- En fotografia digital ens referim a la resolució per aexpressar la relació següent: nombre de píxels perunitat de mesura lineal. Indiqueu a quina resolució ésmillor la qualitat de la fotografia en el momentd’imprimir-la.Indicant a més resolució la fotografia tindrà millorqualitat perquè els píxels seran més petits iconcentrats, es fa servir menys paper, la fotografia ésmés petita. A menys resolució (menys píxels per polsada)la fotografia s’imprimirà més gran però amb pitjorqualitat.

- En fotografia digital ja no es fa servir la profunditatde camp, un concepte estrictament vinculat a lafotografia analògica. Veritat o fals? Raoneu laresposta.Fals. La profunditat de camp fa referència al marge dedistància pel qual els objectes fotografiats apareixennítids. Es part de la necessitat de l’ajustament delfocus de la càmera, operació que s'ha de fer tant a lafotografia digital com a l’analògica.

- El còmic és un art col·lectiu que, a més de les feinesprincipals del dibuixant i el guionista, inclou altrescategories professionals que intervenen en el procés derealització. Dues d’aquestes categories són lesd’entintador i retolador. Descriviu, breument, quina és lafunció de cadascun d’aquests dos professionals.L’entintador és la persona encarregada de passar a tintaels dibuixos originals aportats pel dibuixant, queacostumen a estar fets a llapis. A més, una vegada s'hanacolorit les pàgines entinten també les líniescinètiques.El rotulador és l'encarregat d'escriure en el còmic elsdiàlegs i onomatopeies de les obres. Acostumen a serprofessionals molt preuats caracteritzats amb un tipusde lletra que arriba a identificar-se amb el dibuix.

Cinerama: inventat l'any 1952 és un sistema de projecciócaracteritzat per una gran pantalla corbada que oferia unaimatge aparentment única però que en realitat estavaformada per tres imatges juxtaposades procedents de tres

projectors que funcionaven a la vegada. L'exemple mésconegut és La conquesta de l'oest rodada per J. Ford, H. Hathawayy G. Marshall (1962).Imax: Inventat l'any 1967 per un grup de cineastescanadencs es tracta d'un potent projector per a pantallagegant que utilitza pel·lícula de 70 mm. però en desfiladahoritzontal en lloc de vertical a la velocitat convencionalde 24 fotogrames per segon. Això permet la major grandàriade fotograma possible: 70 x 50 mm. Amb aquest sistemas'aconsegueix projectar en pantalles de 27 metres d'altsense perdre nitidesa. Evidentment això requereix una salade projecció especialment gran amb els seients ubicatssobre una grada inclinada 25 graus. Una pel·lícula recent enformat Imax és la premiada El misteri del Nil, del català JordiLlompart.3D: Sistema inventat l'any 1939 però que no es vacomercialitzar fins al 1959. Es tracta de filmar la mateixaescena amb dues càmeres sincronitzades i fer la projeccióde la pel·lícula de forma simultània però amb una distorsiófísica o mecànica que requereix d'unes ulleres especialsper la correcta visió de la imatge provocant la sensació enl'espectador de veure en tres dimensions, és a dir ambsensació de profunditat. Tot i que és un sistema que no hatingut gaire èxit al cinema comercial de tant en tant esprodueix algun títol, fonamentalment orientat al mercatinfantil, com pot ser la recent Les aventures de Shark Boy i LavaGirl de Robert Rodríguez.- Identifiqueu almenys quatre categories professionals més

que hagin tingut una intervenció decisiva en larealització de la seqüència a la qual pertany elfotograma i descriviu breument quina tasca porten aterme. Dissenyador de producció, és el responsable de

l'ambientació, decorats i atrezzo. Dissenyador de vestuari, especialment important en

pel·lícules d'època, fa el disseny de la roba de totsels personatges.

Director de fotografia, és el responsable delsaspectes tècnics de la imatge (llum, color,contrast...)

Maquillador, qui fa el disseny de l'aspecte físic delspersonatges.

Director de so, responsable de l'ambientació sonora dela pel·lícula.

Compositor de la banda sonora, responsable de lamúsica.

Il·luminadors

- Quins són els colors fonamentals amb els quals latelevisió produeix les imatges en color?Vermell, verd i blau.

- Què és una steadycam?La steadycam és un tipus de suport per a càmeralleugera. Consisteix en una armilla o cinturó queincorpora un sistema de estabilització de la càmeraelaborat a base de molles. S'utilitza per dotar de majorestabilitat les càmeres que es fan servir manualment iserveixen per evitar la sensació de moviments bruscosquan l'operador de càmera es mou. Permet així ferseguiments estables de situacions que impliquenmoviment.

El trasfocus consisteix en el canvi d'enfocament en unmateix plànol d'un objecte/personatge que està en primerterme a un altre objecte/personatge que està en segon termeo viceversa. La seva funció narrativa és denotar el canvide protagonisme de l'un a l'altre sense necessitat decanviar de plànol amb objecte d'indicar una alternança, uncanvi de protagonisme narratiu, com per exemple en unaconversa, una sorpresa, un comiat, o una nova acció. Al'exemple, el mínim necessari de fotogrames per explicaraquest recurs és de dos, però l'alumne pot fer servir mésper reforçar la idea. No es valorarà la qualitat del dibuixsinó la capacitat de expressió d'aquest concepte.

