CONCURS INTERNACIONAL DE GUITARRA

Conservatori Superior de Música de les Illes Balears

CONCURS INTERNACIONAL DE GUITARRA

«ANDRÉS SEGOVIA»

Treball de Final d’Estudis

Títol Superior de Música

Especialitat - Interpretació - Guitarra

Autor - Pau Picó Baró

Tutor - Miquel Àngel Aguiló Larriba

Convocatòria - Juliol 2021

Concurs Internacional de Guitarra “Andrés Segovia”

Agraïments

Voldria agrair primer de tot a l’Arxiu Capitular de Mallorca per obrir-me lesportes en temps de crisi sanitària quan tot estava tancat per poder consultar laprincipal font d’informació d’aquest treball. En segon lloc donar les gràcies alsmeus professors de guitarra Guillem Noguera i Miquel Àngel Aguiló per haver-me ensenyat a apreciar l’art de la guitarra i haver-me motivat en la realitzaciód’aquest treball. En darrer lloc a la meva família que des de ben petit m’haensenyat a valorar i apreciar la música en tots els seus sentits.


Resum

Aquest treball d’investigació està dedicat a treure a la llum una fita de la històriade la guitarra mundial: el Concurs Internacional de Guitarra «Andrés Segovia» dePalma. Es va estar celebrant entre els anys 1975 i el 1995 i es tractà d’un delsconcursos de guitarra més importants de l’època pel que hi van arribar a passarmés de mig miler de guitarristes provinents de països d’arreu del món. A aquesttreball podreu trobar tots els detalls referents al concurs: qui l’organitzava, quan ion es va celebrar, quins varen ser els guanyadors i finalistes del concurs i què s’hafet d’ells, qui hi havia de jurat al concurs, quin repertori es tocava i moltes altresqüestions. També explic breument qui van ser: Bernat Julià, el principalorganitzador del concurs; Gabriel Estarellas, guitarrista mallorquí de renominternacional i membre de la comissió organitzadora del concurs; i AndrésSegovia, el guitarrista clàssic més conegut de tots els temps, que va acollir amb elseu nom al concurs de Palma. Aquest concurs va suposar un abans i un després enla carrera de molts guitarristes en uns temps en que el món de la guitarra estava enplena efervescència i es convertia en l’instrument més universal.Així doncs, venc a contar la història sobre un Concurs Internacional de Guitarra,celebrat a Palma, de popularitat mundial marcat i apadrinat ni més ni menys queper la figura d’Andrés Segovia. Que tal eminència musical donés el seu nom alconcurs li va atorgar a aquest una gran popularitat a escala mundial. Fet que es vatraduir en la participació al concurs de guitarristes provinents de països d’arreu delmón. Des del Japó fins al Canadà, passant per quasi tots els països europeus i granpart de Sud-amèrica.

Paraules clau

Concurs Internacional de GuitarraAndrés SegoviaHistòria de la guitarraPalma, Mallorca


Abstract

This research work is dedicated to bringing to light a milestone of the history ofthe world guitar: the «Andrés Segovia» International Guitar Competition ofPalma. It was held between 1975 and 1995 and was one of the most importantguitar contests of the time, with more than half a thousand participants from allover the world. In this work you can find all the details concerning the contest:who organized it, when and where it was held, what were the winners and finalistsof the contest and what has become of them, who was on the jury in the contest,what repertoire was played and many other issues. I would also briefly like to saywho they were: Bernat Julià, the main organiser of the contest; Gabriel Estarellas,internationally renowned Majorcan guitarist and member of the organizingcommittee of the contest; and Andrés Segovia, the best-known classical guitaristof all time, who gave his name to the Palma competition. This competition wasone before and one after in the career of many guitarists at a time when the guitarworld was in full swing and became the most universal instrument.So here I tell you the story about an International Guitar Competition, held inPalma, of world popularity marked and sponsored by no less than the figure ofAndrés Segovia. That this musical eminence gave its name to the contest, gavehim great popularity worldwide. This resulted in participation in the contest ofguitarists from countries around the world. From Japan to the United States andCanada, and almost all European countries and much of South America.

Keywords

International Guitar CompetitionAndrés SegoviaHistory of the guitarPalma, Mallorca


Sumari

1. Introducció ....................................................................................p.3

2. El concurs: sorgiment i personalitats .........................................p.5

·Bernat Julià .........................................................................................................p.6

·Gabriel Estarellas ................................................................................................p.7

·Andrés Segovia ...................................................................................................p.9

·Les cartes d’Andrés Segovia a Bernat Julià .......................................................p.12

3. Història del Concurs Internacional de Guitarra«Andrés Segovia» ............................................................................p.15

·Els concursos de guitarra dins el context musical de la segona meitat del segle XX .............................................................................p.15

·El concurs: bases i desenvolupament .................................................................p.16

4. Memòries ......................................................................................p.19

I · · · · 1975 – Eduardo Fernández ......................................................................p.19

II · · · ·1976 – Jesús Castro .................................................................................p.22

III · · · 1977 – David Russell ..............................................................................p.24

IV · · · 1978 – Paul Gregory ................................................................................p.26

V · · · ·1979 – Yves Storms .................................................................................p.28

VI · · · 1980 – Minoru Inagaki ............................................................................p.32

VII · · ·1981 – William Waters ............................................................................p.35

VIII · · 1982 – Marco de Santi ............................................................................p.37

IX · · · 1983 – Ignacio Rodes ..............................................................................p.40

X · · · ·1984 – Istvan Romer ...............................................................................p.43

XI · · · 1985 – Desert ..........................................................................................p.46

XII · · ·1986 – Eduardo Isaac ..............................................................................p.48

XIII · · 1987 – Hugo Geller .................................................................................p.50

XIV · · 1989 – Remi Boucher .............................................................................p.52

XV · · ·1991 – Zoran Dukic ................................................................................p.55

XVI · · 1993 – Margarita Escarpa .......................................................................p.58

XVII · ·1995 – Iliana Matos ................................................................................p.62

5. Conclusions ..................................................................................p.66

6. Bibliografia ..................................................................................p.68

7. Annexos ........................................................................................p.72


1. IntroduccióHan passat 26 anys de la darrera edició del Concurs Internacional de GuitarraAndrés Segovia i avui en dia és un tema que ha quedat relegat tan sols a lesenciclopèdies de la guitarra a l’hora d’exposar els currículums dels guitarristesque passaren pel concurs i en la memòria dels cercles musicals mallorquins. Unsarxivadors del fons de Bernat Julià a l’Arxiu Capitular de Mallorca i l’hemerotecadels diaris mallorquins guarden una informació molt valuosa pel món de laguitarra que fins ara no s’havia investigat mai. L’objectiu principal d’aquesttreball és treure a la llum una fita important de la història de la guitarra i fer veureal món, la importància que va tenir aquest esdeveniment dins la història de laguitarra universal. El treball tracta sobre un Concurs de Guitarra que es va estarcelebrant a la Ciutat de Mallorca, entre el 1975 i el 1995, pel que varen passarl’elit dels virtuosos de la guitarra de finals del segle XX i principis del XXI. Moltsd’ells són, avui en dia, alguns dels guitarristes clàssics més rellevants del món i lamajoria han desenvolupat un paper clau dins la història de la guitarra clàssica. És poca la informació que es conserva del concurs. D’una banda, l’Obra Social iCultural Sa Nostra, qui va finançar el concurs des del seu inici fins al final, noconserva cap arxiu documental del concurs. Tan sols es conserven set cintes VHS iBetacam de la Videoteca d’aquesta entitat a l’Arxiu de So i Imatge de Mallorcaque es corresponen a fragments de les proves selectives i de les finals de les duesdarreres edicions del concurs. D’altra banda, al fons de Bernat Julià de l’ArxiuCapitular de Mallorca, són tres els arxivadors que contenen les carpetes amb lesmemòries i documents d’algunes edicions. Però la font principal, a part del fonsde Bernat Julià, han estat les hemeroteques del diari Baleares i del Diari deMallorca on hi he trobat les notícies referents al concurs. La meva feina ha estat principalment de recerca de tota la informació que poguéstrobar sobre el concurs, ordenar-la i tot seguit redactar els fets. És a dir, contar lahistòria del concurs, posant-lo primer en context i explicant els fets de maneraobjectiva. Els primers punts del treball tracten de contextualitzar el Concurs dinsun marc històric en concret i rere unes personalitats en concret. El gruix del treballsón les memòries de les edicions del concurs contades de manera clara, amb unordre comú i afegint-hi algunes anècdotes. Al final de cada edició faig referència ala biografia dels finalistes d’aquella edició, donant més importància a la delguanyador, per fer veure que s’ha fet d’ells i remarcar l’alta qualitat del concurs.També faig especial èmfasi en el repertori que es va tocar per extreure’n unavaloració respecte a quines tendències hi havia a l’hora d’escollir el repertori en eltranscurs del concurs. Moltes edicions estaven molt poc documentades i no hihavia programes de les finals, en aquests casos he extret els programes de lesnotícies de la final dels diaris. Tot i així he hagut de fer una recerca de cada una deles obres revisant títol i opus perquè quedessin ben esmentades, ja que en molts

3


casos les referències de les obres eren poc precises. Les obres que estan marcadesamb un asterisc (*) són arranjaments i transcripcions per guitarra. Estan marcadesper poder diferenciar i comparar la quantitat d’arranjaments i transcripcions que estocaven respecte al repertori original per guitarra.

4


2. El concurs: sorgiment i personalitatsEl Concurs Internacional de Guitarra «Andrés Segovia» fou gestat a Palma l’any1974 per tres amics intel·lectuals illencs: Bernat Julià, antic mestre de capella deLa Seu; el prolífic concertista de guitarra mallorquí, Gabriel Estarellas; i PedroDeya, crític musical de l’antic diari Baleares i gran aficionat de la guitarra. Tot passà l’any 1974 quan Bernat Julià visità a Estarellas a casa seva al carrerGeneral Riera de Palma i li comentà la possibilitat d’organitzar junts un concursde guitarra a Palma i l’èxit que tendria aquest si fos apadrinat amb el nomd’Andrés Segovia. A partir d’aquí, Bernat Julià es posà en contacte amb AndrésSegovia per demanar-li que apadrinés el concurs, i tot seguit amb la Caixad’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears (el que ara coneixem com Sa Nostra) pertal de comptar amb una institució que pogués finançar el concurs. Pel que fa a la comissió organitzadora del concurs, solien ser tres persones: BernatJulià, Gabriel Estarellas i Pedro Deya, substituït més endavant per Luis Aguiló deCáceres. Però el càrrec més important era el de Bernat Julià, que organitzava totl’aparell logístic del concurs. Al mestre Julià requeien un caramull de tasques queanaven des de reservar les habitacions d’hotel per als concursants i el jurat fins ademanar subvencions a Sa Nostra i a la Fundació Joan March pel finançament delconcurs. També contactava amb els dissenyadors perquè editessin els cartells itríptics del concurs, es posava en contacte amb importants figures del món de lamúsica per a que formessin part del jurat i parlava amb institucions insulars comel Consell de Mallorca o el Foment de Turisme per a rebre alguna ajuda o perreservar els llocs on es celebrava el concurs. Bernat Julià va compaginar moltes feines a la vegada. Per una banda era el mestrede capella de La Seu i va ser durant 13 anys el director del Conservatori deMúsica de Palma. A la vegada, el mestre Julià dirigia una important coral que feiagires anuals (la Capella Mallorquina) i també va estar organitzant la SetmanaInternacional de l’Orgue i el Concurs de Guitarra «Andrés Segovia». Per altrabanda, Estarellas es va encarregar durant les XVII edicions del concurs depromocionar el concurs dins el panorama guitarrístic internacional i en els cerclesguitarrístics espanyols i propiciant a Julià possibles membres del jurat. D’altrabanda, els periodistes Pedro Deya i després Luis Aguiló de Cáceres s’encarregarende la tasca comunicativa del concurs, difonent el màxim possible l’esdevenimentpels principals mitjans de comunicació de l’illa. Ambdós periodistes eren gransaficionats de la guitarra i crítics musicals. Pedro Deya era qui redactava lesnotícies del concurs pel diari Baleares i Luis Aguiló de Cáceres va ser elperiodista i crític musical que més temps va formar part de la comissióorganitzadora i del jurat del concurs juntament amb Bernat Julià i GabrielEstarellas, i era qui redactava les crítiques i notícies del concurs pel Diari deMallorca.

5


Bernat JuliàPel que fa a l’home del concurs, el mestre Julià és un dels més grans intel·lectualsde la música que ha concebut Mallorca. Va néixer a Felanitx l’any 1922 i començàa estudiar música amb el reconegut organista mallorquí Bartomeu Vich iBennàsser (1863-1938) als 6 anys. Als 12 anys ingressà en el seminari de La Seude Palma on exercí d’organista i director de la Schola Cantorum i a la vegadaaprenia piano amb el mestre i compositor mallorquí Antoni Torrandell i Jaume(1881-1963) i harmonia amb Rafel Vich Bennàsser (1893-1945), antic organistade la catedral. El 1953 va anar a estudiar a Solesmes (França) per profunditzaramb el cant gregorià i la paleografia musical i el 1963 es titulà en superior depiano al conservatori de València. El mateix any es traslladà a Roma, becat per laFundació Bartomeu March, a l’Institut Pontifici de Música Sacra. Allà rep lliçonsde composició, orgue i cant gregorià per part de l’antic director de la Coral de laCapella Sixtina Domenico Bartolucci (1917-2013) i del reconegut compositoritalià Goffredo Petrassi (1904-2003). Es titulà en magisteri de cant gregorià idoctorà en teologia per la Universitat Pontifícia Urbana de Roma. Així doncs, ambaquesta notòria formació musical, Bernat Julià a mitjans dels anys 60, es va fercàrrec de la comissió diocesana de música de Mallorca, guanyant la plaça deMestre de Capella de La Seu i més tard la de canònic prefecte de música de lacatedral. També des del 1980 fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de SantSebastià de Palma1. El 1966 començà a dirigir la Capella Clàssica, un cor professional fundat l’any1932 per mossèn Joan Maria Thomàs i Sabater (Palma, 1896-1966). Més tard, el1977, el reanomenà amb el nom Capella Mallorquina. Es tracta del cor que actuà atotes les finals del concurs de guitarra mentre es reunia el jurat per decidir elspremis del concurs. En mans de Joan Maria Thomàs, la Capella Clàssica vaarribar a fer bastantes gires donant-se a conèixer per Espanya i Portugal, i va serreconeguda com una prestigiosa coral dins l’àmbit musical espanyol. Basta dirque, en el seu primer concert l’any 1932, la coral va compartir escenari amb elmític pianista polonès Arthur Rubinstein als festivals de música de Valldemossaen anys de la república espanyola. A aquests mateixos festivals, el prestigióscompositor espanyol, Manuel de Falla, després d’haver dirigit la Capellainterpretant la seva versió de l’Ave Maria de Tomás Luis de Victoria, va acceptarel títol de director honorari de la coral. Bernat Julià va continuar amb el llegat deMossèn Joan Maria Thomàs i durant els 33 anys que va estar dirigint la Capella, lava donar a conèixer en les més importants capitals del món: Berlín, Lisboa,Londres, París, Estocolm, Copenhaguen, Moscou, Sofia, Bucarest, Budapest,Roma, Zuric, Berna, Istanbul, El Cairo, Pequín, L'Havana, Nova York,Washington, Els Àngeles, San Francisco, Bangkok. L’any 1999, José María

1 Director-fundador, capellamallorquina.com.

6


Moreno prengué la direcció de la coral fins als nostres dies2.El 1970 va crear la Setmana Internacional d’Orgue, considerada com a pionera aEuropa. El 1975 creà el Concurs Internacional de Guitarra «Andrés Segovia» i el1981 des del Conservatori de Música de les Illes Balears va impulsar la creaciódel Concurs Internacional de Piano «Frederic Chopin». Al 150 aniversari del’arribada de Chopin a Mallorca, el Govern Polonès li atorgà a Julià la Medalla delMèrit Cultural. El 1977, gràcies a les seves gestions com a director, elevà lacategoria del conservatori de Palma d’elemental a professional. També, per la sevacontribució a la vida musical de Mallorca, el 1991 se li concedí a Julià la Medalladel Parlament Balear i la Medalla d’Or del Govern Balear3.Com a compositor té més de 250 obres repartides entre obres per coral, orgue,piano, guitarra i orquestra. Destaquen les 12 obres per a orquestra, entre elles el Pide Formentor per a soprano, cor i orquestra, Nuredduna i la Divina Comèdia, ialtres moltes partitures corals i organístiques. Ha mantingut estreta relació ambmúsics nacionals i estrangers com ara Ernesto Halffter, Xavier Montsalvatge,Antón García Abril, Andrés Segovia, Goffredo Petrassi i Angelo Gilardino, entred’altres4.

Gabriel EstarellasPer altra banda, Gabriel Estarellas (Palma, 1952), un dels fundadors del concurs,és un dels més grans guitarristes que ha donat la nostra illa. Va començar adestacar com a guitarrista als 10 anys al Col·legi La Salle de Palma amb elprofessor de guitarra manacorí Antoni Martí. També va ser l’alumne més destacatdel prolífic compositor i guitarrista mallorquí Bartolomé Calatayud, que li dedicàla Gavota Fácil a Estarellas. Més endavant va cursar els seus estudis musicalsamb Gerardo Pérez Busquier al conservatori de Palma i els de guitarra amb JoséTomàs al conservatori d’Alacant. A partir d’aquí, el 1970 debutà amb tan sols 17anys, amb l’orquestra simfònica de Mallorca dirigida per Gerardo Pérez Busquierinterpretant el Concert en Re Major de Vivaldi i la Fantasia para unGentilhombre de Rodrigo. El mateix any guanyà els premis dels concursos deguitarra «Ramírez» de Santiago de Compostel·la i el «Viotti» de Vercelli, Itàlia, amés del premi «Mario Castelnuovo-Tedesco»5. A partir del 1970, començà una exitosa vida guitarrística passant per actuar a laSettimane Musicale di Stresa i presentant-se a sales d’Alemanya, França, Itàlia.Suïssa i Anglaterra el 1971. El 1972 va interpretar el concert per guitarra iorquestra de Tansman, Musique de cour, i va fer gira per Espanya, França i Itàlia.

2 J. Company i Florit, La Capella Clàssica de Mallorca obra de Mn. Joan Maria Thomàs, pp. 85-88.

3 Director-fundador, capellamallorquina.com.4 Ibid. 5 Gabriel Estarellas Sabater, una guitarra mallorquina, laguitarrabalear.blogspot.com.

7


El 1973 tornà a fer gira pels mateixos països afegint-hi Irlanda. El 1974 participàen una sèrie de concerts a Espanya acompanyat per l’orquestra de cambra de Parísdirigida per Pierre Duvauchelle i oferí el seu primer recital a la Purcell Room deLondres. El 1975, l’any de l’estrena del concurs de Palma, guanyà el premi«Francesc Tàrrega» al concurs de guitarra de Benicàssim i estrenà al mateix any elconcertino de guitarra de Amando Blanquer. Com a concertista de guitarra haactuat en rellevants festivals internacionals entre els que destaquen els de lesciutats de Stresa, París, Santander, Pollença, Alacant, Santiago de Compostel·la,Madrid, Puerto Rico, Cuba i al Texas Music Festival. I també ha actuat com asolista amb importants orquestres de tota Europa i Llatinoamèrica com la de Cuba(amb Leo Brouwer de director), Puerto Rico, París, Espanya i amb orquestres decomunitats autònomes espanyoles6.A partir del 1976 es va fer amb la plaça de professor de guitarra al ConservatoriProfessional de Música de les Illes Balears i el 1978 va ser el director titular del’orquestra de cambra de Manacor. El 1986 es traslladà a Madrid, on resideixactualment. Del 1989 al 1991 fou catedràtic de guitarra del Conservatori Superiorde Música de Salamanca i del 1992 al 2012 fou catedràtic de guitarra delConservatori Superior de Música de Madrid. I fins a la seva jubilació, fouprofessor honorari de la Universitat Nacional de Sant Agustí d’Arequipa al Perú.Des del 1976 fins a l’actualitat, ha compaginat la seva vida laboral com aprofessor de guitarra amb una immensa tasca donant conèixer nova música per aguitarra arribant a realitzar al llarg de la seva carrera més de 200 estrenesmundials de compositors mallorquins, espanyols i estrangers com ara AngeloGilardino, Antón García Abril, Salvador Brotons, Flores Chaviano, Carlos Cruz deCastro, Zulema de la Cruz, Claudio Prieto, Giuseppe Rosetta i José Luis Turina.Entre les seves estrenes hi destaquen quasi totes les obres per guitarra de PedroDeya i Bernat Julià, com la que va realitzar l’any 1984 del Concierto Juglar perguitarra i coral de Bernat Julià i que va ser gravada en disc a l’Auditori delConservatori de Palma amb la Capella Mallorquina de Julià. L’estrena a Palma delconcert Musique du Cour d’Alexandre Tansman i les obres d’Angelo Gilardino:Estrellas para Estarellas i Appaloosa. L’estrena el 1975 a Palma i València delconcert Homanje a Juan Ramón Jiménez de Amando Blanquer. I també l’estrenade la Fantasia Atlàntica de Joan Coll, el Concierto del Agua de Tomàs Marco,l’Homenaje a Sor de Antón García Abril, el Concierto Cervantino de GabrielFernández Álvez o el Concierto de Benicàssim de Leo Brouwer7.A més, té gravats uns 10 discs entre els que destaquen el que va gravar el 2004 alconservatori de Palma dels dos concerts de Manuel Moreno-Buendía: Conciertodel Buen Amor (dedicat a Yepes) i Concierto Goyesco (dedicat a Estarellas) amb

6 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. II, p. 80.7 Gabriel Estarellas Sabater, una guitarra mallorquina, laguitarrabalear.blogspot.com.

8


l’orquestra simfònica de Balears dirigida per Edmon Colomer. I els integrals deguitarra i guitarra i orquestra d’Antón García Abril, Tomàs Marco, Bernat Julià,Claudio Prieto i Gabriel Fernández Álvez. El 1996 va actuar en la celebració del50è aniversari de la mort de Falla i va gravar l’obra completa per a guitarra delmúsic granadí Ángel Barrios. També té diverses composicions per guitarra entreles que destaquen els Diez estudios de virtuosismo (2001-2002), Fantasía parauna Dama (2003), Homenaje a Marcel Proust (2003), quatre preludis, i mésrecentment Homenaje a Charles Chaplin (2015) i Tema con Variaciones y Tocata(2019)8.

Andrés SegoviaPel que fa al nom del concurs, tal com deien a molts articles de diari de l’època, elconcurs de Palma no fou l’únic que lluitava per aconseguir el nom d’AndrésSegovia. Altres ciutats espanyoles també estaven en disputa. Però la iniciativa iinsistència del mestre Julià propicià l’acord a través de trucades telefòniques icartes per correu postal. Que Andrés Segovia donés el vist i plau a Julià per posarel seu nom al concurs va ser la peça clau que garantí l’èxit del concurs al llarg detota la seva història pel renom mundial del virtuós de la guitarra. La contribució de Segovia en la història de la guitarra és tan important que el seunom està associat a la guitarra de la mateixa manera que Paganini en el violí oLiszt en el piano9. S’atribueix a la figura d’Andrés Segovia que la guitarraaconseguís l’acceptació definitiva com a instrument de concert en tot el món. Ambla seva carrera guitarrística de més de 70 anys va aconseguir que la guitarra fosadmirada en els grans teatres i auditoris musicals, que el seu repertori s’ampliésamb infinitat de noves obres compostes per músics de tot el món i que el seuaprenentatge estigués present en les acadèmies i conservatoris de qualsevol ciutatal costat del violí, el piano i altres instruments orquestrals10.Andrés Segovia va néixer a Linares, Jaén, l’any 1893 i va ser criat pels seusoncles al poble de Villacarrillo. Des de molt petit va mostrar interès per la músicai als 12 anys es traslladà a Granada, on va viure amb la seva padrina materna enuna casa del popular barri de l’Albaicin. Va debutar com a concertista el 1910 aCórdoba. El 1911 i 1912 ja havia actuat per totes les ciutats andaluses i el 1913 espresentà a Madrid i aconseguí una guitarra professional del constructor ManuelRamírez. El 1915 va conèixer a Miquel Llobet, influència fonamental en el seucreixement artístic. Es traslladà a Barcelona per passar bastants mesos a la casa deLlobet i freqüentar el cercle d’alumnes de Tàrrega i al mateix any va debutar alCercle de Belles Arts de Barcelona. A l’any següent es consagrà com a concertistad’èxit culminant la seva gira per Catalunya al Palau de la Música Catalana, en el

8 Biografia, gabrielestarellas.com.9 J. Ribeiro, The History of the Guitar, p. 112.10 I. Ramos Altamira, Historia de la guitara y los guitarristas españoles, p. 237.

9


que demostrà que la guitarra tenia prou sonoritat com per poder actuar en gransauditoris11. El 1917 va realitzar la seva primera gira fora d’Espanya al sud deFrança i cap a finals del mateix any es té constància de que va passar per Mallorcaper donar un concert a Pollença i no va tornar a tocar a l’illa fins al 1963, convidatper l’aclamat violinista Philip Newman per actuar al Festival de Pollença12. Tot seguit, va estar fent gires per tota Espanya alternades amb recitals alsprincipals salons de Madrid fins a culminar el seu èxit el 1920 tocant al Teatre dela Comèdia de Madrid, al Teatre Principal de València i al Palau de la Música deBarcelona. A partir d’aquí va anar utilitzant el Teatre de la Comèdia de Madridcom a bastió de prova per estrenar obres que li anaven arribant i per consolidar elseu repertori per a les gires internacionals. Al mateix any va realitzar la sevaprimera gira per Argentina i Uruguai. Des de llavors, no va aturar mai de visitarSud-amèrica per fer-hi gires cada vegada més llargues. Va ser l’any 1924 quanSegovia va pujar un esglaó més com a concertista debutant al Conservatori deParís, fet que li va obrir les portes per començar a fer gires per tota Europa. El1927 va dur a terme les seves primeres gravacions a Londres per GramophoneCompany His Master’s Voice. I al mateix any s’instal·là a la ciutat suïssa deGinebra amb la seva família per poder complir tots els seus compromisos perEuropa i a la vegada poder investigar en els arxius musicals centro-europeus enrecerca de nou repertori per a guitarra. El 1928 Segovia va arribar al clímax de laseva carrera després d’haver aconseguit un clamorós èxit en els seus recitals alTown Hall de Nova York13.A partir d’aquí, la vida de Segovia es convertí en una constant i interminable girapels més selectes auditoris del món. Feia gires anuals per tota Amèrica i Europa iquan podia visitava algun país asiàtic o d’Oceania. Però sols actuava a Espanyaquan la seva apretada agenda li ho permetia. Durant la Guerra Civil Espanyola i laSegona Guerra Mundial, Andrés Segovia va estar vivint a Montevideo, Uruguai,fins al 1946 que es traslladà a Nova York. Durant aquest període fins al 1939 vacontinuar fent gires per Europa, també va passar per la Unió Soviètica i vacontinuar les seves gires per Amèrica. Però entre el 1939 i el 1943 va ser vetat amoltes sales de concerts dels Estats Units per no haver cancel·lat els seus concertsper la Itàlia i Alemanya feixistes i per recolzar el règim franquista espanyol. Aixíque va haver de limitar els seus concerts per Amèrica llatina. El 1943 va podertornar a fer recitals per Estats Units i va realitzar noves gravacions amb el segellDecca. El seu darrer concert a Espanya va ser el 1937 i no va tornar fins passats15 anys, l’any 1952. A la seva tornada a Espanya, va interpretar al Palau de laMúsica de Barcelona, al Palau de la Música de Madrid i a la seu de la Societat

11 I. Ramos Altamira, Historia de la guitara y los guitarristas españoles, pp. 237-242.12 En recuerdo de Andrés Segovia, en el 30 aniversario de su fallecimiento,

laguitarrabalear.blogspot.com.13 I. Ramos Altamira, Historia de la guitara y los guitarristas españoles, pp. 243-248.

