I JORNADES DE BIODIVERSITAT DEL PARATGE NATURAL DE LA

SERRA DE TRAMUNTANAPonències i Resums

Coordinadors de les Jornades: Samuel Pinya Fernández & Mª Antònia Vanrell Cerdà

(Espais de Natura Balear)

Comitè Organitzador:Samuel Pinya Fernández (Espais de Natura Balear)Mª Antònia Vanrell Cerdà (Espais de Natura Balear)Esperança Perelló Alomar (Espais de Natura Balear)Rubén Martínez Moreno (Espais de Natura Balear)Llorenç Barceló Medina (Espais de Natura Balear)

Mª Gràcia Salas Bas (Espais de Natura Balear)Natalia Martí Sastre (Espais de Natura Balear)Marcos Soriano Lleó (Espais de Natura Balear)

Jose María Castro Delisle (Espais de Natura Balear)Catalina Massutí Jaume (Espais de Natura Balear)

Catalina Canals Gili (Espais de Natura Balear)

I JORNADES DE BIODIVERSITAT DEL PARATGE NATURAL DE LA

SERRA DE TRAMUNTANAPonències i Resums

Editor: Espais de Natura Balear (Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear)

Institucions col·laboradores:Fundació per al Desenvolupament Sostenible de les Illes BalearesConselleria d’Innovació, Interior i Justícia (Direcció General de Recerca,Desenvolupament Tecnològic i Innovació)

DEPÒSIT LEGAL: PM-2.646-2009

© Portada: Samuel Pinya / Embassament de Mortix© del text: els autors© de l’edició: Espais de Natura Balear

Avda. Gabriel Alomar i Villalonga, 3307006 Palma de Mallorca

Maquetació i producció: Coc 33 Serveis Editorials S. L.Imprès a Publidisa

7

La Serra de Tramuntana, per les seves especials característiques, és con-siderada un bressol d’espècies endèmiques i relictes, així com de moltesaltres de gran interès conservacionista i bioindicador. La gestió ambientald’aquest espai natural, així com de la resta d’espais, es basa, entre d’al-tres aspectes, en el coneixement de les espècies presents i de les rela-cions que mantenen entre elles i amb l’espai on viuen. Així, a mesura queel coneixement sobre aquestes espècies és major, la gestió ambiental del’espai natural en qüestió millora.

Des d’una diminuta alga trobada a una massa d’aigua com l’embassa-ment del Gorg Blau a un majestuós voltor que planeja sobre aquest ésserunicel·lular, ens trobam davant d’una gran diversitat d’espècies que sónobjecte d’estudi periòdic per part dels científics i gestors.

Ja fa més de dos anys que es va declarar el Paratge Natural de la Serrade Tramuntana i s’han realitzat diversos estudis i projectes relacionatsamb la conservació i gestió d’aquest espai natural protegit. La presentpublicació representa un clar exemple dels treballs realitzats a l’àmbitd’aquest espai natural, impulsats per la mateixa Conselleria de Medi Am-bient, entitats sense ànim de lucre o institucions científiques, com ara uni-versitats i grups de recerca.

Serveixi aquesta compilació de treballs per animar els gestors i la co-munitat científica a continuar en el desenvolupament d’actuacions deconservació i en la realització d’estudis aplicats a la conservació i segui-ment de la biodiversitat del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. A les II Jornades de Biodiversitat del Paratge Natural de la Serra deTramuntana, tornarem a intercanviar coneixements sobre la biodiversitatd’uns dels espais naturals més valuosos de les Illes Balears.

MIQUEL ÀNGEL GRIMALT I VERT

Conseller de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears

Presentació

9

La biodiversitat d’un territori no sols ve marcada pel nombre d’espèciesque es troben presents, sinó també per la seva variabilitat genètica, aixícom també per la diversitat d’ecosistemes que podem trobar en aquestterritori. Així a grans trets podem classificar tres categories de biodiversi-tat: genètica, específica i ecosistèmica.

A priori hom pot interpretar que un territori que presenta una gran bio-diversitat específica, és a dir, un elevat nombre d’espècies és millor queuna territori que presenta una baixa biodiversitat específica. Ara bé, caldriamatissar i analitzar molt bé quins són els components que conformen labiodiversitat de cada indret. Ja que no és el mateix tenir una elevada biodi-versitat específica deguda a una gran quantitat espècies introduïdes i d’es-pècies cosmopolites que un indret amb baixa biodiversitat però compostapràcticament d’espècies endèmiques i relictes. Així doncs queda patentque el concepte de biodiversitat és molt més complex del que sembla.

Actualment a les Illes Balears s’estima que hi pot haver entre 8.000 i14.000 espècies terrestres, de les quals es desconeix quina proporciócorrespondria al Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. Tal vagada enun futur proper es pugui concretar una mica més aquesta informació.

Motivats, en part per aquesta incògnita, i moguts per la necessitat degestionar de forma coherent i correcta els valors naturals del paratge natu-ral de la Serra de Tramuntana hem impulsat la realització de les I Jornadesde Biodiversitat del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana amb l’únicafinalitat de crear un punt de reunió en el que gestors, científics i naturalis-tes puguin exposar els treballs que es realitzen de forma habitual o pun-tual dins l’àmbit del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana.

En la present publicació s’han reunit professionals de diferents discipli-nes com ara limnòlegs, botànics, zoòlegs de diferents disciplines, biòlegs

Introducció

marins, agents de medi ambient, veterinaris i gestors d’espais naturals, pertal de donar cos al naixement de les jornades.

La publicació que es presenta es troba estructurada en diferents apar-tats, per una banda es troben les quatre conferències convidades. Segui-dament es troben les comunicacions separades per apartats: hàbitats,flora i vegetació, fauna, espècies exòtiques invasores o potencialment in-troduïdes i gestió. A continuació apareix l’apartat d’inventaris de biodiver-sitat que en aquestes jornades es dedica a les primeres dades que es dis-posen de la finca pública de Planícia. I finalment dos apartats amb l’índexd’autors i la llista de contactes.

MIQUEL FERRÀ JAUME

Director General de Biodiversitat

10

CO

NFE

RÈ

NC

IES

CO

NV

IDA

DE

S

13

Als que ens agrada conèixer, estudiar o fer feina amb la biodiversitat noens sol agradar llegir la normativa.

Malgrat tot, ni els tècnics, ni els propietaris, ni els polítics... hemd’ignorar les normes i posar-les dins un calaix. Alguns podem i volem con-servar molt més del que aquestes legislen. Però tot el que està aprovats’ha de complir. L’esser humà, com a producte i part de la diversitat bio-lògica, ha de vetllar per a protegir-la i respectar-la. Així doncs, com a direc-tora del paratge natural de la Serra de Tramuntana, vull fer una anàlisi dela normativa específica d’aquest espai, en concret el Decret 19/2007, de16 de març, pel qual s’aprova el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturalsde la Serra de Tramuntana.

El Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana(d’ara endavant, PORN) té, entre d’altres, els següents objectius relacio-nats amb la biodiversitat:

a) La protecció dels béns i valors naturals, paisatgístics, tant terres-tres com marins, d’aquesta àrea mitjançant una ordenació i regula-ció d’usos.

b) La protecció, conservació i potenciació de la vegetació associada ala zona i el seu entorn.

c) La creació de les condicions favorables per a l’assentament, elmanteniment i la reproducció de comunitats faunístiques...

A l’efecte de precisar l’ordenació dels usos i de les activitats a les dife-rents àrees, el PORN estableixen les següents zones (apareixen enumera-des de menys a més interès des d’un punt de vista de la biodiversitat):

El Pla d’Ordenació dels RecursosNaturals de la Serra de Tamuntana:Aplicació a la conservació de la Biodiversitat

VANRELL, Mª A.

CO

NF

ER

ÈN

CIE

S C

ON

VID

AD

ES

• Zones d’ús general. Estan constituïdes per aquelles superfícies que,en raó de la menor qualitat relativa dins l’espai natural protegit, o perla seva capacitat d’admetre un major nombre de visitants, puguinservir per a la ubicació d’instal·lacions, activitats i serveis que redun-din en benefici de les comunitats locals pròximes a l’espai natural.

• Zona d’ús compatible. Són les zones en què les característiquesdel medi natural permetin la compatibilització de la conservacióamb els usos agraris, forestals, ramaders i cinegètics.

• Zones d’ús limitat. Integren aquelles àrees amb una alta qualitatbiològica o elements fràgils o representatius en les quals els objec-tius de conservació admeten un ús públic reduït. Són zones d’unindubtable valor naturalístic, científic, cultural i paisatgístic que pre-senten un cert grau de transformació antròpica. En formen part elsllocs de la Xarxa Natura 2000, àrees d’alzinar i altres zones d’altvalor botànic i / o faunístic.

• Zones d’exclusió. Àrees amb una major qualitat biològica o que con-tenen els elements biòtics o abiòtics més fràgils, amenaçats orepresentatius. Formen part d’aquestes zones els illots, farallons,penya-segats i espadats, cims culminals, torrents encaixats, avencsi cavitats subterrànies.

A continuació es citen alguns dels articles del PORN que interessaconèixer perque estan relacionats amb la flora, la vegetació natural i elseus aprofitaments:

• L’article 29.1 del PORN estableix que estan prohibides les actua-cions que suposin el deteriorament o l’eliminació de la vegetaciónatural silvestre així com les llavors i els seus propàguls, llevat quees faci amb finalitats científiques que es consideren autoritzables.

• La introducció, adaptació, propagació i reproducció d’espèciesal·lòctones de flora que tenguin el caràcter d’invasores queda pro-hibida (art. 29.2 del PORN). La flora al·lòctona no invasora és per-mesa només quan constitueixi enjardinament en els voltant imme-diats de les edificacions, no obstant, l’administració ha de pro-moure que aquests enjardinaments s’encaminin cap a flora autòc-tona (art. 29.3 del PORN).

• La introducció, manteniment als illots de cabres, conills, qualsevolanimal de granja i d’altres espècies, tant de flora com de fauna,que comprometin la conservació de les seves comunitats animalso vegetals queda prohibida (art. 29.5 del PORN)

• A les zones d’exclusió i a les d’ús limitat no és permet la utilitza-ció de productes fitosanitaris excepte en els casos de tractaments

14

CO

NF

ER

ÈN

CIE

S C

ON

VID

AD

ES

de plagues degudament autoritzats per l’òrgan competent en matè-ria de sanitat forestal. (art. 29.5 del PORN)

• També queda prohibit qualsevol tipus d’aprofitament d’exemplars opoblacions de llorers (Laurus nobilis L.), teixos (Taxus baccata, L),boixos (Buxus balearica Lam), rotaboc (Acer opalus Mill. subsp. gra-natense (Boiss.) Font Quer & Rothm) i altres espècies pròpies decomunitats relictuals. Les administracions públiques han de fo-mentar-ne la conservació i la recuperació als llocs potencialmentadequats (Art. 30 del PORN).

• Reconeixement de la seva condició d’activitat tradicional de la cul-tura popular de les poblacions assentades a la Serra de Tramun-tana és permesa, per a consum o ús familiar, i sense perjudici ques’hagi de demanar autorització al propietari, la recol·lecció d’espàr-recs, bolets, fulla d’espart i garballó (Art. 31 del PORN).

• La Conselleria de Medi Ambient ha de promoure les accionsadients per recuperar i restablir la vegetació autòctona i pròpia deles zones degradades que precisin regeneracions per alteracionsen la seva coberta vegetal (Art. 32 del PORN).

En relació a la fauna terrestre el PORN estableix que:

• Amb caràcter general queden prohibides les actuacions que supo-sin l’alteració, mort, mutilació recollida o captura d’animals silves-tres o de les seves cries, llevat que es faci amb finalitats científi-ques, supòsit en el qual es considera autoritzable (art. 33.1 delPORN).

• El trasllat d’exemplars de sargantanes, de ferrerets i d’altres espè-cies animals endèmiques o catalogades fora del seu àmbit naturalde distribució resta prohibida, exceptuant els casos en què siguinecessari per protegir-la o evitar la seva extinció (art. 33.3 del PORN)

• Són prohibides la introducció, reproducció, cria i adaptació d’espè-cies de fauna al·lòctona en el medi natural, sense perjudici del ques’estableixi en matèria de ramaderia i activitats cinegètiques (Art.35 del PORN).

• Atesa la condició d’activitat tradicional que té la cultura popularde les poblacions assentades a la Serra de Tramuntana és per-mesa la recol·lecció, per a consum o ús familiar i sense perjudicique s’hagi de demanar l’autorització del propietari, de caragols ide caragolins no endèmics a les zones d’ús general, d’ús compa-tible i d’ús limitat. Això no obstant quan es faci amb finalitatcomercial aquesta recol·lecció ha de ser autoritzada (Art. 36 delPORN).

15

CO

NF

ER

ÈN

CIE

S C

ON

VID

AD

ES

• Qualsevol pla de repoblació i / o reintroducció amb espècies autòc-tones de fauna silvestre, ha de ser autoritzat per l’òrgan gestor delparatge natural de la Serra de Tramuntana (art. 37.1 del PORN).

• Per tal de realitzar un control poblacional de cabres domèstiquesassilvestrades o híbrides, l’organisme gestor dels espais naturalprotegits pot establir acords de col·laboració amb els propietaris deles finques privades afectades.

• Es prohibeixen a tot l’àmbit territorial del Pla, els parcs zoològics aixícom els nuclis zoològics que allotgin espècies de fauna al·lòctona i/ o exòtica (art. 37 del PORN). Els nuclis zoològics actualment auto-ritzats que allotgen espècies de fauna al·lòctona i / o exòtica, tenenfins a l’any 2017 per reconvertir-se en nuclis zoològics exclusiva-ment d’espècies autòctones (disposició transitòria segona).

• A la zona d’àmbit marí es prohibeixen la captura o recol·lecció dela nacra (Pinna nobilis). A més la captura de cigarra de mar (Scylla-rides latus, Latreille, 1802) és una activitat autoritzable.

L’articulat també fa referència a una sèrie d’hàbitats o ambients comels sistemes hipogeus, els torrents, els alzinars, les praderies de posidò-nia, etc.:

• Queden prohibides les activitats que ocasionin modificacions a ros-segueres, rasclers, torrenteres, esquetjars i altres unitats i morfo-logies del modelat càrstic (art. 21 del PORN).

• L’assoliment d’un nivell de protecció adequat dels sistemes hipogeus(coves, avencs i altres cavitats càrstiques) que es localitzen a la Serraés un dels objectius del PORN. A les coves, avencs i altres cavitatscàrstiques queda prohibit l’abocament i / o vessament o deposició dequalsevol classe de residus. Queda prohibida igualment la destrucció,alteració i extracció de qualsevol element geomorfològic de les cavi-tats subterrànies. Per a assolir els objectius de protecció dels siste-mes hipogeus s’han d’impulsar mecanismes de col·laboració amb lesdiferents federacions implicades i amb les entitats científiques espe-cialitzades en aquests sistemes (art. 22 del PORN).

• Les actuacions de manteniment, neteja o condicionament de tor-rents s’han de fer amb especial esment a la protecció i recuperacióde la vegetació ripària i els boscs de ribera, i s’ha de mantenir elcabal ecològic necessari per preservar les comunitats i poblacionsflorístiques i faunístiques que allotgen aquests cursos d’aigua.Aquestes actuacions han de ser objecte d’informe de l’organismegestor dels espais naturals protegits. L’ús de maquinària tambérequereix autorització. Les actuacions que es duguin a terme dins

16

CO

NF

ER

ÈN

CIE

S C

ON

VID

AD

ES

els torrents han de ser respectuoses amb la conservació de lesestructures de pedra en sec tradicionals (art. 26 del PORN).

• No és permesa la transformació de terrenys forestals en agrícoles.En els casos de terres agrícoles que noves masses forestals haginenvaït, l’òrgan forestal podrà autoritzar-se la recuperació de cultiuamb un informe favorable previ de l’òrgan gestor (art. 40 del PORN).

• Les formacions d’alzinars han de ser considerades com a espèciesi hàbitats prioritaris dels quals se n’ha de fomentar l’expansió enels llocs adequats. Qualsevol tala o aprofitament d’aquesta espècieo població s’ha de preveure en un pla d’aprofitament que ha de serobjecte d’autorització prèvia de l’òrgan forestal i informe preceptiu ivinculant de l’òrgan gestor del paratge natural (això no és aplicableals aprofitaments que, amb finalitat no comercial, duen a terme ambcaràcter tradicional els propietaris dels forests). Totes les autoritza-cions per a l’aprofitament comercial de l’alzina han de preveuremesures correctores i compensatòries encaminades a afavorir l’ex-pansió i millora dels alzinars de la Serra i que poden consistir en eltractament del pinar annex a l’alzinar, la forestació o reforestar enuna superfície igual o superior a la qual és objecte d’aprofitament i/ o la reubicació d’exemplars que, per la seva edat o pel seu diàme-tre, puguin considerar-se significatius (Art. 44 del PORN).

• Es prohibeix el fondeig, entès com la fixació del sistema d’anco-ratge sobre el fons marí, sobre praderies de Posidonia oceanica isobre fons de maërl (art. 82 del PORN).

• És prohibeix l’extracció i deposició d’arena i altres sediments ambla finalitat de regenerar platges, excepte els que s’extreguin de lapart submergida proximal (nearshore) de la pròpia cala o platjaobjecte de regeneració (art. 76 del PORN).

El PORN conté molts més articles que fan referència a biodiversitat,però tots ells estan pendents de les determinacions que pugui fer en unfutur el Pla rector d’ús i gestió (per exemple, la determinació de les espè-cies de fauna considerades com a prioritàries en les actuacions de conser-vació, protecció i recuperació...).

M’agradaria sabre que opinen els nostres hàbitats, la flora i la faunade la Serra sobre el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Serrade Tramuntana actualment vigent. És impossible; ja ho sé; per això enshaurem de conformar aplicant el que actualment està aprovat. Esper queara que tocs la coneixeu un poc més contribuireu al seu compliment.

17

CO

NF

ER

ÈN

CIE

S C

ON

VID

AD

ES

18

La Serra de Tramuntana és un espai emblemàtic, tan pel que fa a la flora coma la fauna i el major reservori de biodiversitat de les Balears. Els invertebratssón els veritables pobladors del planeta Terra i, evidentment, també de laSerra de Tramuntana. Molts són endèmics; és a dir, només viuen a la Serra.El nombre d’endemismes animals que podem trobar en el conjunt de les IllesBalears és de devers 275 espècies, i d’aquestes, prop de 150 se troben ala Serra.

Des del punt de vista faunístic els ambients més rics en endemismesels podem trobar a les zones culminals de la Serra, a les zones litorals ia les cavitats. Això passa amb molts de caragols terrestres. Així el cara-gol de serp (Iberellus balearicus) l’Iberellus graellsianus, i distintes espè-cies del gènere Trochoidea se troben exclusivament a la Serra.

Però el veritable grup faunístic que supera a tots els altres tant enabundància d’espècies com en quantitat és l’ordre dels escarabats. A lesBalears es coneixen prop d’unes 1700 espècies vegetals; idò bé, única-ment entre els escarabats, els coleòpters, trobam més de 2000 espècies.Entre ells també trobam el major nombre d’endemismes: curculiònids,estafilínids, pselàfids, geotrúpids, crisomèlids, caràbids, tenebriònids, etc.són algunes de les moltes famílies entre les que trobam abundants ende-mismes. Però d’entre totes les famílies de coleòpters, si n’haguéssim quedestacar alguna no hi hauria cap dubte, que són els tenebriònids. Els tene-briònids són una família d’escarabats negres d’aspecte reforçat entre elsqual trobam el major percentatge d’espècies endèmiques.

Les coves i avencs amaguen unes criatures totalment diferents de lesque trobam a l’exterior. Al món subterrani viuen representants dels elementsque es troben a l’exterior però, això sí, les nostres coves (o massissos càrs-tics) són veritables illes dins una altra illa.

Els invertebrats endèmics del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana

PONS G.X.

CO

NF

ER

ÈN

CIE

S C

ON

VID

AD

ES

19

La Biodiversitat de la Serra de Tramuntana (espècies, comunitats biològi-ques i paisatges) és l’estadi actual i precari d’un procès obert determinatper components naturals i culturals, que no s’han de veure com a contra-posats ni complementaris, sinó com a aspectes parcials d’una realitatcomplexa. El coneixement dels canvis temporals (història) de les relacionsde la societat amb el seu ambient físic i biològic ajuda a entendre millorla biodiversitat de la contrada i els distints intents de conservació que hihan tengut lloc.

La Conservació Biològica no pot limitar-se a un objectiu de mantenir ofixar un paisatge i unes comunitats biològiques, sinó que ha d’intentarmantenir vius i dinàmics els processos que tenen lloc sobre el territori pertal que la seva transformació no suposi una pèrdua neta de valors.

La Serra, que estimam i protegim, és tal com és per una històriahumana de quatre o cinc mil anys, i sense aquesta seria molt distinta. Unagran part de paisatge de la Serra és un paisatge construït, gestionat i man-tingut, que sense l’acció humana està abocat a la pèrdua de valors nosols etnològics sinó també naturals.

A la comunicació, s’exposaran una sèrie de casos o elements històricssobre els quals pot valer la pena reflexionar:

• LA DESBALEARITZACIÓ. La Serra va ser ocupada des dels primersmoments del poblament humà de l’illa. La densitat de jacimentsindica una densitat elevada, amb activitats cinegètiques, ramade-res, agrícoles i mineres que generaren, amb tota seguretat, el canviecològic més important de tota la història, amb la pèrdua de lescaracterístiques pròpies de la Serra.

La conservació biològica a la Serra de Tramuntana, un procès històric obert

MAYOL, J.

CO

NF

ER

ÈN

CIE

S C

ON

VID

AD

ES

• INDICIS DELS PAISATGES DEL PASSAT. Entre els elements que enspermeten aproximar-nos a l’evolució dels paisatges figuren els textshistòrics i els elements etnològics i construïts. Els molins d’aiguade la Serra, indicadors de conreu de gra, són un indicador d’interés,tant per aquesta activitat agrària com per a la fauna associada.

