presenTacióL’any 2001 iniciàrem a les illes Pitiüses unprojecte denominat La producció de porpra a

Ebusus durant l’antiguitat, que es va desenvo -lupar al llarg de dos triennis (2001-2003 i 2005-2007). Amb les dades obtengudes en ambduesilles, vàrem reunir evidències suficients per afir -mar que la producció de porpra estava moltestesa en els territoris d’Eivissa i de Formenteradurant els períodes púnic, romà i fins i tot bi -zantí i que, en conseqüència, l’elaboració d’unproducte de preu tan elevat havia de tenir un pessignificatiu en la seua economia durant l’anti -guitat (Alfaro i Tébar 2004; Costa 2011; Costai Alfaro, en premsa). Ja des de l’inici de les in -vestigacions vàrem ser molt conscients que lanostra perspectiva d’estudi no es podia reduirestrictament a la producció del tint d’origenmarí. Si la pesca de murícids s’havia de pre veu -re com una faceta més del conjunt d’activitatshalièutiques i d’explotació de recursos de lamar que es desenvolupaven a Ebusus en l’anti -guitat (Costa i Alfaro 2008), la producció deltint de porpra s’havia de vincular amb l’exis -tència d’una ramaderia ovina per a l’obtencióde llana i, eventualment, amb una manufacturade filat per elaborar les troques de fil, que serienel veritable producte comercialitzat una vegadatenyides, així com un de nosaltres ha proposat

des de fa temps (Alfaro 2002). L’estudi conjuntde la producció de porpra i de llana ens pareix,doncs, una perspectiva imprescindible en la nos -tra investigació. El corol·lari d’aquests raona -ments només podia ser, per tant, que, juntamenta una considerable producció del tint de porpra,havia d’existir també, i com a condició prèvia,una important activitat ramadera suficient perpoder comptar amb la llana que s’utilitzaria perdonar sortida al tint de porpra.

Tota hipòtesi no només s’ha d’enunciar, tambés’ha de provar. Per això, com a continuació deles nostres investigacions, ens proposàrem cen -trar els nostres esforços immediats en l’estudid’una possible riquesa llanera local. D’aquestamanera, en continuar la nostra recerca, l’objec -tiu que es plantejava com a prioritari era buscarsuport històric i arqueològic per sostenir aques -ta possibilitat, la qual cosa no implica que ex -cloguem la importació de fibra des de la pe -nínsula Ibèrica o altres indrets continentals.L’existència a Eivissa d’algunes monedes pro -vinents del conegut centre tèxtil de Trèveris (Pa -drino 2005), Augusta Treverorum (Wild 2001),o la presència de monedes eivissenques troba -des a la Gàl·lia septentrional, i fins i tot a GranBretanya (Doyen, en premsa), podria ser un in -dici de l’existència de contactes dels comer -ciants eivissencs amb les riques valls del Roinei el Mosel·la. Aquesta hipòtesi podria reforçar-se, també, a través de la presència de monedeseivissenques en diversos indrets d’Itàlia centrali meridional, sobretot a Pompeia, tant monedesvertaderes com també còpies i imitacions dutesa terme en la mateixa època antiga (Stannard2005; Frey-Kupper i Stannard, 2010), les qualspalesarien fortes relacions d’Eivissa, en aquestcas amb Itàlia, durant el segle I aC. Si la nostra

Intervencions 2010

109

“Timeu”: un nou projecTe d’invesTigació sobre la produccióde llana a l’ebusus pÚnica i romana

carmen alfaro giner,1 benjamí costa ribas,2 joan roig ribas,3

jónatan ortiz garcía,4 m. julia martínez,5 guillermo Fernández6 i maría antón7

1 Prof. titular de la Universitat de València, Projecte Timeu (HAR2010-21065).

2 Conservador del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.Projecte Timeu (HAR 2010-21065).

3 Arqueòleg (Eivissa).

4 Becari d’investigació predoctoral, Subprograma “Atracció detalent” de VLC-CAMPUS, Departament d’Història de l’Anti -gutat i de la Cultura Escrita, Universitat de València. ProjecteTimeu (HAR 2010-21065).

