Serra de les Ferreres, Mines 97, 98, 99, 100, 101 i 103. C/Clara Campoamor amb Rambla Pompeu Fabra, Gavà (Baix Llobregat)

Roger Molinas Amorós

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Biblioteca del Patrimoni Cultural

Direcció General del Patrimoni CulturalServei d'Arqueologia i Paleontologia

7018

2

CRÈDITS

· Finançament i promoció: INCASÒL

· Execució: Arqueocat S.L.

- Coordinació: Jordina Sales

- Direcció: Roger Molinas

- Tècnic de suport: Amaia Bordas

- Fotografia: Roger Molinas

- Auxiliars: Sandra Pocino, Manuel Saa, Eva Estela i Cayetana

Gomis.

· Agraïments: Museu de Gavà

3

ÍNDEX

Fitxa tècnica..................................................................................................................p. 5

I. Introducció...............................................................................................................p. 6

II. Situació del jaciment...............................................................................................p. 7

III. Antecedents del jaciment.......................................................................................p. 9

III.1 La mineria neolítica de variscita...........................................................p. 10

III.2 La mineria del ferro..............................................................................p. 12

III.3 La Serra de les Ferreres........................................................................p. 13

III.4 Intervencions arqueològiques precedents en el solar comprés entre la

Rambla Pompeu Fabra i el carrer Clara Campoamor...........................p. 17

IV. Geologia del solar..................................................................................................p. 19

V. Metodologia............................................................................................................p. 23

VI. Descripció i interpretació dels treballs realitzats...................................................p. 26

VI.1 Seguiment visual..................................................................................p. 26

VI.2 Mina 97.................................................................................................p. 39

VI.3 Mina 98.................................................................................................p. 42

VI.4 Mina 99.................................................................................................p. 46

VI.5 Mina 100...............................................................................................p. 48

VI.6 Mina 101...............................................................................................p. 50

VI.7 Mina 103...............................................................................................p. 51

VII. Conclusions..........................................................................................................p. 54

4

VIII. Bibliografia.........................................................................................................p. 55

IX. Annexos.................................................................................................................p. 58

Planimetria...................................................................................................p. 59

Inventari fotogràfic......................................................................................p. 70

5

FITXA TÈCNICA

NOM DEL JACIMENT: C/Clara Campoamor amb Rambla Pompeu Fabra (Mines

Prehistòriques de Gavà - Serra de les Ferreres)

MUNICIPI: Gavà

COMARCA: Baix Llobregat

COORDENADES GEOGRÀFIQUES: X: 415558 m i Y: 4573809 m. (UTM)

DATES D’INTERVENCIÓ: Del 27 de novembre de 2006 al 30 de setembre de 2007.

PROTECCIÓ DEL JACIMENT: BCIN

ENTITAT PROMOTORA: INCASÓL

TIPUS DE JACIMENT: Mines prehistòriques i iberoromanes

TIPUS D’INTERVENCIÓ: Preventiva

TIPUS DE RESTES: Mines del Neolític (?) i mines de ferro iberoromanes (?)

MOTIUS DE LA INTERVENCIÓ: Construcció de dos blocs de pisos

EMPRESA CONSTRUCTORA: BRUES I FERNANDEZ

EMPRESA D’ARQUEOLOGIA: ARQUEOCAT S.L.

6

I. INTRODUCCIÓ

Arran de la construcció de dos blocs de pisos al solar situat entre els carrers Clara

Campoamor i la Rambla Pompeu Fabra del municipi de Gavà, es va procedir a

continuar els treballs de prospecció visual del rebaix mecànic de terres, treballs que ja

s’havien iniciat amb dues intervencions anteriors1 en les que no s’havia detectat cap

resta arqueològica.

En la present intervenció es varen localitzar i documentar parcialment sis estructures

mineres: les mines 97, 99, 100, 101 i 103 possiblement d’extracció de ferro i la 98,

possiblement d’extracció de variscita (a l’espera de l’estudi geològic).

1 BORDAS A. (2004) Intervenció arqueològica a les mines prehistòriques de Gavà (Serra de

les Ferreres). Baix Llobregat. Maig- Juny de 2004. ArqueoCat SL, Inèdit; BORDAS, A., PRIETO R. (2005) Intervenció arqueològica a les mines prehistòriques de Gavà (Serra de les Ferreres)- Fase II. Baix Llobregat. ArqueoCat SL, Inèdit.

7

II. SITUACIÓ DEL JACIMENT

El jaciment de les Mines Prehistòriques de Gavà es troba situat en el centre del litoral

català, en l’extrem meridional del pla de Barcelona, al costat dret de la desembocadura

del riu Llobregat. Les mines estan situades al peu de la vessant oriental del massís del

Garraf, sobre la línia de contacte entre aquest massís i la plana litoral, on aflora el sòcol

paleozoic, entre el qual predominen les pissarres amb diferents mineralitzacions,

destacant els fosfats, un dels quals és la variscita.

El solar sobre el qual tracta aquesta memòria s’inclou dins l’àrea de la Serra de les

Ferreres.

Les seves coordenades UTM són X: 415558 m i Y: 4573809 m.

Situació del jaciment sobre un plànol (Institut Cartogràfic Català).

8

Fotografia aèria del jaciment (Google Earth- Digital Globe)

9

III. ANTECEDENTS DEL JACIMENT

El jaciment arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà fou descobert de forma

fortuïta als anys setanta del segle XX, arran de la urbanització de la zona de Can

Tintorer. Des d’aquell moment s’hi han realitzat, de forma continuada, diverses

intervencions tant preventives com programades.

L’espai del jaciment té unes 250 ha. d’extensió i unes altituds sobre el nivell del mar

que van dels 40 als 260 m, dins el terme municipal de Gavà. Es troba dividit en tres

sectors: Can Tintorer, Serra de les Ferreres i Rocabruna.

Durant aquests anys s’hi han pogut inventariar gairebé un centenar d’accessos a

estructures mineres que, degut a la seva extraordinària importància científica, han estat

declarades BCIN per la Generalitat de Catalunya i, tot i que això impedeix dur a terme

intervencions urbanístiques dins aquest àmbit, degut a la gran extensió i discontinuïtat

de les restes es permet realitzar obres d’edificació sempre i quan estiguin sota control

arqueològic.

III.1 La mineria neolítica de variscita

Les estructures mineres corresponents al període neolític van ser explotades a partir del

5350 BP i durant uns 800 anys aproximadament. S’han classificat en dues tipologies

diferents2:

- Mines senzilles: corresponen les cronologies més antigues de l’explotació, tenen

un únic accés amb un pou poc profund o sense pou, es troben integrades per un

2 BOSCH, J., BORDAS A., ESTRADA A. (2003) “Trabajos de excavación y restauración en las

minas neolíticas de Gavà (Baix Llobregat, Barcelona): aproximación a su estructura y a su proceso de explotación” a IIIr Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, 2003, Universidad de Cantabria, p. 271-277.

10

nombre reduït de galeries i no presenten sales, sinó espais amplis en la

confluència de galeries.

- Mines complexes: Tenen unes datacions més recents, presenten més d’un accés,

se’n distingeixen clarament pous, sales i galeries; horitzontalment formen una

retícula ortogonal i verticalment se’n distingeixen una cambreta o galeries

inferiors, una gran sala intermitja i una galeria i un pou superiors d’accés. Les

seves dimensions solen ser molt grans, arribant als 15 m de profunditat a la mina

que els excavadors anomenen 5-11.

Les mines tenien diverses funcionalitats, però el motiu principal de la seva excavació

era l’extracció de variscita, un fosfat d’alumini hidratat de color verd amb el qual es

realitzaven elements d’adorn personal, com collarets; es a dir, en primer terme són fonts

d’obtenció de matèries primeres destinades a l’elaboració de bens de prestigi.

