103

NOTES, 26MARTÍN, A. (2011). El Baix Vallès i zones limítrofs durant la segona meitat del IV mil·lenni i el III mil·lenni ane. Pàg. 103-119.

El Baix Vallès i zones limítrofs durant lasegona meitat del IV mil·lenni

i el III mil·lenni ANE1

Araceli Martín Cólliga*

* Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural. amartin@gencat.cat

1 Abans de la nostra era, que comença l’any 0

Resum. El registre del qual disposema Catalunya ens permet dictar un dis-curs global pel període, però ni laquantitat ni la qualitat es pot genera-litzar per tota la geografia de Catalunyani els canvis s’experimenten amb lesmateixes pulsions per tot arreu.

En el Baix Vallès coneixem vestigissuficients per confirmar que aquestperíode, que inclou el neolític final i elcalcolític, està ben representat i la fà-cies Veraza hi està ben identificada,

molt millor que el campaniforme queocupa la part final d’aquesta etapa, apartir de mitjans del III mil·lenni ANE.

Aquest pentagrama cultural se sus-tenta en unes vivències extremes queobligaren a plantejar noves formes devida, molt diferents del període ante-rior. És una època que demostra ambtestimonis la solidaritat, però tambéel conflicte social, una època en quèl’individualisme dóna pas a una for-ma de treball en equip.

Paraules clau: neolític final, calcolí-tic, Veraza, Campaniforme, pastor,metal·lúrgia

L’arqueologia és una ciència pluri-disciplinar per definició. Queda ja moltlluny la visió romàntica del descobri-dor d’objectes i la seva interpretaciómés o menys especulativa. Avui dia, perexplicar un jaciment arqueològic ne-cessitem reunir dades molt diverses,des de la geografia del lloc de la tro-balla, als pol·lens, carbons i llavorsamagats entre la terra, fins als ossosde la fauna salvatge i domèstica coe-tània, passant per totes les manufac-tures elaborades per l’home ana-litzades des del punt de vista morfo-lògic, tecnològic i funcional. Tot persituar l’estadi social, tecnoeconòmici cronològic de la comunitat queaquell jaciment representa. I ambl’articulació de totes les dades es vateixint la història.

Figura 1. Excavacions a la Cova del Frare(Matadepera) (A. Martín).

104

NOTES, 26Araceli Martín Cólliga

El discurs historicoarqueològic estàsotmès a continua revisió davant lesnoves troballes, les noves hipòtesis iles metodologies cada cop més acu-rades. Els arqueòlegs sabem que nopodem ser dogmàtics perquè el tempsconfirma que el discurs social, econò-mic, territorial, cronològic, cultural endefinitiva, del nostre passat es va rec-tificant i reescrivint amb la llum denoves dades i sempre amb la preten-sió que cada cop sigui més aproximati més fiable. L’estudi de les societatsde finals del neolític és un exemplemés del que diem.

1. El neolític(del 5500 al 3500 ANE)

Abans d’entrar en matèria, refres-carem algunes idees sobre perio-dització i sobre les línies mestres de latrajectòria social, tecnològica i econò-mica de les comunitats que habitarenaquest Principat a partir del neolític iho farem per permetre valorar millorel que proposem com a punt de parti-da, a mitjans del IV mil·lenni abans dela nostra era, en cronologia calibrada.

L’inici del neolític coincideix ambel que s’ha identificat com l’Holocè,quan es detecta una situació climàticanova, d’ambient temperat i humit.Però aquest ambient climàtic no éssobtat, sinó que s’hi arriba de formaprogressiva. I l’home, amb els nousconeixements arrelats en la pròpiaexperiència i els afegits procedents dela conca mediterrània oriental, co-mença una nova experiència vital.

L’home neolític, respecte al del pa-leolític, té una altra mentalitat davantla natura i el territori i un altre modeleconòmic. Amb els nous coneixementsdescobreix que pot controlar el que liofereix la terra i decidir el que neces-sita per a la seva subsistència. En aquestsentit, és cada cop menys subjecte pas-

siu. Però aquesta mentalitat exigeixalterar l’equilibri ecològic natural,l’ecosistema del lloc elegit. Per dur aterme les noves activitats, produeixnoves tecnologies amb el fang, tot cre-ant la ceràmica (sens dubte tenien re-cipients i una important panòplia demobiliari quotidià en fusta que ha des-aparegut, tal com demostra el regis-tre del poblat lacustre de la Draga deBanyoles) i amb la pedra fa nous es-tris per abatre la massa arbòria (des-trals) i per treballar la terra (bastócavador, aixada), però també elaboraun nou utillatge per a la sega (falçs depedra tallada) i per al processamentde l’aliment vegetal, entre els quals,els molins de vaivé. Ara obren claria-nes a cops de foc i destral, conreen lla-vors i cuiden animals procedents de laconca oriental mediterrània, renova lacuina amb més hidrats de carboni (fa-rines dels cereals) i més proteïnes ve-getals (lleguminoses locals). També ésmés habitual portar els aliments a ebu-llició. En resum, experimenta, practi-ca i integra una nova forma d’eco-nomia de subsistència, comença aproduir els aliments que vol, on vol iquan vol. Com ja varen explicar en unaaltra conferència publicada en aques-ta mateixa publicació sobre aquestperíode: “(l’home) passa a ser produc-tor discriminat del seu aliment i esde-vé líder d’una economia de producció.Aquest esforç i aquesta estratègia liexigeix una major estabilitat i fideli-tat a un territori elegit i una activitatquotidiana diferent” (MARTIN, 2006).

1.1 Periodització

Davant d’una troballa arqueològica,el primer diagnòstic el faciliten les ma-nufactures. A partir del període neolític,aquest primer diagnòstic ens el dónasobretot la ceràmica, però després calcontrastar-ho amb la resta de les dades.

105

NOTES, 26El Baix Vallès i zones limítrofs durant la segona meitat del IV mil·lenni i el III mil·lenni ane

Cada període té uns marcadors cul-turals significatius. L’arqueòleg simpli-fica i fracciona el temps històric enperíodes a partir dels canvis en el re-gistre arqueològic i les inflexions quedetecta en l’ordre vigent. Aquests pe-ríodes els anomena d’acord amb unsistema homologat dins la literaturaarqueològica mundial i els recolzaamb datacions absolutes. Això facilitael diàleg amb la resta de la comunitatcientífica dintre i fora del nostre ter-ritori. És una primera guia, l’índex percomençar a treballar de forma orde-nada i poder buscar analogies.