10


Filharmònica de Gijón14. A la dècada dels 50 va començar amb els seus cursos de guitarra a l’AcadèmiaChigiana de Siena, va realitzar constants gires per tot el món i el 1958 inicià elsseus cursos de guitarra en el Festival Internacional de Música de Santiago deCompostel·la. Als anys 60 Segovia es donà a conèixer per Oceania passant perAustràlia i Nova Zelanda i començà les seves classes magistrals a la universitatcaliforniana de Berkeley. A finals dels anys 60 i principis dels 70 Segovia va sofrirvàries operacions per despreniment de retina, però continuà oferint concerts iclasses magistrals als 5 continents, amb excepció dels estats comunistes de laUnió Soviètica i la Xina. A partir del 1970, als 77 anys, Segovia va reduir lesseves gires després de vàries dècades oferint més de 100 concerts anuals per tot elmón. I durant els anys 70 i 80 Segovia no aturà de rebre homenatges en forma depremis com la Granada d’Or del Cercle Artístic de Granada. Va ser investit com adoctor honoris causa de les universitats d’Oxford, Tòquio i Granada. També se liatorgà el Premi Nacional de Música de Madrid i el títol nobiliari de Marquès deSalobreña entre molt altres premis internacionals. Després d’una gira pels EstatsUnits a principis del 1987, a l’edat de 94 anys, Andrés Segovia va haver de seringressat després d’haver sofrit una arrítmia cardíaca i el 2 de juny del mateix anyva morir al seu domicili madrileny a conseqüència d’una insuficiènciarespiratòria15. Des del moment en que la seva carrera com a concertista començà a enlairar-seamb concerts a Barcelona i Madrid, Segovia necessitava comptar amb un repertoriampli i de qualitat amb el que demostrar que la guitarra podia competir en elsgrans escenaris amb altres instruments clàssics com el violí o el piano. Ambaquest objectiu, Segovia continuà la brillant labor de Tàrrega i Llobet en latranscripció d’obres de grans compositors simfònics i també obres de guitarristesbarrocs i de llaütistes, violistes i clavecinistes dels segles XVI i XVII, i animàamb insistència a nombrosos músics espanyols, europeus i llatinoamericans acompondre obres per guitarra16. Els principals proveïdors de música per a guitarrade Segovia foren: Federico Moreno Torroba (1891-1982), Manuel Maria Ponce(1882-1948), Mario Castelnuovo-Tedesco (1895-1968), Joaquín Turina (1882-1949), Alexandre Tansman (1897-1986) i Heitor Villa-Lobos (1887-1959).Gràcies a la influència que exercí Segovia a aquests compositors, sorgiren entreels anys 20 i 30 pedres precioses del repertori per guitarra com les famosessonates per guitarra (Sonata III, Sonata Romántica, Sonata Clássica, SonatinaMeridional) i l’Homenaje a Tárrega (1932) de M. M. Ponce o el CapriccioDiabolico Op. 85b (1935) i el Concert nº1 Op. 99 per guitarra i orquestra de M.

14 I. Ramos Altamira, Historia de la guitara y los guitarristas españoles, pp. 248-251.15 Ibid., pp. 252-255.16 Ibid., p. 257.

11


Castelnuovo-Tedesco entre moltes altres17. És a dir, Segovia va influir a compondre per guitarra als principals i mésimportants compositors de guitarra del segle XX. Al llarg de la seva carrera,Segovia va rebre més de 200 partitures noves per l’instrument, però moltes forenrebutjades pel guitarrista en virtut del seu particular criteri i gust musical i de lanecessitat de seleccionar el repertori dels seus concerts. Aquestes obres que nos’arribaren a publicar foren recuperades per Angelo Gilardino, un dels amics delmestre Julià que va arribar a freqüentar el concurs i que va ser el responsable del’arxiu de la Fundació Andrés Segovia18.Per acabar, cal destacar també que Andrés Segovia fou el màxim responsable deque l’estudi acadèmic de l’instrument s’inclogués per fi, junt amb el violí o elpiano, en els plans d’estudis de nombrosos conservatoris de música i centresuniversitaris. I com a docent, des de mitjans del segle XX, els seus cursos a Itàlia,Espanya, Gran Bretanya i als Estats Units es convertiren en lliçons magistrals ales que tots els guitarristes volien assistir. Abel Carlevaro, Alirio Díaz, JohnWilliams, Julian Bream, José Tomàs i José Luis González són alguns delsguitarristes amb més renom que han passat pel mestre Segovia19.

Les cartes d’Andrés Segovia a Bernat JuliàAndrés Segovia tenia 82 anys quan es començà a organitzar el ConcursInternacional de Guitarra de Palma el 1974. Per aquests anys, Segovia anavaalternant llargues estades a la seva residència andalusa de Los Olivos a l’estiu ambllargues gires i classes magistrals per tot el món. A l’arxiu Capitular de Mallorcaes conserven dues cartes i un telegrama escrits per Segovia dirigides a BernatJulià. La primera carta està escrita a mà pel mestre Segovia i data del 24 de Juliol del1976. Es pot apreciar una lletra única i difícil de llegir, pròpia d’un personatgecom Segovia, que seria objecte d’admiració pels estudiosos de la grafologia. Vaser rebuda al domicili de Palma del mestre Julià al carrer Font i Monteros nº15.Andrés Segovia comença la carta explicant a Julià que al dia anterior, és a dir, el23 de juliol del 1976, va regressar a la seva «casona» andalusa i en la «nombrosacorrespondència que li esperava» va trobar un gran sobre que li envià Julià ambels informes complets de la I edició del concurs i amb una carta. Tot seguit felicitaJulià per la bona organització del concurs i continua amb la frase que va sermodificada i utilitzada per donar a conèixer el concurs i que figurava a tots elstríptics de les bases del concurs: «Me honro en felicitar ese concurso internacionalde guitarra, tan importante para el prestigio de este instrumento i me felicito yo,

17 J. Ribeiro, The History of the Guitar, pp. 116-122.18 J. Ribeiro, op. cit., p. 129.19 I. Ramos Altamira, Historia de la guitara y los guitarristas españoles, p. 275.

12


igualmente, por haberle dado mi nombre»20. Continua la carta dient que celebra l’èxit que ha obtingut el concurs en la sevaprimera edició i n’augura un de major en la pròxima edició. Canvia de paràgrafper dir que malauradament no podrà «atendre l’amable invitació» de Juliàd’assistir com a jurat del concurs per mor que les dates en què es va estarorganitzant el concurs coincidien amb la seva gira anual per Europa als mesosd’octubre i novembre. Diu exactament a la carta que començarà la seva temporadade concerts per Europa el primer d’octubre i que la conclourà el quatre o el sis dedesembre, durant la qual, passarà per Alemanya, Anglaterra, una altra vegadaAlemanya, Suècia, Dinamarca i Suïssa. Conclou la carta comentant a Julià queuna vegada hagi tornat a Madrid al desembre, dedicarà el seu descans a acumularenergies per consumir-les als Estats Units, treballant des de principis de gener finsa finals de març. Acaba la carta d’aquesta manera: «Reitero mi enhorabuena y miagradecimiento y créame su aférrimo, Q.B.S.M.» (que besa su mano), firmatAndrés Segovia21.La segona carta escrita per Segovia a Julià data del 9 de gener de 1981, quanSegovia tenia 88 anys, i està escrita a màquina. Comença la carta excusant-se deno haver pogut assistir encara a la cita de Palma d’aquesta manera:

Le estoy profundamente agradecido, créalo usted, a su gentileza tan varia ytan sincera. Y si aparentemente merezco el nombre de ingrato, no lo soy enrealidad. Me conmueve que siga siendo «Andrés Segovia» el título de eseespléndido Festival, ya con envidiable renombre internacional, que usted hacreado y sostiene con tan gran eficacia22.

Segueix la carta amb un llarg paràgraf on explica a Julià quins seran els seuscompromisos els mesos de setembre, octubre i novembre, per tal de trobar algunmoment lliure perquè Segovia es pugui personar a Palma. Comenta que al mes desetembre estarà impartint classes magistrals a Ginebra i figurant en el jurat delconcurs de guitarra de la mateixa ciutat. Al mes d’octubre estarà fent gira perAnglaterra i reservarà 10 dies per al concurs de guitarra de Leeds. Al novembrecontinuarà amb les seves actuacions a Alemanya, Suïssa i França. Continua dientque quan conegui les dates exactes dels compromisos mencionats, li farà arribar lainformació a Julià, amb la finalitat de que el pugui ajudar a trobar un moment perviatjar a Palma. Acaba la carta dient que li agradaria que el seu viatge fos endivendres, perquè la seva dona i el seu fill el puguin acompanyar per poder passarel cap de setmana sense que el seu fill falti massa a l’escola23.

20 A. Segovia, Distinguido padre Juliá, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2, 1976.21 A. Segovia, op. cit.22 A. Segovia, Reverendo Padre, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2, 1981.23 A. Segovia, op. cit.

13


A la carta del 1981 Segovia menciona la primera edició del Concurs Internacionalde Guitarra celebrat al castell de Leeds, Anglaterra. Aquest concurs també vaportar el nom d’Andrés Segovia i a la carta, es refereix a aquest com un dels mésimportants que s’han organitzat mai, quan encara no s’havia celebrat la primeraedició. Que aquest concurs també portés el nom d’Andrés Segovia va suposar que,per força, fes la competència al concurs de Palma. Amb la diferència que en laprimera edició del concurs de Leeds, el mateix Andrés Segovia va formar part deljurat, mentre que el concurs de Palma portava ja sis edicions i encara no s’hi haviapersonat. A més del concurs de Leeds, el 1985 va sorgir un altre concurs a lalocalitat de La Herradura i el 1993 un altre a Linares que també portaren el nomd’Andrés Segovia.Finalment, el telegrama data de l’any 1985 i es tracta de la resposta a la felicitacióque li envià Julià en forma de carta pel seu 92è aniversari. A aquest telegrama espot llegir que Andrés Segovia va tenir la voluntat d’assistir al concurs i queapreciava i tenia en compte la feina i dedicació del mestre Julià. Diu el següent:

Reverendo Padre: gracias por su felicitación y por tantas otras atencionesque pese a mi silencio, no caen en el punible olvido. Le prometo, si Dioscontinua favoreciendo mi longevidad, estar presente en el importanteConcurso que cada año celebra y al cual tuve la gentileza de bautizarlo conmi nombre. Un abrazo muy afectuoso. Andrés Segovia24.

A un article del 1985 escrit per Julià per promocionar la XI edició es mencionaaquest telegrama i s’hi explica que Andrés Segovia coneixia al detall eldesenvolupament del concurs i que la coincidència de gires, ja formalitzades desde feia molts anys, li impediren personar-se al concurs25.Amb aquestes dues cartes i el telegrama ens podem fer una idea de quina era larelació d’Andrés Segovia amb Bernat Julià i amb el concurs i de la importància dela cita anual. A més, el 1987, per la mort de Segovia, Bernat Julià redactà unarticle del que no es té constància que s’hagi publicat, referent al concurs amb eltítol «Maestro Segovia, ya no podrá ser». Comença l’article explicant com es vagestar el concurs al 1974. Menciona que després de cada concurs, s’anava envianta Andrés Segovia el resum de totes les edicions. També comenta que la ComissióOrganitzadora sempre havia desitjat que Andrés Segovia presidís alguna edició26.

24 A. Segovia, Telegrama, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2, 1985.25 B. Julià, XI Concurso Internacional de Guitarra “Andrés Segovia”, loc. cit., 1985.26 B. Julià, Maestro Segovia, ya no podrá ser, loc. cit., 1987.

14


3. Història del Concurs Internacional de Guitarra«Andrés Segovia»

Els concursos de guitarra dins el context musical de la segonameitat del segle XX Amb la gran tasca realitzada pels pioners de la guitarra i seguidors de l’obra deFrancesc Tàrrega i Miquel Llobet, encapçalada per Andrés Segovia i conformadaper Regino Sainz de la Maza i Emilio Pujol entre d’altres, el segle XX es convertíen el «Segle d’Or» de la guitarra. Al classicisme la guitarra ja va aparèixer com uninstrument diferenciat i hi predominava la figura de concertista i a la vegadacompositor. A finals del segle XIX els principals avançaments en la tècnica iconstrucció de l’instrument estaven limitats a occident però al segle XX tot aixòcanvià. S’inclou la guitarra dins l’academicisme, sorgeixen les companyiesdiscogràfiques i l’acceptació de la guitarra com a instrument de concert ampliantl’horitzó de compositors i concertistes per tot el món. Una nova generació deguitarristes, compositors, lutiers de guitarra, professors i admiradors del’instrument a tots els continents continuaran el moment iniciat en la primerameitat del segle XX. En la segona meitat del segle XX la llista de referentsconcertistes de guitarra anava creixent de manera exponencial. A partir dels anys50 la guitarra va entrar en una fase de gran popularitat. Sorgiren moltes figures derelleu que donarien un nou impuls al repertori de guitarra. La guitarra vaaconseguir gaudir d’una posició que mai havia tengut abans en tota la sevahistòria per mor de la gran expansió de les activitats guitarrístiques i lesinnovacions tecnològiques en la construcció de l’instrument. El nombre decompeticions nacionals i internacionals de guitarra va anar en augment durant totel segle XX27. Els concursos de guitarra compleixen un paper clau a l’hora d’expandir elshoritzons de la guitarra. En primer lloc, permeten conèixer noves promeses de laguitarra, fet que va suposar un creixement exponencial en el nombre de virtuososde la guitarra en tot el món. En segon lloc, donen a conèixer l’ampli repertori perguitarra i les noves composicions que no aturaren d’aparèixer en tot el segle XX.També creen un fort impacte en la població local afavorint la popularitat del’instrument. Per fer-vos una idea, el 1979, coincidint amb la V edició del concurs,van arribar a matricular-se més de 80 alumnes nous de guitarra al Conservatori dePalma sota la direcció de Bernat Julià. A part d’això, la guitarra gaudia d’una fortapresència als mitjans de comunicació (televisió i premsa). Gabriel Estarellas vajugar un paper clau en la popularitat de l’instrument a Mallorca. Que un virtuós dela guitarra de renom internacional fos de Mallorca va fer que la premsa local

27 J. Ribeiro, The History of the Guitar, p. 138.

15


volgués cobrir la seva carrera guitarrística.El Concurs Internacional de Guitarra «Andrés Segovia» de Palma va estar dins lallista de concursos de guitarra de més prestigi del món. Dins l’Estat Espanyolalguns dels concursos que també foren de gran importància a l’època són: elConcurs Internacional de Guitarra «José Ramírez» de Santiago de Compostel·la;el Concurs Internacional de Guitarra Infanta Cristina de la Fundació Guerrero deMadrid; el Concurs Internacional de Guitarra «Francesc Tàrrega» de Benicàssim;i el Concurs Internacional de Guitarra «Andrés Segovia» de La Herradura aAlmuñécar. Aquests dos darrers concursos s’han continuat fent fins als nostresdies amb interrupció de la crisi sanitària del Covid-19. El 2021, el concurs deBenicàssim celebrà la seva LV edició i el de La Herradura celebrà la seva XXXVIedició. Ambdós concursos conserven bastant d’èxit i prestigi dins el món de laguitarra internacional. Alguns altres concursos de guitarra que es celebraren aEspanya foren els de Vélez-Màlaga, el Concurs Internacional de Guitarra«Alhambra» celebrat a Alcoi i més endavant a València i el de les JoventutsMusicals. També cal mencionar els concursos internacionals de guitarra celebratsa l’estranger que foren molt importants en l’època. Només a Itàlia hi havia elsconcursos de Città d’Alessandria, el «Mauro Giuliani» de Torí, el de Lagonegro,el «Viotti» de Vercelli i el «Fernando Sor» de Roma. També van ser molt famosos:el Concurs Internacional de Guitarra de Radio France celebrat a París; el deLeeds, Anglaterra; i els de Mettman i Bayern d’Alemanya. A Amèrica eren deprestigi el «Maria Luisa Anido» de Bons Aires (Argentina), el de L'Havana(Cuba), «Alirio Díaz» de Caracas (Veneçuela), el «Palestrina» de Porto Alegre(Brasil), el «Manuel M. Ponce» de Ciutat de Mèxic, el de Martinica, i el deToronto.

El concurs: bases i desenvolupamentEl concurs internacional de Guitarra «Andrés Segovia» de Palma es celebrà enXVII edicions. Es va dur celebrant ininterrompudament des del 1975 fins al 1987.Des d’aquestes dates es va començar a celebrar cada dos anys fins a la darreraedició que es celebrà l’any 1995. La I i II edicions es celebraren al mes d’octubre ila resta d’edicions es celebraren a finals del mes de novembre i tenia una duradade 4 o 5 dies. Pel que fa a les bases del concurs, hi solien constar uns 13 o 14 punts, queestipulaven tots els aspectes logístics del concurs. En primer lloc, la comissióorganitzadora informava que d’entre les seves responsabilitats, hi havia la del’admissió dels concursants, proveir d’allotjament gratuït durant els quatre o cincdies que durés el concurs a tots els participants que superessin la ProvaEliminatòria, la designació del jurat, la designació dels llocs i la fixació de leshores en que es celebrava el concurs i vetllar pel compliment de les bases. Podien

16


participar en el concurs tots els guitarristes que ho desitgessin, sense distinció denacionalitat, sexe o edat, llevat d’aquells que ja haguessin guanyat el PrimerPremi en edicions anteriors28. Les inscripcions al concurs es solien enviar a l’antiga seu de Sa Nostra del cascantic de Palma, al carrer Ramon Llull nº2. I el termini d’inscripció solia finalitzara principis de novembre. A priori hi havia tres premis establerts. La quantitat delsquals va anar creixent al llarg de les edicions i el primer premiat també obtenia larealització de dos concerts gratuïts, un a Menorca i l’altre a Eivissa. Es veu moltclar el creixement de la quantia dels premis amb l’exemple del Primer Premi queva passar per les següents xifres: 100.000 pessetes a la I edició, 150.000 a la IVedició, 200.000 a la VI edició, 400.000 a la VIII edició, 500.000 a la XIII edició ifins a 1.000.000 de pessetes a la XVI edició. Cal destacar també els canvisbruscos que sofriren les quanties del Segon i Tercer premis entre la XV i la XVIedicions en què passaren de 250.000 i 100.000 pessetes respectivament, a 750.000i 500.000 pessetes.El concurs comptava de tres proves: l’eliminatòria, la selectiva i la final. Fins a laXV edició les proves eliminatòria i selectiva comptaren amb peces obligatòriesescollides per la comissió organitzadora. En la prova eliminatòria tots elsconcursants havien d’interpretar la mateixa obra obligada, la qual no solia excedirels 10 minuts de durada. Per la prova selectiva, a part de l’obra obligada, elsconcursants havien d’interpretar dues obres de lliure elecció, una dels segles XVIIo XVIII i una altra dels segles XIX o XX i l’actuació no podia passar dels 20minuts de durada. Hi va haver obres obligades durant tot el concurs menys en lesdues darreres edicions. Pel que fa al repertori obligat cal destacar que triavensempre repertori original per guitarra, solien ser obres d’entre 5 i 10 minuts dedurada i sobretot de compositors espanyols, molts dels quals van ser membres deljurat, com ara Joaquín Rodrigo, Tomás Marco o Antón García Abril. Anavenalternant obres senzilles amb obres més complicades però hi havia una claratendència a escollir obres d’alt nivell tècnic, com ara els estudis de H. Villa-Lobos, les Cinc Bagatel·les de W. Walton, Elogio de la Danza de Leo Brouwer ola Sonatina Op. 51 de L. Berkeley.Les proves eliminatòria i selectiva començaren a celebrar-se a l’Estudi GeneralLul·lià. Després es passaren a fer al Saló d’Actes de la Caixa d’Estalvis de lesBalears al carrer Ramon Llull nº2. Més tard es celebraren al Teatre Principal ifinalment a l’auditori del Centre Cultural i Obra Social de Sa Nostra. La final delconcurs es celebrava normalment a l’Auditorium de Palma, llevat d’algunesedicions que es celebrà al Teatre Principal. En les finals, primer els finalistestenien 20 minuts cada un per tocar obres de lliure elecció. Quan acabaven elsguitarristes, sortia la Capella Mallorquina a escenari dirigida per Bernat Julià per

28 Bases V i XVII edicions, ACM, Fons Bernat Julià, 36/1 i 36/2.

17


fer un breu concert mentre el jurat decidia els premis. Finalment es realitzaval’entrega de premis i el guanyador del concurs tancava la sessió amb lainterpretació d’un bis o obra de regal. El nombre de participants, va anar creixent any rere any de la següent manera. Alsprimers anys les xifres oscil·laven entre els 9 i els 19 participants. A la VI edició,amb la pujada de la quantia dels premis, la xifra d’inscrits s’elevà a una trentena,arribant-se a presentar més de la meitat. A partir de la VIII edició amb la pujadadel Primer Premi a 400.000 pessetes, el nombre de participants pujà a laquarantena. A la XIV, amb un primer premi de 500.000 ptes. tornà a pujar a unacinquantena de participants. A les dues darreres edicions, amb la pujada delPrimer Premi a 1.000.000 de ptes. el nombre de participants fou de 83 el 1993 i de70 el 1995.Espanya, Itàlia i el Japó solien ser els països que més concursants aportaven. Peròtambé vengueren a Palma guitarristes de tota Europa passant per Anglaterra,França, Alemanya, Croàcia, Bòsnia, Iugoslàvia, Grècia, Suïssa, Àustria, Polònia,Holanda, Bèlgica, Txèquia, Txecoslovàquia, Països Baixos, Irlanda i Gal·les. Nopassam per alt l’alta participació de guitarristes provinents de quasi tots els païsosllatinoamericans com ara Argentina, Veneçuela, Cuba, Xile, Colòmbia, Uruguai,Mèxic, Colòmbia, Puerto Rico i Equador. També cal destacar la presència depaïsos com Canadà, Estats Units, Israel, Corea de Sud i Afganistan. Pel jurat del concurs van passar grans figures del món de la guitarra i de la músicauniversals com Maria Luisa Anido, Narciso Yepes, Joaquín Rodrigo, ErnestoHalffter, Angelo Gilardino, Oscar Ghiglia i Stephen Dodgson entre molts altres. Segons em va explicar Gabriel Estarellas per cridada telefònica, el concurs es vadeixar de celebrar perquè Julià ja no va poder assumir totes les tasques quesuposava organitzar-lo i tampoc no hi va haver relleu que continués ambl’organització del concurs.

18


4. Memòries:

I Edició 1975 - Eduardo Fernández La primera edició del concurs es celebrà els dies 7, 8, 9 i 10 d’octubre del 1975 ifou valorada tant pels organitzadors com per la premsa com a un vertader èxitdegut a que es presentaren 10 guitarristes provinents d’Espanya, Argentina,Uruguai, Japó i Anglaterra. Aquesta diversitat de països en la primera edició isobretot tan remots com el Japó o Argentina va motivar molt als organitzadors decara a noves convocatòries del concurs i és un clar exemple de la fama mundial dequi dona nom al concurs. A aquesta edició els premis foren de 100.000 pessetes elprimer, 50.000 el segon i 25.000 el tercer.Per la prova eliminatòria celebrada dia 7 els concursants van interpretar el Preludinº2 de H. Villa-Lobos i els que passaren a la prova selectiva, celebrada els dies 7,8 i 9 a l’Estudi General Lul·lià, van haver de tocar la Sonatina Op. 51 de L.Berkeley i dues obres de lliure elecció, una dels segles XVII o XVIII i una altradels segles XIX o XX29. Aquesta primera edició fou presidida pel compositor espanyol, Ernesto Halffter(1905-1989), un dels principals alumnes de Manuel de Falla. En una entrevista aldiari Baleares, Pedro Deya el descriu com a «il·lustre compositor, directord’orquestra i alumne predilecte i continuador de Falla». A aquesta entrevistaHalffter respon a preguntes de Deya sobre la importància dels concursos dient que«serveixen per estimular a la joventut» i que «són fonamentals per a descobrirnoves promeses de la guitarra». També parla del seu mestre Manuel de Fallaanomenant-lo com «el compositor més gran de de la Història d’Espanya, qui vaobrir les possibilitats de que la nostra música entrés per la porta gran en la músicauniversal» i també fa referència a dos concursos que ell va guanyar amb les sevesobres Sinfonietta en Re Major (obra orquestral del 1925) i Quartet Hongarès30. La resta del jurat estava format per: José Roca Coll (1915-1997), reconegutpianista Valencià i exdirector del Conservatori Superior de Música de València;Jaume Roig (1896-1992) fundador del Conservatori de Música de Palma ireconegut pianista; i els mallorquins Bernat Julià, Gabriel Estarellas i Pedro Deya.Eugenio García Murillo, qui llavors era el locutor de Radio Popular, va fer depresentador del concurs31.Pel que fa a les proves selectives, en la primera de dia 7 actuaren els espanyolsJuan Antonio Torres i Manuel Abella que interpretà Ària amb variacions de LaFrescobalda* de G. Frescobaldi i l’anglès David Burden que interpretà ElPolifemo de Oro de R. S. Brindle. El dia 8 actuaren: l’uruguaià Fernando Quiroga

29 Bases I Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2, 01/02/1975.30 P. Deya, Con Ernesto Halffter, continuador de Falla, Baleares, 10/10/1975.31 P. Deya, Ayer tuvo lugar la última prueba selectiva, Baleares, 10/10/1975.