Tot i que la immensa majoria d’evidències recuperades d’aquest mineral són en

contextos funeraris, el desgast que presenten les peces ens porta a pensar que ja havien

estat ser utilitzades abans de passar a formar part del aixovar.3

Les altres funcionalitats secundaries documentades per a aquestes estructures són les de

dipòsit de deixalles: un cop la mina ja estava explotada es reomplia el pou d’accés amb

restes de ceràmica, fauna, carbó..., la qual cosa ha permès als investigadors documentar

com era l’economia de subsistència i el paleoambient en aquest període.

Finalment s’ha pogut evidenciar un ús funerari per a aquestes mines, que segueixen dos

rituals diferenciats: 4

3 MOLIST, M. (1991) “El ritual funerari a la Prehistòria: un exemple de la utilització de les

joies”, Les joies de la Prehistòria, p. 9-14. 4 BORRELL, F., ESTRADA, A., BOSCH, P., ORRI, E. (2003) “Excavaciones recientes en las

minas neolíticas de Gavà –serctor sierra de las Ferreres- (Baix Llobregat, Barcelona): nuevos datos para el conocimiento de los rituales funerarios” a IIIr Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, 2003, Universidad de Cantabria, p. 635-643.

11

- Can Tintorer: El ritual funerari documentat en aquesta zona es caracteritza per

les inhumacions múltiples, ubicades al pou, a galeries o a sales properes al accés

a la mina. Els morts es troben barrejats amb el reompliment de terres, sense cap

tipus d’aixovar ni condicionament propi per a l’ús sepulcral.

- Serra de les Ferreres: El ritual documentat a les mines 83 i 84 segueix unes

característiques completament diferents a les anteriorment citades, amb un

nombre reduït d’inhumacions (un o dos individus), situats en sales amb un accés

completament obstruït per roques calcàries de grans dimensions i es troben

acompanyats d’un aixovar format per elements de gran valor (degut a la enorme

quantitat de força de treball que cal invertir en l’elaboració dels artefactes que en

forment part), o bé exòtics (per la llunyania respecte a la font de la seva matèria

prima) o de caràcter simbòlic (puntes de fletxa). Aquests enterraments s’han

trobat dins de mines de tipologia senzilla.

La continuïtat de la investigació científica de caire arqueològic en aquest jaciment és

una tasca que resulta essencial, tan pel que respecta a la obtenció de noves dades

empíriques, com pel que fa a la gran quantitat d’interrogants que encara resten oberts

sobre les característiques socioeconòmiqes i ideològiques de les formacions socials que

varen excavar aquestes mines (eren especialistes a temps complert? generaven

excedents i plusvàlues? Les seves relacions de producció eren igualitàries o

d’explotació?5 existia el patriarcat?6). Sens dubte ens trobem davant d’un dels registres

5 Per a més informació sobre les teories paleoeconòmiques referents a l’origen de la plusvàlua i

l’explotació social a la prehistòria vegeu CASTRO P., GILI S., LLULL V., MICÓ R., RIHUETE C., RISCH R., SANAHUJA MªE. (1996) “Teoria de las prácticas sociales”, Complutum, vol 6 -Homenaje a m. Fernandez – Miranda, p. 35-48. i RISCH R (2002) “Anàlisis funcional y producción social: relación entre método arqueológico y teoría económica”a CLEMENTE N., RISCH R., GIBAJA J.F. (eds) Anàlisis funcional: Su aplicación al estudio de las sociedades prehistóricas, B.A.R., Int. Ser., 1073, Oxford, p.19-30.

6 Sobre l’origen del patriarcat i la divisió sexual del treball a la prehistòria vegeu SANAHUJA MºE (1991) “Modelos explicativos sobre los orígenes y la evolución de la humanidad”, LUNA, L.G., Mujeres y sociedad. Nuevos enfoques teóricos y metodológicos. Universitat de Barcelona, p.149-167.

12

arqueològics més excepcionals del sud d’Europa per a la interpretació del període

neolític, tant pel que fa a les dades com als interrogants que permet plantejar.

III.2 La mineria de ferro7

A la zona de Gavà existeixen importants concentracions ferruginoses formades per

dipòsits de tipus estratiforme, com les mines de Rocabruna, explotades durant el s. XIX,

o una galeria datada al s. XVIII localitzada al barri de Can Tintorer. També podem

destacar la nombrosa presència de topònims relacionats amb aquest mineral a les

immediacions de Gavà com “les Ferreres” o “la Font del Ferro”.

Cal assenyalar especialment l’excavació de la Mina 65, localitzada per l’Escola Taller

Museu de Gavà l’any 1989 i excavada l’any 1991 en una campanya dirigida per

Francesc Burjachs, Mònica Blasco, Eulàlia Sintas, Alicia Estrada i Ramon Álvarez8.

El mètode d’explotació de la Mina 65 va consistir en la realització d’una gran rasa

allargada a cel obert i de planta oval, amb una longitud màxima de 16,5 m i una

potència de 5,3 m. A partir d’aquesta rasa l’explotació minera es van anar estenent cap

als costats i en profunditat, deixant en peu part de la cornisa. Es tracta d’un sistema que

no requereix d’un instrumental gaire especialitzat ni d’uns recursos tècnics molt

complexes i que ja ha estat documentat en altres contextos arqueològics preromans, com

els de l’illa d’Elba.

La cronologia d’aquesta mina es va determinar a partir d’un as de bonze de Trajà, emès

entre el 98-99 dC, així com per la resta de materials arqueològics que porten a datar

aquesta estructura entre els segles I - II dC.

7 Aquest capítol s’ha realitzat a partir del treball ÁLVAREZ R., ESTRADA A (en premsa) “La

explotación de hierro en el complejo minero de Gavá (Baix Llobregat). La mina 65”. Segones Jornades d’Arqueologia del Baix Llobregat, Sant Boi, 2003.

8 ÁLVAREZ R., BLANCO M., ESTRADA A., SINTES E. (1991) Excavacions arqueològiques al conjunt miner neolític i ibèric tardà del carrer Roger de Flor de Gavà. Campanya 1991”, II vol., Gavà, Inèdit.

13

Finalment podem afegir que posteriorment es varen localitzar en el mateix solar

diverses estructures mineres a cel obert que segueixen la mateixa orientació (els punts

76, 78 i 82) i que a l’extrem nord del casc urbà de Gavà es trobà un altre punt miner de

similars característiques, el nº 32.

A part d’aquest exemple, cal destacar que disposem també d’algunes evidències del

comerç marítim de ferro a partir de les restes trobades al jaciment de Les Sorres, que

ens porten a pensar en un tràfic comercial d’aquest metall a la zona entre els segles IV

aC i I dC.9

III.3 Serra de les Ferreres

A la carta arqueològica, realitzada als anys 90, es reconeixien en aquesta zona diferents

mines de cronologies neolítiques i iberoromanes, entre les que destacava la mina 15,

excavada als anys 70 que, malgrat no proporcionar materials entre els seus

reompliments, fou adscrita al neolític, bàsicament a partir de la seva tipologia.

Igualment, en una zona pròxima a la mina 15, fou descoberta de forma fortuïta una

sepultura. Possiblement es tractava d’un enterrament en una entrada de mina neolítica

de la qual pràcticament no quedaven restes ja que havia estat destruïda per explotacions

mineres d’èpoques posteriors10.

9 IZQUIERDO P. MENÉNDEZ F.X., SOLÍAS J. M. (1998) Història de Viladecans. Els

antecedents ibèrics i romans, Arxiu Històric de la Ciutat, Ajuntament de Viladecans, 1998. 10 VILLALBA, M.J. & BAÑOLAS, L. & ARENAS, J. & ALONSO, M. (1986): Les mines

neolítiques de Can Tintorer. Gavà. Excavacions 1978-1980. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; VILLALBA, M. J. (1999): “Las sepulturas neolíticas del complejo minero de Can Tintorer y el modelo social de la población minera”. Revista d’ Arqueologia de Ponent nº 9, pp. 41-73.