• ELS BOSCOS QUE ES FAN I ES DESFAN. La història forestal de Ma-llorca no és la d’una destrucció progressiva dels boscos, dels qualsens haurien arribat els actuals alzinars, sinó un procès molt méscomplex del qual començam a saber-ne alguna cosa.

• ELS RECURSOS EXPLOTATS FINS AL SEGLE XX. La Serra ha aportat ala societat illenca energia, fred, aigua, llenya, fusta, fibres, aliments(silvestres i domèstics), espai i recursos per al lleure, a més de be-neficis culturals, socials, emocionals i religiosos. El canvi que haviscut la darrera generació en l’ús d’aquests recursos és probable-ment el més profund i sobtat de la història.

• QUAN S’INVENTA LA CONSERVACIÓ, S’INTENTA LA CONSERVACIÓ. Tantprest com es dicta a Espanya una legislació de conservació de laNatura, comencen els intents d’aplicar-la a la Serra, enllaçant ambuna protecció parcial però altament eficaç instaurada per l’Arxiduc.

• L’ESPÈCIE MÉS AMENÇADA DE LA SERRA. El concepte “espècie clau”(aquella que, sense ser la de major biomassa ni major productivi-tat, determina els cicles i els ritmes dels ecosistemes) és benconegut. Actualment, una espècie ecològica clau de la Serra s’hi haextingit a diversos termes municipals i manté un alarmant ritme deregressió.

20

CO

NF

ER

ÈN

CIE

S C

ON

VID

AD

ES

21

La protecció dels espais naturals arriba tard a les illes Balears, si tenimen compte que el primer espai natural protegit a l’Estat Espanyol es de-clara l’any 1916 (Covadonga) i el primer a les nostres Illes es de l’any1988 (parc natural de s’Albufera de Mallorca). La història ens mostra queels objectius de la protecció han anat canviant amb el temps, primer es vaprotegir per evitar la caça, després s’incorporaren raons estètiques i delleure i els anys setanta el concepte de conservació de la biodiversitat vaunit al d’espai natural protegit, malgrat la paraula biodiversitat no s’usaamplament fins als anys noranta (Cimera de la Terra, 1992). Recentments’han incorporat a la protecció beneficis socials i econòmics.

La protecció a les nostres Illes va íntimament lligada a una demandasocial llarga i insistent provocada per una destrucció accelerada dels nos-tres paisatges més bells i valuosos i no tan relacionada amb una pèrduad’espècies i ecosistemes (biodiversitat), malgrat alguns experts ja obser-varen llavors la reducció dràstica de les poblacions d’algunes espècies,especialment d’aus.

La protecció dels espais naturals no es suficient per a garantir la conser-vació de la biodiversitat (número d’espècies) de les nostres Illes, ni de laseva diversitat biològica (numero d’espècies i número d’individus per espè-cie). Cal fer una gestió intel·ligent de tot el territori, no només d’una part,aquesta protecció esdevé imprescindible a dia d’avui per tal d’ACTUAR afavor de la conservació d’aquestes espècies i també del seu coneixement.

Els estudis sobre espècies, comunitats i ecosistemes i el seu segui-ment, desenvolupats en l’àmbit dels nostres espais naturals protegitsdurant aquests 20 anys són escassos i clarament insuficients per determi-nar l’evolució de molts dels seus hàbitats i espècies. Es en moltes oca-sions l’evidència dels agents pertorbadors els que provoquen alarma i ens

Son útils els espais naturals protegitsper a la conservació de laBiodiversitat a les Illes Balears?

MASSUTÍ, C.

CO

NF

ER

ÈN

CIE

S C

ON

VID

AD

ES

indiquen la necessitat d’actuar. S’han iniciat alguns projectes de seguimentanual especialment pel que fa a aus i papallones, que s’hauran d’ampliara altres grups.

Avui necessitam respondre algunes preguntes: estan les Illes Balearsperdent Biodiversitat i diversitat biològica? A quin ritme? Quin paper juguenels espais naturals en la conservació d’aquestes espècies i hàbitats? Siestam perdent biodiversitat que més estam perdent a les nostres Illes?.

Es clar que malgrat ens quedem moltes preguntes per respondre i moltper conèixer, hem d’aplicar el sentit comú, és a dir fer una protecció pre-ventiva, perquè com deia Arthur Schopenhauer “Qualsevol nin babau potesclafar un escarabat, però cap catedràtic del mon, ni tan sols tots els delmon serien capaços de fer-ne un de nou”

22

CO

NF

ER

ÈN

CIE

S C

ON

VID

AD

ES

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S

HÀBITATS

FLORA, VEGETACIÓ

FAUNA

ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES O POTENCIALMENT INVASORES

GESTIÓ

25

Els embassaments de Cúber i del Gorg Blau són les dues úniques mas-ses d’aigua epicontinentals permanents de les Illes Balears. Ubicats a lapart central de la serra de Tramuntana, constitueixen dos ecosistemesaquàtics artificials, construïts a finals de la dècada dels seixanta del segleXX amb la finalitat de disposar d’una reserva, que pot arribar a un volumtotal d’uns 10 hm3, d’aigua potable per a la ciutat de Palma.

Dos estudis sobre la limnologia dels embassaments, fets poc desprésd’omplir-se per primer cop les respectives cubetes (Moyà, 1981; Ramon,1983), mostraren que funcionen com a llacs monomíctics càlids, estratifi-cats tèrmicament durant els mesos càlids i mesclats la resta de l’any.Aquesta dinàmica determina l’evolució a l’espai i en el temps d’altresvariables com la concentració d’oxigen dissolt, deficitari a d’hipolímniondurant l’estratificació, el pH, el potencial redox, el cicle dels nutrients i lacomposició qualitativa i quantitativa de les comunitats de productors pri-maris microscòpics. Les aigües de Cúber i Gorg Blau estan fortamentmineralitzades, amb valors de l’alcalinitat per sobre de la mitjana delsembasaments de la península Ibèrica, fet interessant des d’una perspec-tiva limnològica, perquè suposa un mecanisme de seguretat enfront de lapossible eutrofització per fòsfor.

La manca de llacs d’aigua dolça a Mallorca fa que la construcció delsdos embassaments sigui un interessant experiment de colonització per lesespècies situades en la base de les xarxes tròfiques dels ecosistemesaquàtics permanents, i que hi arriben per algun dels mecanismes naturalsde transport. Des de la perspectiva de la biodiversitat aquests organismespresenten una gran riquesa taxonòmica, tenim enregistrats més de centtàxons d’algues i cianobacteris; la fauna de rotífers, cladòcers i copèpodes-encara en estudi- també donarà una biodiversitat alta i tàxons nous per a

Els embassaments de Cúber i GorgBlau: dues reserves de biodiversitat a la serra de Tramuntana

MOYÀ, G. & RAMON, G.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

HÀ

BIT

ATS

les Illes. La permanència d’aquestes comunitats aquàtiques, dels futurscolonitzadors, de la diversitat dels processos ecològics que els lliguen is’ofereixen pel seu estudi (Moyà i Ramón, 1984; Ramón i Moyà, 1984;Moyà et al., 1993), depèn del funcionament dels embassaments com aecosistemes i de la conservació de l’entorn natural en el qual s’integren.

Cal esmentar també la importància que poden tenir els embassa-ments com a sensors del canvi global, ja sigui per la informació a llarg ter-mini sobre les variacions de la temperatura de l’aigua i dels processosassociats -formació de la termoclina i balanç tèrmic- com pels canvis en elCO2 i altres formes de carboni a l’aigua, i de manera especial per l’arri-bada i colonització d’espècies planctòniques procedents de latituds méscàlides. En aquest sentit no hem d’oblidar el paper dels ecosistemesaquàtics permanents de Mallorca en les rutes migratòries de les aus, undels vehicles d’arribada d’aquestes espècies planctòniques.

BIBLIOGRAFIA:Moyà, G. (1981) . Limnología de los embalses de la Sierra Norte de Mallorca. El

embalse de Cúber. Tesis Doctoral, Universidad de Palma de Mallorca.Moyà, G. & G. Ramón, (1984). Composition and dynamics of phytoplankton in the

Cúber reservoir, Spain. Verh. Internat. Verein. Limnol., 22: 1541-1545.Moyà, G., G. Bennasar, C. Frau, L. Garcia, M. Gómez & G. Ramón, (1993). Long term

changes (after twelve years) in the composition of phytoplankton communitiesin the Gorg Blau Reservoir (Majorca, Spain). Verh. Internat. Verein. Limnol., 25:1257-1261.

Ramon, G. (1983). Limnología de los embalses de la Sierra Norte de Mallorca. El

embalse del Gorg Blau. Tesis Doctoral, Universidad de Palma de Mallorca.Ramón, G. & G. Moyà (1984). Seasonal variations in the vertical distribution of

Oscillatoria rubescens D.C. in the Gorg Blau reservoir, Spain. Verh. Internat.

Verein. Limnol., 22: 1546-1549.

26

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

HÀ

BIT

ATS

27

La Posidonia oceanica (L.) Delile, 1813 no és un alga sinó que es tractad’una planta vascular que viu a fons arenosos fins a uns 40 metres de pro-funditat. El seu paper dins l’ecosistema és importantíssim, ja que moltesespècies d’organismes troben el seu aliment i refugi en les praderies de P.oceanica. Aquesta població es troba actualment en perill a causa de l’aug-ment de temperatura associada al canvi climàtic, dels vessaments i perl’acció dels ancoratges, a més de l’actuació d’espècies d’algues invasores.

L’objectiu principal va esser el d’estudiar la situació de les praderiesde P. oceanica a la zona marina de cala Figuera (Pollença), dins l’àmbit delParatge Natural de la Serra de Tramuntana, avaluant de forma específicala possible afecció pels ancoratges. Per realitzar les determinacions sobrel’estat de la Posidònia es varen realitzar tres immersions amb botellesd’oxigen. No es varen evidenciar diferències en l’estat de la P. oceanicasegons el seu nombre de fulles per feix, en la seva llargada i amplada, nien la relació epi/hipomassa entre les estacions. Aquests paràmetres jun-tament amb la cobertura i densitat de feixos serveixen per concloure quel’estat de la P. oceanica no canvia entre zones amb un major impacte perel fondeig i les zones més allunyades aquests punts i per tant es pot dirque la praderia de P. oceanica presenta un bon estat de conservació. Dinsla zona interior de la cala, el fondeig d’embarcacions no du associat unimpacte important per la P. oceanica, ja que la majoria dels fondeigs sóndamunt roques i arena. No obstant, sí que té efectes sobre les comunitatsd’algues fotòfiles que creixen damunt de les roques i que en molts casossón arrabassades.

A la zona exterior es varen observar clapes on la pradera ha estat cla-rejada i encara es podien observar feixos de P. oceanica que han estat tre-pitjats per ancores i/o cadenes d’embarcacions. Es per tant molt impor-

Avaluació de l’estat de les praderiesde Posidonia oceanica (L.) Delile, 1813 a la zona de cala Figueradins l’àmbit del paratge natural de laSerra de Tramuntana

TEJADA, S., SUREDA, A., BLANCO, A., MATEU-VICENS, G. & BOX, A.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

HÀ

BIT

ATS

tant pensar en algun tipus de regulació dins la zona per evitar que lesembarcacions fondegin damunt la praderia per tal de assegurar al llarg deltemps el seu bon estat de conservació.

Treball elaborat dins el marc del Pla anual d’execució 2008 del ParatgeNatural de la Serra de Tramuntana.

28

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

HÀ

BIT

ATS

29

Dins l’àmbit del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana es troben, totalo parcialment, un total de 50 espais protegits (LIC i ZEPA) de la XarxaNatura 2000.

D’aquests 50 espais, 31 són llocs d’importància comuntària (LIC); 10zones d’especial protecció per a les Aus (ZEPA) i 9 figuren amb les duescategories LIC i ZEPA alhora. Tots tenen una extensió principalment terres-tre amb l’exepció de quatre, que tenen una part marina important (veurecomunicació de Perelló, E., pàg 70).

Gairebé tots els espais es troben en la seva extensió dins l’àmbit delParatge Natural de la Serra de Tramuntana, llevat de la franja de carrete-res que queda exclosa del PORN de la Serra de Tramuntana. No obstantaixò hi ha espais com ara el LIC i ZEPA del Puig dels Boixos (ES0000378),la ZEPA des Teix al Puig de ses Fites (ES0000440) o fins i tot el LIC i ZEPACosta Brava de Mallorca (ES0000073) que presenten fragmentsd’aquests espais protegits fora de l’àmbit del Paratge Natural de la Serrade Tramuntana.

Aquesta comunicació tracta d’aportar informació sobre quins són elshàbitats d’importància comunitària que trobam d’acord amb els formula-ris oficials dins l’àmbit de la Xarxa Natura 2000 al Paratge Natural de laSerra de Tramuntana, així com la seva cobertura i distribució. Així, dinsdels 50 espais que s’han tingut en compte per aquesta anàlisi, i d’acordamb els formularis, es considera que hi ha 28 hàbitats d’interès comuni-tari (taula I) dels quals 6 són considerats hàbitats prioritaris per laDirectiva 92/43/CE.

Dels 28 hàbitats destaquen els forestals, que sumen més del 50 % dela cobertura de la Xarxa Natura 2000. Aquests hàbitats són per ordre d’im-portància en la cobertura els boscos d’Olea i Ceratonia (9320), els boscos

Els hàbitats d’interès comunitari de la Xarxa Natura 2000 dins l’àmbitdel Paratge Natural de la Serra deTramuntana

PINYA, S.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

HÀ

BIT

ATS

1120 Praderies de Posidonia oceanica

1150 Llacunes costaneres

1240 Penya-segats amb vegetació de les costes mediterrànies amb Limonium spp endèmics

1310 Vegetació anual pionera amb Salicornia i altres espècies de zones fangoses o arenoses

1410 Prats salins mediterranis (Juncetalia maritimae)

3140 Aigües oligomesotròfiques calcàries amb vegetació bentònica

3150 Llacs eutròfics naturals amb vegetació Magnopotamion o Hydrocharition

3170 Basses i estanys temporals mediterranis

4090 Bruguerars oromediterranis endèmics amb argelaga

5110 Formacions estables xerotermòfiles de Buxus sempervirensen pendents rocosos (Berberidion p.p.)

5230 Brolles arborescents amb Laurus nobilis

5320 Formacions baixes d’Euphorbia pròximes a penya-segats

5330 Brolles termomediterrànies i preestèpiques

5430 Matollars espinosos de tipus frigànic endèmic d’Euphorbio-Verbascion

CODI HÀBITAT

de Quercus ilex i Quercus rotundifolia (9340) i els pinars mediterànis depins mesogeans endèmics (9540), així com altres de menor representa-ció. Seguidament apareixen les formacions amb una major represenacióarbustiva però també amb una certa representació artòia, com ara lesbrolles termomediterrànies preestèpiques (5330) o els bruguerars orome-diterranis amb argelaga (4090), que junts representen prop del 40%. Laresta de la cobertura és representada per altres hàbitats d’espèciesanuals i hàbitats d’aigües continentals i marins, i coves.

30

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

HÀ

BIT

ATS

TAULA 1. Hàbitats d’interès comunitari presents a la Xarxa Natura 2000 dins l’àmbit del Pa-ratge Natural de la Serra de Tramuntana. En negreta els considerats per la Directiva92/43/CE com a hàbitats prioritaris.

CODI HÀBITAT

31

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

HÀ

BIT

ATS

6220 Zones subestèpiques de gramínies i anuals de Therobrachipodietea

6420 Prats humits mediterranis d’herbes altes de Molinion-Holoschoenion

6430 Megafòrbics eutròfics higròfils de les orles de plana i dels estatges montans a alpins

7220 Deus petrificants amb formació de tuf (Cratoneurion)

8210 Pendents rocallosos calcícoles amb vegetació casmofítica

8220 Pendents rocallosos silicis amb vegetació casmofítica

8310 Coves no explotades pel turisme

91B0 Freixenedes termòfiles de Fraxinus angustifolia

9240 Rouredes ibèriques de Quercus faginea i Quercus canariensis

92A0 Boscos de galeria de Salix alga i Populus alba

92D0 Galeries i matollars de ribera termomediterranis (Nerio-Tamaricetea i Securinegion Tinctoriae)

9320 Boscos d’Olea i Ceratonia

9340 Boscos de Quercus ilex i Quercus rotundifolia

9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics

32

Es presenten els resultats preliminars d’un treball que encara està enmarxa i que no acabarà fins el gener de 2010. Consisteix en la cataloga-ció de la flora de la finca pública de Son Moragues, que es començà en elmes de gener de 2009.

Les dades de què disposam a hores d’ara (final d’agost de 2009) mos-tren la presència de 380 tàxons i les dicotiledònies són el grup més repre-sentat, amb un 74%. El catàleg anterior (Altaba et al., 1995) constava de223 tàxons, dels quals només 20 no s’han localitzat fins ara. Això suposaque la nova catalogació aporta 173 nous tàxons per la flora de la finca. Amés, les dades inclouen la distribució dels tàxons en quadrícules UTMd’1x1 km. Actualment es disposa de 1.866 dades confirmades, fet queens fa pensar que se superaran les 2.000 en acabar el treball. En el catà-leg anterior el nombre de dades era de 817; per tant, actualment ja s’haduplicat el nombre inicial.

Aquests 380 tàxons s’agrupen en 80 famílies, de les quals les Com-positae (11,6%) són les més abundants, i 241 gèneres, dels quals Galium(9 tàxons) és el més nombrós.

L’origen biogeogràfic d’aquests tàxons és majoritàriament mediterrani(79,2%). En especial hi dominen els elements estenomediterranis (35,3%)i eurimediterranis (23,4%).

D’aquests 380 tàxons, el 10% correspon a endemismes balears, percen-tatge que s’incrementa fins al 12,6% si hi afegim els elements tirrènics i elsmicroareals de distribució eminentment balear com Cyclamen balearicum.

La forma vital més representada són els teròfits (42,9%), si bé entreles espècies endèmiques són els camèfits (39,5%).

L’hàbitat amb més espècies és Stellarietea mediae (21,3%), hàbitatsruderals anuals i, per tant, lligats estretament a la pastura i a les vores de

La flora de la finca pública de Son Moragues (Valldemossa)

GIL, L. & CARDONA, C.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FL

OR

A I

VE

GE

TAC

IÓ

camins. S’ha observat, i és un aspecte constatat amb altres investigadorsde flora de les illes, un augment important de la ruderalització, o banalit-zació, de la flora de les parts més altes de la Serra. Aquest fet es denotatant per un augment de les espècies pròpies d’aquests hàbitats com perla major extensió de les seves àrees de distribució.

Per contra, els endemismes es localitzen preferentment en hàbitats ru-pícoles (52,6%), ja sigui penya-segats (Asplenietea trichomanis, 32,9%),escletxes a peu de penya (Anomodonto-Polypodietea, 13,2%) o rossegue-res (Thlaspietea rotundifoliae, 6,6%).

S’ha de destacar entre les troballes més interessants la d’un conjuntde gorgs d’escassa profunditat que funcionen a mode de basses tempo-rals, la d’un avenc amb Phyllitis scolopendrium, i algunes espècies interes-sants com Arisarum simorrhinum, Chiliadenus saxatilis, Hainardia cylin-drica, Poa infirma o Zanichellia peltata.

Treball elaborat dins el marc del Pla anual d’execució 2009 del ParatgeNatural de la Serra de Tramuntana.

BIBLIOGRAFIA:Altaba, C.R., Sáez, L. & Alomar, G. (1995). Inventari de Biodiversitat de les Finques

Públiques de la Serra de Tramuntana (Mallorca). Volum I. Conselleria d’Agri-cultura i Pesca. Direcció General d’Infraestructures Agràries i Medi Natural. Ed.Sefobasa. 55-87.

33

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FL

OR

A I

VE

GE

TAC

IÓ

34

Es presenten els resultats preliminars d’un treball que encara s’està fenti que no acabarà fins al gener de 2010. Consisteix en la catalogació de laflora de l’espai ocupat pel conjunt format per la finca pública de GabellíPetit i el Monument Natural de Ses Fonts Ufanes, que es començà en elmes de gener de 2009.

Les dades de què disposam a hores d’ara (finals d’agost de 2009) mos-tren la presència de 419 tàxons i les dicotiledònies són el grup més represen-tat, amb un 75%. Les dades mostren la distribució dels tàxons en quadrícu-les UTM de 500x500 m. Actualment es disposa de 1.207 dades confirmades.

Aquests 419 tàxons s’agrupen en 79 famílies, de les quals les Gra-mineae (13,6%) són les més abundants, i 245 gèneres, dels quals Trifo-lium (12 tàxons) és el més nombrós.

L’origen biogeogràfic d’aquests tàxons és majoritàriament mediterrani(75,2%), en especial hi dominen els elements eurimediterranis (31,5%) iestenomediterranis (20,5%). D’aquests 419 tàxons, el 3,1% correspon aendemismes balears, percentatge que s’incrementa fins al 4,5% si hi afe-gim els elements tirrènics i els microareals de distribució eminentmentbalear com Cyclamen balearicum.

La forma vital més representada són els teròfits (53,3%), si bé entreles espècies endèmiques són els camèfits (53,8%).

L’hàbitat amb més espècies és Stellarietea mediae (35,8%), hàbitatsruderals anuals i, per tant, lligats estretament als conreus, la pastura i lesvores de camins. Tot i que el nombre sembli elevat, hem de considerar quela inadequada gestió que hem observat al llarg de l’estudi (ús d’herbicidesi desbrossament excessiu), impedeix una major biodiversitat en aqueststipus d’hàbitats, tal com s’observa en altres indrets similars però on nos’usen herbicides.

La flora vascular de la finca pública de Gabellí Petit i Monument Natural de ses Fonts Ufanes (Campanet)

CARDONA, C & GIL, L.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FL

OR

A I

VE

GE

TAC

IÓ

Per contra, els endemismes es localitzen preferentment en hàbitatsrupícoles (53,8%), ja sigui en escletxes a peu de penya (Anomodonto-Poly-podietea, 23,1%), penya-segats (Asplenietea trichomanis, 15,4%) o rosse-gueres (Thlaspietea rotundifoliae, 15,4%).

