La investigació al Parc Nacional d' Aigüestortes i Estany de Sant Maurici IX Jornades sobre Recerca al Pare Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Boí (Alta Ribagor4¡al. 17, 18 i 19 d'octubre de 2012

Col· labora:

tm INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS Diputació de Lleida

muni(ipi!t. terntori j tu

La investigació a

d' Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Presentació. 7 Maria Mereé Aniz iMantes

El projecte Acopla : biogeoquímica de les aigües de muntanya, 9 control hidrológic i efectes potencials del canvi climatic.

Uufs Camarero, Andrea Butturini, Jordi Catalan, Félix Francés, Marta Boix, Ismael Orozco i Marc Sala

Efectes de I'activitat ramadera sobres les aportacions de nitrogen als 19 estanys del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Joan Uufs Riera, Marisol Felip, Eglantine Chappuis, Joan Tresserra i Uuís Camarero

Sensores microbianos del cambio global en lagos de alta montaña. 29 Emilio O. Casamayor

Simulació meteorológica d 'alta resolució en zones 39 d'orografia complexa : el cas del Pare Nacional.

Meritxell Pagés i Josep Ramon Miró

Restauració de la vegetació aquatica en estanys del PN: inventari d'habitats poten- 43 cials i predicció de comunitats en sistemes afectats per I'explotació hidroelectrica.

Esperanc;a Gacia, Cristina Pulido, Joan Riera, Eglantine Chappuis i Enric Ballesteros

TREBIO: el papel de las trayectorias históricas en los cambios de usos de suelo sobre 57 la biodiversidad en el Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici.

Magda Pla, Uuís Brotons, Altor Ameztegui, Uuís Coll i Pere Casals

Boí (Alta Ríbagor~), 17, 18 j 19 d'octubre de 2012· 5

63 Dinámica de las poblaciones de perforadores de coníferas en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Mauñci durante los últimos años. Gerardo Sánchez I Eudaldo González

I Respuestas individuales de los árboles al clima del Pirineo: un caso de estudio en bosques subalpinos de Pinus uncinata. Jesús Julio Camarero, J. Diego Galván, Gabriel Sangüesa-Barreda. Arben O. Alla, Hooz A. M endivelso y Emilia Gutiérrez

Interaccions entre arbre i arbust alllarg de I'ecotó entre el base i els prats alpins al Pirineu Central. Oriol Grau, Josep M. Ninot i José M. Blaneo-Moreno

Caracterització edilfica deis bascas de pi negre de nova formació al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Carme Casas Arearons, Núria Bruch Oms, Pere Casal s Tortras, Empar Carrillo Ortuño i Josep M. Ninot Sugrañes

1 Genética del paisaje y ecología de pastos subalpinos de Festuca eskia y

1

1

F. gautieri en el Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici. Isabel Marques, David Draper, Benjamín Komac, José Gabriel Segarra-Moragues, LUIs Villar, Elvira Sahuquillo, Ernesto Pérez-CoUazos, Juan Viruel í Pilar Catalán

Caracterització ecofisiológica de les respostes de diferents especies representatives de I'estatge subalpí al canvi climatic. Jordi Fernandez, Lucas S. Ferro, Caries Ribó, Claudia Canadel!, Assumpció Moret, Alba Fransi i Isabel Fleck

El genere Pedicularis (Orobanchaceael al Pare ¡les arees veines. Ignasi Soriano

1 lIista vermella de la flora vascular del Parc Nacional. d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Moisés Guardiola, Albert Petit, Josep Maria Ninot, Empar Carrillo, Aaron Pérez-Haase i Gerard Giménez

1 9 Canvis en la vegeta ció de les congesteres com a resposta a la variabilitat c1imatica. Estela lila, Artur Lluent I Empar Carrillo

11= Caracterització de la mOrfologia funcional i I'estructura d'edats de Vaccinium myrtillus a !'ecotó d'un bosc subalpí. Alba Anadon Rosell . Sara Palacio i Josep M. Ninot

1 Estudi de la producció i la qualitat de lIavor de Pinus uncinata Ram. ex OC. alllarg del gradient altitudinal. Marc Talavera, Josep M. Ninot i Empar Carrillo

1 Efecte de la gestió forestal sobre la comunitat d'abelles i vespes nidificants en cavitats preestablertes i la seva fauna associada. Helena Barril·Graells, Llufs Comas, Anselm Rodrigo i Jordi Boseh

6 · IX Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Sumari Efectes de la gestió forestal sobre les comunit ats de formigues 183

en el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Mauriei . alga Boet. Xavier Aman, Marc Gracia, Lluís Comas i Javier Retana

la colonització deis estanys del Pa re Nacional d'Aigüestortes 193 i Estany de Sant Maurici pel erustaci Daphnia long;spina.

Marc Ventura, Danilo Buñay, Alexandre Miró, Eva Hamrova, Adam Petrusek, Luc De Meester i Joaquim Mergeay

Per que els óssos no freqüenten el Pa re Nacional 203 d'Aigüesto rtes i Estany de Sant Maurici?

Santiago Palazón, Antoni Batet, David Camps, Ivan Afonso, Daniel Villero, Magda Pla, Lluís Brotons i Jordi Ruiz-Olmo

Interaeció entre cl ima i ocupació humana en la configuraeió del paisatge 211 vegetal del Pare Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Mauriei.

Jordi Catalan, Albert Pélachs, Ermengol Gassiot, Ferran Antolín, Anna Ballesteros, Meritxell Batalla, Francesc Burjachs, Teresa Buchaca, Lluís Camarero,

Ignacio Clemente, David García, Virginia García-Díaz, Santiago Giralt, Laía Jordana Lluch, Niccoló Mazzuco, Elena Mur, Miquel Ninyerola, Laura Obea, Joaquim Oltra,

Ramon Pérez-Obiol. Raquel Piqué, Sergi Pla-Rabés, Carlos Rivera Rodón, Josep Manel Rodrfguez, David Rodríguez, Alberto Sáez i Joan Manuel Soriano

les primeres comunitats ramaderes de la Val! 221 de Sant Nicolau (5.000 - 2.300 caIANE).

Niccoló Mazzucco, Ermengol Gassiot, David Rodríguez Antón, David Garcia Casas i Laura Obea Gómez

Les muntanyes del Pare Naciona l d'Aigüestortes i Estany 235 de Sant Maurici: metodologia per a I'estudi del patrimoni

immaterial i la dimensió social del paisatge. Oriol Beltran, Ferran Estrada i Ismael Vaccaro

Descobrir I'esperit deis Ilocs. Com traetar el patrimoni immaterial 249 als pares i altres espais patrimonials. Algunes propostes.

Jordi Abella i Xavier Roigé

Més de 2.000 a nys d'arquitectura ramadera 261 al Pare Nacional d 'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

David Garcia Casas, Ermengol Gassiot, Laura Obea, Niccoló Mazzuco í David ROdríguez Antón

Presentació Merce Aniz Montes Directora-conservadora del Parc Nacional

Són ja 25 anys des de la primera edició de les Jornades de Recerca al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, celebrades un !lunya mes d'octubre de 1988 a Boí.