14

Can Badosa Fase 1

Posteriorment, i ja l’any 2000, es portà a terme el projecte d’urbanització i edificació a

la zona denominada en un principi Can Badosa, en el citat sector de la Serra de les

Ferreres, fins llavors zona boscosa.

L’estiu del 2000 es van iniciar les obres, sota control arqueològic, dels rebaixos en tres

de les sis parcel·les a edificar (1º fase)11. El resultat d’aquest seguiment va ser la

localització de la mina número 83.

Mina 83: Es tracta d’un pou circular d’un metre de diàmetre i 1’5 m de profunditat, on

surt una galeria en dues direccions, una horitzontal de 2 m de longitud i 90 cm de

diàmetre i una altre descendent de 4,5 m de longitud i 1 m d’amplada. La boca de la

mina i part de la galeria descendent varen ser clausurades amb roques calcàries de grans

dimensions.

Al fons de la galeria es va trobar un espai el·líptic, tapat amb lloses de pissarra i calcària

retallades, dins els qual hi havia una tomba: les restes òssies d’un sol individu adult que

es trobaven molt fragmentades i sense connexió anatòmica.

El seu aixovar estava format per un vas de ceràmica de boca quadrada dins el qual es

van trobar restes de greix animal, 61 peces de collarets de variscita i 200 peces de

coralls vermell, 2 nuclis de sílex melat, 8 làmines de sílex melat, una làmina

d’obsidiana, 2 puntes de projectil de sílex melat, 4 destrals de pedra i 5 punxons d’ós

sobre metàpodes d’ovicaprí. Els anàlisis de traces d’ús han revelat que tan sols una de

les làmines de sílex i la làmina d’obsidiana havien estat utilitzades.

11 ESTEBAN, J.J.; ORRI, E. (2003): Memòria dels treballs de prospecció al sector de Can

Badosa de les Mines Prehistòriques de Gavà i d’excavació a la mina número 83 efectuats l’any 2000. Memòria d’excavació. Inèdita.; BORRELL, F., ESTRADA, A., BOSCH, P., ORRI, E. (2003) “Excavaciones recientes en las minas neolíticas de Gavà – sector Sierra de las Ferreres- (Baix Llobregat, Barcelona): nuevos datos para el conocimiento de los rituales funerarios” a IIIr Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, 2003, Universidad de Cantabria, p.635-643.

15

A la resta de la mina tan sols es varen trobar restes del utillatge propi de l’activitat

minera, així com alguns fragments de ceràmica i fauna.

La seva datació es 5220 +- 110 BP.

Can Badosa Fase 2

A finals del 2001 es van reprendre els treballs de prospecció i excavació en aquest

sector, quan s’inicià la urbanització de la 2ª fase d’edificació de les tres parcel·les

restants. El resultat fou la localització de vuit estructures mineres més (mines 84 a la

91)12.

Mina 84: Presenta un únic punt d’accés circular a 20 cm de la superfície, on surt una

galeria descendent que va a parar a una sala de 3 m de diàmetre i 3 m d’alçada, on es

distribueixen tres galeries amb seccions circulars, en diferents direccions i formant

graons descendents d’un metre. Al final d’una d’aquestes galeries va aparèixer una

petita sala de 2 m de diàmetre, clausurada de forma intencional amb blocs de pissarra i

lloses de calcària, davant la qual hi havia un vas bitroncocònic sencer i pla.

En el seu interior es varen poder recuperar les restes de dos individus, un adult/madur

masculí i un adult femení, que havien estat remoguts de forma intencionada entre 10 i

20 anys després de la seva deposició.

L’aixovar que acompanyava aquest enterrament era una làmina de sílex melat, una

làmina de sílex blanc translúcid, diversos punxons i espàtules d’ós perforats, un vas de

12 BORRELL, F., ESTRADA, A., BOSCH, P., ORRI, E. (2003) “Excavaciones recientes en las

minas neolíticas de Gavà – sector Sierra de las Ferreres- (Baix Llobregat, Barcelona): nuevos datos para el conocimiento de los rituales funerarios” a IIIr Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, 2003, Universidad de Cantabria, p.635-643; BORRELL, F. (2002) Informe de la intervenció arqueològica d’urgència a can Badosa – 2ª fase (Gavà, Baix Llobregat), Novembre 2001-Febrer 2002, Gavá, Inèdit

16

ceràmica de boca quadrada, queixals de porc senglar, un recipient ceràmic ovalat amb

coll, un radi de bou i una petxina.

Mina 85: Està composta tan sols per dos extrems de galeria a diferent nivell, l’accés a

les quals va ser afectat pel rebaix de les terres. Va ser excavada de forma parcial,

recuperant un conjunt de materials dipositats ordenadament, que podien pertànyer a un

aixovar: eines d’os (espàtules, punxons i punyals), dues puntes de projectil de sílex

melat, quatre làmines de sílex melat, tres recipients ceràmics sencers, dues destrals de

pedra polida, una canina de porc senglar, contes de collaret de variscita de diferent

tipologia. Tot i això no es va recuperar cap resta humana (que es podria haver perdut

amb el rebaix de terres), la qual cosa porta a pensar que en lloc de tractar-se d’un

enterrament podria haver estat una deposició ritual.

Mina 86: Punt de mina no excavat de 50 cm de diàmetre que, per les seves reduïdes

dimensions, podria correspondre a un extrem distal d’una galeria.

Mina 87: Punt de mina no excavada, reomplerta en la seva totalitat, poc afectada per el

rebaix mecànic de terres.

Mina 88: Es tracta d’una boca d’accés detectada en secció i no excavada.

Mina 89: Punt de mina no excavada, seccionada transversalment i reomplerta totalment

per un sediment pissarrós. Té uns 140 cm de diàmetre.

Mina 90: Tram d’una galeria, que podria tractar-se de la continuació de la mina 89. Es

van poder documentar quatre nivells de reompliment i es va recuperar una gran

quantitat de restes de ceràmica, cargols, carbons i microfauna. La seva cronologia

relativa es va ubicar al Neolític Mitjà.

17

III.4 Intervencions arqueològiques precedents en el solar comprés entre la Rambla

Pompeu Fabra i el carrer Clara Campoamor

Primera intervenció13

Durant els mesos de maig i juny de 2004 es va dur a terme una primera fase de la

prospecció arqueològica realitzada mitjançant una neteja exhaustiva de la superfície del

solar, per tal de poder descartar en planta la presència de mines.

La metodologia que es va seguir va ser el seguiment directe d’una màquina

retroexcavadora que va anar rebaixant el terreny per capes de 20 a 40 cm fins a arribar

al terreny natural. Un cop arribats al subsòl es varen netejar manualment totes aquelles

zones on apareixia roca, per tal de poder descartat la presència de mines. En l’únic

sector on no va aparèixer roca es va procedir a realitzar rases de mig metre d’ample i

fins a 2 m de profunditat.

El resultat a nivell arqueològic va ser nul (exceptuant un fragment de ceràmica neolítica,

alguna resta de fauna i un fragment de pedra sorrenca, situats fora de tot context

estratigràfic). Aquesta prospecció però, va permetre realitzar a nivell geològic una

cartografia del que es considera que podia haver estat la paleosuperfície topogràfica

durant el Neolític.

Malgrat no haver localitzat cap mina, l’estudi geològic va permetre veure quines zones

podien ser més susceptibles de trobar-ne, així com determinar les característiques

geològiques de la superfície en la qual es podria haver excavat una mina neolítica. Tota

aquesta informació ens donaria una aproximació sobre els coneixements tècnics

geològics que tenien els miners durant el neolític, i el seu grau de comprensió de

l’estructura geològica. D’aquesta forma es podria determinar si la mina va ser excavada

13 BORDAS A. (2004) Intervenció arqueològica a les mines prehistòriques de Gavà (Serra de

les Ferreres). Baix Llobregat. Maig- Juny de 2004. Memòria d’excavació. ArqueoCat SL Inèdita.