- En fotografia, mitjançant quins dos mecanismes es regulael pas de la llum?Diafragma, que mesura la quantitat de llum que passa perl’objectiu mentre l’obturador és obert; i l’Obturadorque regula el temps d’exposició, temps durant el qualentra llum a l’aparell per impressionar la pel·lícula ala càmera analògica o el sistema electrònic, xip, de la càmera digital.

- Què és, en l’àmbit televisiu, un control de realització?El control de realització és l’espai físic on es col·local’equip de realització del programa i des de on surtenles ordres de caràcter tècnic a l’emissió ol’enregistrament del programa. És on es troben elsmonitors i les taules que controlen aspectes tecnològicscom ara el so, la llum, o la barreja d’imatges.

- Què vol dir emissió en diferit? L’emissió en diferit és aquella que es produeix quans’enregistra un fet o esdeveniment tal i com succeeix entemps real i s’emet hores després sense editar-lo.L’exemple més característic són els esdevenimentsesportius o musicals sobre els que la cadena no té dretsd’emissió en directe però si de remissió a posteriori.

- En fotografia, què és el flaix i en quinescircumstàncies s’ha d’utilitzar?Anomenem flash (paraula anglesa que vol dir llampec) al’aparell productor d’intensos impactes de llumutilitzat per il·luminar l’escenari d’una fotografia. Perextensió, també es denomina flash al propi cop de llum.Es fa servir quan les condicions lumíniques fanimpossible la pressa de la fotografia, o en fotografiacreativa per alterar les condicions d’il·luminaciónatural.

- Quin resultat s’obté en fer una fotografia en color d’unpaisatge assolellat i nevat d’alta muntanya senseutilitzar cap tipus de filtre? Com es pot corregiraquest resultat? Raoneu les respostes.La imatge surt cremada per la doble exposició a la llum,la del sol i la de la neu, si no fem servir cap mena defiltre, el mètode per evitar aquest efecte és tancar eldiafragma, impedint l'entrada de la llum.

- Les càmeres digitals poden fer fotografies en blanc inegre? Raoneu la resposta.Sí, en el moment d'enregistrar les fotografies digitalshi ha l'opció d'enregistrament en blanc i negre, fins itot en sèpia. També és possible fer la impressió en

monocrom, tot i que no es pregunta la possibilitat deimprimir-les sinó d'enregistrar-les.

El Prime time és un terme anglès que s'utilitza enprogramació per parlar del conjunt d'emissions de lagraella que cobreix la franja horària principal de la nit ique correspon a l'hora de màxima audiència televisiva. ACatalunya el Prime time es considera que comença a partirde les 21:00 i coincideix amb els informatius de vespre.

El Moiré es un terme francès que fa referència a l'efecteòptic que provoquen determinat teixits estampats, aratlles o quadres que a certa distància de la càmeraprovocant un efecte de distorsió.

La relació que es demana pot versar al voltant delsaspectes següents:

-Nivell denotatiu: s’inclou tot allò que tothom puguireconèixer o descriure de manera objectiva i similar. Com és la imatge: fotografia, fotograma, collagefotogràfic, dibuix, cartell... Mides, material de suport,procediment d’execució.Recursos tècnics que es puguin deduir en la realització ien la posterior manipulació. Elements del llenguatge visual i plàstic: forma, mida,color, textura. Valors estructurals. Organització de l’espai: enquadrament-planificació, indicadors de profunditat-perspectiva,posició d’elements, composició. Il·luminació: direcció, intensitat, efecte... - Nivell connotatiu: s’inclouen els significats de cadascundels elements que formen la imatge per poder arribar adescobrir el significat del conjunt. Quins valors expressius transmet en relació amb elselements del llenguatge, en relació amb els materials itècniques, en relació amb l’estructura compositiva, enrelació amb el significat temàtic... Valors semàntics i expressius: en quin context es produeixla imatge, quina funcionalitat/s comunicativa/es compleix,quines sensacions, idees i/o significats simbòlics

transmet, records i associacions que provoca, presència desímbols culturalment establerts, conclusions...

- Esmenteu amb quin altre nom es coneix el pla picatabsolut.Zenital.

- Què serà l’anunciada apagada analògica televisivaprevista per a l’any 2010?La apagada analògica es correspon a la fi de lesemissions televisives pel tradicionalsistema analògic que serà substituït per imperatiu legali impulsat des de les Administracions Públiques pel nousistema de transmissió digital que farà imprescindibleun descodificador per poder veure la televisió. LaTelevisió Digital Terrestre, o TDT, permet ja rebremolts més canals, amb més definició i qualitat d’imatgei amb la possibilitat de interactuar amb els continguts.