Des d'aleshores, com se sol dir, molt ha plogut i molt s'ha investigat. D'aquelles primeres jor­nades, van sortir projectes de recerca que encara avui continuen portant-se a terme, i, encara més destacable, aportant resultats; des deis estudis sobre la biogeoquímica de les aigües del parc a recerques sobre les comunitats vegetals que poblen les valls i els estanys.

El Pla director de la Xarxa de Parcs Nacionals indica la necessitat d'establir un marc de col·laboració í assessorament amb la comunitat científica, i de desenvolupar un programa de recerca propi de la Xarxa. Gracies a aquest programa i a les periodiques convocatories de sub­vencions de projectes de recerca científica a la Xarxa de Pares Nacionals, des de la primera convocatoria de I'any 2002 fins ara s'han dut a terme 21 projectes de recerca específics del parc o compartits amb altres pares nacionals. Com a mostra de la implicació d'aquest programa, en els darrers 5 anys, les subvencions total s d'aquests projectes destinats al Parc Nacional o compartits han tingut un import superior a un milió d'euros.

Una part important d'aquesta novena edició és el projecte multidisciplinari OCUPA, que es dedica a I'estudi de la interacció alllarg deis anys del clima, la vegetació i I'ocupació humana: la dinamica de com aixo s'ha produ"lt i ha anat variant amb el temps es pot reconstruir mitjan¡;:ant técniques de paleoecologia i arqueologia . Un territori amb la natura gairebé intacta com el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici esdevé el medi idoni per poder fer aquestes investigacions amplies en temps i disciplines .

210 . IX Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

20%

18%

16%

14%

12%

10%

8%

6%

4%

. Comarques

Figura 4. Selecci6 de les altituds utilitzades per 1'65 bru als Pirineu::; centrals. ÚS ob$ervat

(verd) ¡ ús esperat (groc).

"'" "" '''' "'" "'" "'" l O'"

'''' O'" +-"--~

~~ .... ~ B2

~~ r~ ~~ ... •

"

ll~ ~ ~~ "~ tl .e .t:g ~ ," e

~B .!!!B ~e °5 • .' i E ~E

8~ • • • .. • ~ • .~ fE " • ~ {2

~ & ~

~ ~. "~ "~ ~<>

Z

. Comarques

. Ursus arctos

~ •• •• e

,,, •• .. ' E€ ove

-,i'0g' o. ~~ u~

•

Figura 5. Comparaci6 de les altituds utilitzades per ~'6s bru als Pir.ine.us eentrals (verd) ¡ el rang d'altituds presents al Pare Nacional (blau marO I a la zona periférica (blau cel).

Bibliografia , . EUTH, J., AND LEATHWICK, J. R. 2009. Specles Dls­tribution Models: Ecological Explanation and Pre­diction Across Space and Time. Annual Review of Ecology, Evolution, and Systematics 40:677-697.

ETCILUSI. 2007. Corine Land Cover 2000 raster data - version 9. European Topic Centre on Land Use and Spatial Information & European Environ­ment Agency.

N,NYEROLA, M., PONS, X. AND ROURE, J. M. 2005. Atlas Climático Digital de la Peninsula Ibérica. Metodología Y aplicaciones en bioclimatología Y geobotánica. Universidad Autónoma de Barcelona, Bellaterra, Bellaterra.

PALA2ÓN, S .. ALONSO, M., POMAROL, M; RUIZ-OLMO, J., OUENETIE, P.Y., SAINZ DE LA MAZA, P. AND NUNES, J.2002. Resultados de una tras locación de osos

pardos de Eslovenia a los Pirineos centrales. Gale­mys 14(2): 2748.

PALA2ÓN, S., AFONSO, l., BATET, A., SASTRE, N., FR~N­CINO, O. AND RUIZ-OLMO, J. Oso pardo en Cataluna: la población se consolida. Ouercus, 304: 16-23.

PHILUPS, S. J., ANDERSON, R. P. AND SCHAPIRE,. R. E. 2006. Maximum entropy modeling of specles geographic distributions. Ecological Modelling 190: 231-259

RUIZ-OLMO, J., PALA2ÓN, S., CAMPS, D., OUENETIE, P.­O .. BATET, A., ANTONA, X., PLA, M., VILLERO, D., DE­CALUWE, F. ANO BROTONS, L. Do reintroduced bears (Ursus arctos) present the same habitat patte~ns as extinct native bears in the Pyrenees? Modellng distribution and habitat quality. Canadian Journal of Zoology, en premsa.

Boi (Alta Ribagor'fal,17, 18 i 19 d'octubre de 2012· 211

Interacció entre clima i ocupació humana en la configuració del paisatge vegetal del Parc Na­cional d' Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Jordi Catalan,

,2, Albert Pelachs3, Ermengol Gassiot", Ferran Antolín4,5, Anna Ballesteros6, Meritxell Batalla7, Francesc Burjachs6,8, Teresa Buchaca2, Lluís Camarero2, Ignacio Clemente", David García4, Virginia García-Díaz4,10, San­tiago Giralt", Laia Jordana Lluch3, Niccolo Mazzuco", Elena Mur3, Miquel Ninyerola7

, Laura Obea4, Joaquim Oltra4, Ramon Pérez-ObioF, Raquel

Piqué4, Sergi Pla-Rabés,,2, Carlos Rivera Rondón2,12, Josep Manel Rodrí­

guez7, David Rodríguez", Alberto Sáez13, Joan Manuel Soriano3

1. CREAF. Cerdanyola del Vallés 08193 2. Centre d'Estudis Avan9ats de Blanes. CSIC. Blanes 17300 3. Departament de Geografia. Universitat Autónoma de Barcelona. Cerdanyola del Vallés 08193 4. Departament de Prehistária. Universitat Autónoma de Barcelona. Cerdanyola del Vallés 08193 5. IPNNlPAS. Universitat Basel. Basilea, Su'issa 6. Área de Prehistária. Universitat Rovira i Virgili. Tarragona 43002 7. Unitat de Botanica. Universitat Autónoma de Barcelona. Cerdanyola del Vallés 08193 8. ICREA a l'lnstitut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (lPHES). Tarragona 43007 9. Institució Mila Fontanals. CSIC. Barcelona 08001 10. Faculty of Archaeology. Leiden University. The Netherlands 1,. Institut de Ciéncies de la Terra Jaume Almera. CSIC. Barcelona 08028 12. Pontificia Universidad Javeriana. Bogotá. Colombia. 13. Oepartament d'Estratigrafia. Paleontologia i Geociéncies Marines. Universitat de Barcelona. Barcelona 08028

