L´organització i la producció de les seques romanoprovincials hispanes

71

L'organització interna i la del treball realitzat en un taller monetari de la península Ibèrica és pos-sible conèixer-les amb prou detall per mitjà de les diferents i variades fonts escrites i iconogràfi-ques que es conserven en l'època medieval relatives a la qüestió (Torres 2003 amb bibliografia ante-rior; Torres 2008). La informació extreta pot traslladar-se a l'antiguitat a causa del manteniment delsistema de manufactura en un període històric escàs en descripcions i on les seues principalsreferències són les succintes mencions dels textos dels autors clàssics, les epigràfiques i les jurídi-ques, aquestes últimes ja en la tardoantigüitat. Encara així, se'ns escapen molts aspectes particularsde les seques, encara que coneguem per a l’època altoimperial el personal i les seues funcions, elsencarregats de la labor mecànica, artesans i operaris, i els que les gestionaven, fent-se càrrec de lacomptabilitat, de la matèria primera, del metall i del producte elaborat, o siga, la moneda (RIC I2,p. 14-15). No sabem quines eren les mesures de seguretat respecte de l'exterior i de l'interior, eltancament, la custòdia del material de treball i de les monedes, així com el control sobre els treba-lladors, la seua incomunicació i els seus salaris, tampoc coneixem la intervenció, la computació oper mitjà de quins mecanismes establia l'autoritat els tipus i llegendes.

A partir de l'època moderna augmenta la quantitat de documentació que pot ser-nos útil pel que fa al'organització, encara que no en els aspectes tècnics, ja que es comença a instaurar la mecanitzacióen el procés d’encunyació.

Resum/Abstract

Es fa una anàlisi de les tècniques de fabricació utilitzades als tallers provincials hispans a partir,principalment, dels aspectes materials derivats de les monedes mateixes, la qual cosa ens condueixa una estimació de la producció monetària. Del procés artesanal d’encunyació i del volum calculatde riquesa posat en circulació a diverses seques de les quals s’ha dut a terme un estudi d’encunys,es desprenen uns coneixements numismàtics, històrics i econòmics als quals ens intentem aproxi-mar.

Paraules clauProducció; fabricació; seca; romanoprovincial; Hispània.

We have done an analysis of the production techniques used by the Hispanic Provincial monetaryworkshops, based mainly on the material aspects of the coins themselves. Numismatic, historicaland financial knowledge are obtained from the manufacturer process of making coins and from theestimated volume of wealth that circulated from several mints in which a study of dies has beenmade.

KeywordsProduction; manufacture; mint; roman provincial; Hispania.

L’ORGANITZACIÓ I LA PRODUCCIÓ

DE LES SEQUES ROMANOPROVINCIALS HISPANES

Tomás Hurtado Mullor

Investigador de la Numismàtica

p 59-88n 24/2/09 08:29 Página 71

72

Per a Hispània, una vegada superada la meitat del segle I aC, hem de valdre'ns de les mateixesmonedes cíviques romanes i de les evidències arqueològiques, que són més prompte escasses, comcospells, o possibles proves en plom. Les representacions iconogràfiques són d'altres àmbits geogrà-fics i la troballa d'encunys (fig. 4.10) (Alfaro 1999; Gozalbes 2008), punxons (Ripollès 1994-1995,p. 206) o patrons (Domínguez 1997, p. 162) a Hispània corresponen a moments previs; cal excep-tuar alguns encunys, un d'anvers romà republicà per encunyar auris (RRC 466, p. 478, 46 aC) (Alfaro& Otero 2000) i quatre encunys junt amb útils d'encunyació per fabricar denaris d'August de laseca de Lugdunum (RIC I2 207, p. 55) (Durán 1952). No entrarem en el tema de la seua possibleutilització per falsaris o la seua fabricació en llocs diferents d'on es trobava la producció principal,ja que aquestos encunys no es troben dins de la dinàmica de la moneda provincial.

La línia argumental d’aquest treball se centrarà en les monedes que han estat analitzades en elsestudis de seques provincials romanes amb identificació dels encunys, de manera que es pot aixíesclarir totes les variables possibles.

La matèria primera. Els metalls

Aliatges

Totes les monedes provincials hispanes foren realitzades emprant la tècnica de l'encunyació, tant lesoficials com les imitacions i les monedes híbrides, i no han estat documentades falsificacions d'è-poca per mitjà de la fusió, ja que el metall, coure, zinc o oricalc feia que el resultat fóra onerós.

L'aliatge més freqüent va ser el de bronze ternari, coure, estany i un alt contingut de plom, que arri-bava moltes vegades a un vint-i-cinc per cent de la composició de la peça. Es va produir un aug-ment progressiu d'estany i plom des del segle III aC fins a August, que es reduí lleugerament ambTiberi, la qual cosa proporcionava més mal·leabilitat del cospell a l'hora d'encunyar (Bouyon et al.2000, p. 35). Alguns ploms amb motius monetiformes s'ha suposat que eren proves d'encunyació(Collado & Gozalbes 1996). Una moneda de Celsa (VII. RPC I 269) (fig. 5.9) trobada en AsturicaAugusta que considerem una imitació per la seua factura i els seus errors en la llegenda (Blázquez& Barreiro 2006, p. 155, núm. 30 = imitacions 5a) –les dades numèriques mencionades deLepida-Celsa fan referència al catàleg de la tesi doctoral que estem elaborant sobre la seca– presentauna composició anòmala, ja que tres quartes parts corresponen a plom (66,7%), un 14,2% a estanyi el coure assolix un 18,3% (Rovira 2006, p. 610). Aquest aliatge ratifica la idea que es tracta d'unaimitació que es pretenia introduir en el circuit dinerari amb un menor cost de fabricació i mésfacilitat d'encunyació. No tenim més anàlisis d'imitacions de monedes provincials hispanes.Les peces imitades a Hispània de Claudi I van contindre coure pràcticament pur (Parrado 1995,p. 114-115; Parrado 1999, p. 82-83; Rovira 2006, p. 609-613).

A partir del regnat d'August es va introduir una reforma metrològica (Amandry 1986) que com-portava un canvi de metalls, per la qual els sestercis i dupondis es van encunyar en oricalc i els asosen coure (Burnett et al. 1982). L'adopció d’aquesta reforma per part de les ciutats no va ser gene-ralitzada. Els dupondis de seques provincials romanes d'Hispània seguien diferenciant-se per latipologia, però, sobretot, per un pes i mòdul major. Algunes seques van adaptar aquesta reformaprogressivament, la qual cosa va donar lloc a l'existència de monedes amb el mateix mòdul i pesper als asos i els dupondis i la diferència dels quals residia en el metall i en la iconografia, ara ambuna necessària i clara distinció per a no confondre els usuaris i facilitar la identificació del seu valor.

L’organització i la producció de les seques romanoprovincials hispanes

p 59-88n 24/2/09 08:29 Página 72

73

Per exemple, en la moneda d'Osca de Cal·lígula, en els sestercis (RPC I 300) d'oricalc i en els asos(RPC I 302) de coure es representa la mateixa figura del genet perquè el mòdul i el seu color per-met distingir-les fàcilment, mentre que en els dupondis d'oricalc s'ha gravat un tipus epigràfic dinsd'una corona (RPC I 301), la qual cosa fa que es puga identificar el seu valor i distingir dels asos.La reforma, en tot o en part, fou aplicada en ciutats com Tarraco, Caesaraugusta, Segobriga, Cartha-go Nova, Ilici, Turiaso, Romula, Osca o Ercavaica. No obstant aixó, va ser gradual i no absoluta (perveure anàlisi Parrado 1998; Ripollès & Abascal 1999, Rovira 2006 i la compilació de Bouyon et al.2000, p. 110-130). Seques com Caesaraugusta (Gómez Barreiro 2003, p. 106, fig. 3), amb unaproducció considerable, no van encuyar en coure els asos de les primeres emissions de Tiberi id’altres com Osca o Tarraco, malgrat utilitzar llautó per als múltiples, en els asos i divisors el metallés un aliatge binari de coure i estany (Domínguez 2003, p. 61-62). En el cas de Romula (Chaves1978, p. 342-343) o Ilici (Llorens 1987a, p. 64) l'adaptació a la reforma d'August pareix haver sigutparcial, perquè es va adoptar l'ús del coure pur, però els múltiples no van ser d'oricalc. El courepur ja va ser utilitzat en la Península per seques celtibèriques com Arekorata, Baskunes, Ekualakos,Kaiskata, Kuelikos, Sekobirikes o Titiakos (Ripollès & Abascal 1998, p. 50).