- Definiu què va ser el moviment Nouvelle Vague en elcinema i expliqueu com va revolucionar la manera de fercinema que hi havia fins aquell moment.Nouvelle vague (en català Nova Onada) és com la críticafrancesa, fonamentalment la influent revista Cahiers deCinema, va denominar un nou grup de joves cineastesfrancesos que van començar a dirigir a finals dels anys50 del passat segle. El grup té una voluntat comunad'aconseguir la màxima llibertat d'expressió i també lamajor llibertat a nivell tècnic unida als baixos costosde producció. Les pel·lícules de la Nouvelle Vague escaracteritzen per la seva espontaneïtat, amb guions moltoberts, contenint grans dosis d’improvisació per partdels actors, en un esforç per mostrar-se "naturals",lluny d'artificis. Els rodatges es solien fer ambil·luminació natural, amb pocs mitjans i fora delsestudis tradicionals, utilitzant escenaris reals. Elsarguments giraven sobretot al voltant del desig dellibertat dels protagonistes, habitualment joves, quemostraven a la pantalla la voluntat d'imposar nous puntsde vista basats en joia de viure la plenitud de la vida.Com a directors destacats d'aquesta correntcinematogràfica es poden citar els noms de Jean-Luc

Godard, François Truffaut, Claude Chabrol, Alain Resnaiso Agnès Varda. Entre les principals pel·lícules que vanmarcar i definir aquesta corrent hi ha títols com ara Elsquatrecents cops, Hiroshima Mon Amour, Jules et Jim o Clèo de 5 a 7, amés de la ja citada À bout de souffle..

- Definiu què va ser el moviment Dogma 95 i com varevolucionar la manera de fer cinema.L’any 1995 un grup de cineastes danesos van reaccionardavant del que consideraven falta de creativitat delcinema actual i van proposar una nova manera de fercinema resumida en una sèrie de normes que ells mateixosvan denominar Dogma. El fet de subscriure el seumanifest els donava cohesió com a grup, reforçava l’idead’autoria col·lectiva i rebutjava el concepte tradicionald’autor. Es tractava, resumidament, de trencar lesregles establertes i tornar al cinema la naturalitatperduda a través de la sobrietat narrativa. Entreaquestes regles destaquen el rodatge càmera en mà, sensegrues ni suports, la utilització de decorats naturals,el filmar amb el so directe, sense incorporar bandasonora posterior, rodar sense cap mena de filtres nillums artificials, i només en pel·lícula de 35 mm encolor. En l’àmbit narratiu el Dogma 95 no admet canvistemporals ni geogràfics al llarg de la historia i totpassa en el present com si fos un reportatge en directe.Tampoc admeten l’adscripció de la història a un gènereconcret. En definitiva es tractaria de capturarl’instant buscant la veritat més essencial, immediata ino manipulada.Els noms més destacats entre els seguidors del Dogma 95són els de Lars von Trier, Søren Kragh-Jacobsen, ThomasVinterberg, Åke Sandgren, Lone Scherfig y KristianLevring. Von Trier, és el més conegut, i l’autor defilms com Europa (1991), Trencat les onades (1996),Ballant a la foscor (2000) o Dogville (2003). L’influencia del Dogma 95 ha anat més enllà del cinemadanès amb alguns seguidors puntuals com ara Jean MarcBarr amb Los Amantes, primera realització dogma francesa,Harmony Korine amb el film Julián Donkey Boy, primer treballestadounidenc del Dogma 95, així com el primer film

dogma hispanoparlant de Juan Pinzás, la pel·lícula ElDesenlace.

A) Ull de peix -> Deforma la imatgeB) Gran angular -> Exagera la perspectivaC) Objectiu normal (50mm) -> No deforma la perspectivaD) Teleobjectiu -> Redueix la profunditat de campE) Objectiu zoom -> Perd lluminositat

- Quines utilitats té enregistrar una imatge amb unacàmera digital de baixa resolució, o guardar-la amb unsistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la resposta.La resolució que s’obté enregistrant a baixa resolucióés suficient per visionar fotos en la pantalla del’ordinador, rebre-les per internet o enviar-les per e-mail. També es poden imprimir en un paper, sense perdremassa detall, sempre i quan la mida del paper siguireduïda. Per tant aquests compressors resulten moltútils per certs usos comercials, com per exemple: ferfotografies de carnet, per bases de dades, o per lesfotografies que s’inclouen en els anuncis classificats,etc.

- La pel·lícula Casablanca no segueix un ordre cronològicestricte; en un moment determinat, el protagonistarecorda una antiga relació romàntica. Identifiqueu idefiniu el recurs del llenguatge audiovisual que es faservir en aquest tipus de construcció narrativa iexpliqueu els efectes visuals que s’hi poden aplicar.Es tracta del anomenat salt enrere o flash-back. Unatècnica narrativa que trasllada els personatges o lahistòria al passat per tal d’explicar una acció anteriorque té una importància clau en el relat que se ensexplica. El recurs visual més habitual per donar pas alsalt enrere és el fos encadenat.

