1

Joan Fuguet SansCarme Plaza Arqué

SANTA ANNA DEMONTORNÈS

Una ermita gòtica de laConca de Barberà

2

Editat per

Primera edició: juliol 2008

© dels textos i de les fotografies: els autors

Fundació Martí l’HumáC/. Josa, 4-6, Montblanc

Impressió:

ISBN:

Dipòsit legal:

Crèdits de les fotografies:AHAT = Arxiu Històric Arxidiocesà de TarragonaAM = Arxiu Mas, BarcelonaAPA = Albert Palacín ArtigaDSM = David Salvador MesasFS - BC = Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya, BarcelonaJAR = Josep Aguiló ReynalJFS = Joan Fuguet SansJTM = Josep Tous MiróMCP = Museu del Castell de PereladaMEV = Museu Episcopal de VicMJVL = Museu das Janelas Verdes, LisboaMNV = Museu Nacional de Varsòvia

Portada: «Santa Anna», oli de Tomàs MecaContraportada: «Santa Anna», aquarel·la de Joan Fuguet

Fundació Martí L’HumàTot Conca

3

SANTA ANNA DEMONTORNÈS

Una ermita gòtica de laConca de Barberà

Joan Fuguet SansCarme Plaza Arqué

4

Agraïments:

Entitats: Arquebisbat de Tarragona, Parròquia de Santa Maria deBarberà, Diputació de Tarragona, Ajuntament de Barberà, Ajuntament deMontblanc, Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

Fusters: Jaume Amorós Sobrepere (Barberà), Josep Veciana Teixidó(Barberà).

Tallistes i pintors de mènsules: Joan Solé Fontserè (la Guàrdia),Ramon Requesens Queralt (Montblanc), Josep Òdena Robert(Montblanc), Pepito Salvador Alegret (Montblanc), Joan Fuguet Sans(Barberà), David Salvador Mesas (Montblanc).

Arquitecte del Consell Romarcal: Albert Pons Sora (Montblanc).

Voluntaris :Ramon Amill Miró (Barberà), Jordi Anglès Sanahuja (Montblanc), JosepM. Calbet Miró (Barberà), Toni Cartanyà Moix (Montblanc), PereDalmau Busquets (Barberà), Ermitans de Sant Joan (Montblanc), JoanGrau Romeu (Barberà), Joan M. Fabregat Civit (Barberà), Joan MiquelFabregat Díaz (Barberà), Ramon Miró Canela (Barberà), Antònia OlsinaBlanch (Barberà), Albert Palacín Ribas (Montblanc), Ermengol PereCampana (La Guàrdia), Família Requesens Torrelles (Montblanc), JordiRibas Pena (Barberà), Ramon Ribas Solé (Barberà), Ramon RomeuCabestany (Barberà), Paulina Sans Rodó (Montblanc).

Professionals de la construcció i restauració: Jaume Jerez Segado(Montblanc), mestre d’obres; David Salvador Mesas (Montblanc),restaurador; Samuel Tokpanou (Montblanc), manobra.

5

Sumari

INTRODUCCIÓ ........................................................................... 7

MONTORNÈS .............................................................................. 9

HISTÒRIA I FUNDACIÓ .......................................................... 13

ARQUITECTURA ....................................................................... 21

L’ermita els segles XIV-XV ............................................................ 21

Les reformes dels segles XVI-XVII ................................................ 27

La barroquització de l’ermita al segle XVIII ................................. 28

LA IMATGE DE SANTA ANNA ................................................. 31

Culte i iconografia ....................................................................... 31

La imatge desapareguda ............................................................. 35

LA CREU DE TERME .................................................................. 39

La creu .......................................................................................... 40

El capitell ...................................................................................... 41

APLECS I PROCESSONS ............................................................ 43

LA RESTAURACIÓ ..................................................................... 51

NOTES .......................................................................................... 59

BIBLIOGRAFIA CITADA ........................................................... 61

APÈNDIX DOCUMENTAL ......................................................... 63

6

Dues vistes de Santa Anna. La de dalt, de 1992, mostra la prolongació de la teulada dela casa de l’ermità. En la de baix, inici de la restauració de 2008, la teulada haestat enderrocada i s’ha restituït la creu de terme. (JFS)

7

INTRODUCCIÓ

Santa Anna de Montornès ha estat secularment lloc de romiatgedels barberencs, i, en menor mesura, també del poble de Prenafetai els masos veïns.L’ermita de Montornès és una fundació reial de la segona meitat del

segle XIV. Tot i que els seus orígens estan vinculats a la parròquia de Barberà,va ser durant un temps sufragània del priorat de Santa Anna de l’Orde delSant Sepulcre de Barcelona, però a partir d’una data indeterminada de laprimera dècada del segle XV va ser exclusivament propietat del rector deBarberà. L’ermita posseïa terres i tenia una casa al costat on vivia l’ermità,que tenia cura de l’església i de cultivar les terres. A partir de la segonameitat del segle XIX, el manteniment de Santa Anna es féu cada vegadamés onerós per al rector de la parròquia perquè no podia disposar de lesterres, que havien estat subhastades i venudes per la Desamortització de1835. Aleshores començarà per a l’ermita una època de decadència que,curiosament, s’incrementà els anys després de la guerra civil de 1936-1939i arribà al seu punt àlgid en la segona meitat del segle XX, en què, anorreadacompletament la casa de l’ermità i caiguda la teulada i les voltes de l’església,només es conservaven les primitives estructures arquitectòniques, és a dir,els murs perimetrals i els arcs transversals que havien aguantat la coberta.

Després d’alguns intents de recuperació de l’ermita, que començarenl’any 1986, l’any 2007 s’han iniciat les obres de restauració, principalmentel cobriment de la nau, que evitaran l’enrunament a què semblava fatalmentdestinat l’edifici. En aquesta labor, afortunadament, vam caure en mansd’un expert, l’empresari Jaume Jerez, executor de bona part de lesrestauracions que s’han fet a Montblanc en els darrers anys. La sevasensibilitat i solvència professional (ell aconsellà recuperar l’aspecteprimitiu), juntament amb l’entusiasme dels voluntaris de Barberà,Montblanc, Prenafeta i la Guàrdia han obrat el darrer “miracle” de santaAnna, la recuperació de l’ermita.

8

El llibre que teniu a les mans pretén ser la història de Santa Anna deMontornès des de la seva fundació fins als nostres dies i, naturalment,l’estudi arquitectònic de l’edifici i de les obres amb ella relacionades: laimatge i la creu de terme. Per als capítols d’història ens hem servit delsapunts i la documentació del llibre Arreplec de dades per a la històriade Barberà, de mossèn Josep Porta, elaborat entre 1900 i 1905 i editat,sota els auspicis de l’ajuntament de Barberà, el 1984. Porta, a més de labibliografia pertinent, sobretot, d’una publicació recent de F. Bofarull(Colección de documentos para escribir una Monografia de la Villa deMontblanc, 1898), on es donaven a conèixer els documents principalsrelatius a la fundació de l’ermita, emprà també molta documentació antigai moderna de l’Arxiu Parroquial de Barberà. D’aqueix material destaca unpergamí del segle XV, d’Alfons el Magnànim, i tres inventaris de l’ermitadel mateix segle1.

Ultra el text de mossèn Porta hem emprat també un article (Fuguet,1978) sobre el terme de Montornès, on hi ha construïda l’ermita de SantaAnna. La història d’aquest indret, relacionat primer amb el castell de Barberài després amb el monestir de Poblet, resultava imprescindible per entendrela història de Santa Anna i la duplicitat de jurisdiccions senyorials quel’afectaren. A més d’això, hem ampliat, amb documents de l’arxiu parroquialde Barberà, la historia de l’ermita des de finals del XIX fins al moment actual.

Acompanya el text una col·lecció de fotografies que va des de 1919fins a 1992, localitzades en arxius públics i/o privats, i un altre recull realitzaten ocasió de la present restauració. D’aquest material gràfic destaca unafoto de la imatge de Santa Anna procedent del fons Salvany de la Bibliotecade Catalunya, que, si bé és molt semblant a la que es publicà l’any 1909, ala Geografia General de Catalunya de Carreras Candi, té una qualitat gràficamés bona, ja que disposem del negatiu.

També s’han realitzat per a la present monografia un plànol desituació del terme històric de Montornès i un aixecament de l’edifici del’ermita tal com era el segle XIV, que és més o menys com la veurem un copenllestida la restauració.

9

MONTORNÈS

L’ermita de Santa Anna de Montornès està situada dins la partidad’aquest nom, que actualment comparteixen els municipisde Barberà i Montblanc. En termes d’administració civil,

l’ermita pertany a Montblanc, però en allò que afecta l’administracióeclesiàstica és sufragània de la parròquia de Barberà. Aquestaduplicitat, ajudada per la ambigua documentació fundacional del’ermita, que en els primers textos evitava la menció de la parròquia deBarberà, suposà que en el segle passat més d’un estudiós adjudiquésl’ermita a Montblanc2. Les causes d’aquesta doble pertinença s’han debuscar en la història del terme de Montornès. En el procès de conquesta i repoblació de la Conca, l’any 1082,es documenta la donació del puig de Montornès, feta pel comte

Situació aproximada dela quadra de Montornèsentre els termes actualsde Barberà i Montblanc.

10

Berenguer Ramon II, «als germans Ermengol Bonpar, Ponç i Bonfill, i aGausfred Gilabert de Pira i a la seva muller Sança» per tal que hiconstruïssin una torre. No sembla però que aquest intent de fortificaciódel lloc hagués reeixit, ja que en el futur no en trobem cap rastredocumental.3

El segle XII, Montornès era un terme al·lodial, o quadra, delcastell de Barberà, propietat de Pere de Puigverd, un dels personatgesmés eminents de la noblesa catalana del temps de Ramon BerenguerIV. Acabada la conquesta de la Conca, a mitjan segle XII, quan s’organitzàl’arxidiòcesi tarraconense i es constituí la parròquia de Santa Mariade Barberà, a aquesta li foren assignades com a sufragànies les esglésies(hagudes o per haver) de les quadres del castell de Barberà: Anguera, elPinetell, Ollers i Montornès. Aquesta és la raó per la qual Santa Anna –construïda en territori de Montornès– nasqué sota la jurisdiccióeclesiàstica del rector de Barberà.

La senyoria sobre el terme de Montornès començà a complicar-se amb el testament de Pere de Puigverd, o més ben dit, amb elstestaments, car testà dues vegades. En el primer, dictat el 1164, cedí elsdelmes del castell de Barberà i les seves quadres a l’abadia de Poblet,mentre que en el segon, fet el 8 de maig de l’any següent, deixà lesmateixes rendes a l’arquebisbe de Tarragona. Com era d’esperar, la doblecessió dels mateixos beneficis a l’arquebisbe i a Poblet provocà un llarglitigi que acabà, l’any 1181, amb una concòrdia que decidia que elsdelmes de Barberà i les seves quadres fossin per a l’arquebisbe, i quePoblet fos compensat amb l’assignació dels delmes de Vimbodí.

El segle XIII, malgrat la instal·lació de l’Orde del Temple a

Castell de Prenafeta.(JFS)

11

Barberà, els Puigverd continuaren gaudint de certs drets senyorials sobreel castell i els seus termes. Com els seus avantpassats, Berenguer dePuigverd seguí beneficiant Poblet. En morir, l’any 1297, deixà en testamenta l’abadia els llocs de Prenafeta, Figuerola, Miramar i Montornès, elllegat més important que va rebre el monestir en aquest període.

Amb aquesta cessió, Poblet aconseguia la jurisdicció privadasobre la quadra de Montornès, però, pel que sembla, de cara a la Baroniade Prenafeta que aleshores estava organitzant el monestir no liinteressava la condició jurídica de quadra que tenia Montornès i volguécanviar-la per la de castell i vila. Per fer-ho no dubtà en falsificar unsdocuments reials.

Aquesta irregularitat la posarem al descobert en un articlepublicat, l’any 1988, a la Miscel·lània d’homenatge a Enric Moreu-Rei(Fuguet, 1988). Investigant sobre Montornès, a l’Arxiu de Poblettrobarem tres pergamins falsos que aparentaven ésser de la CancelleriaReial (Huici, 1916-1926: núms. 13, 26 i 27). En aquests documents esbarrejaven deliberadament persones i llocs de Montornès de la Conca iMontornès de Segarra. En definitiva, es tractava d’aconseguir per a laquadra de Montornès de la Conca la condició «castrum et villa» quetenia Montornès de Segarra. D’aqueixa manera, Montornès s’equiparavaa la condició que tenien els altres membres de la baronia, Prenafeta,Figuerola i Miramar. En efecte, quatre o cinc mesos després de la mortde Berenguer de Puigverd, el 28 de juliol de 1297, l’abat i el convent dePoblet establien a Ramon Iverna i a Arnau Ros el castell i lloc deMontornès. Segons els pactes estipulats, calia que ambdós homeshabitessin el lloc, paguessin perpètuament al convent la cinquena part

Mas de Gassol.(JFS)

12

dels fruits que collissin i la tercera de qualsevol venda, i estiguessinobligats a les servituds que havien tingut els veïns del lloc. El monestirels donava els honors, les possessions i les cases que en aquell momenttenia a l’indret, llevat de la pallissa i d’un espai suficient per a construir-hi un bon celler, els quals es retenien4. Aquest lloc, malgrat ésseranomenat castell i vila, no podia ser altre que l’actual mas de Gassol.

Més endavant, entre els segles XIV i XV, a fi d’estalviar-seconflictes, el monestir dugué a terme una política d’adquisició de lesjurisdiccions públiques en els seus dominis. En aquest context s’ha decontemplar la venda al monestir l’any 1414 per part del rei Ferrand’Antequera de la jurisdicció pública, civil i criminal, dels termes dePrenafeta, Montornès, Miramar, els quals constituïren la baronia dePrenafeta. A partir d’aleshores, Poblet, esdevingut senyor de la baronia,nomenà els batlles per a cada un dels seus membres i dictà unesordinacions comunes per a tots. Les ordinacions de Prenafeta, Figuerola,Miramar i Montornès, redactades l’any 1459 al castell de Prenafeta,són les mes antigues que es coneixen entre les que dictà el monestir.

Amb la fi de l’antic règim i les consegüents desamortitzacionsliberals del segle XIX, els termes municipals es dibuixaren tal com avuiels coneixem. La pertinença de l’ermita de Santa Anna al municipi deMontblanc data de l’ordenació territorial de l’Estat espanyol enprovíncies i municipis executada pel govern liberal de 1833. Foualeshores quan, delimitar els termes de Montblanc i Barberà mitjançantuna línia recta (que va del tossal Gros de Jordà al tossal del Pinetell),l’antiga quadra de Montornès, esdevinguda aleshores simple partida deterra, deixà de pertànyer a Poblet i quedà repartida entre els municipisde Barberà i Montblanc.

