Sobre les tombes femenines amb presència de fíbules laminars a Hispania (segles V-VI): precisions...

CONTEXTOS FUNERARIS A LA MEDITERRÀNIA NORD-OCCIDENTAL

(SEGLES V-VIII)

JOAN PINAR GIL i TONI JUÁREZ VILLENA (ed.)

Sant Cugat del Vallès

1 - 3 d’octubre de 2009

SOBRE LES TOMBES FEMENINES AMB PRESÈNCIA DE FÍBULES LAMINARS A HISPANIA (SEGLES V-VI): PRECISIONS TIPOLÒGIQUES I CRONOLÒGIQUES A UN ARTICLE RECENT

JOAN PINAR GIL*

RESUM

El treball ofereix una revisió de la classificació de les sepultures hispàniques amb presència de fíbules de tipus laminar. Els resultats confirmen l’existència de dos grups de sepultures, caracteritzats per la tipologia dels accessoris d’indumentària del seu interior. El primer (grup I/II) s’ha de situar aproximadament al darrer terç del segle v, mentre que el segon, coincident amb el nivell II del sistema de G. Ripoll, arrencaria en el darrer decenni del segle v i cobriria tot el primer terç del segle vi. L’estudi de la dispersió geogràfica de les sepultu-res amb fíbules laminars indica l’existència de com a mínim dues indumentàries regionals diverses que hom pot apreciar des del mateix moment d’aparició de les sepultures més antigues.

RESUMEN

El estudio presenta una revisión de la clasificación de las sepulturas hispánicas con presencia de fíbulas de tipo laminar. Los resultados confirman la existencia de dos grupos de sepulturas, caracterizados por la tipolo-gía de los accesorios de la indumentaria de su interior. El primero (grupo I/II) debe situarse aproximadamen-te en el último tercio del siglo v, mientras que el segundo, coincidente con el nivel II del sistema de G. Ripoll, arrancaría en el último decenio del siglo v y abarcaría el primer tercio del siglo vi. El estudio de la dispersión geográfica de las sepulturas con fíbulas laminares indica la existencia de como mínimo dos indumentarias regionales distintas que pueden apreciarse desde el mismo momento de aparición de las sepulturas más anti-guas.

SUMMARY

The paper offers a survey on the classification of graves furnished with sheet bow brooches found in Hispania. Its results confirm the existence of two distinct groups of graves, defined by the typology of the clothing accessories found inside them. The first one (group I/II) dates back broadly to the last third of the 5th century, while the second one, coinciding with G. Ripoll’s system level II, starts by 490 and develops all along the first third of the 6th century. The dissemination of such graves shows the existence of at least two distinct regional dressing styles, which one can already identify in the oldest graves.

Codis, Códigos, Codes UNESCO: 550302, 550401, 550501

* Les recerques en què es basa aquest estudi han estat finançades per tres beques de recerca del Ministeri d’Educació i Ciència espanyol (programa FPU) (2003-2006), del Ministeri d’Afers Exteriors italià (2007-2008) i del DAAD alemany (2008), i s’han dut a terme a les uni-versitats de Barcelona i Bolonya i al RGZM de Magúncia.

PINAR - JUÁREZ (ed.) CONTEXTOS FUNERARIS (s.V-VIII) Gausac 34-35 2009 45-57

46 Gausac 34-35 2009 Joan Pinar Gil

Introducció

L’arqueologia de l’antiguitat tardana ha rebut, en aquest 2010, la bona notícia de la publicació de les actes de les XXVIII Jornades internacionals d’arque-ologia merovíngia que, celebrades el 2007 a les viles de Vouillé i Poitiers, van commemorar el 1500 ani-versari de la batalla que va enfrontar els reis Alaric i Clodoveu a Vogladum, esdeveniment transcendental que es deixaria sentir en l’equilibri de poders entre els regna de l’Occident tardoantic durant els segles següents.

Una de les contribucions de què consta el volum és un breu estudi (Pinar, 2010) sobre un grup de sepultures femenines que es documenta amb certa freqüència a les províncies del Mediterrani occidental –especialment a Hispània i a la Gàl·lia– i que queda definit per la presència d’un accessori d’indumentària femenina particular: l’anomenada “fíbula laminar”, caracteritzada per unes dimensions notables –gairebé sempre per damunt dels 10 cm de longitud total–, per l’absència de decoració –amb l’única excepció de la presència d’aplics en fulla de metall als extrems de l’arc i del “cap”– i per unes formes específiques, que inclouen un “cap” semicir-cular o pentagonal i un “peu” romboïdal o lingüifor-me.1

Transcorreguts tres anys des de la celebració de l’acte, l’increment de la documentació arqueològi-ca en els darrers anys i una sèrie d’ulteriors relectu-res del text esmentat permeten precisar alguns dels aspectes de la recerca presentada a Vouillé/Poitiers.

Observacions a la tipologia de les fíbules

Abans d’abordar el problema de les sepultures amb presència de fíbules laminars, val la pena aturar-se uns instants en la classificació tipològica d’aquestes peces, que constitueix la base de la seva datació i estu-di ulterior. Les classificacions més recents proposades per a aquestes peces (Ripoll, 1987; 1991a; 1991b; 1998; 2001; Ebel-Zepezauer, 1998; 2000) coincideixen a identificar-ne dos tipus principals: d’una banda, els grans exemplars realitzats en tres làmines indepen-dents –cap, arc i peu– fermades mitjançant reblons (tipus 1 de Ripoll; tipus “Aguilafuente” d’Ebel-Zepe-zauer); i, d’una altra, les fíbules de menors dimensi-ons, fabricades en una peça (Ripoll 2; Ebel-Zepezauer “Villel de Mesa”). L’article esmentat de Vouillé/Poitiers cridava l’atenció, per primer cop, sobre un nou criteri de classificació de les peces: la morfologia dels caps i els peus, la qual sembla constituir un bon índex per seguir l’evolució diacrònica d’aquest grup de fíbules (Pinar, 2010, pàg. 26-27). La forma del peu, tal com succeeix amb els paral·lels localitzats a

l’Europa central i oriental, n’esdevé de fet el criteri fonamental de classificació i datació (Ambroz, 1982; Tejral, 1988; Kazanski i Périn, 1997; Kazanski, Mastykova i Périn, 2008).

El resultat d’aplicar aquest nou criteri mor-fològic a la classificació tradicional de les fíbules laminars trobades a Hispània dóna com a resultat la definició de quatre tipus. Pel que fa a les fíbules de majors dimensions, hom pot identificar un primer tipus, format per peces d’uns 16-20 cm de longi-tud total, caracteritzades per la presència d’un peu en forma de llengua. El tipus engloba fíbules molt heterogènies des d’un punt de vista tècnic, fabrica-des en una o tres peces, en bronze o argent. Com a exemples podem citar les fíbules de les sepultures núm. 79, 176, 206 i 526 de Duratón i núm. 174 de

Fig. 1. Sepultures amb grans fíbules laminars i fermalls de cinturó cloi-

sonné del nivell II (ca. 490-530).

A: Duratón, sep. 445; B: Duratón, sep. 526; C: Duratón, sep. 573: D:

Duratón, sep. 516; E: Pla de l’Horta, sep. 54; F: Madrona, sep. 174; G:

Madrona, sep. 321.