Un altre recurs per obtindre metall sense haver d’extraure’l de la mina era reutilitzar les monedesi procedir novament a fondre-les, encara que també es va seguir un mètode que suposava un menoresforç de temps i de despesa consistent a esborrar els dissenys i, tenint ja els cospells disposats, tor-nar a encunyar. Quan esta eliminació de qualsevol relleu no es realitzava adequadament és quanpodem detectar les reencunyacions (Le Rider 1975). Tot açò ha de fer-nos ser cauts en les valora-cions de les anàlisis de metalls, a la qual cosa s'unix la limitació de no tindre identificades les vetesd'on procedia el mineral excepte algunes aproximacions (Ripollès & Abascal 1995). Les monedesen què s'observen reencunyacions sobre moneda peninsular són exigües i es concentren en mone-des de seques del sud (Ripollès 1995, p. 292, fig. 1), encara que noves dades mostren que es vanefectuar aquestes operacions en Arse (Ripollès & Llorens 2002a, p. 201). En moneda provincial,excepte un semis de Cartago Nova sobre un as ibèric (Llorens 1994, I 2c, p. 166), corresponen apeces també de seques meridionals, les més abundants realitzades en Patricia sobre Iulia Traducta(Ripollès 1995, p. 293-294). Es coneix una nova en què es va encunyar un semis de Patricia (RPCI 129) sobre un suport d'un as de Patricia (RPC I 130) de la mateixa emissió tal vegada, atès queel mòdul era molt xicotet (Hurtado 2006, núm. 300, làm. 20) (fig. 4.9).

El procés de fabricació. El personal

El procés

El primer estadi del procés d'encunyació, una vegada realitzat l'arreplega del metall, consistia a fon-dre’l per convertir-lo a rodanxes. Els cospells de coure o dels seus aliatges presentaven diversitatde pesos, ja que es treballava «al marco», transformant una quantitat concreta de metall en cospellsi no individualitzant el pes de cada un d'aquestos. Si en la moneda de plata hem constatat que escalibraven els pesos dels cospells eliminant metall, circumstància que s'apreciava per la presènciad'un rebaix irregular en una cara de la moneda (Stannard 1993), en la moneda provincial de bron-ze també hem trobat algun exemple en Lepida (II. RPC I 263: sub. ebay #8420710406.23/05/2006 22:00:00 = moneda 89e). Açò ens indica una encunyació en calent i una necessitat d’a-justar el pes del cospell per algun error o la sostracció fraudulenta de metall per l'operari, però mésbé pareix casual.


p 59-88n 24/2/09 08:29 Página 73

74

La fase central i pròpiament dita d'encunyació es materialitzava en la col·locació d'un disc de metallque, recolzat sobre l'encuny d'anvers o subjecte amb unes tenalles entre l'encuny fix d'anvers i elmòbil de revers, quedava embotit en la zona de rebaix d'aquestos gràcies a un colp de martell.

Els artesans i les seques

Els responsables i els operaris

Les persones que s'encarregaven de supervisar l'encunyació i els fabrils apareixen establits en unesinscripcions d'època de Trajà en el tossal del Celio (CIL VI 42-44). Resumint la piràmide jeràrqui-ca de la seca imperial, estava en la direcció global un procurator monetae que tenia a càrrec seu unoptio et exactor auri argenti et aeris i podia existir un optio com a complement i del qual depenia. Perdavall d'ells se situaven els officinatores encarregats de cada secció en què treballaven els supposto-res, malleatores, signatores, flaturarii, aequatores, dispensatores, mediastini i els scalptores encarregats,simplificant, de subjectar el cospell, martellejar, marcar i gravar, fondre el metall i obtindre cospells,pesar els cospells, portar la comptabilitat, els esclaus i gravar els encunys (Gozalbes & Ripollès2003, p. 18-19). Aquest esquema és el que trobem en una seca complexa i amb un important volumde producció, i el que va existir a Hispània entre els segles I aC i I dC va haver de ser per necessi-tat més simple.

Els gravadors

La fabricació d'encunys és un procés que requeria una formació tècnica qualificada i que estava vin-culat amb la joieria i la glíptica. En la moneda cívica hispana pareix que es va treballar intaglio, cadaun individualitzat, encara que per a la Ulterior s'ha proposat l'ús de plantilles i punxons en sequescom Castulo, Obulco, Carmo i Carisa, (García-Bellido 1978; García-Bellido 1982, p. 30-34; Arévalo1999, p. 33-36; Chaves 2001, p. 199-200; Arévalo 2004), a partir de l’observació les monedes. AHispània la similitud de factura en les monedes de diferents emissions indica que els encunys forenoberts per les mateixes mans. En els estudis monogràfics de tallers d'època republicana s'adverti-xen aquestes analogies estilístiques. Així, s'ha considerat que un gravador, denominat Sigma, va tre-ballar per als tallers de Valentia (Emissió 1 = CNH 1-2, p. 317), Arse (Període II, grup IV = CNH29-30, p. 308), Saitabi (Grup II.1 = CNH 12, p. 316) i Lauro (Emissió X = CNH 14, p. 196)(Ripollès 1988, p. 59-61; Llorens & Ripollès 1998, p. 115; Ripollès 2002, p. 284; Ripollès 2007,p. 102-104). En la Celtibèria molts retrats virils oferixen pareguts considerables que apunten enaquest sentit, verbigràcia, les seques de Bolskan i Belikiom.

En època imperial (RPC I, p. 15), durant el regnat d'August, alguns encunys d'asos de Iulia Tra-ducta (RPC I 108) i d'asos de Patricia (RPC I 129) (Chaves 1979, p. 59), els van elaborar els matei-xos artesans (fig. 4. 3-4). La seca de Celsa (X. RPC I 273-275) (Llorens 1994, p. 63-64 i 81) vacompartir un scalptor amb les seques de la zona mediterrània de Carthago Nova (RPC I 167-168) iIlici (RPC I 192-193), molt pròximes entre si (Llorens 1987a, p. 109).

S'ha continuat posant de manifest aquest fet en monedes tiberines; és el cas de la seca d'Ercavica(RPC I 462-463) i Bilbilis (RPC I 398-399) (Gomis 1997, p. 25) o Carthago Nova (RPC I 179-181),Ilici (RPC I 194-197) i Segobriga (RPC I 473) (Llorens 1987a, p. 155). Dos seques d'escassa tiradaubicades en la vall de l'Ebre, Cascantum i Graccuris, són significatives de la labor realitzada per diver-sos artesans itinerants en diferents seques. De Graccurris s'han identificat vint-i-un encunys d'anvers(Hurtado en preparació), els quals (RPC I 429) van ser oberts per la mateixa persona que va realit-zar els encunys d'una part dels asos de Cascantum (RPC I 427) i que es combinen amb reversosque posseïxen la característica que en la llegenda porten nexades les lletres NT del nom de la ciutat


p 59-88n 24/2/09 08:29 Página 74

75

(fig. 4. 1-2). Les similituds es manifesten tant en el disseny del tipus com de la llegenda, que és lamateixa TI CAESAR DIVI AVG F AVGVSTVS. La resta d'encunys d'anvers de Cascantum (RPC I 425) tenenun estil totalment distint i els gravà una persona que també va treballar per a Clunia (RPC I 452) iTuriaso (RPC I 413) (fig. 4.5-7). Aquesta vegada els reversos amb què es combinen contenen la lle-genda CASCANTVM sense nexe. Açò ens porta a reflexionar sobre la possibilitat que no hi haguera unacoetanitat en l'emissió i que es realitzara en dos moments diferents, com passa en sèries ibèriques iceltibèriques amb nombre més gran de peces emeses i que no es van batre en un únic moment sinóen diferents fases cronològiques que l’ús de la mateixa tipologia no deixa diferenciar: Sekaiza (Gomis2001, p. 118, emissió VI), Turiazu (Gozalbes 2002, p. 136, grup VI), Arekorata (Otero 2002, p. 154,sèrie VI), Saitabi (Ripollès 2007, p. 101-102, grupo II.1) o Kelse (CNH 11, p. 223).

