALLONGA DE TER XEVI SUNYOL que des de la Festa Major passada ha estat Pere Sau. Un cop acabat el pregó, es va anunciar el relleu: l’escollit va ser Esteve Margall. I tot seguit va arrencar la primera cercavila popular, que va conduir a la tradicional penjada del burro, una tradició ancestral i que dóna malnom als vilatans gràcies a la llegenda del burro i els lletissons. Ja a la tarda, les activitats van con-tinuar amb el concurs de munyir vaques, que arriba a la seva onzena edició, els tallers infantils a la sala de la cooperativa, amb el posteri-or berenar, i la ballada de sardanes amb la cobla Tres Vents, d’origen rossellonès i que durant aquesta temporada ha fet un gran nombre de concerts a la comarca. A la nit, durant el ball a càrrec de La Mon-tecarlo, una orquestra festiva amb més de 25 anys d’experiència i que va fer moure a tots els assistents. El diumenge va arrencar amb l’Ofi ci solemne acompanyat de la cobla Rossinyolets, una formació del Baix Empordà. Al migdia hi va haver la segona cercavila de la jornada, amb els gegants de Malgrat de Mar com a convidats. La tarda va aca-bar amb concert per la mainada i un espectacle de màgia pels grans a la sala de la cooperativa. Dilluns va ser un dels dies més plens d’activitats tradicionals i sorpreses. Es van celebrar els campionats de

tir al plat, i de truc, un joc de cartes molt popular a la zona i que ja fa molts anys que forma part del pro-grama de la festa major. El mateix dilluns, tant al matí com a la tarda la cobla Principal de la Bisbal, una de les més aclamades i conegudes del país, va oferir sardanes a la plaça de l’Orri i a la plaça de les Escoles. A la nit, la mateixa orquestra va oferir un tercer espectacle, on es va produïr un dels moments més màgics de la festa. A la meitat del gran ball, un noi del poble va dema-nar matrimoni a la seva xicota, da-vant l’estupor dels seus veïns. Una història amb fi nal feliç. L’últim dia de celebració va ser el dimarts, amb el també tradicional dinar popular. Una activitat que va omplir tota la sala i fi ns i tot l’en-trada de La Cooperativa. Mònica Bonshoms es va mostrar «Molt satisfeta. Fins i tot dilluns i di-marts hi ha hagut gent de fora del poble que s’ha quedat per la festa. Al dinar hem estat unes 125 persones, que és una xifra molt bona». Al fi nal del dinar hi va haver concert a càrrec d’un trio festiu i es va fer l’entrega dels pre-mis als guanyadors, segons i ter-cers classifi cats dels concursos de truc i de tir al plat. El fi nal de festa, com no podia ser d’altra manera, va ser una altra sessió de ball que es va allargar fi ns al vespre.

La penjada del burro va ser un dels actes més destacats


Ens hem traslladat!

Sant Pere, 12 . Ripoll 972 70 07 90

XEVI SUNYOL

XEVI SUNYOL

MUTI SALÓ

26 Què fem

Vinyoles celebra el sant martí amb clown i àpats

Sant martí Surroca, com cada any, va ser l’escenari de les celebracions de Sant mar-

tí al municipi d’Ogassa. Dissab-te passat, els tradicionals ballets van fer omplir l’esplanada de l’er-mita. A primera hora del matí es va celebrar la missa parroquial i tot seguit els grups de dansaires conformats per vilatans d’Ogassa, tant els grans com els petits, van oferir els ballets al públic que es va reunir a l’esplanada de davant

OGASSA X.s.

MUTI SALÓ

del cementiri. Tres acordionistes van omplir de música la festivi-tat i van acompanyar als dansaires en les seves coreografies tradici-onals, que enguany van tenir una noia debutant. La festa va culmi-nar amb el sorteig d’una panera de productes artesans del poble i de dos conills vius. L’alcalde d’Ogas-sa, Josep Tremps, va valorar molt positivament el desenvolupament de la festa, malgrat la boira que va fer acte de presència a primera ho-ra del matí però que va donar pas a un sol radiant.

LA feSTA de sant martí perdUrA A campelles NO HI VAN fALTAr eL CAMpIONAT de BOTIfArrA, eL BALL O MISSA

És una de les últimes festes ma-jors de la temporada però amb el pas dels anys ha aconseguit

mantenir l’esperit de tota la vida i perpetuar les tradicions populars. Campelles va viure una nova edició de la festivitat de Sant Martí durant tot el cap de setmana passat.Teresa Jordà, consellera d’Agricul-tura de la Generalitat de Catalunya va ser la pregonera d’enguany, un honor que ja ha tingut la sort de viure dues vegades des que forma part del govern català. Un pregó que va servir per parlar de la si-tuació de la pagesia a la comarca i que Jordà va aprofitar per fer una

CAMpeLLeS XeVi sunyol trobada amb agricultors i ramaders del poble per conèixer les proble-màtiques que tenen i poder trobar vies de solució. El sopar de germanor també és un dels actes més esperats de cada any, i aquest cop no en va ser excepció, malgrat que l’afluència de comen-sals no va ser tant bona com en anys anteriors. Aquest fet es deu, segons els organitzadors, al bon temps que va fer durant tot el cap de setmana, i que «ha fet que molta gent pre-ferís no pujar a Campelles durant la festa major». El que sí que va ser un èxit total, un any més, va ser el campionat de bo-tifarra. El tradicional joc de cartes va reunir una vintena de parelles

al voltant de les taules de joc i va fer gaudir a tothom de les partides. L’any que ve farà trenta anys que se celebra aquesta competició i des de l’Ajuntament de Campelles es mostren molt satisfets per aquesta efemèride. Diumenge va arribar el torn per a la mainada, amb un es-pectacle infantil que va fer gaudir als més petits i que es va acabar amb un bon berenar per a tothom. L’alcalde de Campelles, Joan Dor-das, va valorar la festa de manera «molt positiva, perquè el temps ens ha acompanyat molt i hem pogut portar a terme tots els ac-tes tal i com teníem previst». «Ha vingut gent cada dia i no podem demanar més», va dir.

MUTI SALÓ

XeVI SUNYOL

ogassa també fa sant martí

el mercatdeL 15 AL 21 de NOVeMBre de 2018

LeS LLOSSeS X. sunyol

el veïnat de Vinyoles, a Les Llosses, també es va reunir diumenge passat per fer la

seva celebració de Sant Martí, en una jornada plena d’activi-tats autogestionades. Els actes van començar al matí amb una xocolatada popular i l’actuació del Clown Espaguetti, que va fer gaudir a petits i grans. Tot seguit es va fer la Missa de Sant Martí, que va acabar amb un vermut per a tots els assistents. Al migdia, a la Masia de Portabella es van re-unir al voltant de la taula per gau-dir d’una paellada popular, que va tenir molt bona afluència. Se-gons Ariadna Cañadas, veïna de Vinyoles, «aquest any hi va ha-ver més gent que en edicions anteriors, ja que en els últims anys s’han anat portant a terme

més activitats i cada cop venen més amics i veïns d’altres nu-clis de Les Llosses». Aquest any es van reunir gairebé un cente-nar de persones en aquesta fes-ta. Un altre fet destacat d’aquesta època, segons els veïns, va ser el bon temps que va acompanyar les festes. El conegut estiuet de Sant Martí, que cada any porta uns dies de bonança en aquestes èpoques de l’any , enguany ha es-tat més marcat que mai. Després del dinar, encara hi va haver una última activitat: una actuació d’El Vecino del Diablo amb La Rateta que no escombrava l’escaleta. Els veïns de Vinyoles van destacar que aquesta festa va prenent cada cop més volada i esperen que en els propers anys la gent d’altres veïnats del municipi s’apropin a celebrar el Sant Martí amb ells i poder cohesionar el poble.

CULTURA 27

XEVI PUJOL

Bona assistència de públic a l’espectacle de Sansa i Mallofré a la Biblioteca

HOMENATGE A MARIA AURÈLIA CAPMANY A RIPOLLCARME SANSA I JAUME MALLOFRÉ VAN OFERIR UN ESPECTACLE-RECITAL AMB ELS TEXTOS DE L’AUTORA COM A ELEMENT VEHICULAR, L’ANY DEL SEU CENTENARI

Aquest 2018 se celebra el cen-tenari del naixement de la novel·lista, dramaturga i as-

sagista barcelonina Maria Aurèlia Capmany. Per aquest motiu, a Ri-poll es va organitzar una activitat que retia homenatge a la seva fi gu-ra, també com a activista feminista, cultural i antifranquista. L’actriu Carme Sansa i l’acordionista Jau-me Mallofré van ser el passat di-jous a la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll per oferir un espectacle-recital a un públic nombrós que es va acostar fi ns a l’equipament per presenciar-ho en directe. L’obra partia d’una sèrie de cançons que Maria Aurèlia Capmany havia escrit per a espectacles de cabaret litera-ri que es feien entre els anys 1968 i el 1973 a la mítica Cova del Drac del carrer Tuset de Barcelona. La idea original del projecte va sorgir de Magí Sunyer, poeta i escriptor, qui va permetre que aquest espec-tacle voltés per tota la província de Tarragona. Ara, s’està representant per la xarxa de biblioteques de la Generalitat, i la de Ripoll no va voler ser menys. «Capmany va ser una fi gura molt polièdrica, essent es-criptora, actriu, directora de tea-tre i una feminista que defensava la igualtat entre l’home i la dona» detalla Carme Sansa, qui la consi-dera «una persona que val molt la pena de recordar». Amb estones de vers, altres de can-

RIPOLL XEVI PUJOL

EL DRAMA DELS REFUGIATS, TRACTAT AMB LA POESIA

L'exili i el drama dels refugiats va ser la temàtica escollida per realitzar una nova acti-

vitat en el marc de la xarxa veïnal per la convivència Som Ripoll. La Biblioteca Lambert Mata va acollir el passat divendres una represen-tació que tractava aquestes temà-tiques, en un esdeveniment més dels que intenta programar cada mes aquest col·lectiu.Com a convidats, en aquesta oca-sió es va comptar amb els mem-bres del grup Carrer de la Poesia, 14. Es tracta de diversos poetes i actors amateurs de la població d’Alpens, que recentment van co-mençar a representar una lectura dramatitzada de poemes relacio-nats amb l’exili com a tema mo-

RIPOLL XEVI PUJOL

L’activitat es va celebrar el divendres passat a Ripoll

XEVI PUJOL

nogràfi c. La primera funció la van fer al seu poble, i el passat cap de setmana van ser a Ripoll i al Ca-sino de Vic. En total, es tracta de 15 persones que van interpretar, d’una manera més o menys tea-tralitzada, la lectura de diversos textos poètics d’autors com Pere Calders o Joana Raspall, o també de gent dels Estats Units, el Iemen o de Síria i altres llocs on el feno-men dels refugiats és més punyent. Un dels integrants del grup, Jaume Sesé, explicava que «volem posar sobre la taula el drama dels refu-giats, de la gent que ha de mar-xar de casa seva sense tenir-ne cap ganes, perquè els hi va la vida. Hem volgut tractar l’exili en diferents èpoques i llocs per fer veure que aquest és un feno-men planetari».


çons amb l’acompanyament musi-cal de Mallofré, o fi ns i tot de mo-nòlegs, Sansa es va posar del tot en la pell de Capmany, interpretant aquest paper davant els espectadors. Maria Aurèlia Capmany va morir el 1991 als 73 anys. Havia rebut el Premi Sant Jordi de novel·la el 1968 per l’obra Un lloc entre els morts,

i per altra banda el Premi Joanot Martorell del 1948 amb El cel no és transparent. Va ser presidenta del PAN Català entre el 1979 i el 1983 i també va arribar a ser regi-dora de l’ajuntament de Barcelo-na. Una fi gura amb molta força que va arribar als ripollesos i ripolleses amb aquest espectacle.

Servei NISSAN i TOYOTAVenda de vehicles nous i d’ocasióTaller de reparacions MULTIMARCA

Ctra. N-152, km 108 - Pol. Ind. Rocafi guera - RipollTels.: 972 70 33 11 - 626 656 456 - Correu-e: [email protected]

28 VIDA SOCIAL

MÉS DE 150 PERSONES ES VAN SENTIR COM A BROADWAY AL COMTAL DE RIPOLLLES CANÇONS DELS ESPECTACLES MÉS EMBLEMÀTICS D’AQUEST BULEVARD S’UNEIXEN AL ‘MUSICAL DE MUSICALS’ QUE ES VA INTERPRETAR A RIPOLL EL PASSAT DISSABTE

Aquells amants del gènere musical, sigui en cinema o en teatre, de ben segur que

van poder gaudir de valent amb la proposta que es va presentar el passat dissabte al Teatre Comtal de Ripoll. Aquest emplaçament es va convertir per una tarda en un dels teatres de Broadway, per re-bre a la companyia M&M i Rafató Teatre, que portaven sota el braç l’espectacle Musical de Musicals. L’obra es planteja com una reco-pilació dels millors moments dels musicals que s’han representat al-guna vegada al bulevard americà. Primerament la companyia el va realitzar a Barcelona amb una or-questra i un cor, però en sortir de gira es va decidir portar un format més reduït, amb 8 actors. Dissabte va fer parada a Ripoll i hi va deixar números de cabaret i també de mu-

RIPOLL XEVI PUJOL

Les millors cançons de musical hi van sonar

MUTI SALÓ

AMB JACINT VERDAGUER, PELS CAMINS DEL PARADÍS

A Sant Joan de les Abadesses es va poder anar fi ns al pa-radís de la mà del mateix

Jacint Verdaguer el passat dissab-te. El Palau de l’Abadia va acollir un recital poètic amb el rapsode i músic sabadellenc Valentí May-mó, que va transportar als assis-tents a través de la poesia d’aquest referent en el món literari català. Amb una escenografi a volguda-ment minimalista, la veu i la inter-pretació va ser el més important per evocar les sensacions que Ver-daguer desprenia en cadascuna de

ST. JOAN DE LES ABADESSES X. PUJOL

Minimalisme per escenifi car els poemes interpretats per Valentí Maymó

XEVI SUNYOL

les seves obres. L’espectacle, sota el nom de Camins del paradís, va formar un itinerari per tota la seva obra poètica, amb la dramatúrgia de Jordi Lara, escriptor i perio-dista. Tota l’obra parteix de l’ar-ribada de Verdaguer al Paradís, on es retroba amb la seva mare i amb l’Altíssim tan enyorat. S’hi va poder veure la fi gura de mossèn Cinto precisament quan encara no havia entrat en la vida monàs-tica, quan va destacar per ser una persona molt compromesa amb el seu entorn i la seva població. Va servir per repassar d’aquesta manera la seva vida i obra.