5 Becaria de la Universitat de València.

6 Departament d’Entomologia. Universitat de València.

7 Becaria d’investigació predoctoral FPI.

hipòtesi inicial fos correcta, no seria impossibleque les grans zones productores de tèxtils delnord-oest de l’Imperi, com la Gallia Belgica iBritannia, que no eren productores de porpra,rebessin des dels baphia mediterranis, entre elsquals hi havia el de Balears, el fil ja tenyit per ala producció dels seus tallers.Conservam en les fonts clàssiques una refe rèn ciadirecta sobre el coneixement de la llana ei vis sen -ca a la Mediterrània, un producte que era qualifi -cat com de qualitat, fet que reforçaria la nostrahipòtesi de treball. Diodor de Sicília, en descriu -re l’illa, prenent dades de Timeu de Taor mina,afirma que: “entre els productes d’Eivis sa, la lla -na és el més apreciat per la seua suavitat” (Diod.,V, 16, 3-5). Aquesta frase suggereix una produc ciótèxtil eivissenca rellevant durant l’èpo ca púnica.Amb aquestes premisses, el 2010 es posà enmarxa un nou projecte: La llana a l’Ebusus

púnica i romana. Aspectes del pastoralisme al

voltant dels tallers de producció de porpra en

èpoques púnica i romana (HAR2010-21065)(fig. 1). Una investigació que pretén ser in ter -disciplinària i internacional, i que té per objectel’estudi diacrònic de la producció de la llana enles àrees agrícoles i pastorals d’Eivissa i For -mentera. L’hem anomenat “Projecte Timeu” perrecordar aquest autor que, tal com ho va recollirDiodor de Sicília (V, 16), va parlar de la bellesai les qualitats de la llana d’aquesta rica i estra -tègica illa de la Mediterrània.Tradicionalment, la ramaderia ovina ha estatmolt arrelada a Eivissa, sovent en combinacióamb la de cabrum (Alfaro 1998), però mai engrans ramats, sinó que cada explotació agrícola

posseïa el seu propi ramat, generalment de pocsexemplars. A més, l’illa té una raça autòctona,actualment en perill d’extinció, però que al -menys des de diversos segles enrere ha donatlloc a una important producció llanera, així comlactis, carn i altres recursos, per a l’autosub sis -tència de la població. Aquests animals endè -mics són de grandària corporal mitjana i perfilconvex, de llana blanca, que es manifesta enforma de metxes piramidals. El pes viu oscil·lade 40 a 50 kg en les femelles. El cap és granamb la línia frontonasal de perfil convex. Tantels mascles com les femelles són motxos i lesorelles són relativament grans i caigudes peròsense tocar la cara. El coll és llarg i el cos és deproporcions allargades, amb la línia dorso lum -bar que baixa lleugerament cap a la gropa, queés curta i un poc elevada. La coa és llarga ihabitualment no es talla ni es despunta. Lesextremitats són altes, robustes, sense llana i benaplomades. La llana és de fibra gruixuda i llar -ga, agrupada en serrells punxeguts, de superfí -cie flexuosa i irregular. Per sota d’aquesta llanagruixuda es presenta un estrat de llana més finai curta. Encara que no està documentat, podempensar, raonablement, que els orígens d’aquestaraça illenca es deuen remuntar a l’antiguitat,com a mínim a l’edat mitjana.No obstant això, hem de reconèixer la dificultatde l’estudi plantejat. En primer lloc, hem de dirque es conserven poques restes òssies proce -dents d’excavacions antigues. I també que éscomplex determinar l’antiguitat de les terres quecomponen les finques actualment en ex plotació,susceptibles de fornir mostres per de tectar elsmarcadors biològics que s’associen a la rama de -ria d’ovicàprids. A més, l’estabulació devia sersempre en tanques molt peribles que no deixenmassa empremta arqueològica, al con trari del quepassa normalment a les terres properes de la pe -nínsula Ibèrica. Per això, la nostra guia el nostrecriteri principal per a l’ads cripció cronològicadel territori investigat és la ceràmica conserva -da en superfície en les ter ras ses de cultiu ques’estenen per les valls properes als jaciments.Per iniciar el nostre projecte vàrem escollir, unavegada més, la zona des Pou des Lleó, a laparròquia de Sant Carles de Peralta i al termemunicipal de Santa Eulària des Riu. En aquesta

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA EBUSITANA 3

110

Fig 1.–

Territoris

propietat de

Jaume des Pou,

amb el seu petit

ramat. Foto:

C. Alfaro.

àrea, durant el transcurs de les excavacions de2001-2003 havíem documentat un important ta -ller de porpra al canal d’en Martí-Pou des Lleói, tanmateix, teníem coneixement de l’existèn -cia de nombrosos jaciments púnics i romans alhinterland immediat (Costa i Moreno 2004).Així que, a priori, aquesta zona contenia totesles característiques per poder dur a terme ambèxit el nostre nou projecte.