S’ha de destacar entre les troballes més interessants la presènciad’algunes espècies com Arisarum simorrhinum, Hainardia cylindrica, Lenservoides, i Solenopsis laurentia.

Treball elaborat dins el marc del Pla anual d’execució 2009 del Paratge Naturalde la Serra de Tramuntana.

35

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FL

OR

A I

VE

GE

TAC

IÓ

36

A pesar de que, tradicionalmente, las citas botánicas de robles blancos enla zona de Puigpunyent se han referido a Quercus faginea, en la últimadécada parece haberse alcanzado un criterio diferente estando actual-mente adscritas al complejo de Quercus cerrioides. Por otro lado, la natu-ralidad de esta especie en la isla de Mallorca sigue planteando ciertasdudas; en ausencia de pruebas documentales resulta difícil esgrimir argu-mentos, tanto en contra como a favor, de la introducción de la especiedesde las costas peninsulares o desde otras zonas de la cuenca medite-rránea. Independientemente de su estatus, la escasa presencia de laespecie en Mallorca y las amenazas a las que están sometidas sus pobla-ciones pueden poner en peligro la presencia de la especie en la isla.

A este respecto, los análisis genéticos con marcadores molecularespueden arrojar luz a la hora de esclarecer el posible origen autóctono ointroducido de esta especie en la isla, comparando las variables genéticasdel cloroplasto de los robles de Mallorca con otras poblaciones del medi-terráneo occidental. Por otro lado, la caracterización de la diversidad gené-tica nuclear de todos los individuos de las distintas poblaciones insularesresultará de gran ayuda a la hora de atajar planes de gestión y conserva-ción adecuados que permitan preservar, y si es necesario incrementar, lapresencia de la especie en la isla.

En colaboración con la Conselleria de Medi Ambient, desde laUniversidad Politécnica de Madrid estamos llevando a cabo un estudio decaracterización genética de los robles mallorquines de Puigpunyent yValldemossa, a fin de conocer los niveles de diversidad genética presen-tes en cada población así como las conexiones genéticas entre ellas y lasposibles limitaciones a la regeneración natural de las mismas.

Caracterización genética de Quercuscerrioides Willk. & Costa en Mallorca

VALBUENA-CARABAÑA M. & GIL-SÁNCHEZ, L.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FL

OR

A I

VE

GE

TAC

IÓ

37

L’Associació Cultural Bany-Al-Bahar és una entitat sense ànim de lucre,nascuda a Banyalbufar l’any 1991. El seu àmbit d’actuació sempre haestat emmarcat en aquest municipi, desenvolupant tasques i activitats dediferents tipus, com ara la protecció i la conservació del patrimoni naturalbanyalbufarí (www.banyalbahar.com).

A la mola de Planícia de Banyalbufar, dins la possessió de s’Arboçar, estroba la població de teixos amb més quantitat d’individus de tota Mallorca(G. Alomar, 1982). El teix (Taxus baccata, L.) és una espècie protegida i cata-logada, inclosa al catàleg d’espècies amenaçades de les illes Balears(Decret 75/2005) dins la categoria d’espècies d’especial protecció.

En el 2004 engegarem aquest estudi, gràcies a una subvenció delDepartament de Medi Ambient i Natura del Consell de Mallorca que enspermeté adquirir els mitjans tècnics i materials suficients per fer-lo. Quantals recursos humans necessaris per fer-lo, hem tengut la sort de poderdisposar d’un equip voluntari de treball format per biòlegs, experts enbotànica i persones coneixedores del territori.

Des del 2004 fins al 2009 l’objecte de l’estudi encaixà perfectamentamb el Pla de conservació de T. baccata a Mallorca que des de l’any 2003va fer el Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambientdel Govern de les Illes Balears, per la qual cosa aquest Servei supervisàel projecte i li oferí el seu suport per desenvolupar els objectius comunsd’una manera coordinada i així rendibilitzar al màxim els esforços. A par-tir del 2009 el projecte també es troba inclòs en el Pla de maneig del teix(Taxus baccata) a l’illa de Mallorca, publicat al BOIB del 6 de desembre de2008 i desenvolupat pel Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleriade Medi Ambient.

Situació actual de la poblacó de teixos (Taxus baccata, L.) situada a lavessant nord-oest de la Mola dePlanícia (Banyalbufar)

ALBERTÍ, R., ALBERTÍ, F., BOSCH, G., BOSCH, P. & AMORÓS, L.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FL

OR

A I

VE

GE

TAC

IÓ

Mitjançant aquest projecte es pretén dur a terme un seguit accionsque permetin assegurar la viabilitat a llarg termini de la població de teixosa la serra de Tramuntana.

Al llarg d’aquests cinc anys s’ha pogut elaborar aquest estudi i anàlisiexhaustius de la població de teixos de la mola de Planícia, amb lesaccions següents:

- Catalogació de tots els individus existents (incloent-hi els morts)fent servir una fitxa inspirada en els models utilitzats per l’SPCAN(Ministeri de Medi Ambient) en el programa de la ComissióInternacional de Cooperació per al Seguiment i Avaluació delsEfectes de la Contaminació Atmosfèrica als Boscos, fet que ha per-mès l’homogeneïtzació de les dades recollides amb la resta depoblacions de teixos a Mallorca. Així mateix, tot els exemplarsadults han estat identificats amb una placa metàl·lica aportadatambé pel Servei de Protecció d’Espècies de la CMA.

- Elaboració d’un mapa de distribució actual de T. baccata al termemunicipal de Banyalbufar.

- Seguiment de les condicions climatològiques de la mola de Planí-cia: temperatura i pluviometria. La temperatura s’enregistra diària-ment mitjançant dos data loggers (Escort-Ilog), ubicats a la zonad’estudi, i la pluviometria queda enregistrada mensualment.

- Seguiment de la població: avaluació de l’estat de conservació detots els exemplars i diagnosi dels problemes particulars que elspuguin afectar, reg dels individus petits a l’estiu per afavorir-ne lasupervivència i reparació i ampliació de les proteccions contra elsherbívors.

- Recull de llavors per al banc de germoplasma i/o la producció deplanta.

Els resultats obtinguts fins avui són molt encoratjadors, ja que s’hasuperat la xifra de 115 exemplars que Guillem Alomar va assenyalar a lapublicació esmentada. De fet, s’han catalogat 145 individus adults, dataque confirma que la població de teixos de la mola de Planícia és la mésgrossa de l’illa de Mallorca (Mayol et al., 2007).

També s’ha pogut confirmar l’existència de regeneració natural, la qualté una bona taxa de supervivència, en gran part gràcies a les accions dui-tes a terme mitjançant aquest projecte. El pasturatge per part dels herbí-vors (sobretot, cabres) apareix com una de les principals amenaces

38

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FL

OR

A I

VE

GE

TAC

IÓ

AGRAÏMENTS: A la propietat de la possessió de s’Arboçar per les seves facilitats en el treball

de camp i a Samuel Pinya pel suport en la fase inicial en el projecte.

BIBLIOGRAFIA:Alomar, G (1982). Distribució del Teix Taxus baccata Linnaeus, 1753 a Mallorca.

Estudis Baleàrics, 7: 37-51 .

Mayol, J., Forteza, V., Bosch, G., Manzano, X & Alomar, G. (2007). “El tejo, Taxus bac-

cata en Mallorca: biología y conservació”. A: El Tejo en el Mediterraneo Occiden-

tal: Jornadas Internacionales sobre el tejo y las tejedas en el Mediterráneo

Occidental. Ed. Generalitat Valenciana. Conselleria de Territori i Habitatge. Pàg.153-159.

39

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FL

OR

A I

VE

GE

TAC

IÓ

40

Naufraga balearcia Constance & Cannon és una umbel·lífera endèmica dela serra de Tramuntana de Mallorca i catalogada en perill d’extinció per lalegislació de l’Estat. Viu a talussos i peus de penyals litorals, sovint a llocsombrívols. Es tracta d’una planta herbàcia perenne cespitosa, de petitesdimensions. Es reprodueix tant a partir de llavors com asexualment ambla formació d’estolons. Les poblacions d’aquesta espècie es troben en unpetit tram de la costa nord-est de la Serra i ateses les dimensions reduï-des de la seva àrea de distribució, la fragmentació de les seves poblacionsi el declivi que hem comprovat es considera que es troba en perill críticd’extinció segons els criteris i les categories de la UICN.

En aquesta comunicació presentam els resultats de més de deu anysde seguiment trimestral mitjançant parcel·les permanents. Hem pogutconstatar una reducció de la població, especialment greu a la localitat ori-ginal d’on es va descriure la planta. Les causes d’aquesta situació espoden relacionar amb diversos factors que es reforcen entre ells. L’erosióprovocada per l’elevada densitat de cabres, els canvis associats a l’escal-fament del clima i la competència d’altres espècies de plantes semblenser alguns d’aquest factors rellevants.

Les nostres dades suggereixen la necessitat d’establir mesures acti-ves de protecció tant in situ com ex situ.

Naufraga balearica (Umbelliferae)estat de la qüestió sobre la conservació d’un endemisme exclusiude la serra de Tramuntana

RITA, J., CURSACH, J. & MATEU, A.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FL

OR

A I

VE

GE

TAC

IÓ

41

Ranunculus weyleri és un endemisme de Mallorca que té el seu hàbitatrestringit a escletxes i peus de penyals de zones ombrívoles –des dels200 fins als 1.420 ms.n.m. La seva distribució és molt reduïda i això faque estigui catalogat com a vulnerable. Es tracta d’un petit hemicriptòfitformat per un rizoma vertical curt d’on neixen les rosetes de fulles.

L’objectiu del treball era analitzar la biologia reproductiva –biologia dela flor, fenologia de la floració-fructificació, esforç i èxit reproductiu, meca-nismes de reproducció, viabilitat de les llavors– per dilucidar si hi capmoment del cicle que n’afecti la conservació. Aquests estudis s’han ela-borat in situ –a quatre poblacions diferents– i ex situ –a partir d’una pobla-ció en condicions de cultiu– durant el 2008 i el 2009. La floració esconcentra a la primavera i les nostres dades mostren que la planta escomporta bàsicament com a al·lògama, que la pol·linització pot ser tantentomòfila com anemòfila i que la producció de flors per planta varia nota-blement segons les condicions ambientals i la localitat estudiada (ex situ3,4±3,2; talaia de Moreia 14,62±1,54; font des Coloms 6,3±0,5). Hemconstatat que la depredació de flors per part de les cabres constitueix elprincipal factor d’amenaça que limita l’èxit reproductiu (per a dues locali-tats diferents, respectivament: 2008, 60% i 17,8%; 2009, 54,1% i 45,6%).

(Aquesta comunicació es va presentar en format poster al IV Congreso de

Biología de Conservación de Plantas a Almeria, setembre de 2009)

Estudi de la biologia reproductiva de l’endemisme balear Ranunculus weyleri Marès ex Willk

CURSACH, J., MATEU, A., LÓPEZ, O., CASTRO, J.Mª & RITA, J.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FL

OR

A I

VE

GE

TAC

IÓ

42

La serra de Tramuntana és una àrea de gran valor científic i paisatgístic, ambuna valuosa flora vascular que s’ha de conservar i protegir per tal de preser-var una part fonamental del patrimoni biològic del conjunt de l’arxipèlag. Mésde la meitat de la flora amenaçada de l’illa de Mallorca (66’3%) s’hi trobalocalitzada. El conseller va aprovar a final del 2008 el Pla de conservació dela flora vascular amenaçada del Puig Major, amb 31 espècies, i el Pla demaneig de Taxus baccata, redactats per l’SPE, que en coordina l’aplicació.

Producte d’un any de feina al massís del Puig Major, s’ha incrementatel nombre de subpoblacions conegudes de les espècies més amenaçadescom a resultat de les prospeccions de camp i la introducció de nous exem-plars per translocació (ex. Ligusticum huteri i Agrostis barceloi). La creacióde tancats d’exclusió d’herbívors ha augmentat la cobertura vegetal, ambel desenvolupament de noves plàntules germinades i el fullam dels arbresi arbusts protegits que han aconseguit florir i fructificar. També s’ha reduïtla càrrega d’herbivoria dels sectors prioritaris per eliminació de cabres i ala zona de ses Clotades s’han reduït espècies competidores (preferent-ment Brachypodium sylvaticum i Ampelodesmos mauritanica) per deixarespai per a la germinació de llavors i la instauració de nous exemplars(Ligusticum huteri i Colchicum lusitanum). D’altra banda, i per tenir un co-neixement acurat del comportament de la flora del massís, s’ha contrac-tat el seguiment de les espècies amenaçades prioritàries (Dr. Ll. Sàez,UAB), que inclou dades rellevants sobre la biologia reproductiva, la densi-tat i la demografia. Les actuacions ex situ fetes han estat la recol·leccióde llavors de les principals espècies amenaçades i esqueixos dels arbresi arbusts. Tot el material està emmagatzemat al viver forestal de Menut, alJardí Botànic de Sóller i al jardí de Lluc, que seran els encarregats de gene-rar planta per a les futures actuacions de reforçament.

Flora amenaçada de la serra deTramuntana. Actuacions del Servei de Protecció d’Espècies

MORAGUES, E.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FL

OR

A I

VE

GE

TAC

IÓ

Respecte de Taxus baccata, des de principi dels anys vuitanta l’SPE hafet un inventari complet dels teixos silvestres de la Serra, amb dades dedistribució i estat de les poblacions. S’ha incrementat el nombre d’exem-plars (prospeccions i dues translocacions), s’han construït tancats d’exclu-sió d’herbívors sobre els teixos més vulnerables, s’ha reduït la càrregaramadera i s’han recollit llavors i esqueixos.

Dins la campanya de divulgació s’han editat els documents següents:el tríptic El teix, arbre monumental (30.000 exemplars) i el llibre Flors delPuig Major (Galeria Balear d’Espècies. Col·lecció 5), i s’han presentat comu-nicacions a les V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears (Palma,febrer de 2008), a les II Jornades sobre el Teix a la Mediterrània Occidental(Olot, juny de 2008) i al Congrés Nacional de Protecció de Vegetals(Almeria, setembre de 2009).

Un altre treball a la Serra és l’Estudi bàsic per a la conservació de laflora vascular del puig de Massanella, on es recull la distribució, la densi-tat i l’estat de conservació de les espècies més vulnerables i amenaça-des (contractat a G. Bibiloni i M. Franquesa). A final del 2009 es presen-tarà el pla de recuperació de la Naufraga balearica, una altra espècie cata-logada en perill d’extinció i present a la part més oriental de la Serra(document inicial contractat al Dr. J. Rita).

43

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FL

OR

A I

VE

GE

TAC

IÓ

44

Los Ixodidae son los responsables de la transmisión de un gran númerode agentes infecciosos, causando grandes pérdidas económicas a la ga-nadería y problemas de salud pública. El objetivo del presente estudio esconocer la fauna de Ixodidae presentes en la Sierra de Tramuntana y cono-cer los patógenos que son capaces de transmitir.

Se han realizado muestreos tanto sobre ganado ovino como sobrevegetación. En cuanto al muestreo sobre ganado ovino se llevó a cabo demayo a julio del 2007 en seis explotaciones de ovino situadas en la Sierrade Tramuntana (Son Sales, Son Alzines, Sóller, Es Pujol y Es Clot). El mues-treo sobre vegetación se llevó a cabo mediante la técnica de manteo enlas zonas recreativas de Lluc, Menut II, Sa Bassa, Cúber y Son Trias du-rante el mes de Octubre del 2008 y de Mayo a Agosto del 2009.

Sobre el ganado ovino se encontraron mayoritariamente dos especies delgénero Rhipicephlaus; R. sanguineus y R. turanicus, también se colectó unespécimen de Haemaphysalis punctata. En el muestreo sobre vegetación seencontró más diversidad, las especies encontradas fueron Dermancentormarginatus, Haemophysalis punctata, Hyalomma lusitanicum, Ixodes frontalis,I. ricinus, I. ventalloi, Rhipicephalus sanguineus y R. turanicus. Se ha analizadouna parte de las muestras recogidas sobre ganado ovino para conocer lospatógenos que son capaces de transmitir y se han encontrado positivos enAnaplasma, Rickettsia y Borrelia responsables de enfermedades como Ana-plasmosis ovina, fiebre Botonosa del Mediterráneo o la enfermedad de Lyme.

Las especies encontradas en vegetación también pueden actuar comobuenos vectores transmitiendo diversos protozoos del género Babesia oTheiliria (H. lusitanicum, H. punctata, I. ricinus) provocando piroplasmosis,bacterias del género Coxiella causando fiebre Q (H. lusitanicum, I. frontalis),Rickettsias del grupo de las fiebres manchadas y varios virus como porejemplo el responsable de la Encefalitis Europea (TBE) (I.frontalis) o el dela Fiebre del Colorado (I. ventalloi).

Especies de Ixodidos (Acari: Ixodidae)en la Sierra de Tramuntana y su papelcomo vector

MONERRIS, M., PAREDES-ESQUIVEL, C., ANDA, P. & MIRANDA, M.A.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

45

L’any 2008 es va impulsar el Programa de seguiment de lepidòpters diürnscom a bioindicador de l’estat de conservació dels hàbitats, seguint la meto-dologia establerta arreu d’Europa i coneguda com BMS (Pollard & Yates,1976) dins l’àmbit del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana per part del’Associació per a l’Estudi de la Natura, per encàrrec d’Espais de Natura Ba-lear. Dins el treball que es va fer es varen crear diferents estacions de segui-ment, una de les quals fou el que al 2009 seria la finca pública de Planícia.

Al llarg del període març-setembre (30 setmanes) es va visitar setma-nalment un itinerari que es troba a prop de la zona coneguda com es CampGran. L’itinerari es va dividir en trams segons l’hàbitat. Cada setmana escomptabilitzava el nombre d’individus de cada espècie observats a cadatram, indicant-ne si es podia el sexe.

Al llarg del període d’estudi i en l’àmbit de l’estació de seguiment esvaren identificar un total de 14 espècies de lepidòpters diürns (annex I).Respecte de la seva evolució al llarg del temps es va poder observar comel gros de les observacions es va dur a terme els mesos de final de pri-mavera no sols amb un major nombre d’observacions sinó també de diver-sitat d’espècies.

Cal destacar que al llarg del període d’estudi es va observar un granpic d’abundància pràcticament monoespecífic, que va correspondre al pasmigratori de Vanessa (Cynthia) cardui (Linnaeus, 1758). Se n’observarenmés de 600 exemplars al llarg de l’estació de seguiment.

Treball realitzat dins el marc del Pla Anual d’Execució 2009 del Paratge Naturalde la Serra de Tramuntana

BIBLIOGRAFIA:Pollard, E. & Yates, T.J. (1976) Monitoring Butterflies for Ecology and Conservation.

Conservation Biology Series. Ed. Chapman & Hall.

Inventari i seguiment de lepidòpters diürns a la finca pública de Planícia

PINYA, S., ALBERTÍ, R., AMORÓS, L., BOSCH, P. & GINARD, A.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

46

Família NymphalidaeCharaxes jasius Linnaeus, 1767Coennoninpha pamphilus Linnaeus, 1758Maniola jurtina Linnaeus, 1758Lasiommata megera Linnaeus, 1758Pararge aegeria Linnaeus, 1758Pyronia cecilia Vallantin, 1894Vanessa (Cynthia) cardui Linnaeus, 1758

Família LycaenidaeAricia cramera Eschscholtz, 1889Celastrina argiolus, 1758Lycaena phlaeas Linnaeus, 1761Polyommatus (Lysandra) bellargus Rottemburg, 1775Polyommatus icarus subsp. balearica Rebel, 1930

Família PieridaeGonepteryx cleopatra Linnaeus, 1767Colias croceus Geoffroy, 1758

Annex I. Relació de lepidòpters diürns observats a l’estació de seguiment

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

47

Els plans de recuperació del Ferreret, que han aconseguit que l’UICN hagipassat de considerar l’espècie en perill d’extinció a vulnerable, són undels èxits de conservació de la natura a les Illes Balears més generalmentreconeguts. La base de les actuacions ha estat la protecció dels hàbitats(totes les localitats naturals formen part de Natura 2000), la translocacióactiva, el control de predadors introduïts i la sensibilització pública. Permesurar els resultats, resulta bàsic el seguiment demogràfic.

Es visiten al llarg del mes de juliol totes les poblacions existents i esfa un recompte visual de les larves trobades als gorgs, als aljubs i a altrespunts de cria. El Servei de Protecció d’Espècies, com a coordinador del IIPla de recuperació de l’espècie, actualment vigent (BOIB nº120 de 7d’agost de 2007), executa els recomptes, amb la col·laboració d’altresdepartaments (AMA’s, Espais de Natura, Ibanat) i altres (ONG’s, voluntarisi propietaris).

Aquesta comunicació fa una comparativa entre la mida poblacionalde les larves al llarg dels darrers 19 anys de recomptes larvaris dins laSerra de Tramuntana, la majoria dins l’àmbit de l’actual Paratge Natural.Les dates obtingudes mostren una tendència creixent de la població glo-bal i una evolució demogràfica positiva a través del recompte larvari alllarg del període 1991-2009. Així, a l’any 1991 a les 12 poblacions exis-tents es va obtenir una xifra de 14.915 larves, mentre que a l’any 2009,amb 33 poblacions, es va obtenir una xifra de 39.023 larves. Tambés’analitza l’evolució de les poblacions naturals i les procedents de rein-troduccions.

Malauradament, a l’any 2005 es va constatar la presència d’un fongquitridi (Batrachochytrium dendrobatidis) que fins ara s’ha localitzat a 4poblacions. Aquesta espècie de fong és el causant de la extinció i rarefac-

Els plans de recuperació del ferreret(Alytes muletensis, Sanchiz & Adrover,1979): 19 anys de seguiment de lespoblacions a la serra de Tramuntana

OLIVER, J.A., MANZANO, X. & PINYA, S.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

ció de diverses espècies i poblacions arreu del Món. En el cas del ferre-ret s’ha començat a notar el seu efecte a una de les poblacions infecta-des. Aquest fet s’ha incorporat en el vigent Pla de recuperació i ha deter-minat l’aplicació de protocols de desinfecció del material que s’empra ales localitats on habita aquesta espècie.