Les teories proposades per explicar aquestes similituds són que es tracta d'un taller itinerant quefunciona en diverses seques hispanes o que fóra únicament l'obridor d'encunys el que es desplaça-ra a les ciutats. Van poder també realitzar-se els encunys en un determinat lloc i ser custodiats enel seu desplaçament fins al seu nou destí. Entenem que la globalitat de les seques provincials his-panes va tindre un espai físic emplaçat en la civitas, colonia o municipium, on els seus governantslocals controlaven i sancionaven amb els seus noms la validesa del metall encunyat. Es desconeixquè passava amb les xicotetes ciutats que tenien escassos recursos, encara que del que no hi hadubte és que el cost de la seua producció corria del seu compte o a la d'algun ciutadà il·lustre. Enèpoca republicana els diferents enfrontaments bèl·lics van obligar a encunyar allí on es requeriamoneda sense emprar un lloc prèviament habilitat; durant la II Guerra Púnica ho van fer els dosbàndols (Villaronga 1973, p. 93; RRC 96, p, 183; García-Bellido 1990, p. 129-136), malgrat queels romans aprofitaren les infraestructures d'Emporion (Villaronga 1984). Després d’aquesta, elsromans en els seus conflictes interns traslladats a la península Ibèrica, les guerres sertorianes, laguerra civil i les seues cuades, o durant el procés de conquista, van encunyar emissions militars(Campo 1997). Durant les guerres de successió, a finals de la dècada dels seixanta del segle I dCes van tornar a activar en la Península emissions de campanya (Sutherland 1985 localitzant a Tarra-co part de la producció). Un exemple que el lloc físic on s’encunyaven les monedes no era una qües-tió important per a la mentalitat romana de l’època és que les emissions imperials encunyades enHispània no indiquen, normalment, el lloc on varen ser encunyades. Ens referim a les emissionsd’or i argent atribuïdes a les seques incertes 1 i 2 d’Hispània (RIC I2 p. 43-51) o a les encunyacionsdenominades de la Caetra (RPC I 1-4) que se pensa que s’encunyaren –excepte RPC I 4– en LucusAugusti (Ferrer Sierra 1996). Totes elles es varen encunyar dins d’un context militar.

Qualitat tècnica de la fabricació. El taller

La manipulació dels encunys

L'encunyació de moneda va ser un procés molt reglat i regulat per l'autoritat, tant per la despesaque ocasionava com per l’important volum de riquesa que suposava. Encara que sabem de la varia-bilitat de la vida d'un encuny, sempre es va tendir a obtindre una quantitat de moneda desitjadaper a un encuny, ja que era una ferramenta costosa i amb la suma de tots els encunys destinats auna emissió s'havia de transformar un volum determinat de metall. Alguns encunys es van fractu-rar molt prompte i van ser utilitzats fins molt de temps després, encara que la desfiguració deldisseny fóra evident, per aconseguir una quantitat aproximada a l'esperada mentre que d’altres esvan trencar en els seus últims moments de vida, després de funcionar correctament, deixant


p 59-88n 24/2/09 08:29 Página 75

76

empremtes de ruptura en les monedes abans de la seua retirada. Un cas molt simptomàtic és el del'emissió bilingüe de Kelse, en la qual aquestes fractures són freqüents i així, en l'encuny A6, delqual es coneixen nou monedes, en totes s'aprecien dues fractures, sense que això implicara el seudescart immediat. De l'encuny A8 coneixem actualment 65 monedes i no presenten cap fractura(Hurtado & Ripollès 2004, p. 52). Siga per motivacions bèl·liques, com ha suposat Villaronga(1967a), o d'un altre tipus, es van esprémer els encunys al màxim per obtindre la major quantitatde monedes possible amb només 8 encunys d'anvers. Cal tindre present que els encunys d'anversresistixen millor la fricció amb el cospell i la pressió del colp de martell sobre l'encuny de revers;tot ells sense oblidar que es trobaven més protegits.

En Segobriga, en l'emissió de Tiberi d'un encuny d'anvers dels asos –A8– (RPC I 474, sèrie IVa)(Ripollès & Abascal 1996, p. 142-144), es coneixen 48 monedes combinades amb 7 encunys derevers i d'un encuny anvers dels semis –A2– (Sèrie IVb = RPC I 475) es coneixen 61 monedes(Ripollès & Abascal 1996, p. 151-152); al marge que s'ha recopilat una gran quantitat de material,el taller va fabricar molta moneda amb cada encuny gràcies al fet que aquestos eren de gran quali-tat. El normal, no obstant aixó, és que en les seques de què hi ha estudis no passen de 35 les mone-des identificades per encuny d'anvers. En aquest cas d'aprofitament, a pesar del seu deteriorament,hauríem de valorar el fet de comptar amb la disponibilitat in situ d'un obridor d'encunys. En Lepidales fractures que es coneixen ens estan indicant que, en la primera emissió (RPC I 261), se n'adver-tixen únicament dos (encuny A10), i es pot pensar en un ús adequat sense sobrecarregar la pro-ducció dels encunys però, al final de l'encunyació, per no disposar de gravador i, tal vegada, per nohaver mesurat bé la tirada, l'encuny A18 es va trencar quan es combinava amb el tercer encuny derevers que s'utilitzava, el R29, i va continuar en funcionament amb un altre més, el R30 (fig. 5. 1-3),a més, l'encuny es va guardar i es va reutilitzar en l'emissió següent (RPC I 263) (fig. 5 1. 4). Elsúltims encunys de la cadena productiva van ser els que es van produir més monedes (fig. 3) segonses desprèn de les monedes conegudes, especialment l'encuny A18. De l'emissió de NEP SVRA (II. RPCI 263) es coneixen dos fractures d'encuny d'anvers A21 i A23; el primer pareix que es va trencarprompte i va ser retirat perquè d'entre les nou monedes que hem arreplegat totes la tenen i perla quantitat es va deixar d'utilitzar prompte; el segon està documentat en vint-i-tres monedes de lesquals només coneixem dos amb signes de fractura, per la qual cosa es va deixar d'utilitzar al pocd'advertir-se. La primera emissió de Celsa (VII. RPC I 269) va tindre diversos gravadors i una fac-tura desigual; dos encunys, el A82 i el A93, es van trencar i es van continuar utilitzant prou de tempsdesprés, de l'encuny A83 es conserven 44 peces i 13 presenten la fractura en el nom de la ciutat. Enels asos de l'emissió de Tiberi (XIIIa. RPC I 279) creiem que els encunys es van gastar únicamentfins a aconseguir una quantitat de monedes fixada; només hi ha una constància de ruptura en unamoneda de les quatre conegudes eixides d'eixe encuny. Segons l'estimació del mètode Esty, a partirde 154 monedes identificades es van usar 36 encunys d'anvers mentre que en l'emissió de Lepida(I. RPC I 261) de 186 monedes s'estimen 19 encunys, un poc menys del doble, fet que demostraque a vegades un nombre més gran d'encunys documentat no implica un major volum de producció.

Per allargar la vida de l'encuny i mitigar el seu desgast o les ruptures, es retocaven per part delsobrers mentre s'estava treballant o per l’scalptor, com s’aprecien si eren acurats. Pel cost que suposa-va l'elaboració dels encunys i, probablement, per no tindre a mà l'artesà que els gravà, van ser guar-dats i utilitzats amb posterioritat, algunes vegades amb retocs previs, de la qual cosa tenim algunsexemples. Són més abundants els reempreaments en època ibèrica; en Lauro tres encunys de reverses van utilitzar en dos sèries diferents (Llorens & Ripollès 1998, p. 111-112) (R6: IIA = CNH 11, p.196 i després reutilitzat denominant-se encuny R1: IIIa = CNH 15, p. 197; R1: Va = CNH 6, p. 195i després R1: VIa = CNH 7, p. 196; R5: IXa = CNH 9, p. 196 i després R4: Xa = CNH 14, p. 196).


p 59-88n 24/2/09 08:29 Página 76

77

En Arse no és estrany tant en encunys d'anversos com de revers per amonedar plata i bronze(Ripollès & Llorens 2002b, p. 354-508), òbols grup I (A9: 8A i després 30), octaus grup II (A117:210-211, CNH 72, p. 313 i després 212 = CNH 36-37, p 309; A121: 216, CNH 36-37, p. 309 i des-prés 219-221, CNH 35, p. 309) i unitats i mitja grup III (A162: 304-305, CNH 44, p. 310 i després319-322, CNH 61, p. 312), unitats i mitja grup IV (R277: 387, CNH 76, p. 314 i després 388, CNH76, p. 314 –retocat–); quarts grup (IV A212: 404, CNH 53-54, p. 311 i després 405-406, CNH 71,p. 313). Dels encunys de monedes celtibèriques comptem amb la reutilització en Konterbia Karbikaen un de revers d'unitats (Abascal & Ripollès 2000, p. 33) (R7: grup II = CNH 1-2, p. 285 i desprésR1 grup III = CNH 10-11, p. 285), en Turiazu en un d'anversos de denaris (Gozalbes 2002, p. 129;Gozalbes 2002, p. 143) (grup III = CNH 11, p. 263 i després grup IV.1 = CNH 14, p. 264), en elqual s'afegix el signe ku i en un d'Arekorata d'anversos d'unitats (Otero 2002, p. 152) (sèrie II = CNH1, p. 271 i després sèrie III = CNH 6, p. 271).