Abstract

The vegetation 01 the National Park 01 Aigüestortes and Lake 01 Sant Maurici is the result of an interaction process between climate, plant community dynamics and the human occupation of the territory. The OCUPA project aims to reconstruct this interaction over the last millennia using methods of palaeoecology and archaeology. Here, we describe the main leatures 01 the project and summarize the results obtained so lar. The study focuses primarily on the Sant Nicolau valley and bases on the multidisciplinary analysis of the sedimentary archive of two lakes ILlebreta and Redó) and a number 01 archaeological sites located in shel ters and outdoors. There is archaeological evidence 01 human presence since 9,000 yr cal BP, and a continuous record since 7,500 yr cal BP. At early stages, they transformed the surroundings 01 the shelters occupied and lithic tools indicate contacts w ith areas as far as the Ebro plains. Since the Bronze Age Ica. 4,300 yr cal BP) there has been human impact on the vegetation wi thout interruption until presen!. Initially, the impacts were mostly related to livestock: use 01 lire to open grassing areas, soil eros ion and, during the medieval period, lorestry and water eutrophication 01 lakes. The agriculture impact in the lower part 01 the valley le.g., Llebreta) occurred about 2,100 yr ago, although some cereal grains and tools for harvesting have been lound from the Neolithic. In the medieval period, the impact was much higher than during the last centuries. In general, it can be concluded that changes in the human land use approxima­tely lollow the major changes in climate, but the specilic causal link is likely to be related to the social and cultural dynamics 01 a broader territory since the Neolithic.

Keywords: past cl imate, vegetation, past human impact

212 .IX Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Mauricí

Resum El paisatge vegetal del Parc Nacional d' Aigüestortes i Estany de Sant Maurici .és ~I resultat d'un procés d'interacció entre el clima, els components de la matelxa vegetaclo I I ocupacló humana del territori. El projecte OCUPA té per objectiu reconstrUIr aquesta Interaccló alllarg deis darrers mil·lennis fent ús de métodes de la paleoecologia i I'arqueologla. Presentem aqul les caracteristiques del projecte i fem un resum deis pnnclpals res~ltats obtlnguts flns ara. L'estudi se centra sobretot en la vall de Sant Nicolau i es basa en I anallsl multldlsClphnana del registre sedimentari de dos estanys (Llebreta i Redó) I d'un bon nombre de Jaclments ar­queologics situats tant en abrics i balmes com a I'aire lIiure. HI ha eVldéncles arqueologlques de preséncia humana des de 9.000 anys cal BP, i més contlnuadament des d,e 7.500 anys cal BP. Hi ha indicis que aquesta preséncia modifica I'entorn deis abncs, I de I estudl de les eines lítiques es poden deduir contactes habituals amb zones tan allunyades com les planes de I'Ebre. Des de I'edat del bronze (ca. 4.300 anys cal BP) hi ha ocupacló I Impacte sobreel paisatge sense interrupció fins a I'actualitat. La influénci~ va Ihgad~ sobretot a la ramadena. utilització del foc per obrir espais de pastura; erosló del sol, 1, enpenode ~edleval, explotacló forestal i eutrofització de I'aigua deis estanys. L'impacte en el palsatge de I agncultura de fons de vall (p. e., Llebreta) es produeix des de fa uns 2.100 anys, encara que en els Jaclme,nts arqueologics es troben alguns grans de cereals i eines per segar tlges seques d~s del neolltlc. Durant el periode medieval I'impacte és molt superior al deis dar,rers segles I I actuahtat. En general, es pot concloure que el canvis en la forma de I'ocupa?,o cOlncldelxen a grans trets amb els principals canvis en el clima, pero ellllgam causal ~recls és probable q~e, Ja des del neolític, estigui relacionat amb la dinámica cultural I social d un temton for~a mes amph, que

també es veu condicionada pel clima.

Paraules clau: paleoclima, vegetació, impactes humans del passat

DINÁMICA DEL CUMA

Boí (Alta Ribagor'ra), 17, 18 i 19 d'octubre de 2012· 213

DINÁMICA DE LA VEGETACIO

OCUPA Figura 1. El paisatge actual de la muntanya, i en particular el del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, resulta de la interacció al lIarg deis anys del clima, la vegetació i l'ocupació humana. La dinamica de com aixo s'ha produYt i ha anat vanant amb el temps es pot reconstruir mitjan~ant técniques de paleoecologia i arqueología. En el projecte OCUPA s'han combinat aquestes dues aproximacions.

Introducció Des de fa unes quantes décades, el paradigma que el clima arrossegava la vegetació, i aquesta, la forma d'ocupació humana del territari s'ha v;st progressivament modificat en adonar-nos de I'existéncia de mecanismes de retroalimentació entre uns ¡ altres. Que I'ocupació humana canvia el paisatge és prou evident en molts indrets, pero a I'alta muntanya I'efecte pot passar més desaper­cebut i sovint s'arriba a confondre un paisatge for­tament modificat amb alió que és "natural". En qualsevol ca s, la interrelació entre paisatge vege­tal i ús del territori té una lIarga tradició d'estudi. En canvi, els efectes de retroalimentació sobre el clima s'han reconegut més gradualment: primer es va posar en evidencia com el desenvolupament o retrocés de la vegetació condiciona també el canvi del cl ima a escala regional, ¡ de manera més recent s'ha fet pales que I'activitat humana pot acabar modificant el clima del planeta sencer. L'evidéncia del canvi global ha desvetllat forc;a interés entre la comunitat científica per entendre la interdependén­cia entre clima, vegetació i ocupació humana. En el context internacional, una mostra d'aquest interés és PHAROS (Past-human climate-ecosystems interactionsl, una secció de PAGES (Past Global Changes!. el subprograma que aglutina tota la in­vestigació sobre la reconstrucció de les condicions del passat dintre d'IGBP (lnternational Geosphere­Biosphere Programme). Aquest programa coordina internacionalment la investigació sobre el canvi glo­bal de I'actualita!. Un deis objectius de PHAROS és posar en relació i facilitar I'actuació conjunta de

científics que han estudiat el passat recent des de disciplines diferents i, particularment, establir ponts entre les aproximacions fetes des de les ciéncies socials i naturals respect ivament (Dearing et al., 20061. El projecte OCUPA (lnteracció entre clima i ocupació humana en la configura ció del paisatge vegetal del Pare Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici) neix seguint aquesta inquietud i té com a objectiu general reconstruir el clima, la ve­getació i la naturalesa de I'ocupació humana alllarg del darrers 15.000 anys en el Pare Nacional (Fig. 11 combinant aproximacions d'arqueologia i paleoeco­logia, tot aprofitant estudis i material existents, i generant-ne de nous.