19


tocant la Sonata nº79* d’A. Scarlatti i «Scherzino» i «Campo» dels PreludiosAmericanos d’A. Carlevaro. Eduardo Fernández, també d’Uruguai, interpretà duesGallardes* de J. Dowland i dos Estudis d’A. Carlevaro; i l’anglès Paul Gregoryinterpretà «Gavotte»*, «Balletto»*, «Minuetto»* i «Partita alla lombarda»* d’A.Scarlatti i la Fantasia per guitarra de R. Gerhard32. El dia 9 els espanyolsSantiago Rebenaque i Antonio Vicente Sanchís tocaren: el primer The SpanishPavan* de T. Robinson i el Tango de la casada infiel de V. Asencio i el segonÀria amb variacions* de G. Frescobaldi i el Preludi nº3 de H. Villa-Lobos33. Foren quatre els guitarristes que passaren a la final. Dos espanyols i dosuruguaians d’entre 23 a 26 anys. Es celebrà dia 10 a les 21.30 a l’Auditorium dePalma. En primer lloc actuà Juan Antonio Torres que interpretà la Fuga BWV1001* de J. S. Bach i el «Preludi», «Ballet» i «Giga» de la Suite en La menor M.M. Ponce. En segon lloc actuà Fernando Quiroga interpretant Favorio i Fantasia*de D. Cato, «Preludi», «Alemanda», «Sarabanda» i «Giga» de la Suite BWV 995*de J. S. Bach i els Estudis 7 i 10 de H. Villa-Lobos. En tercer lloc actuà EduardoFernández que interpretà la Suite BWV 995* de J. S. Bach i Elogio de la Danzade L. Brouwer. Per acabar Santiago Rebenaque interpretà «Los Mayos»,«Aldaba» i «Panorama» de les Piezas Características de F. Moreno Torroba,«Ballet» i «Giga» de la Suite en La menor M. M. Ponce, «Preludi» de la SuiteBWV 1006a* de J. S. Bach i Elogio de la Danza de L. Brouwer34. Tot seguit actuàla Capella Clàssica dirigida per Bernat Julià. Es conserva un full escrit a mà perJulià en el que hi consten les seves valoracions de cada un dels finalistes. Aaquestes valoracions Julià fa referència al guanyador i remarca que, per ell,Eduardo Fernández «és el millor de tots», que «la fuga que ha tocat ell és mésfàcil que la que ha tocat Torres però està millor interpretada». Cal destacar que aaquesta darrera valoració de Julià hi ha un error, ja que Eduardo Fernández no vatocar cap fuga. La Suite BWV 995* de J. S. Bach no té cap fuga i es duguéconfondre amb el passatge fugat que conté el «Preludi». També apuntà d’Eduardoque «fa els rubatos molt bé, l’«Alemanda» molt bé i Elogio de la Danza moltinteressant»35. Així doncs, s’efectuà l’entrega de premis de la següent manera: quedà en darrerlloc Santiago Rebenaque, que s’endugué un diploma de finalista; el tercer premide 25.000 ptes. fou per Antonio Torres Galan; el segon premi de 50.000 ptes. fouper l’altre uruguaià, Fernando Quiroga; i el primer premi de 100.000 pessetes fouper l’uruguaià, Eduardo Fernández36.Pel que fa als finalistes d’aquesta edició, cal destacar la carrera dels espanyols

32 P. Deya, I Certamen Internacional de Guitarra “Andrés Segovia”, Baleares, 09/10/1975.33 P. Deya, “Ayer tuvo lugar la última prueba selectiva”, Baleares, 10/10/1975.34 Programa Gran Final I Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2.35 Apunts Final I Edició, loc. cit.36 P. Deya, “Eduardo Fernandez Odella, brillante i justo vencedor”, Baleares, 12/10/1995.

20


Juan Antonio Torres i Santiago Rebenaque que passaren pel concurs de Palma als24 i 26 anys d’edat respectivament. Juan Antonio Torres va néixer a Sevilla i vaestudiar al Conservatori Superior de Música de Sevilla amb América Martínez,una de les professores de guitarra espanyoles més importants del segle XX. JuanAntonio el 1972 va obtenir premis d’honor de guitarra i música de cambra, aixícom el premi extraordinari Joaquín Turina. Va desenvolupar una intensa activitatcom a concertista a Espanya entre els anys 1972 fins al 1977, any en va sofrir ungreu accident de carretera que va truncar la seva carrera guitarrística als 25 anys37.D’altra banda, el valencià Santiago Rebenaque venia d’estudiar amb Rosa Gil alConservatori Superior de Música de València i de l’École Normale de Musique deParís amb Alberto Ponce. Fou becat per les fundacions Roussel de París, laFundació Santiago Lopé i la Diputació Provincial de València. I va adquirirdiversos premis internacionals de guitarra. Ha compaginat durant la seva vida unallarga carrera com a concertista de guitarra sobretot a Espanya amb la docènciasent professor de guitarra a València, París i posteriorment a Saragossa38. El 3r premiat Fernando Quiroga d’Uruguai, va passar pel nostre concurs als 21anys i tot seguit, el 1977, es va establir a Barcelona i es va convertir posteriormenten un reconegut guitarrista internacional. Participant en duos amb David Russell,Yves Storms, Yoshimi Otani i Dolors Serra. I sent membre de prestigiosos grupsde cambra de guitarra com Grupo Instrumental Catalán, Camerata de Barcelona iDiablus in Musica. Va estudiar guitarra, igual que Eduardo Fernández, amb AbelCarlevaro. També va rebre classes de Baltazar Benítez i Oscar Cáceres. Haparticipat en nombrosos festivals internacionals europeus, ha gravat moltsprogrames per Radio i Televisió Espanyola i per Radio France i des del 1983alternà concerts de guitarra amb classes al Conservatori Municipal de Sabadell39.

Eduardo Fernández

Als 23 anys Eduardo Fernández va guanyar el 1r premi de la Primera Edició delConcurs Internacional de Guitarra «Andrés Segovia» de Palma. Abans, va serpremiat en diversos concursos internacionals, entre ells el de Porto Alegre el 1972i va ser seleccionat com a finalista per al concurs de París organitzat per RadioFrance d’entre 92 guitarristes inscrits, tal com conta a una entrevista que li fan aldiari Baleares40. I així, aquesta etapa de concursos el va catapultar a l’èxit quan el1977 va debutar a Nova York i el 1983 al Wigmore Hall de Londres començantaixí una carrera com a concertista de guitarra a nivell internacional fins al punt defer gira cada any pels Estats Units i presentacions per Europa, Amèrica llatina i

37 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. IV, p. 349.38 Ibid., vol. IV, p. 25.39 Ibid., vol. III, p. 402.40 M. Cladera, “Eduardo Fernandez, Primer Premio”, Baleares, 12/10/1995.

21


multitud de països des de Sud-àfrica fins al Japó, la Xina, Tailàndia o Austràlia. Al1983 va firmar un contracte exclusiu amb la discogràfica Decca de Londres queva donar fruit a 18 discs molts d’ells considerats com a «millors de l’any», entred’altres pel New York Times i ha gravat molts discs més per molts altres segellscom els 3 CD’s gravats per la DENON (Japó) en duo juntament amb el guitarristajaponès Shin-Ichi Fukuda. Actualment, a més de concerts per Amèrica Llatina,Estats Units, Europa i Àsia, també dona regularment classes magistrals a vàries deles escoles més importants del món i és artista exclusiu del segell alemany OehmsClassics41.Així doncs Eduardo és un dels més guitarristes de més renom internacional que hapassat pel nostre concurs, ja que és considerat per molts com un dels guitarristesmés referents de Sud-amèrica i del món degut a la seva fructuosa i extensa carreraguitarrística. Es va convertir en un pioner de la guitarra clàssica a totaLlatinoamèrica servint d’antecedent i d’exemple perquè molts guitarristesllatinoamericans veiessin que un artista llatinoamericà podia triomfar a Europa ifer-se un nom dins la història de la guitarra.

II Edició 1976 - Jesús Castro El segon any del concurs va començar amb certs titubejos, ja que les bases no vansortir fins al 5 de juny del 1976 mentre que a l’any anterior l’1 de febrer ja haviensortit. A més, la roda de premsa, per part de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat,anunciant la celebració del concurs també es va retardar fins al 13 d’octubre.Aquests fets alarmaren a la premsa i Aguiló de Cáceres al Diari de Mallorca diu:«una terna d’entusiastes organitzadors, la Caixa d’Estalvis i Foment del Turismeferen factible el miracle de la supervivència»42. Aquesta edició es celebrà els dies 19, 20, 21 i 22 d’octubre del 1976 i foren 15 elsparticipants procedents del Japó, Espanya, França, Anglaterra, Holanda, Itàlia,Mèxic, Perú i Uruguai. Pedro Deya remarca en roda de premsa que aquest any hasuperat en nombre de participants els de la VIII edició del concurs «FrancescTàrrega» de Benicàssim que ha estat de 9 participants, fet que dona idea de laimportància del concurs. La roda de premsa fou presidida per Fulgencio Rosselló(president de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat) i pel seu director Carles Blanes.El jurat d’aquesta edició fou presidit pel compositor i intèrpret català PichSantasusana i com a vocals tengueren a Juan Coll, reconegut guitarrista mallorquíi gran amic del compositor i guitarrista Bartomeu Calatayud. Repeteixen any elpianista valencià José Roca, Bernat Julià, Gabriel Estarellas i Pedro Deya43.

41 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. II, p. 96.42 L. Aguiló de Cáceres, II Concurso Internacional de Guitarra Andrés Segovia, Diari de

Mallorca, 14/10/1976.43 L. Aguiló de Cáceres, op. cit.

22


Dia 19 es dugué a terme la prova eliminatòria a les 18h a l’Estudi General Lul·liàinterpretant l’Estudio Sin Luz d’Andrés Segovia com a obra obligatòria. Al mateixdia i lloc començaren a les 22h les proves selectives en què els concursantstengueren 20 minuts per tocar la Suite Venezolana d’Antonio Lauro i dues obresde lliure elecció44.Foren tres els concursants que passaren a la final. El guanyador fou el peruà JesúsCastro (100.000 ptes.) seguit, en segon lloc, per l’escocès David Russel (50.000ptes.) i pel japonès Michiyasu Iwamura en tercer lloc (25.000 ptes.). Es tractàd’una polèmica final celebrada el 22 d’octubre del 1976 a les 22h a l’Auditoriumde Palma, ho explica Aguiló de Cáceres al Diari de Mallorca amb el títol: «JesúsCastro-David Russell, guardó conflictiu». Aquesta polèmica es donà perquè ladecisió del jurat fou discutida per gran part del públic, el qual, es decantava perDavid Russell com a guanyador del concurs. Aguiló de Cáceres explica que lavotació del jurat va quedar per 4 a 3 a favor de Jesús Castro. Va estar molt igualati ambdós finalistes respectaren la decisió del jurat. Al mateix article, Aguiló deCáceres es refereix a Russell d’aquesta manera: «dicció impecable, resolucióperfecta de plans sonors, temperament controlat, netedat, expressivitat íntima i totaixò en mans d’un programa basat en una obra fonamental: la Chacona* deBach». També diu que l’únic error de Russell fou l’elecció de l’obra Madroños deF. Moreno Torroba, «encara no assimilada perfectament per l’equilibri emocionalde l’intèrpret». D’altra banda, Iwamura va interpretar Homenaje a Debussy de M.Falla i el Nocturnal After John Dowland Op. 70 de B. Britten. De l’obra deBritten, Aguiló de Cáceres, diu que «és meravellosa, però està dedicada a l’atenciód’una minoria». També comenta que el japonès té una depurada tècnica itemperament, però que li falta sensibilitat. A la final també actuà, com cada any, laCapella Clàssica, que l’any següent Bernat Julià refundarà amb el nom de CapellaMallorquina, amb una esplèndida actuació celebrada pel públic que omplial’Auditorium de Palma45.Així doncs, el concurs de Palma començà amb dos llatinoamericans com aguanyadors de la primera i segona edició, fet que remarca la gran tradicióllatinoamericana cap a l’instrument i el gran renom d’Andrés Segovia al continentamericà.

Jesús Castro BalbiJesús Castro Balbi va néixer el 1951 a Chincha Alta, al sud de Lima, la capital delPerú. Amb tan sols 10 anys, ja estava tocant la guitarra en grups de músicafolklòrica peruana professionals. Va ser un nin prodigi de la guitarra que vaaprendre a tocar de manera autodidacta música popular tocant d’oïda i sense saber

44 Bases II Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2.45 L. Aguiló de Cáceres, “Jesús Castro-David Russell, galardón conflictivo”, Diari de Mallorca,

24/10/1976.

23


llegir una partitura fins que accedí al Conservatori de Lima, on estudià del 1967 al1972 i li obrí les portes al món de la guitarra clàssica. Tot seguit, entre els anys1973 i el 1975 perfeccionà la interpretació amb José Tomàs i participà en cursosde Oscar Ghiglia, Maria Luisa Anido, Abel Carlevaro i Leo Brouwer. Rebentalhora consells de Vicente Asencio i Oscar Esplá. Amb tan sols 21 anys JesúsCastro començà a fer carrera al ser el primer peruà que executà amb la SimfònicaNacional del Perú, el Concert d’Aranjuez de Joaquín Rodrigo, i uns anys després,el 1975 va rebre el primer premi del Concurs Internacional de Guitarra Alirio Díazde Caracas i el 1976 va guanyar el premi a millor interpretació de l’obra deTàrrega i el primer premi del Concurs Internacional de Guitarra «FrancescTàrrega» de Benicàssim. Al mateix any guanyà l’«Andrés Segovia» de Palma.Aquests tres primers premis el catapultaren cap a l’èxit internacional fent recitalsper França, Anglaterra, Itàlia, Alemanya, Grècia, Txecoslovàquia i Espanya, i deguitarrista solista en diferents orquestres simfòniques com la de Perú, Veneçuela,Espanya i Mèxic. Tot i ser considerat com un dels millors intèrprets delscompositors Antonio Lauro i Agustín Barrios, Jesús Castro ha fet més carrera coma docent participant en multitud de cursos internacionals de guitarra, com aprofessor del Conservatori d’Estrasburg (1996-2006) i actualment com aCatedràtic Principal de Guitarra en el Conservatori de Lió, França46.

III Edició 1977 - David RussellLa tercera edició presentà un bot qualitatiu molt alt quant a nombre departicipants. S’inscriviren 21 guitarristes procedents de Mèxic, Brasil, Japó,Anglaterra, França, Itàlia i Espanya. Pel que fa al jurat, aquest any fou presidit pelreconegut guitarrista i compositor italià Angelo Gilardino (Vercelli, 1941), i perMaria Luisa Anido (1907-1996), l’alumna argentina del principal seguidor deTàrrega, Miquel Llobet, i gran exponent femenina de la guitarra a nivellinternacional. El director de Radio France, fundador del Concurs Internacional deGuitarra de París i gran amic d’Andrés Segovia, Robert J. Vidal (1925-2002); elsmallorquins Bernat Julià, Gabriel Estarellas, Luis Aguiló de Cáceres i PedroDeya47. Aquesta va ser la primera edició que es celebrà en novembre, quedant així per laresta d’anys. El 8 de novembre del 1977 començà la prova eliminatòria a les 16.30als salons de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Balears, en la que es vainterpretar En los Trigales de J. Rodrigo. Passaren a la prova selectiva 10intèrprets: l’escocès David Russell, l’anglès Paul Gregory, el mexicà Marco A.Anguiano, el brasiler Marco Pereira, el francès Pascual Bolbach, els japonesos

46 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. I, p. 252.47 L. Aguiló de Cáceres, III Concurso Internacional de Guitarra “Andrés Segovia”, Diari de

Mallorca, 29/10/1977.

24


Kokiski Akasaka, Toshiaki Masubuchi i Yoshinobu Iwanaga i els espanyols MarioSintas i Carles Trepat. La prova selectiva es celebrà els dies 8, 9 i 10 de novembrea partir de les 21.30 al saló d’actes del Col·legi de Sant Francesc amb les CincBagatel·les de W. Walton com a obra obligada. La gran final fou dia 10 a les deude la nit a l’Auditorium i participaren a aquesta els tres finalistes Marco Pereira,Iwanaga Yoshinobu i David Russell48. En tercer lloc quedà el japonès Iwanaga Yoshinobu, nascut a Osaka, destaca pertocar una guitarra de 10 cordes. Va estudiar harmonia i la música de J. S. Bachamb la mundialment coneguda pedagoga, Nadia Boulanger i s’envà endur unpremi de 25.000 pessetes al concurs de Palma. A l’any següent (1978) va guanyarel primer premi de la tercera edició del Concurs Internacional de Guitarra deGragnano (Itàlia) i el 2n premi de la XX edició del Concurs Internacional deGuitarra de París, fet que el va fer donar molts concerts per Europa i Àsia49.El segon premi de 50.000 ptes. fou pel guitarrista de Sao Paulo, Marco Pereira,alumne de l’uruguaià Isaias Sávio (1900-1977) i resident a París durant 5 anys, ones va treure el màster d’interpretació de guitarra clàssica a la Universitat MusicalInternacional de París i un altre de musicologia a la Universitat de París-Sorbona.A París fou molt influenciat pel jazz i la música llatinoamericana, i ara és unreconegut intèrpret i compositor de jazz amb estils propis del seu país que ha tocatamb molts reconeguts músics moderns així com Tom Jobim, Gal Costa o GilbertoGil50.El primer premi de 100.000 pessetes fou per l’escocès David Russell, que ambtan sols 24 anys ja havia guanyat prèviament els primers premis del «FrancescTàrrega» de Benicàssim i el «José Ramírez» de Santiago de Compostel·la, haventquedat 2n en l’anterior edició del concurs de Palma. A la final interpretà, entred’altres, el Capriccio Diabolico Op. 85b de M. Castelnuovo-Tedesco51.

David RussellAguiló de Cáceres comença una notícia del novembre del 77 dient «DavidRussell, amb aires de hippy alegre i confiat, resultà vencedor del III ConcursInternacional de Guitarra Andrés Segovia». Guanyador prèviament del premi«José Ramírez» de Santiago de Compostel·la (1975) i del premi «FrancescTàrrega» de Benicàssim (1977). Diu que Russell, després d’haver-li tirat a la caraun acord sorprenent li explica al periodista que parla amb soltesa el català, ja queva estar vivint 15 anys a Menorca. Diu que es dedica a la guitarra des de molt petiti que anà primer amb un professor americà i llavors amb un professor anglès i es

48 L. Aguiló de Cáceres, 10 concursantes superan la eliminatoria, Diari de Mallorca, 09/11/1977.

49 Y. Iwanaga, Yoshinobu Iwanaga-Profile, yoshinobu-iwanaga.jp, 2008.50 M. Pereira, Marco Pereira-Biography, marcopereira.com.br, 2014.51 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. IV, pp. 120-121.

25


perfeccionà a Espanya amb el professor José Tomàs (alumne predilecte d’AndrésSegovia), al qui «li deu tots els seus triomfs». «La guitarra és l’única passió de lameva vida» diu Russell al Diari de Mallorca. Explica que va acollir ambesportivitat i respecte a la decisió del jurat respecte al 2n premi atorgat l’anyanterior i que per tossudesa ell volia guanyar el 1r premi. Transmet la seva felicitati diu que l’«Andrés Segovia» es constituirà prest en un dels concursos mésimportants d’Espanya, i amb el temps, d’Europa. Deixa caure també una valoraciósobre les guitarres de 10 cordes dient que creen un plus de dificultat a la guitarraque no té per què crear-se l’intèrpret. També qualifica a Estarellas com a molt bonguitarrista que pot competir amb qualsevol internacional i diu que amb les100.000 pessetes vol comprar-se una guitarra nova52.Podríem dir que David Russell és un dels més especials guitarristes que ha passatpel concurs, tant és així, que és considerat per molts com un dels més grans iprestigiosos guitarristes dels nostres dies. Aclamat pel New York Times com «untalent d’extraordinària dimensió» i alabat per la crítica internacional degut al seuvirtuosisme i la seva gran musicalitat. És posat a l’altura de guitarristes com JohnWilliams i Julian Bream, ambdós britànics. Amb una àmplia discografia i unacarrera guitarrística mundial, en l’actualitat segueix fent gira per Europa, Amèricai Orient. Actua sovint a sales de concerts de prestigi com el Wigmore Hall deLondres, el Merkin Hall de Nova York o l’Auditori Nacional de Madrid. Desprésde sentir-lo a Londres, Andrés Segovia va escriure: «Enhorabona per la tevamusicalitat i tècnica guitarrística». I ha gravat l’obra completa de Tàrrega amb elsegell Ópera Tres (1992). L’any 1997 va ser nomenat membre de la RoyalAcademy of Music de Londres i el 2003 fa ser nomenat fill adoptiu d’Es Migjorn(Menorca) i li va ser atorgada la medalla d’honor del Conservatori Professional deMúsica de les Illes Balears. El 2005 va guanyar un Grammy com a millorinstrumentista solista de música clàssica per al seu disc Aire Latino i al mateixany, la ciutat de Nigran (Galícia), li concedí la medalla de plata de la ciutat en unaemotiva celebració53.

IV Edició 1978 - Paul GregoryLa quarta edició es celebrà en 5 dies, del 20 al 24 de novembre del 1978. Aguilóde Cáceres deixa constància al Diari de Mallorca del transcurs d’aquesta ediciónarrant dia a dia el que va passant. El dia 14 de novembre es dugué a terme la rodade premsa presidida pel director de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat deBalears, Carles Blanes, acompanyat de Bernat Julià, Pedro Deya i GabrielEstarellas. Aquest any foren 18 els concursants inscrits: cinc espanyols, tres

52 L. Aguiló de Cáceres, David Russell, vencedor del “Andrés Segovia”, Diari de Mallorca, 13/11/1977.

53 M. Jesús, David Russell-Biography, davidrussellguitar.com, 2021.

26


italians, tres japonesos, dos francesos, dos argentins, dos anglesos i un iugoslau.El jurat aquest any fou presidit pel reconegut compositor britànic i autor de l’obraobligada d’aquest any, Stephen Dodgson (1924-2013)54.La prova eliminatòria es celebrà el dia 20 a les 17.30 al saló d’actes de la Caixad’Estalvis i l’obra obligada fou l’Estudi nº8 de H. Villa-Lobos. La prova selectivaes celebrà del 21 al 23 de novembre a les 21.30 al Teatre Principal. L’obraobligada fou Fantasy-Divisions de S. Dodgson. Els premis d’aquest any es vanincrementar respecte a l’anterior passant a 150.000 ptes. el primer premi, 75.000el segon i 50.000 el tercer. A més, aquest any va incloure un premi especial«Castelnuovo-Tedesco» de 1000 dòlars donat per la Fundació Mario Castelnuovo-Tedesco en commemoració del X aniversari de la mort del compositor italià. Perpoder optar a aquest premi especial van haver de tocar una obra seva a les provesselectives a més de l’obligada i una altra de lliure elecció55.Dels 18 participants inscrits, 9 passaren a la prova selectiva: els espanyols JoanManel Roig i Carles Trepat, els anglesos Robert Richard i Paul Gregory, l’italiàMarco de Santi, el francès Pascual Bolbach i els japonesos Yoshimi Otani,Kohkichi Akasaka i Toshiharu Sato. En la 1a prova selectiva de dia 21 actuaren elstres primers seleccionats que a part del Fantasy-Divisions de S. Dodgsoninterpretaren les següents obres: Joan Manel Roig va interpretar «Preludi» i«Alemanda» de la Suite BWV 996* de J. S. Bach, l’Homenaje a Tárrega de J.Turina i la Tarantella de M. Castelnuovo-Tedesco. Carles Trepat va interpretarl’«Allegro» de la Sonata Op. 25 de F. Sor, el Tango Espanyol d’E. Pujol i elCapriccio Diabolico Op. 85b de M. Castelnuovo-Tedesco. Robert Richard vainterpretar la Sonata K. 87* de D. Scarlatti i Asturias* d’I. Albéniz56.Aguiló de Cáceres menciona que les proves selectives foren presenciades iadmirades per un nombrós públic al Teatre Principal, i que s’espera una final ambuna expectació molt alta, ja que la qualitat dels guitarristes fou excepcional, diu elcrític, «fet que proporcionarà una nit de renyida i noble competitivitat». Tot seguitanuncia que els finalistes d’aquesta edició foren: Paul Gregory, Marco de Santi iYoshimi Otani. Al japonès Otani se li concedí el premi Castelnuovo-Tedesco perla seva interpretació de La Primavera i Golondrinas del compositor italià57.Per aquesta final hi tornà a haver diversitat d’opinions, ja que l’italià Marco deSanti que «lligat a un virtuosisme fora de sèrie, es va guanyar al públic com afavorit d’aquesta final». Però Paul Gregory va demostrar al jurat una «reflexiómés profunda i un més alt valor del joc de les exposicions guitarrístiques»

54 L. Aguiló de Cáceres, Guitarristas de siete países en el IV Concurso Internacional, Diari de Mallorca, 15/11/1978.

55 L. Aguiló de Cáceres, op. cit.56 L. Aguiló de Cáceres, Nueve participantes pasaron la prueba eliminatoria, Diari de Mallorca,

21/11/1978.57 L. Aguiló de Cáceres, Marco de Santi, Paul Gregory y Yoshimi Otani, finalistas del “Andrés

Segovia”, Diari de Mallorca, 24/11/1978.

27


mitjançant les obres Cavatina* de S. L. Weiss i la Chacona en re menor* de J. S.Bach. Després d’una llarga reunió del jurat se li concedeix el 3r premi pel japonèsYoshimi Otani, el 2n premi per l’italià Marco de Santi i el 1r premi de 150.000ptes. a l’anglès Paul Gregory58. Tant Otani com De Santi tornaren a presentar-se al nostre concurs als anyssegüents. Yoshimi Otani, nascut el 1953 al Japó, l’any següent (1979) es tornà aquedar a les portes de la final, però el mateix any guanyà el primer premi delConcurs Internacional de Guitarra de la Ciutat d’Alacant, lloc on va acabar elsseus estudis superiors de guitarra passant per mestres amb molt de renom comRegino Sainz de la Maza, José Luis González i José Tomàs. També, l’any següent(1980), guanyà el primer premi del concurs de Benicàssim i un quart premi a la VIedició del concurs de Palma59. D’altra banda, Marco de Santi ho tornà a intentaren la VIII edició i la guanyà.