M&M i Rafató Teatre són els impulsors de l’obra

MUTI SALÓ

sicals històrics, amb actuacions en grup, en duets o solistes. Des del mateix Cabaret, a Wide Side Story, i fi ns a Les Miserables. L’espectacle estava emmarcat en la temporada de teatre, dansa i

música que es fa al primer i a l’úl-tim quadrimestre de l’any des de l’àrea de Cultura de l’ajuntament de Ripoll. Es va pensar en un mu-sical de petit format, que pogu-és encabir-se al Teatre Comtal i que fos transversal, amb un tros-set de cada musical conegut pel gran públic. De fet, la línia que es vol seguir des de l’àrea cultural ripollesa és la de programar espectacles dedicats a un públic familiar, tal com explica-va el coordinador de l’Àrea de Ser-veis a les Persones del consistori, Joan Colomer. Per aquest motiu el Musical de Musicals també es va programar en horari de tarda, a les 19 h, i va acollir més de 150 persones, una entrada «correcta» segons l’ajuntament. Totes elles van poder passar una tarda diferent, vi-brant i cantant amb els diferents èxits coneguts per tots.

xemeneies / estufes de llenya / estufes de pèl.let / DISSENYS PERSONALITZATS / accessoris

novetat exclusiva!

Pol. Ind. Casanova de Baix. C/ Martinets, 8. RipollTel. 972701375 / Mob. 636230268 [email protected] www.picfoc.com

Aduro H1 estufa híbridaLa comoditat del pèl·let, combinatamb les fl ames acollidores de la llenya.Encesa amb pèl·let per smartphonei càrrega si ho desitja amb llenya.

FinancemLA SEVA

COMPRA AL0% D’INTERÈS

publicitat 29EL MERCATDel 15 al 21 De novembre De 2018

30 Què fem

RIPOLL.CAT

‘MEDITERRÀNIA’, LA NOVA EXPOSICIÓ D’ARTPIRINEUS

RIPOLL, PART D’UN CICLE DE 3 CONFERÈNCIES D’ARQUITECTURALES XERRADES GIREN ENTORN DE L’EXPOSICIÓ ‘ARQUITECTURES EN EL PAISATGE/CATALUNYA 2000-2017’

L'estudi d’arquitectura Cada-val & Solà-morales organitza aquest divendres, 16 de no-

vembre, una conferència a Ripoll. Ho fa sota el títol En busca de la síntesis, i forma part d’un cicle de tres xerrades que es realitzen a Gi-rona, figueres i a la capital del Ri-pollès. Totes elles giren al voltant de l’exposició Arquitectures en el

RIPOLL XEVI PUJOL

‘SIN AMOR’, AL PARLEM DE CINEMA DE RIPOLL

Aquet dijous hi ha programada una nova edició del Parlem de Cinema de Ripoll. L’especia-

lista en el setè art, Ramon musach, dirigirà de nou aquesta activitat, que en aquest cas tractarà la pel·lícula Sin amor, del director Andrey Zvya-gintsev. La sessió està programada

RIPOLL REDACCIÓ aquest 15 de novembre a les set del vespre a la Sala Josep maria Anglada de la Biblioteca Lambert mata de Ripoll. Sin amor és una pel·lícula de l’any 2017, que tracta sobre la desaparició d’un nen de 12 anys, fill d’una parella en procés de divorci. els pares hauran d’unir forces per trobar al seu fill i la preocupació anirà en augment dia a dia.

EL MERCATDEL 15 AL 21 DE NOvEmbRE DE 2018

COMENTARI DEL LLIBRE ‘RUT SENSE HAC’

Aquest divendres, 16 de novem-bre, s’organitza a Ripoll una ac-tivitat per fomentar la lectura entre els adolescents. es trac-ta del Club de Lectura Juvenil +12, on es comentarà el llibre Rut sense hac, de muriel Villanueva. montse maestre serà l’encarre-gada de dirigir l’activitat. Aques-ta, es durà a terme a partir de dos quarts de set de la tarda a la Biblioteca Lambert mata de la capital del Ripollès, dins el pro-grama Ripoll, Ciutat educadora. el llibre que es comenta va ob-tenir un premi Carlemany per al foment de la Lectura.

RIPOLL.CAT

ST. PAU DE SEGÚRIES REDACCIÓ

TARDA DE JOCS I ENTRETENIMENTS A SANT PAU

El Centre Cívic el molí de Sant Pau de Segúries acollirà aquest diumenge, 18 de novembre,

una activitat per als més petits de la casa. Serà una tarda de jocs i entrete-niments infantils perquè nens i nenes passin una bona estona. A partir de les cinc de la tarda es podrà accedir al recinte per gaudir d’aquests jocs, en una activitat organitzada per la Comissió de festes i l’ajuntament de Sant Pau de Segúries, per diver-tir a tota la família.

RIPOLL REDACCIÓ

Fa un mes es presentava a la Sa-la Abat Senjust de Ripoll una exposició de montse Barros

i Ramon Alabau, i ara aquest em-plaçament canviarà de nou la se-va fisonomia per acollir una nova mostra. es tracta d’una exposició del col·lectiu d’artistes de la co-marca i voltants Artpirineus. el

RIPOLL.CAT

títol de la mateixa és Mediterrà-nia, i es podrà veure des del 17 de novembre, quan a les 12 del mig-dia es farà la seva inauguració ofi-cial. A partir d’aquí, de dimecres a dissabte es podrà visitar des de les sis de la tarda a les vuit del ves-pre; mentre que els diumenges i la resta de dies festius estarà oberta de dotze a dues al matí i de sis a vuit a la tarda.

paisatge/Catalunya 2000-2017, una mostra que ha anat fent iti-nerari per arreu del territori amb la participació i la coordinació de les diferents demarcacions i dele-gacions del COAC. Aquesta, se-gons els seus organitzadors, plan-teja l’aproximació a una suma de paisatges que conformen l’àmbit territorial de Catalunya en el pe-ríode que comprèn l’inici del se-gle XXI, amb l’objectiu de donar

a conèixer, principalment, les in-tervencions que queden fora de les grans ciutats i nuclis urbans, però que aporten gran riquesa i pluralitat dins l’arquitectura. «És una mostra de diferents mane-res d’actuar en el paisatge des de l’obra construïda, d’apropar-

s’hi, de ser-hi, de formar-ne part; un recull que no es fa amb la vo-luntat de construir un relat, si-nó d’obrir un diàleg», es diu de l’exposició. La xerrada de Ripoll se celebrarà a la Sala Tomàs Ra-guer del museu de Ripoll, aquest divendres a les 19.30h.

CULTURA 31

Tanit Sanmartin està immersa en la producció i edició del documental sobre els últims dies de la retirada

LA DIRECTORA MOLLONENCA TANIT SANMARTÍN BUSCA FINANÇAMENT PEL SEU DOCUMENTALÉS EL PRIMER LLARGMETRATGE DOCUMENTAL QUE REALITZA SANMARTÍN EN SOLITARI I PARLA DE LA GUERRA CIVIL AL RIPOLLÈS I DELS CAMINS DE L’EXILI QUE PASSAVEN PER LA VALL DE CAMPRODON

El 2019 farà 80 anys del fi nal de la guerra Civil Espanyola. Un fet molt estudiat arreu però

que no s’ha documentat amb prou profunditat a la nostra comarca. Veient aquesta mancança, Tanit Sanmartín va començar a inves-tigar la retirada al Ripollès l’any passat, quan va conèixer les inves-tigacions prèvies de Lluís Bassa-ganya. Es va centrar en les perso-nes del bàndol republicà que van utilitzar el Ripollès com a via de sortida de l’estat espanyol i les històries que van passar a la vall de Camprodon durant les èpo-ques d’enfrontaments, d’exili i de lluita contra el feixisme. L’objec-tiu fi nal és fer-ne un documental que reculli històries humanes de persones rellevants de tot el món que van trepitjar terres ripolleses entre els anys 1936 i 1939. Segons les dades estudiades per la mateixa directora, unes 100.000 persones van passar des de Ca-talunya cap a França pels passos

MOLLÓ XEVI SUNYOL

XEVI SUNYOL XEVI SUNYOL


de la vall de Camprodon. Això representa un de cada cinc exili-ats. Molts d’ells, a més, eren bri-gadistes internacionals que van arribar a Espanya per defensar la seva ideologia i combatre el feixisme a Europa. Sanmartin destaca que «durant la recerca he volgut donar rellevància a escrits personals dels comba-tents que van passar per aquí perquè això és el que ens pot apropar més a com es va viure aquell moment». La directora s’ha centrat en his-tòries curioses i de caràcter ín-tim de persones que van passar pel Ripollès, ja siguin brigadistes internacionals o combatents es-panyols i catalans, centrant-se en com van arribar al Ripollès, que van fer mentre eren aquí i què els va passar un cop van marxar. Tanit Sanmartín destaca que «una de les coses que més m’ha sorprès és que s’ha oblidat una mica el que va passar. La gent no sap el paper del Ripollès en la retirada. Per això he buscat

moltes històries de brigadistes internacionals, perquè gene-ralment són les que estan més ben documentades i en arxius d’altres països s’han guardat més arxius». Al Ripollès hi van conviure per-

sones de fi ns a vint-i-una naci-onalitats diferents durant la re-tirada, fins i tot hi va haver un brigadista xinès. Aquest nombre va ser especialment important quan l’exèrcit nacional va fer cau-re Barcelona, al tram fi nal de la guerra. De tots els que ha pogut documentar, en recalca «la soli-daritat entre refugiats. De gent que està malament, que està fu-gint però que encara ho dona tot per ajudar a algú altre». Una altra de les històries impactants és la d’uns brigadistes portugue-sos que van instal·lar-se a Sant Joan de les Abadesses per cons-pirar contra la dictadura d’Oli-veira Salazar i buscar una via per fer-la caure. La documentació que ha portat a terme Sanmartín no ha estat fàcil, ja que darrere seu no hi ha un equip ni una institució que li permeti sufragar els costos que comporta crear aquest tipus d’au-diovisuals. És per això que ha en-gegat una campanya de micro-mecenatge per poder fer front a les despeses més grans, que són la compra dels drets d’imatges d’alguns arxius privats i també els drets musicals de la banda so-nora que acompanyarà el docu-mental. Sanmartin espera aca-bar-lo a mitjans de l’any que ve, per celebrar els 80 anys del fi nal de la guerra.

C. Antoni Gaudí i Comet, s/n. [email protected] 70 42 86

VESTUARI ENGEL · GUANTS · SABATESPROTECCIÓ AUDITIVA

PROTECCIÓ CRANIAL I FACIALPROTECCIÓ OCULAR

PROTECCIÓ RESPIRATÒRIA

BOTIGAONLINE

OBERT ARAwww.especialteam.com

Tanit Sanmartin està immersa en la producció i edició del documental sobre els últims dies de la retirada

32 AgendA

ACTES I FESTES

CAMPRODONDIA 17Tarda jove a la sala Germans Vila Riera. Organitza: Oficina Jove del Ripollès i Ajuntament de Camprodon.

DIA 17‘El quadern de butxaca’, del festival Som Cultura. Des de les 16.30h, davant l’oficina de Turisme de Camprodon. Descobrim el modernisme a la vila de Camprodon, a través de la mirada i els esbossos de l’arquitecta Juli Maria Fossas.

PARDINESDIA 17A les 16h, taller de sabó artesà a la Sala dels Estudis. Activitat en el marc de la primera edició de la Setmana Europea de Residus.

A les 18h, cinema a la sala d’actes de l’Ajuntament amb el documental ‘Molta merda’ protagonitzat per Quim Masferrer.

RIBES DE FRESERDIA 17A les 18h, a la Biblioteca Terra Baixa, ‘Contes de la papallona’ a càrrec de Carme Brugarola. Organitza: ajuntament de Ribes de Freser i Biblioteca Terra Baixa.

DIA 17A les 16.15h, taller estel·lar infantil en el marc de l’activitat ‘Atrapem l’univers’,

d’Astropardines. Al càmping de la Vall de Ribes, a la sala de jocs.

DIA 17Activitat del Som Cultura, passejant per diferents èpoques, històriques i llegendes. Sortida a les 16.30h.

RIPOLLDIA 15A les 18h, conferència de Jaume Funes i presentació del Pla Educatiu Entorn de Ripoll. A la Sala Tomàs Raguer del Museu Etnogràfic.

DIA 15A les 19h, parlem de cinema, amb el comentari col·loqui de la pel.lícula ‘Sin amor’, a càrrec de Ramon Musach. A la sala Josep Maria Anglada de la Biblioteca Lambert Mata.

DIA 16A les 18.30h, club de lectura juvenil +12, amb el comentari col·loqui del llibre ‘Rut sense hac’, de Muriel Villanueva, conduit per Montse Maestre. A la Biblioteca Lambert Mata.

DIA 16A les 19.30h, conferència ‘En busca de la síntesis’, a càrrec de l’estudi d’arquitectura Cadaval & Solà-Morales. A la sala Tomàs Raguer del Museu Etnogràfic.

DIA 16

A les 21h, cicle Íntims de teatre d’aprop. Amb l’obra ‘Lubbert’. Un espectacle d’India Pereda. Al Teatre Comtal.

DIA 17A les 12h, inauguració de

l’exposició Mediterrania. A la sala Abat Senjust.

DIA 17A les 20h, activitat de ‘Llegendari. Despertar dels mites’. Serà un recorregut teatralitzat pel Museu, amb motiu del mes de la cultura. Al Museu Etnogràfic de Ripoll.

DIA 1840a. Cursa Internacional d’Atletisme de Fons - Mitja Marató de Ripoll. Sortida principal a les 10h des de la plaça del Monestir. També hi haurà la Cursa Bressol de Catalunya i curses infantils.

DIA 18A les 12h, presentació del llibre ‘Els pobles perduts del Pirineu català i aranès’. Al Museu Etnogràfic de Ripoll.

DIA 18A les 17.30h, ball amb David de Vic. A la sala Eudald Graells.

DIA 19A les 19h, xerrada ‘Pompeu Fabra, seny ordenador de la llengua’, a càrrec del filòleg David Paloma. A la Biblioteca Lambert Mata.

SANT JOAN DE LES ABADESSESDIA 17

A les 11h, ‘Fem pa al molí’. Barrejarem farina i aigua per fer una massa que treballarem per fer pa. Serà un pa senzill, com es va fer durant molt de temps a l’edat mitjana. Un pa que provenia de la farina que es feien en molins, com el Molí Petit. També coneixerem com funcionava el molí i acabarem emportant-nos el pa a casa. Places limitades: cal fer reserva.

DIA 17A les 11h, taller de cargols. Lloc: Biblioteca Municipal Josep Picola. Organitza: Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.

DIA 17A les 18h, conferència ‘Giacchino Rossini, el cigne del bel canto (150 aniversari)’, a càrrec de Joan Vives, professor d’història de la música i divulgador musical. Lloc: Palau de l’Abadia. Organitza: Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.

DIA 17A les 21h, Roger Mas, amb l’obra ‘Parnàs’. Venda d’entrades a www.codetikets.com. Lloc: Teatre Centre. Organitza: SAT – Teatre Centre. Col·labora: Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.

DIA 18A les 12h, visita amb motiu del Som Cultura (Festival de les experiències culturals - Costa Brava i Pirineu de Girona): ‘Descobrim Sant Joan de les Abadesses a través de la música’. Recorregut per diferents espais museogràfics per descobrir la vessant musical de Sant Joan. Reviurem la cançó popular que dóna origen a la llegenda del comte Arnau, viatjarem fins a Mèxic a través del seu himne i descobrirem la minuciosa feina d’un lutier.

DIA 18A les 14h, dinar de la Fundació Oncolliga. Venda de tiquets a l’Oficina de Turisme i a la rellotgeria Casademunt. Al pavelló municipal. Organitza: Delegació de la Fundació Oncolliga de Sant Joan de les Abadesses.

