Universitat de les Illes Balears

Màster en Direcció i Planificació del Turisme

El sector turístic i el rendiment escolar a

l’educació secundària

Estudi del cas de Mallorca a partir de l'anàlisi de les dades

de quatre instituts d'educació secundària.

Projecte Final de Màster presentat per:

Caterina Jaume Deyà

i dirigit per:

Dr. Miquel Seguí Llinàs

Juny de 2011

2

Resum

El percentatge de fracàs escolar a l'illa de Mallorca supera el de la mitjana de tot l'Estat

espanyol i aquest ocupa un dels darrers llocs en el rànking dels països avaluats en el

Programa Internacional per a la Avaluació d’Estudiants (PISA). Aquesta és una realitat

que no tothom coneix i que els qui la coneixen o bé fan de no conèixer-la amagant el

cap davall de l'ala o bé no dediquen prou esforços per investigar les causes del

problema. La finalitat d’aquest estudi és molt ambiciosa: analitzar la relació entre el

turisme i els centres educatius públics de Mallorca. Ara bé, el tema és tan ampli i

requereix analitzar tants factors que l’objectiu del projecte s’ha acotat a analitzar quatre

instituts d’educació secundària estratègicament escollits: dos situats a una zona litoral i

turística i els altres dos situats a una zona d’interior i menys turística. La investigació

s’ha dut a terme a través de la realització d’enquestes a l’alumnat, anàlisis de les

estadístiques d’avaluació dels darrers anys i entrevistes personals als directors de cada

centre. A causa del sorgiment de diverses dificultats d’accés a la informació,

majoritàriament de caràcter polític, s’ha considerat convenient incloure un cinquè centre

a l’anàlisi. Concretament, no s’ha pogut accedir a les dades estadístiques de rendiment

escolar necessàries per a contrastar la segona hipòtesis. Aquest accés fou denegat tant

per tres dels centres escollits, com per la Conselleria d’Educació i Cultura. El cinquè

centre és l’IES Ses Estacions, en aquest cas situat a Palma. La idea era que aquest

cinquè centre substituís els centres situats a una zona litoral i turística ja que aquests no

han col·laborat. Encara que l’IES Ses Estacions no respongui a les característiques

pròpies de la zona inicialment escollida degut a que Palma, a més de ser zona turística i

litoral, és ciutat i capital de província, l’anàlisi realitzat resulta prou interessant. Els

resultats d’aquesta investigació suggereixen que, efectivament, existeixen diferències

atribuïbles a la influència del sector turístic en el rendiment de l’alumnat d’educació

3

secundària. Cal esperar que, en estudis futurs, els resultats de la recerca puguin ser

extrapolats al conjunt de l’illa de Mallorca entenent que la comparativa entre zones és

prou significativa per saber com afecta el turisme als centres escolars mallorquins.

4

Agraïments

Vull agrair, en primer lloc, la tasca del tutor d’aquest projecte, el Dr. Miquel Seguí

Llinàs, el qual no només m'ha orientat en la seva realització sinó que també m'ha

encoratjat amb paraules d'ànim per superar els obstacles que s'han anat presentant.

Agraeixo també la disponibilitat dels equips directius dels quatre centres escolars que he

visitat, l’IES Berenguer d’Anoia, l’IES Bendinat, l’IES Calvià i, molt especialment, de

l'IES Pau Casesnoves que s'ha implicat més que cap altre en aquesta investigació. Faig

extensiu l'agraïment a tot l’alumnat que ha participat contestant les enquestes i les

preguntes que els he formulat en entrevistes personals. Sense ells no s’hagués pogut

realitzar aquest estudi.

De bon començament he comptat amb el suport d'Antoni Munar Cardell, director de

l'Inestur, d'Antoni Tarabini-Castellani, fundador i director de GADESO i de Rafel

Borràs Ensenyat que forma part de l'equip de GADESO, el qual m'ha ajudat a tirar

endavant el projecte. A tots ells els agraeixo la seva col·laboració.

Molt especialment, vull agrair als meus pares, Magdalena Deyà Serra i Miquel Jaume

Campaner, tot el suport que m’han sabut donar, la paciència i la confiança que han posat

en la meva educació, i els savis consells derivats de la seva experiència com a experts

en la docència. Ells són la causa de que jo m’hagi interessat en conèixer la relació entre

el que a mi m’agrada, el turisme, i el que ells dominen, l’educació. Vull tenir també un

record per als meus avis, Miquel Deyà Palerm i Catalina Serra Ramis, mestres

excel·lents que van lluitar per a una educació millor a Mallorca. Han estat un referent

per aquest treball.

He compartit amb el meu estimat germà, Rafel Jaume Deyà, una experiència que ell

també està vivint per la qual cosa, li agraeixo els consells i les confidències rebudes en

aquesta comuna etapa de fi d’estudis. De la mateixa forma, don les gràcies a la meva tia,

5

Mª Àngela Deyà, per haver estat present durant aquesta etapa de la meva vida escoltant-

me i posant a la meva disposició el seu saber i la seva experiència com a directora,

durant molts anys, del col·legi Pedro Poveda.

Especialment agraeixo, de tot cor, l’ajuda que m’ha donat la meva parella, Daniel

Vásquez Peñaloza, qui en moments difícils m’ha animat i ajudat a tirar endavant amb el

projecte. La seva mirada crítica i l’esperit d’objectivitat, que el caracteritza, han

enriquit considerablement la perspectiva des de la qual s’ha realitzat aquest projecte.

Els companys que han cursat aquests dos anys de Màster al meu costat també mereixen

ser mencionats en aquesta llista. De tots ells voldria destacar els més propers: Antònia

Blanquer, Alina Albu, Eva Lorente i Maria Renart. Els agraeixo haver compartit amb jo

la seva amistat, el seu afecte i les seves ganes de, encara ara, menjar-se el món.

Finalment, agraeixo a tots els professors que han fet possible que aquests dos anys

s’hagi pogut tirar endavant el Màster.

Moltes gràcies a tots.

6

Índex

Índex de taules .............................................................................................................................. 7

Índex de figures ............................................................................................................................. 8

Introducció i justificació .............................................................................................................. 10

Objectiu del projecte ................................................................................................................... 13

Revisió bibliogràfica .................................................................................................................... 15

El turisme a les Illes Balears .................................................................................................... 16

Percepció del turisme per part del resident ........................................................................... 18

El context educatiu a les Illes Balears ..................................................................................... 26

Antecedents i història de la relació entre el turisme i l’educació a les Illes Balears .............. 36

Anàlisi del context ....................................................................................................................... 41

Metodologia ................................................................................................................................ 48

Anàlisi de resultats ...................................................................................................................... 52

Hipòtesi 1: La percepció del turisme per part de l’alumnat afecta el seu rendiment escolar.52

Hipòtesi 2. L’actual crisi té repercussió en el rendiment de l’alumnat de Mallorca ............... 65

Hipòtesi 3. La percepció del turisme, per part dels centres, provoca una tipologia concreta

d’alumnat segons la zona on aquest es situï. .......................................................................... 75

Conclusions ................................................................................................................................. 80

Percepció dels alumnes ........................................................................................................... 80

Repercussió de la crisi ............................................................................................................. 81

Percepció dels centres ............................................................................................................ 82

Valoracions generals ............................................................................................................... 83

Valoracions personals ............................................................................................................. 84

Treball futur ............................................................................................................................ 85

Apèndixs ...................................................................................................................................... 86

Apèndix A. Enquesta realitzada als alumnes. .......................................................................... 86

Enquesta realitzada als alumnes de Batxillerat. .................................................................. 86

Enquesta realitzada als alumnes d’ESO. .............................................................................. 87

Apèndix B. Model d’entrevista personal realitzada al director de cada centre ...................... 88

Apèndix C. Taula on es llista els cursos de formació de grau mitjà i superior i les modalitats

de batxillerat que ofereixen els centres analitzats. ................................................................ 89

Apèndix D. Resposta de la instància feta a la Conselleria d’educació i Cultura ...................... 90

Bibliografia .................................................................................................................................. 91

7

Índex de taules

Taula 1: Valoracions dels residents referents al turisme ................................................ 22

Taula 2: Comparació dels resultats obtinguts per Faulkner & Tideswell i Fundació

GADESO. ....................................................................................................................... 23

Taula 3: Diferències entre abandonament, fracàs i rendiment escolar. .......................... 26

Taula 4: Distribució percentual de l'alumnat que surt d'ESO sense títol de graduació. . 26

Taula 5: Evolució de l'abandonament escolar per CCAA. ............................................. 28

Taula 6: Número d’alumnes matriculats als IES públics de les Illes Balears. ............... 30

Taula 7: Percentatge d'alumnes no avaluats (2008-2009) .............................................. 33

Taula 8: Nivells i indicadors per a comprendre el fracàs escolar ................................... 34

Taula 9: Situació de l'educació a les Illes Balears abans del boom turístic .................... 38

Taula 10: Canvi d'estructura social degut al boom turístic ............................................. 40

Taula 11: Repartició d'alumnes a l'IES Berenguer d'Anoia ........................................... 42

Taula 12: Repartició d'alumnes a l'IES Pau Casesnoves ................................................ 44

Taula 13: : Mapa mostrant la ubicació de Calvià. .......................................................... 45

Taula 14: Repartició d'alumnes a l'IES Calvià. .............................................................. 46

Taula 15: Repartició d'alumnes a l'IES Bendinat ........................................................... 47

Taula 16: Metodologia aplicada a cada hipòtesi ............................................................ 48

Taula 17:Criteris que s'han escollit per a determinar el perfil de l'alumne enquestat. ... 50

Taula 18: Resultats de l'entrevista realitzada als directors dels centres d'Inca. .............. 75

Taula 19: Resultats de l'entrevista realitzada als directors dels centres de Calvià. ........ 76

Taula 20: Classificació dels centres analitzats. .............................................................. 79

8

Índex de figures

Figura 1: Estructura de la revisió bibliogràfica .............................................................. 15

Figura 2: Gràfic del PIB turístic a Balears i la seva taxa de variació interanual ............ 17

Figura 3: Marc de factors extrínsecs i intrínsecs de la percepció del resident ............... 22

Figura 4: Anàlisis DAFO ................................................................................................ 25

Figura 5: Les Causes de l'abandonament escolar ........................................................... 29

Figura 6: Percentatge d'alumnat estranger a ESO .......................................................... 31

Figura 7: Percentatge de població entre 18 i 24 anys que no ha completat l'educació

secundària (2008) ........................................................................................................... 31

Figura 8: Percentatge de retards de l'alumnat de 15 anys en el sistema educatiu .......... 32

Figura 9: Taxes brutes d'escolaritat per nivell d'ensenyament. Curs 2009-2010. .......... 33

Figura 10: Variables que influeixen en el rendiment escolar de l'alumne ...................... 35

Figura 11: Mapa mostrant la ubicació d'Inca ................................................................. 41

Figura 12: Què volen fer els alumnes compresos entres 14 i 16 anys en acabar l'ESO . 52

Figura 13: : Què volen fer els alumnes en acabar batxillerat ......................................... 53

Figura 14: Formació dels pares dels alumnes de cada centre ......................................... 54

Figura 15: Percentatge de pares que treballen en turisme. ............................................. 55

Figura 16: Importància econòmica que donen els alumnes al turisme. .......................... 56

Figura 17: lloc de naixement dels alumnes de cada centre. ........................................... 57

Figura 18: Valoracions de les professions relacionades amb el turisme. ....................... 58

Figura 19: Opinió 1 ........................................................................................................ 59

Figura 20: Opinió 2 ........................................................................................................ 59

Figura 21: Opinió 3 ........................................................................................................ 60

Figura 22: Opinió 4 ........................................................................................................ 60

Figura 23: Marc de factors extrínsecs i intrínsecs de percepció per part del resident II 61

Figura 24:Percentatge de número de suspesos a 2Batxillerat. IES Ses Estacions. ......... 65

Figura 25: Percentatge de número de suspesos a 2Batxillerat. IES Pau Casesnoves. .... 65

Figura 26: Percentatge de número de suspesos a 4 ESO. IES Pau Casesnoves. ............ 67

Figura 27:Percentatge de número de suspesos a 4 ESO. IES Ses Estacions. ................. 67

Figura 28: Percentatge de número de suspesos a 2 ESO. IES Ses Estacions. ................ 69

Figura 29: Percentatge de número de suspesos a 2 ESO. IES Pau Casesnoves. ............ 69

Figura 30: Què volen fer els alumnes en acabar el batxillerat........................................ 71

Figura 31: Representació percentual del lloc de naixement dels alumnes ..................... 71

9

Figura 32: Formació dels pares dels alumnes de l'IES Pau Casesnoves i Ses Estacions.

........................................................................................................................................ 72

Figura 33: Percentatge de pares que treballen en turisme. IES Pau Casesnoves i Ses

Estacions. ........................................................................................................................ 73

10

Introducció i justificació

És coneguda la importància del turisme a les Illes Balears i també la teoria de que els

residents es veuen afectats, ja sigui de forma positiva o negativa, per aquest fenomen.

Fins a dia d’avui existeix el debat, per part dels residents, de si el turisme aporta més

del que sostreu a la societat illenca. També existeix el debat des d’un altre punt de vista,

el dels empresaris, que constantment analitzen la satisfacció del turista i, en alguns

casos, es culpa a l’actitud del resident de la baixa satisfacció del turista. És aquest punt

el que es vol analitzar. Per tenir alts nivells de satisfacció per part del turista és necessari

actuar conjuntament amb tots els “stakeholders”, inclosos els residents. Per tant, s’ha de

fer feina de la mà del resident i se l’ha de tenir en compte.

En línies generals, hi ha una baixa consideració social dels residents en relació a

l’activitat professional en el sector turístic. Aquesta percepció és conseqüència d’unes

condicions laborals amb un considerable component de precarietat, sous relativament

baixos i, en definitiva, una baixa productivitat del factor treball. L’activitat turística

requereix personal amb baixa, mitja i alta qualificació i requereix estar disponible 24

hores, 7 dies a la setmana. Si no es pren cura de la situació del resident, aquest serà

incapaç de transmetre valors positius al turista. D’aquesta forma, el turista es queda

insatisfet ja que la gran part d’aquesta insatisfacció prové del tracte rebut en les seves

vacances. Si el sector turístic, i tot el que aquest duu implícit, no procura mantenir

satisfet al resident, no es podrà satisfer al turista. Per tant, es parteix de la idea de que el

resident forma part de la cadena de valor per la que passa el producte turístic, ja que el

resident és el que aporta “l’alegria, el sentiment d’acollida, vivències singulars”, en

definitiva, una atmosfera que diferencia un destí d’un altre (Zoreda, 2010).

És per això, que en aquest estudi es vol analitzar on comença aquest entramat, és a dir,

quan el resident comença a percebre el turisme d’una forma positiva o negativa. Per

11

tant, es començarà analitzant què pensen els residents adolescents dels nostres instituts i

com es veu influenciada l’educació d’aquests pel sector que predomina a l’illa de

Mallorca.

Es comença a indagar a les aules de Mallorca degut a que ja són molts els comentaris,

rumors, debats i evidències de que l’educació i formació mallorquina és insuficient

(Guijarro, 2010). Així, es pretén saber si aquesta falta formativa té a veure amb que

Mallorca sigui una illa on, majoritàriament, predomina el sector turístic.

El fenomen anomenat abandonament prematur dels estudis ò fracàs escolar resulta molt

costós en termes econòmics ja que suposa la pèrdua d’acumulació de capital humà i, per

tant, un deteriorament a mig i llarg termini de la competitivitat i la capacitat de

creixement i desenvolupament econòmic d’una regió (Sancho Gargallo & Esteban

Villar, 2007). Per tant, és de gran interès estudiar si el sector turístic incentiva aquest

abandonament prematur ja que si així fos, s’estaria perdent l’oportunitat d’educar als

futurs professionals de Mallorca.

Tanmateix , són poques les investigacions realitzades des del punt de vista del resident

local. Alguns autors reconeixen que existeix un dèficit d’investigacions en aquest àmbit.

Per solucionar la problemàtica existent es requereixen estudis enfocats als residents i,

aquests, encara manquen.

Si hi ha poca literatura referent a la percepció del turisme a nivell del resident, encara

n’hi ha menys que faci referència al petit segment de població en el que es vol fixar

aquest projecte. Aquest petit segment és el dels joves compresos entre 12 i 18 anys que

estudien als centres educatius públics de Mallorca.

Es pretén entendre com el turisme afecta i influeix en el rendiment escolar d’aquest

alumnat. Per això s’han escollit quatre centres, dos d’ells situats a una zona molt

12

turística de l’illa i els altres dos situats a l’interior, a una zona més llunyana d’on es duu

a terme l’activitat turística.

Un indicador a tenir en compte per a conèixer l’adequació del turisme a un territori

concret és l’actitud de la població local cap el turisme (Lepp, 2006) i, possiblement,

sigui una de les qüestions que menys es coneix o que menys s’ha estudiat.

Per tal de resoldre tot aquest entramat, el treball s’ha estructurat de tal manera que la

triple metodologia utilitzada contrasta tres hipòtesis. L’objectiu del projecte serà

contrastar aquestes hipòtesis sempre relacionades amb la percepció de l’alumnat

resident a Mallorca i el seu rendiment escolar.

13

Objectiu del projecte

L’objectiu del projecte consisteix en contrastar 3 hipòtesis enfocades a conèixer com

afecta la percepció del turisme al rendiment escolar dels alumnes compresos entre 12 i

18 anys. L’estudi es durà a terme mitjançant la comparació de dos municipis de

Mallorca: Inca, municipi d’interior i zona poc turística i Calvià, municipi litoral i molt

turística.