localiTzació geogràFica de lazona prospecTadaEs Pou des Lleó està situat a la costa NE del’illa d’Eivissa, a la parròquia de Sant Carles dePeralta, dins de la vénda des Figueral, al termemunicipal de Santa Eulària des Riu (fig. 2). Ellloc constitueix una petita plana inclinada cap ala mar, de ponent a llevant, formant un golf decosta irregular, amb penya-segats de poca altu ra,gairebé davant de l’illa de Tagomago. L’exis -tèn cia de dos petits torrents que desemboquen ala mar ha propiciat la formació de dues petitescales ben diferenciades: la de més al S, obertacap al NE, on desemboca el torrent d’en Martí,motiu pel qual és coneguda com canal d’enMartí, i la del NO, oberta cap a llevant, on eltorrent des Pou arriba al mar, que és la que ve -ritablement es denomina Pou des Lleó, topònimque per extensió s’aplica a tota la zona.La petita plana des Pou des Lleó és la prolon ga -ció cap al SE del pla agrícola des Figueral, el qualconstitueix la sortida natural de les valls mésinteriors de Morna i Atzaró cap a la mar.

meTodologiaL’equip va estar dirigit per C. Alfaro i B. Costa,i format pel professor R. González Villaescusa(Universitat de Reims), especialista en estudisde geografia antiga, i per les alumnes María An -tón, Anabel Valero i Concepción Máñez, totesde la Universitat de València.8 La realització del’inventari i dels dibuixos dels materials són delnostre col·lega Joan Roig.La metodologia utilitzada va ser desplegarl’equip per recórrer sistemàticament tota la

superfície d’aquelles propietats on obtenguéreml’autorit zació per desenvolupar la nostra in ves -tigació. L’objectiu era la recerca dels materialsarqueo lògics de superfície que ens permetessiniden tificar quines àrees estigueren ocupades enl’an tiguitat i quines no ho van estar. Altres estu -dis de territori que plantejàrem per a la cam -panya de 2011 partiran dels resultats obtengutsen la nostra pròpia observació i, per descomp -tat, dels treballs de prospecció ja realitzats peraltres equips d’investigació.9

El treball dut a terme ens ha permès comprovarque nombroses terrasses agrícoles no tenen capresta antiga en superfície, mentre que determi -nades àrees, avui cobertes pel bosc, sí conser -ven restes arqueològiques en quantitats varia -bles. De la mateixa manera, s’ha iniciat la presade mostres de terra en llocs que ens pareguerenidonis en diversos indrets de l’àrea des Pou desLleó. Això no obstant, la sèrie d’anàlisis plani -ficada amb aquestes mostres no va poder serrealitzada els mesos següents però, augmentant

Intervencions 2010

111

8 Agraïm, com en anteriors ocasions, la valuosa ajuda prestada pelDr. Jordi H. Fernández, director del MAEF, pel Dr. Joan Ramon,qui va col·laborar en la classificació de la ceràmica, i per JuanJosé Juan, gran coneixedor d’aquests territoris i de la seua gent.

9 Especialment els recentment dirigits pel Dr. Carlos GómezBellard.

Fig. 2.– Mapa de

la plana des Pou

des Lleó amb els

llocs de troballes

assenyalats:

1) can Casetes

2) can Prats

3) can Joan de sa

3) Rota

4) es Casalissos

5) can Vicent

3) Soldat

6) Benissait

7) can Ribes.

el mostreig en la pròxima campanya, es durà aterme en breu. La nostra activitat s’emmarcadins dels estudis paleopaisatgístics i arqueo zoo -lògics planificats i el seu objectiu és detectarmarcadors biològics detectables en les terresmostrejades (pol·len, fongs associats a les de -jeccions dels ovicàprids, així com àcars o pa -ràsits associats als ovicàprids).L’anàlisi de les escasses fonts escrites directa -ment referides al territori estudiat exigeix unare visió total dels sistemes productius agrope -cua ris descrits pels agrònoms llatins, així comen les inscripcions gregues relatives a illes demida reduïda que pogueren tenir condicionssimilars a les que trobam a Eivissa. En aquestsentit, estam ampliant una base de dades biblio -grà fi ques sobre ramaderia antiga de la Medi -terrània que ja s’inicià fa una dècada.Dins del nostre projecte, també és molt im por -tant l’estudi de les restes arqueològiques queens poden informar d’una activitat tèxtil localde major o menor impacte. En aquest sentitcomptam amb una sèrie d’elements (instru men -

ta textilia) que, descoberts majoritàriament enantigues excavacions i actualment conservats alMAEF, estaven encara sense estudiar. Un pro -jecte d’estudi d’aquests materials s’ha obert ja,malgrat que estiguin majoritàriament descon -tex tualitzats (Costa i Alfaro, en premsa), in -cloent-hi analítiques de fibres en peces de teleri de xarxes de pesca. La revisió de la biblio -grafia recent és una activitat que també estàresultant molt rellevant en aquest sentit.

la prospeccióCom venim explicant, el setembre de 2010,es varen començar les prospeccions siste -màtiques que s’havien programat des delscomençaments dels dos projectes destinats al’estudi de la pro ducció de porpra a Eivissa iFormentera. Atès que el jaciment del canald’en Martí, as Pou des Lleó, va proporcionarun gran taller de porpra amb tres sectors benidentificats, i que dispo sa va de potencialsterritoris agrícoles antics en el seu entorn im -mediat, s’ha començat per l’estudi d’aquestesàrees, avui molt transformades i se guramenten perill d’encara majors modifica cions antrò -piques.

