MODILIANUM ~~40'6rs _ DEL MOIANES

REVISTA D'ESTUDIS MODILIANUM DELMOIANtS

EL MIRATGE DELS MASOS: PERMANÈNCIES I CANVIS DEL

PAISATGE RURAL DE MOIÀ (SEGLES XVII-XX)

Llorenç Ferrer i Alòs Universitat de Barcelona1

RESUM Els masos, amb les seves instal·lacions agrícoles

i terres conreades al seu voltant, són un dels elements característics del paisatge de bona part

de Catalunya. L'article pretén mostrar, a partir del cas de Moià, que aquest paisatge de masos,

aparentment estable al llarg dels segles, amaga canvis socials i econòmics molt profunds

produïts al llarg de la història

Un dels elements característics del paisatge de bona part de Catalunya són els masos amb les seves instal·lacions agrícoles i terres conreades al seu voltant. Fins i tot s'han mitificat i identificat com un element d'identitat del país i excursionistes i agrupacions culturals els reivindiquen com a memòria o patrimoni, avui que molts d'ells han desaparegut o el seu ús no té res a veure amb el que havia estat habitualment. En moltes parts de Catalunya -i Moià i municipis del voltant no en són cap excepció- els masos i les seves terres continuen organitzant el paisatge. En aquest article volem mostrar que

1 . Catedràtic del Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona (llferrer@ub.edu/ /sites.goagle.com/site/llferreralos/). El treball s'emmarca dins el projecte de recerca «la reconstrucción de la actividad económica en lo Cataluña contemporónea: trabajo, demografía y economías familiares (HAR2011-26951)». Agraeixo tots els comen­taris i suggeriments que m'ha fet Ramon Tarter i que han contribuït a la millora del text.

21

389

22

390

EL MIRATGE DELS MASOS, PERMANÈNCIES I CANVIS DEL PAISATGE RURAL DE MOlA (SEGLES XVII-XX) Uorenç Fener i Alòs

aquest paisatge de masos, aparentment estable al llarg dels segles, amaga canvis socials i econòmics molt profunds produïts al llarg de la història.

Des de quan podem parlar de masos a Moià?

No tenim coneixement de com eren aquestes terres del Moianès abans que els francs decidissin convertir el nord-est de la Península Ibèrica en una «marca» que fes de frontera i aturés els àrabs que havien ocupat la Península. Quan els comtes encarregats de reconquerir les terres van començar a repoblar-les i organitzar-les políticament a través de la construcció de castells termenats i de parròquies, ja hi havia gent que hi tenia terres i hi vivia. La gent i els nous pobladors residien en petits nuclis escampats pel territori que rebien el nom de vilars. Jordi Bolòs cita per al Moianès els vilars de Montví, villa de Cavalls, Brugueroles, Ardegari, Silé, Subiradells ... però devien ser molts més. Eren petits nuclis amb unes poques cases (tres o quatre o potser algunes més).2 Valia pena de retenir­ho, perquè bona part de la densitat de masos que trobem a Moià s'explica per aquest poblament anterior.

Entre els segles IX i x a aquest territori se li va donar una organització administrativa i religiosa. Sorgiren així els castells termenats -un castell que defensava el territori i al voltant del qual solia néixer un petit poble- i la parròquia que organitzava el territori religiosament. Abans de la seva aparició ja hi havia esglésies o esglesioles per a practicar el culte, però no tenien territori adscrit; el que ara canvia és que la parròquia té un terme ben definit, que podia coincidir o no amb el terme del castell termenat.

Moià va néixer en aquest cas no al voltant d'un castell (el de Ciarà) com en altres poblacions, sinó al voltant de l'església de Santa Maria, que gestionava una amplíssima parròquia amb una gran quantitat de capelles sufragànies. L'aparició dels pobles al voltant de les esglésies o castells va debilitar l'estructura de vilars i, de mica en mica, aquests es van transformar en masos. De fet, l'aparició en alguns casos del mas «sobirà» i el mas «jussà» (el mas de dalt i el mas de baix) respon sovint a aquesta transformació. Els masos de Moià eren, en molts casos, una continuïtat del poblament anterior.

2. Vegeu sobre aquest poblament de masos i la seva evolució E. MALLORQUÍ, «El mas com a unitat d'explotació agrària: repàs dels seus orígens», dins LI. To et al., El mas medieval a Catalunya, Banyoles: Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 1998, pp. 45-64; E. MALLORQUÍ, Les Gavarres a l'Edat Mitjana: poblament i societat d'un massís del nord-est català, Girona: CCG Edicions, 2000; E. MALLORQUÍ, «Els veïnats: orígens i evolució d'una demarcació territorial a l'interior de les parròquies del Bisbat de Girona, segles x-XIV», dins Poblament, territori i història rural, Lleida: Diputació de Lleida, Institut d'Estudis llerdencs, 2009, pp. 363-396; E. MALLORQUÍ, «Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles Xlii-XIV», Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, XX, 2009, pp. 277-297. Aquestes unitats de poblament s'estan descobrint en bona part de la Catalunya Vella prèvia a l'organització en castells termenats i parròquies.

REVISTA D'ESTUDIS MODILIANUM DEL MOIANES

És probable que alguns d'aquests masos tinguessin ja extensions de terra considerables.

De qui era la terra? No hi ha cap estudi rigorós sobre aquesta època. Pel que hem dit, vilars convertits en masos eren alous lliures que no depenien de ningú i que, com a molt, pagaven censos i delmes a la parròquia i al castell pels serveis religiosos i polítics que aquests els prestaven. En els segles x i Xl va ser molt freqüent la donació de les pròpies terres a una institució religiosa -per exemple, al monestir de l'Estany o a l'església de Moià- i aquesta va ser la via per la qual aquestes institucions van acabar tenint masos dels quals cobraven tasques, braçatges o parts de fruits.3 Es tractava de masos que no depenien de ningú i els propietaris dels quals es donaven a la institució religiosa i es comprometien a pagar censos a canvi de protecció política i religiosa.

A Moià hi ha un altre element destacat. En aquest procés de repoblament i organització del territori, el comte de Barcelona devia apropiar-se d'una part de la terra i, per tant, una part de Moià era una gran propietat -un alou- comtal. No està ben definit aquest alou, però devia ser important. El comte, com qualsevol altre gran propietari, establia terres als pagesos a canvi de cobrar una renda. Les terres se solien cedir de forma perpètua o durant una vida a una família que podia construir-hi una casa, i aleshores en sorgia un mas. Així, doncs, a Moià segurament hi havia masos que venien de la transformació de l'antic poblament de vilars i altres que sorgien dels grans propietaris -el comte o el monestir de l'Estany, en molta menor mesura, que havien anat rebent terres lliures- que establien a tercers.

El nombre de masos devia ser molt nombrós. No hi ha cap investigació exhaustiva sobre el tema, però Francesc Vilarrúbia, hereu del Masot de Moià, va recollir unes notes històriques en què aporta informació sobre els masos rònecs d'alguns masos. Lògicament no hi són tots i, en el següent quadre, només llistem els masos dels quals sabem que tenien algun mas rònec.4 Vint-i-set masos que ens han arribat al segle XIX tenien cent tres masos

3. Vegem-ne uns quants exemples: l'any 1108, un tal Bernat Guillem donava a l'església de Moià els masos Cagalell i Serra de Ricelle; en 1133 es donava el mas Vilaclara a l'Estany; en 1159 Pere Llobet deixava a l'església de Moià la meitat del mas Coma Casagema ... Així mateix, el comte de Barcelona (ja hem vist que tenia un gran alou en què devia haver establert pagesos que havien construït un mas i, per tant, en rete­nia el domini directe) donava en 1141 el mas Caselles i en 1150 el mas Vilardell al monestir de l'Estany. (Vegeu «Moià en la dotzena centúria (1101-1200)», Modilianum, febrer 1963, pp. 3-1 O).

4. Francisco VnARRUBIA, Noticies antiguas de Moyó que podrón servir para escribir su historia, si alguien lo intenta, manuscrit. Agraeixo a Ramon Tarter que m'hagi deixat consultar una còpia manuscrita d'aquest document. Fa uns anys vaig consultar l'original a l'arxiu de la Família Alibés, a la casa del Masot de Moià. No sabem la procedèn­cia de les dades, però devia fer servir els capbreus del segle XVII que es conserven a l'Arxiu Històric de Moià.

23

391

24

392

EL MIRATGE DELS MASOS, PERMANÈNCIES I CANVIS DEL PAISATGE RURAL DE MOlA (SEGLES XVII-XX) Uorenç Ferrer i Alòs

rònecs. Significa una mitjana de 3,8 masos per mas, als quals cal afegir el mas principal, que és el que encara pervivia. Si tenim en consideració que el mateix Vilarrúbia parla de l'existència de vuitanta-cinc masos, això voldria dir qu~ abans de la Pesta Negra o Moià devia haver-hi uns quatre­cents masos. Es clar que aquesta xifra caldria matisar-la, perquè aquests masos eren petits, podien canviar de nom molt sovint i és possible que fossin uns quants menys. Tot i això, es devia moure a l'entorn d'aquesta xifra.

Moià té en l'actualitat 75 km2•5 Ens donaria una mitjana per mas de 18 ha i aquí no descomptem ni els rius i rieres, camins, nucli de població i terres que no devien estar conreades per pagesos de mas. El mas medieval, doncs, es devia situar entre 1 O i 15 ha de mitjana, xifres realment molt aproximades, i n'hi devia haver de molt petits i de molt més grans.

Quadre 1. Masos rònecs d'alguns masos de Moià, segons el manuscrit de Francesc Vilarrúbia

Mas Au sella

Bussaña

Casagemas

Castellnou

Clapers

Coma de San Jayme

Comes de Sta. Eujenia

Corominas de Claró

Fa brega

Gónima Subirana

Granoya Subirana

Grossa

Ma sot

Morotona

Munbrú

Pedrissa

Planella

Prat

Riu de Avellanes

Sayol

Serramitja

Solà de la Vila

Solà de Sant Esteve

Soler (de Ferrerons)

Toll

Torra (de Casonovas)

Vilarjoan

''''''''''0'00000mOOOOOOOOOOOOOOOHOOOO

Núm. Masos a ell units 1

5 1 8

4

5

3 2 9

2 3 2 3 5

3 4 3

10

18

2 4

103

Murat

Cubor, Giberta, Soler, Salabert, Roure

Codina

Cadireta, Banquetes, Roca, llobalta, Vendrella, Sala Mosteyola, Puigsubiré, Desdroc

Vilamilans, Valloriola, Serra Bargallona, Obsegura

Subirana, Puig de San Jaume, Torra, Carasa, Serra de Riqueus

Arnalda

Corominas del Boix

Forat mal

Gónima Jusana

Granoya Jussana, Torruella, Mata

T orrellebreta, Bastona

Casanova, Plaberenguer, San Juan de Trebosch, Argelagós Subiré, Argelagós Jussà, Molí de Argelagós, Casals, Molí dels Casals, Pere Ambert

Vilardell, Savalls

Mumbrú Jussà, Sescoda, la Vila

Masot de la Font, Puig

Picañol, Casal de Àguiles, Codina

Prat Subiré, Verdaguer, Torrentmal, Pla Subiré, Pla Jussà o Pla Marmo

Molino

Comelles, Verdaguer i Condol

Rovira, Senforas, Roca, Codina

Fornells, Terrens, ColleU

Savalls, Vilardell, Babota, Vilaclara, Rabell, Arquetes, Rubio, Camderich, Puig, Riembou

Cumbo o Coma, Puig-amar, Casa Graula, Caboñells, Sasala, Puig, Puig germà, Guells, Bosch, Viader, Rialt, Solé, Hom, Mata, Codina, Forn Negre, Moli Subirò de Font, Casadevall

Puig, Esclusana

Cladellas de Sa, Cladellas de alió, Molino de Cladellas, Castell de la Mata

Ros de Vilarjoan

5. De fet, el terme històric era molt més petit, ja que no incloïa les parròquies de Rodors i Ferrerons. Nosaltres parlem en general, ja que la font que utilitzarem més endavant es refereix a tot el terme actual.