Paul GregoryPaul Gregory va néixer a Anglaterra l’any 1956. A part de guitarra, va estudiarvioloncel i composició a la Royal Academy i al Royal College of Music deLondres i va aprofundir els seus estudis de guitarra a Holanda amb l’uruguaiàBaltazar Benítez (1944-2018) i a Londres amb el company de John Williams,Carlos Bonell (1949). Paul va debutar com a guitarrista amb tan sols 19 anys alWigmore Hall de Londres. El 1976, va debutar a la Sala Purcell com a guanyadordels premis Park Lane Groups Awards. I a l’any següent, amb 22 anys, va guanyarel primer premi del nostre concurs. A partir d’aquí, Paul va interpretar a lesprincipals sales de concerts de Londres, incloent-hi concerts al Barbican Centre irecitals per a la BBC. També fou convidat moltes vegades a importants festivalsinternacionals de música com el Picardie Festival de França, el Festival de Músicade Siena (Itàlia) o el Festival Internacional de Guitarra «West Dean» deChichester. El 1981 tornà a Palma per fer un recital a l’Auditorium del qui deixaconstància Aguiló de Cáceres. Durant 12 anys va impartir classes a l’acadèmiaEast Sussex de Lewes Sussex, va gravar discs pels segells Opus 1, Meridian iClaudio i ha impartit classes magistrals a nombrosos conservatoris d’arreud’Europa60.

V Edició 1979 - Yves StormsEl dia 8 de novembre del 1979 es dugué a terme la roda de premsa convocada perla Caixa d’Estalvis per anunciar la celebració de la V edició del concurs. A la roda

58 L. Aguiló de Cáceres, Paul Gregory, ganador del “Andrés Segovia”, Diari de Mallorca, 25/11/1978.

59 R. Fernández, El guitarrista japonés Yoshimi Otani ofrece un concierto en España, ebuenasnoticias.com, 2014.

60 Maestoso Music, Paul Gregory-Biography, guitars-maestosomusic.com.

28


de premsa hi assistiren Carlos Blanes, Bernat Julià, Pedro Deya, Gabriel Estarellasi el secretari Luis Conrado. Julià remarca en roda de premsa la importància queestà donant el concurs al món de la guitarra, donant prova d’això, diu que aquestany han estat més de 80 els alumnes inscrits per a guitarra al conservatori dePalma. També es remarca que aquest és l’any amb més participació espanyola is’apunta com a dada curiosa que és el primer any en què s’inscriu un mallorquí alconcurs61. Es tracta del guitarrista de Campos, Guillem Noguera, qui recentmentes jubilà (2018) després d’haver estat durant 19 anys el professor de guitarra delConservatori Professional de Música i Dansa de les Illes Balears.Aquesta edició es celebrà del 12 al 16 de novembre del 1979 amb un total de 19guitarristes inscrits procedents de 10 països: dos alemanys, un de l’AlemanyaFederal, tres argentins, un belga, sis espanyols, un anglès, un italià, dos japonesos,un porto-riqueny i un uruguaià. El jurat aquest any fou presidit pel compositorespanyol Joaquín Rodrigo (1901-1999) quan tenia 78 anys. I com a vocals hifiguraren: el musicòleg, investigador de música antiga per llaüt i destacatguitarrista italià Ruggiero Chiesa (1933-1993); el crític musical del diari ÚltimaHora, Víctor Alomar (1910); i els ja coneguts Bernat Julià, Gabriel Estarellas,Luis Aguiló de Cáceres i Pedro Deya. Com a secretari del concurs hi figurava elfuncionari de la Caixa d’Estalvis «Sa Nostra», Bartomeu Mestre Sureda. La provaeliminatòria tengué lloc el 12 de novembre a les 17.30 al saló d’actes de la Caixad’Estalvis Sa Nostra amb Mirage de G. Rosetta com a obra obligada. La provaselectiva es realitzà els dies 13, 14 i 15 a les 21.30 al Teatre Principal on elsconcursants van haver de tocar Fandango de J. Rodrigo més dues obres de lliureelecció62. Dels 19 inscrits passaren la prova eliminatòria els següents 11 concursants: elsargentins Eduardo Castañeda i Victor Horacio Pellegrini; els japonesos TsuruKannari i Yoshimi Otani; els d’Uruguai Leonardo Palacios i Fernando Quiroga;l’espanyol Pablo de la Cruz; el belga Yves Serge Raoul Storms; l’italià StefanoGrondona; Mirko Lestak d’Alemanya Federal; i, amb 19 anys, la més jove i únicadona Susanne Mebes d’Alemanya63.A la 1a sessió de dia 13 de la prova selectiva, a part de l’obra obligada, EduardoCastañeda interpretà la Sonatina Op. 51 de L. Berkeley i The King of Denmark’sGalliard* de J. Dowland. Toru Kannari interpretà La serenor de V. Asencio i el«Preludi» i l’«Allegro» BWV 998* de J. S. Bach. Mirko Lestak va interpretarVersus de X. Benguerel i la Gran Obertura Op. 61 de M. Giuliani; i el belga, YvesStorms, va interpretar a la prova selectiva les danses «Ballet»* i «Volta»* delTerpsichore de M. Praetorius i Fantasy-Divisions de S. Dodgson64.

61 Acta Roda de Premsa V Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2, 08/11/1979.62 Ibid.63 Llistat Guitarristes Seleccionats V Edició, loc. cit., 12/11/1979.64 Programa Prova Selectiva, loc. cit., 13/11/1979.

29


Foren tres els finalistes que passaren a actuar dia 16 a la gran final de la V ediciócelebrada a l’Auditorium de Palma. El tercer premi de 50.000 pessetes fou perl’argentí Víctor Pellegrini que va interpretar les Variacions sobre un tema deMozart de F. Sor i la Sonata Omaggio a Boccherini de M. Castelnuovo-Tedesco.El segon premi de 75.000 ptes. fou per l’italià Stefano Grondona que interpretà el«Preludi» de la Suite BWV 955* de J. S. Bach i la Sonata Omaggio a Boccherinide M. Castelnuovo-Tedesco. El primer premi de 150.000 pessetes va ser per albelga Yves Storms que interpretà les Variacions sobre un tema de Händel Op. 102de M. Giuliani i la Chacona en re menor* de J. S. Bach. Durant la deliberació deljurat, la Capella Mallorquina dirigida per Bernat Julià, va realitzar, com cada any,un concert molt aplaudit pel públic després que aquesta hagués tornat, el mateixany, d’una gira per Alemanya, Bèlgica i Holanda65. Aguiló de Cáceres, al Diari de Mallorca, comença la notícia sobre la final dient«massiva audiència per a la final a l’Auditorium». Aquesta edició superà enqualitat mitjana a totes les anteriors assegura Càceres. De Victor Pellegrini diu queva mostrar el que és la seva «tònica habitual: gran virtuosisme, extrema facilitat,netedat executiva», però, a ulls del jurat, també fou «extremadament superficial,extremadament veloç, sense posar atenció al clima i al matís de l’obra». Unamostra d’això, exposa Cáceres, és que Grondona i Pellegrini tocaren la mateixaobra, la Sonata Omaggio a Boccherini de Tedesco. Grondona la interpretà en 17minuts i 19 segons i Pellegrini en 14 minuts i 53 segons. Continua dient que entreStorms i Grondona la cosa era molt distinta, ja que en ambdós, imperava «elmatís, la raó i el domini expressiu de l’instrument», que del que es tractava era«d’estudiar minuciosament el detall». Diu que Storms i Grondona són formidablesguitarristes i que per la mínima guanyà Storms. Acaba dient que Pellegrini tambépodria ser un formidable guitarrista «quan raoni més les seves interpretacions, i noes deixi convèncer per aplaudiments de primera sorpresa»66. Eus ací, una mostradel criteri del jurat, el qual defensava interpretacions fidels a la partitura i al’època de l’obra que a la vegada donessin pas a l’expressivitat de l’intèrpretobviant qüestions purament virtuosístiques.Va ser aquesta edició la primera vegada que el reconegut guitarrista argentí afincata Muro, Víctor Pellegrini (1958, Rosario), visità Mallorca. A la següent edició hotornà a intentar amb el nostre concurs aconseguint de nou el tercer premi.Pellegrini va estudiar amb els mestres argentins Juan Carlos Zemp i Inés Panero ials anys 70 començà la seva carrera com a concertista guanyant el 1974 el 2n

premi de l’Associació Cultural i Promocions Culturals d’Argentina i el 2n premien el Concurs Internacional de Guitarra «Maria Luisa Anido» de Bons Aires. El1979, a part de guanyar el 3r premi d’aquesta edició, va guanyar el concurs de

65 Programa Final V Edició Auditòrium, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2, 16/11/1979.66 L. Aguiló de Cáceres, Tres brillantes finalistas en el concurso Andrés Segovia, Diari de

Mallorca, 18/11/1979.

30


guitarra de Caracas «Alirio Díaz» i el 3r premi del concurs de Porto Alegre(Brasil) «Palestrina». Tot seguit, al 1982, Pellegrini guanyà el primer premi en elConcurs Internacional de Guitarra de L'Havana, Cuba, illa on es quedà fins al1995 com a professor de guitarra de l’Institut Superior d’Art67. A una entrevista alDiari de Mallorca de l’any 2014, Pellegrini explica que un dels concerts que mésrecorda és el de la final d’aquesta edició del 1979 a l’Auditorium de Palma. En elqual, als 21 anys, va interpretar davant un Auditorium amb l’aforament a vessar idavant el president del jurat Joaquín Rodrigo. Diu que aquest concert li donàmolta força per seguir endavant amb la guitarra68.Pel que fa a l’italià Stefano Grondona (1958, Gènova), també ho tornà a intentara l’any següent i tornà a quedar segon per davant de Pellegrini. Ambdósguitarristes nascuts el 1958 es disputaren la V i VI edicions del nostre concursamb una certa superioritat d’un respecte de l’altre. Grondona fou una més de lesjoves promeses que passaren pel nostre concurs. Va començar a estudiar música iguitarra als 10 anys, rebent a Roma les ensenyances de Sergio Notaro fins al 1977.Paral·lelament va acudir als cursos de Oscar Ghiglia (1938) a Gragnani i Siena del1973 al 1979, on va rebre el Premi al Mèrit de l’Acadèmia Ghigiana. També vafreqüentar cursos d’Andrés Segovia i Julian Bream. Tot seguit, entre els anys 1975i 1982, a part de quedar dos cops finalista al concurs de Palma, Grondona vaguanyar els concursos «Castelnuovo-Tedesco» de Parma (1975), el de Gragnani(1976) i el Città d’Alessandria (1978). També quedà finalista al Concurs deGuitarra de Leeds (1981), al «Manuel M. Ponce» de Mèxic (1982) i al de RadioBaviera (1982). Després i durant aquesta època de concursos Grondona ha fetcarrera com a concertista de guitarra solista internacional passant per multitud depaïsos des dels Estats Units fins a Tailàndia o el Japó i ha actuat com a solista enimportants orquestres com la de Milà, Roma o les orquestres de cambra deLondres i Berlín69.

Yves StormsEl belga Yves Storms va néixer el 1956 i amb tan sols 21 anys, al 1977, vaguanyar el primer premi del Concurs Internacional d’Alacant Óscar Esplá i als 23obtengué també el primer guardó de l’«Andrés Segovia» de Palma. Storms vacompletar els seus estudis musicals al Reial Conservatori de Música d’Antwerp,Bèlgica. Va rebre classes d’Andrés Segovia, Leo Brouwer, John Williams i JulianBream. El 1980 se n’anà a Itàlia a estudiar amb Oscar Gighlia i allà va rebre el«Diploma di Merito» de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena. Tot seguitcomençà una exitosa carrera com a concertista passant per Bèlgica, Espanya,

67 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. III, p. 324.68 B. Bergas, Andrés Segovia fue quien puso la guitarra en el lugar que le correspondía, Diari

de Mallorca, 14/11/2014.69 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. II, p. 216.

31


Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Holanda, Iugoslàvia, Japó, sud-Àfrica, Brasil,Canadà i Estats Units. Ha actuat a prestigiosos salons de la música com el PalauReial i el Palau de Belles-Arts de Brussel·les, el Wigmore Hall de Londres, lesNacions Unides de Gènova o el Carnegie Hall de Nova York. Actualment ofereixrecitals, classes magistrals i és professor de guitarra al Conservatori Reial deMúsica de Ghent, Bèlgica. Així doncs, Yves Storms es convertí en una més de lesllegendes de la guitarra que passaren pel nostre concurs70.

VI Edició 1980 - Minoru InagakiAquesta edició va suposar un bot qualitatiu en tots els nivells, mostra d’això, és lagran quantitat d’arxius que conté la carpeta del Fons de Bernat Julià d’aquestaedició. Es celebrà del 25 al 28 de novembre del 1980 i totes les sessions foren alTeatre Principal de Palma. A part de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de lesBalears «Sa Nostra» també foren patrocinador s d’aquesta edició el Ministeri deCultura, el Consell de Mallorca i Foment de Turisme. D’una banda el Ministeri deCultura va subvencionar el primer premi dotat de 200.000 pessetes i el Consell deMallorca va posar el Teatre Principal totalment gratuït a disposició del concurs.Aguiló de Cáceres al Diari de Mallorca cataloga de «miraculós» organitzar aPalma alguna cosa que difereixi de la «cantarella turística de torn» i classificaaquest inici de sis anys de concurs com una «noble i justificada tasca que a tots fai a tots uneix entorn de l’art»71.Aquesta edició fou presidida pel el mestre italià Oscar Ghiglia (1938), destacatdeixeble d’Andrés Segovia i guanyador dels concursos internacionals d’Ourense ide París als anys 60. Com a vocals del jurat hi foren el ja coneguts Bernat Julià,Gabriel Estarellas, Pedro Deya, Luis Aguiló de Cáceres i Víctor Alomar. Com apresentador del concurs tengueren a Antoni Fullana. Foren 33 els guitarristesinscrits, d’entre 17 i 31 anys d’edat, dels quals 5 s’excusaren de no poder assistir i22 es presentaren. Entre els inscrits hi havia vuit japonesos entre els qualsdestacam els ja presentats en anys anteriors Yoshimi Otani i Kokichi Akasaka i elguanyador d’aquesta edició Minoru Inagaki. Tretze espanyols entre els qualsdestaquen Manuel Bibiloni Campos, Joan Garrobé i el mallorquí GuillemNoguera Cerdà. També s’inscriviren tres francesos, dos uruguaians, dos argentins,dos italians, un nord-americà72. La prova eliminatòria es dugué a terme el 25 de novembre a les 16 al TeatrePrincipal a porta tancada, on els concursants van interpretar la Marcha Húngarade Bartomeu Calatayud. Dels 22 presentats foren 12 els concursants que passaren

70 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. IV, p. 256.71 L. Aguiló de Cáceres, El Concurso Andrés Segovia, Continuidad y Futuro, Diari de Mallorca,

02/12/1980.72 Memòries VI Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2.

32


a la prova selectiva celebrada en tres sessions del 25 al 27 de novembre a les21.30 al Principal. A aquesta els concursants degueren interpretar la Sonata Op. 15de Fernando Sor. De la prova selectiva es conserven fulls manuscrits de BernatJulià amb les valoracions de cada concursant. Minoru Inagaki, a la provaselectiva, a més de l’obra obligada, va interpretar la Tarantella de M.Castelnuovo-Tedesco i el «Preludi» i la «Fuga» BWV 998* de J. S. Bach. Julià esrefereix a Inagaki escrivint: «pot passar, és molt bo, és clàssic, dominal’instrument». I referint-se a l’obra de Tedesco diu: «net i exacte de temps i moltbé en els baixos»73. Per a la final passaren quatre concursants, als quals el jurat per majoria atorgà elssegüents premis: vista la qualitat dels concursants, la comissió organitzadoraacordà afegir un 4t premi de 25.000 ptes. al japonès Yoshimi Otani; 3r premi de50.000 ptes. a l’argentí Víctor Pellegrini; 2n premi de 100.000 ptes. a l’italiàStefano Grondona; i 1r premi de 200.000 pessetes, concedit pel Ministeri deCultura, al japonès Minoru Inagaki74.A la final, el segon premiat, Stefano Grondona va interpretar la FantasiaSevillana de J. Turina i la Suite en La menor de M. M. Ponce. Pedro Deya, a lanotícia de la final del diari Baleares, comenta de Grondona: «guitarrista reflexiuque fraseja de meravella, sonoritats i matisos molt fidels a les obres i expressivitatmolt delicada en la que en alguns moments li falta una pisca d’emoció». D’altrabanda, Aguiló de Cáceres al Diari de Mallorca, comenta el següent de l’italià:«exquisida tècnica, impecable sentit interpretatiu, claredat i intel·ligència, li fallàl’elecció de les obres per a la final». Pellegrini interpretà la Chacona en remenor* de J. S. Bach i la Sonata Omaggio a Boccherini de M. Castelnuovo-Tedesco. Pedro Deya es refereix a Pellegrini dient: «gran facilitat per l’execucióde passatges ràpids sense fallar ni una nota, gran capacitat tècnica». I Cáceres diude l’argentí: «bull la genialitat interpretativa, no va tenir el seu dia, imprecisió,fredor i no hauria d’haver repetit una obra interpretada en anteriors anys».Yoshimi Otani va interpretar el «Preludi» i la «Fuga» BWV 998 de J. S. Bach itres obres de V. Asencio. El guanyador Minoru Inagaki interpretà, a la final, laGran Obertura Op. 61 de M. Giuliani, la Sonata Op. 61 de J. Turina i després del’entrega de premis va interpretar una peça japonesa fent honor al seu país. PedroDeya comenta al Baleares de Inagaki que «es va poder apreciar la seva granvàlua, amb gust, amb aire, amb estil, pareixia un guitarrista espanyol», el quevolia dir era que havia assimilat molt bé l’esperit de l’obra de J. Turina. El públicque assistí a totes les sessions fou molt nombrós, fet que demostra un marcatinterès per la guitarra a Mallorca i que va en benefici de la continuïtat del’«Andrés Segovia» que es qualificà per la premsa com un «esplèndid èxit

73 Apunts Prova Selectiva, Loc. cit.74 Memòries VI Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2.

33


artístic». Aguiló també comenta la bona competitivitat i companyonia delsconcursants, parla d’Antoni Fullana (locutor i presentador del concurs) quan cantàels quatre noms dels finalistes, tant participants com públic, arrancaren a aplaudiri abraçar-se75 76.

Minoru InagakiA una entrevista de dia 30 de novembre del 1980 a Inagaki, el periodista del Diaride Mallorca, José Negrón, parla amb el japonès de 22 anys sobre la seva carreraartística. Inagaki començà a tocar als 12 anys i diu que mai s’hagués pensat poderoptar al primer premi del nostre concurs, ja que hi havia molts bons guitarristescompetint amb ell. Transmet la gran satisfacció que li suposa haver aconseguit unprimer premi a Espanya i a la nostra «preciosa» illa. Conta que anteriorment haparticipat a altres tres concursos de guitarra. Va guanyar el tercer premi a unconcurs d’Itàlia, el segon premi al concurs de París i el primer premi al concursd’Osaka, Japó, l’any 1975. Portava vivint a París des del 1977 estudiant alConservatori Superior de Música de París amb el mestre francès AlexandreLagoya (1929-1999), convertint-se així, en el primer japonès admès a la seva aula.També conta que de moment tornarà a París per acabar els seus estudis però queen algun moment li agradaria estudiar i treballar a Espanya ja que aquí hi ha gransguitarristes. Acaba l’entrevista dient que vol dedicar-se tan sols als concertsperquè diu que ser professor li llevaria temps per a poder ser concertista77. Minoru Inagaki ens va deixar el 2013 amb tan sols 54 anys per un càncer. Almateix any se li posà el nom Inagaki a un asteroide descobert el 1989 enhomenatge al famós guitarrista japonès. Inagaki es convertí en un dels millorsguitarristes japonesos del seu temps havent guanyat quatre primers premis: al1975 el Concurs Internacional de Guitarra del Japó, al 1980 el ConcursInternacional de Guitarra de París, la VI edició de l’«Andrés Segovia» de Palma ial 1987 va guanyar un altre concurs internacional de guitarra a França. Tot seguitva tornar al Japó i va realitzar concerts en tot el seu país i a altres del seu indret.D’entre els seus discs enregistrats destaca Kizuna enregistrat a duo amb el seucompany i amic Jean Marie Raymond (reconegut guitarrista i compositor francès)i el que té amb Yoshio Matsumoto on interpreten transcripcions per guitarra delConcert Italià BWV 971 i la Suite Francesa BWV 814 de J. S. Bach. Fins elsdarrers dies Inagaki va estar residint a París exercint de professor en distintsconservatoris de París i donant concerts de guitarra78.

75 P. Deya, Un espléndido éxito artístico, Baleares, 30/11/1980.76 L. Aguiló de Cáceres, El Concurso Andrés Segovia, Continuidad y Futuro, Diari de Mallorca,

02/12/1980.77 J. Negrón, El amor por la música de guitarra és universal, Diari de Mallorca, 30/11/1980.78 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. II, p. 301.

34


VII Edició 1981 - William WatersLa setena edició es va celebrar del 24 al 27 de novembre del 1981. Igual que la VIedició, aquesta edició fou patrocinada pel Ministeri de Cultura, el Consell deMallorca, la Caixa d’Estalvis de les Balears «Sa Nostra» i Foment de Turisme.També, totes les sessions es celebraren al Teatre Principal. El concurs aquest anyfou presidit pel reconegut guitarrista espanyol Alberto Ponce (1935-2019)instal·lat a França. Formaren el jurat el pianista, compositor i director d’orquestra,Gerardo Pérez Busquier (1933-2020), i els ja coneguts Bernat Julià, VíctorAlomar, Pedro Deya, Luis Aguiló de Cáceres i Gabriel Estarellas79.Foren 27 els concursants inscrits i es presentaren 23 procedents dels següentspaïsos: set espanyols, quatre japonesos, tres francesos, dos anglesos, dosargentins, un colombià, un uruguaià, un alemany, un polonès i un austríac. Laprova eliminatòria es celebrà dia 24 a les 16h al Teatre Principal on elsconcursants tocaren Schottish-Choro de la Suite Popular Brasilera d’H. Villa-Lobos de la com a obra obligada. Passaren a la prova selectiva 9 concursants, elsquals degueren tocar dues obres de lliure elecció i Invocación y Danza de J.Rodrigo com a obra obligada. Quatre concursants passaren a la final i forenconcedits els següents premis: vista la qualitat dels finalistes fou concedit un quartpremi de 25.000 ptes. a Susanne Mebes, el tercer premi de 50.000 ptes. al japonèsYukiharu Inoue, el segon premi de 100.000 ptes. a l’uruguaià Ramón Barboza i elprimer premi de 200.000 pessetes a l’anglès William Waters80. De tots els finalistes, l’únic que encara no havia passat pel concurs fou YukiharuInoue. Susanne Mebes ja s’havia inscrit a la V edició quan tan sols tenia 19 anys itant Waters com Barboza ja participaren en la VI edició. Cal destacar que SusanneMebes fou la 1a finalista femenina del concurs, fet a destacar, ja que la granmajoria de concursants i finalistes del concurs havien estat homes.Pedro Deya deixa constància de la final en un article que publica al diari Baleares.Comença explicant la gran competitivitat que hi ha al concurs posant un exempled’una anècdota que va ocórrer a la prova selectiva d’aquesta edició en què unconcursant visiblement nerviós, es va mantenir a força de voluntat tocant davant eljurat amb llàgrimes als ulls i tot i això no es retirà. Diu que el nivell delsseleccionats fou «notable i digne del prestigi del concurs» i que el públic seguia elconcurs amb interès. Tot seguit passa a comentar la final en la qual el guanyador,William Waters, va interpretar l’Homenaje a Tárrega de J. Turina i el NocturnalAfter John Dowland Op. 70 de B. Britten. Deya parla de Waters dient que coneixmolt bé les sonoritats de la guitarra, que té un gran sentit del fraseig i que jugamolt amb els matisos. Continua dient: «quan toca pareix aïllar-se completamentdel públic per entrar profundament en la seva intimitat, inhibint-se de qualsevol

79 Memòria VII Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2.80 Ibid.

35


estímul extern». Ramón Barboza va interpretar la Suite Terpsichore* de M.Praetorius, «interpretada amb pulcritud i respecte» (segons Deya), Una Limosnitapor Amor de Dios d’Agustín Barrios i la Sonatina Meridional de M. M. Ponce.De Yukiharu Inoue diu que fou una llàstima que elegís Sevilla* d’I. Albéniz, jaque interpretà una versió allunyada al vertader caràcter de l’obra. Tot i això Deyadiu que «és pulcre, que té sensibilitat i té un excel·lent sentit de la matisació i delfraseig». Sobre Susanne Mebes diu que promet molt, però que haurà de corregir lasensació que dona de tenir una interpretació estereotipada, que no s’ha acabat defer seva i que provoca un clima de monotonia81.Pel que fa als finalistes d’aquesta edició, cal destacar en primer lloc a l’uruguaiàRamón Barboza, que va fer el seu pas pel concurs als 26 anys. Va estudiarguitarra a Rocha (Uruguai) amb Sergio Monteriño i més tard va prendre classesamb Abel Carlevaro i el guanyador de la primera edició del concurs de Palma,Eduardo Fernández. Tot seguit va guanyar els concursos de Joventuts Musicals iAssociació Estudiants de Música de Madrid i el 1980 s’instal·là a Rubí,Barcelona. El 1981 guanyà el 2n premi del concurs «Andrés Segovia» de Palma iactualment és professor de guitarra de Rubí i Sant Cugat del Vallès (Catalunya)82.Per la seva banda, Susanne Mebes va quedar finalista del concurs de Palma als21 anys. Com a dada curiosa, com a concertista de guitarra, té la millor carrera detots els finalistes d’aquest any. Nascuda a Alemanya i de nacionalitat holandesa vacomençar a estudiar guitarra a la seva ciutat natal, Essen (Alemanya), amb HanGräf. El 1980 es diploma com a solista a Reial Conservatori de La Haia. Vaparticipar en cursos de perfeccionament amb Julian Bream entre d’altres. Desprésde ser finalista al concurs de Palma, el 1983, va guanyar el premi «ConcertgebowOrchestra» d’Amsterdam. És distingida com a concertista de tècnica depurada igran musicalitat. Ha tengut notables èxits en ràdio, televisió i auditoris de totaEuropa passant per Bèlgica (Festival de Varna), Anglaterra, Alemanya, Holanda,Àustria, Bulgària, Suïssa, Iugoslàvia (Festival de Dubrovnik), Hongria, Itàlia iFrança. S’ha presentat també als grans salons de la música de Londres com laPurcell Room, el Barbican Baroque Festival o el Wigmore Hall. Ha tocat ambnombroses orquestres com la filharmònica de Noruega, la de Rotterdam,l’Orquestra de Cambra de Lausanne o l’Orquestra de la Ràdio de la Svizzerad’Itàlia. Són famosos els seus discs amb la discogràfica Leman Classics, amb quiha gravat tres discs en solitari, i els gravats en duo juntament amb el guitarristaJoaquim Freire83.