EXPOSICIONS

CAMPDEVÀNOLDIVENDRES, DISSABTE I DIUMENGEMostra permanent de la Pinacoteca Coll i Bardolet.

Horari d’obertura: Divendres de les 17 a les 20h, dissabte de les 11h a les 14 hi de les 17h a les 20h i diumenge de les 11h a les 14h.

RIPOLLFINS EL 30 DE NOVEMBREExposició de dibuix ‘Silencis’, de Carme Rimbau Barreras. A la sala Josep Maria Anglada de la Biblioteca Lambert Mata.

DEL 19 DE NOVEMBRE AL 23 DE DESEMBREExposició ‘Pompeu Fabra. Una llengua completa’. A la Biblioteca Lambert Mata.

SANT JOAN DE LES ABADESSESFINS EL 28 DE FEBRERExposició ‘Interconnexions, 30 anys de papers’, de Dolors Puigdemont. A l’Espai Art l’Abadia – Palau de l’Abadia. Dissabtes, de les 10h a les 14h i de les 16h a les 19h. Diumenges de les 10h a les 14h.

FINS EL 9 DE DESEMBREA l’Espai Art l’Abadia - Palau de l’Abadia, exposició ‘Don Quixot’, amb obres de l’artista Joan Ponç.

VISITES GUIADES

RIPOLLDIES 17 I 18A les 11.30h, ‘Ripoll, bressol de Catalunya’. Visita guiada al conjunt monàstic de Santa Maria de Ripoll. Descobreix la història dels bressol de Catalunya gaudint d’una fascinant visita a l’emblemàtic monestir. Preu: 8.80€.

DIA 17A les 16.30h, visites guiades a la Farga Palau.

SANT JOAN DE LES ABADESSESDIES 16 I 17‘Sant Joan de les Abadesses, la joia del Romànic’. Punt de sortida: Oficina de Turisme – Palau de l’Abadia.


Televisió del ripollès 33

programació DEL 15 aL 21 DE NoVEmBrEDijous 15 DiVENDrEs 16 DissaBtE 17

DiumENgE 18 DiLLuNs 19 Dimarts 20

07.30 Notícies en Xarxa09.00 L’Entrevista10.00 Ben Trobats11.00 Caminant per Catalunya12.00 Connecti.cat13.00 La tertúlia 14.00 Comarca Informatiu14.25 El temps14.30 Al Dia Comarques de Girona15.00 Només esport: l’entrevista15.30 Gaudeix la festa16.00 El magazín17.00 Caminant per Catalunya17.30 Territori contemporani18.00 Teló de fons18.30 Caminant per Catalunya19.00 Connecti.cat20.00 Comarca Informatiu20.25 El temps20.30 El magazín21.00 Caminant per Catalunya22.00 Comarca Informatiu22.25 El temps22.30 Al Dia Comarques de Girona23.00 Només esport: l’entrevista23.30 Gaudeix la festa00.00 Teló de fons00.30 Comarca Informatiu00.45 El temps01.00 La tertúlia02.00 Connecti.cat

07.30 Notícies en Xarxa09.00 L’Entrevista10.00 Ben Trobats11.00 Caminant per Catalunya12.00 Connecti.cat13.00 La tertúlia 14.00 Comarca Informatiu14.25 El temps14.30 Al Dia Comarques de Girona15.00 Anem de Festa15.30 Torna-la a tocar, Sam16.00 El magazín17.00 Paisatges encreuats17.30 La clau de la nostra història18.00 Fet al país18.30 Caminant per Catalunya19.00 Connecti.cat20.00 Comarca Informatiu20.25 El temps20.30 El magazín21.30 Paisatges encreuats22.00 Comarca Informatiu22.25 El temps22.30 Al Dia Comarques de Girona23.00 Anem de festa23.30 Torna-la a tocar, Sam00.00 Fet al país00.30 Comarca Informatiu00.45 El temps01.00 La tertúlia02.00 Connecti.cat

08.30 Comarca Informatiu - edició

cap de setmana

09.00 El magazín - edició cap de

setmana

11.00 Només Esport

11.30 Només Esport: l’entrevista

12.00 Connecti.cat

13.00 Àmbit B-30

13.30 De vall a vall


cap de setmana

14.30 El magazín

15.30 Anem de festa

16.00 The Weekly Mag

18.00 Bàsquet en joc

20.30 Caminant per Catalunya

21.00 El Ripollès avui

21.30 Al dia cap de setmana

22.00 Temporada Alta - Sol Bémol

23.30 Al Dia Comarques de Girona

00.00 Clínica integral

01.00 Teló de fons


cap de setmana

09.00 El magazín - edició cap de

setmana

11.00 Missa des de Montserrat

12.00 Diada de Minyons a Terrassa

16.00 Hoquei en joc

18.00 Handbol en joc

20.00 En joc

21.30 Al dia cap de setmana

22.00 Comarca informatiu

22.30 Bojos de castells


00.00 Amb els ulls d’un coach

01.00 Fet al país

07.30 Notícies en Xarxa

09.00 L’Entrevista

10.00 Ben trobats

12.00 Barcelonautes

12.30 Àmbit B-30

13.00 La tertúlia

14.00 Comarca Informatiu

14.25 El temps


15.00 Set d’art

15.30 The Weekly Mag


18.30 En joc

19.00 Connecti.cat


20.25 El temps

20.30 El magazín

21.30 Només Esport


22.25 El temps



00.00 Territori contemporani


00.45 El temps

01.00 La tertúlia

02.00 Connecti.cat



10.00 Ben trobats

12.00 Connecti.cat

13.00 La tertúlia


14.25 El temps



15.30 Actual Esports

16.00 El magazín

17.00 Només esport



19.00 Connecti.cat


20.25 El temps

20.30 El magazín

21.30 Actual esports






00.45 El temps

01.00 La tertúlia

02.00 Connecti.cat

CoMARCA INFoRMATIu, la referència al ripollès

comarca iNformatiuNo et perdis cap detall de l’actualitat del Ripollès amb l’informatiu de referència a la comarca. Es tracta d’una finestra oberta del que passa al Ripollès, per explicar amb detall i amb tots els protagonistes. Cada dia, en les seves tres edicions, el Comarca Informatiu de Televisió del Ri-pollès t’apropa tota la informació de proximitat, presentat per Albert Güell i Judith Espert.

DimEcrEs 21



10.00 Ben trobats

12.00 Connecti.cat

13.00 La tertúlia


14.25 El temps



15.30 Barcelonautes

16.00 El magazín

17.00 Aventura’t



19.00 Connecti.cat


20.25 El temps

20.30 El magazín

21.30 Aventura’t


22.25 El temps





00.45 El temps

01.00 La tertúlia

02.00 Connecti.cat

EL magazíNEl programa es marca com a prioritat el seguiment cultural i social de la comarca. Les festes, les entitats i associacions en són el fil conductor, però també l’actualitat, donant veu als protagonistes de cada esdeveniment.

DE VaLL a VaLLL’actualitat dels municipis del Ripollès s’explica cada setmana a Televisió del Ripollès. De vall a vall és un espai d’informació municipal per conèixer, en detall, les actuacions dels ajuntaments de la comarca.

EL MERCATdel 15 al 21 de noVeMBre

34 Cinema

LA SOCIETAT LITERÀRIA I EL PASTIS DE PELA DE PATATA★★★

El Regne Unit, 2018.De Mike Newell. Amb Lily James, Michiel Huisman, Glen Powell i Jessica Brown.Són els anys 40. Mentre la ciutat de Londres comença a re-cuperar-se després de la Segona Guerra Mundial, la jove escriptora Juliet Ashton busca l’argument per al seu proper llibre. Un dia rep una carta d’un desconegut que li presenta un curiós club de lectura: La Societat Literària i del Pastís de Pell de Patata de Guernsey. Intrigada per aquests excèn-trics personatges, Juliet decideix viatjar a aquesta petita illa, sense saber que trobarà molt més que una gran història.DRAMA. RoMANç | ANys 40Dissabte a les 19.30 h; diumenge a les 20 h i dilluns a les 22 h.

BOHEMIAN RHAPSODY★★★★

El Regne Unit, 2018.De Bryan singer. Amb Rami Malek, Joseph Mazzello, Ben Hardy i Gwilym Lee.‘Bohemian Rhapsody’ és una celebració del grup Queen, de la seva música i del seu extraordinari cantant Freddie Mer-cury, que va desafiar estereotips i va fer miques tradicions per convertir-se en un dels showmans més estimats del món. La pel·lícula plasma el meteòric ascens de la banda a l’olimp de la música a través dels seus icòniques cançons i el seu re-volucionari so, la seva crisi quan l’estil de vida de Mercury va estar fora de control, i la seva triomfal reunió en la vigília del Live Aid, en la qual Mercury, mentre patia una malal-tia que amenaçava la seva vida, lidera a la banda en un dels concerts de rock més grans de la històriaDRAMA | BioGRàfic. MúsicA. ANys 70. ANys 80. HoMosExUALitAt. siDADissabte a les 22.15 h i diumenge a les 17.30 h.

EL ESCÁNDALO TED KENNEDY★★★

EUA, 2017.De John curran. Amb Jason clarke, Kate Mara, Bru-ce Dern i Ed Helms.La vida de Ted Kennedy i la seva carrera política es van descarrilar després d’un fatal accident automobilístic el 1969, en què el cotxe que ell conduïa es va precipitar des d’un pont a un llac i en què va perdre la vida el seu jove se-cretària de campanya, Mary Jo Kopechne.DRAMA. tHRiLLER | BAsAt EN fEts REALsDissabte i diumenge a les 18 h i a les 22 h.

RIPOLL | CAMPRODON | RIBES DE fRESER

★★★★★ obra mestra ★★★★ Molt bona ★★★ Bona ★★ Passable • Dolenta - Sense qualificar

EL MERcAtDel 15 al 21 De novembre De 2018

CINEMA COMTAL DE RIPOLL CASAL CAMPRODONÍ

ESPORTSp36i37

La Mitja Marató compleix 40 anys i és Campionat de Catalunya

ESPORTSp39

El Campdevànol vol mantenir el lideratge una setmana més

ESPORTSp40i41

Tota l’actualitat poliesportiva per al pròxim cap de setmana

EnTREviSTap42

El nou tècnic de l’Abadessenc, Juanma Fernández vol incorporacions

ESPORTSp43

La comarca treballa per la bona salut del tennis taula

La temporada d’skimo, amb inici el 2 de desembre

Serà amb la Crono Vallter Territori d’Isards, primera de les tres proves de la Copa Catalana de Curses Verticals FGC

Els campions de Catalunya en tres de les quatre modalitats d’esquí de muntanya es decidiran a Vall de Núria

ripollès | Guillem Sánchez

La temporada d’esquí de muntanya està a poc més de 20 dies de donar el tret d’inici. En l’àmbit català, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya ja ha fet públic el calendari de proves que om-pliran aquesta tardor i hivern les diferents pistes i entorns del país, entre les quals les del Ripollès. De fet, la co-marca és protagonista entre la disputa de competicions destacades com la Copa Ca-talana de Curses Verticals o els Campionats de Catalunya de l’especialitat. També se seguiran organitzant proves de caràcter popular, obertes El Centre Excursionista Olot, un any més amb la Pocatraça

L’Esquella de la Lluna se celebrarà el mes de febrer que ve

a qualsevol amant de l’esquí de muntanya, que tingui ganes de fer esport sobre la neu.

ELS MÉS MATINERSSi les condicions meteorolò-giques ho permeten i, en con-seqüència, l’estat de les pistes també, la temporada d’esquí de muntanya tindrà com a punt d’inici al Ripollès i a Catalunya la Crono Vallter Territori d’Isards, cita que porta a terme l’Ski Club Camprodon (el pròxim 2 de de-sembre). Aquesta serà la primera de les tres proves d’ascens que formen la 14a edició de la Copa Catalana de Curses Verticals FGC, que es completarà el 29 de desembre a Vall de Núria amb la disputa de la 6a CronoNúria, i el

vall de núria

esquella de pardines

12 de gener, amb la 13a Crono-Niu a La Molina. Els millors par-ticipants en cadascuna de les tres proves s’enduran el títol de cam-pió d’aquesta competició d’as-cens de muntanya sobre esquís.

PROTAGONISME PER A VALL DE NÚRIALes pistes de Vall de Núria se-ran l’escenari de proves impor-tants dins el calendari d’esquí de muntanya català 2019. Pre-cisament, la 6a CronoNúria del 29 de desembre decidirà també el campió català de curses verti-cals d’enguany. Un dia més tard, el 30 de desembre, l’estació ri-pollesa acollirà la competició de

la modalitat esprint, que també serà el Campionat de Catalunya de l’especialitat. A principis del mes de març, el dia 3, la prova que el Centre Excursionista Olot celebrarà a Núria, la Pocatraça, ha estat l’escollida per la FEEC per definir el campió d’esquí de muntanya individual de la tem-porada actual. El darrer dels campionats d’àmbit català per decidir-se, el d’equips, tindrà lloc també el març, una setmana més tard. Serà en el marc de la Tra-ça Muga, que organitza la Unió Excursionista Urgellenca (també serà la primera de les tres curses de la 35a Copa FEEC - Ferrino per equips).

L’ESQUÍ MÉS POPULARDurant la temporada, també és habitual que els clubs i en-titats que treballen al voltant de la pràctica i promoció de l’esquí i l’esport en l’entorn natural, també duguin a ter-me proves de caràcter popu-lar, obertes a tothom qui s’hi vulgui apuntar. Per exemple, durant el 2019 ja hi ha con-firmades la celebració de l’Esquella de la Lluna (el 16 de febrer, de la mà del Cen-tre Alpí Vall del Segadell) i la 47a travessa Núria - Puigmal - Núria (el 17 de març), que programa el Centre Excursio-nista de Terrassa.