Sobre les tombes femenines amb presència de fíbules laminars a Hispania (segles v-vi) Gausac 34-35 2009 47

Madrona (Segòvia) (Molinero, 1948, pàg. 34, 57-58, 64, làm. XXVII.1, XXXI.3, XXXIII.3; 1971, làm. V.1, XIV.1, XVIII.1, XLVII.1, LXXVII.2), de les núm. 2 i 39 de Boadilla (Illescas, Toledo) (Catalán i Rojas, dins aquest volum), de la núm. 63 de Tinto Juan de la Cruz (Pinto, Madrid) (Barroso et al., 2002, pàg. 127, làm. CXXIV-CXXV; 2006, pàg. 552, fig. 10-11), la núm. 112 de Gózquez de Arriba (San Martín de la Vega, Madrid) (Contreras i Fernández, 2006, pàg. 528-531, fig. 9, 14, 16) o les núm. 123 i 136 del Carpio de Tajo (Torrijos, Toledo) (Ripoll, 1985, pàg. 92-98, 102-106, fig. 24-26, 29-31; 1993-94, pàg. 206-210, fig. 10-11; Sasse, 2000, pàg. 213-215, 219-223, 263-264, làm. 13.123, 16.136) (fig. 1B, F; 2A, C, E; 5B, D; 6; 8D; 9).

Un segon tipus de grans fíbules laminars que-daria definit pels exemplars procedents de les tombes H3E1 d’Aguilafuente - Santa Lucía (Lucas i Viñas, 1977), núm. 445, 573 i 590 de Duratón (Molinero, 1971, làm. XXXVIII.1, LIII.2, LVI.1) i núm. 205, 207 i 455 de Castiltierra (Ebel-Zepezauer, 2000, pàg. 210; Balmaseda, 2006, fig. 8-9; 2010, fig. 4); localitats situ-ades, totes elles, a la província de Segòvia. La carac-terística fonamental d’aquestes fíbules és la forma del peu, que presenta perfils lleugerament còncaus i terminació en angle obtús, de vegades lleugerament arrodonida (fig. 1A, C; 5C, F; 10). Aquesta particula-ritat morfològica es veu acompanyada d’un tret tècnic distintiu: la fabricació en tres peces unides mitjançant

reblons. Amb l’excepció dels dos exemplars de la sepultura núm. 445 de Duratón –amb una longitud total per sota dels 14 cm–, totes aquestes fíbules pre-senten unes dimensions notables, al voltant dels 20 cm. Les peces de Castiltierra constitueixen una vari-ant altament homogènia del tipus, que es caracteritza per la forma rectangular o vagament romboïdal del peu i per la presència d’aplics decoratius triangulars als extrems de l’arc.

L’aplicació del mateix criteri de classificació –és a dir, la forma del peu– és igualment possible en un grup nombrós de fíbules laminars de menors dimensions, que acostumen a anar entre els 9 i 14 cm de longitud. A diferència dels exemplars de majors dimensions, totes aquestes fíbules han estat fabri-cades en bronze –mostrant sovint, això sí, restes de bany d’argent–, en una sola peça. El tipus amb peu lingüiforme es troba representat per exemplars com els de les sepultures núm. 32, 106, 486 i 553 de Duratón (Molinero, 1948, pàg. 26, 39, làm. XXV.4, XXVII.4; 1971, làm. II.2, VI.2, XLIII.1, L.2, LI.1) (fig. 3; 4E; 7B); mentre que el peu de perfils còncaus aca-bat en angle obtús es manifestaria en fíbules com les de les tombes núm. 525 de Duratón, 90 i 347 de Madrona i 52 de Castiltierra (Molinero, 1971, làm. XLVI.2, LXV.2, XCIV.2; Camps, 1934, pàg. 91, làm. I) (fig. 4A, D, F). Les peces de Villel de Mesa (Martín i Elorrieta, 1947, làm. IV.1; Daza i Catalán, dins aquest volum) i de la sepultura núm. 575 de Duratón (Molinero, 1971, làm. LIV.1) (fig. 4C) poden ser incloses probablement en aquest darrer tipus: mal-grat el fet que els peus presentin terminació arrodo-nida, les seves proporcions generals i, sobretot, els perfils còncaus dels peus s’aproximen molt a la resta d’integrants del tipus.

La cronologia relativa de les tombes

amb fíbules laminars

Aquesta proposta de subdivisió tipològica té una transcendència notable a l’hora d’afrontar la qüestió de la cronologia de les sepultures amb pre-sència de fíbules laminars, atès que hom adverteix l’existència de diferències en la configuració de les

Fig. 2. Sepultures amb grans fíbules laminars i fermalls de cinturó de

ferro del grup I/II (ca. 470-500).

A: Duratón, sep. 79; B: Duratón, sep. 166; C: Duratón, sep. 176; D:

Duratón, sep. 179; E: Tinto Juan de la Cruz, sep. 63.

Fig. 3. Sepultures amb petites fíbules laminars del grup I/II (ca. 470-500).

A: Duratón, sep. 32; B: Duratón, sep. 486.


combinacions indumentàries en què s’integra cada un dels tipus de fíbules definits.

Les propostes de periodització cronològica de G. Ripoll (en darrer lloc, Ripoll, 2001) i W. Ebel-Zepezauer (2000) situen les sepultures amb fíbules laminars en el període més antic dels seus sistemes respectius (nivell II de Ripoll, ca. 480-525; fase I d’Ebel-Zepezauer, 490-520), en què la combinació indumentària de la tomba núm. 526 de Duratón apa-reix com el complex definitori de la fase. En canvi, l’estudi presentat a Vouillé/Poitiers proposava la identificació d’un grup primerenc de tombes his-pàniques amb fíbules laminars (Pinar, 2010, pàg. 26-27), basant-se parcialment en la proposta de seria-ció elaborada per J. Kleeman (2001, pàg. 459-460).

La clau en la definició d’aquest grup prime-renc es basa en l’observació de les característiques dels accessoris d’indumentària procedents de les tombes. Així, les grans fíbules laminars en tres peces amb peu acabat en angle obtús formen part d’un grup homogeni d’associacions, en què una parella d’aquestes fíbules s’associa a un fermall de cintu-ró articulat amb placa cloisonné (fig. 1). Els millors representants d’aquest grup són les ja esmentades núm. 207 de Castiltierra (fig. 10) i núm. 445 i 573 de Duratón (fig. 1A, C). Una part de les fíbules laminars amb peu lingüiforme, tanmateix, s’associa als mateixos tipus de fermalls cloisonné: és el que indiquen associacions com la de la tomba núm. 526 de Duratón o la núm. 174 de Madrona (fig. 1B, F). Finalment, les sepultures núm. 516 de Duratón, 321 de Madrona (Molinero, 1971, làm. XLVI.1, XCII.2) i 54 del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, Girona) (Llinàs et al., 2008, pàg. 294, fig. 13), en què les fíbules es conserven de manera extremadament fragmentària, s’haurien integrat en el mateix grup (fig. 1D-E, G).2

Val a dir que, en aquest grup de sepultures, només dues –Castiltierra 207 i Pla de l’Horta 54– poden ser considerades amb seguretat complexos tancats fiables, en què l’observació de la posició in situ dels diversos objectes n’assegura la deposició –i probablement l’ús– contemporània. Malgrat això, la combinació, repetida amb remarcable freqüència a les altres tombes, sembla coherent i pot ser, com a mínim provisionalment, acceptada com a vàlida.

