JIll

I

mCONGRESD'ESTUDIS

DE LAMARINA ALTA

ACTES

i'1 ril

MARINA ALTA

ESCOLA.TALLERCASTELL DE DENIA

INSTITUT D'ESTUDISCOMARCALS DELA MARINA ALTA

L'ocupAcró pnuusrónrcl DE LA covA DE BoLUMINI@eniarbeig-Benimeli-Marina Alta)

r. rNTRoDuccró[-a primera notícia sobre l'existbncia de materials pre-

histdrics a la Cova de Bolumini es va publicar el 1919(LERMA, 1979); aixó motivá que s'hi iniciaren treballsarqueológics que, de manera sist'emática, van documen-tar la seua seqüéncia ocupacional. De les excavacions rea-litzades, s'ha publicat ja I'informe preliminar de la cam-panya del 1985 (MATA, 1986 i 1988). Els treballs vancontinuar durant el 1987.

Amb aquesta comunicació voldríem dona¡ a conéixerun avang sobre els resultats més significatius de totes duescampanyes, resultats que combinen no solament l'análiside la cultura material sinó també una primera aproxima-ció paleoambiental. Les conclusions a qué s'ha arribats'han de considerar provisionals per tres raons básiques:

. la seqüéncia estratifráfica no ha quedattotalment es-

tablerta, ja que durant l'últi,ma campanya no es vaaconseguir d'atényer la roca mare. Aquesta circums-táncia condiciona negativament una correcLa situa-ció cronoestratigráhca dels nivells pleistocens defi-nits fins a¡a en el farciment de la cavitat;

¡ l'extensió excavada no és ampla (Iiln. 1), ja que els

treballs duts a terme s'han plantejat com un sondeigque documente l'estraügrafia completa de la cova;

o i, finalment, l'excavació és situada al fons de la gransala, lloc que, possiblement, no siga el més idoniper l'hábitat, el qual es deu trobar més prop de laboca; a hores d'ara, les excavacions no es podendur a terme en aquesta zona perqué el corredor d'en-trada es troba tohlment cobert de blocs despresosde la volta en época indeterminada.

La cova es troba situada a la vessant meridional de

P. GUILLEM CALATAYLJD (2)I. GUITART PERARNAU (2)

R. MARTÍNEZ YN-LE (2)c. MATA PARRENO (1)

J.LL. PASCUAL BENTTO (2)

la Serra de Segá.Lria 0ám. 1), sobre la corba de nivell 350m (LERMA, 1979, pág. 77), entre els termes municipalsde Beniarbeig i Benimeli (a Marina Alta, Alacant). A l'en-trada presenta, com ja hem indicat, abundats esllavissa-des procedents de les parets i Ia volta, que formen unapronunciada rampa d'uns 14 m de longitud, per la quals'accedeix fhcilment a I'interior. AI fons s'obre una )rm-plia sala, la poténcia estratigráfica de la qual és importanta tenor de les excavacions realiEades durant el 1985 i el1987 (uns 170 cm. fins al moment).

Tot el farciment sedimentari és de característiquesmolt uniformes; el component argilenc predomina al llargdc tota la seqüéncia i la fracció gruixuda és escassa i pocclassiircada en els nivells superiors. Sota la capa23, ca-racteritzada per l'aparició d'un encrostissament calcari, es

produeix un augment de la fracció gruixuda petita que havist arrodonides les arestes per efecte de la circulació hí-drica en l'interior de la cavitat. No s'observen cicatriussedimentáries en tot el dipdsit estudiat.

II. LA SEQIIENCIA PALEOAMBIENTAL

L'excavació a la Cova de Bolumini ha proporcionatun nombre important de restes ossis pertanyents a ocells,macromamífers i micromamífers. En aquest apartat faremreferéncia a les espécies que, per llur relleváncia com a

indicado r mediambientals,ipoden aportar i nformació so-bre les condicions en qué es va forma¡ el dispÓsit arqueo-lógic. Ens referim fonamentalment als micromamífers i,en menor mesura, als ocells i els macromamífers silves-tres que, a'falta dels estudis antracológic, sedimentológici pol.lrnic, en curs a hores d'ara, esdevenen una referén-cia obligada per a la definició de Ia seqüéncia cronoestra-tigiafi ca i paleoambiental.

7 \

>Nm

Valénci¿

oo )o '

'-oÑ:'

I(t

I2?dagar

5). Scgar¡¿

/4Ecaiar [ci g

'4í

7z- -'zi.tI,II

)-z-

Ecnimeli'Í

üp

,DI..C\,,

oilt'l. f.l'!-.f

l.,'

Xm.

I-AUn¡e l: Siu¡rció i plmra de la Cova de Bolumini @eniarteig-Benimeli, Marim Alta).

$_/

32

llus sp.

Microtus duodecimcostatus exigeixper a la seua dis-

tribuci regosos ni molt

arenos ' Preferentmentcamps 1987)'

selectiva amb les preses de major volum (rata d'aigua, co-

nill, erigo. . .) , qué no formen habitualment part de la seua

dieta.