En aquest primer sumari del neolí-tic català s’estableix la perioditzaciósegüent:• Neolític antic (5500-4500 ANE, és adir, des de fa 7.500 anys2 ) que a casanostra s’identifica amb l’agricultura ila ramaderia, amb la sedentaritzacióen cicles més llargs, amb les primeresevidències d’emmagatzematge subter-rani d’aliments (sitges) i amb novestecnologies que permeten dur a ter-me tot aquest nou projecte vital. Creala ceràmica i, dins d’aquesta, les for-mes i decoracions cardial i epicardialens ajuden a identificar-lo. A l’utillat-ge lític tallat, suma nous tipus, novesmatèries i noves tecnologies. Es detec-ten petites comunitats autàrquiquesamb un control intern per assegurarla supervivència i una millor qualitatde vida. En aquest neolític antic, el pri-mer objectiu va ser la implantació iexpansió territorial de les comunitatsnouvingudes amb noves proposteseconòmiques, així com la previsibleinteracció amb la població autòctona,la densitat demogràfica de la qual s’en-

devina molt, molt baixa. En definitiva,els neolítics d’aquesta fase comencena elegir un espai de manera diferent acom s’havia fet fins aleshores. Lasedentarització, ni que fos cíclica, elspermet planificar a més llarg terminiel seu espai per conviure i descansar(hàbitat), per treballar (producció,manipulació i transformació) i peremmagatzemar l’estalvi alimentarid’origen vegetal (sitges). Continua sentuna vida de supervivència, però aratenen un control major sobre com ion volen viure.• Neolític mitjà inicial3(4500-4100/4000 ANE, des de fa 6.500 anys). A lasituació anterior s’afegeix un procésde territorialització, identificat a tra-vés d’una concentració de jacimentsen territoris millor delimitats, en ge-ografies concretes i amb registres in-dividualitzats, especialment a través deles tipologies ceràmiques que perme-ten diferenciar els grups Montboló al’extrem nord-est, Molinot al sud delLlobregat i, possiblement, el de lesBoques de l’Ebre-Amposta (cal confir-mar amb cronologia absoluta -C14- siaquest darrer es troba al final del pe-ríode anterior, en aquest o en la tran-sició entre ambdós). Des del punt devista social i econòmic representa unatransició al ple neolític.• Neolític mitjà ple (4100/4000-3500ANE, des de fa 6.000 anys grosso modo).És el període més espectacular del ne-olític català i capdavanter a nivell pe-ninsular. L’omple el complex quereconeixem com a Sepulcres de Fos-sa. Representa la plenitud i l’apogeude l’economia de producció. Tot apun-ta a un òptim econòmic agrari, ambcomunitats arrelades en uns territorisconcrets, on desenvolupen sistemessociopolítics capaços d’organitzar unaconvivència jerarquitzada, amb rics ipobres, d’acord amb els aixovars queofereixen els enterraments d’aquestes

2 Afegim els 2000 anys que portem de la nostraera a partir de l’any 0. Advertim que la delimita-ció cronològica no pot ser mai absoluta o radi-cal, només aproximada. Els límits dels períodesballen pels cavalcaments lògics de dades i dates.

3 Alguns autors l’anomenen neolític antic evolu-cionat / postcardial.

106

NOTES, 26

poblacions. S’aposta per una economiaagrària potent i oberta a relacions co-mercials a molt llarga distància, comho demostra l’explotació i difusió dela variscita procedent de les mines deCan Tintorer de Gavà i l’adquisició desílexs melats bedouliens i de roques peral seu utillatge lític polit, procedents delsAlps (MARTÍN i VAQUER, 1995).

Aquestes societats aposten per lavida del més enllà. Creen arquitectu-res funeràries estandarditzades perterritoris, que donen nom a diversesfàcies geogràfiques: Vallesià, centradaen la Depressió prelitoral, espe-cialment en les planes obertes delVallès, on obren una acurada tipolo-gia de fosses excavades al subsòl.Solsonià, centrada en els altiplans dela Catalunya central, al voltant de lesconques del Cardener-Llobregat iSegre on enterren caixes de lloses méso menys megalítiques per acollir indi-vidualment els seus morts. Empor-da-nià, centrada al nord-est del Prin-cipat, on aixequen els primers monu-ments megalítics i conviuen amb al-tres formes sepulcrals.

Respecte al període anterior, hi hauna reorganització demogràfica a fa-vor de dos concentracions majors depoblació, una a l’interior, al voltant delBages-Solsonès, amb extensions al’oest i al nord fins als Pirineus, ambclima continental, que identifiquemamb el Solsonià. L’altra, a la franja li-toral-prelitoral, amb clima mediterra-ni, que identifiquem amb el Vallesià(MARTIN i VILLALBA, 1999).

Més al nord i més al sud d’aques-ta ampla franja territorial, es mani-festa una major diversitat de formesfuneràries.

La troballa de tombes molt estan-darditzades amb presència d’aixovarsrellevants i ofrenes molt destacadesdemostren un culte reverencial enversla mort. Aquesta es magnifica i esdevé

un pas transcendental que s’adorna derituals complexos. En les tombes delVallesià, les millor conservades, es pal-pa una creença en el més enllà que elsporta a assegurar la riquesa i a man-tenir l’ostentació i el poder, més allà dela mort, on no volen perdre l’estatus ter-renal aconseguit (MARTIN, 2009).

I si la pedra verda podia ser un sím-bol i un talismà (BLASCO et al, 1996)aquesta societat també confeccionaimatges simbòliques en ceràmica coml’anomenada Venus de Gavà (BOSCH iESTRADA,1994). No podem perdre devista les figuretes femenines en cerà-mica del Chassey, al nord dels Pirineus,entre les quals hi ha un cap d’un pos-sible ídol trobat a Cormail, Espaly-Saint Marcel (Haute Loire (DAUGAS etal, 1984; VAQUER, 1998) i ho fem perl’esquematisme de la cara que, obvi-ant la diferència abismal de dimensi-ons i material (ceràmica enfront de lapedra), ens recorda la nostra del plade les Pruneres de Mollet. En tot casen aquesta cronologia i cultura germa-na també es coneix alguna estàtuamassiva en gres, fet que hem de tenirpresent a l’hora d’establir tradicions.

2. El neolític final i el calcolític.La recerca de nous camins

Per a aquest període disposem dedatacions absolutes C14 que concre-ten una cronologia entre 4700 i 3800BP que equival a una edat real entre el3500 i 2200 ANE.

La situació precedent del neolíticmig, amb un estanding tan alt per a al-guns, col·lapsa. A partir del 3500 ANE(fa uns 5.500 anys) els arqueòlegs de-tectem canvis significatius en l’ocupa-ció del territori, en l’ordre social, enles formes funeràries, en l’economia ien el mobiliari, en definitiva en lesexpressions materials i en les estruc-tures socioeconòmiques i religioses

Araceli Martín Cólliga

107

NOTES, 26

d’aquelles comunitats. Si el neolíticmitjà representà el flòrid del període,el seu final tanca el cicle amb una re-novació social, econòmica i tecnolò-gica. Coneix un ordre diferent i latravessa en la recerca de nous caminsper superar la presumible crisi elsconduirà a una nova era tecnològicaque inclou el descobriment dels mi-nerals metàl·lics, en concret de l’or idel coure, amb els quals obrirà novesperspectives tecnològiques i donarà pasa la que els arqueòlegs anomenem pri-mera edat dels metalls o calcolític(MARTIN et al, 1999).

La producció metal·lurgista se si-tua al sud de França a partir del 3200ANE i les produccions destacades encoure es daten a partir del 2800 ANE.A casa nostra no tenim encara regis-tres de qualitat (hi ha materials metàl·-lics, però majoritàriament barrejats ino datats), però no podem dubtar delconeixement, ús i manipulació delsminerals metàl·lics en context Veraza,molt abans de l’arribada dels grupscampaniformes, a mitjans del IIImil·lenni ANE.

El campaniforme, des de la sevaidentificació, ha estat considerat unacivilització atraient i molt protagonis-ta, a la qual fins fa pocs anys se li as-signava tot el registre posterior alsSepulcres de Fossa. Actualment, aques-ta interpretació ha variat força i de serconsiderat l’únic testimoni i la provad’un poble guerrer, comerciant imetal·lurgista ha passat a ser entèscom un fet tangencial dins el procéscultural de la població autòctona, re-presentada a Catalunya pel grupVeraza.