William WatersWilliam Waters és un reconegut llaütista i guitarrista anglès que als 28 anys va

81 P. Deya, William Waters, brillante ganador del Andrés Segovia, Baleares, 21/11/1981.82 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. I, p. 115.83 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. IV, p. 129.

36


passar pel concurs de Palma. William va cursar guitarra a la Royal Academy ofMusic de Londres on va rebre les més altes distincions de fi de carrera: el JohnMundy Gift for String Players i el Recital Diploma. Va acudir a cursos deperfeccionament amb John Williams, Alirio Díaz i José Tomàs. Tot seguit va rebrediferents guardons europeus entre els que destaquen: els primers premis en elsconcursos de Palma, Alacant i Swinton i Pendlebury; el premi José Luis Moralesper la millor interpretació de música espanyola a Santiago de Compostel·la; i elsegons premis als concursos Maria Canals de Barcelona i Festival de Música iDansa de Granada. El mateix any que va guanyar l’«Andrés Segovia» de Palma(1981) va ser un dels guanyadors del concurs per a veus i instrumentistes deAmcon Award. Fet que el va fer viatjar a Nova York per participar en el ConcertArtist Guild Awars, debutant al Carnegie Hall i emprenent una gira per lesprincipals ciutats dels Estats Units84. Actualment és més conegut com a llaütista iintèrpret d’instruments antics pel seu gran interès per la recerca i transcripció demúsica antiga. És professor titular de Música Antiga al Conservatori Professionalde Música de Vila-Seca, Tarragona, i participa en diversos cursos de música antigade tota Europa. Com a concertista professional participa en formacions com elLachrimae Consort de París i ha actuat amb músics com Hopkinson Smith, JudithNelson o Philippe Foulon. És membre fundador de dues formacions musicalscatalanes: Liaison Ensemble i The Byrd Consort of Viols i ha gravat multitud dediscs de música antiga entre els quals destaquen: Passacalles i Obres De Guitarra(La mà de Guido, 1996) de Santiago de Múrcia i l’Esaias Reusner: ErfreulicheLauten-Lust (Billiant Classics, 2017)85.

VIII Edició 1982 - Marco de SantiAquesta edició es celebrà del 23 al 26 de novembre del 1982 patrocinada per «SaNostra» i el Consell de Mallorca. Igual que els dos anteriors anys, es celebràíntegrament al Teatre Principal de Palma. Després d’haver presidit la III edició, elreconegut guitarrista i compositor italià Angelo Gilardino (Vercelli, 1941) tornà aPalma per presidir la VIII edició. Com a vocals aquest any tengueren al professor iconcertista de guitarra austríac Fredrich Fischer, el director d’orquestra JulioRibelles, i el mallorquins Gabriel Estarellas, Aguiló de Cáceres i Bernat Julià86. Auna entrevista al Diari de Mallorca, Angelo Gilardino es referix al concurs de lasegüent manera: «És considerat no només un dels millors d’Europa, sinó que estroba entre l’elit a nivell mundial». Respecte a l’alt nivell present aquest any,continua dient: «L’herència que donarà aquest concurs de guitarristes concertistes

84 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. IV, p. 438.85 MusicaAntigua, Concierto de William Waters y Xavier Alern, musicaantigua.com.86 Memòria VIII Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2.

37


està més que assegurada»87.Fent palès al renom internacional del concurs, cada any el nombre d’inscritscreixia i aquest any no es va quedar enrere. Foren 46 els inscrits aquest any, entreells: catorze espanyols, nou francesos, vuit japonesos, tres alemanys, dosargentins, dos iugoslaus i representants del Líban, Àustria, Islàndia, Canadà,Bèlgica, Uruguai i Suïssa88.El Nocturno de F. Moreno Torroba fou l’obra obligada per a la prova eliminatòriacelebrada el 23 de novembre a les 16 al Teatre Principal. 15 concursants lasuperaren entre els quals: els espanyols Ignacio Rodes, Gabriel García, ManuelBabiloni, Carles Trepat i Antonio Sánchez, l’alemanya Susanne Mebes, l’italiàMarco de Santi, l’uruguaià Ramón Barboza i la francesa Tania Chagnot. Aquestshagueren de tocar el Tango de la casada infiel de V. Asencio i dues obres de lliureelecció. En les sessions de la prova selectiva, els periodistes destaquen sobretotmoltes obres de J. S. Bach, seguit per M. Giuliani, D. Scarlatti, M. M. Ponce, H.Villa-Lobos i A. Tansman89.Aquest any va ser important per l’alta participació i la qualitat dels aspirants. Fentcostat a això, es tractà d’una final amb 5 els finalistes i foren concedits elssegüents premis: en 5è lloc la francesa Tania Chagnot, en 4t lloc quedà AntonioSánchez, el 3r premi de 50.000 pessetes fou per Carles Trepat, el 2n premi de100.000 ptes. fou per Ignacio Rodes i el 1r premi dotat de 400.000 pessetes fou perl’italià Marco de Santi. Per a la final De Santi va interpretar el Capriccio i laTarantella Op. 13 de J. K. Mertz, la Sonata nº1* de D. Cimarosa i «Romanza»* i«Andantino»* de la Sonata nº12 MS 84 de N. Paganini. Ignacio Rodes vainterpretar, entre d’altres, el Vals nº3 d’A. Barrios. Carles Trepat va interpretarQuatre Peces Breus de F. Martin i «Andante»* i «Minueto»* de la Sonata HOB11 de F. J. Haydn. Aguiló classifica als premiats de la següent manera: «granvirtuosisme de De Santi, netedat i so en Rodes i estupenda dicció de Trepat»90.Tania Chagnot (1962, Antony, França) a partir del 1981 va guanyar els concursosde Carpentras (França), Sassari (Itàlia) i el de Roma el 1983. També va aconseguirel 2n premi del concurs de Toronto i al de Benicàssim el 1984. Va estudiar al’École Normale de Musique de París amb Alberto Ponce i es va donar a conèixercom a concertista per tota Europa, el Pròxim Orient, Estats Units i el Japó91. De la mateixa manera el 4t premiat, Antonio Sánchez (1962, Andújar, Jaén), entreels anys 1980 i 1985 guanyà el concurs de Benicàssim, el premi a millorinterpretació de l’obra de Tàrrega, el 1r premi del Certamen de Guitarra Clàssica

87 M. Verger, VIII Concurso Internacional Andrés Segovia, Diari de Mallorca, 26/11/1982.88 Memòria VIII Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2.89 L. Aguiló de Cáceres, 15 concursantes superaron la eliminatoria del “Andrés Segovia”, Diari

de Mallorca, 24/11/1982.90 L. Aguiló de Cáceres, Marco de Santi, ganador del “Andrés Segovia”, Diari de Mallorca,

27/11/1982.91 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. I, p. 270.

38


de la Fira Internacional de Mostres de València, el 1r premi del concurs «JosefinaRobledo» de València i també fou finalista en els concursos de «Ciudad deOurense» i «Manuel de Falla» de Granada. Es va formar en guitarra alconservatori de València amb Maria Rosa Gil i actualment és professor alConservatori de Música «Maestro Vert» de Carcaixent (València)92.Per la seva banda, el 3r premiat, Carles Trepat (1960), fou un dels concursantsmés habituals de l’«Andrés Segovia» de Palma. Es presentà per primer cop alconcurs a la III edició (1977) quan tenia tan sols 17 anys. Des de llavors, ha anatpresentant-se de manera intermitent al concurs. Va participar en 6 edicions i vaguanyar tres tercers premis en les VIII, XI i XII edicions consagrant-se així, comel guitarrista més habitual i amb més premis del concurs de Palma. Trepat es vainiciar en el món de la guitarra als 13 anys amb el professor lleidatà JordiMontagut. Va acudir a l’últim curs d’Emilio Pujol a Cervera i va treballar algunsmesos amb Eduardo Sainz de la Maza a Barcelona. Va acabar els seus estudis deguitarra al conservatori d’Alacant «Óscar Esplá» amb el professor José Tomàs onva obtenir el títol superior de guitarra amb les màximes qualificacions i ambpremi extraordinari. Trepat també va ser un assidu del concurs de Benicàssim,d’on va aconseguir un 2n premi i el premi a millor interpretació de l’obra deTàrrega. També se li concediren altres premis com el 1r premi de la V edició delConcurs Internacional de Toronto, el Premi Especial del Jurat en la III edició delConcurs Internacional de Guitarra de L'Havana i més recentment, el 2014, se liconcedí el Premi Honorífic José Tomàs. Actua regularment per tota la geografiaespanyola i també ha oferit recitals i concerts a França, Rússia, Àustria,Anglaterra, Xile, Austràlia i el Canadà. D’entre les seves actuacions destaquen lesque ha fet al Wigmore Hall i al Queen Elisabeth Hall de Londres, al Palau de laMúsica de Barcelona, al Conservatori Txaikovski de Moscou o al Teatre de laMaestranza de Sevilla. D’entre les seves actuacions destaquen les que realitzaamb una guitarra romàntica Antonio Torres i la gravació del Romancero Gitano deTedesco amb una guitarra Antonio Marín amb el sistema de claus juntament ambel cor de cambra del Palau de la Música de Barcelona93.El 2n premiat, Ignacio Rodes, es tornà a presentar a la següent edició, en la que esproclamà com el primer espanyol que guanyà el concurs «Andrés Segovia» dePalma.

Marco de SantiMarco de Santi ja havia quedat finalista als 21 anys en la IV edició del concurs dePalma (1978) on va ser el favorit del públic i on aconseguí el 2n premi darrere dePaul Gregory. Quatre anys més tard, es va tornar a presentar aconseguint el primer

92 F. Herrera, op. cit., vol. IV, p. 143.93 Ibid., vol. IV, p. 356.

39


premi de l’«Andrés Segovia» de Palma als 25 anys. Luis Aguiló de Càceres lidedica un paràgraf al Diari de Mallorca el novembre de 1982 de la següentmanera:

Entre ells, guanyà el primer premi, amb tots els honors, al nostre judici,l’italià Marco de Santi. Les seves interpretacions, repletes de soltesa, dedecisió, de pulcritud i d’aplom, es mantingueren pendents del vertader estilde les obres que va elegir per la final: Capriccio i Tarantella Op. 13 de J. K.Mertz; Sonata nº1 de D. Cimarosa i «Romanza» i «Andantino» de la GrandeSonata MS 3 de N. Paganini. Per a nosaltres de Santi va ser el més completdels actuants, no només com intèrpret, sinó com executant, va atemptarsempre a cuidar amb gran recel, matisos i sonoritats, donant la sensaciód’una experiència i mestria, molt dignes del premi que mereixí94.

L’italià Marco de Santi és un dels més grans i virtuosos guitarristes que ha passatpel nostre concurs. Va iniciar als deu anys els seus estudis de guitarra amb elprofessor Fausto Betelli i va completar-los amb Angelo Gilardino aconseguint elseu diploma al Conservatori de Pàdua amb la millor nota i la menció d’honor. Vaobtenir el 1r premi en quatre competicions italianes i va resultar guanyador absolutdel premi «Mario Castelnuovo-Tedesco» concedit als millors estudiants deguitarra italians. De Santi va desenvolupar una carrera com a concertista moltintensa actuant als salons més importants del món. Des del Wigmore Hall i elSaint John Smith Square de Londres fins al Carnegie Hall de Nova York i laUniversitat de Chicago, passant per l’Institut de Musicologia de Barcelona, laRadio France de Robert Vidal, el Festival de Salzburg i la Piccola Scala de Milà.Cal destacar la seva actuació amb l’Orquestra de Cambra de Màntua dirigida perLeo Brouwer i que va fer molts concerts amb el compositor Astor Piazzola, alqual l’hi ha dedicat nombrosos enregistraments, entre ells, una obra monogràficaen duo amb el saxofonista Mario Marzi i un recital, editat per EMI Records, queva obtenir el premi com a «Millor CD de l’any» al Concurs Internacionald’Alexandria. Més actualment ha estat impartint classes magistrals per Europa,Croàcia, Puerto Rico, Corea del Sud, Nova York, Mèxic i Colòmbia95.

IX Edició 1983 - Ignacio RodesA les memòries d’aquesta edició, Bernat Julià deixa constància de què el concursja figura en totes les revistes especialitzades de la guitarra i és considerat un delsmés importants del món i que per primera vegada en 9 anys el 1 r premi ha estatper un espanyol. També diu que dins els ambients musicals el concurs gaudeix

94 L. Aguiló de Cáceres, Marco de Santi, ganador del “Andrés Segovia”, Diari de Mallorca, 27/11/1982.

95 M. de Santi, Marco de Santi - Curriculum Vitae, marcodesanti.wixsite.com, 2014.

40


d’una gran popularitat internacional, no només pels premis, sinó també per laserietat amb què s’organitza. El Consell de Mallorca, la Fundació BartomeuMarch Servera i la Caixa de Balears Sa Nostra van patrocinar aquesta edició96. Cinc anys després de la IV edició, l’aclamat compositor i exprofessor del RoyalCollege of Music de Londres, Stephen Dodgson (1924-2013), tornà a presidir elconcurs. A una entrevista publicada el 25 de novembre al diari Baleares, S.Dodgson explica que fa cinc anys ja va estar com a membre del jurat i que hahagut de tornar, ja que en aquesta ocasió s’interpreta com a obligada una obraseva. S. Dodgson comenta que en l’actualitat aquest concurs ha adquirit un nivellmolt més elevat del que tenia fa 5 anys, cosa positiva i que demostra que elconcurs interessa i a mesura que passa el temps s’està consolidant, prometent serun dels millors concursos de guitarra del món. Diu que a Londres cada vegada sónmés els joves que s’interessen per aprendre la guitarra. També comenta que fa unsanys va compondre peces per a guitarra perquè és un instrument singular i distintdels restants i sempre ha cridat l’atenció dels músics. Li crida l’atenció que encarano hagi guanyat cap espanyol el concurs, comparat amb què ja en són tres elsanglesos que l’han guanyat97.També vengueren per formar part del jurat: el guitarrista, concertista i professordel conservatori d’Atenes, Evangelos Boudounis, qui va ser alumne de JoséTomàs, Alexandre Lagoya (1929-1999), Dimitris Fampas (1921-1996) i AlirioDíaz; el compositor, pianista i director d’orquestra de fama mundial Carl Mansker(1935); i els ja coneguts mallorquins, Bernat Julià i Gabriel Estarellas. Aquesta edició se celebrà del 22 al 25 de novembre del 1983 i es presentaren 28concursants procedents de 13 països i amb unes edats que oscil·len entre els 18 iels 35 anys. Els aspirants espanyols d’aquest any foren: José Francisco Navarro,Luis-Javier Fernández, Joan Garrobé, Manuel Bibiloni, Gumersindo Piedrafita,Ignacio Rodes i Miguel Fernández. A més, es presentaren 9 japonesos, 2 italians irepresentants de Mèxic, Puerto Rico, Corea del Sud, Israel, Iugoslàvia, Bèlgica,França, Anglaterra i Suïssa98. Totes les sessions del concurs des de la VI ediciófins la IX tengueren lloc al Teatre Principal de Palma.La prova eliminatòria es celebrà el 22 de novembre a les 16h, on es va interpretarel «Preludi» de la Suite Compostelana de Frederic Mompou. Passaren a laselectiva 12 concursants: els japonesos Yukiharu Inoue (3r premiat de la VIIedició), Atsyshi Nakano, Schichi Saito i Keigo Fujii; els italians Emanuele Segre iMassimo Laura; Eladio Sharrin de Puerto Rico; Miguel Angel Lejarza de Mèxic;Fernando Quiroga d’Uruguai (2n premiat de la I edició i habitual del concurs);Leone Scheryer d’Israel; Raphaela Smith de Bèlgica; i l’espanyol Ignacio Rodes.

96 Memòria IX Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 23/1.97 M. Cladera, El Concurso Internacional Andrés Segovia tiene un gran nivel, Baleares,

25/11/1983.98 Memòria IX Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 23/1.

41


Aquests van haver de tocar l’Elogio de la Danza de L. Brouwer i dues obres delliure elecció a la prova selectiva99.Els finalistes i premiats d’aquest any foren: en darrer lloc, vista la qualitat delsparticipants, va ser concedit un Diploma d’Honor a Keigo Fujii. En tercer lloc iamb un premi de 50.000 ptes. quedà l’italià Emanuele Segre. En segon lloc, ambun premi de 100.000 ptes., Raphaela Smith. En primer lloc, Ignacio Rodes ques’endugué un premi de 400.000 pessetes amb un repertori final compost per tresdanses d’E. Granados, el «Preludi» de la Suite BWV 1006* J. S. Bach i el Valsnº3 d’A. Barrios. El primer premi va ser concedit per la Fundació BartomeuMarch Servera, i el primer premiat degué realitzar un recital l’endemà de la finalal saló de música del Palau March100.L’alt nivell dels concursants d’aquest any es va veure reflectit en els quatrefinalistes, tots ells, guitarra de prestigi dels nostres temps. D’una banda tenim a laguitarrista belga, defensora de la guitarra de 8 cordes, alumne de José Tomàs iprimera dona en guanyar el concurs de Benicàssim el 1986, Raphaela Smits. Unasingular artista reconeguda per Andrés Segovia i Narciso Yepes com a unapromesa guitarrística per la seva sensibilitat i musicalitat característiques. A mésde recitals per tot el món, Raphaela Smith ha realitzat 21 enregistramentsindispensables per molts amants de la música per guitarra i ha actuat en duo ambDavid Russell. També és molt reconeguda com a professora, fent càtedra al’Institut de Lemmens de Bèlgica i impartint classes magistrals per tota Europa,Amèrica i el Japó101.D’altra banda, l’italià Emanuele Segre es va consagrar com el guitarrista mésjove que ha arribat al pòdium del nostre concurs, i és que, amb tan sols 18 anys vaaconseguir el 2n premi. Segre fou alumne de Ruggero Chiesa al Conservatori deMilà i va assistir a classes magistrals de Julian Bream i John Williams. Segre es vaconsagrar com un prolífic concertista fent recitals en les principals capitals delmón: Nova York, Los Ángeles, Boston, San Francisco, Londres, París,Amsterdam, Viena, Praga, Berlín, Salzburg, Tel-Aviv, Istanbul, Rio de Janeiro,Madrid, Roma, Varsòvia, Seül, Tòquio; com a concertista solista amb lesorquestres de cambra de Suècia, Anglaterra, Rotterdam, Comunitat Europea iEslovàquia i participant en nombrosos festivals de música de tot el món102.En darrer lloc el japonès Keigo Fujii, actualment és el professor de guitarra de laUniversitat d’Osaka (Japó) i s’ha convertit en un respectat guitarrista i compositorde música contemporània. Als anys 80 va estar estudiant a Alacant i a Alcoi amb

99 L. Aguiló de Cáceres, 12 concursantes passan la prueba eliminatoria, Diari de Mallorca, 23/11/1983.

100 Memòria IX Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 23/1.101 R. Smits, Raphaella Smits - Biography, rsmits.com.102 E. Segre, Emanuele Segre - Biography, emanuelesegre.com.

42


el reconegut alumne de Segovia, José Luis González103.

Ignacio RodesIgnacio Rodes Biosca va néixer a Alacant l’any 1961 i va estudiar a la mateixaciutat al Conservatori «Óscar Esplá» amb José Tomàs. El mateix any que guanyàl’«Andrés Segovia» de Palma, també guanyà el «José Ramírez» d’Ourense. Il’any següent, el 1984, també aconseguí el 1r premi «Francesc Tàrrega» deBenicàssim. En aquells anys, Rodes va estar becat pel British Council i elMinisteri de Cultura Espanyol per estudiar música antiga i música instrumental deJ. S. Bach a Londres104. Conta a una entrevista al Diari de Mallorca, que va haverde fer recessos en els seus estudis per poder preparar-se el concurs. Diu quegràcies a haver guanyat el nostre concurs, ara el cridaran per fer concerts amb mésassiduïtat, ja que aquest, diu, és el més prestigiós concurs que ha guanyat. A unapregunta sobre si prefereix tocar davant un públic aficionat a la guitarra o davantun públic desconeixedor de la guitarra contesta: «prefereixo el contingut que elcontinent, puc parèixer elitista, però reflecteix la realitat. Si estàs ben preparat ésmillor que el que escolta sigui molt receptiu i l’entès certament ho sol ser»105. A partir d’aquí, Ignacio Rodes va iniciar una magnífica carrera com a concertista,iniciada sobretot després del seu debut l’any 1986 al Wigmore Hall de Londres, alque el segueixen actuacions en sales com l’Alte Oper de Frankfurt, l’Alice TullyHall-Lincoln Center de Nova York, el Museu Chopin de Varsòvia, el Palau de laMúsica de Barcelona, l’Auditori Nacional de París i fins al Teatre de l’Òpera d’ElCairo. La seva carrera com a concertista ha estat sempre lligada a una importanttasca docent, sobretot per multitud de conservatoris dels Estats Units i Europa.Actualment és el professor de guitarra del Conservatori Superior d’Alacant i ésdirector acadèmic del Màster en Interpretació de Guitarra Clàssica de laUniversitat d’Alacant106.

X Edició 1984 - Istvan RomerLa X edició fou finançada únicament per «Sa Nostra», se celebrà del 26 al 30 denovembre del 1984 i foren 41 els guitarristes inscrits. Les edats oscil·laven entreels 20 i 61 anys i procedien de 16 països distints. Entre els inscrits s’hi trobaven 9espanyols, entre ells, els habituals del concurs: Manuel Babiloni, Carles Trepat iAntonio Sánchez. També s’inscriviren 6 japonesos, 4 iugoslaus, 3 italians, 3 nord-americans, 3 francesos, 2 alemanys, 2 belgues i representants de Suècia, Suïssa,Anglaterra, Irlanda, Portugal, Brasil, Argentina, Uruguai i Puerto Rico. El jurat

103 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. II, p. 127.104 F. Herrera, op. cit., vol. IV, p. 70.105 M. Verger, Juan Ignacio Rodes, ganador del Andrés Segovia, Diari de Mallorca, 27/11/1983.106 M. Duran, Biografía - Ignacio Rodes, ignaciorodes.com.

43


aquest any va ser presidit pel catedràtic de composició del Conservatori dePàdova, Sergio Chiereghin. Com a vocals vengueren: la catedràtica delConservatori Superior de Música de Ginebra, Maria Livia Sao Marcos (1942,Portugal); l’exprofessor del Reial Conservatori de Madrid Eugenio Gonzalo; elnord-americà instal·lat a Mallorca, fundador i exdirector del Festival de Música deDeià, Patrick Meadows (1934-2017); i els ja coneguts Bernat Julià, GabrielEstarellas i Luis Aguiló de Cáceres107.Dels 41 inscrits, es presentaren 33 a la prova eliminatòria que es dugué a terme el26 de novembre amb Madroños de F. Moreno Torroba com a obra obligada.Passaren 12 concursants a la prova selectiva procedents de Brasil, Uruguai, EstatsUnits, Irlanda, Espanya, Suïssa i Iugoslàvia. Per la selectiva l’obra obligada va serEn los trigales de J. Rodrigo. Aguiló de Cáceres comenta al Diari de Mallorcaque la lluita per arribar a la prova selectiva va ser força complicada tenint encompte que en la prova eliminatòria l’intèrpret no podia demostrar plenament elsseus dots guitarrístics i que aquest any hi havia molts concursants que havienaconseguit primers premis a altres concursos, fet que els faria destacar sent mésvalents i compromesos en l’eliminatòria108. La final es celebrà el dia 30 a l’Auditorium amb l’aforament complet. Foren tresels finalistes d’aquesta edició. En tercer lloc i amb un premi de 100.000 ptes.quedà l’uruguaià José Fernández que interpretà la Fantasia nº16* de Luis deMilán, el Grand Solo Op. 14 de F. Sor i Invocación y Danza de J. Rodrigo. Ensegon lloc i amb un premi de 200.000 ptes. quedà, qui fou el favorit del públic, elbrasiler Ricardo Lopes que interpretà una Fantasia* de J. Dowland, el «Preludi»de la Suite BWV 1010* de J. S. Bach, els Estudis nº7 i nº8 de H. Villa-Lobos iSevilla* d’I. Albéniz. El guanyador fou el croat Istvan Romer que amb unrepertori format per les Variacions sobre un tema de Händel Op. 107 de M.Giuliani i les Cinc Bagatel·les de W. Walton va guanyar un premi de 400.000pessetes. Per la seva banda, la Capella Mallorquina de Bernat Julià va cantar elsegüent repertori: les espirituals negres «Don’t be weary» de A. J. Hairston i «Ohrocka my soul» de Pagot, «Jovenívola» de Millet, un arranjament de B. Julià de latradicional nord-americana «Sweet Chariot», «Nana» de M. Falla i «Pichón» deB. Samper. Com a solista de la coral actuà Mercè Riera109.Segons conta Aguiló de Cáceres al Diari de Mallorca, el veredicte del jurat fourebut a esbroncades per part de públic, que es declinava pel brasiler RicardoLopes García com a guanyador del concurs. Aguiló explica que el públic «solveure el costat superficial de les coses, la cara fàcil. No tengueren en compte queel jurat ha de valorar no només la interpretació sinó també la qualitat de l’obraescollida». Apunta que Istvan Romer va donar en el «clau» quant a la selecció

107 Memòria X Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 23/1.108 L. Aguiló de Cáceres, Hoy, gran final del “Andrés Segovia”, Diari de Mallorca, 30/11/1984.109 Programa Final X Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 23/1.