13

HISTÒRIA I FUNDACIÓ

La tradició oral barberenca conta l’inici de la devoció per SantaAnna de Montornès en termes semblants a la tòpica i candorosallegenda d’origen de tantes i tantes maresdedéu trobades d’arreu

de Catalunya (Delcor, 1970): un pastor, fill del poble, pasturant el ramattrobà la santa imatge prop de la font que hi ha sota l’ermita, que avuiconeixem com la “font de Santa Anna”. Content amb la troballa, es ficàla petita imatge al sarró i es disposava a portar-la a Barberà, quan s’adonàque li havia desaparegut de la bossa. Buscant-la preocupat, la retrobà allloc on avui s’aixeca l’ermita. Repetí l’acció i fins a tres vegades lidesaparegué la santa. Entengué, aleshores, el pastor el misteriós succési corregué a fer-ho saber al poble, que interpretà que Déu, amb aquellprodigi, assenyalava el lloc on volia que fos venerada santa Anna.S’escampà la notícia i cresqué l’entusiasme fins interessar els mateixosrei i arquebisbe de Tarragona per edificar-li una ermita (Porta, 1984:361).

Sigui com sigui, el cert és que a mitjans del segle XIV deuria néixer,o créixer, aquesta devoció; potser fou a causa de les greus calamitatsque assolaren el país en aquells anys –secades, guerres, pesta...–. Ésprobable que en els terribles anys de la Pesta Negra hom atribuís miraclesa santa Anna fins al punt de provocar la necessitat col·lectiva de construir-li una ermita. En aquest sentit, és significatiu que en un documentd’Alfons el Magnànim relatiu a l’ermita es diu que la capella fouconstruïda «tandem propter multa miracula quae Deus operabaturin dicto loco» (pels molts miracles que Déu obrava en aquell lloc)(Porta, 1984:336-337).

Es conserva a l’Arxiu Parroquial de Barberà (ara a l’ArxiuHistòric Arxidiocesà de Tarragona) documentació sobre una sèrie dedeixes testamentàries (Porta, 1984:357) a Santa Anna –la primera és de1345, tot i que el moment àlgid de donacions a l’ermita és la dècada de1370 a 1380–, que palesen la fama i la devoció creixent que anava

14

adquirint Santa Anna de Montornès. Aquesta devoció devia quallar enla decisió de construir una ermita dedicada a la santa; és possible queaquest desig hagués arribat a coneixement del rei i l’arquebisbe i queaquests, de visita a Montblanc l’any 1370 per celebrar Corts Generals,aprofitessin l’avinentesa per posar la primera pedra del temple. Tot ique els documents no especifiquen la data d’aquell acte, és molt probableque la construcció de l’ermita hagués començat aleshores5.

La fama de la capella de Montornès devia arribar a oïdes delscanonges de Santa Anna de Barcelona6. El Priorat de Santa Anna, era

Dependències delPriorat de Santa Annade Barcelona, segonsN. Jaspert (1998).

15

des de mitjans segle XII la seu catalana de l’Orde del Sant Sepulcre, unorde religiós, no militar, fundat a Jerusalem. El Priorat barceloní varebre donacions de la casa comtal de Barcelona i dels nobles catalansi establí una xarxa de dependències per Catalunya, que tingué el seumàxim moment a finals del segle XIII. A partir d’aquí, amb l’arribadadels ordes mendicants comença una època de decadència econòmica,que s’accentuarà al segle XIV (Baucells, 1972:162-164; Aran, 2002:69-75). No és estrany, per tant, que el Priorat barceloní, en veure quepodia treure unes bones rendes de l’ermita de la Conca, decidís posaren pràctica una fórmula molt emprada aleshores pels monestirspoderosos: l’adopció o filiació d’un ens menor –ermita, monestir,santuari–. Probablement aprofitaren la seva influència per aconseguirel suport reial que necessitaven a fi d’obtenir la documentaciónecessària per aconseguir la filiació i els beneficis que se’n derivaven.La filiació de Santa Anna venia afavorida en aquest cas per la dedicacióa la mateixa santa que el monestir matriu.

Gairebé el mateix any, el 5 de maig del 1373, Berenguer de Bigues,prior dels canonges del Sant Sepulcre del monestir de Santa Anna deBarcelona demanava al rei Pere el Cerimoniós la filiació de la casa iesglésia de Santa Anna «prop de Montblanc». A partir d’aleshoress’iniciaren per part del monestir el conjunt de formalitats necessàriesper obtenir de les autoritats reials i eclesiàstiques la filiació de l’ermita.Les filiacions eren una pràctica molt corrent en el si de la religiositatpopular de la baixa edat mitjana, ja que proporcionaven al monestirmatriu importants beneficis econòmics7.

Una sèrie de documents reials (Porta, 1984:332-337) mostrenl’interès del rei per l’ermita de Santa Anna –el rei insisteix en el fet queell posà amb ses pròpies mans la primera pedra– i van dirigides al priordel monestir de Santa Anna de Barcelona, a l’arquebisbe de Tarragona,

Fris de la porta de lasala capitular delmonestir de Santa Annade Barcelona, ambl’escut de l’Orde delSant Sepulcre. (JFS)

16

i a l’abat de Poblet.En el primer, lliurat el 5 de maig del 1373, el rei accepta la

petició que Berenguer de Bigues, prior del Priorat de Santa Anna deBarcelona li havia fet i el facultava per recaptar almoines per a SantaAnna de Montornès i per a la matriu de Barcelona, si l’arquebisbedonava son consentiment. A més, el rei prenia sota la seva protecciól’ermita i manava al veguer de Montblanc que hi posés estandards reialsen senyal de la seva protecció.

En el segon document, lliurat al mateix lloc i dia, el rei notificaa l’arquebisbe de Tarragona que ha posat l’ermita sota la filiació delmonestir de Santa Anna de Barcelona. Al mateix temps, reconeix lajurisdicció i autoritat eclesiàstiques de l’arquebisbe sobre l’ermita deMontornès i li suplica que ratifiqui, com a cap de la diòcesi, la concessióreial. També demana a l’arquebisbe que afavoreixi l’ermita ambindulgències per als seus benefactors.

El tercer, d’igual data i lloc, va dirigit a l’abat de Poblet. Linotificava que s’havia concedit al monestir de Santa Anna de Barcelonala filiació de l’ermita de Santa Anna, prop de Montblanc, situada en elterme de Montornès prop del castell que Poblet tenia a Prenafeta. I limanava que donés ordres als seus homes de Prenafeta per tal que noposessin cap obstacle al creixement de l’ermita.

El quart, que porta data de 8 de maig del mateix any i és tambélliurat a Barcelona està escrit en català, a diferència dels altresdocuments que estan escrits en llatí. El rei envia a l’arquebisbe deTarragona un comissionat, que havia de tenir cura de gestionar les cosesreferents a l’ermita, en la persona del canonge de santa Anna de

Claustre del Prioratde Santa Anna deBarcelona.(JFS)

17

Barcelona, Pere dez Casal i li demana que confirmi l’adopció per part delprior del monestir de Barcelona per continuar l’obra començada, queespera veure acabada aviat.

El darrer document és un escrit del rei quatre anys més tard, el17 de setembre de 1377, per fer un donatiu de 60 lliures al prior deSanta Anna de Barcelona, a fi d’obtenir del Sant Pare indulgències iprivilegis per augmentar els beneficis per a la recentment construïdacapella de Santa Anna, prop de Montblanc, sufragània del monestir deBarcelona.Però si bé tots aquests documents reials parlen de la filiació odependència de Santa Anna de Montornès amb el monestir homònimde Barcelona, en cap moment se cita la seva vinculació amb la parròquiade Barberà, que era ben palesa en les donacions i testaments delsmateixos anys setanta i anteriors del segle XIV. Aquest oblit va induir

Bofarull i Sans (1898), l’arxiver que publicà els documents reials, asuposar que Santa Anna havia estat una ermita de Montblanc.

La inexistent relació de la capella de Montornès amb la parròquiade Barberà que expressen els documents reials deu obeir a una intencióexpressa per part de la canònica de Barcelona d’afiliar-se l’ermitabarberenca i els seus beneficis; fins i tot en un dels pergamins reials

Interior de l’esglésiadel monestir de San-ta Anna de Barcelo-na. (JFS)

18

s’afirma que Santa Anna de Montornès era sufragània de la de Barcelona.Interessava deixar de banda la parròquia de Barberà, perquè podia crearun conflicte d’interessos; d’aquí ve potser també la insistència delsdocuments reials en voler influir sobre els ànims de l’arquebisbetarragoní –«a la fundació de la qual fom Nos et Vos ey posam la primerapedra» (Porta, 1984:334-335)– ien recordar amb insistència la fi-liació de l’ermita de Montornès perpart de la casa ma- re barcelonina.

Sigui com sigui, sembla queel Priorat barceloní aconseguí la fi-liació de l’ermita de Santa Anna deMontornès. Ara bé, no sembla clar queaquesta vinculació hagués estat deci-siva, com pensa mossèn Josep Porta(1984:359), per a la construcció del’ermita i la casa de l’ermità. Ans al con-trari, el convent de Santa Anna de Bar-celona devia apro- fitar les almoinesrecaptades en nom de l’ermita de Mon-tornès per millorar la seva economia( J a s p e r t , 1 9 9 6 : 196), però qui enrealitat sufragà les despeses de laconstrucció fou la universitat (l’ajun-tament) de Barberà, ja que el mateix any1373 pagava els arcs (veg. apèndixnúm.1), i els seus feligresos que, apartir de 1370, en llurs testaments,feien massivament deixes per a laconstrucció de l’ermita (Porta, 1984:359-360).

És difícil de precisar què representà la filiació. Al principi, elrector de Barberà la devia considerar positiva, car n’esperava ajut eco-nòmic per al fi-nançament de les obres. Ben aviat, però, en veure queels diners de les almoines es desviaven cap a Barcelona, es devia adonarque la intromissió del monestir barceloní havia estat un mal negoci,perquè desvinculava Santa Anna de Montornès de la parròquia deBarberà.

No sabem quan finalitzà la relació de Santa Anna de Montornèsamb els canonges barcelonins del Sant Sepulcre. Amb tot, la seva data

El rei Pere el Cerimo-niós. Escultura deJaume Cascalls, segleXIV. (MDG)

19

no pot ser gaire lluny de la de dos importants documents conservats al’arxiu parroquial de Barberà en els quals es veu ja claramentl’adscripció plena de l’ermita a la parròquia. El primer (apèndix núm.2) és un inventari realitzat en la visita pastoral de 1416 a la parròquiade Barberà; en aquest inventari figura un pal·li que cobria l’altar de lasanta titular, en el qual hi havia les armes de Bergadà, que semblenpertànyer a mossèn Jaume Bergadà, rector de la parròquia entre 1379i 1412. El segon (Porta, 1984:336-337) és un document d’Alfons elMagnànim, datat el 1417, que ve a ser el traspàs a la parròquia de Barberàdels privilegis que quaranta-quatre anys abans el rei Pere havia atorgata la canònica de Santa Anna de Barcelona en motiu de construir-sel’ermita. El rei Alfons ratificava tot el que deien els anteriors documentsdel rei Pere, sense esmentar en cap moment la canònica barcelonina;és més, deia “que l’ermita fou construïda en un erm situat dins de laparròquia del lloc de Barberà”. El document era lliurat per la necessitatde fer reparacions a la capella i a la casa de l’ermità, que s’haviendeteriorat per la molta afluència de peregrins i altres gents. Per aquestaraó el rei renovava les concessions i privilegis per a fer col·lectes entots els seus reialmes, però amb la diferència que ara el beneficiariera el rector de Barberà. L’adscripció de l’ermita de Montornès alPriorat de Santa Anna de Barcelona devia durar de 1373 a 1416 i, encara,no sabem amb quin tipus de vinculació, ja que als arxius d’aquestainstitució no hi figura cap referència, si més no recollida en els estudisde N. Jaspert (1996) i J. Aran (2002). A partir d’aquesta datal’administració de l’ermita de Santa Anna de Montornès fou sempredel rector de Barberà. Tanmateix, tot i que el rector en tenia lajurisdicció eclesiàstica, va haver de pagar els tributs a Poblet relatiusa la jurisdicció privada a partir de 1297 –després del testament deBerenguer de Puigverd–, i va haver de reconèixer el batlle i lesordinacions posades per Poblet, quan aquest aconseguí la jurisdicciópública, el 1414.

20

Jerusalem. Església de Santa Anna, s. XII. La tradició situa aquí la casade santa Anna i sant Joaquim.(JFS)

21

ARQUITECTURA

L’ermita de Santa Anna fou construïda al pla que hi ha al costatde migdia de l’actual partida de Montornès i és dels pocstemples baixmedievals de la Conca del que es coneix

documentació contractual8. Es tracta d’una àpoca (apèndix núm. 1),datada el 3 d’octubre de 1374, que lliuraren els picapedrers Pere deMontagut, de Valls, i Pere Baró, de Figuerola, als jurats de BarberàBerenguer Beçons, Jaume Riu i Galcerà de Cornellà. Mitjançant aquestdocument ambdós mestres confessaven haver rebut 255 sous dels 500que els havien promès per a la construcció dels arcs de l’església deSanta Anna de Montornès, parròquia de Barberà.

Al llarg dels segles l’ermita ha sofert transformacions ques’observen en l’estat actual, sobretot ara que és objecte d’una profundarestauració que li retornarà la fesomia original. Una lectura de lesestructures conservades més alguna referència documental permetformular hipòtesis sobre algunes intervencions hagudes. D’entrada,sembla prou clar com era l’edifici originari i el que ha arribat als nostresdies.

L’ermita els segles XIV-XV

L’edifici primitiu pertany a un tipus de fàbrica que fou molt correnta la Catalunya Nova entre els segles XIII i XIV, que consisteix en un edificid’una sola nau, extremament simple, amb poca decoració, i cobert,gairebé sempre, a dues aigües a base d’armadures de fusta carregadessobre arcs diafragma transversals que serven la teulada. Tanmateix, toti que la majoria són construccions senzilles, no hi falten els exemplarsgrans i rics, on destaca la sumptuositat de les façanes, els campanars,les cornises de pedra i, sobretot, els teginats policroms de l’interior.D’aquests, Sant Miquel de Montblanc és un dels exemples més reeixits;no cal dir que Santa Anna pertany al grup de les construccions humils.

22

Per l’estil arquitectònic i per la situació geogràfica, bé podem dir que eltemple de Santa Anna forma part del conjunt gòtic montblanquí. Elconjunt monumental de la vila Ducal juntament amb el monestir dePoblet i alguna altra obra dispersa per la Conca constitueixen un delsgrups més importants de l’arquitectura baixmedieval catalana.

Al llarg dels segles XIII i XIV la Conca de Barberà va tenir unanotable importància en el conjunt del Principat, que es manifestàsobretot a Poblet i a Montblanc, especialment vinculats a la casa reial.Poblet anà creixent en importància fins a esdevenir mausoleu reial entemps de Pere el Cerimoniós. Montblanc, en temps d’aquest rei, esconvertí en la setena vila en importància de Catalunya; en aquells anyses construïren el clos murallat i la major part de temples, monestirs ipalaus que avui coneixem i admirem. Fou també al llarg d’aquest segleque es reuniren diverses vegades a la vila les Corts Generals de laCorona d’Aragó. En motiu d’una reunió d’aquestes Corts Generals, lade 1370, el rei juntament amb l’arquebisbe de Tarragona posà la primera

pedra del temple de Santa Anna, enpresència de diversos bisbes. Pertots aquests motius, la proteccióreial que va rebre l’ermita deMontornès no es pot desvincular del’interès que el conjunt de lacomarca –i en especial Poblet iMontblanc– van rebre de part delsmonarques.

