EL MOLL DEL PORT MAJOR D’ALCUDIA. EL PRIMER NUCLI I LES SEVES INSTALACIONS FINS A LA FI DEL S. XIX.

Antoni Domingo Pons Glòria Druguet Tantinyà

A pesar de la importància que ha tingut per Alcúdia el seu port, per l’activitat

que ha generat al llarg de la història, no ens queden restes materials de cap

infrastructura, ni tan sols coneixem l’emplaçament exacte del moll, no ja en època

romana, ni tan sols en dates més properes, ja que el que avui es coneix com a moll vell,

sembla que va ésser construït a finals del s. XVIII, com veurem més endavant.

Encara que la nostra prioritat es centra en els aspectes urbanístics, els quals

destacarem, hem volgut emmarcar un poc l’evolució del moll dins del context històric,

ja que aquesta és l’única manera d’entendre les múltiples vicissituds per les quals hem

passat fins arribar al present.

Disposam, per aquesta tasca, de documentació escrita i gràfica, amb l’ajuda de la

qual em volgut esbrinar com ha estat la fesomia del nostre moll, a grans trets, fins a

finals del s. XIX.

Port d’Alcúdia (2002) – Perfil costa s. XVIII-XIX

Foto aèria Port d’Alcúdia (1955)

1. La toponímia. Sempre s’ha destacat la situació privilegiada d’Alcúdia, al mig de dues grans

badies. De fet, la paraula “badia” és una aportació molt moderna, ja que sempre

s’havien considerat i anomenats com a “ports”, el Port Major i el Port Menor d’Alcúdia.

Dins del Port Major, trobam el moll pròpiament dit. Aquesta terminologia pot resultar

confusa, ja que s’ha canviat el nom als llocs, de manera que el que abans era el Port

Major avui s’anomena la Badia d’Alcúdia, i la zona que rebia el nom genèric de Moll,

s’anomena el Port d’Alcúdia. La paraula “moll” ha quedat reduïda als diferents

espigons que conformen les instal·lacions portuàries: El Moll Vell, o moll de pescadors,

el Moll Nou, o moll comercial, i el Moll esportiu d’Alcudiamar.

Per altra part, el fet que aquests molls no rebessin un nom propi distintiu al llarg

de la història, a excepció del que fou el moll del Llatzeret1, també és un factor que pot

donar lloc a equívocs. El que avui coneixem com a “Moll Vell”, a l’època de la seva

construcció era, evidentment el “Moll Nou”. Es va passar a anomenar “Vell” quan s’en

construí un altre. Trobam també als documents, com puguin ser escriptures de propietat

del s. XIX2, i al “Plano de la Bahía de Alcúdia” dibuixat per José Gómez Imaz, de

1 D’aquest moll encara existien restes als anys cinquanta del s. XX on els pescadors hi anaven per endur-s’en maressos per emprar-los en els seus ormetjos de pesca. 2 1847, febrer, 16, Alcúdia.

Joan Torres Cifre natural i veí d’Alcúdia, fill de Francesc Torres i de Margarita Cifre. Denúncia tenir una quarterada de terra de major nombre, dita vulgarment prat, en el Prat del Mollet Vell en alou reial i a cens de 4 s. al reial patrimoni.

1892, el topònim “Mollet Vell”. Segons s’observa a aquest plànol aquest indret queda

situat a la zona on avui hi ha l’avarador, en el Passeig Marítim. Aquest aclariment, o

embull, ens ve a demostrar que no podem afirmar la situació exacte del moll a que fan

referència els documents des de l’edat mitjana3 fins a finals del s.XVIII.

Port d’Alcúdia a principis s. XX. (Comisión Hidrográfica)

Confronta amb terres de Francesc Font dels Olors, amb la de Sebastià Cifre, amb camí sender

inmediato a la orilla del mar, amb terra de D. Estanislao González notari i amb la de D. Pedro Guzmán. La té per compra feta a Joan Pons en cartes reials del 13 passat. A.R.M. ERC 855, f. 320.

3 Per veure l’evolució del moll a l’edat mitjana , G. Rosselló, A. Mas i R. Rosselló Història d’Alcúdia, de l’època islàmica a la germania.

Mollet Vell (pricipis s. XX).

2. El moll del Port Major en la documentació històrica. En època romana, l’existència d’aquests dos grans ports naturals a la zona nord-

oriental de l’illa de Mallorca, orientats cap a la capital de l’Imperi, fou el factor decisiu

a l’hora d’emplaçar-hi la capital de l’illa. Pol·lèntia segurament degué ésser una ciutat

portuària, però avui en dia queda més allunyada de la mar, ja que probablement la línia

de costa s’ha anat avançant per mor de les aportacions al·luvials4.