Per tant, l’objectiu del projecte és delimitar possibles relacions entre la percepció del

turisme i el rendiment escolar de l’alumnat. I per això en aquest treball es contrasten

les següents hipòtesis:

1. Hipòtesi 1: La percepció del turisme per part de l’alumnat afecta el seu

rendiment escolar.

Per tal d’esbrinar la percepció que tenen els alumnes sobre el turisme, es realitzarà una

enquesta. D’aquesta enquesta s’extraurà informació relacionada amb el nivell

socioeconòmic de la família, intencions de l’alumne de treballar en el sector turístic,

percepció que es té del sector turístic i de les professions que estan directament

relacionades amb aquest sector i el grau de convivència i acceptació del turisme.

2. Hipòtesi 2. L’actual crisi té repercussió en el rendiment de l’alumnat de

Mallorca.

Juntament amb les estadístiques d’avaluació, es compararan les qualificacions de

l’alumnat des del curs 2006-2007 fins el curs 2009-2010. D’aquesta forma es podrà

observar si l’actual crisi ha influït en el rendiment escolar de l’alumnat.

3. Hipòtesi 3. La percepció del turisme, per part dels centres, canvia segons la zona

on aquest es situï.

14

A l’hora de contrastar les hipòtesis anteriors s’hauran de tenir en compte una sèrie de

factors que poden influir en els resultats d’aquest projecte. S’haurà de tenir en compte la

filosofia del centre i els objectius que el centre s’ha proposat.

Per això, serà necessari realitzar una entrevista personal amb el director/a del centre per

a que es deixi constància dels valors, objectius i filosofia que segueix el centre.

15

Revisió bibliogràfica

L’estructura d’aquesta revisió es compondrà dels següents apartats, anant d’una visió

més general a una visió més concreta i propera a l’objectiu de l’estudi:

Tot i que és escassa la literatura referent a aquesta temàtica, s’han tingut en compte

diversos autors que han emfatitzat sobre aquest tema que és focus d’estudi.

Per començar, es farà una breu introducció referent al que representa el turisme per a

l’illa de Mallorca i per a les Illes Balears. Es deixarà clara la importància i magnitud que

té aquest sector a l’illa.

Una vegada evidenciada la importància del sector turístic tant a Mallorca com a les Illes

Balears, s’estudiaran les propostes i teories de diversos autors que han reflexionat sobre

la percepció del resident d’una zona turística.

Seguidament, es farà una presentació del context educatiu a les Illes Balears i a

Mallorca. S’analitzaran algunes de les causes del baix rendiment escolar existent i es

farà referència a alguns autors que han estudiat la situació actual i no tant actual del

sistema educatiu.

Finalment, s’ha realitzat una recerca d’autors que han fet referència a la relació entre el

turisme i el sistema educatiu a Balears i a Mallorca. Aquests autors analitzen la relació

existent entre aquestes dues àrees i és, justament aquest, el punt on es vol arribar en

aquest projecte. Per tant, tot el que es faci en aquest estudi partirà d’aquestes

referències.

Turisme a les I.B.Percepció del turisme per part del resident.

Context educatu les I.B.Antacedents de la

relció turisme-educació

Figura 1: Estructura de la revisió bibliogràfica

Font: Elaboració pròpia

16

El turisme a les Illes Balears

A continuació, es destacaran algunes dades bàsiques per comprendre la importància del

turisme a les illes. També s’explicaran les principals característiques del turisme balear i

mallorquí.

El producte turístic predominant de Balears es caracteritza per un turisme massiu de sol

i platja. L’estada mitjana dels turistes a les Balears és de 5,7 dies. Un 96% dels turistes

arriben per via aèria. Les principals nacionalitats que ens visiten per aquesta via són, en

primer lloc, l’alemanya (32,2%), la britànica (25,2%)i l’espanyola (20,6%). En general,

el nivell de fidelització i de satisfacció dels turistes arribats a les Balear és bastant

elevat. El turisme estranger és més fidel que el turisme nacional i el grau de satisfacció

del turisme estranger també supera al del turisme nacional (CES Memòria, 2009).

El turisme a Mallorca es caracteritza per un turisme de masses que cerca el sol i la platja

creant així un problema d’estacionalitat ja molt accentuat. Existeix també una minoria

de turistes, menys estacionals, més interessats en el turisme d’interior i de muntanya,

sense passar per alt el cicloturisme i el senderisme, que està agafant prou força. El

mercat alemany condiciona el resultat anual del turisme a Mallorca.

El PIB de les Balears ha anat creixent, durant aquests darrers 10 anys, per davall del PIB

nacional. El PIB turístic, en canvi, ha anat disminuint la seva aportació al PIB de

Balears des de l’any 2000 fins al 2008. El PIB turístic de les Illes Balears representava

l’any 2006 un 48% del total de l’economia balear (IMPACTUR, 2007). Al 2008, el PIB

turístic, va baixar, representant el turisme un 42,6% del PIB total (IMPACTUR, 2009).

Si es comparen aquestes dades amb les dades d’altres comunitats autònomes, es

confirma que les Illes Balears és la comunitat autònoma on el turisme representa més en

l’economia i, per tant, es demostra que existeix una gran dependència d’aquest sector.

17

Font: Estudi IMPACTUR Illes Balears 2008 (Exceltur, 2008).

Només aquesta primera afirmació ja avança alguns dels motius per estudiar les relacions

existents entre el sector turístic i la societat resident, concretament, la relació entre les

característiques d’aquest sector i el baix rendiment i augment d’abandonament escolar

als instituts balears en aquests darrers anys.

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

2003 2004 2005 2006 2007 2008

PIB Turístic

5,16

8,47,3

0,10,7

2003 2004 2005 2006 2007 2008

Taxa de variació interanual del PIB Turístic

Figura 2: Gràfic del PIB turístic a Balears i la seva taxa de variació interanual

18

Percepció del turisme per part del resident

Krippendorf (Krippendorf, 1987), assenyala que els efectes socials són tan significatius

que haurien de ser analitzats abans que qualsevol cosa. A l’hora de planificar un territori

turístic s’ha de saber que es tracta d’una qüestió molt complexa (Mathieson & Wall,

Tourism: Economic, Physical and Social Impacts, 1982), s’han de tenir en compte molts

de components i és essencial prestar atenció a la percepció del resident . Una població

local oberta i hospitalària és un factor crític en l’èxit de la industria turística. Les

percepcions i actituds dels residents als impactes del turisme són, probablement,

importants a la hora d’aplicar i implementar projectes de planificació turística per a un

bon desenvolupament d’un destí (Lankford, 1994)

Per tant, Mathieson i Wall (Mathieson & Wall, Tourism: Economic, Physical and Social

Impacts, 1982), argumenten que la investigació ha d’anar dirigida, de forma més

explícita, a la determinació de les percepcions i actituds dels residents cap a la presència

i comportament dels turistes sempre que aquests mantinguin contacte.

Sharpley (Sharpley, 1994) , afirma que una gran part de la investigació s’ha realitzat

tenint en compte els desitjos, la motivació i el comportament dels turistes en relació

amb el seu impacte en els residents. Amb aquesta mateixa línia, Krippendorf (1987)

també assenyala que la psicologia i la sociologia del turisme ha estat, fins ara, molt més

enfocada al comportament del turista i no al del resident.

Això sí, darrerament, han sorgit nombrosos estudis que s’han centrat en les actituds dels

residents. Per exemple, Peter E. Murphy, defineix el turisme com un esdeveniment

sociocultural, tan pel turista com pel resident. Ell insinua que s’ha fet més èmfasis als

turistes i que a qualsevol desil·lusió local amb la industria del turisme se li ha donat

menys prioritat. Murphy sosté que “si el turisme és sinònim “d’indústria d’hospitalitat”

19

ha de mirar més enllà de les seves portes i empleats, considerant també els impactes

socials i culturals que està tenint la comunitat del resident” (Murphy, 1985).

Una forma de reforçar els impactes positius del turisme i mitigar els negatius és

fomentar i involucrar als residents per a que participin del turisme, així els residents

podran entendre com funciona el turisme, podran participar de les decisions referents al

turisme i podran rebre els beneficis d’aquesta indústria (Kavallinis & Pizam, 1994).

La literatura revisada reconeix que des d’una perspectiva social i cultural, la ràpida

expansió del turisme en la segona meitat del segle 20 és rellevant tocant a dos aspectes:

1. El desenvolupament de les zones turístiques ha canviat l’estructura de la

societat. Els canvis han estat, per una banda, positius ja que han suposat una

millora d’ingressos, d’educació, d’oportunitats de feina i d’infraestructures

locals (Ross, 1992). Per altra banda, aquests canvis han estat negatius ja que

poden haver suposat una impugnació dels valors socials i familiars, un sorgiment

de nous grups de poder econòmic i, potser, s’han instaurat noves pràctiques

culturals adaptades a les necessitats del turista (Crompton & Sanderson, 1990).

2. “El turisme és únic com a indústria d’exportació on els consumidors es

desplacen per recollir la mercaderia” (Crick, 1989). Aquesta gran expansió del

turisme a nivell internacional ha provocat la interacció entre societats i cultures

diferents. Aquest fet, per una banda, pot suposar una amenaça ja que existeix la

possibilitat de destruir cultures i societats locals i tradicionals i, per altra banda,

pot suposar una oportunitat per aconseguir una major comprensió i coneixement

d’altres cultures i societats.

Alguns autors sostenen que les actituds dels residents cap al turisme poden estar

directament relacionades amb l’etapa de desenvolupament del destí (Allen, Long,

Perdue, & Kieselbach, 1988). Altres autors, vinculen la percepció del resident a l’etapa

20

del cicle de vida dels destins turístics, dissenyat per Butler (Marrero Rodriguez, 2006).

Així, segons l’etapa en que es trobi el destí podria determinar la percepció del turisme

per part del resident. Per molts autors és un focus teòric eficaç per estudiar les

dinàmiques turístiques (Oppermann, 1998). Intenta aportar un marc analític per estudiar

l’evolució dels destins turístics tenint en compte els complexes entorns econòmics,

socials i culturals (Cooper & Jackson, 1989).

Existeix una teoria reforçada per alguns autors que defensa que hi ha una percepció més

negativa com més gran és la distància on es troba el resident de la zona turística (Belisle

& Hoy, 1980). En general, els residents més rurals o que viuen més llunyans a la zona

turística es mostren mes apàtics cap els turistes i cap el turisme. Aquesta hipòtesi fou

contrastada per Belisle & Hoy en un cas d’estudi realitzat a Santa Marta (Colòmbia)

sobre la percepció dels residents d’aquesta zona. En el cas de Mallorca també pot ser

prou interessant descobrir si es confirma aquesta hipòtesi i, de fet, més endavant serà

contrastat ja que la meitat dels centres escollits es troben a una zona més llunyana de la

zona turística i, l’altra meitat es troba en una zona totalment turística. També Berlina i

Butllar (1981) van deduir que el nivell de contacte amb els turistes influïa en l’actitud

dels residents cap el turisme .

Maria del Camí Vichy i Coll, ens parla d’un efecte que, en el món de la sociologia i de

l’antropologia, s’anomena “Efecte exemple”. “Els fluxos turístics fan que la conducta

del turista afecti la transformació dels valors i també la modificació dels patrons de

consum tradicionals de la societat visitada, imposant unes pautes estandarditzades i

occidentalitzades, pautes de comportament no conegudes. Altres afectes en els patrons

de consum, de vestir, o d’actuar són també efectes afegits de l’efecte exemple.” (Coll,

1997).

21

A través del següent quadre, es veuen els principals factors que afecten a les actituds del

resident. Aquesta teoria rep el nom de “Marc intrínsec/extrínsec” i fou proposat per

Faulkner i Diesel. Els factors que citen són:

Factors extrínsecs: són factors que provenen del entorn extern com el grau de

desenvolupament del turisme en el destí, l’estacionalitat (Andriotis & Vaughan,

2003), tipologia del turista que visita el destí i ràtio de turistes.

Factors intrínsecs: “característiques dels membres de la comunitat d’acollida

que afecten a les variacions en els impactes del turisme de la comunitat”

(Faulkner & Tideswell, A framework for monitoring community impacts of

tourism, 1997). Inclou factors com l’ocupació, duració de la residència,

proximitat a les zones turístiques i la participació amb la industria. Aquesta

dimensió suggereix que la població d’acollida no és homogènia, sinó

heterogènia, el que implica que la percepció del turisme difereix

entre els residents (Nunkoo & Ramkissoon, 2008). Altres autors han anat afegint

més factors extrínsecs que afecten a la percepció del resident. Aquest factors

afegits són: educació, edat, factors espacials, dependència econòmica, etc.

A partir de la següent figura (Figura 3) , s’analitzarà si aquestes relacions es donen

també a Mallorca. És per això que s’ha escollit un municipi coster i turístic i un altre

d’interior i amb menys afluència turística. Aquesta contrastació es farà a través de dues

vies: l’anàlisi realitzat per Fundació GADESO i, més endavant, les enquestes realitzades

als alumnes (pàgina 61, Figura 23).

22

Evolució de la percepció ciutadana sobre el turisme a Mallorca

Als Quaderns GADESO, s’han trobat dades des de l’any 2006 fins avui, de percepció

ciutadana sobre el turisme. A partir d’aquestes dades trobades, s’ha realitzat la següent

taula per veure l’evolució durant aquests darrers anys de l’opinió dels ciutadans de

Mallorca sobre el turisme.

Any Valoració

social s/10

Horaris

excessius

Sous

baixos

Activitat

estacional

Escassa valoració

professional

Evolució respecte

any anterior

2006 3,5 30% 26% 24% 20% x

2007 3,6 30% 25% 25% 20% 0,1

2008 4,5 20% 24% 37% 19% 0,9

2009 x 22% 25% x x 0,2

2010 4,8 22% 25% 52% 27% 0,1

2011 4,9 24% 27% 62% 29% 0,1

Font: elaboració pròpia a partir de Quaderns GADESO (Fundació GADESO, 2006-2011)

Taula 1: Valoracions dels residents referents al turisme

Figura 3: Marc de factors extrínsecs i intrínsecs de la percepció del resident

23

No s’han trobat dades disponibles de l’any 2009 i, per tant, no es pot acabar de veure

l’evolució completa.

Per altra banda, els factors que tenen més pes a l’hora de valorar la repercussió del

turisme són els horaris excessius que provenen de l’activitat turística i el fet de que

aquesta activitat sigui estacional, és a dir, que només es doni en alguns mesos de l’any.

Durant els anys 2006 i 2007 es donava més importància als horaris excessius que

suposava treballar en el sector turístic. En canvi, a partir de l’any 2008 el factor que més

ha influït en la opinió del ciutadà és el fet de que l’activitat turística és estacional i això

suposa que la societat resident que treballa en aquest sector es queda sense feina durant

quasi mig any.

Dels Quaderns GADESO, també s’ha extret la conclusió de que a Mallorca existeix una

excessiva dependència del sector turístic i el ciutadà mesura aquesta dependència amb

el nombre de turistes.

Per tant, aquests quaderns han servit per constatar la teoria plasmada a l’esquema de

Faulkner & Tideswell, al menys, per a tres factors que provoquen una percepció

negativa al resident. Aquests tres factors, com s’ha dit abans són:

Factors Faulkner &

Tideswell

Factors QG Dimensió Contrastació

Residència pròxima a zona

turística

Horaris excessius Intrínseca √

Estacionalitat Estacionalitat Extrínseca √

Ràtio de turistes Xifres d’ocupació

enregistrades

Extrínseca ×

Font: Elaboració pròpia

Taula 2: Comparació dels resultats obtinguts per Faulkner & Tideswell i Fundació GADESO.

1. Residència pròxima a una zona turística. Com més pròxima és la residència del

turista a la zona turística, més probabilitats hi ha de que el resident treballi en el

sector turístic. Els treballadors del sector turístic es caracteritzen, entre altres

coses, pels difícils horaris ja que el turisme, per naturalesa, està disponible pel

24

turista 24 hores i 365 dies a l’any. És a dir, els treballadors d’aquest sector han

de treballar sempre ja sigui un dia festiu com sigui el vespre. Ho hi ha un horari

fixe. El turisme ni dorm ni descansa.

2. Estacionalitat. El quadre de Faulkner & Tideswell reconeix, clarament, aquest

factor com a factor que provoca una percepció negativa per part del resident. Les

enquestes realitzades per Fundació GADESO fent referència als factors que més

ajuden a tenir una percepció negativa també demostren que l’estacionalitat és un

dels factors que més pesa.

3. Ràtio de turistes. Segons els factors de Faulkner & Tideswell es demostra la

relació de a més quantitat de turistes, pitjor percepció del turisme per part dels

residents. La Fundació GADESO, en canvi, considera que un major ràtio de

turistes provoca un augment d’ocupació per als residents i, per tant, aquesta

percepció millora.

Més endavant, a l’anàlisi de dades, a través de les enquestes realitzades als alumnes,

s’analitzarà si el quadre de Faulkner i Tideswell coincideix amb els resultats obtinguts

(pàgina61, Figura 23).

Aquest any, la Fundació GADESO ha realitzat un estudi amb l’objectiu de millorar la

percepció del resident. Per això, ha determinat algunes fortaleses i debilitats de

l’activitat turística. En aquest DAFO s’han afegit fortaleses i debilitats i s’han exposat

les principals oportunitats i amenaces.

25

Font: Elaboració pròpia

Figura 4: Anàlisis DAFO

Fortaleses

- Turisme és base del benestar

- Turisme genera llocs de feina

- Turisme obre camins cap a altres modes de viure

- I.B. és referent en matèria turística

Debilitats

- Excessiva ocupació del territori

- Excessiva estacionalitat

- Excessiva dependència de l'activitat turística

- Treball de baixa qualitat

Oportunitats

- Ser líder en formació universitària en l'àmbit turístic.