Així doncs, les prospeccions realitzades teniencom a objectiu fonamental classificar els jaci -ments amb presència ceràmica i que eren co -neguts des d’anys endarrere (Costa i Moreno,2004) per categories d’acord amb la seua po -tència de restes materials i les seues posicionsestratègiques a la dita vall. Tot això amb lafinalitat de determinar en un futur la distribuciódel poblament agrícola en el hinterland del ta -ller purpúric localitzat al canal d’en Martí,cons tituït per les planes des Pou des Lleó i desFigueral. Consideram que d’aquest poblament,sens dubte, formaven part els treballadors de -dicats estacionalment a la pesca dels murícids iproducció del tint purpuri, així com del con se -güent tintatge de la llana. La hipòtesi inicial eraque podíem estar davant d’una economia au tàr -quica, en la qual temporalment hi havia un am -pli espectre ocupacional seguint el cicle produc -tiu anual.La situació de les explotacions agrícoles ac -tuals (petites propietats i tancaments ambparets de maçoneria de pedra seca —lestanques— que delimiten els espais de conreu),així com les condicions socials de l’illa i elsrequisits ad ministratius (l’òbvia necessitatd’obtenir permi sos dels propietaris per inves -tigar les seues pro pietats) dificulten els tre -balls de prospecció. Malgrat això, les loca -litzacions de materials an tics els inventaris delsquals s’ofereixen a l’an nex són prou signifi -catives i, lògicament, han de ser confrontadesamb les troballes que pu guin verificar-se en lescampanyes següents.

resulTaTsEls punts que han estat considerats de majorinte rès són aquells que, estant situats en posi -cions estratègicament privilegiades (observacióde la costa i domini del territori), han ofert unamajor concentració de ceràmica antiga. Però nototes aquestes concentracions de materials im -pliquen l’existència d’un assentament antic. Entreballs pos teriors s’intentaran estudiar cadas cund’aquests enclavaments per determinar, quan ti ta -tivament i qualitativament, si es tracta o no d’as -sentaments humans. Per tant, tractarem d’esta blirl’organigrama econòmic del territori, identifi cantels centres vertebradors i els que en depenen.

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA EBUSITANA 3

112

La ubicació dels indrets localitzats a les pros pec -cions es mostra a la imatge de satèl·lit (fig. 2).Can Prats, la part nord des Casalissos, Benisait,o can Ribes no mostren zones amb concentra -cions: es tracta de dispersions de ma terials nosignificatives, encara que no pugui afir mar-seque es tracta de zones completament nega tives,com és el cas evident de la propietat de José iLina Guasch, on no es va trobar cap frag mentde ceràmica antiga, servint de contrast de leszones prospectades amb troballes posi tives. Elmateix podem dir de la finca de Be nisait.Els assentaments identificats dominen els puntsd’accés a la zona costanera de producció de por -

pra des Pou des Lleó des de l’interior de l’illa.Les zones de major densitat de troballes són esCasalissos i can Vicent Soldat. La diferència ésmolt marcada amb la part posterior de les dueslocalitzacions, cap a les zones boscoses i méselevades que els tanquen, en les quals als sòlsdominen els matolls. La posició d’aquest peu depuig és idònia per a assentaments poblacionals,ja que domina la vall que baixa fins a la cala iestan protegits de possibles perills que ven gues -sin de la proximitat a la mar. Orientats cap alsud i sud-est, tots dos reben una important quan -titat d’insolació, de manera que és probable queambdues localitzacions (on es troben les majors

Intervencions 2010

113

Fig. 3.– Selecció

de materials des

Casalissos:

àmfores ebusitanes

classe 1.