L’edifici de Santa Anna,malgrat tractar-se d’una ermita, ésd’unes dimensions considerables. Téuna nau de planta rectangular icapçalera plana, orientada canò-nicament a llevant, que fa 23 m dellarg, per 8,50 m d’ample i 9 m d’alt;és a dir, pràcticament les mateixesmides que la veïna parroquial de laGuàrdia dels Prats (Fuguet, 2004:60i 62). Fou coberta mitjançant unaarmadura de fusta que carrega sobreuna sèrie de sis arcs de diafragmatransversals, de pedra tallada i

Esglesia de SantaAnna. Estructuradespullada dels arcsdiafragma que aguan-ten el sostre de fusta.(JFS)

23

contorn apuntat, que extradossen en angle per formar una coberta adues vessants. Aquests arcs, que divideixen l’espai interior de la nauen set trams, més o menys iguals, arrenquen de mènsules simplesencastades als murs a 3,5 m del sòl. L’altura dels arcs, de terra a laclau, és de 8 m. En aquesta mena de fàbriques els arcs constitueixenl’esquelet estructural de l’edifici; per aquest motiu, a causa de la sevaimportància arquitectònica, hom els encarregava a professionalspicapedrers mitjançant document contractual. No és casual que per al’església de la Guàrdia dels Prats, edifici contemporani semblant aSanta Anna, contractessin també la construcció dels arcs a mestrespicapedrers (Liaño, 1976:160-170).

Els murs de tancament de la nau són gruixuts –d’un metre– iforts, car estan construïts de maçoneria bona. Aquesta circumstància

va permetre la càrrega directa dels arcs transversals sobre els murs sensenecessitat d’estrebar-los amb contraforts exteriors. Per dissimular larudesa de la maçoneria, l’interior de la nau fou lliscat amb morter de calçi pintat imitant les juntes d’un mur de pedra carreuada amb color blau onegre. Es tracta d’una decoració curiosa equivalent a l’acabat quecoetàniament es practicava sobre els carreuats autèntics, que consistiaen resseguir les juntes amb una mena de cinta d’estuc que, abans nos’assequés, era resseguida amb un ferro de punta roma, bo i imitantfalses juntes que finalment pintaven. Avui aquell lliscat està molt perdut

Mènsula de fusta del’estrctura original.(JFS)

24

i només en queda algun bocí espars pels murs perimetrals i pelsdiafragmes dels arcs.

Al tram de la capçalera (on avui hi ha el cambril) estava situatl’altar major. Segons tres inventaris, el citat de 1416, un altre de 1428 iun de 1485 (apèndix núms. 8, 9 i 10), hi havia un bancal amb duesimatges de Santa Anna, una gran i una altra petita; un retaule de telapintada “un retaule de drap de pinzell ab dos guardapols de fust istoriatab la gloriosa Sancta Anna en lo mig” i un altar portàtil de quatre elements“IIII posts de oratori en la una lo Crucifix, en l’altra la imatga de laVerge Maria, en l’altra com avalaven Jehús de la Creu et en l’altra laimatga de la Verge Maria”.

Hi havia també en aquells anys, probablement al mateixpresbiteri, un altar dedicat als Sants Joans amb un retaule de quatreregistres i un tapís historiat amb els sants titulars “un drap estoriat deSent Johan Evangeliste et Babtiste”. Una altra referència curiosa del’inventari és la que diu “Item, LXXXV draps que pengen per la església”,que interpretem com una mena de tapissos que decoraven les nues paretsdel temple9.

El temple tenia, i té, tres portes: la principal oberta a la façanade ponent, i les altres dues, al mur de migdia; aquestes comunicavenamb la casa de l’ermità i altres dependències annexes que, segonsl’inventari de 1485, eren la casa, “ab son forrellat e clau e bonesportes”, el celler, amb l’estable i porta “que ix a la sglésia”; i una altra

caseta o forn, “ab sa bona porta y tanquadura”. Les tres estances, diu eldocument, eren cobertes de terrat.

La porta principal té arc de mig punt de 2,10 metres de llum per3,10 d’altura; és capialçada i obrada de pedra tallantada amb muntants idovelles amples resseguides a l’extradós per un guardapols motllurat,

Fragment de l’inven-tari de l’ermita, de1428. (AHAT)

25

que arrenca de mensuletes piramidals situades a la imposta. També, coma la Guàrdia, aquesta porta mostra una tipologia tardorromànica atribuïblea la pervivència de formes i estructures arcaiques que s’allarguen finsmés enllà del segle XVI (Fuguet, 2004:66-69). La porta presideix la façanaprincipal, que és simple i austera i segueix l’esquema angular del doblevessant de la teulada. No té coronament de cap mena i només hi ressalta,al costat nord, un campanar de paret d’un sol arc “sobre’l portal de lasglésia” (inventari de 1485).

Pel que fa a les dues portes de migdia, una obre al segon tramcomençant pel peu, i l’altra, al tram de la capçalera. Ambdues són depedra tallada, de mig punt i capialçades. La primera és més gran, fa 1,5m de llum per 2,5 m d’altura, mentre que la segona mesura 1 m de llumper 2 m d’altura.

Quatre finestres foradaven els murs laterals, dues al nord, decontorn apuntat, i dues al sud, rodones, totes recuperades en la restauracióque s’està fent a l’ermita, ja que abans estaven tapiades. Són de facturamolt ruda, emmotllades a la maçoneria i sense marc de pedra. A lacapçalera hi havia l’òcul que encara hi roman. Amb aqueixes oberturesla nau devia resultar molt més lluminosa que no ho era en els darrerssegles.

També hi havia un cor, situat, com d’habitud, al primer tram deponent. No es tracta, però, del que s’ensorrà fa pocs anys, sinó d’unque cita l’inventari de 1485: “It. ha en dita sglésia un cor e dins ha sa

Detall de les dovellesi motllures de la portade l’església.(JFS)

26

bona cambra”. És presumible que aqueixa construcció fos una estructurade fusta, car resten a cada costat dels laterals, sota l’arc diafragma,dos parells de permòdols de pedra que deurien aguantar les jàsseres il’armadura de cabirons i teulons del pis elevat. En aquest àmbit elsmurs laterals i ponentí són més prims, i aquest darrer conserval’empremta d’una finestra gran (ara tapiada) que devia donar llum alcor i a la nau.

Finalment, cal parlar d’una galeria que probablement hi havia a

Capçalera del’església, on es

poden apreciar trespermòdols de pedra

que aguantavenuna antiga

galeria.(JFS)

Planta i seccions de l’ermita.(JFS)

27

l’exterior de la façana de llevant, és a dir, de la capçalera. D’aqueixasuposada porxada només es conserven tres permòdols de pedra quedevien aguantar les jàsseres i la resta d’elements del cobert que hauriaservit d’aixopluc a animals, viatgers i pelegrins. Avui, el terraplè quehi ha a l’indret, de més d’un metre fins al nivell del paviment del’església, impedeix d’imaginar l’altura d’aquella construcció. Potsercaldria relacionar la porxada amb el document del rei Alfons, de 1417,quan feia referència als edificis que s’havien construït al costat del’ermita “per a rebre als pelegrins i altres persones que de diversesparts del món, venien a aquest lloc per causa de la molta devoció ques’hi tenia” (Porta, 1984:336-337).

Les reformes dels segles XVI-XVII

Al llarg del segle XVI l’ermita de Santa Anna fou objecte dereformes importants, algunes documentades, d’altres no. En una llibretade comptes de l’Arxiu Parroquial, l’any 1574 s’anotà la construcciód’un altar i un retaule (Porta, 1984:430). Segons el document, espagaren 30 sous per fer l’altar i el forat per a la pastera del retaule; 20lliures al fuster (en aquell temps fuster i escultor eren un mateix ofici);i 25 lliures al pintor per pintar-lo i assentar-lo. Més endavant, l’any1598, es registren altres obres —fer unes parets, una trona, uncelobert— per valor d’unes quantes lliures.

A començaments del segle XVII fou construït al segon tram dela nau, davant del presbiteri, un vas sepulcral per a ser-hi enterrat LluísFoguet del Mas, el propietari de l’actual mas de Gassol, el qual, com elsseus avantpassats, havia estat molt devot i benefactor de Santa Anna(segons els inventaris del segle XV, era de la seva família el tros deterra on s’alçà l’ermita). Aquest personatge, que era un importantcomerciant montblanquí i terratinent de Prenafeta, llegà en testamentfet l’any 1604, per sufragi de la seva ànima i dels seus parents, 700lliures per a la fundació de 83 misses perpètues anuals que s’havien decelebrar a l’ermita, i deixà a criteri dels marmessors, Gaspar Ferrer iAntoni Girona, l’execució de la seva voluntat. Dos anys després, Foguet

Façanes de l’ermita.(JFS)

28

moria assassinat per una partida de bandolers alcamí de Prenafeta. Aleshores els marmessorsexecutaren el testament, que consistí en lliurar les700 lliures a la comunitat de preveres de Montblancamb el compromís de celebrar missa a Santa Annatots els diumenges i festes de precepte. MossènCabirol relata (Porta, 1984:393) que amb aquellsdiners els preveres de Montblanc compraren unagran finca: el molí del Pont de la Fusta deMontblanc, que és l’actual molí del Celdoni.

Una altra obra, no documentada en paperperò sí en pedra, és la construcció d’un capitellnou per a la creu de terme que hi ha al davant del’ermita. El capitell és obra del segle XVI i portal’escut d’un dels rectors apel·lats Roca, queregentaren la parròquia de Barberà entre 1516-1567 (Porta, 1984:228); probablement es tractade Berenguer Roca que fou rector de 1516 a 1562.

La barroquització de l’ermita al segle XVIII

Arribat el segle XVIII, l’edifici baixmedieval de Santa Anna patíla febre renovadora del barroc. Com arreu, modernitzar significà refersegons criteris moderns el cor amb volta rebaixada, construir un cambrila la capçalera i fer una volta de rajola de pla amb llunetes a la nau quetapés l’antiga armadura de fusta.La renovació del cor no la tenim documentada però conservemfotografies de 1984 en les quals –per la tipologia, les estructures i elsmaterials emprats– es pot apreciar una típica construcció de l’èpocamoderna (segles XVII o XVIII). El pis d’aquest cor, al qual s’accedia peruna escala raconera de dos trams de volta catalana situada al sudoest,descansava sobre una volta de canó molt rebaixada, obrada de rajola depla, suportada per un arc carpanell o d’ansa de paner obrat de maonsdisposats en rosca, que es construí aprofitant els antics permòdols depedra dels laterals. En aquest moment deuria ser massissada la finestragran de ponent i obert l’òcul actual. Aquest cos d’edifici presentava unestat ruïnós l’any 1984.

L’any 1771, el rector Cabirol –com explica ell mateix en unanota del llibre de Pregaries (Porta, 1984:369-370)– endegà l’empresadel cambril, modificació que significà canviar de lloc el presbiteri i

L’ermita l’any 1984.Encara és visible partdel cor del segle XVIII.(JFS)

29

fer un retaule nou. Començà per enderrocar l’antic retaule construït el1574, fet que ell justifica adduint les males condicions i l’escassaentitat de l’altar, ja que només, diu, es tractava d’un “sobrecel i dospilans” de guix que emmarcaven la imatge de la santa, que estavacol·locada en unafornícula del mur, just onavui s’obre unafinestreta. Seguidamentaixecà una paret en lavertical de l’arcdiafragma del primertram, de manera queeliminà el presbiteri idestinà aquell espai acambril (el pla superior)i a sagristia (el platerrer). Sembla prou clarque el rector minimitzala importància del retaule antic, que ell mateix enderrocà. De fet, almarge de la seva vàlua artística, que no podem conèixer, aquell retaulede guix devia resultar difícil, per no dir impossible, de traslladar. Enqualsevol cas, xocava amb els interessos del rector que, seguint lamoda, volia dotar l’ermita d’un cambril.

El rector Cabirol no diu res sobre l’autor i les característiquesdel retaule, bastit i col·locat aquell any 1771 en ocasió de les obresdel cambril i el presbiteri, el qual romangué in situ fins el 1936. Nomésper una nota d’un inventari de l’any 1925 (apèndix, núm, 6) sabem queera barroc i tenia tres imatges, les de Sant Josep i Sant Joaquim, demesures reals, al costat de l’evangeli i de l’epístola, respectivament, ila de Sant Antoni de Pàdua, un xic més petita, al coronament. Amb lanova disposició, el presbiteri va quedar situat al segon tram del’església, damunt de la sepultura que els Foguet del Mas hi tenien desde principis del segle XVII.

La construcció de les voltes arribà motivada pels retrets i lesimposicions d’arranjar l’edifici que decretà l’arquebisbe en l’acta dela visita pastoral de 1785: “... essent cuberta [la nau] de sola teula, sedeuran fer ab la brevetat possible las bòvedas, particularment la depresbiteri, reparar la teulada del chor y posar en ell la balustrada perevitar tot perill...”. Immediatament el rector devia encarregar-ne la

Sinòpia o dibuix delfresc que decorava unmedalló del cambril.(JFS)

30

construcció, car en la nota de la següent visita pastoral, de 1790, es faconstar que les voltes i la barana de ferro del cor ja estaven fetes (Porta,1984:370).Amb totes aquestes modificacions, a les que s’ha d’afegir la construcciód’una casa per a l’ermità, el temple adquirí l’aspecte d’una esglésiamoderna que deuria omplir de satisfacció l’intrèpid mossèn Cabriol.Certament fou allò que se’n diu un rector constructor, ja que, pocsanys després, entre 1792 i 1796, ell mateix va dur a terme l’obra mésimportant del seu llarg rectorat: la construcció de l’església parroquiali l’abadia de Barberà.

Al marge d’aqueixes obres immobiliàries, mossèn Cabirolencara féu una altra actuació important de cara al culte de l’ermita deSanta Anna. Resulta que des de 1720 la comunitat de preveres deMontblanc havia anat posant entrebancs per tal de no complir ambl’obligació, contreta l’any 1606, de dir missa a l’ermita els diumengesi festes de precepte. Fins i tot, l’any 1788 volgueren deixar d’anar-hidefinitivament. Aleshores, el rector Cabirol recollí tota ladocumentació pertinent i denuncià el cas a la cúria tarragonina, queobligà la Comunitat montblanquina de capellans a complir amb el seudeure. Les misses dels preveres de Montblanc a Santa Anna cessarendefinitivament l’any 1851 (Porta, 1984:398-402). Per diverses raonsen els anys precedents a aquesta data, les misses ja no s’havien celebratamb regularitat.

Cambril del segle XVIII. Als medallons hi havia representadesescenes de la família de la Verge

Cambril del segleXVIII. Als medallons hihavia representadesescenes de la famíliade la Verge

31

LA IMATGE DE SANTA ANNA

Tant la imatge de Santa Anna gran com la petita han desapregut.Tanmateix, els testimonis gràfics de la segona permeten acostar-nos a la importància que el culte a la santa adquirí en época

baixmedieval a les nostres contrades.