- Especifiqueu i descriviu, com a mínim, tres tipus detransició de plans que es fan servir en el llenguatgetelevisiu. Tall: la més habitual, es tracta d'unir sense cap

efecte dos fragments de pel·lícula.

Encadenat: superposició de dues imatges diferents, unaimatge es difumina al mateix temps que la següent esva definint.

Fosa: desaparició total de la imatge fins un valorcromàtic uniforme, habitualment el negre.

Cortineta: desplaçament horitzontal o vertical de lasegüent imatge que fa desaparèixer l'anterior.

Escombrat: vertiginosa panoràmica que desenfoca elprimer grup d'imatges i dona pas a un altre.

Iris: simulació de desaparició de la imatge anteriorpel tancament del diafragma de la càmera.

- Descriviu breument el concepte televisió interactiva.La Televisió Interactiva és aquella que ofereix al’espectador continguts multimèdia que el receptor potmodificar en temps real, com ara vídeo a la carta,compres electròniques o videojocs en línia. La TVInteractiva permet a l’espectador convertir-se enparticipant actiu, si bé que limitat, dels programes queestà veient ja sigui concursant des de casa, opinant,participant en enquestes, etc…

- Com s’anomena la sèrie d’imatges que constitueix unconjunt amb significat complet sense que se’n trenqui lacontinuïtat?Seqüència.

- A què fa referència, en l’àmbit televisiu, el conceptede feedback?El feed back és el procés de compartir observacions,preocupacions i suggeriments per part de l’audiència ambuna cadena de televisió. Aquest procediment és forçacomplex atès que es pot produir en directe, amb laparticipació de l’espectador al programa (en plató,telefònicament o amb missatges en pantalla), per correuelectrònic o postal, amb el telèfon d’atenció al’audiència o en les enquestes de satisfacció queencarreguen les empreses audiovisuals per conèixer lesreaccions dels espectadors davant determinats programes.

- Anomeneu un mínim de quatre dels diferents gènerestelevisius que podem trobar en una programaciótelevisiva qualsevol.Els gèneres televisius són els diferents models de programesque trobem en la programació o graella televisiva. Tot ique els diferents teòrics fan servir diferentsnomenclatures i terminologies per fer menció a aquests,els més comuns són: informatius, infantils, juvenils,esportius, telesèries, concursos, magazines,entrevistes, debats, tele-realitat, religiosos iretransmissions en directe.

El pas del temps: La representació gràfica del pas deltemps que fa servir Pablo Alaudell en aquesta pàgina ésl’ús d’un mateix enquadrament en les sis primeres vinyetesque recreen les diferents fases d’una acció aparentmentbanal com seria la lectura d’un diari i beure una cervesa.Aquestes sis primeres vinyetes tendeixen a alentir el pasdel temps en l’acció mostrada per tal de subratllar eldramatisme de la història.

- Expliqueu què és i per a què es fa servir la tècnicacinematogràfica anomenada nit americana.La nit americana és una tècnica cinematogràfica queconsisteix en rodar una escena de dia aplicant un filtreespecial per a que, un cop revelada la pel·lícula, donila impressió de que es tracta d’una escena nocturna. Enel cinema en blanc i negre s’aconseguia amb un filtrevermell i amb una exposició baixa. En el cinema en colores fa amb filtres blaus. La principal motivació per autilitzar la nit americana és l’estalvi de costoseconòmics i el principal problema que provoca és ladificultat d’amagar les ombres produïdes pel sol. Hi hadirectors que han fet de la necessitat virtut i hanaconseguit veritables demostracions artístiques amb l’úsd’aquesta tècnica com ara Alfred Hitchcock a Vertigen o aAtrapa a un lladre.

- Expliqueu i descriviu què és un pla-contraplà. És una tècnica de rodatge (“Shot-Countershot” o “Shot-Reverse-Shot”) on s’enregistren els actors o actrius per separati posteriorment en el muntatge es van alternant els

plans per mostrar de forma consecutiva el rostre de cadapersonatge en funció de si es vol presentar el moment enquè parlen o la seva reacció a les paraules de l’altreinterlocutor. Es pot fer amb una sola càmera i anarrodant a cada actor o actriu en el rol del seu paper oamb dues càmeres i rodar l’escena una única vegada.

El gènere cinematogràfic és la manera de classificar lespel·lícules segons les seves característiques formals o decontingut. Cada pel·lícula pot adscriure’s a un o altregènere determinat segons el seus elements narratius,l’època en què es situa l’acció, l’argument, els símbols,la base temàtica, el major o menor grau de ficció iversemblança, la tècnica, el plantejament, eldesenvolupament i la intenció dramàtica.