Microtus arvalis mereix tota la nostra atenció' Es una

ció freda de l'última glaciació. Al Pafs Valenciá la seua

preséncia ja havia estat constatada al Tossal de la Roca

icncgo et at., 1983) durant el Wtirm IV'

Queda clar, per tant, que som al davant de dos mo-

mend climátics diferents: d'una banda, un clima medite-

rrani humit i temperat (capes 12 a26)lligaf a moments

holocens i,de I'altia, un clima fred (capes 28'29,30, 31'

i 32). En aquesta mateixa línia d'interpretació tindria sen-

tit la presbncia, entre els ocells, de la gralla de bec groc

(Pvrrhocttra:r graculus) a partir de la capa 28, córvid pro-

pi de l'alta.n.rntutyu i que en I'actualiut es.troba com a

ni¿i¡.rnt a la Península Ibérica a les serralades Cantábri-

ca i Pirenenca (PETERSON. 1973)' Durant el Plistocé'

TE, 1983).

Entre els carnívors identihcats, el linx (Liru pardi-

na) i el gat salvatgedicionalment com a

Aixó no obstant, latop es veusor vegetalcom ara elsBRERA, 1914), circumstáncia que resta valor a aquestes

espécies com a indicadors ambientals'

ment oberts-

que estan Patintumitat. L'incre-esPécie que Pre-

33

ji 31j

-

1

3: 2s17

17 .

eo

t ";^n*r*,sE A,.,lc¡j¡

fi*:% íi,wy:,I ü ro¡r*rm

I I ¡rv¡,rs

E pityrls

E u«anZ inn¡ceus

4A28114

Á',411 21

jrl lT

FIGURA 1: Evolució dels micromrü_fers de Bolmini. El grifc representa eltant IEr ent de qda individu i el N.M.L per e{p--' -'"*-

J

li ¿o

lnl"17223

^t I H^)e0ñil.{! !

tl¿rU t2tlI ¡J:Rti

CAPES

28 TOTAL

2I2ll

128I

115

I1

2

5

13r23121 11212

1

R. Euryale-mehelviM. nattereri .. . .l .

M. myotis-blvthv. .

P. auritus-austriácusM. scrheibersiPipistrellus sp.

471

.)/TOTAL13t3232

l7 1281-5 1Á1FIGUM 2: Distribució de ls es@ies de quiróprtrs idenrificades@ hsXifres referides a Número uro¡Á ¿,ro¿i*i¿'r, ñl;.i]:--^.**.

NIVELL

Capesto-14 l5-19

Bos taurusOvis ariesCapra hircus .

Canis familiarsSus sp.

Bos primigeniusCervus elaphus

ff'ú1:üiff: ..:: :. :.,::,,.,,: ; ' I i!i?re1diía....:...::......:::::..:.. ' i

l5

--

t1FIGURA 3. Relacró de tes espécies d,herbívors, emivors ia

52333

1

3t

2

3

2

J

421

2

I3

I1

2

34

I:

s- b;

o",-Y:o x.=ooo;:?*¡€

!sssE-rt,t ***

- %---h -l(l§ . ip=§§3 Ü t.P.r.tE ! §UVU

,i - ñ \ o o oú-ÑU9!!!

§§> É h b b--"rilr==s§n +rrr¡r"HúIIIu v u d=

= =;;3>8E.4!! o >E E E

- - - -ñ d ñ¿¿z¿¿¿¿e6Oa6cañz

I

III. LA SEQIJENCIA CULTURAL

36

cn)

LÁMINA 3: Materials @remics a iorn prcedents del Nivel-t I.

LÁMINA 4: Indústria eremiG a mi del Nivell I.

Cerro del Real (Galera. Granada) (PELLICER i SCHU_LE, 1963, lám. 4, nú.m. 20 i 2t), a El Macalón (El Ner_pio. Albacete) (GARCIA GUINEA i SAN IUIGUEL\y!V, 196!,fig.31 núm. 57), a l.área aragonesa (pAN_YELLA i TOMAS MAIGI, t9&) i a Tarrágona (VILA_SECA, 1939, láms. X, XI, Xrr i XVil; tS-5+, rü. t5i.En tols els casos s,apunta un marc cronológic

"n l:ó.biíu

del Bronze Final.

Segons Gil-Mascarell (l9gl), aquesta forma, al cos_tat d'un altre tipus de cassoles _mólt frenqüents també

teritzades per presentar unt i una carena de muscle,Bronze Final al país Va-aquesta autora, no es poténcia, I'origen i les rela_la coexisténcia dels quel5documentat fins arai El

evillent, Alacant). En aquesteséncia en aquest nivell I de

sense dubres, podria *lffi?."fff: Ítfr::::? *ll;,H(lám. 4, núm. 38).

acord amb tot el que hem dit1 cia estratigráhca dt la millor' :nüfi(ME-

Els altres tres recipient, que -"r"ixen de ser citatsindiv_idualment, una esóudella (vas 3) i á"r-U"1, (vasos 1i 2) (lám. 4),llavi, una arespecte técnic, unes parets ensuperfícies simplement allis(vasos 1 i 3) presenten unescaves, concavitat molt més assuavida al vas 2.

Perfils que responentrobem a les fases I-Al icontext cerámic molt semblanpanyats de cassoles de carenques decoratives de Ia incisió i la digitació.

_Segons ARTEAGA i S.ERNA (1975;1979_80), les fa_ses I-Al i I-A2 s'han de darar caf a ta'filei s. IX a.C.s. VIII a.C. Aquesta da_per MOLINA GONZÁ_

blat, la qual, a més, inclouLos Saladares en I'drbita

mo que conocemos ", lu u.*::iáÍdo;l.llu#ff""á:.i;

expansión de este horizonte cultural,.