Per allò que és conegut fins al moment de la moneda provincial es reutilitzaven els encunys d'an-versos dels asos, com hem comentat en Lepida amb un de l'emissió I (RPC I 261) usat en l'emissió II(RPC I 263), i també va ocórrer en Celsa en la sèrie IX (RPC I 271), de la qual un encuny (A126)es va emprar després en la sèrie Xa (RPC I 273) (RPC I 272, sub. ebay #150063168521.30/11/2006 23:11:45 –sense identificar encuny, Hurtado 2006, núm. 818, làm. 51) i en la XII (RPCI 278) plasmat en la moneda de la subhasta d'ebay #8347829284. 28/10/2005 22:30:00 -04/11/2005 21:30:00), que presenta una contramarca en anvers (Guadán 1960, LVI, p. 45-46; RPCI contr. 8, p. 809), la qual cosa vol dir que va ser acceptada i manipulada. Estranya com es reutilit-za no sols en l'emissió immediatament posterior sinó en una encara més moderna. En Ilici de noués un encuny per fabricar asos el que s'usà en dos emissions d'època de Tiberi (Llorens 1987,p. 125 i p. 139) (A8: 83-84, 5 emissió IX = RPC I 196 i després 140-141, 6 emissió XI = RPC I 198),encara que com a singularitat s'ha d'assenyalar el cas d'un encuny d'anversos de semis de Tiberifuncionant (A265) junt amb un encuny de revers amb el nom dels duovirs L. Sempronius Geminusi L. Valerius Sura (511, RPC I 203), que van ser els magistrats dels asos i dupondis de l'emissió, idesprés continuarà el seu ús en combinació amb un encuny dels edils L. Aemilius Maxuno i M. Bae-bius Sobrinus (512, RPC I 204). Pareix que el canvi de magistrats dins de l'emissió es va deure alfet que una denominació menor va relegar el control a una magistratura de menys importància ihonor o que els edils exerciren la seua magistratura en la mateixa legislatura (Ripollès & Llorens2002a, p. 209). El que és evident és que no es va produir una interrupció temporal en l'ús de l'en-cuny sinó que estava dins del temps propi de l'encunyació. Tot aquest detall ens està indicant queels encunys d'aquestes seques restaven guardats en el mateix lloc on es fabricaven les monedes enquè es va gravar el nom d'una localitat determinada i avala la hipòtesi més simple que és en la ciu-tat mateixa on s'escometia aquesta operació. Malgrat del risc del seu furt, per allò que s'ha exposat,es van veure en la necessitat de la seua conservació i es van haver d'establir dispositius de custò-dia molt ferris.

Donada l'enorme complexitat que suposaven les seques baiximperials distribuïdes en oficines, es vamaterialitzar un control col·locant en les monedes una marca que identificava de quina d'elles haviaeixit. En la moneda imperial en època de Neró les oficines es van distingir per l'ús de diferents tipusde revers (MacDowall 1979). Sutherland (1981) va analitzar les variacions de les llegendes com apossible element d'ordenació cronològica o de distribució per oficines, i així les variacions de lesllegendes en la moneda provincial en seques com Acci, Caesaraugusta, Calagurris, Carthago Nova,Celsa, Emerita, Ercavica, Ilerda, Ilici, Saguntum o Turiaso van portar Llorens (1991) a estudiar elsmotius de la major o menor abreviatura de les llegendes quan aquestes existien, i va concloure quees va deure a aspectes tècnics per adaptar les lletres a l'espai de l'encuny.


p 59-88n 24/2/09 08:29 Página 77

78

Nosaltres observarem que unes marques globulars es repetien en el camp de monedes de prouseques provincials hispanes com Caeasaraugusta, Carthago Nova, Lepida-Celsa, Osca, Osicerda, Sego-briga, havent-hi antecedents en la moneda indígena (Hurtado 2003a). No podem arribar a capexplicació definitiva ja que, per la posició en la cadena productiva dels encunys que la porten, nos’aprecia un sistema de control com pareixia a priori més plausible, fet que planteja altres possibi-litats sense poder determinar-ne cap com a concloent.

Errors d’encunyació

Els errors, així com el resultat final de les monedes, ens mostren el grau de qualitat tècnica del talleri com al llarg de la vida d'una seca esta va disposar d'un personal més qualificat en uns momentsque en altres. En este sentit a Carthago Nova, a partir del final del regnat d'August, les emissions vanelevar la seua qualitat (Llorens 1994, p. 83) i, així mateix, en Celsa amb l'última emissió de la secaamb Tiberi (XIII. RPC I 279-280). Les fallades poden arrossegar-se des de la creació dels cospells,i així queden restes de la interconnexió dels alvèols per un mal tall. Pel que fa als encunys, moltsd'ells es van obrir amb poca profunditat provocant com a resultat un escàs relleu en la moneda i quees va aguditzar segons es va desgastant l'encuny; les fractures i el col·lapse de l'encuny vénen deter-minats per diversos aspectes segons allò que s'ha analitzat, com la puresa del metall, la temperaturadel cospell, etc., però l'última raó està condicionada pel treball en la gravació i per la condició del'encuny que el predisposa a una major o menor resistència. En el cicle d'encunyació en què es mar-cava el cospell la rapidesa o el descuit conduïen a errors com ara colpejar dos vegades en el martellcreant un contorn doble parcial o el descentrat dels encunys, quedant fora del cospell part de la grà-fila, els dissenys i les llegendes, circumstància que a vegades també concorre quan el mòdul del cos-pell és menor que el de l'encuny. A vegades, sent el colp descentrat en l’encuny de revers, provocael no marcat homogeni, quedant una zona en major relleu (Llorens 1987a, p. 109); un altre menysfreqüent és el fet que es grave la mateixa cara en les dos àrees, una incusa i una altra positiva. Açòes produïx quan la moneda ja encunyada es queda pegada a l'encuny actuant com a patriu quan s'in-troduïx el nou cospell i es martelleja; hi ha casos en Celsa (IX. RPC I 271: SIg) (fig. 4.8), CarthagoNova (XVIIa. RPC I 179: Llorens 1994, núm. 71a, p. 268), Emerita (RPC I 26: S de C, núm. 290,p. 59 = Ruiz Trapero 2000, núm. 3430, p. 212), Iulia Traducta (RPC I 108: sub. Ebay #8317110097),Irippo (RPC I 55: Ripollès 2005a, núm. 1294, p. 212; S de C, núm. 491, p. 87), Patricia (Ruiz Trape-ro 2000, núm. 3000, p. 191), Romula (Chaves 1981, núm. 769-773), Segobriga (RPC I 473: Ruiz Tra-pero, 2000, núm. 2827, p. 107; S de C, núm. 1794, p. 277) i (S de C, núm. 1078, p. 87).

Monedes híbrides i imitacions

Les encunyacions irregulars no van ser tan escasses en la moneda provincial hispana com en lamoneda romana republicana que circulava en la península Ibèrica (Marcos 1996; Arévalo 1997,p. 322-325), encara que res van tindre a veure amb les abundants imitacions d'època imperial demonedes de Claudi I, Claudi II o del segle IV dC a Hispània (vid. el text d'Immaculada Teixell).La distinció de les imitacions s'efectua per les llegendes il·legibles, incompletes o retrogrades i elstipus bastos o gravats invertits. Encara que només coneguem alguna peça d'una emissió com enCaesaraugusta (Nony 1971), Irippo (RPC I 56/20), Calagurris RPC I 432 (fig. 5. 11) i RPC I 438(RPC I Supp. 2 438/27) o en Celsa (XIIIa RPC I 279: Ripollès & Abascal 2000, núm. 3192, p. 371= imitacions 1a), normalment es coneixen diverses monedes i diferents encunys d'anvers i de reversque copien els tipus d'emissions oficials: de la RPC I 152 de Carthago Nova (Llorens 1994, p. 183)es recopilen deu monedes que es produïxen de sis encunys d'anvers i sis de revers, de la RPC I 269


p 59-88n 24/2/09 08:29 Página 78

79

de Celsa deu peces de quatre encunys d'anvers i sis de revers, de la RPC I 273, de la mateixaseca, quatre monedes de tres encunys d'anvers i tres de revers (fig. 5.8) i d'Osset dos monedes(RPC I 58 a i b).