- Conscienciar a la societat de la importància del turisme a les I.B.

Amenaces

- Destins emergents poden créixer més que I.B.

- El model turístic pot quedar obsolet.

26

El context educatiu a les Illes Balears

L’any 1984, alguns mestres ja es preocupaven per algunes qüestions que avui són

d’interès per aquest projecte. Aquestes qüestions estaven relacionades amb l’augment

progressiu de certes anomalies de la gent jove, tant en el centre on es formava, com en

la conducta ciutadana. Els resultats són l’anomenat fracàs escolar i l’augment de

l’agressivitat i la violència (Deyà Palerm, 1984).

Abandonament escolar, fracàs escolar i rendiment escolar són tres conceptes que estan

íntimament lligats. A continuació es mostra una taula per diferenciar aquests conceptes

(Taula 3).

Abandonament escolar

Població entre 16 i 24 anys que no posseeix titulació de secundària

de segona etapa (secundària post- obligatòria) i no segueix

actualment cap formació

Fracàs escolar Nombre d'alumnes que no es graduen a ESO

Rendiment escolar

Mesura o avaluació de les qualitats individuals, de l’ambient

socio- familiar, de la realitat escolar amb professors i companys de

l’alumnat

Font: Elaboració pròpia

Taula 3: Diferències entre abandonament, fracàs i rendiment escolar.

Pel que pertoca al fracàs escolar, en aquests darrers anys, Balears representa un dels

darrers llocs a la llista de la distribució percentual d’alumnat que surt de l’ESO sense

títol de graduació respecte d’altres comunitats autònomes (Taula 4).

Distribució percentual de l’alumnat que surt de l’ESO sense títol de graduació.

Curs 2006-2007

Comunitats amb menys graduació Percentatge

Ceuta 45,8%

C. Valenciana 36,7%

Melilla 34,6%

Illes Balears 32,4%

Castella – La Manxa 32,4%

Font: Informe La Caixa (2010, 47)

Taula 4: Distribució percentual de l'alumnat que surt d'ESO sense títol de graduació.

27

Aquests alumnes que surten de l’ESO sense el títol de graduació és el que es considera

fracàs escolar.

No existeix un acord pel que respecta a la definició d’abandonament escolar. La OCDE

parla de fracàs escolar. Degut a la llibertat que m’és atorgada per a la realització

d’aquest treball, es tractarà el fracàs escolar i l’abandonament escolar d’acord amb les

definicions exposades a la Taula 3. Segons un informe de la OCDE (OCDE, 1998) quan

es parla de fracàs escolar es fa referència a tres situacions:

1. El rendiment de l’alumne és considerablement inferior a la mitja durant

l’educació obligatòria.

2. L’abandonament prematur dels alumnes o quan aquests acaben els seus estudis

sense obtenir el títol bàsic.

3. Difícil integració a la vida productiva d’aquells joves que no han adquirit els

coneixements i habilitats bàsiques.

La definició més habitual de fracàs escolar es refereix a “aquell alumnat que al finalitzar

la seva permanència a l’escola, no ha aconseguit una preparació mínima que li permeti

viure de forma autònoma en la societat: trobar una feina, organitzar-se de manera

independent i comportar-se de forma cívica, responsable i tolerant. L’expressió més

simple d’aquest fet es sintetitza en el percentatge d’alumnat que no obté la titulació que

acredita haver finalitzat satisfactòriament l’educació secundària.” (Marchesi A. , 2000).

Serà aquesta la definició que es tindrà en compte en aquest estudi tractant tal concepte.

Per altra banda, si ens fixem en l’evolució referent a l’abandonament escolar, Balears

duu set anys augmentant el percentatge d’abandonament escolar. La mitja balear

d’aquests set anys es situa en un 37,4%. L’any 2008 el percentatge d’abandonament

escolar és de 40,3%. Balears té un 7,9% més d’abandonament escolar que la mitjana

estatal (Taula 5).

28

Evolució de l’abandonament escolar per CCAA (2002-2008)

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Mitjana Dif.

ESPANYA 28,9 28,7 28,5 29,6 30,8 30,7 28,5 29,5 -1

BALEARS 33,5 36,8 37,2 38 38 40,5 40,3 37,4 2,9

CEUTA 47,3 53,4 42,6 50,1 52 48,2 47,7 48,9 -1,2

MELILLA 43,4 49,4 47,2 42,3 37,5 36,5 36,7 42,8 -6,1

C. VALENCIANA 32,8 32,2 32,7 35,8 39,7 37,8 38,3 35,2 3,1

EXTREMADURA 36,2 32,8 32,4 32,8 32,4 32,9 27,8 33,3 -5,5

MURCIA 34,7 33,8 34 33,3 32,5 34,3 33 33,8 -0,8

Font: Elaboració pròpia sobre dades del Ministeri de Educació. Estadística de la Ensenyança no

Universitària. Varis anys, e INE. Estimacions de la població actual (2002-08).

Taula 5: Evolució de l'abandonament escolar per CCAA.

Les causes principals de l’abandonament escolar es poden vincular a quatre àmbits

diferents (Figura 5).

1. Àmbit personal, associat a les característiques dels alumnes.

2. Àmbit familiar, associat al seu entorn familiar.

3. Àmbit del centre d’estudis, relacionat amb els recursos disponibles, els

incentius dels mestres i professorat, l’enfocament i el funcionament pedagògic.

4. Context social i econòmic en el qual se situa el centre educatiu i en el qual

s’insereix l’alumne.

29

Font: Elaboració pròpia

Figura 5: Les Causes de l'abandonament escolar

No hi ha, per tant, una causa prioritària única i sí una conjunció de circumstàncies que

poden afavorir en un moment donat l’abandonament escolar (Ballester Brage & Pascual

Barrio, 2010).

En aquest treball s’analitzaran les causes del baix rendiment i de l’abandonament

escolar relacionades amb el context social i econòmic en el qual es situa el centre

educatiu i, concretament, s’estudiarà aquest context social i econòmic vist des del punt

de vista del sector predominant a les Illes Balears: el sector turístic. Per tant, es partirà

des de l’afirmació següent:

“No es pot ignorar l’estreta relació existent entre els bons resultats acadèmics i la

procedència social, principalment amb el clima sociocultural imperant en la família i en

l’entorn social.” (Castillo, y otros, 2010).

L’abandonament escolar ha augmentat en la comunitat balear un 7,5% entre els anys

2002 i 2009, passant de una taxa del 33,5% al 41%, segons informa l’ Institut de

Política Familiar (IPF).

Context social i econòmic en que es troba el cetre

educatiu

Àmbit del centre d'estudis

Àmbit familiar

Àmbit personal

30

Nombre d’alumnes matriculats als IES públics de les Illes Balears.

E.S.O.

2009-10 24453

2008-09 24309

2007-08 24056

Batxillerat

2009-10 7578

2008-09 8200

2007-08 7984

Font: IBESTAT (2010)

Taula 6: Número d’alumnes matriculats als IES públics de les Illes Balears.

Segons l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT, 2010), el nombre

d’alumnes matriculats a l’Educació Secundària i Obligatòria (ESO) i Batxillerat

(Educació Secundària Postobligatòria) en els cursos 2007-2008, 2008-2009 i 2009-2010

es veuen a la Taula 6. Només amb aquestes dades ja es pot observar que són,

relativament, pocs els alumnes que arriben a cursar el batxillerat i és, precisament, un

dels punts que s’analitzarà en aquest estudi.

Espanya té un 30% de fracàs escolar, el doble que la mitja de la Unió Europea. És per

això que recentment s’està adequant una nova llei per a que l’alumnat de Formació

Professional puguin convalidar el seu títol amb el de batxillerat cursant, només, les

matèries comuns per a totes les especialitats del batxillerat que equivalen,

aproximadament, a vuit assignatures més (Aunión, 2011).

Pel que fa al rendiment escolar es sap que a les Balears és baix però la única forma de

comprovar-ho és aconseguint veure les qualificacions de l’alumnat, doncs és aquesta la

mesura per arribar a conèixer el nivell d’aquest rendiment. Més endavant, a través de les

estadístiques d’avaluació, s’intentarà profunditzar sobre aquest concepte.

A continuació, a través d’alguns gràfics, es mostrarà el perfil de l’alumnat balear per a

començar a entrar en context.

31

Observant les següents dades estadístiques s’observa que l’alumnat tant balear com

mallorquí té un perfil específic que val la pena analitzar i definir.

Font: Ministerio de Educación. Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición

2010.

Font: Ministerio de Educación. Estadística de las enseñanzas no universitarias. Datos Avance. Curso

2009-2010.

Un 43,2% de la població balear entre 18 i 24 anys no ha obtingut el títol de secundària.

És una dada significativa ja que gairebé representa a la meitat dels joves compresos en

aquesta edat. Si ho comparem amb la mitja nacional, Balears es troba 11.3 punts

percentuals per damunt. Encara és més gran la diferència si es comparen les xifres de les

14,4

7,6

12,1

25,3

11

19,7

Centres públics Centres privats Total

Percentatge d'alumnat estranger a ESO

Espanya Illes Balears

14,9

31,9

43,2

Unió Europea

Espanya

Illes Balears

Percentatge de població entre 18 i 24 anys que no ha completat l'educació Secundària (2008).

Figura 6: Percentatge d'alumnat estranger a ESO

Figura 7: Percentatge de població entre 18 i 24 anys que no ha completat l'educació secundària

(2008)

32

Balears amb les de la Unió Europea. Les illes gairebé té el triple de joves en aquesta

situació (Figura 7).

També s’ha de tenir en compte que els centres educatius de les Illes Balears tenen un alt

percentatge d’alumnes estrangers. De fet, les Balears té el nivell de població escolar

estrangera més alt del Conjunt d’Espanya (March i Cerdà M. X., 2010). La major part

de l’alumnat estranger cursa els estudis en centres públics (Figura 6)

Gairebé només la meitat de l’alumnat de quart d’ESO arriben a aquest curs amb 15

anys, és a dir, sense haver repetit cap curs. La resta acumula retards abans d’arribar a

quart d’ESO. Les xifres balears també són més elevades que la mitja estatal (Figura 8).

Font: Elaboració pròpia a partir l’Informe La Caixa (2010, 37)

La taxa bruta d’escolaritat, del curs 2009-2010, tant a Batxillerat com a Cicles

Formatius a les illes és menor al de la mitja estatal. El 55,5% dels alumnes balears que

han acabat l’ESO segueixen la seva formació cursant el Batxillerat. En canvi, la mitja

nacional equival a una taxa de 73.5%. El 25.1% dels alumnes cursen algun Cicle

Formatiu de grau mitjà i només un 14.5% s’anima a fer un Cicle Formatiu de grau

superior (Figura 9).

52,2

57,4

47,8

42,6

Illes Balears

Espanya

Percentatge de retards de l'alumnat de 15 anys en el sistema educatiu

Acumulen retards abans de 4t ESO Arriben a 4t ESO amb 15 anys

Figura 8: Percentatge de retards de l'alumnat de 15 anys en el sistema educatiu

33

Font: Elaboració pròpia a partir de informació del Ministerio de Educación. Estadísticas de las enseñanzas

no universitarias. Datos Avance del curso 2009/2010.

Figura 9: Taxes brutes d'escolaritat per nivell d'ensenyament. Curs 2009-2010.

Les següent taula (Taula 7) mostra el percentatge d’alumnes que no han estat avaluats

una vegada acabat el curs. Aquest percentatge representa el grau d’abandonament per a

cada nivell educatiu dels centres públics durant el curs 2008-2009. La taula superior

representa les xifres de Mallorca i l’altra les xifres del conjunt de les Illes Balears.

Font: Elaboració pròpia a partir de informació a partir de dades de la Conselleria d’Educació. Direcció General de Planificació i Centres.

Taula 7: Percentatge d'alumnes no avaluats (2008-2009)

73,5

8,4

31,3

27,8

55,5

7,6

25,1

14,5

Batxillerat (16-17 anys)

Progr. Qualifica. Profes. Inicial (16-17 anys)

Cicles Formatius Grau Mitjà (16-17 anys)

Cicles Formatius Grau Superior (18-19 anys)

Taxes brutes d'escolaritat per nivell d'ensenyament. Curs 2009-2010

Illes Balears Estatal

Mallorca Matriculats Avaluats Diferència Percentatge de no avaluats

1r Batxillerat 3147 3050 97 3,08%

2n Batxillerat 2673 2579 94 3,52%

CF Grau Mitjà 2819 2252 567 20,11%

CF Grau Superior 2151 1888 263 12,23%

Illes Balears Matriculats Avaluats Diferència Percentatge de no avaluats

1r Batxillerat 4168 3997 171 4,10%

2n Batxillerat 3534 3354 180 5,09%

CF Grau Mitjà 3900 3228 672 17,23%

CF Grau Superior 2667 2271 396 14,85%

34

A Batxillerat, el percentatge de no avaluats a Mallorca és, aproximadament, d’un 3%.

En canvi si es parla del conjunt de les Balears, aquest percentatge oscil·la entre el 4% i

5%.

El 20,11% de l’alumnat que comença un Cicle Formatiu de grau mitjà a Mallorca no és

avaluat. En aquest cas, el percentatge de les Illes és lleugerament menor.

En el cas dels joves que han cursat un Cicle Formatiu de grau superior, el 12.23% no

han estat avaluats en el cas de Mallorca i el 14.85% en el cas de les illes.

El percentatge de no avaluats és, en tots els nivells educatius de les Illes Balears, alt. Per

tant, s’entén que l’abandonament escolar tant a Mallorca com a les Illes Balears és

significatiu.

Segons Marchesi, existeixen una sèrie de nivells i indicadors per comprendre el fracàs

escolar (Taula 8).

Font: Niveles e indicadores para comprender el fracaso escolar (Marchesi & Pérez, 2003)

Taula 8: Nivells i indicadors per a comprendre el fracàs escolar

Societat Context econòmic i social

Família

Nivell sociocultural

Dedicació

Expectatives

Sistema educatiu

Despesa pública

Formació i incentius del professorat

Temps de ensenyança

Flexibilitat del currículum

Suport disponible especialment

a centres i alumnes amb més risc

Centre docent

Cultura

Participació

Autonomia

Xarxes de Cooperació

Aula Estil d’ensenyança

Gestió de l’aula

Alumne

Interès

Competència

Participació

35

Els indicadors que es mostren bastant evidents en el cas de Mallorca i que expliquen el

fracàs i el baix rendiment escolar són els que es veuen a la Figura 10. Una explicació a

l’alt abandonament escolar pot estar relacionat amb el factor “insularitat”. Mallorca és

una illa turística. Els residents acaben tenint més contacte amb els estrangers que no pas

amb els peninsulars degut, en part, a l’aïllament que es sofreix de la resta del país.

Aquest aïllament tendra a veure amb el context social que ens parla Marchesi. L’alt

nivell d’alumnes estrangers dins l’aula té a veure amb la gestió de l’aula ja que no és

fàcil coordinar un aula de la qual més de la meitat dels alumnes són estrangers i parlen

un idioma diferent. El fet de que els residents visquin a una illa turística fa que la

societat tingui una sèrie de característiques especials com tenir una actitud servicial,

d’inferioritat, de dependència, etc. Aquest context social pot generar una joventut amb

poques expectatives i enfocada a prestar serveis als demés.

Per acabar el nivell socioeconòmic de les famílies també pot tenir molt a veure amb el

rendiment escolar del jove estudiant. Per tant, aquestes 4 variables, es tindran en compte

a l’hora de realitzar aquest treball ja que són quatre realitats mereixedores de ser

analitzades (Figura 10).

Figura 10: Variables que influeixen en el rendiment escolar de l'alumne

?

Nivell socioecòmic

de les famílies

Sector turístic

Alt nivell de població escolar

estrangera

Factor "insularitat"

Font: Elaboració pròpia

36

Antecedents i història de la relació entre el turisme i l’educació a les Illes Balears

Sebastià Bagur, l’any 1984, ja ens parlava d’un irònic divorci entre l’escola i la realitat,

criticant així la poca consciència del turisme que es respirava fa 28 anys a les escoles

mallorquines. Afirma que l’escola ha deixat de contemplar el turisme com un fenomen

curiós, pintoresc i banal, sense cap tipus de connexió amb el món de l’educació (Bagur

Froilan, 1983). Sí reconeix que l’escola comença a comprendre que el turisme és un fet

social complex i produït per les masses amb innombrables conseqüències socioculturals

i econòmiques, i amb una immensa capacitat tan educadora com “deseducadora”. És per

això que es comença a incloure l’estudi d’aquesta realitat en el seu currículum. Sebastià

Bagur va fer un breu seguiment als llibres de text de l’any 1984. Mitjançant aquesta

recerca va poder comprovar que la realitat turística gaudia d’una atenció progressiva.

Devers els anys setanta, es troben les primeres referències al fet turístic en els llibres de

l’àrea social per a l’EGB. No es citaran els llibres concrets en que es va fixar Bagur,

però estan exposats a l’article al que estem fent referència. Finalment, Bagur, afirma que

el turisme forma part de la vida quotidiana dels mallorquins i, per això, reivindica una

correcta explotació escolar de la perspectiva turística a l’àmbit de l’àrea social.

“Estaríem, així, dins l’avantguardisme pedagògic que propugna l’anomenada

<tendència territorial de l’educació> (Colom, 1980), orientació que ens faria plantejar

un nou disseny curricular de les ciències socials on el turisme ocuparia la funció

vertebradora que li pertany en aquestes tres darreres dècades” (Bagur Froilan, 1983).