.No hi podem ometre el vas carenat amb ansa de cintavertical en la mateixa línia de "u."ru"iol áL"áiu,

"*¡ ,rnconsistent en dues sanefess per una altra de trianglesseua morfologia i la deco_ena de dubte, una inclusióia del Bronze Tardá_Final

Atés el grup formal en conjunt, s,observa un predo_

l_a lgsta de paures estilí.stiques que singulariuen aques_ta vaixella del primer nivell définei*"n uíu ho_ogeneltatform;l que ranegen en la monotonia:

- -- -'

a la pa-4,2%),(9,5%)

. incidéncia gairebé nul.la de les prehensions si te_n-rm en compte les t¡es úniques anses aciatades ques'han enregistrat;

. preeminénciade lss bases convexes, encara que noen falten de planes, amb vorell .*t* o a"nr";

o totaltécni s uluques

i res ,ifl:l:

Nivell tr

38

Es tracta d'una forma que remun[a els seus orígensal nosrre Neolític IIA (BERNABEU, GUITART i pAS_CUAL, 1986) amb una )rmplia pervivéncia fins als inicisde I'Edat del Bronze. Amplia pervivéncia acompanyadad'una notdria evolució morfoldgica que es xifra en un acur_tarnent del vorell alhora que s'assuaveix el seu exvasamentvers I'exterior. Després de la seua aparició al nostre IIA

a al Neolfüc IIB, adquireixI'Horitzó Campaniforrre de

a de les seues formes ceremi-ques més caracterísriques (BERNABEU, l9g4). El vas 77sembla seguir el model morfolbgic de I'horitzó Campani_forme de Transició, mentre que el vas 7 es trobaria

^en la

fase terminal d'aquesta evolució estilística, i se'n podencitar repliques en diversos jaciments del Bronze-Antic(PASCUAL, 1988).

igl que fa perfil en S el pri_mer i font de p egon, qs tracta detipus cerámics que fan-la seua aparicióen la seqüéncia tftic IIBI o Eneo[tc pre.campaniforre.

En síntesi, est€m davant un conjunt cerimic de reci_pients majsrment profrrods (Classe A, amb ur fndex de

ll¿ú o vorell diferenciat. Elgrup de les formes amb trenc¿ment de pefil es limia a si_luetes toncocünigues, perü hi són absint les formes c¿_renades.

Tdgnicament, els gruixos són majoriti,riament de 9mm. i les supefrcies es presenten rugo'ses o amb un merallisat o escombrat.

En l'apartat dels llavis, són els perfils arrodonits els9ue dominen amb un peals assolits per la resta dapuntats (1,5%), plans (14,2(1,5%), bisellas- en angle

\?,?7:! i amb engrossiment interior (0,7%) o exterior(3,7 7o).

_. Dues úniques bases planes suggereuen un grup vas_culár amb fons predominantment"ónvexos.

Com en el nivell anterior, les prehensions hi són gai_rebé absents, amb cinc rínics exempl*, .o.r"rpor"ot, usimples mamellons i llengüeres.

. També.ací cal parlar d'un gust gairebé exclusiu perles superfícies llises. S'ha ¿o rñrená un únic fragmlntamb decoració incisa, técnica que s'acompanya per la delsrelleus, aqugst! reduis a sériesde petirs nianráUóns aI cos_tat del vorell, i per les ungulacioni sobre el ["ri. f¿.oi_ques que han estat totes documentades, sempre en percen_tatges també irrisoris dins un context clarainent dbminatper les superfícies llises, en conjunts del Bronze Antic.

S

desderd'i )

ta central i presenta una perforació central i cilíndrica enun extrem i inici d'una altra perforació en la part central.lrs superfícies, no afectades per la fractura, presenten evi_dents senyals de serrat per estri metál.lic.

gunes restes humanes, per sota del qual hi ha unes altresde I'Horitzó Campaniforme.

Prismes manufacturats d,ivori també han estat esmen_tats a El Acequión (Albacete) per als quals s'atribueix unacronologia del Bronze Antic (ONRU'BIA, l9g7).

4A

¡" ""'-----.

üMn¡¡tt 5: Ind6tria cerámie preedent del i.Iivell II-

Per a l'exemplar que ens ocupa. sembla clara la seuafuncionalitar final: penjoll. I_a scua inclusió com a aixo_var ñ¡nerari, atés l'exotisme de Ia matéria. fa pensar queel seu portador gaudiria d'un elevat rang social.

També es pden considerar com a elements de I,aixo_var funerari dos botons amb perforació en V, un de pris_mátics rrobar a les capes superficials del nivell I[,'i unaltre de piramidal procedent del nivell I. Aquest segon estáreali.aat sobre una petxina indeterminada i presenta el vér_tex i les arestes arrodonides i un intens polirn.r, en totala superfície. Una de les perforacions ateny la cara dorsali el pont es rroba fragmént t (lám. 6, ním. 2),

Al País Valenciá, els botons piramidals amb perfora_ció e

messi bé

Ü.1,'" o, Negre (cocentaina,',ffii'üffi ¿üiilt á#.Els botons piramidals de base quadrada també han es_

t1t {ocuyStats a jaciments del Brbnze Valenciá (Llomade Betxí, Paterna) i del Bronze Argáric goa".u de San

RTANO,s recollit@enicás

, I¿ matéria primera sobre la qual esti realitzat l,exem_plar piramidal de Bolumini no ei freqtieni-en l,rrea va_lenciana, orr la majoria estan re,alitzats en os, encara quetambé s'hi ha e_mprat I'ivori en diverse, o"^ián, i, de ma_nera escassa, la pedra.