18

sobre filó de mineral, sobre aflorament de la roca del substrat o sobre roques de la

cobertura.

Segona intervenció14

El motiu d’aquesta segona fase va ser la realització d’un camí de serveis per permetre el

pas d’ambulàncies i bombers per als veïns de la zona que viuen a la part més alta del

solar. Les seves dimensions eren d’uns 3 m d’amplada aproximadament i amb una

potència que oscil·lava entre els 40 cm i els 4 m Paral·lelament a aquest rebaix també es

va realitzar un seguiment de l’obertura de rases realitzades a l’Avinguda Eramprunyà

per a la millora de la xarxa de clavegueram dels blocs adjacents. Finalment es van

realitzar uns rebaixos a l’Avinguda Pompeu Fabra, al costat d’un bloc, per tal

d’instal·lar-hi uns transformadors elèctrics.

La metodologia que es va seguir va ser el seguiment directe d’una màquina giratòria de

grans dimensions, que va utilitzar tant la pala com el percutor.

Els resultats d’aquesta prospecció varen ser negatius a nivell arqueològic, tot i que van

servir per complementar els coneixements sobre la geologia del terreny.

14 BORDAS, A., PRIETO R. (2005) Intervenció arqueològica a les mines prehistòriques de

Gavà (Serra de les Ferreres)- Fase II. Baix Llobregat. Memòria d’excavació. ArqueoCat SL. Inèdita.

19

IV. GEOLOGIA DEL SOLAR

Arran de la primera intervenció arqueològica al solar es va poder realitzar un complert

estudi geològic,15 les conclusions del qual han resultat de gran utilitat en la present

intervenció.

El jaciment es troba ubicat en l’entorn Paleozoic del sistema Mediterrani - Sector

Central (Serra Litoral Catalana). Les Catalánides són una sèrie de relleus formats durant

el cicle alpí que es disposen de forma paral·lela a la costa. La Serra Litoral es pot

subdividir en dues grans unitats tecnoestratigràfiques separades per una discordança

angular que marca el final d’un cicle geològic: el basament hercinià i la cobertura

triàsica. Les mines es situen exclusivament en el basament hercinià. Les series

paleozoiques que afloren al terme de Gavà comprenen materials des del Paleozoic

Inferior (Ordovicià) fins el Superior (Carbonífer).

Durant la neteja superficial del terreny es varen poder distingir diferents nivells

geològics16:

- Un tram de pissarres versicolors amb intercalacions de carbonats, alterant-se

amb les pissarres.

- Un paleosòl carbonàtic endurit, format per bretxes col·luvials amb petits

fragments de pissarres i calcàries paleozoiques, sobre les que hi ha dipositades

crostes de carbonats nodulosos micrítics.

- Un paleosòl amb nòduls carbonatats, amb una matriu d’argiles vermelles i

fragments esporàdics de pissarres. Té uns 3 m de potència.

15 MELGAREJO, J.& PROENZA, J. (2004): Informe geològic d’un solar al terme de Gavà

(Baix Llobregat). Universitat de Barcelona. Departament de Cristal·lografia, mineralogia i dipòsits minerals. Inèdit.

16 BORDAS A. (2004) Intervenció arqueològica a les mines prehistòriques de Gavà (Serra de les Ferreres). Baix Llobregat. Maig- Juny de 2004. Memòria d’excavació. ArqueoCat SL. Inèdita

20

- Bretxa de matriu argilosa d’origen col·luvial, de color vermell, rica en fragments

de pissarra irregulars i d’aspecte angulós, indicant una àrea font propera. Aquest

materials poden correspondre al rebliment del fons de la vall. Té una potència

entre 10 cm i 4 m

- Paleosòl molt argilós de color marró, d’un metre de potència. La seva coloració

pot indicar un canvi climàtic. Podria ser o bé contemporani o lleugerament

posterior a l’activitat minera.

- Derrubis de pendents actuals, argiles de color grisenc amb sorra abundant.

Aquests clasts es troben barrejats amb materials d’origen antròpic de cronologia

actual (restes de construcció).

Els autors de l’estudi geològic varen proposar una subdivisió del solar en sis sectors, en

base al seu substrat geològic i a la possibilitat potencial de l’existència de mines de

variscita17:

17 MELGAREJO, J. & PROENZA, J. (2004): Informe geològic d’un solar al terme de Gavà

(Baix Llobregat). Universitat de Barcelona. Departament de Cristal·lografia, mineralogia i dipòsits minerals. Inèdit.

21

Divisió del solar en sectors segons la seva geologia en superfície (vegeu detalls topogràfics a

l’annex planimètric d’aquesta memòria).

- Sector 1: Afloren els trams carbonatats massissos del transit Silurià – Devonià;

aquests materials no contenen nivells o vetes de fosfats alumínics, per tant s’ha

de descartar la presència de vetes de variscita, i per tant, de mines neolítiques.

- Sector 2: En superfície s’han evidenciat pissarres de trànsit cap a les calcàries, o

bé les lidites. Els materials estan recoberts de torturà molt erosionat. Es una zona

potencialment apte per a l’aparició de mines neolítiques, degut a d’abundant

mineralització del fosfat.

22

- Sector 3: Presenta un recobriment de materials subactuals i materials

potencialment fèrtils per a l’aparició de mines a poca profunditat de la

superfície.

- Sector 4: Aquest sector està recobert amb sediments que postdaten les mines.

Els autors assenyalen la possibilitat de l’existència de mines als laterals de la

paleovall que travessa aquest sector, tot i que aquestes es trobarien colmatades

per argiles i bretxes col·luvials vermelles.

- Sector 5: Aquest sector presenta una composició de materials anàlegs als situats

al sector 2.

- Sector 6: Aquest sector presenta diversos trams de materials carbonàtics, cosa

que dificulta la possibilitat de la presència de mines neolítiques.

23

V. METODOLOGIA

Seguiment de màquines

El mètode que es va seguir en la prospecció visual dels rebaixos mecànics va ser el

proposat pel Museu de Gavà i la Generalitat de Catalunya, el mateix que es va utilitzar

en les dues fases abans citades de Can Badosa i a l’anterior intervenció en aquest mateix

solar:

Es va procedir al seguiment visual, a la distància prudencial que marquen les normes de

seguretat, de les màquines retroexcavadores o de pilotatges a mida que aquestes

procedien a rebaixar el terreny, ja fos mitjançant pales, percutors, o perforadors.

Sempre que apareixia qualsevol indici o sospita d’una possible mina, s’aturaven els

treballs de la màquina i es procedia a la neteja manual de la zona.

En tot moment hi va haver un arqueòleg per a cada màquina que treballava en el solar i

es va intentar, sempre que va resultar possible, excavar deixant perfils, ja que en planta

resultava força complex poder distingir els nivells geològics.

Foto G/1: Control visual per part de l’arqueòleg dels treballs d’una

màquina retroexcavadora amb un percutor.

24

Tot i això dues de les estructures mineres que hem pogut localitzar en aquesta

intervenció semblen haver estat afectades per les obres d’excavació del solar, arribant a

perdre una part del pou d’accés de la mina 97. La boca d’aquesta mina tampoc va poder

ser detectada a la primera intervenció arqueològica, durant la qual s’havia procedit a una

meticulosa neteja superficial de la zona afectada per l’obra, tot i que, òbviament, la boca

podria estar situada fora d’aquest perímetre.

Tot i aquesta metodologia tant acurada i les diverses intervencions i anàlisis realitzades

a la zona (estudis geotècnics, neteja superficial, seguiment visual de les màquines durant

l’excavació mecànica del terreny) no sempre s’han pogut detectar les mines des del

primer moment, la qual cosa posa de manifest la necessitat de perfeccionar encara més

aquesta metodologia de cara a futures intervencions preventives a la zona.