densitats de troballes ceràmiques) poguessin coin -cidir amb les zones d’hàbitat dels assentaments.Els sòls de la zona són els característics me di -terranis, lleugers i poc profunds amb afloramentde la roca calcària i el seu aprofitament actualestà destinat, fonamentalment, al matoll i boscmediterrani en els flancs de muntanya, i a unaarboricultura extensiva complementada per unaramaderia ovina ja residual i no productiva, pe -rò que se segueix considerant necessària per alfuncionament de la finca.Un únic jaciment, es Casalissos, és de llarga du -rada, ja que els materials recuperats mostren unampli espectre cronològic —des d’època púnicaclàssica (segle IV aC o fins i tot potser abans)fins a època bizantina (segles VI o fins i totVII dC)—, tant com una gran dispersió de ma -terials en superfície (fig. 4). Aquests ar gumentsfan que, a títol hipotètic, el considereml’establiment principal de la zona.A escassa distància de l’anterior, can Vicent Sol -dat és una localització de materials, també d’àm -plia durada encara que menor que l’anterior (se -gles III aC - III dC) (fig. 5). La imatge de restesceràmiques trobades en superfície és prou mésreduïda. L’escassa distància as Casalissos, comla menor perduració del lloc, ens fan pensar enun assentament probablement dependent de l’an -terior, encara que això de moment no es puguiafirmar de manera taxativa.Orogràficament, ambdues localitzacions (es Ca -salissos i can Vicent Soldat) controlen el ter ri to -ri comprès entre la cala des Pou des Lleó i lesplanures interiors: planes d’en Curt i des Fi gue -ral. A hores d’ara, en espera de prosseguir els tre -balls de prospecció i de realitzar les anà lisis detipus espacial, es distingeix un conjunt d’assenta -ments que varen poder estar relacio nats entre si ialhora amb una única àrea de producció de por praen la qual mor la vall: la cala de Pou des Lleó i laseua vesina del canal d’en Martí, amb els seustres sectors ben es tu diats (Costa i Moreno, 2004;Alfaro i Tébar 2004; Alfaro, Costa i Tébar, 2004).De moment, i plantejant simplement una hi pò teside treball que no ha de forçar posteriors conclu -

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA EBUSITANA 3

114

Fig 4 (a dalt).– Selecció de materials des Casalissos: TS clares

africanes.

Fig 5 (a baix).– Selecció de materials de can Vicent Soldat:

ceràmiques comunes i de cuina ebusitanes i d’importació.

sions, podríem agrupar aquests assenta ments, desdel punt de vista agropastoral en dos conjunts:– es Casalissos, can Vicent Soldat i can Joan de

sa Rota– can Casetes i can Prats, possible centre de pro -

ducció oleícola típic de l’illa, posat en evi -dència per l’aparició de la part inferior d’untrapetum, que encara roman in situ.

Les localitzacions de Benisait i can Ribes hau -ran de ser caracteritzades en futurs treballs. Laprimera no obeeix a una dispersió pròpia d’unassentament, si més no d’envergadura, encaraque cap indici del sòl, ni les referències orals delpropietari, no permeten aventurar una trans for -mació del terreny de magnitud suficient comper parlar d’un jaciment secundari de super fí -cie. Can Ribes és un jaciment en pendent i l’úsactual del sòl és el matoll i el bosc mediterrani.Encara que és prematur afirmar-ho, el seu em -

plaçament pot ser conseqüència de l’explotacióde la petita superfície de terra plana que es trobaentre les dues elevacions.Una última consideració és relativa a la forta re -lació entre les agrupacions de localitzacions dematerial antic i la xarxa viària: es Casalis sos—can Vicent Soldat— can Joan de sa Rota, ja -lonen el camí que ve de terra endins per arribar alPou des Lleó pel peu de puig de les eleva cionsque tanquen pel nord la península on es troba,mentre que can Casetes i can Prats fan el mateixamb el camí que condueix a cala de Boix pel peude puig septentrional de les elevacions que con -tornegen el mateix espai. Valdrà la pena mode -litzar en un futur aquesta relació espacial, per talde determinar la possible antiguitat d’amb dós iti -neraris, tant com el caràcter morfogenètic que hanpogut tenir en la implantació dels assen tamentsi en la fossilització dels seus traçats (fig. 6).

Intervencions 2010

115

bibliograFia

ALFARO, C. (1998): “Lo spazio destinato al pascolo sulle coste del Mediterraneo: il caso delle isole

delle capre”. A: KHANOUSSI, M.; RUGGERI, P.; VISMARA, C. (Eds.). L’Africa romana. Atti del

XII Convegno di Studio sull’Africa Romana. Sassari, 863-877.

ALFARO, C. (2002): “Ebusus y la producción de púrpura en el Imperio Romano”. A: KHA -NOUSSI, M.; RUGGERI, P.; VISMARA, C. (Eds.). L’Africa romana. Lo spazio marittimo del Me -

diterraneo occidentale: geografía storica ed economia. Atti del XIV Convegno di Studio sull’Africa

Romana. Roma, 681-696.

Fig. 6.– Inserció de

les localitzacions

en el paisatge

actual en relacio

amb les vies

de comunicació

i el relleu.