2.1 Base empírica2.1.1 Entorn paleoambiental

Les dades paleobotàniques mostrenun clima progressivament menys hu-

mit en la transició entre el períodeAtlántic i el Subboreal. En aquests can-vis també tingué responsabilitat l’ho-me i a la fi, tot ajudà a modificar elpaisatge original per un altre cada copmés antropitzat, d’acord amb l’acti-vitat econòmica dominant (GALOP iVAQUER, 2004; GALOP, 2006; RIERA-MORA et al, 2007).

2.1.2. Implantació territorial:hàbitats i sepultures.

Durant el neolític mitjà dominavenels assentaments a l’aire lliure: terresbaixes i altiplans. No era gaire freqüenttrobar testimonis en cavitats naturals,fossin per a refugi o per a una funciósepulcral, prou episòdica i encara pocestudiada.

Enfront d’aquesta situació esmen-tada de la primera meitat del IV mil-lenni, a partir del 3500 ANE descobrimvestigis per tot arreu: valls, turons,vessants i paisatges trencats de mun-tanya, fins i tot a alçades superiors a1.000 m. S’ocupen moltes cavitats amés o menys alçada, per viure-hi tem-porades, guardar els ramats o reu-nir-se en la mort: les coves deMontserrat, Roca Roja o Canal delsAvellaners de Berga, Cova del Frarede Sant Lorenç del Munt, Cova del Tolla Moià, Cova de les Portes de Lladurs,Cova 120 de Sadernes, Cova dels Ge-gants o Balma de Duc de Montblanc...s’obren prop dels cims o a vessants,però també n’hi ha d’altres que do-minen planes aptes per al conreu (Bal-ma del Serrat del Pont, Can Sadurníde Begues). De fet, l’ocupació de bal-mes i coves és un detonant del patród’assentament del neolític final. Quan-titat de cavitats tenen testimonis d’ha-bitació estacional i/o de sepulturacol·lectiva i sovint aquesta és la pri-mera ocupació o la reocupació desprésd’un temps d’abandó.

El Baix Vallès i zones limítrofs durant la segona meitat del IV mil·lenni i el III mil·lenni ane

108

NOTES, 26

A l’aire lliure han deixat traces delseu pas a través de cabanes enfonsa-des i aèries, cubetes, forns, sitges, se-pultures... Tot indica una forta pujadademogràfica.

Coneixem construccions aèries,possiblement de canyes/pals/troncs ifang, de les quals només resten algunsforats, per exemple a Can Vinyals deSanta Perpetua de Mogoda, Camp delRector de Jorba (FONT, 2005) o RieraMasarach de Pont de Molins (TARRUSi CHINCHILLA, 1985), però tambésòcols de pedra de superestructuresmés sòlides (El Coll de Llinars del Vallès,ca n’Isach a Palau Savardera) (MAR-TÍN et al. 1996; TARRÚS et al, 1992), sibé son més freqüents les semien-fonsades amb llars, cubetes i forns iuna ordenació espacial interna a basede retalls subterranis. A diferència delmigdia francès on es coneixen encontext Veraza grans forats de pal degrans cabanes voltades d’un fossatcircular (Mourral a Trèbes), al suddels Pirineus no s’ha trobat res alrespecte.

El principal paratge conegut aCatalunya se situa entre Sant Quirzedel Vallès i Sabadell i inclou diferentsassentaments (sitges, cubetes, cabanes

i forns) a Bòbila Palazon, BòbilaMadurell, Mas Duran, Can Feu i CanGambús-1, amb distàncies entre ellsno superiors a 1.000 m. En cas que totsaquests vestigis fossin contemporanis(manquen datacions C14), es podriaplantejar un gran poblat amb cabanesdisperses que controlaven les terres del’entorn. I en cas que fossin diacrònicspodrien interpretar-se com una ocu-pació continuada del paratge amb des-plaçaments interns dels nuclis d’ha-bitació per motius demogràfics o d’es-gotament de la terra.

Les sitges, cubetes i forns són unesaltres estructures a l’aire lliure, més omenys disperses, que es poden haverpreservat sense vestigi de cabanes. Lestrobem amb registre d’aquest perío-de especialment per les comarques delVallès, però també del Barcelonès,Penedès i Segrià. Ja hem dit anterior-ment que les sitges són la prova del’emmagatzematge de l’aliment desdel primer neolític, especialment ce-real, i d’una sedentarització ni que si-gui cíclica. Quan les identifiquemaïllades podem pensar en el lloc dereserva del gra per a la propera sem-bra a peu del camp de conreu. Quanen trobem diverses o associades a ca-banes enfonsades (Bòbila Madurell-Can Feu) podem pensar en magatzemsdins del poblat. Quant als forns,aquests són rectangulars amb soleraen pendent, escampats, per exemplea Cal Jardiner (MARTÍ et al, 1997) oCan Gambús1 (ROIG i COLL, 2008).Destaquem l’espai artesanal delsVinyalets de Santa Perpètua de Mo-goda, amb més d’una desena d’estruc-tures de combustió: llars, cubetes,cendreres i un forn cobert (FONT,2006), similar a algun altre trobat al’extrem d’una cabana a Can Gambús1 (ROIG i COLL, 2008). És possible queaquestes àrees de producció artesanalocupin espais distanciats del llocs ha-

Figura 2. Cabana enfonsada de la BòbilaMadurell (Sant Quirze del Vallès, Vallèsoccidental) (Arxiu del Servei d’Arqueologia iPaleontologia).

Araceli Martín Cólliga

109

NOTES, 26

bitats, quelcom a contrastar a CanGambús-1 a través de la distribuciótopogràfica dels nombrosos testimo-nis descoberts de funció diversa.

Recentment s’han trobat grans es-tructures de combustió, majori-tàriament rectangulars, que s’in-terpreten com a grans focs polinesisen punts de possible trobada de la po-blació on es devien compartir àpats iestones de reunió i de lleure. És el casde Can Piteu-Roqueta de Sabadell(OLIVA et al, 2008) o Ca l’Estrada deCanovelles (FORTÓ et al, 2008).

Però si la població augmenta i esdispersa arreu, els llocs sepulcrals esmultipliquen per acollir els membresde la societat, que ara viuen la morten comunitat. A la vida d’ultratomba,s’imposa i generalitza la concentraciói la col·lectivització. I si abans els ce-mentiris estaven prop del poblat, aras’allunyen i ocupen espais diferenci-ats que esdevenen punts de referènciadels vius (grups familiars, totèmics...)dins el territori que exploten. Ara es

coneix el major repertori fúnebre dela prehistòria catalana (MARTÍN,1992; AGUSTÍ i MERCADAL, 2002). Nohi ha una tomba estàndard per grupgeogràfic, sinó que hi ha diferents ti-pologies en un mateix territori, pot-ser en adaptar-se al medi concret i alsmitjans a l’abast del grup. Sabem queel tipus 5 del Vallesià es construeix alfinal del neolític mitjà i no descartemque fos utilitzat o compartit a comen-çaments del neolític final (Can Vinyalsde Santa Perpètua de Mogoda), quel-com que es pot extrapolar a algunescistes megalítiques del neolític mitjàsolsonià. També reutilitzen els dolmensde corredor que s’aixecaren en el pe-ríode anterior, construeixen les gale-ries catalanes (monuments amb accésa la vora del túmul), les més grans deles quals són escasses i bastant disper-ses en el Principat (Llanera de Llobera,Puig del Torrent de Folgueroles, MasPla de Valldosera, etc.), com tambépoden haver compartit altres tombesmegalítiques durant el llarg període.Hi ha tombes en hipogeus excavats enbarrancs i marges (la Florida, de San-ta Perpètua de Mogoda), en caus en-tre grans blocs i esporàdicament estroben algunes restes antropomorfesen sitges amortitzades. Però la sevapresència en les cavitats naturals sónl’exponent del període, la cova esdevéun lloc privilegiat per a la mort. Lesexcavacions metòdiques en aquestsjaciments sepulcrals mostren que elscadàvers es dipositaven, possiblementamb mortalla, sense cobrir o tapatslleugerament amb un munt de pedresi terra. Aquest ritual i l’acumulaciód’esquelets ha afavorit la remoció delsossos que ens arriben sense connexióanatòmica. En algunes coves es docu-menta la selecció d’ossos, espe-cialment llargs o els cranis, després,segurament, d’una reordenació del’espai sepulcral davant nous dipòsits

Figura 3. Grans llars de Ca l’Estrada (Canovelles,Vallès Oriental) (Arxiu del Servei d’Arqueologia iPaleontologia).