Culte i iconografiaTot i que els evangelis canònics no parlen de la família de la

Mare de Déu, ben aviat es desenvoluparen les històries sobre la sevainfantesa i els seus pares. El text més difós sobre aquest tema fou l’apòcrifProtoevangeli de Jaume, del que derivaren una colla de textos, entre elsquals el Pseudomateu, dels segles VII-VIII. Els textos apòcrifs, tot i sercondemnats per l’Església arribaren al poble i assoliren un gran fervorpopular; el segle XIII foren recollits per Iacopo da Varazze a la LlegendaÀuria, una de les fonts iconogràfiques populars més importants de l’artcristià (el llibre es traduí ben aviat en català amb el nom de Vides desants Rosselloneses el mateix segle). Llegendes anònimes,popularitzades a partir de començaments del segle XV ampliaren lafamília: segons aquests relats, santa Anna després de quedar vídua desant Joaquim es va casar dues vegades i va tenir dues fillesmés. El culte a santa Anna es documenta a Orient des del segleVI; a Occident la representació més antiga de la santa és unapintura mural a Santa Maria Antiqua de Roma del segle VII(Trens, 1946:120-136).

La iconografia de la Santa i la Verge presenta dosmodels iconogràfics prou coneguts: un, anomenat laMattertia, o Santa Anna Triple, mostra les tres generacionssanta Anna, Maria i Jesús. En les primeres obres, Anna estàasseguda en un tron, Maria és a la seva falda o al braç, i Jesúsa la falda de Maria. Santa Anna també es representada dempeus,

Detall d’un mural del s.VIII dedicat a SantaAnna. Faras, Sudan.(MNV).

32

i la Verge i el Nen també. Aquesta iconografia suposa una simplificacióde la de la “santa parentela”, és a dir, d’Anna amb les seves filles, gendresi néts10; és una transposició en femení i més tardana de l’arbre de Jessè,que representava la genealogia de Crist, i ve a ser com la Trinitat maternao humana, per això en francès se la coneix com Anne Trinitaire.Simultàniament apareix un altre model iconogràfic que mostra nomésdues figures, Anna i la Verge, tan estesa com el primer però menysestudiat des del punt de vista iconogràfic.

En ambdues representacions la Verge nena de vegades porta unllibre, l’escena representa santa Anna ensenyant de lletra la seva fillaMaria. Els evangelis apòcrifs expliquen que Maria va anar a estudiar alTemple a l’edat de tres anys, però després fan un salt cronològic fins als12, l’edat de les noces amb Josep; l’únic comentari que se’n fa és quesabia filar i teixir i d’aquesta manera, de vegades amb un fus, apareix al’escena de l’Anunciació de l’Àngel, en termes generals, fins al segleXI. Més endavant, a partir d’aquest segle i coincidint amb l’incrementdel culte marià, la Verge es representarà amb un llibre. El canvi obeeixa la idea que si Maria és la Mare de Déu ha d’excel·lir en bondat, peròtambé en saviesa. Aquesta iconografia no prové dels evangelis apòcrifs,ja que en aquests la Verge fou instruïda al Temple; tanmateix, sí que vedels apòcrifs la idea de l’ensenyament de la Mare de Déu i laimportància de la família de Maria.

Només parcialment s’ha d’interpretar l’auge que el culte a santa

Dues representacions de san-ta Anna. A l’esquerra, SantaAnna Triple del s. XIII, (MCP).A la dreta, Santa Anna i laVerge del s. XIV, que presidiael retaule de la Concepció deVallfogona de Riucorb, obrade Jordi de Déu.(MEV).

33

La família de santa Anna. A baix, la santa amb les tres filles (la Mare deDéu, Maria Cleofàs i Maria Salomé)i els néts. Tríptic polonès del s. XVI.(M NV)

34

La imatge de Santa Anna de Montornès desapareguda el 1936. Era unatalla de fusta policromada de 30 cm d’altura, d’un autor desconegutdel s. XIV. (FS - BC)

35

Anna experimentà en els segles XIV i XV com a reflex de la doctrina de laImmaculada Concepció. Estudis recents11, sense excloure aquestainterpretació, veuen en el culte a la santa una intenció per part del’església de controlar la religiositat femenina i de donar un exemplepel que fa al comportament social i sexual dels matrimonis. L’escena del’aprenentatge representada pel llibre es pot interpretar com el símbolde la transmissió dels valors burgesos i cristians dins la família, i tambécom a reflex de la transmissió del coneixement de mares a filles, propide les classes altes. Fins i tot es pot llegir en clau feminista i interpretar-la com una mostra de l’accés de les dones a la cultura. Els motiuseconòmics també són un factor a tenir en compte. Cap d’aquestesinterpretacions exclou l’altra sinó que totes es complementen. El culte asanta Anna, personificació de la figura familiar i domèstica de l’àvia,fruí d’un entusiasme popular, però cal no oblidar que la seva figura fouafavorida des de sectors clericals i humanistes, fet que es fa palès en laSanta de Montornès en les figures del rei i l’arquebisbe de Tarragona.

A Catalunya la Santa Anna més antiga que coneixem (si és querealment es tracta d’una Santa Anna i no d’una marededéu) és la deClaret (Santpedor, Bages), una talla romànica de finals del segle XII,que representa santa Anna amb Maria a la falda, ambdues amb un llibrea la mà (Casanovas, 1984). Ja en el segle XIV, trobem diversos retaulesd’iconografia semblant, pintats o tallats, amb santa Anna asseguda odempeus. Apareix asseguda al retaule que pintaren, entre 1345 i 1358,els germans Bassa i Ramon Destorrents, per encàrrec de Pere elCerimoniós, per a la capella de Santa Anna de l’Almudaina de Ciutat deMallorca (Verrié, 1948; Alcoy, 2000). Anna figurava dempeus al retauled’alabastre de la Concepció de Vallfogona de Riucorb, executat per Jordide Déu l’any 1385 (Bracons, 1983:29 i 95-96; Beseran, 2003:158-163).

La imatge desaparegudaLa imatge de Santa Anna que presidia el cambril de l’ermita era

una escultura del segle XIV que desaparegué amb la crema de l’altar,l’any 1936. L’hem pogut conèixer amb bastant exactitud a partir de duesfotografies, de referències documentals i de memòria oral. Es tractavad’una talla de fusta policromada d’uns trenta cm d’altura, segons constaen l’inventari de la parròquia realitzat l’any 1925 (apèndix, núm. 6).

Tanmateix, ni l’inventari ni les fotografies, pràcticamentidèntiques, una publicada per Morera ([1909]:537) i l’altra del fonsSalvany de la Biblioteca de Catalunya, no permetien deduir el material

36

de què estava feta la imatge. L’inconvenient se solucionà a partir decertes referències documentals del segle XVIII: “yo baixí de son soliola imatge de la santa y después de començar las lletanies la prenguí enmas mans” (Porta, 1984:408-409), però sobretot de la descripció quen’ha fet Maria Montalà, una senyora montblanquina de 91 anys, que dejove freqüentà molt l’ermita12: “la Santagneta era petita, d’uns dos pams,i de fusta”. Val a dir que el diminutiu entranyable, “la Santagneta”, queutilitzà la senyora Maria és el mateix de l’exclamació que sovint depetits sentíem als vells de Barberà: “Ai, Santagneta gloriosa...”. Ésevident que en ambdós casos, a més de tenir una connotació afectiva,el diminutiu evoca una imatge petita.

Així, doncs, la imatge de Santa Anna que arribà a 1936 era lapetita de les dues que figuraven als inventaris del segle XIV (apèndix,núms. 2, 3 i 4). Es tracta de la representació d’una dona vella, santaAnna, asseguda en una mena de tron, que aguanta amb el braç esquerrela Mare de Déu nena; amb la mà dreta amb el palmell cap a dalt mostrao ofereix un objecte rodó, que no podem precisar, però podria tractar-se d’una pera, o una altra fruita (en moltes imatges, la Santa porta una

Taula central d’un retaulededicat a santa Anna quepresidia la capella del mateixnom del palau de l’Almudainade Ciutat de Mallorca. Ésobra de Ramon Destorrents,1358. (MJVL).

37

pera, una magrana, una poma...) a la Filla, que aguanta un llibre amb lesdues mans. La mare vesteix túnica llarga recollida sota el pit per uncinyell, i porta la testa coberta per una toca –abillament propi de lesvídues de l’època– que li baixa fins a l’esquena. La Nena, que té elscabells arrissats, porta, com la mare, una túnica llarga cenyida per lacintura. El tractament dels plecs de la roba i l’expressió dels rostresd’ambdues dones mostra el naturalisme propi del segle XIV, mentre quela tipologia recorda les maresdedéu entronitzades tardoromàniques.Podria haver estat obrada en finalitzar la construcció del temple, en eldarrer quart del segle XIV, per algun dels mestres actius a Poblet,Montblanc, Santa Coloma.

Es pot dir, doncs, que la Santa Anna de Montornès és una de lesrepresentacions més antigues de Catalunya de la modalitat iconogràficaon figuren només la Mare i la Filla. La seva relació amb les obres delmateix tipus de l’època del Cerimoniós –el retaule de l’Almudaina i elde Vallfogona de Riucorb– és una dada a tenir en compte.

Pels inventaris antics de l’ermita de Santa Anna sabem que hihavia dues imatges de la santa que abillaven amb mantells i corones enles festivitats. El de 1416, que és el més antic que coneixem, res nodiu de corones, potser encara no en tenien, però sí que parla de mantells.La imatge petita tenia un mantell de seda blanca, i la gran, un mantellde seda de diversos colors.

L’inventari de 1428, a més de relacionar els mateixos mantells,anota ja l’existència de diverses corones: una amb pedres “a manera deperles” i amb pedres de diversos colors; una diadema amb perles ipedres; una coroneta amb perles i pedres; i dues altres coronetes“sotills”, és a dir senzilles. L’any 1485 es feien constar dos mantellsde seda per a les imatges, els quals anaven marcats amb senyals(suposem que heràldics), de lleons i de dracs. Curiosament, en aquestinventari no hi figuren les corones de l’any 1428. En una relació delsobjectes inventariables de Santa Anna, molt més tardana, de 1830(apèndix, núm. 5), les coses han canviat molt, car només es parla d’unaimatge. Suposem que seguint la moda de l’època moderna de vestir lesimatges, a més dels mantells i corones es parla de vestits. Santa Annatenia quatre vestits (un de bo de “mitja tapisseria blava”, un altre de“tapisseria vermella”, un altre de “satí morat” i un altre de “gra de bruc(¿) vermell, ordinari”) i tres mantells (dos de tafetà blau i altre de tafetàmorat, bons). Pel que fa a les corones, diu mossèn Ferrer, l’autor del’inventari, que a l’abadia guarda en una caixa de fusta dues corones de

38

plata, una de la Santa i l’altra de la Verge, i, entre altres reliquiaris, unreliquiari de plata amb la relíquia de Santa Anna. Curiosament és laprimera vegada que veiem citades aquestes relíquies13; és probable quepertanguessin a l’església parroquial, on també era objecte de cultesanta Anna. Pel que fa a les corones, se citen dues corones de la imatgede la ermita, també de plata, molt vella; podria ser que aquestes fossinles senzilles i les més valuoses es guardessin a l’església parroquial.Finalment en l’inventari de 1925 (apèndix, núm. 6) no consten al’ermita ni vestits ni corones de la santa, sí en cavi, trobem el reliquiarientre els béns de la parroquial. La Sra. Montalà ens informà que abansde la guerra Santa Anna tenia dos vestits, un de bo i un de senzill.

39

Creu de terme deSanta Anna, costatdel Sant Crist. (JFS)

LA CREU DE TERME

Al davant de la porta de l’ermita, al costat dels dos xiprerscentenaris que l’acompanyen, hi havia una magnífica creu determe que fou enderrocada i trossejada l’any 1936.

Sortosament, els masovers del masde Gassol d’ales- hores, la famíliaMontalà, i l’ad- vocat Miró Esplu-gas de Barberà re- colliren els bocins,els quals vers els anys setanta delsegle passat van passar al Museu-Arxiu de Mont- blanc i Comarca onforen enganxats amb més o menysfortuna. A partir d’aleshores la creuresta exposada al museu mentre es-pera la restau- ració que mereix.La creu que ara hi ha, al mateix lloc deSanta Anna, és una còpia facsímil del’original que ha realitzat, amb mo-tiu de la restau- ració de l’ermita,l’Escola Superior de Conservació iRestauració de Béns Culturals deCatalunya amb el suport de l’ajun-tament de Bar- berà.

El conjunt, tal com va arribar al 1936, estava format per la creupròpiament dita, un capitell esculturat, un fust otxavat i un dautroncopiramidal al peu que anava col·locat sobre tres graus quadradesconcèntriques. Les pedres artísticament importants del conjunt són la creui el capitell, ambdues laborades en èpoques diferents a jutjar pel seu estil.Mentre la primera mostra un estil gòtic coetani de l’ermita, el capitell ésobra moderna del segle XVI.

40

La creuLa tipologia de la creu és la pròpia del segle XIV: creu llatina

floronada (extrems acabats en florons), arbre i travesser de seccióquadrada amb les cares decorades amb una sanefa de cercles lobulats,les arestes resseguides d’una fronda, i les aixelles decorades ambtraceries ogivals, ara un xic mutilades. La iconografia és la més habitualde les creus: el crucifix al davant i la marededéu al darrera, ambdóssota un dosseret amb pinacle.

La factura és de qualitat acceptable i presenta l’estil i el caràcterhumanitzat del gòtic; és a dir, la figura del crucificat és la d’un Cristsofrent: clavat amb tres claus, el cap coronat d’espines i decantat, elcos nu i arquejat i la pelvis coberta amb el perizonium. La Mare deDéu, coronada i dempeus, té la testa dreta i mira al front en una actitudun xic hieràtica, menys humana que la del Crist. Vesteix llarga túnicaque li baixa fins als peus, que se li veuen sota graciosos plecs; al damuntporta un mantell que li cobreix el cap per sota de la corona, mentrel’aguanta amb la mà dreta provocant una bella convergència de plecs.Amb l’altra mà serva el Nen Jesús, que també mira al front i porta unocell lligat amb un cordill.

Creu de terme de San-ta Anna. Costat de laMare de Déu. (JFS)

41

El capitellEls capitells que acompanyen aquest tipus de creus gòtiques

solen tenir l’estructura arquitectònica de capella de planta radial desis o vuit cares ocupades per sengles dossers amb pinacles on s’allotgenimatges d’apòstols i sants relacionats amb el lloc.