Un altre grup de sepultures mostra, en canvi, uns inventaris lleugerament diferents, definits per l’associació de fíbules de grans dimensions amb peu lingüiforme, d’una banda; i de fermalls de cinturó articulats de ferro amb decoració d’un, set o nou caboi-xons de pasta vítria sobre una fina làmina d’argent, de l’altra. Els exemples representatius del grup són les sepultures núm. 79 i 176 de Duratón i núm. 63 de Tinto Juan de la Cruz (fig. 2A, C, E); a les quals podem afe-gir, molt probablement, altres combinacions indumen-tàries menys ben conegudes, com les de la tomba núm. 179 de la mateixa necròpolis de Duratón (fig. 2D) o la núm. 112 de Gózquez de Arriba (fig. 9). A diferència del grup anterior, la fiabilitat de gairebé totes aquestes associacions es troba assegurada.

La posició relativa d’un i altre grup es pot esta-blir d’acord amb l’observació d’algunes de les par-ticularitats tècniques i morfològiques de les fíbules laminars. Aquí pren una importància notable la parella d’exemplars de Duratón 79 (fig. 2A), molt propera tèc-nicament a les produccions de l’àrea danubiana de mit-jan segle v (Pinar, 2010, pàg. 27), i que suggereix una posició cronològica relativament primerenca del grup de sepultures amb fíbules laminars i fermalls de cinturó

Fig. 4. Sepultures amb petites fíbules laminars del nivell II (ca. 490-530).


Castiltierra, sep. 52; E: Duratón, sep. 106; F: Madrona, sep. 347.


articulats de ferro amb caboixons.3 Una associació entre una parella de fíbules molt similar –tot i que de menors dimensions– i un fermall de cinturó de ferro amb set o nou caboixons procedent de la sepultura núm. 1094 de Marchélepot (Somme) (Boulanger, 1909, làm. 2.2, 31.3), a la Gàl·lia septentrional, testimonia a favor de l’estreta vinculació entre les fíbules laminars de morfo-logia primerenca i els fermalls de ferro amb caboixons. La presència predominant de fíbules amb peus còncaus i en angle obtús en el grup amb fermalls cloisonné, per la seva banda, en suggereix una posició més tardana (cf. infra). Així ho indica la presència freqüent de formes similars en peces lleugerament més tardanes, probable-ment no anteriors al segon quart del segle vi, com les fíbules d’arc foses del tipus definit per les sepultures núm. 7 i 31 d’Herrera de Pisuerga (Palència) o núm. 31 de Madrona (Martínez Santa-Olalla, 1933, làm. XXIII-XXIV, XLIX-L; Molinero, 1971, làm. LXVII.1; Pinar, 2010, pàg. 26).

L’existència de dos grups diferenciats d’asso-ciacions amb fíbules laminars s’adverteix també en el cas de les fíbules de menors dimensions, encara que de manera numèricament més limitada. Així, la tomba núm. 486 de Duratón (fig. 3B) pot ser inclosa sense dificultats en el grup primerenc de tipus Duratón 79 - Tinto Juan de la Cruz 63; probablement aquest sigui el cas de la sepultura núm. 32 de la mateixa necròpo-lis (fig. 3A). Un segon grup d’associacions tindria els seus trets definitoris en l’associació de fíbules laminars amb peu lingüiforme o en angle obtús a fermalls de cinturó articulats amb sivella de bronze i placa amb decoració geomètrica repujada sobre làmina de bronze. L’associació es repeteix en les sepultures ja esmentades núm. 525, 555 i 575 de Duratón (fig. 4A-C), malaurada-ment no verificades. Com a mínim s’ha d’incloure una altra combinació en aquest mateix grup: es tracta de la també citada tomba núm. 52 de Castiltierra (fig. 4D), en què una parella de fíbules –conservada de manera molt fragmentària però que hauria comptat, aparent-ment, amb peus en angle obtús– s’associava a un fer-mall articulat de cinturó amb decoració cloisonné. Cal esmentar, en darrer lloc, la possible combinació entre dues fíbules amb peu lingüiforme i un fermall cloison-né, recuperada apilada en un dels angles de la sepultu-ra núm. 106 de Duratón (fig. 4E). El repertori de formes de les fíbules d’aquest grup i la presència dels fermalls cloisonné de Castiltierra 52 i Duratón 106 suggereixen que aquest grup i el de tipus Duratón 526 - Castiltierra 207 haurien estat aproximadament contemporanis.

Elements de cronologia absoluta

Els punts de suport per establir la cronologia absoluta d’aquestes sepultures hispàniques no són excessivament nombrosos i depenen en gran mesu-ra –potser en excés– de les cronologies que comple-

xos similars reben a les regions veïnes, sobretot a la Gàl·lia septentrional.

Així, les petites fíbules aviformes i en “S” de les sepultures núm. 756 de Vicq (Yvelines) i núm. 140 de Nouvion-en-Ponthieu (Somme) permeten situar el grup de tombes amb fíbules laminars i fermalls de cinturó cloisonné entre les darreries del segle v i el segon quart del segle vi (Pinar, 2010, pàg. 26-27, amb bibliografia). Pel que fa al grup primerenc, els diver-sos tipus de fíbules discoïdals i digitades associades als fermalls de ferro amb decoració a caboixons en les sepultures núm. 139 de Fridingen (Tuttlingen) i núm. IV de Villeneuve-au-Châtelot (Aube) ens situen en un context anterior a l’any 500 (per Fridingen: Pinar, 2010, pàg. 27, amb bibliografia; per Villeneuve-au-Châtelot: Vallet, 1997). La morfologia de les fíbules de Duratón 79 i la proximitat de la sepultura núm. 486 de la mateixa Duratón a una tomba –núm. 479– de la segona meitat del segle v ajuden a definir una cronologia aproximada del grup primerenc en el dar-rer terç del segle v (Pinar, 2010, pàg. 27).

La combinació indumentària de la sepultura núm. 526 de Duratón (fig. 1B) és d’una gran impor-tància per precisar el punt de cesura entre els dos grans grups de tombes amb fíbules laminars, situat de manera orientativa en l’any 500 per les datacions dels paral·lels extrapeninsulars. La sepultura hauria contingut, entre altres materials, dues fíbules lami-nars de bronze amb bany d’argent, un fermall de cinturó de bronze daurat amb decoració cloisonné, una petita fíbula d’arc i xarnera de bronze i un soli-dus integrat, com a penjoll, en un collaret.

La identificació de la moneda és problemàti-ca i ha donat peu a interpretacions divergents amb conseqüències directes en la seva datació (Gauß, 2009, pàg. 159). Descrita per l’excavador de la tomba com un solidus d’Anastasi (Molinero, 1971, pàg. 41), era esmentada en canvi com a tremís a nom del mateix Anastasi per Bierbrauer (1994, pàg. 164) i Ebel-Zepezauer (2000, pàg. 110) (i d’aquí, erròniament, per Pinar, 2010, pàg. 26). Una darrera lectura defensava que el solidus correspondria a una reencunyació de l’època de Teodoric I d’Itàlia, dipositada a la tomba a les darreries del segle V o durant el primer quart del segle VI (Ripoll, 1991c, pàg. 166-168; i amb alguns matisos, Koenig, 1986, pàg. 289). La republicació del conjunt de materials de Duratón 526 amb ocasió de la gran exposició I Goti, tanmateix, confirma la iden-tificació del solidus com una encunyació efectuada a Constantinoble o Ravenna en temps d’Anastasi, és a dir, en el període 491-518 (Ripoll, 1994, pàg. 314). Val a dir que les emissions originals d’Anastasi, tot i que rares, no són desconegudes a la Hispània del segle vi (Marot, 2000-01, pàg. 147, amb bibliografia).