El Baix Vallès i zones limítrofs durant la segona meitat del IV mil·lenni i el III mil·lenni ane

110

NOTES, 26

(Cova del Frare). Tot i que l’enterra-ment original sigui primari, hi ha unmoviment secundari dels esquelets peralliberar espai, però també hi ha en-terraments originalment secundaris(Cau de la Guineu) (CASTANY, 1987),cremacions parcials i rituals dedescarnació, sempre minoritaris(Cova del Frare) (AGUSTÍ i MERCA-DAL, 2002; VIVES i MARTÍN, 1992). Elsmoviments successius dels esqueletstambé han afectat les ofrenes, queimpossibiliten l’associació real i enprovoquen la barreja i pèrdua. Malgrattot, algunes coves han preservat ofre-nes espectaculars, fet que implica queexistien i que alguns membres de lasocietat disposaven d’un estatus d’elit(Cau d’en Serra).

2.1.3 Cultura material.Manufactures

Es contrasta un canvi tecnològicsignificatiu de les manufactures cerà-miques i lítiques i s’experimenten elsminerals metàl·lics mal·leables, coml’or i el coure. Ens centrarem en el grupautòcton que detectem al Vallès, elVeraza, i obviem el campaniforme,arribat a mitjans del mil·lenni, i ques’insereix en les estructures autòcto-nes (hipogeu del c/ París de Cer-danyola) (FRANCES et al, 2008), tot idesenvolupar formes pròpies ceràmi-ques i un interès particular per a lametal·lúrgia (MARTIN, 2001).

La ceràmica autòctona mostra unnombre molt limitat de formes i lessuperfícies són quasi sempre grolle-res, amb excepcions: la majoria sónformes corbes i cilíndriques amb ba-ses còncaves, tot i que se’n coneixende planes, sobretot en grans vasos dela fase recent i en alguns de petits(Cova Toralla). La prensió representa-tiva gira entorn dels mugrons circu-lars i especialment allargats, simples

Figura 4. Una part de les ofrenes lítiquesrecuperades al Cau d’en Serra de Picamoixons(Museu Salvador Vilaseca de Reus).

Figura 5. Vasos Veraza. A dalt, procedent de laCova del Segre (Museu de Solsona) i, a baix, dela Bòbila Palazon (Museu de Sabadell) (A.Martín)

Araceli Martín Cólliga

111

NOTES, 26

Figura 6. Taula de cultura material Veraza (MARTIN, 1988: 814, fig.6). Baix Vallès: 1 i 23, Can Vinyals.

o superposats en alternança (Cova delSegre) i més sovint ordenats en fileresde fins a més de 5 mugrons (Joan d’Osde Tartareu, Creu del Tusell de Vic, CalJardiner de la Roca del Vallès, BòbilaPalazon de Sant Quirze del Vallès, CanGambús-1 de Sabadell, etc.). Aquesta

disposició és precisament l’elementmés diagnòstic del grup. Fins al mo-ment el vas contenidor de la Cova Jo-sefina d’Escornalbou és el més gran,amb mugrons alternats sobre tota lasuperfície. Els vasos mitjans i petits sónsubesfèrics i hemiesfèrics, de superfí-

El Baix Vallès i zones limítrofs durant la segona meitat del IV mil·lenni i el III mil·lenni ane

112

NOTES, 26

cies més acurades, llisos, amb mu-grons diametrals o radials, de vega-des dos mugronets bessons (Creu delGurri de Vic, Cova dels Ossos de Berga)o en corona de pastilles aplicades(Cova del Frare). Quant a les nanses,són extremadament rares, tant en va-sos grans (Creu del Tusell de Vic) competits (Can Gambús 1). Les formescarenades són testimonials. Totaquest registre és característic delgrup Veraza.

La decoració plàstica és domi-nant, però hi ha algunes decoraci-ons geomètriques gravades, inciseso acanalades que ens remeten a tra-dicions estilístiques d’altres grupsnord-pirenaics:• grup Treilles, al nord-oest del Veraza:triangles i rombes ratllats sobre vasosquasi brunyits de coloracions molt fos-ques i dimensions mitjanes i petites(Cova Font del Molinot, la Balma delClotar d’Artesa de Segre, Cova Colo-mera de Sant Esteve de la Sarga, gale-ries catalanes del Cementiri dels Morosde Torrent i de Torre dels Moros deLlobera). El grup Treilles epònim gra-va la decoració però a Catalunya tro-bem motius similars, majoritàriamentincisos i associats a pastilles repujades.• grup Ferrières, al nord-est del Veraza:línies incises trencades paral·leles quesovint conviuen amb una línia de pas-tilles repujades sota la vora (Cova delParco d’Alòs de Balaguer, les Roquetesd’Alcarràs).• grup Fontbouisse, a l’est del Fer-rières: motius acanalats (trencats aCova de les Gralles a Rojalons), vasosglobulars amb molt amples superfíci-es acanalades (Cova Toralla).

La fase antiga de l’estil Veraza esconfon amb l’estil Saint Ponien, en totel territori Veraza. Ambdós compartei-xen decoracions plàstiques a base d’uncordó sota la vora (Can Roqueta deSabadell, carrer Reina Amàlia 16, de

Barcelona (BORDAS i SALAZAR, 2006),de vegades fent onada (Can Gambús1) (ROIG i COLL, 2008), o combinatamb mugrons per sota (Canal de laRoca Roja, Can Gambús 1). També apli-quen diversos cordons paral·lels enmarmites cilíndriques (Cova Joan d’Osde Tartareu), el primer amb llengüe-tes (Can Llobateres) (BARDET i RAMA-DA, 1985), etc. A casa nostra trobemaquests motius per sota del Veraza (Ca-nal dels Avellaners (MARTIN, 1976) ienmig de les ceràmiques més carac-terístiques verazianes (Can Gambús1). En aquest fons comú, és freqüentla presència de vasos mitjans-petits ipetits amb decoració de pastillesrepujades sota la vora (Cova de SantaCecília) o sobre tota la superfície delvas (Cova Joan d’Os), mentre que elscordons llisos paral·lels es troben enels vasos més grans en quasi tots elsjaciments.

De tots els estils esmentats, nomésel Veraza aporta una repartició geogrà-fica contínua i articulada en tot el bloccatalà. Personalment, sempre he de-fensat el Veraza com un bloc homoge-ni autòcton tant del migdia francès, alnord dels Pirineus, com del nord pe-ninsular, al sud dels Pirineus. Aquestbloc interacciona amb els restantsgrups veïns i d’ells adquireix o imitaels motius i formes més llampantsFerrières, Treilles i Fontbouisse. A CanGambús-1 s’associen els atuellsmassivament dominants Veraza ambun parell de vasets amb decoració detriangles de possible filiació Treilles.