REVISTA D'ESTUD_IS MODILIANUM DEL MOIANES

Aquest paisatge de petits masos no devia ser gens estable i devia existir un mercat de compra-venda realment molt desconegut. Alguns pagesos o alguns ciutadans de la vila que s'enriquien devien acumular terres i masos i uns es devien començar a fer grans, altres desapareixien i altres simplement subsistien, tenint en consideració que tasques, braçatges i delmes constituïen una part important de la collita. Els pagesos d'aquests masos devien ser senzills pagesos i, en realitat, no constituïen un grup social potent i consolidat com veurem que va passar després en els segles XVII i XVIII.

El complex procés de formació dels masos moderns

Sovint es parla de la Pesta Negra com la causant de la despoblació general de masos i d'un procés d'apropiació de terres pels masos veïns fins a configurar els masos moderns, molt més grans que els anteriors, que trobem a partir dels segles XVI i XVII. Avui comencem a intuir que aquest procés va ser molt més complex i que els masos moderns foren el resultat d'un complex i lent procés de concentració de terres tant de pagesos com d'individus que vivien a la vila. Volem aportar alguns exemples d'aquesta formació, conscients que caldria reconstruir molts més exemples per a poder entendre el procés.

La formació del mas Saiol. El mas Saiol ens serveix d'exemple per a aquest complicat procés de formació de masos·6 El punt de partença és la donació d'una gran peça de terra que el comte va fer a Guillem Bellit l'any 1064, en la qual amb el pas del temps es van establir diversos masos (el mas Cadireta, el mas Puigsobirà, el mas Verdeguer, el mas Condol. .. ) i segurament peces de terra soltes que donarien lloc al Camp d' Aluies, on tenien terres molts pagesos que vivien dins la vila. El mas Cadireta i Puigsobirà van agregar-se a la propietat dels Planella en el segle XIV, mentre que els altres acabarien formant el mas Saiol.

El mas Verdeguer va canviar de mans per compra-venda diverses vegades. En 1356 era d'Agnès, filla i hereva de Pere Guayta, i fou venut a Bernat de Sant Amanç; aquest el va vendre en 1362 a Ramon de Pujalt i, en 1414, Feliu Ventaiol el venia per 53 lliures a Feliu Comelles.

L'any 1244 apareix per primera vegada Pere de Condol, que tenia el mas del mateix nom. L'any 1385 va haver-hi pubilla, que es va casar amb Pere Vilaterçana, hereu del mas Vilaterçana de Calders. Antoni Comelles, fill del comprador del mas anterior, era nebot de Pere Vilaterçana, que, en no tenir descendència, va heretar el mas Condol, que s'unificava amb l'anterior.

6. Escriptures corresponents al mas Saiol, caixa mas Saiol, Arxiu Històric de Moià. Una excel·lent síntesi en què basem aquest breu resum es troba en R. TARTER FoNTS, «Orígens del mas Saiol», Programa festa dels Tres Tombs de Moià, Moià, 2009.

25

393

26

394

EL MIRATGE DELS MASOS, PERMANÈNCIES I CANVIS DEL PAISATGE RURAL DE MOIÀ (SEGLES XVII-XX) Uorenç Ferrer i Alòs

El Saiol, ca. 1926 (fot. Rossend Flaquer i Gil; Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya)

D'altra banda, Antoni Comelles era casat amb una neboda del rector de Moià, Mn. Bernat Ginebreda, que va establir-los el mas Clos Ram ió, a tocar dels anteriors i antiga segregació del mas Bellit, a canvi de diversos censos que havia de rebre l'església de Moià. D'aquesta manera es reunificaven els masos Verdeguer, Condol i Clos Ramió.

Antoni Comelles va fer testament en 1441 i va deixar els masos a la seva filla Tomasa, que era casada amb Miquel Saiol, un cabaler del mas Saiol de Marfà. Fou a partir d'aleshores que el mas es començà a anomenar Saiol de la Condol, nom que s'ha mantingut fins als nostres dies. En el segle XVI el mas va viure una etapa de gran esplendor, com es demostra per les millores arquitectòniques i, sobretot, per la compra massiva de peces de terra. Entre 1561 i 1600 va comprar catorze peces de terra de diferents dimensions a propietaris de Moià que tenien porcel-les soltes i no masos, arrodonint així la propietat.

la formació dels masos moderns fou, doncs, un procés complex, del qual coneixem realment molt poc les causes. En aquest cas no parlem de masos rònecs o abandonats ocupats per un altre mas, sinó d'un procés de concentració derivat d'estratègies familiars, de les dificultats dels petits masos i de la capacitat d'alguns per a acumular terres massivament. A partir del segle XVII, el mas Saiol ja era un mas tal com el coneixem en l'actualitat: una extensió considerable de terres, una casa de pagès i un pagès acomodat que hi vivia, resultat com a mínim de la suma dels masos Verdeguer, Condol i Clos Ramió.

REVISTA D'ESTUDIS MODILIANUM DEL MOIANÈS

Castellnou de la Plana, ca, 1929 (fot. Francesc Blasi i Vallespinosa; Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya}

La formació del mas Castellnou de la Plana. Moià tenia una rica vida urbana dedicada al comerç i indústria de la llana, cosa que va provocar que gent de la vila s'interessés per la compra de masos i terres. Una d'aquestes famílies fou la dels Planella -que tenia l'origen en algun cabaler del mas Planella de Moià-, dedicada al comerç i que en 1292 va invertir en la compra del mas Cadireta. la família començava a intuir que hi havia negoci darrere les rendes que es cobraven als pagesos. En 1294 van comprar alguns drets sobre les rendes del castell de Clorà per 400 sous; també la batllia del castell de Clorà, i exercien de batlles del monestir de l'Estany i de la senyora Sibil·la de Saga, que havia heretat del seu fill Arnau de Cabrera el castell de Clorà i la vila de Moià. És a dir, es convertien en els cobradors de rendes i administradors de justícia del terme. Una de les possibilitats de negoci.

En 1314 compraren el mas Casa nova (part antiga de l'actual mas de Castellnou) i en anys successius els masos Llobalta, Puigsobirà, Riera, Desdroc, Roca i la Vendrella. l'ascens social fou fulgurant. En la segona meitat del segle XIV, Pere de Planella, un cabaler de la família, va arribar a bisbe d'Elna (1361) i després de Barcelona (13711 i va obrir les portes de la família a la cort reial. A partir de 1370 aquesta família va obtenir les castlanies de Granera, Mura, Tona, Vallhonesta, Sentfores, Montbui, Parets, Mollet i Gallecs. A partir d'aquí l'objectiu no era tenir un mas, sinó esdevenir senyor jurisdiccional de la parròquia que els havia vist créixer. En 1381 van comprar la jurisdicció del castell de Clorà i de la vila de Moià, la de Ferrerons per 30.000 sous i en 1386 la jurisdicció de Castellcir per 36.000 sous.

27

395

28

396

EL MIRATGE DELS MASOS, PERMANÈNCIES I CANVIS DEL P/\ISATGE RURAL DE MOIÀ (SEGLES XVII-XX) Uorenç Ferrer i Alòs

El Masot, ca. 1950 (fot. J. Renom; col-lecció M. Alsina)

En aquests anys, els Planella van aconseguir separar la casa de Molins (que presidia les terres que havien acumulat a la plana de Moià) de la vila de Moià, de tal manera que aquelles terres i Ferrerons volien constituir un castell termenat que passaria a anomenar-se Castellnou de la Plana (format per vint-i-tres masos).

No entrarem en l'oposició que aquesta operació va suscitar a Moià (i més realitzada per un fill del mateix poble), de tal manera que en 1384 els ciutadans de Moià van pagar de la seva butxaca 2.000 florins d'or pel rescat de la senyoria i calgué esperar a l'any 1408 perquè els masos de Castellnou i Ferrerons fossin també rescatats amb ajuda econòmica dels ciutadans de Moià. Els Planella van restar sense el domini jurisdiccional que buscaven a Moià, però es van quedar amb el gran mas que continuà anomenant-se Castellnou.

Els Planella van deixar definitivament Moià durant el segle XVII. El mas Castellnou fou venut a Josep Barrera, descendent de mercaders d'origen francès documentats a Moià almenys des de 1485, per 7.300 lliures. El mas tenia totes les característiques dels masos moderns, però era propietat d'una família de la petita noblesa que ja no residia de temps a la vila i s'havia creat després d'un llarg procés de concentració.

La formació del Masot. La família Vilarrúbia vivia a la plaça Major de Moià almenys des de l'any 1281 . Tenia també algunes terres al Serrada I de la Font de Sant Martí i un hort al lloc anomenat Freginal. Eren, per tant, paraires i comerciants acomodats. En 1354 van comprar per 61 sous en subhasta pública el mas Casals, probablement un mas abandonat arran de

REVISTA D'ESTUDIS MODILIANUM DELMOLANES

La Torre de Casanova, ca. 1934 (fot. Morien Vives i de Casanova; Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya)

la Pesta Negra. Desapareixia així un petit mas en benefici d'una família de la vila.

Caldrà esperar a finals del segle XVI perquè la família decideixi invertir en la compra de terres en un procés que anava de nou de la vila cap al camp. En 1592 van comprar 6 quarteres (Q.) a Jaume Sayol per 66 lliures (11.); en 1619, 2 Q. 6 quartans {q.).; en 1629, 12 Q. a carta de gràcia; en 1634, 1 O Q. a carta de gràcia del mas Argelagars, que sofria un procés d'endeutament; en 1636, 16 Q.; en 1644, 3 Q. i el dret de lluir i quitar de 5 Q. Finalment, en 1645 compraven en una pública subhasta un petit mas que era conegut com a Masot a Francesc d'A. Batlles de Moià, engrandint així les terres que tenien allà. Després va venir, en 1659, la compra del mas Casanoves, que era de Francesc Batlles, per 1.100 lliures, i en 1681 la compra del mas Argelagars, que era la suma de l'Argelagars Jussà, Sobirà i mas de Pere Ambert, per 1 .500 lliures?

Fou a començaments del segle XVIII que la família Vilarrúbia va decidir convertir el vell «Masoh> en una casa digna per a la seva residència, després d'anys d'anar invertint els capitals generats en els negocis urbans cap al camp. El mas modern del Masot és, en definitiva, una construcció relativament moderna fruit de l'agregació de parcel·les i vells masos.

La formació del mas de la Torre de Casanova. El mas de la Torre de Casanova que ens arriba al segle xv sorgeix de l'antic mas Cladelles. En

7. Àlbum Vilarrúbia, Arxiu patrimonial del Masot de Moià.

29

397

30

398

EL MIRATGE DEI.Ii MASOS' PERM!\Ni:NCIES I CANVIS DEL PJ\ISJ\TGE RURAL DE MOlA (SEGLES XVII-XX) llorenç Ferrer i Alòs

1171 hi ha un establiment de terra per part del rector de Moià a favor de Bernat de Cladelles entre altres, cosa que fa pensar que és l'origen del mas Cladelles a Ferrerons. Arran de la Pesta Negra, però desconeixent els mecanismes reals, el mas Cladelles es va annexionar els masos Cladelles d'ençà, el d'enllà, el mas Camp i el mas de la Mata. Aquest patrimoni encara s'amplià, ja que a començaments del segle xv la família Cladelles va comprar als Planella el dret a fer servir l'aigua de la riera de Passarell i va construir-hi el molí de Cladelles (després molí d'en Pujol).

Va ser en el segle xv que el pagès de mas, que havia incrementat el patrimoni, va començar a tenir problemes. Va haver-hi pubilla, Eulàlia, que es casà amb Joan Rusquelles i, a partir d'aquí, els tres fills del matrimoni, solters, van vendre a carta de gràcia en 1461 a Jaume de Riudeavellanes i Bartomeu de Casanova tota l'heretat, que ja mai més no van recuperar. Tot i aquesta col·laboració, els Casanova s'acabaren quedant els masos en una data no ben determinada. la manera com es va vendre el mas fa pensar que els Rusquelles estaven endeutats.

