Autors

F. Xavier Vila i Moren o

Mireia Galindo Solé

Carles de Rosselló i Peralta

Centre Universitat¡

de Sociolingii ística i Comunicacio.

Universitat de Barcelona

de triar quan vulgui la seva primera llengua, i la priva també de triar en quinallengua vol pujar els seus fills o filles, això voldria dir que estaríem condemnatsa mantenir la identitat lingü ística que el dest í ens ha assignat i ser per sempremés castellanoparlants o catalanoparlants, dues paraule s que afortunadamentno formen part de la legalitat democràtica vigent en mat èria de llengua, peròque massa sovint apareix en als mitjans de comunicació.

Abolir en el discurs públi c el concepte, ja abolit per la realitat, de llenguamaterna comporta, doncs, abolir simultàniament els perillosos conceptes decatalanoparlant i castellanoparlant. A Catalunya hi ha avui dues llengües vives,el català i el castellà, però no hi ha dos grups etnolingüístics, el catalanoparlanti el castellanoparlant, sinó una enorme diversitat de relacions canviants de lespersones amb totes dues llengües.

La prova de la inexistència, actualment, dels dos grups etnolingüístics resideixen la impossibilitat pràctica de fixar la frontera social entre catalanoparlants icastellanoparlants. Fa anys celebràvem el fet que aquesta hipotètica frontera , sila volíem traçar, havíem de fer-la passar per l'interior de molts domicilis particu­lars. Avui dia, aquesta frontera hauria de passar per din s del cap de cada persona;és a dir, és realment una frontera inexistent, socialment parlant.

Però com que les paraules funden la realitat, com que el nom sí que fa la cosa,si s'insisteix a parlar de castellanoparlants i catalanoparlants, a última hora,s'instaurarà una divisió social que ara no existeix i que en teoria gairebé tothomvol evita r.

Per tot plegat resulta paradoxal que la Llei 1/1998, de 7 de gener, de políticalingü ística, al preàmbul - no pas a l'articulat-e- parli del presumpte fet quemolts dels ciutadans i ciutadanes del territori de Catalunya tenen com a llen­gua mat erna la castellana. Per cert, segons aqu esta llei, de ciutadania de llenguamaterna catalana no n'hi ha ... cosa que és veritat, però no tota la veritat: tampocno n'hi ha de llengua materna castellana. La realitat ha desdibuixat completa­ment el vuitcentista concepte de llengua materna. Aquesta relliscada demostraque a Catalunya existeix una incomunicació que cal superar entre la ideologialingü ística dels polítics i la cultura professional dels professionals de la llengua.

Algunes consideracions sobre l'adequació delterme 'llengua materna'

94

Vigència del terme 'llengua mater­na'

El terme llengua materna es troba estès,en les seves respectives variants - motllertongue, langue maternelle, Mutiersprache,lengua materna, etc.- en la majoria, si noen totes, les llengü es occidentals. Tot i estarbasat en un cultisme com matem , es tractad'un terme amb més de 500 anys d'anti­gor, si més no en algunes de les llengües

esmentades.' Es tracta, a més a més, d'unconcepte àmp liament emprat avui dia. Larecerca d'aquest mot a la xarxa Internet(vegeu la taula 1) confirma que aparei x enun nombre de pàgin es web més que consi­derable, molt per damunt d'a ltres alterna­tives com llengua primera.