Aquesta interacció pot ser una pro-va més del moviment i de les relaci-ons extragrupals de les comunitats enaquest període. Les decoracions es-mentades poden ser testimoni d’ali-ances entre membres de grups dis-tants. En tot cas el Veraza del nord delsPirineus també s’associa amb les ma-teixes decoracions esmentades i des-

Araceli Martín Cólliga

113

NOTES, 26

envolupa, tant al nord com al sud, d’al-tres més específiques, com les formescarenades altes amb mètopes de líni-es verticals acanalades sota la vora(Cova de l’Heura d’Ulldemolins, CanSadurní de Begues, Barcelona) (BLAS-CO et al, 1981-1982; BLASCO, 1993;EDO et al, en premsa).

La indústria lítica. L’utillatge enpedra coneix el flòrid del període. Lamatèria primera local és diversa, en-tre ella destaca la calcedònia i el jaspital com mostra el mobiliari dels dife-rents assentaments. No es mantenenles provisions de sílex melats be-douliens dels Alps del període anteri-or per a les laminetes i geomètrics,sinó que cerquen d’altres procedènci-es, també de llarg recorregut, conti-nentals i peninsulars. Encara es pottrobar algun geomètric, tot i que noés gaire habitual (Balma del Serrat delPont, la Prunera de Sant Joan de lesFonts, Roca Roja de Berga, Cova delFrare de Matadepera) i els útils co-muns com denticulats, gratadors, ras-cadores, burins, perforadors, fulles,etc. (El Coll de Llinars del Vallès)(MIRET i MARTÍN, 1998; BORRELL,2008) amplien formes i mides. Tambéfan útils dobles com gratador-perfo-rador (Canal dels Avellaners) i falç-gratador entre d’altres. Quant a latecnologia, treballen la talla per per-cussió indirecta, pressió i pressió re-forçada, perfeccionen i generalitzen el

retoc pla uni i bifacial, amb el que esfan una gran varietat de fletxes i tam-bé punyals.

La manufactura estrella gira al vol-tant de les fletxes. Es tallen fletxes ambretoc pla, unifacial (El Coll, Roca Rojade Berga) però sobretot bifacial, ambo sense peduncle, que prolifera enquantitat de formes ovalades, losàn-giques, d’aletes incipients i d’aletesdesenvolupades (Cova de l’Arbonès aPradell, Cau d’en Serra de Picamoixons,Coveta de l’Heura) (VILASECA, 1973).La varietat, qualitat i quantitat de flet-xes deu correspondre, en part, a di-verses funcions, més relacionades ambla cacera i la lluita. En alguns jacimentss’han explicat amb una funció cine-gètica (Balma del Serrat del Pont i laPrunera) (BORRELL, 2008) i aquestpodria ser el cas d’El Coll o Roca Roja,però la majoria deuen ser resultatd’una pujada de conflictes i violència,ja que no hi ha gaire registre de faunasalvatge. Cal aprofundir en el tema.

Un altre útil característic i domi-nant del període és la gran làmina,present en context sepulcral. Pot pre-sentar traces d’ús multifuncional, peròtambé absència de traces (GI-BAJA etal, 2009). Bona part s’han elaborat so-bre sílex forans de gran qualitat (VA-QUER i REMICOURT, 2009). I quan japodem parlar de l’ús més habitual delcoure (període calcolític) s’afegeixenmagnífics punyals en sílex lacustre,molt minoritaris i conservats en lessepultures, que presenten una caraamb magnífic retoc pla i l’altra poli-da, seguint models metàl·lics (Cau d’enSerra) (figura 4). La indústria lítica po-

Figura 7. Indústria lítica Veraza d’El Coll (Llinarsdel Vallès) (O. Clavell).

Figura 8. Gratador-perforador Veraza de Canaldels Avellaners de Berga (A. Martín).

El Baix Vallès i zones limítrofs durant la segona meitat del IV mil·lenni i el III mil·lenni ane

114

NOTES, 26

lida, però, no coneix ni la varietat ni laqualitat del període anterior. I elmacroutillatge relacionat amb la mòl-ta persisteix sense canvis.

La indústria òssia de punxons iagulles és força tradicional. Hi ha pu-nyals a partir d’escàpules de fauna(Pont del Gurri de Vic) i més enda-vant punyals que imiten els de courei dels quals no podem saber si per-tanyen als grups autòctons o al cam-paniforme (MARTIN et al, 2002;MARTÍN, 2003)

L’abillament personal de finals delneolític canvia i es multiplica. La va-riscita procedent de les mines de CanTintorer de Gavà minva i desapareixfins al col·lapse d’aquesta activitatminera. Potser la caiguda en picat dela pedra verda és una prova de la des-mitificació d’un element simbòlic ireligiós, ara rebutjat i substituït perelements més mundans i sense tantacàrrega ideològica perquè a les pobla-cions del període els agrada lluir ob-jectes d’abillament i opten per altresmodels i matèries diverses per a lesseves petites joies: perduren les petxi-nes, la pedra dura i tova entre les qualshi ha l’esteatita, també l’os i s’afegei-xen les resines fòssils, com l’àmbar(Cova del Frare) i el lignit. De ben se-gur que els materials vegetals, espe-cialment les llavors, degueren cons-tituir el gruix de l’ornamentació. I en-tre aquest conjunt destaquen algunesjoies foranes com el botó “Durfort”(Cau de la Guineu de Sant Mateu deBages) (CASTANY, 1987) i les perlesd’aletes globulars (cova de l’Arbonèsa Pradell) (VILASECA, 1973), de filia-ció Ferrières, que mostra, un cop més,la comunitat d’idees i matèries a ban-da i banda dels Pirineus.

El descobriment de l’or i el coureaporta noves joies que serveixen perconfeccionar denes circulars (d’or ala Bauma dels ossos de Berga i al se-

pulcre de corredor de Cabana, Arque-ta d’Espolla), tubulars, cilíndriques ibicòniques (de coure en Cau d’en Ser-ra). (MARTIN et al, 1999)

2.1.4 Economia

Muntanyes, plans, replans i terresbaixes de la geografia diversa deCatalunya ofereixen un bon suport perdesenvolupar les activitats econòmi-ques agropastorals. La recol·lecció del’oferta del bosc, així com la cacera(porc senglar, cérvol, cabirol, guineu,toixó) continua vigent.

L’aprenentatge agrari ja estava con-solidat feia temps. Les anàlisis paleo-botàniques són escasses però hi haagricultura cerealista (blats i ordis) illeguminoses (llenties) la freqüènciade les quals varia per l’atzar de la con-servació o per l’aposta diferent de lescomunitats en un moment o altre delscicles naturals. Com a exemple, a CanSadurní s’ha trobat major registre dellavors d’Hordeum (ordi) que de Triticum(blat) i a la Cova 120 passa el contra-ri, ja que hi ha més Triticum que Hordeum,a més de Pisum sativum (llenties) i fruitssilvestres (BLASCO et al, 1988; AGUS-TI et al, 1987). També la presència desitges en assentaments a l’aire lliuresón un altre testimoni d’aquestapràctica.

Les anàlisis de faunes continuendonant percentatges d’ovicàprids,suids i bòvids que varien segons elsjaciments: els ovicaprids dominen enalçada i els bòvids en terres baixes.Això és el que també observem al BaixVallès, al jaciments dels Vinyalets deSanta Perpètua (FONT, 2006).