A la resta de la vessant med^iterriuria peninsular, aques_ta mena de botó ofereix una forta conóentració ; ó"tu1l_r3,_"jr""talment a la zonapi."n*u,

-i u les Balears(BARGE i ARNAL, t9g5). A^Tar.ugo.,u,la mu;or part

dels exemplars són de petxina i tamb'é upár.i*"., amb elpont rrencar (VILASECA, l9g7).

,._, Hi ha una penetració cap a l,interior. per Ia vall der EDre., on apareixen relacionaf.s en Ia seua-majoria ambf"tpeu¡r. campaniformes, si bé alguns

"rÁ-", conrex_tos Eneolítics o del Bronze Antic ("RODANES, 19g7).

. A Andalusia, les troballes de botons piramidals sónmés escassos. Els trobem a les fases ry I ü ¿e fr{ontefríoassociats a CampanifolllgTítim i puntillat a la prime_I1l ii1,:

" la segona (ARRTBAS i i¿oiiñn GoNZA_LEZ, 797_9)-, que perdura fins a les p.ir";;;; fares urgá_

riques (LULL, 1983).

El petit botó prismátic amb perforació en V está rea_utzat sobre os i també presenten les arestes arrodonidesper I'intens poliment dé la superfície (lám. 6, n¡*. 3).

, Els botons prismátics apareixen en alguns jacimentsvalencians de l,Edat de Bronzri, en ocasions, ^tr"*, a, ,IiJma de Betxí). La zona amb dónaal voltant dels Pirineus Orientals, i estan presents amb me_nor freqüéncia a la resta de la fagana -áii".¿ri" penin_sular. Els exemplars francesos pertanyen a.jacimenm cam_panrformes idet Bronze antic ¡senCp i ÁñÁL, lg8gl,

r que perdura a la capgalera de l.Ebre fins al Bronze Final(RODANES, 1984).

. En conseqüéncia, els paral.les pcninsulars de botonsprisrnitics i piramidals am'b perfo.áclO en ü indiquen unespectre- cronológic entre el Campanitbnne maríiim i elBronze Inicial, i la seua freqüéncia és major en conrextosdatabtes als primers segles'det ff -il.iüri ".C.To,,.i.gI" en- algunes ocasions han aparegut en jaci_ments d'hábitat, la major part de les trobajles valencianesprocedeixen, com el cas que ens ocupa, de contextos fu_neraris en cova.

,. - 1.:r,p"oires perforades de Glycymeris gaditanus tarn_oe es poden considera¡ com a components dé l,aixovar fu_nerari. El fet que una d,aquestes piesenten senyals d,abra_sig en el natis sense aoiba, u p".fo.u._tá, confereix aaquests elements un carácter no iolament ornamental si_nó també mágic o profiláctic, tal com

"n, *ort

"n ro__

Drosos exemples etnográfics.

. El conjunt de material ostmlógic está compost perabundants restes humanes i ossospeñany".tr,

"-U excep_

ció d'una resta atribuida a.la guinlu ,iÁlii'¡v"tpes Vul_pes) i lalna altra al cérvol (óerws etapltii¡', a espéciesdoméstiques.

. Pel que fa a les restes.animals, podem distingir_ne duesclares agrupacions: la primera,,dLftrid. p;;1". restes ós_sies recuperades a les capesdels ovicárids. Les restes-quede ser restes culiniries pertanadultes; altrament, les restesfantils o subadults manquen dá marques de cuina. Es dó_na fins i tot la circumstáncia qr. ,nu ovelilOv* aries¡femella finida als 12-15 mesos vu ,", ubrráárlda a la co_va sense.ser aprofitada gastronómicarnent. En aquesta ma_teixa unitat trobem restes dt tres súids.

^ If, capes 7 i 8 inicien un canvi important tant en lafunció assignadaalacavitat com en les éspécies domésti_Tot i que la preséncia d,abun_ncia clarament el carácter

en aquest moment, di_anifest que la cova es

nia. rrs restes humanes pertanyen fffll?Í,ffi.:'#;_9i"i9lr, entre els- quats tiobem'unu ¿ánu-uárftu, un homeaoutt r un tercer de semiadult. En primer lloc, hem d,afir_mar que tots els ossos humans, es tiobem representats, tantles restes cranials com les ,*irl, i up.;ái;uiá"..,

"i..r_rtur_cia que permet descarra¡ ta possiü;titat-á" iiáüu._ro, ¿u_vant enterraments secunda¡is. Van ser trobats incomexos,Í::ilrp i en la:najoria dels .uro, *¡-*nfut. a" a"r_rruccro oe les eprrlsrs provocats per rosegament del cánids.

Les restes de fauna doméstica que aparegueren al ma_nyals freqüents deprop del foc. Ensi tenim en comp_ació, será el vobí

ovicápridsrrobemresres.de,.JJ:¿ff ::ilr';,:ü2,9::any i tres cabres (capra hircus) a¿rttes,'uná G leí qualsera un mascle.