Dels segles de dominació musulmana no tenim constància de restes materials, i

desconeixem quina importància pogué tenir el nostre Port. Però de ben segur fou un

dels cinc ports naturals de l’illa anomenats per el geògraf musulmà Al-Zuhri.5

La documentació de que disposam arranca a partir de la conquesta catalana. La

importància del moll en època medieval degué créixer a partir de finals del s. XIII, quan

es decideix donar prioritat al nucli d’Alcúdia enfront del de Guinyent, ja que la

conquesta catalana de l’illa de Menorca permeté la ruta comercial marítima entre les

dues illes.

4 A. Domingo, G. Druguet i A. Mas De Sant Jaume de Guinyent a Sant Jaume d’Alcúdia. dins II Jornades d’Estudis locals. pag 71. 5 M. Barceló. Sobre Mayurqa. p. 50. Quaderns de Ca la Gran Cristiana, 2. Palma 1984.

Ja en el s. XIV, l’any 1310 el rei concedeix permís als alcudiencs per construir

en el port una porxada dins un corral per al bestiar que és descarregat procedent de

Menorca, i ordena construir una calçada per anar de la vila al port6. L’any 1395 la

Universitat demana llicència per fer un moll7, ja que fins aleshores tant el bestiar com

altres mercaderies s’havien de llançar a la mar per a poder-los descarregar. Segons un

altre document de 13988, les obres ja havien començat, aquest darrer document també fa

una crida per a que no es llanci l’arena del llast de les naus a l’estaci9 i no el rebleixin.

Com a documents gràfics que reflecteixen la importància del Port d’Alcúdia en

aquesta època, ens han arribat nombroses cartes nàutiques de l’Escola Mallorquina, que

des de les d’Angelí Dulcert, passant per el famós Atlas català, d’Abraham i Jafudà

Cresques, segueixen el criteri de destacar Alcúdia en lletres vermelles juntament amb

els principals ports i accidents geogràfics, assenyalant en negre els de menys

transcendència.10

Carta nàutica de Joan Oliva (s. XVI).

Ja dins l’Edat Moderna (1595) Joan Binimelis a la seva obra Història del regne

de Mallorca, dins el capítol dedicat a Alcúdia, inclou també una preciosa i minuciosa

descripció del port d’Alcúdia:

6 A. Mas Història d’Alcúdia, de l’època islàmica a la germania. pag. 242. R. Rosselló Història d’Alcúdia, Documentari de la conquesta catalana a la Germania. pag. 388. 7 A. Mas Història d’Alcúdia, de l’època islàmica a la germania. pag. 242. R. Rosselló Història d’Alcúdia, Documentari de la conquesta catalana a la Germania. pag. 381. 8 A. Mas Història d’Alcúdia, de l’època islàmica a la germania. pag. 244. R. Rosselló Història d’Alcúdia, Documentari de la conquesta catalana a la Germania. pag. 431. 9 Estaci: lloc on està amarrada o fondejada una embarcació. DCVB. 10Veure l’obra de Joan Alemany. Els grans ports de les Balears. Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa, La Savina, pag. 46. Autoritat Portuària de Balears. Lunwerg Editores 2001.

Pasant la illa de Alcanada dins lo port major d’Alcúdia esta lo sorgidor11 de les

naus, als quals los de Alcúdia propiament nomenan lo port, ahont arriben ab gran

concurs les naus. En la fi del port està lo desembarcador ahont hi ha un principi de

moll ahont desembarca lo peix de las barcas, y tot lo que arriba allà per la mar, y fora

regna, està en lloch decent, de hont solen corsaris portarsen barcas y altras vaxells,

seria necessari, que devant lo dit mollet prop la llengue de la aigue se edificàs une

torre de guarde y desta manera que tinch dit restaria tota la ribera de Alcúdia molt

guardade.12

Plànol atribuït a Binimelis (s. XVI) British Museum.

Binimelis ens transmet la que serà una de les principals preocupacions, arran

dels nombrosos atacs efectuats pels pirates, la defensa de la costa.