A l’article de Bagur, es fa menció de que la incidència del fet turístic a Mallorca no ha

estat uniforme per a tots els territoris. Els canvis morfològics i estructurals que han

experimentat les comunitats litorals són molt distints dels que es poden observar a altres

zones d’interior. Bagur compara el terme de Calvià amb el municipi d’Inca afirmant,

encara que existeixin diferències, que el nin de Calvià i el d’Inca haurien d’emprendre

37

l’estudi de la realitat turística mallorquina, tot partint de la investigació del pes i dels

efectes que té aquest fet a llurs respectius medis més propers. El currículum de cada

escola, ha de cenyir-se, inicialment, al marc que li dóna la seva pròpia realitat (Bagur

Froilan, 1983). Cal una educació per tal de saber viure i conviure a Mallorca.

Al tom 37-38 de la revista Estudis Baleàrics (March i Cerdà M. X., 30 anys de turisme a

Balears, 1990), ens trobem amb una breu descripció de com el naixement del turisme a

Mallorca va afectar a l’educació. Ens trobem amb dues realitats oposades que constaten

dues hipòtesis:

1. La influència del turisme va provocar un creixement quantitatiu de l’educació

des de diverses perspectives, nivells, dimensions i variables. Aquest creixement

es va donar durant la dècada dels anys 60, època en que es dóna el boom del

turisme a Mallorca, i es va deure a dos tipus de factors:

- Factor intern: L’entrada del turisme dins la societat balear.

- Factor extern: Llei General d’Educació del 1970, així com les mesures prèvies a

la posada en marxa de la reforma educativa.

2. El turisme ha tingut poques conseqüències sobre la qualificació professional dels

treballadors d’hoteleria i del sector de serveis turístics. Els fets que constaten

aquesta hipòtesi són:

- Durant el curs 1977-1978, a la Comarca d’Inca, malgrat la importància de la

indústria de la pell, el percentatge d’aquesta branca representa molt poc dins la

Formació Professional (F.P.).

- Al municipi de Manacor i durant el mateix període, el subsector de la fusta

representava el 30% de la població activa, mentre que dins la F.P. només

representava el 10%.

38

- La branca de F.P. d’hoteleria representava, dins el conjunt total de l’alumnat de

F.P., un 1,70% amb 73 alumnes matriculats. Aquesta branca només comptava

amb un centre ubicat a Palma.

Per tant, es dedueix que l’escola de formació per a treballadors del sector turístic era la

mateixa empresa. Encara així, l’any 1965, es va crear, segons Ordre Ministerial de 3

d’Agost de 1965, l’Escola de turisme de Balears, de titularitat privada en absència de

iniciatives públiques.

¿Quina era la situació de l’educació a les Illes Balears durant la dècada dels anys 60,

abans del boom turístic i abans de la posada en marxa de la Llei General d’Educació?

Important taxa d’analfabetisme en tots els nivells, zones i gèneres.

Poca taxa d’alfabetització en l’educació preescolar, en el batxillerat i en la F.P.

Retrocés permanent de l’educació d’adults.

Inexistència de fet de l’Educació Especial.

Importància, relativa de l’ensenyament lliure, autèntic subproducte educatiu i cultural.

Escassa escolarització en F.P., amb la constatació de l’existència de pocs centres, poques

especialitats i poc número d’alumnes.

Gran importància de l’ensenyança privada a Mallorca i a les zones urbanes de les Illes

Balears.

Escassa o nul·la creació de centres educatius dins l’educació preescolar, primària i secundària.

Poc increment del número de professorat.

Poca consideració de l’educació com element de professionalització i com a element de

mobilitat social.

Font: Elaboració pròpia a partir dels Estudis Baleàrics (March i Cerdà M. X., 30 anys de turisme a

Balears, 1990)

Taula 9: Situació de l'educació a les Illes Balears abans del boom turístic

La implantació de la Llei General d’Educació (1970) pareixia necessària a les Balears a

nivell concret i específic, no només per donar respostes a necessitats educatives no

resoltes històricament (analfabetisme, la no generalització de l’ensenyança primària, les

poques construccions escolars, el fracàs del batxillerat i el seu insignificant

desenvolupament al llarg dels anys 1940-1970, la nul·la presència de la F.P., la no

existència d’Universitat, etc.) sinó per a respondre a les necessitats presents i futures

d’escolarització i d’educació que el nou model de creixement econòmic de les Illes

Balears exigia. Aquest model de creixement econòmic i social de les Illes Balears, basat

39

sobre el turisme i el sector terciari tindria importants conseqüències directes i indirectes

sobre l’educació, per la importància de l’emigració, per la renda per càpita que es

genera, pels canvis de mentalitat que es generen al sí de la societat i dels grups, pel

sorgiment d’una classe empresarial i d’una classe mitja important i significativa. Per

tant, l’aplicació del Sistema d’Ensenyança Tecnocràtic, a través de la L.G.E., no hauria

tingut la transcendència que va tenir, si a les Balears no s’hagués donat el boom

econòmic del turisme. Les Illes necessitaven, urgentment, la L.G.E. per sí mateixa, al

marge de les necessitats estatals (March i Cerdà M. X., 30 anys de turisme a Balears,

1990).

El creixement educatiu es deu també a certs canvis demogràfics, ja que a partir dels

anys 50, el turisme provocà:

- Augment de població

- Important immigració peninsular

- Increment de la natalitat

- Procés de “juvenilització” de la societat

- Emigració de les zones rurals a les urbanes i turístiques

Al 1987, Pere Salvà ja deia:

“Des de 1956 fins a l’actualitat es dóna en la població de les Illes Balears un canvi profund,

plenament visible l’any 1960, fruit bàsicament del desenvolupament del turisme.

Els primers anys de la nova etapa, la incidència és sobre la població autòctona, els excedents

de treballadors del camp de la qual foren absorbits per les necessitats de l’hoteleria i la

construcció, que determinaren un èxode rural.

Un cop acabada aquesta utilització d’excedents illencs, començà l’atracció sobre una població

de fora de les Illes, amb força incident tant pel que fa als contingents demogràfics totals com

pel seu comportament.” (Salvà, 1987).

Aquests canvis demogràfics provocaren canvis en el sistema educatiu. Aquests canvis

es caracteritzaren per:

40

- Progressiva desaparició d’escoles unitàries a causa de la política de concentració

introduïda pel MEC a través de l’aplicació de la L.G.E. i a causa del moviment

de la població de les zones rurals a les zones urbanes i turístiques. La majoria

d’escoles unitàries estaven a les zones rurals i això explica el perquè de la seva

desaparició.

- Increment del nombre de places escolars a tots els nivells educatius a causa de la

L.G.E., als dèficits de places existents a tots els nivells, a l’increment de la

població i sobretot de la població jove i a la demanda d’educació i

d’escolarització per part dels diversos sectors socials.

El turisme provocà també un canvi de mentalitat dins la societat de les Illes Balears ja

que sorgí una nova classe mitja com a conseqüència del creixement econòmic i social.

Aquesta classe mitja -alta veurà l’educació com un element de prestigi social i de

mobilitat social. Aquesta nova mentalitat sobre l’educació es concreta a través de les

següents manifestacions:

- Demanda de que les Illes Balears compti amb una Universitat.

- Comença la preocupació dins la societat per la qüestió de la qualitat de

l’ensenyament.

- Començament de l’escola d’estiu i dels moviments de renovació pedagògica

(Rios, 1986).

Per tant, el turisme suposà un canvi en l’estructura social:

Abans del boom turístic Després del boom turístic

Societat tancada Societat més oberta

Societat jerarquitzada Societat mòbil

Classe mitja -baixa rural Classe mitja urbana

Elevada taxa d’analfabetisme Preocupació per la inversió en educació

Font: Elaboració pròpia a partir dels Estudis Baleàrics (March i Cerdà M. X., 30 anys de turisme a

Balears, 1990)

Taula 10: Canvi d'estructura social degut al boom turístic

41

Anàlisi del context

Inca

El terme municipal d’Inca està situat en el Raiguer, al centre de l’illa. Limita al nord

amb Selva, a l’est amb Búger, Sa Pobla i Llubí, al

sud amb Binissalem, Sencelles, Costitx i Sineu i a

l’oest amb Lloseta.

L’any 1991, el 77,89% de la població resident era

mallorquina, el 20,49% procedia d’altres províncies

espanyoles i tan sols un 1,62% era estrangera.

L’any 2001 el percentatge d’estrangers creix fins

arribar a un 7,11%, la majoria originaris del Regne

del Marroc, de la República Argentina i de la República d’Equador.

L’any 2009, segons el padró municipal aprovat pel Govern central i publicat al Bolletí

Oficial del Estat (BOE), Inca registra en 29.308 residents, que suposa un descens de

població de 0,4% respecte a l’any anterior.

La taxa d’analfabetisme entre els majors de 16 anys era l’any 2001 del 4,98% i la

d’escolarització del 83,78%. La majoria de la població, el 85,82%, tenia estudis i el

7,78% de tercer cicle.

A continuació es fa una breu descripció de les característiques de cada entre prenent

com a font llur pàgina web oficial.

Caracterització dels centres analitzats a Inca

IES Berenguer d’ Anoia

L’Institut Berenguer d’Anoia fou creat a Inca l’any 1970 pel Ministeri d’Educació i

Ciència. Fou el primer centre públic d’ensenyament mitjà de la comarca. De bon

Figura 11: Mapa mostrant la ubicació

d'Inca

42

començament va demostrar ser un centre molt compromès amb la llengua i cultura

pròpia, compromís que no ha abandonat mai.

El nom del centre fa honor a Berenguer d’Anoia, que fou un trobador del segle XIV, fill

de pare noble, originari de Sant Sadurní d’Anoia, que s’establí a Inca després de la

conquesta de Mallorca. Va escriure Mirall de trobar, un breu tractat de retòrica en

provençal, llengua dels trobadors catalans fins en el segle XV. En honor a aquest tractat

el centre va començar a publica l’any 1989 una revista que, precisamentm duu per noma

Mirall de trobar.

Per tant, només consultant la pàgina web oficial del centre ja es veu l’existència d’un

fort compromís amb la cultura pròpia. D’aquí que la llengua del centre és la catalana i

així s’estableix la comunicació tant interna com externa. De fet, el centre té un taller de

llengua i cultura per potenciar aquests pilars en l’educació de l’alumnat.

L’IES manté i duu a terme una acció tutorial que permet mantenir un contacte amb les

famílies d’aquests alumnes informant així de la situació individual de l’alumnat.

Un dels principals objectius del centre és aconseguir que l’alumnat assoleixi un bon

nivell i, per això, es preocupa de tenir una bona oferta educativa. Aquesta oferta

s’encamina assegurar la preparació per a totes les carreres universitàries.

En general, aquest institut té una pàgina web prou accessible. És bastant útil i, de fet, la

gran part d’informació referent a la història i als valors del centre s’ha extret de la

pàgina web.

La distribució de l’alumnat en els cursos d’ESO i batxillerat és de la següent:

Curs Nombre d’alumnes

2 ESO 112

4 ESO 81

2 Batxillerat 194

Font: Elaboració pròpia

Taula 11: Repartició d'alumnes a l'IES Berenguer d'Anoia

43

Cal ressaltar el considerable augment d’alumnes a segon de Batxillerat. Normalment,

les estadístiques apunten a que l’alumnat a Batxillerat disminueix ja que aquest pot

optar per altres camins a seguir com realitzar un cicle formatiu o bé entrar en el món

laboral. Per tant, crida l’atenció que, justament, aquest centre tingui més alumnes a

Batxillerat que a qualsevol altre curs d’ESO. Més endavant s’analitzarà perquè ocorre

això.

IES Pau Casesnoves

L'IES Pau Casesnoves és un centre educatiu amb una organització flexible i oberta al

futur, que permet oferir simultàniament l'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerats i

Formació Professional. En conseqüència, el programa d’aquest centre garanteix una

orientació adequada i eficaç vers l'itinerari formatiu més adient per a les necessitats

educatives específiques de l'alumnat que opti per la aquesta oferta educativa. El gran

ventall d'opcions que s’ofereixen, pot assegurar a l’ alumnat sortides tan diverses com la

formació professional específica de grau mitjà o l'accés a la Universitat. Per tant, és un

centre on els joves i adolescents, amb futurs diferents, aprenen a viure junts

desenvolupant la comprensió cap a l'altre i la percepció de les formes

d'interdependència, respectant els valors del pluralisme, la comprensió mútua i la pau

(IES Pau Casesnoves).

L'IES Pau Casesnoves va començar a funcionar l’any 1993, però la seva història es va

iniciar molt més enrere.

L'inici es remunta a l’any 1959 quan s’autoritza al Ministeri d'Educació Nacional

perquè creï una Escola d'Aprenentatge Industrial a Inca. Aquesta escola es crea l'onze

de maig de 1961 i comença les seves activitats el dia 1 d’octubre d’aquell mateix any,

impartint les branques de metall, electricitat i fusta.

44

L’any 1975 l'escola es transforma en Centre Nacional de Formació Professional de 1r i

2n grau, impartint-se les branques de mecànica, electricitat, pell i administratiu.

Per llei orgànica de 19 de juny de 1980 els centres nacionals de F.P. es transformen en

Instituts de Formació Professional. S’imparteixen a 1r i 2n grau les branques següents:

electricitat, electrònica, automoció, pell i administratiu.

Tot i què des del 1981 es parla de donar nom a l'Institut, no és fins al 1991 quan es

decideix que el centre s’anomeni I.F.P. Llorenç Mª Duran, nom d’un insigne, mestre i

pedagog inquer.

A la fi, i després de dotze anys d’haver-ne sol·licitat la construcció (per acord de

claustre de 30 de setembre de 1981) es va estrenar un nou edifici el setembre de 1993.

Aprofitant el canvi d’edifici, també es va iniciar el canvi d’ensenyament, començant la

implantació de la LOGSE. A la vegada, i per votació del claustre, es va decidir donar-li

el nom de Pau Casesnoves. Així va esdevenir l'IES Pau Casesnoves.

D’aleshores ençà s’ha anat completant la implantació de la LOGSE, impartint-se a

l’Institut tots els nivells possibles de secundària: des del primer curs d’ESO fins al 2n

curs dels cicles formatius de Grau Superior.

La distribució de l’alumnat en els cursos d’ESO i batxillerat és de la següent:

Curs Nombre d’alumnes

2 ESO 105

4 ESO 73

2 Batxillerat 44

Font: Elaboració pròpia

Taula 12: Repartició d'alumnes a l'IES Pau Casesnoves

En aquest cas, l’alumnat a segon de Batxillerat disminueix ja que part d’aquest alumnat

decideix entrar al món laboral o bé cursar un cicle formatiu.

45

Calvià

El municipi de Calvià té una superfície de 145 Km2.

Limita pel nord amb el municipi de Puigpunyent i

Estellencs, per l’est amb Palma, per l’oest amb

Andratx i pel sud amb la Mar Mediterrània.

L’any 2009 comptava amb un cens de 51.774

habitants, dels quals 18.046 eren estrangers.

Actualment, és el segon municipi amb més habitants

de l’arxipèlag balear, sent superat només per Palma.

També és un dels municipis que comte amb més

afluència turística de Balears.

Té una oferta hotelera de 230 establiments, entre hotels de luxe i cases rurals, ports

esportius, camps de golf, acadèmies de tenis, zones per practicar senderisme i una pista

d’atletisme

Caracterització dels centres analitzats a Calvià

IES Calvià

El primer punt que el centre destaca és fomentar l’ensenyança igual per a tots, eliminant

qualsevol discriminació per raons de raça, religió, sexe, possibilitats econòmiques,

llengua o capacitat intel·lectual.

El centre és conscient de la realitat i característiques del seu alumnat i, per tant, en

funció d’aquests punts proporciona respostes educatives cercant una educació

personalitzada, ajustada i compensadora.

Procura una educació no sexista, que no estableixi barreres socials, lingüístiques o

d’altres tipus per qüestió de sexe. El centre considera com a indispensable una estreta

col·laboració amb les famílies en la tasca educativa, conscients de que elles són les

Taula 13: : Mapa mostrant la ubicació

de Calvià.

46

primeres i principals educadores del nostre alumnat. Pel que fa a la llengua, utilitza la

catalana com a la llengua vehicular del centre.

L’IES Calvià fomenta la relació amb altres centres, institucions i empreses oferint una

àmplia oferta de cursos de formació professional començant així a especialitzar-se en el

sector turístic, entorn que el centre no pot ignorar.

IES Calvià compte amb una oferta de cursos formatius molt especialitzada en turisme.

Els cursos formatius de grau mitjà que ofereix són: Cuina i gastronomia, Serveis i

restaurants i Laboratori d’imatge. Els cursos formatius de grau superior que ofereix

aquest centre són: Administració i finances, Agències de viatges i Allotjament.

La distribució de l’alumnat en els cursos d’ESO i batxillerat és de la següent:

Curs Nombre d’alumnes

2 ESO 175

4 ESO 110

2 Batxillerat 60

Font: Elaboració pròpia

Taula 14: Repartició d'alumnes a l'IES Calvià.

S’observa que aquest centre té, relativament, poc alumnat a Batxillerat. Gairebé, la

meitat dels alumnes que cursen quart d’ESO acaben cursant Batxillerat. La resta tria

altres camins.

IES Bendinat

L´IES Bendinat, situat en el municipi de Calvià, va obrir les seves portes el setembre de

l’any 2002. Tenia uns 300 alumnes distribuïts en els quatre cursos d’ ESO. Des de

llavors ençà ha anat creixent en alumnat i professorat fins arribar a un centenar de

professors i més de mil alumnes, que cursen també els cursos de Batxillerat Ciències de

la Natura i Salut i Humanitats i Ciències Socials i els cicles formatius de Conducció d’

activitats físiques i esportives en el medi natural.

47

L’IES Bendinat es caracteritza, a més, per la seva col.laboració amb diverses

institucions socials i culturals de l’ entorn i de Palma i pels seu interès en participar en

els esdeveniments artístics.