P36ESPORTS

40 anys de Mitja Marató a Ripoll, enguany com a Campionat de Catalunya

Repetició del format amb sortida i arribada al Monestir en aquesta 40a edició

RIPOLL | Xevi Pujol

Quaranta anys. La maduresa més absoluta. Poques curses del terri-tori més proper poden presumir d’haver arribat a aquesta xifra, i la Mitja Marató de Ripoll en serà una després d’aquest diumen-ge. Aquesta prova ha esdevin-gut una cita imprescindible per al currículum de molts atletes populars, ja que durant quatre dècades ha estat puntual, cada novembre al calendari runner de Catalunya. Enguany, s’espera que encara hi arribi més participació i tingui més seguiment, ja que segons ha anunciat la Federació Catalana d’Atletisme, esdevé el Campionat de Catalunya de la seva modalitat. Per tant, aquells atletes vencedors podran presu-mir, a més d’haver estat els pro-tagonistes en el 40è aniversari de l’esdeveniment, de ser els millors de Catalunya en Mitja Marató. La prova arriba, amb aquestes novetats tant especials, aquest diumenge 18 de novembre. Ja el dia anterior, es podran recollir els dorsals i la bossa del corredor a l’església de Sant Pere, des de les cinc de la tarda a les vuit del vespre. L’endemà, de bon matí ja s’iniciarà l’activitat. Posterior-ment, serà el moment de la sor-tida des de la plaça del Monestir, que està prevista a partir de les

Aquest diumenge al matí, la capital de la comarca bullirà d’activitat amb la prova que ocupa per la carretera fins a Sant Joan

S’espera una participació de fins a 320 corredors, amb noms com els de Xavi Tomasa (campió català de Mitja), Nan Oliveras o Laia Andreu


GUILLEM SÁNCHEZ

10 per a la Mitja Marató (de 21 quilòmetres) i un quart d’hora més tard, per a la Cursa Bressol de Catalunya, de 5 quilòmetres. Per als qui vulguin veure l’arri-bada dels corredors en directe, es preveu que el primer corre-dor de la cursa llarga arribi no-vament al Monestir passades les 11 del matí. A partir de les dotze, es farà l’entrega de premis i la cerimònia dels podis a la plaça. A la una, es tancarà la meta. La repetició del format amb la sorti-da des del centre de la vila és una aposta que ja es va dur a terme l’any passat, després de moure-la des de la carretera de Barcelona, buscant un valor afegit que sem-bla que es va aconseguir.La Mitja és una cursa arbitrada i homologada per la Federació Catalana d’Atletisme i organit-zada per l’ajuntament de la vila i d’Smarfan. La prova compta amb un desnivell positiu de 200 metres, que s’assoleix en la gran majoria en la primera meitat del recorregut. Aquest, és ben sim-ple, ja que consisteix en anar des del centre de Ripoll fins a Sant Joan de les Abadesses i tornar novament a la capital. Els avitua-llaments d’enguany seran als qui-lòmetres 5, 10, 15 i a l’arribada.Hi ha premis en metàl·lic i tro-feus per als guanyadors de la Mitja. Però segurament per a ells Poc després de les 11 del matí està previst que arribin els primers corredors de la Mitja al Monestir

GUILLEM SÁNCHEZ

RIPOLL | Guillem Sánchez

La categoria de Campionat de Catalunya farà que moltes figu-res i atletes de primer nivell del país es puguin sentir atrets pel fet de venir a Ripoll a competir i a aconseguir el millor temps possible. «Fa d’iman», diu Jo-aquim Merino, organitzador de la Mitja Marató. Entre els noms que destaquen de tots els corredors que prendran la sor-tida diumenge des de la capital hi ha l’actual campió català de mitja marató, Xavi Tomasa (de Berga). Merino assegura que «ell arrossega altres atletes que volen lluitar per ser cam-pions de Catalunya». També competiran a la Mitja ripollesa el segon i tercer classificats de l’any passat: Abderrahim El Ja-fari i Nan Oliveras, per exem-ple. En categoria femenina, el triomf segurament se’l jugaran Laia Andreu i Hasna Bahom, dues corredores de nivell que no es voldran deixar superar l’una per l’altra. S’espera, doncs, una cursa «ràpida i amb una bona marca», segons Meri-no. En total, l’organització de

El campió català de mitja, Xavi Tomasa competirà diumenge

serà més especial saber que el seu nom es recordarà per sempre com els millors classificats de la cita esportiva en el seu 40è ani-versari, al Campionat internacio-nal de fons del Ripollès. Tal com va avançar el regidor d’esports de l’ajuntament de Ripoll, Miquel Rovira, setmanes enrere, es pre-veuen novetats per celebrar com cal una efemèride d’aquestes ca-racterístiques. De moment, però, es mantenen en secret, per donar encara més rellevància a la cursa del pròxim diumenge.

la Mitja Marató preveu arribar als 320 participants a la cursa llarga. Una xifra que «millo-ra sensiblement els números dels darrers anys; mica en mica sembla que recuperem la participació que va decau-re per la competència d’altres proves». Merino destaca que, a diferència d’altres mitges, la de Ripoll compta amb un element diferenciador, que fa que la cursa sigui «rural», tot i trans-córrer per carretera. «Durant el 80% del recorregut anem en paral·lel a la Vall del Ter, seguint el riu a una banda», remarca, i no corrent exclusi-vament per trama urbana o po-lígons industrials, com passa en altres proves.

ESPORTSP37

La Cursa Bressol de Catalunya, acompanyament popular de la Mitja Marató

Participants de totes les edats prendran part de la cursa popular

tors i tornant cap al centre. Amb aquesta prova, qualsevol pot ser partícip del 40è aniversari de la Mitja Marató, corrent pel poble durant el matí. Està previst que

hi assisteixin persones de totes les edats, com ara Casimiro Mu-rillo, el veterà corredor que ha participat en totes les edicions de l’esdeveniment.

RIPOLL | X.P.

La jornada de curses a Ripoll també tindrà espai per als més petits de la casa. Per tant, serà un esdeveniment per a tota la família. Coincidint amb la cele-bració de la Mitja, el Campionat de Curses Infantils de la comar-ca farà parada a Ripoll. Seran proves des de la plaça del Mo-nestir, dividides per categories pel que fa als seus participants. A les 10.20h, s’iniciaran les pro-ves de categoria Benjamí (2009 i 2010), Aleví (2007 i 2008) i

Infantil (2005 i 2006). A les 10.35h, per altra banda, corre-ran els nens i nenes d’Iniciació (2013 i 2014) i de Prebenjamí (2011 i 2012). Hi haurà trofeu per als tres primers classificats de cadascuna de les categories, tret de la categoria d’Iniciació, on tots rebran un obsequi de participació. Fins aquest di-vendres, 16 de novembre, hi ha temps per fer les inscripcions dels menuts a inscripcions.ce-ripolles.cat. Si no, el mateix dia de la prova encara s’hi podran apuntar des de les 9 del matí.

Els més menuts, protagonistes de la jornada de curses a Ripoll

RIPOLL | Xevi Pujol

Tothom està convidat a córrer aquest diumenge a Ripoll. Per a aquells que no es vegin capacitats per recórrer els 21 quilòmetres del Campionat Internacional de Fons del Ripollès, hi ha una alter-nativa. Es tracta d’una nova edi-ció de la Cursa Bressol de Catalu-nya, que com sempre està oberta a tothom. S’hi pot participar de manera individual o fent equips de tres. Per tant, es pot com-partir amb família, amics, veïns o companys de feina. La sortida d’aquesta cursa serà a partir d’un quart d’onze del matí des de la plaça del Monestir, i l’arribada del primer corredor està previs-ta per les 11.10h. La distància a recórrer és de 5 quilòmetres, arribant fins al polígon dels Pin-

RIPOLL | Redacció

En la passada edició de la Mitja de Ripoll, el vencedor en cate-goria masculina va ser Ibrahim Ezzaydouni. Era el segon any consecutiu que aquest atleta corria més ràpid que ningú els 21 quilòmetres. En total, va ne-cessitar 1 hora 7 minuts i 45 se-gons per dur a terme la prova, i va entrar per davant d’Abderra-him El Jaafari (1 hora, 8 minuts i 6 segons). Nan Oliveras va completar el podi. Pel que fa a la categoria femenina, la més rà-pida de la passada edició va ser Lídia Rodríguez, amb un temps d’1 hora, 14 minuts i 10 segons. En segona posició entrava Hasna Bahom (1h 25m 53s) i tercera va ser Esther Cruz (1h 32m 39s).

Ezzaydouni va vèncer l’any passat per segona vegada


GUILLEM SÁNCHEZ

GUILLEM SÁNCHEZ

GUILLEM SÁNCHEZ

P38ESPORTS

Ravés: «A la segona fase ens ho passarem molt bé»

tra el Liceo. Satisfet amb l’equip i amb l’aposta esportiva que el Sant Cugat fa per l’hoquei patins, la intenció del jugador ripollès és «quedar-me, és un club que està

pujant i jo crec que té molt fu-tur». Maideu combina la pràctica de l’esport a la màxima categoria estatal d’hoquei patins amb els es-tudis a Barcelona.

La família del Club Bàsquet Campdevànol al complet

de Sant Joan de les Abadesses. Gran família reunida al vol-tant del bàsquet, amb desfilada d’equips, discursos de les auto-ritats i fotografies de conjunt, a més d’altres activitats comple-mentàries. El president del CB Campdevànol, Ramon Ravés, va explicar que després de les fases de nivell, «ens ho passarem molt bé». De cara als objectius generals per aquest curs, exposa que el principal és «consolidar el joc dels equips» i seguir amb

la bona dinàmica per exemple del sènior masculí, «que està fent bons resultats» i del cadet femení, també amb xifres «im-portants» a favor seu, «que auguren una segona fase bri-llant», tal com detalla Ravés. El club continua amb la seva rutina diària al pavelló de Sant Joan de les Abadesses, principalment. L’alcalde de Campdevànol, Joan Manso, va exposar durant la presentació que «el mes de desembre es podria comen-

çar a utilitzar» el nou pavelló remodelat de Campdevànol, tal com recollia Ramon Ravés posteriorment. «Esperem que així sigui», va puntualitzar. En referència al nombre de juga-dors del club, va explicar que «no en tenim mai prou» i obre les portes a qualsevol persona que es vulgui apuntar a jugar a bàsquet, «perquè ho faci» i així encara sigui més gran la família del Club Bàsquet Campdevànol en el futur.

La «boníssima sensació» de marcar al Palau Blaugrana a l’OK LligariPollès | G.S.

Tot i ocupar la tretzena posició a l’OK Lliga, el jugador ripollès Cesc Maideu està satisfet amb les sensacions i el joc que el PHC Sant Cugat està demostrant en compe-tició regular aquesta temporada. «Tots els partits que hem jugat els hem competit moltíssim», remarca el jugador, que el passat cap de setmana va empatar contra el CH Caldes, quart empatat amb el segon i el tercer classificats. Maideu recorda la «boníssima sensació» que es té marcant al Palau Blaugrana, com va fer en la cinquena jornada contra el Barça Lassa. L’altre gol d’aquesta tempo-rada el va aconseguir a casa con-

Cesc Maideu, al pavelló de Ripoll


Els equips de mini i premini de la secció de bàsquet de la FEC Vall del Ter van jugar per pri-mer cop un partit de lliga del consell el passat cap de setma-na. Ho van fer a la pista del Bisa-roques (a Olot), amb triomf per a cadascun dels dos conjunts.

La competició seguirà per a ells aquest dissabte al matí, amb un enfrontament més per al mini i el premini al pavelló Llandrius. Serà a dos quarts d’11 i a dos quarts de 12, respectivament. Una bona manera per veure el treball dels diferents nens i ne-nes que practiquen aquest es-port a la Vall del Ter.

Debut del mini i premini de bàsquet de la FEC Vall del Ter

st. joan de les abadesses | G. Sánchez

Un sènior masculí, un sots-25 femení, un cadet femení pro-moció, un infantil femení, un preinfantil masculí, un mini femení i un premini mixte. Aquest és el global de set equips federats amb què compta el Club Bàsquet Campdevànol aquesta temporada 2018/19, tal com es va poder veure diumen-ge passat en la presentació ofi-cial que es va celebrar al pavelló

El president del Club Bàsquet Campdevànol augura una bona temporada per a l’entitat, amb set equips federats

Es remet a les paraules de l’alcalde, Joan Manso, per tornar al pavelló de Campdevànol durant el desembre

gran canària | Redacció

El jugador ripollès del Gran Canaria, Xavi Rabaseda, ha disputat ja 300 partits oficials en lliga ACB. L’aler va arribar a aquesta xifra en el darrer matx de l’Herbalife, que va perdre contra l’Iberostar Tenerife (77 a 91), el dia que també es complien 1.000 partits ofici-als de l’equip canari a l’ACB. Rabaseda, en la seva carrera professional a la màxima di-visió estatal del bàsquet espa-nyol, compta amb una mitjana de més de 5 punts, més de 2 rebots i una recuperació per partit. S’ha proclamat cam-pió de lliga (2009 i 2012), de la Copa del Rei (2013) i dos cops de la Supercopa, jugant amb el Barça, el Fuenlabrada, l’Estudiantes i el Gran Canaria (quarta temporada).

Rabaseda compleix 300 partits en lliga ACB el dia del derbi


muti saló

muti saló

twitter fec vall del ter

twitter xavi rabaseda

ESPORTSP39

Més distància guanyant a Les Planes a casa

i-negre està «creixent», com va confirmar Fernández. Aquest dissabte, a tres quarts de 6, l’Aba-dessenc té l’oportunitat de sumar el primer triomf del curs al camp del Quart. Dues victòries segui-

des és la dinàmica que acumula el rival dels de Sant Joan, amb fins a cinc consecutives sense perdre. A casa, de moment, el Quart ha aconseguit guanyar dos partits i empatar-ne un.

Els de Jordi Florido van marcar quatre gols a domicili

Camprodon i Abadessenc s’enfronten al Santa Pau i al Quart en lligariPollès | G.S.

Diumenge a les quatre de la tar-da, el Camprodon juga a casa contra el Santa Pau, tot buscant la quarta victòria de la tempora-da. Fins ara, l’equip de Jordi Arau només ha estat capaç de puntuar com a local. El Santa Pau acumu-la vuit jornades seguides sense vèncer, amb sis derrotes conse-cutives i poca efectivitat de cara a porteria. En el darrer enfronta-ment de lliga, al grup 1 de Segona Catalana, el Camprodon va caure per 4 a 1 envers el Sant Jaume de Llierca a domicili. Malgrat avan-çar-se al marcador amb un gol de Roura, els locals van remuntar amb dianes d’Ibra, Moha, Arnau i Mark. L’onzena jornada de lliga al grup va deixar el cinquè empat de l’any en competició regular per l’Abadessenc. Va ser a casa, en un partit on «no podem fer més per guanyar», va recalcar el tècnic santjoaní, Juanma Fernán-dez. Franc va avançar els locals en una acció d’estratègia i Dani González va marcar el 2 a 1 al segon temps de penal. Una diana en possible posició de fora de joc i una rematada de córner van ser al Tossa per «marxar contents» de Sant Joan, segons Pau Hidal-go, tècnic visitant. L’equip blanc-

Empat insuficient de l’Abadessenc contra el Tossa

camPdevànol | Guillem Sánchez

El Campdevànol té entre cella i cella el partit de lliga d’aquest dissabte, a les quatre, contra Les Planes al seu camp. Si guanya, podria ampliar l’avantatge amb els equips que el persegueixen al capdavant del grup 17 de Tercera Catalana. Si més no, es distanci-aria segur del Fornells o el Sant Privat d’en Bas, que juguen diu-menge entre ells. El bon inici amb què el rival de dissabte va començar la lliga (vuit jornades sense perdre, amb sis triomfs), s’ha vist truncat les darreres tres setmanes, on ha en-caixat tres derrotes seguides. Tot i això, encara té pendent un par-tit a casa contra el Fontcoberta,


L’Atlètic Ripoll de futbol-11 juga diumenge a les quatre al camp del Torelló, tercer classificat, buscant un nou triomf al grup 4 de la Sego-na Divisió femenina. Dissabte pas-sat, a casa, derrota per 0 a 2 contra l’actual líder, el Girona. El sènior de futbol-7 es desplaça al camp del

Visita al camp del tercer, el Torelló


Abadessenc B i Ripoll tin-dran com a rivals en lliga a casa el cap de setmana el Serinyà i el Bonmatí, res-pectivament. Serà dissabte a les cinc al municipal de Sant Joan i diumenge a les quatre al camp de Ripoll. Situacions ben diferents d’un i altre a la classificació. Un triomf del filial sant-joaní el permetria escapar de l’últim lloc de la taula, després de perdre al camp del Montagut per 2 a 1. Pol Ricart va avançar els de Carles Rico, però Arnau i Èric van assegurar els tres punts per als de casa. El Ri-poll vol acostar-se a la part alta del grup 27 de Quarta. Diumenge passat va vèn-cer a La Canya (4 a 0), amb doblets d’Oriol i Sergi. El partit s’havia de disputar a fora, però dissabte ambdós equips es van posar d’acord per jugar a Ripoll, per les males condicions del ter-reny de joc de La Canya.