El significat genèric de llengua maternaés aparentment simple: coincideix amb laprimera llengua adquirida, hab itualmental si de la família. Per a bona part de

Taula 1. Nombre de pàg ines web que contenen els mots llengua primera I llengua materna al cercador Google

7,08

Ràtio LM/LI

1,88

1,30

22,00=======!==l

66,06

Llengua materna Llengua primeraLlengua Nombre depàgines Terme cercat Nombre depàgines Terme cercat

Català 1.040 llengua materna145 llengua primera

409 primera llengua

Castellà 17.100 lengua materna 95 lengua primera

2.320 primera lengua

Anglès 310.000 moth er tongue 238 .000 first language

Francès 61.600 langue maternelle 2.800 prem ière langue

Alemany 72.000 Muttersprache 1.090 erste Sprache

Cerca realitzada el 20/ 04/2 002

la humanitat -començant per la totalitatdels unilingües- , aquesta primera llen­gua apresa coin cideix amb la llengua enquè hom s'expressa amb més fluïdesa enels afers familiars i íntims. No és estrany,per tan t, que hi hagi un a forta tendènciaa emprar la mat eixa denominació l lengua

materna per cobri r tot s dos sentits.El conj unt de nocion s que ocupa la

denominació llengua materna - la primerallengua apresa, la de la família, la de lacomunitat d'origen, etc.- ha estat cele­brat de mil i un a man eres per bona part- si no totes- les cultures del món. Sóninnombrab les els autors de tot s els conti­nent s que han can tat la llengu a en què«sonà lo meu primer vagit», bo i recorrenta innombrables tòpics, com ara la sevado lçor, la seva frescor, la seva bellesa ini­gualable, la seva aptitud excelsa, el seupote ncia l ín tel-lectual, les seves vincula­cions sagrades... I si bé és cert que els nacio­nalismes de base ètnica han incrementat lavaloració de les respectives llengües mater­nes, és absolutam ent erroni considerar quel'estima envers la llengua materna és quel-

com exclusiu dels pobles que han desenvo­lupat aquesta mena de plante jaments polí­tics (veg. Fishman 1997 per a un a mostrade lloances a tota mena de llengües d'a rreudel món ).

La rellevància de la llengua adqui­rida à la llar per a l'estudi del pluri­lingüisme

La llengua adquiri da en primer lloc cons ­titueix un dels factors més rellevants pera l'anàlisi de les societats plur ilingües. Lasocietat catalana n'és una mostra evident:tot i l'a ltíssim nivell de castellà assolitdurant els darre rs 40 anys pels catalano ­parlants, i tot i els esforços esmerça ts abilingü itzar la població castellano parlant,la primera llengua apresa continua essentun dels elements determinants a l'horad' explicar els comport aments lingüístics-i bona part dels no lingüístics- delshabitants dels Països Catalans, tal commostra el gràfic 1.

Certament, al llarg dels dos darrer s

Figura 1. Ús del català en diferents contextos segons la primera llengua adquirida. Any 2001 . Percentatges

Font: eis 2001

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

O a casa a botig ues en respondreal telèfon

en ad reçar-se a undesconeg ut pel carrer

­c=J-L1 = català

L1 = cata là i castellà

L1 = caste llà

9 5

96

decennis ha crescut al nostre territ ori elpercentatge de persones qu e adquireixendu es o més llengües des de menuts¡ tambéha crescut el percentatge dels qui declarentenir du es o més llengües com a pròpi es.Però cap de les dues circumstàn cies perm e­ten , si més no ara com ara, abandonar elfacto r «primera llengua adquirida a la llar»com a element de crucial per en tendrela realitat sociolingüística cata lana (veg.Torres 2001, Vila 2001).

Ara bé, la constatació que cal un term eper referir-se a la primera llengua apresapels individus a la llar no implica pas quellengua maternasigui una tria adequada, nitan sols la millor. Precisam ent a causa de laseva història , la seva difu sió i la riquesa deconnotac ions que l'acompanyen, aquestadenominació resulta poc adequada coma eina d'anàlisi científica, ja que difícil­ment un terme de la llengua estàndard icol-loquíal com aquest podrà acomplir elsrequisits de precisió i falta d'ambigüitatimpresc indibles per a la terminologia espe­cialitzada (Cabré 1992).

Els inconvenients de la denomina·ció 'llengua materna'

Dos són els grans inconvenients que ofe­reix la denominació llengua materna: d'unabanda, el seu considerable biaix sexista¡d'una altra, i en estreta connexió amb elbiaix sexista, la seva manca de precisió.Als apartats següents passem revista a totesdu es limitacions i suggerim algunes viesper superar-les.