El capitell que actualment sosté la creu de Santa Anna nocorrespon a l’època de la creu, sinó que fou canviat en época moderna.És un capitell renaixentista, d’estructura clàssica, amb collarí motlluratque descansa sobre el fust otxavat, tambor esculpit i àbac, tambémotllurat, de base quadrada on s’assenta la creu. Al tambor, separadesper dos escuts heràldics, hi ha dues escenes esculpides en alt relleu; al’una, hi ha representats santa Anna i sant Joaquim amb un àngel alcostat, i a l’altra, santa Anna donant la mà a la Mare de Déu nena (aquestaimatge està actualment mutilada). Probablement són escenes informadesa partir de la Llegenda Àuria, on es recull el text de l’evangeli apòcrifque explica la història dels pares de la Mare de Déu. Els relleus, executats“al romano”, tenen una certa categoria artística. Els sants, ell barbat iella amb vel, són de proporcions, anatomia i moviment clàssics icorrectes; el mateix es pot dir dels plecs dels vestits, resolts amb soltura.Es pot afirmar que el relleu no és el d’un vulgar picapedrer sinó d’unescultor expert, ja que en la manera de representar les figures de tresquarts, és a dir, fins als genolls, i la resolució del cap de sant Joaquim

Capitell de la creu determe de Santa Anna, s.XVI, amb escenes de lavida de la santa. (JFS)

42

lleugerament deformat, endevinem recursos perspectius propis de la bonaescultura del segle XVI (Garriga, 1986; Yeguas, 1999).

Pel que fa als escuts heràldics que separen les esceneshistoriades, són escuts dels anomenats pell de toro o cordiformepolonès, molt emprats el segle XVI, carregats amb les armes de Roca(tres rocs). Aquesta identificació heràldica ens porta a la persona d’unrector de Barberà, Berenguer Roca, que regí la parròquia, probablementdurant tota la seva vida sacerdotal, entre 1516 i 1562, o –menysprobable– Pere Roca que fou rector entre 1562 i 1567. En aquell tempsera molt corrent que les institucions, les corporacions, les personesamb càrrecs (no calia que fossin nobles), marquessin amb llurs escutsles seves pertinences mobles o immobles.

Tot i que no és gaire usual la substitució dels capitells de lescreus de terme, el canvi del capitell baixmedieval de la creu de SantaAnna per un de renaixentista es podria atribuir al fet que, davant delscontinuats conflictes que el rector de Barberà tenia amb Prenafeta/Pobletper causa de la duplicitat de senyorius, aquell decidís marcar la creuamb el seu escut en senyal de propietat. Val a dir que mossèn Roca, amés de posar el seu blasó a la creu de Santa Anna, el posà també a lapica aiguabeneitera d’alabastre que feu construir per a l’esglésiaparroquial de Barberà. D’aquesta pica, desapareguda el 1936, enconservem una bona fotografia.

Capitell de la creu de terme deSanta Anna, s. XVI, amb l’escutheràldic del rector, mossènBerenguer Roca. (JFS).

El mateix escut en una picaaiguabeneitera, també del s. XVI, quehi havia a l’església de Barberàabans de 1936. (AM)

43

APLECS I PROCESSONS

L’ermita de Santa Anna era un lloc on s’aplegaven principalmentels habitants de Barberà per celebrar dues diades importants:el dilluns de Pasqua florida i la festa de la Santa el 26 de juliol.

Aquestes diades tenien un element festiu –profà– que es manifestavaen els romiatges i aplecs, i un element religiós, que consistia en lacelebració de misses i processons. Ja fa anys que tant uns com altreshan deixat de practicar-se, l’anorreament de l’ermita tallà de soca-relqualsevol possibilitat de pràctica religiosa o profana.

Els millors temps de la devoció popular –si ens atenem a lescròniques que deixaren escrites els rectors en les llibretes de l’arxiuparroquial– foren els anys del barroc, és a dir els segles XVII i XVIII; éslògic, car en aquells anys els cerimonials religiosos tenien una grancàrrega de teatralitat i qualsevol manifestació popular, religiosa o no,es revestia d’un aparell espectacular que avui resulta inimaginable. Unacaracterística, que s’afegeix com un pessic de sal a les cròniques de lesfestes o celebracions que es practicaven a Santa Anna, és el relat de lespicabaralles que per qüestions jurisdiccionals tenien molt sovint elsrectors de Barberà i els representants de Poblet, senyors jurisdiccionalsdel terme. Un rector de Barberà, mossèn Cabirol (1760-1809), explicaal “Plec de Santa Anna” (Porta, 1984:345) uns fets de l’any 1777. Eraper Pasqua, una festa en què acudia molta gent a l’ermita.

El rector de Barberà donava permís a la gent dels pobles de lacontrada per vendre torrons, avellanes, vi..., però el batlle de Prenafeta,com a representant de Poblet, els ho va intentar prohibir. Aleshores elrector amonestà el batlle argumentant que “en aquella hermita jo eraamo y que la gent havian de menjar y veurer”. Es tracta, en definitiva,de les tradicionals rivalitats entre el clergat secular i el clergat regularoriginades per la situació especial de conflicte d’interessosjurisdiccionals pel que fa a l’ermita de Santa Anna: la jurisdicció

44

religiosa (el rector de Barberà) i la jurisdicció civil (el monestir de Poblet).Aquests romiatges devien tenir un caire profà i festiu, amb balls a l’erade l’ermita, autoritzats pel rector, el qual –en la crònica– dóna mostresde molt bon sentit pràctic procurant que els mossos d’esquadra vetllinper l’ordre en unes festes que aplegaven tanta gent on “sempre acostumaa haver-hi quentos y puñadas”. Així, pagant els mossos i donant-losdinar, evitava les baralles i enfrontaments.

Malgrat tot, en altres ocasions les coses no anaren tan bé. Deguéser especialment sonada la Pasqua de 1786, ja que l’arquebisbe Dr.Armanyà prohibí, en la visita pastoral, que se celebrés missa i s’anés a

Exemple d’una processó a Barberà. Laprocessó del Roser vers els anys trenta delsegle passat.(JT)

45

l’ermita per Pasqua a causa dels escàndols i baralles que s’hi produïen;només hi autoritzava l’anada el dia de la festa de la santa, seguramentperquè no s’hi aplegava tanta gent i perquè tenia un caire més religiós.El mateix rector encara fou més explícit sobre els fets d’aquell any en elllibre Consueta de l’arxiu parroquial, ja que parla de “pedradas ybastonadas” (Porta, 1984:420). No sabem fins quan durà la prohibicióperò sí que s’hi continuà anant el dilluns de Pasqua.

Un altre aspecte de la devoció popular és el de les «pregàries».El poble de Barberà havia acudit sempre a santa Anna en les pitjorssituacions que podia viure la col·lectivitat –epidèmies, secades...–. Desdel segle XVII trobem documentades «pregàries» amb processons queanaven de la vila de Barberà a les ermites de Sant Pere d’Embigats i aSanta Anna de Montornès. Però mai abans de 1720 s’havia tret la imatgede Santa Anna de l’ermita. Aquest any, el rector Sauvó (1711-1744)inaugurà un cerimonial que s’anà repetint fins el segle XIX: les solemnesprocessons de Barberà a Santa Anna i viceversa per anar a buscar lasanta, tenir-la uns dies a l’església parroquial de Barberà, i retornar-la,

també processionalment a Montornès. Aquestes processons, que espracticaren en ocasions de secades persistents, anaven acompanyadesd’un imponent aparell cerimonial típic de la mentalitat barroca, tan amigade celebracions, religioses o civils, al carrer, com les processons delCorpus o les rues de Carnestoltes.

En les processons de Santa Anna s’hi veien implicats –devegades– les autoritats de Prenafeta, per qüestions jurisdiccionals, ila comunitat de preveres de Montblanc (que tenia l’obligació d’oficiarmissa tots els diumenges i festes de precepte a Santa Anna), perqüestions de culte. Aquesta participació d’estaments comportava de

Grup de nens i nenes del catecisme deBarberà el «dia de la mona» de 1952.Cursa de nenes abans d’arribar al’ermita de Santa Anna. (JAR)

46

fet la participació popular de les tres viles, Barberà, Prenafeta i Montblanc.Això succeïa quan les relacions del rector de Barberà amb Prenafeta(Poblet) no eren conflictives; era aleshores quan les processons assolienmajor esplendor.Il·lustra molt bé el «boato» de la processó barroca la descripció que fael rector Gelambí (1744-1752) de les pregàries de 1749 recollida alllibre Pregàries de l’arxiu parroquial (Porta, 1984:408-409): anaven aldavant els nens de l’escola vestits de blanc amb imatges del Sant Crist ocreus a les mans, acompanyats del mestre. Seguia la imatge del SantCrist, portat per tres pagesos de la parròquia de Barberà, i després elrector, vestit amb capa pluvial. El seguia una noia que portava un pendóde la Mare de Déu, i dues files de noies vestides de blanc. Finalment,també en dues files, venien la resta de dones. Una vegada arribada laprocessó a l’ermita se celebrà un ofici solemne. La imatge tornà al’església de Barberà portada pel rector i sota talem, els pals del qualportaven els alcaldes i regidors de Barberà i Prenafeta.

Aquesta vegada la Santa els escoltà ja que entrant la processó enterme de Barberà es cobrí el cel i començà a ploure, tot i que “no bastantper remediar nostra necessitat”. Arribats a l’església es celebrà un altreofici i es deixà la imatge en un tron a l’altar major; l’ermità, que esquedà a Barberà guardant la imatge, era hostatjat cada dia en una casadel poble. Finalment, després de tretze dies caigué una pluja abundant

L’última edició delsgoigs de Santa Anna.

47

i, en acció de gràcies, es cantà un Tedeum. Al cap de pocs dies, la imatgetornà en processó a l’ermita amb el mateix cerimonial que a l’anada.

Una de les processons més solemnes i festives fou la de lespregàries realitzades l’any 1771 que relata el rector Cabirol (1760-1809). Hi assistiren “quatre mossos ab atxes (...) música, banderas y losdos tabernacles de Maria Santíssima y Sant Victorià, y tres balls que laacompanyaven ab gran alegria de tots, cantant los cantors y la músicaalternativament lo Te Deum, y portant a la gloriosa santa [Anna] sotatàlem fins a la hermita lo molt reverend Joan Rull, prior de Biure, en sosbrassos, lo qual trobant-se en esta rectoria, volgué fer este obsequi a lasanta...” (Porta, 1984:410-411).

Després de la Desamortització de 1835 les terres que posseïal’ermita foren venudes i per aquest motiu resultava difícil mantenir-hiun ermità, ja que aquest vivia de l’arrendament de les propietats. A mancad’ermità la imatge de Santa Anna i altres pertinences de valor esguardaven a la parroquial de Barberà. A partir del Llibre de Santa Anna14

tenim notícies de l’ermita des de finals del segle XVIII fins la primerameitat del segle XX.

El 1875, en temps del rector Boqueras (1875-1878), l’ermitaestava tancada. Un any després s’hi instal·là un ermità; aleshores es traslladàamb gran solemnitat la imatge des de Barberà a l’ermita acompanyada demolta gent de Barberà i Prenafeta, i d’una orquestra de Valls. L’alegria nodurà gaire perquè el 1877 tornava a estar faltada d’ermità.

El 1883, en temps del rector Tarragó (1882-1898), la casa del’ermità amenaçava ruïna perquè una part de la teulada estava en malestat i alguns trespols a punt de caure; l’església tampoc no estava gairedecent per celebrar-hi la missa. A fi de mantenir l’edifici, el rector vademanar almoines als fidels i aconseguí una bona quantitat de donants,principalment barberencs però també alguns fidels de Montblanc. Recollíuna bona suma de diners que utilitzà en arreglar les teulades de la casai enrajolar i emblanquinar l’església. La millora se celebrà amb unsolemne ofici i rosari amb músics de Montblanc al què acudí una munióde gent. Curiosament aquesta resposta barberenca a la crida del rectors’esdevé en uns temps de plena febre liberal progressista i d’enfrontamentdel poble amb el rector. Tanmateix, aquesta manifestació de devociópopular impressionà el rector que escriu: “Santa Anna, compadeixeu-vos d’aquest obcecat i dur poble puig os manifesta alguna devoció (...)Féu que reine Crist i il·lumineu los seus enteniments que estan plens detenebres. Amen”.

48

Aquest mateix anymossèn Tarragó relata unmiracle de Santa Anna(Porta, 1984:414):

«Anton Sarró Bella, mariner, fill de casa Mo-liner de Barbe-rà,navegant en lo vapor Claris de la Companyia de TransportsMarítims, en lo mes de juliol de 1883, es trobà dit vapor en altesmars completament perdut i sens nord, en gran perill i amb lamort a la gola, esperant d’un moment a l’altre son enfonsament;quan després de sis dies i nits d’anar així, lo dia de sant Jaume,25, dit Anton Sarró digué a la tripulació: si ens havem de salvarserà demà dia de santa Anna, 26. I, en efecte, estant ell de guàrdiaen la següent nit vegé al lluny un llumet, era un fanal d’un vapor;feren senyals, demanaren auxili i aquell llum se’ls vingué a ells,se’ls acostà i apropà i no parà fins a posar-se al seu costat. Era elvapor alemany Neko, nit de santa Anna, qui remolcà al Claris idesprés de tres dies de remolc els deixà sans i salvats en el RiuJaneiro. En agraïment a santa Anna per tal fet, Anton Sarró entregà25 duros per sa ermita de Barberà».

Segons els reculls parroquials, aquesta família era una de lesmés devotes, per no dir la que més, de Barberà; la llista de les donacionsdels barberencs a Santa Anna en motiu de les obres aquell any reflecteixl’agraïment del mariner ja que la quantitat per ell donada superava ambescreix les més generoses. A l’Edat Mitjana Santa Anna havia estatpatrona dels viatges i les tempestes marines, i venerada per pescadors imariners; a Centreuropa foren nombrosos els pobles de mar i de la voradels rius que li dedicaren confraries (Nixon, 2000:18). En el cas deBarberà no sabem si aquest relat correspon a una pervivència d’aquestpatronatge o a una casualitat.

Dues fotografies dela pica aiguabenei-tera de Santa Anna,avui al Museu Co-marcal de la Concade Barberà, Mont-blanc. (JFS)

49

Mantenir l’ermita de Santa Anna amb els recursos de la parròquiano devia ser gaire fàcil per als rectors barberencs, de manera que algunsse’n desentengueren. En la primera dècada del segle XX, el rectorPallejà (1906-1911) anota que, com l’ermita no tenia rendes per pagarun ermità i la devoció havia minvat, el millor que es podia fer era deixar-la abandonada i traslladar les pertinences de valor a la parròquia deBarberà. Malgrat això, el rector Josep Domingo (1930-1931), el 1930,va fer algunes reparacions a l’ermita amb l’ajut dels feligresos. El seusuccessor, Francesc Mercadé (1932-1936) a fi de recaptar diners vaorganitzar dos anys després el dilluns de Pasqua una festa amb missa irosari en la qual es va rifar una mona i es van vendre postals, goigs imides de la Santa (les mides eren cintes de la llargada de la imatge).Aquesta vegada hi va acudir molta gent, ja que el dia de Santa Anna elsera difícil d’anar-hi perquè queia en ple batre. Tanmateix, el propi rectoradverteix que “el moviment d’enguany fou inusual”: la causa fou queuns amics llogaren una orquestra per ballar sardanes, fet que va atrauremolts veïns de la contrada, sobretot de Montblanc.