Serinyà i Bonmatí, següent rivals


boi

xevi sunyol

11 partits. Els dos últims van ser dissabte passat al camp del Giro-nès Sàbat. Kevin i Morazán em-pataven així el matx a dos gols al minut 51 de partit, després de les dianes de Viñas i Cristian abans de la primera mitja hora. Els ho-mes de Jordi Florido van saber re-accionar, amb una nova diana de Viñas gràcies a una passada d’Ai-tor. El punta campdevanolenc va veure porteria just al darrer mi-nut, per fer el 2 a 4 i sentenciar la victòria al seu favor. Els locals, tot i quedar-se amb un jugador menys per expulsió de Morazan, van tenir una última ocasió per empatar, amb 2 a 3 al marcador.Excepte el dia del Sant Ponç (1 a 1), el Campdevànol ha guanyat tots els partits que ha jugat a casa aquesta temporada. Una dinàmi-ca amb què vol seguir el proper cap de setmana, consolidant la primera posició que ocupa actu-alment a la lliga, amb el permís de l’Amer.

corresponent a la jornada 9.Les Planes destaca per la seva ca-pacitat ofensiva. Dissabte inten-

tarà superar la millor defensa del grup 17, la del Campdevànol, que tan sols ha encaixat 10 gols en

Riudeperes A (diumenge a les cinc), mentre que la FEC Vall del Ter juga com a local (diumenge a un quart de 7) contra el Riudeperes B. Les cam-prodonines venen de perdre per 4 a 0 envers Les Preses en la cinquena jornada, mentre que el conjunt de Ripoll va guanyar al Sant Hilari (6 a 3) i va perdre amb Les Preses (2 a 5, al matx recuperat de la jornada 1).

xevi sunyol

FUTBOL: Segona Catalana - grup 111a jornada

BESCANO, C.D.,A - GUIXOLS, A.D.,A 1 - 0ABADESSENC, C.E.,A - TOSSA, U.E.,A 2 - 2 CAN GIBERT, U.E.,A - PORQUERES, U.E.,A 1 - 2 BOSC DE TOSCA, C.,A - CASSA, U.D.,A 3 - 1 SANTA PAU, P.,A - L’ESCALA, F.C.,A 2 - 3 ST JAUME DE LLIERCA - CAMPRODON, U.E.,A 4 - 1BASE ROSES, C.F.,A - QUART, U.E.,A 0 - 3 VILARTAGUES C.F.,A - CALDES MALAVELLA 0 - 0 MARCA DE L’HAM, U.E.,A - BESALÚ, CE,A 1 - 1

ClassificacióEquips PJ PG PE PP GF GC PT1.- L’ESCALA 11 10 0 1 27 4 302.- GUIXOLS 11 8 1 2 28 9 253.- BESCANO 11 7 3 1 21 9 244.- BOSC DE TOSCA 11 6 4 1 27 11 225.- TOSSA 11 6 2 3 24 16 206.- CASSA 11 6 0 5 18 18 187.- CALDES 11 5 3 3 15 15 188.- SANT JAUME 10 5 2 3 21 18 179.- CAN GIBERT 11 5 2 4 14 13 1710.- QUART 10 4 2 4 13 10 1411.- MARCA DE L’HAM 11 3 4 4 16 22 1312.- CAMPRODON 11 3 1 7 8 18 1013.- PORQUERES 11 3 0 8 11 21 914.- BESALÚ 11 2 3 6 8 18 915.- VILARTAGUES 11 2 3 6 10 23 916.- SANTA PAU 11 2 2 7 15 21 817.- BASE ROSES 11 2 1 8 10 29 718.- ABADESSENC 11 0 5 6 10 21 5

FUTBOL: Tercera Catalana - grup 1711a jornada

LES PLANES, C.F.,A - HOSTOLES, U.D.,A 1 - 3 FORNELLS, UE.,A - FONTCOBERTA, U.E.,A 3 - 0 CELRA, U.C.E.,A - UNIÓ GIRONA A.C.E.,A 1 - 1 SANT GREGORI,A.E.,A - SANT PRIVAT D’EN BAS 1 - 3 COMACROS, UE,A - SANT PONÇ, AT.,A 1 - 2 GIRONES-SABAT,A - CAMPDEVANOL, U.E.,A 2 - 4 VILABLAREIX FUTBOL CLUB,A - SANTJOANENC,P 7 - 1AMER, C.F.,A - BANYOLES CLUB AT.,A 2 - 1 ANGLES C.E.,A - SANT ESTEVE D’EN BAS, C.E.,A 2 - 1

ClassificacióEquips PJ PG PE PP GF GC PT1.- CAMPDEVANOL 11 8 1 2 26 10 252.- AMER 11 7 4 0 23 11 253.- HOSTOLES 10 7 0 3 27 17 214.- FORNELLS 11 5 5 1 30 18 205.- SANT PRIVAT 11 6 1 4 19 15 196.- ANGLES 11 6 1 4 21 18 197.- SANT PONÇ 11 5 3 3 23 19 188.- LES PLANES 10 5 2 3 25 15 179.- VILABLAREIX 11 5 2 4 23 18 1710.- GIRONES-SABAT 10 4 3 3 26 22 1511.- FONTCOBERTA 9 3 3 3 18 15 1212.- BANYOLES 11 3 3 5 24 22 1213.- SANT GREGORI 10 2 3 5 17 20 914.- UNIÓ GIRONA 11 2 3 6 17 28 915.- COMACROS 11 1 4 6 23 35 716.- CELRA 10 0 6 4 15 23 617.- SANT ESTEVE 10 2 0 8 10 36 618.- SANTJOANENC 9 1 0 8 9 34 3

FUTBOL: Quarta Catalana - grup 2711a jornada

SANT ROC OLOT , C.F.,A - CORNELLA TERRI, A.E.,A 4 - 0 OLOT, AT.,A - JOANETES,C.F.,A 3 - 4 BONMATI, C.F.,A - SANT MIQUEL CAMPMAJOR 3 - 1 SERINYA, C.F.,A - LES PRESES, C.F.,A 1 - 1 CASTELLFOLLIT, U.E.,A Desc. JOVENTUT ST PERE MARTIR,A - CELLERA, C.F.,A 0 - 1 LA CANYA, A.E.,A - RIPOLL CLUB FUTBOL,A 0 - 4 MONTAGUT,A - ABADESSENC, C.E.,B 2 - 1CAMOS, C.F.,A - OSOR, U.E.,A 1 - 2

ClassificacióEquips PJ PG PE PP GF GC PT1.- SANT ROC OLOT 10 10 0 0 33 8 302.- LES PRESES 10 8 1 1 21 8 253.- RIPOLL 9 6 1 2 21 11 194.- SERINYA 10 6 1 3 25 18 195.- CAMOS 11 5 2 4 21 19 176.- CELLERA 9 5 1 3 16 7 167.- MONTAGUT 9 5 1 3 23 16 168.- SANT MIQUEL 10 5 1 4 28 23 169.- JOANETES 9 5 0 4 22 23 1510.- LA CANYA 9 3 1 5 15 22 1011.- OSOR 10 3 1 6 10 21 1012.- BONMATI 10 4 0 6 17 23 913.- CASTELLFOLLIT 9 2 2 5 12 17 814.- OLOT 11 2 2 7 12 25 815.- ST PERE MARTIR 10 2 1 7 6 18 716.- CORNELLA TERRI 10 2 1 7 17 31 717.- ABADESSENC 10 2 0 8 15 24 6

FUTBOL: Femení Segona Divisió - grup 46a jornada

LA PERA, U.E.,A - OAR VIC,A 8 - 1 RIPOLL ATLÈTIC CLUB FUTBOL,A - GIRONA, F.C.,A 0 - 2 SANT FOST, U.E.,A - GURB, U.E. ,A 2 - 10 CANET, F.C.,A - TORELLO, C.F.,A 1 - 4 CASSÀ, U.D.,A - MOIÀ, C.E.,A 7 - 2 TARADELL, U.D.,A - TONA, U.E.,A 0 - 1 PONTENC B - SANT PERE PESCADOR, F.C.,B 2 - 1

ClassificacióEquips PJ PG PE PP GF GC PT1.- GIRONA 5 5 0 0 22 5 152.- CABANES 5 5 0 0 12 3 153.- TORELLÓ 5 4 0 1 14 5 124.- SANT PERE 5 4 0 1 10 5 125.- TONA 5 4 0 1 9 4 126.- TARADELL 6 3 1 2 16 8 107.- MOIÀ 6 3 0 3 17 23 98.- PONTENC 5 2 1 2 9 10 79.- LA PERA 5 2 0 3 16 12 610.- GURB 6 2 0 4 17 14 611.- CASSÀ 5 2 0 3 13 13 612.- RIPOLL 5 1 0 4 7 11 313.- CANET 3 0 0 3 5 10 014.- OAR VIC 6 0 0 6 4 24 015.- SANT FOST 4 0 0 4 3 27 0

P40ESPORTS

«Anem partit a partit i a final de temporada ja veurem on serem»

Victòria davant el cuer en el darrer partit de lliga a Ripoll

L’objectiu de jugar a Segona segueix viu per al Ripollès Rugby ClubRIPOLL | Xevi Pujol

Assolir plaça a la Segona Catala-na. Aquest és l’objectiu prioritari que els integrants del Ripollès Rugby Club es marquen per al que queda de fase prèvia. De fet, cada any persegueixen aquesta fita a la primera part de la tem-porada, i enguany pensen que ho poden aconseguir. No serà fàcil, segons l’entrenador dels ripolle-sos, Josep A. Quero, que explica que «ara ens venen dos partits molt complicats, contra el Be-gues i el Químic B, dos equips molt forts». Els ripollesos tenen 10 punts i són cinquens a la tau-la. Després d’aquesta fase prèvia, el primer classificat jugarà a Pri-

RIPOLL | Xevi Pujol

L’Hoquei Club Ripoll disputarà aquest divendres, a partir de les deu de la nit, el partit corres-ponent a la desena jornada del campionat de lliga al grup A de la Primera Catalana. Serà a la pista de l’HC Sentmenat B, equip que té dos punts més a la classifi-cació i que ocupa la quarta posi-ció. Els ripollesos són vuitens, es troben just a la meitat de la taula, però tenen fins a quatre equips a només dos punts per davant i el Roda de Ter, que és tercer, es troba a tres. Tot i això, responent a si és hora de mirar cap amunt a la classificació, el jugador de l’HC Ripoll, Jaume Farrés expli-cava que «anem partit a partit i a final de temporada ja veu-rem on serem». Farrés creu que el que és més important ara per ara «és marcar línies de treball i marcar hàbits, perquè hi ha dos jugadors nous que s’unei-xen als que ens venen a ajudar des de Segona Catalana i hem de seguir treballant per com-penetrar-nos més». Tot i això, sens dubte el partit d’aquest cap

L’HC Ripoll ocupa la vuitena posició després de nou jornades, amb 15 punts aconseguits

El passat diumenge, els d’Eduard Vidal van vèncer per 5-3 contra el cuer, el Castellar


XEVI SUNYOL

RIPOLL | X.P.

Al grup B de la Segona Catala-na, l’Hoquei Club Ripoll B no jugarà aquest cap de setmana. Això es deu al fet que descan-sa per calendari en aquesta jornada, i el proper partit que té previst és a casa davant l’UEH Barberà A, el 24 de no-vembre a les 18.0 0h. El passat cap de setmana, els ripollesos van perdre per un contundent 12-5 a la pista del CHP Olot B, equip que ocupa la tercera posició a la classifi-cació. Ara per ara, l’equip de la capital del Ripollès és vuitè al grup, amb tres partits gua-nyats en deu jornades dispu-tades. En total, 10 punts que els situen a mitja taula. Ara, tenen per davant dues setmanes de feina per prepa-rar el proper partit previst, i alguns per entrar en la dinà-mica del primer equip.

Descans aquesta jornada per a l’HC Ripoll B

mera Catalana, del segon al cin-què, a Segona i els tres restants, a Tercera. Per tant, ara per ara es complirien les condicions per ser a Segona, però els dos partits següents seran claus per mante-nir la posició. I és que el Begues, proper rival a domicili aquest dissabte a les 19 h, és el sisè amb dos punts menys, i el Químic, que visitarà Ripoll posterior-ment, és quart. La plaça de Se-gona estarà molt disputada entre aquests tres conjunts i es preveu un final de fase emocionant. En la jornada passada, victòria davant el Terrassa B, que va patir sobretot amb una gran prime-ra part dels ripollesos. El resul-tat final va ser de 45 a 19. «A la

segona part hem perdut una mica els papers, amb molts nervis, però al final hem acon-seguit un bon resultat contra un equip fort», deia Quero.

Victòria per 45 a 19 davant el Terrassa B en l’últim enfrontament

JOAN FAJULA

de setmana és important, si més no per aconseguir superar al ri-val a la taula, en cas de victòria.El passat cap de setmana, el Ri-poll va vèncer per 5-3 a casa al cuer del grup, l’HC Castellar. No va ser un partit fàcil, ja que els visitants es van avançar al mar-cador al principi del matx i els ri-pollesos van haver de remuntar. «Són partits que no comencen com vols, però s’ha de treba-llar i així és com hem donat la volta al marcador i finalment

hem tret els tres punts, que és el que volíem», deia Farrés a la conclusió. Un partit que servia per trencar una mala ratxa i que tornava a posar una nova victò-ria al caseller del Ripoll. L’equip tenia diverses baixes, com ara la d’Ivan Mora, i per aquest motiu diversos jugadors del B van com-parèixer a la pista. «Són juga-dors joves que van treballant, ho han de fer una mica més, perquè tenen qualitat per jugar amb nosaltres», diu Farrés.