48

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

49

Es Aljubets és una construcció de pedra en sec feta l’any 1882 en un alzi-nar sobre una bassa natural per a l’aprofitament de l’aigua per al consumhumà i el bestiar. Es tracta d’una construcció de dos cossos que emma-gatzema aigua amb una làmina d’aigua de 40,6 m2 i 25,45 m2 respectiva-ment i un volum variable segons l’època de l’any.

Dins el I Pla de recuperació del ferreret, l’any 1994 es va introduiraquesta espècie en aquest indret; 15 anys després, la població es trobacompletament estabilitzada. En el marc del Pla de recuperació es fa unseguiment de les larves que hi ha a la localitat, de manera que cada mesde juliol de cada any se’n fa un recompte, diferenciant entre les larves demides grans (les larves nascudes l’any anterior) i les larves de mides peti-tes (les larves nascudes en el mateix any del recompte).

No obstant això, aquest seguiment dóna una informació parcial sobrela demografia de l’espècie, deixant de banda l’estoc reproductor. Peraquest motiu, des de 2006 es va fer un seguiment específic dels adultsreproductors, paral·lel al que es fa amb les larves. Aquest seguiment delsadults consisteix principalment en visites periòdiques els mesos de mà-xima activitat reproductora, la captura d’adults reproductors, la identifica-ció individual mitjançant fotografia del dors i el sexatge per biometria(Pinya & Mellado, 2009), a més de la condició corporal.

Fruit d’aquest seguiment s’ha estimat la població d’adults (mitjançantmètodes de captura-marcatge-recaptura) en 151 adults. Si relacionamaquesta xifra amb el nombre de larves recomptades el 2009 –971 larves(Conselleria de Medi Ambient, 2009)– la proporció és de 6,43 larves/adult.La proporció de sexes observada és de 0,72 mascles per 1 femella.

Des del punt de vista biomètric s’ha observat que les femelles presen-ten una mida (SVL) mitjana de 38,32 mm (DS 2,79 mm) i els mascles,

Demografia de la població de ferrerets(Alytes muletensis, Sanchiz & Adrover,1979) de la localitat dels Aljubets(Banyalbufar)

PINYA, S.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

37.02 mm (DS 1,77 mm), sense diferències significatives entre ambdóssexes. La condició corporal calculada (SVL/pes) tampoc és significativa-ment diferent entre mascles i femelles, amb un valor del 11,92% per a lesfemelles i un 12,01 % per als mascles. Tant el valor de l’SVL com de lacondició corporal són significativament superiors als d’altres localitatsestudiades i és fins al moment la que presenta els ferrerets més grans imés corpulents.

L’anàlisi demogràfica feta permet conèixer una mica més a fons lapoblació estudiada i establir les bases per iniciar un seguiment enfocat ala secció adulta de la població. Amb aquesta tipologia de seguiments’obre una nova etapa en el seguiment d’aquesta espècie amenaçada alParatge Natural de la Serra de Tramuntana, molt més completa i que inte-gra informació molt més indicadora de l’estat de població que unrecompte larvari.

Treball elaborat dins el marc del Pla anual d’execució 2009 del Paratge Naturalde la Serra de Tramuntana.

BIBLIOGRAFIA:Conselleria de Medi Ambient (2009) Cens Anual de Ferreret 2009. Informe inèdit.

Govern de les Illes Balears. Pinya, S. & Pérez-Mellado, V. (2009) Individual identification and sexual dimorphism

in the endangered Balearic Midwife Toad, Alytes muletensis (Sanchíz & Adrover,1981). Amphibia-Reptilia, 30(3): 439-443.

50

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

51

S’anomenen caixes niu els habitacles adaptats per a la nidificació d’austroglodites, és a dir, que fan el niu dins forats, siguin d’arbres o de roquesi parets. Existeixen caixes niu per a diferents tipus d’aus, des de mussolsfins a ferrericos; les utilitzades en aquest estudi estan adaptades al grupdels passeriformes.

S’ha demostrat que la instal·lació i el maneig de caixes niu afavoreixun increment en la densitat d’ocells insectívors que crien en forats azones on no n’hi ha de naturals (Potti i Montalvo 1990). Això ha estattambé aprofitat per dur a terme el control biològic d’algunes plagues fores-tals (Ceballos 1972) i a la vegada estudiar les espècies que crien a lescaixes niu (Baucells et al. 2003). De fet, a Espanya es començaren a uti-litzar el 1968, quan l’antic ICONA inicià una campanya per a la lluita contrala processionària i la prevenció d’aquesta, per afavorir la nidificació de lesprincipals aus insectívores depredadores d’aquest lepidòpter nocturn. Dellavors ençà s’han iniciat nombrosos treballs i estudis amb caixes niu dinsl’àmbit estatal (CSIC, Museu Nacional de Ciències Naturals, Universitat deValència, etc), emperò són escassos o nuls els estudis elaborats a lesBalears que vagin encaminats a conèixer la biologia reproductiva de lesespècies ocupants o a establir un maneig òptim de les caixes.

Així, el 2008 s’inicià aquest treball, amb l’objectiu d’adquirir un major co-neixement sobre la biologia reproductiva dels passeriformes troglodites delsboscos illencs. El lloc elegit per a la instal·lació de les caixes fou un tram delcamí des Correu, antiga via d’unió dels municipis d’Esporles i Banyalbufar. Ésuna zona de fàcil accés que transcorre entre marjades d’olivar semiabando-nades i ocupades parcialment per pins i un bosc d’alzines i arboceres. Hi tro-bam dues espècies que poden ocupar les caixes niu: el ferrerico (Parus major,Linnaeus, 1758) i el ferrerico blau (Cyanistes caeruleus, Linnaeus, 1758).

Estudi de la biologia reproductiva d’espècies de passeriformes troglodites mitjançant la instal·lacióde caixes niu

FIOL, C.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

Entre el 2008 i el 2009 es penjaren un total de 63 caixes del “modelC, tipus pàrid”. La instal·lació es va dur a terme durant el mes de febrer.El mes següent es va fer una primera visita abans del començament del’època reproductora per eliminar possibles ocupants no desitjats (formi-gues, aranyes, ratolins...). L’abril s’iniciaren les visites quinzenals de lescaixes, que passaren a ser setmanals un cop que es varen detectar elsprimers indicis de construcció dels nius. De cada caixa es prengué notapel que fa al tipus d’ocupació, els diferents estadis de construcció del niu,diversos paràmetres dels ous i dels polls i altres observacions quepoguessin ser d’interès. Quan els polls arribaren a l’edat adequada forenanellats amb les anelles metàl·liques oficials del Ministeri de MediAmbient per fer-ne un seguiment posterior. Les visites a les caixes escontinuaren fins després que els polls abandonaren el niu. I ja a final d’es-tiu es va dur a terme la neteja i la reparació de les caixes.

El 2008 i 2009 es varen fer aproximadament una quinzena de visi-tes per any i per caixa, concentrades principalment en els mesos d’abrili maig.

Els resultats obtinguts mostren unes taxes d’ocupació de les caixesd’un 25,7% el primer any d’instal·lació i d’un 31,7% el 2009. Pel que fa al’ocupació per espècies, la majoria de les caixes són utilitzades pel ferre-rico blau, amb un percentatge del 88,9% el 2008 i un 70% el 2009. El fer-rerico és present en un 11,1% de les caixes ocupades, un percentatge queaugmenta ràpidament a un 30% el segon any d’estudi. Dels paràmetresreproductors calculats destaquen la mida de la posta, l’índex de producti-vitat i l’èxit reproductor (taula 1).

52

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

Nre. 7 22

Mida de la posta 7.71 8.00

D.S. 0.95 1.38

Índex de productivitat (%) 88.87 81.56

D.S. 9.47 18.22

Èxit reproductor 6.43 6.55

D.S. 0.79 1.84

TAULA 1. Paràmetres reproductors calculats en els dos anys de seguiment de les caixes niu.

Parus major Cyanistes caeruleus

La mitjana del nombre d’ous de la posta és similar en les dues espè-cies ocupants així com la mitgana de polls volats per parella (èxit repro-ductor) resultant d’aquests dos primers anys d’estudi. La productivitat, ésa dir, el nombre de polls volats per ous posats, és també semblant en elsdos ferrericos, encara que en el ferrerico blau presenta una desviacióimportant.

Aquest és només un exemple d’algunes de les dades obtingudes enaquest breu temps d’estudi. El seguiment de les caixes a llarg termini enspermetrà afinar en la biologia reproductiva d’aquestes espècies i conèixerl’evolució i fluctuacions de les taxes d’ocupació tant a nivell general comespecífic, a la vegada que ens ofereix una eina magnífica pel coneixementdel medi natural i d’una part dels seus habitants.

BIBLIOGRAFIA: Baucells, J., Camprodon, J., Cerdeira, J. & Vila, P. (2003). Guía de cajas-nido y come-

deros para aves y otros vertebrados . Lynx Edicions. Barcelona. 271 p.Ceballos, P. (1972). Protección de las aves insectívoras. Alimentación natural de

Parus major y P. caeruleus . Memorias de la Real Academia de Ciencias Exactas,Físicas y Naturales de Madrid. Serie de Ciencias Naturales , 25 (1): 1-61

Potti, J. & Montalvo, S. (1990). Ocupación de áreas con nidales por el Papamoscascerrojillo (Ficedula hypoleuca). Ardeola 37: 75-84.

53

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

54

El 2009, SEO/BirdLife ha impulsat la realització del cens coordinat d’efec-tius reproductors dels rapinyaires forestals a tota Espanya. A Balears, coma reproductors, només hi és present l’àguila calçada (Hieraaetus penna-tus, Gmelin 1788), si bé hi ha cites de cria accidental de falconet (Falcosubbuteo, Linnaeus 1758). El Servei de Protecció d’Espècies de la Conse-lleria de Medi Ambient, ha realitzat a Balears aquest recompte d’àguila cal-çada per tal de contribuir al cens estatal.

A Mallorca, la població total s’ha estimat el 2009 en unes 173-219parelles territorials, concentrades en un 66% a la comarca de la Serra deTramuntana.

L’absència de dades anteriors impossibilita una avaluació acurada dela tendència de la població reproductora d’àguila calçada a Mallorca, peròcomparant els resultats amb altres censos parcials, se pot induir que lapoblació d’àguila calçada s’ha duplicat en els darrers 15 anys a tota l’illa.

Els motius d’aquesta expansió no se coneixen. Es pot especular amb unamenor incidència d’algunes causes de mort no natural i amb el fet que no te-nen, ara per ara, factors limitants que incideixin críticament sobre la població.

Malgrat el seu estat de conservació és bo, és necessari aprofundir mésen el coneixement de la seva productivitat i realitzar un diagnòstic acurat del’estat de conservació de les poblacions (amenaces, tendència, ús del terri-tori, etc.). La gestió de les ZEPA designades per l’espècie ha d’anar tendental manteniment de la tranquil·litat durant el període de reproducció (març -agost) als voltants dels territoris de cria i a restaurar marjades d’olivars a lesvessants de les muntanyes, que l’àguila selecciona positivament per a caçar.Cal continuar amb les campanyes de conscienciació, sobre tot dirigides a lapoblació en general i al sector cinegètic i falconers en particular, incidint enque se tracta d’una espècie protegida i no es pot caçar.

La població d’àguila calçada(Hieraætus pennatus, Gmelin 1788) a la Serra de Tramuntana

VIADA, C.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

55

El falcó marí (Falco eleonorae, Gene, 1839) és una espècie bàsicamentmediterrània, amb poblacions al litoral atlàntic del Marroc i les Canàries.Es tracta d’una espècie migrant que hiverna principalment a Madagascari a diverses zones de l’Àfrica oriental. A les nostres illes es present a lesàrees de cria d’abril a principi de novembre, i nidifica a penya-segats delitoral i illots escarpats.

S’estima que la població mundial de l’espècie és de 15.000 parelles,de les quals 12.000 es troben a Grècia (Papaconstantinou, 2007). Lapoblació a Espanya (Canàries, València i Balears) és de 957-1.170 parel-les (Del Moral, 2008). A les Balears, on cria a Mallorca, sa Dragonera,Cabrera, Eivissa, es Vedrans i Tagomago, l’any 2004 es va estimar unapoblació de 629-812 parelles (Bonnín, 2008).

El model de seguiment d’aquesta espècie proposat pel Pla de recupe-ració de rapinyaires a les Balears (Viada & Triay, 1992) estableix l’elabora-ció d’un cens complet cada 3 anys i un de parcial anualment a les colò-nies importants, si bé aquesta proposta no s’ha complert sempre i el dar-rer cens fet seguint aquest criteri és del 2004.

En aquesta comunicació es tracta la informació disponible dels sis re-comptes complets efectuats des de l’any 1976 fins al darrer, fet el 2009(anys 1976, 1981, 1991, 2001, 2004 i 2009), aquest per part del ParatgeNatural de la Serra de Tramuntana (Bonnín & Pinya, 2009). Per a cada re-compte s’analitzen les abundàncies relatives i per a cada localitat s’avaluenles tendències, sobretot a les localitats de les quals que es disposa de re-comptes parcials a més dels recomptes complets, com ara el Cavall Bernat.

Treball elaborat dins el marc del Pla Anual d’Execució 2009 del ParatgeNatural de la Serra de Tramuntana.

Evolució de la població de falcó marí (Falco eleonorae, Gene, 1839)dins l’àmbit del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana

BONNIN, J. & PINYA, S.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

BIBLIOGRAFIA:Bonnin, J. (2004). Recompte i paràmetres reproductors de la població balear de Fal-

co eleonorae a l’any 2004. Govern de les Illes Balears & Consultoria AmbientalMiquel Frontera. Informe inèdit. 64 pp. Santa María del Camí.

Bonnin, J. (2008). El halcón de Eleonora en Baleares. En, J. C. del Moral (Ed.). El hal-cón de Eleonora en España. Población en 2004-2007 y Método de censo.SEO/BirdLife. Madrid. 30-34.

Bonnin, J. & Pinya, S. (2009). Recompte dels efectius reproductors de Falco eleono-

rae al paratge natural de la Serra de Tramuntana a l’any 2009. Espais de NaturaBalear. Informe inèdit. Santa María del Camí.

Del Moral, J. C. (Ed.). (2008). El halcón de Eleonora en España. Población en 2004-2007 y Método de Censo. SEO/BirdLife. Madrid.

Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.) (2003). Atlas de las Aves Reproductorasd deEspaña. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Espa-ñola de Ornitologia. Madrid.

Mayol, J. (1996). Estudios sobre el Halcón de Eleonor, Falco eleonorae, en las IslasBaleares. Ardeola 23: 52-56.

Muntaner, J. (2005). Halcón de Eleonor, Falco eleonorae. En, Madroño, A., González,C. & Atienza, J.C. (Eds.) Libro Rojo de las Aves de España. Dirección Generalpara la Biodiversidad-SEO/BirdLife. Madrid. 169-171.

Papaconstantinou, C. (2007). Eleonora´s Falcon ruling the aegean skies. HelenicOrnithological Society.Atenas.

Viada, C. & Triay, R. (1992). Pla de Conservació dels Rapinyaires de les Balears.Documents Tècnics de Conservació. Conselleria d’Agricultura i Pesca. SECONA.Palma.

56

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

57

La serra de Tramuntana és un espai privilegiat per a la major part de lesespècies rupícoles i forestals de les Illes Balears. Entre els rapinyaireslocals, n’hi ha quatre que compten amb plans específics, formalment apro-vats pel conseller, que coordina i impulsa el Servei de Protecció d’Es-pècies. Aquesta comunicació resumeix breument el contingut dels plans,i presenta els resultats de les activitats en que s’han concretat en els dar-rers anys, (excepte el de l’àguila peixatera, que es presenta en la comuni-cació dedicada a les aus marines).

• MILÀ. La població mallorquina de milà es concentra bàsicament alRaiguer, i està constituïda actualment per 19 parelles, en un pro-cés de recuperació important, ja que a l’any 1999 sols eren sis. ElPla de Recuperació es desenvolupa mitjançant un contracte anualal GOB-Mallorca, que s’encarrega del seguiment, marcatge i localit-zació dels exemplars, i altres actuacions, entre les quals excel·leixla lluita contra el verí (Inspeccions, patrulla canina, etc) i la correc-ció d’esteses elèctriques per evitar electrocucions (Conveni MediAmbient-GESA).

• VOLTOR NEGRE. El Pla dóna continuïtat a actuacions de conservaciómolt més antigues, a favor de la darrera població insular de Voltornegre del mon. El factor clau que va amenaçar els voltors és el verí,de forma que l’actuació més important és la prevenció i control del’ús d’esquers. Igualment són importants el seguiment de la pobla-ció (tasca contractada anualment a la Fundació Voltor), la vigilànciadels punts de nidificació i la gestió de punts d’alimentació. En rela-ció a aquest darrer, l’any 2008 es féu un intent fallit de promoureuna nova menjadora al Raiguer, ja que és disponible una font poten-

Els plans de recuperació i conservaciód’aus a la serra de Tramuntana: espècies rapinyaires

MALMIERCA, J.C.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

cialment molt important de recursos tròfics a partir d’animals querecull o retira la Fundació Natura Parc.

• AGUILA PEIXATERA. Un 50 % de la població balear d’aquesta espè-cie es manté a la Serra de Tramuntana, que esdevé, per tant, lamés important per a la recuperació de l’espècie. El Pla va ser apro-vat el passat any, i s’ha iniciat amb diverses actuacions, parcial-ment contractades al GOB-Mallorca en aquesta illa. S’exposaranles dades més recents de nidificació, i les previsions d’actuacionsper als propers anys.

Hi ha dos plans més, ja aprovats, referits a rapinyaires que estan citatsa la Serra: el de la MILOCA i el de reintroducció de l’AGUILA COABARRADA.El seu inici, en funció de disponibilitat pressupostària, està previst per al’any 2010.

58

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

59

La costa de la Serra de Tramuntana acull diverses colònies de tres ausmarines de major interès de conservació: el virot petit, el corb marí i lagavina roja. Aquestes espècies compten amb plans de recuperació la pri-mera i de maneig les altres dues.

El virot petit posseeix aquí una colònia ubicada a una cova que és lamajor coneguda a les Balears. Un dels principals problemes que pateix elvirot petit és la predació per espècies introduïdes, en especial rates i car-nívors, a les colònies de cria. La que es coneix a la serra, pel seu empla-çament, es troba lliure d’aquests problemes. No es descarta que hi haginmés grups reproductors encara no localitzats a aquest paratge. En prin-cipi, les dades poblacionals semblen indicar que hi ha algun problema ofactor extern que afecta l’espècie, com podria ser la captura accidental oaltres causes no conegudes de mortalitat adulta. S’exposaran les dadesconegudes de demografia i productivitat.

Els recomptes periòdics de l’espècie fan suposar que hi ha colòniesdesconegudes, ja que els efectius post reproductors no s’avenen amb lesparelles conegudes. S’exposaran aquestes dades.

El corb marí es reprodueix en una densitat important al llarg de tota lacosta de Tramuntana, que acull a un 30% de la població Balear. Es presen-taran les dades demogràfiques disponibles, i les actuacions en curs o pre-vistes que són previsibles en aquest tram de litoral.

La importància de la Serra per a la Gavina roja és més limitada.Existeix un única colònia de presència irregular l’illa de Formentor.

En totes aquestes espècies, els efectius de Tramuntana estan emmar-cats en les poblacions mallorquina o balear, o fins i tot les metapoblacionsmediterrànies, que cal gestionar en conjunt per obtenir resultats de con-servació positius.

Els plans de recuperació i conservaciód’aus a la serra de Tramuntana: espècies litorals i marines

MUNTANER, J.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

60

Desde que se iniciaran los primeros trabajos sistemáticos por la conser-vación del buitre negro (Aegypius monachus, Linnaeus, 1766) en Mallorca, aprincipios de los años ochenta, la Sierra de Tramuntana y el hoy ParajeNatural, continúa siendo el escenario de las principales actuaciones para larecuperación y conservación de ésta última población insular del buitrenegro en el mundo. En el marco del “Programa de Conservación del VoltorNegre” del Govern Balear y de dos Proyectos LIFE de la CE impulsados porla Fundació Voltor y en 25 años de actuación, se reforzó la población salvajecon la liberación de ejemplares criados en cautividad o provenientes de cen-tros de recuperación de la península ibérica, se controla la reproducción dela especie, se mantienen comederos y muladares, se realizan controles delpaso de excursionistas a zonas sensibles de reproducción de la especie, semantienen acciones de sensibilización y educación ambiental (el Día delVoltor), se impulsa la lucha contra el uso ilegal de veneno, etc.

Todas estas actuaciones han dado como resultado que la especiepasara de una pareja reproductora y unos veinte ejemplares a mediadosde los años 80 a 14 parejas y unos 123 ejemplares en la actualidad, conun índice actual de productividad del 0.60 y un éxito reproductor del 0.69similares a la media de colonias de la especie en España.

Algunas de las claves del éxito del Programa de Conservación las en-contramos en: la perseverancia en las actuaciones; la integración deéstas en el tejido social de la montaña, contando con la colaboración depayeses y propietarios de la Sierra; el apoyo ciudadano, expresado princi-palmente en el trabajo del voluntariado y en la colaboración del excursio-nismo tradicional de la isla, fundamental en la protección de zonas de cría;la sensibilización y educación; la persecución judicial del uso de veneno yuna firme cooperación local, nacional e internacional.

La Conservación del Buitre Negro y el Paraje Natural de la Sierra deTramuntana

SÁNCHEZ, J.J. & TEWES, E.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

El 100% de los territorios de nidificación del buitre negro en Mallorcase encuentran dentro del Paraje Natural de la Sierra de Tramuntana.Igualmente el Paraje es su principal área de alimentación encontrando enél carroñas de ovino y caprino, estas últimas producto principalmente dela gestión cinegética.

En el nuevo contexto de actuación que plantea el Paraje Natural de laSierra de Tramuntana, con su PORN y su Plan de Gestión, se tendrían queconsolidar los logros obtenidos en la conservación de la especie, objetivopara el cual se deberán de afrontar nuevos retos y plantear soluciones, porejemplo, al Uso Recreativo en la Sierra de Tramuntana, actividad que enun entorno de turismo masificado como el de Mallorca, se contempla a lapar como una oportunidad de desarrollo y como una amenaza de los espa-cios Red Natura 2000 y su biodiversidad según el propio Govern Balear yla Comisión Europea.