Finalment, per el fet de trobar-se situat en un entorn turístic de primer ordre, és un bon

exemple d’ harmonia i convivència de les diverses llengües i cultures que integren el

municipi.

La distribució de l’alumnat en els cursos d’ESO i batxillerat és de la següent:

Curs Nombre d’alumnes

2 ESO 166

4 ESO 174

2 Batxillerat 151

Font: Elaboració pròpia

Taula 15: Repartició d'alumnes a l'IES Bendinat

Aquest centre té un perfil semblant al de l’IES Berenguer d’Anoia (Inca) quant a

nombre d’alumnat i a la seva distribució en cursos.

48

Metodologia

La metodologia utilitzada en aquest estudi ha estat triple a causa de que l’objectiu de

l’estudi és analitzar, per una banda, la percepció del turisme per part de l’alumne i, per

altra banda, el rendiment escolar de l’alumne. Per trobar la relació entre aquests dos

punts es fa necessari aplicar més d’una metodologia, ja que en alguns casos es parlarà

de variables qualitatives i, en altres, de variables quantitatives.

A continuació s’explicarà com es durà a terme la contrastació de cada hipòtesi.

Font: Elaboració pròpia

Taula 16: Metodologia aplicada a cada hipòtesi

Per analitzar la percepció s’ha realitzat una enquesta a aquests alumnes. En canvi per

analitzar el rendiment escolar de l’alumne s’ha optat per analitzar i comparar les

estadístiques d’avaluació dels centres d’Inca i Calvià. Per tal d’entendre els resultats de

les anteriors anàlisis és convenient conèixer l’entorn en què es troba l’alumnat. Per això

es realitza una entrevista personal als directors de cada centre a fi de conèixer la

filosofia i visió del centre i com aquesta marca una tipologia d’alumnat.

Els instituts que es proposen són dos centres situats a una zona d’interior poc turística

com és el municipi d’Inca i dos centres situats a una zona litoral que conviu molt a prop

de l’activitat turística com és el cas del municipi de Calvià.

Els cursos analitzats seran els de segon d’ESO, quart d’ESO i segon de Batxillerat.

Interessa saber què pensen els alumnes de segon d’ESO ja que són dels més joves i

l’any següent ja han de decidir part del camí que seguiran en el futur. Els de quart

d’ESO han d’optar en si començar amb els estudis de batxillerat, realitzar un cicle

formatiu o bé anar a treballar. L’opinió dels alumnes de segon de Batxillerat no és

H1 Anàlisi quantitativa

H2 Anàlisi quantitativa

H3 Anàlisi qualitativa

H1 Enquesta

H2 Comparació estadístiques d’avaluació

H3 Entrevista personal

49

menys interessant que la dels altres cursos ja que són els alumnes que han de prendre la

difícil decisió de si començar una carrera a la universitat o bé posar fi a la seva etapa

acadèmica.

Hipòtesi 1: : La percepció del turisme per part de l’alumnat afecta el seu

rendiment escolar.

Aquesta hipòtesi és contrastada a través de la realització d’unes enquestes en els centres

escollits. La població total suma 1466 alumnes i la mostra està composta per 606

alumnes, per un nivell de confiança de 95,5% i amb un marge d’error de ± 4,1%. Els

alumnes enquestats són dels cursos de segon i quart d’ESO i de segon de batxillerat. El

model d’enquestes es pot veure a l’apèndix A (pàgina 85 i 86).

Els centres participants, com ja s’ha comentat anteriorment, són l’IES Bendinat i l’IES

Calvià (municipi de Calvià) i l’IES Pau Casesnoves i l’IES Berenguer d’Anoia

(municipi d’Inca). L’enquesta s’ha realitzat entre el mes d’abril i maig.

El qüestionari s’estructura a partir d’una sèrie de preguntes enfocades a obtenir la

percepció dels alumnes respecte a:

- Importància del turisme a les Illes Balears.

- Grau d’acceptació del turisme.

- Motivació a l’hora d’estudiar una carrera o realitzar un curs de FP.

- Percepció del turisme i valoració de les professions relacionades amb el turisme.

- Nivell socioeconòmic de les famílies.

El qüestionari està compost de 12 preguntes tancades d’alternativa simple i múltiple.

A partir dels objectius establerts per a aquesta enquesta, es determina quins alumnes

formaran part de la mostra i es segueixen alguns criteris com l’edat de l’alumne,

municipi de residència ò el nivell d’estudis dels pares.

50

Font: Elaboració pròpia

Taula 17:Criteris que s'han escollit per a determinar el perfil de l'alumne enquestat.

Hipòtesi 2. L’actual crisi té repercussió en el comportament de l’alumnat de

Mallorca.

En aquest cas, a través de les estadístiques d’avaluació, es deduirà si la gran crisi

financera d’aquests anys ha provocat alguna conseqüència positiva o negativa en el

comportament de l’alumnat. Es compararà el nombre de suspesos a cada centre durant

els cursos que van del 2006 al 2010.

Cal dir, que per a la contrastació d’aquesta

hipòtesi no s’utilitzaran els mateixos centres

que per a la resta de centres ja que ni la

Conselleria d’Educació i Treball ni els centres

han facilitat aquestes dades. Per tant, aquesta

part es durà a terme amb el centre de Ses

Estacions (Palma) i el centre de Pau

Casesnoves (Inca), representant una zona turística i una zona d’interior no turística,

respectivament. S’annexa a l’apèndix D la resposta a la instància que es va sol·licitar

l’accés a les estadístiques ja esmentades.

C

R

I

T

E

R

I

S

Edat

13-14 anys

15-16 anys

17-18 anys

Municipi Inca

Calvià

Nivell d’estudis

2 ESO

4ESO

2Batxillerat

Formació dels pares.

Estructura social familiar

Sense estudis

Primaris

Secundaris

Superiors

Edat Municipi

Nivell estudis

Formació pares

51

Hipòtesi 3. La percepció del turisme, per part dels centres, canvia segons la zona

on aquest es situï.

Amb aquesta hipòtesi el que es vol comprovar és si la zona on està situat el centre

determina la percepció del turisme que té l’alumnat i el professora d’aquest. Per això es

realitza una entrevista personal als directors de cada centre a fi de conèixer quina

importància dóna el centre al turisme i a tot el que aquest comporta. El model d’aquesta

entrevista es pot veure a l’apèndix B (pàgina 87).

52

Anàlisi de resultats

Hipòtesi 1: La percepció del turisme per part de l’alumnat afecta el seu

rendiment escolar.

A la gràfica s’observa que la majoria d’alumnes en acabar l’Educació Secundària

Obligatòria pretenen cursar el Batxillerat.

És interessant ressaltar el cas de l’IES Calvià, ja que és el centre amb menor percentatge

d’alumnat disposat a cursar batxillerat i major percentatge d’alumnes amb la intenció de

realitzar algun cicle formatiu. També aquest centre té el percentatge d’alumnes

indecisos més elevat.

Font: Elaboració pròpia a través d’informació extreta de les enquestes

L’IES Bendinat és el centre amb major percentatge d’alumnes amb intencions de cursar

el Batxillerat en acabar l’ESO. L’IES Berenguer d’Anoia compta amb un alt percentatge

d’alumnes que volen fer un cicle formatiu. Aquest alt percentatge pot ser explicat pel fet

que Inca és un municipi amb molta activitat industrial i també perquè és una ciutat

relativament petita i, com a tal, encara hi perduren alguns valors relacionats amb la

formació de professionals amb l’objectiu de cobrir les necessitats de la demanda dels

pobles de la comarca. El municipi d’Inca no depèn tant del turisme com altres

49%

88%

70%62%

28%

6%

20%25%

5% 2% 5% 2%

18%

3% 6%11%

IES Calvià IES Bendinat IES Pau Casasnovas IES Berenguer d'Anoia

Què volen fer els alumnes compresos entre 14 i 16 anys en acabar l'ESO

Batxillerat Formació Professional Treballar No ho sé

Figura 12: Què volen fer els alumnes compresos entres 14 i 16 anys en acabar l'ESO

53

municipis. Precisament, els cicles formatius que ofereixen els centres d’Inca són

majoritàriament especialitzats en comerç. Es dedueix que hi ha un problema social ja

que hi ha una falta d’oferta de cicles formatius. Els cicles formatius existents són

insuficients per a cobrir la demanda. Això crea una contradicció de cara a la sortida

laboral d’aquests joves. Per una banda, Inca requereix de bons professionals per

treballar en l’industria de la pell i el calçat però, per altra banda, fa falta més oferta de

cicles formatius, tant de grau mitjà com superior.

Per altra banda, un 76% dels alumnes que estan cursant batxillerat als 4 centres

analitzats, pretén l’any següent anar a la Universitat a cursar alguna carrera. Un 9% dels

alumnes vol fer algun cicle formatiu de grau superior una vegada acabat el batxillerat i

un altre 9% es mostra, encara, indecís. Així mateix, un 2% dels alumnes enquestats

manifesta la seva intenció d’anar a treballar un cop acabat el Batxillerat.

Font: Elaboració pròpia a través d’informació extreta de les enquestes

Figura 13: : Què volen fer els alumnes en acabar batxillerat

Per tal de conèixer el perfil socioeconòmic de les famílies, s’ha demanat als alumnes la

formació acadèmica dels seus pares i mares.

Amb els resultats obtinguts es defineixen dos tipus de centres. Se suposa que els pares i

mares amb més nivell de formació acadèmica equivalen a famílies amb un nivell

socioeconòmic més alt. Els centres amb aquesta tipologia de famílies són: IES Bendinat

76%

9%2%

9%

Carrera universitària Formació Professional Treballar No ho sé

Què volen fer els alumnes en acabar el batxillerat?

54

i IES Berenguer d’Anoia. Aquests dos centres són els que tenen major percentatge de

pares i mares amb estudis secundaris i superiors.

En canvi, els pares i mares amb menys formació acadèmica equivalen a un nivell

socioeconòmic menor. Els centres amb aquesta tipologia de famílies són: IES Calvià i

IES Pau Casesnoves. Aquests centres són els que compten amb un percentatge major de

pares i mares sense estudis ò només amb estudis primaris.

8%

1%

4%

3%

58%

16%

29%

32%

31%

49%

49%

44%

3%

34%

17%

21%

IES Calvià

IES Bendinat

IES Pau Casasnovas

IES Berenguer d'Anoia

Formació dels pares dels alumnes de cada centre

Superiors Secundaris / Formació Professional Primaris Sense estudis

Figura 14: Formació dels pares dels alumnes de cada centre

4%

2%

5%

4%

66%

12%

32%

33%

24%

52%

43%

43%

6%

34%

19%

20%

IES Calvià

IES Bendinat

IES Pau Casasnovas

IES Berenguer d'Anoia

Formació de les mares dels alumnes de cada centre

Superiors Secundaris / Formació Professional Primaris Sense estudis

Font: Elaboració pròpia

55

Gairebé el 76% dels pares de l’IES Berenguer d’Anoia tenen estudis primaris o

secundaris. Només un 4% no tenen estudis, el que implica que els pares dels alumnes

d’aquest centre tenen un nivell d’estudis mitjà. Aquests alumnes són els fills de la

Mallorca dels anys 80. Són pares que tenen il·lusió per a que els seus fills estudiïn i

tinguin més oportunitats de les que varen tenir ells.

Pel que es refereix a les mares, no existeixen gaires diferències amb els pares, la qual

cosa demostra que no hi ha molta desigualtat social entre homes i dones. Encara així,

són les mares de l’IES Bendinat les que compten amb un nivell més alt d’estudis.

Justament, com es veurà més endavant, l’IES Bendinat és un dels centres amb major

percentatge d’alumnes nascuts a la U.E. i, per tant, potser de països més desenvolupats

que Espanya on encara s’observen algunes desigualtats de gènere. L’IES Bendinat és,

per tant, un centre amb un perfil d’alumnes pertanyents a famílies d’alt nivell

socioeconòmic. La qual cosa fa que, de fet, tingui les característiques d’un centre

escolar d’elit.

Aquestes característiques poden marcar o definir una tipologia d’alumne per a cada

tipus de centre.

L’únic cas en que hi ha un percentatge

més elevat de pares que treballen en

turisme que no pas en un altre sector

és a l’IES Calvià. En aquest centre hi

ha un 62,6% de pares que treballen en

el sector turístic. A l’IES Bendinat el

percentatge no és tan elevat, encara

així arriba al 40.4%. A la resta de

centres, el percentatge és molt més

62,6

40,4

19,5 23,1

37,4

59,6

80,576,1

IES Calvià IES Bendinat IES Pau Casasnovas

IES Berenguer d'Anoia

Percentatge de pares que treballen en turisme

Sí No

Figura 15: Percentatge de pares que treballen en

turisme.

Font: Elaboració pròpia

56

elevat a causa de la quantitat de pares que treballen en altres sector que no són el

turístic.

La majoria dels alumnes enquestats consideren que el turisme té molta importància

econòmica. Un dels centres d’Inca, l’IES Pau Casesnoves, té un percentatge

notablement menor en la valoració de la importància del turisme que la resta dels altres

centres. A més, és el centre que té el percentatge més alt en relació a que el turisme és

poc o gens important econòmicament per a Mallorca.

Font: Elaboració pròpia a través d’informació extreta de les enquestes

Això s’explica perquè té cicles formatius no relacionats directament amb el turisme i

per tant, desconeixen la importància que té el sector turístic a Mallorca.

Sembla interessant conèixer el percentatge d’estrangers que hi ha a les aules dels centres

públics de Mallorca. El fenomen turístic provoca canvis de residència, sovint en massa,

a causa de que genera molts llocs de feina. Durant i poc després del boom turístic passà

això a Mallorca. Moltes famílies de la península vengueren a viure a l’illa per poder

treballar en el sector turístic, sector que ha marcat un tipus de vida peculiar: treball

estacional, contractes sovint amb condicions precàries a causa de l’excés de persones

disponibles per a treballar, especialització excessiva, absència d’horaris de treball

83% 85%

67%

87%

17% 14%29%

13%1% 1% 3% 0%0% 0% 2% 1%

IES Calvià IES Bendinat IES Pau Casasnovas IES Berenguer d'Anoia

Importància econòmica que donen els alumnes al turisme

Molt important Bastant important Poc important Gens important

Figura 16: Importància econòmica que donen els alumnes al turisme.

57

comuns, etc. Totes aquestes característiques afectaran, d’alguna forma, a la vida

d’aquestes famílies, inclosa l’educació de les mateixes.

Font: Elaboració pròpia a través d’informació extreta de les enquestes

En el gràfic anterior (Figura 17), s’observa que a les aules es troba més d’un 25%

d’alumnat nascut fora de Balears. El cas de l’IES Pau Casesnoves és el més extrem dels

centres que s’han escollit. Aquest té un 23% d’alumnes nascuts fora de la Unió

Europea, un 6% nascuts a la Unió Europea i un 9% nascuts a Espanya però no a les Illes

Balears. La resta són nascuts a la nostra comunitat autònoma. Per tant, un 37% de

l’alumnat que estudia a aquest centre ha nascut fora de les Illes Balears. Aquest fet, ja

avança algunes de les dificultats per mantenir un alt nivell de rendiment escolar. Aquest

tipus de centres necessiten més recursos i més esforç per part del professorat.

S’ha demanat als alumnes que valorin de l’1 al 10 algunes de les professions

relacionades directament amb el turisme (Figura 18). Al gràfic de més a baix es veuen

els resultats. S’observa que el centre que dóna valoracions més baixes a les professions

del sector turístic és, justament, el centre que està més a prop d’una zona molt turística.

Aquest centre és l’IES Calvià, situat a Santa Ponsa. L’IES Bendinat, també situat veïnat

d’una zona litoral i també turística és el segon en donar valoracions més baixes. Així,

els centres més allunyats del turisme massiu són els que donen una nota més alta a les

professions del sector turístic.

Figura 17: Lloc de naixement dels alumnes de cada centre.

67% 69%63%

75%

8% 3%9% 7%

20% 16%6% 5%5%

12%23%

13%

IES Calvià IES Bendinat IES Pau Casasnovas IES Berenguer d'Anoia

Lloc de naixement dels alumnesIlles Balears Resta d'Espanya Unió Europea Fora de la Unió Europea

58

Font: Elaboració pròpia a través d’informació extreta de les enquestes

Tal vegada, aquest fet s’explica pel fet que els alumnes que viuen més a prop de la zona

turística coneixen millor les condicions en que es treballen en el sector turístic. Molts

d’aquests alumnes tenen pares que treballen en turisme i això provoca que valorin

menys la tasca turística, sobretot pels pares dels alumnes de l’IES Calvià ja que

treballen en llocs de feina menys qualificats i amb condicions més precàries causat pel

seu baix nivell socioeconòmic.

Finalment, s’analitzarà la percepció dels alumnes de cada centre a fi de concloure si

aquests tenen una percepció positiva o negativa.

Tot l’alumnat coincideix en que per treballar en turisme és necessari estudiar. Encara

així, els alumnes de Calvià tenen un percentatge més alt d’alumnes que consideren que

per treballar en el sector turístic no es necessita estudiar. L’IES Bendinat compta amb

un 25% de l’alumnat que opina que no és necessari estudiar per treball en el món del

5,0

5,2

4,1

6,1

8,2

5,9

5,2

5,4

4,0

5,9

8,4

6,1

5,3

5,8

4,6

6,3

8,3

6,6

5,4

5,7

4,4

6,2

8,5

6,3

Cambrer/a

Dependent de comerç

Empleat/da de neteja d'hotel

Recepcionista d'hotel

Director/a d'hotel

Guia turístic

Prestigi social d'algunes professions relacionades amb el turisme

IES Berenguer d'Anoia IES Pau Casasnovas IES Bendinat IES Calvià

Figura 18: Valoracions de les professions relacionades amb el turisme.

