Mapa toponímic del terme de Vila-real

COL·LECCIÓ ACTES, 5

© els autors© AcAdèmiA VAlenciAnA de lA llenguA

Edita: Publicacions de l’AcAdèmiA VAlenciAnA de lA llenguA

Avinguda de la Constitució, 284. 46019 Valè[email protected] - www.avl.gva.es

Disseny i maquetació: EspireliusImpressió: Industrias Gráficas Ecir

ISBN: 978-84-482-5507-7Depòsit legal: V-314-2011

Índex

BERNAT AGUT, JesúsAntropocentrisme toponímic. Observacions sobre els antropònims a la toponímia ............................................................... 9

CASTANY, JoanAprofitament didàctic d’aspectes relacionats amb la toponímia. El cas d’Onda, un exemple qualsevol .................................. 23

CASTELLVELL, VenturaEls habitants de la Tinença de Benifassà l’any 1817 .......................................................................................................... 31

CIVERA, ManuelOnomàstica dels grans espais de la muntanya del castell de Sagunt .................................................................................. 57

COLOMA FUSTER, XavierTopónimos de Altura ................................................................................................................................................... 73

CUBEDO MIRALLES, SandraLa microtoponímia de la partida de Pinella ..................................................................................................................... 81

EMBUENA PUERTA, CarlosAtlas toponímico del término municipal de Tuéjar ........................................................................................................... 87

FERNÁNDEZ LÓPEZ, EstherEl habla de Soneja: topografía y toponimia................................................................................................................... 141

FERRER NAVARRO, RamonUn esbós de toponímia de la Plana Alta i Baixa al llarg de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana .................................................... 149

GARCIA I OSUNA, AntoniMalnonímia i els seus graus respecte del recull de malnoms d’Algímia d’Almonesir ............................................................ 157

GARCÍA SÁNCHEZ, Jairo JavierLos aspectos semánticos de la toponimia ..................................................................................................................... 177

GIL, VicentEl paisatge i l’antroponímia urbana de Vila-real al segle XIV ............................................................................................ 189

GÓMEZ CASAÑ, RosaOronimia del Alto Palancia ......................................................................................................................................... 205

HEREDIA ROBRES, JacintoIncidències antroponímiques en el recull toponímic rural de Vila-real .............................................................................. 211

MARTÍ MESTRE, JoaquimToponímia rural de frontera al Camp de Morvedre i a l’Alt Palància .................................................................................. 223

MARTÍNEZ, J. DionísToponímia urbana del Port de Sagunt (1902-1940) ....................................................................................................... 235

MEMBRADO TENA, Joan CarlesMapa toponímic del terme de Vila-real ........................................................................................................................ 261

MEZQUITA BROCH, PasqualIntroducció a l’estudi de l’onomàstica a Vila-real: els noms de persona, cognoms i renoms ................................................. 287

PALOMERO ALMELA, JosepToponímia costera i lèxic mariner de Borriana ............................................................................................................... 303

PÉREZ PIQUER, Aigües VivesEl Corpus toponímic valencià ..................................................................................................................................... 337

REMOLAR FRANCH, AlfredEls paranys de Betxí ................................................................................................................................................... 347

RIBÉS PALLARÉS, Josep-MiquelLa toponímia del Bosc i la Devesa de la Serra d’en Galceran ............................................................................................ 359

[ �� ]

INTRODUCCIÓ

En ocasió de la celebració a Vila-real de la IV Jornada

d’Onomàstica, organitzada per l’Acadèmia Valenciana de la

Llengua, aquest mapa nomenclàtor pretén ser un comple-

ment cartogràfic als corpus toponímics sobre Vila-real rea-

litzats anteriorment per Emili Obiol (1987), Heredia (2009) i

Ferrando i Heredia (2010).

Aquest treball està format per una introducció geo-

gràfica relacionada amb la toponímia local, un breu comen-

tari respecte al topònim Vila-real, una sèrie cartogràfica de

13 mapes a una escala aproximada 1:15.000, un mapa guia i

un nomenclàtor amb els topònims que apareixen als mapes i

el corresponent número de mapa on estan situats per tal de

facilitar-ne a l’usuari la localització.