42

5

LÁMINA 6: Materials prmedents del Nivel II (núms. 2, 3 i 5) i del Nivel III (núms. I i 4).

I-a troballa de restes de fauna amb marques de car-nisseria esdevé. al costat de la troballa de molins, una evi-déncia de la utilització de I'espluga com a lloc d'habitació"freqüent" durant el Bronze Antic, si més no en I'etapamés antiga, ja que probablement en moments més avan-

ríode I'interior de la cova deguécfeda per al bestiar, tal com pale-s óssies d'ovicáprids en connexióper acabar que la utiliuació de la

cova com a lloc funera¡i no va impedir que amb una certasimultaneitat aquesta fora ocupada, al menys temporal-ment, com a lloc d'hlbitat.

Nivell IIIMalgra.t la poténcia estratigráfica d,aquest nivell (uns

50 cm.), són poquíssimes les restes materials i faunisti_ques recuPe sels percentaral i.,inplia,

ramrques.

esberles s,ha d'interpretar com a pro_estris. I_a talla d,aquests, tanmaGix,

aquesta zor,ade la cova. Cal destacaremprat.

fases. peró. de moment. no posseim base documental percomprovar-ho.

A la capa 15, quadrícula D4, hi van ser trobades les

Nive[ fV

ment; en aquest sentit de polsd'ocre que contenia un _beciro_bat a la Cova de I'Or 7T.

1

§)J.^\

6

-**7

LAMINA 7: Indrístria de sílex dels nivells superficials (nÚms- I

tF:--t

14UIN_A-^S1 Indústria cerimiq del Nivet IV: deomció a bae dc cordons llisos (núms. 73(núms. 150 i 159) i impressions de gradim(núm. Zii.-- - "-* - 149 i 162) i digitars (núm. 16O), impressions cordials

46

un cddol amb tatiu com quantiratiu, a I'observada en unes altres coves

ova de les Cen- en ^on,.n[r

de nul.la preséncia dc I'home- Ens referim

Bastarás, Osca) al conjunt format per les capes 24-28'

Ia de Bolumini' üvia)r Ies gralles de bec vermell (Pirrhocorax). ATb ir-freqüents i pre- dependéncia que aquestes especies procedesquen en al-guns

per al consum. mó*"nts de ú ca'á realitzada per part de l'home o de les

depreunt

dividus doméstics i dos de subadults que im de tres cérvols (Cervus elaphas)

econdmic cagador, definides recent-Entre els ovicáprids, dues ovelles OLL, 1988).

cabra (Capra hircus) adulta, així com I

d,individus nounats. Enaquest cas, I'abundhncia.de restes bssies amb mar-

Destaquem la importáncia relativa d rtament amb I'escassesa d'estris trobats

resa a res capes anteriors, r'aparició der .1Xt333ll[t;#,Hit|Á1":üLfepropia d'un context del Neolític IIB per r notable escassesa tant d'estriJcom demoments, i.11eng=d_efgo! s_B 9bs91 rn inrerpretatsla Cova de l'Or (PEREZ RIPOLL, 19t

liar. Ig i¿ ¡u vDL' L't

i::*:lá:$:les dist at amb els resultats obtinguts a jacimentsnis, en

-i^-^^ ^ ^: ^^ ns del mateix ma.c espaóial confrrmariad'uns tipus cerámics per altres o si, co

ie es troba con-

i1.3:::"t1*""1, ,,' ..NSTDERACT.NSFTNALSrvus elaphus), Tenim en compte les petites dimensions de la zona

algunes restes de corllll (Orictolagus c.uniculus) i restes excavada, resulta difícil en molts casos interpretar l'abast

á;"o"etts, fonamentalmeni coloms I petits passeriformes. de les restes ofertes, especialment.als nivells inferiors- Els

resuttats obtinguts s'hán de considerar representatius de

Nive, V la utilizació dál fons de la cova i, per tant, susceptibles

de matisacion§ quan es mamprenguen nous treballs'Per a aquest precerlmic nivell contt

tres estris realitzats sobre un mateix ti 'r' a la Cova de Bolumini es perfila una

quinós: un raspador en extrem de full¿ ir de cinc horitzons culturals (Paleolític

raspador sobre ascla amb osca al vorell olític' Neolític I de les Cerámiques rm-

lla amb senyals d'ús, elements amt qué. * X"J,1?i'[?3:""ffit*:""'.'rffi;tural'

tut Der hiats inteúgráfica i considerant les da- per a les cinc fasanálisis paleoambiental. -po- tió. marisar pera uD moment del Paleolític i per al cas cbnc

Superior Final/Epipaleolític. tic, cal parlar d'cronia, a preséncia de restes humanes'

d En u s esplugue-§ naturals de la zona es cúns-a tata així la preséncia humana en algun momento . d'aquest spectre temporal documentat a Bolumini.estat documentada la preséncia de cap

Superior ni als momJnt, holo."n, anteriors a l'aparició A la Marina Alta. comarca en qué es localitza el jaci-

de les cultures neolítiques al Meditenani peninsular, acom- ment, trobem nombroses coves amb nivells datables al

turyua", per restes a'"iugo*o.r, micromamífers i ocells Neolític I. t-a millor coneguda és la de les Cendres' amb

NOTES

(l) DepañarDcr[ dc prchistdria i Arqueologia. Universitar de Valén-cta.(2)

(3)

a ometre-

48

p\Jll\ri¿ lll tJ¡l fv¡,ñil\lt\fl ¡ll/lfl.