Un altre tipus d'amonedaments irregulars són les híbrides que posseïxen el tipus d'anvers d'unaseca i el de revers d'una altra, que ha servit de base per generar la teoria de les homonoias amb elnord d'Àfrica (Mora Serrano 1995) amb una producció centralitzada, com va ocórrer a l’Àsia Menoren època imperial (Kraft 1972; Franke 1980) –seques bètiques– o la d'una encunyació conjuntad'ambdós ciutats a fi de destinar els numisma cap als campaments militars (García-Bellido 2004,p. 104) –seques de la vall de l'Ebre–. La d'Italica-Merida es considera una falsificació (Chaves 2001,p. 201; Gozalbes & Ripollès 2003, p. 18). Amb anterioritat destaquen les monedes híbrides de Cas-tulo-Obulco i d'entre les provincials hi ha dos focus, un al sud, Irippo-Osset (RPC I 57), Osset-Irippo(RPC I Supp. 59A) (RPC I Supp. 2-I-56a), i un altre el de la vall de l'Ebre, amb monedes de Cala-gurris-Lepida i Calagurris-Celsa. Es planteja que la tosquedat dels retrats i l'escassetat fa pensar quees consideren falsificacions (RPC I Supp. 2 p. 24). La relació entre imitació i monedes híbrides nooferix dubtes quan veiem que s'usen els mateixos encunys per a ambdós. La moneda d'imitacióRPC I 269 (MCM 12313 = imitacions 6a) (fig. 5.6) té en el seu anvers un gran paregut a l'encunyoficial A94 (fig. 5.5 = moneda 330a) i va usar el mateix encuny de revers que la moneda híbridaRPC I Supp. 451A (fig. 5.7). En una altra moneda amb la mateixa composició híbrida que l'anterior,amb anvers de Calagurris i revers de Celsa (Villaronga 1967b = RPC I Supp. 451B) es va usar elmateix encuny d'anvers per a batre la moneda d'imitació RPC I Supp. 2 438/27. A les conegudes calunir una altra de la col·lecció Sánchez Jiménez del Museo Arqueológico de Albacete (Moneda Hc).Finalment cal esmentar la moneda d'anvers de Calagurris i de revers de Lepida (RPC I 262), moltpròxim als encunys oficials R71 i R92 (RPC I Supp. 2-I-451C), que porta a plantejar a Ripollès quetotes estes monedes híbrides es van encunyar circa el 20 aC (RPC I Supp. 2 p. 24).

Quantitat de monedes encunyades. La producció

A partir de les dades referents al nombre d’encunys reconeguts i del nombre de monedes conser-vades d’una emissió s'establix estadísticament la probable quantitat d'encunys utilitzats original-ment i una estimació de la massa monetària produïda. Amb caràcter general tenim per a l’èpocarepublicana els treballs publicats per Villaronga (1990; 1993; 1995) i Gozalbes (1999) i els de lamoneda provincial hispana (Ripollès et al. 1991; Ripollès et al. 1993) (fig. 1). Per estimar elsencunys s'utilitzen diversos mètodes, entre els quals se n’han acceptat tres, el de Carter (1983), eld'Esty (1986) i el de Good amb el seu interval que establix l'anterior autor, de manera que puguenfer-se comparacions.

La quantitat de monedes que pot encunyar un encuny és un tema encara debatut, i el rang se situaentre les 10.000 i les 16.000 (Sellwood 1963, p. 217-231) i les 30.000 (RRC p. 694), encara queper als divisors, per tindre un mòdul menor, cosa que comporta una major pervivència dels encunys,entre 23.333-47.250 unitats (Carter & Petrillo 1982). La mitjana és la que establix Kinns (1983) en20.000 monedes. El temps aproximat requerit per encunyar cent monedes segons Sellwood (1963,p. 226) és una hora. Encara que és una estimació general i que sabem el progressiu increment deriquesa emesa malgrat que el nombre de seques es van tancant gradualment (Ripollès et al. 1993,p. 320), ens pareix curiós com una anàlisi minuciosa fa plantejar-nos ritmes i propòsits. CarthagoNova fou mes productiva que Lepida-Celsa (fig. 2), però analitzant períodes determinats podem fer


p 59-88n 24/2/09 08:29 Página 79

80 L’organització i la producció de les seques romanoprovincials hispanes

una valoració més acurada. En la seca de Lepida el nombre d’encunys estimats que van funcionar–73,23 d’asos, 4,69 de semis i 1,15 de quadrants–, transformats en encunys d'asos, és d’un númerode 76, o siga, 8,44 encunys d’as any si acceptem el segon govern de Lèpid com a moment de fun-dació de la colònia l’any 44, fins a la caiguda en desgràcia del triumvir el 36 aC. Es poden suposaruns 1.480.000 asos, 100.000 semis i 20.000 quadrants –1.540.000 peces en valor en asos i 96.250en denaris– que eixiren del taller, el que va suposar uns 66 dies de treball de 10 hores. Una altraseca que ens pot servir d’exemple per fer-nos una idea del volum de producció de la moneda pro-vincial romana durant les darreries del període republicà és Carthago Nova. Si obrim la mà i inclo-em alguna emissió de la qual s'ha discutit la cronologia fins ara acceptada (RPC I 151) (Abascal2002, p. 23-25), des de l'inici de l'encunyació a Carthago Nova fins al govern d'August (RPC I 146-154), els encunys transformats en asos en esta seca són 31, uns 1.200.000 semis i uns 120.000 qua-drants –unes 620.000 monedes en valor en asos i 38.750 en denaris–, uns 55 dies de treball de 10hores. Ambdós seques són les que, funcionant en un moment on no hi ha molts tallers oberts, estannodrint les seues respectives àrees, però una amb un ritme més intens i condensat que l'altra peraspectes merament polits i numismàtics i no pel valor econòmic introduït en circulació, perquè enel fons les dos estaven abastint de moneda per dinamitzar l'economia (Beltrán 1986, Ripollès1993), una amb moneda divisionària per a xicotets intercanvis, Carthago Nova, i altra difonent unaimatge nova d'acord amb la política romanitzadora a la vall de l’Ebre (Hurtado 2003b; Ripollès2005b), al mateix temps que renovava el circulant de moneda de bronze que estava constituït prin-cipalment per moneda ibèrica i forana, aquesta poc fresca perquè la seca de Roma no emitix mone-da de bronze des del 82 aC.

El tema de les despeses que havia de carrejar una ciutat hispana està prou detallat en el bronzed’Urso i n’hi ha exemples del cost d’infraestructures (Duncan-Jones 1974). Molt poc es podia afrontaramb els 95.625 denaris anuals de riquesa amoneda per totes les seques (Ripollès et al. 1993, p. 321),per costejar el funcionament de totes les ciutats d’Hispània. En la ciutat de Tauromenium en un anyes gestionava pels dirigents un milió de denaris (Manganaro 1988).

De totes les ciutats que van encunyar moneda a la península Ibèrica Caesaraugusta va ser la que mésen va fabricar i va estar molt per damunt de les capitals de província Emerita, Tarraco i Patricia.Aquesta última va tindre un protagonisme encunyador prou baix respecte del conjunt de les seques(fig. 1). No hem d'oblidar que la riquesa que van posar en circulació les monedes provincials hispa-nes, totes elles de bronze, era relativament reduïda, ja que no tenia altres pretensions que les decobrir les necessitats dels menuts intercanvis. A més a més, podem afegir les connotacions de pres-tigi i reafirmació política. La moneda d’argent o d'or tingué un paper diferent, però no més impor-tant que la moneda cívica pel que fa al seu ús quotidià. A més a més, cal recordar que en l’economiade l’època hi havia altres instruments i mecanismes d’intercanvi no monetaris, com va ser la baratao l’intercanvi de treball entre els privats o com una obligació estatutària de cara a la comunitat.

Abreviatures de les làminesANS: American Numismatic Society. Nova York.BM: Department of Coins and Medals. British Museum. Londres MAN: Departamento de Numismática. Museo Arqueológico Nacional. Madrid.MCM: Museo Casa de la Moneda. Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. Madrid.RCC: Royal Coin Cabinet. Estocolm.SIAM: Servei d’Investigació Arqueològic Municipal. Ajuntament de València.

p 59-88n 24/2/09 08:29 Página 80

81L’organització i la producció de les seques romanoprovincials hispanes

Figura 1. Estimació del nombre d'encunys, transformats en asos, utilitzats per les seques provincials romanes d’Hispàniasegons Ripollès et al. 1993, p. 318, fig. 1.