Aquest mapa toponímic recull els topònims reple-

gats al llarg de molts anys per Aureli Ferrando, Jacinto Here-

dia, Emili Obiol i per mi mateix, tant per a l’Acadèmia Valen-

ciana de la Llengua com per a l’Institut Cartogràfic Valencià, el

nomenclàtor del qual es nodreix de les enquestes d’aquella. A

més, hi ha unes taules on figuren tots els topònims replegats

en aquest treball cartogràfic.

AGRAÏMENTS

Vull agrair a Aigües Vives Pérez, de l’Acadèmia Va-

lenciana de la Llengua, perquè m’ha animat especialment a

preparar aquest treball; a Carlos Embuena, de l’Institut Car-

togràfic Valencià, sense l’ajut tècnic del qual no hauria pogut

realitzar-lo; a Emilio Forcén, director de l’Institut Cartogrà-

fic Valencià, per oferir-me les bases cartogràfiques a escala

1:5.000 de l’ICV, i a Elena Esteso, també de l’Institut Carto-

gràfic Valencià, per la seua ajuda tècnica en la simbologia

cartogràfica. A més, vull felicitar els professors Emili Obiol i

Jacinto Heredia pels seus treballs sobre toponímia de Vila-

real, dels quals es nodreix el nomenclàtor cartogràfic que

ací es publica.

GEOGRAFIA I TOPONÍMIA DE VILA-REAL

Vila-real és un municipi pertanyent a la Plana, co-

marca natural de la costa valenciana que a efectes estadístics

es troba dividida entre la Plana Alta, al nord del riu Millars, i la

Plana Baixa, on es troba Vila-real. Si llevem Castelló i Sagunt,

és la localitat valenciana més gran per nombre d’habitants

al nord de la ciutat de València, amb una població de 51.205

habitants (2009).

Vila-real se situa a 8 km de la costa de la mar Medi-

terrània, a 7 km al sud de Castelló i a 60 km al nord de Valèn-

cia. El riu Millars fa de límit amb els municipis d’Almassora i

Onda, amb els quals fita pel nord. Per l’oest limita amb Onda i

Betxí; al sud, amb Nules i les Alqueries, i a l’est, amb Borriana.

MAPA TOPONÍMIC DEL TERME DE VILA-REAL

Joan Carles Membrado Tena[Institut Cartogràfic Valencià]

[ �� ]

JOAN CARLES MEMBRADO TENA

El terme es troba en una cruïlla de camins al bell

mig de la Plana, afectat de ple per l’eix mediterrani. De nord

a sud el travessen la N-340, l’AP-7, la CV-10 (autovia de la

Plana), el ferrocarril de València a Barcelona i, en el futur, el

tren d’alta velocitat València-Castelló. D’oest a est creuen el

terme la CV-20 provinent d’Onda i l’Alt Millars, la CV-185

que va a Borriana i la CV-222 que comunica Betxí i Borriana.

A més, compta amb camins rurals que s’escampen de forma

radial en totes direccions al voltant del terme, dels quals

destaquen els del Cedre (cap a Borriana), de Vora Riu (cap

a la desembocadura del Millars), de la Mar (cap a la costa

nord de Borriana), d’Almassora (pel pont del Secanet), de Rel

o Real (cap a Borriol, a través d’un pont del segle XIII sobre

el Millars), de l’Ermita (cap a l’Alcora, a través de l’almas-

sorí camí Fondo), Vell de Vila-real a Onda i Vell de Castelló

a Onda (cap a Onda), de Betxí (cap a Betxí), d’Artana (cap

a Artana) i la carretera (cap a la Vilavella). Cal dir que els

camins que connecten entre si tota la xarxa viària radial de

Vila-real no es diuen localment camins, sinó sedenys, en al-

guns casos, i assegadors, en altres.

Les sis partides del terme històric de Vila-real (67,7

km2) són les Solades (NE), Madrigal (NO), Pinella (O), Cari-

nyena (E), el Pla Redó (SO) i el Cap de Terme (SE). Hui dia

aquesta darrera partida i una porció del Pla Redó configuren

el terme de les Alqueries (12,6 km2), que se segregà de Vila-

real el 1986 i en reduí el terme als actuals 55,1 km2.