L.ABRIC DEL SEGTIILI (ALCANALI; ALACANT)

El nou abric pintat descobert en desembre de 1989pels autors (*), s'encontra situat en la vessant S.W. delSeguili dins del terme municipal d'Alcanalí. Coordenadesgeográfiques:38o 44' 58" l-at. N.; 3o 38' 12" I-ong. E.del Meridiá de Madrid (Full 822, Benissa, E. l:50.000)(Fig. 1; Fig. 2:1).

El Seguili és una elevació que forma part d'una es-tructura anticlinal, juntament amb la Solana de la Llosa,englobada en la unitat hidrogeolbgica de les serres delPenyal-Castell de la Solana-Montgó, que constitueix l'úl-tima aliniació meridional del Prebétic extern (APARICIóI ALTRES, 1982, p. 49), la direcció de la qual és SW-NE (COSTA, 1975,p.13; COSTA, 1985, p.305). Aquestrelleu és de tipus jurásic, amb amplis anticlinals i sincli-nals, formats per una primera fase orogénica pirinenca(APARICIO I ALTRES, 1982, p.49). Paral.lelamenr al'anticlinal del Seguili-Solana de la Llosa, corre l'anticli-nal de la Serra del Carrascal de Parcent GóPEZ I RO-SELLÓ, 1978, p. 87) quedant en mig un iinclinal, farcitde materials quaternaris, que conforma la Vall de Pop ondiscorreix un curs fluvial. Aquest riu, la capgalera del qualés el Barranc de Castells, rep varies denominacions se-gons segueix el seu curs cap a la mar (Riu de Petracos,de Xaló i de Gorgos) eÓpEZ I ROSELLó, 1978,p.136).

La vegetació de tipus mediterratli está composta pelbosc alt format per pi blanc amb algunes alzines i per ma-tossar de coscoll, xares, varietats de botges, romer, timó,poliol, romaní mascle, margalló, argelaga i esbarzer (COS-TA, 1975, p. 26-27).

L'abric s'obri al banc calcari que envolta part de lesvessants S. i W. del Seguili, als peus del qual corre el riuXaló de tal forma que I'abric se situa en la marge esque-rra del riu i a 120 m. d'altitud sobre el seu llit. Está orien-tat_cap al S. i le gitud,4'60 m. de pro -(Fig.

3 i tim. I:1),

J. MANUEL PÉREZ BURCTOSM" FRANCA GALIANA I BOTELLA

L'abric sofreix una série d'alteracions del suport oca-sionades per les agresions antrópiques, tals com un alga-ment mechnic del suport en la zona superior de la figurapintada, restes de sutjaprovocades per fogueres, que arri-ben a afecta¡ la pintura, i graffitis actuals. Irs agresionsbiológiques representades per diverses plantes i nius d'in-sectes, localitzats en les escletxes, i per liquens (sobre totThynea Anema). L'agressió geologica s'observa per la pre-séncia de nombroses ñssures, alguns golerons de c¿rbo-nat cilcic i d'aigua, i exfoliacions que cobreixen la majorpart de la paret rocosa. Al mateix temps, l'abric ve so-frint un procés de gelifracció, restes del qual abunden alpeu.

DESCRIPCTÓ NT T,A FIGURA, PARAL.LESr coNTExT ARQUEOLOGTC

[-a representació pictórica descoberta es tracta de unafigura humana esquemática de tipus cruciforme. Constade dues línies creuades que conformen, extremitats supe-riors i tronc (fig. a).

El color és roig (Munsell, 1OR 4/8) amb una zonamés esmorteida en la seva part superior i en algun altrepunt del tronc (Munselt, lOR 416). En conjunr, el pigmentes troba en bon estat de conservació, menys la zonaafec-tada per l'algament mecánic del suport i per algunes res-tes de sutja flnm. I:2),

Mesures:horizontal.

17 cm. en l'eix vertical il'9 cm. en I'eix

¡En la nostra recerca de paral.lels figuratius al País Va-

lenciá, hem arribat a la consideració que són escasos elsencontrats fins I'actualitat. Tenim constáncia de les se-

(+) Resultat de les pmspeccions realitz¡des amb pernís de Ia Conse-lleria de Culnrra, Educació i Ciéncia de la Generalitat Valenciana.

49

BIBLIOGRAFIA

ALCALDE , G., BRUNET-LECOMTE, P.;1985: " Contribució al coneiximent del medi i

elclima durant el Plesistocé superior iHolocé a Catalunya amb l'aplicació de l'análisi factoriá de les correspondéncies a les associacions de rosegadors."Paleontologia i evolució, T. 19, pp. 49-55.ARANEGUI, C., BONET, H.; 1979: "Los restos de amurallamiento de la Sierra deSegária". Revista del lnstituto de Estudios Alicantinos, 26, Alacant, pp.105-117 .