Després de la guerra, el 1939, el rector Lluís Culleré (1939-1945) intentà recuperar la possessió de l’ermita i engrescà els escolansi la canalla del poble per anar-hi el dilluns de Pasqua. No ho va poderfer perquè no tenia imatge de la santa (l’antiga havia desaparegut durantla guerra) i no en va poder trobar cap de nova. Tot i no celebrar la festava reparar el forat que els obusos havien fet a la teulada. Els intents delrector perquè el poble adquirís una nova imatge van resultar

Aplec de l’any 2007 al’ermita de SantaAnna.(JFS)

50

L’ermita l’any 1992.(JFS)

infructuosos i, a la fi, es va decidir a adquirir-ne una carregant les despesesa la Junta parroquial. Tot i amb això, l’any 1940 no va poder celebrarmissa a l’ermita perquè per Pasqua encara no havia arribat la imatge; noarribà fins el 26 de juliol per la tarda!. L’any següent es van aplegar perPasqua a l’ermita alguns infants, homes i dones, més una colla de noies,més interessades –segons el rector– en la gramola del mas de Gassolque en la devoció a la Santa. Per acabar de refredar el poc entusiasmeque li quedava, quan, abans de la missa, el rector desembolicà la imatge,l’envaí la desesperació en comprovar que a la Santa se li havia trencat lamà que aguantava el llibre. L’arreglà provisionalment amb fils i cordills,la beneí i celebrà una missa i el ritual de reconciliació del temple.Tanmateix, el seu disgust fou tal que gairebé va fer culpable Santa Annade desinterès per la seva ermita “Res. Tot plegat un dia de camp”.

L’any 1942 l’ermita estava sense porta, fet que propiciava que elspastors i altra gent s’hi aixopluguessin. Aquesta circumstància i la mancad’interès per part del rector va provocar que no s’hi celebressin mésmisses. L’ofici de santa Anna es celebrà a partir d’aleshores a l’esglésiaparroquial. L’any 1944 l’església de Santa Anna no tenia porta i la teuladatenia goteres a causa de la gran nevada –set pams– que havia caigut elmes de març a tot el terme.

L’ermita es mantingué, abandonada a un progressiudeteriorament, només com a lloc on tradicionalment els barberencs anaven

a menjar la mona, costum que es perdé capels anys 60.

51

LA RESTAURACIÓ

Durant les dècades següents a la guerra civil, l’ermitaconservà bona part de la teulada i el lloc era utilitzatper pastors i passavolants. Quan l’any 1984, realitzarem

un reportatge fotogràfic per a un monogràfic dedicat a les ermitesde la Conca de la revista “Espitllera”, hi havia importants forats a lateulada i a les voltes i l’arc principal del cor estava a punt de caure.

En motiu d’aquest monogràfic, amb el concurs de l’arquitecteAntoni Pallisé de Montblanc, vàrem fer un avantprojecte (memòriahistòrica i plànols) de restauració de l’ermita de Santa Anna, quelliurarem al mossèn de Barberà per tal que pogués demanar unasubvenció a la Diputació i a la Generalitat. Peròaquelles gestions, per diverses causes alienes anosaltres, no van reeixir.

L’any 1995 va arribar a Barberà uncapellà nou, mossèn Josep M. Alegret, que hiva ser un temps relativament curt, tres anys iescaig, suficient, però, per a reemprendre lesgestions aparcades des dels anys vuitanta. Ambmossèn Alegret vam recuperar l’avantprojecte,el millorarem i tot seguit iniciàvem un torn desol·licituds anuals a les administracions bo iesperant que un dia o altre ens arribarial’anhelada ajuda... Mentre esperàvem, amb elmossèn vam començar a remoure l’ambient a fii efecte que Barberà tornés a interessar-se perSanta Anna. D’entrada, el matí del dissabte 27

Inici de la restauració.Enderrocament de lesvoltes.(JFS)

52

de juliol de 1996, endemà del dia de la santa, s’organitzà un aplec al’ermita per celebrar-hi missa, cantar els goigs i fer un esmorzar degermanor. Potser la reunió fou una mica precipitada, hi va anar pocagent, unes vint persones, però fou suficient per començar a despertarl’interès dels barberencs. L’any següent l’aplec es féu a la tarda deldiumenge més proper al dia de la santa, petita variació que aconseguíque s’hi congregués més gent, no només de Barberà sinó també deMontblanc i Prenafeta. Se celebrà la missa al davant de la porta del’ermita (a dins ni pensaments d’entrar-hi car era un perill) i, enacabar, un berenar de germanor a base de coca i xocolata oferts pelconsell parroquial.

L’any següent, el 1998, per donar una mica de color a l’actevam pintar la imatge de Santa Anna desapareguda l’any 36 en unplafó de rajoles de ceràmica i amb el concurs del goigista i poetamossèn Joan Roig d’Ulldemolins i el Jordi Ribas de Barberà vameditar uns goigs de la Santa que foren repartits a tots els assistents.A partir d’aquell any, l’aplec s’ha anat repetint amb creixentassistència de gent de Barberà, Montblanc i Prenafeta. El 1999mossèn Alegret ja no era a Barberà, però l’aplec a Santa Annacontinuà, i si fins aleshores poca cosa s’havia aconseguit, al menyses conservà el caliu i el desig de restaurar l’ermita.

Recuperació del doblevessant original de lateulada.

Estructura dels arcssense la teulada. Alsdiafragmes s’hi potapreciar el lliscat ori-ginal pintat imitant uncarreuat de pedra.(JFS)

53

Han anat passant els anys i, finalment, quan el 2006, va prendrepossessió de la rectoria de Barberà mossèn Albert Palacín, les cosescomençaren a canviar. Gairebé sense que ens n’adonéssim, amb pocsdiners, molta voluntat i sobretot amb molta imaginació començàvema parlar seriosament de la possible restauració. Arribavensubvencions minses i en comptagotes, però la decisió ferma demossèn Palacín aconseguia que en acabar l’estiu de 2007comencéssim la restauració.

Començarem per demanar un pressupost, diguem-li oficial, elqual, a més de no agradar-nos, resultava molt allunyat de les nostrespossibilitats. Sense defallir, aleshores buscàrem l’opinió d’expertspopulars, gent experimentada en afers semblants com els “Ermitansde Sant Joan” i el grup de voluntaris de la Guàrdia que havienrestaurat l’ermita dels Prats i la parroquial. Amb l’opinió i el suportd’aquesta gent, sumats al bon ofici d’un mestre d’obres expert,decidirem tirar endavant l’empresa. Com que qualsevol pressupostcontemplava la mà d’obra com a partida més important, decidirem

A la dreta, el primertram cobert, al’esquerra, qua-tretrams coberts. (JFS)

54

recórrer a l’aportació de treball desinteressat. Fou així com un bongrup de bracers retiraren els enderrocs, netejaren els voltants del’ermita de bardissa i construïren un marge de bona maçoneria aldavant dels xiprers centenaris que havien quedat amb les arrels al’aire després d’uns desafortunats desmunts realitzats recentment al’antic camí que passa vora l’ermita.

Amb molt bon criteri, l’empresari va orientar la restauració del’edifici en el sentit de recuperar la fesomia arquitectònica del segle

Observant l’anivellatdel segon esglaó delpeu de la creu determe. (JFS)

Primers treballs ded e s e n r u n a m e n t .(JFS)

55

XIV. Encara que pugui semblar mentida, ha sortit més econòmic cobrirl’edifici amb una armadura de fusta, a base de cabirons, llates iempostissats que serveixen de llit a la teula àrab que no pas l’ús deviguetes de formigó i planxé. Els cabirons, com en l’estructuraoriginaria, descansen sobre mènsules de fusta que travessen els arcsdiafragma transversals. En fer-ho s’han pogut aprofitar algunes mènsulesantigues, la resta, que són moltes, han estat fetes de bell nou. Per arealitzar aquesta tasca s’ha comptat amb la col·laboració d’una munióde tallistes professionals o afeccionats que les han fet com les delsegle XIV. Són del tipus de mènsula anomenat “buc de nau”, tallat enforma de cap humà, com les de Sant Miquel de Montblanc però sensepolicromia. Pintar les mènsules i els cabirons hauria significat unafeinada enorme; tanmateix, vam voler pintar les del primer tramoccidental. Ho vam fer a l’estil de les de Sant Miquel, amb motius

Repassant i polintles juntes de lespedres de la creude terme. (JFS)

56

Imatges dels primersdies de la restauració.(JFS)

geomètrics, animals, vegetals i heràldics. A les mènsules careneres hipintàrem els escuts de Barberà, Prenafeta i Montblanc (els tres poblesque participen de la devoció a Santa Anna), el dels Puigverd (primerssenyors de Montornès) i els d’alguns mossens que han estat importantsen la història de l’ermita (Roca, Cabirol i Palacín).

També s’ha restituït la creu de terme al costat de l’ermita, almateix indret on havia romàs durant segles. Mossèn Palacín, com arector de Barberà, demanà al director del Museu Comarcal de laConca de Barberà la creu original que guarda des dels anys setantadel segle passat. L’Escola Superior de Conservació i Restauració deBéns Culturals de Catalunya n’obtingué un motlle i una còpia en pedraartificial que pagà l’ajuntament de Barberà.

57

Imatges del treball de talla ipintura de les noves mènsulesdel sostre. (JFS)

58

Bracers desenrunant el tem-ple i amics de l’ermita de vi-sita a les obres. (JFS)

Mènsula carenera pinta-da a imitació de les deSant Miquel deMontblanc. (JFS)

59

1. Aquests textos, molt rics en lèxic, foren emprats a bastament per AntoniM. Alcover al Diccionari Català Valencià Balear, de qui mossèn Porta foucol·laborador. Cal advertir, però, que en ésser editat el famós DCVB foren citatserròniament: on hauria de dir «Arxiu Parroquial de Barberà», diu «Arxiu deMontblanc», amb la qual cosa resulten impossibles de trobar per un investigadoractual (vegeu la nota 9).

2. Francesc Bofarull (1898). També, Antoni Palau i Dulcet (1932, pàgs. 31-32) en l’itinerari de Montblanc a Santa Anna diu: «Actualment aquest santuari estàagregat a la parròquia de Barberà» (el subratllat és nostre). Palau, com es desprèndel context del seu escrit, coneixia la monografia inèdita de mossèn Porta, «Arreplecde dades per a la història de Barberà», altrament citada al núm. 34 de la bibliografiadel seu llibre, on quedava ben clara la pertinença de l’ermita a la parròquia barberenca.Malgrat la publicació d’un article aclaridor de Miró Esplugas, al Butlletí Arqueològicde Tarragona (1952), l’error continuà en una obra de referència tan important coml’Enciclopèdia Catalana (1979:13:150), o el que és pitjor, la Gran Geografia Comarcalde Catalunya, (1983:9) ni tan sols parla de l’ermita de Santa Anna de Montornès.

3. Altisent, A.: Diplomatari... doc. núm. 29, pàgs. 45-46.4. AHN, Clero, carp. 2.337, perg. núm. 3 (Fuguet, 1988).5. Aquesta és l’opinió de mossèn Porta (Arreplec.., pàgs. 356-360), amb la

qual estem d’acord.6. L’Orde del Sant Sepulcre comença a Jerusalem a finals del segle XI, en

una comunitat de canonges regulars que tenia cura de l’església del Sant Sepulcre deJerusalem. S’establiren per Occident on reberen importants donacions. A Catalunya,el 1141, el comte i príncep Ramon Berenguer IV els feu un important llegat a Barcelona,al norest de la ciutat (actual barri de Santa Anna). Allí fundaren un priorat que el 1150ja funcionava com una comunitat canonical i que esdevindria seu de l’orde català delSant Sepulcre. (sobre el Priorat de Santa Anna de Barcelona, vegeu: N. Jaspert,1996 i J. Aran, 2002).

7. L’acapta d’almoines mitjançant la predicació d’indulgències en nomd’una advocació va arribar a extrems exagerats fins a esde-venir una autènticaplaga contra la qual lluitaren, sense èxit, les autoritats eclesiàstiques (Riera, 1984).

8. Hi ha documentació semblant per a les esglésies parroquials de SantJaume de la Guàrdia dels Prats, de Santa Maria, de Conesa, i de Santa Maria, deSanta Coloma de Queralt. Per a la resta (Sant Miquel i Santa Maria de Montblanc,Sant Miquel de l’Espuga de Francolí, i Sant Salvador de Vimbodí, no es coneixdocumentació directa (Vegeu, J. FUGUET / C. PLAZA (Coord.), Història de la Concade Barberà. Història de l’Art, pàgs. 126-159).

NOTES

9. Aqueixes referències terminològiques antigues («oratori», «drap depinzell»...) apareixen citades amb el text complementari, al DCVB d’Alcover/Moll,

60

la santa. Va ser molt amiga dels fills dels darrers ermitans, la família Cugat, quedeixaren Santa Anna vers l’any 1931. A partir d’aquella data els Montalà guardarenla clau de l’ermita. Agraïm a la senyora Montalà les informacions que ens hadonat sobre l’ermita.

on, erròniament, situen els documents a l’«Arx. de Montblanc».10. Segons la tradició Santa Anna va tenir dues filles més María Cleofás i

Maria Salomé. Aquestes Maries van tenir fills, que foren després cosins i apòstols deJesús. Més andavant es fa afegir a les representacions de la genealogia de la Vergela seva cosina Elisabet i el su fill, sant Joan Baptista.

11. Vegeu Sheingorn / Ashley (1990) i Nixon (2004).12. La senyora Maria Montalà, de Montblanc, nascuda l’any 1917, filla

dels masovers del mas de Gassol, freqüentà l’ermita i tingué molta devoció per

13. El culte a Santa Anna a Occident va venir afavorit pels pelegrins queanaven a Terra Santa i portaven relíquies de la santa.

14. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, Arxiu Parroquial de Barberà,capsa 14, lligall 82.

A dalt, començant acobrir la teulada, abaix, acabant. (APA iDSM)

61

BIBLIOGRAFIA CITADA

ALCOY, Rosa: El retaule de Santa Anna del castell reial de Mallorca i els seusmestres, dels Bassa a Destorrents (1345-1358), Olañeta, Palma deMallorca, 2000.

ALTISENT, Agustí: Història de Poblet, Abadia de Poblet, 1974.–: Diplomatari de Santa Maria de Poblet, vol. I (960-1177), Abadia de

Poblet - Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1993.ARAN i SURIOL, Joan: Santa Anna de Barcelona: monestir, col·legiata, parròquia,

Ed. Mediterrània, Barcelona, 2002.BAUCELLS i REIG, Jaume: «Els monestirs del bisbat de Barcelona durant el pontificat

de Ponç de Gualba», Actes del II Col·loqui d’història del monaquismecatalà. Sant Joan de les Abadesses, 1970, (Scriptorium Populeti, 7),Abadia de Poblet, 1972, pàgs. 65-197.

BESERAN i RAMON, Pere: Jordi de Déu i l’italianisme en l’escultura catalana delsegle XIV, Diputació de Tarragona, Tarragona, 2003.

BOFARULL i SANS, Francisco de: «Documentos para escribir una monografia deMontblanch», a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras, 6,Barcelona, 1898, págs. 423-578.