Les Solades i Carinyena (i antigament el Cap de Terme)

es corresponen amb l’horta tradicional, regada per les séquies

que deriven del Millars, les quals conformen una part fonamen-

tal de la toponímia local. Madrigal, Pinella i el Pla Redó es cor-

responen amb l’antic secà, hui transformat en regadiu gràcies a

l’aigua de les sénies o pous. Precisament les sénies són un dels

topònims més abundants en la ruralia vila-realenca.

L’escàs poblament dispers del terme de Vila-real pre-

senta dues àrees ben diferenciades: la del regadiu tradicional,

on hi ha alqueries, hui majoritàriament deshabitades o desa-

paregudes, i la dels antics secans, on hi havia masos i masades

i hui, sobretot, masets, que designa qualsevol tipus de casa

d’esbarjo. De fet, a la partida de Madrigal hi ha una zona de

masets que en els darrers anys s’ha desenvolupat notable-

ment i ha format una zona urbana més o menys compacta i

unida a la població per la banda NO, a través dels camins Vell

de Castelló a Onda i de l’Ermita. Aquest conjunt de masets

rep diversos noms, encara que en el seu conjunt s’anomenen

Urbanització de Madrigal.

La capital municipal se situa a 42 m sobre el nivell

de la mar, i el terme ocupa una bona part de la riba dreta

de la conca baixa del riu Millars, fet que justifica l’existèn-

cia de molins, ponts, séquies i assuts. Les muntanyes són

inexistents, de manera que no hi ha cap tossal o puig, si bé

la muntanyeta de Sant Antoni de Betxí és a tocar del terme

vila-realenc. Als dos terços occidentals del terme —el secà

tradicional (entre els 100 i els 35 m d’altitud)— el relleu

està constituït per un enorme glacis plistocènic que des-

cendeix de les muntanyes interiors (Onda, Betxí) i forma un

extens mantell de rebles procedent de l’aportació fluvial que

ha generat una crosta de còdols (eliminada artificialment i

secularment per les intenses roturacions per antropitzar el

territori). Per davall de la crosta del glacis hi ha un potent

mantell freàtic, procedent de les aigües de pluja de la serra

d’Espadà que fan cap al subsòl de la Plana i que han estat

aprofitades per a la captació d’aigua per al regadiu mitjan-

çant l’obertura de nombrosos pous o sénies, que és el tipus

de topònim més repetit a Vila-real. Al terç oriental del terme

(per sota dels 35 m) desapareix el mantell de rebles i les

terres d’horta de l’holocé afloren amb una mínima pendent

fins perdre’s a la mar de Borriana.

El glacis o peu de mont descendeix suaument de NO

a SE i està tallat en la mateixa direcció pel riu Millars, al nord,

pels barrancs de l’Hospital (hui convertit en l’avinguda del

Barranquet), de Ràtils i de l’Espaser (aquests dos són afluents

del riu Sec de Betxí), al centre, i pel riu Sec de Betxí pròpi-

ament dit, al sud. Tant aquest com el riu Millars presenten

depòsits de fons de rambla de còdols solts.

La vegetació, restringida al llit dels rius i barrancs, és la

pròpia del domini Querco-Lentiscetum (màquia de carrasca i

margalló), amb restes residuals de pinades a la zona del Termet,

cap a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia. El clima es carac-

teritza pels hiverns temperats (10,5 °C al gener) i humits i els

estius càlids i secs (24,5 °C a l’agost). La mitjana de temperatu-

res és de 17 °C i la de precipitacions, de 450 mm anuals, amb

màxima pluja a l’octubre (99 mm) i mínima al juliol (7 mm).

[ �� ]


Pel que fa a les activitats econòmiques, fins als anys

1960 predominava l’agricultura, amb 5.100 hectàrees de

cultiu, el 99% del qual estava dedicat als cítrics i, doncs, al

regadiu. Durant les últimes dècades les infraestructures d’ha-

bitatges, vies de comunicació, indústries i serveis s’han de-

senvolupat en detriment del sòl agrícola, que el 2006 era de

menys de 3.177 ha.