HOQUEI: Primera Catalana - grup A9a jornada

FD CASSANENC - CH LLORET 5 - 1G.E. i E.G. - CP VOLTREGÀ 3 - 9CE ARENYS DE MUNT - CHP BIGUES I RIELLS 4 - 4HP TONA - CP TORDERA 10 - 2CP JONQUERENC - HC SENTMENAT 1 - 8HC RIPOLL - HC CASTELLAR 5 - 3CH PALAFRUGELL - CP VIC 4 - 8CP RODA - CH ARENYS DE MAR -

ClassificacióEquips PJ PG PE PP GF GC PT1.- VOLTREGÀ 9 8 1 0 48 20 252.- TONA 9 6 1 2 51 33 193.- RODA 8 6 0 2 35 23 184.- SENTMENAT 9 5 2 2 53 32 175.- CASSANENC 9 5 2 2 36 25 176.- JONQUERENC 9 5 2 2 32 29 177.- ARENYS MUNT 9 5 2 2 35 29 178.- RIPOLL 9 4 3 2 33 26 159.- ARENYS 8 4 1 3 27 26 1310.- BIGUES I RIELLS 9 3 3 3 42 41 1211.- PALAFRUGELL 9 2 3 4 31 42 912.- LLORET 9 2 2 5 29 36 813.- VIC 9 2 1 6 31 42 714.- G.E. i E.G. 9 0 3 6 22 43 315.- TORDERA 9 1 0 8 24 55 316.- CASTELLAR 9 0 0 9 16 43 0

HOQUEI: Segona Catalana - grup B9a jornada

SHUM - CP VIC 2 - 4CPH OLOT - HC RIPOLL 12 - 5CP SANT CELONI - UEH BARBERÀ 2 - 12CH ST JORDI DESVALLS - CH PALAFRUGELL 5 - 6CH CADI - CP MASIES VOLTREGÀ 0 - 10CH FARNERS - CP BLANES ATLÈTIC -

ClassificacióEquips PJ PG PE PP GF GC PT1.- BARBERÀ 8 7 1 0 38 15 222.- OLOT 8 7 0 1 76 31 213.- VOLTREGÀ 6 6 0 0 52 15 184.- SHUM 8 5 0 3 45 37 155.- VIC 7 4 0 3 26 21 126.- FARNERS 7 3 1 3 22 26 107.- BLANES ATLÈTIC 6 3 1 2 27 28 108.- RIPOLL 9 3 1 5 33 39 109.- JONQUERENC 7 2 2 3 27 28 810.- GIRONA 7 2 1 4 27 28 711.- CADI 8 2 1 5 27 50 712.- PALAFRUGELL 8 2 0 6 28 48 513.- ST JORDI 7 0 2 5 20 30 214.- SANT CELONI 8 0 2 6 22 74 2

RUGBI: Campionat de Catalunya Sènior 2

5a jornada

GARROTXA BANYOLES B - RC CORNELLÀ 7 - 60

BUC-UBAE B - QUÍMIC ER B 43 - 5

RC L’HOSPITALET - BEGUES RUGBI CLUB 32 - 15

RIPOLLÈS RC - CRC TERRASSA B 45 - 19

Classificació

Equips PJ PG PE PP GF GC PT

1.- BUC-UBAE 5 5 0 0 165 26 25

2.- CORNELLÀ 5 4 0 1 217 77 20

3.- L’HOSPITALET 4 3 0 1 122 79 14

4.- QUÍMIC 5 3 0 2 137 99 14

5.- RIPOLLÈS 5 2 0 3 152 191 10

6.- BEGUES 5 2 0 3 60 104 8

7.- GARROTXA 5 0 0 5 34 213 1

8.- TERRASSA 4 0 0 4 57 155 0

ESPORTSP41

Duels importants a la part alta de la Nacional i de Primera Territorial

Com el dia del Vidreres, el filial va sumar un triomf important


Al cap de set jornades de lliga, la Unió Esportiva Ripoll busca encara la tercera victòria del curs. Dissabte a les quatre, en horari diferent de l’habitual, els homes de Paco Fernández voldran guanyar el primer partit a casa de l’any contra el Cassanenc, que suma un tri-omf més a la lliga. Els blaus venen de perdre a fora contra el Farners. Malgrat guanyar el segon i el tercer quart del par-tit, el mal inici de matx (31 a 14) va ser una llosa massa gran per superar. Els locals no van deixar escapar la victòria i van acabar guanyant per 76 a 61. El filial també va caure a do-micili el darrer cap de setma-na. Va ser per 65 a 52 contra la Unió Atlètica Tossa. Els de Vicenç Vilarrasa no han pogut sumar cap victòria en aques-ta segona fase al nivell B. Ni dissabte ni diumenge que ve la podran aconseguir, perquè els toca descansar de nou per calendari. Per la seva banda, el Club Bàsquet Campdevà-

La tercera victòria es resisteix de moment a la Segona Masculina

riPollès | G. Sánchez

Cap de setmana farcit de futbol sala d’alt nivell al Ripollès el que ve per endavant. Serà dissabte a la tarda, amb una doble cita a l’Avellaneda, contra rivals de la part alta de la classificació. El Nacional Catalana de Carles Vi-gara, després d’un cap de setma-na sense partit (per calendari), jugarà contra el CFS Clot, amb qui estan empatats a la classifi-cació. Setze punts per ambdós a la taula, tot i que els ripollesos porten un partit menys. Una jor-nada propícia per retallar distàn-cies amb el Padre Damian o el Bigues i Riells, que s’enfronten entre ells.I si el duel entre EFS Ripoll i Clot no fos prou al·licient per despla-çar-se al pavelló, un cop acabi el partit, jugarà el filial, també a l’Avellaneda, contra el Futsal Maçanet, actual líder del grup C de Primera Territorial. De fet, és l’únic equip de tota la lliga que encara no ha perdut cap partit. Tota una setmana de treball per a l’equip de David Martínez, en-focada al matx de dissabte. Un duel complicat i en el qual, segu-rament, es podran posar en pràc-tica aspectes treballats en el dar-rer duel al pavelló de Sant Pau, dissabte passat, contra el cuer, el Palamós. Els locals van vèncer per un escandalós 19 a 2, que-dant pocs jugadors sense marcar. Els visitants van veure porteria a la segona part. El tècnic ripollès explicava que «no hem acabat


el riPollès

de fer les coses que treballem i que l’ànsia d’anar-ne a fer més i més poden abans que frenar el joc i practicar aspectes». «Tot i això, han sortit coses», destaca-

va Martínez, que també va donar minuts a jugadors que n’havien tingut menys durant la tempora-da aprofitant la poca resistència del rival.

nol sí que té partit a la lliga de nivell A. Serà al pavelló de Sant Joan, des de les 18.05 h, contra el BC Palafrugell. Con-tra el Grifeu, els homes d’Àlex Bolaños es van quedar lluny de guanyar. Van caure per 70 a 50, per culpa d’un tercer pe-ríode poc anotador (23 a 9). Al descans s’hi havia arribat amb un ajustat 37 a 31 favorable als de casa.

Bàsquet: Segona Masculina - Grup 17a jornada

C.B. FARNERS - U.E.RIPOLL A 76 - 61MURALLA ÒPTICA C.B. BLANES - CB TORELLÓ SM 86 - 77CB QUART BICENTURY - C.E. ONYAR 85 - 86F.D. CASSANENC - CESET 83 - 73CLUB BÀSQUET SANT CELONI - CB SALT 68 - 78C.B.SANT NARCÍS - PADRO VILAFANT 72 - 68C.B. SANTA EUGÈNIA - C.B. VIC 84 - 50

ClassificacióEquips PJ PG PP NP PF PC PT1.- BLANES 7 6 1 0 565 502 11 2.- SANT NARCIS 7 6 1 0 478 422 113.- FARNERS 7 5 2 0 525 467 104.- SALT 7 5 2 0 514 481 105.- ONYAR 7 4 3 0 496 505 106.- QUART 7 4 3 0 533 472 107.- SANTA EUGÈNIA 7 4 3 0 532 468 98.- VIC 7 4 3 0 467 503 99.- CASSANENC 7 3 4 0 486 490 810.- TORELLÓ 7 2 5 0 468 505 811.- VILAFANT 7 2 5 0 502 569 812.- RIPOLL 7 2 5 0 484 507 8 13.- SANT CELONI 7 1 6 0 441 489 7 14.- CESET 7 1 6 0 437 548 7

Bàsquet: Sènior Masculí B-01

3a jornada

C.B. FARNERS B - C.B. LLAGOSTERA 89 - 58

A.B. SANT JULIÀ DE RAMIS - ATHLÈTIC SILENC 60 - 59

C.B. PALAFOLLS - C.B. VILABLAREIX 58 - 56

UNIÓ ATLÈTICA TOSSA - U.E.RIPOLL B 65 - 52

Classificació

Equips PJ PG PP NP PF PC PT

1.- FARNERS 3 3 0 0 255 159 6

2.- LLAGOSTERA 3 2 1 0 259 196 5

3.- PALAFOLLS 3 2 1 0 191 199 5

4.- PORQUERES 2 2 0 0 115 103 4

5.- SANT JULIÀ 3 1 2 0 177 203 4

6.- SILENC 3 1 2 0 182 171 4

7.- TOSSA 2 1 1 0 109 125 3

8.- SANT FELIU 1 1 0 0 73 44 2

9.- VILABLAREIX 2 0 2 0 107 119 2

10.- RIPOLL 2 0 2 0 116 146 2

11.- CELLERA 2 0 2 0 99 218 2

Bàsquet: Sènior Masculí A-013a jornada

B.C. PALAFRUGELL - B.C. FONTAJAU 54 - 67SANT HILARI - ESCOLÀPIES FIGUERES 63 - 51GRIFEU - SOLDATAL C.B. CAMPDEVANOL 70 - 50C.B. FONTCOBERTA - CB VILOBÍ 56 - 53AE BEGUR - CBGX SANTJOANENC B 70 - 38VALL DEL TERRI - CB PALAU SACOSTA SALT 73 - 62

ClassificacióEquips PJ PG PP NP PF PC PT1.- BEGUR 3 3 0 0 215 153 6 2.- FONTAJAU 3 3 0 0 187 149 63.- GRIFEU 3 2 1 0 221 188 54.- SANT HILARI 3 2 1 0 175 158 5 5.- PALAFRUGELL 3 2 1 0 184 177 56.- VALL DEL TERRI 3 2 1 0 191 191 57.- FIGUERES 3 2 1 0 190 181 5 8.- CAMPDEVÀNOL 3 1 2 0 167 186 49.- CASTELLÓ 2 1 1 0 133 128 310.- FONTCOBERTA 2 1 1 0 113 125 311.-SALT 3 0 3 0 157 195 312.- VILOBÍ 3 0 3 0 177 214 313.- SANTJOANENC 3 0 3 0 138 199 3 14.- PALAMÓS 1 0 1 0 61 65 1

FUTBOL SALA: Nacional Catalana8a jornada

TELIC GROUP BIGUES I RIELLS - TEIÀ FUTBOL CINC 6 - 5

UNION LLAGOSTENSE MECMAN A - C.E. SAGRERENC 3 - 1

FUTSAL DANTE - ACE SANSUR 1 - 2

BETÀNIA PATMOS BARCELONA - ALBELDA FUTSAL 2 - 3

MONTSANT SALA 5 - SAGRADOS CORAZONES A 1 - 3

C.F.S. CLOT A - C.E.F.S. CIUTAT GRANOLLERS 9 - 0

RIPOLL Desc.

ClassificacióEquips PJ PG PE PP PT

1.- CORAZONES 8 7 0 1 21

2.- BIGUES I RIELLS 7 6 0 1 18

3.- CLOT A 8 5 1 2 16

4.- RIPOLL 7 5 1 1 165.- SAGRERENC 7 4 1 2 13

6.- DANTE 7 4 0 3 12

7.- LLAGOSTENSE 8 3 1 4 10

8.- SANSUR 8 3 1 4 10

9.- ALBELDA 7 3 0 4 9

10.- BETÀNIA 7 3 0 4 9

11.- TEIÀ 8 2 1 5 7

12.- MONTSANT 7 0 0 7 0

13.- GRANOLLERS 7 0 0 7 0

FUTBOL SALA: Primera Catalana - Grup C8a jornada

RIPOLL B ST. PAU DE SEGÚRIES - C.F. PALAMÓS 19 - 2CA LA GUIDÓ F.S - FUTSAL CADAQUÉS 5 - 4CLUB VILOBÍ - ATLETIC VIDRERES B FSCS 7 - 0F.S. HOSTALRIQUENC B - CEFS BEGUR 4 - 5FUTSAL MAÇANET - BEGURENC 4 - 1MONTGRI - MESTRE D’AIXA U.A. TOSSA 11 - 3F.S. HOSTALRIQUENC - JOVES DE VIDRERES CFS -

ClassificacióEquips PJ PG PE PP PT 1.- MAÇANET 8 7 1 0 222.- CA LA GUIDÓ 8 7 0 1 213.- BEGUR 8 7 0 1 214.- MONTGRI 8 6 0 2 185.- VILOBÍ 8 5 0 3 156.- JOVES VIDRERES CFS 7 4 1 2 137.- RIPOLL 8 4 0 4 128.- HOSTALRIQUENC 6 3 1 2 109.- BEGURENC 7 3 0 4 910.- HOSTALRIQUENC 8 2 1 5 711.- CADAQUÉS 8 2 1 5 712.- TOSSA 7 0 1 6 113.- ATLETIC VIDRERES 8 0 0 8 014.- PALAMÓS 7 0 0 7 0

P42ESPORTS

L’entrenador de l’Abadessenc, Juanma Fernández, respon a totes les preguntes que se li plantegen

st. joan de les abadesses | G. Sánchez

• Quints punts forts té i veus en aquest nou Abadessenc, a part de la defensa?Crec que en totes les línies estem bé, tot i que ara mateix sembla complicat dir-ho. Però jo confio en la meva plantilla al 100%. Tot s’ha de dir. Sí que tenim gent que pot jugar a davant, però no te-nim davanters. Això també és un hàndicap. M’he trobat amb una plantilla que no té cap davanter. S’ha de buscar i en això estem. Ho treballem amb la junta per fitxar un nou, perquè el necessi-tem.• Encara ha d’arribar a gent?Segurament es tancarà algun fit-xatge més, sobretot de la part de davant. Hi ha jugadors que po-den jugar davant, però no tenim un nou o un golejador.• Es pot avançar algun nom?Tot se sabrà, però qui arribi sap que vindrà per sumar, com han vingut tots, en Pla, en Bura, en Radu... Els que arriben han de ser conscients que venen a l’equip a sumar, tant a dins si els toca par-ticipar, com a fora, si han d’estar a la banqueta. És l’única forma que jo conec, per quan estàs al pou (una mica), de sortir-ne... Que no tinc cap dubte que en sortirem.• Millor tenir una plantilla llarga o curta?Nosaltres ens plantegem una plantilla de 19 o 20 jugadors. Ho hem parlat amb el club i crec que és una plantilla suficientment àmplia per sortir d’on estem. • I a quina posició hauria d’ar-ribar aquest Abadessenc?Ara seria injust afegir pressió i no toca. Crec que l’equip, el pri-mer que ha de fer, és alliberar-se

El jugador ha de sortir al camp tranquil, amb responsabilitat, perquè la tenim, portem un es-cut, amb tensió i actitud, però no amb pressió. Crec que és la mi-llor manera que rendeixi.• S’ha fet algun canvi de rutina per aconseguir aquest canvi de xip amb els jugadors?Pel que m’han comentat. En el transcurs dels anys, com a ju-gador i entrenador, va prenent coses que li agraden de persones que ha conegut. Pel que m’han dit, entrenem força diferent. No vol dir que això sigui bo ni la resta dolent... Cadascú té la seva manera d’entrenar. Intentem que el jugador es diverteixi. Això és com un treballador: quan està gaudint en la seva feina, al final acaba rendint més. Quan es té el jugador content, rendeix més. I com a jugador, quan tenia un entrenador que ens feia fer coses més amenes, gaudies més i aca-baves rendint més. • I sempre amb la premissa de la intensitat, oi?Això és innegociable. Ells ja ho saben i cada dia d’entrenament saben que és una de les coses en les quals incidim més.• Quina experiència té Juanma Fernández com a entrenador?Arribo el primer any a Sant Es-teve d’en Bas, on vam pujar de Quarta a Tercera. El segon any a aquesta categoria ens vam man-tenir i ara, a Sant Joan, amb un bagatge com a futbolista ampli.• Serà especial el derbi amb el Camprodon enguany?Espero que sí i que estiguem a prop perquè, qui guanyi aquell partit, es col·loqui per davant a la classificació. Això seria bo per nosaltres, perquè voldria dir que hem puntuat en aquests partits.• Un desig per aquesta tempo-rada?Que no patim, com estem pa-tint ara, en el tram final de lliga. Voldrà dir que hem fet les coses bé, que haurem sumat suficients punts per gaudir una mica. Si de febrer a final de temporada no ens hem de centrar a buscar punts sí o sí i més, que el jugador pugui estar sense pressió, és el meu desig per aquest any. Segur que, amb la qualitat que tenen, sumaríem molt més.

una mica. Jo he estat jugador i quan les coses no surten com un vol, t’entra el neguit, baixa la confiança. No hem de posar cap llistó. L’equip pot tirar molt més amunt d’on està. No és que ho cregui, sinó que n’estic conven-çut i es farà. • Quan fa falta guanyar, es mira el rival contra el qual es juga o és més important mi-rar-se a un mateix?Són importants les dues coses. Per conèixer a qui t’estàs en-frontant, per saber si tenen un davanter que és molt ràpid o un migcampista que és molt toca-dor... O com utilitzen l’estratègia. Però, també, conèixer-nos a nos-

altres mateixos i saber què volem fer i on volem arribar. Sempre és bo tenir més informació del rival.• És més dif ícil treballar des de baix que des de dalt?Sens dubte. És més dif ícil per-què la gent té més urgències. Per això, el tema psicològic o de parlar amb els jugadors crec que és molt important. Que no surtin a jugar amb la soga al coll. Jo els dic que si perden, estiguin tranquils, que jo assumeixo les responsabilitats. Però el jugador ha de sortir al camp pensant en jugar a futbol i en rendir. No pot sortir pensant què passarà si no es guanya un altre partit. I això és quelcom que no ens ajuda.