Metodes La conca hidrografica: unitat funcional d'estudi Per reconstruir el passat, necessariament ens fan fa lta indicis sobre els quals recolzar les nostres inferéncies. Els registres fonamentals que hem aprofitat en el projecte OCUPA són els sediments lacustres, com arxius paleoambientals i paleoeco­logics, i els jaciments arqueológics, a més de do­cumentació (escrita, gratica i oral) per períodes historics recents. Tot aixó, per una millar interpreta­ció i interrelació, requereix un marc funcional, la uni­tat básica del qual ens I'ofereix la conca hidrográfica, la vall, en termes de muntanya IFig, 21. El senyal climatic es remodela amb la interacció alTb la roca, el sol i la vegetació, i mitjanc;ant la xarxa h drologica s'acaba portant part de la informació de 10t plegat cap als estanys. Allí s'emmagatzema de forma or­denada cronologicament en els sediments. D'altra

214 · IX Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Modela! estadlslic: clima passa!, ambients passals, i distribució potencial de la vegetació

Estudi registre sediments lacustres

-~

~ Prospecci6, excavació i analisis de restes arqueológiques

Figura 2. La conca hidrogratica és I'element fonamental que posa en contacte la dinamica del clima, la vegetaci6 i l'acupaci6 humana. Aquesta unitat basica ens permet aproximar la recanstrucci6 del passat dins un marc causal. an els registres p31eaecalogics (p. e., sediments lacustres) i el jaciments arqueológics prenen sentit i es poden interpretar d'una manera més rica i quantitativa mitjanc;:ant técniques estadístiques de modelltzaci6.

banda, els jaciments arqueológics ens deixen evi­dencia de com els humans s'estableixen i fan ús del territori, i amb quines finalita ts el modifiquen. També poden facilitar informació de les circumstan­cies ambientals de I'entorn proper al jaciment. Uns i altres només ens aporten informació en uns punts concrets de I'espai, i si volem extrapolar-ho, ho hem de fer mitjanc;ant alguna mena de modelització. La canea (la vall) és també la unitat d'aquesta mode­lització i integració de coneixement. L'OCUPA ha focalitzat I'esfor<; a la vall de Sant Nicolau.

Arxius sedimentaris. jaciments arqueológics i documentació histórica La vall de Sant Nicolau és rica en estanys, i per a aquest projecte n'hem considerat dos: el Uebreta (1 .600 m.s.n.m.) i el Redó (2.100 m.s.n.m). Del da­rrer ja es tenia un registre que arriba fins als 15.000 anys en 8 m de sediment (Copons and Bordonau, 1996); del primer es va realitzar un sondeig dins d'aquest mateix projecte, que va permetre recupe­rar un testimoni de sediment de 9 m de fondaria, i va resultar d'una edat de 3.500 anys cal BP, donant­nos, per tant, una gran reso[ució temporal. La inten­ció és utilitzar el registre del Redó com a senya[ més directament climátic (Catalan el al., 2000) i per veure els efectes més generals de I'antropització, mentre que el de I'estany Uebreta dóna una visió deis impactes més directes de I'ocupació humana. A més d'aquests arxius sedimentaris de la mateixa va ll, també se n'han uti litzat de localitats praperes

com els de 'estany Redon (2.240 m.s.n.m.) a la vall de Conangles (Catalan el al., 2009; Pla and Catalan, 2005) i I'estany de Burg (1.800 m.s.n.m.) a la vall Farrera (Bal el al .. 2011; Pélachs el al., 2011). El primer resulta particu[arment útil per reconstruir I'estacionalitat del clima. El segon, per tenir un re­ferent, complementari del Llebreta, respecte de la cronología de !'impacte de I'ocupació humana. Pel que fa als jaciments arqueológics, estudis pre­vis ja n'havien assenyalat un elevat nombre dintre de la vall de Sanl Nicolau i en el conjunt del pare (Gassiot, 2009). A la vall de Sant Nicolau destaquen els abrics de la vessant nord (coves del Sardo, Co­vetes i Sarradé) i els assentaments de la vessant sud (Despoblat de la Cava, Pleta d'Erdo i Cases­noves, entre mo[ts d'altres). Alguns deis abrics ja havien estat estudiats en extensió anteriorment (Gassiot, 2008; Gassiot el al .. 20101. i en aquest projecte s'ha aprofitat per estudiar alguns mate­rials, mi llorar datacions i aprofundir en el context general d'ocupació de la vall (Gassiot el al., 2012). Pel que fa als assentaments, s'ha realitzat una in­tensa tasca de cartografia i datació. Per perlodes histories, particularment deis dos da­rrers segle5, s'ha fet una prospecció de documents escrits, s'han generat ortofotomapes a partir de les fotografies aeries de ('any 1954 i s'ha fet I'análisi deis canvis en el cadastre enlre 1956 i 2008. T 01 i així, de moment s'ha aprofundit relativament poc en aquest perrode, ja que s'ha dedicat més atenció a les traballes pel període prehistórico

Boí (Alta Ribagor~a), 17, 18 i 19 d'octubre de 2012. 215

REO" {Van Sant Nicolau}

6.'

" • • 6.7 E ~ ~ I o. 6.S

6.3

EDAT(anp B.P.)

Figura 3. Aecanstrucci6 de I'acidesa (pH) de I'aigua de I'estany Aed6. En conques d'alta muntanya de roca granítica I'acidesa de I'aigua va lIigada sabretat al grau de meteorització química de la roca, que va molt lIigada a la temperatura del períada sense neu. Per tanl, les ascil·lacians que reflecteix el gratic carresponen als trets principals de canvi del clima durant el perlode cansi­derat; pH més baix indica més tred. El registre de diatomees en aquests ambients permet la recanstrucció del pH de I'aigua amb malta precisió.

Analítiques Malgrat I'escassa relació aparent entre la natura del jaciment arqueo[ógic i I'arxiu sedimentar; deIs estanys, hi ha molts aspectes en comú a I'hora d'anal;tzar-Ios; i no només conceptualment, sinó també pel que fa a les técniques. La cartografía i I'analisi estratigrafica en són un primer pas: cal si­tuar les evidéncies en I'espai (horitzontal ¡ vertical). Després, el que són aparentment successions con­tínues en el temps, cal dotar-les d'una cronologia absoluta. A més del nou registre sedimentari del Uebreta, en el projecte s'ha fet un esfor!; per om­pi ir forats aparents en la cronologia de I'ocupació humana de la vall (Gassiot, 20091. Finalment, del material recollit se'n poden estudiar moltes propie­tats. Per exemple, es poden fer analisis de mida de gra, geoquímiques ¡ mineralógiques; analisis de pol·len, tant en sediments lacustres com en estrats deis jaciments; analisis de restes d'organismes mi­croscópics (alguns clorófits, diatomees, cists de crisofícies i sinurofícies, a partir d'ara cists de críso­fícies) i d'organismes macroscópics (fusta, lIavors, fulles, branquillons, insectes, etc.); analisis de [s carbons (microscópics i macroscópics), i analisis de substancies organiques, per exemp[e pigments d'algues en els sediments, per veure canvis en la fertilització deis estanys, abé, residus de lípids per veure I'ús que es feia de determinats recipien ts. L'ana[isi d'eines lítiques, potser una de les poques

técniques que no comparteixen arqueologia i es­tudi del registre sedimentari, permet establir com s'havien fet (tecnología), per a qué es feien servir (funcionalitat) i d'on proveníen els materials (ori­gen). Aquest darrer aspecte connecta els ocupants de la vall amb un context regional molt més ampli j

n'enriqueix la interpretació.