Segons el cens de 2001, la indústria —sobretot la

ceràmica i auxiliars— era el principal sector d’activitat, amb

prop de 8.500 empleats, un 43,8% de la població activa. El

topònim polígon industrial és bastant freqüent, per tal com

aquests s’estenen tot al voltant de la població, especialment

al voltant de la carretera N-340 cap a ponent. La posició cen-

tral de Vila-real dins de la Plana ha beneficiat l’actual aglo-

meració industrial. No obstant això, aquesta no hauria estat

possible sense la notable tradició industrial comarcal (Onda,

l’Alcora) i l’esperit empresarial dels locals. Segons el cens de

2001, la construcció, en auge durant l’última dècada i ara en

plena crisi econòmica, que també afecta el sector ceràmic,

reunia més de 1.800 actius, un 9,4% del total.

Segons el mateix cens, els serveis concentraven més

de 8.000 empleats, un 41,7%, on destacava el comerç, amb

quasi 3.000 empleats. Vila-real s’ha convertit en els últims

anys en la capital comercial de la Plana al sud del Millars o

Plana Baixa. Després del comerç se situen a molta distàn-

cia els empleats en educació, serveis empresarials, sanitat

i assistència social, transport i hoteleria. Cal ressenyar que

en els últims anys s’ha desenvolupat una important concen-

tració terciària que inclou un gran centre comercial, diver-

sos hipermercats i botigues especialitzades, cinemes, hotels,

centres educatius privats i l’hospital de la Plana, que dóna

servei als habitants de la Plana Baixa. Bona part d’aquests

serveis comunitaris i comercials s’han concentrat en la par-

tida de Carinyena, al SE de la ciutat, la millor comunicada

amb la resta de la comarca.

EL TOPÒNIM VILA-REAL

La denominació tradicional d’aquesta ciutat és Vila-

real, com s’aprecia al llenç de la Sala Nova del Palau de la

Generalitat Valenciana (1592), on el topònim Vilareal (amb

ortografia òbviament prefabriana) acompanya el represen-

tant local davant del Regne.

Va ser des de la castellanització iniciada al segle

XVI quan el topònim valencià va anar alternant amb el cas-

tellà Villarreal, com es pot comprovar en l’abundant do-

cumentació conservada a l’Arxiu Històric de la ciutat i en

altres. Viciana (1566, 299-301) alterna els dos topònims i

Escolano (1610-11, 236) fa servir només Villarreal. A partir

de la segona meitat del segle XVIII s’empra de manera ofi-

cial la forma castellana, mentre que la forma valenciana

es manté més o menys corrompuda popularment, pronun-

ciada Villarrel o Vilarrel, segons afirma Sanchis Guarner

(1963: 177). El 1938 la corporació municipal acordà la for-

ma pseudoerudita de Villarreal de los Infantes per distin-

gir-la d’altres topònims homònims com ara Villarreal de

Urrechua o Villarreal de Huerva. Després de l’oficialització

bilingüe del topònim el 1983 durant el govern de la UCD,

bona part de la població recuperà la forma Vila-real, tant

en la forma parlada com, sobretot, en l’escrita. El febrer de

2006 l’Ajuntament optà de manera unànime per la forma

oficial exclusivament en valencià (Vila-real, BOE del 30 de

gener del 2007).

[ �� ]


[ � ]


[ �� ]


[ � ]


[ �� ]