Però hi ha un clamor general sobrela pujada de l’economia ramadera. Lestroballes de faunes, les dades paleo-ambientals i d’antropització del terri-tori aposten pel nou model (GALOP,2000 i 2006; GALOP i VAQUER, 2004).

Araceli Martín Cólliga

115

NOTES, 26

D’entrada, la ramaderia podia supor-tar millor unes condicions més se-ques, no requeria tanta força detreball ni tants efectius humans coml’agricultura; a més, aportava ali-ment (carn, sang, productes làctics)i matèries per al vestit, l’adornamenti la confecció i emmanegament d’es-tris. I no podem descartar el seu úscom a força de treball.

Si l’agricultura restava en mans dela meteorologia sobre la qual no espodia incidir racionalment, l’hometenia recursos més efectius per con-trolar la cabanya ramadera. A sobre,la seva mobilitat facilitava les relaci-ons socials i el bescanvi. La ramaderiapodia ser un valor en alça. No creiemexagerat pensar en ramats amb unnombre superior d’animals en relacióamb el període precedent, fet que obli-garia a diferenciar els espais per alsconreus i els espais per als ramats a fide no interferir entre ells, així comprogramar una transhumància. Elscampaments estables, propers als campsde conreu, devien disposar també d’unnombre mínim i variat d’animals persatisfer les necessitats quotidianes delgrup (MARTÍN, 2003).

La presència de jaciments a la mun-tanya pot estar relacionada, òbvia-ment, amb els moviments cíclics ambels ramats, però no podem descartarque una part d’aquesta presència esdegui a la recerca de noves matèriesprimeres, que a banda de roques ap-tes per a la confecció dels estris se cen-tri en la prospecció de mineralsmetàl·lics. Perquè la metal·lúrgiadels minerals metàl·lics, repetim,constitueix el gran salt tecnològic delperíode, amb conseqüències a mig illarg termini.

En relació amb el bescanvi, a bandadel de matèries alimentàries i manu-factures peribles, de difícil contrasta-ció directa però obvi i de sentit comú,

cal afegir el de matèries no sub-sistencials i no peribles. És un fet in-qüestionable la reordenació de lesxarxes de bescanvi, tal com hem anatcomentant i recolzant amb bibliogra-fia en els apartats anteriors. Si la va-riscita de Gavà no estava esgotada i hiha una caiguda de la demanda hemd’atribuir el fet a alguna raó de majorabast sociopolític, sobretot quan hematribuït un valor afegit a aquesta ma-tèria. De les troballes es dedueix unabandó de la captació anterior de ma-tèries en brut o manufacturats (nuclisi destrals o per formes d’aquestes) perals objectes preuats com el sílex me-lat bedoulien o les jadeïtes dels Alps i aracapten d’altres també llunyans deForcalquier i Collorgues (França) o dela vall de l’Ebre, a més de seguir reco-llint roques dels Pirineus. També incor-poren adornaments vinguts de fora, jacomentats, com les perles de glòbuls oels botons Durfort dels Ferrières.

2.1.5 El Baix Vallès

El registre del qual disposem enspermet dictar un discurs global delperíode, però ni la quantitat ni la qua-litat del registre es pot generalitzar atota la geografia de Catalunya. Ni tansols en el nord-est peninsular es vanexperimentar els canvis amb les ma-teixes pulsions. Cal tenir present quehi ha uns corrents globals que confi-guren un patró cultural a nivellmacroterritorial i unes peculiaritatslocals que defineixen un format dife-renciat propi. L’arqueòleg estudia leslínies mestres comunes i els particu-larismes locals, analitza el registre,mesura el grau de semblança o dis-crepància, defineix models i proposauna explicació de per què és així i nod’una altra manera. Òbviament, no totsels racons del Principat devien gaudirdel mateix nivell socioeconòmic.

El Baix Vallès i zones limítrofs durant la segona meitat del IV mil·lenni i el III mil·lenni ane

116

NOTES, 26

Hem anat citant els jaciments delBaix Vallès, majoritaris a Santa Perpè-tua de Mogoda. Coneixem vestigis su-ficients per confirmar que aquestperíode hi està ben representat (MAR-TÍN, 2006). Hi ha restes de culturamaterial de la fàcies Veraza als jaci-ments del camp del futbol i al nucliurbà de Montmeló, a Can Vinyals II,Escoles Nacionals i sector 2 de CanVinyalets de Santa Perpètua de Mo-goda, però no dubtem que l’hipogeude la Florida de Santa Perpètua, elsdolmens de Can Gurri (Vallromanes) iCastellruf (Santa Maria de Martorelles)o els menhirs coneguts i fins i tot lesestàtues antropomorfes de Canovelleso de Mollet deuen formar part del re-gistre d’aquest llarg període.

En relació amb el campaniforme,només tenim testimonis no ceràmics,però que es consideren integrants delgrup campaniforme. Ens referim alsbotons amb perforació en V (Can Xatoi Can Filuà de Santa Perpètua deMogoda), si bé cal ser prudents, ja queaquests materials perduren i poden serobjecte de bescanvi. El context queconeixem per Can Filuà pertany alBronze inicial (MARTI et al, 1995).

2.2. Societat

Aquest període radicalment oposatal neolític mitjà, s’organitza al voltantde líders poderosos capaços de con-trolar la nova situació. Es copsa unasolidaritat intergrupal que es manifes-ta en la construcció d’obres col-lectives (aixecament de sepulcresdolmènics i de menhirs) i de grans llarsper fer reunions de molta gent (gransestructures de combustió-forns poli-nesis). També creiem que en deixaconstància en la voluntat de compar-tir la vida d’ultratomba (tombes col-lectives). Al voltant d’aquestes gransobres també es podia competir i fo-

mentar certes rivalitats intergrupals ointertribals.

Però l’augment indubtable de laconflictivitat és un fet contrastat ambla quantitat i varietat de les fletxes. Laseva presència en les sepultures podenrespondre a projectils clavats en lesparts toves dels morts, també podenmostrar el vestit habitual de la perso-na inhumada que s’enterra amb el ba-gatge quotidià que inclou armes per ala cacera o la lluita, però també potsimbolitzar, en el cas que formin partd’ofrenes, el pes dels conflictes i de lainseguretat social. En qualsevol cas,són moltes les fletxes que es troben.

Resta per explicar, en aquest am-bient d’inestabilitat, la inexistènciad’estructures defensives al voltant delsseus hàbitats.

3. Conclusions

La destacada posició econòmica isocial del neolític mitjà no evoluci-onà cap a formes més estables i sòli-des com va succeir al sud peninsular.La resposta és la dispersió i explota-ció menys discriminada del sòl. L’es-pectacular pujada demogràfica éscomú arreu.

En diverses publicacions ens hempronunciat a favor d’una explicacióbasada fonamentalment en una crisisocial, en bona part motivada per unainestabilitat climàtica. Una situacióadversa reiterada hauria provocat unacrisis d’efecte dominó: afectació decollites, anys de fam, descontentamentsocial fins a un punt de no retorn, ato-mització dels grups, dispersats per totala geografia per assegurar la supervi-vència amb una certa qualitat de vida...Una major diversificació de cereals illeguminoses conreats i una pujada dela ramaderia és quelcom a contrastar.