BRACONS i CLAPÉS, Josep: Catàleg de l’escultura gòtica del Museu Episcopal deVic, Vic, 1983.

CASANOVAS ROMEU, Àngels: «Santa Anna de Claret», dins Catalunya Romànica, XI,El Bages, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1984, pàgs. 475-476.

DELCOR, Matias: Les verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent en la història del’art, R. Dalmau, Ed., Barcelona, 1970.

FUGUET SANS, Joan: «L’ermita de Santa Anna de Montornès», a Espitllera, 56-57,Montblanc, 1986, pàgs. 65-74.

–: «Fundació i arquitectura de l’ermita de Santa Anna de Montornès a laConca de Barberà», a Quaderns d’Història Tarraconense, 6, IET RamonBerenguer IV, Tarragona, 1987, pàgs. 23-41.

–: «L’actual partida de Montornès dels termes de Barberà i Montblanc. Untopònim d’historia confusa», a Miscel·lània d’homenatge a Enric Moreu-Rey, II, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1988, pàgs.213-222.

–: «L’església parroquial de la Guàrdia dels Prats, entre el gòtic i el barroc»,dins La Guàrdia dels Prats i la seva església. Treballs en el VII Centenaride la mort de sant Pere Ermengol (1304-2004), Cossetània, Ed., Valls,2004, pàgs. 59-74.

Ed., Valls, pàgs. 132-134.

–: «L’ermita de Santa Anna de Montornès», dins J. FUGUET/C. PLAZA (coord.):Història de la Conca de Barberà. Història de l’Art, CCCB – Cossetània,

62

YEGUAS i GASSÓ, Joan: L’escultor Damià Forment a Catalunya, Universitat de Lleida,Lleida, 1999.

GARRIGA I RIERA, Joaquim (amb la col·laboració de M. CARBONELL): L’època delrenaixement: Segle XVI, Història de l’Art Català, IV, Ed. 62, Barcelona,1986.

Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 13, Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona ,1979.

Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 9, Fundació Enciclopèdia Catalana,Barcelona, 1983.

HUICI MIRANDA, Ambrosio: Colección diplomática de Jaime I el Conquistador,València, 3 vols. (vol. II), 1916-1926.

JASPERT, Nikolas: Stift und Stadt, das Eiliggrabpriorat von Santa Anna und dasRegularkanonikerstift Santa Eulalia del Camp (1145-1423), Duncker &Humblot, Berlín, 1996.

LIAÑO MARTÍNEZ, Emma: Contribución al estudio del gótico en Tarragona, Institutode Estudios Tarraconenses «Ramon Berenguer IV», Tarragona, 1976.

MIRÓ ESPLUGAS, Manuel: «Ermita de Santa Ana», a Boletín Arqueológico, Tarragona,37-40, 1952, pàgs. 234-243.

MORERA y LLAURADÓ, Emili: Província de Tarragona, dins F. CARREAS CANDI (dir.),Geografia General de Catalunya, Barcelona, [1909], pàg. 537.

NIXON, Virginia: Mary’s Mother: Saint Anne in Late Medieval Europe. UniversityPark: Pennsylvania State University Press, 2004.

PALAU i DULCET, Antoni: Ordinacions de Prenafeta, Miramar, Figuerola iMontornès, 1459, Montblanc, 1929.

–: Conca de Barberà, III Guia de la Conca, Barcelona, 1932.PORTA i BLANCH, Josep: Arreplec de dades per a la historia de Barberà, Ajuntament

de Barberà, Barberà de la Conca, 1984.RÉAU, Louis 1881-1961: Iconografia del arte cristiano / de Louis Réau, 6 vol., Ed.

del Serbal, Barcelona, 1995-2000.RIERA i SANS, Jaume: «La fundació del monestir de Sant Marçal de Montblanc», a

Aplec de Treballs, 6, Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc,1984, pàgs. 97-113.

SHEINGORN, Pamela /ASHLEY, KATHLEEN, (eds.): Interpreting Cultural Symbols: SaintAnne Late Medieval Society, University of Georgia Press, Athens GA,1990.

TRENS, Manuel: María, iconografía de la Virgen en el arte español, Ed. Plus Ultra,Madrid, 1946.

VERRIÉ, Frederic-Pau: «Una obra documentada de Ramon Destorrents», a Anales yBoletín de los Museos de Arte de Barcelona, Barcelona, 1948, pàgs.321-340.

63

APÈNDIX DOCUMENTAL

1

1373, octubre, 3

Pere de Montagut de Valls i Pere Baró veí de Figuerola, lliuren àpoca als juratsde Barberà per dos-cents cinquanta-cinc sous d’aquells cinc-cents que els deuenen concepte de la construcció dels arcs de l’església de Santa Anna, parròquia deBarberà.

A.– AHAT, Arxiu Parroquial de Barberà, Manual del rector Pere Castelló,1374-1376, fol. 4

a.– J. PORTA i BLANCH: Arreplec..., pàg. 360.

«Quod ego Petrus de Monte Acuto ville de Vallibus et Petrus Baró habitatorloci de Figuerola gratis et ex certa sciencia confitemur et in veritate recognoscimusuobis Berengario Beçons, Jacobo de Riu et Galcerando de Cornellà juratis hoc annoloci de Barberà et uestris quod soluistis nobis ducentus et quinquaginta solidos de illisquingentis solidos quos nobis promisistis dare ratione tribus arcubus quos nobis fecimusin ecclesie beate Anne parrotxie dicti loci de Barberà sicut inter nos et vos fuitconuentum unde renunciamus omni excepcioni non habite en non recepte a uobisdicte peccunie et doli adictis CCL solidos vos et vestros et omnia bona vestra et dicteuniversitatis penitus absoluimus et in testimonium premissorum facimus uobis et vestrispresentem apocham de receptis. Actum est hoc III diem mensis octobris anno aNativitate Domini MCCCLXX quarto Sing+na nostrorum Petri de Monte Acuto etPetri Baró predictorum qui hoc concedimus et firmamus testes inde sunt discretusAnthonius Besant presbiter et Guillermus Dardarich»

2

1416, desembre, 10

Inventari de l’ermita de Santa Anna de Montornès pres per Joan Setcatells,rector de Barberà.

64

A.– AHAT, Arxiu Parroquial de Barberà, capsa 6, núm. 59, Manual notarial1408-1417, fols. 200v-203r.

a.– J. PORTA i BLANCH: Arreplec..., pàgs. 421-424.

»Item, in ecclesia beate Anne sede in termino de Muntornes paroxie dicti loci deBarberano fuerunt inventa hec bona que secuntur:»Primo in altari dicte beate Anne un drap vermeyll ab creu en mig.»ítem j drap blanch ab creus vermelyes et ab Agnus Dei vermeylls et ab randablaua.»ítem uns corporalls.»ítem uns toualyons listats de blau.»ítem un tobalyola blancha.»ítem j drap de altar ab una creu vermelya en mig et ab creus blaues als caps.»ítem altre drap blanch ab peces.»ítem una ara.»ítem j pali de seda blanqua barat ab listes negres obrades ab senyal de Bargadà abson frontall ab flocadura morada.»It. altro pali de li ab creus negres.»It. j drap que està après la post.»It. dos canalobres de fero ab los peus de fust.»It. iiij posts de oratori en la una lo crucifixi, en laltra la imatga de la Verge Maria enlaltra com aualaven Jehús de la Creu et en laltra la imatga de la Verge Maria.»It. altro oratori ques tanque on és la Natiuitat.»It. un misall lo qual comence en letra vermelya in diebus dominicis asperges meen lo primer cuern comencé in Natiuitate domini en letra vermelya et ab negra puernatus et son quatre cuerns et fenex en cap del un cuendell antiquiostis potestatedeffendat per ab post de fust cubert ab aluda blanqua.»It. un finistoll que està sobre laltar com dien missa.»It. una casuila de seda groga foradada de drap vermeyl ab sa estola del drap mateix.»It. un maniple uert.»It. j cinyell camis et amit.»It. dues ematges de Santa Anna una gran et altra petita, la petita ab un mantell deseda blanqua la gran té un mantell de seda de diverses colors.»It. j coxinet obrat de seda lo qual té la ematga petita als peus.»It. j pali de drap picat de diverses colós ben sotill.»It. j drap estoriat que està dauant laltar en lo qual és la magestat de la ematga deSanta Maria.»It. j canalobre de fust.»It. dos canalobres de fero en què met hom ciris.»It. dos ciris grans que estan davant laltar.»It. dos banchs de fust foradats per a tenir los ciris.»It. dos ciris migansers per aleuar lo cors de Jehuxrist.»It. una caxa gran que està al costat del altar en la qual ha j drap blanch de duesteles.»It. j coxí blanch.»It. una capça de tenir òsties.»It. una estola blancha et un maniple blanch.»It. una estola verda oldana.» It. j troç de drap pintat de tinta negra.

65

»It. j libre de pregami cubert ab una carta de pregamí on lofici de Santa Anna et altresofficis són sis cuers lo qual comencé celeste beneficium et fenex sanctorum siuimamen.»It. iiij cuernets de cant de poca valor hon a preses.»It. un pregamí gran en lo qual és la consegració; lo qual comencé per omnia séculaseculorum ab lo teigitur ab letres daurades lo qual fenex sanguis domini nostri JeshuXristi.»It. j bací de lauto per acaptar.»It. una creu de pedra daurada.»It. en laltar de Sent Johan 4 posts de oratoris sotills.»It. j drap estoriat de Sent Johan Evangeliste et Babtiste.»It. altre drap estoriat en lo qual és la magestat.»It. j sobre altar de drap de diverses colors.»It. unes tovalyes de pinte estret ab listes de cotó.»It. unes tovalyes de pinte ample obrades de cotó.»It. un manill ab listes a cada cap.»It. una ara. Item, uns corporalls bells.»It. unes tovalyes sotills que estan damunt la post.»It. un pali de drap picat de diverses colors.»It. dues posts que estan prop laltar.»It. una làntia de damàs. Item, dues esqueletes.»It. una caxeta que està ficada davant laltar sens clau hon meten los dinés delsacaptes.»It. tres matalaffs sotills.»It. una estora sotill.»It. j frontall de drap pigat ab flocadura de filadie negre et vermeyll.»It. j mantonet de cendat vert barat ab rosetes de fill dor.»It. j mantonet de xamelot vert forat de cendat quax blanch.»It. altro mantonet de seda vermelya ab roses de seda quax negra et blava et abroses de or forat de tafatá morat bcrat de seda blanch et verda.»It. altro mantonet de cendat morat borat.»It. una tovalyola ab listes a cada cap, có és, una gran et altra petita de seda negraet vermelya ab flocadura del drap matex.»It. dos coxins obrats de seda ab flocadura groga et vermelya.»It. altro coxí ab botons de seda morada.»It. j mantell de seda morada ab roses de seda verda ab sonostre et ab arminis.»It. altro mantonet de seda blava ab laons de fill dor forat ab drap vermeyll.»It. altro mantonet de seda blava ab cans de fill dor et ab roses ab j cordó de sedavermelya forat de cendat vert.»It. altro mantonet de seda vermelya panpolat de or ab j cordó de seda vermelya abdos anelets dargent.»It. altro mantonet de seda vermelya ab roses de fill dor forat de cendat blau.»It. altro mantonet de seda blancha forat de cendat negre.»It. altro mantonet de xemelot vert forat de cendat blau ben oldá.»It. altro mantonet de seda morada ab creus forat de cendat quax blau baregat.»ítem, j frontall de cendat vert forat de tela verda ab flocadura de filadie blau,vermeyll, blanch, negre et morat.»It. una cuberta de coxí de cendat vert et vermeyll baregat ab flocadura groga,vermelya, blancha et morada.»It. un troc de cendat vert borat.»It. una casulya de porpra vermelya forat de drap vert estola et maniple.

66

»It. una casulya de cendat vert forat de tela verda.»It. una casulya de seda blava ab laons et roses de fill dor forada de tela verda abestola et maniple.»It. j maniple de seda groga ab flocadura de filadie negre, blanch, morat et vert.»It. una bandera de cendat vert ab una águila de fill dor.»It. j pali de seda blanch et blau ab baboies... de fill dor ab un seyal dor en mig abmunt de seda blaua.»It. j frontall de drap del dit pali ab seyal en mig de fill dor et de seda vermelya abdos laons de fill dargent et ab bores negres ab flocadura vermelya.»It. dos sobre altas de drap de li.»It. tres vells de seda en j plegó.»It. quoddam trocium tere situm in dicto termino de Muntornes confrontat cumGuillermo Front de duabus partibus cum et Sent Johan de Montealbo et cumAnthonio Foguet et in dicto troció tere est adificata dicta ecclesia beate Anne.»

3

1428, gener, 8

Inventari de l’ermita de Santa Anna de Montornès pres per Domènec Borrull,rector de Barberà.

A.– AHAT, Arxiu Parroquial de Barberà, capsa 1, núm. 17, “Plec dedocuments de l’església, 1792”, fulls solts.

a.– J. PORTA i BLANCH: Arreplec... pàgs. 425-428.

«Hec sunt bona jocalia et res que pertinent ecclesie beate Anne parroxieloci seu ecclesie de Barberano que quidem bona et jocalia sunt imposse venerabilisrectoris ecclesie dicti loci sed de eius voluntate ea que secuntur sunt imposseuniversitatis dicti loci de Barberano ed euitandum scandalum quod per mortemcuiusvis rectoris posset aliquomodo euenire et de facto que secuntur fueruntComandata Anthonio Riu, Petro Sancto Johane, Michaeli Sanauges et Johani Foguet,juratis anno presenti dicti loci per venerabilem et discretum Dominicum Borrull,rectorem predictum presente mi Raymundo Montornes, notario publico, Petro Amillet Petro Çavid, presbiteris per testibus assumptisPrimo una caxa ab sa clau en la qual són les joyes sequents: primo tres coxinsobrats de seda.»It. una quasula blaua de seda... ab roses de fil dor forada de tela verda.»It. un maçapà gran pintat en lo qual són les coses següents: primo un troç decendat vert.»It. una corona ab pedres a manera de perles et ab pedres de diversos colós.»It. una diadema ab les dites perles et ab pedres verdes et vermelles .»It. una coroneta ab les dites perles et pedres.»It. dues coronetes sotills.»It. un vel ab roses dor.»It. altro vel ab roses et stels dor.»It. altro vel ab barres et ab roses dor als caps.»It. un calçó ab fil dor et ab seda morada als caps.»It. altro vel de seda morada als caps et ab fil dor.