El primer dels inconvenients qu e pre­senta la denominació llengua maternaés elseu to marcadament sexista. Efectivament,l'ú s de l'adj ectiu maternatribueix a la mareun pap er cabdal, aparentment exclusiu iintransferible en la transmissió de la llen­gua, i exclou la resta d'actors -començantpel pare- d'aquesta tasca. Un paper qu ees deriva de la concepció, tan estesa enla societat occiden tal fins fa relativamentpoqu es dècades, de la mare com a respon­sable quasi exclusiva de les tasques d'edu­cació dels fills.

No cal insistir gaire per argumentar queaquesta visió és simplement fal-laç i etno­cèn trica. D'una banda, les mares no desen­volupen les mateixes funcions en l'estruc­tura familiar de totes les societats¡ d'unaaltra, no es pot menystenir de cap de lesmaneres el paper que tenen els altres agentssocials en la transmissió lingüística.

Un exemple extrem de fins a qu in puntel term e llengua materna resulta inadequatper motius estrictame nt descriptius ens elproporciona la vall colombiana de Vaup és,

a l'Ama zòn ia fronte rera de Brasil (Lan­daburu 1997). En aquesta regió, pobladaper diversos grups lingüístics, l'exogàmiavigent obliga les dones a casar-se ambhomes d'altres tribus que parlen llengüesdiferents. Així, tots els infants de totes lestribus tenen mares que parlen en llengüesdiferents de la llengua de la tribu en quècreixen . Atès qu e cada tribu continua man­tenint la seva llengua pròpia , i atès qu eaquesta és la llengua en què els infantsse socia litzen prim àriament, resulta qu ehom es troba davant la paradoxa qu e lallengua de cadascuna de les mares no escorrespon amb la llengua materna delsinfan ts. Romaine (1995) aplega aquest ialtres exemples d'incoherènci a de l'ús del'adj ectiu matern per definir les llengüesprimeres i principals, com ara els sud-afri­cans blancs criats per mainaderes negresqu e apren ien zulu abans que anglès o afri­kaan s, o els pakistanesos que parlen pan ­jabi a casa però declaren l'urdú com a llen ­gua materna.

Però no cal anar .tan lluny per cop sarels inconven ients d'emprar un terme tanesbiaixat a l'hora de denominar la pri­mera llengua adquirida . Històricament, almateix món occidental, la mare ha «cedit»sovin t part de la responsabilitat en l'edu ca­ció dels fills. Es tra cta d'una realitat retra­tada a bastament en la literatura catal ana.Mercè Rodoreda narra a La plaça del Dia­mant (1962) com la gana fa que la Colo­meta prengui la decisió d'anar a treballar,i això l'obliga a alluny ar-se dels seus fills,deixant-los a cura de la senyora Enriquetaquan encara són petits , i, més endavant,tancant-los sols a casa o enviant el nena les colònies qu e funcionaven durantla guerra. La mateixa Rodoreda explica aMirall trencat (1972) com la Sofia Valldaura ,filla d'una família rica, va ser criada permainader es i com ella mateixa encarregal'edu cació dels seus fills també a una insti­tutriu. Les malalties o la mort de la mare,freqüents a principi de segle, constituei­xen el punt d'arr encada de la separacióentre mare i filla a Camí de llum (1909),de Miqu el de Palol: la nena queda a càrrecd'una did a carregada de fills, primer, i deles monges d'un conven t, despr és.' Aixòper no parlar del present: qu è queda de laimatge de la mare com a bastió inexpug­nable de la unitat familiar en una societat

en què augmenta dia a dia el nombred'infants de llars recon stituïdes desprésde separacions, de mainada que passa lamajor part del seu temps en mans de cui­dad ors profession als i en interrelació ambels seus companys d'edat ? Totes aquestessituacions contrasten amb la imatgeria col­lectiva que evoca la figura de la mare coml'única person a que té cura de la llar i delsfills.