El port d’Alcúdia fins aleshores era important no sols pel tràfic de mercaderies

que provenien de fora de l’illa, si no també de les que provenien de la zona de llevant de

Mallorca de la que Alcúdia es provenia de blat. Aquesta situació es canvià en part per la

11 Sorgidor: Lloc on fondegen les naus. DCVB. 12Agraïm a Ramon Rosselló Vaquer haver-nos facilitat aquest text, de la Biblioteca Nacional, Manuscritos, 18394.

construcció del pont sobre el Grau de l’Albufera l’any 1616, permetent l’arribada per

mitjans terrestres de les mercaderies.

Plànol de Bonaventura Serra (1775) on apareix representat el pont sobre el Grau de l’Albufera.

(Biblioteca March, Palma).

Del s. XVII, hem localitzat una capbrevació dels anys (1660-1668)13, que és la

descripció i situació d’una de les terres comunes de la Universitat d’Alcúdia, la

possessió dita Babot, que comprenia, pel que es dedueix del document, a part de la zona

del Puig de Son Sant Martí, pràcticament tota la zona urbanitzada actual del Port

d’Alcúdia i de la Urbanització dels Llacs, des de la mar fins l’actual carretera de ronda

aproximadament, exceptuant, però els estanys. Quan descriu les confrontes diu, entre

altres: “de altra part (confronta) ab lo mar arribant fins al mollet”. Es a dir, en aquesta

època encara es pot parlar d’un petit moll, suposam que es tracta del mateix que es

documenta en època medieval i el que ens descrivia Joan Binimelis, i tal vegada

coincideix amb l’anomenat lo carregador de cavalls que ens apareix a una altra

capbrevació de l’any 163914.

13 A.R.M. E.R.C. nº 59, f.146. 14 Mº Pere Antoni Castell denúncia posseïr un hortal prop de la Punta que confronta ab camí qui va a lo carregador dels cavalls. A.R.M. E.R.C. nº 849, f. 4.

Plànol de Vicenç Mut (1683).

Aquest moll va anant degradant-se com es pot constatar en un document de

1738: la Relación de Consistencia de la Plaza de Alcúdia...15, amb una extensa

descripció de tot el litoral alcudienc, amb propostes sobre possibles obres a fer per la

seva millora, i a on veiem l’estat ruïnós a que havia arribat el moll:

Para tener corriente este Puerto que brinde y llame a los comerciantes que

navigan hazia el Levante y abtraher a los Náuticos forasteros a haser mansión en el

por combenienzia u por casualidad, reparándose de sus tormentas o a carenar sus

embarcaciones o otros reparos se haze preciso el limpiar el Puerto por el frente que

esta contiguo o mas inmediato a la Plaza en derechura de la hermita de Santa Ana, lo

que se podra hazer a poca costa por consistir en alga, lodo y piedras de lastres de

embarcaciones que en diferentes tiempos han arrojado ahí sin atendenzia del lugar,

todo facil de mover y sacar, y esta inmediato al Muelle que havia, cuios vestigios aun

15 Gabriel Ordines. Relación de consistencia de la plaza de Alcúdia, de sus Puertos colaterales con descripción de los cabos, calas, y demás particularidades notables, de ellos, y de su territorio. II JORNADES DE ESTUDIS LOCALS.

se notan aun que confusamente pero se puede restablecer, y erigir de nuevo con toda

conveniencia porque hay parage a propósito desde el qual se podra cargar

embarcaciones grandes y nabios mercantiles.

Gravat del cardenal Despuig (1784).

Les causes d’aquesta decadència són complexes, per una part ja hem esmentat la

por a possibles atacs enemics, però n’hi ha d’altres, com puguin ser el nou model d’estat

que va anant implantant-se amb l’Edat Moderna, que tendia a la concentració del poder,

i per tant a afavorir la capitalitat de Ciutat16.

En teoria, Alcúdia, i per extensió el seu moll havien de ser premiades pel paper

desenvolupat arran dels fets de la Germania. Felip II li concedí, per reial privilegi de

1590, tenir morbers propis, per tal de poder admetre embarcacions amb les mateixes

condicions que a Ciutat, però amb la condició de que quan hi hagués alguna malaltia

contagiosa als ports d’Àfrica, Itàlia, França o Espanya els vaixells només podien ésser

admesos a Ciutat. També tenia privilegi de proveir l’ofici de Guarda de Mar. Es

construeix la Torre Major per donar més seguretat a l’indret, aquesta obra, juntament

amb el reforçament de les murades, la construcció de nous baluards, i d’altres punts de

defensa com són l’Atalaia i la Penya Rotja; foren una gran inversió per tal de garantir la

defensa de les nostres costes.