NOMENCLÀTOR TOPONÍMIC DE VILA-REAL

Topònim Tipus Mapa

Aljub de la Creueta aljub 8

Alqueria de Bou alqueria 9

Alqueria de Cotolí alqueria 11

Alqueria de la Monja alqueria 10

Alqueria de Marín alqueria 7

Alqueria de Medrano alqueria 9

Alqueria de Mossén Benito alqueria 7

Alqueria de Peiró alqueria 11

Alqueria de Sant Jordi alqueria 7

Alqueria de Sant Josep alqueria 10

Alqueria de Sant Vicent alqueria 9

Alqueria del Dotrinero alqueria 7

Alqueria del Rosari alqueria 6

Alqueria dels Flares alqueria 10

AP-7 autopista 2, 5, 9, 13

Àrea Comercial Sedeny àrea de servei 6, 10

Assegador d’Adrià camí 2, 9, 5, 10

Assegador del Madrigal (vegeu Sedeny Nou) camí 1

Assut de Vila-real assut 2

Barranc de Ràtils barranc 4, 8, 9

Barranc de Sant Antoni barranc 12

Barranc de l’Espaser barranc 9

Barranc Roig barranc 4

Bassa del Poble bassa 5

Camí d’Almassora camí 6, 7

Camí d’Artana camí 5, 6, 8, 9

Camí de Baix de l’Autopista camí 2, 5, 9

Camí de Bellot camí 4, 5

Camí de Betxí a Mascarell camí 12

Camí de Borriana a Artana camí 12, 13

Camí de Carinyena camí 10

Camí de Casablanca camí 4

Camí de Dalt de l’Autopista camí 2, 5, 9

Camí de la Bassa Seca camí 8

Camí de la Carretera camí 6, 9, 10, 12, 13

Camí de la Mar camí 6, 7, 11

Camí de la Masada del Palleter camí 8, 9

Camí de la Masada dels Flares camí 8, 9

Camí de la Ratera camí 4

[ �� ]


Camí de la Ratlla camí 1, 4, 8

Camí de la Séquia Vella camí 6, 7

Camí de la Travessa camí 6

Camí de l’Aljub camí 4

Camí de l’Aljub de la Muntanyeta camí 8

Camí de l’Autovia camí 1

Camí de l’Ermita camí 2, 3, 6

Camí de les Bassetes d’Onda camí 1, 4

Camí de les Casetes de Bellot camí 4

Camí de les Teuladetes camí 1

Camí de les Trencades camí 1

Camí de les Voltes camí 6, 9, 10, 13

Camí de Miralcamp camí 4, 5, 6

Camí de na Boneta camí 6, 7

Camí de Saera camí 8

Camí de Sant Jordi camí 6, 7

Camí de Santa Cecília camí 4

Camí de Santa Sofia camí 6

Camí de Torrehermosa camí 1, 4, 5

Camí de Vila-real a Betxí camí 4, 5, 6, 8

Camí de Vora Riu de les Solades camí 7

Camí de Vora Riu del Madrigal camí 1, 2

Camí del Barranc de Ràtils camí 4

Camí del Cabeçol camí 9, 10

Camí del Canal camí 1

Camí del Cedre camí 6, 10, 11

Camí del Corral Blanc camí 1

Camí del Corral de Galindo camí 4

Camí del Cuquello camí 1, 4, 5

Camí del Fondo del Camí Relo camí 4

Camí del Fornet camí 2, 5, 6

Camí del Molí de Bisbal camí 3, 6

Camí del Molí de la Roqueta camí 10

Camí del Molí Llop camí 1, 2, 4

Camí del Molí Paquero camí 2

Camí del Palmeral camí 8, 12

Camí dels Artanencs camí 8

Camí dels Caus de Mira camí 8

Camí dels Forners camí 8, 12, 13

Camí Real o de Borriol camí 3, 6

[ �� ]


Camí Vell de Vila-real a Borriana camí 6, 10

Camí Vell de Vila-real a Onda camí 1, 2, 5, 6

Camí Vell de Castelló a Onda camí 1, 2, 3, 6

Camp de Futbol El Madrigal terreny esportiu 6

Camps de Futbol de Carinyena terreny esportiu 10

Canal Cota 100 séquia 1

Carinyena partida 6, 9, 10

Carretereta de la Muerte camí 5

Carretereta de la Carrasca camí 4, 8

Carretereta del Pinet camí 8

Casa Patorral casa 4

Casablanca casa 8

Cases de Capote barri 6

Caseta de Bellot paratge 5

Catalanet paratge 10

Cella paratge 4

Corral de Galindo corral 4

Corral de Peretona corral 7

Corral d’Usach corral 5

CV-10 autovia 1, 4

CV-185 carretera 6, 10

CV-20 autovia 4, 5

CV-222 carretera 8, 9

CV-2295 camí 5

CV-2295 carretera 6

Ebro paratge 10

el Barranc d’Avellana paratge 8

el Barranc de l’Espaser paratge 5

el Barranc de Pitoto paratge 10

el Barranc de Ràtils paratge 8

el Barranc dels Albarzers paratge 5

el Barranc Roig paratge 4

el Bassot paratge 9, 10

el Bovalar paratge 2, 7

el Caixer paratge 6

el Calvari barri 6

el Campàs paratge 10

el Cedre barri 6

el Cementeri paratge 5

el Colmenar paratge 1

[ �� ]