Así mismo, el Paraje abre nuevas oportunidades de alianzas y coope-ración entre la administración autonómica, Ayuntamientos, la propiedadprivada de la Sierra de Tramuntana y las ONG que se deben de articular yaprovechar tanto para la conservación del patrimonio natural, cultural ypaisajístico del Paraje Natural como para la estabilización y consolidaciónsocioeconómica de los municipios que alberga.

61

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

62

A Mallorca trobam 4 espècies de carnívors silvestres o assilvestrats, mal-grat que tots ells han estat introduïts per l’ésser humà (Alcover, 1979).Aquestes espècies són el mart (Martes martes, Linnaeus, 1758), el mos-tel (Mustela nivalis, Linnaeus, 1766), la geneta (Genetta genetta, Linnaeus,1758) i el moix assilvestrat (Felis silvestris catus, Schreber, 1775), si bérecentment s’han citat altres espècies exòtiques amb una gran capacitatinvasora com el coatí (Nasua nasua, Linnaeus 1766) (Álvarez & Mayol,2007) o l’ós rentador (Procyon lotor, Linnaeus 1758).

Les actuacions duites aterme en el marc d’aquest estudi, han tingutlloc a la finca pública de Son Moragues, dins l’àmbit del Paratge Naturalde la Serra de Tramuntana, molt pròxima al poble de Valldemossa i al cimd’es Teix. A Son Moragues podem trobar, principalment, tres tipus d’uni-tats paisatgístiques característiques de la Serra de Tramuntana ben dife-renciats: alzinar, matolls d’alta muntanya i bosc mixt d’alzinar i pinar.

L’estudi tenia per objectiu confirmar les espècies presents de mamí-fers carnívors dins l’àmbit de la finca pública així com determinar el graud’abundància per a cadascuna de les espècies detectables i que la meto-dologia i el temps ho permetés.

Per a la detecció dels mamífers carnívors presents a l’àrea d’estudi,es van instal·lar dispositius autònoms de fototrampeig, un per a cada uni-tat paisatgística. Per aquest estudi, s’empraren dos models diferents:dues Wild Extreme STC-TGL2M i una Moultrie®Game Spy D-40 4.0 Mega-pixel. Els dispositius varen romandre fixos a una mateixa localització perun període mitjà de 12 dies. Transcorregut aquest període, foren despla-çats a una nova ubicació dins la mateixa unitat, per a poder cobrir unamajor àrea d’estudi. D’aquesta forma es varen establir 4 estacions acadascun dels hàbitats.

Estudi dels mamífers carnívors de la finca pública de Son Moragues

TRENADO, S., PINYA, S., PIÑA-VILLALONGA, J.M., TRENADO, N., TRENADO, A.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

A més a més, a cadascun del tres hàbitats es van realitzar transsec-tes lineals de 1200 metres, per a la detecció específica d’excrements deM. martes i calcular un índex d’abundància dels excrements expressat enIKA. Finalment, es varen realitzar sortides per a la detecció de diferentstipus d’indicis de la presència dels mamífers carnívors.

Durant tot el període d’estudi, s’han fet un total de 758 fotografies, deles quals un 47,33% del total de les fotografies no eren vàlides per aquestestudi. Mitjançant el fototrampeig, tan sols s’han pogut detectar tres espe-cies de carnívors, M. martes (17,2%), F.s.catus (28,29%) i Canis lupus fami-liaris (Linnaeus, 1758) (0,40%).

La prospecció del terreny a la recerca de diferents tipus d’indicis hapermès detectar la presència de M. nivalis que havia passat desaperce-buda mitjançant l’ús dels dispositius autònoms de fototrampeig. Ambaquestes dues metodologies s’han realitzat els mapes de distribució deles diferents especies: M. martes, segons els resultats obtinguts, és elmamífer carnívor amb major distribució, present a tots els habitats. M.nivalis està present a alzinar i bosc mixt, mentre que F. catus tan sols estroba present a bosc mixt i alta muntanya.

Finalment, prenent com a base els resultats dels transsectes es vaelaborar un mapa d’abundància de M. martes. Els valors d’abundànciamés elevats corresponen a la zona alta muntanya. Per contra, els valorsmés baixos d’abundància correspon a la zona de bosc mixt.

Treball elaborat dins el marc del Pla anual d’execució 2008 del Paratge Naturalde la Serra de Tramuntana.

BIBLIOGRAFIA:Alcover J. A. (1979). Els mamífers de les Illes Balears. Manuals d’Introducció a la

Naturalesa, 3. Editorial Moll. Palma de Mallorca.Álvarez, C.M. & J. Mayol (2007). El coatí, Nasua nasua (L. 1766), especie invasora

naturalizada en Mallorca. Libro de Resúmenes VIII Jornadas de la Sociedad Es-pañola para la Conservación y Estudio de los Mamíferos: Pp. 7.

63

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

64

Els mamífers terrestres presents a les Illes Balears es troben distribuïtsen sis ordes: Erinaceomorpha, Soricomorpha, Lagomorpha, Rodentia, Carni-vora i Artiodactyla. L’objectiu del present estudi fou el de fer un estudi pre-liminar per a determinar la presencia i distribució de les diferents espèciesde mamífers terrestres a la finca pública de Galatzó.

La finca publica de Galatzó es localitza al nord del municipi de Calvià isuposa prop del 10 % del municipi. La propietat es troba en la seva tota-litat dins l’àmbit de protecció del Paratge Natural de la Serra de Tramun-tana. El punt més elevant de la finca és el puig que dona nom: el Puig deGalatzó, amb 1.026 m d’alçària. A la finca trobam una gran varietat d’hà-bitats que van des de l’alzinar fins a les marjades d’olivars.

Per al present estudi, es va dividir la finca en quatre unitat segons latipologia de l’hàbitat. Aquestes unitats foren les d’alzinar, pinar, matollard’alta muntanya i camps de conreu de secà.

Per detectar els mesomamífers, a cada una de els unitats descritesanteriorment, es varen col·locar un total de 5 dispositius autònoms defototrampeig: dues Wild Extreme STC-TGL2M, dues Wild Extreme STC-TGL4M i una Moultrie®Game Spy D-40 4.0 Megapixel. Es varen crear duesestacions per a cadascún de les unitats d’estudi que varen pertànyer acti-ves al llarg d’un període mig de 45 dies.

Per a la detecció de micromamífers, en cadascuna de les unitats estu-diades es va col·locar una bateria de 20 trampes composta per 5 trampesSherman, 5 Hipolito, 5 Americanes i 5 Uglhan. Les trampes varen roman-dre actives per un període de tres vespres.

Finalment, i per completar les anteriors metodologies, es varen dur aterme diferents sortides per a prospectar el territori i localitzar petjades,excrements i altres indicis d’activitat dels diferents mamífers presents.

Dades preliminars de l’atles de mamífers terrestres de la finca pública de Galatzó

TRENADO, S., PINYA, S., PIÑA-VILLALONGA, J.M., TRENADO, N. & PIÑA, P.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

Aplicant la metodologia anteriorment exposada s’han detectat un totalde vuit espècies de mamífers terrestres: Martes martes (Linnaeus, 1758),Genetta genetta (Linnaeus, 1758), Mustela nivalis (Linnaeus, 1766),Atelerix algirus (Lereboullet, 1842), Apodemus sylvaticus (Linnaeus, 1758),Rattus norvergicus (Berkenhout, 1769), Eliomys quercinus (Linnaeus,1766) i Capra aegagrus (Linnaeus, 1758).

La unitat de camps de conreu de secà ha estat l’hàbitat amb unamajor diversitat d’espècies amb set de les vuit presents, mentre que elpinar és l’hàbitat amb una menor diversitat d’espècies, detectant-se tansols tres de les vuit presents.

Aquest estudi s’ha realitzat dins el marc del Programa “Mallorca és Natural2008” del Departament de Medi Ambient i Natura del Consell Insular de Mallorca.

65

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

FA

UN

A

66

El mar Mediterrani és un mar marginal, quasi tancat, separat de l’oceàAtlàntic per l’estret de Gibraltar. L’augment de la temperatura de les aigüesdel Mediterrani, juntament amb factors com l’intens trànsit marítim o ober-tura del canal de Suez, ha provocat l’arribada d’un nombre elevat d’organis-mes considerats invasors.

L’arribada de noves espècies provoca canvis significatius en l’estruc-tura de les comunitats marines degut al seu caràcter invasor. L’objectiuprincipal va esser determinar a la zona protegida de cala Figuera (Pollen-ça) la presència d’espècies invasores que puguin suposar un deteriora-ment de les comunitats marines, especialment a les praderies de Posido-nia oceanica (L.) Delile, 1813. Per detectar la presència d’organismes inva-sors es varen fer tres immersions amb botelles d’oxigen.

La principal espècie invasora observada va esser l’alga d’origen indo-pacífic Lophocladia lallemandii (Montagne) F.Schmitz. que recobreix tantroques i les seves comunitats d’algues fotòfiles com la praderia de P. ocea-nica, on creix epífita de les fulles. Aquesta alga era tant comuna, que pràc-ticament cobreix tots el transsectes estudiats n’estaven envaïts. Dins lapradera de P. oceanica també es va observat la presència de l’alga inva-sora Acrothamnion preisii (Sonder) Wollaston. En alguns llocs aquestarodofícia epífita completament els rizomes de P. oceanica. Però també esva detectar la presència de l’alga verda Caulerpa racemosa var. cylindracea(Sonder) Verlaque, Huisman et Boudouresque recobrint algunes roques iclapes de mata morta. Les clapes de mata morta són un dels sostrats pre-ferits per aquesta espècie per créixer i per això és molt important no incre-mentar els espais de mata morta.

També s’ha detectat la presencia del cranc invasor Percnon gibbesi (H.Milne Edwards, 1853), a les encletxes de les roques entre 0-3 metres. Així

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

ESP

ÈCIE

S E

XÒTI

QU

ES I

NVA

SO

RES

O P

OTE

NCIA

LME

NT I

NV

AS

OR

ES

Presència d’espècies marines invasores a l’àrea marina de CalaFiguera del Paratge Natural de la serra de Tramuntana

SUREDA, A., TEJADA, S., BLANCO, A., MATEU-VICENS, G. & BOX, A.

com passa a gran part del litoral balear, la zona de cala Figuera es veuafectada de forma important per espècies invasores. La seva eradicacióés a dia d’avui pràcticament impossible, però sí que seria aconsellablerealitzar un seguiment al llarg del temps avaluar la seva evolució i mirar detrobar qualque forma de limitar el seu impacte sobre el litoral balear.

Treball elaborat dins el marc del Pla anual d’execució 2008 del Paratge Naturalde la Serra de Tramuntana.

67

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

ESP

ÈCIE

S E

XÒTI

QU

ES I

NVA

SO

RES

O P

OTE

NCIA

LME

NT I

NV

AS

OR

ES

68

Les espècies introduïdes invasores són un problema creixent a nivell mun-dial i que cada vegada és té més en compte en afrontar els problemesambientals. En aquests sentit ja existeix l’Estratègia Europea d’EspèciesExòtiques Invasores (aprovada pel Consell d’Europa el mes de desembrede 2003) i la nova llei estatal 42/2007 de Patrimoni Natural i Biodiver-sitat, que inclou un capítol complet sobre aquesta qüestió.

Però la introducció d’espècies és un fenomen molt antic, de maneraque hi ha moltes espècies que formen part dels ecosistemes actuals iseria més traumàtic eliminar-les que mantenir-les. El coneixement és moltdesigual, i ens vam plantejar que pot ser útil:

• Posar dades en comú entre especialistes en camps taxonòmicsdiversos,

• Generar un document i una base de dades amb criteris coherentssobre espècies introduïdes.

• Posar de relleu, tant entre especialistes com per el públic en gene-ral, la importància d’aquesta matèria.

Por aquest motiu, la Conselleria de Medi Ambient del Govern de lesIlles Balears va organitzar un Seminari sobre Espècies Introduïdes i Inva-sores a les Illes Balears, en col·laboració amb el Museu Balear deCiències Naturals de Soller i la participació d’especialistes de distintesinstitucions (IMEDEA, CMA, SHNB, GOB, IME, CAP, etc).

El Seminari va constar de tres parts. En la primera, de comunicacionsgenerals, es varen tractar aspectes biològics, econòmics i administratiusde les espècies introduïdes a les illes Balears, així com els canvis faunís-tics històrics conseqüència d’introduccions.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

ESP

ÈCIE

S E

XÒTI

QU

ES I

NVA

SO

RES

O P

OTE

NCIA

LME

NT I

NV

AS

OR

ES

Resultats del seminari d’espècies Introduïdes i Invasores,Sóller 2009

ÁLVAREZ, C.

En la segona, diverses especialistes varen fer presentacions dels dife-rents grups taxonòmics (mol·luscs, crustacis, aràcnids, peixos continen-tals i fauna marina, rèptils i amfibis, aus, mamífers, micoflora, algues mari-nes i fanerògames). Aquests grups es varen analitzar dins el context bio-geogràfic de les Balears, posant èmfasi en les espècies invasores i poten-cialment invasores i casos d’especial importància, amb les variants i leslimitacions de cada grup.

El bloc final varen ser comunicacions sobre flagells, en què es varenabordar qüestions com la problemàtica de les rates i les aus, la legislacióeuropea referent a sanitat forestal, els problemes de les introduccions al’agricultura i alternatives a les espècies exòtiques invasores en jardineria.

69

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

ESP

ÈCIE

S E

XÒTI

QU

ES I

NVA

SO

RES

O P

OTE

NCIA

LME

NT I

NV

AS

OR

ES

El Paratge Natural de la Serra de Tramuntana és un dels espais naturals mésgrans de les Balears, i també és el que conté una major concentració devalors excepcionals. S’hi troben desnivells que abasten des del nivell de lamar fins a la cota màxima de 1.445 metres corresponent al Puig Major.

La Serra de Tramuntana té gairebé 90 quilòmetres de costa, entre elcap de Sa Mola a Andratx el cap de Formentor a Pollença, però sòls1.123,17 ha marines.

Les àrees marines protegides són molt recents si es comparen ambles existents en el medi terrestre i la seva extensió és molt menor.

Aproximadament el 0.65% dels oceans mundials es troba baix algunafigura de protecció, però la proporció que està gestionada efectivament ésencara menor.

Les àrees marines protegides es troben baix diferents figures de pro-tecció. La UICN diferencia 7 categories per als diferents nivells de maneigque cada tipus d’àrea:

IA Reserva natural estricta Científic

IB Àrees Silvestres Protecció de la qualitat de les àrees silvestres

II Parc nacional Protecció dels ecosistemes i úsrecreatiu

70

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

GE

STIÓ

Les àrees marines del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana

PERELLÓ, E.

CATEGORIA UICN OBJECTIU PRINCIPAL

La UICN defineix un àrea marina protegida de la següent manera:

“Un espai geogràfic clarament definit, reconegut, dedicat i gestionat, através de mitjans legals o altres medis efectius, per a aconseguir laconservació a llarg termini de la naturalesa amb els seus serveis ivalors ecosistèmics i culturals associats”

Amb les àrees marines protegides es pretén protegir, conservar i res-taurar espècies, hàbitats i processos ecològics que com a resultat dediverses activitats humanes han quedat afectats. De la mateixa manera,pretenen prevenir la degradació futura i el dany a espècies, hàbitats i pro-cessos ecològics encara no estudiats o desconeguts.

L’àmbit marí del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana comprènles àrees marines de 4 LICs de l’illa de Mallorca.

El PORN de la Serra de Tramuntana està estructurat en sis títols. Eltítol tercer regula les activitats lligades al medi natural. Dels 64 articles,

71

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

GE

STIÓ

III Monument natural Conservació de característiques naturals específiques

IV Area de maneig d’hàbitats/ Conservació mitjançant especies intervencions de

maneig

V Paisatge terrestre i Conservació i ús marí protegit recreatiu

VI Area Protegida per a maneig Ús sostenible delsde recursos ecosistemes i recursosnaturals

CATEGORIA UICN OBJECTIU PRINCIPAL

ES 5310077 Es Rajolí 110,22 ha

ES 5310081 Port des Canonge 165,00 ha

ES 5310082 S’Estaca-Punta de Deià 782,00 ha

ES 5310092 Cala Figuera 65,95 ha

CODI NOM EXTENSIÓ

46 es refereixen a l’àmbit terrestre (secció I), 9 són comuns (secció II) ialtres 9 es refereixen exclusivament a l’àmbit marí (secció III).

En la present comunicació es farà una revisió de les característiquesde les àrees marines del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, laseva importància i gestió actual i futura.

BIBLIOGRAFIA:Laffoley, D. d’A., (ed.) (2008). El camino hacia las redes mundiales de áreas marinas

protegidas. Plan de acción de la Comisión Mundial de Áreas Protegidas. UICNCMAP. Gland, Suiza. 22 pp.

72

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

GE

STIÓ

73

El Bioatles és una aplicació informàtica de processament de dades. ElsSIG (sistemes d’informació geogràfica) són bases de dades vinculades aun entorn cartogràfic, de tal manera que la informació continguda dinselles queda reflectida sobre un mapa.

Han demostrat ser una eina de gran potència en la gestió de moltsaspectes relacionats amb el territori, un dels quals és, evidentment, elmedi ambient.

Amb la intenció de compilar i emmagatzemar d’una manera molt méseficaç i accessible tota la informació existent sobre la distribució d’espè-cies a les Balears, el 2004 va néixer el Bioatles, una iniciativa del Serveide Protecció d’Espècies.

Durant aquests anys s’ha assolit el nombre prou elevat de registres:fins 31 d’agost de 2009 s’havien registrat 77231 dades corresponents a5603 espècies.

Les fonts d’on s’obté aquesta informació són diverses: bàsicament,els documents inèdits d’estudis realitzats o contractats pel Servei, arti-cles o llibres amb continguts científics; i aportacions personals de natura-listes o investigadors de reconegut prestigi.

Cada registre conté una informació associada que concreta encaramés la dada:

• FONT: article, llibre, document inèdit, comunicació personal, etc.,amb indicació del nom de l’autor/s.

• TIPUS DE REGISTRE: extint, segur, probable, possible, antròpic,migrant.

• DATA DE LA DADA.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

GE

STIÓ

Les espècies de la Serra de Tramuntana al Bioatles

RAMOS, I.

L’ús que es fa de les dades pot tenir diferents vessants: científic, tèc-nic i administratiu.

El Bioatles és el SIG orientat a reflectir la distribució de les espèciesa les Illes Balears.

En ser una comunitat autònoma de dimensions reduïdes, ens ha per-mès afinar molt en la concreció de les dades. Per aquest motiu, el Bioatlesconté la informació en quadrícules UTM 1x1km. Les dades es poden visua-litzar a una escala d’1x1km, 5x5 km i 10x10 km, llevat d’aquelles espè-cies que es troben més amenaçades, les consultes de les quals noméses podran fer a una escala mínima de 5x5 km.

El Bioatles actual està estructurat en una base de dades Access vincu-lada a la cartografia mitjançant els programes Visual Basic i MapObjects.

Durant el període de funcionament, s’han detectat unes mancancesque s’esmenen a la nova versió del Bioatles: el Bioatles 2.0. Aquest pre-senta, bàsicament, dues millores:

• Migració de les dades de l’actual base de dades Access a unatipus Oracle. La capacitat d’emmagatzematge serà, gairebé, il·limi-tada, i l’eficiència de maneig molt superior.

• Possibilitat de consultar-la des de qualsevol servidor d’internet.

També es millora l’interface, que adopta un format més atractiu.

IMPLICACIONS EN LA CONSERVACIÓ DELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS ENGENERAL I DE LA SERRA DE TRAMUNTANA EN PARTICULAR

Conèixer la distribució de les espècies amb una precisió com la que té elBioatles ens permet poder gestionar d’una manera més satisfactòria elmedi natural.

El Servei de Protecció d’Espècies prioritza les seves actuacions sobreles espècies catalogades, sense deixar de banda les altres. Les espèciescatalogades es troben en una situació més delicada i conèixer la seva ubi-cació exacta ens permet prendre les decisions adients per assegurar-ne laconservació.

Els espais naturals protegits, com a conseqüència de la seva impor-tància ambiental, han concentrat esforços per conèixer-ne exhaustivamentla composició biològica. La serra de Tramuntana conserva uns valorsexcepcionals perquè és una de les zones de les Balears menys alteradesper l’activitat humana. Per aquest motiu, ha estat una de les zones tradi-cionalment més estudiades i de les que es té un coneixement profund.

74

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

GE

STIÓ

75

Aquesta intensa prospecció tradicional queda reflectida al Bioatles, enquè bona part dels registres corresponen a aquesta regió.

L’objectiu final és que el Bioatles es converteixi en una eina deconeixement i gestió a l’abast de tota la societat i aconseguir implicar enel seu desenvolupament les institucions, els investigadors i tota la comu-nitat científica i naturalista de les illes Balears.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

GE

STIÓ

76

El Banc de Llavors és una instal·lació per al processament i la conserva-ció de materials forestals de reproducció, que funciona com a estructurade suport per al desenvolupament de treballs forestals facilitant l’ús diver-sificat d’espècies vegetals en la reforestació i en projectes específics deconservació de recursos genètics forestals.

Els objectius són:

· Assegurar la provisió de material de reproducció d’interès forestal,per cobrir les necessitats de producció de plantes

· Procurar la conservació de lots de llavors i parts de planta d’espè-cies amb interès forestal, amb la finalitat de disposar de fons deconservació ex situ de recursos genètics forestals

· Participar en l’execució de plans de recuperació d’espècies vege-tals de les illes Balears.

A més, amb l’educació ambiental es duen a terme visites al Banc i esfan alguns tallers sobre el coneixement de les llavors.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

GE

STIÓ

Banc de Llavors Forestals de les IllesBalears (Menut, Escorca)

CARDONA, C., BOVER, M. & GRIMALT, F.