Però per si la inadequació derivada delrerefons sexista no fos suficien t, resultaque el concepte llengua matema és un con­cepte tan summament ambi gu que resultadifícil manej ar-lo de manera un ívoca, jaque no sempre és emprat per referir-se ala llengua o llengües que, en termes deBloomfield (1970: 151), hom parla «des dela falda de la mare». Vegem-ne tan solsalguns exemples: per a alguns col- lectiusla llengua mat erna és la llengua que vanaprendre de petits i en qu è encara se sentenmés còmodes a l'hora d'expressar-se; pera uns altres, el mot equiva l a la llenguaapresa activament a casa de petits, que haanat quedant arraconada per la llengua del'estat o del país d'acollida; per a uns altres,la llengua matema correspon a la llenguaque parlaven els progenito rs -immigratso membres d'una minoria Iingüística- ique els fills no van arribar a aprendre demanera activa, però que voldrien recupe­rar de gran s.

Skutnabb-Kangas (1984) sintetitza els di­ferents significats amb què s'ha empratel terme llengua matema en quatr e gransgrups (vegeu la taula 2).

És obvi que aquests criteris no plantegencap problema per a les societats homogèniesètnicament i mon olingües. No és estrany,per tant, que els parlants de llengües majo­ritàries no arribin sovint a intuir-los, i quepresentin la noció de llengua matema com aevident en ella mateixa . Però en les socie­tats plurilingües, aquests criteris xoquenmolt sovint entre si. Així, hom pot haveraprès una llengu a a la llar (origen) i haver-laoblidada per falta d'ús; és un cas força fre­qüent entre els emigrants infants i jovesque passen a viure en el si d'una altra comu­nit at lingüística i s'hi integren plenament.En aquest cas, la llengua materna no seria lamillor dominada (competència); fixem-nosque en aquest cas, demanar a una personaque s'expressi en la seva llengua matemapot tenir com a conseqüència que l'interpel­lat tingui dificultats per expressar-s'h il Ésper això que algun s prefereixen fer equ ival­dre la llengua materna amb la llengua més

Taula 2. Definicions de llengua materna (Skutnabb-Kangas 1984: 18)

Criteris

Origen llengua o 11eti1g~

COITIpftèocia

Funèi6

IdentiliaiCi6IntemaEXterna

emprada... amb la paradoxa que hom pothaver de qualificar de matema una llenguaapresa a l'escola i amb els companys. Final­ment, hom pot identificar com a llenguamatema pròpia la primera llengua, peròtamb é una llengua no apresa a la llar, peròamb la qual hom se sent unit per lligamsdiversos, com ara perquè és la llengua delsavantpassats, perquè és l'idioma de la comu­nitat a què hom vol int egrar-se, etc. Histò­ricament, no ha estat estrany que els par­lants d'amazic (berber) immigrats a Euro paidentifiquessin l'àrab com la seva llengu amaterna, per bé que no l'haguessin aprèsde la mare. I aquest cas mostra claramentque l'autoidentificació no implica pas queels altres ens reconeguin la llengua mat ernade la nostra elecció: tot i que la identificacióamb la llengua amaziga ha crescut conside­rablement en els darrers temps, la immensamajoria dels catalans continuen persuaditsque la llengua mat erna de tots els marro­quins és l'àrab.

És possible que una part dels problemesdetectats a l'hora de parlar de llenguamaterna s'o rigini en el biaix monolingüistaque es deriva d'aquesta noció -i alhorala fonamenta. Potser de mare només n 'hiha una, però de llengu a materna n 'hi pothaver més d'una, com a mínim a les famí­lies lingü ísticament heterog ènies.' És peraquest mot iu que, per avançar en la com­prensió d'aquest feno men, ens cal revisarsuccintament el paper de la llar com a unitatbàsica de producció de la primera llenguaadquirida. Podem distingir diferents tipolo­gies lingüístiques de llars, d'acord amb un aanàlisi a parti r de dos factors:

(a) L'origen lingüístic dels progenitors, és adir, les seves respectives primeres llengües.