Però aquella situació inicial que vadeterminar una nova forma d’organit-

Araceli Martín Cólliga

117

NOTES, 26

zació social, sembla haver donat pas,probablement no de forma immedia-ta, a una inseguretat i conflictivitatsocial, potser relacionada amb l’ex-plotació de la terra i les exigènciesd’una economia més competitiva.Aquesta inseguretat social podria ha-ver generat una política d’aliances en-tre grups i processos solidaris, sotal’obediència de líders carismàtics ca-paços de decidir l’estratègia política iconcentrar i dirigir a la població perexecutar accions adients en relació algrup, entre les quals les grans obrespúbliques que n’esdevindrien el refe-rent i la memòria històrica.

En conclusió, la crisis de finals delneolític accelerà uns canvis en totl’espectre cultural: una diferent ocu-pació del territori, una renovació debona part del mobiliari i de la tec-

El Baix Vallès i zones limítrofs durant la segona meitat del IV mil·lenni i el III mil·lenni ane

nologia, que incloïa les possibilitatsdels minerals metàl·lics, i un diferentordre social que marca noves pautessobre la vida i la mort. La figura dellíder pren una rellevància inèdita. De-gué ser un personatge destacat de lasocietat prehistòrica i alguns degue-ren voler personificar i deixar cons-tància del seu poder i del seu controlsobre tots els àmbits. La construcciód’estàtues antropomorfes poden ser-ne una prova. Es representen com asímbols humanitzats de creences imites prehistòrics. Herois o déus, se-gurament estaven situats dalt de lapiràmide social.

La troballa del menhir del pla deles Pruneres, sens dubte permetràdonar un salt en la comprensió i co-neixement del món de les idees delpassat.

Bibliografia

AGUSTI, B. i MERCADAL, O. (2002). Ritualsfuneraris i antropologia entre el neolític final il’edat del bronze entre l’Ebre i la Garona. XIICol·loqui Internacional d’Arqueologia(Puigcerdà, 2000): 591-642. Barcelona.BARDET, E. i RAMADA, X. (1985). CanLlobateras. Un ejemplo del horizonteneolítico final-calcolítico en Catalunya In:Estudios de l’Antiguedad (Areas de Pre-historia, Arqueologia e Historia Antigua.Universitat Autònoma de Barcelona), 2: 59-68. Bellaterra.BLASCO, A. (1993). Les ocupacions pre-històriques de la Cova de Can Sadurní(Begues, Baix Llobregat). Memòria dellicenciatura. Departament de Prehistòria,Història Antiga i Arqueologia de la Universitatde Barcelona. 435 p. Inèdit.BLASCO, A., EDO, M., MILLAN, M. i BLANCH, M.(1981-82). La Cova de Can Sadurní. Una cruïllade camins. Pyrenae, 17-18: 11-34. Barcelona.BLASCO, A., VILLALBA, P. y EDO, M. (1996).Intercambio de bienes de prestigio en Catalunyadurante el neolítico. El desarrollo de ladesigualdad social. I Congrés del Neolític a laPenínsula Ibèrica. Formació i implantació deles comunitats agrícoles (Gavà-Bellaterra, 1995).Rubricatum, 1 (2): 549-556. Gavà.BORDAS, A. SALAZAR, N. (2006). C/ Reina

Amàlia, 16-16 bis (Barcelona, Barcelonès).Memòria dels sondeigs arqueològics i del’excavació arqueològica en extensió. Febrer-març 2003 i febrer-abril 2004. Arxiu del Serveid’Arqueologia i Paleontologia, memòria núm.5787, vol. 1. Inèdita.BORRELL, F. (2008). La indústria lítica talladade la Prunera y la Bauma del Serrat del Pont:aportaciones al modelo de poblamiento delPrepirineo oriental durante el Neolítico FinalIn: HERNÁNDEZ, M.S., SOLER, J.A. i LOPEZ, J.A.(eds.) Actas del IV Congreso del neolíticopeninsular (Alicante, 2006), Museu Ar-queológico de Alicante, 2: 193-199. Alacant.BOSCH, J. i ESTRADA, A. (1994). La Veu de Gavà.Rubricatum, 0: 287-291. Gavà.CASTANY, J. (1987). Noves aportacions almegalitisme de l’interior de Catalunya. Cota Zero,3: 69-75. Vic.DAUGAS, J.P., ROGER, J.R. i VERNET, G. (1984).Les statuettes chasséennes en céramique duMassif Central, In: Influences méridionales danl’est et le centre-est de la France au Néolithique:Le rôle du Massif Central. Actes du colloqueinterrégional sur le Néolithique (Le Puy-en-Valey, 1981): 185-196. Le Puy-en-Valey.EDO, M., BLASCO, A. i VILLALBA, M.J. (enpremsa). Actes de les Jornades internacionalsde prehistòria de Garraf (Begues, 2008).

118

NOTES, 26Araceli Martín Cólliga

FONT, J. (2005). Noves aportacions alneolític final-calcolític Veraza: l’assentamentdel Camp del Rector (Jorba, Anoia) i lesestructures de combustió del sector II de CanVinyalets (Santa Perpètua de Mogoda, VallèsOccidental). Tribuna d’Arqueologia, 2001-2002:61-91. Barcelona.FONT, J. (2006). Les estructures del neolíticfinal-calcolític i del bronze mitjà-recent de CanVinyalets (Santa Perpètua de Mogola). Notes, 21:185-216. Mollet del Vallès.FORTÓ, A., MARTÍNEZ, P. i MUÑOZ, V. (2008).Las estructuras de combustión de grandesdimensiones de Ca l’Estrada en el neolíticoeuropeo In: HERNÁNDEZ, M.S., SOLER, J.A. iLOPEZ, J.A. (eds.) Actas del IV Congreso delneolítico peninsular (Alicante, 2006). MuseuArqueológico de Alicante, 1: 306-314. Alacant.FRANCES. J., GUARDIA, M, MAJÓ, T. i SALA, O.(2008). L’hipogeu calcolític del carrer París deCerdanyola del Vallès. Tribuna d’Arqueologia, 2006:315-333. Barcelona.GALOP, D. (2000): Propagation des activitésagropastorales sur le versant nord-pyrénéenentre le VIè et le IIIè millénaire av.J.-C.: l’apportde la palynologie In: LEDUC, M. VALDEYRON,N. i VAQUER, J. (eds), Troisièmes RencontresMéridionels de Préhistoire récente: 101-108.Tolosa.GALOP, D. (2006). La conquète de la montagnePyrénéenne au Neolithique. Chronologie,rythmes et transformations des paysages à partirde données polliniques In: GUILAINE, J. (dir.)Populations néolithiques et environnement:279-295. París.GALOP, D. i VAQUER, J. (2004). Regards croiséssur les premirs indices de l’anthropisation endomaine Pyrénéen In: RICHARD, H. (dir),Néolithisation précoce. Premières tracesd’anthropisation du couvert végétal à partirdes données polliniques. Annales Littéraires, 777,Série Envi- ronnement, sociétés et archéologie,7: 179-194. Besançon.GIBAJA, J.F., TERRADES, X., PALOMO, A. i CLOP,X. (2009). Las grandes láminas de sílexdocumentadas en contextos funerarios delneolítico final-bronce inicial en el nordestepeninsular In: GIBAJA, J.F., TERRADES, X.,PALOMO, A. i CLOP, X. (eds), Actes de Les gransfulles de sílex. Europa al final de la Prehistòria:63-68. Barcelona.LOPEZ, J.B., MOYA, A., ESCALA, O. i NIETO,A. (2010). La cista tumulària amb estelesesculpides dels Reguers de Seró (Artesa deSegre, Lleida): una aportació insòlita dins del’art megalític peninsular i europeu. Tribunad’Arqueologia, 2008-2009: 87-125. Barcelona.