77

El Viver de Menut existeix des de fa 77 anys. Està situat a la finca de Me-nut, als peus del puig Tomir.

Els objectius del Viver són la producció de plantes d’interès forestal detotes les illes Balears, destinada principalment a repoblacions i a la conser-vació d’espècies vegetals autòctones. A més, es lliuren plantes a propieta-ris privats per a repoblacions, a escoles i instituts, organismes públics (ed.ambiental, zones verdes, etc.), s’hi fan visites d’escolars i tallers de vive-rística forestal.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

GE

STIÓ

Viver Forestal de les Illes Balears(Menut, Escorca)

GRIMALT, F., VERD, A. & CARDONA, C.

78

Durante los años de 1998-2009 se ha desarrollado un programa de con-servación de fauna marina a partir de la colaboración entre la Conselleríade Medio Ambiente y la Fundación Aspro Natura (Marineland Mallorca),que tiene como objetivos principales el atender los varamientos de cetá-ceos y tortugas marinas en el litoral de Mallorca. Estableciéndose una redde información con un teléfono de guardia las 24 horas en cooperacióncon el servicio de emergencias 112. Los animales heridos o enfermos quellegan a la costa son trasladados hasta el centro de recuperación y loscadáveres en buen estado de conservación se preparan para necropsia yla toma de muestras, registrándose los datos biométricos de los animalesvarados y mantenido un amplio archivo fotográfico.

Se ha desarrollado un intenso programa de educación ambiental,incluyendo jornadas técnicas para profesionales con charlas sobre proto-colos de actuación, talleres para la identificación de las especies y necrop-sias. Además, se han editando guías de campo y trípticos informativossobre las distintas especies que frecuentan el mar Balear.

Durante este periodo se ha ofrecido un programa de actividades dirigi-das a los escolares, con material de trabajo específico. Los datos biomé-tricos y el banco de muestras ofrecen información importante acerca de labiología de los cetáceos y tortugas marinas y sirven de base para el des-arrollo de futuros trabajos de investigación. Las jornadas técnicas y lascampañas de divulgación, así como el programa escolar favorecen la acep-tación por parte de la sociedad de las medidas necesarias para la conser-vación de estas especies.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

GE

STIÓ

Actuaciones del programa de conservación de fauna marina enBaleares: cetáceos y tortugas marinas

FERNÁNDEZ, G.

79

Constituït oficialment l’any 2004 per la Conselleria de Medi Ambient i laFundació Natura Parc, el COFIB (Consorci per a la Recuperació de la Faunade les Illes Balears) gestiona el Centre de Recuperació de Fauna Silvestre,que en el període 2003-2009 ha rebut dels municipis de la serra deTramuntana un total de 7.332 animals. D’aquests, 5.831 exemplars de 36espècies pertanyen a la fauna autòctona –animals ferits o amb problemes–i 1.501 exemplars de 18 espècies, a fauna exòtica –principalment abando-nada però també que s’ha escapada als municipis que formen la Serra–amb les conseqüències negatives que això pot tenir sobre l’ecosistema.L’educació ambiental i la investigació formen, amb la recuperació d’espè-cies, els pilars bàsics de conservació en els quals treballa el centre.

Cal tenir en compte, d’una banda, que la casuística observada desdels centres de recuperació és només un reflex d’alguns dels problemesque es troba la fauna a la Serra i de l’altra, que les dades que aquí pre-sentam engloben també les parts planes dels municipis que constitueixenla serra de Tramuntana, per la qual cosa els municipis de Palma i Calvià–on la fracció habitants/hectàrea és més alta– concentren el 74% d’entra-des de fauna silvestre i el 86% de fauna exòtica de tota la serra deTramuntana. A efectes comparatius, el municipi d’Escorca, en plena Serrai amb una superfície similar a la de Calvià però amb una de les densitatspoblacionals més baixes, ha produït només 26 entrades en 7 anys, enfrontde les 1.382 de Calvià.

No cal dir que a major densitat d’habitants major necessitat d’infraes-tructures, a major densitat d’infraestructures major fragmentació/alteraciódel territori i a major afectació del territori es dóna un increment de pro-blemàtica de la fauna silvestre. L’entrada als centres de recuperació defauna exòtica està molt lligada a grans nuclis urbans i a centres comer-

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

GE

STIÓ

La recuperació de la fauna silvestre al Paratge Natural de la Serra deTramuntana

PARPAL, L

cials o mercats on es venen aquests animals, però les conseqüències esdeixen sentir també en els llocs més amagats de la Serra.

Com a conclusió, en vista de les dades que es presentaran per muni-cipis i espècies podem dir que la major part de causes d’entrada d’ani-mals als centres de recuperació estan lligades directament a l’activitathumana; per tant, si volem aconseguir un manteniment de la biodiversitata la serra de Tramuntana hem de minimitzar l’impacte que produïm sobreels ecosistemes. És, d’altra banda, prioritari el control de la introducciód’espècies exòtiques, que poden alterar per sempre el que la natura hacreat durant milers d’anys.

80

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

GE

STIÓ

81

La població de les illes Balears té un coneixement molt limitat de les fun-cions atorgades als agents de medi ambient per la Llei 2/2007 de 16 demarç, de cossos i escales de l’Administració de la CAIB: vigilància i controldels recursos naturals i del patrimoni ambiental, inspecció i policia enmatèria d’avaluació i d’impacte ambiental, inspecció i control d’abocamentde residus, contaminació de les aigües i l’atmosfera i, en especial, vigilàn-cia dels espais naturals protegits i les conseqüents actuacions de conser-vació i gestió de la biodiversitat.

Un agent de medi ambient (AMA), com a agent d’autoritat en les sevescompetències ambientals, representa una tutela efectiva de tot el ventalld’actuacions que els propietaris, els habitants i els usuaris del ParatgeNatural de la Serra de Tramuntana puguin fer i suposin un perill per a laconservació de la biodiversitat, a més d’un suport a tots els projectes queengegui l’Administració.

Efectivament, la presència habitual dels agents als indrets menys alte-rats i en més grau de protecció al Paratge no tan sols compleix una fun-ció informativa i de vigilància, sinó que també pot aportar elements deconeixement a la investigació científica i a les necessitats de conservaciódel subjecte o de l’indret tractat. El fet que durant bona part de l’horarilaboral l’AMA exerceixi funcions variades de camp el converteix en unobservador privilegiat, no tan sols de la presència o moviment de la faunai flora silvestre, sinó també del seu estat real i present de conservació.

Una de les tasques importants de l’AMA, és la de ser un interlocutorimportant amb les persones que d’una manera o altra habiten el ParatgeNatural, se n’aprofiten o simplement hi transiten i el visiten: pescadors,excursionistes, pagesos, caçadors, talladors, boletaires, propietaris.... Latransmissió de dades i coneixements entre aquestes persones i l’agent de

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

GE

STIÓ

L’Agent de Medi Ambient: una einaimprescindible per la gestió i conservació de la biodiversitat delParatge Natural de la Serra deTramuntana

PONS, M.A., MALMIERCA, J.C. & MONTERDE, J.

medi ambient és important qualitativament i quantitativa. Són unes infor-macions que d’una manera o altra s’incorporen a la gestió de l’indret i ales actuacions futures que es puguin dur a terme. S’estableix, per tant, unpont entre l’Administració i les persones relacionades amb el medi, en elcamp, fora de les dependències administratives.

L’AMA exerceix una funció de vigilància, inspecció i suport de conser-vació de la biodiversitat, tant en el mateix moment de fer l’acció propo-sada per la direcció del Paratge Natural o un altre servei de la Conselleria,en desenvolupament de plans específics de seguiment, conservació orecuperació de flora i fauna, com en el moment de fer el seguiment poste-rior dels hàbitats on s’assenten les espècies motiu d’estudi o d’especialprotecció.

Serà en molts casos l’AMA qui posarà en coneixement de l’Administra-ció ambiental l’aparició d’elements pertorbadors o que clarament podenperjudicar el medi: espècies invasores de flora i fauna, construccionsil·legals de camins, habitatges o infraestructures, efectes abusius de certsaprofitaments forestals, agrícoles, cinegètics o ramaders, incendis fores-tals... En aquells fets que incompleixin normativa ambiental l’AMA no tansols farà una funció informativa important per neutralitzar l’efecte nociu ila posterior restauració, sinó que a la vegada traslladarà a l’òrgan compe-tent, mitjançant aixecament d’acta, la detecció de l’il·lícit ambiental, siguiadministratiu o penal, relatiu a la conservació de la biodiversitat.

En definitiva, els AMA són una eina d’imprescindible de la nostra socie-tat en la protecció i la conservació del medi.

82

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

GE

STIÓ

83

El Programa de “Custodia del Territorio y Ecoturismo Sostenible en Ma-llorca” tiene como Objetivo Principal contribuir a equilibrar el turismo y laconservación del patrimonio natural como fuente sostenible de riqueza,creación de empleo y bienestar en el medio natural. En concreto, el Pro-grama empatiza la gestión y conservación de espacios naturales protegi-dos (como el Paraje Natural de la Sierra de Tramuntana y diversos sitiosNatura 2000) con el desarrollo de actividades socioeconómicas de peque-ñas y medianas empresas dedicadas al ecoturismo, realizando todo elloen el marco de Convenios de Custodia del Territorio y de la restauraciónde la biodiversidad.

Este Programa se desarrolla sobre tres pilares fundamentales: A) unaRed de Custodia del Territorio en Agroturismos y Hoteles Rurales, B) unSistema de Compensación Voluntaria por el uso de caminos rurales priva-dos y C) un Plan de Fomento del Ecoturismo Sostenible y de Restauraciónde la Biodiversidad en Municipios de Mallorca.

Para conseguir sus objetivos el Programa establece un método de tra-bajo innovador, que abre nuevos horizontes y aborda, con un nuevo enfo-que y tratamiento, el binomio turismo y conservación en Mallorca. Se tratade trabajar con todos los sectores y sensibilidades posibles relacionadascon el ecoturismo, motivando y comprometiendo a los diferentes actoresinvolucrados (administraciones, empresarios, propietarios del territorio,ONG, etc.) mediante un abanico de convenios de custodia y acuerdos decolaboración, así como, con la actuación de una herramienta de mercadooperativa (“ProNature Travel”) que apoya la dinamización de las iniciativasde Custodia del Territorio desde una perspectiva empresarial única, propiadel Programa y dirigida en todo momento a contribuir a los objetivos socia-les y ambientales.

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

GE

STIÓ

Programa de custodia del territorio y ecoturismo sostenible en Mallorca

SÁNCHEZ, J.J.

Mallorca es el marco idóneo para desarrollar esta experiencia teniendoen cuenta que es un espacio de territorio limitado, con elevados valoresnaturales a conservar y que recibe entre 8 y 10 millones de turistas alaño. En Mallorca es fundamental hoy por hoy sintetizar y conseguir esteequilibrio, preparando al territorio para absorber, por ejemplo, la desesta-cionalización del turismo que se impulsa desde las administraciones y elsector turístico tradicional, lo cual implicará un uso más elevado del inter-ior rural, las montañas y de las zonas protegidas de la isla.

PROBLEMA AMBIENTAL Y SOCIAL QUE SE ABORDA

La Sierra de Tramuntana y otras zonas en buen estado de conserva-ción en Mallorca, se están viendo sometidas a una intensificación progre-siva de su uso turístico, promocionadas como recurso natural para unturismo “verde”, cada vez más demandado como alternativa al de “sol yplaya”. En los últimos años ha aumentado significativamente el número deexcursiones organizadas en la Sierra de Tramuntana y su entorno, creán-dose conflictos entre las fincas agroganaderas, que son atravesadas porestos senderos, y los turistas. Se han dado casos de empresas de sende-rismo que han tenido que retirar de sus ofertas algunas excursiones porenfrentamientos frecuentes con propietarios y payeses, con la consiguien-te mala imagen que se crea hacia sus clientes. Por otro lado, los propie-tarios y payeses en zonas de montaña se quejan principalmente de quelos excursionistas crean problemas en la gestión del ganado, no respetanlas vallas, llevan perros sueltos, dejan basuras, hacen ruido, degradaninfraestructuras e, incluso, restan intimidad. Estas situaciones reiteradas,han llevado a algunas fincas a cerrar los caminos y a mantener actitudeshostiles hacia los excursionistas, afectando no solamente al turismo orga-nizado, sino también al excursionismo tradicional mallorquín.

Como ya se ha comentado, a pesar de que Mallorca es sinónimo deturismo intensivo, el buen estado de conservación de una parte impor-tante de la isla la convierte en un deseado destino para el turismo “ver-de”. Sin embargo, no todas las iniciativas ecoturísticas son respetuosascon el medio natural, con el paisaje y los usos tradicionales, por lo que esnecesario mediante acciones demostrativas impulsar buenas prácticas enlo que hemos denominado Ecoturismo Sostenible.

84

RE

SU

MS

DE

LE

S P

ON

ÈN

CIE

S ·

GE

STIÓ

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

87

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

Molts naturalistes consideram imprescindible compilar informació so-bre les espècies que tenim en un espai natural a fi d’obtenir llistes o catà-legs de biodiversitat (Cardona, 1998; Alomar et al., 1998; Riddiford,2002). Aquestes llistes o catàlegs ens aporten una informació de vitalimportància sobre els valors naturals de què un espai natural o, com ésel cas que ens ocupa, una finca pública disposa. El coneixement de qui-nes espècies són presents a determinats espais, finques públiques i hàbi-tats ens permet predeterminar quines actuacions de gestió són aconsel-lables per garantir un bon estat de conservació, no sols de les espèciescatalogades o protegides sinó del conjunt de la biodiversitat.

Així, des de febrer de 2009, moment en què es va adquirir la fincapública de Planícia (amb l’excepció del període abril-juny) els tècnics ibecaris del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana varen començar aenregistrar observacions sobre la biodiversitat d’aquest espai, mentrefeien tasques de gestió de la finca pública (gran part de les quals no rela-cionades amb conservació). Per tant, s’ha de tenir en compte que no estracta d’un estudi elaborat específicament per conèixer la biodiversitat dela finca pública, sinó més aviat d’un petit estudi elaborat com a conse-qüència de l’interès d’alguns tècnics i becaris que de forma col·laterall’han elaborat mentre duen a terme altres feines.

Les dades obtingudes mostren que fins al moment s’han registrat untotal de 337 tàxons a la finca pública de Planícia, repartits en 10 phylumo divisions, 17 classes, 74 ordres, 146 famílies i 286 gèneres. Respectedel nivell de classificació, en 4 casos només s’ha pogut determinar fins agènere, en 333 tàxons fins a espècie, en 30 tàxons fins a subespècie i en5 tàxons fins a varietat (vegeu l’annex I).

Primera contribució al coneixement de la biodiversitat de la finca públicade Planícia

PINYA, S. & CASTRO, J.Mª.

Òbviament es tracta d’una llista reduïda, en la qual manquen una granpart de les espècies de gairebé tots els phylums o divisions, amb l’excep-ció tal vegada dels Chordata, que queden més o manco ben complets(excepte els quiròpters, rosegadors i probablement alguns passeriformes,dels quals manquen espècies per incloure.).

Serveixi aquesta llista incompleta per mostrar una ignorància en elconeixement de la biodiversitat de la finca pública de Planícia i impulsar unmoviment naturalista que produeixi un millor i major coneixement del pa-trimoni natural de Planícia i, per extensió, del Paratge Natural de la Serrade Tramuntana.

BIBLIOGRAFIA.Cardona, L. (1998). Catàleg general de les espècies del Parc de s’Albufera des

Grau, Illa d’en Colom i Cap de Favàritx. Inventaris tècnics de Biodiversitat, 1.Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. 38 pp.

Alomar, G., Rosselló, J.A., Pons, M. (1998). Materials per a l’inventari de Biodiver-sitat del Parc de Sa Dragonera: Flora Vegetació i Invertebrats. Inventaris tècnicsde Biodiversitat, 2. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral.Sense paginar.

Riddiford, N. (ed.) (2002). Catàleg de Biodiversitat del Parc Natural de s’Albufera deMallorca. Inventaris tècnics de Biodiversitat, 3. Conselleria de Medi Ambient.88 pp.

88

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

89

PHYLUM ASCOMYCOTAClasse Lecanoromycetes

Ordre LecanoralsFamília Lecanoraceae

Lecidella euphorea (Flörke) HertelFamília Parmeliaceae

Evernia prunastri (L.) Ach.Parmelia perlata (Huds.) Ach.Usena articualta ssp. mediterranea Motyka– HafellnerUsnea barbata (L.) Weber ex F. H. WiggUsnea hirta (L.) Weber ex Wigg.

Família PertusariaceaePertusaria amara (Ach.) Nyl.Pertusaria pertusa (Weigel) Tuck

Família RamalinaceaeRamalina fraxinea (L.) Ach. 1814Ramalina panizzei Durs.

Ordre PeligeralsFamília LobariaceaeLobaria pulmonaria (L.) Hoffm.

Ordre TeleoschistalsFamília Teloschistaceae

Teloschistes chrysophthalmus (L.) Th. Fr.Xanthoria parietina (L.) Th. Fr. (1860)

PHYLUM BASIDIOMYCOTAClasse Agaricomycetes

Ordre Boletals Família Boletaceae

Boletus radicans Pers. (1801)Ordre Polyporals

Família PolyporaceaeLaetiporus sulphureus (Bull.) Murrill

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

Annex I. Llistat de biodiversitat de la Finca Pública de Planícia

DIVISIÓ BRYOPHYTAClasse Bryopsida

Ordre LeucodontalsFamília Leptodontaceae

Leptodon smithii (Dicks.) Mohr.Classe Hepaticopsida

Ordre JungermannialsFamília Jubulaceae

Frullania dilatata (L.) Dum. Ordre Metzegerials

Família MetzegeriaceaeMetzgeria furcata (L.) Dum.

Família PorellaceaePorella arboris-vitae (With.) Grolle

DIVISIÓ PTERIDOPHYTAClasse Pteridopsida

Ordre DryopteridalsFamília Dryopteridaceae

Dryopteris pallida (Bory) C. Chr. subsp. balearica(Litard.) Fraser-Jenkins

Ordre Polypodials Família Adiantaceae

Adiantus capillus-veneris L.Família Aspleniaceae

Asplenium ruta-muraria L.Asplenium trichomanes L. subsp. quadrivalensD.E. MeyerCeterach officinarum Willd.

Família PolypodiaceaePolypodium cambricum L.

Ordre PteridalsFamília Hypolepidaceae

Pteridium aquilinum (L.) Kuhn

DIVISIÓ PINOPHYTAClasse Coniferopsida

Ordre PinalsFamília Cupressaceae

Juniperus oxycedrus L. subsp. oxycedrusFam. Pinaceae

Pinus halepensis MillerPinus halepensis Miller var. celiciae

90

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

DIVISIÓ MAGNOLIOPHYTAClasse Liliopsida

Ordre AlismatalsFamília Araceae

Arum pictum L. subsp. sagittifolium Rosselló & L. SáezArisarum vulgare Targ.-Tozz

Ordre ArecalsFamília Aracadeae

Chamaerops humilis L. Ordre Orchidals

Família OrchidaceaeAnacamptis pyramidalis ( L.) L. C. M. RichardEpipactis microphylla (Ehrh.) SwartzHimantoglossum robertianum (Loisel) P. DelforgeLimodorum abortivum (L.) SwartzNeotinea maculata (Desfontaines) Stearn.Ophrys bombyliflora LinkOphrys fusca LinkOphrys tenthredinifera Willd. Orchis longicornu PoiretSpiranthes spiralis (L.) F. Chev.

Ordre LilialsFamília Dioscoriaceae

Tamus communis L. Família Iridaceae

Iris pseudacorus L. Família Liliaceae

Allium ampeloprasum L.Asparagus acutifolius L. Asparagus albus L. Asparragus horridus L. in J.A. MurrayAsphodelus aestivus Brot.Asphodelus microcarpus Salzm. & VivRuscus aculeatus L. Smilax aspera L. subsp. asperaUrginea maritima (L.) Baker

Ordre PoalsFamília Cyperaceae

Carex distachya Desf.Scirpus holoschoenus L.

91

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

Família PoaceaeAmpelodesmos mauritanica (Poiret) T. Durand et SchinzArundo donax L.Avena barbata Pott et LinkAvenula bromoides (Gouan) H. ScholzBrachypodium retusum (Pers.) Beauv.Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.Dactylis glomerata L. subsp. glomerataDesmazeria rigida (L.) TutinLagurus ovatus L.Melica minuta L. Oryzopsis miliacea L.Poa flaccidula Boiss. & Reut.Sesleria insularis Sommier

Classe MagnoliopsidaOrdre Apials

Família AraliaceaeHedera helix L.

Família UmbeliferaeBupleurum baldense TurraCrithmum maritimum L. Daucus carota L. Eryngium campestre L. Foeniculum vulgare Mill.Laserpitium gallicum L. Pastinaca lucida L. Pimpinella tragium Vill. subsp. balearica (Knoche)Ll. Llorens

Ordre AsteralsFamília Asteraceae

Bellium bellidioides L. Carlina corymbosa L. Cheirolophus intybaceus (Lam.) DostálChrysanthemum coronarium L.Crepis triasii (Cambess.) NymanCichorium intybus L. Dittrichia viscosa (L.) GreuterGalactites tomentosa MoenchHelichrysum ambiguum (Pers.) C. Presl.Helichrysum crassifolium (L.) D. Don.Helichrysum rupestre (Rafin.) D.C.

92

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

Jasonia glutinosa (L.) D.C.Onopordum illyricum L.Pallenis spinosa L.Phagnalon rupestre (L.) D.C.Phagnalon saxatile (L.) Cass.Santolina chamaecyparissus L.Silybum marianum (L.) Gaertn.Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F. W. Schmidt

Família CampanulaceaeCampanula erinus L. Legousia falcata (Ten.) Janchen

Ordre CapparalsFamília Cruciferae

Arabidopsis thaliana (L.) Heynh. in Holl et Heynh.Arabis verna (L.) R. Br.Brassica balearica Pers.Cardaria draba (L.) Desv.Clypeola jonthlaspi L. subsp. microcarpa (Moris)Arcang. Erophila verna (L.) Chevall.Hornungia petraea (L.) Rchb. subsp. petraea

Ordre CaryophyllalsFamília Cactaceae

Opuntia maxima MillerFamília Caryophyllaceae

Arenaria balearica L. Cerastium brachypetalum Desportes subsp. roeseri (Boiss & Heldr.) NymanMinuartia hybrida (Vill.) SchischkinMoehringia pentandra J.Gay.Silene decipiens Barc.Silene mollissima (L.) Pers.