67

»It. altro vel tot blanch.»It. una tovallola tota blanqua ab listes quasi de seda grogua.»It. una tovallola ab ix senyals de seda groga, vermella, blaua et negra ab un títol acada cap.»It. altra tovallola ab listes negres et vermelles tota ab flochs als caps de seda vermellaet grogua.»It. altra tovallola ab listes de seda negra vermella ab flocadura als caps de sedagrogua et vermella.»It. altra tovallola ab tres listes a cada cab de seda negra et vermella et en mig unalista de la color matexa ab flocadura del drap mateix de li ab una veta vermella a launa part.»It. un tovelló de offerir listat de cotó.»It. una dalmàtigua grogua ab forradura de drap vermell.»It. un frontal de drap piquat ab flocadura de filadiç negre et vermell.»It. un mantonet de cendat vert barrat ab rosetes de fil dor.»It. un mantonet de ximelot vert forrat de cendat quax blanch.»It. altro mantonet de seda vermella ab roses de seda quax negra et blaua et abroses dor folrat de taffatà morat barrat de seda blanca et verda.»It. altro mantonet.»It. altro mantonet de çendat morat barrat.»It. una tovallola ab llistes a cada cap ço és una gran et altra petita de seda negra etvermella ab flocadura del drap matex.»It. un mantell de seda morada ab roses de seda verda ab sanastra ab erminis. »It. altro mantonet de seda blaua ab lahons de fil dor forrat ab drap vermell.»It. altro mantonet de seda blaua ab cans de fil dor et ab roses ab un cordó de sedavermella forrat de cendat vert.»It. altro mantonet de seda vermella pampolat dor ab j cordó de seda vermella abdues aneletes dargent.»It. altro mantonet de seda vermella ab roses de fil dor de cendat blau.»It. altro mantonet de seda blanqua forrat de cendat negre.»It. altro mantonet de ximelot vert folrat de cendat blau oldà.»It. altro mantonet de seda morada ab creus forrat de cendat quax blau barregat.»It. un frontall de cendat vert forrat de tela verda ab flocadura de filadiç blau,vermell, blanch et negre et morat.»It. una coberta de coxí de cendat vert et vermell barregat ab flocadura groga,vermella, blanqua et morada.»It. untroç de cendat vert barrat.»It. una quasula de propra vermella forrad de .... vert ab estola et maniple.»It. una quasula de cendat vert forrada de tela .... de seda blaua ab lahons et rosesde fil dor forrada de tela...»It. un maniple de seda grogua ab flocadura de filadiç negre, blanch, morat et vert.»It. una bandera de cendat vert ab senyal dàguila de fil dor.»It. un pali de seda blancha et blaua ab baboies de fil dor ab un senyal dor en migab munt de seda blaua.»It. un frontal de drap del dit pali ab senyal en mig de fil dor et de seda vermella abdos lahons de fil dargent et ab barres negres ab flocadura vermella.»It. dos sobre altas de drap de li.»It. tres vels de seda.»It. Ea que secuntur sunt intus ecclesiam beate Anne predicte primo in altari dictebeate Anna ha un drap vermell ab una creu en mig.»It. un drap blanch ab creus vermelles et ab Agnus Dey vermells ab randa blaua.

68

»It. uns corporals.»It. uns tovallons listats de blau.»It. un drap de altar ab una creu vermella en mig et ab creus blaves als caps.»It. altro drap blanch ab peçes.»It. una ara.»It. un pali de seda blanqua barrat ab listes negres obrades ab senyal de Bergadà abson frontal ab flocadura morada.»It. altro pali de li ab creus negres.»It. un drap que stà aprés del altar.»It. dos canelobres de ferro ab los peus de fust.»It. quatre posts de oratori en la una lo crucifix en laltra la ymaga de la Verge Mariaen laltra lo devalament de la creu et en laltra la ymaga de la Verge Maria.»It. altro oratori ques tanque, on és la Nativitat.»It. un missal lo qual comence en lletra vermella in diebus dominicis Asperges me.En lo primer quern començe in Nativitate domini en letra vermella et ab negrapuer natus; et són quatre querns et fenex en la qual de j corandel antiqui hostispotestate deffendat per ab posts de fust cobert ab aluda blanqua.»It. un faristol que stà sobre laltar com dien missa.»It. una casula de seda grogua forrada de drap vermell ab sa stola et maniple.»It. un maniple vert.»It. dues ymatges de Santa Anna una gran et altra petita, la petita ab un mantell deseda blanqua; la gran té un matell de seda de diversos colors.»It. un coxinet obrat de seda lo qual té la ymaga petita als peus.»It. un pali de drap piquat de diverses colors ben sotil.»It. un drap storiat que stà davant laltar en lo qual és la magestat et la ymaga deSanta Maria.»It. dos canalobres de ferro on stan los ciris com leven Jeshuxrist.»It. dos banchs de fust foradats per a tenir los ciris.»It. dos çiris grans que stan davant laltar...»It. una caxa gran que stà al costat del altar en lo qual ha j drap blanch de duesteles... blanch.»It. una cabça per tenir òsties.»It. una stola et un maniple tot blanch.»It. una ... oldana.»It. un libre de pergamí cubert de una carta de pregamí on és loffici ... et altresofficis et són v querns o qual començe celeste beneficium et fenex st...»It. quatre querns de cant de poca valor hon ha algunes preses.»It. un pergamí ... en lo qual és la consecració lo qual comence per omnia seculaseculorum ab lo te igitur ab letres ... lo qual fenex sanguis domini nostri Jeshuxristi.»It. un bací de lautó per acbtar.»It. una creu de pedra daurada.»It. en laltar de Sent Johan ha quatre posts de oratoris sotils.»It. un drap estoriat de Sent Johan Evangelista.»It. un drap estoriat en lo qual és la Magestat.»It. un sobre altar de drap de diverses colors.»It. unes tovalles de pinte stret ab listes de cotó.»It. unes tovalles de pinte ample obrades de cotó.»It. un manil ab listes a cada cap.»It. una ara.»It. uns corporals bels.»It. unes tovalles sotils que stan damunt la post.

69

»It. un pali de drap piquat de diversos colós.»It. una làntia de domàs.»It. dues squeletes.»It. una caxeta que stà ficada davant laltar sens clau hon meten los dinés dels captes.»It. ...drps que pengen per la sglésia.»It. una post gran que stà sobre dues pedres.»It. una taula plegadiça larga ab sos petges.»It. dues posts per s banchs.»It. un faristol hon se fa loffici.»It. una squala de xv squalons.»It. una grasa de xix grahons.»It. una porta al cap de la grasa.»It. un faristol que stà en la truna.»It. en la cambra ha bones portes forreyllat et clau.»It. dues gerres olieres.»It. en la cambra apellada dena Amylleta que entre en la sglésia ha j graner de guix.»It. un banch de lit ab daltra fustaça.»It. un arqua sotil ab son cobertor.»It. en lo celer ha una tina.»It. un barril.»It. un arquibanch sotil ab son cobertor .»It. una algera farinera trenquada.»It. en la casa de la entrada ha una taula ab un petge.»It. un banch gran.»It. una reylla.»It. mig puyeró de fust.»It. una cobertora de ferro sotil.»It. ha la dita església un troç de terra situat en lo terme de Muntornès affronta ablos hereus den Guillem Front de dues parts et ab Sent Johan de Muntblanch et abnAntoni Foguet del mas, en lo qual troç és edifficada la dita sglésia.»It. ha la dita església un troç de terra situat en lo terme de Barberà en la partapellada les Pobles affronta ab en Joan Poblet y ab en Joan Tiquó.

4

1485, juny, 14

Inventari de l’ermita de Santa Anna de Montornès pres per Matheu Jaques, rectorde Barberà.

A.– AHAT, Arxiu Parroquial de Barberà, manual del rector Matheu Jaques,1484-1497.

a.– J. PORTA i BLANCH: Arreplec..., pàgs. 428-430.

»xiii die memsis junii. Primo fuit receptum in altari majori Ste. Anne una arade pedra marbre ab son guarniment de fust e uns corporals sotils.»Item sobre laltar cinch tovalles, dues totes noves ab la squaquadura ... blanqua,altres blaves, e altres totes blanques sotils e unes blanques ab llistes blaves.»It. altres tovalles totes blaques ab una randa pel mig blava.

70

»It. altre tovalla tota blanca de dues teles sotil, altres sotils ab llistes blaves.»It. una tovallola per lo evangeli tota blanqua sotil ab llistes de seda lleonada.»It. un tovalló per exugar les mans bo ab llistes blaves.»It. una tovallola blanqua ab sos caps de filera.»It. un pali de tela negra ab animals vermells semblants a llaons ab son frontal de telaverda que serveys per tots jorns.»It. dos coxins bons ab la cuberta obrada a la morisqua.»It. una casulla de seda grogua molt obrada folrada de tela vermella ab son camíse ornaments.»It. dues stoles una blava e altre blanqua sotils.»It. dos maniples sotils.»It. un missal de pergamí ab ses bones posts e cuberta de drap de lli que comencerubriqua vermella In diebus dominicis N. asperges me domine... e fenex en ladarrera carta una voce dicentes Sanctus sanctus.»It. un oficier y responser pantoral de pergamí de cant sens posts.»It. una capsa de fust per tenir les òsties.»It. unes canadelles de terra blanques enverniçades.»It. un paneret de sargua per tenir lo pa beneyt y són dites coses en la caxa que estàprop laltar ab sa tanquadura clau e tota bona.»It. sobre laltar hia un banqual estan dues ymages de la gloriosa Sta. Anna quiscuna...ab sos mantells de seda lu ab senyals de llaons... laltre ab senyals de drachs...»It. una pau de fust ab la figura de Jesuxrist.»It. un retaule de drap de pinzellab los guarda pols de fust istoriat ab la gloriosaSta. Anna en lo mig.»It. dos canalobres de fust ab les corones de ferro.»It. un feristol de fust per metre lo llibre quant se diu missa alta.»It. una creu de fust petita ab limage de Jesuxrist.»It. un banqual vermell sotil.»It. dues campanetes bones per sonar a santus ab guarniment de fust.»It. dues llànties de vidre les quals illuminen lo donat.»It. una caxeta que està sobrel fust on fou trobada Sta. Anna ab son pany clau...»It. un altar de Sent Johan Babtista e Evangeliste de Sent Pere e Sent Pau ab altresfigures de co bax.»It. sobre dit altar sa bona ara e una tovallola sotil.»It. dos palis un tot blanch destope de dues teles.»It. laltre blanch listat ab llistes de seda ab son bon frontal de obres morisques...»It. un canalobre ab sa agulla de ferro.»It. una taula molt gran ab ses frontisses.»It. ha en dita sglésia un cor e dins ha sa bona cambra.»It. té dita església una campana bona dalt sobrel portal de la sglésia.»It. té dita sglésia sos troços e terres.»It. té dita sglésia los troços que segueixen per donació de la donada madó Varrilae son marit, primo un ort en lo terme de Prenafeyta ab sos arbres afrontant en labassa de comú y en la via pública que va a Montblanch.»It. altre troç a les Tovedes en lo terme dit de Penyafreta afrontant ab en BerenguerBarril y ab en Sevit y ab lo camí que va a Llilla segons lo que és contengut en ladonació.Seguexen se les cases de madona Sta. Anna: primo la casa ab son forrellat e clau ebones portes.»It. lo celler estable tot consecutiu.»It. en lo celler ha porta que ix a lasglésia e cubert de teula.

71

»It. es altre caseta siue forn ab sa bona porta y tanquadura.»It. són totes les cases cubertes de terrat, dita sglésia és de cuberta de teula.»It. ha en dita església ha dos calzes lo dargent.»It. té dita un tros en lo terme de Barberà en la part vocada les Pobles y tros de naMilleta affrontant ab lo Johan Poblet duna part e daltre part ab en Johan Tiquó.»It. té un altre tros ques diu la Vinyaça de na Milleta.»It. un vel gros que està sobre la ymage de Sta. Anna ab sa randa dor bona.»It. altres dos vells que estan en lo lloch matyx ab ses bones rrandes dos de ffullaet hec omnia supra dicta fuerunt reperta in dicta ecclesia et nichil aliud fuitrepertum...»It. Sig+num mei Mathei Jaques rectoris... qui hoc laudo concedo et firmo. Testessunt Petrus Porter loci de Barberano et Petrus Sisterer loci de Figuerola.»

5

1830, febrer

Inventari de l’ermita de Santa Anna pres pel rector Joan Ferrer, en la presa depossessió de la parròquia de Santa Maria de Barberà.

AHAT, Arxiu Parroquial de Barberà, Llibre de Santa Anna, capsa 14, núm.82, fols. 204v-205r.

»Inventari del que se trobà en la iglésia y casa de Santa Anna el dia de moningrés en esta Parròquia.Primo en lo altar vuit candeleros molt ordinaris y un S. Christo, la imatge y laVerge en son camaril, cada una ab sa corona de plata ya molt vella.Item. En la sacristia un calser de plata ab sa patena.Item. Sinch estovallas per lo altar, la dos de tela, las altras de Piños y dos de llistas.Item. Albas tres, la una bona, y las dos ordinarias.Item. Dos amitos medians y una tovallola de tela.Item. Dos cínguls, un de seda vermell bo, y altre de fil blanch ordinari.Item. Tres casullas, una de mitja tapisseria ab tot lo necesari, altra també del mateix,y altra de la soya vermella, ab tot lo necesari també las dos.Item. Corporals quatre, pero lo un inservible.Item. Purificadors quatre, los dos medians.Item. Missals dos, lo un bo y lo altre medià, ab son faristol.Item. Mitja cortina de tapiseria vermella.Item. Vestits de la santa, un de bo de mitja tapiseria blava, altre de tapiseria vermella,altre de satí morat, també bo, y altre de gra de bruch (¿) vermell, ordinari.Item. Vestits que ya no serveixen, un de tapiseria blanca bo y los restants de variscolors que per ser antichs y no servir no los individuo.Item. Mantos tres, dos de tafatà blau y altre de tafatà morat, tots bons.Item. Un plat per las canadellas, altre de llautó per captar, una llàntia y las portasde la sacristia y camerin ab sos panys y claus.En la casa res se trobà de la hermita, mes que los pots del cup.En la Abadia se guardan en una capsa de fusta dos coronas de plata, una de la Santay altra de la Verge, y un reliquiari de plata ab sa reliquia.En lo any 1832 he añadit dos amitos, cinch purificadors y dos lavabos.

72

6

1925, setembre, 30

Inventari de la parròquia de Santa Maria del poble de Barberà, arxiprestat deMontblanc, realitzat pel rector Joan Folch.

AHAT, Secretaria de Cambra i Govern, capsa 1, núm. 16.

[fragment relatiu a l’ermita de Santa Anna]

“...Hay otra iglesia, o sea ermita, que es de Santa Ana, cerca una hora dedistancia del pueblo. Es una iglesia de una sola nave que mide unos quince metrosde largo [no compta el tram del cambril] por ocho de ancho. Su fachada mira haciaponiente. Se calcula su construcción, a falta de datos, poco mas o menos en la fechadel templo parroquial del pueblo. Estilo muy llano. Fachada lisa con un pequeñoreosetón. El pavimento es de ladrillos y bóveda también de ladrillos y tejas. Notiene más que un altar con un pequeño camarín, en donde hay sobre un sitial laimagen de Santa Ana muy antigua y que solo mide unos trenta cm con una imagende Sant José al lado del evangelio y otra de San Joaquín al lado de la epístola detamaño natural y una imagen de San Antonio de Padua algo mas pequeña al rematedel altar. Hay un pequeño coro sobre el cancel con una barandilla de hierro. Unapequeñita sacristía. Unos cajones que contienen unos ornamentos para la misa yamuy usados. Toda la ermita está en bastante buen estado....”