No s'acabaren aquí les compres. Cap a 1550, la família Casanova havia comprat dues heretats més: el mas Cendresa (que no desapareixerà sinó que continuarà com a masoveria) i el mas Vall de Ferrerons, que era la suma de la casa Jussana i la Sobirana, i que acabaria integrant-se al mas principal. El procés de desaparició i concentració de masos va ser un procés que anava més enllà dels problemes immediats de la Pesta Negra.

Bartomeu de Casanova era l'hereu del mas Casanova de Sant Cugat de Gavadons, amb capacitat d'acumulació de capital per invertir en la compra de masos amb dificultats. De forma intermitent els seus fills traslladaren la seva residència a Moià, primer al molí de Cladelles i després, en 1562, a la casa que compraren a la vila de Moià, des d'on gestionaven les seves propietats i participaven en els negocis de venda de grans i llana. Esdevingueren una de les famílies acomodades de la vila. És probable que aquesta migració fos deguda a intentar gaudir dels avantatges que la vila de Moià fos carrer de Barcelona, la qual cosa no passava al mas de Ferrerons.

la complexa estructura de la propietat generada en una zona d'alous lliures on predominaven petits masos, amb una vila molt activa des del punt de vista econòmic, va fer que les desenes de masos dels voltants es compressin i venguessin amb molta facilitat, com passava amb les altres parcel·les de terra en què no s'havia construït un mas. El despoblament provocat per la mortaldat de la Pesta Negra a partir de 1348 i les guerres de Joan 11 en el segle xv van ajudar a fer que una bona part d'aquells masos es despoblessin i fossin abandonats i que la terra es concentrés per la via de les compra-vendes en menys mans. Els nous masos eren ara molt més grans. Són els masos que configuraven el paisatge en el segle XVII i en el qual hi hauria poques variacions durant uns quants segles.

REVISTA D'ESTUDIS MODILIANUM DEL MOIANÈS

Un segle XVII trasbalsat: endeutament i concentració de masos

A començaments del segle XVII als voltants de la vila de Moià hi havia uns vuitanta-cinc masos ben delimitats, que al llarg de les següents centúries mantindrien els seus límits gairebé estables. Dit d'una altra manera, a mitjan segle XIX el paisatge de masos era molt similar al del segle XVII; una altra cosa era de qui eren aquests masos, si hi vivien els propietaris o eren conreats per masovers.

En realitat tenir un mas no era garantia de res. la terra era un factor de producció important, però calien també altres formes de capital, com bestiar i capacitat econòmica i tècnica, per a convertir la terra en productiva. D'altra banda, el mas havia de generar a cada generació els recursos per a fer front a la col·locació dels nois i noies que havien de marxar (pagament de dots i legítimes). Així, doncs, la mort del bestiar, la manca de recursos per invertir en els conreus, el pagament excessiu de dots, les males collites, les baixes de preus, les malalties dels membres de la família ... podien dur a iniciar un procés d'endeutament que anés creixent i creixent i acabés amb la pèrdua del domini útil per part del pagès de mas i, així, el mas -que es mantenia intacte des del punt de vista del paisatge- passés a una altra família i fos conreat per masovers.

fncleutament i concentració cie masos. la conjuntura del segle XVII va ser letal per a molts masos, que van veure com eren venuts a altres pagesos o a altres grups socials. Cal assenyalar que, de la mateixa manera que hi havia uns masos que s'endeutaven, n'hi havia uns altres que incrementaven la seva capacitat econòmica i podien invertir en la compra dels masos que queien en processos d'endeutament.

Moià no en fou cap excepció. Tenim localitzades algunes famílies de mas que s'arruïnaren i d'altres que foren capaces d'acumular. Evidentment no les tenim totes, perquè no coneixem la història de moltes d'elles, però a mesura que es vagi coneixent podrem situar-les dins aquest procés. Vegem els següents exemples:

El mas Ocella (o Aucella}. En 1648, Jaume Corona era l'hereu i propietari d'aquest mas.8 En 1652, segurament per problemes de deutes, l'hereu venia 35 Q. amb la Caseta de Murat a la família Vilarrúbia per 650 lliures. En 1677, per 175 11. els Vilarrúbia compraven el dret de lluir i quitar. Els propietaris del Ma sot haurien d'esperar al segle XVIII per a emparar-se de tot el mas: en 1776 compraven 2 Q. per 500 lliures; en 1785 compraven tot el mas a carta de gràcia per 2.22411. i en 1790 compraven el dret de lluir i quitar per 1.095 lliures.9

8. Francisco YllARRUBIA, Noticies antiguas de Moyó .,., p. 279.

9, Àlbum Vilarrúbia, Arxiu del Masot de Moià. les vendes a carta de gràcia eren un

31

399

32

3 400

EL MIRATGE DELS MASos, PERMANÈNCIES I C!\NVIS DEL PAISATGE RURAL DE MOIÀ (SEGLES XVII-XX) Uorenç Ferrer i Alòs

El mas Soler de Ferrerons. És també la família del Masot qui compra aquest mas en el segle XVII. En 1672 van comprar-lo per 6.100 lliures; en 1679 van afegir-hi 500 lliures per comprar 40 Q. que eren part del mas Nualart i en 1702 van pagar 550 lliures per resoldre algun litigi que havia quedat pendent. Dins aquest mas hi havia divuit masos rònecs que s'havien anat agrupant en els segles anteriors. 10

El mas Guantera. De fet, formava part del mas anterior i fou comprat al mateix temps per la família Vilarrúbia.

El mas Argelagars. En 1648 n'era propietari Pere Argelagàs, és a dir, un pagès que portava el nom del mas. En 1634 i en 1636 ja havia començat a vendre a carta de gràcia unes quantes hectàrees, que anaven configurant el futur Masot, fins que en 1681 fou comprat el mas sencer per 1.500 lliures amb els masos Argelagars Jussà, Sobirà i Pere Ambert. Un altre exemple d'endeutament pagès. 11

Mas Crespiera. 12 Aquest mas fou venut a carta de gràcia per Josep Prat Crespiera a la família Carner, paraires de Moià, cap a 1670, segurament per deutes. Al cap de trenta anys la finca fou recuperada pagant la quantitat per la qual havia estat empenyorada. Gairebé al mateix temps, per poder adquirir els diners que necessitava, el propietari va vendre la caseta que hi havia en el mateix mas i va originar el mas Cabanya. En aquest cas, els problemes de deutes es van resoldre per la via de partir el mas principal.

Mas Solà de Sant Esteve i mas Rourell. El mas Solà de Sant Esteve compartia terres entre Moià i Sant Joan d'Oló, tot i que la casa era a Oló. A la banda de Moià havia agregat els masos Savall, Vilardell, Babota, Vilaclara, Rabell, Arqueta, Rubió, Campderic, Puig i Riembau. En 1683 el pagès de mas acomodat era Jaume Rafel Solà de Sant Esteve i devia tenir diners per a dedicar-se a comprar masos amb dificultats. Aquest any va comprar a carta de gràcia el mas Torroella de la Vall-dels-horts, que es va acabar convertint en venda perpètua poc després. 13 Segurament en aquests

dels mecanismes típics d'endeutament. En realitat, una persono corregada de deutes venia a una altra una peça de terra o un mas amb lo condició que tenia cinc anys o més per a tornar els diners. Mentre no es tornaven, el comprador anava gaudint del bé comprat. Finalment aquest darrer podia comprar el dret de lluir i quitar, és a dir, afegir els diners que faltaven perquè la venda s'hagués convertit en perpètua. Aquest mecanisme fou molt utilitzat en aquests segles (cf. U. FERRER ALòS, «Censals, vendes a carta de gràcia i endeutament pagès al Bages (s. XVIII}», Estudis d'història agrària, 4 (1983), pp. 101-128.

1 O. Àlbum Vilarrúbia, Ib. Tot i que no era de Moià, en aquest segle la família Vilarrúbia va comprar també el mas Paloma d'Artés, concretament l'any 1649 per 2.800 11. Respon també a la mateixa dinàmica.

11 . Àlbum Vilarrúbia, /d. 12. Dec aquesta informació a Ramon Torter, a qui agraeixo totes les informacions que

m'ha proporcionat sobre diversos masos de Moià.

13. Not. J. Canongia, 1-4-1683, 1584, AHCM. Vegeu també U. fERRER ALòs; J. PLANS

REVISTA D'ESTUDIS MODILIANUM DEL MOIANÈS

moments ja posseïa també el mas Rourell de Roders, si bé desconeixem com anà a parar a les seves mans.

A finals del segle XVII va haver-hi pubilla al mas. Així, Anna Solà de Sant Esteve i Fizer es va casar amb Josep de Càrcer i Martí, una família acomodada de Barcelona que va acabar emparentada amb els marquesos de Castellbell. Aquests masos, juntament amb el mas Carrera de l'Estany, van ser gestionats per aquesta família. Fixem-nos, però, que acumulen propietats en el segle xv11. 14

Segurament van haver-hi altres casos, però aquests són els que hem detectat.

Concentració de masos per la via del casament hereu-pubilla i altres acciclenls genealògics. Si l'endeutament de masos era una via de concentració de terra en poques mans (hem vist el cas del Masot i del Solà de Sant Esteve), l'altra via era quan apareixien hereus i pubilles. Aportarem dos exemples.

El mas Perer. El sistema hereditari a Catalunya es caracteritzava per nomenar hereu el fill mascle primogènit. Si no hi havia nois, era la primera noia, coneguda com a pubilla. Evidentment si es casaven un hereu i una pubilla es produïa la unificació de dos patrimonis. Aquest casament, ,però, no era del tot desitjat, ja que significava la desaparició d'una casa. Es per això que a vegades, si es produïa el casament, s'acordava que el patrimoni es dividiria a la següent generació.

És el que va passar al mas Perer de Roders. l'hereu del mas es va casar, a mitjan segle XVII, amb la pubilla del mas Ferreres d'Artés, però les dues famílies van acordar que, a la següent generació, el patrimoni seria partit en dos: el mas Perer seria per a un fill i el Ferreres per a un altre. Així ho van fer: Josep es va quedar el primer mas, i Francesc, el segon. Però Francesc no va tenir descendència i, aleshores, el patrimoni Ferreres es va unificar amb el Perer per raons biològiques. No era el resultat d'un casament hereu­pubilla, però sí la conseqüència d'un casament anterior.

l'atzar biològic va portar una altra concentració patrimonial. A mitjan segle XVIII, Maria Ferreres Parer, una cabalera del mas, es va casar amb Bartomeu Rocafort i Sors, pagès i hereu del mas Rocafort de Sant Feliu de Terrassola. A començaments del segle XVIII, l'hereu Farreras-Parer va morir sense descendència i el patrimoni va anar passant durant uns anys de fill

MAESTRA, Sant Jaume d'Oizinelles i el Pont de Cobrianes: una ullada o lo seva història, Sant Fruitós de Bages: Ajuntament de Sant Fruitós, 2008.

14. En 1820 Josep M. de Càrcer i Peguera de Barcelona arrendava a Antoni Camprubí, traginer de Moià, per cinc anys i cinc collites i 10.000 lliures els quatre masos es­mentats (Not. J. Morello, AHPB, 23-6-1820]. Com podem veure, la gestió dels masos requeia en mans de les persones del territori que s'aprofitaven de la comercialització dels productes agrícoles.

33

401

34

402

~L MIRATG~ D~LS MASOS' P~RMANIJNCIES I CANVIS D~L PJ\ISATGE RURAL D~ MOlA (S~GL~S XVII-XX) Uorenç Ferrer i Alòs

a fill fins que, al final, l'herència va passar a la tia Maria, casada amb l'hereu Rocafort, de tal manera que els atzars hereditaris portaven a sumar novament patrimonis.

No acabava aquí la suma. El fill d'aquesta parella s'havia casat amb Maria Ciuró, pubilla i hereva del mas Ciuró de Santa Maria d'Oló, que se sumava així als anteriors, més el mas Ermedans de Sant Cugat de Gavadons, que no sabem com el van adquirir.