Família PlumbaginaceaeLimonium sp. P. Mill.

Ordre CelastralsFamília Aquifoliaceae

Ilex aquifolium L. Ordre Dipsacals

Família CaprifoliaceaeLonicera implexa Ait.Viburnum tinus L.

93

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

Família DipsacaceaeCephalaria squamiflora (Sieber) Greuter subsp.balearica (Willk.) Greuter

Scabiosa cretica L.Ordre Ericals

Família EricaceaeArbutus unedo L. Erica arborea L.Erica multiflora L.

Família PrimulaceaeAnagallis tenella (L.) L.Asterolinon linum-stellatum (L.) DubyCyclamen balearicum Willk.Primula acaulis (L.) L. subsp. balearica (Willk.)Greuter & BurdetSamolus valerandi L.

Ordre EuphorbialsFamília Buxaceae

Buxus balearica LamFamília Euphorbiaceae

Euphorbia characias L. subsp characiasEuphorbia dendroides L. Ricinus comunis L.

Ordre FabalsFamília Leguminosae

Anagyris foetida L. Anthyllis cytisoides L.Astragalus balearicus ChaterBituminaria bituminosa (L.)C.H. Stirt. Calicotome spinosa (L.) LinkCeratonia siliqua L. Dorycnium pentaphillum Scop.Genista majorica Cantó & M.J. SánchezHippocrepis balearica Jacq. subsp. balearicaOnonis minutissima L. Ononis spinosa L. subsp. antiquorum (L.) Arcang.Trifolium campestre Schreb.Trifolium stellatum L.

Família PolygalaceaePolygala rupestris Pourr.

94

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

Ordre FagalsFamília Fagaceae

Quercus ilex L. subsp. ballota (Desf.) Samp.Quercus ilex L. ssp ilex

Ordre GentianalsFamília Gentianaceae

Blackstonia perfoliata ( L.) HudsonCentaurium erythraea Rafn. subsp. majus(Hoffms. et Link) Laínz

Família RubiaceaeGalium crespianum Rod. Fem.Rubia peregrina L. Valantia muralis L.

Família RutaceaeCitrus limon (L.) Burm. f.Citrus sinensis (L.) Osbeck

Ordre GeranialsFamília Geraniaceae

Geranium purpureum Vill. Ordre Junglandals

Família JunglandaceaeJuglans regia L.

Ordre LamialsFamília Labiatae

Ballota nigra L. subsp. foetida (Vis.) HayekMicromeria filiformis (Aiton) Benth.Phlomis italica L. Rosmarinus officinalis L. Rosmarinus officinalis L. var palauiSalvia officinalis L. Teucrium asiaticum L. Teucrium capitatum L.Teucrium chamaedrys L.Teucrium cossonii D. WoodTeucrium marum L. subsp. occidentale Mus,Mayol & Rosselló

Família PlantaginaceaePlantago sp. L.

Ordre MalpighialsFamília Linaceae

Linum strictum L. Linum trigynum L.

95

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

Família GuttiferaeHypericum balearicum L.

Ordre MyrtalsFamília Thymelaceae

Daphne gnidium L. Ordre Papaverals

Família PapaveraceaeFumaria sp. L. Papaver dubium L.

Ordre RanunculalsFamília Ranunculaceae

Clematis cirrhosa L. Clematis flammula L. Delphinium pictum Willd. ssp. pictumHelleborus foetidus L. Helleborus lividus Ait.Ranunculus parviflorus L.

Ordre RhamnalsFamília Rhamnaceae

Rhamnus bourgeanus Gand.Ordre Rosals

Família RosaceaeAmelanchier ovalis Medik.Crataegus mongyna Jacq.Potentilla caulescens L. Prunus dulcis (Mill.) D. A. WebbPrunus spinosa L.Rubus ulmifolius SchottSorbus aria (L.) Crantz

Ordre SapindalsFamília Anacardiaceae

Pistacia lentiscus L. Família Ceoraceae

Cneorum triccocon L.Família Rutaceae

Ruta chalepensis L.Ordre Saxifragals

Família CrassulaceaeSedum dasyphyllum L. Umbilicus gaditanus Boiss.

Família PaeoniaceaePaeonia cambessedesii (Willk.) Willk.

96

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

Ordre ScrophularialsFamília Globulariaceae

Globularia cambessedessii Willk.Família Oleaceae

Olea europaea L. var. europaeaOlea europaea L. var. sylvestris

Família ScrophulariaceaeCymbalaria aequitriloba (Viv.) A. Cheval.Digitalis minor L. ssp minorDigitalis minor L. ssp palauiLinaria aeruginea (Gouan) Cav. subsp. pruinosa(Sennen & Pau) Chater & ValdésScrophularia canina L.Sibthorpia africana L.

Ordre SolanalsFamília Convolvulaceae

Convolvulus althaeoides L. Convolvulus arvensis L. Cascuta epithymum Murray

Ordre TaxalsFamília Taxaceae

Taxus baccata L.Ordre Urticals

Família MoraceaeFicus carica L.

Família UlmaceaeCeltis australis L. Ulmus minor Mill.

Família UrticaceaeParietaria judaica L. Urtica membranacea Poiret

Ordre ViolalsFamília Cistaceae

Cistus albidus L. Cistus salvifolius L.

PHYLUM MOLLUSCAClasse Gastropoda

Ordre PulmonataFamília Helicidae

Eobania vermiculata O. F. Müller, 1774Iberellus balearicus Pfeffer, 1844

Família PopatiidaeTudorella ferruginea Lamarck, 1822

97

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

PHYLUM ARTROPODAClasse Arachnida

Ordre AraneaeFamília Thomisidae

Synaema globosum (Fabricius, 1775)Ordre Scorpiones

Família EscorpioniidaeEuscorpius balearicus, Caporiacco, 1950

Classe CrustaceaOrdre Isopoda

Família ActaecidaeLeptotrichus panzerii Audouin, 1826

Família PorcellionidaePorcellionides fuscomarmoratus Budde-Lund, 1885

Classe InsectaOrdre Dermaptera

Família ForciculidaeForcicula auricularia Linnaeus, 1758

Ordre ColeopteraFamília Buprestidae

Chalcophora mariana (Linnaeus, 1758) subsp. massiliensis (Villers, 1789)

Família CantharidaeRhagonica fulva Scop.

FamíliaMacrothorax morbillosus (Fabricius, 1792) subsp. balearicus Lapouge, 1913

Família CerambycidaeCerambyx cerdo Linaeus, 1758 ssp. mirbeckyiVesperus negellus, Compte, 1963

Família ChrysomelidaeLachnaia vicina Lacordaire, 1848Timarcha balearica Gory, 1844

Família CoccinelidaeCoccinela septempunctata Linnaeus, 1758

Família DytiscidaeAgabus biguttatus Olivier, 1795

Família HydraenidaeHydraena balearica d’Orchymont, 1930

Família OedemeridaeOedemera flavipes (Fabricius, 1792)

98

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

Família ScarabeidaeOxythyrea funesta Poda, 1761Potosia cuprea Fabricius, 1775

Família TenebrionidaeAsida barceloi Pérez, 1868Blaps gigas Linnaeus, 1767

Ordre HemipteraFamília Cicadidae

Cicada orni Linnaeus, 1758Ordre Heteroptera

Família PentatomidaeGraphosoma lineatum italicum Mueller

Ordre HymenopteraFamília Formicidae

Crematogaster scutellaris Olivier, 1792Lasius sp. Fabricius, 1804Lepinethema humile Mayr, 1868

Família ScoliidaeScoilia bidens L.

Família VespidaePolistes gallicus Linneus, 1761

Ordre LepidopteraFamília Nymphalidae

Argynnis pandora Denis & Schiffermüller, 1775Charaxes jasius Linnaeus, 1767Coennoninpha pamphilus Linnaeus, 1758Lasiommata megera Linnaeus, 1758Maniola jurtina Linnaeus, 1758Pararge aegeria Linnaeus, 1758Pyronia cecilia Vallantin, 1894Vanessa atalanta Linnaeus, 1758Vanessa (Cynthia) cardui Linnaeus, 1758

Família LycaenidaeAricia cramera Eschscholtz, 1889Celastrina argiolus Linnaeus, 1758Lycaena phlaeas Linnaeus, 1761Polyommatus (Lysandra) bellargus Rottemburg, 1775Polyommatus icarus subsp. balearica Rebel, 1930

Família PapillionidaePapilio machaon Linnaeus, 1758

99

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

Família PieridaeGonepteryx cleopatra Linnaeus, 1767Colias croceus Geoffroy, 1758

Ordre OdonataFamília Aeshidae

Anax imperator Leach, 1815Família Libellulidae

Crocothemis erythraea Brullé, 1832Ordre Ortoptera

Família AcrididaeAnacridium aegyptium Linnaeus, 1764

Familia GrillidaeçGryllus bimaculatus De Geer, 1773

PHYLUM CHORDATAClasse Amphibia

Ordre AnuraFamília Alytidae

Alytes multensis Sanchiz & Adrover, 1979Família Bufonidae

Bufo balearicus Boettger, 1880Família Ranidae

Pelophylax perezi Seoane, 1885Classe Reptilia

Ordre SquamataFamília Colubridae

Macroprotododon mauritanicus Geoffroy Saint-Hilaire, 1827Natrix maura Linnaeus, 1758

Família GekonidaeTarentola mauritanica Linnaeus, 1758

Classe AusOrdre Accipitriformes

Família AccipitridaeAccipiter ninsus Linnaeus, 1758Buteo buteo Linnaeus, 1758Hieraaetus pennatus Gmelin, 1788Milvus migrans Boddaert, 1783Pernis apivorus Linnaeus, 1758

100

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

Ordre ColumbiformesFamília Columbidae

Columba livia Gmelin, 1789Columba palumbus , Linnaeus, 1758

Ordre CoraciiformesFamília Upupidae

Upupa epops, Linnaeus, 1758Ordre Cuculiformes

Família CuculidaeCuculus canourus, Linnaeus, 1758

Ordre CharadriiformesFamília Scolopacidae

Scolopax rusticola Linnaeus, 1758Ordre Estrigiformes

Família StrigidaeOtus scops Linnaeus, 1758

Família TytonidaeTyto alba Scopoli, 1769

Ordre FalconiformesFamília Falconidae

Falco peregrinus Tunstall, 1771Falco tinnunculus Linnaeus, 1758

Ordre GalliformesFamília Phasianidae

Alectoris rufa Linnaeus, 1758Ordre Passeriformes

Família CorvidaeCorvus corax Linnaeus, 1758

Família EmberizidaeMiliaria calandra Linnaeus, 1758

Família FringillidaeCarduelis cannabina Linnaeus, 1758Carduelis carduelis Linnaeus, 1758Carduelis chloris Linnaeus, 1758Fringilla coelebs Linnaeus, 1758Loxia curvirostra Linnaeus, 1758

Família HirundinidaePtyonoprogne rupestris Scopoli, 1769

Família LaniidaeLanius senator Linnaeus, 1758

101

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

Família MotacillidaeMotacilla alba Linnaeus, 1758

Família MuscicapidaeFicedula hypoleuca Pallas, 1764Luscinia megarhynchos Brehm, 1831Oenanthe oenanthe Linnaeus, 1758Phoenicurus phoenicurus Linnaeus, 1758Phoenicurus ochruros Gmelin, 1774Regulus ignicapillus Temminck, 1820Regulus regulus Linnaeus, 1758

Família OriolidaeOriolus oriolus Linnaeus, 1758

Família ParidaeCyanistes caeruleus Linnaeus, 1758Parus major Linnaeus, 1758

Família PasseridaePasser domesticus Linnaeus, 1758

Família PhylloscopidaePhylloscopus collybita Veillot, 1817Phylloscopus sibilatrix Bechstein, 1793Phylloscopus trochilus Linnaeus, 1758

Família PrunellidaePrunella collaris Scopoli, 1769Prunella modularis Linnaeus, 1758

Família SylviidaeSylvia atricapilla Linnaeus, 1758Sylvia melanocephala Gmelin, 1789

Família TroglodytidaeTroglodytes troglodytes Linneus, 1758

Família TurdidaeErithacus rubecula Linnaeus, 1758Monticola solitarius Linnaeus, 1758Saxicola torquata Linnaeus, 1766Turdus philomelos Brehm, 1831Turdus iliacus Linnaeus, 1766

Classe MammaliaOrdre Artiodactyla

Família SuidaeSus scrofa Linnaeus, 1758 var. domestica

Família BovidaeCapra aegagrus subsp. hircus Linnaeus, 1758

102

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

Ordre CarnivoraFamília Mustelidae

Martes martes Linnaeus, 1758Mustela nivalis Linnaeus, 1766

Família ViverridaeGenetta genetta Linnaeus, 1758

Família FelidaeFelis sylvestris ssp. catus Schreber, 1775

Família ProcyonidaeProcyon lotor Linnaeus, 1758

Ordre ChiropteraFamília Molosidae

Tadarida teniotis Rafinesque, 1814Família Vesperlionidae

Pipistrellus pipistrellus Schreber, 1774Ordre Insectivora

Família ErinaceidaeAtelerix algirus¸Lereboullet, 1842

Ordre LagomorphaFamília Leporidae

Orctytolagus cuniculus Linnaeus, 1758Ordre Rodentia

Família MuridaeApodemus sylvaticus Linnaeus, 1758Mus musculus Linnaeus, 1758Rattus norvegicus Berkenhout, 1769

Famíla GlyridaeEliomys quercinus Linnaeus, 1766

103

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

104

Al llarg de 2008 i aprofitant els estudis realitzats per a avaluar l’estat deconservació de l’hàbitat prioritari per la Unió Europea de praderies de Po-sidonia oceanica (vegeu pàgina 27) es va realitzar un inventari de totesaquelles espècies que es varen observar al llarg de les immersions fetes.

A continuació hi trobam el llistat de la biodiversitat observada:

Contribució al coneixement de la biodiversitat del LIC ES5310094 Cala Figuera dins l’àmbit del ParatgeNatural de la Serra de Tramuntana

SUREDA, A., TEJADA, S., BLANCO, A., MATEU-VICENS, G. & BOX, A.

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

105

PHYLUM ASCOMYCOTAClasse Lecanoromycetes

Ordre LecanoralsFamília Teloschistaceae

Xanthoria parietina (L.) Th. Fr.

PHYLUM BRYOZOAClasse Gymnolaemata

Ordre CheilostomatidaFamília Myriaporidae

Myriapora truncata (Pallas, 1766)

PHYLUM CHLOROPHYTAClasse Bryopsidophyceae

Ordre BryopsidalsFamília Caulerpaceae

Caulerpa prolifera (Forsskål) J.V. Lamouroux, 1809Caulerpa racemosa (Forsskål) J. Agardh, 1873

Família CodiaceaeCodium bursa (Linnaeus) C. Agardh, 1822

Família HalimedaceaeHalimeda tuna (J.Ellis & Solander) J.V. Lamouroux,1816

Família UdoteaceaeFlabellia petiolata (Turra) Nizamuddin

Classe UlvophyceaeOrdre Ulvals

Família UlvaceaeUlva lactuca (Linnaeus, 1753)

Annex ILlistat de biodiversitat del LIC ES5310094 de Cala Figuera

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

PHYLUM OCHROPHYTAClasse Phaeophyceae

Ordre DictyotalsFamília Dictyotaceae

Padina pavonica (Linnaeus) Thivy, 1960Ordre Fucals

Família SargassaceaeCystoseira balearica (Sauvageau) Cystoseira mediterranea (Sauvageau, 1912)

Ordre SphacelarialsFamília Stypocaulaceae

Halopteris scoparia (Linnaeus) Sauvageau

PHYLUM RHODOPHYTAClasse Florideophyceae

Ordre CeramialsFamília Ceramiaceae

Acrothamnion preissi (Sonder) WollastonFamília Rhodomelaceae

Lophocladia lallemandii (Montagne) F.Schmitz, 1893Ordre Corallinals

Família CorallinaceaeCorallina elongata (J.Ellis & Solander, 1786)Jania rubens (Linnaeus) J.V. Lamouroux, 1812Lithophyllum spp. Phillippi 1837

Ordre GigartinalsFamília Peyssonneliaceae

Peyssonellia spp. (Decaisne, 1841)Peyssonnelia squamaria (S.G.Gmelin) Decaisne, 1839

PHYLUM ANGIOSPERMOPHYTAClasse Liliopsida

Ordre PotamogetonalsFamília Cymodoceaceae

Cymodocea nodosa (Ucria) Ascherson Família Posidoniaceae

Posidonia oceanica (Linnaeus) Delile

106

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

PHYLUM PORIFERAClasse Demospongiae

Ordre DictyoceratidaFamília Irciniidae

Ircinia felix (Duchassaing & Michelotti, 1864)Ircinia spp. (Nardo, 1833)

PHYLUM CNIDARIAClasse Hexacorallia

Ordre ActiniariaFamília Actiniidae

Anemonia viridis (Forskål, 1775)Classe Scyphozoa

Ordre SemaeostomeaeFamília Ulmaridae

Aurelia aurita (Linnaeus, 1758)Ordre Rhizostomeae

Família CepheidaeCotylorhiza tuberculata (Macri, 1778)

PHYLUM ANNELIDAClasse Polychaeta

Ordre Eunicida Família Eunicidae

Eunice vitatta (Delle Chiaje, 1828)Lysidice ninetta (Audouin & Milne-Edwards, 1833)Nematonereis hebes (Verrill, 1900)

Família LumbrineridaeLumbrineris gracilis (Ehlers, 1868)

Família NereididaeNeanthes agulhana (Day, 1963)Platynereis dumerilii (Audouin & Milne Edwards, 1833)

Família SabellidaeSabella spp. (Linnaeus, 1767)

PHYLUM ECHINODERMATAClasse Echinoidea

Ordre ArbacioidaFamília Arbaciidae

Arbaxia lixula (Linnaeus, 1758)

107

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

Ordre EchinoidaFamília Echinidae

Paracentrotus lividus (de Lamarck, 1816)Classe Holothuroidea

Ordre AspidochirotidaFamília Holothuriidae

Holothuria tubulosa (Gmelin, 1790)Classe Stelleroidea

Ordre SpinulosidaFamília Echinasteridae

Echinaster sepositus (Retzius, 1783)

PHYLUM MOLLUSAClasse Bivalvia

Ordre PterioidaFamília Pinnidae

Pinna nobilis (Linnaeus, 1758)Classe Cephalopoda

Ordre OctopodaFamília Octopodidae

Octopus vulgaris (Cuvier, 1797)Ordre Sepiida

Família SepiidaeSepia officinalis (Linnaeus, 1758)

Classe GastropodaOrdre Archaeogastropoda

Família HaliotidaeHaliotis tuberculata lamellosa Lamarck 1822

Família PatellidaePatella sp. (Linnaeus, 1758)

Família TrochidaeGibbula cineraria (Linnaeus, 1758)Monodonta turbinata (Born 1780)

Ordre MesogastropodaFamília Cerithiidae

Bittium reticulatum (da Costa, 1778)Família Rissoidae

Rissoa spp. (Freminville in Desmarest, 1814)Rissoa ventricosa (Desmarest, 1814)Rissoa violacea (Desmarest, 1814)

Família LittorinidaeLittorina spp. Ferússac 1822

108

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

Ordre NeogastropodaFamília Columbellidae

Columbella rustica (Linnaeus, 1758)Família Conidae

Conus mediterraneus (Hwass in Bruguière, 1792)Família Muricidae

Ocenebra erinacea (Linnaeus, 1758)Stramonita haemastoma (Linnaeus, 1767)

Classe PolyplacophoraOrdre Neoloricata

Família ChitonidaeChiton olivaceus (Spengler, 1797)

PHYLUM ARTHROPODAClasse Malacostraca

Ordre DecapodaFamília Diogenidae

Calcinus tubularis (Linnaeus, 1767)Calcinus tubularis (Linnaeus, 1767)

Família EriphiidaeEriphia verrucossa (Forskål, 1775)

Família GrapsidaePachygrapsus marmoratus (Fabricius, 1787)Percnon gibbesi (H. Milne Edwards, 1853)

Família HippolytidaeHyppolite garciarasoi (d’Udekem d’Acoz, 1996)Hyppolite inermis (Leach, 1815)

Família PaguridaeCestopagurus timidus (Roux, 1830)

Família PalaemonidaePalaemon elegans (Rathke, 1837)Palaemon spp. (Weber, 1795)

Ordre IsopodaFamília Ligiidae

Ligia italica (Fabricius, 1798)Ordre Sessilia

Família ChthamalidaeChthamalus stellatus (Poli, 1795)

109

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

PHYLUM CHORDATAClasse Actinopterygii

Ordre AnguilliformesFamília Muraenidae

Muraena helena (Linnaeus, 1758)

Ordre BeloniformesFamília Belonidae

Belone belone (Linnaeus, 1761)Ordre Pleuronectiforme

Família BothidaeBothus podas (Delaroche, 1809)

Ordre PerciformesFamília Blenniidae

Blennius sp. (Linnaeus, 1758)Família Carangidae

Seriola dumerilii (Risso, 1810)Família Gobiidae

Gobius sp. (Linnaeus, 1758)Família Labridae

Coris julis (Linnaeus, 1758)Labrus merula (Linnaeus, 1758)Labrus viridis (Linnaeus, 1758)Symphodus (Crenilabrus) mediterraneus(Linnaeus, 1758)Symphodus (Crenilabrus) tinca (Linnaeus, 1758)Symphodus (Symphodus) rostratus (Bloch, 1791)Thalasoma pavo (Linnaeus, 1758)

Familia MoronidaeDicentrarchus labrax (Linnaeus, 1758)

Família MugilidaeMugil cephalus (Linnaeus, 1758)