Juanma Fernández: «Treballem per fitxar un nou, perquè el necessitem»

El nou tècnic de l’Abadessenc creu que han d’aconseguir que els jugadors s’alliberin de la pressió d’haver de guanyar i puntuar sí o sí

Amb experiència com a tècnic a Sant Esteve d’en Bas, Juanma Fernández passa revista a tota l’actualitat de l’equip després d’haver-ne assumit la direcció a la banqueta recentment

Els que arriben venen a sumar, tant a dins si els toca participar, com a fora, si han d’estar a la banqueta


xevi sunyol

ESPORTSP43

Bona línia dels clubs de tennis taula a la comarca, de la base als veterans

Dos jugadors del grup d’iniciació del Club Tennis Taula Camprodon

RIPOLLÈS | Guillem Sánchez

El tennis taula és un esport do-minat en el seu principal vessant públic, l’olímpic, pels països asi-àtics. De fet, Xina encapçala el medaller en aquesta disciplina amb 28 metalls d’or, 17 plates i 8 bronzes, per a un total de 53 me-dalles. Per darrere seu, Corea del Sud, Suècia, Alemanya i el Japó, seguint l’ordre de més medalles d’or en aquest esport, que es va introduir al programa dels Jocs Olímpics el 1988 a Seül (Corea del Sud). Actualment, se’n dis-puten proves individuals i per equips, tant en categoria feme-nina com masculina. Tot i que aquest esport no compta amb tantes llicències com d’altres disciplines més populars a Catalunya, la salut dels dos clubs que en fomenten la seva pràctica al Ripollès és positiva. El Club Tennis Taula Ripoll i el Club Tennis Taula Camprodon centren la seva ac-tivitat en la promoció del ping-pong entre els nens i nenes, nois i noies, i homes i dones que així ho desitgen.L’entitat de la capital és qui compta amb l’equip situat en una categoria més alta. Es tracta del Tercera Estatal, que es troba a la part alta de la classifi cació. Competeix contra 11 rivals més, i segons el seu president, Gabriel Suriñach, el seu objectiu ha de


GUILLEM SÁNCHEZ

La formació és clau en el tennis taula

EL RIPOLLÈS

ser «sempre estar al grup de dalt i si algun any va bé de fer la promoció o intentar pujar alguna categoria, no ho des-cartem». Perquè això succeís, caldria que assolissin la prime-ra o la segona posició, per tenir dret a jugar la Fase d’Ascens. El segon equip del CTT Ripoll es troba a la Lliga de Preferent, a la representació territorial de Gi-rona. Comparteix grups amb el CTT Camprodon (ambdós dis-putaran el derbi el divendres 14 de divendres, a la primera volta). «Esportivament, volem man-tenir l’equip on està», remarca Suriñach. Per la seva banda, des del club camprodoní aposten per la idea de «passar-s’ho bé i gaudir, sobretot». Isidro Ma-gallón, jugador i també entre-nador dels grups més joves de l’entitat exposa que, a més, ha de servir per «agafar experiència i si guanyen, millor i fer-ho el millor possible». També amb aquesta voluntat existeix un se-gon equip a Camprodon, de ju-gadors més veterans, que com-peteixen a Segona territorial, «a un nivell una mica més baix» i un grup de mares que entrenen i «s’ho passen bé».

ENGRESCAR ELS JOVES,LA CLAU PER AL FUTURCom en tota gran, o més petita, família esportiva, un dels aspec-tes que cal cuidar és el relleu

generacional. És a dir, que hi hagi sempre entrades de nous integrants joves, que es formin de mica en mica en les habilitats i destreses que requereix l’es-port, per tal que puguin ocupar el lloc dels adults amb el pas del temps. En això treballen, també, tant el CTT Camprodon com el CTT Ripoll. A l’entitat de la vall, compten amb un grup d’inicia-ció de 6 a 10 anys i un altre de més edat, fi ns als 14 anys apro-ximadament, que es formen amb entrenaments setmanals i també participen freqüentment en competicions de caràcter

provincial, habitualment. En ge-neral, «la situació del club està bé», recorda Magallón, amb els equips de competició i la base. Amb els més menuts, explica que s’ha de potenciar sobretot «la concentració perquè, si no, costa molt de practicar». L’escoleta del CTT Ripoll també actua de la mateixa manera, in-cidint amb els més joves i els qui s’inicien en el tennis taula per garantir que, d’aquí a uns anys, hi seguirà havent club i esport a la capital. El president confi rma que en nombre de practicants no ha variat massa en les darreres

temporades. Reconeix que «cos-ta» que nous membres s’intro-dueixin en l’esport a causa de la competència d’altres pràctiques, però de tant en tant hi ha cares noves. Els més joves disputen tornejos de nivell escolar, com-binats amb els entrenaments que reben de Sergi Chinchilla o de Xevi Sellas. «Normalment, tots els nens que venen, s’aca-ben apuntant; és un bon se-nyal perquè aquest club pugui durar més», avança Chinchilla, convençut que el tennis taula no es perdrà per cap motiu, ni a Ri-poll, ni al Ripollès.

RIPOLLÈS | Redacció

Per intentar mantenir la bona dinàmica de la temporada 2018719, el CTT Ripoll de Tercera Estatal vol guanyar de nou en la setena jornada de lliga. Rebrà dissabte a la tarda al CTT Cardedeu, un altre dels millors conjunts de tota la competició. Per la seva banda, el CTT Camprodon de Preferent juga també a la seva pista envers el Tennis Taula Cassà B. Sisena jornada de lli-ga a la territorial gironina. Per altra banda, el segon equip del Tennis Taula Ripoll s’en-frontarà contra el Club Tennis Taula Vilablareix A a domicili, buscant un nou triomf ofi cial.

Duels contra el CTT Cardedeu, Vilablareix i Cassà

INAUGURACIÓDissabte 17 de novembre, a les 17h.

· Servei de nutrició i dietètica· Personal trainer· Suplementació esportiva· Quiromassatge i refl exologia podal· Fisioteràpia· OsteopatiaCentre de teràpies i nutrició

Vine i entraràs en dos sortejos:· Un dinar o sopar per a dues persones al restaurant S’ha acabat el bròquil

o· Un massatge relaxant al nostre centre

C/ Balmes, 3 baixos17530 Campdevànol

estimat_nutricioEstima’t Nutrició

[email protected] 39 19 81

P44GUIA DE SERVEIS Dijous, 15 de novembre de 2018EL RIPOLLÈS

BORSA DE TREBALLclub de la feina uier NECESSITEM COBRIR URGENTMENT

cera. Horari de 9:00h a 13:00h i de 15:00h a 19:00h. Localitat Sant Joan de las Abadesses.REF. 541/2018 CUINER/A Cuiner o auxiliar de cuina amb experiència. Horari divendres, dissabtes i eventu-als. Incorporació immediata. Localitat Camprodon.REF. 537/2018 COMERCIAL FREE-LANCE Comercial freelance. Jornada complerta. Carnet de conduir i vehicle propi. Persona jove. Localitat Ripoll. REF. 535/2018 PEÓ CONSTRUCCIÓ Valorable nocions d’electricista. Hora de 8:00h a 14:00h i de 15:00h a 18:00h. Localitat: Ripoll. REF. 536/2018 TÈCNIC/A QUALITAT Titulació enginyeria. Nivell alt d’an-glès. Jornada complerta. Localitat: Ri-bes de Freser.REF. 534/2018 CAMBRER/A Servei de cafeteria. Horari de 8:00h a 11:00h de dilluns a diumenge. Localitat Ripoll. Valorable comprensió del Francès i An-glès.Incorporació: 15 de Setembre del 2018.REF. 535/2018 PEÓ CONSTRUCCIÓ Horari de 8:00h a 14:00h – 15:00h a 18:00h. Localitat Ripoll. Valorable no-cions d’electricitat. REF. 533/2018 OPERARI INDUSTRIAL

REF. 544/18 ADMINISTRATIU/A Tas-ques administratives de controls, alba-rans, etc. ½ jornada. Localitat Montes-quiu. Edat entre 24 a 45 anys. REF. 543/18 CAMBRER/A Cambrer amb experiència. Imprescindible par-lar català. Idiomes valorable. Jornada completa de 40 hores de dimarts a diu-menge. Localitat Ripoll. REF. 546/18 DEPENDENTA FLECADe-pendenta per atenció al públic. Perso-na jove d’entre 20 a 28 anys. Jornada completa caps de setmana. Localitat Ripoll.REF. 543/18 CAMBRER/A Es precisa cambrer/a amb experiència. Valorable idiomes, imprescindible català. Locali-tat Ripoll. Horari 40 hores setmanals de dimarts a diumenge. REF. 542/2018 DEPENDENTA Atenció al públic, venda de producte. Jornada complerta amb caps de setmana. Per-sona jove d’entre 20 i 28 anys. Locali-tat Ripoll.REF. 538/2018 REPARTIDOR INSTAL-LADOR Repartidor i instal·lador de mo-bles. Localitat Ripollès-Osona. Horari de 9:00h a 13:00h i de 15:00h a 19:00h. Persona jove amb ganes de treballar. REF. 540/2018 ELECTROMECÀNIC Mecànic amb electrónica. Jornada sen-

Per més informació trucar al club de la feina UiER. Tel. 972 70 31 11

REF. 512/2018 AJUDANT DE CUI-NA Contracte de 40 hores de dilluns a dissabte. Localitat: Ripoll.REF. 511/2018 CAMBRER/A Con-tracte de 40 hores setmanals. Locali-tat: Camprodon.REF. 510/2018 PERSONAL D’HABI-TACIONS Contracte de 40 hores set-manals. Localitat: Camprodon.REF. 509/2018 PERSONAL PER NE-TEJA INDUSTRIAL Treballs d’altura. Carnet de plataforma elevadora. Lo-calitat: Ripoll. Jornada complerta.REF. 508/2018 OPERARI DE TORNS CONTROL NUMÉRIC/ MECNITZATS No cal experiencia ni formació, ganes de treballar. Horari partit de dilluns a divendres de 8:45h a 12:45h i de 14h a 17h. Localitat: Ripoll. REF. 545/18 ELECTRICISTA Ofi cial de 3a o 2a. Jornada completa. Lo-calitat Montesquiu. Edat entre 24 a 45 anys.

Es valora CFGM i coneixement de sol-dadura. Lloc de treball: Ripoll. Entre 18 i 30 anys. REF. 530/2018 PROGRAMADOR IN-FORMÀTIC Empresa de arts gràfi ques. Funcions a realitzar: programador de web, disseny i apps. Lloc de treball: Ri-poll. Jornada complerta. REF. 528/2018 NETEJADORA ½ jor-nada. Lloc de treball: Ribes de freser. Cambrera de pisos, neteja en general.REF. 526/2018 CARRETONER Carreto-ner amb experiència. Horari de 6:00h a 14:00h o de 14:00h a 22:00h (possi-blement torn rotatiu). Edad entre 25 a 45 anys. REF. 525/2018 LLAUNER Instal·lació i manteniment de llauneria. Jornada complerta. Carnet de conduir. Locali-tat: Ripoll. REF. 518/2018 ELECTROMECÀNIC / MANTENIMENT Electromecànic funci-ons de manteniment. Localitat: Gom-brèn. Amb formació d’electromecànica. REF. 524/2018 OPERARIA Taxes càr-niques, neteja. Horari: dilluns de 8:00h a 14:00h dimarts, dimecres i dijous de 5:00h a 15:00h, divendres de 8:00h a 13:00h.REF. 517/2018 CAMBRER/A Cambrers amb ganes de treballar. Carnet de con-

duir i vehicle propi. Localitat: Ventolà. REF. 514/2018 DEPENDENTA, CAMBRERA Atenció al públic, res-ponsable. Experiència en el sector hosteleria. Disponibilitat horària. Im-prescindible parlar català i castellà. REF. 521/2018 OPERARI MANTENI-MENT ELÈCTRIC Valorable experièn-cia en el món del manteniment in-dustrial. Localitat: Campdevànol. REF. 519/2018 AUDITOR DE QUA-LITAT 2 persones amb coneixements de interpretació de plànols i eines de mesura, ha de realitzar l’audito-ria de producte, programació d’eines de mesura. Horari de dilluns a diven-dres rotatiu i una altre pel 5è torn de 18:00h a 6:00h caps de setmana. Lo-calitat: Campdevànol.REF. 522/2018 OPERARI DE CENTRE DE MECANITZAT Ús de centres de mecanitzat, entrar programes, canvis de paràmetres, eines, etc. Horari de treball de nits de diumenge a dijous. REF. 508/2018 OPERARI CONTROLS NUMÈRICS, MECANITZAT Horari de 8:45h a 12:45 i de 14:00h a 17:00h. Persona amb ganes de treballar. REF. 536/2018 AUXILIAR DE GE-ROCULTORA Valorable experiència i formació. Localitat: Ripoll.

Agència de col·locació autoritzada 9900000223

Esteve Vilardell i Picart† 9-11-2018

Els seus familiars agraïm les mostres de condol rebudes,així com l’assistència en l’acte d’enterrament.

Ripoll, 15 de novembre de 2018.