Excavació

La metodologia emprada per a l’excavació de les dues mines que han aparegut al llarg

d’aquesta intervenció ha estat la marcada per el Museu de Gavà, la mateixa que s’ha

vingut seguint fins ara a l’hora d’excavar aquest tipus d’estructures.18

Degut a la impossibilitat de seguir el sistema d’excavació habitual en excavacions

prehistòriques, ja que la particular morfologia de les galeries i els pous no ho permet, es

segueix un rebaix del sediment per trams de mig metre, dibuixant en secció els diferents

nivells arqueològics, seguint un eix transversal a partir del qual posteriorment es

reconstrueix l’estratigrafia longitudinal.

18 BOSCH, P., ESTRADA, A. (1994) “Precedents, objectius i metodologia d’excavació”, El

Neolític Postcardial a les Mines Prehistòriques de Gavà (Baix Llobregat), Rubricatum, vol. 0, Gavà, p. 19-22.

25

El material s’ubica en planta seguint un sistema de triangulació a partir de punts fixos a

l’interior de la mina, que es van modificant en funció del progrés de l’excavació,

anotant la profunditat respecte a una cota zero establerta a l’exterior de la mina.

També es realitza un registre gràfic, de dibuix, planimetries i fotografies de tots els

trams de la mina.

Tot el sediment extret de l’interior de les mines es garbella amb una malla fina (1 mm),

ja que d’altre forma els materials de mida més petita es perdrien.

Inventari fotogràfic

La nomenclatura de les fotografies s’ha fet amb un número correlatiu en base al capítol

de la memòria al qual fan referència: seguiment de màquines (S) i mines (M97, M98...).

26

VI. DESCRIPCIÓ I INTERPRETACIÓ DELS TREBALLS REALITZATS

VI.1 Seguiment visual

En primer lloc es va procedir rebaixar la zona d’argiles vermelles i carbonatats

barrejades amb gran quantitat de runa constructiva de cronologia molt recent, que es

correspondria amb part del sector geològic 4. La potència excavada va ser d’un metre

aproximadament.

Foto S/1: Planta final de la zona d’argiles vermelles amb runa. Vista oest/est

Foto S/2: Perfil oest final de la zona d’argiles i runa.

27

Seguidament es va procedir a rebaixar mecànicament la zona central del jaciment, la

formada per els sectors geològics 4, 2 i 1.

La màquina retroexcavadora va crear dos passadissos paral·lels i transversals al solar, en

sentit sud-oest/nord-est per tal de facilitar l’excavació de la zona, la qual cosa va

facilitar la prospecció dels perfils tant laterals com frontals d’aquests dos corredors a

mida que anaven avançant.

Es varen realitzar rebaixos amb una potència entre un i dos metres successivament a

cada passadís fins a arribar a la cota del carrer, situada entre dos i vuit metres sota la

superfície inicial.

Durant aquest procés d’excavació es varen recuperar, barrejats amb la runa i l’argila

superficial, dos fragments informes de ceràmica neolítica i un metatars pertanyent a un

humà adult.

Foto S/3: Perfil i planta del sector geològic 2.

28

En els perfils d’aquesta zona van aparèixer, sota una capa d’argila vermellosa amb una

potència que oscil·lava entre els 30 cm i 1’5 m, diversos trams de pissarres versicolors,

blocs de calcàries, vetes de quars, de limonites i de goetites, com podem observar a la

foto S/4.

Foto S/4: Imatge del perfil nord del corredor en la que hi podem distingir els diferents nivells

geològics de la zona.

Foto S/5: Imatge final del perfil oest.

29

Posteriorment es va procedir a realitzar una rasa de sis metres d’ample al llarg de tot el

perfil oest del solar per tal de poder ubicar-hi una tanca perimetral. La seva potència no

va superar el metre i no es va arribar a rebaixar el nivell d’argiles vermelloses.

Foto S/6: Imatge de la planta final de la rasa del perfil oest.

Aquesta rasa també es va realitzar al perfil nord del jaciment, amb unes dimensions de 2

metres d’amplada per 4 metres de llarg i una potència d’un metre aproximadament.

Tampoc en aquest cas es va arribar a profunditzar el nivell d’argiles superficials.

Foto S/7: Planta final de la rasa situada al perfil nord.

30

Un cop fet això es va procedir a realitzar els rebaixos mecànics a la zona d’argiles

vermelles barrejades amb runa (sector geològic 4 – sud), per tal de poder fer la solera

del primer edifici.

Els rebaixos van tenir una potència entre 1 metre i 20 cm i les seves dimensions van ser

de 14 m d’amplada (sentit nord - sud) per 24,8 m de llargada (sentit est – oest). Aquesta

solera es va situar paral·lela al perfil oest a una distància de 4,8 m, tot i que finalment es

va ampliar fins al perfil.

En el perfil es va poder identificar una antiga solera de ciment, possiblement

relacionada amb construccions anteriors a la zona. (vegeu foto S/9)

Foto S/8: Imatge final de la solera del primer edifici en planta. Vista nord – sud.

31

Foto S/9: Perfil sud de la solera en el que podem distingir un nivell de ciment

Arran de l’ampliació d’aquesta solera cap al perfil oest del jaciment, es va posar de

manifest una paleorriera reblerta d’argiles vermelles, blocs de calcària i goetites amb

una veta de limonita a la seva base. Per tal de descartar que es tractés d’una mina es va

netejar tant en perfil com en planta.

Es varen recuperar dos petits fragments informes de ceràmica ibèrica rodada durant el

procés de neteja del perfil.

Foto S/10: Paleorriera en planta i perfil. El color vermell en marca els límits.

32

Foto S/11: Paleorriera en perfil. El color vermell en marca els límits.

Posteriorment, a la zona de la solera del primer edifici que quedava compresa dins la

zona d’argiles vermelles es va procedir a fer 34 pilotatges (un cada 2 m quadrats) que

varen arribar a perforar una potència de 16 a 20 m per tal de reforçar aquesta zona, la

matriu geològica de la qual era molt poc consistent.

Foto S/12: Màquina de pilotatges.

33

Foto S/13: Màquina de pilotatges realitzant una perforació.

Durant el procés de perforació d’aquests forats, es va realitzar un seguiment de la

màquina i a partir dels nivells de terra que anaven apareixent a cada alçada es va poder

reconstruir un esquema dels nivells estratigràfics d’aquesta zona.

34

Esquema estratigràfic de la zona de pilotatges

- N1: Reompliment d’argiles, sorra i material constructiu de cronologia actual (20 - 50 cm)

- N2: Argiles vermelles amb nòduls carbonatats (1 – 1’5 m) - N3: Blocs de gres (20 - 50 cm) - N4: Argiles vermelles lleugerament sorrenques amb nòduls carbonatats (80 cm

– 1 m) - N5: Argiles marrons amb clasts de quars, nòduls de carbonat i fragments de

pissarra (13 - 15 m) - N6: Argiles groguenques fortament compactades (80 cm -1 m) - N7: Pissarres. En aquest nivell podria haver aparegut una mina (5 m)

35

Mentre es realitzaven aquests pilotatges es va procedir a rebaixar el perfil oest i nord del

jaciment, moment en el que es va localitzar la Mina 97 en el perfil de la cantonada nord

- oest. Un cop consultats el Museu de Gavà i la Generalitat de Catalunya, es va

començar a excavar aquesta estructura acordonant el perímetre de la zona per tal de que

les obres no afectessin als treballs arqueològics.

La màquina retroexcavadora va seguir rebaixant el terreny en l’espai comprés entre la

solera del primer edifici i l’espai delimitat per a l’excavació de la Mina 97, fins que una

setmana més tard es va localitzar la Mina 98 en planta, mentre la màquina carregava un

camió, fet que va ocasionar la paralització definitiva de l’obra en aquest sector, mentre

es va començar a aixecar el primer bloc d’edificis. Un cop consultats el Museu de Gavà

i la Generalitat de Catalunya, es va procedir també a l’excavació d’aquesta mina.