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA EBUSITANA 3

116

ALFARO, C.; COSTA, B. (2008): “New contribution to the study of purple dye production inIbiza: the finds of Cala Olivera”. A: ALFARO, C.; KARALI, L. (Eds.). PURPUREAE VESTES II.

Vestidos, texti les y tintes. Estudios sobre la producción de bienes de consumo en la Antigüedad.València, 195-208.

ALFARO, C.; COSTA, B. (2008): “Methodological aspects of purple dye production on Ibiza: thenew site of Cala Olivera”. A: ALFARO, C.; KARALI, L. (Eds.). Purpureae Vestes II, Vestidos,

textiles y tintes. Estudios sobre la producción de bienes de consumo en la Antigüedad, València,195-208.

ALFARO, C.; COSTA, B.; TÉBAR, E. (2004): Excavacions a canal d’en Martí, en es Pou des Lleó(Santa Eulària des Riu), durant els anys 2001-2003. Evidències de la producció de porpra a l’Eivissaromana”. Fites núm. 4. Associació d’Amics del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera. Eivissa,p. 29-42.

ALFARO, C.; TÉBAR, E. (2004): “Aspectos históricos, económicos y técnicos de la producción depúrpura en la Ibiza romana”. A: ALFARO, C.; WILD, J.P.; COSTA, B. (Eds.). PURPUREAE

VESTES. Textiles y tintes del Mediterráneo en època romana. València, p. 195-210.

COSTA, B. (2011) “Mapa de los yacimientos purpurígenos de las islas Pitiusas. Resultados de lasprospecciones costeras realizadas en Ibiza y Formentera (2005-2007)”. A: ALFARO, C.; BRUN, J.-P.; BORGARD, Ph.; PIEROBON, R. (Eds.), PURPUREAE VESTES III. Textiles y tintes en la ciudad

antigua, València − Nàpols, 261-268.

COSTA, B.; ALFARO, C. (2008) “Salt, fishing and salted fish in the Pitiusas in Antiquity”.A: NAPOLI, J. (Ed.). Resources et activités maritimes des peoples de l’Antiquité, Actes du

Colloque International de Boulogne-sur-mer, 12-14, Mai 2005. Les Cahiers du Littoral -2- núm. 6,59-76.

COSTA, B.; ALFARO, C. (2012): “Algunes consideracions sobre l’extensió i cronologia de l’ars

purpuraria a Ebusus”. A: M. Riera (coord.) IV Congrés d’Arqueologia de les Illes Balears (Eivissa,1 i 2 d’octubre 2010). Consell d’Eivissa.

COSTA, B.; MORENO, S. (2004): “La producció de porpra en època romana a Ebusus. Excavacionsal jaciment arqueològic de Pou des Lleó/Canal d’en Martí (Eivissa, Illes Balears)”. A: ALFARO, C.;WILD, J.P.; COSTA, B. (Eds.). Purpureae Vestes I, València, 175-191.

DOYEN, J.-M. (2011): “Les monnaies d’Ebusus en Gaule du nord et en Bretagne: un faux «traceur»des campagnes cesariennes”. Revue Numismatique 167, 265-283.

FREY-KUPPER, S.; STANNARD, C. (2010): “Les imitations pseudo-Ebusus/Massalia en Italiecentrale: typologie et structure, presence dans collections et dans les trouvailles de France”. Revue

Numismatique 166, 109-147.

PADRINO, S. (2005): Una aproximación a la circulación monetaria de Ebusus en época romana.Eivissa. (Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera; 55).

STANNARD, C. (2005): “Numismatic evidence for relations between Spain and Central Italy atthe turn of the second and first centuries B.C.”. A: Schweizerische Numismatiche Rundschau, 84,47-80.

TEICHNER, F. (2008): Entre tierra y mar. Zwischen Land und Meer. Architektur und Wirtschaftsweise

ländlicher Siedlungsplätze im Süden der römischen Provinz Lusitanien (Portugal). Mérida.

WILD, J.-P. (2001): “Textiles et activités relatives au textile sur le monument d’Igel”, Annales de

l’Est, 83-92.