La validesa de l’associació dels materials de Duratón 526 no es troba confirmada. Tanmateix, la tipologia dels diversos objectes del seu interior conforma una combinació aparentment coherent, mentre que la cronologia dels materials es mostra plenament compatible amb la datació oferta per la moneda. Fins al moment no hi ha, doncs, indicis que facin pensar que els materials d’aquesta sepultura no haguessin correspost a un sol moment de deposició, la qual cosa ens permet acceptar-ne un terminus post quem de 491, d’acord amb la presència del solidus. Aquest element de cronologia absoluta pren una gran rellevància en combinació amb la parella de fíbules laminars, que presenta característiques pri-merenques pel que fa a tècnica i morfologia (Pinar, 2010, pàg. 26 i 30): és ben probable que Duratón 526 sigui una de les tombes més antigues amb combina-ció de fíbules laminars i fermall de cinturó cloisonné, la qual cosa permet fer extensiu el seu terminus post quem al conjunt d’aquest grup de sepultures. En aquesta mateixa línia testimonia una altra associa-ció no confirmada de materials, la de Madrona 321 (fig. 1G), en què les restes molt fragmentàries d’una fíbula laminar i d’un fermall de cinturó amb placa cloisonné haurien estat trobats juntament amb un tre-missis d’or a nom del mateix Anastasi.

El resultat d’aquestes observacions és, doncs, la constatació de l’existència de dos grups principals de sepultures amb fíbules laminars, corresponents a dos horitzons cronològics ben definits, encara que parcialment contemporanis. El primer se situaria a grans trets en el darrer terç del segle v, coincidint doncs en el temps, probablement, amb les primeres sepultures del segon grup –caracteritzades per la presència de fermalls cloisonné–, que apareixerien en els darrers anys del segle v i s’estendrien fins a mit-jan segle vi. És ben probable, tanmateix, que el gruix d’integrants del segon grup no sigui anterior a l’any 500.

Les sepultures amb fíbules laminars en el sistema cronològic de la Hispània

d’època visigoda

Tal com ja s’ha dit, el grup de sepultures amb combinacions de fíbules laminars i fermalls cloisonné representa un dels elements definitoris principals del nivell II del sistema cronològic de Ripoll (fase 1 d’Ebel-Zepezauer, fase 1b de Kleeman). Les diver-ses precisions efectuades en les pàgines anteriors permeten situar vora el 490 l’inici d’aquest període, mentre que el seu límit cronològic superior estaria marcat per l’aparició del grup de sepultures feme-nines de tipus Duratón 143 – Azuqueca 8 (Pinar, e.p.), les quals assenyalen l’inici del nivell III del sistema de Ripoll, ja en el segon terç del segle vi.

Tot i això, algunes sepultures amb fíbules laminars possiblement haurien perdurat durant aquest nivell III, tal com suggereix la tomba núm. 347 de Madrona (Molinero, 1971, làm. XCIV.2; Pinar, 2010, pàg. 27) (fig. 4F).

La identificació del grup primerenc de sepultures del tipus Duratón 79 - Tinto Juan de la Cruz 63 planteja el problema de la seva articula-ció dins aquest sistema cronològic i, de retruc, el de la seva nomenclatura. En el text repetidament citat de Vouillé/Poitiers, hom optava per definir aquest grup com “groupe I/II” (Pinar, 2010, pàg. 27). El terme pretén reflectir, d’una banda, el caràcter homogeni i numèricament reduït d’aquest conjunt de sepultures, la major part de les quals apareix concentrada en un sol jaciment: Duratón. De l’altra, prova d’expressar el caràcter transitori d’aquestes tombes, que ocupen un lloc intermedi entre les pri-meres manifestacions de la presència de fíbules lami-nars de tradició danubiana a Hispània (situables en un nivell I de definició encara molt problemàtica)4 i les produccions, ja netament atribuïbles a tallers his-pànics amb un abast local, de les darreries del segle v i el primer terç del vi (nivell II).

El resultat de l’esquema cronològic proposat és, doncs, el següent:

La datació de les altres combinacions

amb fíbules laminars

Fora d’aquests grups de sepultures, ben defi-nits gràcies a l’homogeneïtat i la freqüència de les combinacions indumentàries que contenen, cal afrontar de manera especialment prudent el proble-ma de la fiabilitat de les associacions d’objectes, que en molts casos no ha estat verificada, la qual cosa fa que en alguns casos la datació convincent del mate-rial esdevingui virtualment impossible.

Entre les sepultures verificades com a com-plexos tancats, podem citar les núm. 32 i 166 de Duratón (fig. 4A; 3B), associades a fermalls de cin-turó articulats de ferro amb decoració repujada de motius geomètrics. La tipologia dels fermalls sug-gereix la datació d’aquestes tombes al darrer terç del segle v; hom pot doncs incloure-les en el grup I/II (Pinar, 2010, pàg. 27). La recentment descoberta sepultura núm. 83 de la necròpolis de Le Mouraut

450 460 470 480 490 500 510 520 530

GRUP I/II

NIVELL I NIVELL II


(Le Vernet, Haute-Garonne), amb una parella de fíbules d’arc i xarnera de morfologia primerenca —segurament anterior a l’any 500— associada a un fermall d’aquest mateix tipus (Paya, dins aquest volum) sembla confirmar aquesta cronologia.

En canvi, l’associació de la sepultura núm. 190 (fig. 5A) de la mateixa necròpolis de Duratón no sembla poder ésser atribuïda al grup I/II. Tal com reflectia la proposta de seriació de Kleeman (2001, pàg. 459-460), els fermalls de cinturó de ferro deco-rats amb cinc caboixons no són plenament contem-poranis dels exemplars amb un, set o nou caboixons característics del grup I/II, sinó que ocupen una posició tendencialment posterior. Això es desprèn dels tipus de fíbules als quals s’associen aquests fermalls, tant a Hispània (Duratón 75, 344 i 536) com a la Gàl·lia meridional (Estagel 32 i Le Mouraut 104) i septentrional (Louviers – r. du Mourier 118 i Laon – r. du 13 Octobre 14), que poden ser sincro-nitzades amb el nivell II de la cronologia hispànica (Molinero, 1948, pàg. 33, làm. XXVI.3; 1971, làm. IV.1, XXXI.2, XLIX.1; Lantier, 1943, pàg. 162, fig. 4; Catalo et al., 2008, pàg. 304-305; Paya, dins aquest volum; Carré i Jimenez, 2008, pàg. 94-96, 188-189, làm. 5-6, 23-24).5

En un període similar cal situar les fíbules recentment descobertes de les tombes núm. 2 i 39 de Boadilla (fig. 6). En la núm. 2, la combinació de fíbu-les laminars i el fermall articulat amb cinc caboixons i marc bisellat no sembla haver estat en posició d’ús, sinó que hauria estat dipositat, en forma d’aixovar, en una sepultura amb una cronologia de ben entrat el segle vi (Catalán i Rojas, dins aquest volum). Tanmateix, l’associació –coherent si la considerem des de l’òptica de la cronologia i tipologia dels mate-rials– probablement pot ser acceptada com a vàlida a la vista dels diversos paral·lels coneguts (malgrat la posició escèptica de Pinar, 2010, pàg. 30). Entre aquests, cal esmentar la combinació, plenament fia-ble, de la sepultura núm. 39 de la mateixa Boadilla, amb un fermall de bronze amb marc gruixut emparentat amb l’exemplar de la tomba núm. 2. Esmentem també els materials de la tomba núm. 551 de Duratón (Molinero, 1971, làm. L.1) –no verifica-da com a complex tancat– que poden ser interpretats com un paral·lel de les troballes de Boadilla: del seu interior procedeixen un fermall amb unes caracterís-tiques molt similars als tot just descrits i dues petites fíbules d’arc foses en una peça amb una morfologia molt propera a les peces de tipus laminar.