Però per altra banda son contínues durant tot el s. XVII les notícies del

tancament temporal del Port, i en la major part de les ocasions és el Virrei el qui dona

les ordres de tancament, amb l’excusa de malalties contagioses a fora de Mallorca, o bé

posa diferents entrebancs per tal de dificultar el seu funcionament. Tot això motivava

continus plets i protestes per part de la Universitat d’Alcúdia.

Plànol de Joseph Roux (1764).

16 Veure el capítol titulat El port i la seva activitat económica. M. Deyà dins Història d’Alcúdia. El segle XVI. pag. 136 i ss. Veure també Carme Peres, Josep Maria Torras i Andreu Murillo El nou règim: consolidació i resistències. L’excepció de Menorca dins el volum 5 de Història, Política, Societat i

Aquesta crisi s’agreujà durant el s. XVIII, en part pel canvi dinàstic a la Corona,

ja que la dinastia borbònica, al manco en els seus primers anys seguí una política

nefasta per els interessos alcudiencs. A aquesta causa cal afegir les pèssimes condicions

higièniques i sanitàries, que en el cas d’Alcúdia s’agreujaren per un gran estancament

de les aigües de l’Albufera, juntament amb una sèrie d’epidèmies, com fou la pesta de

Marsella de 1721, a causa de la qual es tancà el port durant més de 30 anys. També cal

esmentar, i aquest aspecte influeix bàsicament en la minva de les activitats comercials al

Port, el fet que Menorca, arran del Tractat d’Utrecht, passà a formar part de la Corona

Britànica, és a dir, en mans “enemigues”. Alcúdia es converteix en una plaça militar, en

el plànol aixecat per Jeroni Berard podem comptar fins a quatre quarters, tot això

suposa una gran despesa i un despoblament progressiu, ja que tots els cronistes de

l’època ens descriuen una ciutat en ruïnes, pobre i malalta.

Els primers documents gràfics, en detall, relatius al Port són els aixecaments de

Joan Ballester i Zafra, que estan datats els anys 1753-1754. En l’extensa documentació

que realitzà només podem observar, en relació al Port d’Alcúdia, l’emplaçament de la

Torre del Port Major, i els dos camins que partint d’Alcúdia es dirigeixen al Moll.

Plànol de Joan Ballester (1753).

En aquests plànols no es distingeix cap altre edificació a part de la Torre, i en

l’actual port es poden distingir fins a quatre puntes o petits caps naturals que s’endinsen

Cultura del Països Catalans. Fundació Enciclopèdia Catalana 1995.

dins la badia que serien, de ponent a llevant, la punta que deu correspondre al Mollet

Vell, la punta on després es construí l’actual Moll Vell, la punta on es construí el

Llatzeret, i en quart lloc la Punta del Castell (on avui hi ha el Moll Nou). Ballester no

assenyala, però que hi hagués cap moll en cap d’aquests possibles indrets. Cal deduir

que no quedava pràcticament res del moll existent, o res digne de ser mencionat per

l’autor, el qual era molt meticulós, ja que era enginyer militar i destacava qualsevol

detall que pogués tenir importància estratègica.

A finals del s. XVIII donada la extrema situació crítica a que s’arriba, s’obre el

debat sobre la conveniència de donar un nou impuls a Alcúdia, i es proposen una sèrie

de mesures que permetin un canvi de rumb, com serien la rehabilitació del Port i creació

del Llatzeret, ajudes econòmiques i fiscals per el foment de la repoblació de la Ciutat, i

la dessecació de l’Albufera.

La relació, tant de la crisi, com de la seva resolució, amb el tema del Port, és

directa, ja que Carles III a la Reial Cèdula de 22 de Maig de 1779, fa referència de

manera destacada al restabliment i habilitació del Port marítim i Duana de la ciutat

d’Alcúdia.17

El procés fou llarg, ja que hi havia gran controvèrsia sobre la conveniència

d’adoptar les mesures esmentades, i s’obrí un debat entre els partidaris i detractors, tant

de la repoblació com de tota mesura que afavorís Alcúdia i el seu Port. Va caldre que el

1785 es dictàs la Pragmàtica de repoblació, així com la intervenció, per fer complir la

Reial Cèdula de 1779, del Bisbe de Mallorca, Juan Díaz de la Guerra juntament amb el

Regent de la Reial Audiència i l’Intendent. Evidentment es tractava d’una lluita política,

que en les dues postures encontrades s’excusava en raons ideològiques.

De les mesures proposades, es varen realitzar totes manco la dessecació de

l’Albufera, per ser aquesta la que estava més fora de l’abast de les autoritats d’aquella

època.