La història d'acumulació de masos pel casament hereu-pubilla continua. Anton de Rocafort, l'hereu, es va casar a mitjan segle XIX amb la pubilla del mas Casamitjana de Moià, que a més del mas amb aquest nom aportava els masos Plana de Sant Joan d'Oló i Marfà de Castellcir. En dues generacions, la família Rocafort controlava des d'Artés nou masos importants de la rodalia

Els masos Clapers i Cosagemes i l'acumulació dels Verdeguer d'Avinyó. Un altre exemple de concentració de masos es va produir al llarg dels segles XVIII i XIX a mons dels Verdeguer d'Avinyó. Els masos Casagemes i Clapers eren dos masos independents en 1648.15 Al llarg del segle XVIII

és probable que hi hagués un casament hereu-pubilla dels dos masos i es produís una unificació patrimonial. A la generació següent, Antoni d'Armenteres, pagès i hereu del mas Armenteres d'Oló, es va casar amb Maria Clapers i Casagemas, també pubilla, en aquest cas de Moià. Entre les dues famílies sumaven el mas Vilagonella d'Avinyó, els masos Clapers i Casagemes de Moià, Armenteres i Vilamorena d'Oló. No es va acabar aquí aquest espectacular procés de concentració patrimonial. L'any 1811 es casava Josepa d'Armenteres i Clapers, pubilla, de tretze anys i amb tot aquest patrimoni a l'esquena, amb Pau Verdaguer, hereu d'un immens patrimoni d'Avinyó, que tenia setze anys. Ara el patrimoni Armenteres, Clapers i Casogemes se sumava ol Verdeguer. 16

En l'amillarament de 1859 de Moià, el mas Comes Nou també és declarat per la família Barnolo-Verdoguer, sense que aquest mas ens aparegui en lo documentació de la família. No sabem quina va ser lo trajectòria.

El mas Prat. Un dels masos importants de Moià és el Prat. Com en altres casos, en el seu procés de formació va acumular diversos masos que després van desaparèixer (el Prat Sobirà, Verdeguer, Torrentmol, Pla Sobirà, Plo Jussà i Pla Mormó) tot i que no sabem o través de quins mecanismes. El procés d'acumulació va continuar per lo via del casament hereu-pubilla, quan a finals del segle XVI Pere Pau Prat es va casar amb Margarida

15. Bernat Casos era l'hereu del mos Cosogemes, i Pere Joan Clapers de les Planes, del mos Clapers (Vilorrúbio, 1860).

16. llibre mestre del mos Verdaguer d'Avinyó, Arxiu del mos Verdaguer. Vegeu uno síntesi de lo història d'aquesta família en U. FERRER ALòs, Masies i cases senyorials del Bages, Manresa: Fundació Caixo de Manresa, 1996.

REVISTA D'ESTUDIS MODILIANUM DEL MOIANES

Espinoy, pubilla i hereva dels masos Espinoi de Moià i Parets i Casaboveta de Castellterçol, que es van incorporar al patrimoni Prat. Al llarg del segle XVII devien incorporar el mas Humbertes de Moià, que va continuar com a masoveria. Aquest patrimoni va convertir la família en acomodada, si bé no va ser fins a començaments del segle XIX que se n'anà a viure a Barcelona, quan l'hereu es casà amb M. Mercè Roca, filla de la petita noblesa de la ciutat comtal.

Cap a 1830 l'hereu del Prat es va casar amb Maria Ventura Abadal Caballeria, una familia d'hisendats de la Plana de Vic. Tenien també alguna propietat a Barcelona i la finca La Fontana a Gràcia. No van tenir descendència i el patrimoni va passar a Raimon Abadal i Calderó, que acumulà diversos patrimonis. Altra vegada un procés de concentració patrimonial realment molt significatiu.

Diferències socials dins els masos a partir dels muntants dels dots aportats per les cabaleres

En el quadre 2 volem posar èmfasi en la idea que no tots els masos eren iguals o no tenien la mateixa capacitat econòmica, ja fos perquè tenien extensions de terra diferents, o perquè tenien productivitats diferents,

Quadre 2. Dots que aporten les cabaleres que sortien de masos quan es casaven en el segle xvu ......................................................................................................................................................................................................... Data Nom nuvi Mas ''''''''''''''''''''''''''''''''''~~~ ... ¡". ...... Nom núvia Mas ,,,,,,,,,,,,,,,.,~.~~'~''''' Dot

1673 Bernat BALLESTER teixidor de llana Moià Maria BERENGUER Berenguer Horta e 50 1675 Manurici BONET pagès Moià H Maria CATOT pagès Moià e 50 1676 Francesc BROSSA Caseta d'en Brossa Granera Apal·lònia PRAT paraire Moià e 50 1675 Pere VllARRÚBIA pagès Gallifa M. Anna PADRISA Pedrissa Moià e 55 1677 Miquel GÒNIMA cirurgià Moià Maria VllARRÚBIA pagès St Uorenç Savall e 87 1673 Antoni SERRA pagès Moià Maria PlANS pagès Moià e 100 1677 Climent NUAlART Nualart Gavadons Maria PADRISA Pedrissa Moià e 125 1676 Josep DURAN paraire Moià H Marianna COSTA Verdaguer Castellcir e 140 1674 Jaume DOMENJÓ pagès Radors Maria SAlA Serrami~a Moià e 150 1673 Francesc CALDERÓ paraire Maià Apal·lònia CARNER Carner Sant Julià d'Úixols e 200 1676 Jaume MUNMANY teixidor de llana Moià H Caterina CARNER Carner Sant Julià d'Úixols e 200

1676 Sebatià TARASCÓ paraire Maià H Caterina CARNER Carner Sant Julià d'Úixols e 200 1679 Pere MARFÀ Puig manya Monistrol C. Astàsia PUJALT Pujalt St Uogari de Casiellet C 200 1675 Pere M. PASTORET pagès Maià H Anna SERRADORA Serradora Castellterçol e 240 1676 Josep SOlÀ fuster Maià Esperança PlA Pla Terrassola e 250

1673 Vicenç PlARROMANÍ Pla-romaní Maià H Magdalena CARETA Careta Sant Joan d'Oló e 300 1677 Francesc COLL teixidor de llana Maià H Ma. SERRACARABASSA Serracarbossa St Quirze Safaja e 300 1678 Esleve DORDAL paraire Maià H Maria PlA Pla Terrassola e 300 1681 Joan SEVAil paraire Artés H Elisabet ABANCÓ Avencó Tagamanent e 400 1675 Valenti FABRÉS Febrers St. V. Castellet H Maria COROMINAS Coromines Moià e 500 1682 Josep COROMINAS Coromines de Ciarà Maià H Marianna TÀPIAS Tàpies Viladecavalls e 675

1674 Francesc COMA DE SANT JAUME Coma de St Jaume Maià H Maria FARRERA$ PARER Ferreres Artés e 880

1682 Josep PARER Perer Rodors H Moria COMA DE Sl JAUME Coma St Joome Moià e BBO 1665 Josep SOlER DE TERRADES Soler de Terrades Radors H Maria VllARRÚBIA Mosot Moià e 900 1690 Bernat VllARRÚBIA Ma sot Moià H Maria TALlADEllA Telledella Caslellcir e 1650 .................................................................................................................................................................... _ .............................................. _ .. , ...

Font: Capítols matrimonials relacionats amb els masos, C: Cabalera)

No t. Pujol, Cap. 1673-1682, i Àlbum Vilarrúbia (H: Hereu;

35

403

36

404

EL MIRATGE DELS MASos, PERMANÈNCIES I ChNVIS DEL PAISATGE RURI\L DE MOlA (SEGLES XVII-)()() Uorenç Ferrer i Alòs

El Prat, 1933 (fot. Josep de Cabanyes; Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya)

o perquè havien estat gestionats millor o tenien rendes de situació més aprofitades. Així, doncs, malgrat un paisatge gairebé immòbil, darrere cada casa hi havia realitats molts diferents.

Un mètode per a acostar-se al diferent nivell econòmic de cada mas és utilitzant els dots com a indicador de nivell social. En el sistema hereditari català l'hereu es quedava a la casa pairal i era la filla d'una altra casa la que hi venia a viure com a jove. Aquesta aportava al matrimoni un dot que corresponia al valor de la noia en el mercat matrimonial, és a dir, el que rebia de la casa de la qual sortia responia a la capacitat econòmica que tenia. Evidentment que un mas podia pagar per sobre de les seves possibilitats, però si ho feia corria el risc de caure en una roda d'endeutament molt perillosa. Així, doncs, el dot pot ser un bon indicador del nivell social de la família.

En el quadre 2 hem recollit una mostra de capítols matrimonials del segle XVII en què un dels contraents és fill d'una casa de pagès. Per tant, podem veure quin era el muntant dels dots que aportaven les cabaleres quan es casaven. El resultat és el que esperàvem: hi ha una gradació que va de 50 lliures a 1 .650 lliures (i no vol pas dir que tinguem en aquesta mostra les famílies més acomodades). La conclusió, doncs, és clara: entre els masos hi havia una gradació molt important; n'hi havia amb més i menys possibilitats econòmiques. El paisatge de masos amagava unes diferències socials importants.

Els canvis en l'agricultura de Moià durant el segle XVIII

Tenim una informació excel-lent sobre l'agricultura de Moià a finals del segle XVIII. Francesc Vilarrúbia va respondre en 1789 l'enquesta que va

REVISTA D'ESTUDIS MODIUANUM DEL MOIANÈS

enviar-li Francisco de Zamora per a conèixer l'estat del país i ho va fer amb un detall extraordinari. Ens interessen algunes informacions. la primera fa referència a la millora que havia tingut l'agricultura a finals d'aquest segle. Escriu Vilarrúbia:

El estado actual de la agricultura en este país, sin embargo de hallarse muy mejorado de 25 ó 30 años a esta parte -de suerte que no solo hacen las co­sechas, singularmente en las tierras de la cultura de los villariegos, el doble mayores que antes .en unas mísmas tierras, si que también las tierras de cultura se han multiplicado universalmente casi por mitad- es susceptible todavía de muchas y grandes mejorías, ya por lo tocante a secanos, ya también a regadíos. (Resposta a la pregunta núm. 30)

la segona ens interessa més; ens informa de com estava repartida la propietat de la terra i com es conreava:

Las tierras cuya agricultura esta unida a la cría de ganado y bosques o plantío de robles o encinas, que son la mayor parte, estan repartidas entre 33 casas de campo o alquerfas, cual mayor, cual menor, cual de un solo par de bueyes, cua! de dos pares para la labranza. De éstas alguna corre su labranza por el cuidado de sus propietarios, labradores campestres o que viven en su recinto respectablemente; otras y las mas corren por arriendos temporales a favor de los labradores asimismo campestres o colonos que pagan a medias a los dueños si éstos contribuyen por mitad a la semilla, y si no contribuyen -como regu­larmente sucede- al tercio o de tres una. Los ganados comúnmente corren a medias conforme los capitales. De estas alquerías, algunas, como seis u ocho de las mayores, tienen concedidas grandes porciones de tierra a parcería a favor de los particulares labradores villariegos, cuales al tercio o a razón de tres una, cuales al cuarto o a razón de cuatro una, según que son mas o menos fértíles o mas o menos lejanas de la villa. De las restantes tíerras pertenecientes a labra­dores villariegos la mayor parte corre la cultura por propietarios. Otra porción corre por parceros, al tercio comúnmente y otra menor porción por enfiteusis a razón de unas tierras con otras de ciento sesenta libras de entrada por cuartera y todas a razón de media cuartera se semilla de censo anual. (Resposta a la pregunta núm. 33)

la descripció és molt clara. Hi havia trenta-tres cases de pagès -xifra que 37 no coincideix amb les llistes que tenim-; una petita part era conreada pels propietaris que hi vivien, però la part més important per propietaris que 405

vivien a Moià, a Barcelona o a Vic i hi tenien masovers que pagaven la tercera part i, en algun cas, la meitat si l'amo hi contribuïa amb la meitat. Aquell paisatge de masos, que es mantenia intacte, amagava que una bona part dels propietaris vivien lluny i que sovint tenien més d'un mas.

la informació, però, ens posa sobre una altra pista: les terres de moltes cases de pagès eren cedides al terç o al quart a pagesos que vivien a la vila («labradores villariegos») i també que els pag~sos de la vila tenien terres en propietat o en emfiteusi als voltants del poble. Es a dir, amb el pas del temps s'havia creat una zona de terres en propietat de petits pagesos. Hi havia un altre element: els pagesos «villariegos» no eren solament pagesos, sinó que

38

406

EL MII\/\.TGE DELS MASos, PERMANÈNCIES I CANVIS DEL PAISATGE RUI\/\.L DE MOlA (SEGLES XVII-XX) Uorenç Ferrer i Alòs

es dedicaven també a la indústria de la llana. I aquesta complementarietat resultava molt rendible.