Intervencions 2010

117

annexinvenTari seleccionaT dels maTerials de les prospeccions de l’area de pou des lleó.

campanya 2010

nom. inv. maeF 2010-18: can vicenT soldaT

descripció Tipologia cronologia

Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 1 PE-15/T-8.1.2.1 -300/-2502 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 1 PE-16/T-8.1.3.1 -250/-19010 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 1 PE-17/T-8.1.3.2 -160/-406 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 1 PE-18/T-8.1.3.3 -125/75Fragment pivot de petit amforisc ebusità PE-18/T-8.1.3.3 -125/75Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 2 PE-25 100/200Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 2 PE-25 40/100Fragment pivot d’àmfora ebusitana de classe 2 PE-25 40/250Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 4 PE-41 1/75Fragment vora d’àmfora itàlica Dressel 1C -125/-25Fragment vora d’àmfora grecoitàlica LWc, d i e (Lyding-Will 1982) -200/-150Fragment nansa amb arrancada des del coll de possible àmfora bètica Possible Dressel 7/11 -25/100Fragment nansa amb arrancada des del coll d’àmfora bètica Dressel 7/11 -25/100Fragment nansa amb arrancada des del cos d’àmfora bètica Dressel 7/11 -25/100Fragment cos y nansa de possible àmfora fenici-ebusitana Indeterminada -650/-575Fragment cos y nansa d’àmfora africana Keay IX; Tripolitana II; T-7.7.1.1. 1/300Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 1 PE-12 -525/-450Fragment coll i nansa de gerro/a ebusità/a Possible Eb. 64. -425/-300Fragment nansa de gerro/a ebusità/a Possible Eb. 69. -300/-100Fragment nansa amb arrancada des del cos de gerro/a eb Possible Eb. 65. -500/-4003 frags. vora de morter ebusità AE-20/I-167. Guerrero Ayuso Fig. 21. 1. -300/-1Fragment vora de gran bol carenat ebusità Lamb.-27c. -200/-1Fragment cos de plat de peix campanià Lamb.-23. -250/-502 frags. vora bífid d’olla ebusitana FE-13/290; Guerrero Ayuso Fig. 21. 3. -230/-2003 frags. vora de plat-tapadora de cuina africana Hayes 196; Ostia III, 332; Bonifay tipus culinario 11. 70/2502 frags. amorfs de cuina itàlica, possiblement roig-pompeià Indeterminada -25/25

nom. inv. maeF 2010-19: can ribes

descripció Tipologia cronologia

Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 1. PE-17/T-8.1.3.2 -160/-402 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 1. PE-18/T-8.1.3.3 -125/75Fragment vora i coll d’àmfora ebusitana classe 2. PE-25 40/250Fragment coll amb arrancada de vora d’àmfora ebusitana classe 2. PE-25 40/250Fragment vora i arrancada de nansa d’àmfora grecoitàlica. LWa y b (Lyding-Will, 1982) -350/-200Fragment cos i arrancada de nansa d’àmfora bètica. Dressel 7/11 -25/100

nom. inv. maeF 2010-20: can praTs

descripció Tipologia cronologia

2 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 1. PE-18/T-8.1.3.3 -125/75Fragment vora d’àmfora grecoitàlica. LWc, d í e (Lyding-Will 1982) -200/-150Fragment coll i nansa de gerra ebusitana. Possible Eb. 69 -300/-100Fragment vora de cassola de cuina africana. Hayes 23B/Lamb. 10A 150/220Fragment vora de tapadora de cuina itàlica. “Similis” Goudineau, 1970, 14 y 18. -25/25

nom. inv. maeF 2010-20b: can praTs (bosc)

descripció Tipologia cronologia

Fragment nansa amb arrancada des del cos d’àmfora tarraconense. Dressel 2/4 -25/100Fragment nansa i coll d’àmfora bètica. Dressel 7/11 -25/100