Figura 2. Estimació del nombre d'encunys, transformats en asos, utilitzats en les seques hispanes a partir de Cèsar, exceptela seca de Valentia i Corduba. Dades provinents dels estudis específics d'encunys publicats.

Nombre d’encunys

p 59-88n 24/2/09 08:29 Página 81


Figura 3. Enllaços d’encunys de l’emissió I de Lepida (RPC I 261).

p 59-88n 24/2/09 08:29 Página 82


Figura 4. 1. As de Graccuris. RPC I 429 (BM); 2. As de Cascantum. RPC I 427 (MAN); 3. As de Iulia Traducta. RPC I 108 (SIAM,col·lecció Martí Esteve); 4. As de Patricia. RPC I 129 (SIAM, col·lecció Martí Esteve); 5. As de Cascantum. RPC I 425(ANS); 6. As de Clunia. RPC I 452 (Col. particular); 7. As de Turiaso. RPC I 413 (MAN); 8. As incús de Celsa. RPC I 271 (MuseoArqueológico de Albacete, col·lecció Sánchez Jiménez); 9. Semis de Patricia. RPC I 129 reencuyat sobre un As de Patricia. RPCI 130 (SIAM, col·lecció Martí Esteve); 10. Encuny d’anvers de Turiazu. CNH 31-34, grup VI (col·lecció particular).

p 59-88n 24/2/09 08:29 Página 83


Figura 5. 1. As de Lepida. RPC I 261 (MAN); 2. As de Lepida. RPC I 261 (MAN); 3. As de Lepida. RPC I 261 (MAN);4. As de Lepida encuny d’anvers del tipus RPC I 261 i revers del tipus RPC I 263 (Sub. Calicó 18-19/06/1979, núm. 424);5. As de Celsa. RPC I 269 (Sub. Vico 16/03/1999, núm. 22); 6. As d’imitació de Celsa del tipus RPC I 269 (MCM); 7. Ashíbrid del tipus d’anvers de Calagurris RPC I 433 i del tipus de revers de Celsa RPC I 269 (RCC Stockholm, col. Lorichs);8. As d’imitació de Celsa del tipus RPC I 273 (SIAM, col·lecció Martí Esteve); 9. As d’imitació de Celsa del tipus RPC I 269(Museo de los Caminos de Astorga); 10. Semis de Calagurris. RPC I 432 (Museo Nazionale, Nàpols); 11. Semis d’imitacióde Calagurris del tipus RPC I 432 (Sub. Herrero 12/12/2007, núm. 317).

p 59-88n 24/2/09 08:29 Página 84


Abascal 2002ABASCAL, J. M., «La fecha de promoción colonial de Carta-go Nova y sus repercusiones edilicias», Mastia, 2002, I,p. 21-44.

Abascal & Ripollès 2000ABASCAL, J. M.; RIPOLLÈS, P. P., «Las monedas de KonterbiaKarbika», OLCINA, M. H.; SOLER, A. (coor.), Scripta in Hono-rem E. A. Llobregat Conesa, vol. 2, Alacant, 2000, p. 13-75.

Alfaro 1999ALFARO, C., «Un cuño para la fabricación de moneda ebusi-tana», MORA RODRÍGUEZ, G. et al. (ed.), Rutas, ciudades ymonedas de Hispania. Actas del II Encuentro Peninsular deNumismática Antigua, Madrid, 1999, p. 185-191.

Alfaro & Otero 2000ALFARO, C.; OTERO, P., «Un cuño romano republicano halla-do en la provincia de Cáceres (España)», XII Internationa-ler Numismatischer Kongress Berlin 1997. Akten-Proceedings-Actes I, Berlín, 2000, p. 455-459.

Amandry 1986AMANDRY, M., «La genèse de la réforme monétaire augusté-ene en Occident», Cercle d’Études Numismatiques, 1986, 23,p. 21-34.

Arévalo 1997ARÉVALO, A., «La moneda romano-republicana de bronce ysus imitaciones», ALFARO, C. et al., Historia monetaria de His-pania Antigua, Madrid, 1997, p. 318-325.

Arévalo 1999ARÉVALO, A., La ciudad de Obulco: sus emisiones monetales,Madrid, 1999.

Arévalo 2004ARÉVALO, A., «Variaciones e incorrecciones en las leyendasde las monedas de Carisa», CHAVES, F.; GARCÍA FERNÁNDEZ,F.J. (ed.), Monete Qua Scripta. La moneda como soporte deescritura. Actas del III Encuentro Peninsular de NumismáticaAntigua, Sevilla, 2004, p. 59-67.

Beltrán Lloris 1986BELTRÁN LLORIS, F., «Sobre la función de la moneda ibéri-ca e hispano-romana», Estudios en homenaje al Dr. AntonioBeltrán Martínez, Zaragoza, 1986, p. 889-914.

Blázquez & Barreiro 2006BLÁZQUEZ CERRATO, M. C.; GÓMEZ BARREIRO, M., «AstvricaAvgusta (Astorga). Catálogo abreviado de monedas», GAR-CÍA-BELLIDO, M. P. (coord.), Los campamentos romanos enHispania (27 aC-192 dC). El abastecimiento de moneda,Madrid, 2006, p. 154-170.

Bouyon et al. 2000BOUYON, B. et al., Systèmes et technologie des monnaies de bron-ze (4e S. avant J.-C. - 3e S. après J.-C.), Wetteren, 2000.

Burnett et al. 1982BURNETT, A. et al., «New light on the origins of orichalcum»,Actes du 9e Congrès International de Numismatique, Berna,1982, p. 263-268.

Burnett et al. 1992BURNETT, A. et al., Roman Provincial Coinage, volume I. Fromthe death of Caesar to the death of Vitellius (44 BC-AD 69),Londres-París, 1992.

Burnett et al. 1998BURNETT, A. et al., Roman Provincial Coinage. Supplement I,Londres-París, 1998.

Burnett et al. 2006BURNETT, A. et al., Roman Provincial Coinage Supplement, II,Londres-París, 2006 [Edició digitalwww.uv.es/=ripolles/rpc_s2].

Campo 1997CAMPO, M., «Las acuñaciones ibérica y celtibéricas de la His-pania Citerior», ALFARO, C. et al., Historia monetaria deHispania Antigua, Madrid, 1997, p. 116-193.

Carter 1983CARTER, G. F., «A Simplified Method for Calculating theOriginal Number of Dies from Die-Link Statistics», Ameri-can Numismatic Society Notes and Monographs, 1983, 28,p. 195-206.

Carter & Petrillo 1982CARTER, G. F.; PETRILLO SERAFIN, P., «Die-link studies andthe number of dies of Augustan Quadrantes, ca. 5 B.C.»,Actes du 9e Congrès International de Numismatique, Berna,1982, p. 289-308.

CNH= Villaronga 1994.

Collado & Gozalbes 1996COLLADO, E.; GOZALBES, M., «Un plomo inédito de Celsa»,Gaceta Numismática, 1996, 122, p. 47-51.

Crawford 1974CRAWFFORD, M., Roman Republican Coinage, Cambridge,1974.

Chaves 1978CHAVES, F., «Nuevas aportaciones al estudio metalográfico ymetrológico de las cecas de época imperial en la Ulterior»,Numisma, 1978, 150-155, p. 337-357.

Chaves 1979CHAVES, F., «Las cecas hispano-romanas de Ebora, Iulia Tra-ducta y Colonia Romula», Numisma, 1979, 156-161, p. 9-92.

Chaves 1981CHAVES, F., «Las cecas hispano-romanas de Colonia Romula,Iulia Traducta y Ebora (II)», Numisma, 1981, 168-173, p. 33-71.

Chaves 2001CHAVES, F., «El lugar de las cecas en la Hispania Romana»,I Luoghi della moneta. Le sedi delle Zecche Dall'antichità all'etàModerna (22-23 ottobre 1999, Milano), Milà, 2001, p. 199-218.

Domínguez 1997DOMÍNGUEZ, A., “Las emisiones militares romanas y su cir-culación”, Alfaro, C., Historia monetaria de Hispania Antigua,Madrid, 1997, p. 325-334.

Domínguez 2003DOMÍNGUEZ, A., «La fabricación de las monedas ibéricas; losdenarios de Bolskan (Huesca)», XI Congresso Nacional deNumismática, Saragossa, 2003, p. 53-64.

Duncan-Jones 1974DUNCAN-JONES, R. P., «The procurator as Civic Benefactor»,Journal of Roman Studies, 1974, 64, p. 79-85.