MARTÍ, M., POU, R. i BUCH, M. (1995). Lesestructures prehistòriques del jaciment de CanFiluà, Santa Perpètua de Mogoda (VallèsOccidental). Limes, 4-5: 29-44. Cerdanyola delVallès.MARTÍ, M., POU R. i CARLUS X. (1997).Excavacions arqueològiques a la ronda sud deGranollers, 1994. La necròpolis del neolític mitjài les restes romanes del camí de Can Grau (LaRoca del Vallès, Vallès Oriental). Els jaciments deCal Jardiner (Granollers, Vallès Oriental).Excavacions arqueològiques a Catalunya(Barcelona), 14. Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya. Barcelona.MARTÍN CÓLLIGA, A. (1976). El grupo deVeraza en el Bergueda. I Col.loqui Internacionald’Arqueologia de Puigcerdà (Puigcerda, 1974).Cypsela, 1: 69-73. Girona.MARTÍN CÓLLIGA, A. (1992). El Neolític Final.La recerca de nous camins. El Verazià In: Estat dela investigació sobre el neolític a Catalunya. 9èCol.loqui Internacional d’arqueologia dePuigcerdà (Andorra la Vella, 1991): 279-284.MARTÍN CÓLLIGA, A. (2001). État de laquestion du campaniforme dans le contexteculturel chalcolithique du Nord-Est de laPéninsule Iberique In: NICOLIS, F. (ed.): BellBeakers today: Pottery, People, Culture, symbolsin Prehistoric Europe. Col·loqui de Riva delGarda (Trento, 1998): 155-171. Trento.MARTÍN CÓLLIGA, A. (2003). Els grups delneolític final, calcolític i bronze antic. Els inicisde la metal·lúrgia. Cota Zero, 18: 76-105. Vic.MARTÍN CÓLLIGA, A. (2006). La prehistòria alBaix Vallès. Notes, 21: 149-183. Mollet del Vallès.MARTÍN CÓLLIGA, A. (2009). Les sociétés duNéolithique moyen en Catalogne et leurgestion funeraire In: GUILAINE, J. (dir.) DuNéolithique à l’Histoire: sépultures et sociétés.Séminaire du Collège de France. EditionsErrance, Collection des Hesperides: 45-67.París.MARTÍN CÓLLIGA, A i VAQUER, J. (1995). Elpoblament dels Pirineus a l’Holocè, delmesolític a l’Edat del Bronze In: BERTRAN-PETIT, J. i VIVES, E. (ed.): Muntanyes i població.el Passat dels Pirineus des d’una perspectivamultidisciplinària. I Simposi de Poblament delsPirineus (Andorra la Vella, 1992): 35-73.Andorra la Vella.MARTÍN, A., DIAZ, J., POU, R., MARTÍ, M. iBORDAS, A. (1996). Estructuras de habitat alaire libre veracienses en el Vallès (Barcelona). ICongrés del Neolític a la Península Ibèrica.Formació i implantació de les comunitatsagrícoles (Gavà-Bellaterra, 1995). Rubricatum, 1(1): 447-453. Gavà.

119

NOTES, 26El Baix Vallès i zones limítrofs durant la segona meitat del IV mil·lenni i el III mil·lenni ane

MARTÍN A., i VILLALBA, M.J. (1999). Lenéolithique moyen de la Catalogne In: LeNéolthique du Nord-Ouest méditerranéen.XXV Congrès Préhistorique Français (Carcas-sonne, 1994): 211-224. Carcassona.MARTÍN, A, GALLART, J., ROVIRA, C, i MATA-PERELLÓ, J.M. (1999). El Nordeste de laPenínsula Ibérica In: DELIBES, G. i MONTERO, I.(coord.), Las primeras etapas metalúrgicas en laPenínsula Ibérica. II Estudios Regionales.Instituto Universitario Ortega y Gasset yMinisterio de Educación y Cultura: 115-177.Madrid.MARTÍN, A, PETIT, M.A. i MAYA, J.L. (2002).Cultura material, economia i intercanvis durantel III mil·lenni AC a Catalunya In: Pirineus i veïnsal 3r mil·lenni aC. De la fi del neolític a l’edatdel bronze entre l’Ebre i la Garona. XIICol.loqui Internacional d’Arqueologia dePuigcerdà (Puigcerdà, 2000): 295-321.Puigcerdà.MIRET, J. i MARTIN, A. (1998). La indústria líticadel jaciment verazià del Coll (Llinars del Vallès).Lauro, 15: 5-15. Granollers.OLIVA, M., PALOMO, A., TERRATS, N., CARLÚS,X. LOPEZ, J, i RODRIGUEZ, A. (2008). Lasestructuras neolíticas de Can Roqueta (Sabadell,Barcelona) In: HERNÁNDEZ, M.S., SOLER, J.A. iLOPEZ, J.A. (eds.) Actas del IV Congreso delNeolítico Peninsular (Alicante, 2006), 1: 157-167. Alacant.RIERA-MORA, S; ESTEVEZ, J. i NADAL, J. (2007).Systèmes d’exploitation et anthropisation dupaysage méditerranéenne du NéolithqiueAncien et la Premiere Âge du Fer: le cas de ladépression du Penedès (NE de la PeninsuleIbérique) In: RICHARD, H. (ed.) Emprises,déprises et rythmes agricoles à l’Âge du Bronze.Univ. France-Comte, Collection AnnalesLitteraires: 121-141.

ROIG, J. i COLL, J.M. (2008). Memòria de laintervenció arqueològica a Can Gambús 1(Sabadell, Vallès Occidental). Abril 2003-desembre 2004 i agost 2006. Arxiu del Serveid’Arqueologia i Paloentologia, memòria núm7416, vol. 12, p. 21-36 i annex 7. Inèdita.TARRÚS, J. i CHINCHILLA, J. (1985). El jacimenta l’aire lliure del Neolític Final de RieraMasarachs (Pont de Molins, Alt Empordà).Empúries: 47: 42-69.TARRÚS, J., CHINCHILLA, J., MERCADAL, O iALIAGA, S. (1992). Fases estructurals a l’hàbitatneolític de Ca n’Isach (Palau-Savardera, AltEmpordà). I Congrés del Neolític a la PenínsulaIbèrica. Formació i implantació de les comu-nitats agrícoles (Gavà-Bellaterra). Rubricatum, 1(2): 429-438. Gavà.VAQUER, J. (1998). Le midi meditérranéennede la France In: Atlas du néolithique européen.L’Europe occidentale. ERAUL, 46 (2A): 413-500. Liège.VAQUER, J. i REMICOURT, M. (2009).Productions et importations de grandes lamesen sílex au néolithique et au chalcolithiquedans le midi de la France (4500-2400 av. J.-C.) In: GIBAJA, J.F., TERRADES, X., PALOMO,A. i CLOP, X. (eds) Actes de Les grans fulles desílex. Europa al final de la Prehistòria: 35-45.Barcelona.VILASECA, S. (1973). Reus y su entorno en laPrehistoria, 2 vol. Asociación de EstudiosReusenses. Reus.VIVES I BALMAÑA, E. i MARTÍN, A. (1992).Elements de reflexió sobre el ritual delsenterraments secundaris del nivell sepulcralverazià de la Cova del Frare de Sant Llorenç delMunt (Matadepera) In: Estat de la investigaciósobre el neolític a Catalunya. 9è Col.loquiInternacional d’arqueologia de Puigcerdà(Puigcerdà i Andorra, 1991): 68-71.