En una altra pregunta, Vilarrúbia aprofundeix en aquests aspectes i acaba de dibuixar el panorama de Moià i la relació entre vila i cases de pagès:

La clase de los ricos, en la que comprendo los hacendados y fabricantes acauda­lados, tiene -sin contar los molinos y alquerías menares y los campos o tierras a las inmediaciones de la vi lla- 50 alquerías mayores de un par de bueyes a lo menos para la labranza cada una juntando algunas que poseen dentro de la parroquia y término con las muchas de afuera; de suerte que es difícil hallar en el Principado otra villa de mayor número o proporción de hacendados o dueños de bienes raíces [. .. ]. De modo que en la villa de Moyd todos o casi todos los moradores a excepción de algunos pordioseros, los de las demds clascs son labradores todos o fabricantes y labradores juntamente. (Resposta a la pregunta núm. 81)

Aquesta darrera descripció ens indica el que ja hem exposat més amunt: l'aparició de famílies capaces de concentrar masos a les seves mans a mesura que passava el temps, la qual cosa portava a la configuració d'un grup d'hisendats molt potent. Alguns fabricants acabaven també comprant masos i es convertien en propietaris rurals. El conreu de la terra quedava, però, en mans de masovers.

Quantes terres hi havia a Moià al marge dels masos i a mans dels «labradores vilariegos»? Segons l'amillarament de Moià de 1859,17 es declaren 6.773,4 ha de terra, una xifra molt fiable, ja que en l'actualitat Moià té 75 km2. D'aquestes terres només es conreaven (secà, vinyes i horts) 1.338,1 ha, el 19,8% de la superfície total. La resta {el 80,2%) eren erms, boscos i roques. Com hem dit més amunt, la major part de terra estava en mans dels masos; ara ho podem quantificar. En 1859, els masos controlaven el 94,8% de tota la terra de Moià, de tal manerÇJ que només el 5,2% de la terra era en mans dels «pagesos de la vila». Es clar que ens referim a la superfície total. En canvi, si tenim en consideració la terra conreada, els pagesos que vivien al poble posseïen el 26,1% de la terra conreada, i els masos, el 73,9% restant.

En el quadre 3 hem recollit les porcel-les de terra que no pertanyien als masos de Moià, l'extensió mitjana i les partides on es trobaven aquestes terres. En tots els pobles, els vilatans necessitaven una zona d'horts que es poguessin regar, practicar una agricultura intensiva i obtenir la major part de les verdures. A Moià devia haver-hi horts darrere les cases, a tocar les diverses rieres, però la major part es concentraven a la zona de Castellnou, on els pagesos eren pràcticament propietaris. En total, en l'amillarament es declaren 193 horts, de 0,05 ha d'extensió mitjana (1 quartà i 3 picotins).

17. Amillarament de Moià de 1859, Arxiu Històric de Moià. En aquest amillarament es descriuen les porcel-les de terra i es diu en quina partida estaven situades.

REVISTA D'ESTUDIS MODILIANUM DEL MOIANÈS

Quadre 3. Terra de Moià no controlada pels masos en 1859 ·····························································-···························- ························-·

Partida Parcel·les Cereal Hort Erm Tam! Miljana ·······························-····· ............................................................. -

Camí de l'Ocella i Riera 17 22,1855 22,1855 1,31 Camp d' Aluies 43 44,0385 44,0385 1,02 Camp de Vic i Passarell 16 17,5610 17,5610 1,10 Camp del Remei i Prat 35 27,1425 0,0302 27,1727 0,78 Camp del Xarxa 5 3,5969 3,5969 0,72 Caselles 13 11,4253 0,3627 11,7880 0,91 Còdol Sabater 43 19,2236 0,0907 19,3143 0,45 Costo del Fermí 24 38,2371 0,2418 38,4789 1,60 Costo dels Frares 17 11,9996 0,0227 12,0223 0,71 Establiments del Saiol 68 44,5826 0,3627 44,9453 0,66 Graus i Pla-romaní 19 14,1457 14,1457 0,74 les Graus 19 16,1706 16,1706 0,85 Pedrissa 8 9,4628 9,4628 1,18 Riera de les Graus 20 25,2682 0,0302 25,2984 1,26 Serrat de Bossanya 36 31,1625 31,1625 0,87 Horts 193 0,6347 9,7820 10,4167 0,05 Altres 4 2,3621 0,0680 2,4301 0,61 TOTAl 580 339,1992 9,9331 1,0579 350,1902

Font: Amillarament de Moià, 1859, Arxiu Histèric de Moià. Les extensions són en hectàrees.

Però també hi havia 387 parcel·les en mans dels pagesos que estaven ubicades en zones concretes, algunes de les quals portaven el nom de masos (Ocella, Passarell, Prat, Caselles, Costa d'en Fermí, Saiol, Pla­romaní, Pedrissa, Serrat de Bossanya ... ). Eren parcel·les no molt grans que se situaven entre 0,5 i 1,5 ha. Com s'havien generat? La demanda de terres dels pagesos de la vila i les dificultats dels pagesos acabava provocant la parcel·lació parcial o total d'alguns masos. Havia estat aquest el cas de Moià? El fet que algunes partides portin el nom de masos fa pensar que les parcel·les eren el resultat de la segregació, però no en tenim cap certesa.

L'únic cas que coneixem actualment és la partida dels establiments del Saiol. Segons la relació de 1859, eren 68 i ocupaven 44,95 ha i eren el resultat d'establiments emfitèutics que havia fet la Comunitat de Preveres durant el segle XVIII per treure més rendiment de les terres. Segurament pensaven que cedint la terra a petits pagesos i en petites parcel·les en traurien més rendiment que explotant-les a masoveria. Hem trobat un d'aquests establiments: en 1758 la Comunitat de Preveres establia per temps indefinit a Joan Malet, paraire de Moià, 3 Q. 5 q. de terra erma del mas Verdaguer unit al mas Saiol. La terra s'havia de posar en conreu en els dos anys següents i havia de pagar 1 Q. 8 q. 2 picotins (p.) de xeixa i 125 11. 18 s. d'entrada. Com que el paraire no tenia aquests diners, convertien la quantitat en un crèdit pel qual havia de pagar 3 11. 17 s. cada any. 18 En el segle XIX encara pagaven censos, però és molt probable que aquests petits pagesos emfiteutes s'acabessin convertint en propietaris d'aquestes terres.

Ciutadans honrats i famílies acomodades. El procés que hem descrit per al

18. Capsa Mas Saiol, Arxiu Històric de Moià. Francesc Vilarrúbia en les seves respostes de 1789 indicava que alguns pagesos de la vila treballaven terres que els havien cedit en emfiteusi. Es devia referir a les terres del mas Saiol.

39 ------~

407

40

408

EL MIRATGE DELS MASOS, PERMANÈNCIES I CANVIS DEL PJ\ISATGE RURAL DE MOlA (SEGLES XVII -XX) Uorenç Ferrer i Alòs

segle XVII de ruïna de masos i acumulació en algunes mans va continuar en el segle XVIII. De fet, alguns dels casos exposats més amunt ja es produïren en aquest segle: els casaments hereu-pubilla Casagemes-Ciapers i després Armenteres-Clapers, la concentració de masos en mans de la família Rocafort ... i altres exemples que no coneixem. Fins i tot la Comunitat de Preveres de Moià va comprar el mas Saiol per 7.800 lliures a Francesc Prat i Teresa Saiol. 19

El que ens interessa, però, és que la concentració de masos va provocar l'aparició d'un grup social d'hisendats, alguns dels quals fins i tot van accedir a un títol de petita noblesa, com el de «ciutadà honrat». Alguns es quedaren a viure a Moià, però altres acabaren a Barcelona.

Aquestes famílies foren la del mas Prat, que se'n van anar a Barcelona a començaments del segle XIX, el patrimoni de la qual va acabar en mans de la família Abadal Calderó de la Plana de Vic per raons hereditàries; la família Rocafort, que a començaments del segle XIX va acumular una quantitat important de masos, com hem vist; la família Verdaguer-Barnola d'Avinyó, que a començaments del segle XIX va incorporar patrimonis de Moià que li venien per casament hereu-pubilla; i la família Vilarrúbia, que durant el segle XVII havia sumat diversos masos i que en el segle XVIII es va construir la nova casa del Masot i va accedir al títol de ciutadà honrat.20 A part d'aquestes famílies hauríem de citar aquelles que havien iniciat aquest procés en el segle anterior, com els Solà de Sant Esteve d'Oló, que va acabar en mans de la família Càrcer resident a Barcelona; els marquesos de Castellbell, hereus dels Planella, que tenien el mas Vilalta, i els descendents de la família Barrera, comerciants de Moià, que van comprar l'heretat de Castellnou i que vivien també a Barcelona.

Podríem dir que el procés de concentració de masos -de Moià i de fora de Moià- havia deixat el paisatge intacte, però havia ocasionat el sorgiment de famílies acomodades de grans propietaris que es convertiren en la petita noblesa de Catalunya, una part de les quals residien a Barcelona i una altra en cases assenyalades dels pobles o de les rodalies. La terminologia de l'època els qualificava de «hisendats».

19. Per casament hereu-pubilla, el mas Sai?l havia passat a formar part del patrimoni Prat de la parròquia de Sant Esteve d'Orrius. El mas quedava lluny i els propietaris van preferir vendre-se'l i invertir en la compra de dos masos veïns. Per tal de pagar aquestes compres, deutes i dots de les filles, el van vendre a la Comunitat de Preveres de Moià, que devia tenir líquid per invertir dels diners que rebien de la gestió de les misses i aniversaris (cf. R. TARTER, «Orígens del mas Saiol. .. », o.c.).

20. En 1707, Carles, rei d'Espanya, va atorgar a Bernat de Vilarrúbia i als seus fills el privilegi de cavaller i el 24 qe juny de 1750 el rei atorgà a la família el títol de ciutadà honrat de Barcelona (Aibum Vilarrúbia, o.c.).

REVISTA D'ESTUDIS MODIUANUM DELMOIAN~S

Els canvis en el món rural durant el segle XIX

L'arribada del segle XIX fou realment convulsa. La Guerra del Francès primer i les guerres carlines després -que a Moià provocà una crema en 1839 que va marcar de forma important el futur de la vila- van introduir un sentiment d'inseguretat important. Alguns propietaris rurals ja no se sentien segurs a les seves cases de pagès. Al mateix temps, la revolució liberal havia donat un nou paper a les ciutats com a centres de poder polític i administratiu i els serveis que lentament s'anaven implantant auguraven que el futur seria de les ciutats. De mica en mica, els propietaris rurals deixarien el mas i se n'anirien a viure al poble o a la ciutat. A Moià hauríem de destacar també la crisi profunda de la indústria de la llana, que va provocar la desaparició del treball que proporcionava ingressos complementaris a les famílies pageses. L'esplendor de Moià del segle XVIII es convertia en una inexorable decadència en el segle XIX.

Coneixem amb una mica de detall les decisions de la família Vilarrúbia en el segle XIX. El 19 de març de 1844 van comprar una casa al carrer Vidrieria de Barcelona per 14.700 lliures i una altra en 1859 per 11 .500 al mateix carrer. En 1 862 en compraren una altra al carrer dels Dolors de Vic per 2.000 duros. Se'ns explica per què la van comprar: «Esta casa fue comprada para conveniencia de la familia fastidiados de tener de andar de puerta en puerta y pagando muy caros los inquilinatos y mal alojados en los años de emigración que esta familia tuvo que sufrir a intérvalos desde el año 1835 al de 1849.»21 Cal remarcar que, malgrat aquesta política, la família es va quedar a viure al Masot, a diferència de la majoria d'altres famílies semblants.