Els elements de què disposem per datar aquest grup de sepultures amb fermalls de marc gruixut i bisellat no són excessivament nombrosos. Un fermall comparable al de Boadilla 39 procedeix de la sepultura núm. 102 de la necròpolis del Carpio de Tajo, on aparentment s’hauria associat a una petita fíbula d’arc fosa en una peça (Ripoll, 1985, pàg. 81-84, fig. 17; Ripoll, 1993-94, pàg. 202, fig. 7.102; Sasse, 2000, pàg. 207-208, làm. 9.102). El peu, amb perfils còncaus i terminació en angle obtús, en suggereix l’atribució al nivell II. Per la seva banda, un fermall amb un marc bisellat molt semblant al de Boadilla 2 s’hauria associat, entre altres mate-rials, a una parella de fíbules digitades amb deco-ració bisellada a l’interior de la sepultura núm. 7

Fig. 5. Sepultures amb grans fíbules laminars del nivell II (ca. 490-530).


Carpio de Tajo, sep. 136; E: Fuencaliente de Medina; F: Aguilafuente,

sep. H3E1.

Fig. 6. Sepultures amb grans fíbules laminars del nivell II (ca. 490-530).

A: Boadilla, sep. 2; B: Boadilla, sep. 39.


de la necròpolis de Cacera de las Ranas (Aranjuez, Madrid) (Ardanaz, 2000, pàg. 28-32). Aquest tipus de fíbula no pot ser ubicat amb seguretat al nivell II o al III de la cronologia hispànica. Tanmateix, la descoberta recent de la sepultura 14600 de Loranca (Fuenlabrada, Madrid) (Oñate, dins aquest volum) amb una parella de fíbules similars associada a un fermall cloisonné del tipus Ripoll A / Ebel-Zepezauer “Plaissan” permet situar aquestes dues sepultures en el nivell II i, de retruc, proposar la contemporaneïtat aproximada de les sepultures de Boadilla respecte al gran grup de tombes femenines amb fíbules lami-nars i fermalls de cinturó amb decoració cloisonné.

Aproximadament en el mateix període cal situar la sepultura H3E1 de la villa de Santa Lucía a Aguilafuente (fig. 5F). Al seu interior, una parella de grans fíbules en tres peces amb terminació en angle obtús s’hauria associat a un fermall articulat de bronze, dotat de marc i decorat per un caboixó pla de pasta vítria situat al centre de la seva placa. El fer-mall pertany a un tipus poc freqüent; un exemplar idèntic des del punt de vista tècnic, decorat amb nou caboixons, ha estat descobert a La Jarilla (Galisteo, Càceres). La peça s’hauria associat, a l’interior d’una sepultura, a una parella de fíbules aquiliformes amb decoració cloisonné (Fernández de la Mora, 1974, fig. 2, làm. I), que permeten situar aquesta tomba en el nivell II; en consonància, doncs, amb les carac-terístiques tècniques i morfològiques de les fíbules laminars d’Aguilafuente.

Més dificultosa es presenta la datació de la sepultura núm. 136 del Carpio de Tajo (fig. 5D), amb una fíbula laminar amb peu lingüiforme associada, entre altres materials, a una sivella de cinturó amb placa lingüiforme independent amb decoració cloi-sonné, a una placa de cinturó calada i a una bulla amb decoració incisa. El conjunt dels materials –sobretot

la placa calada, interpretable com una variant dels fermalls de tipus Gondorf, habituals a la Gàl·lia sep-tentrional i l’àrea renana a la segona meitat del segle vi– suggereix una datació avançada dins el segle vi. Exemples com els de Boadilla 2 i Duratón 106 plan-tegen la possibilitat que la combinació indumentària amb fíbules laminars hagués estat introduïda a la tomba en un moment sensiblement posterior –vora dues generacions– al seu període de fabricació (per Boadilla 2, cf. Catalán i Rojas, dins aquest volum). Tanmateix, cal esmentar que, al Carpio de Tajo 136, tots els accessoris d’indumentària van ser documen-tats in situ en posició d’ús (Mergelina, 1948-49, pàg. 150-152; Sasse, 2000, pàg. 219).

Finalment, les associacions de fíbules laminars a sivelles simples a Duratón 206 i a Fuencaliente de Medina (Sòria) –aquesta darrera no verificada (Åberg, 1922, pàg. 305, 326)– no es poden situar amb precisió dins el marc general de les darreres dècades del segle v i les primeres del vi (fig. 5B, E).

Pel que fa a les combinacions no verificades, podem esmentar les tombes núm. 90 de Madrona, núm. 373, 429, 553 i 590 de Duratón i núm. 96 i 123 del Carpio de Tajo. Entre elles, Madrona 90 i Duratón 553 semblen particularment coherents i poden ser acceptades com a vàlides (fig. 7). El petit fermall de cinturó cloisonné de la primera es troba emparentada amb un grup de produccions àmpliament present a la conca mediterrània durant la segona meitat del segle v i el primer terç del vi (Pinar, 2008, pàg. 400-402; 2009, pàg. 929-931); els perfils còncaus i la terminació en angle obtús de com a mínim una de les dues fíbules suggereix, doncs, una datació en el marc del nivell II. El fermall de ferro de Duratón 553, en canvi, pertany a un tipus de caracterització difícil, a causa dels problemes de conservació de la majoria d’exemplars. Les combi-nacions amb fíbules dels fermalls més afins –amb la placa recoberta d’una làmina fina de metall blanc fixada per quatre reblons– n’indiquen una datació a partir de les darreries del segle v (Molinero, 1953, làm. CXXVI; 1971, làm. XCIII.1, CI; Pilet, 1994, làm. 71.502.2; Ben Redjeb, 2007, fig. 151), que permet atribuir Duratón 553 al nivell II de la cronologia hispànica, encara que no és descartable una posició lleugerament anterior.

Un cas decididament més problemàtic és el de la sepultura núm. 590 de Duratón (fig. 5C). El con-junt de materials que en procedeix correspon, pro-bablement, a un mínim de dos moments d’utilització de la tomba. Si la gran sivella de bronze amb agulla de base escutiforme, els dos aplics semiesfèrics i la petita sivella de bronze amb agulla de ferro poden ser atribuïts a una inhumació masculina, la resta de

Fig. 7. Sepultures amb petites fíbules laminars del grup I/II o nivell II

(ca. 470-530).

A: Madrona, sep. 90; B: Duratón, sep. 553.


materials sembla correspondre a una combinació indumentària femenina, en què els accessoris prin-cipals haurien estat una parella de grans fíbules laminars en tres peces, una sivella oval de ferro i una placa cruciforme. Sivella i placa haurien format part, probablement, d’un fermall de cinturó articulat amb placa independent. La peça no comptaria amb paral·lels exactes, però s’integraria en un ampli grup de cinturons, força heterogeni des d’un punt de vista morfològic, amb sivella i placa independent, que es documenta a la Mediterrània occidental al llarg de tot el segle vi. La combinació entre fíbules laminars

i fermalls amb placa independent s’adverteix també a la ja citada sepultura núm. 136 del Carpio de Tajo (fig. 5D); en el cas de Duratón 590, la tipologia de les fíbules assenyalaria una datació en el transcurs del nivell II.