La pel·lícula X-Men pertany al gènere cinematogràfic deCiència Ficció, les principals característiques d’aquestgènere són:• Presentació de l'impacte d'avenços científics itecnològics sobre la societat o els individus, acompanyatd'aventures i de situacions emocionants i increïbles.• Futurs o alternatives temporals (diacronies), centratshabitualment en el desenvolupament científic o social.• Possibles invents o descobriments científics i tècnics iel seus efectes.• Contacte amb extraterrestres i les seves conseqüències.• Diferenciació de l'ésser humà a partir de la comparançaamb robots, extraterrestres i altres animals o éssersintel·ligents.• Exploració i colonització de l'espai.• Robots i intel·ligències sintètiques.• Clonació i manipulació genètica.Gènere Bèl·lic: pel·lícules que centren la seva acció enescenaris bèl·lics:• Representació de conflictes armats reals i ficticis.• Representació de propaganda bèl·lica real.• Presentació d’històries humanes centrades en el soldatcom a persona.• Recreació històrica d’escenaris, uniformes, i camps debatalla.

• El gènere bèl·lic es pot situar tant en la històriapassada com la present.Gènere Musical: pel·lícules que inclouen la música en lanarració:• Inclusió de números musicals parant l’acció.• Inclusió de números musicals donant continuïtat al’acció.• Adaptació de èxits musicals teatrals al cinema.

Pel·lícula antecedent: en una sèrie és aquella pel·lícula quenarra l’acció prèvia succeïda en un temps anterior al de lapel·lícula principal.Pel·lícula continuació: en una sèrie és aquella pel·lículaque narra l’acció següent que succeeix després de lapel·lícula principal.Pel·lícula derivació: en una sèrie és aquella pel·lícula queens narra la història d’un personatge secundari o l’acciód’una trama secundària de la pel·lícula principal.

A tall d’exemple, de la pel·lícula X-Men, serien:• Pel·lícula antecedent: X-Men: first generation (2011)• Pel·lícula continuació: X2 (2003) y X-Men: The Last Stand (2006)• Pel·lícula derivació: X-Men: Wolverine (2009)

- Què és una unitat mòbil i per a què es fa servir en latelevisió?La unitat mòbil és un vehicle dotat del sistema bàsic derealització i d’emissió en televisió per facilitar laretransmissió de qualsevol esdeveniment puntual quesucceeixi lluny dels estudis televisius, com per exempleuna manifestació o una competició esportiva.

Cinema Soviètic: Les principals característiques estètiquesd’aquest tipus de cinema són: l’exaltació del muntatge coma principal recurs estètic; el realisme de les sevesimatges amb un to volgudament documental i llunyà delartifici propi de Hollywood; la tria de temàtiquesrevolucionàries i d’exaltació obrerista i patriòtica com aprincipals línies argumentals; i finalment la incorporacióde la massa anònima com a protagonista de les històries quees converteixen en drames corals. Aquest corrent estava en

contra de l’ús creatiu del cinema sonor, de fet elsprincipals directors del cinema soviètic van firmar l’any1928 un manifest assenyalant els perills de que la paraulai els diàlegs esclavitzessin la llibertat creativa delmuntatge, postulant un ús antinatural i asincrònic del so.Expressionisme: Predomini de les ombres sobre la llum,l'atmosfera bromosa i ombrívola que caracteritza latradició mítica i fantàstica de l’univers d'aquest correntde cinema. Les perspectives esgarrades i decorats gòticsque accentuen la sensació d'amenaça que emmascara tota laposada en escena. Il·luminació artística i creativa, on elsblancs i negres violents configuren la confusió i l'angoixaque viuen els personatges. Pel que fa a il·luminació es potremarcar també que l'expressionisme fa servir un sistematotalment artificial i antinatural, fugim del realismed'altres corrents cinematogràfiques europeescontemporànies. Posada en escena volgudament poc realista,aconseguida amb roba pintada, de manera inharmònica,contravenint totes les regles de la perspectiva. Aparençadels actors gairebé fantasmagòrica, més caricatura que depersonatges reals, vestits i maquillats de manera estranyai de forma exagerada. Els personatges acaben convertits enuna forma abstracta més que es confon amb el decorat.El moviment neorealista: va ser una corrent cinematogràficaitaliana sorgida al final de la Segona Guerra Mundial quebuscava la veracitat de les seves histories a través detrames i personatges quotidians immersos en els problemessocials i econòmics de la Itàlia de postguerra. Tècnicamentes caracteritzava pel rodatge enexteriors o interiorsreals, utilitzant tècniques de documental i moltes vegadesintèrprets no professionals. Entre els directors podencitar: Roberto Rosselini, Vitorio De Sica, LuchinoVisconti, Giuseppe De Santis, Luigi Zampa, AlbertoLattuada, o Federico Fellini. Com a pel·lícules mésdestacades hi ha Roma ciutat oberta, Paisà, Alemanya anyZero, Lladre de bicicletes, Miracle a Milà, Umberto D, LaTerra Trema, Stromboli o Arrós Amarg.

Altres poden ser: Neorealisme, Surrealisme, Nouvelle Vagueo Dogma 95

- Definiu els termes imatge abstracta, imatge icònica iimatge figurativa realista, i dibuixeu un exemple decadascun.Imatge abstracta: representació d’idees, conceptes,pensaments i sentiments sense cap correspondència amb elmón real. Són creades per la imaginació i la fantasia del’autor.Imatge icònica: representació simbòlica de la realitat,la imatge comparteix alguna característica amb el seureferent.Imatge figurativa realista: Les imatges figurativesrealistes són les que representen de manera detalladal’aparença externa dels objectes, els jocs o lespersones, imitant els seus trets, proporcions, colors itextures.