(b) Les pràctiques lingüístiques dels mem­bres de la llar, és a dir, les pautes de triai alternança de llengües que es desenvolu­pen entre els diferents membres de la llar.

Segons l'homogeneïtat o l'heterogen e­ïtat que presentin aquests dos aspectes,

9 7

Intentem aplicar a aquests infants elconcepte llengua materna seguint la taula3. Quina és la llengua mat erna d'aqu estsinfants? Si ens fixem en els criteris d'ori­gen i d'identi ficació podem pensar que sónambd ós codis. Ara bé, si prenem com amesura l'ús segurament serà només la llen­gua expansiva. I si fem referència als conei­xements de llengua , el fill pet it probable­ment tindrà un domini equivalent per ales habilitats receptores però un domi nisuperior en la llengua expansiva pel que faa les productives. En altres termes, l'atribu­ció de llengua materna canviarà substan­cialment no només segons el criteri sinófins i tot segons el germà!

Les [amilies lingüísticament heterogèniesper origen (3), és a dir les famílies d'origenlingü ístic heterogeni i pràctiqu es homo­gènies, estan formades per progenitors deprimera llengua diferent que se serveixend'una sola llengua entre ells i amb els fills.En aquest exemple, podem imagina r quela mare és castellanoparlant de primerallengua i el pare catalanoparlant, però lesinteraccions entre ambdós, i entre ells i elsseus fills es resolen en català. La combina­ció torna a posar en dubte la utilitat delterme llengua materna : la llengua maternadel fill és el català (primera llengua adqui­rida per ell, i probablement llengua mésemprada i més ben coneguda), però la llen­gua -com a mínim d'origen- de la mareés el castellà.

Encara cal parlar d'una darrera tipolo­gia, la de [am ïl ies lingüísticament heterogè­nies per origen i pràctiques (4). En aquestesfamílies, a la diversitat d'orígens s'hi afe­geix l'ús de més d'un a llengua a la llar.Fóra, per exemple, el cas d'un pare castella­nop arlant i una mare catalanoparlant queinteractuen entre ells en castellà. Cadascúmanté la seva llengua amb el fill i aquestse'ls adreça en el codi respectiu . L'aplica­ció dels criteris de Skutnabb-Kangas sug­gereix que aquest infant té dues llengüesmaternes segons els criteris d'ús, d'origen,de competència i d'identificació interna.No obstant això, la identificaci ó externa,que sempre parteix d'altri, el pot categorit­zar com a persona de llengua materna cas­tellana i/o catalana.

Un altre element que cal tenir en comptea l'h ora de classificar les famílies -i pertant , de parlar de llengua materna- és elque en alguns casos s'ha batejat com afamílies mutants, és a dir, famílies d'origenlingüístic homogeni que adopten i trans­meten als seus fills la seva segona llengua.

En primer lloc cal descriure les famil ieslingüísticament homogènies, tant pel que faa l'origen com pel que fa a les pràctique s(1). Un exemple d'aquesta tipologia fami­liar seria el nucli compost per dos pro­genitors que van aprendre el català enfamília, tenen un fill, i realitzen tot es lesseves interaccion s familiars exclusivamenten català.

Fora del cas (I), hem de parlar de famí­lies lingüísticament heterogènies. Són preci­sament les famílies heterogènies les queplantegen més complicacions a l'hora dedefinir conceptes com els que ens ocupen,perquè les pautes comunicatives d'aqu es­tes famílies poden ser d'allò més comple­xes. Simplificant notablement, l'heteroge­neïtat pot sintetitzar-se en tres grans blocs:[amïlies lingüísticament heterogèniesperpràc­tiques (2), famílies lingiiísticament heterogè­nies per origen (3), i famílies lingiiísticamentheterogènies per origen i pràctiques (4).