17 Francesca Mª Serra i Cifre. Alcúdia al s. XVIII i primera meitat del XIX. Ajuntament d’Alcúdia 1988.

Alcúdia i el seu moll, s. XVIII-XIX.

Hem de destacar, doncs, en lo referent a les obres materials realitzades, el

període entre 1786 i 1799, ja que es realitzaren les obres de construcció del LLatzeret,

del conjunt de petites edificacions on encara ara hi ha la Confraria de pescadors, i també

la construcció d’un nou moll, a l’indret on avui hi ha el Moll de pescadors.

El moll del Port Major, s. XVIII-XIX.

Aquestes infrastructures foren aixecades dins de terres comunes pertanyents a la

Universitat d’Alcúdia. En el cas del Llatzeret sembla que l’obra fou sufragada per el

mateix bisbat, al front del qual hi havia la controvertida figura de Juan Díaz de la

Guerra, el qual també va lluitar a favor de la dessecació de l’Albufera. Del Llatzeret

encara s’en conserven els murs de tancament, així com alguns dels murs de separació

interior, que conformaven els diferents recintes o quarantenes. De l’aixecament realitzat

per Jeroni Berard, el 1785 tenim una idea de com fou concebuda aquesta edificació.18

El llatzaret segons Berard (1785).

18 Veure l’obra de Joan Alemany. Els grans ports de les Balears. Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa, La Savina, pag.97 i 98.

Foto aèria llatzaret (1955).

El llatzaret a principis de s. XIX.

Foto del llatzaret (cortesia Josep Reynés)

Foto del llatzaret (cortesia Abelardo Mesias)

El llatzaret o quarentena (2002).

3. Els primers plànols del Moll Vell o Moll de pescadors. Hem localitzat a l’Arxiu Militar de Mallorca, dins el Fondo de la Comandancia

de Obras, una sèrie de plànols, en total quatre, que es guarden en calaixos juntament

amb altres referents a Alcúdia. D’aquesta documentació es dedueix que als voltants de

l’any 1799 es construí aquest Moll.

Ja que es tracta de una documentació inèdita fins ara, farem una petita descripció

d’aquests quatre plànols:

Estan classificats baix la Signatura P3/4 (A-D). Van acompanyats amb un full

que diu: 3 Julio de 1799. Nº 8. Plano, perfiles y vistas del nuevo muelle, proyectado en

el Puerto Mayor de Alcúdia por los oficiales de los Reales Cuerpos de Artilleria é

Ingenieros Dn. Felipe Crames y Dn Ramon Lopez. En distintas escalas: y en 4 medios

pliegos de papel común.

-1. Plànol datat a Alcúdia el 23 de Maig de 1799. Du el títol: Planito que

manifiesta la idea para formar un Muelle con la vista de él, por su longitud, la mitad

sin estacas, y la otra mitad con ellas, y sus riostras o cintas. L’escala és en peus, i

consta d’una planta i un alçat. El signen Felipe de Crames i Ramon López. Es tracta

d’un plànol de detall constructiu per indicar com s’havia de construir el moll, de forma

rectangular, i els materials que s’havien d’emprar, així com les dimensions: 23 vares, i 1

peu de llarg, per 13 vares i 1 peu d’ample19. Aquestes dimensions corresponen

aproximadament a 19’5 metres de llarg per 11,14 metres d’ample. Constructivament

proposa una estacada que delimita el perfil del moll, de manera que les estaques, de 12

19 Aquestes mesures corresponen a la vara utilitzada per l’exercit espanyol coneguda per de Castilla o de Burgos equivalent a 0’8359 metres, cada vara estava formada a la vegada per 3 peus equivalents a 0’2786 m. Climent Picornell, Joana Maria Seguí, Antoni Ginard. Alcúdia: Cartografia del projecte de fortificació i defensa de la ciutat i les badies. p. 18. Ajuntament d’Alcúdia.

peus de llarg (3,34 metres aproximadament) havien d’anar clavades un terç en el fons

de la mar, un altre terç havien de quedar submergides dins l’aigua, i l’últim terç havia

de quedar sobre el nivell de la mar. Paral·lelament a aquesta estacada, s’havia de

construir un mur de contenció de pedra.

A la planta, el moll proposat arranca d’un sortint que s’indica com a Figura que

forma lo que llaman el Muelle.

(1) Planito que manifiesta la idea para formar un muelle. (Alcúdia 1799).

Arxiu Fondo de Comandancia de Obras (Palma).