Aproximacions numeriques Molts deis elements que formen part deis regis­tres sedimentaris i deis jaciments arqueológics tenen una interpretació directa fonamentada en els coneixements previs sobre els processos i es­deveniments que intervenen en [a seva presencia. Aixó és normalment I'element principal de les re­construccions del passat. No obstant aixó, el co­neixement, la informa ció i la capacitat de calcu l que actualment es té, també permet fer aproximacions numeriques, que proporcionen una visió més con­tínua d'algunes variables en el temps i I'espai, així com una expressió (unitats) d'aquestes en termes comparables als que es fan servir per mesurar-les en I'actualitat. No és el mateix parlar de si I'hívern era més fred que dir que la temperatura mitjana era dos graus inferior, per exemple. Naturalment, un model és aixó mateix i no un fet i, per tant, el prin­cipi de provisionalitat s'ha d'aplicar més que mai en aquestes aproximacions. En aquest projecte s'han utilitzat fonamentalment tres tipus de técniques:

216 ·IX Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

1) les funcions de transferencia per reconstruir ca­racterístiques físiques i químiques de I'aigua i del medi a partir del registre de diatomees i cists de crisoficies (Birks, 1998); 2) els analegs moderns, per realitzar una reconstrucció bioclimatica a partir del pol·len IJiang et al., 20101, i 3) els models de distribució d'espécies (Serra-Diaz et al" 20121, per simular, explícitament sobre I'espai, la vegeta ció potencial de la vall a partir del clima reconstru"it.

Integració paleoecologia-arqueologia La integració deis resultats deis estudis paleocli­matics, paleoecológics i arqueológics serve ix per acabar d'entendre el canvi del paisatge en el parc al lIarg deis darrers 15.000 anys. Fonamentalment, hi ha dues possibi litats de comparació: 1) cartogra'fia sincrónica: com es projecten en I'espai les recons­truccions de vegetació i I'ocupació humana per una mateixa época, i 2) series diacróniques: quin és el grau de coherencia de series temporals de les dife­rents variables indicadores o reconstru'ldes. La discontinu'itat que suposa el Dryas recent (ca. 12.500-11 .500 anys BP) entre el tardiglacial i I'holocé queda ben reflectida en el registre de I'estany Redó de la va ll de Sant Nicolau. Hi ha molts indicadors, peró un deis més visibles és la fluctuació en I'acidesa de I'aigua IFig. 31, que en conques sobre granodiorites, com la d'aquest es­tany, va for,a lIigada a la temperatura de I'aire del període sen se neu (estiu i tardar), que controla en bona mesura el grau de meteorització química d'aquestes roques. La f luctuació del pH de I'aigua a partir del registre de diatomees il·lustra la fluc­tuació freda de prop d'un miler d'anys del Dryas recent, seguida d'un escalfament sobtat que es manté fins fa uns 6.000 anys, amb alts i baixos, per refredar-se lentament. L'escalfament a I'inici de I'holocé va lIigat a un augment de la precipita­ció i una progressiva edafització, que permeten I'aforestació del territorio Aquest és el marc climatic general i hi pode m projectar I'ocupació humana i el seu impacte en la configuració del paisatge (Fig. 4). Fonamentalment, podem distingir dues fases : l)la de presencia, on I'ocupació és sobretot d'abrics i només es modifica I'entorn immediat en aquests punts; i 2) la d'impacte, on hi ha una veritable trans­formació del paisatge. A continuació detallem breu­ment la cronOlogía, característiques i evidencies de cadascuna d'aquestes etapes pel que fa a la vall de Sant Nicolau.

Fase de presencia Presencia hipotética (11.500 anys cal BP - 7.500 anys cal BP) Actualment, la datació més antiga de presencia hu­mana a la vall de Sant Nicolau prové de la cava del Sardo i és de fa 7.500 anys cal BP. De tata manera, és probable que la presencia fos anterior, ja que en altres valls del mate ix parc i en I'entorn imme­diat s'ha constatat presencia més antiga. Hi ha una datació de fa 9.000-8.500 anys ca l BP a I'abric de I'estany de la Coveta i a la va ll de Peguera (Gassiot, 20081, situat a 2.430 m d'altitud. No gaire lIuny, a la cap~alera de la val! de Baiasca i a una altitud similar a la cova del Sardo s'ha datat un nivel! amb un forat de pal i una eina de sílex a la base del túmul del dolmen de la Font de Cóms en uns 11.000 anys cal BP. Climéticament, els primers mil·lennis de I'holoce encara tenen una definició confusa en el detall regional, sembla que són molt variables (Fig. 3) i es donen episodis de tortes fluctuacions eli­matiques a I'escala de décades que estan mal defi­nits tant localment com regionalment (p. e., episodi 8.200 anys cal BP). En tot cas, el paisatge vegetal que trobem a la val! es define ix per la tendencia que marca el clima i la parsimónia del component arbori de la vegetació a respondre-hi, segons els condicio­nants topológics de les quals cada especie parteixi. Des de I'inici d'aquest període tenim un paisatge forestal, peró primer dominen els pins (Pinus spp.) i el bedoll (Betulal, i progressivament va augmentant la massa de caducifolis: primer avellaners (Corylus) i roures (Ouercus), i posteriorment oms (Ulmus) i til·lers !Tilial, entre d'altres.

Presencú, ramadera (7.500 anys cal BP - 5.800 anys cal BP) L'evidencia d'ocupació de la cova del Sardo s'inicia 7.500 anys cal BP enrere, es consolida entorn deis 6.800 i es perllonga fins fa uns 4.400 anys. De la part fina l d'aquest període també es coneixen vestigis a la cava de Sarradé i a la balma de Co­vetes. En aquesta darrera, les fases de presencia durant el neolític són dues, i la datada és la més recento Aquest és el perlode més cálid de I'holocé pel que fa a I'época sen se neu (estiu-tardor). Pero és un clima molt continental, el període de I'any amb neu (hivern-primavera) és for~a més fred que I'actual, encara que es va suavitzant progressiva­ment alllarg d'aquest període cap a temperatures com les d'ara.

Boi (Alta Ríbagorl¡a), 17, 18 i 19 d'octubre de 2012· 217

- Mitjana estiu·tardor 6 - Mitjana hivem·primavera

o 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 8000 900010000 Edat (anys B.P.)