59

turisme. Es tracta del percentatge més alt, seguit d’un 22% de l’IES Calvià. S’entén que

els alumnes de Bendinat desprestigien un poc el treball en el sector turístic. En el cas de

l’IES Calvià, és natural que els alumnes pensin que no és necessari estudiar per a

treballar en turisme ja que la majoria d’ells, tenen pares poc formats i que treballen en el

sector turístic.

Figura 19: Opinió 1

Els alumnes de l’IES Calvià, justament, són els que els sembla menys divertit treballar

en turisme i possiblement aquest fet s’expliqui perquè a que molts dels seus pares

treballen al sector turístic amb tot el que això implica: horaris excessius, condicions

laborals no molt bones, en definitiva, poc temps per dedicar als seus fills. I és això,

precisament, el que els alumnes veuen: la part més negativa.

Figura 20: Opinió 2

22% 25% 19% 15%

78% 75% 81% 85%

IES Calvià IES Bendinat IES Pau Casasnovas IES Berenguer d'Anoia

Per treballar en el món del turisme no és necessita estudiar

D'acord En desacord

78% 87% 84% 87%

22% 13% 16% 13%

IES Calvià IES Bendinat IES Pau Casasnovas IES Berenguer d'Anoia

Treballar en el sector turístic és divertit i coneixes gent

D'acord En desacord

60

Alhora, els alumnes de l’IES Calvià són els que estan més d’acord en que treballar en el

sector turístic és molt dur. Els motius semblen els mateixos que s’han plantejat al

paràgraf anterior.

Figura 21: Opinió 3

La majoria d’alumnes no volen ni pretenen treballar en el sector turístic. Els alumnes

dels centres que es situen més llunyans a les zones turístiques són els que estarien més

dispostos a fer-ho. Així mateix, un 37% dels alumnes de l’IES Pau Casesnoves els

agradaria treballar en aquest sector.

L’IES Bendinat és el centre amb menor percentatge d’alumnes disposats a treballar en

el turisme. Ja s’ha dit abans que l’alumnat d’aquest centre no valora molt el sector

turístic, més bé el desprestigia. Aquí se’n deixa una mostra més.

Figura 22: Opinió 4

67% 53% 55% 56%

33% 47% 44% 44%

IES Calvià IES Bendinat IES Pau Casasnovas IES Berenguer d'Anoia

Treballar en el sector turístic és molt dur, els horaris de feina són molt dolents

D'acord En desacord

24% 19%37% 29%

76% 81%63% 71%

IES Calvià IES Bendinat IES Pau Casasnovas IES Berenguer d'Anoia

M'agradaria treballar en el sector turístic ja que es guanyen molts diners

D'acord En desacord

61

És aquí on es pot contrastar el quadre de Faulkner & Tideswell. La comparació

s’estructurarà seguint el quadre dels marcs intrínsecs i extrínsecs que s’ha vist a la

revisió bibliogràfica, adaptant-se, això sí, als dos municipis que s’han analitzat.

Dimensió extrínseca

Segons l’etapa de desenvolupament turístic en que es troba el municipi, el resident té

una percepció més positiva o més negativa. Calvià està en una etapa clara de maduresa i

la percepció dels alumnes que estudien en aquests centres tenen una percepció més

negativa que la dels alumnes que estudien als centres escolars d’Inca. Aquesta conclusió

es contraposa a la teoria extreta de l’estudi de Belisle & Hoy en un cas d’estudi realitzat

a Santa Marta, Colòmbia (pàgina 21).

Segons el grau d’afluència turística que hi hagi a cada municipi, la percepció del

resident serà més positiva o més negativa. Es podria dir que Inca té un ràtio de turistes

Figura 23: Marc de factors extrínsecs i intrínsecs de percepció per part del resident II

62

més baix que Calvià. Això provoca que els alumnes d’Inca desconeguin més la

importància del sector turístic que els alumnes de Calvià. Aquests darrers són els que

tenen una percepció més negativa del turisme, en part, a causa de que molts dels seus

pares treballen en el sector i els fills sofreixen les conseqüències. Per tant, els alumnes

de Calvià viuen una de les parts més negatives del turisme.

El tercer factor que se’ns proposa al quadre és el de l’orientació a un turisme

internacional o més bé domèstic. En general, Mallorca, té un turisme enfocat a Europa i,

per tant, és un turisme internacional. Segons el quadre, els residents dels destins amb

turisme internacional acaben tenint una percepció negativa del turisme. No és el cas dels

alumnes de Mallorca ja que, en general, la percepció del turisme és més tirant a bona

encara que en alguns municipis (Inca) sigui més bona que a altres (Calvià).

Els alumnes dels centres situats a Calvià són els que més noten l’estacionalitat que

provoca el turisme. Ells són els que veuen tancar hotels i restaurants a l’hivern, ells són

els que es troben enormes cues per a pagar al supermercat a l’estiu. L’estacionalitat és

un altre factor que està relacionat amb la percepció dels joves residents a zones

turístiques.

Dimensió intrínseca

Pel que respecta als factors d’aquesta dimensió, s’analitzaran els següents: grau de

proximitat residencial a la zona turística, ocupació de les famílies (nivell

socioeconòmic) i l’adaptació de l’alumnat estranger.

Com més pròxim es troba el lloc de residència de la zona turística, la percepció serà més

negativa. Són moltes les famílies que viuen pròximes a una zona turística i que, a més,

treballen en el sector turístic i són les que duen els seus fills als centres situats a

aquestes zones. Justament els alumnes dels centres de Calvià són els que menys valoren

les professions del turisme i els que tenen una percepció del mateix més negativa.

63

Els pares amb menys formació són els de l’IES Calvià i, per tant, es suposa que són

també els que treballen a llocs menys qualificats dins del sector turístic. Alhora, aquests

pares són els qui els ha afectat més la crisi i, per tant, molts d’ells s’han quedat sense

feina. Això provoca un descontent general de les famílies i, com a conseqüència, una

mala percepció del turisme.

Els centres de Calvià tenen un percentatge ben alt d’alumnat estranger, encara que no

més que el Pau Casesnoves. Veient el rendiment escolar dels alumnes d’Inca, observem

que hi ha una relació entre el percentatge d’alumnes estrangers i el rendiment escolar de

l’alumnat. A més alumnat estranger, menor rendiment escolar. S’entén que, en aquests

casos, hi ha una falta d’adaptació per part d’aquests alumnes i, no sempre, són ells els

culpables. Més bé, és el sistema el que no funciona. Manquen recursos per aquest tipus

de centres.

Del darrer que s’ha dit el que es dedueix és que si l’alumne viu a una zona turística i

estudia a un centre amb un alt percentatge d’alumnes estrangers, la percepció del

turisme d’aquest alumne serà més negativa. És el cas de l’IES Calvià i de l’IES

Bendinat.

64

Nota explicativa: La següent hipòtesi serà contrastada a través de les dades estadístiques

obtingudes de l’IES Pau Casesnoves i l’IES Ses Estacions.

Ha estat impossible aconseguir les dades de la resta de centres ja que la Conselleria

d’Educació i Cultura ha denegat l’accés i els centres no han volgut facilitar-les. A l’apèndix

D s’adjunta la resposta obtinguda de la Conselleria d’Educació i Cultura referent a la

instància entregada.

Per tant, s’ha optat per incloure a l’anàlisi l’IES Ses Estacions en representació d’un centre

situat a una zona litoral i turística, encara que no siguin aquestes les úniques característiques

de la zona. Doncs es tracta d’un centre de Palma, ciutat i capital de província i això fa que

les característiques no s’ajustin del tot a la zona que, realment, es volia analitzar.

La introducció d’un cinquè centre es presenta com a solució per a poder contrastar la segona

hipòtesi.

Resum H1

La majoria d’alumnes d’ESO pretenen estudiar el batxillerat, el que indica que, encara que

existeixi una baix percentatge d’alumnes que estudien batxillerat, existeix la intenció de

voler-ho fer. Un 76% dels alumnes volen fer una carrera universitària en acabar el

batxillerat.

Existeix una relació entre el nivell de formació dels pares i el tipus de centre on porten als

seus fills, coincidint que els pares que treballen en turisme són, majoritàriament, els que

menor nivell d’estudis tenen. Aquests porten als seus fills al centre més pròxim al seu lloc

de treball i mantenen una menor implicació en l’educació dels seus fills.

No existeix massa desigualtat entre la formació del pare i la mare, el que demostra que la

societat mallorquina no hi ha un grau elevat de desigualtat de gènere.

Els alumnes dels centres més pròxims a les zones turístiques són els que consideren que el

turisme té una gran importància econòmica. L’IES Pau Casesnoves és el centre que menys

importància dóna al turisme.

L’IES Pau Casesnoves és el centre amb més alumnes nascuts fora de les Illes Balears. Amb

molt poca diferència el segueixen l’IES Calvià i l’IES Bendinat, respectivament.

Els alumnes que estudien a centres pròxims a zones turístiques valoren menys les

professions del sector turístic.

Els alumnes que estudien als centres més pròxims a les zones turístiques són els que

coneixen millor les condicions en que es treballa en aquest sector, ja que són els seus pares

els que treballen en llocs de feina poc qualificats i en turisme.

Fent referència a la percepció del turisme per part de l’alumnat, com més pròxims es troben

aquests de la zona turística més negativa és la percepció que tenen.

65

Hipòtesi 2. L’actual crisi té repercussió en el rendiment de l’alumnat de

Mallorca

Per contrastar aquesta hipòtesi, s’ha analitzat l’evolució d’assignatures suspeses al llarg

d’aquests quatre darrers cursos dels centres Ses Estacions (Palma) i Pau Casesnoves

(Inca).

Segon de Batxillerat

Als gràfics observem que el

percentatge d’alumnes de

segon de Batxillerat que

tenen entre 0 i 2 assignatures

suspeses és més alt en el cas

de l’IES Pau Casesnoves. A

més, aquest percentatge

augmenta durant els cursos de

2007-2008 i 2008-2009, anys

on la crisi és, de cada cop,

més accentuada. També en el

cas de l’IES Ses Estacions

augmenta el percentatge

d’aquests alumnes en el curs

2008-2009. Per tant,

coincideix que aquest any fou

el de major percentatge

d’alumnes aprovats o amb una

o dues assignatures suspeses i l’any en que més es va notar la crisi. El centre Pau

76%

44%

63%

47%

24%

56%

21%

47%

0% 0%

16%6%

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

Percentatge de número de suspesos a 2 Batxillerat.

IES Ses Estacions

0-2 Susp. 3-5 Susp. 6 o +

71%80%

86%

73%

25%20%

14%23%

4% 0% 0% 5%

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

Percentatge de número de suspesos a 2 BatxilleratIES Pau Casesnoves

0-2 Susp. 3-5 Susp. 6 o +

Figura 25: Percentatge de número de suspesos a 2Batxillerat.

IES Pau Casesnoves.

Figura 24:Percentatge de número de suspesos a 2Batxillerat.

IES Ses Estacions.

Font: Elaboració pròpia

66

Casesnoves també disminueix durant els cursos 2007-2008 i 2008-2009 el percentatge

d’alumnat que suspèn més de 3 assignatures. El mateix passa al centre de Ses Estacions

però només en el cas del curs 2008-2009.

Així es dedueix que l’any on hi ha un percentatge menor de suspesos, en el cas dels dos

centres, és el curs comprès entre l’any 2008 i 2009. Aquests dos anys són, precisament,

quan es comencen a patir les primeres conseqüències de la crisi. Un menor percentatge

de suspesos per aquests anys suposa que els alumnes estudien més degut a la falta

d’alternatives, entre elles, la falta de treball. Aquest és un bon indicador ja que es pot

afirmar que en anys de crisi, els joves opten per formar-se i preparar-se per a tenir un

millor futur.

67

Quart d’ESO

Pel que fa als alumnes de

quart d’ESO, els resultats són

diferents als anteriors.

Quasi en tots els anys

analitzats, l’IES Ses

Estacions és el que té un

major percentatge d’alumnes

que han tingut entre 0 i 2

assignatures suspeses. Només

en el curs 2007-2008 és l’IES

Pau Casesnoves el centre

amb més alumnes que han

obtingut entre 0 i 2

assignatures suspeses.

El centre d’Inca és també el

que compte amb un major

percentatge per a quasi tots

els anys d’alumnes que

suspenen més de 3 assignatures. Només en el curs 2007-2008 baixa aquest percentatge.

Tant per un centre com per l’altre no existeix la mateixa evolució que l’alumnat de

segon de batxillerat. Durant els anys de crisi, baixen els percentatges d’alumnes

aprovats o amb un màxim de 2 assignatures suspeses. Per tant, els alumnes de quart

d’ESO no decideixen estudiar més pel fet de que hi hagi crisi. Es pensa que, tal vegada,

80%

64%57%

65%

20%9%

27% 29%

0%

27%17%

6%

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

Percentatge de número de suspesos a 4ESO.IES Ses Estacions

0-2 Susp. 3-5 Susp. 6 o +

72%66%

57% 56%

24%

14%22%

31%

3%

21% 22%

13%

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

Percentatge de número de suspesos 4 ESOIES Pau Casesnoves

0-2 Susp. 3-5 Susp. 6 o +

Figura 26: Percentatge de número de suspesos a 4 ESO. IES

Pau Casesnoves.

Figura 27:Percentatge de número de suspesos a 4 ESO. IES Ses

Estacions.

Font: Elaboració pròpia

68

aquests alumnes encara no prenen consciència de les conseqüències que pot tenir la crisi

per ells.

En el cas dels alumnes de quart d’ESO ens trobem que, per una banda disminueixen els

alumnes que aproven o que només suspenen 2 assignatures i, per altra banda,

augmenten els alumnes que en suspenen entre 3 i 5 assignatures. Això demostra que, al

curs de quart d’ESO de l’IES Ses Estacions, no ha vist afectat positivament el rendiment

escolar en temps de crisi. Al contrari, durant els dos darrers anys han augmentat el

nombre d’alumnes amb més suspensos.

69

Segon d’ESO

Les estadístiques dels alumnes

de segon d’ESO dels centres

analitzats mostren un important

augment d’alumnes aprovats o

amb un màxim de 2 assignatures

suspeses del curs 2007-2008

respecte a l’any anterior.

L’augment es dóna en la

mateixa mesura als dos centres.

L’evolució al llarg d’aquests

anys d’aquest percentatge

segueix la mateixa tendència en

el cas dels dos centres. Pel curs

2006-2007 el percentatge

d’aprovats és molt baix. Al curs

2007-2008 augmenta

considerablement fins arribar a

més d’un 60%. Al 2008-2009

torna a disminuir i segueix

disminuint en el curs 2009-2010.

En el curs 2007-2008, es produeix un accentuat augment d’alumnes que aproven o

suspenen com a màxim 2 assignatures. Tal vegada, aquest fet es pot relacionar amb el

començament de la crisi encara que, en els anys següents, hagi disminuït fins el punt de

que només hi hagi un 29% d’aprovats o amb un màxim de dues assignatures suspeses en

13%

64%

29% 26%19% 18%

22%

74%69%

18%

48%

0%

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

Percentatge del números de suspesos a 2ESO.

IES Ses estacions

0-2 Susp. 3-5 Susp. 6 o +

12%

61%

26%

54%

65%

7%

14% 17%

24%

32%

60%

29%

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

Percentatge de número de suspesos a 2 ESOIES Pau Casesnoves

0-2 Susp. 3-5 Susp. 6 o +

Figura 29: Percentatge de número de suspesos a 2 ESO. IES

Pau Casesnoves.

Figura 28: Percentatge de número de suspesos a 2 ESO. IES

Ses Estacions.

Font: Elaboració pròpia

70

el cas del centre de Ses Estacions i un 26% en el cas del centre Pau Casesnoves per a

l’any següent.

Pel que respecta als alumnes que suspenen més de tres assignatures, els centres

comparteixen xifres semblants, menys en el curs 2009-2010 on l’IES Pau Casesnoves

obté un percentatge molt més reduït d’alumnes amb més de 3 assignatures suspeses.

Cal destacar que el nombre d’alumnes que suspenien a l’IES Ses Estacions més de 6

assignatures ha anat disminuint progressivament fins el punt de no haver cap alumne

amb més de 6 assignatures en el curs 2009-2010. No passa el mateix a l’IES Pau

Casesnoves ja que ,encara que el percentatge disminueix en el curs 2009-2010, el

percentatge és un 29% més elevat.

Per tal de donar alguna explicació als resultats obtinguts, s’han realitzat també les

enquestes al centre de Ses Estacions ja que alguns dels resultats no acabaven de tenir

massa sentit. A través de l’anàlisi de les enquestes s’han comparat l’IES Pau

Casesnoves amb l’IES Ses Estacions.

Als alumnes se’ls ha demanat què volen fer en acabar batxillerat i els alumnes de Ses

Estacions ho tenen menys clar que els alumnes del Pau Casesnoves. Un 22% de

l’alumnat de Ses Estacions vol realitzar un cicle formatiu en acabar batxillerat. Això

indica que, possiblement, no han tingut plaça per realitzar-ne un aquest any o bé esperen

a tenir 18 anys per cursar-ne un de grau superior. Només un 65% sembla que té clar que

vol estudiar alguna carrera una vegada acabat el batxillerat. A l’IES Pau Casesnoves, el

percentatge de l’alumnat que vol estudiar una carrera és bastant més elevat: un 91%.

També és destacable que el 13% dels alumnes de segon de batxillerat del centre Ses

Estacions, es mostren indecisos, és adir, encara no saben si aniran a treballar, cursaran

un cicle formatiu o bé estudiaran una carrera universitària. Es considera un percentatge

71

alt i, més encara, si el comparem amb el percentatge del Pau Casesnoves que és gairebé

la meitat.