En les faml1ies lingüísticament heterogèniesper pràctiques (2), és a dir, en les famíliesd'origen lingüístic homogeni però de pràc­tiques heterogènies, el comportament lin­güístic dels dos progenitors amb el fill noés el mateix, tot i que pare i mare com­parteixin la mateixa llengua primera. Així,en casos de substitució lingüística no ésgens estrany que un del progenitors passia la llengua que està guanyant terreny perparlar amb el fill mentre l'altre s'aferraencara a la seva llengua primera. Des d'unpunt de vista de l'origen lingüístic delspares, la família és homogènia, però desd'un punt de vista de les pràctiques fami­liars resulta evident que no ho és; de fet, ésforça freqüent que els fills d'aqu estes famí­lies despleguin tries de llengua diferentsentre ells en relació amb els progenitors (elfill gran pot parlar una llengua diferent acadascun, mentre que el petit , nascut enun moment en què el retrocés de la llen­gua recessiva ha anat avançant, pot ser­vir-se ja només de la llengua expansivaamb tothom, germans inclosos).

podem distingir quatre tipus diferents denuclis familiars bàsics (vegeu la taula 3).

Pràctic¡ues lingüístigues a la llar

ies Heterogènies

Homogeni 1 2

Heterogeni 3 4Origen dels progenitors

Taula 3. TIpologia lingüística familiar

98

Per exemple, l'estudi de la castellan itzacióde la ciutat d'Alacant (Montoya 1996) mos­tra com molt s matrimoni s valencianopar­lants han anat convertint el castellà enl'única llengua de la llar, fet que ha accele­rat vertiginosament el procés de substitu­ció lingü ística.

Aquesta tipologia de les famílies es com­plica eno rmement si com encem a intro­duir-hi més actors socials en l'esquema:per exem ple, un percentatge significatiud'i nfants de llars de pràctiques homogè­nies cata lanes ten en un o més avis castella­noparlants mon olingües amb qui aquestsinfants interaccionen en castellà... o encata là. Això per no parlar de les personesque tenen cura de la mainada de bonapart del país - treballador(e)s de llars d' in­fants, minyones, cangurs, etc.- , del paperde la famíli a extensa -oncles, cosins, etc.Aquesta breu classificació no pretén exhau­rir aquestes possibilitats, sinó tan sols esta­blir alguns dels gran s tipu s de famílies enfunció de les llengües emprades a la llarper tal de facilitar la presentació de lesalterna tives al terme llengua materna.

Alternatives terminològiques

Els inconvenie nt s de la den ominació llen­gua materna són coneguts de temps enrereen la bibliografia de llengua anglesa, i noés estrany que sigui precisament aquesta lallengua en què més han avançat les pro­postes alternatives. La ràtio d'aparicions dellengua materna / llengua primera (vegeula taula 1) mostra com el cam í fet en catalàen aquest sentit és sorprenentment propera l'an glès, molt per davant de les altresllengües considerades.

Ara bé, davant de la confusió existentsota el paraigua de la llengua mat erna, lasolució no pot pas limitar-se a incorporaruna nova den ominació que no resolguiel problema de fons . El més aconsellableés destriar els seus sentits prior itaris de lanoció conflictiva i iden tificar l'etiqueta oetiquetes qu e s'adiguin millor a cadascundels significa ts. Això és el que plantegema les línies següents. Les propost es recolli­des se cenyeixen a termes apareguts en labibliografia especialitzada, i no pretenentancar definitivament el deba t sinó sim­plement ajudar a arran jar-ne els termes.