ARRIBAS, A. , MOLINA, F.;1979: "Nuevas aportaciones al inicio de la metalurgia enla Península lbérica. El poblado de los Castillejos de Montefrío (Granada)",Theorigins of metallurgy in Atlantic Europe, Proceedings of the fifth atlanticcolloq u i u m, Dublin, pp.7 -32.ARTEAGA, O. , SERNA, M.R.; 1975: "Los Saladares 1971", Noticiario ArqueológicoHispánico, Arqueología, 3, Madrid, pp.1-140.AYARZAGUENA, J., LOPEZ MARTINEZ, N.; 1976: " Estudio filogenetico y comparativo&Microtus cabrerae y Microtus brecciensis." Doñana, Acta vertebrata,S,(2),pp.181-204.BALDELLOU, V., MESTRES, J., MARTI, B., JUAN CABANILLES, J.J.; 1989: "El

Valencia", Huesca.BERNABEU,J.;1984: "El Vaso Campaniforme en el País Valenciano". TrabajosVarios del 5.1.P.,80, Valencia.ldem ;1990: "La tradición cultural de las Cerámicas lmpresas en la zona

oriental de la Península lbérica" , Serie de Trabajos Varios del S.l.P., 80,Valencia.BERNABEU, J., GUITART, 1., PASCUAL, J.LL.;1988: "El País Valenciano entre el

final del Neolítico y la Edad del Bronce", Archivo de Prehistoria Levantina, XVlll,Valencia, pp.159 y ss.BERNABEU, J., GUITART, 1., PASCUAL, J.LL.; 1989: "Reflexiones en torno al patrónde asentamiento en el País Valenciano entre el Neolítico y la Edad del Bronce".P.L.A.V., Saguntum, 21, Valencia, pp.99-124.BARGE, H., ARNAL, J.; 1984-85: "Les boutons perforés en V en France. Leurcontexte europeen". Bulletin de Musée d'Anthropologie prénistorique de Monaco, 28,Niza, pp. 63-99.CABRERA, A.; 1914: "Maxnjfclgs" . Madrid.CABRERA, M. , LOPEZ, N., MICHAUX,J; 1982: " Un exemple de lignee endemique

iberroccitane, les campagnols Microtus brecciensis el Microtus cabrerae(Mammalia, Rodentia): étude phylogénétique et contexte écologique d' un

phénoméne évolutif récent". Symposium Paleontologique Georges Cuvier.Montbeliard, pp. 69-83.CACHO, C. , FUMANAL, M.P., LOPEZ, P., LOPEZ N. ;1983: " La secuencia

cronoestratigráfica del Paleolítico superior ndel S. E. Español: El Tossal de laRoca." Coloquio internacional. La posicion taxonomique et chronologique desindustries á pointes á dos autour de la mediterranée európeenne, Siena. pp.69-90.DELPECHE, F. ; 1986: "Les faunes du Paléolithique Superieur dans la sud-Ouest dela France". Cahiers du Quaternaire, 6.

DUPRE M. ;1988: " Palinología y Paleoambiente. Nuevos datos españoles.Referencias". Serie de Trabajos Varios del S.l.P., 84. Yalencia.EASTHAM, A. ; 1986: " The birds of the Cueva de Nerja ". En La Prehistoria de laCueva de Nerja(Malaga). Trabajos sobre la Cueva de Nerja, Ne 1, pp. 109-131 .

ESTEVE, F.; 1965: "Los sepulcros de la Joquera, cerca de Castellón", Pyrenae,l,Barcelona.ESTEVEZ, J.;1980: " El aprovechamiento de los recursos faunísticos. Aproximacióna la economía en el Paleolítico Catalan ". Cypsela,3, pp.9-30.ISAAC, G. ; 1971: " The diet of the early man: aspects of the archaeological evidencefor lower and middle Pleistocene Sites in Africa". World Archaeology, 2-3,pp. 278-279.GARCIA, M.4., SAN MIGUEL RUIZ, J.A.; 1964: "El poblado ibérico de El Macalón(Albacete)", Excavaciones Arqueológicas en España, 25, Madrid.GIL MASCARELL, M.; 1981:" Bronce Tardío y Bronce Final en el País Valenciano".Monografías del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 7, Valencia, pp.9-39.GOSALBEZ, J. L.; 1987:"lnsectivoros i rosegadors de Catalunya. Metodologia d'estudii catáleg faunístic". Ketres.GUILLEM, P. (En prensa: " Los micromamiferos ( Rodentia, lnsectivora yQuiroptera) de la Cova de les Cendres".GUITART, l.; 1987:"Neolítico y Eneolítico en el Alto Vinalopó (Alicante)". Memoriade Licenciatura, Univ. de Valéncia.ldem ; 1989: El Neolítico en el Alto Vinalopó (Alicante)". P.L.A.V., Saguntum,,22,

Valencia, pp.67 y ss.HARRISON, R.J., GILMAN, A. ;1977: "Trade in the second and third millennia B.C.between the Maghreb and lberia". Ancient Europe and the Mediterranean,Warminster, pp. 91-104.HAYES, J.W.; 1972: "Late roman pottery", The British School at Rome, London.JIMENEZ, J., GUILLEM, P., MARTINEZ, J.; 1989: " Notas sobre la distribución enel extremo meridional del Sistema lbérico de Neomys anomalusy Microtusarvalis.". Medi natural, pp. l2l-123.JULLIEN, R. 1979: "Les chiropteres du Würm ll de la grotte de l'Hortus". Etudes