S’ha volgut saber el percentatge d’alumnat estranger que té cada centre per veure si

aquest factor pot donar alguna explicació als resultats. Al primer anàlisi fet per als

quatre centres , a la hipòtesi 1, l’IES Pau Casesnoves resultava ser el centre amb menys

alumnat balear. Doncs, segons les enquestes, L’IES Ses Estacions supera bastant el

percentatge d’estrangers. Només un 48% dels alumnes del centre escolar de Palma ha

63%

9% 6%

23%

48%

11%3%

37%

Illes Balears Resta d'Espanya Unió Europea Fora de la Unió Europea

Prepresentació percentual del lloc de naixement dels alumnes

IES Pau Casasnovas IES Ses Estacions

Figura 31: Representació percentual del lloc de naixement dels alumnes

Font: Elaboració pròpia

Figura 30: Què volen fer els alumnes en acabar el batxillerat

Font: Elaboració pròpia

72

nascut a les Illes Balears. Un 37% de l’alumnat ha nascut fora de la U.E.. Aquest

percentatge és molt elevat i explica algunes de les dificultats en que es troba el centre

per a complir certs objectius referents al rendiment escolar del seu alumnat.

Pel que pertoca a l’estructura socioeconòmica de les famílies, l’IES Ses Estacions

compta amb més alumnes pertanyents a famílies de baix nivell socioeconòmic. Un 47%

dels pares de Ses Estacions tenen estudis primaris o no tenen estudis. Només un 12%

tenen estudis superiors, percentatge que les mares superen. Per tant, a l’IES Ses

Estacions, hi van alumnes que són fills de pares que, majoritàriament, tenen un nivell

socioeconòmic mig -baix. L’elevat percentatge d’alumnes estrangers en aquest centre i

el baix nivell socioeconòmic de les famílies explica que es tracta de famílies que han

vingut a les Balears a cercar feina i millorar les seves condicions de vida. Tanta varietat

de nacionalitats provoca dificultats dins l’aula com pot ser la falta d’enteniment entre

alguns alumnes i professorat.

Font: Elaboració pròpia

Figura 32: Formació dels pares dels alumnes de l'IES Pau Casesnoves i Ses Estacions.

73

Finalment, s’ha comparat el percentatge de pares que treballen en el sector turístic i els

que no.

Font: Elaboració pròpia a través d’informació extreta de les enquestes

S’observa que l’IES Ses Estacions té un percentatge més elevat que l’IES Pau

Casesnoves de pares que treballen en turisme. Això manté la lògica esperada ja que

Palma és una zona turística i per tant hi ha més oferta laboral relacionada amb aquest

sector. En canvi, Inca, com ja s’ha explicat anteriorment, és una ciutat especialitzada en

la industria de la pell i el calçat.

Figura 33: Percentatge de pares que treballen en turisme. IES Pau Casesnoves i Ses Estacions.

74

Resum H2

Si només es tenen en compte les dades estadístiques referents a l’alumnat de batxillerat, es

confirma la hipòtesi plantejada. En temps de crisi, els alumnes estan més motivats per estudiar

ja sigui per la falta de treball o per la conscienciació de que es necessari estar més formats per a

obtenir, en un futur, unes millors condicions laborals. A més, s’observa que l’IES Pau

Casesnoves té, en general, un major percentatge d’alumnes aprovats o amb un màxim de 2

assignatures suspeses.

Pel que fa a la resta de cursos analitzats no hi ha massa relació entre la crisi i el rendiment de

l’alumnat. Alguns anys, el percentatge d’aprovats augmenta i d’altres disminueix. Una

explicació a aquesta falta de relació podria ser el de que els alumnes d’ESO es mostren menys

conscients de la situació i no senten, encara, la gravetat que acompanya a la crisi.

Encara així, s’ha decidit realitzar una sèrie d’enquestes als alumnes del centre Ses Estacions i

comparar els resultats amb les enquestes realitzades a l’IES Pau Casesnoves amb la finalitat

d’entendre millor els resultats esmentats.

El que queda clar és que l’IES Ses Estacions és un centre que es caracteritza per tenir un gran

percentatge d’alumnes nascuts fora de Balears, un nivell d’estructura socioeconòmica de les

famílies més bé baixa i un 35% d’alumnes de batxillerat que no tenen clar què fer l’any que ve

o que volen realitzar un cicle formatiu.

Això explica que hi hagi tantes variacions en els resultats de cada any en aquest centre. No

segueix una tendència marcada degut a que existeixen molts alumnes estrangers que provoquen

que no es vegi l’evolució dels resultats acadèmics ja que, cada any, entren nous alumnes

estrangers que distorsionen els resultats.

Per a la contrastació d’aquesta hipòtesi, la metodologia aplicada ha estat insuficient. El fet de

no haver obtingut les dades necessàries per a fer una correcte comparació entre els centres

inicialment proposats, ha fet que es cerquessin solucions alternatives que no han resultat tan

eficaços com si s’hagués tingut accés a les estadístiques d’avaluació dels centres escollits per a

la realització d’aquest estudi.

Per tant, existeixen alguns indicis per a la confirmació de la hipòtesi i aquesta podrà ser motiu

de noves investigacions.

75

Hipòtesi 3. La percepció del turisme, per part dels centres, provoca una

tipologia concreta d’alumnat segons la zona on aquest es situï.

Per a contrastar la quarta hipòtesi, s’ha realitzat una entrevista personal a la direcció de

cada centre. Aquesta entrevista es pot veure a l’apèndix B (pàgina 87). A continuació

s’expliquen els resultats de les entrevistes personals realitzades a Inca i Calvià.

Els dos centres d’Inca, no comparteixen la mateixa opinió sobre el turisme. S’ha

realitzat una taula per veure les principals diferències entre cada centre (Taula 18).

Font: Elaboració pròpia

Taula 18: Resultats de l'entrevista realitzada als directors dels centres d'Inca.

La direcció de l’IES Pau Casesnoves, creu que el turisme no provoca una tipologia

específica d’alumnes. Encara així, reconeix la importància del sector turístic i fa bastant

incidència en l’aprenentatge de llengües, tenint com a opcions anglès i alemany. Pel que

es refereix a la motivació de l’alumnat del Pau Casesnoves, no es veu afectada pel

turisme, principalment, perquè les branques de Formació Professional no estan

directament relacionades amb aquest sector. El director de l’IES Berenguer d’Anoia,

afegeix que “ara l’alumnat està un poc més motivat per seguir estudiant ja que no és

fàcil trobar feina ni ben ni mal remunerada”. La qualitat d’ensenyança no es veu

afectada pel turisme degut als programes de qualitat que tenen implantats al centres.

INCA IES Pau

Casesnoves

IES Berenguer

d’Anoia

El turisme provoca una tipologia d’alumnes específica No Sí

El turisme afecta a la motivació de l’alumne No Sí

El turisme afecta a la qualitat d’ensenyança No No

Tipologia de la zona on està situat el centre afecta

negativament al rendiment escolar Sí No

La crisi actual ha disminuït l’abandonament escolar Sí Sí

L’alumnat accepta el turisme Sí Sí

El professorat accepta el turisme Sí Sí

És necessari millorar el coneixement del turisme als instituts Sí No

En temporada alta es veu afectat el centre No No

76

En el cas de l’IES Pau Casesnoves, la zona on està situat el centre influeix negativament

al rendiment escolar degut, principalment, a la poca implicació de les famílies i al nivell

sociocultural d’aquestes. Per tant, les característiques del centre influeixen al rendiment

escolar de l’alumnat.

Els dos centres coincideixen en que la crisis, encara actual, ha “ajudat” a baixar la taxa

d’abandonament escolar. Els alumnes estudien més ara que abans tant a Batxillerat com

als cicles formatius.

Tant l’alumnat con el professorat dels dos centres d’Inca accepta el turisme i es creu que

la percepció d’aquests no és, en principi, negativa.

La direcció de l’IES Pau Casesnoves, considera necessari millorar el coneixement del

turisme a les aules per aconseguir així una major conscienciació turística. La directora,

afirma que és un tema pendent. En canvi, el director de l’IES Berenguer d’Anoia no ho

creu necessari ja que afirma que “el turisme ja està prou present” (Morell, 2011).

Els centres de Calvià tampoc coincideixen en totes les respostes, el que demostra que

els dos centres analitzats a aquest municipi no tenen el mateix perfil ni són de la mateixa

tipologia (Taula 19).

Font: Elaboració pròpia

Taula 19: Resultats de l'entrevista realitzada als directors dels centres de Calvià.

CALVIÀ IES Calvià IES Bendinat

Turisme provoca una tipologia d’alumnes específica Sí Sí

El turisme afecta a la motivació de l’alumne Sí No

El turisme afecta a la qualitat d’ensenyança Sí Sí

Tipologia de la zona on està situat el centre afecta negativament al

rendiment escolar Sí No

La crisi actual ha disminuït l’abandonament escolar Sí Sí

L’alumnat accepta el turisme Sí Sí

El professorat accepta el turisme Sí Sí

És necessari millorar el coneixement del turisme als instituts No No

En temporada alta es veu afectat el centre Sí No

77

Els alumnes de l’IES Calvià són fills de famílies que treballen en el sector serveis

(cambrers, bars, cuiners, dependents de souvenirs, etc.). És a dir, el seu treball està molt

relacionat amb el turisme. Sovint, els alumnes ajuden a tirar endavant el negoci familiar.

Com a conseqüència d’aquest fet, els alumes es senten més temptats a abandonar els

estudis. Això provoca una tipologia d’alumnat diferent a l’alumnat d’una zona on no

existeix tanta dependència del turisme.

Un fet destacable és que aquests pares tenen vacances a l’hivern i, sovint, volen gaudir

aquestes vacances amb els seus fills. Això significa que, en algunes ocasions, el centre

es troba amb pares que pretenen que els seus fills no vagin a classe durant un mes per a

visitar a la família, en molts casos, peninsular.

En canvi, l’IES Bendinat confessa que també tenen una tipologia d’alumnes especifica

de la zona però no és la mateixa que la de l’alumnat de l’IES Calvià. Les

característiques d’aquest alumnat es basen en famílies estrangeres i d’alt poder

adquisitiu. Els pares d’aquests joves no sempre treballen pel sector turístic. El que sí

queda clar és que la formació dels pares d’aquest centre és major a la dels pares del

centres de l’IES Calvià.

Actualment, el director de l’IES Calvià ens diu que l’activitat turística afecta menys a la

motivació de l’alumne que abans degut, bàsicament, a que hi ha menys feina. Confessa

que abans afectava i molt. Es destaca que, fa uns anys, eren els empresaris els que

venien a cercar els alumnes de cicles formatius per a que treballessin amb ells, ja que

aquest centre ofereix cicles formatius especialitzats en turisme i hostaleria. Ara no

venen, no cerquen treballadors.

En canvi, a l’IES Bendinat, el turisme no afecta a la motivació de l’alumne, ja que

aquest prové de famílies amb alts nivells de formació i insisteixen en que els seus fills

estudiïn. Els pares tenen una major implicació en els estudis dels seus fills.

78

Si parlem de la qualitat d’ensenyança, Jaume Balaguer (director de l’IES Calvià) ens

conta que el turisme influeix negativament a la qualitat d’ensenyança degut, sobretot, a

l’efecte estacional.

L’IES Bendinat també afirma que el turisme afecta a la qualitat d’ensenyança en el

sentit de que hi ha molts alumnes estrangers i es fa difícil exercir la docència amb tanta

varietat d’idiomes. La directora, Margarita Gomila, reconeix que el professorat fa un

gran esforç en aquest àmbit.

La zona geogràfica on es troben els centres influeixen , en el cas dels dos centres, a

l’hora de tenir una tipologia d’alumnes específica. En el cas de Bendinat, afecta

positivament degut a l’alt nivell socioeconòmic de les famílies. En canvi, a L’IES

Calvià afecta negativament ja que el perfil de les famílies es caracteritza per un nivell

socioeconòmic més baix i amb menys implicació pels estudis dels seus fills a causa

d’una possible incompatibilitat d’horaris originada en el lloc de treball dels pares.

Els dos centres coincideixen que la crisi ha provocat que els alumnes estudiïn més i que,

per tant, l’alumnat abandoni menys els estudis.

El turisme és acceptat, tant pels alumnes com pel professorat, als dos centres calvianers.

Cap dels dos centres considera que sigui necessari millorar el coneixement del turisme a

les aules, en part, perquè els dos centres compten amb cicles formatius especialitzats en

aquest àmbit.

Quan arriba la temporada alta, l’IES Calvià veu afectat el comportament del centre però

en menor mesura que abans degut a que la temporada alta s’ha escurçat. Abans es

notava molt més, diu Jaume Balaguer. L’IES Bendinat, no veu afectat el comportament

del centre en temporada alta.

79

De les enquestes i l’entrevista personal es dedueix que existeixen ja quatre criteris que

permeten classificar y carecteritzar els centres escollits. A l’apèndix C es mostra una

taula amb tota l’oferta formativa que ofereix cada centre ( pàgina 88).

IES Berenguer

d’Anoia

IES Pau

Casesnoves

IES Calvià IES Bendinat

Valors

Respecte

Tolerància

Fer cura de l’entorn

Formació acadèmica

i personal

Convivència

Comprensió

mútua

Pluralisme

Pau

Pluralisme

Democràcia

Solidaritat

Solidaritat

Responsabilitat

Valors

ambientals

Municipi Inca Inca Calvià Calvià

Perfil socio-

econòmic Alt Baix Baix Alt

Expectatives

futures

Batxillerat

Carrera universitària

Batxillerat

Cicle Formatiu

Carrera

universitària

Batxillerat

Cicle Formatiu

Carrera

universitària

Batxillerat

Carrera

universitària

Font: Elaboració pròpia

Taula 20: Classificació dels centres analitzats.

Resum H3

L’entrevista personal ha permès classificar els centres en dues dimensions: per zona i per

perfil socioeconòmic de les famílies. Vegem les diferències:

- Per zona. Aquí hi entren els centres que estan situats al mateix municipi. Per una

banda hi ha dos centres situats a Calvià, zona turística i litoral i, per altra banda, hi ha

els dos centres situats a Inca, zona d’interior menys turística. Queda més clar que el

turisme provoca una tipologia d’alumnes específica en el cas dels centres situats a

Calvià ja que, per proximitat a la zona turística, sofreixen més les conseqüències.

- Per perfil socioeconòmic de les famílies. Es veuen diferències entre els centres que

aposten per oferir més cicles formatius i els centres que s’enfoquen més a que els

seus alumnes cursin el Batxillerat. S’entreveu que els centres més enfocats a que es

cursi el batxillerat són instituts amb més prestigi i, inclús, d’élite en el cas del centre

de Bendinat. Aquests compten amb famílies d’alt nivell socioeconòmic i amb un

nivell més alt de formació per part dels pares. Els pares d’aquestes famílies

demostren més implicació en l’educació dels seus fills. En canvi, els centres que

tenen molta oferta de cicles formatius són centres que tenen molts pocs alumnes a

batxillerat. L’alumnat que estudia a aquests centres pertany a famílies de mig -baix

nivell socioeconòmic, amb poca formació acadèmica i amb poca implicació en

l’educació dels seus fills.

80

Conclusions

Una vegada confirmat que existeixen alguns problemes per compaginar l’educació i el

turisme a Mallorca, es presenten unes conclusions que justifiquen i expliquen aquesta

problemàtica.

Les conclusions s’estructuraren en cinc parts. Les tres primeres parts fan referència a les

tres hipòtesis plantejades al llarg del treball. Aquestes són: percepció del turisme per

part de l’alumnat, conseqüències de la crisi en el rendiment escolar d’aquest alumnat i la

percepció del turisme per part dels centres analitzats. A la quarta part es fan unes

valoracions a nivell general. La quinta part pretén deixar clara l’opinió de l’autora i

inclou una crítica i valoració personal. Finalment, la darrera part fa referència a

possibles treballs futurs.

Percepció dels alumnes

A través de les enquestes realitzades als alumnes s’han pogut concloure algunes

tendències que calen ser destacades.

Per una banda, és important saber que els alumnes que viuen més pròxims a la zona

turística tenen una percepció més negativa del turisme que els alumnes que viuen més

allunyats de la zona turística.

Els alumnes calvianers són els que menys valoren les professions relacionades amb el

turisme, ja que aquests són els que veuen als seus pares, poc formats, treballar en el

sector turístic amb certa precarietat.

Els alumnes inquers, en canvi, al no viure pròxims a una zona turística són els que

menys importància donen al turisme. Encara així, aquets són també els que més

desitgen treballar en aquest sector, ja que els sembla divertit i una oportunitat per

guanyar diners.

81

Les famílies amb menor nivell socioeconòmic són les que resideixen properes a la zona

turística i treballen en el sector turístic. Aquestes famílies coincideixen en que els pares

són els que tenen menys formació acadèmica. Els alumnes pertanyents a aquestes

famílies estudien al centre que hi hagi més pròxim al lloc de feina dels seus pares, per

tant, al centre més pròxim a la zona turística. És el cas de l’IES Calvià, situat a Santa

Ponsa.

Repercussió de la crisi

Els resultats per aquesta segona hipòtesi no semblen del tot concloents ja que no s’ha

pogut realitzar una anàlisi completa a causa de la falta de col·laboració per part de la

Conselleria d’Educació i Cultura i d’alguns dels centres analitzats. Inicialment es

pretenia fer la comparació entre els centres d’Inca i Calvià. No ha pogut ser així i s’ha

optat per elegir un centre de Palma: l’IES Ses Estacions.

Es suposa que l’IES Ses Estacions representa un centre de zona turística. El fet de que el

centre sigui de Palma fa que variïn els resultats dels d’una zona purament turística, ja

que Palma, a més de ser una zona turística, és també lloc de residència de la major part

de la població mallorquina. Per tant, no serien els mateixos resultats si aquesta

comparació s’hagués fet amb els centres de Calvià, com en un principi es pretenia.