el Corral de Galindo paratge 4

el Corral del Sastre paratge 1

el Corral d’Usach paratge 5

el Corral Roig paratge 5

el Coscollar paratge 12

el Mas de la Torre paratge 5

el Molí de la Roqueta paratge 10

el Molí de la Vila barri 6

el Molí de Tatxes paratge 3

el Muntanyar paratge 7

el Pilar barri 6

el Pla Redó partida 8, 9, 12, 13

el Pont de la Bruixa paratge 9

el Pont de Simó paratge 10

el Pont dels Arquets paratge 9

el Quartó paratge 7

el Rec Nou paratge 7

el Rosari barri 6

el Salt paratge 8

el Termet paratge 2

el Toll de l’Albarzer paratge 8

el Toll de Molina paratge 9

el Xop de Nius paratge 11

els Arquets paratge 9

els Evangelistes barri 6

els Partidors barri 6

els Pilons paratge 9

els Tres Molins paratge 6

Entrada de la Capitana camí 10

Entradeta de la Coixa camí 10

Entradeta de l’Almassorina camí 7, 11

Entradeta del Castelloner camí 7

Entradeta del Roget camí 7

Ermita de la Mare de Déu de Gràcia ermita 2

Ferrocarril València-Vinar ferrocarril 6, 7, 10

Finca de Farola paratge 8

Finca de Mussoles paratge 8

Finca del Francés paratge 9

Finca del Madrugo paratge 4

Finca dels Diumenges paratge 4

[ �� ]


Finca dels Pellers paratge 2

Finca dels Pobres paratge 1

Finca Esmisat paratge 1

Granja la Florida zona industrial 1, 2

Grup Sant Fermí urbanització 2

Hospital de la Plana hospital 10

l’Aljub aljub 4

l’Alqueria d’Andrià paratge 6

l’Alqueria de Bou paratge 9

l’Alqueria de Caparrós paratge 10

l’Alqueria de la Monja paratge 10

l’Alqueria de Medrano paratge 9

l’Alqueria de Traver paratge 7

l’Alqueria dels Flares paratge 10

l’Alqueria Vella paratge 10

la Bassa del Poble paratge 5

la Bassa d’Insa paratge 6

la Bóta paratge 10

la Capitania paratge 10

la Colmena paratge 1

la Foia dels Àngels paratge 3

la Huerta barri 6

la Llum de Tol molí 1

la Panderola barri 6

la Paret Grossa paratge 1

la Pietat barri 6

la Revolta de Roca paratge 5

la Sequiola séquia 9, 10

la Tomba del Moro paratge 8

la Torrassa paratge 8

la Torrassa Nova paratge 8

la Torrassa Vella paratge 8

la Travessa barri 6

la Venta de la Pols paratge 9

la Vila barri 6

les Bassetes d’Onda paratge 1

les Jovades paratge 4

les Revalladores bassa 7

les Solades barri 6

les Solades partida 6, 7, 10, 11

[ �� ]