(

Avet, f.lg ~(c--------Avellaner, caducifolis, pi roig

) ) ) (

Impacte I I pacte I m d Presencia hjpotetica

ramader, (rama er Presencia pastoral (abrics) forestal assentaments)

i agrfcola de fons de va 11

Figura 4. Esquema de les principals fases de la influéncia clim.3tica. vegetació ¡ ocupaci6 humana en la configuraci6 del palsatge vegetal del pare. Els canvis de temperatura del període sense neu (estiu i tardar) i amb neu (hivern ¡ primavera) s'han estimat de manera temptativa a par­tir deis registres de diatomees i de CiSls de crisofícies del sediment de I'estany Redon (Conangles), respectivament. Més enlla que els valors siguin més o menys acurats, posen en evidéncia el canvi en la contj. nentalitat del clima, molt més elevada en la primera me ita! de I'holocé. El contrast climiltic entre les dues meitats de I'holocé es manifesta en el tipus de bascas dominanls. De la mateixa manera, hi ha un can"i en la forma d'ocupaci6 humana i en I'ús delterntori .

En la vegetació d'aquest període els caducifolis tenen més importancia probablement, sobretot en els fons de valls i planes. Un element característic és I'abundancia de I'avellaner, fet conegut a través del diagrames pol ·línics de mol tes localitats. Tot i que en el registre pol·línic de la cava del Sardo predomina el pi durant aquest període, també s'hi evidencia el pes de I'avellaner que, fin s i tot, arriba a ser dominant en una mostra de fa 6.000 anys cal BP. També s'hi observa I'entrada marcada de I'avet (Abies) a partir de ca. 5.500 anys cal SP (Gassiot et al., 2012), que coincideix aproximadament amb el registre de I'estany Redó. És interessant que entre les restes vegetal s trobades al Sardo d'aquest pe­ríode hi predomini I'avellaner i, precisament, quan penetra ravet d'una forma marcada, Ilavors les res­tes dominants passin a ser les d'aquest arbre. El poi· len de taxons no arboris té un pes especial (ca. 40%) en les fases més antigues de la seqüencia del jaciment. Aquest fet, juntament amb la presen-

cia de lIavors del genere Galium (que predominen en la petita mostra carpológica recuperada), indica espais oberts al voltant de la cavitat i petits ramats. La troballa puntual de lIavors de cereals (Hordeum i Triticum), així com la identificació d'eines lít iques emprades en la sega (Mazzuco et al., aquest volum ; Mazzuco et al., 20131, plan teja interrogants sobre la presencia també de petits conreus, ja sigui en aquest sector de la val! com en arees relat ivament properes. De moment, en el registre sedimentari del Llebreta no s'ha pogut accedir f ins a aquestes edats. Pel que fa a I'ocupació de la cava del Sardo, les restes arqueologiques mostren com el seu ús com a habitade va anar canviant al lIarg d'aquest període, amb moments de construcció en el seu exterior. Les restes d'espores coprófi les i microal· gues mostren també com en el seu interior s'hi van alternar moments de presencia humana amb d'altres d'absencia, tot indicant que les ocupacions

218 ·IX Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

segurament van cenyir-se només a determinants períodes de I'any. El predomini de matéries prime­res al·loctones entre les eines lítiques assenyala I'abast geográfic de la mobilitat d'aquestes comu­nitats humanes, fins a les conques externes deis Prepirineus i les planes de l'Ebre. Presencia i transició elim8tiea de {'halaee mitja (5.800 anys cal BP - 4.300 anys cal BP) En aquest període s'incrementa de manera molt notoria la utilització de cavitats i abrics al conjunt del parc, i també a la vall de Sant Nicolau. En el registre de I'estany Redó, s'observa el canvi cli­matic i de vegetació més important dintre de tot · I'holocé (Catalan et al., 2000). Hi ha una davallada de la continentalitat del clima: el període amb neu (hivern-primavera) es fa més ca lid peró, sobretot, el període sense neu (estiu-tardor) es refreda, con indica la reconstrucció de I'estany Redon de Co­nangles (Fig. 4). A partir d'aqul, ja es defineixen els grans trets (valors mitjans i estacionalitatl del que sera el clima durant la resta de I'holocé fins al pre­sent. Es produeix un canvi en la vegetació, amb la penetració i extensió primer de I'avet i després del faig, pocs segles més tardo Tot i que les ana lisis pol·líniques i antracologiques deis jaciments indi­quen que el pi continua sent predominant. I'avet guanya preséncia (Obea et al., 2011). Hi ha evi­dencies d'ocupació a les caves de Sardo, Covetes i Sarradé. L'analisi del combustible vegetal mostra que, a la fi d'aquest perlode, a la cova del Sardo, junt amb el pi, es van cremar grans quantitats de branques de ginebró (el. Juniperus). Tot i que aquest fet podria ser resultat d'una preselecció de la fusta, també podria respondre a I'existencia de més espais oberts al voltant de la balma, encara que ['impacte en I'entorn immediat de les coves decreixi. Les ocupacions del jaciment continuen sent discontínues i sembla que s'hi produeix un augment de les condicions d'humitat, que es re­flecteix en un increment notable de les restes de microalgues propies de parets que regalimen aigua. Aixo podria anar associat tant a la dinamica de I'ocupació com, potser, a un canvi de neu a pluja durant la primavera a cotes baixes. A finals d'aquest periode els abrics s'abandonen, sense que aixo coincideixi amb un canvi climatic especial, ni de vegetació.

Fase d'impacte Impacte de la ramaderia en el paisatge (4.300 anys cal BP - 2.000 anys cal BP) Fa poc més de 4.000 anys es produeix I'aban­donament deis abrics i I'aparició d'assentaments en altitud . Aixo va associat a la desforestació per guanyar prats de pastura. L'ús del foc n'és I'eina. Paradoxalment, les evidencies d'assentaments hu­mans es fan rares i poc ciares. Una de les úniques d'aquest perlode és el Despoblat de la Cova (amb indieis d'una primera ocupació fa uns 3.300 anys). Lleugerament més recent és el túmul funerari de la pleta d'Erdo, localitzat prop d'aquest assenta­ment. En canvi, tant a la vall de Sant Nicolau com a d'altres valls del parc es localitzen diposits de re­cipients ceramics en zones de tartera, com el que hi ha a tocar del planell del Sant Esperit i a la vall de Llacs. Aquest fet posa de manifest una ocupació perllongada. Cap a finals d'aquest perlode el clima es va fent menys humit i els episodis torrencials són menys freqüents, segons indica el registre se­dimentari de I'estany lIebreta. L'arxiu sedimentari d'aquest estany registra molt clarament les avingudes. Les restes macroscopi­ques de vegetals i macroinvertebrats de rius són extraordinariament abundants i estan molt ben conservades. Fa uns 2.900 anys cal BP, hi va haver un canvi sobtat de la profunditat de I'estany, re­flectit en el canvi de les facies sedimentaries, que només pot entendre's per un barratge més alt de la sortida. Aquest episodi podria ser I'esllavissada que tanca actualment la vall i que, fins ara, es pe n­sava que donava origen a I'estany amb la forma i fonda ría actuals. En el nostre estudi, el tipus d'algues (j. e., diatomees planctoniques, pigments de criptofits) que es troba abans de I'episodi indica un estany preexistent més somo No hi ha eviden­cies d'assentaments en el fons de la vall durant aquest periode.