L'amillarament de 1859 ens permet d'elaborar la llista de masos que hi havia a Moià, qui eren els propietaris, l'extensió que tenien, la contribució que pagaven i si tenien casa a la vila o no. En el quadre 4 hem recollit tota aquesta informació. A Moià hi havia vuitanta masos, tot i que cal dir que n'hi havia de molt petits (una caseta amb poca terra), que realment no hauríem de considerar com a masos en sentit estricte. També hi havia propietaris de masos d'altres termes que tenien un tros de mas a Moià (la Grossa de Calders, la Fàbrega de Castellterçol, el Giol de Santa Coloma Sasserra o Pedrós de Collsuspina). El mas típic tenia de 80 a 100 ha, però també n'hi havia uns quants (quinze) que estaven per dessota de les 50 ha.

Els vuitanta masos estaven en mans de cinquanta-sis propietaris. N'hi havia setze que en tenien més d'un, i d'aquests, dos (la família Vilarrúbia del Masot i la família Barnola d'Avinyó) en tenien cinc. Hi havia deu propietaris que tenien més de 200 ha en el terme i els dos amb més extensió coincidien també amb els que tenien més masos (457,9 ha els Vilarrúbia i 544 ha

21. Àlbum Vilarrúbia, Arxiu familiar del Masot de Moià.

41

409

42

410

EL MIRATGE DELS MASOS' PERMANÈNCIES I CANVIS DEL PAISATGE RURAL DE MOlA (SEGLES XVII-XX) Uorenç Ferrer i Alòs

Grup de treballadors a la Grossa, ca. 1933 (fot. Sebastià illa; Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya)

els Barnola). Hi havia sis propietaris que pagaven més de 10.000 rals de contribució (Vilarrúbia del Masot, Barnola, Prat del mas Prat, Maria de Ferrer de Castellnou, Francesca Casanovas del mas Torre de Casanova i Segimon Coma del mas Coma); després la contribució s'anava reduint fins a arribar als 1 .000 rals. Aquesta gradació ens indica les profundes diferències socials que hi havia entre els masos.

Dels cinquant-sis masos, només en setze coincidia el cognom del propietari amb el nom del mas (28,6%). Tradicionalment els dos noms coincidien i quan deixen de fer-ho és perquè hi ha hagut canvis en el propietari, tot i que no sempre hauria de ser així. Aquesta escassa coincidència entre cognom i nom del mas ens indica fins a quin punt hi havia hagut canvis en els masos de Moià en les darreres centúries.

En una altra columna hem recollit els propietaris de masos que tenien una o més cases a Moià. Aquesta data ens pot indicar o bé que els propietaris havien sorgit de la vila i havien comprat més tard un mas o bé que no vivien al mas i residien a la vila. Dels cinquanta-sis propietaris, vint-i-set tenien casa a Moià, és a dir el 48,2%. Molt ens temem que, en aquesta data, una part molt important dels masos no estaven conreats pels propietaris pagesos, sinó per masovers que pagaven parts de fruits a uns propietaris que vivien o a Moià o en altres poblacions.

REVISTA D'ESTUD_IS MODILIANUM DEL MOIANES

Quadre 4. Masos segons l' amillarament de Moià de 1859: extensió i contribució que pagaven

COGNOM, Nom Núm. ..... ~".'.".~ ... d.~ g~~--~s .. ~r".~i~I<J.ri··· Ha ···········¿~;~;··~¡¡;;:;¡;¡~···· ¿~~ï;.;¡;~~ió '''"'''"'MOOOO"""'"'""'''' O''' ·····················································································································-· VllARRÚBIA, Francesc de 5 Ocella, Guantera, Caseta Alta,

Soler i Masot, i dos molins 457,91 23.282,0

BARNOLA, Pau 5 Clapers, Tuta, Caseta Casagemes, Talaia, Comes Nou, Casogemes de recreo 543,96 o 19.728,8

PRAT, Joaquim de Prat, Casanova i Humbertes 290,34 15.160,5 FERRER, Maria de 2 Castellnou i Caseta de Castellnou i un molí 160,92 13.888,6 CASANOVAS GAYOIÀ, Francesca 2 Torre de Casanova, Casa Cendrosa 291,43 3 11.977,5

COMA, Segimon 2 Coma i Casonova 258,97 3 10.292,0 BUSSANYA, Ramon 3 Bossanya, Vila-rasa i Molí d'en Pujol 234,61 9.831,8 MORATÓ, Francesc Maretana i Solà-sa-bruneta 241,83 9.827,0

CASTELLBELL,Marquès de Vilalta 260,06 o 9.415,0 SOLER DE TERRADAS, Ramon Soler de Terrades 214,60 8.159,0

VILAR, Ramon de Montví de Saix 90,19 7.502,3 PASSARELL, Ignasi Passarell i un molí 132,87 1 7.185,0 VILAR, Jeroni de 2 Codinocs i Rovira 143,66 o 6.921,5

COROMINAS, Àngela 2 Coromines i Solà de la Vila 194,23 6.915,5

COMAS, Josep Comes de Santa Eugènia 184,98 o 6.887,5 ROCAFORT, Antoni de Perer 180,02 6.376,1 LLOBATERAS, Fermí Caseta d'en fermí 59,30 5.661,2 RIBOT DE MORATÓ, Sebastià Magadins Nou 61,93 5.651,3 ROCA, Miquel Planella i Riu 160,16 o 5.571,5 CÀRCER, Ramon de Solà de Sant Esteve {casa a Oló), Rourell 214,78 5.560,0 PRAT, Josep Vilarjoan 123,32 5.399,5 CASAS, Josep Cases i Caseta 118,78 o 5.397,0

BRUGUEROLAS, Joan Gra noia 91,58 1 4.906,0 DATliRA, Joan Mantbrú 155,33 o 4.643,0

OLLER PlARROMANÍ, Francesc Plo-romaní 34,31 1 4.309,5

ROVIRA, Ramon Cabanya 110,53 o 4.233,5 CASAMITJANA, Josepa Casamitjana 93,97 4.233,0 COMUNITAT, Reverenda So iol 18,70 1 3.646,6 ClASCÀ, Ramon de 2 Garfís i Monjoia 83,72 o 3.520,0 ESPONA, Antoni Comes Vell 81,40 o 3.358,0 MALATS, Josepa Plans del Toll 85,81 o 3.213,0

GROS, Josep o Grossa {casa a Calders) 87,26 o 3.153,8

PRAT, Sebastià Crespiera i Coseta i molí 66,28 o 2.887,0 VILARRÚBIA, Josep Serramitja 98,02 1 2.852,0 ROCA, Carles Molí del Perer 52,25 1 2.610,4

BOLADERAS, Ramon Baiaderes 51,65 o 2.318,0 43

CASAGEMAS, Teresa Caselles 60,51 o 2.316,0 PARÉS, Fills de Jaume Perers 85,84 o 2.315,0 411 NASPLER, Pere Nespler i Caseta 47,82 o 2.309,0

TORRENTS, Francesc Closanes 53,23 o 2.271,5

COLOMER, Jaume Montví de Dalt 53,77 o 2.250,0 CORTÉS, Ramon Gònima 19,56 o 2.153,0 FRANQUESA, Administradors Franquesa 34,28 2 2.076,7 ALAVERT, Joan Gònima 16,47 o 1.976,8

LLOBATERAS, Jacint Terrisser i Vallabús 6,36 2 1.596,7

ARNAUS, Dionís Magadins Vell 21,04 o 1.515,0

VERDAGUER, Josep Antonell 32,46 o 1.449,0

ARBÓS, Pere Gomar 48,30 o 1.419,5 TOLL, Francesc 1 Toll 33,43 o 1.377,0 ARISA FÀBREGA, Francesc o Fàbrega {casa a Castellterçol) 43,16 o 1.300,0 PADRISA, Francesc Pedrissa 24,24 o 1.299,7 VALLLLOBERA, Joan Pla Traver 20,55 1.268,1 ARNAUS, Josep Gai 16,41 o 1.255,0

44

412

EL MIRATGE DELS MASOS, PERMANÈNCIES I CANVIS DEL PAISATGE RURAL DE MOlA (SEGLES XVII-XX) Uorenç Ferrer i Alòs

SOlASAGALÉS, Jaume Puig-on tic 39,26 o 1.233,0

COMA, Valentí Torreta 4,35 1.071,5

FEBRER, Felip de Boixeria 4,17 1 702,0

RODORS, Rda. Comunitat de Rectoria 6,44 o 308,3

PONSICH, Joan Bta. Castell 4,02 o 293,4

POSAS, Bartomeu 1 Borrasca 1,79 o 218,7

GIOL, Ca~es o Giol !casa a Santa Coloma) 10,88 o 207,0

PAORÓS, Segimon o Pedrós !casa a Collsuspina) 2,54 o 64,0

TOTAL BO 6.420,51 27 290.720,3

La crisi agrària finisecular o el moment dels masovers i procuradors

A finals del segle XIX va esclatar una crisi agrària de gran magnitud. Els cereals que s'havien conreat tradicionalment eren més barats comprats als Estats Units, a Rússia o a l'Argentina que al mateix país, cosa que va provocar una caiguda espectacular dels preus. Els productes agrícoles tradicionals perdien valor i la terra com a actiu també perdia valor. Guanyar-se la vida a pagès començava a ser un problema. Hom té la impressió, per les dades recollides, que en el darrer terç del segle XIX i el primer del segle xx es van produir molts canvis en la propietat de la terra dels masos.

Utilitzem com a font per a descriure la situació dels masos de Moià els padrons d'habitants de 191 O i 1936 en què s'indica qui és el propietari i si hi ha masover. En el de 1936 tenim la sort que s'indica on resideix el propietari. Comencem per algunes observacions qualitatives. En el padró de 191 O hi apareixen notícies de cases que estan tancades o ensorrades, cosa que indica que començava la seva desaparició (Boixeria, Hostal del Teixidor, Monjoia i Solà de la Vila).22

Si unes cases desapareixien, altres es posaven en venda i canviaven de propietari. En el padró de 191 O podem deduir que això va passar a Magadins Nou (comprada per Ramon Munta! Mauri feia dotze anys), Comes de Santa Eugènia (per Pere Bataller de Sant Joan de les Abadesses feia disset anys) i Comes Vell (per Josep Valldaura Alsina feia trenta-cinc anys). En el de 1936 sabem que la Casanova de l'Heura fou comprada per Joan Franquesa Canet feia quinze anys.23 Aquest canvi el podem recollir perquè el qui vivia al mas era propietari i sabem quant temps feia que hi vivia. Quan els canvis són de propietat però al mas continua vivint-hi un masover, aleshores no podem saber quan es va produir el canvi de propietari.

Tot i això, sabem que altres propietaris van comprar més masos. Els Vilarrúbia del Masot van comprar en aquesta època el mas Gai i el mas Pla-romaní.

22. Cal Teixidor i el Solà de la Vila van ser abandonats definitivament cap a 1950; per tant, es devien ocupar de forma intermitent (informació proporcionada per Ramon Tarter).

23. Declaracions padronals de la gent que vivia als masos, Padró de 191 O i 1936, Arxiu Històric de Moià.

REVISTA D'ESTUDIS MODILIANUM DEL MOIANES

l'Hostal del Teixidor, poc abans de ser ensorrat, ca. 1981 (fot. U. Armadans, col·lecció M. Monsech)

Aquest darrer, per la via típica de l'endeutament que hem assenyalat més amunt. Els Abadal -hereus dels Prat de Moià- van incorporar-se en aquestes dates el mas Franquesa i la Gònima Xica i la Grossa. Els Marató del mas de la Moretona, el mas Antonell. Sebastià Antúnez, que era carnisser, el mas Passarell i el mas Montbrú, etc. Com podem veure, els canvis de mans de masos es van accelerar en aquesta època i no sols en compraren alguns dels grans propietaris, sinó que gent forània -potser masovers­també ho feren. El Molí d'en Pujol, per exemple, que era propietat dels Bussanya, fou venut pels hereus de confiança d' Avel·lina Gibert, vídua Bussanya, al moliner que el feia funcionar, Josep Fonts Carbonés, en el 45 procés de dissolució del patrimoni Bussanya. 413

La llunyania del propietari que residia a ciutat va promocionar la figura del procurador o del masover-procurador, que pogué gestionar el patrimoni amb absoluta llibertat i amb possibilitats de desviar part de la renda per al seu benefici. Aquesta situació va oferir oportunitats al masover de convertir-se en propietari. La manera com Jaume Picañol Peypoch va accedir a la propietat de Montví de Dalt pot estar relacionada amb el fet que era també masover i procurador de Castellnou. 24 Les relacions entre amos i masovers en aquest moment de caiguda del valor dels patrimonis encara està per estudiar.