-2. Plànol del qual desconeixem la data. Du el títol: Plano y Perfiles del

Proyecto del Nuevo Muelle en la Bahía de Alcúdia. L’escala és en vares, i consta d’una

planta i dues seccions. Utilitza diferent escala per la planta que per les seccions. El

signen Felipe de Crames i Ramon López. Igual que l’anterior, és un plànol de tipus

constructiu. En aquesta proposta, la forma del moll forma un angle obtús, de manera

que a la part interior de l’angle es forma el nou moll proposat, i a la seva part externa,

una escullera amb pedres. Les dimensions del moll són: un primer tram de 28 vares, un

segon tram també de 28 vares, un ample de 10 vares, i un quart tram de moll de 14

vares, després del qual comença l’escullera. Aquestes mides corresponen,

aproximadament a un total de 46’8 metres de llarg per 8,36 metres d’ample. En aquest

plànol els enginyers proposen que el tram de moll més proper a la costa tingui una filera

d’estaques, i paral·lelament, un mur de contenció de pedra, això a la banda interior, on

es permetrà l’atracament de les embarcacions. A la banda exterior, en lloc d’estaques es

proposa la col·locació de pedres formant l’escullera. En canvi, al tram de moll que

s’endinsa més dins la mar, es proposa una doble filera d’estaques, lligades entre si.

A la planta, el moll proposat arranca d’un sortint que s’indica com a Estado que

tiene el Muelle actual.

(2 ) Plano y perfiles del proyecto del nuevo muelle en la Bahía de Alcúdia (1799).

Arxiu Fondo de Comandancia de Obras.

-3. Plànol datat a Alcúdia el 3 de juliol de 1799. Du el títol Plano del nuevo

Muelle construido en el Puerto Mayor de Alcúdia. L’escala és en vares, utilitza una

escala diferent per la planta que per les dues seccions. El signa Ramon Lopez. Aquest és

el plànol que presenta un major grau de detall, i major precisió en la seva situació, ja

que grafia les edificacions que s’havien construït poc abans, així com el camí per anar a

Alcúdia i el que va al Llatzeret. Si en els anteriors plànols podem suposar que el perfil

de la costa és un poc imaginari (Si no és així és que es tracta de propostes per diferents

emplaçaments), en aquest plànol el perfil és més fidedigne, ja que a la llegenda ens

indica que la lletra “O” correspon a la vorera de la mar. Les dimensions del moll no

estan acotades, només s’ens indica la fondària d’aigua que hi haurà a cada tram de moll;

però si prenem les mides a escala, serien un tram de 75 vares, un segon tram de 15

vares, i un ample de 11 vares, el que correspon a un total de 75’23 metres de llarg per

9’19 metres d’ample. Com a notes curioses, l’enginyer ens va assenyalar l’emplaçament

dels quatre canons, que havien de servir per amarrar les embarcacions, així com d’un

montón de piedras que servía de Muelle y ahora se ha limpiado. Les edificacions

queden identificades com: Cuerpo de Guardia, amb una porxada al davant, Casa de la

Marina, casa de las Rentas, i Quarto del Administrador.

(3) Plano del nuevo muelle construido en el Puerto Mayor de Alcúdia (1799).

Arxiu del Fondo de Comandancia de Obras (Palma).

(3) Detall del moll amb els canons encastats com a norais (1799).

-4. Plànol datat a Alcúdia el 3 de juliol de 1799. Du el títol Plano que manifiesta

como se ha asegurado la estacada; previniendo que este enlace está a flor de agua.

L’escala és en vares, i consta d’una planta. El signa Ramon Lopez, i per la forma en

planta del moll, i per les seves dimensions, sembla un detall complementari al plànol

anterior, que hem designat amb el nº 3. Es proposa un arriostrament de les estaques

mitjançant un entramat horitzontal al nivell de l’aigua.

(4) Plano que manifiesta como se ha asegurado la estacada (1799).

Arxiu del Fondo de Comandancia de Obras (Palma).

La documentació presenta confusions, ja que per una part s’ens diu que el moll

ja està construït, i per altra part els quatre plànols que hi ha corresponen a tres propostes

sensiblement diferents en les seves dimensions. Potser la intenció dels enginyers fos

més detallar el procés constructiu que s’havia dut a terme, que no la forma i dimensions

exactes del moll.

El cert és que l’obra fou realitzada, ajustant-se aproximadament al projecte

corresponent als plànols nº 3 i 4; ja que Emili Pou, a la Memòria del seu Projecte de

1863, ens descriu el Moll aleshores: En el fondo de la bahia y en el sitio designado en

los planos encuéntrase el puerto de Alcudia obra en la mayor parte de la naturaleza.