Estab/iment de I'agricultura i I'explotació forestal (2.000 anys cal BP - 1.000 anys cal BP) El registre pol·línic deis sediments del L1ebreta indica el conreu de cereals a partir de fa uns 2.000 anys cal BP i la pressió sobre ravet. El nombre d'assentaments humans torna a créixer a rinici d'aquest període, i ho fa de manera molt signifi-

cativa. S'ocupen abrics i balmes, i es construei­xen assentaments a I'aire ¡hure. Els abrics de I'estany de la Ribereta a la vall de Morrano (s. IV), de I'estany L1ebreta (s. V-VI), de la cova del Sardo (s. X-XI) i els conjunts arquitectonics de la pleta d'Erdo (s. V-VI) són exemples a la vall de Sant Nicolau d'un fe nomen estés a tot el parc. En aquesta epoca comencen a proliferar tancats ramaders, sovint agrupats en grans quantitats, amb un nombre elevat de recintes d'habitació en un únic assentament. Climaticament és un pe­riode menys plujós, on la freqüencia d'avingudes torrencials probablement va minvar. Potser aixó va afavorir I'assentament al fons de la vall, con­cretament a I'entorn del L1ebreta (1.500-980 anys cal BP), sense abandonar els de més altitud, per sobre deis 2.000 m, com el de Tort de Rius a 2.400 m, a la part aranesa del parco

Perlode de máxim impacte (1.000 anys cal BP-450 anys cal BP) Fa uns 1.100 anys es produeix una intensifica ció deis conreus que dura prop de sis segles. Aixó coincide ix amb una clara eutrofització de I'estany Uebreta (increment de la producció per augment de I'entrada de fertilitzants), que molt probable­ment va anar associada a I'activitat agropecuaria del valtant. Hi ha una desforesta ció intensa, que afecta sobretot I'avet, peró també el pi. En al9ada, per sobre deis 2.200 m, durant els primers segles d'aquest període proliferen les construccions per a ramats i habitatges, sovint donant continu'itat al patró de grans assentaments de les darreries del període anterior. En són exemples el Despoblat de la Cova (amb ocupacions deis s. XI i XIII) i el Port de Rus (abandonat el S. XIV) a la vall ve'ina de Taüll, i el gran despoblat de Casesnoves, empla9at a 2.300 m.s.n.m. i que es va abandonar el segle XIII. En zones de fons de vall també es documenten tancats i habitatges, com per exemple al Bony del Graller-Palancó de L1acs (s. XII-XIII) o, al final del pe­rlode, les del planell Gran. És el moment de maxima transformació del paisatge alllarg de tota la historia de la vall, tant al fans com a les parts altes de la vall.

Referencia de I"'ús tradicional" (450 anys cal BP­O anys cal BP, 1950 AD)

Boí (Alta Ribagor~a), 17, 18 i 19 d'octubre de 2012· 219

L'explotació del territori más intensa dura fins a la meitat del segle XVI; a partir de Ilavors i frns a I'arribada de I'explotació hidroeléctrica ¡ la declara­ció com a parc, podem dir que es manté I'activitat agropecuaria que ha quedat en el record com a "ús tradicional". Els grans trets del paisatge ve­getal del parc serien semblants als de I'actualitat. Es manté un conreu més modest al fons de la val! i una explotació forestal i ramadera menys im­pactant que en el període anterior, probablement sense assentaments permanents. Es fa difícil discernir si aquesta menor incidencia en el terri­tori resulta d'una dinamica cultural o climatica. La davallada coincideix amb I'anomenada peti ta edat de gel, que climaticament sembla haver afectat més el període de neu (hivern-primavera) que el període sense neu, segons les reconstruccions fetes de l'estacion;:¡litat (FiO. 4). De tota manera, les marcades oscil·lacions del clima hivernal, din­tre d'aquesta, no semblen haver condicionat d'una manera rellevant rús de )a va l!.

Conclusions La presencia humana al parc comen<;a ben avíat, a comen<;aments de I'holoce, quan trobem eviden­cies de presencia mesolítica ¡neolítica importants, que indiquen unes comunitats en contacte amb zones tan allunyades com les planes de l'Ebre. Des de I'edat del bronze (fa uns 4.300 anys cal BP) hi ha una ocupació i un impacte sobre el pai­satge sense interrupció f jns a I'actualitat. La trans­formació humana del paisatge va lIigada sobretot a la ramaderia: utilització del foc per obrir espais de pastura, erosió del sol i, en període medieval, eutrofització de I'aigua deis estanys. Hi ha un des­envolupament de ragricultura de fons de vall (als voltants del L1ebreta) des de fa uns 2.100 anys cal BP. Durant el període medieval es produeix un elevat impacte en el paisatge, dif ícil de valorar encara, peró molt superior al deis darrers segles. En general, es pot concloure que els canvis en la forma de I'ocupació coincideixen a grans trets amb els canvis en el clima, pero ellligam causal no té per qué ser local: és probable que vagi amb els canvis culturals i socials d'un territori for<;a més ampli, fins i tot en les primeres fases de presencia mesolítica ¡ neolítica.

220 . IX Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estanv de Sant Maurici

Bibliografia BAL, M-e.; PÉLACHS, A; PÉREZ-OBIOL, R.; JUlIÁ, R.; CUNILL, R. 120111. Fire history and human activities during the last 3300 cal yr BP in Spain's Central Pyrenees: The case 01 the Estany de Burg. Palaeo­geogr Palaeoclimatol Palaeoecol 300: 1 79-190.

BIRKS, H. J. B. 119981. Numerical tools in palaeolim­nology - Progress, potentialities, and problems. J PaleolimnoI20:307-332.

CATALAN, J.; PÉREZ-OBIOL, R.; PLA, S. 120001. Canvis climátics a Aigüestortes durant els darrers 15.000 anys. V Jornades sobre recerca al Parc Nacional d' Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, p. 45-52.

CATALAN, J.; PLA, S; GARCIA, J; CAMARERO, L. 120091. Climate and CO' saturation in an alpine lake throug­hout the Holocene. Limnol Oceanogr 54:2542-2552.

COPONS, R; BORDONAU, J. 119961. El registro sedi­mentario del Cuaternario reciente en el lago Redó d'Aigües Tortes (Pirineos Centrales). In: Grandal d'Anglade A and Pagés Valcarlos J leds.), IV Reu­nión de Geomorfología. Sociedad Española de Geo­morfología, O Castro lA Coruña), p. 249-260.

DEARING, J. A; BAnARBEE, R. W.; DIKAU, R.; LARD­caUE, l.; OLDFIELD, F. 120061. Human-environment interactions: learning from the past. Regional Envi­ronmental Change 6:1-16.