Finalment, les associacions de les sepul-tures núm. 429 de Duratón (Molinero, 1971, làm. XXXVII.1) i núm. 96 i 123 del Carpio de Tajo sem-blen poc fiables i suggereixen l’existència de diver-sos períodes d’ús de les sepultures (fig. 8). Tampoc Duratón 373 (Molinero, 1971, làm. XXXIII.1), amb una sola fíbula en estat fragmentari i un fermall de cinturó amb decoració cloisonné, pot ser considerat a priori un complex tancat segur. El fermall no troba paral·lels exactes entre els materials hispànics d’època visigoda; tanmateix, hom pot situar la hipotètica asso-ciació, de manera orientativa, en el nivell II.

La indumentària amb fíbules laminars:

entre el regionalisme i la dialèctica

centre-perifèria

L’origen danubià tant de les fíbules laminars de què deriven les peces hispàniques dels segles v-vi com de la indumentària en què aquestes s’integren majoritàriament està fora de discussió, encara que resta per aclarir un bon nombre de qüestions refe-rents al moment i a les circumstàncies que acom-panyen la seva arribada a la Mediterrània occiden-tal (Pinar, 2010, pàg. 28-34). Un cop a Hispània, aquestes peces, i la indumentària a què s’associen, continuen la seva pròpia dinàmica d’evolució tipo-lògica, de dispersió i d’associació a contextos mate-rials definits (Pinar, e.p.). Una dinàmica que les allunya gradualment dels models i el context en què s’inspiren en darrera instància, fins al punt que les arrels “orientals” d’aquesta indumentària podien haver estat desconegudes, o percebudes com a remo-tes i irrellevants, per les persones que la usaren a la Hispània dels segles v-vi.

Un dels aspectes que millor reflecteixen aquesta realitat és l’estudi de l’evolució de la disper-sió de les diverses indumentàries lligades a l’ús de les fíbules laminars. A l’estudi repetidament esmen-tat de Vouillé/Poitiers, la dinàmica de dispersió de les sepultures amb fíbules laminars és definida com una dialèctica entre centre i perifèria (Pinar, 2010, pàg. 33). El terme vol transmetre –amb més o menys fortuna– la idea de l’existència d’un node central, geogràficament ben definit, en què hauria tingut lloc la formació d’una determinada moda indumentària; moda que, en un segon moment, seria transmesa a altres regions “perifèriques”. Aquest marc inter-pretatiu continua essent fonamentalment vàlid, tot i que val la pena matisar que l’evolució diacrònica del

Fig. 8. Sepultures amb presència de fíbules laminars.

A: Duratón, sep. 373; B: Duratón, sep. 429; C: Carpio de Tajo, sep. 96;

D: Carpio de Tajo, sep. 123.


material a les diverses zones estudiades suggereix l’existència d’un patró policèntric, amb marcades diferències regionals que es mantindran al llarg de diverses generacions.

En efecte, la dispersió de les tombes prime-renques amb fíbules de tipus laminar –grup I/II– mostra ja dues àrees fonamentals de concentració: el nord-est de la província de Segòvia –on les troballes es concentren de manera exclusiva a la necròpolis de Duratón– i el sud de la Comunitat de Madrid, amb els exemples identificats a Tinto Juan de la Cruz i Gózquez. Ambdues zones mostren, a més, diferèn-cies substancials pel que fa a la configuració de la indumentària associada a aquestes peces (cf. infra).

Però el que marca la diferència més significa-tiva entre ambdues àrees és l’evolució que segueix, a escala regional, la indumentària amb fíbules laminars. Ja durant el nivell II, les fíbules laminars es docu-menten no només a Duratón, sinó que ara s’estenen, al llarg d’un eix SO-NE, per les necròpolis veïnes d’Aguilafuente, San Miguel de Neguera i Castiltierra, deixant Duratón en una significativa posició cen-tral i seguint, possiblement, un tram de via romana que hauria connectat les ciutats de Cauca i Termes. En aquests mateixos moments, més al sud, aquest tipus d’indumentària apareix també a Madrona. Aquesta necròpolis, en què els accessoris metàl·lics d’indumentària mostren unes característiques i una evolució sensiblement diverses a les de Duratón o Castiltierra, potser pugui ser atribuïda, juntament amb jaciments menys ben coneguts com els d’Espirdo o Vegas de Pedraza, a un segon node regional dins el territori de l’actual província de Segòvia.

La tendència expansiva de la indumentària amb fíbules laminars s’adverteix també al sud de la Serra de Guadarrama, tot i que amb matisos diver-sos. Contràriament a allò que succeeix en terres de Segòvia, a la Comunitat de Madrid aquesta indu-mentària no sobreviu més enllà de l’any 500 en un dels seus centres primerencs de recepció, Tinto Juan de la Cruz. En canvi, als territoris veïns es difondrà, de manera puntual, en un petit conjunt de jaciments separats per distàncies notables, el nexe d’unió dels quals sembla el traçat central de la via Emerita-Caesaraugusta: és el cas dels ja esmentats Carpio de Tajo, La Boadilla i Fuencaliente de Medina. La recent descoberta del Pla de l’Horta, que actualment apareix aïllada al nord-est de la Península, s’ha de posar en relació amb aquest mateix grup de conjunts funeraris. Les característiques dels materials recu-perats i la pròpia ubicació geogràfica del jaciment l’assenyalen com una baula entre aquesta àrea indu-mentària i la que es documenta a l’àrea septimana.

L’única sepultura amb presència de fíbules laminars en aquesta necròpolis –la núm. 54– pre-sentava l’associació d’una d’aquestes fíbules i un fermall de cinturó articulat amb placa cloisonné del tipus Ripoll A / Ebel-Zepezauer “Plaissan”; la fíbula i el fermall s’haurien disposat, l’una a tocar l’altre, sobre la pelvis esquerra de l’esquelet. La tomba il·lustra de manera excel·lent les diferències regio-nals que hom pot advertir entre les diverses àrees amb presència de la indumentària amb fíbules lami-nars a Hispània. El seu paral·lel més exacte és la sepultura núm. 112 de Gózquez de Arriba (fig. 9), on una combinació indumentària comparable –encara que lleugerament anterior– hauria estat trobada en posició idèntica. Altres sepultures disseminades al llarg d’aquest eix Emerita-Caesaraugusta haurien pre-sentat també una única fíbula: és el cas de Tinto Juan de la Cruz 63 i del Carpio de Tajo 136 –en què les fíbules s’haurien situat sobre les espatlles dels esque-lets– o de Fuencaliente de Medina (fig. 2E; 5D-E).