Servei de notes de condol

ALTIMA97 270 27 21

GUIA DE SERVEISP45Dijous, 15 de novembre de 2018EL RIPOLLÈS

tel.972 70 21 12e-mail:[email protected]

ANUNCIA’TA LA GUIA DE MEDICINA


A LA GUIA DE SERVEIS


A LA GUIA DE SERVEIS

972 70 21 12 · [email protected]ònia Santa Maria · Ctra. C-17 km 91,5 · 17500 Ripoll

GUIA MÈDICA

SERVEIS

Plaça Mainada, 2(cantonada Pompeu Fabra)

17530 CAMPDEVÀNOLTel. 972 73 00 18Fax 972 71 21 23

[email protected]

Joan Ortiz ÁvilaCORREDOR D’ASSEGURANCESDGPFA F-172GCCol·legiat núm. 72866

C. Berenguer, 11, baixos · 17500 RIPOLLTel.972 70 02 [email protected]

Passeig Sant Joan, 9 · 17500 RipollTel. 972 70 01 01 · a/e: [email protected]

as

se

ss

oria

TOTES LES ESPECIALITATS MÈDIQUES I QUIRÚRGIQUES

ESPECIALISTESCARDIOLOGIA ..................................................................Prof. A. Bayés de Luna,................................................................................Prof. A. Bayés Genís, Dr. J. RibaCARDIOLOGIA PEDIÀTRICA .............................................................Dr. F. RosésMED. INTERNA I GERIATRIA ..........Dr. J. Brugués, Dra. I. Vilaró i Dr. R. PujolNEUROLOGIA ..........................................................Dr. A. Arboix , Dra. A. BayésREUMATOLOGIA ........................................... Dr. R. Sanmartí i Dr. J. RodríguezAPARELL DIGESTIU ........................................ Dr. R. Barniol i Dr. P. HernándezONCOLOGIA ......................................................................Dr. E. Bati ste AlentornENDOCRINOLOGIA ............................................................................... Dr. I. SaigíDERMATOLOGIA ............................................. Prof. A. Castells, Dr. J. Arimany,.........................................................................................Dr. R. Torné i Dra. L. CanalPSIQUIATRIA .....................................................Dr. J. del Río i Dra. M. AubaredaPSIQUIATRIA INFANTIL ....................................................................Dr. P. TàpiasAL·LÈRGIA-IMMUNOLOGIA CLÍNICA .............................................Dra. A. SalaPEDIATRIA I AL·LÈRGIA ..............................................Dra. A. López de AguiletaPEDIATRIA ................................................................................... Dr. P. DomènechTOCOGINECOLOGIA I OBSTETRÍCIA ....................Dr. R. Rovira i Dr. J. GrauUROLOGIA .........................................................................Dr. J. Fernández ZuazuANGIOLOGIA ........................................................................................Dr. O. ParésOTORINOLARINGOLOGIA ........................ Dr. J. Camprubí i Dr. M. MolineroOFTALMOLOGIA ............................................................ Dr. J. Tell i Dr. F. MarchOFTALMOLOGIA INFANTIL ............................................................Dra. M. Vidal TRAUMATOLOGIA ................................................ Dr. Ll. Guillamet i Dr. F. DíazPNEUMOLOGIA ...............................................................................Dra. S. MolinaCIRURGIA GENERAL .................................................Dr. J.Molinas i Dr. C. SerraCIRURGIA ORAL I MAXILOFACIAL ................................................Dr. C. BassasCIRURGIA ESTÈTICA I REPARADORA .......Dra. A. Torres i Dra. N. González CLÍNICA DEL DOLOR ..................................................................Dra. M. JiménezPSICOGERIATRIA ..............................................................................Dr. F. EscabiaMEDICINA DE FAMÍLIA .............................................................. Dr. J. FontarnauPSICOLOGIA .......................................................................................Llic. N. Borrat PSICOLOGIA INFANTIL ............................................................. Llic. I. VerdaguerNEUROPSICOLOGIA ....................................................................Llic. A. BrugulatDIETÈTICA I NUTRICIÓ .............................................................Dra. B. QuintanaPODOLOGIA .....................................................................................Dra. C. SallentLOGOPÈDIA ....................................................................................... Sra. M. Mauri ÒPTIC - ÒPTOMETRISTA .........................................................................A. GrifellANÀLISIS CLÍNIQUES ......................................................................... Dr. J. Fargas

MEDICINA DE CAPÇALERA- Dra. J. Roca- Dra. A. Ramos- Dra. C. Álvarez- Dra. S. Martí nez de Arenzana- Dr. V. Canal

ASSISTÈNCIA D’INFERMERIAPressió arterial, injeccions, etc.

REVISIONSGENERALS

PROVES COMPLEMENTÀRIES• ENDOSCÒPIA amb anestèsia- Dr. R. Barniol- Dr. P. Hernandez• ECOGRAFIAEcocardiografi a dopplerEcografi a general, Ginecològica 4DTransrectal, Transvaginal GinecològicaAbdominalTroncs supraaòrti cs• PROVES D’ESFORÇ• HOLTER ECG• HOLTER PRESSIÓ (mapa)• DENSITOMETRIA• URODINAMIA• CISTOSCÒPIES- HISTEROSCÒPIES• RADIOGRAFIES• AMNIOCENTESIS

www.bayesconsultori.cat

Plaça Catedral, 9 · VicTel. 93 889 22 29

Nou servei de CITA WEB

BayésclínicaRda. Francesc Camprodon, 4. 08500 VicTel. 93 881 65 00www.bayesclinica.cat

RESSONÀNCIES MAGNÈTIQUES Musculoesquelèti ques, neuronals, mama, pròstata, abdomen, cerebrals i pelvis.

Clínica DentalDr. F. LLAGOSTERA

IMPLANTSORTODÒNCIA

PRÒTESIS

Tel. 972 70 33 91C. Progrés, 41 · 17500 Ripoll

DR. JOAN TELLOFTALMÒLEG

VISITES:dimarts a les 11 h

dissabtes a les 10:30 h

Carrer Forn, 2 RIPOLL

☎ 972 70 38 50(només dies visita)

☎ 93 886 17 70 VIC

AQUESTA SETMANA RECOMANEN...

P46ESPAI GASTRONÒMIC Dijous, 15 de novembre de 2018EL RIPOLLÈS

ANUNCIA’T A L’ESPAI GASTRONÒMICD’EL RIPOLLÈS

la guia gastronòmicamés gustosa

tel. 972 70 21 12

ANUNCIA’T A L’ESPAI GASTRONÒMIC D’EL RIPOLLÈS


tel. 972 70 21 12

RIPOLL | Redacció

Seguint amb les receptes de tem-porada, avui us proposem un postre: fl am de castanyes.

ELABORACIÓ:Començarem pelant les casta-nyes, hem de treure tant la pela exterior com la interior, per faci-litar aquesta pesada tasca podem bullir les castanyes entre 10 i 15 minuts, així les podrem pelar fà-cilment. Un cop netes i pelades les reservem.Posem a bullir la llet, amb el su-cre i la branca de vainilla oberta amb un tall longitudinal.Quan arrenqui el bull, hi afegim les castanyes pelades i ho deixem a foc baix, durant uns 20 minuts aproximadament, fi ns que les

Flam de castanyamateixos posant a escalfar uns 50 grams de sucre amb un rajolí d’aigua i remenant fi ns obtenir el líquid de color marró.Repartim la crema de castanyes entre els motlles i els preparem per anar al forn.Posem els motlles en una safa-ta amb aigua per cuinar al bany maria i enfornem a 100 graus durant 40 minuts, aproximada-ment. De tant en tant, punxem els fl ams amb un escuradents. Quan surti net, els fl ams ja esta-ran fets. S’han de deixar refredar. Podem fer els fl ams d’un dia per l’altre. Per emplatar i servir, po-dem acompanyar els fl ams amb nata, amb castanyes torrades i pelades, amb Marron Glacé o amb el que més ens agradi.Bon profi t!

INGREDIENTS

• 250 g de castanyes pelades• 1/2 l de llet• 1 branca de vainilla• 100 g de sucre• 3 ous• 4 motlles per a fl am• caramel líquid

castanyes estiguin toves. Reti-rem la vainilla i amb la batedora triturem tots els ingredients fi ns a obtenir una crema. En un bol, batem bé els tres ous i els afe-gim a la crema de castanya. Ho remenem tot fi ns que quedi ben integrat.Untem amb mantega els mot-lles de fl am i pintem el fons amb caramel. El podem fer nosaltres

Pl. de la DansaCampdevànol972 71 27 75

· Hamburgueses i frankfurts casolans· Frankfurt de 1/2 metre i de pam i quart· Tapes Variades· Tenim terrassa· Futbol i motos

AQUESTA SETMANA RECOMANEN...

ESPAI GASTRONÒMICP47Dijous, 15 de novembre de 2018EL RIPOLLÈS


la guia gastronòmica més gustosa tel. 972 70 21 12



tel. 972 70 21 12

· Menú diari ·Dill uns tancatC/ Peixateria, 10

Tel. 972 96 03 92 · Ripoll

Sopars de dijous a dissabte

Bar / Restaurant

MENÚ DIARI 13€ · MENÚ CAP DE SETMANA I FESTIUS 18’50€Tots els menús inclouen postres, pa i beguda.

PAELLA MIXTA INCLOSA ALS MENÚS CADA DIA

Tel. 93 852 90 80 ∙ St. Quirze de Besora

∙ Servei de carta i especialitats de carn a la llosa ∙ Menús per a colles o grups ∙ Terrassa interior∙ Ampli aparcament davant del restaurant∙ De 7 del matí a 8 del vespre (dimarts tancat)

Al costat del camp de futbolCtra. de Barcelona, 43 . Ripoll972 701 429 . 626 579 951

ENTREPANS FREDS I CALENTSBILLARS DE CARAMBOLESTENIM TERRASSAOBRIM CADA DIA

Els Billars

José Miguel Domínguez Blanco (65) | RESPONSABLE DEL BAR ‘CATALUNYA’

LA CONTRA

Adéu al Bar ‘Catalunya’ de Ripoll després de 42 anys

José Miguel Domínguez davant el seu establiment

Quan el vaig agafar, vaig voler que hi hagués moltes tapes. Vaig pensar que era una opció que podia quallar a Ripoll i així ha estat fi ns avui.• És un bar amb un gran nom-bre de tapes...Com a mínim cada dia en po-dem servir 20 de diferents. Els “callos” són l’estrella de l’establi-ment. També faig “mollejas” que són tradicionals a la meva terra, els popets, patates braves i mol-tes d’altres. Els entrepans també tenen una bona demanda.• Tenir aquest varietat li supo-sa molta dedicació?Moltes hores, potser 15 o 16 hores cada dia, perquè a mi les tapes m’agrada treballar-les i po-sar-hi creativitat. No m’agraden

les que ja venen fetes i això vol dir feina, però els clients tam-bé ho valoren molt. M’ajuda la meva dona i abans els meus fi lls, però, estar en un bar representa un gran esforç i dedicació.• Vostè va arribar de Zamora. Com s’hi troba, a Ripoll?Molt bé, la gent de Ripoll és molt acollidora. Hi ha un ambient molt bonic amb persones molt amables i competents. El més bonic és que els clients repetei-xen i s’hi senten bé, per a mi ja és una gran satisfacció.• El bar Catalunya tindrà con-tinuïtat a Ripoll?En aquests moments el que és segur que jo em jubilo el pròxim mes de desembre. Home, perso-nalment m’agradaria que conti-

RIPOLL | Francesc Rubió

El ‘Miguel’, com és conegut pels amics, clients, i saludats, va ar-ribar a Ripoll el 27 de novembre de 1976 i ja va començar a treba-llar al bar Catalunya, que només feia un mes que havia obert. Des de llavors i fi ns ara que li arriba la jubilació, amb una trajectò-ria seguida de 42 anys, ha estat sempre al capdavant d’aquest es-tabliment tan popular del barri vell a la capital ripollesa.• Com hi arriba, al Catalunya?Estava treballant a Barcelona i qui llavors era l’amo, que feia un mes que havia obert el Catalu-nya, em va proposar si podia ve-nir uns dies. Hi vaig venir i m’hi vaig quedar.• Vostè estava a Barcelona...Sí, i abans ja havia treballat en alguns bars d’allà com La bóta del Racó i Can Pascual i espera-va que després de la mili, que la vaig fer a Zamora, m’hi pogués tornar a incorporar, però no va ser possible.• Va arribar molt jove a Ripoll?Acabava de fer la mili, tenia 21 anys. El bar ja es deia Catalunya, i només feia un mes que s’havia obert. L’amo em va dir si el po-dia ajudar durant un temps com a cambrer i quan es va jubilar ja me’l vaig quedar jo fi ns ara.• El ‘Catalunya’ és un bar di-ferent...

nués i si pot ser amb el mateix nom millor, però de moment no hi ha cap previsió que hi hagi algú que el vulgui agafar. Ha vingut gent tant de Ripoll, com d’altres poblacions i d’altres paï-sos preguntant i demanant si es traspassava però en aquests mo-ments no hi ha cap acord tancat.• Què té pensat fer en Miguel, un cop jubilat?A mi m’agrada caminar, i ara tindré més temps de poder-ho fer. M’agrada el futbol, i també podré veure més partits, o sigui que de temps per fer coses ja en tindré i jo i la meva esposa po-drem fer alguna sortida.• Durant tot el temps que vostè ha estat al carrer de les Vinyes de Ripoll ha vist com ha anat canviant el barri vell...I tant. Penso que caldria fer al-guna cosa per tal de dinamit-zar-lo. Encara durant l’estiu hi ha una mica de moviment, però ara a l’hivern no hi passa gaire gent.• Quan tanqui, el seu serà un altre establiment que no obri-rà la persiana en aquest centre de Ripoll...Tinc l’esperança que el Catalu-nya continuï, però si no és així, tal com li he explicat, jo abaixaré la persiana el mes de desembre perquè entenc que després de 42 anys de treball ja em toca jubi-lar-me.

El mes de desembre tancarà la seva etapa professional després de 42 anys seguits al popular establiment

Li agradaria que el bar tingués continuïtat, tot i que fi ns al moment no s’ha lligat cap traspàs

José Miguel Domínguez va néixer al poble de Zamora de Otero de Bodas, enmig

de la Sierra de la Culebra. Després de començar en el sector de la construcció on hi va estar pocs mesos. Després es va passar a l’hostaleria a Barcelona on va treballar en dos establiments prou coneguts com “La bóta del racó” i “Can Pascual”. Quan es va posar al davant del bar Catalunya de Ripoll va voler donar un toc personal a les seves tapes: «a mi m’agrada crear en les meves tapes i quan vaig a menjar a algun lloc, aprofi to per agafar algunes idees i aportar-hi el meu toc personal», explica. En la mateixa activitat d’hostaleria, també formava part d’una colla de cambrers que anaven a servir banquets als hotels i restaurants grans de la comarca. «Anàvem a la Solana, a la Teuleria i altres llocs. Ara potser no tindríem tanta feina perquè no es fan casaments de tants comensals», diu. Casat amb la Dolors, té dos fi lls, l’Albert i la Cristina. Ara, espera que passin aquests dies per poder començar a gaudir d’una nova etapa en la seva vida, com és la jubilació.

FRANCESC RUBIÓ

90.6 FMDissabteDe 9 a 11 del matí

DiumengeDe 12 a 14 del migdia

elripolles-756-baixa.pdf - Ripollès Digital

Documents

Transcript of elripolles-756-baixa.pdf - Ripollès Digital