D'acord amb tot el que hem vist, podemidentificar com a mínim les següents di­mensions a l'h ora d'enfrontar-nos amb lanoció de llengua materna:'

(a) El moment i/o l'o rdre d'adquisició de lallengua(b) El coneixement o competència lingüís­tica en una llengua(e) La funció desenvolupada per la llengua(d) La identificació amb un a llen gua

La taula 4 (vegeu-la a la pàgina següent)enumera algunes de les denominacionsmés habituals que , per a cada dim ensió,permeten substituir el rètol llenglla maternai enumera algunes de les princ ipals dife­rències en tre elles. Cal tenir present quel'ús d'una alternativa o un a altra no és decap man era irrellevant , com es palesà ambles edicions de l'Enq uesta Metro politanade Barcelona de 1986, 1990 i 1995. L'edi­ció de 1990 va modificar la pregunta fetaen l'edició prèvia «<quina és la seva pri­mera llengua?») i la va con vertir en un ad'aparen tment semblan t «<quina és la sevallengua?»). Però el pas no va ser intrans­cendent, ja que els qu i responien «totesdues llengües» va enfilar -se del 6% al 14 %,a costa tant dels que declaraven no més«català» o «castellà» a l'edició an terior.L'edició de 1995, amb uns result ats pràc­ticament idèntics als de 1990, va corro­borar que es tractava essencialment d' unaqües tió metodològica més que no pas delcreixement dels bilingües (veg. Vila 1991,Vallverdú 1998: 121-135).

A tall de conclusió

Al llarg d'aques t article s'ha posat en evi­dència que, tot i estar àmpliament difosa,la denominació llengua materna és esbiai­xada ideo lògicament i inadequada con cep­tualment, i que per tant cal evitar-la, si mésno en el discurs científic . A l'art icle hemassajat d'acla rir conceptualment les princi­pals nocions que s'amaguen rere aquestadenominació, i hem presentat algunes deles alternatives més ben situades per cobrircadascun d'aqu ests significats. Es tractad'un procés en què els especia listes anglò­fons porten la davan tera, però que calseguir de ma nera decidida, ja que es tractad'una passa necessària gairebé imprescindi­ble si volem avança r en la com prensió delplurilingü isme social. De cara a un futur,caldrà que l'ús dels especialistes decan tiles solucions en un sentit o en un altre,però fóra convenient avançar en el camíde la fixació terminològica per tal d'estal­viar tan t com sigui possible els malen tesosderiva ts de la foscor del concep te criticat.

99

Taula 4. Alternatives metodològiques al concepte llengua materna

Criteri

mornet!l~iLQ,ordre

d'adqUISició (Qligen)

competència

funció

Bibliografia

BAETENS BEARDSMoRE, H. (1986). Bil ingua­lism: Basic Principies. Clevedon: Mult ílín ­gua l Matters, 2a ed. (la ed.: 1982). Trad.cata lana: (1989) . Principis bàsics del bilin­güisme. Barcelona: La Magrana.

BAKER, C. (1993) . Foundations of BilingualEducation and Bilingualism, Clevedo n : Mul­tilingual Matters. Trad. cast.: (1997) Fun­damentosdeeducactonbilingüey bilingiiismo.Madrid: C àtedra.

BLOOMFIELD, L. (1970) . «Líterate and illite­rate speech». American Speech 2, 432-439.

BOIX, E. (1997). «ldeologías língüístícas enfamilias lingüísticamente mixtas (catala n­castellano) en la regíón met rop olitan a deBarcelona». A: ZIMMERMANN, K.; BIERBACH, c.,

100

ed . Lenguaje y comunicad én intercultural enel mundo hisptinico, Bibliotheca ibero-ame­ricana, Vervuer t.

BOIX, E.; VILA, EX. (1998) . Sociolingüísticadela llengua catalana. Barcelona: Ariel.

CABRÉ, M.T. (1992). La terminologia. Barce­lona : Empúries.

DAVIFS, A. (1999). «Native Spea ker». A:SrOLSKY, B. (ed.): Concise Encyclopedia ofEducatumal Linguistics. Cambridge : CUP.p.532-539.

FISHMAN, l .A. (1997). In Praise of the BelovedLanguage:A Comparative View ofPositive Eth­nolinguistic Consciousness. Berlin: Moutonde Gruyter.