Existe sin embargo un pequeño muelle de 85 m de largo y 15 m de ancho con algunos

cañones empotrados por la culata que sirven de norais.

Aquest detall dels canons el podem considerar com a símptoma del canvi en la

concepció del que representava el Port d’Alcúdia, ja que es torna a donar prioritat als

aspectes comercials enfront dels defensius.

El moll a principis s. XX amb els canons encastats com a norais.

Del plànol nº3 dibuixat per Ramon López, interessa destacar que és el primer

aixecament conegut del nucli primitiu del Moll. Aquestes quatre casetes adossades,

foren el primer nucli del nostre Port, i al llarg dels anys se li afegiren altres

construccions, habitatges i magatzems.

El Pòsit a principis de s. XX.

El Pòsit a l’actualitat (2002).

De les obres realitzades al moll als voltants de 1799 només queda en peus

l’edifici de la confraria de pescadors, amb la làpida de pedra, de 1786: Esta casylla de

mareantes de San Pedro de esta cyudad de Alcudya se fabrycó con las lycencyas

correspondyentes en el año de 1786, syendo subdelegado de maryna d. Yosé de

Amezarry y su the dn Andrez Capó y mayordomos de este gremio Yayme Sampoy, Myql

Torrens y el thesro Myql Montaner.

Placa del s. XVIII a la façana del Pòsit.

Torna a coincidir, i pensam que no pot ésser casualitat, la reobertura i nova

promoció del Port d’Alcúdia amb canvis polítics a l’illa de Menorca. Efectivament, el

1783 pel tractat de Versalles, Menorca passa a ser dominació de la corona espanyola. El

1798 els britànics tornaren a conquerir l’illa militarment, fins que el 1802, per el

tractat d’Amiens es torna a posar Menorca sota la sobirania espanyola. Cal tenir en

compte que els anys de dominació anglesa a l’illa, permeteren un gran desenvolupament

a l’illa del comerç, la construcció naval i el sorgiment de la classe burgesa; per tant era

molt important la represa de les relacions comercials entre Alcúdia i Menorca.

A un plànol de l’any 1859, i que és un aixecament de l’Albufera, i on es dibuixa

el litoral corresponent a la badia d’Alcúdia, ja queda indicat el moll construït abans del

1799. A partir de 1863 comença la llargament esperada dessecació de l’Albufera, la

qual la durà parcialment a terme una companyia anglesa, la New Majorca Land

Company.

Plànol d’Antoni López (1859).

A mitjans del s.XIX, ja era clar l’impuls que s’havia donat al comerç, fins al

punt que a l’any 1863 se l’hi encarrega a Emili Pou un avantprojecte per millorar les

infrastructures existents.

Xalana a la processó de Sant Pere (cortesia Àngela Bonnin).

L’enginyer proposa bàsicament el dragat d’un canal d’accés de 50 m d’amplada

per 390 m de longitud, amb un calat de 4 m; per permetre l’atracament dels bucs de

més tonatge, que havien de fondejar, i servir-se de xalans i altres embarcacions auxiliars

per embarcar i desembarcar les mercaderies i els passatgers. També proposa allargar el

moll 10 metres, per donar-li més capacitat, arreglar les andanes del moll, col·locar una

grua per ajudar a les maniobres de càrrega i descàrrega, i la construcció d’un petit

edifici per consigna i duana amb una cisterna.20

Proposta de millora del Port d’Alcúdia. Emili Pou (1863).

Arxiu Autoritat Portuària de Balears.

Aquest projecte es degué dur a terme, al manco en part ja que, al projecte de

1928 de l’enginyer Antoni Sastre21, proposa un dragat més ambiciós, fins a 5 m de

fondària i 100 m d’ample, i una nova prolongació del moll. Gràficament distingeix el

que forma part del seu projecte, de les obres existents. Es pot apreciar que el moll

existent és més llarg que el que hi havia abans de 1863.

20 Arxiu de l’Autoritat Portuària sig. 56 G. Anteproyecto del puerto de Alcúdia. Ingeniero D. Emilio Pou Año 1863. 21 Veure l’obra de Rafel Soler Segle i mig de ports a les Balears dins 150 anys d’obres públiques a les Illes Balears. Sa Nostra, Caixa de Balears i Demarcació de Balears del Col·legi d’enginyers de camins, canals i ports. 1996.