Aquesta indumentària amb una sola fíbula laminar, amb diversos paral·lels als territoris ribe-rencs de la costa septentrional del mar Negre, con-trasta clarament amb el panorama que trobem a la regió segoviana: aquí, les combinacions amb parelles de fíbules, segons un model especialment arrelat

Fig. 9. Gózquez de Arriba, sep. 112.


a la zona del Danubi mitjà, hi dominen de manera decidida (fig. 1A-D, F; 2A-D; 3-4; 5A-C, F; 10), fins al punt que, entre les associacions relativament fia-bles, hom pot comptabilitzar només un possible cas amb presència d’una única fíbula laminar. Es tracta de la sepultura núm. 373 de Duratón (fig. 8A), la condició de complex tancat de la qual, d’altra banda, no es troba verificada. Les sepultures amb parelles de fíbules laminars al sud de Guadarrama es limiten ara com ara a la necròpolis de Boadilla, que hau-ria començat la seva activitat a començaments del segle vi (Catalán i Rojas, dins aquest volum). La proximitat del jaciment a les vies de comunicació que connectaven les dues vessants de Guadarrama pot ajudar a explicar les afinitats indumentàries que presenta amb les necròpolis del territori segovià. Tanmateix, una relació directa amb aquest –en forma d’intercanvis comercials d’accessoris d’indumentària o de desplaçaments poblacionals– sembla descar-table, atès que els fermalls de cinturó amb marc bisellat de les sepultures de Boadilla són rars al nord de Guadarrama. Per la seva banda, la dinàmica de l’evolució de la indumentària al jaciment segueix les mateixes pautes que, en la mateixa àrea geogràfica, hom adverteix a Tinto Juan de la Cruz: les riques sepultures amb elements indumentaris de tradi-

ció pòntico-danubiana es restringeixen a una única generació, fet que cal considerar específic de diver-sos conjunts funeraris del nord de la província de Toledo i de la Comunitat de Madrid (Boadilla, Tinto Juan de la Cruz, Loranca, Camino de los Afligidos), fora de la qual es manifesta únicament a la citada necròpolis del Pla de l’Horta.

Bibliografia

– Åberg, N. (1922). Die Franken und Westgoten in der Völkerwanderungszeit. Uppsala-Leipzig-París.

– Almagro Basch, M. (1948-49). “Materiales visi-godos del Museo Arqueológico de Barcelona”. Memorias de los Museos Arqueológicos Provinciales, IX-X, pàg. 32-47.

– Ambroz, A. K. (1982). “O dvuplastincatyh fibulah s nakladkami”, dins Drevnosti velikogo pereselenija narodov V-VIII vv. Moscou, pàg. 107-121.

– Balmaseda, L. J. (2006). “Estudios e intervencio-nes recientes sobre los ajuares funerarios de época visigoda conservados en el Museo Arqueológico Nacional”, dins López Quiroga, J.; Martínez Tejera, A. M.; Morín, J. (ed.). Galia e Hispania en el contexto de la presencia “germánica” (ss. V-VII). Balance y perspectivas. British Archaeological Reports International Series, 1534. Oxford, pàg. 261-272.

– Balmaseda, L. J. (2010). “Orfebrería de la época visigoda”, dins El tiempo de los “bárbaros”. Pervivencia y transformación en Galia e Hispania (ss. V-VI dC). Zona Arqueológica, 11. Madrid, pàg. 435-459.

– Barroso, R.; Jaque, S.; Major, M.; Morín, J.; Penedo, E.; Oñate, P.; Sanguino, J. (2002). “Los yacimientos de Tinto Juan de la Cruz. Pinto, Madrid (ss. i al vi dC). 2ª parte”. Estudios de Prehistoria y Arqueología Madrileñas, 12, pàg. 117-174.

– Barroso, R.; Morín, J.; Penedo, E.; Oñate, P.; Sanguino, J. (2006). “La necrópolis visigoda de Tinto Juan de la Cruz (Pinto, Madrid)”, dins Morín, J. (ed.). La investigación arqueológica de la época visigoda en la Comunidad de Madrid. Zona Arqueológica, 8. Madrid, pàg. 537-564.

– Ben Redjeb, T. (2007). “La nécropole mérovin-gienne de Saint-Sauveur (Somme)”. Revue Archéologique de Picardie, 1/2, pàg. 39-291.

– Bierbrauer (1994). “Archäologie und Geschichte der Goten vom 1.-7. Jahrhundert: Versuch einer Bilanz”. Frühmittelalterliche Studien, 28, pàg. 51-171.

– Boulanger (1909). Le cimetière franco-mérovingien et carolingien de Marchélepot (Somme). París.

– Camps, E. (1934). “Tejidos visigodos de la necró-polis de Castiltierra”. Anuario del Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos, II, pàg. 87-96.

– Carré, F.; Jimenez, F. (dir.) (2008). Louviers (Eure) au haut Moyen Âge. Découvertes anciennes et fouilles

Fig. 10. Castiltierra, sep. 207.


récentes du cimetière de la rue du Mûrier. Mémoires de l’AFAM, XVIII. Saint-Germain-en-Laye.

– Catalo, J.; Callède, F.; Dayrens, O.; Geneviève,

V.; Paya, D.; Stutz, F.; Souquet-Leroy, I. (2008). Commune de Vernet. Le Mouraut. Cimetière mérovin-gien et carolingien (Haute-Garonne, Midi-Pyrénées), vol. 2: annexes et catalogue des tombes. Rapport final d’opération de l’INRAP. Inèdit.

– Contreras, M.; Fernández Ugalde, A. (2006). “El espacio funerario en el poblado de época visigo-da de Gózquez de Arriba (San Martín de la Vega, Madrid)”, dins Morín, J. (ed.). La investigación arqueológica de la época visigoda en la Comunidad de Madrid. Zona Arqueológica, 8. Madrid, pàg. 517-534.

– Ebel-Zepezauer, W. (1994). “Frühe gotische Blechfibeln in Spanien”. Madrider Mitteilungen, 35, pàg. 380-397.

– Ebel-Zepezauer, W. (2000) . Studien zur Archäologie der Westgoten vom 5.-7. Jh. N. Chr. Iberia Archaeologica, 2. Magúncia.

– Fernández de la Mora, I. (1974). “Un importante ajuar visigodo”. Pyrenae, 10, pàg. 195-201.

– Gauß, F. (2009). Völkerwanderungszeitliche “Blechfibeln”. Typologie, Chronologie, Interpretation. Ergänzungsbände zum Real lex ikon der Germanischen Altertumskunde, 67. Berlín-Nova York.

– Kazanski, M.; Mastykova, A.; Périn, P. (2008). “Die Archäologie der Westgoten in Nordgallien. Zum Stand der Forschung”, dins Brather, S. (ed.). Zwischen Spätantike und Frühmittelalter. Archäologie des 4. bis 7. Jahrhunderts im Westen. Ergänzungsbände zum Real lex ikon der Germanischen Altertumskunde, 57. Berlín-Nova York, pàg. 149-192.

– Kazanski, M.; Périn P. (1997). “Les barbares «orientaux» dans l’armée romaine en Gaule”. Antiquités Nationales, 29, pàg. 201-217.

– Kleeman, J. (2001). “Recensió de: W. Ebel-

Zepezauer, Studien zur Archäologie der Westgoten vom 5.-7. Jh. N. Chr.”. Ethnographisch-Archäologische Zeitschrift, 42, pàg. 437-471.

– Koenig, G. G. (1986). “Duratón”. Reallexikon der Germanischen Altertumskunde, 6. Berlín, pàg. 284-294.

– Lantier, R. (1943). “Le cimetière wisigothique d’Estagel (fouilles de 1935 et 1936)”. Gallia, I, pàg. 153-188.

– Llinàs, J.; Tarrés, A.; Montalbán, C.; Frigola,

J.; Merino, J.; Agustí, B. (2008). “Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, Girona): una necrópolis con inhu-maciones visigodas en la Tarraconense oriental”. Archivo Español de Arqueología, 81, pàg. 289-304.

– Lucas, M. R; Viñas, V. (1977). “Tecnología de la fíbula trilaminar de la necrópolis visigoda de Aguilafuente (Segovia)”. Trabajos de Prehistoria, 34, pàg. 389-404.

– Marot, T. (2000-01). “La Península Ibérica en los siglos v-vi: consideraciones sobre provisión, cir-culación y usos monetarios”. Pyrenae, 31-32, pàg. 133-160.