44


d’obres per a la final: les Variacions sobre un tema de Händel Op. 13 de M.Giuliani i les Cinc Bagatel·les de W. Walton. Diu que ambdues obres forenesplèndidament interpretades: «el virtuosisme jugava en tot moment ambl’expressió, i la dificultat s’entremesclava amb la delicadesa». Dels altres dosfinalistes diu que imperava la «sumptuositat» i la «facilitat»110.Pel que fa a la trajectòria guitarrística dels finalistes, de Ricardo Lopes Garcíacal destacar que es graduà per la Facultat de Música Pius XII de Bauru (Brasil) iaconseguí el Primer Premi en Virtuositat del Conservatori de Música de Ginebra,on va estudiar guitarra i composició. Després d’haver guanyat el 2n premi delconcurs de Palma, va col·laborar amb l'Orquestra Filharmònica d'Estrasburg il'Orquestra de la Suïssa francòfona. Va gravar pel segell EGTA. A més d’ensenyar,va continuar la seva carrera amb gravacions inèdites i com a compositor imusicòleg111. D’altra banda, José Fernández Bardesio a més de guanyar el 3r premi del nostreconcurs, va ser premiat també al concurs «Alirio Díaz» de Veneçuela, al Ciutatd’Ourense i a l’«Infanta Cristina» de Madrid. Va estudiar amb Oribe Dorrego,Guido Santórsola, René Marino Rivero, amb el guanyador de la I edició del nostreconcurs Eduardo Fernández i amb el distingit alumne de Segovia, Abel Carlevaro.Després de debutar el 1984 als Estats Units i Espanya, va oferir recitals i concertsamb orquestres per tota Amèrica, Àsia i Europa passant pels principals salons demúsica com el Carnegie Hall de Nova York, el Royal Festival Hall de Londres oel Teatre Teresa Carreño de Caracas. I actualment ofereix classes magistrals iapareix regularment per festivals musicals de renom com el de Radio France deParís o el Bolívar Festival de Londres112.

Istvan RomerIstvan Romer va néixer el 1962 a Zagreb i amb 22 anys va aconseguir el primerpremi de l’«Andrés Segovia» de Palma. Al mateix any es graduà en elConservatori de Graz (Àustria) sota la tutela de Marga Bauml. L’any anterior esgraduà també a l’Acadèmia de Música de Zagreb amb el professor DarkoPetrinjak. Istvan conta a una entrevista al Diari de Mallorca que va començar atocar la guitarra als 8 anys i que al seu conservatori va haver de triar entre tresinstruments: el piano, l’acordió i la guitarra. Diu que va triar la guitarra perquè notenien piano a casa seva i l’acordió no li agradava suficient. Conta que s’assabentàde la celebració del nostre concurs gràcies a una revista alemanya, va veure que elprograma obligat no era massa difícil i tot seguit s’inscriví a les proves. Continua

110 L. Aguiló de Cáceres, Controvertida jornada final del concurso “Andrés Segovia”, Diari de Mallorca, 02/12/1984.

111 Conservatoire de Musique Neuchâtelois, Présentation professeur - Ricardo Lopes Garcia, cmne.ch.

112 J. Fernández, José Fernández Bardesio – Biografía, fernandezbardesio.de.

45


dient que a Palma les obres eren més fàcils que al concurs d’Alemanya que vaguanyar al mateix any, i que aquí el valor dels premis era més elevat que eld’altres països. Acaba dient que els seus pròxims concerts són a Eivissa i Menorca(tal com s’estipula a les bases del concurs) i que també tocarà un recital a Àustria,però abans vol passar per Barcelona per comprar-se una guitarra del seu lutierpreferit, Jerónimo Peña Fernández113.La seva carrera va començar de manera brillant amb nombrosos premis enconcursos internacionals: 3r premi al concurs d’Itàlia, 2n premi al concursd’Atenes i 1r premi als concursos de Mettmann (Alemanya) i de Palma al mateixany. Poc després també va guanyar el 1r premi del concurs de Viña del Mar, Xile.A la seva llista d’actuacions hi figuren centenars de concerts a Europa, sud-Amèrica i Àsia. També ha treballat com a músic de cambra: en duo amb elvioloncel·lista Valter Despalj, el clarinetista Milko Pravdic, i ha donat moltsconcerts i publicat molts discs com a membre del reconegut Zagreb Guitar Trio,juntament amb Darko Petrinjak i Goran Listes. També va publicar dos discs ensolitari i un CD a duo amb Valter Despalj. Actualment és professor a l'Acadèmiade Música de la Universitat de Zagreb i imparteix classes magistrals a diversosfestivals de Croàcia i de l'estranger. Per acabar, cal destacar que Istvan Romer vaser el professor d’una de les majors exponents de la guitarra actuals, la croata AnaVidovic (1980)114.

XI Edició 1985 – DesertLa XI edició es celebrà del 25 al 29 de novembre del 1985 finançada per SaNostra i presidida pel compositor i guitarrista anglès i amic de Segovia, John W.Duarte (1919-2004). El jurat d’aquest any el completava el prolífic alumned’Andrés Segovia, José Luis González (1932), el guanyador italià de la VIIIedició Marco de Santi, el director d’orquestra Carl Mansker, i els membres de lacomissió organitzadora Bernat Julià, Gabriel Estarellas i Luis Aguiló de Cáceres.Foren 40 els guitarristes inscrits, procedents d’Equador, Canadà, Japó, Corea delSud i Espanya, entre d’altres. Aquest any no hi va haver cap concursant anglès inomés es presentà una dona, l’espanyola Maria Esther Guzmán (1968) amb 18anys. Els concursants més majors eren de 35 anys. Les obres obligades aquest anyforen la Ráfaga de J. Turina per a la prova eliminatòria celebrada el 25 denovembre i la Tarantella de M. Castelnuovo-Tedesco per a la prova selectiva115. El fet remarcable d’aquesta edició és que dels 4 finalistes cap va resultarguanyador, ja que, el jurat no va veure el nivell d’aquest any prou elevat com peratorgar el 1r premi a ningú. Aguiló de Cáceres ho explica dient que «no existí el

113 M. Cladera, Entrevista a Istvan Romer, Diari de Mallorca, 30/11/1984.114 GuitarUnited, Istvan Romer – Biography, guitarunitedfest.com.115 M. Vallés, 40 inscritos de 13 países en el Andrés Segovia, Diari de Mallorca, 22/11/1985.

46


nivell esperat entre els 30 i tants concursants que es presentaren a la cita». Que«s’observava des del jurat una certa constant d’inexpressivitat i apatia, a excepciódels concursants espanyols (Carles Trepat i Maria Esther Guzmán), i una falta deprospecció tant tècnica com anímica dels concursants»116.Passaren a la final celebrada a l’Auditorium, el català Carles Trepat, ques’endugué el 3r premi dotat de 100.000 pessetes, el canadenc Norbert Kraft per quifou el 2n premi de 200.000 ptes. i fou atorgat un diploma d’honor als finalistesLucio Dosso i Jean-Pierre Chauvineau.Pel que fa als finalistes d’aquest any, d’una banda, tenim a un dels millorsalumnes de José Tomàs, el català Carles Trepat, habitual de fa molts anys delnostre concurs i que a la VIII edició fou el 3r premiat i ho tornarà a intentar enanys vinents. El canadenc i 2n premiat, Norbert Kraft, amb 35 anys, fou el concursant de mésedat que arribà al pòdium del nostre concurs i és reconegut, avui en dia, com undels més importants guitarristes del Canadà. Va estudiar guitarra amb Eli Kassnera la Universitat de Toronto, amb John Mills a Angaterra i amb Aaron Shearer alsEstats Units. El 1979 va guanyar el concurs de la CBC (Ràdio del Canadà). Haactuat com a guitarrista solista amb les principals orquestres del Canadà,l’Orquestra de la Ràdio Nacional Polaca, l’Orquestra Simfònica de Baltimore iamb l’Orquestra Simfònica de Boston. La seva carrera com a concertista arrancàamb més força el 1988 amb actuacions a Los Angeles, Nova York, Copenhagen,Praga i gires per España, Anglaterra, Alemanya i el Japó. El 1989 va fundar i vadirigir el Festival de Guitarra de Toronto. Són de renom els seus discs pel segellNaxos com a productor i els seus arranjaments i transcripcions de música barrocaper a guitarra i música de cambra. També ha compost música per guitarra i exercitla docència de guitarra a l’Escola de Música de Manhattan i a la Universitat deToronto117.Per la seva part, l’italià Lucio Dosso, va guanyar el 1r premi del Concurs «AndrésSegovia» d’El Escorial (Madrid) el 1989, començant així una molt bona carrerafent gira per Europa, Estats Units i Orient Mitjà. Ha enregistrat molts discs deguitarra i ha actuat per nombroses ràdios i televisions europees. També ha estatprofessor de guitarra a l’Acadèmia d’Estudis Superiors «I.Mirkovik» de Lovran,Croàcia, i al Conservatori Vivaldi d’Alexandria, Itàlia118. Del francès Jean-PierreChauvineau cal destacar que va estudiar al conservatori de París amb AlexandreLagoya i que va guanyar els concursos de París, Neuchatel-Suïssa i Carpentras-França als anys 80. Ha ensenyat guitarra a nombrosos conservatoris francesos i vafundar el 1988 la primera biblioteca de música remota, la DIAM, una important

116 L. Aguiló de Cáceres, Un fallo decepcionante pero justo, Diari de Mallorca, 01/12/1985.117 B. Nygaard, Norbert Kraft, The Canadian Encyclopedia.118 P. Carlo Lava, Lucio Dosso, Biografia, blogspot.com.

47


tenda digital de venda de partitures, llibres i accessoris musicals a França119.

XII Edició 1986 - Eduardo IsaacLa XII edició es celebrà del 24 al 28 de novembre del 86 baix el patrocini de «SaNostra» i la incansable tasca del que llavors era el director del ConservatoriProfessional de les Illes Balears, Bernat Julià. Una notícia d’aquest any al Diaride Mallorca remarca que gràcies a aquest concurs de guitarra que «duu el nomd’un dels millors concertistes mundials d’aquest segle», s’ha produït a Mallorcaun «moviment juvenil important» cap aquest instrument. Es comenta que llavorshi havia uns 40 alumnes matriculats al Conservatori Superior de Música de lesIlles Balears i que el nivell juvenil encara no era suficientment elevat perquè algunmallorquí pogués participar del concurs. Acaba dient que tot i la importànciad’aquest premi i el seu arrelament en el públic illenc, aquesta edició es vapublicitar molt poc a l’illa i per motius desconeguts, la roda de premsa que es feiacada any per presentar el concurs als mitjans de comunicació locals no es varealitzar. Es van inscriure 40 guitarristes dels quals només es presentaren 26procedents de 13 països: 6 francesos, 4 espanyols, 3 italians, 3 japonesos, 2argentins i representants del Canadà, Brasil, Puerto Rico, Corea del Sud,Txecoslovàquia, Països Baixos i Regne Unit120.Aquesta edició fou presidida pel polonès Ivor Mairants (1908-1998), reconegutcompositor, professor i concertista de guitarra clàssica i de jazz. També conformàel jurat: el concertista de guitarra i catedràtic del Conservatori de Klagenfurt,Àustria, Fredrich Fischer; el catedràtic d’orgue del Reial Conservatori Superior deMadrid i compositor Miguel del Barco (1938); el director d’orquestra icompositor anglès Larry Ashmore (1928-2013); i els mallorquins GabrielEstarellas, Bernat Julià i Luis Aguiló de Cáceres. Per a la prova eliminatòria,celebrada el 24 de novembre a les 16 al Teatre Principal, els concursants vanhaver de tocar Guitarreo de Carles Pedrell i una obra de lliure elecció que nopassés els 5 minuts de durada. Per la prova selectiva celebrada del 25 al 27 a les21 al Principal els concursants degueren tocar la Fantasia de Robert Gerhard idues obres de lliure elecció121. El 28 de novembre de 1986 es celebrà a les 21.30, dins un Auditorium abarrotat,la final de la XII edició. El programa de la nit fou protagonitzat pels finalistesCarles Trepat, Luigi Biscaldi i Eduardo Isaac. El 3r premi de 100.000 ptes. fou perBiscaldi que va interpretar les Variations à travers les Siècles Op. 71 de M.Castelnuovo-Tedesco, el Fandango de J. Rodrigo i el Sette Capricci Op. 20 de L.Legnani. El 2n premi de 200.000 ptes. fou per Trepat i va interpretar «Andante»* i

119 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. I, p. 277.120 G. Soler Summers, Unos 40 guitarristas inscritos de 12 países, 25/11/1986.121 Acta XII Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2.

48


«Allegro»* de la Sonata BWV 1003 de J. S. Bach i les Cinc Bagatel·les de W.Walton. El 1r premi de 400.000 ptes. fou per Eduardo Isaac que interpretà TheFrog Galliard* de J. Dowland, el «Preludi»* de la Suite BWV 1010 de J. S. Bachi la Sonata Giocosa de J. Rodrigo122.Aguiló de Cáceres comenta la final al Diari de Mallorca i diu que Luigi Biscaldiaugurava ser el favorit per guanyar el 1r premi pel fet que a la prova selectiva varealitzar una impressionant interpretació de La Espiral Eterna de L. Brouwer.D’Isaac remarca la seva «tècnica perfecta lligada a una precisió i clima harmònicsque fan veure a un concertista fet i consumat». Acaba apuntant que la «raresa» quepresentaven algunes obres presents en aquesta XII edició, (referint-se al repertoride música contemporània) no va generar gens de rebuig cap al públic sinó alcontrari, generà més concentració i atenció cap el que s’estava escoltant123.

Eduardo IsaacEduardo Isaac va néixer l’any 1956 a Argentina i va començar a tocar la guitarraals 7 anys. Va ingressar als 10 anys a l’escola provincial de música d’Entre Ríos,on va tenir el seu primer professor de guitarra, Walter Heinze (1943-2005) i on esva graduar en guitarra i repertori. Tot seguit va ser becat per assistir a diversosseminaris d’Argentina i Brasil i el 1978 va obtenir el 1r premi en el ConcursNacional de Guitarra «Fundación Guillete», el que li possibilità gravar el seuprimer disc. A més d’aconseguir el 1r premi del nostre concurs als 30 anys,anteriorment ja havia guanyat el Concurs de Guitarra de Madrid «FundaciónGuerrero» i també va ser premiat als concursos de Caracas «Alirio Díaz», Vinyadel Mar «Luis Sigall» (Xile), Rio de Janeiro «Heitor Villa-Lobos» i Porto Alegre«Facultat Palestrina» (Brasil). A partir d’aquí va gaudir d’una bona carrera com aconcertista solista durant els anys 80, convidat als Seminaris de Guitarra deMerignac (França), a la Setmana de la Guitarra de París (Radio France) i alSeminari de Porto Alegre de Brasil i fent concerts amb diverses orquestres decambra nacionals interpretant el Concert d’Aranjuez i la Fantasia para unGentilhombre de J. Rodrigo, el Concert de H. Villa-Lobos, el Concert nº1 de M.Giuliani, el Concert en La d’A. Lauro i el Concierto del Sur de M. M. Ponce. El1998 va fer gira pels Estats Units i el Japó amb l’Orquestra Nacional Simfònicad’Argentina i el 1999 va tornar a fer gira pels Estats Units, el Canadà i Europa124.Així Eduardo Isaac es convertí en una de les llegendes llatinoamericanes de laguitarra amb una envejable carrera concertística durant els anys 80 i 90 pel seugran virtuosisme i qualitat interpretativa. Fins a l’actualitat, a estat participant deseminaris i impartint classes magistrals arreu del continent sud-americà i aEuropa.

122 Programa Gran Final XII Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2.123 L. Aguiló de Cáceres, Calidad creciente, Diari de Mallorca, 30/11/1986.124 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. II, p. 305.

49


A una entrevista al diari Baleares del novembre de 1986, Eduardo Isaac esrefereix al concurs de Palma com un dels 4 millors concursos del món. També esrefereix al mestre Segovia dient:

No és fàcil expressar amb poques paraules el que suposa a un guitarrista elnom d’Andrés Segovia. (...) A Segovia se l’ha de comparar amb Rubinsteinen el piano o amb Casals al violoncel. Arriba un punt que la personalitatd’aquests artistes és tan forta que un no es preocupa tant pel que sona sinópel que transmet l’artista com a personalitat musical. No hi ha cap guitarristad’avui que no hagi estat influenciat per ell125.

XIII Edició 1987 - Hugo GellerAquesta edició es celebrà del 23 al 27 de novembre del 1987, l’any de la mortd’Andrés Segovia als seus 92 anys. Aquest fet va marcar l’edició i va aparèixer entots els mitjans de comunicació locals. El concurs fou finançat com cada any per«Sa Nostra», les sessions eliminatòria i selectiva es dugueren a terme al TeatrePrincipal i la final a la Sala Magna de l’Auditorium de Palma. El jurat fou presiditpel compositor i músic de Terol, Antón García Abril (1933) i com a vocalstengueren: el prolífic guitarrista, compositor i musicòleg italià, ja present enanteriors edicions, Angelo Gilardino; el crític musical, pianista i compositorEnrique Franco (1920-2009); el reconegut guitarrista suec Magnus Andersson(1954); i els membres de la comissió organitzadora Bernat Julià, GabrielEstarellas i Luis Aguiló de Cáceres126.Es presentaren 24 concursants d’entre 21 i 41 anys procedents de 15 països. Entreells: 4 espanyols, 3 italians, 2 japonesos, 2 francesos, 2 canadencs, 2 coreans irepresentants d’Argentina, Uruguai, Xile, Puerto Rico, Brasil, Gal·les, Bèlgica,Països Baixos i Txecoslovàquia. Per la prova eliminatòria celebrada el 23 a les 16al Principal, els concursants van haver de tocar una obra de lliure elecció que nopassés dels 5 minuts de durada i l’Estudi nº12 de H. Villa-Lobos com a obraobligada. La prova selectiva es celebrà al Teatre Principal del 24 al 26 denovembre a partir de les 19 on els participants hagueren de tocar la FantasiaMediterranea d’Antón García Abril i dues obres de lliure elecció127. Passaren a la final l’italià guanyador del 3r premi de l’anterior edició LuigiBiscaldi, el català Àlex Garrobé, la canadenca Dale Kavanagh i l’argentí HugoGeller. Aquesta es celebrà dia 27 a les 21.30 a l’Auditorium i a l’inici es va podersentir una gravació d’unes paraules que Narciso Yepes va dedicar a AndrésSegovia per retre-li homenatge. Se li atorgà un diploma d’honor al 4 t finalista

125 F. Rotger, Eduardo Isaac: para un guitarrista joven es muy difícil abrirse camino, Baleares, 30/11/1986.

126 Acta XIII Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2.127 Ibid.

50


Àlex Garrobé que interpretà «Siciliana»* i «Presto»* de la Sonata BWV 1001 deJ. S. Bach, la Toccatta de S. Brotons i la Gran Sonata Heroica Op. 150 de M.Giuliani. El tercer premi de 100.000 ptes. fou per Dale Kavanagh que interpretà elNocturnal After John Dowland Op. 70 de B. Britten i Invocación y Danza de J.Rodrigo. El segon premi de 250.000 ptes. fou per Luigi Biscaldi que interpretà la«Fuga»* BWV 999 de J. S. Bach, el «Primo Tempo» de la Grande Sonata MS 3de N. Paganini i La Espiral Eterna de L. Brouwer. El primer premi de 500.000pessetes fou per l’argentí Hugo Geller, que interpretà l’Estudi nº10 de H. Villa-Lobos, els Valses Poéticos* d’E. Granados i la Sonata Op. 47 d’A. Ginastera ambla qual, al darrer moviment, va fer aixecar del seient al públic. Hugo Geller va serel primer en tocar i «va deixar el llistó molt alt», segons apunta Aguiló deCáceres128. Els finalistes d’aquesta edició són avui en dia exponents molt importants del mónde la guitarra. Començant per Luigi Biscaldi, als 25 anys es va fer amb un 3r i un2n premi de l’«Andrés Segovia» de Palma. El 1981 va començar la seva carreracom a concertista actuant en gairebé tots els països europeus i a Amèrica desprésd’haver aconseguit dues vegades la beca «Mario Castelnuovo-Tedesco» per almillor estudiant de guitarra Italià en mans del prestigiós mestre Angelo Gilardinoals conservatoris de Pàdua i Biella, Itàlia. A més d’haver oferit recitals per totaEuropa i Amèrica, ha interpretat els concerts per a guitarra solista i orquestra deM. Giuliani, J. Rodrigo, H. Villa-Lobos, M. Castelnuovo-Tedesco i L. Brouwer. Elmateix any que guanyà el nostre 2n premi (1987), per l’agost va interpretar elConcierto Juglar de Bernat Julià. Més recentment ha estat professor en moltsconservatoris italians i actualment està al Conservatori «G. Cantelli» a Novara,Itàlia129.D’altra banda, la 3a premiada Dale Kavanagh, també va ser premiada alsconcursos de Gragnano (Itàlia), Neuchatel (Suïssa) i 1r premi al ConcursInternacional de Guitarra Escandinau celebrat a Finlàndia. La canadenca vaestudiar a Suïssa amb el prolífic alumne de Segovia, Oscar Ghiglia i es constituícom una de les guitarristes més importants dels seus temps havent realitzat uncentenar de recitals repartits en més de 40 països i avui en dia encara ofereixrecitals i classes magistrals a nombrosos festivals entorn d’Europa, Amèrica iÀsia. Ha actuat com a solista amb moltes orquestres com la de Praga o Leipzig, ésmembre del famós Amadeus Guitar Duo juntament amb Thomas Kirchhoff icompositors com Roland Dyens, Carlo Domeniconi i Stephen Dodgson han escritobres per Kavanagh130.Pel que fa al català Àlex Garrobé també és un destacat guitarrista que desprésd’haver guanyat els primers premis del Concurs Internacional de Guitarra Infanta

128 Programa Gran Final XIII Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2.129 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. I, p. 159.130 Ibid., vol. II, p. 336.

51


Cristina de Madrid al 1989 i el Concurs Nacional Permanent de les JoventutsMusicals el 1988, es convertí en un dels més coneguts guitarristes espanyolshavent actuat en més de 17 orquestres i agrupacions musicals de tota Europa iSud-amèrica. Actualment és molt conegut també com a excel·lent professor deguitarra havent impartit classes magistrals per tot el món i és el professor deguitarra de l’Escola Superior de Música de Catalunya, una de les més prestigiosesde tot l’estat espanyol i d’Europa131.

Hugo GellerUn altre exponent llatinoamericà de la guitarra va passar pel nostre concurs l’any1987. Hugo Geller va començar a estudiar guitarra a l’Escola de Música de Paraná(Argentina), ciutat on va néixer. I tot seguit es traslladà a Bons Aires per realitzarels estudis superiors al Conservatori Nacional de Música, d’on va obtenir laMedalla d’Or i el Premi Fi de Carrera. Primer va debutar a l’Argentina on va rebreels seus primers premis, els quals, impulsaren la seva carrera. Poc després estraslladà a París becat per govern francès per acabar els seus estudis de guitarraamb Alexandre Lagoya. Mentre residia a París va participar en nombrososconcursos espanyols sent premiat als concursos «Andrés Segovia» de Madrid iPalma, al Concurs «Infanta Cristina» de Madrid i al Concurs «Francesc Tàrrega»de Benicàssim. A partir d’aquí començà una llarga carrera oferint recitals per tot elmón passant per les ciutats de Nova York, Washington, Miami, Moscou, Praga,Viena, Bons Aires, Caracas, Ciutat de Mèxic, Madrid, Barcelona, París, Berlín,Bangkok i Tòquio entre d’altres. També és convidat amb freqüència a formar partdel jurat de concursos internacionals i és director del Festival Internacional deGuitarra «Ciutat de Coria» i del Concurs Internacional de Guitarra «Heitor Villa-Lobos» de Salamanca. Actualment és catedràtic de Guitarra del ConservatoriSuperior de Música de Salamanca132.

XIV Edició 1989 - Remi BoucherLa XIV edició es celebrà del 20 al 24 de novembre del 1989 finançada per SaNostra que aquest any va dedicar 3.500.000 pessetes al concurs. Tal com explicaG. Soler Summers al Diari de Mallorca, Bernat Julià a la roda de premsa depresentació del concurs va mostrar la carta que li va escriure Andrés Segovia el1976 per remarcar la importància que ha obtingut el concurs a nivell internacionali per dir que gràcies a aquest ha crescut moltíssim l’afició per la guitarra a l’illa133.El jurat fou presidit pel compositor i assagista espanyol Tomás Marco Aragón

131 Ibid., vol. II, p. 158.132 COSCYL Salamanca, Hugo Geller Vainstub, coscyl.com.133 G. Soler Summers, Bernat Julià, el alma de este certámen, Diari de Mallorca, 20/11/1989.

52


(1942) acompanyat del guitarrista i catedràtic del Reial Conservatori de MadridJosé Luis Rodrigo (1942-2020) i del director de Radio France i fundador de laSetmana Internacional de la Guitarra de París, Robert Vidal. Després de 10 anystorna Vidal al concurs com a membre del jurat i tornarà a l’any següent pelcentenari del naixement d’Andrés Segovia. També formaren part del jurat elguitarrista i compositor porto-riqueny Ernesto Cordero (1946), el compositor iexprofessor d’harmonia del Reial Conservatori de Madrid, Valentín Ruiz (1939), iels ja coneguts membres de la comissió organitzadora Gabriel Estarellas, LuisAguiló de Cáceres i Bernat Julià134.S’inscriviren 56 guitarristes de 13 països on hi figuren 10 espanyols, 9 italians, 6alemanys, 4 francesos, 3 britànics, 3 belgues, 2 alemanys de l’est, 2 japonesos, 2suïssos, 2 holandesos i un representant de Grècia, Uruguai i Dinamarca. Esconserva una llista en què molts dels inscrits surten taxats per haver avisat de nopoder assistir o per no haver-se presentat. Com a dada curiosa, dels 10 espanyolsinscrits només es presentaren dues guitarristes, Maria Esther Guzmán i MargaritaEscarpa. Tot i això, aquest és un dels anys de més participació, ja que espresentaren uns 40 concursants, dels quals, 12 passaren la prova eliminatòria.Aquesta es realitzà al Teatre Principal dia 20 de novembre a les 16 i elsparticipants van haver de tocar l’Estudi nº11 de H. Villa-Lobos i una obra curta delliure elecció135. La prova selectiva es dugué a terme en tres sessions els dies 21, 22 i 23 denovembre a les 19 al Principal i l’obra obligada aquest any fou Fantasía sobreFantasía de Tomás Marco. Aquesta edició va venir marcada per l’alta participacióitaliana, ja que foren 6 els italians que passaren a la selectiva: Domenico Ascione,Sante Tursi, Marco Pisoni, Paolo Bersano, Giuseppe Carer i l’italià-americàFrancesco Moccia. També participaren a la selectiva l’uruguaià EduardoBaranzano, el peruà Alexander Sergei Ramírez, el britànic Nicola Kulf, l’alemanyWolfgang Krois i el canadenc Remi Boucher136. La gran final es celebrà el dia 24 a les nou del vespre a l’Auditorium. Els finalistesd’aquesta edició foren Remi Boucher, Eduardo Baranzano i Francesco Moccia. Elprimer a tocar va ser Eduardo Baranzano que interpretà «Gigue»* i «Double»* dela Suite BWV 1008 de J. S. Bach, «Planto» i «Tocata» d’A. García Abril i DueCanzoni Lidie de N. D’Angelo. Després Remi Boucher va interpretar ElDecameron Negro de L. Brouwer i els Valses Poéticos* d’E. Granados. En darrerlloc Francesco Moccia va interpretar els Estudis nº5 i nº12 de H. Villa-Lobos,«Prelude»*, «Allemande»* i «Gigue»* de la Suite BWV 1007 de J. S. Bach i lesDanses nº3 «Zarabanda»* i nº4 «Villanesca»* d’E. Granados. Tot seguit va actuar

134 Acta XIV Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2.135 Llista inscrits i no presentats XIV Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2.136 L. Aguiló de Cáceres, 12 concursantes pasaron a las selectivas, Diari de Mallorca,

22/11/1989.