les Tres Ratlles paratge 4

l’Estació barri 6

l’Hortal paratge 10

l’Hospital barri 6

Madrigal partida 1, 2, 3, 4, 6

Mas de la Torre mas 5

Mas de Perona mas 1

Mas de Saera mas 8

Mas de Valverde mas 5

Mas del Ric mas 9

Melilla barri 6

Mesquitella paratge 8

Molí de Bisbal molí 3

Molí de la Roqueta molí 10

Molí Llop molí 2

Molí del Terradet molí 3, 6

Molí Nou molí 6

Molí Paquero molí 2

Motor de Sant Domingo sénia 12

Muntanyeta de Sant Antoni paratge 8, 12

N-340 carretera 3, 6, 10

N-340A carretera 6, 7

Pantanet de Santa Quitèria pantà 3, 6

Parany de Mingarro paratge 1, 4

Parany del Boixo parany 7

Parany del Pio parany 7

Parany del Vald parany 7

Perona paratge 1

Pinella partida 4, 6, 8, 9

Pitoto paratge 10

Polígon Industrial Argenta zona industrial 5

Polígon Industrial Camí d’Artana zona industrial 5, 6

Polígon Industrial Camí de Betxí zona industrial 5, 6

Polígon Industrial Camí de les Voltes zona industrial 6, 9, 10

Polígon Industrial Camí Vell d’Onda a Castelló zona industrial 6

Polígon Industrial Carretera d’Onda zona industrial 4, 5

Polígon Industrial El Canal zona industrial 6, 7

Polígon Industrial La Rosaleda zona industrial 6

Polígon Industrial L’Estació zona industrial 6

Polígon Industrial Senda dels Pescadors zona industrial 5, 6

[ �� ]


Pont de la Gallega pont 6

Pont de la Via pont 7

Pont de l’Autopista pont 2

Pont de l’Autovia pont 1

Pont de l’Ermita pont 2

Pont de Santa Quitèria pont 3, 6

Pont del Millars N-340 pont 3, 6

Pont del Secanet pont 7

Pont Nou del Millars pont 7

Primer Sedeny del Madrigal camí 6

Quart o Darrer Sedeny camí 7, 10, 11

Rambla de la Viuda rambla 3

Raval de Sant Pasqual barri 6

Raval del Carme barri 6

Riu Millars riu 1, 2, 3, 6, 7

Riu Sec de Betxí riu 8, 9, 10

Santa Sofia barri 6

Sedeny de les Vaqueries camí 5, 6, 10

Sedeny de Pinella camí 5

Sedeny del Madrigal camí 5

Sedeny del Sénia del Carme camí 5, 6, 10

Sedeny Nou camí 1

Segon Sedeny camí 6, 7, 10

Segon Sedeny del Madrigal camí 6

Senda de les Jovades camí 8

Senda dels Pescadors camí 2, 5, 6

Sénia de Barzaga sénia 9

Sénia de Cella sénia 9

Sénia de Dualde sénia 9

Sénia de Fortunyo sénia 8

Sénia de Gedeó sénia 5

Sénia de la Benvinguda sénia 9

Sénia de la Hidràulica sénia 8

Sénia de la Hidro sénia 8

Sénia de la Igualtat sénia 9

Sénia de la Llibertat sénia 12

Sénia de la Llorqueta sénia 8

Sénia de la Ratlla sénia 8

Sénia de la Senda de Sant Pere sénia 7

Sénia de l’Ebro sénia 5

[ �� ]


Sénia de Plácido sénia 9

Sénia de Polo sénia 5

Sénia de Saera sénia 8

Sénia de Sant Antoni sénia 8, 12

Sénia de Sant Benet sénia 5

Sénia de Sant Blai sénia 8

Sénia de Sant Carles sénia 2

Sénia de Sant Cristòfol sénia 8

Sénia de Sant Gonçal sénia 8

Sénia de Sant Jaume sénia 9

Sénia de Sant Josep sénia 8

Sénia de Sant Pasqual sénia 13

Sénia de Sant Pere sénia 5

Sénia de Sant Sebastià sénia 2

Sénia de Sanxis sénia 9

Sénia de Segura sénia 5

Sénia de Xispa sénia 9

Sénia del Centre sénia 12

Sénia del Cor de Jesús sénia 5

Sénia del Crist sénia 5, 8

Sénia del Millars sénia 2

Sénia del Molló sénia 2

Sénia del Naranjo sénia 8

Sénia del Pilar sénia 6

Sénia del Rec Nou sénia 6

Sénia del Remei sénia 6

Sénia del Xúquer sénia 5

Sénia dels Atrevits sénia 6

Sénia dels Puntals sénia 2

Sénia Fanguera sénia 5

Sénia la Progressiva sénia 12

Sénia Vella de la Magdalena sénia 4

Sénia Vella del Cor de Jesús sénia 4

Séquia de Borriana séquia 7

Séquia de Nules séquia 7, 10, 11

Séquia Major de Baix o Jussana séquia 6, 10

Séquia Major de Dalt o Sobirana séquia 6, 9, 10

Séquia Major de Vila-real séquia 3, 6, 7

Séquia Roja séquia 12, 13

Tercer Sedeny camí 6, 7, 10

[ �� ]