- Quin nom rep en el mitjà televisiu l’equivalent alprocés cinematogràfic del muntatge?El procés en televisió equivalent al muntatge s'anomena"edició".

- Identifiqueu i definiu el significat de la sigla TDT.TDT són les sigles que es corresponen amb TelevisióDigital Terrestre, i descriuen el nou sistema d'emissióde continguts televisius mitjançant el qual tots elscanals emetran el seu senyal amb tecnologia digital, laqual cosa els permetrà, a més d'un augment de lanitidesa de recepció, la inclusió de informacióaddicional i serveis interactius.

Gran angular: és un objectiu de focus curt que proporcionauna imatge amplificada de l'escena fins i tot amb la càmeramolt a prop. El seu ús es òptim quan s'enregistren imatgesen un espai molt reduït o ple de gent, en el quall'operador no pot allunyar-se prou per obtenir imatgesnítides amb una lent normal.

- Si disposeu de dos carrets fotogràfics, un de 200 ISO iun altre de 100 ISO, quin necessita més llum? Quinaquantitat de llum necessita l’un més que l’altre i perquè?Necessita més llum el de 100 ISO.

El de 100 ISO necessita el doble de llum que el de 200ISO, ja que és menys sensible a la llum.

- En fotografia el control de la profunditat de camp esregula en funció de tres factors. Enumereu-los idescriviu-los.

Obertura de diafragama: quan menor sigui l'obertura dediafragma major serà la profunditat de camp.

Distància d'enfocament: quan major sigui la distànciad'enfocament major serà la profunditat de camp.

Longitud focal: quan menor sigui la longitud focalmajor serà la profunditat de camp.

- Què ens indica la sensibilitat d’una pel·lículafotogràfica? Quina és l’escala utilitzada actualment permesurar la sensibilitat?La sensibilitat es correspon amb el temps necessarid'exposició d'una pel·lícula a la llum per obtenir unaimatge òptima. La escala utilitzada actualment s'anomenaescala ISO, i consisteix en una combinació de lesmesures ASA americanes i les DIN alemanyes.

- El fotocollage, acoblament fotogràfic o fotomuntatge (2)fa referència al fet de retallar i/o juxtaposar fragmentsfotogràfics de diversa procedència (còpies pròpies, retallsde premsa i de revistes, etc.), adherint-los a un suportcomú, habitualment sense respectar les unitats de textura,d’estil i d’espai convencionals. Si es pretén un collage“dissimulat” quedarà molt millor quan menys es noti elrelleu de les vores de les parts pegades; així, acostuma areproduir-se fotogràficament el conjunt per dissimular latècnica emprada. En altres ocasions s’experimenta ambcombinacions tècniques diverses (retocs, pintura, afegitsd’altres materials, etc.).

- Una rayografia (anomenada així per Man Ray) o fotogramaés una imatge obtinguda sense la intervenció d’una càmerafotogràfica; simplement es realitza mitjançant lacol·locació d’objectes sobre una superfície sensible (papero pel·lícula) exposada a la llum, per posteriorment procedira positivar-la. Normalment el capçal de l’ampliadora es

col·loca en la part alta de la columna i a menor oberturaper aconseguir llum dura. Es fa una tira de prova perdeterminar l’exposició, es revela i es fixa. En elresultat, els objectes opacs apareixen nítidament definitsi els semitransparents queden registrats en tons de grisque depenen del grau d’opacitat.

- El fotomuntatge consisteix en l’exposició de dos o mésnegatius, sobre el mateix paper (sobreimpressió). Cadanegatiu s’amplia per separat, controlant la densitat, volumi posició (muntatge pròpiament dit) o es realitzasimultàniament, posant els dos negatius junts (“sandwichfotogràfic”).

Una manera de procedir si s’opta per dos negatius separats,hauria de ser la següent: s’escullen dos negatius, la perspectiva dels quals,il·luminació i densitat coincideixin; es col·loca en l’ampliadora el primer negatiu, es posa en eltaulell un cartró de la mateixa mida del paper i se senyalala part de negatiu que no apareixerà en la còpia; aquestaes retalla del cartó; s’exposa el primer negatiu tapant ambel primer cartró la part que es desitgi eliminar; es marcaen el paper l’altra part de la imatge; s’introdueix is’exposa el segon negatiu, utilitzant aquesta vegada elsegon cartró per tapar la part de paper exposadaanteriorment.

Es pot realitzar una tira de proves per a cada negatiu iaixí decidir el temps d’exposició. Si s’opta per dosnegatius d’una vegada (“sandwich”), és molt important queels dos estiguin en perfecte contacte, emulsió contraemulsió. En ambdós casos es positiva com es fahabitualment.