Durant els anys anteriors a la crisi, els centres es van omplir d’alumnes estrangers ja que

el sector turístic generava molts llocs de feina i molta població estrangera es va

instal·lar a l’illa.

Durant els anys de crisi, possiblement, ha augmentat la motivació, per part dels

alumnes, per a continuar els estudis i no abandonar-los abans d’hora. Encara així,

aquesta conclusió és atrevida ja que només es pot deduir dels alumnes que estan cursant

segon de Batxillerat.

82

La resta de cursos no mostra aquesta tendència. Es pensa que el fet de que existeixi, a

les aules, gran part d’alumnat estranger fa que no es vegin, clarament, les conseqüències

de la crisi als instituts.

Vista l’absència de relació directa entre el rendiment escolar dels cursos de segon i quart

d’ESO i la crisi, s’ha decidit complementar la informació extreta de l’anàlisi de les

estadístiques amb informació provinent de les enquestes realitzades a l’alumnat dels dos

centres amb el fi d’entendre millor els resultats.

Efectivament, de les enquestes realitzades als centres de Ses Estacions i Pau

Casesnoves, es comprova que són els centres amb més alumnat estranger. Així ens

trobem en que l’alumnat d’aquests centres són els que tenen un rendiment escolar més

baix, tenen més alumnat estranger i són els que, en major part, pertanyen a famílies de

baix nivell socioeconòmic.

Per tant, aquestes tres característiques provoquen dificultats ja sigui per incompetència

idiomàtica com per falta d’adaptació d’aquests joves.

Percepció dels centres

Els centres, a través de l’opinió dels directors, tenen punts de vista diferents segons si

estan situats a una zona turística o no. Això permet establir dues classificacions dels

centres, una és segons la zona on aquest es situï i l’altre és segons la tipologia d’oferta

acadèmica que ofereix el centre.

Per una banda, els centres situats a Calvià no veuen necessari ampliar el coneixement

turístic a les aules. Aquesta afirmació s’entén perfectament si es té en compte que tota

l’oferta de cicles formatius que es donen està enfocada al turisme i a la hoteleria.

Els centres d’Inca es mostren dividits. L’IES Pau Casesnoves creu que sí és necessari

millorar el coneixement turístic a les aules, l’IES Berenguer d’Anoia creu que no. En

aquest cas, s’entén que aquest darrer centre té poca oferta de cicles formatius i els que té

83

s’enfoquen a indústria i comerç. Potser no veuen el perquè d’ampliar els coneixements

de matèria turística.

Per altra banda, s’han classificat els centres tenint en compte l’oferta de cicles formatius

que aquests tenen. Ens trobem doncs amb que un centre d’Inca (IES Berenguer

d’Anoia) i un de Calvià (IES Bendinat) compten amb menys oferta de cicles formatius i

tenen, per tant, més alumnat a Batxillerat. Aquesta tipologia d’alumnat és el que té més

clar que acabarà realitzant alguna carrera universitària, afirmen els directors d’aquests

dos centres. Aquests centres, a més, compten amb cert prestigi i, en el cas de l’IES

Bendinat, fins i tot es podria considerar un centre d’elit.

Els dos centres restants són centres amb molts pocs alumnes a Batxillerat i amb una

àmplia oferta de cicle formatius. Són centres per “a tots” com diria Jaume Balaguer,

director de l’IES Calvià. Són centres menys elitistes i amb la intenció de que l’alumnat

més desmotivat es formi, encara que sigui realitzant un cicle formatiu de grau mitjà.

En general, els directors dels centres atribueixen el baix rendiment escolar a l’elevat

nombre d’alumnes estrangers. Aquest fet dificulta que el rendiment escolar sigui elevat.

Valoracions generals

Es conclou que la majoria d’alumnes d’ESO pretenen estudiar el batxillerat, el que

indica que, encara que existeixi un baix percentatge d’alumnes que ho fan, existeix la

intenció de voler-ho fer. Un 76% de l’alumnat vol fer una carrera universitària en acabar

el batxillerat, per tant, la voluntat de continuar els estudis hi és. Alguna cosa passa entre

la intenció i la decisió de fer-ho i seria interessant saber què és el que provoca aquesta

contradicció i en quin punt o etapa de la vida de l’alumne es dóna.

S’ha comprovat que existeixen raons, vàlides o no, per no mostrar aquesta realitat als

ciutadans. Per a la realització d’aquest projecte, la Conselleria d’Educació ha denegat

l’accés a les estadístiques d’avaluació dels centres que s’han analitzat. També, la

84

majoria dels centres inicialment escollits s’han oposat a prestar aquesta informació.

Només l’IES Pau Casesnoves s’ha mostrat participatiu i ha col·laborat voluntàriament

en aquest estudi. Per aquests motius, a l’hora de contrastar la segona hipòtesi s’ha

aprofitat l’oferiment de l’IES Ses Estacions (Palma) a ajudar i, s’han analitzat

conjuntament les estadístiques d’aquests dos centres. Així, aquesta part compara un

centre d’Inca amb un centre de Palma que fa el paper de centre situat a una zona

turística.

Per tant, es considera adient ressaltar les dificultats obtingudes a l’hora de parlar de

fracàs, de rendiment i d’abandonament escolar. Encara que es sàpiga la situació de les

Balears en aquest àmbit, no es vol facilitar cap dada a nivell de municipi.

Valoracions personals

Està clar que els residents a Mallorca, d’una forma a d’una altra, conviuen amb el

turisme. Pens que, socialment, el turisme es menysvalora i això es deu a la ignorància

que es té del funcionament d’aquesta fàbrica de serveis. Per tant, la meva opinió

s’inclina a millorar l’educació de la societat illenca en el sentit de guanyar consciència

de que vivim a un territori que sovint ens veiem obligats a compartir amb els que ens

visiten. Per tant, és important saber que els residents formen part de la cadena de valor

del producte turístic i aquests representen la major part del valor afegit. Cal mantenir

aquest valor i, per això, s’ha d’estudiar i profunditzar tot allò relatiu a la relació del

turisme i el resident. En aquest treball s’ha començat a analitzar la relació entre

l’educació del resident i el turisme ja que la realitat de l’educació no s’exposa clarament

i no s’enfronta als vertaders problemes.

Pel que fa a les dificultats d’accés a les dades agregades referents a l’educació, tant a

nivell municipal, autonòmic com nacional, seria important emprendre accions

orientades a garantir dit accés per a la investigació i també per a qualsevol ciutadà que

85

ho sol·liciti. D’alguna forma, s’espera que aquestes dades siguin del tot públiques i

accessibles a través de xarxes informàtiques entenent que són d’interès i de propietat

pública.

El turisme està prou present a l’educació secundària i al Batxillerat i seria convenient

que es profunditzés en aquesta relació ja que està en joc el futur dels nostres joves.

Convindria que, tot resident a Mallorca, tingués consciència de la importància del

turisme i rebés una educació turística mínima.

Treball futur

Es considera molt interessant continuar aquest estudi a major escala en un futur,

incloent una anàlisi, més a fons, enfocada als cicles formatius i a l’escassa oferta

existent. Es mostra interessant esbrinar les causes, i conseqüències, de la manca

d’aquesta oferta.

Pel que fa a l’anàlisi realitzada a la segona hipòtesi, ja s’ha comentat anteriorment, que

seria molt útil obtenir i analitzar les estadístiques d’avaluació dels centres de Calvià a fi

de poder comparar, equitativament, els resultats d’Inca i Calvià.

Cal esperar que, en estudis futurs, els resultats de la recerca puguin ser extrapolats al

conjunt de l’illa de Mallorca entenent que la comparativa entre zones és prou

significativa per saber com afecta el turisme als centres escolars mallorquins. Una

vegada fet l’anàlisi per a Mallorca, seria bo fer-ho a nivell autonòmic a fi de poder

comparar els resultats amb altres comunitats també turístiques i mediterrànies.

86

Apèndixs

Apèndix A. Enquesta realitzada als alumnes.

Enquesta realitzada als alumnes de Batxillerat.

87

Enquesta realitzada als alumnes d’ESO.

88

Apèndix B. Model d’entrevista personal realitzada al director de cada centre

Entrevista personal

Filosofia del centre

- Quins són els valors que vol transmetre el centre?

- Quines llengües, de forma majoritària, es parlen al centre?

- Quina és la llengua vehicular dins l’aula?

- Quina valoració dóna el centre a la Formació Professional? I vostè personalment? (Opció o alternativa?)

Turisme i centre:

- El fet de viure a una illa com Mallorca, on predomina el sector turístic, provoca una tipologia d’alumnes específica?

- Afecta el turisme a la motivació de l’alumne? Com?

- Afecta el turisme a la qualitat d’ensenyança de l’alumne? Com?

- Creu que la tipologia de la zona on està situat el centre afecta al rendiment escolar de l’alumnat?

- Quina opinió té sobre el sector turístic?

- La crisi, encara actual, ha influït en la decisió de l’alumne d’abandonar o no els estudis? Estudien més alumnes ara que abans?

- Majoritàriament, els alumnes d’aquest centre, de quines zones provenen?

- En general, creu que l’alumnat accepta o rebutja el turisme?

- En general, creu que el professorat accepta o rebutja el turisme?

- Creu necessari millorar el coneixement sobre el turisme per a que als instituts hi hagi major conscienciació turística?

- Quan estem en temporada alta, es veu alterat, d’alguna forma, el centre?

89

Apèndix C. Taula on es llista els cursos de formació de grau mitjà i superior

i les modalitats de batxillerat que ofereixen els centres analitzats.

IES Berenguer

d’Anoia

IES Pau

Casesnoves

IES Calvià IES Bendinat

Director/a Pere Morell Joana Prohens

Salom

Jaume Balaguer Margarita

Gomila Pons

Idioma Català Català Català Català/Castellà

F.P. Grau

superior

Cicle de Comerç

i Màrqueting

Administració i

finances

Instal·lacions

electrotècniques

Sistemes de

telecomunicació

i informàtics

Automoció

Administració

de sistemes

informàtics en

xarxa

Administració

i finances

Agències de

viatges

Gestió

d’allotjaments

turístics

F.P. Grau

mitjà

Gestió

administrativa

Instal·lacions

elèctriques i

automàtiques

Instal·lacions de

telecomuniacion

s

Electromecànica

de vehicles

Sistemes

microinformàtic

s i xarxes

Gestió

administrativa

Laboratori

d’Imatge

Cuina i

gastronomia

Conducció

d'Activitats

Físico-

Esportives

en el Medi

Natural.

Modalitats

Batxillerat

Ciències i

tecnologia

Humanitats i

ciències socials

Arts

Ciències i

tecnologia

Humanitats i

ciències socials

Ciències i

tecnologia

Humanitats i

ciències

socials

Ciències i

tecnologia

Humanitats

i ciències

socials

90

Apèndix D. Resposta de la instància feta a la Conselleria d’educació i

Cultura

91

Bibliografia

Allen, R., Long, R., Perdue, & Kieselbach, S. (1988). The Impact of Tourism

Development on Residents' Perceptions of Community Life. Journal of Travel Research

, 16-21.

Andriotis, K., & Vaughan, R. (2003). Urban residents’ attitudes toward tourism

development: The case o Crete. Journal of Travel Research , 172-185.

Aunión, J. (14 / 4 / 2011). Los titulados de FP solo tendrán que estudiar la mitad del

bachillerato. EL PAIS .

Bagur Froilan, S. (1983). La realitat turística. Lluc , 18-20.

Ballester Brage, L., & Pascual Barrio, B. (2010). Anuari de l'educació de les Illes

Balears. Palma: Fundació Guillem Cifre de Colonya.

Belisle, F., & Hoy, D. (1980). The perceived impact of tourism residents: a case in

Santa Marta, Columbia. Annals of Tourism Research , 83-101.

Bourdeu, P. (1987). Habitus, code, codification. Actes de la Recherche en Sciences

Sociales (64).

Castillo, E., Colomer, X., Dominguez, L., Galbany, R., Gonzalez, J. C., Martinez, P., et

al. (2010). Socialitz@'m. Apunts sobre el fracàs i l'abandonament escolar dels joves.

Barcelona: Col.legi d'educadores i educadors de Catalunya.

CES Memòria. (2009). Memòria del CES. palma: Consell Econòmic i Social de les Illes

Balears.

Coll, M. d. (1997). Impacte sociocultural del turisme a Calvià. Calvià: Ajuntament de

Calvià.

Colom, A. J. (1980). Pròleg. A J. Alzina, & J. Sureda, La nostra història, dels inicis fins

Jaume I. Palma: Institut de Ciències de l'Educació.

Cooper, C., & Jackson, S. (1989). The destination area lifecycle: the isle of Man case

study. Annals of Tourism Research, 15 .

Crick, M. (1989). Representations of International Tourism in the Social Sciences.

Annual Review of Anthropology .

Crompton, R., & Sanderson, K. (1990). Gendered Jobs and Social Change. London:

Unwin Hyman.

Deyà Palerm, M. (1984). Un Institut Municipal d'Educació. Lluc , 14-17.

Exceltur. (2008). Estudio IMPACTUR Illes Balears 2008.

92

Faulkner, B., & Tideswell, C. (1997). A framework for monitoring community impacts

of tourism. Journal of Sustainable Tourism , 3-28.

Faulkner, B., & Tideswell, C. (1997). A framework for monitoring community impacts

of tourism. Journal of Sustainable Tourism , 3-28.

Fundació GADESO. (2006-2011). Debat ciutadà. Opinió sobre el turisme. Palma.

Guijarro, F. (4 / Juliol / 2010). Crisis conyugal entre isleños y turistas. Diario de

Mallorca .

IBESTAT. (2010). Total alumnos matriculados en las Islas Baleares por enseñanza,

curso escolar y titularidad del centro. Palma.

IES Pau Casesnoves. (sense data). Web de l'IES Pau Casesnoves- Inca. Recollit de

http://80.59.120.118:8080/web_catala/html/index.htm

IMPACTUR. (2009). Estudio del impacto económico del turismo sobre la economía y

el empleo de la Comunitat Valenciana. Exceltur.

IMPACTUR. (2007). Estudio del impacto económico del turismo sobre la economía y

empleo. Govern de les Iles Balears i Exceltur.

Kavallinis, I., & Pizam, A. (1994). The Environmental Impacts of Tourism: Whose

Responsibility is it anyway? The Case Study of Mykonos. Journal of Travel Research ,

26-32.

Krippendorf, J. (1987). The Holiday Makers. Understanding the Impact of Leisure and

Travel. Oxford: Butterworth Heinemann.

Lankford, S. (1994). Attitudes and Perceptions toward Tourism and Rural Regional

Development. Journal of Travel Research , 35-43.

Lepp, A. (2006). Residents’ attitudes towards tourism in Bigodi village, Uganda.

Tourism Management , 876-885.

Mantero, J. C., Bardini, B., & Bertoni, M. (1999). Turistas y residentes:diversidad,

sociabilidad e interacción en destinos de sol y playa. Juan Carlos Mantero, Bernarda

Barbini y Marcela Bertoni.: Universidad Nacional de Mar del Plata.

March i Cerdà, M. X. (1990). 30 anys de turisme a Balears. A E. i. Conselleria de

Cultura, Estudis Baleàrics (p. 254-255). Palma: Junta de Govern de l'Institut d'Estudis

Baleàrics.

March i Cerdà, M. X. (1990). 30 anys de turisme a Balears. A E. i. Conselleria de

Cultura, Estudis Baleàrics (p. 255-256). Palma: Junta de Govern de l'Institut d'Estudis

Baleàrics.

March i Cerdà, M. X. (2010). Anuari de l'educació de les Illes Balears. Palma: Colonya.

93

Marchesi, A. (2000). Significado del fracaso escolar en España. Madrid: Ediciones

doce calles.

Marchesi, A., & Pérez, E. (2003). La comprensión del fracaso escolar en España.

Madrid: Alianza.

Marrero Rodriguez, J. R. (2006). El discurso de rechazo al turismo en Canarias: una

aproximación cualitativa. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural , 331.

Mathieson, A., & Wall, G. (1982). Tourism: Economic, Physical and Social Impacts.

Harlow: Longman.

Mathieson, A., & Wall, G. (1982). Tourism: Economic, Physical and Social Impacts.

New York: Longman House.

Morell, P. (5 / Abril / 2011). Entreista personal a la direcció de l'IES Berenguer d'Anoia.

(C. J. Deyà, Entrevistador)

Murphy, P. E. (1985). Tourism: A Community Aproach. Annals of Tourism Research .

Nunkoo, R., & Ramkissoon, H. (2008). Small island urban tourism: A residents’

perspective. Current Issues in Tourism , 44-45.

OCDE. (1998). Overcoming failure at school. Paris.

Oppermann, M. (1998). What is new with the resort cycle. Tourism Management , 19.

Rios, P. (1986). El movimiento de renovación pedagógica. Cuadernos de pedagogía ,

87-90.

Ross, G. (1992). Resident Perceptions of the Impact of Tourism on a Australian City.

Journal of Travel Research , 13-17.

Salvà, P. (1987). Llibre Blanc del turisme a les Balears. Palma: UIB.

Sancho Gargallo, M. Á., & Esteban Villar, M. (2007). Estudio sobre el abandono

prematuro de la escuela en les Illes Balears: Diagnóstico y tipología de los grupos de

riesgo. Fundación Europea Sociedad y Educación.

Sharpley, R. (1994). Tourism, Tourists and Society. Huntingdon: ELM.

Zoreda, J. L. (2010). El rechazo social al turismo, un fenómeno que no puede ser

infravalorado. Hosteltur , 5-14.