Torre Selmo torre 5

Travessa d’Aixà camí 9, 10

Travessa de Betxí camí 5, 6

Travessia de Cella camí 4, 5, 9

Travessia de l’Ermita camí 6

Travessia del Cuquello camí 2, 4, 5

Urbanització del Madrigal urbanització 2, 3, 5, 6

Urbanització Los Ángeles urbanització 3

Vila-real ciutat 6

PÉREZ I PIQUER, Aigües Vives (2008): «Els treballs toponímics de l’AVL», dins Actes de la II Jornada d’Onomàstica. Oriola, Acadèmia Va-lenciana de la Llengua, València, pp.153-161.

— (2009): «Els treballs toponímics de l’AVL», dins Actes de la III Jor-nada d’Onomàstica. Toponímia i Antroponímia. Xàtiva, Acadè-mia Valenciana de la Llengua, València, pp.151-156.

PIQUERAS HABA, Juan (2010): «Toponimia histórica y actual de la ac-tividad agraria en la Meseta de Requena», en Toponimia y so-ciedad: III Jornada de la Comisión Especializada de Nombres Geográficos, UVEG / CENGE / AVL / ICV, València.

ROSSELLÓ I VERGER, Vicenç (2004): Toponímia, geografia i cartografia, Universitat de València, València.

SANCHIS GUARNER, Manuel (1963-1983): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, vol I, L’Estel / Eliseu Climent. Edició de Fun-dació Caixa Castelló (1992, versió reduïda).

VICIANA, Martí de (1566): Tercera parte de la cronica de la inclita y co-ronada ciudad de Valencia y de su reino, edició facsímil del 1972 del Departament d’Història Moderna, Universitat de València.

BIBLIOGRAFIACASANOVA HERRERO, Emili i ROSSELLÓ I VERGER, Vicenç (eds.) (2001): Con-

grés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes, Uni-

versitat de València / Denes, València.

COROMINES I VIGNEAUX, Joan (1989-1997): Onomasticon Cataloniae –

Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua

catalana, Curial / La Caixa, 8 vol., Barcelona.

ESCOLANO, Gaspar (1610-1611): Décadas de la historia de la insigne y

coronada Ciudad y Reyno de Valencia, edició facsímil del 1880,

Terraza, Aliena y Cª, 3 vol., València.

FERRANDO MURIA, Aureli i HEREDIA ROBRES, Jacinto (2010): Toponímia dels

pobles valencians: Vila-real (la Plana Baixa), Acadèmia Valen-

ciana de la Llengua, València.

HEREDIA ROBRES, J. (2009): Els noms de lloc al terme de Vila-real, Caixa

Rural de Vila-real, Vila-real.

MATEU BELLÉS, Joan i CASANOVA HERRERO, Emili (eds.) (2000): Estudis de

toponímia valenciana en honor de V. M. Rosselló i Verger, De-

nes, València.

MEMBRADO TENA, Joan Carles (1995): Vila-real, ciutat industrial. El tau-

lell i les altres indústries en la història, el present i el futur de la

ciutat, Ajuntament de Vila-real, Vila-real.

— (2001): La indústria ceràmica de la Plana de Castelló, «Col·lecció

Universitària», Diputació de Castelló, Castelló.

— (2004): Toponímia dels pobles valencians: Ares del Maestrat (l’Alt

Maestrat), Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, pp. 6.

— (2010): «Experiencias para la introducción de la toponimia en

el ICV», en Toponimia y sociedad: III Jornada de la Comisión

Especializada de Nombres Geográficos, UVEG / CENGE / AVL

/ ICV, València.

MOREU-REY, Enric (1982): Els nostres noms de lloc, Moll, Palma de

Mallorca.

OBIOL MENERO, Emili (1987): Toponímia rural de Vila-real, Caixa Rural

de Vila-real, Vila-real.

Mapa toponímic del terme de Vila-real

Documents

Transcript of Mapa toponímic del terme de Vila-real