– Martín, M. V.; Elorrieta , A. M. (1947). “El cementerio visigodo de Villel de Mesa (Guadalajara)”. Cuadernos de Historia Primitiva, II, pàg. 54-56.

– Martínez Santa-Olalla, J. (1933). Excavaciones en la necrópolis visigoda de Herrera de Pisuerga (Palencia). Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades, 125. Madrid.

– Mergelina, C. de (1948-49). “La necrópolis de Carpio de Tajo. Notas sobre ajuar de sepul-turas visigodas”. Boletín del Seminario de Arte y Arqueología, 15, pàg. 145-154.

– Molinero, A. (1948). La necrópolis visigoda de Duratón (Segovia). Excavaciones del Plan Nacional de 1942 y 1943. Acta Arqueológica Hispánica, IV. Madrid.

– Molinero, A. (1953). “Ventosilla y Tejadilla (Segovia)”. Noticiario Arqueológico Hispánico, II, pàg. 156-167.

– Molinero, A. (1971). Aportaciones de las exca-vaciones y hallazgos casuales (1941-1959) al Museo Arqueológico de Segovia. Excavaciones Arqueológicas en España, 72. Madrid.

– Pilet, Ch. (dir.) (1994). La nécropole de Saint-Martin-de-Fontenay (Calvados). Recherches sur le peuplement de la plaine de Caen du V

e s. avant J.-C. au VIIe s. après

J.-C. Gallia Suppl., 54. París.– Pinar Gil, J. (2008). “Bemerkungen zum spätan-

tiken Fund von Guereñu-Ozábal (Iruraiz-Gauna, Prov. Álava)”. Madrider Mitteilungen, 49, pàg. 395-424.

– Pinar Gil, J. (2009). “El hallazgo de Guereñu-Ozábal: nuevos datos sobre el mundo funerario del territorio alavés en la Antigüedad tardía”, dins Medio siglo de Arqueología en el Cantábrico oriental y su entorno. Vitòria, pàg. 925-952.

– Pinar Gil, J. (2010). “Les tombes de femme à fibules en tôle dans l’Ouest (ca. 500): disper-sion, chronologie, origine et interprétation. Un état de la question”, dins Bourgeois, L. (dir.). Wisigoths et Francs: autour de la bataille de Vouillé (507). Recherches récentes sur le haut Moyen Âge dans le Centre-Ouest de la France. Actes des XXVIII Journées Internationales d’Archéologie Mérovingienne. Vouillé et Poitiers, 28-30 sep-tembre 2007. Mémoires de l’AFAM, XXII. Saint-Germain-en-Laye, pàg. 23-40.

– Pinar Gil, J. (e.p.). “Ponto-Danubian dressing tra-ditions in early Visigothic Hispania: chronology, dissemination, contexts and evolution”, dins The Ponto-Danubian territory during the Great Migration Period (5th-6th centuries). Belgrad.

– Ripoll, G. (1985). La necrópolis visigoda de El Carpio


de Tajo (Toledo). Excavaciones Arqueológicas en España, 142. Madrid.

– Ripoll, G. (1987). “Reflexiones sobre arqueología funeraria, artesanos y producción artística de la Hispania visigoda”. XXXIV Corso di cultura sull’arte ravennate e bizantina, pàg. 343-373.

– Ripoll, G. (1991a). “Materiales funerarios de la Hispania visigoda: problemas de cronología y tipo-logía”, dins Périn, P. (ed.). Gallo-romains, wisigoths et francs en Aquitaine, Septimanie et Espagne. Actes des viies Journées internationales d’Archéologie mérovingienne. Rouen, pàg. 111-132.

– Ripoll, G. (1991b). “El Carpio de Tajo: precisiones cronológicas de los materiales visigodos”, dins Los visigodos y su mundo. Arqueología, Paleontología y Etnografía, 2. Madrid, pàg. 369-384.

– Ripoll, G. (1991c). La ocupación visigoda de Hispania en época romana a través de sus necrópolis. Col·lecció de tesis doctorals microfitxades de l’Universitat de Barcelona, 912. Barcelona.

– Ripoll, G. (1993-94). “La necrópolis visigoda de El Carpio de Tajo. Una nueva lectura a partir de la topocronología y los adornos personales”. Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, VII-VIII, pàg. 187-250.

– Ripoll, G. (1994). “Rinvenimenti visigoti dalla penisola iberica”, dins Bierbrauer, V.; von

Hessen, O.; Arslan, E. (ed.). I Goti. Catalogo della mostra (Milano, Palazzo Reale). Milà, pàg. 312-325.

– Ripoll, G. (1998). Toréutica de la Bética (siglos VI y VII dC). Barcelona.

– Ripoll, G. (2001). “Problemas cronológicos de los adornos personales hispánicos (finales del siglo v - inicios del siglo viii)”, dins Arce, J.; Delogu, P. (ed.). Visigoti e longobardi. Atti del Seminario (Roma, 28-29 d’abril de 1997). Florència, pàg. 57-77.

– Sasse, B. (2000). “Westgotische” Gräberfelder auf

der Iberischen Halbinsel am Beispiel der Funde aus El Carpio de Tajo (Torrijos, Toledo). Madrider Beiträge, 26. Magúncia.

– Tejral, J. (1988). “Zur Chronologie der frühen Völkerwanderungszeit im mittleren Donauraum”. Archaeologia Austriaca, 72, pàg. 223-304.

– Vallet, F. (1997). “Regards critiques sur les témoins archéologiques des Francs en Gaule du Nord à l’époque de Childéric et de Clovis”. Antiquités nationales, 29, pàg. 219-244.

Notes

1. Seguint la nomenclatura tradicional de les parts de què consten les fíbules d’aquest tipus, el “cap” seria la placa o làmina que conté, en el revers, la xarnera de la peça; mentre que el “peu” comptaria amb el suport del tancament de l’agulla.

2. La fíbula del Pla de l’Horta es troba, en el moment d’escriure aquest text, en procés de restauració. Agraeixo sincerament a J. Llinàs (Janus, SL) la informació amablement proporcionada sobre la peça.

3. Tot i que poc freqüent, el cas de les fíbules de Duratón no hau-ria estat aïllat en context hispànic. Així ho indica com a mínim una de les fíbules laminars conservades a la seu barcelonina del MAC, realitzada en argent i amb idèntiques característiques tèc-niques (Almagro, 1948-49, pàg. 37, làm. VIII.14).

4. Hom pot esmentar principalment la parella de grans fíbules laminars de plata integrada a l’antiga col·lecció de F. Calzadilla (Pinar, 2010, pàg. 29, fig. 4.1-2, amb bibliografia) i la recen-tment descoberta del c/ Almendralejo, 41 de Mèrida. Aquesta darrera (relacionada erròniament amb les peces de tipus Gyulavári per Pinar, 2010, n. 65) està formada per dos exem-plars de mitjanes dimensions amb aplics decoratius en forma de palmeta que permeten posar-la en relació amb el grup Castelbolognese-Pollenzo-Lezoux (Pinar, e.p.). Agraeixo since-rament a P. Mateos, A. Olmedo i J. Heras les facilitats donades per estudiar els materials d’aquest interessantíssim conjunt funerari i tota la informació amablement proporcionada sobre el jaciment.

5. Agraeixo sincerament a la Dra. F. Vallet tota la informació ama-blement proporcionada sobre el conjunt funerari de Laon – r. du 13 Octobre.

Sobre les tombes femenines amb presència de fíbules laminars a Hispania (segles V-VI): precisions...

Documents

Transcript of Sobre les tombes femenines amb presència de fíbules laminars a Hispania (segles V-VI): precisions...