53


la Capella Mallorquina dirigida per Bernat Julià amb un repertori compost pelsMadrigals «Matona Mia Cara» d’Orlando di Lasso i «Lasciatemi Morire» deMonteverdi, el coral «Cantata Rústica» de J. S. Bach, el «Wiegenlied» de Brahms,la «Zarabanda» de la Suite per a Violoncel de Händel i la cançó andalusa «Con elvito» de A. Baciero. Per acabar es va fer la següent entrega de premis: el 3r premide 100.000 ptes. fou per l’italià-americà Francesco Moccia, el 2n premi de250.000 ptes. per l’uruguaià Eduardo Baranzano i el 1r premi de 500.000 ptes. foupel canadenc Remi Boucher137.Aguiló de Cáceres repassa la final al Diari de Mallorca i comenta que el més benpreparat interpretativament fou Baranzano. De Moccia diu que és molt vital peròpoc ortodox en la interpretació de les obres escollides. Diu que tant Baranzanocom Moccia no acabaren de convèncer al jurat amb les seves interpretacions de J.S. Bach. Del guanyador Remi Boucher comenta una «filigranada i poètica»interpretació dels Valses Poéticos* d’E. Granados i que va demostrar una granespiritualitat i sentiment a l’hora de tocar. Aguiló descriu que el sentiment, el cor ila no supeditació exclusiva a la tècnica de l’obra com els «talons d’Aquil·les» delsjoves intèrprets d’avui en dia. El jurat i el públic coincidiren amb el veredicte i elpúblic aclamà al crit de «Bravo!» l’actuació de Remi138.Pel que fa als finalistes, cal destacar al 2n premiat Eduardo Baranzano, que almateix any 1989 va guanyar el 1r premi del concurs de Radio France. També foupremiat a altres concursos com els de Toronto, Benicàssim, Almuñécar i Madrid.L’uruguaià va estudiar guitarra amb Antonio Botti, Olga Pierri, EduardoFernández i Guido Santórsola. Va cursar estudis acadèmics amb Abel Carlevaro alConservatori Universitari d’Uruguai i amb José Luis Rodrigo al ReialConservatori de Madrid. També assistí a cursos d’interpretació amb José MiguelMoreno, Leo Brouwer i David Russell. Eduardo ha realitzat recitals com a solista,solista amb orquestra i en grups de cambra en nombrosos festivals internacionals.Ha gravat 11 discs sobretot amb el segell basc Aus Art Records i actualment ésprofessor del Conservatori Superior de Pamplona, titular del Conservatori«Francisco Escudero» de Sant Sebastià, Membre Fundador de la GUIA(Guitarristes d’Amèrica) i director artístic del Festival de Guitarra de Zarautz139.Pel que fa a Francesco Moccia cal remarcar que aquest mateix any va guanyarl’«Andrés Segovia» d’Almuñécar (Granada) i, anteriorment, el 1983 va guanyar eld’Alexandria, Itàlia. El 1985 va començar la seva carrera com a concertista a Itàliai Europa, ha gravat l’obra completa de J. S. Bach pel segell Vermeer Digital i avuien dia és un reconegut professor de tècnica de la interpretació per preparar aconcertistes professionals140.

137 Programa Gran Final XIV Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2.138 L. Aguiló de Cáceres, Se valoró el sentimiento, Diari de Mallorca, 26/11/1989.139 Amigos de la guitarra, Eduardo Baranzano, guitarrista, amigosdelaguitarra.es.140 F. Moccia, Francesco Moccia, classical guitar, francescomocciaguitar.com.

54


Remi BoucherEl canadenc Remi Boucher va guanyar la XIV edició del nostre concurs als 25anys i entorn del mateix any va guanyar 4 concursos internacionals més; eld’Alexandria (Itàlia), el de L’Havana (Cuba), el «Mauro Giuliani» de Torí (Itàlia)i el «Fernando Sor» de Roma. Així doncs, Remi Boucher es convertí en un prodigidels concursos sent un dels guitarristes més premiats del món, fent-se guanyadorde 5 dels concursos més importants de la història de la guitarra. Va estudiar primeral Canadà al Conservatori de Mont-Real amb Jean Vallières, després a Espanyaamb José Luis Rodrigo, David Russell i Manuel Barrueco entre d’altres i ambOscar Ghiglia a l’Acadèmia de Basilea-Suïssa. Remi és molt reconegut per la sevagenialitat tècnica, que l’ha portat a innovar moltíssim en la interpretació de laguitarra fins a ser pioner en la creació de noves tècniques per a guitarra i, enconseqüència, d’una nova manera de compondre per a guitarra. Una de les sevescomposicions més característiques i que indaguen en les noves tècniquesguitarrístiques de Boucher és la Papillon Chinois. També és reconegut per haverarranjat per a guitarra sola alguns dels concerts per guitarra i orquestra mésconeguts. Així mateix, durant una gira que va fer per Itàlia, va interpretar el seuarranjament per guitarra sola del Concert d’Aranjuez de J. Rodrigo per a CeciliaRodrigo, la filla del compositor. Aquest èxit el va portar a fer concerts per tot elmón passant per tota Europa, Estats Units, Canadà, Mèxic, Rússia i la Xina, entremolts altres països, i a tocar amb moltes orquestres simfòniques. Actualment ésprofessor de guitarra a la Universitat de Laval, Canadà, i al Conservatori deMúsica del Quebec141.

XV Edició 1991 - Zoran DukicLa XV edició es celebrà del 25 al 30 de novembre del 1991 amb Narciso Yepes(1927-1997) com a president del jurat. Narciso Yepes fou, després de la mortd’Andrés Segovia, un dels guitarristes més famosos i importants de tot el món.Vengué a Mallorca el dia 30 per veure la final i oferir un recital, recordat per moltsmallorquins, amb la seva guitarra de 10 cordes a l’Auditorium de Palma. A unaentrevista de G. Soler Summers a Yepes al Diari de Mallorca el concertista diuque Segovia va ser un gran mestre per ell i tot seguit diu que és un gran honor perell presidir el concurs de Palma i es refereix a aquest com a un dels millorscertàmens internacionals del món. Diu que en aquests moments es viu un auge dela guitarra gràcies que estan sorgint moltes joves promeses, s’està escoltant laguitarra en tots els continents i el públic de cada vegada és més nombrós. Acontinuació Yepes remarca que el gran interès que hi ha al japó per la guitarra deuser, diu, per la llarga tradició que tenen allà d’instruments de corda. També

141 R. Boucher, Remi Boucher, Biography, remiboucher.com.

55


comenta que la setmana anterior va participar en un concert en celebració al 90èaniversari del seu «gran amic» Joaquín Rodrigo142. Cal remarcar que a partir d’aquesta edició ja no es va tornar a celebrar cap sessióal Teatre Principal, les proves eliminatòria i selectiva es passaren a fer al petitauditori de l’actual Centre Cultural de Sa Nostra al Carrer Concepció nº12 al cascantic de Palma. En canvi la final es continuà celebrant a l’Auditorium. També caldestacar que a partir d’aquesta edició ja no hi va haver obres obligades ni per a laprova eliminatòria ni per a la selectiva. A més de Yepes, el jurat estava compost pel guitarrista italià Lucio Matarazzo, quifou alumne d’Angelo Gilardino, Oscar Ghiglia i José Tomás. El guitarrista francèsPatrick Gaudí, el prolífic guitarrista espanyol Pablo de la Cruz (1955) i elsmembres de la comissió organitzadora Bernat Julià, Gabriel Estarellas i Aguiló deCáceres143. Els inscrits aquest any foren 54 guitarristes de 15 països: 17 espanyols, 11alemanys, 5 finlandesos, 4 italians, 4 francesos, 3 nord-americans, 2 polonesos irepresentants del Canadà, Àustria, Suïssa, Croàcia, Anglaterra, Islàndia, Bèlgica iArgentina. Al Diari de Mallorca, Aguiló de Cáceres demostra la il·lusió que liprovoca la gran participació espanyola d’aquest any, la qual normalment eraescassa o gairebé nul·la i accentua un nivell molt alt en el participants, cosa queposiciona a l’«Andrés Segovia» de Palma com un dels concursos més importantsdel món. Dia 25 es celebrà la prova eliminatòria a les 9.30 del matí a l’auditori delCentre de Cultura Sa Nostra. Foren molts els concursants que es presentaren itengueren 10 minuts cada un per tocar una o dues obres de lliure elecció. El juratestigué 8 hores per decidir els guitarristes seleccionats, en triaren 17 quedestacaven sobre la resta per dur-los a votació per tal que només en quedessin 12.Els seleccionats foren els espanyols Marcos Díaz, Margarita Escarpa, MiguelRodríguez i Miguel Trápaga, l’austríac Dietmar Kres, el croata Zoran Dukic, elpolonès Krzysztof Pelech, el suís Anders Miolin, l’islandès Arnaldur Arnarson, elfrancès Philip Villá i la canadenca Laura Young144.A l’Arxiu Capitular de Mallorca es conserva el programa de les sessions de laprova selectiva on hi actuaren els finalistes Laura Young i Zoran Dukic. LauraYoung va interpretar Tiento 1 de H. W. Henze, Fantasia en La Major* de D.Kellner i Rossiniana nº1 Op. 119 de M. Giuliani. Zoran Dukic va interpretar, SisÀries de la Flauta Màgica de Mozart de F. Sor, Quatre Peces Breus de F. Martin i«Presto»* de la Sonata BWV 1001 de J. S. Bach145.La final es celebrà en un Auditorium abarrotat el dia 30 de novembre del 1991 ales 21.30. Hi actuaren els finalistes Laura Young, Zoran Dukic i Margarita

142 G. Soler Summers, Narciso Yepes, en Palma sin guitarra, Diari de Mallorca, 01/12/1991.143 D. Caubet, Yepes preside el jurado del Andrés Segovia, Diari de Mallorca, 30/11/1991.144 L. Aguiló de Cáceres, Alto nivel en el Andrés Segovia, Diari de Mallorca, 27/11/1991.145 Programa Selectives, ACM, Fons Bernat Julià, 36/2.

56


Escarpa. En primer lloc Margarita Escarpa va interpretar obres de WolgangLendle i Joaquín Rodrigo. Tot seguit Zoran Dukic va interpretar la Chacona en remenor* de J. S. Bach i el Fandango de J. Rodrigo. Finalment Laura Young vainterpretar obres de J. S. Bach, Agustín Barrios i Vaclav Kucera. Mentre el juratdeliberava, la Capella Mallorquina va interpretar obres de Julià, Escobar,Txaikovski, Dvorak, Brahms i Hairston. Per acabar es va fer la següent entrega depremis: el 3r premi de 100.000 ptes. fou per l’espanyola Margarita Escarpa, el 2n

premi de 250.000 ptes. fou per la canadenca Laura Young i el 1 r premi de 500.000ptes. fou pel croat Zoran Dukic que, segons la premsa, va defensar un programamés fort que les altres dues finalistes146.Pel que fa als finalistes cal destacar la forta presència femenina a aquesta final, fetque perdurarà en les properes i últimes edicions del concurs. De fet, tant LauraYoung com Margarita Escarpa, tornaran a participar en properes edicions permirar d’endur-se’n el 1r premi.

Zoran DukicZoran Dukic va néixer al Zagreb, Croàcia, el 1969 i va començar a tocar laguitarra als 6 anys, és a dir, el 1975, l’any que es va estrenar el nostre concurs. Vaestudiar guitarra a l’Acadèmia de Música del Zagreb amb Darko Petrinjak i quanva acabar tots els cursos d’aquesta acadèmia va anar a estudiar a Alemanya amb elprofessor Hubert Käppel al Hochschule Für Musik de Colònia. Tot seguit, amb tansols 22 anys, Zoran Dukic es proclamà guanyador del Concurs Internacional deGuitarra «Andrés Segovia» de Palma i, el mateix any, guanyà el primer premi delConcurs Internacional de Guitarra de Mettmann (Alemanya). Aquests dosguardons foren els primers d’una llista de 10 primers premis en concursos deguitarra aconseguits entre els anys 1991 i 1997 que el convertiren en un delsguitarristes més ben premiats del món. El 1992 guanyà els concursos de Dakar(Senegal) i el Guerrero de Madrid a més del premi especial atorgat pel jurat delconcurs de Madrid per la millor interpretació de música espanyola d’aquellaedició. El 1993 guanyà el concurs de Vinya del Mar (Xile). El 1994 guanyà elprimer premi de la 20a edició del «Francesc Tàrrega» de Benicàssim, el primerpremi del concurs belga «Printemps de la Guitarre» i el premi especial del’Associació de Compositors Belgues. El 1996 guanyà els concursos «AndrésSegovia» de Granada i el «Manuel M. Ponce» de Trédrez-Locquémeau (França).El 1997 amb 28 anys guanyà el seu 10è primer premi al Concurs Internacional deGuitarra de Bonis a Cosenza, Itàlia. Zoran Dukic sens dubte és un dels millorsguitarristes que ha passat pel concurs. Avui en dia és reconegut com un delsguitarristes més distingits dels nostres temps. A part d’haver tocat com a solista amés de 30 països i als salons de música més importants del món, també és

146 D. Caubet, Yepes preside el jurado del Andrés Segovia, Diari de Mallorca, 30/11/1991.

57


reconegut pel seu gran treball docent com a professor de guitarra. Actualment ésprofessor al Reial Conservatori de La Haia i professor convidat a l’EscolaSuperior de Música de Catalunya. També és convidat sovint per impartir classesmagistrals a conservatoris i festivals de guitarra d’arreu del món147 148.

XVI Edició 1993 - Margarita EscarpaLes proves eliminatòria i selectiva d’aquesta penúltima edició del concurs escelebraren del 22 al 25 de novembre del 1993 al Centre de Cultura de Sa Nostra.La final es celebrà el 26 de novembre a l’Auditorium. Aquest any la xifrad’inscrits fou aclaparadora. La suma d’inscrits s’elevà a 83, sent aquest, l’any ambmés inscrits i participants en tota la història del concurs. A l’arxiu de Bernat Juliàs’hi conserven els fulls de les proves eliminatòries on hi pots trobar totes lesvaloracions escrites a mà per Bernat Julià dels guitarristes que es presentaren a lesproves eliminatòries. Vaig contar 81 valoracions de 83 guitarristes ques’inscriviren. Dit això, cal remarcar que en aquests anys, la fama del concurs i laimportància que tenia aquest dins l’escena de la guitarra a nivell mundial erairrefutable. D’altra banda, Aguiló de Cáceres al Diari de Mallorca afirma que laxifra d’inscrits fou de 109, i 91 els que feren acte de presència, contradient elsdocuments de Julià. Atribueix l’alta participació, en gran part, a l’augment de laquantia dels premis, que augmentaren a la quantitat d’1.000.000 de pessetes per al1r premiat, 750.000 ptes. per al 2n premiat i 500.000 ptes. per al 3r premiat149.El jurat aquest any fou presidit pel compositor espanyol Claudio Prieto (1934-2015) i estava compost a més pel catedràtic de guitarra del Reial ConservatoriSuperior de Música de Madrid, Manuel Estévez; el president del FestivalInternacional de Guitarra de Lagonegro, Primo Razzioti; el president del FestivalInternacional de Guitarra de Radio France, Robert Vidal; el concertista de guitarraargentí Miguel Ángel Girollet; i els ja habituals Bernat Julià i Luis Aguiló deCáceres. Les proves eliminatòries començaren dia 22 de novembre a les 9.30 delmatí. A les 14 es feia un descans per dinar i a les 15.30 es reprenien les proves finsa les 19.30. A les vuit de l’horabaixa del mateix dia s’impartí una conferènciasobre Andrés Segovia en motiu del centenari del seu naixement150. La realitzàRobert Vidal, qui en aquells temps fou considerat l’ambaixador de la guitarra aFrança per la seva llarga trajectòria guitarrística com a director del festival iconcurs de guitarra de Radio France i per la seva llarga amistat amb AndrésSegovia. A l’arxiu de Bernat Julià es conserva la carta de Robert Vidal exposant el

147 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. I, p. 382.148 Aranjuez Artists, Zoran Dukic, guitar, aranjuezartists.com.149 L. Aguiló de Cáceres, Calidad en el concurso de guitarra Andrés Segovia, Diari de Mallorca,

25/11/1993.150 Acta XIV Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/1.

58


seu interès per impartir aquesta conferència a canvi de 50.000 pessetes. Reivindicatextualment els seus «30 anys d’amistat amb Segovia i 40 anys de carreraguitarrística» com a prova irrefutable del seu paper com a divulgador de lapersona que dona nom a aquest concurs151.La prova eliminatòria continuà el dia 23 a les 9.30 del matí i a la 13.30 acabà. Totseguit es féu la reunió del jurat en la que es triaren 16 concursants que passaren ala prova selectiva realitzada els dies 23, 24 i 25 de novembre a les 19 al Centre deCultura de Sa Nostra. Foren seleccionats: els italians Nicola Toscano, AlbertoVingiano i Paolo Pegoraro; els espanyols Miguel Trápaga, Carlos Oramas iMargarita Escarpa; el croat Goran Listes; els mexicans Gonzalo Salazar i Juan C.Laguna; el bosnià Denis Azabajic; l’alemanya Nora Buschmann; Antigone Goni iJorgos Panetsos de Grècia; Geert Claessens de Bèlgica; León Koudelak deTxèquia; i Petar Jahkovich de Iugoslàvia152. Aquesta edició comptà amb 5 finalistes degut a l’alt nivell dels concursants. Elsespanyols Miguel Trápaga i Margarita Escarpa passaren a la final juntament ambGonzalo Salazar, Denis Azabagic i Alberto Vingiano. Per a la prova selectiva, lafinalista Margarita Escarpa va interpretar La Catedral d’Agustín Barrios, laSonata K335* de D. Scarlatti, Paisaje Cubano con Campanas de L. Brouwer iZapateado de J. Rodrigo. Miguel Trápaga va interpretar Variacions sobre un temade Django Reinhard de L. Brouwer, «Adagio»* de la Sonata BWV 1001 de J. S.Bach i Zapateado de J. Rodrigo. Denis Azabagic va interpretar «Adagio»* de laSonata BWV 1001 de J. S. Bach, Variacions sobre un tema de Mozart de F. Sor iCollectici Intim de V. Asencio. D’altra banda, a les selectives, el mexicà i finalistaGonzalo Salazar va interpretar la Sonata Op. 47 d’A. Ginastera, el Preludi en Lamenor de F. Tàrrega i La Convalescente* i La Talentosa* de F. Couperin. Eldarrer finalista Alberto Vingiano a les selectives va interpretar la Gran OberturaOp. 61 de M. Giuliani. La final es celebrà dia 24 de novembre de 1993 a l’Auditorium de Palma amb elsegüent programa. Primer, Miguel Trápaga va interpretar la «Fuga» BWV 997* deJ. S. Bach i la Rossiniana nº1 Op. 119 de M. Giuliani. Tot seguit, AlbertoVingiano va interpretar Sevilla* d’I. Albéniz i la Sonata Op. 47 d’A. Ginastera. Entercer lloc, Gonzalo Salazar va interpretar el Rondó de La menor de D. Aguado iTres piezas españolas de J. Rodrigo. El penúltim en tocar fou Denis Azabagic, queinterpretà La Serenor de V. Asencio i El Decameron Negro de L. Brouwer. Endarrer lloc Margarita Escarpa va interpretar la Sonata BWV 1001* de J. S. Bach iUna limosnita por amor de dios d’A. Barrios. Per acabar, la Capella Mallorquinava cantar obres de B. Samper, A. Gelabert i arranjaments per cor d’obres deChopin i Schubert153.

151 Carta Robert Vidal a Bernat Julià, loc. cit.152 Programes proves selectives, loc. cit.153 Programa Gran Final XVI Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/1.

59


D’aquesta edició es conserven quatre cintes Betacam a l’Arxiu de So i Imatge deMallorca. Dues de les cintes són d’enregistraments de les proves selectives on espoden escoltar fragments d’alguns dels guitarristes seleccionats interpretant lesseves obres escollides. Les altres dues són de la final, i en una d’elles es pot veuretota la cerimònia de l’entrega de premis en la que el president del jurat d’aquestany, Claudio Prieto, i membres de l’equip directiu de Sa Nostra van repartir elssegüents premis: el 5è premi en forma de diploma fou per Alberto Vingiano; el 4 t

premi de 250.000 ptes. fou per Gonzalo Salazar; el 3r premi de 500.000 ptes. fouper Denis Azabajic; el 2n premi de 750.000 ptes. fou per Miguel Trápaga; i el 1r

premi d’1.000.000 de ptes. fou per Margarita Escarpa154. Un detall curiós és que ales cintes es veu a tothom tocar menys a la guanyadora del concurs, la qual, noméses veu recollint el 1r premi i presentant la seva interpretació de regal al final de lacerimònia.Pel que fa als finalistes, cal remarcar que l’italià, Alberto Vingiano, amb tan sols21 anys, venia d’haver guanyat els concursos internacionals de guitarra de «Cittàdi Stresa» el 1990, el «Vincenzo Galilei» (França) al 1991 i el «Città di Sanremo»i el «Francesc Tàrrega» de Benicàssim el 1993. En canvi, al mateix any queguanyà el de Sanremo i el de Benicàssim, en el nostre es va quedar a les portes delpòdium. En aquests anys Vingiano estava estudiant a l’École Normale de Musique«A. Cortot» de París on hi va obtenir les llicenciatures superiors d’interpretació,música de cambra i concertista. Després d’haver passat pel nostre concurs,Vingiano va obtenir el premi del jurat per la millor interpretació en el concursPrintemps de la Guitare de Walcourt al 1994 i els 1 rs premis als ConcursosInternacionals de Guitarra «Emilio Pujol» de Sassari el 1996 i al de Bath el 1997.Avui en dia és un reconegut guitarrista i ha tocat amb les orquestres simfòniquesde Sanremo, la Comunitat de Madrid i amb la Reial Orquestra de Wallonie quel’han portat a fer gira per Itàlia, Espanya, França i el Marroc155.El 4t premiat d’aquesta edició fou el mexicà de 34 anys Gonzalo Salazar. Unreconegut guitarrista centro-americà que, després d’haver estudiat guitarra al’Escola Nacional de Música de Mèxic amb Guillermo Flores Méndez i d’haverrebut classes de Robert Aussel i Leo Brouwer, va guanyar el Concurs Nacional deGuitarra de Michoacán el 1982 i el «Ciutat de Mèxic» el 1983. Fou finalistatambé als concursos d’Alexandria al 1984 i al de «Casa de España» de PuertoRico el 1985. Cal destacar que avui en dia és un concertista molt actiu que sel’escolta sovint per programes de ràdio i televisió de música mexicans i que hacompost diverses obres per a guitarra solista i conjunt de cambra156.El 3r premiat Denis Azabajic tornarà a ser finalista en la darrera edició delconcurs i el seu planell de primers premis en concursos internacionals de guitarra

154 Concurs Andrés Segovia, ASIM, Videoteca Sa Nostra.155 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. IV, p. 423.156 Op. cit., vol. IV, p. 133.

60


és dels més impressionants juntament amb el de Zoran Dukic. Denis Azabajic haguanyat, durant els anys 90, un total de 24 premis internacionals. Entre aquests, 11són primers premis entre els que hi figuren el Concurs Internacional de Guitarra«Jacinto e Inocencio Guerrero» de Madrid (1993), el Concurs Internacional deGuitarra «Francesc Tàrrega» de Benicàssim (1995), el Concurs de Guitarra«Alhambra» d’Alcoi (1996) i concursos dels Estats Units, Canadà, Alemanya,França i Bèlgica. Va començar a estudiar guitarra amb Predrag Stankovi a la sevaciutat natal de Tuzla (Bòsnia-Hercegovina). Es traslladà a Sarajevo per estudiaramb Mila Rakanovic i Vojislav Ivanovic i el 1990 començà a l’acadèmia demúsica del Zagreb amb Darko Petrinjak. Denis té una de les millors carreresguitarrístiques d’entre els finalistes del nostre concurs. Ha oferit concerts per tot elmón donant recitals com a solista, com a músic de cambra amb el Cavatina Duo iel Fandango Quartet i també com a solista acompanyat d’orquestra. Ha gravat 14discs amb importants segells com Naxos, Cedille, Ópera Tres, Bridge Records,Neos i Orobroy. Actualment és el director artístic del Festival Internacional deGuitarra de Chicago i és el director del curs de guitarra «Juan Gual Estévez» deBurriana. També ofereix sovint classes magistrals a conservatoris d’arreud’Europa i Amèrica, ensenya guitarra a la Universitat d’Illinois i és el cap dedepartament de guitarra de la Universitat de Roosevelt, Chicago157.Per la seva banda, el 2n premiat d’aquest any, Miguel Trápaga, va estudiar alconservatori Ataulfo Argenta de Santander i al Reial Conservatori Superior deMúsica de Madrid amb Javier Canduela i Demetrio Ballesteros obtenint el premiextraordinari de fi de carrera el 1990. També va ser format per José Tomàs, DavidRussell i Gerardo Arriaga. A més de guanyar el 2n premi de la XVI edició del’«Andrés Segovia» de Palma, el 1988 va guanyar el Concurs de Guitarra «ArturoSanzano» de Marbella i el 1992 va guanyar el 2n premi del Concurs Permanent deJoventuts Musicals. Trápaga ha gravat per la Rádio Nacional d’Espanya, ésprofessor en els cursos de Comillas a Cantàbria i ha realitzat concerts en vàriesciutats espanyoles com a solista i amb les orquestres simfòniques de Madrid iSevilla. També ha actuat i fet gira pels Estats Units, Canadà i Espanya. Ha estatmolt compromès amb la música contemporània per a guitarra i d’entre les sevesestrenes hi destaca la que va fer el 2018, en la que va gravar per primer cop el«Concert de Benicàssim» de Leo Brouwer pel segell Naxos amb la ReialFilharmònica de Galícia. Actualment és professor de guitarra al ReialConservatori de Madrid i habitualment dona cursos de perfeccionament a Espanyai l’estranger158.