GASSIOT, E. 120081. Excavació arqueológica de /'Abric de /'Estany de la Coveta l. Memória linal de la intervenció de juny-setembre 2005. Direcció General del Patrimoni Cultural, Barcelona, p. 184.

GASSIOT, E. 120091. Prospeccions arqueo/ógiques al Pare Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Direcció General del Patrimoni Cultural, Barcelona, p. 278.

GASSIOT, E.; RODRIGUEZ-ANTÓN, D.; GARCIA, V. 120101. El poblament del Pare Natural d'Aigüestortes i /'Estany de Sant Maurici durant el neolític. Noves dades ar­queo/ógiques i les seves implicacions per a f'estudi de les zones d'alta muntanya. VIII Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d' Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Departament de Medi Ambient, Gene­ralitat de Catalunya, Barcelona, p. 153-164.

GASSIOT, E.; MAZZUCO, N.; CLEMENTE, l.; RODRIGUEZ ANTÓN, D.; ORTEGA, D. 120121. Circulación e inter­cambio en el poblamiento y la explotación de la alta montaña del Pirineo en los milenios V-IV ANE. Ru­brícatum Revista del Museu de Gavá 5:61-68.

GASSIOT E, RODRíGUEZ-ANTÓN D, BURJACHS F, ANTOLlN F, BALLESTEROS A 1201 2bl Poblamiento, explotación y entorno natural de los estadios alpinos y suba/pi­nos del Pirineo central durante la primera mitad del Holoceno. Cuaternario Y Geomorfología 26:9-45.

JIANG, W.; GUIOT, J.; CHU, G.; Wu, H.; YUAN, B.; HAnE, e.; Guo, Z. 120101. An improved methodo­logy 01 the modern analogues technique lar pa­laeoclimate reconstruction in arid and semi-arid regions. Boreas 39: 1 45-153.

MAZZUCO, N. et al. laquest voluml.

MAZZUCO, N.; GASSIOT, E.; ORTEGA, D.; CLEMENTE, l.; RODRIGUEZ ANTÓN, D. 120131. Lithic procurement at the Cava del Sardo during Neolithic: preliminary data on mobility strategies. Archaeologia postme­dievale en premsa.

OBEA, L.; PlauÉ, R.; MARTIN, M.; GASSIOT, E. 120111. The exploitation of forest resources in mountain areas during the Neolithic in the northeast of the Iberian Peninsula. Saguntum Extra 11 :129-130.

PÉLACHS, A; JUlIÉ, R.; PÉREZ-OBIOL, R.; SORIANO, J. M.; BAL, M-e.; CUNILL, R.; CATALAN, J. (2011). Po­tential influence of Bond events on mid-Holocene climate and vegetation in southern Pyrenees as as­sessed lrom Burg lake LOI and palien records. The Holocene 21 :95-1 04.

PLA, S.; CATALAN, J. 120051. Chrysophyte cysts lrom lake sediments reveal the submillennial winter/ spring clima te variability in the northwestern Me­diterranean region throughout the Holocene. Clim Dynam 24:263-278.

SERRA-DIAZ, J. M.; NINYEROLA, M.; LLORET, F. 120121. Coexistence 01 Abies alba (Mili.) - Fagus sylvatica (L.) and clima te change impact in the Iberian Penin­sula: A climatic-niche perspective approach. Flora 207:10-18.

.

Boí (Alta Ribagorlfa), 17, 18 ¡ 19 d'octubre de 2012· 221

Les primeres comunitats ramaderes de la Vall de Sant Nicolau (5.000 - 2.300 CaIANE) Niccolo Mazzucco', Ermengol Gassiot2, David Rodríguez Antón', David Garcia Casas2

, Laura Obea Gómez2

1. Institució Milá i Fontanals. Consell Superior d'lnvestigació Cientifíques. C. Egipcíaques, 15, 08001 Barcelona. 2. Departamen1 de Prehistória . Universitat Autónoma de Barcelona. Edifici B. Campus de la UAB. 08193 Bellaterra.

Abstract

In the last decade, the dillerent research projects developed at National Park af Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici IPNAESMI show that highest parts 01 central Pyrenees have been inhabited since the la test 7,000 years. This anthropic pressure increases between 5,000 and 4,500 years ago, when alpine and subalpine areas are simultaneously occupied. The Cova del Sardo is a natura l rock shelter sited at 1,790 m.a.s.1. in the Sant Nicolau Valley, in the Ax.,al Central Pyrenees. Archaeological and paleoecological data fram this site suggest the eXlstence 01 an extensive mobi lity 01 pastoral groups lrom the Ebro Valley throughout the Noguera's rivers to the Axial Pyrenees, during the entire Neolithic periad. On the other hand, pollen and anthracological analyses Irom the Cova del Sardo suggest a dynamic process 01 landuse Irom 7,500 ta 4,500 yrs cal BP. In this paper we present the results 01 lithic material provenance and techno-Iunctional analyses. Obtained data canlirm the existence 01 changes in the mobility strategies and in the occupatianal dynamics 01 the site along the 3,000 years 01 human accupation.

Keywords: Pyrenees, Neolithic, lithic materíals, mobility, transhumance

Resum

Durant I'última decada els projectes d'investigació dirigits a esbrinar les primeres ocupacions al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici IPNAESMI han demostrat que a partir deis últims 7.000 anys les árees d'alta muntanya pirenaica es caracterit2en per una creixent presencia humana, lins a arribar la entre 5.000 i 4.500 anys a un moment de major pressió, amb I'acupació simultánia deis estadis alpins i subalpins. Les dades arqueológiques i paleoambientals provinents de la cova del Sardo de Boí, un abric localitzat a 1.790 m.S.n .m. a la vall de Sant Nicolau, a més de conlirmar aquest escenari apunten a una elevada mobilitat deis grups humans que presumiblement portaven a terme estrategies d'explotació ramadera a la muntanya. Aquestes estrategies es podrien basar en práctiques de mobilitat a Ilarga distáncia, des d'altres indrets de les Nogueres, o lins i tot de la vall de I'Ebre. D'altra banda, les análisis de les restes pol·liniques i carpológiques procedents de la cova suggereixen que la dinámica d'ocupació del jaciment no va ser un pracés continu i gradual i que hi va haver dilerents patrons en I'ocupació del jaciment i en I'explotació del seu entorno En aquest article presentem els resultats de I'estudi deis conjunts litics de la cova del Sardo a través d'análisis de procedencia de les materies primeres i de la gestió tecnológica i Iuncional de les eines utilitzades. Les dades obtingudes indiquen que les estrategies de gestió de I'espai, la mobili­tat i I'organització tecnológica deis grups humans al llarg de les diverses lases d'ocupació del jacimen\, entre 4.800 i 2.500 calAN E, van ser canviants.

Paraules clau: Pirineu, neolrtic, indústria I¡tica, mobilitat, transhumancia