Un cop es va paralitzar la primera fase de l’excavació de les mines es va prosseguir amb

les treballs de rebaix mecànic de terres a la resta del solar.

Primerament es realitzà una rasa de 4 metres quadrats i 3,6 metres de potència, situada

sobre la vorera del carrer, a l’alçada del centre del primer bloc d’edificis, per tal de

col·locar-hi una grua.

Foto S/14: Rasa de la grua en planta.

36

Foto S/15: Rasa de la grua en perfil.

Els nivells geològics que varen aparèixer en el perfil d’aquesta rasa, tal com podem

observar a la foto S/14, son en primer lloc un nivell d’argiles vermelles amb nòduls de

carbonat i d’una potència entre 2 i 3 metres; un nivell de calcàries de 80 cm i, finalment,

un nivell de torturà amb una consistència molt flonja, la potència del qual sobrepassava

la profunditat de la rasa.

Posteriorment es varen realitzar un seguit d’onze rases a la part central del solar, per tal

de situar-hi els fonaments del edifici central. Aquestes rases tenien totes una potència de

0’9 m i varen posar al descobert un nivell de pissarres versicolors i limonites.

37

Foto S/16: Rases de fonamentació de la part central del solar.

Finalment es va procedir a realitzar la fonamentació del darrer edifici, situat a l’extrem

nord-oest del solar, on ja havien aparegut les mines 97 i 98.

Per tal de no afectar la conservació d’aquestes dues estructures, es va procedir a tancar

el seu contorn i es va canviar la màquina excavadora per una de dimensions més

reduïdes per tal de que les vibracions fossin menors.

Els treballs, consistents ens la realització de diverses rases i riostres aïllades d’uns 90

cm de profunditat, varen començar per l’extrem nord-oest del solar amb l’obertura

d’una gran rasa de fonamentació de 16 m de llarg per 3 m d’ample, on en una de les

cantonades va aparèixer la Mina 99.

Per raons de seguretat, i un cop consultats el Museu de Gavà i la Generalitat de

Catalunya, es va decidir no excavar aquesta mina i tan sols es va documentar

superficialment.

Les rases de fonamentació de l’edifici es van continuar realitzant a la resta del solar,

deixant una distància prudencial de 6 m respecte a la zona on havien aparegut les tres

mines.

38

Seguidament, mentre una de les màquines excavadores rebaixava el perfil oest del solar,

varen aparèixer un seguit d’esquerdes i negatius a la roca que, un cop netejats i

examinats amb cura, es varen identificar com a Mina 100. De seguida es va poder veure

que el gruix d’aquesta mina quedava situat completament fora del solar i que resultava

absolutament impossible realitzar cap treball arqueològic, tant per motius de seguretat

com de metodologia arqueològica, tal com es detalla al següent apartat.

Posteriorment ens varem adonar que en el perfil de la rasa de fonamentació (on ja havia

aparegut la mina 99 i a 14 m d’aquesta) s’obria una nova galeria en un perfil. Aquesta

nova troballa la va facilitar una sèrie de dies de pluja intensa que va fer cedir les terres;

això va permetre veure en aquesta zona (on ja s’havia abocat formigó de neteja), part

d’una mina (Mina 101).

Un cop consultats el Museu de Gavà i a la Generalitat de Catalunya es va acordar amb

l’empresa constructora la zona on es podia avançar en els treballs de rebaix de les rases

de fonamentació i les zones on caldria replantejar el projecte.

Quan s’estava realitzant la darrera rasa, situada entre els mines 100 i 99 varem localitzar

una nova cavitat, la Mina 103, a menys d’un metre de distància de la 99.

Foto S/17: Vista general de les rases de fonamentació del segon edifici.

39

Foto S/18: Vista general de les rases de fonamentació del segon edifici.

VI.2 Mina 97

La Mina 97 va aparèixer en el perfil nord - oest del solar, a uns 3’5 m de profunditat

respecte a la superfície actual.

Es va detectar quan el percutor de la màquina va trobar un buit i es va ensorrar;

seguidament varem procedir a la neteja manual de la zona i en aquell moment es va

detectar el forat d’una galeria parcialment buida en el perfil.

Es va procedir a netejar exhaustivament tot el contorn del punt de mina per tal de poder

veure per on anava la galeria, però va resultar impossible ja que la màquina

retroexcavadora havia rebaixat tant la superfície que n’havia eliminat qualsevol rastre.

Es va tamisar tot el sediment dels contorns de la mina, però no es va recuperar cap mena

de material arqueològic.

40

Foto M 97/1: Fotografia inicial de la Mina 97

Un cop consultats el Museu de Gavà i la Generalitat de Catalunya, es va decidir excavar

la mina per tal de veure si hi havia alguna galeria o pou que pogués quedar afectat per

les cotes del projecte constructiu.

Foto M 97/2: Fotografia de la boca de la Mina 97, un cop neta.

41

Un cop varem netejar l’entrada es podia observar clarament com la mina estava seguint

una veta de ferro i retallava un nivell de limonites i goetites (d’alt contingut en ferro,

també), la qual cosa ens porta a plantejar, en base a altres paral·lels coneguts a Gavà,

una cronologia hipotètica iberoromana, tot i que no va aparèixer cap resta de material

arqueològic ni en el procés d’excavació ni al tamís. Tenim constància d’una altre mina

inventariada de característiques similars a aquesta a prop del jaciment, que encara no

s’ha excavat i que guardaria similituds també amb les mines de ferro de cronologies que

van de l’antiguitat fins al s. XIX, situades a la propera zona de Rocabruna.

L’entrada a la mina estava formada per una petita galeria d’uns 80 cm de llarg que

anava a parar a un pou vertical d’uns 90 cm de diàmetre i del que en varem poder

excavar uns dos metres de potència aproximadament.

La galeria estava completament buida i tota la terra extreta del pou corresponia a un

mateix nivell estratigràfic, el Nivell 1:

Nivell 1: Format per argila, sorra, limonites, goetites, blocs de calcàries i blocs

d’hematites; la seva consistència és molt flonja i reomple el pou de la mina 97, fins al

punt on hem excavat (2 m de potència).

Foto M 97/3: Fotografia inicial de la galeria i el pou de la Mina 97.

42

A dos metres de potència respecte al punt d’inici de la nostra excavació ens va semblar

que començaven a obrir-se dues galeries transversals al pou, una de les quals semblava

anar en direcció cap al solar, tot i que s’hauria de seguir excavant per poder-ho

confirmar.

En aquest punt de l’excavació, la direcció facultativa de la obra va decidir paralitzar

completament els treballs arqueològics a l’interior de la mina, ja que va considerar que

no es donaven les condicions de seguretat mínimes.

L’entrada de la mina es va tapar completament amb taulons de fusta i fins a dia d’avui

no s’hi ha tornat a entrar.

VI.3 Mina 98

La Mina 98 va aparèixer en planta a 6 m de potència sota el nivell de la superfície

actual. Degut a les característiques geològiques del seu reompliment, molt semblants a

les del seu contorn i d’una consistència molt compacta, va ser molt difícil la seva

detecció durant el procés de prospecció, tant durant la neteja superficial del solar, on no

es va detectar la seva boca, com durant els rebaixos mecànics de terra, on segurament

s’ha perdut un tram important del pou d’accés.

Un cop netejada la planta de la mina i, seguint les indicacions de la Generalitat de

Catalunya i el Museu de Gavà, es va procedir a la seva excavació.

La mina està retallant la pissarra versicolor, possiblement seguint una veta de variscita,

la qual cosa ens va portar a situar hipotèticament una cronologia per a aquesta estructura

del Neolític antic o mitjà, igual que les mines 83, 84 i 85, situades als voltants del solar i

datades als inicis del IV mil·lenni19.