BIBLIOGRAFIA

p 59-88n 24/2/09 08:29 Página 85


Durán 1952DURÁN, R., «Breves consideraciones sobre los troquelesromanos del Museo Valencia de Don Juan», Numisma, 1952,2, p. 111-116.

Esty 1986ESTY, W. W., «Estimation of the size of a coinage: a surveyand comparison of methods», Numismatic Chronicle, 1986,146, p. 185-215.

Ferrer Sierra 1996FERRER SIERRA, S., «El posible origen campamental deLucus Augusti a la luz de las monedas de la Caetra y suproblemática», RODRÍGUEZ COLMENERO, A. (coor.), LvcvsAvgvsti I. El amanecer de una ciudad. Catalogación arqueológi-ca y artística de Galicia en el Museode Pontevedra, la Corunya,1996, p. 425-446.

Franke 1980FRANKE, P. R., «Zu den Homonoia-Münzen Kleinasiens»,Stuttgarter Kolloquium zur historichen Geographie des Alter-tums, Bonn, 1987, 1, p. 81-102.

García-Bellido 1978GARCÍA-BELLIDO, M. P., «Retoques de cuño y trazado de lasleyendas en las monedas con escritura indígena de Cástu-lo», Numisma, 1978, 150-155, p. 73-93.

García-Bellido 1982GARCÍA-BELLIDO, M. P., «Problemas técnicos de la fabrica-ción de moneda en la Antigüedad», Numisma, 1982, 174-178, p. 9-50.

García-Bellido 1990GARCÍA-BELLIDO, M. P., El tesoro de Mogente y su entornomonetal, València, 1990.

García-Bellido 2004GARCÍA-BELLIDO, M. P., Las legiones hispánicas en Germania.Moneda y ejército, Madrid, 2004.

García-Bellido & De Figuerola 1986GARCÍA-BELLIDO, M. P.; GARCÍA DE FIGUEROLA, M., Album dela antigua Colección Sánchez de la Cotera de Moneda Ibero-Romana, Madrid, 1986.

Gómez Barreiro 2003GÓMEZ BARREIRO, M., «Aspectos metrológicos y metalográ-ficos de la ceca de Caesarugusta», Actas del XI CongresoNacional de Numismática, Saragossa, 2003, p. 101-110.

Gomis 1995GOMIS, M., «Ercauika: las acuñaciones ibéricas», Numisma,1995, 236, p. 9-28.

Gomis 1996GOMIS, M., «Osicerda: un ejemplo de acuñaciones hispano-rromanas en época de Tiberio», Gaceta Numismática, 1996,122, p. 29-46.

Gomis 1996-1997GOMIS, M., «Las acuñaciones de Usekerte/Osicerda»,Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 1996-1997, XXXVI, p. 321-333.

Gomis 1997GOMIS, M. La ceca de Ercavica, Barcelona-Madrid, 1997.

Gomis 2001GOMIS, M., Las acuñaciones de la ciudad celtibérica de Sege-da/sekaiza, Terol/Mara/Saragossa, 2001.

Gozalbes 1999GOZALBES, M., «La celtiberia como territorio emisor demoneda: una aproximación cuantitativa», BURILLO, F.(coord.), La economía. IV Simposio sobre los celtiberos, Sara-gossa, 1999, p. 395-402.

Gozalbes 2002GOZALBES, M., «La producción de Turiasu: plata frente abronce», VI Curs d’història monetària d’Hispània. Funció iproducció de les seques indígenes, Barcelona, 2002, p. 125-145.

Gozalbes 2003-2004GOZALBES, M., «Las monedas de Turiazu», Turiaso, 2003-2004, XVII, p. 135-154.

Gozalbes 2008GOZALBES, M., «Un cuño para fabricar denarios celtibéricosde Turiazu», TRAVAINI, L. (ed.), Conii e scene di coniazione,Roma, 2008, p. 251-256.

Gozalbes & Ripollès 2003GOZALBES, M.; RIPOLLÈS, P. P., «La fabricación de monedaen la Antigüedad», Actas del XI Congreso Nacional de Numis-mática, Saragossa, 2003, p. 11-34.

Guadán 1960GUADÁN, A. M. de, «Tipología de las contramarcas en lanumismática ibero-romana», Numario Hispánico, 1960, IX-17, p. 7-121.

Hurtado 2003aHURTADO, T., «Las marcas globulares en la moneda provin-cial hispana», Actas del XI Congreso Nacional de Numismática,Saragossa, 2003, p. 87-95.

Hurtado 2003bHURTADO, T., «La imagen y la condición jurídica de la ciu-dad. Lepida-Celsa», VII Curs d’història monetària d’Hispània.Les imatges monetàries: llenguatge i significat, Barcelona,2003, p. 87-102.

Hurtado 2006HURTADO, T., Fondos numismáticos de la colección Martí Este-ve. La moneda provincial romana hispana y monedas ibéricasde la actual Cataluña, Beca de Catalogación 2005-2006,inventario y estudio de los fondos arqueológicos municipa-les del Ayuntamiento de Valencia (inèdit).

Hurtado (en preparació)HURTADO, T., «La ceca de Graccurris».

Hurtado & Ripollès 2004HURTADO, T.; RIPOLLÈS, P. P., «La emisión bilingüe de Kelse»,CHAVES, F.; GARCÍA Fernández, F. J. (ed.), Monete QuaScripta. La moneda como soporte de escritura. Actas del IIIEncuentro Peninsular de Numismática Antigua, Sevilla, 2004,p. 41-58.

Kinns 1983KINNS, P., «The Amphictyonic Coinage Reconsidered»,Numismatic Chronicle, 1983, 143, p. 1-22.

Kraft 1972KRAFT, K., Das System der Kaiserzaitlichen Münzpräungen inKleinenasien, Berlín, 1972.

Le Rider 1975LE RIDER, G., «Contramarques et surfrappes dans l'Antiqui-té grecque», Numismatique antique, problèmes et méthodes,Nancy-Louvain, 1975, p. 27-56.

Llorens 1987aLLORENS, M. M., La ceca de Ilici, València, 1987.

p 59-88n 24/2/09 08:29 Página 86


Llorens 1987bLLORENS, M. M., «Estimación del número de cuños originalesy el volumen monetario de la ceca de Ilici», Lucentum, 1987,6, p. 165-181.

Llorens 1989LLORENS, M. M., «La emisión de Cn. Stati. Libo Praef.»,Saguntum-P.L.A.V., 1989, 22, p. 319-342.

Llorens 1991LLORENS, M. M., «Variaciones de la leyenda de anverso enlas acuñaciones provinciales hispanas», VII Congreso Nacio-nal de Numismática, Madrid, 1991, p. 203-211.

Llorens 1991-1993LLORENS, M. M., «L'emissió de Conduc.-Malleol. i elsproblemes de la seva atribució», Homenatge al Dr. LeandreVillaronga, 1991-1993, p. 219-237 (Acta Numismática21-22-23).

Llorens 1994LLORENS, M. M., La ciudad de Carthago Nova: las emisionesromanas, Múrcia, 1994.

Llorens & Aquilué 2001LLORENS, M. M.; AQUILUÉ, X., Ilercavonia-Dertosa i les sevesencunyacions monetàries, Barcelona, 2001.

Llorens & Ripollès 1998LLORENS, M. M.; RIPOLLÈS, P. P., Les encunyacions ibèriques deLauro, Granollers, 1998.

MacDowall 1979MACDOWALL, D. W., «The Western coinages of Nero», Ameri-can Numismatic Society Notes and Monographs, 1979, 161,p. 111-131.

Manganaro 1988MANGANARO, G., «Le tavole finanziarie di Tauromenion»,Comptes et inventaires dans la cité grecque, Neuchâtel-Genève,1988, p. 155-190.

Marcos 1996MARCOS, C., «Aportación a la circulación de las imitacionesde divisores romano-republicanos en la península Ibérica»,Numisma, 1996, 237, p. 199-223.

Mora Serrano 1995MORA SERRANO, B., «Notas sobre numismática e historio-grafía: Berlanga y las homonoias hispano-africanas», Actasdel IX Congreso Nacional de Numismática, Elx, 1995, p. 67-74.

Nony 1971NONY, D., «Imitation d'un semis (?) de Caesaraugusta(Tarraconnaisse) trouvée à Vayres (Gironde)», Bulletin de laSociété française de numismatique, 1971, 26, p. 120-121.