Quaternaires,l, pp. 247-265.LERMA, J.V.; 1979: "Nuevos hallazgos del Hierro len el País Valenciano". Revistadel lnstituto de Estudios Alicantinos, 28, Alacant, pp.77-84.LLOBREGAT, E., MAFITI, 8., BERNABEU, J., VILLAVERDE,V., GALLART,M.D., PEREZ,M., ACUÑA, J.D., ROBLES, F.; 1981:" Cova de les Cendres (Teulada, Alicante)".Revista del lnstituto de Estudios Alicantinos, 34, Alicante.LULL, V.; 1983: "La Cultura de El Argar" ,Akal Universitaria, Barcelona.MARTl,B.,PARDo,R.,SEGURA,J.M.;1977:.,,',Trabajos Varios del S.l.P., 57, Valencia.MARTINEZ, Fl. (En prensa); " El papel de las aves rapaces (Accipitridae, Falconidae

y Estrigidae) en la formación de depósitos de huesos: caracterización de losconjuntos".MATA, C.; 1986: "Cova Bolumini", Arqueología en Alicante 1g76-1g86, Alicante,pp. 22-24.MATA,C.; 1988: "Cova Bolumini. Benimeli-Beniarbeig, la Marina Alta". MemóriesArqueológiques a la Comunitat Valenciana, 1984-1985, Valéncia, pp.43-45.MESADO, N.;1974: "Vinarragell (Burriana. Castellón)". TrabajosVarios del 5.1.P.,46, Valencia.MESADO, N., ARTEAGA, O.; 1979:"Vinarragell (Bur ". TrabajosVarios del 5.1.P.,67, Valencia.MODRZEWSKA, l.; 1988: "Lucernas tardoantiguas en la colección del M.A.N.".Boletín del Museo Arqueológico Nacional, Vl, núms. 1 y 2, Madrid, pp. 25-58.MOLINA GONZALEZ, F.; 1978: "Definición y sistematización del Bronce Tardío yFlnal en el SE de la Península lbérica". Cuadernos de Prehistoria de la lJniversidadde Granada,3, Granada, pp.159 y ss.ONRUBIA, J.; 1988: "Modalidades, implicaciones y significación de las relacionesprehistóricas lbero-magrebíes. Problemas y perspectivas". Actas delCongreso lnternacional "El Estrecho de Gibraltar", tomo /, Ceuta (1978),pp.147-171.PANYELLA, A., TOMAS, J.; 1946: "Prospecciones arquelógicas en Sena (Huesca)".Ampurias Vll-Vlll, Barcelona, pp.91 y ss.PASCUAL, J. LL.; 1987: "Les coves sepulcrals de l'Alberri (cocentaina). Elpoblament de la Vall Mitjana del riu d'Alcoi durant el lll mil.lenari 8.C.".P.L.A.V.,Saguntum, 21, Valencia, pp.109-168.ldem; 1988: '

materials". Ayuda a la investigación del lnstitut d'Estudis Juan Gil-Albert,Diputación Provincial de Alicante.PELLICER, M., SCHULE, W.; 1963: "El Cerro del Real (Galera, Granada)".Excavaciones Arqueológicas en España,f2, Madrid.PEFIEZ, M.; 1980: " La fauna de vertebrados en "La Cova de l'Or ". Serie deTrabajos Varios del S.l.P., 65, pp193-255. Valencia.ldem; 1987: " Evolución de la fa

español: metodologÍa. técnicas de troceado y su interpretaciónarqueológica" . Tesis doctoral inédita. Universitat de Valéncia.PETERSON, R. et al.; 1973: " Guía de Campo de la a".Omega.RODANES,J. M.1987: "La industria ósea(Neolítico-Edad del Bronce)", Zatagoza.RUBlo, F.; 1987: "catálogo de materiales y yacimientos de la cultura del BronceValenciano". Ull del Moro, 7, Alcoi.RUPRECHT, A. 1979; " Bats (Chiroptera) as constituents of the food of barn owlsTyto alba in Poland." lbis, 21, pp. 489-494.SIMON GARCIA,J.L.; 1987: "Xábia a l'Edat del Bronze", Xábiga,3, Xábia, pp.7-36.

ldem; 1989: "La Edad del Bronce en Javea (Alicante)", XIX C.N.A., Vol l,Zaragoza,pp. 429-440.SIRET, E. Y L.; 1980: "tas primeras edades del metal en el SE de España",Barcelona.SORIANO,R.; 1984: "Contribución al estudio del Bronce Tardío y Final de la VegaBaja del Segura". P.L.A.V., Saguntum, 19, Valencia, pp.107-130.SRTORCH,G., UERPMANN,H.P.; 1969: " Kleinsaü gerfunden asu dem bronzezeitlichen siedlungshügel "Cabezo Redondo" bei Villena in S.O. Spanien".Senckenbergiana ( Biol ) 50, pp. 15-22.SAMARRA,F.7 CAROL,A. ;1986: " Les rates pinyades. Biologia del gruo. aspectesbioespeleoológics. la seva distribució i estudi a Catalunya." Escola Catalanad'Espeleologia. Dte. de Ciencies.VILA, P. et al.;1985: " Restes osseux et estructures d'habitat en grotte, l'apportdes remontages dans la Baume Fontbrégoua" . B.S.P.F. tome 82, ne 10-12, pp.389-421 .

VILASECA, S.; 1966: "Los botones piramidales de base cuadrada de la provincia deTarragona" . Pyrenae, //, Barcelona, pp.1 83-1 85.VILETTE , PH. 1983: " Avifaunes du Pleistocene final et L'Holocéne dans le sud de laFrance et en Catalogne ". Atacina 71. Carcassone.