- Què és i per a què serveix un perifèric d’entrada?Són les vies a través de les quals introduïm informacióa l’ordinador, o bé l’intercanviem amb d’altresordinadors (la càmera digital i l’escàner).

- Com es diu la pantalla que fa les funcions de monitor enuna càmera digital?

Pantalla LCD (Liquid Crystall Display).

- Per a què serveix el programa WinZip? La seva funció éscompatible amb els diferents formats d’arxiu esmentatsen l’apartat 2.1?El WinZip és un programa compressor d’arxius, queserveix per guanyar espai en la memòria del disc durde l’ordinador alhora de guardar imatges. Si les imatges s’han guardat comprimides amb formats comel JPG, TIFF (comprimit amb LZW) o GIF, el programa nopot reduir més la seva mida. En canvi si s’han guardatamb un format d’arxiu sense comprimir, com el TIFF oBMP, es pot guanyar molt d’espai utilitzant el programacompressor.

- Quines utilitats té enregistrar una imatge amb unacàmera digital a baixa resolució, o guardar-les amb unsistema de compressió de la imatge amb pèrdua? Raoneu lavostra resposta.La resolució que s’obté és suficient per visionar fotosen la pantalla de l’ordinador, rebre-les per internet oenviar-les per e-mail. També es poden imprimir en unpaper, sense perdre massa detall, sempre i quan la midadel paper sigui reduïda. Per tant aquestes càmeres icompressors resulten molt útils per certs usoscomercials, com per exemple: fer fotografies de carnet,per bases de dades, o per les fotografies que s’inclouenen els anuncis classificats, etc.

- Quina resolució mínima haurien de tenir les imatgessusceptibles de ser impreses amb una impressoradomèstica a una mida de DIN A4 per tenir una resolucióòptima?300 ppp (píxels per polsada).

- Imagineu i descriviu una seqüència qualsevol formada perdues escenes i expliqueu de quina manera passaríeu d’unaescena a la següent utilitzant una de les transicionsdescrites a la resposta anterior. Justifiqueu quinaseria la intencionalitat dramàtica i narrativa d’aquestatransició utilitzada.

En una andana del tren veiem a una parella jove que esfa un petó, per tal d'avançar la historia deixant clarque es tracta dels mateixos personatges anys després,podem fer servir una transició del tipus encadenat cap ala escena d'una parella d'avis que es fan un petó a lamateixa andana. L'ús narratiu d'aquesta transició ésl'expressió del pas del temps.

- Com s’anomena el procés pel qual la informaciócontinguda en un suport digital s’encabeix en un espaimés reduït? Es tracta del procés de compressió digital, que suposala reducció del número de bits normalment utilitzats perla captura, emmagatzematge o transmissió d'un arxiu. Uncop numeritzades les dades es suprimeix allò que ésmenys útil o menys significatiu de la senyal original ies guarda en suports digitals concrets, ja siguin targesde memòria, CDs, DVDs, DVix, etc.

- Anomeneu com a mínim dos tipus de targetes de memòria –picture card–utilitzades en fotografia digital per al’emmagatzament d’arxius. Al mercat actual hi ha molts tipus de targes de memòriafotogràfiques, depenen normalment de les marquescomercials que les posen al mercat. Els alumnes podenanomenar qualsevol de les següents: xD picture card (xDno corresponen a sigles, es un acrònim de les paraules"extreme digital"); SmartMedia Card (SMC); CompactFlash(CF); Secure Digital (SD); Multimedia Card (MMC); MiniSD; Memory Stick Pro; Memory Stick Duo; Magic GateMemory Stick i Micro Drive. (1 punt)

- Quins tipus d’òptica fixa podeu fer servir en el procésde producció d’una fotografia d’un objecte molt propersi voleu que es vegi sencer?Gran angular o "ull de peix" donat que la distànciafocal que ofereix aquest tipus d’òptica permet obteniràmplies vistes a distàncies pròximes especialment aespais reduïts, causa de la gran profunditat de camp quepermet l'enfocament es menys crític.

- Anomeneu vuit professionals implicats en el procés deproducció i postproducció d’una pel·lícula i descriviules seves funcions.

Actors, que se solen dividir en dos grans grups, actorsprincipals i actors de repartiment o secundaris. També espodrien citar els extres o figurants. Si la pel·lícula ésd'acció s'inclouen els especialistes per rodar les escenesde risc i un coordinador d'especialistes.

• Director de casting, el que tria els actors i fa lesproves d'interpretació per cada paper. • Productor, és el responsable de la logística general dela pel·lícula, control econòmic i calendari de rodatge.

• Dissenyador de vestuari, especialment important enpel·lícules d'època, fa el disseny de la roba de tots elspersonatges.

• Dissenyador de producció, és el responsable del'ambientació, decorats i atrezzo.

• Maquillador, qui fa el disseny de l'aspecte físic delspersonatges, especialment

important en adaptacions històriques, ciència-ficció,terror...

• Compositor de la banda sonora, responsable de la música.

• Director de so, responsable de l'ambientació sonora de lapel·lícula.