Plànol d’Antoni Sastre (1928)

Arxiu Autoritat Portuària de Balears. Al Derrotero del Mediterráneo de 1893, és a dir, trenta anys després del projecte

de Pou, s’ens descriu, a més del Llatzaret en estat ruïnós, el moll amb unes dimensions

de 150 m de llarg per 25 d’ample, a continuació del qual, i en direcció oest hi havia el

Mollet Vell. Per tant, és molta la diferència, en dimensions, del Moll abans de la

intervenció d’Emili Pou i després, ja que tant la memòria del projecte d’Antoni Sastre

com el Derrotero, donades les característiques tècniques de tots dos s’ha de considerar

com a dos documents molt fiables.

Moll existent en diferents moments.

López-Crames (1799), Emili Pou (1863), Antoni Sastre (1928), Cadastre (1975)

De fet, el tràfic al port va anar augmentant, passant d’unes 1.000 o 2.000 tones a

la dècada de 1860, a unes 10.000 tones en la de 1920. L’any 1865, el Port d’Alcúdia fou

declarat d’interès general de segon ordre. 22

És probable que aprofitant les millores efectuades al moll, així com la

construcció del far d’Alcanada, que també és obra d’Emili Pou, s’urbanitzàs tota la zona

del moll, construint un moll de ribera de pedra viva, fins arribar on avui hi ha

l’avarador, i es construïssin les escales que des de aquest moll arribaven fins el nivell de

la mar, com es poden veure a algunes fotografies de principi de segle XX.

Moll Vell a principis de s. XX. El moll ja ha estat allargat.

22 Veure l’obra de Joan Alemany. Els grans ports de les Balears. Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa, La Savina, pag.179 i 281-287.

Escales i moll de ribera de pedra viva.

El Port d’Alcúdia en un gravat de l’Arxiduc.

També l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria23, que fou coetani d’Emili Pou, a la

seva obra Die Balearen ens descriu el moll, amb bastant detall, arriba a comptar el

23 Lluís Salvador Habsburg Lorena. Las Baleares por la palabra y el grabado. Caja de Baleares “Sa

nombre de cases, que eren deu en aquella època, segurament totes en la tirada del que

avui és el carrer de Teodor Canet i Enginyer Gabriel Roca, des de les travessies amb el

carrer de la Mare de Deu del Carme fins el carrer de Sant Pere. En destaca el gran

Magatzem construït per Jaume Oliver poc temps abans, i del qual encara en queda un

tram, en el cap de cantó entre el carrer Teodor Canet i Ciutadella. Davant d’aquestes

edificacions, algunes de les quals eren magatzems, hi havia una avinguda de moreres.

Plànol José Gomez Imaz (1892).

Destaca l’activitat que hi ha els dies en que el vapor correu entre Barcelona i

Menorca fa escala a Alcúdia. Després d’un al·legat contra el centralisme de Palma, el

qual va impedir l’arribada del ferrocarril fins Alcúdia, continua la seva descripció del

moll, i ens diu que te molt poc calat, impedint l’atracament dels bucs, destacant també

l’existència dels quatre canons que servien d’amarradors. Sobre el moll, una caseta amb

tres finestres per llarg i dues per ample, per allotjament dels enginyers quan vénen de

visita al far d’Alcanada. Aquesta caseta, que apareix dibuixada per primer cop als

plànols del projecte de Pou, deu ser la que ell proposava com a edificació per a ubicar-

hi la consigna i la duana, i que fins fa pocs anys encara existia, coneguda com a caseta

de peons caminers.

Nostra” Palma de Mallorca 1987.

Magatzem portuari construït a finals de s. XIX per Jaume Oliver.

Per acabar, inclourem una de les descripcions que ens han arribat dels viatgers

que a finals del s. XIX foren els precursors del turisme: El Port d’Alcúdia, situat a tres

quilòmetres de la vila, a l’extrem de la badia, no té més de mitja dotzena de cabanes

habitades per pescadors. La badia és molt maca, amb platges d’arena fina, al peu

d’imponents muntanyes. S’hi pesca el coral, l’esponja i la nacra, de les qual s’en

troben mostres a cada pas per la riba de la mar. Malauradament, la badia d’Alcúdia,

està infectada per les miasmes que provenen dels aiguamolls de l’Albufera, i per això

mateix, és inhabitable.24

Casa de consigna i duanes, després caseta de caminers. Emili Pou (1863).

24 COCAGNE-COCASSE. Excursion aux Baléares. Émile Violard. Imp. Veuve A. Bouyer et fils, Alger 1891.