157 D. Azabajic, Denis Azabajic - About, azabajic.com.158 F. Herrera, Enciclopedia de la Guitarra, vol. IV, p. 353.

61


Margarita EscarpaRemarquen els diaris de l’època, que la guanyadora d’aquest any va destacar persobre dels altres finalistes per la seva rigorositat tècnica i interpretativa i ésespecialment reconeguda, en termes generals, per les seves impecablesinterpretacions d’obres de J. S. Bach. Margarita Escarpa va començar a estudiarguitarra als 9 anys al Reial Conservatori de Madrid acudint a cursos de ValentínBielsa, Demetrio Ballesteros, José Luis Rodrigo, Gerardo Arriaga, David Russell iMiguel Angel Girollet. Va acabar els estudis de guitarra obtenint el premiextraordinari de fi de carrera i es va graduar, a la vegada, en matemàtiques per laUniversitat Autònoma de Madrid. Escarpa ha obtingut 2 premis nacionals i 8internacionals. El 1988 fou premiada al Concurs de Joves Intèrprets de lesJoventuts Musicals d’Espanya i el 1989 i 1990 va adquirir la beca «Rosa Sabater»i va ser finalista als concursos internacionals «Alhambra» d’Alcoi i a l’«AndrésSegovia» de La Herradura a Almuñécar. El 1991 va guanyar el ConcursInternacional de Guitarra d’Esztergom, Hongria, i va participar per primeravegada al concurs «Andrés Segovia» de Palma. El 1992 guanyà el ConcursInternacional de Guitarra de Radio France a París i al 1994 guanyà el Concurs deGuitarra del Quebec. Escarpa ha participat regularment en bastants festivals demúsica d’Europa, Àsia i Amèrica. Ha produït bastants treballs per Radio NacionalEspanyola i té una intensa activitat com concertista i docent per tot Europa.Actualment ensenya guitarra al conservatori de Vigo159.

XVII Edició 1995 - Iliana MatosLa darrera edició del concurs es celebrà del 20 al 24 de novembre del 1995. Lesproves eliminatòria i selectiva es celebraren al Centre de Cultura de Sa Nostra i lafinal es celebrà el dia 24 a l’Auditorium. Foren 70 els guitarristes inscritsprovinents de 28 països. Espanya i Itàlia aporten el major nombre d’inscrits i hisón presents països com Argentina, Corea, Japó, Txèquia, Afganistan i el Canadà.Aquesta edició conservà la quantia dels premis de l’any anterior. El jurat foupresidit pel compositor espanyol Tomás Marco i el completaren els concertistes deguitarra Flores Chiviano i Gabriel Estarellas, els catedràtics de guitarra DemetrioBallesteros i José Luis Rodrigo, i els habituals Bernat Julià i Luis Aguiló deCàceres160.Només 12 concursants passaren a les proves selectives: Iliana Matos (Cuba),Goran Ivanovic (Iugoslàvia), Gonzalo Salazar (Mèxic), Laura Young (Canadà),Denis Azabajic (Bòsnia-Erzegovina), Alexandre Gerars (França), i els espanyolsJesús Prieto, Carlos Oramas i César Hualde. D’aquests foren seleccionats 5 queentraren dins una votació del jurat que acabà amb 1 vot per Carlos Oramas, 2 vots

159 Op. cit., vol. II, p. 75.160 Memòries XVII Edició, ACM, Fons Bernat Julià, 36/1

62


per Alexandre Gerars, 3 vots per Azabajic, 6 vots per Laura Young i 7 vots perIliana Matos. Els tres que s’endugueren més vots són els que passaren a la final161.A la final, Iliana Matos va interpretar el Preludi, Fuga i Allegro BWV 998* de J.S. Bach, el Preludio para invocar la luz del día de T. Marco i el Fandango de J.Rodrigo. Laura Young va interpretar Invocación y Danza de J. Rodrigo i laChacona en re menor de J. S. Bach. Denis Azabajic va interpretar El DecameronNegro de L. Brouwer i la Bagatel·la nº1 de W. Walton. Mentre el jurat es vareunir, la Capella Mallorquina va cantar Himne a la Verge de B. Britten, «Déulloat a la natura» de L. V. Beethoven, «Free at last» (espiritual negre) de J.Hairston, «Nana» de M. Falla i «La novia impacient» (popular mallorquina) de A.Gelabert162. El 3r premi de 500.000 ptes. fou per Denis Azabajic, el segon premi de 750.000ptes. fou per Laura Young i el primer premi d’1.000.000 de pessetes fou per IlianaMatos. A un article del Diari de Mallorca sobre la final del concurs, Aguiló deCáceres diu que Iliana Matos va oferir un dels millors Bach que es poguerenescoltar en tota l’edició. De Laura Young comenta que va fer una interpretacióerrònia de la Chacona en re menor de J. S. Bach d’aquesta manera:

El Bach, efecto, que ofreció la guitarrista, arropado por personalesreacciones, más propias de un Chopin, que de un arquetipo de la exactitud yla puntual evolución armónica, no podía gustar al jurado, ni tampoco aningún adorador del genio.

D’altra banda, amb la Invocación y Danza de J. Rodrigo, diu que Young vademostrar sonoritat, musicalitat i perfecció tècnica. De Denis fa una valoraciónegativa del repertori escollit per a la final d’aquesta manera: «(...) no midió elalcance negativo del elenco, más pensado para una reunión de amigos, que paraun concurso con jurado»163.

Iliana MatosLa guanyadora de la darrera edició del Concurs Internacional de Guitarra «AndrésSegovia» de Palma, Iliana Matos va començar a estudiar guitarra a l’EscolaNacional d’Art de L’Havana (Cuba) amb José Ángel Pérez Puente. Es va graduaren música a l’Institut Superior de L’Havana, on tenia com a professors a ReyGuerra, Miguel Bonachea i Jesús Ortega. Va continuar els seus estudis ambGabriel Estarellas al Reial Conservatori de Madrid i va cursar un màster demúsica a la Universitat d’Extremadura sota la supervisió de Ricardo Gallén.També durant la seva etapa com estudiant va acudir a classes magistrals de Leo

161 Llista Seleccionats, loc. cit.162 Programa Gran Final XVII Edició, loc. cit.163 L. Aguiló de Cáceres, El Bach perfecto de Iliana Matos, Diari de Mallorca, 26/11/1995

63


Brouwer, David Russell, Tania Chagnot, Sharon Isbin i Joaquín Clerch entred’altres164. Pel que fa als seus guardons, el 1987 va aconseguir el 3r premi i el premi especiala la millor interpretació de música cubana al Concurs Internacional de guitarra deL’Havana. L’any 1990 va guanyar el seu primer concurs en la III edició delConcurs Internacional de Guitarra «Manuel M. Ponce» de Ciutat de Mèxic. El1994 aconseguí el 3r premi del concurs «Alirio Díaz» de Caracas i va guanyar elConcurs de Guitarra de Martinica. El 1995, als 28 anys, es proclamà guanyadorade l’«Andrés Segovia» de Palma. Tot seguit el 1996 es convertí en la primeradona en guanyar el Concurs Internacional de Guitarra «Doña Infanta Cristina» deMadrid i en l’única persona en guanyar durant dos anys consecutius (1995 i 1996)el premi especial per la millor interpretació de música espanyola del mateixconcurs de Madrid. Tot seguit va començar amb la seva carrera internacional coma concertista de guitarra actuant per tota Llatinoamèrica, Estats Units, Europa,Àfrica i Orient Mitjà. D’entre les seves gires destaquen: la que va fer a la Xinapassant per 19 ciutats incloent-hi un concert al Festival Internacional de Guitarrade Shenyang; la de Nord-amèrica passant per 23 ciutats on va ser rebuda perprestigioses universitats, societats de la guitarra i festivals; i la que va fer a Mèxicpassant per 7 ciutats incloent-hi un concert i classes magistrals al FestivalInternacional de Guitarra organitzat pel Conservatori Nacional de Mèxic. D’entreles seves actuacions amb orquestra destaquen la que va fer per la família reialespanyola l’any 1998 amb l’Orquestra Nacional de Porto i amb l’OrquestraClàssica de Madeira a l’Auditorium Nacional de Madrid l’any 2000165.Aquesta alta intensitat concertística ha posicionat a Iliana dins l’elit delsconcertistes de guitarra a nivell mundial. Ha estrenat nombroses obres decompositors contemporanis com Leo Brouwer, Tomàs Marco, Gabriel Estarellas,Flores Chaviano, Eduardo Morales i Iliana Pérez entre d’altres. Ha participatsovint en nombrosos festivals com el Festival de Guitarra de Córdoba, el Festivalde Música Espanyola de Lleó, el Festival de Guitarra Miquel Llobet, el Festivalde Guitarra Antonio Lauro de Veneçuela, el Lone Star Guitar Festival de Texas oel Hamilton Guitar Festival del Canadà. També ha gravat per distintes productoresespanyoles i nord-americanes com Albany Records, Gadiraifa, Verso iGSPRecordings amb qui va gravar el 2007 el seu aclamat disc de famainternacional Angels In The Street que conté 27 obres per a guitarra solista delcompositor Eduardo Martín. Iliana Matos va viure molts anys a Espanya treballantcom a professora de guitarra en distints conservatoris com el Conservatori de lesIlles Balears, el Reial Conservatori de Madrid i el Conservatori de Salamanca iimpartint de manera regular classes magistrals en nombrosos conservatoris d’arreu

164 I. Ramos Altamira, Historia de la Guitarra y los guitarristas españoles, p. 580.165 I. Matos, Iliana Matos – Biography - Awards, ilianamatos.com.

64


del món. Actualment, resideix al Canadà, on és la cap del departament de guitarrade la facultat d’arts i ciència de la Universitat de Lethbridge i el 2016 va celebrarel seu 30è aniversari com a concertista de guitarra166.

166 I. Matos, Iliana Matos – Biography - Awards, ilianamatos.com.

65


5. ConclusionsUna de les primeres impressions que em vengueren en ment sobre el concurs fareferència a la sorpresa que em generava que un fenomen tan important dins lahistòria de la guitarra es pogués donar lloc a Mallorca. Però després d’haverindagat en el tema veig que, a part del concurs de guitarra, hi ha precedentsbastant importants d’esdeveniments musicals a l’illa, com el Festival de Músicade Valldemossa organitzat per Joan Maria Tomàs entre els anys 1930 i 1936. ElFestival de Música de Pollença organitzat inicialment pel violinista PhilipNewman des del 1963 o el festival de jazz organitzat a Palma entre els anys 1981 i1991 que va fer venir figures mundials del jazz com Ella Fitzerald, Miles Davis oChick Corea. També, hi havia una tendència generalitzada en el món de la músicaen organitzar concursos i festivals de música a llocs o ciutats de gran popularitatturística i sobretot costaners. Per posar alguns exemples, en el món de la guitarratrobam concursos a l’illa caribenya de Martinica, a la ciutat de L'Havana (Cuba), aParís i a indrets molt turístics d’Itàlia. A Espanya a llocs com Benicàssim a lacosta valenciana, La Herradura a la costa andalusa, o a les precioses ciutats deGranada i Santiago de Compostel·la. Una altra impressió a remarcar del concurs és, per una banda, quina tendència hihavia a aquells anys a l’hora d’escollir repertori i, d’altra banda, quin criteri hihavia a l’hora de qualificar els concursants. Com es fa referència a les crítiquesmusicals de les finals del concurs, s’avaluava positivament la rigorositat tècnica,la fidelitat de l’intèrpret amb l’estil musical de l’obra, l’autenticitat interpretativa,la sonoritat i el caràcter. És a dir, cercaven virtuosos de l’instrument amb unapersonalitat i caràcter únics que interpretessin amb fidelitat estilística i rigorositattècnica obres cabdals del repertori original per a guitarra. Com que a aquells anysja es comptava amb un repertori original per guitarra molt ampli i seriós, hi haviauna tendència en alguns sectors del món guitarrístic a interpretar tan sols músicaoriginal per guitarra. Aquesta tendència tenia per finalitat elevar i donar a conèixerel repertori original per a guitarra, a més de promocionar les noves composicions.El reconegut professor de guitarra, membre del jurat en algunes edicions i amic deBernat Julià, Angelo Gilardino, és un clar exponent d’aquesta tendència i defensaque s’ha de interpretar exclusivament repertori original per guitarra. També elguitarrista i membre de la comissió organitzadora del concurs, Gabriel Estarellas,ha dedicat gran part de la seva carrera a estrenar i promocionar nou repertorioriginal per guitarra. Aquesta manera de concebre la guitarra es pogué veurereflectida en les decisions del jurat, que solia valorar positivament l’elecció d’unrepertori per al concurs compost majoritàriament per obres originals per aguitarra. Malgrat això, cal destacar que en quasi totes les finals, sempre hi erapresent alguna obra de de J. S. Bach i alguns guanyadors competiren a la finalinterpretant transcripcions de les seves obres. Com és l’exemple de Paul Gregory

66


que en la IV edició (1978) va guanyar el concurs amb un programa compost per laCavatina de S. L. Weiss i la Chacona en re menor de J. S. Bach. Estam parlant deque els arranjaments o transcripcions suposaren quasi un 40% de les obres tocadesa les finals. De fet, el repertori més interpretat en tot el concurs eren lestranscripcions per a guitarra de les sonates i les suites originals per violí, violoncelo llaüt de J. S. Bach. També destaquen entre els arranjaments interpretats lessonates per clave de D. Scarlatti, les transcripcions d’obres per llaüt o viola de màde J. Dowland, D. Kellner i S. L. Weiss i els arranjaments per guitarra de les obrespianístiques d’E. Granados i I. Albéniz.Hi havia una clara tendència en el concurs en interpretar obres de recent creaciócom ara les Cinc Bagatel·les (1971) de W. Walton, La Espiral Eterna (1972) i ElDecameron Negro (1983) de L. Bouwer o la Sonata Op. 47 (1976) d’A. Ginasteraentre molts altres exemples. Com a fet curiós, també s’interpretaven obres queestaven de moda perquè algun guitarrista de renom les havia gravat o n’haviapublicat els seus arranjaments i que ara ja gairebé no s’interpreten com ésl’exemple dels arranjaments del famós guitarrista John Williams de la Col·leccióde Danses Terpsichore (1976) de M. Praetorius.Els compositors més tocats al concurs després de J. S. Bach són els que varencompondre per Andrés Segovia, entre els quals hi trobam al mexicà M. M. Ponce,a l’italià M. Castelnuovo-Tedesco i als espanyols J. Rodrigo, J. Turina i F. MorenoTorroba. També cal destacar la presència dels compositors sud-americans H. Villa-Lobos, Agustín Barrios i D. Aguado. A part dels compositors contemporanis janomenats, també hi foren presents les obres per guitarra de compositors com S.Dodgson, G. Rosetta, W. Lendle, C. Domeniconi, R. S. Brindle, H. W. Henze, F.Martin, F. Mompou, B. Britten, L. Berkeley i X. Benguerel. Com és natural en unconcurs per guitarra no varen faltar les obres dels grans mestres clàssics de laguitarra com F. Sor i M. Giuliani. En canvi, m’ha cridat l’atenció la quasi totalabsència en el concurs dels compositors romàntics que avui en dia es toquen moltcom G. Regondi, J. K. Mertz, N. Coste, M. Llobet i F. Tàrrega.Amb aquest treball he volgut deixar palès de la importància del ConcursInternacional de Guitarra «Andrés Segovia», celebrat a Palma, que passà a lahistòria com un dels concursos de guitarra més prestigiosos de la història. Peracabar, voldria destacar la figura de Bernat Julià per la gran tasca d’haverorganitzat aquest concurs de fama internacional per tants anys. Finalmentremarcar que, en gran part, gràcies als arxius que conservà Bernat Julià sobre elconcurs he pogut realitzar aquest treball, ja que malauradament, Sa Nostra, que ésla institució que organitzava i finançava el concurs no conserva cap acta ni capdocument del concurs.

67


6. Bibliografia

Fonts

·Arxiu Capitular de Mallorca. Fons Bernat Julià. Plaça de l’Almoina, S/N, Palma.

·Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca. Videoteca Sa Nostra. Plaça de l’Hospitalnº4, Palma.

·Hemeroteca del Diari de Mallorca.

·Hemeroteca del diari Baleares.

Llibres i articles

·Herrera, F., & Weber, M. Enciclopedia de la Guitarra : biografías, danzas,historia, organologia, técnica (2a ed.). València: Piles Ed. de Música, 2004.ISBN: 978-84-95026-80

·Altamira, Ignacio R. Historia de la guitarra y los guitarristas españoles. Alacant:Editorial Club Universitario, 2017. ISBN: 978-84-16966-02-8

·Alves, Júlio R. The History of the Guitar: Its Origins and Evolution. MarshallUniversity. Marshall Digital Scholar. Huntington, 2015.

·Company i Florit, Joan. La Capella Clàssica de Mallorca Obra de Mn. JoanMaria Thomàs. Universitat de Barcelona. 1978.

Pàgines web

·Amigos de la Guitarra de Valencia. Eduardo Baranzano, guitarrista [en línia].Amigosdelaguitarra.es: 22/05/2014 [Consulta: 05/06/2020]http://www.amigosdelaguitarra.es/biografias/eduardo-baranzano.html

·Aranjuez Artists, Inc. Zoran Dukic, guitar [en línia]. Aranjuezartists.com:20/03/2017 [Consulta: 06/06/2020]http://aranjuezartists.com/artists/dukic/

68

http://www.amigosdelaguitarra.es/biografias/eduardo-baranzano.html

http://aranjuezartists.com/artists/dukic/


·Azabajic, Denis. Denis Azabajic – About [en línia]. Azabajic.com: 2015[Consulta: 21/06/2020]https://www.azabagic.com/about.html

·Bergas, Biel. Andrés Segovia fue quien puso la guitarra en el lugar que lecorrespondia [en línia]. Diariodemallorca.es: Maria de la Salut, 14/11/14[Consulta: 17/05/2020]https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2014/11/14/andres-segovia-puso-guitarra-lugar-3787430.html

·Boucher, Remi. Remi Boucher, Biography [en línia]. Remiboucher.com: 2010[Consulta: 06/06/2020]https://www.remiboucher.com/biography

·Capella Mallorquina. Director Fundador - Capella Mallorquina [en línia].Capellamallorquina.com: Palma de Mallorca, 2016 [Consulta: 09/05/2020]https://capellamallorquina.com/es/director-fundador/

·Conservatoire de Musique Neuchâtelois. Présentation professeur – RicardoLopes Garcia [en línia]. Cmne.ch: [Consulta: 04/06/2020]https://www.cmne.ch/cmne/liste-des-prof/presentation-professeur/address/ricardo-lopes-garcia/

·Conservatorio Superior de Música de Castilla y León. Hugo Geller Vainstub [enlínia]. Coscyl.com: Salamanca 2020 [Consulta: 05/06/2020]https://coscyl.com/gueller-hugo/

·De Santi, Marco; Associazione Lirico Musicale Clodiense. Marco de Santi –Curriculum Vitae [en línia]. Marcodesanti.wixsite.com: 2014 [Consulta:01/06/2020]https://marcodesanti.wixsite.com/chioggia2014eng/who_we_are

·Duran, M. Biografía – Ignacio Rodes [en línia]. Classical Guitar.Ignaciorodes.com: 26/03/2020 [Consulta: 03/06/2020]https://www.ignaciorodes.com/biografia/

·Estarellas, Gabriel. Biografia, Estrenos, Discografia, Obras [en línia].Gabrielestarellas.com: 2019 [Consulta: 10/05/2020].https://www.gabrielestarellas.com/

69

https://www.gabrielestarellas.com/

https://www.ignaciorodes.com/biografia/

https://marcodesanti.wixsite.com/chioggia2014eng/who_we_are

https://coscyl.com/gueller-hugo/

https://www.cmne.ch/cmne/liste-des-prof/presentation-professeur/address/ricardo-lopes-garcia/

https://www.cmne.ch/cmne/liste-des-prof/presentation-professeur/address/ricardo-lopes-garcia/

https://capellamallorquina.com/es/director-fundador/

https://www.remiboucher.com/biography

https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2014/11/14/andres-segovia-puso-guitarra-lugar-3787430.html

https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2014/11/14/andres-segovia-puso-guitarra-lugar-3787430.html

https://www.azabagic.com/about.html


·Fernández Bardesio, J. José Fernández Bardesio – Biografía [en línia].Fernandezbardesio.de: [Consulta: 03/06/2020]https://fernandezbardesio.de/home_es/biografia.html

·Fernández, R. El guitarrista japonés Yoshimi Otani ofrece un concierto enEspaña [en línia]. Ebuenasnoticias.com: 9 de juny del 2014 [Consulta:17/05/2020]https://ebuenasnoticias.com/2014/06/09/el-guitarrista-japones-yoshimi-otani-ofrece-un-concierto-en-espana/

·GuitarUnited. Istvan Romer – Biography [en línia]. Guitar Fest Sarajevo East.Guitarunitedfest.com: [Consulta: 03/06/2020]https://www.guitarunitedfest.com/speaker/istvan-roemer-2/

·Iwanaga, Yoshinobu. Yoshinobu Iwanaga - profile [en línia]. Yoshinobu-iwanaga.jp: 2008 [Consulta: 11/05/2020]http://www.yoshinobu-iwanaga.jp/englishweb/index.html

·Jesús, Maria. Biography - David Russell [en línia]. Davidrussellguitar.com: 2021[Consulta: 11/05/2020]http://davidrussellguitar.com/index.php/home/biography

·Lava, P. C. Lucio Dosso, biografia [en línia]. Blogspot.com: Alessandria Post,02/02/2017 [Consulta: 04/06/2020]https://piercarlolava.blogspot.com/2017/02/lucio-dosso-biografia.html

·Maestoso Music. Paul Gregory - Guitarist [en línia]. Guitars-maestosomusic.com: 2021 [Consulta: 17/05/2020]https://www.guitars-maestosomusic.com/p-paul-gregory

·Matos, Iliana. Iliana Matos – Biography – Awards [en línia]. Ilianamatos.com:2015 [Consulta: 21/06/2020]http://www.ilianamatos.com/

·Mir, Antoni. En Recuerdo de Andrés Segovia, en el 30 Aniversario de suFallecimiento [en línia]. Laguitarrabalear.blogspot.com: 2 de juny del 2017[Consulta: 10/05/2020].https://laguitarrabalear.blogspot.com/2017/06/en-recuerdo-de-andres-segovia-en-el-30.html

70

https://laguitarrabalear.blogspot.com/2017/06/en-recuerdo-de-andres-segovia-en-el-30.html

https://laguitarrabalear.blogspot.com/2017/06/en-recuerdo-de-andres-segovia-en-el-30.html

http://www.ilianamatos.com/

https://www.guitars-maestosomusic.com/p-paul-gregory

https://piercarlolava.blogspot.com/2017/02/lucio-dosso-biografia.html

http://davidrussellguitar.com/index.php/home/biography

http://www.yoshinobu-iwanaga.jp/englishweb/index.html

https://www.guitarunitedfest.com/speaker/istvan-roemer-2/

https://ebuenasnoticias.com/2014/06/09/el-guitarrista-japones-yoshimi-otani-ofrece-un-concierto-en-espana/

https://ebuenasnoticias.com/2014/06/09/el-guitarrista-japones-yoshimi-otani-ofrece-un-concierto-en-espana/

https://fernandezbardesio.de/home_es/biografia.html


·Mir, Antoni. Gabriel Estarellas Sabater, una guitarra mallorquina [en línia].Laguitarrabalear.blogspot.com: 12 d’octubre de 2017 [Consulta: 10/05/2020].https://laguitarrabalear.blogspot.com/2017/10/gabriel-estarellas-sabater-una-guitarra.html

·Moccia, Francesco. Francesco Moccia, classical guitar [en línia].Francescomocciaguitar.com: [Concsulta: 06/06/2020]https://francescomocciaguitar.com/

·MusicaAntigua. Concierto de William Waters y Xavier Alern [en línia].Musicaantigua.com: 24/01/2013 [Consulta: 01/06/2020]http://www.musicaantigua.com/concierto-de-william-waters-xavier-alern-duo-de-musica-renacentista/

·Nygaard King, B.; Bowman, D. Norbert Kraft [en línia].Thecanadianencyclopedia.ca: 16/12/2013 [Consulta: 04/06/2020]https://www.thecanadianencyclopedia.ca/en/article/norbert-kraft-emc

·Pereira, Marco i Guimaraes, Leandro. Biography - Marco Pereira [en línia].Marcopereira.com.br: 2014, Rio de Janeiro, Brasil [Consulta: 11/05/2020].https://www.marcopereira.com.br/biography

·Segre, E. Emanuele Segre – Biography [en línia]. Emanuelesegre.com: 2021[Consulta: 02/06/2020]https://www.emanuelesegre.com/

·Smits, R. Raphaella Smits – Biography [en línia]. Rsmits.com: 2021 [Consulta:02/06/2020]http://www.rsmits.com/eBIO.htm

71

http://www.rsmits.com/eBIO.htm

https://www.emanuelesegre.com/

https://www.marcopereira.com.br/biography

https://www.thecanadianencyclopedia.ca/en/article/norbert-kraft-emc

http://www.musicaantigua.com/concierto-de-william-waters-xavier-alern-duo-de-musica-renacentista/

http://www.musicaantigua.com/concierto-de-william-waters-xavier-alern-duo-de-musica-renacentista/

https://francescomocciaguitar.com/

https://laguitarrabalear.blogspot.com/2017/10/gabriel-estarellas-sabater-una-guitarra.html

https://laguitarrabalear.blogspot.com/2017/10/gabriel-estarellas-sabater-una-guitarra.html


7. Annexos

Primera pàgina de la carta manuscrita d’Andrés Segovia a Bernat Julià del 1976

72


Segona pàgina de la carta manuscrita d’Andrés Segovia a Bernat Julià del 1976

73


Carta mecanoscrita d’Andrés Segovia a Bernat Julià del 1981

74


Bases VI Edició

Minoru Inagaki durant la seva actuació a la final de la VI Edició al Teatre Principal

75


76

CONCURS INTERNACIONAL DE GUITARRA

Documents

Transcript of CONCURS INTERNACIONAL DE GUITARRA