Si féssim una comparació entre 1859 i 1936 podríem dir que de setanta­vuit masos que es declaren en 1936 (amb alguna caseta que havia sorgit de

46

414

EL MIRATGE DELS MASOSo PERMAN~NCIES I CANVIS DEL PAISATGE RURAL DE MOlA (SEGLES XVII-XX) Uorenç Ferrer i Alòs

nou i altres que havien desaparegut), trenta-un no havien canviat de mans (39,7%), trenta-set ho havien fet (47,4%) i deu són casetes o petits masos no identificats (12,8%). Els compradors eren alguns antics propietaris, masovers, vilatans amb recursos suficients per a invertir en terres i potser propietaris forans. El seguiment d'aquests canvis mereixeria una anàlisi més aprofundida, però ens indica la deserció de la terra per part dels vells propietaris rurals en el moment que va deixar de rendir el que havia rendit tradicionalment.

les fulles del padró permeten de saber qui conreava la terra, si el propietari o el masover, cosa que ens indica el caràcter absentista dels propietaris. En 1936 tenim setanta-vuit declaracions, de les quals es dedueix que hi havia masovers en setanta-cinc (96,2%) i només en set cases hi vivia el propietari (9%). En tres cases hi vivia el propietari i també hi havia masovers. El resultat és contundent: gairebé cap propietari no vivia en els seus masos. En aquest any, només sis masos portaven el nom del seu propietari, cosa que no vol pas dir que hi residissin.

On vivien els propietaris dels masos? El padró de 1936 indica el domicili del propietari. les setanta-vuit declaracions queden reduïdes a cinquanta­cinc propietaris. El lloc de residència era el següent:

Quadre 5. Lloc de residència dels propietaris de masos (1936) ···································································································································-·····

Barcelona 12 21,8%

Moià 10 18,2%

A la casa de pagès 10 18,2%

Vic 2 3,6%

l'Estany 2 3,6%

Castellterçol 2 3,6%

Altres pobles 17 25 30,9%

Com podem veure, només el 18,2% dels propietaris residien en els seus masos i un altre 18,2% ho feien a Moià; la resta (63,6%) residien a fora i ho feien en ciutats com Barcelona (21,8%), Vic (3,6%), Grano­llers, Girona, Badalona i altres pobles dels voltants, de la Plana de Vic i del Bages. El caràcter absentista dels propietaris era totalment majoritari i havia estat la tendència que s'havia anat aprofundint amb el temps.

24. la biografia de Jaume Picañol és realment suggerent. la seva família era una saga de moliners, primer de Marfà i després del Molí del Perer, a Rodors. Ell era moliner, però cap a 1 840 era masover del mas Castellnou. Sens dubte hi ha un ascens social notable en la compra de patis i alguna casa dins la vila i en un casament amb la vídua de l'hereu del mas Montví de Dalt, que va permetre que el mas acabés a les seves mans. No és habitual aquesta evolució (la vídua no tenia parents que poguessin reclamar l'herència?), però mostra les possibilitats d'ascens social i d'oportunitats que tenien moliners i masovers, tal vegada, com insinuàvem, gràcies al fet que els propie­taris eren absents i podien negociar amb molta llibertat amb els béns dels seus amos (les dades biogràfiques provenen de Ramon Tarter, que està investigant sobre el tema; torno a agrair la seva amabilitat en posar-les a la meva disposició}.

REVIITA D'ESTUDIS MODILIANUM DEL MOIANES

la cns1 agrana finisecular es va abordar des de la perspectiva de la modernització empresa per alguns propietaris o de forma col·lectiva a través de la creació de sindicats agrícoles. En l'àlbum de la família Vilarrúbia es descriuen les millores adoptades per Francesc Vilarrúbia, que va gestionar precisament el canvi de segle: «Fue gran administrador, aumentando el patrimonio. Con acertada intuición de futuro y aprovechando todos los adelantos técnicos de su época, transformó radicalmente la forma de administración de las fincas poniéndose al frente de elias y abandonando la actitud meramente pasiva de sus antecesores. Se hizo cargo de toda la explotación agrícola convirtiendo a los masovers en moyordomos a sus órdenes y bajo sus iniciatives explotando todo lo del Masot por cuenta propia. Convirtió gran porte del bosque en terreno de cultivo, utilizó la mecanización del trabajo paro llegar a mayor eficiencia, se dedicó a la ganadería, introdujo los abonos químicos. Fue espíritu innovador, abierto a los progresos de su época y no se contentó en aprovechorlos solo para sí, sino que procuró extenderlos a sus conciudadanos, convirtiendo el Masot en finca modelo que sirviera de ejemplo a los dem6s.»

26 És interessant de

veure com una família que havia ostentat títols de petita noblesa, que no havia marxat com d'altres de Moià per anar-se'n a Barcelona, havia de canviar de mentalitat i posar-se a dirigir la finca de manera personal per tal de modernitzar-la. Es convertia en un empresari agrícola.

Altres devien fer el mateix. En 1911 s'instal·lava la primera farinera moderna al Molí d'en Pujol amb maquinària de la Maquinista Terrestre i MarítimaY En 1914, per exemple, sabem que es va instal·lar un molí de vent prop de la casa de Francesc Viñas a fi d'obtenir aigua per a regar i ja era el tercer que s'instal·lava.28 Així mateix proliferen els concursos de bestiar cavallí, la millora de les races amb la utilització de sementals de l'exèrcit, etc.

A tot això cal afegir-hi la creació, el gener de 1909, del Sindicat Agrícola i Caixa Rural, en què participaven tota mena de pagesos, amb l'objectiu de millorar l'agricultura per la vio de la formació i compres comunes. En 1911 el Sindicat tenia 243 socis; 159 eren pagesos de la vila, 28 masovers de les principals cases de pagès i la resta dels pobles del voltant. Com en molts pobles, el Sindicat fou un element clau per a la socialització del canvi tècnic.29

25. Aquestes altres poblacions són: Oló, Granollers, Sant Quirze Safaja, Santpedor, Torelló, Oristà, Manresa, Cerdanyola, Gurb, Viladrau, Artés, Muntanyola, Badalona, Collsuspina, Girona i Sant Bartomeu del Grau. En un cas no hi consta el domicili.

26. Àlbum Vilarrúbia, o.c.

27. Butlletí de la Lliga Defensa de l'Arbre Fruiter, gener 1911 ,

28. Després de l'instal-lat a Vilarjoan i el de la vídua Vilardell (Butlletí de la Lliga Defensa de l'Arbre Fruiter, agost 1914).

47

415

48

416

EL MIR/\.TGE DELS MASOS, PERM!\NíNCIES I CANVIS DEL PJ\ISATGE RUR/\.L DE MOlA (SEGLES XVII-XX) Uorenç Ferrer i Alòs

la urbanització Montví de Baix, ca. 1968 (fot. desconegut; col-lecció R. Tarter)

En 191 2 es descrivia l'estat de l'agricultura de Moià, en què es percebien elements de canvi: «Les millores s'han fet en tots sentits ja en extensitat ja en intensitat, doncs a més d'haberse quasi duplicat l'crea de conreu, aquest produeix molt més que avans. Son moltes y varies circunstancies que concorren a la realisació de tal progrés. Unes son d'ordre general, com la perfecció dels instruments agrícols, la aparició dels adobs químichs, la vulgarisació del conreu de les plantes lleguminoses per la practica dels adobs verts y mer menjars dels bestiars; venen després com aucsiliars altres que podrien dir que son d'ordre local, com la gran

facilitació a totes les classes del empleo dels adobs químichs y sa economia y garantia en la bondat del genero gracies al Sindicat d'agricultors; com també l'industria insufi-cientment remuneradora, y la invasió fil-loxèrica d'una part de comarca, plantada de vinya.»30

Epíleg

Si els masos en els anys trenta del segle passat eren pràcticament tots conreats per masovers, la mecanització amb la introducció massiva de tractors, la baixa de preus relatius i la poca remuneració del treball agrícola van portar a un progressiu abandonament dels masos o a un canvi dels usos que havien estat tradicionals. Si en el segle XIV molts masos van desaparèixer i es van convertir en rònecs, ara tornava a passar un fenomen similar. Els masos deixaven a poc a poc d'ordenar el territori rural.

Un dels exemples més paradigmàtics d'aquests canvis és el que es va produir en el mas Montví de Baix quan, a partir de 1960, es convertí en una urbanització i el mas en un restaurant. Vendre patis i porcel-les era molt

29. Butlletí de la Lliga Defensa de l'Arbre Fruiter, agost 1909 i agost 1911 .

30. Butlletí de la Lliga Defensa de l'Arbre Fruiter, 1912.

REVISTA D'ESTIJDIS MODILIANUM DELMOLANÈS

més rendible que conrear la terra, i molts propietaris de masos o inversors que els van comprar van fer aquesta reconversió.31

L'any 201 O s'ha elaborat un catàleg de les masies i cases rurals de Moià32

en què es localitzen setanta-quatre cases (no hi ha ni Montví de Dalt, ni de Baix, ni el Saiot integrats dins la trama urbana). De la informació sobre l'ús, una mica ambigua, que ens proporciona aquesta llista, podem classificar les cases pels seus usos:

Quadre 6. Ús de les cases de pagès de Moià (20101

No s'utilitza o enderrocada 18 Segona residència 9 Colònies I turisme rural I casals 11 Habitatge habitual 17 Explotació agrícola 9 Masoveria 5 Masover més segona cosa 4 Formatgeria

24,3% 12,2% 14,9% 23,0% 12,2% 6,8% 5,4% 1,4%

El 24,3% de les cases estaven tancades, enderrocades o en franca degradació. El 12,2% s'utilitzaven com a segona residència. El 14,9% s'havien reconvertit en casa de colònies o es llogaven per a practicar el turisme rural. El 23% era habitat per famílies de forma permanent però sense dedicar-se a l'agricultura. Només una quarta part eren explotacions agrícoles o els masovers encara es dedicaven a aquesta feina.

Al llarg d'aquest article hem intentat mostrar com un paisatge relativament estable de masos amagava un miratge, una història complexa de canvis socials, d'acumulacions de terra, d'endeutaments, d'ascens i descens social, de penetració de capital urbà, de fuga de propietaris, de multiplicació de masovers ... i de conversió de l'espai rural en un espai de lleure molt allunyat de l'antic i predominant ús agrícola. El miratge, però, no s'ha acabat i la història continua.

31. En 1965 s'havien construït 12 km de carrers que travessaven la finca que s'estava convertint en urbanització i en 1968 la casa es convertia en restaurant. Aquest mateix any s'anunciava que es dibuixaven els plànols de la urbanització de Montví de Dalt (Modilianum, octubre 1965).