Otero 2002OTERO, P., «Arekorata: la moneda como base para el cono-cimiento de la ciudad», VI Curs d’història monetària d’Hispà-nia. Funció i producció de les seques indígenes, Barcelona,2002, p. 147-169.

Parrado 1995PARRADO, M. S., «Análisis metalográfico en el monetario delMuseo de Zamora», Actas del IX Congreso Nacional de Numis-mática, Elx, 1995, p. 107-128.

Parrado 1998PARRADO, M. S., Composición y circulación de la moneda his-pano-romana en la meseta norte, Valladolid.

Parrado 1999PARRADO, M. S., Catálogo de monedas. Museo de León. VolumenI. Edad Antigua, Lleó, 1999.

RIC I2= Sutherland 1984.

Ripollès 1988RIPOLLÈS ALEGRE, P. P., La ceca de Valentia, València, 1988.

Ripollès 1993RIPOLLÈS ALEGRE, P. P., «Hispania: las acuñaciones locales yla financiación de las rei publicae», Rivista Italiana di Numis-matica e Scieze afín, 1993, XCV, p. 295-306.

Ripollès 1994-1995RIPOLLÈS ALEGRE, P. P., «La moneda en los inicios de laromanización: talleres y artesanos», Arse, 1994-1995, 28-29,p. 199-215.

Ripollès 1995RIPOLLÈS ALEGRE, P. P., «Una aproximación a las reacuña-ciones en la península Ibérica durante la antigüedad»,CENTENO, R. M. S.; GARCÍA-BELLIDO, M. P. (ed.), La mo-neda hispánica. Ciudad y territorio. Actas del I EncuentroPeninsular de Numismática Antigua, Madrid, 1995,p. 289-296.

Ripollès 1997RIPOLLÈS ALEGRE, P. P., «Las acuñaciones cívicas romanasde la península Ibérica (44 aC-54 dC)», ALFARO, C. et al.,Historia monetaria de Hispania Antigua, Madrid, 1997, p. 335-395.

Ripollès 2002RIPOLLÈS ALEGRE, P. P., «La ordenación y la cronología delas emisiones», Arse-Saguntum. Historia monetaria de la ciu-dad y su territorio, València, 2002, p. 275-301.

Ripollès 2005aRIPOLLÈS ALEGRE, P. P., Monedas Hispánicas de la BibliothèqueNationale de France, Madrid, 2005.

Ripollès 2005bRIPOLLÈS ALEGRE, P. P., «Coinage and Identity in the RomanProvinces: Spain», Coinage and Identity in the Roman Pro-vinces, Oxford, 2005, p. 79-93

Ripollès 2007RIPOLLÈS ALEGRE, P. P., Las acuñaciones de la ciudad ibéricade Saitabi, València, 2007.

Ripollès & Abascal 1995RIPOLLÈS ALEGRE, P. P.; ABASCAL, J. M., «Metales y aleacio-nes en las acuñaciones antiguas de la península Ibérica»,Saguntum, 1995, 29, p. 131-155.

Ripollès & Abascal 1996RIPOLLÈS ALEGRE, P. P.; ABASCAL, J. M., Las monedas de la ciu-dad romana de Segobriga (Saelices, Cuenca), Barcelona-Madrid, 1996.

Ripollès & Abascal 1998RIPOLLÈS ALEGRE, P. P.; ABASCAL, J. M., «Varia Metallica (II):anàlisi de monedes antigues», Acta Numismática, 1998, 28,p. 33-52.

Ripollès & Abascal 1999RIPOLLÈS ALEGRE, P. P.; ABASCAL, J. M., «Varia Metallica(III): análisis de monedas provinciales romanas de Hispa-nia», Acta Numismática, 1999, 29, p. 49-58.

p 59-88n 24/2/09 08:29 Página 87


Ripollès & Abascal 2000RIPOLLÈS ALEGRE, P. P.; ABASCAL, J. M., Real Academia de laHistoria. Catálogo del Gabinete de Antigüedades. II.1.1. Mone-das Hispánicas, Madrid, 2000.

Ripollès & Llorens 2002aRIPOLLÈS, P. P.; LLORENS, M. M., «La manufactura de lasmonedas y el volumen de acuñación», Arse-Saguntum. His-toria monetaria de la ciudad y su territorio, València, 2002,p. 181-213.

Ripollès & Llorens 2002bRIPOLLÈS, P. P.; LLORENS, M. M., «Las monedas», València,2002, p. 347-511.

Ripollès et al. 1991RIPOLLÈS, P. P. et al., «Estimación del número original decuños utilizados en las acuñaciones provinciales romanasde Hispania. Avance de resultados», Gaceta Numismática,1990, 97-98, p. 35-43.

Ripollès et al. 1993RIPOLLÈS, P. P. et al., «The original number of dies used inthe Roman Provincial Coinage of Spain», Actes du XI congrêsinternational de Numismatique (Bruxelles, 1991), Louvain-la-Neuve, 1993, I, p. 315-324.

Rovira 2006ROVIRA, S., «Estudio metalográfico», GARCÍA-BELLIDO,M. P. (coor.), Los campamentos romanos en Hispania (27 a.-192 dC). El abastecimiento de moneda, Madrid, 2006,p. 607-621.

RPC I= Burnett et al. 1992.

RPC I Supp.= Burnett et al. 1998.

RPC I Supp. 2= Burnett et al. 2006.

RRC= Crawford 1974.

Ruiz Trapero 2000RUIZ TRAPERO, M., Las monedas hispánicas del Instituto deValencia de Don Juan, Madrid, 2000.

S de C= García-Bellido & De Figuerola 1986.

Sellwood 1963SELLWOOD, D., «Some experiments in Greek minting tech-nique», Numismatic Chronicle, 1963, 3, p. 217-231.

Stannard 1993STANNARD, C., «The Adjustment al marco of the Weight ofRoman Republican Denarii Blanks by Gouging», ARCHI-BALD, M. M.; COWELL, M. R. (ed.), Metallurgy in Numismatic,Londres, 1993, 3, p. 45-70.

Sutherland 1981SUTHERLAND, C. H. V., «Some Observations on the Coinageof Augustus», Quaderni Ticinensi, 1981, X, p. 163-178.

Sutherland 1984SUTHERLAND, C. H. V., Roman Imperial Coinage I, Londres, 1984.

Sutherland 1985SUTHERLAND, C. H. V., «Spanish Bullion Supplies, A.D. 68-69», Quaderni Ticinensi, 1985, XIV, p. 239-242.

Torres 2003TORRES, J., «La fabricación de moneda en la Edad Media»,Actas del XI Congreso Nacional de Numismática, Saragossa,2003, p. 169-202.

Torres 2008TORRES, J., «Monederos de piedra. Escenas de acuñación enel románico palentino», TRAVAINI, L. (ed.), Conii e scene diconiazione, Roma, 2008, p. 299-324.

Villaronga 1967aVILLARONGA, L., «Las monedas de Celse bilingües posible-mente acuñadas por los pompeyanos», Caesaraugusta, 1967,29-30, p. 131-142.

Villaronga 1967bVILLARONGA, L., «En torno al uso en época imperial de losmismos cuños de anverso por distintas ciudades», GacetaNumismática, 1967, 12, p. 21-22.

Villaronga 1984VILLARONGA, L., «Uso de la ceca de Emporion por los roma-nos para cubrir sus necesidades financieras en la penínsulaIbérica durante la Segunda Guerra Púnica», Studi per LauraBreglia I, Roma, 1984, p. 209-214 (Supplemento del Bolle-tino di Numismatica, 4).

Villaronga 1990VILLARONGA, L., «Assaig-balanç dels volums de les emis-sions monetàries de bronze a la península Ibèrica», ActaNumismática 1990, 20, p. 19-35.

Villaronga 1993VILLARONGA, L., «II. La péninsule ibérique», CALLATAŸ, F. etal., L'Argent monnayé d'Alexandre le Grand à Auguste, Brus-sel·les, 1993, p. 47-74.

Villaronga 1994VILLARONGA, L., Corpus nummum Hispaniae ante AugustiAetatem, 1994, Madrid.

Villaronga 1995VILLARONGA, L., «La masa monetaria acuñada en la penín-sula Ibérica antes de Augusto», CENTENO, R. M. S.; GARCÍA-BELLIDO, M. P. (ed.), La moneda hispánica. Ciudad y territo-rio. Actas del I Encuentro Peninsular de Numismática Antigua,Madrid, 1995, p. 7-14.

p 59-88n 24/2/09 08:29 Página 88

L´organització i la producció de les seques romanoprovincials hispanes

Documents

Transcript of L´organització i la producció de les seques romanoprovincials hispanes