19 BORRELL, F., ESTRADA, A., BOSCH, P., ORRI, E. (2003) “Excavaciones recientes en las

minas neolíticas de Gavà –sector sierra de las Ferreres- (Baix Llobregat, Barcelona): nuevos datos para el conocimiento de los rituales funerarios” a IIIr Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, 2003, Universidad de Cantabria, p. 635-643.

43

Foto M 98/1: Fotografia inicial de la Mina 98.

La boca de la mina que nosaltres varem localitzar era en realitat una secció del pou

d’accés, del que s’ha pogut recuperar una potència de 1,30 m. Aquest pou baixava

formant un petit esgraó i es trobava completament reomplert pel Nivell 1.

El pou anava a parar, a 80 cm de profunditat, a una galeria transversal situada al sud,

que tenia una boca amb unes dimensions de 1,25 m d’ample per 0’75 m d’alçada i es

trobava reomplerta pel Nivell 2 i per un gran bloc de calcària d’unes dimensions molt

grans, que estava molt ben encaixat amb les parets de la galeria (vegeu planimetria).

Foto M98/2: Fotografia del pou de la Mina 98.

44

Foto M98/2: Fotografia de la galeria de la Mina 98.

Per tal de prosseguir l’excavació de la galeria resultava imprescindible treure el gran

bloc de calcària, cosa que varem fer amb l’ajuda de martell i escarpa i, en alguns

moments, d’un petit martell compressor d’aire.

A mida que anàvem traient fragments del bloc de calcària, ens va semblar que s’obria

un altre pou situat sota la roca, però degut a la poca consistència del sostre de la galeria,

que presentava una gran esquerda transversal, la direcció facultativa de la obra va

decidir paralitzar els treballs arqueològics a l’interior, al no donar-se les condicions de

seguretat mínimes, fins que la Generalitat de Catalunya va donar permís per desmuntar

1,5 m del sostre de la mina per tal de poder continuar els treballs d’excavació sense el

perill d’un més que probable esllavissament.

Tot i que el permís ens permetia desmuntar fins a 1,5 m de sostre, varem optar per

fraccionar-ne tan sols 80 cm, just la zona més esquerdada i perillosa i, després

d’apuntalar un tram de la galeria amb taulons, es va considerar que es donaven les

condicions de seguretat òptimes perquè l’excavació pogués prosseguir un tram més.

45

Foto M98/3 Fotografia de la boca de la Mina 98 un cop es va eixamplar la boca 80 cm.

Quan varem acabar de treure el gran bloc de roca calcària, amb l’ajuda de martell i

escarpa, així com de ciment expansiu20 i un percutor elèctric, finalment varem poder

comprovar que la mina no continuava.

No va aparèixer cap tipus de material arqueològic ni durant el procés d’excavació ni

durant el tamisat de les terres.

Per tal de protegir aquesta estructura de les inclemències meteorològiques es va realitzar

una arqueta de maons i ciment al seu voltant.

20 El mètode del ciment expansiu consisteix en foradar la pedra uns 20 cm amb un taladre,

introduir el ciment barrejat amb aigua a la cavitat i esperar unes 24 hores a que la roca s’esquerdi.

46

Foto M98/4: Fotografia final de la galeria de la Mina 98 un cop extret el gran

bloc de calcària

Es varen poder distingir dos nivells estratigràfics durant el procés d’excavació:

Nivell 1: Reomple el pou de la mina 98 i està format per argiles i pissarres molt

compactades i amb unes característiques geològiques molt semblants a les parets de la

mina. Segurament es tracta d’un reompliment no antròpic, generat de forma geològica al

llarg del temps.

Nivell 2: Reomple la galeria 1 de la mina 98 i està format per argila i sorra, amb una

consistència molt flonja.

VI.4 Mina 99

La Mina 99 va aparèixer en una cantonada d’una rasa de cimentació situada al nord-oest

del solar, a 7,4 m de profunditat sota el nivell del sòl inicial (62,12 m sobre el nivell del

mar).

47

Es tracta d’un negatiu d’uns 70 cm de diàmetre excavat en una veta de ferro i limonites,

mig buit i reblert amb argiles poc compactades.

Per motius de seguretat no ens varem plantejar en cap moment la possibilitat de realitzar

la seva excavació; així doncs tan sols es va procedir a netejar la boca i documentar-la

mitjançant fotografies i planimetries.

Dos dies després, degut a les fortes pluges que varen caure sobre el jaciment, una part

del sediment es va desprendre deixant al descobert un pou d’uns 2,5 m de profunditat

que semblava obrir-se formant més galeries o potser una sala.

Tant per les característiques geològiques del seu reompliment (argiles amb limonites),

de les vetes de ferro i limonites que rodegen el negatiu, així com per la proximitat a la

Mina 97, plantegem la possibilitat de que ambdues (mines 97 i 99) formin part de la

mateixa estructura; ja durant l’excavació del pou de la Mina 97 ens va semblar que

s’obria una galeria, que no es va excavar, exactament cap a aquesta direcció.

Per tal d’evitar que la pluja seguís deteriorant la boca i el perfil de la mina, i un cop es

va consultar a la Generalitat de Catalunya i al Museu de Gavà, es va procedir a construir

una petita arqueta de maons i ciment al seu voltant.

Foto M99/1: Fotografia inicial de la Mina 99.

48

Foto M99/2: Fotografia de la cantonada nord-oest del solar on es pot observar la

proximitat entre les mines 97 i 99

VI.5 Mina 100

Aquesta mina es va detectar quan varen començar a aparèixer un seguit d’esquerdes i

forats sobre el perfil oest del jaciment, mentre una màquina retroexcavadora hi estava

realitzant un seguit de rebaixos.

Un cop netejada la zona varem veure que es tractava d’una mina de grans dimensions,

que havia estat seccionada en diferents punts de forma longitudinal i que la major part

de l’estructura minera quedaria fora del solar.

Des d’un punt de vista metodològic resultava absurd realitzar una excavació d’aquesta

estructura des de les petites cavitats i esquerdes que ens quedaven a la vista; sens dubte

el més recomanable era buscar la boca original de la mina al solar oest, per tal

d’excavar-ne els estrats de forma cronològica i ordenada. Així doncs vàrem procedir a

situar la mina en la planta general del jaciment i es va documentar tan sols

fotogràficament.

49

Des d’un punt de vista de la seguretat personal resultava impracticable qualsevol tasca

d’excavació o documentació, ja que es podia esllavissar part del perfil en qualsevol

moment al no estar atalussat.

Les característiques geològiques del perfil (abundants vetes de ferro i limonites) ens

porten a pensar novament en una mina d’extracció de ferro de cronologia

indeterminada, possiblement iberoromana.

Foto M100/1: Imatge general de la mina 100 sobre el perfil oest del solar.

Foto M100/2: Imatge general de la mina 100 sobre el perfil oest del solar

50

VI.6 Mina 101

Aquesta mina va aparèixer a 1,1 m sota la cota de circulació actual (62,12 m sobre el

nivell del mar), a la rasa de fonamentació nord-oest del solar, la mateixa on ja havíem

trobat la mina 99, a 14 m cap a l’est d’aquesta estructura, i es va poder detectar gràcies a

que la pluja va esllavissar part del perfil de la rasa deixant al descobert un negatiu.

Com que a la rasa ja s’hi havia abocat el formigó de neteja varem procedir a enretirar-lo

amb un martell compressor per tal de poder documentar tota la boca de la mina en

planta.

Posteriorment varem netejar l’estructura, excavant tan sols els primers 40 cm, on varem

poder observar que s’obria una galeria cap a l’exterior del terreny del jaciment,

concretament cap al solar situat al nord.

Foto M101/1: Imatge general de la mina 101 un cop neta.

51

Les característiques geològiques, tant del nivell de reompliment com del perfil, eren

molt semblants a les ja documentades a les mines 97, 99 i 100: limonites, hematites,

goetites i ferro, fet que de nou ens porta a plantejar una explotació del ferro amb una

possible cronologia iberoromana.