32. Pla especial del catàleg de les masies i cases rurals de Moià, Ajuntament de Moià, 2010.

49

417

EL MIRATGE DELS MJISOS, PERMANÈNCUS I CJ\NVIS DEL PAISATGE RURAL DE MOlA (SEGLES XVII-XX) Uorenç Ferrer i Alòs

Annex

Masos de Moià segons l'amillarament de 1859 i els censos d'habitants de 1910 i 1936 ................................ ....................................................... ······················-··-··-

Mas .~~~ .. ~ .. ~~!.m ...... ~~.~ ... 1!..1.~······· .... ~/Masov_ Propielari 1936 lloc ......... ~!~. Antonell VERDAGUER, Josep MORATÓ, Dionís M MORATÓ, Mansuet Moià M Bolederes BOLADERAS, Ramon BOLADERAS, Ramon M BOLADERAS, Dolors Oristà M Boi xeric FEBRER, Felip de Ensorrada Borrasca POSAS, Bartomeu Bossanya BUSSANYA, Ramon BUSSANYA, Ramon M MOLINS, Esteve Barcelona M Cabanya ROVIRA, Ramon a? M ROVIRA, Josep St. Bart. Grau M Cal Gira RIUS CLAPERS, Víctor M RIUS, Mercè Castellterçol M Cal Pafiràs POSTIUS, Josepa Artés M Cal Rei VILA VILA, Jaume Casa pagès Casa Cendresa CASANOYA, Francesca CASANOVAS, Ramon M CASANOYAS, Ramon Barcelona M Casamiijana CASAMITJANA, Josepa ROCAFORT, Ramon de M TORRENT, Antònia Barcelona M Casa nova PRAT, Joaquim de PRAT, Joaquim de M ABADAL, Raimon de Barcelona M

c..,"""' de ~ Coma POMIER, Joan Moià M Casa"""' de I'Heiro FRANQUESA CANET, Joan Casa pagès Caselles CASAGEMAS, Teresa CASAGEMAS, Enriqueta M FONT, Josepa Vic M Cases CASAS, Josep a? a? CASAS, Eduvigis Cerdanyola M Caseta Alta VILARRÚBIA, Francesc VILARRÚBIA, Josep M ALIBÉS, Nazari Moià M Casela de Coiogemeo BARNOLA, Pau BARNOLA, lluís de M BARNOLA, Joaquim Barcelona M Coleto de Caslellnoo FERRER, Maria de CASTELLBELL, Marquès deM JUNCADELLA, Manel Barcelona M Caso4a de ~ Cm¡itro PRAT, Sebastià PRAT, Ferran M GRAU, Ferran l'Estany M Caso4a de~ l.'aeiJoo MORATÓ, Dionís M Caseia del Nespler NASPLER, Pere Caseto de Vilacendra PRAT COMAS, Ramon M BARNIQUEL, Josep Santpedor M Caselo del Cases CASAS, Josep CASAS BElliT, Miquel M Caseto d'en Fermí LLOBATERA$, Fermí LLOBATERAS, Frederic M PUIG, Joan Barcelona M Caseta del Jó ANTÚNEZ DURAN, Josep M. Caseia del Sastre a? a? ARNAU, Tomàs St. Quirze Safaja M Castell PONSICH, Joan Bto. Castellnou FERRER, Maria de CASTELLBEU, Marquès de JUNCADELLA, Manel Barcelona M Clapers BARNOLA, Pau BARNOLA, lluís de M BARNOLA, Joaquim de Barcelona M Codinacs VILAR, Jeroni de VILAR, Jeroni de M BASAS, Carme Torelló M Cama [de St Jaume] COMA, Segimon COMA, Hereus de Segimon M POMIER VINYETA, Joan Cosa pagès Comes de Sio Eugèn~ COMA$, Josep BATALLER, Pau p SANS, Josep Vic M Comes Nou BARNOLA, Pau BARNOLA, lluís de M BARNOLA, Joaquim de Barcelona M Comes Vell ESPONA, Antoni YALLDAURA ALSINA, Josep p VALLDAURA, Emili Casa pagès p

Coromines COROMINAS, Àngela OTZET, Joaquim M OTZET, lauro Barcelona M Crespi era PRAT, Sebasfià PRAT, Ferran M PRAT, Ferran l'Estany M Closanes TORRENTS, Francesc ROCAFORT, Ramon de M COLL, Josep Moià M

50 Fàbrega ARISA FÀBREGA, Francesc Franquesa FRANQUESA, Administradors GÓNIMA, Josep Antoni M ABADAL, Ra·,mon de Barcelona M

418 Garfís CLASCÀ, Ramon de a? M CAMP, Josep Manresa M Gai ARNAU S, Josep ROQUETA, Salvador M AUBÉS, Nazari Moià M Gi ol GIOL, Carles Gamar ARBÓS, Pere a? a? ARBÓS, Sinesi Barcelona M Gònima CORTÉS, Ramon CORTÉS, Josep M ABADAL, Raimon de Barcelona M Gònimo ALAVERT, Joan ALDAVERT, Joan M ABADAL, Raimon de Barcelona M Gra noia BRUGUEROLAS, Joan BRUGAROLAS, Hereus de M ROMEU, Silvestre Barcelona M Grossa GROS, Josep Guantera VILARRÚBIA, Francesc VILARRÚBIA, Josep M AUBÉS, Nazari Moià M Hostol Teixidor tancat

Humbertes PRAT, Joaquim de ABADAL, Raimon de Barcelona M Magodins Vell ARNAUS, Dionís TARRADEllAS Josep p ARNAU, Ramona Granollers M Ma sot VILARRÚBIA, Francesc VILARRÚBIA, Josep ALIBÉS, Nazari Moià M Morr de~ Crespïero PRAT, Sebastià M Molí del Perer ROCA, Carles VILARRÚBIA, Josep M ROCA Pere Casa pagès Mali d'en Pujol BUSSANY A, Ramon BUSSANY A, Ramon M FONTS, Josep Casa pagès p

Mol Noo de lassarel OLLER SALA, Ramon M PARCERISSA, Sebas~à Moià M Moli l'dl de Possarel PASSARELL, lgnàsia M

REVISTA D'ESTIJDIS MODILIANUM DEL MOIANÈS

Monjoia CLASCÀ, Ramon de tancada Montbrú DATZIRA, Joan MIRAVITLLES, Maria M ANTÚNEZ, Sebastià Maià M Montví de Baix VILAR, Ramon de VILAR, Ramon M VIÑAS, Joan Girona M Montví de Dalt COLOMER, Jaume PICAÑOL, Jaume M PICAÑOL, Josep Maià M Moretona MORATÓ, Francesc MORATÓ, Dionís p MORATÓ, Mansuet Maià M Nespler NASPLER, Pere RIUS CLAPERS, Víctor M RIUS, Mercè Castellterçol M Ocella VILARRÚBIA, Francesc No consta M MASVIDAL, lluís Viladrau M Pedrós de Colsuspina PAORÓS, Segimon Passarell PASSARELL, Ignasi PASSARELL, lgnàsia p ANTÚNEZ, Sebastià Moià M Pedrissa PADRISA, Pere PADRISA, Sebastià p PADRISA, Josep Cosa pagès Perer ROCAFORT, Antoni de ROCAFORT, Ramon de M TORRENT, Antoni Barcelona Perers PARÉS, Hereus de Jaume PARÉS, Joan PARÉS, Joan Moià M Planella ROCA, Miquel ¿? M ROCA, Josep Muntanyola M Plans del Toll MALATS, Josepa MALATS, Josepa M CODINES, Maria Gurb M Plo-romaní OLLER, Francesc PLARROMANÍ, Josep M ALIBÉS, Nazari Moià M Pla Traver VALLLOBERA, Joan CASANOVAS, Ramon M Pou Morelona MORATÓ, Mansuet Moià M Prat PRAT, Joaquim de PRAT, Joaquim de M ABADAL, Raimon de Barcelona M Puig-antic SOLASAGALÉS, Jaume ¿? ¿? COSTA, Joaquim Vic M Rourell CÀRCER, Ramon de ¿? ¿? OLLER, Roman Castellterçol M Riu ROCA, Miquel ROCA, Joan M Rovira VILAR, Jeroni de VILAR, Jeroni de M Santa Magdalena RAFART, Camil caso pròpia M Saiol COMUNITAT DE PREVERES VIIARMAU, Hereus de Francesc M MORATÓ, Mansuet Maià M Serramitja VILARRÚBIA, Josep VALLDEORIOLA, Jaume M VALLDEORIOIA, Domènec Casa pagès M Salà de la Vila COROMINAS, Àngela tancada Solà de Sont Esteve CÀRCER, Ramon de Salà-sabruneta MORATÓ, Francesc MORATÓ, Dionís Soler de Ferrerons VILLARRÚBIA, Francesc VILARRUBIA, Josep M Soler de Terrades SOLER DE TERRADES, Ramon SOLER SERRA, Ramon SOLER DE TERRADES, Josep Casa pagès p

Talaia BARNOLA, Pau BARNOLA, Rafael M BARNOLA, Joaquim de Barcelona M Terrisser LLOBATERA$, Jacint BONET, Concepció M SÀNCHEZ, Francesc ¿? M Toll TOLL, Francesc CORTS, Josep M VALLDEORIOLA, Josep Collsuspina M Torre de Casanovo CASANOVA, Francesca CASANOVAS, Ramon M CASANOVAS, Ramon Barcelona M Torreta COMA, Valentí !de Calde~)ALTIMIRAS, Manuel M ALTIIMIRAS, Joan Oló M Tuta BARNOLA, Pau BARNOLA, lluís de M BARNOLA, Joaquim de Barcelona M U be ra UBERA, Pere Badalona Vallabús LLOBATERA$, Jacint BONET, Concepció M COSTA, Ignasi Barcelona M Vila lla CASTELLBELL, Marquès de CASTELLBELL, Marquès de MALDÀ, Baronesa de Barcelona M ViiCHasa BUSSANYA, Ramon BUSSANYA, Ramon M MOLINS, Esteve Barcelona M Vilarjoan PRAT, Josep COMERMEMA, Jaume M COMERMENA, Carme Moià M

·············································································································-········.

Bibliografia citada Sl

BoLòs MAscLANS, J. «Com era el Moianès fa més de mil anys». Modilianum, núm. 34 419 (2006), pp. 7-20

FERRER ALòs, LI. Masies i cases senyorials del Bages. Manresa: Fundació Caixa de

Manresa, Manresa, 1996

-. Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya Central {s. XVIII-XIX}. Barcelona:

Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987

-. Hereus, pubilles i cabalers: el sistema d'hereu a Catalunya. Catarroja: Afers,

2007

-. «When there was no male heir: the transfer or wealth in Catalonia trough women

in Catalonia (the pubilla)». Continuity and change, 20, 1 (2005), pp. 27-52

-.«Capítols matrimonials i història de la família». Dins R. Ros MAssANA, Els capítols

52

420

EL MIRATGE DELS MASOS' PERMANÈNCIES I C/\NVIS DU PJ\IS!I.TGE RURAL DE MOlA (SEGLES XVII-XX) Uorenç Ferrer i Alòs

matrimonials: una font per a la història social. Girona: Centre de Recerca d'Història Rural, 2010, pp. 135-160

FERRER MAllOl, M.T. «Moià, carrer de Barcelona (1384/1385)». Modilianum, núm. 34 (2006}, pp. 21-64

GARRABOU, R. et al. «la crisi finisecular i la recomposició del món rural a Catalunya». Recerques, 26 (1992), pp. 107-134

MAuoRauí, E. «El mas com a unitat d'explotació agrària: repàs dels seus orígens». Dins LI. To et al., El mas medieval a Catalunya. Banyoles: Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 1998, pp. 45-64

-. Les Gavarres a l'Edat Mit¡ana: poblament i societat d'un massís del nord-est català Girona: CCG Edicions, 2000

-. «Els veïnats: orígens i evolució d'una demarcació territorial a l'interior de les parròquies del Bisbat de Girona, segles x-XIV». Dins Poblament, territori i història rural. lleida: Diputació de lleida, Institut d'Estudis 11-lerdencs, 2009, pp. 363-396

-. «Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles Xlii-XIV». But/letí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, XX (2009), pp. 277-297

PICANYOl, U. «les grans masies moianeses antigues. El Prat». Modilianum, 1965, pp. 259-268

-. «Úitimo documento sobre Moyó». Moclilianum, 1969, pp. 267-31 O

Ros MAssANA, R. Els capítols matrimonials: una font per la història social. Girona: CGC Edicions, 201 O

TARTER FoNTS, R. «Els castells de Moià». Moclilianum, núm. 34 (2006), pp. 117-130

-. «Notícies sobre els antics masos de Cladelles i els primers Casanova establerts a Moià». Modilianum, núm. 26 (2002), pp. 63-76

-. «Orígens del mas Saiol». Programa festa dels Tres Tombs de Moià, Moià, 2009