JUNYENT, C. (1998). Contra la planificació.Barcelona: Empúries.

LANDABURU, J . (1998) . «La situació n de las

lenguas indígenas de Colom bia: prolegó­menos para una política lingüística viable».A: UNESCO ETXEA. (1998). Linguapax. Intema­tional Seminar on Language Policies. Bilbao:Unesco Etxea. p . 299-311.

MONTOYA, B. (1996). Alacant: la llenguainter­rompuda . València: Denes.

RlcENTo, T.; WILEY, 1.G., ed. (2002). «Revisi­ting th e Mother-Tongue Question in Lan­guage Policy, Plann íng, and Polítícs.» Inter­national loumal of the Sociology of Language,154.

ROMAINE, S. (1995) . Bitinguism. Oxford :Blackwell.

RUIZ, E; SANZ, S.; SOLÉ, ). (200 1). Diccionaride sociolingüística. Barcelona: Enciclopèd iaCatalan a

SKUTNABB-KANGAS, 1. (2000) . Linguistic Geno­cide in Education - or Worldwide Diversityand Human Rights. New Iersey, London:Lawrence Erlbaum Associates .

SKUTNABB-KANGAS, T.; CUMMINS, J ., ed . (1988) .

Minority Education. Clev edon: MultilingualMatters.

SUBIRATS, M. (d ir.) (1991). Enquesta metropo­litana 1986. Barcelona: Institut d 'EstudisMetropolitans.

SUBIRATS, M. (d ir.) (199 2) . Enquesta metro­politana 1990. Barcelona: In st itut d 'EstudisMetropolitans.

SUBIRATS, M. (d ir.) (1996) . Enquesta metro­politana 1995. Barcelona: In stitut d 'EstudisMetropolitans.

TORRES, ). (2001). «L'ús o ral familiar aCatalunya». Ponència presentada a les Jor­nades d'Estudi sobre Ús Interpersonal delCatalà . Barcelona, 29 i 30 de n ovembre i 1de desembre de 2001.

VALLVERDÚ, E (1998). Velles i noves qüestionssociolingüístiques. Barcelona: Edicio n s 62 .

VILA I MORENO, EX. (1993) . Transmissió delsidiomes en les parelles lingüísticament mixtes.Barce lona: Generalitat de Catalunya. De­partament de Cu ltura . (Publicaci ons del'Institut de Sociolingüística Catalan a. Sèri eDocuments de treball; 1)

VILAI MORENO, E X. (200 1). «Ús interperso­nal no familiar». Ponència presentada a lesJornades d'Estudi sobre Ús Interpersonaldel Català . Barcel ona, 29 i 30 de n ovembrei 1 de desembre de 2001.

VlLARDELL I ARDERIU, E. (1998) . Canvi i man­teniment de la llengua en parelles lingüística­ment mixtes a Sabadell. Treball de recercainèdit. Departament de Filologia Catalana,Facultat de Filosofia i Lletres, UniversitatAutònoma de Barce lona.

Notes

1. Segons l'edició de 1994 del Webster's Encyclope­dic Unabridged Dictionary of the English Language,l'anglès mitjà conegué el terme moder tonge; enfrancès, d'altr a band a i segons la 9a edició delPetit Robert, langue matemelle està documentat jaal segle XIV.

2. Agraïm a Glòria Casals, professora de literaturacontemporània del Departament de FilologiaCatalana de la Universitat de Barcelona, el sugge­riment d'aqu ests exemples literaris per il-Iustraraquest apartat.

3. Roma ine (1995: cap. 5) ofereix diversos exemplesd'infant s bilingües familiarment que íl-Iustren elque diem ací.

4. Cal no oblidar que cadascun dels term es i defi­nicions que s'exposen a continuació poden cor­respondre's a un a o més d'un a llengua: llengüesinicials, llengües familiars, etc. Tanmateix, per agi­litzar la lectura es tractaran en singular.

•101