Família MullidaeMullus barbatus (Linnaeus, 1758)Mullus surmuletus (Linnaeus, 1758)

Família PomacentridaeChromis chromis (Linnaeus, 1758)

Família SerranidaeEpinephelus marginatus (Lowe, 1834)Serranus cabrilla (Linnaeus, 1758)Serranus scriba (Linnaeus, 1758)

110

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

Família SparidaeBoops boops (Linnaeus, 1758)Diplodus annularis (Linnaeus, 1758)Diplodus puntazzo (Cetti, 1777)Diplodus sargus (Linnaeus, 1758)Diplodus vulgaris (Geoffroy Saint-Hilaire, 1817)Lithognathus mormyrus (Linnaeus, 1758)Oblada melaura (Linnaeus, 1758)Sarpa salpa (Linnaeus, 1758)

Ordre ScorpaeniformesFamília Scorpaenidae

Scorpaena porcus (Linnaeus, 1758)

111

INV

EN

TAR

IS D

E B

IOD

IVE

RS

ITA

T

113

Moneris, M.: 44Monterde, J.: 81Moragues, E.: 42Moyà, G.: 25Muntaner, J.: 59

OOliver, J.A.: 47

PParedes-Esquivel, C.: 44Parpal, L.: 79Perelló, E.: 70Pinya, S.: 29, 45, 47, 49, 55, 62,

64, 87Piña-Villalonga, J.M.: 62, 64Piña, P.: 64Pons, G.X.: 18Pons, M.A.: 81

RRamos, I.: 73Ramón, G.: 25Rita, J.: 40, 41

SSánchez, J.J.: 60, 83Sureda, A.: 27, 66, 104

TTejada, S.: 27, 66, 104Tewes, E.: 60Trenado, A.: 62Trenado, N.: 62, 64Trenado, S.: 62, 64

VValbuena-Carabaña, M.: 36Vanrell, M.A.: 13Verd, A.: 73Viada, C.: 54

AAlbertí, F.: 36Albertí, R.: 36, 45Álvarez, C.: 68Amorós, L.: 36, 45Anda, P.: 44

BBlanco, A.: 27, 60, 104Bonnin, J.: 55Bosch, G.: 30Bosch, P.: 36, 45Bover, M.: 74Box, A.: 27, 66, 104

CCardona, C.: 32, 34, 76, 77Castro, J.Mª.: 41, 87Cursach, J.: 40, 41

FFernández, G. 78Fiol, C.: 51

GGinard, A.: 45Gil, Ll.: 32, 34Gil-Sánchez, L.: 36Grimal, F.: 76, 77

LLópez, O.: 41

MMalmierca, J.C.: 57, 81Manzano, X.: 47Massutí, C.: 21Mateu, A.: 40, 41Mateu-Vicens, G.: 27, 66, 104Mayol, J. 19Miranda, M.A.: 44

Índex d’autors

115

ALBERTÍ ALBERTÍ, ROSA

banyalbahar@banyalbahar.comAssociació Cultural Bany·al·baharc/ Sa Canal Nova s/n07191 Banyalbufaralberti_rosa@yahoo.com

Associació per a l’Estudi de la NaturaCamí des Murterar, 4407100 Sóller

ALBERTÍ PICORNELL, FRANCESC

banyalbahar@banyalbahar.comAssociació Cultural Bany·al·baharc/ Sa Canal Nova s/n07191 Banyalbufar

ÁLVAREZ POLA, CARMEN

cmalvarez@dgcapea.caib.esDirecció General de Medi Forestal iProtecció d’EspèciesConselleria de Medi Ambientc/ Manuel Guasp, 1007006 Palma de Mallorca

AMORÓS ALBERTÍ, LLUÍS

banyalbahar@banyalbahar.comAssociació Cultural Bany·al·baharc/ Sa Canal Nova s/n07191 Banyalbufarconservacio@aen.cat

Associació per a l’Estudi de la NaturaCamí des Murterar, 4407100 Sóller

Llista de contactes

ANDA, PEDRO

panda@isciii.esLaboratorio de Espiroquetas yPatógenos Especiales. Centro Nacional de Microbiología. Instituto de Salud Carlos III.28220 Majadahonda - Madrid

BLANCO, ANDREU

Laboratori de Biologia MarinaUniversitat de les Illes BalearsCtra. Valldemossa, km 7.507122 Palma de Mallorca.

BONNIN SALAMANCA, JAUME

apus33@gmail.com

BOSCH FONT, GORI

banyalbahar@banyalbahar.comAssociació Cultural Bany·al·baharc/ Sa Canal Nova s/n07191 Banyalbufar

BOSCH CARBONELL, PERE

banyalbahar@banyalbahar.comAssociació Cultural Bany·al·baharc/ Sa Canal Nova s/n07191 Banyalbufar

conservacio@aen.catAssociació per a l’Estudi de la NaturaCamí des Murterar, 4407100 Sóller

116

BOVER MARTORRELL, MAITE

bancdellavors@ibanat.caib.esInstitut Balear de la Natura (IBANAT)C/ Gremi de Sabaters, 7 (Polígon deSon Castelló)07009 Palma de Mallorca

BOX, ANTONI

Laboratori de Biologia MarinaUniversitat de les Illes BalearsCtra. Valldemossa, km 7.507122 Palma de Mallorca

CARDONA AMETLLER, CARLES

aigolob@hotmail.com Laboratori de BotànicaDepartament de BiologiaUniversitat de les Illes BalearsCtra. de Valldemossa, km 7.5.07122 Palma de MallorcaInstitut Balear de la Natura (IBANAT)C/ Gremi de Sabaters, 7 (Polígon de Son Castelló)07009 Palma de Mallorca

CASTRO DELISLE, JOSÉ MARÍA

jose.m.castro@gmail.comParatge Natural de la Serra deTramuntanaEspais de Natura BalearConselleria de Medi AmbientC/Pintor Josep Coll Bardolet, s/n07170 Valldemossa

Laboratorio de BotànicaDepartament de BiologiaUniversitat de les Illes BalearsCtra. de Valldemossa, km 7.5.07122 Palma de Mallorca

CURSACH SEGUÍ, JOANA

joana.cursach@uib.esLaboratorio de BotànicaDepartament de BiologiaUniversitat de les Illes BalearsCtra. de Valldemossa, km 7.5.07122 Palma de Mallorca

FERNÁNDEZ CALMUNTIA, GLORIA

GFernandez@aspro-ocio.esFundación Aspro Natura (Marineland Mallorca) c/ Garcilaso de la Vega, 907181 Calviá

FIOL PARÍS, CRISTINA

barratxina@hotmail.comÀrea d’OrnitologiaGrup Balear d’Ornitologiac/ Manuel Sanchiz Guarner, 10 baixos07004 Palma de Mallorca

GINARD REYES, AINA

conservació@aen.catAssociació per l’Estudi de la NaturaCamí des Murterar, 4407100 Sóller

GIL VIVES, LLORENÇ

lorenzo.gil@uib.esLaboratori de BotànicaDepartament de BiologiaUniversitat de les Illes BalearsCtra. de Valldemossa, km 7.5.07122 Palma de Mallorca

GIL SÁNCHEZ, LUÍS

luis.gil@upm.esE.T.S.I. de Montes U.D. Anatomía, Fisiología y Genética,Ciudad Universitaria s/nUniversidad Politécnica de Madrid 28040 Madrid

117

GRIMALT FALCÓ, FRANCISCO

fgrimalt@ibanat.caib.esInstitut Balear de la Natura (IBANAT)C/ Gremi de Sabaters, 7 (Polígon de Son Castelló)07009 Palma de Mallorca

LÓPEZ BONET, OLIVIA

oli.lb84l@gmail.comLaboratorio de BotànicaDepartament de BiologiaUniversitat de les Illes BalearsCtra. de Valldemossa, km 7.5.07122 Palma de Mallorca

MALMIERCA SENDIR, JUAN CARLOS

jmuntaner@dgcapea.caib.esDirecció General de Medi Forestal iProtecció d’EspèciesConselleria de Medi Ambientc/ Manuel Guasp, 1007006 Palma de Mallorca

MANZANO MULET, XAVIER

Institut Balear de la NaturaConselleria de Medi AmbientC/ Gremi Sabaters, 7 (Polígon de SonCastelló)07009 Palma de Mallorca

MASSUTÍ JAUME, CATALINA

cmassutí@espaisnb.caib.esServei d’Espais NaturalsEspais de Natura BalearConselleria de Medi AmbientAvda. Gabriel Alomar i Villalonga, 3307006 Palma de Mallorca

MATEU AMENGUAL, ANTONI

tomagual@hotmail.comLaboratorio de BotànicaDepartament de BiologiaUniversitat de les Illes BalearsCtra. de Valldemossa, km 7.5.07122 Palma de Mallorca

MATEU-VICENS, GUILLEM

Departament de Ciències de la TerraUniversitat de les Illes BalearsCtra. de Valldemossa, km 7.5.07122 Palma de Mallorca

MAYOL SERRA, JOAN

jmayol@dgcapea.caib.esDirecció General de Medi Forestal iProtecció d’EspèciesConselleria de Medi Ambientc/ Manuel Guasp, 1007006 Palma de Mallorca

MIRANDA CHUECA, MIGUEL ÁNGEL

ma.miranda@uib.esLaboratorio de ZoologíaGrup d’estudis de malalties emergentsIUNICS. Departament de BiologiaUniversitat de les Illes BalearsCtra. de Valldemossa, km 7.5.07122 Palma de Mallorca

MONERRIS MASCARÓ, MIRIAM

miriam.monerris@uib.esLaboratorio de ZoologíaGrup d’estudis de malalties emergentsIUNICS. Departament de BiologiaUniversitat de les Illes BalearsCtra. de Valldemossa, km 7.5.07122 Palma de Mallorca

118

MONTERDE PLANAS, JORDI

Servei d’Agents de Medi AmbientSecretaria GeneralConselleria de Medi AmbientAvda. Gabriel Alomar i Villalonga, 3307006 Palma de Mallorca

MORAGUES BOTEY, EVA

emoragues@dgcapea.caib.esDirecció General de Medi Forestal iProtecció d’EspèciesConselleria de Medi Ambientc/ Manuel Guasp, 1007006 Palma de Mallorca

MOYÀ NIVELL, GABRIEL

biel.moya@uib.esÀrea d’Ecologia Departament de Biologia Carretera de Valldemossa km 7.507122 Palma de Mallorca

MUNTANER YANGUELA, JORDI

jmuntaner@dgcapea.caib.esDirecció General de Medi Forestal iProtecció d’EspèciesConselleria de Medi Ambientc/ Manuel Guasp, 1007006 Palma de Mallorca

OLIVER VALLS, JOAN ANTONI

jaoliver@dgcapea.caib.esDirecció General de Medi Forestal i Protecció d’EspèciesConselleria de Medi Ambientc/ Manuel Guasp, 1007006 Palma de Mallorca

PAREDES ESQUIVEL, CLAUDIA

claudia.paredes@uib.esLaboratorio de ZoologíaGrup d’estudis de malalties emergentsIUNICS Departament de BiologiaUniversitat de les Illes BalearsCtra. de Valldemossa, km 7.5.07122 Palma de Mallorca

PARPAL RAMIS, LUÍS

cofib@wanadoo.esConsorci per a la Recuperació de laFauna de les Illes Balears (COFIB)Ctra. de Sineu, Km. 15.407142 Santa Eugènia

PERELLÓ ALOMAR, ESPERANÇA

eperello@espaisnb.caib.esParatge Natural de la Serra deTramuntana Espais de Natura BalearConselleria de Medi AmbientC/Pintor Josep Coll Bardolet, s/n07170 Valldemossa

PINYA FERNÁNDEZ, SAMUEL

spina@espaisnb.caib.esParatge Natural de la Serra deTramuntanaEspais de Natura BalearConselleria de Medi AmbientC/Pintor Josep Coll Bardolet, s/n07170 Valldemossa

PIÑA VALLS, PEDRO

conservacio@aen.catwww.aen.catAssociació per a l’Estudi de la NaturaCamí des Murterar, 4407100 Sóller

119

PIÑA VILLALONGA, JUANA Mªconservacio@aen.catwww.aen.catAssociació per a l’Estudi de la NaturaCamí des Murterar, 4407100 Sóller

PONS BUADES, GUILLEM XAVIER

ieagpb@uib.esDepartament de Ciències de la TerraUniversitat de les Illes BalearsCtra. de Valldemossa, Km 7.507122 Palma de Mallorca

PONS NAVARRETE, MIQUEL ÀNGEL

Servei d’Agents de Medi AmbientSecretaria GeneralConselleria de Medi AmbientAvda. Gabriel Alomar i Villalonga, 3307006 Palma de Mallorca

RAMÓN PÉREZ DE RODA, GUILLEM

guillem.ramon@uib.esÀrea d’Ecologia Departament de Biologia Carretera de Valldemossa km 7.507122 Palma de Mallorca

RAMOS TORRENS, IVAN

iramos@dgcapea.caib.esDirecció General de Medi Forestal iProtecció d’EspèciesConselleria de Medi Ambientc/ Manuel Guasp, 1007006 Palma de Mallorca

RITA LARRUCEA, JUAN

j.rita@uib.esLaboratorio de BotànicaDepartament de BiologiaUniversitat de les Illes BalearsCtra. de Valldemossa, km 7.5.07122 Palma de Mallorca

SÁNCHEZ ARTÉS, JUAN JOSÉ

jjsanchez@bvcf.orgVulture Conservation Foundation (VCF)Finca Son Pons s/n,Ctra. Palma - Alcúdia, km 38,20007310 Campanet, MallorcaIlles Balears, España

Impulsors de la Custodia del Territoriaa les Illes Balears (ICTIB)Finca Son Pons s/n,Ctra. Palma - Alcúdia, km 38,20007310 Campanet, Mallorca Illes Balears, España

SUREDA GOMILA ANTONI

tosugo@hotmail.comLaboratori de Nutrició Comunitària iEstrès OxidatiuDepartament de Biologia FonamentalUniversitat de les Illes BalearsCtra. de Valldemossa, km 7.5.07122 Palma de Mallorca

TEJADA GAVELA, SILVIA

Laboratori de Biologia MarinaUniversitat de les Illes BalearsCtra. de Valldemossa, km, 7.507122 Palma de Mallorca

TEWES, EVELYN

evelyn.tewes@bvcf.orgVulture Conservation Foundation (VCF)Finca Son Pons s/n,Ctra. Palma - Alcúdia, km 38,20007310 Campanet, Mallorca - IllesBalears, España

120

TRENADO ADAN, NICOLÁS

Associació per a la Conservació de laBiodiversitat de Calviàc/ Xaloc 3b bjs izda.07180 Santa Ponça Calvià

TRENADO PLAZA, ANDREA

Associació per a la Conservació de laBiodiversitat de Calviàc/ Xaloc 3b bjs izda.07180 Santa Ponça Calvià

TRENADO PLAZA, SEBASTIÁN

s.trenado@aen.catwww.aen.catAssociació per a l’Estudi de la NaturaCamí des Murterar, 4407100 Sóller

Gabinet d’Estudis AmbientalsGeochelone sulcatagabinet@geosulcata.comwww.geosulcata.comc/ Xaloc 3b bjs izda.07180 Santa Ponça Calvià

VALBUENA-CARABAÑA MARÍA

maria.valbuena@upm.esE.T.S.I. de Montes U.D. Anatomía, Fisiología y Genética,Ciudad Universitaria s/nUniversidad Politécnica de Madrid 28040 Madrid

VANRELL CERDÀ, Mª ANTÒNIA

mavanrell@espaisnb.caib.esParatge Natural de la Serra deTramuntanaEspais de Natura BalearConselleria de Medi AmbientC/Pintor Josep Coll Bardolet, s/n07170 Valldemossa

VERD CAÑELLAS, ANTONI

averd@ibanat.caib.esInstitut Balear de la Natura (IBANAT)C/ Gremi de Sabaters, 7 (Polígon de Son Castelló)07009 Palma de Mallorca

VIADA SAULEDA, CARLOTA

carlotaviada@yahoo.es

Presentació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

CONFERÈCIES CONVIDADES

VANRELL, Mª A. El Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la serra de Tramuntana: Aplicació a la conservació de la Biodiversitat. . . . . . . . . 13PONS, G.X. Els invertebrats endèmics del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18MAYOL, J. La Conservació Biològica a la Serra, un procès històric obert . . . . . . 19MASSUTÍ, C.Son útils els espais naturals protegits per a la conservacióde la Biodiversitat a les Illes Balears? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

RESUMS DE LES PONÈNCIES

HÀBITATS

MOYÀ, G. & RAMÓN G. Els embassaments de Cúber i Gorg Blau. Dues reserves de biodiversitat de la Serra de Tramuntana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

121

Índex

TEJADA, S., SUREDA, A., BLANCO, A., MATEU-VICENS, G. & BOX, A. Avaluació de l’estat de les praderies de Posidonia oceanica (L.) Delile, 1813 a la zona de Cala Figuera dins l’àmbit del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27PINYA, S. Els hàbitats d’interès comunitari de la Xarxa Natura 2000 dins l’àmbit del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

FLORA, VEGETACIÓ

GIL, LL. & CARDONA, C. La flora de la finca pública de Son Moragues (Valldemossa) . . . . . . . 32CARDONA, C. & GIL, LL. La flora vascular de la finca pública de Gabellí Petit i Monument Natural de ses Fonts Ufanes (Campanet) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34VALBUENA-CARABAÑA, M. & GIL-SÁNCHEZ, L. Caracterización genética de Quercus cerriodes Wilk. & Costa en Mallorca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36ALBERTÍ, R., ALBERTÍ, F., BOSCH, G., BOSCH, P. & AMORÓS, L. Situació actual de la població de teixos (Taxus baccata, L.) situada a la vessant nord-oest de la Mola de Planícia (Banyalbufar) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37RITA, J., CURACH, J. & MATEU, A. Naufraga balearica (Umbelliferae) estat de la qüestió sobre la conservació d’un endemisme exclusiu de la Serra de Tramuntana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40CURSACH, J., MATEU, A., LÓPEZ, O., CASTRO, J.Mª. & RITA, J. Estudi de la biologia reproductiva del endemisme balear Ranunculus weyleri Marès ex Willk . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41MORAGUES, E.Flora amenazada de la Serra de Tramuntana: Actuacions del Servei de Protecció d’Espècies . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

FAUNA

MONERRIS, M., PAREDES-ESQUIVEL, C., ANDA, P. & MIRANDA, M.A. Especies de Ixodidos (Acari:Ixodidae) en la Sierra de Tramuntana y su papel como vector . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44PINYA, S., ALBERTÍ, R., AMORÓS, L., BOSCH, P. & GINARD, A. Inventari i seguiment de lepidòpters diürns a la finca pública de Planícia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

122

OLIVER, J.A., MANZANO, X. & PINYA, S.Els plans de recuperació del ferreret (Alytes muletensis,Sanchiz & Adrover, 1979): 19 anys de seguiment de les poblacions a la serra de Tramuntana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47PINYA, S. Demografia de la població de ferrerets (Alytes muletensis, Sanchiz& Adrover, 1979) de la localitat dels Aljubets (Banyalbufar). . . . . . . . 49

FIOL, C. Estudi de la biologia reproductiva d’espècies de passeriformes troglodites mitjançant la instal·lació de caixes niu. . . . . . . . . . . . . . . 51VIADA, C. La població d’àguila calçada (Hieraaetus pennatus, Gmelin 1788) a la Serra de Tramuntana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54BONNIN, J. & PINYA, S. Evolució de la població de falcó marí (Falco eleonorae,Gene 1839) dins l’àmbit del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55MALMIERCA, J.C. Els plans de recuperació i conservació d’aus a la Serra de Tramuntana: espècies rapinyaires. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57MUNTANER, J. Els plans de recuperació i conservació d’aus a la Serra de Tramuntana: espècies litorals i marines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59SÁNCHEZ, J.J. & TEWES, E. La Conservación del Buitre Negro y el Paraje Natural de la Sierra de Tramuntana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60TRENADO, S., PINYA, S., PIÑA-VILLALONGA, J.M., TRENADO, N. & TRENADO, A.Estudi dels mamífers carnívors de la finca pública de Son Moragues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62TRENADO, S., PINYA, S., PIÑA-VILLALONGA, J.M., TRENADO, N. & PIÑA, P. Dades preliminars de l’atles de mamífers terrestres de la fincapública de Galatzó. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES O POTENCIALMENT INVASORES

SUREDA, A., TEJADA, S., BLANCO, A., MATEU-VICENS, G. & BOX, A. Presència d’espècies marines invasores a l’àrea marina de Cala Figuera del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana . . . . . . . 66ÁLVAREZ, C. Resultat del seminari d’espècies introduïdes i invasores,Sóller 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

123

GESTIÓ

PERELLÓ, E. Les àrees marines del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70RAMOS, I. Les espècies de la Serra de Tramuntana al Bioatles . . . . . . . . . . . . . 73CARDONA, C., BOVER, M. & GRIMALT, F. Banc de llavors forestals de les Illes Balears (Menut, Escorca) . . . . . 76GRIMALT, F., VERD, A. & CARDONA, C. Viver forestal de les Illes Balears (Menut, Escorca) . . . . . . . . . . . . . . 77FERNÁNDEZ G. Actuaciones del programa de conservación de fauna marina en Baleares: cetáceos y tortugas marinas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78PARPAL, L. La recuperació de la fauna silvestre al Paratge Natural de la Serra de Tramuntana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79PONS, M.A., MALMIERCA, J.C. & MONTERDE, J. L’ Agent de Medi Ambient una eina imprescindible per la gestió i conservació de la biodiversitat del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81SÁNCHEZ, J.J. Programa de custodia del territorio y ecoturismo sostenible en Mallorca. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

INVENTARIS DE BIODIVERESITAT

PINYA, S & CASTRO, J.C. Primer inventari de biodiversitat de la Finca pública de Planícia . . . . . 87SUREDA, A., TEJADA, S., BLANCO, A., MATEU-VICENS, G. & BOX, A.Contribució al coneixement de la biodiversitat del LIC ES5310094 Cala Figuera dins l’àmbit del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104

INDEX D’AUTORS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113

LLISTA DE CONTACTES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

124