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA EBUSITANA 3

118

nom. inv. maeF 2010-21: ca na maria-es casalissos

descripció Tipologia cronologia

Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 1. PE-12 -525/-4504 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 1. PE-15/T-8.1.2.1 -300/-2503 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 1. PE-16/T-8.1.3.1 -250/-19021 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 1. PE-17/T-8.1.3.2 -160/-4017 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 1. PE-18/T-8.1.3.3 -125/75Pivot d’àmfora ebusitana de classe 1. PE-17/T-8.1.3.2 -160/-4015 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 2. PE-24 -200/-125Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 4. PE-41 1/752 frags. vora d’àmfora romano-ebusitana. RE-0101 200/400Fragment nansa d’àmfora romano-ebusitana. RE-0101 200/400Fragment vora, coll i nansa d’àmfora tarraconense. Dressel 2/4 -25/100Fragment vora d’àmfora grecoitàlica. LWc, d y e (Lyding-Will 1982) -200/-150Fragment vora d’àmfora oriental. “Similis” Bonifay 1989, nє17. 400/450Fragment vora d’àmfora nord-africana. Keay VI 230/350Fragment vora d’àmfora bètica. Dressel 9 -50/50Fragment vora d’àmfora d’importació. Possible Tarraconense 1. -40/-5Fragment vora d’àmfora tarraconense. Dressel 7/11 1/30Fragment coll amb arrancada de vora d’àmfora bètica. Dressel 7/11 -25/100Fragment vora d’àmfora africana. “Similis” Keay LXId 550/700Fragment nansa d’àmfora bètica. Possible Almagro 51A-B. 280/450Fragment nansa d’àmfora tarraconense. Dressel 2/4 -25/100Fragment nansa d’àmfora grecoitàlica. LWa-e, Lyding-Will 1982. -350/-100Fragment cos i nansa d’àmfora tarraconense. Dressel 2/4 -25/100Pivot d’àmfora tarraconense. Dressel 2/4 -25/100Fragment pivot d’àmfora tarraconense. Dressel 2/4 -25/100Fragment pivot d’àmfora bètica. Dressel 7/11 -25/100Fragment nansa amb arrancada des del coll d’àmfora bètica. Possible Dressel 7/11 -25/100Fragment nansa amb arrancada des del cos de gerro/a ebusità/a Eb. 65 -500/-400Fragment base de gerret vàndalo-bizantí. RE-0310a 550/700Fragment carena de cos de gerro/a vàndalo-bizantí/na. Indeterm. 550/700Fragment cos de gerro/a vándalo-bizantino/a. Indeterm. 550/700Fragment base d’olpe gris de parets fines ebusità. “Similis” Puig Moragón et al.: pág. 97, CC86.A133.400 -50/50Fragment vora de gran bol o morter ebusità. “Similis” FE-13/279 -300/-100Fragment vora de gran bol o morter ebusità. “Similis” AE-20/I-167 -300/-100Fragment vora de gran bol o morter ebusità. “Similis” FE-13/273. Guerrero 1984, fig. 21, nº2. -300/-100Fragment base de morter ebusità. AE-20/I-167 -300/-1007 frags. base de gran bol o morter ebusità. “Similis” Guerrero 1984, fig. 21, nº2. -300/-100Fragment vora de plat ebusità. AE-20/I-150 -200/-1002 frags. vora de tapadora de importació. Indeterm. Indeterm.Fragment vora de bol de T.S.S. “Similis” Drag. 33. 20/160Fragment vora de bol o pàtera de T.S.S. Haltern 1 20/160Fragment cos de pàtera de T.S.S. Possible Godineau 30a 20/160Fragment base de bol de T.S.S. Indeterm. 20/160Fragment base de pàtera T.S.S. Drag. 16 15/60Fragment vora de bol ARSW-A. Hayes 15 200/3003 frags. vora de pàtera ARSW-D Hayes 59 320/420Fragment vora de pàtera ARSW-D Hayes 61 A/B4 300/400Fragment base de bol carenat ARSW-A. Hayes 14A 175/225Fragment base de pàtera ARSW-A. Hayes 27 200/300Fragment base de pàtera ARSW-A. Hayes 26 200/300Fragment vora de bol ARSW-A. Hayes 17 200/3004 frags. vora d’olla de cuina africana. Hayes 197/Ostia III, 267. 70/250Fragment cos d’olla de cuina africana. Hayes 197/Ostia III, 267. 70/250Fragment cos y base d’olla de cuina africana. Hayes 197/Ostia III, 267. 70/2503 frags. base d’olla de cuina africana. Hayes 197/Ostia III, 267. 70/250

Intervencions 2010

119

descripció Tipologia cronologia

3 frags. vora de cassola de cuina africana. Lamb. 10A/Hayes 23B 150/2204 frags. cos i base de cassola de cuina africana. Lamb. 10A/Hayes 23B 150/220Fragment base de cassola de cuina africana. Lamb. 10A/Hayes 23B 150/22010 frags. vora de plat-tapadora de cuina africana. Hayes 196 70/250Fragment cos amb acanaladures d’àmfora oriental (Mar Egeu). Riley 1981, forma LR Amphora 2 350/500Fragment cos de gerro/a ebusità/a de època vàndalo-bizantina. Indeterminada 550/700Fragment cos de T.S.S. amb decoració en relleu. Indeterminada 20/160Fragment amorf de ceràmica campaniana. Indeterminada -200/-50

nom. inv. maeF 2010-22: can miQuel d’en pere

descripció Tipologia cronologia

4 frags. amorfs d’àmfores ebusitanes1 Fragment amorf d’àmfora possiblement tarraconense

nom. inv. maeF 2010-23: benissaid

descripció Tipologia cronologia

Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 1. PE-17/T-8.1.3.2 -160/-40Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 2. PE-25 o PE-26 1/100Fragment nansa d’àmfora tarraconense. Dressel 2/4 -25/100Fragment cos i base d’olla de cuina africana. Hayes 197/Ostia III, 267 70/250Fragment base d’olla de cuina africana. Hayes 197/Ostia III, 267 70/250Fragment molt rodat de possible base d’olla de cuina africana. Hayes 197/Ostia III, 267 70/250