• Director dels títols de crèdit, fa el disseny complet inormalment la seva materialització.

• Editor, responsable del muntatge.

• Director de fotografia, és el responsable dels aspectestècnics de la imatge (llum,

color, contrast...)

• Guionista, autor de la història i dels diàlegsdefinitius.

• Director, responsable màxim de la filmació.

Storyboard: Seqüència de dibuixos on es predeterminen elsplans que s'enregistraran en el moment del rodatge. És unaeina què de fet reprodueix sobre el paper el queaproximadament hauria de ser la pel·lícula un cop filmada ieditada. (1 punt) Positivació: Procés de revelat del negatiu filmat alcinema. Pas previ al visionat, selecció i muntatge. Muntatge: El muntatge és el procés d'ensamblament delsnegatius positivats, es tracta de juxtaposar les diferentsseqüències filmades en ordre al guió previ per obtenir unanarració coherent.

- Comenteu àmpliament l’expressió La indústriacinematogràfica. Utilitzeu almenys una pàgina d’aquestquadernet i empreu la terminologia adequada.

La resposta hauria de recollir que en general entenem perindústria cinematogràfica la infraestructura econòmica,tecnològica, humana i empresarial que sosté una producció estable de productes cinematogràfics destinada a un mercatconcret. Un exemple clàssic de indústria cinematogràfica ésel sistema d'estudis de Hollywood que va viure la sevaèpoca daurada durant les dècades dels anys 40 i 50, i queamb evidents modificacions ha continuat vigent fins avuidia. A nivell internacional altres indústries comparablesper producció de films i nombre potencial d'espectadors sónles de Hong- Kong (especialitzada en cinema d'artsmarcials) i la de la India (coneguda com a Bollywood,responsable de la més alta producció de pel·lícules mundiali especialitzada en espectacles musicals). A nivelleuropeu, la indústria cinematogràfica està molt mésvinculada a les administracions públiques i sobreviu enbona part per les subvencions i els drets de pantallatelevisius.

La resposta també pot citar i desenvolupar els següentsaspectes relacionats amb la indústria cinematogràfica: • Platós permanents on situar els rodatges, com araCinecità a Roma, Pinewood a Londres, etc. • L'existència d'un star system que proporcioni primeresfigures amb potencial atractiu per a l'espectador. • Una xarxa de distribució i exhibició important. • Uns canals de promoció i marqueting permanents iconsolidats: festivals, premis, mercats... • Fonts de finançament consolidades: inversors privats,subvencions públiques, socis en altres camps de laindústria audiovisual. • La existència d'una xarxa paral·lela de negoci vinculat:merchandasing, generació d'efectes especials i de so,videojocs, tecnologia audiovisual, etc.

- Com s’anomena, dins del llenguatge cinematogràfic,aquell tipus de pla amb desplaçament de la càmera en elqual la coreografia de l’acció i el moviment de lacàmera substitueixen els plans individuals per ladescripció d’una acció complexa?Pla seqüència.

- En una animació, el moviment de desplaçament es potaconseguir de dues formes diferents: utilitzant un fonsfix i utilitzant un fons mòbil. Podríeu explicar lescaracterístiques de cada fons?

- En quin moviment artístic el temps no transcorre en unpla real sinó que succeeix en un estadi oníric? Esmenteutambé un director de cinema que hagi utilitzat aquestrecurs.

Surrealisme. Luís Buñuel.

Contracamp: Espai visual simètric al camp. Camp o placontrari.(És sinònim de contraplà). Girafa: Suport mecànic, articulat i allargat al final delqual s'hi penja un micròfon per captar directament els sonsque es produeixen durant el rodatge. (Moltes vegades es

substitueix per una perxa que és més manejable). És usadapel girafista o perxista que exerceix d' ajudant de sonsdirectes.Lux: Unitat de mesura de la intensitat lluminosa."Remake": Nova versió d' un film antic, realitzada amb nousmitjans, amb altres intèrprets i revisant i adequant elsambients, els vestuaris, etc. "Storyboard": Conjunt de dibuixos i croquis per planificarvisualment una filmació o gravació.

- Expliqueu breument què s’entén per error de paral·laxi enles càmeres que no són rèflex.

En totes les càmeres que no són reflex, el visorproporciona una visió lleugerament diferent a la que captal’objectiu i a la que registrarà la pel·lícula. Si el motiuestà lluny la diferència és insignificant, però adistàncies curtes s’ha de tenir en consideració.

- Expliqueu breument què és el muntatge fotogràfic.El muntatge fotogràfic és l’exposició de dos o mésnegatius en un mateix paper

- Quines són les dues funcions de l’obturador de la càmerafotogràfica?

a) Regular la quantitat de llum que arriba a lapel·lícula. b) Controlar la forma en que es registren els objectesmòbils.

- Quins són els dos aspectes que s’alteren amb el canvi dela distància focal?El canvi de distància focal altera la mida de la imatgei la profunditat de camp.

- Quina és la característica principal d’una pel·lícula od’un paper fotogràfics? Ser sensibles a la llum (fotosensible).