Un cop es va consultar la Generalitat de Catalunya i el Museu de Gavà, es va decidir no

excavar aquesta estructura, ja que no afectava a la fonamentació de l’edifici, i es va

procedir a protegir la boca de la mina amb una arqueta de maons i ciment, com ja

s’havia fet a les mines 98 i 99.

VII.7 Mina 103

Aquesta estructura es va localitzar al límit nord est de la darrera rasa que es va fer al

solar, situada entre les mines 100 i 99 i es troba situada a 62,22 m sobre el nivell del

mar.

Es tracta d’una petita cavitat de mig metre de diàmetre, a partir del qual podem veure

una galeria que s’obre verticalment cap al subsòl.

La obertura es troba situada a un metre de distància de la mina 99, la qual cosa ens porta

a plantejar que possiblement es tracti d’una mateixa estructura minera, tot i que al no

haver excavat cap de les dues galeries, no ho podem assegurar.

Un cop es va consultar la Generalitat i al Museu de Gavà es va decidir no excavar-la i es

va procedir a construir una arqueta de totxos i ciment al seu voltant per tal de preservar

l’estructura de possibles inclemències climàtiques i antròpiques, tal com s’havia fet amb

les mines 98, 99 i 101.

52

Foto M103/1: Imatge de la mina 103 un cop neta.

Foto M103/2: Imatge general de la mina 103.

53

Un cop finalitzat el control arqueològic, es varen protegir les mines i els perfils del solar

mitjançant una armadura de ferro i formigó projectat.

54

VII. CONCLUSIONS

La present intervenció arqueològica ha servit per posar al descobert sis estructures

mineres noves, ampliant els coneixements que disposem sobre aquest jaciment així com

la base empírica sobre la tecnologia i les pràctiques econòmiques de les societats del

passat que el varen originar.

A falta d’elements arqueològics que ens puguin dur a una datació absoluta o relativa

fiable, l’únic element que ens pot servir per apropar-nos al marc cronològic d’aquestes

estructures és el seu context geològic. Durant el procés d’excavació es varen recollir

mostres de minerals i sediments per part del equip d’investigació del professor Joan

Carles Melgarejo (Universitat de Barcelona), amb les quals s’elaborarà un informe

detallat sobre les característiques geològiques de cada estructura minera en concret. De

moment podem aventurar que, a nivell macroscòpic, sembla que les mines 97, 99, 100,

101 i 103 serien de ferro i la mina 98 podria ser de variscita, tot i que aquest darrer cas

no és tan clar.

Finalment posar de manifest la necessitat de seguir investigant i mantenint un control

directe sobre qualsevol intervenció urbanística que pugui afectar el subsòl de la zona,

davant l’evidència de l’alta densitat d’estructures arqueològiques localitzades en aquest

solar.

55

VIII. BIBLIOGRAFIA

- ÁLVAREZ R., BLANCO M., ESTRADA A., SINTES E. (1991) Excavacions

arqueològiques al conjunt miner neolític i ibèric tardà del carrer Roger de Flor de

Gavà. Campanya 1991”,vol. I i II, Gavà, Inèdit.

- ÁLVAREZ R., ESTRADA A (en premsa) “La explotación de hierro en el complejo

minero de Gavá (Baix Llobregat). La mina 65”. Segones Jornades d’Arqueologia del

Baix Llobregat, Sant Boi, 2003.

- BORDAS A. (2004) Intervenció arqueològica a les mines prehistòriques de Gavà

(Serra de les Ferreres). Baix Llobregat. Maig- Juny de 2004. Memòria d’excavació.

ArqueoCat SL. Inèdita.

- BORDAS, A., PRIETO R. (2005) Intervenció arqueològica a les mines

prehistòriques de Gavà (Serra de les Ferreres)- Fase II. Baix Llobregat. Memòria

d’excavació. ArqueoCat SL. Inèdita.

- BORRELL, F. (2002) Informe de la intervenció arqueològica d’urgència a can

Badosa – 2ª fase (Gavà, Baix Llobregat), Novembre 2001-Febrer 2002, Gavá, Inèdit.

- BORRELL, F., ESTRADA, A., BOSCH, P., ORRI, E. (2003) “Excavaciones recientes

en las minas neolíticas de Gavà – sector Sierra de las Ferreres- (Baix Llobregat,

Barcelona): nuevos datos para el conocimiento de los rituales funerarios” a IIIr

Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, 2003, Universidad de Cantabria, p. 635

– 643.

- BOSCH, J., BORDAS A., ESTRADA A. (2003) “Trabajos de excavación y

restauración en las minas neolíticas de Gavà (Baix Llobregat, Barcelona): aproximación

56

a su estructura y a su proceso de explotación” a IIIr Congreso del Neolítico en la

Península Ibérica, 2003, Universidad de Cantabria, p. 271 – 277.

- BOSCH, P., ESTRADA, A. (1994) “Precedents, objectius i metodologia d’excavació”,

El Neolític Postcardial a les Mines Prehistòriques de Gavà (Baix Llobregat),

Rubricatum, vol. 0, Gavà, p. 19-22.

- CARDONA, R. CASTANY, J., GUÀRDIA J., GUERRERO L., RAMON M., SOLÉ

J. (1996) “Estategies d’intecanvi i societat a la Catalunya interior durant el neolític mig:

el solsonià.”, I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Gavà- Bellaterra, 1995”,

Rubricatum, nº1, vol. II, Gavà, p. 537-549.

- CASTRO P., GILI S., LLULL V., MICÓ R.,RIHUETE C., RISCH R., SANAHUJA

MªE. (1996) “Teoria de las prácticas sociales”, Complutum, vol 6 -Homenaje a M.

Fernandez – Miranda, p. 35-48

- ESTEBAN, J.J.; ORRI, E. (2003): Memòria dels treballs de prospecció al sector de

Can Badosa de les Mines Prehistòriques de Gavà i d’excavació a la mina número 83

efectuats l’any 2000. Memòria d’excavació. Inèdita.

- IZQUIERDO P. MENÉNDEZ F.X., SOLÍAS J. M. (1998) Història de Viladecans. Els

antecedents ibèrics i romans, Arxiu Històric de la Ciutat, Ajuntament de Viladecans,

1998.

- MELGAREJO, J. & PROENZA, J. (2004): Informe geològic d’un solar al terme de

Gavà (Baix Llobregat). Universitat de Barcelona. Departament de Cristal·lografia,

mineralogia i dipòsits minerals. Inèdit.

- MOLIST, M. (1991) “El ritual funerari a la Prehistòria: un exemple de la utilització de

les joies”, Les joies de la Prehistòria, p. 9-14.

57

- RISCH R (2002) “Anàlisis funcional y producción social: relación entre método

arqueológico y teoría económica”a CLEMENTE N., RISCH R., GIBAJA J.F. (eds)

Anàlisis funcional: Su aplicación al estudio de las sociedades prehistóricas, B.A.R., Int.

Ser., 1073, Oxford, p.19-30.

- SANAHUJA MºE (1991) “Modelos explicativos sobre los orígenes y la evolución de

la humanidad”, LUNA, L.G., Mujeres y sociedad. Nuevos enfoques teóricos y

metodológicos. Universitat de Barcelona, p.149-167.

- VILLALBA, M. J. (1999) : “Las sepulturas neolíticas del complejo minero de Can

Tintorer y el modelo social de la población minera”. Revista d Arqueologia de Ponent

nº 9, p. 41-73

- VILLALBA, M.J. & BAÑOLAS, L. & ARENAS, J. & ALONSO, M. (1986): Les

mines neolítiques de Can Tintorer. Gavà. Excavacions 1978-1980. Departament de

Cultura de la Generalitat de Catalunya.

58

ANNEXOS

59

PLANIMETRIA

INVENTARI

FOTOGRÀFIC